CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Àtom - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"9ddcc790-89af-47f8-be13-ca3c7b9f3e04","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Àtom","wgTitle":"Àtom","wgCurRevisionId":34124140,"wgRevisionId":34124140,"wgArticleId":5496,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","100 articles fonamentals","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Articles de qualitat de física","Traduccions que són articles de qualitat","Àtom"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Àtom","wgRelevantArticleId":5496,"wgIsProbablyEditable":true, "wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Àtoms","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/%C3%80tom","wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q9121","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"], "GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","ext.tmh.player.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","ext.tmh.player","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp", "ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.tmh.player.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Helium_atom_QM.svg/1200px-Helium_atom_QM.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1204"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Helium_atom_QM.svg/800px-Helium_atom_QM.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="802"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Helium_atom_QM.svg/640px-Helium_atom_QM.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="642"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Àtom - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/%C3%80tom"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80tom"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Àtom rootpage-Àtom skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=%C3%80tom" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=%C3%80tom" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=%C3%80tom" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=%C3%80tom" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història_de_la_teoria_atòmica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_de_la_teoria_atòmica"> <div class="vector-toc-text"> 1 Història de la teoria atòmica </div> </a> <button aria-controls="toc-Història_de_la_teoria_atòmica-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Història de la teoria atòmica </button> <ul id="toc-Història_de_la_teoria_atòmica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Els_àtoms_a_la_filosofia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_àtoms_a_la_filosofia"> <div class="vector-toc-text"> 1.1 Els àtoms a la filosofia </div> </a> <ul id="toc-Els_àtoms_a_la_filosofia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Primera_teoria_basada_en_l'evidència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Primera_teoria_basada_en_l'evidència"> <div class="vector-toc-text"> 1.2 Primera teoria basada en l'evidència </div> </a> <ul id="toc-Primera_teoria_basada_en_l'evidència-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Moviment_brownià" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Moviment_brownià"> <div class="vector-toc-text"> 1.3 Moviment brownià </div> </a> <ul id="toc-Moviment_brownià-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Descobriment_de_l'electró" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Descobriment_de_l'electró"> <div class="vector-toc-text"> 1.4 Descobriment de l'electró </div> </a> <ul id="toc-Descobriment_de_l'electró-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Descobriment_del_nucli" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Descobriment_del_nucli"> <div class="vector-toc-text"> 1.5 Descobriment del nucli </div> </a> <ul id="toc-Descobriment_del_nucli-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Descobriment_dels_isòtops" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Descobriment_dels_isòtops"> <div class="vector-toc-text"> 1.6 Descobriment dels isòtops </div> </a> <ul id="toc-Descobriment_dels_isòtops-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Model_de_Bohr" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Model_de_Bohr"> <div class="vector-toc-text"> 1.7 Model de Bohr </div> </a> <ul id="toc-Model_de_Bohr-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Explicació_de_l'enllaç_químic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Explicació_de_l'enllaç_químic"> <div class="vector-toc-text"> 1.8 Explicació de l'enllaç químic </div> </a> <ul id="toc-Explicació_de_l'enllaç_químic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Desenvolupaments_posteriors_en_física_quàntica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Desenvolupaments_posteriors_en_física_quàntica"> <div class="vector-toc-text"> 1.9 Desenvolupaments posteriors en física quàntica </div> </a> <ul id="toc-Desenvolupaments_posteriors_en_física_quàntica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Descobriment_del_neutró" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Descobriment_del_neutró"> <div class="vector-toc-text"> 1.10 Descobriment del neutró </div> </a> <ul id="toc-Descobriment_del_neutró-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fissió,_física_d'alta_energia_i_matèria_condensada" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fissió,_física_d'alta_energia_i_matèria_condensada"> <div class="vector-toc-text"> 1.11 Fissió, física d'alta energia i matèria condensada </div> </a> <ul id="toc-Fissió,_física_d'alta_energia_i_matèria_condensada-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Estructura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructura"> <div class="vector-toc-text"> 2 Estructura </div> </a> <button aria-controls="toc-Estructura-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Estructura </button> <ul id="toc-Estructura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Partícules_subatòmiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Partícules_subatòmiques"> <div class="vector-toc-text"> 2.1 Partícules subatòmiques </div> </a> <ul id="toc-Partícules_subatòmiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nucli" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nucli"> <div class="vector-toc-text"> 2.2 Nucli </div> </a> <ul id="toc-Nucli-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Núvol_d'electrons" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Núvol_d'electrons"> <div class="vector-toc-text"> 2.3 Núvol d'electrons </div> </a> <ul id="toc-Núvol_d'electrons-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Propietats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Propietats"> <div class="vector-toc-text"> 3 Propietats </div> </a> <button aria-controls="toc-Propietats-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Propietats </button> <ul id="toc-Propietats-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Propietats_nuclears" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Propietats_nuclears"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 Propietats nuclears </div> </a> <ul id="toc-Propietats_nuclears-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Massa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Massa"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 Massa </div> </a> <ul id="toc-Massa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Forma_i_mida" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Forma_i_mida"> <div class="vector-toc-text"> 3.3 Forma i mida </div> </a> <ul id="toc-Forma_i_mida-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Desintegració_radioactiva" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Desintegració_radioactiva"> <div class="vector-toc-text"> 3.4 Desintegració radioactiva </div> </a> <ul id="toc-Desintegració_radioactiva-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Moment_magnètic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Moment_magnètic"> <div class="vector-toc-text"> 3.5 Moment magnètic </div> </a> <ul id="toc-Moment_magnètic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nivells_d'energia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nivells_d'energia"> <div class="vector-toc-text"> 3.6 Nivells d'energia </div> </a> <ul id="toc-Nivells_d'energia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-València_i_comportament_d'enllaç" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#València_i_comportament_d'enllaç"> <div class="vector-toc-text"> 3.7 València i comportament d'enllaç </div> </a> <ul id="toc-València_i_comportament_d'enllaç-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estats"> <div class="vector-toc-text"> 3.8 Estats </div> </a> <ul id="toc-Estats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Identificació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Identificació"> <div class="vector-toc-text"> 4 Identificació </div> </a> <ul id="toc-Identificació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Origen_i_estat_actual" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Origen_i_estat_actual"> <div class="vector-toc-text"> 5 Origen i estat actual </div> </a> <button aria-controls="toc-Origen_i_estat_actual-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Origen i estat actual </button> <ul id="toc-Origen_i_estat_actual-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Formació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Formació"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Formació </div> </a> <ul id="toc-Formació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_Terra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Terra"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 La Terra </div> </a> <ul id="toc-La_Terra-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Formes_rares_i_teòriques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Formes_rares_i_teòriques"> <div class="vector-toc-text"> 5.3 Formes rares i teòriques </div> </a> <ul id="toc-Formes_rares_i_teòriques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Elements_superpesants" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Elements_superpesants"> <div class="vector-toc-text"> 5.3.1 Elements superpesants </div> </a> <ul id="toc-Elements_superpesants-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Matèria_exòtica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Matèria_exòtica"> <div class="vector-toc-text"> 5.3.2 Matèria exòtica </div> </a> <ul id="toc-Matèria_exòtica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> 6 Notes </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 7 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 8 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 9 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 10 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Àtom</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 220 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-220" aria-hidden="true" > 220 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Atoom" title="Atoom - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Atoom" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Atom" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8A%A0%E1%89%B6%E1%88%9D" title="አቶም - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="አቶም" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Atomo" title="Atomo - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Atomo" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/Mot" title="Mot - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Mot" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target">Ænglisc</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ann mw-list-item"><a href="https://ann.wikipedia.org/wiki/At%E1%BB%8Dm" title="Atọm - obolo" lang="ann" hreflang="ann" data-title="Atọm" data-language-autonym="Obolo" data-language-local-name="obolo" class="interlanguage-link-target">Obolo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%B0%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%81" title="परमाणु - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="परमाणु" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target">अंगिका</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B0%D8%B1%D8%A9" title="ذرة - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="ذرة" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%AF%D8%B1%D8%A9" title="درة - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="درة" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target">الدارجة</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B0%D8%B1%D9%87" title="ذره - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="ذره" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A7%B0%E0%A6%AE%E0%A6%BE%E0%A6%A3%E0%A7%81" title="পৰমাণু - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="পৰমাণু" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target">অসমীয়া</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/%C3%81tomu" title="Átomu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Átomu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-awa mw-list-item"><a href="https://awa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%B0%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%81" title="परमाणु - awadhi" lang="awa" hreflang="awa" data-title="परमाणु" data-language-autonym="अवधी" data-language-local-name="awadhi" class="interlanguage-link-target">अवधी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Atom" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%A2%D8%AA%D9%88%D9%85" title="آتوم - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="آتوم" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Атом" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Atom" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target">Basa Bali</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Atom" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target">Boarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Atuoms" title="Atuoms - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Atuoms" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Atomo" title="Atomo - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Atomo" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target">Bikol Central</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%B0%D0%BC" title="Атам - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Атам" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%B0%D0%BC" title="Атам - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Атам" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Атом" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%B0%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%81" title="परमाणु - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="परमाणु" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target">भोजपुरी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-blk mw-list-item"><a href="https://blk.wikipedia.org/wiki/%E1%80%A1%E1%80%B2%E1%80%85%E1%80%BA%E1%80%90%E1%80%99%E1%80%BA" title="အဲစ်တမ် - Pa'O" lang="blk" hreflang="blk" data-title="အဲစ်တမ်" data-language-autonym="ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ" data-language-local-name="Pa'O" class="interlanguage-link-target">ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A6%B0%E0%A6%AE%E0%A6%BE%E0%A6%A3%E0%A7%81" title="পরমাণু - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="পরমাণু" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Atom" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Atom" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bug mw-list-item"><a href="https://bug.wikipedia.org/wiki/Atong" title="Atong - bugui" lang="bug" hreflang="bug" data-title="Atong" data-language-autonym="Basa Ugi" data-language-local-name="bugui" class="interlanguage-link-target">Basa Ugi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Атом" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target">Буряад</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cbk-zam mw-list-item"><a href="https://cbk-zam.wikipedia.org/wiki/%C3%81tomo" title="Átomo - Chavacano" lang="cbk" hreflang="cbk" data-title="Átomo" data-language-autonym="Chavacano de Zamboanga" data-language-local-name="Chavacano" class="interlanguage-link-target">Chavacano de Zamboanga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/Ngu%C3%B2ng-c%E1%B9%B3%CC%84" title="Nguòng-cṳ̄ - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Nguòng-cṳ̄" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target">閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Атом" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target">Нохчийн</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Atom" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target">Cebuano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chr mw-list-item"><a href="https://chr.wikipedia.org/wiki/%E1%8E%A0%E1%8F%93%E1%8E%BB" title="ᎠᏓᎻ - cherokee" lang="chr" hreflang="chr" data-title="ᎠᏓᎻ" data-language-autonym="ᏣᎳᎩ" data-language-local-name="cherokee" class="interlanguage-link-target">ᏣᎳᎩ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%DB%95%D8%B1%D8%AF%DB%8C%D9%84%DB%95" title="گەردیلە - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="گەردیلە" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Atomu" title="Atomu - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Atomu" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target">Corsu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Atom" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cu mw-list-item"><a href="https://cu.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC%D1%8A" title="Атомъ - eslau eclesiàstic" lang="cu" hreflang="cu" data-title="Атомъ" data-language-autonym="Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ" data-language-local-name="eslau eclesiàstic" class="interlanguage-link-target">Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Атом" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Atom" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Atom" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Atom" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Atom" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target">Zazaki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dsb mw-list-item"><a href="https://dsb.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - baix sòrab" lang="dsb" hreflang="dsb" data-title="Atom" data-language-autonym="Dolnoserbski" data-language-local-name="baix sòrab" class="interlanguage-link-target">Dolnoserbski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dtp mw-list-item"><a href="https://dtp.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - Central Dusun" lang="dtp" hreflang="dtp" data-title="Atom" data-language-autonym="Kadazandusun" data-language-local-name="Central Dusun" class="interlanguage-link-target">Kadazandusun</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%86%CF%84%CE%BF%CE%BC%CE%BF" title="Άτομο - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Άτομο" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/%C3%80tum" title="Àtum - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Àtum" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target">Emiliàn e rumagnòl</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Atom" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Atomo" title="Atomo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Atomo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81tomo" title="Átomo - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Átomo" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Aatom" title="Aatom - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Aatom" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Atomo" title="Atomo - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Atomo" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/%C3%81tomu" title="Átomu - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Átomu" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target">Estremeñu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%AA%D9%85" title="اتم - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="اتم" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Atomi" title="Atomi - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Atomi" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Aadom" title="Aadom - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Aadom" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target">Võro</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Atom" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target">Føroyskt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Atome" title="Atome - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Atome" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Atoom" title="Atoom - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Atoom" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Atoom" title="Atoom - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Atoom" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Adamh" title="Adamh - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Adamh" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E5%8E%9F%E5%AD%90" title="原子 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="原子" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target">贛語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Atomm" title="Atomm - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Atomm" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target">Kriyòl gwiyannen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Atam" title="Atam - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Atam" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target">Gàidhlig</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/%C3%81tomo" title="Átomo - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Átomo" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Tumingue%27a" title="Tumingue'a - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Tumingue'a" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target">Avañe'ẽ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gor mw-list-item"><a href="https://gor.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - gorontalo" lang="gor" hreflang="gor" data-title="Atom" data-language-autonym="Bahasa Hulontalo" data-language-local-name="gorontalo" class="interlanguage-link-target">Bahasa Hulontalo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%85%E0%AA%A3%E0%AB%81" title="અણુ - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="અણુ" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target">ગુજરાતી</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Breneen" title="Breneen - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Breneen" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target">Gaelg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Kwayar_Zarra" title="Kwayar Zarra - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Kwayar Zarra" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target">Hausa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Ngi%C3%A8n-ch%E1%B9%B3%CC%81" title="Ngièn-chṳ́ - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Ngièn-chṳ́" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target">客家語 / Hak-kâ-ngî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-haw mw-list-item"><a href="https://haw.wikipedia.org/wiki/%CA%BB%C4%80toma" title="ʻĀtoma - hawaià" lang="haw" hreflang="haw" data-title="ʻĀtoma" data-language-autonym="Hawaiʻi" data-language-local-name="hawaià" class="interlanguage-link-target">Hawaiʻi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%98%D7%95%D7%9D" title="אטום - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אטום" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%B0%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%81" title="परमाणु - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="परमाणु" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Parmaanu" title="Parmaanu - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Parmaanu" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Atom" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Atom" data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target">Hornjoserbsce</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/At%C3%B2m" title="Atòm - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Atòm" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Atom" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B1%D5%BF%D5%B8%D5%B4" title="Ատոմ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Ատոմ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%AB%D6%82%D5%AC%D5%A7" title="Հիւլէ - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Հիւլէ" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target">Արեւմտահայերէն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Atomo" title="Atomo - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Atomo" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Atom" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Atom" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target">Interlingue</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Atomo" title="Atomo - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Atomo" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target">Ilokano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Atomo" title="Atomo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Atomo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Frumeind" title="Frumeind - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Frumeind" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Atomo" title="Atomo - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Atomo" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%8E%9F%E5%AD%90" title="原子 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="原子" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Atam" title="Atam - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Atam" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target">Patois</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/ratni" title="ratni - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="ratni" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target">La .lojban.</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Atom" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%90%E1%83%A2%E1%83%9D%E1%83%9B%E1%83%98" title="ატომი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ატომი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Atom" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target">Qaraqalpaqsha</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Abelkim" title="Abelkim - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Abelkim" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target">Taqbaylit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Sisi%C5%8B_t%CA%8B" title="Sisiŋ tʋ - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Sisiŋ tʋ" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target">Kabɩyɛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kge mw-list-item"><a href="https://kge.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - Komering" lang="kge" hreflang="kge" data-title="Atom" data-language-autonym="Kumoring" data-language-local-name="Komering" class="interlanguage-link-target">Kumoring</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ki mw-list-item"><a href="https://ki.wikipedia.org/wiki/Atomu" title="Atomu - kikuiu" lang="ki" hreflang="ki" data-title="Atomu" data-language-autonym="Gĩkũyũ" data-language-local-name="kikuiu" class="interlanguage-link-target">Gĩkũyũ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Атом" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%94%E1%9E%9A%E1%9E%98%E1%9E%B6%E1%9E%8E%E1%9E%BC" title="បរមាណូ - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="បរមាណូ" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target">ភាសាខ្មែរ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AA%E0%B2%B0%E0%B2%AE%E0%B2%BE%E0%B2%A3%E0%B3%81" title="ಪರಮಾಣು - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಪರಮಾಣು" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%9B%90%EC%9E%90" title="원자 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="원자" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D9%86%DB%81%D9%95" title="کنہٕ - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="کنہٕ" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target">कॉशुर / کٲشُر</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Atom" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Atom" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target">Kernowek</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Атом" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Atomus" title="Atomus - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Atomus" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Atom" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Атом" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target">Лезги</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Atom" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Atoeam" title="Atoeam - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Atoeam" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Atomo" title="Atomo - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Atomo" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target">Ligure</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Atum" title="Atum - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Atum" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Atome" title="Atome - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Atome" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target">Lingála</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%9B%E0%BA%B0%E0%BA%A5%E0%BA%B0%E0%BA%A1%E0%BA%B2%E0%BA%99%E0%BA%B9" title="ປະລະມານູ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ປະລະມານູ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target">ລາວ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Atomas" title="Atomas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Atomas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Atoms" title="Atoms - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Atoms" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mad mw-list-item"><a href="https://mad.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - madurès" lang="mad" hreflang="mad" data-title="Atom" data-language-autonym="Madhurâ" data-language-local-name="madurès" class="interlanguage-link-target">Madhurâ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mai mw-list-item"><a href="https://mai.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%B0%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%81" title="परमाणु - maithili" lang="mai" hreflang="mai" data-title="परमाणु" data-language-autonym="मैथिली" data-language-local-name="maithili" class="interlanguage-link-target">मैथिली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-map-bms mw-list-item"><a href="https://map-bms.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - Banyumasan" lang="jv-x-bms" hreflang="jv-x-bms" data-title="Atom" data-language-autonym="Basa Banyumasan" data-language-local-name="Banyumasan" class="interlanguage-link-target">Basa Banyumasan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mdf mw-list-item"><a href="https://mdf.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC%D1%81%D1%8C" title="Атомсь - mordovià moksa" lang="mdf" hreflang="mdf" data-title="Атомсь" data-language-autonym="Мокшень" data-language-local-name="mordovià moksa" class="interlanguage-link-target">Мокшень</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/At%C3%B4ma" title="Atôma - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Atôma" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Атом" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target">Олык марий</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Atom" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target">Minangkabau</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Атом" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%85%E0%B4%A3%E0%B5%81" title="അണു - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="അണു" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Атом" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%85%E0%A4%A3%E0%A5%82" title="अणू - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="अणू" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Atom" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Atomu" title="Atomu - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Atomu" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target">Malti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/%C3%81tomo" title="Átomo - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Átomo" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target">Mirandés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%A1%E1%80%80%E1%80%BA%E1%80%90%E1%80%99%E1%80%BA" title="အက်တမ် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="အက်တမ်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nah mw-list-item"><a href="https://nah.wikipedia.org/wiki/Nantzintetl" title="Nantzintetl - Nahuatl" lang="nah" hreflang="nah" data-title="Nantzintetl" data-language-autonym="Nāhuatl" data-language-local-name="Nahuatl" class="interlanguage-link-target">Nāhuatl</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nap mw-list-item"><a href="https://nap.wikipedia.org/wiki/Atomo" title="Atomo - napolità" lang="nap" hreflang="nap" data-title="Atomo" data-language-autonym="Napulitano" data-language-local-name="napolità" class="interlanguage-link-target">Napulitano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Atom" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%B0%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%81" title="परमाणु - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="परमाणु" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%85%E0%A4%A3%E0%A5%81" title="अणु - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="अणु" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target">नेपाल भाषा</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Atoom" title="Atoom - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Atoom" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Atom" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Atom" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nov mw-list-item"><a href="https://nov.wikipedia.org/wiki/Atome" title="Atome - novial" lang="nov" hreflang="nov" data-title="Atome" data-language-autonym="Novial" data-language-local-name="novial" class="interlanguage-link-target">Novial</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/At%C3%B4me" title="Atôme - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Atôme" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target">Nouormand</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/At%C3%B2m" title="Atòm - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Atòm" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-olo mw-list-item"><a href="https://olo.wikipedia.org/wiki/Atomu" title="Atomu - Livvi-Karelian" lang="olo" hreflang="olo" data-title="Atomu" data-language-autonym="Livvinkarjala" data-language-local-name="Livvi-Karelian" class="interlanguage-link-target">Livvinkarjala</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Buxusa" title="Buxusa - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Buxusa" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target">Oromoo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%AA%E0%AC%B0%E0%AC%AE%E0%AC%BE%E0%AC%A3%E0%AD%81" title="ପରମାଣୁ - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ପରମାଣୁ" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target">ଓଡ଼ିଆ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Атом" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target">Ирон</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AA%E0%A8%B0%E0%A8%AE%E0%A8%BE%E0%A8%A3%E0%A9%82" title="ਪਰਮਾਣੂ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਪਰਮਾਣੂ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/%C3%81tomu" title="Átomu - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Átomu" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target">Kapampangan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcm mw-list-item"><a href="https://pcm.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - pidgin de Nigèria" lang="pcm" hreflang="pcm" data-title="Atom" data-language-autonym="Naijá" data-language-local-name="pidgin de Nigèria" class="interlanguage-link-target">Naijá</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pih mw-list-item"><a href="https://pih.wikipedia.org/wiki/Etem" title="Etem - Norfuk / Pitkern" lang="pih" hreflang="pih" data-title="Etem" data-language-autonym="Norfuk / Pitkern" data-language-local-name="Norfuk / Pitkern" class="interlanguage-link-target">Norfuk / Pitkern</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Atom" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/%C3%80tom" title="Àtom - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Àtom" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target">Piemontèis</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%DB%8C%D9%B9%D9%85" title="ایٹم - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="ایٹم" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%BC%D9%88%D9%85" title="اټوم - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="اټوم" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/%C3%81tomo" title="Átomo - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Átomo" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/I%C3%B1uku" title="Iñuku - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Iñuku" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Atom" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Атом" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Атом" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target">Русиньскый</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sa mw-list-item"><a href="https://sa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%B0%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%81%E0%A4%83" title="परमाणुः - sànscrit" lang="sa" hreflang="sa" data-title="परमाणुः" data-language-autonym="संस्कृतम्" data-language-local-name="sànscrit" class="interlanguage-link-target">संस्कृतम्</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Атом" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/%C3%80tomu" title="Àtomu - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Àtomu" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target">Sardu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/%C3%80tumu" title="Àtumu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Àtumu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Atom" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%A6%D9%BD%D9%85" title="ائٽم - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="ائٽم" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target">سنڌي</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/Atoma" title="Atoma - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Atoma" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target">Davvisámegiella</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Atom" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Ablkim" title="Ablkim - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Ablkim" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target">Taclḥit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B4%E0%B6%BB%E0%B6%B8%E0%B7%8F%E0%B6%AB%E0%B7%94" title="පරමාණු - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="පරමාණු" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Atom" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/At%C3%B3m" title="Atóm - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Atóm" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-skr mw-list-item"><a href="https://skr.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%DB%8C%D9%B9%D9%85" title="ایٹم - Saraiki" lang="skr" hreflang="skr" data-title="ایٹم" data-language-autonym="سرائیکی" data-language-local-name="Saraiki" class="interlanguage-link-target">سرائیکی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Atom" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Atom" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target">Soomaaliga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Atomi" title="Atomi - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Atomi" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Атом" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-srn badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://srn.wikipedia.org/wiki/Atomi" title="Atomi - sranan" lang="srn" hreflang="srn" data-title="Atomi" data-language-autonym="Sranantongo" data-language-local-name="sranan" class="interlanguage-link-target">Sranantongo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Atom" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target">Seeltersk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Atom" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target">Sunda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Atom" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Atomu" title="Atomu - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Atomu" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/At%C5%AFm" title="Atům - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Atům" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target">Ślůnski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%85%E0%AE%A3%E0%AF%81" title="அணு - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="அணு" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%AA%E0%B0%B0%E0%B0%AE%E0%B0%BE%E0%B0%A3%E0%B1%81%E0%B0%B5%E0%B1%81" title="పరమాణువు - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="పరమాణువు" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Атом" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target">Тоҷикӣ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AD%E0%B8%B0%E0%B8%95%E0%B8%AD%E0%B8%A1" title="อะตอม - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="อะตอม" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ti mw-list-item"><a href="https://ti.wikipedia.org/wiki/%E1%8A%A3%E1%89%B6%E1%88%9B%E1%89%B5" title="ኣቶማት - tigrinya" lang="ti" hreflang="ti" data-title="ኣቶማት" data-language-autonym="ትግርኛ" data-language-local-name="tigrinya" class="interlanguage-link-target">ትግርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Atomo" title="Atomo - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Atomo" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Atom" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ts mw-list-item"><a href="https://ts.wikipedia.org/wiki/Athomu" title="Athomu - tsonga" lang="ts" hreflang="ts" data-title="Athomu" data-language-autonym="Xitsonga" data-language-local-name="tsonga" class="interlanguage-link-target">Xitsonga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Атом" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tyv mw-list-item"><a href="https://tyv.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - tuvinià" lang="tyv" hreflang="tyv" data-title="Атом" data-language-autonym="Тыва дыл" data-language-local-name="tuvinià" class="interlanguage-link-target">Тыва дыл</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-udm mw-list-item"><a href="https://udm.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - udmurt" lang="udm" hreflang="udm" data-title="Атом" data-language-autonym="Удмурт" data-language-local-name="udmurt" class="interlanguage-link-target">Удмурт</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D8%A6%D8%A7%D8%AA%D9%88%D9%85" title="ئاتوم - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="ئاتوم" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target">ئۇيغۇرچە / Uyghurche</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Атом" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%AC%D9%88%DB%81%D8%B1" title="جوہر - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="جوہر" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Atom" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/%C3%80tomo" title="Àtomo - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Àtomo" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target">Vèneto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Atom" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target">Vepsän kel’</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Nguy%C3%AAn_t%E1%BB%AD" title="Nguyên tử - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Nguyên tử" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Atoom" title="Atoom - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Atoom" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target">West-Vlams</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vo mw-list-item"><a href="https://vo.wikipedia.org/wiki/Taum" title="Taum - volapük" lang="vo" hreflang="vo" data-title="Taum" data-language-autonym="Volapük" data-language-local-name="volapük" class="interlanguage-link-target">Volapük</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/At%C3%B4me" title="Atôme - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Atôme" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target">Walon</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Atomo" title="Atomo - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Atomo" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wo mw-list-item"><a href="https://wo.wikipedia.org/wiki/Xarefulwoon" title="Xarefulwoon - wòlof" lang="wo" hreflang="wo" data-title="Xarefulwoon" data-language-autonym="Wolof" data-language-local-name="wòlof" class="interlanguage-link-target">Wolof</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%8E%9F%E5%AD%90" title="原子 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="原子" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xal mw-list-item"><a href="https://xal.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%82%D0%BE%D0%BC" title="Атом - calmuc" lang="xal" hreflang="xal" data-title="Атом" data-language-autonym="Хальмг" data-language-local-name="calmuc" class="interlanguage-link-target">Хальмг</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xh mw-list-item"><a href="https://xh.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - xosa" lang="xh" hreflang="xh" data-title="Atom" data-language-autonym="IsiXhosa" data-language-local-name="xosa" class="interlanguage-link-target">IsiXhosa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%90%E1%83%A2%E1%83%9D%E1%83%9B%E1%83%98" title="ატომი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ატომი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target">მარგალური</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%98%D7%90%D7%9D" title="אטאם - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="אטאם" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/Atom" title="Atom - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Atom" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target">Yorùbá</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Yenzswj" title="Yenzswj - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Yenzswj" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target">Vahcuengh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zgh mw-list-item"><a href="https://zgh.wikipedia.org/wiki/%E2%B4%B0%E2%B4%B1%E2%B5%8D%E2%B4%BD%E2%B5%89%E2%B5%8E" title="ⴰⴱⵍⴽⵉⵎ - amazic estàndard marroquí" lang="zgh" hreflang="zgh" data-title="ⴰⴱⵍⴽⵉⵎ" data-language-autonym="ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ" data-language-local-name="amazic estàndard marroquí" class="interlanguage-link-target">ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%8E%9F%E5%AD%90" title="原子 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="原子" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E5%8E%9F%E5%AD%90" title="原子 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="原子" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target">文言</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Go%C3%A2n-ch%C3%BA" title="Goân-chú - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Goân-chú" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%8E%9F%E5%AD%90" title="原子 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="原子" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/IChwe" title="IChwe - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="IChwe" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target">IsiZulu</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q9121#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/%C3%80tom" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:%C3%80tom" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/%C3%80tom">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/%C3%80tom">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/%C3%80tom" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/%C3%80tom" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&oldid=34124140" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=%C3%80tom&id=34124140&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2F%25C3%2580tom">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2F%25C3%2580tom">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=%C3%80tom">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=%C3%80tom&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Atom" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q9121" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_100_articles_fonamentals" title="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=%C3%80toms&redirect=no" class="mw-redirect" title="Àtoms">Àtoms</a>)</div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;background-color:#979797;">Àtom</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:Helium_atom_QM.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Helium_atom_QM.svg/200px-Helium_atom_QM.svg.png" decoding="async" width="200" height="201" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Helium_atom_QM.svg/300px-Helium_atom_QM.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Helium_atom_QM.svg/400px-Helium_atom_QM.svg.png 2x" data-file-width="665" data-file-height="667" /></a><div style="font-size:90%;">Il·lustració de l'àtom d'<a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> on es mostra el <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">nucli</a> (en rosa) i la distribució del <a href="/wiki/N%C3%BAvol_d%27electrons" title="Núvol d'electrons">núvol d'electrons</a> (negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli-4 és en realitat simètric esfèricament i s'assembla molt al núvol d'electrons, però en nuclis més complicats aquests no és sempre el cas. La barra negra és la mesura d'un <a href="/wiki/%C3%85ngstr%C3%B6m" class="mw-redirect" title="Ångström">ångström</a> (1x10-10 m).</div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background-color:#979797;">Classificació</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center">Divisió més petita possible d'un <a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">element químic</a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background-color:#979797;">Propietats</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left"><a href="/wiki/Massa_at%C3%B2mica" title="Massa atòmica">Massa</a></th><td class="infobox-data">≈ 1,66 × 10−27 a 4,52 × 10−25 <a href="/wiki/Kg" class="mw-redirect" title="Kg">kg</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left"><a href="/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica" title="Càrrega elèctrica">Càrrega elèctrica</a></th><td class="infobox-data">Zero (neutra) o amb càrrega <a href="/wiki/I%C3%B3_(%C3%A0tom)" title="Ió (àtom)">iònica</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left"><a href="/wiki/Di%C3%A0metre" title="Diàmetre">Diàmetre</a></th><td class="infobox-data">62 pm (<a href="/wiki/Heli" title="Heli">He</a>) a 520 pm (<a href="/wiki/Cesi" title="Cesi">Cs</a>) (<a href="/wiki/Llista_de_radis_at%C3%B2mic_dels_elements" class="mw-redirect" title="Llista de radis atòmic dels elements">llista completa</a>)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left"><a href="/wiki/Part%C3%ADcula_subat%C3%B2mica" title="Partícula subatòmica">Components</a></th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Electr%C3%B3" title="Electró">Electrons</a> i un <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">nucli</a> compacte de <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protons</a> i <a href="/wiki/Neutr%C3%B3" title="Neutró">neutrons</a></td></tr></tbody></table> Un àtom és la unitat constituent més petita de la <a href="/wiki/Mat%C3%A8ria" title="Matèria">matèria</a> ordinària que forma un <a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">element químic</a>. Tot <a href="/wiki/S%C3%B2lid" title="Sòlid">sòlid</a>, <a href="/wiki/L%C3%ADquid" title="Líquid">líquid</a>, <a href="/wiki/Gas" title="Gas">gas</a> i <a href="/wiki/Plasma_(estat_de_la_mat%C3%A8ria)" title="Plasma (estat de la matèria)">plasma</a> es compon d'àtoms <a href="/wiki/Ionitzat" class="mw-redirect" title="Ionitzat">ionitzats</a> o neutres. Els àtoms són extremament petits i tenen una mida d'aproximadament 100 <a href="/wiki/Pic%C3%B2metres" class="mw-redirect" title="Picòmetres">picòmetres</a>. Són tan petits que intentar predir el seu comportament per mitjà de la <a href="/wiki/F%C3%ADsica_cl%C3%A0ssica" title="Física clàssica">física clàssica</a> —considerant-los, per exemple, com si fossin <a href="/wiki/Bola_de_billar" title="Bola de billar">boles de billar</a>— retorna prediccions incorrectes a causa dels <a href="/wiki/Mec%C3%A0nica_qu%C3%A0ntica" title="Mecànica quàntica">efectes quàntics</a>. Gràcies al desenvolupament de la física, els models atòmics han incorporat <a href="#Desenvolupaments_posteriors_en_física_quàntica">principis quàntics</a> per poder explicar i predir millor aquest comportament. Tot àtom està compost per un <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">nucli</a> i un o més <a href="/wiki/Electr%C3%B3" title="Electró">electrons</a> lligats al nucli. El nucli està fet d'un o més <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protons</a> i, típicament, un nombre similar de <a href="/wiki/Neutr%C3%B3" title="Neutró">neutrons</a>; els protons i neutrons s'anomenen <a href="/wiki/Nucle%C3%B3" title="Nucleó">nucleons</a>. Més del 99,94% de la <a href="/wiki/Massa_de_l%27%C3%A0tom" class="mw-redirect" title="Massa de l'àtom">massa de l'àtom</a> està concentrada al nucli. Els protons tenen una <a href="/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica" title="Càrrega elèctrica">càrrega elèctrica</a> positiva; els electrons, negativa; i els neutrons no en tenen. Si el nombre de protons i electrons és el mateix, llavors l'àtom és elèctricament neutre; en canvi, si té més o menys electrons que protons, té una càrrega negativa o positiva (respectivament) i s'anomena <a href="/wiki/I%C3%B3_(%C3%A0tom)" title="Ió (àtom)">ió</a>. Els electrons d'un àtom resulten atrets als protons del nucli atòmic per la <a href="/wiki/For%C3%A7a_electromagn%C3%A8tica" title="Força electromagnètica">força electromagnètica</a>. Els protons i neutrons del nucli s'atrauen entre si, però, per una força diferent, la <a href="/wiki/For%C3%A7a_nuclear" title="Força nuclear">força nuclear</a>, que normalment és més forta que la força electromagnètica que repel·leix els protons carregats positivament entre si. En algunes circumstàncies, la força electromagnètica de repulsió esdevé més forta que la nuclear, i els nucleons poden resultar expulsats del nucli, deixant enrere un element diferent: es tracta d'una <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_nuclear" class="mw-redirect" title="Desintegració nuclear">desintegració nuclear</a> que resulta en una <a href="/wiki/Transmutaci%C3%B3_nuclear" title="Transmutació nuclear">transmutació nuclear</a>. El nombre de protons del nucli defineix a quin <a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">element químic</a> pertany l'àtom: per exemple, tots els àtoms de <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a> contenen 29 protons. El nombre de neutrons, d'altra banda, defineix l'<a href="/wiki/Is%C3%B2top" title="Isòtop">isòtop</a> de l'element. El nombre d'electrons influeix en les propietats <a href="/wiki/Magnetisme" title="Magnetisme">magnètiques</a> de l'àtom. Els àtoms es poden unir a un o més altres àtoms mitjançant <a href="/wiki/Enlla%C3%A7os_qu%C3%ADmics" class="mw-redirect" title="Enllaços químics">enllaços químics</a> per formar <a href="/wiki/Compostos_qu%C3%ADmics" class="mw-redirect" title="Compostos químics">compostos químics</a> com ara les <a href="/wiki/Mol%C3%A8cules" class="mw-redirect" title="Molècules">molècules</a>. La capacitat dels àtoms d'associar-se o dissociar-se és la responsable de la majoria de canvis físics observats a la naturalesa; la <a href="/wiki/Qu%C3%ADmica" title="Química">química</a> és la ciència que estudia aquests canvis. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_de_la_teoria_atòmica">Història de la teoria atòmica</h2>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història de la teoria atòmica">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Teoria_at%C3%B2mica" title="Teoria atòmica">Teoria atòmica</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_àtoms_a_la_filosofia">Els àtoms a la filosofia</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Els àtoms a la filosofia">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Atomisme" title="Atomisme">Atomisme</a></div> La idea que la matèria està composta d'unitats separades és un concepte molt antic i que apareix en moltes cultures de l'antiguitat, tals com a Grècia o l'Índia. La paraula «àtom» (del grec ἄτομος, atomos, 'indivisible') fou encunyada pels <a href="/wiki/Fil%C3%B2sofs_de_l%27Antiga_Gr%C3%A8cia" class="mw-redirect" title="Filòsofs de l'Antiga Grècia">filòsofs de l'Antiga Grècia</a> <a href="/wiki/Leucip" title="Leucip">Leucip</a> i el seu deixeble <a href="/wiki/Dem%C3%B2crit" title="Demòcrit">Demòcrit</a> (ca. 460–ca. 370 aC).<a href="#cite_note-1">[1]</a><a href="#cite_note-Kenny2004-2">[2]</a><a href="#cite_note-GraftonMostSettis2010-3">[3]</a><a href="#cite_note-CohenLefebvre2017-4">[4]</a> Demòcrit sostenia que els àtoms eren infinits en nombre, no creats i eterns, i que les qualitats d'un objecte resultaven de la mena d'àtoms que el componien.<a href="#cite_note-Kenny2004-2">[2]</a><a href="#cite_note-GraftonMostSettis2010-3">[3]</a><a href="#cite_note-CohenLefebvre2017-4">[4]</a> L'<a href="/wiki/Atomisme" title="Atomisme">atomisme</a> de Demòcrit fou refinat i elaborat pel filòsof posterior <a href="/wiki/Epicur" title="Epicur">Epicur</a> (341–270 aC).<a href="#cite_note-GraftonMostSettis2010-3">[3]</a><a href="#cite_note-CohenLefebvre2017-4">[4]</a> Durant la <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">baixa edat mitjana</a>, l'atomisme fou gairebé oblidat a l'Europa occidental, però sobrevisqué dins d'alguns grups de filòsofs islàmics.<a href="#cite_note-GraftonMostSettis2010-3">[3]</a> Durant el segle xii, l'atomisme tornà a ser conegut a l'Europa occidental gràcies a referències trobades en les escriptures descobertes d'<a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a>.<a href="#cite_note-GraftonMostSettis2010-3">[3]</a> En el segle xiv, la redescoberta d'obres notables que descrivien ensenyances atomistes –entre les quals <a href="/wiki/De_rerum_natura" class="mw-redirect" title="De rerum natura">De rerum natura</a>, de <a href="/wiki/Lucreci" title="Lucreci">Lucreci</a>, i <a href="/wiki/Vides_i_opinions_de_fil%C3%B2sofs_eminents" class="mw-redirect" title="Vides i opinions de filòsofs eminents">Vides i opinions de filòsofs eminents</a>, de <a href="/wiki/Di%C3%B2genes_Laerci" title="Diògenes Laerci">Diògenes Laerci</a>– comportà una major atenció del tema.<a href="#cite_note-GraftonMostSettis2010-3">[3]</a> Tanmateix, com que l'atomisme s'associava amb la filosofia de l'<a href="/wiki/Epicureisme" title="Epicureisme">epicureisme</a>, la qual contradeia les ensenyances cristianes ortodoxes, la creença en els àtoms no era considerada acceptable.<a href="#cite_note-GraftonMostSettis2010-3">[3]</a> El sacerdot catòlic francès <a href="/w/index.php?title=Pierri_Gassendi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pierri Gassendi (encara no existeix)">Pierri Gassendi</a> (1592–1655) revisqué l'atomisme epicuri amb modificacions, argüint que els àtoms eren creats per Déu i, encara que extremadament nombrosos, no eren infinits.<a href="#cite_note-GraftonMostSettis2010-3">[3]</a><a href="#cite_note-CohenLefebvre2017-4">[4]</a> La seva teoria modificada es popularitzà a França gràcies al físic <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Bernier" title="François Bernier">François Bernier</a> (1620–1688) i a Anglaterra gràcies al filòsof naturalista <a href="/wiki/Walter_Charleton" title="Walter Charleton">Walter Charleton</a> (1619–1707).<a href="#cite_note-GraftonMostSettis2010-3">[3]</a> Tant el químic <a href="/wiki/Robert_Boyle" title="Robert Boyle">Robert Boyle</a> (1627–1691) com el físic <a href="/wiki/Isaac_Newton" title="Isaac Newton">Isaac Newton</a> (1642–1727) definiren l'atomisme i, a finals del segle xvii, esdevingué acceptat per sectors de la comunitat científica.<a href="#cite_note-GraftonMostSettis2010-3">[3]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Primera_teoria_basada_en_l'evidència">Primera teoria basada en l'evidència</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Primera teoria basada en l'evidència">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Daltons_symbols.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Daltons_symbols.gif/220px-Daltons_symbols.gif" decoding="async" width="220" height="191" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Daltons_symbols.gif/330px-Daltons_symbols.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Daltons_symbols.gif/440px-Daltons_symbols.gif 2x" data-file-width="1067" data-file-height="928" /></a><figcaption>Diversos àtoms i molècules tal com es mostren a l'obra A New System of Chemical Philosophy de <a href="/wiki/John_Dalton" title="John Dalton">John Dalton</a> (1808).</figcaption></figure> A primeries del segle xix, <a href="/wiki/John_Dalton" title="John Dalton">John Dalton</a> utilitzà el concepte dels àtoms per explicar per què els <a href="/wiki/Elements_qu%C3%ADmics" class="mw-redirect" title="Elements químics">elements químics</a> sempre reaccionen en proporcions de petits nombres enters (la <a href="/wiki/Llei_de_les_proporcions_m%C3%BAltiples" title="Llei de les proporcions múltiples">llei de les proporcions múltiples</a>). Per exemple, existeixen dos tipus d'òxid d'estany: un és 88,1% estany i 11,9% oxigen, i l'altre és 78,1% estany i 21,3% oxigen (<a href="/w/index.php?title=%C3%92xid_d%27estany(II)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Òxid d'estany(II) (encara no existeix)">òxid d'estany(II)</a> i <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_d%27estany" title="Diòxid d'estany">diòxid d'estany</a>, respectivament): això significa que 100 grams d'estany es combinen amb 13,5 grams o 27 grams d'oxigen. 13,5 i 27 formen una proporció d'1 a 2, que és una proporció de petits nombres enters. Aquest patró comú en química suggerí a Dalton que els elements reaccionen en múltiples d'unitats discretes: és a dir, en altres paraules, àtoms. En el cas dels òxids d'estany, un àtom d'estany es combina amb un o bé dos àtoms d'oxigen.<a href="#cite_note-From_AtomosToAtom-5">[5]</a> Dalton també creia que la teoria atòmica podia explicar per què l'aigua absorbeix diferents gasos en diferents proporcions; per exemple, descobrí que l'aigua absorbeix <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni" title="Diòxid de carboni">diòxid de carboni</a> molt millor que no pas <a href="/wiki/Nitrogen" title="Nitrogen">nitrogen</a>.<a href="#cite_note-Dalton_1803_paper-6">[6]</a> Dalton hipotetitzà que això passa a causa de la diferència entre les masses i les configuracions de les partícules de cada gas; les molècules de diòxid de carboni (CO₂) són més grans i pesades que les de nitrogen (N₂). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Moviment_brownià">Moviment brownià</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Moviment brownià">modifica</a>]</div> El 1827, el botànic <a href="/wiki/Robert_Brown" title="Robert Brown">Robert Brown</a> utilitzà un microscopi per observar grans de pols flotant a l'aigua i descobrí que es movien erràticament, un fenomen que posteriorment es conegué com a <a href="/wiki/Moviment_browni%C3%A0" title="Moviment brownià">moviment brownià</a>. Es creia que això era causat per molècules d'aigua col·lidint amb els grans de pols. El 1905, <a href="/wiki/Albert_Einstein" title="Albert Einstein">Albert Einstein</a> provà la realitat d'aquestes molècules i els seus moviments produint el primer anàlisi de <a href="/wiki/F%C3%ADsica_estad%C3%ADstica" title="Física estadística">física estadística</a> del moviment brownià.<a href="#cite_note-adp322_8_549-7">[7]</a><a href="#cite_note-8">[8]</a><a href="#cite_note-lee_hoon1995-9">[9]</a> El físic francès <a href="/wiki/Jean_Perrin" class="mw-redirect" title="Jean Perrin">Jean Perrin</a> utilitzà l'obra d'Einstein per determinar experimentalment la massa i dimensió dels àtoms, verificant així la <a href="/wiki/Teoria_at%C3%B2mica_de_Dalton" class="mw-redirect" title="Teoria atòmica de Dalton">teoria atòmica de Dalton</a>.<a href="#cite_note-e31_2_50-10">[10]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Descobriment_de_l'electró">Descobriment de l'electró</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Descobriment de l'electró">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gold_foil_experiment_conclusions.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Gold_foil_experiment_conclusions.svg/220px-Gold_foil_experiment_conclusions.svg.png" decoding="async" width="220" height="391" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Gold_foil_experiment_conclusions.svg/330px-Gold_foil_experiment_conclusions.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Gold_foil_experiment_conclusions.svg/440px-Gold_foil_experiment_conclusions.svg.png 2x" data-file-width="504" data-file-height="896" /></a><figcaption>L'<a href="/wiki/Experiment_de_Geiger%E2%80%93Marsden" class="mw-redirect" title="Experiment de Geiger–Marsden">experiment de Geiger–Marsden</a> A dalt, resultats esperats: partícules alfa passant a través del <a href="/wiki/Model_at%C3%B2mic_de_Thomson" title="Model atòmic de Thomson">model atòmic de Thomson</a> (o model del púding de panses) amb una deflexió negligible. A baix, resultats observats: una petita porció de les partícules és deflectada per la càrrega positiva concentrada del nucli.</figcaption></figure> El físic <a href="/wiki/J.J._Thomson" class="mw-redirect" title="J.J. Thomson">J.J. Thomson</a> mesurà la massa de <a href="/wiki/Raig_cat%C3%B2dic" class="mw-redirect" title="Raig catòdic">raigs catòdics</a>, cosa que mostrà que estaven fets de partícules, però eren unes 1800 vegades més lleugeres que el més lleuger dels àtoms, l'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a>. Per tant, no es tractava d'àtoms, sinó d'una nova partícula, concretament de la primera <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_subat%C3%B2mica" title="Partícula subatòmica">partícula subatòmica</a> mai descoberta, que ell anomenà corpuscle però que posteriorment s'anomenà <a href="/wiki/Electr%C3%B3" title="Electró">electró</a> a causa de les partícules postulades per <a href="/wiki/George_Johnstone_Stoney" class="mw-redirect" title="George Johnstone Stoney">George Johnstone Stoney</a> el 1874. També mostrà que eren idèntiques a partícules emeses per materials <a href="/wiki/Efecte_fotoel%C3%A8ctric" title="Efecte fotoelèctric">fotoelèctrics</a> i <a href="/wiki/Material_radioactiu" class="mw-redirect" title="Material radioactiu">radioactius</a>.<a href="#cite_note-Thomson-11">[11]</a> Es reconegué ràpidament que són les partícules que porten el <a href="/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric" title="Corrent elèctric">corrent elèctric</a> en fils metàl·lics, i que porten la càrrega elèctrica negativa dins dels àtoms. Thomson rebé el <a href="/wiki/Premi_Nobel_de_F%C3%ADsica" title="Premi Nobel de Física">Premi Nobel de Física</a> de 1906 pel seu treball, el qual donà la volta a la creença que els àtoms eren indivisibles i les partícules més bàsiques de la matèria.<a href="#cite_note-nobel1096-12">[12]</a> Thomson també postulà incorrectament que els electrons de petita massa i carregats negativament estaven distribuïts al voltant de l'àtom en un mar uniforme de càrrega positiva. Això esdevingué conegut com el <a href="/wiki/Model_del_p%C3%BAding_de_panses" class="mw-redirect" title="Model del púding de panses">model del púding de panses</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Descobriment_del_nucli">Descobriment del nucli</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Descobriment del nucli">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Experiment_de_Geiger-Marsden" class="mw-redirect" title="Experiment de Geiger-Marsden">Experiment de Geiger-Marsden</a></div> El 1909, <a href="/wiki/Hans_Geiger" title="Hans Geiger">Hans Geiger</a> i <a href="/wiki/Ernest_Marsden" title="Ernest Marsden">Ernest Marsden</a>, sota la direcció d'<a href="/wiki/Ernest_Rutherford" title="Ernest Rutherford">Ernest Rutherford</a>, bombardejaren una làmina de metall amb <a href="/wiki/Part%C3%ADcules_alfa" class="mw-redirect" title="Partícules alfa">partícules alfa</a> per observar com es dispersaven. Esperaven que totes passessin directament a través seu amb poca deflexió, ja que el model de Thomson deia que les càrregues a l'àtom són tan difuses que els seus camps elèctrics no podien afectar gaire les partícules; tanmateix, Geiger i Marsden observaren partícules alfa que eren desviades amb angles superiors a 90°, cosa que se suposava que era impossible segons el model de Thomson. Per explicar-ho, Rutherford proposà que la càrrega positiva de l'àtom es concentra en un petit nucli al seu centre.<a href="#cite_note-pm21_669-13">[13]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Descobriment_dels_isòtops">Descobriment dels isòtops</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Descobriment dels isòtops">modifica</a>]</div> Mentre experimentava amb els productes de la <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_radioactiva" class="mw-redirect" title="Desintegració radioactiva">desintegració radioactiva</a>, el 1913 el <a href="/wiki/Radioqu%C3%ADmic" class="mw-redirect" title="Radioquímic">radioquímic</a> <a href="/wiki/Frederick_Soddy" title="Frederick Soddy">Frederick Soddy</a> descobrí que aparentment hi havia més d'un tipus d'àtom a cada posició de la <a href="/wiki/Taula_peri%C3%B2dica" title="Taula periòdica">taula periòdica</a>.<a href="#cite_note-npc1921-14">[14]</a> El terme «<a href="/wiki/Is%C3%B2top" title="Isòtop">isòtop</a>» fou encunyat per <a href="/w/index.php?title=Margaret_Todd_(doctora)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Margaret Todd (doctora) (encara no existeix)">Margaret Todd</a> per representar diferents àtoms que pertanyen al mateix element químic. J.J. Thomson creà una tècnica per a la <a href="/w/index.php?title=Separaci%C3%B3_d%27is%C3%B2tops&action=edit&redlink=1" class="new" title="Separació d'isòtops (encara no existeix)">separació d'isòtops</a> durant el seu treball sobre els <a href="/wiki/Gas_ionitzat" class="mw-redirect" title="Gas ionitzat">gasos ionitzats</a>, la qual conduí a la descoberta dels <a href="/wiki/Is%C3%B2top_estable" class="mw-redirect" title="Isòtop estable">isòtops estables</a>.<a href="#cite_note-prsA_89_1_1913-15">[15]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Model_de_Bohr">Model de Bohr</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Model de Bohr">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bohr_atom_animation_2.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Bohr_atom_animation_2.gif/220px-Bohr_atom_animation_2.gif" decoding="async" width="220" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/17/Bohr_atom_animation_2.gif 1.5x" data-file-width="275" data-file-height="200" /></a><figcaption>El model atòmic de Bohr, amb un electró fent «salts quàntics» instantanis d'una òrbita a una altra. Aquest model és actualment obsolet.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Model_de_Bohr" class="mw-redirect" title="Model de Bohr">Model de Bohr</a></div> El 1913 el físic <a href="/wiki/Niels_Bohr" title="Niels Bohr">Niels Bohr</a> proposà un model en el qual s'assumia que els electrons d'un àtom orbitaven al voltant del nucli però només ho podien fer en un conjunt finit d'òrbites, i que podien saltar entre aquestes òrbites només en canvis discrets d'energia corresponents a l'absorció o radiació d'un fotó.<a href="#cite_note-stern20050516-16">[16]</a> Aquesta quantització fou utilitzada per explicar per què les òrbites electròniques són estables (ja que normalment les càrregues en acceleració, incloent-hi el moviment circular, perden energia cinètica, que és emesa com a radiació electromagnètica; vegeu <a href="/w/index.php?title=Radiaci%C3%B3_sincrotr%C3%B2nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Radiació sincrotrònica (encara no existeix)">Radiació sincrotrònica</a>) i per què els elements absorbeixen i emeten radiació electromagnètica en espectres discrets.<a href="#cite_note-bohr19221211-17">[17]</a> Més tard, el mateix any, <a href="/wiki/Henry_Moseley" title="Henry Moseley">Henry Moseley</a> trobà evidència experimental addicional a favor de la <a href="/wiki/Model_de_Bohr" class="mw-redirect" title="Model de Bohr">teoria de Niels Bohr</a>. Aquests resultats refinaren el model de <a href="/wiki/Ernest_Rutherford" title="Ernest Rutherford">Rutherford</a> i <a href="/wiki/Antonius_Van_den_Broek" class="mw-redirect" title="Antonius Van den Broek">Van de Broek</a>, que proposava que l'àtom conté en el seu nucli un nombre positiu de <a href="/w/index.php?title=C%C3%A0rrega_nuclear&action=edit&redlink=1" class="new" title="Càrrega nuclear (encara no existeix)">càrregues nuclears</a> que és igual al seu nombre (atòmic) a la taula periòdica. Fins aquests experiments, no se sabia que el <a href="/wiki/Nombre_at%C3%B2mic" title="Nombre atòmic">nombre atòmic</a> fos una quantitat física i experimental; que aquest nombre és igual a la càrrega atòmica nuclear roman el model atòmic acceptat avui en dia.<a href="#cite_note-Pais-18">[18]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Explicació_de_l'enllaç_químic">Explicació de l'enllaç químic</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Explicació de l'enllaç químic">modifica</a>]</div> Els <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_qu%C3%ADmic" title="Enllaç químic">enllaços químics</a> entre àtoms foren explicats per <a href="/wiki/Gilbert_Newton_Lewis" title="Gilbert Newton Lewis">Gilbert Newton Lewis</a> el 1916 com les interaccions entre els seus electrons constituents.<a href="#cite_note-jacs38_4_762-19">[19]</a> Com que se sabia que les <a href="/wiki/Propietats_qu%C3%ADmiques" class="mw-redirect" title="Propietats químiques">propietats químiques</a> dels elements en gran manera es repetien segons la <a href="/w/index.php?title=Llei_peri%C3%B2dica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei periòdica (encara no existeix)">llei periòdica</a>,<a href="#cite_note-20">[20]</a> el 1919 el químic estatunidenc <a href="/wiki/Irving_Langmuir" title="Irving Langmuir">Irving Langmuir</a> suggerí que això podia ser explicat si els electrons d'un àtom estiguessin connectats o agrupats d'alguna manera. Es pensà que grups d'electrons ocupaven un conjunt de <a href="/wiki/Capa_d%27electrons" title="Capa d'electrons">capes d'electrons</a> al voltant del nucli.<a href="#cite_note-jacs41_6_868-21">[21]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Desenvolupaments_posteriors_en_física_quàntica">Desenvolupaments posteriors en física quàntica</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Desenvolupaments posteriors en física quàntica">modifica</a>]</div> L'<a href="/wiki/Experiment_de_Stern%E2%80%93Gerlach" class="mw-redirect" title="Experiment de Stern–Gerlach">experiment de Stern–Gerlach</a> de 1922 aportà més evidència sobre la naturalesa quàntica de les propietats atòmiques. Quan un feix d'àtoms de plata passava a través d'un camp magnètic d'una forma concreta, el feix es dividia d'una manera correlacionada amb el moment angular de la direcció d'un àtom, és a dir, l'<a href="/wiki/Esp%C3%ADn_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Espín (física)">espín</a>. Com que la direcció de l'espín inicialment és aleatòria, s'esperaria que el feix es desviés en una direcció aleatòria; ben al contrari, el feix es dividia en dos components direccionals corresponents als espíns atòmics essent orientats amunt o avall respecte al camp magnètic.<a href="#cite_note-fop17_6_575-22">[22]</a> El 1925 <a href="/wiki/Werner_Heisenberg" title="Werner Heisenberg">Werner Heisenberg</a> publicà la primera formulació matemàtica consistent de la mecànica quàntica (<a href="/w/index.php?title=Mec%C3%A0nica_matricial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mecànica matricial (encara no existeix)">mecànica matricial</a>).<a href="#cite_note-Pais-18">[18]</a> Un any abans, el 1924, <a href="/wiki/Louis_de_Broglie" class="mw-redirect" title="Louis de Broglie">Louis de Broglie</a> havia proposat que totes les partícules es comporten fins a cert punt com les ones i, el 1926, <a href="/wiki/Erwin_Schr%C3%B6dinger" title="Erwin Schrödinger">Erwin Schrödinger</a> utilitzà aquesta idea per desenvolupar un model matemàtic de l'àtom (<a href="/w/index.php?title=Mec%C3%A0nica_d%27ones&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mecànica d'ones (encara no existeix)">mecànica d'ones</a>) que descrivia els electrons com a <a href="/wiki/Ona_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Ona (física)">ones</a> tridimensionals i no pas com a partícules puntuals. Una conseqüència d'utilitzar formes d'ona per a descriure partícules és que és matemàticament impossible obtenir valors precisos tant per la <a href="/wiki/Punt_(geometria)" title="Punt (geometria)">posició</a> com per la <a href="/wiki/Quantitat_de_moviment" title="Quantitat de moviment">quantitat de moviment</a> d'una partícula en un punt concret del temps: això esdevingué conegut com el <a href="/wiki/Principi_d%27incertesa" class="mw-redirect" title="Principi d'incertesa">principi d'incertesa</a>, formulat per <a href="/wiki/Werner_Heisenberg" title="Werner Heisenberg">Werner Heisenberg</a> el 1927.<a href="#cite_note-Pais-18">[18]</a> En aquest concepte, per a una precisió donada en mesurar una posició, hom només podia obtenir un interval de possibles valors per la quantitat de moviment, i viceversa.<a href="#cite_note-23">[23]</a> Aquest model fou capaç d'explicar observacions de comportament atòmic que els models anteriors no podien, tals com certs patrons estructurals i <a href="/wiki/L%C3%ADnia_espectral" title="Línia espectral">espectrals</a> d'àtoms més grans que l'hidrogen. En conseqüència, el model planetari de l'àtom fou descartat en favor del que descrivia zones d'<a href="/wiki/Orbital_at%C3%B2mic" title="Orbital atòmic">orbitals atòmics</a> al voltant del nucli en les quals un cert electró té més possibilitats de ser observat.<a href="#cite_note-brown2007-24">[24]</a><a href="#cite_note-harrison2000-25">[25]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Descobriment_del_neutró">Descobriment del neutró</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Descobriment del neutró">modifica</a>]</div> El desenvolupament de l'<a href="/wiki/Espectr%C3%B2metre_de_masses" class="mw-redirect" title="Espectròmetre de masses">espectròmetre de masses</a> permeté mesurar la massa dels àtoms amb millor precisió. Aquest dispositiu utilitza un imant per corbar la trajectòria d'un feix de ions, i la quantitat de desviació es determina per la proporció entre la massa d'un àtom i la seva càrrega. El químic <a href="/wiki/Francis_William_Aston" title="Francis William Aston">Francis William Aston</a> l'utilitzà per mostrar que els isòtops tenien diferents masses. La massa atòmica d'aquests isòtops variava en quantitats enteres, cosa que s'anomena la <a href="/w/index.php?title=Regla_dels_nombres_sencers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Regla dels nombres sencers (encara no existeix)">regla dels nombres sencers</a>.<a href="#cite_note-pm39_6_449-26">[26]</a> L'explicació per aquests diferents isòtops fou el preludi de la descoberta del <a href="/wiki/Neutr%C3%B3" title="Neutró">neutró</a>, una partícula sense càrrega amb una massa similar a la del <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protó</a>, per part del físic <a href="/wiki/James_Chadwick" title="James Chadwick">James Chadwick</a> el 1932. Llavors, els isòtops s'explicaren com a elements amb el mateix nombre de protons però diferents nombres de neutrons dins del nucli.<a href="#cite_note-chadwick1935-27">[27]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fissió,_física_d'alta_energia_i_matèria_condensada">Fissió, física d'alta energia i matèria condensada</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Fissió, física d'alta energia i matèria condensada">modifica</a>]</div> El 1938, el químic alemany <a href="/wiki/Otto_Hahn" title="Otto Hahn">Otto Hahn</a>, estudiant de Rutherford, dirigí neutrons contra àtoms d'urani esperant obtenir <a href="/wiki/Elements_transur%C3%A0nics" class="mw-redirect" title="Elements transurànics">elements transurànics</a>. En comptes d'això, els seus experiments químics mostraren que obtenia <a href="/wiki/Bari_(element)" title="Bari (element)">bari</a> com a producte.<a href="#cite_note-Bowden-28">[28]</a><a href="#cite_note-CHF-29">[29]</a> Un any més tard, <a href="/wiki/Lise_Meitner" title="Lise Meitner">Lise Meitner</a> i el seu nebot <a href="/wiki/Otto_Frisch" class="mw-redirect" title="Otto Frisch">Otto Frisch</a> verificaren que els resultats de Hahn foren la primera fissió nuclear experimental.<a href="#cite_note-nature143_3615_239-30">[30]</a><a href="#cite_note-schroeder-31">[31]</a> El 1944, Hahn rebé el <a href="/wiki/Premi_Nobel_de_Qu%C3%ADmica" title="Premi Nobel de Química">Premi Nobel de Química</a>. Tot i els esforços de Hahn, les contribucions de Meitner i Frisch no foren reconegudes.<a href="#cite_note-pt50_9_26-32">[32]</a> A la dècada de 1950, el desenvolupament d'<a href="/wiki/Acceleradors_de_part%C3%ADcules" class="mw-redirect" title="Acceleradors de partícules">acceleradors de partícules</a> i <a href="/wiki/Detectors_de_part%C3%ADcules" class="mw-redirect" title="Detectors de partícules">detectors de partícules</a> millorats permeté als científics estudiar els impactes d'àtoms movent-se a altes energies.<a href="#cite_note-kullander2001-33">[33]</a> Es descobrí que els neutrons i els protons eren <a href="/wiki/Hadrons" class="mw-redirect" title="Hadrons">hadrons</a>, o compostos de partícules més petites anomenades <a href="/wiki/Quarks" class="mw-redirect" title="Quarks">quarks</a>. Es desenvolupà el <a href="/wiki/Model_est%C3%A0ndard_de_f%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules" title="Model estàndard de física de partícules">model estàndard de física de partícules</a> el qual, fins al moment, ha explicat amb èxit les propietats del nucli en termes d'aquestes partícules subatòmiques i les forces que governen les seves interaccions.<a href="#cite_note-npp1990-34">[34]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estructura">Estructura</h2>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Estructura">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Partícules_subatòmiques">Partícules subatòmiques</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Partícules subatòmiques">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_subat%C3%B2mica" title="Partícula subatòmica">Partícula subatòmica</a></div> Encara que el vocable àtom designava originalment una partícula que no pot ser dividida en partícules més petites, en l'ús científic modern l'àtom es compon de diverses <a href="/wiki/Part%C3%ADcules_subat%C3%B2miques" class="mw-redirect" title="Partícules subatòmiques">partícules subatòmiques</a>. Les partícules constituents de l'àtom són l'<a href="/wiki/Electr%C3%B3" title="Electró">electró</a>, el <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protó</a> i el <a href="/wiki/Neutr%C3%B3" title="Neutró">neutró</a>; tots tres són <a href="/wiki/Fermi%C3%B3" title="Fermió">fermions</a>. Tanmateix, l'àtom <a href="/wiki/Hidrogen-1" class="mw-redirect" title="Hidrogen-1">hidrogen-1</a> no té neutrons i l'<a href="/w/index.php?title=I%C3%B3_hidr%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ió hidró (encara no existeix)">ió hidró</a> no té electrons. L'electró és, de llarg, la menys massiva d'aquestes partícules amb 9,11×10−31 kg, amb una <a href="/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica" title="Càrrega elèctrica">càrrega elèctrica</a> negativa i una mida que és massa petita per ser mesurada amb les tècniques actualment disponibles.<a href="#cite_note-35">[35]</a> Fou la partícula més lleugera en tenir una <a href="/wiki/Massa_en_rep%C3%B2s" title="Massa en repòs">massa en repòs</a> positiva mesurada, fins a la descoberta de la massa del <a href="/wiki/Neutr%C3%AD" title="Neutrí">neutrí</a>. En condicions ordinàries, els electrons estan lligats al nucli carregat positivament per l'atracció creada entre càrregues elèctriques oposades. Si l'àtom té més o menys electrons que el seu <a href="/wiki/Nombre_at%C3%B2mic" title="Nombre atòmic">nombre atòmic</a>, llavors esdevé carregat negativament o positiva, respectivament; un àtom carregat s'anomena <a href="/wiki/I%C3%B3_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Ió (física)">ió</a>. Els electrons s'han conegut des de les darreries del segle xix, majoritàriament gràcies a <a href="/wiki/J.J._Thomson" class="mw-redirect" title="J.J. Thomson">J.J. Thomson</a>. Els protons tenen una càrrega positiva i una massa 1.836 vegades més gran que la de l'electró, amb un valor de 1,6726×10−27 kg. El nombre de protons en un àtom s'anomena <a href="/wiki/Nombre_at%C3%B2mic" title="Nombre atòmic">nombre atòmic</a> de l'àtom. <a href="/wiki/Ernest_Rutherford" title="Ernest Rutherford">Ernest Rutherford</a> (1919) observà que el nitrogen, sota un bombardeig de partícules alfa, desprenia el que semblaven nuclis d'hidrogen. El 1920 ja havia acceptat que el nucli d'hidrogen és una partícula diferent dins de l'àtom i l'anomenà <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protó</a>. Els neutrons no tenen càrrega elèctrica i tenen una massa lliure 1.839 vegades més gran que l'electró,<a href="#cite_note-36">[36]</a> és a dir, de 1,6929×10−27 kg, la més gran de les tres partícules constituents, però pot resultar reduïda a causa de l'<a href="/w/index.php?title=Energia_d%27enlla%C3%A7_nuclear&action=edit&redlink=1" class="new" title="Energia d'enllaç nuclear (encara no existeix)">energia d'enllaç nuclear</a>. Els protons i neutrons (coneguts col·lectivament com a <a href="/wiki/Nucle%C3%B3" title="Nucleó">nucleons</a>) tenen dimensions comparables (de l'ordre de 2,5×10−15 m) encara que la «superfície» d'aquestes partícules no està clarament definida.<a href="#cite_note-37">[37]</a> El neutró fou descobert el 1932 pel físic anglès <a href="/wiki/James_Chadwick" title="James Chadwick">James Chadwick</a>. En el <a href="/wiki/Model_est%C3%A0ndard_de_f%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules" title="Model estàndard de física de partícules">model estàndard</a> de física, els electrons són realment partícules elementals sense estructura interna. Tanmateix, tant els protons com els neutrons són partícules compostes de <a href="/wiki/Part%C3%ADcules_elementals" class="mw-redirect" title="Partícules elementals">partícules elementals</a> anomenades <a href="/wiki/Quarks" class="mw-redirect" title="Quarks">quarks</a>. Hi ha dos tipus de quarks en els àtoms, i cadascun té una càrrega elèctrica fraccional. Els protons són compostos per dos <a href="/wiki/Quarks_dalt" class="mw-redirect" title="Quarks dalt">quarks dalt</a> (cadascun amb una càrrega de +2/3) i un <a href="/wiki/Quark_baix" class="mw-redirect" title="Quark baix">quark baix</a> (amb una càrrega de −1/3); els neutrons, d'altra banda, estan formats per un quark dalt i dos quarks baixos. Aquesta distinció explica la diferència de massa i càrrega entre les dues partícules.<a href="#cite_note-pdg2002-38">[38]</a><a href="#cite_note-schombert2006-39">[39]</a> Els quarks es mantenen units per la <a href="/wiki/Interacci%C3%B3_forta" class="mw-redirect" title="Interacció forta">interacció forta</a> (o força forta), la qual és mediada per <a href="/wiki/Gluons" class="mw-redirect" title="Gluons">gluons</a>. Els protons i neutrons, al seu torn, es mantenen junts l'un amb l'altre al nucli per la <a href="/wiki/For%C3%A7a_nuclear" title="Força nuclear">força nuclear</a>, que és un residu de la força forta amb unes propietats d'abast una mica diferents. El gluó és un membre de la família dels <a href="/wiki/Bos%C3%B3_de_gauge" title="Bosó de gauge">bosons de gauge</a>, que són partícules elementals que fan de mediadores de forces físiques.<a href="#cite_note-pdg2002-38">[38]</a><a href="#cite_note-schombert2006-39">[39]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nucli">Nucli</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Nucli">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">Nucli atòmic</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Binding_energy_curve_-_common_isotopes.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Binding_energy_curve_-_common_isotopes.svg/langca-220px-Binding_energy_curve_-_common_isotopes.svg.png" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Binding_energy_curve_-_common_isotopes.svg/langca-330px-Binding_energy_curve_-_common_isotopes.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Binding_energy_curve_-_common_isotopes.svg/langca-440px-Binding_energy_curve_-_common_isotopes.svg.png 2x" data-file-width="671" data-file-height="441" /></a><figcaption>L'<a href="/wiki/Energia_d%27enlla%C3%A7" title="Energia d'enllaç">energia d'enllaç</a> necessària perquè un nucleó s'escapi del nucli, per a diversos isòtops</figcaption></figure> Tots els protons i neutrons de l'àtom constitueixen un petit <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">nucli atòmic</a>, i col·lectivament s'anomenen <a href="/wiki/Nucleons" class="mw-redirect" title="Nucleons">nucleons</a>. El radi d'un nucli és aproximadament igual a 1,07 3√A <a href="/wiki/Femt%C3%B2metre" class="mw-redirect" title="Femtòmetre">fm</a>, on A és el nombre total de nucleons.<a href="#cite_note-40">[40]</a> Aquest valor és molt més petit que el radi de l'àtom, que és de l'ordre de 10⁵ fm. Els nucleons resten enllaçats per un potencial d'atracció de curt abast anomenat <a href="/wiki/For%C3%A7a_forta_residual" class="mw-redirect" title="Força forta residual">força forta residual</a>. A distàncies menors de 2,5 fm, aquesta força és molt més potent que la <a href="/w/index.php?title=For%C3%A7a_electroest%C3%A0tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Força electroestàtica (encara no existeix)">força electroestàtica</a> que fa que els protons, de càrrega positiva, es repel·leixin entre si.<a href="#cite_note-41">[41]</a> Els àtoms d'un mateix <a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">element químic</a> tenen el mateix nombre de protons, anomenat el <a href="/wiki/Nombre_at%C3%B2mic" title="Nombre atòmic">nombre atòmic</a>. Dins d'un element concret, el nombre de neutrons pot variar: això determina l'<a href="/wiki/Is%C3%B2top" title="Isòtop">isòtop</a> de l'element. El nombre total de protons i neutrons determina el <a href="/wiki/N%C3%BAclid" title="Núclid">núclid</a>. El nombre de neutrons en relació al de protons determina l'estabilitat del nucli: certs isòtops pateixen una <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_radioactiva" class="mw-redirect" title="Desintegració radioactiva">desintegració radioactiva</a>.<a href="#cite_note-wenner2007-42">[42]</a> El protó, l'electró i el neutró són classificats com a <a href="/wiki/Fermions" class="mw-redirect" title="Fermions">fermions</a>. Els fermions obeeixen el <a href="/wiki/Principi_d%27exclusi%C3%B3_de_Pauli" title="Principi d'exclusió de Pauli">principi d'exclusió de Pauli</a>, el qual prohibeix que fermions <a href="/wiki/Part%C3%ADcules_id%C3%A8ntiques" title="Partícules idèntiques">idèntics</a>, tals com protons múltiples, ocupin el mateix estat quàntic al mateix temps. Per tant, qualsevol protó en el nucli ha d'ocupar un estat quàntic diferent de tots els altres protons; això mateix aplica a tots els neutrons del nucli i a tots els electrons del núvol electrònic.<a href="#cite_note-raymond-43">[43]</a> Un nucli que té un nombre diferent de protons que de neutrons pot, potencialment, caure a un estat d'energia inferior per mitjà d'una desintegració radioactiva, la qual causa que ambdós nombres s'apropin. Com a resultat, els àtoms amb un nombre de protons igual que d'electrons són més estables davant la desintegració. Tanmateix, com més alt és el nombre atòmic, la repulsió mútua dels protons requereix una proporció més alta de neutrons per mantenir l'estabilitat del nucli, la qual cosa modifica lleugerament aquesta tendència d'igual nombre de protons i neutrons.<a href="#cite_note-raymond-43">[43]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Wpdms_physics_proton_proton_chain_1.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Wpdms_physics_proton_proton_chain_1.svg/220px-Wpdms_physics_proton_proton_chain_1.svg.png" decoding="async" width="220" height="256" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Wpdms_physics_proton_proton_chain_1.svg/330px-Wpdms_physics_proton_proton_chain_1.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Wpdms_physics_proton_proton_chain_1.svg/440px-Wpdms_physics_proton_proton_chain_1.svg.png 2x" data-file-width="416" data-file-height="484" /></a><figcaption>Il·lustració d'un procés de fusió nuclear que forma un nucli de deuteri, consistent en un protó i un neutró, a partir de dosprotons. Un <a href="/wiki/Positr%C3%B3" title="Positró">positró</a> (e+) —un electró d'<a href="/wiki/Antimat%C3%A8ria" title="Antimatèria">antimatèria</a>— és emès juntament amb un electró <a href="/wiki/Neutr%C3%AD" title="Neutrí">neutrí</a>.</figcaption></figure> La quantitat de protons i neutrons del nucli es pot modificar, encara que fer-ho requereix energies molt elevades a causa de la força forta. La <a href="/wiki/Fusi%C3%B3_nuclear" title="Fusió nuclear">fusió nuclear</a> té lloc quan múltiples partícules atòmiques s'uneixen per formar un nucli més pesant, tal com mitjançant la col·lisió energètica de dos nuclis. Per exemple, al nucli del Sol els protons requereixen energies de 3-10 keV per sobreposar-se a la seva repulsió mútua –la <a href="/wiki/Barrera_de_Coulomb" title="Barrera de Coulomb">barrera de Coulomb</a>– i fusionar-se en un sol nucli.<a href="#cite_note-mihos2002-44">[44]</a> La <a href="/wiki/Fissi%C3%B3_nuclear" title="Fissió nuclear">fissió nuclear</a> és el procés oposat: causa que un nucli es divideixi en dos nuclis més petits, normalment mitjançant <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_radioactiva" class="mw-redirect" title="Desintegració radioactiva">desintegració radioactiva</a>. El nucli també pot ser modificat mitjançant el bombardeig amb partícules subatòmiques d'alta energia o fotons. Si això modifica el nombre de protons en un nucli, l'àtom canvia a un element químic diferent.<a href="#cite_note-lbnl20070330-45">[45]</a><a href="#cite_note-makhijani_saleska2001-46">[46]</a> Si la massa del nucli després d'una reacció de fusió és menor que la suma de les masses de les partícules separades, llavors la diferència entre aquests dos valors pot ser emès com un tipus utilitzable d'energia (tal com un <a href="/wiki/Raig_gamma" class="mw-redirect" title="Raig gamma">raig gamma</a>, o l'energia cinètica d'una <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_beta" class="mw-redirect" title="Partícula beta">partícula beta</a>), com es descriu a la fórmula d'<a href="/wiki/Equival%C3%A8ncia_massa-energia" class="mw-redirect" title="Equivalència massa-energia">equivalència massa-energia</a> d'<a href="/wiki/Albert_Einstein" title="Albert Einstein">Albert Einstein</a>, E = mc², on m és la pèrdua de massa i c és la <a href="/wiki/Velocitat_de_la_llum" title="Velocitat de la llum">velocitat de la llum</a>. Aquest dèficit és part de l'<a href="/wiki/Energia_d%27enlla%C3%A7" title="Energia d'enllaç">energia d'enllaç</a> del nou nucli, i és la pèrdua d'energia no recuperable que causa que les partícules fusionades romanguin juntes en un estat que requereix aquesta energia per a separar-se.<a href="#cite_note-47">[47]</a> La fusió de dos nuclis que creen nuclis més grans de nombre atòmic més petit que el del <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> i el <a href="/wiki/N%C3%ADquel" title="Níquel">níquel</a> —un nombre de nucleons total al voltant de 60— és normalment un <a href="/wiki/Reacci%C3%B3_exot%C3%A8rmica" title="Reacció exotèrmica">procés exotèrmic</a> que allibera més energia de la necessària per ajuntar-los.<a href="#cite_note-ajp63_7_653-48">[48]</a> És aquest procés d'alliberament d'energia el que converteix els processos de fusió nuclear en els <a href="/wiki/Estel" title="Estel">estels</a> en reaccions autosostingudes. Pel que fa a nuclis més pesants, l'energia d'enllaç per nucleó en el nucli comença a decréixer: això significa que els processos de fusió que produeixen nuclis de nombres atòmics més grans de 26, i <a href="/wiki/Massa_at%C3%B2mica" title="Massa atòmica">masses atòmiques</a> més altes de 60 són <a href="/wiki/Reacci%C3%B3_endot%C3%A8rmica" title="Reacció endotèrmica">processos endotèrmics</a>. Aquests nuclis més massius no poden patir una reacció de fusió que produeixi energia que pugui sostenir l'<a href="/wiki/Equilibri_hidroest%C3%A0tic" title="Equilibri hidroestàtic">equilibri hidroestàtic</a> d'un estel.<a href="#cite_note-raymond-43">[43]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Núvol_d'electrons">Núvol d'electrons</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Núvol d'electrons">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Orbital_at%C3%B2mic" title="Orbital atòmic">Orbital atòmic</a> i <a href="/wiki/Configuraci%C3%B3_electr%C3%B2nica" title="Configuració electrònica">Configuració electrònica</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Potential_energy_well.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Potential_energy_well.svg/220px-Potential_energy_well.svg.png" decoding="async" width="220" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Potential_energy_well.svg/330px-Potential_energy_well.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Potential_energy_well.svg/440px-Potential_energy_well.svg.png 2x" data-file-width="535" data-file-height="350" /></a><figcaption>Un <a href="/wiki/Pou_de_potencial" title="Pou de potencial">pou de potencial</a> que mostra, segons la <a href="/wiki/Mec%C3%A0nica_cl%C3%A0ssica" title="Mecànica clàssica">mecànica clàssica</a>, l'energia mínima V(x) necessària per assolir la posició x. Clàssicament, una partícula amb energia E resta restringida a un rang de posicions entre x1 i x₂.</figcaption></figure> Els electrons en un àtom són atrets als protons del nucli per la <a href="/wiki/For%C3%A7a_electromagn%C3%A8tica" title="Força electromagnètica">força electromagnètica</a>. Aquesta força lliga els electrons dins d'un <a href="/wiki/Pou_de_potencial" title="Pou de potencial">pou de potencial</a> electroestàtic que envolta els nuclis més petits, la qual cosa significa que és necessària una font d'energia externa perquè l'electró pugui escapar. Com més proper és un electró al nucli, més gran és la força d'atracció; per tant, els electrons lligats prop del centre del pou de potencial requereixen més energia per escapar que aquells que estan més separats. Els electrons, com altres partícules, tenen propietats <a href="/wiki/Dualitat_ona-part%C3%ADcula" title="Dualitat ona-partícula">de partícula i d'ona</a>. El núvol d'electrons és una regió dins del pou de potencial on cada electró forma un tipus d'<a href="/wiki/Ona_estacion%C3%A0ria" title="Ona estacionària">ona estacionària</a> tridimensional (una forma d'ona que no es mou en relació al nucli). Aquest comportament ve definit per un <a href="/wiki/Orbital_at%C3%B2mic" title="Orbital atòmic">orbital atòmic</a>, una funció matemàtica que caracteritza la probabilitat que un electró sembli estar en una ubicació concreta quan es mesura la seva posició.<a href="#cite_note-science157_3784_13-49">[49]</a> Tan sols existeix un conjunt discret (o quantititzat) d'aquests orbitals al voltant del nucli, ja que altres possibles patrons d'ona es desintegren ràpidament cap a una forma més estable.<a href="#cite_note-Brucat2008-50">[50]</a> Els orbitals poden tenir una o més estructures d'anell o de node, i difereixen l'un de l'altre en mida, forma i orientació.<a href="#cite_note-manthey2001-51">[51]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:S-p-Orbitals.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/S-p-Orbitals.svg/220px-S-p-Orbitals.svg.png" decoding="async" width="220" height="73" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/S-p-Orbitals.svg/330px-S-p-Orbitals.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/S-p-Orbitals.svg/440px-S-p-Orbitals.svg.png 2x" data-file-width="1813" data-file-height="600" /></a><figcaption>Funcions d'ona dels primers cinc orbitals atòmics. Els tres orbitals 2p mostren cadascun un sol <a href="/w/index.php?title=Node_(f%C3%ADsica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Node (física) (encara no existeix)">node</a> angular que té una orientació i un mínim al centre.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><video id="mwe_player_0" poster="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv/220px--Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv.jpg" controls="" preload="none" data-mw-tmh="" class="mw-file-element" width="220" height="124" data-durationhint="64" data-mwtitle="Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv" data-mwprovider="wikimediacommons" resource="/wiki/Fitxer:Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv"><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/61/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv.480p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="480p.vp9.webm" data-width="854" data-height="480" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/61/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv.720p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="720p.vp9.webm" data-width="1280" data-height="720" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/61/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv" type="video/ogg; codecs="theora, vorbis"" data-width="1280" data-height="720" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/61/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv.144p.mjpeg.mov" type="video/quicktime" data-transcodekey="144p.mjpeg.mov" data-width="256" data-height="144" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/61/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv.240p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="240p.vp9.webm" data-width="426" data-height="240" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/61/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv.360p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="360p.vp9.webm" data-width="640" data-height="360" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/61/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv/Atomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv.360p.webm" type="video/webm; codecs="vp8, vorbis"" data-transcodekey="360p.webm" data-width="640" data-height="360" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3AAtomic_orbitals_and_periodic_table_construction.ogv&lang=es&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="es" label="español ‪(es)‬" data-dir="ltr" /></video><figcaption>Com es construeixen els àtoms a partir d'orbitals atòmics i com s'enllacen amb la <a href="/wiki/Taula_peri%C3%B2dica" title="Taula periòdica">taula periòdica</a>.</figcaption></figure> Cada orbital atòmic correspon a un <a href="/wiki/Nivell_d%27energia" title="Nivell d'energia">nivell d'energia</a> concret de l'electró. L'electró pot canviar el seu estat a un nivell superior d'energia absorbint un <a href="/wiki/Fot%C3%B3" title="Fotó">fotó</a> amb suficient energia per alçar-lo al nou estat quàntic. De manera similar, mitjançant <a href="/wiki/Emissi%C3%B3_espont%C3%A0nia" title="Emissió espontània">emissió espontània</a>, un electró en un estat d'energia superior pot baixar a un estat d'energia inferior radiant l'excés d'energia en forma de fotó. Aquests valors d'energia característics, definits per les diferències de les energies entre estats quàntics, són els responsables de les <a href="/wiki/L%C3%ADnia_at%C3%B2mica_espectral" class="mw-redirect" title="Línia atòmica espectral">línies atòmiques espectrals</a>.<a href="#cite_note-Brucat2008-50">[50]</a> La quantitat d'energia necessària per sostreure o afegir un electró —l'<a href="/wiki/Energia_d%27enlla%C3%A7_electr%C3%B2nica" class="mw-redirect" title="Energia d'enllaç electrònica">energia d'enllaç electrònica</a>— és molt menor que l'<a href="/wiki/Energia_d%27enlla%C3%A7" title="Energia d'enllaç">energia d'enllaç de nucleons</a>. Per exemple, es requereixen només 13,6 eV per sostreure un electró en <a href="/wiki/Estat_estacionari" title="Estat estacionari">estat estacionari</a> d'un àtom d'hidrogen,<a href="#cite_note-herter_8-52">[52]</a> en comparació amb 2,23 milions eV per dividir un nucli de <a href="/wiki/Deuteri" title="Deuteri">deuteri</a>.<a href="#cite_note-pr79_2_282-53">[53]</a> Els àtoms són <a href="/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica" title="Càrrega elèctrica">elèctricament</a> neutres si tenen un nombre idèntic de protons i d'electrons; aquells que tenen un dèficit o excedent d'electrons s'anomenen <a href="/wiki/I%C3%B3_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Ió (física)">ions</a>. Els electrons més allunyats del nucli poden ser transferits a altres àtoms propers o ser compartits entre àtoms; mitjançant aquest mecanisme, els àtoms poden constituir <a href="/wiki/Enlla%C3%A7os_qu%C3%ADmics" class="mw-redirect" title="Enllaços químics">enllaços químics</a> per formar <a href="/wiki/Mol%C3%A8cules" class="mw-redirect" title="Molècules">molècules</a> i altres tipus de <a href="/wiki/Compostos_qu%C3%ADmics" class="mw-redirect" title="Compostos químics">compostos químics</a> tals com <a href="/wiki/Cristal%C2%B7litzaci%C3%B3" title="Cristal·lització">cristalls</a> <a href="/wiki/Cristall_i%C3%B2nic" title="Cristall iònic">iònics</a> o <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_covalent" title="Enllaç covalent">covalents</a>.<a href="#cite_note-54">[54]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Propietats">Propietats</h2>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Propietats">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Propietats_nuclears">Propietats nuclears</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Propietats nuclears">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Is%C3%B2top" title="Isòtop">Isòtop</a> i <a href="/wiki/Is%C3%B2top_estable" class="mw-redirect" title="Isòtop estable">Isòtop estable</a></div> Per definició, qualssevol dos àtoms amb un nombre idèntic de protons en el seu nucli pertanyen al mateix <a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">element químic</a>. Els àtoms amb igual nombre de protons però diferent nombre de neutrons són isòtops diferents del mateix element. Per exemple, tots els àtoms d'hidrogen admeten exactament un protó, però n'existeixen isòtops sense neutrons (com l'<a href="/wiki/Hidrogen-1" class="mw-redirect" title="Hidrogen-1">hidrogen-1</a>, de llarg, la forma més comuna,<a href="#cite_note-matis2000-55">[55]</a> anomenada proti), amb un neutró (<a href="/wiki/Deuteri" title="Deuteri">deuteri</a>), dos neutrons (<a href="/wiki/Triti" title="Triti">triti</a>) i <a href="/wiki/Is%C3%B2tops_de_l%27hidrogen" title="Isòtops de l'hidrogen">més de dos neutrons</a>. Els elements coneguts formen un conjunt de nombres atòmics, des de l'element uniprotonal <a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> fins al de 118 protons, l'<a href="/wiki/Oganess%C3%B3" title="Oganessó">oganessó</a>.<a href="#cite_note-weiss20061017-56">[56]</a> Tots els isòtops coneguts d'elements de nombre atòmic més gran que 82 són radioactius, encara que la radioactivitat de l'element 83 (<a href="/wiki/Bismut" title="Bismut">bismut</a>) és tan petita que a la pràctica és negligible.<a href="#cite_note-s131-57">[57]</a><a href="#cite_note-dume20030423-58">[58]</a> A la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a> es poden trobar uns 339 núclids que ocorren naturalment,<a href="#cite_note-lidsay20000730-59">[59]</a> dels quals 254 (aproximadament el 75%) no s'ha observat que es desintegrin i, en conseqüència, se'ls anomena «<a href="/wiki/Is%C3%B2top_estable" class="mw-redirect" title="Isòtop estable">isòtops estables</a>». Això no obstant, només 90 d'aquests núclids són estables a totes les desintegracions, fins i tot en la teoria; els altres 164 no s'ha observat que es desintegrin, encara que en teoria és energèticament possible. Aquests també es classifiquen formalment com a "estables". 34 núclids radioactius addicionals tenen semivides superiors als 80 milions d'anys, i han perdurat prou temps per haver estat presents des del naixement del <a href="/wiki/Sistema_solar" title="Sistema solar">sistema solar</a>. Aquesta col·lecció de 288 núclids es coneix com a <a href="/wiki/N%C3%BAclid_primordial" class="mw-redirect" title="Núclid primordial">núclids primordials</a>. Finalment, es coneixen 51 núclids de vida curta que ocorren naturalment com a productes fill de la desintegració dels núclids primordials (tals com el <a href="/wiki/Radi_(element)" title="Radi (element)">radi</a> de l'<a href="/wiki/Urani" title="Urani">urani</a>) o com a productes de processos energètics naturals terrestres, tals com el bombardeig de raigs (per exemple, el <a href="/wiki/Carboni-14" class="mw-redirect" title="Carboni-14">carboni-14</a>).<a href="#cite_note-tuli2005-60">[60]</a> Existeix com a mínim un <a href="/wiki/Is%C3%B2top_estable" class="mw-redirect" title="Isòtop estable">isòtop estable</a> per a 80 elements químics. Com a regla general, només hi ha uns pocs isòtops estables per cadascun d'ells: de mitjana, 3,2 isòtops estables per element. 26 elements només tenen un isòtop estable. El nombre d'isòtops estables més gran observat per qualsevol element és de 10 en l'<a href="/wiki/Estany_(element)" title="Estany (element)">estany</a>. Els elements <a href="/wiki/Tecneci" title="Tecneci">tecneci</a> (43), <a href="/wiki/Prometi" title="Prometi">prometi</a> (61) i tots els que estan més enllà del <a href="/wiki/Bismut" title="Bismut">bismut</a> (83) no tenen isòtops estables.<a href="#cite_note-CRC-61">[61]</a> L'estabilitat dels isòtops es veu afectada per la proporció de protons a neutrons, així com per la presència de certs "nombres màgics" de neutrons o protons que representen capes quàntiques tancades i completes. Aquestes capes quàntiques corresponen a un conjunt de nivells d'energia dins del <a href="/w/index.php?title=Model_de_capes_nuclear&action=edit&redlink=1" class="new" title="Model de capes nuclear (encara no existeix)">model de capes</a> del nucli; les capes completes, tals com la capa completa de 50 protons de l'estany, confereixen una estabilitat poc usual al núclid. Dels 254 núclids estables coneguts, només quatre tenen un nombre imparell de protons i també un nombre imparell de neutrons: l'<a href="/wiki/Hidrogen-2" class="mw-redirect" title="Hidrogen-2">hidrogen-2</a> (deuteri), el <a href="/wiki/Liti-6" class="mw-redirect" title="Liti-6">liti-6</a>, el <a href="/wiki/Bor-10" class="mw-redirect" title="Bor-10">bor-10</a> i el <a href="/wiki/Nitrogen-14" class="mw-redirect" title="Nitrogen-14">nitrogen-14</a>. D'altra banda, només quatre núclids imparell-imparell radioactius que ocorren naturalment tenen una semivida de més de mil milions d'anys: el <a href="/wiki/Potassi-40" class="mw-redirect" title="Potassi-40">potassi-40</a>, el <a href="/w/index.php?title=Vanadi-50&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vanadi-50 (encara no existeix)">vanadi-50</a>, el <a href="/w/index.php?title=Lantani-138&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lantani-138 (encara no existeix)">lantani-138</a> i el <a href="/w/index.php?title=T%C3%A0ntal-180m&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tàntal-180m (encara no existeix)">tàntal-180m</a>. La majoria de núclids imparell-imparell són altament inestables respecte a la <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_beta" class="mw-redirect" title="Desintegració beta">desintegració beta</a>, perquè els productes de la desintegració són parell-parell i, per tant, enllaçats més fortament a causa dels <a href="/w/index.php?title=F%C3%B3rmula_m%C3%A0ssica_semiemp%C3%ADrica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fórmula màssica semiempírica (encara no existeix)">efectes d'emparellament nuclear</a>.<a href="#cite_note-CRC-61">[61]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Massa">Massa</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Massa">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Massa_at%C3%B2mica" title="Massa atòmica">Massa atòmica</a> i <a href="/wiki/Nombre_m%C3%A0ssic" title="Nombre màssic">Nombre màssic</a></div> La major part de la massa de l'àtom prové dels protons i neutrons que el componen. El nombre total d'aquestes dues partícules (anomenades "nucleons") en un cert àtom s'anomena <a href="/wiki/Nombre_m%C3%A0ssic" title="Nombre màssic">nombre màssic</a>. Aquest valor és un nombre enter positiu i <a href="/wiki/Adimensional" class="mw-redirect" title="Adimensional">adimensional</a> (no té dimensió de massa), perquè expressa un comptatge. Un exemple de l'ús del nombre màssic és «carboni-12», àtom que té 12 nucleons (sis protons i sis neutrons). La <a href="/wiki/Massa_invariant" class="mw-redirect" title="Massa invariant">massa d'un àtom en repòs</a> s'expressa sovint utilitzant la <a href="/wiki/Unitat_de_massa_at%C3%B2mica" title="Unitat de massa atòmica">unitat de massa atòmica unificada</a> (u), també anomenada dalton (Da). Aquesta unitat es defineix com la dotzena part de la massa de l'àtom neutre lliure de <a href="/wiki/Carboni-12" class="mw-redirect" title="Carboni-12">carboni-12</a>, la qual cosa és aproximadament 1,66×10−27 kg.<a href="#cite_note-iupac-62">[62]</a> L'<a href="/wiki/Hidrogen-1" class="mw-redirect" title="Hidrogen-1">hidrogen-1</a> (l'isòtop més lleuger de l'hidrogen, que també és el núclid amb la massa més petita) té una massa atòmica d'1,007825 u.<a href="#cite_note-chieh2001-63">[63]</a> El valor d'aquest nombre s'anomena <a href="/wiki/Massa_at%C3%B2mica" title="Massa atòmica">massa atòmica</a>. Un cert àtom té una massa atòmica aproximadament igual (dins de l'1%) al seu nombre màssic multiplicat per la unitat de massa atòmica (per exemple, la massa d'un àtom de nitrogen-14 és aproximadament 14 u). Tanmateix, aquest nombre no és mai exactament un enter excepte en el cas del <a href="/wiki/Carboni-12" class="mw-redirect" title="Carboni-12">carboni-12</a> (vegeu a sota).<a href="#cite_note-nist_wc-64">[64]</a> L'<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom_estable&action=edit&redlink=1" class="new" title="Àtom estable (encara no existeix)">àtom estable</a> més pesant és el <a href="/wiki/Plom-208" class="mw-redirect" title="Plom-208">plom-208</a>,<a href="#cite_note-s131-57">[57]</a> amb una massa de 207,9766521 u.<a href="#cite_note-audi2003-65">[65]</a> Com que fins i tot els àtoms més massius són, de lluny, massa lleugers per treballar-hi directament, els químics utilitzen en comptes la unitat del <a href="/wiki/Mol" title="Mol">mol</a>. Un mol d'àtoms de qualsevol element sempre té el mateix nombre d'àtoms (al voltant de la <a href="/wiki/Constant_d%27Avogadro" class="mw-redirect" title="Constant d'Avogadro">constant d'Avogadro</a>, 6,022×1023). Aquest nombre fou escollit de tal manera que si un element té una massa atòmica d'1 u, un mol d'àtoms d'aquest element té una massa propera a un gram. A causa de la definició de la <a href="/wiki/Unitat_de_massa_at%C3%B2mica" title="Unitat de massa atòmica">unitat de massa atòmica</a> unificada, cada àtom de carboni-12 té una massa atòmica exactament de 12 u i, per tant, un mol d'àtoms de carboni-12 pesa exactament 0,012 kg.<a href="#cite_note-iupac-62">[62]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Forma_i_mida">Forma i mida</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Forma i mida">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Radi_at%C3%B2mic" title="Radi atòmic">Radi atòmic</a></div> Els àtoms no tenen una frontera exterior ben definida, per la qual cosa les seves dimensions normalment es descriuen en termes d'un <a href="/wiki/Radi_at%C3%B2mic" title="Radi atòmic">radi atòmic</a>. Això és una mesura de la distància fins a la qual el núvol d'electrons s'estén respecte al nucli.<a href="#cite_note-Ghosh02-66">[66]</a> Això no obstant, això assumeix que l'àtom presenta una forma esfèrica, la qual cosa només ocorre quan es troben al buit o a l'espai lliure. Els radis atòmics es poden derivar de les distàncies entre dos nuclis quan els dos àtoms estan enllaçats per un <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_qu%C3%ADmic" title="Enllaç químic">enllaç químic</a>. El radi varia amb la localització de l'àtom a la taula periòdica, el tipus d'enllaç químic, el nombre d'àtoms veïns (<a href="/wiki/Nombre_de_coordinaci%C3%B3" title="Nombre de coordinació">nombre de coordinació</a>) i una propietat <a href="/wiki/Mec%C3%A0nica_qu%C3%A0ntica" title="Mecànica quàntica">mecànica quàntica</a> coneguda com a <a href="/wiki/Esp%C3%ADn" title="Espín">espín</a>.<a href="#cite_note-aca32_5_751-67">[67]</a> A la taula periòdica dels elements, la mida de l'àtom tendeix a augmentar quan es baixa per les columnes, però es redueix quan es mou cap a la dreta a les files.<a href="#cite_note-dong1998-68">[68]</a> Conseqüentment, l'àtom conegut més petit és el de l'<a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a>, amb un radi de 32 <a href="/wiki/Pic%C3%B2metre" class="mw-redirect" title="Picòmetre">pm</a>, mentre que un dels més grans és el del <a href="/wiki/Cesi" title="Cesi">cesi</a>, amb 225 pm.<a href="#cite_note-69">[69]</a> Quan està sotmès a forces externes, com per exemple <a href="/wiki/Camp_el%C3%A8ctric" title="Camp elèctric">camps elèctrics</a>, la forma de l'àtom es pot desviar de la <a href="/wiki/Simetria_esf%C3%A8rica" title="Simetria esfèrica">simetria esfèrica</a>. La deformació depèn de la magnitud del camp i del tipus orbitals dels electrons de la capa més externa, tal com mostren les consideracions de <a href="/wiki/Teoria_de_grups" title="Teoria de grups">teoria de grups</a>. Les desviacions esfèriques es poden obtenir, per exemple, en <a href="/wiki/Cristalls" class="mw-redirect" title="Cristalls">cristalls</a>, en els quals poden ocórrer grans camps cristall-elèctrics en llocs d'entramat de <a href="/wiki/Simetria_cristal%C2%B7lina" class="mw-redirect" title="Simetria cristal·lina">poca simetria</a>.<a href="#cite_note-Bethe1929-70">[70]</a><a href="#cite_note-ZPB1995a-71">[71]</a> S'ha demostrat que ocorren deformacions <a href="/wiki/El%C2%B7lipsoide" title="El·lipsoide">el·lipsoides</a> significatives en ions sulfur<a href="#cite_note-pssb2008-72">[72]</a> i ions <a href="/wiki/Calcogen" title="Calcogen">calcogen</a><a href="#cite_note-mdpi2014-73">[73]</a> en compostos de tipus <a href="/wiki/Pirita" title="Pirita">pirita</a>. Les dimensions atòmiques són milers de vegades més petites que les <a href="/wiki/Longitud_d%27ona" title="Longitud d'ona">longituds d'ona</a> de la <a href="/wiki/Llum" title="Llum">llum</a> (400–700 <a href="/wiki/Nan%C3%B2metre" title="Nanòmetre">nm</a>), per la qual cosa no poden ser vistes mitjançant un <a href="/wiki/Microscopi_%C3%B2ptic" title="Microscopi òptic">microscopi òptic</a>. Tanmateix, els àtoms individuals es poden veure mitjançant un <a href="/wiki/Microscopi_d%27efecte_t%C3%BAnel" title="Microscopi d'efecte túnel">microscopi d'efecte túnel</a>. Per visualitzar la menudesa de l'àtom, es pot comparar amb un cabell humà típic, que té un gruix equivalent a 1 milió d'àtoms de carboni.<a href="#cite_note-osu2007-74">[74]</a> Una sola gota d'aigua conté uns 2×1021 àtoms d'oxigen i el doble d'hidrogen.<a href="#cite_note-75">[75]</a> Un <a href="/wiki/Diamant" title="Diamant">diamant</a> d'un <a href="/wiki/Quirat_(unitat)" title="Quirat (unitat)">quirat</a> d'una massa de 2×10−4 kg conté uns 1022 àtoms de carboni.<a href="#cite_note-76">[nota 1]</a> Si es magnifiqués una poma a la mida de la Terra, llavors els àtoms de la poma tindrien, aproximadament, la mida de la poma original.<a href="#cite_note-77">[76]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Desintegració_radioactiva">Desintegració radioactiva</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Desintegració radioactiva">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_radioactiva" class="mw-redirect" title="Desintegració radioactiva">Desintegració radioactiva</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Isotopes_and_half-life.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Isotopes_and_half-life.svg/langca-220px-Isotopes_and_half-life.svg.png" decoding="async" width="220" height="264" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Isotopes_and_half-life.svg/langca-330px-Isotopes_and_half-life.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Isotopes_and_half-life.svg/langca-440px-Isotopes_and_half-life.svg.png 2x" data-file-width="640" data-file-height="768" /></a><figcaption>Aquest diagrama mostra la <a href="/wiki/Per%C3%ADode_de_semidesintegraci%C3%B3" title="Període de semidesintegració">semivida</a> (T½) de diversos isòtops amb Z protons i N neutrons.</figcaption></figure> Tot element té un isòtop o més amb nuclis inestables que estan subjectes a la desintegració radioactiva, la qual causa que el nucli emeti partícules o radiació electromagnètica. La radioactivitat pot ocórrer quan el radi d'un nucli és gran en comparació amb el radi de la força forta, la qual només actua en distàncies més grans de l'ordre d'1 fm.<a href="#cite_note-splung-78">[77]</a> Les formes més comunes de desintegració radioactiva són:<a href="#cite_note-79">[78]</a><a href="#cite_note-firestone20000522-80">[79]</a> <ul><li>La <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_alfa" class="mw-redirect" title="Desintegració alfa">desintegració alfa</a>: aquest procés és causat quan el nucli emet una partícula alfa, que és un nucli d'heli consistent en dos protons i dos neutrons. El resultat d'aquesta emissió és un nou element de <a href="/wiki/Nombre_at%C3%B2mic" title="Nombre atòmic">nombre atòmic</a> inferior.</li> <li>La <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_beta" class="mw-redirect" title="Desintegració beta">desintegració beta</a> (i <a href="/wiki/Captura_electr%C3%B2nica" title="Captura electrònica">captura electrònica</a>): aquests processos són regulats per la <a href="/wiki/For%C3%A7a_d%C3%A8bil" class="mw-redirect" title="Força dèbil">força feble</a>, i resulten de la transformació d'un neutró en un protó, o d'un protó en un neutró. La transició de neutró a protó va acompanyada de l'emissió d'un <a href="/wiki/Electr%C3%B3" title="Electró">electró</a> i d'un <a href="/wiki/Antineutr%C3%AD" title="Antineutrí">antineutrí</a>, mentre que la transició de neutró a protó (excepte en el cas de la captura electrònica) causa l'emissió d'un <a href="/wiki/Positr%C3%B3" title="Positró">positró</a> i d'un <a href="/wiki/Neutr%C3%AD" title="Neutrí">neutrí</a>. Les emissions d'electró o positró s'anomenen partícules beta. La desintegració beta bé augmenta o bé fa baixar el nombre atòmic del nucli en una unitat. La captura electrònica és més comuna que l'emissió de positró, ja que requereix menys energia; en aquest tipus de desintegració, un electró és absorbit pel nucli, en comptes que un positró sigui emès del nucli. En el procés també s'emet un neutró, i un protó canvia a neutró.</li> <li>La <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_gamma" class="mw-redirect" title="Desintegració gamma">desintegració gamma</a>: aquest procés resulta d'un canvi en el nivell energètic del nucli a un estat inferior, cosa que resulta en l'emissió de <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_electromagn%C3%A8tica" title="Radiació electromagnètica">radiació electromagnètica</a>. L'estat excitat d'un nucli que resulta en desintegració gamma normalment ocorre a continuació de l'emissió d'una partícula alfa o beta; per tant, la desintegració gamma també normalment és a continuació de l'alfa o la beta.</li></ul> Altres tipus més rars de <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_radioactiva" class="mw-redirect" title="Desintegració radioactiva">desintegració radioactiva</a> inclouen l'expulsió de neutrons, protons o clústers de <a href="/wiki/Nucle%C3%B3" title="Nucleó">nucleons</a> d'un nucli, o més d'una <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_beta" class="mw-redirect" title="Partícula beta">partícula beta</a>. Un anàleg de l'emissió gamma que permet que nuclis excitats perdin energia d'una manera diferent és la <a href="/w/index.php?title=Conversi%C3%B3_interna&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conversió interna (encara no existeix)">conversió interna</a>, un procés que produeix electrons d'alta velocitat que no són raigs beta, seguits de la producció de fotons d'alta energia que no són raigs gamma. Alguns nuclis grans explosionen en dos o més fragments carregats, de masses variants, més uns quants neutrons en una desintegració anomenada <a href="/wiki/Fissi%C3%B3_nuclear" title="Fissió nuclear">fissió nuclear</a> espontània. Cada <a href="/wiki/Is%C3%B2top_radioactiu" class="mw-redirect" title="Isòtop radioactiu">isòtop radioactiu</a> té un període de desintegració característic –la <a href="/wiki/Per%C3%ADode_de_semidesintegraci%C3%B3" title="Període de semidesintegració">semivida</a>– que ve determinat per la quantitat de temps necessària perquè es desintegri la meitat d'una mostra. Aquest és un procés de <a href="/w/index.php?title=Desintegraci%C3%B3_exponencial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Desintegració exponencial (encara no existeix)">desintegració exponencial</a> que fa decréixer constantment la proporció de l'isòtop romanent en un 50% cada semivida; per exemple, després que hagin passat dues semivides, només queda present el 25% de l'isòtop.<a href="#cite_note-splung-78">[77]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Moment_magnètic">Moment magnètic</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Moment magnètic">modifica</a>]</div> Les partícules elementals posseeixen una propietat mecanicoquàntica intrínseca coneguda com a <a href="/wiki/Esp%C3%ADn_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Espín (física)">espín</a>. Aquesta propietat és anàloga al <a href="/wiki/Moment_angular" title="Moment angular">moment angular</a> d'un objecte giravoltant al voltant del seu <a href="/wiki/Centre_de_masses" class="mw-redirect" title="Centre de masses">centre de masses</a>, encara que, estrictament parlant, aquestes partícules són considerades puntuals i no es pot dir que rotin. L'espín es mesura en unitats de la <a href="/wiki/Constant_de_Planck" title="Constant de Planck">constant de Planck</a> reduïda (ħ); els electrons, protons i neutrons tenen tots un espín ½ ħ, o "espín-½". En un àtom, els electrons en moviment al voltant del <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">nucli</a> posseeixen un moment angular orbital a més a més del seu espín, mentre que el mateix nucli posseeix moment angular a causa del seu espín nuclear.<a href="#cite_note-hornak2006-81">[80]</a> El <a href="/wiki/Camp_magn%C3%A8tic" title="Camp magnètic">camp magnètic</a> produït per un àtom –el seu <a href="/wiki/Moment_magn%C3%A8tic" title="Moment magnètic">moment magnètic</a>– ve determinat per aquestes diferents formes de moment angular, d'igual manera que un objecte carregat que rota, en mecànica clàssica, produeix un camp magnètic. Això no obstant, la contribució més dominant prové de l'espín electrònic. A causa de la naturalesa dels electrons, que obeeixen el <a href="/wiki/Principi_d%27exclusi%C3%B3_de_Pauli" title="Principi d'exclusió de Pauli">principi d'exclusió de Pauli</a> segons el qual no se'n poden trobar dos en el mateix <a href="/wiki/Estat_qu%C3%A0ntic" title="Estat quàntic">estat quàntic</a>, els electrons enllaçats s'aparellen l'un amb l'altre, amb un membre de cada parell d'espín tal que es cancel·len l'un amb l'altre; això redueix el moment dipolar magnètic total a zero en alguns àtoms amb un nombre d'electrons parell.<a href="#cite_note-schroeder2-82">[81]</a> En elements <a href="/wiki/Ferromagn%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Ferromagnètic">ferromagnètics</a> tals com el ferro, el cobalt o el níquel, un nombre imparell d'electrons fa que en quedi un sense aparellar i, per tant, hi hagi un moment magnètic net total. Els orbitals d'àtoms veïns se sobreposen i s'assoleix un estat d'energia inferior quan els espíns dels electrons sense aparellar s'alineen: es tracta d'un procés espontani conegut com a <a href="/wiki/Interacci%C3%B3_d%27intercanvi" title="Interacció d'intercanvi">interacció d'intercanvi</a>. Quan els moments magnètics dels àtoms ferromagnètics s'alineen, el material pot produir un camp macroscòpic mesurable. D'altra banda, els materials <a href="/wiki/Paramagn%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Paramagnètic">paramagnètics</a> tenen àtoms amb moments magnètics que s'alineen en direccions aleatòries quan no hi ha un camp magnètic present, però els moments magnètics dels àtoms individuals s'alineen en presència d'un camp.<a href="#cite_note-schroeder2-82">[81]</a><a href="#cite_note-goebel20070901-83">[82]</a> El nucli d'un àtom no té espín quan té nombres parells tant de neutrons com de protons, però per altres casos de nombres imparells el nucli pot tenir espín. Normalment, el nuclis amb espín s'alineen en direccions aleatòries a causa de l'<a href="/wiki/Equilibri_t%C3%A8rmic" title="Equilibri tèrmic">equilibri tèrmic</a>. Tanmateix, en certs elements (tals com el <a href="/wiki/Xen%C3%B3" title="Xenó">xenó-129</a>) és possible <a href="/w/index.php?title=Polaritzaci%C3%B3_de_l%27esp%C3%ADn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Polarització de l'espín (encara no existeix)">polaritzar</a> una proporció significativa dels estats d'espín nuclears de tal manera que s'alineïn tots en la mateixa direcció: es tracta d'una condició anomenada <a href="/w/index.php?title=Hiperpolaritzaci%C3%B3_(f%C3%ADsica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hiperpolarització (física) (encara no existeix)">hiperpolarització</a> que té aplicacions importants en <a href="/wiki/Imatge_per_resson%C3%A0ncia_magn%C3%A8tica" title="Imatge per ressonància magnètica">imatge per ressonància magnètica</a>.<a href="#cite_note-yarris1997-84">[83]</a><a href="#cite_note-85">[84]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nivells_d'energia">Nivells d'energia</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Nivells d'energia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Atomic_orbital_energy_levels.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Atomic_orbital_energy_levels.svg/langca-220px-Atomic_orbital_energy_levels.svg.png" decoding="async" width="220" height="133" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Atomic_orbital_energy_levels.svg/langca-330px-Atomic_orbital_energy_levels.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Atomic_orbital_energy_levels.svg/langca-440px-Atomic_orbital_energy_levels.svg.png 2x" data-file-width="503" data-file-height="304" /></a><figcaption>Aquests nivells energètics (no estan a escala) són suficients per a estats fonamentals d'elements fins al <a href="/wiki/Cadmi" title="Cadmi">cadmi</a> (5s² 4d¹⁰).</figcaption></figure> L'<a href="/wiki/Energia_potencial" title="Energia potencial">energia potencial</a> d'un electró d'un àtom és negativa. La seva dependència de la posició arriba al mínim (en <a href="/wiki/Valor_absolut" title="Valor absolut">valor absolut</a>, màxim) dins del nucli, i s'esvaeix quan la distància respecte aquest <a href="/wiki/L%C3%ADmit_a_l%27infinit" class="mw-redirect" title="Límit a l'infinit">s'acosta a l'infinit</a>, aproximadament en <a href="/wiki/Proporcionalitat_inversa" class="mw-redirect" title="Proporcionalitat inversa">proporcionalitat inversa</a> respecte a la distància. En el model mecanicoquàntic, un electró enllaçat només pot ocupar un cert conjunt d'<a href="/wiki/Estats_qu%C3%A0ntics" class="mw-redirect" title="Estats quàntics">estats</a> centrats al nucli, i cada estat correspon a un <a href="/wiki/Nivell_energ%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Nivell energètic">nivell energètic</a> específic (vegeu <a href="/wiki/Equaci%C3%B3_de_Schr%C3%B6dinger" title="Equació de Schrödinger">Equació de Schrödinger</a> per una explicació teòrica). Un nivell energètic es pot mesurar per la <a href="/wiki/Potencial_d%27ionitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Potencial d'ionització">quantitat d'energia necessària per separar</a> l'electró de l'àtom, mesura que se sol donar en <a href="/wiki/Electr%C3%B3-volt" title="Electró-volt">electrons-volt</a> (eV). L'estat energètic més baix d'un electró enllaçat s'anomena <a href="/wiki/Estat_fonamental" title="Estat fonamental">estat fonamental</a> o estacionari, mentre que una transició electrònica a nivells superiors resulta en un estat excitat.<a href="#cite_note-zeghbroeck1998-86">[85]</a> L'energia de l'electró creix quan <a href="/wiki/Nombre_qu%C3%A0ntic_principal" title="Nombre quàntic principal">n</a> creix, ja que la distància (mitjana) al nucli augmenta. La dependència de l'energia respecte el <a href="/wiki/Nombre_qu%C3%A0ntic_azimutal" title="Nombre quàntic azimutal">nombre quàntic azimutal</a> (ℓ) no és causada pel <a href="/w/index.php?title=Potencial_electroest%C3%A0tic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Potencial electroestàtic (encara no existeix)">potencial electroestàtic</a> del nucli, sinó per la interacció entre electrons. Per tal que un electró <a href="/w/index.php?title=Transici%C3%B3_at%C3%B2mica_electr%C3%B2nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Transició atòmica electrònica (encara no existeix)">transiti entre dos estats diferents</a> com, per exemple, de l'estat fonamental al primer nivell d'excitació (<a href="/wiki/Ionitzaci%C3%B3" title="Ionització">ionització</a>),ha d'absorbir o emetre un <a href="/wiki/Fot%C3%B3" title="Fotó">fotó</a> a una energia que coincideixi amb el potencial energètic entre aquests dos nivells, segons el model de <a href="/wiki/Niels_Bohr" title="Niels Bohr">Niels Bohr</a>, que es pot calcular amb precisió mitjançant l'<a href="/wiki/Equaci%C3%B3_de_Schr%C3%B6dinger" title="Equació de Schrödinger">equació de Schrödinger</a>. Els electrons salten entre orbitals com si fossin una partícula: per exemple, si un sol fotó "ataca" els electrons, llavors un sol electró canvia d'estat en resposta al fotó (vegeu <a href="/wiki/Orbital_at%C3%B2mic" title="Orbital atòmic">Orbital atòmic</a>). L'energia d'un fotó emès és proporcional a la seva <a href="/wiki/Freq%C3%BC%C3%A8ncia" title="Freqüència">freqüència</a>, per la qual cosa aquests nivells específics d'energia apareixen com a bandes diferenciades a l'<a href="/wiki/Espectre_electromagn%C3%A8tic" title="Espectre electromagnètic">espectre electromagnètic</a><a href="#cite_note-87">[86]</a> Cada element posseeix un espectre característic que pot dependre de la càrrega nuclear, les subcapes emplenades amb electrons, les interaccions electromagnètiques entre aquests i altres factors.<a href="#cite_note-martin2007-88">[87]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fraunhofer_lines.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Fraunhofer_lines.svg/langca-330px-Fraunhofer_lines.svg.png" decoding="async" width="330" height="97" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Fraunhofer_lines.svg/langca-495px-Fraunhofer_lines.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Fraunhofer_lines.svg/langca-660px-Fraunhofer_lines.svg.png 2x" data-file-width="768" data-file-height="225" /></a><figcaption>Un exemple de les línies d'absorció d'un espectre electromagnètic</figcaption></figure> Quan un <a href="/wiki/Espectre_electromagn%C3%A8tic" title="Espectre electromagnètic">espectre d'energia</a> continu és passat a través de gas o plasma, alguns dels fotons són absorbits per àtoms, la qual cosa fa que els electrons canviïn el seu nivell energètic. Aquests electrons excitats que romanen enllaçats al seu àtom emeten espontàniament aquesta energia com a fotó, viatjant en una direcció aleatòria, i per tant cauen a nivells d'energia més baixos. Els àtoms es comporten, doncs, com un filtre que forma una sèrie de <a href="/w/index.php?title=Banda_d%27absorci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Banda d'absorció (encara no existeix)">bandes d'absorció</a> fosques en la producció d'energia.<a href="#cite_note-89">[nota 2]</a> Les mesures espectroscòpiques de la magnitud i amplada de les <a href="/wiki/L%C3%ADnia_at%C3%B2mica_espectral" class="mw-redirect" title="Línia atòmica espectral">línies atòmiques espectrals</a> permeten determinar la composició i propietats físiques d'una substància.<a href="#cite_note-avogadro-90">[88]</a> Un examen de les línies espectrals revela que algunes mostren un desdoblament d'<a href="/w/index.php?title=Estructura_fina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estructura fina (encara no existeix)">estructura fina</a>. Això ocorre a causa de l'<a href="/w/index.php?title=Acoblament_esp%C3%ADn-%C3%B2rbita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acoblament espín-òrbita (encara no existeix)">acoblament espín-òrbita</a>, que és una interacció entre l'espín i el moviment de l'electró més extern.<a href="#cite_note-fitzpatrick20070216-91">[89]</a> Quan un àtom es troba en un camp magnètic extern, les línies espectrals se separen en tres o més components en un fenomen conegut com a <a href="/wiki/Efecte_Zeeman" title="Efecte Zeeman">efecte Zeeman</a>. Això es causat per la interacció del camp magnètic amb el moment magnètic de l'àtom i els seus electrons. Alguns àtoms poden tenir múltiples <a href="/wiki/Configuraci%C3%B3_electr%C3%B2nica" title="Configuració electrònica">configuracions electròniques</a> amb el mateix nivell energètic, i per tant apareixen com una sola línia espectral. La interacció del camp magnètic amb l'àtom desplaça aquestes configuracions electròniques a nivells energètics lleugerament diferents, cosa que resulta en múltiples línies espectrals.<a href="#cite_note-weiss2001-92">[90]</a> La presència d'un <a href="/wiki/Camp_el%C3%A8ctric" title="Camp elèctric">camp elèctric</a> extern pot causar un desplaçament i separació de línies espectrals comparable modificant els nivells energètics dels electrons, un fenomen anomenat <a href="/wiki/Efecte_Stark" title="Efecte Stark">efecte Stark</a>.<a href="#cite_note-93">[91]</a> Si un electró enllaçat és en un estat excitat, un fotó que interaccioni amb l'energia adequada pot causar una <a href="/wiki/Emissi%C3%B3_estimulada" title="Emissió estimulada">emissió estimulada</a> d'un fotó amb un nivell energètic equivalent. Perquè això ocorri, l'electró ha de caure a un nivell energètic inferior que tingui una diferència d'energia coincident amb l'energia del fotó que interacciona. El fotó emès i el fotó es mouen llavors en paral·lel i amb fases corresponents; és a dir, els patrons d'ona dels dos fotons estan sincronitzats. Aquesta propietat física s'utilitza per fabricar <a href="/wiki/L%C3%A0ser" title="Làser">làsers</a>, els quals emeten un feix coherent d'energia lluminosa en una banda de freqüència prima.<a href="#cite_note-watkins_sjsu-94">[92]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="València_i_comportament_d'enllaç">València i comportament d'enllaç</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: València i comportament d'enllaç">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia_(qu%C3%ADmica)" title="València (química)">València (química)</a> i <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_qu%C3%ADmic" title="Enllaç químic">enllaç químic</a></div> La valència és el poder combinatori d'un element. Es defineix com el nombre d'àtoms d'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> que poden <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_qu%C3%ADmic" title="Enllaç químic">enllaçar-se</a> amb un àtom d'aquest o ser substituïts per ell.<a href="#cite_note-95">[93]</a> La capa d'electrons més externa d'un àtom sense combinar es coneix com a <a href="/wiki/Capa_de_val%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Capa de valència">capa de valència</a>, i els electrons que s'hi troben s'anomenen <a href="/wiki/Electr%C3%B3_de_val%C3%A8ncia" title="Electró de valència">electrons de valència</a>. El nombre d'electrons de valència determina el comportament d'<a href="/wiki/Enlla%C3%A7_qu%C3%ADmic" title="Enllaç químic">enllaç</a> amb altres àtoms. Els àtoms tendeixen a <a href="/wiki/Reacci%C3%B3_qu%C3%ADmica" title="Reacció química">reaccionar químicament</a> els uns amb els altres de manera que s'emplenin (o es buidin) les seves capes de valència.<a href="#cite_note-reusch20070716-96">[94]</a> Per exemple, una transferència d'un sol electró entre àtoms és una aproximació útil dels enllaços que es formen entre àtoms que tenen un electró més que una capa complerta, i altres que els falta un electró per tenir una capa complerta: això ocorre, per exemple, amb el <a href="/wiki/Clorur_de_sodi" title="Clorur de sodi">clorur de sodi</a> i altres sals químiques iòniques. Tanmateix, molts elements tenen múltiples valències, o tendències a compartir diferents nombres d'electrons en diferents compostos; com a conseqüència, l'enllaç químic entre aquests elements pren moltes formes de compartició d'electrons que són més que simples transferències d'aquests. Exemples inclouen l'element <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a> i els <a href="/wiki/Compost_org%C3%A0nic" title="Compost orgànic">compostos orgànics</a>.<a href="#cite_note-chemguide-97">[95]</a> Els <a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">elements químics</a> se solen ordenar en una <a href="/wiki/Taula_peri%C3%B2dica" title="Taula periòdica">taula periòdica</a> disposada de tal manera que s'hi mostren les <a href="/wiki/Propietats_qu%C3%ADmiques" class="mw-redirect" title="Propietats químiques">propietats químiques</a> recurrents, i els elements amb el mateix nombre d'electrons de valència formen un <a href="/w/index.php?title=Grup_(qu%C3%ADmica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup (química) (encara no existeix)">grup</a> que es troba alineat en la mateixa columna de la taula.<a href="#cite_note-98">[nota 3]</a> Els elements que es troben a la dreta del tot de la taula tenen la seva capa externa emplenada completament d'electrons, cosa que els converteix en elements químicament inerts: són els <a href="/wiki/Gasos_nobles" class="mw-redirect" title="Gasos nobles">gasos nobles</a>.<a href="#cite_note-husted20031211-99">[96]</a><a href="#cite_note-baum2003-100">[97]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estats">Estats</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Estats">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Estats_de_la_mat%C3%A8ria" class="mw-redirect" title="Estats de la matèria">Estats de la matèria</a> i <a href="/wiki/Fase_(mat%C3%A8ria)" class="mw-redirect" title="Fase (matèria)">Fase (matèria)</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bose_Einstein_condensate.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Bose_Einstein_condensate.png/220px-Bose_Einstein_condensate.png" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Bose_Einstein_condensate.png/330px-Bose_Einstein_condensate.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Bose_Einstein_condensate.png/440px-Bose_Einstein_condensate.png 2x" data-file-width="651" data-file-height="428" /></a><figcaption>Gràfic que il·lustra la formació d'un <a href="/wiki/Condensat_de_Bose%E2%80%93Einstein" class="mw-redirect" title="Condensat de Bose–Einstein">condensat de Bose–Einstein</a>.</figcaption></figure> Els àtoms es troben en diferents estats de la matèria, els quals depenen de les condicions físiques de l'ambient, tals com la <a href="/wiki/Temperatura" title="Temperatura">temperatura</a> i la <a href="/wiki/Pressi%C3%B3" title="Pressió">pressió</a>. Variant aquestes condicions, els materials poden transitar entre <a href="/wiki/S%C3%B2lid" title="Sòlid">sòlids</a>, <a href="/wiki/L%C3%ADquid" title="Líquid">líquids</a>, <a href="/wiki/Gas" title="Gas">gasos</a> i <a href="/wiki/Plasma_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Plasma (física)">plasmes</a>.<a href="#cite_note-101">[98]</a> Dins d'un mateix estat, un material pot també existir en diferents <a href="/wiki/Al%C2%B7l%C3%B2trops" class="mw-redirect" title="Al·lòtrops">al·lòtrops</a>. Un exemple d'això n'és el carboni sòlid, que pot existir com a <a href="/wiki/Grafit" title="Grafit">grafit</a> o com a <a href="/wiki/Diamant" title="Diamant">diamant</a>.<a href="#cite_note-pu49_7_719-102">[99]</a> També existeixen al·lòtrops gasosos, com el <a href="/wiki/Dioxigen" class="mw-redirect" title="Dioxigen">dioxigen</a> i l'<a href="/wiki/Oz%C3%B3" title="Ozó">ozó</a>. A temperatures properes al <a href="/wiki/Zero_absolut" title="Zero absolut">zero absolut</a>, els àtoms poden formar un <a href="/wiki/Condensat_de_Bose-Einstein" title="Condensat de Bose-Einstein">condensat de Bose-Einstein</a>, punt en el qual els efectes mecanicoquàntics, que normalment només s'observen a escala atòmica, esdevenen aparents a escala macroscòpica.<a href="#cite_note-103">[100]</a><a href="#cite_note-nist_bec-104">[101]</a> Aquesta col·lecció d'àtoms superrefredada es comporta com un <a href="/wiki/Super%C3%A0tom" title="Superàtom">superàtom</a>, el qual permet fer comprovacions fonamentals de comportament mecanicoquàntic.<a href="#cite_note-colton_fyffe1999-105">[102]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Identificació">Identificació</h2>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Identificació">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Atomic_resolution_Au100.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Atomic_resolution_Au100.JPG/220px-Atomic_resolution_Au100.JPG" decoding="async" width="220" height="211" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Atomic_resolution_Au100.JPG/330px-Atomic_resolution_Au100.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Atomic_resolution_Au100.JPG/440px-Atomic_resolution_Au100.JPG 2x" data-file-width="500" data-file-height="480" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Microscopi_de_rastreig_d%27efecte_t%C3%BAnel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Microscopi de rastreig d'efecte túnel (encara no existeix)">Microscopia d'efecte túnel</a> que mostra els àtoms individuals que constitueixen aquesta superfície d'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> (<a href="/wiki/%C3%8Dndex_de_Miller" class="mw-redirect" title="Índex de Miller">100</a>). Els àtoms de la superfície es desvien de l'<a href="/wiki/Estructura_cristal%C2%B7lina" title="Estructura cristal·lina">estructura cristal·lina</a> i s'alineen en columnes d'una amplada de diversos àtoms amb forats entre si (vegeu <a href="/w/index.php?title=Reconstrucci%C3%B3_superficial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reconstrucció superficial (encara no existeix)">Reconstrucció superficial</a>).</figcaption></figure> El <a href="/w/index.php?title=Microscopi_de_rastreig_d%27efecte_t%C3%BAnel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Microscopi de rastreig d'efecte túnel (encara no existeix)">microscopi de rastreig d'efecte túnel</a> és un aparell que serveix per visualitzar superfícies a escala atòmica. Es basa en l'<a href="/wiki/Efecte_t%C3%BAnel" title="Efecte túnel">efecte túnel</a>, un fenomen que permet a les partícules travessar una barrera que en condicions normals no podrien superar. Els electrons passen pel buit que hi ha entre dos elèctrodes de metall planar, cadascun dels quals té un àtom en <a href="/wiki/Adsorci%C3%B3" title="Adsorció">adsorció</a>, i generen una densitat de corrent per efecte túnel que es pot mesurar. El rastreig d'un àtom (punta) quan passa al costat de l'altre (mostra) permet traçar el desplaçament de la punta en comparació amb la separació lateral per a un corrent constant. El càlcul indica fins a quin punt són visibles les imatges de microscòpia de rastreig d'efecte túnel d'un àtom individual, a més de confirmar que, amb poc biaix, el microscopi mostra les dimensions mitjanades en l'espai dels orbitals electrònics a través de nivells d'energia molt compactats: la <a href="/w/index.php?title=Densitat_local_d%27estats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Densitat local d'estats (encara no existeix)">densitat local d'estats</a> al <a href="/wiki/Nivell_de_Fermi" class="mw-redirect" title="Nivell de Fermi">nivell de Fermi</a>.<a href="#cite_note-jacox1997-106">[103]</a><a href="#cite_note-nf_physics1986-107">[104]</a> Un àtom es pot ionitzar traient-li un dels seus electrons. La <a href="/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica" title="Càrrega elèctrica">càrrega elèctrica</a> fa que la trajectòria d'un àtom es corbi quan passa a través d'un <a href="/wiki/Camp_magn%C3%A8tic" title="Camp magnètic">camp magnètic</a>; el radi d'aquesta trajectòria ve determinat per la massa de l'àtom. L'<a href="/wiki/Espectr%C3%B2metre_de_masses" class="mw-redirect" title="Espectròmetre de masses">espectròmetre de masses</a> utilitza aquest principi per mesurar la <a href="/w/index.php?title=Proporci%C3%B3_massa-c%C3%A0rrega&action=edit&redlink=1" class="new" title="Proporció massa-càrrega (encara no existeix)">proporció massa-càrrega</a> dels ions. Si una mostra conté isòtops diversos, l'aparell pot determinar la proporció de cadascun d'ells mesurant la intensitat dels diferents feixos de ions. Les tècniques per vaporitzar els àtoms inclouen l'<a href="/w/index.php?title=Espectrometria_d%27emissi%C3%B3_at%C3%B2mica_per_plasma_acoblat_inductivament&action=edit&redlink=1" class="new" title="Espectrometria d'emissió atòmica per plasma acoblat inductivament (encara no existeix)">espectrometria d'emissió atòmica per plasma acoblat inductivament</a> i l'<a href="/wiki/Espectrometria_de_masses_per_plasma_d%27acoblament_inductiu" title="Espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu">espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu</a>: ambdues utilitzen un plasma per vaporitzar mostres pel seu anàlisi.<a href="#cite_note-sab53_13_1739-108">[105]</a> Un mètode més selectiu d'àrea és l'<a href="/w/index.php?title=Espectrosc%C3%B2pia_de_p%C3%A8rdua_d%27energia_d%27electrons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Espectroscòpia de pèrdua d'energia d'electrons (encara no existeix)">espectroscòpia de pèrdua d'energia d'electrons</a>, que mesura la pèrdua d'energia d'un <a href="/wiki/Feix_d%27electrons" class="mw-redirect" title="Feix d'electrons">feix d'electrons</a> dins d'un <a href="/wiki/Microscopi_electr%C3%B2nic_de_transmissi%C3%B3" title="Microscopi electrònic de transmissió">microscopi electrònic de transmissió</a> quan interacciona amb una part de la mostra. La <a href="/w/index.php?title=Sonda_at%C3%B2mica_tomogr%C3%A0fica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sonda atòmica tomogràfica (encara no existeix)">sonda atòmica tomogràfica</a> té una resolució subnanomètrica en tres dimensions i pot identificar químicament àtoms individuals utilitzant l'<a href="/wiki/Espectr%C3%B2metre_de_masses_de_temps_de_vol" title="Espectròmetre de masses de temps de vol">espectroscòpia de masses de temps de vol</a>.<a href="#cite_note-rsi39_1_83-109">[106]</a> Els espectres d'<a href="/wiki/Estat_excitat" title="Estat excitat">estats excitats</a> es poden utilitzar per analitzar la composició atòmica d'<a href="/wiki/Estel" title="Estel">estels</a> distants. Les <a href="/wiki/Longituds_d%27ona" class="mw-redirect" title="Longituds d'ona">longituds d'ona</a> de llum específiques contingudes en la llum observada dels estels es pot destriar i relacionar amb les transicions quantititzades d'àtoms de gas lliure. Aquests colors poden ser replicats utilitzant una <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_de_desc%C3%A0rrega" title="Làmpada de descàrrega">làmpada de descàrrega</a> que contingui el mateix element.<a href="#cite_note-lochner2007-110">[107]</a> L'<a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> fou descobert d'aquesta manera en l'espectre del Sol 23 anys abans de ser trobat a la Terra.<a href="#cite_note-winter2007-111">[108]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Origen_i_estat_actual">Origen i estat actual</h2>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Origen i estat actual">modifica</a>]</div> Els àtoms constitueixen al voltant d'un 4% del total de la densitat d'energia de l'<a href="/wiki/Univers_observable" title="Univers observable">univers observable</a>, amb una densitat mitjana d'uns 0,25 àtoms/m³.<a href="#cite_note-hinshaw20060210-112">[109]</a> Dins d'una galàxia tal com la <a href="/wiki/Via_L%C3%A0ctia" title="Via Làctia">Via Làctia</a>, els àtoms tenen una concentració molt superior, amb una densitat de matèria en el <a href="/wiki/Medi_interestel%C2%B7lar" title="Medi interestel·lar">medi interestel·lar</a> que va dels 10⁵ fins als 10⁹ àtoms/m³.<a href="#cite_note-113">[110]</a> Es creu que el Sol es troba dins de la <a href="/wiki/Bombolla_Local" class="mw-redirect" title="Bombolla Local">Bombolla Local</a>, una regió de gas altament ionitzat, de tal manera que la densitat en les regió propera a l'astre és només d'uns 10³ àtoms/m³.<a href="#cite_note-science259_5093_327-114">[111]</a> Els estels es formen a partir de núvols densos del medi interestel·lar; els processos evolutius dels estels tenen com a resultat un enriquiment regular d'aquest medi amb elements més massius que l'hidrogen i l'heli. Fins a un 95% dels àtoms de la Via Làctia estan concentrats dins d'estels, i la massa total dels àtoms suma aproximadament un 10% de la massa de la galàxia.<a href="#cite_note-115">[112]</a><a href="#cite_note-116">[nota 4]</a><a href="#cite_note-nigel2000-117">[113]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Formació">Formació</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Formació">modifica</a>]</div> Es creu que els electrons existeixen a l'univers des de les primeres etapes del <a href="/wiki/Big-bang" title="Big-bang">big-bang</a>. Els nuclis atòmics es formen en reaccions de <a href="/wiki/Nucleos%C3%ADntesi" title="Nucleosíntesi">nucleosíntesi</a>: en uns tres minuts, la <a href="/wiki/Nucleos%C3%ADntesi_del_big-bang" class="mw-redirect" title="Nucleosíntesi del big-bang">nucleosíntesi del big-bang</a> produí la majoria de l'<a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a>, <a href="/wiki/Liti" title="Liti">liti</a> i <a href="/wiki/Deuteri" title="Deuteri">deuteri</a> de l'univers, i potser part del <a href="/wiki/Beril%C2%B7li" title="Beril·li">beril·li</a> i del <a href="/wiki/Bor" title="Bor">bor</a>.<a href="#cite_note-ns1794_42-118">[114]</a><a href="#cite_note-science267_5195_192-119">[115]</a><a href="#cite_note-hinshaw20051215-120">[116]</a> La ubiqüitat i estabilitat dels àtoms depèn de la seva <a href="/wiki/Energia_d%27enlla%C3%A7" title="Energia d'enllaç">energia d'enllaç</a>, la qual cosa significa que un àtom té una energia menor que un sistema desunit de nucli i electrons. On la <a href="/wiki/Temperatura" title="Temperatura">temperatura</a> és molt superior que el <a href="/wiki/Potencial_d%27ionitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Potencial d'ionització">potencial d'ionització</a>, la matèria existeix en forma de <a href="/wiki/Plasma_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Plasma (física)">plasma</a> –un gas de ions carregats positivament (possiblement, nuclis sols) i electrons. Quan la temperatura cau per sota del potencial de ionització, els àtoms esdevenen <a href="/wiki/F%C3%ADsica_estad%C3%ADstica" title="Física estadística">estadísticament</a> favorables. Els àtoms (complets amb electrons enllaçats) esdevingueren dominants sobre les partícules carregades elèctricament 380.000 anys després del big-bang, en un moment anomenat <a href="/w/index.php?title=Recombinaci%C3%B3_(cosmologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Recombinació (cosmologia) (encara no existeix)">recombinació</a>, en el qual l'univers en expansió es refredà prou com per permetre que els electrons s'unissin als nuclis.<a href="#cite_note-abbott20070530-121">[117]</a> Des del big-bang, en el qual no es produí <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a> ni elements més pesants, els nuclis atòmics s'han combinat dins dels <a href="/wiki/Estel" title="Estel">estels</a> mitjançant el procés de <a href="/wiki/Fusi%C3%B3_nuclear" title="Fusió nuclear">fusió nuclear</a> per produir més àtoms d'<a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> i, gràcies al <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_triple-alfa" title="Procés triple-alfa">procés triple-alfa</a>, la seqüència d'elements des del carboni fins al <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> (vegeu <a href="/wiki/Nucleos%C3%ADntesi_estel%C2%B7lar" title="Nucleosíntesi estel·lar">Nucleosíntesi estel·lar</a> per a més detalls).<a href="#cite_note-mnras106_343-122">[118]</a> Els isòtops tals com el <a href="/wiki/Liti" title="Liti">liti-6</a>, així com alguns del beril·li i del bor, es generen a l'espai mitjançant l'<a href="/w/index.php?title=Espal%C2%B7laci%C3%B3_de_raigs_c%C3%B2smics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Espal·lació de raigs còsmics (encara no existeix)">espal·lació de raigs còsmics</a>.<a href="#cite_note-nature405_656-123">[119]</a> Això té lloc que un protó d'alta energia col·lisiona amb un nucli atòmic, cosa que fa que s'expulsin grans nombres de núclids. Els elements més pesants que el ferro foren produïts en <a href="/wiki/Supernova" title="Supernova">supernoves</a> per mitjà del <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_R" title="Procés R">procés R</a> i en <a href="/wiki/Branca_asimpt%C3%B2tica_de_les_gegants" title="Branca asimptòtica de les gegants">estels BAG</a> per mitjà del <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_S" title="Procés S">procés S</a>. Ambdós processos comprenen la captura de neutrons per part dels nuclis atòmics.<a href="#cite_note-mashnik2000-124">[120]</a> Elements tals com el <a href="/wiki/Plom" title="Plom">plom</a> es formaren en gran part a partir de la <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_radioactiva" class="mw-redirect" title="Desintegració radioactiva">desintegració radioactiva</a> d'elements més pesants.<a href="#cite_note-kgs20050504-125">[121]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_Terra">La Terra</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: La Terra">modifica</a>]</div> La majoria dels àtoms que formen la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a> i els seus habitants ja es trobaven presents en la seva forma actual a la <a href="/wiki/Nebulosa" title="Nebulosa">nebulosa</a> que <a href="/wiki/Col%C2%B7lapse_gravitatori" title="Col·lapse gravitatori">col·lapsà</a> d'un <a href="/wiki/N%C3%BAvol_molecular" title="Núvol molecular">núvol molecular</a> per formar el <a href="/wiki/Sistema_solar" title="Sistema solar">sistema solar</a>. La resta són el resultat de la desintegració radioactiva, i la seva proporció relativa es pot fer servir per determinar l'<a href="/wiki/Edat_de_la_Terra" title="Edat de la Terra">edat de la Terra</a> mitjançant <a href="/wiki/Dataci%C3%B3_radiom%C3%A8trica" title="Datació radiomètrica">datació radiomètrica</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEManuel2001407–430,_511–519-126">[122]</a><a href="#cite_note-gs190_1_205-127">[123]</a> La majoria d'heli de l'<a href="/wiki/Escor%C3%A7a_terrestre" title="Escorça terrestre">escorça terrestre</a> (al voltant d'un 99% de l'heli dels pous de gas, tal com es veu per la seva baixa abundància d'<a href="/wiki/Heli-3" class="mw-redirect" title="Heli-3">heli-3</a>) és un producte de la <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_alfa" class="mw-redirect" title="Desintegració alfa">desintegració alfa</a>.<a href="#cite_note-anderson_foulger_meibom2006-128">[124]</a> Hi ha alguns àtoms traça a la Terra que no eren presents al principi (és a dir, no són "primordials") ni són resultat de la desintegració radioactiva. El <a href="/wiki/Carboni-14" class="mw-redirect" title="Carboni-14">carboni-14</a> és generat contínuament per raigs còsmics a l'atmosfera.<a href="#cite_note-pennicott2001-129">[125]</a> Alguns àtoms de la Terra han estat generats artificialment, ja sigui deliberadament o com a <a href="/wiki/Subproducte" title="Subproducte">subproductes</a> de <a href="/wiki/Reactor_nuclear" title="Reactor nuclear">reactors nuclears</a> o explosions.<a href="#cite_note-yarris2001-130">[126]</a><a href="#cite_note-pr119_6_2000-131">[127]</a> Dels <a href="/wiki/Elements_transur%C3%A0nics" class="mw-redirect" title="Elements transurànics">elements transurànics</a> –els de nombre atòmic més gran de 92– tan sols el <a href="/wiki/Plutoni" title="Plutoni">plutoni</a> i el <a href="/wiki/Neptuni" title="Neptuni">neptuni</a> ocorren de manera natural a la Terra.<a href="#cite_note-poston1998-132">[128]</a><a href="#cite_note-cz97_10_522-133">[129]</a> Els elements transurànics tenen temps de vida radioactius més curts que l'edat actual terrestre<a href="#cite_note-134">[130]</a> i, per tant, quantitats identificables d'aquests elements s'han desintegrat des de llavors, amb l'excepció de traces de <a href="/w/index.php?title=Plutoni-244&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plutoni-244 (encara no existeix)">plutoni-244</a> dipositades possiblement per <a href="/wiki/Pols_c%C3%B2smica" title="Pols còsmica">pols còsmica</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEManuel2001407–430,_511–519-126">[122]</a> Dipòsits naturals de plutoni i neptuni són produïts per <a href="/wiki/Captura_neutr%C3%B2nica" title="Captura neutrònica">captura neutrònica</a> en <a href="/wiki/Mena" title="Mena">menes</a> d'<a href="/wiki/Urani" title="Urani">urani</a>.<a href="#cite_note-ofr_cut-135">[131]</a> La Terra conté aproximadament 1,33×1050 àtoms.<a href="#cite_note-weisenberger-136">[132]</a> Encara que existeix un petit nombre d'àtoms independents de <a href="/wiki/Gasos_nobles" class="mw-redirect" title="Gasos nobles">gasos nobles</a> –com l'<a href="/wiki/Arg%C3%B3" title="Argó">argó</a>, el <a href="/wiki/Ne%C3%B3" title="Neó">neó</a> i l'<a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a>–, el 99% de l'<a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera terrestre</a> conté àtoms agrupats en molècules, entre les quals el <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni" title="Diòxid de carboni">diòxid de carboni</a> i <a href="/wiki/Oxigen" title="Oxigen">oxigen</a> i <a href="/wiki/Nitrogen" title="Nitrogen">nitrogen</a> <a href="/wiki/Mol%C3%A8cula_diat%C3%B2mica" title="Molècula diatòmica">diatòmics</a>. A la superfície de la Terra, l'àmplia majoria d'àtoms es combinen per formar compostos diversos, entre els quals <a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">aigua</a>, <a href="/wiki/Sal_(qu%C3%ADmica)" title="Sal (química)">sal</a>, <a href="/wiki/Silicats" class="mw-redirect" title="Silicats">silicats</a> i <a href="/wiki/%C3%92xids" class="mw-redirect" title="Òxids">òxids</a>. Els àtoms també es poden combinar per crear materials que no consisteixen en molècules discretes, incloent-hi els <a href="/wiki/Cristalls" class="mw-redirect" title="Cristalls">cristalls</a> i <a href="/wiki/Metalls" class="mw-redirect" title="Metalls">metalls</a> líquids o sòlids.<a href="#cite_note-pidwirnyf-137">[133]</a><a href="#cite_note-pnas99_22_13966-138">[134]</a> Aquesta matèria atòmica forma disposicions en xarxa a les quals manca el tipus particular d'ordre interromput a petita escala associat amb la matèria molecular.<a href="#cite_note-139">[135]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Formes_rares_i_teòriques">Formes rares i teòriques</h3>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Formes rares i teòriques">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Elements_superpesants">Elements superpesants</h4>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Elements superpesants">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Element_transact%C3%ADnid" class="mw-redirect" title="Element transactínid">Element transactínid</a></div> Tot i que se sap que els isòtops de nombre atòmic més alt que 82 (<a href="/wiki/Plom" title="Plom">plom</a>) són radioactius, s'ha proposat una «<a href="/wiki/Illa_d%27estabilitat" title="Illa d'estabilitat">illa d'estabilitat</a>» per alguns elements de nombre atòmic superior al 103. Aquests <a href="/wiki/Element_superpesant" class="mw-redirect" title="Element superpesant">elements superpesants</a> poden tenir un nucli relativament estable enfront de la desintegració radioactiva.<a href="#cite_note-cern28509-140">[136]</a> El candidat més probable per ser un àtom superpesant estable, l'<a href="/wiki/Unbihexi" title="Unbihexi">unbihexi</a>, té 126 protons i 184 neutrons.<a href="#cite_note-cen84_10_19-141">[137]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Matèria_exòtica">Matèria exòtica</h4>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Matèria exòtica">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Mat%C3%A8ria_ex%C3%B2tica" class="mw-redirect" title="Matèria exòtica">Matèria exòtica</a></div> Cada partícula de matèria té una partícula corresponent d'<a href="/wiki/Antimat%C3%A8ria" title="Antimatèria">antimatèria</a> de càrrega elèctrica oposada. Per tant, el <a href="/wiki/Positr%C3%B3" title="Positró">positró</a> és un <a href="/wiki/Antielectr%C3%B3" class="mw-redirect" title="Antielectró">antielectró</a> carregat positivament, i l'<a href="/wiki/Antiprot%C3%B3" title="Antiprotó">antiprotó</a> és l'equivalent del <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protó</a> però carregat negativament. Quan es troben una partícula de matèria i una corresponent d'antimatèria s'aniquilen l'una a l'altra; a causa d'això, i també del desequilibri entre el nombre de partícules de matèria i antimatèria, aquestes darreres són més rares a l'univers. Les causes d'aquest desequilibri no es comprenen del tot, encara que les teories de la <a href="/wiki/Bariog%C3%A8nesi" title="Bariogènesi">bariogènesi</a> en podrien oferir una explicació. Com a resultat d'això, no s'han descobert àtoms d'antimatèria a la naturalesa;<a href="#cite_note-koppes1999-142">[138]</a><a href="#cite_note-cromie20010816-143">[139]</a> tanmateix, el 1996 se sintetitzà l'homòleg d'antimatèria de l'àtom d'hidrogen (l'<a href="/wiki/Antihidrogen" title="Antihidrogen">antihidrogen</a>) al laboratori del <a href="/wiki/CERN" class="mw-redirect" title="CERN">CERN</a>.<a href="#cite_note-nature419_6906_439-144">[140]</a><a href="#cite_note-BBC20021030-145">[141]</a> S'han creat altres <a href="/wiki/%C3%80tom_ex%C3%B2tic" title="Àtom exòtic">àtoms exòtics</a> substituint un dels protons, neutrons o electrons per altres partícules de la mateixa càrrega. Per exemple, un electró pot ser reemplaçat per un <a href="/wiki/Mu%C3%B3" title="Muó">muó</a> més massiu i formar així un <a href="/wiki/%C3%80tom_mu%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Àtom muònic">àtom muònic</a>. Aquests tipus d'àtoms es poden utilitzar per testar les prediccions fonamentals de la física.<a href="#cite_note-ns1728_77-146">[142]</a><a href="#cite_note-psT112_1_20-147">[143]</a><a href="#cite_note-ripin1998-148">[144]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Notes">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> Un quirat són 200 mil·ligrams. <a href="/wiki/Unitat_de_massa_at%C3%B2mica" title="Unitat de massa atòmica">Per definició</a>, el carboni-12 té 0,012 kg per mol. La <a href="/wiki/Constant_d%27Avogadro" class="mw-redirect" title="Constant d'Avogadro">constant d'Avogadro</a> defineix 6×1023 àtoms per mol. </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> Un observador que observi els àtoms des d'un punt de vista que no tingui l'espectre continu de fons veuria, en comptes d'això, un conjunt de <a href="/wiki/L%C3%ADnies_d%27emissi%C3%B3" class="mw-redirect" title="Línies d'emissió">línies d'emissió</a> dels fotons emeses pels àtoms. </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> Les files horitzontals corresponen a l'emplenament de la capa quàntica d'electrons. </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> La resta de la massa és una <a href="/wiki/Mat%C3%A8ria_fosca" title="Matèria fosca">matèria fosca</a> desconeguda. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><a href="#cite_ref-1">↑</a> Pullman, Bernard. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/?id=IQs5hur-BpgC&pg=PA56&dq=Leucippus+Democritus+atom#v=onepage&q=Leucippus%20Democritus%20atom&f=false">The Atom in the History of Human Thought</a>. Oxford (Regne Unit): Oxford University Press, 1998, p. 31–33. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-515040-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-515040-7">ISBN 978-0-19-515040-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Atom+in+the+History+of+Human+Thought&rft.date=1998&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Oxford+%28Regne+Unit%29&rft.pages=31%E2%80%9333&rft.isbn=978-0-19-515040-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DIQs5hur-BpgC%26pg%3DPA56%26dq%3DLeucippus%2BDemocritus%2Batom%23v%3Donepage%26q%3DLeucippus%2520Democritus%2520atom%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-Kenny2004-2">↑ <a href="#cite_ref-Kenny2004_2-0">2,0</a> <a href="#cite_ref-Kenny2004_2-1">2,1</a> <a href="/w/index.php?title=Anthony_Kenny&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anthony Kenny (encara no existeix)">Kenny, Anthony</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/?id=cpYUDAAAQBAJ&printsec=frontcover&dq=Anthony+Kenny+Ancient+Philosophy#v=onepage&q=Democritus&f=false">Ancient Philosophy</a>. 1. Oxford (Regne Unit): Oxford University Press, 2004, p. 26–28. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-875273-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-875273-8">ISBN 978-0-19-875273-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ancient+Philosophy&rft.aulast=Kenny&rft.aufirst=Anthony&rft.date=2004&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Oxford+%28Regne+Unit%29&rft.pages=26%E2%80%9328&rft.isbn=978-0-19-875273-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DcpYUDAAAQBAJ%26printsec%3Dfrontcover%26dq%3DAnthony%2BKenny%2BAncient%2BPhilosophy%23v%3Donepage%26q%3DDemocritus%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-GraftonMostSettis2010-3">↑ <a href="#cite_ref-GraftonMostSettis2010_3-0">3,00</a> <a href="#cite_ref-GraftonMostSettis2010_3-1">3,01</a> <a href="#cite_ref-GraftonMostSettis2010_3-2">3,02</a> <a href="#cite_ref-GraftonMostSettis2010_3-3">3,03</a> <a href="#cite_ref-GraftonMostSettis2010_3-4">3,04</a> <a href="#cite_ref-GraftonMostSettis2010_3-5">3,05</a> <a href="#cite_ref-GraftonMostSettis2010_3-6">3,06</a> <a href="#cite_ref-GraftonMostSettis2010_3-7">3,07</a> <a href="#cite_ref-GraftonMostSettis2010_3-8">3,08</a> <a href="#cite_ref-GraftonMostSettis2010_3-9">3,09</a> <a href="/w/index.php?title=Andrew_Pyle_(philosopher)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrew Pyle (philosopher) (encara no existeix)">Pyle, Andrew</a>. «Atoms and Atomism». A: The Classical Tradition. Cambridge, Massachusetts and London: The Belknap Press of Harvard University Press, 2010, p. 103–104. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-674-03572-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-674-03572-0">ISBN 978-0-674-03572-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Classical+Tradition&rft.atitle=Atoms+and+Atomism&rft.aulast=Pyle&rft.aufirst=Andrew&rft.date=2010&rft.pub=The+Belknap+Press+of+Harvard+University+Press&rft.place=Cambridge%2C+Massachusetts+and+London&rft.pages=103%E2%80%93104&rft.isbn=978-0-674-03572-0">  </li> <li id="cite_note-CohenLefebvre2017-4">↑ <a href="#cite_ref-CohenLefebvre2017_4-0">4,0</a> <a href="#cite_ref-CohenLefebvre2017_4-1">4,1</a> <a href="#cite_ref-CohenLefebvre2017_4-2">4,2</a> <a href="#cite_ref-CohenLefebvre2017_4-3">4,3</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/?id=zIrCDQAAQBAJ&pg=PA427&dq=Leucippus+Democritus+atom#v=onepage&q=Leucippus%20Democritus%20atom&f=false">Handbook of Categorization in Cognitive Science</a>. Second. Amsterdam (Països Baixos): Elsevier, 2017, p. 427. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-08-101107-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-08-101107-2">ISBN 978-0-08-101107-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Handbook+of+Categorization+in+Cognitive+Science&rft.date=2017&rft.edition=Second&rft.pub=Elsevier&rft.place=Amsterdam+%28Pa%C3%AFsos+Baixos%29&rft.pages=427&rft.isbn=978-0-08-101107-2&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DzIrCDQAAQBAJ%26pg%3DPA427%26dq%3DLeucippus%2BDemocritus%2Batom%23v%3Donepage%26q%3DLeucippus%2520Democritus%2520atom%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-From_AtomosToAtom-5"><a href="#cite_ref-From_AtomosToAtom_5-0">↑</a> Andrew G. van Melsen. From Atomos to Atom. Mineola, NY: Dover Publications, 1952. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-486-49584-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-486-49584-2">ISBN 978-0-486-49584-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=From+Atomos+to+Atom&rft.au=Andrew+G.+van+Melsen&rft.date=1952&rft.pub=Dover+Publications&rft.place=Mineola%2C+NY&rft.isbn=978-0-486-49584-2">  </li> <li id="cite_note-Dalton_1803_paper-6"><a href="#cite_ref-Dalton_1803_paper_6-0">↑</a> Dalton, John. "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://web.lemoyne.edu/~GIUNTA/dalton52.html">On the Absorption of Gases by Water and Other Liquids</a>", in Memoirs of the Literary and Philosophical Society of Manchester. 1803. Retrieved on August 29, 2007. </li> <li id="cite_note-adp322_8_549-7"><a href="#cite_ref-adp322_8_549_7-0">↑</a> Einstein, Albert «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070718202731/http://www.zbp.univie.ac.at/dokumente/einstein2.pdf">Über die von der molekularkinetischen Theorie der Wärme geforderte Bewegung von in ruhenden Flüssigkeiten suspendierten Teilchen</a>» (PDF) (en alemany). <a href="/wiki/Annalen_der_Physik" title="Annalen der Physik">Annalen der Physik</a>, 322, 8, 1905, pàg. 549–560. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.zbp.univie.ac.at/dokumente/einstein2.pdf">original</a> el 2007-07-18. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1905AnP...322..549E">1905AnP...322..549E</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fandp.19053220806">10.1002/andp.19053220806</a> [Consulta: 22 agost 2019]. </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> Mazo, Robert M. Brownian Motion: Fluctuations, Dynamics, and Applications. Oxford University Press, 2002, p. 1–7. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-851567-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-851567-8">ISBN 978-0-19-851567-8</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/48753074">48753074</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Brownian+Motion%3A+Fluctuations%2C+Dynamics%2C+and+Applications&rft.aulast=Mazo&rft.aufirst=Robert+M.&rft.date=2002&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=1%E2%80%937&rft.isbn=978-0-19-851567-8&rft_id=info:oclcnum/48753074">  </li> <li id="cite_note-lee_hoon1995-9"><a href="#cite_ref-lee_hoon1995_9-0">↑</a> Lee, Y.K.; Hoon, K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071218061408/http://www.doc.ic.ac.uk/~nd/surprise_95/journal/vol4/ykl/report.html">Brownian Motion</a>» (en anglès). <a href="/w/index.php?title=Imperial_College&action=edit&redlink=1" class="new" title="Imperial College (encara no existeix)">Imperial College</a>, 1995. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.doc.ic.ac.uk/~nd/surprise_95/journal/vol4/ykl/report.html">original</a> el 18 desembre 2007. </li> <li id="cite_note-e31_2_50-10"><a href="#cite_ref-e31_2_50_10-0">↑</a> Patterson, G. «Jean Perrin and the triumph of the atomic doctrine» (en anglès). <a href="/w/index.php?title=Endeavour_(journal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Endeavour (journal) (encara no existeix)">Endeavour</a>, 31, 2, 2007, pàg. 50–53. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.endeavour.2007.05.003">10.1016/j.endeavour.2007.05.003</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17602746?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17602746">17602746</a>. </li> <li id="cite_note-Thomson-11"><a href="#cite_ref-Thomson_11-0">↑</a> Thomson, J.J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/?id=3CMDAAAAMBAJ&pg=PA323">On bodies smaller than atoms</a>». The Popular Science Monthly, 8-1901, pàg. 323–335. </li> <li id="cite_note-nobel1096-12"><a href="#cite_ref-nobel1096_12-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-bio.html">J.J. Thomson</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 1906. </li> <li id="cite_note-pm21_669-13"><a href="#cite_ref-pm21_669_13-0">↑</a> Rutherford, E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://users.uoa.gr/~pjioannou/mech1/READING/structureatom.pdf">The Scattering of α and β Particles by Matter and the Structure of the Atom</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Philosophical_Magazine" title="Philosophical Magazine">Philosophical Magazine</a>, 21, 125, 1911, pàg. 669–688. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F14786440508637080">10.1080/14786440508637080</a>. </li> <li id="cite_note-npc1921-14"><a href="#cite_ref-npc1921_14-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1921/soddy-bio.html">Frederick Soddy, The Nobel Prize in Chemistry 1921</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>. </li> <li id="cite_note-prsA_89_1_1913-15"><a href="#cite_ref-prsA_89_1_1913_15-0">↑</a> Thomson, Joseph John «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://web.lemoyne.edu/~giunta/canal.html">Rays of positive electricity</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Proceedings_of_the_Royal_Society" title="Proceedings of the Royal Society">Proceedings of the Royal Society</a>, 89, 607, 1913, pàg. 1–20. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1913RSPSA..89....1T">1913RSPSA..89....1T</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frspa.1913.0057">10.1098/rspa.1913.0057</a>. </li> <li id="cite_note-stern20050516-16"><a href="#cite_ref-stern20050516_16-0">↑</a> Stern, David P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070820084047/http://www-spof.gsfc.nasa.gov/stargaze/Q5.htm">The Atomic Nucleus and Bohr's Early Model of the Atom</a>» (en anglès). <a href="/wiki/NASA" title="NASA">NASA</a>/<a href="/wiki/Goddard_Space_Flight_Center" class="mw-redirect" title="Goddard Space Flight Center">Goddard Space Flight Center</a>, 16-05-2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www-spof.gsfc.nasa.gov/stargaze/Q5.htm">original</a> el 20 d’agost 2007. [Consulta: 22 d’agost 2019]. </li> <li id="cite_note-bohr19221211-17"><a href="#cite_ref-bohr19221211_17-0">↑</a> Bohr, Niels. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1922/bohr-lecture.html">Niels Bohr, The Nobel Prize in Physics 1922, Nobel Lecture</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 11-12-1922. </li> <li id="cite_note-Pais-18">↑ <a href="#cite_ref-Pais_18-0">18,0</a> <a href="#cite_ref-Pais_18-1">18,1</a> <a href="#cite_ref-Pais_18-2">18,2</a> Pais, Abraham. Inward Bound: Of Matter and Forces in the Physical World. Nova York: Oxford University Press, 1986, p. 228–230. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-851971-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-851971-3">ISBN 978-0-19-851971-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Inward+Bound%3A+Of+Matter+and+Forces+in+the+Physical+World&rft.aulast=Pais&rft.aufirst=Abraham&rft.date=1986&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Nova+York&rft.pages=228%E2%80%93230&rft.isbn=978-0-19-851971-3">  </li> <li id="cite_note-jacs38_4_762-19"><a href="#cite_ref-jacs38_4_762_19-0">↑</a> Lewis, Gilbert N. «The Atom and the Molecule» (en anglès). <a href="/wiki/Journal_of_the_American_Chemical_Society" title="Journal of the American Chemical Society">Journal of the American Chemical Society</a>, 38, 4, 1916, pàg. 762–786. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja02261a002">10.1021/ja02261a002</a>. </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> Scerri, Eric R. The periodic table: its story and its significance. Oxford University Press US, 2007, p. 205–226. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-530573-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-530573-9">ISBN 978-0-19-530573-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+periodic+table%3A+its+story+and+its+significance&rft.aulast=Scerri&rft.aufirst=Eric+R.&rft.date=2007&rft.pub=Oxford+University+Press+US&rft.pages=205%E2%80%93226&rft.isbn=978-0-19-530573-9">  </li> <li id="cite_note-jacs41_6_868-21"><a href="#cite_ref-jacs41_6_868_21-0">↑</a> Langmuir, Irving «The Arrangement of Electrons in Atoms and Molecules» (en anglès). <a href="/wiki/Journal_of_the_American_Chemical_Society" title="Journal of the American Chemical Society">Journal of the American Chemical Society</a>, 41, 6, 1919, pàg. 868–934. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja02227a002">10.1021/ja02227a002</a>. </li> <li id="cite_note-fop17_6_575-22"><a href="#cite_ref-fop17_6_575_22-0">↑</a> Scully, Marlan O.; Lamb, Willis E.; Barut, Asim «On the theory of the Stern-Gerlach apparatus» (en anglès). <a href="/w/index.php?title=Foundations_of_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Foundations of Physics (encara no existeix)">Foundations of Physics</a>, 17, 6, 1987, pàg. 575–583. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1987FoPh...17..575S">1987FoPh...17..575S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF01882788">10.1007/BF01882788</a>. </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> Chad Orzel. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=TQKELOE9eY4">What is the Heisenberg Uncertainty Principle?</a>», 16-09-2014. </li> <li id="cite_note-brown2007-24"><a href="#cite_ref-brown2007_24-0">↑</a> Brown, Kevin. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mathpages.com/home/kmath538/kmath538.htm">The Hydrogen Atom</a>» (en anglès). MathPages, 2007. </li> <li id="cite_note-harrison2000-25"><a href="#cite_ref-harrison2000_25-0">↑</a> Harrison, David M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071225095938/http://www.upscale.utoronto.ca/GeneralInterest/Harrison/DevelQM/DevelQM.html">The Development of Quantum Mechanics</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Universitat_de_Toronto" title="Universitat de Toronto">Universitat de Toronto</a>, 2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.upscale.utoronto.ca/GeneralInterest/Harrison/DevelQM/DevelQM.html">original</a> el 25 desembre 2007. </li> <li id="cite_note-pm39_6_449-26"><a href="#cite_ref-pm39_6_449_26-0">↑</a> Aston, Francis W. «The constitution of atmospheric neon» (en anglès). <a href="/wiki/Philosophical_Magazine" title="Philosophical Magazine">Philosophical Magazine</a>, 39, 6, 1920, pàg. 449–455. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F14786440408636058">10.1080/14786440408636058</a>. </li> <li id="cite_note-chadwick1935-27"><a href="#cite_ref-chadwick1935_27-0">↑</a> Chadwick, James. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1935/chadwick-lecture.html">Nobel Lecture: The Neutron and Its Properties</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 12-12-1935. </li> <li id="cite_note-Bowden-28"><a href="#cite_ref-Bowden_28-0">↑</a> Bowden, Mary Ellen. «Otto Hahn, Lise Meitner, and Fritz Strassmann». A: Chemical achievers: the human face of the chemical sciences (en anglès). Philadelphia, PA: Chemical Heritage Foundation, 1997, p. 76–80, 125. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780941901123" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780941901123">ISBN 9780941901123</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Chemical+achievers%3A+the+human+face+of+the+chemical+sciences&rft.atitle=Otto+Hahn%2C+Lise+Meitner%2C+and+Fritz+Strassmann&rft.date=1997&rft.pub=Chemical+Heritage+Foundation&rft.place=Philadelphia%2C+PA&rft.pages=76%E2%80%9380%2C+125&rft.isbn=9780941901123">  </li> <li id="cite_note-CHF-29"><a href="#cite_ref-CHF_29-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sciencehistory.org/historical-profile/otto-hahn-lise-meitner-and-fritz-strassmann">Otto Hahn, Lise Meitner, and Fritz Strassmann</a>» (en anglès), 01-06-2016. </li> <li id="cite_note-nature143_3615_239-30"><a href="#cite_ref-nature143_3615_239_30-0">↑</a> Meitner, Lise; Frisch, Otto Robert «Disintegration of uranium by neutrons: a new type of nuclear reaction» (en anglès). <a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a>, 143, 3615, 1939, pàg. 239–240. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1939Natur.143..239M">1939Natur.143..239M</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F143239a0">10.1038/143239a0</a>. </li> <li id="cite_note-schroeder-31"><a href="#cite_ref-schroeder_31-0">↑</a> Schroeder, M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110719034227/http://www.physik3.gwdg.de/~mrs/Vortraege/Lise_Meitner-Vortrag-20031106/">Lise Meitner – Zur 125. Wiederkehr Ihres Geburtstages</a>» (en alemany). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.physik3.gwdg.de/~mrs/Vortraege/Lise_Meitner-Vortrag-20031106/">original</a> el 19 juliol 2011. </li> <li id="cite_note-pt50_9_26-32"><a href="#cite_ref-pt50_9_26_32-0">↑</a> Crawford, E.; <a href="/w/index.php?title=Ruth_Lewin_Sime&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ruth Lewin Sime (encara no existeix)">Sime, Ruth Lewin</a>; Walker, Mark «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.researchgate.net/publication/260861491">A Nobel tale of postwar injustice</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Physics_Today" title="Physics Today">Physics Today</a>, 50, 9, 1997, pàg. 26–32. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1997PhT....50i..26C">1997PhT....50i..26C</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1063%2F1.881933">10.1063/1.881933</a>. </li> <li id="cite_note-kullander2001-33"><a href="#cite_ref-kullander2001_33-0">↑</a> Kullander, Sven. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/articles/kullander/">Accelerators and Nobel Laureates</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 28-08-2001. </li> <li id="cite_note-npp1990-34"><a href="#cite_ref-npp1990_34-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1990/press.html">The Nobel Prize in Physics 1990</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 17-10-1990. </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> Demtröder, Wolfgang. Atoms, Molecules and Photons: An Introduction to Atomic- Molecular- and Quantum Physics. Springer, 2002, p. 39–42. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-540-20631-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-540-20631-6">ISBN 978-3-540-20631-6</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/181435713">181435713</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Atoms%2C+Molecules+and+Photons%3A+An+Introduction+to+Atomic-+Molecular-+and+Quantum+Physics&rft.aulast=Demtr%C3%B6der&rft.aufirst=Wolfgang&rft.date=2002&rft.pub=Springer&rft.pages=39%E2%80%9342&rft.isbn=978-3-540-20631-6&rft_id=info:oclcnum/181435713">  </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> Woan, Graham. The Cambridge Handbook of Physics. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2000, p. 8. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-57507-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-57507-2">ISBN 978-0-521-57507-2</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/224032426">224032426</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cambridge+Handbook+of+Physics&rft.aulast=Woan&rft.aufirst=Graham&rft.date=2000&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=8&rft.isbn=978-0-521-57507-2&rft_id=info:oclcnum/224032426">  </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> MacGregor, Malcolm H. The Enigmatic Electron. Oxford University Press, 1992, p. 33–37. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-521833-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-521833-6">ISBN 978-0-19-521833-6</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/223372888">223372888</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Enigmatic+Electron&rft.aulast=MacGregor&rft.aufirst=Malcolm+H.&rft.date=1992&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=33%E2%80%9337&rft.isbn=978-0-19-521833-6&rft_id=info:oclcnum/223372888">  </li> <li id="cite_note-pdg2002-38">↑ <a href="#cite_ref-pdg2002_38-0">38,0</a> <a href="#cite_ref-pdg2002_38-1">38,1</a> Particle Data Group. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070104075936/http://www.particleadventure.org/">The Particle Adventure</a>» (en anglès). Lawrence Berkeley Laboratory, 2002. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.particleadventure.org/">original</a> el 4 gener 2007. </li> <li id="cite_note-schombert2006-39">↑ <a href="#cite_ref-schombert2006_39-0">39,0</a> <a href="#cite_ref-schombert2006_39-1">39,1</a> Schombert, James. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110830212645/http://abyss.uoregon.edu/~js/ast123/lectures/lec07.html">Elementary Particles</a>» (en anglès). Universitat d'Oregon, 18-04-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://abyss.uoregon.edu/~js/ast123/lectures/lec07.html">original</a> el 30 d’agost 2011. [Consulta: 22 d’agost 2019]. </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> Jevremovic, Tatjana. Nuclear Principles in Engineering. Springer, 2005, p. 63. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-387-23284-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-387-23284-3">ISBN 978-0-387-23284-3</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/228384008">228384008</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Nuclear+Principles+in+Engineering&rft.aulast=Jevremovic&rft.aufirst=Tatjana&rft.date=2005&rft.pub=Springer&rft.pages=63&rft.isbn=978-0-387-23284-3&rft_id=info:oclcnum/228384008">  </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> Pfeffer, Jeremy I.; Nir, Shlomo. Modern Physics: An Introductory Text. Imperial College Press, 2000, p. 330–336. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-86094-250-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-86094-250-1">ISBN 978-1-86094-250-1</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/45900880">45900880</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Modern+Physics%3A+An+Introductory+Text&rft.aulast=Pfeffer&rft.aufirst=Jeremy+I.&rft.date=2000&rft.pub=Imperial+College+Press&rft.pages=330%E2%80%93336&rft.isbn=978-1-86094-250-1&rft_id=info:oclcnum/45900880">  </li> <li id="cite_note-wenner2007-42"><a href="#cite_ref-wenner2007_42-0">↑</a> Wenner, Jennifer M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://serc.carleton.edu/quantskills/methods/quantlit/RadDecay.html">How Does Radioactive Decay Work?</a>» (en anglès). Carleton College, 10-10-2007. </li> <li id="cite_note-raymond-43">↑ <a href="#cite_ref-raymond_43-0">43,0</a> <a href="#cite_ref-raymond_43-1">43,1</a> <a href="#cite_ref-raymond_43-2">43,2</a> Raymond, David. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20021201030437/http://physics.nmt.edu/~raymond/classes/ph13xbook/node216.html">Nuclear Binding Energies</a>» (en anglès). New Mexico Tech, 07-04-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://physics.nmt.edu/~raymond/classes/ph13xbook/node216.html">original</a> el 1 desembre 2002. </li> <li id="cite_note-mihos2002-44"><a href="#cite_ref-mihos2002_44-0">↑</a> Mihos, Chris. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://burro.cwru.edu/Academics/Astr221/StarPhys/coulomb.html">Overcoming the Coulomb Barrier</a>» (en anglès). Universitat Case Western Reserve, 23-07-2002. </li> <li id="cite_note-lbnl20070330-45"><a href="#cite_ref-lbnl20070330_45-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061205215708/http://www.lbl.gov/abc/Basic.html">ABC's of Nuclear Science</a>» (en anglès). Lawrence Berkeley National Laboratory, 30-03-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lbl.gov/abc/Basic.html">original</a> el 5 desembre 2006. </li> <li id="cite_note-makhijani_saleska2001-46"><a href="#cite_ref-makhijani_saleska2001_46-0">↑</a> Makhijani, Arjun; Saleska, Scott. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070116045217/http://www.ieer.org/reports/n-basics.html">Basics of Nuclear Physics and Fission</a>» (en anglès). Institute for Energy and Environmental Research, 02-03-2001. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ieer.org/reports/n-basics.html">original</a> el 16 gener 2007. </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> Shultis, J. Kenneth; Faw, Richard E. Fundamentals of Nuclear Science and Engineering. CRC Press, 2002, p. 10–17. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8247-0834-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8247-0834-4">ISBN 978-0-8247-0834-4</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/123346507">123346507</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fundamentals+of+Nuclear+Science+and+Engineering&rft.date=2002&rft.pub=CRC+Press&rft.pages=10%E2%80%9317&rft.isbn=978-0-8247-0834-4&rft_id=info:oclcnum/123346507">  </li> <li id="cite_note-ajp63_7_653-48"><a href="#cite_ref-ajp63_7_653_48-0">↑</a> Fewell, M.P. «The atomic nuclide with the highest mean binding energy» (en anglès). <a href="/w/index.php?title=American_Journal_of_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="American Journal of Physics (encara no existeix)">American Journal of Physics</a>, 63, 7, 1995, pàg. 653–658. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1995AmJPh..63..653F">1995AmJPh..63..653F</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1119%2F1.17828">10.1119/1.17828</a>. </li> <li id="cite_note-science157_3784_13-49"><a href="#cite_ref-science157_3784_13_49-0">↑</a> Mulliken, Robert S. «Spectroscopy, Molecular Orbitals, and Chemical Bonding» (en anglès). <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 157, 3784, 1967, pàg. 13–24. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1967Sci...157...13M">1967Sci...157...13M</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.157.3784.13">10.1126/science.157.3784.13</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/5338306?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:5338306">5338306</a>. </li> <li id="cite_note-Brucat2008-50">↑ <a href="#cite_ref-Brucat2008_50-0">50,0</a> <a href="#cite_ref-Brucat2008_50-1">50,1</a> Brucat, Philip J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061207032136/http://www.chem.ufl.edu/~itl/2045/lectures/lec_10.html">The Quantum Atom</a>» (en anglès). Universitat de Florida, 2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chem.ufl.edu/~itl/2045/lectures/lec_10.html">original</a> el 7 desembre 2006. </li> <li id="cite_note-manthey2001-51"><a href="#cite_ref-manthey2001_51-0">↑</a> Manthey, David. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080110102801/http://www.orbitals.com/orb/">Atomic Orbitals</a>» (en anglès). Orbital Central, 2001. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.orbitals.com/orb/">original</a> el 10 gener 2008. </li> <li id="cite_note-herter_8-52"><a href="#cite_ref-herter_8_52-0">↑</a> Herter, Terry. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120222062433/http://astrosun2.astro.cornell.edu/academics/courses/astro101/herter/lectures/lec08.htm">Lecture 8: The Hydrogen Atom</a>» (en anglès). Universitat Cornell, 2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://astrosun2.astro.cornell.edu/academics/courses/astro101/herter/lectures/lec08.htm">original</a> el 22 febrer 2012. </li> <li id="cite_note-pr79_2_282-53"><a href="#cite_ref-pr79_2_282_53-0">↑</a> Bell, R.E.; Elliott, L.G. «Gamma-Rays from the Reaction H¹(n,γ)D² and the Binding Energy of the Deuteron» (en anglès). <a href="/wiki/Physical_Review" title="Physical Review">Physical Review</a>, 79, 2, 1950, pàg. 282–285. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1950PhRv...79..282B">1950PhRv...79..282B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRev.79.282">10.1103/PhysRev.79.282</a>. </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> Smirnov, Boris M. Physics of Atoms and Ions. Springer, 2003, p. 249–272. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-387-95550-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-387-95550-6">ISBN 978-0-387-95550-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Physics+of+Atoms+and+Ions&rft.aulast=Smirnov&rft.aufirst=Boris+M.&rft.date=2003&rft.pub=Springer&rft.pages=249%E2%80%93272&rft.isbn=978-0-387-95550-6">  </li> <li id="cite_note-matis2000-55"><a href="#cite_ref-matis2000_55-0">↑</a> Matis, Howard S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071218153548/http://www.lbl.gov/abc/wallchart/chapters/02/3.html">The Isotopes of Hydrogen</a>» (en anglès). Lawrence Berkeley National Lab, 09-08-2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lbl.gov/abc/wallchart/chapters/02/3.html">original</a> el 18 desembre 2007. </li> <li id="cite_note-weiss20061017-56"><a href="#cite_ref-weiss20061017_56-0">↑</a> Weiss, Rick «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/10/16/AR2006101601083.html">Scientists Announce Creation of Atomic Element, the Heaviest Yet</a>» (en anglès). Washington Post, 17-10-2006. </li> <li id="cite_note-s131-57">↑ <a href="#cite_ref-s131_57-0">57,0</a> <a href="#cite_ref-s131_57-1">57,1</a> Sills, Alan D. Earth Science the Easy Way. Barron's Educational Series, 2003, p. 131–134. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7641-2146-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7641-2146-3">ISBN 978-0-7641-2146-3</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/51543743">51543743</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Earth+Science+the+Easy+Way&rft.aulast=Sills&rft.aufirst=Alan+D.&rft.date=2003&rft.pub=Barron%27s+Educational+Series&rft.pages=131%E2%80%93134&rft.isbn=978-0-7641-2146-3&rft_id=info:oclcnum/51543743">  </li> <li id="cite_note-dume20030423-58"><a href="#cite_ref-dume20030423_58-0">↑</a> Dumé, Belle «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://physicsworld.com/cws/article/news/17319">Bismuth breaks half-life record for alpha decay</a>» (en anglès). Physics World, 23-04-2003. </li> <li id="cite_note-lidsay20000730-59"><a href="#cite_ref-lidsay20000730_59-0">↑</a> Lindsay, Don. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070428225550/http://www.don-lindsay-archive.org/creation/isotope_list.html">Radioactives Missing From The Earth</a>» (en anglès). Don Lindsay Archive, 30-07-2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.don-lindsay-archive.org/creation/isotope_list.html">original</a> el 28 abril 2007. </li> <li id="cite_note-tuli2005-60"><a href="#cite_ref-tuli2005_60-0">↑</a> Tuli, Jagdish K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nucleus.iaea.org/CIR/CIR/NuclearWalletCards.html">Nuclear Wallet Cards</a>» (en anglès). National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory, 01-04-2005. </li> <li id="cite_note-CRC-61">↑ <a href="#cite_ref-CRC_61-0">61,0</a> <a href="#cite_ref-CRC_61-1">61,1</a> CRC Handbook (2002) </li> <li id="cite_note-iupac-62">↑ <a href="#cite_ref-iupac_62-0">62,0</a> <a href="#cite_ref-iupac_62-1">62,1</a> Mills, Ian; Cvitaš, Tomislav; Homann, Klaus; Kallay, Nikola; Kuchitsu, Kozo. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://old.iupac.org/publications/books/gbook/green_book_2ed.pdf">Quantities, Units and Symbols in Physical Chemistry</a>. 2a edició. Oxford: <a href="/wiki/International_Union_of_Pure_and_Applied_Chemistry" class="mw-redirect" title="International Union of Pure and Applied Chemistry">International Union of Pure and Applied Chemistry</a>, Commission on Physiochemical Symbols Terminology and Units, Blackwell Scientific Publications, 1993, p. 70. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-632-03583-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-632-03583-0">ISBN 978-0-632-03583-0</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/27011505">27011505</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Quantities%2C+Units+and+Symbols+in+Physical+Chemistry&rft.aulast=Mills&rft.aufirst=Ian&rft.date=1993&rft.edition=2a+edici%C3%B3&rft.pub=%5B%5BInternational+Union+of+Pure+and+Applied+Chemistry%5D%5D%2C+Commission+on+Physiochemical+Symbols+Terminology+and+Units%2C+Blackwell+Scientific+Publications&rft.place=Oxford&rft.pages=70&rft.isbn=978-0-632-03583-0&rft_id=info:oclcnum/27011505&rft_id=http%3A%2F%2Fold.iupac.org%2Fpublications%2Fbooks%2Fgbook%2Fgreen_book_2ed.pdf">  </li> <li id="cite_note-chieh2001-63"><a href="#cite_ref-chieh2001_63-0">↑</a> Chieh, Chung. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070830110015/http://www.science.uwaterloo.ca/~cchieh/cact/nuctek/nuclideunstable.html">Nuclide Stability</a>» (en anglès). Universitat de Waterloo, 22-01-2001. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.science.uwaterloo.ca/~cchieh/cact/nuctek/nuclideunstable.html">original</a> el 30 agost 2007. </li> <li id="cite_note-nist_wc-64"><a href="#cite_ref-nist_wc_64-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061231212733/http://physics.nist.gov/cgi-bin/Compositions/stand_alone.pl?ele=&ascii=html&isotype=some">Atomic Weights and Isotopic Compositions for All Elements</a>» (en anglès). National Institute of Standards and Technology. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://physics.nist.gov/cgi-bin/Compositions/stand_alone.pl?ele=&ascii=html&isotype=some">original</a> el 31 desembre 2006. </li> <li id="cite_note-audi2003-65"><a href="#cite_ref-audi2003_65-0">↑</a> Audi, G.; Wapstra, A.H.; Thibault, C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20051016185841/http://amdc.in2p3.fr/masstables/Ame2003/Ame2003b.pdf">The Ame2003 atomic mass evaluation (II)</a>» (en anglès). <a href="/w/index.php?title=Nuclear_Physics_A&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nuclear Physics A (encara no existeix)">Nuclear Physics A</a>, 729, 1, 2003, pàg. 337–676. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amdc.in2p3.fr/masstables/Ame2003/Ame2003b.pdf">original</a> el 2005-10-16. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2003NuPhA.729..337A">2003NuPhA.729..337A</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.nuclphysa.2003.11.003">10.1016/j.nuclphysa.2003.11.003</a> [Consulta: 22 agost 2019]. </li> <li id="cite_note-Ghosh02-66"><a href="#cite_ref-Ghosh02_66-0">↑</a> Ghosh, D.C.; Biswas, R. «Theoretical calculation of Absolute Radii of Atoms and Ions. Part 1. The Atomic Radii». Int. J. Mol. Sci., 3, 11, 2002, pàg. 87–113. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3390%2Fi3020087">10.3390/i3020087</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1422-0067">1422-0067</a>. </li> <li id="cite_note-aca32_5_751-67"><a href="#cite_ref-aca32_5_751_67-0">↑</a> Shannon, R.D. «Revised effective ionic radii and systematic studies of interatomic distances in halides and chalcogenides» (en anglès). <a href="/w/index.php?title=Acta_Crystallographica_A&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acta Crystallographica A (encara no existeix)">Acta Crystallographica A</a>, 32, 5, 1976, pàg. 751-767. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1976AcCrA..32..751S">1976AcCrA..32..751S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1107%2FS0567739476001551">10.1107/S0567739476001551</a>. </li> <li id="cite_note-dong1998-68"><a href="#cite_ref-dong1998_68-0">↑</a> Dong, Judy. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071104160920/http://hypertextbook.com/facts/MichaelPhillip.shtml">Diameter of an Atom</a>» (en anglès). The Physics Factbook, 1998. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hypertextbook.com/facts/MichaelPhillip.shtml">original</a> el 4 novembre 2007. </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Zumdahl, Steven S. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://college.hmco.com/chemistry/intro/zumdahl/intro_chemistry/5e/students/protected/periodictables/pt/pt/pt_ar5.html">Introductory Chemistry: A Foundation</a>. 5th. Houghton Mifflin, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-618-34342-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-618-34342-3">ISBN 978-0-618-34342-3</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/173081482">173081482</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introductory+Chemistry%3A+A+Foundation&rft.aulast=Zumdahl&rft.aufirst=Steven+S.&rft.date=2002&rft.edition=5th&rft.pub=Houghton+Mifflin&rft.isbn=978-0-618-34342-3&rft_id=info:oclcnum/173081482&rft_id=http%3A%2F%2Fcollege.hmco.com%2Fchemistry%2Fintro%2Fzumdahl%2Fintro_chemistry%2F5e%2Fstudents%2Fprotected%2Fperiodictables%2Fpt%2Fpt%2Fpt_ar5.html">  </li> <li id="cite_note-Bethe1929-70"><a href="#cite_ref-Bethe1929_70-0">↑</a> Bethe, Hans «Termaufspaltung in Kristallen». Annalen der Physik, 3, 2, 1929, pàg. 133–208. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1929AnP...395..133B">1929AnP...395..133B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fandp.19293950202">10.1002/andp.19293950202</a>. </li> <li id="cite_note-ZPB1995a-71"><a href="#cite_ref-ZPB1995a_71-0">↑</a> Birkholz, Mario «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.researchgate.net/publication/227050494">Crystal-field induced dipoles in heteropolar crystals – I. concept</a>». Z. Phys. B, 96, 3, 1995, pàg. 325–332. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1995ZPhyB..96..325B">1995ZPhyB..96..325B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF01313054">10.1007/BF01313054</a>. </li> <li id="cite_note-pssb2008-72"><a href="#cite_ref-pssb2008_72-0">↑</a> Birkholz, M.; Rudert, R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.researchgate.net/publication/242536174">Interatomic distances in pyrite-structure disulfides – a case for ellipsoidal modeling of sulfur ions</a>]». Physica Status Solidi B, 245, 9, 2008, pàg. 1858–1864. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2008PSSBR.245.1858B">2008PSSBR.245.1858B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fpssb.200879532">10.1002/pssb.200879532</a>. </li> <li id="cite_note-mdpi2014-73"><a href="#cite_ref-mdpi2014_73-0">↑</a> Birkholz, M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mdpi.com/2073-4352/4/3/390">Modeling the Shape of Ions in Pyrite-Type Crystals</a>». Crystals, 4, 4, 2014, pàg. 390-403. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3390%2Fcryst4030390">10.3390/cryst4030390</a>. </li> <li id="cite_note-osu2007-74"><a href="#cite_ref-osu2007_74-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://oregonstate.edu/terra/2007/02/small-miracles/">Small Miracles: Harnessing nanotechnology</a>» (en anglès). Universitat Estatal d'Oregon, 2007. Dona el gruix d'un pèl humà com a 105 nm i l'amplada de 10 àtoms de carboni com a 1 nm. </li> <li id="cite_note-75"><a href="#cite_ref-75">↑</a> Padilla, Michael J.; Miaoulis, Ioannis; Cyr, Martha Prentice Hall Science Explorer: Chemical Building Blocks. Upper Saddle River (Nova Jersey): Prentice-Hall, Inc., 2002, p. 32. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-13-054091-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-13-054091-1">ISBN 978-0-13-054091-1</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/47925884">47925884</a>. «En una gota d'aigua hi ha 2.000.000.000.000.000.000.000 (2.000 <a href="/wiki/Trili%C3%B3" title="Trilió">trilions</a>) àtoms d'oxigen i el doble d'àtoms d'hidrogen.»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Prentice+Hall+Science+Explorer%3A+Chemical+Building+Blocks&rft.aulast=Padilla&rft.aufirst=Michael+J.&rft.date=2002&rft.pub=Prentice-Hall%2C+Inc.&rft.place=Upper+Saddle+River+%28Nova+Jersey%29&rft.pages=32&rft.isbn=978-0-13-054091-1&rft_id=info:oclcnum/47925884">  </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> <a href="/wiki/Richard_Feynman" title="Richard Feynman">Feynman, Richard</a>. Six Easy Pieces. The Penguin Group, 1995, p. 5. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-14-027666-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-14-027666-4">ISBN 978-0-14-027666-4</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/40499574">40499574</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Six+Easy+Pieces&rft.aulast=Feynman&rft.aufirst=Richard&rft.date=1995&rft.pub=The+Penguin+Group&rft.pages=5&rft.isbn=978-0-14-027666-4&rft_id=info:oclcnum/40499574">  </li> <li id="cite_note-splung-78">↑ <a href="#cite_ref-splung_78-0">77,0</a> <a href="#cite_ref-splung_78-1">77,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071204135150/http://www.splung.com/content/sid/5/page/radioactivity">Radioactivity</a>» (en anglès). Splung.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.splung.com/content/sid/5/page/radioactivity">original</a> el 4 desembre 2007. </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> L'Annunziata, Michael F. Handbook of Radioactivity Analysis. Academic Press, 2003, p. 3–56. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-12-436603-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-12-436603-9">ISBN 978-0-12-436603-9</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/16212955">16212955</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Handbook+of+Radioactivity+Analysis&rft.aulast=L%27Annunziata&rft.aufirst=Michael+F.&rft.date=2003&rft.pub=Academic+Press&rft.pages=3%E2%80%9356&rft.isbn=978-0-12-436603-9&rft_id=info:oclcnum/16212955">  </li> <li id="cite_note-firestone20000522-80"><a href="#cite_ref-firestone20000522_80-0">↑</a> Firestone, Richard B. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060929111801/http://isotopes.lbl.gov/education/decmode.html">Radioactive Decay Modes</a>» (en anglès). Berkeley Laboratory, 22-05-2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://isotopes.lbl.gov/education/decmode.html">original</a> el 29 setembre 2006. </li> <li id="cite_note-hornak2006-81"><a href="#cite_ref-hornak2006_81-0">↑</a> Hornak, J.P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070203044312/http://www.cis.rit.edu/htbooks/nmr/chap-3/chap-3.htm">Chapter 3: Spin Physics</a>» (en anglès). Rochester Institute of Technology, 2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cis.rit.edu/htbooks/nmr/chap-3/chap-3.htm">original</a> el 3 febrer 2007. </li> <li id="cite_note-schroeder2-82">↑ <a href="#cite_ref-schroeder2_82-0">81,0</a> <a href="#cite_ref-schroeder2_82-1">81,1</a> Schroeder, Paul A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070429150216/http://www.gly.uga.edu/schroeder/geol3010/magnetics.html">Magnetic Properties</a>» (en anglès). Universitat de Georgia, 25-02-2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gly.uga.edu/schroeder/geol3010/magnetics.html">original</a> el 29 abril 2007. </li> <li id="cite_note-goebel20070901-83"><a href="#cite_ref-goebel20070901_83-0">↑</a> Goebel, Greg. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/616Q7pLdl?url=http://www.vectorsite.net/tpqm_04.html">[4.3] Magnetic Properties of the Atom</a>» (en anglès). In The Public Domain website, 01-09-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vectorsite.net/tpqm_04.html">original</a> el 21 agost 2011. </li> <li id="cite_note-yarris1997-84"><a href="#cite_ref-yarris1997_84-0">↑</a> Yarris, Lynn «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080113104939/http://www.lbl.gov/Science-Articles/Research-Review/Magazine/1997/story1.html">Talking Pictures</a>» (en anglès). Berkeley Lab Research Review, Spring 1997. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lbl.gov/Science-Articles/Research-Review/Magazine/1997/story1.html">original</a> el 13 gener 2008. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080113104939/http://www.lbl.gov/Science-Articles/Research-Review/Magazine/1997/story1.html">Arxivat</a> 13 de gener 2008 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> Liang, Z.-P.; Haacke, E.M.. Webster, J.G.. Encyclopedia of Electrical and Electronics Engineering: Magnetic Resonance Imaging (en anglès). vol. 2. John Wiley & Sons, 1999, p. 412–426. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-471-13946-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-471-13946-1">ISBN 978-0-471-13946-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+Electrical+and+Electronics+Engineering%3A+Magnetic+Resonance+Imaging&rft.date=1999&rft.pub=John+Wiley+%26+Sons&rft.pages=412%E2%80%93426&rft.isbn=978-0-471-13946-1">  </li> <li id="cite_note-zeghbroeck1998-86"><a href="#cite_ref-zeghbroeck1998_86-0">↑</a> Zeghbroeck, Bart J. Van. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20050115030639/http://physics.ship.edu/~mrc/pfs/308/semicon_book/eband2.htm">Energy levels</a>» (en anglès). Universitat Shippensburg, 1998. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://physics.ship.edu/~mrc/pfs/308/semicon_book/eband2.htm">original</a> el 15 gener 2005. </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> Fowles, Grant R. Introduction to Modern Optics. Courier Dover Publications, 1989, p. 227–233. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-486-65957-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-486-65957-2">ISBN 978-0-486-65957-2</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/18834711">18834711</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introduction+to+Modern+Optics&rft.aulast=Fowles&rft.aufirst=Grant+R.&rft.date=1989&rft.pub=Courier+Dover+Publications&rft.pages=227%E2%80%93233&rft.isbn=978-0-486-65957-2&rft_id=info:oclcnum/18834711">  </li> <li id="cite_note-martin2007-88"><a href="#cite_ref-martin2007_88-0">↑</a> Martin, W.C.; Wiese, W.L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070208113156/http://physics.nist.gov/Pubs/AtSpec/">Atomic Spectroscopy: A Compendium of Basic Ideas, Notation, Data, and Formulas</a>» (en anglès). National Institute of Standards and Technology, 01-05-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://physics.nist.gov/Pubs/AtSpec/">original</a> el 8 febrer 2007. </li> <li id="cite_note-avogadro-90"><a href="#cite_ref-avogadro_90-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060228231025/http://www.avogadro.co.uk/light/bohr/spectra.htm">Atomic Emission Spectra – Origin of Spectral Lines</a>» (en anglès). Avogadro Web Site. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.avogadro.co.uk/light/bohr/spectra.htm">original</a> el 28 febrer 2006. </li> <li id="cite_note-fitzpatrick20070216-91"><a href="#cite_ref-fitzpatrick20070216_91-0">↑</a> Fitzpatrick, Richard. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://farside.ph.utexas.edu/teaching/qm/lectures/node55.html">Fine structure</a>» (en anglès). Universitat de Texas a Austin, 16-02-2007. </li> <li id="cite_note-weiss2001-92"><a href="#cite_ref-weiss2001_92-0">↑</a> Weiss, Michael. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080202143147/http://math.ucr.edu/home/baez/spin/node8.html">The Zeeman Effect</a>» (en anglès). Universitat de California-Riverside, 2001. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://math.ucr.edu/home/baez/spin/node8.html">original</a> el 2 febrer 2008. </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Beyer, H.F.; Shevelko, V.P.. Introduction to the Physics of Highly Charged Ions (en anglès). CRC Press, 2003, p. 232–236. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7503-0481-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7503-0481-8">ISBN 978-0-7503-0481-8</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/47150433">47150433</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introduction+to+the+Physics+of+Highly+Charged+Ions&rft.aulast=Beyer&rft.aufirst=H.F.&rft.date=2003&rft.pub=CRC+Press&rft.pages=232%E2%80%93236&rft.isbn=978-0-7503-0481-8&rft_id=info:oclcnum/47150433">  </li> <li id="cite_note-watkins_sjsu-94"><a href="#cite_ref-watkins_sjsu_94-0">↑</a> Watkins, Thayer. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080112234014/http://www.sjsu.edu/faculty/watkins/stimem.htm">Coherence in Stimulated Emission</a>» (en anglès). Universitat Estatal de San José. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sjsu.edu/faculty/watkins/stimem.htm">original</a> el 12 gener 2008. </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0149754.xml">Àtom</a>». <a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a>. Barcelona: <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>. </li> <li id="cite_note-reusch20070716-96"><a href="#cite_ref-reusch20070716_96-0">↑</a> Reusch, William. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071029211245/http://www.cem.msu.edu/~reusch/VirtualText/intro1.htm">Virtual Textbook of Organic Chemistry</a>» (en anglès). Universitat Estatal de Michigan, 16-07-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cem.msu.edu/~reusch/VirtualText/intro1.htm">original</a> el 29 octubre 2007. </li> <li id="cite_note-chemguide-97"><a href="#cite_ref-chemguide_97-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chemguide.co.uk/atoms/bonding/covalent.html">Covalent bonding – Single bonds</a>» (en anglès). chemguide, 2000. </li> <li id="cite_note-husted20031211-99"><a href="#cite_ref-husted20031211_99-0">↑</a> Husted, Robert. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080110103232/http://periodic.lanl.gov/default.htm">Periodic Table of the Elements</a>» (en anglès). Los Alamos National Laboratory, 11-12-2003. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://periodic.lanl.gov/default.htm">original</a> el 10 gener 2008. </li> <li id="cite_note-baum2003-100"><a href="#cite_ref-baum2003_100-0">↑</a> Baum, Rudy. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://pubs.acs.org/cen/80th/elements.html">It's Elemental: The Periodic Table</a>» (en anglès). Chemical & Engineering News, 2003. </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> Goodstein, David L. States of Matter (en anglès). Courier Dover Publications, 2002, p. 436–438. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-13-843557-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-13-843557-8">ISBN 978-0-13-843557-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=States+of+Matter&rft.aulast=Goodstein&rft.aufirst=David+L.&rft.date=2002&rft.pub=Courier+Dover+Publications&rft.pages=436%E2%80%93438&rft.isbn=978-0-13-843557-8">  </li> <li id="cite_note-pu49_7_719-102"><a href="#cite_ref-pu49_7_719_102-0">↑</a> Brazhkin, Vadim V. «Metastable phases, phase transformations, and phase diagrams in physics and chemistry» (en anglès). Physics-Uspekhi, 49, 7, 2006, pàg. 719–724. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2006PhyU...49..719B">2006PhyU...49..719B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1070%2FPU2006v049n07ABEH006013">10.1070/PU2006v049n07ABEH006013</a>. </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> Myers, Richard. The Basics of Chemistry (en anglès). Greenwood Press, 2003, p. 85. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-313-31664-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-313-31664-7">ISBN 978-0-313-31664-7</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/50164580">50164580</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Basics+of+Chemistry&rft.aulast=Myers&rft.aufirst=Richard&rft.date=2003&rft.pub=Greenwood+Press&rft.pages=85&rft.isbn=978-0-313-31664-7&rft_id=info:oclcnum/50164580">  </li> <li id="cite_note-nist_bec-104"><a href="#cite_ref-nist_bec_104-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nist.gov/public_affairs/releases/bec_background.cfm">Bose-Einstein Condensate: A New Form of Matter</a>» (en anglès). National Institute of Standards and Technology, 09-10-2001. </li> <li id="cite_note-colton_fyffe1999-105"><a href="#cite_ref-colton_fyffe1999_105-0">↑</a> Colton, Imogen; Fyffe, Jeanette. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070829200820/http://www.ph.unimelb.edu.au/~ywong/poster/articles/bec.html">Super Atoms from Bose-Einstein Condensation</a>» (en anglès). Universitat de Melbourne, 03-02-1999. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ph.unimelb.edu.au/~ywong/poster/articles/bec.html">original</a> el 29 agost 2007. </li> <li id="cite_note-jacox1997-106"><a href="#cite_ref-jacox1997_106-0">↑</a> Jacox, Marilyn; Gadzuk, J. William. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080107133132/http://physics.nist.gov/GenInt/STM/stm.html">Scanning Tunneling Microscope</a>» (en anglès). National Institute of Standards and Technology, 01-11-1997. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://physics.nist.gov/GenInt/STM/stm.html">original</a> el 7 gener 2008. </li> <li id="cite_note-nf_physics1986-107"><a href="#cite_ref-nf_physics1986_107-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1986/index.html">The Nobel Prize in Physics 1986</a>» (en anglès). Fundació Nobel. – in particular, see the Nobel lecture by G. Binnig and H. Rohrer. </li> <li id="cite_note-sab53_13_1739-108"><a href="#cite_ref-sab53_13_1739_108-0">↑</a> Jakubowski, N.; Moens, Luc; Vanhaecke, Frank «Sector field mass spectrometers in ICP-MS» (en anglès). Spectrochimica Acta Part B: Atomic Spectroscopy, 53, 13, 1998, pàg. 1739–1763. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AcSpe..53.1739J">1998AcSpe..53.1739J</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0584-8547%2898%2900222-5">10.1016/S0584-8547(98)00222-5</a>. </li> <li id="cite_note-rsi39_1_83-109"><a href="#cite_ref-rsi39_1_83_109-0">↑</a> Müller, Erwin W.; <a href="/w/index.php?title=J.A._Panitz&action=edit&redlink=1" class="new" title="J.A. Panitz (encara no existeix)">Panitz, John A.</a>; <a href="/w/index.php?title=S._Brooks_McLane&action=edit&redlink=1" class="new" title="S. Brooks McLane (encara no existeix)">McLane, S. Brooks</a> «The Atom-Probe Field Ion Microscope» (en anglès). <a href="/w/index.php?title=Review_of_Scientific_Instruments&action=edit&redlink=1" class="new" title="Review of Scientific Instruments (encara no existeix)">Review of Scientific Instruments</a>, 39, 1, 1968, pàg. 83–86. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1968RScI...39...83M">1968RScI...39...83M</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1063%2F1.1683116">10.1063/1.1683116</a>. </li> <li id="cite_note-lochner2007-110"><a href="#cite_ref-lochner2007_110-0">↑</a> Lochner, Jim; Gibb, Meredith; Newman, Phil. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080116035542/http://imagine.gsfc.nasa.gov/docs/science/how_l1/spectral_what.html">What Do Spectra Tell Us?</a>» (en anglès). NASA/Goddard Space Flight Center, 30-04-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://imagine.gsfc.nasa.gov/docs/science/how_l1/spectral_what.html">original</a> el 16 gener 2008. </li> <li id="cite_note-winter2007-111"><a href="#cite_ref-winter2007_111-0">↑</a> Winter, Mark. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071230182148/http://www.webelements.com/webelements/elements/text/He/hist.html">Helium</a>» (en anglès). WebElements, 2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.webelements.com/webelements/elements/text/He/hist.html">original</a> el 30 desembre 2007. </li> <li id="cite_note-hinshaw20060210-112"><a href="#cite_ref-hinshaw20060210_112-0">↑</a> Hinshaw, Gary. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071231143948/http://map.gsfc.nasa.gov/m_uni/uni_101matter.html">What is the Universe Made Of?</a>» (en anglès). NASA/WMAP, 10-02-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://map.gsfc.nasa.gov/m_uni/uni_101matter.html">original</a> el 31 desembre 2007. </li> <li id="cite_note-113"><a href="#cite_ref-113">↑</a> Choppin, Gregory R.; Liljenzin, Jan-Olov; Rydberg, Jan. Radiochemistry and Nuclear Chemistry (en anglès). Elsevier, 2001, p. 441. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7506-7463-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7506-7463-8">ISBN 978-0-7506-7463-8</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/162592180">162592180</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Radiochemistry+and+Nuclear+Chemistry&rft.aulast=Choppin&rft.aufirst=Gregory+R.&rft.date=2001&rft.pub=Elsevier&rft.pages=441&rft.isbn=978-0-7506-7463-8&rft_id=info:oclcnum/162592180">  </li> <li id="cite_note-science259_5093_327-114"><a href="#cite_ref-science259_5093_327_114-0">↑</a> Davidsen, Arthur F. «Far-Ultraviolet Astronomy on the Astro-1 Space Shuttle Mission» (en anglès). <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 259, 5093, 1993, pàg. 327–334. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1993Sci...259..327D">1993Sci...259..327D</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.259.5093.327">10.1126/science.259.5093.327</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17832344?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17832344">17832344</a>. </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> Lequeux, James. The Interstellar Medium (en anglès). Springer, 2005, p. 4. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-540-21326-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-540-21326-0">ISBN 978-3-540-21326-0</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/133157789">133157789</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Interstellar+Medium&rft.aulast=Lequeux&rft.aufirst=James&rft.date=2005&rft.pub=Springer&rft.pages=4&rft.isbn=978-3-540-21326-0&rft_id=info:oclcnum/133157789">  </li> <li id="cite_note-nigel2000-117"><a href="#cite_ref-nigel2000_117-0">↑</a> Smith, Nigel. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080216185952/http://physicsworld.com/cws/article/print/809">The search for dark matter</a>» (en anglès). Physics World, 06-01-2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://physicsworld.com/cws/article/print/809">original</a> el 16 febrer 2008. </li> <li id="cite_note-ns1794_42-118"><a href="#cite_ref-ns1794_42_118-0">↑</a> Croswell, Ken «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080207065342/http://space.newscientist.com/article/mg13217944.700-boron-bumps-and-the-big-bang-was-matter-spread-evenly-whenthe-universe-began-perhaps-not-the-clues-lie-in-the-creation-of-thelighter-elements-such-as-boron-and-beryllium.html">Boron, bumps and the Big Bang: Was matter spread evenly when the Universe began? Perhaps not; the clues lie in the creation of the lighter elements such as boron and beryllium</a>» (en anglès). New Scientist, 1794, 1991, pàg. 42. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.newscientist.com/article/mg13217944.700-boron-bumps-and-the-big-bang-was-matter-spread-evenly-whenthe-universe-began-perhaps-not-the-clues-lie-in-the-creation-of-thelighter-elements-such-as-boron-and-beryllium.html">original</a> el 7 febrer 2008. </li> <li id="cite_note-science267_5195_192-119"><a href="#cite_ref-science267_5195_192_119-0">↑</a> Copi, Craig J.; Schramm, DN; Turner, MS «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cds.cern.ch/record/265576">Big-Bang Nucleosynthesis and the Baryon Density of the Universe</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 267, 5195, 1995, pàg. 192–199. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/astro-ph/9407006">astro-ph/9407006</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1995Sci...267..192C">1995Sci...267..192C</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.7809624">10.1126/science.7809624</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7809624?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7809624">7809624</a>. </li> <li id="cite_note-hinshaw20051215-120"><a href="#cite_ref-hinshaw20051215_120-0">↑</a> Hinshaw, Gary. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080117021252/http://map.gsfc.nasa.gov/m_uni/uni_101bbtest2.html">Tests of the Big Bang: The Light Elements</a>» (en anglès). NASA/WMAP, 15-12-2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://map.gsfc.nasa.gov/m_uni/uni_101bbtest2.html">original</a> el 17 gener 2008. </li> <li id="cite_note-abbott20070530-121"><a href="#cite_ref-abbott20070530_121-0">↑</a> Abbott, Brian. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130213023246/http://www.haydenplanetarium.org/universe/duguide/exgg_wmap.php">Microwave (WMAP) All-Sky Survey</a>» (en anglès). Hayden Planetarium, 30-05-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.haydenplanetarium.org/universe/duguide/exgg_wmap.php">original</a> el 13 febrer 2013. </li> <li id="cite_note-mnras106_343-122"><a href="#cite_ref-mnras106_343_122-0">↑</a> Hoyle, F. «The synthesis of the elements from hydrogen» (en anglès). <a href="/wiki/Monthly_Notices_of_the_Royal_Astronomical_Society" title="Monthly Notices of the Royal Astronomical Society">Monthly Notices of the Royal Astronomical Society</a>, 106, 5, 1946, pàg. 343–383. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1946MNRAS.106..343H">1946MNRAS.106..343H</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fmnras%2F106.5.343">10.1093/mnras/106.5.343</a>. </li> <li id="cite_note-nature405_656-123"><a href="#cite_ref-nature405_656_123-0">↑</a> Knauth, D.C.; Knauth, D.C.; Lambert, David L.; Crane, P. «Newly synthesized lithium in the interstellar medium» (en anglès). <a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a>, 405, 6787, 2000, pàg. 656–658. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2000Natur.405..656K">2000Natur.405..656K</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F35015028">10.1038/35015028</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10864316?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10864316">10864316</a>. </li> <li id="cite_note-mashnik2000-124"><a href="#cite_ref-mashnik2000_124-0">↑</a> Mashnik, Stepan G. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.arxiv.org/abs/astro-ph/0008382">On Solar System and Cosmic Rays Nucleosynthesis and Spallation Processes</a>, 2000.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=On+Solar+System+and+Cosmic+Rays+Nucleosynthesis+and+Spallation+Processes&rft.aulast=Mashnik&rft.aufirst=Stepan+G.&rft.date=2000&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.arxiv.org%2Fabs%2Fastro-ph%2F0008382">  </li> <li id="cite_note-kgs20050504-125"><a href="#cite_ref-kgs20050504_125-0">↑</a> Kansas Geological Survey. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080705052359/http://www.kgs.ku.edu/Extension/geotopics/earth_age.html">Age of the Earth</a>» (en anglès). Universitat de Kansas, 04-05-2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.kgs.ku.edu/Extension/geotopics/earth_age.html">original</a> el 5 juliol 2008. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEManuel2001407–430,_511–519-126">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEManuel2001407–430,_511–519_126-0">122,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEManuel2001407–430,_511–519_126-1">122,1</a> <a href="#CITEREFManuel2001">Manuel, 2001</a>, p. 407–430, 511–519. </li> <li id="cite_note-gs190_1_205-127"><a href="#cite_ref-gs190_1_205_127-0">↑</a> Dalrymple, G. Brent «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://sp.lyellcollection.org/cgi/content/abstract/190/1/205">The age of the Earth in the twentieth century: a problem (mostly) solved</a>» (en anglès). Geological Society, London, Special Publications, 190, 1, 2001, pàg. 205–221. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2001GSLSP.190..205D">2001GSLSP.190..205D</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1144%2FGSL.SP.2001.190.01.14">10.1144/GSL.SP.2001.190.01.14</a>. </li> <li id="cite_note-anderson_foulger_meibom2006-128"><a href="#cite_ref-anderson_foulger_meibom2006_128-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Don_L._Anderson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Don L. Anderson (encara no existeix)">Anderson, Don L.</a>; Foulger, G.R.; Meibom, Anders. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070208194933/http://www.mantleplumes.org/HeliumFundamentals.html">Helium: Fundamental models</a>» (en anglès). MantlePlumes.org, 02-09-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mantleplumes.org/HeliumFundamentals.html">original</a> el 8 febrer 2007. </li> <li id="cite_note-pennicott2001-129"><a href="#cite_ref-pennicott2001_129-0">↑</a> Pennicott, Katie «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://physicsworld.com/cws/article/news/2676">Carbon clock could show the wrong time</a>» (en anglès). PhysicsWeb, 10-05-2001. </li> <li id="cite_note-yarris2001-130"><a href="#cite_ref-yarris2001_130-0">↑</a> Yarris, Lynn «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://enews.lbl.gov/Science-Articles/Archive/elements-116-118.html">New Superheavy Elements 118 and 116 Discovered at Berkeley Lab</a>» (en anglès). Berkeley Lab, 27-07-2001. </li> <li id="cite_note-pr119_6_2000-131"><a href="#cite_ref-pr119_6_2000_131-0">↑</a> Diamond, H; etal «Heavy Isotope Abundances in Mike Thermonuclear Device» (en anglès). <a href="/wiki/Physical_Review" title="Physical Review">Physical Review</a>, 119, 6, 1960, pàg. 2000–2004. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1960PhRv..119.2000D">1960PhRv..119.2000D</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRev.119.2000">10.1103/PhysRev.119.2000</a>. </li> <li id="cite_note-poston1998-132"><a href="#cite_ref-poston1998_132-0">↑</a> ; John W.«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.scientificamerican.com/article/do-transuranic-elements-s/">Do transuranic elements such as plutonium ever occur naturally?</a>» (en anglès). Scientific American, 23-03-1998. </li> <li id="cite_note-cz97_10_522-133"><a href="#cite_ref-cz97_10_522_133-0">↑</a> Keller, C. «Natural occurrence of lanthanides, actinides, and superheavy elements» (en anglès). Chemiker Zeitung, 97, 10, 1973, pàg. 522–530. </li> <li id="cite_note-134"><a href="#cite_ref-134">↑</a> Zaider, Marco; Rossi, Harald H. Radiation Science for Physicians and Public Health Workers (en anglès). Springer, 2001, p. 17. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-306-46403-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-306-46403-4">ISBN 978-0-306-46403-4</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/44110319">44110319</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Radiation+Science+for+Physicians+and+Public+Health+Workers&rft.date=2001&rft.pub=Springer&rft.pages=17&rft.isbn=978-0-306-46403-4&rft_id=info:oclcnum/44110319">  </li> <li id="cite_note-ofr_cut-135"><a href="#cite_ref-ofr_cut_135-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071218194159/http://www.oklo.curtin.edu.au/index.cfm">Oklo Fossil Reactors</a>» (en anglès). Curtin University of Technology. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.oklo.curtin.edu.au/index.cfm">original</a> el 18 desembre 2007. </li> <li id="cite_note-weisenberger-136"><a href="#cite_ref-weisenberger_136-0">↑</a> Weisenberger, Drew. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://education.jlab.org/qa/mathatom_05.html">How many atoms are there in the world?</a>» (en anglès). Jefferson Lab. </li> <li id="cite_note-pidwirnyf-137"><a href="#cite_ref-pidwirnyf_137-0">↑</a> Pidwirny, Michael. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080121080709/http://www.physicalgeography.net/fundamentals/contents.html">Fundamentals of Physical Geography</a>» (en anglès). Universitat de British Columbia Okanagan. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.physicalgeography.net/fundamentals/contents.html">original</a> el 21 gener 2008. </li> <li id="cite_note-pnas99_22_13966-138"><a href="#cite_ref-pnas99_22_13966_138-0">↑</a> Anderson, Don L. «The inner inner core of Earth» (en anglès). <a href="/wiki/Proceedings_of_the_National_Academy_of_Sciences" class="mw-redirect" title="Proceedings of the National Academy of Sciences">Proceedings of the National Academy of Sciences</a>, 99, 22, 2002, pàg. 13966–13968. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2002PNAS...9913966A">2002PNAS...9913966A</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.232565899">10.1073/pnas.232565899</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC137819">137819</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12391308?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12391308">12391308</a>. </li> <li id="cite_note-139"><a href="#cite_ref-139">↑</a> Pauling, Linus. The Nature of the Chemical Bond (en anglès). Cornell University Press, 1960, p. 5–10. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8014-0333-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8014-0333-0">ISBN 978-0-8014-0333-0</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/17518275">17518275</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Nature+of+the+Chemical+Bond&rft.aulast=Pauling&rft.aufirst=Linus&rft.date=1960&rft.pub=Cornell+University+Press&rft.pages=5%E2%80%9310&rft.isbn=978-0-8014-0333-0&rft_id=info:oclcnum/17518275">  </li> <li id="cite_note-cern28509-140"><a href="#cite_ref-cern28509_140-0">↑</a> Anònim «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080203031237/http://cerncourier.com/cws/article/cern/28509">Second postcard from the island of stability</a>» (en anglès). CERN Courier, 02-10-2001. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cerncourier.com/cws/article/cern/28509">original</a> el 3 febrer 2008. </li> <li id="cite_note-cen84_10_19-141"><a href="#cite_ref-cen84_10_19_141-0">↑</a> Jacoby, Mitch «As-yet-unsynthesized superheavy atom should form a stable diatomic molecule with fluorine» (en anglès). <a href="/w/index.php?title=Chemical_%26_Engineering_News&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chemical & Engineering News (encara no existeix)">Chemical & Engineering News</a>, 84, 10, 2006, pàg. 19. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fcen-v084n010.p019a">10.1021/cen-v084n010.p019a</a>. </li> <li id="cite_note-koppes1999-142"><a href="#cite_ref-koppes1999_142-0">↑</a> Koppes, Steve «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www-news.uchicago.edu/releases/99/990301.ktev.shtml">Fermilab Physicists Find New Matter-Antimatter Asymmetry</a>» (en anglès). Universitat de Chicago, 01-03-1999. </li> <li id="cite_note-cromie20010816-143"><a href="#cite_ref-cromie20010816_143-0">↑</a> Cromie, William J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.harvard.edu/gazette/2001/08.16/antimatter.html">A lifetime of trillionths of a second: Scientists explore antimatter</a>» (en anglès). Harvard University Gazette, 16-08-2001. </li> <li id="cite_note-nature419_6906_439-144"><a href="#cite_ref-nature419_6906_439_144-0">↑</a> Hijmans, Tom W. «Particle physics: Cold antihydrogen» (en anglès). <a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a>, 419, 6906, 2002, pàg. 439–440. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2002Natur.419..439H">2002Natur.419..439H</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F419439a">10.1038/419439a</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12368837?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12368837">12368837</a>. </li> <li id="cite_note-BBC20021030-145"><a href="#cite_ref-BBC20021030_145-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/2375717.stm">Researchers 'look inside' antimatter</a>» (en anglès). BBC News, 30-10-2002. </li> <li id="cite_note-ns1728_77-146"><a href="#cite_ref-ns1728_77_146-0">↑</a> Barrett, Roger «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071221164440/http://media.newscientist.com/article/mg12717284.600-the-strange-world-of-the-exotic-atom-physicists-can-nowmake-atoms-and-molecules-containing-negative-particles-other-than-electronsand-use-them-not-just-to-test-theories-but-also-to-fight-cancer-.html">The Strange World of the Exotic Atom</a>» (en anglès). New Scientist, 1728, 1990, pàg. 77–115. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://media.newscientist.com/article/mg12717284.600-the-strange-world-of-the-exotic-atom-physicists-can-nowmake-atoms-and-molecules-containing-negative-particles-other-than-electronsand-use-them-not-just-to-test-theories-but-also-to-fight-cancer-.html">original</a> el 21 desembre 2007. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071221164440/http://media.newscientist.com/article/mg12717284.600-the-strange-world-of-the-exotic-atom-physicists-can-nowmake-atoms-and-molecules-containing-negative-particles-other-than-electronsand-use-them-not-just-to-test-theories-but-also-to-fight-cancer-.html">Arxivat</a> 21 de desembre 2007 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-psT112_1_20-147"><a href="#cite_ref-psT112_1_20_147-0">↑</a> Indelicato, Paul «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-00002825">Exotic Atoms</a>» (en anglès). <a href="/w/index.php?title=Physica_Scripta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Physica Scripta (encara no existeix)">Physica Scripta</a>, T112, 1, 2004, pàg. 20–26. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/physics/0409058">physics/0409058</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2004PhST..112...20I">2004PhST..112...20I</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1238%2FPhysica.Topical.112a00020">10.1238/Physica.Topical.112a00020</a>. </li> <li id="cite_note-ripin1998-148"><a href="#cite_ref-ripin1998_148-0">↑</a> Ripin, Barrett H. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://arquivo.pt/wayback/20160517094118/http://www.aps.org/publications/apsnews/199807/experiment.cfm.html">Recent Experiments on Exotic Atoms</a>» (en anglès). American Physical Society, 01-07-1998. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.aps.org/publications/apsnews/199807/experiment.cfm.html">original</a> el 2016-05-17. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;"> <ul><li>Manuel, Oliver. Origin of Elements in the Solar System: Implications of Post-1957 Observations (en anglès). Springer, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-306-46562-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-306-46562-8">ISBN 978-0-306-46562-8</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/228374906">228374906</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Origin+of+Elements+in+the+Solar+System%3A+Implications+of+Post-1957+Observations&rft.aulast=Manuel&rft.aufirst=Oliver&rft.date=2001&rft.pub=Springer&rft.isbn=978-0-306-46562-8&rft_id=info:oclcnum/228374906"> </li> <li><a href="/wiki/John_Dalton" title="John Dalton">Dalton, J.</a> A New System of Chemical Philosophy, Part 1 (en anglès). London and Manchester: S. Russell, 1808.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+New+System+of+Chemical+Philosophy%2C+Part+1&rft.aulast=Dalton&rft.aufirst=J.&rft.date=1808&rft.pub=S.+Russell&rft.place=London+and+Manchester"> </li> <li>Gangopadhyaya, Mrinalkanti. Indian Atomism: History and Sources (en anglès). Atlantic Highlands (Nova Jersey): Humanities Press, 1981. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-391-02177-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-391-02177-8">ISBN 978-0-391-02177-8</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/10916778">10916778</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Indian+Atomism%3A+History+and+Sources&rft.aulast=Gangopadhyaya&rft.aufirst=Mrinalkanti&rft.date=1981&rft.pub=Humanities+Press&rft.place=Atlantic+Highlands+%28Nova+Jersey%29&rft.isbn=978-0-391-02177-8&rft_id=info:oclcnum/10916778"> </li> <li>Harrison, Edward Robert. Masks of the Universe: Changing Ideas on the Nature of the Cosmos (en anglès). Cambridge University Press, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-77351-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-77351-5">ISBN 978-0-521-77351-5</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/50441595">50441595</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Masks+of+the+Universe%3A+Changing+Ideas+on+the+Nature+of+the+Cosmos&rft.aulast=Harrison&rft.aufirst=Edward+Robert&rft.date=2003&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.isbn=978-0-521-77351-5&rft_id=info:oclcnum/50441595"> </li> <li>Iannone, A. Pablo. Dictionary of World Philosophy (en anglès). Routledge, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-415-17995-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-415-17995-9">ISBN 978-0-415-17995-9</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/44541769">44541769</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dictionary+of+World+Philosophy&rft.aulast=Iannone&rft.aufirst=A.+Pablo&rft.date=2001&rft.pub=Routledge&rft.isbn=978-0-415-17995-9&rft_id=info:oclcnum/44541769"> </li> <li>King, Richard. Indian philosophy: an introduction to Hindu and Buddhist thought (en anglès). Edinburgh University Press, 1999. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7486-0954-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7486-0954-3">ISBN 978-0-7486-0954-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Indian+philosophy%3A+an+introduction+to+Hindu+and+Buddhist+thought&rft.aulast=King&rft.aufirst=Richard&rft.date=1999&rft.pub=Edinburgh+University+Press&rft.isbn=978-0-7486-0954-3"> </li> <li>Levere, Trevor, H.. Transforming Matter – A History of Chemistry for Alchemy to the Buckyball (en anglès). The Johns Hopkins University Press, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8018-6610-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8018-6610-4">ISBN 978-0-8018-6610-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Transforming+Matter+%E2%80%93+A+History+of+Chemistry+for+Alchemy+to+the+Buckyball&rft.aulast=Levere&rft.aufirst=Trevor%2C+H.&rft.date=2001&rft.pub=The+Johns+Hopkins+University+Press&rft.isbn=978-0-8018-6610-4"> </li> <li>; Scott, Robert«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3Dte%2Fmnw1">A Greek-English Lexicon</a>» (en anglès). Perseus Digital Library.</li> <li>; Scott, Robert«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3Da%29%2Ftomos">ἄτομος</a>» (en anglès). Perseus Digital Library. [Consulta: 21 juny 2010].</li> <li>McEvilley, Thomas. The shape of ancient thought: comparative studies in Greek and Indian philosophies (en anglès). Allworth Press, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-58115-203-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-58115-203-6">ISBN 978-1-58115-203-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+shape+of+ancient+thought%3A+comparative+studies+in+Greek+and+Indian+philosophies&rft.aulast=McEvilley&rft.aufirst=Thomas&rft.date=2002&rft.pub=Allworth+Press&rft.isbn=978-1-58115-203-6"> </li> <li>Moran, Bruce T. Distilling Knowledge: Alchemy, Chemistry, and the Scientific Revolution (en anglès). <a href="/wiki/Harvard_University_Press" title="Harvard University Press">Harvard University Press</a>, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-674-01495-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-674-01495-4">ISBN 978-0-674-01495-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Distilling+Knowledge%3A+Alchemy%2C+Chemistry%2C+and+the+Scientific+Revolution&rft.aulast=Moran&rft.aufirst=Bruce+T.&rft.date=2005&rft.pub=%5B%5BHarvard+University+Press%5D%5D&rft.isbn=978-0-674-01495-4"> </li> <li>Ponomarev, Leonid Ivanovich. The Quantum Dice (en anglès). CRC Press, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7503-0251-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7503-0251-7">ISBN 978-0-7503-0251-7</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/26853108">26853108</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Quantum+Dice&rft.aulast=Ponomarev&rft.aufirst=Leonid+Ivanovich&rft.date=1993&rft.pub=CRC+Press&rft.isbn=978-0-7503-0251-7&rft_id=info:oclcnum/26853108"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Henry_Enfield_Roscoe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henry Enfield Roscoe (encara no existeix)">Roscoe, Henry Enfield</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=FJMEAAAAYAAJ">John Dalton and the Rise of Modern Chemistry</a> (en anglès). Nova York: Macmillan, 1895 [Consulta: 3 abril 2011].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=John+Dalton+and+the+Rise+of+Modern+Chemistry&rft.aulast=Roscoe&rft.aufirst=Henry+Enfield&rft.date=1895&rft.pub=Macmillan&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DFJMEAAAAYAAJ"> </li> <li>Siegfried, Robert. From Elements to Atoms: A History of Chemical Composition (en anglès). DIANE, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87169-924-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87169-924-4">ISBN 978-0-87169-924-4</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/186607849">186607849</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=From+Elements+to+Atoms%3A+A+History+of+Chemical+Composition&rft.aulast=Siegfried&rft.aufirst=Robert&rft.date=2002&rft.pub=DIANE&rft.isbn=978-0-87169-924-4&rft_id=info:oclcnum/186607849"> </li> <li>Teresi, Dick. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/?id=pheL_ubbXD0C&dq">Lost Discoveries: The Ancient Roots of Modern Science</a> (en anglès). Simon & Schuster, 2003, p. 213–214. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7432-4379-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7432-4379-7">ISBN 978-0-7432-4379-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Lost+Discoveries%3A+The+Ancient+Roots+of+Modern+Science&rft.aulast=Teresi&rft.aufirst=Dick&rft.date=2003&rft.pub=Simon+%26+Schuster&rft.pages=213%E2%80%93214&rft.isbn=978-0-7432-4379-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DpheL_ubbXD0C%26dq"> </li> <li>Various. Lide, David R.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hbcpnetbase.com/">Handbook of Chemistry & Physics</a> (en anglès). 88th. CRC, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8493-0486-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8493-0486-6">ISBN 978-0-8493-0486-6</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/179976746">179976746</a> [Consulta: 23 maig 2008].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Handbook+of+Chemistry+%26+Physics&rft.au=Various&rft.date=2002&rft.edition=88th&rft.pub=CRC&rft.isbn=978-0-8493-0486-6&rft_id=info:oclcnum/179976746&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.hbcpnetbase.com%2F">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170724011402/http://www.hbcpnetbase.com/">Arxivat</a> 24 de juliol 2017 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li>Wurtz, Charles Adolphe. The Atomic Theory (en anglès). Nova York: D. Appleton and company, 1881. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-559-43636-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-559-43636-9">ISBN 978-0-559-43636-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Atomic+Theory&rft.aulast=Wurtz&rft.aufirst=Charles+Adolphe&rft.date=1881&rft.pub=D.+Appleton+and+company&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-559-43636-9"> </li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_mec%C3%A0nica_qu%C3%A0ntica" title="Història de la mecànica quàntica">Història de la mecànica quàntica</a></li> <li><a href="/wiki/Part%C3%ADcula_subat%C3%B2mica" title="Partícula subatòmica">Partícula subatòmica</a></li> <li><a href="/wiki/Is%C3%B2top_radioactiu" class="mw-redirect" title="Isòtop radioactiu">Isòtop radioactiu</a></li> <li><a href="/wiki/Element_transur%C3%A0nid" class="mw-redirect" title="Element transurànid">Element transurànid</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=%C3%80tom&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Atom" class="extiw" title="commons:Atom">Commons</a> (Galeria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9121?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Atoms" class="extiw" title="commons:Category:Atoms">Commons</a> (Categoria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9121?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Viccionari.png" class="mw-file-description" title="Viccionari"><img alt="Viccionari" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/17px-Viccionari.png" decoding="async" width="17" height="19" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/26px-Viccionari.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/34px-Viccionari.png 2x" data-file-width="450" data-file-height="490" /></a><figcaption>Viccionari</figcaption></figure></td> <td><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/%C3%A0tom" class="extiw" title="wikt:àtom">Viccionari</a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li>Francis, Eden. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070204073653/http://dl.clackamas.cc.or.us/ch104-07/atomic_size.htm">Atomic Size</a>». Clackamas Community College, 2002. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://dl.clackamas.cc.or.us/ch104-07/atomic_size.htm">original</a> el 2007-02-04. [Consulta: 9 gener 2007].</li> <li>Freudenrich, Craig C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.howstuffworks.com/atom.htm">How Atoms Work</a>». How Stuff Works. [Consulta: 9 gener 2007].</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Model_estàndard_de_física_de_partícules" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Part%C3%ADcules" title="Plantilla:Partícules"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Model_estàndard_de_física_de_partícules" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Model_est%C3%A0ndard_de_f%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules" title="Model estàndard de física de partícules">Model estàndard de física de partícules</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Part%C3%ADcula_elemental" title="Partícula elemental">Elementals</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Fermi%C3%B3" title="Fermió">Fermions</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Quark" title="Quark">Quarks</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Quark_amunt" class="mw-redirect" title="Quark amunt">u</a> · <a href="/wiki/Quark_avall" class="mw-redirect" title="Quark avall">d</a> · <a href="/wiki/Quark_encant" class="mw-redirect" title="Quark encant">c</a> · <a href="/wiki/Quark_estrany" class="mw-redirect" title="Quark estrany">s</a> · <a href="/wiki/Quark_cim" class="mw-redirect" title="Quark cim">t</a> · <a href="/wiki/Quark_fons" class="mw-redirect" title="Quark fons">b</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Antiquark" title="Antiquark">Antiquarks</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Antiquark_amunt" class="mw-redirect" title="Antiquark amunt">u</a> · <a href="/wiki/Antiquark_avall" class="mw-redirect" title="Antiquark avall">d</a> · <a href="/wiki/Antiquark_encant" class="mw-redirect" title="Antiquark encant">c</a> · <a href="/wiki/Antiquark_estrany" class="mw-redirect" title="Antiquark estrany">s</a> · <a href="/wiki/Antiquark_cim" class="mw-redirect" title="Antiquark cim">t</a> · <a href="/wiki/Antiquark_fons" class="mw-redirect" title="Antiquark fons">b</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Lept%C3%B3" title="Leptó">Leptons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Electr%C3%B3" title="Electró">e-</a> · <a href="/wiki/Mu%C3%B3" title="Muó">μ-</a> · <a href="/wiki/Tau%C3%B3" class="mw-redirect" title="Tauó">τ-</a> · <a href="/wiki/Neutr%C3%AD" title="Neutrí">ν</a> (<a href="/wiki/Neutr%C3%AD_electr%C3%B2nic" title="Neutrí electrònic">νe</a> · <a href="/wiki/Neutr%C3%AD_mu%C3%B2nic" title="Neutrí muònic">νμ</a> · <a href="/wiki/Neutr%C3%AD_tau%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Neutrí tauònic">ντ</a>)</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Antilept%C3%B3" class="mw-redirect" title="Antileptó">Antileptons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Positr%C3%B3" title="Positró">e+</a> · <a href="/wiki/Antimu%C3%B3" title="Antimuó">μ+</a> · <a href="/wiki/Antitau%C3%B3" class="mw-redirect" title="Antitauó">τ+</a> · <a href="/wiki/Antineutr%C3%AD" title="Antineutrí">ν</a> (<a href="/wiki/Antineutr%C3%AD_electr%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Antineutrí electrònic">νe</a> · <a href="/wiki/Antineutr%C3%AD_mu%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Antineutrí muònic">νμ</a> · <a href="/wiki/Antineutr%C3%AD_tau%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Antineutrí tauònic">ντ</a>)</div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Bos%C3%B3" title="Bosó">Bosons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Bos%C3%B3_de_gauge" title="Bosó de gauge">Gauge</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Fot%C3%B3" title="Fotó">γ</a> · <a href="/wiki/Glu%C3%B3" title="Gluó">g</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_W" class="mw-redirect" title="Bosó W">W±</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_Z" class="mw-redirect" title="Bosó Z">Z</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_E(38)" title="Bosó E(38)">E38</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Bos%C3%B3_escalar" title="Bosó escalar">Escalar</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Bos%C3%B3_de_Higgs" title="Bosó de Higgs">H0</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Camp_fantasma" title="Camp fantasma">Fantasmes</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Part%C3%ADcula_hipot%C3%A8tica" title="Partícula hipotètica">Hipotètiques</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Supercompany" title="Supercompany">Supercompanyes</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Sfermi%C3%B3" title="Sfermió">Sfermions</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Squark" title="Squark">Squarks</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Quark_samunt" class="mw-redirect" title="Quark samunt">u͂</a> · <a href="/wiki/Quark_savall" class="mw-redirect" title="Quark savall">d͂</a> · <a href="/wiki/Quark_sencant" class="mw-redirect" title="Quark sencant">c͂</a> · <a href="/wiki/Quark_sestrany" class="mw-redirect" title="Quark sestrany">s͂</a> · <a href="/wiki/Quark_sim" class="mw-redirect" title="Quark sim">t͂</a> · <a href="/wiki/Quark_sfons" class="mw-redirect" title="Quark sfons">b͂</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Slept%C3%B3" title="Sleptó">Sleptons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Selectr%C3%B3_(part%C3%ADcula)" class="mw-redirect" title="Selectró (partícula)">e͂</a> · <a href="/wiki/Smu%C3%B3" class="mw-redirect" title="Smuó">μ͂</a> · <a href="/wiki/Stau%C3%B3" class="mw-redirect" title="Stauó">τ͂</a> · <a href="/wiki/Sneutr%C3%AD" class="mw-redirect" title="Sneutrí">ν͂</a> (<a href="/wiki/Sneutr%C3%AD_electr%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Sneutrí electrònic">ν͂e</a> · <a href="/wiki/Sneutr%C3%AD_mu%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Sneutrí muònic">ν͂μ</a> · <a href="/wiki/Sneutr%C3%AD_tau%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Sneutrí tauònic">ν͂τ</a>)</div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Gaug%C3%AD" title="Gaugí">Gaugins</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Be%C3%AD" title="Beí">B͂</a> · <a href="/wiki/Fot%C3%AD" title="Fotí">γ͂</a> · <a href="/wiki/Glu%C3%AD" title="Gluí">g͂</a> · <a href="/wiki/Gravit%C3%AD" title="Gravití">G͂</a> · <a href="/wiki/We%C3%AD" title="Weí">W͂</a> · <a href="/wiki/Zet%C3%AD" title="Zetí">Z͂</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ax%C3%AD" title="Axí">Axí</a> · <a href="/wiki/Carregu%C3%AD" title="Carreguí">Carreguí</a> · <a href="/wiki/Higgs%C3%AD" title="Higgsí">Higgsí</a> · <a href="/wiki/Neutral%C3%AD" title="Neutralí">Neutralí</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Axi%C3%B3" title="Axió">A0</a> · <a href="/wiki/Dilat%C3%B3" title="Dilató">D</a> · <a href="/wiki/Fermi%C3%B3_de_Majorana" title="Fermió de Majorana">Fermió de Majorana</a> · <a href="/wiki/Fot%C3%B3_magn%C3%A8tic" title="Fotó magnètic">Fotó magnètic</a> · <a href="/wiki/Gravit%C3%B3" title="Gravitó">G</a> · <a href="/wiki/Gravifot%C3%B3" title="Gravifotó">Gravifotó</a> · <a href="/wiki/Inflat%C3%B3" title="Inflató">Inflató</a> · <a href="/wiki/Leptoquark" title="Leptoquark">Leptoquark</a> · <a href="/wiki/Major%C3%B3" title="Majoró">J</a> · <a href="/wiki/Monopol_magn%C3%A8tic" title="Monopol magnètic">m</a> · <a href="/wiki/Neutr%C3%AD_est%C3%A8ril" title="Neutrí estèril">neutrí estèril</a> · <a href="/wiki/Pre%C3%B3" title="Preó">Preó</a> · <a href="/wiki/Taqui%C3%B3" title="Taquió">Taquió</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_X" class="mw-redirect" title="Bosó X">X</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_Y" class="mw-redirect" title="Bosó Y">Y</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_W%27" class="mw-redirect" title="Bosó W'">W'</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_Z%27" class="mw-redirect" title="Bosó Z'">Z'</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Part%C3%ADcula_composta" title="Partícula composta">Compostes</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Hadr%C3%B3" title="Hadró">Hadrons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Bari%C3%B3" title="Barió">Barions</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Nucle%C3%B3" title="Nucleó">Nucleons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">p</a> · <a href="/wiki/Neutr%C3%B3" title="Neutró">n</a> · <a href="/wiki/Antiprot%C3%B3" title="Antiprotó">p</a> · <a href="/wiki/Antineutr%C3%B3" title="Antineutró">n</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Hiper%C3%B3" title="Hiperó">Hiperons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Bari%C3%B3_Delta" title="Barió Delta">Δ</a> · <a href="/wiki/Lambda_(bari%C3%B3)" title="Lambda (barió)">Λ</a> · <a href="/w/index.php?title=Bari%C3%B3_Sigma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barió Sigma (encara no existeix)">Σ</a> · <a href="/w/index.php?title=Bari%C3%B3_Ksi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barió Ksi (encara no existeix)">Ξ</a> · <a href="/w/index.php?title=Bari%C3%B3_Omega&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barió Omega (encara no existeix)">Ω</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Mes%C3%B3" title="Mesó">Mesons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:transparent;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Pi%C3%B3" title="Pió">Pió</a> (π) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_rho" title="Mesó rho">Mesó rho</a> (ρ) · <a href="/wiki/Mesons_eta_i_eta_prima" title="Mesons eta i eta prima">Mesons eta i eta prima</a> (η) i (η') · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_fi" title="Mesó fi">Mesó fi</a> (φ) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_omega" title="Mesó omega">Mesó omega</a> (ω) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_psi%C3%B3" title="Mesó psió">Mesó psió</a> (J/ψ) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_%C3%ADpsilon" title="Mesó ípsilon">Mesó ípsilon</a> (ϒ) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_theta" title="Mesó theta">Mesó theta</a> (θ) · <a href="/w/index.php?title=Mes%C3%B3_K&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mesó K (encara no existeix)">Mesó K</a> (K) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_B" title="Mesó B">Mesó B</a> (B) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_D" title="Mesó D">Mesó D</a> (D) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_T" title="Mesó T">Mesó T</a> (T) · <a href="/wiki/Quarkonium" title="Quarkonium">Quarkonium</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">Nucli atòmic</a> · <a class="mw-selflink selflink">Àtom</a> · <a href="/wiki/Diquark" title="Diquark">Diquark</a> · <a href="/wiki/%C3%80tom_ex%C3%B2tic" title="Àtom exòtic">Àtom exòtic</a> ( <a href="/wiki/Positroni" title="Positroni">Positroni</a> · <a href="/wiki/Muoni" title="Muoni">Muoni</a> · <a href="/wiki/Tautoni" title="Tautoni">Tautoni</a> · <a href="/wiki/Oni_(part%C3%ADcula)" class="mw-redirect" title="Oni (partícula)">Oni</a> ) · <a href="/wiki/Super%C3%A0tom" title="Superàtom">Superàtoms</a> · <a href="/wiki/Mol%C3%A8cula" title="Molècula">Molècula</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Part%C3%ADcula_hipot%C3%A8tica" title="Partícula hipotètica">Hipotètiques</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;font-weight:normal;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Hadr%C3%B3_ex%C3%B2tic" title="Hadró exòtic">Hadrons exòtics</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Bari%C3%B3_ex%C3%B2tic" title="Barió exòtic">Barions exòtics</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Dibari%C3%B3" class="mw-redirect" title="Dibarió">Dibarió</a> · <a href="/wiki/Pentaquark" title="Pentaquark">Pentaquark</a> · <a href="/wiki/Skyrmi%C3%B3" title="Skyrmió">Skyrmió</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Mes%C3%B3_ex%C3%B2tic" title="Mesó exòtic">Mesons exòtics</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Bola_de_gluons" title="Bola de gluons">Bola de gluons</a> · <a href="/wiki/Tetraquark" title="Tetraquark">Tetraquark</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;font-weight:normal;"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:transparent;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Mol%C3%A8cula_mes%C3%B2nica" title="Molècula mesònica">Molècula mesònica</a> · <a href="/wiki/Pomer%C3%B3" title="Pomeró">Pomeró</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Quasipart%C3%ADcula" title="Quasipartícula">Quasipartícules</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/w/index.php?title=Solit%C3%B3_de_Davydov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Solitó de Davydov (encara no existeix)">Solitó de Davydov</a> · <a href="/wiki/Excit%C3%B3" title="Excitó">Excitó</a> · <a href="/wiki/Hol%C3%B3" title="Holó">Holó</a> · <a href="/wiki/Magn%C3%B3" title="Magnó">Magnó</a> · <a href="/wiki/Fon%C3%B3" title="Fonó">Fonó</a> · <a href="/w/index.php?title=Plasmar%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plasmaró (encara no existeix)">Plasmaró</a> · <a href="/wiki/Plasm%C3%B3" title="Plasmó">Plasmó</a> · <a href="/w/index.php?title=Polarit%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Polaritó (encara no existeix)">Polaritó</a> · <a href="/wiki/Polar%C3%B3" title="Polaró">Polaró</a> · <a href="/wiki/Rot%C3%B3" title="Rotó">Rotó</a> · <a href="/w/index.php?title=Tri%C3%B3_(f%C3%ADsica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Trió (física) (encara no existeix)">Trió</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Descartades</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:transparent;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Part%C3%B3" title="Partó">Partó</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Llistes</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Llista_de_part%C3%ADcules" title="Llista de partícules">Llista de partícules</a> · <a href="/wiki/Cronologia_de_la_f%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules" title="Cronologia de la física de partícules">Cronologia de la física de partícules</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Books" class="extiw" title="en:Wikipedia:Books">Llibres</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style>(anglès)</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a class="external text" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Book:Particles_of_the_Standard_Model">Book:Particles of the Standard Model · </a><a class="external text" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Book:Hadronic_Matter">Book:Hadronic Matter</a> · <a class="external text" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Book:Leptons">Book:Leptons</a> · <a class="external text" href="https://en.wikipedia.org/wiki/">Book:Quarks</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11930986h">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4003412-4">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85009333">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00562368">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph170602&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/atom-0">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/%C3%A0tom" class="extiw" title="wikt:àtom">Viccionari</a>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àtom&oldid=34124140">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àtom&oldid=34124140</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:%C3%80tom" title="Categoria:Àtom">Àtom</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:100_articles_fonamentals" title="Categoria:100 articles fonamentals">100 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_f%C3%ADsica" title="Categoria:Articles de qualitat de física">Articles de qualitat de física</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 oct 2024 a les 11:11.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=%C3%80tom&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-6df7948d6c-b4c9n","wgBackendResponseTime":210,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.555","walltime":"1.789","ppvisitednodes":{"value":52866,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":486760,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":140008,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":22,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":20,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":156188,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1499.087 1 -total"," 56.46% 846.434 2 Plantilla:Referències"," 20.70% 310.289 14 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 19.69% 295.194 66 Plantilla:Ref-web"," 15.50% 232.365 47 Plantilla:Ref-llibre"," 15.40% 230.919 47 Plantilla:Ref-publicació"," 14.03% 210.392 13 Plantilla:Navbox_subgroups"," 10.36% 155.298 159 Plantilla:If_both"," 7.98% 119.579 1 Plantilla:Projectes_germans"," 7.51% 112.648 1 Plantilla:Partícules"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.370","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":6117952,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-7649cfcddd-hxfdx","timestamp":"20241127123712","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"\u00c0tom","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%80tom","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q9121","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q9121","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-09-25T17:58:50Z","dateModified":"2024-10-18T10:11:50Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/2\/23\/Helium_atom_QM.svg","headline":"unitat de mat\u00e8ria m\u00e9s petita d'un element qu\u00edmic"}</script> </body> </html>