CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Sunnisme - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"70b9e431-e62e-4902-ac0c-925ddac9a764","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Sunnisme","wgTitle":"Sunnisme","wgCurRevisionId":34229692,"wgRevisionId":34229692,"wgArticleId":42634,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Sunnisme"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Sunnisme","wgRelevantArticleId":42634,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true, "wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":50000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q483654","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false, "wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin", "mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png/1200px-%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="885"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png/800px-%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="590"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png/640px-%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="472"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Sunnisme - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Sunnisme"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sunnisme"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Sunnisme rootpage-Sunnisme skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Sunnisme" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Sunnisme" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Sunnisme" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Sunnisme" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Origen" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Origen"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Origen</span> </div> </a> <ul id="toc-Origen-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Transició_del_califat_a_la_monarquia_dinàstica_dels_omeies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Transició_del_califat_a_la_monarquia_dinàstica_dels_omeies"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Transició del califat a la monarquia dinàstica dels omeies</span> </div> </a> <ul id="toc-Transició_del_califat_a_la_monarquia_dinàstica_dels_omeies-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_califat_i_la_monarquia_dinàstica_del_abbàssides" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_califat_i_la_monarquia_dinàstica_del_abbàssides"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>El califat i la monarquia dinàstica del abbàssides</span> </div> </a> <ul id="toc-El_califat_i_la_monarquia_dinàstica_del_abbàssides-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'islam_sunnita_en_l'era_contemporània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'islam_sunnita_en_l'era_contemporània"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>L'islam sunnita en l'era contemporània</span> </div> </a> <ul id="toc-L'islam_sunnita_en_l'era_contemporània-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Els_pilars_de_la_fe_(iman)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_pilars_de_la_fe_(iman)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Els pilars de la fe (<i>iman</i>)</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_pilars_de_la_fe_(iman)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Jurisprudència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Jurisprudència"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Jurisprudència</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Jurisprudència-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Jurisprudència</span> </button> <ul id="toc-Jurisprudència-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Escoles_sunnites_de_llei_islàmica_o_màdhhabs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escoles_sunnites_de_llei_islàmica_o_màdhhabs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Escoles sunnites de llei islàmica o <i>màdhhabs</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Escoles_sunnites_de_llei_islàmica_o_màdhhabs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Classificació_històrica_de_les_escoles" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Classificació_històrica_de_les_escoles"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Classificació històrica de les escoles</span> </div> </a> <ul id="toc-Classificació_històrica_de_les_escoles-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Diferències_a_les_escoles" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Diferències_a_les_escoles"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Diferències a les escoles</span> </div> </a> <ul id="toc-Diferències_a_les_escoles-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Tradició_teològica_sunnita_o_aqida" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Tradició_teològica_sunnita_o_aqida"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Tradició teològica sunnita o <i>aqida</i></span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Tradició_teològica_sunnita_o_aqida-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Tradició teològica sunnita o <i>aqida</i></span> </button> <ul id="toc-Tradició_teològica_sunnita_o_aqida-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Aixarisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Aixarisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Aixarisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Aixarisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Maturidisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Maturidisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Maturidisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Maturidisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Atharisme_o_Teologia_Tradicionalista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Atharisme_o_Teologia_Tradicionalista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Atharisme o Teologia Tradicionalista</span> </div> </a> <ul id="toc-Atharisme_o_Teologia_Tradicionalista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Seguidors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Seguidors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Seguidors</span> </div> </a> <ul id="toc-Seguidors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Sunnisme</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 134 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-134" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">134 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ace mw-list-item"><a href="https://ace.wikipedia.org/wiki/Ahlussunah_Wal-jama%27ah" title="Ahlussunah Wal-jama'ah - atjeh" lang="ace" hreflang="ace" data-title="Ahlussunah Wal-jama'ah" data-language-autonym="Acèh" data-language-local-name="atjeh" class="interlanguage-link-target"><span>Acèh</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Soenni" title="Soenni - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Soenni" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Sunnitischer_Islam" title="Sunnitischer Islam - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Sunnitischer Islam" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Sunnismo" title="Sunnismo - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Sunnismo" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9_%D9%88%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%85%D8%A7%D8%B9%D8%A9" title="أهل السنة والجماعة - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="أهل السنة والجماعة" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9_%D9%88_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%85%D8%A7%D8%B9%D9%87" title="اهل السنة و الجماعه - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="اهل السنة و الجماعه" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%9B%E0%A7%81%E0%A6%A8%E0%A7%8D%E0%A6%A8%E0%A7%80_%E0%A6%87%E0%A6%9B%E0%A6%B2%E0%A6%BE%E0%A6%AE" title="ছুন্নী ইছলাম - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="ছুন্নী ইছলাম" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Sunismu" title="Sunismu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Sunismu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-av mw-list-item"><a href="https://av.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%B8%D1%8F%D0%BB" title="Суниял - àvar" lang="av" hreflang="av" data-title="Суниял" data-language-autonym="Авар" data-language-local-name="àvar" class="interlanguage-link-target"><span>Авар</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/S%C3%BCnnilik" title="Sünnilik - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Sünnilik" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%88%D9%86%DB%8C%D9%84%D8%B1" title="سونیلر - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="سونیلر" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D3%A9%D0%BD%D0%BD%D0%B8%D2%99%D3%99%D1%80" title="Сөнниҙәр - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Сөнниҙәр" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Sun%C4%97zmos" title="Sunėzmos - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Sunėzmos" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D1%96%D1%82%D1%8B" title="Суніты - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Суніты" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D1%96%D0%B7%D0%BC" title="Сунізм - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Сунізм" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%B8%D1%82%D1%81%D0%BA%D0%B8_%D0%B8%D1%81%D0%BB%D1%8F%D0%BC" title="Сунитски ислям - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Сунитски ислям" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B8%E0%A7%81%E0%A6%A8%E0%A7%8D%E0%A6%A8%E0%A6%BF_%E0%A6%87%E0%A6%B8%E0%A6%B2%E0%A6%BE%E0%A6%AE" title="সুন্নি ইসলাম - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="সুন্নি ইসলাম" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Islam_sunnit" title="Islam sunnit - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Islam sunnit" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Sunitski_islam" title="Sunitski islam - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Sunitski islam" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-btm mw-list-item"><a href="https://btm.wikipedia.org/wiki/Islam_Sunni" title="Islam Sunni - Batak Mandailing" lang="btm" hreflang="btm" data-title="Islam Sunni" data-language-autonym="Batak Mandailing" data-language-local-name="Batak Mandailing" class="interlanguage-link-target"><span>Batak Mandailing</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%BD%D0%B8_%D0%BB%D0%B0%D0%BB%D1%8B%D0%BD_%D1%88%D0%B0%D0%B6%D0%B0%D0%BD" title="Сунни лалын шажан - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Сунни лалын шажан" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%BD%D0%B0%D1%82%D1%85%D0%BE%D0%B9" title="Суннатхой - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Суннатхой" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%88%D9%86%D9%86%DB%95" title="سوننە - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="سوننە" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Sunnitsk%C3%BD_isl%C3%A1m" title="Sunnitský islám - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Sunnitský islám" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%BD%C4%83%C3%A7%C4%83%D0%BB%C4%83%D1%85" title="Суннăçăлăх - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Суннăçăлăх" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Swnni" title="Swnni - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Swnni" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Sunnisme" title="Sunnisme - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Sunnisme" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Sunniten" title="Sunniten - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Sunniten" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Sunni" title="Sunni - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Sunni" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dv mw-list-item"><a href="https://dv.wikipedia.org/wiki/%DE%90%DE%AA%DE%87%DE%B0%DE%82%DE%A9_%DE%89%DE%AA%DE%90%DE%B0%DE%8D%DE%A8%DE%89%DE%AA%DE%82%DE%B0" title="ސުއްނީ މުސްލިމުން - divehi" lang="dv" hreflang="dv" data-title="ސުއްނީ މުސްލިމުން" data-language-autonym="ދިވެހިބަސް" data-language-local-name="divehi" class="interlanguage-link-target"><span>ދިވެހިބަސް</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A3%CE%BF%CF%85%CE%BD%CE%B9%CF%83%CE%BC%CF%8C%CF%82" title="Σουνισμός - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Σουνισμός" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sunni_Islam" title="Sunni Islam - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Sunni Islam" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Sunaismo" title="Sunaismo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Sunaismo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sunismo" title="Sunismo - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Sunismo" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Sunniidid" title="Sunniidid - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Sunniidid" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Sunismo" title="Sunismo - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Sunismo" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%86%DB%8C" title="سنی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="سنی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Sunnalaisuus" title="Sunnalaisuus - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Sunnalaisuus" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Sunni_Islam" title="Sunni Islam - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Sunni Islam" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Sunnisme" title="Sunnisme - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Sunnisme" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Soennisme" title="Soennisme - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Soennisme" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Sunna%C3%ADochas" title="Sunnaíochas - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Sunnaíochas" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Sunnismo" title="Sunnismo - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Sunnismo" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Isl%C3%A3_sun%C3%ADta" title="Islã suníta - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Islã suníta" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Mabiya_Sunnah" title="Mabiya Sunnah - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Mabiya Sunnah" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%A1%D7%9C%D7%90%D7%9D_%D7%A1%D7%95%D7%A0%D7%99" title="אסלאם סוני - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אסלאם סוני" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%81%E0%A4%A8%E0%A5%8D%E0%A4%A8%E0%A5%80_%E0%A4%87%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%B2%E0%A4%BE%E0%A4%AE" title="सुन्नी इस्लाम - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="सुन्नी इस्लाम" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Sunni_Islam" title="Sunni Islam - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Sunni Islam" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Sunizam" title="Sunizam - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Sunizam" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Szunnita_iszl%C3%A1m" title="Szunnita iszlám - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Szunnita iszlám" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8D%D5%B8%D6%82%D5%B6%D5%B6%D5%AB_%D5%AB%D5%BD%D5%AC%D5%A1%D5%B4" title="Սուննի իսլամ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Սուննի իսլամ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-iba mw-list-item"><a href="https://iba.wikipedia.org/wiki/Islam_Sunni" title="Islam Sunni - iban" lang="iba" hreflang="iba" data-title="Islam Sunni" data-language-autonym="Jaku Iban" data-language-local-name="iban" class="interlanguage-link-target"><span>Jaku Iban</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Sunni" title="Sunni - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Sunni" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%BD%D0%B8%D0%B9" title="Сунний - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Сунний" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target"><span>ГӀалгӀай</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Sunismo" title="Sunismo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Sunismo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/S%C3%BAnn%C3%AD" title="Súnní - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Súnní" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Sunnismo" title="Sunnismo - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Sunnismo" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%82%B9%E3%83%B3%E3%83%8A%E6%B4%BE" title="スンナ派 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="スンナ派" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Sunni" title="Sunni - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Sunni" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A1%E1%83%A3%E1%83%9C%E1%83%98%E1%83%96%E1%83%9B%E1%83%98" title="სუნიზმი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="სუნიზმი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Tasunnit" title="Tasunnit - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Tasunnit" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kge mw-list-item"><a href="https://kge.wikipedia.org/wiki/Islam_Sunni" title="Islam Sunni - Komering" lang="kge" hreflang="kge" data-title="Islam Sunni" data-language-autonym="Kumoring" data-language-local-name="Komering" class="interlanguage-link-target"><span>Kumoring</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%BD%D0%B8%D1%82%D1%82%D0%B5%D1%80" title="Сунниттер - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Сунниттер" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%93%E1%9E%B7%E1%9E%80%E1%9E%B6%E1%9E%99%E1%9E%9F%E1%9F%8A%E1%9E%BB%E1%9E%93%E1%9E%93%E1%9E%B8" title="និកាយស៊ុននី - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="និកាយស៊ុននី" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target"><span>ភាសាខ្មែរ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B8%E0%B3%81%E0%B2%A8%E0%B3%8D%E0%B2%A8%E0%B2%BF_%E0%B2%87%E0%B2%B8%E0%B3%8D%E0%B2%B2%E0%B2%BE%E0%B2%82" title="ಸುನ್ನಿ ಇಸ್ಲಾಂ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಸುನ್ನಿ ಇಸ್ಲಾಂ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%88%98%EB%8B%88%ED%8C%8C" title="수니파 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="수니파" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%8F%D9%86%DB%8C" title="سُنی - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="سُنی" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target"><span>कॉशुर / کٲشُر</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Sun%C3%AEt%C3%AE" title="Sunîtî - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Sunîtî" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Islam_Sunni" title="Islam Sunni - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Islam Sunni" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D2%AF%D0%BD%D0%BD%D3%A9%D1%82%D1%82%D3%A9%D1%80" title="Сүннөттөр - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Сүннөттөр" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Secta_Sunnitica" title="Secta Sunnitica - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Secta Sunnitica" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%B8%D1%8F%D1%80" title="Сунияр - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Сунияр" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target"><span>Лезги</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Suni" title="Suni - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Suni" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Suni%C4%87" title="Sunić - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Sunić" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Sunnism" title="Sunnism - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Sunnism" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Sunizmas" title="Sunizmas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Sunizmas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Sunn%C4%ABtu_isl%C4%81ms" title="Sunnītu islāms - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Sunnītu islāms" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Sonisma" title="Sonisma - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Sonisma" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Sunni" title="Sunni - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Sunni" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target"><span>Minangkabau</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BC" title="Сунизам - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Сунизам" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B8%E0%B5%81%E0%B4%A8%E0%B5%8D%E0%B4%A8%E0%B4%BF" title="സുന്നി - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="സുന്നി" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%81%E0%A4%A8%E0%A5%8D%E0%A4%A8%E0%A5%80_%E0%A4%87%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%B2%E0%A4%BE%E0%A4%AE" title="सुन्नी इस्लाम - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="सुन्नी इस्लाम" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Ahli_Sunah_Waljamaah" title="Ahli Sunah Waljamaah - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Ahli Sunah Waljamaah" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/I%C5%BClam_Sunni" title="Iżlam Sunni - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Iżlam Sunni" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target"><span>Malti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%86%E1%80%BD%E1%80%94%E1%80%B9%E1%80%94%E1%80%AE%E1%80%99%E1%80%BD%E1%80%90%E1%80%BA%E1%80%85%E1%80%9C%E1%80%84%E1%80%BA(%E1%80%99%E1%80%BA)" title="ဆွန္နီမွတ်စလင်(မ်) - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ဆွန္နီမွတ်စလင်(မ်)" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%B3%D9%86%D9%86" title="تسنن - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="تسنن" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Sunni" title="Sunni - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Sunni" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Soennisme" title="Soennisme - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Soennisme" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Sunniislam" title="Sunniislam - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Sunniislam" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Sunniislam" title="Sunniislam - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Sunniislam" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Sunisme" title="Sunisme - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Sunisme" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Суннизм - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Суннизм" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target"><span>Ирон</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B8%E0%A9%81%E0%A9%B0%E0%A8%A8%E0%A9%80_%E0%A8%87%E0%A8%B8%E0%A8%B2%E0%A8%BE%E0%A8%AE" title="ਸੁੰਨੀ ਇਸਲਾਮ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਸੁੰਨੀ ਇਸਲਾਮ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Sunnizm" title="Sunnizm - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Sunnizm" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%86%DB%8C_%D8%A7%D8%B3%D9%84%D8%A7%D9%85" title="سنی اسلام - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="سنی اسلام" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%87%D9%84_%D8%B3%D9%86%D8%AA_%D8%A7%D9%88_%D8%AC%D9%85%D8%A7%D8%B9%D8%AA" title="اهل سنت او جماعت - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="اهل سنت او جماعت" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Sunismo" title="Sunismo - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Sunismo" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Islamul_sunit" title="Islamul sunit - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Islamul sunit" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%BD%D0%B8%D1%82%D1%8B" title="Сунниты - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Сунниты" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Суннизм - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Суннизм" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Sunni_Islam" title="Sunni Islam - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Sunni Islam" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%86%D9%8A_%D8%A7%D8%B3%D9%84%D8%A7%D9%85" title="سني اسلام - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="سني اسلام" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Sunizam" title="Sunizam - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Sunizam" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B7%83%E0%B7%94%E0%B6%B1%E0%B7%8A%E0%B6%B1%E0%B7%92_%E0%B6%89%E0%B7%83%E0%B7%8A%E0%B6%BD%E0%B7%8F%E0%B6%B8%E0%B7%8A" title="සුන්නි ඉස්ලාම් - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="සුන්නි ඉස්ලාම්" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Sunni_Islam" title="Sunni Islam - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Sunni Islam" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Sunnitsk%C3%BD_islam" title="Sunnitský islam - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Sunnitský islam" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Sunitizem" title="Sunitizem - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Sunitizem" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Sunni" title="Sunni - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Sunni" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Islami_Suni" title="Islami Suni - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Islami Suni" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BC" title="Сунизам - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Сунизам" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Sunni" title="Sunni - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Sunni" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Sunni" title="Sunni - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Sunni" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Wasuni" title="Wasuni - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Wasuni" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%9A%E0%AF%81%E0%AE%A9%E0%AF%8D%E0%AE%A9%E0%AE%BF_%E0%AE%87%E0%AE%9A%E0%AF%81%E0%AE%B2%E0%AE%BE%E0%AE%AE%E0%AF%8D" title="சுன்னி இசுலாம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="சுன்னி இசுலாம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B8%E0%B1%81%E0%B0%A8%E0%B1%8D%E0%B0%A8%E0%B1%80_%E0%B0%87%E0%B0%B8%E0%B1%8D%E0%B0%B2%E0%B0%BE%E0%B0%82" title="సున్నీ ఇస్లాం - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="సున్నీ ఇస్లాం" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%BD%D3%A3" title="Суннӣ - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Суннӣ" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%8B%E0%B8%B8%E0%B8%99%E0%B8%99%E0%B8%B5" title="ซุนนี - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ซุนนี" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Sunismo" title="Sunismo - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Sunismo" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/S%C3%BCnnilik" title="Sünnilik - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Sünnilik" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D3%A9%D0%BD%D0%BD%D0%B8%D1%87%D0%B5%D0%BB%D0%B5%D0%BA" title="Сөнничелек - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Сөнничелек" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D8%A6%DB%95%DA%BE%D9%84%D9%89_%D8%B3%DB%87%D9%86%D9%86%DB%95_%DB%8B%DB%95%D9%84%D8%AC%D8%A7%D9%85%D8%A7%D8%A6%DB%95" title="ئەھلى سۇننە ۋەلجامائە - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="ئەھلى سۇننە ۋەلجامائە" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target"><span>ئۇيغۇرچە / Uyghurche</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D1%96%D0%B7%D0%BC" title="Сунізм - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Сунізм" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%DB%81%D9%84_%D8%B3%D9%86%D8%AA" title="اہل سنت - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="اہل سنت" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Ahl_as-Sunna_val-Jamoa" title="Ahl as-Sunna val-Jamoa - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Ahl as-Sunna val-Jamoa" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/H%E1%BB%93i_gi%C3%A1o_Sunni" title="Hồi giáo Sunni - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Hồi giáo Sunni" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Sunite" title="Sunite - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Sunite" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Sunni_Islam" title="Sunni Islam - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Sunni Islam" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E9%80%8A%E5%B0%BC%E6%B4%BE" title="逊尼派 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="逊尼派" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A1%D7%95%D7%A0%D7%99_%D7%90%D7%99%D7%A1%D7%9C%D7%90%D7%9D" title="סוני איסלאם - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="סוני איסלאם" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/Sunni" title="Sunni - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Sunni" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%81%9C%E5%B0%BC%E6%B4%BE" title="遜尼派 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="遜尼派" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E9%81%9C%E5%B0%BC%E6%B4%BE" title="遜尼派 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="遜尼派" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Sunni" title="Sunni - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Sunni" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%81%9C%E5%B0%BC%E6%B4%BE" title="遜尼派 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="遜尼派" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q483654#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Sunnisme" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Sunnisme" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Sunnisme"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Sunnisme"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Sunnisme" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Sunnisme" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&oldid=34229692" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Sunnisme&id=34229692&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSunnisme"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSunnisme"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Sunnisme"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Sunnisme&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sunni_Islam" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q483654" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33578953">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titlestyle{background:#FFA07A}.mw-parser-output .infobox_abovestyle{background:#FFA07A}.mw-parser-output .ib_organization_embedded_footer{background:#c8ccd1;color:#202122}.mw-parser-output .infobox_headerclass_w_botton_top{background:#FFA07A;border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_headerstyle{background:#FFA07A}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle{background:#FFA07A}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;background:#FFA07A;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;background:#FFA07A}.mw-parser-output .infobox-label{background:#eeeeee;padding-right:1.2em;width:40%;text-align:start}</style> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33578953"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titlestyle" style="font-weight:bold"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Group_half.svg" class="mw-file-description" title="Infotaula d'organització"><img alt="Infotaula d'organització" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Group_half.svg/25px-Group_half.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Group_half.svg/38px-Group_half.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Group_half.svg/50px-Group_half.svg.png 2x" data-file-width="32" data-file-height="32" /></a></span></span>Sunnisme</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data infobox_subheaderstyle" style="text-align:center"><div class="nickname"><div style="text-align:center;">(ar) <span lang="ar">أهل السنة والجماعة</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q483654?uselang=ca#P1705" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png" class="mw-file-description" title="lang=ca"><img alt="lang=ca" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png/300px-%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png" decoding="async" width="300" height="221" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png/450px-%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png/600px-%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png 2x" data-file-width="2357" data-file-height="1739" /></a></span><br /> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q483654?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_w_botton_top" style="text-align:center">Dades</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Tipus</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Corrents_de_l%27islam" title="Corrents de l'islam">corrents de l'islam</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q483654?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Idioma oficial</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/%C3%80rab" title="Àrab">àrab</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q483654?uselang=ca#P37" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_w_botton_top" style="text-align:center">Història</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Creació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">segle <span style="font-variant:small-caps; text-transform:lowercase;">VII</span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><td class="infobox-label">'<b><i></i></b></td><td class="align=left"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3602186" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3602186">list of hadith books</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q3602186?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span></td></tr><tr><td class="infobox-label">'631</td><td class="align=left"><a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q483654?uselang=ca#P457" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Format per</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;"><a href="/wiki/Murgisme" title="Murgisme">murgisme</a> <br /><a href="/wiki/Maturidisme" title="Maturidisme">maturidisme</a> <br /><a href="/wiki/Atharisme" title="Atharisme">atharisme</a> <br /><a href="/wiki/Mutazilisme" title="Mutazilisme">mutazilisme</a> <br /><a href="/wiki/Sufisme" title="Sufisme">sufisme</a> <br /><a href="/wiki/Aixarisme" title="Aixarisme">aixarisme</a> <br /><a href="/wiki/Hanafisme" title="Hanafisme">hanafisme</a> <br /><a href="/wiki/Hanbalisme" title="Hanbalisme">hanbalisme</a> <br /><a href="/wiki/Malikisme" title="Malikisme">malikisme</a> <br /><a href="/wiki/Xafiisme" title="Xafiisme">xafiisme</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q483654?uselang=ca#P527" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div style="float: left;"> </div></td></tr></tbody></table> <p>El <b>sunnisme</b> (<a href="/wiki/%C3%80rab" title="Àrab">àrab</a>: <span lang="ar" style="font-family: 'Iranian Sans', 'Segoe UI', Tahoma, 'Microsoft Sans Serif', 'Arial Unicode MS', sans-serif;direction: rtl; unicode-bidi: embed; font-style: normal; font-weight: normal;">أهل السنة والجماعة</span>, <span style="font-style: italic;">ahl as-sunna wa-l-jamāʿa</span>, literalment ‘gent de la <a href="/wiki/Sunna" title="Sunna">tradició</a> [del <a href="/wiki/Profeta" title="Profeta">profeta</a> <a href="/wiki/Mahoma" title="Mahoma">Mahoma</a>] i la <a href="/wiki/Umma_(islam)" title="Umma (islam)">comunitat</a>’, o simplement <span lang="ar" style="font-family: 'Iranian Sans', 'Segoe UI', Tahoma, 'Microsoft Sans Serif', 'Arial Unicode MS', sans-serif;direction: rtl; unicode-bidi: embed; font-style: normal; font-weight: normal;">أهل السنة</span>, <span style="font-style: italic;">ahl as-sunna</span>) és la branca principal de l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a>, representant gairebé el 90% dels musulmans. Els que la segueixen són anomenats sunnites, és a dir, seguidors de la <a href="/wiki/Sunna" title="Sunna">sunna</a>, entesa aquesta com l'exemple personal donat pel profeta <a href="/wiki/Mahoma" title="Mahoma">Mahoma</a>, a qui es considera infal·lible. La qüestió de la infal·libilitat o no del Profeta (excepte pel que fa a les revelacions de l'<a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a>) va ser un tema controvertit durant els primers temps de l'islam, i no va ser fins més endavant que el consens de la comunitat islàmica va estipular que Mahoma i els profetes anteriors citats en l'<a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a> eren «infal·libles».<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els sunnites han patit al llarg dels segles diverses escissions, referides a polèmiques sobre lideratge i <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a>. Totes les branques tenen en comú, però, el paper central que atorguen a la voluntat divina, a la qual s'ha de sotmetre la llibertat de l'ésser humà. Igualment, les diferents escoles interpretatives sunnites dels texts sagrats (<i><a href="/wiki/M%C3%A0dhhabs" class="mw-redirect" title="Màdhhabs">màdhhabs</a></i>) es reconeixen entre elles com a legítimes; és cada persona la que tria la que millor s'adapta a la seva visió de la religió. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Origen">Origen</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Origen"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Fitna" title="Fitna">Fitna</a></div> <p>Una de les grans religions monoteistes del món va sorgir l'any <a href="/wiki/610" title="610">610</a> dC a <a href="/wiki/Ar%C3%A0bia" title="Aràbia">Aràbia</a>, segons la revelació a <a href="/wiki/Mahoma" title="Mahoma">Mahoma</a> per part de l'<a href="/wiki/Arc%C3%A0ngel_Gabriel" class="mw-redirect" title="Arcàngel Gabriel">arcàngel Gabriel</a> al <a href="/wiki/Mont_Hir%C3%A0" class="mw-redirect" title="Mont Hirà">mont Hirà</a>. La revelació es reproduïda en versicles denominats <a href="/wiki/Aleia" title="Aleia">aleies</a>, els quals es reuneixen en capítols, anomenats <a href="/wiki/Sura" class="mw-disambig" title="Sura">sures</a>, els quals formen, orgànicament, el que es coneix com el text sagrat de l'<a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a>. Mort el profeta <a href="/wiki/Mahoma" title="Mahoma">Mahoma</a> l'any <a href="/wiki/632" title="632">632</a> dC, els seus seguidors van començar a qüestionar qui seria el seu successor. </p><p>Els tres primers califes van ser <a href="/wiki/Abu_Bakr_as-Siddiq" class="mw-redirect" title="Abu Bakr as-Siddiq">Abu-Bakr</a>, <a href="/wiki/%C3%9Amar_ibn_al-Khattab" title="Úmar ibn al-Khattab">Úmar</a> i <a href="/wiki/Uthman_ibn_Affan" title="Uthman ibn Affan">Uthman</a>. Després de l'assassinat d'aquest últim, <a href="/wiki/Al%C3%AD_ibn_Abi-T%C3%A0lib" title="Alí ibn Abi-Tàlib">Alí ibn Abi-Tàlib</a>, cosí i gendre de Mahoma (casat amb <a href="/wiki/F%C3%A0tima_az-Zahra" class="mw-redirect" title="Fàtima az-Zahra">Fàtima</a>, filla de Mahoma) va reclamar els seus drets successoris i va ser elegit quart <a href="/wiki/Califa" title="Califa">califa</a> (656-661), encara que no per unanimitat, i es va trobar amb una oposició violenta encapçalada per <a href="/wiki/Mu%C3%A0wiya_ibn_Abi-Sufyan" title="Muàwiya ibn Abi-Sufyan">Muàwiya</a>, membre del clan <a href="/wiki/Umayya_ibn_Abd_Shams" class="mw-redirect" title="Umayya ibn Abd Shams">omeia</a> i governador de Síria. Els dos grups van lluitar en la <a href="/wiki/Batalla_de_Siffin" class="mw-redirect" title="Batalla de Siffin">batalla de Siffin</a> l'any <a href="/wiki/683" title="683">657</a>, on els partidaris de Alí van ser derrotats, quedant Muàwiya com a nou califa. Alí va ser assassinat el <a href="/wiki/661" title="661">661</a> i els seus partidaris van reconèixer com el seu successor el seu fill <a href="/wiki/Al-Hussayn_ibn_Al%C3%AD_ibn_Abi-T%C3%A0lib" title="Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib">al-Hussayn</a>, que va morir posteriorment a la <a href="/wiki/Batalla_de_Karbala" title="Batalla de Karbala">batalla de Karbala</a> (680). </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Corrents_de_l%27islam" title="Corrents de l'islam">Corrents de l'islam</a></div> <p>Aquest conflicte va donar origen als dos grups més importants dins de l'islam: els sunnites i els <a href="/wiki/Xiisme" title="Xiisme">xiïtes</a>. El tercer grup en importància és el dels <a href="/wiki/Kharigisme" title="Kharigisme">kharigites</a>. </p><p>Els sunnites, que representen gairebé el 90% dels musulmans, consideren que la successió de Mahoma correspon a un àrab membre de la tribu de <a href="/wiki/Quraix" title="Quraix">Quraix</a>, a la qual pertanyia Mahoma. Els sunnites reben el seu nom a causa de la importància que donen a la sunna, col·lecció de dites i fets atribuïts a Mahoma i transmesos inicialment de forma oral. En altres paraules, no només es basen en l'<a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a>, sinó també en la sunna. </p><p>Els <a href="/wiki/Xiisme" title="Xiisme">xiïtes</a>, que suposen aproximadament el 10% dels musulmans, consideren que Alí va ser l'iniciador de la línia successòria de Mahoma. Etimològicament, <i><a href="/wiki/Xiisme" title="Xiisme">xiïta</a></i> ve de <i>xíat Alí</i> (‘partit d'Alí’). Els <a href="/wiki/Xiisme" title="Xiisme">xiïtes</a> consideren que els califes posteriors a la mort d'Alí han estat usurpadors. </p><p>Els <a href="/wiki/Kharigisme" title="Kharigisme">kharigites</a> creuen que la dignitat califal emana de la comunitat, que ha de triar lliurement al més digne «encara que sigui un esclau negre.» </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Un error comú consisteix a assumir que l'islam sunnita representa un islam normatiu que va sorgir durant el període que va seguir a la mort de <a href="/wiki/Mahoma" title="Mahoma">Mahoma</a>, i que el <a href="/wiki/Sufisme" title="Sufisme">sufisme</a> i el <a href="/wiki/Xiisme" title="Xiisme">xiisme</a> es van desenvolupar a partir de l'islam sunnita.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta percepció es deu en part en fonts altament ideològiques que s'han acceptat com a treballs històrics fiables, així com al fet que la immensa majoria de musulmans és sunnita. En realitat, tant el sunnisme com el xiisme són el resultat de diversos segles de competició entre ideologies. Ambdós corrents s'han utilitzat mútuament per cimentar les seves pròpies identitats i doctrines.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els <a href="/wiki/Primer_califat" title="Primer califat">primers quatre califes</a> són coneguts entre els sunnites com els <a href="/wiki/Primer_califat" title="Primer califat"><i>raixidun</i></a> o ‘els ben guiats'. Els sunnites reconeixen <a href="/wiki/Abu-Bakr_as-Siddiq" title="Abu-Bakr as-Siddiq">Abu-Bakr</a> com el primer, <a href="/wiki/%C3%9Amar_ibn_al-Khattab" title="Úmar ibn al-Khattab">Úmar</a> com el segon, <a href="/wiki/Uthman_ibn_Affan" title="Uthman ibn Affan">Uthman</a> com el tercer i <a href="/wiki/Al%C3%AD_ibn_Abi-T%C3%A0lib" title="Alí ibn Abi-Tàlib">Alí</a> com el quart.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els sunnites van reconèixer a diferents governants com califes, si bé no van incloure a ningú més en la llista dels <i>raixidun</i> després de l'assassinat d'Alí. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Transició_del_califat_a_la_monarquia_dinàstica_dels_omeies"><span id="Transici.C3.B3_del_califat_a_la_monarquia_din.C3.A0stica_dels_omeies"></span>Transició del califat a la monarquia dinàstica dels omeies</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Transició del califat a la monarquia dinàstica dels omeies"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al moment de la seva mort l'any <a href="/wiki/632" title="632">632</a> (a l'edat de 62 anys), Mahoma havia conquerit la Meca i unit les tribus d'Aràbia sota un únic govern religiós. Mahoma havia ja proposat la <a href="/w/index.php?title=Carta_de_Medina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carta de Medina (encara no existeix)">carta de Medina</a>, una constitució creada per posar fi a les lluites entre les tribus, instituint un nombre de drets i responsabilitats per a les comunitats musulmanes, jueves i paganes, unint-les a totes sota el mantell de l'<a href="/wiki/Umma_(islam)" title="Umma (islam)">Umma.</a> La revolució de Mahoma va ser la causa de nombrosos canvis socials i va crear una societat relativament igualitària. Amb la mort de Mahoma van començar els desacords sobre qui l'havia de succeir com a líder de la comunitat musulmana. <a href="/wiki/Abu-Bakr_as-Siddiq" title="Abu-Bakr as-Siddiq">Abu-Bakr</a>, company i amic íntim de Mahoma, va ser escollit com a primer califa. Sota el govern d'Abu-Bakr, els musulmans van aixafar una rebel·lió de les tribus àrabs en un episodi conegut com les <a href="/wiki/Guerres_de_la_Ridda" title="Guerres de la Ridda">guerres de la Ridda</a> (o guerres de l' Apostasia). L'<a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a> es va compilar en un sol volum durant aquest temps. La mort d'Abu-Bakr l'any <a href="/wiki/634" title="634">634</a>, dos anys després de ser elegit, va resultar en la successió d'<a href="/wiki/%C3%9Amar_ibn_al-Khattab" title="Úmar ibn al-Khattab">Úmar ibn al-Khattab</a> com el segon califa. </p><p>Les llavors de la transformació del califat en regnat es van sembrar, tal com havia temut el segon califa Úmar, ja en el règim del tercer califa Uthman, que va nomenar en importants càrrecs del govern molts dels parents del seu clan, els <a href="/wiki/Omeies" title="Omeies">omeies</a>, incloent a <a href="/wiki/Marwan_I" title="Marwan I">Marwan</a> i al seu mig germà <a href="/wiki/Al-Walid_ibn_Uqba" title="Al-Walid ibn Uqba">al-Walid ibn Uqba</a>, convertint-se en la principal causa de les turbulències que van resultar en el seu assassinat i les conseqüents lluites que van seguir durant el temps d'Alí i la rebel·lió de <a href="/wiki/Mu%C3%A0wiya_ibn_Abi-Sufyan" title="Muàwiya ibn Abi-Sufyan">Muàwiya</a>, un altre membre del clan d'Uthman. Això va portar a l'establiment d'un ferm poder dinàstic en mans del clan omeia després que <a href="/wiki/Al-Hussayn_ibn_Al%C3%AD_ibn_Abi-T%C3%A0lib" title="Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib">al-Hussayn</a>, fill menor d'Alí amb <a href="/wiki/F%C3%A0tima_az-Zahra" class="mw-redirect" title="Fàtima az-Zahra">Fàtima</a>, morís a la <a href="/wiki/Batalla_de_Karbala" title="Batalla de Karbala">batalla de Karbala</a>. </p><p>Els omeies eren una tribu d'elits de la Meca que s'havia oposat a Mahoma sota el lideratge d'<a href="/wiki/Abu-Sufyan_ibn_Harb" title="Abu-Sufyan ibn Harb">Abu-Sufyan</a> (pare de Muàwiya) fins just abans de la <a href="/w/index.php?title=Conquesta_de_La_Meca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conquesta de La Meca (encara no existeix)">conquesta de La Meca</a>. Amb la seva arribada al poder com successors de Mahoma gràcies a l'ascens d'Uthman al califat, la societat igualitària que s'havia format com a resultat de la revolució de Mahoma va ser reemplaçada per una societat estratificada entre els que tenien béns i els que no, gràcies al nepotisme i, en paraules d'el-Hibri, en «usar els ingressos de caritat religiosa (<i>zakat</i>) per subsidiar interessos familiars, que Uthman va justificar com suport filial piadós (<i>as-sila</i>).»<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El quart califa, <a href="/wiki/Al%C3%AD_ibn_Abi-T%C3%A0lib" title="Alí ibn Abi-Tàlib">Alí</a>, durant el seu curt règim va mantenir un estil de vida auster i va intentar amb molt esforç retornar el sistema igualitari i de la supremacia de la llei sobre el governant idealitzat en el missatge de Mahoma, però es va enfrontar amb una contínua oposició i guerres successives, primer contra l'aliança entre <a href="/wiki/%C3%80%C3%AFxa_bint_Abi-Bakr" title="Àïxa bint Abi-Bakr">Àïxa</a>, <a href="/wiki/Talha_ibn_Ubayd-Al%C2%B7lah" title="Talha ibn Ubayd-Al·lah">Talha</a> i <a href="/wiki/Az-Zubayr_ibn_al-Awwam" title="Az-Zubayr ibn al-Awwam">az-Zubayr</a> (<a href="/wiki/Batalla_del_Camell" title="Batalla del Camell">batalla del camell</a>), després contra <a href="/wiki/Mu%C3%A0wiya_ibn_Abi-Sufyan" title="Muàwiya ibn Abi-Sufyan">Muàwiya</a> i finalment contra els <a href="/wiki/Kharigisme" title="Kharigisme">kharigites</a>. Després del seu assassinat, els seus seguidors van triar immediatament com a successor a <a href="/wiki/Al-H%C3%A0ssan_ibn_Al%C3%AD" title="Al-Hàssan ibn Alí">al-Hàssan ibn Alí</a>, el seu fill gran amb Fàtima. Al-Hàssan, però, va signar al poc un tractat amb Muàwiya renunciant al poder a favor d'aquest, amb la condició que el que visqués més dels dos seria el califa i que aquest califa no designaria un successor sinó que deixaria l'assumpte de la seva elecció al públic. Al-Hàssan va morir enverinat i Muàwiya va gaudir d'un poder sense rivals. Sense respectar el seu tractat amb al-Hàssan, va nomenar al seu fill <a href="/wiki/Yazid_I" title="Yazid I">Yazid</a> com a successor. Després de la mort de Muàwiya, Yazid va demanar a <a href="/wiki/Al-Hussayn_ibn_Al%C3%AD_ibn_Abi-T%C3%A0lib" title="Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib">al-Hussayn</a>, el germà menor de Hàssan, fill d'Alí i net de Mahoma, que li oferís la seva aliança, que aquest va refusar. La seva caravana va ser llavors envoltada per l'exèrcit de Yazid a Karbala i va ser assassinat allà amb tots els seus acompanyants homes, un total de 72 persones, en una <a href="/wiki/Batalla_de_Karbala" title="Batalla de Karbala">batalla</a> que va durar un dia i en la qual Yazid es va establir com sobirà, si bé un fort aixecament popular es va produir després de la seva mort per venjar la massacre de Karbala. El clan Banu Umaya o dels omeies, però, va poder sufocar-lo ràpidament i va governar el món musulmà fins que va ser expulsat finalment pel <a href="/wiki/Califat_Abb%C3%A0ssida" title="Califat Abbàssida">Califat Abbàssida</a>.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_califat_i_la_monarquia_dinàstica_del_abbàssides"><span id="El_califat_i_la_monarquia_din.C3.A0stica_del_abb.C3.A0ssides"></span>El califat i la monarquia dinàstica del abbàssides</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: El califat i la monarquia dinàstica del abbàssides"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El govern i califat dels omeies va arribar a la seva fi a mans del <a href="/wiki/Califat_Abb%C3%A0ssida" title="Califat Abbàssida">clan dels abbàssides</a>, una branca del <a href="/wiki/Haiximita" title="Haiximita">clan dels haiximites</a>, la tribu de Mahoma, només per donar inici a una altra monarquia dinàstica descrita com <a href="/wiki/Califat" title="Califat">califat</a> a partir de l'any 750. Aquest període és vist com a formatiu en l'islam sunnita en tant que els fundadors de les quatre escoles (<a href="/wiki/Abu-Hanifa_an-Numan" title="Abu-Hanifa an-Numan">Abu-Hanifa an-Numan</a>, <a href="/wiki/M%C3%A0lik_ibn_Anas" title="Màlik ibn Anas">Màlik bin Anas</a>, <a href="/wiki/Aix-Xafi%C3%AD" title="Aix-Xafií">aix-Xafií</a> i <a href="/wiki/%C3%80hmad_ibn_H%C3%A0nbal" title="Àhmad ibn Hànbal">Àhmad ibn Hànbal</a>) van practicar durant aquest temps, així com <a href="/wiki/J%C3%A0far_as-S%C3%A0diq" title="Jàfar as-Sàdiq">Jàfar as-Sàdiq</a> qui va elaborar la doctrina de l'<a href="/wiki/Imamat" title="Imamat">imamat</a>, la base del pensament religiós xiïta. No hi havia una fórmula clarament acceptada per determinar la successió en el Califat Abbàssida. Dos o tres fills o altres familiars del califa que moria apareixien com a candidats al tron, cadascun recolzat pel seu propi grup de seguidors. Després d'una prova de força, el grup més poderós guanyava i esperava el favor del califa a qui havien donat suport un cop ascendís al tron. El califat d'aquesta dinastia va acabar amb la mort del <a href="/wiki/Al-Mamun_(abb%C3%A0ssida)" title="Al-Mamun (abbàssida)">califa al-Mamun</a> l'any 833, quan va començar el període de dominació turca.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'islam_sunnita_en_l'era_contemporània"><span id="L.27islam_sunnita_en_l.27era_contempor.C3.A0nia"></span>L'islam sunnita en l'era contemporània</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: L'islam sunnita en l'era contemporània"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La caiguda, a la fi de la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a>, de l'<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a>, el major imperi sunnita durant sis segles, va marcar el final del califat. Això va originar protestes sunnites en llocs ben llunyans, incloent el <a href="/wiki/Khilafat" title="Khilafat">moviment Khilafat</a> a l'Índia, que després de la independència de la Gran Bretanya va separar <a href="/wiki/Pakistan" title="Pakistan">Pakistan</a>, dominat per sunnites, de l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> secular. Pakistan, l'estat sunnita amb més població al moment del seu naixement, es va dividir després en <a href="/wiki/Pakistan_Oriental" title="Pakistan Oriental">Pakistan</a> i <a href="/wiki/Bangladesh" title="Bangladesh">Bangladesh</a>. La caiguda del califat otomà també va esdevenir en el sorgiment d'<a href="/wiki/Ar%C3%A0bia_Saudita" title="Aràbia Saudita">Aràbia Saudita</a>, una monarquia dinàstica absoluta amb el suport dels britànics i d'<a href="/wiki/Ibn_Abd-al-Wahhab" title="Ibn Abd-al-Wahhab">Ibn Abd-al-Wahhab</a>, el fundador del <a href="/wiki/Wahhabisme" title="Wahhabisme">wahhabisme</a>.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A això li va seguir el sorgiment del <a href="/wiki/Wahhabisme" title="Wahhabisme">wahhabisme</a>, el <a href="/wiki/Salafisme" title="Salafisme">salafisme</a> i el <a href="/wiki/Jihadisme" class="mw-redirect" title="Jihadisme">jihadisme</a> sota la influència de les predicacions d'<a href="/wiki/Ibn_Taymiyya" title="Ibn Taymiyya">Ibn Taymiyya</a>, un autoproclamat defensor de les tradicions d'<a href="/wiki/%C3%80hmad_ibn_H%C3%A0nbal" title="Àhmad ibn Hànbal">Àhmad ibn Hànbal</a>. Les circumstàncies produïdes per la <a href="/wiki/Guerra_freda" class="mw-redirect" title="Guerra freda">guerra freda</a> van acabar en un suport a la radicalització dels refugiats afganesos al Pakistan, entrenats i armats per lluitar contra el règim comunista recolzat per forces de la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">URSS</a> a l'<a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a>, donant origen als <a href="/wiki/Taliban" class="mw-redirect" title="Taliban">talibans</a>. Els talibans li van treure el poder als comunistes a l'Afganistan i van formar un govern sota el lideratge de <a href="/wiki/Mohammad_Omar" title="Mohammad Omar">Mohammad Omar</a>, que va ser anomenat «emir dels fidels», una forma honorífica d'adreçar-se als califes. El règim talibà va ser reconegut per Pakistan i l'Aràbia Saudita fins que van tenir lloc els <a href="/wiki/Atemptats_de_l%2711_de_setembre_de_2001" title="Atemptats de l'11 de setembre de 2001">atemptats de l'11 de setembre de 2001</a>, perpetrats per <a href="/wiki/Osama_bin_Laden" class="mw-redirect" title="Osama bin Laden">Osama bin Laden</a>, un saudita de naixement i protegit pels talibans, resultant en la guerra contra el terrorisme llançada contra els talibans.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La seqüència d'esdeveniments del segle XX ha portat el ressentiment en alguns sectors de la comunitat sunnita causa de la pèrdua de preeminència en diverses regions prèviament de dominació sunnita com el <a href="/wiki/Llevant_mediterrani" class="mw-redirect" title="Llevant mediterrani">Llevant mediterrani</a>, la <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a>, els Balcans, el <a href="/wiki/Caucas_del_Nord" title="Caucas del Nord">Caucas Septentrional</a> i el <a href="/wiki/Subcontinent_indi" title="Subcontinent indi">subcontinent indi</a>.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'últim intent d'un grup de salafistes per restablir un califat sunnita es va veure en el sorgiment del grup militant de l'<a href="/wiki/Estat_Isl%C3%A0mic" title="Estat Islàmic">Estat Islàmic</a>: el líder <a href="/wiki/Abu_Bakr_al-Baghdadi" title="Abu Bakr al-Baghdadi">Abu Bakr al-Baghdadi</a> és conegut entre els seus seguidors com califa i <i><a href="/wiki/Amir_al-mumin%C3%ADn" title="Amir al-muminín">amir al-muminín</a></i> (‘comandant dels fidels').<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El jihadisme, però, és objecte d'oposició des de l'interior de la comunitat musulmana (<i><a href="/wiki/Umma_(islam)" title="Umma (islam)">Umma</a></i> en àrab) en totes les regions del món, tal com s'evidencia en les protestes de gairebé el 2% de la població musulmana de Londres protestant contra l'Estat Islàmic.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Seguint l'aproximació puritana d'Ibn Kathir, <a href="/wiki/Muh%C3%A0mmad_%C3%80bduh" title="Muhàmmad Àbduh">Muhàmmad Àbduh</a> i Muhammad Rashid Rida, molts <i><a href="/wiki/Tafsir" title="Tafsir">tafsir</a></i> (tractats exegètics) contemporanis resten importància a l'anterior significació del material bíblic (i<i>sraïliyyat</i>). La meitat dels comentaris àrabs rebutgen les <i>israïliyyat</i> en general, en tant que els <i>tafsir</i> turcs usualment permeten referències parcials al material bíblic. No obstant això, la majoria de comentaristes no àrabs els consideren inútils o no aplicables. No s'ha pogut trobar una referència directa al <a href="/wiki/Conflicte_arabo-israeli%C3%A0" title="Conflicte arabo-israelià">conflicte arabo-israelià</a>. Encara no està clar si el rebuig a les <i>israïliyyat</i> està motivat pel discurs polític o només pel pensament tradicionalista.<sup id="cite_ref-Pink_pp_114-116_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-Pink_pp_114-116-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'ús de <i>tafsir ilmí</i> és una altra característica notable dels <i>tafsir</i> sunnites moderns. <i>Tafsir ilmí</i> es refereix a suposats miracles científics esmentats a l'Alcorà. Breument, la idea és que l'Alcorà conté coneixements sobre temes que un autor de segle VII no podria tenir. Tals interpretacions són populars entre molts comentaristes. No obstant això, alguns acadèmics, com els de la <a href="/wiki/Mesquita_d%27al-Azhar" title="Mesquita d'al-Azhar">Universitat d'al-Azhar</a>, rebutgen aquesta aproximació, argumentant que l'Alcorà és un text per a la guia religiosa, no per a la ciència i teories científiques que poden ser refutades després, de manera que el <i>tafsir'ilmi</i> podria portar a interpretar passatges de l'Alcorà com falsedats.<sup id="cite_ref-Pink_pp_120-121_25-0" class="reference"><a href="#cite_note-Pink_pp_120-121-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les tendències modernes en la interpretació islàmica s'aprecien usualment com ajustant-se a una audiència moderna i purificant l'islam de suposades alteracions, algunes de les quals es creu van ser corrupcions intencionades amb l'objecte de disminuir i corrompre el seu missatge<i>.<sup id="cite_ref-Pink_pp_114-116_24-1" class="reference"><a href="#cite_note-Pink_pp_114-116-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></i> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Els_pilars_de_la_fe_(iman)"><span id="Els_pilars_de_la_fe_.28iman.29"></span>Els pilars de la fe (<i>iman</i>)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Els pilars de la fe (iman)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Totes les branques de l'islam sunnita testimonien 6 articles principals de fe coneguts com els sis pilars de la fe (<i>iman</i>, en àrab),<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que es creu que són essencials:<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ol><li>La creença en la Unicitat de Déu (<i><a href="/wiki/Tawhid" title="Tawhid">Tawhid</a></i>)</li> <li>La creença en els àngels de Déu</li> <li>La creença en les revelacions divines (l'Alcorà, l'Evangeli, la Torà i els Salms)</li> <li>La creença en els <a href="/wiki/Profetes_a_l%27islam" class="mw-redirect" title="Profetes a l'islam">profetes de Déu</a></li> <li>La creença en la Resurrecció dels morts i el Dia del judici final</li> <li>La creença en la Predestinació (<i><a href="/wiki/Predestinaci%C3%B3_a_l%27islam" class="mw-redirect" title="Predestinació a l'islam">Qadar</a></i>)</li></ol> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Jurisprudència"><span id="Jurisprud.C3.A8ncia"></span>Jurisprudència</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Jurisprudència"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escoles_sunnites_de_llei_islàmica_o_màdhhabs"><span id="Escoles_sunnites_de_llei_isl.C3.A0mica_o_m.C3.A0dhhabs"></span>Escoles sunnites de llei islàmica o <i>màdhhabs</i></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Escoles sunnites de llei islàmica o màdhhabs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Hi ha moltes tradicions intel·lectuals dins del camp de la <a href="/wiki/Sharia" class="mw-redirect" title="Sharia">llei islàmica</a>, sovint denominades escoles legals o <a href="/wiki/M%C3%A0dhhab" title="Màdhhab"><i>màdhhabs</i></a>. Aquestes diverses tradicions reflecteixen punts de vista diferents sobre algunes lleis i obligacions de la llei islàmica. Tot i que una escola pot veure un determinat acte com una obligació religiosa, una altra pot veure el mateix acte com a opcional. Aquestes escoles no es consideren sectes; més aviat representen punts de vista diferents sobre qüestions que no es consideren el nucli de la creença islàmica. </p><p>Un <i><a href="/wiki/M%C3%A0dhhab" title="Màdhhab">màdhhab</a></i> és una forma tradicional d'interpretar la llei islàmica. Les escoles van ser iniciades per eminents estudiosos musulmans en els quatre primers segles de l'islam. La majoria dels sunnites creuen que no hi ha ningú amb vida amb l'estatura dels fundadors dels quatre <i>màdhhabs</i>. Consideren que els estudiosos contemporanis poden fer comentaris sobre les tradicions, però no poden crear una nova escola; aquesta creença es coneix com «el tancament de la reixa de l'<i><a href="/wiki/Ijtihad" title="Ijtihad">ijtihad</a></i>». Un <i>màdhhab</i> no s'ha de confondre amb una secta. Alguns sunnites opinen que s'ha de triar un <i>màdhhab</i> i seguir-lo, altres afirmen que és acceptable barrejar-los. Les quatre principals escoles sunnites: </p> <ul><li><a href="/wiki/Hanafisme" title="Hanafisme">Hanafisme</a>. Basada en l'obra d'<a href="/wiki/Abu-Hanifa_an-Numan" title="Abu-Hanifa an-Numan">Abu-Hanifa</a> (<a href="/wiki/699" title="699">699</a>-<a href="/wiki/767" title="767">767</a>), de procedència iraniana. Aquesta branca admet l'analogia com a font de dret.</li> <li><a href="/wiki/Malikisme" title="Malikisme">Malikisme</a>. Inspirada en l'obra <a href="/wiki/Malik_ibn_Anas" class="mw-redirect" title="Malik ibn Anas">Màlik ibn Anas</a> (<a href="/wiki/714" title="714">714</a>-<a href="/wiki/796" title="796">796</a>), un jurista de la ciutat de Medina. També anomenada «Escola de Medina», bastant rigorista, que, no obstant, accepta els <i><a href="/wiki/Hadit" title="Hadit">hadits</a></i> (fets ocorreguts en temps del Profeta i interpretats per ell mateix).</li> <li><a href="/wiki/Xafiisme" title="Xafiisme">Xafiisme</a>. Fundada per <a href="/wiki/Aix-Xafi%C3%AD" title="Aix-Xafií">aix-Xafií</a> (<a href="/wiki/767" title="767">767</a>-<a href="/wiki/820" title="820">820</a>), un alumne de Màlik. Una altra escola més oberta i menys rígida de l'islam sunnita. Va fundar la jurisprudència religiosa i admet el raonament analògic (<i><a href="/wiki/Qiy%C3%A0s" title="Qiyàs">qiyàs</a></i>) i el consens (<i><a href="/wiki/Ijm%C3%A0" title="Ijmà">ijmà</a></i>) com a fonts del dret.</li> <li><a href="/wiki/Hanbalisme" title="Hanbalisme">Hanbalisme</a>. Fundada per <a href="/wiki/%C3%80hmad_ibn_H%C3%A0nbal" title="Àhmad ibn Hànbal">Àhmad ibn Hànbal</a> (<a href="/wiki/780" title="780">780</a>-<a href="/wiki/855" title="855">855</a>), un alumne d'<a href="/wiki/Aix-Xafi%C3%AD" title="Aix-Xafií">aix-Xafií</a>. Es considera l'escola més rigorosa de l'islam sunnita: l'Alcorà i la sunna són llei. Aquesta escola no els considera únicament una font del dret. Advoca per una interpretació i una aplicació literalista de l'islam. A l'Aràbia Saudita és l'escola jurídica oficial, prenent la forma més rigorosa del <a href="/wiki/Wahhabisme" title="Wahhabisme">wahhabisme</a>. Per tant, no accepta l'analogia ni l'<i><a href="/wiki/Ijtihad" title="Ijtihad">ijtihad</a></i> o interpretació lògica.</li></ul> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Madhhab_Map3.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/Madhhab_Map3.png/600px-Madhhab_Map3.png" decoding="async" width="600" height="291" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/Madhhab_Map3.png/900px-Madhhab_Map3.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/Madhhab_Map3.png/1200px-Madhhab_Map3.png 2x" data-file-width="8000" data-file-height="3882" /></a><figcaption> Distribució geogràfica dels <i>màdhhabs</i></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Classificació_històrica_de_les_escoles"><span id="Classificaci.C3.B3_hist.C3.B2rica_de_les_escoles"></span>Classificació històrica de les escoles</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Classificació històrica de les escoles"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els historiadors han diferit quant a la delineació exacta de les escoles en funció dels principis subjacents que segueixen. </p><p>Molts erudits tradicionals dividien l'islam sunnita en dos grups: </p> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Ahl_al-Ra%27y&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ahl al-Ra'y (encara no existeix)"><i>Ahl al-ray</i></a>, o ‘gent de la raó’, a causa del seu èmfasi en el judici i el discurs acadèmics; i</li> <li><a href="/w/index.php?title=Ahl_al-Hadith&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ahl al-Hadith (encara no existeix)">Ahl al-hadith</a>, o ‘gent del hadit’, a causa del seu èmfasi a restringir el pensament jurídic només al que es troba a les escriptures.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <p><a href="/wiki/Ibn_Khaldun" title="Ibn Khaldun">Ibn Khaldun</a> va definir tres escoles sunnites: el <a href="/wiki/Hanafisme" title="Hanafisme">hanafisme</a> que representa la raó, el <a href="/wiki/Zahirisme" title="Zahirisme">zahirisme</a> que representa la tradició i una escola mitjana més àmplia que engloba el <a href="/wiki/Xafiisme" title="Xafiisme">xafiisme</a>, el <a href="/wiki/Malikisme" title="Malikisme">malikisme</a> i el <a href="/wiki/Hanbalisme" title="Hanbalisme">hanbalisme</a>.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, el <a href="/wiki/Soldanat_Mameluc" title="Soldanat Mameluc">Soldanat Mameluc</a> va determinar que les úniques escoles sunnites acceptables eren el hanafisme, el malikisme, el xafiisme i el hanbalisme, excloent el zahirisme.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a> més tard va reafirmar l'estatus oficial de quatre escoles com a reacció al caràcter xiïta del seu arxirival ideològic i polític, l'<a href="/wiki/Imperi_Saf%C3%A0vida" title="Imperi Safàvida">Imperi Safàvida</a> de Pèrsia, tot i que el <a href="/wiki/Primer_Ministre_de_Sudan" title="Primer Ministre de Sudan">Primer Ministre del Sudan</a> <a href="/wiki/Sadiq_al-Mahdi" title="Sadiq al-Mahdi">Sadiq al-Mahdi</a>, així com el <a href="/w/index.php?title=Missatge_d%27Amman&action=edit&redlink=1" class="new" title="Missatge d'Amman (encara no existeix)">missatge d'Amman</a>, emès pel rei <a href="/wiki/Abdullah_II_de_Jord%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Abdullah II de Jordània">Abdullah II de Jordània</a>, reconeixen el zahirisme i mantenen el nombre d'escoles sunnites en cinc.<sup id="cite_ref-Hassan_32-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hassan-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-ammanmessage_33-0" class="reference"><a href="#cite_note-ammanmessage-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Diferències_a_les_escoles"><span id="Difer.C3.A8ncies_a_les_escoles"></span>Diferències a les escoles</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Diferències a les escoles"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/wiki/Gran_Mesquita_de_Kairuan" title="Gran Mesquita de Kairuan">gran mesquita de Kairuan</a> (també coneguda com la mesquita d'Uqba) a la ciutat de <a href="/wiki/Kairuan" title="Kairuan">Kairuan</a>, a <a href="/wiki/Tun%C3%ADsia" title="Tunísia">Tunísia</a>, va ser un important centre d'aprenentatge islàmic amb èmfasi en el <a href="/wiki/Malikisme" title="Malikisme">malikisme</a>, particularment del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> al XI.<sup id="cite_ref-futureIslam_34-0" class="reference"><a href="#cite_note-futureIslam-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Interpretar la llei islàmica derivant sentències específiques, com ara resar, es coneix comunament com <a href="/wiki/Fiqh" title="Fiqh">jurisprudència islàmica</a> (<i><a href="/wiki/Fiqh" title="Fiqh">fiqh</a></i>). Totes les escoles de dret tenen la seva pròpia tradició particular d'interpretar aquesta jurisprudència. Com que aquestes escoles representen metodologies clarament explicades per interpretar la llei islàmica, hi ha hagut pocs canvis en la metodologia respecte a cada escola. Tot i que el conflicte entre les escoles sovint era violent en el passat,<sup id="cite_ref-chib_35-0" class="reference"><a href="#cite_note-chib-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> les quatre escoles sunnites es reconeixen la validesa de les altres i han interaccionat en debats legals al llarg dels segles.<sup id="cite_ref-Hassan_32-1" class="reference"><a href="#cite_note-Hassan-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-ammanmessage_33-1" class="reference"><a href="#cite_note-ammanmessage-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tradició_teològica_sunnita_o_aqida"><span id="Tradici.C3.B3_teol.C3.B2gica_sunnita_o_aqida"></span>Tradició teològica sunnita o <i><a href="/wiki/Aqida" title="Aqida">aqida</a></i></h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Tradició teològica sunnita o aqida"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Alguns estudiosos islàmics es van plantejar qüestions que consideraven que no estaven contestades específicament per l'<a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a> o la <i><a href="/wiki/Sunna" title="Sunna">sunna</a></i>, sobretot pel que fa a assumptes filosòfics com la naturalesa de <a href="/wiki/Al%C2%B7l%C3%A0" title="Al·là">Déu</a>, la possibilitat del lliure albir o l'existència eterna de l'Alcorà. Es van desenvolupar diverses escoles de teologia i filosofia per contestar aquestes preguntes, cadascuna declarant-se fidel a l'Alcorà i a la tradició musulmana (<i>sunna</i>). Entre els musulmans sunnites, diverses escoles de pensament teològic van sorgir de les ciències del <i><a href="/wiki/Kalam" title="Kalam">kalam</a></i>, en oposició als textualistes que es mantenen ferms en l'afirmació dels textos sense interferir en especulacions filosòfiques, que veuen com una innovació en l'islam. Les tres escoles teològiques dominants són l'<a href="/wiki/Aixarisme" title="Aixarisme">aixarisme</a>, el <a href="/wiki/Maturidisme" title="Maturidisme">matudirisme</a> i l'<a href="/wiki/Atharisme" title="Atharisme">atharisme</a>. Les tres són acceptades per musulmans de tot el món i es consideren part de l'«ortodòxia islàmica». Hi ha acord pel que fa a les creences centrals de l'islam sunnita clàssic (els sis pilars de l'iman) i que estan consignades en el credo <i>tahawi</i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Aixarisme">Aixarisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Aixarisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Aixarisme" title="Aixarisme">Aixarisme</a></div> <p>L'<a href="/wiki/Aixarisme" title="Aixarisme">aixarisme</a> va ser fundat per <a href="/wiki/Abu-l-H%C3%A0ssan_al-Aixar%C3%AD" title="Abu-l-Hàssan al-Aixarí">Abu-l-Hàssan al-Aoxarí</a> (<a href="/wiki/874" title="874">874</a> - <a href="/wiki/936" title="936">936</a>). Aquesta escola teològica sobre el credo (<i>aqida)</i>, va ser adoptada per molts estudiosos musulmans i es va desenvolupar en diferents parts de món islàmic al llarg de la història. El cèlebre teòleg <a href="/wiki/Abu-H%C3%A0mid_al-Ghazal%C3%AD" title="Abu-Hàmid al-Ghazalí">Abu-Hàmid al-Ghazalí</a> va escriure extensament sobre aquest credo discutint-lo i acordant alguns dels seus principis.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La teologia de l'aixarisme emfatitza la revelació divina per sobre de la raó humana. En oposició als <a href="/wiki/Mutazilisme" title="Mutazilisme">mutazilistes</a>, els aixarites afirmen que l'ètica no pot derivar-se de la raó humana, sinó que les ordres de Déu, revelades a través de l'Alcorà i les Sunna (les pràctiques de Mahoma i els seus acompanyants, tal com han estat escrites en les tradicions o <i><a href="/wiki/Hadit" title="Hadit">hadit</a></i>), són la font única de tota moralitat i ètica. </p><p>Pel que fa a la naturalesa de Déu i els atributs divins, els teòlegs aixarites rebutgen la postura dels teòlegs mutazilistes que totes les referències a l'Alcorà respecte al fet que Déu té atributs reals eren metafòriques. Els aixarites insistien que aquests atributs eren "els que millor s'ajustaven a Sa Majestat". La llengua àrab és un llengua amplia en què una sola paraula pot tenir 15 significats diferents, de manera que els aixarites es proposen trobar el significat que millor s'ajusti a Déu i no sigui contradit en l'Alcorà. Per tant, quan Déu afirma a l'Alcorà, "Ell, que no s'assembla a res en la seva creació", això vol dir clarament que a Déu no se li pot atribuir cap part corporal ja que Ell va crear les parts corporals. Els aixarites tendeixen a emfatitzar l'omnipotència divina sobre el lliure albir i creuen que l'Alcorà és etern i no creat. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Maturidisme">Maturidisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Maturidisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Maturidisme" title="Maturidisme">Maturidisme</a></div> <p>El <a href="/wiki/Maturidisme" title="Maturidisme">maturidisme</a> és una tradició teològica fundada per <a href="/wiki/Abu-Mansur_al-Maturid%C3%AD" title="Abu-Mansur al-Maturidí">Abu-Mansur al-Maturidí</a> (<a href="/wiki/944" title="944">944</a>). El maturidisme va ser la tradició principal a l'Àsia Central basada en la <a href="/wiki/Hanafisme" title="Hanafisme">jurisprudència hanafita</a>.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Està més influenciada per les interpretacions perses de l'islam i menys per les tradicions establertes dins de la cultura àrab.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En contrast amb l'aproximació tradicionalista, el maturidisme permet rebutjar<i> <a href="/wiki/Hadit" title="Hadit">hadits</a></i> amb base exclusivament en la raó.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La revelació, però, segueix tenint importància en tant informa a les persones sobre allò que es troba més enllà dels seus límits intel·lectuals, com el concepte de la vida després de la mort. En contrast, l'ètica no requereix de profecia o revelació, sinó que es pot entendre exclusivament per la via de la raó. Una de les tribus, els <a href="/wiki/Dinastia_selj%C3%BAcida" title="Dinastia seljúcida">seljúcides</a>, van migrar a <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a>, on després s'establiria l'<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a>.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La seva escola preferida de jurisprudència va aconseguir una nova prominència a tot l'imperi, tot i que era seguida encara de manera gairebé exclusiva pels seguidors de l'escola <a href="/wiki/Hanafisme" title="Hanafisme">hanafita</a>, en tant que els seguidors del <a href="/wiki/Xafiisme" title="Xafiisme">xafiisme</a> i del <a href="/wiki/Malikisme" title="Malikisme">malikisme</a> dins de l'imperi seguien les escoles de pensament aixarita i atharita. Així doncs, allà on hi hagi seguidors del <a href="/wiki/Hanafisme" title="Hanafisme">hanafisme</a> es pot trobar el credo maturidita.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Atharisme_o_Teologia_Tradicionalista">Atharisme o Teologia Tradicionalista</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Atharisme o Teologia Tradicionalista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Atharisme" title="Atharisme">Atharisme</a></div> <p>La teologia tradicionalista o atharisme és un moviment d'erudits islàmics que rebutgen la teologia islàmica racionalista (<i><a href="/wiki/Kalam" title="Kalam">kalam</a> </i>) en favor d'un textualisme estricte a l'interpretar l'Alcorà i la sunna.<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El nom deriva de «tradició» en el seu sentit tècnic com traducció de la paraula àrab <i><a href="/wiki/Hadit" title="Hadit">hadit</a></i>. L'atharisme no té un fundador específic, ja que és la creença dels primers musulmans. No obstant això, l'<a href="/wiki/Imam" title="Imam">imam</a> <a href="/wiki/%C3%80hmad_ibn_H%C3%A0nbal" title="Àhmad ibn Hànbal">Àhmad ibn Hànbal</a> va exercir un paper històric en mantenir aquesta escola amb vida. Sosté que Déu és tal qual es descriu a si mateix en l'Alcorà i la Sunna, i s'aferra a les proves que es troba en les narracions autèntiques. </p><p>Els seguidors de la teologia tradicionalista creuen que el significat <i>dhàhir</i> (‘literal', ‘aparent’) de l'Alcorà i els hadits tenen autoritat exclusiva en assumptes de creença i de llei, i que l'ús de la disputa racional està prohibit fins i tot si verifica la veritat.<sup id="cite_ref-Halverson-36_44-0" class="reference"><a href="#cite_note-Halverson-36-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'involucren en una lectura literal de l'Alcorà, en oposició a una basada en <i>ta'wil </i> (interpretació metafòrica). No intenten conceptualitzar racionalment els significats de l'Alcorà i creuen que les seves realitats s'han de consignar solament a Déu (<i>tafwid</i>).<sup id="cite_ref-Halverson-3637_45-0" class="reference"><a href="#cite_note-Halverson-3637-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En essència, el text de l'Alcorà i els <i>hadit</i> s'accepten sense preguntar-se «com» (<i>bi-la kaifa</i>). </p><p>La teologia tradicionalista va sorgir com un grup d'estudiosos dels <i>hadit</i> que eventualment es va convertir en un moviment anomenat <i>ahl al-hadith </i>sota el lideratge d'<a href="/wiki/%C3%80hmad_ibn_H%C3%A0nbal" title="Àhmad ibn Hànbal">Àhmad ibn Hànbal</a>.<sup id="cite_ref-Lapidus130_46-0" class="reference"><a href="#cite_note-Lapidus130-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En qüestions de fe, es van enfrontar als <a href="/wiki/Mutazilisme" title="Mutazilisme">mutazilites</a> i altres corrents teològics, condemnant molts punts de la seva doctrina així com els mètodes racionalistes que usaven al defensar-los.<sup id="cite_ref-Lapidus130_46-1" class="reference"><a href="#cite_note-Lapidus130-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, <a href="/wiki/Abu_al-Hasan_al-Ash%27ari" class="mw-redirect" title="Abu al-Hasan al-Ash'ari">Abu-l-Hàssan al-Aixarí</a> i <a href="/wiki/Abu-Mansur_al-Maturid%C3%AD" title="Abu-Mansur al-Maturidí">Abu-Mansur al-Maturidí</a> van trobar un punt mig entre el racionalisme del mutazilisme i el literalisme del hanbalisme, usant els mètodes racionalistes defensats pels mutazilites per defensar la majoria de principis de la doctrina tradicionalista.<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Si bé els estudiosos, majoritàriament hanbalites, que van rebutjar aquesta síntesi eren la minoria, la seva aproximació emotiva i narrativa cap a la fe va seguir sent influent entre les masses urbanes en algunes àrees, particularment en el <a href="/wiki/Bagdad" title="Bagdad">Bagdad</a> del <a href="/wiki/Califat_Abb%C3%A0ssida" title="Califat Abbàssida">Califat Abbàssida</a>.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Mentre l'aixarisme i el maturidisme es consideren sovint l'«ortodòxia» sunnita, la teologia tradicionalista ha prosperat, rivalitzant amb aquests per ser anomenada també la fe sunnita ortodoxa.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En l'era moderna, aquest corrent ha tingut un impacte desproporcionat sobre la teologia islàmica, a l'ésser apropiat pel <a href="/wiki/Wahhabisme" title="Wahhabisme">wahhabisme</a> i altres corrents <a href="/wiki/Salafisme" title="Salafisme">salafistes</a> tradicionalistes, i ha crescut força més enllà dels confins del hanbalisme.<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Seguidors">Seguidors</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Seguidors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els sunnites creuen que els <i><a href="/wiki/Sahaba" title="Sahaba">sahaba</a></i>, companys del profeta Mahoma, són transmissors fidels de l'islam, ja que Déu i Mahoma van acceptar la seva integritat. Les fonts medievals fins i tot prohibeixen maleir-los o menysprear-los.<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta creença es basa en tradicions profètiques com la narrada per <a href="/wiki/Abd-Al%C2%B7lah_ibn_Massud" title="Abd-Al·lah ibn Massud">Abd-Al·lah ibn Massud</a>, en què Mahoma va dir: «les millors persones estan en la meva generació, després els que els segueixen i els que els segueixen després.» També es troba suport a aquesta perspectiva en l'Alcorà, d'acord amb els sunnites.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per tant, les històries dels <i>sahaba</i> també es tenen en compte de manera fiable per al coneixement de la fe islàmica. Els sunnites creuen també que els companys eren veritables creients, ja que a ells els va ser assignada la tasca de compilar l'Alcorà. </p><p>L'islam sunnita no té una jerarquia formal. Els líders són informals, i guanyen influència a través de l'estudi per fer-se erudits de la llei islàmica (<i><a href="/wiki/Xaria" title="Xaria">xaria</a></i>) o la teologia islàmica (<i><a href="/wiki/Kalam" title="Kalam">kalam</a></i>). El lideratge religiós i polític està en principi obert a tots els musulmans.<sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'acord amb el Centre Islàmic de Columbia (Carolina de Sud, Estats Units) qualsevol persona amb intel·ligència i voluntat pot ser un erudit islàmic. Durant els serveis de dia a les mesquites els divendres la congregació tria a una persona ben formada per dirigir el servei, coneguda com un <i><a href="/wiki/Khatib" title="Khatib">khàtib</a></i> (‘el que parla’).<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un estudi dut a terme pel Pew Research Center el 2010 i publicat el gener de 2011 <sup id="cite_ref-pewmuslim2_56-0" class="reference"><a href="#cite_note-pewmuslim2-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va trobar que hi ha mil sis-cents milions de musulmans al món, dels quals s'estima que un 85-90% són sunnites.<sup id="cite_ref-Sunni_57-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sunni-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sunni_Islam" class="extiw" title="commons:Category:Sunni Islam">Sunnisme</a></b></i></div></div> </div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Islam</i>, Microsoft ® Encarta ® 2007 (en francès).</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHughes2013"><span style="font-variant: small-caps;">Hughes</span>, Aaron. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=95jSBFFaDkUC&pg=PA115"><i>Muslim Identities: An Introduction to Islam</i></a>, 2013, p. 115. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-231-53192-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-231-53192-4">ISBN 978-0-231-53192-4</a></span>. «It is a mistake to assume, as is frequently done, that Sunni Islam emerged as normative from the chaotic period following Muhammad's death and that the other two movements simply developed out of it. This assumption is based in... the taking of later and often highly ideological sources as accurate historical portrayals – and in part on the fact that the overwhelming majority of Muslims throughout the world follows now what emerged as Sunni Islam in the early period.»</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Muslim+Identities%3A+An+Introduction+to+Islam&rft.date=2013&rft.pages=115&rft.isbn=978-0-231-53192-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D95jSBFFaDkUC%26pg%3DPA115"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHughes2013"><span style="font-variant: small-caps;">Hughes</span>, Aaron. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=95jSBFFaDkUC&pg=PA115"><i>Muslim Identities: An Introduction to Islam</i></a>, 2013, p. 116. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-231-53192-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-231-53192-4">ISBN 978-0-231-53192-4</a></span>. «Each of these sectarian movements... used the other to define itself more clearly and in the process to articulate its doctrinal contents and rituals.»</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Muslim+Identities%3A+An+Introduction+to+Islam&rft.date=2013&rft.pages=116&rft.isbn=978-0-231-53192-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D95jSBFFaDkUC%26pg%3DPA115"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Tore Kjeilen. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20181001160622/http://lexicorient.com/e.o/ali.htm">Lexic Orient.com</a>».  Lexic Orient.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://lexicorient.com/e.o/ali.htm">original</a> el 2018-10-01. [Consulta: 5 juny 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFEl-Hibri2010"><span style="font-variant: small-caps;">El-Hibri</span>, Tayeb. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/Parable-Politics-Early-Islamic-History-ebook/dp/B0060LSOCE/ref=mt_kindle?_encoding=UTF8&me="><i>Parable and Politics in Early Islamic History:The Rashidun Caliphs</i></a>.  Nova York Chichester West Sussex: A Columbia University Press, 22 octubre 2010, p. 526 (kindle). <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-231-52165-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-231-52165-9">ISBN 978-0-231-52165-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Parable+and+Politics+in+Early+Islamic+History%3AThe+Rashidun+Caliphs&rft.aulast=El-Hibri&rft.aufirst=Tayeb&rft.date=22+octubre+2010&rft.pub=A+Columbia+University+Press&rft.place=Nova+York+Chichester+West+Sussex&rft.pages=526+%28kindle%29&rft.isbn=978-0-231-52165-9&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.amazon.com%2FParable-Politics-Early-Islamic-History-ebook%2Fdp%2FB0060LSOCE%2Fref%3Dmt_kindle%3F_encoding%3DUTF8%26me%3D"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMaududi2000"><span style="font-variant: small-caps;">Maududi</span>, Abul A'la. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=lDfeCQzP1cYC&pg=PT1"><i>Khilafat o Malookiat</i></a> (en urdu).  Lahore, Pakistan: Adara Tarjuman-ul-Quran (Private) Ltd, Urdu Bazar, Lahore, Pakistan, juliol 2000, p. 105–153.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Khilafat+o+Malookiat&rft.aulast=Maududi&rft.aufirst=Abul+A%27la&rft.date=juliol+2000&rft.pub=Adara+Tarjuman-ul-Quran+%28Private%29+Ltd%2C+Urdu+Bazar%2C+Lahore%2C+Pakistan&rft.place=Lahore%2C+Pakistan&rft.pages=105%E2%80%93153&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DlDfeCQzP1cYC%26pg%3DPT1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHazleton2009"><span style="font-variant: small-caps;">Hazleton</span>, Lesley. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/afterprophetepic0000hazl/page/193"><i>After the Prophet:The Epic Story of Shia-Sunni Split in Islam</i></a>.  Nova York, London, Toronto, Sydney, Auckland: Anchor (Doubleday), 4 setembre 2009, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/afterprophetepic0000hazl/page/193">193 (kindle)</a>. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0385523936" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0385523936">ISBN 978-0385523936</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=After+the+Prophet%3AThe+Epic+Story+of+Shia-Sunni+Split+in+Islam&rft.aulast=Hazleton&rft.aufirst=Lesley&rft.date=4+setembre+2009&rft.pub=Anchor+%28Doubleday%29&rft.place=Nova+York%2C+London%2C+Toronto%2C+Sydney%2C+Auckland&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fafterprophetepic0000hazl%2Fpage%2F193+193+%28kindle%29%5D&rft.isbn=978-0385523936&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fafterprophetepic0000hazl%2Fpage%2F193"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFIrving1859"><span style="font-variant: small-caps;">Irving</span>, Washington. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=TWAOAAAAQAAJ"><i>Lives of the Successors of Mahomet</i></a>.  Sunnyside: W. Clowes, 1859, p. 163–218. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1273126963" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1273126963">ISBN 978-1273126963</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Lives+of+the+Successors+of+Mahomet&rft.aulast=Irving&rft.aufirst=Washington&rft.date=1859&rft.pub=W.+Clowes&rft.place=Sunnyside&rft.pages=163%E2%80%93218&rft.isbn=978-1273126963&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DTWAOAAAAQAAJ"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Nadvi</span>, Syed Abul Hasan Ali. <i>Al-Murtaza</i> (en urdu).  Karachi Pakistan: Majlis-e-Nashriyat-e-Islam, p. 218–382.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Al-Murtaza&rft.aulast=Nadvi&rft.aufirst=Syed+Abul+Hasan+Ali&rft.pub=Majlis-e-Nashriyat-e-Islam&rft.place=Karachi+Pakistan&rft.pages=218%E2%80%93382"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMaududi2000"><span style="font-variant: small-caps;">Maududi</span>, Abul A'la. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=lDfeCQzP1cYC&pg=PT1"><i>Khilafat o Malookiat</i></a> (en urdu).  Lahore, Pakistan: Adara Tarjuman-ul-Quran (Private) Ltd, Urdu Bazar, Lahore, Pakistan, juliol 2000, p. 90.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Khilafat+o+Malookiat&rft.aulast=Maududi&rft.aufirst=Abul+A%27la&rft.date=juliol+2000&rft.pub=Adara+Tarjuman-ul-Quran+%28Private%29+Ltd%2C+Urdu+Bazar%2C+Lahore%2C+Pakistan&rft.place=Lahore%2C+Pakistan&rft.pages=90&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DlDfeCQzP1cYC%26pg%3DPT1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFJafri976"><span style="font-variant: small-caps;">Jafri</span>, Syed Husain Mohammad. <i>The Origins and Early Development of Shi'a Islam (Millennium (Series)) (The Millennium (Series).)</i>.  Karachi, Pakistan: Oxford University Press (First Published By Longman Group Ltd and Librairie du Liban 1979), 976, p. 108–109. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780195793871" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780195793871">ISBN 9780195793871</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Origins+and+Early+Development+of+Shi%27a+Islam+%28Millennium+%28Series%29%29+%28The+Millennium+%28Series%29.%29&rft.aulast=Jafri&rft.aufirst=Syed+Husain+Mohammad&rft.date=976&rft.pub=Oxford+University+Press+%28First+Published+By+Longman+Group+Ltd+and+Librairie+du+Liban+1979%29&rft.place=Karachi%2C+Pakistan&rft.pages=108%E2%80%93109&rft.isbn=9780195793871"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKennedy2016"><span style="font-variant: small-caps;">Kennedy</span>, Hugh. <i>The Early Abbasid Caliphate: A Political History (Routledge Revivals) 1st Edition</i>.  Oxon: Routledge, 2016, p. 15–16. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1138953215" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1138953215">ISBN 978-1138953215</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Early+Abbasid+Caliphate%3A+A+Political+History+%28Routledge+Revivals%29+1st+Edition&rft.aulast=Kennedy&rft.aufirst=Hugh&rft.date=2016&rft.pub=Routledge&rft.place=Oxon&rft.pages=15%E2%80%9316&rft.isbn=978-1138953215"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Gail Minault, <i>The Khilafat Movement: Religious Symbolism and Political Mobilization in India</i> (1982).</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRogan2015"><span style="font-variant: small-caps;">Rogan</span>, Eugene. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=tP-4BAAAQBAJ"><i>The Fall of the Ottomans</i></a>.  UK: Penguin UK, 26 febrer 2015. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780141968704" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780141968704">ISBN 9780141968704</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Fall+of+the+Ottomans&rft.aulast=Rogan&rft.aufirst=Eugene&rft.date=26+febrer+2015&rft.pub=Penguin+UK&rft.place=UK&rft.isbn=9780141968704&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DtP-4BAAAQBAJ"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Ian Harris; Stuart Mews; Paul Morris; John Shepherd. <i>Contemporary Religions: A World Guide</i>, 1992, p. 369. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-582-08695-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-582-08695-1">ISBN 978-0-582-08695-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Contemporary+Religions%3A+A+World+Guide&rft.au=Ian+Harris&rft.date=1992&rft.pages=369&rft.isbn=978-0-582-08695-1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Bowen">Bowen, Wayne H.. <i>The History of Saudi Arabia</i>, 2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-313-34012-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-313-34012-3">ISBN 978-0-313-34012-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+History+of+Saudi+Arabia&rft.au=Bowen%2C+Wayne+H.&rft.date=2007&rft.isbn=978-0-313-34012-3"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Hitti</span>, Philip K. <i>History of The Arabs</i>. Tenth.  Macmillan Education, p. 689–741. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0333098714" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0333098714">ISBN 978-0333098714</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+The+Arabs&rft.aulast=Hitti&rft.aufirst=Philip+K.&rft.edition=Tenth&rft.pub=Macmillan+Education&rft.pages=689%E2%80%93741&rft.isbn=978-0333098714"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKepel2003"><span style="font-variant: small-caps;">Kepel</span>, Gilles. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=OLvTNk75hUoC&pg=PA318"><i>Jihad: The Trail of Political Islam</i></a>, 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-84511-257-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-84511-257-8">ISBN 978-1-84511-257-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Jihad%3A+The+Trail+of+Political+Islam&rft.date=2003&rft.isbn=978-1-84511-257-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DOLvTNk75hUoC%26pg%3DPA318"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFWiktorowicz2005"><span style="font-variant: small-caps;">Wiktorowicz</span>, Quintan «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170214205841/http://afil.tamu.edu/Readings%202015/Sena--Studies%20in%20Conflict%20and%20Terrorism.pdf">A Genealogy of Radical Islam</a>». <i>Studies in Conflict & Terrorism</i>, 28, 2, 2005, pàg. 83. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://afil.tamu.edu/Readings%202015/Sena--Studies%20in%20Conflict%20and%20Terrorism.pdf">original</a> el 2017-02-14. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F10576100590905057">10.1080/10576100590905057</a>.</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170214205841/http://afil.tamu.edu/Readings%202015/Sena--Studies%20in%20Conflict%20and%20Terrorism.pdf">Arxivat</a> 2017-02-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMinahan2002"><span style="font-variant: small-caps;">Minahan</span>, James. <i>Encyclopedia of the Stateless Nations</i>, 2002, p. 547.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+the+Stateless+Nations&rft.date=2002&rft.pages=547"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «Profile: Abu Bakr al-Baghdadi». <i>BBC</i>, 15-05-2015.</span></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAdam2017"><span style="font-variant: small-caps;">Adam</span>, Smith «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://metro.co.uk/2017/10/02/thousands-of-muslims-protest-against-isis-and-terrorism-in-london-6971956/">Thousands of Muslims protest against isis and terrorism in London</a>». <i>Metro News</i> [Londres], 02-10-2017.</span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDa_Silva2017"><span style="font-variant: small-caps;">Da Silva</span>, Chantel «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.independent.co.uk/news/world/europe/cologne-rally-muslims-protest-islamic-extremism-germany-terror-attacks-uk-nichtmituns-not-with-us-a7792876.html">Cologne rally: As many as 10,000 Muslims to protest Islamic extremism</a>». <i>Independent</i> [Cologne], 16-06-2017.</span></span> </li> <li id="cite_note-Pink_pp_114-116-24"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Pink_pp_114-116_24-0">24,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Pink_pp_114-116_24-1">24,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Johanna Pink (2010). <i>Sunnitischer Tafsīr in der modernen islamischen Welt: Akademische Traditionen, Popularisierung und nationalstaatliche Interessen</i>. Brill, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789004185920" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789004185920">ISBN 9789004185920</a>, pp. 114-116.</span> </li> <li id="cite_note-Pink_pp_120-121-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Pink_pp_120-121_25-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Johanna Pink (2010). <i>Sunnitischer Tafsīr in der modernen islamischen Welt: Akademische Traditionen, Popularisierung und nationalstaatliche Interessen</i>. Brill, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789004185920" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789004185920">ISBN 9789004185920</a>, pp. 120-121.</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120227161339/http://www.patheos.com/Library/Sunni-Islam/Beliefs/Afterlife-and-Salvation.html">Sunni Islam Afterlife and Salvation</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.patheos.com/Library/Sunni-Islam/Beliefs/Afterlife-and-Salvation.html">original</a> el 2012-02-27.</span></span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171222051645/http://www.dar-alifta.org/Foreign/ViewArticle.aspx?ID=64&CategoryID=2">Dr Al-Ifta Al-Missriyyah</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dar-alifta.org/Foreign/ViewArticle.aspx?ID=64&CategoryID=2">original</a> el 2017-12-22.</span></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Murtada Mutahhari, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.al-islam.org/al-tawhid/ijtihad-legislation.htm">The Role of Ijtihad in Legislation</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120304212400/http://www.al-islam.org/al-tawhid/ijtihad-legislation.htm">Arxivat</a> 2012-03-04 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.al-islam.org/al-tawhid/">Al-Tawhid</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120307104831/http://www.al-islam.org/al-tawhid/">Arxivat</a> 2012-03-07 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. volume IV, No. 2, Publisher: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.itf.org.ir/">Islamic Thought Foundation</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120314212635/http://www.itf.org.ir/">Arxivat</a> 2012-03-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">Meinhaj Hussain, A New Medina, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20130103002610/http://www.grandestrategy.com/2012/01/6655434312-chapter-nine-new-medina.html">The Legal System</a>, Grande Strategy, January 5th, 2012</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Ign%C3%A1c_Goldziher&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ignác Goldziher (encara no existeix)">Ignác Goldziher</a>, <i>The Zahiris</i>, p. 5. Trns. Wolfgang Behn, intro. <a href="/w/index.php?title=Camilla_Adang&action=edit&redlink=1" class="new" title="Camilla Adang (encara no existeix)">Camilla Adang</a>. Volume three of Brill Classics in Islam. <a href="/wiki/Leiden" title="Leiden">Leiden</a>: <a href="/wiki/Brill_Publishers" class="mw-redirect" title="Brill Publishers">Brill Publishers</a>, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789004162419" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789004162419">ISBN 9789004162419</a></span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> «Law, Islamic». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.encyclopedia.com/topic/Islamic_law.aspx"><i>Encyclopedia.com</i></a> [Consulta: 13 març 2012].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia.com&rft.atitle=Law%2C+Islamic&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.encyclopedia.com%2Ftopic%2FIslamic_law.aspx"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Hassan-32"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Hassan_32-0">32,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Hassan_32-1">32,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Hassan Ahmed Ibrahim, "An Overview of al-Sadiq al-Madhi's Islamic Discourse." Taken from <i>The Blackwell Companion to Contemporary Islamic Thought</i>, p. 172. Ed. Ibrahim Abu-Rabi'. <a href="/w/index.php?title=Hoboken,_New_Jersey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hoboken, New Jersey (encara no existeix)">Hoboken</a>: <a href="/w/index.php?title=Wiley-Blackwell&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wiley-Blackwell (encara no existeix)">Wiley-Blackwell</a>, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4051-7848-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4051-7848-8">ISBN 978-1-4051-7848-8</a></span> </li> <li id="cite_note-ammanmessage-33"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ammanmessage_33-0">33,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ammanmessage_33-1">33,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130202045430/http://ammanmessage.com/index.php?option=com_content&task=view&id=91&Itemid=74">AmmanMessage.com – The Official Site</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ammanmessage.com/index.php?option=com_content&task=view&id=91&Itemid=74">original</a> el 2013-02-02.</span></span> </li> <li id="cite_note-futureIslam-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-futureIslam_34-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Wilfrid Scawen Blunt and Riad Nourallah, <i>The future of Islam</i>, Routledge, 2002, page 199</span> </li> <li id="cite_note-chib-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-chib_35-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Chibli Mallat, <i>Introduction to Middle Eastern Law</i>, p. 116. Oxford: Oxford University Press, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-923049-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-923049-5">ISBN 978-0-19-923049-5</a></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">J. B. Schlubach. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100304153120/http://fethullahgulenforum.org/articles/13/fethullah-gulen-al-ghazzali-on-tolerance">Fethullah Gülen and Al-Ghazzali on Tolerance</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fethullahgulenforum.org/articles/13/fethullah-gulen-al-ghazzali-on-tolerance">original</a> el 2010-03-04. [Consulta: 7 gener 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Marlène Laruelle Being <i>Muslim in Central Asia: Practices, Politics, and Identities</i> BRILL, 11.01.2018 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789004357242" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789004357242">ISBN 9789004357242</a> p. 21</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text">Marlène Laruelle <i>Being Muslim in Central Asia: Practices, Politics, and Identities</i> BRILL, 11.01.2018 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789004357242" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789004357242">ISBN 9789004357242</a> p. 21</span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">Rico Isaacs, Alessandro Frigerio <i>Theorizing Central Asian Politics: The State, Ideology and Power</i> Springer, 2018 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9783319973555" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9783319973555">ISBN 9783319973555</a> p. 108</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060223020644/http://philtar.ucsm.ac.uk/encyclopedia/islam/sunni/matur.html">Maturidiyyah</a>». <i>Philtar</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://philtar.ucsm.ac.uk/encyclopedia/islam/sunni/matur.html">original</a> el 2006-02-23. [Consulta: 1r abril 2006].</span></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Jeffry R. Halverson. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=IYzGAAAAQBAJ"><i>Theology and Creed in Sunni Islam: The Muslim Brotherhood, Ash'arism, and Political Sunnism</i></a>.  <a href="/w/index.php?title=Palgrave_Macmillan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Palgrave Macmillan (encara no existeix)">Palgrave Macmillan</a>, 2010, p. 23–24. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780230106581" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780230106581">ISBN 9780230106581</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Theology+and+Creed+in+Sunni+Islam%3A+The+Muslim+Brotherhood%2C+Ash%27arism%2C+and+Political+Sunnism&rft.au=Jeffry+R.+Halverson&rft.date=2010&rft.pub=%5B%5BPalgrave+Macmillan%5D%5D&rft.pages=23%E2%80%9324&rft.isbn=9780230106581&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIYzGAAAAQBAJ"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Shamim Akhter. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=wikG_iOhSc8C"><i>Faith & Philosophy of Islam</i></a>.  Kalpaz Publications, 2009, p. 174. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788178357195" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788178357195">ISBN 9788178357195</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Faith+%26+Philosophy+of+Islam&rft.au=Shamim+Akhter&rft.date=2009&rft.pub=Kalpaz+Publications&rft.pages=174&rft.isbn=9788178357195&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DwikG_iOhSc8C"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAbrahamov2014"><span style="font-variant: small-caps;">Abrahamov</span>, Binyamin. «Scripturalist and Traditionalist Theology». A: Sabine Schmidtke. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.oxfordhandbooks.com/view/10.1093/oxfordhb/9780199696703.001.0001/oxfordhb-9780199696703-e-025"><i>The Oxford Handbook of Islamic Theology</i></a>.  Oxford: Oxford University Press, 2014.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+Handbook+of+Islamic+Theology&rft.atitle=Scripturalist+and+Traditionalist+Theology&rft.aulast=Abrahamov&rft.aufirst=Binyamin&rft.date=2014&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Oxford&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.oxfordhandbooks.com%2Fview%2F10.1093%2Foxfordhb%2F9780199696703.001.0001%2Foxfordhb-9780199696703-e-025"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Halverson-36-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Halverson-36_44-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHalverson2010"><span style="font-variant: small-caps;">Halverson</span>, Jeffry R. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/theologycreedsun00halv"><i>Theology and Creed in Sunni Islam: The Muslim Brotherhood, Ash'arism, and Political Sunnism</i></a>.  Palgrave Macmillan, 2010, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/theologycreedsun00halv/page/n44">36</a>. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781137473578" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781137473578">ISBN 9781137473578</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Theology+and+Creed+in+Sunni+Islam%3A+The+Muslim+Brotherhood%2C+Ash%27arism%2C+and+Political+Sunnism&rft.aulast=Halverson&rft.aufirst=Jeffry+R.&rft.date=2010&rft.pub=Palgrave+Macmillan&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ftheologycreedsun00halv%2Fpage%2Fn44+36%5D&rft.isbn=9781137473578&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ftheologycreedsun00halv"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Halverson-3637-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Halverson-3637_45-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHalverson2010"><span style="font-variant: small-caps;">Halverson</span>, Jeffry R. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/theologycreedsun00halv"><i>Theology and Creed in Sunni Islam: The Muslim Brotherhood, Ash'arism, and Political Sunnism</i></a>.  Palgrave Macmillan, 2010, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/theologycreedsun00halv/page/n44">36</a>–37. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781137473578" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781137473578">ISBN 9781137473578</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Theology+and+Creed+in+Sunni+Islam%3A+The+Muslim+Brotherhood%2C+Ash%27arism%2C+and+Political+Sunnism&rft.aulast=Halverson&rft.aufirst=Jeffry+R.&rft.date=2010&rft.pub=Palgrave+Macmillan&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ftheologycreedsun00halv%2Fpage%2Fn44+36%5D%E2%80%9337&rft.isbn=9781137473578&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ftheologycreedsun00halv"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Lapidus130-46"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Lapidus130_46-0">46,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Lapidus130_46-1">46,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLapidus2014"><a href="/w/index.php?title=Ira_M._Lapidus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ira M. Lapidus (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Lapidus</span>, Ira M.</a> <i>A History of Islamic Societies</i>.  Cambridge University Press (Kindle edition), 2014, p. 130. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-51430-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-51430-9">ISBN 978-0-521-51430-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+History+of+Islamic+Societies&rft.aulast=Lapidus&rft.aufirst=Ira+M.&rft.date=2014&rft.pub=Cambridge+University+Press+%28Kindle+edition%29&rft.pages=130&rft.isbn=978-0-521-51430-9"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLapidus2014"><a href="/w/index.php?title=Ira_M._Lapidus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ira M. Lapidus (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Lapidus</span>, Ira M.</a> <i>A History of Islamic Societies</i>.  Cambridge University Press (Kindle edition), 2014, p. 123–124. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-51430-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-51430-9">ISBN 978-0-521-51430-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+History+of+Islamic+Societies&rft.aulast=Lapidus&rft.aufirst=Ira+M.&rft.date=2014&rft.pub=Cambridge+University+Press+%28Kindle+edition%29&rft.pages=123%E2%80%93124&rft.isbn=978-0-521-51430-9"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBlankinship2008"><a href="/w/index.php?title=Khalid_Yahya_Blankinship&action=edit&redlink=1" class="new" title="Khalid Yahya Blankinship (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Blankinship</span>, Khalid</a>. Tim Winter. <i>The early creed</i>. The Cambridge Companion to Classical Islamic Theology.  Cambridge University Press (Kindle edition), 2008, p. 53.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+early+creed&rft.aulast=Blankinship&rft.aufirst=Khalid&rft.date=2008&rft.pub=Cambridge+University+Press+%28Kindle+edition%29&rft.pages=53"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHalverson2010"><span style="font-variant: small-caps;">Halverson</span>, Jeffry R. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/theologycreedsun00halv"><i>Theology and Creed in Sunni Islam: The Muslim Brotherhood, Ash'arism, and Political Sunnism</i></a>.  Palgrave Macmillan, 2010, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/theologycreedsun00halv/page/n43">35</a>. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781137473578" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781137473578">ISBN 9781137473578</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Theology+and+Creed+in+Sunni+Islam%3A+The+Muslim+Brotherhood%2C+Ash%27arism%2C+and+Political+Sunnism&rft.aulast=Halverson&rft.aufirst=Jeffry+R.&rft.date=2010&rft.pub=Palgrave+Macmillan&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ftheologycreedsun00halv%2Fpage%2Fn43+35%5D&rft.isbn=9781137473578&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ftheologycreedsun00halv"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBrown2009"><span style="font-variant: small-caps;">Brown</span>, Jonathan A.C.. <i>Hadith: Muhammad's Legacy in the Medieval and Modern World</i>.  Oneworld Publications (Kindle edition), 2009, p. 180. «The Ash'ari school of theology is often called the Sunni 'orthodoxy.' But the original ahl al-hadith, early Sunni creed from which Ash'arism evolved has continued to thrive alongside it as a rival Sunni 'orthodoxy' as well.»</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hadith%3A+Muhammad%27s+Legacy+in+the+Medieval+and+Modern+World&rft.aulast=Brown&rft.aufirst=Jonathan+A.C.&rft.date=2009&rft.pub=Oneworld+Publications+%28Kindle+edition%29&rft.pages=180"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHoover2014"><span style="font-variant: small-caps;">Hoover</span>, Jon. Sabine Schmidtke. <i>The Oxford Handbook of Islamic Theology</i>. 1.  Oxford: Oxford University Press, 2014. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780199696703" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780199696703">ISBN 9780199696703</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+Handbook+of+Islamic+Theology&rft.aulast=Hoover&rft.aufirst=Jon&rft.date=2014&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Oxford&rft.pages=625&rft.isbn=9780199696703"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text">Coeli Fitzpatrick Ph.D., Adam Hani Walker <i>Muhammad in History, Thought, and Culture: An Encyclopedia of the Prophet of God [2 volumes]</i> ABC-CLIO, 25.04.2014 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781610691789" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781610691789">ISBN 9781610691789</a> p. 106-107</span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://quran.com/009/100">9:100</a></span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text">Simone Chambers, Peter Nosco <i>Dissent on Core Beliefs: Religious and Secular Perspectives</i> Cambridge University Press, 23.04.2015 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781107101524" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781107101524">ISBN 9781107101524</a> p. 138</span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text">Masjid al-Muslimiin. "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://almasjid.com/content/organizational_structure_islam">Organizational Structure Of Islam</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081001220204/http://www.almasjid.com/content/organizational_structure_islam">Arxivat</a> 2008-10-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.," The Islamic Center of Columbia (South Carolina). Accessed 07 December 2013.</span> </li> <li id="cite_note-pewmuslim2-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-pewmuslim2_56-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130309233947/http://www.pewforum.org/future-of-the-global-muslim-population-regional-middle-east.aspx">Region: Middle East-North Africa</a>». <i>The Future of the Global Muslim Population – Executive Summary</i>.  Pew Research Center, 27-01-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://pewforum.org/future-of-the-global-muslim-population-regional-middle-east.aspx">original</a> el 2013-03-09. [Consulta: 3 abril 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-Sunni-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sunni_57-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Veure: <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=NI1G_9j1AhcC&pg=PA51">Eastern Europe Russia and Central Asia</a> "some 80% of the worlds Muslims are Sunni"</li> <li><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110604221011/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2122.html">Religions</a>». <i>The World Factbook</i>.  Central Intelligence Agency (CIA). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2122.html">original</a> el 2011-06-04. [Consulta: 8 desembre 2011]. «Sunni Islam accounts for over 75% of the world's Muslim population»</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120317195234/http://www.galesburg.com/newsnow/x917961022/Sue-Hulett-U-S-should-focus-on-sanctions-against-Iran">Sue Hellett;U.S. should focus on sanctions against Iran</a> "Sunnis make up over 75 percent of the world's Muslim population"</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=nVcmKRyID2EC&pg=PA15">Iran, Israel and the United States</a> "Sunni, accounts for over 75% of the Islamic population"</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=qHXbGOUuF9YC&pg=PA252">A dictionary of modern politics</a> "probably 80% of the worlds Muslims are Sunni"</li> <li><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130730044011/http://www.pewforum.org/Muslim/Mapping-the-Global-Muslim-Population.aspx">Mapping the Global Muslim Population: A Report on the Size and Distribution of the World's Muslim Population</a>». <i><a href="/w/index.php?title=Pew_Research_Center&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pew Research Center (encara no existeix)">Pew Research Center</a></i>, 07-10-2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://pewforum.org/Muslim/Mapping-the-Global-Muslim-Population.aspx">original</a> el 2013-07-30. [Consulta: 24 agost 2010]. «Of the total Muslim population, 10–13% are Shia Muslims and 87–90% are Sunni Muslims.»</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/6213248.stm">Quick guide: Sunnis and Shias</a>». <i>BBC News</i>, 06-12-2011 [Consulta: 18 desembre 2011]. «The great majority of Muslims are Sunnis – estimates suggest the figure is somewhere between 85% and 90%.»</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.usatoday.com/news/religion/2007-09-24-muslim-tension_N.htm">United in Islam, Divided in Practice</a>». <i>USA Today</i>, 24-09-2007 [Consulta: 22 gener 2019]. «Among the world's estimated 1.4 billion Muslims, about 85% are Sunni and about 15% are Shiite.»</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=D5_N97bAiJ0C&pg=PA3">Sunni Islam: Oxford Bibliographies Online Research Guide</a> "Sunni Islam is the dominant division of the global Muslim community, and throughout history it has made up a substantial majority (85 to 90 percent) of that community."</li></ul> </span></li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sunnisme&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Corrents_de_l%27islam" title="Corrents de l'islam">Corrents de l'islam</a></li> <li><a href="/wiki/Guerra_freda_isl%C3%A0mica" title="Guerra freda islàmica">Guerra freda islàmica</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Islam" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background:#548B54;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Islam" title="Plantilla:Islam"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Islam" class="background:#548B54;" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Islam" title="Islam"><span style="color: white; font-size:medium;">Islam</span></a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#548B54;"><a href="/wiki/Categoria:Pr%C3%A0ctiques_i_creences_de_l%27islam" title="Categoria:Pràctiques i creences de l'islam"><span style="color: white;">Creences i pràctiques</span></a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:#FAFAD2;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Aqida" title="Aqida">Articles de fe</a>: <a href="/wiki/Tawhid" title="Tawhid">unitat de Déu</a>, <a href="/wiki/%C3%80ngels_a_l%27islam" class="mw-redirect" title="Àngels a l'islam">àngels</a>, <a href="/wiki/Textos_sagrats_de_l%27islam" title="Textos sagrats de l'islam">llibres revelats</a>, <a href="/wiki/Profetes_a_l%27islam" class="mw-redirect" title="Profetes a l'islam">profetes</a>, <a href="/wiki/Escatologia_isl%C3%A0mica" title="Escatologia islàmica">judici final</a>, <a href="/wiki/Predestinaci%C3%B3_en_l%27islam" title="Predestinació en l'islam">destí</a><br /><a href="/wiki/Pilars_de_l%27islam" title="Pilars de l'islam">Pilars de l'islam</a>: <i><a href="/wiki/Xahada" title="Xahada">xahada</a></i> (declaració de fe), <i><a href="/wiki/Zakat" title="Zakat">zakat</a></i> (impost alcorànic), <i><a href="/wiki/Preg%C3%A0ria_salat" title="Pregària salat">salat</a></i> (pregària canònica), <i><a href="/wiki/Sawm" title="Sawm">sawm</a></i> (dejuni del ramadà), <i><a href="/wiki/Hajj" title="Hajj">hajj</a></i> (pelegrinatge) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gihad" title="Gihad">gihad</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Halal" title="Halal">alimentació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hijab" title="Hijab">indumentària</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Celebracions_isl%C3%A0miques" title="Celebracions islàmiques">celebracions</a></div></td><td class="navbox-image" rowspan="7" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mosque.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Mosque.svg/115px-Mosque.svg.png" decoding="async" width="115" height="191" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Mosque.svg/173px-Mosque.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Mosque.svg/230px-Mosque.svg.png 2x" data-file-width="346" data-file-height="575" /></a></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#548B54;"><a href="/wiki/Categoria:Texts_i_lleis_isl%C3%A0miques" title="Categoria:Texts i lleis islàmiques"><span style="color: white;">Texts i lleis</span></a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:#FAFAE4;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hadit" title="Hadit">hadits</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sunna" title="Sunna">sunna</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Xaria" title="Xaria">xaria</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fiqh" title="Fiqh">jurisprudència</a> (<i><a href="/wiki/Ijm%C3%A0" title="Ijmà">ijmà</a></i>, <i><a href="/wiki/Qiy%C3%A0s" title="Qiyàs">qiyàs</a></i>, <i><a href="/wiki/Taqlid" title="Taqlid">taqlid</a></i>, <i><a href="/wiki/Ijtihad" title="Ijtihad">ijtihad</a></i>)</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#548B54;"><a href="/wiki/M%C3%A0dhhab" title="Màdhhab"><span style="color: white;">Escoles jurídiques</span></a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:#FAFAD2;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Malikisme" title="Malikisme">malikita</a>, <a href="/wiki/Hanafisme" title="Hanafisme">hanafita</a>, <a href="/wiki/Xafiisme" title="Xafiisme">xafiïta</a>, <a href="/wiki/Hanbalisme" title="Hanbalisme">hanbalita</a>, <a href="/wiki/Jafarisme" title="Jafarisme">jafarita</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#548B54;"><a href="/wiki/Corrents_de_l%27islam" title="Corrents de l'islam"><span style="color: white;">Corrents de l'islam</span></a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:#FAFAE4;"><div style="padding:0em 0.25em"><a class="mw-selflink selflink">sunnisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Xiisme" title="Xiisme">xiisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Kharigisme" title="Kharigisme">kharigisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sufisme" title="Sufisme">sufisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ahmadia" title="Ahmadia">ahmadia</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#548B54;"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_civilitzaci%C3%B3_isl%C3%A0mica" title="Història de la civilització islàmica"><span style="color: white;">Història</span></a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:#FAFAD2;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Mahoma" title="Mahoma">Muhàmmad</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Sahaba" title="Sahaba">sahaba</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ahl_al-Bayt" title="Ahl al-Bayt">Ahl al-Bayt</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Primer_califat" title="Primer califat">primer califat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Omeies" title="Omeies">omeies</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Califat_Abb%C3%A0ssida" title="Califat Abbàssida">abbàssides</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Califat_fatimita" class="mw-redirect" title="Califat fatimita">fatimites</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">otomans</a> <br />(<a href="/wiki/Al-%C3%80ndalus" title="Al-Àndalus">Àndalus</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Imperi_Selj%C3%BAcida" title="Imperi Seljúcida">seljúcides</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dinastia_ai%C3%BAbida" title="Dinastia aiúbida">aiúbides</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mamelucs" title="Mamelucs">mamelucs</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Il-kanat" class="mw-redirect" title="Il-kanat">Il-kanat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Imperi_saf%C3%A0vida" class="mw-redirect" title="Imperi safàvida">safàvides</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Imperi_Mogol" title="Imperi Mogol">mogols</a>)</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#548B54;"><a href="/wiki/Categoria:Islam_sociopol%C3%ADtic" title="Categoria:Islam sociopolític"><span style="color: white;">Islam sociopolític</span></a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:#FAFAE4;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Economia_a_l%27islam" class="mw-redirect" title="Economia a l'islam">economia a l'islam</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Estat_isl%C3%A0mic" title="Estat islàmic">estat islàmic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Feminisme_isl%C3%A0mic" title="Feminisme islàmic">feminisme islàmic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gihadisme" title="Gihadisme">gihadisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Islam_i_secularisme" title="Islam i secularisme">islam i secularisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Islamisme_pol%C3%ADtic" title="Islamisme polític">islamisme polític</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Islam_liberal" title="Islam liberal">islam liberal</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/M%C3%B3n_isl%C3%A0mic" title="Món islàmic">món islàmic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Panislamisme" title="Panislamisme">panislamisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Salafisme" title="Salafisme">salafisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Takfirisme" title="Takfirisme">takfirisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Wahhabisme" title="Wahhabisme">wahhabisme</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#548B54;"><span style="color: white;">Altres nocions</span></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:#FAFAD2;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Umma_(islam)" title="Umma (islam)">Umma</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pensament_isl%C3%A0mic" title="Pensament islàmic">pensament islàmic</a> (<i><a href="/wiki/Kalam" title="Kalam">kalam</a></i>) (<i><a href="/wiki/F%C3%A0lsafa" title="Fàlsafa">fàlsafa</a></i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cultura_isl%C3%A0mica" title="Cultura islàmica">cultura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Art_isl%C3%A0mic" title="Art islàmic">art</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Arquitectura_isl%C3%A0mica" title="Arquitectura islàmica">arquitectura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Banderes_isl%C3%A0miques" title="Banderes islàmiques">banderes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Literatura_%C3%A0rab" title="Literatura àrab">literatura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia_i_t%C3%A8cnica_de_l%27Islam" class="mw-redirect" title="Ciència i tècnica de l'Islam">ciència</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Calendari_musulm%C3%A0" title="Calendari musulmà">calendari musulmà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Categoria:T%C3%ADtols_isl%C3%A0mics" title="Categoria:Títols islàmics">títols islàmics</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb126535656">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4184103-7">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85130552">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph116335&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sunnisme&oldid=34229692">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sunnisme&oldid=34229692</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Sunnisme" title="Categoria:Sunnisme">Sunnisme</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_arguments_duplicats_en_utilitzaci%C3%B3_de_plantilles" title="Categoria:Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles">Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 11 nov 2024 a les 23:50.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Sunnisme&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-89558","wgBackendResponseTime":182,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.100","walltime":"1.406","ppvisitednodes":{"value":22004,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":135905,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":47334,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":22,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":5,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":62778,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":8,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1280.451 1 -total"," 62.83% 804.513 1 Plantilla:Infotaula_organització"," 54.21% 694.102 1 Plantilla:Infotaula_organització/formatglobal"," 51.19% 655.433 1 Plantilla:Infotaula"," 22.80% 291.975 1 Plantilla:Referències"," 11.70% 149.749 28 Plantilla:Ref-llibre"," 6.52% 83.533 1 Plantilla:Identificadors"," 5.06% 64.847 74 Plantilla:Identificador"," 5.06% 64.825 3 Plantilla:InParent"," 4.03% 51.623 8 Plantilla:Collapsible_conditional_list"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.524","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4919765,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-67456955cd-2zltf","timestamp":"20241121124449","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Sunnisme","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sunnisme","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q483654","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q483654","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-08-18T14:28:03Z","dateModified":"2024-11-11T22:50:34Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/9\/96\/%D8%B1%D8%B3%D9%85_%D8%AA%D8%B9%D8%A8%D9%8A%D8%B1%D9%8A_%D9%84%D9%84%D9%81%D8%B8_%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%84%D8%A7%D9%84%D8%A9_%D9%88%D9%85%D9%86_%D9%8A%D8%AC%D9%84%D9%87%D9%85_%D8%A3%D9%87%D9%84_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%86%D8%A9.png","headline":"branca principal de l'Islam"}</script> </body> </html>