CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>El príncep - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"0abbd351-d3e6-4457-aa77-ed1ae5ae7532","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"El_príncep","wgTitle":"El príncep","wgCurRevisionId":34269399,"wgRevisionId":34269399,"wgArticleId":45822,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Articles de qualitat de ciències socials","Llista d'articles de qualitat","Obres literàries en italià","Història política","Obres de filosofia"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"El_príncep", "wgRelevantArticleId":45822,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":90000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q131719","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics": true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab", "ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/77/Machiavelli_Principe_Cover_Page.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1691"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/77/Machiavelli_Principe_Cover_Page.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1127"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="902"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="El príncep - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/El_pr%C3%ADncep"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/El_pr%C3%ADncep"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-El_príncep rootpage-El_príncep skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=El+pr%C3%ADncep" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=El+pr%C3%ADncep" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=El+pr%C3%ADncep" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=El+pr%C3%ADncep" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Gènesi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Gènesi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Gènesi</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Gènesi-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Gènesi</span> </button> <ul id="toc-Gènesi-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Circumstàncies_d'escriptura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Circumstàncies_d'escriptura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Circumstàncies d'escriptura</span> </div> </a> <ul id="toc-Circumstàncies_d'escriptura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Funció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Funció"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Funció</span> </div> </a> <ul id="toc-Funció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Tesi_política_d'El_príncep" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Tesi_política_d'El_príncep"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Tesi política d'<i>El príncep</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Tesi_política_d'El_príncep-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estructura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Estructura</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Estructura-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Estructura</span> </button> <ul id="toc-Estructura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Dedicatòria:_Nicolau_Maquiavel_a_Llorenç_II_de_Mèdici" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dedicatòria:_Nicolau_Maquiavel_a_Llorenç_II_de_Mèdici"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Dedicatòria: Nicolau Maquiavel a Llorenç II de Mèdici</span> </div> </a> <ul id="toc-Dedicatòria:_Nicolau_Maquiavel_a_Llorenç_II_de_Mèdici-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-I._Quants_tipus_de_principats_hi_ha_i_per_quins_mitjans_es_poden_adquirir" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#I._Quants_tipus_de_principats_hi_ha_i_per_quins_mitjans_es_poden_adquirir"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>I. Quants tipus de principats hi ha i per quins mitjans es poden adquirir</span> </div> </a> <ul id="toc-I._Quants_tipus_de_principats_hi_ha_i_per_quins_mitjans_es_poden_adquirir-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-II._Principats_hereditaris" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#II._Principats_hereditaris"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>II. Principats hereditaris</span> </div> </a> <ul id="toc-II._Principats_hereditaris-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-III._Principats_mixtos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#III._Principats_mixtos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4</span> <span>III. Principats mixtos</span> </div> </a> <ul id="toc-III._Principats_mixtos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-IV._Per_què_els_estats_de_Darios,_conquerits_per_Alexandre,_no_es_van_revoltar_contra_els_successors_del_conqueridor_després_de_la_seva_mort" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#IV._Per_què_els_estats_de_Darios,_conquerits_per_Alexandre,_no_es_van_revoltar_contra_els_successors_del_conqueridor_després_de_la_seva_mort"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.5</span> <span>IV. Per què els estats de Darios, conquerits per Alexandre, no es van revoltar contra els successors del conqueridor després de la seva mort</span> </div> </a> <ul id="toc-IV._Per_què_els_estats_de_Darios,_conquerits_per_Alexandre,_no_es_van_revoltar_contra_els_successors_del_conqueridor_després_de_la_seva_mort-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-V._Com_governar_els_estats_o_principats_que,_abans_de_la_conquesta,_vivien_sota_les_seves_pròpies_lleis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#V._Com_governar_els_estats_o_principats_que,_abans_de_la_conquesta,_vivien_sota_les_seves_pròpies_lleis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6</span> <span>V. Com governar els estats o principats que, abans de la conquesta, vivien sota les seves pròpies lleis</span> </div> </a> <ul id="toc-V._Com_governar_els_estats_o_principats_que,_abans_de_la_conquesta,_vivien_sota_les_seves_pròpies_lleis-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-VI._Principats_adquirits_per_les_armes_i_per_l'habilitat_de_l'adquiridor" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#VI._Principats_adquirits_per_les_armes_i_per_l'habilitat_de_l'adquiridor"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7</span> <span>VI. Principats adquirits per les armes i per l'habilitat de l'adquiridor</span> </div> </a> <ul id="toc-VI._Principats_adquirits_per_les_armes_i_per_l'habilitat_de_l'adquiridor-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-VII._Nous_principats_adquirits_pels_braços_dels_altres_i_per_la_fortuna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#VII._Nous_principats_adquirits_pels_braços_dels_altres_i_per_la_fortuna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.8</span> <span>VII. Nous principats adquirits pels braços dels altres i per la fortuna</span> </div> </a> <ul id="toc-VII._Nous_principats_adquirits_pels_braços_dels_altres_i_per_la_fortuna-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-VIII._Dels_que_es_van_convertir_en_prínceps_a_través_dels_vilans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#VIII._Dels_que_es_van_convertir_en_prínceps_a_través_dels_vilans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.9</span> <span>VIII. Dels que es van convertir en prínceps a través dels vilans</span> </div> </a> <ul id="toc-VIII._Dels_que_es_van_convertir_en_prínceps_a_través_dels_vilans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-IX._Del_principat_civil" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#IX._Del_principat_civil"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.10</span> <span>IX. Del principat civil</span> </div> </a> <ul id="toc-IX._Del_principat_civil-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-X._Com,_en_qualsevol_tipus_de_principat,_s'ha_de_mesurar_la_força" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#X._Com,_en_qualsevol_tipus_de_principat,_s'ha_de_mesurar_la_força"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.11</span> <span>X. Com, en qualsevol tipus de principat, s'ha de mesurar la força</span> </div> </a> <ul id="toc-X._Com,_en_qualsevol_tipus_de_principat,_s'ha_de_mesurar_la_força-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XI._Principats_eclesiàstics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XI._Principats_eclesiàstics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.12</span> <span>XI. Principats eclesiàstics</span> </div> </a> <ul id="toc-XI._Principats_eclesiàstics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XII._Quants_tipus_de_milícies_i_tropes_mercenàries_hi_ha" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XII._Quants_tipus_de_milícies_i_tropes_mercenàries_hi_ha"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.13</span> <span>XII. Quants tipus de milícies i tropes mercenàries hi ha</span> </div> </a> <ul id="toc-XII._Quants_tipus_de_milícies_i_tropes_mercenàries_hi_ha-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XIII._Tropes_auxiliars,_mixtes_i_netes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XIII._Tropes_auxiliars,_mixtes_i_netes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.14</span> <span>XIII. Tropes auxiliars, mixtes i netes</span> </div> </a> <ul id="toc-XIII._Tropes_auxiliars,_mixtes_i_netes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XIV._Funcions_que_pertanyen_al_príncep,_en_relació_amb_la_milícia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XIV._Funcions_que_pertanyen_al_príncep,_en_relació_amb_la_milícia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.15</span> <span>XIV. Funcions que pertanyen al príncep, en relació amb la milícia</span> </div> </a> <ul id="toc-XIV._Funcions_que_pertanyen_al_príncep,_en_relació_amb_la_milícia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XV._Coses_per_les_quals_tots_els_individus,_especialment_els_prínceps,_són_lloats_o_culpats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XV._Coses_per_les_quals_tots_els_individus,_especialment_els_prínceps,_són_lloats_o_culpats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.16</span> <span>XV. Coses per les quals tots els individus, especialment els prínceps, són lloats o culpats</span> </div> </a> <ul id="toc-XV._Coses_per_les_quals_tots_els_individus,_especialment_els_prínceps,_són_lloats_o_culpats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XVI._De_liberalitat_i_avarícia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XVI._De_liberalitat_i_avarícia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.17</span> <span>XVI. De liberalitat i avarícia</span> </div> </a> <ul id="toc-XVI._De_liberalitat_i_avarícia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XVII._De_crueltat_i_misericòrdia,_i_si_és_millor_ser_estimat_que_temut" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XVII._De_crueltat_i_misericòrdia,_i_si_és_millor_ser_estimat_que_temut"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.18</span> <span>XVII. De crueltat i misericòrdia, i si és millor ser estimat que temut</span> </div> </a> <ul id="toc-XVII._De_crueltat_i_misericòrdia,_i_si_és_millor_ser_estimat_que_temut-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XVIII._Com_han_de_complir_la_seva_paraula_els_prínceps" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XVIII._Com_han_de_complir_la_seva_paraula_els_prínceps"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.19</span> <span>XVIII. Com han de complir la seva paraula els prínceps</span> </div> </a> <ul id="toc-XVIII._Com_han_de_complir_la_seva_paraula_els_prínceps-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XIX._Que_hem_de_fugir_del_menyspreu_i_l'odi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XIX._Que_hem_de_fugir_del_menyspreu_i_l'odi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.20</span> <span>XIX. Que hem de fugir del menyspreu i l'odi</span> </div> </a> <ul id="toc-XIX._Que_hem_de_fugir_del_menyspreu_i_l'odi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XX._Si_les_fortaleses,_i_moltes_altres_coses_que_fan_els_prínceps_cada_dia,_són_útils_o_innecessàries" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XX._Si_les_fortaleses,_i_moltes_altres_coses_que_fan_els_prínceps_cada_dia,_són_útils_o_innecessàries"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.21</span> <span>XX. Si les fortaleses, i moltes altres coses que fan els prínceps cada dia, són útils o innecessàries</span> </div> </a> <ul id="toc-XX._Si_les_fortaleses,_i_moltes_altres_coses_que_fan_els_prínceps_cada_dia,_són_útils_o_innecessàries-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XXI._Com_s'ha_de_comportar_un_príncep_per_guanyar-se_reputació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XXI._Com_s'ha_de_comportar_un_príncep_per_guanyar-se_reputació"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.22</span> <span>XXI. Com s'ha de comportar un príncep per guanyar-se reputació</span> </div> </a> <ul id="toc-XXI._Com_s'ha_de_comportar_un_príncep_per_guanyar-se_reputació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XXII._Secretaris_de_prínceps" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XXII._Secretaris_de_prínceps"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.23</span> <span>XXII. Secretaris de prínceps</span> </div> </a> <ul id="toc-XXII._Secretaris_de_prínceps-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XXIII._Com_hem_de_fugir_dels_afalagadors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XXIII._Com_hem_de_fugir_dels_afalagadors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.24</span> <span>XXIII. Com hem de fugir dels afalagadors</span> </div> </a> <ul id="toc-XXIII._Com_hem_de_fugir_dels_afalagadors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XXIV._Per_què_els_prínceps_d'Itàlia_van_perdre_els_seus_estats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XXIV._Per_què_els_prínceps_d'Itàlia_van_perdre_els_seus_estats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.25</span> <span>XXIV. Per què els prínceps d'Itàlia van perdre els seus estats</span> </div> </a> <ul id="toc-XXIV._Per_què_els_prínceps_d'Itàlia_van_perdre_els_seus_estats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XXV._Quan,_en_les_coses_humanes,_la_fortuna_té_poder,_i_com_s'hi_pot_resistir" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XXV._Quan,_en_les_coses_humanes,_la_fortuna_té_poder,_i_com_s'hi_pot_resistir"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.26</span> <span>XXV. Quan, en les coses humanes, la fortuna té poder, i com s'hi pot resistir</span> </div> </a> <ul id="toc-XXV._Quan,_en_les_coses_humanes,_la_fortuna_té_poder,_i_com_s'hi_pot_resistir-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-XXVI._Exhortació_a_lliurar_Itàlia_dels_bàrbars" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#XXVI._Exhortació_a_lliurar_Itàlia_dels_bàrbars"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.27</span> <span>XXVI. Exhortació a lliurar Itàlia dels bàrbars</span> </div> </a> <ul id="toc-XXVI._Exhortació_a_lliurar_Itàlia_dels_bàrbars-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Anàlisi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Anàlisi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Anàlisi</span> </div> </a> <ul id="toc-Anàlisi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llegat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Llegat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Llegat</span> </div> </a> <ul id="toc-Llegat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_recepció_d'El_príncep_als_territoris_de_parla_catalana." class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_recepció_d'El_príncep_als_territoris_de_parla_catalana."> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>La recepció d'<i>El príncep</i> als territoris de parla catalana.</span> </div> </a> <ul id="toc-La_recepció_d'El_príncep_als_territoris_de_parla_catalana.-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">El príncep</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 75 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-75" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">75 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Der_F%C3%BCrst" title="Der Fürst - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Der Fürst" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A5%88%E0%A4%95%E0%A4%BF%E0%A4%AF%E0%A4%BE%E0%A4%B5%E0%A5%87%E0%A4%B2%E0%A5%80" title="मैकियावेली - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="मैकियावेली" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target"><span>अंगिका</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%A3%D9%85%D9%8A%D8%B1_(%D9%83%D8%AA%D8%A7%D8%A8)" title="الأمير (كتاب) - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="الأمير (كتاب)" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/El_Pr%C3%ADncipe" title="El Príncipe - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="El Príncipe" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-awa mw-list-item"><a href="https://awa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6_%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%BF%E0%A4%A8%E0%A5%8D%E0%A4%B8" title="द प्रिन्स - awadhi" lang="awa" hreflang="awa" data-title="द प्रिन्स" data-language-autonym="अवधी" data-language-local-name="awadhi" class="interlanguage-link-target"><span>अवधी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/H%C3%B6kmdar_(Makiavelli)" title="Hökmdar (Makiavelli) - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Hökmdar (Makiavelli)" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A3%D0%BB%D0%B0%D0%B4%D0%B0%D1%80_(%D0%9D%D1%96%D0%BA%D0%B0%D0%BB%D0%BE_%D0%9C%D0%B0%D0%BA%D1%96%D1%8F%D0%B2%D0%B5%D0%BB%D1%96)" title="Уладар (Нікало Макіявелі) - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Уладар (Нікало Макіявелі)" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A3%D0%BB%D0%B0%D0%B4%D0%B0%D1%80" title="Уладар - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Уладар" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%BB%D0%B0%D0%B4%D0%B5%D1%82%D0%B5%D0%BB%D1%8F%D1%82" title="Владетелят - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Владетелят" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%A6%E0%A7%8D%E0%A6%AF_%E0%A6%AA%E0%A7%8D%E0%A6%B0%E0%A6%BF%E0%A6%A8%E0%A7%8D%E0%A6%B8" title="দ্য প্রিন্স - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="দ্য প্রিন্স" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Vladar_(Machiavelli)" title="Vladar (Machiavelli) - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Vladar (Machiavelli)" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%85%DB%8C%D8%B1_(%DA%A9%D8%AA%DB%8E%D8%A8)" title="میر (کتێب) - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="میر (کتێب)" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Vlada%C5%99" title="Vladař - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Vladař" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D1%82%D1%88%D0%B0_(%D0%9C%D0%B0%D0%BA%D0%B8%D0%B0%D0%B2%D0%B5%D0%BB%D0%BB%D0%B8)" title="Патша (Макиавелли) - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Патша (Макиавелли)" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Il_Principe" title="Il Principe - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Il Principe" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Fyrsten" title="Fyrsten - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Fyrsten" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Der_F%C3%BCrst" title="Der Fürst - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Der Fürst" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9F_%CE%97%CE%B3%CE%B5%CE%BC%CF%8C%CE%BD%CE%B1%CF%82" title="Ο Ηγεμόνας - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ο Ηγεμόνας" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/The_Prince" title="The Prince - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="The Prince" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/La_Princo" title="La Princo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="La Princo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/El_pr%C3%ADncipe" title="El príncipe - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="El príncipe" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Valitseja_(Il_Principe)" title="Valitseja (Il Principe) - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Valitseja (Il Principe)" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Printzea" title="Printzea - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Printzea" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B4%D9%87%D8%B1%DB%8C%D8%A7%D8%B1_(%DA%A9%D8%AA%D8%A7%D8%A8)" title="شهریار (کتاب) - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="شهریار (کتاب)" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Ruhtinas_(kirja)" title="Ruhtinas (kirja) - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Ruhtinas (kirja)" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Prince" title="Le Prince - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Le Prince" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/Lo_Prince" title="Lo Prince - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Lo Prince" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target"><span>Arpetan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/An_Prionsa" title="An Prionsa - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="An Prionsa" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/O_pr%C3%ADncipe" title="O príncipe - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="O príncipe" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%94%D7%A0%D7%A1%D7%99%D7%9A" title="הנסיך - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="הנסיך" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6_%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%BF%E0%A4%82%E0%A4%B8" title="द प्रिंस - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="द प्रिंस" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Vladar_(Machiavelli)" title="Vladar (Machiavelli) - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Vladar (Machiavelli)" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Prens_la" title="Prens la - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Prens la" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/A_fejedelem" title="A fejedelem - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="A fejedelem" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8F%D5%AB%D6%80%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%AC%D5%A8" title="Տիրակալը - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Տիրակալը" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Sang_Penguasa" title="Sang Penguasa - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Sang Penguasa" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Furstinn" title="Furstinn - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Furstinn" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Il_principe" title="Il principe - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Il principe" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%90%9B%E4%B8%BB%E8%AB%96" title="君主論 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="君主論" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Il_Principe" title="Il Principe - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Il Principe" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9B%E1%83%97%E1%83%90%E1%83%95%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%98_(%E1%83%9B%E1%83%90%E1%83%99%E1%83%98%E1%83%90%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%98)" title="მთავარი (მაკიაველი) - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="მთავარი (მაკიაველი)" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B5%B0%EC%A3%BC%EB%A1%A0" title="군주론 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="군주론" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/M%C3%AEr_(pirt%C3%BBk)" title="Mîr (pirtûk) - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Mîr (pirtûk)" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/De_principe" title="De principe - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="De principe" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Valdnieks_(gr%C4%81mata)" title="Valdnieks (grāmata) - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Valdnieks (grāmata)" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Sang_Pangeran" title="Sang Pangeran - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Sang Pangeran" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target"><span>Minangkabau</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%BB%D0%B0%D0%B4%D0%B5%D1%82%D0%B5%D0%BB%D0%BE%D1%82" title="Владетелот - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Владетелот" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%A6_%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B4%BF%E0%B5%BB%E0%B4%B8%E0%B5%8D" title="ദ പ്രിൻസ് - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ദ പ്രിൻസ്" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Sang_Penguasa" title="Sang Penguasa - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Sang Penguasa" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/De_vorst" title="De vorst - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="De vorst" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Fyrsten" title="Fyrsten - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Fyrsten" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Fyrsten" title="Fyrsten - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Fyrsten" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Lo_Prince" title="Lo Prince - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Lo Prince" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%A6_%E0%A8%AA%E0%A9%8D%E0%A8%B0%E0%A8%BF%E0%A9%B0%E0%A8%B8" title="ਦ ਪ੍ਰਿੰਸ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਦ ਪ੍ਰਿੰਸ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Ksi%C4%85%C5%BC%C4%99_(utw%C3%B3r)" title="Książę (utwór) - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Książę (utwór)" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/O_Pr%C3%ADncipe" title="O Príncipe - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="O Príncipe" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Principele_(Machiavelli)" title="Principele (Machiavelli) - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Principele (Machiavelli)" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%BE%D1%81%D1%83%D0%B4%D0%B0%D1%80%D1%8C_(%D0%9C%D0%B0%D0%BA%D0%B8%D0%B0%D0%B2%D0%B5%D0%BB%D0%BB%D0%B8)" title="Государь (Макиавелли) - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Государь (Макиавелли)" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Lu_Pr%C3%ACncipi" title="Lu Prìncipi - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Lu Prìncipi" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Il_Principe" title="Il Principe - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Il Principe" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/The_Prince" title="The Prince - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="The Prince" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Vlad%C3%A1r_(Niccol%C3%B2_Machiavelli)" title="Vladár (Niccolò Machiavelli) - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Vladár (Niccolò Machiavelli)" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Vladar_(Machiavelli)" title="Vladar (Machiavelli) - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Vladar (Machiavelli)" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%BB%D0%B0%D0%B4%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D1%86" title="Владалац - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Владалац" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Fursten" title="Fursten - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Fursten" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%A4%E0%AE%BF_%E0%AE%AA%E0%AE%BF%E0%AE%B0%E0%AE%BF%E0%AE%A9%E0%AF%8D%E0%AE%B8%E0%AF%8D" title="தி பிரின்ஸ் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="தி பிரின்ஸ்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%80%E0%B8%88%E0%B9%89%E0%B8%B2%E0%B8%9C%E0%B8%B9%E0%B9%89%E0%B8%9B%E0%B8%81%E0%B8%84%E0%B8%A3%E0%B8%AD%E0%B8%87" title="เจ้าผู้ปกครอง - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="เจ้าผู้ปกครอง" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Ang_Prinsipe" title="Ang Prinsipe - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Ang Prinsipe" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Prens_(kitap)" title="Prens (kitap) - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Prens (kitap)" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B5%D1%80%D0%B6%D0%B0%D0%B2%D0%B5%D1%86%D1%8C_(%D0%BA%D0%BD%D0%B8%D0%B3%D0%B0)" title="Державець (книга) - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Державець (книга)" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%AF%DB%8C_%D9%BE%D8%B1%D9%86%D8%B3" title="دی پرنس - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="دی پرنس" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%A2n_V%C6%B0%C6%A1ng_(s%C3%A1ch)" title="Quân Vương (sách) - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Quân Vương (sách)" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%90%9B%E4%B8%BB%E8%AE%BA" title="君主论 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="君主论" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%90%9B%E4%B8%BB%E8%AE%BA" title="君主论 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="君主论" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%90%9B%E7%8E%8B%E8%AB%96" title="君王論 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="君王論" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q131719#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/El_pr%C3%ADncep" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:El_pr%C3%ADncep" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/El_pr%C3%ADncep"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/El_pr%C3%ADncep"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/El_pr%C3%ADncep" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/El_pr%C3%ADncep" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&oldid=34269399" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=El_pr%C3%ADncep&id=34269399&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEl_pr%25C3%25ADncep"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEl_pr%25C3%25ADncep"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=El+pr%C3%ADncep"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=El_pr%C3%ADncep&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Il_Principe" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/El_Pr%C3%ADncep" hreflang="ca"><span>Viquidites</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q131719" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox vcard" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;background:Moccasin"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Emoji_u1f4d6_ct.svg" class="mw-file-description" title="Infotaula de llibre"><img alt="Infotaula de llibre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Emoji_u1f4d6_ct.svg/28px-Emoji_u1f4d6_ct.svg.png" decoding="async" width="28" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Emoji_u1f4d6_ct.svg/42px-Emoji_u1f4d6_ct.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Emoji_u1f4d6_ct.svg/56px-Emoji_u1f4d6_ct.svg.png 2x" data-file-width="128" data-file-height="90" /></a></span></span><i>El príncep</i></caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;font-style:italic; background:Moccasin; font-size:110%;"><span style="font-size:small; font-weight: normal;">(it)</span> <span lang="it">Il principe</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#P1476" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Machiavelli_Principe_Cover_Page.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Machiavelli_Principe_Cover_Page.jpg/213px-Machiavelli_Principe_Cover_Page.jpg" decoding="async" width="213" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Machiavelli_Principe_Cover_Page.jpg/319px-Machiavelli_Principe_Cover_Page.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Machiavelli_Principe_Cover_Page.jpg/426px-Machiavelli_Principe_Cover_Page.jpg 2x" data-file-width="601" data-file-height="847" /></a></span><br /> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Tipus</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Obra_liter%C3%A0ria" title="Obra literària">obra literària</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin;">Fitxa</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Autor</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Nicolau_Maquiavel" title="Nicolau Maquiavel">Nicolau Maquiavel</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#P50" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Llengua</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Itali%C3%A0" title="Italià">italià</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#P407" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Publicació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> i <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Flor%C3%A8ncia" title="República de Florència">República de Florència</a>, 1532 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#P577" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Creació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">1513</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Format per</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5263788" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q5263788">Description of the Manner in which Duke Valentino put Vitellozzo Vitelli, Oliverotto da Fermo, Lord Pagolo and the Duke of Gravina to Death</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5263788?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#P527" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin;">Dades i xifres</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Tema</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a> i <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_pol%C3%ADtiques" title="Ciències polítiques">ciències polítiques</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#P921" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Gènere</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Assaig_(literatura)" title="Assaig (literatura)">assaig</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#P136" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Representa l'entitat</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Guerra_justa" title="Guerra justa">Guerra justa</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#P180" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin;">Sèrie</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div style="float: right;"><a href="/wiki/Discursos_sobre_la_primera_d%C3%A8cada_de_Titus_Livi" title="Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi">Discursos sobre la primera dècada de Tit Livi</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#P156" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> →</div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><span typeof="mw:File"><a href="https://www.goodreads.com/work/editions/1335445" title="Goodreads work: 1335445" rel="nofollow"><img alt="Goodreads work: 1335445" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/20px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/30px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/40px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.gutenberg.org/ebooks/1232" title="Project Gutenberg: 1232" rel="nofollow"><img alt="Project Gutenberg: 1232" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg/15px-Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg.png" decoding="async" width="15" height="19" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg/23px-Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg/30px-Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg.png 2x" data-file-width="411" data-file-height="510" /></a></span></td></tr></tbody></table> <p><i><b>El príncep</b></i> (<i>Il Principe</i>) és un tractat de <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a> escrit per <a href="/wiki/Nicolau_Maquiavel" title="Nicolau Maquiavel">Nicolau Maquiavel</a> (<a href="/wiki/1469" title="1469">1469</a> - <a href="/wiki/1527" title="1527">1527</a>), el qual ha estat traduït al català per <a href="/wiki/Jordi_Moners_i_Sinyol" title="Jordi Moners i Sinyol">Jordi Moners i Sinyol</a>,<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <a href="/wiki/Carme_Arenas_i_Noguera" title="Carme Arenas i Noguera">Carme Arenas</a>.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Pere_Coromines" class="mw-redirect" title="Pere Coromines">Pere Coromines</a> va començar a traduir <i>El príncep</i> durant la segona dècada del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, però el va abandonar ràpidament. Va deixar alguns experiments de traducció per part del Tractat de Maquiavel: la dedicatòria i els tres primers capítols.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Santi_di_Tito_-_Niccolo_Machiavelli%27s_portrait.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Santi_di_Tito_-_Niccolo_Machiavelli%27s_portrait.jpg/220px-Santi_di_Tito_-_Niccolo_Machiavelli%27s_portrait.jpg" decoding="async" width="220" height="244" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Santi_di_Tito_-_Niccolo_Machiavelli%27s_portrait.jpg/330px-Santi_di_Tito_-_Niccolo_Machiavelli%27s_portrait.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Santi_di_Tito_-_Niccolo_Machiavelli%27s_portrait.jpg/440px-Santi_di_Tito_-_Niccolo_Machiavelli%27s_portrait.jpg 2x" data-file-width="1058" data-file-height="1174" /></a><figcaption>Retrat pòstum de Nicolau Maquiavel per Santi di Tito<br /><span style="font-size:80%;">col·lecció: <a href="/wiki/Palazzo_Vecchio" title="Palazzo Vecchio">Palazzo Vecchio</a> Florència, Itàlia</span></figcaption></figure><p>L'obra, redactada el <a href="/wiki/1513" title="1513">1513</a>, va fer que Maquiavel no pogués acabar el llibre <i><a href="/wiki/Discursos_sobre_la_primera_d%C3%A8cada_de_Titus_Livi" title="Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi">Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi</a></i> fins al primer semestre de 1514; fou dedicada a <a href="/wiki/Lloren%C3%A7_II_de_M%C3%A8dici" title="Llorenç II de Mèdici">Llorenç de Mèdici</a>, a qui va adreçat també el darrer capítol (cap. <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxvi</span>), escrit versemblantment al mateix temps que la dedicatòria per exhortar-lo a alliberar i unificar políticament <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>.<sup id="cite_ref-:18_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-:18-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>El príncep</i> fou publicat pòstumament el 1532<sup id="cite_ref-:14_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-:14-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i representa una fita en el desenvolupament d'una concepció <a href="/wiki/Realisme" title="Realisme">realista</a> de la política. L'obra ha estat considerada com el punt de partida de la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_pol%C3%ADtiques" title="Ciències polítiques">ciència política</a> moderna, ja que Maquiavel, fonamentant-se en el <a href="/wiki/Naturalisme" title="Naturalisme">naturalisme</a> <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">renaixentista</a>, trenca la dependència de la política amb la <a href="/wiki/Moral" title="Moral">moral</a>, amb la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> o amb la <a href="/wiki/Idealisme" title="Idealisme">idealització</a>. I realitza una anàlisi i una descripció de la societat que es basa en la <i>realitat efectiva</i>, segons principis realistes i immanents<sup id="cite_ref-:14_5-1" class="reference"><a href="#cite_note-:14-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i mostra com esdevenir i mantenir-se príncep, analitzant exemples de <a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">la història antiga</a> i <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27It%C3%A0lia" title="Història d'Itàlia">la història italiana</a> de l'època.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com que l'obra no donava consells morals al príncep com els tractats clàssics dirigits als reis i, al contrari, aconsellava en determinats casos accions contràries a la bona moral, sovint se l'acusava d'immoralisme, i això donà lloc a l'epítet <i>maquiavèl·lic</i>.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, l'obra ha gaudit d'una gran posteritat i ha estat elogiada i analitzada per molts pensadors.<sup id="cite_ref-:12_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-:12-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:14_5-2" class="reference"><a href="#cite_note-:14-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Gènesi"><span id="G.C3.A8nesi"></span>Gènesi</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Gènesi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Circumstàncies_d'escriptura"><span id="Circumst.C3.A0ncies_d.27escriptura"></span>Circumstàncies d'escriptura</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Circumstàncies d'escriptura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cesareborgia.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Cesareborgia.jpg/220px-Cesareborgia.jpg" decoding="async" width="220" height="268" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Cesareborgia.jpg/330px-Cesareborgia.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Cesareborgia.jpg/440px-Cesareborgia.jpg 2x" data-file-width="1612" data-file-height="1966" /></a><figcaption><i>Retrat d'un cavaller conegut</i> com a <a href="/wiki/C%C3%A8sar_Borja" title="Cèsar Borja">Cèsar Borja</a>, <a href="/wiki/Altobello_Melone" title="Altobello Melone">Altobello Melone</a>, 1500-1524, oli sobre tela</figcaption></figure> <p>Del 1498 al 1512, Maquiavel va ser funcionari de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Flor%C3%A8ncia" title="República de Florència">República de Florència</a>, en particular com a legat de potències estrangeres com <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>, o al servei de <a href="/wiki/C%C3%A8sar_Borja" title="Cèsar Borja">Cèsar Borja</a>.<sup id="cite_ref-:11_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-:11-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:15_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-:15-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El novembre de 1512, pocs mesos després de l'establiment d'una monarquia a <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a> pels <a href="/wiki/M%C3%A8dici" title="Mèdici">Mèdici</a>, va ser desposseït del seu càrrec; al desembre, després del descobriment d'una trama republicana dels seus amics, va ser empresonat i després exiliat a la seva granja de Sant'Andrea a Percussina.<sup id="cite_ref-:11_10-1" class="reference"><a href="#cite_note-:11-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És allà on escriu <i>El príncep</i>. La redacció està gairebé acabada el desembre de 1513, com ho demostra la carta que Maquiavel va dirigir al seu amic Francesco Vettori:<sup id="cite_ref-:10_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-:10-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:13_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-:13-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Al vespre, […] entro a l'antic santuari dels grans homes de l'antiguitat […]. No tinc por de parlar-los i de fer-los responsables de les seves accions. Em responen amablement; i durant quatre hores escapo de tot avorriment, oblido totes les meves penes, ja no temo la pobresa i la mort no em pot terroritzar. Em transporto completament a ells. I com va dir Dante: No hi ha ciència si un no recorda el que ha escoltat, he anotat tot en les seves converses que em semblava de certa importància. He compost un fulletó de <i>Principatibus</i>, en què abordo tant com puc conèixer totes les profunditats del meu tema, investigant quina és l'essència dels principats, de quants tipus n'hi ha, com els adquirim, com els mantenim i per què els perdem. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Però, en la mateixa carta, anuncia que l'obra encara no està acabada i «encara em diverteixo augmentant-la i polint-la.»<sup id="cite_ref-:10_12-1" class="reference"><a href="#cite_note-:10-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'obra en conjunt s'hauria compost entre juliol i desembre de 1513,<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> amb algunes addicions o alteracions posteriors, com la dedicatòria escrita entre 1515 i 1516.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'obra es va publicar el 1532,<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> després de la mort de Maquiavel (1527). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Funció"><span id="Funci.C3.B3"></span>Funció</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Funció"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Titus_Livius.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Titus_Livius.png/220px-Titus_Livius.png" decoding="async" width="220" height="266" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Titus_Livius.png/330px-Titus_Livius.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/71/Titus_Livius.png 2x" data-file-width="400" data-file-height="484" /></a><figcaption><a href="/wiki/Titus_Livi" title="Titus Livi">Titus Livi</a></figcaption></figure><p> La funció de l'escriptura d'<i>El príncep</i>, per a Maquiavel, és discutida per la crítica: mentre es va acceptar convencionalment que l'obra era el resultat d'una inspiració sobtada, per tornar al favor de la monarquia,</p><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">De sobte, deixa d’escriure un fulletó de vuitanta pàgines que ell hauria intuït cultivant un camp<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p><a href="/wiki/Claude_Lefort" title="Claude Lefort">Claude Lefort</a><sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> la considera una obra a llarg termini, fruit de l'experiència pràctica de Maquiavel, de la seva lectura d'historiadors antics, així com de la lectura de <i><a href="/wiki/Pol%C3%ADtica_(Arist%C3%B2til)" title="Política (Aristòtil)">Política</a></i> d'<a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a>. Basa les seves afirmacions, en primer lloc, en la carta a Vettori:<sup id="cite_ref-:15_11-1" class="reference"><a href="#cite_note-:15-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Pel que fa a la meva feina, si [els Mèdici] es prenguessin la molèstia de llegir-la, veurien que no vaig passar els quinze anys que vaig dedicar a estudiar els assumptes de l'estat ni dormint ni jugant.<sup id="cite_ref-:10_12-2" class="reference"><a href="#cite_note-:10-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><p>després sobre els informes diplomàtics de Maquiavel, esbossos del <i>Pensament global del príncep;</i> i, finalment, sobre la dedicatòria de l'obra en què Maquiavel no es proposa l'objectiu d'afalagar el príncep sinó establir un pensament polític basat en la història: «No trobareu en aquesta obra, ni un estil brillant i pompós, ni cap d'aquests ornaments amb què els autors intenten embellir els seus escrits. Si us agrada aquest treball, només serà per la gravetat i el tema».<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> De la mateixa manera, si bé es <i>va considerar que la redacció del príncep</i> s'encreuava en el temps amb la dels <i><a href="/wiki/Discursos_sobre_la_primera_d%C3%A8cada_de_Titus_Livi" title="Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi">Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi</a></i>, Lefort, basat en un estudi de Hans Baron,<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> considera que <i>El príncep</i> era anterior als <i>Discursos,</i> en particular, la frase del segon capítol que al·ludeix a un treball sobre les repúbliques</p><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">No tractaré aquí de repúbliques, perquè n'he parlat llargament en altres llocs<sup id="cite_ref-cap12_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-cap12-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><p> seria un afegit després de la primera redacció d'<i>El príncep</i>. Per tant, Claude Lefort dona a l'obra el doble estatus de pensament profund i pensament primari. </p><div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tesi_política_d'El_príncep"><span id="Tesi_pol.C3.ADtica_d.27El_pr.C3.ADncep"></span>Tesi política d'<i>El príncep</i></h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Tesi política d'El príncep"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Tot i les conviccions republicanes de Maquiavel, <i>El príncep</i> defensa una tesi <a href="/wiki/Absolutisme" title="Absolutisme">absolutista</a> del poder polític,<sup id="cite_ref-:13_13-1" class="reference"><a href="#cite_note-:13-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> com a solució a la debilitat i fragmentació dels petits estats italians, que pogués fer front a les potents monarquies francesa i espanyola. És en aquest context que cal interpretar la figura del <i>príncep nou</i> que reclama un <a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">estat</a> nacional italià fortament cohesionat. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estructura">Estructura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Estructura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Escrita en <a href="/wiki/Itali%C3%A0" title="Italià">italià toscà</a>, l'obra consta de 26 capítols. Està dividida en quatre parts principals: </p> <ul><li>Al <b>primer capítol</b>, classifica els diferents <a href="/wiki/Estat_(pol%C3%ADtica)" title="Estat (política)">estats</a> segons dos tipus principals: <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica" title="República">repúbliques</a> i <a href="/wiki/Monarquia" title="Monarquia">monarquies</a>, aquestes últimes hereditàries o noves. En aquesta ocasió, l'assaig evoca els fets recents que sacsegen Itàlia al <a href="/wiki/Quattrocento" title="Quattrocento">Quattrocento</a>, en particular les accions de <a href="/wiki/C%C3%A8sar_Borja" title="Cèsar Borja">Cèsar Borja</a> per establir-se a <a href="/wiki/Romanya" title="Romanya">Romanya</a> i les intrigues dels <a href="/wiki/Sforza" title="Sforza">Sforza</a> en el <a href="/wiki/Milanesat" class="mw-redirect" title="Milanesat">Milanesat</a> amb l'objectiu d'expulsar-ne els <a href="/wiki/Visconti" title="Visconti">Visconti</a>.</li> <li>Als <b>capítols II a XI</b>, l'autor estudia els diversos mitjans per adquirir i conservar els principats, sobretot li interessen els principats nous. En el capítol IX, fa referència als principats eclesiàstics i mostra el seu menyspreu per la política temporal de l'<a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">Església</a> (el llibre va estar sempre a l'<a href="/wiki/%C3%8Dndex_de_llibres_prohibits_de_la_Inquisici%C3%B3" class="mw-redirect" title="Índex de llibres prohibits de la Inquisició">Índex de llibres prohibits</a> per la <a href="/wiki/Santa_Inquisici%C3%B3" class="mw-redirect" title="Santa Inquisició">Santa Inquisició</a>).<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:14_5-3" class="reference"><a href="#cite_note-:14-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:19_23-0" class="reference"><a href="#cite_note-:19-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Als <b>capítols XII a XIV</b>, s'aborden qüestions militars, Maquiavel es pronuncia en particular a favor d'un <a href="/wiki/Conscripci%C3%B3" title="Conscripció">reclutament forçós</a> en detriment de l'ús de <a href="/wiki/Mercenari" title="Mercenari">mercenaris</a> sempre susceptibles de causar més mal que bé al príncep.<sup id="cite_ref-:18_4-1" class="reference"><a href="#cite_note-:18-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> I les armes, les considera imprescindibles, així com que el príncep estigui al front de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit" title="Exèrcit">exèrcit</a>.<sup id="cite_ref-:19_23-1" class="reference"><a href="#cite_note-:19-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Els <b>capítols XV a XXIII</b> exposen l'essència del que la posteritat ha interpretat i retingut sota el nom de <i>maquiavel·lisme</i>: consells desproveïts de qualsevol moralisme relatius a la conservació del <a href="/wiki/Poder_pol%C3%ADtic" title="Poder polític">poder</a>. També el comportament del príncep respecte a súbdits i amics. Fa una política realista conscient que les aparences són sovint més efectives que la sinceritat, que a vegades la moral haurà de deixar-se de banda a favor dels interessos col·lectius, i que el governant ha de procurar sobretot no ser <a href="/wiki/Odi" title="Odi">odiat</a> pel seu poble.<sup id="cite_ref-:19_23-2" class="reference"><a href="#cite_note-:19-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Els <b>capítols XXIV a XXVI</b> revelen les intencions de l'autor: aquests consells han de permetre alliberar i unificar Itàlia. Estudia la situació contemporània de la <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> de la seva època per procurar-ne la regeneració. En aquest aspecte, la posteritat s'ha burlat de Maquiavel, considerant que ell, «l'oportunista», «el maquiavèl·lic», no pretenia realment descriure la política, sinó únicament crear «una eina» a favor de la Itàlia oprimida pels estrangers (i no un escrit realment dedicat a tothom que en volgués fer ús, és a dir, a tota la humanitat).<sup id="cite_ref-:19_23-3" class="reference"><a href="#cite_note-:19-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <p>En definitiva, encara que Maquiavel no dubta de la validesa de la <a href="/wiki/Moral" title="Moral">moral</a>, la subordina a la <a href="/wiki/Ra%C3%B3_d%27estat" title="Raó d'estat">raó d'estat</a>. Tanmateix, destaca que el príncep no és l'amo del <a href="/wiki/Principat" title="Principat">principat</a>, sinó el seu servidor. Maquiavel veu un model contemporani de l'estat nou en la figura de <a href="/wiki/C%C3%A8sar_Borja" title="Cèsar Borja">Cèsar Borja</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dedicatòria:_Nicolau_Maquiavel_a_Llorenç_II_de_Mèdici"><span id="Dedicat.C3.B2ria:_Nicolau_Maquiavel_a_Lloren.C3.A7_II_de_M.C3.A8dici"></span>Dedicatòria: Nicolau Maquiavel a Llorenç II de Mèdici</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Dedicatòria: Nicolau Maquiavel a Llorenç II de Mèdici"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Portrait_of_Lorenzo_di_Medici.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Portrait_of_Lorenzo_di_Medici.jpg/220px-Portrait_of_Lorenzo_di_Medici.jpg" decoding="async" width="220" height="271" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Portrait_of_Lorenzo_di_Medici.jpg/330px-Portrait_of_Lorenzo_di_Medici.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Portrait_of_Lorenzo_di_Medici.jpg/440px-Portrait_of_Lorenzo_di_Medici.jpg 2x" data-file-width="1280" data-file-height="1574" /></a><figcaption><i>Retrat de <a href="/wiki/Lloren%C3%A7_II_de_M%C3%A8dici" title="Llorenç II de Mèdici">Llorenç II de Mèdici</a></i>, de <a href="/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio">Rafael</a> </figcaption></figure> <p><i><span lang="la">Nicolaus Maclavellus ad magnificum Lavrentium Medicem</span></i>: el Llorenç el Magnífic en qüestió no és el <a href="/wiki/Lloren%C3%A7_el_Magn%C3%ADfic" title="Llorenç el Magnífic">Llorenç el Magnífic</a> que va morir el 1492, sinó el <a href="/wiki/Lloren%C3%A7_II_de_M%C3%A8dici" title="Llorenç II de Mèdici">seu net</a>, duc d'<a href="/wiki/Urbino" title="Urbino">Urbino</a>, fill de Pere i nebot de Lleó X, pare de <a href="/wiki/Caterina_de_M%C3%A8dici" title="Caterina de Mèdici">Caterina de Mèdici</a>.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Maquiavel anuncia<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>que fa un regal al príncep del que millor posseeix, és a dir, «el coneixement de les accions d'homes famosos». Nega utilitzar per agradar, com de costum, un estil ampul·lós: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">No trobareu, en aquesta obra, ni un estil brillant i pompós, ni cap d'aquests ornaments amb què els autors intenten embellir els seus escrits. Si us agrada aquest treball, només serà per la gravetat i el tema. No se m'hauria de presumir imputat, un home de baixa condició, per atrevir-se a donar normes de conducta a qui governa. Però, com aquells que han de considerar muntanyes, se situen a la plana i en llocs elevats quan volen considerar una plana, també crec que cal ser príncep per conèixer bé la naturalesa i el caràcter de la gent i ser del poble per conèixer bé els prínceps. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="I._Quants_tipus_de_principats_hi_ha_i_per_quins_mitjans_es_poden_adquirir">I. Quants tipus de principats hi ha i per quins mitjans es poden adquirir</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: I. Quants tipus de principats hi ha i per quins mitjans es poden adquirir"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">Quot sint genera principatuum et quibus modis acquirantur</span></i> </p><p>Maquiavel estableix una <a href="/wiki/Taxonomia" title="Taxonomia">taxonomia</a> d'estats: són repúbliques o principats; els principats són hereditaris o nous; els nous principats són realment nous o són conquerits per un príncep hereditari; els nous principats conquerits per un príncep hereditari abans eren repúbliques o principats; i els mitjans per a la seva conquesta eren les armes del príncep conqueridor o bé les armes mercenàries, i sigui per fortuna sigui per valor.<sup id="cite_ref-cap12_21-1" class="reference"><a href="#cite_note-cap12-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:19_23-4" class="reference"><a href="#cite_note-:19-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="II._Principats_hereditaris">II. Principats hereditaris</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: II. Principats hereditaris"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">De principatibus hereditariis</span></i> </p><p>El príncep hereditari té poques dificultats per mantenir el seu estat perquè té el suport del seu poble, cosa que explica Maquiavel:<sup id="cite_ref-cap12_21-2" class="reference"><a href="#cite_note-cap12-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">De fet, un príncep hereditari té molts menys motius i es troba molt menys en la necessitat de desagradar als seus súbdits: per tant, és molt més estimat per ells; i, tret que els vicis extraordinaris el facin odiar, naturalment han de ser afectuosos amb ell. A més, en l'antiguitat i en la llarga continuació d'un poder, la memòria de les innovacions anteriors s'esvaeix; les causes que les van produir desapareixen: de manera que ja no hi ha aquells tipus de pedres de subjecció que sempre deixa una revolució per donar-ne suport a un segon. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="III._Principats_mixtos">III. Principats mixtos</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: III. Principats mixtos"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Louis-xii-roi-de-france.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Louis-xii-roi-de-france.jpg/220px-Louis-xii-roi-de-france.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Louis-xii-roi-de-france.jpg/330px-Louis-xii-roi-de-france.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Louis-xii-roi-de-france.jpg/440px-Louis-xii-roi-de-france.jpg 2x" data-file-width="1127" data-file-height="1500" /></a><figcaption><a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XII_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XII de França">Lluís XII</a></figcaption></figure> <p><i><span lang="la">De principatibus mixtis</span></i> </p><p>El principat mixt és un nou principat «afegit com un membre a un altre». L'estatus del príncep és llavors difícil, perquè els seus enemics són tant els que es van beneficiar de l'antic ordre com els que el van ajudar a conquerir-lo i amb els quals no és capaç de complir les seves promeses ni és capaç d'atacar-les perquè «qualsevol poder que tingui un príncep a través dels seus exèrcits, sempre necessita, per entrar en un país, ser ajudat amb el favor dels habitants», com mostra l'exemple de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XII_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XII de França">Lluís XII</a> ràpidament expulsat dels <a href="/wiki/Ducat_de_Mil%C3%A0" title="Ducat de Milà">ducats</a>.<sup id="cite_ref-:0_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-:0-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Maquiavel prodiga els seus consells. Si l'estat conqueridor és proper a l'estat conquerit «per posseir-los amb seguretat, n'hi ha prou d'haver extingit l'estirp del príncep que n'era l'amo; i si, en la resta, els deixem la seva vella manera de ser, ja que els costums són els mateixos allà, els subjectes aviat viuen tranquil·lament». </p><p>En cas contrari, l'empresa és més delicada: el príncep haurà de viure en la seva nova possessió, suprimir les revoltes, evitar els excessos dels oficials, ser estimat o temut <sup id="cite_ref-:15_11-2" class="reference"><a href="#cite_note-:15-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>pel seu poble, resistir els atacs d'un altre estat. També ha d'establir <a href="/wiki/Col%C3%B2nia_(divisi%C3%B3_administrativa)" title="Colònia (divisió administrativa)">colònies</a>, que mantindran la influència dels seus antics estats sobre el nou i, en ser perjudicial només per a les poques persones que seran desallotjades pels colons, aquesta última serà ben rebuda per la població Això evita mantenir un exèrcit, que és alhora car i desagrada a la gent. Pel que fa a les relacions amb els països de la regió del principat conquerit, el príncep s'ha d'aliar amb els estats febles, sense augmentar-ne la força, i combatre amb la seva ajuda els estats poderosos. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="IV._Per_què_els_estats_de_Darios,_conquerits_per_Alexandre,_no_es_van_revoltar_contra_els_successors_del_conqueridor_després_de_la_seva_mort"><span id="IV._Per_qu.C3.A8_els_estats_de_Darios.2C_conquerits_per_Alexandre.2C_no_es_van_revoltar_contra_els_successors_del_conqueridor_despr.C3.A9s_de_la_seva_mort"></span>IV. Per què els estats de Darios, conquerits per Alexandre, no es van revoltar contra els successors del conqueridor després de la seva mort</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: IV. Per què els estats de Darios, conquerits per Alexandre, no es van revoltar contra els successors del conqueridor després de la seva mort"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">Cur Darii regnum quod Alexander occupaverat a successoribus suis post Alexandri mortem non defecit</span></i> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Battle_of_Gaugamela.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Battle_of_Gaugamela.jpg/220px-Battle_of_Gaugamela.jpg" decoding="async" width="220" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Battle_of_Gaugamela.jpg/330px-Battle_of_Gaugamela.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Battle_of_Gaugamela.jpg/440px-Battle_of_Gaugamela.jpg 2x" data-file-width="5591" data-file-height="3546" /></a><figcaption><a href="/wiki/Jan_Brueghel_el_Vell" title="Jan Brueghel el Vell">Jan Brueghel el Vell</a>, <i>La <a href="/wiki/Batalla_de_Gaugamela" title="Batalla de Gaugamela">batalla de Gaugamela</a></i>, 1602</figcaption></figure> <p>Maquiavel se sorprèn que les conquestes fetes a <a href="/wiki/Darios_III_de_P%C3%A8rsia" title="Darios III de Pèrsia">Darios</a> per <a href="/wiki/Alexandre_el_Gran" title="Alexandre el Gran">Alexandre</a> no es revoltessin després de la seva mort. Ho explica en considerar dos tipus d'estat: d'una banda, l'estat com el Regne de França, governat per «un príncep i els seus barons», el rang dels quals és independent de la voluntat del príncep. Es pot conquerir fàcilment perquè sempre és per ajudar el conqueridor baró hostil al príncep, però també es perd fàcilment, per la mateixa raó; d'altra banda, l'estat d'un cap, com <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a>, amb «un príncep i els seus esclaus», en què es pot disposar com a ministre a voluntat, sense conèixer cap oposició interna, no pot guanyar-se amb la victòria militar en una batalla campal, però es manté fàcilment per la mateixa raó.<sup id="cite_ref-:0_26-1" class="reference"><a href="#cite_note-:0-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:2_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-:2-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>«Ara, si tenim en compte la naturalesa del govern de Darios, veurem que s'assemblava al de Turquia: per tant, Alexandre va haver de lluitar contra totes les forces de l'imperi i va haver de derrotar primer el monarca en plena campanya durant la batalla de Gaugamela; però, després de la seva victòria i la mort de Darios, el conqueridor, per les raons que he explicat, va romandre tranquil com a posseïdor de la seva conquesta». </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="V._Com_governar_els_estats_o_principats_que,_abans_de_la_conquesta,_vivien_sota_les_seves_pròpies_lleis"><span id="V._Com_governar_els_estats_o_principats_que.2C_abans_de_la_conquesta.2C_vivien_sota_les_seves_pr.C3.B2pies_lleis"></span>V. Com governar els estats o principats que, abans de la conquesta, vivien sota les seves pròpies lleis</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: V. Com governar els estats o principats que, abans de la conquesta, vivien sota les seves pròpies lleis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">Quomodo administrandae sunt civitates vel principatus, qui antequam occuparentur, suis legibus vivebant</span></i> </p><p>Aleshores, el príncep té tres solucions: pot destruir els estats conquerits o anar a viure-hi (vegeu capítol <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span>, l'exemple que es posa aquí és el dels romans que destrueixen <a href="/wiki/C%C3%A0pua" title="Càpua">Càpua</a>, <a href="/wiki/Cartago" title="Cartago">Cartago</a> i <a href="/wiki/Num%C3%A0ncia_(Hisp%C3%A0nia)" title="Numància (Hispània)">Numància</a>), o pot «deixar-los les seves lleis, limitar-se a exigir un <a href="/wiki/Tribut" title="Tribut">tribut</a>, i establir-hi alguns governs que els continguin en obediència i fidelitat», com van fer els espartans amb les conquerides Atenes i Tebes.<sup id="cite_ref-:0_26-2" class="reference"><a href="#cite_note-:0-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:2_27-1" class="reference"><a href="#cite_note-:2-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Sigui quina sigui la precaució que prenguem, fem el que fem, si no dissolem l'estat, si no dispersem els habitants, els veurem, a la primera oportunitat, recordem, invocant la seva llibertat, les seves institucions perdudes i esforçant-se per recuperar-les. Així, després de més de cent anys d'esclavitud <a href="/wiki/Pisa" title="Pisa">Pisa</a> va trencar el jou dels <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència"> florentins</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Per contra, si l'estat conquerit ja estava sota el regnat d'un príncep, els seus habitants ja estaven «conformats a l'obediència», i donaran la benvinguda a un conqueridor sense dificultats si s'extingeix la línia del seu príncep. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="VI._Principats_adquirits_per_les_armes_i_per_l'habilitat_de_l'adquiridor"><span id="VI._Principats_adquirits_per_les_armes_i_per_l.27habilitat_de_l.27adquiridor"></span>VI. Principats adquirits per les armes i per l'habilitat de l'adquiridor</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: VI. Principats adquirits per les armes i per l'habilitat de l'adquiridor"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hanging_and_burning_of_Girolamo_Savonarola_in_Florence.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Hanging_and_burning_of_Girolamo_Savonarola_in_Florence.jpg/220px-Hanging_and_burning_of_Girolamo_Savonarola_in_Florence.jpg" decoding="async" width="220" height="192" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Hanging_and_burning_of_Girolamo_Savonarola_in_Florence.jpg/330px-Hanging_and_burning_of_Girolamo_Savonarola_in_Florence.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Hanging_and_burning_of_Girolamo_Savonarola_in_Florence.jpg/440px-Hanging_and_burning_of_Girolamo_Savonarola_in_Florence.jpg 2x" data-file-width="881" data-file-height="768" /></a><figcaption><i>Estaca de <a href="/wiki/Girolamo_Savonarola" title="Girolamo Savonarola">Savonarola</a></i>, anònim, 1498, Museu de Sant Marc, <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a></figcaption></figure> <p><i><span lang="la">De principatibus novis qui armis propriis et virtute acquiruntur</span></i> </p><p>Un home que pren el poder des de dins, és a dir, sense que sigui una conquesta,<i> «</i>és un home intel·ligent o ajudat per la fortuna»; però «com menys degui a la fortuna, millor podrà mantenir-se». Per tant, la ruta més fiable és la d'«aquells que es van convertir en prínceps per la seva pròpia virtut i no per fortuna»,<sup id="cite_ref-:16_28-0" class="reference"><a href="#cite_note-:16-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:18_4-2" class="reference"><a href="#cite_note-:18-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> de la qual cosa Maquiavel pren com a exemples <a href="/wiki/Mois%C3%A8s" title="Moisès">Moisès</a>, <a href="/wiki/Cir_II_el_Gran" title="Cir II el Gran">Cir</a>, <a href="/wiki/R%C3%B2mul_i_Rem" title="Ròmul i Rem">Ròmul</a> i <a href="/wiki/Teseu" title="Teseu">Teseu</a>.<sup id="cite_ref-:1_29-0" class="reference"><a href="#cite_note-:1-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:2_27-2" class="reference"><a href="#cite_note-:2-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A la fortuna només li deuen l'oportunitat d'apoderar-se del poder; per exemple, «Cir necessitava trobar els perses descontents amb la dominació dels medes, i els medes es van suavitzar i efeminar amb les delícies d'una llarga pau»<i>.</i> Per tant, les oportunitats són necessàries, fins i tot per als grans homes «però va ser gràcies a la seva habilitat que els van saber conèixer i els van aprofitar per a la gran prosperitat i glòria del seu país». Per tant, la fortuna no els dona regals i, en particular, tenen dificultats per introduir noves institucions: en aquesta empresa el príncep tindrà per enemics aquells que es van aprofitar de l'antic ordre, mentre que els altres només ho seran <i>tebis defensors</i>, en realitat no hauran provat els beneficis de les noves institucions. Per tant, la ideologia no és suficient, és derrocada si no és defensada per les armes, com va passar amb <a href="/wiki/Girolamo_Savonarola" title="Girolamo Savonarola">Savonarola</a>, i aquestes armes han de ser les del príncep (vegeu capítol <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>).<sup id="cite_ref-:17_30-0" class="reference"><a href="#cite_note-:17-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="VII._Nous_principats_adquirits_pels_braços_dels_altres_i_per_la_fortuna"><span id="VII._Nous_principats_adquirits_pels_bra.C3.A7os_dels_altres_i_per_la_fortuna"></span>VII. Nous principats adquirits pels braços dels altres i per la fortuna</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: VII. Nous principats adquirits pels braços dels altres i per la fortuna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Alexander_VI_-_Pinturicchio_detail.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Alexander_VI_-_Pinturicchio_detail.jpg/220px-Alexander_VI_-_Pinturicchio_detail.jpg" decoding="async" width="220" height="259" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Alexander_VI_-_Pinturicchio_detail.jpg/330px-Alexander_VI_-_Pinturicchio_detail.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Alexander_VI_-_Pinturicchio_detail.jpg/440px-Alexander_VI_-_Pinturicchio_detail.jpg 2x" data-file-width="510" data-file-height="600" /></a><figcaption>Pintura del papa <a href="/wiki/Alexandre_VI" title="Alexandre VI">Alexandre VI</a> <a href="/wiki/Pinturicchio" title="Pinturicchio">de Pinturicchio</a></figcaption></figure> <p><i><span lang="la">De principatibus novis qui alienis armis et fortuna acquiruntur</span></i> </p><p>«Aquells que, de particulars, es converteixen en prínceps per l'únic favor de la fortuna, ho fan amb poques dificultats; però tenen molt a mantenir.» De fet, com a antics individus, no tenen ni l'experiència de manar ni les seves pròpies i lleials forces i els seus estats, «com totes les coses que, per ordre de la natura, neixen i creixen massa ràpidament, […] no poden tenir arrels prou profundes i adherències prou fortes perquè la primera tempesta no les tombi»<i>.</i><sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:2_27-3" class="reference"><a href="#cite_note-:2-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per tant, l'estatus dels prínceps que van partir del no-res és molt exigent: els demana «prou habilitat per saber preparar-se <i>in situ</i> per mantenir allò que la fortuna ha posat a les seves mans i establir, després de l'ascens del seu poder, les bases que s'haurien d'haver posat abans». Després d'haver pres el contraexemple de <a href="/wiki/Francesc_Sforza" title="Francesc Sforza">Francesc Sforza</a>, que es va convertir en príncep en virtut del seu mèrit (igual que <a href="/wiki/Hier%C3%B3_I" title="Hieró I">Hieró I</a>, exemple del capítol <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>), Maquiavel explora l'exemple més ambigu de <a href="/wiki/C%C3%A8sar_Borja" title="Cèsar Borja">Cèsar Borja</a>, perquè aquest era príncep només per fortuna: «va perdre el seu principat tan bon punt aquesta mateixa fortuna ja no el donava suport, […] tot i que no havia descurat res de tot el que havia de fer un home prudent i hàbil per arrelar profundament als estats». El fracàs final es deu, doncs, a «una extraordinària i extrema malignitat de la fortuna». </p><p>Per proporcionar un estat al seu fill Cèsar Borja, duc de Valentinois, el papa <a href="/wiki/Alexandre_VI" title="Alexandre VI">Alexandre VI</a> es va aliar amb el rei de França <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XII_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XII de França">Lluís XII</a> i els <a href="/wiki/Orsini" title="Orsini">Orsini</a>, cosa que li va permetre prendre la <a href="/wiki/Romanya" title="Romanya">Romanya</a>. Cèsar Borja, per independitzar-se'n, es gira primer contra els Orsini: conspiren contra ell, elimina la seva revolta, pretén reconciliar-se i després els fa matar. Després aconsegueix el suport popular a la Romanya: nomena governador el cruel Ramiro d'Orco «per restablir-hi la pau i l'obediència al príncep»; quan està fet, crea una administració menys autoritària i per calmar el ressentiment popular «…fa exhibir [Ramiro d'Orco] un matí a la plaça pública de <a href="/wiki/Cesena" title="Cesena">Cesena</a>, tallat a quarts, amb un tall i un matxet sagnant al costat<i>».</i> </p><p>Els seus plans de futur, que li haurien de permetre alliberar-se dels francesos i sobretot deixar de dependre del suport del seu pare i «trobar-se en estat de resistir per primera vegada un primer xoc», planeja prendre <a href="/wiki/Pisa" title="Pisa">Pisa</a>, després <a href="/wiki/Lucca" title="Lucca">Lucca</a> i <a href="/wiki/Siena" title="Siena">Siena</a>, després <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>, és a dir, tota la <a href="/wiki/Toscana" title="Toscana">Toscana</a>; aquests plans «els hauria dut a terme al llarg de l'any en què va morir el papa», però no pot resistir aquesta mort prematura, combinada amb la seva pròpia malaltia i els dos exèrcits que el mantenen assetjat. Després d'elogiar la conducta de Borja —«em sembla que es pot oferir com a model a tots aquells que han arribat al poder sobirà a favor de la fortuna i els braços dels altres— Maquiavel, però, li retreu que hagi permès a Juli II ser elegit papa i qualifica aquest error estratègic com «falla que fou la causa de la seva total ruïna». </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="VIII._Dels_que_es_van_convertir_en_prínceps_a_través_dels_vilans"><span id="VIII._Dels_que_es_van_convertir_en_pr.C3.ADnceps_a_trav.C3.A9s_dels_vilans"></span>VIII. Dels que es van convertir en prínceps a través dels vilans</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: VIII. Dels que es van convertir en prínceps a través dels vilans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Agatocle_re_di_Siracusa._18_sec.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Agatocle_re_di_Siracusa._18_sec.png/220px-Agatocle_re_di_Siracusa._18_sec.png" decoding="async" width="220" height="299" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Agatocle_re_di_Siracusa._18_sec.png/330px-Agatocle_re_di_Siracusa._18_sec.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c1/Agatocle_re_di_Siracusa._18_sec.png 2x" data-file-width="405" data-file-height="551" /></a><figcaption><a href="/wiki/Ag%C3%A0tocles_de_Siracusa" title="Agàtocles de Siracusa">Agàtocles de Siracusa</a></figcaption></figure> <p><i><span lang="la">De his qui per scelera ad principatum pervenere</span></i> </p><p>A part del valor i la fortuna, es pot convertir en príncep pel <a href="/wiki/Plebiscit" title="Plebiscit">plebiscit</a> dels conciutadans (vegeu capítol <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>) o per vilania, de la qual Maquiavel posa dos exemples. El primer d'<a href="/wiki/Ag%C3%A0tocles_de_Siracusa" title="Agàtocles de Siracusa">Agàtocles de Siracusa</a> que, havent estat nomenat príncep després d'una llarga progressió a l'exèrcit, va convocar els senadors i ciutadans més eminents a deliberar sobre assumptes públics i els va fer assassinar per no compartir el poder. El segon d'Oliverotto da Fermo que, amb el pretext d'una desfilada, va portar els seus súbdits a la ciutat de <a href="/wiki/Fermo" title="Fermo">Fermo</a> i va demanar al seu oncle que organitzés una recepció, en què va fer assassinar tots els convidats, inclòs l'oncle, per prendre el poder.<sup id="cite_ref-:3_32-0" class="reference"><a href="#cite_note-:3-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Maquiavel es divideix entre la desaprovació moral i l'aprovació política. Així parla de «coratge» d'Agàtocles i la seva «força d'esperit», al mateix temps que de «la seva crueltat, la seva inhumanitat i les seves nombroses vilanies». Aquesta contradicció torna a sorgir més tard. Maquiavel es pregunta com la <a href="/wiki/Crueltat" title="Crueltat">crueltat</a> del príncep, que en general és objecte de descontentament popular, rebel·lió i fracàs polític, es pot conciliar amb un poder indestructible. La seva resposta és que les crueltats han de ser «comeses totes a la vegada», de manera que «l'amargura» no sigui massa persistent en la gent i tenir sempre un avantatge en la necessitat. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="IX._Del_principat_civil">IX. Del principat civil</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: IX. Del principat civil"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">De principatu civili</span></i> </p><p>El principat civil té un príncep triat pels seus conciutadans. O bé és un individu del poble escollida pels grans «per poder, a l'ombra de la seva autoritat, per satisfer els seus ambiciosos desitjos» o bé és un gran escollit pel poble per protegir-lo. El príncep elevat pels grans és menys afavorit que el príncep elevat pel poble perquè «[els grans] volen oprimir i el poble només vol no ser oprimit». Per tant, el príncep elevat pels grans, a més de desfer-se dels grans que estan «determinats per opinions ambicioses» i que serien perjudicials en temps de guerra, ha de conciliar l'amistat del poble igual que el príncep elevat pel poble, amistat que podrà ser encara més forta perquè era inesperada. Per avaluar aquest suport del poble, el príncep no pot confiar en el temps de pau, perquè és en el moment de les adversitats que necessitarà els ciutadans; per tant, ha d'«imaginar i establir un sistema de govern tal que, en qualsevol moment i malgrat totes les circumstàncies, els ciutadans el necessitin».<sup id="cite_ref-:3_32-1" class="reference"><a href="#cite_note-:3-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="X._Com,_en_qualsevol_tipus_de_principat,_s'ha_de_mesurar_la_força"><span id="X._Com.2C_en_qualsevol_tipus_de_principat.2C_s.27ha_de_mesurar_la_for.C3.A7a"></span>X. Com, en qualsevol tipus de principat, s'ha de mesurar la força</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: X. Com, en qualsevol tipus de principat, s'ha de mesurar la força"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">Quomodo omnium principatuum vires perpendi debeant</span></i> </p><p>O bé el príncep pot defensar-se, és a dir, que té prou soldats i diners per lluitar contra qualsevol atacant, és el cas desenvolupat en els capítols anteriors; o bé necessita l'ajut d'altres, és a dir, que davant d'un atac s'ha de refugiar a la seva fortalesa: aquí Maquiavel aconsella garantir l'afecte del seu poble i la seguretat de la seva fortalesa, que permetin mantenir un <a href="/wiki/Setge" title="Setge">setge</a>, sense preocupar-se per la resta del país. Pren, per exemple, <a href="/wiki/Alemany" title="Alemany">ciutats alemanyes</a> el territori de les quals és reduït però independent de l'<a href="/wiki/Emperador" title="Emperador">emperador</a> i d'altres estats, sense por dels atacs militars gràcies a les seves fortificacions, les seves cunetes, la seva artilleria, les seves provisions i les seves reserves durant un any, així com la seva formació militar. El príncep que seguirà aquest consell no temerà cap derrota, perquè l'enemic no romandrà un any sense moure's. L'atacant pot saquejar el país per espantar els ciutadans. El príncep els ha d'apaivagar, assegurar els més reivindicatius, esperar que amb el pas del temps els esperits es tranquil·litzin i fins i tot aprofitin el deute que contracta amb els seus ciutadans durant la destrucció dels seus béns per augmentar-ne la fidelitat.<sup id="cite_ref-:3_32-2" class="reference"><a href="#cite_note-:3-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:4_36-0" class="reference"><a href="#cite_note-:4-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XI._Principats_eclesiàstics"><span id="XI._Principats_eclesi.C3.A0stics"></span>XI. Principats eclesiàstics</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: XI. Principats eclesiàstics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pope_Julius_II.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Pope_Julius_II.jpg/220px-Pope_Julius_II.jpg" decoding="async" width="220" height="299" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Pope_Julius_II.jpg/330px-Pope_Julius_II.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Pope_Julius_II.jpg/440px-Pope_Julius_II.jpg 2x" data-file-width="3111" data-file-height="4227" /></a><figcaption><a href="/wiki/Papa_Juli_II" class="mw-redirect" title="Papa Juli II">Juli II</a></figcaption></figure> <p><i><span lang="la">De principatibus ecclesiasticis</span></i> </p><p>Les antigues institucions religioses són suficients per establir el poder del príncep eclesiàstic. Així, «aquests prínceps només tenen estats i no els defensen; tenen súbdits, i no els governen». Però Maquiavel ho atribueix a «causes superiors» que no es permet desenvolupar. D'altra banda, explica les raons de l'actual «grandesa temporal» de l'Església: antigament, la divisió interna dels estats de l'Església entre Orsini i Colonna impedia que l'Església creixés; Maquiavel atribueix la seva actual grandesa a la iniciativa d'<a href="/wiki/Alexandre_VI" title="Alexandre VI">Alexandre VI</a> —que va saber aliar-se amb els francesos i ajudar <a href="/wiki/C%C3%A8sar_Borja" title="Cèsar Borja">Cèsar Borja</a>, cosa que no va ser una vana magnanimitat des que l'Església va recuperar les seves conquestes després de la seva derrota—, iniciativa que va ampliar <a href="/wiki/Papa_Juli_II" class="mw-redirect" title="Papa Juli II">Juli II</a>, que va conquerir <a href="/wiki/Bolonya" title="Bolonya">Bolonya</a>, va derrotar els venecians i va expulsar els francesos d'Itàlia, mentre contenia «els partits dels Colonna i dels Orsini dins dels límits on Alexandre havia aconseguit reduir-los».<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:4_36-1" class="reference"><a href="#cite_note-:4-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XII._Quants_tipus_de_milícies_i_tropes_mercenàries_hi_ha"><span id="XII._Quants_tipus_de_mil.C3.ADcies_i_tropes_mercen.C3.A0ries_hi_ha"></span>XII. Quants tipus de milícies i tropes mercenàries hi ha</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: XII. Quants tipus de milícies i tropes mercenàries hi ha"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">Quot sint genera militiae et de mercenariis militibus</span></i> </p><p>Els exèrcits i les lleis són «el fonament adequat, sense el qual [el poder del príncep] no pot deixar d'esfondrar-se». Ara, on no hi ha bons exèrcits, no hi pot haver bones lleis i, […] al contrari, hi ha bones lleis on no hi ha bons exèrcits»: n'hi ha prou a parlar d'exèrcits, que són específics del príncep, ja siguin <a href="/wiki/Mercenari" title="Mercenari">mercenaris</a> o auxiliars, o mixtos. Maquiavel denuncia els exèrcits mercenaris: «els capitans mercenaris són o no són bons guerrers: si ho són, no es pot confiar en ells, perquè només tendeixen a la seva pròpia grandesa, oprimint, ja sigui el príncep que els utilitza, o d'altres contra la seva voluntat; si no ho són, aquell a qui serveixen aviat s'arruïnarà». </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bataille_d%27Agnadel_(marbre).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Bataille_d%27Agnadel_%28marbre%29.jpg/220px-Bataille_d%27Agnadel_%28marbre%29.jpg" decoding="async" width="220" height="106" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Bataille_d%27Agnadel_%28marbre%29.jpg/330px-Bataille_d%27Agnadel_%28marbre%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Bataille_d%27Agnadel_%28marbre%29.jpg/440px-Bataille_d%27Agnadel_%28marbre%29.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="289" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Batalla_d%27Agnadello" title="Batalla d'Agnadello">Batalla d'Agnadello</a></i>, detall de la tomba de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XII_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XII de França">Lluís XII</a> i <a href="/wiki/Anna_de_Bretanya" title="Anna de Bretanya">Anna de Bretanya</a>, marbre, 1509, <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Saint-Denis" title="Basílica de Saint-Denis">basílica de Saint-Denis</a>, França</figcaption></figure> <p>És a partir d'aquest principi que analitza exemples històrics. Si <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, <a href="/wiki/Esparta" title="Esparta">Esparta</a> i <a href="/wiki/Su%C3%AFssa" title="Suïssa">Suïssa</a> obtenen la llibertat per les seves pròpies armes, al contrari de <a href="/wiki/Cartago" title="Cartago">Cartago</a> després de la <a href="/wiki/Primera_Guerra_P%C3%BAnica" title="Primera Guerra Púnica">Primera Guerra púnica</a>, <a href="/wiki/Tebes_(Gr%C3%A8cia)" title="Tebes (Grècia)">Tebes</a> després de la Tercera Guerra sagrada, <a href="/wiki/Mil%C3%A0" title="Milà">Milà</a> després de la victòria sobre els venecians, van patir la traïció dels mercenaris, de <a href="/wiki/Felip_II_de_Maced%C3%B2nia" class="mw-redirect" title="Felip II de Macedònia">Felip II de Macedònia</a> o <a href="/wiki/Francesc_Sforza" title="Francesc Sforza">Francesc Sforza</a>. Si <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a> o <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a> van tenir èxit durant un temps amb capitans mercenaris, és perquè no podien o no volien cobrar-los. A continuació, Maquiavel analitza la història militar de Venècia: victoriós en les seves campanyes navals on tenia els seus ciutadans per a soldats, després va emprar als mercenaris continentals les malifetes dels quals va haver de patir. Així els venecians van haver d'assassinar <a href="/wiki/Francesco_Bussone_da_Carmagnola" title="Francesco Bussone da Carmagnola">Francesco da Carmagnola</a> per protegir-se d'ell, i que més tard van perdre en la <a href="/wiki/Batalla_d%27Agnadello" title="Batalla d'Agnadello">batalla d'Agnadello</a> contra <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XII_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XII de França">Lluís XII de França</a> «en un sol dia […] el fruit de vuit-cents anys de treball». </p><p>Aquesta és una oportunitat per a Maquiavel de denunciar la conducta dels mercenaris: gairebé no tenen infanteria, no es maten al camp de batalla, retornen presoners sense rescat, no ataquen durant la nit, no necessiten protegir els seus camps i no lluiten a l'hivern: tal és el «l'ordre que havien imaginat deliberadament per evitar els perills i els treballs, però també a través del qual van conduir Itàlia a l'esclavitud i la degradació».<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:5_39-0" class="reference"><a href="#cite_note-:5-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XIII._Tropes_auxiliars,_mixtes_i_netes"><span id="XIII._Tropes_auxiliars.2C_mixtes_i_netes"></span>XIII. Tropes auxiliars, mixtes i netes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: XIII. Tropes auxiliars, mixtes i netes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Davide-Golias.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Davide-Golias.jpg/220px-Davide-Golias.jpg" decoding="async" width="220" height="178" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Davide-Golias.jpg/330px-Davide-Golias.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/67/Davide-Golias.jpg 2x" data-file-width="400" data-file-height="324" /></a><figcaption>David i Goliat, <a href="/wiki/Manuscrit_il%C2%B7luminat" title="Manuscrit il·luminat">il·luminació</a>, <a href="/wiki/Anonimat" title="Anonimat">anònima,</a> c. 1250</figcaption></figure> <p><i><span lang="la">De militibus auxiliariis, mixtis et propriis</span></i> </p><p>Els exèrcits auxiliars, és a dir, els d'un altre príncep a qui un príncep demana ajuda, tenen els mateixos defectes que els mercenaris: «perquè si són derrotats, es troba derrotat i, si són victoriosos, passa a dependre d'ells». Són encara més perillosos que els exèrcits mercenaris, perquè estan units darrere del seu príncep i, per tant, són valents. Així, <a href="/wiki/C%C3%A8sar_Borja" title="Cèsar Borja">Cèsar Borja</a> només va avançar quan, després d'haver recorregut als exèrcits auxiliars de França, i després als mercenaris dels <a href="/wiki/Orsini" title="Orsini">Orsini</a> i dels Vitelli, va acabar utilitzant només les seves pròpies forces. Igualment <a href="/wiki/Hier%C3%B3_II" title="Hieró II">Hieró II</a> (ja citat al cap. VI) va fer matar els seus mercenaris i, de la mateixa manera, <a href="/wiki/David" title="David">David</a> va rebutjar les armes de Saül per lluitar contra <a href="/wiki/Goliat" title="Goliat">Goliat</a> només amb el seu tirador. </p><p>A França, <a href="/wiki/Carles_VII_de_Fran%C3%A7a" title="Carles VII de França">Carles VII</a> va augmentar el valor del seu exèrcit formant en el seu regne «companyies regulades de gendarmes i infanteria», Però el seu fill <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XI_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XI de França">Lluís XI</a> les va reduir utilitzant les forces auxiliars suïsses, de les quals ara depenia l'exèrcit francès. L'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi romà</a> va conèixer la ruïna per haver apel·lat als <a href="/wiki/Gots" title="Gots">gots</a>. Maquiavel conclou que només s'ha d'utilitzar la pròpia força.<sup id="cite_ref-:5_39-1" class="reference"><a href="#cite_note-:5-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XIV._Funcions_que_pertanyen_al_príncep,_en_relació_amb_la_milícia"><span id="XIV._Funcions_que_pertanyen_al_pr.C3.ADncep.2C_en_relaci.C3.B3_amb_la_mil.C3.ADcia"></span>XIV. Funcions que pertanyen al príncep, en relació amb la milícia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: XIV. Funcions que pertanyen al príncep, en relació amb la milícia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">Quod principem deceat circa militiam</span></i> </p><p>És gràcies al coneixement de l'<a href="/wiki/L%27Art_de_la_Guerra" title="L'Art de la Guerra">art de la guerra</a> que un es queda o esdevé príncep: un príncep que descura les armes és menyspreat, resta a mercè dels seus servents i no pot confiar en els seus soldats. En primer lloc, el príncep exerceix el seu cos en la guerra, en particular per la pràctica de la <a href="/wiki/Ca%C3%A7a" title="Caça">caça</a>, que «l'endureix fins a la fatiga» i li dona la <a href="/wiki/Geografia" title="Geografia">geografia</a> del seu país: «la base del lloc, les muntanyes d'elevació, la direcció de les valls, l'entorn de les planes, la naturalesa dels rius i maresmes», cosa que li permetrà defensar-la en cas d'atac i familiaritzar-se amb les <a href="/wiki/T%C3%A0ctica_militar" title="Tàctica militar">tàctiques militars</a> en general, imaginant posicions oposades en el paisatge, com Filomè ho feia durant les seves passejades. També ha de preparar la ment per a la guerra, mitjançant el coneixement de la història, de «les accions dels personatges il·lustres» i «la seva conducta en la guerra», prenent com a model «algun conegut antic heroi». </p><p>«Això és el que ha de fer un savi príncep i com, durant la pau, lluny de romandre inactiu, es pot protegir contra els accidents de la fortuna, de manera que, si li resulta contrari, es troba en condicions de resistir als seus cops»<i>. </i>A més, ajuda a mantenir els subjectes en una bona disciplina.<sup id="cite_ref-:5_39-2" class="reference"><a href="#cite_note-:5-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XV._Coses_per_les_quals_tots_els_individus,_especialment_els_prínceps,_són_lloats_o_culpats"><span id="XV._Coses_per_les_quals_tots_els_individus.2C_especialment_els_pr.C3.ADnceps.2C_s.C3.B3n_lloats_o_culpats"></span>XV. Coses per les quals tots els individus, especialment els prínceps, són lloats o culpats</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: XV. Coses per les quals tots els individus, especialment els prínceps, són lloats o culpats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">De his rebus quibus homines et praesertim principes laudantur aut vituperantur</span></i> </p><p>Maquiavel examina com s'ha de comportar el príncep amb els seus amics i els seus súbdits. Adverteix que, tot i que el tema ha estat tractat moltes vegades, hi serà original, perquè en lloc de lliurar-se a «vanes especulacions» i «imaginacions», afirma: «per tant, és necessari que un príncep que vulgui mantenir-se aprengui a no ser sempre bons i a usar-los bé o malament, segons la necessitat».<sup id="cite_ref-:17_30-1" class="reference"><a href="#cite_note-:17-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Primer estableix que es lloa o culpa el príncep segons si és generós o rapaç (vegeur capítol <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>), benefactor o avar, cruel o compassiu (capítol <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>), infidel o fidel a la seva paraula (vegeu capítol <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>), temorós o valent, de bon caràcter o orgullós, dissolut o cast, franc o astut, dur o fàcil, seriós o lleuger, religiós o poc creient, etc. Però el príncep no pot evitar tots els vicis alhora; per tant, s'ha de forçar a evitar «els vicis que li farien perdre els seus estats»,<sup id="cite_ref-:18_4-3" class="reference"><a href="#cite_note-:18-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i només «si pot», evitar els altres vicis; a més, de la mateixa manera que certes <a href="/wiki/Virtuts" class="mw-redirect" title="Virtuts">virtuts</a> són perjudicials per al príncep, també certs <a href="/wiki/Vicis" class="mw-redirect" title="Vicis">vicis</a> poden resultar […] de la seva preservació i del seu benestar.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:6_43-0" class="reference"><a href="#cite_note-:6-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XVI._De_liberalitat_i_avarícia"><span id="XVI._De_liberalitat_i_avar.C3.ADcia"></span>XVI. De liberalitat i avarícia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: XVI. De liberalitat i avarícia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">De liberalitate et parsimonia</span></i> </p><p>És bo que un príncep sigui generós, però si realment ho és, gastarà tant en oferir sumptuositat a uns quants que, havent-se empobrit, haurà de compensar-ho amb una pesada fiscalitat que el farà odiós; agradarà a uns quants i desagradarà a molts; però una vegada que hagi començat d'aquesta manera, si vol canviar la seva forma de vida, se'l criticarà per ser avar. Per tant, el príncep no ha de témer inicialment el nom d'avar. La seva economia li permetrà donar suport a una guerra i dur a terme empreses útils sense sobrecarregar la gent. Després «serà considerat liberal per tots aquells, en nombre infinit, dels quals no prendrà res». </p><p>Es diu que Cèsar va arribar a l'imperi per la seva liberalitat: de fet, cal tenir aquesta qualitat per esdevenir príncep; però seguir sent així és perjudicial. D'altra banda, si el príncep només ha de ser parsimoniós amb la seva propietat, ha de distribuir generosament la dels altres, i en particular el botí de guerra, en cas contrari no seria seguit pels seus soldats. </p><p>En conclusió, un príncep savi ha de decidir ser qualificat d'avar, perquè la liberalitat «es devora a ella mateixa» i «a mesura que se l'exerceix, es perd la facultat d'exercir-la encara: [el príncep] esdevé pobre, menyspreat, o bé rapaç i odiós».<sup id="cite_ref-:6_43-1" class="reference"><a href="#cite_note-:6-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XVII._De_crueltat_i_misericòrdia,_i_si_és_millor_ser_estimat_que_temut"><span id="XVII._De_crueltat_i_miseric.C3.B2rdia.2C_i_si_.C3.A9s_millor_ser_estimat_que_temut"></span>XVII. De crueltat i misericòrdia, i si és millor ser estimat que temut</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: XVII. De crueltat i misericòrdia, i si és millor ser estimat que temut"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hannibal3.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Hannibal3.jpg/220px-Hannibal3.jpg" decoding="async" width="220" height="254" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Hannibal3.jpg/330px-Hannibal3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Hannibal3.jpg/440px-Hannibal3.jpg 2x" data-file-width="1300" data-file-height="1500" /></a><figcaption><a href="/wiki/Hann%C3%ADbal_Barca" title="Hanníbal Barca">Hanníbal</a> i els seus soldats creuen els <a href="/wiki/Alps" title="Alps">Alps</a></figcaption></figure> <p><i><span lang="la">De crudelitate et pietate; et an sit melius amari quam timeri, vel e contra</span></i> </p><p>El príncep pot ser cruel per evitar els pitjors mals del desordre, especialment en els primers dies del seu regnat. Així, <a href="/wiki/C%C3%A8sar_Borja" title="Cèsar Borja">Cèsar Borja</a>, que tenia fama de cruel, «va "establir l'ordre i la unió a la Romanya»,<sup id="cite_ref-:18_4-4" class="reference"><a href="#cite_note-:18-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> mentre que els florentins, per no ser cruels, van permetre destruir <a href="/wiki/Pistoia" title="Pistoia">Pistoia</a>. Això ens porta a la pregunta: és millor ser estimat o temut?<sup id="cite_ref-:18_4-5" class="reference"><a href="#cite_note-:18-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>És millor ser estimat i temut alhora, però això és extremadament difícil. A més, si cal triar entre l'amor i la por, és millor que tinguin por, perquè l'amor és volàtil i desapareix en les adversitats mentre la por es manté mentre es mantingui l'amenaça de càstig; no obstant això, el príncep ha d'inspirar por sense inspirar odi, és a dir, que no condemnarà els seus ciutadans sense causa i, sobretot, que no atacarà els seus béns ni les seves cònjuges. </p><p>La crueltat troba l'ocasió sobretot en la guerra i el príncep l'ha d'utilitzar per mantenir el seu exèrcit unit i fidel. </p><p>Per tant, és gràcies a la seva crueltat que <a href="/wiki/Hann%C3%ADbal_Barca" title="Hanníbal Barca">Hanníbal</a> va evitar qualsevol dissensió i qualsevol revolta al seu exèrcit; al contrari, a causa de la seva massa gran clemència, el seu adversari <a href="/wiki/Publi_Corneli_Escipi%C3%B3_Afric%C3%A0_Major" class="mw-redirect" title="Publi Corneli Escipió Africà Major">Escipió</a> es va enfrontar a l'aixecament de les seves tropes a Hispania i no va saber fer justícia als <a href="/wiki/Locres_Epizefiris" title="Locres Epizefiris">locris</a>.<sup id="cite_ref-:6_43-2" class="reference"><a href="#cite_note-:6-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XVIII._Com_han_de_complir_la_seva_paraula_els_prínceps"><span id="XVIII._Com_han_de_complir_la_seva_paraula_els_pr.C3.ADnceps"></span>XVIII. Com han de complir la seva paraula els prínceps</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: XVIII. Com han de complir la seva paraula els prínceps"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Palais_Bourbon,_Malerei_in_der_Kuppel_der_Poesie,_Szene-_Erziehung_des_Achill_(Eug%C3%A8ne_Delacroix).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Palais_Bourbon%2C_Malerei_in_der_Kuppel_der_Poesie%2C_Szene-_Erziehung_des_Achill_%28Eug%C3%A8ne_Delacroix%29.jpg/220px-Palais_Bourbon%2C_Malerei_in_der_Kuppel_der_Poesie%2C_Szene-_Erziehung_des_Achill_%28Eug%C3%A8ne_Delacroix%29.jpg" decoding="async" width="220" height="183" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Palais_Bourbon%2C_Malerei_in_der_Kuppel_der_Poesie%2C_Szene-_Erziehung_des_Achill_%28Eug%C3%A8ne_Delacroix%29.jpg/330px-Palais_Bourbon%2C_Malerei_in_der_Kuppel_der_Poesie%2C_Szene-_Erziehung_des_Achill_%28Eug%C3%A8ne_Delacroix%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Palais_Bourbon%2C_Malerei_in_der_Kuppel_der_Poesie%2C_Szene-_Erziehung_des_Achill_%28Eug%C3%A8ne_Delacroix%29.jpg/440px-Palais_Bourbon%2C_Malerei_in_der_Kuppel_der_Poesie%2C_Szene-_Erziehung_des_Achill_%28Eug%C3%A8ne_Delacroix%29.jpg 2x" data-file-width="1576" data-file-height="1314" /></a><figcaption><i>L'educació d'<a href="/wiki/Aquil%C2%B7les" title="Aquil·les">Aquil·les</a></i>, de <a href="/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix" title="Eugène Delacroix">Delacroix</a> (Cúpula del <a href="/wiki/Palais_Bourbon" title="Palais Bourbon">Palais Bourbon</a>)</figcaption></figure> <p><i><span lang="la">Quomodo fides a principibus sit servanda</span></i> </p><p>Com <a href="/wiki/Aquil%C2%B7les" title="Aquil·les">Aquil·les</a> educat per <a href="/wiki/Quir%C3%B3" title="Quiró">Quiró</a>, el príncep ha de lluitar com una persona i una bèstia, és a dir, amb les lleis i amb la força. La bèstia ha de tenir la força d'un lleó i l'astúcia d'una guineu. </p><p>Maquiavel dedueix: «Un príncep savi no hauria de complir la seva promesa quan aquest compliment seria perjudicial per a ell i els motius que l'han determinat a prometre ja no existeixen». Però, per no mostrar aquesta perfídia, també ha de «tenir perfectament l'art de falsificar i ocultar». La seva hipocresia l'ha de fer aparèixer «plena de gentilesa, sinceritat, humanitat, honor i sobretot religió». </p><p>Maquiavel ens assegura que les persones en general es mantenen a imatge de les qualitats i, d'altra banda, que el príncep serà jutjat pel resultat i que sempre que conservi la vida i l'estat «<i>t</i>ots els mitjans que ha pres es consideraran honorables».<sup id="cite_ref-:16_28-1" class="reference"><a href="#cite_note-:16-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Maquiavel acaba evocant els trucs de <a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran el Catòlic</a>.<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:7_47-0" class="reference"><a href="#cite_note-:7-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XIX._Que_hem_de_fugir_del_menyspreu_i_l'odi"><span id="XIX._Que_hem_de_fugir_del_menyspreu_i_l.27odi"></span>XIX. Que hem de fugir del menyspreu i l'odi</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: XIX. Que hem de fugir del menyspreu i l'odi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:SeptimeS%C3%A9v%C3%A8re.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/SeptimeS%C3%A9v%C3%A8re.jpg/220px-SeptimeS%C3%A9v%C3%A8re.jpg" decoding="async" width="220" height="275" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/SeptimeS%C3%A9v%C3%A8re.jpg/330px-SeptimeS%C3%A9v%C3%A8re.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/SeptimeS%C3%A9v%C3%A8re.jpg/440px-SeptimeS%C3%A9v%C3%A8re.jpg 2x" data-file-width="560" data-file-height="700" /></a><figcaption>Bust de <a href="/wiki/Septimi_Sever" title="Septimi Sever">Septimi Sever</a> assimilat a Serapis, 204 dC. Museu del Louvre</figcaption></figure> <p><i><span lang="la">De contemptu et odio fugiendo</span></i> </p><p>Per evitar ser odiat, el príncep no ha d'atacar la propietat ni les dones dels seus súbdits (vegeur capítol <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>). Per evitar ser menystingut, ha de donar l'aparença de «grandesa, coratge, gravetat i fermesa»: així s'establirà clarament que les seves decisions són irrevocables i ningú somiarà a enganyar-lo. El príncep s'ha de defensar contra atacs externs, per això només necessita bones armes, i contra les conspiracions, només necessita el suport del seu poble. De fet, una conspiració sempre és arriscada, perquè la denúncia ofereix un cert benefici a diferència del de la rebel·lió; si a aquest risc s'afegeix que el príncep té el suport del poble, cap conspiració no pot tenir èxit. Per exemple, després que els Canneschi matessin Annibal Bentivoglio, príncep de Bolonya, en una conspiració, els bolonyesos, plens d'afecte pel seu príncep, es van aixecar, van matar els Canneschi i van prendre per príncep un altre membre de la família Bentivoglio. </p><p>Per gestionar el poble, pot ser que el príncep hagi de reduir el poder dels grans; llavors ha de confiar aquesta tasca a una administració, com al Regne de França, on el Parlament constitueix «la tercera autoritat d'un tribunal que pot, sense conseqüències lamentables per al rei, reduir el poder dels grans i protegir el petit». A continuació, Maquiavel analitza el regnat d'uns pocs <a href="/wiki/Emperadors_romans" class="mw-redirect" title="Emperadors romans">emperadors romans</a>, que havien de mitjançar, més que entre els grans i els ciutadans, entre els soldats i els ciutadans, cosa que era difícil per les seves aspiracions contràries. <a href="/wiki/Publi_Helvi_P%C3%A8rtinax" class="mw-redirect" title="Publi Helvi Pèrtinax">Pertinax</a> i Sever Alexandre van deure la seva caiguda al menyspreu que van inspirar als seus soldats, a causa de la seva moderació; <a href="/wiki/Marc_Aureli" title="Marc Aureli">Marc Aureli</a>, també temperat, només es va mantenir gràcies al prestigi de la seva ascendència i a les seves virtuts. Maquiavel lloa <a href="/wiki/Septimi_Sever" title="Septimi Sever">Septimi Sever</a> que, mostrant «l'audàcia del lleó i la finor de la guineu», aconsegueix eliminar tots els seus rivals de l'imperi: Didius Julianus amb el pretext de venjar Pertinax, Niger gràcies a una aliança amb Albin, Albin sota el pretext de la traïció. <a href="/wiki/Caracal%C2%B7la" title="Caracal·la">Caracal·la</a> va ser assassinat per l'odi que inspirava en els seus familiars, <a href="/wiki/C%C3%B2mmode" title="Còmmode">Còmmode</a> pel menyspreu que va despertar entre els ciutadans, Maximin va morir en la revolta a causa del menyspreu i l'odi que sentien pel seu baix origen i per la seva crueltat. Maquiavel conclou que el príncep ha de prendre «en l'exemple de Sever, el que és necessari per establir el seu poder, i en el de Marc Aureli el que li pot servir per mantenir l'estabilitat i la glòria d'un imperi establert i consolidat llarg temps».<sup id="cite_ref-:7_47-1" class="reference"><a href="#cite_note-:7-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XX._Si_les_fortaleses,_i_moltes_altres_coses_que_fan_els_prínceps_cada_dia,_són_útils_o_innecessàries"><span id="XX._Si_les_fortaleses.2C_i_moltes_altres_coses_que_fan_els_pr.C3.ADnceps_cada_dia.2C_s.C3.B3n_.C3.BAtils_o_innecess.C3.A0ries"></span>XX. Si les fortaleses, i moltes altres coses que fan els prínceps cada dia, són útils o innecessàries</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: XX. Si les fortaleses, i moltes altres coses que fan els prínceps cada dia, són útils o innecessàries"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Caterina_Sforza.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Caterina_Sforza.jpg/220px-Caterina_Sforza.jpg" decoding="async" width="220" height="255" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Caterina_Sforza.jpg/330px-Caterina_Sforza.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Caterina_Sforza.jpg/440px-Caterina_Sforza.jpg 2x" data-file-width="1377" data-file-height="1597" /></a><figcaption><i>Retrat de Caterina Sforza</i> o <i>La dama dels gessamins,</i> obra de <a href="/wiki/Lorenzo_di_Credi" title="Lorenzo di Credi">Lorenzo di Credi</a></figcaption></figure> <p><i><span lang="la">An arces et multa alia quae cotidie a principibus fiunt utilia an inutilia sint</span></i> </p><p>El príncep ha d'armar els seus súbdits per no ser odiat, excepte els ciutadans d'una ciutat conquerida, a qui ha de desarmar i debilitar. El príncep no ha de crear divisions dins dels estats que puguin ser beneficiosos per al seu poder durant la pau, impedint una oposició unida, però que són perjudicials en la guerra perquè el partit més feble tendeix a unir-se a l'adversari. </p><p>És important que el príncep pugui reunir els seus antics enemics (és a dir, el nou príncep, aquells que s'oposaven a la seva presa del poder) perquè, d'una banda, el príncep s'aixecarà per haver superat un obstacle, de l'altra part els seus nous amics, havent de redimir-se, el serviran amb més fidelitat. Al contrari, entre aquells que l'ajudaren a prendre el poder, no hauria de confiar en aquells impulsats per les esperances que no pugui satisfer més que l'antic govern. </p><p>El príncep haurà de construir fortaleses si tem el seu poble, per refugiar-se en cas de rebel·lió com va fer <a href="/wiki/Caterina_Sforza" title="Caterina Sforza">Caterina Sforza</a>. Si té més por a l'enemic extern, ha de destruir les fortaleses que podrien beneficiar l'atacant, igual que Niccolò Vitelli, <a href="/wiki/Guidobaldo_del_Monte" title="Guidobaldo del Monte">Guidobaldo del Monte</a> i Bentivoglio. Però el príncep ha de buscar costi el que costi el suport del seu poble, perquè «la millor fortalesa que pot tenir un príncep és l'afecte del seu poble. Si és odiat, totes les fortaleses que pugui tenir no el salvaran», perquè el poble revoltat sempre trobarà aliats externs, com mostra l'exemple de <a href="/wiki/Caterina_Sforza" title="Caterina Sforza">Caterina Sforza</a>, la fortalesa del qual no el va protegir de l'acció combinada del seu poble i <a href="/wiki/C%C3%A8sar_Borja" title="Cèsar Borja">Cèsar Borja</a>.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:8_50-0" class="reference"><a href="#cite_note-:8-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XXI._Com_s'ha_de_comportar_un_príncep_per_guanyar-se_reputació"><span id="XXI._Com_s.27ha_de_comportar_un_pr.C3.ADncep_per_guanyar-se_reputaci.C3.B3"></span>XXI. Com s'ha de comportar un príncep per guanyar-se reputació</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: XXI. Com s'ha de comportar un príncep per guanyar-se reputació"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:La_Virgen_de_los_Reyes_Cat%C3%B3licos.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/La_Virgen_de_los_Reyes_Cat%C3%B3licos.jpg/220px-La_Virgen_de_los_Reyes_Cat%C3%B3licos.jpg" decoding="async" width="220" height="242" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/La_Virgen_de_los_Reyes_Cat%C3%B3licos.jpg/330px-La_Virgen_de_los_Reyes_Cat%C3%B3licos.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/La_Virgen_de_los_Reyes_Cat%C3%B3licos.jpg/440px-La_Virgen_de_los_Reyes_Cat%C3%B3licos.jpg 2x" data-file-width="2772" data-file-height="3051" /></a><figcaption>Els Reis Catòlics, <a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran el Catòlic</a> i Isabel de Castella</figcaption></figure> <p><i><span lang="la">Quod principem deceat ut egregius habeatur</span></i> </p><p>«Fer grans empreses, donar exemples rars mitjançant les seves accions, és el que més il·lustra un príncep»<i>.</i> Maquiavel posa l'exemple de <a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran el Catòlic</a> (vegeu capítol <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>), que va atacar <a href="/wiki/Granada" title="Granada">Granada</a>, després Àfrica, després Itàlia, després França, sota l'aparença de la religió i amb l'ajut e l'Església, que li va agrair l'<a href="/wiki/Expulsi%C3%B3_dels_jueus_d%27Espanya" title="Expulsió dels jueus d'Espanya">expulsió dels jueus d'Espanya</a>, amb un ritme eficient que no deixava «ni el temps per respirar, ni els mitjans per interrompre el rumb».<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El príncep també es pot distingir, com <a href="/wiki/Bernab%C3%A9_Visconti" title="Bernabé Visconti">Bernabé Visconti</a>, per recompenses o sancions exemplars. </p><p>En cas de conflicte veí, el príncep sempre ha de prendre partit. Aquell que no es declara té la ingratitud dels vençuts sense la gratitud del vencedor –com els romans van dir als aqueus, que els convencessin de prendre partit contra <a href="/wiki/Ant%C3%ADoc_III" title="Antíoc III">Antíoc</a>: «Mantingueu el premi del guanyador sense adquirir la més mínima glòria per a vosaltres mateixos i sense tenir cap obligació envers vosaltres»–; al contrari, si són dues forces poderoses, aliar-se'n amb una aportarà la seva gratitud si guanya, el seu suport si és derrotada Si són dues forces febles, aliar-se'n amb una la fa victoriosa i, per tant, dependent, i també és una oportunitat per eliminar l'altra força. Tanmateix, per mantenir-se independent, el príncep no s'ha d'aliar amb una presència superior per lluitar contra una altra (vg. els errors de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XII" class="mw-redirect" title="Lluís XII">Lluís XII</a> al capítol <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span>). </p><p>Finalment, el príncep ha d'honorar els seus súbdits amb talent i deixar-los lliures d'exercir les seves facultats; ha de «divertir la gent amb festes, espectacles» i comparèixer a les reunions de les corporacions, «sense comprometre mai la majestuositat del seu rang».<sup id="cite_ref-:8_50-1" class="reference"><a href="#cite_note-:8-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XXII._Secretaris_de_prínceps"><span id="XXII._Secretaris_de_pr.C3.ADnceps"></span>XXII. Secretaris de prínceps</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: XXII. Secretaris de prínceps"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:La_presa_di_potere_di_Pandolfo_Petrucci_a_Siena.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/La_presa_di_potere_di_Pandolfo_Petrucci_a_Siena.jpg/220px-La_presa_di_potere_di_Pandolfo_Petrucci_a_Siena.jpg" decoding="async" width="220" height="306" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/La_presa_di_potere_di_Pandolfo_Petrucci_a_Siena.jpg/330px-La_presa_di_potere_di_Pandolfo_Petrucci_a_Siena.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/La_presa_di_potere_di_Pandolfo_Petrucci_a_Siena.jpg/440px-La_presa_di_potere_di_Pandolfo_Petrucci_a_Siena.jpg 2x" data-file-width="4932" data-file-height="6869" /></a><figcaption><i>El retorn dels Noveschi a Siena</i> (presa de control de Pandolfo Petrucci representada en una tavoletta di Biccherna (Arxius estatals de Siena)</figcaption></figure> <p><i><span lang="la">De his quos a secretis principes habent</span></i> </p><p>El seguici que el príncep hagi escollit permet estimar les seves capacitats: Pandolfo Petrucci de <a href="/wiki/Siena" title="Siena">Siena</a> és així estimat pel seu secretari Antonio Giordano. El bon príncep és, doncs, aquell que, sense necessàriament ser ell mateix capaç del treball del ministre, està en condicions de jutjar-ne les operacions, «afavorir alguns, reprimir d'altres, sense deixar cap esperança de poder enganyar-lo». El príncep ha de triar un ministre que no busqui el seu propi interès sinó el del príncep. Per induir-lo a conduir-lo així, ha d'omplir-lo de favors, de manera que «estigui plenament convençut que no es podria mantenir sense el suport del príncep».<sup id="cite_ref-:8_50-2" class="reference"><a href="#cite_note-:8-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XXIII._Com_hem_de_fugir_dels_afalagadors">XXIII. Com hem de fugir dels afalagadors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: XXIII. Com hem de fugir dels afalagadors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">Quomodo adulatores sint fugiendi</span></i> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Albrecht_D%C3%BCrer_-_Portrait_of_Maximilian_I_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Albrecht_D%C3%BCrer_-_Portrait_of_Maximilian_I_-_Google_Art_Project.jpg/220px-Albrecht_D%C3%BCrer_-_Portrait_of_Maximilian_I_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="220" height="269" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Albrecht_D%C3%BCrer_-_Portrait_of_Maximilian_I_-_Google_Art_Project.jpg/330px-Albrecht_D%C3%BCrer_-_Portrait_of_Maximilian_I_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Albrecht_D%C3%BCrer_-_Portrait_of_Maximilian_I_-_Google_Art_Project.jpg/440px-Albrecht_D%C3%BCrer_-_Portrait_of_Maximilian_I_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="4727" data-file-height="5786" /></a><figcaption><a href="/wiki/Maximili%C3%A0_I_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic">Maximilià I</a>, <a href="/wiki/Albrecht_D%C3%BCrer" title="Albrecht Dürer">Albrecht Dürer</a>, 1519, pintura sobre fusta, <a href="/wiki/Museu_d%27Hist%C3%B2ria_de_l%27Art_de_Viena" title="Museu d'Història de l'Art de Viena">Museu d'Història de l'Art de Viena</a>, <a href="/wiki/Viena" title="Viena">Viena</a></figcaption></figure> <p>Deixar-se afalagar és un «error» i el príncep no ha de «deixar-se corrompre per aquesta plaga». Tampoc no ha d'abolir la hipocresia de tota la gent, perquè «si qualsevol persona pot dir lliurement a un príncep el que creu que és cert, aviat deixa de ser respectat». La solució és escollir només uns quants consellers que respondran francament a les preguntes del príncep. Maquiavel subratlla que només parlaran sota demanda i que no seran ells els que prendran les decisions, sinó el príncep després d'escoltar la veritat. La forma del grup d'assessors permet al príncep consultar diferents opinions i, per tant, prendre la decisió correcta. No escoltar tothom, en cap moment, li permet no canviar d'opinió constantment. L'emperador <a href="/wiki/Maximili%C3%A0_I_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic">Maximilià</a> es configura com un contraexemple: sense prendre consells, sempre s'enfronta després de les seves decisions amb oposicions que li fan canviar d'opinió diverses vegades, la qual cosa li va impedir seguir una clara voluntat política. </p><p>No hem de considerar la saviesa del conseller com una pantalla contra la ignorància del príncep: el príncep ben assessorat sempre és un príncep savi (vegeu capítol <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxii</span>); perquè un príncep mediocre pot haver triat un bon ministre a l'atzar, però aquest aprofitarà la seva debilitat per tornar-se en contra seva; i si té diversos ministres, no podrà conciliar les seves diferències. «En definitiva, un bon consell, sigui d'on vingui, és fruit de la saviesa del príncep».<sup id="cite_ref-:8_50-3" class="reference"><a href="#cite_note-:8-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XXIV._Per_què_els_prínceps_d'Itàlia_van_perdre_els_seus_estats"><span id="XXIV._Per_qu.C3.A8_els_pr.C3.ADnceps_d.27It.C3.A0lia_van_perdre_els_seus_estats"></span>XXIV. Per què els prínceps d'Itàlia van perdre els seus estats</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: XXIV. Per què els prínceps d'Itàlia van perdre els seus estats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">Cur Italiae principes regnum amiserunt</span></i> </p><p>El poder del nou príncep que actua seguint els preceptes de Maquiavel és igual al del príncep hereditari i, fins i tot, el supera, perquè la gent està més afectada pels beneficis recents que pels antics beneficis i perquè aquest príncep no li deurà res. Si, malgrat l'observança d'aquests preceptes, alguns prínceps d'Itàlia, com el rei de <a href="/wiki/N%C3%A0pols" title="Nàpols">Nàpols</a> o el duc de <a href="/wiki/Mil%C3%A0" title="Milà">Milà</a>, van ser destituïts, és per la seva mala gestió militar (vegeu els capítols <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii-xiv</span>), o bé perquè no sabien com guanyar-se la gent ni assegurar els grans. Al contrari, <a href="/wiki/Filip_V_de_Maced%C3%B2nia" title="Filip V de Macedònia">Filip V de Macedònia</a>, gràcies al seu talent de capità i al suport del poble, va resistir els romans durant molts anys i va conservar el seu regne durant la derrota. Així, els prínceps caiguts d'Itàlia només haurien de culpar-se a ells mateixos, aquells que «durant la calma, no es preocupen per la tempesta», aleshores, atrapats per les adversitats, es deixen caure esperant que se'ls aixequi; però, quan se'ls aixecaria, serien deutors i per tant, serien en una mala posició: perquè «per a un príncep no hi ha altra defensa bona, segura i duradora que aquella que depèn d'ell mateix i del seu propi valor».<sup id="cite_ref-:9_53-0" class="reference"><a href="#cite_note-:9-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XXV._Quan,_en_les_coses_humanes,_la_fortuna_té_poder,_i_com_s'hi_pot_resistir"><span id="XXV._Quan.2C_en_les_coses_humanes.2C_la_fortuna_t.C3.A9_poder.2C_i_com_s.27hi_pot_resistir"></span>XXV. Quan, en les coses humanes, la fortuna té poder, i com s'hi pot resistir</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: XXV. Quan, en les coses humanes, la fortuna té poder, i com s'hi pot resistir"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i><span lang="la">Quantum fortuna in rebus humanis possit, et quomodo illi sit occurrendum</span></i> </p><p>Alguns esdeveniments importants i imprevisibles estan fora del nostre control. «Tanmateix, en no poder admetre que el nostre <a href="/wiki/Lliure_albir" title="Lliure albir">lliure albir</a> es redueix a res, imagino que pot ser cert que la fortuna disposa la meitat de les nostres accions, però deixa aproximadament l'altra meitat en poder nostre». La fortuna és com un riu quan es desborda, escombrant tota resistència al seu pas, tret que s'hi hagin construït dics per endavant. Així la fortuna «mostra sobretot el seu poder on no s'ha preparat cap resistència i porta la seva fúria on sap que no hi ha cap obstacle disposat a aturar-la». En aquesta analogia, Itàlia és «un gran camp que no està garantit per cap tipus de defensa», a diferència d'Alemanya, Espanya o França. </p><p>A continuació, Maquiavel analitza amb més precisió el vincle del príncep amb la fortuna: si confia en ella, caurà amb ella; si no, pot ser prudent o descarat, pacient o no, utilitzar violència o artifici. Els prínceps de diferents personatges, per exemple un circumspecte i l'altre impetuós, poden tenir èxit, ja que són de diferents edats i «el que és bo no ho és sempre». Així, el príncep pacient i prudent només prosperarà si les circumstàncies no canvien, mentre que l'impetuós, al contrari, sap canviar amb les circumstàncies. Així, contra els consells de Venècia, Espanya i França, <a href="/wiki/Papa_Juli_II" class="mw-redirect" title="Papa Juli II">Juli II</a> va atacar <a href="/wiki/Bolonya" title="Bolonya">Bolonya</a>: la seva iniciativa va paralitzar Venècia espantada i Espanya interessada, i va obtenir el suport del rei de França. No obstant això, aquest papa «probablement va patir [contratemps] si hagués arribat en un moment en què s'hagués de comportar amb precaució; perquè mai no s'hauria pogut apartar del sistema de violència al qual el seu personatge el portava massa sovint». </p><p>Així, el príncep circumspecte és feliç en un període estable; el príncep impetuós, en un període de canvis i, a causa de la seva tossuderia, tots dos són infeliços en la transició d'un període a l'altre. No obstant això, Maquiavel recomana impetuositat «perquè la fortuna és dona: per mantenir-la submisa cal tractar-la amb duresa; més aviat cedeix als homes que fan servir la violència que als que actuen amb fredor: per tant, sempre és amiga dels joves, menys reservats, més temperats i que manen amb més atreviment».<sup id="cite_ref-:9_53-1" class="reference"><a href="#cite_note-:9-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="XXVI._Exhortació_a_lliurar_Itàlia_dels_bàrbars"><span id="XXVI._Exhortaci.C3.B3_a_lliurar_It.C3.A0lia_dels_b.C3.A0rbars"></span>XXVI. Exhortació a lliurar Itàlia dels bàrbars</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: XXVI. Exhortació a lliurar Itàlia dels bàrbars"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Le_Boucq_-_Petrarch_(1304-1374).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Le_Boucq_-_Petrarch_%281304-1374%29.jpg/220px-Le_Boucq_-_Petrarch_%281304-1374%29.jpg" decoding="async" width="220" height="309" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Le_Boucq_-_Petrarch_%281304-1374%29.jpg/330px-Le_Boucq_-_Petrarch_%281304-1374%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Le_Boucq_-_Petrarch_%281304-1374%29.jpg/440px-Le_Boucq_-_Petrarch_%281304-1374%29.jpg 2x" data-file-width="450" data-file-height="632" /></a><figcaption><a href="/wiki/Francesco_Petrarca" title="Francesco Petrarca">Petrarca</a> <i>(<a href="/wiki/Sanguina" title="Sanguina">sanguina</a> de Jacques Le Boucq)</i></figcaption></figure> <p><i><span lang="la">Exhortatio ad capessendam Italiam in libertatemque a barbaris vindicandam</span></i> </p><p>Les circumstàncies es reuneixen perquè un príncep unifiqui Itàlia: era necessari que fos desafortunada per a apreciar el valor d'un nou príncep (vegeu capítol <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>), havia de ser «sense caps, sense institucions, colpejada, esquinçada, envaïda, i aclaparada per tota classe de desastres» perquè "«algun geni pogui il·lustrar-se». <a href="/wiki/C%C3%A8sar_Borja" title="Cèsar Borja">Cèsar Borja</a> gairebé ha estat aquest home; ara és <a href="/wiki/Lloren%C3%A7_II_de_M%C3%A8dici" title="Llorenç II de Mèdici">Llorenç II de Mèdici</a>, a qui Maquiavel es dirigeix, qui ha de respondre a les esperances d'Itàlia, la qual cosa serà fàcil seguint els exemples donats per l'obra, i just perquè «la guerra és sempre justa quan és necessària, i les armes són sagrades quan són l'únic recurs dels oprimits».<sup id="cite_ref-:9_53-2" class="reference"><a href="#cite_note-:9-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p> La feblesa militar d'Itàlia, que va impedir tota unificació anterior i tota victòria sobre un exèrcit estranger, no es deu al poc valor dels soldats italians, que per contra és molt gran, sinó a la feblesa i la insubordinació dels caps. <a href="/wiki/Lloren%C3%A7_II_de_M%C3%A8dici" title="Llorenç II de Mèdici">Llorenç II de Mèdici</a> ha de "proporcionar, doncs, forces nacionals" que venceran als estrangers, fins i tot les infanteries suïssa i espanyola, que tenen els seus defectes, que l'exèrcit italià no tindrà. Maquiavel continua amb una exhortació retòrica i acaba citant Petrarca:</p><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">El valor agafarà les armes <p>Contra la fúria i aviat la superarà </p><p>Perquè el vell valor no ha mort </p><p>En els cors italians <sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Anàlisi"><span id="An.C3.A0lisi"></span>Anàlisi</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Anàlisi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pietro_Vettori,_edizione_xvii_secolo.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Pietro_Vettori%2C_edizione_xvii_secolo.jpg/220px-Pietro_Vettori%2C_edizione_xvii_secolo.jpg" decoding="async" width="220" height="292" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Pietro_Vettori%2C_edizione_xvii_secolo.jpg/330px-Pietro_Vettori%2C_edizione_xvii_secolo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3f/Pietro_Vettori%2C_edizione_xvii_secolo.jpg 2x" data-file-width="412" data-file-height="546" /></a><figcaption>Piero Vettori</figcaption></figure> <p>Contràriament a la majoria dels tractats tradicionalment destinats a l'edificació moral del cap d'estat, suposats a animar-lo a l'ús virtuós i just del poder, Maquiavel planteja ràpidament que no hi ha poder virtuós si no hi ha poder efectiu. També la pregunta fonamental proposada en aquesta obra no és «com usar bé el poder segons les virtuts morals i cristianes?» sinó «com obtenir el poder i conservar-lo?»<sup id="cite_ref-:12_9-1" class="reference"><a href="#cite_note-:12-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>No es tracta de referir-se a valors morals transcendents com feia <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> en <i><a href="/wiki/La_Rep%C3%BAblica_(Plat%C3%B3)" title="La República (Plató)">La República</a></i>,<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> ni de perseguir una <a href="/wiki/Utopia" title="Utopia">utopia</a>.<sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La política ha d'exercir-se tenint en compte les realitats concretes, la qual cosa fa necessari passar la moral al segon pla, i a un marge de llibertat entre la contingència de la història (la <i>fortuna</i>) i el seu caràcter cíclic i etern. </p><p>En lloc de partir del que idealment hauria de ser, Maquiavel proposa començar coses des de la «veritat efectiva». Tanmateix, en política, això es refereix sobretot al conflicte entre persones i a la necessitat de regular les seves relacions pels mitjans més eficaços. Entre aquests mitjans, la por inspirada pel príncep, pel desplegament del seu poder, és un dels més adequats. Per tant, el príncep haurà d'esforçar-se en primer lloc per adquirir tots els mitjans militars, econòmics i legals que en garanteixin la força. Tampoc hauria de dubtar a castigar severament aquells que disputen la seva autoritat, preferiblement esforçant-se per marcar la imaginació (per exemple, la tortura pública),<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> tot tenint cura de no ser massa temuts per tots, per no atreure l'odi, que és massa perillós per a l'estabilitat del poder. Així, l'ordre es conservarà a la ciutat i li donarà un servei molt millor que si, per debilitat o «tolerància, permet instal·lar-hi la disputa i el desordre. D'aquesta manera, aconseguirà ser temut i estimat per les seves qualitats de líder. En una carta a <a href="/wiki/Piero_Vettori" title="Piero Vettori">Piero Vettori</a> del 16 d'abril de 1527, escriu així Maquiavel: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Jo […] estimo la meva pàtria més que la meva ànima; i us ho dic després de l'experiència d’aquests darrers seixanta anys, durant els quals hem treballat en les qüestions més difícils, en què és necessària la pau, però en què no podem abandonar la guerra i tenir un príncep a mà que, amb dificultats, pot aconseguir-ne només una cosa o l'altra.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEGarin200653_58-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEGarin200653-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>La «virtut» o més aviat «l'habilitat, l'energia» del príncep, que Maquiavel designa com <i>virtù</i>, no és moral sinó política:<sup id="cite_ref-:12_9-2" class="reference"><a href="#cite_note-:12-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> és la capacitat de conservar el poder i d'afrontar les contingències de la història (la <i>fortuna</i>) sabent dosificar el temor i l'amor que pot inspirar, de manera que mantingui l'ordre i la unitat de la seva ciutat. L'originalitat del pensament de Maquiavel és, no obstant això, no aconsellar al príncep menysprear qualsevol forma de moralitat: per a garantir el suport i el suport de la població, el príncep haurà de respectar públicament, almenys en aparença, les regles de moral admeses pel poble. No importa que en privat menyspreï aquestes regles, i de fet sovint haurà d'anar contra la moral en les seves accions polítiques secretes; per exemple, que no dubti a trair la seva pròpia paraula si és un mitjà de conservar el poder, però públicament sempre haurà de ser capaç d'«enganyar» perquè el seu poble no es giri contra seu. </p><p>Finalment, un altre punt important rau en la divisió de la ciutat en dos estats d'ànim antagònics, el de la gent i el dels grans. Tanmateix, Maquiavel recomana al príncep que confiï en la gent més que en els grans, per preservar el seu poder, que és una de les raons que va permetre a un cert nombre d'autors (<a href="/wiki/Jean-Jacques_Rousseau" title="Jean-Jacques Rousseau">Rousseau</a><sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o, més a prop de nosaltres, <a href="/wiki/Philip_Pettit" title="Philip Pettit">Philip Pettit</a>),<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> classificar-lo entre els republicans.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llegat">Llegat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Llegat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lord_Bacon.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Lord_Bacon.jpg/220px-Lord_Bacon.jpg" decoding="async" width="220" height="355" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Lord_Bacon.jpg/330px-Lord_Bacon.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Lord_Bacon.jpg/440px-Lord_Bacon.jpg 2x" data-file-width="557" data-file-height="899" /></a><figcaption><a href="/wiki/Francis_Bacon" title="Francis Bacon">Francis Bacon</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Benedictus_de_Spinoza_-_Franz_Wulfhagen_-_1664.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Benedictus_de_Spinoza_-_Franz_Wulfhagen_-_1664.jpg/220px-Benedictus_de_Spinoza_-_Franz_Wulfhagen_-_1664.jpg" decoding="async" width="220" height="262" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Benedictus_de_Spinoza_-_Franz_Wulfhagen_-_1664.jpg/330px-Benedictus_de_Spinoza_-_Franz_Wulfhagen_-_1664.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Benedictus_de_Spinoza_-_Franz_Wulfhagen_-_1664.jpg/440px-Benedictus_de_Spinoza_-_Franz_Wulfhagen_-_1664.jpg 2x" data-file-width="952" data-file-height="1134" /></a><figcaption><i>Retrat de Baruch Spinoza</i> de Franz Wulfhagen (1664, col·lecció privada)</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Foscolo_-_Dei_sepolcri,_1809_-_6059669_TO0E070314_00003.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Foscolo_-_Dei_sepolcri%2C_1809_-_6059669_TO0E070314_00003.jpg/220px-Foscolo_-_Dei_sepolcri%2C_1809_-_6059669_TO0E070314_00003.jpg" decoding="async" width="220" height="381" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Foscolo_-_Dei_sepolcri%2C_1809_-_6059669_TO0E070314_00003.jpg/330px-Foscolo_-_Dei_sepolcri%2C_1809_-_6059669_TO0E070314_00003.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Foscolo_-_Dei_sepolcri%2C_1809_-_6059669_TO0E070314_00003.jpg/440px-Foscolo_-_Dei_sepolcri%2C_1809_-_6059669_TO0E070314_00003.jpg 2x" data-file-width="1076" data-file-height="1863" /></a><figcaption><i>Dei sepolcri</i>, 1809</figcaption></figure> <p>A partir de la seva publicació el 1532, l'obra té un èxit important: quinze edicions estarien en circulació després d'uns vint anys.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEGorris_Camos2008_62-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEGorris_Camos2008-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTEBireley1990_63-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBireley1990-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Suscita ràpidament crítiques, sobretot per la seva absència de consideracions morals, que xoca amb els principis religiosos. S'allista a l<i>'<a href="/wiki/Index_Librorum_Prohibitorum" title="Index Librorum Prohibitorum">Índex de llibres prohibits</a></i> el 30 de desembre de 1559. <i>El príncep</i> és <a href="/wiki/Censura" title="Censura">censurat</a> a Itàlia a partir de 1564; des de 1576, <a href="/wiki/Innocent_Gentillet" title="Innocent Gentillet">Innocent Gentillet</a>, home de lletres francès i <a href="/wiki/Hugonot" title="Hugonot">hugonot</a>, publica el seu <i>Discurs sobre els mitjans de governar bé</i>, més conegut pel seu subtítol, <i>Anti-Maquiavel</i>.<sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els preceptes de Maquiavel, segons ell, aplicats al regne de França, són responsables del pas d'un antic regne, pròsper i pacífic, a una tirania estripada per les guerres de religió: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La diferència entre l’antic govern (que seguia els passos, maneres i costums dels nostres avantpassats) i el modern, basat en la doctrina de Maquiavel, es pot veure pels efectes que se’n desprenen. Perquè per a l’antic govern francès, el regne es mantenia en pau i tranquil·litat sota les seves antigues lleis, sense guerra civil, amb prosperitat i gaudint del lliure comerç; i els subjectes conservaven el gaudi de les seves propietats, finques, franquícies i llibertats. Però ara, pel govern italià i modern, les bones i antigues lleis del regne són abolides, es fan guerres cruels a França, la pau es trenca, el poble s'arruïna i no menja, i el comerç és aniquilat.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEGentillet1579prefaci_de_la_part_1,_"Per_consell_d'un_príncep",_<span_style="white-space:nowrap"><abbr_class="abbr"_title="pàgina/es"_>p.</abbr>&nbsp;11</span>_65-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEGentillet1579prefaci_de_la_part_1,_"Per_consell_d'un_príncep",_<span_style="white-space:nowrap"><abbr_class="abbr"_title="pàgina/es"_>p.</abbr>&nbsp;11</span>-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p><a href="/wiki/Michel_de_Montaigne" title="Michel de Montaigne">Montaigne</a> en els seus <i><a href="/wiki/Assaigs" title="Assaigs">Assaigs</a></i> tracta el debat entre Maquiavel i Gentillet com a exemple d'una polèmica interminable, en què es poden aportar a cada argument «respostes, duplicats, rèpliques, triplicats, quadruplicats», també cita El Príncep com a llibre de capçalera dels grans del seu temps. Tanmateix, refuta l'afirmació de Maquiavel que el príncep no ha de complir les seves promeses, no en termes morals, sinó en termes polítics, argumentant que, si el príncep no manté les seves promeses, perdrà la confiança dels seus companys i, per tant, la seva influència sobre ells. L'humanista francès s'interessa, doncs, per l'obra del polític florentí i podem trobar en ell un esperit maquiavèl·lic, en particular en una visió d'un moviment real i en mutació perpètua.<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1605, <a href="/wiki/Francis_Bacon" title="Francis Bacon">Francis Bacon</a> cita Maquiavel diverses vegades en el seu tractat <i>Sobre el progrés i la promoció del coneixement.</i> Hi afirma en particular que el mèrit d'<i>El príncep</i> és que permet veure clarament el joc dels tirans, el que fa possible així d'oposar-s'hi: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Perquè, per als enganys i els artificis, passa com a la faula del basilisc —si et veu primer, mors per això; però si primer el veus tu, és ell qui mor— que, si són els primers a ser descoberts, perden la vida; però si actuen primer, són perillosos. De manera que tenim un gran deute amb Maquiavel i amb d'altres que van escriure el que fan les persones i no el que haurien de fer.<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> i malgrat l'anatema que pesava sobre Maquiavel,<sup id="cite_ref-cristofolini_68-0" class="reference"><a href="#cite_note-cristofolini-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>El príncep</i> sembla trobar ressò en la filosofia racionalista. Així, <a href="/wiki/Ren%C3%A9_Descartes" title="René Descartes">Descartes</a> surt del seu silenci sobre política<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> per comentar l'obra en una carta a la princesa Elisabeth; fins i tot quan refuta l'obra, n'accepta el principi i els seus arguments són més aviat polítics que no pas religiosos. Respon així a Maquiavel, que defensa no complir les seves promeses: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Pel que fa als aliats, un príncep ha de complir exactament la seva paraula, fins i tot quan sigui perjudicial per a ell; perquè no ho podia ser tant, que la reputació de no deixar de fer allò que ha promès li sigui útil; i només pot adquirir aquesta reputació en aquelles ocasions en què té alguna pèrdua; però en aquelles que l'arruïnarien del tot, el dret de gents el dispensa de la seva promesa. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p><a href="/wiki/Baruch_Spinoza" title="Baruch Spinoza">Spinoza</a> també evoca <i>El príncep</i> en el seu <i>Tractat polític</i>, i en qualifica l'autor d'«home savi», la qual cosa és de gran pes, atès que la saviesa constitueix, en el lèxic de l'<i>Ètica</i>, el moment culminant de la perfecció humana.<sup id="cite_ref-cristofolini_68-1" class="reference"><a href="#cite_note-cristofolini-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El filòsof neerlandès es planteja la qüestió de l'objectiu de Maquiavel: «Quins mitjans ha d'utilitzar un príncep omnipotent, dirigit pel seu apetit de dominació, per a establir i mantenir el poder, el molt penetrant Maquiavel ho ha mostrat abundantment; però, quant a la finalitat que ha considerat, no hi apareix massa clarament.» Spinoza emet conjectures sobre aquesta perspectiva: posar en guàrdia el poble perquè no exciti la crueltat del tirà, o mostrar les malifetes del règim monàrquic. </p><p> Aquesta última suposició, segons la qual <i>El príncep</i> seria un llibre republicà, és polèmica en el segle de la Il·lustració. <a href="/wiki/Frederic_el_Gran" title="Frederic el Gran">Frederic el Gran</a> publica el 1740 un <i>Anti-Maquiavel</i>, redactat en francès i corregit i editat pel seu amic <a href="/wiki/Voltaire" title="Voltaire">Voltaire</a>. Frederic associa Spinoza i <i>El príncep</i>, i en rebutja la conjectura d'aquest sobre aquell, afirmant que es dirigeix als prínceps i els proposa de fer el mal. En l'obra, els capítols de la qual coincideixen amb els d'<i>El príncep</i>,</p><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Vaig arriscar els meus pensaments sobre "El príncep" de Maquiavel capítol per capítol, de manera que l’antídot es troba immediatament al costat del verí.<sup id="cite_ref-anti_70-0" class="reference"><a href="#cite_note-anti-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><p>està construïda com una refutació sistemàtica, refutació que té un fonament moral; Frederic parla de «la gosadia amb què aquest abominable polític ensenya els crims més temibles» i atribueix al príncep una responsabilitat ètica, i alhora política. </p><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Com que és molt fàcil per a un jove ambiciós, el cor i el judici del qual no estan prou formats per distingir el bé del mal, és corromput per màximes que afalaguen les seves impetuoses passions, cal mirar qualsevol llibre que pugui contribuir-hi com absolutament perniciós i contrari al bé de la humanitat,<sup id="cite_ref-anti_70-1" class="reference"><a href="#cite_note-anti-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Si és dolent seduir la innocència d’un individu que només influeix lleugerament en els assumptes del món, ho és més pervertir els prínceps que han de governar els pobles, administrar justícia i donar exemple als seus súbdits, per ser, per la seva bondat, per la seva magnanimitat i la seva misericòrdia, la imatge viva de la Divinitat, i que haurien de ser reis menys per la seva grandesa i el seu poder que per les seves qualitats personals i les seves virtuts.<sup id="cite_ref-anti_70-2" class="reference"><a href="#cite_note-anti-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Així, en la seva refutació del capítol «Com s'han de governar els estats o principats que, abans de la conquesta, vivien sota les seves pròpies lleis», que execra particularment, Frederic comença per rebutjar moralment el sotmetiment d'un poble lliure. Després mostra la seva inutilitat estratègica, ja que una vegada que el príncep ha saquejat el país per assegurar-se'n la fidelitat, la seva conquesta no li servei de res. «Per què conquerir aquesta república, per què posar tota la humanitat en ferros, per què reduir les persones lliures a l'esclavitud? Manifestar la vostra injustícia i la vostra maldat a tota la terra i desviar al vostre interès, amb un poder que havia de fer la felicitat dels ciutadans». Per contra, Bacon reprèn Diderot el 1755 en l'article «Maquiavel·lisme» de l'<i>Enciclopèdia</i>: «Bacon, el canceller no es va equivocar quan va dir: aquest home no ensenya res als tirans. Saben massa bé què fer, però ell instrueix la gent del que han de témer». </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Quan Maquiavel va escriure el seu tractat sobre el príncep, és com si hagués dit als seus conciutadans: "llegiu atentament aquest llibre. Si mai accepteu un mestre, ell serà com jo el pinto: aquí teniu la ferotge bèstia a la qual us lliurareu <sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><p> Així mateix, el 1762, Rousseau cita en el <i>Contracte social</i> Maquiavel com el que va mostrar l'interès dels prínceps per oprimir el poble.</p><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Admeto que, assumint que els súbdits sempre eren perfectament submisos, l’interès del príncep seria que la gent fos poderosa, de manera que aquest poder que els pertocava els feia redubtables per als seus veïns; però com aquest interès només és secundari i subordinat, i les dues suposicions són incompatibles, és natural que els prínceps sempre donin preferència a la màxima que els és més útil immediatament. Això és el que Samuel va representar fortament als hebreus; això és el que va deixar clar Maquiavel. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><p> Dedueix que «fent veure que donava lliçons als reis, donava grans lliçons al poble. <i>El príncep</i> de Maquiavel és el llibre dels republicans». Més aviat va ser <a href="/wiki/Montesquieu" title="Montesquieu">Montesquieu</a> qui es va inspirar en Maquiavel, sobretot en els discursos, però també en <i>El príncep</i>, del qual va tenir tres edicions; més enllà de les poques al·lusions directes, podem veure un vincle més profund entre el pensament dels dos filòsofs, una actitud comuna envers la política i el mateix rebuig dels prejudicis. </p><p>Des de principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, mentre les edicions d'<i>El príncep</i> es multipliquen, l'obra es veu amb una nova perspectiva que ja no li suposa cap significat ocult. Així, el 1807, <a href="/wiki/Ugo_Foscolo" title="Ugo Foscolo">Ugo Foscolo</a> va celebrar Maquiavel en el seu poema <i>Sepulcres</i>, insistint en el missatge patriòtic d'<i>El príncep</i> en el context del <i><a href="/wiki/Unificaci%C3%B3_italiana" title="Unificació italiana">Risorgimento</a></i>.<sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En la mateixa perspectiva d'una unificació nacional contra l'invasor napoleònic, el filòsof alemany <a href="/wiki/Johann_Gottlieb_Fichte" title="Johann Gottlieb Fichte">Johann Gottlieb Fichte</a> (1762 -1814) va publicar el mateix any un assaig <i>Sobre l'escriptor Maquiavel i passatges de les seves obres</i>, en què, referint-se a Maquiavel i traduint-lo, adopta l'actitud d'un Maquiavel del <a href="/wiki/Regne_de_Pr%C3%BAssia" title="Regne de Prússia">Regne de Prússia</a> que ell vol veure com resisteix a Napoleó, i com unifica Alemanya. Durant aquest període, <a href="/wiki/Alexis_de_Tocqueville" title="Alexis de Tocqueville">Alexis de Tocqueville</a> també va opinar desfavorablment sobre l'obra del filòsof italià. En una carta a Louis Kergorlay, datada el 5 d'agost de 1836, s'expressa en aquests termes: «Maquiavel és l'avi de M. Thiers. Això ho diu tot.»<sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va considerar que la seva concepció de la política era amoral i cínica. </p><p><a href="/wiki/Georg_Wilhelm_Friedrich_Hegel" title="Georg Wilhelm Friedrich Hegel">Hegel</a> va introduir un nou punt de vista: <i>El príncep</i> seria una presa de consciència de la necessitat històrica de l'època. En el seu assaig <i>Sobre la constitució alemanya</i>, després d'haver notat les similituds entre l'Alemanya que ell coneixia i la Itàlia de Maquiavel, va condemnar l'«estretor de vista» dels qui van condemnar <i>El príncep</i> com un manifest de la tirania; refuta la interpretació d'<i>El príncep</i> com a algú que duu un sentit republicà ocult, proclama l'exactitud de l'obra com una resposta a un determinat context històric i conclou el seu desenvolupament sobre l'obra tot afirmant: «L'obra de Maquiavel segueix sent el seu gran testimoni del seu temps i de la seva pròpia fe, que el destí d'un poble que corre cap a la ruïna pot ser salvat per un geni.» Confirma el seu judici en les seves <i>Lliçons sobre la filosofia de la història</i>, en què considera la «mala fe irreductible i la perfecta abjecció" dels senyors feudals italians i la necessitat d'instaurar l'estat unificat com a justificació ètica dels crims que suggereix <i>El príncep</i>. <a href="/wiki/Antonio_Gramsci" title="Antonio Gramsci">Antonio Gramsci</a>, líder comunista italià del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, veu també Maquiavel com un pensador de les exigències de la història i es refereix a ell per elaborar la seva concepció del partit comunista com a «Príncep modern». <a href="/wiki/Louis_Althusser" title="Louis Althusser">Louis Althusser</a>, de qui Maquiavel va ser una font d'inspiració important, va seguir aquestes anàlisis.<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_recepció_d'El_príncep_als_territoris_de_parla_catalana."><span id="La_recepci.C3.B3_d.27El_pr.C3.ADncep_als_territoris_de_parla_catalana."></span>La recepció d'<i>El príncep</i> als territoris de parla catalana.</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: La recepció d'El príncep als territoris de parla catalana."><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Una de les vies d'entrada de les teories polítiques d'<i>El príncep</i> fou a través del valencià <a href="/wiki/Frederic_Furi%C3%B3_i_Ceriol" title="Frederic Furió i Ceriol">Frederic Furió</a> (1527-1592) que s'havia format a València, París i Lovaina i fou un dels més matiners defensors de la tolerància religiosa a Europa. Seguit de prop per la Inquisició comptà, però, amb la protecció de l'emperador Carles V, el qual el feu preceptor del seu fill, el futur Felip II. Aquest el nomenà el seu secretari. </p><p>Vers 1585 es platejà a la Inquisició l'autorització per fer la traducció d'<i>El príncep</i> a càrrec de l'humanista valencià i bisbe de Vic <a href="/wiki/Joan_Baptista_Cardona" title="Joan Baptista Cardona">Joan Baptista Cardona</a>. Intent que no reeixí. Cosa que ja s'havia provat prèviament amb el tortosí <a href="/wiki/Marc_Antoni_Aldana" title="Marc Antoni Aldana">Marc Antoni Aldana</a>. Ambdues iniciatives foren impulsades pel duc de Sessa. Durant el segle següent, els plantejaments de Maquiavel comptaren, a casa nostra, amb destacats opositors com el matemàtic i jurista mallorquí <a href="/wiki/Vicen%C3%A7_Mut_i_Armengol" title="Vicenç Mut i Armengol">Vicenç Mut</a>. També del gironí <a href="/wiki/Francesc_Garau" title="Francesc Garau">Francesc Garau</a>.<sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La primera traducció catalana d'El príncep de Maquiavel fou una versió de <a href="/wiki/Josep_Pin_i_Soler" title="Josep Pin i Soler">Josep Pin i Soler</a> de 1920. La qual també incorporava, també, un aplec de cartes de Maquiavel a personatges com Francesco Vettori i <a href="/wiki/Francesco_Guicciardini" title="Francesco Guicciardini">Francesco Guicciardini</a> que ajuden a entendre la construcció del tractat.<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Als anys seixanta del segle XX <a href="/wiki/Josep_Maria_Boix_i_Selva" title="Josep Maria Boix i Selva">Josep Maria Boix i Selva</a> pensà a fer una nova traducció d'<i>El príncep</i> a cura de <a href="/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3" title="Salvador Espriu i Castelló">Salvador Espriu</a>. Intent que finalment no reeixí.<sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Així mateix, al primer terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, Pere Coromines treballà en una traducció del llibre de Maquiavel que finalment restà inacabada. El manuscrit original es conserva a la Biblioteca de Catalunya.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1982 l'editorial <a href="/wiki/Editorial_Laia" title="Editorial Laia">Laia</a> publicà una traducció al català d<i>'El príncep</i> dins la col·lecció "<a href="/wiki/Textos_filos%C3%B2fics" class="mw-redirect" title="Textos filosòfics">Textos filosòfics</a>" que dirigien <a href="/wiki/Josep_Maria_Calsamiglia_i_Vives" title="Josep Maria Calsamiglia i Vives">Josep Maria Casamiglia</a>, <a href="/wiki/Pere_Llu%C3%ADs_i_Font" title="Pere Lluís i Font">Pere Lluís Font</a> i <a href="/wiki/Josep_Ramoneda_i_Molins" title="Josep Ramoneda i Molins">Josep Ramoneda</a>. Sota el patrocini de la <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Jaume_Bofill" title="Fundació Jaume Bofill">Fundació Jaume Bofil</a>l. Des de finals del segle XX i durat el segle XXI han vist la llum diverses traduccions d'aquest tractat de l'escriptor italià com les de <a href="/wiki/Carme_Arenas_i_Noguera" title="Carme Arenas i Noguera">Carme Arenas</a> <sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <a href="/wiki/Jordi_Moners_i_Sinyol" title="Jordi Moners i Sinyol">Jordi Moners i Sinyol</a>.<sup id="cite_ref-80" class="reference"><a href="#cite_note-80"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMachiavelli2000"><span style="font-variant: small-caps;">Machiavelli</span>, Niccolò. <i>El Príncep</i>. Traducció: Jordi Moners i Sinyol.  Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 147. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8429742247" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8429742247">ISBN 8429742247</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Pr%C3%ADncep&rft.aulast=Machiavelli&rft.aufirst=Niccol%C3%B2&rft.date=2000&rft.pub=Edicions+62&rft.place=Barcelona&rft.pages=147&rft.isbn=8429742247"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMaquiavel2009"><span style="font-variant: small-caps;">Maquiavel</span>, Nicolau. <i>El príncep</i>. Traducció: Carme Arenas i Noguera.  Barcelona: Edicions 62, 2009, p. 222. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788415192329" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788415192329">ISBN 9788415192329</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+pr%C3%ADncep&rft.aulast=Maquiavel&rft.aufirst=Nicolau&rft.date=2009&rft.pub=Edicions+62&rft.place=Barcelona&rft.pages=222&rft.isbn=9788415192329"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGavagnin2004"><span style="font-variant: small-caps;">Gavagnin</span>, Gabriella «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://raco.cat/index.php/Marges/article/view/141876">Un fragment d’El Príncep de Maquiavel per Pere Coromines</a>». <i>Marges, Els: revista de llengua i literatura</i>, 2004, pàg. 105–113. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/2339-8256">2339-8256</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-:18-4"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:18_4-0">4,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:18_4-1">4,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:18_4-2">4,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:18_4-3">4,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:18_4-4">4,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:18_4-5">4,5</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBranchat2021"><span style="font-variant: small-caps;">Branchat</span>, Jordi. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=mTJLPg-hCvU">«Cicle «Llibres que han marcat el món d'avui»: El príncep</a>».  Centre de Lectura de Reus, 28-07-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:14-5"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:14_5-0">5,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:14_5-1">5,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:14_5-2">5,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:14_5-3">5,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFTheros2013"><span style="font-variant: small-caps;">Theros</span>, Xavier. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ara.cat/cultura/princep-maquiavel-anys_1_2920210.html">'El Príncep' de Maquiavel fa 500 anys</a>», 12-12-2013. [Consulta: 12 desembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.larepublica.cat/blogs-republicans/maquiavel-en-democracia/">Maquiavel en democràcia</a>», 05-01-2008. [Consulta: 14 desembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.diccionari.cat/cerca/gran-diccionari-de-la-llengua-catalana?search_api_fulltext_cust=maquiav%C3%A8l%C2%B7lic">maquiavèl·lic</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Diccionari_de_la_Llengua_Catalana" title="Gran Diccionari de la Llengua Catalana">Gran Diccionari de la Llengua Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://ca.encyclopedia-titanica.com/significado-de-maquiav-lico">Significat de maquiavèl·lic (Què ès, concepte i definició - expressions</a>», 2021. [Consulta: 30 agost 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:12-9"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:12_9-0">9,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:12_9-1">9,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:12_9-2">9,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Alcoberro</span>, Ramon. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.alcoberro.info/planes/maquiavel1.htm">Maquiavel. Un pensament republicà</a>». [Consulta: 21 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:11-10"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:11_10-0">10,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:11_10-1">10,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBergès2000"><span style="font-variant: small-caps;">Bergès</span>, Michel. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=KqhptF-wHsMC&pg=PA11&lpg=PA11&dq=Berg%C3%A8s,+Introduction:+le+myst%C3%A8re+Machiavel&source=bl&ots=8Jizbd8yYs&sig=ACfU3U0DoZXux60fJaR5m33tM7n279Uw1Q&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiEtJ3TpobzAhUD8hQKHV0zDSkQ6AF6BAgWEAI#v=onepage&q=Berg%C3%A8s,%20Introduction:%20le%20myst%C3%A8re%20Machiavel&f=false"><i>Machiavel, un penseur masqué? Introduction: le mystère Machiavel, Première énigme: l'homme, le contexte et l'œuvre, Le fonctionnaire florentin, Le secrétaire de la République (1498-1512)</i></a> (en francès).  Editions Complexe, 2000, p. 18. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-2-87027-838-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-87027-838-3">ISBN 978-2-87027-838-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Machiavel%2C+un+penseur+masqu%C3%A9%3F+Introduction%3A+le+myst%C3%A8re+Machiavel%2C+Premi%C3%A8re+%C3%A9nigme%3A+l%27homme%2C+le+contexte+et+l%27%C5%93uvre%2C+Le+fonctionnaire+florentin%2C+Le+secr%C3%A9taire+de+la+R%C3%A9publique+%281498-1512%29&rft.aulast=Berg%C3%A8s&rft.aufirst=Michel&rft.date=2000&rft.pub=Editions+Complexe&rft.pages=18&rft.isbn=978-2-87027-838-3&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DKqhptF-wHsMC%26pg%3DPA11%26lpg%3DPA11%26dq%3DBerg%25C3%25A8s%2C%2BIntroduction%3A%2Ble%2Bmyst%25C3%25A8re%2BMachiavel%26source%3Dbl%26ots%3D8Jizbd8yYs%26sig%3DACfU3U0DoZXux60fJaR5m33tM7n279Uw1Q%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D2ahUKEwiEtJ3TpobzAhUD8hQKHV0zDSkQ6AF6BAgWEAI%23v%3Donepage%26q%3DBerg%25C3%25A8s%2C%2520Introduction%3A%2520le%2520myst%25C3%25A8re%2520Machiavel%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-:15-11"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:15_11-0">11,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:15_11-1">11,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:15_11-2">11,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://blocs.mesvilaweb.cat/lluis_patraix/cinc-cents-anys-del-llibre-de-maquiavelo-el-princep-un-tractat-de-doctrina-politica-del-segle-xvi-pero-plenament-vigent-en-el-segle-xxi/">Cinc-cents anys del llibre de Maquiavelo “El Príncep”. Un tractat de doctrina política del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, però plenament vigent en el segle XXI</a>». <i>La paella mecànica</i>, 01-06-2013. [Consulta: 12 desembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:10-12"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:10_12-0">12,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:10_12-1">12,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:10_12-2">12,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jornada.com.mx/2014/02/09/sem-rossi.html">Nicolás Maquiavelo a Francesco Vettori Florencia</a>» (en castellà). [Consulta: 16 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:13-13"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:13_13-0">13,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:13_13-1">13,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://blogbiblioteques.vilanova.cat/?p=5182">El príncep de Maquiavel, un llibre que mereix ser llegit</a>», 13-04-2013. [Consulta: 21 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBec1985"><span style="font-variant: small-caps;">Bec</span>, Christian. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/13991847"><i>Machiavel</i></a>.  París: Balland, 1985, p. 22. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-7158-0542-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-7158-0542-X">ISBN 2-7158-0542-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Machiavel&rft.aulast=Bec&rft.aufirst=Christian&rft.date=1985&rft.pub=Balland&rft.place=Par%C3%ADs&rft.pages=22&rft.isbn=2-7158-0542-X&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F13991847"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBec1985"><span style="font-variant: small-caps;">Bec</span>, Christian. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/13991847"><i>Machiavel</i></a>.  París: Balland, 1985, p. 24. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-7158-0542-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-7158-0542-X">ISBN 2-7158-0542-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Machiavel&rft.aulast=Bec&rft.aufirst=Christian&rft.date=1985&rft.pub=Balland&rft.place=Par%C3%ADs&rft.pages=24&rft.isbn=2-7158-0542-X&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F13991847"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.firenzetoday.it/social/principe-machiavelli-pubblicazione.html">Accadde oggi: nel 1532 fu pubblicato "Il Principe" di Machiavelli</a>» (en italià). <i>Firenze Today</i>. [Consulta: 18 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBergès2000"><span style="font-variant: small-caps;">Bergès</span>, Michel. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=KqhptF-wHsMC&pg=PA11&lpg=PA11&dq=Berg%C3%A8s,+Introduction:+le+myst%C3%A8re+Machiavel&source=bl&ots=8Jizbd8yYs&sig=ACfU3U0DoZXux60fJaR5m33tM7n279Uw1Q&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiEtJ3TpobzAhUD8hQKHV0zDSkQ6AF6BAgWEAI#v=onepage&q=Berg%C3%A8s,%20Introduction:%20le%20myst%C3%A8re%20Machiavel&f=false"><i>Machiavel, un penseur masqué?Introduction: le mystère Machiavel, Première énigme: l'homme, le contexte et l'œuvre, Le fonctionnaire florentin, Le secrétaire de la République (1498-1512)</i></a> (en francès).  Editions Complexe, 2000, p. 20. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-2-87027-838-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-87027-838-3">ISBN 978-2-87027-838-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Machiavel%2C+un+penseur+masqu%C3%A9%3FIntroduction%3A+le+myst%C3%A8re+Machiavel%2C+Premi%C3%A8re+%C3%A9nigme%3A+l%27homme%2C+le+contexte+et+l%27%C5%93uvre%2C+Le+fonctionnaire+florentin%2C+Le+secr%C3%A9taire+de+la+R%C3%A9publique+%281498-1512%29&rft.aulast=Berg%C3%A8s&rft.aufirst=Michel&rft.date=2000&rft.pub=Editions+Complexe&rft.pages=20&rft.isbn=978-2-87027-838-3&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DKqhptF-wHsMC%26pg%3DPA11%26lpg%3DPA11%26dq%3DBerg%25C3%25A8s%2C%2BIntroduction%3A%2Ble%2Bmyst%25C3%25A8re%2BMachiavel%26source%3Dbl%26ots%3D8Jizbd8yYs%26sig%3DACfU3U0DoZXux60fJaR5m33tM7n279Uw1Q%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D2ahUKEwiEtJ3TpobzAhUD8hQKHV0zDSkQ6AF6BAgWEAI%23v%3Donepage%26q%3DBerg%25C3%25A8s%2C%2520Introduction%3A%2520le%2520myst%25C3%25A8re%2520Machiavel%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLefort1986"><span style="font-variant: small-caps;">Lefort</span>, Claude. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/421853876"><i>Le travail de l'oeuvre Machiavel</i></a> (en francès).  París: Gallimard, 1986, p. 315-326. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-07-070563-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-07-070563-3">ISBN 2-07-070563-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Le+travail+de+l%27oeuvre+Machiavel&rft.aulast=Lefort&rft.aufirst=Claude&rft.date=1986&rft.pub=Gallimard&rft.place=Par%C3%ADs&rft.pages=315-326&rft.isbn=2-07-070563-3&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F421853876"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://library.weschool.com/lezione/niccolo-machiavelli-lorenzo-de-medici-5038.html">"Il Principe" di Machiavelli, la dedica: estratti e analisi</a>» (en italià). [Consulta: 21 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBaron1956"><span style="font-variant: small-caps;">Baron</span>, H. <i>The Principe and the puzzle of the date of the Discorsi</i>.  Ginebra: Llibreria Droz, 1956, p. 405-428 (Biblioteca d’Humanisme i Renaixement XVIII).</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Principe+and+the+puzzle+of+the+date+of+the+Discorsi&rft.aulast=Baron&rft.aufirst=H.&rft.date=1956&rft.pub=Llibreria+Droz&rft.place=Ginebra&rft.pages=405-428&rft.series=Biblioteca+d%E2%80%99Humanisme+i+Renaixement+XVIII"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-cap12-21"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-cap12_21-0">21,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-cap12_21-1">21,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-cap12_21-2">21,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapters-12">Capítols 1-2</a>». [Consulta: 9 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01482418545691683008813/index.htm"><i>Nouus index librorum prohibitorum et expurgatorum</i></a>» (en llatí).</span></span> </li> <li id="cite_note-:19-23"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:19_23-0">23,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:19_23-1">23,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:19_23-2">23,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:19_23-3">23,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:19_23-4">23,4</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFrincondelvago.com2011"><span style="font-variant: small-caps;">rincondelvago.com</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://html.rincondelvago.com/el-princep_nicolas-maquiavelo.html">El Príncep; Nicolás Maquiavelo</a>», 20-05-2011. [Consulta: 13 desembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://library.weschool.com/lezione/niccolo-machiavelli-lorenzo-de-medici-5038.html">"Il Principe" di Machiavelli, la dedica: estratti e analisi</a>» (en italià). [Consulta: 18 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Simonetta</span>, Marcello «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.academia.edu/18148203/L_aborto_del_Principe_Machiavelli_e_i_Medici_1512_1515_Interpres_2015_192_228">L'aborto del Principe: Machiavelli e i Medici (1512-1515)</a>» (pdf) (en italià). <i>Interpres</i>, <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxxiii</span>, pàg. 192. «"La mancata presentazione del Principe fu il più clamoroso non evento di quegli anni pieni di eventi"»</span></span> </li> <li id="cite_note-:0-26"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:0_26-0">26,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_26-1">26,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_26-2">26,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAnton2009"><span style="font-variant: small-caps;">Anton</span>, Michael «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://doi.org/10.3200/PPSC.38.1.33-46">Of Conquest: An Interpretation of Chapters 3-5 of Machiavelli's Prince</a>» (en anglès). <i>Perspectives on Political Science</i>, 38, 1, 01-01-2009, pàg. 33–46. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3200%2FPPSC.38.1.33-46">10.3200/PPSC.38.1.33-46</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1045-7097">1045-7097</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-:2-27"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:2_27-0">27,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:2_27-1">27,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:2_27-2">27,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:2_27-3">27,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sparknotes.com/philosophy/prince/section3/">The Prince Chapters V–VII Summary & Analysis</a>» (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:16-28"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:16_28-0">28,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:16_28-1">28,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMilian2003"><span style="font-variant: small-caps;">Milian</span>, Àlex «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/maquiavel-va-dir-que-el-fi-justifica-els-mitjans_17339_102.html">Maquiavel va dir que el fi justifica els mitjans?</a>». <i>Sàpiens</i>, 8, 6-2003 [Consulta: 13 desembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:1-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-:1_29-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-6">Capítol 6</a>» (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:17-30"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:17_30-0">30,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:17_30-1">30,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFeixas2013"><span style="font-variant: small-caps;">Feixas</span>, Jordi. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://elmati.cat/celebrar-maquiavel/">Celebrar Maquiavel</a>», 29-10-2013. [Consulta: 13 desembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-7">Capítol 7</a>» (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:3-32"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:3_32-0">32,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:3_32-1">32,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:3_32-2">32,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sparknotes.com/philosophy/prince/section4/">The Prince Chapters VIII–IX Summary & Analysis</a>» (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-8">Capítol 8</a>». [Consulta: 9 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMarivaille2001"><span style="font-variant: small-caps;">Marivaille</span>, Paul. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cairn.info/machiavel-le-prince-ou-le-nouvel-art-politique--9782130515661-page-81.htm">Capítol 9</a>» (en francès), 2001.</span></span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-10">Capítol 10</a>» (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:4-36"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:4_36-0">36,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:4_36-1">36,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sparknotes.com/philosophy/prince/section5/">The Prince Chapters X–XI Summary & Analysis</a>» (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-11">Capítol 11</a>» (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-12">Capítol 12</a>» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:5-39"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:5_39-0">39,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:5_39-1">39,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:5_39-2">39,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sparknotes.com/philosophy/prince/section6/">The Prince Chapters XII–XIV Summary & Analysis</a>» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-13">Capítol 13</a>» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-14">Capítol 14</a>» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-15">Capítol 15</a>». [Consulta: 11 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:6-43"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:6_43-0">43,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:6_43-1">43,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:6_43-2">43,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sparknotes.com/philosophy/prince/section7/">The Prince Chapters XV–XVII Summary & Analysis</a>» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-16">Capítol 16</a>» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-17">Capítol 17</a>» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-18">Capítol 18</a>» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:7-47"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:7_47-0">47,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:7_47-1">47,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sparknotes.com/philosophy/prince/section8/">The Prince Chapters XVIII–XIX Summary & Analysis</a>» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-19">Capítol 19</a>» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-20">Capítol 20</a>» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:8-50"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:8_50-0">50,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:8_50-1">50,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:8_50-2">50,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:8_50-3">50,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sparknotes.com/philosophy/prince/section9/">The Prince Chapters XX–XXIII Summary & Analysis</a>» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFPons2021"><span style="font-variant: small-caps;">Pons</span>, Marc «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-efemeride-mor-maquiavel-filosof-inspirar-ferran-catolic_621665_102.html">Mor Maquiavel, el filòsof que es va inspirar en Ferran el Catòlic</a>». <i>El Nacional</i>, 21-06-2021 [Consulta: 13 desembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cliffsnotes.com/literature/p/the-prince/summary-and-analysis/chapter-21">Capítol 21</a>» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:9-53"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:9_53-0">53,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:9_53-1">53,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:9_53-2">53,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sparknotes.com/philosophy/prince/section10/">The Prince Chapters XXIV–XXVI Summary & Analysis</a>» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPetrarca1964"><span style="font-variant: small-caps;">Petrarca</span>, Francesco. «<a class="external text" href="https://it.wikisource.org/wiki/Canzoniere_%28Rerum_vulgarium_fragmenta%29/Italia_mia,_bench%C3%A9_%27l_parlar_sia_indarno">Canzone Italia mia, v. 93-96</a>». A: Gianfranco contini. <i>Il Canzoniere</i> (en italià).  Edizione Einaudi, 1964.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Il+Canzoniere&rft.atitle=Canzone+Italia+mia%2C+v.+93-96&rft.aulast=Petrarca&rft.aufirst=Francesco&rft.date=1964&rft.pub=Edizione+Einaudi"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.les-philosophes.fr/la-republique-de-platon.html">La République de Platon: le résumé</a>» (en francès). <i>www.les-philosophes.fr</i>. [Consulta: 29 setembre 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://archive.wikiwix.com/cache/20110224064514/http://www.philosophie-chauvigny.org/spip.php?article47">Wikiwix's cache</a>» (en francès). <i>archive.wikiwix.com</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.philosophie-chauvigny.org/spip.php?article47">original</a> el 2011-02-24. [Consulta: 29 setembre 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGalán2005"><span style="font-variant: small-caps;">Galán</span>, Lola. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/61168351"><i>El papa Borgia: un inédito Alejandro VI liberado al fin de la leyenda negra</i></a> (en castellà).  Madrid: Suma de Letras, 2005. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-663-1739-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-663-1739-2">ISBN 84-663-1739-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+papa+Borgia%3A+un+in%C3%A9dito+Alejandro+VI+liberado+al+fin+de+la+leyenda+negra&rft.aulast=Gal%C3%A1n&rft.aufirst=Lola&rft.date=2005&rft.pub=Suma+de+Letras&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-663-1739-2&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F61168351"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGarin200653-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGarin200653_58-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGarin2006">Garin, 2006</a>, p. 53.</span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGiargia2014"><span style="font-variant: small-caps;">Giargia</span>, Myriam. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.academia.edu/2099078/Machiavel_dans_la_correspondance_de_Rousseau">Machiavel dans la correspondance de Rousseau</a>». A: Éric Francalanza. <i>Rousseau en toutes lettre</i> (en francès).  Presses universitaires de Rennes, 2014, p. 249-262.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Rousseau+en+toutes+lettre&rft.atitle=Machiavel+dans+la+correspondance+de+Rousseau&rft.aulast=Giargia&rft.aufirst=Myriam&rft.date=2014&rft.pub=Presses+universitaires+de+Rennes&rft.pages=249-262"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFShnayderman2012"><span style="font-variant: small-caps;">Shnayderman</span>, Ronen «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://doi.org/10.1111/j.1467-9248.2011.00900.x">Liberal vs. Republican Notions of Freedom</a>» (en anglès). <i>Political Studies</i>, 60, 1, 01-03-2012, pàg. 44–58. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1467-9248.2011.00900.x">10.1111/j.1467-9248.2011.00900.x</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0032-3217">0032-3217</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Maurizio Viroli. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.academia.edu/4236507/_R%C3%A9publique_ordre_collectif_et_libert%C3%A9_civile._Le_r%C3%A9publicanisme_de_Machiavel_dans_Gaille-Nikodimov_M._et_M%C3%A9nissier_T._Lectures_de_Machiavel_Paris_Ellipses-Marketing_2006_p._151-191">Républicanisme, libéralisme et communautarisme</a>» (en francès). <i>revue-klesis.org</i>, 2011.</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGorris_Camos2008-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGorris_Camos2008_62-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGorris_Camos2008">Gorris Camos, 2008</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBireley1990-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBireley1990_63-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBireley1990">Bireley, 1990</a>.</span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRathé1965"><span style="font-variant: small-caps;">Rathé</span>, C. Edward «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jstor.org/stable/41487031">Innocent Gentillet and the first "Anti-Machiavel"</a>». <i>Bibliothèque d'Humanisme et Renaissance</i>, 27, 1, 1965, pàg. 186–225. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0006-1999">0006-1999</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGentillet1579prefaci_de_la_part_1,_"Per_consell_d'un_príncep",_<span_style="white-space:nowrap"><abbr_class="abbr"_title="pàgina/es"_>p.</abbr>&nbsp;11</span>-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGentillet1579prefaci_de_la_part_1,_"Per_consell_d'un_príncep",_<span_style="white-space:nowrap"><abbr_class="abbr"_title="pàgina/es"_>p.</abbr>&nbsp;11</span>_65-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGentillet1579">Gentillet, 1579</a>, prefaci de la part 1, "Per consell d'un príncep", <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 11</span>.</span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBalsamo2019"><span style="font-variant: small-caps;">Balsamo</span>, Jean. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.openedition.org/res/1581">1. Guichardin «à l'essai»</a>». A: <i>La parole de Montaigne</i> (en francès).  Torí: Rosenberg & Sellier, 2019-12-20, p. 263–284. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-7885-726-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-7885-726-1">ISBN 978-88-7885-726-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+parole+de+Montaigne&rft.atitle=1.+Guichardin+%C2%AB%C3%A0+l%27essai%C2%BB&rft.aulast=Balsamo&rft.aufirst=Jean&rft.date=2019-12-20&rft.pub=Rosenberg+%26+Sellier&rft.place=Tor%C3%AD&rft.pages=263%E2%80%93284&rft.isbn=978-88-7885-726-1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBacon1893"><a href="/wiki/Francis_Bacon" title="Francis Bacon"><span style="font-variant: small-caps;">Bacon</span>, Francis</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://gutenberg.org/files/5500/5500-h/5500-h.htm"><i>The Advancement of Learning</i></a> (en anglès).  Londres, París & Melbourne: Cassell & Company, 1893, p. llibre II, XXI, 9..</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Advancement+of+Learning&rft.aulast=Bacon&rft.aufirst=Francis&rft.date=1893&rft.pub=Cassell+%26+Company&rft.place=Londres%2C+Par%C3%ADs+%26+Melbourne&rft.pages=llibre+II%2C+XXI%2C+9.&rft_id=https%3A%2F%2Fgutenberg.org%2Ffiles%2F5500%2F5500-h%2F5500-h.htm"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-cristofolini-68"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-cristofolini_68-0">68,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-cristofolini_68-1">68,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCristofolini2005"><span style="font-variant: small-caps;">Cristofolini</span>, Paolo. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://denis-collin.viabloga.com/news/spinoza-et-le-tres-penetrant-florentin">Spinoza et le « très pénétrant florentin »</a>» (en francès). <i>Spinoza, spinozisme</i>, 16-03-2005.</span></span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Guenancia</span>, Pierre. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://recensionsphilosophie.wordpress.com/le-sujet-la-religion-2015-2016/le-sujet/descartes-textes-et-articles/">Descartes politiquement incorrect</a>» (en francès).</span></span> </li> <li id="cite_note-anti-70"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-anti_70-0">70,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-anti_70-1">70,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-anti_70-2">70,2</a></sup></span> <span class="reference-text"> <i>Anti-Maquiavel</i>, Frederic el Gran, Pròleg.</span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDiderot1755"><span style="font-variant: small-caps;">Diderot</span>, Denic. «<a class="external text" href="https://fr.wikisource.org/wiki/L’Encyclopédie/1re_édition/MACHIAVELISME">Machiavelisme</a>». A: <i>L'Enciclopédie</i> (en francès). volum 9. 1a edició, desembre de 1755, p. 793.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=L%27Enciclop%C3%A9die&rft.atitle=Machiavelisme&rft.aulast=Diderot&rft.aufirst=Denic&rft.date=desembre+de+1755&rft.edition=1a+edici%C3%B3&rft.pages=793"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text">Altres autors italians de l'època van practicar el mateix retorn al sentit patriòtic del «príncep». Vegeu per exemple A. Ridolfi, <i>Pensiero intorno allo scopo di Niccolò Macchiavelli nel Principe</i>, Milan, 1810.</span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFTesini2014"><span style="font-variant: small-caps;">Tesini</span>, Mario. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.treccani.it/enciclopedia/alexis-de-tocqueville_%28Enciclopedia-machiavelliana%29/">Tocqueville, Alexis de</a>». A: <i>Enciclopedia machiavelliana</i> (en italià).  Istituto della Enciclopedia Italiana fondata da Giovanni Treccani, 2014.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Enciclopedia+machiavelliana&rft.atitle=Tocqueville%2C+Alexis+de&rft.aulast=Tesini&rft.aufirst=Mario&rft.date=2014&rft.pub=Istituto+della+Enciclopedia+Italiana+fondata+da+Giovanni+Treccani"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Althusser</span>, Louis. «Machiavel et nous». A: François Matheron. <i>Écrits politiques et philosophiques</i> (en francès). tom II.  Stock/Imec.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%C3%89crits+politiques+et+philosophiques&rft.atitle=Machiavel+et+nous&rft.aulast=Althusser&rft.aufirst=Louis&rft.pub=Stock%2FImec"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMoners_i_Sinyol2002"><span style="font-variant: small-caps;">Moners i Sinyol</span>, Jordi. <i>"Introducció" a MAQUIAVEL, N. El príncep</i>.  Barcelona: Edicions 62, 2002, p. 31 - 34.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%22Introducci%C3%B3%22+a+MAQUIAVEL%2C+N.+El+pr%C3%ADncep&rft.aulast=Moners+i+Sinyol&rft.aufirst=Jordi&rft.date=2002&rft.pub=Edicions+62&rft.place=Barcelona&rft.pages=31+-+34"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMaquiavel1920"><span style="font-variant: small-caps;">Maquiavel</span>, Nicolau. <i>Lo Princep. Traducció catalana, ara per primera volta publicada, precedida d'un breu comentari sobre Nicolau Machiavelli y'l seu temps per J.Pin y Soler</i>.  Barcelona: Llibreria Antiga i Moderna de S. Babra, 1920.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Lo+Princep.+Traducci%C3%B3+catalana%2C+ara+per+primera+volta+publicada%2C+precedida+d%27un+breu+comentari+sobre+Nicolau+Machiavelli+y%27l+seu+temps+per+J.Pin+y+Soler&rft.aulast=Maquiavel&rft.aufirst=Nicolau&rft.date=1920&rft.pub=Llibreria+Antiga+i+Moderna+de+S.+Babra&rft.place=Barcelona"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGavagnin2010"><span style="font-variant: small-caps;">Gavagnin</span>, Gabriella «Les traduccions al català de Maquiavel a principis del segle XX». <i>Quaderns d’Italià, núm. 15</i>, 2010, pàg. 77-7.</span></span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text">Biblioteca de Catalunya. Manuscrit 2655.</span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMaquiavel2013"><span style="font-variant: small-caps;">Maquiavel</span>, N. <i>El príncep</i>.  Traducció de Carme Arenas. Barcelona: Edicions 62, 2013.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+pr%C3%ADncep&rft.aulast=Maquiavel&rft.aufirst=N.&rft.date=2013&rft.pub=Edicions+62&rft.place=Traducci%C3%B3+de+Carme+Arenas.+Barcelona"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-80">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMaquiavel2002"><span style="font-variant: small-caps;">Maquiavel</span>, N. <i>El príncep</i>.  Traducció i introducció de Jordi Moners i Sinyol. Barcelona: Edicions 62, 2002.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+pr%C3%ADncep&rft.aulast=Maquiavel&rft.aufirst=N.&rft.date=2002&rft.pub=Edicions+62&rft.place=Traducci%C3%B3+i+introducci%C3%B3+de+Jordi+Moners+i+Sinyol.+Barcelona"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBergès2000"><span style="font-variant: small-caps;">Bergès</span>, Michel. Éditions Complexe. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://classiques.uqac.ca/contemporains/berges_michel/machiavel_penseur_masque/machiavel.html"><i>Machiavel, un penseur masqué ?</i></a> (en francès), 2000, p. 360 [Consulta: 2 octubre 2011].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Machiavel%2C+un+penseur+masqu%C3%A9+%3F&rft.aulast=Berg%C3%A8s&rft.aufirst=Michel&rft.date=2000&rft.place=Bruxelles&rft.pages=360&rft_id=http%3A%2F%2Fclassiques.uqac.ca%2Fcontemporains%2Fberges_michel%2Fmachiavel_penseur_masque%2Fmachiavel.html"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBireley1990"><span style="font-variant: small-caps;">Bireley</span>, Robert. University of North Carolina Press. <i>The Counter-Reformation prince</i> (en anglès), 11 1990, p. 309. RB. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8078-1925-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8078-1925-8">ISBN 978-0-8078-1925-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Counter-Reformation+prince&rft.aulast=Bireley&rft.aufirst=Robert&rft.date=1990&rft.place=Chapel+Hill&rft.pages=309&rft.isbn=978-0-8078-1925-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBoucheron2008"><span style="font-variant: small-caps;">Boucheron</span>, Patrick. Éditions Verdier. <i>Léonard et Machiavel</i> (en francès), 9 2008, p. 160. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-2-86432-547-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-86432-547-5">ISBN 978-2-86432-547-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=L%C3%A9onard+et+Machiavel&rft.aulast=Boucheron&rft.aufirst=Patrick&rft.date=2008&rft.place=Lagrasse&rft.pages=160&rft.isbn=978-2-86432-547-5"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGarin2006"><span style="font-variant: small-caps;">Garin</span>, Eugenio. Éditions Allia. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=XOCz53_8vR0C&printsec=frontcover"><i>Machiavel entre politique et histoire</i></a> (en francès). Traducció: Filippo del Lucchese et Frédéric Gabriel, gener 2006, p. 112. GE. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-84485-205-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-84485-205-X">ISBN 2-84485-205-X</a></span> [Consulta: 2 octubre 2011].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Machiavel+entre+politique+et+histoire&rft.aulast=Garin&rft.aufirst=Eugenio&rft.date=2006&rft.place=Par%C3%ADs&rft.pages=112&rft.isbn=2-84485-205-X&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DXOCz53_8vR0C%26printsec%3Dfrontcover"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGentillet1579"><a href="/wiki/Innocent_Gentillet" title="Innocent Gentillet"><span style="font-variant: small-caps;">Gentillet</span>, Innocent</a>. <a class="external text" href="https://fr.wikisource.org/wiki/Discours_sur_les_moyens_de_bien_gouverner_(Anti-Machiavel)"><i>Discours sur les moyens de bien gouverner (Anti-Machiavel)</i></a> (en francès), 1579.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Discours+sur+les+moyens+de+bien+gouverner+%28Anti-Machiavel%29&rft.aulast=Gentillet&rft.aufirst=Innocent&rft.date=1579&rft_id=http%3A%2F%2Ffr.wikisource.org%2Fwiki%2FDiscours_sur_les_moyens_de_bien_gouverner_%28Anti-Machiavel%29"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGorris_Camos2008"><span style="font-variant: small-caps;">Gorris Camos</span>, Rosanna. ENS Éditions. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://laboratoireitalien.revues.org/80#tocto1n6"><i>Dans le labyrinthe de Gohory, lecteur et traducteur de Machiavel</i></a> (en francès), novembre 2008. RGC. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-2-84788-146-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-84788-146-2">ISBN 978-2-84788-146-2</a></span> [Consulta: 6 octubre 2011].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dans+le+labyrinthe+de+Gohory%2C+lecteur+et+traducteur+de+Machiavel&rft.aulast=Gorris+Camos&rft.aufirst=Rosanna&rft.date=2008&rft.isbn=978-2-84788-146-2&rft_id=http%3A%2F%2Flaboratoireitalien.revues.org%2F80%23tocto1n6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLefort1986"><span style="font-variant: small-caps;">Lefort</span>, Claude. Éditions Gallimard. <i>Le travail de l'œuvre Machiavel</i> (en francès), 1986, p. 782 (TEL). <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-2-07-070563-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-07-070563-4">ISBN 978-2-07-070563-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Le+travail+de+l%27%C5%93uvre+Machiavel&rft.aulast=Lefort&rft.aufirst=Claude&rft.date=1986&rft.place=Par%C3%ADs&rft.pages=782&rft.series=TEL&rft.isbn=978-2-07-070563-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMiró2002"><span style="font-variant: small-caps;">Miró</span>, Àngels B. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://digithum.uoc.edu/article/10.7238/d.v0i4.569/">El príncep, Niccolò Machiavelli: elogi del passat, crítica del present, projecte del futur</a>». <i>Digithum</i>, 0, 4, 01-04-2002. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.7238%2Fd.v0i4.569">10.7238/d.v0i4.569</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1575-2275">1575-2275</a>.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRawlence1990"><span style="font-variant: small-caps;">Rawlence</span>, Christopher. <i>The Missing Reel: The Untold Story of the Lost Inventor of Moving Pictures</i> (en anglès).  Nova York: Athenum Publishers, 1990, p. 306. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-689-12068-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-689-12068-8">ISBN 978-0-689-12068-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Missing+Reel%3A+The+Untold+Story+of+the+Lost+Inventor+of+Moving+Pictures&rft.aulast=Rawlence&rft.aufirst=Christopher&rft.date=1990&rft.pub=Athenum+Publishers&rft.place=Nova+York&rft.pages=306&rft.isbn=978-0-689-12068-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRenaudet1942"><span style="font-variant: small-caps;">Renaudet</span>, Augustin. Éditions Gallimard. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://classiques.uqac.ca/classiques/renaudet_augustin/machiavel/machiavel.html"><i>Machiavel</i></a> (en francès), 1942, p. 320 [Consulta: 2 octubre 2011].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Machiavel&rft.aulast=Renaudet&rft.aufirst=Augustin&rft.date=1942&rft.place=Par%C3%ADs&rft.pages=320&rft_id=http%3A%2F%2Fclassiques.uqac.ca%2Fclassiques%2Frenaudet_augustin%2Fmachiavel%2Fmachiavel.html"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><i><a href="/wiki/Espills_de_pr%C3%ADnceps" title="Espills de prínceps">Espills de prínceps</a></i></li> <li><i><a href="/wiki/La_Mandr%C3%A0gora" title="La Mandràgora">La Mandràgora</a></i></li> <li><i><a href="/wiki/Discurs_de_la_servitud_volunt%C3%A0ria" title="Discurs de la servitud voluntària">Discurs de la servitud voluntària</a></i></li></ul> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Il_Principe" class="extiw" title="commons:Il Principe"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Galeria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Il_Principe" class="extiw" title="commons:Category:Il Principe"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Categoria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><b><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/El_Pr%C3%ADncep" class="extiw" title="q:El Príncep">Viquidites</a></b> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q131719?uselang=ca#sitelinks-wikiquote" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikisource-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquitexts"><img alt="Viquitexts" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/17px-Wikisource-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/26px-Wikisource-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/34px-Wikisource-logo.svg.png 2x" data-file-width="410" data-file-height="430" /></a><figcaption>Viquitexts</figcaption></figure></td> <td><b><a href="https://ca.wikisource.org/wiki/it:Il_Principe" class="extiw" title="s:it:Il Principe">Viquitexts</a></b> </td></tr> </tbody></table> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n80-051946">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX2016908">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb12033078q">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4261190-8">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n80051946">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/179189694">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Library_of_Australia" class="mw-redirect" title="National Library of Australia">NLA</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nla.gov.au/anbd.aut-an35319143">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_príncep&oldid=34269399">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_príncep&oldid=34269399</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Obres_liter%C3%A0ries_en_itali%C3%A0" title="Categoria:Obres literàries en italià">Obres literàries en italià</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_pol%C3%ADtica" title="Categoria:Història política">Història política</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Obres_de_filosofia" title="Categoria:Obres de filosofia">Obres de filosofia</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_mides_d%27imatge_que_contenen_px_addicionals" title="Categoria:Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals">Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_ci%C3%A8ncies_socials" title="Categoria:Articles de qualitat de ciències socials">Articles de qualitat de ciències socials</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 nov 2024 a les 09:38.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=El_pr%C3%ADncep&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-68775984f6-w5r4k","wgBackendResponseTime":187,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.907","walltime":"1.179","ppvisitednodes":{"value":25507,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":156363,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":53880,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":18,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":72123,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 955.530 1 -total"," 40.54% 387.384 1 Plantilla:Infotaula_llibre"," 37.16% 355.094 1 Plantilla:Infotaula"," 31.59% 301.864 1 Plantilla:Referències"," 13.62% 130.099 45 Plantilla:Ref-web"," 13.35% 127.527 29 Plantilla:Ref-llibre"," 8.21% 78.455 1 Plantilla:Identificadors"," 6.37% 60.853 74 Plantilla:Identificador"," 5.98% 57.166 1 Plantilla:Projectes_germans"," 5.07% 48.398 83 Plantilla:If_both"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.298","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3326624,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-5dc468848-r52rd","timestamp":"20241122123731","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"El pr\u00edncep","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_pr%C3%ADncep","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q131719","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q131719","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-09-17T06:57:41Z","dateModified":"2024-11-22T08:38:35Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/7\/77\/Machiavelli_Principe_Cover_Page.jpg","headline":"tractat pol\u00edtic de Maquiavel"}</script> </body> </html>