CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Escultura etrusca - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"79f075da-6e11-4f87-906a-fe325a4331d3","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Escultura_etrusca","wgTitle":"Escultura etrusca","wgCurRevisionId":34185267,"wgRevisionId":34185267,"wgArticleId":608028,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Llista d'articles de qualitat","Articles de qualitat d'art","Traduccions que són articles de qualitat","Escultura de l'edat antiga","Art etrusc"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Escultura_etrusca","wgRelevantArticleId":608028,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[], "wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":70000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q2760651","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false, "wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar", "ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG/1200px-Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="912"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG/800px-Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="608"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG/640px-Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="486"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Escultura etrusca - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Escultura_etrusca"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Escultura_etrusca"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Escultura_etrusca rootpage-Escultura_etrusca skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Escultura+etrusca" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Escultura+etrusca" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Escultura+etrusca" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Escultura+etrusca" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Context_històric" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Context_històric"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Context històric</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Context_històric-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Context històric</span> </button> <ul id="toc-Context_històric-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Grècia_i_Etrúria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Grècia_i_Etrúria"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Grècia i Etrúria</span> </div> </a> <ul id="toc-Grècia_i_Etrúria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Tipus_d'escultura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Tipus_d'escultura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Tipus d'escultura</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Tipus_d'escultura-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Tipus d'escultura</span> </button> <ul id="toc-Tipus_d'escultura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Escultura_privada" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escultura_privada"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Escultura privada</span> </div> </a> <ul id="toc-Escultura_privada-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escultura_religiosa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escultura_religiosa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Escultura religiosa</span> </div> </a> <ul id="toc-Escultura_religiosa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escultura_decorativa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escultura_decorativa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Escultura decorativa</span> </div> </a> <ul id="toc-Escultura_decorativa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Períodes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Períodes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Períodes</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Períodes-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Períodes</span> </button> <ul id="toc-Períodes-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Vil·lanovià" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vil·lanovià"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Vil·lanovià</span> </div> </a> <ul id="toc-Vil·lanovià-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Orientalitzant" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Orientalitzant"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Orientalitzant</span> </div> </a> <ul id="toc-Orientalitzant-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arcaic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Arcaic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Arcaic</span> </div> </a> <ul id="toc-Arcaic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Clàssic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Clàssic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4</span> <span>Clàssic</span> </div> </a> <ul id="toc-Clàssic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Hel·lenístic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Hel·lenístic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.5</span> <span>Hel·lenístic</span> </div> </a> <ul id="toc-Hel·lenístic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Materials_i_tècniques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Materials_i_tècniques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Materials i tècniques</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Materials_i_tècniques-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Materials i tècniques</span> </button> <ul id="toc-Materials_i_tècniques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Terracota" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Terracota"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Terracota</span> </div> </a> <ul id="toc-Terracota-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_materials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_materials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Altres materials</span> </div> </a> <ul id="toc-Altres_materials-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Llegat_i_perspectiva_històrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Llegat_i_perspectiva_històrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Llegat i perspectiva històrica</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Llegat_i_perspectiva_històrica-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Llegat i perspectiva històrica</span> </button> <ul id="toc-Llegat_i_perspectiva_històrica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Segles_XV-XVI" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segles_XV-XVI"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Segles XV-XVI</span> </div> </a> <ul id="toc-Segles_XV-XVI-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segles_XVII-XVIII" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segles_XVII-XVIII"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Segles XVII-XVIII</span> </div> </a> <ul id="toc-Segles_XVII-XVIII-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_xix" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_xix"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Segle <span>xix</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_xix-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_XX" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XX"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4</span> <span>Segle XX</span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_XX-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Escultura etrusca</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 6 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-6" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">6 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Etruscan_sculpture" title="Etruscan sculpture - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Etruscan sculpture" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Escultura_etrusca" title="Escultura etrusca - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Escultura etrusca" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Sculpture_%C3%A9trusque" title="Sculpture étrusque - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Sculpture étrusque" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Escultura_etrusca" title="Escultura etrusca - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Escultura etrusca" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Scultura_etrusca" title="Scultura etrusca - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Scultura etrusca" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Escultura_etrusca" title="Escultura etrusca - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Escultura etrusca" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2760651#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Escultura_etrusca" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Escultura_etrusca" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Escultura_etrusca"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Escultura_etrusca"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Escultura_etrusca" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Escultura_etrusca" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&oldid=34185267" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Escultura_etrusca&id=34185267&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEscultura_etrusca"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEscultura_etrusca"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Escultura+etrusca"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Escultura_etrusca&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Etruscan_sculptures" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2760651" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei,_175-150_ac._ca._01.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG/220px-Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG" decoding="async" width="220" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG/330px-Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG/440px-Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG 2x" data-file-width="2580" data-file-height="1960" /></a><figcaption>Frontó escultòric de <a href="/wiki/Luni_(It%C3%A0lia)" title="Luni (Itàlia)">Luni</a>, conservat al <a href="/wiki/Museu_Arqueol%C3%B2gic_Nacional_de_Flor%C3%A8ncia" title="Museu Arqueològic Nacional de Florència">Museu Arqueològic Nacional de Florència</a></figcaption></figure> <p>L'<b>escultura etrusca</b> va ser una de les expressions artístiques més importants del poble <a href="/wiki/Etruscs" title="Etruscs">etrusc</a>, el qual va habitar la regió del nord i centre d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, aproximadament entre els <a href="/wiki/Segle_IX_aC" title="Segle IX aC">segles IX</a> i <a href="/wiki/Segle_I_aC" title="Segle I aC">I aC</a>. El seu art derivava, en gran part, de l'<a href="/wiki/Art_grec" class="mw-redirect" title="Art grec">art grec</a>, però també es va desenvolupar amb moltes característiques pròpies.<sup id="cite_ref-Honour_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-Honour-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Existeixen molt pocs documents escrits etruscs i, a més a més, hi ha poca informació sobre el seu <a href="/wiki/Llenguatge" title="Llenguatge">llenguatge</a>, que encara no s'ha desxifrat en la seva totalitat, però es poden trobar claus per a la reconstrucció de la seva història mitjançant el seu <a href="/wiki/Art_etrusc" title="Art etrusc">art</a>, sense deixar de banda la informació que també aporten les cròniques gregues i romanes que hi ha al respecte. Com succeeix amb la seva <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a>, en general l'escultura etrusca presenta moltes dificultats als estudiosos, dificultats que són objecte de controvèrsia i obliguen a proposar sempre interpretacions de manera provisional. Però hi ha consens en l'afirmació que és una part molt important i original del llegat de l'art italià amb anterioritat a l'arribada de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>. A més a més, també va contribuir significativament a la formació inicial de les tradicions artístiques de l'<a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">antiga Roma</a>.<sup id="cite_ref-Briguet_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Hall_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hall-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Context_històric"><span id="Context_hist.C3.B2ric"></span>Context històric</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Context històric"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Ja des de l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat</a>, l'origen dels etruscs ha estat objecte de polèmica. Ells s'anomenaven a si mateixos <i>rasena</i>. <a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a> creia que eren els descendents de poblaments procedents d'<a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Anatòlia</a> abans de l'any <a href="/wiki/800_aC" class="mw-redirect" title="800 aC">800 aC</a>, arribada amb la qual van desplaçar els habitants anteriors;<sup id="cite_ref-Barral_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-Barral-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però, contràriament, <a href="/wiki/Dion%C3%ADs_d%27Halicarn%C3%A0s" class="mw-redirect" title="Dionís d'Halicarnàs">Dionís d'Halicarnàs</a> els tenia per habitants autòctons. La recerca moderna tampoc no hi ha arribat a un consens, i els experts van acabar considerant que aquest tema era de difícil solució i, per tant, s'han dedicat principalment a estudiar com s'organitzava la societat abans d'intentar acabar de concloure d'on venien.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El que se'n sap amb certesa és que, cap a mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> aC, ja s'havien fundat les seves principals ciutats, i iniciaren tot seguit un període d'expansió territorial que els va permetre dominar una gran regió al centre de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_It%C3%A0lica" title="Península Itàlica">península Itàlica</a>, territori que abastava des del <a href="/wiki/V%C3%A8neto" title="Vèneto">Vèneto</a> i la <a href="/wiki/Llombardia" title="Llombardia">Llombardia</a> fins al <a href="/wiki/Laci" title="Laci">Laci</a> i la <a href="/wiki/Camp%C3%A0nia" title="Campània">Campània</a>; va ser el país anomenat <i><a href="/wiki/Etr%C3%BAria" title="Etrúria">Etrúria</a></i>.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, al llarg dels segles següents, les seves conquestes es van veure amenaçades i diversos <a href="/wiki/It%C3%A0lics" title="Itàlics">pobles itàlics</a> van aconseguir de fer-los retrocedir. Finalment, els seus darrers bastions van ser ocupats pels romans, que van absorbir la seva cultura i van causar-ne la dissolució. </p><p>Els etruscs van ser el poble més poderós de la Itàlia preromana i van establir una gran civilització amb una <a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">producció agrícola</a>, una poderosa <a href="/wiki/Flota" title="Flota">flota</a>, un <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> que abastava gran part de la <a href="/wiki/Mar_Mediterr%C3%A0nia" title="Mar Mediterrània">Mediterrània</a>, i una cultura única, en què l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a> tenia un gran paper i que exercí una important influència en la formació inicial de l'<a href="/w/index.php?title=Art_de_l%27antiga_Roma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art de l'antiga Roma (encara no existeix)">art de l'antiga Roma</a>.<sup id="cite_ref-Britannica_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-Britannica-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Hall_3-1" class="reference"><a href="#cite_note-Hall-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Es creu que la seva presència a Itàlia s'inicià a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> aC, però les <a href="/wiki/Epigrafia" title="Epigrafia">inscripcions</a> en els monuments i els objectes, dades que proporcionen una seguretat en la seva datació, només apareixen cap al <a href="/wiki/700_aC" class="mw-redirect" title="700 aC">700 aC</a>. Encara que compartien una cultura comuna, els etruscs no formaven una unitat política coherent i la seva organització social era semblant al sistema de la <a href="/wiki/Polis" title="Polis">polis</a> grega; fins i tot combatien entre ells, encara que amb menys freqüència que els grecs. No existeixen escrits literaris etruscs, i la seva història s'ha de recuperar directament de l'evidència <a href="/wiki/Arqueologia" title="Arqueologia">arqueològica</a>, però també molt del que se'n coneix apareix en relats grecs i romans. <a href="/wiki/Titus_Livi" title="Titus Livi">Titus Livi</a> parla de la societat de la <i><a href="/wiki/Gens_(fam%C3%ADlia)" title="Gens (família)">gens</a></i> etrusca formada per <i><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/cognatio" class="extiw" title="wikt:cognatio">cognats</a></i> ('consanguinis'), <i>sodales</i> ('companys d'armes') i <i><a href="/wiki/Client_(Roma)" title="Client (Roma)">clients</a></i> (persones que oferien els seus serveis i esperaven de rebre protecció per part dels seus patrons).<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Grècia_i_Etrúria"><span id="Gr.C3.A8cia_i_Etr.C3.BAria"></span>Grècia i Etrúria</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Grècia i Etrúria"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els etruscs establiren contacte amb <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">Grècia</a>, probablement ja des dels seus orígens, un contacte que es va intensificar quan els grecs van fundar les seves primeres colònies al sud de la península Itàlica, al voltant del 775-750 aC. Van adoptar un <a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">alfabet</a> similar al grec i també van incorporar part de la seva <a href="/wiki/Mitologia_etrusca" title="Mitologia etrusca">mitologia</a>.<sup id="cite_ref-Barral_4-1" class="reference"><a href="#cite_note-Barral-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Pel que fa a l'àmbit material, importaren estris grecs en gran quantitat, sobretot <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_grega" title="Ceràmica grega">ceràmica</a>. Aquests objectes que s'han trobat en territori etrusc han estat uns bons indicadors per a determinar la <a href="/wiki/Cronologia" title="Cronologia">cronologia</a> de la seva història.<sup id="cite_ref-Britannica_7-1" class="reference"><a href="#cite_note-Britannica-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Honour_1-1" class="reference"><a href="#cite_note-Honour-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les inscripcions més antigues en llengua etrusca daten del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> aC, i els primers signes estan pintats en les ceràmiques, grafies relacionades sempre amb l'<a href="/wiki/Alfabet_grec" title="Alfabet grec">alfabet grec</a>, i adaptades a la llengua local. Les taules trobades dintre dels <a href="/wiki/Aixovar" title="Aixovar">aixovars</a> funeraris principescs confirmen que eren un signe de distinció social.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> De fet, la influència grega va ser tan important que la nomenclatura de la història de l'art etrusc és un reflex de la utilitzada per a descriure els períodes corresponents de l'art grec:<sup id="cite_ref-Britannica_7-2" class="reference"><a href="#cite_note-Britannica-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>Període vil·lanovià o geomètric: IX-VIII aC</li> <li>Període orientalitzant: segle VII aC</li> <li>Període arcaic: segle VI a mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> aC</li> <li>Període clàssic: mitjan segle V-IV aC</li> <li>Període hel·lenístic: segles III-I aC</li></ul> <p>També és significatiu que, amb la massiva assimilació de la cultura estrangera, tant els grecs, i després els romans, consideraren els etruscs com un poble perfectament individualitzat. L'estudi de la cultura etrusca es va iniciar durant el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> i va rebre impuls especialment a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. En aquest procés de redescobriment, els historiadors més antics van condemnar moltes vegades la seva <a href="/wiki/Escultura" title="Escultura">escultura</a>, ja que la veien com una mera imitació, sense creativitat, de l'art grec. Aquest posicionament va anar canviant i actualment és considerada com un fenomen clarament original. De tota manera, la distinció entre les escultures gregues a Etrúria i les etrusques pròpiament dites encara és, sovint, molt difícil de determinar. Les influències fenícies, romanes, egípcies i orientals, juntament amb la pèrdua de gran part de la seva producció escultòrica més rellevant, fa que la qüestió sigui encara més complicada.<sup id="cite_ref-Honour_1-2" class="reference"><a href="#cite_note-Honour-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Arafat_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-Arafat-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tanmateix, quan s'analitza l'escultura etrusca en comparació amb la dels seus veïns, especialment amb la dels grecs, es pot donar lloc a estimacions de valor i de significat tendencioses que impedeixen de copsar-la pels seus valors intrínsecs i més característics. Cal tenir present que, des de la perspectiva històrica, <a href="/wiki/Escultura_grega" title="Escultura grega">l'escultura grega</a>, especialment la del període clàssic, sovint ha estat considerada com el model ideal de l'escultura d'<a href="/wiki/Occident" title="Occident">Occident</a>, una opinió que encara persisteix en els estudis i en la percepció popular. Les comparacions poden tenir un valor per tal de permetre la identificació més eficient de l'especificitat de cada cultura, ja que també, en molts casos, són cultures properes. En els últims anys, la realització de diverses excavacions arqueològiques en llocs encara intactes, i la restauració d'obres capitals que havien estat desfigurades per les intervencions realitzades al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, han aportat una informació més precisa, que ha servit per a una millor comprensió dels aspectes més confusos de la qüestió.<sup id="cite_ref-Briguet_2-1" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Arafat_10-1" class="reference"><a href="#cite_note-Arafat-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tomba_dei_rilievi_c.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Tomba_dei_rilievi_c.jpg/220px-Tomba_dei_rilievi_c.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Tomba_dei_rilievi_c.jpg/330px-Tomba_dei_rilievi_c.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Tomba_dei_rilievi_c.jpg/440px-Tomba_dei_rilievi_c.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="750" /></a><figcaption>Aspecte de l'interior de la <a href="/wiki/Tomba_dels_Relleus" title="Tomba dels Relleus">tomba dels Relleus</a>, <a href="/wiki/Cerveteri" title="Cerveteri">Cerveteri</a>. Hel·lenística</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:DSC00432_-_Statua_cineraria_etrusca_-_da_Chiusi_-_550-530_aC.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/DSC00432_-_Statua_cineraria_etrusca_-_da_Chiusi_-_550-530_aC.jpg/220px-DSC00432_-_Statua_cineraria_etrusca_-_da_Chiusi_-_550-530_aC.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/DSC00432_-_Statua_cineraria_etrusca_-_da_Chiusi_-_550-530_aC.jpg/330px-DSC00432_-_Statua_cineraria_etrusca_-_da_Chiusi_-_550-530_aC.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/DSC00432_-_Statua_cineraria_etrusca_-_da_Chiusi_-_550-530_aC.jpg/440px-DSC00432_-_Statua_cineraria_etrusca_-_da_Chiusi_-_550-530_aC.jpg 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a><figcaption>Urna cinerària, <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracota</a>, <a href="/wiki/Chiusi" title="Chiusi">Chiusi</a>. Arcaica</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tipus_d'escultura"><span id="Tipus_d.27escultura"></span>Tipus d'escultura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Tipus d'escultura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escultura_privada">Escultura privada</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Escultura privada"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Un dels trets distintius de l'escultura etrusca és que va servir, principalment, per a la decoració privada i acompanyà també l'activitat religiosa.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En el seu període més esplendorós, els etruscs van desenvolupar una elit rica i cultivada, amant de l'art i del luxe. Però, a diferència d'altres pobles de l'antiguitat, sembla que no van tenir interès a enregistrar mitjançant l'art la seva pròpia història, un tipus de registre en el qual es mostressin les virtuts dels ciutadans. Tampoc van crear grans obres de culte dedicades als déus, ni desitjaven adornar les seves ciutats amb grans monuments civils que proclamessin la glòria de la seva civilització. No apareix la figura d'un artista creador o d'unes escoles estilístiques reconegudes pel seu geni característic. El seu art és anònim, col·lectiu, eclèctic i no competitiu. Tan sols es coneix el nom d'un escultor etrusc, <a href="/w/index.php?title=Vulca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vulca (encara no existeix)">Vulca</a>, que va treballar a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> i allà es va fer famós.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Així doncs, l'escultura etrusca va ser essencialment utilitària, tant en l'àmbit religiós i decoratiu com en el privat. La seva profunda creença en la vida després de la mort els va fer desenvolupar un sistema complex de pràctiques funeràries, l'objectiu de les quals era principalment proporcionar comoditat als morts dins la seva casa sepulcral, i també agradar als déus; per aquest motiu, omplen les tombes d'objectes destinats a facilitar l'estada del mort en l'altra vida. Des del període arcaic, el disseny de les tombes es va realitzar com si fossin veritables cases per als morts; un costum que va tenir continuïtat fins a la seva integració en la cultura romana, amb les corresponents variacions d'acord amb l'època, la regió i la classe social del mort. En determinades fases de la història, les tombes dels personatges més importants van arribar a ser extraordinàriament riques.<sup id="cite_ref-Briguet_2-2" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Pallottino_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-Pallottino-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escultura_religiosa">Escultura religiosa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Escultura religiosa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> també va determinar les preferències per un determinat tipus d'escultura present a les tombes, com <a href="/wiki/Exvot" title="Exvot">exvots</a> i petites estàtues dels déus, a més a més de les figures esculpides dels morts a les <a href="/wiki/Urna_funer%C3%A0ria" title="Urna funerària">urnes funeràries</a> i als <a href="/wiki/Sarc%C3%B2fag" title="Sarcòfag">sarcòfags</a>. L'estatuària vinculada als contexts fúnebres és, de molt, la producció etrusca més abundant.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Briguet_2-3" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres tipologies en són també importants, associades també a la religió, com la d'una parella abraçada, i diverses estatuetes, amulets i relleus que mostren imatges d'un fort caràcter sexual, usades en una àmplia varietat de pràctiques i rituals de conjurs. També apareixien, amb freqüència, escenes de sacrificis humans, que mostren uns detalls realistes molt impactants; hi era especialment habitual el tema del sacrifici d'<a href="/wiki/Ifig%C3%A8nia" class="mw-redirect" title="Ifigènia">Ifigènia</a>. Les imatges, possiblement, no reflectien sacrificis reals, sinó que els substituïen d'una manera simbòlica. Un altre tema recurrent és la representació figurativa dels diversos mites tant locals com grecs, i se centraven sobretot en escenes de batalles violentes. Però, mentre que els grecs van crear moltes imatges de déus i divinitzaven també les virtuts abstractes, els etruscs les van abordar de manera molt menys concreta; existeixen diverses imatges de les quals es desconeix si representen alguna divinitat local.<sup id="cite_ref-Bonfante_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-Bonfante-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Pallottino_13-1" class="reference"><a href="#cite_note-Pallottino-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escultura_decorativa">Escultura decorativa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Escultura decorativa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pel que fa a la nuesa com a tema, els etruscs tenien un enfocament molt diferent del dels grecs. Mentre que els grecs la usaven àmpliament, els etruscs l'evitaven, i són escassos els exemples trobats en els quals mostren els cossos nus. D'altra banda, foren innovadors en el tema de la mare que alleta l'infant amb el pit exposat, fet que no té precedent dins l'art grec. Aquesta temàtica, amb l'adveniment del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>, seria un antecessor directe d'una variació de la versió fèrtil de la Mare de Déu, la <i>Virgo lactans</i>.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Pel que fa als seus cànons estilístics, Cunningham i Reich opinen que els etruscs, com els grecs, no estaven preocupats a realitzar unes reflexions profundes sobre les associacions entre l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a> i l'<a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a>, o la comprensió de com funciona el cos en una representació artística; la seva atenció es dirigia més cap als efectes immediats de les figures.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Prova d'això és l'existència d'innombrables figures distorsionades, esquemàtiques o desproporcionades, sovint amb un acabat rudimentari, que s'acosta més al caràcter de la caricatura, i que ressalta els trets individuals sense cap mena d'idealisme. Per als grups decoratius de les <a href="/wiki/Fa%C3%A7ana" title="Façana">façanes</a> dels temples i d'alguns edificis privats, la seva composició no era un complement lògic de la forma de l'edifici, sinó una addició lliure decorativa, amb independència de la cohesió <a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectònica</a> que pogués tenir. Aquests grups són el gènere més típic i original de l'escultura etrusca monumental.<sup id="cite_ref-Briguet_2-4" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Finalment, es pot assenyalar que la visió de l'escultura etrusca com un tot homogeni és errònia. Hi ha importants variacions, tant regionals com temporals, d'acord amb les successives etapes d'existència.<sup id="cite_ref-Cristofani_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cristofani-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Períodes"><span id="Per.C3.ADodes"></span>Períodes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Períodes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vil·lanovià"><span id="Vil.C2.B7lanovi.C3.A0"></span>Vil·lanovià</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Vil·lanovià"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:MMA_etruscan_bronce2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/MMA_etruscan_bronce2.jpg/220px-MMA_etruscan_bronce2.jpg" decoding="async" width="220" height="329" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/MMA_etruscan_bronce2.jpg/330px-MMA_etruscan_bronce2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ce/MMA_etruscan_bronce2.jpg 2x" data-file-width="401" data-file-height="600" /></a><figcaption>Gerro amb figueretes de bronze, Volci o Bisenzio</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Museo_guarnacci,_bronzetti_antropomorfi_etruschi,_met%C3%A0_vii_sec._ac..JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Museo_guarnacci%2C_bronzetti_antropomorfi_etruschi%2C_met%C3%A0_vii_sec._ac..JPG/220px-Museo_guarnacci%2C_bronzetti_antropomorfi_etruschi%2C_met%C3%A0_vii_sec._ac..JPG" decoding="async" width="220" height="141" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Museo_guarnacci%2C_bronzetti_antropomorfi_etruschi%2C_met%C3%A0_vii_sec._ac..JPG/330px-Museo_guarnacci%2C_bronzetti_antropomorfi_etruschi%2C_met%C3%A0_vii_sec._ac..JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Museo_guarnacci%2C_bronzetti_antropomorfi_etruschi%2C_met%C3%A0_vii_sec._ac..JPG/440px-Museo_guarnacci%2C_bronzetti_antropomorfi_etruschi%2C_met%C3%A0_vii_sec._ac..JPG 2x" data-file-width="1621" data-file-height="1038" /></a><figcaption>Estatuetes de bronze, Vil·lanovià/orientalitzant</figcaption></figure> <p>El període de cultura de Villanova, de vegades anomenat <i>geomètric</i>, va ser el preludi de la formació de la civilització etrusca. El seu nom és el mateix que el d'un important jaciment arqueològic a Villanova de Castenaso, descobert l'any 1853 per Giovanni Gozzadini, a prop de <a href="/wiki/Bolonya" title="Bolonya">Bolonya</a>. Es caracteritza pel ritu funerari de la cremació i presenta la col·locació de restes òssies en vasos cineraris bicònics.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El període es va caracteritzar per l'expansió i refinament de la <a href="/wiki/Metal%C2%B7l%C3%BArgia" title="Metal·lúrgia">metal·lúrgia</a> i per un art que emprava sovint motius geomètrics simples disposats en patrons complexos, heretats de la cultura anterior que es va desenvolupar en aquesta zona, i en part també dels grecs; aquests motius romandrien presents en l'art etrusc més o menys fins als temps històrics. La tradició local anterior, l'anomenada cultura <i>protovil·lanoviana</i>, sembla haver influït en el costum d'afegir petits elements escultòrics als vasos i urnes funeràries, mentre que l'element grec es manifesta en la creació de diminutes figures d'animals de <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a>, que bàsicament imiten els dissenys trobats als vasos.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Volci" title="Volci">Volci</a> va ser probablement el primer centre a tenir una tradició artística típicament etrusca, que es manifesta en formes d'atuells i calders amb petits grups de figures humanes i animals a les tapadores, i són les primeres representacions humanes de l'art italià. Però, en aquesta etapa, no es pot determinar si es refereixen a personatges mitològics, ja que solament es pot identificar amb una certa seguretat a partir de finals d'aquest període.<sup id="cite_ref-Cristofani_18-1" class="reference"><a href="#cite_note-Cristofani-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Briguet_2-5" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La producció artística vil·lanoviana sembla haver estat abundant, però n'hi ha poques restes escultòriques. Els objectes recuperats pels arqueòlegs s'han trobat en contexts funeraris dintre de les tombes on van ser dipositades les urnes que contenien diversos objectes.<sup id="cite_ref-Briguet_2-6" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Són de petites dimensions i en la seva majoria són objectes utilitaris de bronze, com arnesos per als cavalls, cascs, puntes de fletxa i llances, càntirs, braçalets, collarets, així com calderons i paelles, i altres estris la identitat dels quals és dubtosa, junt amb recipients de ceràmica de tota mena d'atuells, gerres i plats.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Molts d'aquests objectes són clarament d'origen oriental, la qual cosa indica l'existència d'un actiu comerç amb regions distants.<sup id="cite_ref-Brown_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-Brown-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els prínceps etruscs imitaven els sobirans neoassiris i, amb la compra de béns de luxe, establien el seu poder davant la seva comunitat.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La gran demanda que se'n va produir va fer que fos necessària la creació de tallers locals on es desenvolupaven les iconografies del món grec oriental, es produïen figures antropomorfes, molt estilitzades, però malgrat la seva forma esquemàtica l'efecte era de gran vivacitat.<sup id="cite_ref-Grummond2_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-Grummond2-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Orientalitzant">Orientalitzant</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Orientalitzant"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A la fi del <a href="/wiki/Segle_VIII_aC" title="Segle VIII aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> aC</a>, el nombre de peces trobades a les tombes de tipologia oriental és tan gran que tot el període va ser anomenat <i>orientalitzant</i>. És quan el comerç amb els grecs i els fenicis s'intensifica i també se'n tornen els principals socis comercials; augmenta la circulació de mercaderies amb una gran varietat de procedència, a fi de satisfer els desigs d'una elit que ja s'havia organitzat, enriquit i ennoblit.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les principals ciutats de l'època, <a href="/wiki/Volci" title="Volci">Volci</a>, <a href="/wiki/Tarqu%C3%ADnia" title="Tarquínia">Tarquínia</a>, <a href="/wiki/Cerveteri" title="Cerveteri">Cerveteri</a> i <a href="/wiki/Ve%C3%AFs" class="mw-redirect" title="Veïs">Veïs</a>, es converteixen en els principals centres comercials, i el més gran nombre de restes d'escultures es van trobar, novament, en tombes subterrànies. Durant aquest període, les tombes es van fer més grans i més complexes, amb diverses cambres, passadissos i una gran coberta voltada a la part superior, formada amb anells concèntrics de blocs que avançaven gradualment, de vegades amb una pilastra central que contribuïa a sostenir la coberta.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els enterraments eren sovint de luxe, incloent-hi una profusió d'objectes decoratius i sagrats; els prínceps guerrers invertien a comprar béns sumptuaris a semblança de les pompes i tipologies orientals.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Descomptant els que evidentment són d'origen asiàtic, els objectes etruscs no són gaire diferents dels grecs.<sup id="cite_ref-Brown_22-1" class="reference"><a href="#cite_note-Brown-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els motius decoratius, com les fulles de palmera, el lotus i el lleó, hi esdevenen freqüents, i en són bons exemples, així com els braçalets i penjolls amb figures de lleons d'ivori trobats a <a href="/wiki/T%C3%ADvoli" title="Tívoli">Tívoli</a>, una placa d'argent en relleu que representa la «Senyora de les feres», d'origen incert, i els escuts de bronze de gran mida, que s'utilitzaven per a penjar a les tombes, especialment les de Cerveteri, decorats amb relleus en un estil que recorda els patrons geomètrics de la cultura de Villanova, però que inclouen altres elements orientals. En la <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmica</a>, la novetat era la imitació de les formes fins ara reservades al bronze, que donen una nova audàcia al modelatge de les «figures d'embalum» complet i en accessoris escultòrics com els vasos. De particular interès són els petits <a href="/wiki/Ar%C3%ADbal" title="Aríbal">aríbals</a> amb forma d'animals, usats per a emmagatzemar perfums, amb d'altres amb adorns complexos, són els <a href="/wiki/Bucchero" title="Bucchero">bucchero</a>, que també poden ser catalogats com a escultura i les <a href="/wiki/Vas_canopi_(etruscs)" class="mw-redirect" title="Vas canopi (etruscs)">urnes canòpiques</a> amb cobertes amb figures antropomòrfiques, que podien tenir grans dimensions i estar entronitzades. Es fa notar, en aquesta fase, el desenvolupament de l'art de la joieria, ricament ornamentada, de la qual existeixen exemples que poden comparar-se de manera efectiva a escultures en miniatura.<sup id="cite_ref-Honour_1-3" class="reference"><a href="#cite_note-Honour-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Cristofani_18-2" class="reference"><a href="#cite_note-Cristofani-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Brown_22-2" class="reference"><a href="#cite_note-Brown-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els mites grecs ja apareixien amb freqüència en les representacions orientalistes, però és possible que haguessin estat interpretats en correspondència amb les tradicions religioses locals. Va ser durant el període oriental que van sorgir les primeres estàtues de culte etrusques, una tipologia religiosa diferent de les estatuetes votives que ja es veien a la fase anterior. Algunes són identificables fàcilment des dels seus models grecs, però d'altres són adaptacions locals, que requereixen la interpretació dels estudiosos per ser identificades. Com a exemple, n'hi ha les estàtues d'un «Déu llançant un raig», que podria tractar-se de <a href="/wiki/Zeus" title="Zeus">Zeus</a>, però en el cas de les figures etrusques són representacions de personatges joves i sense barba, cosa que es complica més quan sabem que, segons relata <a href="/wiki/Plini_el_Vell" title="Plini el Vell">Plini el Vell</a>, en la religió etrusca existien almenys nou déus amb l'atribut del raig.<sup id="cite_ref-Grummond2_24-1" class="reference"><a href="#cite_note-Grummond2-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Winckelmann_28-0" class="reference"><a href="#cite_note-Winckelmann-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al final del període, la seva producció artística ja havia aconseguit de formular una estètica que superava de manera conscient la mera imitació dels models estrangers, i la seva habilitat amb els metalls preciosos i bronze va arribar a ser coneguda més enllà de les seves fronteres.<sup id="cite_ref-Cristofani_18-3" class="reference"><a href="#cite_note-Cristofani-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30739710">@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .mod-gallery{width:100%!important}}.mw-parser-output .mod-gallery{display:table}.mw-parser-output .mod-gallery-default{background:transparent;margin-top:0.3em}.mw-parser-output .mod-gallery-center{margin-left:auto;margin-right:auto}.mw-parser-output .mod-gallery-left{float:left}.mw-parser-output .mod-gallery-right{float:right}.mw-parser-output .mod-gallery-none{float:none}.mw-parser-output .mod-gallery-collapsible{width:100%}.mw-parser-output .mod-gallery .title,.mw-parser-output .mod-gallery .main,.mw-parser-output .mod-gallery .footer{display:table-row}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div{display:table-cell;padding:0.2em 0 0.6em 1.6em;text-align:center;font-weight:bold}.mw-parser-output .mod-gallery .main>div{display:table-cell}.mw-parser-output .mod-gallery .gallery{line-height:1.35em}.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div{display:table-cell;padding:0.2em 0 0.6em 1.6em;text-align:right;font-size:80%;line-height:1em}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div *,.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div *{overflow:visible}.mw-parser-output .mod-gallery .gallerybox img{background:none!important}.mw-parser-output .mod-gallery .bordered-images .thumb img{border:solid #eaecf0 1px}.mw-parser-output .mod-gallery .whitebg .thumb{background:#fff!important}</style><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 215px"> <div class="thumb" style="width: 210px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:MMA_etruscan_pottery_23.jpg" class="mw-file-description" title="Aríbal amb forma de conill, terracota"><img alt="Aríbal amb forma de conill, terracota" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/MMA_etruscan_pottery_23.jpg/180px-MMA_etruscan_pottery_23.jpg" decoding="async" width="180" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/MMA_etruscan_pottery_23.jpg/270px-MMA_etruscan_pottery_23.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/MMA_etruscan_pottery_23.jpg/360px-MMA_etruscan_pottery_23.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="800" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Aríbal amb forma de conill, terracota</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 215px"> <div class="thumb" style="width: 210px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Etruskisches_Museum_Vatican.JPG" class="mw-file-description" title="Calderó amb caps de lleó, bronze"><img alt="Calderó amb caps de lleó, bronze" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Etruskisches_Museum_Vatican.JPG/180px-Etruskisches_Museum_Vatican.JPG" decoding="async" width="180" height="135" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Etruskisches_Museum_Vatican.JPG/270px-Etruskisches_Museum_Vatican.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Etruskisches_Museum_Vatican.JPG/360px-Etruskisches_Museum_Vatican.JPG 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Calderó amb caps de lleó, <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 215px"> <div class="thumb" style="width: 210px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:MMA_etruscan_pottery_18.jpg" class="mw-file-description" title="Vas tipus bucchero, de terracota"><img alt="Vas tipus bucchero, de terracota" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/MMA_etruscan_pottery_18.jpg/140px-MMA_etruscan_pottery_18.jpg" decoding="async" width="140" height="210" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/MMA_etruscan_pottery_18.jpg/210px-MMA_etruscan_pottery_18.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/MMA_etruscan_pottery_18.jpg/280px-MMA_etruscan_pottery_18.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Vas tipus <i>bucchero</i>, de terracota</div> </li> </ul></div></div></div></center> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Arcaic">Arcaic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Arcaic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La importació de l'estil arcaic de Grècia va ser natural; tenint en compte la continuïtat dels forts vincles comercials i culturals que unien tots dos pobles, va afavorir el procés el fet que, al 548-547 aC, els <a href="/wiki/Perses" title="Perses">perses</a> van conquerir <a href="/wiki/J%C3%B2nia" title="Jònia">Jònia</a>, i provocaren la fugida de molts grecs i asiàtics de l'<a href="/wiki/%C3%80sia_Menor" class="mw-redirect" title="Àsia Menor">Àsia Menor</a> cap a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, i sent molts d'ells artistes, van aportar una nova estètica a la construcció de la figura humana amb línies estilitzades, però també naturalistes, i se n'aventuraven a la realització en grans dimensions. Els tipus de producció arcaica grega es desenvolupaven seguint les normes essencialment idealistes, fixant tipus definits que il·lustraven plàsticament els conceptes ètics i morals, però no van trobar una imitació exacta entre els etruscs, ja que ells realitzaven la forma del cos humà en un perfil molt més descriptiu, i de fet, fent imatges quasi com retrats, quan entre els grecs tota la idiosincràsia personal havia estat abolida en les imatges. Una altra diferència és que la figura masculina, encara que era molt similar a la del <a href="/wiki/Kouros" class="mw-redirect" title="Kouros">kouros</a> grec, en el cas etrusc, acostumava a vestir-se, i els patrons de les seves vestidures tenien relació amb la roba de les femenines <a href="/wiki/Kore_(escultura)" class="mw-redirect" title="Kore (escultura)">kore</a>. A més a més, tenien un gust especial per a l'ornament: van introduir molts detalls decoratius nous, i usaven un més gran nombre de personatges en les escenes de grups que els seus models grecs. I per a augmentar les diferències, el material d'elecció, per regla general, era la <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracota</a>; els artistes etruscs van preferir la coroplàstia, que és on van realitzar les seves obres més perfectes; van emprar també la pedra, encara que mai amb l'originalitat i frescor que aconseguien amb l'argila, i van ignorar el <a href="/wiki/Marbre" title="Marbre">marbre</a>.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un dels exemples més coneguts d'estàtua exempta d'aquesta fase, possiblement és una escultura de culte, és l'<a href="/wiki/Apol%C2%B7lo_de_Ve%C3%AFs" title="Apol·lo de Veïs">Apol·lo de Veïs</a>, actualment al <a href="/w/index.php?title=Museu_Nacional_Etrusc_de_Vil%C2%B7la_Giulia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu Nacional Etrusc de Vil·la Giulia (encara no existeix)">Museu Nacional Etrusc de Vil·la Giulia</a>.<sup id="cite_ref-Honour_1-4" class="reference"><a href="#cite_note-Honour-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:MMA_etruscan_head0.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/MMA_etruscan_head0.jpg/220px-MMA_etruscan_head0.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/MMA_etruscan_head0.jpg/330px-MMA_etruscan_head0.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/MMA_etruscan_head0.jpg/440px-MMA_etruscan_head0.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="800" /></a><figcaption> <a href="/wiki/Antefixa" title="Antefixa">Antefixa</a> de terracota policromada, <a href="/wiki/Metropolitan_Museum_of_Art" title="Metropolitan Museum of Art">Metropolitan Museum of Art</a></figcaption></figure> <p>Durant aquest període, es van fer importants canvis en l'art de l'escultura, pel que s'ha exposat, i també a causa de canvis en l'àmbit de l'<a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a> i la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a>. La fusió de les <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitologies</a> etrusca i grega va tenir com a conseqüència un acostament a les formes de culte. La forma del temple etrusc, que abans diferia poc d'una casa comuna, es va modificar i ampliar, i es tornà similar al <a href="/wiki/Temple_grec" title="Temple grec">temple grec</a>. Una vegada més, l'assimilació no va ser literal, i s'observa en la utilització de materials alternatius per a la construcció, que mostren diferents divisions en els espais de l'edifici, en la distribució i disseny de columnes i en l'ús de molts detalls decoratius en <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracota</a> <a href="/wiki/Policromia" title="Policromia">policromada</a>, com ara <a href="/wiki/Fris" title="Fris">frisos</a>, <a href="/wiki/Acroteri" title="Acroteri">acroteris,</a> <a href="/wiki/Antefixa" title="Antefixa">antefixes</a> i plaques amb escenes narratives o amb motius ornamentals diversos. La decoració dels temples principals -més petits que els grecs, però més decorats- es coronava amb un gran grup escultòric en alt relleu al <a href="/wiki/Front%C3%B3_(arquitectura)" title="Frontó (arquitectura)">frontó</a>, també en terracota, tipologia que es va consolidar a mitjan segle VI aC com un dels més típics i originals gèneres d'escultura monumental etrusca. Grans exemples d'aquesta nova tendència són el grup del temple A, a <a href="/wiki/Pyrgi" class="mw-redirect" title="Pyrgi">Pyrgi</a> i un altre a <a href="/wiki/Ve%C3%AFs" class="mw-redirect" title="Veïs">Veïs</a>.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es van produir canvis similars en la construcció de les tombes, fent-les més complexes i més grans, amb diverses habitacions decorades en correspondència amb les seves funcions, com si fossin cases, i decorades amb elements escultòrics, com ara <a href="/wiki/Pedestal" title="Pedestal">pedestals</a>, <a href="/wiki/Columna" title="Columna">columnes</a>, <a href="/wiki/Capitell" title="Capitell">capitells</a>, i relleus de diversos tipus.<sup id="cite_ref-Honour_1-5" class="reference"><a href="#cite_note-Honour-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Briguet_2-7" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Des d'aquesta època, és freqüent la representació de l'escena del «banquet» en què, a diferència de la tradició grega, les dones hi participaven, i eren representades tombades al costat dels seus marits, i es mostren així en els aixovars fúnebres i en algunes urnes de Chiusi que reprodueixen aquest tipus de banquets, tant en la pintura dels murs com en els relleus de les urnes.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es va iniciar així el desenvolupament d'un nou tipus d'urna de sepultura, amb les dimensions d'un <a href="/wiki/Sarc%C3%B2fag" title="Sarcòfag">sarcòfag</a> per als cossos que no eren incinerats, sinó enterrats. Consistia en una caixa decorada amb relleus als laterals i coberta amb una tapa on es representa els morts en una posició recolzada, com si fossin en un banquet.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes vegades representaven parelles, com el cèlebre <i><a href="/wiki/Sarc%C3%B2fag_dels_esposos" title="Sarcòfag dels esposos">sarcòfag dels Esposos</a></i> del <a href="/w/index.php?title=Museu_Nacional_Etrusc_de_Vil%C2%B7la_Giulia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu Nacional Etrusc de Vil·la Giulia (encara no existeix)">Museu Nacional Etrusc de Vil·la Giulia</a>. Les figures dels morts, tanmateix, no eren retrats, sinó tipus genèrics. És possible que aquest gènere estigués inspirat en la tradició <a href="/wiki/Cartago" title="Cartago">cartaginesa</a> de sepulcre, que es va fusionar amb el model egipci amb tapa en forma de mòmia i l'oriental en forma de caixa. El model de sarcòfag etrusc s'utilitzaria molt més tard a Roma, i s'estengué sobre una gran àrea mediterrània.<sup id="cite_ref-Honour_1-6" class="reference"><a href="#cite_note-Honour-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Briguet_2-8" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:PyrgiTheban.jpg" class="mw-file-description" title="Grup amb escena mitològica, terracota, Pyrgi"><img alt="Grup amb escena mitològica, terracota, Pyrgi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/PyrgiTheban.jpg/120px-PyrgiTheban.jpg" decoding="async" width="120" height="105" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/PyrgiTheban.jpg/180px-PyrgiTheban.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/PyrgiTheban.jpg/240px-PyrgiTheban.jpg 2x" data-file-width="2008" data-file-height="1764" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Grup amb escena mitològica, terracota, <a href="/wiki/Pyrgi" class="mw-redirect" title="Pyrgi">Pyrgi</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:GiorcesVeiiApollo1.jpg" class="mw-file-description" title="Apol·lo de Veïs, terracota, Veïs"><img alt="Apol·lo de Veïs, terracota, Veïs" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/GiorcesVeiiApollo1.jpg/92px-GiorcesVeiiApollo1.jpg" decoding="async" width="92" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/GiorcesVeiiApollo1.jpg/137px-GiorcesVeiiApollo1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/GiorcesVeiiApollo1.jpg/183px-GiorcesVeiiApollo1.jpg 2x" data-file-width="250" data-file-height="327" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Apol%C2%B7lo_de_Ve%C3%AFs" title="Apol·lo de Veïs">Apol·lo de Veïs</a></i>, terracota, <a href="/wiki/Ve%C3%AFs" class="mw-redirect" title="Veïs">Veïs</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Banditaccia_Sarcofago_Degli_Sposi.jpg" class="mw-file-description" title="Sarcòfag dels esposos, terracota, Caere"><img alt="Sarcòfag dels esposos, terracota, Caere" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Banditaccia_Sarcofago_Degli_Sposi.jpg/120px-Banditaccia_Sarcofago_Degli_Sposi.jpg" decoding="async" width="120" height="72" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Banditaccia_Sarcofago_Degli_Sposi.jpg/180px-Banditaccia_Sarcofago_Degli_Sposi.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Banditaccia_Sarcofago_Degli_Sposi.jpg/240px-Banditaccia_Sarcofago_Degli_Sposi.jpg 2x" data-file-width="925" data-file-height="558" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Sarc%C3%B2fag_dels_esposos" title="Sarcòfag dels esposos">Sarcòfag dels esposos</a></i>, terracota, <a href="/wiki/Caere" class="mw-redirect" title="Caere">Caere</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cippo_cilindrico_da_chiusi_con_scena_di_banchetto,_V_sec._ac._05.JPG" class="mw-file-description" title="Escena de banquet, pedra calcària, Chiusi"><img alt="Escena de banquet, pedra calcària, Chiusi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Cippo_cilindrico_da_chiusi_con_scena_di_banchetto%2C_V_sec._ac._05.JPG/120px-Cippo_cilindrico_da_chiusi_con_scena_di_banchetto%2C_V_sec._ac._05.JPG" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Cippo_cilindrico_da_chiusi_con_scena_di_banchetto%2C_V_sec._ac._05.JPG/180px-Cippo_cilindrico_da_chiusi_con_scena_di_banchetto%2C_V_sec._ac._05.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Cippo_cilindrico_da_chiusi_con_scena_di_banchetto%2C_V_sec._ac._05.JPG/240px-Cippo_cilindrico_da_chiusi_con_scena_di_banchetto%2C_V_sec._ac._05.JPG 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escena de banquet, pedra calcària, <a href="/wiki/Chiusi" title="Chiusi">Chiusi</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Etruscan_riders_BM_3-2.jpg" class="mw-file-description" title="Escena mitològica, argent repussat, castell de San Marino"><img alt="Escena mitològica, argent repussat, castell de San Marino" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Etruscan_riders_BM_3-2.jpg/120px-Etruscan_riders_BM_3-2.jpg" decoding="async" width="120" height="109" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Etruscan_riders_BM_3-2.jpg/180px-Etruscan_riders_BM_3-2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Etruscan_riders_BM_3-2.jpg/240px-Etruscan_riders_BM_3-2.jpg 2x" data-file-width="2050" data-file-height="1860" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escena mitològica, argent repussat, castell de San Marino</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Etruscan_chariot_wheel_-_detail_of_the_front_of_the_chariot.jpg" class="mw-file-description" title="Detall de carruatge de Monteleone, Brufa"><img alt="Detall de carruatge de Monteleone, Brufa" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Etruscan_chariot_wheel_-_detail_of_the_front_of_the_chariot.jpg/80px-Etruscan_chariot_wheel_-_detail_of_the_front_of_the_chariot.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Etruscan_chariot_wheel_-_detail_of_the_front_of_the_chariot.jpg/120px-Etruscan_chariot_wheel_-_detail_of_the_front_of_the_chariot.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Etruscan_chariot_wheel_-_detail_of_the_front_of_the_chariot.jpg/160px-Etruscan_chariot_wheel_-_detail_of_the_front_of_the_chariot.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="3872" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Detall de <i><a href="/w/index.php?title=Carruatge_de_Monteleone&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carruatge de Monteleone (encara no existeix)">carruatge de Monteleone</a></i>, <a href="/wiki/Spoleto" title="Spoleto">Brufa</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:MMA_etruscan_bronze_37.jpg" class="mw-file-description" title="Estàtua votiva, bronze, Chiusi"><img alt="Estàtua votiva, bronze, Chiusi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/MMA_etruscan_bronze_37.jpg/80px-MMA_etruscan_bronze_37.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/MMA_etruscan_bronze_37.jpg/120px-MMA_etruscan_bronze_37.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/MMA_etruscan_bronze_37.jpg/160px-MMA_etruscan_bronze_37.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Estàtua votiva, bronze, Chiusi</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:MMA_etruscan_bronze_4.jpg" class="mw-file-description" title="Trípode, bronze, Volci"><img alt="Trípode, bronze, Volci" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/MMA_etruscan_bronze_4.jpg/80px-MMA_etruscan_bronze_4.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/MMA_etruscan_bronze_4.jpg/120px-MMA_etruscan_bronze_4.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/MMA_etruscan_bronze_4.jpg/159px-MMA_etruscan_bronze_4.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="3008" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Trípode, bronze, <a href="/wiki/Volci" title="Volci">Volci</a></div> </li> </ul></center> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Clàssic"><span id="Cl.C3.A0ssic"></span>Clàssic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Clàssic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'estil arcaic va continuar el seu predomini en l'antiga Etrúria, mentre que a Grècia el <a href="/wiki/C%C3%A0non_est%C3%A8tic" title="Cànon estètic">cànon</a> clàssic preval als segles V-IV aC. De fet, va ser pràcticament ignorat entre els etruscs. Pallottino justifica aquesta diferència dient que la cultura clàssica grega es trobava en aquest moment, per diverses raons, més centrada en <a href="/wiki/Atenes" title="Atenes">Atenes</a> i en el <a href="/wiki/Peloponn%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Peloponnès">Peloponès</a>, i d'alguna manera havia blocat la influència de la seva radiació a les regions veïnes.<sup id="cite_ref-Pallottino_13-2" class="reference"><a href="#cite_note-Pallottino-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Nancy Grummond descriu aquesta fase com a <i>neutra</i>, que va donar lloc a solament unes poques obres importants, el <i><a href="/wiki/Mart_de_Todi" title="Mart de Todi">Mart de Todi</a></i>, que està a prop del cànon de <a href="/wiki/Policlet" title="Policlet">Policlet</a>, la famosa <i><a href="/wiki/Quimera_d%27Arezzo" title="Quimera d'Arezzo">Quimera d'Arezzo</a></i>, que té una influència clàssica, però encara conserva vestigis arcaics, el <i>bust de <a href="/wiki/Luci_Juni_Brut" class="mw-redirect" title="Luci Juni Brut">Brutus</a></i> (de vegades considerat obra romana), i decoracions arquitectòniques a <a href="/wiki/Orvieto" title="Orvieto">Orvieto</a> i <a href="/wiki/Faleria" class="mw-redirect" title="Faleria">Faleria</a>, però sempre recordant que l'anàlisi es fa a partir de les restes existents i podrien haver-hi hagut importants pèrdues, el coneixement de les quals portaria a altres conclusions. Encara que estranys, aquests exemples mostren un gran mestratge en la construcció de la forma i la tècnica de la <a href="/wiki/Fosa_(metal%C2%B7l%C3%BArgia)" title="Fosa (metal·lúrgia)">fosa</a>, i es consideren obres mestres. Després de la caiguda de <a href="/wiki/Ve%C3%AFs" class="mw-redirect" title="Veïs">Veïs</a> al 396 aC, sota els romans, els centres de producció més actius van passar a estar a <a href="/wiki/Chiusi" title="Chiusi">Chiusi</a>, Faleria i <a href="/wiki/Bolsena" title="Bolsena">Bolsena</a>, seu d'un dels santuaris etruscs més importants.<sup id="cite_ref-Briguet_2-9" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Grummond2_24-2" class="reference"><a href="#cite_note-Grummond2-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'escultura clàssica grega va continuar mostrant gran preocupació idealista com en la fase arcaica, però ara amb una notable capacitat per a imitar l'<a href="/wiki/Anatomia_humana" title="Anatomia humana">anatomia</a> de cossos reals, i mostrant una combinació entre l'ideal i el natural en les figures humanes, dotant-les d'un caràcter intemporal, arquetípic i exaltat, també quan es tractava de déus. Tanmateix, els etruscs van refermar la seva originalitat preferint un nivell més proper al natural i ornamental. La seva desviació del cànon estranger no pot ser explicada per una suposada incomprensió del model, ja que l'elit etrusca estava lluny de ser ignorant i els artistes havien demostrat una alta capacitat tècnica, però es pot explicar perquè els etruscs tenien objectius diferents de l'art. Comprendre aquestes diferències és particularment rellevant per a l'estudi del període clàssic etrusc, a causa de la gran quantitat de figures mitològiques que han sobreviscut.<sup id="cite_ref-Briguet_2-10" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Grummond2_24-3" class="reference"><a href="#cite_note-Grummond2-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Barker_33-0" class="reference"><a href="#cite_note-Barker-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En el cas dels <a href="/wiki/Sarc%C3%B2fag" title="Sarcòfag">sarcòfags</a>, hi ha una preocupació lleugerament més gran per descriure amb més aproximació la fisonomia dels morts, encara que difícilment es poden considerar veritables retrats. Les figures es presenten amb més varietat de formes, i hi apareixen també com a persones dorments.<sup id="cite_ref-Honour_1-7" class="reference"><a href="#cite_note-Honour-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Proliferen paral·lelament les estatuetes votives de déus i exvots en forma de cap, que s'han conservat en gran nombre, però que encara no han estat prou estudiats.<sup id="cite_ref-Briguet_2-11" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 210px"> <div class="thumb" style="width: 205px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Capitoline_Brutus_Musei_Capitolini_MC1183.jpg" class="mw-file-description" title="Bust de Brutus, bronze"><img alt="Bust de Brutus, bronze" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Capitoline_Brutus_Musei_Capitolini_MC1183.jpg/158px-Capitoline_Brutus_Musei_Capitolini_MC1183.jpg" decoding="async" width="158" height="210" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Capitoline_Brutus_Musei_Capitolini_MC1183.jpg/236px-Capitoline_Brutus_Musei_Capitolini_MC1183.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Capitoline_Brutus_Musei_Capitolini_MC1183.jpg/315px-Capitoline_Brutus_Musei_Capitolini_MC1183.jpg 2x" data-file-width="1930" data-file-height="2570" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Bust de Brutus</i>, bronze</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 210px"> <div class="thumb" style="width: 205px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Chimera_d%27arezzo,_firenze,_09.JPG" class="mw-file-description" title="La Quimera d'Arezzo, bronze"><img alt="La Quimera d'Arezzo, bronze" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Chimera_d%27arezzo%2C_firenze%2C_09.JPG/175px-Chimera_d%27arezzo%2C_firenze%2C_09.JPG" decoding="async" width="175" height="131" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Chimera_d%27arezzo%2C_firenze%2C_09.JPG/263px-Chimera_d%27arezzo%2C_firenze%2C_09.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Chimera_d%27arezzo%2C_firenze%2C_09.JPG/350px-Chimera_d%27arezzo%2C_firenze%2C_09.JPG 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext">La <i><a href="/wiki/Quimera_d%27Arezzo" title="Quimera d'Arezzo">Quimera d'Arezzo</a></i>, bronze</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 210px"> <div class="thumb" style="width: 205px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Photo_Paolo_Villa_VR_2016_(VT)_F0163960tris_Palazzo_Vitelleschi,_cavalli_alati_bardati,_scultura_etrusca_ellenistica,_insieme,_Tarquinia.jpg" class="mw-file-description" title="Cavalls alats de Tarquinia, terracota"><img alt="Cavalls alats de Tarquinia, terracota" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Photo_Paolo_Villa_VR_2016_%28VT%29_F0163960tris_Palazzo_Vitelleschi%2C_cavalli_alati_bardati%2C_scultura_etrusca_ellenistica%2C_insieme%2C_Tarquinia.jpg/175px-Photo_Paolo_Villa_VR_2016_%28VT%29_F0163960tris_Palazzo_Vitelleschi%2C_cavalli_alati_bardati%2C_scultura_etrusca_ellenistica%2C_insieme%2C_Tarquinia.jpg" decoding="async" width="175" height="116" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Photo_Paolo_Villa_VR_2016_%28VT%29_F0163960tris_Palazzo_Vitelleschi%2C_cavalli_alati_bardati%2C_scultura_etrusca_ellenistica%2C_insieme%2C_Tarquinia.jpg/263px-Photo_Paolo_Villa_VR_2016_%28VT%29_F0163960tris_Palazzo_Vitelleschi%2C_cavalli_alati_bardati%2C_scultura_etrusca_ellenistica%2C_insieme%2C_Tarquinia.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Photo_Paolo_Villa_VR_2016_%28VT%29_F0163960tris_Palazzo_Vitelleschi%2C_cavalli_alati_bardati%2C_scultura_etrusca_ellenistica%2C_insieme%2C_Tarquinia.jpg/350px-Photo_Paolo_Villa_VR_2016_%28VT%29_F0163960tris_Palazzo_Vitelleschi%2C_cavalli_alati_bardati%2C_scultura_etrusca_ellenistica%2C_insieme%2C_Tarquinia.jpg 2x" data-file-width="15000" data-file-height="9935" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=Cavalls_alats_de_Tarquinia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cavalls alats de Tarquinia (encara no existeix)">Cavalls alats de Tarquinia</a></i>, terracota</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 210px"> <div class="thumb" style="width: 205px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:MMA_etruscan_bronze_2.jpg" class="mw-file-description" title="Estatueta d'Apol·lo, bronze"><img alt="Estatueta d'Apol·lo, bronze" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/MMA_etruscan_bronze_2.jpg/139px-MMA_etruscan_bronze_2.jpg" decoding="async" width="139" height="210" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/MMA_etruscan_bronze_2.jpg/209px-MMA_etruscan_bronze_2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/MMA_etruscan_bronze_2.jpg/279px-MMA_etruscan_bronze_2.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="3008" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Estatueta d'Apol·lo, bronze</div> </li> </ul></div></div></div></center> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Hel·lenístic"><span id="Hel.C2.B7len.C3.ADstic"></span>Hel·lenístic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Hel·lenístic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La fase hel·lenística és una de les més difícils de descriure. En aquest moment, l'Imperi etrusc estava en declivi, amenaçat pels seus veïns, especialment els romans, que anaven conquerint d'una en una les ciutats etrusques. Del xoc de les dues cultures es va iniciar un procés de fusió. Canviaven les seves estructures socials, posant èmfasi en el govern militar i la formació d'una nova <a href="/wiki/Aristocr%C3%A0cia" title="Aristocràcia">aristocràcia</a> amb l'assimilació dels plebeus enriquits. La religió i els costums funeraris eren cada vegada més senzills, ja que no es realitzaven tombes decorades amb el luxe de les fases anteriors, ni amb tants objectes o accessoris, cosa que suggereix que els interessos de la societat s'estaven bolcant més a la vida present que a la d'ultratomba, tant més perquè començaven a predominar-hi visions pessimistes respecte del futur del seu poble.<sup id="cite_ref-Grummond2_24-4" class="reference"><a href="#cite_note-Grummond2-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En canvi, es va reprendre el contacte amb Grècia, que ja treballava sota l'<a href="/wiki/Eclecticisme" title="Eclecticisme">eclecticisme</a> hel·lenístic.<sup id="cite_ref-Pallottino_13-3" class="reference"><a href="#cite_note-Pallottino-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els sarcòfags i urnes encara continuaven sent peces molt decorades, però les escultures dels morts van passar a ser més esquemàtiques i genèriques. Encara que el repertori formal va continuar sent variat prop del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span> aC, els models estaven establerts, sense que n'apareguessin de nous, així com el tipus de demanda va conduir a la fabricació en sèrie, a partir d'un mateix motlle (en terracota) o d'un mateix model (en pedra), amb un fort descens de peces individualitzades. El mateix va succeir amb les peces de caps i petites estàtues votives: la seva qualitat també va tendir a decaure, possiblement a causa de la producció intensiva dels motlles de segona o tercera generació i la renúncia al treball manual després del modelatge, que en etapes anteriors afegien refinats detalls, i donaven més individualitat a les peces, corregint-ne els defectes tècnics. Les urnes van ser produïdes principalment a <a href="/wiki/Chiusi" title="Chiusi">Chiusi</a>, <a href="/wiki/Volterra" title="Volterra">Volterra</a> i <a href="/wiki/Perusa" title="Perusa">Perusa</a>, mentre que els sarcòfags provenien de <a href="/wiki/Viterbo" title="Viterbo">Viterbo</a> i <a href="/wiki/Tarqu%C3%ADnia" title="Tarquínia">Tarquínia</a>. Les tombes més importants en aquest període es troben a la regió de Tarquínia, <a href="/wiki/Toscana" title="Toscana">Toscana</a>, Perusa i <a href="/wiki/Sorano" title="Sorano">Sorano</a>.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Söderlind_35-0" class="reference"><a href="#cite_note-Söderlind-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El gènere dels grups arquitectònics tendeix a ser més poblat de figures, disposat en seccions que alternaven gran moviment i violència amb d'altres d'un ambient més pacífic, i utilitzant recursos eclèctics, de diverses fonts, també recuperats de l'arcaic. Exemples importants d'aquesta fase són els grups del <i>frontó de <a href="/wiki/Telam%C3%B3" title="Telamó">Telamó</a></i> de <a href="/wiki/Luni_(It%C3%A0lia)" title="Luni (Itàlia)">Luni</a>. És també famós <i><a href="/w/index.php?title=L%27orador&action=edit&redlink=1" class="new" title="L'orador (encara no existeix)">L'orador</a></i>, una estàtua en bronze exempta.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> aC, la qualitat de les obres en general s'havia tornat molt pobra i tota la producció originària etrusca havia sucumbit a la influència romana, i la seva tradició de l'escultura havia arribat a la fi.<sup id="cite_ref-Söderlind_35-1" class="reference"><a href="#cite_note-Söderlind-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els etruscs van aconseguir la ciutadania romana a començaments del segle I i el seu territori, segons la subdivisió en onze regions del territori italià per part de l'emperador August, va entrar a formar part de la VII regió, encara que conservà el nom d'<a href="/wiki/Etr%C3%BAria" title="Etrúria">Etrúria</a>.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Visage_f%C3%A9minin_%C3%A9trusque.jpg" class="mw-file-description" title="Cap femení, terracota, Volci"><img alt="Cap femení, terracota, Volci" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Visage_f%C3%A9minin_%C3%A9trusque.jpg/89px-Visage_f%C3%A9minin_%C3%A9trusque.jpg" decoding="async" width="89" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Visage_f%C3%A9minin_%C3%A9trusque.jpg/133px-Visage_f%C3%A9minin_%C3%A9trusque.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Visage_f%C3%A9minin_%C3%A9trusque.jpg/177px-Visage_f%C3%A9minin_%C3%A9trusque.jpg 2x" data-file-width="1085" data-file-height="1467" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cap femení, terracota, Volci</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Patroclus_corpse_MAN_Firenze.jpg" class="mw-file-description" title="Menelau i Meríones aixequen el cos de Pàtrocle, com mana Ulisses, alabastre, Volterra"><img alt="Menelau i Meríones aixequen el cos de Pàtrocle, com mana Ulisses, alabastre, Volterra" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Patroclus_corpse_MAN_Firenze.jpg/120px-Patroclus_corpse_MAN_Firenze.jpg" decoding="async" width="120" height="84" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Patroclus_corpse_MAN_Firenze.jpg/180px-Patroclus_corpse_MAN_Firenze.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Patroclus_corpse_MAN_Firenze.jpg/240px-Patroclus_corpse_MAN_Firenze.jpg 2x" data-file-width="2600" data-file-height="1830" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Menelau" title="Menelau">Menelau</a> i <a href="/wiki/Mer%C3%ADones" title="Meríones">Meríones</a> aixequen el cos de <a href="/wiki/P%C3%A0trocle" title="Pàtrocle">Pàtrocle</a>, com mana <a href="/wiki/Ulisses" class="mw-redirect" title="Ulisses">Ulisses</a></i>, alabastre, Volterra</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Museo_archeologico_di_Firenze,_sarcofago_di_Letitia_Saeianti.JPG" class="mw-file-description" title="Sarcòfag de Larthia Seianti, terracota amb restes de policromia, Chiusi"><img alt="Sarcòfag de Larthia Seianti, terracota amb restes de policromia, Chiusi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Museo_archeologico_di_Firenze%2C_sarcofago_di_Letitia_Saeianti.JPG/120px-Museo_archeologico_di_Firenze%2C_sarcofago_di_Letitia_Saeianti.JPG" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Museo_archeologico_di_Firenze%2C_sarcofago_di_Letitia_Saeianti.JPG/180px-Museo_archeologico_di_Firenze%2C_sarcofago_di_Letitia_Saeianti.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Museo_archeologico_di_Firenze%2C_sarcofago_di_Letitia_Saeianti.JPG/240px-Museo_archeologico_di_Firenze%2C_sarcofago_di_Letitia_Saeianti.JPG 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Sarcòfag de Larthia Seianti</i>, terracota amb restes de policromia, Chiusi</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Etruscan_divinity_Louvre_Br7.jpg" class="mw-file-description" title="Cap de divinitat, bronze"><img alt="Cap de divinitat, bronze" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Etruscan_divinity_Louvre_Br7.jpg/84px-Etruscan_divinity_Louvre_Br7.jpg" decoding="async" width="84" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Etruscan_divinity_Louvre_Br7.jpg/126px-Etruscan_divinity_Louvre_Br7.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Etruscan_divinity_Louvre_Br7.jpg/168px-Etruscan_divinity_Louvre_Br7.jpg 2x" data-file-width="2380" data-file-height="3400" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cap de divinitat, bronze</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Herakles_Minerva_Iolaos_Cdm_Paris_BB1288.jpg" class="mw-file-description" title="Minerva entre Hèrcules i Lolaus, en un mirall, bronze amb incrustacions d'or i argent"><img alt="Minerva entre Hèrcules i Lolaus, en un mirall, bronze amb incrustacions d'or i argent" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Herakles_Minerva_Iolaos_Cdm_Paris_BB1288.jpg/111px-Herakles_Minerva_Iolaos_Cdm_Paris_BB1288.jpg" decoding="async" width="111" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Herakles_Minerva_Iolaos_Cdm_Paris_BB1288.jpg/167px-Herakles_Minerva_Iolaos_Cdm_Paris_BB1288.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Herakles_Minerva_Iolaos_Cdm_Paris_BB1288.jpg/223px-Herakles_Minerva_Iolaos_Cdm_Paris_BB1288.jpg 2x" data-file-width="1680" data-file-height="1809" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Minerva" title="Minerva">Minerva</a> entre <a href="/wiki/H%C3%A8racles" title="Hèracles">Hèrcules</a> i Lolaus</i>, en un mirall, bronze amb incrustacions d'or i argent </div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Museo_archeologico_di_Firenze,_coperchio_di_sepolcro_muliebre_da_Tuscania,_terracotta_con_tracce_di_policromia_III_sec._d.c.JPG" class="mw-file-description" title="Coberta de sepulcre de terracota policromada"><img alt="Coberta de sepulcre de terracota policromada" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Museo_archeologico_di_Firenze%2C_coperchio_di_sepolcro_muliebre_da_Tuscania%2C_terracotta_con_tracce_di_policromia_III_sec._d.c.JPG/120px-Museo_archeologico_di_Firenze%2C_coperchio_di_sepolcro_muliebre_da_Tuscania%2C_terracotta_con_tracce_di_policromia_III_sec._d.c.JPG" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Museo_archeologico_di_Firenze%2C_coperchio_di_sepolcro_muliebre_da_Tuscania%2C_terracotta_con_tracce_di_policromia_III_sec._d.c.JPG/180px-Museo_archeologico_di_Firenze%2C_coperchio_di_sepolcro_muliebre_da_Tuscania%2C_terracotta_con_tracce_di_policromia_III_sec._d.c.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Museo_archeologico_di_Firenze%2C_coperchio_di_sepolcro_muliebre_da_Tuscania%2C_terracotta_con_tracce_di_policromia_III_sec._d.c.JPG/240px-Museo_archeologico_di_Firenze%2C_coperchio_di_sepolcro_muliebre_da_Tuscania%2C_terracotta_con_tracce_di_policromia_III_sec._d.c.JPG 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Coberta de sepulcre de terracota policromada</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Antefissa_architettonica_a_forma_di_Attys,_dal_tempio_ellenistico_01.JPG" class="mw-file-description" title="Antefixa en forma de cap d'Atis, terracota, Fiesole"><img alt="Antefixa en forma de cap d'Atis, terracota, Fiesole" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Antefissa_architettonica_a_forma_di_Attys%2C_dal_tempio_ellenistico_01.JPG/87px-Antefissa_architettonica_a_forma_di_Attys%2C_dal_tempio_ellenistico_01.JPG" decoding="async" width="87" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Antefissa_architettonica_a_forma_di_Attys%2C_dal_tempio_ellenistico_01.JPG/131px-Antefissa_architettonica_a_forma_di_Attys%2C_dal_tempio_ellenistico_01.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Antefissa_architettonica_a_forma_di_Attys%2C_dal_tempio_ellenistico_01.JPG/174px-Antefissa_architettonica_a_forma_di_Attys%2C_dal_tempio_ellenistico_01.JPG 2x" data-file-width="2520" data-file-height="3468" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Antefixa en forma de cap d'<a href="/wiki/Atis_(d%C3%A9u)" title="Atis (déu)">Atis</a>, terracota, Fiesole</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Museo_guarnacci,_urna_degli_sposi,_I_sec._ac._02.JPG" class="mw-file-description" title="Tapa d'una urna funerària, terracota, Volterra"><img alt="Tapa d'una urna funerària, terracota, Volterra" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Museo_guarnacci%2C_urna_degli_sposi%2C_I_sec._ac._02.JPG/120px-Museo_guarnacci%2C_urna_degli_sposi%2C_I_sec._ac._02.JPG" decoding="async" width="120" height="97" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Museo_guarnacci%2C_urna_degli_sposi%2C_I_sec._ac._02.JPG/180px-Museo_guarnacci%2C_urna_degli_sposi%2C_I_sec._ac._02.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Museo_guarnacci%2C_urna_degli_sposi%2C_I_sec._ac._02.JPG/240px-Museo_guarnacci%2C_urna_degli_sposi%2C_I_sec._ac._02.JPG 2x" data-file-width="1710" data-file-height="1383" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Tapa d'una urna funerària, terracota, Volterra</div> </li> </ul></center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Materials_i_tècniques"><span id="Materials_i_t.C3.A8cniques"></span>Materials i tècniques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Materials i tècniques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Terracota">Terracota</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Terracota"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Una majoria aclaparadora de les restes escultòriques de grans dimensions, com l'estatuària arquitectònica i sarcòfags, així com una gran quantitat de peces més petites, va ser realitzada en <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracota</a>, la facilitat de manejament de la qual servia perfectament els propòsits dels escultors i patrocinadors, i la gran demanda per fer les obres fúnebres i decoratives. A més a més, això va permetre la creació de peces en sèrie mitjançant <a href="/wiki/Motlle" title="Motlle">motlles</a>, una tècnica apresa dels grecs. Es modelava a mà un prototip d'<a href="/wiki/Argila" title="Argila">argila</a>, del qual es feien diversos models, i amb aquests es podia replicar el prototip nombroses vegades fins que el motlle es desgastava i es tornava a reemplaçar. Es retirava la peça del motlle, mentre era encara humida i, d'aquesta manera, podia afegir-s'hi detalls o rectificar imperfeccions de la fabricació, donant a cada peça un caràcter únic. Alhora, les peces emmotllades podien també servir com a nou prototip per a una segona generació de motlles i còpies, i així successivament. D'un costat, això possibilitava la producció massiva de peces semblants a baix cost per a satisfer la creixent demanda; a mesura que els motlles es gastaven del primer prototip la seva qualitat davallava, cosa que va ser fatal per a l'art etrusc, especialment en la seva fase final, quan l'acabat s'havia reduït molt, sense addicions o correccions després de l'emmotllament. Tanmateix, l'aspecte final de les obres donava variacions cronològiques o regionals en el gust, perquè hi ha casos d'estatuària important amb un acabat sorprenentment rústic, també en etapes anteriors, com en el cas d'un gran edifici a <a href="/wiki/Murlo" title="Murlo">Murlo</a>, la cornisa del qual va ser decorada amb, pel cap baix, tretze <a href="/wiki/Acroteri" title="Acroteri">acroteris</a> de mida natural, així com amb planxes de terracota amb representacions de diverses escenes, però amb tècnica molt rudimentària.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres exemples, tanmateix, són de gran refinament, i en aquest grup la prova més important és la del frontó del temple de Portonaccio a <a href="/wiki/Ve%C3%AFs" class="mw-redirect" title="Veïs">Veïs</a>, amb una escena mitològica, i un altre conjunt excepcional és el frontó de Telamó. Més general va ser l'ús de plaques simples i frisos amb diverses escenes i detalls de més petita importància com les antefixes, acroteris i medallons amb motius humans, animals, plantes i abstractes.<sup id="cite_ref-Briguet_2-12" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Söderlind_35-2" class="reference"><a href="#cite_note-Söderlind-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Luni_pediment_group.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Luni_pediment_group.jpg/750px-Luni_pediment_group.jpg" decoding="async" width="750" height="185" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Luni_pediment_group.jpg/1125px-Luni_pediment_group.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Luni_pediment_group.jpg/1500px-Luni_pediment_group.jpg 2x" data-file-width="1590" data-file-height="393" /></a><figcaption><a href="/wiki/Front%C3%B3_de_Talamone" title="Frontó de Talamone">Frontó de Talamone</a>, terracota </figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Altres_materials">Altres materials</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Altres materials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">pedra</a> mai no va ser gaire utilitzada en l'escultura etrusca. Hi ha relativament pocs exemples d'escultures fent servir <a href="/wiki/Pedra_calc%C3%A0ria" title="Pedra calcària">pedra calcària</a> suau, <a href="/wiki/Alabastre_(mineral)" title="Alabastre (mineral)">alabastre</a> i <a href="/wiki/Toba_volc%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Toba volcànica">tova volcànica</a>; el <a href="/wiki/Marbre" title="Marbre">marbre</a> hi és encara més estrany. Les seves dimensions són modestes i la seva tècnica era força primitiva, els detalls eren sovint toscament treballats, però les imperfeccions s'ocultaven amb la pràctica de la pintura sobre la superfície. Un taller de Chiusi és el que va realitzar estàtues en pedra local del tipus de <a href="/wiki/Ploramorts" title="Ploramorts">ploramorts</a> i esfinxs, mentre que, a <a href="/wiki/Volci" title="Volci">Volci</a>, es realitzaven unes escultures d'éssers fantàstics derivats de la mitologia grega.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Només en el període hel·lenístic es troben més exemples d'escultura en pedra, especialment per als sarcòfags, però la tècnica no sembla haver evolucionat de manera significativa.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'<a href="/wiki/Ivori" class="mw-redirect" title="Ivori">ivori</a>, la <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a> i el <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a> també van ser materials excepcionals per a les grans estàtues, però hi ha una certa incertesa sobre això, perquè pot ser que, igual que amb l'estatuària grega, molts exemples importants es puguin haver perdut. El bronze, tanmateix, era un material privilegiat per a fer petites estàtues i hi ha una àmplia varietat d'objectes escultòrics al llarg de tota la seva història, en què van assolir un alt grau de coneixements tècnics i de complexitat formal. Dominaven diverses tècniques, com la cera perduda, el gravat, o el laminat; eren capaços d'agregar al bronze altres metalls com l'or, el coure o les incrustacions d'argent, i la seva producció tenia un gran mercat entre alguns dels pobles veïns, especialment els romans, i aquesta tècnica del bronze fou elogiada per <a href="/wiki/Horaci" title="Horaci">Horaci</a>.<sup id="cite_ref-Briguet_2-13" class="reference"><a href="#cite_note-Briguet-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Pallottino_13-4" class="reference"><a href="#cite_note-Pallottino-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llegat_i_perspectiva_històrica"><span id="Llegat_i_perspectiva_hist.C3.B2rica"></span>Llegat i perspectiva històrica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Llegat i perspectiva històrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els etruscs van tenir un paper molt important en el naixement de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>, un referent cultural que quedà reflectit en una gran diversitat d'àmbits, des de la tècnica arquitectònica, la formació ètnica, les formes de govern, l'estratificació social i la cultura popular. En alguns casos, aquests trets culturals es mantingueren intactes, en altres casos, es modificaren radicalment i canviaren els costums i les simbologies associades. </p><p>Sens dubte, el seu art també mostra elements a partir dels quals es va desenvolupar l'art romà, una influència que es va perllongar fins al període hel·lenístic i, possiblement, encara més enllà en el temps. Diversos autors romans, com<a href="/wiki/Plini_el_Vell" title="Plini el Vell"> Plini</a>, <a href="/wiki/Cicer%C3%B3" title="Ciceró">Ciceró</a>, <a href="/wiki/Virgili" title="Virgili">Virgili</a>, <a href="/wiki/Estrab%C3%B3" title="Estrabó">Estrabó</a> i<a href="/wiki/Marc_Terenci_Varr%C3%B3" title="Marc Terenci Varró"> Varró</a>, van deixar cròniques sobre els etruscs, fet que es justifica perquè, segons la tradició, alguns dels emperadors romans van ser etruscs i molts dels seus patricis eren descendents de la noblesa etrusca; els romans manifestaren un especial interès pels seus avantpassats. L'emperador <a href="/wiki/Claudi" title="Claudi">Claudi</a>, al <a href="/wiki/Segle_I" title="Segle I">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span></a>, va escriure un vast compendi de vint volums sobre la cultura etrusca, el qual lamentablement s'ha perdut.<sup id="cite_ref-Grummond_42-0" class="reference"><a href="#cite_note-Grummond-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Bonfante_15-1" class="reference"><a href="#cite_note-Bonfante-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segles_XV-XVI">Segles XV-XVI</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Segles XV-XVI"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La tradició etrusca va caure en oblit durant molts segles i va caldre esperar fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, en què començà a ser recuperada a partir dels treballs del monjo Annio da Viterbo, un <a href="/wiki/C%C3%A0bala" title="Càbala">cabalista</a> i orientalista, que va publicar un llibre en què especulava sobre un possible origen comú de les llengües hebrea i etrusca, després d'haver realitzat diverses excavacions en tombes, en les quals descobrí sarcòfags etruscs, i va tractar de desxifrar-ne el llenguatge.<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta atenció va anar creixent i augmentà considerablement l'any 1553, quan a <a href="/wiki/Arezzo" title="Arezzo">Arezzo</a> es va descobrir la famosa <i>Quimera</i>, obra que després va ser traslladada a <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a> juntament amb altres peces, i allà va causar una gran expectació entre els artistes i estudiosos. Va ser exposada al <a href="/wiki/Palazzo_Vecchio" title="Palazzo Vecchio">Palazzo Vecchio</a> com una gran meravella de l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat</a>, i les altres estàtues trobades amb aquesta van passar a la col·lecció privada de <a href="/wiki/Cosme_I_de_M%C3%A8dici" title="Cosme I de Mèdici">Cosme I de Mèdici</a>. En un moment en què Roma havia suplantat Florència en el lideratge cultural i polític, la descoberta es va revestir amb un caràcter nacionalista, i es convertí en un símbol de prestigi i de la identitat específica de la <a href="/wiki/Toscana" title="Toscana">Toscana</a>.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><div style="float:center; margin: 3mm; padding: 1mm; width: 600px; border: 0px solid;"> <table align="center"> <tbody><tr> <th colspan="4" style="background:Lavender; color:Black"><a href="/wiki/Har%C3%BAspex_de_Piacenza" title="Harúspex de Piacenza">Fetge de Piacenza</a> </th></tr> <tr> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Piacenza_Bronzeleber.jpg" class="mw-file-description" title="Fetge de Piacenza"><img alt="Fetge de Piacenza" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Piacenza_Bronzeleber.jpg/200px-Piacenza_Bronzeleber.jpg" decoding="async" width="200" height="132" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Piacenza_Bronzeleber.jpg/300px-Piacenza_Bronzeleber.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Piacenza_Bronzeleber.jpg/400px-Piacenza_Bronzeleber.jpg 2x" data-file-width="1914" data-file-height="1266" /></a></span> </td> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Haruspex.png" class="mw-file-description" title="Fetge de Piacenza"><img alt="Fetge de Piacenza" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Haruspex.png/200px-Haruspex.png" decoding="async" width="200" height="122" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Haruspex.png/300px-Haruspex.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Haruspex.png/400px-Haruspex.png 2x" data-file-width="492" data-file-height="300" /></a></span> </td></tr> <tr style="background:Lavender; color:Black"> <th colspan="4" style="background:Lavender; color:Black"><span style="font-size:85%;">L'anomenat <i><a href="/wiki/Har%C3%BAspex_de_Piacenza" title="Harúspex de Piacenza">fetge de Piacenza</a></i> és una reproducció en bronze d'un fetge d'animal, amb inscripcions en etrusc, del nom de les divinitats connectades a cada part de l'òrgan. Com se sap, els antics interpretaven la presumpta voluntat dels déus mitjançant l'examen de les vísceres d'animals sacrificats. Per això representa un petit «manual d'instruccions» per a un <a href="/wiki/Ar%C3%BAspex" class="mw-redirect" title="Arúspex">harúspex</a>. L'objecte va ser trobat el 1877 i es manté al Museu cívic de Piacenza. S'hi poden diferenciar quaranta paraules</span> </th></tr></tbody></table></div></center> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segles_XVII-XVIII">Segles XVII-XVIII</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Segles XVII-XVIII"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, l'erudit escocès <i>sir</i> Thomas Dempster va aportar una contribució significativa al coneixement dels etruscs en l'obra de set volums titulada <i>De Etruria Regali</i>, una recopilació de fonts antigues que anava acompanyada de noranta-tres gravats que mostraven els seus monuments. El seu treball, tanmateix, va romandre inèdit fins al <a href="/wiki/1723" title="1723">1723</a>, quan Filippo Buonarroti el va publicar junt amb els comentaris del seu propi treball; aquesta obra és considerada com una fita en la història etrusca moderna. Tres anys més tard, va ser creada l'<i>Accademia Etrusca</i> a <a href="/wiki/Cortona" title="Cortona">Cortona</a>, que en poc de temps va anar sumant diversos estudis especialitzats. El <a href="/wiki/1743" title="1743">1743</a>, Antonio Gori va posar al descobert el seu <i>Museum Etruscum</i>, amb centenars d'il·lustracions, i el 1761 <a href="/w/index.php?title=Giambattista_Piranesi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giambattista Piranesi (encara no existeix)">Giambattista Piranesi</a>, famós pels seus gravats d'edificis antics, va publicar un volum sobre arquitectura i enginyeria romana, en què avançà diverses teories sobre la participació etrusca en l'art romà, que després es van donar com a correctes.<sup id="cite_ref-Stiebing_46-0" class="reference"><a href="#cite_note-Stiebing-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquests treballs pioners, naturalment, contenien moltes errades, inexactituds i falses atribucions, però van contribuir a una primera delimitació més científica del camp d'estudi i també a la gestació del neoclassicisme, l'intens interès del qual va desencadenar una febre col·leccionista entre les elits polítiques i intel·lectuals europees. Amb<a href="/wiki/Johann_Joachim_Winckelmann" title="Johann Joachim Winckelmann"> Winckelmann</a>, un dels teòrics neoclàssics més influents, els estudis van arribar a un nivell més elevat, encara que el seu èxit ha estat limitat per la immaduresa de la ciència arqueològica. Va escriure extensament sobre l'art etrusc, incloent-hi l'escultura, fent una definició d'una distinció més clara entre el seu estil i el grec; va reconèixer també les seves variacions internes, va elogiar la destresa dels seus artistes i ho va considerar l'expressió d'una noble tradició.<sup id="cite_ref-Winckelmann_28-1" class="reference"><a href="#cite_note-Winckelmann-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Stiebing_46-1" class="reference"><a href="#cite_note-Stiebing-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, <a href="/wiki/Georg_Wilhelm_Friedrich_Hegel" title="Georg Wilhelm Friedrich Hegel">Hegel</a>, encara que estava més preocupat pels aspectes idealistes de l'art antic, no va deixar d'apreciar l'art etrusc, dient-ne que demostrava un interessant equilibri entre l'idealisme i el naturalisme, i que el considerava un representant molt bo de l'esperit pràctic dels romans,<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> mentre que les peces d'escultura etrusca vistes pel <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">romàntic</a> <a href="/wiki/John_Ruskin" title="John Ruskin">John Ruskin</a> a <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a> van ser una revelació per a ell, ajudant-lo a comprendre la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27art" title="Història de l'art">història de l'art</a> occidental.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Friedrich_Nietzsche" class="mw-redirect" title="Friedrich Nietzsche">Friedrich Nietzsche</a>, tanmateix, els menyspreava.<sup id="cite_ref-Barker_33-1" class="reference"><a href="#cite_note-Barker-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Impregnades d'un romanticisme fantàstic, van ser les analogies establertes per <a href="/wiki/Leo_Frobenius" title="Leo Frobenius">Frobenius</a> entre l'art etrusc i els <a href="/wiki/Civilitzacions_precolombines" class="mw-redirect" title="Civilitzacions precolombines">pobles precolombins</a>, que estaven en voga en aquella època i estaven vinculats a les teories sobre l'<a href="/wiki/Atl%C3%A0ntida" title="Atlàntida">Atlàntida</a>.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Chiusi_sfinge_etrusca.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Chiusi_sfinge_etrusca.jpg/220px-Chiusi_sfinge_etrusca.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Chiusi_sfinge_etrusca.jpg/330px-Chiusi_sfinge_etrusca.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Chiusi_sfinge_etrusca.jpg/440px-Chiusi_sfinge_etrusca.jpg 2x" data-file-width="768" data-file-height="1024" /></a><figcaption>Esfinx a Chiusi</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_xix">Segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Segle xix"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Fins i tot, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, l'escultura etrusca va guanyar un important fòrum de debat quan es va crear, el 1829, l'<i>Istituto di Correspondenza Archaeologica</i> per promoure la cooperació internacional de l'estudi de l'arqueologia italiana; va publicar molts articles i va realitzar excavacions en diverses necròpolis, però la creixent disponibilitat de troballes significatives va ocasionar la destrucció de nombrosos jaciments arqueològics pels caçadors de restes, desastres denunciats pel cònsol britànic a Itàlia, George Dennis, en el seu llibre <i>The Cities and Cemeteries of Etruria</i>, del <a href="/wiki/1848" title="1848">1848</a>, que es va convertir immediatament en un <i>best-seller</i> i la tercera edició del qual (1883) continua sent una bona introducció al tema. Una altra important publicació va ser <i>Antica Etruria Marittima </i>(1846-51), de Luigi Canina, amb la introducció d'una metodologia topogràfica revolucionària; però potser més important va ser la contribució d'<a href="/wiki/Alois_Riegl" title="Alois Riegl">Alois Riegl</a>, que encara que no es va centrar especialment en l'art etrusc, va establir definitivament la validesa de les expressions artístiques «neoclàssiques», en un moment en què el llegat grec es considerava un model. Mentrestant, alguns sectors que participaven en el procés d'<a href="/wiki/Unificaci%C3%B3_italiana" title="Unificació italiana">unificació italiana</a> van passar a prendre els etruscs com la font més legítima de l'origen del poble italià, tenyint el debat cultural amb un color polític i patriòtic tendenciós.<sup id="cite_ref-Stiebing_46-2" class="reference"><a href="#cite_note-Stiebing-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Barker_33-2" class="reference"><a href="#cite_note-Barker-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Pallottino_13-5" class="reference"><a href="#cite_note-Pallottino-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_XX">Segle XX</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Segle XX"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A començaments del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, l'escultura etrusca pot haver influenciat l'obra de <a href="/wiki/Gravat" title="Gravat">gravat</a> clàssic de <a href="/wiki/Pablo_Picasso" title="Pablo Picasso">Pablo Picasso</a> i, en la mateixa època, Christian Zervos, que treballava en un catàleg de l'artista, va encarregar a l'arqueòleg Hans Muhlestein un estudi sobre l'art etrusc, estudi que es va publicar en l'article <i>Histoireet esprit et contemporain</i>. En aquest article, recomanava als artistes moderns que estudiessin l'art antic com a antídot de la idea que aleshores prevalia: que el món estava regit per una força purament mecànica.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un altre escultor important, <a href="/wiki/Marino_Marini" title="Marino Marini">Marino Marini</a>, va declarar que la seva descoberta de l'art etrusc va ser «un esdeveniment extraordinari», i el seu entusiasme va ser una part de l'onada «revival» que va tenir una gran importància per a l'evolució de l'<a href="/wiki/Art_modern" title="Art modern">art modern</a> italià durant el <a href="/wiki/Feixisme" title="Feixisme">feixisme</a>; aquest impuls, a la vegada, enfortí el mite feixista de la supremacia del poble italià i de les tradicions llatines. Diversos intel·lectuals italians d'aquest moment refermaren les qualitats de l'estil etrusc i elogiaven els artistes per haver-lo revalorat abans que ho fessin els arqueòlegs.<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En molts sentits, la cultura etrusca va ser objecte d'una fascinació renovellada a l'Europa de començaments del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, incloent entre els seus admiradors <a href="/wiki/Aldous_Huxley" title="Aldous Huxley">Aldous Huxley</a> i <a href="/wiki/D._H._Lawrence" title="D. H. Lawrence">D. H. Lawrence</a>.<sup id="cite_ref-Ross_52-0" class="reference"><a href="#cite_note-Ross-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquesta reputació de l'art etrusc, paral·lelament, va afavorir l'aparició d'un nombre creixent d'obres falses en el mercat. Els casos que van tenir més repercussió van ser les obres creades per la família de Pío Riccardi i Alceu Dossena, tan ben realitzades que van ser adquirides per importants museus i van romandre exposades al públic com a obres autèntiques durant uns quants anys fins que se'n va descobrir el frau.<sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En les darreres dècades, diverses institucions d'Europa i dels Estats Units han impulsat diversos projectes d'estudi i recerca, i d'excavacions. Amb aquest impuls, han aparegut col·leccions d'objectes, alguns d'art etrusc, que han contribuït a una millor comprensió d'un tema que encara presenta moltes incògnites. Són especialment importants, entre d'altres, les col·leccions del <a href="/w/index.php?title=Museu_Nacional_Etrusc_de_Vil%C2%B7la_Giulia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu Nacional Etrusc de Vil·la Giulia (encara no existeix)">Museu Nacional Etrusc de Vil·la Giulia</a>, el <a href="/wiki/Museu_del_Louvre" title="Museu del Louvre">Museu del Louvre</a>, el <a href="/wiki/Museu_Arqueol%C3%B2gic_Nacional_de_Flor%C3%A8ncia" title="Museu Arqueològic Nacional de Florència">Museu Arqueològic Nacional de Florència</a> i el <a href="/wiki/Museu_Metropolit%C3%A0_de_Nova_York" class="mw-redirect" title="Museu Metropolità de Nova York">Museu Metropolità de Nova York</a>. Moltes de les col·leccions més importants s'han constituït al llarg del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i començaments del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, quan es van produir moltes excavacions a càrrec d'aventurers sense massa criteri, que ompliren el mercat negre d'antiguitats, i encara que també hi van col·laborar alguns experts, els procediments arqueològics no eren massa rigorosos i encara s'estaven començant a adequar a les noves tècniques metodològiques de la ciència moderna. Això ha comportat la pèrdua irrecuperable d'informació sobre dades en relació a l'<a href="/wiki/Estratigrafia" title="Estratigrafia">estratigrafia</a>, l'origen, els antecedents i altres qüestions vitals per a l'estudi contemporani. Aquest estudi, des del començament, ha patit els inconvenients de la manca de documents textuals etruscs, fet que impedeix saber el que pensaven sobre el seu art amb les seves pròpies paraules.<sup id="cite_ref-Grummond_42-1" class="reference"><a href="#cite_note-Grummond-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Stiebing_46-3" class="reference"><a href="#cite_note-Stiebing-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Barker_33-3" class="reference"><a href="#cite_note-Barker-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els etruscs han estat recentment font d'inspiració per a molts escriptors de la literatura de ficció o en obres amb pretensions històriques, que aprofitaven l'aura de misteri que encara plana en la cultura popular. D'altra banda, aquests tipus de narracions són comercials i atreuen l'atenció d'una gran audiència sobre la cultura etrusca que, com opina Ross,<sup id="cite_ref-Ross_52-1" class="reference"><a href="#cite_note-Ross-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> contribueixen a la perpetuació d'estereotips i fan un mal servei al veritable coneixement. Investigadors seriosos, també han suggerit que el llegat etrusc que perviu al centre d'Itàlia està viu en les supersticions populars i els símbols religiosos, en les pràctiques agrícoles, en unes certes formes de celebració pública, en projectes decoratius dels edificis i a l'interior de les cases, sobretot en les tècniques de talles en relleu.<sup id="cite_ref-Grummond_42-2" class="reference"><a href="#cite_note-Grummond-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Ross_52-2" class="reference"><a href="#cite_note-Ross-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-Honour-1"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Honour_1-0">1,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Honour_1-1">1,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Honour_1-2">1,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Honour_1-3">1,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Honour_1-4">1,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Honour_1-5">1,5</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Honour_1-6">1,6</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Honour_1-7">1,7</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Honour, Hugh & Fleming, John. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=qGb4pyoseH4C&lpg=PA1&hl=ca&pg=PA1#v=onepage&q=&f=false">A world history of art</a>» (en anglès).  Laurence King Publishing, 2005. [Consulta: 26 gener 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-Briguet-2"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-0">2,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-1">2,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-2">2,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-3">2,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-4">2,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-5">2,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-6">2,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-7">2,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-8">2,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-9">2,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-10">2,10</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-11">2,11</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-12">2,12</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Briguet_2-13">2,13</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Briguet, Marie-Françoise. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=4QaXZky58FIC&hl=ca&pg=PA92#v=onepage&q=&f=false">Etruscan life and afterlife: a handbook of Etruscan studies. Wayne State University Press</a>» (en anglès) p. 92-173.  In Bonfante, Larissa, 1986. [Consulta: 26 gener 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-Hall-3"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Hall_3-0">3,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Hall_3-1">3,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hall, John Franklin. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=bUhT7i7XhOAC&hl=ca&pg=PA3#v=onepage&q=&f=false"><i>Etruscan Italy: A rediscoverable history?</i> Etruscan Italy: Etruscan influences on the civilizations of Italy from antiquity to the modern era. Seth and Maurine Horne Center for the Study of Arts scholarly series. Indiana University Press</a>» (en anglès) pàg. 3-16, 1996. [Consulta: 26 gener 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-Barral-4"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Barral_4-0">4,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Barral_4-1">4,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Barral i Altet (1987) pàg. 228</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Borrelli i Targia, (2003) pàg. 6</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Staccioli, (1993) pàg. 5</span> </li> <li id="cite_note-Britannica-7"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Britannica_7-0">7,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Britannica_7-1">7,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Britannica_7-2">7,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/EBchecked/topic/297441/Italic-people/26562/The-Etruscans"><i>Ancient Italic people: The Etruscans</i></a>. Encyclopædia Britannica Online. Consultat: 07-10-2009 <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Borreli i Targa ((2003), pàg. 100</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">Borrelli i Targia, (2003) pàg. 32</span> </li> <li id="cite_note-Arafat-10"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Arafat_10-0">10,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Arafat_10-1">10,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFArafatMorgan1994"><span style="font-variant: small-caps;">Arafat</span>, Karim; <span style="font-variant: small-caps;">Morgan</span>, Catherine. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=fnJvha8jzzQC&pg=PA108&lpg=PA108&dq=Etruria+and+Heuneburg:+Mutual+misconceptions+in+the+study+of+Greek-barbarian+relations&source=bl&ots=HZ3HrQG8b2&sig=bRrq8SEsE1zO7_FTQOVdZyeNIz8&hl=ca&ei=u5WSS8usE5WTjAea-qD3Cw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAkQ6AEwAA#v=onepage&q=Etruria%20and%20Heuneburg%3A%20Mutual%20misconceptions%20in%20the%20study%20of%20Greek-barbarian%20relations&f=false"><i>Athens, Etruria and Heunenburg: Mutual misconceptions in the study of Greek-barbarian relations</i></a> (en anglès). In Morris, Ian, 1994, pàg. 108-134 (Classical Greece: Ancient histories and modern archaeologies. New directions in archaeology series). <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0_521_39279_9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0 521 39279 9">ISBN 0 521 39279 9</a></span> [Consulta: 6 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Athens%2C+Etruria+and+Heunenburg%3A+Mutual+misconceptions+in+the+study+of+Greek-barbarian+relations&rft.aulast=Arafat&rft.aufirst=Karim&rft.date=1994&rft.edition=In+Morris%2C+Ian&rft.place=Cambridge+University+Press&rft.pages=p%C3%A0g.+108-134&rft.series=Classical+Greece%3A+Ancient+histories+and+modern+archaeologies.+New+directions+in+archaeology+series&rft.isbn=0 521 39279 9&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DfnJvha8jzzQC%26pg%3DPA108%26lpg%3DPA108%26dq%3DEtruria%2Band%2BHeuneburg%3A%2BMutual%2Bmisconceptions%2Bin%2Bthe%2Bstudy%2Bof%2BGreek-barbarian%2Brelations%26source%3Dbl%26ots%3DHZ3HrQG8b2%26sig%3DbRrq8SEsE1zO7_FTQOVdZyeNIz8%26hl%3Dca%26ei%3Du5WSS8usE5WTjAea-qD3Cw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D1%26ved%3D0CAkQ6AEwAA%23v%3Donepage%26q%3DEtruria%2520and%2520Heuneburg%253A%2520Mutual%2520misconceptions%2520in%2520the%2520study%2520of%2520Greek-barbarian%2520relations%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Staccioli, (1993), pàg. 24</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Staccioli, (1993), pàg. 31</span> </li> <li id="cite_note-Pallottino-13"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Pallottino_13-0">13,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Pallottino_13-1">13,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Pallottino_13-2">13,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Pallottino_13-3">13,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Pallottino_13-4">13,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Pallottino_13-5">13,5</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPallottino1984"><span style="font-variant: small-caps;">Pallottino</span>, Massimo. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=6jRv3sicBUkC&pg=RA1-PA365&dq=%22scultura+etrusca%22&lr=&as_drrb_is=q&as_minm_is=0&as_miny_is=&as_maxm_is=0&as_maxy_is=&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22scultura%20etrusca%22&f=false"><i>Etruscologia: Storia, filosofia e religione</i></a> (en italià).  Milà: Hoepli, 1984, p. 365-375. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/88_203_1428_2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/88 203 1428 2">ISBN 88 203 1428 2</a></span> [Consulta: 6 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Etruscologia%3A+Storia%2C+filosofia+e+religione&rft.aulast=Pallottino&rft.aufirst=Massimo&rft.date=1984&rft.pub=Hoepli&rft.place=Mil%C3%A0&rft.pages=p.+365-375&rft.isbn=88 203 1428 2&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D6jRv3sicBUkC%26pg%3DRA1-PA365%26dq%3D%2522scultura%2Betrusca%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Dq%26as_minm_is%3D0%26as_miny_is%3D%26as_maxm_is%3D0%26as_maxy_is%3D%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522scultura%2520etrusca%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGrummond2004"><span style="font-variant: small-caps;">Grummond</span>, Nancy Thomson. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=jQHyDKEsJ5wC&pg=PA352&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=1&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>For the Mother and for the Daughter: Some thoughts on dedications from Etruria and Praeneste</i></a> (en anglès).  In Chapin, Anne Proctor (ed), 2004, p. 351-370 (Charis: essays in honor of Sara A. Immerwahr Volum 33 de Hesperia) [Consulta: 6 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=For+the+Mother+and+for+the+Daughter%3A+Some+thoughts+on+dedications+from+Etruria+and+Praeneste&rft.aulast=Grummond&rft.aufirst=Nancy+Thomson&rft.date=2004&rft.pub=In+Chapin%2C+Anne+Proctor+%28ed%29&rft.pages=p.+351-370&rft.series=Charis%3A+essays+in+honor+of+Sara+A.+Immerwahr+Volum+33+de+Hesperia&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DjQHyDKEsJ5wC%26pg%3DPA352%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D1%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Bonfante-15"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Bonfante_15-0">15,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Bonfante_15-1">15,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBonfanteSwaddling2006"><span style="font-variant: small-caps;">Bonfante</span>, Larissa; <span style="font-variant: small-caps;">Swaddling</span>, Judith. «Etruscan myths: The legendary past». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=mYdLC9RggaAC&pg=PA52&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i></i></a> (en anglès).  University of Texas Press, 2006, p. 50-60 [Consulta: 6 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.atitle=Etruscan+myths%3A+The+legendary+past&rft.aulast=Bonfante&rft.aufirst=Larissa&rft.date=2006&rft.pub=University+of+Texas+Press&rft.pages=p.+50-60&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DmYdLC9RggaAC%26pg%3DPA52%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBonfanteKolosli-OstrowLyons1997"><span style="font-variant: small-caps;">Bonfante</span>, Larissa; <span style="font-variant: small-caps;">Kolosli-Ostrow</span>, Ann Olga; <span style="font-variant: small-caps;">Lyons</span>, Claire. «Naked truths: women, sexuality, and gender in classical art and archaeology». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=HPQzYBfbGvcC&pg=PA179&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>Nursing Mothers in Classical Art</i></a> (en anglès).  Routledge, 1997, p. 174-196.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Nursing+Mothers+in+Classical+Art&rft.atitle=Naked+truths%3A+women%2C+sexuality%2C+and+gender+in+classical+art+and+archaeology&rft.aulast=Bonfante&rft.aufirst=Larissa&rft.date=1997&rft.pub=Routledge&rft.pages=p.+174-196&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DHPQzYBfbGvcC%26pg%3DPA179%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCunninghamReich2005"><span style="font-variant: small-caps;">Cunningham</span>, Lawrence; <span style="font-variant: small-caps;">Reich</span>, John. «Volume 1 de Culture & Values Series». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=cCbPuRmkOccC&pg=PA129&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>Culture and values: a survey of the humanities</i></a> (en anglès).  Cengage Learning, 2005, pàg. 129-130 [Consulta: 6 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Culture+and+values%3A+a+survey+of+the+humanities&rft.atitle=Volume+1+de+Culture+%26+Values+Series&rft.aulast=Cunningham&rft.aufirst=Lawrence&rft.date=2005&rft.pub=Cengage+Learning&rft.pages=p%C3%A0g.+129-130&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DcCbPuRmkOccC%26pg%3DPA129%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Cristofani-18"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Cristofani_18-0">18,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cristofani_18-1">18,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cristofani_18-2">18,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cristofani_18-3">18,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Cristofani</span>, Mauro. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=m0SRJX9Jk3AC&printsec=frontcover&dq=%22scultura+etrusca%22&lr=&as_drrb_is=q&as_minm_is=0&as_miny_is=&as_maxm_is=0&as_maxy_is=&as_brr=3&hl=pt-BR&source=gbs_similarbooks_r&cad=2#v=onepage&q=i%20termini&f=false"><i>Etruschi: una nuova immagine</i></a> (en italià).  Giunti Editore, p. 170-186 [Consulta: 10 febrer 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Etruschi%3A+una+nuova+immagine&rft.aulast=Cristofani&rft.aufirst=Mauro&rft.pub=Giunti+Editore&rft.pages=p.+170-186&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dm0SRJX9Jk3AC%26printsec%3Dfrontcover%26dq%3D%2522scultura%2Betrusca%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Dq%26as_minm_is%3D0%26as_miny_is%3D%26as_maxm_is%3D0%26as_maxy_is%3D%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%26source%3Dgbs_similarbooks_r%26cad%3D2%23v%3Donepage%26q%3Di%2520termini%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Staccioli, (1993) pàg. 52</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Borrelli i Targia (2003) pàg. 6-7</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text">Bartoloni (2008) pàg.39</span> </li> <li id="cite_note-Brown-22"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Brown_22-0">22,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Brown_22-1">22,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Brown_22-2">22,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBrown1980"><span style="font-variant: small-caps;">Brown</span>, A.C.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ashmolean.org/ash/oopp/AncientItaly/26_chapter_5.html"><i>Ancient Italy before the Romans</i></a> (en anglès).  University of Oxford, Ashmolean Museum, 1980, p.26-31.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ancient+Italy+before+the+Romans&rft.aulast=Brown&rft.aufirst=A.C.&rft.date=1980&rft.pub=University+of+Oxford%2C+Ashmolean+Museum&rft.pages=p.26-31&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.ashmolean.org%2Fash%2Foopp%2FAncientItaly%2F26_chapter_5.html"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">Borrelli y Targia (2003) pàg.12</span> </li> <li id="cite_note-Grummond2-24"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Grummond2_24-0">24,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Grummond2_24-1">24,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Grummond2_24-2">24,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Grummond2_24-3">24,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Grummond2_24-4">24,4</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGrummond2006"><span style="font-variant: small-caps;">Grummond</span>, Nancy Thomson. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=TVAtdzbV-yIC&pg=PA236&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>Etruscan myth, sacred history, and legend</i></a> (en anglès).  University of Pennsylvania, Museum of Archaeology, 2006, pàg.2-10 [Consulta: 6 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Etruscan+myth%2C+sacred+history%2C+and+legend&rft.aulast=Grummond&rft.aufirst=Nancy+Thomson&rft.date=2006&rft.pub=University+of+Pennsylvania%2C+Museum+of+Archaeology&rft.pages=p%C3%A0g.2-10&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DTVAtdzbV-yIC%26pg%3DPA236%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">Bartoloni (2008) pàg.43</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Staccioli (1993) pàg.20</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text">Bartoloni (2008) pàg.66</span> </li> <li id="cite_note-Winckelmann-28"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Winckelmann_28-0">28,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Winckelmann_28-1">28,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWinckelmann2005"><span style="font-variant: small-caps;">Winckelmann</span>, Johann Joachim. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=I30nLOAVELMC&pg=RA1-PA247&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=11&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=etruscan%20&f=false"><i>Essay on the philosophy and history of art</i></a> (en anglès).  Continuum International Publishing Group, 2005, p. 229-256 [Consulta: 7 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Essay+on+the+philosophy+and+history+of+art&rft.aulast=Winckelmann&rft.aufirst=Johann+Joachim&rft.date=2005&rft.pub=Continuum+International+Publishing+Group&rft.pages=p.+229-256&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DI30nLOAVELMC%26pg%3DRA1-PA247%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D11%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3Detruscan%2520%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">Staccioli, (1993) pàg.28</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Borrelli i Targia (2003) pàg.40-41</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Borrelli i Targia (2003) pàg.46-47</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Staccioli, (1993) pàg.29</span> </li> <li id="cite_note-Barker-33"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Barker_33-0">33,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Barker_33-1">33,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Barker_33-2">33,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Barker_33-3">33,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBarkerRasmussen2000"><span style="font-variant: small-caps;">Barker</span>, Graeme; <span style="font-variant: small-caps;">Rasmussen</span>, Tom. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=00WT_S6r9OkC&pg=PA119&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>The Etruscans</i></a> (en anglès).  Wiley-Blackwell, 2000 (The Peoples of Europe series) [Consulta: 7 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Etruscans&rft.aulast=Barker&rft.aufirst=Graeme&rft.date=2000&rft.pub=Wiley-Blackwell&rft.series=The+Peoples+of+Europe+series&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D00WT_S6r9OkC%26pg%3DPA119%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFTurfa2005"><span style="font-variant: small-caps;">Turfa</span>, Jean MacIntosh. «Tomb Groups Represented in the Gallery». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=mkrmZB9WSZEC&printsec=frontcover&dq=Catalogue+of+the+Etruscan+gallery+of+the+University+of+Pennsylvania+Museum&source=bl&ots=9Unk_-nv0z&sig=qCHIrJcecCp6Piw0iEf2uyLAnio&hl=ca&ei=eaeTS9TyCJO7jAfw_tSACw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CBEQ6AEwAg#v=onepage&q=&f=false"><i>Catalogue of the Etruscan gallery of the University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology</i></a> (en anglès).  University of Pennsylvania, Museum of Archaeology and Anthropology, 2005, pàg. 61. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-931707-52-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-931707-52-7">ISBN 978-1-931707-52-7</a></span> [Consulta: 7 març 2020].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Catalogue+of+the+Etruscan+gallery+of+the+University+of+Pennsylvania+Museum+of+Archaeology+and+Anthropology&rft.atitle=Tomb+Groups+Represented+in+the+Gallery&rft.aulast=Turfa&rft.aufirst=Jean+MacIntosh&rft.date=2005&rft.pub=University+of+Pennsylvania%2C+Museum+of+Archaeology+and+Anthropology&rft.pages=p%C3%A0g.+61&rft.isbn=978-1-931707-52-7&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DmkrmZB9WSZEC%26printsec%3Dfrontcover%26dq%3DCatalogue%2Bof%2Bthe%2BEtruscan%2Bgallery%2Bof%2Bthe%2BUniversity%2Bof%2BPennsylvania%2BMuseum%26source%3Dbl%26ots%3D9Unk_-nv0z%26sig%3DqCHIrJcecCp6Piw0iEf2uyLAnio%26hl%3Dca%26ei%3DeaeTS9TyCJO7jAfw_tSACw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D3%26ved%3D0CBEQ6AEwAg%23v%3Donepage%26q%3D%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Söderlind-35"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Söderlind_35-0">35,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Söderlind_35-1">35,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Söderlind_35-2">35,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSöderlind2002"><span style="font-variant: small-caps;">Söderlind</span>, Martin. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=c4S4T06alPMC&pg=PA211&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>Late Etruscan votive heads from Tessennano: production, distribution, sociohistorical context</i></a> (en anglès).  L'Erma di Bretschneider, 2002, pàg.35-41 (Volume 118 de <i>Studia archaeologica') [Consulta: 7 març 2010].</i></span><i><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Late+Etruscan+votive+heads+from+Tessennano%3A+production%2C+distribution%2C+sociohistorical+context&rft.aulast=S%C3%B6derlind&rft.aufirst=Martin&rft.date=2002&rft.pub=L%27Erma+di+Bretschneider&rft.pages=p%C3%A0g.35-41&rft.series=Volume+118+de+%27%27Studia+archaeologica%27&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dc4S4T06alPMC%26pg%3DPA211%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></i></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text">Borrelli i Targia, (2003) pàg.122</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Mura, (2008) pàg.28</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text">Borrelli y Targia (2003) pàg.36-37</span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">Borrelli i Targia (2003) pàg.54-55</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text">Borrelli y Targia (2003) pàg.104-105</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCarpino2003"><span style="font-variant: small-caps;">Carpino</span>, Alexandra Ann. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=MpH_9AWieHYC&pg=PA33&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>Discs of splendor: the relief mirrors of the Etruscans</i></a> (en anglès).  Wisconsin studies in classics. University of Wisconsin Press, 2003, pàg.83-96 [Consulta: 7 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Discs+of+splendor%3A+the+relief+mirrors+of+the+Etruscans&rft.aulast=Carpino&rft.aufirst=Alexandra+Ann&rft.date=2003&rft.pub=Wisconsin+studies+in+classics.+University+of+Wisconsin+Press&rft.pages=p%C3%A0g.83-96&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DMpH_9AWieHYC%26pg%3DPA33%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Grummond-42"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Grummond_42-0">42,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Grummond_42-1">42,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Grummond_42-2">42,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGrummond1996"><span style="font-variant: small-caps;">Grummond</span>, Nancy Thomson de. «Seth and Maurine Horne Center for the Study of Arts scholarly series». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=bUhT7i7XhOAC&pg=PA66&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>Etruscan Italy Today</i></a> (en anglès).  Indiana University Press: In Hall, John Franklin, 1996, pàg. 337-362 (Etruscan Italy: Etruscan influences on the civilizations of Italy from antiquity to the modern era) [Consulta: 7 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Etruscan+Italy+Today&rft.atitle=Seth+and+Maurine+Horne+Center+for+the+Study+of+Arts+scholarly+series&rft.aulast=Grummond&rft.aufirst=Nancy+Thomson+de&rft.date=1996&rft.pub=In+Hall%2C+John+Franklin&rft.place=Indiana+University+Press&rft.pages=p%C3%A0g.+337-362&rft.series=Etruscan+Italy%3A+Etruscan+influences+on+the+civilizations+of+Italy+from+antiquity+to+the+modern+era&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DbUhT7i7XhOAC%26pg%3DPA66%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPollitt1983"><span style="font-variant: small-caps;">Pollitt</span>, Jerome Jordan. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=ds-I7qUEVRcC&pg=PA16&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>The art of Rome, c. 753 B.C.-A.D. 337: sources and documents</i></a> (en anglès).  Cambridge University Press, 1983, pàg.17-19 [Consulta: 7 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+art+of+Rome%2C+c.+753+B.C.-A.D.+337%3A+sources+and+documents&rft.aulast=Pollitt&rft.aufirst=Jerome+Jordan&rft.date=1983&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=p%C3%A0g.17-19&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dds-I7qUEVRcC%26pg%3DPA16%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text">Pandolfini (2008) pàg. 127</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Bardi</span>, Ugo. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www1.unifi.it/surfchem/solid/bardi/chimera/chimarezzo.html"><i>The Chimaera of Arezzo</i></a> (en italià).  Università degli Studi di Firenze, 1997/2002 [Consulta: 7 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Chimaera+of+Arezzo&rft.aulast=Bardi&rft.aufirst=Ugo&rft.pub=Universit%C3%A0+degli+Studi+di+Firenze%2C+1997%2F2002&rft_id=http%3A%2F%2Fwww1.unifi.it%2Fsurfchem%2Fsolid%2Fbardi%2Fchimera%2Fchimarezzo.html"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131101031522/http://www1.unifi.it/surfchem/solid/bardi/chimera/chimarezzo.html">Arxivat</a> 2013-11-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-Stiebing-46"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Stiebing_46-0">46,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Stiebing_46-1">46,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Stiebing_46-2">46,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Stiebing_46-3">46,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFStiebing1994"><span style="font-variant: small-caps;">Stiebing</span>, William H. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=iosAYLJKf6cC&pg=PA155&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=11&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>Uncovering the Past: A history of archaeology</i></a> (en anglès).  Oxford University Press US, 1994, p.153-165 [Consulta: 7 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Uncovering+the+Past%3A+A+history+of+archaeology&rft.aulast=Stiebing&rft.aufirst=William+H.&rft.date=1994&rft.pub=Oxford+University+Press+US&rft.pages=p.153-165&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DiosAYLJKf6cC%26pg%3DPA155%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D11%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"> <span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHegel1998"><span style="font-variant: small-caps;">Hegel</span>, Georg Wilhelm Friedrich. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=Iw-maVonxV4C&pg=PA785&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=etruscan%20&f=false"><i>Aesthetics: lectures on fine art</i></a> (en anglès).  Oxford University Press, 1998, p.786-787 [Consulta: 8 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Aesthetics%3A+lectures+on+fine+art&rft.aulast=Hegel&rft.aufirst=Georg+Wilhelm+Friedrich&rft.date=1998&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=p.786-787&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIw-maVonxV4C%26pg%3DPA785%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3Detruscan%2520%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRuskin2008"><span style="font-variant: small-caps;">Ruskin</span>, John. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=H8M4R_MbAhQC&pg=PA89&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>Letters of John Ruskin to Charles Eliot Norton</i></a> (en anglès).  Read Books, 2008, p. 88-92 [Consulta: 8 octubre 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Letters+of+John+Ruskin+to+Charles+Eliot+Norton&rft.aulast=Ruskin&rft.aufirst=John&rft.date=2008&rft.pub=Read+Books&rft.pages=p.+88-92&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DH8M4R_MbAhQC%26pg%3DPA89%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBraghine2004"><span style="font-variant: small-caps;">Braghine</span>, Alexander. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=2aqoUiUp3u8C&pg=PA183&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=11&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>The Shadow of Atlantis</i></a> (en anglès).  Kessinger Publishing, 2004, p.182-183 [Consulta: 8 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Shadow+of+Atlantis&rft.aulast=Braghine&rft.aufirst=Alexander&rft.date=2004&rft.pub=Kessinger+Publishing&rft.pages=p.182-183&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D2aqoUiUp3u8C%26pg%3DPA183%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D11%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131207060609/http://books.google.cat/books?id=2aqoUiUp3u8C&pg=PA183&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=11&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false">Arxivat</a> 2013-12-07 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFlorman2002"><span style="font-variant: small-caps;">Florman</span>, Lisa. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=RG6kcBOkJkEC&pg=PA19&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>Myth and Metamorphosis: Picasso's Classical Prints of the 1930s</i></a> (en anglès).  MIT Press, 2002, pàg. 19.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Myth+and+Metamorphosis%3A+Picasso%27s+Classical+Prints+of+the+1930s&rft.aulast=Florman&rft.aufirst=Lisa&rft.date=2002&rft.pub=MIT+Press&rft.pages=p%C3%A0g.+19&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DRG6kcBOkJkEC%26pg%3DPA19%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWatkinsSonciniLittlejohns2007"><span style="font-variant: small-caps;">Watkins</span>, Nicholas; <span style="font-variant: small-caps;">Soncini</span>, Sara; <span style="font-variant: small-caps;">Littlejohns</span>, Richard. «Internationale Forschungen zur allgemeinen und vergleichenden Literaturwissenschaft: Myths of Europe». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=42ACxuCP82oC&pg=PA241&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=11&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>From Fascism to the Bomb: Marino Marini and the undermining and destruction of the classical european horseman</i></a> (en anglès).  Rodopi, 2007, p. 238-241. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789042021471" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789042021471">ISBN 9789042021471</a></span> [Consulta: 8 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=From+Fascism+to+the+Bomb%3A+Marino+Marini+and+the+undermining+and+destruction+of+the+classical+european+horseman&rft.atitle=Internationale+Forschungen+zur+allgemeinen+und+vergleichenden+Literaturwissenschaft%3A+Myths+of+Europe&rft.aulast=Watkins&rft.aufirst=Nicholas&rft.date=2007&rft.pub=Rodopi&rft.pages=p.+238-241&rft.isbn=9789042021471&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D42ACxuCP82oC%26pg%3DPA241%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D11%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Ross-52"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Ross_52-0">52,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ross_52-1">52,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ross_52-2">52,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRossLittlejohnsSoncini2007"><span style="font-variant: small-caps;">Ross</span>, Silvia; <span style="font-variant: small-caps;">Littlejohns</span>, Richard; <span style="font-variant: small-caps;">Soncini</span>, Sara. «Myths of Europe. Volume 107 de Internationale Forschungen zur allgemeinen und vergleichenden Literaturwissenschaft». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=42ACxuCP82oC&printsec=frontcover&hl=pt-BR#v=onepage&q=&f=false"><i>The Myth of the Etruscans in Travel Literature in English</i></a> (en anglès).  Rodopi, 2007, pàg. 263-274. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789042021471" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789042021471">ISBN 9789042021471</a></span> [Consulta: 8 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Myth+of+the+Etruscans+in+Travel+Literature+in+English&rft.atitle=Myths+of+Europe.+Volume+107+de+Internationale+Forschungen+zur+allgemeinen+und+vergleichenden+Literaturwissenschaft&rft.aulast=Ross&rft.aufirst=Silvia&rft.date=2007&rft.pub=Rodopi&rft.pages=p%C3%A0g.+263-274&rft.isbn=9789042021471&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D42ACxuCP82oC%26printsec%3Dfrontcover%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLawrence2007"><span style="font-variant: small-caps;">Lawrence</span>, D. H.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=36NTF_-yrR4C&pg=PA59&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=instinctively&f=false"><i>Etruscan Places</i></a> (en anglès).  Read Books, 2007, pàg. 11. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781406704006" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781406704006">ISBN 9781406704006</a></span> [Consulta: 8 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Etruscan+Places&rft.aulast=Lawrence&rft.aufirst=D.+H.&rft.date=2007&rft.pub=Read+Books&rft.pages=p%C3%A0g.+11&rft.isbn=9781406704006&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D36NTF_-yrR4C%26pg%3DPA59%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3Dinstinctively%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCraddock2009"><span style="font-variant: small-caps;">Craddock</span>, Paul. «Scientific Investigation of Copies, Fakes and Forgeries». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=41g63RVB4fIC&pg=PA197&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i></i></a> (en anglès).  Butterworth-Heinemann, 2009, pàg. 197-199 [Consulta: 8 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.atitle=Scientific+Investigation+of+Copies%2C+Fakes+and+Forgeries&rft.aulast=Craddock&rft.aufirst=Paul&rft.date=2009&rft.pub=Butterworth-Heinemann&rft.pages=p%C3%A0g.+197-199&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D41g63RVB4fIC%26pg%3DPA197%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFIzzet2007"><span style="font-variant: small-caps;">Izzet</span>, Vedia. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=brPcLhGXez4C&pg=RA1-PA18&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=3&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>The archaeology of Etruscan society</i></a> (en anglès).  Cambridge University Press, 2007, p. 16-19. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780521858779" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780521858779">ISBN 9780521858779</a></span> [Consulta: 8 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+archaeology+of+Etruscan+society&rft.aulast=Izzet&rft.aufirst=Vedia&rft.date=2007&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=p.+16-19&rft.isbn=9780521858779&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DbrPcLhGXez4C%26pg%3DRA1-PA18%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D3%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal">Bartoloni, Gilda. «La revolución vil·lanoviana». A: <i>Prínceps etruscos</i>.  Barcelona,Fundación La Caixa, 2008. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-7664-975-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7664-975-6">ISBN 978-84-7664-975-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Pr%C3%ADnceps+etruscos&rft.atitle=La+revoluci%C3%B3n+vil%C2%B7lanoviana&rft.au=Bartoloni%2C+Gilda&rft.date=2008&rft.pub=Barcelona%2CFundaci%C3%B3n+La+Caixa&rft.isbn=978-84-7664-975-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Barral i Altet, Xavier. <i>Historia Universal del Arte. La antigüedad clásica, Volumen II</i>.  Barcelona,Editorial Planeta, 1986. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-8902-8_(en_castell%C3%A0)" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-8902-8 (en castellà)">ISBN 84-320-8902-8 (en castellà)</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte.+La+antig%C3%BCedad+cl%C3%A1sica%2C+Volumen+II&rft.au=Barral+i+Altet%2C+Xavier&rft.date=1986&rft.pub=Barcelona%2CEditorial+Planeta&rft.isbn=84-320-8902-8 (en castellà)"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Borrelli, Federica; Targia, Maria Cristina. <i>Etruscos: descubrimientos y obras maetras de la gran civilización de la Italia antigua</i>.  Barcelona,Electa, 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-8156-356-0_(en_castell%C3%A0)" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8156-356-0 (en castellà)">ISBN 84-8156-356-0 (en castellà)</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Etruscos%3A+descubrimientos+y+obras+maetras+de+la+gran+civilizaci%C3%B3n+de+la+Italia+antigua&rft.au=Borrelli%2C+Federica&rft.date=2003&rft.pub=Barcelona%2CElecta&rft.isbn=84-8156-356-0 (en castellà)"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Mura Sommella, Anna. «Els etruscos». A: <i>Prínceps etruscos</i>.  Barcelona,Fundación La Caixa, 2008. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-7664-975-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7664-975-6">ISBN 978-84-7664-975-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Pr%C3%ADnceps+etruscos&rft.atitle=Els+etruscos&rft.au=Mura+Sommella%2C+Anna&rft.date=2008&rft.pub=Barcelona%2CFundaci%C3%B3n+La+Caixa&rft.isbn=978-84-7664-975-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Pallattino, Massimo. <i>Etruscologia. Storia, filosofia e religione</i>.  Hoepli Editore, 1984. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-8820-3142-86_(en_itali%C3%A0)" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-8820-3142-86 (en italià)">ISBN 978-8820-3142-86 (en italià)</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Etruscologia.+Storia%2C+filosofia+e+religione&rft.au=Pallattino%2C+Massimo&rft.date=1984&rft.pub=Hoepli+Editore&rft.isbn=978-8820-3142-86 (en italià)"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Staccioli, Romolo A. <i>Como reconocer el arte etrusco</i>.  Barcelona, EDUNSA, 1993. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7747-077-4_(en_castell%C3%A0)" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7747-077-4 (en castellà)">ISBN 84-7747-077-4 (en castellà)</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Como+reconocer+el+arte+etrusco&rft.au=Staccioli%2C+Romolo+A&rft.date=1993&rft.pub=Barcelona%2C+EDUNSA&rft.isbn=84-7747-077-4 (en castellà)"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellspacing="0" cellpadding="0" class="" style="width: 100%"> <tbody><tr> <td width="50%" align="left" valign="top"> <ul><li><a href="/wiki/Etruscs" title="Etruscs">Etruscs</a></li> <li><a href="/wiki/Etrusc" title="Etrusc">Etrusc</a></li> <li><a href="/wiki/Etruscologia" title="Etruscologia">Etruscologia</a></li> <li><a href="/wiki/Etr%C3%BAria" title="Etrúria">Etrúria</a></li></ul> </td> <td align="left" valign="top"> <ul><li><a href="/wiki/Art_etrusc" title="Art etrusc">Art etrusc</a></li> <li><a href="/wiki/Arquitectura_etrusca" title="Arquitectura etrusca">Arquitectura etrusca</a></li> <li><a href="/wiki/Mitologia_etrusca" title="Mitologia etrusca">Mitologia etrusca</a></li></ul> </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura_etrusca&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/09255074379869662977857/021865.pdf?incr=1">Etruscos. <i>Dioses y Hombres</i>. Text sobre la religió etrusca. cervantesvirtual</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En castellà">(castellà)</span></li></ul> <p><br /> </p>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escultura_etrusca&oldid=34185267">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escultura_etrusca&oldid=34185267</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Escultura_de_l%27edat_antiga" title="Categoria:Escultura de l'edat antiga">Escultura de l'edat antiga</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Art_etrusc" title="Categoria:Art etrusc">Art etrusc</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_d%27art" title="Categoria:Articles de qualitat d'art">Articles de qualitat d'art</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 nov 2024 a les 03:55.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Escultura_etrusca&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-694cf4987f-7qjn2","wgBackendResponseTime":146,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.592","walltime":"0.963","ppvisitednodes":{"value":13860,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":107062,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":45470,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":99602,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 571.673 1 -total"," 52.30% 298.992 1 Plantilla:Referències"," 34.13% 195.088 32 Plantilla:Ref-llibre"," 10.79% 61.686 2 Plantilla:Gallery"," 9.79% 55.949 3 Plantilla:Ref-web"," 5.98% 34.166 27 Plantilla:Data_consulta"," 5.29% 30.214 1 Plantilla:Article_de_qualitat"," 5.06% 28.907 36 Plantilla:If_both"," 3.14% 17.951 1 Plantilla:Col-end"," 2.15% 12.292 18 Plantilla:Segle"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.122","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2208008,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-64476968cd-wwdcj","timestamp":"20241102025648","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Escultura etrusca","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escultura_etrusca","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q2760651","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q2760651","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2010-03-02T19:19:27Z","dateModified":"2024-11-02T02:55:15Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/1\/1d\/Frontone_A_del_grande_tempio_di_luni_con_concilio_degli_dei%2C_175-150_ac._ca._01.JPG"}</script> </body> </html>