CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Gran Cisma d'Orient - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"b564527b-f449-4403-b50e-32033f6ffb28","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Gran_Cisma_d'Orient","wgTitle":"Gran Cisma d'Orient","wgCurRevisionId":34253242,"wgRevisionId":34253242,"wgArticleId":30876,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb avisos de la plantilla Webarchive","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles d'esdeveniments que necessiten una imatge","Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Història del cristianisme","Filioque"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Gran_Cisma_d'Orient", "wgRelevantArticleId":30876,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":200000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q51648","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics": true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab", "ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/1200px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1627"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/800px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1085"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/640px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="868"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Gran Cisma d'Orient - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Gran_Cisma_d%27Orient"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Cisma_d%27Orient"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Gran_Cisma_d_Orient rootpage-Gran_Cisma_d_Orient skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Gran+Cisma+d%27Orient" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Gran+Cisma+d%27Orient" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Gran+Cisma+d%27Orient" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Gran+Cisma+d%27Orient" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Diferències_subjacents_al_cisma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Diferències_subjacents_al_cisma"> <div class="vector-toc-text"> 1 Diferències subjacents al cisma </div> </a> <button aria-controls="toc-Diferències_subjacents_al_cisma-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Diferències subjacents al cisma </button> <ul id="toc-Diferències_subjacents_al_cisma-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Disputes_eclesiològiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Disputes_eclesiològiques"> <div class="vector-toc-text"> 1.1 Disputes eclesiològiques </div> </a> <ul id="toc-Disputes_eclesiològiques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Estructura_eclesiològica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructura_eclesiològica"> <div class="vector-toc-text"> 1.1.1 Estructura eclesiològica </div> </a> <ul id="toc-Estructura_eclesiològica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Privilegi_i_autoritat_papals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Privilegi_i_autoritat_papals"> <div class="vector-toc-text"> 1.1.2 Privilegi i autoritat papals </div> </a> <ul id="toc-Privilegi_i_autoritat_papals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Problemes_teològics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Problemes_teològics"> <div class="vector-toc-text"> 1.2 Problemes teològics </div> </a> <ul id="toc-Problemes_teològics-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Trinitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Trinitat"> <div class="vector-toc-text"> 1.2.1 Trinitat </div> </a> <ul id="toc-Trinitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Experiència_de_Déu_versus_escolàstica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Experiència_de_Déu_versus_escolàstica"> <div class="vector-toc-text"> 1.2.2 Experiència de Déu versus escolàstica </div> </a> <ul id="toc-Experiència_de_Déu_versus_escolàstica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Llum_no_creada" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Llum_no_creada"> <div class="vector-toc-text"> 1.2.2.1 Llum no creada </div> </a> <ul id="toc-Llum_no_creada-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_pecat_original,_el_lliure_albir_i_la_Immaculada_Concepció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_pecat_original,_el_lliure_albir_i_la_Immaculada_Concepció"> <div class="vector-toc-text"> 1.2.3 El pecat original, el lliure albir i la Immaculada Concepció </div> </a> <ul id="toc-El_pecat_original,_el_lliure_albir_i_la_Immaculada_Concepció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_doctrina_del_pecat_original_d'Agustí" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_doctrina_del_pecat_original_d'Agustí"> <div class="vector-toc-text"> 1.2.4 La doctrina del pecat original d'Agustí </div> </a> <ul id="toc-La_doctrina_del_pecat_original_d'Agustí-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Ensenyament_ortodox_sobre_el_pecat_original" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Ensenyament_ortodox_sobre_el_pecat_original"> <div class="vector-toc-text"> 1.2.4.1 Ensenyament ortodox sobre el pecat original </div> </a> <ul id="toc-Ensenyament_ortodox_sobre_el_pecat_original-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Immaculada_Concepció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Immaculada_Concepció"> <div class="vector-toc-text"> 1.2.4.2 Immaculada Concepció </div> </a> <ul id="toc-Immaculada_Concepció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_pecat,_el_purgatori_i_l'infern" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_pecat,_el_purgatori_i_l'infern"> <div class="vector-toc-text"> 1.2.5 El pecat, el purgatori i l'infern </div> </a> <ul id="toc-El_pecat,_el_purgatori_i_l'infern-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Purgatori" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Purgatori"> <div class="vector-toc-text"> 1.2.5.1 Purgatori </div> </a> <ul id="toc-Purgatori-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Damnació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Damnació"> <div class="vector-toc-text"> 1.2.5.2 Damnació </div> </a> <ul id="toc-Damnació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Governança" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Governança"> <div class="vector-toc-text"> 1.3 Governança </div> </a> <ul id="toc-Governança-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> 2 Història </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Història </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Reclamacions_de_la_Seu_de_Roma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reclamacions_de_la_Seu_de_Roma"> <div class="vector-toc-text"> 2.1 Reclamacions de la Seu de Roma </div> </a> <ul id="toc-Reclamacions_de_la_Seu_de_Roma-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Reclamacions_de_la_Seu_de_Constantinoble" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reclamacions_de_la_Seu_de_Constantinoble"> <div class="vector-toc-text"> 2.2 Reclamacions de la Seu de Constantinoble </div> </a> <ul id="toc-Reclamacions_de_la_Seu_de_Constantinoble-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Concili_de_Nicea_(325)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Concili_de_Nicea_(325)"> <div class="vector-toc-text"> 2.3 Concili de Nicea (325) </div> </a> <ul id="toc-Concili_de_Nicea_(325)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Primer_Concili_de_Constantinoble_(381)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Primer_Concili_de_Constantinoble_(381)"> <div class="vector-toc-text"> 2.4 Primer Concili de Constantinoble (381) </div> </a> <ul id="toc-Primer_Concili_de_Constantinoble_(381)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Calcedònia_(451)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Calcedònia_(451)"> <div class="vector-toc-text"> 2.5 Calcedònia (451) </div> </a> <ul id="toc-Calcedònia_(451)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Separació_d'Occident_de_l'Imperi_Romà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Separació_d'Occident_de_l'Imperi_Romà"> <div class="vector-toc-text"> 2.6 Separació d'Occident de l'Imperi Romà </div> </a> <ul id="toc-Separació_d'Occident_de_l'Imperi_Romà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Declivi_de_tres_patriarcats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Declivi_de_tres_patriarcats"> <div class="vector-toc-text"> 2.7 Declivi de tres patriarcats </div> </a> <ul id="toc-Declivi_de_tres_patriarcats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Concili_a_Trullo_(Quinisext,_692)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Concili_a_Trullo_(Quinisext,_692)"> <div class="vector-toc-text"> 2.8 Concili a Trullo (Quinisext, 692) </div> </a> <ul id="toc-Concili_a_Trullo_(Quinisext,_692)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Supremacia_papal_i_Pentarquia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Supremacia_papal_i_Pentarquia"> <div class="vector-toc-text"> 2.9 Supremacia papal i Pentarquia </div> </a> <ul id="toc-Supremacia_papal_i_Pentarquia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Problemes_de_filioque_i_primacia_(867-879)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Problemes_de_filioque_i_primacia_(867-879)"> <div class="vector-toc-text"> 2.10 Problemes de filioque i primacia (867-879) </div> </a> <ul id="toc-Problemes_de_filioque_i_primacia_(867-879)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Excomunió_mútua_del_1054" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Excomunió_mútua_del_1054"> <div class="vector-toc-text"> 2.11 Excomunió mútua del 1054 </div> </a> <ul id="toc-Excomunió_mútua_del_1054-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Orient_i_Occident_des_de_1054" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Orient_i_Occident_des_de_1054"> <div class="vector-toc-text"> 2.12 Orient i Occident des de 1054 </div> </a> <ul id="toc-Orient_i_Occident_des_de_1054-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tensions_sectàries_a_l'Imperi_Romà_d'Orient_als_segles_xi_i_xii" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tensions_sectàries_a_l'Imperi_Romà_d'Orient_als_segles_xi_i_xii"> <div class="vector-toc-text"> 2.13 Tensions sectàries a l'Imperi Romà d'Orient als segles xi i xii </div> </a> <ul id="toc-Tensions_sectàries_a_l'Imperi_Romà_d'Orient_als_segles_xi_i_xii-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Quarta_Croada_(1204)_i_altres_conflictes_militars" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Quarta_Croada_(1204)_i_altres_conflictes_militars"> <div class="vector-toc-text"> 2.14 Quarta Croada (1204) i altres conflictes militars </div> </a> <ul id="toc-Quarta_Croada_(1204)_i_altres_conflictes_militars-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segon_Concili_de_Lió_(1272)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segon_Concili_de_Lió_(1272)"> <div class="vector-toc-text"> 2.15 Segon Concili de Lió (1272) </div> </a> <ul id="toc-Segon_Concili_de_Lió_(1272)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Concili_de_Ferrara-Florència_(1439)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Concili_de_Ferrara-Florència_(1439)"> <div class="vector-toc-text"> 2.16 Concili de Ferrara-Florència (1439) </div> </a> <ul id="toc-Concili_de_Ferrara-Florència_(1439)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Caiguda_de_Constantinoble_(1453)_i_després" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Caiguda_de_Constantinoble_(1453)_i_després"> <div class="vector-toc-text"> 2.17 Caiguda de Constantinoble (1453) i després </div> </a> <ul id="toc-Caiguda_de_Constantinoble_(1453)_i_després-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Primer_Concili_Vaticà_(1870)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Primer_Concili_Vaticà_(1870)"> <div class="vector-toc-text"> 2.18 Primer Concili Vaticà (1870) </div> </a> <ul id="toc-Primer_Concili_Vaticà_(1870)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Anul·lació_dels_anatemes_mutus_(1965)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Anul·lació_dels_anatemes_mutus_(1965)"> <div class="vector-toc-text"> 2.19 Anul·lació dels anatemes mutus (1965) </div> </a> <ul id="toc-Anul·lació_dels_anatemes_mutus_(1965)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Esglésies_catòliques_orientals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Esglésies_catòliques_orientals"> <div class="vector-toc-text"> 3 Esglésies catòliques orientals </div> </a> <ul id="toc-Esglésies_catòliques_orientals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Esforços_recents_en_la_reconciliació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Esforços_recents_en_la_reconciliació"> <div class="vector-toc-text"> 4 Esforços recents en la reconciliació </div> </a> <button aria-controls="toc-Esforços_recents_en_la_reconciliació-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Esforços recents en la reconciliació </button> <ul id="toc-Esforços_recents_en_la_reconciliació-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Comissió_Teològica_Mixta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Comissió_Teològica_Mixta"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Comissió Teològica Mixta </div> </a> <ul id="toc-Comissió_Teològica_Mixta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_moviments_cap_a_la_reconciliació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_moviments_cap_a_la_reconciliació"> <div class="vector-toc-text"> 4.2 Altres moviments cap a la reconciliació </div> </a> <ul id="toc-Altres_moviments_cap_a_la_reconciliació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Perspectives_de_conciliació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Perspectives_de_conciliació"> <div class="vector-toc-text"> 5 Perspectives de conciliació </div> </a> <button aria-controls="toc-Perspectives_de_conciliació-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Perspectives de conciliació </button> <ul id="toc-Perspectives_de_conciliació-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Reconciliació_eclesiològica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reconciliació_eclesiològica"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Reconciliació eclesiològica </div> </a> <ul id="toc-Reconciliació_eclesiològica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Reconciliació_teològica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Reconciliació_teològica"> <div class="vector-toc-text"> 6 Reconciliació teològica </div> </a> <button aria-controls="toc-Reconciliació_teològica-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Reconciliació teològica </button> <ul id="toc-Reconciliació_teològica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Sagraments" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sagraments"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 Sagraments </div> </a> <ul id="toc-Sagraments-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Crítica_als_esforços_de_reconciliació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Crítica_als_esforços_de_reconciliació"> <div class="vector-toc-text"> 6.2 Crítica als esforços de reconciliació </div> </a> <ul id="toc-Crítica_als_esforços_de_reconciliació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Origen" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Origen"> <div class="vector-toc-text"> 7 Origen </div> </a> <button aria-controls="toc-Origen-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Origen </button> <ul id="toc-Origen-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Diferències_teològiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Diferències_teològiques"> <div class="vector-toc-text"> 7.1 Diferències teològiques </div> </a> <ul id="toc-Diferències_teològiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Filiquoe" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Filiquoe"> <div class="vector-toc-text"> 7.2 Filiquoe </div> </a> <ul id="toc-Filiquoe-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Hesicasme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Hesicasme"> <div class="vector-toc-text"> 7.3 Hesicasme </div> </a> <ul id="toc-Hesicasme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_pecat_original" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_pecat_original"> <div class="vector-toc-text"> 7.4 El pecat original </div> </a> <ul id="toc-El_pecat_original-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Purgatori_2" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Purgatori_2"> <div class="vector-toc-text"> 7.5 Purgatori </div> </a> <ul id="toc-Purgatori_2-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Condemna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Condemna"> <div class="vector-toc-text"> 7.6 Condemna </div> </a> <ul id="toc-Condemna-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> 8 Notes </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 9 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 10 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 11 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Gran Cisma d'Orient</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 86 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-86" aria-hidden="true" > 86 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Oos-Wes-skisma" title="Oos-Wes-skisma - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Oos-Wes-skisma" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Gran_Cisma_d%27Orient" title="Gran Cisma d'Orient - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Gran Cisma d'Orient" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%A7%D9%86%D8%B4%D9%82%D8%A7%D9%82_%D8%A7%D9%84%D8%B9%D8%B8%D9%8A%D9%85" title="الانشقاق العظيم - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="الانشقاق العظيم" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%A7%D9%86%D8%B4%D9%82%D8%A7%D9%82_%D8%A7%D9%84%D9%83%D8%A8%D9%8A%D8%B1" title="الانشقاق الكبير - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="الانشقاق الكبير" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Cisma_d%27Oriente" title="Cisma d'Oriente - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Cisma d'Oriente" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/%C5%9E%C9%99rq_v%C9%99_Q%C9%99rb_kils%C9%99l%C9%99rinin_ayr%C4%B1lmas%C4%B1" title="Şərq və Qərb kilsələrinin ayrılması - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Şərq və Qərb kilsələrinin ayrılması" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%BB_%D1%85%D1%80%D1%8B%D1%81%D1%86%D1%96%D1%8F%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0%D0%B9_%D1%86%D0%B0%D1%80%D0%BA%D0%B2%D1%8B_1054_%D0%B3%D0%BE%D0%B4%D0%B0" title="Раскол хрысціянскай царквы 1054 года - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Раскол хрысціянскай царквы 1054 года" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D1%8F%D0%BB%D1%96%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D1%81%D1%85%D1%96%D0%B7%D0%BC%D0%B0" title="Вялікая схізма - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Вялікая схізма" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D0%B7%D1%82%D0%BE%D1%87%D0%BD%D0%BE-%D0%B7%D0%B0%D0%BF%D0%B0%D0%B4%D0%BD%D0%B0_%D1%81%D1%85%D0%B8%D0%B7%D0%BC%D0%B0" title="Източно-западна схизма - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Източно-западна схизма" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A7%82%E0%A6%B0%E0%A7%8D%E0%A6%AC%E2%80%93%E0%A6%AA%E0%A6%B6%E0%A7%8D%E0%A6%9A%E0%A6%BF%E0%A6%AE_%E0%A6%A7%E0%A6%B0%E0%A7%8D%E0%A6%AE%E0%A6%AC%E0%A6%BF%E0%A6%9A%E0%A7%8D%E0%A6%9B%E0%A7%87%E0%A6%A6" title="পূর্ব–পশ্চিম ধর্মবিচ্ছেদ - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="পূর্ব–পশ্চিম ধর্মবিচ্ছেদ" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Skism_Korn%C3%B4g-Reter" title="Skism Kornôg-Reter - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Skism Kornôg-Reter" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Crkveni_raskol" title="Crkveni raskol - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Crkveni raskol" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%84%DB%8E%DA%A9%D8%AA%D8%B1%D8%A7%D8%B2%D8%A7%D9%86%DB%8C_%DA%AF%DB%95%D9%88%D8%B1%DB%95" title="لێکترازانی گەورە - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="لێکترازانی گەورە" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Velk%C3%A9_schizma" title="Velké schizma - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Velké schizma" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Y_Sgism_Fawr" title="Y Sgism Fawr - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Y Sgism Fawr" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Det_store_skisma_1054" title="Det store skisma 1054 - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Det store skisma 1054" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Morgenl%C3%A4ndisches_Schisma" title="Morgenländisches Schisma - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Morgenländisches Schisma" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A3%CF%87%CE%AF%CF%83%CE%BC%CE%B1_%CF%84%CE%BF%CF%85_1054" title="Σχίσμα του 1054 - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Σχίσμα του 1054" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/East%E2%80%93West_Schism" title="East–West Schism - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="East–West Schism" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Orienta_skismo" title="Orienta skismo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Orienta skismo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Cisma_de_Oriente" title="Cisma de Oriente - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Cisma de Oriente" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Suur_kirikul%C3%B5he" title="Suur kirikulõhe - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Suur kirikulõhe" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Zisma_Nagusia" title="Zisma Nagusia - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Zisma Nagusia" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AC%D8%AF%D8%A7%DB%8C%DB%8C_%D8%B4%D8%B1%D9%82_%D9%88_%D8%BA%D8%B1%D8%A8" title="جدایی شرق و غرب - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="جدایی شرق و غرب" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Suuri_skisma" title="Suuri skisma - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Suuri skisma" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Suur_kerkolaheq" title="Suur kerkolaheq - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Suur kerkolaheq" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target">Võro</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9paration_des_%C3%89glises_d%27Orient_et_d%27Occident" title="Séparation des Églises d'Orient et d'Occident - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Séparation des Églises d'Orient et d'Occident" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Eastersk_Skisma" title="Eastersk Skisma - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Eastersk Skisma" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Siosma_M%C3%B3r_1054" title="Siosma Mór 1054 - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Siosma Mór 1054" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9parasyon_di_s%C3%A9_L%C3%A9gliz_di_Oryan_%C3%A9_di_Oksidan" title="Séparasyon di sé Légliz di Oryan é di Oksidan - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Séparasyon di sé Légliz di Oryan é di Oksidan" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target">Kriyòl gwiyannen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Gran_Cisma" title="Gran Cisma - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Gran Cisma" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A4%D7%99%D7%9C%D7%95%D7%92_%D7%94%D7%9B%D7%A0%D7%A1%D7%99%D7%99%D7%94_%D7%94%D7%A0%D7%95%D7%A6%D7%A8%D7%99%D7%AA" title="פילוג הכנסייה הנוצרית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="פילוג הכנסייה הנוצרית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A7%E0%A4%BE%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%AE%E0%A4%BF%E0%A4%95_%E0%A4%AE%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%9A%E0%A5%8D%E0%A4%9B%E0%A5%87%E0%A4%A6" title="धार्मिक महाविच्छेद - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="धार्मिक महाविच्छेद" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Crkveni_raskol" title="Crkveni raskol - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Crkveni raskol" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Nagy_egyh%C3%A1zszakad%C3%A1s" title="Nagy egyházszakadás - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Nagy egyházszakadás" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D4%B1%D6%80%D5%A5%D6%82%D5%A5%D5%AC%D5%A5%D5%A1%D5%B6_%E2%80%93_%D4%B1%D6%80%D5%A5%D6%82%D5%B4%D5%BF%D5%A5%D5%A1%D5%B6_%D5%B0%D5%A5%D6%80%D5%B1%D5%B8%D6%82%D5%A1%D5%AE" title="Արեւելեան – Արեւմտեան հերձուած - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Արեւելեան – Արեւմտեան հերձուած" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target">Արեւմտահայերէն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Skisma_Timur%E2%80%93Barat" title="Skisma Timur–Barat - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Skisma Timur–Barat" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Kirkjusundrungin" title="Kirkjusundrungin - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Kirkjusundrungin" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Grande_Scisma" title="Grande Scisma - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Grande Scisma" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E6%9D%B1%E8%A5%BF%E6%95%99%E4%BC%9A%E3%81%AE%E5%88%86%E8%A3%82" title="東西教会の分裂 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="東西教会の分裂" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Iis-Wes_Skizim" title="Iis-Wes Skizim - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Iis-Wes Skizim" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target">Patois</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%93%E1%83%98%E1%83%93%E1%83%98_%E1%83%A1%E1%83%A5%E1%83%98%E1%83%96%E1%83%9B%E1%83%90" title="დიდი სქიზმა - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="დიდი სქიზმა" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B5%90%ED%9A%8C%EC%9D%98_%EB%8C%80%EB%B6%84%EC%97%B4" title="교회의 대분열 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="교회의 대분열" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Veqetana_d%C3%AAr%C3%AAn_rojhilat_%C3%BB_rojava" title="Veqetana dêrên rojhilat û rojava - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Veqetana dêrên rojhilat û rojava" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Schisma_anni_1054" title="Schisma anni 1054 - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Schisma anni 1054" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Grand_Scisma_d%27Orient" title="Grand Scisma d'Orient - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Grand Scisma d'Orient" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Did%C5%BEioji_schizma" title="Didžioji schizma - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Didžioji schizma" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Liel%C4%81_Shizma" title="Lielā Shizma - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Lielā Shizma" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mdf mw-list-item"><a href="https://mdf.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%85%D0%B8%D0%B7%D0%BC%D0%B0%D1%81%D1%8C" title="Схизмась - mordovià moksa" lang="mdf" hreflang="mdf" data-title="Схизмась" data-language-autonym="Мокшень" data-language-local-name="mordovià moksa" class="interlanguage-link-target">Мокшень</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Fisarahan%27_ny_Fiangonana_Tatsinanana_sy_Tandrefana" title="Fisarahan' ny Fiangonana Tatsinanana sy Tandrefana - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Fisarahan' ny Fiangonana Tatsinanana sy Tandrefana" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%BE%D0%BB%D0%B5%D0%BC%D0%B8%D0%BE%D1%82_%D1%80%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%BB" title="Големиот раскол - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Големиот раскол" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Perpecahan_Timur-Barat" title="Perpecahan Timur-Barat - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Perpecahan Timur-Barat" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Grande_Cisma_de_l_Ouriente" title="Grande Cisma de l Ouriente - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Grande Cisma de l Ouriente" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target">Mirandés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Greeksch_Schisma" title="Greeksch Schisma - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Greeksch Schisma" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%82%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%B5-%E0%A4%AA%E0%A4%B6%E0%A5%8D%E0%A4%9A%E0%A4%BF%E0%A4%AE_%E0%A4%B6%E0%A4%BE%E0%A4%88%E0%A4%9C%E0%A5%8D%E0%A4%AE" title="पूर्व-पश्चिम शाईज्म - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="पूर्व-पश्चिम शाईज्म" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target">नेपाल भाषा</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Oosters_Schisma" title="Oosters Schisma - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Oosters Schisma" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Det_store_skismaet" title="Det store skismaet - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Det store skismaet" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Det_store_skisma_1054" title="Det store skisma 1054 - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Det store skisma 1054" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Separacion_dei_Gl%C3%A8isas_d%27Orient_e_d%27Occident" title="Separacion dei Glèisas d'Orient e d'Occident - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Separacion dei Glèisas d'Orient e d'Occident" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Wielka_schizma_wschodnia" title="Wielka schizma wschodnia - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Wielka schizma wschodnia" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D9%81%D8%B1%D9%82%DB%82_%D8%B9%D8%B8%DB%8C%D9%85" title="تفرقۂ عظیم - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="تفرقۂ عظیم" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%AF_%D8%AE%D8%AA%DB%8C%DA%81_%D8%A7%D9%88_%D9%84%D9%88%DB%90%D8%AF%DB%8C%DA%81_%D9%88%DB%90%D8%B4" title="د ختیځ او لوېدیځ وېش - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="د ختیځ او لوېدیځ وېش" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Grande_Cisma" title="Grande Cisma - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Grande Cisma" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Marea_Schism%C4%83" title="Marea Schismă - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Marea Schismă" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D0%B7%D0%B4%D0%B5%D0%BB%D0%B5%D0%BD%D0%B8%D0%B5_%D0%9A%D0%B0%D1%82%D0%BE%D0%BB%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B9_%D0%B8_%D0%9F%D1%80%D0%B0%D0%B2%D0%BE%D1%81%D0%BB%D0%B0%D0%B2%D0%BD%D0%BE%D0%B9_%D1%86%D0%B5%D1%80%D0%BA%D0%B2%D0%B5%D0%B9" title="Разделение Католической и Православной церквей - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Разделение Католической и Православной церквей" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Scisma_Granni" title="Scisma Granni - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Scisma Granni" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/East%E2%80%93Wast_Schism" title="East–Wast Schism - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="East–Wast Schism" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Raskol_Istoka_i_Zapada" title="Raskol Istoka i Zapada - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Raskol Istoka i Zapada" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/East-West_Schism" title="East-West Schism - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="East-West Schism" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/East%E2%80%93West_Schism" title="East–West Schism - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="East–West Schism" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/V%C3%BDchodn%C3%A1_schizma" title="Východná schizma - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Východná schizma" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Vzhodni_razkol" title="Vzhodni razkol - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Vzhodni razkol" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B8_%D1%80%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%BB" title="Велики раскол - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Велики раскол" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/%C3%96stliga_schismen" title="Östliga schismen - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Östliga schismen" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Farakano_la_mwaka_1054" title="Farakano la mwaka 1054 - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Farakano la mwaka 1054" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AA%E0%AF%86%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%AE%E0%AF%8D_%E0%AE%9A%E0%AE%AE%E0%AE%AF%E0%AE%AA%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AE%BF%E0%AE%B3%E0%AE%B5%E0%AF%81" title="பெரும் சமயப்பிளவு - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="பெரும் சமயப்பிளவு" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%A8%E0%B8%B2%E0%B8%AA%E0%B8%99%E0%B9%80%E0%B8%A0%E0%B8%97%E0%B8%95%E0%B8%B0%E0%B8%A7%E0%B8%B1%E0%B8%99%E0%B8%AD%E0%B8%AD%E0%B8%81-%E0%B8%95%E0%B8%B0%E0%B8%A7%E0%B8%B1%E0%B8%99%E0%B8%95%E0%B8%81" title="ศาสนเภทตะวันออก-ตะวันตก - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ศาสนเภทตะวันออก-ตะวันตก" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Paghahating_Silangan-Kanluran" title="Paghahating Silangan-Kanluran - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Paghahating Silangan-Kanluran" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Do%C4%9Fu_ve_Bat%C4%B1_kiliselerinin_ayr%C4%B1lmas%C4%B1" title="Doğu ve Batı kiliselerinin ayrılması - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Doğu ve Batı kiliselerinin ayrılması" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%B7%D0%BA%D0%BE%D0%BB_%D0%A5%D1%80%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%8F%D0%BD%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%BE%D1%97_%D1%86%D0%B5%D1%80%D0%BA%D0%B2%D0%B8_1054" title="Розкол Християнської церкви 1054 - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Розкол Християнської церкви 1054" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D9%81%D8%B1%D9%82%DB%82_%D8%B9%D8%B8%DB%8C%D9%85" title="تفرقۂ عظیم - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="تفرقۂ عظیم" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ly_gi%C3%A1o_%C4%90%C3%B4ng%E2%80%93T%C3%A2y" title="Ly giáo Đông–Tây - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Ly giáo Đông–Tây" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Pagburublag_han_Sinirangan-Katundan" title="Pagburublag han Sinirangan-Katundan - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Pagburublag han Sinirangan-Katundan" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E4%B8%9C%E8%A5%BF%E6%95%99%E4%BC%9A%E5%A4%A7%E5%88%86%E8%A3%82" title="东西教会大分裂 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="东西教会大分裂" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%9D%B1%E8%A5%BF%E6%95%99%E6%9C%83%E5%A4%A7%E5%88%86%E8%A3%82" title="東西教會大分裂 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="東西教會大分裂" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%9F%BA%E7%9D%A3%E6%95%99%E5%A4%A7%E5%88%86%E8%A3%82" title="基督教大分裂 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="基督教大分裂" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q51648#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Gran_Cisma_d%27Orient" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Gran_Cisma_d%27Orient" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Gran_Cisma_d%27Orient">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Gran_Cisma_d%27Orient">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Gran_Cisma_d%27Orient" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Gran_Cisma_d%27Orient" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&oldid=34253242" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Gran_Cisma_d%27Orient&id=34253242&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FGran_Cisma_d%2527Orient">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FGran_Cisma_d%2527Orient">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Gran+Cisma+d%27Orient">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Gran_Cisma_d%27Orient&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:East%E2%80%93West_Schism" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q51648" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r28178455">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titlestyle{background:#ccccff}.mw-parser-output .infobox_abovestyle{background:#ccccff}.mw-parser-output .infobox_headerstyle{background:#ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle{background:#ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;background:#ccccff;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox-label{background:#eeeeee;padding-right:1.2em;width:40%;text-align:start}</style><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titlestyle" style="font-weight:bold"><a href="/wiki/Fitxer:Simpleicons_Business_calendar-with-a-clock-time-tools.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula esdeveniment"><img alt="Plantilla:Infotaula esdeveniment" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Simpleicons_Business_calendar-with-a-clock-time-tools.svg/25px-Simpleicons_Business_calendar-with-a-clock-time-tools.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Simpleicons_Business_calendar-with-a-clock-time-tools.svg/38px-Simpleicons_Business_calendar-with-a-clock-time-tools.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Simpleicons_Business_calendar-with-a-clock-time-tools.svg/50px-Simpleicons_Business_calendar-with-a-clock-time-tools.svg.png 2x" data-file-width="485" data-file-height="485" /></a>Gran Cisma d'Orient</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"></td></tr><tr class="mw-empty-elt"></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:Emblem_of_the_Papacy_SE.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/111px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png" decoding="async" width="111" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/166px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/221px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 2x" data-file-width="815" data-file-height="1105" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q51648?uselang=ca#P94" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><table align="center" style="width:auto; cellspacing:1; cellpadding:0%; border:0; margin:0; display:table;"><tbody><tr><td align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"><a href="/wiki/Fitxer:Great_Schism_1054_with_former_borders.png" class="mw-file-description" title="lang=ca"><img alt="lang=ca" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Great_Schism_1054_with_former_borders.png/234px-Great_Schism_1054_with_former_borders.png" decoding="async" width="234" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Great_Schism_1054_with_former_borders.png/350px-Great_Schism_1054_with_former_borders.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Great_Schism_1054_with_former_borders.png/467px-Great_Schism_1054_with_former_borders.png 2x" data-file-width="2000" data-file-height="2141" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q51648?uselang=ca#P242" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td> </tr><tr><td colspan="2" align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"></td></tr></tbody></table></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Tipus</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7311342" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q7311342">controvèrsia religiosa</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q65083733" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q65083733">cisma en el cristianisme</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q51648?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Data</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">juliol 1054 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q51648?uselang=ca#P585" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div style="float: left;">← <a href="/wiki/Cisma_acaci%C3%A0" title="Cisma acacià">cisma acacià</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q51648?uselang=ca#P155" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </div> <div style="float: right;"><a href="/wiki/Reforma_de_Nic%C3%B3" title="Reforma de Nicó">reforma de Nicó</a> <div style="float: right;">→</div> <a href="/wiki/Cisma_d%27Occident" title="Cisma d'Occident">Cisma d'Occident</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q51648?uselang=ca#P156" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> →</div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Religió</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Cristianisme_calcedoni" title="Cristianisme calcedoni">cristianisme calcedoni</a>, <a href="/wiki/Cristianisme_oriental" title="Cristianisme oriental">cristianisme oriental</a> i <a href="/wiki/Cristianisme_occidental" title="Cristianisme occidental">cristianisme occidental</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q51648?uselang=ca#P140" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr></tbody></table> El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la <a href="/w/index.php?title=Comuni%C3%B3_(cristianisme)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comunió (cristianisme) (encara no existeix)">comunió</a> que es va produir al segle xi entre l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a> i l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Oriental" class="mw-redirect" title="Església Ortodoxa Oriental">Església Ortodoxa Oriental</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTECrossLivingstone2005706-1">[1]</a> El <a href="/wiki/Cisma" title="Cisma">cisma</a> va ser la culminació de les diferències teològiques i polítiques que s'havien desenvolupat durant els segles precedents entre el <a href="/wiki/Cristianisme_oriental" title="Cristianisme oriental">cristianisme oriental</a> i <a href="/wiki/Cristianisme_occidental" title="Cristianisme occidental">occidental</a>. Una successió de <a href="/w/index.php?title=Difer%C3%A8ncies_eclesi%C3%A0stiques_entre_l%27esgl%C3%A8sia_ortodoxa_i_l%27esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diferències eclesiàstiques entre l'esglèsia ortodoxa i l'església catòlica (encara no existeix)">diferències eclesiàstiques</a> i <a href="/w/index.php?title=Difer%C3%A8ncies_teol%C3%B2giques_entre_l%27esgl%C3%A8sia_ortodoxa_i_l%27esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diferències teològiques entre l'esglèsia ortodoxa i l'església catòlica (encara no existeix)">disputes teològiques</a> entre l'<a href="/wiki/Orient_Grec_i_l%27Occident_Llat%C3%AD" class="mw-redirect" title="Orient Grec i l'Occident Llatí">Orient Grec i l'Occident Llatí</a> va precedir la divisió formal que es va produir el 1054.<a href="#cite_note-FOOTNOTECrossLivingstone2005706-1">[1]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTED'Agostino2008-2">[2]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEBayer2004-3">[3]</a> Entre aquestes van destacar: la <a href="/w/index.php?title=Process%C3%B3_de_l%27Esperit_Sant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Processó de l'Esperit Sant (encara no existeix)">processó de l'Esperit Sant</a> (<a href="/wiki/Filioque" title="Filioque">filioque</a>), què s'hauria d'utilitzar a l'<a href="/wiki/Eucaristia" title="Eucaristia">Eucaristia</a>, ja fos <a href="/wiki/Pa_amb_llevat" class="mw-redirect" title="Pa amb llevat">pa amb llevat</a> o <a href="/wiki/Pa_sense_llevat" title="Pa sense llevat">sense</a> <a href="#cite_note-7">[a]</a> la pretensió del <a href="/wiki/Bisbe_de_Roma" class="mw-redirect" title="Bisbe de Roma">bisbe de Roma</a> de <a href="/wiki/Jurisdicci%C3%B3_universal" title="Jurisdicció universal">jurisdicció universal</a> i el lloc de la <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_de_Constantinoble" title="Església Ortodoxa de Constantinoble">seu de Constantinoble</a> en relació amb la <a href="/wiki/Pentarquia" title="Pentarquia">pentarquia</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTELembke2010-8">[7]</a> El 1053 es va fer el primer pas del procés que va conduir a un cisma formal: les esglésies gregues del sud d'Itàlia es van veure obligades a conformar-se a les pràctiques llatines i, si alguna d'elles no ho feia, es van veure obligades a tancar.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDragani200544-9">[8]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEBihlmeyerTüchle1967102-10">[9]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEBury1923267-11">[10]</a> En represàlia, el patriarca <a href="/wiki/Miquel_I_Cerulari" class="mw-redirect" title="Miquel I Cerulari">Miquel I Cerulari</a> de Constantinoble va ordenar el tancament de totes les esglésies llatines de <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>. El 1054, el <a href="/wiki/Llegat_papal" class="mw-redirect" title="Llegat papal">llegat papal</a> enviat per <a href="/wiki/Lle%C3%B3_IX" title="Lleó IX">Lleó IX</a> va viatjar a Constantinoble amb finalitats que incloïen refusar a Cerulari el títol de «<a href="/wiki/Patriarca_ecum%C3%A8nic" class="mw-redirect" title="Patriarca ecumènic">patriarca ecumènic</a>» i insistir que reconegués la pretensió del papa de ser el cap de totes les esglésies.<a href="#cite_note-FOOTNOTECrossLivingstone2005706-1">[1]</a> Els propòsits principals de la legació papal eren buscar ajuda de l'<a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Emperador romà d'Orient">emperador romà d'Orient</a>, <a href="/wiki/Constant%C3%AD_IX_Mon%C3%B2mac" title="Constantí IX Monòmac">Constantí IX Monòmac</a>, en vista de la <a href="/wiki/Conquesta_normanda_del_sud_d%27It%C3%A0lia" class="mw-redirect" title="Conquesta normanda del sud d'Itàlia">conquesta normanda del sud d'Itàlia</a> i tractar els atacs recents de <a href="/w/index.php?title=Lle%C3%B3_d%27Ocrida&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lleó d'Ocrida (encara no existeix)">Lleó d'Ocrida</a> contra l'ús de pa sense llevat i altres costums occidentals,<a href="#cite_note-FOOTNOTESiecienski2010113-12">[11]</a> atacs que van comptar amb el suport de Cerulari. L'historiador Axel Bayer diu que la legació va ser enviada en resposta a dues cartes, una de l'emperador que buscava ajuda per organitzar una campanya militar comuna de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> i el <a href="/wiki/Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Sacre Imperi Romanogermànic">Sacre Imperi Romanogermànic</a> contra els <a href="/wiki/Normands" title="Normands">normands</a> i l'altra des de Cerulari.<a href="#cite_note-FOOTNOTEBayer200480-13">[12]</a> Sobre la negativa de Cerulari a acceptar la demanda, el líder de la legació, el cardenal <a href="/wiki/Humbert_de_Silva_Candida" title="Humbert de Silva Candida">Humbert de Silva Candida</a>, <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">OSB</a>, el va <a href="/wiki/Excomuni%C3%B3" title="Excomunió">excomunicar</a> i, a canvi, Cerulari va excomunicar Humbert i els altres llegats.<a href="#cite_note-FOOTNOTECrossLivingstone2005706-1">[1]</a> La validesa de l'acte dels llegats occidentals és dubtosa perquè el papa Lleó va morir i l'excomunió de Cerulari es va aplicar únicament als llegats personalment.<a href="#cite_note-FOOTNOTECrossLivingstone2005706-1">[1]</a> Tot i així, l'Església es va dividir en línies doctrinals, teològiques, lingüístiques, polítiques i geogràfiques, i la bretxa fonamental mai no s'ha curat, i cada banda acusava de vegades l'altra de caure en <a href="/wiki/Heretgia" title="Heretgia">heretgia</a> i d'iniciar la divisió. Les <a href="/wiki/Croades" title="Croades">croades</a> dirigides pels llatins, la <a href="/wiki/Massacre_dels_llatins" class="mw-redirect" title="Massacre dels llatins">massacre dels llatins</a> el 1182, les represàlies d'Occident en el <a href="/w/index.php?title=Saqueig_de_Tessal%C3%B2nica_el_1185&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saqueig de Tessalònica el 1185 (encara no existeix)">saqueig de Tessalònica el 1185</a>, la <a href="/wiki/Setge_de_Constantinoble_(1204)" title="Setge de Constantinoble (1204)">presa i el saqueig de Constantinoble</a> durant la <a href="/wiki/Quarta_Croada" title="Quarta Croada">Quarta Croada</a> el 1204 i la imposició dels patriarques llatins va dificultar la reconciliació.<a href="#cite_note-FOOTNOTECrossLivingstone2005706-1">[1]</a>. L'establiment de jerarquies llatines als <a href="/wiki/Estats_croats" title="Estats croats">Estats croats</a> significava que hi havia dos reclamants rivals a cadascuna de les seus patriarcals d'Antioquia, Constantinoble i Jerusalem, cosa que deixava clara l'existència del cisma.<a href="#cite_note-FOOTNOTENichols2010281-14">[13]</a> Diversos intents de reconciliació no van donar els seus fruits. El 1965, el <a href="/wiki/Papa_Pau_VI" class="mw-redirect" title="Papa Pau VI">papa Pau VI</a> i el patriarca ecumènic <a href="/wiki/Aten%C3%A0gores_(Patriarca)" class="mw-redirect" title="Atenàgores (Patriarca)">Atenàgores I</a> van anul·lar els <a href="/wiki/Anatema" title="Anatema">anatemes</a> del 1054,<a href="#cite_note-FOOTNOTECrossLivingstone2005706-1">[1]</a> tot i que aquesta anul·lació de les mesures que es van prendre contra uns quants individus era essencialment un gest de bona voluntat i no constituïa cap mena de reunió. L'absència de comunió plena entre les esglésies fins i tot s'esmenta explícitament quan el <a href="/wiki/Codi_de_Dret_Can%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Codi de Dret Canònic">Codi de Dret Canònic</a> dona permís als ministres catòlics per administrar els sagraments de la <a href="/wiki/Penit%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Penitència">penitència</a>, l'<a href="/wiki/Eucaristia" title="Eucaristia">eucaristia</a> i la <a href="/wiki/Unci%C3%B3_dels_malalts" title="Unció dels malalts">unció dels malalts</a> per demanar espontàniament a membres d'esglésies orientals com l'Església Ortodoxa Oriental. (així com les <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_ortodoxes_orientals" title="Esglésies ortodoxes orientals">esglésies ortodoxes orientals</a> i l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_P%C3%A8rsia" class="mw-redirect" title="Església de Pèrsia">església d'Orient</a>) i membres d'esglésies occidentals com l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Antiga" title="Església Catòlica Antiga">Església Catòlica Antiga</a>.<a href="#cite_note-CCEO#844-15">[14]</a> Els contactes entre les dues parts continuen. Cada any, una delegació de cadascun s'uneix a la celebració de la festa patronal de l'altre, els <a href="/wiki/Solemnitat_de_Sant_Pere_i_Sant_Pau" title="Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau">sants Pere i Pau</a> (29 de juny) per <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Roma</a> i <a href="/wiki/Dia_de_Sant_Andreu" title="Dia de Sant Andreu">Sant Andreu</a> (30 de novembre) per Constantinoble, i hi ha hagut diverses visites del cap de cadascuna a l'altra. Els esforços dels patriarques ecumènics cap a la reconciliació amb l'Església catòlica han estat sovint objectiu de fortes crítiques per part d'altres companys ortodoxos.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAnon.2001149-16">[15]</a> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Diferències_subjacents_al_cisma">Diferències subjacents al cisma</h2>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Diferències subjacents al cisma">modifica</a>]</div> Jaroslav Pelikan subratlla que «si bé el cisma Orient-Occident va sorgir en gran part de la discòrdia política i eclesiàstica, aquesta discòrdia també reflectia diferències teològiques bàsiques». Pelikan argumenta a més que els antagonistes del segle xi van exagerar de manera inapropiada les seves diferències teològiques, mentre que els historiadors moderns tendeixen a minimitzar-les. Pelikan afirma que els documents d'aquella època evidencien les «profunditats d'alienació intel·lectual que s'havien desenvolupat entre les dues parts de la cristiandat». Tot i que les dues parts eren tècnicament més culpables de cisma que d'heretgia, sovint es van acusar mútuament d'al·legacions de blasfèmia. Pelikan descriu gran part de la disputa com a «diferències regionals en usos i costums», algunes de les quals eren adiàfores (és a dir, ni correctes ni incorrectes). Malgrat això, segueix dient que mentre que en principi era senzill acceptar l'existència de l'adiàfora, a la pràctica era difícil distingir costums que eren innòcuament adiafòrics dels que realment tenien implicacions doctrinals.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPelikan1971170-17">[16]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Disputes_eclesiològiques">Disputes eclesiològiques</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Disputes eclesiològiques">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Eclesiologia" title="Eclesiologia">Eclesiologia</a></div> Philip Sherrard, teòleg ortodox, afirma que la causa subjacent del cisma Orient-Occident va ser i continua sent «el xoc d'aquestes dues eclesiologies fonamentalment irreconciliables». Roger Haight caracteritza la qüestió de l'autoritat episcopal a l'Església com a «aguda» amb les «posicions relatives de Roma i Constantinoble una font recurrent de tensió». Haight caracteritza la diferència en les eclesiologies com «el contrast entre un papa amb jurisdicció universal i una combinació de la superestructura patriarcal amb una eclesiologia de comunió episcopal i sinodal anàloga a la que es troba a <a href="/wiki/Cebri%C3%A0_de_Cartago" title="Cebrià de Cartago">Cebrià</a>».<a href="#cite_note-FOOTNOTEHaight2004289-18">[17]</a> No obstant això, <a href="/w/index.php?title=Nicholas_Afansiev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicholas Afansiev (encara no existeix)">Nicholas Afansiev</a> ha criticat tant les esglésies catòlica com les ortodoxes per «subscriure l'eclesiologia universal de Sant Cebrià de Cartago segons la qual només pot existir una església veritable i universal».<a href="#cite_note-FOOTNOTEDoyleFurryBazzell2012311-19">[18]</a> Un altre punt de controvèrsia va ser el <a href="/w/index.php?title=Celibat_clerical&action=edit&redlink=1" class="new" title="Celibat clerical (encara no existeix)">celibat entre els sacerdots occidentals</a> (tant monàstics com parroquials), a diferència de la disciplina oriental segons la qual els rectors podien ser homes casats. Tot i això, l'església llatina sempre ha tingut alguns sacerdots casats legalment. Són una petita minoria des del segle xii. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Estructura_eclesiològica">Estructura eclesiològica</h4>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Estructura eclesiològica">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Primacia_del_bisbe_de_Roma" title="Primacia del bisbe de Roma">Primacia del bisbe de Roma</a> i <a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_de_l%27esgl%C3%A9sia_ortodoxa" title="Organització de l'església ortodoxa">Organització de l'església ortodoxa</a></div> Hi ha diverses eclesiologies diferents: «eclesiologia de comunió», «eclesiologia eucarística», «eclesiologia baptismal», «eclesiologia trinitària», «teologia querigmàtica».<a href="#cite_note-FOOTNOTEMillet201043-44-20">[19]</a> Altres eclesiologies són la «jerarquitzada-institucional» i l'«orgànica-mística»,<a href="#cite_note-FOOTNOTEVolf199842-21">[20]</a> i la «congregacionalista».<a href="#cite_note-FOOTNOTEVolf199844-22">[21]</a> Les esglésies orientals van mantenir la idea que cada <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi" title="Diòcesi">ciutat-església local</a> amb el seu <a href="/wiki/Bisbe" title="Bisbe">bisbe</a>, <a href="/wiki/Prevere" title="Prevere">preveres</a>, <a href="/wiki/Diaca" title="Diaca">diaques</a> i persones que celebraven l'<a href="/wiki/Eucaristia" title="Eucaristia">eucaristia</a> constituïa tota l'església. En aquesta visió anomenada eclesiologia eucarística (o més recentment eclesiologia hologràfica), cada bisbe és el successor de <a href="/wiki/Sim%C3%B3_Pere" class="mw-redirect" title="Simó Pere">Sant Pere</a> a la seva església («l'Església»), i les esglésies formen el que <a href="/wiki/Eusebi_de_Cesarea" title="Eusebi de Cesarea">Eusebi</a> va anomenar una unió comuna d'esglésies. Això implicava que tots els bisbes eren ontològicament iguals, tot i que funcionalment a determinats bisbes se'ls podia concedir privilegis especials per altres bisbes i servir de <a href="/wiki/Metropolit%C3%A0" title="Metropolità">metropolitans</a>, <a href="/wiki/Arquebisbes" class="mw-redirect" title="Arquebisbes">arquebisbes</a> o <a href="/wiki/Patriarca" title="Patriarca">patriarques</a>. Dins de l'Imperi Romà, des de l'època de Constantí fins a la caiguda de l'imperi el 1453, l'eclesiologia universal, més que eucarística, es va convertir en el principi operatiu.<a href="#cite_note-FOOTNOTECleenewerck2007107-108,_209--23">[22]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFerencz200621-22-24">[23]</a> Va prevaler la visió que, "quan l'Imperi Romà es va convertir en cristià, s'havia assolit l'ordre mundial perfecte volgut per Déu: un imperi universal era sobirà i amb ell era l'única església universal".<a href="#cite_note-FOOTNOTEBecchioSchadé2006§8-25">[24]</a> Al principi, l'eclesiologia de l'Església romana era universal, amb la idea que l'Església era un organisme mundial amb un centre nomenat divinament (no funcionalment): l'Església / Bisbe de Roma. Aquests dos punts de vista segueixen presents a l'ortodòxia oriental i al catolicisme moderns i es poden veure com a causes fonamentals dels cismes i del Gran Cisma entre Orient i Occident. "L'Església Ortodoxa no accepta la doctrina de l'autoritat papal establerta al <a href="/wiki/I_Concili_Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="I Concili Vaticà">Concili Vaticà de 1870</a> i ensenyada avui a l'Església Catòlica."<a href="#cite_note-FOOTNOTEWare196327-26">[25]</a> L'Església Ortodoxa sempre ha mantingut la posició original de <a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7legialitat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·legialitat (encara no existeix)">col·legialitat</a> dels bisbes, cosa que fa que l'estructura de l'església sigui més propera a una <a href="/wiki/Confederaci%C3%B3" title="Confederació">confederació</a>. Els ortodoxos tenen <a href="/wiki/S%C3%ADnode" title="Sínode">sínodes</a> on es reuneixen les màximes autoritats de cada comunitat de l'Església, però, a diferència de l'Església Catòlica, cap individu o figura central té l'última <a href="/wiki/Infal%C2%B7libilitat_papal" class="mw-redirect" title="Infal·libilitat papal">paraula absoluta i infal·lible</a> sobre la doctrina de l'Església. A la pràctica, això de vegades ha provocat divisions entre les esglésies ortodoxes gregues, russes, búlgares i ucraïneses, ja que cap autoritat central no pot actuar com a àrbitre en diverses disputes internes. A partir de la segona meitat del segle xx, l'eclesiologia eucarística és confirmada pels teòlegs catòlics. <a href="/wiki/Henri_de_Lubac" title="Henri de Lubac">Henri de Lubac</a> escriu: "L'Església, com l'eucaristia, és un misteri d'unitat, el mateix misteri i amb riqueses inesgotables. Tots dos són el cos de Crist, el mateix cos."<a href="#cite_note-FOOTNOTEMcPartlan1995xv-27">[26]</a> <a href="/wiki/Joseph_Ratzinger" class="mw-redirect" title="Joseph Ratzinger">Joseph Ratzinger</a> anomena l'eclesiologia eucarística "el veritable nucli de l'ensenyament sobre la creu del <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_II" title="Concili Vaticà II">Vaticà II</a>".<a href="#cite_note-FOOTNOTEVolf199842-21">[20]</a> Segons Ratzinger, l'única església de Déu no existeix d'una altra manera que a les diverses congregacions locals individuals.<a href="#cite_note-FOOTNOTEVolf199843-28">[27]</a> En aquestes, l'eucaristia se celebra en unió amb l'Església arreu.<a href="#cite_note-FOOTNOTEGaruti200466Note_276-29">[28]</a> L'eclesiologia eucarística va portar el concili a "afirmar la importància teològica de l'església local. Si cada celebració de l'eucaristia no és només una qüestió de la presència sacramental de Crist a l'altar, sinó també de la seva presència eclesial a la comunitat reunida, llavors cada església eucarística local ha de ser més que un subconjunt de l'església universal; ha de ser el cos de Crist "en aquest lloc".<a href="#cite_note-FOOTNOTEGaillardetz200646-30">[29]</a> La dimensió eclesiològica del cisma Orient-Occident gira al voltant de l'autoritat dels bisbes dins de les seves diòcesis<a href="#cite_note-FOOTNOTECleenewerck200722-31">[30]</a> i les línies d'autoritat entre els bisbes de diferents diòcesis. És freqüent que els catòlics insisteixin en la <a href="/wiki/Primacia_papal" class="mw-redirect" title="Primacia papal">primacia de l'autoritat romana i papal</a> basada en escrits patrístics i documents conciliars.<a href="#cite_note-FOOTNOTEShaw200040-32">[31]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Privilegi_i_autoritat_papals">Privilegi i autoritat papals</h4>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Privilegi i autoritat papals">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Pseudo-Isidor" class="mw-redirect" title="Pseudo-Isidor">Pseudo-Isidor</a> i <a href="/wiki/Donaci%C3%B3_de_Constant%C3%AD" title="Donació de Constantí">Donació de Constantí</a></div> Els ensenyaments oficials actuals de l'Església catòlica sobre el privilegi i el poder papals que són inacceptables per a les esglésies ortodoxes orientals són el dogma de la <a href="/wiki/Infabil%C2%B7litat_papal" class="mw-redirect" title="Infabil·litat papal">infal·libilitat del papa</a> quan es parla oficialment “des de la càtedra de Pere (ex cathedra Petri)” sobre qüestions de fe i moral que s'han de celebrar per tota l'Església, de manera que aquestes definicions siguin irreformables "per si mateixes, i no pel consentiment de l'Església" (ex sese et non-ex consensu ecclesiae)<a href="#cite_note-VaticanI-33">[32]</a> i tinguin un caràcter vinculant per a tots els cristians (catòlics) de la món; la jurisdicció episcopal directa del papa sobre tots els cristians (catòlics) del món; l'autoritat del papa per nomenar (i també per destituir) els bisbes de totes les esglésies cristianes (catòliques) excepte al territori d'un patriarcat;<a href="#cite_note-CCEO#181-34">[33]</a> i l'afirmació que la legitimitat i l'autoritat de tots els bisbes cristians (catòlics) del món es deriven de la seva unió amb la seu romana i el seu bisbe, el Pontífex Suprem, l'únic successor de Pere i vicari de Crist a la terra. El principal dels temes eclesiàstics que separen les dues esglésies és el significat de la primacia papal dins de qualsevol futura església unificada. Els ortodoxos insisteixen que hauria de ser una "primacia de l'honor" i no una "primacia de l'autoritat",<a href="#cite_note-FOOTNOTEWare1963-35">[34]</a> mentre que els catòlics consideren que el paper del pontífex és necessari per al seu exercici de poder i autoritat, la forma exacta de la qual és oberta a la discussió amb altres cristians.<a href="#cite_note-37">[b]</a> Segons la creença ortodoxa, la prova de la catolicitat és l'adhesió a l'autoritat de les <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Escriptures</a> i després per la Santa Tradició de l'Església. No es defineix per l'adhesió a qualsevol seu particular. És la posició de l'Església Ortodoxa que mai no ha acceptat el papa com a líder de dret de tota l'Església. Referint-se a Ignasi d'Antioquia,<a href="#cite_note-FOOTNOTEIgnatius_of_Antioch1846116-38">[36]</a> Carlton diu: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Contràriament a l'opinió popular, la paraula catòlic no significa "universal"; significa "sencer, complet, sense falta de res". ... Així, confessar que l'Església és catòlica és dir que posseeix la plenitud de la fe cristiana. Dir, però, que els ortodoxos i Roma constitueixen dos pulmons de la mateixa Església és negar que qualsevol Església per separat sigui catòlica en qualsevol sentit significatiu del terme. Això no només és contrari a l'ensenyament de l'ortodòxia, sinó que és absolutament contrari a l'ensenyament de l'Església Catòlica Romana, que es considerava veritablement catòlica. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> L'església és a la imatge de la <a href="/wiki/Sant%C3%ADssima_Trinitat" title="Santíssima Trinitat">Trinitat</a><a href="#cite_note-FOOTNOTELossky1976176-39">[37]</a> i reflecteix la realitat de l'Encarnació. <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">El cos de Crist ha de ser sempre igual a si mateix ... L'església local que manifesta el cos de Crist no es pot subsumir en cap organització o col·lectivitat més gran que el faci més catòlic i més unitari, per la simple raó que el principi de catolicitat total i la unitat total ja hi és intrínseca. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Problemes_teològics">Problemes teològics</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Problemes teològics">modifica</a>]</div> La política <a href="/wiki/Iconocl%C3%A0stia" title="Iconoclàstia">iconoclasta</a> aplicada per una sèrie de decrets de l'emperador <a href="/wiki/Lle%C3%B3_III_l%27Is%C3%A0uric" title="Lleó III l'Isàuric">Lleó III l'Isàuric</a> entre 726 i 729 es va resistir a Occident, donant lloc a friccions que van acabar el 787, quan el <a href="/wiki/Segon_Concili_de_Nicea" title="Segon Concili de Nicea">Segon Concili de Nicea</a> va reafirmar que les imatges han de ser venerades però no adorades. El <a href="/wiki/Libri_Carolini" title="Libri Carolini">Libri Carolini</a>, encarregat per <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a>, criticada el que és una traducció defectuosa va donar com la decisió del concili, però les seves objeccions van ser refutades pel <a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_I" class="mw-redirect" title="Papa Adrià I">papa Adrià I</a>. Des de la perspectiva de l'Església catòlica, les qüestions eclesiològiques són fonamentals, motiu pel qual caracteritzen la divisió entre les dues esglésies com un cisma. Segons la seva opinió, els ortodoxos orientals són molt propers a ells en teologia i l'Església catòlica no considera que les creences ortodoxes siguin herètiques. Tanmateix, des de la perspectiva dels teòlegs ortodoxos, hi ha qüestions teològiques que són molt més profundes que la simple teologia al voltant de la primacia del Papa. De fet, a diferència dels catòlics, que generalment no consideren els ortodoxos com a heretges i parlen sobre el "cisma oriental",<a href="#cite_note-FOOTNOTEFortescue1912-40">[38]</a> alguns destacats teòlegs ortodoxos consideren que l'Església catòlica és herètica sobre qüestions doctrinals fonamentals de la teologia, com ara <a href="/wiki/Filioque" title="Filioque">Filioque</a>. Aquestes qüestions tenen una llarga història, tal com es pot veure en les obres del segle xi del teòleg ortodox i sant <a href="/wiki/Nicetes_Pectorat" title="Nicetes Pectorat">Nicetes Pectorat</a>. També a l'Església catòlica es poden trobar alguns escriptors que parlen pejorativament de l'Església Ortodoxa Oriental i de la seva teologia, però aquests escriptors són marginals.<a href="#cite_note-Guimarães-41">[39]</a> La visió oficial de l'Església catòlica és la que s'expressa en el decret <a href="/w/index.php?title=Unitatis_redintegratio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Unitatis redintegratio (encara no existeix)">Unitatis redintegratio</a> del <a href="/wiki/Vatic%C3%A0_II" class="mw-redirect" title="Vaticà II">Vaticà II</a>: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">En l'estudi de la revelació, Orient i Occident han seguit diferents mètodes i han desenvolupat de manera diferent la seva comprensió i confessió de la veritat de Déu. No és sorprenent, doncs, que de tant en tant una tradició s'hagi apropat a l'apreciació total d'alguns aspectes d'un misteri revelador que l'altra o l'hagi expressat amb més avantatge. En aquests casos, aquestes diverses expressions teològiques s'han de considerar sovint com a complementàries i no conflictives. Pel que fa a les autèntiques tradicions teològiques de l'Església oriental, hem de reconèixer l'admirable manera en què tenen les seves arrels a la Sagrada Escriptura i com es nodreixen i s'expressen en la vida de la litúrgia. També proven de la tradició viva dels apòstols i de les obres dels pares i dels escriptors espirituals de les esglésies orientals. Així, promouen un bon ordenament de la vida cristiana i, de fet, aplanen el camí cap a una visió completa de la veritat cristiana.<a href="#cite_note-Unitatis_Redintegratio-42">[40]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Trinitat">Trinitat</h4>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Trinitat">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Filioque" title="Filioque">Filioque</a></div> Tot i que les esglésies occidentals no consideren radicalment diferent la comprensió oriental i occidental de la <a href="/w/index.php?title=Sant%C3%ADssima_Trinita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santíssima Trinita (encara no existeix)">Trinitat</a>, teòlegs orientals com <a href="/w/index.php?title=John_Romanides&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Romanides (encara no existeix)">John Romanides</a> i Michael Pomazansky argumenten que la clàusula Filioque és simptomàtica d'un defecte fatal en la comprensió occidental, que atribueixen al influència d'<a href="/wiki/Agust%C3%AD_d%27Hipona" title="Agustí d'Hipona">Agustí d'Hipona</a> i, per extensió, a la de <a href="/wiki/Tom%C3%A0s_d%27Aquino" title="Tomàs d'Aquino">Tomàs d'Aquino</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPomazansky198414[http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P14.HTM_On_the_procession_of_the_Holy_Spirit]-43">[41]</a><a href="#cite_note-Romanides_Filioque-44">[42]</a><a href="#cite_note-Franks-45">[43]</a> Filioque, llatí per a "i (de) el Fill", es va afegir al cristianisme occidental al text llatí del <a href="/wiki/Credo_Niceno-Constantinopolit%C3%A0" class="mw-redirect" title="Credo Niceno-Constantinopolità">Credo Niceno-Constantinopolità</a>, que també varia del text grec original en tenir la frase addicional Deum de Deo (Déu de Déu)<a href="#cite_note-FOOTNOTEBindley198078-46">[44]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff187724§_8._The_Nicene_Creed-47">[45]</a> i en utilitzar el singular "Crec" (llatí, Credo, grec Πιστεύω) en lloc de l'original "Creiem" (grec Πιστεύομεν),<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff187724§_8._The_Nicene_Creed-47">[45]</a> que conserva l'<a href="/wiki/Ortod%C3%B2xia_oriental" class="mw-redirect" title="Ortodòxia oriental">ortodòxia oriental</a>.<a href="#cite_note-52">[c]</a> L'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ass%C3%ADria_Oriental" title="Església Assíria Oriental">Església Assíria Oriental</a>, que no està en comunió ni amb l'església ortodoxa oriental ni amb l'ortodòxia oriental, utilitza "Creiem".<a href="#cite_note-assyrianchurch.org.au-53">[50]</a> La Filioque afirma que l'<a href="/wiki/Esperit_Sant_en_el_cristianisme" title="Esperit Sant en el cristianisme">Esperit Sant</a> procedeix del Fill i del Pare, una doctrina acceptada per l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església catòlica">Església catòlica</a>,<a href="#cite_note-FOOTNOTECatholic_Church199465para_246-54">[51]</a> per l'<a href="/wiki/Anglicanisme" title="Anglicanisme">anglicanisme</a><a href="#cite_note-victorianweb.org-55">[52]</a> i per les <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">esglésies protestants</a> en general general.<a href="#cite_note-59">[d]</a>. Els cristians d'aquests grups l'inclouen generalment quan reciten el Credo Niceno. No obstant això, aquests grups reconeixen que Filioque no forma part del text original establert al <a href="/wiki/Primer_Concili_de_Constantinoble" title="Primer Concili de Constantinoble">Primer Concili de Constantinoble</a> el 381,<a href="#cite_note-FOOTNOTECatholic_Church199465para_247-60">[56]</a> i no exigeixen que altres també l'utilitzin quan diuen el Credo.<a href="#cite_note-kaldu.org-61">[57]</a> De fet, l'Església catòlica no afegeix la frase corresponent a Filioque (καὶ τοῦ Υἱοῦ) al text grec del Credo, fins i tot en la <a href="/wiki/Lit%C3%BArgia" title="Litúrgia">litúrgia</a> per als catòlics de <a href="/wiki/Ritu_llat%C3%AD" class="mw-redirect" title="Ritu llatí">ritu llatí</a>.<a href="#cite_note-PCPCU-62">[58]</a> Al <a href="/w/index.php?title=Quart_Concili_de_Constantinoble&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quart Concili de Constantinoble (encara no existeix)">Concili de Constantinoble de 879–880</a>, l'Església Ortodoxa Oriental va anatematitzar la frase Filioque, "com a novetat i augment del Credo", i en la seva encíclica de 1848 els patriarques orientals en van parlar com una heretgia.<a href="#cite_note-encyc1848-63">[59]</a> Va ser qualificat com a tal per alguns sants de l'Església Ortodoxa Oriental, inclosos <a href="/wiki/Foci_I_de_Constantinoble" title="Foci I de Constantinoble">Foci I de Constantinoble</a>, <a href="/wiki/Marc_d%27Efes" class="mw-redirect" title="Marc d'Efes">Marc d'Efes</a> i <a href="/wiki/Gregori_Palamas" class="mw-redirect" title="Gregori Palamas">Gregori Palamas</a>, que han estat anomenats els tres pilars de l'ortodòxia. L'església oriental creu que, mitjançant l'església occidental, la inserció unilateral deFilioque(sense consultar ni celebrar concili amb l'Est) al Credo, que l'Església occidental va trencar la comunió amb l'Est.<a href="#cite_note-r1-64">[60]</a> Teòlegs ortodoxos com <a href="/wiki/Vladimir_Lossky" class="mw-redirect" title="Vladimir Lossky">Vladimir Lossky</a> critiquen el focus de la teologia occidental de Déu en "Déu en essència no creada" com a equivocat, que segons ell és una expressió <a href="/wiki/Modalisme" title="Modalisme">modalista</a> i, per tant, especulativa de Déu que és indicativa de l'heretgia <a href="/w/index.php?title=Sabel%C2%B7lianisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sabel·lianisme (encara no existeix)">sabelliana</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTELossky1976-65">[61]</a> El teòleg ortodox <a href="/w/index.php?title=Michael_Pomazansky&action=edit&redlink=1" class="new" title="Michael Pomazansky (encara no existeix)">Michael Pomazansky</a> argumenta que, perquè l'Esperit Sant procedeixi del Pare i del Fill del Credo, haurien d'haver-hi dues fonts en la divinitat (doble processó), mentre que en el Déu únic es pot només sigui una font de divinitat, que és la hipòstasi del Pare de la Trinitat, no l'essència de Déu per se.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPomazansky198414[http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P14.HTM_On_the_procession_of_the_Holy_Spirit]-43">[41]</a> En canvi, el bisbe Kallistos Ware suggereix que el problema es troba més en l'àmbit de la semàntica que de les diferències doctrinals bàsiques: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La controvèrsia Filioque que ens ha separat durant tants segles és més que un simple tecnicisme, però no és insoluble. Qualificant la ferma posició que vaig adoptar quan vaig escriure L'Església Ortodoxa fa vint anys, ara crec, després d'estudiar més, que el problema està més en l'àmbit de la semàntica que en les diferències doctrinals bàsiques. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div>. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Experiència_de_Déu_versus_escolàstica">Experiència de Déu versus escolàstica</h4>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Experiència de Déu versus escolàstica">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Hesicasme" title="Hesicasme">Hesicasme</a></div> Lossky argumenta que la diferència entre Orient i Occident es deu a l'ús que fa l'Església Catòlica de la filosofia metafísica (i l'escolàstica) pagana en lloc de l'experiència real de Déu anomenada teoria, per validar els dogmes teològics del cristianisme catòlic. Per aquest motiu, Lossky afirma que els ortodoxos orientals i els catòlics s'han convertit en "homes diferents".<a href="#cite_note-FOOTNOTELossky197621-66">[62]</a> Altres teòlegs ortodoxos orientals com Romanides <a href="#cite_note-Franks-45">[43]</a> i <a href="/w/index.php?title=Hierotheos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hierotheos (encara no existeix)">Hierotheos</a>, metropolità de <a href="/w/index.php?title=Nafpaktos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nafpaktos (encara no existeix)">Nafpaktos</a> han fet pronunciaments similars.<a href="#cite_note-FOOTNOTEVlachos1994Ch.VI-67">[63]</a>Segons els ensenyaments ortodoxos, la teoria es pot aconseguir mitjançant pràctiques ascètiques com l'hesicisme, que va ser condemnat com a heretgia per <a href="/wiki/Barlaam_de_Seminara" title="Barlaam de Seminara">Barlaam de Seminara</a>. Els teòlegs ortodoxos acusen que, a diferència de la <a href="/w/index.php?title=Teologia_ortodoxa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teologia ortodoxa (encara no existeix)">teologia ortodoxa</a>, la teologia occidental es basa en un discurs filosòfic que redueix la humanitat i la natura a conceptes mecànics freds.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPomazansky19842[http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P2N.HTM_Philosophy_and_Theology]-68">[64]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">El catolicisme romà racionalitza fins i tot el sagrament de l'Eucaristia: interpreta l'acció espiritual com a purament material i desacredita el sagrament fins a tal punt que esdevé, al seu parer, una mena de miracle atomista. L'Església ortodoxa no té teoria metafísica de la transsubstanciació, i no hi ha necessitat d'aquesta teoria. Crist és el Senyor dels elements i està en el seu poder fer-ho perquè «totes les coses, sense canviar la seva substància física», puguin convertir-se en el seu cos. El cos de Crist a l'eucaristia no és carn física. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Els teòlegs ortodoxos argumenten que la ment (raó, racionalitat) és el focus de la teologia occidental, mentre que, en la teologia oriental, la ment s'ha de posar al cor, de manera que s'uneixen al que s'anomena nous; aquesta unitat com a cor és el focus del cristianisme ortodox oriental<a href="#cite_note-acrod.org-69">[65]</a> que implica la incessant <a href="/wiki/Preg%C3%A0ria_del_cor" class="mw-redirect" title="Pregària del cor">pregària del cor</a>. En la teologia ortodoxa, en les tradicions <a href="/wiki/Ascetisme" title="Ascetisme">ascètiques</a> orientals un dels objectius de la pràctica ascètica és obtenir sobrietat de consciència, despertar (<a href="/w/index.php?title=Nepsis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nepsis (encara no existeix)">nepsis</a>). Per a la humanitat s'aconsegueix amb la curació de tota la persona anomenada <a href="/wiki/%C3%80nima" title="Ànima">ànima</a> o cor. Quan el cor d'una persona es concilia amb la seva ment, això es coneix com una curació del nou o “ull, focus del cor o ànima”.<a href="#cite_note-Neptic_Monasticism-70">[66]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEVlachos1994Ch._III-71">[67]</a> Part d'aquest procés és la curació i la reconciliació de la <a href="/wiki/Ra%C3%B3" title="Raó">raó</a> de la humanitat que es diu logos o dianoia amb el cor o l'ànima.<a href="#cite_note-FOOTNOTERomanides200819-23-72">[68]</a> Tot i que l'esperit i el cos de la humanitat són energies vivificades per l'ànima, l'ortodòxia ensenya que el pecat, el sofriment i la pena de l'home són causats pel fet que el seu cor i la seva ment siguin una dualitat i estiguen en conflicte.<a href="#cite_note-FOOTNOTEVlachos1994Ch._III-71">[67]</a> Segons la teologia ortodoxa, la manca decomprensió <a href="/wiki/No%C3%A8tica" title="Noètica">noètica</a> (malaltia) no pot ser ni eludida ni satisfeta pel pensament racional o discursiu (és a dir, <a href="/wiki/Sistematitzaci%C3%B3_a_Romania" title="Sistematització a Romania">sistematització</a>)<a href="#cite_note-Neptic_Monasticism-70">[66]</a> i negar les necessitats del cor humà (una expressió més occidental seria les necessitats de l'ànima) provoca diverses manifestacions negatives o destructives com l'addicció, l'ateisme i els pensaments malignes, etc.<a href="#cite_note-FOOTNOTERomanides1983[http://romanity.org/htm/rom.19.en.jesus_christ_the_life_of_the_world.01.htm#s3_232]-73">[69]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEVlachos1993[https://web.archive.org/web/20090326044427/http://www.pelagia.org/htm/b05.en.the_illness_and_cure_of_the_soul.02.htm#Fall_The_Fall_of_man]-74">[70]</a> Un nou netejat, curat o restaurat crea la condició de <a href="/w/index.php?title=Sobrietat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sobrietat (encara no existeix)">sobrietat</a> o nepsis de la ment. <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Llum_no_creada">Llum no creada</h5>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Llum no creada">modifica</a>]</div> Els teòlegs ortodoxos afirmen que la divisió teològica d'Orient i d'Occident va culminar en un conflicte teològic directe conegut com la <a href="/w/index.php?title=Controv%C3%A8rsia_hesicasta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Controvèrsia hesicasta (encara no existeix)">controvèrsia hesicasta</a> durant diversos concilis de Constantinoble entre 1341 i 1351. Argumenten que aquesta controvèrsia va posar de manifest el fort contrast entre el que l'Església catòlica abraça com dogma teològic adequat (o ortodox) i com es valida la teologia i què es considera teologia vàlida pels ortodoxos orientals. L'essència del desacord és que a Orient una persona no pot ser un veritable teòleg ni ensenyar el coneixement de Déu sense haver experimentat Déu, tal com es defineix com la visió de Déu (theoria). Al centre de la qüestió hi havia l'ensenyament de les <a href="/w/index.php?title=Distincions_Ess%C3%A8ncia-Energia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Distincions Essència-Energia (encara no existeix)">distincions Essència-Energia</a> (que afirma que, tot i que la creació mai no pot conèixer l'essència no creada de Déu, pot conèixer les seves energies no creades) per Gregory Palamas. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_pecat_original,_el_lliure_albir_i_la_Immaculada_Concepció">El pecat original, el lliure albir i la Immaculada Concepció</h4>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: El pecat original, el lliure albir i la Immaculada Concepció">modifica</a>]</div> Cap escriptor catòlic ni ortodox abans de mitjans del segle xx no va afirmar mai que els catòlics i els ortodoxos tinguessin una comprensió diferent del pecat original. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_doctrina_del_pecat_original_d'Agustí">La doctrina del pecat original d'Agustí</h4>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: La doctrina del pecat original d'Agustí">modifica</a>]</div> Alguns polemistes ortodoxos orientals afirmen que els ortodoxos no accepten l'ensenyament del <a href="/wiki/Pecat_original" title="Pecat original">pecat original</a> d'<a href="/wiki/Agust%C3%AD_d%27Hipona" title="Agustí d'Hipona">Agustí</a>. La seva interpretació del <a href="/w/index.php?title=Pecat_ancestral&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pecat ancestral (encara no existeix)">pecat ancestral</a> també es rebutja a Orient. Tampoc no s'accepta tot l'ensenyament d'Agustí a Occident.<a href="#cite_note-Neuro-75">[71]</a> L'Església catòlica rebutja el <a href="/w/index.php?title=Traducianisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Traducianisme (encara no existeix)">traducianisme</a> i afirma el <a href="/wiki/Creacionisme" title="Creacionisme">creacionisme</a>. El seu ensenyament sobre el pecat original es basa en gran manera en el de Agustí, però no és idèntic, i s'oposa a la interpretació d'Agustí avançada per <a href="/wiki/Mart%C3%AD_Luter" title="Martí Luter">Martí Luter</a> i <a href="/wiki/Joan_Calv%C3%AD" class="mw-redirect" title="Joan Calví">Joan Calví</a>. El seu ensenyament s'allunya de les idees d'Agustí en alguns aspectes.<a href="#cite_note-Neuro-75">[71]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEHughesn.d.-76">[72]</a> Una altra visió ortodoxa és expressada per <a href="/w/index.php?title=Christos_Yannaras&action=edit&redlink=1" class="new" title="Christos Yannaras (encara no existeix)">Christos Yannaras</a>, que va descriure Agustí com "la font de tota distorsió i alteració de la veritat de l'Església a Occident".<a href="#cite_note-FOOTNOTEGiannaras1984151-77">[73]</a> Aquesta visió és poc històrica. De fet, l'ensenyament d'Agustí sobre el pecat original va ser afirmat solemnement pel Concili ecumènic d'Efes,<a href="#cite_note-78">[74]</a><a href="#cite_note-79">[75]</a> i el <a href="/wiki/Segon_Concili_de_Constantinoble" class="mw-redirect" title="Segon Concili de Constantinoble">Segon Concili ecumènic de Constantinoble</a> va numerar Sant Agustí entre els grans doctors de l'Església ortodoxa, al costat d'<a href="/wiki/Atanasi_d%27Alexandria" title="Atanasi d'Alexandria">Atanasi d'Alexandria</a>, <a href="/wiki/Hilari_de_Poitiers" title="Hilari de Poitiers">Hilari de Poitiers</a>, <a href="/wiki/Basili_de_Cesarea" title="Basili de Cesarea">Basili de Cesarea</a>, <a href="/wiki/Gregori_de_Nazianz" title="Gregori de Nazianz">Gregori de Nazianz</a>, <a href="/wiki/Gregori_de_Nazianz" title="Gregori de Nazianz">Gregori de Nazianz</a>, <a href="/wiki/Ambr%C3%B2s_de_Mil%C3%A0" title="Ambròs de Milà">Ambròs de Milà</a>, <a href="/wiki/Te%C3%B2fil" class="mw-disambig" title="Teòfil">Teòfil</a>, <a href="/wiki/Joan_Cris%C3%B2stom" title="Joan Crisòstom">Joan Crisòstom</a>, <a href="/wiki/Ciril_d%27Alexandria" title="Ciril d'Alexandria">Ciril d'Alexandria</a> i <a href="/wiki/Lle%C3%B3_el_Gran" class="mw-redirect" title="Lleó el Gran">Lleó el Gran</a>.<a href="#cite_note-80">[76]</a> La negació tardana i moderna per part d'alguns escriptors ortodoxos de l'ensenyament suposadament "occidental" sobre el pecat original és considerada per alguns ortodoxos tradicionalistes com una forma de modernisme.<a href="#cite_note-81">[77]</a><a href="#cite_note-82">[78]</a> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Ensenyament_ortodox_sobre_el_pecat_original">Ensenyament ortodox sobre el pecat original</h5>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Ensenyament ortodox sobre el pecat original">modifica</a>]</div> El que accepta l'Església Ortodoxa Oriental és que el pecat ancestral va corrompre la seva existència (els seus cossos i el seu entorn) en què cada persona neix i, per tant, naixem en una existència corrompuda (pel pecat ancestral d'<a href="/wiki/Adam" title="Adam">Adam</a> i <a href="/wiki/Eva" title="Eva">Eva</a>)<a href="#cite_note-FOOTNOTERōmanidēsGabriel20028-83">[79]</a> i que " el pecat original és hereditari. No va quedar només el d'Adam i Eva. A mesura que la vida passa d'ells a tots els seus descendents, també ho fa el pecat original. Tots participem en el pecat original perquè tots descendim del mateix avantpassat, Adam."<a href="#cite_note-84">[80]</a> L'ensenyament de l'Església Ortodoxa Oriental és que, com a resultat del pecat d'Adam, "el pecat hereditari va fluir a la seva posteritat; de manera que tothom que neix després de la carn suporta aquesta càrrega i en experimenta els fruits en aquest present món"<a href="#cite_note-FOOTNOTEBratcher2018-85">[81]</a> De la mateixa manera, el que sosté l'Església catòlica és que el pecat d'Adam que heretem, i per a la remissió del qual es bateja fins i tot els nadons que no tenen pecat personal,<a href="#cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994102para_403-86">[82]</a> s'anomena "pecat" només en un sentit analògic, ja que no ho és un acte comès com el pecat personal d'Adam i Eva, però un estat caigut contret per la transmissió d'una naturalesa humana privada de santedat i justícia originals.<a href="#cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994102para_405-87">[83]</a> Tant Orient com Occident<a href="#cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994102para_405-87">[83]</a> sostenen que cada persona no és cridada a expiar el pecat real comès per Adam i Eva. Segons l'Església occidental, "el pecat original no té el caràcter de culpa personal en cap dels descendents d'Adam", [84] i l'Església oriental ensenya que "per aquests fruits i aquesta càrrega no entenem el pecat [real]".<a href="#cite_note-88">[84]</a> Els ortodoxos i els catòlics<a href="#cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994105para_418-89">[85]</a> creuen que les persones hereten només la malaltia espiritual (en la qual tots pateixen i pecen) d'Adam i Eva, causada pel seu pecat ancestral (el que els ha fluït), la malaltia els deixa debilitats en els seus poders, sotmesos a la ignorància, patint la dominació de la mort i inclinats al pecat.<a href="#cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994105para_418-89">[85]</a> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Immaculada_Concepció">Immaculada Concepció</h5>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Immaculada Concepció">modifica</a>]</div> La doctrina catòlica de la <a href="/wiki/Immaculada_Concepci%C3%B3" title="Immaculada Concepció">Immaculada Concepció</a>, que afirma que Déu va protegir la <a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u" title="Mare de Déu">Mare de Déu</a> del pecat original sense cap mèrit propi,<a href="#cite_note-FOOTNOTETrigilioBrighenti2011-90">[86]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEMacquarrie200175-91">[87]</a> va ser definida dogmàticament pel papa <a href="/wiki/Pius_IX" title="Pius IX">Pius IX</a> el 1854. La teologia ortodoxa proclama que Maria va ser escollida per porteu Crist, primer trobat el favor de Déu per la seva puresa i obediència.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWare199577-92">[88]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEAzkoul1994-93">[89]</a><a href="#cite_note-theotokos-94">[90]</a><a href="#cite_note-encyc_1895-95">[91]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTESparks20081363-96">[92]</a><a href="#cite_note-97">[93]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_pecat,_el_purgatori_i_l'infern">El pecat, el purgatori i l'infern</h4>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: El pecat, el purgatori i l'infern">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Purgatori">Purgatori</h5>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Purgatori">modifica</a>]</div> Un altre punt de la disputa teològica entre les esglésies occidentals i orientals és la doctrina del purgatori (com es va demostrar al <a href="/wiki/Segon_Concili_de_Li%C3%B3" class="mw-redirect" title="Segon Concili de Lió">Segon Concili de Lió</a> i al Concili de Ferrara-Florència).<a href="#cite_note-FOOTNOTERauschClifford200320-98">[94]</a> Es va desenvolupar amb el temps en la teologia occidental, segons la qual "tots els que moren en la gràcia i l'amistat de Déu, però encara imperfectament purificats, estan assegurats de la seva <a href="/wiki/Salvaci%C3%B3_en_el_cristianisme" title="Salvació en el cristianisme">salvació</a> eterna, però després de la mort se sotmeten a la purificació, per tal d'aconseguir la santedat necessària per entrar a l'alegria del cel."<a href="#cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994268para_1030-99">[95]</a> No obstant això, alguns teòlegs orientals, tot i estar d'acord que hi ha més enllà de la mort, un estat en el qual els creients continuen perfeccionant-se i portant a una plena divinització, consideren que no és un estat de càstig sinó de creixement.<a href="#cite_note-FOOTNOTECampbell199654-100">[96]</a> Afirmen que el patiment no pot purificar el pecat, ja que tenen una visió diferent del pecat i consideren el patiment com a conseqüència d'una malaltia espiritual.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAzkoul1994-93">[89]</a> La teologia occidental sol considerar el pecat no només com una malaltia que debilita i impedeix, sinó també com una cosa que mereix un càstig.<a href="#cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994456para_1863-101">[97]</a> L'església ortodoxa oriental sosté que "hi ha un estat més enllà de la mort on els creients continuen perfeccionant-se i portant a la plena divinització"<a href="#cite_note-FOOTNOTECampbell199654-100">[96]</a> Encara que alguns ortodoxos han descrit aquest estat intermedi com a purgatori, d'altres el distingeixen d'aspectes que s'hi associen a Occident: al Concili de Ferrara – Florència, el bisbe ortodox Marc d'Efes va argumentar que no hi havia focs purificadors.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEVlachos1996[https://web.archive.org/web/20090219210756/http://www.pelagia.org/htm/b24.en.life_after_death.05.htm#pu2_2._The_teaching_of_St._Mark_Eugenicus_about_the_purifying_fire]_102-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEVlachos1996[https://web.archive.org/web/20090219210756/http://www.pelagia.org/htm/b24.en.life_after_death.05.htm#pu2_2._The_teaching_of_St._Mark_Eugenicus_about_the_purifying_fire]-102">[98]</a> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Damnació">Damnació</h5>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Damnació">modifica</a>]</div> El magisteri tradicional ortodox és que "aquell que rebutgi Crist rebrà el càstig". Segons la confessió de <a href="/w/index.php?title=Dositheus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dositheus (encara no existeix)">Dositheus</a>, "les persones van immediatament a l'alegria en Crist o als turments del càstig".<a href="#cite_note-FOOTNOTECampbell199654-100">[96]</a> En la doctrina ortodoxa no hi ha lloc sense Déu. A l'eternitat no hi ha amagatall de Déu. A la teologia catòlica, Déu és present a tot arreu, no només pel seu poder sinó en si mateix.<a href="#cite_note-FOOTNOTEToner1913-103">[99]</a> L'infern és un estat de separació acte-seleccionat de Déu. La teologia oriental considera que el desig de pecar és el resultat d'una malaltia espiritual (causada per l'orgull d'Adam i Eva), que cal curar.<a href="#cite_note-OrthodoxCatechism#24-104">[100]</a> Un d'aquest teòleg dona la seva interpretació de la teologia occidental de la següent manera: "Segons els sants pares de l'Església, no hi ha un paradís no creat i un infern creat, com ensenya la tradició franco-llatina".<a href="#cite_note-FOOTNOTEVlachos1996[https://web.archive.org/web/20111227233654/http://www.pelagia.org/htm/b24.en.life_after_death.07.htm_Ch.7_Paradise_and_Hell]-105">[101]</a> L'Església oriental creu que l'infern o la condemnació eterna i el cel existeixen i són el mateix lloc, que és estar amb Déu, i que el mateix amor diví (les energies no creades de Déu) que és una font de felicitat i consol per als justos (perquè estimar Déu, el seu amor és el cel per a ells) també és una font de turments (o un "llac de foc") per als pecadors (perquè no estimen Déu, sentiran el seu amor d'aquesta manera).<a href="#cite_note-OrthodoxCatechism#53-106">[102]</a><a href="#cite_note-Romanides_Filioque-44">[42]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEVlachos1996[https://web.archive.org/web/20111227233654/http://www.pelagia.org/htm/b24.en.life_after_death.07.htm_Ch.7_Paradise_and_Hell]-105">[101]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTELossky1976234-107">[103]</a> L'Església occidental parla del cel<a href="#cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994267para_1024-108">[104]</a> i de l'infern<a href="#cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994269para_1033-109">[105]</a> com a estats d'existència més que com a llocs, mentre que en l'ortodòxia oriental no hi ha infern per se, hi ha condemnació o càstig a l'eternitat pel rebuig de la gràcia de Déu. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Governança">Governança</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Governança">modifica</a>]</div> L'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> era una <a href="/wiki/Teocr%C3%A0cia" title="Teocràcia">teocràcia</a>; l'emperador era l'autoritat suprema tant de l'església com de l'estat.<a href="#cite_note-FOOTNOTEHerrin201311-110">[106]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEVanVoorst201214-111">[107]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEStefoff200862-112">[108]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEDawson2008140-113">[109]</a> "El rei no és Déu entre els homes, sinó el virrei de Déu. No és el logos encarnat, sinó que té una relació especial amb el logos. Ha estat nomenat especialment i és contínuament inspirat per Déu, l'amic de Déu, l'intèrpret de la Paraula de Déu. Els seus ulls miren cap amunt per rebre els missatges de Déu. Ha d'estar envoltat de la reverència i la glòria que correspon a la còpia terrenal de Déu; govern terrenal segons el patró de l'original diví, trobant força en la seva conformitat amb la monarquia de Déu'".<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1904-114">[110]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTERunciman2004-115">[111]</a> A Orient, l'aprovació del <a href="/wiki/Cesaropapisme" title="Cesaropapisme">cesaropapisme</a>, la subordinació de l'església a les reivindicacions religioses de l'ordre polític dominant, es va fer més evident a l'Imperi Romà d'Orient al final del primer mil·lenni,<a href="#cite_note-encarta1-116">[112]</a> mentre que a Occident, on la decadència de l'autoritat imperial va deixar l'Església relativament independent,<a href="#cite_note-encarta2-117">[113]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEDwyer1998118-118">[114]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEBunson2014115-119">[115]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEGeanakoplos1989226-120">[116]</a> es va produir el creixement del poder del papat. Com a conseqüència de les <a href="/wiki/Conquestes_musulmanes" class="mw-redirect" title="Conquestes musulmanes">conquestes musulmanes</a> dels territoris dels patriarcats d'Alexandria, Antioquia i Jerusalem, només quedaren dos centres poderosos rivals d'autoritat eclesiàstica, Constantinoble i Roma.<a href="#cite_note-FOOTNOTEKnowlesCunningham2019-121">[117]</a> Fins que això no passés, Roma sovint intentava actuar com a mediadora neutral en les disputes entre els patriarcats orientals. A la cristiandat oriental, es diu que l'ensenyament de la supremacia papal es basa en les <a href="/wiki/Decretals_pseudo-isidorianes" title="Decretals pseudo-isidorianes">decretals pseudo-isidorianes</a>,<a href="#cite_note-FOOTNOTEKrehel2017-122">[118]</a> documents atribuïts als primers papes però realment falsificats, probablement al segon quart del segle ix, amb l'objectiu de defensar la posició dels bisbes contra els metropolitans i les autoritats seculars. L'Orient Ortodox contesta l'ensenyament que Pere era el <a href="/wiki/Patriarca_de_Roma" class="mw-redirect" title="Patriarca de Roma">patriarca de Roma</a>, un títol que tampoc no li dona Occident. Les primeres fonts, com <a href="/wiki/Sant_Ireneu" class="mw-redirect" title="Sant Ireneu">sant Ireneu</a>, es poden interpretar com descrivint el <a href="/wiki/Papa_Linus" class="mw-redirect" title="Papa Linus">Linus</a> com el primer bisbe de Roma i <a href="/wiki/Anaclet" title="Anaclet">Anaclet</a> el segon. El Diccionari d'Oxford dels Papes afirma: "A finals del segle ii o principis del III la tradició va identificar Pere com el primer bisbe de Roma. Aquest va ser un desenvolupament natural una vegada es va fer l'episcopat monàrquic, és a dir, el govern de l'església local per part d'un sol bisbe, diferent d'un grup dels bisbes prevere, va sorgir finalment a Roma a mitjans del segle ii, però, la tradició anterior, que situava Pere i Pau en una classe a part, ja que eren els pioners que junts van establir l'església romana i el seu ministeri, mai no es va perdre de vista."<a href="#cite_note-FOOTNOTEKellyWalsh20056-123">[119]</a> Sant Pere va ser segons la tradició <a href="/wiki/Bisbe_d%27Antioquia" class="mw-redirect" title="Bisbe d'Antioquia">bisbe d'Antioquia</a> en un moment donat, i després va ser succeït per <a href="/wiki/Evodi_d%27Antioquia" title="Evodi d'Antioquia">Evodi</a> i <a href="/wiki/Ignasi_d%27Antioquia" title="Ignasi d'Antioquia">Ignasi</a>. Els ortodoxos orientals no tenen la primacia del papa de Roma sobre l'església oriental; ensenyen que el Papa de Roma és el primer entre iguals. Els <a href="/wiki/Primers_set_concilis_ecum%C3%A8nics" title="Primers set concilis ecumènics">primers set concilis ecumènics</a> es van celebrar a l'Est i van ser convocats pels emperadors orientals; els pontífexs romans mai en van presidir cap.<a href="#cite_note-124">[e]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història">Història</h2>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Història">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_cristianisme" title="Història del cristianisme">Història del cristianisme</a></div> El cisma entre els cristians de la Mediterrània occidental i oriental va resultar d'una varietat de factors polítics, culturals i teològics que van transcórrer al llarg de segles.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPhan200037-125">[120]</a> Els historiadors consideren les excomunicacions mútues de 1054 com l'esdeveniment terminal.<a href="#cite_note-FOOTNOTEHaight2004289-18">[17]</a> És difícil acordar una data per a l'esdeveniment on l'inici del cisma era evident.<a href="#cite_note-FOOTNOTEBecchioSchadé2006805-126">[121]</a> Pot haver començat ja en la controvèrsia de <a href="/w/index.php?title=Quartodeciman&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quartodeciman (encara no existeix)">Quartodeciman</a> a l'època de <a href="/wiki/V%C3%ADctor_I" title="Víctor I">Víctor de Roma</a> (c. 180). Els apologistes ortodoxos assenyalen aquest incident com un exemple de reclamacions de Roma sobre la primacia papal i el seu rebuig per part de les esglésies orientals. Els cismes esporàdics en les unions comunes van tenir lloc sota el papa <a href="/wiki/Damas_I" title="Damas I">Damas I</a> als segles IV i V.<a href="#cite_note-FOOTNOTESoloviev200914-127">[122]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEMakrides200968-128">[123]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTENichols2010227–272-129">[124]</a> Les disputes sobre qüestions teològiques i altres van conduir a cismes entre les esglésies de Roma i Constantinoble durant 37 anys des del 482 al 519 (el <a href="/wiki/Cisma_acaci%C3%A0" title="Cisma acacià">cisma acacià</a>). La majoria de les fonts coincideixen que la separació entre Orient i Occident és clarament evident pel <a href="/wiki/Cisma_de_Foci" title="Cisma de Foci">cisma de Foci</a> de 863 a 867. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reclamacions_de_la_Seu_de_Roma">Reclamacions de la Seu de Roma</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Reclamacions de la Seu de Roma">modifica</a>]</div> Tot i que l'església de Roma reclamava una autoritat especial sobre les altres esglésies, els documents existents d'aquella època no donen "cap pretensió clara ni reconeixement de la primacia papal".<a href="#cite_note-FOOTNOTEKling200461-130">[125]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEHopko2005-131">[126]</a> Cap a finals del segle ii, Víctor, el bisbe de Roma, va intentar resoldre la controvèrsia de Quartodeciman. La qüestió era si celebrar la Pasqua simultàniament amb la <a href="/wiki/Pasqua" class="mw-disambig" title="Pasqua">Pasqua</a> jueva, com feien els cristians de la província romana d'Àsia, o esperar fins al diumenge següent, tal com van decretar els sínodes celebrats en altres províncies orientals, com els de <a href="/w/index.php?title=Prov%C3%ADncia_romana_de_Palestina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Província romana de Palestina (encara no existeix)">Palestina</a> i el <a href="/w/index.php?title=Bisbat_de_Pont&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bisbat de Pont (encara no existeix)">Pont</a>, els actes dels quals encara existien a l'època d'<a href="/wiki/Eusebi" class="mw-disambig" title="Eusebi">Eusebi</a> i a Roma.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1904241Ch._XXIII-132">[127]</a><a href="#cite_note-OrthAns-133">[128]</a> El papa va intentar excomunicar les esglésies d'Àsia, que es va negar a acceptar l'observança el diumenge. Altres bisbes el van retreure que ho fes.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1904242Ch._XXIV-134">[129]</a> Laurent Cleenewerck comenta: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Evidentment, Víctor va reclamar una autoritat superior, probablement de Sant Pere, i va decidir - o almenys "va intentar" excomunicar a tot un grup d'esglésies perquè seguien una tradició diferent i es negaven a conformar-se. Per tant, es podria argumentar que el Gran cisma va començar amb Víctor, va continuar amb Esteve i va romandre sota terra fins al segle ix. Però la pregunta és la següent: fins i tot si Víctor no actuava amb prudència, no tenia el poder de "tallar Esglésies senceres"? Això és el que argumenten els catòlics romans amb la implicació que aquesta excomunió seria ontològicament significativa i posaria a algú "fora de l'Església catòlica". Tot i així, no veiem que els bisbes “implorin”, sinó que “retreuen bruscament” i “amonesten” Víctor. Per això, en última instància, les seves cartes d'excomunió no van tenir efecte. No obstant això, és possible llegir al relat d'Eusebi la possibilitat que sant Ireneu reconegués que Víctor podia "tallar Esglésies senceres" i que aquesta excomunió hauria estat ontològicament significativa... Al final, va caldre una mica de paciència i un <a href="/wiki/Primer_Concili_de_Nicea" title="Primer Concili de Nicea">Concili Ecumènic</a> per aconseguir allò que Víctor no podia aconseguir amb la seva amenaça d'excomunió.<a href="#cite_note-FOOTNOTECleenewerck2007156-135">[130]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Tot i el fracàs de Víctor en la seva intenció d'excomunicar les esglésies asiàtiques, molts apologistes catòlics assenyalen aquest episodi com a prova de la primacia i l'autoritat papals a l'església primitiva, citant el fet que cap dels bisbes va desafiar el seu dret a excomunicar, sinó que va qüestionar saviesa i caritat de la seva acció.<a href="#cite_note-FOOTNOTECleenewerck2007156-135">[130]</a> Sovint es va buscar l'opinió del bisbe de Roma, sobretot quan els patriarques de la Mediterrània oriental estaven tancats en una disputa contundent. Tanmateix, l'opinió del bisbe de Roma no va ser acceptada de cap manera automàticament. Els bisbes de Roma mai no van pertànyer, òbviament, ni a les escoles de teologia <a href="/w/index.php?title=Escola_d%27Antioquia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escola d'Antioquia (encara no existeix)">antioquiana</a> ni a l'<a href="/wiki/Escola_d%27Alexandria" class="mw-redirect" title="Escola d'Alexandria">alexandrina</a> i, en general, van aconseguir dirigir un curs mitjà entre els extrems que els teòlegs de qualsevol de les dues escoles proposaven. Com que Roma estava allunyada dels centres del cristianisme a la Mediterrània oriental, sovint s'esperava que el seu bisbe fos més imparcial. Per exemple, el 431, <a href="/wiki/Ciril_d%27Alexandria" title="Ciril d'Alexandria">Ciril</a>, el patriarca d'Alexandria, va apel·lar al <a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_I" title="Papa Celestí I">papa Celestí I</a>, així com els altres patriarques, acusant el patriarca de Constantinoble <a href="/wiki/Nestori" title="Nestori">Nestori</a> d'heretgia, que es va tractar al <a href="/w/index.php?title=Primer_Concili_d%27Efes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Primer Concili d'Efes (encara no existeix)">Concili d'Efes</a>. El 342, el <a href="/wiki/Papa_Juli_I" title="Papa Juli I">papa Juli I</a> va escriure: "El costum ha estat que la paraula ens hagi estat escrita primer [en el cas dels bisbes acusats, i sobretot a les esglésies apostòliques], i després que es dictés una sentència justa des d'aquest lloc".<a href="#cite_note-FOOTNOTENichols2010199-136">[131]</a> Això també va ser decretat pel <a href="/wiki/Concili_de_Sardica" class="mw-redirect" title="Concili de Sardica">Concili de Sardica</a>, que va declarar sant <a href="/wiki/Atanasi" class="mw-disambig" title="Atanasi">Atanasi</a> bisbe lícit d'Alexandria.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916413-414Ch._IX_Council_of_Sardica,-137">[132]</a> El <a href="/w/index.php?title=Concili_de_Roma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Concili de Roma (encara no existeix)">382, un sínode a Roma</a> va protestar contra l'elevació de Constantinoble a una posició superior a la d'Alexandria i va parlar de Roma com "la <a href="/wiki/Seu_apost%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Seu apostòlica">seu apostòlica</a>".<a href="#cite_note-FOOTNOTENichols2010202-138">[133]</a> El <a href="/wiki/Papa_Sirici" title="Papa Sirici">papa Sirici</a> (384-399) va reclamar per als decretals papals la mateixa força obligatòria que les decisions dels sínodes, el <a href="/wiki/Papa_Innocenci_I" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci I">papa Innocenci I</a> (401-417) va dir que tots els principals casos judicials haurien de ser reservats a la seu de Roma i el <a href="/wiki/Papa_Bonifaci_I" title="Papa Bonifaci I">papa Bonifaci I</a> (418–422) va declarar que l'església de Roma és "les esglésies de tot el món com a cap dels seus membres" i que els bisbes de tot arreu, mentre ocupen el mateix càrrec episcopal, han de "reconèixer aquells a qui, per bé de disciplina eclesiàstica, haurien d'estar subjectes".<a href="#cite_note-FOOTNOTENichols2010203-139">[134]</a> Celestí I (r. 422-432) va considerar que la condemna de Nestori pel seu propi sínode romà el 430 era suficient, però va consentir el consell general com a "beneficiós per manifestar la fe".<a href="#cite_note-141">[f]</a> El <a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_I" title="Papa Lleó I">papa Lleó I</a> i els seus successors van rebutjar el cànon 28 del <a href="/wiki/Concili_de_Calced%C3%B2nia" title="Concili de Calcedònia">Concili de Calcedònia</a>, com a conseqüència del qual no es va registrar oficialment ni a Orient fins al segle vi.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMichalopulos2009-142">[136]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTENichols2010208-143">[137]</a> El cisma acaci, quan, "per primera vegada, Occident s'alinea contra l'est de manera clara",<a href="#cite_note-FOOTNOTENichols2010209–210-144">[138]</a> va acabar amb l'acceptació d'una declaració insistida pel <a href="/wiki/Papa_Hormisdes" title="Papa Hormisdes">papa Hormisdes</a> (514-523) que "espero romandre en comunió amb la seu apostòlica en la qual es troba tota, veritable i perfecta estabilitat de la religió cristiana".<a href="#cite_note-FOOTNOTENichols2010210-145">[139]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEWhitehead2000244--146">[140]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEAyer1941537-147">[141]</a> Anteriorment, el 494, el <a href="/wiki/Papa_Gelasi_I" class="mw-redirect" title="Papa Gelasi I">papa Gelasi I</a> (492-496) va escriure a l'emperador romà <a href="/wiki/Anastasi_I_Dicor" title="Anastasi I Dicor">Anastasi I Dicor</a> distingint el poder dels governants civils del dels bisbes (anomenats "sacerdots" al document), amb aquest últim suprem en matèria religiosa; va acabar la seva carta amb: "I si convé que els cors dels fidels se sotmetin a tots els sacerdots en general que administrin adequadament els assumptes divins, quant més obediència es deu al bisbe de la seu a la qual l'Oltíssim Alt va ordenar ser per sobre de tots els altres, i que, per tant, és honradament honrat per la devoció de tota l'Església."<a href="#cite_note-FOOTNOTERobinson190572-73-148">[142]</a> El <a href="/wiki/Papa_Nicolau_I" title="Papa Nicolau I">papa Nicolau I</a> (858-867) va deixar clar que creia que el poder del papat s'estenia "per tota la terra, és a dir, per sobre de totes les esglésies".<a href="#cite_note-FOOTNOTEWare196351-149">[143]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEGalli1997-150">[144]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reclamacions_de_la_Seu_de_Constantinoble">Reclamacions de la Seu de Constantinoble</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Reclamacions de la Seu de Constantinoble">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ayasofya_2006-1.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Ayasofya_2006-1.JPG/220px-Ayasofya_2006-1.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Ayasofya_2006-1.JPG/330px-Ayasofya_2006-1.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Ayasofya_2006-1.JPG/440px-Ayasofya_2006-1.JPG 2x" data-file-width="640" data-file-height="480" /></a><figcaption><a href="/wiki/Hagia_Sophia" class="mw-redirect" title="Hagia Sophia">Hagia Sophia</a>, la catedral de Constantinoble en el moment del cisma</figcaption></figure> El 330, l'<a href="/wiki/Constant%C3%AD_el_Gran" class="mw-redirect" title="Constantí el Gran">emperador Constantí</a> va traslladar la capital imperial a <a href="/wiki/Bizanci" title="Bizanci">Bizanci</a>, que més tard es va convertir en <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTERautman200617-151">[145]</a> Es va reconèixer plenament que el centre de gravetat de l'imperi s'havia traslladat completament a la <a href="/wiki/Mediterr%C3%A0nia_oriental" class="mw-redirect" title="Mediterrània oriental">Mediterrània oriental</a>. Roma va perdre el <a href="/wiki/Senat_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Senat romà">Senat</a> contra Constantinoble i va perdre el seu estatus i gravitas com a capital imperial.<a href="#cite_note-152">[g]</a> El bisbe de Bizanci estava sota l'autoritat del <a href="/w/index.php?title=Arquebisbat_d%27Heraclea&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquebisbat d'Heraclea (encara no existeix)">metropolità d'Heraclea</a> quan Constantí s'hi va instal·lar.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWare1963-35">[34]</a> A partir de llavors, la connexió del bisbe amb la cort imperial va fer que pogués alliberar-se de la dependència eclesiàstica d'Heraclea i en poc més de mig segle per obtenir el reconeixement del rànquing després de Roma del <a href="/wiki/Primer_Concili_de_Constantinoble" title="Primer Concili de Constantinoble">Primer Concili de Constantinoble</a> (381), celebrat a la nova capital. Va decretar: "El bisbe de Constantinoble, però, tindrà la prerrogativa d'honor després del bisbe de Roma; perquè Constantinoble és la Nova Roma",<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916178Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople,_Canon_III-140">[135]</a> elevant-lo així per sobre de les seus d'Alexandria i Antioquia. S'ha descrit això com la sembra de la rivalitat eclesiàstica entre Constantinoble i Roma que va ser un factor que va conduir al cisma entre Orient i Occident.<a href="#cite_note-FOOTNOTEGeanakoplos1989172-153">[146]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEBakerLanders2005110-154">[147]</a> El lloc web de l'Església Ortodoxa d'Amèrica diu que el bisbe de Bizanci va ser elevat a <a href="/wiki/Patriarca" title="Patriarca">patriarca</a> ja en temps de Constantí.<a href="#cite_note-oca.org-155">[148]</a> La desunió a l'Imperi Romà va contribuir a la desunió a l'Església. <a href="/wiki/Teodosi_I" class="mw-disambig" title="Teodosi I">Teodosi el Gran</a>, que el 380 va establir el cristianisme <a href="/wiki/Primer_concili_de_Nicea" class="mw-redirect" title="Primer concili de Nicea">nicè</a> com la religió oficial de l'Imperi Romà (vegeu <a href="/wiki/Edicte_de_Tessal%C3%B2nica" title="Edicte de Tessalònica">Edicte de Tessalònica</a>), va ser l'últim emperador que va governar un imperi romà unit. Després de la mort de Teodosi el 395, l'Imperi es va dividir per última vegada en meitats occidentals i orientals. Al segle iv, l'emperador romà (que regnava a Constantinoble) va <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_estatal_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0" title="Església estatal de l'Imperi Romà">començar a controlar l'Església al seu territori</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEBinns2002162-164-156">[149]</a> Els patriarques de Constantinoble sovint intentaven adoptar una posició de comandament sobre els altres patriarques, provocant la seva resistència. Per exemple, el 431 el patriarca Ciril d'Alexandria va acusar d'heretgia el patriarca Nestori de Constantinoble.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMcGuckin1994173-157">[150]</a> Les objeccions d'Alexandria a la promoció de Constantinoble, que van conduir a una lluita constant entre les dues seus a la primera meitat del segle v,<a href="#cite_note-FOOTNOTESchatz1990Part_II-158">[151]</a> van ser recolzades per Roma, que va proposar la teoria que les seus més importants eren les tres petrines, de Roma, Antioquia i Alexandria,<a href="#cite_note-FOOTNOTEGaillardetzWilson2003211-159">[152]</a> amb Roma en primer lloc. No obstant això, el poder del patriarca de Constantinoble va continuar creixent.<a href="#cite_note-patriarchate.org-160">[153]</a> Els ortodoxos orientals afirmen que el 28è cànon del Concili de Calcedònia (451)<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916287Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Canon_XXVIII-161">[154]</a> va proclamar explícitament la igualtat dels bisbes de Roma i Constantinoble i que va establir el màxim tribunal d'apel·lació eclesiàstica de Constantinoble.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916287Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Canon_XXVIII-161">[154]</a> El patriarca de la capital imperial va aconseguir els seus esforços<a href="#cite_note-FOOTNOTEBunson2014115-119">[115]</a> per convertir-se en el primer bisbe de l'Imperi Romà d'Orient: "dirigia una vasta cúria i altres bisbes que residien a Constantinoble constituïen un <a href="/w/index.php?title=S%C3%ADnode_end%C3%A8mic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sínode endèmic (encara no existeix)">sínode permanent</a>, que es va convertir en el veritable òrgan de govern de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_estatal_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0" title="Església estatal de l'Imperi Romà">església</a>".<a href="#cite_note-FOOTNOTEBecchioSchadé2006§8-25">[24]</a> El patriarca <a href="/wiki/Joan_IV_de_Constantinoble" title="Joan IV de Constantinoble">Joan IV de Constantinoble</a>, que va morir el 595, va assumir el títol de "patriarca ecumènic".<a href="#cite_note-FOOTNOTEMichalopulos2009-142">[136]</a> La idea que, amb el trasllat de la capital imperial de Roma a Constantinoble, també es va transferir la primacia a l'Església, es troba en forma no desenvolupada ja en <a href="/wiki/Joan_Filop%C3%B3" class="mw-redirect" title="Joan Filopó">Joan Filopó</a> (vers 490 - vers 570). Va ser enunciada en la seva forma més avançada per <a href="/wiki/Foci_I_de_Constantinoble" title="Foci I de Constantinoble">Foci I de Constantinoble</a> (cap al 810 - cap al 893). Constantinoble, com a seu del governant de l'imperi i, per tant, del món, era la més alta entre els patriarcats i, com l'emperador, tenia el dret de governar-los.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAnastos2001-162">[155]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Concili_de_Nicea_(325)">Concili de Nicea (325)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Concili de Nicea (325)">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Primer_Concili_de_Nicea" title="Primer Concili de Nicea">Primer Concili de Nicea</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Constant%C3%AD_el_Gran_i_el_cristianisme" title="Constantí el Gran i el cristianisme">Constantí el Gran i el cristianisme</a> i <a href="/wiki/Bizantinisme" title="Bizantinisme">Bizantinisme</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Nicaea_icon.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Nicaea_icon.jpg/220px-Nicaea_icon.jpg" decoding="async" width="220" height="298" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Nicaea_icon.jpg/330px-Nicaea_icon.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Nicaea_icon.jpg/440px-Nicaea_icon.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1388" /></a><figcaption>Icona que representa l'<a href="/wiki/Constant%C3%AD_el_Gran" class="mw-redirect" title="Constantí el Gran">emperador Constantí</a> (centre) i els <a href="/wiki/Bisbes" class="mw-redirect" title="Bisbes">bisbes</a> del <a href="/wiki/Primer_Concili_de_Nicea" title="Primer Concili de Nicea">Primer Concili de Nicea</a> (325) que mostren el <a href="/w/index.php?title=Credo_niceno-constantinopolit%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Credo niceno-constantinopolità (encara no existeix)">credo niceno-constantinopolità</a> del 381</figcaption></figure> Després que l'emperador romà <a href="/wiki/Constant%C3%AD_el_Gran" class="mw-redirect" title="Constantí el Gran">Constantí el Gran</a> legalitzés el cristianisme (amb l'<a href="/wiki/Edicte_de_Mil%C3%A0" title="Edicte de Milà">edicte de Milà</a>), va convocar el <a href="/wiki/Primer_Concili_Ecum%C3%A8nic" class="mw-redirect" title="Primer Concili Ecumènic">Primer Concili Ecumènic</a> a <a href="/wiki/Nicea" title="Nicea">Nicea</a> el 325. Els bisbes del concili van confirmar la posició de les <a href="/w/index.php?title=Seu_metropolitana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seu metropolitana (encara no existeix)">seus metropolitanes</a> de Roma i Alexandria amb autoritat fora de la seva província, i també els privilegis existents de les esglésies d'Antioquia i les altres províncies.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff191615Ch_I_:_The_First_Council_of_Nice-163">[156]</a> Aquestes seus es van anomenar posteriorment <a href="/wiki/Patriarcat" title="Patriarcat">Patriarcats</a>. A aquests se'ls va donar un <a href="/wiki/Ordre_de_preced%C3%A8ncia" title="Ordre de precedència">ordre de precedència</a>: Roma, com a capital de l'imperi, va rebre naturalment el primer lloc, després van venir Alexandria i Antioquia. En un cànon separat, el Consell també va aprovar l'honor especial atorgat a <a href="/w/index.php?title=Jerusalem_al_cristianisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jerusalem al cristianisme (encara no existeix)">Jerusalem</a> sobre altres seus sotmeses al mateix metropolità.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff191617The_First_Council_of_Nice,_Canon_VII-164">[157]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Primer_Concili_de_Constantinoble_(381)">Primer Concili de Constantinoble (381)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Primer Concili de Constantinoble (381)">modifica</a>]</div> <dl><dd>Més informació: <a href="/wiki/Patriarcat" title="Patriarcat">Patriarcat</a></dd></dl> l'<a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0" title="Emperador romà">emperador romà</a> <a href="/wiki/Dominat" title="Dominat">dominat</a> <a href="/wiki/Teodosi_I" class="mw-disambig" title="Teodosi I">Teodosi I</a> va convocar el <a href="/w/index.php?title=Segon_concili_ecum%C3%A8nic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Segon concili ecumènic (encara no existeix)">segon concili ecumènic</a> (Constantinoble I) a la capital imperial el 381. El concili va elevar la seu de Constantinoble a una posició per davant de les altres seus metropolitanes principals, excepte la de Roma, elevant-la per sobre de les d'Alexandria i Antioquia.<a href="#cite_note-165">[h]</a> Aquesta acció s'ha descrit com la sembra de la llavor per a la rivalitat eclesiàstica entre Constantinoble i Roma, que va ser finalment un factor que va conduir al cisma entre Orient i Occident.<a href="#cite_note-FOOTNOTEGeanakoplos1989172-153">[146]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEBakerLanders2005110-154">[147]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916178Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople,_Canon_III-140">[135]</a> El concili va esmentar les esglésies de les diòcesis civils d'Àsia, Pont i Tràcia, decretant que el sínode de cada província hauria de gestionar solament els assumptes eclesiàstics d'aquesta província, llevat dels privilegis ja reconeguts per a les seus d'Alexandria i Antioquia.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916176-177Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople,_Canon_II-166">[158]</a> Cap bisbe occidental va assistir al concili i no hi va haver cap <a href="/wiki/Llegat_papal" class="mw-redirect" title="Llegat papal">llegat del bisbe de Roma</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTECollier1911-167">[159]</a> L'Església llatina va reconèixer el concili com a ecumènic a mitjans del segle vi.<a href="#cite_note-FOOTNOTECollier1911-167">[159]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Calcedònia_(451)">Calcedònia (451)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Calcedònia (451)">modifica</a>]</div> El <a href="/w/index.php?title=Tom_de_Lle%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tom de Lleó (encara no existeix)">tom de Lleó</a> de Roma (449) va ser molt apreciat i va constituir la base per a la formulació del Consell de Calcedònia. Però no va ser acceptat universalment i fins i tot va ser qualificat de "impi" i "blasfem" pels qui van condemnar el consell que ho va aprovar i va acceptar.<a href="#cite_note-FOOTNOTESeverus1903254-168">[160]</a> El següent concili ecumènic va corregir un possible desequilibri en la presentació del papa Lleó. Tot i que el bisbe de Roma va ser ben respectat fins i tot en aquesta primera data, l'Orient sosté que el concepte de la primacia de la seu romana i la <a href="/wiki/Infal%C2%B7libilitat_papal" class="mw-redirect" title="Infal·libilitat papal">infal·libilitat papal</a> només es van desenvolupar molt més tard. El disputat<a href="#cite_note-FOOTNOTEMichalopulos2009-142">[136]</a><a href="#cite_note-orthodoxytoday.org2005.02.01-169">[161]</a> cànon 28 del Concili de Calcedònia el 451, que confirmava l'autoritat que ja tenia Constantinoble, va atorgar la seva jurisdicció a l'arquebisbe sobre el Pont i Tràcia.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916287Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Canon_XXVIII-161">[154]</a> El consell també va ratificar un acord entre Antioquia i Jerusalem, pel qual Jerusalem tenia jurisdicció sobre tres províncies,<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916266Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Decree_on_the_Jurisdiction_of_Jerusalem_and_Antioch-170">[162]</a> comptabilitzant-lo entre les <a href="/wiki/Pentarquia" title="Pentarquia">cinc grans seus</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWare196334-171">[163]</a> Tal com es va interpretar, ara hi havia cinc patriarques que presidien l'Església dins de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a>, en el següent ordre de precedència: el <a href="/wiki/Patriarca_de_Roma" class="mw-redirect" title="Patriarca de Roma">Patriarca de Roma</a>, el <a href="/wiki/Patriarca_de_Constantinoble" title="Patriarca de Constantinoble">Patriarca de Constantinoble</a>, el <a href="/wiki/Patriarca_d%27Alexandria" title="Patriarca d'Alexandria">Patriarca d'Alexandria</a>, el <a href="/wiki/Patriarca_d%27Antioquia" title="Patriarca d'Antioquia">Patriarca d'Antioquia</a> i el <a href="/wiki/Patriarca_de_Jerusalem" title="Patriarca de Jerusalem">Patriarca de Jerusalem</a>. Tot i que Lleó I, els delegats del qual estaven absents quan es va aprovar aquesta resolució, va reconèixer el concili com a ecumènic i va confirmar els seus decrets doctrinals, va rebutjar el seu cànon 28 en considerar que infringia el sisè cànon de Nicea i infringia els drets d'Alexandria i Antioquia.<a href="#cite_note-FOOTNOTECollier1911-167">[159]</a> Aquest cànon seguiria sent una font constant de friccions entre Orient i Occident fins que les mútues excomunions del 1054 el fessin irrellevant en aquest sentit;<a href="#cite_note-FOOTNOTEMcGuckin201032,_137-172">[164]</a> però continua la controvèrsia sobre la seva aplicabilitat a l'autoritat del patriarcat de Constantinoble.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMcGuckin2010137-173">[165]</a> El mateix cànon en disputa també reconeixia l'autoritat de Constantinoble sobre els bisbes de les diòcesis "entre els bàrbars", que s'ha interpretat de manera diversa com a referent a totes les àrees fora de l'Imperi Romà d'Orient o només a les que es troben a la rodalia del Pont, Àsia i Tràcia o no grecs a l'imperi.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMichalopulos2009-142">[136]</a> El cànon 9 del Consell també va declarar: "Si un bisbe o clergue hauria de diferenciar-se del metropolità de la província, que recorre a l'exarca de la diòcesi o al tron de la ciutat imperial de Constantinoble, i deixi allà es provarà ". Això s'ha interpretat com a conferir a la seu de Constantinoble un privilegi més gran que el que qualsevol concili va donar a Roma o com a significat molt inferior a aquest.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916274Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Canon_IX,_Notes-174">[166]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Separació_d'Occident_de_l'Imperi_Romà">Separació d'Occident de l'Imperi Romà</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Separació d'Occident de l'Imperi Romà">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident</a></div> El 476, quan <a href="/w/index.php?title=Deposici%C3%B3_de_R%C3%B2mul_August&action=edit&redlink=1" class="new" title="Deposició de Ròmul August (encara no existeix)">es va destituir</a> l'últim emperador de la part occidental de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> i es van enviar les insígnies imperials occidentals a Constantinoble, hi va haver una vegada més un únic emperador romà. Tanmateix, tenia poc poder a Occident, governat gairebé per complet per diverses tribus germàniques. Segons l'opinió de Randall R. Cloud, la separació permanent de l'orient grec de l'occident llatí va ser "la raó fonamental de l'allunyament que aviat va seguir entre els cristians grecs i llatins".<a href="#cite_note-FOOTNOTECloud2009222-175">[167]</a> La llengua dominant d'Occident era el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>, mentre que la d'orient era el <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a>. Poc després de la caiguda d'Occident als invasors, el nombre d'individus que parlaven les dues llengües va disminuir i la comunicació entre Orient i Occident es va fer molt més difícil. Amb la unitat lingüística desapareguda, la unitat cultural també va començar a esmicolar-se. Les dues meitats de l'Església es dividien naturalment en línies similars; desenvolupaven diferents ritus i tenien diferents enfocaments de les doctrines religioses. Tot i que el cisma encara estava a segles de distància, els seus contorns ja eren perceptibles.<a href="#cite_note-orthodox.org.ph-176">[168]</a> A les zones sota el seu control, <a href="/wiki/Justini%C3%A0_I" title="Justinià I">Justinià I</a> va establir el <a href="/wiki/Cesaropapisme" title="Cesaropapisme">cesaropapisme</a> com a constitució de l'Església en un esquema segons el qual l'emperador “tenia el dret i el deure de regular per les seves lleis el més mínim detall del culte i la disciplina, i també de dictar les opinions que es faran a l'Església".<a href="#cite_note-FOOTNOTEAyer1941325-177">[169]</a> Segons el Diccionari de termes teològics de Westminster, aquest cesaropapisme va ser "una font de contenció entre Roma i Constantinoble que va conduir al cisma de 1054".<a href="#cite_note-FOOTNOTEMcKim199635-178">[170]</a> Es necessitava l'aprovació explícita de l'emperador a Constantinoble per a la consagració dels bisbes dins de l'imperi. Durant el període anomenat <a href="/wiki/Papat_bizant%C3%AD" title="Papat bizantí">papat bizantí</a>, això s'aplicava als bisbes de Roma, la majoria dels quals eren d'origen grec o sirià. El ressentiment a Occident contra la governació de l'Església per part de l'emperador romà d'Orient es mostra ja al segle vi, quan " es preferia la tolerància del <a href="/wiki/Teodoric_el_Gran" title="Teodoric el Gran">rei gòtic arrià</a> a les reivindicacions dels cesaropapistes de Constantinoble".<a href="#cite_note-FOOTNOTEWolfram1990328-179">[171]</a> Els orígens de les diferents actituds a Occident i Orient de vegades es remunten fins a <a href="/wiki/Agust%C3%AD_d%27Hipona" title="Agustí d'Hipona">Agustí d'Hipona</a>, que "veia la relació entre l'església i l'estat com una tensió entre la "ciutat de Déu" i la "ciutat del món", i <a href="/wiki/Eusebi" class="mw-disambig" title="Eusebi">Eusebi</a>, que "va veure l'estat com el protector de l'església i l'emperador com a vicari de Déu a la terra".<a href="#cite_note-FOOTNOTEVolz201173-180">[172]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Declivi_de_tres_patriarcats">Declivi de tres patriarcats</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Declivi de tres patriarcats">modifica</a>]</div> Cap al 661, els àrabs musulmans <a href="/wiki/Conquesta_musulmana" class="mw-redirect" title="Conquesta musulmana">havien pres</a> els territoris assignats als patriarcats d'Alexandria, Antioquia i Jerusalem, que després no es van recuperar mai més que parcialment i temporalment. El 732, l'emperador <a href="/wiki/Lle%C3%B3_III_l%27Is%C3%A0uric" title="Lleó III l'Isàuric">Lleó III l'Isàuric</a>, en venjança de l'oposició del <a href="/wiki/Papa_Gregori_III" title="Papa Gregori III">papa Gregori III</a> a les polítiques <a href="/wiki/Iconocl%C3%A0stia" title="Iconoclàstia">iconoclastes</a> de l'emperador, va transferir Sicília, Calàbria i Il·líria del patriarcat de Roma (la jurisdicció de la qual fins llavors s'estenia fins a l'est de Tessalònica) a la de Constantinoble.<a href="#cite_note-FOOTNOTEKaegi2019-181">[173]</a> El Patriarcat de Constantinoble, després d'expandir-se cap a l'est en el moment del Concili de Calcedònia per prendre el Pont i la província romana d'Àsia, que en aquell moment encara estaven sota el control de l'emperador, es va expandir igualment cap a l'oest i va ser pràcticament coextensiu amb l'Imperi Romà d'Orient. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Concili_a_Trullo_(Quinisext,_692)">Concili a Trullo (Quinisext, 692)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Concili a Trullo (Quinisext, 692)">modifica</a>]</div> El rebuig d'Occident del <a href="/wiki/Concili_Quintisext" class="mw-redirect" title="Concili Quintisext">Concili Quintisext</a> del 692 va provocar pressions de l'Imperi d'Orient sobre Occident perquè rebutgessin molts costums llatins com a no ortodoxos. Les pràctiques llatines que havia aconseguit l'atenció dels altres patriarcats i que havien estat condemnades per aquest Concili incloïen la pràctica de celebrar <a href="/wiki/Missa" title="Missa">missa</a> els dies de setmana durant la <a href="/wiki/Quaresma" title="Quaresma">Quaresma</a> (en lloc de tenir <a href="/w/index.php?title=Lit%C3%BArgia_divina_dels_Dons_Pre-santificats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Litúrgia divina dels Dons Pre-santificats (encara no existeix)">Litúrgies pre-santificades</a>);<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916391Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_LII-182">[174]</a> <a href="/wiki/Dejuni" title="Dejuni">dejuni</a> els dissabtes de tot l'any;<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916389Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_LV-183">[175]</a> l'omissió de l'<a href="/wiki/Al%C2%B7leluia" title="Al·leluia">Al·leluia</a> a la Quaresma; representar a Crist com un <a href="/wiki/Anyell_de_D%C3%A9u" class="mw-redirect" title="Anyell de Déu">anyell</a>;<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916401Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_LXXXII-184">[176]</a> utilitzar pa sense llevat.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916370Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_XI-185">[177]</a> Es van revelar disputes més grans sobre les actituds orientals i occidentals cap al <a href="/w/index.php?title=Celibat_clerical&action=edit&redlink=1" class="new" title="Celibat clerical (encara no existeix)">celibat</a> per a sacerdots i <a href="/wiki/Diaca" title="Diaca">diaques</a>, amb el Concili que va afirmar el dret dels homes casats a convertir-se en sacerdots (tot i que prohibia casar-se als sacerdots i prohibia als bisbes viure amb les seves dones)<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916364Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_VI-186">[178]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916370Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_XII-187">[179]</a> i prescrivint la deposició per a qualsevol persona que intentés separar un clergue que no fos un bisbe de la seva dona, o per a qualsevol clergue que no fos un bisbe que la destituís.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916371Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_XIII-188">[180]</a> El <a href="/wiki/Papa_Sergi_I" class="mw-redirect" title="Papa Sergi I">papa Sergi I</a>, que tenia ascendència siriana, va rebutjar el concili.<a href="#cite_note-FOOTNOTEEkonomou2007222-189">[181]</a> L'emperador <a href="/wiki/Justini%C3%A0_II" class="mw-redirect" title="Justinià II">Justinià II</a> va ordenar la seva detenció,<a href="#cite_note-FOOTNOTEEkonomou2007223-190">[182]</a> però això va ser frustrat.<a href="#cite_note-FOOTNOTEEkonomou2007224-191">[183]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEUllmann200464-192">[184]</a> El 694, a l'<a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia_visig%C3%B2tica" class="mw-redirect" title="Hispània visigòtica">Hispània visigòtica</a>, el concili fou ratificat pel <a href="/wiki/Divuit%C3%A8_Concili_de_Toledo" class="mw-redirect" title="Divuitè Concili de Toledo">Divuitè Concili de Toledo</a> a instàncies del rei, <a href="/wiki/V%C3%ADtiza" title="Vítiza">Vítiza</a>. <a href="/wiki/Fruela_I_d%27Ast%C3%BAries" title="Fruela I d'Astúries">Fruela I d'Astúries</a> va invertir la decisió de Toledo en algun moment del seu regnat (757-768). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Supremacia_papal_i_Pentarquia">Supremacia papal i Pentarquia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Supremacia papal i Pentarquia">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Pentarquia" title="Pentarquia">Pentarquia</a></div> Les causes principals del cisma van ser les disputes sobre reclamacions de jurisdicció conflictives, en particular sobre l'<a href="/w/index.php?title=Supremacia_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Supremacia papal (encara no existeix)">autoritat papal</a> (el <a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_IX" class="mw-redirect" title="Papa Lleó IX">papa Lleó IX</a> va afirmar que tenia autoritat sobre els quatre <a href="/wiki/Patriarca" title="Patriarca">patriarques</a> orientals) i sobre la inserció de la <a href="/wiki/Cl%C3%A0usula_Filioque" class="mw-redirect" title="Clàusula Filioque">clàusula Filioque</a> en el <a href="/wiki/Credo_de_Nicea" title="Credo de Nicea">Credo de Nicea</a> pel patriarca occidental el 1014.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPapadakisMeyendorff199414-193">[185]</a> Avui, els ortodoxos orientals afirmen que el cànon 28 del Concili de Calcedònia va proclamar explícitament la igualtat dels bisbes de Roma i de Constantinoble i que va establir el màxim tribunal d'apel·lació eclesiàstica de Constantinoble.<a href="#cite_note-FOOTNOTEHartmannPennington201263-194">[186]</a> El cànon 7 del Concili d'Efes va declarar: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">És il·legal que qualsevol home presenti, escrigui o composi una fe diferent (ἑτέραν) com a rival a la que van establir els sants pares reunits amb l'Esperit Sant a Nicea. Però aquells que s'atreveixin a compondre una fe diferent o a presentar-la o oferir-la a persones que desitgin recórrer al reconeixement de la veritat, ja sigui del paganisme o del judaisme, o de qualsevol heretgia, seran destituïdes, si són bisbes o clergues; bisbes de l'episcopat i clergues del clergat; i si són laics, seran <a href="/wiki/Anatema" title="Anatema">anatemitzats</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff 1916</a>, Ch. IV The Council of Ephesus, Session I Extracts from the Acts </td></tr></tbody></table></div> Els ortodoxos orientals afirmen avui que aquest cànon del Concili d'Efes prohibia explícitament la modificació del Credo Niceno elaborat pel <a href="/wiki/Primer_Concili_de_Nicea" title="Primer Concili de Nicea">primer concili ecumènic</a> el 325, la redacció del qual, segons es diu, però no la substància, havia estat modificada pel <a href="/wiki/Primer_concili_de_Constantinoble" class="mw-redirect" title="Primer concili de Constantinoble">segon concili ecumènic</a>, fent addicions com ara "qui procedeix del Pare". Els ortodoxos orientals argumenten que el cànon 7 del Primer Concili d'Efes prohibia explícitament la modificació del Credo Nicè per part de qualsevol home (no pel concili ecumènic de l'església) elaborat pel primer Concili Ecumènic el 325.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916161Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople-195">[187]</a> En realitat, el Concili no va fer cap excepció un concili ecumènic o qualsevol altre cos de bisbes,<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916231Ch._IV_The_Council_of_Ephesus,_Canon_VII-196">[188]</a> i els grecs que participaven al <a href="/wiki/Concili_de_Flor%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Concili de Florència">Concili de Florència</a> van negar emfàticament que fins i tot un concili ecumènic tingués el poder d'afegir res al credo<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916232Ch._IV_The_Council_of_Ephesus,_Excursus_on_the_words_πίστιν_ἑτέραν-197">[189]</a> El credo citat a les Actes del Concili d'Efes de 431 (el tercer concili ecumènic) és el del primer concili ecumènic sense les modificacions que el <a href="/wiki/Primer_concili_de_Constantinoble" class="mw-redirect" title="Primer concili de Constantinoble">segon concili ecumènic</a>, celebrat a Constantinoble el 381, s'entén que hi va fer, com ara l'addició de "qui procedeix del Pare"<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916197Ch._IV_The_Council_of_Ephesus,_Session_I_Extracts_from_the_Acts-198">[190]</a> Els teòlegs ortodoxos orientals afirmen que aquest canvi de la redacció del credo original de les esglésies es va fer per abordar diversos ensenyaments fora de l'església —específicament, el de <a href="/wiki/Macedoni_I_de_Constantinoble" class="mw-redirect" title="Macedoni I de Constantinoble">Macedoni I de Constantinoble</a>, que el concili va afirmar que era una distorsió de l'ensenyament de l'església sobre l'Esperit Sant. Això no va suposar un canvi de l'ortodòxia del credo original de les esglésies.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPomazansky198417[http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P17.HTM_The_equality_of_honor_and_the_Divinity_of_the_Holy_Spirit.]-199">[191]</a> Així, la paraula ἑτέραν del setè cànon del concili d'Efes posterior s'entén com a "diferent" o "contradictori" i no "un altre" en el sentit de meres addicions explicatives al credo ja existent.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916232Ch._IV_The_Council_of_Ephesus,_Excursus_on_the_words_πίστιν_ἑτέραν-197">[189]</a>Alguns erudits consideren que les addicions atribuïdes al Primer Concili de Constantinoble només es van adoptar amb el <a href="/wiki/Concili_de_Calced%C3%B2nia" title="Concili de Calcedònia">Concili de Calcedònia</a> del 451, 20 anys després del d'Efes,<a href="#cite_note-FOOTNOTEKelly2006296-200">[192]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTELeith198231-201">[193]</a> i fins i tot que el Concili d'Efes, en què la influència alexandrina era dominant, per aquest cànon excloïa el Credo Constantinopolita, que finalment va annexionar el nom i la fama del credo adoptat a Nicea.<a href="#cite_note-FOOTNOTEHussey1967177-202">[194]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Problemes_de_filioque_i_primacia_(867-879)">Problemes de filioque i primacia (867-879)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Problemes de filioque i primacia (867-879)">modifica</a>]</div> Es van celebrar tres concilis, dos per Constantinoble, un per Roma.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWilhelm1908-203">[195]</a> Roma va intentar substituir un patriarca assegut per un altre susceptible a la disputa de la <a href="/wiki/Filioque" title="Filioque">Filioque</a>. Els ortodoxos van respondre denunciant la substitució i excomunicant al papa convocant el concili romà, denunciant l'intent del papa de controlar els assumptes fora de la competència de Roma i denunciant l'afegit de Filioque com a heretgia. Cada església reconeix els seus propis concilis com a legítims i no reconeix els concilis de l'altra.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFortescue1907147-148-204">[196]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTELouth2007171-205">[197]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTETougher199769-206">[198]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTESiecienski2010103-207">[199]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFortescue1907147--208">[200]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Excomunió_mútua_del_1054">Excomunió mútua del 1054</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Excomunió mútua del 1054">modifica</a>]</div> <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Byzantine_Empire_animated.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Byzantine_Empire_animated.gif/450px-Byzantine_Empire_animated.gif" decoding="async" width="450" height="208" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Byzantine_Empire_animated.gif/675px-Byzantine_Empire_animated.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/40/Byzantine_Empire_animated.gif 2x" data-file-width="800" data-file-height="370" /></a><figcaption> Els canvis en l'extensió de l'Imperi van governar des de Constantinoble. 476 Fi de l'Imperi d'Occident; 550 conquestes de Justinià I; 717 Adhesió de Lleó Isaurià; 867 Adhesió de Basili I; 1025 Mort de Basili II; 1095 Eva de la primera croada; 1170 Sota Manuel I; 1270 Sota Miquel VIII Paleòlegs; 1400 Abans de la caiguda de Constantinoble</figcaption></figure> Es van celebrar tres concilis, dos per Constantinoble, un per Roma.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWilhelm1908-203">[195]</a> Roma va intentar substituir un patriarca assegut per un altre susceptible a la disputa de la <a href="/wiki/Filioque" title="Filioque">Filioque</a>. Els ortodoxos van respondre denunciant la substitució i excomunicant al papa convocant el concili romà, denunciant l'intent del papa de controlar els assumptes fora de la competència de Roma i denunciant l'afegit de Filioque com a heretgia. Cada església reconeix els seus propis concilis com a legítims i no reconeix els concilis de l'altra.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFortescue1907147-148-204">[196]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTELouth2007171-205">[197]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTETougher199769-206">[198]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTESiecienski2010103-207">[199]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFortescue1907147-209">[201]</a> El 1053 <a href="/w/index.php?title=Lle%C3%B3_d%27Ocrida&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lleó d'Ocrida (encara no existeix)">Lleó d'Ocrida</a>, segons la instigació, segons <a href="/wiki/J._B._Bury" class="mw-redirect" title="J. B. Bury">J. B. Bury</a>, del patriarca <a href="/wiki/Miquel_Cerulari" title="Miquel Cerulari">Miquel Cerulari</a> de Constantinoble,<a href="#cite_note-FOOTNOTEBury1923200-210">[202]</a><a href="#cite_note-211">[203]</a> va escriure al bisbe Joan de Trani una carta destinada a tots els bisbes <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_llatina" title="Església llatina">llatins</a>, inclòs el papa, en què atacava Occidental pràctiques com l'ús de <a href="/w/index.php?title=%C3%80zims&action=edit&redlink=1" class="new" title="Àzims (encara no existeix)">pa sense llevat</a> per a l'eucaristia i regles de dejuni que difereixen de les de Constantinoble, mentre el mateix Cerulari va tancar totes les esglésies llatines de Constantinoble. El 1053 es va fer el primer pas del procés que va conduir a un cisma formal: Lleó IX va fer que les esglésies gregues del sud d'Itàlia haguessin de seguir les pràctiques llatines o tancar. Com a represàlia, Miquel Cerulari va ordenar el tancament de totes les esglésies llatines de Constantinoble. Aprofitant una <a href="/wiki/Conquesta_normanda_del_sud_d%27It%C3%A0lia" class="mw-redirect" title="Conquesta normanda del sud d'Itàlia">expedició militar al sud d'Itàlia</a> contra els <a href="/wiki/Normands" title="Normands">normands</a> celebrà un sínode, tot i que aquesta es trobava tradicionalment sota la jurisdicció del patriarcat de Constantinoble. El patriarca <a href="/wiki/Miquel_Cerulari" title="Miquel Cerulari">Miquel Cerulari</a>, un fanàtic de ment estreta, en assabentar-se que els normands imposaven els costums llatins a les esglésies gregues del sud d'Itàlia, ordenà que les esglésies de ritus llatí de Constantinoble s'adoptessin els costums grecs, fent-les clausurar quan no ho fessin.<a href="#cite_note-FOOTNOTENorwich2017144-212">[204]</a> Com a resposta, Lleó IX va escriure la carta In terra pax del 2 de setembre de 1053,<a href="#cite_note-FOOTNOTEMigne1882744–769-213">[205]</a> dirigida a Cerulari i Lleó d'Ocrida, en què parla llargament dels privilegis atorgats a través de Sant Pere a la seu de Roma. En una de les 41 seccions de la seva carta també parla de privilegis atorgats pels emperadors, citant el document de la <a href="/wiki/Donaci%C3%B3_de_Constant%C3%AD" title="Donació de Constantí">Donació de Constantí</a>, que creia que era genuí (secció 20).<a href="#cite_note-FOOTNOTEKidd2013208–213-214">[206]</a> Alguns erudits diuen que aquesta carta mai no es va enviar, sinó que va ser deixada de banda i que la resposta papal realment enviada va ser la carta més suau, però encara dura, Scripta tuae de gener de 1054.<a href="#cite_note-FOOTNOTESettonBaldwin1969209-210-215">[207]</a> En conseqüència, les cartes conciliadores, els textos de les quals no s'han conservat, van ser escrites al papa per l'emperador i Cerulari. En la seva resposta de gener de 1054 a l'emperador, Quantas gratias,<a href="#cite_note-FOOTNOTEMigne1882744–769-213">[205]</a> Lleó IX demana la seva ajuda contra els <a href="/wiki/Normands" title="Normands">normands</a> i es queixa del que el papa va veure com l'arrogància de Cerulari. En la seva resposta a Caerulari,<a href="#cite_note-FOOTNOTEMigne1882773–777-216">[208]</a> va reprovar el patriarca per haver intentat sotmetre els patriarques d'Alexandria i Antioquia a si mateix i adoptar el títol de patriarca ecumènic i va insistir en la primacia de la seu de Roma.<a href="#cite_note-FOOTNOTEKidd2013208–213-214">[206]</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti">.mw-parser-output .tmulti .multiimageinner{display:flex;flex-direction:column}.mw-parser-output .tmulti .trow{display:flex;flex-direction:row;clear:left;flex-wrap:wrap;width:100%;box-sizing:border-box}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{margin:1px;float:left}.mw-parser-output .tmulti .theader{clear:both;font-weight:bold;text-align:center;align-self:center;background-color:transparent;width:100%}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:left;background-color:transparent}.mw-parser-output .tmulti .text-align-left{text-align:left}.mw-parser-output .tmulti .text-align-right{text-align:right}.mw-parser-output .tmulti .text-align-center{text-align:center}@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .tmulti .thumbinner{width:100%!important;box-sizing:border-box;max-width:none!important;align-items:center}.mw-parser-output .tmulti .trow{justify-content:center}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{float:none!important;max-width:100%!important;box-sizing:border-box;text-align:center}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:center}}</style><div class="thumb tmulti tright"><div class="thumbinner multiimageinner" style="width:204px;max-width:204px"><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:202px;max-width:202px"><div class="thumbimage" style=""><a href="/wiki/Fitxer:Expansion_of_christianity.jpg" title="Fitxer:Expansion of christianity.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Expansion_of_christianity.jpg/200px-Expansion_of_christianity.jpg" decoding="async" width="200" height="163" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Expansion_of_christianity.jpg/300px-Expansion_of_christianity.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Expansion_of_christianity.jpg/400px-Expansion_of_christianity.jpg 2x" data-file-width="1388" data-file-height="1131" /></a></div><div class="thumbcaption">Divisió entre les esglésies orientals i occidentals<a href="#cite_note-FOOTNOTESmith1915Plate_58A-217">[209]</a></div></div></div></div></div> Aquestes dues cartes van ser confiades a una delegació de tres llegats. Lleó envià a Constantinoble els tres eclesiàstics més radicalment antigrecs, encapçalats pel cardenal <a href="/wiki/Humbert_de_Moyenmoutier" class="mw-redirect" title="Humbert de Moyenmoutier">Humbert de Moyenmoutier</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTENorwich2017145-218">[210]</a>, gens diplomàtic, que incloïa també <a href="/w/index.php?title=Frederic_de_Lorena&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frederic de Lorena (encara no existeix)">Frederic de Lorena</a>, que era secretari papal i cardenal diaca de <a href="/w/index.php?title=Santa_Maria_in_Domnica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santa Maria in Domnica (encara no existeix)">Santa Maria in Domnica</a>, i Pere, <a href="/wiki/Arquebisbat_d%27Amalfi" class="mw-redirect" title="Arquebisbat d'Amalfi">arquebisbe d'Amalfi</a>. En arribar a Constantinoble s'assabentaren de la mort de Lleó, quedant privat de tot status oficial com a representants oficials del papa difunt i en situació de <a href="/wiki/Sede_vacante" class="mw-redirect" title="Sede vacante">sede vacante</a>. En comptes de tornar-se'n a Roma, es quedaren a Constantinoble. L'emperador els va donar amistat i suport, però el patriarca els va rebutjar; i els llegats actuaren cada cop de manera més arbitrària i arrogant. Finalment, el 16 de juliol de 1054, tres mesos després de la mort del papa Lleó l'abril de 1054 i nou mesos abans que el següent papa prengués possessió del càrrec,<a href="#cite_note-FOOTNOTESettonBaldwin1969209-210-215">[207]</a> van posar sobre l'altar de <a href="/wiki/Santa_Sofia_(Istanbul)" title="Santa Sofia (Istanbul)">Santa Sofia</a>, que estava preparat per a la celebració de la <a href="/w/index.php?title=Divina_Lit%C3%BArgia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Divina Litúrgia (encara no existeix)">Divina Litúrgia</a>, una butlla d'excomunió de Cerulari i els seus partidaris. En un sínode celebrat el 20 de juliol de 1054, Cerulari va excomunicar al seu torn els llegats.<a href="#cite_note-FOOTNOTENorwich2017145-218">[210]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEKidd2013208–213-214">[206]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEPrevité-Orton1975276-219">[211]</a>.<a href="#cite_note-220">[212]</a> En realitat, només Miquel podria haver estat excomunicat juntament amb els seus seguidors que vivien aleshores.<a href="#cite_note-221">[i]</a> En el moment de les excomunicacions, molts historiadors contemporanis, inclosos els cronistes romans d'Orient, no van considerar l'esdeveniment significatiu.<a href="#cite_note-FOOTNOTEBinns2002203-222">[213]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEDvorník194529–30-223">[214]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEKing20066-224">[215]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEWare196367-225">[216]</a> Els segles posteriors van fer esforços per emperadors, papes i patriarques per curar la fractura entre les esglésies. Tot i això, diversos factors i esdeveniments històrics van treballar per ampliar la separació al llarg del temps.<a href="#cite_note-FOOTNOTEJeffreysHaldonCormack2008596-226">[217]</a> Als <a href="/wiki/Primers_set_concilis_ecum%C3%A8nics" title="Primers set concilis ecumènics">primers set concilis ecumènics</a> havien assistit prelats tant orientals com occidentals; però les diferències cada cop més àmplies en qüestions doctrinals, teològiques, lingüístiques, polítiques i geogràfiques finalment resultaren en denúncies i <a href="/wiki/Excomuni%C3%B3" title="Excomunió">excomunions</a> mútues. Amb les excomunions llançades per Lleó i Miquel esclatà el <a href="/wiki/Cisma_Est-Oest" class="mw-redirect" title="Cisma Est-Oest">Cisma Est-Oest</a>.<a href="#cite_note-227">[218]</a> Si bé la situació estava molt malmesa, els emissaris sense poder d'un papa mort van emprar un instrument tant inapropiat com no-canònic: l'<a href="/wiki/Excomuni%C3%B3" title="Excomunió">excomunió</a>, tant la llatina com la grega, queia només sobre la persona i no pas sobre tota l'Església. Tot es podria haver rescindit més endavant, però no va ser fins al <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_II" title="Concili Vaticà II">Concili Vaticà II</a> que començà a haver un apropament real.<a href="#cite_note-FOOTNOTENorwich2017146-228">[219]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Orient_i_Occident_des_de_1054">Orient i Occident des de 1054</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Orient i Occident des de 1054">modifica</a>]</div> "Fins i tot després de 1054 les relacions amistoses entre Orient i Occident van continuar. Les dues parts de la cristiandat no eren encara conscients d'un gran abisme de separació entre elles ... La disputa seguia sent una cosa que els cristians ordinaris d'Orient i Occident ignoraven en gran manera".<a href="#cite_note-FOOTNOTEWare196367-225">[216]</a> No hi va haver cap esdeveniment que marqués el desglossament. Més aviat, les dues esglésies van caure dins i fora del cisma durant diversos segles, marcats per reconciliacions temporals. L’Església es va dividir en línies doctrinals, teològiques, lingüístiques, polítiques i geogràfiques i la bretxa fonamental mai no s’ha curat, amb les parts acusant de vegades l'altra de caure en heretgia i iniciar la divisió. La imposició de patriarques llatins va dificultar la reconciliació. L'establiment de jerarquies llatines als <a href="/wiki/Estats_croats" title="Estats croats">estats croats</a> significava que hi havia dos reclamants rivals a cadascuna de les seus patriarcals d'<a href="/wiki/Patriarca_d%27Antioquia" title="Patriarca d'Antioquia">Antioquia</a>, Constantinoble i <a href="/wiki/Patriarca_de_Jerusalem" title="Patriarca de Jerusalem">Jerusalem</a>, cosa que deixava clara l'existència del cisma. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tensions_sectàries_a_l'Imperi_Romà_d'Orient_als_segles_xi_i_xii">Tensions sectàries a l'Imperi Romà d'Orient als segles xi i xii</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Tensions sectàries a l'Imperi Romà d'Orient als segles xi i xii">modifica</a>]</div> A partir de finals del segle xi, la dependència de l'Imperi Romà d'Orient de les marines de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Ven%C3%A8cia" title="República de Venècia">República de Venècia</a> i, en menor mesura, de les de <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_G%C3%A8nova" title="República de Gènova">Gènova</a> i <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Pisa" title="República de Pisa">Pisa</a>, va conduir al predomini dels comerciants catòlics a Constantinoble, que tenien va rebre importants concessions comercials des de la dècada de 1080, cosa que va provocar un trasbals econòmic i social. Juntament amb la suposada arrogància dels italians, va alimentar el ressentiment popular entre les classes mitjanes i baixes, tant al camp com a les ciutats.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFossier1986506-508-229">[220]</a> A la segona meitat del segle xii, la rivalitat pràcticament incontrolable entre els competidors de les diferents ciutats-estat es va convertir fins al punt que els italians van atacar els barris d'altres italians a la capital, i les mesures draconianes de represàlia de les autoritats romanes d'Orient van provocar el deteriorament de relacions interreligioses a la ciutat. Quan el 1182 la regència de l'<a href="/w/index.php?title=Emperadriu_mare&action=edit&redlink=1" class="new" title="Emperadriu mare (encara no existeix)">emperadriu mare</a>, <a href="/wiki/Maria_d%27Antioquia" title="Maria d'Antioquia">Maria d'Antioquia</a>, francesa ètnica coneguda pel favoritisme mostrat als comerciants llatins i als grans propietaris de terres aristocràtiques, va ser deposada per <a href="/wiki/Andr%C3%B2nic_I_Comn%C3%A8" title="Andrònic I Comnè">Andrònic I Comnè</a> arran del suport popular, el nou emperador va permetre màfies per <a href="/wiki/Massacre_dels_llatins" class="mw-redirect" title="Massacre dels llatins">massacrar els odiats estrangers</a>. En endavant, la política exterior romana d'Orient es percebia invariablement com a sinistra i antillatina a Occident.<a href="#cite_note-FOOTNOTEHarris2006112-230">[221]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Quarta_Croada_(1204)_i_altres_conflictes_militars">Quarta Croada (1204) i altres conflictes militars</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Quarta Croada (1204) i altres conflictes militars">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Quarta_Croada" title="Quarta Croada">Quarta Croada</a>, <a href="/wiki/Setge_de_Constantinoble_(1204)" title="Setge de Constantinoble (1204)">Setge de Constantinoble (1204)</a>, i <a href="/wiki/Croades_del_Nord" class="mw-redirect" title="Croades del Nord">Croades del Nord</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Massacre_dels_llatins" class="mw-redirect" title="Massacre dels llatins">Massacre dels llatins</a></div> La <a href="/wiki/Quarta_Croada" title="Quarta Croada">Quarta Croada</a> fou l'acte final que segellà irremeiablement el Gran Cisma d'Orient entre l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa</a> i <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">Església Catòlica Romana</a>.<a href="#cite_note-231">[222]</a> Promoguda pel papa <a href="/wiki/Innocenci_III" title="Innocenci III">Innocenci III</a> amb la intenció originària d'alliberar <a href="/wiki/Terra_Santa" title="Terra Santa">Terra Santa</a> mitjançant una invasió des d'Egipte; però en el transcurs de la mateixa, els croats llatins i els comerciants venecians van saquejar la mateixa <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a> (1204), saquejant l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_la_Sagrada_Saviesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de la Sagrada Saviesa (encara no existeix)">Església de la Sagrada Saviesa</a> i diversos altres llocs sagrats ortodoxos,<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1913320-232">[223]</a> i convertint-los al culte catòlic llatí. Els croats normands també van destruir la <a href="/wiki/Biblioteca_Imperial_de_Constantinoble" title="Biblioteca Imperial de Constantinoble">Biblioteca Imperial de Constantinoble</a>,<a href="#cite_note-FOOTNOTEHoward201121-233">[224]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEMurray200953-234">[225]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEBradford20133-235">[226]</a> l'<a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Emperador romà d'Orient">emperador romà d'Orient</a> <a href="/wiki/Aleix_IV_%C3%80ngel" title="Aleix IV Àngel">Aleix IV Àngel</a> va fugir de Constantinoble en compte de fer front a l'exèrcit croat i <a href="/wiki/Constant%C3%AD_L%C3%A0scaris" title="Constantí Làscaris">Constantí Làscaris</a> va ser coronat en la basílica de Constantinoble, però poc després, junt amb el seu germà Teodor, gendre d'<a href="/wiki/Aleix_III_%C3%80ngel" title="Aleix III Àngel">Aleix III Àngel</a>, va haver de fugir a la ciutat de <a href="/wiki/Nicea" title="Nicea">Nicea</a>, actual <a href="/wiki/Iznik" class="mw-redirect" title="Iznik">Iznik</a> a <a href="/wiki/Bit%C3%ADnia_(regi%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Bitínia (regió)">Bitínia</a>, en comprendre que la situació a Constantinoble resultava insostenible. Teodor va substituir poc després el seu germà en el tron amb el nom de <a href="/wiki/Teodor_I_L%C3%A0scaris" title="Teodor I Làscaris">Teodor I Làscaris</a>. Els croats també van nomenar un <a href="/w/index.php?title=Patriarca_llat%C3%AD_de_Constantinoble&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patriarca llatí de Constantinoble (encara no existeix)">patriarca llatí de Constantinoble</a>;<a href="#cite_note-236">[227]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1913320-232">[223]</a> La conquesta de Constantinoble i el <a href="/wiki/Partitio_terrarum_imperii_Romaniae" title="Partitio terrarum imperii Romaniae">tractat final</a> va establir l'<a href="/w/index.php?title=Imperi_Llat%C3%AD_d%27Orient&action=edit&redlink=1" class="new" title="Imperi Llatí d'Orient (encara no existeix)">Imperi Llatí d'Orient</a> i el <a href="/w/index.php?title=Patriarcat_Llat%C3%AD_de_Constantinoble&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patriarcat Llatí de Constantinoble (encara no existeix)">Patriarcat Llatí de Constantinoble</a> (amb diversos altres <a href="/w/index.php?title=Estats_creuats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estats creuats (encara no existeix)">estats creuats</a>). el que va causar l'allunyament terminant i l'animadversió del Patriarcat Ortodox de Constantinoble pel que fa a la cristiandat llatina, i Teodor va tractar de reforçar els seus drets nomenant <a href="/wiki/Miquel_IV_Autori%C3%A0" class="mw-redirect" title="Miquel IV Autorià">Miquel IV Autorià</a> com a nou <a href="/wiki/Patriarca_de_Constantinoble" title="Patriarca de Constantinoble">Patriarca de Constantinoble</a> a Nicea, que aviat es va convertir en el líder de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa</a><a href="#cite_note-FOOTNOTETreadgold1997821-237">[228]</a> en no tenir oposició, i el fet de ser la seu del Patriarcat va fer que assegurés les aspiracions de Teodor com a hereu de l'Imperi Romà d'Orient. El <a href="/wiki/1208" title="1208">1208</a>, sentint-se segur, es va confirmar com a emperador coronant-se a Nicea.<a href="#cite_note-238">[229]</a> Més tard es van arribar a vendre alguns artefactes religiosos a Europa per finançar o finançar l'Imperi Llatí, com quan l'emperador <a href="/wiki/Baldu%C3%AD_II_de_Constantinoble" class="mw-redirect" title="Balduí II de Constantinoble">Balduí II de Constantinoble</a> (r 1228-1261) va vendre la relíquia de la <a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Espines&action=edit&redlink=1" class="new" title="Corona d'Espines (encara no existeix)">Corona d'Espines</a> mentre a França intentava recaptar nous fons per mantenir la seva presa de Constantinoble.<a href="#cite_note-FOOTNOTENicol1993169-239">[230]</a> El 1261, l'emperador romà d'Orient, <a href="/wiki/Miquel_VIII_Pale%C3%B2leg" title="Miquel VIII Paleòleg">Miquel VIII Paleòleg</a> va posar fi a l'Imperi llatí. Tanmateix, l'atac occidental al cor de l'Imperi Romà d'Orient és vist com a factor que va portar finalment a la seva conquesta per part dels musulmans otomans al segle xv. Molts estudiosos creuen que el saqueig de Constantinoble el 1204 va contribuir més al cisma que els esdeveniments de 1054.<a href="#cite_note-240">[231]</a> Al nord d'Europa, els <a href="/wiki/Cavallers_teut%C3%B2nics" class="mw-redirect" title="Cavallers teutònics">cavallers teutònics</a>, després dels èxits dels segles XII i XIII a les <a href="/wiki/Croades_del_Nord" class="mw-redirect" title="Croades del Nord">Croades del Nord</a>,<a href="#cite_note-FOOTNOTEChristiansen1997287-241">[232]</a> van intentar (1240) conquerir les repúbliques russes <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_ortodoxa_oriental" class="mw-redirect" title="Església ortodoxa oriental">ortodoxes orientals</a> de <a href="/w/index.php?title=Rep%C3%BAblica_de_Pskov&action=edit&redlink=1" class="new" title="República de Pskov (encara no existeix)">Pskov</a> i <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Novgorod" class="mw-redirect" title="República de Novgorod">Novgorod</a>, empresa una mica avalada pel <a href="/wiki/Papa_Gregori_IX" class="mw-redirect" title="Papa Gregori IX">papa Gregori IX</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEChristiansen1997287-241">[232]</a> (r. 1227-1241). Una de les principals derrotes que van patir els cavallers teutònics va ser la <a href="/wiki/Batalla_del_gel" class="mw-redirect" title="Batalla del gel">batalla del gel</a> el 1242. La <a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a> catòlica també va emprendre diverses <a href="/w/index.php?title=Guerres_sueconovgorodianes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerres sueconovgorodianes (encara no existeix)">campanyes contra el Novgorod ortodox</a>. També hi va haver conflictes entre la Polònia catòlica i la Rússia ortodoxa, que va ajudar a solidificar el cisma entre Orient i Occident. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segon_Concili_de_Lió_(1272)">Segon Concili de Lió (1272)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Segon Concili de Lió (1272)">modifica</a>]</div> El <a href="/wiki/Segon_Concili_de_Li%C3%B3" class="mw-redirect" title="Segon Concili de Lió">Segon Concili de Lió</a> va ser convocat per actuar com a compromís de Miquel VIII per reunir l'església oriental amb Occident.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWetterau1994-242">[233]</a> Desitjant acabar amb el Gran Cisma que dividia Roma i Constantinoble, Gregori X havia enviat una ambaixada a Miquel VIII, que havia reconquerit Constantinoble, posant fi a les restes de l'Imperi Llatí a Orient, i va demanar als dèspotes llatins l'Orient per frenar les seves ambicions. El 29 de juny (<a href="/wiki/Festa_dels_Sants_Pere_i_Pau" class="mw-redirect" title="Festa dels Sants Pere i Pau">festa dels Sants Pere i Pau</a>, festa patronal dels Papes), Gregori X va celebrar una missa a l'<a href="/wiki/Catedral_de_Li%C3%B3" title="Catedral de Lió">església de Sant Joan</a>, on van participar totes dues parts. El concili va declarar que l'església romana posseïa "la suprema i plena primacia i autoritat sobre l'Església catòlica universal". La unió efectuada va ser "una farsa i un gambit polític", una ficció mantinguda per l'emperador per evitar que els occidentals recuperessin la ciutat de Constantinoble, que havien perdut poc més d'una dècada abans, el 1261.<a href="#cite_note-FOOTNOTENicol199638-243">[234]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEPrevité-Orton1975735-244">[235]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTENicol199363-245">[236]</a> El clergat i la gent li van oposar aferrissadament<a href="#cite_note-FOOTNOTENicol199379-246">[237]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEPrevité-Orton1975735-244">[235]</a> i mai es van posar en vigor,<a href="#cite_note-FOOTNOTETreadgold19732-247">[238]</a> malgrat una campanya sostinguda pel patriarca <a href="/wiki/Joan_XI_de_Constantinoble" title="Joan XI de Constantinoble">Joan XI de Constantinoble</a>, convertit a la causa de la unió, a defensar la unió intel·lectualment i la repressió vigorosa i brutal dels opositors per part de Miquel.<a href="#cite_note-FOOTNOTENicol199379-246">[237]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1910a§18_The_Council_of_Ferrara-Florence._1438–1445-248">[239]</a> El 1278 el <a href="/wiki/Papa_Nicolau_III" title="Papa Nicolau III">papa Nicolau III</a>, assabentat del caràcter fictici de la conformitat grega,<a href="#cite_note-FOOTNOTENicol199372-249">[240]</a> va enviar llegats a Constantinoble, exigint la submissió personal de tots els clergues ortodoxos i l'adopció del Filioque,<a href="#cite_note-FOOTNOTESiecienski2010140-250">[241]</a> ja que els delegats grecs de Lió havien estat obligats a recitar el Credo amb la inclusió de Filioque i a repetir-lo dos més vegades.<a href="#cite_note-FOOTNOTESiecienski2010137-251">[242]</a> Els intents de l'emperador Miquel per resoldre el cisma van acabar quan el <a href="/wiki/Papa_Mart%C3%AD_IV" title="Papa Martí IV">papa Martí IV</a>, en veure que la unió era només una farsa, va excomunicar Miquel VIII el 1281 en suport dels intents de <a href="/wiki/Carles_d%27Anjou" class="mw-disambig" title="Carles d'Anjou">Carles d'Anjou</a> de llançar una nova campanya per recuperar les províncies romanes de l'Est perdut contra Miquel.<a href="#cite_note-FOOTNOTENicol199379-246">[237]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEWilliams200437-252">[243]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEPenn2007134-253">[244]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEHughes197929-254">[245]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEBunson200424-255">[246]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTENicol1971136-256">[247]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEWalsh2006107-257">[248]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEOtt1910-258">[249]</a> El fill de Miquel VIII i successor <a href="/wiki/Andr%C3%B2nic_II" class="mw-redirect" title="Andrònic II">Andrònic II</a> va repudiar la unió, i Joan XI es va veure obligat a abdicar, sent finalment exiliat i empresonat fins a la seva mort el 1297. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Concili_de_Ferrara-Florència_(1439)">Concili de Ferrara-Florència (1439)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Concili de Ferrara-Florència (1439)">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Concili_de_Flor%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Concili de Florència">Concili de Florència</a></div> Al segle xv, l'emperador oriental <a href="/wiki/Joan_VIII_Pale%C3%B2leg" title="Joan VIII Paleòleg">Joan VIII Paleòleg</a>, pressionat fortament pels <a href="/wiki/Turcs_otomans" class="mw-redirect" title="Turcs otomans">turcs otomans</a>, estava disposat a aliar-se amb Occident i, per fer-ho, va acordar amb el <a href="/wiki/Papa_Eugeni_IV" class="mw-redirect" title="Papa Eugeni IV">papa Eugeni IV</a> les discussions sobre la reunió que es tornaria a celebrar, aquesta vegada al <a href="/wiki/Concili_de_Ferrara-Flor%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Concili de Ferrara-Florència">concili de Ferrara-Florència</a>. Després de diverses llargues discussions, l'emperador va aconseguir convèncer els representants orientals d'acceptar les doctrines occidentals de Filioque, el Purgatori i la supremacia del papat. El 6 de juny de 1439, tots els bisbes orientals presents van signar un acord, però un, <a href="/wiki/Marc_d%27Efes" class="mw-redirect" title="Marc d'Efes">Marc d'Efes</a>, que va afirmar que Roma continuava tant en <a href="/wiki/Heretgia" title="Heretgia">heretgia</a> com en <a href="/wiki/Cisma" title="Cisma">cisma</a>. Semblava que s'havia acabat el Gran Cisma. No obstant això, al seu retorn, els bisbes orientals van trobar el seu acord amb Occident generalment rebutjat per la població i per les autoritats civils (amb la notable excepció dels emperadors d'Orient que van romandre compromesos amb la unió fins a la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> dues dècades després). La unió signada a Florència mai no ha estat acceptada per les esglésies orientals. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Caiguda_de_Constantinoble_(1453)_i_després">Caiguda de Constantinoble (1453) i després</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Caiguda de Constantinoble (1453) i després">modifica</a>]</div> En el moment de la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> a mans de l'<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a> el maig de 1453, el cristianisme ortodox ja estava arrelat a <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>, el centre religiós polític i de facto del qual s'havia traslladat de <a href="/wiki/K%C3%ADev" class="mw-redirect" title="Kíev">Kíev</a> a <a href="/wiki/Moscou" title="Moscou">Moscou</a>. L'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_ortodoxa_russa" class="mw-redirect" title="Església ortodoxa russa">Església russa</a>, una part de l'Església de Constantinoble fins a mitjan segle xv, va rebre la plena independència (<a href="/wiki/Autocef%C3%A0lia" title="Autocefàlia">autocefàlia</a>) i va ser elevada al rang de <a href="/wiki/Patriarcat" title="Patriarcat">patriarcat</a> el 1589. L'elit política i eclesiàstica russa va arribar a considerar Moscou com la <a href="/wiki/Tercera_Roma" title="Tercera Roma">Tercera Roma</a>, hereu legítim de Constantinoble i l'Imperi Romà.<a href="#cite_note-FOOTNOTENicol199372-249">[240]</a> Sota el <a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">domini otomà</a>, l'Església Ortodoxa va adquirir l'estatus de <a href="/wiki/Millet_(Imperi_Otom%C3%A0)" title="Millet (Imperi Otomà)">millet</a> autònom, concretament el <a href="/wiki/Millet-i_R%C3%BBm" title="Millet-i Rûm">Millet-i Rûm</a>. El patriarca ecumènic es va convertir en el governant (<a href="/wiki/Etnarca" title="Etnarca">millet başı</a>) de tots els súbdits cristians ortodoxos de l'imperi, inclosos els no grecs. En conquerir Constantinoble, <a href="/wiki/Mehmed_II" class="mw-redirect" title="Mehmed II">Mehmed II</a> va assumir la funció legal dels emperadors romans i va nomenar el patriarca <a href="/wiki/Gennadi_II_de_Constantinoble" title="Gennadi II de Constantinoble">Gennadi II</a>. Els sultans van augmentar els poders temporals de la jerarquia ortodoxa grega que van arribar a ser políticament obligats únicament pel sultà otomà i, juntament amb altres <a href="/wiki/Fanariotes" title="Fanariotes">nobles</a> <a href="/wiki/Grecs_otomans" title="Grecs otomans">grecs otomans</a>, va arribar a dirigir els dominis ortodoxos balcànics de l'Imperi Otomà. Com a resultat, tota la comunió ortodoxa dels Balcans i del Pròxim Orient es va aïllar de la resta de la cristiandat. Durant els quatre-cents anys següents, quedaria confinat dins del món islàmic, amb el qual tenia poc en comú religiosament o culturalment. A Rússia, els sentiments anticatòlics es van consolidar amb la <a href="/wiki/Guerra_russopolonesa_(1605-1618)" class="mw-redirect" title="Guerra russopolonesa (1605-1618)">intervenció polonesa</a> durant el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_Tumultu%C3%B3s" title="Període Tumultuós">Període Tumultuós</a> a principis del segle xvii, que es va veure com un intent de convertir Moscou al catolicisme. La moderna festa nacional russa, el <a href="/w/index.php?title=Dia_de_la_Unitat_(R%C3%BAssia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dia de la Unitat (Rússia) (encara no existeix)"> Dia de la Unitat</a>, es va establir el dia de la celebració de l'església en honor a la icona de la <a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Kazan" title="Mare de Déu de Kazan">Mare de Déu de Kazan</a>, que es creu que va salvar miraculosament Moscou de la conquesta polonesa del 1612. El patriarca <a href="/w/index.php?title=Hermogenes_de_Moscou&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hermogenes de Moscou (encara no existeix)">Hermogenes de Moscou</a> va ser executat pels polonesos i els seus partidaris durant aquest període (vegeu també la <a href="/w/index.php?title=Mancomunitat_polon%C3%A8s-lituana-moscovita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mancomunitat polonès-lituana-moscovita (encara no existeix)">Mancomunitat polonès-lituana-moscovita</a>).<a href="#cite_note-FOOTNOTEThornton18543-259">[250]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEMouravieff1842165-260">[251]</a> Als segles xvi i XVII es van produir diversos intents d'unions entre l'Església romana i diversos grups de l'ortodòxia oriental. La separació final entre l'Església catòlica d'una banda i les esglésies ortodoxes orientals, de l'altra, es va produir només al segle xviii: el 1729, l'església romana del <a href="/wiki/Papa_Benet_XIII" class="mw-redirect" title="Papa Benet XIII">papa Benet XIII</a> va prohibir la comunió amb les esglésies ortodoxes i, el 1755, els patriarques d'Alexandria, Jerusalem i Constantinoble en represàlia van declarar la interrupció final de la comunió sacral amb l'Església romana i van declarar heretge el catolicisme.<a href="#cite_note-261">[252]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Primer_Concili_Vaticà_(1870)">Primer Concili Vaticà (1870)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Primer Concili Vaticà (1870)">modifica</a>]</div> La doctrina de la <a href="/wiki/Primacia_papal" class="mw-redirect" title="Primacia papal">primacia papal</a> es va desenvolupar encara més al <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_I" title="Concili Vaticà I">Concili Vaticà I</a>, que va declarar que "en la disposició de Déu, l'església romana té la preeminència del poder ordinari sobre totes les altres esglésies". Aquest concili també va afirmar el dogma de la <a href="/wiki/Infal%C2%B7libilitat_papal" class="mw-redirect" title="Infal·libilitat papal">infal·libilitat papal</a>, declarant que la infal·libilitat de la comunitat cristiana s'estén al propi papa quan defineix una doctrina sobre la fe o la moral que ha de tenir tota l'Església. Aquest nou dogma, així com el dogma de la <a href="/wiki/Immaculada_Concepci%C3%B3" title="Immaculada Concepció">Immaculada Concepció</a>, promulgat a <a href="/w/index.php?title=Ineffabilis_Deus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ineffabilis Deus (encara no existeix)">Ineffabilis Deus</a> uns anys abans, són rebutjats de manera inequívoca per l'Església oriental com a heretges.<a href="#cite_note-encyc1848-63">[59]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Anul·lació_dels_anatemes_mutus_(1965)">Anul·lació dels anatemes mutus (1965)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Anul·lació dels anatemes mutus (1965)">modifica</a>]</div> <a href="/wiki/Pau_VI" title="Pau VI">Pau VI</a> va visitar els Patriarques ortodoxos <a href="/wiki/Patriarca_de_Jerusalem" title="Patriarca de Jerusalem">de Jerusalem</a> i <a href="/wiki/Patriarca_de_Constantinoble" title="Patriarca de Constantinoble">de Constantinoble</a> en 1964 i 1967, el primer des del segle ix en fer-ho, anomenant les Esglésies orientals com Esglésies germanes.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzen1988429-262">[253]</a> També va ser el primer papa en segles per satisfer els responsables dels diferents creences <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">orientals ortodoxes</a>. En particular, la seva trobada amb el <a href="/w/index.php?title=Patriarca_ecum%C3%A8nic_Aten%C3%A0gores_I&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patriarca ecumènic Atenàgores I (encara no existeix)">Patriarca ecumènic Atenàgores I</a> el 1964 a <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a>, va donar lloc a la derogació de les <a href="/wiki/Excomuni%C3%B3" title="Excomunió">excomunions</a> de 1054.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPaul_VI1965-263">[254]</a> Aquest va ser un pas significatiu cap al restabliment de la comunió entre Roma i Constantinoble. La declaració va ser llegida el 7 de desembre de 1965, de manera simultània en una sessió pública del Concili Vaticà a Roma i en una cerimònia especial a Istanbul. La declaració no va acabar el cisma, però va mostrar un desig d'una major reconciliació entre les dues esglésies.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzen1988429-262">[253]</a> El maig de 1973, el patriarca copte <a href="/wiki/Shenouda_III" title="Shenouda III">Shenouda III</a> d'Alexandria va visitar el Vaticà, on es va reunir tres vegades amb el Papa Pau VI. Una declaració comuna i un <a href="/wiki/Credo" title="Credo">Credo</a> conjunt emès després de la visita proclamat la unitat en una sèrie de qüestions teològiques,<a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzen1988430-264">[255]</a> tot i que també altres diferències teològiques "des de l'any 451" "no es poden ignorar", mentre que les dues tradicions funcionen a una unitat major.<a href="#cite_note-265">[256]</a> El 27 de novembre del 2004, en un intent de «promoure la unitat cristiana», el <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papa</a> <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> va retornar les relíquies dels patriarques <a href="/wiki/Joan_Cris%C3%B2stom" title="Joan Crisòstom">Joan Crisòstom</a> i <a href="/wiki/Gregori_de_Nazianz" title="Gregori de Nazianz">Gregori de Nazianz</a> a <a href="/wiki/Istanbul" title="Istanbul">Istanbul</a>. Es creu que les relíquies van ser preses pels croats el <a href="/wiki/1204" title="1204">1204</a>. El patriarca ecumènic <a href="/wiki/Bartomeu_I" class="mw-redirect" title="Bartomeu I">Bartomeu I</a> amb altres caps de les esglésies autònomes orientals van assistir al funeral del papa <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> el 8 d'abril del 2005, per primera vegada després de molts segles, la qual cosa és considerada com un signe seriós que la reconciliació ha començat. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Esglésies_catòliques_orientals">Esglésies catòliques orientals</h2>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Esglésies catòliques orientals">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_cat%C3%B2liques_orientals" class="mw-redirect" title="Esglésies catòliques orientals">Esglésies catòliques orientals</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Brest" title="Unió de Brest">Unió de Brest</a></div> Les <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_cat%C3%B2liques_orientals" class="mw-redirect" title="Esglésies catòliques orientals">esglésies catòliques orientals</a>, històricament anomenades "uniades" pels ortodoxos, es consideren reconciliades amb el cisma oriental i occidental per haver acceptat la primacia del bisbe de Roma tot conservant algunes de les regles canòniques i les pràctiques litúrgiques d'acord amb el Tradició oriental com el <a href="/wiki/Ritu_bizant%C3%AD" title="Ritu bizantí">ritu bizantí</a> que preval a les esglésies ortodoxes. Alguns acusen els ortodoxos orientals que unir-se a aquesta unitat passa a costa d'ignorar les diferències doctrinals crítiques i les atrocitats passades. Hi ha hagut conflictes periòdics entre els catòlics ortodoxos i orientals a <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a> i <a href="/wiki/Belar%C3%BAs" title="Belarús">Belarús</a>, llavors sota domini polonès,<a href="#cite_note-FOOTNOTEPospielovsky199896-266">[257]</a> i més tard també a <a href="/wiki/Transsilv%C3%A0nia" title="Transsilvània">Transsilvània</a> (vegeu l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Greca_Romanesa_Unida_amb_Roma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església Catòlica Greca Romanesa Unida amb Roma (encara no existeix)">Església Catòlica Greca Romanesa Unida amb Roma</a>). La pressió i les represàlies patrocinades pel govern es van utilitzar contra les esglésies catòliques orientals com l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica_grega_ucra%C3%AFnesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església catòlica grega ucraïnesa (encara no existeix)">Església catòlica grega ucraïnesa</a> a l'Imperi rus i més tard a l'<a href="/wiki/URSS" class="mw-redirect" title="URSS">URSS</a>.<a href="#cite_note-risu.org.ua-267">[258]</a> Des de finals dels anys vuitanta, el patriarcat de Moscou (l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_ortodoxa_russa" class="mw-redirect" title="Església ortodoxa russa">església ortodoxa russa</a>) ha criticat els mètodes de restauració de les estructures de les esglésies ″ uniades ″ a Ucraïna, així com el que va anomenar <a href="/wiki/Proselitisme" title="Proselitisme">proselitisme</a> catòlic a Rússia.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDikarev2010-268">[259]</a> El 1993, un <a href="/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Balamand&action=edit&redlink=1" class="new" title="Declaració Balamand (encara no existeix)">informe</a> escrit per la <a href="/w/index.php?title=Comissi%C3%B3_Mixta_Internacional_per_al_Di%C3%A0leg_Teol%C3%B2gic_entre_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_i_l%27Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comissió Mixta Internacional per al Diàleg Teològic entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa (encara no existeix)">Comissió Mixta Internacional per al Diàleg Teològic entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa</a> durant la seva setena sessió plenària a l'<a href="/w/index.php?title=Escola_de_teologia_Balamand&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escola de teologia Balamand (encara no existeix)">escola de teologia Balamand</a> al Líban va afirmar: <a href="#cite_note-Balamand1993-269">[260]</a><a href="#cite_note-270">[j]</a> "Per la forma en què Els catòlics i els ortodoxos es tornen a considerar mútuament en la seva relació amb el misteri de l'Església i es descobreixen una vegada més com a Esglésies germanes, aquesta forma d'apostolat missioner descrita anteriorment i que s'ha anomenat <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_cat%C3%B2liques_orientals" class="mw-redirect" title="Esglésies catòliques orientals">uniatisme</a>′, Ja no es pot acceptar ni com a mètode a seguir ni com a model de la unitat que busquen les nostres Esglésies ". Al mateix temps, el document, entre altres coses, deia: <ul><li>Pel que fa a les esglésies catòliques orientals, és clar que, com a part de la comunió catòlica, tenen el dret d'existir i d'actuar responent a les necessitats espirituals dels seus fidels.</li> <li>Les esglésies orientals catòliques que han desitjat restablir la plena comunió amb la Seu de Roma i s'hi han mantingut fidels, tenen els drets i obligacions que estan relacionats amb aquesta comunió. Els principis que determinen la seva actitud envers les esglésies ortodoxes són els que han estat exposats pel Concili Vaticà II i que han estat posats en pràctica pels papes que han aclarit les conseqüències pràctiques que es deriven d'aquests principis en diversos documents publicats des de llavors. Aquestes Esglésies, doncs, haurien d'inserir-se, tant a nivell local com universal, en el diàleg de l'amor, en el respecte mutu i la confiança recíproca trobada una vegada més, i entrar en el diàleg teològic, amb totes les seves implicacions pràctiques.</li></ul> El febrer de 2016, el <a href="/wiki/Papa_Francesc" class="mw-redirect" title="Papa Francesc">papa Francesc</a> i el <a href="/w/index.php?title=Patriarca_Kirill&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patriarca Kirill (encara no existeix)">patriarca Kirill</a> de l'Església Ortodoxa Russa (ROC) es van reunir a Cuba i van signar una <a href="/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_conjunta_del_papa_Francesc_i_el_patriarca_Kirill&action=edit&redlink=1" class="new" title="Declaració conjunta del papa Francesc i el patriarca Kirill (encara no existeix)">declaració conjunta</a> això afirmava, entre altres coses: "Esperem que la nostra reunió també contribueixi a la reconciliació allà on existeixin tensions entre grecs catòlics i ortodoxos. Avui en dia és clar que el passat mètode de" uniatisme ", entès com la unió d'una comunitat a l'altra separar-la de la seva Església no és la manera de restablir la unitat, però les comunitats eclesials sorgides en aquestes circumstàncies històriques tenen el dret d'existir i d'emprendre tot el necessari per satisfer les necessitats espirituals dels seus fidels. buscant viure en pau amb els seus veïns. Els catòlics ortodoxos i grecs necessiten reconciliació i formes de convivència mútuament acceptables ".<a href="#cite_note-bbcnews2016-02-13-271">[261]</a><a href="#cite_note-VIS2016-272">[262]</a><a href="#cite_note-KirillFrancis-273">[263]</a> Mentrestant, a l'entrevista publicada la vigília de la reunió a Cuba, el metropolità <a href="/w/index.php?title=Hilarion_Alfeyev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hilarion Alfeyev (encara no existeix)">Hilarion Alfeyev</a>, president del <a href="/w/index.php?title=Departament_de_Relacions_Exteriors_de_l%27Esgl%C3%A9sia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Departament de Relacions Exteriors de l'Església (encara no existeix)">Departament de Relacions Exteriors de l'Església</a> i membre permanent del <a href="/w/index.php?title=Sant_S%C3%ADnode_de_la_Rep%C3%BAblica_de_Corea&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sant Sínode de la República de Corea (encara no existeix)">Sant Sínode de la República de Corea</a>, va dir que les tensions entre l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_greco-cat%C3%B2lica_ucra%C3%AFnesa" class="mw-redirect" title="Església greco-catòlica ucraïnesa">Església greco-catòlica ucraïnesa</a> i la <a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_ortodoxa_ucra%C3%AFnesa_de_la_Rep%C3%BAblica_de_la_Xina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església ortodoxa ucraïnesa de la República de la Xina (encara no existeix)">Església ortodoxa ucraïnesa de la República de la Xina</a> havia estat recentment augmentat principalment a causa del <a href="/w/index.php?title=Conflicte_a_Ucra%C3%AFna&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conflicte a Ucraïna (encara no existeix)">conflicte a Ucraïna</a>.<a href="#cite_note-alfeevinterv-274">[264]</a> La declaració va ser durament criticada per <a href="/w/index.php?title=Sviatoslav_Shevchuk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sviatoslav Shevchuk (encara no existeix)">Sviatoslav Shevchuk</a>, el primat de l'Església catòlica grega ucraïnesa, que va dir que el seu ramat se sentia "traït" pel Vaticà.<a href="#cite_note-hurriyetdailynews.com-275">[265]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEOlson2016-276">[266]</a><a href="#cite_note-newsrushevchuk-277">[267]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Esforços_recents_en_la_reconciliació">Esforços recents en la reconciliació</h2>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Esforços recents en la reconciliació">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Comissió_Teològica_Mixta">Comissió Teològica Mixta</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Comissió Teològica Mixta">modifica</a>]</div> Inspirat per l'esperit del Vaticà II que va adoptar el decret de la <a href="/w/index.php?title=Unitatis_Redintegratio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Unitatis Redintegratio (encara no existeix)">Unitatis Redintegratio</a> sobre <a href="/wiki/Ecumenisme" title="Ecumenisme">ecumenisme</a> el 1964, així com pel canvi d'opinió cap a l'ecumenisme per part del patriarcat de Moscou que s'havia produït el 1961, el Vaticà i 14 esglésies ortodoxes autocèfales universalment reconegudes van establir la <a href="/w/index.php?title=Comissi%C3%B3_Mixta_Internacional_per_al_Di%C3%A0leg_Teol%C3%B2gic_entre_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_i_l%27Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comissió Mixta Internacional per al Diàleg Teològic entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa (encara no existeix)">Comissió Mixta Internacional per al Diàleg Teològic entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa</a>, que es va reunir per primera vegada a Rodes el 1980 i és un esforç continu. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Altres_moviments_cap_a_la_reconciliació">Altres moviments cap a la reconciliació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Altres moviments cap a la reconciliació">modifica</a>]</div> En diverses ocasions, el <a href="/wiki/Papa_Joan_Pau_II" class="mw-redirect" title="Papa Joan Pau II">papa Joan Pau II</a> va recitar el credo nicè amb els patriarques de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_ortodoxa_oriental" class="mw-redirect" title="Església ortodoxa oriental">església ortodoxa oriental</a> en grec segons el text original.<a href="#cite_note-usccb.org-278">[268]</a> Tant ell com el seu successor, el <a href="/wiki/Papa_Benet_XVI" class="mw-redirect" title="Papa Benet XVI">papa Benet XVI</a>, han recitat el Credo Nicè juntament amb els patriarques <a href="/wiki/Demetri_I_de_Constantinoble" title="Demetri I de Constantinoble">Demetri I</a> i <a href="/wiki/Bartomeu_I" class="mw-redirect" title="Bartomeu I">Bartomeu I</a> en grec sense la clàusula Filioque, «segons l'ús de les esglésies bizantines».<a href="#cite_note-vati_Sole-279">[269]</a><a href="#cite_note-youtube-280">[270]</a> Això concorda amb la pràctica de l'Església catòlica d'incloure la clàusula quan es recita el Credo en llatí,<a href="#cite_note-281">[271]</a> però no quan es recita en grec.<a href="#cite_note-autogenerated347-282">[272]</a> El juny de 1995, el <a href="/wiki/Patriarca_Bartomeu_I" title="Patriarca Bartomeu I">patriarca Bartomeu I</a> de Constantinoble, va visitar la <a href="/wiki/Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Ciutat del Vaticà">ciutat del Vaticà</a> per primera vegada i es va unir a la històrica jornada interreligiosa de <a href="/wiki/Preg%C3%A0ria_cristiana" title="Pregària cristiana">pregària</a> per la pau a <a href="/wiki/Ass%C3%ADs" title="Assís">Assís</a>. Joan Pau II i Bartomeu I van declarar explícitament el seu "desig mutu de relegar les excomunions del passat a l'oblit i emprendre el camí per restablir la plena comunió".<a href="#cite_note-FOOTNOTEJohn_Paul_II2004-283">[273]</a> El maig de 1999, Joan Pau II va ser el primer papa des del Gran Cisma a visitar un país ortodox ortodox: <a href="/wiki/Romania" title="Romania">Romania</a>. En saludar Joan Pau II, el patriarca romanès <a href="/w/index.php?title=Teoctist_Ar%C4%83pa%C5%9Fu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teoctist Arăpaşu (encara no existeix)">Teoctist</a> va afirmar: "El segon mil·lenni de la història cristiana va començar amb una dolorosa ferida de la unitat de l'Església; al final d'aquest mil·lenni s'ha vist un compromís real de restablir la unitat cristiana". Joan Pau II va visitar altres zones fortament ortodoxes com <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a>, tot i la manca de benvinguda de vegades, i va dir que curar les divisions entre el cristianisme occidental i oriental era un dels seus desitjos més agradables. El juny de 2004, la visita de Bartomeu I a Roma per la <a href="/wiki/Festa_dels_Sants_Pere_i_Pau" class="mw-redirect" title="Festa dels Sants Pere i Pau">festa dels Sants Pere i Pau</a> (29 de juny) li va donar l'oportunitat d'una altra reunió personal amb Joan Pau II, de converses amb el <a href="/wiki/Consell_Pontifici_per_a_la_Promoci%C3%B3_de_la_Unitat_dels_Cristians" title="Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians">Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians</a> i de participar en la celebració pel dia de la festa a la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere</a>. La participació parcial del patriarca en la litúrgia eucarística presidida pel Papa va seguir el programa de les visites passades del patriarca Dimitrios (1987) i del mateix patriarca Bartomeu I: plena participació en la <a href="/w/index.php?title=Lit%C3%BArgia_de_la_Paraula&action=edit&redlink=1" class="new" title="Litúrgia de la Paraula (encara no existeix)">litúrgia de la Paraula</a>, una proclamació conjunta del Papa i del Patriarca de la professió de fe segons el <a href="/wiki/Credo_de_Nicea" title="Credo de Nicea">Credo niceno-constantinopolità</a> en grec i com a conclusió, la Benedicció final impartida tant pel Papa com pel Patriarca a l'altar de la Confessio.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFortino200511-284">[274]</a> El patriarca no va participar plenament en la litúrgia de l'eucaristia que implicava la consagració i distribució de la mateixa <a href="/wiki/Eucaristia" title="Eucaristia">eucaristia</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEJohn_Paul_II2004-283">[273]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Perspectives_de_conciliació">Perspectives de conciliació</h2>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Perspectives de conciliació">modifica</a>]</div> Malgrat els esforços realitzats pels papes catòlics i els patriarques ortodoxos per curar el cisma, només s'ha realitzat un progrés limitat cap a la reconciliació durant l'últim mig segle. Un obstacle és el fet que els ortodoxos i els catòlics tenen percepcions diferents de la naturalesa de la divisió. L'ensenyament catòlic oficial és que els ortodoxos són cismàtics, és a dir, que no hi ha res herètic en la seva teologia, sinó la seva manca de voluntat d'acceptar la <a href="/w/index.php?title=Supremacia_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Supremacia papal (encara no existeix)">supremacia del Papa</a> que es presenta en l'ensenyament catòlic com una qüestió principalment eclesiològica, no tant teològica. L'objecte ortodox de les doctrines catòliques del <a href="/wiki/Purgatori" title="Purgatori">purgatori</a>, l'<a href="/w/index.php?title=Expiaci%C3%B3_substitut%C3%B2ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Expiació substitutòria (encara no existeix)">expiació substitutòria</a>, la <a href="/wiki/Immaculada_Concepci%C3%B3" title="Immaculada Concepció">Immaculada Concepció</a> i la supremacia papal, entre d'altres, com a doctrines herètiques.<a href="#cite_note-VatIns-285">[275]</a> Pel que fa a la primacia del Papa, les dues esglésies coincideixen que el Papa, com a bisbe de Roma, té primacia, tot i que continuen tenint interpretacions diferents del que comporta aquesta primacia. L'actitud de l'Església catòlica va ser expressada per Joan Pau II a imatge de l'Església "respirant amb els seus dos pulmons".<a href="#cite_note-FOOTNOTEJohn_Paul_II1995para_54-286">[276]</a> Volia dir que hi hauria una combinació del temperament "llatí" més racional, jurídic i organitzatiu amb l'esperit intuïtiu, místic i contemplatiu que es troba a l'Orient.<a href="#cite_note-FOOTNOTEStanfordHebblethwaiteHebblethwaite2005-287">[277]</a> Segons la visió ortodoxa, el bisbe de Roma (és a dir, el Papa) tindria la primacia universal en una cristiandat reunida, com <a href="/wiki/Primus_inter_pares" title="Primus inter pares">primus inter pares</a> sense el poder de la jurisdicció.<a href="#cite_note-FOOTNOTEClapsis2005-288">[278]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reconciliació_eclesiològica">Reconciliació eclesiològica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Reconciliació eclesiològica">modifica</a>]</div> Els ortodoxos orientals insisteixen que la primacia és en gran manera la d'honor, sent el Papa "<a href="/w/index.php?title=Primer_entre_iguals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Primer entre iguals (encara no existeix)">primer entre iguals</a>" – primus inter pares. L'Església catòlica, en canvi, insisteix en la doctrina de la supremacia. S'entén àmpliament que, si es vol reconciliar, les dues parts hauran de comprometre's amb aquesta doctrina. Tot i que alguns comentaristes han proposat formes en què es pot aconseguir aquest compromís, no hi ha cap indici oficial que estigui contemplant aquest compromís. Al seu llibre Principis de teologia catòlica, el papa Benet XVI (aleshores cardenal Ratzinger) va avaluar el ventall de "possibilitats obertes a l'ecumenisme cristià". Va caracteritzar la "màxima demanda" d'Occident com el reconeixement per part d'Orient i la submissió a la "primacia del bisbe de Roma en l'àmbit complet de la definició de 1870 ..." La "màxima demanda" d'Orient era descrita com a declaració per part d'Occident de la doctrina de la primacia papal de 1870 d'errònia juntament amb la “retirada del Filioque del Credo i inclosos els dogmes marians dels segles xix i xx”. Ratzinger va afirmar que "(n) una de les solucions màximes ofereix qualsevol esperança real d'unitat."<a href="#cite_note-FOOTNOTECleenewerck2007120-289">[279]</a> Ratzinger va escriure que "Roma no ha de requerir més a l'Orient del que s'havia formulat i del que es va viure al primer mil·lenni". Va concloure que "la reunió podria tenir lloc en aquest context si, d'una banda, l'Orient deixés d'oposar-se com a herètiques als desenvolupaments que van tenir lloc a Occident al segon mil·lenni i acceptarien l'Església catòlica com a legítima i ortodoxa al forma que havia adquirit en el transcurs d'aquest desenvolupament, mentre que, d'altra banda, Occident reconeixeria l'Església d'Orient com a ortodoxa en la forma que sempre ha tingut."<a href="#cite_note-FOOTNOTERatzingerBoeveMannion2010162-290">[280]</a> La <a href="/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_de_Ravenna&action=edit&redlink=1" class="new" title="Declaració de Ravenna (encara no existeix)">declaració de Ravenna</a> el 2007 va reafirmar la creença que el bisbe de Roma és efectivament el protos, tot i que s'hauran de mantenir futures discussions sobre l'exercici eclesiològic concret de la primacia papal. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Reconciliació_teològica">Reconciliació teològica</h2>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Reconciliació teològica">modifica</a>]</div> Alguns erudits com Jeffrey Finch afirmen que "el futur de l'aproximació est-oest sembla superar les polèmiques modernes del neoescolasticisme i el neopalamisme".<a href="#cite_note-FOOTNOTEChristensenWittung2007244-291">[281]</a> Aquests problemes doctrinals se centren al voltant de la percepció ortodoxa que els teòlegs catòlics no tenen l'experiència real de Déu anomenada <a href="/w/index.php?title=Theoria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Theoria (encara no existeix)">theoria</a> i, per tant, no entenen la importància del cor com a facultat <a href="/wiki/No%C3%A8tica" title="Noètica">noètica</a> o intuïtiva. És el que consideren que la confiança de l'Església catòlica en la filosofia metafísica pagana i en mètodes racionals com l'<a href="/wiki/Escol%C3%A0stica" title="Escolàstica">escolàstica</a> en lloc de l'experiència intuïtiva de Déu (theoria) fa que els ortodoxos considerin l'Església catòlica herètica. Altres punts de la diferència doctrinal inclouen una diferència quant a la naturalesa humana, així com una diferència pel que fa al <a href="/wiki/Pecat_original" title="Pecat original">pecat original</a>, al purgatori i a la <a href="/w/index.php?title=Naturalesa_de_l%27infern&action=edit&redlink=1" class="new" title="Naturalesa de l'infern (encara no existeix)">naturalesa de l'infern</a>. Un punt de la diferència teològica es concreta en la disputa sobre la inclusió de Filioque al Credo Nicè. Segons la visió de l'Església catòlica, allò que anomena la legítima complementarietat de les expressions "del Pare" i "del Pare i del Fill" no proporciona que no es converteixi en rígid, afecti la identitat de la fe en la realitat del mateix misteri confessat.<a href="#cite_note-FOOTNOTECatholic_Church199464para_248-292">[282]</a> Els ortodoxos, d'altra banda, consideren que la inclusió de la frase és gairebé herètica. Més important encara, els ortodoxos veuen el filioque només com la punta de l'iceberg i realment només un símptoma d'un problema de teologia molt més arrelat, tan arrelat que consideren que és herètic i, fins i tot, per algunes caracteritzacions, és una incapacitat. per "veure Déu" i conèixer Déu. Aquesta heretgia suposadament arrela en el <a href="/w/index.php?title=Mitologia_franca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mitologia franca (encara no existeix)">paganisme franc</a>, l'<a href="/wiki/Arianisme" title="Arianisme">arianisme</a>, la filosofia <a href="/wiki/Platonisme" title="Platonisme">platonista</a> i <a href="/wiki/Aristotelisme" title="Aristotelisme">aristotèlica</a> i l'<a href="/wiki/Escol%C3%A0stica" title="Escolàstica">escolàstica</a> racional i objectiva <a href="/wiki/Tomisme" title="Tomisme">tomista</a>. En oposició a allò que caracteritzen com a fonaments pagans, herètics i "sense déu", els ortodoxos es basen en el coneixement i la visió de Déu intuïtius i místics (theoria) basats en l'<a href="/w/index.php?title=Esic%C3%A0sme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Esicàsme (encara no existeix)">esicàsme</a> i la <a href="/wiki/Noesi" title="Noesi">noesi</a>. Els catòlics accepten com a vàlida la comprensió intuïtiva i mística ortodoxa oriental de Déu i la consideren complementària a la reflexió racional occidental.<a href="#cite_note-FOOTNOTEStanfordHebblethwaiteHebblethwaite2005-287">[277]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTENichols1996264-275-293">[283]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sagraments">Sagraments</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Sagraments">modifica</a>]</div> La majoria de les esglésies ortodoxes a través de l'<a href="/w/index.php?title=Economia_(religi%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia (religió) (encara no existeix)">economia</a> no requereixen el bateig a l'església ortodoxa per a aquelles que han estat batejades prèviament a l'església catòlica. La majoria de jurisdiccions ortodoxes, basades en el mateix principi d'economia, permeten un matrimoni sacramental entre un cristià ortodox i alguns cristians no ortodoxos. L'Església catòlica permet als seus clergues administrar els sagraments de la penitència, l'eucaristia i la unció dels malalts als membres de l'església ortodoxa oriental, si aquests sol·liciten espontàniament els sagraments i estan disposats adequadament.<a href="#cite_note-FOOTNOTECassidyDuprey1993-294">[284]</a> També permet als catòlics que no poden acostar-se a un ministre catòlic rebre aquests tres sagraments del clergat de l'Església ortodoxa oriental, sempre que la necessitat ho requereixi o un autèntic avantatge espiritual ho recomani i sempre que s'eviti el perill d'error o indiferència.<a href="#cite_note-FOOTNOTECassidyDuprey1993-294">[284]</a> El dret canònic catòlic permet el matrimoni entre un catòlic i un ortodox.<a href="#cite_note-CCEO#813-295">[285]</a> L'Església ortodoxa només administrarà els sagraments als cristians que no siguin ortodoxos si hi ha una emergència. El Codi de cànons de les esglésies orientals autoritza el bisbe catòlic local a permetre que un sacerdot catòlic, de qualsevol ritu, beneeixi el matrimoni de fidels ortodoxos que, incapaços sense grans dificultats d'acostar-se a un sacerdot de la seva pròpia Església, ho demanen espontàniament.<a href="#cite_note-CCEO#833-296">[286]</a> En casos excepcionals, els catòlics poden, en absència d'un sacerdot autoritzat, casar-se davant dels testimonis. Si hi ha disponible un sacerdot que no està autoritzat per a la celebració del matrimoni, hauria de ser cridat, tot i que el matrimoni és vàlid fins i tot sense la seva presència.<a href="#cite_note-CCEO#ChV-297">[287]</a> El Codi de cànons de les esglésies orientals especifica que, en aquestes circumstàncies excepcionals, fins i tot es pot convocar un sacerdot "no catòlic" (i, per tant, no necessàriament un pertanyent a una església oriental).<a href="#cite_note-CCEO#ChV-297">[287]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Crítica_als_esforços_de_reconciliació">Crítica als esforços de reconciliació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Crítica als esforços de reconciliació">modifica</a>]</div> Els esforços dels patriarques ortodoxos cap a la reconciliació amb l'Església catòlica han estat fortament criticats per alguns elements de l'ortodòxia oriental, com el metropolità de Kalavryta, Grècia, al novembre de 2008.<a href="#cite_note-mkka-298">[288]</a> El 2010, el patriarca Bartomeu I va emetre una encíclica que lloava el diàleg en curs entre l'Església Ortodoxa i altres esglésies cristianes i lamentava que els diàlegs entre les dues esglésies fossin criticats de manera “inacceptablement fanàtica” per alguns que afirmen defensar l'ortodòxia malgrat que aquests diàlegs són es duu a terme "amb el mutu acord i la participació de totes les esglésies ortodoxes locals". El patriarca va advertir que "aquests opositors s'eleven per sobre dels sínodes episcopals i s'arrisquen a crear cismes". A més, va acusar alguns crítics de distorsionar la realitat per "enganyar i despertar els fidels" i de representar el diàleg teològic no com un esforç pan-ortodox, sinó un esforç del patriarcat ecumènic".<a href="#cite_note-catholicnewsagency.com-299">[289]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Origen">Origen</h2>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Origen">modifica</a>]</div> Des del començament de l'expansió del cristianisme en l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>, les esglésies catòliques reconeixien la posició o autoritat de certs bisbes: el <a href="/wiki/Bisbe_d%27Alexandria" class="mw-redirect" title="Bisbe d'Alexandria">bisbe d'Alexandria</a>, el <a href="/wiki/Bisbe_d%27Antioquia" class="mw-redirect" title="Bisbe d'Antioquia">d'Antioquia</a>, el <a href="/wiki/Bisbe_de_Constantinoble" class="mw-redirect" title="Bisbe de Constantinoble">de Constantinoble</a>, el <a href="/wiki/Bisbe_de_Roma" class="mw-redirect" title="Bisbe de Roma">de Roma</a> i el <a href="/wiki/Bisbe_de_Jerusalem" class="mw-redirect" title="Bisbe de Jerusalem">de Jerusalem</a>. Els cinc van ser confirmats com a patriarques pel concili de Calcedònia el <a href="/wiki/451" title="451">451</a>. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre altres bisbes de l'Església. Dels cinc patriarques, però, el bisbe de Roma tenia un rang superior en virtut de la seva posició com a successor de <a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">sant Pere</a>, a més que Roma era la capital de l'imperi. Encara que <a href="/wiki/Constant%C3%AD_el_Gran" class="mw-redirect" title="Constantí el Gran">Constantí el Gran</a> va moure la capital a <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>, el bisbe de Roma va conservar la seva posició de primer entre iguals (primus inter pares) en la jerarquia, però no tenia poder de veto sobre la resta dels patriarques. Diversos conflictes van ocasionar l'excomunicació mútua dels patriarques, però aviat es reconciliarien en el <a href="/wiki/Concili_de_Calced%C3%B2nia" title="Concili de Calcedònia">concili de Calcedònia</a> de <a href="/wiki/451" title="451">451</a>. El concili els va unificar en teoria, però, de facto, les esglésies continuaven separant-se. El Concili de Calcedònia va emetre el <a href="/wiki/Credo_de_Calced%C3%B2nia" title="Credo de Calcedònia">Credo de Calcedònia</a>,<a href="#cite_note-300">[290]</a> que va repudiar la idea d'una sola naturalesa de <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Crist</a>, definint que Crist tenia dues naturaleses en una persona i <a href="/w/index.php?title=Hip%C3%B2stasi_(catolicisme)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hipòstasi (catolicisme) (encara no existeix)">hipòstasi</a>, i va insistir en la integritat de les seves dues naturaleses, la divina i humana. El concili també va emetre 27 cànons disciplinaris que regirien l'administració de l'església i l'autoritat. En un decret posterior, més tard conegut com el cànon 28, els bisbes buscava elevar el rang del <a href="/wiki/Patriarcat_de_Constantinoble" class="mw-redirect" title="Patriarcat de Constantinoble">Patriarcat de Constantinoble</a>, al·legant que Constantinoble gaudia d'un honor i autoritat comparable a la de Roma. Els llegats papals no estaven presents en la votació d'aquest cànon, i va protestar que després, i no va ser ratificat pel Papa Lleó de Roma. La <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">caiguda de l'Imperi Romà d'Occident</a> que va portar a la fragmentació de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a> l'any <a href="/wiki/476" title="476">476</a> i la seva posterior dissolució el <a href="/wiki/480" title="480">480</a> va a contribuir a la separació de l'Església. Altres factors van ser-ne la qüestió de la llengua de la litúrgia, ja que la llengua dominant d'Orient des del temps de <a href="/wiki/Jesucrist" class="mw-redirect" title="Jesucrist">Jesucrist</a> era el <a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic">grec</a> i a Occident el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>. A més de la desunió lingüística, les dues meitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritus i interpretacions de les doctrines cristianes, com l'ús de pa amb llevat a per a l'<a href="/wiki/Eucaristia" title="Eucaristia">eucaristia</a>, i el sorgiment de la <a href="/wiki/Iconocl%C3%A0stia" title="Iconoclàstia">iconoclàstia</a> a Orient. L'any <a href="/wiki/726" title="726">726</a> Lleó es va declarar obertament contrari al culte a les imatges i va emetre un decret en aquest sentit.<a href="#cite_note-301">[291]</a> Els bisbes iconoclastes van seguir pressionant i aquesta política fou resistida a l'Orient, donant lloc a la fricció que va acabar el 787, quan el <a href="/wiki/Segon_Concili_de_Nicea" title="Segon Concili de Nicea">Segon Concili de Nicea</a> pel que es va permetre el culte a les <a href="/wiki/Icona" title="Icona">icones</a> religioses, que actuen com a <a href="/wiki/S%C3%ADmbols" class="mw-redirect" title="Símbols">símbols</a> de la fe igual que la <a href="/wiki/Creu" title="Creu">creu</a> o altres signes acceptats, sempre que es distingeixi de l'adoració directa a la divinitat.<a href="#cite_note-302">[292]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Diferències_teològiques">Diferències teològiques</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: Diferències teològiques">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Filiquoe">Filiquoe</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: Filiquoe">modifica</a>]</div> <a href="/wiki/Filioque" title="Filioque">Filioque</a> és un mot utilitzat per a denominar una diferència substancial entre les doctrines de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">Església Catòlica Romana</a> i les <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_ortodoxes_orientals" title="Esglésies ortodoxes orientals">Esglésies ortodoxes orientals</a> i que traduïda del llatí vol dir "i del fill". Es fa servir aquesta expressió perquè en general l'Església catòlica romana, en la seua proclamació de fe o <a href="/wiki/Credo_de_Nicea" title="Credo de Nicea">Credo de Nicea</a> de 381, en la part que diu: "Crec en l'<a href="/wiki/Esperit_Sant_en_el_cristianisme" title="Esperit Sant en el cristianisme">Esperit Sant</a>, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare", afegeixen sempre "i del Fill" (Filioque en llatí), que no estava en aquest credo original acceptat per l'església universal abans del cisma, ja que les esglésies ortodoxes, a diferència de les llatines creuen que l'Esperit Sant, d'acord amb el Credo de Nicea de l'any 381 sols procedeix de Déu Pare, però no de Déu Fill, en el context de la fórmula teòlogica trinitària de gran part de les <a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sies_cristianes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Esglésies cristianes (encara no existeix)">esglésies cristianes</a>.<a href="#cite_note-303">[293]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Hesicasme">Hesicasme</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: Hesicasme">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hesicasme" title="Hesicasme">Hesicasme</a></div> Els teòlegs ortodoxos afirmen que la divisió teològica d’Orient i d’Occident va culminar en un conflicte teològic directe conegut com la controvèrsia de l'<a href="/wiki/Hesicasme" title="Hesicasme">Hesicasme</a> durant diversos concilis de Constantinoble entre 1341 i 1351 posant de manifest el fort contrast entre el que ambdues tradicions entenen que és un dogma teològic i com es valida la teologia. L'essència del desacord és que a Orient una persona no pot ser un veritable teòleg ni ensenyar el coneixement de Déu sense haver experimentat Déu, tal com es defineix com la visió de Déu (theoria). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_pecat_original">El pecat original</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=50" title="Modifica la secció: El pecat original">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Pecat_Original" class="mw-redirect" title="Pecat Original">Pecat Original</a></div> L’Església Ortodoxa Oriental afirma que el pecat original va corrompre l'existència i, per tant, naixem en una existència corrompuda hereditaria. A mesura que la vida passa d'ells a tots els seus descendents, també ho fa el pecat original.<a href="#cite_note-304">[294]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Purgatori_2">Purgatori</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=51" title="Modifica la secció: Purgatori">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Purgatori" title="Purgatori">Purgatori</a></div> Un altre punt de la disputa teològica entre les esglésies occidentals i orientals és la doctrina del purgatori desenvolupat amb el temps en la teologia occidental. L'Església Ortodoxa Oriental sosté que "hi ha un estat més enllà de la mort on els creients continuen perfeccionant-se i portant a la divinització completa", però no existeix el purgatori.<a href="#cite_note-305">[295]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Condemna">Condemna</h3>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=52" title="Modifica la secció: Condemna">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Infern_en_el_cristianisme" title="Infern en el cristianisme">Infern en el cristianisme</a></div> L'ensenyament ortodox tradicional és que les persones van immediatament a l'alegria en Crist o als turments del càstig. La teologia oriental considera que el desig de pecar és el resultat el pecat original que cal curar. L’Església oriental creu que l’infern o la condemnació eterna i el cel existeixen i són el mateix lloc, que és estar amb Déu, i que el mateix amor diví que és una font de felicitat i consol per als justos és una font de turments per als pecadors. A l’ortodòxia oriental no hi ha infern per se, hi ha condemnació o càstig a l'eternitat pel rebuig de la gràcia de Déu.<a href="#cite_note-306">[296]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=53" title="Modifica la secció: Notes">modifica</a>]</div> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> Un pamflet de finals del segle xi, Contra els francs,<a href="#cite_note-FOOTNOTEPalatianosn.d.-4">[4]</a> atribuït falsament a <a href="/wiki/Foci_I_de_Constantinoble" title="Foci I de Constantinoble">Foci I de Constantinoble</a>, ho enumera com a segon punt, just després del Filioque.<a href="#cite_note-FOOTNOTEHergenröther186962–71-5">[5]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEBeck1982245–247-6">[6]</a> </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> El 1995, Joan Pau II va escriure: "El Bisbe de Roma, amb el poder i l'autoritat sense els quals aquesta funció seria il·lusòria, ha d'assegurar la comunió de totes les Esglésies." Va invitar els "responsables eclesials i als seus teòlegs a establir amb mi i sobre aquesta qüestió un diàleg fratern, pacient, en què podríem escoltar-nos més enllà d'estèrils polèmiques, tenint present només la voluntat de Crist per a la seva Església, deixant-nos impactar pel seu crit que ells també siguin un en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat<a href="#cite_note-FOOTNOTEJoan_Pau_II1995para_96-36">[35]</a> </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> Esglésies ortodoxes orientals <ul><li><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Apost%C3%B2lica_Arm%C3%A8nia" title="Església Apostòlica Armènia">Església Apostòlica Armènia</a><a href="#cite_note-armenianchurchlibrary.com-48">[46]</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Copta_d%27Alexandria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església Ortodoxa Copta d'Alexandria (encara no existeix)">Església Ortodoxa Copta d'Alexandria</a><a href="#cite_note-saintmaryhouston.org-49">[47]</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Et%C3%ADop_Tewahedo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església Ortodoxa Etíop Tewahedo (encara no existeix)">Església Ortodoxa Etíop Tewahedo</a><a href="#cite_note-EOTC-50">[48]</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_ortodoxa_siriana_de_Malankara&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església ortodoxa siriana de Malankara (encara no existeix)">Església ortodoxa siriana de Malankara</a><a href="#cite_note-sor.cua.edu-51">[49]</a></li></ul> </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> Esglésies protestants <ul><li><a href="/wiki/Luteranisme" title="Luteranisme">Luteranisme</a><a href="#cite_note-bookofconcord.org-56">[53]</a></li> <li><a href="/wiki/Presbiterianisme" title="Presbiterianisme">Presbiterianisme</a><a href="#cite_note-saintandrewsrpcga.org-57">[54]</a></li> <li><a href="/wiki/Metodisme" title="Metodisme">Metodisme</a><a href="#cite_note-umc-58">[55]</a></li></ul> </li> <li id="cite_note-124"><a href="#cite_ref-124">↑</a> L'actitud ortodoxa envers el papat és expressada per un escriptor del segle xii, <a href="/w/index.php?title=Nicet_de_Nicom%C3%A8dia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicet de Nicomèdia (encara no existeix)">Nicet</a>, arquebisbe de Nicomèdia:<div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Benvolgut germà meu, no negem a l'Església romana la primacia entre els cinc patriarcats germans; i li reconeixem el dret a l'escó més honorable en un concili ecumènic. Però s'ha separat de nosaltres per les seves pròpies accions, quan per orgull va assumir una monarquia que no pertany al seu càrrec ... Com acceptarem els decrets d'ella dictats sense consultar-nos i, fins i tot, sense el nostre coneixement? Si el pontífex romà, assegut en l'alt tron de la seva glòria, vol tronar contra nosaltres i, per dir-ho d'alguna manera, llançar-nos els seus mandats des de l'altura, i si vol jutjar-nos i fins i tot governar-nos i les nostres Esglésies, no prenent concili amb nosaltres, sinó pel seu plaer arbitrari, quin tipus de germanor, o fins i tot quin tipus de paternitat pot ser això? Hauríem de ser els esclaus, no els fills, d'una tal Església </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> </li> <li id="cite_note-141"><a href="#cite_ref-141">↑</a> El <a href="/w/index.php?title=Primer_Concili_d%27Efes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Primer Concili d'Efes (encara no existeix)">Primer Concili d'Efes</a> l'any 431 va declarar que va condemnar Nestori "obligat a això pels cànons i per la carta del nostre santíssim pare i company de servei <a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_I" title="Papa Celestí I">Celestine</a>, el bisbe romà"<a href="#cite_note-FOOTNOTESchaff1916178Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople,_Canon_III-140">[135]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTENichols2010203-139">[134]</a> </li> <li id="cite_note-152"><a href="#cite_ref-152">↑</a> Vegeu també <a href="/wiki/Caiguda_de_Roma" class="mw-redirect" title="Caiguda de Roma">Caiguda de Roma</a> </li> <li id="cite_note-165"><a href="#cite_ref-165">↑</a> Després de l'establiment de Constantinoble (l'antiga ciutat de Bizanci) com a capital de l'estat de l'Imperi Romà a la primera part del segle iv, una sèrie d'esdeveniments eclesiàstics significatius van veure l'estatus del bisbe de <a href="/wiki/Nova_Roma" title="Nova Roma">Nova Roma</a> (com Llavors s'anomenava Constantinoble) elevat a la seva posició i privilegi actuals.<a href="#cite_note-patriarchate.org-160">[153]</a> </li> <li id="cite_note-221"><a href="#cite_ref-221">↑</a> "<a href="/w/index.php?title=Plantilla:Interp&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:Interp (encara no existeix)">Plantilla:Interp</a> ^ "[...] els llegats romans el van excomunicar [...] Però [...] no hi va haver una [...] excomunió general de l'església bizantina, encara menys de tot l'Orient. això a la seva butlla. [...] Van excomunicar a Cerulari, Lleó d'Achrida i als seus seguidors. [...] La tragèdia real és que gradualment tots els altres patriarques orientals van prendre partit amb Cerulari, [...] i van escollir [...] per compartir el seu cisma. [...] L'emperador (no Constantí IX, sinó el seu successor) estava al costat del seu patriarca i havien après massa bé a considerar l'emperador com el seu sobrenom espiritual. [...] va ser l'autoritat usurpada de Constantinoble, l'erastianisme d'Orient la que va convertir una baralla personal en un gran cisma ".<a href="#cite_note-FOOTNOTEFortescue1912-40">[38]</a> </li> <li id="cite_note-270"><a href="#cite_ref-270">↑</a> The report contains unofficial suggestions of the commission, "until the competent organs of the Catholic Church and of the Orthodox Churches express their judgement in regard to it."<a href="#cite_note-Balamand1993-269">[260]</a> </li> </ol></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=54" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-FOOTNOTECrossLivingstone2005706-1">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTECrossLivingstone2005706_1-0">1,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECrossLivingstone2005706_1-1">1,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECrossLivingstone2005706_1-2">1,2</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECrossLivingstone2005706_1-3">1,3</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECrossLivingstone2005706_1-4">1,4</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECrossLivingstone2005706_1-5">1,5</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECrossLivingstone2005706_1-6">1,6</a> <a href="#CITEREFCrossLivingstone2005">Cross i Livingstone, 2005</a>, p. 706. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTED'Agostino2008-2"><a href="#cite_ref-FOOTNOTED'Agostino2008_2-0">↑</a> <a href="#CITEREFD'Agostino2008">D'Agostino, 2008</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBayer2004-3"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBayer2004_3-0">↑</a> <a href="#CITEREFBayer2004">Bayer, 2004</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPalatianosn.d.-4"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPalatianosn.d._4-0">↑</a> <a href="#CITEREFPalatianosn.d.">Palatianos, n.d.</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHergenröther186962–71-5"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHergenröther186962–71_5-0">↑</a> <a href="#CITEREFHergenröther1869">Hergenröther, 1869</a>, p. 62–71. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBeck1982245–247-6"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBeck1982245–247_6-0">↑</a> <a href="#CITEREFBeck1982">Beck, 1982</a>, p. 245–247. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELembke2010-8"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELembke2010_8-0">↑</a> <a href="#CITEREFLembke2010">Lembke, 2010</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDragani200544-9"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDragani200544_9-0">↑</a> <a href="#CITEREFDragani2005">Dragani, 2005</a>, p. 44. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBihlmeyerTüchle1967102-10"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBihlmeyerTüchle1967102_10-0">↑</a> <a href="#CITEREFBihlmeyerTüchle1967">Bihlmeyer i Tüchle, 1967</a>, p. 102. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBury1923267-11"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBury1923267_11-0">↑</a> <a href="#CITEREFBury1923">Bury, 1923</a>, p. 267. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESiecienski2010113-12"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESiecienski2010113_12-0">↑</a> <a href="#CITEREFSiecienski2010">Siecienski, 2010</a>, p. 113. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBayer200480-13"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBayer200480_13-0">↑</a> <a href="#CITEREFBayer2004">Bayer, 2004</a>, p. 80. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENichols2010281-14"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENichols2010281_14-0">↑</a> <a href="#CITEREFNichols2010">Nichols, 2010</a>, p. 281. </li> <li id="cite_note-CCEO#844-15"><a href="#cite_ref-CCEO#844_15-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.intratext.com/IXT/ENG1199/_P51.HTM">Canon 844 §3</a>». Code of Canons of Oriental Churches, 2007. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAnon.2001149-16"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAnon.2001149_16-0">↑</a> <a href="#CITEREFAnon.2001">Anon., 2001</a>, p. 149. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPelikan1971170-17"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPelikan1971170_17-0">↑</a> <a href="#CITEREFPelikan1971">Pelikan, 1971</a>, p. 170. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHaight2004289-18">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEHaight2004289_18-0">17,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEHaight2004289_18-1">17,1</a> <a href="#CITEREFHaight2004">Haight, 2004</a>, p. 289. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDoyleFurryBazzell2012311-19"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDoyleFurryBazzell2012311_19-0">↑</a> <a href="#CITEREFDoyleFurryBazzell2012">Doyle, Furry i Bazzell, 2012</a>, p. 311. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMillet201043-44-20"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMillet201043-44_20-0">↑</a> <a href="#CITEREFMillet2010">Millet, 2010</a>, p. 43-44. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVolf199842-21">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEVolf199842_21-0">20,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEVolf199842_21-1">20,1</a> <a href="#CITEREFVolf1998">Volf, 1998</a>, p. 42. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVolf199844-22"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVolf199844_22-0">↑</a> <a href="#CITEREFVolf1998">Volf, 1998</a>, p. 44. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECleenewerck2007107-108,_209--23"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECleenewerck2007107-108,_209-_23-0">↑</a> <a href="#CITEREFCleenewerck2007">Cleenewerck, 2007</a>, p. 107-108, 209-. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFerencz200621-22-24"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFerencz200621-22_24-0">↑</a> <a href="#CITEREFFerencz2006">Ferencz, 2006</a>, p. 21-22. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBecchioSchadé2006§8-25">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEBecchioSchadé2006§8_25-0">24,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEBecchioSchadé2006§8_25-1">24,1</a> <a href="#CITEREFBecchioSchadé2006">Becchio i Schadé, 2006</a>, §8. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWare196327-26"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWare196327_26-0">↑</a> <a href="#CITEREFWare1963">Ware, 1963</a>, p. 27. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMcPartlan1995xv-27"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMcPartlan1995xv_27-0">↑</a> <a href="#CITEREFMcPartlan1995">McPartlan, 1995</a>, p. xv. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVolf199843-28"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVolf199843_28-0">↑</a> <a href="#CITEREFVolf1998">Volf, 1998</a>, p. 43. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGaruti200466Note_276-29"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGaruti200466Note_276_29-0">↑</a> <a href="#CITEREFGaruti2004">Garuti, 2004</a>, p. 66, Note 276. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGaillardetz200646-30"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGaillardetz200646_30-0">↑</a> <a href="#CITEREFGaillardetz2006">Gaillardetz, 2006</a>, p. 46. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECleenewerck200722-31"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECleenewerck200722_31-0">↑</a> <a href="#CITEREFCleenewerck2007">Cleenewerck, 2007</a>, p. 22. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEShaw200040-32"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEShaw200040_32-0">↑</a> <a href="#CITEREFShaw2000">Shaw, 2000</a>, p. 40. </li> <li id="cite_note-VaticanI-33"><a href="#cite_ref-VaticanI_33-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060207151342/https://www.ewtn.com/library/COUNCILS/V1.htm#4">Dogmatic Constitution on the Church of Christ, Chapter 4 – On Faith and Reason</a>» (en anglès). First Vatican Council (1869–1870). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ewtn.com/library/COUNCILS/V1.htm#6">original</a> el 7 febrer 2006. [Consulta: 28 desembre 2021]. </li> <li id="cite_note-CCEO#181-34"><a href="#cite_ref-CCEO#181_34-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.intratext.com/IXT/ENG1199/_P51.HTM">Canon 181</a>» (en anglès). Code of Canons of Oriental Churches, 2007. [Consulta: 28 desembre 2021]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWare1963-35">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWare1963_35-0">34,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWare1963_35-1">34,1</a> <a href="#CITEREFWare1963">Ware, 1963</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJoan_Pau_II1995para_96-36"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEJoan_Pau_II1995para_96_36-0">↑</a> <a href="#CITEREFJoan_Pau_II1995">Joan Pau II, 1995</a>, para 96. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEIgnatius_of_Antioch1846116-38"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEIgnatius_of_Antioch1846116_38-0">↑</a> <a href="#CITEREFIgnatius_of_Antioch1846">Ignatius of Antioch, 1846</a>, p. 116. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELossky1976176-39"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELossky1976176_39-0">↑</a> <a href="#CITEREFLossky1976">Lossky, 1976</a>, p. 176. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFortescue1912-40">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEFortescue1912_40-0">38,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEFortescue1912_40-1">38,1</a> <a href="#CITEREFFortescue1912">Fortescue, 1912</a>. </li> <li id="cite_note-Guimarães-41"><a href="#cite_ref-Guimarães_41-0">↑</a> Guimarães, Atila Sinke. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.traditioninaction.org/HotTopics/b004bht.htm">Curiosities from the 'Orthodox' Arena</a>». </li> <li id="cite_note-Unitatis_Redintegratio-42"><a href="#cite_ref-Unitatis_Redintegratio_42-0">↑</a> Papa Pau VI. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_decree_19641121_unitatis-redintegratio_en.html">Decree on Ecumenism : Unitatis Redintegratio n.17</a>». Santa Seu, 21-11-1964. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPomazansky198414[http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P14.HTM_On_the_procession_of_the_Holy_Spirit]-43">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPomazansky198414[http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P14.HTM_On_the_procession_of_the_Holy_Spirit]_43-0">41,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPomazansky198414[http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P14.HTM_On_the_procession_of_the_Holy_Spirit]_43-1">41,1</a> <a href="#CITEREFPomazansky1984">Pomazansky, 1984</a>, p. 14, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P14.HTM">On the procession of the Holy Spirit</a>. </li> <li id="cite_note-Romanides_Filioque-44">↑ <a href="#cite_ref-Romanides_Filioque_44-0">42,0</a> <a href="#cite_ref-Romanides_Filioque_44-1">42,1</a> Romanides, John S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090729230350/http://www.geocities.com/trvalentine/orthodox/romanides_filioque.html">Filioque</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.geocities.com/trvalentine/orthodox/romanides_filioque.html">original</a> el 29 juliol 2009. </li> <li id="cite_note-Franks-45">↑ <a href="#cite_ref-Franks_45-0">43,0</a> <a href="#cite_ref-Franks_45-1">43,1</a> Romanides, John S. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.romanity.org/htm/rom.03.en.franks_romans_feudalism_and_doctrine.02.htm">Franks, Romans, Feudalism, and Doctrine – Part 2. Empirical Theology versus Speculative Theology -Empirical Theology</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Franks%2C+Romans%2C+Feudalism%2C+and+Doctrine+%E2%80%93+Part+2.+Empirical+Theology+versus+Speculative+Theology+-Empirical+Theology&rft.aulast=Romanides&rft.aufirst=John+S.&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.romanity.org%2Fhtm%2From.03.en.franks_romans_feudalism_and_doctrine.02.htm">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBindley198078-46"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBindley198078_46-0">↑</a> <a href="#CITEREFBindley1980">Bindley, 1980</a>, p. 78. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff187724§_8._The_Nicene_Creed-47">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff187724§_8._The_Nicene_Creed_47-0">45,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff187724§_8._The_Nicene_Creed_47-1">45,1</a> <a href="#CITEREFSchaff1877">Schaff, 1877</a>, p. 24, § 8. The Nicene Creed. </li> <li id="cite_note-armenianchurchlibrary.com-48"><a href="#cite_ref-armenianchurchlibrary.com_48-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.armenianchurchlibrary.com/files/creed.pdf">Nicene Creed</a>». [Consulta: 8 març 2020]. </li> <li id="cite_note-saintmaryhouston.org-49"><a href="#cite_ref-saintmaryhouston.org_49-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.saintmaryhouston.org/index.php?q=content/about-us">About Us</a>». Saint Mary & Archangel Michael Coptic Orthodox Church. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-EOTC-50"><a href="#cite_ref-EOTC_50-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110126005944/http://www.ninesaintsethiopianorthodoxmonastery.org/id18.html">A Brief History of the 1st Universial Council of Nicea</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ninesaintsethiopianorthodoxmonastery.org/id18.html">original</a> el 26 gener 2011. </li> <li id="cite_note-sor.cua.edu-51"><a href="#cite_ref-sor.cua.edu_51-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120507074543/http://sor.cua.edu/Liturgy/Common/NiceneCreed.html">The Nicene Creed</a>», 08-06-1997. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://sor.cua.edu/Liturgy/Common/NiceneCreed.html">original</a> el 7 maig 2012. </li> <li id="cite_note-assyrianchurch.org.au-53"><a href="#cite_ref-assyrianchurch.org.au_53-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200703103338/https://www.assyrianchurch.org.au/about-us/faith/creed-of-nicaea/">Creed of Nicaea</a>». Holy Apostolic Catholic Assyrian Church of the East – Archdiocese of Australia, New Zealand and Lebanon. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.assyrianchurch.org.au/about-us/faith/creed-of-nicaea/">original</a> el 3 de juliol 2020. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECatholic_Church199465para_246-54"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECatholic_Church199465para_246_54-0">↑</a> <a href="#CITEREFCatholic_Church1994">Catholic Church, 1994</a>, p. 65, para 246. </li> <li id="cite_note-victorianweb.org-55"><a href="#cite_ref-victorianweb.org_55-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.victorianweb.org/religion/39articles.html">The 39 Articles of Religion (1562)</a>». The Victorian Web, 01-12-2001. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-bookofconcord.org-56"><a href="#cite_ref-bookofconcord.org_56-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190208230430/http://bookofconcord.org/creeds.php">The Three Ecumenical Creeds</a>». Book of Concord : The Confessions of the Luthernan Church. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://bookofconcord.org/creeds.php">original</a> el 8 de febrer 2019. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-saintandrewsrpcga.org-57"><a href="#cite_ref-saintandrewsrpcga.org_57-0">↑</a> Ashley, Greg. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://saintandrewsrpcga.org/nicene.html">The Nicene Creed</a>». Saint Andrews Reformed Presbyterian Church. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-umc-58"><a href="#cite_ref-umc_58-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120205031307/http://gbgm-umc.org/UMW/BIBLE/ncreed.html">United Methodist Hymnal</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://gbgm-umc.org/UMW/BIBLE/ncreed.html">original</a> el 5 de febrer 2012. [Consulta: 30 desembre 2021]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECatholic_Church199465para_247-60"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECatholic_Church199465para_247_60-0">↑</a> <a href="#CITEREFCatholic_Church1994">Catholic Church, 1994</a>, p. 65, para 247. </li> <li id="cite_note-kaldu.org-61"><a href="#cite_ref-kaldu.org_61-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090102212208/http://www.kaldu.org/14_Reformed_ChaldeanMass/QA_NewMass.html">Q & A on the Reformed Chaldean Mass</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.kaldu.org/14_Reformed_ChaldeanMass/QA_NewMass.html">original</a> el 2 gener 2009. </li> <li id="cite_note-PCPCU-62"><a href="#cite_ref-PCPCU_62-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.geocities.com/trvalentine/orthodox/vatican_clar_images.htm">The Greek and the Latin Traditions regarding the Procession of the Holy Spirit</a>». L'Osservatore Romano, 20-09-1995. </li> <li id="cite_note-encyc1848-63">↑ <a href="#cite_ref-encyc1848_63-0">59,0</a> <a href="#cite_ref-encyc1848_63-1">59,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://sourcebooks.fordham.edu/mod/1848orthodoxencyclical.asp">Encyclical of the Eastern Patriarchs, 1848 : A Reply to the Epistle of Pope Pius IX, "to the Easterns"</a>». [Consulta: 27 maig 2019]. </li> <li id="cite_note-r1-64"><a href="#cite_ref-r1_64-0">↑</a> Quoting <a href="/w/index.php?title=Aleksey_Khomyakov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksey Khomyakov (encara no existeix)">Aleksey Khomyakov</a> on theFilioqueand economy of the Eastern Churches and Roman Catholicism <a href="#CITEREFLossky1969">Lossky 1969</a>, p. 87 </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELossky1976-65"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELossky1976_65-0">↑</a> <a href="#CITEREFLossky1976">Lossky, 1976</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELossky197621-66"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELossky197621_66-0">↑</a> <a href="#CITEREFLossky1976">Lossky, 1976</a>, p. 21. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVlachos1994Ch.VI-67"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVlachos1994Ch.VI_67-0">↑</a> <a href="#CITEREFVlachos1994">Vlachos, 1994</a>, Ch.VI. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPomazansky19842[http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P2N.HTM_Philosophy_and_Theology]-68"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPomazansky19842[http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P2N.HTM_Philosophy_and_Theology]_68-0">↑</a> <a href="#CITEREFPomazansky1984">Pomazansky, 1984</a>, p. 2, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P2N.HTM">Philosophy and Theology</a>. </li> <li id="cite_note-acrod.org-69"><a href="#cite_ref-acrod.org_69-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071011114120/http://www.acrod.org/sn/sn4a.shtml">The Relationship between Prayer and Theology</a>», 09-05-2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.acrod.org/sn/sn4a.shtml">original</a> el 11 octubre 2007. [Consulta: 23 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-Neptic_Monasticism-70">↑ <a href="#cite_ref-Neptic_Monasticism_70-0">66,0</a> <a href="#cite_ref-Neptic_Monasticism_70-1">66,1</a> Georgios, Archimandrite. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.greekorthodoxchurch.org/neptic_monasticism.html">The Neptic and Hesychastic Character of Orthodox Athonite Monasticism</a>». greekorthodoxchurch.org, n.d.. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVlachos1994Ch._III-71">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEVlachos1994Ch._III_71-0">67,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEVlachos1994Ch._III_71-1">67,1</a> <a href="#CITEREFVlachos1994">Vlachos, 1994</a>, Ch. III. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERomanides200819-23-72"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERomanides200819-23_72-0">↑</a> <a href="#CITEREFRomanides2008">Romanides, 2008</a>, p. 19-23. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERomanides1983[http://romanity.org/htm/rom.19.en.jesus_christ_the_life_of_the_world.01.htm#s3_232]-73"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERomanides1983[http://romanity.org/htm/rom.19.en.jesus_christ_the_life_of_the_world.01.htm#s3_232]_73-0">↑</a> <a href="#CITEREFRomanides1983">Romanides, 1983</a>, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://romanity.org/htm/rom.19.en.jesus_christ_the_life_of_the_world.01.htm#s3">232</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVlachos1993[https://web.archive.org/web/20090326044427/http://www.pelagia.org/htm/b05.en.the_illness_and_cure_of_the_soul.02.htm#Fall_The_Fall_of_man]-74"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVlachos1993[https://web.archive.org/web/20090326044427/http://www.pelagia.org/htm/b05.en.the_illness_and_cure_of_the_soul.02.htm#Fall_The_Fall_of_man]_74-0">↑</a> <a href="#CITEREFVlachos1993">Vlachos, 1993</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090326044427/http://www.pelagia.org/htm/b05.en.the_illness_and_cure_of_the_soul.02.htm#Fall">The Fall of man</a>. </li> <li id="cite_note-Neuro-75">↑ <a href="#cite_ref-Neuro_75-0">71,0</a> <a href="#cite_ref-Neuro_75-1">71,1</a> Romanide, John S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://romanity.org/htm/rom.02.en.the_cure_of_the_neurobiological_sickness_of_rel.03.htm#s31">The Cure of the Neurobiological Sickness of Religion</a>», n.d.. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHughesn.d.-76"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHughesn.d._76-0">↑</a> <a href="#CITEREFHughesn.d.">Hughes, n.d.</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGiannaras1984151-77"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGiannaras1984151_77-0">↑</a> <a href="#CITEREFGiannaras1984">Giannaras, 1984</a>, p. 151. </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160620105310/https://blogs.ancientfaith.com/orthodoxyandheterodoxy/2013/08/22/original-sin-and-orthodoxy-reflections-on-carthage/">Original Sin and Orthodoxy: Reflections on Carthage – Orthodoxy and Heterodoxy</a>», 20-06-2016. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://blogs.ancientfaith.com/orthodoxyandheterodoxy/2013/08/22/original-sin-and-orthodoxy-reflections-on-carthage/">original</a> el 20 juny 2016. [Consulta: 13 juny 2021]. </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://journal.orthodoxwestblogs.com/2019/01/04/original-sin-and-ephesus-carthages-influence-on-the-east/">Original Sin and Ephesus: Carthage's Influence on the East – Journal</a>» (en anglès americà). [Consulta: 13 juny 2021]. </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ccel.org/ccel/schaff/npnf214.xii.iv.html">Philip Schaff: NPNF2-14. The Seven Ecumenical Councils - Christian Classics Ethereal Library</a>». [Consulta: 13 juny 2021]. </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.orthodoxchristianbooks.com/articles/278/metropolitan-ephraim-original-sin/">METROPOLITAN EPHRAIM AND ORIGINAL SIN</a>». [Consulta: 13 juny 2021]. </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.orthodoxchristianbooks.com/articles/399/romanides-original-sin/">ROMANIDES ON ORIGINAL SIN</a>». [Consulta: 13 juny 2021]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERōmanidēsGabriel20028-83"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERōmanidēsGabriel20028_83-0">↑</a> <a href="#CITEREFRōmanidēsGabriel2002">Rōmanidēs i Gabriel, 2002</a>, p. 8. </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110726122920/http://www.gocanada.org/catechism/catorsin.htm">Original Sin And Its Consequences</a>. Metropolitan Archbishop Sotirios, Orthodox Catechism: Basic Teachings of the Orthodox Faith </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBratcher2018-85"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBratcher2018_85-0">↑</a> <a href="#CITEREFBratcher2018">Bratcher, 2018</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994102para_403-86"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECatholic_Church1994102para_403_86-0">↑</a> <a href="#CITEREFCatholic_Church1994">Catholic Church, 1994</a>, p. 102, para 403. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994102para_405-87">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTECatholic_Church1994102para_405_87-0">83,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECatholic_Church1994102para_405_87-1">83,1</a> <a href="#CITEREFCatholic_Church1994">Catholic Church, 1994</a>, p. 102, para 405. </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.vatican.va/archive/ENG0015/__P28.HTM">Catechism of the Catholic Church, 797–798</a>. Vatican.va. Retrieved 2 June 2012. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994105para_418-89">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTECatholic_Church1994105para_418_89-0">85,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECatholic_Church1994105para_418_89-1">85,1</a> <a href="#CITEREFCatholic_Church1994">Catholic Church, 1994</a>, p. 105, para 418. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTETrigilioBrighenti2011-90"><a href="#cite_ref-FOOTNOTETrigilioBrighenti2011_90-0">↑</a> <a href="#CITEREFTrigilioBrighenti2011">Trigilio i Brighenti, 2011</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMacquarrie200175-91"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMacquarrie200175_91-0">↑</a> <a href="#CITEREFMacquarrie2001">Macquarrie, 2001</a>, p. 75. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWare199577-92"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWare199577_92-0">↑</a> <a href="#CITEREFWare1995">Ware, 1995</a>, p. 77. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAzkoul1994-93">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEAzkoul1994_93-0">89,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEAzkoul1994_93-1">89,1</a> <a href="#CITEREFAzkoul1994">Azkoul, 1994</a>. </li> <li id="cite_note-theotokos-94"><a href="#cite_ref-theotokos_94-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://orthodoxinfo.com/inquirers/theotokos.aspx">An Orthodox View of the Virgin Mary</a>». orthodoxinfo.com. [Consulta: 2 març 2020]. </li> <li id="cite_note-encyc_1895-95"><a href="#cite_ref-encyc_1895_95-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://orthodoxinfo.com/ecumenism/encyc_1895.aspx">The Patriarchal Encyclical of 1895</a>». orthodoxinfo.com. [Consulta: 3 març 2020]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESparks20081363-96"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESparks20081363_96-0">↑</a> <a href="#CITEREFSparks2008">Sparks, 2008</a>, p. 1363. </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+1:30–31&l=ca">Lc 1:30–31</a> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERauschClifford200320-98"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERauschClifford200320_98-0">↑</a> <a href="#CITEREFRauschClifford2003">Rausch i Clifford, 2003</a>, p. 20. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994268para_1030-99"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECatholic_Church1994268para_1030_99-0">↑</a> <a href="#CITEREFCatholic_Church1994">Catholic Church, 1994</a>, p. 268, para 1030. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECampbell199654-100">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTECampbell199654_100-0">96,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECampbell199654_100-1">96,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECampbell199654_100-2">96,2</a> <a href="#CITEREFCampbell1996">Campbell, 1996</a>, p. 54. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994456para_1863-101"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECatholic_Church1994456para_1863_101-0">↑</a> <a href="#CITEREFCatholic_Church1994">Catholic Church, 1994</a>, p. 456, para 1863. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVlachos1996[https://web.archive.org/web/20090219210756/http://www.pelagia.org/htm/b24.en.life_after_death.05.htm#pu2_2._The_teaching_of_St._Mark_Eugenicus_about_the_purifying_fire]-102"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVlachos1996[https://web.archive.org/web/20090219210756/http://www.pelagia.org/htm/b24.en.life_after_death.05.htm#pu2_2._The_teaching_of_St._Mark_Eugenicus_about_the_purifying_fire]_102-0">↑</a> <a href="#CITEREFVlachos1996">Vlachos, 1996</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090219210756/http://www.pelagia.org/htm/b24.en.life_after_death.05.htm#pu2">2. The teaching of St. Mark Eugenicus about the purifying fire</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEToner1913-103"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEToner1913_103-0">↑</a> <a href="#CITEREFToner1913">Toner, 1913</a>. </li> <li id="cite_note-OrthodoxCatechism#24-104"><a href="#cite_ref-OrthodoxCatechism#24_104-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://orthodoxeurope.org/page/10/1.aspx#24">An Online Orthodox Catechism</a>». Department for External Church Relations of the Moscow Patriarchate. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVlachos1996[https://web.archive.org/web/20111227233654/http://www.pelagia.org/htm/b24.en.life_after_death.07.htm_Ch.7_Paradise_and_Hell]-105">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEVlachos1996[https://web.archive.org/web/20111227233654/http://www.pelagia.org/htm/b24.en.life_after_death.07.htm_Ch.7_Paradise_and_Hell]_105-0">101,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEVlachos1996[https://web.archive.org/web/20111227233654/http://www.pelagia.org/htm/b24.en.life_after_death.07.htm_Ch.7_Paradise_and_Hell]_105-1">101,1</a> <a href="#CITEREFVlachos1996">Vlachos, 1996</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111227233654/http://www.pelagia.org/htm/b24.en.life_after_death.07.htm">Ch.7 Paradise and Hell</a>. </li> <li id="cite_note-OrthodoxCatechism#53-106"><a href="#cite_ref-OrthodoxCatechism#53_106-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://orthodoxeurope.org/page/10/1.aspx#53">An Online Orthodox Catechism</a>». Department for External Church Relations of the Moscow Patriarchate. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELossky1976234-107"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELossky1976234_107-0">↑</a> <a href="#CITEREFLossky1976">Lossky, 1976</a>, p. 234. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994267para_1024-108"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECatholic_Church1994267para_1024_108-0">↑</a> <a href="#CITEREFCatholic_Church1994">Catholic Church, 1994</a>, p. 267, para 1024. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECatholic_Church1994269para_1033-109"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECatholic_Church1994269para_1033_109-0">↑</a> <a href="#CITEREFCatholic_Church1994">Catholic Church, 1994</a>, p. 269, para 1033. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHerrin201311-110"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHerrin201311_110-0">↑</a> <a href="#CITEREFHerrin2013">Herrin, 2013</a>, p. 11. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVanVoorst201214-111"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVanVoorst201214_111-0">↑</a> <a href="#CITEREFVanVoorst2012">VanVoorst, 2012</a>, p. 14. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEStefoff200862-112"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEStefoff200862_112-0">↑</a> <a href="#CITEREFStefoff2008">Stefoff, 2008</a>, p. 62. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDawson2008140-113"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDawson2008140_113-0">↑</a> <a href="#CITEREFDawson2008">Dawson, 2008</a>, p. 140. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1904-114"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1904_114-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1904">Schaff, 1904</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERunciman2004-115"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERunciman2004_115-0">↑</a> <a href="#CITEREFRunciman2004">Runciman, 2004</a>. </li> <li id="cite_note-encarta1-116"><a href="#cite_ref-encarta1_116-0">↑</a> «Church and State in the Byzantine Empire». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://encarta.msn.com/encyclopedia_761573998/Church_and_State.html#p3">Encarta</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encarta&rft.atitle=Church+and+State+in+the+Byzantine+Empire&rft_id=http%3A%2F%2Fencarta.msn.com%2Fencyclopedia_761573998%2FChurch_and_State.html%23p3">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091029111023/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761573998/Church_and_State.html#p3">Arxivat</a> 29 October 2009[Date mismatch] a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091029111023/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761573998/Church_and_State.html">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://encarta.msn.com/encyclopedia_761573998/Church_and_State.html">original</a> el 2009-10-29. [Consulta: 30 desembre 2021]. </li> <li id="cite_note-encarta2-117"><a href="#cite_ref-encarta2_117-0">↑</a> «Church and State in Western Europe». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://encarta.msn.com/encyclopedia_761573998/Church_and_State.html#p4">Encarta</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encarta&rft.atitle=Church+and+State+in+Western+Europe&rft_id=http%3A%2F%2Fencarta.msn.com%2Fencyclopedia_761573998%2FChurch_and_State.html%23p4">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091029111023/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761573998/Church_and_State.html#p4">Arxivat</a> 29 October 2009[Date mismatch] a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091029111023/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761573998/Church_and_State.html">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://encarta.msn.com/encyclopedia_761573998/Church_and_State.html">original</a> el 2009-10-29. [Consulta: 30 desembre 2021]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDwyer1998118-118"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDwyer1998118_118-0">↑</a> <a href="#CITEREFDwyer1998">Dwyer, 1998</a>, p. 118. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBunson2014115-119">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEBunson2014115_119-0">115,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEBunson2014115_119-1">115,1</a> <a href="#CITEREFBunson2014">Bunson, 2014</a>, p. 115. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGeanakoplos1989226-120"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGeanakoplos1989226_120-0">↑</a> <a href="#CITEREFGeanakoplos1989">Geanakoplos, 1989</a>, p. 226. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKnowlesCunningham2019-121"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKnowlesCunningham2019_121-0">↑</a> <a href="#CITEREFKnowlesCunningham2019">Knowles i Cunningham, 2019</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKrehel2017-122"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKrehel2017_122-0">↑</a> <a href="#CITEREFKrehel2017">Krehel, 2017</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKellyWalsh20056-123"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKellyWalsh20056_123-0">↑</a> <a href="#CITEREFKellyWalsh2005">Kelly i Walsh, 2005</a>, p. 6. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPhan200037-125"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPhan200037_125-0">↑</a> <a href="#CITEREFPhan2000">Phan, 2000</a>, p. 37. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBecchioSchadé2006805-126"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBecchioSchadé2006805_126-0">↑</a> <a href="#CITEREFBecchioSchadé2006">Becchio i Schadé, 2006</a>, p. 805. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESoloviev200914-127"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESoloviev200914_127-0">↑</a> <a href="#CITEREFSoloviev2009">Soloviev, 2009</a>, p. 14. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMakrides200968-128"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMakrides200968_128-0">↑</a> <a href="#CITEREFMakrides2009">Makrides, 2009</a>, p. 68. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENichols2010227–272-129"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENichols2010227–272_129-0">↑</a> <a href="#CITEREFNichols2010">Nichols, 2010</a>, p. 227–272. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKling200461-130"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKling200461_130-0">↑</a> <a href="#CITEREFKling2004">Kling, 2004</a>, p. 61. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHopko2005-131"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHopko2005_131-0">↑</a> <a href="#CITEREFHopko2005">Hopko, 2005</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1904241Ch._XXIII-132"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1904241Ch._XXIII_132-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1904">Schaff, 1904</a>, p. 241, Ch. XXIII. </li> <li id="cite_note-OrthAns-133"><a href="#cite_ref-OrthAns_133-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120723192152/http://www.orthodoxanswers.org/history">An Orthodox Christian Historical Timeline</a>». Orthodox Answers. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.orthodoxanswers.org/history">original</a> el 23 juliol 2012. [Consulta: 23 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1904242Ch._XXIV-134"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1904242Ch._XXIV_134-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1904">Schaff, 1904</a>, p. 242, Ch. XXIV. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECleenewerck2007156-135">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTECleenewerck2007156_135-0">130,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECleenewerck2007156_135-1">130,1</a> <a href="#CITEREFCleenewerck2007">Cleenewerck, 2007</a>, p. 156. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENichols2010199-136"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENichols2010199_136-0">↑</a> <a href="#CITEREFNichols2010">Nichols, 2010</a>, p. 199. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916413-414Ch._IX_Council_of_Sardica,-137"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916413-414Ch._IX_Council_of_Sardica,_137-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 413-414, Ch. IX Council of Sardica,. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENichols2010202-138"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENichols2010202_138-0">↑</a> <a href="#CITEREFNichols2010">Nichols, 2010</a>, p. 202. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENichols2010203-139">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTENichols2010203_139-0">134,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTENichols2010203_139-1">134,1</a> <a href="#CITEREFNichols2010">Nichols, 2010</a>, p. 203. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916178Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople,_Canon_III-140">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916178Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople,_Canon_III_140-0">135,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916178Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople,_Canon_III_140-1">135,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916178Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople,_Canon_III_140-2">135,2</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 178, Ch. III The First Council of Constantinople, Canon III. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMichalopulos2009-142">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEMichalopulos2009_142-0">136,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEMichalopulos2009_142-1">136,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEMichalopulos2009_142-2">136,2</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEMichalopulos2009_142-3">136,3</a> <a href="#CITEREFMichalopulos2009">Michalopulos, 2009</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENichols2010208-143"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENichols2010208_143-0">↑</a> <a href="#CITEREFNichols2010">Nichols, 2010</a>, p. 208. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENichols2010209–210-144"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENichols2010209–210_144-0">↑</a> <a href="#CITEREFNichols2010">Nichols, 2010</a>, p. 209–210. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENichols2010210-145"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENichols2010210_145-0">↑</a> <a href="#CITEREFNichols2010">Nichols, 2010</a>, p. 210. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWhitehead2000244--146"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWhitehead2000244-_146-0">↑</a> <a href="#CITEREFWhitehead2000">Whitehead, 2000</a>, p. 244-. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAyer1941537-147"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAyer1941537_147-0">↑</a> <a href="#CITEREFAyer1941">Ayer, 1941</a>, p. 537. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERobinson190572-73-148"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERobinson190572-73_148-0">↑</a> <a href="#CITEREFRobinson1905">Robinson, 1905</a>, p. 72-73. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWare196351-149"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWare196351_149-0">↑</a> <a href="#CITEREFWare1963">Ware, 1963</a>, p. 51. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGalli1997-150"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGalli1997_150-0">↑</a> <a href="#CITEREFGalli1997">Galli, 1997</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERautman200617-151"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERautman200617_151-0">↑</a> <a href="#CITEREFRautman2006">Rautman, 2006</a>, p. 17. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGeanakoplos1989172-153">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEGeanakoplos1989172_153-0">146,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEGeanakoplos1989172_153-1">146,1</a> <a href="#CITEREFGeanakoplos1989">Geanakoplos, 1989</a>, p. 172. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBakerLanders2005110-154">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEBakerLanders2005110_154-0">147,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEBakerLanders2005110_154-1">147,1</a> <a href="#CITEREFBakerLanders2005">Baker i Landers, 2005</a>, p. 110. </li> <li id="cite_note-oca.org-155"><a href="#cite_ref-oca.org_155-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.oca.org/saints/lives/2020/06/04/101609-saint-metrophanes-first-patriarch-of-constantinople">Saint Metrophanes, first Patriarch of Constantinople</a>». oca.org. [Consulta: 2 març 2020]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBinns2002162-164-156"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBinns2002162-164_156-0">↑</a> <a href="#CITEREFBinns2002">Binns, 2002</a>, p. 162-164. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMcGuckin1994173-157"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMcGuckin1994173_157-0">↑</a> <a href="#CITEREFMcGuckin1994">McGuckin, 1994</a>, p. 173. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchatz1990Part_II-158"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchatz1990Part_II_158-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchatz1990">Schatz, 1990</a>, Part II. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGaillardetzWilson2003211-159"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGaillardetzWilson2003211_159-0">↑</a> <a href="#CITEREFGaillardetzWilson2003">Gaillardetz i Wilson, 2003</a>, p. 211. </li> <li id="cite_note-patriarchate.org-160">↑ <a href="#cite_ref-patriarchate.org_160-0">153,0</a> <a href="#cite_ref-patriarchate.org_160-1">153,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100510123826/http://www.patriarchate.org/patriarchate/history">History of the Ecumenical Patriarchate</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.patriarchate.org/patriarchate/history">original</a> el 10 maig 2010. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916287Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Canon_XXVIII-161">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916287Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Canon_XXVIII_161-0">154,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916287Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Canon_XXVIII_161-1">154,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916287Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Canon_XXVIII_161-2">154,2</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 287, Ch. V. The Council of Chalcedon, Canon XXVIII. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAnastos2001-162"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAnastos2001_162-0">↑</a> <a href="#CITEREFAnastos2001">Anastos, 2001</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff191615Ch_I_:_The_First_Council_of_Nice-163"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff191615Ch_I_:_The_First_Council_of_Nice_163-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 15, Ch I : The First Council of Nice. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff191617The_First_Council_of_Nice,_Canon_VII-164"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff191617The_First_Council_of_Nice,_Canon_VII_164-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 17, The First Council of Nice, Canon VII. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916176-177Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople,_Canon_II-166"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916176-177Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople,_Canon_II_166-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 176-177, Ch. III The First Council of Constantinople, Canon II. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECollier1911-167">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTECollier1911_167-0">159,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECollier1911_167-1">159,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECollier1911_167-2">159,2</a> <a href="#CITEREFCollier1911">Collier, 1911</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESeverus1903254-168"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESeverus1903254_168-0">↑</a> <a href="#CITEREFSeverus1903">Severus, 1903</a>, p. 254. </li> <li id="cite_note-orthodoxytoday.org2005.02.01-169"><a href="#cite_ref-orthodoxytoday.org2005.02.01_169-0">↑</a> Patriarch Alexis of Moscow and All Russia. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.orthodoxytoday.org/articles-2009/Alexis-A-Letter-To-The-Ecumenical-Patriarch-Concerning-The-Situation-Of-The-Diaspora.php">A Letter To The Ecumenical Patriarch Concerning The Situation Of The Diaspora</a>». orthodoxytoday.org, 01-02-2005. [Consulta: 7 març 2020]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916266Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Decree_on_the_Jurisdiction_of_Jerusalem_and_Antioch-170"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916266Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Decree_on_the_Jurisdiction_of_Jerusalem_and_Antioch_170-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 266, Ch. V. The Council of Chalcedon, Decree on the Jurisdiction of Jerusalem and Antioch. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWare196334-171"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWare196334_171-0">↑</a> <a href="#CITEREFWare1963">Ware, 1963</a>, p. 34. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMcGuckin201032,_137-172"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMcGuckin201032,_137_172-0">↑</a> <a href="#CITEREFMcGuckin2010">McGuckin, 2010</a>, p. 32, 137. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMcGuckin2010137-173"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMcGuckin2010137_173-0">↑</a> <a href="#CITEREFMcGuckin2010">McGuckin, 2010</a>, p. 137. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916274Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Canon_IX,_Notes-174"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916274Ch._V._The_Council_of_Chalcedon,_Canon_IX,_Notes_174-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 274, Ch. V. The Council of Chalcedon, Canon IX, Notes. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECloud2009222-175"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECloud2009222_175-0">↑</a> <a href="#CITEREFCloud2009">Cloud, 2009</a>, p. 222. </li> <li id="cite_note-orthodox.org.ph-176"><a href="#cite_ref-orthodox.org.ph_176-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20120905202235/http://www.orthodox.org.ph/content/view/211/50/">Orthodox Church in the Philippines – East–West Schism 01</a>». Orthodox.org.ph. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.orthodox.org.ph/content/view/211/50/">original</a> el 5 setembre 2012. [Consulta: 23 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAyer1941325-177"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAyer1941325_177-0">↑</a> <a href="#CITEREFAyer1941">Ayer, 1941</a>, p. 325. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMcKim199635-178"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMcKim199635_178-0">↑</a> <a href="#CITEREFMcKim1996">McKim, 1996</a>, p. 35. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWolfram1990328-179"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWolfram1990328_179-0">↑</a> <a href="#CITEREFWolfram1990">Wolfram, 1990</a>, p. 328. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVolz201173-180"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVolz201173_180-0">↑</a> <a href="#CITEREFVolz2011">Volz, 2011</a>, p. 73. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKaegi2019-181"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKaegi2019_181-0">↑</a> <a href="#CITEREFKaegi2019">Kaegi, 2019</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916391Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_LII-182"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916391Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_LII_182-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 391, Ch. VIII The Canons of the Council in Trullo, Canon LII. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916389Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_LV-183"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916389Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_LV_183-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 389, Ch. VIII The Canons of the Council in Trullo, Canon LV. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916401Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_LXXXII-184"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916401Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_LXXXII_184-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 401, Ch. VIII The Canons of the Council in Trullo, Canon LXXXII. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916370Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_XI-185"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916370Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_XI_185-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 370, Ch. VIII The Canons of the Council in Trullo, Canon XI. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916364Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_VI-186"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916364Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_VI_186-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 364, Ch. VIII The Canons of the Council in Trullo, Canon VI. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916370Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_XII-187"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916370Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_XII_187-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 370, Ch. VIII The Canons of the Council in Trullo, Canon XII. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916371Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_XIII-188"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916371Ch._VIII_The_Canons_of_the_Council_in_Trullo,_Canon_XIII_188-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 371, Ch. VIII The Canons of the Council in Trullo, Canon XIII. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEEkonomou2007222-189"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEEkonomou2007222_189-0">↑</a> <a href="#CITEREFEkonomou2007">Ekonomou, 2007</a>, p. 222. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEEkonomou2007223-190"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEEkonomou2007223_190-0">↑</a> <a href="#CITEREFEkonomou2007">Ekonomou, 2007</a>, p. 223. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEEkonomou2007224-191"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEEkonomou2007224_191-0">↑</a> <a href="#CITEREFEkonomou2007">Ekonomou, 2007</a>, p. 224. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEUllmann200464-192"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEUllmann200464_192-0">↑</a> <a href="#CITEREFUllmann2004">Ullmann, 2004</a>, p. 64. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPapadakisMeyendorff199414-193"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPapadakisMeyendorff199414_193-0">↑</a> <a href="#CITEREFPapadakisMeyendorff1994">Papadakis i Meyendorff, 1994</a>, p. 14. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHartmannPennington201263-194"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHartmannPennington201263_194-0">↑</a> <a href="#CITEREFHartmannPennington2012">Hartmann i Pennington, 2012</a>, p. 63. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916161Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople-195"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916161Ch._III_The_First_Council_of_Constantinople_195-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 161, Ch. III The First Council of Constantinople. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916231Ch._IV_The_Council_of_Ephesus,_Canon_VII-196"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916231Ch._IV_The_Council_of_Ephesus,_Canon_VII_196-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 231, Ch. IV The Council of Ephesus, Canon VII. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916232Ch._IV_The_Council_of_Ephesus,_Excursus_on_the_words_πίστιν_ἑτέραν-197">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916232Ch._IV_The_Council_of_Ephesus,_Excursus_on_the_words_πίστιν_ἑτέραν_197-0">189,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916232Ch._IV_The_Council_of_Ephesus,_Excursus_on_the_words_πίστιν_ἑτέραν_197-1">189,1</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 232, Ch. IV The Council of Ephesus, Excursus on the words πίστιν ἑτέραν. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1916197Ch._IV_The_Council_of_Ephesus,_Session_I_Extracts_from_the_Acts-198"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1916197Ch._IV_The_Council_of_Ephesus,_Session_I_Extracts_from_the_Acts_198-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1916">Schaff, 1916</a>, p. 197, Ch. IV The Council of Ephesus, Session I Extracts from the Acts. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPomazansky198417[http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P17.HTM_The_equality_of_honor_and_the_Divinity_of_the_Holy_Spirit.]-199"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPomazansky198417[http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P17.HTM_The_equality_of_honor_and_the_Divinity_of_the_Holy_Spirit.]_199-0">↑</a> <a href="#CITEREFPomazansky1984">Pomazansky, 1984</a>, p. 17, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.intratext.com/IXT/ENG0824/_P17.HTM">The equality of honor and the Divinity of the Holy Spirit.</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKelly2006296-200"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKelly2006296_200-0">↑</a> <a href="#CITEREFKelly2006">Kelly, 2006</a>, p. 296. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELeith198231-201"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELeith198231_201-0">↑</a> <a href="#CITEREFLeith1982">Leith, 1982</a>, p. 31. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHussey1967177-202"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHussey1967177_202-0">↑</a> <a href="#CITEREFHussey1967">Hussey, 1967</a>, p. 177. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWilhelm1908-203">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWilhelm1908_203-0">195,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWilhelm1908_203-1">195,1</a> <a href="#CITEREFWilhelm1908">Wilhelm, 1908</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFortescue1907147-148-204">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEFortescue1907147-148_204-0">196,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEFortescue1907147-148_204-1">196,1</a> <a href="#CITEREFFortescue1907">Fortescue, 1907</a>, p. 147-148. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELouth2007171-205">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTELouth2007171_205-0">197,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTELouth2007171_205-1">197,1</a> <a href="#CITEREFLouth2007">Louth, 2007</a>, p. 171. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTETougher199769-206">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTETougher199769_206-0">198,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTETougher199769_206-1">198,1</a> <a href="#CITEREFTougher1997">Tougher, 1997</a>, p. 69. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESiecienski2010103-207">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTESiecienski2010103_207-0">199,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTESiecienski2010103_207-1">199,1</a> <a href="#CITEREFSiecienski2010">Siecienski, 2010</a>, p. 103. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFortescue1907147--208"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFortescue1907147-_208-0">↑</a> <a href="#CITEREFFortescue1907">Fortescue, 1907</a>, p. 147-. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFortescue1907147-209"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFortescue1907147_209-0">↑</a> <a href="#CITEREFFortescue1907">Fortescue, 1907</a>, p. 147. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBury1923200-210"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBury1923200_210-0">↑</a> <a href="#CITEREFBury1923">Bury, 1923</a>, p. 200. </li> <li id="cite_note-211"><a href="#cite_ref-211">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0042679.xml">Miquel Cerulari</a>». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 30 setembre 2021]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENorwich2017144-212"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENorwich2017144_212-0">↑</a> <a href="#CITEREFNorwich2017">Norwich, 2017</a>, p. 144. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMigne1882744–769-213">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEMigne1882744–769_213-0">205,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEMigne1882744–769_213-1">205,1</a> <a href="#CITEREFMigne1882">Migne, 1882</a>, p. 744–769. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKidd2013208–213-214">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEKidd2013208–213_214-0">206,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEKidd2013208–213_214-1">206,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEKidd2013208–213_214-2">206,2</a> <a href="#CITEREFKidd2013">Kidd, 2013</a>, p. 208–213. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESettonBaldwin1969209-210-215">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTESettonBaldwin1969209-210_215-0">207,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTESettonBaldwin1969209-210_215-1">207,1</a> <a href="#CITEREFSettonBaldwin1969">Setton i Baldwin, 1969</a>, p. 209-210. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMigne1882773–777-216"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMigne1882773–777_216-0">↑</a> <a href="#CITEREFMigne1882">Migne, 1882</a>, p. 773–777. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESmith1915Plate_58A-217"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESmith1915Plate_58A_217-0">↑</a> <a href="#CITEREFSmith1915">Smith, 1915</a>, Plate 58A. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENorwich2017145-218">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTENorwich2017145_218-0">210,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTENorwich2017145_218-1">210,1</a> <a href="#CITEREFNorwich2017">Norwich, 2017</a>, p. 145. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPrevité-Orton1975276-219"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPrevité-Orton1975276_219-0">↑</a> <a href="#CITEREFPrevité-Orton1975">Previté-Orton, 1975</a>, p. 276. </li> <li id="cite_note-220"><a href="#cite_ref-220">↑</a> Cross, Frank Leslie; Livingstone, Elizabeth A.. «Great Schism». A: The Oxford Dictionary of the Christian Church (en anglès). Oxford University Press, 2005, p. 706. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-280290-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-280290-3">ISBN 978-0-19-280290-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+Dictionary+of+the+Christian+Church&rft.atitle=Great+Schism&rft.au=Cross%2C+Frank+Leslie%3B+Livingstone%2C+Elizabeth+A.&rft.date=2005&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=706&rft.isbn=978-0-19-280290-3">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBinns2002203-222"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBinns2002203_222-0">↑</a> <a href="#CITEREFBinns2002">Binns, 2002</a>, p. 203. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDvorník194529–30-223"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDvorník194529–30_223-0">↑</a> <a href="#CITEREFDvorník1945">Dvorník, 1945</a>, p. 29–30: In spite of what happened in 1054, the faithful of both church remained long unaware of any change in their relations and acts of intercommunion were so numerous that 1054 as the date of the schism becomes inadmissible. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKing20066-224"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKing20066_224-0">↑</a> <a href="#CITEREFKing2006">King, 2006</a>, p. 6. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWare196367-225">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWare196367_225-0">216,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWare196367_225-1">216,1</a> <a href="#CITEREFWare1963">Ware, 1963</a>, p. 67. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJeffreysHaldonCormack2008596-226"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEJeffreysHaldonCormack2008596_226-0">↑</a> <a href="#CITEREFJeffreysHaldonCormack2008">Jeffreys, Haldon i Cormack, 2008</a>, p. 596. </li> <li id="cite_note-227"><a href="#cite_ref-227">↑</a> Calpena, Enric; Marcos, Ernest. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/579-el-cisma-de-lesglesia-ortodoxa/audio/882733/">579 - El cisma de l'Església Ortodoxa</a>». En guàrdia!. Catalunya ràdio – A la carta, 24-05-2015. [Consulta: 29 maig 2020]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENorwich2017146-228"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENorwich2017146_228-0">↑</a> <a href="#CITEREFNorwich2017">Norwich, 2017</a>, p. 146. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFossier1986506-508-229"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFossier1986506-508_229-0">↑</a> <a href="#CITEREFFossier1986">Fossier, 1986</a>, p. 506-508. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHarris2006112-230"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHarris2006112_230-0">↑</a> <a href="#CITEREFHarris2006">Harris, 2006</a>, p. 112. </li> <li id="cite_note-231"><a href="#cite_ref-231">↑</a> Robinson, Dale «The Fourth Crusade: An Analysis of Sacred Duty». Coastal Carolina University Digital Commons, 2016 [Consulta: 30 setembre 2021]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1913320-232">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1913320_232-0">223,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1913320_232-1">223,1</a> <a href="#CITEREFSchaff1913">Schaff, 1913</a>, p. 320. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHoward201121-233"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHoward201121_233-0">↑</a> <a href="#CITEREFHoward2011">Howard, 2011</a>, p. 21. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMurray200953-234"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMurray200953_234-0">↑</a> <a href="#CITEREFMurray2009">Murray, 2009</a>, p. 53. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBradford20133-235"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBradford20133_235-0">↑</a> <a href="#CITEREFBradford2013">Bradford, 2013</a>, p. 3. </li> <li id="cite_note-236"><a href="#cite_ref-236">↑</a> Phillips, J. Holy Warriors: A Modern History of the Crusades (en anglès). Vintage Books, 2009, p. 195.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Holy+Warriors%3A+A+Modern+History+of+the+Crusades&rft.aulast=Phillips&rft.aufirst=J.&rft.date=2009&rft.pub=Vintage+Books&rft.pages=195">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTETreadgold1997821-237"><a href="#cite_ref-FOOTNOTETreadgold1997821_237-0">↑</a> <a href="#CITEREFTreadgold1997">Treadgold, 1997</a>, p. 821. </li> <li id="cite_note-238"><a href="#cite_ref-238">↑</a> Harris, Jonathan. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=PXizk1RZ88wC&pg=PA166&dq=Theodore+I+Laskaris+nicaea&hl=ca&sa=X&ei=I5OOUfqjMe6g7AbnmoGADw&ved=0CEQQ6AEwBA#v=onepage&q=Theodore%20I%20Laskaris%20nicaea&f=false">Byzantium and the Crusades</a> (en anglès). Continuum International Publishing Group, 2006, p. 166.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Byzantium+and+the+Crusades&rft.aulast=Harris&rft.aufirst=Jonathan&rft.date=2006&rft.pub=Continuum+International+Publishing+Group&rft.pages=166&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DPXizk1RZ88wC%26pg%3DPA166%26dq%3DTheodore%2BI%2BLaskaris%2Bnicaea%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DI5OOUfqjMe6g7AbnmoGADw%26ved%3D0CEQQ6AEwBA%23v%3Donepage%26q%3DTheodore%2520I%2520Laskaris%2520nicaea%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENicol1993169-239"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENicol1993169_239-0">↑</a> <a href="#CITEREFNicol1993">Nicol, 1993</a>, p. 169. </li> <li id="cite_note-240"><a href="#cite_ref-240">↑</a> A. Edward Siecienski. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=086aDwAAQBAJ&q=hagia+sophia+prostitute+1204&pg=PA24">Orthodox Christianity: A Very Short Introduction</a>. <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>, 3 juny 2019, p. 24. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780190883294" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780190883294">ISBN 9780190883294</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Orthodox+Christianity%3A+A+Very+Short+Introduction&rft.au=A.+Edward+Siecienski&rft.date=3+juny+2019&rft.pub=%5B%5BOxford+University+Press%5D%5D&rft.pages=24&rft.isbn=9780190883294&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D086aDwAAQBAJ%26q%3Dhagia%2Bsophia%2Bprostitute%2B1204%26pg%3DPA24">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEChristiansen1997287-241">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEChristiansen1997287_241-0">232,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEChristiansen1997287_241-1">232,1</a> <a href="#CITEREFChristiansen1997">Christiansen, 1997</a>, p. 287. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWetterau1994-242"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWetterau1994_242-0">↑</a> <a href="#CITEREFWetterau1994">Wetterau, 1994</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENicol199638-243"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENicol199638_243-0">↑</a> <a href="#CITEREFNicol1996">Nicol, 1996</a>, p. 38. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPrevité-Orton1975735-244">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPrevité-Orton1975735_244-0">235,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPrevité-Orton1975735_244-1">235,1</a> <a href="#CITEREFPrevité-Orton1975">Previté-Orton, 1975</a>, p. 735. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENicol199363-245"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENicol199363_245-0">↑</a> <a href="#CITEREFNicol1993">Nicol, 1993</a>, p. 63. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENicol199379-246">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTENicol199379_246-0">237,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTENicol199379_246-1">237,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTENicol199379_246-2">237,2</a> <a href="#CITEREFNicol1993">Nicol, 1993</a>, p. 79. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTETreadgold19732-247"><a href="#cite_ref-FOOTNOTETreadgold19732_247-0">↑</a> <a href="#CITEREFTreadgold1973">Treadgold, 1973</a>, p. 2. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchaff1910a§18_The_Council_of_Ferrara-Florence._1438–1445-248"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchaff1910a§18_The_Council_of_Ferrara-Florence._1438–1445_248-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchaff1910a">Schaff, 1910a</a>, §18 The Council of Ferrara-Florence. 1438–1445. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENicol199372-249">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTENicol199372_249-0">240,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTENicol199372_249-1">240,1</a> <a href="#CITEREFNicol1993">Nicol, 1993</a>, p. 72. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESiecienski2010140-250"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESiecienski2010140_250-0">↑</a> <a href="#CITEREFSiecienski2010">Siecienski, 2010</a>, p. 140. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESiecienski2010137-251"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESiecienski2010137_251-0">↑</a> <a href="#CITEREFSiecienski2010">Siecienski, 2010</a>, p. 137. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWilliams200437-252"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWilliams200437_252-0">↑</a> <a href="#CITEREFWilliams2004">Williams, 2004</a>, p. 37. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPenn2007134-253"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPenn2007134_253-0">↑</a> <a href="#CITEREFPenn2007">Penn, 2007</a>, p. 134. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHughes197929-254"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHughes197929_254-0">↑</a> <a href="#CITEREFHughes1979">Hughes, 1979</a>, p. 29. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBunson200424-255"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBunson200424_255-0">↑</a> <a href="#CITEREFBunson2004">Bunson, 2004</a>, p. 24. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENicol1971136-256"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENicol1971136_256-0">↑</a> <a href="#CITEREFNicol1971">Nicol, 1971</a>, p. 136. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWalsh2006107-257"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWalsh2006107_257-0">↑</a> <a href="#CITEREFWalsh2006">Walsh, 2006</a>, p. 107. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEOtt1910-258"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEOtt1910_258-0">↑</a> <a href="#CITEREFOtt1910">Ott, 1910</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEThornton18543-259"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEThornton18543_259-0">↑</a> <a href="#CITEREFThornton1854">Thornton, 1854</a>, p. 3. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMouravieff1842165-260"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMouravieff1842165_260-0">↑</a> <a href="#CITEREFMouravieff1842">Mouravieff, 1842</a>, p. 165. </li> <li id="cite_note-261"><a href="#cite_ref-261">↑</a> Encyclopedia Britannica, "Orthodoxy under the Ottomans (1453–1821). Relations with the West" </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFranzen1988429-262">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzen1988429_262-0">253,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzen1988429_262-1">253,1</a> <a href="#CITEREFFranzen1988">Franzen, 1988</a>, p. 429. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPaul_VI1965-263"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPaul_VI1965_263-0">↑</a> <a href="#CITEREFPaul_VI1965">Paul VI, 1965</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFranzen1988430-264"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzen1988430_264-0">↑</a> <a href="#CITEREFFranzen1988">Franzen, 1988</a>, p. 430. </li> <li id="cite_note-265"><a href="#cite_ref-265">↑</a> Paul VI; Shenouda III. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/chrstuni/anc-orient-ch-docs/rc_pc_christuni_doc_19730510_copti_en.html">Common Declaration of Pope Paul VI and of the Pope of Alexandria Shenouda III</a>», 10-05-1973. [Consulta: 19 setembre 2016]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPospielovsky199896-266"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPospielovsky199896_266-0">↑</a> <a href="#CITEREFPospielovsky1998">Pospielovsky, 1998</a>, p. 96. </li> <li id="cite_note-risu.org.ua-267"><a href="#cite_ref-risu.org.ua_267-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://webarchive.loc.gov/all/20050420013442/http://www.risu.org.ua/eng/major.religions/greek.catholic/historical.survey/">The Ukrainian Greek Catholics: A Historical Survey</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.risu.org.ua/eng/major.religions/greek.catholic/historical.survey/">original</a> el 2005-04-20. [Consulta: 2 juny 2012]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDikarev2010-268"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDikarev2010_268-0">↑</a> <a href="#CITEREFDikarev2010">Dikarev, 2010</a>. </li> <li id="cite_note-Balamand1993-269">↑ <a href="#cite_ref-Balamand1993_269-0">260,0</a> <a href="#cite_ref-Balamand1993_269-1">260,1</a> <cite style="font-style:normal"> (1993-06-24) "Uniatism, method of union of the past, and the present search for full communion" a Joint International Commission for the Theological Dialogue between the Roman Catholic Church and the Orthodox Church: 7th plenary session, June 17–24, 1993, Balamand, Lebanon. </cite><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=proceeding&rft.btitle=&rft.atitle=Uniatism%2C+method+of+union+of+the+past%2C+and+the+present+search+for+full+communion&rft.date=1993-06-24&rft.place=Vatican+City">  </li> <li id="cite_note-bbcnews2016-02-13-271"><a href="#cite_ref-bbcnews2016-02-13_271-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.com/news/world-latin-america-35565085">Unity call as Pope Francis holds historic talks with Russian Orthodox Patriarch</a>». BBC News, 13-02-2016. [Consulta: 3 març 2020]. </li> <li id="cite_note-VIS2016-272"><a href="#cite_ref-VIS2016_272-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://visnews-en.blogspot.com/2016/02/historic-encounter-between-pope-and.html">Historic encounter between the Pope and Patriarch of Moscow and All Russia: Orthodox and Catholics are brothers, not competitors</a>». Vatican Information Service [Vatican City], 13-02-2016 [Consulta: 13 febrer 2016]. Includes full text of the Joint Declaration. </li> <li id="cite_note-KirillFrancis-273"><a href="#cite_ref-KirillFrancis_273-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://mospat.ru/ru/2016/02/13/news128178/">Совместное заявление Папы Римского Франциска и Патриарха Московского и всея Руси Кирилла</a>» (en rus). mospat.ru, 13-02-2016. [Consulta: 4 març 2020]. </li> <li id="cite_note-alfeevinterv-274"><a href="#cite_ref-alfeevinterv_274-0">↑</a> (en rus) <a href="/wiki/Kommersant" title="Kommersant">Kommersant</a>, 11-02-2016. </li> <li id="cite_note-hurriyetdailynews.com-275"><a href="#cite_ref-hurriyetdailynews.com_275-0">↑</a> Agence France-Presse. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.hurriyetdailynews.com/ukrainian-greek-catholics-betrayed-by-pope-patriarch-meeting--95183">Ukrainian Greek Catholics 'betrayed' by pope-patriarch meeting</a>». Hürriyet Daily News, 14-02-2016. [Consulta: 3 març 2020]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEOlson2016-276"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEOlson2016_276-0">↑</a> <a href="#CITEREFOlson2016">Olson, 2016</a>. </li> <li id="cite_note-newsrushevchuk-277"><a href="#cite_ref-newsrushevchuk_277-0">↑</a> (en rus) <a href="/w/index.php?title=NEWSru&action=edit&redlink=1" class="new" title="NEWSru (encara no existeix)">NEWSru</a>, 15-02-2016. </li> <li id="cite_note-usccb.org-278"><a href="#cite_ref-usccb.org_278-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120307153427/http://www.usccb.org/beliefs-and-teachings/dialogue-with-others/ecumenical/orthodox/filioque-church-dividing-issue-english.cfm">The Filioque: A Church Dividing Issue?: An Agreed Statement</a>», 25-10-2003. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.usccb.org/beliefs-and-teachings/dialogue-with-others/ecumenical/orthodox/filioque-church-dividing-issue-english.cfm">original</a> el 2012-03-07. [Consulta: 17 octubre 2012]. </li> <li id="cite_note-vati_Sole-279"><a href="#cite_ref-vati_Sole_279-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.vatican.va/news_services/liturgy/2004/documents/ns_lit_doc_20040629_rite_en.html">Presentation of the Celebration</a>». vatican.va, 29-06-2004. [Consulta: 9 març 2020]. «Solemnity of the Feast of St. Peter and St. Paul (June 29, 2004)» </li> <li id="cite_note-youtube-280"><a href="#cite_ref-youtube_280-0">↑</a> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Logoyoutube2011favicon.svg/12px-Logoyoutube2011favicon.svg.png" decoding="async" width="12" height="9" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Logoyoutube2011favicon.svg/18px-Logoyoutube2011favicon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Logoyoutube2011favicon.svg/24px-Logoyoutube2011favicon.svg.png 2x" data-file-width="1677" data-file-height="1194" /> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=_MFg8FBOHDg">Benedict XVI and Bartholomew I recite the Creed in Greek</a> a <a href="/wiki/YouTube" title="YouTube">YouTube</a> </li> <li id="cite_note-281"><a href="#cite_ref-281">↑</a> Missale Romanum 2002 (Roman Missal in Latin), p. 513 </li> <li id="cite_note-autogenerated347-282"><a href="#cite_ref-autogenerated347_282-0">↑</a> Ρωμαϊκό Λειτουργικό 2006 (Roman Missal in Greek), vol. 1, p. 347 </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJohn_Paul_II2004-283">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEJohn_Paul_II2004_283-0">273,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEJohn_Paul_II2004_283-1">273,1</a> <a href="#CITEREFJohn_Paul_II2004">John Paul II, 2004</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFortino200511-284"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFortino200511_284-0">↑</a> <a href="#CITEREFFortino2005">Fortino, 2005</a>, p. 11. </li> <li id="cite_note-VatIns-285"><a href="#cite_ref-VatIns_285-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://vaticaninsider.lastampa.it/en/world-news/detail/articolo/ortodossi-ortodoxa-orthodox-francesco-francisco-francis-33491/">Two Orthodox bishops accuse the Pope of heresy</a>». Vatican Insider, 15-04-2014. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170204145627/http://vaticaninsider.lastampa.it/en/world-news/detail/articolo/ortodossi-ortodoxa-orthodox-francesco-francisco-francis-33491/">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://vaticaninsider.lastampa.it/en/world-news/detail/articolo/ortodossi-ortodoxa-orthodox-francesco-francisco-francis-33491/">original</a> el 2017-02-04. [Consulta: 17 febrer 2022]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJohn_Paul_II1995para_54-286"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEJohn_Paul_II1995para_54_286-0">↑</a> <a href="#CITEREFJohn_Paul_II1995">John Paul II, 1995</a>, para 54. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEStanfordHebblethwaiteHebblethwaite2005-287">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEStanfordHebblethwaiteHebblethwaite2005_287-0">277,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEStanfordHebblethwaiteHebblethwaite2005_287-1">277,1</a> <a href="#CITEREFStanfordHebblethwaiteHebblethwaite2005">Stanford, Hebblethwaite i Hebblethwaite, 2005</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClapsis2005-288"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClapsis2005_288-0">↑</a> <a href="#CITEREFClapsis2005">Clapsis, 2005</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECleenewerck2007120-289"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECleenewerck2007120_289-0">↑</a> <a href="#CITEREFCleenewerck2007">Cleenewerck, 2007</a>, p. 120. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERatzingerBoeveMannion2010162-290"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERatzingerBoeveMannion2010162_290-0">↑</a> <a href="#CITEREFRatzingerBoeveMannion2010">Ratzinger, Boeve i Mannion, 2010</a>, p. 162. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEChristensenWittung2007244-291"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEChristensenWittung2007244_291-0">↑</a> <a href="#CITEREFChristensenWittung2007">Christensen i Wittung, 2007</a>, p. 244. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECatholic_Church199464para_248-292"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECatholic_Church199464para_248_292-0">↑</a> <a href="#CITEREFCatholic_Church1994">Catholic Church, 1994</a>, p. 64, para 248. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTENichols1996264-275-293"><a href="#cite_ref-FOOTNOTENichols1996264-275_293-0">↑</a> <a href="#CITEREFNichols1996">Nichols, 1996</a>, p. 264-275. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECassidyDuprey1993-294">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTECassidyDuprey1993_294-0">284,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTECassidyDuprey1993_294-1">284,1</a> <a href="#CITEREFCassidyDuprey1993">Cassidy i Duprey, 1993</a>. </li> <li id="cite_note-CCEO#813-295"><a href="#cite_ref-CCEO#813_295-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.intratext.com/IXT/ENG1199/_PML.HTM">Canon 813</a>». Code of Canons of Oriental Churches, 2007. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-CCEO#833-296"><a href="#cite_ref-CCEO#833_296-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.intratext.com/IXT/ENG1199/_PN5.HTM">Canon 833</a>». Code of Canons of Oriental Churches, 2007. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-CCEO#ChV-297">↑ <a href="#cite_ref-CCEO#ChV_297-0">287,0</a> <a href="#cite_ref-CCEO#ChV_297-1">287,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.intratext.com/IXT/ENG0017/_P3Z.HTM">Chapter V : The Form of the Celebration of Marriage</a>». Code of Canons of Oriental Churches, 2007. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-mkka-298"><a href="#cite_ref-mkka_298-0">↑</a> Metropolitan of Kalavryta and Aigialia Ambrosio. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mkka.blogspot.com/2008/11/blog-post_20.html">ΕΙΝΑΙ ΔΥΝΑΤΗ Η ΕΝΩΣΗ ΤΩΝ ΕΚΚΛΗΣΙΩΝ</a>». mkka.blogspot.com, 20-11-2008. [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-catholicnewsagency.com-299"><a href="#cite_ref-catholicnewsagency.com_299-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catholicnewsagency.com/news/patriarch_of_constantinoples_new_encyclical_defends_catholic-orthodox_dialogue/">Patriarch of Constantinople's new encyclical defends Catholic-Orthodox dialogue</a>». Catholic News Agency, 20-02-2010 [Consulta: 27 gener 2011]. </li> <li id="cite_note-300"><a href="#cite_ref-300">↑</a> Price, Richard; Gaddis, Michael. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=6IUaOOT1G3UC&pg=PA94&dq=Chalcedon+catholic+anglican+eastern&hl=ca&ei=ql_gTMj_Lon5sgafnez6Cw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFUQ6AEwCA#v=onepage&q&f=false">The acts of the Council of Chalcedon</a>, 2006, p. 1–5. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0853230390" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0853230390">ISBN 0853230390</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+acts+of+the+Council+of+Chalcedon&rft.aulast=Price&rft.aufirst=Richard&rft.date=2006&rft.pages=1%E2%80%935&rft.isbn=0853230390&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D6IUaOOT1G3UC%26pg%3DPA94%26dq%3DChalcedon%2Bcatholic%2Banglican%2Beastern%26hl%3Dca%26ei%3Dql_gTMj_Lon5sgafnez6Cw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D9%26ved%3D0CFUQ6AEwCA%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-301"><a href="#cite_ref-301">↑</a> <a href="/wiki/Donald_Nicol" title="Donald Nicol">Nicol, D. M</a>. Byzantium and Venice: A Study in Diplomatic and Cultural Relations (en anglès). <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1992, p. 10. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780521428941" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780521428941">ISBN 9780521428941</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Byzantium+and+Venice%3A+A+Study+in+Diplomatic+and+Cultural+Relations&rft.aulast=Nicol&rft.aufirst=D.%C2%A0M&rft.date=1992&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=10&rft.isbn=9780521428941">  </li> <li id="cite_note-302"><a href="#cite_ref-302">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0045962.xml">concili II de Nicea</a>». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 octubre 2021]. </li> <li id="cite_note-303"><a href="#cite_ref-303">↑</a> Reformed Church in America. Commission on Theology. «The Nicene Creed and the Procession of the Spirit». A: Cook, James I.. The Church speaks: papers of the Commission on Theology, Reformed Church in America, 1959–1984. Historical series of the Reformed Church in America (en anglès). Grand Rapids, MI: Eerdmans, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-80280980-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-80280980-3">ISBN 978-0-80280980-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Church+speaks%3A+papers+of+the+Commission+on+Theology%2C+Reformed+Church+in+America%2C+1959%E2%80%931984.+Historical+series+of+the+Reformed+Church+in+America&rft.atitle=The+Nicene+Creed+and+the+Procession+of+the+Spirit&rft.au=Reformed+Church+in+America.+Commission+on+Theology&rft.date=2002&rft.pub=Eerdmans&rft.place=Grand+Rapids%2C+MI&rft.isbn=978-0-80280980-3">  </li> <li id="cite_note-304"><a href="#cite_ref-304">↑</a> Rōmanidēs, Iōannēs S.; Gabriel, George S.. The Ancestral Sin (en anglès). Zephyr, 2002, p. 8. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-9707303-1-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-9707303-1-2">ISBN 978-0-9707303-1-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ancestral+Sin&rft.au=R%C5%8Dmanid%C4%93s%2C+I%C5%8Dann%C4%93s+S.%3B+Gabriel%2C+George+S.&rft.date=2002&rft.pub=Zephyr&rft.pages=8&rft.isbn=978-0-9707303-1-2">  </li> <li id="cite_note-305"><a href="#cite_ref-305">↑</a> Hierotheos, Vlachos. Life After Death. Birth of the Theotokos Monastery (en anglès), 1996, p. 2. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-960-7070-34-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-960-7070-34-0">ISBN 978-960-7070-34-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Life+After+Death.+Birth+of+the+Theotokos+Monastery&rft.aulast=Hierotheos&rft.aufirst=Vlachos&rft.date=1996&rft.pages=2&rft.isbn=978-960-7070-34-0">  </li> <li id="cite_note-306"><a href="#cite_ref-306">↑</a> «‘What is Hell?’». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://orthodoxeurope.org/page/10/1.aspx#53">An Online Orthodox Catechism</a> (en anglès). Department for External Church Relations of the Moscow Patriarchate.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+Online+Orthodox+Catechism&rft.atitle=%E2%80%98What+is+Hell%3F%E2%80%99&rft.pub=Department+for+External+Church+Relations+of+the+Moscow+Patriarchate&rft_id=http%3A%2F%2Forthodoxeurope.org%2Fpage%2F10%2F1.aspx%2353">  </li> </ol></div></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=55" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2;"> <ul><li>Franzen, August. Papstgeschichte (en alemany). Herder, 1988. </li> <li>Anastos, Milton V. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.myriobiblos.gr/texts/english/milton1_21.html">Aspects of the Mind of Byzantium (Political Theory, Theology, and Ecclesiastical Relations with the See of Rome)</a>. Ashgate Publications, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-86078-840-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-86078-840-7">ISBN 0-86078-840-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Aspects+of+the+Mind+of+Byzantium+%28Political+Theory%2C+Theology%2C+and+Ecclesiastical+Relations+with+the+See+of+Rome%29&rft.aulast=Anastos&rft.aufirst=Milton+V&rft.date=2001&rft.pub=Ashgate+Publications&rft.isbn=0-86078-840-7&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.myriobiblos.gr%2Ftexts%2Fenglish%2Fmilton1_21.html"> </li> <li>Anon. «Chronicle of the Eastern Churches». Eastern Churches Journal. Society of Saint John Chrysostom, 8, 2001, pàg. 147–.</li> <li>Ayer, Joseph Cullen. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=fM9y0Db-88wC&pg=PT315">A source book for ancient church history...</a>. Scribner, 1941.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+source+book+for+ancient+church+history...&rft.aulast=Ayer&rft.aufirst=Joseph+Cullen&rft.date=1941&rft.pub=Scribner&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DfM9y0Db-88wC%26pg%3DPT315"> </li> <li>Azkoul, Michael «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20040603064944/http://www.ocf.org/OrthodoxPage/reading/ortho_cath.html">What are the differences between Orthodoxy and Roman Catholicism</a>». The Orthodox Christian Witness, 27, 48, 1994. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ocf.org/OrthodoxPage/reading/ortho_cath.html">original</a> el 2004-06-03 [Consulta: 17 febrer 2022].</li> <li>Baker, Robert Andrew; Landers, John M. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=MQvCL1STfaAC&pg=PA110">A Summary of Christian History</a>. B&H, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8054-3288-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8054-3288-6">ISBN 978-0-8054-3288-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Summary+of+Christian+History&rft.aulast=Baker&rft.aufirst=Robert+Andrew&rft.date=2005&rft.pub=B%26H&rft.isbn=978-0-8054-3288-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DMQvCL1STfaAC%26pg%3DPA110"> </li> <li>Bayer, Axel. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=LYD7XoGwafAC&pg=PA80">Spaltung der Christenheit: das sogenannte Morgenländische Schisma von 1054</a> (en alemany). Böhlau, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-412-14204-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-412-14204-9">ISBN 978-3-412-14204-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Spaltung+der+Christenheit%3A+das+sogenannte+Morgenl%C3%A4ndische+Schisma+von+1054&rft.aulast=Bayer&rft.aufirst=Axel&rft.date=2004&rft.pub=B%C3%B6hlau&rft.isbn=978-3-412-14204-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DLYD7XoGwafAC%26pg%3DPA80"> </li> <li>Becchio, Bruno; Schadé, Johannes P. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=XRkfKdho-5cC&pg=PT805">Encyclopedia of World Religions</a>. Foreign Media Group, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-60136-000-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-60136-000-7">ISBN 978-1-60136-000-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+World+Religions&rft.aulast=Becchio&rft.aufirst=Bruno&rft.date=2006&rft.pub=Foreign+Media+Group&rft.isbn=978-1-60136-000-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DXRkfKdho-5cC%26pg%3DPT805"> </li> <li>Beck, Hans-Georg. Byzantinisches Lesebuch (en alemany), 1982. </li> <li>Bihlmeyer, Karl; Tüchle, Hermann. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=JqgNAQAAMAAJ">Church History: The Middle Ages</a>. Newman Press, 1967.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Church+History%3A+The+Middle+Ages&rft.aulast=Bihlmeyer&rft.aufirst=Karl&rft.date=1967&rft.pub=Newman+Press&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DJqgNAQAAMAAJ"> </li> <li>Bindley, Thomas Herbert. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=3lAOAAAAQAAJ&pg=PA78">The Oecumenical Documents of the Faith</a>. Greenwood Press, 1980. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-313-22197-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-313-22197-2">ISBN 978-0-313-22197-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oecumenical+Documents+of+the+Faith&rft.aulast=Bindley&rft.aufirst=Thomas+Herbert&rft.date=1980&rft.pub=Greenwood+Press&rft.isbn=978-0-313-22197-2&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D3lAOAAAAQAAJ%26pg%3DPA78"> </li> <li>Binns, John. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=MOA5vfSl3dwC&pg=PA144">An Introduction to the Christian Orthodox Churches</a>. Cambridge: University Press, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-66738-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-66738-8">ISBN 978-0-521-66738-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+Introduction+to+the+Christian+Orthodox+Churches&rft.aulast=Binns&rft.aufirst=John&rft.date=2002&rft.pub=University+Press&rft.place=Cambridge&rft.isbn=978-0-521-66738-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DMOA5vfSl3dwC%26pg%3DPA144"> </li> <li>Bradford, Ernle. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=qkS916lwXScC&pg=PT3+">The Great Betrayal: The Great Siege of Constantinople</a>. E-Reads, 2013. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-61756-800-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-61756-800-8">ISBN 978-1-61756-800-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Great+Betrayal%3A+The+Great+Siege+of+Constantinople&rft.aulast=Bradford&rft.aufirst=Ernle&rft.date=2013&rft.pub=E-Reads&rft.isbn=978-1-61756-800-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DqkS916lwXScC%26pg%3DPT3%2B"> </li> <li>Bratcher, Dennis. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.crivoice.org/creeddositheus.html">The Confession of Dositheus (Eastern Orthodox)</a>». crivoice.org, 2018. [Consulta: 9 març 2020].</li> <li>Brujić, Dragan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=bpZsNgAACAAJ">Vodič kroz svet Vizantije: od Konstantina do pada Carigrada</a> (en bosnià). Beograd: Dina, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-86-85275-02-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-86-85275-02-9">ISBN 978-86-85275-02-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Vodi%C4%8D+kroz+svet+Vizantije%3A+od+Konstantina+do+pada+Carigrada&rft.aulast=Bruji%C4%87&rft.aufirst=Dragan&rft.date=2004&rft.pub=Dina&rft.place=Beograd&rft.isbn=978-86-85275-02-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DbpZsNgAACAAJ"> </li> <li>Bunson, Matthew. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=dWpO1--eMrYC&pg=PA24">OSV's Encyclopedia of Catholic History</a>. Our Sunday Visitor, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-59276-026-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-59276-026-8">ISBN 978-1-59276-026-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=OSV%27s+Encyclopedia+of+Catholic+History&rft.aulast=Bunson&rft.aufirst=Matthew&rft.date=2004&rft.pub=Our+Sunday+Visitor&rft.isbn=978-1-59276-026-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DdWpO1--eMrYC%26pg%3DPA24"> </li> <li>Bunson, Matthew. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=T5tic2VunRoC&pg=PA115">Encyclopedia of the Roman Empire</a>. Infobase, 2014. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4381-1027-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4381-1027-1">ISBN 978-1-4381-1027-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+the+Roman+Empire&rft.aulast=Bunson&rft.aufirst=Matthew&rft.date=2014&rft.pub=Infobase&rft.isbn=978-1-4381-1027-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DT5tic2VunRoC%26pg%3DPA115"> </li> <li><a href="/wiki/John_Bagnell_Bury" title="John Bagnell Bury">Bury, John Bagnell</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/in.ernet.dli.2015.70261/page/n305/mode/2up">The Cambridge Medieval History</a>. IV. Cambridge: University Press, 1923.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cambridge+Medieval+History&rft.aulast=Bury&rft.aufirst=John+Bagnell&rft.date=1923&rft.pub=University+Press&rft.place=Cambridge&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fin.ernet.dli.2015.70261%2Fpage%2Fn305%2Fmode%2F2up"> </li> <li>Campbell, Ted. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=p2mUxxxGt_sC">Christian Confessions: A Historical Introduction</a>. Westminster John Knox Press, 1996. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-664-25650-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-664-25650-0">ISBN 978-0-664-25650-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Christian+Confessions%3A+A+Historical+Introduction&rft.aulast=Campbell&rft.aufirst=Ted&rft.date=1996&rft.pub=Westminster+John+Knox+Press&rft.isbn=978-0-664-25650-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dp2mUxxxGt_sC"> </li> <li>Carlton, Clark. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=oA53PQAACAAJ">The Truth: What Every Roman Catholic Should Know about the Orthodox Church</a>. Regina Orthodox Press, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-9649141-8-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-9649141-8-6">ISBN 978-0-9649141-8-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Truth%3A+What+Every+Roman+Catholic+Should+Know+about+the+Orthodox+Church&rft.aulast=Carlton&rft.aufirst=Clark&rft.date=2007&rft.pub=Regina+Orthodox+Press&rft.isbn=978-0-9649141-8-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DoA53PQAACAAJ"> </li> <li>Cassidy, Edward Idris Cardinal; Duprey, Pierre. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/chrstuni/general-docs/rc_pc_chrstuni_doc_19930325_directory_en.html">Principles and Norms on Ecumenism</a>». vatican.va, 25-03-1993. [Consulta: 9 març 2020].</li> <li>Catholic Church. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/catechismofcatho00ligu/page/102/mode/2up/">Catechism of the Catholic Church</a>. Liguori, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781884660016" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781884660016">ISBN 9781884660016</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Catechism+of+the+Catholic+Church&rft.au=Catholic+Church&rft.date=1994&rft.pub=Liguori&rft.isbn=9781884660016&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fcatechismofcatho00ligu%2Fpage%2F102%2Fmode%2F2up%2F"> </li> <li>Clapsis, Emmanuel. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080617082301/http://www.goarch.org/en/ourfaith/articles/article8523.asp">Papal primacy</a>». Greek Orthodox Archdiocese of America, 2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.goarch.org/en/ourfaith/articles/article8523.asp">original</a> el 17 juny 2008. [Consulta: 16 octubre 2008].</li> <li>Cleenewerck, Laurent. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=oeKOUb6OcG4C&pg=PA156">His Broken Body: Understanding and Healing the Schism Between the Roman Catholic and Eastern Orthodox Churches</a>. Euclid University Press, 2007. <a href="/w/index.php?title=Plantilla:Self-published_source&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:Self-published source (encara no existeix)">Plantilla:Self-published source</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-615-18361-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-615-18361-9">ISBN 978-0-615-18361-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=His+Broken+Body%3A+Understanding+and+Healing+the+Schism+Between+the+Roman+Catholic+and+Eastern+Orthodox+Churches&rft.aulast=Cleenewerck&rft.aufirst=Laurent&rft.date=2007&rft.pub=Euclid+University+Press&rft.isbn=978-0-615-18361-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DoeKOUb6OcG4C%26pg%3DPA156"> </li> <li>Cloud, Randall R. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=FG5MnQEACAAJ">Aristotle's Journey to Europe: A Synthetic History of the Role Played by the Islamic Empire in the Transmission of Western Educational Philosophy Sources from the Fall of Rome Through the Medieval Period</a>. University Microfilms, 2009.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Aristotle%27s+Journey+to+Europe%3A+A+Synthetic+History+of+the+Role+Played+by+the+Islamic+Empire+in+the+Transmission+of+Western+Educational+Philosophy+Sources+from+the+Fall+of+Rome+Through+the+Medieval+Period&rft.aulast=Cloud&rft.aufirst=Randall+R.&rft.date=2009&rft.pub=University+Microfilms&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DFG5MnQEACAAJ"> </li> <li><a href="/wiki/Fitxer:Wikisource-logo.svg" class="mw-file-description"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/12px-Wikisource-logo.svg.png" decoding="async" width="12" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/18px-Wikisource-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/24px-Wikisource-logo.svg.png 2x" data-file-width="410" data-file-height="430" /></a> Collier, Theodore Freylinghuysen. «<a href="https://en.wikisource.org/wiki/1911_Encyclop%C3%A6dia_Britannica/Chalcedon,_Council_of" class="extiw" title="wikisource:1911 Encyclopædia Britannica/Chalcedon, Council of">Chalcedon, Council of</a>». A: Hugh Chisholm. <a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Eleventh_Edition" class="mw-redirect" title="Encyclopædia Britannica Eleventh Edition">Encyclopædia Britannica</a> (en anglès). 5. 11a ed. Cambridge University Press, 1911.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEncyclop%C3%A6dia+Britannica+Eleventh+Edition%7CEncyclop%C3%A6dia+Britannica%5D%5D&rft.atitle=%5B%5BWikisource%3A1911+Encyclop%C3%A6dia+Britannica%2FChalcedon%2C+Council+of%7CChalcedon%2C+Council+of%5D%5D&rft.aulast=Collier&rft.aufirst=Theodore+Freylinghuysen&rft.date=1911&rft.edition=11a+ed&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=803"> </li> <li>Christiansen, Eric. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/northerncrusades00eric/page/287">The Northern Crusades</a>. Penguin, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-14-026653-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-14-026653-5">ISBN 978-0-14-026653-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Northern+Crusades&rft.aulast=Christiansen&rft.aufirst=Eric&rft.date=1997&rft.pub=Penguin&rft.isbn=978-0-14-026653-5&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fnortherncrusades00eric%2Fpage%2F287"> </li> <li>Christensen, Michael J.; Wittung, Jeffery A. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=DgtUoMqm594C&pg=PA244">Partakers of the Divine Nature: The History and Development of Deificiation in the Christian Traditions</a>. Fairleigh Dickinson Univ Press, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8386-4111-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8386-4111-8">ISBN 978-0-8386-4111-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Partakers+of+the+Divine+Nature%3A+The+History+and+Development+of+Deificiation+in+the+Christian+Traditions&rft.aulast=Christensen&rft.aufirst=Michael+J.&rft.date=2007&rft.pub=Fairleigh+Dickinson+Univ+Press&rft.isbn=978-0-8386-4111-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DDgtUoMqm594C%26pg%3DPA244"> </li> <li>Cross, Frank Leslie; Livingstone, Elizabeth A. «Great Schism». A: The Oxford Dictionary of the Christian Church. Oxford: University Press, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-280290-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-280290-3">ISBN 978-0-19-280290-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+Dictionary+of+the+Christian+Church&rft.atitle=Great+Schism&rft.aulast=Cross&rft.aufirst=Frank+Leslie&rft.date=2005&rft.pub=University+Press&rft.place=Oxford&rft.isbn=978-0-19-280290-3"> </li> <li>D'Agostino, Michele Giuseppe. «it». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=jkrZAAAAMAAJ">Il primato della sede di Roma in Leone IX (1049-1054): studio dei testi latini nella controversia greco-romana nel periodo pregregoriano</a>. San Paolo, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-215-6062-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-215-6062-0">ISBN 978-88-215-6062-0</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/470997792">470997792</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Il+primato+della+sede+di+Roma+in+Leone+IX+%281049-1054%29%3A+studio+dei+testi+latini+nella+controversia+greco-romana+nel+periodo+pregregoriano&rft.atitle=it&rft.aulast=D%27Agostino&rft.aufirst=Michele+Giuseppe&rft.date=2008&rft.pub=San+Paolo&rft.isbn=978-88-215-6062-0&rft_id=info:oclcnum/470997792&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DjkrZAAAAMAAJ"> </li> <li>Dawson, Christopher. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=wS78LsGaZpkC&pg=PA140">The Formation of Christendom</a>. Ignatius Press, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-58617-239-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-58617-239-8">ISBN 978-1-58617-239-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Formation+of+Christendom&rft.aulast=Dawson&rft.aufirst=Christopher&rft.date=2008&rft.pub=Ignatius+Press&rft.isbn=978-1-58617-239-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DwS78LsGaZpkC%26pg%3DPA140"> </li> <li>Dikarev, Alexey Viktorovich (en rus) The official web site of the Moscow Patriarchate, 16-02-2010.</li> <li>Doyle, Dennis Michael; Furry, Timothy J.; Bazzell, Pascal D. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=K_lvImfHGhYC&pg=PA311">Ecclesiology and Exclusion: Boundaries of Being and Belonging in Postmodern Times</a>. Orbis, 2012. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-60833-217-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-60833-217-5">ISBN 978-1-60833-217-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ecclesiology+and+Exclusion%3A+Boundaries+of+Being+and+Belonging+in+Postmodern+Times&rft.aulast=Doyle&rft.aufirst=Dennis+Michael&rft.date=2012&rft.pub=Orbis&rft.isbn=978-1-60833-217-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DK_lvImfHGhYC%26pg%3DPA311"> </li> <li>Dragani, Anthony. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=sU1WvgAACAAJ&pg=PA44">Adrian Fortescue and the Eastern Christian Churches</a>. Gorgias, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-59333-345-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-59333-345-4">ISBN 978-1-59333-345-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Adrian+Fortescue+and+the+Eastern+Christian+Churches&rft.aulast=Dragani&rft.aufirst=Anthony&rft.date=2005&rft.pub=Gorgias&rft.isbn=978-1-59333-345-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DsU1WvgAACAAJ%26pg%3DPA44"> </li> <li>Dvorník, František. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=XqQLMwEACAAJ">The Study of Church History and Christian Reunion ... Reprinted from The Eastern Churches Quarterly, Etc</a>. Exeter, 1945.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Study+of+Church+History+and+Christian+Reunion+...+Reprinted+from+The+Eastern+Churches+Quarterly%2C+Etc&rft.aulast=Dvorn%C3%ADk&rft.aufirst=Franti%C5%A1ek&rft.date=1945&rft.pub=Exeter&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DXqQLMwEACAAJ"> </li> <li>Dwyer, John C. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=FKvo3szVq_sC">Church History: Twenty Centuries of Catholic Christianity</a>. Paulist Press, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8091-3830-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8091-3830-2">ISBN 978-0-8091-3830-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Church+History%3A+Twenty+Centuries+of+Catholic+Christianity&rft.aulast=Dwyer&rft.aufirst=John+C.&rft.date=1998&rft.pub=Paulist+Press&rft.isbn=978-0-8091-3830-2&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DFKvo3szVq_sC"> </li> <li>Ekonomou, Andrew J. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=zomZk6DbFTIC&pg=PA222">Byzantine Rome and the Greek Popes: Eastern Influences on Rome and the Papacy from Gregory the Great to Zacharias, A.D. 590-752</a>. Lexington Books, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7391-1977-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7391-1977-8">ISBN 978-0-7391-1977-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Byzantine+Rome+and+the+Greek+Popes%3A+Eastern+Influences+on+Rome+and+the+Papacy+from+Gregory+the+Great+to+Zacharias%2C+A.D.+590-752&rft.aulast=Ekonomou&rft.aufirst=Andrew+J.&rft.date=2007&rft.pub=Lexington+Books&rft.isbn=978-0-7391-1977-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DzomZk6DbFTIC%26pg%3DPA222"> </li> <li>Ferencz, Nicholas. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Uh4VnseTNZkC&pg=PA21">American Orthodoxy and Parish Congregationalism</a>. Gorgias Press, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-59333-195-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-59333-195-5">ISBN 978-1-59333-195-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=American+Orthodoxy+and+Parish+Congregationalism&rft.aulast=Ferencz&rft.aufirst=Nicholas&rft.date=2006&rft.pub=Gorgias+Press&rft.isbn=978-1-59333-195-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DUh4VnseTNZkC%26pg%3DPA21"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Adrian_Fortescue&action=edit&redlink=1" class="new" title="Adrian Fortescue (encara no existeix)">Fortescue, Adrian</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/orthodoxeasternc00fort/page/146/mode/2up">The Orthodox Eastern Church</a>. Catholic Truth Society, 1907.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Orthodox+Eastern+Church&rft.aulast=Fortescue&rft.aufirst=Adrian&rft.date=1907&rft.pub=Catholic+Truth+Society&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Forthodoxeasternc00fort%2Fpage%2F146%2Fmode%2F2up"> </li> <li>Fortino, Eleuterio F. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ewtn.com/library/Theology/CATORT04.HTM">Report on Catholic-Orthodox Relations</a>». L'Osservatore Romano, 09-02-2005.</li> <li>Fossier, Robert. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/cambridgeillustr00robe">The Cambridge Illustrated History of the Middle Ages</a>. Cambridge University Press, 1986. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-26645-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-26645-1">ISBN 978-0-521-26645-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cambridge+Illustrated+History+of+the+Middle+Ages&rft.aulast=Fossier&rft.aufirst=Robert&rft.date=1986&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.isbn=978-0-521-26645-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fcambridgeillustr00robe"> </li> <li>Gaillardetz, Richard; Wilson, Kenneth. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=aezGH7vcWMEC&pg=PA211">Readings in Church Authority: Gifts and Challenges for Contemporary Catholicism</a>. Ashgate, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7546-0530-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7546-0530-0">ISBN 978-0-7546-0530-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Readings+in+Church+Authority%3A+Gifts+and+Challenges+for+Contemporary+Catholicism&rft.aulast=Gaillardetz&rft.aufirst=Richard&rft.date=2003&rft.pub=Ashgate&rft.isbn=978-0-7546-0530-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DaezGH7vcWMEC%26pg%3DPA211"> </li> <li>Gaillardetz, Richard R. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=_iFSYQskQPUC&pg=PA46">The Church in the Making: Lumen Gentium, Christus Dominus, Orientalium Ecclesiarum</a>. Paulist Press, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8091-4276-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8091-4276-7">ISBN 978-0-8091-4276-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Church+in+the+Making%3A+Lumen+Gentium%2C+Christus+Dominus%2C+Orientalium+Ecclesiarum&rft.aulast=Gaillardetz&rft.aufirst=Richard+R.&rft.date=2006&rft.pub=Paulist+Press&rft.isbn=978-0-8091-4276-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D_iFSYQskQPUC%26pg%3DPA46"> </li> <li>Galli, Mark. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110914171457/http://www.ctlibrary.com/ch/1997/issue54/54h010.html">The Great Divorce</a>», 01-04-1997. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ctlibrary.com/ch/1997/issue54/54h010.html">original</a> el 14 setembre 2011. [Consulta: 2 juny 2012].</li> <li>Garuti, Adriano. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/primacyofbishopo0000garu">The Primacy of the Bishop of Rome and the Ecumenical Dialogue</a>. Ignatius Press, 2004, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/primacyofbishopo0000garu/page/66">66</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-89870-879-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-89870-879-0">ISBN 978-0-89870-879-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Primacy+of+the+Bishop+of+Rome+and+the+Ecumenical+Dialogue&rft.aulast=Garuti&rft.aufirst=Adriano&rft.date=2004&rft.pub=Ignatius+Press&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fprimacyofbishopo0000garu%2Fpage%2F66+66%5D&rft.isbn=978-0-89870-879-0&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fprimacyofbishopo0000garu"> </li> <li>Geanakoplos, Deno John. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=_6PYWPWWhrUC&pg=PA172">Constantinople and the West: Essays on the Late Byzantine (Palaeologan) and Italian Renaissances and the Byzantine and Roman Churches</a>. Univ of Wisconsin Press, 1989. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-299-11884-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-299-11884-6">ISBN 978-0-299-11884-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Constantinople+and+the+West%3A+Essays+on+the+Late+Byzantine+%28Palaeologan%29+and+Italian+Renaissances+and+the+Byzantine+and+Roman+Churches&rft.aulast=Geanakoplos&rft.aufirst=Deno+John&rft.date=1989&rft.pub=Univ+of+Wisconsin+Press&rft.isbn=978-0-299-11884-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D_6PYWPWWhrUC%26pg%3DPA172"> </li> <li>Giannaras, Chrēstos. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=x68bAQAAMAAJ">The Freedom of Morality</a>. <a href="/wiki/St._Vladimir%27s_Seminary_Press" class="mw-redirect" title="St. Vladimir's Seminary Press">St. Vladimir's Seminary Press</a>, 1984. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-88141-028-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-88141-028-0">ISBN 978-0-88141-028-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Freedom+of+Morality&rft.aulast=Giannaras&rft.aufirst=Chr%C4%93stos&rft.date=1984&rft.pub=%5B%5BSt.+Vladimir%27s+Seminary+Press%5D%5D&rft.isbn=978-0-88141-028-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dx68bAQAAMAAJ"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Roger_Haight&action=edit&redlink=1" class="new" title="Roger Haight (encara no existeix)">Haight, Roger</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=EDzSaqXK-aEC&pg=PA289">Christian Community in History</a>. 1: Historical Ecclesiology. A&C Black, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8264-1630-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8264-1630-8">ISBN 978-0-8264-1630-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Christian+Community+in+History&rft.aulast=Haight&rft.aufirst=Roger&rft.date=2004&rft.pub=A%26C+Black&rft.isbn=978-0-8264-1630-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DEDzSaqXK-aEC%26pg%3DPA289"> </li> <li>Harris, Jonathan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=PXizk1RZ88wC">Byzantium and the Crusades</a>. A&C Black, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-85285-501-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-85285-501-7">ISBN 978-1-85285-501-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Byzantium+and+the+Crusades&rft.aulast=Harris&rft.aufirst=Jonathan&rft.date=2006&rft.pub=A%26C+Black&rft.isbn=978-1-85285-501-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DPXizk1RZ88wC"> </li> <li>Hartmann, Wilfried; Pennington, Kenneth. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=BwnCVYHf5VAC&pg=PA63">The History of Byzantine and Eastern Canon Law to 1500</a>. CUA Press, 2012. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8132-1679-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8132-1679-9">ISBN 978-0-8132-1679-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+History+of+Byzantine+and+Eastern+Canon+Law+to+1500&rft.aulast=Hartmann&rft.aufirst=Wilfried&rft.date=2012&rft.pub=CUA+Press&rft.isbn=978-0-8132-1679-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DBwnCVYHf5VAC%26pg%3DPA63"> </li> <li>Hergenröther, J. Monumenta Graeca ad Photium eiusque historiam pertinentiam (en llatí), 1869.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Monumenta+Graeca+ad+Photium+eiusque+historiam+pertinentiam&rft.aulast=Hergenr%C3%B6ther&rft.aufirst=J&rft.date=1869"> </li> <li>Herrin, Judith. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=iKlR4xyOmKUC&pg=PA11">Margins and Metropolis: Authority Across the Byzantine Empire</a>. Princeton University Press, 2013. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-691-15301-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-691-15301-8">ISBN 978-0-691-15301-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Margins+and+Metropolis%3A+Authority+Across+the+Byzantine+Empire&rft.aulast=Herrin&rft.aufirst=Judith&rft.date=2013&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.isbn=978-0-691-15301-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DiKlR4xyOmKUC%26pg%3DPA11"> </li> <li>Hopko, Thomas. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.orthodoxytoday.org/articles6/HopkoPope.php">Roman Presidency and Christian Unity in our Time</a>». orthodoxytoday.org, 25-09-2005. [Consulta: 7 març 2020].</li> <li>Howard, Jonathan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=YWEUg5pMqJYC&pg=PT21">The Crusades: A History of One of the Most Epic Military Campaigns of All Time</a>. BookCaps Study Guides, 2011. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-61042-804-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-61042-804-0">ISBN 978-1-61042-804-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Crusades%3A+A+History+of+One+of+the+Most+Epic+Military+Campaigns+of+All+Time&rft.aulast=Howard&rft.aufirst=Jonathan&rft.date=2011&rft.pub=BookCaps+Study+Guides&rft.isbn=978-1-61042-804-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DYWEUg5pMqJYC%26pg%3DPT21"> </li> <li>Hughes, Antony. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.stmaryorthodoxchurch.org/orthodoxy/articles/ancestral_versus_original_sin">Ancestral Versus Original Sin: An Overview with Implications for Psychotherapy</a>», n.d..</li> <li>Hughes, Philip. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=L2nvpmOLdLwC&pg=PA29">History of the Church</a>. 3: The Revolt Against The Church: Aquinas To Luther. A&C Black, 1979. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7220-7983-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7220-7983-6">ISBN 978-0-7220-7983-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+the+Church&rft.aulast=Hughes&rft.aufirst=Philip&rft.date=1979&rft.pub=A%26C+Black&rft.isbn=978-0-7220-7983-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DL2nvpmOLdLwC%26pg%3DPA29"> </li> <li>Hussey, Joan Mervyn. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Zus8AAAAIAAJ&pg=PA177">The Cambridge Medieval History</a>. 8. Cambridge: University Press, 1967. GGKEY:W8456N5J140.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cambridge+Medieval+History&rft.aulast=Hussey&rft.aufirst=Joan+Mervyn&rft.date=1967&rft.pub=University+Press&rft.place=Cambridge&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DZus8AAAAIAAJ%26pg%3DPA177"> </li> <li>Ignatius of Antioch. «The Epistle of Ignatius to the Smyrnaeans». A: William Wake. Genuine Epistles of the Apostolic Fathers. Davis, 1846.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Genuine+Epistles+of+the+Apostolic+Fathers&rft.atitle=The+Epistle+of+Ignatius+to+the+Smyrnaeans&rft.au=Ignatius+of+Antioch&rft.date=1846&rft.pub=Davis"> </li> <li>Jeffreys, Elizabeth; Haldon, John F.; Cormack, Robin. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Pnkxofhi4mQC&pg=PA596">The Oxford Handbook of Byzantine Studies</a>. Oxford University Press, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-925246-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-925246-6">ISBN 978-0-19-925246-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+Handbook+of+Byzantine+Studies&rft.aulast=Jeffreys&rft.aufirst=Elizabeth&rft.date=2008&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.isbn=978-0-19-925246-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DPnkxofhi4mQC%26pg%3DPA596"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=John_Paul_II&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Paul II (encara no existeix)">John Paul II</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/encyclicals/documents/hf_jp-ii_enc_25051995_ut-unum-sint_en.htmlEncyciclical">Ut unum sint</a>», 25-05-1995. [Consulta: 4 març 2020].</li> <li>John Paul II. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.vatican.va/content/john-paul-ii/en/speeches/2004/july/documents/hf_jp-ii_spe_20040701_jp-ii-bartholomew-i.html">Common Declaration signed by the Holy Father and the Ecumenical Patriarch His Holiness Bartholomew I</a>». vatican.va, 29-06-2004. [Consulta: 9 març 2020].</li> <li>Kaegi, Walter Emil. «Leo III | Byzantine emperor». A: Encyclopædia Britannica, 14 juny 2019 [Consulta: 7 març 2020].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclop%C3%A6dia+Britannica&rft.atitle=Leo+III+%26%23124%3B+Byzantine+emperor&rft.aulast=Kaegi&rft.aufirst=Walter+Emil&rft.date=14+juny+2019"> </li> <li>Kelly, John Norman Davidson; Walsh, Michael J. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=ExYOAQAAMAAJ">The Oxford dictionary of popes</a>. Oxford University Press, 2005. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093/acref/9780199295814.001.0001">10.1093/acref/9780199295814.001.0001</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-861433-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-861433-3">ISBN 978-0-19-861433-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+dictionary+of+popes&rft.aulast=Kelly&rft.aufirst=John+Norman+Davidson&rft.date=2005&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.isbn=978-0-19-861433-3&rft_id=info:doi/10.1093%2Facref%2F9780199295814.001.0001&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DExYOAQAAMAAJ"> </li> <li>Kelly, J.N.D.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Titk-TEYqD4C&pg=PA296">Early Christian Creeds</a>. A&C Black, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8264-9216-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8264-9216-6">ISBN 978-0-8264-9216-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Early+Christian+Creeds&rft.aulast=Kelly&rft.aufirst=J.N.D.&rft.date=2006&rft.pub=A%26C+Black&rft.isbn=978-0-8264-9216-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DTitk-TEYqD4C%26pg%3DPA296"> </li> <li>Kidd, B.J.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=tc5FAAAAQBAJ&pg=PA208">Churches Of Eastern Christendom</a>. Routledge, 2013. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-136-21278-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-136-21278-9">ISBN 978-1-136-21278-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Churches+Of+Eastern+Christendom&rft.aulast=Kidd&rft.aufirst=B.J.&rft.date=2013&rft.pub=Routledge&rft.isbn=978-1-136-21278-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dtc5FAAAAQBAJ%26pg%3DPA208"> </li> <li>King, Archdale. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=SJjZAAAAMAAJ">The Rites of Eastern Christendom</a>. 1. Gorgias Press, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-59333-390-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-59333-390-4">ISBN 978-1-59333-390-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Rites+of+Eastern+Christendom&rft.aulast=King&rft.aufirst=Archdale&rft.date=2006&rft.pub=Gorgias+Press&rft.isbn=978-1-59333-390-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DSJjZAAAAMAAJ"> </li> <li>Kling, David W. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=61g19QTJk5UC&pg=PA61">The Bible in History: How the Texts Have Shaped the Times</a>. Oxford: University Press, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-988096-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-988096-6">ISBN 978-0-19-988096-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Bible+in+History%3A+How+the+Texts+Have+Shaped+the+Times&rft.aulast=Kling&rft.aufirst=David+W.&rft.date=2004&rft.pub=University+Press&rft.place=Oxford&rft.isbn=978-0-19-988096-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D61g19QTJk5UC%26pg%3DPA61"> </li> <li>Knowles, Michael David. «Roman Catholicism». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/topic/Roman-Catholicism">Encyclopædia Britannica</a>, 29 novembre 2019 [Consulta: 8 març 2020].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclop%C3%A6dia+Britannica&rft.atitle=Roman+Catholicism&rft.aulast=Knowles&rft.aufirst=Michael+David&rft.date=29+novembre+2019&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.britannica.com%2Ftopic%2FRoman-Catholicism"> </li> <li>Krehel, Damian. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.orthodoxresearchinstitute.org/articles/dogmatics/krehel_orthodox_catholic_faith.htm#_ednref21">Orthodox Catholic Interpretation of Roman Catholic Claims of Papal Primacy and Jurisdiction</a>». Orthodox Research Institute, 2017. [Consulta: 8 març 2020].</li> <li>Leith, John H. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=saFgJRjaPwcC">Creeds of the Churches: A Reader in Christian Doctrine, from the Bible to the Present</a>. Westminster John Knox Press, 1982. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8042-0526-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8042-0526-9">ISBN 978-0-8042-0526-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Creeds+of+the+Churches%3A+A+Reader+in+Christian+Doctrine%2C+from+the+Bible+to+the+Present&rft.aulast=Leith&rft.aufirst=John+H.&rft.date=1982&rft.pub=Westminster+John+Knox+Press&rft.isbn=978-0-8042-0526-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DsaFgJRjaPwcC"> </li> <li>Lembke, Martin. Meetings with the World's Religions. Centre for Theology and Religious Studies, Spring 2010.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Meetings+with+the+World%27s+Religions&rft.aulast=Lembke&rft.aufirst=Martin&rft.date=Spring+2010&rft.pub=Centre+for+Theology+and+Religious+Studies"> </li> <li>Lossky, Nicholas O. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=KqunJwAACAAJ">History of Russian Philosophy</a>. International Universities Press, 1969. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8236-8074-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8236-8074-0">ISBN 978-0-8236-8074-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Russian+Philosophy&rft.aulast=Lossky&rft.aufirst=Nicholas+O.&rft.date=1969&rft.pub=International+Universities+Press&rft.isbn=978-0-8236-8074-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DKqunJwAACAAJ"> </li> <li>Lossky, Vladimir. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=dxqvWwPSCSwC">The Mystical Theology of the Eastern Church</a>. St Vladimir's Seminary Press, 1976. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-913836-31-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-913836-31-6">ISBN 978-0-913836-31-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Mystical+Theology+of+the+Eastern+Church&rft.aulast=Lossky&rft.aufirst=Vladimir&rft.date=1976&rft.pub=St+Vladimir%27s+Seminary+Press&rft.isbn=978-0-913836-31-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DdxqvWwPSCSwC"> </li> <li>Louth, Andrew. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=WlpPjOlVzQwC">Greek East and Latin West: The Church, AD 681-1071</a>. St Vladimir's Seminary Press, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-88141-320-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-88141-320-5">ISBN 978-0-88141-320-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Greek+East+and+Latin+West%3A+The+Church%2C+AD+681-1071&rft.aulast=Louth&rft.aufirst=Andrew&rft.date=2007&rft.pub=St+Vladimir%27s+Seminary+Press&rft.isbn=978-0-88141-320-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DWlpPjOlVzQwC"> </li> <li>Macquarrie, John. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Tk3GcuRO43MC&pg=PA75">Mary for All Christians</a>. A&C Black, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-567-08751-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-567-08751-5">ISBN 978-0-567-08751-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mary+for+All+Christians&rft.aulast=Macquarrie&rft.aufirst=John&rft.date=2001&rft.pub=A%26C+Black&rft.isbn=978-0-567-08751-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DTk3GcuRO43MC%26pg%3DPA75"> </li> <li>Makrides, Vasilios. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=kKOY5NsekfkC&pg=PA68">Hellenic Temples and Christian Churches: A Concise History of the Religious Cultures of Greece from Antiquity to the Present</a>. NYU Press, 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8147-9568-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8147-9568-2">ISBN 978-0-8147-9568-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hellenic+Temples+and+Christian+Churches%3A+A+Concise+History+of+the+Religious+Cultures+of+Greece+from+Antiquity+to+the+Present&rft.aulast=Makrides&rft.aufirst=Vasilios&rft.date=2009&rft.pub=NYU+Press&rft.isbn=978-0-8147-9568-2&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DkKOY5NsekfkC%26pg%3DPA68"> </li> <li>McBrien, Richard P. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/harpercollinsenc00mcbr">The HarperCollins Encyclopedia of Catholicism</a>. HarperCollins, 1995, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/harpercollinsenc00mcbr/page/529">529</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-06-065338-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-06-065338-5">ISBN 978-0-06-065338-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+HarperCollins+Encyclopedia+of+Catholicism&rft.aulast=McBrien&rft.aufirst=Richard+P.&rft.date=1995&rft.pub=HarperCollins&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fharpercollinsenc00mcbr%2Fpage%2F529+529%5D&rft.isbn=978-0-06-065338-5&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fharpercollinsenc00mcbr"> </li> <li>McGuckin, John. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Q-p5DwAAQBAJ&pg=PA173">St. Cyril of Alexandria: The Christological Controversy: Its History, Theology, and Texts</a>. BRILL, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-90-04-31290-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-90-04-31290-6">ISBN 978-90-04-31290-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=St.+Cyril+of+Alexandria%3A+The+Christological+Controversy%3A+Its+History%2C+Theology%2C+and+Texts&rft.aulast=McGuckin&rft.aufirst=John&rft.date=1994&rft.pub=BRILL&rft.isbn=978-90-04-31290-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DQ-p5DwAAQBAJ%26pg%3DPA173"> </li> <li>McGuckin, John Anthony. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=KLIFfmipXcoC&pg=PA32">The Orthodox Church: An Introduction to its History, Doctrine, and Spiritual Culture</a>. John Wiley & Sons, 2010. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4443-3731-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4443-3731-0">ISBN 978-1-4443-3731-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Orthodox+Church%3A+An+Introduction+to+its+History%2C+Doctrine%2C+and+Spiritual+Culture&rft.aulast=McGuckin&rft.aufirst=John+Anthony&rft.date=2010&rft.pub=John+Wiley+%26+Sons&rft.isbn=978-1-4443-3731-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DKLIFfmipXcoC%26pg%3DPA32"> </li> <li>McKim, Donald K. «caesaropapism». A: Westminster Dictionary of Theological Terms. Westminster John Knox Press, 1996. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-664-25511-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-664-25511-4">ISBN 978-0-664-25511-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Westminster+Dictionary+of+Theological+Terms&rft.atitle=caesaropapism&rft.aulast=McKim&rft.aufirst=Donald+K.&rft.date=1996&rft.pub=Westminster+John+Knox+Press&rft.isbn=978-0-664-25511-4"> </li> <li>McPartlan, Paul. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=tSiha9BMxEQC&pg=PR15+">Sacrament of Salvation: An Introduction to Eucharistic Ecclesiology</a>. A&C Black, 1995. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-567-29299-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-567-29299-5">ISBN 978-0-567-29299-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sacrament+of+Salvation%3A+An+Introduction+to+Eucharistic+Ecclesiology&rft.aulast=McPartlan&rft.aufirst=Paul&rft.date=1995&rft.pub=A%26C+Black&rft.isbn=978-0-567-29299-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DtSiha9BMxEQC%26pg%3DPR15%2B"> </li> <li>Michalopulos, George C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130110112941/http://www.aoiusa.org/canon-28-and-eastern-papalism-cause-or-effect/">Canon 28 and Eastern Papalism: Cause or Effect?</a>». Aoiusa.org, 11-09-2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.aoiusa.org/canon-28-and-eastern-papalism-cause-or-effect/">original</a> el 10 gener 2013. [Consulta: 23 febrer 2013].</li> <li> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/stream/patrologiaecurs86unkngoog#page/n375/mode/2up">Patrologiae cursus completus: sive biblioteca universalis, integra uniformis, commoda, oeconomica...</a>. París: Garnier, 1882.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Patrologiae+cursus+completus%3A+sive+biblioteca+universalis%2C+integra+uniformis%2C+commoda%2C+oeconomica...&rft.date=1882&rft.pub=Garnier&rft.place=Par%C3%ADs&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fstream%2Fpatrologiaecurs86unkngoog%23page%2Fn375%2Fmode%2F2up"> </li> <li>Millet, Robert L. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=bV4RUW6Unn4C&pg=PA43">By what Authority?: The Vital Question of Religious Authority in Christianity</a>. Mercer University Press, 2010. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-88146-201-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-88146-201-2">ISBN 978-0-88146-201-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=By+what+Authority%3F%3A+The+Vital+Question+of+Religious+Authority+in+Christianity&rft.aulast=Millet&rft.aufirst=Robert+L.&rft.date=2010&rft.pub=Mercer+University+Press&rft.isbn=978-0-88146-201-2&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DbV4RUW6Unn4C%26pg%3DPA43"> </li> <li>Mouravieff, Andreĭ Nikolaevich. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/historyofchurcho00mouriala">A History of the Church of Russia</a>. John Henry Parker, 1842, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/historyofchurcho00mouriala/page/165">165</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+History+of+the+Church+of+Russia&rft.aulast=Mouravieff&rft.aufirst=Andre%C4%AD+Nikolaevich&rft.date=1842&rft.pub=John+Henry+Parker&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fhistoryofchurcho00mouriala%2Fpage%2F165+165%5D&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fhistoryofchurcho00mouriala"> </li> <li>Murray, Stuart. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=FCP9kHegLOcC&pg=PA53">The Library: An Illustrated History</a>. Skyhorse, 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-60239-706-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-60239-706-4">ISBN 978-1-60239-706-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Library%3A+An+Illustrated+History&rft.aulast=Murray&rft.aufirst=Stuart&rft.date=2009&rft.pub=Skyhorse&rft.isbn=978-1-60239-706-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DFCP9kHegLOcC%26pg%3DPA53"> </li> <li>Nicol, Donald M. «The Byzantine Reaction to the Second Council of Lyons, 1274». A: Councils and Assemblies: Papers Read at the Eighth Summer Meeting and the Ninth Winter Meeting of the Ecclesiastical History Society. Cambridge: University Press, 1971. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-08038-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-08038-5">ISBN 978-0-521-08038-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Councils+and+Assemblies%3A+Papers+Read+at+the+Eighth+Summer+Meeting+and+the+Ninth+Winter+Meeting+of+the+Ecclesiastical+History+Society&rft.atitle=The+Byzantine+Reaction+to+the+Second+Council+of+Lyons%2C+1274&rft.aulast=Nicol&rft.aufirst=Donald+M.&rft.date=1971&rft.pub=University+Press&rft.place=Cambridge&rft.isbn=978-0-521-08038-5"> </li> <li>Nichols, Aidan «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.christendom-awake.org/pages/anichols/orthodox.html">A Catholic View of Orthodoxy</a>». New Blackfriars, 77, 905, 6-1996, pàg. 264–275. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1741-2005.1996.tb01555.x">10.1111/j.1741-2005.1996.tb01555.x</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/43249880">43249880</a>.</li> <li>Nichols, Aidan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Hje62q52XNsC">Rome and the Eastern Churches: a study in schism</a>. Ignatius Press, 2010. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-58617282-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-58617282-4">ISBN 978-1-58617282-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Rome+and+the+Eastern+Churches%3A+a+study+in+schism&rft.aulast=Nichols&rft.aufirst=Aidan&rft.date=2010&rft.pub=Ignatius+Press&rft.isbn=978-1-58617282-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DHje62q52XNsC"> </li> <li>Olson, Carl E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.catholicworldreport.com/2016/02/14/his-beatitude-sviatoslav-disappointed-in-joint-declaration-laments-vaticans-weaker-team/">His Beatitude Sviatoslav disappointed in Joint Declaration; laments Vatican's "weaker team"</a>». catholicworldreport.com, 14-02-2016. [Consulta: 9 març 2020].</li> <li>Palatianos, Sidney. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110720051937/http://loki.stockton.edu/~papadema/Syndey_Palatianos.pdf">The Photian Schism leading to the Great Schism of 1054</a>», n.d.. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://loki.stockton.edu/~papadema/Syndey_Palatianos.pdf">original</a> el 20 juliol 2011. [Consulta: 9 juliol 2010].</li> <li>Papadakis, Aristeides; Meyendorff, John. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=xHvYAAAAMAAJ">The Christian East and the Rise of the Papacy: The Church 1071–1453 A.D.</a>. St. Vladimir's Seminary Press, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-88141-058-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-88141-058-7">ISBN 978-0-88141-058-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Christian+East+and+the+Rise+of+the+Papacy%3A+The+Church+1071%E2%80%931453+A.D.&rft.aulast=Papadakis&rft.aufirst=Aristeides&rft.date=1994&rft.pub=St.+Vladimir%27s+Seminary+Press&rft.isbn=978-0-88141-058-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DxHvYAAAAMAAJ"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Paul_VI&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paul VI (encara no existeix)">Paul VI</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.vatican.va/content/paul-vi/en/speeches/1965/documents/hf_p-vi_spe_19651207_common-declaration.html">Conclusion of the II Vatican Council: Joint Catholic-Orthodox declaration, approved by Pope Paul VI and Ecumenical Patriarch Athenagoras I of Constantinople</a>». vatican.va, 07-12-1965. [Consulta: 9 març 2020].</li> <li><a href="/w/index.php?title=Jaroslav_Pelikan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jaroslav Pelikan (encara no existeix)">Pelikan, Jaroslav</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Lr3ebI4iiwcC&pg=PA170">The Christian Tradition: A History of the Development of Doctrine</a>. 2: The Spirit of Eastern Christendom (600–1700). University of Chicago Press, 1971. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-226-65373-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-226-65373-0">ISBN 978-0-226-65373-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Christian+Tradition%3A+A+History+of+the+Development+of+Doctrine&rft.aulast=Pelikan&rft.aufirst=Jaroslav&rft.date=1971&rft.pub=University+of+Chicago+Press&rft.isbn=978-0-226-65373-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DLr3ebI4iiwcC%26pg%3DPA170"> </li> <li>Penn, Imma. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=9MBnbFg-jJgC&pg=PA134">Dogma Evolution & Papal Fallacies</a>. AuthorHouse, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4520-5994-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4520-5994-5">ISBN 978-1-4520-5994-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dogma+Evolution+%26+Papal+Fallacies&rft.aulast=Penn&rft.aufirst=Imma&rft.date=2007&rft.pub=AuthorHouse&rft.isbn=978-1-4520-5994-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D9MBnbFg-jJgC%26pg%3DPA134"> </li> <li>Phan, Peter C. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=2knW3bIxIYgC&pg=PA37">The Gift of the Church: A Textbook on Ecclesiology in Honor of Patrick Granfield, O.S.B.</a>. Liturgical Press, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8146-5931-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8146-5931-1">ISBN 978-0-8146-5931-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Gift+of+the+Church%3A+A+Textbook+on+Ecclesiology+in+Honor+of+Patrick+Granfield%2C+O.S.B.&rft.aulast=Phan&rft.aufirst=Peter+C.&rft.date=2000&rft.pub=Liturgical+Press&rft.isbn=978-0-8146-5931-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D2knW3bIxIYgC%26pg%3DPA37"> </li> <li>Pomazansky, Michael. Orthodox Dogmatic Theology: A Concise Exposition. Saint Herman of Alaska Brotherhood, 1984. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-938635-69-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-938635-69-7">ISBN 978-0-938635-69-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Orthodox+Dogmatic+Theology%3A+A+Concise+Exposition&rft.aulast=Pomazansky&rft.aufirst=Michael&rft.date=1984&rft.pub=Saint+Herman+of+Alaska+Brotherhood&rft.isbn=978-0-938635-69-7"> </li> <li>Pospielovsky, Dimitry. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=2cP0wc_E6yEC&pg=PA96">The Orthodox Church in the History of Russia</a>. St. Vladimir's Seminary Press, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-88141-179-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-88141-179-9">ISBN 978-0-88141-179-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Orthodox+Church+in+the+History+of+Russia&rft.aulast=Pospielovsky&rft.aufirst=Dimitry&rft.date=1998&rft.pub=St.+Vladimir%27s+Seminary+Press&rft.isbn=978-0-88141-179-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D2cP0wc_E6yEC%26pg%3DPA96"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Charles_William_Previt%C3%A9-Orton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles William Previté-Orton (encara no existeix)">Previté-Orton, C. W.</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=RXU5AAAAIAAJ&pg=PA276">The Shorter Cambridge Medieval History</a>. 1: The Later Roman Empire to the Twelfth Century. Cambridge: University Press, 1975. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-09976-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-09976-9">ISBN 978-0-521-09976-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Shorter+Cambridge+Medieval+History&rft.aulast=Previt%C3%A9-Orton&rft.aufirst=C.+W.&rft.date=1975&rft.pub=University+Press&rft.place=Cambridge&rft.isbn=978-0-521-09976-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DRXU5AAAAIAAJ%26pg%3DPA276"> </li> <li>Ratzinger, Joseph; Boeve, Lieven; Mannion, Gerard. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=pEaxgHlMQbcC&pg=PA162">The Ratzinger Reader: Mapping a Theological Journey</a>. Continuum International, 2010. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-567-03214-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-567-03214-0">ISBN 978-0-567-03214-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ratzinger+Reader%3A+Mapping+a+Theological+Journey&rft.aulast=Ratzinger&rft.aufirst=Joseph&rft.date=2010&rft.pub=Continuum+International&rft.isbn=978-0-567-03214-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DpEaxgHlMQbcC%26pg%3DPA162"> </li> <li>Rausch, Thomas P.; Clifford, Catherine E. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=o4jG7X95mMQC&pg=PA20">Catholicism in the Third Millennium</a>. Liturgical Press, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8146-5899-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8146-5899-4">ISBN 978-0-8146-5899-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Catholicism+in+the+Third+Millennium&rft.aulast=Rausch&rft.aufirst=Thomas+P.&rft.date=2003&rft.pub=Liturgical+Press&rft.isbn=978-0-8146-5899-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Do4jG7X95mMQC%26pg%3DPA20"> </li> <li>Rautman, Marcus Louis. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=hs3iEyVRHKsC&pg=PR17">Daily Life in the Byzantine Empire</a>. Greenwood, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-313-32437-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-313-32437-6">ISBN 978-0-313-32437-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Daily+Life+in+the+Byzantine+Empire&rft.aulast=Rautman&rft.aufirst=Marcus+Louis&rft.date=2006&rft.pub=Greenwood&rft.isbn=978-0-313-32437-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dhs3iEyVRHKsC%26pg%3DPR17"> </li> <li>Robinson, J. H.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://sourcebooks.fordham.edu/source/gelasius1.asp">Readings in European History</a>. Boston: Ginn, 1905.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Readings+in+European+History&rft.aulast=Robinson&rft.aufirst=J.+H.&rft.date=1905&rft.pub=Ginn&rft.place=Boston&rft_id=https%3A%2F%2Fsourcebooks.fordham.edu%2Fsource%2Fgelasius1.asp"> </li> <li>Romanides, John S. «Jesus Christ-The Life of the World». A: Hannu T. Kamppuri. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=XQssAAAAMAAJ">Xenia Oecumenica in Honorem Joannis Metropolitae Helsingiensis Sexagenarii</a>. Missiologian ja Ekumeniikan Seura, 1983. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789519520643" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789519520643">ISBN 9789519520643</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Xenia+Oecumenica+in+Honorem+Joannis+Metropolitae+Helsingiensis+Sexagenarii&rft.atitle=Jesus+Christ-The+Life+of+the+World&rft.aulast=Romanides&rft.aufirst=John+S.&rft.date=1983&rft.pub=Missiologian+ja+Ekumeniikan+Seura&rft.isbn=9789519520643&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DXQssAAAAMAAJ"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=John_Romanides&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Romanides (encara no existeix)">Rōmanidēs, Iōannēs S.</a>; Gabriel, George S. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=TttVAAAAYAAJ">The Ancestral Sin</a>. Zephyr, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-9707303-1-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-9707303-1-2">ISBN 978-0-9707303-1-2</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/50239361">50239361</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ancestral+Sin&rft.aulast=R%C5%8Dmanid%C4%93s&rft.aufirst=I%C5%8Dann%C4%93s+S.&rft.date=2002&rft.pub=Zephyr&rft.isbn=978-0-9707303-1-2&rft_id=info:oclcnum/50239361&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DTttVAAAAYAAJ"> </li> <li>Romanides, John. «Ch. 1 What is the Human Nous?». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://orthodoxinfo.com/phronema/patristic-theology-romanides-chapter-1-what-is-the-human-nous.aspx">Patristic Theology - The University Lectures of Father John Romanides</a>. Thessaloniki: Uncut Mountain Press, 2008.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Patristic+Theology+-+The+University+Lectures+of+Father+John+Romanides&rft.atitle=Ch.+1+What+is+the+Human+Nous%3F&rft.aulast=Romanides&rft.aufirst=John&rft.date=2008&rft.pub=Uncut+Mountain+Press&rft.place=Thessaloniki&rft_id=http%3A%2F%2Forthodoxinfo.com%2Fphronema%2Fpatristic-theology-romanides-chapter-1-what-is-the-human-nous.aspx"> </li> <li><a href="/wiki/Steven_Runciman" title="Steven Runciman">Runciman, Steven</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=8NUNAQAAIAAJ">The Eastern Schism: A Study of the Papacy and the Eastern Churches During the XIth and XIIth Centuries</a>. Oxford: Clarendon Press, 1955. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780198264170" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780198264170">ISBN 9780198264170</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Eastern+Schism%3A+A+Study+of+the+Papacy+and+the+Eastern+Churches+During+the+XIth+and+XIIth+Centuries&rft.aulast=Runciman&rft.aufirst=Steven&rft.date=1955&rft.pub=Clarendon+Press&rft.place=Oxford&rft.isbn=9780198264170&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D8NUNAQAAIAAJ"> </li> <li>Runciman, Steven. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=YQYe7VGlym8C">The Byzantine Theocracy: The Weil Lectures, Cincinnati</a>. Cambridge University Press, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-54591-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-54591-4">ISBN 978-0-521-54591-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Byzantine+Theocracy%3A+The+Weil+Lectures%2C+Cincinnati&rft.aulast=Runciman&rft.aufirst=Steven&rft.date=2004&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.isbn=978-0-521-54591-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DYQYe7VGlym8C"> </li> <li>Schaff, Philip. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/creedsofchristen01scha/page/24/mode/2up">The creeds of Christendom</a>. Nova York: Harper, 1877.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+creeds+of+Christendom&rft.aulast=Schaff&rft.aufirst=Philip&rft.date=1877&rft.pub=Harper&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fcreedsofchristen01scha%2Fpage%2F24%2Fmode%2F2up"> </li> <li>Schaff, Philip. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/historyofchristi191304scha/page/320/mode/2up/search/During+the+Crusades">History of the Christian church</a>. IV: Mediaeval Christianity from Gregory I to Gregory VII, A.D. 590-1073. Nova York: Scribner's Sons, 1913.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+the+Christian+church&rft.aulast=Schaff&rft.aufirst=Philip&rft.date=1913&rft.pub=Scribner%27s+Sons&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fhistoryofchristi191304scha%2Fpage%2F320%2Fmode%2F2up%2Fsearch%2FDuring%2Bthe%2BCrusades"> </li> <li>Schaff, Philip. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ccel.org/ccel/schaff/hcc6.iii.iii.vii.html">History of the Christian church</a>. VOLUME VI. THE MIDDLE AGES From BONIFACE VIII., 1294 to the Protestant Reformation, 1517. Nova York: Scribner's Sons, 1910a.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+the+Christian+church&rft.aulast=Schaff&rft.aufirst=Philip&rft.date=1910a&rft.pub=Scribner%27s+Sons&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.ccel.org%2Fccel%2Fschaff%2Fhcc6.iii.iii.vii.html"> </li> <li>Schaff, Philip. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/historyofchristi52scha/page/179/mode/2up">History of the Christian church</a>. V Part 2: From Boniface VIII., 1294 to the Protestant Reformation, 1517. Nova York: Scribner's Sons, 1910.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+the+Christian+church&rft.aulast=Schaff&rft.aufirst=Philip&rft.date=1910&rft.pub=Scribner%27s+Sons&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fhistoryofchristi52scha%2Fpage%2F179%2Fmode%2F2up"> </li> <li> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/selectlibraryofn01scha/page/240/mode/2up">A Select library of Nicene and post-Nicene fathers of the Christian church. Second series</a>. I : Eusebius Pamphilius: Church History, Life of Constantine, Oration in Praise of Constantine. Nova York: Scribner's Sons, 1904.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Select+library+of+Nicene+and+post-Nicene+fathers+of+the+Christian+church.+Second+series&rft.date=1904&rft.pub=Scribner%27s+Sons&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fselectlibraryofn01scha%2Fpage%2F240%2Fmode%2F2up"> </li> <li> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/selectlibraryofn14scha/page/286/mode/2up">A Select library of Nicene and post-Nicene fathers of the Christian church. Second series</a>. XIV : The Seven Ecumenical Councils. Nova York: Scribner's Sons, 1916.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Select+library+of+Nicene+and+post-Nicene+fathers+of+the+Christian+church.+Second+series&rft.date=1916&rft.pub=Scribner%27s+Sons&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fselectlibraryofn14scha%2Fpage%2F286%2Fmode%2F2up"> </li> <li>Schatz, Klaus. «Zweiter Hauptteil Unterschiedliche Einheitsfunktion In Ost Und West». A: Der päpstliche Primat: seine Geschichte von den Ursprüngen bis zur Gegenwart (en alemany). Echter, 1990. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-429-01274-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-429-01274-8">ISBN 978-3-429-01274-8</a> [Consulta: 1r febrer 2013].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Der+p%C3%A4pstliche+Primat%3A+seine+Geschichte+von+den+Urspr%C3%BCngen+bis+zur+Gegenwart&rft.atitle=Zweiter+Hauptteil+Unterschiedliche+Einheitsfunktion+In+Ost+Und+West&rft.aulast=Schatz&rft.aufirst=Klaus&rft.date=1990&rft.pub=Echter&rft.isbn=978-3-429-01274-8"> </li> <li>Setton, Kenneth Meyer; Baldwin, Marshall W. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=RfO1J6hjcdgC&pg=PA210">A History of the Crusades</a>. Univ of Wisconsin Press, 1969. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-299-04834-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-299-04834-1">ISBN 978-0-299-04834-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+History+of+the+Crusades&rft.aulast=Setton&rft.aufirst=Kenneth+Meyer&rft.date=1969&rft.pub=Univ+of+Wisconsin+Press&rft.isbn=978-0-299-04834-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DRfO1J6hjcdgC%26pg%3DPA210"> </li> <li>Severus. E.W. Brooks. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/sixthbookselect01broogoog/page/n8/mode/2up">The Sixth Book of the Select Letters of Severus, Patriarch of Antioch</a>. II. Published for the Textand translation societyby Williams and Norgate, 1903.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Sixth+Book+of+the+Select+Letters+of+Severus%2C+Patriarch+of+Antioch&rft.au=Severus&rft.date=1903&rft.pub=Published+for+the+Textand+translation+societyby+Williams+and+Norgate&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fsixthbookselect01broogoog%2Fpage%2Fn8%2Fmode%2F2up"> </li> <li>Shaw, Russell B. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/papalprimacyinth00shaw">Papal Primacy in the Third Millennium</a>. Our Sunday Visitor, 2000, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/papalprimacyinth00shaw/page/40">40</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87973-555-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87973-555-5">ISBN 978-0-87973-555-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Papal+Primacy+in+the+Third+Millennium&rft.aulast=Shaw&rft.aufirst=Russell+B.&rft.date=2000&rft.pub=Our+Sunday+Visitor&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fpapalprimacyinth00shaw%2Fpage%2F40+40%5D&rft.isbn=978-0-87973-555-5&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fpapalprimacyinth00shaw"> </li> <li>Sherrard, Philip. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=BtvhAAAACAAJ">Church, Papacy, and Schism: A Theological Enquiry</a>. Denise Harvey, 1996. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-960-7120-11-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-960-7120-11-3">ISBN 978-960-7120-11-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Church%2C+Papacy%2C+and+Schism%3A+A+Theological+Enquiry&rft.aulast=Sherrard&rft.aufirst=Philip&rft.date=1996&rft.pub=Denise+Harvey&rft.isbn=978-960-7120-11-3&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DBtvhAAAACAAJ"> </li> <li>Siecienski, Anthony Edward. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=auT8VbgOe48C">The Filioque: History of a Doctrinal Controversy</a>. Oxford University Press, 2010. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780195372045" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780195372045">ISBN 9780195372045</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Filioque%3A+History+of+a+Doctrinal+Controversy&rft.aulast=Siecienski&rft.aufirst=Anthony+Edward&rft.date=2010&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.isbn=9780195372045&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DauT8VbgOe48C"> </li> <li>Smith, George Adam. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/ldpd_7032971_000/page/n101/mode/2up">Atlas of the historical geography of the Holy Land</a>. Hodder & Stoughton, 1915.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Atlas+of+the+historical+geography+of+the+Holy+Land&rft.aulast=Smith&rft.aufirst=George+Adam&rft.date=1915&rft.pub=Hodder+%26+Stoughton&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fldpd_7032971_000%2Fpage%2Fn101%2Fmode%2F2up"> </li> <li>Soloviev, V. S.. Vladimir Wozniuk. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=ftjKBRToMygC&pg=PA14">Freedom, Faith, and Dogma: Essays by V. S. Soloviev on Christianity and Judaism</a>. SUNY Press, 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7914-7536-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7914-7536-2">ISBN 978-0-7914-7536-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Freedom%2C+Faith%2C+and+Dogma%3A+Essays+by+V.+S.+Soloviev+on+Christianity+and+Judaism&rft.aulast=Soloviev&rft.aufirst=V.+S.&rft.date=2009&rft.pub=SUNY+Press&rft.isbn=978-0-7914-7536-2&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DftjKBRToMygC%26pg%3DPA14"> </li> <li> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=KAh2OOGPsMMC&pg=PA1363">The Orthodox Study Bible, eBook: Ancient Christianity Speaks to Today's World</a>. Thomas Nelson, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4185-7636-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4185-7636-3">ISBN 978-1-4185-7636-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Orthodox+Study+Bible%2C+eBook%3A+Ancient+Christianity+Speaks+to+Today%27s+World&rft.date=2008&rft.pub=Thomas+Nelson&rft.isbn=978-1-4185-7636-3&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DKAh2OOGPsMMC%26pg%3DPA1363"> </li> <li>Stanford, Peter; Hebblethwaite, Peter; Hebblethwaite, Margaret «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/world/2005/apr/02/guardianobituaries.catholicism">Obituary: Pope John Paul II</a>». The Guardian, 02-04-2005 [Consulta: 2 març 2020].</li> <li>Stefoff, Rebecca. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=3_HhJcQhhoYC&pg=PA62">Monarchy</a>. Marshall Cavendish, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7614-2630-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7614-2630-1">ISBN 978-0-7614-2630-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Monarchy&rft.aulast=Stefoff&rft.aufirst=Rebecca&rft.date=2008&rft.pub=Marshall+Cavendish&rft.isbn=978-0-7614-2630-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D3_HhJcQhhoYC%26pg%3DPA62"> </li> <li>Taft, Robert F. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fordham.edu/images/theology/orthodoxy/orthodoxy%20in%20america%20taft.pdf">Perceptions and Realities in Orthodox-Catholic Relations Today</a>. Fordham, 2010.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Perceptions+and+Realities+in+Orthodox-Catholic+Relations+Today&rft.aulast=Taft&rft.aufirst=Robert+F&rft.date=2010&rft.pub=Fordham&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.fordham.edu%2Fimages%2Ftheology%2Forthodoxy%2Forthodoxy%2520in%2520america%2520taft.pdf"> [<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</li> <li>Thornton, Robinson. «Nikon, sixth Patriarch of Moscow». A: Lives of eminent Russian prelates. Londres: Joseph Masters, 1854. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/721101635">721101635</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Lives+of+eminent+Russian+prelates&rft.atitle=Nikon%2C+sixth+Patriarch+of+Moscow&rft.aulast=Thornton&rft.aufirst=Robinson&rft.date=1854&rft.pub=Joseph+Masters&rft.place=Londres&rft_id=info:oclcnum/721101635"> </li> <li>Tougher, Shaun. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=iPquae5A4zIC">The Reign of Leo VI (886–912): Politics and People</a>. BRILL, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/90-04-10811-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/90-04-10811-4">ISBN 90-04-10811-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Reign+of+Leo+VI+%28886%E2%80%93912%29%3A+Politics+and+People&rft.aulast=Tougher&rft.aufirst=Shaun&rft.date=1997&rft.pub=BRILL&rft.isbn=90-04-10811-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DiPquae5A4zIC"> </li> <li>Treadgold, Donald W. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/westinrussiachin0000trea">The West in Russia and China: Russia, 1472-1917</a>. Cambridge: University Press, 1973, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/westinrussiachin0000trea/page/2">2</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-09725-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-09725-3">ISBN 978-0-521-09725-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+West+in+Russia+and+China%3A+Russia%2C+1472-1917&rft.aulast=Treadgold&rft.aufirst=Donald+W.&rft.date=1973&rft.pub=University+Press&rft.place=Cambridge&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fwestinrussiachin0000trea%2Fpage%2F2+2%5D&rft.isbn=978-0-521-09725-3&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fwestinrussiachin0000trea"> </li> <li>Trigilio, John; Brighenti, Kenneth. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=R9V9GsP3FXMC">Catholicism For Dummies</a>. John Wiley & Sons, 2011. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-118-05378-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-118-05378-2">ISBN 978-1-118-05378-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Catholicism+For+Dummies&rft.aulast=Trigilio&rft.aufirst=John&rft.date=2011&rft.pub=John+Wiley+%26+Sons&rft.isbn=978-1-118-05378-2&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DR9V9GsP3FXMC"> </li> <li>Ullmann, Walter. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=UdB64ytwmaQC&pg=PA64">A Short History of the Papacy in the Middle Ages</a>. Taylor & Francis, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-203-34952-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-203-34952-6">ISBN 978-0-203-34952-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Short+History+of+the+Papacy+in+the+Middle+Ages&rft.aulast=Ullmann&rft.aufirst=Walter&rft.date=2004&rft.pub=Taylor+%26+Francis&rft.isbn=978-0-203-34952-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DUdB64ytwmaQC%26pg%3DPA64"> </li> <li>VanVoorst, Jenny Fretland. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=RyOoBQiCm88C&pg=PA14">The Byzantine Empire</a>. Capstone, 2012. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7565-4565-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7565-4565-9">ISBN 978-0-7565-4565-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Byzantine+Empire&rft.aulast=VanVoorst&rft.aufirst=Jenny+Fretland&rft.date=2012&rft.pub=Capstone&rft.isbn=978-0-7565-4565-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DRyOoBQiCm88C%26pg%3DPA14"> </li> <li>Vauchez, André; Lapidge, Michael. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=om4olQhrE84C&pg=PA1016">Encyclopedia of the Middle Ages</a>. Fitzroy Dearborn, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-57958-282-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-57958-282-1">ISBN 978-1-57958-282-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+the+Middle+Ages&rft.aulast=Vauchez&rft.aufirst=Andr%C3%A9&rft.date=2000&rft.pub=Fitzroy+Dearborn&rft.isbn=978-1-57958-282-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dom4olQhrE84C%26pg%3DPA1016"> </li> <li>Vlachos, Hierotheos. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=F27IAAAACAAJ">The Illness and Cure of the Soul in the Orthodox Tradition</a>. Birth of the Theotokos Monastery Press, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-960-7070-18-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-960-7070-18-0">ISBN 978-960-7070-18-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Illness+and+Cure+of+the+Soul+in+the+Orthodox+Tradition&rft.aulast=Vlachos&rft.aufirst=Hierotheos&rft.date=1993&rft.pub=Birth+of+the+Theotokos+Monastery+Press&rft.isbn=978-960-7070-18-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DF27IAAAACAAJ"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Hierotheos_Vlachos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hierotheos Vlachos (encara no existeix)">Vlachos, Hierotheos</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pelagia.org/htm/b02.en.orthodox_psychotherapy.03.htm#in">Orthodox Psychotherapy: (the Science of the Fathers)</a>. Birth of the Theotokos Monastery, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-960-7070-27-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-960-7070-27-2">ISBN 978-960-7070-27-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Orthodox+Psychotherapy%3A+%28the+Science+of+the+Fathers%29&rft.aulast=Vlachos&rft.aufirst=Hierotheos&rft.date=1994&rft.pub=Birth+of+the+Theotokos+Monastery&rft.isbn=978-960-7070-27-2&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.pelagia.org%2Fhtm%2Fb02.en.orthodox_psychotherapy.03.htm%23in">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090106070353/http://www.pelagia.org/htm/b02.en.orthodox_psychotherapy.03.htm#in">Arxivat</a> 6 de gener 2009 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li>Vlachos, Hierotheos. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=zyJxAAAAMAAJ">Life After Death</a>. Birth of the Theotokos Monastery, 1996. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-960-7070-34-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-960-7070-34-0">ISBN 978-960-7070-34-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Life+After+Death&rft.aulast=Vlachos&rft.aufirst=Hierotheos&rft.date=1996&rft.pub=Birth+of+the+Theotokos+Monastery&rft.isbn=978-960-7070-34-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DzyJxAAAAMAAJ"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Miroslav_Volf&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miroslav Volf (encara no existeix)">Volf, Miroslav</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=J-s7xzugXqkC&pg=PA42">After Our Likeness: The Church as the Image of the Trinity</a>. Wm. B. Eerdmans, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8028-4440-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8028-4440-8">ISBN 978-0-8028-4440-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=After+Our+Likeness%3A+The+Church+as+the+Image+of+the+Trinity&rft.aulast=Volf&rft.aufirst=Miroslav&rft.date=1998&rft.pub=Wm.+B.+Eerdmans&rft.isbn=978-0-8028-4440-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DJ-s7xzugXqkC%26pg%3DPA42"> </li> <li>Volz, Carl A. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=U_g1S4pyyOIC&pg=PT73">The Medieval Church: From the Dawn of the Middle Ages to the Eve of the Reformation</a>. Abingdon Press, 2011. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4267-2477-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4267-2477-0">ISBN 978-1-4267-2477-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Medieval+Church%3A+From+the+Dawn+of+the+Middle+Ages+to+the+Eve+of+the+Reformation&rft.aulast=Volz&rft.aufirst=Carl+A.&rft.date=2011&rft.pub=Abingdon+Press&rft.isbn=978-1-4267-2477-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DU_g1S4pyyOIC%26pg%3DPT73"> </li> <li>Walsh, Michael J. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=vWP_K-lZCB0C&pg=PA107">Pocket Dictionary of Popes</a>. A&C Black, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-86012-420-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-86012-420-7">ISBN 978-0-86012-420-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Pocket+Dictionary+of+Popes&rft.aulast=Walsh&rft.aufirst=Michael+J.&rft.date=2006&rft.pub=A%26C+Black&rft.isbn=978-0-86012-420-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DvWP_K-lZCB0C%26pg%3DPA107"> </li> <li>Ware, Timothy. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/orthodoxchurchac00ware">The Orthodox Church</a>. Penguin, 1963.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Orthodox+Church&rft.aulast=Ware&rft.aufirst=Timothy&rft.date=1963&rft.pub=Penguin&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Forthodoxchurchac00ware"> </li> <li>Ware, Timothy. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/orthodoxway0000ware">The Orthodox Way</a>. St Vladimir's Seminary Press, 1995, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/orthodoxway0000ware/page/77">77</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-913836-58-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-913836-58-3">ISBN 978-0-913836-58-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Orthodox+Way&rft.aulast=Ware&rft.aufirst=Timothy&rft.date=1995&rft.pub=St+Vladimir%27s+Seminary+Press&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Forthodoxway0000ware%2Fpage%2F77+77%5D&rft.isbn=978-0-913836-58-3&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Forthodoxway0000ware"> </li> <li>Wetterau, Bruce. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/worldhistorydict00wett">World History: A Dictionary of Important People, Places, and Events from Ancient Times to the Present</a>. H. Holt, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8050-2350-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8050-2350-3">ISBN 978-0-8050-2350-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=World+History%3A+A+Dictionary+of+Important+People%2C+Places%2C+and+Events+from+Ancient+Times+to+the+Present&rft.aulast=Wetterau&rft.aufirst=Bruce&rft.date=1994&rft.pub=H.+Holt&rft.isbn=978-0-8050-2350-3&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fworldhistorydict00wett"> </li> <li>Whitehead, K. D.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=5V1xelf69XAC&pg=PT244">One, Holy, Catholic, and Apostolic: The Early Church was the Catholic Church</a>. Ignatius Press, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-89870-802-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-89870-802-8">ISBN 978-0-89870-802-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=One%2C+Holy%2C+Catholic%2C+and+Apostolic%3A+The+Early+Church+was+the+Catholic+Church&rft.aulast=Whitehead&rft.aufirst=K.+D.&rft.date=2000&rft.pub=Ignatius+Press&rft.isbn=978-0-89870-802-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D5V1xelf69XAC%26pg%3DPT244"> </li> <li>Williams, George L. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=-mq7ctwMNdoC&pg=PA37">Papal Genealogy: The Families and Descendants of the Popes</a>. McFarland, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7864-2071-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7864-2071-1">ISBN 978-0-7864-2071-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Papal+Genealogy%3A+The+Families+and+Descendants+of+the+Popes&rft.aulast=Williams&rft.aufirst=George+L.&rft.date=2004&rft.pub=McFarland&rft.isbn=978-0-7864-2071-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D-mq7ctwMNdoC%26pg%3DPA37"> </li> <li>Wolfram, Wolfram. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=xsQxcJvaLjAC&pg=PA328">History of the Goths</a>. University of California Press, 1990. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-520-06983-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-520-06983-1">ISBN 978-0-520-06983-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+the+Goths&rft.aulast=Wolfram&rft.aufirst=Wolfram&rft.date=1990&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=978-0-520-06983-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DxsQxcJvaLjAC%26pg%3DPA328"> </li> <li>Zoghby, Elias. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=oYs2AgAACAAJ">A Voice from the Byzantine East</a>. Educational Services, Diocese of Newton, 1992. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-56125-018-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-56125-018-9">ISBN 978-1-56125-018-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Voice+from+the+Byzantine+East&rft.aulast=Zoghby&rft.aufirst=Elias&rft.date=1992&rft.pub=Educational+Services%2C+Diocese+of+Newton&rft.isbn=978-1-56125-018-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DoYs2AgAACAAJ"> </li> <li>Bremer, Thomas <a rel="nofollow" class="external text" href="http://ieg-ego.eu/en/threads/models-and-stereotypes/the-west-as-enemy/thomas-bremer-the-west-as-the-archetypal-enemy-in-the-theological-and-philosophical-discourse-of-orthodox-christianity?set_language=en&-C=">The "West" as the Archetypal Enemy in the Theological and Philosophical Discourse of Orthodox Christianity</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ieg-ego.eu/">EGO - European History Online</a>, Mainz: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ieg-mainz.de/likecms/index.php">Institute of European History</a>, 2017, retrieved: March 8, 2021 (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://d-nb.info/1149294663/34">pdf</a>).</li> <li>Henry Chadwick. East and West: The Making of a Rift in the Church: From Apostolic Times until the Council of Florence. Oxford University Press, 2003.</li> <li>Chrysostom Frank. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.unitypublishing.com/Newsletter/OrthodoxCatholic.htm">Orthodox-Catholic Relations: An Orthodox Reflection</a>. 1998</li> <li>Joseph P. Farrell. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://dialectic.wordpress.com/ghd/">God, History, & Dialectic: The Theological Foundations of the Two Europes and Their Cultural Consequences</a>. Bound edition 1997. Electronic edition 2008.</li> <li>Gilbert, Philip. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.academia.edu/21421032">THE PREROGATIVES OF THE PAPAL OFFICE AS THE PRIME PERPETUATING CAUSE OF THE EAST-WEST SCHISM IN THE MODERN DAY</a>», 2004. [Consulta: 7 novembre 2019].</li> <li>John Romanides, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://romanity.org/htm/rom.02.en.the_cure_of_the_neurobiological_sickness_of_rel.03.htm">The Cure of the Neurobiological Sickness of Religion, the Hellenic Civilization of the Roman Empire, Charlemagne's Lie of 794 and His Lie Today</a></li> <li>Eugene Webb. In Search of The Triune God: The Christian Paths of East and West. University of Missouri Press, 2014.</li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&action=edit&section=56" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <ul><li>Ware, Bp. Kallistos. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fatheralexander.org/booklets/english/history_timothy_ware_1.htm#n4">Byzantium: The Great Schism</a>. Father Alexander.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Byzantium%3A+The+Great+Schism&rft.aulast=Ware&rft.aufirst=Bp.+Kallistos&rft.pub=Father+Alexander&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.fatheralexander.org%2Fbooklets%2Fenglish%2Fhistory_timothy_ware_1.htm%23n4"> .</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/EBchecked/topic/587056/Schism-of-1054">Encyclopædia Britannica: Schism of 1054</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/radio4/history/inourtime/inourtime_20031016.shtml">BBC Radio 4 round table: In Our Time: Schism (16 October 2003)</a> (audio)</li> <li> [5 setembre 2012] <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.orthodox.org.ph/content/view/211/50/">East–West Schism</a>. Orthodox Church in the Philippines.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=East%E2%80%93West+Schism&rft.pub=Orthodox+Church+in+the+Philippines&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.orthodox.org.ph%2Fcontent%2Fview%2F211%2F50%2F"> .</li> <li> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.orthodoxinfo.com/general/greatschism.aspx">The Great Schism</a>. Orthodox SCOBA.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Great+Schism&rft.pub=Orthodox+SCOBA&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.orthodoxinfo.com%2Fgeneral%2Fgreatschism.aspx"> .</li></ul> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></div> <div class="side-box-text plainlist">A <a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:East%E2%80%93West_Schism" class="extiw" title="commons:Category:East–West Schism">Gran Cisma d'Orient</a></div></div> </div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Cristianisme" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Cristianisme" title="Plantilla:Cristianisme"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Cristianisme" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">Cristianisme</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Jes%C3%BAs_de_Natzaret" title="Jesús de Natzaret">Jesús de Natzaret</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Cristologia" title="Cristologia">Cristologia</a></li> <li><a href="/wiki/Jes%C3%BAs_al_Nou_Testament" title="Jesús al Nou Testament">Jesús al Nou Testament</a></li> <li><a href="/wiki/Jes%C3%BAs_hist%C3%B2ric" title="Jesús històric">Jesús històric</a></li> <li><a href="/wiki/Mite_de_Jes%C3%BAs" title="Mite de Jesús">mite de Jesús</a></li> <li><a href="/wiki/Denominacions_de_Jes%C3%BAs" title="Denominacions de Jesús">denominacions de Jesús</a></li></ul> </div></td><td class="navbox-image" rowspan="7" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><a href="/wiki/Fitxer:Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg/115px-Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg.png" decoding="async" width="115" height="98" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg/173px-Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg/230px-Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg.png 2x" data-file-width="612" data-file-height="519" /></a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_cristianisme" title="Història del cristianisme">Història</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">Apòstols</a></li> <li><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_primitiva" title="Església primitiva">Església primitiva</a></li> <li><a href="/wiki/Patr%C3%ADstica" title="Patrística">Pares de l'Església</a></li> <li><a href="/wiki/Concili_ecum%C3%A8nic" title="Concili ecumènic">concilis ecumènics</a></li> <li><a href="/wiki/Heretgia" title="Heretgia">heretgies</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Gran Cisma d'Orient</a></li> <li><a href="/wiki/Missi%C3%B3_religiosa" title="Missió religiosa">missions</a></li> <li><a href="/wiki/Croades" title="Croades">croades</a></li> <li><a href="/wiki/Inquisici%C3%B3" title="Inquisició">inquisició</a></li> <li><a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma Protestant</a></li> <li><a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a></li> <li><a href="/wiki/Concili_del_Vatic%C3%A0_II" class="mw-redirect" title="Concili del Vaticà II">Concili del Vaticà II</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Teologia_cristiana" title="Teologia cristiana">Teologia cristiana</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Sant%C3%ADssima_Trinitat" title="Santíssima Trinitat">Trinitat</a></li> <li><a href="/wiki/Deu_manaments" title="Deu manaments">Decàleg</a></li> <li><a href="/wiki/Benaurances" title="Benaurances">benaurances</a></li> <li><a href="/wiki/Sagrament" title="Sagrament">sagrament</a></li> <li><a href="/wiki/Pecat" title="Pecat">pecat</a></li> <li><a href="/wiki/Salvaci%C3%B3_en_el_cristianisme" title="Salvació en el cristianisme">salvació</a></li> <li><a href="/wiki/Sant" title="Sant">Sants</a></li> <li><a href="/wiki/M%C3%A0rtir_cristi%C3%A0" title="Màrtir cristià">màrtirs</a></li> <li><a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u" title="Mare de Déu">Mare de Déu</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Texts_cristians&action=edit&redlink=1" class="new" title="Texts cristians (encara no existeix)">Escriptures</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Manuscrits_de_la_mar_Morta" title="Manuscrits de la mar Morta">Rotlles de Qumran</a></li> <li><a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">La Bíblia</a> (<a href="/wiki/C%C3%A0non_(B%C3%ADblia)" title="Cànon (Bíblia)">cànon</a>)</li> <li><a href="/wiki/Antic_Testament" title="Antic Testament">Antic Testament</a></li> <li><a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Nou Testament</a> (<a href="/wiki/Evangeli" title="Evangeli">Evangelis</a>, <a href="/wiki/Fets_dels_Ap%C3%B2stols" title="Fets dels Apòstols">fets dels Apòstols</a>, <a href="/wiki/Ep%C3%ADstola" title="Epístola">epístoles</a>, <a href="/wiki/Apocalipsi" title="Apocalipsi">Apocalipsi</a>)</li> <li><a href="/wiki/Llibres_ap%C3%B2crifs" title="Llibres apòcrifs">Llibres apòcrifs</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Divisi%C3%B3_del_cristianisme" title="Divisió del cristianisme">Divisions</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ass%C3%ADria_Oriental" title="Església Assíria Oriental">Església Assíria Oriental</a> <ul><li><a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catolicisme</a> (<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">romà</a>, <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_Cat%C3%B2liques_Orientals" title="Esglésies Catòliques Orientals">oriental</a>)</li> <li><a href="/wiki/Cristianisme_ortodox" title="Cristianisme ortodox">cristianisme ortodox</a> (<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_ortodoxes_orientals" title="Esglésies ortodoxes orientals">oriental</a>, <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">grec</a>)</li> <li><a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">protestantisme</a> (<a href="/wiki/Anabaptisme" title="Anabaptisme">anabaptisme</a>, <a href="/wiki/Anglicanisme" title="Anglicanisme">anglicanisme</a>, <a href="/wiki/Luteranisme" title="Luteranisme">luteranisme</a>)</li> <li><a href="/wiki/Restauracionisme" title="Restauracionisme">restauracionisme</a></li></ul></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Ritus_cristians&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ritus cristians (encara no existeix)">Ritus</a> i costums</th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <li><a href="/wiki/Parenostre" title="Parenostre">Parenostre</a></li> <li><a href="/wiki/Baptisme" title="Baptisme">baptisme</a></li> <li><a href="/wiki/Eucaristia" title="Eucaristia">eucaristia</a></li> <li><a href="/wiki/Serm%C3%B3" title="Sermó">homilia</a></li> <li><a href="/wiki/Devocions_cristianes" title="Devocions cristianes">devocions cristianes</a> <a href="/wiki/Advent" title="Advent">Advent</a></li> <li><a href="/wiki/Nadal" title="Nadal">Nadal</a></li> <li><a href="/wiki/Quaresma" title="Quaresma">Quaresma</a></li> <li><a href="/wiki/Setmana_Santa" title="Setmana Santa">Setmana Santa</a></li> <li><a href="/wiki/Pasqua_de_Resurrecci%C3%B3" title="Pasqua de Resurrecció">Pasqua</a></li> <li><a href="/wiki/Ascensi%C3%B3" title="Ascensió">Ascensió</a></li> <li><a href="/wiki/Pentecosta" title="Pentecosta">Pentecosta</a></li> <li><a href="/wiki/Corpus_Christi" title="Corpus Christi">Corpus</a></li> <li><a href="/wiki/Assumpci%C3%B3_de_Maria" title="Assumpció de Maria">Assumpció</a></li> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Cultura i societat</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;text-align:left"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Art_cristi%C3%A0" title="Art cristià">Art</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Art_paleocristi%C3%A0" title="Art paleocristià">paleocristià</a>, <a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">romà d'Orient</a>, <a href="/wiki/Art_rom%C3%A0nic" title="Art romànic">romànic</a>, <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">gòtic</a></li> <li><a href="/wiki/M%C3%BAsica_cristiana" title="Música cristiana">música</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_cristiana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura cristiana (encara no existeix)">arquitectura</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;text-align:left"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres nocions</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(instituci%C3%B3)" title="Església (institució)">Església</a></li> <li><a href="/wiki/S%C3%ADmbols_del_cristianisme" title="Símbols del cristianisme">símbols del cristianisme</a></li> <li><a href="/wiki/Any_lit%C3%BArgic" title="Any litúrgic">any litúrgic</a></li> <li><a href="/wiki/Ecumenisme" title="Ecumenisme">ecumenisme</a></li> <li><a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a></li> <li><a href="/wiki/Orde_(religi%C3%B3)" title="Orde (religió)">ordes religiosos</a></li> <li><a href="/wiki/Filosofia_cristiana" title="Filosofia cristiana">filosofia cristiana</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb119787783">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4130393-3">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85118130">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph264905&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/cisma-dorient">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&oldid=34253242">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&oldid=34253242</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_del_cristianisme" title="Categoria:Història del cristianisme">Història del cristianisme</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Filioque" title="Categoria:Filioque">Filioque</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_avisos_de_la_plantilla_Webarchive" title="Categoria:Articles amb avisos de la plantilla Webarchive">Articles amb avisos de la plantilla Webarchive</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_d%27esdeveniments_que_necessiten_una_imatge" title="Categoria:Articles d'esdeveniments que necessiten una imatge">Articles d'esdeveniments que necessiten una imatge</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 nov 2024 a les 00:32.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Gran_Cisma_d%27Orient&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-57488d5c7d-qgqr9","wgBackendResponseTime":180,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"2.262","walltime":"2.876","ppvisitednodes":{"value":77274,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":457777,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":164038,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":36,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":23,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":207267,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":24,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 2542.570 1 -total"," 40.76% 1036.312 1 Plantilla:Infotaula_esdeveniment"," 40.56% 1031.198 1 Plantilla:Infobox_event"," 37.90% 963.627 1 Plantilla:Infobox_event/formatglobal"," 36.28% 922.354 1 Plantilla:InfoboxFrame"," 22.42% 570.157 29 Plantilla:If_empty"," 19.52% 496.313 136 Plantilla:Ref-llibre"," 14.33% 364.241 2 Plantilla:Referències"," 12.35% 314.059 1 Plantilla:InParent"," 11.88% 302.035 275 Plantilla:Sfn"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.887","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4342028,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-67876799fc-7zvlk","timestamp":"20241127154759","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Gran Cisma d'Orient","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gran_Cisma_d%27Orient","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q51648","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q51648","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-03-12T13:44:32Z","dateModified":"2024-11-17T23:32:16Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/8\/81\/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg","headline":"trencament de la comuni\u00f3 que es va produir al segle XI entre l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica i l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa"}</script> </body> </html>