CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Pa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"d28a5d91-e492-4099-86e6-dfad7a784f49","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Pa","wgTitle":"Pa","wgCurRevisionId":34233672,"wgRevisionId":34233672,"wgArticleId":2343,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Control d'autoritats","Traduccions que són articles de qualitat","Articles de qualitat de gastronomia","Articles de qualitat dels 1000","Pa"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Pa","wgRelevantArticleId": 2343,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q7802","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true, "wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari", "ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7b/Assorted_bread.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1295"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7b/Assorted_bread.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="863"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Assorted_bread.jpg/640px-Assorted_bread.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="691"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Pa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Pa"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Pa&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pa"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Pa rootpage-Pa skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Pa" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Pa" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Pa" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Pa" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> 1 Història </div> </a> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ingredients" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Ingredients"> <div class="vector-toc-text"> 2 Ingredients </div> </a> <button aria-controls="toc-Ingredients-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Ingredients </button> <ul id="toc-Ingredients-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Farina" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Farina"> <div class="vector-toc-text"> 2.1 Farina </div> </a> <ul id="toc-Farina-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Aigua" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Aigua"> <div class="vector-toc-text"> 2.2 Aigua </div> </a> <ul id="toc-Aigua-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sal"> <div class="vector-toc-text"> 2.3 Sal </div> </a> <ul id="toc-Sal-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llevat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Llevat"> <div class="vector-toc-text"> 2.4 Llevat </div> </a> <ul id="toc-Llevat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_ingredients" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_ingredients"> <div class="vector-toc-text"> 2.5 Altres ingredients </div> </a> <ul id="toc-Altres_ingredients-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Elaboració" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Elaboració"> <div class="vector-toc-text"> 3 Elaboració </div> </a> <button aria-controls="toc-Elaboració-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Elaboració </button> <ul id="toc-Elaboració-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Formació_de_la_massa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Formació_de_la_massa"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 Formació de la massa </div> </a> <ul id="toc-Formació_de_la_massa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fermentació_i_repòs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fermentació_i_repòs"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 Fermentació i repòs </div> </a> <ul id="toc-Fermentació_i_repòs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enfornament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Enfornament"> <div class="vector-toc-text"> 3.3 Enfornament </div> </a> <ul id="toc-Enfornament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Refredament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Refredament"> <div class="vector-toc-text"> 3.4 Refredament </div> </a> <ul id="toc-Refredament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Emmagatzematge" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Emmagatzematge"> <div class="vector-toc-text"> 4 Emmagatzematge </div> </a> <ul id="toc-Emmagatzematge-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Usos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Usos"> <div class="vector-toc-text"> 5 Usos </div> </a> <ul id="toc-Usos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Gust" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Gust"> <div class="vector-toc-text"> 6 Gust </div> </a> <ul id="toc-Gust-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tipus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Tipus"> <div class="vector-toc-text"> 7 Tipus </div> </a> <button aria-controls="toc-Tipus-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Tipus </button> <ul id="toc-Tipus-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Pans_sense_llevat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pans_sense_llevat"> <div class="vector-toc-text"> 7.1 Pans sense llevat </div> </a> <ul id="toc-Pans_sense_llevat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pans_de_massa_àcida" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pans_de_massa_àcida"> <div class="vector-toc-text"> 7.2 Pans de massa àcida </div> </a> <ul id="toc-Pans_de_massa_àcida-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pans_amb_llevats_o_bacteris" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pans_amb_llevats_o_bacteris"> <div class="vector-toc-text"> 7.3 Pans amb llevats o bacteris </div> </a> <ul id="toc-Pans_amb_llevats_o_bacteris-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pans_plans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pans_plans"> <div class="vector-toc-text"> 7.4 Pans plans </div> </a> <ul id="toc-Pans_plans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pans_sense_gluten" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pans_sense_gluten"> <div class="vector-toc-text"> 7.5 Pans sense gluten </div> </a> <ul id="toc-Pans_sense_gluten-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pans_al_vapor_i_fregits" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pans_al_vapor_i_fregits"> <div class="vector-toc-text"> 7.6 Pans al vapor i fregits </div> </a> <ul id="toc-Pans_al_vapor_i_fregits-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Pa_i_salut" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Pa_i_salut"> <div class="vector-toc-text"> 8 Pa i salut </div> </a> <button aria-controls="toc-Pa_i_salut-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Pa i salut </button> <ul id="toc-Pa_i_salut-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Malalties_associades_al_consum_de_pa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Malalties_associades_al_consum_de_pa"> <div class="vector-toc-text"> 8.1 Malalties associades al consum de pa </div> </a> <ul id="toc-Malalties_associades_al_consum_de_pa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nutrició" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nutrició"> <div class="vector-toc-text"> 8.2 Nutrició </div> </a> <ul id="toc-Nutrició-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Tendències_modernes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Tendències_modernes"> <div class="vector-toc-text"> 9 Tendències modernes </div> </a> <ul id="toc-Tendències_modernes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Consum" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Consum"> <div class="vector-toc-text"> 10 Consum </div> </a> <button aria-controls="toc-Consum-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Consum </button> <ul id="toc-Consum-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Consum_a_Europa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Consum_a_Europa"> <div class="vector-toc-text"> 10.1 Consum a Europa </div> </a> <ul id="toc-Consum_a_Europa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Consum_a_Amèrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Consum_a_Amèrica"> <div class="vector-toc-text"> 10.2 Consum a Amèrica </div> </a> <ul id="toc-Consum_a_Amèrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Consum_a_l'Àsia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Consum_a_l'Àsia"> <div class="vector-toc-text"> 10.3 Consum a l'Àsia </div> </a> <ul id="toc-Consum_a_l'Àsia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Consum_a_l'Àfrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Consum_a_l'Àfrica"> <div class="vector-toc-text"> 10.4 Consum a l'Àfrica </div> </a> <ul id="toc-Consum_a_l'Àfrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Cultura_popular" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Cultura_popular"> <div class="vector-toc-text"> 11 Cultura popular </div> </a> <button aria-controls="toc-Cultura_popular-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Cultura popular </button> <ul id="toc-Cultura_popular-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Pa_i_religió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pa_i_religió"> <div class="vector-toc-text"> 11.1 Pa i religió </div> </a> <ul id="toc-Pa_i_religió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 12 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 13 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 14 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 15 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Pa</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 204 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-204" aria-hidden="true" > 204 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Brood" title="Brood - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Brood" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Brot" title="Brot - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Brot" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8B%B3%E1%89%A6" title="ዳቦ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ዳቦ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Pan" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/Hl%C4%81f" title="Hlāf - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Hlāf" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target">Ænglisc</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%9F%E0%A5%80" title="रोटी - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="रोटी" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target">अंगिका</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D8%A8%D8%B2" title="خبز - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="خبز" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B9%D9%8A%D8%B4" title="عيش - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="عيش" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A6%BE%E0%A6%89%E0%A7%B0%E0%A7%81%E0%A6%9F%E0%A7%80" title="পাউৰুটী - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="পাউৰুটী" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target">অসমীয়া</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Pan" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-atj mw-list-item"><a href="https://atj.wikipedia.org/wiki/Tcipa" title="Tcipa - atacama" lang="atj" hreflang="atj" data-title="Tcipa" data-language-autonym="Atikamekw" data-language-local-name="atacama" class="interlanguage-link-target">Atikamekw</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-awa mw-list-item"><a href="https://awa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A1%E0%A4%AC%E0%A4%B2%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%9F%E0%A5%80" title="डबलरोटी - awadhi" lang="awa" hreflang="awa" data-title="डबलरोटी" data-language-autonym="अवधी" data-language-local-name="awadhi" class="interlanguage-link-target">अवधी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/T%27ant%27a" title="T'ant'a - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="T'ant'a" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target">Aymar aru</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/%C3%87%C3%B6r%C9%99k" title="Çörək - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Çörək" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%DA%86%D8%A4%D8%B1%DA%A9" title="چؤرک - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="چؤرک" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D0%BA%D0%BC%D3%99%D0%BA" title="Икмәк - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Икмәк" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Brod" title="Brod - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Brod" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target">Boarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Douna" title="Douna - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Douna" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Tinapay" title="Tinapay - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Tinapay" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target">Bikol Central</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%BB%D0%B5%D0%B1" title="Хлеб - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Хлеб" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%BB%D0%B5%D0%B1" title="Хлеб - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Хлеб" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bew mw-list-item"><a href="https://bew.wikipedia.org/wiki/Roti" title="Roti - Betawi" lang="bew" hreflang="bew" data-title="Roti" data-language-autonym="Betawi" data-language-local-name="Betawi" class="interlanguage-link-target">Betawi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%BB%D1%8F%D0%B1" title="Хляб - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Хляб" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bjn mw-list-item"><a href="https://bjn.wikipedia.org/wiki/Ruti" title="Ruti - Banjar" lang="bjn" hreflang="bjn" data-title="Ruti" data-language-autonym="Banjar" data-language-local-name="Banjar" class="interlanguage-link-target">Banjar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bm mw-list-item"><a href="https://bm.wikipedia.org/wiki/Buuru" title="Buuru - bambara" lang="bm" hreflang="bm" data-title="Buuru" data-language-autonym="Bamanankan" data-language-local-name="bambara" class="interlanguage-link-target">Bamanankan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B0%E0%A7%81%E0%A6%9F%E0%A6%BF" title="রুটি - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="রুটি" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Bara" title="Bara - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Bara" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Hljeb" title="Hljeb - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Hljeb" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D0%B0%D0%BB%D1%85%D0%B0%D0%BD" title="Талхан - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Талхан" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target">Буряад</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/Mi%C3%AAng-b%C4%83u" title="Miêng-bău - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Miêng-bău" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target">閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B5%D0%BF%D0%B8%D0%B3" title="Бепиг - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Бепиг" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target">Нохчийн</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chr mw-list-item"><a href="https://chr.wikipedia.org/wiki/%E1%8E%A6%E1%8F%9A" title="ᎦᏚ - cherokee" lang="chr" hreflang="chr" data-title="ᎦᏚ" data-language-autonym="ᏣᎳᎩ" data-language-local-name="cherokee" class="interlanguage-link-target">ᏣᎳᎩ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chy mw-list-item"><a href="https://chy.wikipedia.org/wiki/K%C3%B3hkon%C3%AAh%C3%AB%C3%B6%27o" title="Kóhkonêhëö'o - xeiene" lang="chy" hreflang="chy" data-title="Kóhkonêhëö'o" data-language-autonym="Tsetsêhestâhese" data-language-local-name="xeiene" class="interlanguage-link-target">Tsetsêhestâhese</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D8%A7%D9%86" title="نان - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="نان" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-crh mw-list-item"><a href="https://crh.wikipedia.org/wiki/%C3%96tmek" title="Ötmek - tàtar de Crimea" lang="crh" hreflang="crh" data-title="Ötmek" data-language-autonym="Qırımtatarca" data-language-local-name="tàtar de Crimea" class="interlanguage-link-target">Qırımtatarca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Chl%C3%A9b" title="Chléb - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Chléb" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-csb mw-list-item"><a href="https://csb.wikipedia.org/wiki/Chl%C3%A9b" title="Chléb - caixubi" lang="csb" hreflang="csb" data-title="Chléb" data-language-autonym="Kaszëbsczi" data-language-local-name="caixubi" class="interlanguage-link-target">Kaszëbsczi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%C3%87%C4%83%D0%BA%C4%83%D1%80" title="Çăкăр - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Çăкăр" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Bara" title="Bara - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Bara" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Br%C3%B8d" title="Brød - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Brød" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dag mw-list-item"><a href="https://dag.wikipedia.org/wiki/Boroboro" title="Boroboro - Dagbani" lang="dag" hreflang="dag" data-title="Boroboro" data-language-autonym="Dagbanli" data-language-local-name="Dagbani" class="interlanguage-link-target">Dagbanli</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Brot" title="Brot - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Brot" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Nan" title="Nan - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Nan" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target">Zazaki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dsb mw-list-item"><a href="https://dsb.wikipedia.org/wiki/Kl%C4%9Bb" title="Klěb - baix sòrab" lang="dsb" hreflang="dsb" data-title="Klěb" data-language-autonym="Dolnoserbski" data-language-local-name="baix sòrab" class="interlanguage-link-target">Dolnoserbski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A8%CF%89%CE%BC%CE%AF" title="Ψωμί - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ψωμί" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Pan" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target">Emiliàn e rumagnòl</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Bread" title="Bread - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Bread" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Pano" title="Pano - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Pano" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Pan" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Leib" title="Leib - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Leib" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Ogi" title="Ogi - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Ogi" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Pan" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target">Estremeñu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D8%A7%D9%86" title="نان - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="نان" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Leip%C3%A4" title="Leipä - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Leipä" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Leib" title="Leib - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Leib" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target">Võro</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fj mw-list-item"><a href="https://fj.wikipedia.org/wiki/Madrai" title="Madrai - fijià" lang="fj" hreflang="fj" data-title="Madrai" data-language-autonym="Na Vosa Vakaviti" data-language-local-name="fijià" class="interlanguage-link-target">Na Vosa Vakaviti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Brey%C3%B0" title="Breyð - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Breyð" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target">Føroyskt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Pain" title="Pain - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Pain" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Bruad" title="Bruad - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Bruad" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Pan" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target">Furlan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/B%C3%B4le" title="Bôle - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Bôle" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Ar%C3%A1n" title="Arán - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Arán" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E9%BA%B5%E5%8C%85" title="麵包 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="麵包" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target">贛語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Dipen" title="Dipen - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Dipen" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target">Kriyòl gwiyannen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Aran" title="Aran - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Aran" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target">Gàidhlig</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Pan" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Mbujape" title="Mbujape - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Mbujape" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target">Avañe'ẽ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-got mw-list-item"><a href="https://got.wikipedia.org/wiki/%F0%90%8C%B7%F0%90%8C%BB%F0%90%8C%B0%F0%90%8C%B9%F0%90%8D%86%F0%90%8D%83" title="𐌷𐌻𐌰𐌹𐍆𐍃 - gòtic" lang="got" hreflang="got" data-title="𐌷𐌻𐌰𐌹𐍆𐍃" data-language-autonym="𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺" data-language-local-name="gòtic" class="interlanguage-link-target">𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-guc mw-list-item"><a href="https://guc.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - wayú" lang="guc" hreflang="guc" data-title="Pan" data-language-autonym="Wayuunaiki" data-language-local-name="wayú" class="interlanguage-link-target">Wayuunaiki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Arran" title="Arran - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Arran" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target">Gaelg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Gurasa" title="Gurasa - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Gurasa" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target">Hausa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Mien-p%C3%A2u" title="Mien-pâu - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Mien-pâu" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target">客家語 / Hak-kâ-ngî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9C%D7%97%D7%9D" title="לחם - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="לחם" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A1%E0%A4%AC%E0%A4%B2%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%9F%E0%A5%80" title="डबलरोटी - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="डबलरोटी" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Bared" title="Bared - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Bared" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Kruh" title="Kruh - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Kruh" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Pen" title="Pen - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Pen" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Keny%C3%A9r" title="Kenyér - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Kenyér" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%A1%D6%81" title="Հաց - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Հաց" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%A1%D6%81" title="Հաց - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Հաց" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target">Արեւմտահայերէն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Pan" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Roti" title="Roti - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Roti" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ig mw-list-item"><a href="https://ig.wikipedia.org/wiki/Achicha" title="Achicha - igbo" lang="ig" hreflang="ig" data-title="Achicha" data-language-autonym="Igbo" data-language-local-name="igbo" class="interlanguage-link-target">Igbo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ik mw-list-item"><a href="https://ik.wikipedia.org/wiki/Punniq" title="Punniq - inupiak" lang="ik" hreflang="ik" data-title="Punniq" data-language-autonym="Iñupiatun" data-language-local-name="inupiak" class="interlanguage-link-target">Iñupiatun</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Tinapay" title="Tinapay - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Tinapay" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target">Ilokano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D1%8C%D0%BA%D1%85" title="Маькх - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Маькх" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target">ГӀалгӀай</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Pano" title="Pano - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Pano" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Brau%C3%B0" title="Brauð - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Brauð" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Pane" title="Pane - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Pane" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-iu mw-list-item"><a href="https://iu.wikipedia.org/wiki/%E1%95%BF%E1%96%82%E1%94%AD%E1%96%85" title="ᕿᖂᔭᖅ - inuktitut" lang="iu" hreflang="iu" data-title="ᕿᖂᔭᖅ" data-language-autonym="ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ / inuktitut" data-language-local-name="inuktitut" class="interlanguage-link-target">ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ / inuktitut</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%91%E3%83%B3" title="パン - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="パン" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Bred" title="Bred - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Bred" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target">Patois</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/nanba" title="nanba - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="nanba" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target">La .lojban.</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Roti" title="Roti - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Roti" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9E%E1%83%A3%E1%83%A0%E1%83%98" title="პური - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="პური" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Nan" title="Nan - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Nan" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target">Qaraqalpaqsha</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/A%C9%A3%E1%B9%9Bum" title="Aɣṛum - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Aɣṛum" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target">Taqbaylit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Kp%C9%94n%C9%94" title="Kpɔnɔ - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Kpɔnɔ" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target">Kabɩyɛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kge mw-list-item"><a href="https://kge.wikipedia.org/wiki/Roti" title="Roti - Komering" lang="kge" hreflang="kge" data-title="Roti" data-language-autonym="Kumoring" data-language-local-name="Komering" class="interlanguage-link-target">Kumoring</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D0%BD" title="Нан - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Нан" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AC%E0%B3%8D%E0%B2%B0%E0%B3%86%E0%B2%A1%E0%B3%8D" title="ಬ್ರೆಡ್ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಬ್ರೆಡ್" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%B9%B5" title="빵 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="빵" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-krc mw-list-item"><a href="https://krc.wikipedia.org/wiki/%D0%81%D1%82%D0%BC%D0%B5%D0%BA" title="Ётмек - karatxai-balkar" lang="krc" hreflang="krc" data-title="Ётмек" data-language-autonym="Къарачай-малкъар" data-language-local-name="karatxai-balkar" class="interlanguage-link-target">Къарачай-малкъар</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ksh mw-list-item"><a href="https://ksh.wikipedia.org/wiki/Brut" title="Brut - kölsch" lang="ksh" hreflang="ksh" data-title="Brut" data-language-autonym="Ripoarisch" data-language-local-name="kölsch" class="interlanguage-link-target">Ripoarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Nan" title="Nan - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Nan" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Bara" title="Bara - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Bara" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target">Kernowek</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D0%BD" title="Нан - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Нан" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Panis" title="Panis - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Panis" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lad mw-list-item"><a href="https://lad.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - judeocastellà" lang="lad" hreflang="lad" data-title="Pan" data-language-autonym="Ladino" data-language-local-name="judeocastellà" class="interlanguage-link-target">Ladino</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Brout" title="Brout - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Brout" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D1%83" title="Фу - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Фу" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target">Лезги</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Pan" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Broed" title="Broed - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Broed" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Pan" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADmpa" title="Límpa - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Límpa" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target">Lingála</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BB%80%E0%BA%82%E0%BA%BB%E0%BB%89%E0%BA%B2%E0%BA%88%E0%BA%B5%E0%BB%88" title="ເຂົ້າຈີ່ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ເຂົ້າຈີ່" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target">ລາວ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Duona" title="Duona - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Duona" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Maize" title="Maize - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Maize" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-map-bms mw-list-item"><a href="https://map-bms.wikipedia.org/wiki/Roti" title="Roti - Banyumasan" lang="jv-x-bms" hreflang="jv-x-bms" data-title="Roti" data-language-autonym="Basa Banyumasan" data-language-local-name="Banyumasan" class="interlanguage-link-target">Basa Banyumasan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mdf mw-list-item"><a href="https://mdf.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%88%D0%B8" title="Кши - mordovià moksa" lang="mdf" hreflang="mdf" data-title="Кши" data-language-autonym="Мокшень" data-language-local-name="mordovià moksa" class="interlanguage-link-target">Мокшень</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mi mw-list-item"><a href="https://mi.wikipedia.org/wiki/Par%C4%81oa_(kai)" title="Parāoa (kai) - maori" lang="mi" hreflang="mi" data-title="Parāoa (kai)" data-language-autonym="Māori" data-language-local-name="maori" class="interlanguage-link-target">Māori</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Roti" title="Roti - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Roti" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target">Minangkabau</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D0%B5%D0%B1" title="Леб - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Леб" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B1%E0%B5%8A%E0%B4%9F%E0%B5%8D%E0%B4%9F%E0%B4%BF" title="റൊട്ടി - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="റൊട്ടി" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D0%B0%D0%BB%D1%85" title="Талх - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Талх" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mni mw-list-item"><a href="https://mni.wikipedia.org/wiki/%EA%AF%87%EA%AF%9C" title="ꯇꯜ - manipurí" lang="mni" hreflang="mni" data-title="ꯇꯜ" data-language-autonym="ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ" data-language-local-name="manipurí" class="interlanguage-link-target">ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mos mw-list-item"><a href="https://mos.wikipedia.org/wiki/Buri" title="Buri - moore" lang="mos" hreflang="mos" data-title="Buri" data-language-autonym="Moore" data-language-local-name="moore" class="interlanguage-link-target">Moore</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%BE%E0%A4%B5_(%E0%A4%96%E0%A4%BE%E0%A4%A6%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%AA%E0%A4%A6%E0%A4%BE%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A5)" title="पाव (खाद्यपदार्थ) - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="पाव (खाद्यपदार्थ)" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mrj mw-list-item"><a href="https://mrj.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B8%D0%BD%D0%B4%D3%B9" title="Киндӹ - mari occidental" lang="mrj" hreflang="mrj" data-title="Киндӹ" data-language-autonym="Кырык мары" data-language-local-name="mari occidental" class="interlanguage-link-target">Кырык мары</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Roti" title="Roti - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Roti" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Pan" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target">Mirandés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%95%E1%80%B1%E1%80%AB%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%99%E1%80%AF%E1%80%94%E1%80%B7%E1%80%BA" title="ပေါင်မုန့် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ပေါင်မုန့်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%88%D0%B8" title="Кши - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Кши" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target">Эрзянь</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nap mw-list-item"><a href="https://nap.wikipedia.org/wiki/Pane" title="Pane - napolità" lang="nap" hreflang="nap" data-title="Pane" data-language-autonym="Napulitano" data-language-local-name="napolità" class="interlanguage-link-target">Napulitano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Broot" title="Broot - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Broot" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Stoete" title="Stoete - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Stoete" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target">Nedersaksies</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%BE%E0%A4%89%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%9F%E0%A5%80" title="पाउरोटी - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="पाउरोटी" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Brood" title="Brood - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Brood" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Br%C3%B8d" title="Brød - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Brød" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Br%C3%B8d" title="Brød - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Brød" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nv mw-list-item"><a href="https://nv.wikipedia.org/wiki/B%C3%A1%C3%A1h" title="Bááh - navaho" lang="nv" hreflang="nv" data-title="Bááh" data-language-autonym="Diné bizaad" data-language-local-name="navaho" class="interlanguage-link-target">Diné bizaad</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Pan" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-olo mw-list-item"><a href="https://olo.wikipedia.org/wiki/Leiby" title="Leiby - Livvi-Karelian" lang="olo" hreflang="olo" data-title="Leiby" data-language-autonym="Livvinkarjala" data-language-local-name="Livvi-Karelian" class="interlanguage-link-target">Livvinkarjala</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%A1%E0%A8%AC%E0%A8%B2%E0%A8%B0%E0%A9%8B%E0%A8%9F%E0%A9%80" title="ਡਬਲਰੋਟੀ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਡਬਲਰੋਟੀ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Pain" title="Pain - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Pain" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target">Picard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pdc mw-list-item"><a href="https://pdc.wikipedia.org/wiki/Brot" title="Brot - alemany pennsilvanià" lang="pdc" hreflang="pdc" data-title="Brot" data-language-autonym="Deitsch" data-language-local-name="alemany pennsilvanià" class="interlanguage-link-target">Deitsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Chleb" title="Chleb - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Chleb" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%DA%88%D8%A8%D9%84_%D8%B1%D9%88%D9%B9%DB%8C" title="ڈبل روٹی - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="ڈبل روٹی" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%DA%89%D9%88%DA%89%DB%8D" title="ډوډۍ - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="ډوډۍ" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/P%C3%A3o" title="Pão - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Pão" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/T%27anta" title="T'anta - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="T'anta" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rmy mw-list-item"><a href="https://rmy.wikipedia.org/wiki/Manrho" title="Manrho - Vlax Romani" lang="rmy" hreflang="rmy" data-title="Manrho" data-language-autonym="Romani čhib" data-language-local-name="Vlax Romani" class="interlanguage-link-target">Romani čhib</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/P%C3%A2ine" title="Pâine - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Pâine" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/P%C3%A2ni" title="Pâni - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Pâni" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target">Armãneashti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%BB%D0%B5%D0%B1" title="Хлеб - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Хлеб" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%BB%D1%97%D0%B1" title="Хлїб - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Хлїб" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target">Русиньскый</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rw mw-list-item"><a href="https://rw.wikipedia.org/wiki/Umugati" title="Umugati - ruandès" lang="rw" hreflang="rw" data-title="Umugati" data-language-autonym="Ikinyarwanda" data-language-local-name="ruandès" class="interlanguage-link-target">Ikinyarwanda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sa mw-list-item"><a href="https://sa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%9F%E0%A5%80" title="रोटी - sànscrit" lang="sa" hreflang="sa" data-title="रोटी" data-language-autonym="संस्कृतम्" data-language-local-name="sànscrit" class="interlanguage-link-target">संस्कृतम्</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D1%8D%D0%BF" title="Килиэп - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Килиэп" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Pani" title="Pani - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Pani" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Breid" title="Breid - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Breid" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%DA%8A%D8%A8%D9%84_%D8%B1%D9%88%D9%BD%D9%8A" title="ڊبل روٽي - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="ڊبل روٽي" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target">سنڌي</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/L%C3%A1ibi" title="Láibi - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Láibi" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target">Davvisámegiella</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Hljeb" title="Hljeb - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Hljeb" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/A%C9%A3rum" title="Aɣrum - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Aɣrum" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target">Taclḥit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Bread" title="Bread - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Bread" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Chlieb" title="Chlieb - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Chlieb" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Kruh" title="Kruh - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Kruh" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Chingwa" title="Chingwa - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Chingwa" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target">ChiShona</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Rooti" title="Rooti - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Rooti" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target">Soomaaliga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Buka" title="Buka - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Buka" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%BB%D0%B5%D0%B1" title="Хлеб - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Хлеб" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Roti" title="Roti - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Roti" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target">Sunda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Br%C3%B6d" title="Bröd - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Bröd" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Mkate" title="Mkate - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Mkate" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Chlyb" title="Chlyb - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Chlyb" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target">Ślůnski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%B5%E0%AF%86%E0%AE%A4%E0%AF%81%E0%AE%AA%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AE%BF" title="வெதுப்பி - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="வெதுப்பி" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B0%E0%B1%8A%E0%B0%9F%E0%B1%8D%E0%B0%9F%E0%B1%86" title="రొట్టె - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="రొట్టె" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%82%E0%B8%99%E0%B8%A1%E0%B8%9B%E0%B8%B1%E0%B8%87" title="ขนมปัง - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ขนมปัง" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Tinapay" title="Tinapay - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Tinapay" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Ekmek" title="Ekmek - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Ekmek" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D0%BF%D0%B8" title="Ипи - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Ипи" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tum mw-list-item"><a href="https://tum.wikipedia.org/wiki/Chingwa" title="Chingwa - tumbuka" lang="tum" hreflang="tum" data-title="Chingwa" data-language-autonym="ChiTumbuka" data-language-local-name="tumbuka" class="interlanguage-link-target">ChiTumbuka</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ty mw-list-item"><a href="https://ty.wikipedia.org/wiki/Faraoa" title="Faraoa - tahitià" lang="ty" hreflang="ty" data-title="Faraoa" data-language-autonym="Reo tahiti" data-language-local-name="tahitià" class="interlanguage-link-target">Reo tahiti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%BB%D1%96%D0%B1" title="Хліб - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Хліб" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%DA%88%D8%A8%D9%84_%D8%B1%D9%88%D9%B9%DB%8C" title="ڈبل روٹی - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="ڈبل روٹی" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Non" title="Non - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Non" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Pan" title="Pan - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Pan" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target">Vèneto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Leib" title="Leib - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Leib" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target">Vepsän kel’</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/B%C3%A1nh_m%C3%AC" title="Bánh mì - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Bánh mì" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Brood" title="Brood - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Brood" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target">West-Vlams</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Pwin" title="Pwin - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Pwin" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target">Walon</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Tinapay" title="Tinapay - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Tinapay" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wo mw-list-item"><a href="https://wo.wikipedia.org/wiki/Mburu" title="Mburu - wòlof" lang="wo" hreflang="wo" data-title="Mburu" data-language-autonym="Wolof" data-language-local-name="wòlof" class="interlanguage-link-target">Wolof</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E9%9D%A2%E5%8C%85" title="面包 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="面包" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xal mw-list-item"><a href="https://xal.wikipedia.org/wiki/%D3%A8%D0%B4%D0%BC%D0%B3" title="Өдмг - calmuc" lang="xal" hreflang="xal" data-title="Өдмг" data-language-autonym="Хальмг" data-language-local-name="calmuc" class="interlanguage-link-target">Хальмг</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%91%D7%A8%D7%95%D7%99%D7%98" title="ברויט - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="ברויט" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Mienhbau" title="Mienhbau - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Mienhbau" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target">Vahcuengh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zgh mw-list-item"><a href="https://zgh.wikipedia.org/wiki/%E2%B4%B0%E2%B5%96%E2%B5%94%E2%B5%93%E2%B5%8E" title="ⴰⵖⵔⵓⵎ - amazic estàndard marroquí" lang="zgh" hreflang="zgh" data-title="ⴰⵖⵔⵓⵎ" data-language-autonym="ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ" data-language-local-name="amazic estàndard marroquí" class="interlanguage-link-target">ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%BA%B5%E5%8C%85" title="麵包 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="麵包" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E9%BA%AD" title="麭 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="麭" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target">文言</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Ph%C3%A1ng" title="Pháng - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Pháng" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%8C%85" title="包 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="包" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Isinkwa" title="Isinkwa - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Isinkwa" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target">IsiZulu</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7802#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Pa" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Pa" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Pa">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pa&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Pa">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pa&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Pa" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Pa" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pa&oldid=34233672" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pa&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Pa&id=34233672&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FPa">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FPa">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Pa">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Pa&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pa&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Bread" hreflang="en">Commons</a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Pa" hreflang="ca">Viquidites</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7802" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /> </td> <td>Per a altres significats, vegeu «<a href="/wiki/Pa_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Pa (desambiguació)">Pa (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;color: #202122; background-color: Moccasin; font-size: 120%;"><img alt="Infotaula menjar" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Emojione_BW_1F36E.svg/28px-Emojione_BW_1F36E.svg.png" decoding="async" width="28" height="28" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Emojione_BW_1F36E.svg/42px-Emojione_BW_1F36E.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Emojione_BW_1F36E.svg/56px-Emojione_BW_1F36E.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" />Pa</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:Assorted_bread.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Assorted_bread.jpg/278px-Assorted_bread.jpg" decoding="async" width="278" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Assorted_bread.jpg/417px-Assorted_bread.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Assorted_bread.jpg/556px-Assorted_bread.jpg 2x" data-file-width="709" data-file-height="765" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: Moccasin;">Característiques</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Data de creació</th><td class="infobox-data">fa 30.000 anys <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7802?uselang=ca#P571" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: Moccasin;">Detalls</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Tipus</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Aliment_b%C3%A0sic" title="Aliment bàsic">aliment bàsic</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2251745" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2251745">producte de forn</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7802?uselang=ca#P279" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Mètode de preparació</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Panificaci%C3%B3" title="Panificació">Panificació</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7802?uselang=ca#P2079" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Ingredients principals</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Farina" title="Farina">farina</a> i <a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">aigua</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7802?uselang=ca#P527" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:French_bread_DSC09293.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/French_bread_DSC09293.jpg/220px-French_bread_DSC09293.jpg" decoding="async" width="220" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/French_bread_DSC09293.jpg/330px-French_bread_DSC09293.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/French_bread_DSC09293.jpg/440px-French_bread_DSC09293.jpg 2x" data-file-width="2256" data-file-height="1480" /></a><figcaption>Pa francès</figcaption></figure> El pa (del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> panis) és un <a href="/wiki/Aliment" title="Aliment">aliment</a> bàsic que forma part de la dieta tradicional a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, l'<a href="/wiki/Orient_Mitj%C3%A0" title="Orient Mitjà">Orient Mitjà</a>, l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>, l'<a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a> i <a href="/wiki/Oceania" title="Oceania">Oceania</a>. S'acostuma a preparar mitjançant l'enfornament d'una pasterada o massa elaborada fonamentalment amb farina de <a href="/wiki/Cereals" class="mw-redirect" title="Cereals">cereals</a> com el <a href="/wiki/Blat" title="Blat">blat</a>, <a href="/wiki/Sal_comuna" title="Sal comuna">sal</a> i <a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">aigua</a>. La barreja, algunes vegades, acostuma a contenir <a href="/wiki/Llevat" class="mw-redirect" title="Llevat">llevats</a> perquè <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3" title="Fermentació">fermenti</a> la massa i sigui més esponjosa i tendra.<a href="#cite_note-Beth-1">[1]</a> El pa eixit de poc del forn és dit pa fresc, pa tou, pa blan(et), i quan ix del forn pa calent. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Various_grains.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Various_grains.jpg/220px-Various_grains.jpg" decoding="async" width="220" height="149" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Various_grains.jpg/330px-Various_grains.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Various_grains.jpg/440px-Various_grains.jpg 2x" data-file-width="2700" data-file-height="1825" /></a><figcaption>Cereals (<a href="/wiki/Civada" title="Civada">civada</a>, <a href="/wiki/Ordi" title="Ordi">ordi</a>, i <a href="/wiki/Blat" title="Blat">blat</a>) i alguns pans fets amb ells</figcaption></figure> El cereal més utilitzat per a l'elaboració del pa és la farina de blat, però també s'utilitza el <a href="/wiki/S%C3%A8gol" title="Sègol">sègol</a>, l'<a href="/wiki/Ordi" title="Ordi">ordi</a>, el <a href="/wiki/Blat_de_moro" class="mw-redirect" title="Blat de moro">blat de moro</a> i l'<a href="/wiki/Arr%C3%B2s" title="Arròs">arròs</a>. Existeixen molts tipus de pa que poden contenir d'altres ingredients, com ara greixos de diferents tipus (<a href="/wiki/Cansalada" title="Cansalada">cansalada</a>, <a href="/wiki/Mantega" title="Mantega">mantega</a>, <a href="/wiki/Oli_d%27oliva" title="Oli d'oliva">oli d'oliva</a>), <a href="/wiki/Ou_(aliment)" title="Ou (aliment)">ous</a>, <a href="/wiki/Sucre" title="Sucre">sucre</a>, <a href="/wiki/Esp%C3%A8cies" class="mw-redirect" title="Espècies">espècies</a>, <a href="/wiki/Fruita" title="Fruita">fruites</a>, <a href="/wiki/Fruita_seca" title="Fruita seca">fruita seca</a> o <a href="/wiki/Fruita_dessecada" title="Fruita dessecada">dessecada</a> (com per exemple <a href="/wiki/Pansa" title="Pansa">panses</a>), <a href="/wiki/Verdura" title="Verdura">verdures</a> (com <a href="/wiki/Ceba" title="Ceba">cebes</a>), o <a href="/wiki/Llavors" class="mw-redirect" title="Llavors">llavors</a> diverses. L'addició del <a href="/wiki/Llevat_del_pa" class="mw-redirect" title="Llevat del pa">llevat</a> provoca la <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3_alcoh%C3%B2lica" title="Fermentació alcohòlica">fermentació alcohòlica</a> de la massa abans de l'enfornat i, com a conseqüència, li proporciona volum i esponjositat causats per la producció de petites bombolles de <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni" title="Diòxid de carboni">diòxid de carboni</a> que es queden immergides entre la massa humida de la <a href="/wiki/Farina" title="Farina">farina</a>. Al pa elaborat sense l'ús de llevat se l'anomena <a href="/wiki/Pa_pla" title="Pa pla">àzim</a> i per això, manca de l'esponjositat típica dels pans «inflats» o «llevats». És molt possible que les elaboracions més primitives de pa no portessin llevat i la farina consistís en grans toscament molts i mesclats amb aigua, que es deixaven eixugar al sol o que acabaven entre les cendres d'un foc.<a href="#cite_note-McGee-2">[2]</a> Els <a href="/wiki/Pa_pla" title="Pa pla">pans plans</a>, molt populars en algunes cultures, és probable que siguin els prototipus més antics.<a href="#cite_note-Six-3">[3]</a> Una variant del pa amb denominació pròpia són les <a href="/wiki/Galeta" title="Galeta">galetes</a> i els <a href="/wiki/Past%C3%ADs" title="Pastís">pastissos</a> que tenen diferents masses ensucrades; probablement, sorgiren com una necessitat de fer pans «més portables» i nutritius.<a href="#cite_note-Bernard-4">[4]</a> A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ús de diversos motlles i tècniques d'amassament: d'aquesta manera existeixen, entre d'altres, les <a href="/wiki/Baguet" title="Baguet">barres</a>, les trenes o els pans rodons. El tipus de pa convencional a Catalunya és el pa de barra anomenat francès malgrat que avui en dia torna a imposar-se el <a href="/wiki/Pa_de_pag%C3%A8s" title="Pa de pagès">pa de pagès</a>, que es caracteritza per una elaboració més artesana.<a href="#cite_note-5">[5]</a> En la nutrició humana el pa ha estat tan important que en moltes cultures és un sinònim d'aliment. També forma part de molts rituals religiosos i socials com el <a href="/wiki/Matz%C3%A0" class="mw-redirect" title="Matzà">matzà</a> a la <a href="/wiki/Pasqua_jueva" class="mw-redirect" title="Pasqua jueva">pasqua jueva</a>, l'hòstia a l'<a href="/wiki/Eucaristia" title="Eucaristia">eucaristia cristiana</a> i el ritu de benvinguda dels pobles eslaus que involucra el pa i la <a href="/wiki/Sal_comuna" title="Sal comuna">sal</a>. Antigament, a les zones rurals, el pa era elaborat en els mateixos nuclis familiars; posteriorment aparegué l'establiment per a dispensar el pa, la <a href="/wiki/Flequer" title="Flequer">fleca</a>, que a les zones urbanes ha anat cobrant més importància.<a href="#cite_note-Six-3">[3]</a> Actualment, existeixen <a href="/wiki/Electrodom%C3%A8stic" title="Electrodomèstic">electrodomèstics</a> específics amb els quals es pot elaborar pa de forma molt senzilla, com per exemple, amb la <a href="/wiki/M%C3%A0quina_panificadora" class="mw-redirect" title="Màquina panificadora">màquina panificadora</a>. Ara com ara es tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se a pràcticament qualsevol botiga d'alimentació i a les grans superfície comercials; el seu valor fa que es puguin calcular determinats índexs econòmics de referència com l'<a href="/wiki/%C3%8Dndex_de_Preus_de_Consum" class="mw-redirect" title="Índex de Preus de Consum">Índex de Preus de Consum</a> o IPC, que és emprat per determinar l'evolució del cost de vida d'un país. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història">Història</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_pa" title="Història del pa">Història del pa</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Peasants_breaking_bread.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Peasants_breaking_bread.jpg/220px-Peasants_breaking_bread.jpg" decoding="async" width="220" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Peasants_breaking_bread.jpg/330px-Peasants_breaking_bread.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Peasants_breaking_bread.jpg/440px-Peasants_breaking_bread.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="382" /></a><figcaption>Repartiment de pa entre camperols, del Livre du roi Modus et de la reine Ratio, <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, <a href="/wiki/Segle_XIV" title="Segle XIV">Segle XIV</a> (Bibliothèque nationale).</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pompei_pane.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Pompei_pane.jpg/220px-Pompei_pane.jpg" decoding="async" width="220" height="200" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Pompei_pane.jpg/330px-Pompei_pane.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Pompei_pane.jpg/440px-Pompei_pane.jpg 2x" data-file-width="2192" data-file-height="1992" /></a><figcaption>Pa extret de les ruïnes de <a href="/wiki/Pompeia" title="Pompeia">Pompeia</a></figcaption></figure> El pa ha estat l'aliment bàsic de la <a href="/wiki/Humanitat" class="mw-redirect" title="Humanitat">humanitat</a> des de la <a href="/wiki/Prehist%C3%B2ria" title="Prehistòria">prehistòria</a>. Alguns autors imaginen que el descobriment del pa podria haver succeït quan una massa de grans mig molts i lleugerament humitejada s'hagués cuit al sol damunt d'una pedra calenta, o simplement hagués quedat abandonada al costat d'un foc o font de calor diversa.<a href="#cite_note-Bernard-4">[4]</a> L'evolució històrica del pa es fonamenta en tres elements: <ul><li>D'una banda, la millora i evolució dels elements mecànics que polvoritzen els grans, com per exemple, els <a href="/wiki/Mol%C3%AD" title="Molí">molins</a>;</li> <li>D'altra banda, una millor producció en relació als <a href="/wiki/Microorganismes" class="mw-redirect" title="Microorganismes">microorganismes</a> que poblen els <a href="/wiki/Llevat" class="mw-redirect" title="Llevat">llevats</a>;</li> <li>i finalment, l'evolució dels <a href="/wiki/Forn" title="Forn">forns</a> i els elements que proporcionen la calor necessària.<a href="#cite_note-PreHist-6">[6]</a></li></ul> Probablement, els primers pans estarien fets amb farines de <a href="/wiki/Gla" title="Gla">glans</a> o de <a href="/wiki/Fagus" title="Fagus">fages</a>. Els <a href="/wiki/Arque%C3%B2leg" class="mw-redirect" title="Arqueòleg">arqueòlegs</a> han excavat i trobat fragments de pa àzim als jaciments dels poblats propers als llacs suïssos. Se sap que els <a href="/wiki/Egipci" title="Egipci">egipcis</a> elaboraven pa des de fa molt de temps, i d'ells daten també les primeres evidències arqueològiques de la utilització del llevat al pa, així com l'ús de forns. Es creu que van descobrir la <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3" title="Fermentació">fermentació</a> per casualitat.<a href="#cite_note-Six-3">[3]</a> El pa per als egipcis era tan important que es considerava com una <a href="/wiki/Moneda" title="Moneda">moneda</a> per pagar els jornals. Durant la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana" title="República Romana">República Romana</a>, hi havia forns públics. Per als <a href="/wiki/Legi%C3%B3_romana" title="Legió romana">legionaris romans</a> el pa era un aliment habitual i la seva dieta era, principalment, d'<a href="/wiki/Olives" class="mw-redirect" title="Olives">olives</a> i pa. Se'ls donaven tres lliures de blat al dia, que trituraven en un molinet de mà compartit per un grup limitat de soldats. De la farina es feia el bucellatum (pa amb forma d'anell molt similar a l'actual <a href="/wiki/Bagel" title="Bagel">bagel</a>)<a href="#cite_note-7">[7]</a> i es posava al forn per fer-ne pa. En algunes regions que no formaven part de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">imperi</a>, com <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a> i <a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a>, alguns habitants que havien combatut a l'exèrcit romà inclogueren el pa en la seva dieta i, d'aquesta manera, es va anar estenent el seu consum a altres poblacions. El seu nom prové del llatí pannus el qual significa massa blanca. Aquest gran consum de pa durant l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> va fer possible que el conreu i comerç del blat fos molt important.<a href="#cite_note-Naum-8">[8]</a> Amb la caiguda de l'Imperi es va produir una manca de blat a quasi tot Europa, que ja s'havia acostumat de manera massiva al seu consum. Les exportacions cap al nord van desaparèixer per complet. Prova de l'àmplia difusió del pa en aquesta època és la paraula anglesa lady que significa en anglès antic "la persona que amassa el pa".<a href="#cite_note-9">[9]</a> A <a href="/wiki/Escandin%C3%A0via" title="Escandinàvia">Escandinàvia</a>, davant l'escassetat de blat, la població va haver d'acostumar-se a elaborar pans de <a href="/wiki/S%C3%A8gol" title="Sègol">sègol</a> i d'<a href="/wiki/Ordi" title="Ordi">ordi</a>, sent habitual que s'afegís a la massa escorça de <a href="/wiki/Pi_(arbre)" title="Pi (arbre)">pi</a> molta. A l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, davant l'escassetat de blat, començaren a elaborar-se diferents tipus de pa. El pa blanc era un privilegi dels rics i el pa negre d'<a href="/wiki/Ordi" title="Ordi">ordi</a>, <a href="/wiki/S%C3%A8gol" title="Sègol">sègol</a> o <a href="/wiki/Civada" title="Civada">civada</a> era per a la resta de la població —aquest «privilegi» va durar fins ben entrat el segle xx, sobretot a èpoques de carestia o guerres—. Es feia a mà, a la pròpia llar o en forns públics. L'ampliació progressiva del sistema alimentari va introduir canvis als hàbits dietètics i el pa va deixar de ser l'aliment bàsic del conjunt de la població. Una gran varietat de productes que permetia un millor equilibri en l'alimentació va enfortir la robustesa i l'altura dels individus. A l'elaboració del pa va començar a emprar-se algun tipus de maquinària. Una de les elaboracions més típiques eren les <a href="/wiki/Sopa" title="Sopa">sopes</a> o pa remullat en un líquid. El pa va anar passant per millores en la molta i l'enfornat i, a poc a poc, ha passat de ser un producte elaborat artesanalment, a ser un producte industrial al qual se li afegeixen diversos additius. Actualment, la <a href="/wiki/Maquin%C3%A0ria" class="mw-redirect" title="Maquinària">maquinària</a> facilita molt el treball i fa possible estalviar les tasques més pesades i dures; per exemple, s'utilitzen pastadores, forns automàtics, transportadores, refrigeradores, talladores i fins màquines per embolicar. A finals del segle xx es van popularitzar els pans integrals o negres. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Ingredients">Ingredients</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Ingredients">modifica</a>]</div> Els principals ingredients del pa són la <a href="/wiki/Farina" title="Farina">farina</a>, l'<a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">aigua</a>, la <a href="/wiki/Sal_comuna" title="Sal comuna">sal</a> i el <a href="/wiki/Llevat" class="mw-redirect" title="Llevat">llevat</a>. De vegades també s'hi afegeixen altres ingredients per tal d'obtenir pans especials o per millorar el procés de fermentació. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Farina">Farina</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Farina">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Farina" title="Farina">Farina</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hontianska_parada_2003-DSC01152.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Hontianska_parada_2003-DSC01152.JPG/220px-Hontianska_parada_2003-DSC01152.JPG" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Hontianska_parada_2003-DSC01152.JPG/330px-Hontianska_parada_2003-DSC01152.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Hontianska_parada_2003-DSC01152.JPG/440px-Hontianska_parada_2003-DSC01152.JPG 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2560" /></a><figcaption>Molta manual de <a href="/wiki/Blat" title="Blat">blat</a> en un festival folklòric d'<a href="/wiki/Eslov%C3%A0quia" title="Eslovàquia">Eslovàquia</a></figcaption></figure> La <a href="/wiki/Farina" title="Farina">farina</a> és el principal ingredient del pa. Consta bàsicament d'un <a href="/wiki/Cereal" title="Cereal">cereal</a>, o d'una barreja d'ells, que han estat molts de manera molt fina, fins a arribar a una textura en forma de pols que, per regla general, és només l'endosperma del cereal. Segons l'ús final que es vulgui donar a la farina –pastes, forneria, rebosteria–, s'acostuma a moldre amb més o menys intensitat fins a aconseguir una pols d'una finesa extrema. S'acostuma a comercialitzar en paquets que ronden el quilogram, i l'embalatge s'acostuma a presentar en paper o cartó. Les farines que actualment es comercialitzen solen portar una barreja de diversos tipus de cereal molts, i per regla general acostumen a estar enriquides.<a href="#cite_note-Nesle-10">[10]</a> Per comprendre el procés de panificació convé entendre que la farina és un conjunt de dues substàncies: <ul><li><a href="/wiki/Gluten" title="Gluten">Gluten</a>. Correspon al conjunt de <a href="/wiki/Prote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Proteïnes">proteïnes</a> insolubles en aigua procedents dels cereals molts; són les responsables de proporcionar a la massa un aspecte compacte i <a href="/wiki/Elasticitat" title="Elasticitat">elàstic</a>. El gluten és també el responsable d'atrapar el <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni" title="Diòxid de carboni">diòxid de carboni</a> alliberat durant la fermentació i provocar l'augment de volum de la massa. Quan aquestes proteïnes es troben en un medi sec són inertes, però en medis aquosos les cadenes d'<a href="/wiki/Amino%C3%A0cids" class="mw-redirect" title="Aminoàcids">aminoàcids</a> comencen a alinear-se formant xarxes de proteïnes que són les que donen la textura final a la massa. El gluten consta principalment de <a href="/wiki/Glutenina" title="Glutenina">glutenina</a>, que proporciona resistència i fortalesa, i la <a href="/wiki/Gliadina" title="Gliadina">gliadina</a>, que és la que dona la qualitat enganxosa a la massa. El gluten per si mateix no aporta aroma al pa.<a href="#cite_note-Dan-11">[11]</a> El contingut de gluten en una farina, per si sol, no és definidor de la qualitat d'una farina, així, dues farines amb el mateix contingut de gluten es comporten de formes molt diferents.</li> <li><a href="/wiki/Mid%C3%B3" title="Midó">Midó</a>. Representa aproximadament el 70% de pes de la farina i emmagatzema l'energia que necessitarà la futura planta per poder créixer. El midó es presenta en forma de grànuls que tenen dues molècules de midó distintes: l'<a href="/wiki/Amilosa" title="Amilosa">amilosa</a> i l'<a href="/wiki/Amilopectina" title="Amilopectina">amilopectina</a>.<a href="#cite_note-12">[12]</a> Aquestes dues molècules s'organitzen dins els grànuls amb una estructura quasi <a href="/wiki/Cristall" title="Cristall">cristal·lina</a> que absorbeix poca aigua.<a href="#cite_note-Tovar-13">[13]</a> Els midons compleixen la missió de repartir la humitat de forma homogènia durant l'amassament i de proporcionar una estructura semi sòlida a la massa. La farina, junt amb els <a href="/wiki/L%C3%ADpids" class="mw-redirect" title="Lípids">lípids</a> existents als grans, són els elements que proporcionen l'olor característica del pa.</li></ul> De vegades, el percentatge de gluten defineix els tipus de farina; per exemple, les farines de força són aquelles que tenen un alt contingut de gluten, que pot arribar a superar l'11% de pes total. És per aquesta raó que un alt contingut de gluten fa que l'amassament requereixi més força, ja que la massa d'aquestes farines és més resistent a l'estirament manual. Al contrari, les farines febles són aquelles amb un contingut baix en gluten i proporcionen masses més fàcils de manipular. Algunes varietats de cereals contenen més gluten que d'altres. Per exemple, la farina de blat és rica en gluten i, per això, contribueix a generar una textura esponjosa; al contrari, les farines d'ordi o de civada tenen menys gluten i menys capacitat de retenir el CO₂ i, per tant, el resultat són masses menys esponjoses.<a href="#cite_note-Beranbaum-14">[14]</a> També és habitual trobar barreges de farines de blat amb altres cereals pobres de gluten; fins i tot, és habitual que es mesclin farines de blat de diferents procedències i riquesa en gluten, per a obtenir farines molt riques destinades a pans específics. Existeixen classificacions de farina especials que contenen indicacions de la puresa i de la quantitat d'endosperma, així com el contingut en cendra. Les classificacions més reconegudes internacionalment són la francesa i la nord-americana. La farina té també d'altres substàncies, amb un percentatge inferior a l'1% del pes: <ul><li>una petita proporció de lípids, que contribueixen a reforçar les unions de les proteïnes del gluten (<a href="/wiki/Gliadina" title="Gliadina">gliadina</a> i <a href="/wiki/Glutenina" title="Glutenina">glutenina</a>);</li> <li>altres hidrats de carboni, a part del midó, i alguns enzims com les amilases, les proteases –que actuen sobre les proteïnes del gluten transformant-les en cadenes més curtes–, i les lipases.<a href="#cite_note-Beranbaum-14">[14]</a> La sal inhibeix l'acció de les proteases.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Aigua">Aigua</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Aigua">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">Aigua</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:2006-02-13_Drop-impact.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/2006-02-13_Drop-impact.jpg/220px-2006-02-13_Drop-impact.jpg" decoding="async" width="220" height="213" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/2006-02-13_Drop-impact.jpg/330px-2006-02-13_Drop-impact.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/2006-02-13_Drop-impact.jpg/440px-2006-02-13_Drop-impact.jpg 2x" data-file-width="1556" data-file-height="1504" /></a><figcaption>L'aigua és un dels ingredients indispensables per l'elaboració del pa. La seva funció és activar els mecanismes de formació de la <a href="/wiki/Massa" title="Massa">massa</a>.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cardona_-_Muntanya_de_sal.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Cardona_-_Muntanya_de_sal.jpg/220px-Cardona_-_Muntanya_de_sal.jpg" decoding="async" width="220" height="329" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Cardona_-_Muntanya_de_sal.jpg/330px-Cardona_-_Muntanya_de_sal.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Cardona_-_Muntanya_de_sal.jpg/440px-Cardona_-_Muntanya_de_sal.jpg 2x" data-file-width="481" data-file-height="720" /></a><figcaption>Muntanya de sal a <a href="/wiki/Cardona" title="Cardona">Cardona</a></figcaption></figure> L'aigua té com a missió activar les proteïnes de la farina perquè la <a href="/wiki/Massa" title="Massa">massa</a> adquireixi una textura tova i modelable. Posseeix, a més a més, la capacitat <a href="/wiki/Dissolvent" title="Dissolvent">dissolvent</a> de les substàncies afegides a la massa, i és necessària per al desenvolupament de la fermentació. La composició química de l'aigua emprada afecta les qualitats del pa. La proporció d'aigua que es fa servir en l'elaboració de la massa influeix en la consistència final. Acostuma a afegir-se aigua de manera que suposi un 43% del volum total de la massa o, cosa que és el mateix, un 66,6% del pes de la farina, o que la farina representa 1 vegada i mitja el pes d'aigua.<a href="#cite_note-Beranbaum-14">[14]</a> Si el contingut d'aigua és inferior al 43%, la massa és menys extensible i més densa. Tanmateix la quantitat d'aigua que pot absorbir una farina depèn del tipus de cereal emprat en la seva elaboració i de la composició de proteïnes; per exemple, les farines d'alt contingut proteic absorbeixen més aigua.<a href="#cite_note-leader-15">[15]</a> Tanmateix, el tipus de pa determina la proporció final d'aigua a la massa i pot anar lligat a les preferències del mateix forner que elabora el pa. Els forners usen un sistema de percentatges denominat taxa d'hidratació, també conegut com a "<a href="/wiki/Percentatge_de_forner" title="Percentatge de forner">percentatge de forner</a>"; a la que el pes de la farina representa un percentatge de 100, la resta dels ingredients es mesuren com a percentatges en relació a la farina. L'aigua pot representar des d'un 50%, en el cas dels pans lleugers, fins a un 70% en pans més artesans. Alguns forners poden arribar a fer servir un 80% d'aigua. La qualitat i composició de les aigües influeixen a la formació de la massa. Per exemple, se sap que les aigües amb un caràcter <a href="/wiki/%C3%80cid" title="Àcid">àcid</a> endureixen la xarxa de gluten, mentre que les <a href="/wiki/Alcalines" class="mw-redirect" title="Alcalines">alcalines</a> suavitzen la massa.<a href="#cite_note-Beth-1">[1]</a> Aquesta és la raó per la qual, de vegades, en l'elaboració de la massa s'utilitzen aigües minerals o filtrades, per a evitar que aquestes variables afectin negativament la massa final; i ho aconsegueixen, per exemple, matant o inhibint els llevats. Les aigües <a href="/wiki/Fluor" title="Fluor">fluorades</a> poden arribar a aturar la fermentació.<a href="#cite_note-Blahnik-16">[16]</a> El medi líquid de la barreja pot també contenir d'altres substàncies amb una funció similar a la de l'aigua, com pot ser la <a href="/wiki/Llet" title="Llet">llet</a>, el <a href="/wiki/S%C3%A8rum_de_mantega" title="Sèrum de mantega">sèrum de mantega</a>, determinades <a href="/wiki/Beguda_alcoh%C3%B2lica" title="Beguda alcohòlica">begudes alcohòliques</a> com poden ser el <a href="/wiki/Vi" title="Vi">vi</a> o la <a href="/wiki/Cervesa" title="Cervesa">cervesa</a> o el <a href="/wiki/Whisky" title="Whisky">whisky</a> de malt i, fins i tot, diverses barreges <a href="/wiki/Vinagre" title="Vinagre">vinagroses</a>. Algunes recerques mostren que el procés d'hidratació de la massa després de la seva barreja amb l'aigua pot durar entre 10 i 20 minuts, temps que és necessari per reposar la massa i deixar que quedi impregnada per complet. Després d'aquest període de repòs, convé endarrerir l'addició de llevat fins que la massa s'hagi hidratat bé.<a href="#cite_note-Raymond-17">[17]</a> La <a href="/wiki/Aigua_dura" title="Aigua dura">duresa de l'aigua</a> pot influir en l'elaboració del pa perquè les aigües més dures tenen sals minerals que afavoreixen la fermentació amb els llevats; tot i així, per regla general, per a l'elaboració del pa són preferibles les aigües de duresa mitjana.<a href="#cite_note-Hamelman-18">[18]</a> Si l'aigua és massa dura, la massa tindrà dificultat per arribar al seu punt de resistència. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sal">Sal</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Sal">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Sal_comuna" title="Sal comuna">Sal comuna</a></div> La sal és un ingredient opcional en alguns pans. La missió de la sal és, per una banda, la de reforçar els gusts i aromes del mateix pa, i d'altra, afecta en la textura final de la massa. Les sals poden arribar a representar fins a un 2% del pes total de la farina.<a href="#cite_note-McGee-2">[2]</a> Els pans tradicionals no acostumen a portar sal, però tanmateix algunes masses com els <a href="/wiki/Croissant" title="Croissant">croissants</a>, o els <a href="/wiki/Brioix" title="Brioix">brioixos</a>, en tenen grans quantitats, per damunt del 3%, a fi de reforçar el gust de la mantega. En l'elaboració de pans s'acostumen a utilitzar sals marines, si pot ser amb un petit grau de refinament, i es mesclen en les primeres fases de l'amassament de la farina.<a href="#cite_note-Dan-11">[11]</a> Sigui com sigui, la majoria de les receptes que afegeixen la sal parlen de l'ús de sals no refinades, com poden ser la sal negra o la sal fumada. La sal contribueix d'una forma indirecta a la formació del color marró de la crosta del pa, ja que retarda la fermentació i això genera un excés de sucres que afavoreixen durant l'enfornat la formació d'aquests colors daurats de la crosta. La sal té, a més a més, un lleuger efecte fungicida; la seva presència permet d'allargar la seva vida comestible.<a href="#cite_note-Raymond-17">[17]</a> En alguns casos, s'aconsella afegir la sal després d'haver-se completat el procés de fermentació del pa per a evitar la mort o inhibició dels llevats, procés conegut com a autòlisi.<a href="#cite_note-Raymond-17">[17]</a> En el mètode d'autòlisi la sal i el llevat s'afegeixen després d'un repòs de 10-20 minuts. Alguns autors opinen que la sal endarrereix l'efecte del llevat, prolongant així la fermentació; els llevats cerquen els sucres de la farina i la sal fa més difícil el treball fermentatiu.<a href="#cite_note-Blahnik-16">[16]</a> La sal també s'utilitza de vegades com un element decoratiu i acostuma a trobar-se en forma de grans de miga grossa a la superfície de la crosta, com és en el cas del pa anomenat <a href="/wiki/Br%C3%A8tzel" title="Brètzel">brètzel</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Llevat">Llevat</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Llevat">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Llevat_del_pa" class="mw-redirect" title="Llevat del pa">Llevat del pa</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Compressed_fresh_yeast_-_1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Compressed_fresh_yeast_-_1.jpg/220px-Compressed_fresh_yeast_-_1.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Compressed_fresh_yeast_-_1.jpg/330px-Compressed_fresh_yeast_-_1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Compressed_fresh_yeast_-_1.jpg/440px-Compressed_fresh_yeast_-_1.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="1330" /></a><figcaption>Cubs de llevat fresc (presentació més habitual)</figcaption></figure> El rent o llevat són diversos tipus de <a href="/wiki/Microorganismes" class="mw-redirect" title="Microorganismes">microorganismes</a> <a href="/wiki/Unicel%C2%B7lular" class="mw-redirect" title="Unicel·lular">unicel·lulars</a>, que formen part de la família dels <a href="/wiki/Fongs" title="Fongs">fongs</a>, i que s'alimenten del <a href="/wiki/Mid%C3%B3" title="Midó">midó</a> i dels <a href="/wiki/Sucre" title="Sucre">sucres</a> existents a la <a href="/wiki/Farina" title="Farina">farina</a>. Aquest procés <a href="/wiki/Metabolisme_microbi%C3%A0" title="Metabolisme microbià">metabòlic</a> dona lloc a la <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3_alcoh%C3%B2lica" title="Fermentació alcohòlica">fermentació alcohòlica</a> el resultat de la qual és l'<a href="/wiki/Etanol" title="Etanol">etanol</a> en forma de <a href="/wiki/Gas" title="Gas">gas</a>, la fórmula química del qual és: <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">C</a><a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">H</a>₃-<a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">C</a><a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">H</a>₂-<a href="/wiki/Hidroxil" class="mw-redirect" title="Hidroxil">OH</a>), <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni" title="Diòxid de carboni">diòxid de carboni</a> (<a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni" title="Diòxid de carboni">CO₂</a>. El gas alliberat fa que la massa del pa s'infli, augmentant-ne de volum, mentre que l'<a href="/wiki/Alcohol_et%C3%ADlic" class="mw-redirect" title="Alcohol etílic">alcohol etílic</a> s'evapora durant l'enfornat del pa, a causa de les temperatures assolides al seu interior. Malgrat que s'han emprat els llevats en la fermentació del pa des de fa ja gairebé més de 6.000 anys, el procés tan sols va ser comprès amb les investigacions de <a href="/wiki/Louis_Pasteur" title="Louis Pasteur">Louis Pasteur</a> que van fer possible l'explicació científica del procés biològic de la fermentació.<a href="#cite_note-Six-3">[3]</a> La clau de l'ús dels llevats és la generació gasosa que infla la pasta, que és una barreja de farina i aigua.<a href="#cite_note-Beranbaum-14">[14]</a> Se sap que el procés de fermentació és dependent especialment de la <a href="/wiki/Temperatura" title="Temperatura">temperatura</a> i que als 35<a href="/wiki/Grau_Celsius" title="Grau Celsius">oC</a> assoleix la seva màxima velocitat reactiva. Els llevats s'incorporen durant les primeres etapes de la barreja entre la farina i l'aigua. Avui dia es coneixen gairebé més de 100 <a href="/wiki/Esp%C3%A8cies" class="mw-redirect" title="Espècies">espècies</a> diferents de llevats; algunes d'elles són responsables de causar infeccions, i d'altres contribueixen a la degeneració i putrefacció dels aliments. De totes elles, una espècie en particular és la responsable de la fermentació del pa: es tracta de la <a href="/wiki/Saccharomyces_cerevisiae" class="mw-redirect" title="Saccharomyces cerevisiae">Saccharomyces cerevisiae</a>. Aquest llevat és també el responsable de la fermentació del <a href="/wiki/Vi" title="Vi">vi</a> i de la <a href="/wiki/Cervesa" title="Cervesa">cervesa</a>. El metabolisme del llevat pot expressar-se en forma d'una senzilla <a href="/wiki/Reacci%C3%B3_qu%C3%ADmica" title="Reacció química">reacció química</a>: <center> C₆H₁₂O₆ → 2 C₂H₅-OH + 2 CO₂ </center> Així, una molècula de <a href="/wiki/Glucosa" title="Glucosa">glucosa</a> (que pot ser el midó de la farina) mitjançant l'acció del metabolisme dels llevats es transforma en dues molècules d'etanol i dues de diòxid de carboni (gas). El gas queda atrapat en la xarxa de la gluteina i incrementa el <a href="/wiki/Volum" title="Volum">volum</a> de la massa, i disminuint-ne la <a href="/wiki/Densitat" title="Densitat">densitat</a>. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Levain.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Levain.JPG/220px-Levain.JPG" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Levain.JPG/330px-Levain.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Levain.JPG/440px-Levain.JPG 2x" data-file-width="600" data-file-height="800" /></a><figcaption>Preparació d'un <a href="/wiki/Llevat_mare" class="mw-redirect" title="Llevat mare">llevat mare</a></figcaption></figure> Sota la denominació de llevats, als establiments especialitzats, en podem trobar tres de diferents, sempre del tipus S. cerevisiae: <ul><li>Llevat sec. S'obté dels tancs de fermentació i posteriorment es dessequen per aturar els processos metabòlics dels llevats. Els llevats secs es reactiven un altre cop quan, abans d'ésser barrejats a la massa, són introduïts en un mitjà aquós temperat (25 °C-30 °C); en aquest cas s'anomenen "llevats actius". Existeixen llevats denominats "instantanis" que no necessiten ésser prehidratats i que es barregen amb la farina i l'aigua al mateix temps; aquests llevats, generalment, proporcionen diòxid de carboni de forma més vigorosa que els llevats actius. Els forners professionals empren cada vegada més aquest tipus de llevats secs instantanis per la seva rapidesa i la seva llarga vida.<a href="#cite_note-leader-15">[15]</a></li> <li>Llevat fresc. Obtingut d'una fermentació que posteriorment es refrigera en forma de cubs, de 50 grams aproximadament, amb una textura de pasta comprimida; tenen una vida útil d'unes poques setmanes. Els que elaboren el pa acostumen a preferir aquest tipus de llevat, però el problema és que té una vida mitjana inferior a la d'altres llevats.<a href="#cite_note-Dan-11">[11]</a> El llevat fresc és similar al llevat sec, l'única consideració és que cal emprar-ne el doble; per exemple, si una recepta de pa indica 25 grams de llevat sec, en aquest cas s'utilitzarà el doble de llevat fresc, és a dir, 50 grams.<a href="#cite_note-leader-15">[15]</a></li> <li><a href="/wiki/Rent_qu%C3%ADmic" title="Rent químic">Llevat químic</a>. Es tracta de <a href="/wiki/Compost_qu%C3%ADmic" title="Compost químic">compostos químics</a> capaços de generar gasos (generalment diòxid de carboni), tal com ho faria un llevat. Alguns casos el component alcalí denominat <a href="/wiki/Hidrogencarbonat_de_sodi" title="Hidrogencarbonat de sodi">hidrogencarbonat de sodi</a>, NaHCO₃, denominat en anglès baking soda) mesclat amb un mitjà àcid com pot ser <a href="/wiki/Suc" title="Suc">suc</a> de <a href="/wiki/Llimona" class="mw-redirect" title="Llimona">llimona</a> o de <a href="/wiki/Taronja" title="Taronja">taronja</a>, o <a href="/wiki/Xocolata" title="Xocolata">xocolata</a>.</li> <li>Llevats naturals. Són aquells que estan presents en el mateix cereal, o a l'atmosfera. Aquests llevats es caracteritzen per un procés de fermentació lent; proporcionen menys diòxid de carboni, però aporten un gust clàssic al pa.</li></ul> La quantitat de llevat que empra el forner pot variar segons el tipus de massa que vulgui elaborar i pot oscil·lar entre el 0,5% i el 4% del pes de la farina; en el cas de llevats secs es divideix per dos la quantitat total emprada.<a href="#cite_note-McGee-2">[2]</a> De vegades s'acostuma a incloure a la farina els prefermentadors, amb la finalitat de millorar els efectes dels llevats a les farines; per fer-ho s'utilitzen diversos mètodes, com pot ser la fermentació de massa àcida quan es tracta d'un cultiu dels llevats existents a l'aire perquè es cultivin a la farina i que acabin formant una fermentació (denominat de vegades també com a <a href="/wiki/Llevat_mare" class="mw-redirect" title="Llevat mare">massa mare</a>), la formació d'aquesta fermentació genera <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni" title="Diòxid de carboni">diòxid de carboni</a> (CO₂) i <a href="/wiki/%C3%80cid_l%C3%A0ctic" title="Àcid làctic">àcid làctic</a> (<a href="/wiki/Metil" title="Metil">H₃C</a>-<a href="/wiki/Metil" title="Metil">CH</a> (<a href="/wiki/Grup_hidroxil" class="mw-redirect" title="Grup hidroxil">OH</a>) – <a href="/wiki/Grup_carboxil" class="mw-redirect" title="Grup carboxil">COOH</a>). Les espècies de llevats emprats en aquest tipus de llevats mare és el <a href="/wiki/Lactobacillus_plantarum" title="Lactobacillus plantarum">Lactobacillus plantarum</a>, <a href="/wiki/Lactobacillus_delbrueckii" title="Lactobacillus delbrueckii">L. delbrueckii</a>, <a href="/wiki/Lactobacillus_sanfranciscensis" title="Lactobacillus sanfranciscensis">L. sanfranciscensis</a>. Tradicionalment els llevats s'incorporaven a la massa utilitzant les restes de la massa del pa elaborat durant el dia anterior, el que es denominava massa mare. Altres prefermentacions populars a l'àrea mediterrània acostumen a ser el biga italià. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Altres_ingredients">Altres ingredients</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Altres ingredients">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Panadescuites.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Panadescuites.jpg/220px-Panadescuites.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Panadescuites.jpg/330px-Panadescuites.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Panadescuites.jpg/440px-Panadescuites.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption><a href="/wiki/Panada" title="Panada">Panades</a> cuites de <a href="/wiki/Mallorca" title="Mallorca">Mallorca</a></figcaption></figure> També s'acostumen a afegir d'altres ingredients, sigui per a millorar el procés de fermentació, per a modificar el gust, o per a farcir-lo; el farciment del pa dona lloc a una família molt àmplia d'aliments anomenats <a href="/wiki/Dumpling" class="mw-redirect" title="Dumpling">dumplings</a>, com són les <a href="/wiki/Panada" title="Panada">panades</a> mallorquines, les <a href="/wiki/Pa_pla" title="Pa pla">fogasses</a>, el <a href="/wiki/Dampfnudeln" class="mw-redirect" title="Dampfnudeln">dampfnudeln</a> o el <a href="/wiki/Calzone" title="Calzone">calzone</a> italià. L'ús de diversos productes que es mesclen amb la farina i que milloren els rendiments de producció del pa es denominen "<a href="/wiki/Millorador_de_la_panificaci%C3%B3" title="Millorador de la panificació">milloradors del pa</a>", i es porten utilitzant a la indústria fornera des dels anys <a href="/wiki/1950" title="1950">1950</a>. Entre els diversos tipus d'ingredients es poden destacar: <ul><li><a href="/wiki/Sucre" title="Sucre">Sucre</a>, per a millorar la fermentació; en el cas del <a href="/wiki/Pa_de_motlle" title="Pa de motlle">pa de motlle</a>, el contingut de sucre és alt.</li> <li><a href="/wiki/Esp%C3%A8cia" title="Espècia">Espècies</a> per a modificar el gust.</li> <li><a href="/wiki/Greix" title="Greix">Greixos</a>, com <a href="/wiki/Mantega" title="Mantega">mantega</a> o <a href="/wiki/Cansalada" title="Cansalada">cansalada</a>.</li> <li><a href="/wiki/Llavors" class="mw-redirect" title="Llavors">Llavors</a>, com pipes de <a href="/wiki/Gira-sol" title="Gira-sol">gira-sol</a> o <a href="/wiki/S%C3%A8sam" title="Sèsam">sèsam</a>.</li> <li><a href="/wiki/Fruita" title="Fruita">Fruites</a>, com la <a href="/wiki/Banana" title="Banana">banana</a>.</li> <li>determinades plantes, com la <a href="/wiki/Ceba" title="Ceba">ceba</a>.</li> <li><a href="/wiki/Ou_(aliment)" title="Ou (aliment)">Ou</a>, bé sigui el <a href="/wiki/Rovell_d%27ou" title="Rovell d'ou">rovell</a> o la <a href="/wiki/Clara_d%27ou" title="Clara d'ou">clara</a>.</li> <li><a href="/wiki/Olives" class="mw-redirect" title="Olives">Olives</a> moltes, propi d'algunes zones de la Mediterrània.</li> <li><a href="/wiki/Embotit" title="Embotit">Embotits</a>, com el <a href="/wiki/Pernil" title="Pernil">pernil</a> o el <a href="/wiki/Xori%C3%A7o" title="Xoriço">xoriço</a>, com en el pa anomenat preñao.</li> <li><a href="/wiki/Peix" class="mw-redirect" title="Peix">Peix</a>, com en el cas del <a href="/wiki/Kalakukko" title="Kalakukko">kalakukko</a>.</li> <li>Grans del cereal, lleugerament molts i també <a href="/wiki/Maltatge" title="Maltatge">maltats</a>, que porten enzims que afavoreixen el fermentat de la massa.<a href="#cite_note-Dan-11">[11]</a></li> <li><a href="/wiki/Llet" title="Llet">Llet</a>; els pans d'elaboració industrial tenen quantitats apreciables de llet que s'incorpora amb l'objectiu d'incrementar el contingut de <a href="/wiki/Lisina" title="Lisina">lisina</a> al pa;<a href="#cite_note-19">[19]</a> de vegades, és llet en pols.</li> <li><a href="/wiki/Vitamines" class="mw-redirect" title="Vitamines">Vitamines</a>. Hi ha empreses que produeixen el pa considerat com un aliment funcional; en aquest cas s'afegeixen <a href="/wiki/Vitamina" title="Vitamina">vitamines</a>, i se l'anomena «pa enriquit».<a href="#cite_note-Monica-20">[20]</a> S'acostuma a afegir <a href="/wiki/Vitamina_C" title="Vitamina C">àcid ascòrbic</a> (vitamina C) a fi de reforçar les propietats físiques del pa, especialment en forma les peces grans, al mateix temps que accelera la seva maduració; l'àcid ascòrbic s'elimina per complet durant l'enfornat.</li> <li>La <a href="/wiki/Lecitina" title="Lecitina">lecitina</a>, que és un emulsificant.</li> <li>El propionat càlcic, un fungicida que evita l'aparició de <a href="/wiki/Fongs" title="Fongs">fongs</a>.</li></ul> Un tipus d'ingredients especials són diversos tipus d'<a href="/wiki/Enzims" class="mw-redirect" title="Enzims">enzims</a>. Alguns ingredients de la fleca industrial acostumen a ser <a href="/wiki/Enzims" class="mw-redirect" title="Enzims">enzims</a>, com l'<a href="/wiki/Amilasa" title="Amilasa">amilasa</a>, que s'afegeix per afavorir la fermentació i que el pa es faci de forma més homogènia; és una de les aplicacions més habituals de la <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria" title="Indústria">indústria</a> <a href="/wiki/Bioqu%C3%ADmica" title="Bioquímica">bioquímica</a> en l'ús d'enzims.<a href="#cite_note-21">[21]</a><a href="#cite_note-enzyme-22">[22]</a> Alguns enzims com la <a href="/wiki/Fitasa" title="Fitasa">fitasa</a> fúngica s'afegeixen per a reduir el contingut d'<a href="/wiki/%C3%80cid_f%C3%ADtic" title="Àcid fític">àcid fític</a>, substància que es considera com a <a href="/wiki/Antinutritiva" class="mw-redirect" title="Antinutritiva">antinutritiva</a> perquè disminueix la <a href="/wiki/Biodisponibilitat" title="Biodisponibilitat">biodisponibilitat</a> de minerals com ara el <a href="/wiki/Calci" title="Calci">calci</a>, el <a href="/wiki/Zinc" title="Zinc">zinc</a>, el <a href="/wiki/Magnesi" title="Magnesi">magnesi</a>, el <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> i el <a href="/wiki/F%C3%B2sfor" title="Fòsfor">fòsfor</a>.<a href="#cite_note-Monica-20">[20]</a> L'<a href="/wiki/Amilasa" title="Amilasa">amilasa</a> modifica les propietats químiques de les farines, ja que durant la fermentació degrada els sucres complexos del pa en sucres més senzills; també la textura queda afectada, tot aconseguint que la <a href="/wiki/Molla_del_pa" title="Molla del pa">molla</a> sigui més suau.<a href="#cite_note-23">[23]</a> S'utilitza la <a href="/wiki/Peptidasa" title="Peptidasa">proteasa</a>, <a href="/wiki/Lipasa" title="Lipasa">lipasa</a>. Altres additius emprats són els <a href="/wiki/Antioxidant" title="Antioxidant">antioxidants</a>, que mantenen les propietats del pa tan estables com sigui possible. Tot i així, alguns han generat una certa polèmica, com és el cas de l'<a href="/wiki/Hidroxibutilanisol" title="Hidroxibutilanisol">hidroxibutilanisol</a> (BHA) i el <a href="/wiki/Hidroxibutiltolu%C3%A8" class="mw-redirect" title="Hidroxibutiltoluè">hidroxibutiltoluè</a> (BHT)).<a href="#cite_note-24">[24]</a><a href="#cite_note-25">[25]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Elaboració">Elaboració</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Elaboració">modifica</a>]</div> L'elaboració del pa és un conjunt de diversos elements i processos encadenats que s'inicia amb la preparació dels ingredients adequats i en les seves proporcions justes. Segons els forners s'afegeixen més o menys processos a l'elaboració, encara que bàsicament n'hi ha quatre: <ol><li>Mescla de la farina amb l'aigua (així com d'altres possible ingredients), en el procés de treballar la massa.</li> <li>Repòs, que quan hi ha llevat farà pujar la massa.</li> <li>Enfornament que simplement se sotmet la massa a una font de calor, durant un període determinat de temps, perquè es cuini.</li> <li>Refredament. Després de l'enfornament es deixa reposar el pa fins que assoleix la temperatura ambient.</li></ol> Cada pas del procés permet prendre decisions sobre la textura i gust final que es pretén donar al pa. A la indústria fornera existeixen des de la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1960" title="Dècada del 1960">dècada del 1960</a> processos estandarditzats, com per exemple, el procés de panificació Chorleywood que permet d'elaborar pa industrial amb una gran rapidesa, a causa de la velocitat de les fermentacions, de l'ordre dels 20 minuts.<a href="#cite_note-26">[26]</a> Un altre pas industrial és l'anomenat "procés d'esponja massa", molt emprat en l'elaboració industrial del <a href="/wiki/Pa_de_motlle" title="Pa de motlle">pa de motlle</a>. Per regla general els llibres que esmenten els processos de panificació, si requereixen precisió, acostumen a parlar de les quantitats en unitats de pes, no de volum. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Formació_de_la_massa">Formació de la massa</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Formació de la massa">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Beating_flour_into_cake_mixture.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Beating_flour_into_cake_mixture.JPG/220px-Beating_flour_into_cake_mixture.JPG" decoding="async" width="220" height="163" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Beating_flour_into_cake_mixture.JPG/330px-Beating_flour_into_cake_mixture.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Beating_flour_into_cake_mixture.JPG/440px-Beating_flour_into_cake_mixture.JPG 2x" data-file-width="2304" data-file-height="1712" /></a><figcaption>Mescla mitjançant una batedora de la farina amb aigua i mantega (massa pastissera)</figcaption></figure> La formació de la massa consta de dues fases: <ul><li>la mescla de la farina amb l'aigua,</li> <li>el treball de l'amassat.</li></ul> La massa comença a formar-se just en el moment que es produeix la mescla de la farina amb l'aigua. En aquest moment, el mitjà aquós fa possible que es produeixin unes determinades reaccions químiques que transformen la barreja en una massa quasi fibrosa, gràcies al fet que les proteïnes de la farina (<a href="/wiki/Gluten" title="Gluten">gluten</a>) es comencen a alinear en centenars de cadenes. Amb aquest primer procés es forma una primera massa que encara no ha estat treballada.<a href="#cite_note-27">[27]</a> Alguns forners opinen que és millor deixar-la reposar durant uns 20 minuts per a permetre que la mescla es faci homogènia i s'hidrati completament; aquest temps de repòs permet que les molècules de <a href="/wiki/Glutenina" title="Glutenina">glutenina</a> i <a href="/wiki/Gliadina" title="Gliadina">gliadina</a> actuïn sobre la farina.<a href="#cite_note-Raymond-17">[17]</a> L'elaboració de la massa es pot fer a mà o mitjançant l'ús d'un mesclador; també, darrerament, es pot usar un <a href="/wiki/Robot_de_cuina" title="Robot de cuina">robot de cuina</a>, que tenen l'avantatge que redueixen l'exposició de la massa a l'<a href="/wiki/Oxigen" title="Oxigen">oxigen</a> de l'aire. Alguns forners esmenten la possibilitat d'airejar la farina abans d'ésser mesclada perquè es pugui afavorir l'acció de l'amassament.<a href="#cite_note-Hamelman-18">[18]</a> Durant la fase de barreja, alguns enzims (<a href="/wiki/Lipoxigenasa" title="Lipoxigenasa">lipoxigenasa</a> i <a href="/wiki/Polifenol_oxidasa" title="Polifenol oxidasa">polifenol oxidasa</a>) actuen destruint els <a href="/wiki/Carotenoide" title="Carotenoide">carotenoides</a>.<a href="#cite_note-Leenhardt-28">[28]</a> La massa es treballa amb una acció física, amb les mans, tot estirant-la per després doblegar-la sobre si mateixa i comprimint-la per a evitar la formació de bombolles d'aire; aquest procés es repeteix diverses vegades. D'aquesta forma, s'afavoreix l'alineament de les molècules de gluten fent que, a poc a poc, s'enforteixi la massa i pugui incorporar millor els gasos de la fermentació. A mesura que s'enforteix, també provoca que sigui cada cop més difícil de manipular. La massa amb un contingut més gran de gluten requereix una major despesa física en el seu amassament i és per això pel que se les denomina <a href="/w/index.php?title=Massa_de_for%C3%A7a&action=edit&redlink=1" class="new" title="Massa de força (encara no existeix)">massa de força</a>. L'amassament s'acostuma a realitzar en una superfície enfarinada per afavorir la manipulació de la massa, ja que, quan es treballa durant més estona, adquireix una qualitat enganxosa que afavoreix que s'adhereixi a la superfície. Aquest també és un problema en la panificació industrial on aquesta tasca la realitzen unes màquines especials: les <a href="/w/index.php?title=Pastadora&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pastadora (encara no existeix)">pastadores</a>. L'addició d'altres elements a la massa com <a href="/wiki/Mantega" title="Mantega">mantega</a>, <a href="/wiki/Oli" title="Oli">oli</a> o <a href="/wiki/Ou_(aliment)" title="Ou (aliment)">ous</a> sol retardar el desenvolupament de la massa, degut a l'augment del contingut de lípids. Aquesta és la raó per la qual en masses com la del <a href="/wiki/Brioix" title="Brioix">brioix</a>, que tenen des d'un 40% fins a un 70% de mantega en relació amb la farina, s'acostuma a fer la mescla abans d'afegir el <a href="/wiki/Sucre" title="Sucre">sucre</a> i la mantega. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fermentació_i_repòs">Fermentació i repòs</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Fermentació i repòs">modifica</a>]</div> La fermentació del pa succeeix en dues etapes. L'anomenada «fermentació primària» comença tot just després de l'amassament; s'acostuma a deixar la massa en forma de bola dins un recipient perquè reposi a una temperatura adequada. Durant aquesta espera, la massa augmenta de mida a causa de l'acció del llevat que allibera el diòxid de carboni; es diu que la massa <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3" title="Fermentació">fermenta</a>. Durant aquesta fase del procés cal tenir cura de la <a href="/wiki/Temperatura" title="Temperatura">temperatura</a> de la massa, ja que l'activitat metabòlica dels llevats és màxima als 35 °C;<a href="#cite_note-Beth-1">[1]</a> però, pel mateix motiu, a aquesta temperatura es produeix més diòxid de carboni i, també, males <a href="/wiki/Olor" title="Olor">olors</a>. La temperatura regula aquest procés de fermentació i a una temperatura més alta el temps de repòs és menor. De vegades, alguns forners volen que els llevats actuïn durant el major temps possible, ja que és en aquest moment quan s'aconsegueix que el pa sigui més aromàtic i gustós.<a href="#cite_note-29">[29]</a> En alguns casos, per a controlar l'acció de la temperatura, s'utilitza el <a href="/wiki/Frigor%C3%ADfic" title="Frigorífic">frigorífic</a>. <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Breaddough1.jpg" class="mw-file-description" title="Massa reposant després d'haver estat amassada"><img alt="Massa reposant després d'haver estat amassada" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Breaddough1.jpg/120px-Breaddough1.jpg" decoding="async" width="120" height="116" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Breaddough1.jpg/180px-Breaddough1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Breaddough1.jpg/240px-Breaddough1.jpg 2x" data-file-width="566" data-file-height="545" /></a></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Massa" title="Massa">Massa</a> reposant després d'haver estat amassada</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Breaddough2.jpg" class="mw-file-description" title="Es pot comprovar l'augment de volum passats 40 minuts"><img alt="Es pot comprovar l'augment de volum passats 40 minuts" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Breaddough2.jpg/120px-Breaddough2.jpg" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Breaddough2.jpg/180px-Breaddough2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Breaddough2.jpg/240px-Breaddough2.jpg 2x" data-file-width="1942" data-file-height="1944" /></a></div> <div class="gallerytext">Es pot comprovar l'augment de volum passats 40 <a href="/wiki/Minut" title="Minut">minuts</a></div> </li> </ul> El final de la fermentació primària ve donat pel volum de la massa, que de vegades s'esmenta que ha de doblar el volum;<a href="#cite_note-gas-30">[30]</a> la xarxa de gluten s'estira fins a arribar a un límit que no pot sobrepassar. Un dels recursos que s'usen per a comprovar que és el moment adequat és pressionar la massa amb un <a href="/wiki/Dit" title="Dit">dit</a>, i si es comprova que la marca roman, aleshores es dedueix que el gluten s'ha estirat fins al seu límit. De vegades, durant aquest primer repòs, s'utilitza una cistelleta de <a href="/wiki/V%C3%ADmet" title="Vímet">vímet</a>. En el procés de fermentació controlada es guarda els pans amassats en <a href="/wiki/Congelador" title="Congelador">congeladors</a> i posteriorment passa a una cambra de fermentació, que inicialment descongela i gradualment ajusta la temperatura a 28 °C i 70% d'humitat.<a href="#cite_note-31">[31]</a> Aquesta pràctica de retard de la fermentació es va generalitzar i actualment és molt habitual.<a href="#cite_note-32">[32]</a> Després del repòs es produeix la "fermentació secundària" que és prèvia a l'enfornat. Abans, però, s'acostuma a donar la forma definitiva a la massa que, per posar-ne dos exemples, serà una barra o una trena. Hi ha forners que apliquen un lleuger amassament abans de proporcionar la forma definitiva,<a href="#cite_note-Dan-11">[11]</a> amb l'objectiu d'allargar les bombolles de gas de la massa. De vegades, amb un <a href="/wiki/Ganivet" title="Ganivet">ganivet</a> es fan talls anomenats <a href="/wiki/Grenya" class="mw-redirect" title="Grenya">grenys</a> a la superfície de la massa, d'una banda, perquè sigui més atractiva a la vista, i de l'altra, perquè sigui més fàcil de partir després de l'enfornat. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Enfornament">Enfornament</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Enfornament">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Georgian_bread.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Georgian_bread.jpg/220px-Georgian_bread.jpg" decoding="async" width="220" height="159" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Georgian_bread.jpg/330px-Georgian_bread.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Georgian_bread.jpg/440px-Georgian_bread.jpg 2x" data-file-width="1642" data-file-height="1187" /></a><figcaption>Forn de pa a <a href="/wiki/Ge%C3%B2rgia" title="Geòrgia">Geòrgia</a></figcaption></figure> Durant l'enfornament s'acostuma a utilitzar una font de calor que, en la majoria dels casos, es tracta d'un <a href="/wiki/Forn" title="Forn">forn</a>. Hi ha d'altres opcions, com pot ser escalfar-lo en una paella, una cassola, una graella, en cendres, o directament sobre el foc. Tradicionalment, els forns eren de <a href="/wiki/Llenya" title="Llenya">llenya</a>. Els forns antics eren d'<a href="/wiki/Argila" title="Argila">argila</a>, <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">pedra</a> o <a href="/wiki/Ma%C3%B3" title="Maó">maó</a>, materials que permeten emmagatzemar una gran quantitat d'<a href="/wiki/Capacitat_calor%C3%ADfica" class="mw-redirect" title="Capacitat calorífica">energia calorífica</a>. La forma de fer-los servir era molt senzilla: s'introduïa fusta que es posava a cremar i quan quedaven les brases, amb una <a href="/wiki/Temperatura" title="Temperatura">temperatura</a> d'entre 350 °C i 450 °C, es retiraven i s'introduïen les masses modelades de pa. Actualment la majoria dels forns són <a href="/wiki/Electricitat" title="Electricitat">elèctrics</a> o de gas, i no sobrepassen els 250 °C.<a href="#cite_note-Zanobi-33">[33]</a> El tipus de forns varia segons les diferents cultures i el seu ús ha anat canviant al llarg de la història; actualment es poden veure com els forns dissenyats ja fa molts segles encara poden continuar funcionant, com és el cas del <a href="/wiki/Tandoor" class="mw-redirect" title="Tandoor">tandoor</a> indi. És durant el <a href="/wiki/Segle_XVIII" title="Segle XVIII">segle xviii</a> que els forns adquireixen la tecnologia que els fa més productius i amb la possibilitat de poder controlar la humitat durant el seu enfornament.<a href="#cite_note-Davidson-34">[34]</a> La cocció estàndard es realitza a temperatures compreses entre 190 i 250 °C, i se selecciona en funció de la mida del pa i el tipus de forn. La durada de l'enfornat pot oscil·lar entre els 12 i 16 minuts per als pans petits, arribant a més d'una hora en el cas de les peces més grans; però la mesura exacta la decideix cada forner segons la seva experiència. Els 10 primers minuts de la cocció acostumen a ressecar l'ambient del forn i per aquesta raó se sol polvoritzar aigua; alguns autors aconsellen d'introduir glaçons a les safates inferiors perquè en fondre's lentament el <a href="/wiki/Gel" class="mw-redirect" title="Gel">gel</a> forneix una certa quantitat de vapor en el moment apropiat.<a href="#cite_note-35">[35]</a><a href="#cite_note-Zanobi-33">[33]</a> Molts forns professionals tenen la capacitat de poder injectar <a href="/wiki/Vapor" title="Vapor">vapor</a>. Les diferències de temperatura entre la <a href="/wiki/Molla_del_pa" title="Molla del pa">molla</a> interior i la crosta pot assolir els 100 °C, per la qual cosa convé assegurar-se que l'interior assoleix aquesta temperatura per poder garantir l'erradicació dels possibles organismes patògens que hagin quedat a la massa; a l'enfornat la temperatura creix progressivament des de l'exterior a l'interior. Alguns forners han dissenyat dispositius per escalfar la massa des de l'interior, així provoquen un creixement homogeni de la massa; aquests pans no tenen crosta.<a href="#cite_note-36">[36]</a> El color fosc de la crosta és deu a la <a href="/wiki/Reacci%C3%B3_de_Maillard" title="Reacció de Maillard">reacció de Maillard</a>; de vegades, es modifica aquest color afegint determinats <a href="/wiki/Additiu" class="mw-redirect" title="Additiu">additius</a>. Un altre factor a considerar és que si s'ha utilitzat llevat, dins el forn la massa pot augmentar de mida. Tot i que l'elevada temperatura "mata" els llevats, roman l'aireig que ha inflat la massa després de la fermentació. Des del punt de vista <a href="/wiki/Reologia" title="Reologia">reològic</a> l'enfornat converteix una massa viscoelàstica en un pa elàstic. La massa és un <a href="/wiki/Gel_(col%C2%B7loide)" title="Gel (col·loide)">gel</a> que en el cas dels pans fermentats reté diòxid de carboni al seu interior, mentre que el pa enfornat és una esponja que és permeable al gas. El procés de transformació succeeix a l'interior del forn al voltant dels 70 °C.<a href="#cite_note-37">[37]</a> Alguns pans s'enfornen dues vegades en un període de 24 hores, que és el que s'anomena bescuit. El primer enfornat es realitza de manera normal; es talla el pa a rodanxes i es deixa reposar durant 18 hores; posteriorment, es realitza un segon enfornat ja definitiu. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Refredament">Refredament</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Refredament">modifica</a>]</div> Després de la cocció del pa arriba l'hora del refredament, un procés lent en què la capa externa, la crosta, acostuma a tenir molt poca humitat i una temperatura molt alta. Durant el refredament la humitat existent a l'interior de la molla surt cap a l'exterior a través de la crosta; la velocitat en què perd humitat dependrà, en gran part, de la forma del pa. El dessecat interior va donant fermesa al midó. No s'acostuma a aconsellar que s'ingereixi el pa quan acaba de sortir del forn. El procés de refredament és també un procés de maduració, i és més necessari en aquells tipus de pa que han necessitat masses àcides en la seva elaboració. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Emmagatzematge">Emmagatzematge</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Emmagatzematge">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mouldy_bread.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Mouldy_bread.jpg/220px-Mouldy_bread.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Mouldy_bread.jpg/330px-Mouldy_bread.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Mouldy_bread.jpg/440px-Mouldy_bread.jpg 2x" data-file-width="2816" data-file-height="2112" /></a><figcaption>Pa <a href="/wiki/Floridura" title="Floridura">florit</a> a causa d'un mal emmagatzematge. És per aquesta raó que algunes masses s'elaboren amb fungicides com el <a href="/wiki/Propionat_c%C3%A0lcic" class="mw-redirect" title="Propionat càlcic">propionat càlcic</a>.</figcaption></figure> L'emmagatzematge del pa és un tema d'interès per a la indústria <a href="/wiki/Flequer" title="Flequer">flequera</a>, ja que es tracta d'un producte relativament perible al qual, de vegades, se l'afegeixen determinades substàncies químiques perquè posseeixi una vida mitjana més llarga. L'acceptació cada vegada més petita dels consumidors a aquest tipus d'activitats ha fet que s'obri a vegades una polèmica. L'emmagatzematge evita els canvis físics i químics al pa gràcies a les activitats microbianes principalment.<a href="#cite_note-Cauvain-38">[38]</a> El resultat és un canvi de les <a href="/wiki/Propietat_organol%C3%A8ptica" title="Propietat organolèptica">propietats organolèptiques</a> (aroma i textura) que indueix al consumidor a deduir que el pa no és fresc. Algunes vegades, als supermercats es ven <a href="/wiki/Congelaci%C3%B3_d%27aliments" title="Congelació d'aliments">pa congelat</a>, que evidentment té un temps més llarg de vida que un pa envasat en bosses de plàstic. Avui en dia se sap que la retrogradació dels midons del pa a formes cristal·lines és una de les principals causes de la duresa del pa.<a href="#cite_note-39">[39]</a> Un altre factor pot ser la temperatura d'emmagatzematge,<a href="#cite_note-40">[40]</a> el contingut humit del pa, denominat activitat aquosa,<a href="#cite_note-41">[41]</a> i canvis en l'estructura del gluten i la migració de la humitat durant l'emmagatzematge.<a href="#cite_note-42">[42]</a> Els processos que causen que el pa es torni ranci i dur comencen durant la fase final de refredat, és a dir, quan es treu del forn, abans que el midó s'hagi solidificat. Durant l'emmagatzematge, la molla es va posant cada vegada més dura, seca i cruixent. En aquest procés la crosta es va fent més tova i humida. Per regla general, s'atribueix aquest fet a un ressecament de la molla del pa. Es pot dir que el procés d'envelliment del pa es deu principalment a l'aparició de dos subprocessos que apareixen de forma independent: la rigidesa causada per la transferència d'humitat des de la molla a la crosta, i la rigidesa de les parets cel·lulars associada a la recristal·lització durant l'emmagatzematge.<a href="#cite_note-43">[43]</a> Durant l'envelliment, el contingut humit de la crosta va augmentant com a resultat de la migració de la humitat des del seu interior cap enfora. Si s'embolica el pa amb una làmina antihumitat, s'accentua la degradació de la crosta fent que la humitat no migri cap a fora. Tanmateix, s'aconsella l'embalat del pa, ja que redueix la pèrdua global d'humitat cap a l'<a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera</a>. S'ha comprovat que si s'escalfa el pa a temperatures a prop dels 60 °C, es pot revertir el procés de duresa.<a href="#cite_note-44">[44]</a> Això succeeix perquè s'alliberen les molècules retingudes a l'estructura dels glòbuls de midó i, a més a més, els gels de les <a href="/wiki/Amilosa" title="Amilosa">amiloses</a> tornen a ésser tendres. Aquesta és la raó per la qual el pa dur, posat al forn a temperatures lleugeres, per sota els 60 °C, de vegades es torna tou. Per a evitar l'enduriment del pa, s'aconsella que si s'ha de consumir aviat, en un o dos dies, s'emmagatzemi en una panera o en una simple <a href="/wiki/Bossa_de_paper" title="Bossa de paper">bossa de paper</a>; d'aquesta manera ja es manté la humitat. Si s'ha de consumir el pa al cap de dos o més dies, s'aconsella posar-lo en una <a href="/wiki/Bossa_de_pl%C3%A0stic" title="Bossa de plàstic">bossa de plàstic</a> i <a href="/wiki/Congelaci%C3%B3_d%27aliments" title="Congelació d'aliments">congelar-lo</a>. Emmagatzemar-lo a la nevera tan sols es recomana si s'ha de reescalfar abans d'ésser ingerit, com per exemple quan es fan torrades. Comparat amb altres aliments, el pa conté poca aigua, i això significa que si no s'emmagatzema de manera adequada, pot quedar contaminat per fongs. Les espècies de <a href="/wiki/Fongs" title="Fongs">fongs</a> blaus que acostumen a atacar el pa són <a href="/wiki/Aspergillus" title="Aspergillus">Aspergillus</a> i <a href="/wiki/Penicillium" title="Penicillium">Penicillium</a>, així com diverses espècies de <a href="/wiki/Monilia_sitophila" class="mw-redirect" title="Monilia sitophila">Monilia sitophila</a>. Als pans d'origen industrial, després del fermentat, s'acostumen a afegir alguns antifúngics a fi d'evitar la degradació per fongs i així es pot emmagatzemar-lo durant més temps. Un dels més utilitzats és el <a href="/wiki/Propionat_c%C3%A0lcic" class="mw-redirect" title="Propionat càlcic">propionat càlcic</a> (E-282, de fórmula Ca (CH₃CH₂COO)₂) al 0,2%. Durant aquesta fase, alguns dels microorganismes fúngics més freqüents que es poden trobar en el pa són <a href="/wiki/Rhizopus_nigricans" title="Rhizopus nigricans">Rhizopus nigricans</a>, <a href="/wiki/Penicillium_expansum" title="Penicillium expansum">Penicillium expansum</a>, <a href="/wiki/Penicillium_stoloniferum" class="mw-redirect" title="Penicillium stoloniferum">P. stoloniferum</a> i Aspergillus niger. Entre els microorganismes no fúngics, destaca <a href="/wiki/Bacillus_subtilis" title="Bacillus subtilis">Bacillus subtilis</a>. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Usos">Usos</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Usos">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:ElLince-BocadilloSardina.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/ElLince-BocadilloSardina.JPG/220px-ElLince-BocadilloSardina.JPG" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/ElLince-BocadilloSardina.JPG/330px-ElLince-BocadilloSardina.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/ElLince-BocadilloSardina.JPG/440px-ElLince-BocadilloSardina.JPG 2x" data-file-width="3888" data-file-height="2592" /></a><figcaption>Un dels usos possibles del pa és l'elaboració d'<a href="/wiki/Entrep%C3%A0" title="Entrepà">entrepans</a> com el de la il·lustració</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Dagwood_sandwich.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Dagwood_sandwich.jpg/220px-Dagwood_sandwich.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Dagwood_sandwich.jpg/330px-Dagwood_sandwich.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Dagwood_sandwich.jpg/440px-Dagwood_sandwich.jpg 2x" data-file-width="479" data-file-height="639" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Entrep%C3%A0" title="Entrepà">sandvitx</a> és un dels més internacionals usos del pa (Sandvitx Dagwood)</figcaption></figure> El pa sovint s'utilitza com a acompanyament d'altres plats i és freqüent veure'l a la part central de la taula, de vegades en una <a href="/wiki/Panera" title="Panera">panera</a> apropiada per al seu ús, en general en llesques tallades just abans de servir-se. Algunes vegades el pa és un <a href="/wiki/Aperitiu_(gastronomia)" class="mw-redirect" title="Aperitiu (gastronomia)">aperitiu</a>, com és el cas del grissino de la cuina italiana. Un dels usos més comuns del pa és en preparats on s'inclouen diversos aliments entre dues llesques de pa. És el popular entrepà, que s'elabora amb <a href="/wiki/Pa_de_motlle" title="Pa de motlle">pa de motlle</a> i entre les llesques s'hi posen diversos continguts, en general <a href="/wiki/Carn" title="Carn">carns</a> així com determinades <a href="/wiki/Salsa" title="Salsa">salses</a>, en forma d'<a href="/wiki/Amanida" title="Amanida">amanides</a>. Aquest tipus d'<a href="/wiki/Entrep%C3%A0" title="Entrepà">entrepans</a> pot ser servit fred o calent, i en aquest darrer cas, s'escalfa en un aparell anomenat <a href="/wiki/Sandvitxera" title="Sandvitxera">sandvitxera</a>. De la mateixa manera, a la cuina espanyola es tenen variants de l'emparedat en pans amb crostes més dures com és l'entrepà en les seves diferents variants, com per exemple, l'entrepà de calamars o l'entrepà de vedella, i que en l'actualitat han arribat a una forma refinada d'<a href="/wiki/Alta_Cuina" class="mw-redirect" title="Alta Cuina">alta cuina</a> en el que s'anomena "entrepà d'autor"; a la <a href="/wiki/Cuina_d%27It%C3%A0lia" class="mw-redirect" title="Cuina d'Itàlia">cuina italiana</a> existeix l'equivalent anomenat panini. En certs tipus de <a href="/wiki/Menjar_r%C3%A0pid" title="Menjar ràpid">menjars ràpids</a>, entre d'altres, es pot trobar a les <a href="/wiki/Hamburguesa" title="Hamburguesa">hamburgueses</a>, els <a href="/wiki/Salsitxa_de_frankfurt" class="mw-redirect" title="Salsitxa de frankfurt">frankfurts</a>, els <a href="/wiki/Xauarma" title="Xauarma">döner kebab</a>, o els <a href="/wiki/Xauarma" title="Xauarma">xauarmes</a>. També apareix en diferents petits esmorzars com pugui ser el ploughman's lunch, un àpat fred anglès, a les tapes espanyoles, als meze turcs, o a l'internacional coffee break. De vegades s'usa untat, com és el cas de les <a href="/wiki/Fondue" title="Fondue">fondues</a>, o a la ingesta d'algunes <a href="/wiki/Sopa" title="Sopa">sopes</a> o <a href="/wiki/Salsa" title="Salsa">salses</a>. Altres variants tenen continguts oberts, com a la <a href="/wiki/Pizza" title="Pizza">pizza</a>, que han tingut a la <a href="/wiki/Cuina_d%27It%C3%A0lia" class="mw-redirect" title="Cuina d'Itàlia">cuina italiana</a> un origen en un <a href="/wiki/Pa_pla" title="Pa pla">pa pla</a> denominat <a href="/wiki/Focaccia" title="Focaccia">focaccia</a> (pizza blanca). Altres exemples són el popular <a href="/wiki/Pa_amb_tom%C3%A0quet" title="Pa amb tomàquet">pa amb tomàquet</a> català, el <a href="/wiki/Cachopu" title="Cachopu">cachopu</a> de la <a href="/wiki/Gastronomia_asturiana" class="mw-redirect" title="Gastronomia asturiana">cuina asturiana</a>, o l'<a href="/wiki/Strammer_max" title="Strammer max">strammer max</a> alemany. Dins de la categoria de pans oberts en llesques hi ha els untats en el que s'escampa un aliment líquid (o semilíquid) sobre la superfície, com és el cas del <a href="/wiki/Pat%C3%A9" title="Paté">paté</a> o els <a href="/wiki/Gravy" title="Gravy">gravy</a>. És molt freqüent trobar el pa als <a href="/wiki/Esmorzar" title="Esmorzar">esmorzars</a> en forma de llesques torrades al foc o en una torradora, a les quals s'afegeix <a href="/wiki/Melmelada" title="Melmelada">melmelada</a> i <a href="/wiki/Mantega" title="Mantega">mantega</a> fosa. A la cuina, el pa ja sec s'acostuma a aprofitar en la seva forma ratllada i, d'aquesta forma, s'aconsegueix pa ratllat, que posteriorment s'usa per arrebossar innumerables preparacions fregides, com per exemple, les croquetes, el <a href="/wiki/Pollastre_fregit" title="Pollastre fregit">pollastre fregit</a>, o les milaneses; fonamentalment, proporciona una textura cruixent. El pa ratllat pot emprar-se igualment per a l'espesseïment de salses de carn com poden ser els <a href="/wiki/Gravy" title="Gravy">gravys</a> o el <a href="/wiki/Xat%C3%B3" title="Xató">xató</a>. Un altre exemple a la cuina espanyola que està relacionat amb la matança del porc són les <a href="/wiki/Migas" title="Migas">migas</a>, així com a l'elaboració d'alguns <a href="/wiki/Botifarr%C3%B3" title="Botifarró">botifarrons</a>. De vegades s'utilitza per apaivagar la sensació punyent dels aliments picants ingerits; en una funció similar, es consumeix entre dos tasts de <a href="/wiki/Vi" title="Vi">vi</a> per no confondre aromes. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Gust">Gust</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Gust">modifica</a>]</div> Als aliments el gust procedeix d'un conjunt de reaccions químiques que poden dividir-se fonamentalment en <a href="/wiki/Cat%C3%A0lisi_enzim%C3%A0tica" title="Catàlisi enzimàtica">processos enzimàtics</a> i processos no enzimàtics, com pot ser la <a href="/wiki/Reacci%C3%B3_de_Maillard" title="Reacció de Maillard">reacció de Maillard</a>. El gust del pa procedeix de multitud d'elements que intervenen de manera conjunta com, per exemple, la farina. El <a href="/wiki/Gluten" title="Gluten">gluten</a> no proporciona ni aroma ni gust en si mateix, mentre que el <a href="/wiki/Mid%C3%B3" title="Midó">midó</a> junt amb els <a href="/wiki/L%C3%ADpids" class="mw-redirect" title="Lípids">lípids</a> proporcionen el caràcter de la farina mateixa.<a href="#cite_note-Dan-11">[11]</a> Els midons i lípids en combinació amb els <a href="/wiki/Enzims" class="mw-redirect" title="Enzims">enzims</a> propis de la farina i els <a href="/wiki/Bacteris" title="Bacteris">bacteris</a> (així com els llevats) són els responsables de l'aroma del pa. En alguns casos els mateixos enzims existents a la farina poden generar l'olor característica del pa.<a href="#cite_note-45">[45]</a> En alguns casos el pa elaborat amb una massa mare tenen un gust més apreciat que aquells que es fan amb llevats industrials, i aquesta és una de les raons per les quals de vegades s'indica als pans d'algunes fleques la procedència d'aquest tipus de fermentació prèvia.<a href="#cite_note-46">[46]</a><a href="#cite_note-47">[47]</a> Alguns autors consideren que el gust del pa procedeix d'àcids orgànics volàtils produïts durant la fermentació.<a href="#cite_note-Raymond-17">[17]</a> Aquesta és la raó per la qual la fermentació adequada és la que proporciona un gust característic al pa. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tipus">Tipus</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Tipus">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Llista_de_tipus_de_pa" title="Llista de tipus de pa">Llista de tipus de pa</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Crackers_with_herring_and_garlic_sauce.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Crackers_with_herring_and_garlic_sauce.jpg/220px-Crackers_with_herring_and_garlic_sauce.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Crackers_with_herring_and_garlic_sauce.jpg/330px-Crackers_with_herring_and_garlic_sauce.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Crackers_with_herring_and_garlic_sauce.jpg/440px-Crackers_with_herring_and_garlic_sauce.jpg 2x" data-file-width="768" data-file-height="1024" /></a><figcaption>El cracker és una modalitat de <a href="/wiki/Pa_pla" title="Pa pla">pa pla</a> inventat perquè romangués comestible durant llargs períodes. Un cas especial és l'americà hardtack (un tipus de cracker) que es conserva a museus des de començaments del segle xix.<a href="#cite_note-48">[48]</a></figcaption></figure> Malgrat el reduït nombre d'ingredients, la varietat de pans a la cuina mundial és molt gran gràcies a diferents factors, com poden ser les variants en el procés d'elaboració, les tradicions culinàries, la disponibilitat dels diferents tipus <a href="/wiki/Cereal" title="Cereal">cereals</a>, les formes impreses a les seves masses, l'absència d'algun dels seus ingredients (com pot ser del <a href="/wiki/Llevat" class="mw-redirect" title="Llevat">llevat</a>), o les decoracions exteriors. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pans_sense_llevat">Pans sense llevat</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Pans sense llevat">modifica</a>]</div> Aquest tipus de pa, denominats de vegades pans àzims, s'elaboren tan sols amb farina i aigua; és un dels més antics fets que es posa en evidència en la simplicitat dels ingredients. Així, la majoria dels pans plans s'elaboren amb masses sense llevat. Dins la cuina jueva hi ha la llei hamets que limita el menjar pans fermentats amb llevats durant la <a href="/wiki/Pasqua_jueva" class="mw-redirect" title="Pasqua jueva">Pasqua jueva</a>; d'aquesta forma es té pa denominat <a href="/wiki/Matz%C3%A0" class="mw-redirect" title="Matzà">matzà</a>. Al nord de l'<a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a>, a l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> i part de l'<a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a> s'elaboren pans d'aquesta classe amb farina de blat així com de búrgul, també hi ha les trahanas de la cuina <a href="/wiki/Sefard%C3%AD" class="mw-redirect" title="Sefardí">sefardita</a>,<a href="#cite_note-Tovar-13">[13]</a> o les tortillas de blat de la cuina <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">mexicana</a> així com del sud dels <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>. Les <a href="/wiki/Crep" title="Crep">creps</a>, elaborades amb masses líquides sense llevat, es couen a la paella a temperatura molt alta. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pans_de_massa_àcida">Pans de massa àcida</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Pans de massa àcida">modifica</a>]</div> Són pans que es caracteritzen pel fet que s'elaboren amb una massa àcida; l'acidesa prové de l'<a href="/wiki/%C3%80cid_l%C3%A0ctic" title="Àcid làctic">àcid làctic</a> o <a href="/wiki/%C3%80cid_ac%C3%A8tic" title="Àcid acètic">acètic</a> generat durant la fermentació dels cultius bacterians existents a la <a href="/wiki/Llevat_mare" class="mw-redirect" title="Llevat mare">massa mare</a> i que li proporciona un gust característic d'aquest tipus de pa. Aquest perfil d'acidesa i gust es manté estable al llarg del temps gràcies a la tècnica de <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3_backslopping" title="Fermentació backslopping">backslopping</a>. Aquesta consisteix en reservar una porció de la massa fermentada d’un dia per al següent, reforçant així l'equilibri i activitat del cultiu. Llevats com Candida milleri o Saccharomyces exiguus es cultiven a la farina fent una espècie de <a href="/wiki/Simbiosi" title="Simbiosi">simbiosi</a> amb el <a href="/wiki/Eubacteri" class="mw-redirect" title="Eubacteri">bacteri</a> Lactobacillus sanfranciscensis. Lactobacillus sanfranciscensis es va anomenar així perquè es va descobrir als fermentats elaborats a les fleques de <a href="/wiki/San_Francisco" title="San Francisco">San Francisco</a>. Aquests pans tenen un color a la crosta molt característic, un marró molt pronunciat. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pans_amb_llevats_o_bacteris">Pans amb llevats o bacteris</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Pans amb llevats o bacteris">modifica</a>]</div> Per regla general quan s'utilitzen llevats a la massa s'obtenen uns resultats específics a l'inflat del pa, però en algunes cultures no s'utilitzen llevats i sorgeixen així pans com els de soda, molt populars a la cuina <a href="/wiki/Irlanda" title="Irlanda">irlandesa</a> o els pans que empren bacteris de l'espècie <a href="/wiki/Clostridium_perfringens" title="Clostridium perfringens">Clostridium perfringens</a> o <a href="/wiki/Bacillus_cereus" title="Bacillus cereus">Bacillus cereus</a>, denominats pa de creixement salí. Aquests bacteris podrien ser causants d'alguna <a href="/wiki/Gastroenteritis" title="Gastroenteritis">gastroenteritis</a>, però després del procés de l'enfornat moren, ja que són sotmeses a temperatures per damunt dels 200 °C. Actualment s'acostumen a vendre masses flequeres congelades que s'introdueixen directament al forn; aquestes masses solen portar llevats químics com el pirofosfat àcid de sodi ((Na₂H₂P₂O₇) i l'<a href="/wiki/Hidrogencarbonat_de_sodi" title="Hidrogencarbonat de sodi">hidrogencarbonat de sodi</a>. Dins aquesta categoria trobem els pans ràpids com poden ser el pa de banana, els elaborats amb crémor tàrtar (bitartrat de potassi – KC₄H₅O₆), el cornbread, l'scones, o el Česnica de <a href="/wiki/S%C3%A8rbia" title="Sèrbia">Sèrbia</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pans_plans">Pans plans</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Pans plans">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Pa_pla" title="Pa pla">Pa pla</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Baking_Chapatis.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Baking_Chapatis.jpg/220px-Baking_Chapatis.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Baking_Chapatis.jpg/330px-Baking_Chapatis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Baking_Chapatis.jpg/440px-Baking_Chapatis.jpg 2x" data-file-width="703" data-file-height="469" /></a><figcaption>Dona jove a l'Índia elaborant pans chapati a una placa calenta al foc</figcaption></figure> És molt possible que els pans plans fossin les formes més primigènies de pa i potser es deu a la facilitat de preparació.<a href="#cite_note-Six-3">[3]</a> Actualment és un pa molt emprat en diferents cultures al món com, per exemple, és emprat a les cuines <a href="/wiki/%C3%80rab" title="Àrab">àrabs</a>, així com de sud de l'Àsia com l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> i <a href="/wiki/Pakistan" title="Pakistan">Pakistan</a>, i les truites americanes. Una de les característiques més rellevants d'aquest tipus de pans és la rapidesa amb què es preparen; en alguns casos es tracta tan sols d'uns minuts. A més a més, la seva simplicitat permet que no calgui un gran operatiu; com a font de calor es pot utilitzar una paella, o una simple xapa metàl·lica calenta, una pedra, o també a les parets d'un forn (Taboon). Els pans plans es poden trobar a cuines occidentals com a la <a href="/wiki/Noruega" title="Noruega">Noruega</a> (els lefse) o a la de <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a> (<a href="/wiki/Yufka" title="Yufka">yufka</a>). Es pot dir que aquest tipus de pans s'infla sense necessitat de fermentació, ja que molts d'ells es fan sense l'ús de llevat; durant la seva cocció es formen petites bombolles de vapor entre la massa. En alguns casos la textura és prou robusta per a poder incloure un altre aliment; aquest és el cas del pa de pita que permet incloure <a href="/wiki/Carn_picada" title="Carn picada">carn picada</a> al seu interior. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pans_sense_gluten">Pans sense gluten</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Pans sense gluten">modifica</a>]</div> Les persones <a href="/wiki/Cel%C3%ADaques" class="mw-redirect" title="Celíaques">celíaques</a> són sensibles al <a href="/wiki/Gluten" title="Gluten">gluten</a> (<a href="/wiki/Gliadina" title="Gliadina">gliadina</a>) als aliments, i per aquest motiu cal evitar l'ús de determinades farines en la seva elaboració. Aquesta malaltia ha fet que existeixin pans comercialitzats com a productes <a href="/wiki/Diet%C3%A8tica" title="Dietètica">dietètics</a>. Cada vegada és més freqüent veure pans elaborats amb farines sense gluten, com pot ser amb <a href="/wiki/Mid%C3%B3" title="Midó">midó</a> (farina d'<a href="/wiki/Arr%C3%B2s" title="Arròs">arròs</a>) o amb farina de <a href="/wiki/Blat_de_moro" class="mw-redirect" title="Blat de moro">blat de moro</a>; en alguns casos se supleix la falta de proteïna amb l'addició de <a href="/wiki/Xantana" class="mw-redirect" title="Xantana">xantana</a>, que proporciona una elasticitat al pa, i amb emulsionants que permeten de retenir les emissions de diòxid de carboni de la fermentació. Altres substàncies utilitzades per a proporcionar elasticitat es fonamenten en l'ús d'<a href="/wiki/Alga" title="Alga">algues</a> o farines de <a href="/wiki/Garrofer" title="Garrofer">garrofer</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pans_al_vapor_i_fregits">Pans al vapor i fregits</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Pans al vapor i fregits">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Frybread_taco.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Frybread_taco.jpg/220px-Frybread_taco.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Frybread_taco.jpg/330px-Frybread_taco.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Frybread_taco.jpg/440px-Frybread_taco.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a><figcaption>Taco de pa fregit típic de la cuina dels indis de Nord-amèrica</figcaption></figure> A la cuina asiàtica s'acostuma a trobar a aplicar calor a la massa, o bé amb l'ús de vapor calent, o bé fregint-lo amb oli vegetal a molt alta temperatura. Un exemple és el <a href="/wiki/Baozi" title="Baozi">baozi</a>, molt típic de la cuina xinesa. Aquesta forma d'escalfar la massa de farina dona lloc a un tipus de pans específics que tenen una crosta amb característiques peculiars. La cuina <a href="/wiki/Inuit" title="Inuit">inuit</a> té un pa fregit molt popular denominat <a href="/wiki/Bannock" title="Bannock">bannock</a>. Un cas d'una massa fregida que trobem a la cuina occidental és el <a href="/wiki/Xurro" title="Xurro">xurro</a>, així com les sopaipillas de <a href="/wiki/Xile" title="Xile">Xile</a> i l'<a href="/wiki/Argentina" title="Argentina">Argentina</a>. A la cuina britànica és molt popular el pa al vapor anomenat popover, que està elaborat de forma molt similar al Yorkshire púding. També cal citar el pa mongol anomenat buuz, o el <a href="/wiki/Youtiao" title="Youtiao">youtiao</a> que té algunes similituds amb el xurro. A Europa també trobem el <a href="/wiki/Dampfnudel" title="Dampfnudel">dampfnudel</a> <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">alemany</a>, que és un pa cuit amb farciment de <a href="/wiki/Carn" title="Carn">carn</a>. A algunes <a href="/wiki/Comarques_Centrals_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="Comarques Centrals del País Valencià">comarques centrals del País Valencià</a> encara es fan coques de pasta bona o coques de forat,<a href="#cite_note-49">[49]</a> pans fregits de mides i gruixos al gust del cuiner. El fregit sol fer-se amb poc oli, sense submergir-ne la massa completament. La pasta bona, o fermentada és la mateixa que es fa servir en coques i cocs al forn.<a href="#cite_note-50">[50]</a><a href="#cite_note-51">[51]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Pa_i_salut">Pa i salut</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Pa i salut">modifica</a>]</div> El pa s'ha considerat des de molt antic com un dels aliments per excel·lència. Hi va haver algunes recerques a partir de les quals s'arribà a afirmar que el pa era un aliment posseïa tots els elements bàsics d'una alimentació completa.<a href="#cite_note-Sherman-52">[52]</a> El pa és un aliment que conté un 40% d'aigua, tenint present que la <a href="/wiki/Pasta" title="Pasta">pasta</a> cuita arriba a un 60%.<a href="#cite_note-foodQ-53">[53]</a> És un bon referent pensar que cent grams de pa blanc té un aportament calòric aproximat d'unes 250 calories; la seva adequació a l'alimentació humana fa que sigui inclòs en els kits de supervivència. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Malalties_associades_al_consum_de_pa">Malalties associades al consum de pa</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Malalties associades al consum de pa">modifica</a>]</div> Malgrat que des de molt antic és considerat un aliment bàsic, al llarg del <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle xx</a> han aparegut alguns advertiments sobre el seu consum. El nombre de persones que pateixen enteropaties de tipus <a href="/wiki/Cel%C3%ADac" class="mw-redirect" title="Celíac">celíac</a>, que presenten al·lèrgies al gluten, és més gran i no és estrany trobar a les fleques pans amb l'etiqueta «sense gluten». D'altra banda existeixen casos on s'han detectat al·lèrgies a la <a href="/wiki/Amilasa" title="Amilasa">α - Amilasa</a>,<a href="#cite_note-54">[54]</a> i poden ser la causa d'alguns <a href="/wiki/Angioedema" title="Angioedema">angioedemes</a>.<a href="#cite_note-55">[55]</a> Les dietes hipoglucèmiques eviten el consum de pa, especialment el pa elaborat amb farina blanca refinada, ja que té un alt valor glucèmic.<a href="#cite_note-56">[56]</a> L'addició de llet a algunes masses de pa fa que les persones amb <a href="/wiki/Intoler%C3%A0ncia_a_la_lactosa" title="Intolerància a la lactosa">intolerància a la lactosa</a> puguin presentar problemes. El tipus de pa que menys recomanen els especialistes en nutrició és el de farina blanca refinada. Argumenten que les farines refinades tenen un grau tan elevat d'elaboració que gran part de les propietats de la fibra i dels minerals s'han perdut durant el procés de refinament. Aquesta és, en certa manera, una de les raons per les quals cada vegada més es troben pans de farines no-refinades a les fleques. El contingut d'<a href="/wiki/%C3%80cid_f%C3%ADtic" title="Àcid fític">àcid fític</a> de les farines fa que es disminueixi la <a href="/wiki/Biodisponibilitat" title="Biodisponibilitat">biodisponibilitat</a> d'alguns minerals com el <a href="/wiki/Calci" title="Calci">calci</a>, el <a href="/wiki/Magnesi" title="Magnesi">magnesi</a>, el <a href="/wiki/Zinc" title="Zinc">zinc</a> i el <a href="/wiki/F%C3%B2sfor" title="Fòsfor">fòsfor</a>,<a href="#cite_note-57">[57]</a> encara que durant el procés d'elaboració del pa disminueix força la quantitat d'àcid fític de la massa.<a href="#cite_note-Manuel-58">[58]</a> Els ingredients emprats per allargar la vida del pa causen una certa alarma en alguns sectors de la societat que estan preocupats per la salut i la qualitat dels aliments. De vegades, alguns ingredients que s'afegeixen, com és el cas d'alguns <a href="/wiki/Enzims" class="mw-redirect" title="Enzims">enzims</a>, poden provocar reaccions de sensibilitat en els usuaris.<a href="#cite_note-enzyme-22">[22]</a> Els pans que no han estat enfornats completament poden produir <a href="/wiki/Flatul%C3%A8ncia" title="Flatulència">flatulències</a>. Entre els productes usats en la fabricació del pa industrial hi ha el <a href="/wiki/Bromat_pot%C3%A0ssic" class="mw-redirect" title="Bromat potàssic">bromat potàssic</a> que s'utilitza per a endurir les masses; aquest producte està prohibit per algunes agències alimentàries, ja que s'han detectat uns possibles efectes <a href="/wiki/C%C3%A0ncer" title="Càncer">cancerígens</a>.<a href="#cite_note-59">[59]</a> El consum de pa (principalment de sègol però també d'altres cereals) contaminat per <a href="/wiki/Escleroci" title="Escleroci">esclerocis</a> de la <a href="/wiki/Banya_del_s%C3%A8gol" title="Banya del sègol">banya del sègol</a> pot causar <a href="/wiki/Ergotisme" title="Ergotisme">ergotisme</a>, tot i que la incidència de la malaltia és molt baixa degut a millors pràctiques de fabricació. El consum de pa contaminat va causar grans epidèmies a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>.<a href="#cite_note-60">[60]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nutrició">Nutrició</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Nutrició">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pan_asturiano.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Pan_asturiano.JPG/220px-Pan_asturiano.JPG" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Pan_asturiano.JPG/330px-Pan_asturiano.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Pan_asturiano.JPG/440px-Pan_asturiano.JPG 2x" data-file-width="3888" data-file-height="2592" /></a><figcaption>Pa <a href="/wiki/Ast%C3%BAries" title="Astúries">asturià</a> cuit amb blat <a href="/wiki/Espelta" title="Espelta">espelta</a></figcaption></figure> El pa aporta en una quantitat considerable d'<a href="/wiki/Hidrat_de_carboni" class="mw-redirect" title="Hidrat de carboni">hidrats de carboni</a> de cadena complexa. Algunes <a href="/wiki/Prote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Proteïnes">proteïnes</a>, en general d'un baix valor biològic,<a href="#cite_note-Sherman-52">[52]</a> podent arribar a representar el 9% del pes del pa.<a href="#cite_note-foodQ-53">[53]</a> El seu contingut en <a href="/wiki/Amino%C3%A0cids" class="mw-redirect" title="Aminoàcids">aminoàcids</a> no inclou tots els aminoàcids essencials, sinó que presenta nivells baixos de l'aminoàcid essencial, <a href="/wiki/Lisina" title="Lisina">lisina</a>. Posseeix per regla general pocs continguts grassos, gairebé sempre <a href="/wiki/%C3%80cid_oleic" title="Àcid oleic">àcid oleic</a> i linoleic. Entre els micronutrients que del pa i algunes traces de calci (per a l'ús de llet en l'elaboració industrial actual), <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> (en una quantitat important), <a href="/wiki/Seleni" title="Seleni">seleni</a>, <a href="/wiki/Potassi" title="Potassi">potassi</a>, <a href="/wiki/F%C3%B2sfor" title="Fòsfor">fòsfor</a>. El pa que té una farina amb germen té dues vitamines del grup B que són la <a href="/wiki/Tiamina" title="Tiamina">tiamina</a> (que és beneficiosa per al <a href="/wiki/Sistema_nervi%C3%B3s" title="Sistema nerviós">sistema nerviós</a>) i la <a href="/wiki/Niacina" title="Niacina">niacina</a> (útil en la prevenció de la <a href="/wiki/Pel%C2%B7lagra" title="Pel·lagra">pel·lagra</a>). El pa té també <a href="/wiki/%C3%80cid_f%C3%B2lic" title="Àcid fòlic">àcid fòlic</a> i una certa quantitat de <a href="/wiki/Carotenoide" title="Carotenoide">carotenoides</a>, tot i que en poca quantitat, ja que han estat reduïts durant la fase de barreja a l'elaboració del pa.<a href="#cite_note-Leenhardt-28">[28]</a> Els pans de farines poc refinades són les que aporten una quantitat més gran de <a href="/wiki/Fibra_aliment%C3%A0ria" title="Fibra alimentària">fibra alimentària</a> a la dieta humana, i el consum de pa acostuma a ser una de les fonts més importants de fibra.<a href="#cite_note-Manuel-58">[58]</a> Els pans blancs de farines refinades són els que aporten una quantitat més petita que arriba fins a un 3%; el pa denominat "integral" pot arribar a tenir entre tres a quatre vegades més de fibra.<a href="#cite_note-Nesle-10">[10]</a> El pa ocupa la base de la piràmide alimentària pel que fa als cereals i els llegums, el que indica que pot consumir-se al dia una quantitat relativament moderada, si ho comparem amb altres aliments, dins del que es considera una dieta equilibrada. Per exemple, a la dieta d'un infant d'un any ja s'inclou el pa, així com els aliments dels grups alimentaris bàsics com <a href="/wiki/Carn" title="Carn">carn</a>, <a href="/wiki/Verdura" title="Verdura">verdures</a> i <a href="/wiki/Llet" title="Llet">llet</a>). Existeixen estudis que esmenten que un consum de pa de <a href="/wiki/S%C3%A8gol" title="Sègol">sègol</a> aporta a les dones solament un 7,1% de proteïnes, un 1,2% de lípids, i un 11,1% de carbohidrats necessaris a RDI, mentre que a la dieta d'un home contribueix amb un 5,9% de proteïna, un 1,0% del greix i un 9,3% de carbohidrats, el que fa una contribució del total de 28,6% dels nutrients recomanats per l'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_Mundial_de_la_Salut" title="Organització Mundial de la Salut">Organització Mundial de la Salut</a>.<a href="#cite_note-61">[61]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tendències_modernes">Tendències modernes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Tendències modernes">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Chinese_fried_bread.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Chinese_fried_bread.jpg/220px-Chinese_fried_bread.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Chinese_fried_bread.jpg/330px-Chinese_fried_bread.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Chinese_fried_bread.jpg/440px-Chinese_fried_bread.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a><figcaption><a href="/wiki/Youtiao" title="Youtiao">Youtiao</a> o pa xinès fregit</figcaption></figure> Les tendències modernes del pa van per diverses vies; una de les més investigades és la de la fortificació a fi d'oferir als consumidors un aliment més equilibrat. La fortificació pot anar per la via d'incloure elements <a href="/wiki/Minerals" class="mw-redirect" title="Minerals">minerals</a>, <a href="/wiki/Vitamina" title="Vitamina">vitamines</a> o també per la d'augmentar els percentatges de <a href="/wiki/Fibra_aliment%C3%A0ria" title="Fibra alimentària">fibra alimentària</a>. Un dels objectius de la indústria actual està a canviar la tendència decreixent de la demanda tot oferint un pa més clàssic, amb millors gusts i aromes. Un altre dels objectius se centra a una millora dels processos de panificació, fent que siguin més efectius i menys costosos en temps. Dintre del corrent mundial de reducció del consum mitjà de <a href="/wiki/Caloria" title="Caloria">calories</a> per persona, s'està pensant de panificar amb farines de <a href="/wiki/Soia" title="Soia">soia</a> (o <a href="/wiki/S%C3%A8rum_de_llet" title="Sèrum de llet">sèrum de llet</a>), i també reduir la quantitat de <a href="/wiki/Sucre" title="Sucre">sucres</a>. Al tema d'incorporar nous ingredients en l'elaboració del pa es té el pa de soia. Una de les tendències és la disminució progressiva de la sal a les masses a 0,43 g sodi de 100 g (equivalent a 1.1 g de sal per 100g).<a href="#cite_note-PanUK-62">[62]</a> El pa està afectat per les recerques realitzades a <a href="/wiki/Enginyeria_gen%C3%A8tica" title="Enginyeria genètica">aliments modificats genèticament</a>, a causa de l'ús de cereals com ara blat o ordi modificat genèticament. Aquests pans tindran aparentment poques diferències respecte dels pans elaborats amb farines tradicionals, l'avantatge està pel conreador que té espècies més resistents. Dins de l'<a href="/wiki/Enginyeria_gen%C3%A8tica" title="Enginyeria genètica">enginyeria genètica</a> s'ha aconseguit cereals amb un més gran contingut d'<a href="/wiki/%C3%80cid_asc%C3%B2rbic" class="mw-redirect" title="Àcid ascòrbic">àcid ascòrbic</a> (millora les propietats mecàniques de la massa), <a href="/wiki/Ciste%C3%AFna" title="Cisteïna">cisteïna</a>, <a href="/wiki/Enzims" class="mw-redirect" title="Enzims">enzims</a>, etc. Encara que el pa es faci amb farines tradicionals, hi ha la possibilitat d'emprar a l'inflament de les masses amb llevats modificats genèticament, que proporcionin més gust, que processin els midons de la farina amb una més gran eficiència, que responguin a perfils baixos de temperatura i que reaccionin més ràpid.<a href="#cite_note-63">[63]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Consum">Consum</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Consum">modifica</a>]</div> El consum de pa ha anat creixent amb el pas dels segles d'acord amb el ritme de creixement de la població mundial. El pa és un aliment barat que és assequible a gran part de la població mundial encara que, com és de suposar, el preu del pa és molt sensible al preu del blat i al dels cereals. A començaments del <a href="/wiki/Segle_XXI" title="Segle XXI">segle xxi</a> s'ha produït un augment del preu parcialment per culpa de la crisi alimentària mundial. Un percentatge de la producció de cereals va a l'alimentació <a href="/wiki/Ramadera" class="mw-redirect" title="Ramadera">ramadera</a> i un altre va a l'elaboració de derivats, entre els quals es troben les <a href="/wiki/Farina" title="Farina">farines</a>. Per regla general, a les zones urbanes el pa s'adquireix fàcilment a fleques, supermercats i botigues. En la majoria dels països la venda de pa està sotmesa a normatives específiques. La tendència mundial és d'una progressiva reducció del consum de pa als països industrials, països que tradicionalment n'han consumit.<a href="#cite_note-64">[64]</a> El consum mitjà de pa a la cistella de compra alimentària d'un país desenvolupat acostuma a estar entre un 5% i un 10%, xifra que varia en funció de determinats aspectes culturals i locals.<a href="#cite_note-65">[65]</a> El país amb un percentatge més alt de consum de pa «per capita» és <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>, amb uns 106 quilograms/persona any, i <a href="/wiki/Xile" title="Xile">Xile</a> és el país amb més consum de pa a <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a>, amb uns 98 quilograms per persona a l'any.<a href="#cite_note-Ten-66">[66]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Consum_a_Europa">Consum a Europa</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Consum a Europa">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Simit-2x.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Simit-2x.JPG/220px-Simit-2x.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Simit-2x.JPG/330px-Simit-2x.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Simit-2x.JPG/440px-Simit-2x.JPG 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a><figcaption>Pa <a href="/wiki/Simit" title="Simit">simit</a> amb <a href="/wiki/S%C3%A8sam" title="Sèsam">sèsam</a></figcaption></figure> A Europa el consum de pa és molt popular i ha estat associat per complet a la molta del blat. <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a> i <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a> són els principals operadors del mercat de pa europeu, amb una quota del 60% de la producció; <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, els <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a> i <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a> produeixen el 20% entre tots ells. S'acostuma a consumir pa de diversos cereals, encara que les fleques van cedint a una forma més productiva i industrial d'elaboració del pa: la massa congelada. Cada vegada més es troben petits forns a supermercats i gasolineres que ofereixen pa quasi instantani de masses precongelades.<a href="#cite_note-Europe-67">[67]</a> Al nord d'Europa, a la zona dels països escandinaus, és molt popular un pa pla àzim denominat <a href="/wiki/Kn%C3%A4ckebr%C3%B6d" title="Knäckebröd">knäckebröd</a> que conserva les seves propietats durant llargs períodes. De tota manera, al nord d'Europa és més popular el consum de pa de <a href="/wiki/S%C3%A8gol" title="Sègol">sègol</a>.<a href="#cite_note-Finl-68">[68]</a><a href="#cite_note-PanUK-62">[62]</a> Igual que en altres països europeus, el consum de pa ha anat disminuint a l'Estat espanyol per diverses raons: l'augment del poder adquisitiu i la progressiva pèrdua d'hàbits alimentaris saludables. El 1964 a l'Estat espanyol el consum de pa per persona i any era de 134 kg; l'any 1981 havia davallat fins a 75 kg i l'any 1991 el consum va ser de 59 kg; des d'aleshores s'ha estabilitzat en uns 58 kg. Les recomanacions de consum de cereals de l'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_Mundial_de_la_Salut" title="Organització Mundial de la Salut">Organització Mundial de la Salut</a> són a la ratlla de 91 quilograms per persona i any.<a href="#cite_note-69">[69]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Consum_a_Amèrica">Consum a Amèrica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Consum a Amèrica">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sopaipillas_chilenas.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Sopaipillas_chilenas.jpg/220px-Sopaipillas_chilenas.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Sopaipillas_chilenas.jpg/330px-Sopaipillas_chilenas.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Sopaipillas_chilenas.jpg/440px-Sopaipillas_chilenas.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption>Sopaipillas (pa de carbasso fregit) del sud d'Amèrica</figcaption></figure> Als Estats Units el consum de pa ha disminuït durant l'última meitat del segle xx, a causa de la preocupació internacional creixent que existeix sobre el consum de pa blanc. El 1933 prop del 80% del pa venut als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> era a rodanxes. El consumidor més important «per capita» és <a href="/wiki/Xile" title="Xile">Xile</a>, seguit del <a href="/wiki/Per%C3%BA" title="Perú">Perú</a>, el <a href="/wiki/Brasil" title="Brasil">Brasil</a> i <a href="/wiki/Col%C3%B2mbia" title="Colòmbia">Colòmbia</a>.<a href="#cite_note-Ten-66">[66]</a> En algunes parts de l'<a href="/wiki/Am%C3%A8rica_Llatina" title="Amèrica Llatina">Amèrica Llatina</a> és molt tradicional l'elaboració de pans emprant com a cereal el <a href="/wiki/Blat_de_moro" class="mw-redirect" title="Blat de moro">blat de moro</a> amb les famoses tortillas. En alguns llocs la fan de forma tradicional, i és un pa amb grans d'<a href="/wiki/Amaranthus" title="Amaranthus">amaranthus</a>; es fa sobretot a la zona dels <a href="/wiki/Andes" title="Andes">Andes</a> i també és molt popular a la cultura <a href="/wiki/Asteca" class="mw-redirect" title="Asteca">asteca</a>. En molts casos el consum tradicional de tubercles com la <a href="/wiki/Iuca" title="Iuca">iuca</a> o la <a href="/wiki/Patata" class="mw-redirect" title="Patata">patata</a> és un bon complement nutritiu. Un tipus de pa de iuca és el casabe. A <a href="/wiki/Am%C3%A8rica_Central" title="Amèrica Central">Amèrica Central</a> és molt popular el pupusa, fet de farina de <a href="/wiki/Blat_de_moro" class="mw-redirect" title="Blat de moro">blat de moro</a>. El pa elaborat amb blat és popular a molts països de l'Amèrica Llatina; malgrat tot, el panorama és divers: alguns països tenen un consum elevat, com és el cas de Xile, mentre a altres com <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a>, <a href="/wiki/Vene%C3%A7uela" title="Veneçuela">Veneçuela</a> i <a href="/wiki/Col%C3%B2mbia" title="Colòmbia">Colòmbia</a> és comparativament escàs.<a href="#cite_note-70">[70]</a> A Mèxic es consumeix el pa de dolç, així com el birote i les tortillas de farina (sobretot al nord); aquestes últimes acostumen a fer-se amb una massa de farina de blat mesclada amb llard de porc o mantega. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Consum_a_l'Àsia">Consum a l'Àsia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Consum a l'Àsia">modifica</a>]</div> El pa tal com es coneix a <a href="/wiki/Occident" title="Occident">occident</a> té un relatiu baix índex de consum a l'<a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a>. Malgrat l'elevat consum de <a href="/wiki/Cereal" title="Cereal">cereals</a>, es pot dir que l'ús exhaustiu de l'<a href="/wiki/Arr%C3%B2s" title="Arròs">arròs</a> i dels fideus fa que s'eviti el pa tal com es coneix a occident.<a href="#cite_note-Davidson-34">[34]</a> A l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> es consumeixen de manera abundant diversos tipus de <a href="/wiki/Pa_pla" title="Pa pla">pans plans</a> sense llevat que acostumen a servir-se sols o untats amb ghee. Un pa molt valuós al <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a> és el (メロンパン), conegut com a <a href="/wiki/Melonpan" title="Melonpan">melonpan</a>. També és freqüent trobar pa d'arròs. A <a href="/wiki/Vietnam" title="Vietnam">Vietnam</a> és molt popular la <a href="/wiki/Baguet" title="Baguet">baguet</a> en un <a href="/wiki/Entrep%C3%A0" title="Entrepà">entrepà</a> servit en petites botigues denominat Bánh mì; la paraula Bánh en vietnamita ve a significar, sense fer diferència, pa o pastís i acostuma a formar part de nombroses denominacions culinàries vietnamites. Els sandvitxos de baguet són també molt populars a <a href="/wiki/Laos" title="Laos">Laos</a>. Malgrat tot, en alguns llocs acostuma a consumir-se una forma occidentalitzada de pa, sobretot el que es denomina pa francès. A les <a href="/wiki/Filipines" title="Filipines">Filipines</a>, com una conseqüència de la influència espanyola, hi ha el pa de sal. A <a href="/wiki/Mal%C3%A0isia" title="Malàisia">Malàisia</a> s'acostumen a consumir diversos tipus de pans plans, tots ells molt comuns als esmorzars. A Malàisia i Singapur és molt popular la kaya, una espècie de torrada elaborada amb una <a href="/wiki/Baguet" title="Baguet">baguet</a> oberta. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Consum_a_l'Àfrica">Consum a l'Àfrica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Consum a l'Àfrica">modifica</a>]</div> El pa blanc elaborat amb farina de blat és considerat un luxe, tanmateix pot veure's en alguns països on hi ha influència de la cultura francesa. En la majoria dels països, l'elaboració és encara una feina costosa, ja que s'acostuma a fer a mà, especialment a l'<a href="/wiki/%C3%80frica_subsahariana" title="Àfrica subsahariana">àfrica subsahariana</a>).<a href="#cite_note-71">[71]</a> La popularitat del pa a l'Àfrica ha aconseguit que des de mitjan <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle xx</a> s'hagin creat <a href="/wiki/Cooperativa" title="Cooperativa">cooperatives</a> de dones dedicades a feines específiques de l'elaboració del pa, aquests esforços no només han introduït una petita part d'ingressos sinó que a més a més ha portat el pa a moltes zones de l'Àfrica.<a href="#cite_note-72">[72]</a> Un dels cereals emprats és el teff (Eragrostis tef) que produeix un pa denominat <a href="/wiki/Injera" title="Injera">injera</a>. A <a href="/wiki/Sud-%C3%A0frica" title="Sud-àfrica">Sud-àfrica</a> és molt popular el bunny chow, un pa farcit de <a href="/wiki/Curri" title="Curri">curri</a>. Algunes vegades s'elaboren pans amb barreges d'<a href="/wiki/Arr%C3%B2s" title="Arròs">arròs</a> i <a href="/wiki/S%C3%A8gol" title="Sègol">sègol</a>.<a href="#cite_note-HC-73">[73]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cultura_popular">Cultura popular</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Cultura popular">modifica</a>]</div> El pa té molta presència a la <a href="/wiki/Cultura_popular" title="Cultura popular">cultura popular</a>; un exemple són les abundants al·lusions que es poden trobar al refranyer. La popularitat és tanta que a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> poden trobar-se <a href="/wiki/Museu" title="Museu">museus</a> monogràfics sobre el pa, com és el <a href="/wiki/Deutsches_Brotmuseum_Ulm" title="Deutsches Brotmuseum Ulm">Deutsches Brotmuseum Ulm</a>, l'<a href="/w/index.php?title=Europ%C3%A4isches_Brotmuseum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Europäisches Brotmuseum (encara no existeix)">Europäisches Brotmuseum</a>, a <a href="/wiki/Eberg%C3%B6tzen" title="Ebergötzen">Ebergötzen</a> (<a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>). El pa és un aliment occidental que té una escassa presència a Àsia.<a href="#cite_note-Davidson-34">[34]</a> L'associació internacional de forners va determinar que el <a href="/w/index.php?title=Dia_internacional_del_pa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dia internacional del pa (encara no existeix)">dia internacional del pa</a> sigui el <a href="/wiki/16_d%27octubre" title="16 d'octubre">16 d'octubre</a>, dia que coincideix amb el <a href="/wiki/Dia_Mundial_de_l%27Alimentaci%C3%B3" title="Dia Mundial de l'Alimentació">Dia Mundial de l'Alimentació</a>, impulsat per la <a href="/wiki/FAO" class="mw-redirect" title="FAO">FAO</a> des de <a href="/wiki/1979" title="1979">1979</a>.<a href="#cite_note-74">[74]</a> Un dels primers conceptes populars del pa amb un component social apareix a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> sota la idea romana de <a href="/wiki/Panem_et_circenses" title="Panem et circenses">Panem et circenses</a> («pa i circ»). La idea és esmortir els conflictes socials proporcionant un plaer simple i bàsic a les classes populars: pa gratis. De <a href="/wiki/Maria_Antonieta_d%27%C3%80ustria" title="Maria Antonieta d'Àustria">Maria Antonieta</a> és coneguda l'anècdota en què es va produir una revolta durant la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_francesa" class="mw-redirect" title="Revolució francesa">revolució francesa</a>; la gent del poble, a falta de farina i blat, va anar directament a <a href="/wiki/Versalles" title="Versalles">Versalles</a> a encarar a la reina; tal com s'explica, aquesta hauria respost amb la frase: «Que mengin pastissos» (Qu'ils mangent de la brioche), el que va causar un gran enuig al poble. El <a href="/wiki/1963" title="1963">1963</a>, a la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">Unió Soviètica</a>, amb motiu del racionament imposat per <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a>, el pa era inflat amb aire perquè les barres semblessin més grans; pel que se'l va anomenar irònicament «massa de Khrusxov» (en <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: хрущёвское тесто). Històricament s'ha fet una distinció social d'acord amb el color de la molla que s'hagi menjat; per exemple, els pans de sègol (més negres) han correspost a les classes menys afavorides mentre que els de farina de blat (més blancs) formaven part de les classes més elitistes.<a href="#cite_note-Goody-75">[75]</a><a href="#cite_note-Finl-68">[68]</a> El símbol com a aliment fonamental, així com els seus sinònims en algunes cultures, fa que hi hagi moviments com Bread for the World («Pa per al món»). El pa forma part d'una de les variables econòmiques de l'<a href="/wiki/%C3%8Dndex_de_Preus_de_Consum" class="mw-redirect" title="Índex de Preus de Consum">Índex de Preus de Consum</a> amb les quals es fa la revisió salarial. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pa_i_religió">Pa i religió</h3>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Pa i religió">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Miquiztlaxcalli.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Miquiztlaxcalli.JPG/220px-Miquiztlaxcalli.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Miquiztlaxcalli.JPG/330px-Miquiztlaxcalli.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Miquiztlaxcalli.JPG/440px-Miquiztlaxcalli.JPG 2x" data-file-width="3264" data-file-height="2448" /></a><figcaption><a href="/wiki/Pa_de_mort" title="Pa de mort">Pa de mort</a> del centre de <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a></figcaption></figure> El pa és present en nombrosos rituals religiosos; per exemple, a la <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">religió cristiana</a> pren protagonisme a l'<a href="/wiki/Eucaristia" title="Eucaristia">Eucaristia</a>, anomenada també "la fracció del pa",<a href="#cite_note-76">[76]</a> en la qual el pa és una hòstia de pa àzim. Com el pa va ser l'aliment de la <a href="/wiki/Santa_cena" class="mw-redirect" title="Santa cena">santa cena</a>, al voltant seu se celebra el sagrament de l'Eucaristia. També apareix en un dels miracles més coneguts de Jesús, el de la <a href="/wiki/Multiplicaci%C3%B3_dels_pans_i_dels_peixos" class="mw-redirect" title="Multiplicació dels pans i dels peixos">multiplicació dels pans i dels peixos</a>. El pa apareix com a aliment en diversos passatges de la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a>, així com forma part d'una de les seves principals oracions, el <a href="/wiki/Parenostre" title="Parenostre">parenostre</a>.<a href="#cite_note-77">[77]</a> En alguns països musulmans el pa es cuina en algunes festes com l'<a href="/wiki/Id_al-Fitr" title="Id al-Fitr">Id al-Fitr</a>, que és la que segueix el <a href="/wiki/Sawm" title="Sawm">Ramadà</a>.<a href="#cite_note-78">[78]</a> La hal·là es tracta d'un pa tradicional jueu elaborat amb una massa rica en ou, en forma de trena, que se serveix divendres a la nit, en el sopar del <a href="/wiki/S%C3%A0bat" title="Sàbat">sàbat</a>, i a les festivitats jueves, excloent la festa de <a href="/wiki/Pasqua_jueva" class="mw-redirect" title="Pasqua jueva">Péssah</a>.<a href="#cite_note-79">[79]</a><a href="#cite_note-80">[80]</a> Aquesta data els <a href="/wiki/Jueus" title="Jueus">jueus</a> mengen un pa àzim o pa alís denominat <a href="/wiki/Mats%C3%A0" title="Matsà">Matsà</a>.<a href="#cite_note-81">[81]</a> En alguns llocs de l'<a href="/wiki/Am%C3%A8rica_Llatina" title="Amèrica Llatina">Amèrica Llatina</a> existeix el hallulla, o pa de les festes.<a href="#cite_note-82">[82]</a> El prosphora (en <a href="/wiki/Llengua_grega" class="mw-redirect" title="Llengua grega">grec</a> πρόσφορον – oferiment) és un pa emprat a la litúrgia de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa</a>.<a href="#cite_note-83">[83]</a> Es considera que <a href="/wiki/Sant_Antoni_Abat" class="mw-redirect" title="Sant Antoni Abat">Sant Antoni Abat</a> és el patró dels forners, tot i que el seu patronat també comprèn el dels animals de granja.<a href="#cite_note-84">[84]</a> A <a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a> es prepara un pa denominat lussekatt que té una forma de «S» i està aromatitzat amb <a href="/wiki/Safr%C3%A0" title="Safrà">safrà</a>; se serveix el dia <a href="/wiki/13_de_desembre" title="13 de desembre">13 de desembre</a>, el dia de <a href="/wiki/Santa_Ll%C3%BAcia" class="mw-redirect" title="Santa Llúcia">Santa Llúcia</a>, durant l'esmorzar.<a href="#cite_note-85">[85]</a><a href="#cite_note-86">[86]</a> A <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, la fogassa (fougasse) se serveix com a part de les tretze postres, que simbolitzen els dotze <a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">apòstols</a> i <a href="/wiki/Jesucrist" class="mw-redirect" title="Jesucrist">Jesucrist</a>);<a href="#cite_note-87">[87]</a> de la mateixa manera, trobem el christopsomo <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">grec</a> («pa de Crist»), que té una creu cristiana a la seva superfície,<a href="#cite_note-88">[88]</a> i el hutzelbrot, pa <a href="/wiki/Baviera" title="Baviera">bavarès</a> de Nadal<a href="#cite_note-89">[89]</a> i el <a href="/wiki/Pa_de_mort" title="Pa de mort">pa de mort</a> <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">mexicà</a> a la celebració de la diada de <a href="/wiki/Tots_Sants" title="Tots Sants">Tots Sants</a>.<a href="#cite_note-90">[90]</a><a href="#cite_note-91">[91]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-Beth-1">↑ <a href="#cite_ref-Beth_1-0">1,0</a> <a href="#cite_ref-Beth_1-1">1,1</a> <a href="#cite_ref-Beth_1-2">1,2</a> Hensperger, Beth; Chuck Williams, Noel Barnhurst. Bread. Simon & Schuster Source isbn= 978-0-7432-2837-4, 2002.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Bread&rft.au=Hensperger%2C+Beth&rft.date=2002&rft.pub=Simon+%26+Schuster+Source+isbn%3D+978-0-7432-2837-4">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-McGee-2">↑ <a href="#cite_ref-McGee_2-0">2,0</a> <a href="#cite_ref-McGee_2-1">2,1</a> <a href="#cite_ref-McGee_2-2">2,2</a> McGee, Harold. On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen. Nova York, Scribner, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-684-80001-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-684-80001-2">ISBN 0-684-80001-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=On+Food+and+Cooking%3A+The+Science+and+Lore+of+the+Kitchen&rft.au=McGee%2C+Harold&rft.date=2004&rft.pub=Nova+York%2C+Scribner&rft.isbn=0-684-80001-2">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-Six-3">↑ <a href="#cite_ref-Six_3-0">3,0</a> <a href="#cite_ref-Six_3-1">3,1</a> <a href="#cite_ref-Six_3-2">3,2</a> <a href="#cite_ref-Six_3-3">3,3</a> <a href="#cite_ref-Six_3-4">3,4</a> H.E., Jacob. Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History. The Lyons Press, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-55821-575-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-55821-575-1">ISBN 1-55821-575-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Six+Thousand+Years+of+Bread%3A+Its+Holy+and+Unholy+History&rft.au=H.E.%2C+Jacob&rft.date=1997&rft.pub=The+Lyons+Press&rft.isbn=1-55821-575-1">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-Bernard-4">↑ <a href="#cite_ref-Bernard_4-0">4,0</a> <a href="#cite_ref-Bernard_4-1">4,1</a> Dupaigne, Bernard. The History of Bread. Harry N. Abrams, Inc., 1999. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8109-3438-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8109-3438-8">ISBN 0-8109-3438-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+History+of+Bread&rft.au=Dupaigne%2C+Bernard&rft.date=1999&rft.pub=Harry+N.+Abrams%2C+Inc.&rft.isbn=0-8109-3438-8"> (en anglès) </li> <li id="cite_note-5"><a href="#cite_ref-5">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0128799.xml">Pa</a>». <a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a>. Barcelona: <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>. </li> <li id="cite_note-PreHist-6"><a href="#cite_ref-PreHist_6-0">↑</a> Ashton, John. The History of Bread from Pre-historic to Modern Times. Brooke house publishing co, 1904.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+History+of+Bread+from+Pre-historic+to+Modern+Times&rft.au=Ashton%2C+John&rft.date=1904&rft.pub=Brooke+house+publishing+co">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> Un pa amb un forat al mig. </li> <li id="cite_note-Naum-8"><a href="#cite_ref-Naum_8-0">↑</a> Naum, Jasny. The Daily Bread of the Ancient Greeks and Romans. Osiris, 1950.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Daily+Bread+of+the+Ancient+Greeks+and+Romans&rft.au=Naum%2C+Jasny&rft.date=1950&rft.pub=Osiris">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-9"><a href="#cite_ref-9">↑</a> Carson I.A., Ritchie. Comida y civilización. Alianza Editorial. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8420602140" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8420602140">ISBN 8420602140</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Comida+y+civilizaci%C3%B3n&rft.au=Carson+I.A.%2C+Ritchie&rft.pub=Alianza+Editorial&rft.isbn=8420602140">  (en castellà) </li> <li id="cite_note-Nesle-10">↑ <a href="#cite_ref-Nesle_10-0">10,0</a> <a href="#cite_ref-Nesle_10-1">10,1</a> Nestle,Marion. What to Eat' An Aisle-by-Aisle Guide to Savvy Food Choices and Good Eating. North Point Press, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-86547-704-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-86547-704-3">ISBN 0-86547-704-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=What+to+Eat%27+An+Aisle-by-Aisle+Guide+to+Savvy+Food+Choices+and+Good+Eating&rft.au=Nestle%2CMarion&rft.date=2006&rft.pub=North+Point+Press&rft.isbn=0-86547-704-3">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-Dan-11">↑ <a href="#cite_ref-Dan_11-0">11,0</a> <a href="#cite_ref-Dan_11-1">11,1</a> <a href="#cite_ref-Dan_11-2">11,2</a> <a href="#cite_ref-Dan_11-3">11,3</a> <a href="#cite_ref-Dan_11-4">11,4</a> <a href="#cite_ref-Dan_11-5">11,5</a> Lepard, Dan. Art of Handmade Bread: Contemporary European Recipes for the Home Baker. Mitchell Beazley, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1845333128" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1845333128">ISBN 1845333128</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Art+of+Handmade+Bread%3A+Contemporary+European+Recipes+for+the+Home+Baker&rft.au=Lepard%2C+Dan&rft.date=2004&rft.pub=Mitchell+Beazley&rft.isbn=1845333128">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-12"><a href="#cite_ref-12">↑</a> Akers, A. A.; Hoseney, R. C. «Water-soluble dextrins from α-amylase-treated bread and their relationship to bread firming». Cereal chemistry, 71, 1994, pàg. 223-226.(en anglès) </li> <li id="cite_note-Tovar-13">↑ <a href="#cite_ref-Tovar_13-0">13,0</a> <a href="#cite_ref-Tovar_13-1">13,1</a> Tovar, Rosa. Masas. Madrid: El aguilar, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-03-50530-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-03-50530-8">ISBN 978-84-03-50530-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Masas&rft.au=Tovar%2C+Rosa&rft.date=2006&rft.pub=El+aguilar&rft.place=Madrid&rft.isbn=978-84-03-50530-8">  (en castellà) </li> <li id="cite_note-Beranbaum-14">↑ <a href="#cite_ref-Beranbaum_14-0">14,0</a> <a href="#cite_ref-Beranbaum_14-1">14,1</a> <a href="#cite_ref-Beranbaum_14-2">14,2</a> <a href="#cite_ref-Beranbaum_14-3">14,3</a> Beranbaum,Rose Levy. The Bread Bible. W. W. Norton & Company, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0393057942" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0393057942">ISBN 978-0393057942</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Bread+Bible&rft.au=Beranbaum%2CRose+Levy&rft.date=2003&rft.pub=W.+W.+Norton+%26+Company&rft.isbn=978-0393057942">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-leader-15">↑ <a href="#cite_ref-leader_15-0">15,0</a> <a href="#cite_ref-leader_15-1">15,1</a> <a href="#cite_ref-leader_15-2">15,2</a> Leader,Daniel; Lauren Chattman. Local Breads: Sourdough and Whole-Grain Recipes from Europe's Best Artisan Bakers. W. W. Morton, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0393050556" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0393050556">ISBN 0393050556</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Local+Breads%3A+Sourdough+and+Whole-Grain+Recipes+from+Europe%27s+Best+Artisan+Bakers&rft.au=Leader%2CDaniel&rft.date=2007&rft.pub=W.+W.+Morton&rft.isbn=0393050556">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-Blahnik-16">↑ <a href="#cite_ref-Blahnik_16-0">16,0</a> <a href="#cite_ref-Blahnik_16-1">16,1</a> Leader, Daniel; Judith Blahnik. Bread Alone: Bold Fresh Loaves from Your Own Hands. William Morrow Cookbooks, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0688092616" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0688092616">ISBN 0688092616</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Bread+Alone%3A+Bold+Fresh+Loaves+from+Your+Own+Hands&rft.au=Leader%2C+Daniel&rft.date=1993&rft.pub=William+Morrow+Cookbooks&rft.isbn=0688092616">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-Raymond-17">↑ <a href="#cite_ref-Raymond_17-0">17,0</a> <a href="#cite_ref-Raymond_17-1">17,1</a> <a href="#cite_ref-Raymond_17-2">17,2</a> <a href="#cite_ref-Raymond_17-3">17,3</a> <a href="#cite_ref-Raymond_17-4">17,4</a> Calvel, Raymond; James J. MacGuire. The Taste of Bread. Springer, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0834216469" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0834216469">ISBN 0834216469</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Taste+of+Bread&rft.au=Calvel%2C+Raymond&rft.date=2001&rft.pub=Springer&rft.isbn=0834216469">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-Hamelman-18">↑ <a href="#cite_ref-Hamelman_18-0">18,0</a> <a href="#cite_ref-Hamelman_18-1">18,1</a> Hamelman, Jefrey. Bread: A Baker's Book of Techniques and Recipes (en anglès). Wiley, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0471168572" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0471168572">ISBN 0471168572</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Bread%3A+A+Baker%27s+Book+of+Techniques+and+Recipes&rft.au=Hamelman%2C+Jefrey&rft.date=2004&rft.pub=Wiley&rft.isbn=0471168572">  </li> <li id="cite_note-19"><a href="#cite_ref-19">↑</a> Rosenber, Hans; Edward L. Rohdenburg «The fortification of Bread with Lysine». The Journal of Nutrition, 1950. (en anglès) </li> <li id="cite_note-Monica-20">↑ <a href="#cite_ref-Monica_20-0">20,0</a> <a href="#cite_ref-Monica_20-1">20,1</a> Haros, Mónica; Cristina M. Rosell, Carmen Benedito «Fungal phytase as a potential breadmaking additive». European Food Research and Technology. Springer Berlin [Heilderberg], 213, 4-5, 2001, pàg. 317-322. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1438-2385">1438-2385</a>. (en anglès) </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> Kirk, Ole «Industrial enzyme applications». Current Opinion in Biotechnology, 13, 4, 2002, pàg. 345-351. (en anglès) </li> <li id="cite_note-enzyme-22">↑ <a href="#cite_ref-enzyme_22-0">22,0</a> <a href="#cite_ref-enzyme_22-1">22,1</a> Markku, Vanhanen «Enzyme exposure and enzyme sensitisation in the baking industry» (en anglès). Occupational & Environmental Medicine, 53, 10, 1996, pàg. 670-676. </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> Chamberlain, N. «Alpha-amylase and bread properties». International Journal of Food Science & Technology. Willey, 16, 2, 2007, pàg. 127-152. doi 10.1111/j.1365-2621.1981.tb01004.x. (en anglès) </li> <li id="cite_note-24"><a href="#cite_ref-24">↑</a> Leclercq, C.; D. Arcella & A. Turrini «Estimates of the theoretical maximum daily intake of erythorbic acid, gallates, butylated hydroxyanisole (BHA) and butylated hydroxytoluene (BHT) in Italy: a stepwise approach». Food and Chemical Toxicology, 38, 12, 2000, pàg. 1075-1084. doi 10.1016/S0278-6915(00)00106-X. (en anglès) </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> Dong, Wei; R. C. Hoseney «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090514214646/http://www.aaccnet.org/cerealchemistry/backissues/1995/72_58.pdf">Effects of Certain Breadmaking Oxidants and Reducing Agents on Dough Rheological Properties</a>» (PDF). Cereal Chem, 72, 1, 1995, pàg. 58-64. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aaccnet.org/cerealchemistry/backissues/1995/72_58.pdf">original</a> el 2009-05-14 [Consulta: 4 febrer 2009]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090514214646/http://www.aaccnet.org/cerealchemistry/backissues/1995/72_58.pdf">Arxivat</a> 2009-05-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.(en anglès) </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> Industria Alimentaria. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.industriaalimenticia.com/Archives_Davinci?article=890">Proceso de Panificación</a>», 2009. [Consulta: 2 maig 2009]. (en castellà) </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> A l'acte de treballar la massa se l'anomena "amassar". </li> <li id="cite_note-Leenhardt-28">↑ <a href="#cite_ref-Leenhardt_28-0">28,0</a> <a href="#cite_ref-Leenhardt_28-1">28,1</a> F. Leenhardt. "Carotenoids Content of Wheat: Importance of Selection and Impact of Breadmaking", International Workshop Modelling quality traits and their genetic variability for Wheat, Juliol de 2004 </li> <li id="cite_note-29"><a href="#cite_ref-29">↑</a> Norberto Petryk. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/chef/pan%20procesos.htm">Proceso de Fabricación del Pan</a>», 2004. [Consulta: 29 abril 2009]. (en castellà) </li> <li id="cite_note-gas-30"><a href="#cite_ref-gas_30-0">↑</a> VelSid. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gastronomiaycia.com/2008/10/01/pan-integral-con-muesli/">Gastronomía y Cía.</a>», 2008. [Consulta: 29 abril 2009]. (en castellà) </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> Calaveras, Jesus. Nuevo tratado de panificación y bollería (en castellà). Mundi-Prensa Libros, 2004, p. 254. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8484761479" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8484761479">ISBN 8484761479</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Nuevo+tratado+de+panificaci%C3%B3n+y+boller%C3%ADa&rft.aulast=Calaveras&rft.aufirst=Jesus&rft.date=2004&rft.pub=Mundi-Prensa+Libros&rft.pages=254&rft.isbn=8484761479">  </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Pierre Blanc. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090505043303/http://www.trigopan.com.ar/TecdelTrigo/Pages/Fichas%20Rincon%20Panaderos/Fermentc%20Contro.html">La fermentación controlada</a>», 1999. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.trigopan.com.ar/TecdelTrigo/Pages/Fichas%20Rincon%20Panaderos/Fermentc%20Contro.html">original</a> el 2009-05-05. [Consulta: 29 abril 2009]. (en castellà) </li> <li id="cite_note-Zanobi-33">↑ <a href="#cite_ref-Zanobi_33-0">33,0</a> <a href="#cite_ref-Zanobi_33-1">33,1</a> Zanobi, B.; Peri C «A study of the bread-baking process. I: A phenomenological model» (en anglès). Journal of food engineering, 19, 4, 1993, pàg. 389-398. </li> <li id="cite_note-Davidson-34">↑ <a href="#cite_ref-Davidson_34-0">34,0</a> <a href="#cite_ref-Davidson_34-1">34,1</a> <a href="#cite_ref-Davidson_34-2">34,2</a> Davidson, Alan; Helen Saberi. The Oxford Companion to Food. Oxford, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0192806815" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0192806815">ISBN 0192806815</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+Companion+to+Food&rft.au=Davidson%2C+Alan&rft.date=2006&rft.pub=Oxford&rft.isbn=0192806815">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> Cauvain, S. P.; S. Salmon, L. S. Young. Using cereal science and technology for the benefit of consumers. Woodhead, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1845694791" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1845694791">ISBN 1845694791</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Using+cereal+science+and+technology+for+the+benefit+of+consumers&rft.au=Cauvain%2C+S.+P.&rft.date=2005&rft.pub=Woodhead&rft.isbn=1845694791"> (en anglès) </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> Baker, J. C. «Effect of temperature on dough properties». Cereal Chemistry, 40 & 41, 1939. (en anglès) </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> R. C., Hoseney «Gas retention in bread dough during baking» (en anglès). Cereal chemistry, 68, 5, 1991, pàg. 521-525. 0009-0352. </li> <li id="cite_note-Cauvain-38"><a href="#cite_ref-Cauvain_38-0">↑</a> Cauvain, Stanley P.; Young, Linda S.. Technology of Breadmaking (en anglès). Springer, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-387-38563-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-387-38563-1">ISBN 978-0-387-38563-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Technology+of+Breadmaking&rft.au=Cauvain%2C+Stanley+P.&rft.date=2007&rft.pub=Springer&rft.isbn=978-0-387-38563-1">  </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> D'Appolonia, B.L.; Morad, M.M. "Bread staling". Cereal Chem., 1981, 58, 186-190 </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> Aibara, S.; Esaki, K. "Effect of high-voltage electric field treatment on bread". Biosci., Biotechnol., Biochem. 1998, 62, 2194-2198. </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> D. E., Rogers; Zeleznak, K.J.; Lai, C.S.; Hoseney, R.C. «Effect of native lipids, shortening, and bread moisture on bread firming». Cereal Chem., 65, 1998, pàg. 398-401. </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> Wilhoff, E.M.A. «"Bread staling II". Theoretical study». J. Sci. Food Agric, 22, 1971, pàg. 176-180. </li> <li id="cite_note-43"><a href="#cite_ref-43">↑</a> M.C. Pateras, Irene «Bread Spoilage and Staling». Technology of Breadmaking, 2007, pàg. 275-298. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2F0-387-38565-7">10.1007/0-387-38565-7</a>. </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> Kulp, K.; Ponte J.G. Jr. «Staling white pan bread: fundamental causes». Crit Rev Food Sci Nutr., 15, 1, 1981, pàg. 1-15. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6170488?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:6170488">6170488</a>. </li> <li id="cite_note-45"><a href="#cite_ref-45">↑</a> M. Antonia Martínez-Anaya. "Enzymes and Bread Flavor", J. Agric. Food Chem., 44 (9), 2469 -2480, 1996 </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> Thiele, C.; M.G. Gänzle & R.F. Vogel «Contribution of Sourdough Lactobacilli, Yeast, and Cereal Enzymes to the Generation of Amino Acids in Dough Relevant for Bread Flavor». Cereal chemistry, 79, 1, 2002, pàg. 45-51. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1094%2FCCHEM.2002.79.1.45">10.1094/CCHEM.2002.79.1.45</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0009-0352">0009-0352</a>. (en anglès) </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> Hansen, Åse «Flavour of sourdough wheat bread crumb». Zeitschrift für Lebensmitteluntersuchung und -Forschung A, 202, 3, 1996. (en anglès) </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> U.S. Civil War, Wentworth Museum, Pensacola, Florida </li> <li id="cite_note-49"><a href="#cite_ref-49">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ondara.cat/arxius/Ondara-llibrecuina.pdf">A la taula i al llit... Receptari Gastronòmic d'Ondara</a>» (pdf) p. 50. Ajuntament d'Ondara, 2012. [Consulta: 19 juliol 2010]. </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121013235016/http://eltercerbrazo.com/coquetes-fregides/">Coquetes fregides de Alcoi (Comarca Alcoià-Comtat)</a>» (en castellà). Paloma Alós, 11-09-2012. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://eltercerbrazo.com/coquetes-fregides/">original</a> el 2012-10-13. [Consulta: 19 juliol 2010]. </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ruraltourisminvalencia.com/gastronomia/nace-la-nueva-associacio-gastronomico-cultural-amics-de-les-coques-de-oliva.html">Nace la nueva Associació Gastronòmico-Cultural «Amics de les Coques» de Oliva</a>» (en castellà). Rural Tourism Valencia, 26-05-2017. [Consulta: 19 juliol 2010]. </li> <li id="cite_note-Sherman-52">↑ <a href="#cite_ref-Sherman_52-0">52,0</a> <a href="#cite_ref-Sherman_52-1">52,1</a> Sherman, H.C. «Protein Requirement Of Maintenance In Man And The Nutritive Efficiency Of Bread Protein». J. of Biological Chemistry, XLI, 1, 1919.(en anglès) </li> <li id="cite_note-foodQ-53">↑ <a href="#cite_ref-foodQ_53-0">53,0</a> <a href="#cite_ref-foodQ_53-1">53,1</a> M.de Man, John. Principles of Food Chemistry (Food Science Texts Series). Springer, 1999. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/083421234X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/083421234X">ISBN 083421234X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Principles+of+Food+Chemistry+%28Food+Science+Texts+Series%29&rft.au=M.de+Man%2C+John&rft.date=1999&rft.pub=Springer&rft.isbn=083421234X">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> Kanny, G.; Moneret-Vautrin D.-A. «α-amylase contained in bread can induce food allergy» (en anglès). Journal of allergy and clinical immunology, 95, 1, 1995, pàg. 132-133. </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> Á. Moreno-Ancillo (2204). "Bread eating induced oral angioedema due to α-amylase allergy", J Invest Allergol Clin Immunol; Vol. 14(4): 346-347, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jiaci.org/issues/vol14issue04/346-347.pdf">article</a> </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> Foster-Powell, K. «International tables of glycemic index» (en anglès). The American journal of clinical nutrition, 62, 4, 1995, pàg. 869S-890S. </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> G. Reinhold, John «Decreased Absorption of Calcium, Magnesium, Zinc and Phosphorus by Humans due to Increased Fiber and Phosphorus Consumption as Wheat Bread» (en anglès). Journal of Nutrition, 106, 4, 1976. </li> <li id="cite_note-Manuel-58">↑ <a href="#cite_ref-Manuel_58-0">58,0</a> <a href="#cite_ref-Manuel_58-1">58,1</a> Hernández Rodríguez, Manuel. Tratado de nutrición (en castellà). Madrid, Ed. Diaz de Santos, 1999. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7978-387-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7978-387-7">ISBN 84-7978-387-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Tratado+de+nutrici%C3%B3n&rft.au=Hern%C3%A1ndez+Rodr%C3%ADguez%2C+Manuel&rft.date=1999&rft.pub=Madrid%2C+Ed.+Diaz+de+Santos&rft.isbn=84-7978-387-7">  </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> Ranum, P. «Potassium bromate in bread baking» (en anglès). Cereal foods world, 37, 3, 1992, pàg. 253-258. </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> Fischer, Kristen. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webmd.com/first-aid/what-is-ergotism">Ergotism: What to Know</a>» (en anglès). [Consulta: 16 novembre 2023]. </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> Straumite, Evita «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://llufb.llu.lv/conference/foodbalt/2008/Foodbalt-Proceedings-2008-152-155.pdf">Evaluation of nutrients available from different kinds of bread and their coverage in comparison to reference daily intake in adult group</a>» (PDF). FOODBALT 2008, 2008 [Consulta: 4 febrer 2009]. (en anglès) </li> <li id="cite_note-PanUK-62">↑ <a href="#cite_ref-PanUK_62-0">62,0</a> <a href="#cite_ref-PanUK_62-1">62,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081230132100/http://www.bakersfederation.org.uk/resources/16novBread%20benefitseportFINAL.pdf">The role of bread in the British diet</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bakersfederation.org.uk/resources/16novBread%20benefitseportFINAL.pdf">original</a> el 2008-12-30. [Consulta: 4 febrer 2009]. (en anglès) </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> R. Curtis, Kynda; Jill J. McCluskey, and Thomas I. Wahl «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080512195827/http://www.agbioforum.org/v7n12/v7n12a13-mccluskey.htm">Consumer Acceptance of Genetically Modified Food Products in the Developing World</a>» (HTML). AgBioForum, 7, 1&2, 2004, pàg. 70-75. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.agbioforum.org/v7n12/v7n12a13-mccluskey.htm">original</a> el 2008-05-12 [Consulta: 10 febrer 2009]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080512195827/http://www.agbioforum.org/v7n12/v7n12a13-mccluskey.htm">Arxivat</a> 2008-05-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. (en anglès) </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fao.org/DOCREP/006/Y4011E/y4011e04.htm#bm04">Wheat in the world</a>». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fao.org/DOCREP/006/Y4011E/y4011e00.htm#Contents">Bread Wheat</a> (HTML). 30. B.C. Curtis, 2002 [Consulta: 9 febrer 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Bread+Wheat&rft.atitle=Wheat+in+the+world&rft.date=2002&rft.pub=B.C.+Curtis&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.fao.org%2FDOCREP%2F006%2FY4011E%2Fy4011e00.htm%23Contents">  (en anglès) </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150118044646/http://www.infopan.es/">Web infopan</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.infopan.es">original</a> el 2015-01-18. [Consulta: 4 febrer 2009]. (en anglès) </li> <li id="cite_note-Ten-66">↑ <a href="#cite_ref-Ten_66-0">66,0</a> <a href="#cite_ref-Ten_66-1">66,1</a> Miguel Galdós. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.panera.com.pe/revistas/Rev3/rev03_10-11_Internacional3.pdf">El Consumo de Pan y las Tendencias a Nivel Mundial</a>» (PDF). [Consulta: 4 febrer 2009].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] (en castellà) </li> <li id="cite_note-Europe-67"><a href="#cite_ref-Europe_67-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090309010447/http://www.bakersfederation.org.uk/europe.aspx">Bakers Federation Europe (Página principal)</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bakersfederation.org.uk/europe.aspx">original</a> el 2009-03-09. [Consulta: 4 febrer 2009]. (en anglès) </li> <li id="cite_note-Finl-68">↑ <a href="#cite_ref-Finl_68-0">68,0</a> <a href="#cite_ref-Finl_68-1">68,1</a> Prättälä, Ritva; Ville Helasoja1 «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://journals.cambridge.org/action/displayFulltext?type=1&fid=626932&jid=PHN&volumeId=4&issueId=03&aid=562740">The consumption of rye bread and white bread as dimensions of health lifestyles in Finland</a>» (PDF). Public Health Nutrition, 4, 3, 2000, pàg. 813-819. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1079%2FPHN2000120">10.1079/PHN2000120</a> [Consulta: 4 febrer 2009].(en anglès) </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Dades de l'Encuesta Nacional de Nutrición y Alimentación, basades en l'Encuesta de Presupuestos Familiares (Varela y col., 1995; 1985; 1971) </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> «El consumo de pan en América». . Énfasis Alimentación, XIV, 2008. (en castellà) </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> «Bread staple or luxury?». SPORE, 19, 1989. (en anglès) </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> Ishrat, Husain; Rashid Faruqee. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=99199513">Adjustment in Africa: Lessons from Country Case Studies</a> (PDF). Sud-àfrica: World Bank Publications, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8213-2787-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8213-2787-9">ISBN 0-8213-2787-9</a> [Consulta: 3 febrer 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Adjustment+in+Africa%3A+Lessons+from+Country+Case+Studies&rft.au=Ishrat%2C+Husain&rft.date=1994&rft.pub=World+Bank+Publications&rft.place=Sud-%C3%A0frica&rft.isbn=0-8213-2787-9&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.questia.com%2FPM.qst%3Fa%3Do%26d%3D99199513">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20040603232604/http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=99199513">Arxivat</a> 2004-06-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. (en anglès) </li> <li id="cite_note-HC-73"><a href="#cite_ref-HC_73-0">↑</a> de Vedia, Enrique; Hernán Cortés, Fransciso López de Gómara, Pedro de Alvarado, Diego de Godoy. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?hl=ca&id=zW9UCNp1FU0C">Historiadores primitivos de Indias</a> (en castellà), 1852 [Consulta: 3 febrer 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historiadores+primitivos+de+Indias&rft.au=de+Vedia%2C+Enrique&rft.date=1852&rft.place=Madrid&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fhl%3Dca%26id%3DzW9UCNp1FU0C">  </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090121054217/http://www.world-bread-day.com/">www.world-bread-day.com</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.world-bread-day.com/">original</a> el 2009-01-21. [Consulta: 3 febrer 2009]. (en anglès) </li> <li id="cite_note-Goody-75"><a href="#cite_ref-Goody_75-0">↑</a> Goody, Jack. Cooking, cuisine, and class: A study in comparative sociology (en anglès). Nova York: Cambridge University Press, 1982. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521286964" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521286964">ISBN 0521286964</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cooking%2C+cuisine%2C+and+class%3A+A+study+in+comparative+sociology&rft.au=Goody%2C+Jack&rft.date=1982&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0521286964">  </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> Lockward, A.. Nuevo diccionario de la Biblia (en castellà). Miami, Unilit, 2003, p. 214. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8495303175" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8495303175">ISBN 8495303175</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Nuevo+diccionario+de+la+Biblia&rft.au=Lockward%2C+A.&rft.date=2003&rft.pub=Miami%2C+Unilit&rft.pages=214&rft.isbn=8495303175">  </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> El pa nostre de cada dia... </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Webb, Lois Sinaiko; Roten, Lindsay Grace. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=7b9bqTJ1LVwC&pg=PA360">Holidays of the World Cookbook for Students</a> (en anglès). <a href="/wiki/ABC-CLIO" class="mw-redirect" title="ABC-CLIO">ABC-CLIO</a>, 2011, p. 360. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0313383936" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0313383936">ISBN 0313383936</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Holidays+of+the+World+Cookbook+for+Students&rft.aulast=Webb&rft.aufirst=Lois+Sinaiko&rft.date=2011&rft.pub=%5B%5BABC-CLIO%5D%5D&rft.pages=360&rft.isbn=0313383936&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D7b9bqTJ1LVwC%26pg%3DPA360">  </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/274462/jewish/Moroccan-Challah.htm">Challah</a> </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=ZeazSebMq-gC">Challah</a> </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://sp.madrichim.org/contents.aspx?id=1194&chpt=14">Madrijim.org</a>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080820122947/http://www.hallulla.com/">Pa hallulla</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hallulla.com/">original</a> el 2008-08-20. [Consulta: 23 març 2009]. </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mercaba.org/LITURGIA/KUNZLER/343-352_ofertorio.htm">Liturgia ortodoxa</a> </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.festes.org/directori.php?id=46">Festes de Sant Antoni arreu dels Països Catalans</a> </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://gastronomia-internacional.blogspot.com/2007/12/gastronomia-de-suecia.html">Gastronomia de Suècia</a> </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.soitu.es/albumes/2008/12/23/navidad_a_la_sueca/index_4.html">Nadal a Suècia</a> </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://misrecetasbordadas.blogspot.com/2009/03/provencal-fougasse.html">Provençal fougasse</a> </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://sobreturismo.es/2008/12/15/dulces-de-navidad-en-el-mundo/">Dulces de Navidad en el mundo</a> </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> Bentley, James; Cook, Thomas; Catling, Christopher; Locke, Tim. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=I3oPrRH-zdMC&pg=PA168&hl=ca">Viajeros Munich y Baviera</a>. Granica, 1995. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788475773650" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788475773650">ISBN 9788475773650</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Viajeros+Munich+y+Baviera&rft.aulast=Bentley&rft.aufirst=James&rft.date=1995&rft.pub=Granica&rft.isbn=9788475773650&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DI3oPrRH-zdMC%26pg%3DPA168%26hl%3Dca">  </li> <li id="cite_note-90"><a href="#cite_ref-90">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090306194313/http://www.yucatan.com.mx/especiales/muertos/pan.asp">Pan de muertos</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.yucatan.com.mx/especiales/muertos/pan.asp">original</a> el 2009-03-06. [Consulta: 23 març 2009]. </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081103132009/http://www.terra.com.mx/articulo.aspx?articuloid=173611">Gastronomia</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.terra.com.mx/articulo.aspx?articuloId=173611">original</a> el 2008-11-03. [Consulta: 23 març 2009]. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>Carson I. A., Ritchie. Comida y civilización (en castellà). Madrid, Alianza Editorial, 1986. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-206-0214-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-206-0214-0">ISBN 84-206-0214-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Comida+y+civilizaci%C3%B3n&rft.au=Carson+I.+A.%2C+Ritchie&rft.date=1986&rft.pub=Madrid%2C+Alianza+Editorial&rft.isbn=84-206-0214-0"> </li> <li>De la Paz, Javier Alonso. El libro del pan y de la leche (en castellà). Madrid, Editorial Ágata, 1999. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-8238-328-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8238-328-0">ISBN 84-8238-328-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+libro+del+pan+y+de+la+leche&rft.au=De+la+Paz%2C+Javier+Alonso&rft.date=1999&rft.pub=Madrid%2C+Editorial+%C3%81gata&rft.isbn=84-8238-328-0"> </li> <li>Curry,Rick S.J.. El pan de los jesuitas (en castellà). Madrid, Alianza Editorial, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-206-3873-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-206-3873-0">ISBN 84-206-3873-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+pan+de+los+jesuitas&rft.au=Curry%2CRick+S.J.&rft.date=2000&rft.pub=Madrid%2C+Alianza+Editorial&rft.isbn=84-206-3873-0"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/Bazlama" title="Bazlama">Bazlama</a></li> <li><a href="/wiki/Crost%C3%B3" title="Crostó">Crostó</a></li> <li><a href="/wiki/Pretzel" title="Pretzel">Pretzel</a></li> <li><a href="/wiki/Pala_de_forner" title="Pala de forner">Pala de forner</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Pa&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Bread" class="extiw" title="commons:Bread">Commons</a> (Galeria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7802?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Bread" class="extiw" title="commons:Category:Bread">Commons</a> (Categoria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7802?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Viccionari.png" class="mw-file-description" title="Viccionari"><img alt="Viccionari" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/17px-Viccionari.png" decoding="async" width="17" height="19" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/26px-Viccionari.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/34px-Viccionari.png 2x" data-file-width="450" data-file-height="490" /></a><figcaption>Viccionari</figcaption></figure></td> <td><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/pa" class="extiw" title="wikt:pa">Viccionari</a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Pa_Pa" class="extiw" title="q:Pa Pa">Viquidites</a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikibooks-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquillibres"><img alt="Viquillibres" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikibooks-logo.svg/17px-Wikibooks-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikibooks-logo.svg/26px-Wikibooks-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikibooks-logo.svg/34px-Wikibooks-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="300" /></a><figcaption>Viquillibres</figcaption></figure></td> <td><a href="https://ca.wikibooks.org/wiki/pa_prefix:Llibre_de_cuina/" class="extiw" title="b:pa prefix:Llibre de cuina/">Viquillibres</a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_22899028_1.pdf">Estudi:La fleca a Catalunya-Setembre 2005</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17151&p_ex=el%20pa">Vídeo El pa</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303184137/http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17151&p_ex=el%20pa">Arxivat</a> 2016-03-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090806051023/http://www.geocities.com/athens/oracle/7229/Termes/Arxius/t-pa.htm">Vocabulari relatiu al pa</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX526066">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11933895x">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4008364-0">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85016646">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00569023">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph119184&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/pa-1">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pa&oldid=34233672">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pa&oldid=34233672</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Pa" title="Categoria:Pa">Pa</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_gastronomia" title="Categoria:Articles de qualitat de gastronomia">Articles de qualitat de gastronomia</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_dels_1000" title="Categoria:Articles de qualitat dels 1000">Articles de qualitat dels 1000</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 12 nov 2024 a les 22:40.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Pa&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-6klwk","wgBackendResponseTime":244,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.734","walltime":"1.045","ppvisitednodes":{"value":21625,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":103891,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":33891,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":7,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":80220,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 816.630 1 -total"," 40.55% 331.178 1 Plantilla:Referències"," 23.99% 195.894 1 Plantilla:Infotaula_menjar"," 23.58% 192.559 1 Plantilla:Infobox"," 14.96% 122.135 31 Plantilla:Ref-llibre"," 11.46% 93.572 1 Plantilla:Projectes_germans"," 9.37% 76.522 26 Plantilla:Ref-publicació"," 6.75% 55.105 17 Plantilla:Ref-web"," 4.75% 38.804 7 Plantilla:Article_principal"," 3.97% 32.412 1 Plantilla:Autoritat"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.148","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3442166,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-59856bd7d8-wwvj4","timestamp":"20241119193133","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Pa","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q7802","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q7802","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-09-21T13:14:03Z","dateModified":"2024-11-12T21:40:47Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/7\/7b\/Assorted_bread.jpg","headline":"aliment elaborat amb farina"}</script> </body> </html>