CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Humanitats - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"5999fdac-8ef3-4b05-ad5f-b26d95040b79","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Humanitats","wgTitle":"Humanitats","wgCurRevisionId":33456411,"wgRevisionId":33456411,"wgArticleId":46912,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç a Viccionari","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Humanitats"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Humanitats","wgRelevantArticleId":46912,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia", "wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":50000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q80083","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles": "ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.makeCollapsible.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","jquery.makeCollapsible","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap", "ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.makeCollapsible.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Rutherford_atom.svg/1200px-Rutherford_atom.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1200"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Rutherford_atom.svg/800px-Rutherford_atom.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="800"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Rutherford_atom.svg/640px-Rutherford_atom.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="640"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Humanitats - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Humanitats"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Humanitats"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Humanitats rootpage-Humanitats skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Humanitats" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Humanitats" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Humanitats" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Humanitats" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Definició" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Definició"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Definició</span> </div> </a> <ul id="toc-Definició-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Objecte_d'estudi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Objecte_d'estudi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Objecte d'estudi</span> </div> </a> <ul id="toc-Objecte_d'estudi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mètode_científic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Mètode_científic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Mètode científic</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Mètode_científic-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Mètode científic</span> </button> <ul id="toc-Mètode_científic-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Hermenèutica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Hermenèutica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Hermenèutica</span> </div> </a> <ul id="toc-Hermenèutica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cientificitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cientificitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Cientificitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Cientificitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'humanisme_i_les_humanitats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'humanisme_i_les_humanitats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>L'humanisme i les humanitats</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'humanisme_i_les_humanitats-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'humanisme i les humanitats</span> </button> <ul id="toc-L'humanisme_i_les_humanitats-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Quant_a_l'humanisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Quant_a_l'humanisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Quant a l'humanisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Quant_a_l'humanisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ciutadania_i_autoreflexió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ciutadania_i_autoreflexió"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Ciutadania i autoreflexió</span> </div> </a> <ul id="toc-Ciutadania_i_autoreflexió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Encaix_de_les_humanitats_a_les_ciències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Encaix_de_les_humanitats_a_les_ciències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Encaix de les humanitats a les ciències</span> </div> </a> <ul id="toc-Encaix_de_les_humanitats_a_les_ciències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Interpretar_la_societat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Interpretar_la_societat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>Interpretar la societat</span> </div> </a> <ul id="toc-Interpretar_la_societat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'humanisme_i_el_plaer_de_conèixer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'humanisme_i_el_plaer_de_conèixer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.5</span> <span>L'humanisme i el plaer de conèixer</span> </div> </a> <ul id="toc-L'humanisme_i_el_plaer_de_conèixer-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llegat,_desgast_i_renovació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Llegat,_desgast_i_renovació"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.6</span> <span>Llegat, desgast i renovació</span> </div> </a> <ul id="toc-Llegat,_desgast_i_renovació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Història_del_moviment_humanístic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_del_moviment_humanístic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Història del moviment humanístic</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història_del_moviment_humanístic-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història del moviment humanístic</span> </button> <ul id="toc-Història_del_moviment_humanístic-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Fundació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fundació"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Fundació</span> </div> </a> <ul id="toc-Fundació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_Primera_Il·lustració" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Primera_Il·lustració"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>La Primera Il·lustració</span> </div> </a> <ul id="toc-La_Primera_Il·lustració-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-L'antiga_Grècia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'antiga_Grècia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2.1</span> <span>L'antiga Grècia</span> </div> </a> <ul id="toc-L'antiga_Grècia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'humanisme_celta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'humanisme_celta"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2.2</span> <span>L'humanisme celta</span> </div> </a> <ul id="toc-L'humanisme_celta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'humanisme_xinès" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'humanisme_xinès"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2.3</span> <span>L'humanisme xinès</span> </div> </a> <ul id="toc-L'humanisme_xinès-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_segona_Il·lustració" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_segona_Il·lustració"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>La segona Il·lustració</span> </div> </a> <ul id="toc-La_segona_Il·lustració-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Renaixement" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Renaixement"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4</span> <span>Renaixement</span> </div> </a> <ul id="toc-Renaixement-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Quarta_Il·lustració" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Quarta_Il·lustració"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5</span> <span>Quarta Il·lustració</span> </div> </a> <ul id="toc-Quarta_Il·lustració-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segles_XIX_i_XX" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segles_XIX_i_XX"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.6</span> <span>Segles XIX i XX</span> </div> </a> <ul id="toc-Segles_XIX_i_XX-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Les_humanitats_avui_dia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_humanitats_avui_dia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Les humanitats avui dia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Les_humanitats_avui_dia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Les humanitats avui dia</span> </button> <ul id="toc-Les_humanitats_avui_dia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Educació_i_ocupació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Educació_i_ocupació"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Educació i ocupació</span> </div> </a> <ul id="toc-Educació_i_ocupació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Als_Estats_Units" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Als_Estats_Units"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Als Estats Units</span> </div> </a> <ul id="toc-Als_Estats_Units-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Les_humanitats_al_tarannà_estatunidenc" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_humanitats_al_tarannà_estatunidenc"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2.1</span> <span>Les humanitats al tarannà estatunidenc</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_humanitats_al_tarannà_estatunidenc-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Com_a_potencial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Com_a_potencial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2.2</span> <span>Com a potencial</span> </div> </a> <ul id="toc-Com_a_potencial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-A_les_arts_liberals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#A_les_arts_liberals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2.3</span> <span>A les arts liberals</span> </div> </a> <ul id="toc-A_les_arts_liberals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-A_la_Revolució_Digital" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#A_la_Revolució_Digital"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2.4</span> <span>A la Revolució Digital</span> </div> </a> <ul id="toc-A_la_Revolució_Digital-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-STEM" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#STEM"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2.5</span> <span>STEM</span> </div> </a> <ul id="toc-STEM-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-A_Europa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#A_Europa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>A Europa</span> </div> </a> <ul id="toc-A_Europa-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Debat_sobre_el_valor_de_les_humanitats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Debat_sobre_el_valor_de_les_humanitats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3.1</span> <span>Debat sobre el valor de les humanitats</span> </div> </a> <ul id="toc-Debat_sobre_el_valor_de_les_humanitats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-A_l'Àsia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#A_l'Àsia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.4</span> <span>A l'Àsia</span> </div> </a> <ul id="toc-A_l'Àsia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_humanitats_i_el_món_digital" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_humanitats_i_el_món_digital"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.5</span> <span>Les humanitats i el món digital</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_humanitats_i_el_món_digital-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Biografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Biografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Biografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Biografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Humanitats</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 90 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-90" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">90 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Geesteswetenskappe" title="Geesteswetenskappe - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Geesteswetenskappe" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Humanidaz" title="Humanidaz - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Humanidaz" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A5%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86%D9%8A%D8%A7%D8%AA" title="إنسانيات - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="إنسانيات" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Humanidaes" title="Humanidaes - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Humanidaes" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-avk mw-list-item"><a href="https://avk.wikipedia.org/wiki/Ayaf_opeem" title="Ayaf opeem - Kotava" lang="avk" hreflang="avk" data-title="Ayaf opeem" data-language-autonym="Kotava" data-language-local-name="Kotava" class="interlanguage-link-target"><span>Kotava</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Humanitar_elml%C9%99r" title="Humanitar elmlər - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Humanitar elmlər" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%83%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B8%D1%82%D0%B0%D1%80_%D1%84%D3%99%D0%BD%D0%B4%D3%99%D1%80" title="Гуманитар фәндәр - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Гуманитар фәндәр" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%83%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%96%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%BD%D1%8B%D1%8F_%D0%BD%D0%B0%D0%B2%D1%83%D0%BA%D1%96" title="Гуманітарныя навукі - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Гуманітарныя навукі" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%83%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%96%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%BD%D1%8B%D1%8F_%D0%BD%D0%B0%D0%B2%D1%83%D0%BA%D1%96" title="Гуманітарныя навукі - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Гуманітарныя навукі" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D1%83%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B8%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%BD%D0%B8_%D0%BD%D0%B0%D1%83%D0%BA%D0%B8" title="Хуманитарни науки - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Хуманитарни науки" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AE%E0%A6%BE%E0%A6%A8%E0%A6%AC%E0%A6%AC%E0%A6%BF%E0%A6%A6%E0%A7%8D%E0%A6%AF%E0%A6%BE" title="মানববিদ্যা - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="মানববিদ্যা" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Skianto%C3%B9_an_den" title="Skiantoù an den - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Skiantoù an den" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%B2%D8%A7%D9%86%D8%B3%D8%AA%DB%95_%D9%85%D8%B1%DB%86%DA%A4%DB%8C%DB%8C%DB%95%DA%A9%D8%A7%D9%86" title="زانستە مرۆڤییەکان - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="زانستە مرۆڤییەکان" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Humanitn%C3%AD_v%C4%9Bdy" title="Humanitní vědy - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Humanitní vědy" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%83%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B8%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%B8%D0%BB%D0%BB%D0%B5_%C4%83%D1%81%D0%BB%D0%B0%D0%B2%D1%81%D0%B5%D0%BC" title="Гуманитарилле ăславсем - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Гуманитарилле ăславсем" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Dyniaethau" title="Dyniaethau - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Dyniaethau" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Humaniora" title="Humaniora - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Humaniora" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q70894304 mw-list-item" title=""><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Humanities" title="Humanities - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Humanities" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%91%CE%BD%CE%B8%CF%81%CF%89%CF%80%CE%B9%CF%83%CF%84%CE%B9%CE%BA%CE%AD%CF%82_%CE%B5%CF%80%CE%B9%CF%83%CF%84%CE%AE%CE%BC%CE%B5%CF%82" title="Ανθρωπιστικές επιστήμες - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ανθρωπιστικές επιστήμες" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Humanities" title="Humanities - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Humanities" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Homa_scienco" title="Homa scienco - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Homa scienco" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Humanidades" title="Humanidades - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Humanidades" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Humanitaarteadused" title="Humanitaarteadused - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Humanitaarteadused" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Humanitateak" title="Humanitateak - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Humanitateak" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B9%D9%84%D9%88%D9%85_%D8%A7%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86%DB%8C" title="علوم انسانی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="علوم انسانی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Humanistiset_tieteet" title="Humanistiset tieteet - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Humanistiset tieteet" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Lettres_(culture)" title="Lettres (culture) - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Lettres (culture)" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Humanidades" title="Humanidades - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Humanidades" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Studeyrys-sheelnaue" title="Studeyrys-sheelnaue - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Studeyrys-sheelnaue" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target"><span>Gaelg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%93%D7%A2%D7%99_%D7%94%D7%A8%D7%95%D7%97" title="מדעי הרוח - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="מדעי הרוח" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A8%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%95%E0%A5%80" title="मानविकी - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="मानविकी" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Humanisti%C4%8Dke_znanosti" title="Humanističke znanosti - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Humanističke znanosti" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%B8%D6%82%D5%B4%D5%A1%D5%B6%D5%AB%D5%BF%D5%A1%D6%80_%D5%A3%D5%AB%D5%BF%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6%D5%B6%D5%A5%D6%80" title="Հումանիտար գիտություններ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Հումանիտար գիտություններ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Humaniora" title="Humaniora - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Humaniora" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Homala_cienci" title="Homala cienci - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Homala cienci" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Hugv%C3%ADsindi" title="Hugvísindi - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Hugvísindi" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Discipline_umanistiche" title="Discipline umanistiche - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Discipline umanistiche" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E4%BA%BA%E6%96%87%E7%A7%91%E5%AD%A6" title="人文科学 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="人文科学" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Humaniora" title="Humaniora - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Humaniora" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%83%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B8%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%BB%D1%8B%D2%9B_%D2%93%D1%8B%D0%BB%D1%8B%D0%BC%D0%B4%D0%B0%D1%80" title="Гуманитарлық ғылымдар - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Гуманитарлық ғылымдар" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kl mw-list-item"><a href="https://kl.wikipedia.org/wiki/Humaniora" title="Humaniora - groenlandès" lang="kl" hreflang="kl" data-title="Humaniora" data-language-autonym="Kalaallisut" data-language-local-name="groenlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Kalaallisut</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%9D%B8%EB%AC%B8%ED%95%99" title="인문학 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="인문학" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AC%E0%A4%B6%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%BF%E0%A4%AF%E0%A4%BE%E0%A4%A5" title="बश्रियाथ - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="बश्रियाथ" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target"><span>कॉशुर / کٲشُر</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Artes_humaniores" title="Artes humaniores - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Artes humaniores" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Siensas_umana" title="Siensas umana - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Siensas umana" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Humanitariniai_mokslai" title="Humanitariniai mokslai - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Humanitariniai mokslai" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Humanit%C4%81r%C4%81s_zin%C4%81tnes" title="Humanitārās zinātnes - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Humanitārās zinātnes" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Fiolonana" title="Fiolonana - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Fiolonana" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B9%E0%B5%8D%E0%B4%AF%E0%B5%81%E0%B4%AE%E0%B4%BE%E0%B4%A8%E0%B4%BF%E0%B4%B1%E0%B5%8D%E0%B4%B1%E0%B5%80%E0%B4%B8%E0%B5%8D" title="ഹ്യുമാനിറ്റീസ് - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ഹ്യുമാനിറ്റീസ്" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A8%E0%A4%B5%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%A6%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%BE" title="मानव्यविद्या - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="मानव्यविद्या" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Kemanusiaan" title="Kemanusiaan - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Kemanusiaan" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Geesteswetenschappen" title="Geesteswetenschappen - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Geesteswetenschappen" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Humaniora" title="Humaniora - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Humaniora" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Humaniora" title="Humaniora - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Humaniora" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Umanitats" title="Umanitats - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Umanitats" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AE%E0%A8%A8%E0%A9%81%E0%A9%B1%E0%A8%96%E0%A8%A4%E0%A8%BE/%E0%A8%AE%E0%A8%BE%E0%A8%A8%E0%A8%B5%E0%A8%BF%E0%A8%95%E0%A9%80" title="ਮਨੁੱਖਤਾ/ਮਾਨਵਿਕੀ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਮਨੁੱਖਤਾ/ਮਾਨਵਿਕੀ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam mw-list-item"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1mag%C3%A1ral_t%C3%A1u" title="Pámagáral táu - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Pámagáral táu" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target"><span>Kapampangan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Nauki_humanistyczne" title="Nauki humanistyczne - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Nauki humanistyczne" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%B4%D8%B1%D9%8A_%D9%BE%D9%88%D9%87%D9%86%DB%90" title="بشري پوهنې - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="بشري پوهنې" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Humanidades" title="Humanidades - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Humanidades" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/%C8%98tiin%C8%9Be_umaniste" title="Științe umaniste - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Științe umaniste" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%83%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B8%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%BD%D1%8B%D0%B5_%D0%BD%D0%B0%D1%83%D0%BA%D0%B8" title="Гуманитарные науки - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Гуманитарные науки" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%83%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%96%D1%82%D0%BD%D1%8B_%D1%96_%D1%81%D0%BE%D1%86%D1%96%D0%B0%D0%BB%D0%BD%D1%8B_%D0%BD%D0%B0%D1%83%D0%BA%D1%8B" title="Гуманітны і соціалны наукы - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Гуманітны і соціалны наукы" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%B4%D8%B1%D9%8A%D8%A7%D8%AA" title="بشريات - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="بشريات" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Humanisti%C4%8Dke_znanosti" title="Humanističke znanosti - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Humanističke znanosti" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Timassanin_tinfganin" title="Timassanin tinfganin - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Timassanin tinfganin" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target"><span>Taclḥit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Humanities" title="Humanities - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Humanities" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Duchovn%C3%A1_veda" title="Duchovná veda - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Duchovná veda" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Humanistika" title="Humanistika - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Humanistika" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Shkencat_humane" title="Shkencat humane - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Shkencat humane" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D1%83%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D0%BA%D0%B0" title="Хуманистика - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Хуманистика" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Humaniora" title="Humaniora - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Humaniora" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D0%BB%D0%BC%D2%B3%D0%BE%D0%B8_%D0%B3%D1%83%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B8%D1%82%D0%B0%D1%80%D3%A3" title="Илмҳои гуманитарӣ - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Илмҳои гуманитарӣ" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%A1%E0%B8%99%E0%B8%B8%E0%B8%A9%E0%B8%A2%E0%B8%A8%E0%B8%B2%E0%B8%AA%E0%B8%95%E0%B8%A3%E0%B9%8C" title="มนุษยศาสตร์ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="มนุษยศาสตร์" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Araling_pantao" title="Araling pantao - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Araling pantao" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tly mw-list-item"><a href="https://tly.wikipedia.org/wiki/Humanitar_elmon" title="Humanitar elmon - talix" lang="tly" hreflang="tly" data-title="Humanitar elmon" data-language-autonym="Tolışi" data-language-local-name="talix" class="interlanguage-link-target"><span>Tolışi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Be%C5%9Feri_bilimler" title="Beşeri bilimler - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Beşeri bilimler" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%83%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B8%D1%82%D0%B0%D1%80_%D1%84%D3%99%D0%BD%D0%BD%D3%99%D1%80" title="Гуманитар фәннәр - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Гуманитар фәннәр" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%83%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%96%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%BD%D1%96_%D0%BD%D0%B0%D1%83%D0%BA%D0%B8" title="Гуманітарні науки - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Гуманітарні науки" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86%DB%8C%D8%A7%D8%AA" title="انسانیات - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="انسانیات" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Gumanitar_fanlar" title="Gumanitar fanlar - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Gumanitar fanlar" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Nh%C3%A2n_v%C4%83n_h%E1%BB%8Dc" title="Nhân văn học - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Nhân văn học" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Humanidades" title="Humanidades - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Humanidades" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E4%BA%BA%E6%96%87%E5%AD%A6%E7%A7%91" title="人文学科 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="人文学科" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%92%D7%99%D7%99%D7%A1%D7%98_%D7%95%D7%95%D7%99%D7%A1%D7%A0%D7%A9%D7%90%D7%A4%D7%98" title="גייסט וויסנשאפט - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="גייסט וויסנשאפט" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Yinzvwnz_yozgoh" title="Yinzvwnz yozgoh - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Yinzvwnz yozgoh" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target"><span>Vahcuengh</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E4%BA%BA%E6%96%87%E5%AD%A6%E7%A7%91" title="人文学科 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="人文学科" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/J%C3%AEn-b%C3%BBn-ha%CC%8Dk" title="Jîn-bûn-ha̍k - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Jîn-bûn-ha̍k" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E4%BA%BA%E6%96%87%E5%AD%B8" title="人文學 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="人文學" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Ezoluntu" title="Ezoluntu - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Ezoluntu" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target"><span>IsiZulu</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q80083#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Humanitats" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Humanitats" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Humanitats"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Humanitats"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Humanitats" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Humanitats" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Humanitats&oldid=33456411" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Humanitats&id=33456411&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FHumanitats"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FHumanitats"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Humanitats"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Humanitats&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Humanitats&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Humanities" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q80083" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table cellspacing="0" style="padding: 0.3em; float:right; margin: 0 0 1em 1em; background-color:#f7f8ff; padding:5px; border:1px solid #8888aa; border-right-width: 2px; border-bottom-width: 2px; background:#D6FFEB; text-align:center;"> <tbody><tr> <td bgcolor="#FFFFFF" style="border:1px solid #8888aa;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Rutherford_atom.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Rutherford_atom.svg/170px-Rutherford_atom.svg.png" decoding="async" width="170" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Rutherford_atom.svg/255px-Rutherford_atom.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Rutherford_atom.svg/340px-Rutherford_atom.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span><br /><small>Aquest article forma part de la sèrie</small><br /><big><b><a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">Ciència</a></b></big> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Llista_de_disciplines_cient%C3%ADfiques" title="Llista de disciplines científiques">Disciplines científiques</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic" title="Mètode científic">Mètode i recerca</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Epistemologia" title="Epistemologia">Epistemologia</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_ci%C3%A8ncia" title="Història de la ciència">Evolució científica</a> </td></tr> <tr> <td bgcolor="#FFFFFF" style="border:1px solid #8888aa;"><big><b><a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_pures" class="mw-redirect" title="Ciències pures">Formals</a></b></big> </td></tr> <tr> <td><div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/w/index.php?title=Ci%C3%A8ncies_del_sistema&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciències del sistema (encara no existeix)">Sistema</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/L%C3%B2gica" title="Lògica">Lògica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <p><a href="/wiki/Matem%C3%A0tica" class="mw-redirect" title="Matemàtica">Matemàtica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_de_la_computaci%C3%B3" title="Ciències de la computació">Computació</a> </p> </div></div> </td></tr> <tr> <td bgcolor="#FFFFFF" style="border:1px solid #8888aa;"><big><b><a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_naturals" title="Ciències naturals">Naturals</a></b></big> </td></tr> <tr> <td><b>Medi físic</b> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Astronomia" title="Astronomia">Astronomia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Geografia" title="Geografia">Geografia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <p><a href="/wiki/F%C3%ADsica" title="Física">Física</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_de_la_terra" class="mw-redirect" title="Ciències de la terra">Ciències de la Terra</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Qu%C3%ADmica" title="Química">Química</a> </p> </td></tr> <tr> <td><b>Vida</b> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Biologia" title="Biologia">Biologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica" title="Genètica">Genètica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <p><a href="/wiki/Neuroci%C3%A8ncia" title="Neurociència">Neurociència</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_ambientals" title="Ciències ambientals">Medi ambient</a> </p> </td></tr> <tr> <td bgcolor="#FFFFFF" style="border:1px solid #8888aa;"><big><b><a class="mw-selflink selflink">Humanitats</a></b></big> </td></tr> <tr> <td><b><a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_socials" title="Ciències socials">Ciències socials</a></b> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_pol%C3%ADtiques" title="Ciències polítiques">Política</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_econ%C3%B2miques" title="Ciències econòmiques">Economia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <p><a href="/wiki/Ling%C3%BC%C3%ADstica" title="Lingüística">Lingüística</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">Història</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sociologia" title="Sociologia">Sociologia</a> </p> </td></tr> <tr> <td><b><a class="mw-selflink selflink">Ciències humanes</a></b> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Antropologia" title="Antropologia">Antropologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">Filosofia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Musicologia" title="Musicologia">Musicologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <p><a href="/wiki/Art" title="Art">Art</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">Literatura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">Psicologia</a> </p> </td></tr> <tr> <td bgcolor="#FFFFFF" style="border:1px solid #8888aa;"><big><b><a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_aplicades" title="Ciències aplicades">Aplicades</a></b></big> </td></tr> <tr> <td><div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_cognitives" class="mw-redirect" title="Ciències cognitives">Cognitives</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia_de_materials" title="Ciència de materials">Materials</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_de_la_salut" title="Ciències de la salut">Salut</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Enginyeria" title="Enginyeria">Enginyeria</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <p><a href="/wiki/Matem%C3%A0tiques_aplicades" title="Matemàtiques aplicades">Matemàtiques aplicades</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Metrologia" title="Metrologia">Metrologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Ci%C3%A8ncies_del_comportament&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciències del comportament (encara no existeix)">Comportamentals</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_de_la_comunicaci%C3%B3" title="Ciències de la comunicació">Comunicació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_de_la_informaci%C3%B3" title="Ciències de la informació">Informació</a> </p> </div></div> </td></tr> </tbody></table> <p>Les <b>humanitats</b> són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina. Existeixen altres noms genèrics, com el mateix concepte de «lletres», utilitzats normalment en oposició a les anomenades «ciències» [dures]. Alhora hi ha definicions que miren de diferenciar les «ciències humanes» amb les «ciències socials» o tot el contrari, de manera que es torna problemàtic definir les humanitats i per això hi ha tot un debat epistemològic al seu voltant. </p><p>Per una qüestió o l'altre, la definició clàssica és el grup de matèries acadèmiques que estudien la condició humana. Són ciències en tant que formulen hipòtesis i miren de respondre-hi sense cap pensament mitològic al mig. És a dir, són ciències humanes perquè es deslliguen de la religió i posen al seu centre d'estudi l'home. Les ciències humanes són un tipus d'estudi ideogràfic perquè es fa sense crear lleis o postulats generals. Originàriament l'estudi de les humanitats (<i>humanitatis</i>) es definien en oposició a l'estudi de les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_de_la_religi%C3%B3" title="Ciències de la religió">lletres divines</a>. És doncs aquí on rau l'essència de les humanitats. A la vegada la separació entre religió i humanitats és el que permet fonamental les humanitats com a ideografia pròpiament occidental. </p><p>En <a href="/wiki/Acad%C3%A8mia" title="Acadèmia">acadèmia</a>, hom considera que les humanitats són, conjuntament amb les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_socials" title="Ciències socials">ciències socials</a> i les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_naturals" title="Ciències naturals">ciències naturals</a>, un dels tres components més importants de les <a href="/wiki/Arts_liberals" title="Arts liberals">arts i ciències liberals</a>. La separació de les ciències data de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> (amb el <i><a href="/wiki/Trivium" class="mw-redirect" title="Trivium">trivium</a></i> i el <i><a href="/wiki/Quadrivium" class="mw-redirect" title="Quadrivium">quadrivium</a></i>) i ha anat creixent a mesura que s'especialitzava el saber. És aleshores que se separen ciències humanes, socials i naturals. Els estudiosos i estudioses que treballen amb les humanitats són descrits com <b>humanistes</b>, però això pot ser confús, car també descriu una postura filosòfica (l'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a>) que algunes estudioses i estudiosos d'humanitats <a href="/w/index.php?title=Antihumanisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antihumanisme (encara no existeix)">antihumanistes</a> refusen. </p><p>En tant que grup de matèries d'estudi, a Occident i al sistema educatiu tradicional d'aquest, les humanitats estan vinculades especialment als anomenats estudis clàssics: l'art i la cultura de l'antiguitat grecoromana amb diversos afegits que s'han anat sumant a carrera llarga i que constitueixen l'anomenat cànon occidental. </p><p>Entre les matèries o camps d'estudi que poden considerar-se part de les humanitats, hi ha: </p> <ul><li>la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a></li> <li>la <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a></li> <li>la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a></li> <li>la <a href="/wiki/Ling%C3%BC%C3%ADstica" title="Lingüística">lingüística</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Les_arts_pl%C3%A0stiques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Les arts plàstiques (encara no existeix)">les arts plàstiques</a>, la <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a> i els <a href="/wiki/Mitjans_de_comunicaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Mitjans de comunicació">mèdia</a></li></ul> <p>S'hi pot incloure igualment les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_pol%C3%ADtiques" title="Ciències polítiques">ciències polítiques</a>, <a href="/wiki/Antropologia" title="Antropologia">l'antropologia</a>, la <a href="/wiki/Sociologia" title="Sociologia">sociologia</a>, <a href="/wiki/Economia" title="Economia">l'economia</a>, el <a href="/wiki/Dret" title="Dret">dret</a>, la geografia humana o política, etc. Considerar o no unes disciplines concretes com a «humanitats» respecte d'altres és un cas acadèmic que transcendeix de la simple consideració organitzativa o universitària. Implica incloure-hi la condició de cientificitat i això és per a alguns autors i autores una condició primordial tot i que el <a href="/wiki/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic" title="Mètode científic">mètode</a> fa grinyolar-ne la designació. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Definició"><span id="Definici.C3.B3"></span>Definició</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Definició"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El terme humanitats prové del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> i la paraula es construeix durant el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> europeu, a les portes i tot entrant a l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">Edat moderna</a>. És a l'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> actual que el concepte pren forma, encara que a <a href="/wiki/Occident" title="Occident">Occident</a> les humanitats ja porten des de l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">Edat antiga</a> construint-se. </p><p>En una definició estricta, les humanitats són: </p> <blockquote><p>tot tipus d'estudis i reflexions que ubiquen l'home al centre de la realitat i que en fan la mesura de totes les coses<sup id="cite_ref-Ref_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-Ref-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></p></blockquote> <p>L'ús posterior ha portat a definir igualment les humanitats com a la "forma de divisió del coneixement amb què es realitzen funcions administratives" en "la docència i la investigació" però, tot i així, aquesta és una definició que descriu l'ús que se'n fa. No es dedica doncs a definir l'objecte.<sup id="cite_ref-Ref_1-1" class="reference"><a href="#cite_note-Ref-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tanmateix, en aquestes dues definicions hi trobem la concepció que es fa de les ciències humanes a banda i banda del planeta. Mentre Occident veu les humanitats com l'estudi de l'home, sense quelcom de més pràctic, llevat de tenir coneixement, a l'Àsia les humanitats han estat vinculades des de ben inicialment a l'administració i l'estat. La Xina principalment és la qui procura aquesta segona definició. S'hi desenvolupa ben aviat tot un aparell administratiu que a Europa no existia i que necessitava tenir gent formada per portar l'estat. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Objecte_d'estudi"><span id="Objecte_d.27estudi"></span>Objecte d'estudi</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Objecte d'estudi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Mentre que la definició exacta d'humanitats pot ser contenciosa, les següents disciplines són normalment reconegudes com la seva base: </p> <ul><li><a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">Literatura</a>, <a href="/wiki/Cr%C3%ADtica_liter%C3%A0ria" title="Crítica literària">crítica literària</a> i <a href="/wiki/Literatura_comparada" title="Literatura comparada">literatura comparada</a></li> <li><a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">Filosofia</a></li> <li><a href="/wiki/Ling%C3%BC%C3%ADstica" title="Lingüística">Lingüística</a> i idiomes</li> <li>Els <a href="/wiki/Edat_Antiga" class="mw-redirect" title="Edat Antiga">Clàssics</a>: <ul><li><a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic">Grec antic</a></li> <li><a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">Llatí</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">Història</a></li> <li><a href="/wiki/Estudis_culturals" title="Estudis culturals">Estudis culturals</a> i <a href="/wiki/Estudis_d%27%C3%80rea" class="mw-redirect" title="Estudis d'Àrea">d'àrea</a> <ul><li>Camps regionals interdisciplinaris com els <a href="/wiki/Estudis_orientals" title="Estudis orientals">estudis orientals</a>, <a href="/w/index.php?title=Estudis_americans&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estudis americans (encara no existeix)">estudis americans</a>, o <a href="/w/index.php?title=Estudis_afroamericans&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estudis afroamericans (encara no existeix)">estudis afroamericans</a></li> <li>L'estudi de la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a></li> <li><a href="/wiki/Art" title="Art">Art</a>, <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27art" title="Història de l'art">història de l'art</a>, <a href="/wiki/Cr%C3%ADtica_de_l%27art" title="Crítica de l'art">crítica artística</a> i <a href="/wiki/Teoria_de_l%27art" title="Teoria de l'art">teoria de l'art</a></li> <li><a href="/wiki/M%C3%BAsica" title="Música">Música</a> i <a href="/wiki/Musicologia" title="Musicologia">musicologia</a></li></ul></li></ul> <p>D'altres eixamplen la definició per incloure-hi altres estudis de la vida humana usant descripcions i anàlisis qualitatives, incloent-hi grans parts dels següents camps: </p> <ul><li><a href="/wiki/Antropologia_cultural" title="Antropologia cultural">Antropologia cultural</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia" title="Sociologia">Sociologia</a></li> <li><a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_pol%C3%ADtiques" title="Ciències polítiques">Ciències polítiques</a></li> <li><a href="/wiki/Arqueologia" title="Arqueologia">Arqueologia</a></li> <li><a href="/wiki/Llei_social" class="mw-redirect" title="Llei social">Llei</a> i <a href="/wiki/Jurisprud%C3%A8ncia" title="Jurisprudència">Jurisprudència</a></li> <li>Algunes branques de l'<a href="/wiki/Economia" title="Economia">Economia</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Mètode_científic"><span id="M.C3.A8tode_cient.C3.ADfic"></span>Mètode científic</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Mètode científic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Hermenèutica"><span id="Hermen.C3.A8utica"></span>Hermenèutica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Hermenèutica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hermen%C3%A8utica" title="Hermenèutica">Hermenèutica</a></div> <p>El mètode científic de les ciències humanes és l'hermenèutica i el raonament cartesià. </p><p>El terme hermenèutica prové del verb <i>hermeneuein</i> i vol significar “interpretar”, és a dir, donar o atribuir de significat una determinada cosa o declaració. Inicialment tenia tres significats: expressar paraules, explicar o interpretar i <a href="/w/index.php?title=Traduir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Traduir (encara no existeix)">traduir</a> o traslladar. </p><p>El sentit de la traducció s'ha mantingut i avui l'hermenèutica és la <a href="/wiki/Interpretaci%C3%B3" title="Interpretació">interpretació</a>, és a dir, el trasllat comprensible d'un text al pensament actual. La interpretació és l'explicació d'una actitud, d'un gest o unes paraules atorgades a algú. És a dir, fer d'aquella actitud, gest o paraules quelcom de comprensible. Alguns autors i autores, de fet, fan derivar el terme hermenèutica del <a href="/wiki/D%C3%A9u" title="Déu">Déu</a> grec <a href="/wiki/Hermes" title="Hermes">Hermes</a> qui, segons la <a href="/wiki/Mitologia_grega" title="Mitologia grega">mitologia</a>, era el missatger entre els homes i les divinitats del Panteó grec (Maurizio Ferraris, p: 8, 9). </p><p>L'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a> renaixentista a Europa treu l'hermenèutica dels cercles religiosos com havia passat a l'Edat Mitjana per apropar-se a una lectura dita romana o llatina. La intenció és traduir el passat però no pas afegint-hi lectures, és a dir, traduir la realitat del passat a les cultures contemporànies sense esbiaixar-la. </p><p><a href="/w/index.php?title=Friederich_Schleirmacher&action=edit&redlink=1" class="new" title="Friederich Schleirmacher (encara no existeix)">Friederich Schleirmacher</a> (1768-1834) és considerat el pare de l'hermenèutica moderna. Convertí efectivament l'hermenèutica en l'estudi de la comprensió dels textos, tot reprenent conceptes com ara el cercle hermenèutic o proposant formes de falsable, com ara l'estudi biogràfic de l'autor i la seva mirada psicològica. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cientificitat">Cientificitat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Cientificitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Actualment, el mètode científic hipoteticodeductiu és la base del desenvolupament i investigació de les ciències. Es basa en els passos d'observació, experimentació, hipòtesi i teoria. Tanmateix, no totes les ciències fan ús de l'experimentació, sinó que procuren respostes mitjançant únicament la racionalitat, esvaint-se de l'empirisme perquè la introducció de l'empirisme és simplement impossible. </p><p>Podem establir doncs dues grans classes de mètodes d'investigació: els mètodes lògics i mètodes els empírics. Els primers són tots aquells que es basen en la utilització del pensament a les seves funcions de deducció, anàlisi i síntesi (ciències formals), mentre que els mètodes empírics (ciències fàctiques) s'aproximen al coneixement de l'objecte mitjançant el seu coneixement directe i l'ús de l'experiència. </p><p>Ara bé, la noció actual de ciència envia tot sovint a les ciències dures perquè hom concep irracionalment la ciència a través de l'empirisme. Les demostracions, conclusions i la seva aplicació al camp de la tecnologia, amb els resultats subjacents, fa que hom atorgui a la ciència la designació de veritable i, per tant, l'associï a física, química o biologia. Des d'aquest punt de vista, la sociologia, la psicologia o la història no són assimilades a veritables perquè només poden donar interpretacions, no pas conclusions fiables. </p><p>Per entendre-ho cal abans d'això definir el terme ciència. El terme prové del llatí i en aquesta llengua vol significar coneixement. Així, la ciència designa coneixement i, per això, es pot classificar la sociologia com la biologia en tant que coneixement. El debat sobre la cientificitat segueix tot i això molt viu. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'humanisme_i_les_humanitats"><span id="L.27humanisme_i_les_humanitats"></span>L'humanisme i les humanitats</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: L'humanisme i les humanitats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Quant_a_l'humanisme"><span id="Quant_a_l.27humanisme"></span>Quant a l'humanisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Quant a l'humanisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a> i <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">renaixement</a></div> <p>Humanisme i humanitats no són ben bé la mateixa cosa. L'humanisme és un corrent de pensament i les humanitats és l'estudi de l'home cultural en acadèmies. No endebades això, tots dos van units. Són els humanistes els qui practiquen les humanitats. Per tant, es torna necessari definir l'humanisme i parlar de la filosofia que l'acompanya. </p><p>L'humanisme neix a Europa en reacció a l'antic règim però no es pot situar al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, sinó que cal anar a cercar-ne els precedents més recents de l'època al segle XIV. Més concretament al Renaixement. Aquest moviment artístic va anar acompanyat d'un moviment intel·lectual que anomenam humanisme. Diversos erudits es planten contra la tradició i el seu estatisme. La vida està regida per la providència i la natura. Totes dues condicionen la vida de la població. Res és i tot s'esdevé per les Lleis naturals de Déu. </p><p>Però la desfeta de les croades a Jerusalem submergeixen tot el continent europeu en una llarga crisi de valors en què l'Església catòlica hi acaba perdent. Davant d'això, diversos intel·lecutals miren de desfer-se d'aquesta providència i construeixen els nous valors de l'Europa contemporània. En voler desfer-se d'aquesta fatalitat determinada per un Déu, es desconnecten dels estaments i proposen una societat d'individus, de l'individualisme. </p><p>Aquest individualisme es recolza aleshores sobre la raó i el pensament raonat. Ningú es desdiu de al tradició però la tradició no pot tornar-se en cap autoritat, sinó que l'home mateix ha de gaudir de llibertat per tal de poder explorar el món tot sol. Aquest individualisme passa a ser cultivat a les ciutats on la urbanització es torna sinònim d'autonomia, alliberament polític i lliure pensament. </p><p>L'home es torna doncs el centre de les preocupacions i Toqueville ho tradueix en "humanisme" i "individualisme". Tot aquest moviment pren les seves arrels a l'antiguitat i les perllonga a les guerres de religió fins a arribar a la Il·lustració que n'és l'expressió més màxima. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ciutadania_i_autoreflexió"><span id="Ciutadania_i_autoreflexi.C3.B3"></span>Ciutadania i autoreflexió</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Ciutadania i autoreflexió"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des de finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, una justificació central de les humanitats ha estat que ajuda i fomenta l'autoreflexió, una autoreflexió que, al seu torn, ajuda a desenvolupar la consciència personal o un sentit actiu del deure cívic. </p><p>Wilhelm Dilthey i Hans-Georg Gadamer van centrar l'intent de les humanitats de distingir-se de les ciències naturals en el desig de la humanitat de comprendre les seves pròpies experiències. Aquesta comprensió, segons van afirmar, uneix persones amb idees afins d'orígens culturals similars i proporciona una sensació de continuïtat cultural amb el passat filosòfic. </p><p>Els erudits i erudites de finals del segle XX i principis del XXI van estendre aquesta "imaginació narrativa" a la capacitat de comprendre els registres de les experiències viscudes fora del propi context social i cultural individual. A través d'aquesta imaginació narrativa, s'afirma, els estudiosos o estudioses i estudiants en humanitats desenvolupen una consciència més adequada al món multicultural que vivim. Aquesta consciència pot adoptar la forma passiva que permet una autoreflexió més efectiva o s'estén a una empatia activa que facilita la dispensació de deures cívics que un ciutadà o ciutadana del món responsable ha de dur a terme. No obstant això, hi ha desacord sobre el nivell d'influència que pot tenir l'estudi de les humanitats en un individu i si la comprensió produïda en l'empresa humanística pot garantir o no un "efecte positiu identificable sobre les persones". </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Encaix_de_les_humanitats_a_les_ciències"><span id="Encaix_de_les_humanitats_a_les_ci.C3.A8ncies"></span>Encaix de les humanitats a les ciències</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Encaix de les humanitats a les ciències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Hi ha tres branques principals del coneixement: ciències naturals, ciències socials i les humanitats. La tecnologia és l'extensió pràctica de les ciències naturals, ja que la política és l'extensió de les ciències socials. De la mateixa manera, les humanitats tenen la seva pròpia extensió pràctica, de vegades anomenada "humanitats transformadores" (transhumanitats) o "culturònica" (terme de Mikhail Epstein): </p> <ul><li>Natura – ciències naturals – tecnologia – transformació de la natura</li> <li>Societat – ciències socials – política – transformació de la societat</li> <li>Cultura – ciències humanes – culturònica – transformació de la cultura</li></ul> <p>La tecnologia, la política i la culturònica estan dissenyades per transformar allò que les seves respectives disciplines estudien: natura, societat i cultura. El camp de les humanitats transformadores inclou diverses pràctiques i tecnologies, per exemple, la planificació lingüística, la construcció de nous llenguatges, com l'esperanto, i la invenció de nous gèneres i moviments artístics i literaris, com el romanticisme, el simbolisme o el surrealisme. La invenció humanística en l'àmbit de la cultura, com a pràctica complementària a l'erudició, és un aspecte important de les humanitats. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Interpretar_la_societat">Interpretar la societat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Interpretar la societat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La divisió entre l'estudi humanístic i les ciències naturals informa també d'arguments que porten significat a les humanitats. Allò que distingeix les humanitats de les ciències naturals no és un tema determinat, sinó més aviat el mode d'enfocament de qualsevol qüestió. Les humanitats se centren en la comprensió del significat, el propòsit i els objectius i afavoreix l'apreciació de fenòmens històrics i socials singulars —un mètode interpretatiu per trobar la "veritat"- en lloc d'explicar la causalitat dels esdeveniments o descobrir la veritat del món natural. A part de la seva aplicació social, la imaginació narrativa és una eina important per a la (re)producció de significats entesos a la història, la cultura i la literatura. </p><p>La imaginació, com a part del conjunt d'eines d'artistes o acadèmics i acadèmiques, ajuda a crear un significat que invoca la resposta d'un públic. Atès que un estudiós o estudiasa en humanitats sempre està dins del nexe de les experiències viscudes, teòricament no és possible cap coneixement "absolut"; el coneixement és un procediment incessant d'inventar i reinventar el context en què es llegeix un text. El post-estructuralisme ha problematitzat l'enfocament de l'estudi humanístic basat en qüestions de significat, intencionalitat i autoria. </p><p>Després d'això diversos corrents teòrics com la desconstrucció i l'anàlisi del discurs, pretenen exposar les ideologies i la retòrica operatives en la producció tant dels objectes suposadament significatius com dels temes hermenèutics de l'estudi humanístic. Aquesta exposició ha obert les estructures interpretatives de les humanitats a la crítica, segons les quals la beca humanitària no és "científica" i, per tant, no és apta per a la inclusió en els plans d'estudis universitaris moderns a causa de la naturalesa del seu significat contextual canviant. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'humanisme_i_el_plaer_de_conèixer"><span id="L.27humanisme_i_el_plaer_de_con.C3.A8ixer"></span>L'humanisme i el plaer de conèixer</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: L'humanisme i el plaer de conèixer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Alguns autors i autores, com l'Stanley Fish, han afirmat que les humanitats poden defensar-se millor negant-se a fer cap reclamació d'utilitat. Qualsevol intent de justificar les humanitats en termes de beneficis externs com la utilitat social (per exemple, l'augment de la productivitat) o en termes d'efectes ennoblidors sobre l'individu (com ara adquirir major saviesa o prejudici disminuït) no té fonament, segons Fish, i simplement imposa impossibilitats als departaments acadèmics corresponents. En aquest sentit, el pensament crític sense parlar explícitament d'<i>humanisme</i>, tot i que és possible que sigui el resultat d'una formació humanística, es pot adquirir en altres contextos. I les humanitats ni tan sols proporcionen el tipus de catxé social (allò que de vegades els sociòlegs i sociòlogues anomenen "capital cultural") que és útil per tenir èxit a la societat occidental després de la Segona Guerra Mundial. </p><p>Això no debades, estudiosos i estudioses com ara Fish suggereixen que les humanitats ofereixen un tipus de plaer únic, un plaer basat en la recerca comuna del coneixement (fins i tot si només és coneixement disciplinari). Aquest plaer contrasta amb la creixent privatització de l'oci i la satisfacció instantània característica de la cultura occidental; compleix, així, amb els requisits de Jürgen Habermas per a la desconsideració de l'estatus social i la problematització racional de les zones que fins ara no es qüestionaven, necessàries per a un esforç que es desenvolupa a l'esfera pública burgesa. En aquest sentit, només la recerca acadèmica del plaer pot proporcionar un vincle entre l'àmbit privat i el públic en la moderna societat de consum occidental i enfortir l'esfera pública que, segons molts teòrics i teòriques, es troba a la base de la democràcia moderna. </p><p>Altres, com en Mark Bauerlein, argumenten que els professors i professores d'humanitats han abandonat cada vegada més els mètodes d'epistemologia provats a favor de l'adoctrinament. El resultat és que els professors i les seves estudiants s'adhereixen rígidament a un conjunt limitat de punts de vista i tenen poc interès o comprensió per punts de vista oposats. Un cop aconsegueixen aquesta autosatisfacció intel·lectual, són freqüents les fallides en l'aprenentatge, la investigació i l'avaluació. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Llegat,_desgast_i_renovació"><span id="Llegat.2C_desgast_i_renovaci.C3.B3"></span>Llegat, desgast i renovació</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Llegat, desgast i renovació"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Joseph Carroll afirma que vivim en un món canviant, un món on el "capital cultural" és substituït per l'alfabetització científica i en què la noció romàntica d'un erudit en humanitats del Renaixement està obsoleta. Aquests arguments apel·len a judicis i ansietats sobre la inutilitat essencial de les humanitats, especialment en una època en què és de vital importància que els estudiosos i estudioses de la literatura, la història i les arts participin en "treballs de col·laboració amb científics experimentals". Segons l'autor, doncs, la societat contemporània ha inutilitzat de les humanitats quan resulta que tornen a ser necessàries per al treball científic, sobretot, es torna necessari una estreta col·laboració entre ciències dures i toves. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_del_moviment_humanístic"><span id="Hist.C3.B2ria_del_moviment_human.C3.ADstic"></span>Història del moviment humanístic</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Història del moviment humanístic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fundació"><span id="Fundaci.C3.B3"></span>Fundació</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Fundació"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les humanitats queden d'alguna manera fundades a l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">Edat moderna</a>. És a Itàlia, més concretament a <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>, on hi neix un nou pensament, menys religiós i que desplaça la <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a> tot posant al centre l'<a href="/wiki/%C3%89sser_hum%C3%A0" title="Ésser humà">ésser humà</a>. Hi haurà una revolució a les ciències dures i toves gràcies a aquest canvi substancial de focus. Els estats italians miren de reprendre el llegat grecollatí i tot emmirallant-s'hi, funden universitats on s'hi cursa les humanitats. L'objectiu era explorar, entendre el món, més enllà de la religió.<sup id="cite_ref-Ref001_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-Ref001-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Som a les acaballes del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> i l'inici del segle XVI. El coneixement comença a deslligar-se de l'Església catòlica. Obren universitats una mica per tot <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> i això és reprès a Europa. És el cas de les universitats de <a href="/wiki/Tx%C3%A8quia" title="Txèquia">Txèquia</a>, <a href="/wiki/Eslov%C3%A0quia" title="Eslovàquia">Eslovàquia</a> o <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>. Això va ser possible pel període de decadència viscut per la jerarquia eclesiàstica. La població i el clergat mateix cerquen explicacions, es desvinculen de les pràctiques i la doctrina que imposa Roma. Neix doncs un moviment intel·lectual que cerca imitar l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat clàssica</a> europea.<sup id="cite_ref-Ref001_2-1" class="reference"><a href="#cite_note-Ref001-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>És aquest moviment que dona nom a les humanitats i que funda les mateixes. Cap a l'any 1500 es fan dir "umaniili" que és un trasllat a llengua italiana d'"humanilas" (en llatí). Reprenen el concepte de <a href="/wiki/Cicer%C3%B3" title="Ciceró">Ciceró</a> i, com els romans, expressen amb aquest mot, que vol dir en català humanitats, l'absència de preocupació per la vida d'<a href="/w/index.php?title=Ultratomba&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ultratomba (encara no existeix)">ultratomba</a>, segons el professor Alberto Saladino García.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El model medieval d'estudis s'adapta a les noves preocupacions. La història es concep com quelcom que passa terrenalment, entre els homes, és a dir, s'abandona tot el relat providencialista segons el qual les coses provenen de Déu. Una batalla si es perdia, era perquè Déu així mateix ho va estimar, segons la literatura providencialista. La descentralitat de la religió porta a entendre que la història la fan els humans.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Fet això, el currículum mateix canvia. S'estableixen universitats per tal que s'hi pugui estudiar i explorar el pensament a partir de la centralitat atorgada a l'home. Són els <i>studia humanitatis</i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_Primera_Il·lustració"><span id="La_Primera_Il.C2.B7lustraci.C3.B3"></span>La Primera Il·lustració</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: La Primera Il·lustració"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Apollo_ny_carlsberg_glyptotek.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/Apollo_ny_carlsberg_glyptotek.jpg/220px-Apollo_ny_carlsberg_glyptotek.jpg" decoding="async" width="220" height="409" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/Apollo_ny_carlsberg_glyptotek.jpg/330px-Apollo_ny_carlsberg_glyptotek.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/Apollo_ny_carlsberg_glyptotek.jpg/440px-Apollo_ny_carlsberg_glyptotek.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1859" /></a><figcaption>Estàtua romana que representa a Apol·ló, s. - II. Les arts formaven part de l'ensenyament humanístic.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'antiga_Grècia"><span id="L.27antiga_Gr.C3.A8cia"></span>L'antiga Grècia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: L'antiga Grècia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El segle VI abans de la nostra era grec és considerat ben sovint una primera <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">il·lustració</a>. Va ser possible gràcies als anomenats <a href="/wiki/Presocr%C3%A0tics" class="mw-redirect" title="Presocràtics">presocràtics</a>. Un grup de ciutadans grecs deixen de llegir la <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitologia</a> de la mateixa manera i de mica en mica secularitzen el <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixement</a> de la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a>. Neix la filosofia que vol dir "amor al saber". S'hi explora tots els camps mitjançant la <a href="/wiki/Mai%C3%A8utica" title="Maièutica">maièutica</a>. Les preguntes donen més preguntes i s'amplia el coneixement. </p><p>Inicialment aquest ambient reflexiu promou associacions de ciutadans amb les mateixes preocupacions. Més endavant es funden <a href="/wiki/Escola" title="Escola">escoles</a>. D'aquí es trauran termes actuals com ara escola o liceu, fins i tot col·legi. Hi ha certa discrepància sobre qui va fer possible tot plegat. Podria haver estat els textos homèrics, tot i que la majoria d'historiadors i historiadores designen a tres autors tràgics, <a href="/wiki/S%C3%B2focles" title="Sòfocles">Sòfocles</a>, <a href="/wiki/Eur%C3%ADpides" title="Eurípides">Eurípides</a> i <a href="/wiki/%C3%88squil" title="Èsquil">Èsquil</a> ja que foren els qui celebraven "la grandesa de l'home dins la impotència com a la potència". Altres, finalment, designen a <a href="/wiki/Prot%C3%A0gores" title="Protàgores">Protàgores</a> com a principal iniciador de l'humanisme grec.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Ref002_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-Ref002-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>És amb els <a href="/wiki/Sof%C3%ADstica" title="Sofística">sofistes</a> que es procedeix a difondre el <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixement</a>. La paraula <a href="/wiki/Escola" title="Escola">escola</a> prové justament d'aquesta època i en grec antic volia dir "temps lliure, descans, oci". La formació dels ciutadans grecs es feia a casa. Naixien i eren educats per les mares fins a l'edat adulta. Tot seguit, encarregaven l'<a href="/wiki/Educaci%C3%B3" title="Educació">educació</a> a un mestre privat, el qual formava deixebles seus. Són aquestes deixebles els qui tornen a reformular els plantejaments apresos per tal d'avançar en l'adquisició de <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixement</a>. Sempre a partir del mètode de la <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a>. En aquesta formació les dones estaven excloses perquè només els homes podien accedir a ser considerats <a href="/wiki/Ciutad%C3%A0" title="Ciutadà">ciutadans</a>. La formació era doncs per tal de poder participar en la vida de la <a href="/wiki/Polis" title="Polis">polis</a> i malgrat això, parts de la població eren excloses. La primera il·lustració no és universal.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Amb l'<a href="/wiki/Escola_de_Milet" title="Escola de Milet">escola milèsia</a>, el primer humanisme europeu es va interessar en les <a href="/wiki/Matem%C3%A0tiques" title="Matemàtiques">matemàtiques</a>, la <a href="/wiki/Moral" title="Moral">moral</a>, la <a href="/wiki/L%C3%B2gica" title="Lògica">lògica</a> o la <a href="/wiki/F%C3%ADsica" title="Física">física</a>. Es descobreix l'<a href="/wiki/Electricitat" title="Electricitat">electricitat</a>, encara que ningú hi veu la utilitat. És un coneixement tancat naturalista i humanista. Es debat sobre la unitat de les coses. L'<a href="/wiki/Pitag%C3%B2rics" title="Pitagòrics">escola pitagòrica</a> fa de l'adquisició de coneixement una espècie de vida en si mateixa. Els <a href="/wiki/Pluralisme" title="Pluralisme">pluralistes</a> i <a href="/wiki/Atomisme" title="Atomisme">atomistes</a> discrepen del <a href="/wiki/Monisme" title="Monisme">monisme</a>. Els sofistes divulguen el coneixement. A la mort de <a href="/wiki/S%C3%B2crates" title="Sòcrates">Sòcrates</a>, <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> posa les bases del mètode de la <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a> i reflexiona sobre <a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a>, <a href="/wiki/Moral" title="Moral">moral</a>, etc. <a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a> qüestiona a Plató i introdueix en aquest primer humanisme una nova fase, més naturalista, menys doctrinària.<sup id="cite_ref-Ref002_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-Ref002-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'humanisme_celta"><span id="L.27humanisme_celta"></span>L'humanisme celta</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: L'humanisme celta"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Segons la investigació del CNRS francès <a href="/w/index.php?title=Jean-Louis_Brunaux&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean-Louis Brunaux (encara no existeix)">Jean-Louis Brunaux</a>, hi ha manera de pensar que els <a href="/wiki/Celtes" title="Celtes">celtes</a> hagin sigut filohel·lènics (amants de l'hel·lenisme).<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A parer seu, això mateix es fa evident en la dicotomia que hi havia entre l'ensenyament esotèric sobre la reencarnació i la creença en la reencarnació dels druides, entesos per la comunitat com a filòsofs. Hi hauria en això un humanisme antic, que s'enriquia, al límit, per formar un individualisme i liberalisme antics, segons el francès Jean Mabire.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta lectura pot ser interpretada com a anacrònica o simplement portada al límit. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'humanisme_xinès"><span id="L.27humanisme_xin.C3.A8s"></span>L'humanisme xinès</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: L'humanisme xinès"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Veure un humanisme xinès és objecte de discrepància vulgui ser a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> vulgui ser a l'<a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a> mateix. El nucli del debat se situa a l'entorn de la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> perquè a la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> el pensament filosòfic es barreja amb <a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a> i <a href="/wiki/Espiritualitat" title="Espiritualitat">espiritualitat</a>. Per això hi ha discrepància fins i tot en com anomenar el pensament xinès. <a href="/wiki/Gottfried_Wilhelm_Leibniz" title="Gottfried Wilhelm Leibniz">Leibniz</a> o <a href="/wiki/Voltaire" title="Voltaire">Voltaire</a> varen designar-ho clarament com a <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a> però <a href="/wiki/Immanuel_Kant" title="Immanuel Kant">Kant</a> i altres autors ja només hi veien <i>pensament</i>.<sup id="cite_ref-Ref003_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-Ref003-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En qualsevol dels casos a la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> hi neix ben aviat un ambient escolar, amb mestres, deixebles i reflexions filosòfiques. A la caiguda de la dinastia dels <a href="/wiki/Dinastia_Zhou" title="Dinastia Zhou">Zhou</a> al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> aC, el territori actual xinès es veu en una convulsió de guerres entre estats rivals que miren de prendre el mànec de la resta amb l'objectiu d'establir la seva <a href="/wiki/Hegemonia" title="Hegemonia">hegemonia</a>. Dins aquest ambient bèl·lic i competitiu, neixen els primers pensadors i d'alguna forma, els primers humanistes. Abans d'això hi ha un pensament purament religiós en què els mites són la justificació del poder a la terra. Amb la guerra i el període dels <a href="/wiki/Per%C3%ADode_dels_Regnes_Combatents_(Xina)" title="Període dels Regnes Combatents (Xina)">Regnes Combatents</a> molts intel·lectuals xinesos fan una ruptura psicològica i posen en marxa tot un corrent que medita sobre l'ètica amb l'objectiu d'evitar més guerres i tenir una societat harmònica.<sup id="cite_ref-Ref003_10-1" class="reference"><a href="#cite_note-Ref003-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Neixen associacions d'intel·lectuals amb la mateixa preocupació i les mateixes inclinacions. Són <a href="/wiki/Escola" title="Escola">escoles</a> que tot seguit són institucionalitzades durant la dinasta dels <a href="/wiki/Estat_de_Qin" title="Estat de Qin">Qin</a> i els <a href="/wiki/Dinastia_Han" title="Dinastia Han">Han</a>. Passen de ser escoles a transformar-se en <a href="/wiki/Funcionari" title="Funcionari">funcionaris</a> al servei de l'estat. Els Han posen en marxa tot un programa burocràtic amb què <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a>, <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a>, <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a> i <a href="/wiki/Arts_pl%C3%A0stiques" title="Arts plàstiques">arts plàstiques</a> conformen el nucli dels estudis humanístics. Han de permetre accedir als càrrecs d'<a href="/wiki/Estat_sobir%C3%A0" title="Estat sobirà">estat</a> i amb això, guiar l'estat, treballar-hi com a servidor.<sup id="cite_ref-Ref003_10-2" class="reference"><a href="#cite_note-Ref003-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquest pensament es conforma amb el <a href="/wiki/Taoisme" title="Taoisme">taoisme</a>, el <a href="/wiki/Confucianisme" title="Confucianisme">confucianisme</a>, el <a href="/wiki/Mo%C3%AFsme" title="Moïsme">moïsme</a> i altres escoles més. Tot parteix de <a href="/wiki/Confuci" title="Confuci">Confuci</a> i intel·lectuals com ell que a mode de <a href="/wiki/Sof%C3%ADstica" title="Sofística">sofistes</a> grecs es venen a cada <a href="/wiki/Cort_reial" class="mw-redirect" title="Cort reial">Cort reial</a> amb l'esperança que el seu programa i pensament siguin acceptats com a <a href="/wiki/Doctrina" title="Doctrina">doctrina</a> d'estat. Confuci n'és el més rellevant perquè trenca amb la tradició mitològica i dona importància al present. A l'ara i aquí. A partir d'aquest punt, desenvolupa tot un pensament amb què mira de destriar què és i no ètic. Conforma aleshores un compendi de diàlegs i <a href="/wiki/Aforisme" title="Aforisme">aforismes</a> amb què prova d'organitzar la societat. És un pensament conservador i la seva <a href="/wiki/Doctrina" title="Doctrina">doctrina</a> és tancada inicialment en tant que durant el període dels Regnes Combatents, els intel·lectuals com ell pidolaven, més que arribaven a difondre les seves tesis.<sup id="cite_ref-Ref003_10-3" class="reference"><a href="#cite_note-Ref003-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tot i això, es tracta d'un intent de posar focus en l'ésser humà i entendre la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>. D'alguna manera és reflexió i es fa al marge de la religió, encara que puguin subjaure-hi elements d'espiritualitat. Vist d'aquesta forma, es podria dir que efectivament entre el segle Vè i IIIr abans de la nostra era, es va desenvolupar un primer <a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a>, amb mestres i deixebles.<sup id="cite_ref-Ref003_10-4" class="reference"><a href="#cite_note-Ref003-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Potser, aquesta, com la celta, és una altra lectura anacrònica i portada al límit. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_segona_Il·lustració"><span id="La_segona_Il.C2.B7lustraci.C3.B3"></span>La segona Il·lustració</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: La segona Il·lustració"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Educaci%C3%B3_a_l%27antiga_Roma" title="Educació a l'antiga Roma">educació a l'antiga Roma</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:M-T-Cicero.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/M-T-Cicero.jpg/220px-M-T-Cicero.jpg" decoding="async" width="220" height="296" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/M-T-Cicero.jpg/330px-M-T-Cicero.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/M-T-Cicero.jpg/440px-M-T-Cicero.jpg 2x" data-file-width="709" data-file-height="953" /></a><figcaption>Bust de <a href="/wiki/Cicer%C3%B3" title="Ciceró">Ciceró</a></figcaption></figure> <p>Com ara els pensadors grecs, els seus successors romans van donar una visió dualista de l'home. Una d'idealista, centrada en valorar les virtuts, l'altra realista, que subratlla les característiques comunes, fins i tot trivials, dels individus. Com ara a l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a>, tant el teatre com la <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a> expressen aquesta dualitat. Però, tot i que l'antiga comèdia grega és menys coneguda que la tragèdia, els autors còmics romans marcaran significativament els pensadors del final del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>. Hi destaquen <a href="/wiki/Plaute" title="Plaute">Plaute</a> (a principis dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span> aC) i sobretot <a href="/wiki/Terenci" title="Terenci">Terenci</a>. El segon, a qui li devem la cita "res del que és humà m'és estrany", tindrà una profunda influència en la comèdia humanista al segle XVI. </p><p>Actiu al segle I abans de la nostra era, <a href="/wiki/Cicer%C3%B3" title="Ciceró">Ciceró</a> serà admirat pels humanistes renaixentistes, no només perquè tot sol encarna un gran nombre de <a href="/wiki/Virtut" title="Virtut">virtuts</a> (dignitat, sentit del bé públic i interès general), sinó també perquè, gràcies a la seva tenacitat i al seu <a href="/wiki/Talent" title="Talent">talent</a> d'elocució, les concreta en la vida política. Tot i que no pertanyia a la <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a> i, per tant, res el destinava a la vida política, va aconseguir exercir el càrrec suprem durant cinc anys tot mostrant-se receptiu als grans filòsofs grecs. Li devem haver encunyat el terme <i>humanitas</i> i haver-lo associat a la idea de cultura. </p> <blockquote><p><b>Nota:</b> el programa d'estudis a l'antiga Roma s'acaba assimilant al grec. S'hi estudia gramàtic i retòrica amb finalitats burocràtiques. Tal com va succeir a l'antiga Xina, hi ha tota una preparació formativa que havia de permetre ser funcionari de l'estat. Tornam, però, a veure-hi mestres i deixebles.</p></blockquote> <p>Igualment, diversos poetes d'aquest període serveixen de models, sobretot <a href="/wiki/Virgili" title="Virgili">Virgili</a> i <a href="/wiki/Ovidi" title="Ovidi">Ovidi</a>: el primer, a L'Eneida, explica com, a partir de no gaire res, Roma es va aixecar per convertir-se en un imperi; el segon, a Metamorfosis, convida el lector a formar part de la Història, des de la creació del món fins a temps contemporanis. </p><p>Els humanistes renaixentistes estaran marcats per la capacitat dels pensadors romans d'aproximar-se a la història no només a través de la ficció, sinó també d'una manera separada, com ara <a href="/wiki/Titus_Livi" title="Titus Livi">Livi</a>, autor de la monumental <i>Història romana</i>, i més tard Tàcit. També prenen com a models els filòsofs que s'esforcen per desenvolupar la seva reflexió sobre l'home mateix i la seva manera d'apoderar-se del món i d'ells mateixos. D'una banda, els estoics dels segles I i II <a href="/w/index.php?title=Ane&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ane (encara no existeix)">ane</a>, Sèneca, Epictet o Marc Aureli, però també els hereus de Plató: Plutarc, al segle I ane, i especialment el neoplatonic <a href="/wiki/Plot%C3%AD" title="Plotí">Plotí</a>, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> aC. </p><p>Últim llegat de l'antiguitat romana a l'<a href="/w/index.php?title=Occident_medieval&action=edit&redlink=1" class="new" title="Occident medieval (encara no existeix)">Occident medieval</a> i modern, i no menys important: el significat de l'exegesi. A principis del segle VI abans de la nostra era, mentre la cristiandat prenia forma, <a href="/wiki/Boeci" title="Boeci">Boeci</a> va traduir <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> i <a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a> al llatí amb el desig manifest d'actualitzar-los. Oblidats després de la seva mort, els seus textos seran redescoberts a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> aC. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Renaixement">Renaixement</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Renaixement"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mona_Lisa,_by_Leonardo_da_Vinci,_from_C2RMF_retouched.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/220px-Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg" decoding="async" width="220" height="328" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/330px-Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/440px-Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 2x" data-file-width="7479" data-file-height="11146" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Mona_Lisa" class="mw-redirect" title="Mona Lisa">Mona Lisa</a></i>, de Leonardo da Vinci.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a></div> <p>L'humanisme com a tal és un fenomen històric que s'estén en tres segles. Anomenat "<a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>", aquest període correspon a canvis transcendentals de caràcter polític i cultural. Mentre que els humanistes de la primera generació són essencialment lletrats que tradueixen els texts clàssica grecoromans, els de la segona són "moderns" en tant que s'interessen per qüestions profanes i d'<a href="/wiki/Actualitat" class="mw-redirect" title="Actualitat">actualitat</a>. Amb la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a> difonen les seves idees. </p><p>Mentre que emergeix una gran crisi de <a href="/wiki/Legitimitat" title="Legitimitat">legitimitat</a> al si de l'Església, l'<a href="/wiki/Europa_Occidental" title="Europa Occidental">Europa Occidental</a> viu grans canvis econòmics i polítics. Hi ha igualment un creixement <a href="/wiki/Demografia" title="Demografia">demogràfic</a> important, fet que afecta l'estructura de la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>, així com revoltes degudes a <a href="/wiki/Epid%C3%A8mia" title="Epidèmia">epidèmies</a> i manca de condicions de vida. L'economia es reestructura amb les <a href="/w/index.php?title=Companyies_colonials&action=edit&redlink=1" class="new" title="Companyies colonials (encara no existeix)">companyies colonials</a> i els estats centralitzadors alhora que l'<a href="/wiki/Urbanisme" title="Urbanisme">urbanisme</a> guanya terreny, tot vertebrant els nous <a href="/wiki/Valor_(axiologia)" title="Valor (axiologia)">valors</a> i l'ambient intel·lectual. </p><p>Les primeres llars de l'humanisme es van manifestar a les ciutats italianes, sobretot a <a href="/wiki/Toscana" title="Toscana">Toscana</a> i especialment a <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>. Els homes de lletres ja no s'expressa tant en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>, sinó que opten per la llengua vulgar. Segueix havent-hi una societat patriarcal i supersticiosa però es pregunta sobre el món i la realitat present sense recórrer a la <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitologia</a>. </p><p>L'humanisme tindrà diversos llocs d'expressió, com les arts plàstiques, l'anatomia humana, les ciències naturals o l'astronomia. Dins el camp de l'astronomia es cou el canvi de mentalitats. La qüestió de l'obalitat de la Terra i de la seva posició respecte l'univers és objecte de persecucions per part de l'Església catòlica. L'avenç en les matemàtiques procura un nou ideal de civilitat i de ciutat. </p><p>El nou programa de les humanitats incorpora tot el llegat grecoromà amb una estructura de fons medieval. Alhora mira de depassar els límits medievals sigui al pensament com a les maneres de fer i d'ésser. S'intenta en aquest aspecte superar la preponderància de l'Església sobre la possessió del <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixement</a>. Les revoltes religioses a tot Europa, potencien aquest aspecte. És un període fundador que dona nom a les humanitats, al concepte i que constitueix un punt d'inflexió amb el món medieval. És sobre aquest període que neix la Il·lustració del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. Es tracta d'un moviment pròpiament europeu, tot i que actualment s'ha volgut cercar altres períodes d'humanisme en societats allunyades, com ara la Xina antiga, o històricament lluny, com ara l'antiga Grècia. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Quarta_Il·lustració"><span id="Quarta_Il.C2.B7lustraci.C3.B3"></span>Quarta Il·lustració</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Quarta Il·lustració"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a> és la culminació del moviment humanista iniciat durant el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> europeu. És sobretot palpable a la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> on les seves idees acaben triomfant amb la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> i <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Americana" title="Revolució Americana">Americana</a>. Es parla de triomf perquè entre l'humanisme i la il·lustració hi ha debat intel·lectal, recerques i un batibull de reflexions però en cap moment hi ha voluntat de posar l'humanisme al centre de la política. La Revolució americana i francesa són responsables d'això mateix. </p><p>El terme <i>Il·lustració</i> es refereix específicament a un moviment intel·lectual històric. Tot i que existeixen precedents de la Il·lustració a l'<a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> i l'<a href="/wiki/Esc%C3%B2cia" title="Escòcia">Escòcia</a> de finals del segle xvii, el moviment es considera originàriament francès. Així mateix, la Il·lustració va tenir també una expressió estètica, anomenada <i><a href="/wiki/Neoclassicisme" title="Neoclassicisme">neoclassicisme</a></i>. Des del <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a>, on madura, es va estendre per tot <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> i <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a> i va renovar especialment les ciències, la filosofia, la política i la societat. Les seves aportacions han estat més discutides en el terreny de les <a href="/wiki/Arts" title="Arts">arts</a> i la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a>. Aquest corrent advocava per la <a href="/wiki/Ra%C3%B3" title="Raó">raó</a> com a forma d'establir un sistema ètic. La mentalitat il·lustrada no presentava unes actituds uniformes, però entre els denominadors comuns del moviment es troben elements com el <a href="/wiki/Naturalisme_(filosofia)" title="Naturalisme (filosofia)">naturalisme</a>, el <a href="/wiki/Racionalisme_(filosofia)" title="Racionalisme (filosofia)">racionalisme</a> i l'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a>. </p><p>Les idees il·lustrades varen expressar-se segons tres orientacions: </p> <ul><li>A la Gran Bretanya, les coses aniran donant-se de manera <i>pragmàtica</i> amb rerefons d'industrialització</li> <li>A França, amb tendència centralitzadora i de cultura cartesiana, es posa l'accent sobre el dret, el contracte social i la capacitat racional d'organitzar la societat</li> <li>A l'Alemanya actual, amb aproximació metafísica, reflexió sobre la "idea" de l'individu" i filosofies que reivindiquen el seu "idealisme"</li></ul> <p>El segle de les Llums està marcat per una nova visió, renovada i ampliada del món, hereua de les preguntes del darrer quart de segle. El pensament modern queda impregnat de les línies generals que tot seguit es presenten: </p> <ul><li>la primacia de l'esperit científic sobre la Providència trobant en la revolució newtoniana la seva màxima il·lustració</li> <li>la reflexió política marcada per la teoria del contracte, hereu dels treballs de <a href="/wiki/John_Locke" title="John Locke">John Locke</a></li> <li>afirmació de la idea de tolerància i de Drets Humans</li> <li>afirmació del <a href="/wiki/Deisme" title="Deisme">deisme</a></li> <li>afirmació del principi d'individu sobre la societat estamental</li></ul> <p>La Il·lustració constitueix un pas de gegant pel que fa les ciències humanes i les ciències naturals. Galileu Galileu apunta amb lupa cap al cel, Bacon posa les bases per les ciències experimentals, Newton emet les Lleis sobre la gravitació universal, Harvey aprèn més de la circulació de la sang, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segles_XIX_i_XX">Segles XIX i XX</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Segles XIX i XX"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> funda les ciències humanes contemporànies. Després de tota la reflexió política del <a href="/wiki/Segle_de_les_Llums" class="mw-redirect" title="Segle de les Llums">segle de les Llums</a>, Boucher Perthes, Aexlander Von Humbolt, Jules Michelet, Lewis Henry Morgan i molts altres s'interessen en crear una "ciència de la societat". Una ciència que sigui capaç d'estudiar la condició humana. August Comte, Karl Marx, James Frazer, entre més, són els responsables d'això mateix. </p><p>A nivell epistemològic es diferencien les fronteres per cada ciència. Abans d'això tot era ciència, ara, tot partint del principi de divisió del treball, es constitueixen noves disciplines científiques. Tindrem d'una banda les ciències dures, amb la física, la biologia o l'astronomia, les quals s'especialitzen i se separen d'un gran bloc. D'altra banda, neix l'antropologia i la sociologia, les quals donen peu a la formació de més disciplines que estudien la societat, com l'economia o la comunicació. La història rep designació de disciplina científica a banda i és introduïda als currículums universitaris, no sense polèmiques. En efecte, el debat és intens. Què és i no és una ciència? </p><p>Durant el segle es defineix el mètode i les vàries disciplines del coneixement científic. Durant el segle XX hi ha una expansió i una estabilització. El coneixement creix i es difon fins que les humanitats es desgasten al final el segle. Arribat al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span>, malgrat que continua havent-hi recerca, les humanitats s'han institucionalitzat i procuren a la majoria dels casos un cànon més que tornar-se en una eina per conèixer l'ésser humà i continuar explorant el món. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Les_humanitats_avui_dia">Les humanitats avui dia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Les humanitats avui dia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Educació_i_ocupació"><span id="Educaci.C3.B3_i_ocupaci.C3.B3"></span>Educació i ocupació</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Educació i ocupació"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant moltes dècades, hi ha hagut una creixent percepció del públic que una educació en humanitats prepara de manera inadequada els <a href="/wiki/Graduat" class="mw-redirect" title="Graduat">graduats i graduades</a> per a l'<a href="/wiki/Ocupaci%C3%B3" title="Ocupació">ocupació</a>. La creença comuna és que les graduades d'aquests programes s'enfronten a una subocupació i uns <a href="/wiki/Ingressos" class="mw-redirect" title="Ingressos">ingressos</a> massa baixos perquè una <a href="/wiki/Educaci%C3%B3" title="Educació">educació</a> en humanitats pugui pagar-ne la pena en inversió. </p><p>De fet, els graduats en humanitats troben feina en una àmplia varietat d'ocupacions professionals i de gestió. A la Gran Bretanya, per exemple, més d'11.000 especialitzats en humanitats van trobar feina a les següents ocupacions: </p> <ul><li><a href="/wiki/Educaci%C3%B3" title="Educació">Educació</a> (25.8%)</li> <li>Direcció (19.8%)</li> <li><a href="/wiki/Mitjans_de_comunicaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Mitjans de comunicació">Mèdia</a>/<a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">Literatura</a>/<a href="/wiki/Art" title="Art">Arts</a> (11.4%)</li> <li><a href="/wiki/Dret" title="Dret">Dret</a> (11.3%)</li> <li><a href="/wiki/Finances" title="Finances">Finances</a> (10.4%)</li> <li>Servei civil (5.8%)</li> <li>Sense afany de lucre (5.2%)</li> <li><a href="/wiki/M%C3%A0rqueting" title="Màrqueting">Màrqueting</a> (2.3%)</li> <li><a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">Medicina</a> (1.7%)</li> <li>Altres (6.4%)</li></ul> <p>Molts graduats en humanitats acaben la <a href="/wiki/Universitat" title="Universitat">universitat</a> sense tenir en compte objectius professionals. En conseqüència, molts passen els primers anys després de graduar-se decidint què fer després, cosa que comporta uns ingressos més baixos al començament de la seva <a href="/wiki/Carrera_professional" title="Carrera professional">carrera</a>; mentrestant, les graduades en programes orientatius de carrera experimenten una entrada més ràpida al <a href="/wiki/Mercat_laboral" title="Mercat laboral">mercat laboral</a>. No deixa ser ser cert que normalment dins dels cinc anys posteriors a la <a href="/wiki/Acte_de_graduaci%C3%B3" title="Acte de graduació">graduació</a>, els graduats en humanitats troben una ocupació o una carrera professional que els agrada. </p><p>Hi ha proves <a href="/wiki/Empirisme" title="Empirisme">empíriques</a> que els graduats i graduades en programes d'humanitats guanyen menys que les graduades o graduats d'altres programes universitaris. No obstant això, l'evidència empírica també demostra que les graduades en humanitats encara obtenen uns ingressos notablement més elevats que els treballadors sense estudis post-secundaris i tenen nivells de satisfacció laboral comparables als seus companys d'altres camps. Els graduats en humanitats també guanyen més a mesura que avancen les seves carreres; deu anys després de la graduació, la diferència d'ingressos entre les graduades en humanitats i els graduats d'altres programes universitaris ja no és estadísticament significativa. Els graduats i graduades en humanitats poden obtenir ingressos encara més alts si obtenen títols avançats o aprofundits. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Als_Estats_Units">Als Estats Units</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Als Estats Units"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els indicadors en humanitats, presentats l'any 2009 per l'<a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_Americana_d%27Arts_i_Ci%C3%A8ncies" class="mw-redirect" title="Acadèmia Americana d'Arts i Ciències">Acadèmia Americana d'Arts i Ciències</a>, són la primera recopilació completa de dades sobre humanitats als Estats Units, que proporciona als acadèmics, les responsables polítiques i al públic informació en per menut sobre l'<a href="/wiki/Educaci%C3%B3" title="Educació">educació</a> en humanitats des de l'<a href="/wiki/Educaci%C3%B3_prim%C3%A0ria" title="Educació primària">educació primària</a> fins a l'educació superior, la força de treball en humanitats, el finançament i la investigació en humanitats i les activitats humanístiques públiques. Els modelats segons els indicadors científics i d'enginyeria de la <a href="/w/index.php?title=National_Science_Board&action=edit&redlink=1" class="new" title="National Science Board (encara no existeix)">National Science Board</a>, els indicadors d'humanitats són una font de referències fiable per guiar l'anàlisi de l'estat de les humanitats als Estats Units. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_humanitats_al_tarannà_estatunidenc"><span id="Les_humanitats_al_tarann.C3.A0_estatunidenc"></span>Les humanitats al tarannà estatunidenc</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Les humanitats al tarannà estatunidenc"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La Comissió Rockefeller sobre Humanitats dels Estats Units de 1980 va descriure les humanitats en el seu informe, <i>The Humanities in American Life</i>: </p> <blockquote><p>Mitjançant de les humanitats, reflexionam sobre la qüestió fonamental: què significa ser humà? Les humanitats ofereixen pistes però mai una resposta completa. Revelen com la gent ha intentat donar sentit moral, espiritual i intel·lectual a un món on la irracionalitat, la desesperació, la soledat i la mort són tan evidents com el naixement, l'amistat, l'esperança i la raó.</p></blockquote> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Com_a_potencial">Com a potencial</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Com a potencial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'any 1950, una mica més de l'1 per cent de la joventut de 22 anys als Estats Units havia obtingut un títol en humanitats (definit amb les assignatures en anglès, llengua, història, filosofia); l'any 2010, s'havia duplicat fins a aproximadament el 2% i mig. </p><p>En part, això es deu al fet que hi va haver un augment global del nombre d'estatunidencs i estatunidenques que tenen algun tipus de títol universitari. (Al 1940, el 4,6 per cent tenia un títol de quatre anys; el 2016, el 33,4 per cent en tenia un). Com a percentatge del tipus de títols atorgats, però, les humanitats semblen disminuir. La Universitat Harvard n'és un exemple. L'any 1954, el 36% dels estudiants de Harvard es van especialitzar en humanitats, però al 2012 només el 20% va fer aquest curs d'estudis. </p><p>El professor Benjamin Schmidt de la Northeastern University ha documentat que entre els anys 1990 i 2008, els títols en anglès, història, llengües estrangeres i filosofia han disminuït del 8% a poc menys del 5% de tots els títols universitaris dels Estats Units. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="A_les_arts_liberals">A les arts liberals</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: A les arts liberals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'informe 2013 de la Comissió d'Humanitats i Ciències Socials The Heart of the Matter dona suport a la noció d'una àmplia “educació en arts liberals”, que inclou estudis en disciplines, des de les ciències naturals fins a les arts i també les humanitats. </p><p>Molts col·legis ofereixen aquesta formació; alguns ho requereixen. La Universitat de Xicago i la Universitat de Colúmbia van ser de les primeres escoles a demanar un extens currículum basat en filosofia, literatura i arts per a tots els estudiants. Altres col·legis amb programes obligatoris reconeguts a nivell nacional en arts liberals són la Universitat Fordham, St. John's College, Saint Anselm College i Providence College. </p><p>D'entre els defensors més destacats de les arts liberals als Estats Units s'inclouen Mortimer J. Adler [70] i E. D. Hirsch, Jr .. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="A_la_Revolució_Digital"><span id="A_la_Revoluci.C3.B3_Digital"></span>A la Revolució Digital</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: A la Revolució Digital"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els investigadors en humanitats han desenvolupat nombroses corporacions digitals a gran i petita escala, com ara col·leccions digitalitzades de textos històrics, juntament amb les eines i mètodes digitals per analitzar-los. El seu objectiu és descobrir nous coneixements sobre corpus i visualitzar les dades de la investigació de maneres noves i reveladores. Gran part d'aquesta activitat es produeix en un camp anomenat humanitats digitals. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="STEM">STEM</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: STEM"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/STEM" title="STEM">STEM</a></div> <p>Actualment, els polítics i polítiques dels Estats Units defensen la necessitat d'un major finançament dels camps en <a href="/wiki/STEM" title="STEM">STEM</a>. El finançament federal representa una fracció molt menor del finançament per a les humanitats que en altres camps com l'STEM o la medicina. El resultat va ser una disminució de la qualitat tant en l'educació universitària com en la pre-universitària en el camp de les humanitats. </p><p>L'ex-governador de quatre mandats de Louisiana, Edwin Edwards (D), ha reconegut recentment la importància de les humanitats. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="A_Europa">A Europa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: A Europa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Debat_sobre_el_valor_de_les_humanitats">Debat sobre el valor de les humanitats</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Debat sobre el valor de les humanitats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El debat i la crítica contemporània en el camp dels estudis universitaris se centra al voltant de la disminució del valor atorgat a les humanitats. Com ara als Estats Units, es percep una disminució de l'interès que s'atorga a les humanitats a la política d'educació de l'ensenyament superior, en investigacions que no produeixen productes comercialitzables. </p><p>Aquesta amenaça es pot veure sota diverses formes a tot Europa, però s'ha prestat molta atenció negativa, i en particular, a l'avaluació de la investigació. Per exemple, el Regne Unit ha estat objecte de crítiques a causa dels seus criteris d'avaluació de les humanitats i, de fet, de les ciències socials en general. En particular, la noció d '"impacte" ha generat un debat significatiu. </p><p>Així i tot, les humanitats són un requisit per a poder ser format en periodisme als països de parla francòfona. En aquests països tornen a ser utilitzades per passar els exàmens estatals amb què els ciutadans poden accedir a esdevenir funcionaris. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="A_l'Àsia"><span id="A_l.27.C3.80sia"></span>A l'Àsia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: A l'Àsia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>, hi ha moltes institucions que ofereixen estudis universitaris de llicenciatura o graduat/diplomes i postgrau en PG o màster/diploma, així com estudis i investigacions de doctorat i post-doctorat en aquesta disciplina acadèmica. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_humanitats_i_el_món_digital"><span id="Les_humanitats_i_el_m.C3.B3n_digital"></span>Les humanitats i el món digital</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Les humanitats i el món digital"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Humanitats_digitals" title="Humanitats digitals">humanitats digitals</a></div> <p>Les humanitats digitals és una expressió amb què es parla de l'ús de la tecnologia de la informàtica aplicada a les ciències humanes. Convergeixen humanitats, recerca, ensenyament, enginyeria i arts, literatura, ciències socials i humanes. </p><p>Es caracteritze per l'aplicació del mètode i les pràctiques humanístiques a la informàtica i el món digital. Alhora miren de prendre en compte els nous continguts i tipus de format digitals. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-Ref-1"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Ref_1-0">1,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ref_1-1">1,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220308155000/https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6148339.pdf">Humanidades: concepto e identidad</a>» (en castellà).  Alberto Saladino García. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6148339.pdf">original</a> el 2022-03-08. [Consulta: 19 febrer 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-Ref001-2"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Ref001_2-0">2,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ref001_2-1">2,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.grup62.cat/llibre-sapiens-una-breu-historia-de-la-humanitat/119649"><i>Sàpiens. Una breu història de la humanitat - Yuval Noah Harari | Grup62</i></a>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=S%C3%A0piens.+Una+breu+hist%C3%B2ria+de+la+humanitat+-+Yuval+Noah+Harari+%7C+Grup62&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.grup62.cat%2Fllibre-sapiens-una-breu-historia-de-la-humanitat%2F119649"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220110122227/https://www.grup62.cat/llibre-sapiens-una-breu-historia-de-la-humanitat/119649">Arxivat</a> 2022-01-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Alberto Saladino García</span> <i>Concepto e identidad</i>.</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Marc Baldó. <i>Introducció a la història: praxi, estructura i canvi</i> (en català). PUV Publicacions, 2009</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://pro.univ-lille.fr/thomas-golsenne/publications/">Publications - Thomas GOLSENNE - Université de Lille</a>». [Consulta: 19 febrer 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-Ref002-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Ref002_6-0">6,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ref002_6-1">6,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">3644490</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://issuu.com/sapienspublicacions/docs/4-issuu">Volum 4 de la 'Història de la Humanitat i la Llibertat'</a>» (en anglès). [Consulta: 19 febrer 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.anayainfantilyjuvenil.com/libro/nueva-biblioteca-basica-de-historia/asi-vivieron-en-la-antigua-grecia/">Así vivieron en la antigua Grecia - Anaya Infantil y juvenil</a>» (en castellà). [Consulta: 19 febrer 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Jean-Louis Brunaux,, Paris, éditions du Seuil, 2015, 381 <abbr>p.</abbr> <small>(<a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9782757851630" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9782757851630">ISBN 9782757851630</a>)</small>, pp144-197 "Le Philhellénisme des Gaulois et l'influence de Marseille", "Des élèves de Pythagore ?"</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">Jean Mabire, Paris, Robert Laffont, 1978, p.87-95; "Le Monde du courage et de l'honneur"</span> </li> <li id="cite_note-Ref003-10"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Ref003_10-0">10,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ref003_10-1">10,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ref003_10-2">10,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ref003_10-3">10,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ref003_10-4">10,4</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAnne_Cheng2002"><span style="font-variant: small-caps;">Anne Cheng</span> <i>Historia del pensamiento chino</i>. Bellaterra, 2002.</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Biografia">Biografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Biografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><i>Història de la humanitat i la llibertat</i>, vol. Grècia i el naixement de la democràcia. Arturo Perez, Sàpiens.</li> <li><i>Pèricles no hi és</i>. Borja Antela-Bernárdez, UOC Editorial (2009).</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.ad/books?id=BcvzmPQH7bcC&pg=PA230&lpg=PA230&dq=humanisme&source=bl&ots=En1QBsw_59&sig=ACfU3U12HeqCIio3DinsiZsjqS7Cggpslw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi9geT94Y3vAhVGzRoKHYiGBos4RhDoATAAegQIAxAD#v=onepage&q=humanisme&f=false"><i>Humanisme i Renaixement</i>. Jordi Rubió i Balaguer, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1990)</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Humanitats&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Wiktionary-logo.svg/40px-Wiktionary-logo.svg.png" decoding="async" width="40" height="38" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Wiktionary-logo.svg/60px-Wiktionary-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Wiktionary-logo.svg/80px-Wiktionary-logo.svg.png 2x" data-file-width="370" data-file-height="350" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">Vegeu <i><b><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/humanitats" class="extiw" title="wikt:humanitats">humanitats</a></b></i> en el <a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/" class="extiw" title="wikt:">Viccionari</a>, el diccionari lliure.<span style="display: none;" class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/humanitats" class="extiw" title="wikt:humanitats">Viccionari</a></span></div></div> </div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33663753"><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Humanities" class="extiw" title="commons:Category:Humanities">Humanitats</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/greciaantiga.htm">L'antiga Grècia (XTEC)</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En català">(català)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/30/humanisme-i-renaixement/">Humanisme i Renaixement (Sàpiens)</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En català">(català)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=p-32vblXmfA">De l'humanisme renaixentista a l'humanisme digital (Ateneu de Barcelona)</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En català">(català)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/18/les-llums-la-il%C2%B7lustracio-i-l%E2%80%99enciclopedisme/">Les llums: la Il·lustració i l'enciclopedisme (Sàpiens)</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=ooz_STmjQPg">Roger Carandell. Ciència i creença. Barcelona: YouPlanet, 2021.</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Principals_camps_de_les_ciències_humanes" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#CEF2E0"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Ci%C3%A8ncies_humanes" title="Plantilla:Ciències humanes"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Principals_camps_de_les_ciències_humanes" style="font-size:114%;margin:0 4em">Principals camps de les <a class="mw-selflink selflink">ciències humanes</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">Filosofia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">Literatura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Antropologia" title="Antropologia">Antropologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Art" title="Art">Art</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">Psicologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Musicologia" title="Musicologia">Musicologia</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85062913">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00574765">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph114730&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/humanitats">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Humanitats&oldid=33456411">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Humanitats&oldid=33456411</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Humanitats" title="Categoria:Humanitats">Humanitats</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_a_Viccionari" title="Categoria:Pàgines amb enllaç a Viccionari">Pàgines amb enllaç a Viccionari</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 3 maig 2024 a les 18:53.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Humanitats&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-694cf4987f-gggvm","wgBackendResponseTime":170,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.239","walltime":"0.350","ppvisitednodes":{"value":2590,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":35381,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":8498,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":14,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":6,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":12868,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 251.503 1 -total"," 30.92% 77.754 1 Plantilla:Referències"," 17.54% 44.119 4 Plantilla:Ref-web"," 15.69% 39.458 2 Plantilla:Sister"," 15.00% 37.737 2 Plantilla:Caixa_lateral"," 13.16% 33.089 1 Plantilla:Ciència"," 12.22% 30.739 4 Plantilla:Article_principal"," 12.12% 30.483 1 Plantilla:Commonscat"," 11.66% 29.336 2 Plantilla:Llista_desplegable_condicional"," 10.97% 27.578 2 Plantilla:Collapsible_conditional_list"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.067","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2443581,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-int.codfw.main-74d547898-5fwpr","timestamp":"20241119190019","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Humanitats","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Humanitats","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q80083","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q80083","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-09-29T21:51:24Z","dateModified":"2024-05-03T17:53:33Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/9\/92\/Rutherford_atom.svg","headline":"disciplines acad\u00e8miques que estudia la cultura humana"}</script> </body> </html>