CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Filosofia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"dd999825-8910-4d05-ac22-4c1e16b10fbe","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Filosofia","wgTitle":"Filosofia","wgCurRevisionId":34715931,"wgRevisionId":34715931,"wgArticleId":1119,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines que usen Timeline","Articles amb referències puntuals demanades","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","100 articles fonamentals","1.000 articles fonamentals","Control d'autoritats","Filosofia"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Filosofia","wgRelevantArticleId":1119,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q5891","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","ext.timeline.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.makeCollapsible.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","jquery.makeCollapsible","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.timeline.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.makeCollapsible.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.21"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cf/Philbar_3.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="824"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cf/Philbar_3.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="549"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="439"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Filosofia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Filosofia"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Filosofia"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Filosofia rootpage-Filosofia skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials"><span>Pàgines especials</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Modificar la dimension, la largor e la color del tèxte." > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Filosofia" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Filosofia" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Filosofia" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Filosofia" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Definicions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Definicions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Definicions</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Definicions-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Definicions</span> </button> <ul id="toc-Definicions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Etimologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Etimologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Etimologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Etimologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Significat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Significat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Significat</span> </div> </a> <ul id="toc-Significat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Mètode_o_sistema" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Mètode_o_sistema"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2.1</span> <span>Mètode o sistema</span> </div> </a> <ul id="toc-Mètode_o_sistema-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Usatges" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Usatges"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>Usatges</span> </div> </a> <ul id="toc-Usatges-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Branques_de_la_filosofia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Branques_de_la_filosofia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Branques de la filosofia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Branques_de_la_filosofia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Branques de la filosofia</span> </button> <ul id="toc-Branques_de_la_filosofia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-L'actitud_i_disposició_filosòfiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'actitud_i_disposició_filosòfiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>L'actitud i disposició filosòfiques</span> </div> </a> <ul id="toc-L'actitud_i_disposició_filosòfiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Categorització" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Categorització"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Categorització</span> </div> </a> <ul id="toc-Categorització-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Metafísica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Metafísica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.1</span> <span>Metafísica</span> </div> </a> <ul id="toc-Metafísica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Epistemologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Epistemologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.2</span> <span>Epistemologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Epistemologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Moral" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Moral"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.3</span> <span>Moral</span> </div> </a> <ul id="toc-Moral-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lògica,_ciència_i_matemàtiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Lògica,_ciència_i_matemàtiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.4</span> <span>Lògica, ciència i matemàtiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Lògica,_ciència_i_matemàtiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Mètode_de_la_filosofia_occidental" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Mètode_de_la_filosofia_occidental"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Mètode de la filosofia occidental</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Mètode_de_la_filosofia_occidental-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Mètode de la filosofia occidental</span> </button> <ul id="toc-Mètode_de_la_filosofia_occidental-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Les_limitacions_del_mètode" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_limitacions_del_mètode"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Les limitacions del mètode</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_limitacions_del_mètode-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mètode_de_la_filosofia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mètode_de_la_filosofia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Mètode de la filosofia</span> </div> </a> <ul id="toc-Mètode_de_la_filosofia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Trets_del_mètode_filosòfic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Trets_del_mètode_filosòfic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.1</span> <span>Trets del mètode filosòfic</span> </div> </a> <ul id="toc-Trets_del_mètode_filosòfic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Etapes_del_mètode_filosòfic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Etapes_del_mètode_filosòfic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.2</span> <span>Etapes del mètode filosòfic</span> </div> </a> <ul id="toc-Etapes_del_mètode_filosòfic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Filosofia_aplicada" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofia_aplicada"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Filosofia aplicada</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Filosofia_aplicada-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Filosofia aplicada</span> </button> <ul id="toc-Filosofia_aplicada-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Societat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Societat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Societat</span> </div> </a> <ul id="toc-Societat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Iconologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Iconologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1.1</span> <span>Iconologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Iconologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Beneficis_de_la_filosofia_a_l'educació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Beneficis_de_la_filosofia_a_l'educació"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Beneficis de la filosofia a l'educació</span> </div> </a> <ul id="toc-Beneficis_de_la_filosofia_a_l'educació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_filosofia_com_a_modus_vivendi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_filosofia_com_a_modus_vivendi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>La filosofia com a <i>modus vivendi</i></span> </div> </a> <ul id="toc-La_filosofia_com_a_modus_vivendi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Història_de_la_filosofia_occidental" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_de_la_filosofia_occidental"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Història de la filosofia occidental</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història_de_la_filosofia_occidental-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història de la filosofia occidental</span> </button> <ul id="toc-Història_de_la_filosofia_occidental-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Historiografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Historiografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Historiografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Historiografia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Frisa_cronològica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Frisa_cronològica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.1</span> <span>Frisa cronològica</span> </div> </a> <ul id="toc-Frisa_cronològica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fonts_documentals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonts_documentals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.2</span> <span>Fonts documentals</span> </div> </a> <ul id="toc-Fonts_documentals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_dones_a_la_filosofia_occidental" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_dones_a_la_filosofia_occidental"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.3</span> <span>Les dones a la filosofia occidental</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_dones_a_la_filosofia_occidental-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Filosofia_antiga_(600_aC_-_500_dC)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofia_antiga_(600_aC_-_500_dC)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Filosofia antiga (600 aC - 500 dC)</span> </div> </a> <ul id="toc-Filosofia_antiga_(600_aC_-_500_dC)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Període_grec" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Període_grec"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2.1</span> <span>Període grec</span> </div> </a> <ul id="toc-Període_grec-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Roma_i_l'antiguitat_tardana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Roma_i_l'antiguitat_tardana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2.2</span> <span>Roma i l'antiguitat tardana</span> </div> </a> <ul id="toc-Roma_i_l'antiguitat_tardana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Filosofia_medieval_(500_dC_-_1350_dC)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofia_medieval_(500_dC_-_1350_dC)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Filosofia medieval (500 dC - 1350 dC)</span> </div> </a> <ul id="toc-Filosofia_medieval_(500_dC_-_1350_dC)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Filosofia_islàmica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofia_islàmica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3.1</span> <span>Filosofia islàmica</span> </div> </a> <ul id="toc-Filosofia_islàmica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Filosofia_cristiana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofia_cristiana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3.2</span> <span>Filosofia cristiana</span> </div> </a> <ul id="toc-Filosofia_cristiana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Filosofia_jueva" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofia_jueva"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3.3</span> <span>Filosofia jueva</span> </div> </a> <ul id="toc-Filosofia_jueva-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Filosofia_de_l'Edat_Moderna_(1350-1789)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofia_de_l'Edat_Moderna_(1350-1789)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4</span> <span>Filosofia de l'Edat Moderna (1350-1789)</span> </div> </a> <ul id="toc-Filosofia_de_l'Edat_Moderna_(1350-1789)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Filosofia_renaixentista_(1350_-_1600)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofia_renaixentista_(1350_-_1600)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4.1</span> <span>Filosofia renaixentista (1350 - 1600)</span> </div> </a> <ul id="toc-Filosofia_renaixentista_(1350_-_1600)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Filosofia_moderna_(1600_-_1900)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofia_moderna_(1600_-_1900)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4.2</span> <span>Filosofia moderna (1600 - 1900)</span> </div> </a> <ul id="toc-Filosofia_moderna_(1600_-_1900)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Il·lustració_(s._XVIII)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Il·lustració_(s._XVIII)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4.2.1</span> <span>Il·lustració (s. XVIII)</span> </div> </a> <ul id="toc-Il·lustració_(s._XVIII)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Filosofia_contemporània_(1900_-_present)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofia_contemporània_(1900_-_present)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5</span> <span>Filosofia contemporània (1900 - present)</span> </div> </a> <ul id="toc-Filosofia_contemporània_(1900_-_present)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Segle_xix" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_xix"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5.1</span> <span>Segle <span>xix</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_xix-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_XX" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XX"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5.2</span> <span>Segle XX</span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_XX-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Principals_escoles_filosòfiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Principals_escoles_filosòfiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Principals escoles filosòfiques</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Principals_escoles_filosòfiques-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Principals escoles filosòfiques</span> </button> <ul id="toc-Principals_escoles_filosòfiques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Escoles_occidentals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escoles_occidentals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Escoles occidentals</span> </div> </a> <ul id="toc-Escoles_occidentals-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Realisme_i_nominalisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Realisme_i_nominalisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.1</span> <span>Realisme i nominalisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Realisme_i_nominalisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Racionalisme_i_empirisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Racionalisme_i_empirisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.2</span> <span>Racionalisme i empirisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Racionalisme_i_empirisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escepticisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Escepticisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.3</span> <span>Escepticisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Escepticisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Principals_filòsofs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Principals_filòsofs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Principals filòsofs</span> </div> </a> <ul id="toc-Principals_filòsofs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Filosofies_no_occidentals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofies_no_occidentals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Filosofies no occidentals</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Filosofies_no_occidentals-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Filosofies no occidentals</span> </button> <ul id="toc-Filosofies_no_occidentals-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_filosofia_xinesa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_filosofia_xinesa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1</span> <span>La filosofia xinesa</span> </div> </a> <ul id="toc-La_filosofia_xinesa-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_confucianisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_confucianisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1.1</span> <span>El confucianisme</span> </div> </a> <ul id="toc-El_confucianisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_neoconfucianisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_neoconfucianisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1.2</span> <span>El neoconfucianisme</span> </div> </a> <ul id="toc-El_neoconfucianisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_taoisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_taoisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1.3</span> <span>El taoisme</span> </div> </a> <ul id="toc-El_taoisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_neotaoisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_neotaoisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1.4</span> <span>El neotaoisme</span> </div> </a> <ul id="toc-El_neotaoisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_Cent_Escoles" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_Cent_Escoles"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1.5</span> <span>Les Cent Escoles</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_Cent_Escoles-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_influència_xinesa_a_l'Àsia_del_nord" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_influència_xinesa_a_l'Àsia_del_nord"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.2</span> <span>La influència xinesa a l'Àsia del nord</span> </div> </a> <ul id="toc-La_influència_xinesa_a_l'Àsia_del_nord-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_sincretisme_japonès" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_sincretisme_japonès"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.2.1</span> <span>El sincretisme japonès</span> </div> </a> <ul id="toc-El_sincretisme_japonès-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_sincretisme_coreà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_sincretisme_coreà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.2.2</span> <span>El sincretisme coreà</span> </div> </a> <ul id="toc-El_sincretisme_coreà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_filosofia_índia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_filosofia_índia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3</span> <span>La filosofia índia</span> </div> </a> <ul id="toc-La_filosofia_índia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Les_diferents_escoles_āstika" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_diferents_escoles_āstika"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.1</span> <span>Les diferents escoles āstika</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_diferents_escoles_āstika-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Nyāya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Nyāya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.1.1</span> <span>Nyāya</span> </div> </a> <ul id="toc-Nyāya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vaiçexika" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Vaiçexika"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.1.2</span> <span>Vaiçexika</span> </div> </a> <ul id="toc-Vaiçexika-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sāṃkhya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Sāṃkhya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.1.3</span> <span>Sāṃkhya</span> </div> </a> <ul id="toc-Sāṃkhya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vedānta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Vedānta"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.1.4</span> <span>Vedānta</span> </div> </a> <ul id="toc-Vedānta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Les_diferents_escoles_nastika" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_diferents_escoles_nastika"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.2</span> <span>Les diferents escoles nastika</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_diferents_escoles_nastika-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Jainisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Jainisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.2.1</span> <span>Jainisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Jainisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Budisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Budisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.2.2</span> <span>Budisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Budisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Xarvaka" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Xarvaka"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.2.3</span> <span>Xarvaka</span> </div> </a> <ul id="toc-Xarvaka-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_filosifa_persa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_filosifa_persa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.4</span> <span>La filosifa persa</span> </div> </a> <ul id="toc-La_filosifa_persa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_filosofia_africana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_filosofia_africana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.5</span> <span>La filosofia africana</span> </div> </a> <ul id="toc-La_filosofia_africana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Filosofia</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 236 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-236" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">236 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ace mw-list-item"><a href="https://ace.wikipedia.org/wiki/Kalam" title="Kalam - atjeh" lang="ace" hreflang="ace" data-title="Kalam" data-language-autonym="Acèh" data-language-local-name="atjeh" class="interlanguage-link-target"><span>Acèh</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Filosofie" title="Filosofie - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Filosofie" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Philosophie" title="Philosophie - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Philosophie" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8D%8D%E1%88%8D%E1%88%B5%E1%8D%8D%E1%8A%93" title="ፍልስፍና - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ፍልስፍና" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Filosof%C3%ADa" title="Filosofía - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Filosofía" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/%C5%AA%C3%B0witegung" title="Ūðwitegung - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Ūðwitegung" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target"><span>Ænglisc</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%B6%E0%A4%A8" title="दर्शन - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="दर्शन" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target"><span>अंगिका</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%84%D8%B3%D9%81%D8%A9" title="فلسفة - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="فلسفة" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D9%81%D9%84%D8%B3%D9%81%D8%A9" title="لفلسفة - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="لفلسفة" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target"><span>الدارجة</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%84%D8%B3%D9%81%D9%87" title="فلسفه - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="فلسفه" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%A6%E0%A7%B0%E0%A7%8D%E0%A6%B6%E0%A6%A8" title="দৰ্শন - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="দৰ্শন" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Filosof%C3%ADa" title="Filosofía - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Filosofía" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-av mw-list-item"><a href="https://av.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D0%B8%D1%8F" title="Философия - àvar" lang="av" hreflang="av" data-title="Философия" data-language-autonym="Авар" data-language-local-name="àvar" class="interlanguage-link-target"><span>Авар</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-avk mw-list-item"><a href="https://avk.wikipedia.org/wiki/Trakopa" title="Trakopa - Kotava" lang="avk" hreflang="avk" data-title="Trakopa" data-language-autonym="Kotava" data-language-local-name="Kotava" class="interlanguage-link-target"><span>Kotava</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-awa mw-list-item"><a href="https://awa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%B6%E0%A4%A8" title="दर्शन - awadhi" lang="awa" hreflang="awa" data-title="दर्शन" data-language-autonym="अवधी" data-language-local-name="awadhi" class="interlanguage-link-target"><span>अवधी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Lup%27intawi" title="Lup'intawi - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Lup'intawi" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target"><span>Aymar aru</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/F%C9%99ls%C9%99f%C9%99" title="Fəlsəfə - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Fəlsəfə" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%84%D8%B3%D9%81%D9%87" title="فلسفه - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="فلسفه" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D3%99%D0%BB%D1%81%D3%99%D1%84%D3%99" title="Фәлсәфә - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Фәлсәфә" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/Filsafat" title="Filsafat - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Filsafat" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target"><span>Basa Bali</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Philosophie" title="Philosophie - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Philosophie" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Filosuop%C4%97j%C4%97" title="Filosuopėjė - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Filosuopėjė" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Pilosopiya" title="Pilosopiya - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Pilosopiya" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D1%96%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BE%D1%84%D1%96%D1%8F" title="Філасофія - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Філасофія" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D1%96%D0%BB%D1%8F%D0%B7%D0%BE%D1%84%D1%96%D1%8F" title="Філязофія - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Філязофія" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bew mw-list-item"><a href="https://bew.wikipedia.org/wiki/Pilsapat" title="Pilsapat - betawi" lang="bew" hreflang="bew" data-title="Pilsapat" data-language-autonym="Betawi" data-language-local-name="betawi" class="interlanguage-link-target"><span>Betawi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D0%B8%D1%8F" title="Философия - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Философия" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%B6%E0%A4%A8" title="दर्शन - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="दर्शन" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target"><span>भोजपुरी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bi mw-list-item"><a href="https://bi.wikipedia.org/wiki/Filosofi" title="Filosofi - bislama" lang="bi" hreflang="bi" data-title="Filosofi" data-language-autonym="Bislama" data-language-local-name="bislama" class="interlanguage-link-target"><span>Bislama</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-blk mw-list-item"><a href="https://blk.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9E%E1%80%98%E1%80%AC%E1%80%9D%E1%80%90%E1%80%B9%E1%80%91%E1%80%97%E1%80%B1%E1%80%92" title="သဘာဝတ္ထဗေဒ - Pa'O" lang="blk" hreflang="blk" data-title="သဘာဝတ္ထဗေဒ" data-language-autonym="ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ" data-language-local-name="Pa'O" class="interlanguage-link-target"><span>ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%A6%E0%A6%B0%E0%A7%8D%E0%A6%B6%E0%A6%A8" title="দর্শন - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="দর্শন" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%98%E0%BD%9A%E0%BD%93%E0%BC%8B%E0%BD%89%E0%BD%B2%E0%BD%91%E0%BC%8B%E0%BD%A2%E0%BD%B2%E0%BD%82%E0%BC%8B%E0%BD%94%E0%BC%8D" title="མཚན་ཉིད་རིག་པ། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="མཚན་ཉིད་རིག་པ།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target"><span>བོད་ཡིག</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Prederouriezh" title="Prederouriezh - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Prederouriezh" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Filozofija" title="Filozofija - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Filozofija" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-btm mw-list-item"><a href="https://btm.wikipedia.org/wiki/Filsafat" title="Filsafat - Batak Mandailing" lang="btm" hreflang="btm" data-title="Filsafat" data-language-autonym="Batak Mandailing" data-language-local-name="Batak Mandailing" class="interlanguage-link-target"><span>Batak Mandailing</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D2%AF%D0%BD_%D1%83%D1%85%D0%B0%D0%B0%D0%BD" title="Гүн ухаан - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Гүн ухаан" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/Di%C3%A9k-h%C5%8Fk" title="Diék-hŏk - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Diék-hŏk" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D0%B8" title="Философи - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Философи" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Pilosopiya" title="Pilosopiya - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Pilosopiya" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chr mw-list-item"><a href="https://chr.wikipedia.org/wiki/%E1%8E%A4%E1%8F%AC%E1%8E%B3%E1%8F%A8%E1%8E%AF" title="ᎤᏬᎳᏨᎯ - cherokee" lang="chr" hreflang="chr" data-title="ᎤᏬᎳᏨᎯ" data-language-autonym="ᏣᎳᎩ" data-language-local-name="cherokee" class="interlanguage-link-target"><span>ᏣᎳᎩ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%81%DB%95%D9%84%D8%B3%DB%95%D9%81%DB%95" title="فەلسەفە - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="فەلسەفە" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target"><span>Corsu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Filozofie" title="Filozofie - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Filozofie" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-csb mw-list-item"><a href="https://csb.wikipedia.org/wiki/Filozofij%C3%B4" title="Filozofijô - caixubi" lang="csb" hreflang="csb" data-title="Filozofijô" data-language-autonym="Kaszëbsczi" data-language-local-name="caixubi" class="interlanguage-link-target"><span>Kaszëbsczi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D0%B8" title="Философи - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Философи" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Athroniaeth" title="Athroniaeth - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Athroniaeth" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Filosofi" title="Filosofi - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Filosofi" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Philosophie" title="Philosophie - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Philosophie" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Felsefe" title="Felsefe - Dimli" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Felsefe" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Dimli" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dtp mw-list-item"><a href="https://dtp.wikipedia.org/wiki/Falsafah" title="Falsafah - Central Dusun" lang="dtp" hreflang="dtp" data-title="Falsafah" data-language-autonym="Kadazandusun" data-language-local-name="Central Dusun" class="interlanguage-link-target"><span>Kadazandusun</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dty mw-list-item"><a href="https://dty.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%B6%E0%A4%A8" title="दर्शन - Doteli" lang="dty" hreflang="dty" data-title="दर्शन" data-language-autonym="डोटेली" data-language-local-name="Doteli" class="interlanguage-link-target"><span>डोटेली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A6%CE%B9%CE%BB%CE%BF%CF%83%CE%BF%CF%86%CE%AF%CE%B1" title="Φιλοσοφία - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Φιλοσοφία" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/Filosof%C3%AE" title="Filosofî - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Filosofî" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target"><span>Emiliàn e rumagnòl</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Philosophy" title="Philosophy - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Philosophy" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Filozofio" title="Filozofio - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Filozofio" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Filosof%C3%ADa" title="Filosofía - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Filosofía" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Filosoofia" title="Filosoofia - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Filosoofia" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%84%D8%B3%D9%81%D9%87" title="فلسفه - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="فلسفه" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Filosoofia" title="Filosoofia - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Filosoofia" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fj mw-list-item"><a href="https://fj.wikipedia.org/wiki/Filosofi" title="Filosofi - fijià" lang="fj" hreflang="fj" data-title="Filosofi" data-language-autonym="Na Vosa Vakaviti" data-language-local-name="fijià" class="interlanguage-link-target"><span>Na Vosa Vakaviti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Heimspeki" title="Heimspeki - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Heimspeki" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Philosophie" title="Philosophie - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Philosophie" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target"><span>Arpetan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Filosofii" title="Filosofii - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Filosofii" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Filosofie" title="Filosofie - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Filosofie" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Filosofy" title="Filosofy - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Filosofy" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Feals%C3%BAnacht" title="Fealsúnacht - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Fealsúnacht" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E5%93%B2%E5%AD%B8" title="哲學 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="哲學" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Filozofi" title="Filozofi - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Filozofi" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Feallsanachd" title="Feallsanachd - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Feallsanachd" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Filosof%C3%ADa" title="Filosofía - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Filosofía" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Arandupykuaaty" title="Arandupykuaaty - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Arandupykuaaty" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-got mw-list-item"><a href="https://got.wikipedia.org/wiki/%F0%90%8D%86%F0%90%8D%82%F0%90%8D%89%F0%90%8C%B3%F0%90%8C%B0%F0%90%8C%BB%F0%90%8C%BF%F0%90%8C%B1%F0%90%8D%89" title="𐍆𐍂𐍉𐌳𐌰𐌻𐌿𐌱𐍉 - gòtic" lang="got" hreflang="got" data-title="𐍆𐍂𐍉𐌳𐌰𐌻𐌿𐌱𐍉" data-language-autonym="𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺" data-language-local-name="gòtic" class="interlanguage-link-target"><span>𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-guc mw-list-item"><a href="https://guc.wikipedia.org/wiki/Piloosopia" title="Piloosopia - wayú" lang="guc" hreflang="guc" data-title="Piloosopia" data-language-autonym="Wayuunaiki" data-language-local-name="wayú" class="interlanguage-link-target"><span>Wayuunaiki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Fallsoonys" title="Fallsoonys - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Fallsoonys" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target"><span>Gaelg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Falsafa" title="Falsafa - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Falsafa" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Chet-ho%CC%8Dk" title="Chet-ho̍k - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Chet-ho̍k" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A4%D7%99%D7%9C%D7%95%D7%A1%D7%95%D7%A4%D7%99%D7%94" title="פילוסופיה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="פילוסופיה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%B6%E0%A4%A8%E0%A4%B6%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%B0" title="दर्शनशास्त्र - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="दर्शनशास्त्र" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Philosophy" title="Philosophy - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Philosophy" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Filozofija" title="Filozofija - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Filozofija" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Filozofi" title="Filozofi - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Filozofi" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Filoz%C3%B3fia" title="Filozófia - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Filozófia" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%93%D5%AB%D5%AC%D5%AB%D5%BD%D5%B8%D6%83%D5%A1%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Փիլիսոփայություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Փիլիսոփայություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%93%D5%AB%D5%AC%D5%AB%D5%BD%D5%B8%D6%83%D5%A1%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%AB%D6%82%D5%B6" title="Փիլիսոփայութիւն - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Փիլիսոփայութիւն" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Philosophia" title="Philosophia - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Philosophia" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Filsafat" title="Filsafat - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Filsafat" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Filosofie" title="Filosofie - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Filosofie" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ig mw-list-item"><a href="https://ig.wikipedia.org/wiki/%C3%81k%E1%BB%8D_na_Uche" title="Ákọ na Uche - igbo" lang="ig" hreflang="ig" data-title="Ákọ na Uche" data-language-autonym="Igbo" data-language-local-name="igbo" class="interlanguage-link-target"><span>Igbo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Pilosopia" title="Pilosopia - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Pilosopia" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D0%B8" title="Философи - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Философи" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target"><span>ГӀалгӀай</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Filozofio" title="Filozofio - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Filozofio" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Heimspeki" title="Heimspeki - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Heimspeki" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-iu mw-list-item"><a href="https://iu.wikipedia.org/wiki/%E1%90%83%E1%93%B1%E1%92%AA%E1%93%95%E1%90%85%E1%95%90%E1%93%82%E1%96%85" title="ᐃᓱᒪᓕᐅᕐᓂᖅ - inuktitut" lang="iu" hreflang="iu" data-title="ᐃᓱᒪᓕᐅᕐᓂᖅ" data-language-autonym="ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ / inuktitut" data-language-local-name="inuktitut" class="interlanguage-link-target"><span>ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ / inuktitut</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%93%B2%E5%AD%A6" title="哲学 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="哲学" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Filasafi" title="Filasafi - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Filasafi" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/pijyske" title="pijyske - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="pijyske" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target"><span>La .lojban.</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Filsafat" title="Filsafat - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Filsafat" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A4%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%A1%E1%83%9D%E1%83%A4%E1%83%98%E1%83%90" title="ფილოსოფია - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ფილოსოფია" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Filosofiya" title="Filosofiya - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Filosofiya" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target"><span>Qaraqalpaqsha</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Tafelseft" title="Tafelseft - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Tafelseft" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Filozofii" title="Filozofii - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Filozofii" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/Lyenfilosofi" title="Lyenfilosofi - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="Lyenfilosofi" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target"><span>Tyap</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D0%B8%D1%8F" title="Философия - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Философия" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kl mw-list-item"><a href="https://kl.wikipedia.org/wiki/Inuunerup_isumalerineq" title="Inuunerup isumalerineq - groenlandès" lang="kl" hreflang="kl" data-title="Inuunerup isumalerineq" data-language-autonym="Kalaallisut" data-language-local-name="groenlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Kalaallisut</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%91%E1%9E%9F%E1%9F%92%E1%9E%9F%E1%9E%93%E1%9E%9C%E1%9E%B7%E1%9E%87%E1%9F%92%E1%9E%87%E1%9E%B6" title="ទស្សនវិជ្ជា - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="ទស្សនវិជ្ជា" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target"><span>ភាសាខ្មែរ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%A4%E0%B2%A4%E0%B3%8D%E0%B2%A4%E0%B3%8D%E0%B2%B5%E0%B2%B6%E0%B2%BE%E0%B2%B8%E0%B3%8D%E0%B2%A4%E0%B3%8D%E0%B2%B0" title="ತತ್ತ್ವಶಾಸ್ತ್ರ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ತತ್ತ್ವಶಾಸ್ತ್ರ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%B2%A0%ED%95%99" title="철학 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="철학" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Felsefe" title="Felsefe - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Felsefe" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Filosofieth" title="Filosofieth - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Filosofieth" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D0%B8%D1%8F" title="Философия - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Философия" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Philosophia" title="Philosophia - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Philosophia" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lad mw-list-item"><a href="https://lad.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - judeocastellà" lang="lad" hreflang="lad" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Ladino" data-language-local-name="judeocastellà" class="interlanguage-link-target"><span>Ladino</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Philosophie" title="Philosophie - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Philosophie" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D0%B8%D1%8F" title="Философия - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Философия" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target"><span>Лезги</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Filosofie" title="Filosofie - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Filosofie" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Filozof%C3%AEa" title="Filozofîa - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Filozofîa" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target"><span>Ligure</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - ladí" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="ladí" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Filusufia" title="Filusufia - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Filusufia" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%9B%E0%BA%B1%E0%BA%94%E0%BA%8A%E0%BA%B0%E0%BA%8D%E0%BA%B2" title="ປັດຊະຍາ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ປັດຊະຍາ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target"><span>ລາວ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Filosofija" title="Filosofija - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Filosofija" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Filozofija" title="Filozofija - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Filozofija" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mai mw-list-item"><a href="https://mai.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%B6%E0%A4%A8" title="दर्शन - maithili" lang="mai" hreflang="mai" data-title="दर्शन" data-language-autonym="मैथिली" data-language-local-name="maithili" class="interlanguage-link-target"><span>मैथिली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Fil%C3%B4z%C3%B4fia" title="Filôzôfia - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Filôzôfia" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D0%B8%D0%B9" title="Философий - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Философий" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target"><span>Олык марий</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Filsafat" title="Filsafat - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Filsafat" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target"><span>Minangkabau</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D0%B7%D0%BE%D1%84%D0%B8%D1%98%D0%B0" title="Филозофија - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Филозофија" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%A4%E0%B4%A4%E0%B5%8D%E0%B4%A4%E0%B5%8D%E0%B4%B5%E0%B4%B6%E0%B4%BE%E0%B4%B8%E0%B5%8D%E0%B4%A4%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B4%82" title="തത്ത്വശാസ്ത്രം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="തത്ത്വശാസ്ത്രം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D2%AF%D0%BD_%D1%83%D1%85%D0%B0%D0%B0%D0%BD" title="Гүн ухаан - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Гүн ухаан" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mni mw-list-item"><a href="https://mni.wikipedia.org/wiki/%EA%AF%8B%EA%AF%A5%EA%AF%A1%EA%AF%8E%EA%AF%82%EA%AF%A3%EA%AF%9F" title="ꯋꯥꯡꯎꯂꯣꯟ - manipurí" lang="mni" hreflang="mni" data-title="ꯋꯥꯡꯎꯂꯣꯟ" data-language-autonym="ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ" data-language-local-name="manipurí" class="interlanguage-link-target"><span>ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A4%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%B5%E0%A4%9C%E0%A5%8D%E0%A4%9E%E0%A4%BE%E0%A4%A8" title="तत्त्वज्ञान - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="तत्त्वज्ञान" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Falsafah" title="Falsafah - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Falsafah" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Filosofija" title="Filosofija - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Filosofija" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target"><span>Malti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Filosofie" title="Filosofie - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Filosofie" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%92%E1%80%BF%E1%80%94%E1%80%AD%E1%80%80%E1%80%97%E1%80%B1%E1%80%92" title="ဒဿနိကဗေဒ - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ဒဿနိကဗေဒ" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D1%80%D1%8F%D0%BC%D0%BE_%D0%BA%D0%BE%D0%B9%D1%82%D0%BD%D0%B5%D0%BD%D1%8C_%D1%81%D0%BE%D0%B4%D0%B0%D0%BC%D0%BE" title="Эрямо койтнень содамо - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Эрямо койтнень содамо" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target"><span>Эрзянь</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%84%D8%B3%D9%81%D9%87" title="فلسفه - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="فلسفه" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Philosophie" title="Philosophie - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Philosophie" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Filesefie" title="Filesefie - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Filesefie" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%B6%E0%A4%A8" title="दर्शन - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="दर्शन" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%B6%E0%A4%A8%E0%A4%B6%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%B0" title="दर्शनशास्त्र - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="दर्शनशास्त्र" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nia mw-list-item"><a href="https://nia.wikipedia.org/wiki/Filosofi" title="Filosofi - nias" lang="nia" hreflang="nia" data-title="Filosofi" data-language-autonym="Li Niha" data-language-local-name="nias" class="interlanguage-link-target"><span>Li Niha</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Filosofie" title="Filosofie - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Filosofie" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Filosofi" title="Filosofi - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Filosofi" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Filosofi" title="Filosofi - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Filosofi" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nov mw-list-item"><a href="https://nov.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - novial" lang="nov" hreflang="nov" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Novial" data-language-local-name="novial" class="interlanguage-link-target"><span>Novial</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nqo mw-list-item"><a href="https://nqo.wikipedia.org/wiki/%DF%A5%DF%98%DF%8B%DF%AC%DF%A5%DF%98%DF%8B%DF%AC%DF%9F%DF%8C" title="ߥߘߋ߬ߥߘߋ߬ߟߌ - n’Ko" lang="nqo" hreflang="nqo" data-title="ߥߘߋ߬ߥߘߋ߬ߟߌ" data-language-autonym="ߒߞߏ" data-language-local-name="n’Ko" class="interlanguage-link-target"><span>ߒߞߏ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Philosophie" title="Philosophie - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Philosophie" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target"><span>Nouormand</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-olo mw-list-item"><a href="https://olo.wikipedia.org/wiki/Filosoufii" title="Filosoufii - Livvi-Karelian" lang="olo" hreflang="olo" data-title="Filosoufii" data-language-autonym="Livvinkarjala" data-language-local-name="Livvi-Karelian" class="interlanguage-link-target"><span>Livvinkarjala</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Marraaga" title="Marraaga - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Marraaga" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target"><span>Oromoo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%A6%E0%A8%B0%E0%A8%B8%E0%A8%BC%E0%A8%A8" title="ਦਰਸ਼ਨ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਦਰਸ਼ਨ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pag mw-list-item"><a href="https://pag.wikipedia.org/wiki/Filosofiya" title="Filosofiya - pangasinan" lang="pag" hreflang="pag" data-title="Filosofiya" data-language-autonym="Pangasinan" data-language-local-name="pangasinan" class="interlanguage-link-target"><span>Pangasinan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target"><span>Papiamentu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Filosofie" title="Filosofie - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Filosofie" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target"><span>Picard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pfl mw-list-item"><a href="https://pfl.wikipedia.org/wiki/Philosophie" title="Philosophie - alemany palatí" lang="pfl" hreflang="pfl" data-title="Philosophie" data-language-autonym="Pälzisch" data-language-local-name="alemany palatí" class="interlanguage-link-target"><span>Pälzisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Filozofia" title="Filozofia - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Filozofia" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Filosof%C3%ACa" title="Filosofìa - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Filosofìa" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%84%D8%A7%D8%B3%D9%81%DB%8C" title="فلاسفی - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="فلاسفی" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnt mw-list-item"><a href="https://pnt.wikipedia.org/wiki/%CE%A6%CE%B9%CE%BB%CE%BF%CF%83%CE%BF%CF%86%CE%AF%CE%B1" title="Φιλοσοφία - pòntic" lang="pnt" hreflang="pnt" data-title="Φιλοσοφία" data-language-autonym="Ποντιακά" data-language-local-name="pòntic" class="interlanguage-link-target"><span>Ποντιακά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%84%D8%B3%D9%81%D9%87" title="فلسفه - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="فلسفه" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Yachay_wayllukuy" title="Yachay wayllukuy - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Yachay wayllukuy" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target"><span>Rumantsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Filosofie" title="Filosofie - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Filosofie" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target"><span>Armãneashti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D0%B8%D1%8F" title="Философия - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Философия" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D1%96%D0%BB%D0%BE%D0%B7%D0%BE%D1%84%D1%96%D1%8F" title="Філозофія - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Філозофія" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rw mw-list-item"><a href="https://rw.wikipedia.org/wiki/Filozofi" title="Filozofi - ruandès" lang="rw" hreflang="rw" data-title="Filozofi" data-language-autonym="Ikinyarwanda" data-language-local-name="ruandès" class="interlanguage-link-target"><span>Ikinyarwanda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sa badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://sa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A4%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%B5%E0%A4%9C%E0%A5%8D%E0%A4%9E%E0%A4%BE%E0%A4%A8%E0%A4%AE%E0%A5%8D" title="तत्त्वज्ञानम् - sànscrit" lang="sa" hreflang="sa" data-title="तत्त्वज्ञानम्" data-language-autonym="संस्कृतम्" data-language-local-name="sànscrit" class="interlanguage-link-target"><span>संस्कृतम्</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D0%B8%D1%8F" title="Философия - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Философия" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Filosofia" title="Filosofia - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Filosofia" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Filusuf%C3%ACa" title="Filusufìa - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Filusufìa" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Philosophy" title="Philosophy - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Philosophy" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%84%D8%B3%D9%81%D9%88" title="فلسفو - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="فلسفو" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/Filosofiija" title="Filosofiija - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Filosofiija" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Davvisámegiella</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sg mw-list-item"><a href="https://sg.wikipedia.org/wiki/S%C3%AAnd%C3%A2ndar%C3%A4" title="Sêndândarä - sango" lang="sg" hreflang="sg" data-title="Sêndândarä" data-language-autonym="Sängö" data-language-local-name="sango" class="interlanguage-link-target"><span>Sängö</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Filozofija" title="Filozofija - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Filozofija" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Taflsuft" title="Taflsuft - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Taflsuft" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target"><span>Taclḥit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%AF%E0%B6%BB%E0%B7%8A%E0%B7%81%E0%B6%B1%E0%B6%BA" title="දර්ශනය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="දර්ශනය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Philosophy" title="Philosophy - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Philosophy" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Filozofia" title="Filozofia - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Filozofia" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-skr mw-list-item"><a href="https://skr.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%84%D8%B3%D9%81%DB%81" title="فلسفہ - Saraiki" lang="skr" hreflang="skr" data-title="فلسفہ" data-language-autonym="سرائیکی" data-language-local-name="Saraiki" class="interlanguage-link-target"><span>سرائیکی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Filozofija" title="Filozofija - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Filozofija" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Ugondamano" title="Ugondamano - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Ugondamano" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target"><span>ChiShona</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Murtimaal" title="Murtimaal - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Murtimaal" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Filozofia" title="Filozofia - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Filozofia" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D0%B7%D0%BE%D1%84%D0%B8%D1%98%D0%B0" title="Филозофија - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Филозофија" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-srn mw-list-item"><a href="https://srn.wikipedia.org/wiki/Sabi_fu_denki" title="Sabi fu denki - sranan" lang="srn" hreflang="srn" data-title="Sabi fu denki" data-language-autonym="Sranantongo" data-language-local-name="sranan" class="interlanguage-link-target"><span>Sranantongo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-st mw-list-item"><a href="https://st.wikipedia.org/wiki/Filosofi" title="Filosofi - sotho meridional" lang="st" hreflang="st" data-title="Filosofi" data-language-autonym="Sesotho" data-language-local-name="sotho meridional" class="interlanguage-link-target"><span>Sesotho</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Philosophie" title="Philosophie - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Philosophie" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Filsafat" title="Filsafat - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Filsafat" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Filosofi" title="Filosofi - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Filosofi" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Falsafa" title="Falsafa - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Falsafa" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AE%E0%AF%86%E0%AE%AF%E0%AF%8D%E0%AE%AF%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%B2%E0%AF%8D" title="மெய்யியல் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="மெய்யியல்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%A4%E0%B0%A4%E0%B1%8D%E0%B0%B5%E0%B0%82" title="తత్వం - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="తత్వం" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tet mw-list-item"><a href="https://tet.wikipedia.org/wiki/Filisofia" title="Filisofia - tètum" lang="tet" hreflang="tet" data-title="Filisofia" data-language-autonym="Tetun" data-language-local-name="tètum" class="interlanguage-link-target"><span>Tetun</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B0%D0%BB%D1%81%D0%B0%D1%84%D0%B0" title="Фалсафа - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Фалсафа" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%9B%E0%B8%A3%E0%B8%B1%E0%B8%8A%E0%B8%8D%E0%B8%B2" title="ปรัชญา - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ปรัชญา" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tk mw-list-item"><a href="https://tk.wikipedia.org/wiki/Filosofi%C3%BDa" title="Filosofiýa - turcman" lang="tk" hreflang="tk" data-title="Filosofiýa" data-language-autonym="Türkmençe" data-language-local-name="turcman" class="interlanguage-link-target"><span>Türkmençe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Pilosopiya" title="Pilosopiya - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Pilosopiya" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tly mw-list-item"><a href="https://tly.wikipedia.org/wiki/F%C9%99ls%C9%99f%C9%99" title="Fəlsəfə - talix" lang="tly" hreflang="tly" data-title="Fəlsəfə" data-language-autonym="Tolışi" data-language-local-name="talix" class="interlanguage-link-target"><span>Tolışi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tpi mw-list-item"><a href="https://tpi.wikipedia.org/wiki/Pilosopi" title="Pilosopi - tok pisin" lang="tpi" hreflang="tpi" data-title="Pilosopi" data-language-autonym="Tok Pisin" data-language-local-name="tok pisin" class="interlanguage-link-target"><span>Tok Pisin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Felsefe" title="Felsefe - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Felsefe" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ts mw-list-item"><a href="https://ts.wikipedia.org/wiki/Ntivo-vuhleketi" title="Ntivo-vuhleketi - tsonga" lang="ts" hreflang="ts" data-title="Ntivo-vuhleketi" data-language-autonym="Xitsonga" data-language-local-name="tsonga" class="interlanguage-link-target"><span>Xitsonga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D3%99%D0%BB%D1%81%D3%99%D1%84%D3%99" title="Фәлсәфә - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Фәлсәфә" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tyv mw-list-item"><a href="https://tyv.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B8%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D0%B8%D1%8F" title="Философия - tuvinià" lang="tyv" hreflang="tyv" data-title="Философия" data-language-autonym="Тыва дыл" data-language-local-name="tuvinià" class="interlanguage-link-target"><span>Тыва дыл</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%DB%95%D9%84%D8%B3%DB%95%D9%BE%DB%95" title="پەلسەپە - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="پەلسەپە" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target"><span>ئۇيغۇرچە / Uyghurche</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D1%96%D0%BB%D0%BE%D1%81%D0%BE%D1%84%D1%96%D1%8F" title="Філософія - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Філософія" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%84%D8%B3%D9%81%DB%81" title="فلسفہ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="فلسفہ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Falsafa" title="Falsafa - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Falsafa" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Fi%C5%82ozofia" title="Fiłozofia - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Fiłozofia" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Filosofii" title="Filosofii - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Filosofii" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Tri%E1%BA%BFt_h%E1%BB%8Dc" title="Triết học - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Triết học" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vo badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://vo.wikipedia.org/wiki/Filosop" title="Filosop - volapük" lang="vo" hreflang="vo" data-title="Filosop" data-language-autonym="Volapük" data-language-local-name="volapük" class="interlanguage-link-target"><span>Volapük</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Filozofeye" title="Filozofeye - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Filozofeye" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Filosofiya" title="Filosofiya - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Filosofiya" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wo mw-list-item"><a href="https://wo.wikipedia.org/wiki/Xeltu" title="Xeltu - wòlof" lang="wo" hreflang="wo" data-title="Xeltu" data-language-autonym="Wolof" data-language-local-name="wòlof" class="interlanguage-link-target"><span>Wolof</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%93%B2%E5%AD%B8" title="哲學 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="哲學" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xh mw-list-item"><a href="https://xh.wikipedia.org/wiki/Ifilosofi" title="Ifilosofi - xosa" lang="xh" hreflang="xh" data-title="Ifilosofi" data-language-autonym="IsiXhosa" data-language-local-name="xosa" class="interlanguage-link-target"><span>IsiXhosa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A4%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%A1%E1%83%9D%E1%83%A4%E1%83%98%E1%83%90" title="ფილოსოფია - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ფილოსოფია" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A4%D7%99%D7%9C%D7%90%D7%A1%D7%90%D7%A4%D7%99%D7%A2" title="פילאסאפיע - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="פילאסאפיע" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/%C3%8Cm%C3%B2ye" title="Ìmòye - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Ìmòye" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Cwzyoz" title="Cwzyoz - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Cwzyoz" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target"><span>Vahcuengh</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zea mw-list-item"><a href="https://zea.wikipedia.org/wiki/Filosofie" title="Filosofie - zelandès" lang="zea" hreflang="zea" data-title="Filosofie" data-language-autonym="Zeêuws" data-language-local-name="zelandès" class="interlanguage-link-target"><span>Zeêuws</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zgh mw-list-item"><a href="https://zgh.wikipedia.org/wiki/%E2%B5%9C%E2%B4%B0%E2%B4%BC%E2%B5%8D%E2%B5%99%E2%B5%93%E2%B4%BC%E2%B5%9C" title="ⵜⴰⴼⵍⵙⵓⴼⵜ - amazic estàndard marroquí" lang="zgh" hreflang="zgh" data-title="ⵜⴰⴼⵍⵙⵓⴼⵜ" data-language-autonym="ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ" data-language-local-name="amazic estàndard marroquí" class="interlanguage-link-target"><span>ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%93%B2%E5%AD%A6" title="哲学 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="哲学" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E9%80%9A%E5%B9%BE" title="通幾 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="通幾" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Tiat-ha%CC%8Dk" title="Tiat-ha̍k - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Tiat-ha̍k" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%93%B2%E5%AD%B8" title="哲學 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="哲學" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Injulalwazi" title="Injulalwazi - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Injulalwazi" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target"><span>IsiZulu</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5891#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Filosofia" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Filosofia" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Filosofia"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Filosofia"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Filosofia" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Filosofia" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Filosofia&oldid=34715931" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Filosofia&id=34715931&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FFilosofia"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FFilosofia"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Filosofia"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Filosofia&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Filosofia&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Philosophy" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Filosofia" hreflang="ca"><span>Viquidites</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5891" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_100_articles_fonamentals" title="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="vertical-navbox nowraplinks" style="float:right;clear:right;width:22.0em;margin:0 0 1.0em 1.0em;color:#202122;background-color:#f8f9fa;border:1px solid #a2a9b1;padding:0.2em;border-spacing:0.4em 0;text-align:center;line-height:1.4em;font-size:88%;width:18.0em;"><tbody><tr><th class="navbox-title" style="padding:0.2em 0.4em 0.2em;font-size:145%;line-height:1.2em;font-size:175%; background:#CEF2E0"><a class="mw-selflink selflink">Filosofia</a></th></tr><tr><td style="padding:0.2em 0 0.4em"><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Philbar_3.png" class="mw-file-description" title="Social Network Analysis diagram"><img alt="Social Network Analysis diagram" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Philbar_3.png/180px-Philbar_3.png" decoding="async" width="180" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cf/Philbar_3.png 1.5x" data-file-width="220" data-file-height="151" /></a><figcaption>Social Network Analysis diagram</figcaption></figure> Alguns filòsofs prestigiosos</td></tr><tr><th class="background:#CEF2E0" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0"> <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_filosofia" title="Història de la filosofia">Història</a></th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <a href="/wiki/Filosofia_antiga" title="Filosofia antiga">Antiga</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_renaixentista" title="Filosofia renaixentista">Renaixentista</a> (<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_moderna" title="Filosofia moderna">Moderna</a> (<a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_contempor%C3%A0nia" title="Filosofia contemporània">Contemporània</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_postmoderna" title="Filosofia postmoderna">Postmoderna</a></td> </tr><tr><th class="background:#CEF2E0" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0"> Escoles i tradicions</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/wiki/Sof%C3%ADstica" title="Sofística">Sofística</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Filosofia_africana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Filosofia africana (encara no existeix)">Filosofia africana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_anal%C3%ADtica" title="Filosofia analítica">Filosofia analítica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Aristotelisme" title="Aristotelisme">Aristotelisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_budista" title="Filosofia budista">Filosofia budista</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pensament_xin%C3%A8s" title="Pensament xinès">Pensament xinès</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_cristiana" title="Filosofia cristiana">Filosofia cristiana</a> (<a href="/w/index.php?title=Agustianisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agustianisme (encara no existeix)">Agustianisme</a> · <a href="/wiki/Tomisme" title="Tomisme">Tomisme</a> · <a href="/wiki/Escotisme" title="Escotisme">Escotisme</a> · <a href="/w/index.php?title=Occamisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Occamisme (encara no existeix)">Occamisme</a> · <a href="/wiki/Humanisme_cristi%C3%A0" title="Humanisme cristià">Humanisme cristià</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_continental" title="Filosofia continental">Filosofia continental</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_oriental" title="Filosofia oriental">Filosofia oriental</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">Filosofia egípcia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Existencialisme" title="Existencialisme">Existencialisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dogmatisme" title="Dogmatisme">Dogmatisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_hel%C2%B7len%C3%ADstica" title="Filosofia hel·lenística">Filosofia hel·lenística</a> (<a href="/wiki/Neoplatonisme" title="Neoplatonisme">Neoplatonisme</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pensament_de_l%27%C3%8Dndia" title="Pensament de l'Índia">Pensament de l'Índia</a> (<a href="/w/index.php?title=Filosofia_hinduista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Filosofia hinduista (encara no existeix)">Hinduista</a> · (<a href="/w/index.php?title=Filosofia_ja%C3%AFnista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Filosofia jaïnista (encara no existeix)">Jaïnista</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_jueva" title="Filosofia jueva">Filosofia jueva</a> (<a href="/w/index.php?title=Filosofies_juedeoist%C3%A0miques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Filosofies juedeoistàmiques (encara no existeix)">Judeoislàmiques</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pragmatisme" title="Pragmatisme">Pragmatisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pensament_isl%C3%A0mic" title="Pensament islàmic">Pensament islàmic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Filosofia_llevantina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Filosofia llevantina (encara no existeix)">Filosofia llevantina</a> (<a href="/w/index.php?title=Filosofia_iraniana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Filosofia iraniana (encara no existeix)">Filosofia iraniana</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Platonisme" title="Platonisme">Platonisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_occidental" title="Filosofia occidental">Filosofia occidental</a> </div></div></td> </tr><tr><th class="background:#CEF2E0" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0"> Mètode d'investigació</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <a href="/wiki/Mai%C3%A8utica" title="Maièutica">Maièutica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Experiment_mental" title="Experiment mental">Experiment mental</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Argumentaci%C3%B3" title="Argumentació">Argumentació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span> </td> </tr><tr><th class="background:#CEF2E0" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0"> Àrees d'estudi</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">Estètica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Epistemologia" title="Epistemologia">Epistemologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">Ètica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/L%C3%B2gica" title="Lògica">Lògica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Metaf%C3%ADsica" title="Metafísica">Metafísica</a> </div></div></td> </tr><tr><th class="background:#CEF2E0" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0"> Contingut</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <a href="/wiki/Absolut_(filosofia)" title="Absolut (filosofia)">Absolut</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">Coneixement</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">Estètica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">Ètica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">Religió</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Llenguatge" title="Llenguatge">Llenguatge</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ment" title="Ment">Ment</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sagrat" title="Sagrat">Sagrat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Valor_(axiologia)" title="Valor (axiologia)">Valor</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Virtut" title="Virtut">Virtut</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Veritat" title="Veritat">Veritat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Consci%C3%A8ncia_(filosofia)" title="Consciència (filosofia)">Consciència</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Percepci%C3%B3" title="Percepció">Percepció</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Desig" title="Desig">Desig</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Exist%C3%A8ncia" title="Existència">Existència</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mort" title="Mort">Mort</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">Cultura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Racionalitat" class="mw-redirect" title="Racionalitat">Racionalitat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sentit" class="mw-redirect" title="Sentit">Sentit</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">Estat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Veritat" title="Veritat">Veritat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Voluntat" class="mw-redirect" title="Voluntat">Voluntat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Felicitat" title="Felicitat">Felicitat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Llibertat" title="Llibertat">Llibertat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Responsabilitat" title="Responsabilitat">Responsabilitat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Just%C3%ADcia" title="Justícia">Justícia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Poder_(sociologia)" title="Poder (sociologia)">Poder</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Viol%C3%A8ncia" title="Violència">Violència</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Imaginaci%C3%B3" title="Imaginació">Imaginació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_del_dret" title="Filosofia del dret">Dret</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_pol%C3%ADtica" title="Filosofia política">Política</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_de_la_hist%C3%B2ria" title="Filosofia de la història">Història</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_social" title="Filosofia social">Societat</a></td> </tr><tr><th class="background:#CEF2E0" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0"> Conceptes</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/wiki/Dogma" title="Dogma">Dogma</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Doctrina" title="Doctrina">Doctrina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/A_priori_a_posteriori" title="A priori a posteriori">A priori a posteriori</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Abstracci%C3%B3_(filosofia)" title="Abstracció (filosofia)">Abstracció</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fal%C2%B7l%C3%A0cies" class="mw-redirect" title="Fal·làcies">Fal·làcies</a> </div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0.3em 0.4em 0.3em;font-weight:bold"> <a href="/wiki/Portal:Filosofia" title="Portal:Filosofia">Portal de filosofia</a></td></tr><tr><td style="text-align:right;font-size:115%"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Filosofia" title="Plantilla:Filosofia"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div></td></tr></tbody></table> <p>La <b>filosofia</b> (del <a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic">grec</a> Φιλοσοφία <i>filossofia</i>, '<a href="/wiki/Amor" title="Amor">amor</a> per la <a href="/wiki/Saviesa" title="Saviesa">saviesa'</a>)<sup id="cite_ref-FOOTNOTECejudo_Córdoba19985,_11_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTECejudo_Córdoba19985,_11-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'<a href="/wiki/Argument" title="Argument">arguments</a> <a href="/wiki/Ra%C3%B3" title="Raó">raonats</a>, donar una explicació de tots els <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixements</a> possibles i del lloc que ocupa la <a href="/wiki/Persona" title="Persona">persona</a> a la <a href="/wiki/Naturalesa" class="mw-redirect" title="Naturalesa">naturalesa</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTECejudo_Córdoba19985_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTECejudo_Córdoba19985-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És l'estudi de qüestions generals i fonamentals sobre l'existència, el coneixement, els valors, la raó, la ment i el llenguatge; que es problematitzen. El terme fou encunyat probablement per Pitàgores (-570 a 495). Els mètodes filosòfics inclouen el qüestionament, la discussió crítica o l'argument racional i la presentació sistemàtica, i també, en altres situacions, l'aforisme o la frase enigmàtica, com en <a href="/wiki/Her%C3%A0clit" class="mw-redirect" title="Heràclit">Heràclit</a> o <a href="/wiki/Nietzsche" class="mw-redirect" title="Nietzsche">Nietzsche</a>. Les qüestions filosòfiques clàssiques inclouen: es pot saber qualsevol cosa i demostrar que se sap? Què és real? Els filòsofs també es pregunten qüestions més pràctiques i concretes com ara: existix una manera millor de viure? Els ésser humans tenen lliure albir? </p><p>Històricament la "filosofia" abastava qualsevol cos de <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixement</a>. Des de la Grècia antiga amb Aristòtil fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, la "filosofia natural" abastava l'astronomia, la medicina i la física. Per exemple, l'obra de Newton, <i>Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica</i> (1687), és classificada, molt més endavant, com a llibre de física. Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> el creixement de les universitat de recerca modernes portà la filosofia acadèmica i altres disciplines a professionalitzar-se i especialitzar-se. Dinàmica de mercat, des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> que totes aquestes especialitzacions s'acaben separant i hui tenim diversos camps del coneixement, és a dir, de la ciència. </p><p>Sent així, el camp de l'estudi de la filosofia pot encabir un conjunt de disciplines com ara les ciències humanes i socials, les ciències formals i les ciències naturals. En aquest sentit, la filosofia ha engendrat estudis fonamentals tal que la teoria del coneixement, la filosofia política, la metafísica, l'ètica i la lògica. A llarga carrera aquestes branques de la filosofia han vist néixer ramificacions com l'estètica, la filosofia del dret, l'epistemologia o filosofia de les ciències, la filosofia de l'esperit, l'antropologia filosòfica o la filosofia del llenguatge. </p><p>Allò que representa la filosofia és un tema discutit i varia d'acord amb les mateixes diferents <a href="/wiki/Tradici%C3%B3" title="Tradició">tradicions</a> <a href="/w/index.php?title=Corrent_filos%C3%B2fic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Corrent filosòfic (encara no existeix)">filosòfiques</a>. Així, també ha estat definida com l'estudi dels <a href="/wiki/Concepte" title="Concepte">conceptes</a> i <a href="/wiki/Principi_(moral)" class="mw-redirect" title="Principi (moral)">principis</a> més <a href="/wiki/Fonament" class="mw-redirect" title="Fonament">fonamentals</a> i generals relacionats amb el <a href="/wiki/Pensament" title="Pensament">pensament</a>, l'<a href="/wiki/Acci%C3%B3_(filosofia)" class="mw-redirect" title="Acció (filosofia)">acció</a> i la <a href="/wiki/Realitat" title="Realitat">realitat</a>. L'abast i la <a href="/wiki/Metodologia" title="Metodologia">metodologia</a> de la filosofia no són rígids i, tal com començà a passar amb <a href="/wiki/Tales" class="mw-disambig" title="Tales">Tales</a> i <a href="/wiki/Anaximandre" title="Anaximandre">Anaximandre</a>, el deixeble té dret a discrepar amb el professor.<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Definicions">Definicions</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Definicions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Etimologia">Etimologia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Etimologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Greek_uc_phi_icon.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Greek_uc_phi_icon.svg/220px-Greek_uc_phi_icon.svg.png" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Greek_uc_phi_icon.svg/330px-Greek_uc_phi_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Greek_uc_phi_icon.svg/440px-Greek_uc_phi_icon.svg.png 2x" data-file-width="100" data-file-height="100" /></a><figcaption>Lletra grega "phi", representació, ací, de φιλοσοφία</figcaption></figure> <p>Etimològicament, la paraula catalana <i>filosofia</i> deriva del grec antic φιλοσοφία, compost de φιλεῖν, estimar i, σοφίαm, saber, de forma que literalment, saviesa i estima formen l'amor cap a la saviesa. Segons el filòsof Roger-Pol Droit, "aquesta teimologia vol dir coses diferents. En grec <i>sofia</i> significava coneixement i saviesa. I, <i>filo</i> significava amar i desitjar. Es podria doncs traduir filosofia per "desig de coneixement". Però, igualment, "amor per la saviesa". En el primer cas es treu el significat de la ciència. En el segon cas, del costat existencial i del benestar. Present a l'arrel mateixa del terme grec, aquesta dualitat acompanya tota la història de la filosofia".<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Cal anotar que el mot φιλοσοφία fa part efectivament del lèxic grec antic on s'hi troba els diferents usatges. Es tracta doncs d'una semàntica construïda, així com trobaríem el mateix model amb utopia.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Significat">Significat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Significat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La filosofia és actualment una disciplina de les ciències i arrel de la divisió del coneixement en branques variades, la filosofia com a disciplina a banda torna a la definició que hi donà Plató. </p><p>Se'ns presenta doncs com:<sup id="cite_ref-ref_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-ref-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>l'actitud d'admirar-se i produir dissonàncies cognitives</li> <li>l'actitud d'admiració empeny al qüestionament sobre la realitat</li></ul> <p>La filosofia és doncs la <a href="/wiki/Disciplina" title="Disciplina">disciplina</a> que mitjançant una dinàmica racional s'encarrega de preguntar-se sobre la realitat i les coses. A partir d'ací la filosofia és el punt de partença de tot coneixement.<sup id="cite_ref-ref_5-1" class="reference"><a href="#cite_note-ref-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> I, no debades, la filosofia no se separa obligatòriament del pensament mític a l'Orient. En efecte, el vedisme és la primera forma de pensament hindú que conforma un nínxol de diversos tipus de raonaments com ara el religiós, nodrit de construcció històrica amb discurs mític. El budisme és pensament filosòfic en tant que presenta reflexions sobre la realitat hinduista malgrat que amb el temps s'haja institucionalitzat en forma de religió. Per això mateix la filosofia es definix més aviat com a pensament. </p><p>Dins el pensament secular, la disciplina de la "filosofia" es definix com l'etapa inicial de la ciència, que és la interrogació. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Mètode_o_sistema"><span id="M.C3.A8tode_o_sistema"></span>Mètode o sistema</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Mètode o sistema"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El filòsof adopta actitud i disposició filosòfiques alhora d'abordar la realitat. N'ixen preguntes molt variades, la <a href="/wiki/Natura" title="Natura">natura</a> de les quals pot ser de diversos tipus. És a dir, el filòsof té actitud filosòfica en tant que es pregunta sobre la realitat, dubta i emet preguntes. Té disposició filosòfica perquè la realitat és estructurada, és a dir, la resposta s'estructura o es modelitza per tornar-la més comprensible.<sup id="cite_ref-ref_5-2" class="reference"><a href="#cite_note-ref-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta és la base del mètode. </p><p>Encara que tota definició sobre la filosofia és controvertible i que la disciplina s'ha expandit arreu del món i ha canviat al llarg de la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a>, en funció de quin tipus de preguntes eren interessants o rellevants en una època en particular, hi ha un cert <a href="/wiki/Consens" class="mw-redirect" title="Consens">consens</a> en què la filosofia és pròpiament un <a href="/wiki/Metodologia" title="Metodologia">mètode</a> i no necessàriament un mer conjunt de <a href="/w/index.php?title=Declaracions&action=edit&redlink=1" class="new" title="Declaracions (encara no existeix)">declaracions</a>, <a href="/wiki/Proposici%C3%B3_(l%C3%B2gica)" title="Proposició (lògica)">proposicions</a> o <a href="/wiki/Teories" class="mw-redirect" title="Teories">teories</a>.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En aquest sentit, alguns corrents ideològics defensen que la filosofia no té un <i>corpus</i> de coneixement fix i estable a la manera com el tenen les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciències</a>. És per això que no es pot aprendre filosofia sinó, com deia <a href="/wiki/Immanuel_Kant" title="Immanuel Kant">Immanuel Kant</a> (1724-1804), s'aprèn a <i>filosofar</i>.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per a <a href="/wiki/Karl_Popper" title="Karl Popper">Karl Popper</a>, la filosofia és, fonamentalment, una activitat <a href="/wiki/Racionalitat" class="mw-redirect" title="Racionalitat">racional</a> i <a href="/w/index.php?title=Sentit_cr%C3%ADtic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sentit crític (encara no existeix)">crític</a>.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Fernando_Savater" class="mw-redirect" title="Fernando Savater">Fernando Savater</a> subratlla que la filosofia posa l'accent més a la <a href="/wiki/Pregunta" title="Pregunta">pregunta</a> que a la <a href="/wiki/Resposta" title="Resposta">resposta</a>, més al <a href="/wiki/Dubte" title="Dubte">dubte</a> que a una solució, més a obrir la <a href="/wiki/Ment" title="Ment">ment</a> que a tancar-la.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Usatges">Usatges</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Usatges"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Inicialment, el terme <i>filosofia</i> feia referència a qualsevol tipus de coneixement. En aquest sentit, la filosofia era religió, matemàtiques, ciències naturals, educació i política. Amb l'evolució del raonament filosòfic i amb la de la tecnologia, la filosofia es codifica i s'especialitza de forma progressiva. Això fa aparèixer diferents camps filosòfics que s'acaben constituint com a ciències a banda. </p><p>El terme de filosofia, però, aparïx en qualsevol text presocràtic com els Heràclit, Antífon, Gòrgies de Leontins i Pitàgores, així com a pensadors com Tucídides o Heròdot, contemporanis de Sòcrates. En això, Heràclit revela als seus escrits que el primer pensador o intel·lectual grec en qualificar-se tot sol de "filòsof" fou Pitàgores.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La delimitació de la filosofia l'establix Plató a partir del llegat del seu mestre Sòcrates. D'ençà que la filosofia se separa de la religió i emprèn el camí del pensament científic. Aquest comença llavors a tipificar-se de maneres diferents. Diògenes Laerci, vers el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> aC, considerat el primer historiador de la filosofia, proposa establix una primera divisió, és a dir, codificació: </p> <ul><li>Filosofia natural, que inclou la física</li> <li>Filosofia moral, que és l'estudi de l'ètica, la justícia i la virtut</li> <li>Filosofia metafísica, que és l'estudi teològic en termes actuals</li></ul> <p>Aquesta divisió no és encara obsoleta però ha patit moltes alteracions. Primerament se separà la ciència de la religió i dins la ciència se separaren les ciències dites "de la natura" de les ciències dites "de l'esperit". Actualment, però, la divisió més recurrent es fa segons el mètode científic i això una divisió del tot diferent: </p> <ul><li>ciències toves</li> <li>ciències dures</li></ul> <p>Dins les dures trobaríem la física, la biologia, la química, etc, mentre que a les toves hi trobaríem les ciències socials i les humanes, totes dues dins les humanitats, que inclouen la història, la sociologia, l'economia o les ciències polítiques, fins i tot l'art sota les seues formes variades. Una divisió d'aquesta mena s'aconseguix amb la secularització progressiva de la societat a Occident, així com la introducció de la indústria al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> que juntament amb el pensament liberal, dividix la filosofia fins a donar-nos camps diferents de coneixement, és a dir, de ciència. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Branques_de_la_filosofia">Branques de la filosofia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Branques de la filosofia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Auguste_Rodin_-_Grubleren_2005-02.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Auguste_Rodin_-_Grubleren_2005-02.jpg/250px-Auguste_Rodin_-_Grubleren_2005-02.jpg" decoding="async" width="220" height="285" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Auguste_Rodin_-_Grubleren_2005-02.jpg/330px-Auguste_Rodin_-_Grubleren_2005-02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Auguste_Rodin_-_Grubleren_2005-02.jpg/500px-Auguste_Rodin_-_Grubleren_2005-02.jpg 2x" data-file-width="1476" data-file-height="1915" /></a><figcaption>"El Pensador", de <a href="/wiki/Rodin" class="mw-redirect" title="Rodin">Rodin</a></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'actitud_i_disposició_filosòfiques"><span id="L.27actitud_i_disposici.C3.B3_filos.C3.B2fiques"></span>L'actitud i disposició filosòfiques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: L'actitud i disposició filosòfiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El filòsof pregunta i aquesta és una actitud. De la pregunta, disposa, és a dir, esquematitza. Això és codificació i categorització. En efecte, les preguntes filosòfiques poden classificar-se en funció d'una disposició purament filosòfica. Per això mateix podem esbossar dues categories de preguntes, segons la resposta. Tindríem les preguntes comunes o empíriques, la resposta de les quals s'obté per l'experiència i, les preguntes formals, la resposta de les quals no pot obtenir-se per l'experiència.<sup id="cite_ref-ref_5-3" class="reference"><a href="#cite_note-ref-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En disposició filosòfica, les preguntes que es plantegen responen a:<sup id="cite_ref-ref_5-4" class="reference"><a href="#cite_note-ref-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>radicalitat; les preguntes porten sobre l'arrel</li> <li><a href="/w/index.php?title=Universalitat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universalitat (encara no existeix)">universalitat</a>; les preguntes són inductives</li> <li>autonomia; les preguntes han de poder plantejar-se sense prejudicis</li> <li>historicitat; les preguntes poden i han de ser plantejades novament amb el temps</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Categorització"><span id="Categoritzaci.C3.B3"></span>Categorització</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Categorització"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Tot prenent la disposició filosòfica, les preguntes filosòfiques poden agrupar-se en diverses categories segons l'objecte d'estudi. Tradicionalment s'ha dividit les qüestions filosòfiques en tres categories. És una divisió que ajuda i força a la seua aproximació per part d'estudiants. </p><p>Vet ací la divisió en tres: </p> <ul><li><a href="/wiki/Metaf%C3%ADsica" title="Metafísica">Metafísica</a></li> <li><a href="/wiki/Epistemologia" title="Epistemologia">Epistemologia</a></li> <li><a href="/wiki/Valors" class="mw-redirect" title="Valors">Valors</a> <ul><li><a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">Ètica</a></li> <li><a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">Estètica</a></li> <li><a href="/wiki/Filosofia_pol%C3%ADtica" title="Filosofia política">Filosofia política</a></li></ul></li></ul> <p>Però amb el temps s'han acabat presentant altres esquemes amb subbranques, subcamps d'estudi, etc: </p> <ul><li>Metafísica i epistemologia</li> <li>Valor</li> <li>Ciència, lògica i matemàtiques</li> <li>Història de la filosofia occidental</li> <li>Tradicions filosòfiques</li></ul> <p>Malgrat tot, aquesta darrera categorització o codificació no és exhaustiva. També introduïx camps que no tothom considera filosofia. </p><p>La proposa més consensuada es construïx amb l'agrupació segons l'objecte principal d'estudi, i així es parla de l'<a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a>, la <a href="/wiki/Metaf%C3%ADsica" title="Metafísica">metafísica</a>, l'<a href="/wiki/Epistemologia" title="Epistemologia">epistemologia</a> i la <a href="/wiki/L%C3%B2gica" title="Lògica">lògica</a>, i també de la <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a>, l'<a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">estètica</a>, l'<a href="/wiki/Antropologia" title="Antropologia">antropologia</a> i la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a>. A més a més, en l'<a href="/wiki/%C3%88poca_contempor%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Època contemporània">època contemporània</a> la filosofia s'ha utilitzat com a reflexió teòrica sobre els fonaments de moltes altres disciplines; així doncs, també existeix la <a href="/wiki/Filosofia_de_la_ci%C3%A8ncia" title="Filosofia de la ciència">filosofia de la ciència</a> o la <a href="/wiki/Filosofia_de_les_matem%C3%A0tiques" title="Filosofia de les matemàtiques">filosofia de les matemàtiques</a>, i també la <a href="/wiki/Filosofia_de_la_hist%C3%B2ria" title="Filosofia de la història">filosofia de la història</a>, la <a href="/wiki/Filosofia_del_dret" title="Filosofia del dret">filosofia del dret</a>, i d'altres. En aquests camps, la filosofia aporta el mètode de preguntes i consideracions sobre la mateixa matèria que s'analitza, de tal forma que queden delimitats el seu camp d'estudi, els seus <a href="/wiki/Axiomes" class="mw-redirect" title="Axiomes">axiomes</a> bàsics, els objectius i alguns dels mètodes que pot emprar. </p><p>Al llarg dels segles, els diferents sistemes filosòfics han classificat les seves disciplines de forma diferent, però sovint s'han mantingut més o menys tres disciplines generals, que <a href="/wiki/Hegel" class="mw-redirect" title="Hegel">Hegel</a> identificà com a <a href="/wiki/L%C3%B2gica" title="Lògica">lògica</a>, <a href="/wiki/Filosofia_de_la_natura" class="mw-redirect" title="Filosofia de la natura">filosofia de la natura</a> i <a href="/wiki/Filosofia_de_l%27esperit" class="mw-redirect" title="Filosofia de l'esperit">filosofia de l'esperit</a>. Tanmateix, la terminologia utilitzada per referir-s'hi no ha estat sempre la mateixa. Per exemple, els <a href="/wiki/Esto%C3%AFcisme" title="Estoïcisme">estoics</a> les anomenaven <a href="/wiki/L%C3%B2gica" title="Lògica">lògica</a>, <a href="/wiki/F%C3%ADsica" title="Física">física</a> i <a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Metafísica"><span id="Metaf.C3.ADsica"></span>Metafísica</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Metafísica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Metaf%C3%ADsica" title="Metafísica">Metafísica</a></div> <p>La metafísica és la branca de la filosofia que investiga els principis de la realitat a un nivell d'abstracció que transcendeix el de qualsevol altra disciplina. Designa el coneixement del món, de les coses o dels processos com a existents al "més enllà" i amb independència de l'experiència sensible que en tinguem. Allunyada de les ciències normatives com ara l'ètica, la metafísica és una ciència filosòfica que contesta l'existència de les coses tal com ens aparïxen i mira, tot seguit, de descriure i explicar allò que existix i és més enllà dels nostres sentits. </p><p>Aristòtil definix per primera vegada aquesta "ciència" que no tenia aleshores encara cap qualificatiu de "filosofia primera". Tindria com a objectiu nocions generals i abstractes com ara la substància de les coses i els seus predicats (qualitat, quantitat, relació). Per a Kant, la metafísica és la ciència que els primers fonaments del saber humà. Ambiciona elevar-se fins a un coneixement "suprasensitiu" fet que la porta a recórrer a l'àmbit de la teologia. </p><p>Definida doncs com a ciència que existix fora de l'experiència sensitiva, la metafísica s'oposa a la física i es preocupa per entitats o processos considerats immaterials i invisibles com ara l'ànima, Déu, la força vital, etc. La metafísica s'oposa al coneixement empíric sobre fenòmens tal com ens aparïxen i, en això, té un abast ontològic. </p><p>Acadèmicament es distingixen dos versions de la metafísica. La primera desenvolupada des de l'Antiguitat fins a l'edat mitjana i la segona a partir de l'Edat Moderna. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Epistemologia">Epistemologia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Epistemologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Epistemologia" title="Epistemologia">Epistemologia</a></div> <p>L'<a href="/wiki/Epistemologia" title="Epistemologia">epistemologia</a> en un sentit estricte estudia la naturalesa i l'extensió del coneixement, i fins i tot si el coneixement és possible. Entre els seus objectes d'estudi es troba la qüestió posada per l'<a href="/wiki/Escepticisme" title="Escepticisme">escepticisme</a>: la idea que les nostres creences i pensaments podrien ser il·lusoris o equivocats, i també les relacions entre <a href="/wiki/Veritat" title="Veritat">veritat</a>, <a href="/wiki/Creen%C3%A7a" title="Creença">creença</a> i justificació. </p><p>Entre el món anglosaxó i francès s'hi distingixen dues definicions: </p> <ul><li><i>per als països francòfons</i> l'epistemologia és la crítica de les ciències i el coneixement</li> <li><i>per als països anglòfons</i> l'epistemologia és l'estudi del coneixement en generalitat</li></ul> <p>L'epistemologia és un terme encunyat pel filòsof escocès James Frederick (1808 – 1864) amb què es referia específicament a la part de la gnosiologia que estudia els requisits i les condicions necessàries per a la producció de coneixement científic, la qual cosa inclou els fonaments, la validesa, la consistència lògica de les teories i els límits d'aquest coneixement. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Moral">Moral</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Moral"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Valor" class="mw-disambig" title="Valor">Valor</a> i <a href="/wiki/Axiologia" title="Axiologia">Axiologia</a></div> <p>L'axiologia és una branca de la filosofia que estudia els valors com ara la bondat, la bellesa o la justícia. Ho fan tant en el sentit de l'ètica com de l'estètica. </p><p>La teoria dels valors o filosofia de la moral inclou diversos camps d'anàlisi: </p> <ul><li>l'<a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a> o la "filosofia moral" estudia tot el que està relacionat amb com haurien d'actuar les persones, si és que es pot trobar alguna resposta a la pregunta. Més en concret, la <a href="/wiki/Moral" title="Moral">moral</a>, nascuda en un context religiós, dona normes per al <a href="/wiki/Comportament" title="Comportament">comportament</a> humà, i l'ètica reflexiona sobre aquestes regles i compara els diversos sistemes ètics, preguntant-se d'aquesta manera si les regles morals són <a href="/wiki/Absolutisme_moral" title="Absolutisme moral">absolutes</a> o <a href="/wiki/Relativisme_moral" class="mw-redirect" title="Relativisme moral">relatives</a>, i determinant els possibles <a href="/wiki/Valor_(axiologia)" title="Valor (axiologia)">valors</a> de <a href="/wiki/Judici" title="Judici">judici</a>. Entre altres obres fonamentals, els diàlegs de <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> són un quest per trobar la definició de <a href="/wiki/Virtut" title="Virtut">virtut</a>.</li></ul> <ul><li>l'<a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">estètica</a> tracta de la <a href="/wiki/Bellesa" title="Bellesa">bellesa</a>, l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a>, la <a href="/wiki/Percepci%C3%B3" title="Percepció">percepció</a> i el <a href="/wiki/Gust" title="Gust">gust</a> i <a href="/wiki/Sentiment" title="Sentiment">sentiment</a>.</li></ul> <ul><li>la <a href="/wiki/Filosofia_pol%C3%ADtica" title="Filosofia política">filosofia política</a> és una branca de la filosofia que s'ocupa de les qüestions relatives al poder polític, a l'estat, al govern, a la Llei, a la política, a la pau, a la justícia i al benestar comú. Es considera com una de les branques de la filosofia pràctica juntament amb la filosofia del dret i la filosofia de la moral</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Lògica,_ciència_i_matemàtiques"><span id="L.C3.B2gica.2C_ci.C3.A8ncia_i_matem.C3.A0tiques"></span>Lògica, ciència i matemàtiques</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Lògica, ciència i matemàtiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Moltes disciplines acadèmiques generen qüestions filosòfiques. S'hi debat la relació entre la filosofia X o la filosofia Y. Richard Feynman arguïx que la filosofia d'un tema concret donat és irrellevant, és a dir, allò que importa és l'estat que produïx la filosofia: la ciència. Per contra en Curtis While pensa que l'estudi dels temes de la filosofia són primordials per a les ciències com ara les humanitats. </p><p>El cas, però, és que moltes ciències utilitzen la lògica com a forma metodològica per obtenir coneixement. La <a href="/wiki/L%C3%B2gica" title="Lògica">lògica</a>, que neix a l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a>, estudia els <a href="/w/index.php?title=Patr%C3%B3_(model)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patró (model) (encara no existeix)">patrons</a> de pensament que porten a conclusions correctes. A finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, <a href="/wiki/Matem%C3%A0tic" title="Matemàtic">matemàtics</a> com en <a href="/wiki/Gottlob_Frege" title="Gottlob Frege">Gottlob Frege</a> se centraren en el tractament matemàtic de la lògica, i hui dia aquesta té dues divisions principals: </p> <ul><li>la <a href="/wiki/L%C3%B2gica_matem%C3%A0tica" title="Lògica matemàtica">lògica matemàtica</a> (la lògica simbòlica formal)</li> <li>l'estudi lògic del llenguatge (la <a href="/wiki/Filosofia_del_llenguatge" title="Filosofia del llenguatge">filosofia del llenguatge</a>)</li></ul> <p>De retruc, la filosofia de la ciència es construïx dins l'epistemologia per tal d'avaluar la validesa dels enunciats científics. </p><p>Així mateix, en aplicació de la filosofia a la ciència, la lògica es presenta com una branca més de la filosofia. Estudia el raonament i l'argument. L'argument diferix d'una discussió quotidiana perquè es presenta com un conjunt de raons a favor d'una conclusió. S'utilitza per persuadir d'una idea. És d'hàbit a la filosofia perquè constituïx la base sobre la qual l'actitud i la disposició filosòfiques es construïxen. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Mètode_de_la_filosofia_occidental"><span id="M.C3.A8tode_de_la_filosofia_occidental"></span>Mètode de la filosofia occidental</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Mètode de la filosofia occidental"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_038.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_038.jpg/220px-Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_038.jpg" decoding="async" width="220" height="189" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_038.jpg/330px-Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_038.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_038.jpg/440px-Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_038.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="1735" /></a><figcaption><i>La filosofia</i> per <a href="/wiki/Rembrandt" class="mw-redirect" title="Rembrandt">Rembrandt</a>.</figcaption></figure> <p>La filosofia utilitza mètodes d'investigació variats. No recorre a l'experiència i aquest és un punt que pot delimitar-se com a negatiu. Però, en essència, la filosofia pren com a mètode el dubte constant, fet que permet allunyar-se de tot pensament doctrinari en haver-hi sempre dubte de cara a tot. </p><p>Alguns mètodes de la filosofia són comuns a la ciència, com ara l'axiomàtic, però d'altres, com el dubte metòdica i la maièutica, ja no. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_limitacions_del_mètode"><span id="Les_limitacions_del_m.C3.A8tode"></span>Les limitacions del mètode</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Les limitacions del mètode"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>D'una banda, la filosofia no recorre al mètode experimental. La filosofia, en efecte, a diferència de la física, de la química o de la biologia, mia ha integrat realment el procés d'experimentació dins l'utillatge hermenèutic. Això és particularment evident per a la filosofia antiga i medieval que no coneixien l'experimentació. Fins i tot els grans filòsofs que s'il·lustraren com a científics (Descartes, Pasca, Leibnix per citar-ne alguns) sempre distingiren el seu treball en l'àmbit de la ciència i de la filosofia. Alguns filòsofs com ara Kant o Wittgenstein han vist en l'absència d'experimentació en filosofia una característica epistemològica essencial a la disciplina i han rebutjat tota mescla amb les ciències experimentals.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>D'altra banda, la filosofia no és, en essència, una ciència que es recolze sobre l'observació empírica a diferència de la sociologia o de les ciències polítiques, per exemple. Caldria, però, no creure, naturalment, que la filosofia pot ignorar les dades empíriques més evidents per bé que tradicionalment la filosofia no vol limitar-se a un simple catàleg de fets i, per això, emprèn un vertader treball de teorització, fins i tot d'especulació. Així doncs, per exemple, encara que Aristòtil descriguera la formació i constitució de les ciutats estat gregues de l'època, volgué amb <i>La Política</i> i <i>L'Ètica</i> analitzar estructura de la ciutat d'un punt de vista teòric. </p><p>En darrer terme, a diferència de les matemàtiques o de la lògica formal, la filosofia no s'ha decidit mai a treballar únicament per mitjà de símbols formals, malgrat que Leibniz haguera desitjat resoldre problemes filosòfics a través d'un càlcul universal. I, si la filosofia analítica contemporània és impensable en la lògica matemàtica, utilitza encara i massivament el llenguatge natural.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mètode_de_la_filosofia"><span id="M.C3.A8tode_de_la_filosofia"></span>Mètode de la filosofia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Mètode de la filosofia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Trets_del_mètode_filosòfic"><span id="Trets_del_m.C3.A8tode_filos.C3.B2fic"></span>Trets del mètode filosòfic</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Trets del mètode filosòfic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Malgrat les dificultats que comporta obtenir coneixement sense experiència, hi ha manera de distingir alguns grans trets positius del mètode filosòfic. </p><p>La filosofia s'entén com un treball de crítica. És l'una de les seues definicions més comuns. Aquesta crítica no és mai, no contrastant això, purament i simplement negativa. El seu objectiu és el de crear noves certituds i de corregir les falses evidències, les il·lusions i els errors del sentit comú. Sòcartes, per exemple, interrogava els seus contemporanis així com els sofistes per tal de posar davant seu les seues pròpies contradiccions i la seua evident incapacitat de justificar-se. Descartes fou a l'Edat Moderna el millor representant d'aquest mètode traduït en dubte metòdic. </p><p>La filosofia es caracteritza tot sovint com un treball sobre conceptes i nocions, un treball de creació de conceptes permanents per comprendre la realitat, de distinció dels objectes els uns dels altres i de treball analític dels conceptes i de les seues ambigüitats. Ben aviat acaba reconeixent els problemes lligats a aquest llenguatge i per això, actualment, la filosofia analítica fa d'aquesta evident problemàtica un gran cas. </p><p>A banda, a diferència de les ciències, la filosofia es dedica a delimitar, a qüestionar i posar en dubte els mètodes i la pròpia filosofia. Cada filòsof ha d'indicar les problemàtica que voldria acalrar i és en el mètode més adaptat que aspira a resoldre'ls. Per tant, qüestiona el mètode mateix. En efecte, cal adonar-se que existix una profunda unitat entre els problemes filosòfics i el mètode filosòfic. Per això convé no veure la inestabilitat del mètode filosòfic com una feblesa de la disciplina, però, ans al contrari, com un tret de la seua naturalesa mateixa. Per aquest motiu la filosofia és un retorn a la crítica cap al saber, més concretament, una crítica racional sobre el saber. N'és i tot l'essència, allò que la definix. </p><p>Així, la filosofia és una disciplina deductiva i racional. No és simplement intuïció o impressions subjectives, sinó que continua volent inseparablement demostrar a través d'arguments i deduccions, de forma que es pot definir com una voluntat de racionalitat de qüestionar el saber. I, aquesta actitud, dita filosòfica, aparïx amb el trencament del pensament mític, és a dir, amb l'anomenat pas del mite a la lògica. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Etapes_del_mètode_filosòfic"><span id="Etapes_del_m.C3.A8tode_filos.C3.B2fic"></span>Etapes del mètode filosòfic</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Etapes del mètode filosòfic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:AdornoHorkheimerHabermasbyJeremyJShapiro2.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/AdornoHorkheimerHabermasbyJeremyJShapiro2.png/220px-AdornoHorkheimerHabermasbyJeremyJShapiro2.png" decoding="async" width="220" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/AdornoHorkheimerHabermasbyJeremyJShapiro2.png/330px-AdornoHorkheimerHabermasbyJeremyJShapiro2.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/AdornoHorkheimerHabermasbyJeremyJShapiro2.png/440px-AdornoHorkheimerHabermasbyJeremyJShapiro2.png 2x" data-file-width="1067" data-file-height="696" /></a><figcaption><a href="/wiki/Theodor_W._Adorno" class="mw-redirect" title="Theodor W. Adorno">Adorno</a> i <a href="/wiki/Max_Horkheimer" title="Max Horkheimer">Horkheimer</a>: dos representants de la crítica marxista de la racionalitat moderna.</figcaption></figure> <p>El mètode de la filosofia es distingix doncs de la resta de ciències, fins i tot les humanes, en el mètode atès que no introduïx de cap manera l'experiència i tampoc no partix d'un procediment de falsables. Podríem dir que la pregunta constant és el mètode de la filosofia. I, per tant, partint d'aquest constat, la primera etapa del mètode filosòfic és la maièutica. </p><p>La maièutica fou el mètode aplicat per Sòcrates mitjançant el qual el mestre fa que el seu alumne, a través de preguntes, descobrisca, qüestione allò que el sentit comú li fa pensar que alguna cosa és veritable. Sòcrates troba en la maièutica tres funcions principals: desperta i apaivaga els dolors de l'acte de parir, porta a bon cau l'acte de parir en situació difícil, i provoca, si s'escau, l'avortament; el procés és doloròs a causa dels interrogants cruels que s'utilitza en aquest mètode, però descabella la il·luminació, on la veritat sorgix del mateix individu. </p><p>La tècnica consistix a preguntar l'interlocutor sobre alguna cosa (un problema, per exemple) i, tot seguit, procedix a debatre'n la resposta donada a través de l'establiment de conceptes generals. El debat porta l'interlocutor a un concepte nou desenvolupat a partir de l'anterior. De forma general, la maièutica es confon amb la ironia socràtica. </p><p>La invenció d'aquest mètode del coneixement remunta al segle -IV i s'atribuïx als comentaris de Plató sobre Sòcrates al Teetet. Tanmateix, Sòcrates fe servir l'anomenada ironia socràtica per tal fer entendre a l'interlocutor que allò que hom creu saber no és res d'allò que es pensava que era, sinó que eren prejudicis. La maièutica, contràriament a la ironia, es recolza sobre una teoria de la reminiscència. Dit altrament, si la ironia partix de la idea que el coneixement de l'interlocutor es basa en prejudicis, la maièutica pensa que el coneixement es troba bategant naturalment a l'ànima i que cal desvetllar-lo. Aquest procés de desvetllament del coneixement propi es coneix com a dialèctica. </p> <ul><li><b>1a etapa: la maièutica</b></li></ul> <p>L'etapa següent a la maièutica és l'experiment mental, és l'anomenada disposició filosòfica. Es recórrer a la imaginació per tal de cercar la naturalesa de les coses. En un sentit més ampli, és l'ús d'un escenari hipotètic que ajuda a entendre certs raonaments o algun aspecte de la realitat. </p><p>A la filosofia els experiments mentals s'han estat utilitzant, com a mínim, des de l'Edat antiga i s'ha detectat en alguns filòsofs presocràtics, però també en dret romà. </p><p>Diverses teories o postures filosòfiques es fonamenten en resultats resultants de l'experiment mental: el dilema del tramvia a l'ètica, la habitació xinesa i la terra bessona en filosofia del llenguatge, el cervell en una coberta i el quadre de la Mary en filosofia de la ment, etc. </p><p>El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> fou testimoni en l'àmbit de la física d'experiments mentals brillants portats a terme per Galileo, Descartes, Newton i Leibniz. La creació de la mecànica quàntica i de la relativitat són gairebé impensables sense el rol cabdal que jugà l'experiment mental. Dos exemples ben cèlebres d'experiments mentals són el dimoni de Maxwell i el gat de Schrödinger. </p> <ul><li><b>2a etapa: l'experiment mental</b></li></ul> <p>Després de l'etapa d'experiment mental, caldria tornar a la maièutica per tal de qüestionar les hipòtesis plantejades. </p><p>La maièutica fou reformulada pels escolàstics a l'edat mitjana. En efecte, la maièutica és especulació durant el feudalisme europeu. Pretenia resoldre les contradiccions de la dialèctica amb una unitat d'ordre superior. </p><p>Per tant, cal retenir que el mètode en filosofia es constituïx de dos elements: </p> <ul><li>interrogant i dubte constant</li> <li>experiment mental o hipòtesi</li> <li>establiment d'un diàleg constructiu</li></ul> <p>La dialèctica ve acompanyada de l'argument. L'argument permet establir un diàleg en tant que l'interrogant constant porta els interlocutors a rebatre's i d'aquesta experiència es mira de treure el què d'embull de tot plegat. </p> <ul><li><b>3a etapa: l'argument</b></li></ul> <p>Un argument és l'expressió oral o escrita d'un raonament mitjançant el qual es mira de demostrar, rebutjar o justificar una proposició o tesi feta des de l'experiment mental. Les qualitats fonamentals d'un argument són la consistència i la coherència. L'objectiu és que d'esta forma el contingut adquirisca sentit o significat, que es dirigix cap a l'altre interlocutor amb finalitat persuasiva i motivadora d'acció. En efecte, l'argument ha de permetre continuar la dialèctica, portar l'altre interlocutor a dubtar i posar en dubte el seu homòleg. Es mira, per tant, d'il·luminar sobre la realitat. </p><p>Sent així, el mètode de la filosofia es pot resumir en l'anomenat dubte mètodic, elaborat per René descartes a l'Edat Moderna. Descartes popularitzà aquest mètode al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>. </p> <ul><li><b>mètode filosòfic: la dialèctica del dubte</b></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Filosofia_aplicada">Filosofia aplicada</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Filosofia aplicada"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La filosofia qüestiona i el qüestionament fa canviar la societat. Per això mateix la filosofia és practicada en diversos àmbits de la societat. Les idees concebudes per una societat tenen una profunda repercussió sobre les accions de la mateixa. La filosofia, en qüestionar-les, interrogar-les, també les altera, tot canviant d'aquesta manera la societat. </p><p>Així la filosofia produïx aplicacions pràctiques, com ara l'ètica aplicada a la política, a l'economia, etc. Confuci, Sun Tzu, Chanakya, Ibn Khaldun, Ibn Rushd, Maquiavel, Leibniz, Hobbes, Locke, Smith, John Sutart, Mill, Marx, Tolstoi, Gandhi o Martín Luther King són exemples clars d'aplicació de la filosofia a la política. La filosoria serví per a uns per justificar governs i per a altres per a canviar societats autoritàries. </p><p>Alhora cal destacar com la lògica ha estat rellevant per a les matemàtiques, per a la lingüística, per a la psicologia, la informàtica o l'enginyeria informàtica. És a dir, és rellevant destacar com la filosofia permet desenvolupar la societat, d'una costat com de l'altre, en una direcció o una altra. En efecte, els processos lògics són totalment aplicables a les matemàtiques, sense les quals l'arquitectura no hauria permès l'hàbitat i fins i tot l'expressió mateixa de la societat en l'àmbit de l'art. </p><p>L'epistemologia, per la seua banda, ha permès qüestionar els requisits per accedir al coneixement i, per tant, per a la seua obtenció. Mitjançant el qüestionament del coneixement, sabem hui dia com desplaçar satèl·lits a l'espai amb què es fan funcionar els GPS i tot de tecnologies com ara la televisió, els telèfons intel·ligents, entre d'altres. Mercès a la filosofira el camp mèdic s'ha desenvolupat de tal manera que es poden curar malalties que abans d'això eren simplement mortals com ara la pesta. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Societat">Societat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Societat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Moltes investigacions fora de l'àmbit acadèmic són filosòfiques en un sentit ampli del terme. Novel·listes, escriptors, directors de cinema o músics, així com els científics i altres, empren una activitat filosòfica recognoscible. </p><p>Alguns dels qui estudien filosofia es tornen en professionals, normalment treballant com a professors, investigadors i de voltes escriuen per a institucions acadèmiques. Normalment, a la majoria dels casos d'estudiants en filosofia, hi ha una derivació vers el camp del dret, el periodisme, de la religió, de la política o de les arts. </p><p>Un exemple d'això és el mateix Stever Martin o en Ricky Gervais, llicenciats en filosofia, o Terrence Malick, el papa Joan II, el cofundador de la Viquipèdia mateixa, Larry Sanger, l'empresari Peter Hiel, etc. Són personalitats que demostren que la filosofia els ha permès derivar-se a altres àmbits, de forma que no seria gens exagerat dir que la filosofia té influència en la societat i, fins i tot, es presenta de gran utilitat per a molts camps del coneixement. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Iconologia">Iconologia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Iconologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:University_of_Athens_-_Propylaea_-_fresco_detail_-_philosophy.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/University_of_Athens_-_Propylaea_-_fresco_detail_-_philosophy.jpg/250px-University_of_Athens_-_Propylaea_-_fresco_detail_-_philosophy.jpg" decoding="async" width="220" height="417" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/University_of_Athens_-_Propylaea_-_fresco_detail_-_philosophy.jpg/330px-University_of_Athens_-_Propylaea_-_fresco_detail_-_philosophy.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/University_of_Athens_-_Propylaea_-_fresco_detail_-_philosophy.jpg/500px-University_of_Athens_-_Propylaea_-_fresco_detail_-_philosophy.jpg 2x" data-file-width="1770" data-file-height="3352" /></a><figcaption>Personificació de la filosofia</figcaption></figure> <p>La influència que exercix la filosofia a la societat, ha portat molts artistes a mirar de personalitzar-la, dotar-la de simbologia, és a dir, d'iconografiar-la. </p><p>Per exemple, Alfanio fa de la filosofia la filla de l'experiència i de la memòria. La representa com una dona d'aspecte greu en actitud retòrica amb i amb el front majestuós, cenyit a una bonica diadema. S'asseu sobre un seient de màrmol blanc, als braços del qual s'hi han esculpit imatges de la natura fecunda. Aquesta figura simòblica té dos llibres, a l'un dels quals s'hi pot llegir "naturalis" i a l'altre "moralis". En Rafael, autor d'aquesta idea, ha volgut indicar-nos-hi els quatre elements que conformen la filosofia: l'objecte de les investigacions, representats amb diversos colors que han donat un ropatge ben visible. La manta de color blau cobix l'esquena, designa l'aire; la túnica que vestix encarna el foc; l'habillament clau celeste cobrix els seus genolls, que són l'aigua; i, finalment, el color groc, que ateny els peus, i és la terra. Dos genis, que l'acompanyen, acosten prop de la figura principal el coneixement de les causes o el que és el mateix, "causarum cognitio". </p><p>Amb Boeci, en canvi, el retrat de la filosofia posa llibres en una mà i un cedre a l'altra. A l'extremitat de l'habillament hi tenim una lletra grega així com a l'estòmec que designen, ambdues, teoria i pràctica. Es dona a comprendre d'aquesta manera que la filosofia ha de ser activa i especulativa. En aquesta personalització s'hi fingix que s'hi vol representar els trets d'una dona amb un rostre radiant i uns ulls plens de foc que anuncien l'adveniment divií: que la talla sembla igual a l'espècia humana i que algunes voltes aixeca el cap vers el cel i s'ocula a la vista dels més febles de moral. </p><p>Encara, Cochin, representa la filosofia amb una dona bella, reflexiva i vestida amb tota sencillesa, amb un cedre i un llibre, de mà a mà. La hi fa passajar-se per un mont aspre i pedregós, símbol d'un fre a la raó. Finalment, en Bernard Picart, representa la filosofia en un assumpte al·legòric. Hi pinta l'harmonia de la religió amb la filosofia. La seua figura té diferents atributs, els quals caracteritzen les quatre parts anteriorment descrites. La corona d'estrelles per d'aquesta manera designar-hi la física i, alhora, amb un cedre que porta a la mà esquerra, i, que voldria indicar la moral. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Beneficis_de_la_filosofia_a_l'educació"><span id="Beneficis_de_la_filosofia_a_l.27educaci.C3.B3"></span>Beneficis de la filosofia a l'educació</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Beneficis de la filosofia a l'educació"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Ja Pitàgores defensà el benefici d'educar en filosofia als nens. Jordi Nomen digué que l'educació en filosofia forma persones capaces de pensar per elles mateixes, detectar mentides i <a href="/wiki/Fal%C2%B7l%C3%A0cies_l%C3%B2giques" class="mw-redirect" title="Fal·làcies lògiques">fal·làcies lògiques</a>.<sup id="cite_ref-nensfilosofia_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-nensfilosofia-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Hi ha evidències de què la pràctica i l'ensenyança de la filosofia aporta beneficis a les persones: </p> <ul><li>Matthew Lipman creà contes filosòfics i estudià els efectes que tenien sobre els nens, trobant que els beneficis es trobaven a totes les àrees del coneixement. Aquest programa educatiu, "Philosphy for children", tingué prou èxit a la dècada del 1980 que fou ampliat i rebé subvencions i es posà en marxa en quaranta països.<sup id="cite_ref-nensfilosofia_14-1" class="reference"><a href="#cite_note-nensfilosofia-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_filosofia_com_a_modus_vivendi">La filosofia com a <i>modus vivendi</i></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: La filosofia com a modus vivendi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La filosofia s'ha concebut aviat com una manera de viure i no pas o no únicament com una reflexió teòrica. Dit d'una altra manera, l'ésser filòsof, és viure igualment i comportar-se d'una certa manera i no només es confronta a qüestions abstractes. L'etimologia del terme "filosofia" indica ben bé la persona que tendix cap a la saviesa, que cerca viure com cal i més especialment, que cerca la felicitat. Entesa així, la filosofia és una forma monàstica. </p><p>La qüestió seria aplicar els resultats de la reflexió filosòfica a un mateix, en el seu modus vivendi. Aquesta idea, que és també una forma de viure, ha portat molts filòsofs a guia altres aprenents i, en aquesta pràctica, aparïxen els deixebles. Apartar-se de la societat per meditar, s'ha fet igualment a la història de forma col·lectiva i d'aquesta han nascut els centres monàstics, força preuats a l'Índia i tot el pensament asiàtic en general. </p><p>Des dels presocràtics i sobretot amb Sòcrates que hi ha tota una tradició que defensa la filosofia com a mode de vida. Exemples de la seua posada en pràctica són els estoics, Plató, Aristòtil, Epicuri, Descartes, Spinoza, Sartres o Russell. Sòcrates, per exemple, als diàlegs presocràtics de Plató, exigix als seus interlocutors que estiguen a l'alçada de donar logos als seus judicis de valor i a les seues tries, és a cir, de justificar-les racionalment. Això voldria dir doncs que tenim clarament una dinàmica de professor, aprenent i de deixeble i continuador. Tot plegat a l'escola filosòfica, que és un indret reculat on hi puga haver espai buit per a la reflexió. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_de_la_filosofia_occidental"><span id="Hist.C3.B2ria_de_la_filosofia_occidental"></span>Història de la filosofia occidental</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Història de la filosofia occidental"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_filosofia" title="Història de la filosofia">Història de la filosofia</a></div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Europe_philosophes_fr.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Europe_philosophes_fr.svg/500px-Europe_philosophes_fr.svg.png" decoding="async" width="350" height="313" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Europe_philosophes_fr.svg/525px-Europe_philosophes_fr.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Europe_philosophes_fr.svg/700px-Europe_philosophes_fr.svg.png 2x" data-file-width="577" data-file-height="516" /></a><figcaption>Alguns filòsofs importants d'Europa segons l'indret de naixement. [les fronteres del mapa no són vigents]</figcaption></figure> <p>Si la filosofia té una llarga història, convé distingir la pràctica de la filosofia de l'estudi simple de les doctrines filosòfiques. De vegades atenuada, d'altres efectada, aquesta distinció és crucial malgrat tot. Efectivament un nombre important de pensadors recorren als filòsofs antics per recolzar-s'hi, inspirar-se'n o elaborar crítica: hi ha una crida clara a la història i a un bagatge comú, però, això no fa de la filosofia una disciplina històrica. La pràctica filosòfica no és únicament una glosa sobre la filosofia d'èpoques passades, cal distingir-la de la història de la filosofia. </p><p>La història de la filosofia consistix a mirar de reconstuir, de comprendre, d'interpretar, fins i tot de criticar, les posicions i les tesis de pensadors com ara Plató, Tomàs d'Aquino, Hegel, etc. Es tracta no tant d'avaluar l'interès actual de les filosofies o de la justesa de la filosofia, sinó de saber allò que s'hi diu veritablement i de restituir els pensaments i contexts d'època. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Historiografia">Historiografia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Historiografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Frisa_cronològica"><span id="Frisa_cronol.C3.B2gica"></span>Frisa cronològica</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Frisa cronològica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>No hi ha un acord unànime sobre una divisió temporal estricta en la filosofia <a href="/wiki/Occident" title="Occident">occidental</a>, tot i que és més o menys acceptada una divisió segons els períodes tradicionals de la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a> occidental: <a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">edat antiga</a>, <a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>, <a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a> i <a href="/wiki/Edat_contempor%C3%A0nia" title="Edat contemporània">edat contemporània</a>. No obstant això, hi ha qui creu que la filosofia moderna i contemporània formen un únic bloc, o bé que la filosofia medieval és només la visió religiosa de les qüestions de la filosofia antiga. D'altres pensadors afirmen que no es pot assimilar l'evolució de les etapes filosòfiques a les edats de la història. </p> <center> <div class="timeline-wrapper"><map name="timeline_ixeoi6ewdzra518gb1y18yr3qdiudn2"><area shape="rect" href="/wiki/Filosofia_contempor%C3%A0nia" coords="643,350,812,371" title="Filosofia contemporània" alt="Filosofia contemporània" /><area shape="rect" href="/wiki/Filosofia_moderna" coords="622,339,752,360" title="Filosofia moderna" alt="Filosofia moderna" /><area shape="rect" href="/wiki/Filosofia_medieval" coords="437,339,573,360" title="Filosofia medieval" alt="Filosofia medieval" /><area shape="rect" href="/wiki/Filosofia_antiga" coords="138,339,263,360" title="Filosofia antiga" alt="Filosofia antiga" /><area shape="rect" href="/wiki/Filosofia_jueva" coords="450,300,569,321" title="Filosofia jueva" alt="Filosofia jueva" /><area shape="rect" href="/wiki/Fil%C3%B3_d%27Alexandria" coords="169,311,305,332" title="Filó d'Alexandria" alt="Filó d'Alexandria" /><area shape="rect" href="/wiki/Segle_XX" coords="733,262,813,282" title="Segle XX" alt="Segle XX" /><area shape="rect" href="/wiki/Taoisme" coords="138,262,213,282" title="Taoisme" alt="Taoisme" /><area shape="rect" href="/wiki/Zhuang_Zi" coords="97,273,184,293" title="Zhuang Zi" alt="Zhuang Zi" /><area shape="rect" href="/wiki/Lao_Zi" coords="44,273,113,293" title="Lao Zi" alt="Lao Zi" /><area shape="rect" href="/wiki/Segle_XIX" coords="702,223,788,243" title="Segle XIX" alt="Segle XIX" /><area shape="rect" href="/wiki/Emmanuel_Kant" coords="692,234,751,254" title="Emmanuel Kant" alt="Emmanuel Kant" /><area shape="rect" href="/wiki/Tom%C3%A0s_d%27Aquin" coords="522,234,635,254" title="Tomàs d'Aquin" alt="Tomàs d'Aquin" /><area shape="rect" href="/wiki/Confucianisme" coords="122,223,230,243" title="Confucianisme" alt="Confucianisme" /><area shape="rect" href="/wiki/Confuci" coords="51,234,126,254" title="Confuci" alt="Confuci" /><area shape="rect" href="/wiki/Racionalisme_(filosofia)" coords="652,184,755,205" title="Racionalisme (filosofia)" alt="Racionalisme (filosofia)" /><area shape="rect" href="/wiki/Escol%C3%A0stica" coords="458,184,561,205" title="Escolàstica" alt="Escolàstica" /><area shape="rect" href="/wiki/Pere_Abelard" coords="489,195,591,216" title="Pere Abelard" alt="Pere Abelard" /><area shape="rect" href="/wiki/Moisme" coords="51,184,120,205" title="Moisme" alt="Moisme" /><area shape="rect" href="/wiki/Mo_Zi" coords="79,195,142,216" title="Mo Zi" alt="Mo Zi" /><area shape="rect" href="/wiki/Empirisme" coords="661,145,747,166" title="Empirisme" alt="Empirisme" /><area shape="rect" href="/wiki/Prat%C3%ADstica" coords="294,145,391,166" title="Pratística" alt="Pratística" /><area shape="rect" href="/wiki/Agust%C3%AD_d%27Hipona" coords="278,156,403,177" title="Agustí d'Hipona" alt="Agustí d'Hipona" /><area shape="rect" href="/wiki/Pare_de_l%27Esgl%C3%A9sia" coords="188,145,330,166" title="Pare de l'Església" alt="Pare de l'Església" /><area shape="rect" href="/wiki/Filosofia_isl%C3%A0mica" coords="445,107,587,127" title="Filosofia islàmica" alt="Filosofia islàmica" /><area shape="rect" href="/wiki/Averro%C3%A8s" coords="511,118,597,138" title="Averroès" alt="Averroès" /><area shape="rect" href="/wiki/Avicena" coords="474,118,549,138" title="Avicena" alt="Avicena" /><area shape="rect" href="/wiki/Antiguitat_tardana" coords="230,107,366,127" title="Antiguitat tardana" alt="Antiguitat tardana" /><area shape="rect" href="/wiki/Plot%C3%AD" coords="263,118,332,138" title="Plotí" alt="Plotí" /><area shape="rect" href="/wiki/S%C3%B2crates" coords="68,118,154,138" title="Sòcrates" alt="Sòcrates" /><area shape="rect" href="/wiki/Humanisme" coords="647,68,733,89" title="Humanisme" alt="Humanisme" /><area shape="rect" href="/wiki/Hel%C2%B7lenisme" coords="134,68,237,89" title="Hel·lenisme" alt="Hel·lenisme" /><area shape="rect" href="/wiki/Presocr%C3%A0tics" coords="34,68,143,89" title="Presocràtics" alt="Presocràtics" /></map><img usemap="#timeline_ixeoi6ewdzra518gb1y18yr3qdiudn2" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/timeline/ixeoi6ewdzra518gb1y18yr3qdiudn2.png" /></div> </center> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Fonts_documentals">Fonts documentals</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Fonts documentals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Quant a les qüestions historiogràfiques, la literatura filosòfica clàssica a Europa es constituïx pel llegat deixat a la Grècia antiga i l'Imperi romà. Tots dos constituïxen la base sobre la qual es nodrix la literatura occidental. No debades, la major part de les obres llatines han desaparegut i no en queda cap rastre. Es calcula que posseïm al voltant del 20% de les produccions llatines que varen existir. Sabem que a Roma hi havia de prop de 772 escriptors però només en coneixem uns 144, dels quals una vintena és la base del nostre coneixement d'època. És dir doncs del desenvolupament cultural que hi hagué bé a Grècia com a Roma durant l'Edat antiga. Indica igualment el coneixement parcial que tenim d'èpoques remotes, sobretot si tenim en compte que bona part de les obres clàssiques són manuscrits copiats en monestirs durant l'edat mitjana i poden haver-hi alteracions de contingut dels originals que no posseïm. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_dones_a_la_filosofia_occidental">Les dones a la filosofia occidental</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Les dones a la filosofia occidental"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les dones filòsofes han existit al llarg de tota la història de la filosofia, però el seu pensament ha estat de voltes silenciat, o bé s'ha transmès de manera fragmentària com a conseqüència dels condicionaments socials i culturals que han relegat les dones a un segon pla respecte dels homes. Tanmateix, des de l'Antiguitat que diverses dones s'han dedicat a la filosofia. Existixen testimoniatges de dones com a mínim des de l'antiga Grècia. Es poden destacar, per exemple, l'Hiparquia de Maronea (activa fins al -325), l'Areta de Cirè (activa al segles V-IV ane) o l'Aspàsia de Milet (-470 a -400). </p><p>Un nombre relativament xiquet aconseguiren ser considerades filòsofes durant el medieval, l'Edat moderna o contemporània. A l'edat mitjana destaca especialment Hipatia mentre que a l'Edat Moderna podem parlar de Mary Wollstonecraft i Margaret Fuller. Entre les filòsofes contemporànies influents hi tenim a la Susanne Langer, la Hannah Arendt, la Simone de Beauvoir, la Maria Zambrano, la Mary Midgley, la Mary Warnock, la Cèlia Amorós, la Júlia Kristeva, la Patrícia Churchland, la Susan Haack o l'Amèlia Valcàrcel. </p><p>A principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, algunes universitats del Regne Unit i dels Estats Units comencen a admetre-hi les dones, fet que permeté donar lloc a noves generacions de dones acadèmiques. No debades, el predomini del sexe masculí dins la societat tot al llarg de la història fa que aquestes iniciatives siguen tímides i la filosofia siga dominada majorment per homes. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Filosofia_antiga_(600_aC_-_500_dC)"><span id="Filosofia_antiga_.28600_aC_-_500_dC.29"></span>Filosofia antiga (600 aC - 500 dC)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Filosofia antiga (600 aC - 500 dC)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Filosofia_antiga" title="Filosofia antiga">Filosofia antiga</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:David_-_The_Death_of_Socrates.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/David_-_The_Death_of_Socrates.jpg/250px-David_-_The_Death_of_Socrates.jpg" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/David_-_The_Death_of_Socrates.jpg/330px-David_-_The_Death_of_Socrates.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/David_-_The_Death_of_Socrates.jpg/500px-David_-_The_Death_of_Socrates.jpg 2x" data-file-width="3896" data-file-height="2559" /></a><figcaption>La mort de <a href="/wiki/S%C3%B2crates" title="Sòcrates">Sòcrates</a>, representada per <a href="/wiki/Jacques-Louis_David" title="Jacques-Louis David">Jacques-Louis David</a>.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Aristotle_Altemps_Inv8575.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Aristotle_Altemps_Inv8575.jpg/220px-Aristotle_Altemps_Inv8575.jpg" decoding="async" width="220" height="294" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Aristotle_Altemps_Inv8575.jpg/330px-Aristotle_Altemps_Inv8575.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Aristotle_Altemps_Inv8575.jpg/440px-Aristotle_Altemps_Inv8575.jpg 2x" data-file-width="1700" data-file-height="2275" /></a><figcaption><a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a> feu un estudi exhaustiu del món, i proporcionà un cos de coneixements que constituiria la pedra angular de la filosofia medieval.</figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Filosofia_antiga" title="Filosofia antiga">filosofia antiga</a> és la filosofia del món grecoromà, desenvolupada des del <a href="/wiki/Segle_VI_aC" title="Segle VI aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> aC</a> fins al <a href="/wiki/Segle_IV" title="Segle IV">segle IV</a> dC. Suposa el naixement de la filosofia com a tal a Occident, a l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Període_grec"><span id="Per.C3.ADode_grec"></span>Període grec</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Període grec"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Usualment la filosofia grega se subdividix en tres períodes:<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>el període <a href="/wiki/Presocr%C3%A0tics" class="mw-redirect" title="Presocràtics">presocràtic</a> (VII s. ane), anteriors a <a href="/wiki/Socrates" class="mw-redirect" title="Socrates">Socrates</a> (alguns presocràtics foren contemporanis de Sòcrates), que comprèn tots els pensadors i les seues concepcions del món. Són considerats com els fundadors de la tradició filosòfica occidental</li> <li>el període grec clàssic (V ane), que comença amb <a href="/wiki/S%C3%B2crates" title="Sòcrates">Sòcrates</a> a <a href="/wiki/Antiga_Atenes" title="Antiga Atenes">Atenes</a> i prosseguix amb <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a>, <a href="/wiki/Diogenes" class="mw-redirect mw-disambig" title="Diogenes">Diogenes</a> i <a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a>. Este mateix segle és igualment el de la sofística representada per <a href="/wiki/G%C3%B2rgies" class="mw-disambig" title="Gòrgies">Gòrgies</a> i <a href="/wiki/Prot%C3%A0gores" title="Protàgores">Protàgores</a>, entre altres</li> <li>després de les <i>conquestes</i> d'<a href="/wiki/Alexandre_el_Gran" title="Alexandre el Gran">Alexandre el Gran</a>, seguix allò que s'anomena <a href="/wiki/Filosofia_hel%C2%B7len%C3%ADstica" title="Filosofia hel·lenística">el període hel·lenístic</a>: <a href="/wiki/Epicur" title="Epicur">Epicur</a>, els <a href="/wiki/Esto%C3%AFcisme" title="Estoïcisme">estoics</a> ou els <a href="/wiki/Escepticisme" title="Escepticisme">escèptics</a> que constituïxen els pensadors més importants d'aquesta època.</li></ul> <p>De vegades s'establixen altres divisions, com ara la que considera un període distint els filòsofs <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristians</a> i <a href="/wiki/Neoplatonisme" title="Neoplatonisme">neoplatònics</a>. Els pensadors més influents d'aquest període de cara a la filosofia posterior són Plató i Aristòtil.<sup id="cite_ref-Oxford_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-Oxford-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els temes generals de la filosofia antiga són: </p> <ul><li>intentar entendre les causes fonamentals i els principis de l'<a href="/wiki/Univers" title="Univers">Univers</a>, i buscar-ne una explicació econòmica i uniforme</li> <li>intentar reconciliar la diversitat i el canvi observat a la naturalesa amb la unitat i la possibilitat d'obtenir-ne un coneixement fix i cert (el problema de la unicitat respecte a la multiplicitat, exemplificat típicament amb el debat entre <a href="/wiki/Her%C3%A0clit" class="mw-redirect" title="Heràclit">Heràclit</a> i <a href="/wiki/Parm%C3%A8nides" title="Parmènides">Parmènides</a>)</li> <li>com tractar els objectes que no poden ser percebuts pels sentits, com ara els <a href="/wiki/Nombre" title="Nombre">nombres</a>, els <a href="/wiki/Elements_cl%C3%A0ssics" title="Elements clàssics">elements clàssics</a>, els <a href="/wiki/Universal_(filosofia)" class="mw-redirect" title="Universal (filosofia)">universals</a> i els <a href="/wiki/Divinitat" title="Divinitat">déus</a></li> <li>la preocupació <a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a> per la <a href="/wiki/Virtut" title="Virtut">virtut</a> i la importància de comprendre el coneixement necessari per adquirir-la, etc.<sup id="cite_ref-Oxford_16-1" class="reference"><a href="#cite_note-Oxford-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <p>En aquest període s'establixen els punts fonamentals del mètode filosòfic: </p> <ul><li>un apropament crític als punts de vista establerts,</li> <li>l'ús encoratjat de la <a href="/wiki/Ra%C3%B3" title="Raó">raó</a> i l'argumentació.</li></ul> <p>Alguns dels filòsofs més coneguts d'aquest període són, entre d'altres, els presocràtics <a href="/wiki/Tales_de_Milet" title="Tales de Milet">Tales</a>, <a href="/wiki/Anaximandre_de_Milet" class="mw-redirect" title="Anaximandre de Milet">Anaximandre</a>, <a href="/wiki/Pit%C3%A0gores" title="Pitàgores">Pitàgores</a>, <a href="/wiki/Parm%C3%A8nides_d%27Elea" class="mw-redirect" title="Parmènides d'Elea">Parmènides</a> i <a href="/wiki/Dem%C3%B2crit" title="Demòcrit">Demòcrit</a>, els ja esmentats <a href="/wiki/S%C3%B2crates" title="Sòcrates">Sòcrates</a>, <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> i <a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a>, els fundadors dels principals sistemes de la filosofia hel·lenística <a href="/wiki/Epicur" title="Epicur">Epicur</a> i l'<a href="/wiki/Epicureisme" title="Epicureisme">epicureisme</a>, <a href="/wiki/Zen%C3%B3_de_C%C3%ADtion" title="Zenó de Cítion">Zenó</a> i l'<a href="/wiki/Esto%C3%AFcisme" title="Estoïcisme">estoïcisme</a>, <a href="/wiki/Pirr%C3%B3_d%27Elis" title="Pirró d'Elis">Pirró d'Elis</a> i l'<a href="/wiki/Escepticisme" title="Escepticisme">escepticisme</a>, i també <a href="/wiki/Di%C3%B2genes_de_Sinope" title="Diògenes de Sinope">Diògenes de Sinope</a> -tot i no ser-ne el fundador, és un dels més coneguts representants- i el <a href="/wiki/Cinisme" title="Cinisme">cinisme</a>, al costat d'altres grans pensadors com <a href="/wiki/Euclides" title="Euclides">Euclides</a> i <a href="/wiki/Arquimedes" title="Arquimedes">Arquimedes</a>. Finalment, en el període romà, hi ha a <a href="/wiki/Cicer%C3%B3" title="Ciceró">Ciceró</a>, <a href="/wiki/Lucreci" title="Lucreci">Lucreci</a>, <a href="/wiki/S%C3%A8neca" title="Sèneca">Sèneca</a>, <a href="/wiki/Fil%C3%B3_d%27Alexandria" title="Filó d'Alexandria">Filó d'Alexandria</a>, <a href="/wiki/Plot%C3%AD" title="Plotí">Plotí</a> -figura fonamental del <a href="/wiki/Neoplatonisme" title="Neoplatonisme">neoplatonisme</a>- i <a href="/wiki/Procle" title="Procle">Procle</a>, entre d'altres. </p><p>La filosofia grega es caracteritza pel fet que es veu dominada per l'ètica, per la qüestió del "com viure bé" i més concretament per les qüestions de la virtut i la felicitat. La importància que pren aquest tema s'evidencia amb la lectura dels diàlegs de Plató, els texts d'Aristòtil, dels estoics o d'Epicur. La conseqüència d'aquesta tendència és que la filosofia s'entenia com una forma de viure i no pas com una forma de discurs teòric (no contrastant que la forma de discurs teòric no s'ignorà), la qual cosa és particularment apreciable amb Sòcrates, Diògenes o els estoics. </p><p>Els dos grans àmbits de la recerca dels pensadors antics són, d'un costat, la cosmologia i la física, i de l'altre costat, la teoria del coneixement, de cops lligada a la lògica. Així doncs la qüestió fonamental que preocupava els filòsofs presocràtics era la del principi de totes les coses. Mitjançant una barreja d'observacions empíriques i d'especulacions, intentaren comprendre la natura i els seus fenòmens. En aquest sentit, el filòsof més conegut fou Tales de Milet, el qual veia a l'aigua com el principi de totes les coses. Plató al Timeu (llibre de gran influència a la filosofia) hi cerca explicar igualment el naixement del món i imagina un demiürg que hauria creat el nostre univers tot reproduint el model etern que són les idees. En darrer terme, a la Física d'Aristòtil, així com a les cartes d'Heròdot d'Epicur o dins els escrits estoics, s'hi mostra un viu interès pel coneixement de la natura (φυσις, physis). </p><p>La teoria del coneixement i de la lògica eren igual d'essencials per als filòsofs de l'Antiguitat grega. Els sofistes defensaven tot sovint una tesi que podem qualificar de relativista perquè nega l'existència d'un coneixement objectiu i universalment vàlid. Per a cadascun d'ells, les coses aparïxen segons les circumstàncies i l'entorn. D'ací ix el sentit de la cèlebre fórmula: l'home és la mesura de totes les coses. Plató, després de Sòcrates que afirmava l'existència d'una ciència objectiva dels valors i les normes morals, desenvolupa una teoria del coneixement explícit a La República i al Teetet. Plató diferencia, en efecte, entre la simple opinió (o doxa, empírica i sense fonaments) del vertader saber filosòfic, que només pot adquirir-se a llarga carrera, amb l'aprenentatge de les matemàtiques, de la dialèctica i d'allò que anomenem la teoria de les idees. En quant a Epicur, desenvolupa tota una tesi empirista sobre el coneixement amb la finalitat de determinar els criteris que hauria de complir un coneixement dit vertader. Per acabar, Aristòtil així com els estoics funden la lògica formal, en forma, respectivament, de sil·logia i lògica de les proposicions. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Roma_i_l'antiguitat_tardana"><span id="Roma_i_l.27antiguitat_tardana"></span>Roma i l'antiguitat tardana</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Roma i l'antiguitat tardana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els romans dominaren de mica en mica el contorn de la mar Mediterrània, mare nostrum en llatí, apropiant-se de l'herència grega filosòfica. Alguns autors romans ens han llegat a través del temps els principis i conceptes de la filosofia grega que hui, malgrat tot, patixen d'un cert buit degut a texts originals o còpies que manquen: és el cas de Lucreci, destacat per l'obra pòetica <i>De rerum natural</i>, on hi explicita l'epicurisme (només ens ha quedat tres cartes d'Epicur), tot i el rebuig a la poesia dels epicuris. Devem, probablement, a Ciceró la salvaguarda del poema de Lucreci. Primer escriptor que redactà obres filosòfiques en llatí, Ciceró no pot associar-se a cap escola de pensament, vist que fa prova d'un eclecticisme rellevant, per bé que contribuí llargament a expandir l'estoïcisme i l'epicureisme al món romà. </p><p>Els estoics són representats per dos autors amb càrrec lligat al poder: Sèneca i Marc Aureli. El primer dels dos és cèlebre, d'una banda, per la seua proximitat (que li serà fatal) amb l'emperador Neró, i d'altra banda, perquè és considerat com el major representant i més complet de l'estoïcisme (malgrat que se n'emancipe), sobretot pel que fa a Diàlegs, De Vita Beata, Quant a la felicitat. El segon, Marc Aureli, emperador romà, desenvolupà el seu famós "Pensaments sobre la meua persona", on hi detalla els valors de tot bon home que siga: saviesa, justícia, coratge i temperament. </p><p>El neoplatonisme, moviment fundat per Plotí, pretenia conciliar la filosofia de Plató amb les idees conceptuals d'Egipte i de l'Índia. Hi hagueren dues fases neoplatòniques a l'Antiguitat, a més d'una més local, tot entrant al Renaixement. Amb consonàncies molt més místiques, d'idees platòniques, Plotí veu la filosofia com un camí de l'ànima cap al principi de transcendència del Bé, que identifica com a objectiu del sistema, és a dir, la unió entre el principi primari, original, Déu. </p><p>Augustí d'Hipona, el personatge més important per la propagació del cristianisme després del papa Sant Pau, deixa una abundant empremta escrita que és d'una influència decisiva en l'esdevenir d'Occident, i en aquest sentit, influencià nombrosos filòsofs i teòlegs. El seu pensament, l'augustinisme, es consagra a l'idealisme platònic. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Filosofia_medieval_(500_dC_-_1350_dC)"><span id="Filosofia_medieval_.28500_dC_-_1350_dC.29"></span>Filosofia medieval (500 dC - 1350 dC)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Filosofia medieval (500 dC - 1350 dC)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Filosofia_medieval" title="Filosofia medieval">Filosofia medieval</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:St-thomas-aquinas.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/St-thomas-aquinas.jpg/250px-St-thomas-aquinas.jpg" decoding="async" width="220" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/St-thomas-aquinas.jpg/330px-St-thomas-aquinas.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/St-thomas-aquinas.jpg/500px-St-thomas-aquinas.jpg 2x" data-file-width="4004" data-file-height="6000" /></a><figcaption><a href="/wiki/Tom%C3%A0s_d%27Aquino" title="Tomàs d'Aquino">Tomàs d'Aquino</a> donà cinc demostracions de l'existència de <a href="/wiki/D%C3%A9u" title="Déu">Déu</a> i inicià el <a href="/wiki/Tomisme" title="Tomisme">tomisme</a>, moviment que l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a> consideraria la gran defensa del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> en l'àmbit de la filosofia.</figcaption></figure> <p>La filosofia medieval d'Occident i del Llevant provenen de la mateix corrent. Foren els pensadors musulmans i cristians, i entre musulmans, els qui tot cercant arguments convincents, s'acosten la filosofia antiga. Al Llevant, principalment musulmà, hi neixen diverses escoles de pensament i de mètode que són represes, més endavant, a Occident, encara que les societats musulmanes finixen per esclafar les idees originàries nascudes d'aquest període. </p><p>La filosofia medieval a Occident es caracteritza per una conciliació o divergència entre la <a href="/wiki/Fe" title="Fe">fe</a> i la <a href="/wiki/Ra%C3%B3" title="Raó">raó</a>, l'existència i unicitat de <a href="/wiki/D%C3%A9u" title="Déu">Déu</a>, el problema del <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixement</a> humà -i particularment, el gran <a href="/wiki/Problema_dels_universals" title="Problema dels universals">problema dels universals</a>-, l'objecte de la <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a> i la <a href="/wiki/Metaf%C3%ADsica" title="Metafísica">metafísica</a>, etc. La filosofia medieval és un tipus de filosofia cristiana, en tant que intencionadament cristiana i degut als seus representants, gairebé tots clergues. Un tema fonamental recurrent fou el de la concordança entre fe i raó. Això no significa pas que al si del pensament s'hi manifeste una unitat dogmàtica ençà. El conflicte de direccions filosòfiques entre elles i de les condemnes de teses per autoritats eclesiàstiques mostren que el pensament es desenvolupa a través de vies autònomes i divergents. </p><p>No contrastant la gran diversitat i el llarg període del seu desenvolupament, la filosofia medieval manifesta, tanmateix, una certa unitat en la presentació de problemàtiques filosòfiques: la discussió dels autors del passat, el contrast amb les Santes Escriptures i els texts dels Pares de l'Església, amb què es mirà d'examinar totes les facetes del mateix problema, amb proposta final de resolució per part dels autors. </p><p>El primer període coincidix amb l'Edat antiga: la parística (s. II al s. VII aprox.) es caracteritza pels esforços dels Pares de l'Església en edificar la doctrina cristiana ajudant-se de la filosofia antiga i assegurar-se d'aquesta manera una defensa alhora contra el paganisme i la gnosi. El representant de la filosofia cristiana més important i de més influència fou Sant Agustí. La seua obra, influenciada pel neoplatonisme, és l'una de les principals fonts del pensament medieval. </p><p>Després del final de l'Antiguitat tardana, els texts transmesos són, durant segles, conservats i copiats als monestirs, centres de la divulgació cultural a Europa; una divulgació només reservada als erudits i amb què el poder es nodrix. La data simbòlica del 529 veu el tancament de l'escola neoplatònica d'Atenes per part de Justinià, dit el Gran. Els mestres de l'Acadèmia (Damscis, Simplici, Priscià, Eulami, Hèrmies, Diògenes, Isidore de Gaza) resolen trobar asil a la cort dels reis perses on hi mantenen una secta filosòfica i religiosa que es reclamava del neoplatonisme i de l'hermetisme. La conversió dels filòsofs a l'escola neoplatònica d'Alexandria marca la desaparició d'aquesta vers el 541. </p><p>El període que s'obre d'ençà el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> se sol designar com a escolàstic. L'apel·latiu d'escolàtic (scola i, després, escola en català) designen els qui s'ocupen escolarment de les ciències i, més concretament, dels professors que treballen a l'escoles de les diòcesis o de la cort fundada per Carlemany, i més endavant, a les universitats. Però el terme escolàstica evoca, sobretot, un mètode. Les problemàtiques filosòfiques són examinades i resolgudes racionalment amb l'ajuda dels pros i contres. Allò que caracteritza l'escolàstica és el seu retorn als texts antics, la seua anàlisi crítica i el seu missatge. </p><p>Les universitats, fundades a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, esdevenen el centre de la vida intel·lectual. El desenvolupament del saber es fa sobre la base de les quatre facultats construïdes: filosofia (Septem artes liberales), teologia, dret i medicina. Les "disputationes" que es porten a terme a les universitats mateixes seguixen l'esquema estricte que presenta el mètode escolàstic. Fet i fet, sa sclerose formal, fou el punt de partença de la crítica del Renaixement contra aquesta forma de fer filosofia. Les fonts antigues sobre les quals es recolza l'escolàstica foren: Sant Agustí; la tradició neoplatònica (amb escrits d'un autor anònim conegut com a Denis de l'Areopagita); Boeci que transmet la lògica aristotèlica; més tard, el conjunt de texts d'Aristòtil. </p><p>Es distingixen els períodes següents: </p> <ul><li>en el decurs de la primera escolàstica (s. XI al s. XII) hi comença l'elaboració del mètode pròpiament escolàstic. Aleshores es propaga la qüestió dels univerals que també és tema del segle següent. La pregunta és de saber si, a totes les determinacions univerals (gèneres i espècies, per exemple) hi correspon una realitat independent del pensament o si només existixen dins el pensament tot sol. La influència del món àrab és molt important en el desenvolupament futur de la filosofia. Als anys 800-1200, la cultura islàmica permet la transmissió de la filosofia i de la ciència gregues. És d'aquesta manera que la major part dels escrits es tornen accessibles per al món cristià europeu. És el cas de les obres completes d'Aristòtil.</li></ul> <ul><li>la nova recepció d'Aristòtil impregna la imatge de l'alta escolàstica (s. XII al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> aprox.). Cap pensador arriba a atènyer el ple coneixement dels principis aristotèlics. És sobre això mateix que es recolza el pensament franciscà, orientat cap a l'agustianisme, així com el pensament aristotèlic dels dominicans. Tomàs d'Aquino reprèn la gran empresa sistemàtica construïda amb l'objectiu d'unir l'aristotelisme i el pensament cristià. El caire antinòmic d'alguns ensenyaments d'Aristòtil amb el dogma cristià conduïxen, per part de l'Església, a una prohibició temporària d'alguns escrits i a la condemna d'una sèrie de tesis filosòfiques. Amb Eckhart, la tradició de la mística medieval aconseguix el seu apogeu; es tracta d'una via cap a la contemplació interior i de la unió amb allò diví.</li></ul> <ul><li>entre els representats de l'escolàstica tardana tenim a Enric de Suses, Joan Tauler i Joan Gerson (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>), els quals s'imposen amb Guillem d'Occam i la crítica dels sistemes metafísics de les escoles antigues (via antigua). La nova via (via moderna, també dita nominalista) va de par amb una explotació de les ciències naturals (Nicolas d'Oresme, Joan Buridan) (Atlas de la philosofia, Livre de poche edit.)</li></ul> <p>Entre els filòsofs medievals es troben diversos filòsofs cristians, com <a href="/wiki/Agust%C3%AD_d%27Hipona" title="Agustí d'Hipona">Agustí d'Hipona</a>, <a href="/wiki/Pere_Abelard" title="Pere Abelard">Pere Abelard</a>, <a href="/wiki/Anselm_de_Canterbury" title="Anselm de Canterbury">Anselm de Canterbury</a>, <a href="/wiki/Joan_Duns_Escot" title="Joan Duns Escot">Joan Duns Escot</a>, <a href="/wiki/Tom%C3%A0s_d%27Aquino" title="Tomàs d'Aquino">Tomàs d'Aquino</a>, i <a href="/wiki/Guillem_d%27Occam" title="Guillem d'Occam">Guillem d'Occam</a>, també filòsofs musulmans, com <a href="/wiki/Al-Farabi" class="mw-redirect" title="Al-Farabi">Al-Farabi</a>, <a href="/wiki/Avicenna" title="Avicenna">Avicenna</a>, <a href="/wiki/Avempace" title="Avempace">Avempace</a>, <a href="/wiki/Ibn_Tufail" class="mw-redirect" title="Ibn Tufail">Ibn Tufail</a> o <a href="/wiki/Averrois" title="Averrois">Averrois</a>, i filòsofs jueus, com <a href="/wiki/Maim%C3%B2nides" title="Maimònides">Maimònides</a>, <a href="/wiki/Ibn_Gabirol" class="mw-redirect" title="Ibn Gabirol">Ibn Gabirol</a> i <a href="/wiki/Gers%C3%B2nides" class="mw-redirect" title="Gersònides">Gersònides</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Filosofia_islàmica"><span id="Filosofia_isl.C3.A0mica"></span>Filosofia islàmica</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Filosofia islàmica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Kalam" title="Kalam">Kalam</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Pensament_isl%C3%A0mic" title="Pensament islàmic">Pensament islàmic</a></div> <p>Les fonts del pensament islàmic provenen alhora de l'islam mateix (Alcorà i Suna) així com de la filosofia grega, iraniana preislàmica i índia. És de la voluntat d'afinar la doctrina de l'islam i d'interpretar correctament els <a href="/wiki/Hadit" title="Hadit">hadits</a>, mentre s'extrapola les preguntes religioses no explícitament resoltes a l'Alcorà, que neix el mètode de l'<a href="/wiki/Ijtihad" title="Ijtihad">ijtihad</a>. És d'aquest que s'obren els primers debats filosòfics i teològics a l'Islam, sobretot entre els partidaris del lliure albiri o <a href="/wiki/Predestinaci%C3%B3_a_l%27islam" class="mw-redirect" title="Predestinació a l'islam">Qàdar</a> (de l'àrab <i>qadara</i> o قدر, "aquell que vol el poder"), és a dir, la predestinació segons l'islam; i els <i>djabarites</i>, partidaris del fatalisme. </p><p>La teologia islàmica respon a interrogants sobre la teodicea, l'escatologia, l'antropologia, la teologia negativa i la religió comparada. Existixen diversos corrents en terres islàmiques: </p> <ul><li>la filosofia hel·lenística de l'islam (falsafa)</li> <li>la teologia dialèctica (<a href="/wiki/Kalam" title="Kalam">kalam</a>)</li> <li>el <a href="/wiki/Sufisme" title="Sufisme">sufisme</a>, teoria esotèrica de l'islam</li> <li>les escoles literalistes (Atarisme com també madhhab Hanbalisme)</li></ul> <p>La Madhhab motazilita neix d'una posició entre punts de vista tradiconals dels musulmans partidaris del califat. I, per interès dels atacs que reben els musulmans per part de no musulmans, aquests motzilistes s'obsessionen ràpidament pel debat conjutament amb altres toelogies i corrents de pensament dins l'islam mateix. </p><p>El califat al-Mamun fa del motazilisme la doctrina oficial l'any 827 i crea la Casa del Saber l'any 832. De manera força ràpida, la filosofia grega s'hi introduïx entre els intel·lectuals perses i àrabs. L'Escola peripatètica comença a tenir representants: és el cas d'al-Kindi, d'al-Farabi, d'iBn Sina (Avicena) i d'Ibn Rushd (Averroi). </p><p>Els qui buscaven una demostració filosòfica per confrontar i demostrar la seua bona fe de la seua fe religiosa foren reclutats per Hunayn ibn Ishaq, un àrab cristià que dirigí la Casa del Saber durant els anys 870. Col·lectaren, traduïren i sintetitzaren tot allò que el geni dels autors de la cultura grega, índia i persa els pogueren donar abans de començar amb els comentaris de les seues obres. És d'aquest treball que es forma les bases de la filosofia musulmana del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> i X. Els qui faran servir aquest mètode dit Ilm-al-Kalam, basat en la dialèctica grega, són designats com a mutakalamin. En resposta al motazilisme, Abu al-Hasan al-Ash'ari, inicialment un motazilista, desenvolupa el Kalam i bastix l'escola del pensament acàrit, que es recolza sobre aquest mètode. Així doncs el kalam i la falsafa inluencien diversos madhhabs. Sota el califat dels abbàssides, un cert nombre de pensadors i científics, entre els quals nombrosos musulmans no sunites o no mulsulmans (particularment lletrats cristians provinents de la Síria actual), jugaren un paper en la transmissió vers l'Occident dels sabers grec, indi i d'altres filosofies preislàmiques, com ara mesopotàmies i perses. Tres pensadors especulatius, els dos perses al-Farabi i Avicena, i un àrab al-Kindi, combinaren l'aristotelisme i el neoplatonisme amb altres corrents de l'Islam. Foren considerats per molta gent com desviats de l'ortodòxia religiosa i alguns els qualificaren de filòsofs no musulmans. </p><p>Els israelians també es veieren influenciats per la filosofia neoplatònica i diversos pensadors col·laboraren en la producció enciclopèdia a Basra: la Ikhwan al-Safa. El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> veu l'apoteosi de la filosofia pura i el declivi del Kalam. Aquesta exaltació suprema de la filosofia s'ha d'atribuir en gran part al persa al-Ghazali i al jueu Juda Halevi. Amb les seues crítiques, produïren per reacció un corrent favorable a la filosofia mitjançant el dubte sobre conceptes i fent de les seues teories més lògiques i clares. Ibn Bajjah i Averroi produïren les obres més belles del pensament islàmic. Averroi clou el debat amb la seua obra de gran encert. El furor dels ortodoxos és efectivament de tal magnitud que el debat deixa de ser possible. Els ortodoxos acusen sense cap mena de diferenciació tots els filòsofs i en cremen els llibres. El debat prossegueix, però a Occident, de la mà dels jueus. </p><p>Ibn Khaldoun és el darrer gran pensador d'aquest temps de filosofia islàmica; visqué al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>. La seua obra Muqqadima es troba en avenç per la seua època i fins i tot podríem dir que fou inventor de la sociologia. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Filosofia_cristiana">Filosofia cristiana</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Filosofia cristiana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Ben sovint caricaturitzada i criticada, la filosofia medieval s'estén sobre un vast període que separa la filosofia antiga tardana de la filosofia moderna. Ben lluny de resumir-se en la imatge negativa que hui dia es fa de l'escolàstica, presenta tota una varietat de pensadors d'inspiracions sensiblement diferents. </p><p>D'una banda, l'edat mitjana és l'un dels períodes dels més fecunds en quant a la lògica. Algunes lleis de la lògica hi han estat desenvolupades (ex.: en Pere Hispà coneixia ja allò que s'anomenarà més tard com a Llei de De Morgan). És sobretot la filosofia de la lògica que hi coneix un desenvolupament important. Els pensadors del medieval es focalitzaren més particularment en la cèlebre Querella dels Universals, la qual fou el punt de partença del qüestionament de la teoria de les Idees platòniques. Fou animadament debatuda per Abelard, Albert el Gran i Guillem d'Ockham. </p><p>D'altra banda, l'edat mitjana fou igualment una edat de redescoberta de la filosofia antiga a partir del segle XIè. La traducció al llatí del cos aristotèlic modificà tot seguit i en gran manera el pensament i, alhora, contribuí a reafirmar a Aristòtil com l'un dels filòsofs més influents de la història. Però, aquesta redescoberta, no serà pas possible sense l'intermediari que foren els llevantins provinents de la Síria actual, desitjosos d'instruir-se i que l'aristotelisme servira com a exegesi dels texts religiosos. Els conquistadors àrabs tingueren al seu abast obres traduïdes, la qual cosa permeté el passatge d'obres clàssiques cap a Occident. La tradició de comentar els texts és igualment molt present a l'edat mitjana: el comentari de les Sentències de Pere el Llombard esdevé un exercici canònic històric de l'època. Els comentaris de les obres d'Aristòtils foren, en aquest sentit, elaborats per Sant Tomàs d'Aquino, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, constituint-se com un model per al gènere. </p><p>En darrer terme, la filosofia medieval està altament connectada amb l'Església i les reflexions filosòfiques tingueren sovint un rerefons reiligiós i teològic més o menys impregnat. Els filòsofs de l'edat mitjana, que reberen tots una formació teològica, es basaven en texts bíblics i intentaven ben sovint de conciliar les ensenyances de la Bíblia amb els escrits dels filòsofs antics. Aquesta reconciliació prengué la forma d'una subordinació de la filosofia a la teologia o, fins i tot d'una complementareïtat, de les Veritats revelades a les Escriptures primant la "llum natural" sobre la Raó, la primera mai acorde amb la segona. La gran síntesi de la fe i de la raó, aristotèlica, de la teologia i de la revelació, fou elaborada al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, mercès en gran part a Tomàs d'Aquino. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Filosofia_jueva">Filosofia jueva</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Filosofia jueva"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Filosofia_jueva" title="Filosofia jueva">Filosofia jueva</a></div> <p>Hi hagueren dues reaccions dels jueus davant la filosofia grega: mentre el jueus són a Juda en plena rebel·lió contra l'hel·lenització, d'altres s'instal·len en terres gregues, a Alexandria, i hi produïxen els seus propis pensadors que, com ara en Filó, no hesitaven a combinar les dues llengües. </p><p>Representant per excel·lència del judaisme hel·lènic d'Alexandria, Filó no parlava probablement l'hebreu. Somiava amb conciliar la religió i la filosofia, la revelació i la raó: la filosofia havia de ser un mitjà de defensar i de justificar les veritats revelades del judaisme. Unes revelacions fixades, segons ell, i determinades, de manera que la filosofia només ha de permetre apropar-s'hi. </p><p>La Bíblia hebrea és per al filòsof una obra de legislació religiosa plena de lliçons d'ètica, com ara en Moisès com a precursor de Soló o de Lígur, els comandaments bíblics serien una forma d'inculcar en la persona els fonaments de l'estoïcisme, etc. La Shabaat tenia per objectiu abolir tota la barrera social, el caixrut ensenyar la moderació i la frugalitat. Calgué l'expansió del món islàmic per tal que la filosofia torne a tocar amb força a les portes del món jueu. D'ençà aleshores que tenia un aspecte del tot diferent: </p> <ul><li>d'un costat, els mutazalites en feren una eina per estudiar racionalment els texts sagrats</li> <li>d'altre costat, el neoplatonisme fou adaptat i adoptat: l'emanationisme, la perfecció infinita de l'u, l'ànima en trànsit al cel, etc, son temàtiques properes de creences religioses, que permeteren d'assatjar a la vegada l'especulació racional i l'especulació mística. L'un dels pensadors més marcants del judaïsme fou Juda Halevi, aixecat en combat contra la filosofia. Tanmateix, Juda Halevi ne cessa de moure's en l'Univers mental dels seus adversaris.</li></ul> <p>L'aristotelisme trobà el seu representant al gegant de la filosofia jueva, Maimònides. Canvià literalment l'àmbit de la visió del judaisme. Fou l'àliga de la sinagoga, qui escriví el comentari sobre la Mixna i el Mixnè Torah, el príncep dels metges i sobretot l'un dels més grans erudits del judaisme. Autor de <i>Guia dels perplexos</i>, l'objectiu del qual era resoldre la dificultat que separa l'esperit d'un jueu creient, es nodria regularment de realitats filosòfiques, i, aconseguí explicar l'antropomorfisme bíblic, a desfer-se de la significació espiritual amagada rere les literalitats. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Filosofia_de_l'Edat_Moderna_(1350-1789)"><span id="Filosofia_de_l.27Edat_Moderna_.281350-1789.29"></span>Filosofia de l'Edat Moderna (1350-1789)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Filosofia de l'Edat Moderna (1350-1789)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Per "filosofia moderna" cal entendre-hi els corrents filosòfics que es desenvolupen en el transcurs d'allò que en historiografia s'anomena Edat Moderna (1492-1789). Globalment, s'hi pot distingir la filosofia humanista del Renaixement i la del Segle de les Llums. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Filosofia_renaixentista_(1350_-_1600)"><span id="Filosofia_renaixentista_.281350_-_1600.29"></span>Filosofia renaixentista (1350 - 1600)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Filosofia renaixentista (1350 - 1600)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Filosofia_renaixentista" title="Filosofia renaixentista">Filosofia renaixentista</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bronze_statue_of_Giordano_Bruno_by_Ettore_Ferrari_,_Campo_de%27_Fiori,_Roma.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Bronze_statue_of_Giordano_Bruno_by_Ettore_Ferrari_%2C_Campo_de%27_Fiori%2C_Roma.jpg/250px-Bronze_statue_of_Giordano_Bruno_by_Ettore_Ferrari_%2C_Campo_de%27_Fiori%2C_Roma.jpg" decoding="async" width="220" height="299" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Bronze_statue_of_Giordano_Bruno_by_Ettore_Ferrari_%2C_Campo_de%27_Fiori%2C_Roma.jpg/330px-Bronze_statue_of_Giordano_Bruno_by_Ettore_Ferrari_%2C_Campo_de%27_Fiori%2C_Roma.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Bronze_statue_of_Giordano_Bruno_by_Ettore_Ferrari_%2C_Campo_de%27_Fiori%2C_Roma.jpg/500px-Bronze_statue_of_Giordano_Bruno_by_Ettore_Ferrari_%2C_Campo_de%27_Fiori%2C_Roma.jpg 2x" data-file-width="3703" data-file-height="5041" /></a><figcaption><a href="/wiki/Giordano_Bruno" title="Giordano Bruno">Giordano Bruno</a>, cremat a la foguera per la <a href="/wiki/Inquisici%C3%B3" title="Inquisició">Inquisició</a> romana, va aprofundir en la <a href="/wiki/Heliocentrisme" class="mw-redirect" title="Heliocentrisme">revolució copernicana</a>, defensant que l'<a href="/wiki/Univers" title="Univers">Univers</a> en què vivim és <a href="/wiki/Infinit" title="Infinit">infinit</a>, i va extreure conseqüències morals d'aquest fet que el van enemistar amb les Esglésies.</figcaption></figure> <p>El <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> és un període de transició entre la filosofia-teologia de l'edat mitjana i el pensament modern. En aquest període, el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> comença a perdre el seu paper de llengua principal de discussió filosòfica. L'estudi dels clàssics (especialment de <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> i del <a href="/wiki/Neoplatonisme" title="Neoplatonisme">neoplatonisme</a>), i de les arts humanes, com la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a> i la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a>), recobra la popularitat. Dins el pensament sorgix l'humanisme i que consistix a posar valor en la humanitat, posada al vell centre, és a dir, tindrem un canvi de perspectiva: antropocèntrica. En aquest període, el principi de base d'aquesta teoria és que l'ésser humà està en possessió de capacitats intel·lectuals potencialment il·limitades. La cerca del saber i el domini de diverses disciplines es tornen necessàries per al bón us de les facultats humanes. L'humanisme aposta per la vulgarització de tots els coneixements, fins i tot el religiós: per a alguns humanistes, la paraula divina ha de ser accessible a tota persona, siguen com foren els orígens, la llengua o la categoria social. </p><p>Els filòsofs es desmarquen del període anterior, que consideren que ha privat a l'home de la seua <a href="/wiki/Llibertat" title="Llibertat">llibertat</a>, i fan dures crítiques a l'Església per haver negat als homes la possibilitat de comunicar-se directament amb <a href="/wiki/D%C3%A9u" title="Déu">Déu</a>. És per això que els conceptes d'<a href="/wiki/Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Humà">home</a> i de <a href="/wiki/Dignitat" title="Dignitat">dignitat humana</a> serien l'objecte central de la reflexió filosòfica, de forma especialment notable en <a href="/wiki/Montaigne" class="mw-redirect" title="Montaigne">Montaigne</a> i en <a href="/wiki/Pico_della_Mirandola" class="mw-redirect" title="Pico della Mirandola">Pico della Mirandola</a>. En aquest sentit, l'humanisme es posa l'objectiu de lluitar contra la ignorància i difondre més clarament el patrimoni cultural, incloent-hi el missatge religiós. Això no obstant, l'individu, correctament instruït, resta en llibertat i plenament responsable dels seus actes, en la creença de la seua tria. Les nocions de llibertat (allò que anomenem "lliure albiri"), de tolerància, d'independència, d'obertura i de curiositat són per això mateix indissociables de la teoria humanista clàssica. L'humanisme designa tot pensament que pose en primera plana les preocupacions derivades de les qualitats essencials de l'ésser humà. </p><p>Al Renaixement es renova també l'interès per la filosofia natural: en són exemples els treballs de <a href="/wiki/Nicolau_de_Cusa" title="Nicolau de Cusa">Nicolau de Cusa</a> i <a href="/wiki/Giordano_Bruno" title="Giordano Bruno">Giordano Bruno</a>. La <a href="/wiki/Naturalesa" class="mw-redirect" title="Naturalesa">naturalesa</a> és vista d'una manera màgica -en Pico della Mirandola i <a href="/wiki/Ficino" class="mw-redirect" title="Ficino">Ficino</a>,<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> per exemple-, en part perquè el <a href="/wiki/F%C3%ADsica_aristot%C3%A8lica" title="Física aristotèlica">sistema científic aristotèlic</a>, tan usat durant l'edat mitjana, ha perdut la seua credibilitat. Així, l'<a href="/wiki/Alqu%C3%ADmia" title="Alquímia">alquímia</a> busca les connexions ocultes entre els elements del cosmos i la forma d'assolir la perfecció material i espiritual, com queda patent a les obres de <a href="/wiki/Paracels" title="Paracels">Paracels</a> i també <a href="/wiki/Ramon_Llull" title="Ramon Llull">Ramon Llull</a>. </p><p>El llistat de filòsofs d'inspiració humanística comprenen a Petrarca com Leonardo Da Vinci, Joan Pic de la Mirandola, Carles de Bovelles, Michel de Monteigne, i més avant, Thomas Jefferson o l'Albert Schweitzer; fet que ens permet fer evident la llarga influència de l'humanisme. </p><p>La filosofia <a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a> i <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a> reviu de la mà de <a href="/wiki/Nicolau_Maquiavel" title="Nicolau Maquiavel">Nicolau Maquiavel</a> i les utopies d'en <a href="/wiki/Thomas_More" title="Thomas More">Thomas More</a> i <a href="/wiki/Tommaso_Campanella" title="Tommaso Campanella">Tommaso Campanella</a> i <a href="/wiki/Francis_Bacon" title="Francis Bacon">Francis Bacon</a>. Tot aquest moviment filosòfic influiria en el si del cristianisme i estaria íntimament lligat amb la <a href="/wiki/Reforma_protestant" class="mw-redirect" title="Reforma protestant">Reforma protestant</a> (<a href="/wiki/Petrus_Ramus" title="Petrus Ramus">Petrus Ramus</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Filosofia_moderna_(1600_-_1900)"><span id="Filosofia_moderna_.281600_-_1900.29"></span>Filosofia moderna (1600 - 1900)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Filosofia moderna (1600 - 1900)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Filosofia_moderna" title="Filosofia moderna">Filosofia moderna</a></div> <p>La filosofia moderna neix de l'<a href="/wiki/Escepticisme" title="Escepticisme">escepticisme</a> respecte a la filosofia renaixentista, fet que possibilita la creació de la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a> moderna: un dels principals centres d'interès és la polèmica entre el <a href="/wiki/Racionalisme_(filosofia)" title="Racionalisme (filosofia)">racionalisme</a> i l'<a href="/wiki/Empirisme" title="Empirisme">empirisme</a>, entre la <a href="/wiki/Realitat" title="Realitat">realitat</a> i l'<a href="/wiki/Experi%C3%A8ncia" title="Experiència">experiència</a>. Els filòsofs moderns valoren les implicacions filosòfiques de les noves <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_naturals" title="Ciències naturals">ciències naturals</a> en temes com el <a href="/wiki/Lliure_albir" title="Lliure albir">lliure albir</a> i <a href="/wiki/D%C3%A9u" title="Déu">Déu</a>, o la naturalesa de la <a href="/wiki/Ment" title="Ment">ment</a> i la seua relació amb el <a href="/wiki/Cos" title="Cos">cos</a>. La filosofia és molt influïda per la ciència i les <a href="/wiki/Matem%C3%A0tiques" title="Matemàtiques">matemàtiques</a>, i en particular, la reflexió <a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a> s'allunya de la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> i es lliga tant amb la <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a> com amb la <a href="/wiki/Ra%C3%B3" title="Raó">raó</a>. </p><p>Debades se subdividix aquest període en dos: </p> <ul><li>un primer que comprèn el període que comença amb <a href="/wiki/Descartes" class="mw-redirect" title="Descartes">Descartes</a> i arriba fins a la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a>,</li> <li>i un segon període en què l'idealisme racionalista pren noves formes, i que arriba fins a <a href="/wiki/Nietzsche" class="mw-redirect" title="Nietzsche">Nietzsche</a></li></ul> <p>Alguns dels més coneguts pensadors del primer període són <a href="/wiki/Thomas_Hobbes" title="Thomas Hobbes">Hobbes</a>, <a href="/wiki/Descartes" class="mw-redirect" title="Descartes">Descartes</a>, <a href="/wiki/John_Locke" title="John Locke">Locke</a>, <a href="/wiki/Spinoza" class="mw-redirect" title="Spinoza">Spinoza</a>, <a href="/wiki/Leibniz" class="mw-redirect" title="Leibniz">Leibniz</a>, <a href="/wiki/George_Berkeley" title="George Berkeley">Berkeley</a>, <a href="/wiki/Jean-Jacques_Rousseau" title="Jean-Jacques Rousseau">Rousseau</a>, <a href="/wiki/David_Hume" title="David Hume">Hume</a> i <a href="/wiki/Kant" class="mw-redirect" title="Kant">Kant</a>.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El segon període, que comença després de Kant,<sup id="cite_ref-Shand_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-Shand-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> comprèn els <a href="/wiki/Idealisme" title="Idealisme">idealistes</a> alemanys com <a href="/wiki/Johann_Gottlieb_Fichte" title="Johann Gottlieb Fichte">Fichte</a>, <a href="/wiki/Georg_Wilhelm_Friedrich_Hegel" title="Georg Wilhelm Friedrich Hegel">Hegel</a>, i <a href="/wiki/Friedrich_Schelling" title="Friedrich Schelling">Friedrich Schelling</a>, i els <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">romàntics</a>, com <a href="/wiki/Johann_Wolfgang_von_Goethe" title="Johann Wolfgang von Goethe">Goethe</a>. </p><p>A partir del debat sobre l'idealisme, i especialment després de l'últim intent de construcció d'un gran sistema filosòfic, per part de <a href="/wiki/Hegel" class="mw-redirect" title="Hegel">Hegel</a>, s'obren diversos camins per a la filosofia, que influirien notablement el segle posterior. <a href="/wiki/Karl_Marx" title="Karl Marx">Karl Marx</a> comença, amb el <a href="/wiki/Marxisme" title="Marxisme">marxisme</a>, l'estudi de la filosofia social <a href="/wiki/Materialisme_hist%C3%B2ric" title="Materialisme històric">materialista</a>. La feina de <a href="/wiki/Gottlob_Frege" title="Gottlob Frege">Frege</a> en el camp de la <a href="/wiki/L%C3%B2gica" title="Lògica">lògica</a> i de <a href="/wiki/Henry_Sidgwick" title="Henry Sidgwick">Sidgwick</a> en <a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a> proporcionen les eines per a la <a href="/wiki/Filosofia_anal%C3%ADtica" title="Filosofia analítica">filosofia analítica</a>. <a href="/wiki/Edmund_Husserl" title="Edmund Husserl">Husserl</a> inicia l'escola de la <a href="/wiki/Fenomenologia" title="Fenomenologia">fenomenologia</a>, i <a href="/wiki/Charles_Sanders_Peirce" title="Charles Sanders Peirce">Peirce</a> i <a href="/wiki/William_James" title="William James">William James</a> la del <a href="/wiki/Pragmatisme" title="Pragmatisme">pragmatisme</a>. Per la seua banda, <a href="/wiki/S%C3%B8ren_Kierkegaard" title="Søren Kierkegaard">Kierkegaard</a> i <a href="/wiki/Friedrich_Nietzsche" class="mw-redirect" title="Friedrich Nietzsche">Nietzsche</a> assenten les bases per a l'<a href="/wiki/Existencialisme" title="Existencialisme">existencialisme</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Il·lustració_(s._XVIII)"><span id="Il.C2.B7lustraci.C3.B3_.28s._XVIII.29"></span>Il·lustració (s. XVIII)</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Il·lustració (s. XVIII)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La Il·lustració és, d'una banda, hereua del pensament antic en múltiples punts. Descartes, Spinoza, Gottfried Wilhelm Leibniz o Hume, per citar-ne només alguns, són lluny d'haver trencat amb tot el vincle amb la filosofia dels antics. Els coneixen perfectament i n'agafen el vocabulari. Però, d'altra banda, entenen tot sovint el seu propi treball com una millora d'allò que havien fet els filòsofs de l'Antiguitat, la qual cosa els conduïx de voltes a oposar-se'n. </p><p>Aquest intent de "millora" de la filosofia antiga aparix clarament amb la <a href="/wiki/Filosofia_pol%C3%ADtica" title="Filosofia política">filosofia política</a>, una de les grans característiques de la filosofia moderna vist que efectivament afig renovació a l'antiga. Maquiavel o Hobbes volgueren tots dos fundar la filosofia política com a ciència a banda, separant-la d'esta manera de l'ètica (quan resulta que aquesta darrera i la filosofia eren inseparables per als tres pensadors de l'Antiguitat, Sòcrates, Plató i Aristòtil). A més a més, Spinoza i Hobbes com Maquiavel miraren de fundar la filosofia política a còpia de l'estudi de la persona humana tal com "és" -i no pas tal com "hauria d'ésser", com feien els antics. </p><p>La filosofia moderna, però, en el sentit que hem delimitat, comprèn igualment, des del final del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, la filosofia del Segle de les Llums i el liberalisme: John Locke, Jean-Jacques Rousseau, Denis Diderot, Voltaire, entre d'altres. El mot "filosofia" agafa un sentit de nou 2membre del partit filosòfic" a manera que es dibuixa una filosofia política que privilegia la democràcia, la tolerància i la sobirania del poble, siga al Tractat teologicopolític de l'Spinoza, com a Sobre el contracte de Rousseau o als dos Tractats del govern civil de Locke. L'altra gran característica de la filosofia moderna és la importància que hi jugà la ciència, malgrat que caldria remarcar que la filosofia del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> privilegia més aviat les matemàtiques i la física (mecanista), mentre que els filòsofs del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> es viren cap a la biologia. Els pensadors porten efectivament una carrera de saviesa, nodrint-se en tot cas d'un interès viu per la ciència. Leibniz i Descartes, en particular, foren grans savis, així com més tard en Diderot qui desenvolupà reflexions que anunciarien el transformisme. Del punt de vista del mètode, la filosofia s'inspira llavors bé de les matemàtiques (ex.: Descartes o Spinoza), com de la física; o bé, intenta fonamentar-se en un mètode aplicable universalment a tots els àmbits del saber: la filosofia, la física, les matemàtiques, etc, com ara s'apreciaria a Leibniz. El mètode de la filosofia s'inspirà doncs del de les ciències o de les matemàitiques. Per acabar, en quant a la teoria del coneixement, es distingix tradicionalment dos grans corrents: el racionalisme (amb Descartes, Leibniz i Spinoza) i l'empirisme (Hume i Locke). De manera molt esquemàtica, els racionalistes afirmen que l'existència del coneixement és independent de l'experiència, purament intel·lectual, universalment vàlida i indubtable. Els empiristes, en canvi, afirmen que tot coneixement procedix de la inducció i de l'experiència sensible. Tot sovint es tracta d'escèptics, com el mateix Hume, que afirmen que no existix cap coneixement universal vàlid, sinó únicament judicis nascuts de la inducció i que l'experiència pot rebutjar o refutar. </p><p>Kant defensa una postura original dins aquest diàleg. Afirma, en efecte, la necessita d'experiència i alhora de conceptes i formes de la sensibilitat "a priori" per a la constitució d'un coneixement. La seua tesi combina empirisme i racionalisme alhora. Kant, que contradeia la impossibilitat racionalista a de conèixer amb l'experiència, distingix tot seguit les coses en elles mateixes i les coses per nosaltres mateixos. Les primeres són no es poden conèixer: Déu, la llibertat i l'ànima. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Filosofia_contemporània_(1900_-_present)"><span id="Filosofia_contempor.C3.A0nia_.281900_-_present.29"></span>Filosofia contemporània (1900 - present)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Filosofia contemporània (1900 - present)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ludwig_Wittgenstein_1910.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Ludwig_Wittgenstein_1910.jpg/220px-Ludwig_Wittgenstein_1910.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/75/Ludwig_Wittgenstein_1910.jpg 1.5x" data-file-width="222" data-file-height="296" /></a><figcaption><a href="/wiki/Ludwig_Wittgenstein" title="Ludwig Wittgenstein">Ludwig Wittgenstein</a> fou un dels grans representants de la <a href="/wiki/Filosofia_anal%C3%ADtica" title="Filosofia analítica">filosofia analítica</a>. Va treballar en <a href="/wiki/L%C3%B2gica" title="Lògica">lògica</a>, <a href="/wiki/Filosofia_del_llenguatge" title="Filosofia del llenguatge">filosofia del llenguatge</a>, <a href="/wiki/Filosofia_de_les_matem%C3%A0tiques" title="Filosofia de les matemàtiques">filosofia de les matemàtiques</a> i <a href="/wiki/Filosofia_de_la_ment" title="Filosofia de la ment">filosofia de la ment</a>.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Filosofia_contempor%C3%A0nia" title="Filosofia contemporània">Filosofia contemporània</a></div> <p>La <a href="/wiki/Filosofia_contempor%C3%A0nia" title="Filosofia contemporània">filosofia contemporània</a> s'ha separat en dues grans postures: la <a href="/wiki/Filosofia_anal%C3%ADtica" title="Filosofia analítica">filosofia analítica</a> i la <a href="/wiki/Filosofia_continental" title="Filosofia continental">filosofia continental</a>, tot i que alguns filòsofs, com <a href="/wiki/Richard_Rorty" class="mw-redirect" title="Richard Rorty">Richard Rorty</a>, han afirmat que aquesta divisió és perjudicial per a la filosofia i han intentat un mètode combinat. </p><p>Al món anglòfon, l'escola dominant ha estat la <a href="/wiki/Filosofia_anal%C3%ADtica" title="Filosofia analítica">filosofia analítica</a>, que s'inicia amb l'obra de <a href="/wiki/Gottlob_Frege" title="Gottlob Frege">Gottlob Frege</a>, <a href="/wiki/Bertrand_Russell" title="Bertrand Russell">Bertrand Russell</a> i <a href="/wiki/George_Edward_Moore" title="George Edward Moore">George Edward Moore</a>. Durant la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, ha estat una escola més o menys identificada amb el <a href="/wiki/Positivisme_l%C3%B2gic" class="mw-redirect" title="Positivisme lògic">positivisme lògic</a>, unida per la idea que els problemes filosòfics es podien resoldre per mitjà de la <a href="/wiki/L%C3%B2gica" title="Lògica">lògica</a> i l'estudi acurat del <a href="/wiki/Llenguatge" title="Llenguatge">llenguatge</a>. Durant la segona meitat del segle, aquesta unitat es perdé i els filòsofs analítics quedaren units tan sols per línies històriques d'influència i un intent autoimposat d'apostar per la claredat i el rigor. Des d'aproximadament el 1960, la filosofia analítica ha recobrat l'interès a la història de la filosofia i ha intentat integrar el treball filosòfic amb els resultats científics, especialment en <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">psicologia</a> i <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia_cognitiva" title="Ciència cognitiva">ciència cognitiva</a>. </p><p>La <a href="/wiki/Filosofia_continental" title="Filosofia continental">filosofia continental</a> que s'ha dut a terme al continent europeu, per contra, no ha tingut una sola escola de pensament dominant. Partint de les arrels de l'idealisme alemany, ha rebut molta atenció el <a href="/wiki/Fenomenologia" title="Fenomenologia">mètode fenomenològic</a> de <a href="/wiki/Husserl" class="mw-redirect" title="Husserl">Husserl</a>. També l'<a href="/wiki/Existencialisme" title="Existencialisme">existencialisme</a>, un moviment literari i filosòfic que partix de <a href="/wiki/Kierkegaard" class="mw-redirect" title="Kierkegaard">Kierkegaard</a> i <a href="/wiki/Nietzsche" class="mw-redirect" title="Nietzsche">Nietzsche</a>, ha rebut l'aportació de filòsofs com <a href="/wiki/Jean-Paul_Sartre" title="Jean-Paul Sartre">Jean-Paul Sartre</a>, <a href="/wiki/Franz_Kafka" title="Franz Kafka">Franz Kafka</a> i <a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Dostoievski" title="Fiódor Dostoievski">Fiódor Dostoievski</a>. Altres moviments com l'<a href="/wiki/Hermen%C3%A8utica" title="Hermenèutica">hermenèutica</a> de <a href="/wiki/Hans-Georg_Gadamer" title="Hans-Georg Gadamer">Hans-Georg Gadamer</a>, l'<a href="/wiki/Estructuralisme" title="Estructuralisme">estructuralisme</a> -<a href="/wiki/Michel_Foucault" title="Michel Foucault">Michel Foucault</a>, <a href="/wiki/Jacques_Lacan" title="Jacques Lacan">Jacques Lacan</a>-, o el <a href="/wiki/Constructivisme_(filosofia)" title="Constructivisme (filosofia)">constructivisme</a> de <a href="/wiki/Jacques_Derrida" title="Jacques Derrida">Jacques Derrida</a> s'inclouen en aquesta categoria poc definida. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Segle_xix">Segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Segle xix"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> presenta diferents direccions i per això es fa difícil portar cada corrent a un únic concepte filosòfic. Comprèn, així doncs, la filosofia romàntica, l'idealisme alemany, el positivisme, el pensament socialista i materialista de Marx, Feuerbach o Proudhon, el pragmatisme així com nombrosos pensadors difícils de classificar com ara Schopenhauer, Nietzsche i Kierkegaard o Chestov. </p><p>Una part de la filosofia i sobretot de l'alemanya s'entengué com un diàleg crítica i constructiu amb el pensament kantià: fou el cas de l'idealisme alemany, de Schopenhauer i de Nietzsche. L'objectiu declarat fou el de reprendre allò que semblava més interessant dins la filosofia de Kant i de desfer-se d'allò que semblaven rests d'una metafísica caduca. </p><p>Els corrents filosòfics impregnats per l'empirisme prengueren una direcció diferent com el positivisme de Comte que volia depassar el pensament metafísic únicament a través de les ciències empíriques, és a dir, sense recórrer a les explicacions metafísiques. Al Regne Unit Benthan i Mill hi desenvoluparen l'utilitarisme que sotmetia l'economia i l'ètica a un principi rigurós de comparació dels avantatges i dels inconvenients i que juntament amb la idea d'un benestar per a tothom (principi de "la millor felicitat per al més gran nombre") jugà un rol fonamental. </p><p>L'economia i la filosofia política foren marcades per Marx, Engel o Proudhon i fins i tot Hume o l'Adam Smith. Els dos primers volgueren modificar profundament les condicions de vida dels obrers mitjançant un canvi de peus a cap de les estructures econòmiques i polítiques de la seua època. La filosofia havia de servir com a tasca per conceptualitzar-ho. </p><p>És, no debades, difícil de classificar tota una sèrie de filosofies com les que presenten Shcopenhauer, Kierkegaard i Nietzsche. Schopenhauer posava èmfasi en la potència i el domini de la voluntat sobre la raó, inspirant-se dels Upanishads, principals filosofies del pensament indi Veda, aleshores en voga a algunes universitats europees. La seua visió del món era pessimista, profundament marcada per l'experència del patiment, testimoniatge d'una influència vèdica i de la idea budista del nirvana. Nietzsche, per la seua banda, com el mateix Schopenhauer, donava una gran importància a les arts, designant-se a ell mateix om un immoralista. Per al filòsof, els valors de la moral cristiana tradicionals eren l'expressió de feblesa i d'un pensament decadent. Analitzava les idees del nihilisme, del superhome i de l'etern retorn de la repetició sense final visible a la història. Kierkegaard, finalment, era en molts punts precursor de l'existencialisme. Defensava una filosofia impregnada de religió i representant d'un individualisme radical que orienta en com ha de constituir-se un individu en diferents situacions concretes. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Segle_XX">Segle XX</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Segle XX"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La filosofia del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> es caracteritza per una important varietat de doctrines, dominades globalment per dues grans famílies de pensament: </p> <ul><li>la filosofia analítica</li> <li>la filosofia fenomenològica</li></ul> <p>La filosofia analítica, dominant a la segona part del segle, la qual pren les arrels a Alemanya amb Frege, a Àustria amb Moritz Schlick i Rudolf Carnap, al Regne Unit amb Russell i Whitehead, i a Polònia amb l'Escola de Lvov-Varsòvia (Tarski, Kotarbiński, Leśniewski, Łukasiewicz) és majoritària als països anglosaxons i a una gran part d'Europa (Àustria, Alemanya, Polònia, Suïssa, els països escandinaus, etc). Es caracteritza per un ús important de la lògica matemàtica i més generalment per una gran atenció portada al llenguatge com a font d'il·lusions i de paralogismes. Finix en una represa de nombrosos problemes filosòfics tradicionals com ara el de la natura de l'esperit i les seues relacions amb el cos, els problemes relatius a la natura de l'acció, l'essència i la funció del llenguatge natural i formal. Els representants més importants foren en Russell, Frege, Whitehead, Wittgenstein, Tarski, Leśniewski, Łukasiewicz, Ajdukiewicz, Davidson, Kenny, Austin, Searle, Ryle, Hintikka i Vuillemin. </p><p>L'altra gran tradició filosòfica del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> fou la fenomenologia, fundada per Husserl, tenint a Heidegger, Sartre, Merleau-Ponty, Ingarden, Stein, Patočka, Ricœur o Levinas, com a successors. Per a en Husserl, la fenomenologia és la ciència dels fenòmens, és a dir, la ciència dels "vençuts" de la consciència, oposant-se d'esta manera al realisme naïf (o "actitud natural) que pretén fer una ciència dels objectes del món exterior. Es tracta d'una ciència apriorística o eidètica, és a dir, d'una ciència que descriu les essències de les vivències de la consciència. Tindrà doncs com objecte, entre d'altres, el coneixement (Husserl), la imaginació (Sartre), la percepció (Merleau-Ponty), l'existència humana (Heidegger) i la voluntat (Ricœur). </p><p>L'inici del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> marca igualment el punt de partença de la psicoanàlisi, fundada per Freud, qui aportà una concepció nova de l'home, contradient la representació tradiconal de la consciència humana: la psicoanàlisi fornix efectivament un model teòric del psiquisme humà, fet que implica el domini de l'inconscient sobre la consciència, així com l'elaboració d'un mètode d'investigació. Freud deia que la seua pròpia disciplina constituïx la tercera ferida narcisista de la humanitat. Encara que Freud fora un metge neuròleg i no pas un filòsof, les conseqüències filosòfiques de la seua doctrina (sobretot sobre la qüestió de la llibertat i de la responsabilitat, i sobre el lloc de les pulsions i de la sexualitat dins les conductes humanes) són d'un tal ressò que la major part dels filòsofs del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> s'interessaren per les seues idees, per les seues crítiques o per inspirar-se'n (com ara a França amb l'Alain, en Sartre,en Deleuze i en Derrida). </p><p>Influenciat pels treballs del filòsof alemany Martin Heidegger, es desenvolupa durant al segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, sobretot a França, la filosofia dita postestructuralista i la desconstrucció, que es basen sobre el qüestionament dels conceptes clàssics de la metafísica occidental, per exemple, els del "subjecte" i "objecte, del "sentit", de la "raó", de la "consciència", però igualment sobre un depassament de les conceptualitzats de la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, és a dir, les psicoanàlisis, la fenomenologia, la lingüística, etc. Els principals representants d'aquest "anticorrent" de pensant foren en Michel Foucault, Gilles Deleuze, Fèlix Guattari i Jacques Derriba. Si la unitat d'aquests pensaments planteja problemes, degut a la seua forma mateixa, que els impedix "fer escola", els estatunidencs se'ls miren com un corrent francès original al qual hi donen el nom de "french theory" o el que és el mateix, la teoria francesa. </p><p>Martin Heidegger obre igualment la via de l'hermenèutica filosòfica, represa per l'alumne d'Heidegger, Hans-Georg Gadamer. La filosofia política del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, d'altra banda, es caracteritza per un interès pels fenòmens totalitaris, tal com els tractà Voegelin, Arendt, Schmitt o Aron, i, d'altra banda, per l'examen del discurs de les teories del contracte social, desenvolupades al segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, tal com ho presenta Rawis. </p><p>Albert Camus desenvolupa a banda la idea de l'absurd i conceptes de les ciències obliguen els diferents corrents filosòfics a reactualitzar-se. És el cas del materialisme contemporani esdevingut evolucionisme, emergentisme, etc. </p><p>Si la recerca filosòfica no es qüestiona durant la introducció de les ciències naturals i humanes, l'ensenyament de la filosofia a l'escola, en canvi, sí. El corrent neoliberalista volgué efectivament desfer-se de les àrees literàries de l'escola per obtenir-ne una mà d'obra menys contestatària. De resultes, l'FMI declara durant la Crisi de les Subprimes que mantenir un grau elevat d'atur entre la població porta a la revolta perquè aquesta té temps per reflexionar, cosa que el sistema neoliberal no vol pas veure perquè enfonsa el seu sistema. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Principals_escoles_filosòfiques"><span id="Principals_escoles_filos.C3.B2fiques"></span>Principals escoles filosòfiques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Principals escoles filosòfiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escoles_occidentals">Escoles occidentals</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Escoles occidentals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:William_of_Ockham_-_Logica_1341.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/William_of_Ockham_-_Logica_1341.jpg/220px-William_of_Ockham_-_Logica_1341.jpg" decoding="async" width="220" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/William_of_Ockham_-_Logica_1341.jpg/330px-William_of_Ockham_-_Logica_1341.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ab/William_of_Ockham_-_Logica_1341.jpg 2x" data-file-width="400" data-file-height="373" /></a><figcaption><a href="/wiki/Guillem_d%27Occam" title="Guillem d'Occam">Guillem d'Occam</a> prengué una postura nominalista que acabaria amb el <a href="/wiki/Tomisme" title="Tomisme">tomisme</a>, i donaria el cop final a l'hegemonia <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església catòlica">catòlica</a> de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Realisme_i_nominalisme">Realisme i nominalisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Realisme i nominalisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Problema_dels_universals" title="Problema dels universals">Problema dels universals</a></div> <p>En l'àmbit filosòfic, el <a href="/wiki/Realisme_(filosofia)" title="Realisme (filosofia)">realisme</a> és la doctrina que considera que les entitats abstractes com ara «home» o «taula» tenen una existència real fora de la ment humana. S'oposa al <a href="/wiki/Nominalisme" title="Nominalisme">nominalisme</a>, la doctrina que considera que els termes abstractes o <a href="/wiki/Universal_(filosofia)" class="mw-redirect" title="Universal (filosofia)">universals</a> són tan sols mots, o bé denoten estats mentals com idees, creences o intencions, sense existir més enllà del seu ús. Aquesta última postura, desenvolupada per <a href="/wiki/Pere_Abelard" title="Pere Abelard">Pere Abelard</a>, és coneguda com a <a href="/wiki/Conceptualisme" title="Conceptualisme">conceptualisme</a>. </p><p>El problema sobre l'<a href="/wiki/Problema_dels_universals" title="Problema dels universals">existència dels universals</a> és un dels problemes fonamentals de la història de la filosofia: ja a l'edat antiga, es pot observar aquest problema en les diferents teories de <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> -que defensa l'existència d'un món immanent d'idees- i <a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a>, que creu en una realitat hilemòrfica, és a dir, constituïda per forma (l'immaterial, que la fa ser el que és), més matèria (el tangible, material). A partir dels comentaris de <a href="/wiki/Porfiri" title="Porfiri">Porfiri</a> i <a href="/wiki/Boeci" title="Boeci">Boeci</a>, el debat arriba a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, i passa a ser un dels problemes fonamentals de la filosofia. El segle XI-XII entren en debat <a href="/wiki/Roscelin_de_Compi%C3%A8gne" title="Roscelin de Compiègne">Roscelin de Compiègne</a>, nominalista, i <a href="/wiki/Anselm_de_Canterbury" title="Anselm de Canterbury">Anselm de Canterbury</a>, realista. Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, <a href="/wiki/Siger_de_Brabant" title="Siger de Brabant">Siger de Brabant</a> i <a href="/wiki/Tom%C3%A0s_d%27Aquino" title="Tomàs d'Aquino">Tomàs d'Aquino</a> adoptaran una postura intermèdia, propera al realisme. Finalment, el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, <a href="/wiki/Guillem_d%27Occam" title="Guillem d'Occam">Guillem d'Occam</a> prendria una postura nominalista -la cèlebre <a href="/wiki/Navalla_d%27Occam" title="Navalla d'Occam">navalla d'Occam</a>- que triomfaria, i que seria la clau de la derrota filosòfica del tomisme. </p><p>No obstant això, el debat no quedaria definitivament superat. A la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a>, la filosofia que proposa <a href="/wiki/Kant" class="mw-redirect" title="Kant">Kant</a> recull diversos elements religiosos protestants que influirien notablement en l'<a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a> i en l'<a href="/wiki/Idealisme" title="Idealisme">idealisme</a>. És a partir de la defensa d'entitats abstractes immaterials, entre altres motius, que la filosofia quedaria definitivament desvinculada de la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a> durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. El debat s'heretaria per via de l'idealisme <a href="/wiki/Hegel" class="mw-redirect" title="Hegel">hegelià</a>, i arriba fins als nostres dies, en què recobra nou interès tant per la filosofia analítica -els termes lingüístics tenen una existència per si mateixos?- com per la filosofia continental -en l'estudi de la <a href="/wiki/Ment" title="Ment">ment</a> i les ciències cognitives en general-. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Racionalisme_i_empirisme">Racionalisme i empirisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Racionalisme i empirisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Racionalisme_(filosofia)" title="Racionalisme (filosofia)">racionalisme (filosofia)</a> i <a href="/wiki/Empirisme" title="Empirisme">empirisme</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Frans_Hals_-_Portret_van_Ren%C3%A9_Descartes.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Frans_Hals_-_Portret_van_Ren%C3%A9_Descartes.jpg/250px-Frans_Hals_-_Portret_van_Ren%C3%A9_Descartes.jpg" decoding="async" width="220" height="269" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Frans_Hals_-_Portret_van_Ren%C3%A9_Descartes.jpg/330px-Frans_Hals_-_Portret_van_Ren%C3%A9_Descartes.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Frans_Hals_-_Portret_van_Ren%C3%A9_Descartes.jpg/500px-Frans_Hals_-_Portret_van_Ren%C3%A9_Descartes.jpg 2x" data-file-width="817" data-file-height="1000" /></a><figcaption><a href="/wiki/Ren%C3%A9_Descartes" title="René Descartes">René Descartes</a> fou el més destacat filòsof <a href="/wiki/Mecanicisme" title="Mecanicisme">mecanicista</a>.</figcaption></figure> <p>En un sentit general, el racionalisme és qualsevol postura que emfatitzi el paper o la importància de la <a href="/wiki/Ra%C3%B3" title="Raó">raó</a> humana. Portant-ho a l'extrem, el racionalisme radical intenta basar tot el coneixement únicament en la raó. Típicament, el racionalisme parteix de premisses que no poden ser negades de forma coherent, i després intenta <a href="/wiki/Raonament_deductiu" title="Raonament deductiu">deduir</a>-ne d'aquestes tot possible objecte de coneixement. </p><p>Es considera el primer racionalista, en aquest sentit més general, a <a href="/wiki/Parm%C3%A8nides" title="Parmènides">Parmènides</a> (segle VI-V aC), que va argumentar que és impossible dubtar que el pensament de fet existeix. Però el pensament requereix un objecte de pensament, quelcom més enllà del mateix pensament. Parmènides va deduir que el que realment existeix ha de tenir certes propietats -per exemple, que no pot començar a existir o deixar d'existir, que és una unitat coherent, i que roman igual eternament-. <a href="/wiki/Zen%C3%B3_d%27Elea" class="mw-redirect" title="Zenó d'Elea">Zenó d'Elea</a>, deixeble de Parmènides, va argumentar que el moviment és impossible racionalment, atès que això suposa una contradicció lògica (vegeu les <a href="/wiki/Paradoxes_de_Zen%C3%B3" title="Paradoxes de Zenó">Paradoxes de Zenó</a>). </p><p><a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> (427–347 aC) també va ser influït per Parmènides, però va combinar el racionalisme amb un tipus de <a href="/wiki/Realisme_(filosofia)" title="Realisme (filosofia)">realisme</a>. La feina del filòsof és considerar l'ésser i l'essència (<a href="/wiki/Ousia" class="mw-redirect" title="Ousia">ousia</a>) de les coses. Però la característica de les essències és que són universals. La naturalesa d'un home, un triangle, un arbre, s'aplica a tots els homes, tots els triangles, tots els arbres. Plató va argumentar que aquestes essències són independents de la ment (la seva <a href="/wiki/Teoria_de_les_idees" class="mw-redirect" title="Teoria de les idees">teoria de les idees</a>), però que els éssers humans, i en particular els filòsofs, poden arribar a conèixer per la raó, ignorant les distraccions a què indueixen els <a href="/wiki/Sentits" class="mw-redirect" title="Sentits">sentits</a>. </p><p>El racionalisme modern comença amb <a href="/wiki/Descartes" class="mw-redirect" title="Descartes">Descartes</a>. La reflexió sobre la natura i l'experiència de la percepció, així com els descobriments científics en òptica i fisiologia, van portar Descartes, i també a <a href="/wiki/John_Locke" title="John Locke">John Locke</a>, a creure que som <a href="/wiki/Consci%C3%A8ncia_(psicologia)" title="Consciència (psicologia)">conscients</a> directament d'idees, més que d'objectes. Aquesta postura va portar a tres qüestions: </p> <ol><li>És una idea una còpia real d'allò que representa? La <a href="/wiki/Sensaci%C3%B3" title="Sensació">sensació</a> no és una interacció directa entre els objectes i els nostres sentits, sinó un procés fisiològic que involucra la representació (per exemple, una imatge a la <a href="/wiki/Retina" title="Retina">retina</a>). Locke va pensar que una <i>qualitat secundària</i> com ara una sensació de verd no es podia assemblar de cap manera a la disposició de partícules que produeixi aquesta sensació, tot i que pensava que les <i>qualitats primàries</i> com ara la forma, mida o nombres, sí que eren pròpiament objectes.</li> <li>Com pot ser que objectes físics, com ara cadires i taules, o fins i tot processos fisiològics en el <a href="/wiki/Cervell" title="Cervell">cervell</a>, permetin crear objectes mentals com les idees? Això és part del que seria conegut com a <a href="/wiki/Problema_ment-cos" title="Problema ment-cos">problema ment-cos</a>.</li> <li>Si tots els continguts de la consciència són idees, com podem saber que existeix alguna cosa més que aquestes idees?</li></ol> <p>Descartes va intentar resoldre l'últim problema per la raó. Va començar, com Parmènides, amb un principi que creia que no es podia negar de forma coherent: <i>Penso, per tant, existeixo</i> (normalment conegut per l'original en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>: <i><a href="/wiki/Cogito,_ergo_sum" title="Cogito, ergo sum">Cogito, ergo sum</a></i>). Des d'aquest principi, Descartes va intentar bastir un sistema complet de coneixement -que incloïa una demostració de l'existència de Déu usant una versió de l'<a href="/wiki/Argument_ontol%C3%B2gic" title="Argument ontològic">argument ontològic</a>-. La seva defensa de què la raó per si mateixa podia proporcionar veritats substancials sobre la realitat, va influir fortament els filòsofs racionalistes moderns, com <a href="/wiki/Baruch_Spinoza" title="Baruch Spinoza">Baruch Spinoza</a>, <a href="/wiki/Gottfried_Leibniz" class="mw-redirect" title="Gottfried Leibniz">Gottfried Leibniz</a>, i <a href="/wiki/Christian_Wolff" title="Christian Wolff">Christian Wolff</a>), al mateix temps que va suscitar les crítiques d'altres filòsofs que més tard serien agrupats com a empiristes. </p><p>L'<a href="/wiki/Empirisme" title="Empirisme">empirisme</a>, en contrast amb el racionalisme, no posa tanta confiança en l'habilitat de la raó per si sola per proporcionar-nos coneixement del món, i prefereix basar el coneixement en els nostres sentits. Això es remunta al concepte de la <i><a href="/wiki/Tabula_rasa" title="Tabula rasa">tabula rasa</a></i> implícit al <i>De anima</i> d'<a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a>, descrit de forma més explícita en el <i>Llibre de la guarició</i> d'<a href="/wiki/Avicenna" title="Avicenna">Avicenna</a>,<sup id="cite_ref-Rizvi_20-0" class="reference"><a href="#cite_note-Rizvi-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i provat en <i>El filòsof autodidacte</i> de <a href="/wiki/Ibn_Tufail" class="mw-redirect" title="Ibn Tufail">Ibn Tufail</a> com a <a href="/wiki/Experiment_mental" title="Experiment mental">experiment mental</a>.<sup id="cite_ref-Russell_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-Russell-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> John Locke va proposar la postura empirista clàssica al seu <i>Assaig sobre l'enteniment humà</i> de 1689, desenvolupant així una forma de <a href="/wiki/Naturalisme_(filosofia)" title="Naturalisme (filosofia)">naturalisme</a> i empirisme aproximadament basat en principis científics. </p><p>Durant aquesta era, les idees religioses han tingut un paper intermedi en les discussions que han ocupat la filosofia secular. <a href="/wiki/Isaac_Newton" title="Isaac Newton">Isaac Newton</a> és un exemple clar d'un filòsof il·lustrat que pren idees religioses i les adapta a un context científic. Altres pensadors religiosos influents d'aquesta època són <a href="/wiki/Blaise_Pascal" title="Blaise Pascal">Blaise Pascal</a>, <a href="/wiki/Joseph_Butler" title="Joseph Butler">Joseph Butler</a>, <a href="/wiki/Thomas_Reid" title="Thomas Reid">Thomas Reid</a> i <a href="/wiki/Jonathan_Edwards_(te%C3%B2leg)" class="mw-redirect" title="Jonathan Edwards (teòleg)">Jonathan Edwards</a>. Altres escriptors, com <a href="/wiki/Jean-Jacques_Rousseau" title="Jean-Jacques Rousseau">Jean-Jacques Rousseau</a> i <a href="/wiki/Edmund_Burke" title="Edmund Burke">Edmund Burke</a>, van prendre un camí diferent. Els interessos restringits de molts dels filòsofs de l'època anticipaven la separació i l'especialització de la filosofia en diferents àrees que es donaria durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Escepticisme">Escepticisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Escepticisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Escepticisme" title="Escepticisme">Escepticisme</a></div> <p>L'escepticisme és l'actitud filosòfica que qüestiona la possibilitat d'adquirir qualsevol tipus de coneixement. Va ser formulat per primera vegada per <a href="/wiki/Pirr%C3%B3_d%27Elis" title="Pirró d'Elis">Pirró d'Elis</a>, que creia que es podia dubtar de tot excepte de les <i>aparences</i>. <a href="/wiki/Sext_Emp%C3%ADric" title="Sext Empíric">Sext Empíric</a> (segle II aC), un dels més prominents advocats de l'escepticisme, el va descriure com a "habilitat de crear una antítesi, de qualsevol manera, amb aparences i judicis, i així doncs … arribar a la <a href="/wiki/Epokh%C3%A9" title="Epokhé">suspensió de judici</a> i després a la tranquil·litat mental"."<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>L'escepticisme concebut d'aquesta manera no es redueix a l'ús del dubte, sinó que consisteix en l'ús del dubte per aconseguir un fi particular: una tranquil·litat d'esperit (<a href="/wiki/Atar%C3%A0xia" title="Ataràxia">ataràxia</a>). L'escepticisme és un repte per al <a href="/wiki/Dogmatisme" title="Dogmatisme">dogmatisme</a>, ja que els dogmàtics consideren que han trobat la veritat."<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Sext Empíric va fer observar que la confiança en la percepció sempre podia ser qüestionada, ja que és idiosincràtica de qui percep. L'aparença de les coses individuals canvia segons les circumstàncies en què s'observa: un llapis, vist de perfil, sembla un pal, però examinat des d'un extrem podria semblar tan sols un cercle. </p><p>L'escepticisme va revifar a principis de l'edat moderna amb <a href="/wiki/Michel_de_Montaigne" title="Michel de Montaigne">Michel de Montaigne</a> i <a href="/wiki/Blaise_Pascal" title="Blaise Pascal">Blaise Pascal</a>. Tanmateix, el seu exponent més extrem va ser <a href="/wiki/David_Hume" title="David Hume">David Hume</a>. Hume va argumentar que només hi havia dos tipus de raonament: el que va anomenar <i>probable</i> i <i>demostratiu</i> (vegeu la <a href="/wiki/Forquilla_de_Hume" title="Forquilla de Hume">Forquilla de Hume</a>). Cap d'aquestes dues formes de raonament ens pot portar a una creença raonable en l'existència continuada del món extern. El raonament demostratiu no ho pot fer, perquè la demostració (és a dir, el <a href="/wiki/Raonament_deductiu" title="Raonament deductiu">raonament deductiu</a> a partir de premisses ben fundades) per si sol no pot establir la uniformitat de la naturalesa (de la manera que les <a href="/wiki/Llei_cient%C3%ADfica" title="Llei científica">lleis científiques</a> i els principis la descriuen). Aquest raonament per si sol no pot establir que el futur s'assemblarà al passat. Tenim certes creences sobre el món (que el Sol tornarà a sortir demà, per exemple), però aquestes creences són el producte de l'hàbit i el costum, i no s'obtenen a partir de cap inferència lògica del que ja és conegut com a <i>cert</i>. Però el raonament <i>probable</i> (<a href="/wiki/Raonament_inductiu" title="Raonament inductiu">raonament inductiu</a>), que pretén portar-nos de l'observat al no observat, tampoc no ho pot fer: també depèn de la uniformitat de la natura, i aquesta suposada uniformitat no pot ser provada sense caure en la circularitat.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El millor que es pot aconseguir amb aquests raonaments és complir la veritat condicional: si certes assumpcions són certes, aleshores en podem deduir certes conclusions. Per tant, res sobre el món pot ser establert amb certesa. Hume conclou que no hi ha solució a l'argument escèptic, tan sols la possibilitat d'ignorar el problema.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Molts filòsofs han qüestionat el valor d'aquests arguments escèptics. La qüestió de si podem aconseguir algun tipus de coneixement del món extern està basat en com posem el nivell a la justificació d'aquest coneixement. Si volem un coneixement d'absoluta certesa, aleshores no podem progressar més enllà de l'existència de les nostres sensacions mentals. Ni tan sols podem deduir l'existència d'un <a href="/wiki/Jo" title="Jo">jo</a> coherent o continu que experimenti aquestes sensacions, i molt menys encara l'existència d'un món extern. D'altra banda, si el nivell de certesa que demanem és massa baix, aleshores hem d'admetre la bogeria i les il·lusions com a forma de coneixement. Aquest argument contra l'escepticisme absolut afirma que el filòsof pràctic s'ha de moure més enllà del <a href="/wiki/Solipsisme" title="Solipsisme">solipsisme</a>, i acceptar un nivell de justificació alt però no absolut. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Principals_filòsofs"><span id="Principals_fil.C3.B2sofs"></span>Principals filòsofs</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: Principals filòsofs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Categoria:Fil%C3%B2sofs" title="Categoria:Filòsofs">Categoria:Filòsofs</a></div> <p>Es poden agrupar els occiddentals en: </p> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_fil%C3%B2sofs_epistem%C3%B2legs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de filòsofs epistemòlegs (encara no existeix)">Epistemòlegs</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_fil%C3%B2sofs_l%C3%B2gics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de filòsofs lògics (encara no existeix)">Lògics</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_fil%C3%B2sofs_est%C3%A8tics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de filòsofs estètics (encara no existeix)">Estètics</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_fil%C3%B2sofs_metaf%C3%ADsics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de filòsofs metafísics (encara no existeix)">Metafísics</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_fil%C3%B2sofs_sociopol%C3%ADtics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de filòsofs sociopolítics (encara no existeix)">Sociopolítics</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Filosofies_no_occidentals">Filosofies no occidentals</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: Filosofies no occidentals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Filosofia_oriental" title="Filosofia oriental">Filosofia oriental</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Oedipus_And_The_Sphinx_-_Project_Gutenberg_eText_14994.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/Oedipus_And_The_Sphinx_-_Project_Gutenberg_eText_14994.png/250px-Oedipus_And_The_Sphinx_-_Project_Gutenberg_eText_14994.png" decoding="async" width="220" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/Oedipus_And_The_Sphinx_-_Project_Gutenberg_eText_14994.png/330px-Oedipus_And_The_Sphinx_-_Project_Gutenberg_eText_14994.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/Oedipus_And_The_Sphinx_-_Project_Gutenberg_eText_14994.png/440px-Oedipus_And_The_Sphinx_-_Project_Gutenberg_eText_14994.png 2x" data-file-width="480" data-file-height="314" /></a><figcaption><a href="/wiki/Tales_de_Milet" title="Tales de Milet">Tales</a>, possiblement el primer que es pot considerar filòsof a <a href="/wiki/Occident" title="Occident">Occident</a>, fou educat per <a href="/wiki/Sacerdots" class="mw-redirect" title="Sacerdots">sacerdots</a> egipcis. El mite d'<a href="/wiki/%C3%88dip" title="Èdip">Èdip</a> i l'<a href="/wiki/Esfinx" title="Esfinx">Esfinx</a> podria representar la transmissió del saber filosòfic egipci, representat per l'Esfinx, a la <a href="/wiki/Filosofia_grega" title="Filosofia grega">filosofia grega</a>: Èdip mostra el nou camí de la <a href="/wiki/Logos" title="Logos">raó</a>, l'<a href="/wiki/Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Humà">home</a>, davant del qual l'Esfinx alça el vol derrotada, perquè no té respostes.</figcaption></figure> <p>La filosofia oriental o asiàtica inclou les vàries filosofies de l'Àsia del Sud i d'Àsia Oriental, inclosa-hi la filosofia xinesa, índia, budista, coreana i japonesa.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La categoria "filosofia oriental" o "filosofia asiàtica" és un producte de l'acadèmia occidental del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i no existia a l'Àsia Oriental ni a l'Índia. Això es deu al fet que a l'Àsia no existix cap mena de tradició filosòfica unificada amb una única arrel,<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> sinó vàries tradicions autòctones que de vegades han estat lligades. <a href="/wiki/Arthur_Schopenhauer" title="Arthur Schopenhauer">Arthur Schopenhauer</a> fou un dels primers pensadors de la filosofia occidental a compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com ara l'asceptisme i l'aparença del món.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La filosofia pròpiament dita se sol associar a la <a href="/wiki/Filosofia_occidental" title="Filosofia occidental">filosofia occidental</a>, que empra un mètode racional i neix a <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>. El terme, però, és controvertit perquè no és clar com denominar el pensament no <a href="/w/index.php?title=Pensament_occidental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pensament occidental (encara no existeix)">occidental</a>. Alguns teòrics proposen usar també la paraula filosofia, ja que aquestes maneres de concebre el món tenen els mateixos objectius: entendre l'<a href="/wiki/Entorn" class="mw-redirect" title="Entorn">entorn</a>, el paper de l'<a href="/wiki/%C3%89sser_hum%C3%A0" title="Ésser humà">ésser humà</a> i servir de guia <a href="/wiki/Vida" title="Vida">vital</a>. D'altres, tanmateix, creuen que el concepte de filosofia és <a href="/wiki/Etnoc%C3%A8ntric" class="mw-redirect" title="Etnocèntric">etnocèntric</a> i que no pot aplicar-se a altres <a href="/w/index.php?title=Regions_culturals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Regions culturals (encara no existeix)">regions culturals</a>, per la no-separació que es dona entre la <a href="/wiki/Reflexi%C3%B3" title="Reflexió">reflexió</a> i el <a href="/wiki/Mite" title="Mite">mite</a>, per exemple, o per l'alt contingut <a href="/wiki/S%C3%ADmbol" title="Símbol">simbòlic</a> dels seus <a href="/wiki/Text" title="Text">textos</a>. </p><p>S'ha tendit a agrupar el pensament per regions <a href="/wiki/Geografia" title="Geografia">geogràfiques</a>, i així es parla de filosofia occidental, de <a href="/wiki/Filosofia_oriental" title="Filosofia oriental">filosofia oriental</a> (que englobaria el <a href="/w/index.php?title=Pensament_asi%C3%A0tic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pensament asiàtic (encara no existeix)">pensament asiàtic</a>, especialment l'<a href="/wiki/Pensament_de_l%27%C3%8Dndia" title="Pensament de l'Índia">indi</a>, el <a href="/w/index.php?title=Pensament_japon%C3%A8s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pensament japonès (encara no existeix)">japonès</a>, el <a href="/wiki/Pensament_xin%C3%A8s" title="Pensament xinès">xinès</a> i la seua àrea d'influència), <a href="/w/index.php?title=Filosofia_africana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Filosofia africana (encara no existeix)">filosofia africana</a> i americana. Aquests dos darrers casos són encara més controvertits, en general es tendix a agrupar per qüestions físiques sense atendre a la <a href="/wiki/Diversitat" class="mw-disambig" title="Diversitat">diversitat</a> de corrents que hi ha dintre d'aquestes dites filosofies, que fa que no es puguen considerar un tot, a diferència de la filosofia occidental, que sí que té un corpus de problemes i pensadors emblemàtics que formen un conjunt cohesionat. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_filosofia_xinesa">La filosofia xinesa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: La filosofia xinesa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Filosofia_xinesa" class="mw-redirect" title="Filosofia xinesa">Filosofia xinesa</a></div> <p>La filosofia xinesa és la suma de les escoles filosòfiques creades a la Xina. Té una història de milers d'anys i el seu punt d'inici s'establix per hàbit al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> ane amb l'escriptura del <a href="/wiki/I_Ching" class="mw-redirect" title="I Ching">I Ching</a> (El llibre dels canvis), un compendi antic sobre endevinacions que introduí alguns dels termes fonamentals de la filosofia xinesa. Això no obstant, la tradició oral fa remuntar la filosofia xinesa al neolític. </p><p>La història de la filosofia xinesa pot dividir-se en quatre períodes: </p> <ul><li>al primer hi veiem l'aparició de les primeres doctrines de la dinastia Shang sobre el cicle, així com el <a href="/wiki/I_Ching" class="mw-redirect" title="I Ching">I Ching</a></li> <li>al segon hi tenim l'anomenada filosofia xinesa clàssica, coneguda per la seua varietat i quantitat d'escoles on s'hi destaquen el confucianisme, el taoisme, el moisme, el legalisme, l'Escola dels Nombres</li> <li>el tercer període comença amb la dinastia Qin que adoptà el legisme com a filosofia oficial, fet que implicà la persecussió de confucians i moistes, fins que la dinastia Han torna a imposar el confucianisme i el taoisme com a dictrines oficlas, cosa que en prolongà la influència fins al segle XX</li> <li>el quart període és el de la modernitat i es caracteritza per la importació i incorporació de la filosofia occidental en territori xinès</li></ul> <p>Durant la dinastia Zhou occidental i els períodes posteriors a la seua caiguda, hi florixen les anomenades cent escoles del pensament (s. Vi fins al -221). Aquest període es caracteritza per importants desenvolupaments de tipus intel·lectual i cultural, tot veient el sorgiment de les principals escoles filosòfiques de la Xina: el confucianisme, el legalisme i el taoisme, així com nombroses altres escoles de menys influència. Aquestes tradicions filosòfiques desenvoluparen teories metafísiques, polítiques i ètiques com ara el Tao, el Ying i el Yang, el Ren i el Li que, juntament amb el budisme xinès, tingueren una influència directa a la filosofia coreana, vietnamita i fins i tot japonesa (influïx igualment la tradició nadiua xintoista). </p><p>El budisme, per la seua banda, començà a arribar a la Xina durant la dinastia Han mitjançant una transmissió gradual per mitjà de la Ruta de la Seda. Això permeté desenvolupar-hi formes xineses com ara el Zen que s'expandixen per tota l'esfera cultural de l'Àsia Oriental. Tot al llarg de les dinasties xineses posteriors, com la Ming, així com a les dinasties coreana de Joseon, hi hagué un renaixement neoconfucianista dirigit per pensadors com ara Wang Yangming, convertint-se en l'escola de pensament dominant, promoguda endemés per l'estal imperial. </p><p>A l'era contemporània els pensadors xineses incorporen idees de la filosofia occidental. Així, la filosofia marxista xinesa o maoisme es desenvolupà sota la influència de Mao Zedong mentre el pragmatisme xinès es desenvolupà amb l'ascens d'en Hu Shih i el nou confucianisme, influenciat per Xiong Shili. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_confucianisme">El confucianisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=50" title="Modifica la secció: El confucianisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Confucianisme" title="Confucianisme">Confucianisme</a></div> <p>El confucianisme és la vida principal de la filosofia xinesa i ha conegut episodis temporaris d'exclusió. Tota educació a l'Estat xinès, des d'un bon començament imperialista, es fonamental en els llibres canònics del confucianisme: el S'hi Hing o el Llibre dels Poemes, el Yi Jing o Llibre de les mutacions, els Anals de Lu, les Entrevistes de Confuci i el Llibre Mencius. Gairebé tota la producció en coneixement a la Xina pot interpretar-se com un seguit de comentaris de les obres del confucianisme. Són percebudes i tot com l'essència de l'esperit xinès. Quasi tots els moviments de pensament confucià es presenten com a havent-se renovat del vertader pensament arrel del metre Confuci. Entre els "realistes" com ara en Xun Zi i els partidaris de l'"idealisme" Mnecius, més endavant Wang Yangming i Zhu Zi, emegixen tendència diferents i debatudes sobre el pensament del mestre, fet que ha enriquit la filosofia de nous conceptes i interpretacions. És justament la línia que presenta Zhu Zi i que s'acaben considerat comentaris ortodoxos, és a dir, referència per a examinadors imperials de les dinasties Ming i Qing. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_neoconfucianisme">El neoconfucianisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=51" title="Modifica la secció: El neoconfucianisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Neoconfucianisme" title="Neoconfucianisme">Neoconfucianisme</a></div> <p>El neoconfucianisme designa un desenvolupament tardà i allunyat del confucianisme, però posseïx altres arrels que del confucianisme. Comença el seu desenvolupament sota la dinastia dels Song i arriba a la seua màxima expansió amb els Ming. En trobem traces a la dinastia dels Tang. </p><p>Aquest corrent de pensament tingué una gran influència a l'Orient, particularment a la Xina, al Japó i a Corea. Zhu Xi és considerat el més gran mestre del confucianisme dels Song, mentre que en wang Wangming és el més famós dels mestres que professava sota els Ming. Existix conflictes entre les escoles d'aquests dos pensadors. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_taoisme">El taoisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=52" title="Modifica la secció: El taoisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Taoisme" title="Taoisme">Taoisme</a></div> <p>El taoisme: religió o filosofia? </p><p>El terme taoisme cobrix texts, autors, creences i pràctiques, i fins i tot fenòmens històrics que s'han pogut reclamar els uns dels altres, sobre un període de 2500 anys d'història. </p><p>La categoria "taoisme" neix sota la dinastia Han, arrel de la redacció dels primers texts, de la necessitat de classificar-ne els fonts bibliotecaris imperials i principescs. El Dao jia o dao jiao, escola taoista, es distingix aleshores com una de les escoles filosòfiques dels Regnes Combatents. Escola que cal comprendre ací en un sentit grec, pitagòric, de comunitat de pensament que fa de la filosofia un <i>modus viviendi</i>. Fou, això i tot, una escola virtual perquè els seus autors no coneixien obligatòriament alguns texts atribuïts al taoisme. </p><p>Durant els Tres Regnes, els termes dao jia i dao jia divergixen, el primer passa a designar la filosofia i el segon la religió. Així, tot reprenent la pregunta inicial, podríem dir que el taoisme és religió i filosofia alhora. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_neotaoisme">El neotaoisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=53" title="Modifica la secció: El neotaoisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Xuanxue" title="Xuanxue">Xuanxue</a></div> <p>Xuanxue, Husan Huse o neotaoisme designa un corrent de pensament filosòfic i cultural xinès. Fou creat durant el desmantellament de l'imperi Han, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span>. Els filòsofs d'aquest corrent desenvolupen una interpretació metafísica coherent del Dao De Jing, del Zhuangzi i del Yi Jing, on el dao, identificat al wu, és l'origen ontològic de totes les coses. Els seus comentaris i publicacions foren ràpidament apujades a grau d'autoritat i exerciren una influència determinant sobre la manera en com s'interpretaran les seues obres per generacions posteriors. </p><p>El seu component cultural essencial és el qinatan, una espècie de joc oratori codificat els temes del qual són sovint les filosofies, tot evitant problemàtiques controvertides de la política contemporània. A aquesta pràctica s'hi associava un estil de vida individualista, hedonista i anticonformista. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_Cent_Escoles">Les Cent Escoles</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=54" title="Modifica la secció: Les Cent Escoles"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Sota aquesta designació, hi tenim una quantitat de gran alçada de doctrines, entre altres: </p> <ul><li>el legisme de Shang Yang o Han Fei Zi, que és una doctrina purament política, autoritària, diríem i tot que totalitarista</li> <li>el moïsme, fundat per Mo Zi, nascuda en reacció al confucianisme</li> <li>l'Escola dels Noms o Lògics, s'interessa pel llenguatge i les relacions lògiques que descriu, amb l'objectiu de persuadir</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_influència_xinesa_a_l'Àsia_del_nord"><span id="La_influ.C3.A8ncia_xinesa_a_l.27.C3.80sia_del_nord"></span>La influència xinesa a l'Àsia del nord</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=55" title="Modifica la secció: La influència xinesa a l'Àsia del nord"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_sincretisme_japonès"><span id="El_sincretisme_japon.C3.A8s"></span>El sincretisme japonès</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=56" title="Modifica la secció: El sincretisme japonès"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Filosofia_japonesa" title="Filosofia japonesa">Filosofia japonesa</a></div> <p>La filosofia japonesa s'origina a partir del desenvolupament cultural del Japó, a través del procés religiós i històric que sorgí del pensament xinès, mantenint-se fins al període Heian, del qual partix el pensament japonès i que com el primer, s'orienta cap als assumptes de saviesa pràctica. Així doncs la filosofia japonesa s'inserix en el prolongament de la xinesa, mercès a la importació vinguda de Corea. </p><p>El Japó s'apropà durant l'edat mitjana al budisme i al confucianisme. La religió tradicional nipona, el xintoisme, és d'arribada un diàleg amb aquestes diferents tradicions de pensament importades. Per aquesta religió existixen divinitats o esperits, anomenats kami, que s'ajunten en un objecte natural (pluja d'aigua, arbre, etc), fenòmens naturals (arc de Sant Martí, tifons, etc) en objectes sagrats, etc. </p><p>A l'era contemporània, el Japó patix d'una forta influència occidental, de manera que incorpora l'anomena estudi de les ciències occidentals (rangaku) i la societat intel·lctual moderna (meirokusha), que s'inspira del pensament europeu. El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> viu doncs el sorgiment d'un xintoisme estatal com a reacció a aquest domini occidental. L'escola de Kioto, una influent escola japonesa sorgida de la influència de la fenomenologia occidental, són un exemple de com Occident arriba a influenciar-ne el pensament. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_sincretisme_coreà"><span id="El_sincretisme_core.C3.A0"></span>El sincretisme coreà</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=57" title="Modifica la secció: El sincretisme coreà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La filosofia coreana es focalitzà del tot en la cosmovisió. És un tipus de pensament sincrètic que incorpora el contingut emocional del xamanisme, allò impredictible i alguns aspectes del neoconfucianisme. El pensament tradicional coreà ha patit la influència d'un gran nombre de corrents de pensament filosòfiques i religioses a llarga carrera. En ésser molt presents al tarannà coreà, ben sovint són moviments que han modelat l'estil de vida i de pensament coreà. És el cas del xamanisme coreà, del taoisme, del budisme o del confucianisme. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_filosofia_índia"><span id="La_filosofia_.C3.ADndia"></span>La filosofia índia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=58" title="Modifica la secció: La filosofia índia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Pensament_de_l%27%C3%8Dndia" title="Pensament de l'Índia">Pensament de l'Índia</a></div> <p>Tradicionalment es definixen dos tipus de filosofies índies: </p> <ul><li>les filosofies āstika, que seguixen els Veda (hinduisme, etc)</li> <li>les filosofies nāstika, que són el jainisme, budisme i el xarkava, que els rebtgen</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_diferents_escoles_āstika"><span id="Les_diferents_escoles_.C4.81stika"></span>Les diferents escoles āstika</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=59" title="Modifica la secció: Les diferents escoles āstika"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Tradicionalment s'ha diferenciat sis escoles ortodoxes dins l'āstika: </p> <ul><li><a href="/w/index.php?title=M%C4%ABm%C4%81%E1%B9%83s%C4%81&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mīmāṃsā (encara no existeix)">Mīmāṃsā</a>,</li> <li><a href="/wiki/Ny%C4%81ya" class="mw-redirect" title="Nyāya">Nyāya</a>,</li> <li><a href="/wiki/S%C4%81%E1%B9%83khya" class="mw-redirect" title="Sāṃkhya">Sāṃkhya</a>,</li> <li><a href="/wiki/Vai%C5%9Be%E1%B9%A3ika" class="mw-redirect" title="Vaiśeṣika">Vaiśeṣika</a>,</li> <li><a href="/wiki/Ved%C4%81nta" class="mw-redirect" title="Vedānta">Vedānta</a>,</li> <li>Ioga de Patañjali</li></ul> <p>Aquestes escoles es conixen igualment sota el terme de sànskrit darsà, que vol significar "punt de vista doctrinal". </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Nyāya"><span id="Ny.C4.81ya"></span>Nyāya</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=60" title="Modifica la secció: Nyāya"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'escola nyāya d'especulació filosòfica es basa en un text anomenat Nyāya Sutra. Fou escrita per Gautama Aksapada, fundador del budisme, vers el segle IV o V abans de la nostra era. La contribucií important que fe fou el del mètode. Es basa en un sistema de lògica que més avant acaben adoptant la major part de les escoles índies, ortodoxes o no, així com es podria dir que la ciència, la religió i la filosofia occidentals adoptaren la lògica aristotèlica. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Vaiçexika"><span id="Vai.C3.A7exika"></span>Vaiçexika</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=61" title="Modifica la secció: Vaiçexika"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El sistema vaiçexika, fundat per Kanada, postula un pluralisme atòmic. Segons els preceptes d'aquesta escola de pensament, tots els objectes de l'Univers físic, les substàncies materials, són reduïbles a un cert nombre d'àtoms, llevat de les cinc substàncies immaterials: el temps, l'eter, l'esperit i l'ànima. Els àtoms constitucius de les substàncies materials són els àtoms del foc, la terra, l'aire i l'aigua. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Sāṃkhya"><span id="S.C4.81.E1.B9.83khya"></span>Sāṃkhya</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=62" title="Modifica la secció: Sāṃkhya"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El Sāṃkhya es considera normalment com l'un dels més vells sistemes filosòfics de l'Índia. Hauria estat fundat cap al segle VIIè ane per Kapila o tres segles més aviat, segons A. Daniélou. Es tracta, històricament, de la primera descripció coneguda del model complet de l'Univers i de les constituents de l'home en forma de principis, a la vegada científics com metafísics. Aquest corrent considera l'Univers com un component de tres realitats eternes que són el principi d'espai, d'intel·ligència, de natura i així com de vint-i-dos principis més. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Vedānta"><span id="Ved.C4.81nta"></span>Vedānta</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=63" title="Modifica la secció: Vedānta"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'escola uttara mimamsa, coneguda normalment com a Vedānta, es focalitza en els ensenyaments filosòfics dels Upanisad, en lloc dels rituals brahamans. Ara bé, hi ha prop més de cent Upanishads que no formen part d'aquest sistema unificat. La seua sistematització ha estat represa per Badarayana, al seu treball Vedānta Sūtra. </p><p>La forma obscura en com s'escrigueren els Vedānta dona peu a una llarga interpretació multidireccional, fet que ha contribuït a una gran multiplicació de les escoles Vedānta. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_diferents_escoles_nastika">Les diferents escoles nastika</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=64" title="Modifica la secció: Les diferents escoles nastika"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Tradicionalment es distingixen tres escoles no ortodoxes: </p> <ul><li>el <a href="/wiki/Jainisme" title="Jainisme">jainisme</a></li> <li>el <a href="/wiki/Budisme" title="Budisme">budisme</a></li> <li>el <a href="/w/index.php?title=Xarvaka&action=edit&redlink=1" class="new" title="Xarvaka (encara no existeix)">xarvaka</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Jainisme">Jainisme</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=65" title="Modifica la secció: Jainisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El jainisme és una filosofia índia basada en la no violència o respecte de tota vida humana, animal com vegetal i en la tolerància o el reconeixement de la multiplicitat dels punts de vista. </p><p>Implica tres grans principis: </p> <ul><li>la visió justa de les realitats</li> <li>la conducta justa</li> <li>el coneixement just</li></ul> <p>El seu principal gran mestre filosòfic i espiritual és Vardhamana dit Mahavira o gran heroi, s. VI i V ane. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Budisme">Budisme</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=66" title="Modifica la secció: Budisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El budisme és l'un dels grans sistemes de pensament i d'acció orientals, nascut a l'Índia del segle VI abans de la nostra era. Es funda sobre les Tres Joies: els budistes declaren refugiar el Buda, el fundador del buda, la doctrina de Buda i el Sangha. </p><p>Originàriament, el budisme no és realment una filosofia o una religió, però més aviat una "lliçó o alliçonament de les coses", expressió amb què es parla de la realitat, la seua re i la seua exposició. A més, quan es parla de dharmes se sol referir a diverses lleis naturals. </p><p>Les quatre nobles veritats són: </p> <ul><li>la veritat sobre el patiment i la insatisfacció inherents</li> <li>la veritat sobre l'origen del patiment engendrat pel desig i aferrament</li> <li>la veritat sobre la possibilitat de cessió del patiment</li> <li>la veritat del camí que porta al final del patiment, per via del sender octuple</li></ul> <p>Aquestes ensenyaments clàssics són lluny de ser la varietat rica i plural que presenta actualment la tradició filosòfica i religiosa budista. Quelcom que s'aprecia igualment dins l'hinduisme. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Xarvaka">Xarvaka</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=67" title="Modifica la secció: Xarvaka"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Xarvaka és el nom d'un pensador indi del segle VII o VI ane, però també, és el nom del sistema de pensament que es coneix igualment com a Loka o Món. Es tracta d'una filosofia materialista, escèptica, atea i hedonista que rebutja les doctrines tradicionals i no admet la percepció com a mitjà de coneixement. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_filosifa_persa">La filosifa persa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=68" title="Modifica la secció: La filosifa persa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Zoroastrisme" title="Zoroastrisme">Zoroastrisme</a>, <a href="/wiki/Maniqueisme" title="Maniqueisme">Maniqueisme</a>, i <a href="/wiki/Mazdakisme" class="mw-redirect" title="Mazdakisme">Mazdakisme</a></div> <p>Existixen relacions antigues entre els Veda indis i els Avesta medes. Les dues principals famílies filosòfiques tradicionals indoiranianes es construïren de dues menes fonamentals: sobre la implicació de la posició de l'ésser humà a la societat i la seua visió del paper de les dones i dels homes dins l'hunivers. </p> <blockquote><p><b>Nota:</b> la primera Carta de Drets Humans redactada per Cyrius II, és vista com un reflex de les qüestions i dels pensaments expressats per Zarathoustra, desenvolupats per escoles de pensament zoroastres.</p></blockquote> <p>La filosofia persa o irianiana influencià la tradició occidental a través del judaisme. Un ampli espectre d'escoles de pensament han mostrat a la filosofia persa una verietat de punts de vista sobre qüestions filosòfiques degut als canvis i alteracions polítiques i socials esdevingudes en territori persa històric com ara la conquesta musulmana de la Pèrsia històrica o les invasions mongoles de Pèrsia. </p><p>Llistem-ne algunes: </p> <ul><li>el <a href="/wiki/Zoroastrisme" title="Zoroastrisme">zoroastrisme</a></li> <li>el maniqueisme</li> <li>el mazdakisme</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_filosofia_africana">La filosofia africana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=69" title="Modifica la secció: La filosofia africana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'expressió filosofia africana ha plantejat problemes similars als de filosofia xinesa. Tanmateix, hui dia es mira de designar sota aquesta apel·lació el pensament que es desenvolupa al continent africà d'ençà l'Antiguitat, fins i tot d'ençà la protohistòrica. </p><p>Així, per exemple, s'inclou el període faraònic, estudiat i sistematitzat pel filòsof congolès Mubabinge Bilolo. Bilolo que és egiptòleg, politòleg i historiador de la filosofia africana pretemplesina, no es limita a la problemàtica de l'existència de la filosofia africana antiga, sinó que en presenta diverses escoles i diversos temes, com ara la creació-esdevenir, el pensament de l'U, el passatge de l'u als múltiples, la teoria negativa, l'ètica ecològica, l'epistemologia, etc. En efecte, la filosofia egípcia de l'Edat dels Metalls fou de gran importància per al desenvolupament del pensament europeu, sobretot pel que fa les matemàtiques. Així, per exemple, es podria dir que el filòsof egipci Plotí fou fundador d'una de les escoles més importants del pensament europeu com és el neoplatonisme. </p><p>Alhora el terme de filosofia africana pot incloure tot el llegat deixat per la cultura islàmica, on hi destaca Ibn Bajjah, Inb Rush, entre d'altres. </p><p>Amb les colonitzacions europees de l'Àfrica, el continent patix un daltabaix intel·lectual i cultural, de forma que progressivament el coló acaba important-hi el seu pensament i, de resultes, tenim corrents filosòfics de tipus anglosaxó o francòfon a l'Àfrica contemporània. Els antics Estats colonials europeus, com és el cas de França o del Regne Unit, hi seguixen promovent les llengües colonials, és a dir, el francès o l'anglès en detriment de les pròpies cultures i llengües associades. </p><p>Per tant, per al món anglosaxó africà hi destacaríem a Anton Wilhelm Amo, Kwasi Wiredu, Kwame Gyekye, Laurent Prat o Roomero Engouke Raccat. A l'àmbit francòfon africà hi tindríem el Paulin J. Hountongji. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=70" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-FOOTNOTECejudo_Córdoba19985,_11-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECejudo_Córdoba19985,_11_1-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFCejudo_Córdoba1998">Cejudo Córdoba, 1998</a>, p. 5, 11.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECejudo_Córdoba19985-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECejudo_Córdoba19985_2-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFCejudo_Córdoba1998">Cejudo Córdoba, 1998</a>, p. 5.</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">« La philo-bonheur relève d'un totalitarisme soft et radieux », <i><a href="/w/index.php?title=Le_Matin_(Suisse)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Le Matin (Suisse) (encara no existeix)">Le Matin dimanche</a></i>, 15 de febrer del 2015. <a href="/w/index.php?title=Plantilla:Lire_en_ligne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:Lire en ligne (encara no existeix)">Plantilla:Lire en ligne</a></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">R. Bödéus, "philosophía", in (dir.) <a href="/w/index.php?title=Andr%C3%A9_Jacob_(philosophe)&action=edit&redlink=1" class="new" title="André Jacob (philosophe) (encara no existeix)">Jacob, André</a>, <i>Encyclopédie philosophique universelle</i>, vol. 2 : <i>Les notions philosophiques</i>, tome 2, Paris, PUF.</span> </li> <li id="cite_note-ref-5"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ref_5-0">5,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref_5-1">5,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref_5-2">5,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref_5-3">5,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref_5-4">5,4</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCarlos_Sousa,_Manuel_Amoedo2007"><span style="font-variant: small-caps;">Carlos Sousa, Manuel Amoedo</span>. <i>Filosofia - 10 o ano - Introdução</i>.  Texto Editores, 2007.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Filosofia+-+10+o+ano+-+Introdu%C3%A7%C3%A3o&rft.aulast=Carlos+Sousa%2C+Manuel+Amoedo&rft.date=2007&rft.pub=Texto+Editores"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>vid</i>. Manuel Costa Fernández. <i>Filosofar: una actitud</i>. <a href="/wiki/Sabadell" title="Sabadell">Sabadell</a>: <a href="/wiki/1998" title="1998">1998</a>. <a href="/wiki/Quadern_de_les_idees,_les_arts_i_les_lletres" class="mw-redirect" title="Quadern de les idees, les arts i les lletres">Quadern de les idees, les arts i les lletres</a>, número 114, pàgina 5.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">Immanuel Kant, <i>Crítica de la Razón Pura</i>, Ed. Algaguara, pp. 650-651.</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Karl R. Popper, Búsqueda sin término, Ed. Tecnos, p. 116</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">F. Savater <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/SAVATER/_FERNANDO/Savater/critica/consumismo/busca/respuestas/filosofia/elpepicul/19990526elpepicul_3/Tes">"La filosofía no nos saca de dudas, nos mete en ellas.”</a></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">ALQUIÉ, F., <i>Signification de la philosophie</i>, Paris, 1971.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=H%C3%A9raclide_du_Pont&action=edit&redlink=1" class="new" title="Héraclide du Pont (encara no existeix)">Héraclide du Pont</a>, fragment 88.</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Respectivement a la <i>Metodologia</i> de la <i><a href="/wiki/Cr%C3%ADtica_de_la_ra%C3%B3_pura" title="Crítica de la raó pura">Crítica de la raó pura</a></i> i a <i><a href="/wiki/Tractatus_logico-philosophicus" title="Tractatus logico-philosophicus">Tractatus logico-philosophicus</a></i></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Per la lògica de Leibniz vegeu l'obra clàssica de <a href="/wiki/Louis_Couturat" title="Louis Couturat">Louis Couturat</a>, <i>La logique de Leibniz</i>, reed. Olms, 1969</span> </li> <li id="cite_note-nensfilosofia-14"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-nensfilosofia_14-0">14,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-nensfilosofia_14-1">14,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHernandez_Velasco2018"><span style="font-variant: small-caps;">Hernandez Velasco</span>, Irene «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elmundo.es/papel/historias/2018/04/03/5ac23f5ce2704e336d8b4585.html">Por qué los niños deben aprender Filosofía</a>». <i>El Mundo</i>, 03-04-2018 [Consulta: 3 abril 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Histoire de la philosophie</i> d'<a href="/w/index.php?title=%C3%89mile_Br%C3%A9hier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Émile Bréhier (encara no existeix)">Émile Bréhier</a>, <i>Qu'est-ce que la philosophie antique</i> de <a href="/wiki/Pierre_Hadot" title="Pierre Hadot">Pierre Hadot</a></span> </li> <li id="cite_note-Oxford-16"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Oxford_16-0">16,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Oxford_16-1">16,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><i>Oxford Companion to Philosophy</i>.</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Pico Della Mirandola, Conclusiones philosophicae, cabalisticae et theologicae; Giordano Bruno, De Magia.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">D. Rutherford (ed.), <i>The Cambridge Companion to Early Modern Philosophy</i> (Cambridge UP, 2006).</span> </li> <li id="cite_note-Shand-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Shand_19-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Shand, John (ed.) <i>Central Works of Philosophy, Vol.3 The Nineteenth Century</i> (McGill-Queens, 2005).</span> </li> <li id="cite_note-Rizvi-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Rizvi_20-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Sajjad H. Rizvi (2006), <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.iep.utm.edu/a/avicenna.htm">Avicenna/Ibn Sina (CA. 980-1037)</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span>, <i>Internet Encyclopedia of Philosophy</i>.</span> </li> <li id="cite_note-Russell-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Russell_21-0">↑</a></span> <span class="reference-text">G. A. Russell (1994), <i>The 'Arabick' Interest of the Natural Philosophers in Seventeenth-Century England</i>, p. 224-62, Brill Publishers, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/90-04-09459-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/90-04-09459-8">ISBN 90-04-09459-8</a></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text">Original en anglès: "ability to place in antithesis, in any manner whatever, appearances and judgments, and thus … to come first of all to a suspension of judgment and then to mental tranquility." Sextus Empiricus, <i>PH</i> (= <i>Outlines of Pyrrhonism</i>) I.8.</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">Original en anglès: "Skepticism poses itself as a challenge to dogmatism, whose adherents think they have found the truth". Sextus Empiricus, <i>PH</i> (= <i>Outlines of Pyrrhonism</i>) I.19–20.</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">Fins i tot si poguéssim provar aquests problemes cas a cas, també hauríem de justificar la nostra manera de justificar les coses, portant-nos aleshores de fer a un regrés infinit. <span class="citation book" style="font-style:normal">Lewis Carroll. <i>What the Tortoise Said to Achilles</i>, 1895.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=What+the+Tortoise+Said+to+Achilles&rft.au=Lewis+Carroll&rft.date=1895"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Stephen Cade Hetherington. <i>Knowledge Puzzles</i>, 1996.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Knowledge+Puzzles&rft.au=Stephen+Cade+Hetherington&rft.date=1996"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">"I tot i que un pirrònic [és a dir, un escèptic] podria caure ell mateix, o portar-hi altres, a un astorament momentani i confusió pels seus profunds raonaments; el primer i més evident esdeveniment a la vida posaria de nou en vol tots els seus dubtes i escrúpols, i el deixaria igual, en tot punt d'acció i especulació, amb els filòsofs de qualsevol altre secta, o amb aquells que mai es van preocupar per la recerca filosòfica. Quan s'aixeca del seu somni, serà el primer en posar-se ell mateix a riure, i a confessar que les seves objeccions eren un pur divertiment". Original en anglès: "And though a Pyrrhonian [i.e. a skeptic] may throw himself or others into a momentary amazement and confusion by his profound reasonings; the first and most trivial event in life will put to flight all his doubts and scruples, and leave him the same, in every point of action and speculation, with the philosophers of every other sect, or with those who never concerned themselves in any philosophical researches. When he awakes from his dream, he will be the first to join in the laugh against himself, and to confess, that all his objections are mere amusement." (<i>An Enquiry Concerning Human Understanding</i>, 1777, XII, Part 2, p. 128)</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text">Ram-Prasad, Chakravarthi. <i>Eastern philosophy</i> (2005)</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Fischer-Schreiber, Ehrhard, Friedrichs. <i>Encyclopedia of Eastern Philosophy and Religion</i> (1994)</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">Harrison, Victoria S. <i>Eastern Philosophy: The Basics</i>, Introduction</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSchopenhauer1970"><span style="font-variant: small-caps;">Schopenhauer</span>, Arthur. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://archive.org/details/essaysaphorisms00scho"><i>Essays and aphorisms</i></a>.  [Harmondsworth, Eng.] Penguin Books, 1970, p. 22 [Consulta: 4 febrer 2020].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Essays+and+aphorisms&rft.aulast=Schopenhauer&rft.aufirst=Arthur&rft.date=1970&rft.pub=%5BHarmondsworth%2C+Eng.%5D+Penguin+Books&rft.pages=22&rft_id=http%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessaysaphorisms00scho"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=71" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCejudo_Córdoba1998"><span style="font-variant: small-caps;">Cejudo Córdoba</span>, R.; Díaz Goy, J. i Román Alcalá, R.. <i>Filosofía : Bachillerato</i>.  Barcelona: Edebé, 1998. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-236-4513-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-236-4513-4">ISBN 84-236-4513-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Filosof%C3%ADa+%3A+Bachillerato&rft.aulast=Cejudo+C%C3%B3rdoba&rft.aufirst=R.%3B+D%C3%ADaz+Goy%2C+J.+i+Rom%C3%A1n+Alcal%C3%A1%2C+R.&rft.date=1998&rft.pub=Edeb%C3%A9&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-236-4513-4"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=72" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="clear:right; float:right; border:solid #aaaaaa 1px; margin:0.5em 0 0.5em 0.5em;"> <table cellspacing="0" style="max-width:238px; background:#f9f9f9; font-size:90%; line-height:110%;"> <tbody><tr> <td style="width:45px; height:45px; text-align:center;"><span typeof="mw:File"><span title="Portal"><img alt="Portal" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Nuvola_philosophy.png/40px-Nuvola_philosophy.png" decoding="async" width="26" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Nuvola_philosophy.png/60px-Nuvola_philosophy.png 2x" data-file-width="128" data-file-height="178" /></span></span> </td> <td style="font-weight:bold; font-style:italic; padding:0 0.5em 0 0;"> <p><a href="/wiki/Portal:Filosofia" title="Portal:Filosofia">Portal de la Filosofia</a> </p> </td></tr></tbody></table></div> <ul><li><a href="/wiki/Llista_cronol%C3%B2gica_de_fil%C3%B2sofs_occidentals" title="Llista cronològica de filòsofs occidentals">Llista cronològica de filòsofs occidentals</a></li> <li><a href="/wiki/InteLex_Past_Masters_Online" title="InteLex Past Masters Online">InteLex Past Masters Online</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Filosofia&action=edit&section=73" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/20px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/40px-Commons-logo.svg.png 1.5x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Philosophy" class="extiw" title="commons:Category:Philosophy"><b>Commons</b></a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5891?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><b><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Filosofia" class="extiw" title="q:Filosofia">Viquidites</a></b> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.alcoberro.info/">Filosofia i pensament</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pensament.cat/">Pensament.cat (FiloXarxa)</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.infofilosofia.info/webs/">Filosofia a Internet</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" /><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" /><span class="languageicon" title="En castellà">(castellà)</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" /><span class="languageicon" title="En francès">(francès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://plato.stanford.edu/">Enciclopèdia Stanford de Filosofia</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" /><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.iep.utm.edu/">The Internet Encyclopedia of Philosophy</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" /><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Principals_camps_de_les_ciències_humanes" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#CEF2E0"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Ci%C3%A8ncies_humanes" title="Plantilla:Ciències humanes"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Principals_camps_de_les_ciències_humanes" style="font-size:114%;margin:0 4em">Principals camps de les <a href="/wiki/Humanitats" title="Humanitats">ciències humanes</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a class="mw-selflink selflink">Filosofia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">Literatura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Antropologia" title="Antropologia">Antropologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Art" title="Art">Art</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">Psicologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Musicologia" title="Musicologia">Musicologia</a></div></td></tr></tbody></table></div> <p><span style="display: none;" class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/filosofia" class="extiw" title="wikt:filosofia">Viccionari</a></span> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX525257">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb119368422">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://d-nb.info/gnd/4045791-6">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/sh85100849">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00572945">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph114540&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Online" title="Encyclopædia Britannica Online">Britannica</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/topic/philosophy">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia_Larousse" title="Enciclopèdia Larousse">Larousse</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.larousse.fr/encyclopedie/divers/philosophie/79157">1</a>)</li> <li><a class="external text" href="https://wikidata-externalid-url.toolforge.org/?p=4342&url_prefix=https://snl.no/&id=filosofi">SNL</a></li> <li><a href="/wiki/Treccani" title="Treccani">Treccani</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.treccani.it/enciclopedia/filosofia">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Filosofia&oldid=34715931">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Filosofia&oldid=34715931</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Filosofia" title="Categoria:Filosofia">Filosofia</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_que_usen_Timeline" title="Categoria:Pàgines que usen Timeline">Pàgines que usen Timeline</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_puntuals_demanades" title="Categoria:Articles amb referències puntuals demanades">Articles amb referències puntuals demanades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:100_articles_fonamentals" title="Categoria:100 articles fonamentals">100 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 4 març 2025 a les 18:53.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Filosofia&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" ><span class="mw-page-title-main">Filosofia</span></div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbles mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbles"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-article mw-ui-icon-wikimedia-article"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-history mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-history"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-star mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-star"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-wikiText mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-wikiText"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-edit mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-edit"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-editLock mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-editLock"></span> <span></span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-language mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-language"></span> <span>236 llengües</span> </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbleAdd-progressive mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbleAdd-progressive"></span> <span>Afegeix un tema</span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.eqiad.main-58c4b96c94-2pdsk","wgBackendResponseTime":293,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.619","walltime":"0.977","ppvisitednodes":{"value":4860,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":85562,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":15925,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":16,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":29,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":32402,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":5,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 712.447 1 -total"," 23.64% 168.449 1 Plantilla:Projectes_germans"," 16.79% 119.616 1 Plantilla:Cronologia_filosofia"," 12.21% 86.978 1 Plantilla:Referències"," 10.66% 75.975 21 Plantilla:Article_principal"," 9.90% 70.508 1 Plantilla:Filosofia"," 9.43% 67.188 1 Plantilla:Barra_lateral"," 9.14% 65.097 1 Plantilla:Autoritat"," 5.85% 41.702 5 Plantilla:Ref-llibre"," 3.74% 26.614 3 Plantilla:Llista_desplegable_condicional"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.155","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3073980,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-557fb88f9f-sg5kx","timestamp":"20250320194649","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Filosofia","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Filosofia","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q5891","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q5891","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-03-12T20:29:49Z","dateModified":"2025-03-04T17:53:29Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/c\/cf\/Philbar_3.png","headline":"disciplina intel\u00b7lectual basada en la reflexi\u00f3 sobre l'exist\u00e8ncia"}</script> </body> </html>