CINXE.COM

<!doctype html> <html class="client-nojs skin-theme-clientpref-day mf-expand-sections-clientpref-0 mf-font-size-clientpref-small mw-mf-amc-clientpref-0" lang="ca" dir="ltr"> <head> <base href="https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Vehicle_espacial"> <meta charset="UTF-8"> <title>Nau espacial - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js skin-theme-clientpref-day mf-expand-sections-clientpref-0 mf-font-size-clientpref-small mw-mf-amc-clientpref-0";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"17506b3d-088d-4555-b364-1c76f6177547","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Nau_espacial","wgTitle":"Nau espacial","wgCurRevisionId":34480174,"wgRevisionId":34480174,"wgArticleId":53957, "wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Nau_espacial","wgRelevantArticleId":53957,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Vehicle_espacial","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":false,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFMode":"stable","wgMFAmc":false,"wgMFAmcOutreachActive":false,"wgMFAmcOutreachUserEligible":false,"wgMFLazyLoadImages":true,"wgMFEditNoticesFeatureConflict":false,"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgMFIsSupportedEditRequest":true,"wgMFScriptPath":"", "wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":80000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Nau_espacial","wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgSectionTranslationMissingLanguages":[{"lang":"ace","autonym":"Acèh","dir":"ltr"},{"lang":"ady","autonym":"адыгабзэ","dir":"ltr"},{"lang":"alt","autonym":"алтай тил","dir":"ltr"},{"lang":"ami","autonym":"Pangcah","dir":"ltr"},{"lang":"ann","autonym":"Obolo","dir":"ltr"},{"lang":"anp","autonym":"अंगिका","dir":"ltr"},{"lang":"ary","autonym":"الدارجة","dir":"rtl"},{"lang":"as","autonym":"অসমীয়া","dir":"ltr"},{"lang":"av","autonym":"авар","dir":"ltr"},{"lang":"avk","autonym":"Kotava","dir":"ltr"},{"lang":"awa","autonym":"अवधी","dir":"ltr"},{"lang":"ay","autonym":"Aymar aru","dir":"ltr"},{"lang":"ba","autonym":"башҡортса","dir":"ltr"},{"lang":"ban","autonym":"Basa Bali","dir":"ltr"},{"lang":"bar","autonym":"Boarisch","dir":"ltr"},{"lang":"bbc","autonym": "Batak Toba","dir":"ltr"},{"lang":"bcl","autonym":"Bikol Central","dir":"ltr"},{"lang":"bdr","autonym":"Bajau Sama","dir":"ltr"},{"lang":"bew","autonym":"Betawi","dir":"ltr"},{"lang":"bho","autonym":"भोजपुरी","dir":"ltr"},{"lang":"bi","autonym":"Bislama","dir":"ltr"},{"lang":"bjn","autonym":"Banjar","dir":"ltr"},{"lang":"blk","autonym":"ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ","dir":"ltr"},{"lang":"bm","autonym":"bamanankan","dir":"ltr"},{"lang":"bo","autonym":"བོད་ཡིག","dir":"ltr"},{"lang":"bpy","autonym":"বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী","dir":"ltr"},{"lang":"btm","autonym":"Batak Mandailing","dir":"ltr"},{"lang":"bug","autonym":"Basa Ugi","dir":"ltr"},{"lang":"cdo","autonym":"閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄","dir":"ltr"},{"lang":"ce","autonym":"нохчийн","dir":"ltr"},{"lang":"ceb","autonym":"Cebuano","dir":"ltr"},{"lang":"ch","autonym":"Chamoru","dir":"ltr"},{"lang":"chr","autonym":"ᏣᎳᎩ","dir":"ltr"},{"lang": "co","autonym":"corsu","dir":"ltr"},{"lang":"cr","autonym":"Nēhiyawēwin / ᓀᐦᐃᔭᐍᐏᐣ","dir":"ltr"},{"lang":"crh","autonym":"qırımtatarca","dir":"ltr"},{"lang":"cu","autonym":"словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ","dir":"ltr"},{"lang":"cy","autonym":"Cymraeg","dir":"ltr"},{"lang":"dag","autonym":"dagbanli","dir":"ltr"},{"lang":"dga","autonym":"Dagaare","dir":"ltr"},{"lang":"din","autonym":"Thuɔŋjäŋ","dir":"ltr"},{"lang":"diq","autonym":"Zazaki","dir":"ltr"},{"lang":"dsb","autonym":"dolnoserbski","dir":"ltr"},{"lang":"dtp","autonym":"Kadazandusun","dir":"ltr"},{"lang":"dv","autonym":"ދިވެހިބަސް","dir":"rtl"},{"lang":"dz","autonym":"ཇོང་ཁ","dir":"ltr"},{"lang":"ee","autonym":"eʋegbe","dir":"ltr"},{"lang":"eml","autonym":"emiliàn e rumagnòl","dir":"ltr"},{"lang":"fat","autonym":"mfantse","dir":"ltr"},{"lang":"ff","autonym":"Fulfulde","dir":"ltr"},{"lang":"fj","autonym":"Na Vosa Vakaviti","dir":"ltr"},{"lang":"fo","autonym": "føroyskt","dir":"ltr"},{"lang":"fon","autonym":"fɔ̀ngbè","dir":"ltr"},{"lang":"frp","autonym":"arpetan","dir":"ltr"},{"lang":"frr","autonym":"Nordfriisk","dir":"ltr"},{"lang":"fur","autonym":"furlan","dir":"ltr"},{"lang":"gag","autonym":"Gagauz","dir":"ltr"},{"lang":"gan","autonym":"贛語","dir":"ltr"},{"lang":"glk","autonym":"گیلکی","dir":"rtl"},{"lang":"gn","autonym":"Avañe'ẽ","dir":"ltr"},{"lang":"gom","autonym":"गोंयची कोंकणी / Gõychi Konknni","dir":"ltr"},{"lang":"gor","autonym":"Bahasa Hulontalo","dir":"ltr"},{"lang":"gpe","autonym":"Ghanaian Pidgin","dir":"ltr"},{"lang":"gu","autonym":"ગુજરાતી","dir":"ltr"},{"lang":"guc","autonym":"wayuunaiki","dir":"ltr"},{"lang":"gur","autonym":"farefare","dir":"ltr"},{"lang":"guw","autonym":"gungbe","dir":"ltr"},{"lang":"gv","autonym":"Gaelg","dir":"ltr"},{"lang":"ha","autonym":"Hausa","dir":"ltr"},{"lang":"hak","autonym":"客家語 / Hak-kâ-ngî","dir":"ltr"},{"lang":"haw","autonym": "Hawaiʻi","dir":"ltr"},{"lang":"hif","autonym":"Fiji Hindi","dir":"ltr"},{"lang":"hsb","autonym":"hornjoserbsce","dir":"ltr"},{"lang":"ht","autonym":"Kreyòl ayisyen","dir":"ltr"},{"lang":"ia","autonym":"interlingua","dir":"ltr"},{"lang":"iba","autonym":"Jaku Iban","dir":"ltr"},{"lang":"ie","autonym":"Interlingue","dir":"ltr"},{"lang":"ig","autonym":"Igbo","dir":"ltr"},{"lang":"igl","autonym":"Igala","dir":"ltr"},{"lang":"ilo","autonym":"Ilokano","dir":"ltr"},{"lang":"iu","autonym":"ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ / inuktitut","dir":"ltr"},{"lang":"jam","autonym":"Patois","dir":"ltr"},{"lang":"kaa","autonym":"Qaraqalpaqsha","dir":"ltr"},{"lang":"kab","autonym":"Taqbaylit","dir":"ltr"},{"lang":"kbd","autonym":"адыгэбзэ","dir":"ltr"},{"lang":"kbp","autonym":"Kabɩyɛ","dir":"ltr"},{"lang":"kcg","autonym":"Tyap","dir":"ltr"},{"lang":"kg","autonym":"Kongo","dir":"ltr"},{"lang":"kge","autonym":"Kumoring","dir":"ltr"},{"lang":"ki","autonym":"Gĩkũyũ","dir":"ltr"},{"lang":"kl","autonym": "kalaallisut","dir":"ltr"},{"lang":"km","autonym":"ភាសាខ្មែរ","dir":"ltr"},{"lang":"kn","autonym":"ಕನ್ನಡ","dir":"ltr"},{"lang":"knc","autonym":"Yerwa Kanuri","dir":"ltr"},{"lang":"koi","autonym":"перем коми","dir":"ltr"},{"lang":"krc","autonym":"къарачай-малкъар","dir":"ltr"},{"lang":"kus","autonym":"Kʋsaal","dir":"ltr"},{"lang":"kv","autonym":"коми","dir":"ltr"},{"lang":"kw","autonym":"kernowek","dir":"ltr"},{"lang":"lad","autonym":"Ladino","dir":"ltr"},{"lang":"lez","autonym":"лезги","dir":"ltr"},{"lang":"lg","autonym":"Luganda","dir":"ltr"},{"lang":"li","autonym":"Limburgs","dir":"ltr"},{"lang":"lij","autonym":"Ligure","dir":"ltr"},{"lang":"lld","autonym":"Ladin","dir":"ltr"},{"lang":"lmo","autonym":"lombard","dir":"ltr"},{"lang":"ln","autonym":"lingála","dir":"ltr"},{"lang":"ltg","autonym":"latgaļu","dir":"ltr"},{"lang":"mad","autonym":"Madhurâ","dir":"ltr"},{"lang":"mai","autonym":"मैथिली","dir":"ltr"},{ "lang":"map-bms","autonym":"Basa Banyumasan","dir":"ltr"},{"lang":"mdf","autonym":"мокшень","dir":"ltr"},{"lang":"mg","autonym":"Malagasy","dir":"ltr"},{"lang":"mhr","autonym":"олык марий","dir":"ltr"},{"lang":"mi","autonym":"Māori","dir":"ltr"},{"lang":"min","autonym":"Minangkabau","dir":"ltr"},{"lang":"mk","autonym":"македонски","dir":"ltr"},{"lang":"mn","autonym":"монгол","dir":"ltr"},{"lang":"mni","autonym":"ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ","dir":"ltr"},{"lang":"mnw","autonym":"ဘာသာမန်","dir":"ltr"},{"lang":"mos","autonym":"moore","dir":"ltr"},{"lang":"mrj","autonym":"кырык мары","dir":"ltr"},{"lang":"mt","autonym":"Malti","dir":"ltr"},{"lang":"myv","autonym":"эрзянь","dir":"ltr"},{"lang":"mzn","autonym":"مازِرونی","dir":"rtl"},{"lang":"nah","autonym":"Nāhuatl","dir":"ltr"},{"lang":"nan","autonym":"閩南語 / Bân-lâm-gú","dir":"ltr"},{"lang":"nap","autonym":"Napulitano","dir":"ltr"},{"lang":"nb","autonym": "norsk bokmål","dir":"ltr"},{"lang":"nds","autonym":"Plattdüütsch","dir":"ltr"},{"lang":"nds-nl","autonym":"Nedersaksies","dir":"ltr"},{"lang":"ne","autonym":"नेपाली","dir":"ltr"},{"lang":"new","autonym":"नेपाल भाषा","dir":"ltr"},{"lang":"nia","autonym":"Li Niha","dir":"ltr"},{"lang":"nqo","autonym":"ߒߞߏ","dir":"rtl"},{"lang":"nr","autonym":"isiNdebele seSewula","dir":"ltr"},{"lang":"nso","autonym":"Sesotho sa Leboa","dir":"ltr"},{"lang":"ny","autonym":"Chi-Chewa","dir":"ltr"},{"lang":"oc","autonym":"occitan","dir":"ltr"},{"lang":"or","autonym":"ଓଡ଼ିଆ","dir":"ltr"},{"lang":"os","autonym":"ирон","dir":"ltr"},{"lang":"pa","autonym":"ਪੰਜਾਬੀ","dir":"ltr"},{"lang":"pag","autonym":"Pangasinan","dir":"ltr"},{"lang":"pam","autonym":"Kapampangan","dir":"ltr"},{"lang":"pap","autonym":"Papiamentu","dir":"ltr"},{"lang":"pcd","autonym":"Picard","dir":"ltr"},{"lang":"pcm","autonym":"Naijá","dir":"ltr"},{"lang":"pdc","autonym":"Deitsch", "dir":"ltr"},{"lang":"pms","autonym":"Piemontèis","dir":"ltr"},{"lang":"ps","autonym":"پښتو","dir":"rtl"},{"lang":"pwn","autonym":"pinayuanan","dir":"ltr"},{"lang":"qu","autonym":"Runa Simi","dir":"ltr"},{"lang":"rm","autonym":"rumantsch","dir":"ltr"},{"lang":"rn","autonym":"ikirundi","dir":"ltr"},{"lang":"rsk","autonym":"руски","dir":"ltr"},{"lang":"rue","autonym":"русиньскый","dir":"ltr"},{"lang":"rup","autonym":"armãneashti","dir":"ltr"},{"lang":"rw","autonym":"Ikinyarwanda","dir":"ltr"},{"lang":"sa","autonym":"संस्कृतम्","dir":"ltr"},{"lang":"sah","autonym":"саха тыла","dir":"ltr"},{"lang":"sat","autonym":"ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ","dir":"ltr"},{"lang":"sc","autonym":"sardu","dir":"ltr"},{"lang":"scn","autonym":"sicilianu","dir":"ltr"},{"lang":"sco","autonym":"Scots","dir":"ltr"},{"lang":"sd","autonym":"سنڌي","dir":"rtl"},{"lang":"se","autonym":"davvisámegiella","dir":"ltr"},{"lang":"sg","autonym":"Sängö","dir":"ltr"},{"lang":"sgs" ,"autonym":"žemaitėška","dir":"ltr"},{"lang":"shi","autonym":"Taclḥit","dir":"ltr"},{"lang":"shn","autonym":"ၽႃႇသႃႇတႆး ","dir":"ltr"},{"lang":"skr","autonym":"سرائیکی","dir":"rtl"},{"lang":"sm","autonym":"Gagana Samoa","dir":"ltr"},{"lang":"smn","autonym":"anarâškielâ","dir":"ltr"},{"lang":"sn","autonym":"chiShona","dir":"ltr"},{"lang":"srn","autonym":"Sranantongo","dir":"ltr"},{"lang":"ss","autonym":"SiSwati","dir":"ltr"},{"lang":"st","autonym":"Sesotho","dir":"ltr"},{"lang":"stq","autonym":"Seeltersk","dir":"ltr"},{"lang":"su","autonym":"Sunda","dir":"ltr"},{"lang":"szl","autonym":"ślůnski","dir":"ltr"},{"lang":"tay","autonym":"Tayal","dir":"ltr"},{"lang":"tcy","autonym":"ತುಳು","dir":"ltr"},{"lang":"tdd","autonym":"ᥖᥭᥰ ᥖᥬᥲ ᥑᥨᥒᥰ","dir":"ltr"},{"lang":"tet","autonym":"tetun","dir":"ltr"},{"lang":"tg","autonym":"тоҷикӣ","dir":"ltr"},{"lang":"ti","autonym":"ትግርኛ","dir":"ltr"},{"lang":"tig","autonym":"ትግሬ", "dir":"ltr"},{"lang":"tk","autonym":"Türkmençe","dir":"ltr"},{"lang":"tl","autonym":"Tagalog","dir":"ltr"},{"lang":"tly","autonym":"tolışi","dir":"ltr"},{"lang":"tn","autonym":"Setswana","dir":"ltr"},{"lang":"to","autonym":"lea faka-Tonga","dir":"ltr"},{"lang":"tpi","autonym":"Tok Pisin","dir":"ltr"},{"lang":"trv","autonym":"Seediq","dir":"ltr"},{"lang":"ts","autonym":"Xitsonga","dir":"ltr"},{"lang":"tum","autonym":"chiTumbuka","dir":"ltr"},{"lang":"tw","autonym":"Twi","dir":"ltr"},{"lang":"ty","autonym":"reo tahiti","dir":"ltr"},{"lang":"tyv","autonym":"тыва дыл","dir":"ltr"},{"lang":"udm","autonym":"удмурт","dir":"ltr"},{"lang":"ve","autonym":"Tshivenda","dir":"ltr"},{"lang":"vec","autonym":"vèneto","dir":"ltr"},{"lang":"vep","autonym":"vepsän kel’","dir":"ltr"},{"lang":"vls","autonym":"West-Vlams","dir":"ltr"},{"lang":"vo","autonym":"Volapük","dir":"ltr"},{"lang":"vro","autonym":"võro","dir":"ltr"},{"lang":"war","autonym":"Winaray","dir":"ltr"},{"lang":"wo", "autonym":"Wolof","dir":"ltr"},{"lang":"xal","autonym":"хальмг","dir":"ltr"},{"lang":"yo","autonym":"Yorùbá","dir":"ltr"},{"lang":"yue","autonym":"粵語","dir":"ltr"},{"lang":"za","autonym":"Vahcuengh","dir":"ltr"},{"lang":"zgh","autonym":"ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ","dir":"ltr"},{"lang":"zu","autonym":"isiZulu","dir":"ltr"}],"wgSectionTranslationTargetLanguages":["ace","ady","alt","am","ami","an","ang","ann","anp","ar","ary","arz","as","ast","av","avk","awa","ay","az","azb","ba","ban","bar","bbc","bcl","bdr","be","bew","bg","bho","bi","bjn","blk","bm","bn","bo","bpy","br","bs","btm","bug","ca","cdo","ce","ceb","ch","chr","ckb","co","cr","crh","cs","cu","cy","da","dag","de","dga","din","diq","dsb","dtp","dv","dz","ee","el","eml","eo","es","et","eu","fa","fat","ff","fi","fj","fo","fon","fr","frp","frr","fur","fy","gag","gan","gcr","gl","glk","gn","gom","gor","gpe","gu","guc","gur","guw","gv","ha","hak","haw","he","hi","hif","hr","hsb","ht","hu","hy","hyw" ,"ia","iba","ie","ig","igl","ilo","io","is","it","iu","ja","jam","jv","ka","kaa","kab","kbd","kbp","kcg","kg","kge","ki","kk","kl","km","kn","knc","ko","koi","krc","ks","ku","kus","kv","kw","ky","lad","lb","lez","lg","li","lij","lld","lmo","ln","lo","lt","ltg","lv","mad","mai","map-bms","mdf","mg","mhr","mi","min","mk","ml","mn","mni","mnw","mos","mr","mrj","ms","mt","mwl","my","myv","mzn","nah","nan","nap","nb","nds","nds-nl","ne","new","nia","nl","nn","nqo","nr","nso","ny","oc","om","or","os","pa","pag","pam","pap","pcd","pcm","pdc","pl","pms","pnb","ps","pt","pwn","qu","rm","rn","ro","rsk","rue","rup","rw","sa","sah","sat","sc","scn","sco","sd","se","sg","sgs","sh","shi","shn","si","sk","skr","sl","sm","smn","sn","so","sq","sr","srn","ss","st","stq","su","sv","sw","szl","ta","tay","tcy","tdd","te","tet","tg","th","ti","tig","tk","tl","tly","tn","to","tpi","tr","trv","ts","tt","tum","tw","ty","tyv","udm","ur","uz","ve","vec","vep","vi","vls","vo","vro","wa","war","wo","wuu","xal", "xh","xmf","yi","yo","yue","za","zgh","zh","zu"],"isLanguageSearcherCXEntrypointEnabled":true,"mintEntrypointLanguages":["ace","ast","azb","bcl","bjn","bh","crh","ff","fon","ig","is","ki","ks","lmo","min","sat","ss","tn","vec"],"wgWikibaseItemId":"Q40218","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false,"wgMinervaPermissions":{"watchable":true,"watch":false},"wgMinervaFeatures":{"beta":false,"donate":true,"mobileOptionsLink":true,"categories":false,"pageIssues":true,"talkAtTop":false,"historyInPageActions":false,"overflowSubmenu":false,"tabsOnSpecials":true,"personalMenu":false,"mainMenuExpanded":false,"echo":true,"nightMode":true},"wgMinervaDownloadNamespaces":[0]};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles": "ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.minerva.styles":"ready","skins.minerva.content.styles.images":"ready","mediawiki.hlist":"ready","skins.minerva.codex.styles":"ready","skins.minerva.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","mobile.init.styles":"ready","ext.relatedArticles.styles":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","skins.minerva.scripts","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin" ,"ext.popups","mobile.init","ext.echo.centralauth","ext.relatedArticles.readMore.bootstrap","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.entrypoints.mffrequentlanguages","ext.cx.entrypoints.languagesearcher.init","mw.externalguidance.init","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.relatedArticles.styles%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.hlist%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cmobile.init.styles%7Cskins.minerva.codex.styles%7Cskins.minerva.content.styles.images%7Cskins.minerva.icons%2Cstyles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=minerva"> <script async src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=minerva"></script> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.16"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta name="theme-color" content="#eaecf0"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg/1200px-Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="795"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg/800px-Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="530"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg/640px-Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="424"> <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes, minimum-scale=0.25, maximum-scale=5.0"> <meta property="og:title" content="Nau espacial - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="manifest" href="/w/api.php?action=webapp-manifest"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Nau_espacial"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org"> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> <meta http-equiv="X-Translated-By" content="Google"> <meta http-equiv="X-Translated-To" content="en"> <script type="text/javascript" src="https://www.gstatic.com/_/translate_http/_/js/k=translate_http.tr.en_GB.tKc6KWkFf-8.O/am=gAE/d=1/rs=AN8SPfrf36LIV3DkhtRBGWFnLWWzaykPyw/m=corsproxy" data-sourceurl="https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Vehicle_espacial"></script> <link href="https://fonts.googleapis.com/css2?family=Material+Symbols+Outlined:opsz,wght,FILL,GRAD@20..48,100..700,0..1,-50..200" rel="stylesheet"> <script type="text/javascript" src="https://www.gstatic.com/_/translate_http/_/js/k=translate_http.tr.en_GB.tKc6KWkFf-8.O/am=gAE/d=1/exm=corsproxy/ed=1/rs=AN8SPfrf36LIV3DkhtRBGWFnLWWzaykPyw/m=phishing_protection" data-phishing-protection-enabled="false" data-forms-warning-enabled="true" data-source-url="https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Vehicle_espacial"></script> <meta name="robots" content="none"> </head> <body class="mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Nau_espacial rootpage-Nau_espacial stable issues-group-B skin-minerva action-view skin--responsive mw-mf-amc-disabled mw-mf"> <script type="text/javascript" src="https://www.gstatic.com/_/translate_http/_/js/k=translate_http.tr.en_GB.tKc6KWkFf-8.O/am=gAE/d=1/exm=corsproxy,phishing_protection/ed=1/rs=AN8SPfrf36LIV3DkhtRBGWFnLWWzaykPyw/m=navigationui" data-environment="prod" data-proxy-url="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog" data-proxy-full-url="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" data-source-url="https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Vehicle_espacial" data-source-language="auto" data-target-language="en" data-display-language="en-GB" data-detected-source-language="ca" data-is-source-untranslated="false" data-source-untranslated-url="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Vehicle_espacial&anno=2" data-client="tr"></script> <div id="mw-mf-viewport"> <div id="mw-mf-page-center"><a class="mw-mf-page-center__mask" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#"></a> <header class="header-container header-chrome"> <div class="minerva-header"> <nav class="navigation-drawer toggle-list view-border-box"><input type="checkbox" id="main-menu-input" class="toggle-list__checkbox" role="button" aria-haspopup="true" aria-expanded="false" aria-labelledby="mw-mf-main-menu-button"> <label role="button" for="main-menu-input" id="mw-mf-main-menu-button" aria-hidden="true" data-event-name="ui.mainmenu" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet toggle-list__toggle"> </label> <div id="mw-mf-page-left" class="menu view-border-box"> <ul id="p-navigation" class="toggle-list__list"> <li class="toggle-list-item "><a class="toggle-list-item__anchor menu__item--home" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Portada?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" data-mw="interface"> Inici </a></li> <li class="toggle-list-item "><a class="toggle-list-item__anchor menu__item--random" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Article_aleatori?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" data-mw="interface"> Aleatori </a></li> <li class="toggle-list-item skin-minerva-list-item-jsonly"><a class="toggle-list-item__anchor menu__item--nearby" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:A_prop?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" data-event-name="menu.nearby" data-mw="interface"> A prop </a></li> </ul> <ul id="p-personal" class="toggle-list__list"> <li class="toggle-list-item "><a class="toggle-list-item__anchor mw-list-item menu__item--login" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Nau+espacial&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" data-event-name="menu.login" data-mw="interface"> Inicia la sessió </a></li> </ul> <ul id="pt-preferences" class="toggle-list__list"> <li class="toggle-list-item skin-minerva-list-item-jsonly"><a class="toggle-list-item__anchor menu__item--settings" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Especial:MobileOptions&returnto=Nau+espacial&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" data-event-name="menu.settings" data-mw="interface"> Configuració </a></li> </ul> <ul id="p-donation" class="toggle-list__list"> <li class="toggle-list-item "><a class="toggle-list-item__anchor menu__item--donate" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://donate.wikimedia.org/?wmf_source%3Ddonate%26wmf_medium%3Dsidebar%26wmf_campaign%3Dca.wikipedia.org%26uselang%3Dca%26wmf_key%3Dminerva" data-event-name="menu.donate" data-mw="interface"> Donatius </a></li> </ul> <ul class="hlist"> <li class="toggle-list-item "><a class="toggle-list-item__anchor menu__item--about" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" data-mw="interface"> Quant al projecte Viquipèdia </a></li> <li class="toggle-list-item "><a class="toggle-list-item__anchor menu__item--disclaimers" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" data-mw="interface"> Descàrrec de responsabilitat </a></li> </ul> </div><label class="main-menu-mask" for="main-menu-input"></label> </nav> <div class="branding-box"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Portada?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB"> <img src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" alt="Viquipèdia" width="120" height="23" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> </a> </div> <form action="/w/index.php" method="get" class="minerva-search-form"> <div class="search-box"><input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> <input class="search skin-minerva-search-trigger" id="searchInput" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> </div><button id="searchIcon" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet skin-minerva-search-trigger"> Cerca </button> </form> <nav class="minerva-user-navigation" aria-label="User navigation"> </nav> </div> </header> <main id="content" class="mw-body"> <div class="banner-container"> <div id="siteNotice">  </div> </div> <div class="pre-content heading-holder"> <div class="page-heading"> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Nau espacial</h1> <div class="tagline"> vehicle dissenyat per a funcionar a l'espai exterior </div> </div> <nav class="page-actions-menu"> <ul id="p-views" class="page-actions-menu__list"> <li id="language-selector" class="page-actions-menu__list-item"><a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#p-lang" data-mw="interface" data-event-name="menu.languages" title="Llengua" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet language-selector"> Llengua </a></li> <li id="page-actions-watch" class="page-actions-menu__list-item"><a role="button" id="ca-watch" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Nau+espacial&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" data-event-name="menu.watch" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet menu__item--page-actions-watch"> Vigila </a></li> <li id="page-actions-edit" class="page-actions-menu__list-item"><a role="button" id="ca-edit" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" data-event-name="menu.edit" data-mw="interface" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet edit-page menu__item--page-actions-edit"> Modifica </a></li> </ul> </nav> <div id="mw-content-subtitle"> (S'ha redirigit des de: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Vehicle_espacial&redirect=no&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Vehicle espacial">Vehicle espacial</a>) </div> </div> <div id="bodyContent" class="content"> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"> <script>function mfTempOpenSection(id){var block=document.getElementById("mf-section-"+id);block.className+=" open-block";block.previousSibling.className+=" open-block";}</script> <div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"> <section class="mf-section-0" id="mf-section-0"> Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vehicle">vehicle</a> dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Espai_exterior?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Espai exterior">espai</a>.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-:0-1">[1]</a> Les naus espacials poden ser <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Robot?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Robot">robòtiques</a> o bé vehicles tripulats. El terme també s'utilitza per a descriure <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_artificial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Satèl·lit artificial">satèl·lits artificials</a> amb criteris de disseny similars. <table class="infobox" style="width:17.0em; font-size:95%; text-align:center; line-height:1.4em;" cellspacing="0" cellpadding="2"> <tbody> <tr> <th style="padding:0.5em 0;">Sèrie d'articles sobre el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vol_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vol espacial">vol espacial</a></th> </tr> <tr> <td style="padding-bottom:0.7em;"> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg/200px-Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg" decoding="async" width="200" height="132" class="mw-file-element" srcset="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg/300px-Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg 1.5x,https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg/400px-Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg 2x" data-file-width="2274" data-file-height="1506"></a> <figcaption></figcaption> </figure></td> </tr> <tr> <th style="background:#000000;"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_dels_vols_espacials&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Història dels vols espacials (encara no existeix)">Història</a></th> </tr> <tr> <td style="padding-bottom:0.7em;"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Cursa_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Cursa espacial">Cursa espacial</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Cronologia_dels_vols_espacials?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Cronologia dels vols espacials">Cronologia dels vols espacials</a></td> </tr> <tr> <th style="background:#000000;"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vol_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Aplicacions" title="Vol espacial">Aplicacions</a></th> </tr> <tr> <td style="padding-bottom:0.7em;"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_d%27observaci%C3%B3_terrestre?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Satèl·lit d'observació terrestre">Satèl·lits d'observació terrestre</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_espia?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Satèl·lit espia">Satèl·lits espia</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_de_comunicacions?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Satèl·lit de comunicacions">Satèl·lits de comunicacions</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sistema_de_navegaci%C3%B3_per_sat%C3%A8l%C2%B7lit?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Sistema de navegació per satèl·lit">Navegació per satèl·lit</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Observatori_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Observatori espacial">Observació espacial</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Exploraci%C3%B3_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Exploració espacial">Exploració espacial</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Colonitzaci%C3%B3_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Colonització espacial">Colonització espacial</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Turisme_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Turisme espacial">Turisme espacial</a></td> </tr> <tr> <th style="background:#000000;"><a class="mw-selflink selflink">Nau espacial</a></th> </tr> <tr> <td style="padding-bottom:0.7em;"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Nau_espacial_rob%C3%B2tica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Nau espacial robòtica">Nau espacial robòtica</a> (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_artificial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Satèl·lit artificial">Satèl·lit artificial</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sonda_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Sonda espacial">Sonda espacial</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Nau_espacial_de_subministrament_no_tripulada?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Nau espacial de subministrament no tripulada">Nau espacial de subministrament no tripulada</a>)  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vol_espacial_tripulat?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vol espacial tripulat">Vol espacial tripulat</a> (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/C%C3%A0psula_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Càpsula espacial">Càpsula espacial</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Estaci%C3%B3_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Estació espacial">Estació espacial</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Avi%C3%B3_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Avió espacial">Avió espacial</a>)</td> </tr> <tr> <th style="background:#000000;"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Llan%C3%A7ament_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Llançament espacial">Llançament</a></th> </tr> <tr> <td style="padding-bottom:0.7em;"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Cosm%C3%B2drom?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Cosmòdrom">Cosmòdrom</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Plataforma_de_llan%C3%A7ament?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Plataforma de llançament">Plataforma de llançament</a>  · Sistemes <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_de_llan%C3%A7ament_d%27un_sol_%C3%BAs?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vehicle de llançament d'un sol ús">d'un sol ús</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_de_llan%C3%A7ament_reutilitzable?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Vehicle de llançament reutilitzable">reutilitzables</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Velocitat_d%27escapament?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Velocitat d'escapament">Velocitat d'escapament</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Llan%C3%A7ament_espacial_sense_coet?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Llançament espacial sense coet">Llançament espacial sense coet</a></td> </tr> <tr> <th style="background:#000000;"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Llista_d'%C3%B2rbites&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Llista d'òrbites (encara no existeix)">Destinacions</a></th> </tr> <tr> <td style="padding-bottom:0.7em;"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vol_espacial_suborbital?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vol espacial suborbital">Suborbital</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vol_espacial_orbital?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vol espacial orbital">Orbital</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vol_espacial_interplanetari?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vol espacial interplanetari">Interplanetari</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vol_espacial_interestel%C2%B7lar?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vol espacial interestel·lar">Interestel·lar</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vol_espacial_intergal%C3%A0ctic?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vol espacial intergalàctic">Intergalàctic</a></td> </tr> <tr> <th style="background:#000000;"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ag%C3%A8ncia_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Agència espacial">Agències espacials</a></th> </tr> <tr> <td style="padding-bottom:0.7em;"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ag%C3%A8ncia_Espacial_Europea?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Agència Espacial Europea">ESA</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/NASA?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="NASA">NASA</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Roscosmos?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Roscosmos">RKA</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/CNES?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="CNES">CNES</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Deutsches_Zentrum_f%C3%BCr_Luft-und_Raumfahrt_eV?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Deutsches Zentrum für Luft-und Raumfahrt eV">DLR</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Administraci%C3%B3_Espacial_Nacional_Xinesa?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Administració Espacial Nacional Xinesa">CNSA</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Agencia_%C3%8Dndia_d%27investigaci%C3%B3_Espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Agencia Índia d'investigació Espacial">ISRO</a>  · <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ag%C3%A8ncia_Espacial_Japonesa?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Agència Espacial Japonesa">JAXA</a></td> </tr> <tr> <td style="padding-top:0.5em;"> <div class="plainlinks hlist navbar"> Aquesta caixa: <ul></ul> </div></td> </tr> </tbody> </table> El terme astronau s'aplica només a les naus que poden transportar persones.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-:0-1">[1]</a> Als <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vestit_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vestit espacial">vestits espacials</a> també se'ls pot anomenar naus espacials en miniatura, amb èmfasi en el seu propòsit de mantenir al seu portador en vida mentre travessa el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Buit?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Buit">buit</a> de l'espai exterior.[<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] La nau espacial és un dels elements primaris de la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ci%C3%A8ncia-ficci%C3%B3?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Ciència-ficció">ciència-ficció</a> en moltíssims contes i novel·les. Alguns llibres de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ci%C3%A8ncia-ficci%C3%B3_dura?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Ciència-ficció dura">ciència-ficció dura</a> s'enfoquen en detalls concernents les naus, mentre que uns altres consideren que les naus espacials ja existeixen i no tracten gairebé gens sobre com funcionen.[<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div id="toc" class="toc" role="navigation" aria-labelledby="mw-toc-heading"> <input type="checkbox" role="button" id="toctogglecheckbox" class="toctogglecheckbox" style="display:none"> <div class="toctitle" lang="ca" dir="ltr"> <h2 id="mw-toc-heading">Contingut</h2><label class="toctogglelabel" for="toctogglecheckbox"></label> </div> <ul> <li class="toclevel-1 tocsection-1"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Tipus_de_naus_espacials">1 Tipus de naus espacials</a></li> <li class="toclevel-1 tocsection-2"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Hist%C3%B2ria">2 Història</a> <ul> <li class="toclevel-2 tocsection-3"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Antecedents">2.1 Antecedents</a></li> <li class="toclevel-2 tocsection-4"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Inici_de_la_cursa_espacial">2.2 Inici de la cursa espacial</a></li> <li class="toclevel-2 tocsection-5"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Primers_vols_espacial_tripulats">2.3 Primers vols espacial tripulats</a></li> <li class="toclevel-2 tocsection-6"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Programes_lunars">2.4 Programes lunars</a></li> <li class="toclevel-2 tocsection-7"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Missions_lunars">2.5 Missions lunars</a></li> <li class="toclevel-2 tocsection-8"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Primeres_estacions_espacials">2.6 Primeres estacions espacials</a></li> <li class="toclevel-2 tocsection-9"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Coets_europeus">2.7 Coets europeus</a></li> <li class="toclevel-2 tocsection-10"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Sondes_interplanet%C3%A0ries">2.8 Sondes interplanetàries</a></li> <li class="toclevel-2 tocsection-11"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Transbordadors_espacials">2.9 Transbordadors espacials</a></li> <li class="toclevel-2 tocsection-12"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Estaci%C3%B3_russa_Mir">2.10 Estació russa Mir</a></li> <li class="toclevel-2 tocsection-13"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Altres_pa%C3%AFsos">2.11 Altres països</a></li> </ul></li> <li class="toclevel-1 tocsection-14"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Subsistemes">3 Subsistemes</a></li> <li class="toclevel-1 tocsection-15"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Naus_espacials_als_mites_i_a_la_ficci%C3%B3">4 Naus espacials als mites i a la ficció</a></li> <li class="toclevel-1 tocsection-16"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Vegeu_tamb%C3%A9">5 Vegeu també</a></li> <li class="toclevel-1 tocsection-17"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Notes">6 Notes</a></li> <li class="toclevel-1 tocsection-18"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Refer%C3%A8ncies">7 Referències</a></li> </ul> </div> </section> <div class="mw-heading mw-heading2 section-heading" onclick="mfTempOpenSection(1)"> <h2 id="Tipus_de_naus_espacials">Tipus de naus espacials</h2> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Tipus de naus espacials" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <section class="mf-section-1 collapsible-block" id="mf-section-1"> <ul> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Nau_espacial_rob%C3%B2tica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Nau espacial robòtica">Nau espacial robòtica</a>: és una nau espacial sense humans a bord que sol estar sota control <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Telerob%C3%B2tica&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Telerobòtica (encara no existeix)">telerobòtic</a>. Una nau espacial robòtica dissenyada per realitzar mesures d'investigació científica sol denominar-se una <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sonda_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Sonda espacial">sonda espacial</a>. La majoria de les missions espacials són per telerobòtica a causa dels factors de baix cost i baix risc.</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_artificial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Satèl·lit artificial">Satèl·lit artificial o orbitador</a>: és un artefacte llançat a l'espai que, gràcies a la velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-2">[2]</a> Pot estar sota control telemàtic o ser habitada amb usos diversos, en aquest cas es parla d'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Estaci%C3%B3_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Estació espacial">estació espacial</a>.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-3">[3]</a> Aquesta es distingeix dels vehicles espacials tripulats perquè no és un mitjà de transport, sinó un habitacle.</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Coet?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Coet">Coet</a>: és un grup autònom propulsat per la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/For%C3%A7a_de_reacci%C3%B3?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Força de reacció">força de reacció</a> creada mitjançant l'ejecció de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Massa?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Massa">massa</a>. És l'únic giny per posar objectes en <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/%C3%92rbita?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Òrbita">òrbita</a> fora de l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Atmosfera_terrestre?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Atmosfera terrestre">atmosfera terrestre</a>.</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/C%C3%A0psula_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Càpsula espacial">Càpsula espacial</a>: és una nau espacial sovint destinada perquè sigui <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vol_espacial_tripulat?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vol espacial tripulat">tripulada</a>, que té una forma senzilla per a la secció principal, sense ales o altres característiques per a facilitar la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Reentrada_atmosf%C3%A8rica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Reentrada atmosfèrica">reentrada atmosfèrica</a>.</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Transbordador_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Transbordador espacial">Transbordador o llançadora espacial</a>: era el vehicle espacial utilitzat durant trenta anys pel govern dels <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units d'Amèrica</a> per a les missions tripulades a l'espai, i va ser retirat de servei el 2011.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-4">[4]</a></li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Avi%C3%B3_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Avió espacial">Avió espacial</a>: és una <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Aeronau?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Aeronau">aeronau</a> dissenyada per volar a altituds extremes a l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Espai_exterior?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Espai exterior">espai</a> i tornar a la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Terra?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Terra">Terra</a>. Combina algunes de les característiques d'una aeronau i parts d'un vehicle espacial.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-5">[5]</a></li> </ul> </section> <div class="mw-heading mw-heading2 section-heading" onclick="mfTempOpenSection(2)"> <h2 id="Història">Història</h2> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=2&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Història" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <section class="mf-section-2 collapsible-block" id="mf-section-2"> <div class="mw-heading mw-heading3"> <h3 id="Antecedents">Antecedents</h3> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=3&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Antecedents" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> Els orígens de la tecnologia necessària per enlairar un enginy a l'espai exterior es troben en la utilització de coets com una arma ja durant el segle xi. Els primers a teoritzar i dissenyar coets de combustible líquid capaços d'arribar a l'espai extraterrestre van ser un rus, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Konstant%C3%ADn_Tsiolkovski?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Konstantín Tsiolkovski">Konstantín Tsiolkovski</a>, el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/1880?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="1880">1880</a> i un nord-americà, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Robert_Goddard?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Robert Goddard">Robert Goddard</a>, el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/1926?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="1926">1926</a>. El 1929, l'oficial eslovè <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Hermann_Noordung?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Hermann Noordung">Hermann Noordung</a> va ser el primer en imaginar una estació espacial completa en el seu llibre The Problem of Space Travel (el problema del viatge espacial).<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-6">[6]</a><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-7">[7]</a> Els govern <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Nazi?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Nazi">nazi</a> alemany va ser el primer, l'any <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/1942?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="1942">1942</a> que va enlairar coets i utilitzar-los com a míssils (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/V2?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="V2">V2</a>) contra els aliats. Es va convertir en el primer objecte espacial artificial quan un d'ells va arribar a una altitud de 189 km al juny de 1944 a <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Peenem%C3%BCnde?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Peenemünde">Peenemünde</a>, Alemanya.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-8">[8]</a> No obstant això, els V-2 només atenyien aquesta altitud en l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apogeu?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apogeu">apogeu</a> de la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Traject%C3%B2ria_bal%C3%ADstica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Trajectòria balística">trajectòria balística</a>, sense intenció ni possibilitat de romandre-hi i molt menys d'entrar en òrbita. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Wernher_von_Braun?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Wernher von Braun">Wernher von Braun</a> era l'enginyer i director tècnic del centre experimental de coets de Peenemünde. Després de la guerra va ser incorporat, juntament amb altres científics alemanyes en el programa científic nord-americà dins l'anomenada <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Operaci%C3%B3_Paperclip?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Operació Paperclip">Operació Paperclip</a>.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-lavang_v2-9">[9]</a> Des de 1947, els <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques">soviètics</a> van llançar coets V-2 suborbitals i una variant pròpia, el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/R-1_(m%C3%ADssil)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="R-1 (míssil)">R-1</a>, inclosos els experiments amb radiació i animals en alguns vols. Aquests experiments suborbitals només permetien un temps molt curt en l'espai, el que en limitava la utilitat.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-lavang_v2-9">[9]</a> França va començar al final dels anys 1940 per estudiar els V2. S'hi va llançar el març de 1949 el programa de coets sonda <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=V%C3%A9ronique_(coet)&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Véronique (coet) (encara no existeix)">Véronique</a>, dissenyat per estudiar l'atmosfera superior. Aquests coets van ser llançats des de diversos llocs, com a <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Suippes?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Suippes">Suippes</a> per al primer llançament el 31 de juliol de 1950,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-10">[AEE 1]</a> llavors a <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vernon_(Eure)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vernon (Eure)">Vernon</a> el 5 d'agost, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Le_Cardonnet&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Le Cardonnet (encara no existeix)">Le Cardonnet</a>, i finalment a Hammaguir a Algèria. El 1951, la versió simplificada del coet, la R (de reduït) era capaç d'arribar a uns 1800 metres d'altitud.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-AEE24-11">[AEE 2]</a> La següent versió, la N (per normal), més gros, va experimentar algunes dificultats, però va poder arribar a 70 quilòmetres d'altitud el 22 de maig de 1952.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-AEE24-11">[AEE 2]</a> L'última versió, la NAA (per normal allargada) va assolir 135 quilòmetres d'altitud, el 21 de febrer de 1954,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-12">[AEE 3]</a> tot i els pocs problemes de llançament, els problemes econòmics a causa de la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Guerra_d%27Indoxina?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Guerra d'Indoxina">Guerra d'Indoxina</a>, es va fer suspendre el programa. El juliol del 1950, el primer coet <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Bumper_(coet)&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Bumper (coet) (encara no existeix)">Bumper</a> va ser llançat des de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Cap_Canaveral?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Cap Canaveral">Cap Canaveral</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Florida?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Florida">Florida</a>. El Bumper era un coet de dos trams que comprèn un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/M%C3%ADssil?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Míssil">míssil</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/V-2?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="V-2">V-2</a> com la base d'un coet <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=WAC_Corporal&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="WAC Corporal (encara no existeix)">WAC Corporal</a>. Podria arribar l'altitud llavors rècord de gairebé 400 km. <div class="mw-heading mw-heading3"> <h3 id="Inici_de_la_cursa_espacial">Inici de la cursa espacial</h3> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=4&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Inici de la cursa espacial" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Article principal: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Cursa_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Cursa espacial">Cursa espacial</a> </div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Dawn_of_the_Space_Age.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Dawn_of_the_Space_Age.jpg/220px-Dawn_of_the_Space_Age.jpg" decoding="async" width="220" height="153" class="mw-file-element" data-file-width="1440" data-file-height="1000"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 153px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Dawn_of_the_Space_Age.jpg/220px-Dawn_of_the_Space_Age.jpg" data-width="220" data-height="153" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Dawn_of_the_Space_Age.jpg/330px-Dawn_of_the_Space_Age.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Dawn_of_the_Space_Age.jpg/440px-Dawn_of_the_Space_Age.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> L'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sp%C3%BAtnik_1?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Spútnik 1">Spútnik 1</a>, primer <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_artificial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Satèl·lit artificial">satèl·lit artificial</a> en òrbita de la Terra, entre 939 i 215 km d'altitud el 1957, i aviat va ser seguit per l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sp%C3%BAtnik_2?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Spútnik 2">Spútnik 2</a>. </figcaption> </figure> A la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">Unió Soviètica</a> l'homòleg a Von Braun era l'enginyer en cap <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Serguei_Koroliov?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Serguei Koroliov">Serguei Koroliov</a>, responsable del llançament del primer <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_artificial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Satèl·lit artificial">satèl·lit artificial</a>, l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sputnik_1?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Sputnik 1">Sputnik 1</a>, i dissenyador del <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Exploraci%C3%B3_lunar_tripulada_sovi%C3%A8tica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Exploració lunar tripulada soviètica">programa per portar cosmonautes a la lluna</a>. L'Sputnik 1 va ser la primera nau espacial veritable creada per l'espècie humana perquè tenia la capacitat d'entrar en òrbita i romandre-hi. Va ser llançat en una òrbita el·líptica des el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/4_d%27octubre?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="4 d'octubre">4 d'octubre</a> de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/1957?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="1957">1957</a>, donant lloc a nous desenvolupaments polítics, militars, tecnològics i científics, i marcant l'inici de l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Era_Espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Era Espacial">Era Espacial</a>. Aquest succés va portar a una escalada del <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/NASA?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="NASA">programa espacial dels Estats Units</a>, que dos mesos més tard, va intentar infructuosament de llançar en òrbita el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vanguard_1?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vanguard 1">Vanguard 1</a>. El 31 de gener de 1958, els Estats Units van reeixir llançar l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Explorer_1?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Explorer 1">Explorer 1</a>, a bord d'un coet Juno. No obstant això, la gossa <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Laika?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Laika">Laika</a> (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">Unió Soviètica</a>) va ser el primer ésser viu en òrbita, el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/3_de_novembre?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="3 de novembre">3 de novembre</a> de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/1957?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="1957">1957</a> en l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Sputnik_2&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Sputnik 2 (encara no existeix)">Sputnik 2</a>. L'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sputnik_3?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Sputnik 3">Sputnik 3</a> va ser llançat el 15 de maig de 1958 i va portar una gran varietat d'instruments per a la investigació geofísica. Va proporcionar dades sobre la pressió i la composició de l'atmosfera superior, la concentració de partícules carregades, els fotons i els nuclis pesants en raigs còsmics, camps magnètics i electroestàtics i partícules meteòriques. El primer objecte artificial a arribar a un altre cos celeste va ser <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Luna_2?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Luna 2">Luna 2</a>, del programa espacial soviètic, el 1959.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-13">[10]</a> La <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Luna_9?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Luna 9">Luna 9</a> va fer el primer aterratge automàtic en un altre cos el 1966.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-14">[11]</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Luna_10?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Luna 10">Luna 10</a> és el primer <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_artificial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Satèl·lit artificial">satèl·lit artificial</a> d'un altre cos celeste.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-15">[12]</a> La mort de Koroliov el 1967 va representar un seriós entrebanc en les aspiracions soviètiques en la cursa espacial. <div class="mw-heading mw-heading3"> <h3 id="Primers_vols_espacial_tripulats">Primers vols espacial tripulats</h3> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=5&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Primers vols espacial tripulats" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Articles principals: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vol_espacial_tripulat?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vol espacial tripulat">Vol espacial tripulat</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Programa_Vostok?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Programa Vostok">Programa Vostok</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Programa_Mercury?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Programa Mercury">Programa Mercury</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Programa_Voskhod?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Programa Voskhod">Programa Voskhod</a>, i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Programa_Gemini?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Programa Gemini">Programa Gemini</a> </div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34379737">@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .mod-gallery{width:100%!important}}.mw-parser-output .mod-gallery{display:table}.mw-parser-output .mod-gallery-default{background:transparent;margin-top:4px}.mw-parser-output .mod-gallery-center{margin-left:auto;margin-right:auto}.mw-parser-output .mod-gallery-left{float:left}.mw-parser-output .mod-gallery-right{float:right}.mw-parser-output .mod-gallery-none{float:none}.mw-parser-output .mod-gallery-collapsible{width:100%}.mw-parser-output .mod-gallery .title,.mw-parser-output .mod-gallery .main,.mw-parser-output .mod-gallery .footer{display:table-row}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div{display:table-cell;padding:0 4px 4px;text-align:center;font-weight:bold}.mw-parser-output .mod-gallery .main>div{display:table-cell}.mw-parser-output .mod-gallery .gallery{line-height:1.35em}.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div{display:table-cell;padding:4px;text-align:right;font-size:85%;line-height:1em}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div *,.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div *{overflow:visible}.mw-parser-output .mod-gallery .gallerybox img{background:none!important}.mw-parser-output .mod-gallery .bordered-images .thumb img{border:solid var(--background-color-neutral,#eaecf0)1px}.mw-parser-output .mod-gallery .whitebg .thumb{background:var(--background-color-base,#fff)!important}</style> <div class="mod-gallery mod-gallery-default"> <div class="title"> <div> Dibuixos de càpsules espacials tripulades </div> </div> <div class="main"> <div> <ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 260px"> <div class="thumb" style="width: 255px; height: 285px;"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Vostok_Spacecraft_Diagram.svg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description" title="Càpsula Vostok"> <noscript> <img alt="Càpsula Vostok" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Vostok_Spacecraft_Diagram.svg/langca-225px-Vostok_Spacecraft_Diagram.svg.png" decoding="async" width="225" height="158" class="mw-file-element" data-file-width="794" data-file-height="559"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 225px;height: 158px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Vostok_Spacecraft_Diagram.svg/langca-225px-Vostok_Spacecraft_Diagram.svg.png" data-alt="Càpsula Vostok" data-width="225" data-height="158" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Vostok_Spacecraft_Diagram.svg/langca-338px-Vostok_Spacecraft_Diagram.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Vostok_Spacecraft_Diagram.svg/langca-450px-Vostok_Spacecraft_Diagram.svg.png 2x" data-class="mw-file-element"> </a> </div> <div class="gallerytext"> Càpsula Vostok </div></li> <li class="gallerybox" style="width: 260px"> <div class="thumb" style="width: 255px; height: 285px;"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:NASA_spacecraft_comparison.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description" title="Naus espacials American Mercuri, Gemini i Apollo"> <noscript> <img alt="Naus espacials American Mercuri, Gemini i Apollo" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/NASA_spacecraft_comparison.jpg/225px-NASA_spacecraft_comparison.jpg" decoding="async" width="225" height="172" class="mw-file-element" data-file-width="4669" data-file-height="3559"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 225px;height: 172px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/NASA_spacecraft_comparison.jpg/225px-NASA_spacecraft_comparison.jpg" data-alt="Naus espacials American Mercuri, Gemini i Apollo" data-width="225" data-height="172" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/NASA_spacecraft_comparison.jpg/338px-NASA_spacecraft_comparison.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/NASA_spacecraft_comparison.jpg/450px-NASA_spacecraft_comparison.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> </div> <div class="gallerytext"> Naus espacials American Mercuri, Gemini i Apollo </div></li> <li class="gallerybox" style="width: 260px"> <div class="thumb" style="width: 255px; height: 285px;"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Voskhod_1_and_2.svg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description" title="Voskhod soviètica (variant de Vostok)"> <noscript> <img alt="Voskhod soviètica (variant de Vostok)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Voskhod_1_and_2.svg/196px-Voskhod_1_and_2.svg.png" decoding="async" width="196" height="255" class="mw-file-element" data-file-width="512" data-file-height="665"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 196px;height: 255px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Voskhod_1_and_2.svg/196px-Voskhod_1_and_2.svg.png" data-alt="Voskhod soviètica (variant de Vostok)" data-width="196" data-height="255" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Voskhod_1_and_2.svg/295px-Voskhod_1_and_2.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Voskhod_1_and_2.svg/393px-Voskhod_1_and_2.svg.png 2x" data-class="mw-file-element"> </a> </div> <div class="gallerytext"> Voskhod soviètica (variant de Vostok) </div></li> <li class="gallerybox" style="width: 260px"> <div class="thumb" style="width: 255px; height: 285px;"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Gemini_spacecraft.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description" title="Nau espacial Gemini"> <noscript> <img alt="Nau espacial Gemini" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Gemini_spacecraft.jpg/225px-Gemini_spacecraft.jpg" decoding="async" width="225" height="161" class="mw-file-element" data-file-width="3000" data-file-height="2147"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 225px;height: 161px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Gemini_spacecraft.jpg/225px-Gemini_spacecraft.jpg" data-alt="Nau espacial Gemini" data-width="225" data-height="161" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Gemini_spacecraft.jpg/338px-Gemini_spacecraft.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Gemini_spacecraft.jpg/450px-Gemini_spacecraft.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> </div> <div class="gallerytext"> Nau espacial Gemini </div></li> <li class="gallerybox" style="width: 260px"> <div class="thumb" style="width: 255px; height: 285px;"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Soyuz_7K-OK(A)_drawing.svg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description" title="Nau soviètica / russa de Soiuz 7K-OK(A) de 1967"> <noscript> <img alt="Nau soviètica / russa de Soiuz 7K-OK(A) de 1967" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Soyuz_7K-OK%28A%29_drawing.svg/225px-Soyuz_7K-OK%28A%29_drawing.svg.png" decoding="async" width="225" height="127" class="mw-file-element" data-file-width="400" data-file-height="225"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 225px;height: 127px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Soyuz_7K-OK%28A%29_drawing.svg/225px-Soyuz_7K-OK%28A%29_drawing.svg.png" data-alt="Nau soviètica / russa de Soiuz 7K-OK(A) de 1967" data-width="225" data-height="127" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Soyuz_7K-OK%28A%29_drawing.svg/338px-Soyuz_7K-OK%28A%29_drawing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Soyuz_7K-OK%28A%29_drawing.svg/450px-Soyuz_7K-OK%28A%29_drawing.svg.png 2x" data-class="mw-file-element"> </a> </div> <div class="gallerytext"> Nau soviètica / russa de Soiuz 7K-OK(A) de 1967 </div></li> </ul> </div> </div> </div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Gagarin_in_Sweden.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cc/Gagarin_in_Sweden.jpg" decoding="async" width="176" height="256" class="mw-file-element" data-file-width="176" data-file-height="256"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 176px;height: 256px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cc/Gagarin_in_Sweden.jpg" data-width="176" data-height="256" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Iuri_Gagarin?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Iuri Gagarin">Iuri Gagarin</a>, el 1964. </figcaption> </figure> El primer vol espacial tripulat reeixit va ser el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vostok_1?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vostok 1">Vostok 1</a> («Orient 1») el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/12_d%27abril?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="12 d'abril">12 d'abril</a> de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/1961?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="1961">1961</a>, portant un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Cosmonauta?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Cosmonauta">cosmonauta</a> rus de 27 anys, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Iuri_Gagarin?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Iuri Gagarin">Iuri Gagarin</a>. La nau va completar una òrbita al voltant del planeta en aproximadament una hora i 48 minuts. El vol de Gagarin va tenir repercussions a tot el món, va ser una demostració dels avanços del programa espacial soviètic i va obrir una era totalment nova en l'exploració espacial: els <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Viatge_espacial_tripulat?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Viatge espacial tripulat">vols espacials tripulats</a>. Els Estats Units van llançar per primera vegada una persona en l'espai un mes després de la Vostok 1, amb el vol suborbital d'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Alan_Shepard?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Alan Shepard">Alan Shepard</a> en el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Mercury-Redstone_3?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Mercury-Redstone 3">Mercury-Redstone 3</a>. Van fer un vol orbital el 20 de febrer de 1962, quan <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/John_Glenn?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="John Glenn">John Glenn</a>, en el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Mercury-Atlas_6?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Mercury-Atlas 6">Mercury-Atlas 6</a> va orbitar la Terra. Els canadencs van ser en els inicis dels primers satèl·lits artificials. L'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Alouette_1&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Alouette 1 (encara no existeix)">Alouette 1</a>, tenia com a missió estudiar la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ionosfera?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Ionosfera">ionosfera</a>, va ser llançat el 29 de setembre de 1962 per un llançador americà Thor-Agena.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-16">[13]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Valentina_Tereshkova,_world%27s_first_woman_astronaut,_from_RIAN_archives.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Valentina_Tereshkova%2C_world%27s_first_woman_astronaut%2C_from_RIAN_archives.jpg/220px-Valentina_Tereshkova%2C_world%27s_first_woman_astronaut%2C_from_RIAN_archives.jpg" decoding="async" width="220" height="289" class="mw-file-element" data-file-width="540" data-file-height="710"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 289px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Valentina_Tereshkova%2C_world%27s_first_woman_astronaut%2C_from_RIAN_archives.jpg/220px-Valentina_Tereshkova%2C_world%27s_first_woman_astronaut%2C_from_RIAN_archives.jpg" data-width="220" data-height="289" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Valentina_Tereshkova%2C_world%27s_first_woman_astronaut%2C_from_RIAN_archives.jpg/330px-Valentina_Tereshkova%2C_world%27s_first_woman_astronaut%2C_from_RIAN_archives.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Valentina_Tereshkova%2C_world%27s_first_woman_astronaut%2C_from_RIAN_archives.jpg/440px-Valentina_Tereshkova%2C_world%27s_first_woman_astronaut%2C_from_RIAN_archives.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Valentina_Tereixkova?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Valentina Tereixkova">Valentina Tereixkova</a>, el 1969. </figcaption> </figure> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Valentina_Tereixkova?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Valentina Tereixkova">Valentina Tereixkova</a>, la primera dona en l'espai, va orbitar la Terra 48 vegades a bord del <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vostok_6?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vostok 6">Vostok 6</a>, el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/16_de_juny?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="16 de juny">16 de juny</a> de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/1963?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="1963">1963</a>. Els soviètics, per a les càpsules <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Voskhod?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-disambig" title="Voskhod">Voskhod</a> equivalents a les <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Programa_Gemini?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Programa Gemini">Gemini</a>, van haver de realitzar concessions importants, com l'eliminació del <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Seient_projectable?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Seient projectable">seient projectable</a>,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS42-17">[S 1]</a> la impossibilitat per als astronautes de fer servir un vestit de vol,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-cdle96-18">[C 1]</a> que va fer que els Voskhod fossin perillosos. Per tant, per mantenir el nou heroi de la nació, Gagarin va ser retirat de totes les missions següents. El 12 d'octubre de 1964, el primer llançament del Voskhod, que va permetre per primera vegada transportar dos homes a l'espai, a la vegada.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS42-17">[S 1]</a> El Voskhod 2<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-19">[nota 1]</a> es va enlairar el 18 de març de 1965. Va ser un altre gran pas en la conquesta de l'espai: per primer cop, un home va efectuar una <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sortida_extravehicular?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Sortida extravehicular">sortida extravehicular</a>, i un cop es va despressuritzar la càpsula i obrir, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Alekse%C3%AF_Leonov&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Alekseï Leonov (encara no existeix)">Alekseï Leonov</a> va romandre entre 15 i 20 minuts<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CDLE105-20">[C 2]</a> a l'espai. En Leonov, es va inflar molt per la pressió i es va posar rígid, amb risc de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Barotraumatisme?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Barotraumatisme">barotraumatisme</a>, però no podia tornar a la nau per un problema amb la tapa. Després de deu minuts de lluita,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CDLE105-20">[C 2]</a> va poder tornar a bord. També hi va haver un problema de retrocoets que van col·locar la tripulació en òrbita més alta, el mòdul de control va ser desenllaçat malament del mòdul de servei, i l'aterratge va tenir lloc massa lluny de l'objectiu. L'equip va haver de passar una nit en una àrea de bosc de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Perm?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Perm">Perm</a><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CDLE105-20">[C 2]</a><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-21">[S 2]</a> abans de ser trobats. El programa va ser cancel·lat abans del llançament del Voskhod 3, i l'URSS es va centrar en els Soiuz i el programa lunar. L'òrbita terrestre més alta que ha assolit un vehicle pilotat va anar a càrrec de la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Gemini_11?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Gemini 11">Gemini 11</a>, el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/1966?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="1966">1966</a>, que va arribar una altura de 1.374 km. El programa de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Llan%C3%A7adora_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Llançadora espacial">llançadores espacials</a>, en les missions de llançar i fer funcionar el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Telescopi_espacial_Hubble?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Telescopi espacial Hubble">Telescopi espacial Hubble</a>, també ha arribat a una òrbita terrestre d'una altitud que se situa al voltant de 600 km. <div class="mw-heading mw-heading3"> <h3 id="Programes_lunars">Programes lunars</h3> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=6&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Programes lunars" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Apollo_CSM_lunar_orbit.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Apollo_CSM_lunar_orbit.jpg/220px-Apollo_CSM_lunar_orbit.jpg" decoding="async" width="220" height="174" class="mw-file-element" data-file-width="1140" data-file-height="904"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 174px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Apollo_CSM_lunar_orbit.jpg/220px-Apollo_CSM_lunar_orbit.jpg" data-width="220" data-height="174" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Apollo_CSM_lunar_orbit.jpg/330px-Apollo_CSM_lunar_orbit.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Apollo_CSM_lunar_orbit.jpg/440px-Apollo_CSM_lunar_orbit.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> La nau Apollo en òrbita al voltant de la Lluna. És visible el mòdul de control (el con de plata) i el mòdul de servei, el mòdul lunar no és present. </figcaption> </figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Articles principals: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Programa_Apollo?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Programa Apollo">Programa Apollo</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Programa_Soiuz?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Programa Soiuz">Programa Soiuz</a> </div> La destinació de les missions dels vols espacials humans més enllà de l'òrbita terrestre ha estat fins ara només la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Lluna?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Lluna">Lluna</a>, que està pròpiament en l'òrbita terrestre. Els Estats Units, per enviar homes a la Lluna, van utilitzar coets Saturn i naus Apollo. La nau Apollo consistia en un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/CSM?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="CSM">CSM</a> (Command and Service Module, Mòdul de Constrol i Servei) i un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/M%C3%B2dul_lunar_Apollo?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Mòdul lunar Apollo">Mòdul lunar Apollo</a>, impulsats pel mateix coet Saturn. El <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Saturn_V?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Saturn V">Saturn V</a> es va utilitzar pels llançaments lunars i va ser seguit per diverses proves. El programa va començar amb un drama: durant la prova a terra de la nau Apollo 1, el 27 de gener de 1967,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-22">[nota 2]</a> es va produir un incendi en el mòdul, i va matar els tres astronautes. Es va descobrir que el foc va ser causat per un curtcircuit i va ser alimentat per oxigen pur que omplia la càpsula.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-S82-23">[S 3]</a> La nau Apollo va ser modificada, amb materials inflamables i una comporta d'obertura cap a l'exterior, per tant, més fàcil d'obrir en cas de problemes.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-S82-23">[S 3]</a> El treball va seguir amb tres llançaments de prova (l'Apollo 4 al 6, de novembre de 1967 a l'abril de 1968),<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-24">[S 4]</a> que va ser seguit per onze vols espacials.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-25">[nota 3]</a> El primer vol tripulat, l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo_7?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apollo 7">Apollo 7</a>, va ser llançat amb èxit l'11 d'octubre de 1968; va ser una oportunitat perquè els nord-americans poguessin veure els seus astronautes en la televisió en directe.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-26">[S 5]</a> L'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo_8?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apollo 8">Apollo 8</a>, en el desembre de 1968,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-27">[S 6]</a> va ser, com la missió anterior, simplement orbitar al voltant de la Terra. Però els Estats Units, preocupats per l'èxit de la missió soviètica Zond-5<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-20-28">[A2 1]</a> i no voler ser els segons altre cop en la carrera espacial, van decidir fer un llançament a la Lluna. L'Apollo 8 va vorejar la Lluna abans de tornar a la Terra. L'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo_9?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apollo 9">Apollo 9</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo_10?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apollo 10">10</a>, van partir el 3 de març i el 18 de maig de 1969 respectivament, per realitzar les proves del LM i el CSM.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-29">[S 7]</a> Pel costat soviètic, el 14 de setembre de 1968, un coet <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Proton?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Proton">Proton</a> va llançar el Zond-5, una nau Soiuz en versió lunar, i no tripulada, que va fer un sobrevol de la Lluna a 2000 quilòmetres, de manera que fou el primer a realitzar una anada i tornada del satèl·lit.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-20-28">[A2 1]</a> El Zond 6, el 17 de novembre següent,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-20-28">[A2 1]</a> va reeditar la proesa. Però els Estats Units, inquiets pels èxits del Zond-5 i 6, van decidir avançar la seva agenda i enviar el primer home al voltant de la Lluna; els soviètics, van tenir la sensació que no valia la pena l'esforç, i van decidir aturar el programa Zond.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-30">[A2 2]</a> Una sèrie de fracasos van empènyer a l'URSS a abandonar tots els seus programes en relació amb la Lluna en el 1974.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-Michine-pall-31">[P 1]</a> Les naus Soiuz, en canvi, van ser conservades, modificades, i s'han utilitzat des de llavors en formes avançades.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS72-32">[S 8]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"> <h3 id="Missions_lunars">Missions lunars</h3> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=7&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Missions lunars" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg/220px-Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg" decoding="async" width="220" height="222" class="mw-file-element" data-file-width="3929" data-file-height="3967"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 222px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg/220px-Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg" data-width="220" data-height="222" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg/330px-Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg/440px-Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> Buzz Aldrin a la Lluna. </figcaption> </figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Article principal: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo_11?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apollo 11">Apollo 11</a> </div> La missió <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo_11?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apollo 11">Apollo 11</a>, que va tenir èxit just mesos abans de la data límit donada per <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/John_Fitzgerald_Kennedy?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="John Fitzgerald Kennedy">Kennedy</a>, sovint es presenta com l'esdeveniment més important de la conquesta de l'espai, tot i ser una baula més d'una seqüència iniciada un parell de dècades abans.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS97-33">[S 9]</a> El <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/16_de_juliol?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="16 de juliol">16 de juliol</a> de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/1969?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="1969">1969</a>, a les 20:17 <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Coordinated_Universal_Time?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Coordinated Universal Time">UTC</a> (21:17 Hora Central Europea, 14:17 Hora Estàndard Central dels EUA).<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS97-33">[S 9]</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Neil_Armstrong?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Neil Armstrong">Neil Armstrong</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Michael_Collins_(astronauta)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Michael Collins (astronauta)">Michael Collins</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Buzz_Aldrin?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Buzz Aldrin">Buzz Aldrin</a> van ser enviats per un Saturn V cap a la Lluna, amb el mòdul de control Columbia i el LM Eagle. El viatge cap al satèl·lit de la Terra, va anar bé, però Neil Armstrong i Buzz Aldrin (Michael Collins va restar en òrbita al CSM) van tenir un moment d'ansietat quan, durant el descens a la superfície lunar, l'ordinador de bord, es va saturar, disparant-se una alarma.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-34">[nota 4]</a> La decisió va ser presa per Steve Bales del centre de Houston de continuar el descens en mode manual,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS100-35">[S 10]</a> i el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/19_de_juliol?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="19 de juliol">19 de juliol</a> a les 4h17 (hora del centre Kennedy)<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS100-35">[S 10]</a> el LM Eagle va aterrar amb èxit. Poques hores van passar abans del primer pas d'un home en una superfície que no fos la de la Terra: a les 10h56,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS100-35">[S 10]</a> Armstrong va caminar sobre la Lluna. Seguit de realitzar una petita exploració i agafar roques lunars, llavors els astronautes van partir en 1h54.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-36">[S 11]</a> L'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo_12?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apollo 12">Apollo 12</a>, va partir el 14 de novembre de 1969, no va tenir cap problema, i va portar peces de la sonda Surveyor 3.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-37">[S 12]</a> D'altra banda, l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo_13?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apollo 13">Apollo 13</a>, llançada l'11 d'abril de 1970, va recordar les dificultats i els riscos de la conquesta de l'espai: el 13 d'abril<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-S107-38">[S 13]</a> a 320.000 quilòmetres de la Terra, una rutina de tractament en un tanc d'oxigen CSM va desencadenar en un curt circuit seguit d'una explosió, que va tallar al mateix temps l'alimentació d'electricitat.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-S107-38">[S 13]</a> La nau, per tant, no es podia controlar, i els astronautes es van instal·lar al LM.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-39">[nota 5]</a> Viatjaven en condicions difícils, i després de 5 dies i 23 hores,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-40">[S 14]</a> van recuperar el CSM, abandonar el mòdul de servei i utilitzar el LM per l'aterratge. Els tres astronautes finalment van poder tornar a la Terra sense danys. El 31 de gener de 1971,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-41">[S 15]</a> l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo_14?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apollo 14">Apollo 14</a> es va enlairar en missió científica (geològica), que no estava ben atesa pels problemes polítics al Vietnam. L'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo_15?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apollo 15">Apollo 15</a>, el 26 de juliol de 1971,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-42">[S 16]</a> va partir amb el suport d'un nou mitjà de transport, un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Rover_lunar?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Rover lunar">Jeep lunar</a>, i van tornar cap a la Terra amb una roca de 'mantell original' de la Lluna (núm. 14515, 'Roca Gènesi').<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-43">[S 17]</a> Les dues últimes missions, l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo_16?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apollo 16">Apollo 16</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo_17?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Apollo 17">17</a>, el 16 d'abril i el 7 de desembre de 1972<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS122-44">[S 18]</a> es va dur a terme sense més problemes; l'Apollo 17 va portar un geòleg civil, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Harrison_Schmitt&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Harrison Schmitt (encara no existeix)">Harrison Schmitt</a>, i va ser l'únic civil que ha estat a la Lluna.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS122-44">[S 18]</a> Les següents missions al primer allunatge no van despertar tant interès en l'audiència televisiva i, encara que l'URSS va ser la primera a enviar una sonda al misteriós planeta Venus, l'anomenada Venera 7, el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/1971?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="1971">1971</a> el fet va passar sense despertar gaires emocions populars. <div class="mw-heading mw-heading3"> <h3 id="Primeres_estacions_espacials">Primeres estacions espacials</h3> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=8&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Primeres estacions espacials" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Skylab.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Skylab.jpg/220px-Skylab.jpg" decoding="async" width="220" height="318" class="mw-file-element" data-file-width="1921" data-file-height="2773"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 318px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Skylab.jpg/220px-Skylab.jpg" data-width="220" data-height="318" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Skylab.jpg/330px-Skylab.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Skylab.jpg/440px-Skylab.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> L'Skylab en òrbita, sense un dels seus panells solars. Es va afegir un escut tèrmic (la placa daurada), durant les reparacions. </figcaption> </figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Article principal: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Saliut?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Saliut">Saliut</a> </div> L'URSS estava treballant en una estació espacial per a fins militars anomenada '<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Almaz?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Almaz">Almaz'</a>. Es va utilitzar com a base per a una estació civil competint amb la Skylab.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS117-45">[S 19]</a> El resultat va ser la Saliut, una estació de 18,9 tones, 16 metres de llargada, 4,15 de diàmetre i 90 m³ de volum.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS117-45">[S 19]</a> La <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Saliut_1?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Saliut 1">Saliut 1</a> va ser la primera estació espacial en òrbita, llançada el 19 d'abril de 1970.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-46">[S 20]</a> El Soiuz 10, va ser llançat el 23 d'abril, que va intentar arribar a la Saliut, però va tenir un problema d'acoblament, i els cosmonautes van haver de tornar a terra sense poder entrar a l'estació. La tripulació de la Soiuz 11, el 6 de juny de 1971 va poder penetrar a l'estació, però es van haver d'enfrontar a un incendi però el van controlar.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS121-47">[S 21]</a> Van sortir de la Saliut el 29 del mateix mes. La missió va ser tot un èxit, però va acabar en tragèdia: una vàlvula de pressurització defectuosa va deixar anar l'oxigen de la càpsula de retorn, i els 3 cosmonautes, sense equips d'escafandres (per manca de lloc) van morir d'asfíxia.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS121-47">[S 21]</a> L'estació Saliut 1 va ser destruïda intencionadament, l'11 d'octubre de 1971, però el coet per llançar el seu successor va esclatar durant el seu llançament en el juliol de 1972. El nom Saliut 2 va ser reutilitzat durant la posada en marxa d'una estació Almaz, l'abril de 1973,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS130-48">[S 22]</a> denominació que permetia ocultar els seus orígens militars. Desafortunadament, va ser un nou fracàs, una pèrdua de pressurització va deixar l'estació inhabitable; així que va ser destruïda dos mesos més tard<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS130-48">[S 22]</a>. L'estació Saliut 3, llançada el 25 de juny de 1974, que també era un Almaz de l'exèrcit soviètic, va gaudir de més èxit. Per enfocament estratègic, contenia càmeres de fotografiar, dispositius de detecció, com també un canó de 23 o 30 mm que va ser provat en un satèl·lit objectiu en el gener de 1975.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-49">[S 23]</a> Va ser a priori, el primer ús d'una arma des de l'espai per destruir un objectiu. La Saliut 4, era civil, que va ser llançada el 2 de desembre de 1974, i visitada per la tripulació de la Soiuz 17. La tripulació següent, el 5 d'abril de 1975, va patir greus problemes en l'enlairament, durant la separació de la 2a etapa del coet: la nau Soiuz va ser separada del coet per accident i la tripulació va descendir a la Terra, afortunadament sense danys. L'URSS va amagar el fracàs de la missió pel canvi de nom a Soiuz 18a, i va restaurar el nom de Soiuz 18 a la missió següent,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS138-50">[S 24]</a> que va ser llançada el 24 de maig de 1975, i la tripulació, es va mantenir 63 dies a bord de la Saliut, establint un nou rècord de temps en òrbita. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Article principal: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Skylab?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Skylab">Skylab</a> </div> L'Skylab va ser originalment un projecte americà d'una gran estació,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-51">[nota 6]</a> però a causa de les retallades pressupostàries, es va reutilitzar el projecte en part per recollir material de les missions Apollo cancel·lades, i l'estació es va construir en un tram de coet Saturn IB, en el lloc dels motors i els tancs.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS130-48">[S 22]</a> L'estació pesava 100 tones, amb 24,6 metres de llargada i 6,6 de diàmetre,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-52">[S 25]</a> contenia material científic (incloent-hi un telescopi) i les instal·lacions necessàries per a la vida dels ocupants (incloent-hi una dutxa). L'Skylab va ser llançat el 14 de maig de 1972 des de Cap Canaveral, però la fase final de l'òrbita no va anar bé: l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Escut_t%C3%A8rmic?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Escut tèrmic">escut de protecció tèrmica</a> i un dels dos <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Placa_fotovoltaica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Placa fotovoltaica">panells solars</a> van ser arrencats, i el segon panell no es va desplegar completament.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS134-53">[S 26]</a> Tres astronautes van partir dins d'una nau Apollo el 24 de maig, i van arribar amb la dificultat per arreglar el panell solar restant, i afegir una protecció tèrmica dissenyada en urgència per terra.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS134-53">[S 26]</a> Es va poder utilitzar l'estació, fer alguns experiments científics, i van tornar el 22 de juny. Van continuar diverses missions, com el Skylab 3, llançat el 28 de juliol de 1973, que va batre el rècord de permanència amb 58 dies.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS136-54">[S 27]</a> L'estació Skylab va ser destruïda l'11 de juliol de 1979 després d'haver estat habitada en 171 dies,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-MVE17-55">[MVE 1]</a> pel fet que el transbordador espacial previst per a les tripulacions a l'estació no estava llest.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS136-54">[S 27]</a> Va ser construïda, una segona Skylab (de vegades anomenada <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Skylab_B&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Skylab B (encara no existeix)">Skylab B</a>), però mai va ser utilitzada a causa del pressupost.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-p=149-56">[S 28]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Apollo-Soyuz-Test-Program-artist-rendering.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Apollo-Soyuz-Test-Program-artist-rendering.jpg/220px-Apollo-Soyuz-Test-Program-artist-rendering.jpg" decoding="async" width="220" height="104" class="mw-file-element" data-file-width="5920" data-file-height="2792"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 104px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Apollo-Soyuz-Test-Program-artist-rendering.jpg/220px-Apollo-Soyuz-Test-Program-artist-rendering.jpg" data-width="220" data-height="104" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Apollo-Soyuz-Test-Program-artist-rendering.jpg/330px-Apollo-Soyuz-Test-Program-artist-rendering.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Apollo-Soyuz-Test-Program-artist-rendering.jpg/440px-Apollo-Soyuz-Test-Program-artist-rendering.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> Il·lustració artística de l'encontre entre les naus Apollo i Soiuz </figcaption> </figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Article principal: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo-Soiuz?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Apollo-Soiuz">Apollo-Soiuz</a> </div> Enmig d'aquesta competència militar entre els dos països, va sorgir un projecte entre els EUA i l'URSS: que va fer reunir a l'espai els equips dels dos blocs. Va ser desenvolupat entre <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/L%C3%A9onid_Brejnev?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Léonid Brejnev">Léonid Brejnev</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Richard_Nixon?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Richard Nixon">Richard Nixon</a>, i llavors per <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Jimmy_Carter?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Jimmy Carter">Jimmy Carter</a>, aquest projecte estava programat originalment per satisfer les estacions Skylab i Saliut, però llavors va ser modificat en el 1972 per a un encontre entre les naus Apollo i Soiuz (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Apollo-Soiuz?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Apollo-Soiuz">ASTP</a> per Apollo Soiuz Test Project), per l'ús d'un mòdul d'acoblatge comú, que podria ser utilitzat per ambdues nacions per rescatar la tripulació d'una altra nació.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-57">[S 29]</a> El 15 de juliol de 1975, la Soiuz 19 va partir de Baikonur, l'Apollo de Cap Canaveral, i les dues naus es van acoblar dos dies més tard, permetent als dos equips, retrobar-se, posant el final oficial de la cursa espacial. El fet era remarcable des del punt de vista polític, ja que encara no havia començat el procés de canvi de règim polític a l'URSS.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-58">[S 30]</a> Els soviètics van continuar enviant estacions en òrbita, mitjançant la contínua superació dels límits de permanència a l'espai. La Saliut 5 (una estació Almaz) va ser llançada el 22 de juny de 1976 i es va mantenir 412 dies en òrbita.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS143-59">[S 31]</a> Va ser visitada per la Soiuz 21, que va haver d'abandonar en una situació d'emergència a causa de fum a l'estació; la Soiuz 23 no va arribar perquè no era segur, i la tripulació de la Soiuz 24 va ser l'última de l'estació. La Saliut 6 i la 7, llançades el 29 de setembre de 1977 i el 19 d'abril de 1982, eren les versions civils més avançades; van utilitzar entre d'altres la nova nau <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Progress_(nau_espacial)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Progress (nau espacial)">Progress</a> com a mòdul de subministrament.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS143-59">[S 31]</a> Aquesta nau, relativament simple, s'ha utilitzat fins a 2009, permetent subministraments i recollint els residus de l'estació, llavors consumits en l'atmosfera. La Saliut 6 va estar habitada per al voltant de 680 dies i va donar la benvinguda, per primera vegada, un cosmonauta estranger, el txecoslovac <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Vladimir_Remek&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Vladimir Remek (encara no existeix)">Vladimir Remek</a>.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS143-59">[S 31]</a> La Saliut 7 es va mantenir 3216 dies en òrbita (9 anys), el que òbviament era un nou rècord,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS144-60">[S 32]</a> i va ser ocupada durant 1075 dies.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-MVE16-61">[MVE 2]</a> La Saliut 6 i 7 van permetre a l'home viure veritablement a l'espai (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Leonid_Kizim&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Leonid Kizim (encara no existeix)">Leonid Kizim</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Vladimir_Soloviov_(cosmonauta)&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Vladimir Soloviov (cosmonauta) (encara no existeix)">Vladimir Solovyov</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Oleg_Iourievitch_Atkov&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Oleg Iourievitch Atkov (encara no existeix)">Oleg Iourievitch Atkov</a> van passar 237 dies en el 1984),<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS144-60">[S 32]</a> realitzant EVAs i allotjant astronautes internacionals (entre ells el francès <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Jean-Loup_Chr%C3%A9tien?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Jean-Loup Chrétien">Jean-Loup Chrétien</a> que es va quedar una setmana el juliol de 1982).<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS144-60">[S 32]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"> <h3 id="Coets_europeus">Coets europeus</h3> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=9&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Coets europeus" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:METEOSAT.gif?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/76/METEOSAT.gif" decoding="async" width="214" height="300" class="mw-file-element" data-file-width="214" data-file-height="300"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 214px;height: 300px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/76/METEOSAT.gif" data-width="214" data-height="300" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> El satèl·lit <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/METEOSAT?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="METEOSAT">Meteosat</a>. </figcaption> </figure> Europa va crear dues agències en el 1964: l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Conseil_europ%C3%A9en_de_recherches_spatiales?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Conseil européen de recherches spatiales">ESRO</a> (European Space Research Organization en anglès), on participen set països per desenvolupar satèl·lits, i l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/European_Launcher_Development_Organisation?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="European Launcher Development Organisation">ELDO</a> (European Launcher Development Organisation), on participen 10 països per desenvolupar un llançador.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-74-62">[A2 3]</a> El llançador europeu <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Europa_(coet)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Europa (coet)">Europa-1</a> constava del míssil britànic <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Blue_Streak?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Blue Streak">Blue Streak</a> per a la primera etapa, d'una segona etapa francesa anomenada Coralie, i una tercera etapa alemanya anomenada Astris. Aquest coet multietapa, va rebre problemes de competències i manca de coordinació, provocant el fracàs del projecte.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-63">[FVLA 1]</a> El coet <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Europa_(coet)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Europa (coet)">Europa-2</a>, en aquest cas, sota l'ègida de França, per corregir els errors anteriors, no funcionava com s'esperava, i el projecte va ser abandonat en el 1972. Per contra, la creació de satèl·lits, com per exemple el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/METEOSAT?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="METEOSAT">Meteosat</a>, va ser tot un èxit, tot i que, sense llançadors, va ser a càrrec pels Estats Units. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Ariane4.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Ariane4.jpg/220px-Ariane4.jpg" decoding="async" width="220" height="316" class="mw-file-element" data-file-width="465" data-file-height="667"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 316px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Ariane4.jpg/220px-Ariane4.jpg" data-width="220" data-height="316" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Ariane4.jpg/330px-Ariane4.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Ariane4.jpg/440px-Ariane4.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> Primer vol de l'Ariane 4, el 15 de juny de 1988. </figcaption> </figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Articles principals: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ag%C3%A8ncia_espacial_europea?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Agència espacial europea">Agència espacial europea</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Arianespace?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Arianespace">Arianespace</a> </div> Malgrat el fracàs del coet Europa-2 i l'abandonament del projecte Europa-3, França havia proposat la creació d'un llançador de coets basat en el Diamant, el L3S. Els països europeus no es posaven d'acord: els britànics preferien finançar el seu satèl·lit marítim <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=MAROTS&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="MAROTS (encara no existeix)">MAROTS</a>, els alemanys el seu mòdul <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Spacelab&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Spacelab (encara no existeix)">Spacelab</a> transportat pel transbordador espacial. A més a més, l'etapa dels transbordadors reutilitzables, i a causa de les proposicions d'utilització dels llançadors americans, el projecte de llançador no semblava prudent. Tot i això, a causa de les severes restriccions imposades pels americans a canvi de la utilització dels seus llançadors, com en el llançament del satèl·lit <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Symphonie_(sat%C3%A8l%C2%B7lit)&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Symphonie (satèl·lit) (encara no existeix)">Symphonie</a>,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-64">[nota 7]</a> i perquè, el 31 de juliol de 1973 a Brussel·les, els països europeus van poder posar-se d'acord per a ajudar-se els uns als altres per a finançar els seus projectes,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-65">[FVLA 2]</a> el programa <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ariane_(coet)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Ariane (coet)">Ariane</a> podria començar. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Fus%C3%A9es-Ariane_Mus%C3%A9e_du_Bourget_P1010730.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Fus%C3%A9es-Ariane_Mus%C3%A9e_du_Bourget_P1010730.jpg/220px-Fus%C3%A9es-Ariane_Mus%C3%A9e_du_Bourget_P1010730.jpg" decoding="async" width="220" height="155" class="mw-file-element" data-file-width="3608" data-file-height="2544"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 155px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Fus%C3%A9es-Ariane_Mus%C3%A9e_du_Bourget_P1010730.jpg/220px-Fus%C3%A9es-Ariane_Mus%C3%A9e_du_Bourget_P1010730.jpg" data-width="220" data-height="155" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Fus%C3%A9es-Ariane_Mus%C3%A9e_du_Bourget_P1010730.jpg/330px-Fus%C3%A9es-Ariane_Mus%C3%A9e_du_Bourget_P1010730.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Fus%C3%A9es-Ariane_Mus%C3%A9e_du_Bourget_P1010730.jpg/440px-Fus%C3%A9es-Ariane_Mus%C3%A9e_du_Bourget_P1010730.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> Models a escala 1:1 de coets Ariane 1 i 5. </figcaption> </figure> Les dues agències, l'ESRO i l'ELDO van ser fusionades el 15 d'abril de 1975, que va donar poc després el naixement de l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ag%C3%A8ncia_espacial_europea?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Agència espacial europea">ESA</a> (European Space Agency), constituïda per onze països (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Regne Unit, Països Baixos, Irlanda, Itàlia, Suècia, Suïssa i Àustria, Noruega, Finlàndia), a més de l'ajuda del Canadà.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-66">[A2 4]</a> Els països membres es van comprometre a pagar una determinada suma per finançar el programa conjunt, i tenir la capacitat per finançar altres projectes específics. Una empresa privada, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Arianespace?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Arianespace">Arianespace</a>, va ser creada el 1980 per gestionar i comercialitzar el nou llançador europeu.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-67">[A2 5]</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Article principal: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ariane_(coet)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Ariane (coet)">Ariane (coet)</a> </div> L'objectiu del programa europeu Ariane era ser independent<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-79-68">[A2 6]</a> de les tecnologies americanes i russes, i llançar un o dos satèl·lits governamentals per any;<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-69">[FVLA 3]</a> no es va donar una important activitat comercial. L'ús de la base de llançaments de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Centre_spatial_guyanais?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Centre spatial guyanais">Kourou</a>, inaugurat en el 1968,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-80-70">[A2 7]</a> era un avantatge per la seva localització a l'equador, posició que augmenta les capacitats de llançaments de coets. El primer coet Ariane estava dotat de tres etapes, mesurava 47 metres d'alçada, pesava 210 tones, i gràcies al seu empenyiment de 240 tones,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-80-70">[A2 7]</a> podria col·locar en òrbita satèl·lits geoestacionaris de 1700 kg. La primera prova de llançament va tenir lloc el 15 de desembre de 1979, però un problema de sensor de pressió va fer aturar els motors; una segona prova, el 22, va ser cancel·lada a causa d'un problema amb la seqüència d'arrencada. Finalment, el darrer llançament de prova, el 24 de desembre va funcionar a la perfecció.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-71">[FVLA 4]</a> La carrera d'aquest llançador, va començar el 24 de desembre de 1979 i va acabar al final de 1998, sent tot un èxit amb 110 dels 118 llançaments reeixts, l'empresa llançadora es va atorgar el 50% de la quota de mercat.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-80-70">[A2 7]</a> L'Ariane va ser llavors reutilitzat i modificat, i les versions 2, 3 i 4 van experimentar el mateix èxit i va posicionar Europa com un actor important en l'economia espacial. Un pressupost de 42 miliards de francs es va assignar a la creació d'un llançador totalment nou, l'Ariane 5, dotat amb un motor nou, el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vulcain_(motor_de_coet)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Vulcain (motor de coet)">Vulcain</a>, que gaudia de major potència i permetia reduir costos i utilitzar el transbordador <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Transbordador_espacial_Hermes?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Transbordador espacial Hermes">Hermes</a> (un programa de la llançadora francesa i europea abandonat el 1992).<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-82-72">[A2 8]</a> L'Ariane 5, de 52 metres d'alçada, pesava 718 tones per 1000 tones d'empenyiment, va experimentar un error en el seu primer llançament el 4 de juny de 1996, a causa d'un problema de trajectòria que va obligar els responsables destruir el coet i els seus quatre satèl·lits en vol.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-84-73">[A2 9]</a> Tot i això, l'Ariane 5 ha realitzat nombrosos llançaments, i va aconseguir una fiabilitat del 95%.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-84-73">[A2 9]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"> <h3 id="Sondes_interplanetàries">Sondes interplanetàries</h3> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=10&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Sondes interplanetàries" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Articles principals: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vol_espacial_interplanetari?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vol espacial interplanetari">Vol espacial interplanetari</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Programa_Venera?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Programa Venera">Programa Venera</a> </div> Les naus espacials <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/URSS?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="URSS">soviètiques</a> del <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Programa_Venera?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Programa Venera">Programa Venera</a> van ser les primeres a completar amb èxit un viatge interplanetari, entrar en l'atmosfera d'un altre planeta (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Venera_3?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Venera 3">Venera 3</a>, 1966, o <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Venera_4?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Venera 4">Venera 4</a>, 1967), fer un aterratge controlat en el mateix (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Venera_7?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Venera 7">Venera 7</a>, 1970) i enviar imatges i altres dades des de la seva superfície (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Venera_9?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Venera 9">Venera 9</a>, 1975.) <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Article principal: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Programa_Mariner?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Programa Mariner">Programa Mariner</a> </div> El Programa Mariner fou un programa de llançament de vehicles espacials de la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/NASA?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="NASA">NASA</a> realitzat entre 1962 i 1973. El JPL (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Jet_Propulsion_Laboratory?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Jet Propulsion Laboratory">Jet Propulsion Laboratory</a>) de la NASA va dissenyar i construir deu naus espacials denominades Mariner, la missió de les quals era explorar els planetes <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Venus_(planeta)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Venus (planeta)">Venus</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Mart_(planeta)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Mart (planeta)">Mart</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Mercuri_(planeta)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Mercuri (planeta)">Mercuri</a> per primera vegada, i posteriorment tornar a Venus i Mart per a una exploració més detallada. L'última de les naus, la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Mariner_10?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Mariner 10">Mariner 10</a>, va realitzar un sobrevol (flyby) de Venus, per a després, realitzar un total de tres aproximacions a Mercuri. La penúltima nau, la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Mariner_9?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Mariner 9">Mariner 9</a>, va ser la primera a deixar en òrbita una sonda al voltant d'un planeta, en aquest cas Mart, i romangué un any en òrbita per procedir a cartografiar la seva superfície i realitzar mesuraments específics. Les sondes Mariner eren de mida relativament reduïda, i el seu llançament es va realitzar mitjançant un coet model <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Atlas_(coet)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Atlas (coet)">Atlas</a>, i el sistema propulsor de l'última fase un coet model Agena o <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Centaur_(tram_de_coet)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Centaur (tram de coet)">Centaur</a>. El seu pes rondava la mitja tona (sense el combustible del propulsor a bord de la sonda). Cada una de les seves missions es va completar en un període d'entre uns quants mesos i un o dos anys, i fins i tot, una de les naus va sobrepassar aquesta limitació i es va mantenir operativa durant tres anys. Les sondes <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Mariner_1?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Mariner 1">Mariner 1</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Mariner_3?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Mariner 3">Mariner 3</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Mariner_8?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Mariner 8">Mariner 8</a> no van superar la fase de llançament. De la resta de sondes, cap, no es va perdre en vol en direcció a les seves destinacions, i totes elles van completar amb èxit els seus objectius. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Article principal: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Programa_Voyager?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Programa Voyager">Programa Voyager</a> </div> El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/NASA?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="NASA">NASA</a> amb l'objectiu d'investigar <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/J%C3%BApiter_(planeta)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Júpiter (planeta)">Júpiter</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Saturn_(planeta)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Saturn (planeta)">Saturn</a>. Inicialment concebudes dins del programa Mariner, finalment foren considerades una missió independent i rebatejades com a Voyager; les dues sondes del programa foren la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Voyager_1?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Voyager 1">Voyager 1</a> i la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Voyager_2?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Voyager 2">Voyager 2</a>. Les dues missions del programa Voyager han estat un dels majors èxits de la NASA. El programa fou dissenyat per treure partit d'una oportuna alineació planetària avantatjosa dels planetes exteriors durant els darrers anys de la dècada de 1970. Aquesta posició de Júpiter, Saturn, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ur%C3%A0_(planeta)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Urà (planeta)">Urà</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Nept%C3%BA_(planeta)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Neptú (planeta)">Neptú</a>, que ocorre una vegada cada 175 anys, donava a una sonda espacial que seguís una particular trajectòria la possibilitat de passar prop d'un planeta, observar-lo i, aprofitant-ne l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Assist%C3%A8ncia_gravitat%C3%B2ria?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Assistència gravitatòria">assistència gravitatòria</a>, seguir el seu viatge fins al següent planeta. Així, l'ús dels propulsors propis de la nau es limitava a realitzar petites correccions en la trajectòria. A més, va facilitar la realització de l'anomenat <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Retrat_de_fam%C3%ADlia_(Voyager)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Retrat de família (Voyager)">retrat de família</a>. A més de la seva missió principal, la Voyager 2 també aconseguí explorar <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ur%C3%A0_(planeta)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Urà (planeta)">Urà</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Nept%C3%BA_(planeta)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Neptú (planeta)">Neptú</a>. Les dues sondes van obtenir una gran quantitat d'informació sobre els planetes gegants del sistema solar i pogueren posar límits molt més estrictes a la possible existència d'un gran planeta més enllà de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/(134340)_Plut%C3%B3?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="(134340) Plutó">Plutó</a>. Actualment els dos vehicles, juntament amb la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Pioneer_10?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Pioneer 10">Pioneer 10</a> són els objectes humans més llunyans i s'estan acostant al que es considera el límit del sistema solar: allà on la influència del <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vent_solar?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vent solar">vent solar</a> queda anul·lada pel medi interestel·lar. Les fonts d'alimentació elèctrica de les dues sondes continuen en funcionament i permeten que segueixin enviant dades cap a la terra, de manera que s'espera poder detectar l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Heliopausa?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Heliopausa">heliopausa</a> del sistema solar en un futur pròxim. <div class="mw-heading mw-heading3"> <h3 id="Transbordadors_espacials">Transbordadors espacials</h3> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=11&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Transbordadors espacials" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:NASA_Color_Dyna_Soar.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/NASA_Color_Dyna_Soar.jpg/220px-NASA_Color_Dyna_Soar.jpg" decoding="async" width="220" height="150" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="409"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 150px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/NASA_Color_Dyna_Soar.jpg/220px-NASA_Color_Dyna_Soar.jpg" data-width="220" data-height="150" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/NASA_Color_Dyna_Soar.jpg/330px-NASA_Color_Dyna_Soar.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/NASA_Color_Dyna_Soar.jpg/440px-NASA_Color_Dyna_Soar.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> Il·lustració artística del X-20 Dyna-Soar. </figcaption> </figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Article principal: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Transbordador_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Transbordador espacial">Transbordador espacial</a> </div> Des del 1969, després de l'Apollo 11, la NASA era conscient de la necessitat de reduir el cost dels programes espacials. Una de les maneres d'estalviar diners era tenir un equip reutilitzable: fins llavors, els coets, càpsules i naus estaven destinades a un sol ús. Aleshores, hi havia diversos estudis en marxa, com el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=X-20_Dyna-Soar&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="X-20 Dyna-Soar (encara no existeix)">X-20 Dyna-Soar</a>, un transbordador imaginat per la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/For%C3%A7a_A%C3%A8ria_dels_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica">Força Aèria</a> de 1957 a 1962<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-74">[S 33]</a> que havia de ser llançat per un coet Titan,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS145-75">[S 34]</a> o el programa <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Fuselatge_sustentador&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Fuselatge sustentador (encara no existeix)">Lifting Bodies</a> de la NASA, d'avions <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fuselatge?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Fuselatge">fuselatge</a> que havien de garantir <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sustentaci%C3%B3?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Sustentació">sustentació</a> (per millorar la relació en pes/eficàcia de càrrega útil), o finalment el projecte <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=RT8&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="RT8 (encara no existeix)">RT8</a>, un avió gran capaç de deixar caure una nau espacial en altitud. Després de molts debats, el projecte de la llançadora va ser aprovada als EUA en el 1972; l'objectiu era dividir els costos de llançament per 5<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-76">[FVLA 5]</a> a 10.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-77">[A2 10]</a> El transbordador ha d'estar equipat amb una zona de càrrega útil, d'un braç de manipulació, i ha de ser utilitzat per 100 llançaments.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-78">[S 35]</a> Un gran dipòsit d'hidrogen líquid i oxigen, i dos <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Booster_(coet)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Booster (coet)">boosters</a> per ajudar en l'enlairament del transbordador, que més tard, es desmuntarien. Finalment, els dos propulsors s'han de recuperar per a poder reutilitzar-les posterirorment. Per finançar aquest projecte, i pel fet que els coets semblaven obsolets, els programes de llançadors convencionals, com l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Atlas_(coet)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Atlas (coet)">Atlas-Centaur</a> van ser aturats.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-79">[FVLA 6]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:STS-114_Shuttle_launch_closeup.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/STS-114_Shuttle_launch_closeup.jpg/220px-STS-114_Shuttle_launch_closeup.jpg" decoding="async" width="220" height="314" class="mw-file-element" data-file-width="2104" data-file-height="3000"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 314px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/STS-114_Shuttle_launch_closeup.jpg/220px-STS-114_Shuttle_launch_closeup.jpg" data-width="220" data-height="314" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/STS-114_Shuttle_launch_closeup.jpg/330px-STS-114_Shuttle_launch_closeup.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/STS-114_Shuttle_launch_closeup.jpg/440px-STS-114_Shuttle_launch_closeup.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> El Discovery durant la represa dels vols després de la tragèdia del Columbia. </figcaption> </figure> El prototip Enterprise<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-80">[nota 8]</a> va ser construït del 1974 al 17 setembre de 1976, i es va provar muntat a la part posterior d'un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Boeing_747?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Boeing 747">Boeing 747</a> modificat,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-p=149-56">[S 28]</a> llavors en vol lliure.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-81">[nota 9]</a> Al final, el transbordador feia 37,24 metres de llargària, 4,9 de diàmetre, 23,79 d'envergadura, pesava 68,586 tones buit i podia portar una càrrega útil de 27,85 tones.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-82">[S 36]</a><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-83">[nota 10]</a> El primer vol va ser realitzat pel <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Transbordador_espacial_Columbia?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Transbordador espacial Columbia">transbordador Columbia</a> el 12 d'abril de 1981 en 4 hores, amb <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/John_Watts_Young?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="John Watts Young">John Young</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Robert_Crippen&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Robert Crippen (encara no existeix)">Bob Crippen</a> a bord; va efectuar 36 òrbites a 300 km d'altitud<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-84">[S 37]</a> sense preocupacions. Aquest succés va ser ben rebut: els nord-americans, no havien pas tornat a l'espai des de 1975<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS143-59">[S 31]</a> El Columbia va ser reutilitzat al final de les proves el 12 de novembre de 1981, llavors el 22 de març de 1982 (per un vol de vuit dies) i finalment el 27 de juny de 1982, per un vol de set dies.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-85">[S 38]</a> El primer vol comercial va tenir lloc l'11 de novembre de 1982; va realitzar la missió amb èxit (va posar en òrbita dos satèl·lits de comunicacions i va complir els experiments científics), i va aterrar el 16 de novembre.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-86">[S 39]</a> Després d'aquests èxits, van ser produïts els altres transbordadors: el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Transbordador_espacial_Challenger?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Transbordador espacial Challenger">Challenger</a> va estar llest a l'abril de 1983, el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Transbordador_espacial_Discovery?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Transbordador espacial Discovery">Discovery</a> durant l'estiu de 1984<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS167-87">[S 40]</a> i l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Transbordador_espacial_Atlantis?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Transbordador espacial Atlantis">Atlantis</a> el setembre de 1985,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS167-87">[S 40]</a> i posteriorment van ser molt utilitzats. El 28 de novembre de 1983, la missió STS-9 va utilitzar l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Spacelab&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Spacelab (encara no existeix)">Spacelab</a> 1, un mòdul de laboratori pressuritzat creat per l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ag%C3%A8ncia_espacial_europea?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Agència espacial europea">ESA</a>, i col·locat en el compartiment de càrrega. Una segona versió, l'Spacelab 2, es va utilitzar fins a 1998.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-88">[S 41]</a> Durant el vol del Challenger STS-41 B que va partir el 3 de febrer de 1984, per primer cop, va ser posat en òrbita un home de manera lliure, sense cap enllaç amb la nau espacial: l'astronauta va utilitzar el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Manned_Maneuvering_Unit&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Manned Maneuvering Unit (encara no existeix)">MMU</a> (Manned Maneuvring Unit), una unitat de sis hores d'autonomia, que no va ser utilitzat novament fins més endavant<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS167-87">[S 40]</a>, a causa del risc.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-89">[nota 11]</a> En l'abril de 1984, es van fer les primeres reparacions de satèl·lits a l'espai: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=George_Nelson_(astronauta)&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="George Nelson (astronauta) (encara no existeix)">George Nelson</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=James_van_Hoften&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="James van Hoften (encara no existeix)">James van Hoften</a> van reparar el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Solar_Maximum_Mission&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Solar Maximum Mission (encara no existeix)">Solarmax</a> en el transbordador Challenger;<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-53-90">[A2 11]</a> en el novembre, dos satèl·lits van ser capturats en vol, per tornar-les a la Terra per revisar-los, i van ser després posats en òrbita.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A2-53-90">[A2 11]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Challenger_explosion.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Challenger_explosion.jpg/220px-Challenger_explosion.jpg" decoding="async" width="220" height="178" class="mw-file-element" data-file-width="3555" data-file-height="2879"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 178px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Challenger_explosion.jpg/220px-Challenger_explosion.jpg" data-width="220" data-height="178" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Challenger_explosion.jpg/330px-Challenger_explosion.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Challenger_explosion.jpg/440px-Challenger_explosion.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> Accident del transbordador Challenger. </figcaption> </figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Article principal: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Accident_del_transbordador_espacial_Challenger?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Accident del transbordador espacial Challenger">Accident del transbordador espacial Challenger</a> </div> L'èxit de les missions va fer endormiscar l'opinió pública que va veure el vol espacial com quelcom banal; el retorn a la realitat va tenir lloc el 28 de gener de 1986, mentre que el Challenger va ser llançat en una època de fred extrem. Un dels precintes d'un booster, a causa de les gelades, va començar a cedir durant l'enlairament, i la flama resultant va cremar la fixació del reforç que el sostenia, colpejant el tanc i la llançadora es va separar.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-91">[nota 12]</a> Van néixer les polèmiques sobre la possible oportunitat d'haver pogut salvar la tripulació, pel mal funcionament de la NASA, que havien estat advertits dels riscos causats per les juntes gelades,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-92">[S 42]</a> o el cost del programa. En conseqüència, l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ex%C3%A8rcit_dels_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica">exèrcit americà</a> es va retirar del programa, i es van prohibir el vol dels transbordadors durant dos anys i mig, temps per millorar-ne el concepte. Els vols es van reprendre amb el Discovery el 29 de setembre de 1988,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS179-93">[S 43]</a> i el transbordador destruït va ser substituït per l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Transbordador_espacial_Endeavour?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Transbordador espacial Endeavour">Endeavour</a>, construït el 1987, que va començar a volar el 1992.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS179-93">[S 43]</a> Una altra tragèdia va tenir lloc el 16 de gener de 2003, quan, durant l'enlairament, el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Caire_d%27atac?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Caire d'atac">caire d'atac</a> de l'ala esquerra del Columbia va ser danyat per un bloc d'escuma aïllant del tanc.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS202-94">[S 44]</a> En tornar a la terra, l'1 de febrer, el transbordador es va desintegrar a causa de l'entrada d'aire i forces degudes a la velocitat aerodinàmica de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Nombre_de_Mach?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Nombre de Mach">mach</a> 18).<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS202-94">[S 44]</a> La tripulació va morir, i de nou, hi va haver controvèrsia, pel fet que el problema plantejat per impactes amb peces d'escuma era comú i conegut per la NASA.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS202-94">[S 44]</a> Els vols del transbordador es van aturar de nou i això va perjudicar l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Estaci%C3%B3_Espacial_Internacional?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Estació Espacial Internacional">Estació Espacial Internacional</a> que en depenia per a la construcció i subministrament.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS204-95">[S 45]</a> Va ser el Discovery, el 26 de juliol de 2005, que va reprendre els vols, però el transbordador va experimentar de nou un problema d'impacte amb l'escuma, i encara que no va haver-hi conseqüències per a la tripulació, els vols es van aturar altre cop.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS204-95">[S 45]</a> El 2006, va tenir lloc l'última represa dels vols, el 9 de setembre amb l'Atlantis.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS204-95">[S 45]</a> Al final, el transbordador va demostrar no ser econòmic: no hi havia plans per a construir noves llançadores, així que les existents havien de volar amb més freqüència i, per tant, es desgastaven més ràpidament. A més a més, es va sobreestimar la longevitat d'alguns components (com el fràgil <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Escut_t%C3%A8rmic?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Escut tèrmic">escut tèrmic</a>); els temps i costos de manteniment van augmentar.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS179-93">[S 43]</a> Al final, els llançaments dels transbordadors van resultar ser més cars que els coets convencionals.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-96">[A2 12]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Orbiter.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Orbiter.jpg/220px-Orbiter.jpg" decoding="async" width="220" height="98" class="mw-file-element" data-file-width="1709" data-file-height="761"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 98px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Orbiter.jpg/220px-Orbiter.jpg" data-width="220" data-height="98" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Orbiter.jpg/330px-Orbiter.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Orbiter.jpg/440px-Orbiter.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> L'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=OK-GLI&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="OK-GLI (encara no existeix)">OK-GLI</a>, un prototip de la llançadora Buran. </figcaption> </figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Article principal: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Transbordador_espacial_Buran?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Transbordador espacial Buran">Transbordador espacial Buran</a> </div> L'URSS, per les mateixes raons van empènyer el disseny del transbordador espacial soviètic. Hi havia, per exemple, el projecte <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Mikoyan-Gourevitch_MiG-105&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Mikoyan-Gourevitch MiG-105 (encara no existeix)">MiG-105</a>, però va ser finalment el programa de l'orbitador Buran (tempesta de neu en rus), el que permetria posar en òrbita càrregues de trenta tones, que va començar el 1971. Amb un disseny molt semblant al transbordador americà, el llançador tenia quatre propulsors líquids (els nord-americans en tenien dos), el transbordador posseïa reactors normals (els nord-americans eren motors de coet),<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS169-97">[S 46]</a> i podia esser pilotat remotament, sense tripulació. Se'n van construir cinc prototips entre 1984 i 1986, per realitzar diverses proves. El transbordador OK-1.01 va estar llest el 1986, transportat per un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ant%C3%B3nov_An-225?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Antónov An-225">AN-225</a> com a plataforma de llançament, on va fer el seu únic llançament el 15 de novembre de 1988, sense càrrega i de forma remota.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS169-97">[S 46]</a> El vol va reeixir, però a causa de l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques">esfondrament de l'URSS</a>, el programa no es va continuar. El Buran i el segon transbordador OK-0.02 (anomenat Buria o Ptichka) que estava gairebé acabat va passar a ser propietat del <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Kazakhstan?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Kazakhstan">Kazakhstan</a>, econòmicament incapaç d'utilitzar-lo. Signe de la decrepitud, el transbordador Buran va ser destruït el 2002, quan el cobert on s'emmagatzemava es va esfondrar. <div class="mw-heading mw-heading3"> <h3 id="Estació_russa_Mir">Estació russa Mir</h3> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=12&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Estació russa Mir" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Mir_on_12_June_1998edit1.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Mir_on_12_June_1998edit1.jpg/220px-Mir_on_12_June_1998edit1.jpg" decoding="async" width="220" height="211" class="mw-file-element" data-file-width="2100" data-file-height="2010"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 211px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Mir_on_12_June_1998edit1.jpg/220px-Mir_on_12_June_1998edit1.jpg" data-width="220" data-height="211" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Mir_on_12_June_1998edit1.jpg/330px-Mir_on_12_June_1998edit1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Mir_on_12_June_1998edit1.jpg/440px-Mir_on_12_June_1998edit1.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> L'estació Mir el 1988 </figcaption> </figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"> <div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable"> Article principal: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Estaci%C3%B3_espacial_Mir?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Estació espacial Mir">Estació espacial Mir</a> </div> El projecte de l'estació espacial Mir va debutar el 1976,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-98">[S 47]</a> l'objectiu era establir una presència constant a l'espai.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-NASAFacts-RussianStation-99">[14]</a> Va ser una gran estació construïda a l'espai, entre 1986 i 1996,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-100">[15]</a> al voltant d'un mòdul central derivat de la Saliut 7<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-NASAFacts-RussianStation-99">[14]</a> i d'una esfera dotada de cinc punts d'acoblament. El programa es va cancel·lar el 1984, no només a causa de la competència del programa Buran,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS171-101">[S 48]</a> sinó també pels problemes de pes i un problema del sistema informàtic. Finalment, l'element central, es va dedicar a l'habitacle dels cosmonautes i les comunicacions, que va ser llançat el 20 de febrer de 1986 per un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Proton_(coet)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Proton (coet)">coet Protó</a>.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS171-101">[S 48]</a> L'estació va ser considerada operativa el 6 de març de 1986, i es va visitar per primera vegada el 13 de març del mateix any.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS171-101">[S 48]</a><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-102">[nota 13]</a> El 6 de maig, la tripulació de la Mir va arribar a l'estació de la Saliut 7, encara en òrbita, van desmuntar part de l'equip i ho van portar a la nova estació el 25 de juny: aquest va ser el primer viatge entre dues estacions espacials.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-103">[S 49]</a> Es van afegir altres mòduls al nucli original de la Mir, cada equip que contenia material científic i equip divers. L'estructura final pesava 140 tones, amb un volum habitable de 380m³,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-MVE18-104">[MVE 3]</a> i, per tant, era la més gran mai construïda. La presència d'aquesta estació espacial permetria l'inici del comerç constant: el transbordador americà portava subministraments i tripulació. El primer acoblament es va dur a terme en el 29 de juny de 1995.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-105">[S 50]</a> La Mir va ser habitada pels equips de diversos països. D'altra banda, va resultar en 30 Soiuz, 22 càrregues <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Progress_(nau_espacial)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Progress (nau espacial)">Progress</a>, 9 missions del transbordador transportant 84 astronautes diferents.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-MVE19-106">[MVE 4]</a> L'estació va participar també en la primera gran publicitat espacial, quan el 1996, la societat <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Pepsi-Cola?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Pepsi-Cola">Pepsi Cola</a> va pagar un milió de dòlars per un desplegament d'un inflable gegant en forma de llauna a l'espai.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-MVE20-107">[MVE 5]</a> Altres empreses van pagar per gaudir de l'estació com un mitjà de publicitat. El febrer de 1997, es va esdevenir un incendi en el Kvant 1;<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-108">[S 51]</a> no hi va haver danys greus i la tripulació va romandre il·lesa. Però uns mesos més tard, el 25 de juny de 1997, una nau Progress es va estavellar accidentalment al mòdul <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Spektr_(estaci%C3%B3_espacial_Mir)&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Spektr (estació espacial Mir) (encara no existeix)">Spektr</a> en una prova: el mòdul es va despressuritzar i va perdre un panell solar. Irrecuperable, va ser condemnat al desastre.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS189-109">[S 52]</a> L'estació començava a vellir i el manteniment va ser complicat. Els costos del programa sobrepujaven la capacitat d'una Rússia en difícil situació econòmica, mentre estava compromesa en el programa de l'Estació Espacial Internacional amb un pressupost augmentat. Per tant, l'estació va ser desorbitada, i va caure a la Terra el 23 de març de 2001,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS189-109">[S 52]</a> entre <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Nova_Zelanda?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Xile?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Xile">Xile</a>. Al final, la Mir va ser un gran èxit, un projecte internacional que va ser el primer pas cap a una presència constant de vida a l'espai: es va mantenir 5511 dies o quinze anys en òrbita, va ser habitada 4594 dies, per 88 cosmonautes diferents<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-CS189-109">[S 52]</a> de dotze nacions,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-110">[nota 14]</a> i va permetre de fer-hi més de 23.000 experiments científics.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-MVE20-107">[MVE 5]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"> <h3 id="Altres_països">Altres països</h3> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=13&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Altres països" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Post_S-7_Shenzhou_spacecraft.png?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Post_S-7_Shenzhou_spacecraft.png/220px-Post_S-7_Shenzhou_spacecraft.png" decoding="async" width="220" height="224" class="mw-file-element" data-file-width="772" data-file-height="785"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 224px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Post_S-7_Shenzhou_spacecraft.png/220px-Post_S-7_Shenzhou_spacecraft.png" data-width="220" data-height="224" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Post_S-7_Shenzhou_spacecraft.png/330px-Post_S-7_Shenzhou_spacecraft.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Post_S-7_Shenzhou_spacecraft.png/440px-Post_S-7_Shenzhou_spacecraft.png 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> Shenzhou xinesa </figcaption> </figure> La <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Xina?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Xina">Xina</a> va llançar el seu primer <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Taikonauta?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Taikonauta">taikonauta</a> 42 anys després del llançament del Vostok 1, el 15 d'octubre de 2003, amb el vol de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Yang_Liwei?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Yang Liwei">Yang Liwei</a> a bord del <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Shenzhou_5?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Shenzhou 5">Shenzhou 5</a> («Vaixell Espacial 5»). Avui dia, tres països han realitzat missions espacials tripulades: la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">Unió Soviètica</a>/<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/R%C3%BAssia?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Rússia">Rússia</a>, la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="República Popular de la Xina">República Popular de la Xina</a> i els <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Estats_Units?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>. Les missions realitzades pels Estats Units són governamentals (NASA) i civils (Scaled Composites, una companyia amb seu a <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Calif%C3%B2rnia?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Califòrnia">Califòrnia</a>). <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Brasil?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Brasil">Brasil</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Canad%C3%A0?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Canadà">Canadà</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Europa?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Europa">Europa</a>, l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/%C3%8Dndia?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Índia">Índia</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Jap%C3%B3?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Japó">Japó</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ucra%C3%AFna?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Ucraïna">Ucraïna</a> tenen també programes espacials actius. Actualment aquests països fan servir naus espacials i bases espacials: <ul> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Estaci%C3%B3_Espacial_Internacional?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Estació Espacial Internacional">Estació Espacial Internacional</a></li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Soiuz_(nau_espacial)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Soiuz (nau espacial)">Soiuz</a> TMA amb el Vehicle Soiuz de llançament - Cosmòdrom de Baikonur</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Transbordador_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Transbordador espacial">Transbordador espacial</a> - <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Centre_espacial_John_F._Kennedy?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Centre espacial John F. Kennedy">Centre espacial John F. Kennedy</a></li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial_Shenzhou&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Nau espacial Shenzhou (encara no existeix)">Nau espacial Shenzhou</a></li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/SpaceShipOne?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="SpaceShipOne">SpaceShipOne</a></li> </ul> </section> <div class="mw-heading mw-heading2 section-heading" onclick="mfTempOpenSection(3)"> <h2 id="Subsistemes">Subsistemes</h2> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=14&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Subsistemes" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <section class="mf-section-3 collapsible-block" id="mf-section-3"> Una nau espacial comprèn diversos subsistemes, segons el perfil de la missió. Els subsistemes de naus espacials comprenen el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Model_de_sat%C3%A8l%C2%B7lit?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Model de satèl·lit">model o bus de satèl·lit</a> de la nau i poden incloure la determinació i el control de l'actitud (anomenats ADAC, ADC o ACS), orientació, navegació i control (GNC o GN&C), comunicacions, ordre i tractament de dades (CDH o C&DH), potència (EPS), control tèrmic (TCS), propulsió i estructures. Normalment, s'adjunta al bus la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/C%C3%A0rrega_%C3%BAtil?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Càrrega útil">càrrega útil</a>. <dl> <dt> Suport de vida </dt> <dd> Les naus espacials destinades al vol espacial humà també han d'incloure un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sistema_de_suport_vital?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Sistema de suport vital">sistema de suport vital</a> per a la tripulació. </dd> </dl> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Shuttle_front_RCS.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Shuttle_front_RCS.jpg/220px-Shuttle_front_RCS.jpg" decoding="async" width="220" height="238" class="mw-file-element" data-file-width="1273" data-file-height="1378"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 238px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Shuttle_front_RCS.jpg/220px-Shuttle_front_RCS.jpg" data-width="220" data-height="238" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Shuttle_front_RCS.jpg/330px-Shuttle_front_RCS.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Shuttle_front_RCS.jpg/440px-Shuttle_front_RCS.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> Propulsors del sistema de control de reacció al davant del <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Transbordador_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Transbordador espacial">transbordador espacial</a>. </figcaption> </figure> <dl> <dt> Control d'actitud </dt> <dd> Una nau espacial necessita un subsistema <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Control_d%27actitud?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Control d'actitud">Control d'actitud</a> per orientar-se correctament a l'espai i respondre als <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Parell_de_forces?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Parell de forces">moments</a> i forces externes correctament. El subsistema de control d'actitud consisteix en <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sensor?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Sensor">sensors</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Actuador?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Actuador">actuadors</a>, juntament amb algorismes de control. El subsistema de control d'actitud permet apuntar adequadament l'objectiu científic, enfocar el sol per energia solar cap als panells i apuntar a terra per a comunicacions. </dd> </dl> <dl> <dt> GNC </dt> <dd> El sistema d'orientació fa referència al càlcul d'ordres (generalment realitzades pel subsistema CDH) necessàries per dirigir la nau espacial. La navegació significa la determinació dels <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Elements_orbitals?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Elements orbitals">elements orbitals</a> d'una nau espacial. El control significa ajustar el camí de la nau per complir els requisits de la missió. </dd> </dl> <dl> <dt> Gestió d'ordres i dades </dt> <dd> El subsistema CDH rep ordres del subsistema de comunicacions, realitza la validació i descodifica les ordres i les distribueix als subsistemes i components adequats de la nau espacial. El CDH també rep dades de dades dels altres subsistemes i components de la nau espacial i els paquets de dades per emmagatzemar en un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Enregistrador_de_dades?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Enregistrador de dades">enregistrador de dades</a> o transmetre-la a través del subsistema de comunicacions. Altres funcions del CDH inclouen el manteniment del rellotge de la nau espacial i el control de l'estat de la salut. </dd> </dl> <dl> <dt> Comunicacions </dt> <dd> Les naus espacials, tant <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Nau_espacial_rob%C3%B2tica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Nau espacial robòtica">robòtiques</a> com a <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vol_espacial_tripulat?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vol espacial tripulat">tripulades</a>, utilitzen diversos sistemes de comunicació amb estacions terrestres, així com per a la comunicació entre les naus espacials a l'espai. Les tecnologies utilitzades inclouen la comunicació <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Radiofreq%C3%BC%C3%A8ncia?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Radiofreqüència"> RF</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Comunicaci%C3%B3_%C3%B2ptica_per_l%27espai_lliure?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Comunicació òptica per l'espai lliure">comunicació òptica</a>. A més, algunes càrregues útils de les naus espacials utilitzen tecnologies electròniques de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_de_comunicacions?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Satèl·lit de comunicacions">comunicació</a>. </dd> </dl> <dl> <dt> Potència </dt> <dd> Les naus espacials necessiten un subsistema de generació i distribució d'energia elèctrica per alimentar els diferents subsistemes de naus espacials. Per a les naus espacials properes al <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sol?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Sol">Sol</a>, s'utilitzen amb freqüència <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Panells_solars_en_les_naus_espacials?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Panells solars en les naus espacials">panells solars</a> per generar energia elèctrica. Les naus espacials dissenyades per operar en llocs més llunyans, per exemple, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/J%C3%BApiter_(planeta)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Júpiter (planeta)">Júpiter</a>, podrien emprar un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Generador_termoel%C3%A8ctric_per_radiois%C3%B2tops?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Generador termoelèctric per radioisòtops">generador termoelèctric per radioisòtops</a> (RTG) per generar energia elèctrica. L'energia elèctrica s'envia a través d'un equip de condicionament de potència abans de passar per una unitat de distribució d'energia a través d'un bus elèctric a altres components de la nau espacial. Les bateries solen estar connectades al bus a través d'un regulador de càrrega de bateria, i les bateries s'utilitzen per proporcionar energia elèctrica durant períodes en què l'alimentació primària no està disponible, per exemple, quan es troba <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Eclipsi?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Eclipsi">eclipsada</a> per la Terra. </dd> </dl> <dl> <dt> Control tèrmic </dt> <dd> Les naus espacials han de ser dissenyades per resistir el trànsit a través de l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Atmosfera_de_la_Terra?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Atmosfera de la Terra">atmosfera de la Terra</a> i la meteorologia espacial. Han d'operar en un <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Buit?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Buit">buit</a> amb temperatures potencialment variables en centenars de graus [Celsius] així com (si estan subjectes a la reentrada) amb la presència de plasmes. Els requisits de material són tals que hi hagi una temperatura de fusió alta, materials de baixa densitat com <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Beril%C2%B7li?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Beril·li">beril·li</a> i carboni reforçat amb fibra de carboni o (possiblement a causa dels requeriments de menor gruix malgrat la seva alta densitat) <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Tungst%C3%A8?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Tungstè">tungstè</a> o utilitzant <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Ablaci%C3%B3_(medicina)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Ablació (medicina)">ablació</a> de compostos carboni-carboni. Depenent del perfil de la missió, les naus espacials també poden necessitar operar a la superfície d'un altre cos planetari. El subsistema de control tèrmic pot ser passiu, depenent de la selecció de materials amb propietats radiatives específiques. El control tèrmic actiu utilitza escalfadors elèctrics i determinats <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Actuador?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Actuador">actuadors</a>, com ara persianes per controlar els rangs de temperatura dels equips en intervals específics. </dd> </dl> <dl> <dt> Propulsió de la nau espacial </dt> <dd> La nau espacial pot tenir o no un subsistema de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Propulsi%C3%B3_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Propulsió espacial">propulsió espacial</a>, depenent de si el perfil de la missió demana propulsió o no. La nau espacial de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Swift_Gamma-Ray_Burst_Mission?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Swift Gamma-Ray Burst Mission">Swift</a> és un exemple de nau espacial que no té un subsistema de propulsió. Normalment, la nau espacial LEO inclou un subsistema de propulsió per a ajustos d'altitud (maniobres d'arrossegament) i maniobres d'ajust de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Inclinaci%C3%B3?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Inclinació">inclinació</a>. També és necessari un sistema de propulsió per a naus espacials que realitzin maniobres de gestió d'impuls. Els components d'un subsistema de propulsió convencional inclouen combustible, tancs, vàlvules, canonades i els propulsors del <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Motor_de_coet?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Motor de coet">motor</a>. El sistema de control tèrmic s'interfereix amb el subsistema de propulsió mitjançant la supervisió de la temperatura d'aquests components, i per precalentar els dipòsits i els propulsors en preparació per a una maniobra de la nau espacial. </dd> </dl> <dl> <dt> Estructures </dt> <dd> La nau espacial ha d'estar dissenyada per suportar càrregues de llançament que el vehicle de llançament li donarà i ha de tenir un punt de connexió per a tots els altres subsistemes. Depenent del perfil de la missió, és possible que el subsistema estructural hagi de suportar càrregues introduïdes per l'entrada a l'atmosfera d'un altre planeta o cos celeste i aterrar-hi. </dd> </dl> <dl> <dt> Càrrega útil </dt> <dd> La càrrega útil depèn de la missió de la nau espacial i normalment es considera la part de la nau espacial "que paga les factures". Les càrregues útils típiques podrien incloure instruments científics (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/C%C3%A0mera?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Càmera">càmeres</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Telescopi?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Telescopi">telescopis</a>, o <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Detector_de_part%C3%ADcules?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Detector de partícules">detector de partícules</a>, per exemple), càrrega o tripulació. </dd> </dl> <dl> <dt> Segment terrestre </dt> <dd> El segment terrestre, encara que no sigui tècnicament part de la nau espacial, és vital per al seu funcionament. Els components típics d'un segment terrestre que s'utilitzen durant les operacions normals inclouen una instal·lació d'operacions de missió on l'equip d'operacions de vol realitza les operacions de la nau espacial, una instal·lació d'emmagatzematge i processament de dades, estacions terrestres per emetre senyals i rebre senyals de la nau espacial i una xarxa de comunicacions de veu i dades per connectar tots els elements de la missió.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-Rosettaground-111">[16]</a> </dd> </dl> <dl> <dt> Llançament de vehicles </dt> <dd> El <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_de_llan%C3%A7ament?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vehicle de llançament">vehicle de llançament</a> impulsa la nau espacial des de la superfície de la Terra, a través de l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Atmosfera?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Atmosfera">atmosfera</a> i en una <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/%C3%92rbita?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Òrbita">òrbita</a>, depenent de la configuració de la missió. El vehicle de llançament pot ser <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_de_llan%C3%A7ament_d%27un_sol_%C3%BAs?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Vehicle de llançament d'un sol ús">d'un sol us</a> o <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Sistema_de_llan%C3%A7ament_reutilitzable?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Sistema de llançament reutilitzable"> reutilitzable</a>. </dd> </dl> </section> <div class="mw-heading mw-heading2 section-heading" onclick="mfTempOpenSection(4)"> <h2 id="Naus_espacials_als_mites_i_a_la_ficció">Naus espacials als mites i a la ficció</h2> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=15&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Naus espacials als mites i a la ficció" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <section class="mf-section-4 collapsible-block" id="mf-section-4"> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Chinese_rocket.png?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Chinese_rocket.png/220px-Chinese_rocket.png" decoding="async" width="220" height="157" class="mw-file-element" data-file-width="503" data-file-height="358"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 157px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Chinese_rocket.png/220px-Chinese_rocket.png" data-width="220" data-height="157" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Chinese_rocket.png/330px-Chinese_rocket.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Chinese_rocket.png/440px-Chinese_rocket.png 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> Un soldat xinès encén un coet. </figcaption> </figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Arrivee_Projectile_DTAL.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Arrivee_Projectile_DTAL.jpg/220px-Arrivee_Projectile_DTAL.jpg" decoding="async" width="220" height="331" class="mw-file-element" data-file-width="1086" data-file-height="1635"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 331px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Arrivee_Projectile_DTAL.jpg/220px-Arrivee_Projectile_DTAL.jpg" data-width="220" data-height="331" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Arrivee_Projectile_DTAL.jpg/330px-Arrivee_Projectile_DTAL.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Arrivee_Projectile_DTAL.jpg/440px-Arrivee_Projectile_DTAL.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> Columbia, la nau de Jules Verne. </figcaption> </figure> La idea de viatjar a l'espai per arribar a un altre planeta o la Lluna és molt antiga; les primeres històries sobre aquest tema eren bastant fantasioses perquè no tenien un objectiu tècnic, sinó filosòfic. Ja l'any <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/125?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="125">125</a>, el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Rep%C3%BAblica_%C3%80rab_Siriana?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="República Àrab Siriana">sirià</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Lluci%C3%A0?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Llucià">Llucià</a> va escriure en <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Grec_antic?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Grec antic">grec</a> Històries veritables (Ἀληθῆ διηγήματα),<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-112">[nota 15]</a> una narració que descriu el viatge d'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Odisseu?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Odisseu">Odisseu</a> a la Lluna, però enlloc d'utilitzar una nau hi anava al ventre d'una balena,<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-113">[C 3]</a> on va assistir a una guerra entre <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Selenita?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Selenita">Selenites</a> i els habitants del Sol.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A116-18-114">[A1 1]</a> Llucià, de fet, hi criticava la societat del seu temps.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-A116-18-114">[A1 1]</a> Els primers coets de la història eren armes o projectils, lluny de la visió espacial actual. Van ser inventats a la Xina, al voltant del segle xiii.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-115">[17]</a> El primer registre escrit del seu ús és la crònica de Dong Kang mu, el <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/1232?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="1232">1232</a>, explicant com es feien servir contra els <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Mongols?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Mongols">mongols</a> durant l'atac a la ciutat de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Kaifeng?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Kaifeng">Kaifeng</a>;<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-116">[A1 2]</a> també és possible que estenguessin el concepte del coet durant la invasió d'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Eur%C3%A0sia?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Euràsia">Euràsia</a>. Els coets eren llavors tubs de paper o cartró que contenien la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/P%C3%B3lvora?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Pólvora">pólvora</a>, els llançaments eren incontrolables, i fins i tot perillosos per a qui els manipulaven. Existeix el mite a la Xina<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-117">[nota 16]</a> de Wan Hu, un funcionari xinès del segle xvi, que va tractar d'arribar a la Lluna amb una cadira a la qual es van muntar 47 coets.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-118">[C 4]</a><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-119">[18]</a> El tema es va fer més comú i tècnic al segle xix, per exemple, a la novel·la <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/De_la_Terra_a_la_Lluna?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="De la Terra a la Lluna">De la Terra a la Lluna</a> de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Jules_Verne?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Jules Verne">Jules Verne</a>, publicada el 1865 i distribuïda a tot el món, hi narra un viatge a la Lluna a bord d'un projectil disparat des d'un canó gegant. A Un habitant del planeta Mart escrit per <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Henri_de_Parville&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Henri de Parville (encara no existeix)">Henri de Parville</a> el 1865, es narra la ciència utilitzada per deduir l'origen marcià d'un cos extraterrestre a la Terra.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-120">[nota 17]</a> Achille Eyraud imagina el 1865<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-121">[19]</a> en el llibre Voyage à Vénus ('Viatge cap a Venus') una nau de reacció.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-122">[20]</a> Més tard, el 1901, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/H.G._Wells?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="H.G. Wells">H.G. Wells</a> va publicar Els primers homes a la Lluna, novel·la en la qual es permet el viatge espacial amb un material anomenat «cavorita» que neutralitza els efectes de la gravetat.<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-123">[21]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:TARDIS.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/TARDIS.jpg/220px-TARDIS.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" data-file-width="1704" data-file-height="2272"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 293px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/TARDIS.jpg/220px-TARDIS.jpg" data-width="220" data-height="293" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/TARDIS.jpg/330px-TARDIS.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/TARDIS.jpg/440px-TARDIS.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> La <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/TARDIS?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="TARDIS">TARDIS</a> del <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Doctor_Who?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Doctor Who">Doctor Who</a> vista des de fora. </figcaption> </figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Fitxer:Millennium_Falcon_in_LEGO.jpg?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-file-description"> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Millennium_Falcon_in_LEGO.jpg/220px-Millennium_Falcon_in_LEGO.jpg" decoding="async" width="220" height="132" class="mw-file-element" data-file-width="1296" data-file-height="776"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 220px;height: 132px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Millennium_Falcon_in_LEGO.jpg/220px-Millennium_Falcon_in_LEGO.jpg" data-width="220" data-height="132" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Millennium_Falcon_in_LEGO.jpg/330px-Millennium_Falcon_in_LEGO.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Millennium_Falcon_in_LEGO.jpg/440px-Millennium_Falcon_in_LEGO.jpg 2x" data-class="mw-file-element"> </a> <figcaption> Falcó Mil·lenari fet amb <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Lego?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Lego">Lego</a>. </figcaption> </figure> Altres naus destacades: <ul> <li>XFLR6 el coet dels còmics <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Objectiu:_la_Lluna?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Objectiu: la Lluna">Objectiu: la Lluna</a> (fascicle 1950-52, recopilat el 1953) i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Hem_caminat_damunt_la_Lluna?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Hem caminat damunt la Lluna">Hem caminat damunt la Lluna</a> (1952-53, recopilat el 1954) de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Les_aventures_de_Tint%C3%ADn?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Les aventures de Tintín">Les aventures de Tintín</a>.</li> <li>C-57D (de la pel·lícula <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Forbidden_Planet?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Forbidden Planet">Forbidden Planet</a>) (1956), una nau que apareix com un plat volador.</li> <li>Fireball XL5 de la sèrie de televisión homònima (1962).</li> <li>Galasphere 347 a la sèrie de televisió de marionetes Space Patrol (1963).</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/TARDIS?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="TARDIS">TARDIS</a>, una nau espaciotemporal, a la sèrie de televisió (posteriorment convertida en franquícia incloent obres de teatre, còmics, llibres i pel·lícules) <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Doctor_Who?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Doctor Who">Doctor Who</a> (1963).</li> <li>Jupiter 2 a la sèrie de televisió <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Lost_in_Space_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3_de_1965)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Lost in Space (sèrie de televisió de 1965)">Lost in Space</a> (1965).</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Enterprise_(Star_Trek)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Enterprise (Star Trek)">USS Enterprise</a>, diversos models de naus, a la sèrie <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Star_Trek?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Star Trek">Star Trek</a> (1966).</li> <li>Discovery 1 a la película <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/2001:_una_odissea_de_l%27espai?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="2001: una odissea de l'espai">2001: una odissea de l'espai</a> (1968).</li> <li>Rama (1973) a les novel·les d'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Arthur_C._Clarke?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Arthur C. Clarke">Arthur C. Clarke</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Gentry_Lee&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Gentry Lee (encara no existeix)">Gentry Lee</a>.</li> <li>Sanctuary (1975) la nau de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Thanos&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Thanos (encara no existeix)">Thanos</a>, dels còmics de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Marvel_Comics?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Marvel Comics">Marvel Comics</a>. En aquesta editorial apareixen moltes altres altres naus, com Taa II (apareguda innominada el 1966), la USS Captain America, la nau dels <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Guardians_de_la_Gal%C3%A0xia&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Guardians de la Galàxia (encara no existeix)">Guardians de la Galàxia</a> originals (1976)<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_note-124">[22]</a> del segle XXXI, Rora (1978), la nau de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Star-Lord&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Star-Lord (encara no existeix)">Star-Lord</a>, la de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Galactus?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Galactus">Galactus</a>, HMS Endeavor, dels <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Micronauts&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Micronauts (encara no existeix)">Micronauts</a> (1979), Friday (1984) d'Aelfyre Whitmane i els <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Power_Pack&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Power Pack (encara no existeix)">Power Pack</a> o Prosh (1988), de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Cable_(Marvel)&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Cable (Marvel) (encara no existeix)">Cable</a>, <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Apocaypse&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Apocaypse (encara no existeix)">Apocaypse</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/X-Factor?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="X-Factor">X-Factor</a>, que havia sigut creada pels <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Celestials&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Celestials (encara no existeix)">Celestials</a>.</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Falc%C3%B3_Mil%C2%B7lenari?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Falcó Mil·lenari">Falcó Mil·lenari</a>, la nau de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Han_Solo?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Han Solo">Han Solo</a> a les pel·lícules de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/La_guerra_de_les_gal%C3%A0xies?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="La guerra de les galàxies">La guerra de les galàxies</a> (1977) i altres publicacions de la franquícia. En la mateixa també apareixen altres naus destacades com l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Estrella_de_la_Mort?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Estrella de la Mort">Estrella de la Mort</a>, els caces <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/TIE_fighter?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="TIE fighter">TIE fighter</a> i <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/X-wing?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="X-wing">X-wing</a>, la nau de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Boba_Fett?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Boba Fett">Boba Fett</a>, Slave I, la de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Llista_de_personatges_de_la_guerra_de_les_gal%C3%A0xies?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#Hera_Syndulla" title="Llista de personatges de la guerra de les galàxies">Hera Syndulla</a> Ghost, vista a la sèrie <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Star_Wars_Rebels?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Star Wars Rebels">Star Wars Rebels</a> (2014) o la Carrion Spike, la nau personal de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Wilhuff_Tarkin?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Wilhuff Tarkin">Wilhuff Tarkin</a> apareguda per primer cop a la novel·la "<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Tarkin&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Tarkin (encara no existeix)">Tarkin</a>" (2014).</li> <li>Battlestar ("estrella de batalla") de la sèrie de televisió i posterior franquícia <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Battlestar_Galactica?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-disambig" title="Battlestar Galactica">Battlestar Galactica</a> (1978).</li> <li>Liberator, a la pel·lícula <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Blake's_7&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Blake's 7 (encara no existeix)">Blake's 7</a> (1978).</li> <li>Nostromo, a la pel·lícula <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Alien?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Alien">Alien</a> (1979).</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/El_nan_roig?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="El nan roig">El nan roig</a>, la nau de la sèrie homònima (1988).</li> <li>White Star, a la sèrie de televisió <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Babylon_5?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Babylon 5">Babylon 5</a> (1993).</li> <li>Prometheus, a la sèrie de televisió <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Stargate_SG-1?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Stargate SG-1">Stargate SG-1</a> (1997).</li> <li>Moya, una altra nau espacil tripulada a la sèrie australiana <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Farscape?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Farscape">Farscape</a> (1999).</li> <li>La nau de l'empresa de missatgeria Planet Express de la sèrie de televisió <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Futurama?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Futurama">Futurama</a> (1999).</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=LEXX&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="LEXX (encara no existeix)">LEXX</a>, una nau espacial tripulada a la sèrie homònima (2000).</li> <li>UNSC Pillar of Autumn a la primera entrega de la sèrie de videojocs de <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Halo_(s%C3%A8rie)?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Halo (sèrie)">Halo</a> (2001).</li> <li>Prometheus de la película <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Prometheus?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Prometheus">Prometheus</a> (2012).</li> </ul> </section> <div class="mw-heading mw-heading2 section-heading" onclick="mfTempOpenSection(5)"> <h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=16&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Vegeu també" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <section class="mf-section-5 collapsible-block" id="mf-section-5"> <ul> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Hist%C3%B2ria_del_vol_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Història del vol espacial">Història del vol espacial</a>.</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Avi%C3%B3_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Avió espacial">Avió espacial</a>.</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Estaci%C3%B3_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Estació espacial">Estació espacial</a>.</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Transbordador_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Transbordador espacial">Transbordador espacial</a>.</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Llista_de_sat%C3%A8l%C2%B7lits_GOES?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Llista de satèl·lits GOES">Llista de satèl·lits GOES</a>.</li> <li><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Llista_de_llan%C3%A7aments_de_NRO?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Llista de llançaments de NRO">Llista de llançaments de NRO</a>.</li> </ul> </section> <div class="mw-heading mw-heading2 section-heading" onclick="mfTempOpenSection(6)"> <h2 id="Notes">Notes</h2> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=17&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Notes" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <section class="mf-section-6 collapsible-block" id="mf-section-6"> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"> <ol class="references"> <li id="cite_note-19"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-19">↑</a> La missió va ser nomenada inicialment 'Vykhod' ('sortida'), però aquest nom va ser cancel·lat perquè també indicava clarament el seu propòsit, que hauria estat compromès per al fracàs (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 42).</li> <li id="cite_note-22"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-22">↑</a> Sent originalment una formació, l'Apollo 1 no tenia originalment aquest nom. Va ser batejat amb caràcter retroactiu (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 75)</li> <li id="cite_note-25"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-25">↑</a> Per raons de canvi de nom, les missions van començar amb l'Apollo 4. El nom Apollo 1 es va donar després que la càpsula fos cremada, a petició de la vídua de V. Grissom (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFSparrow">Sparrow</a>, p. 119)</li> <li id="cite_note-34"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-34">↑</a> La causa l'era l'oblit de la desconnexió del radar entre la separació del CSM i el LM, més necessari durant el descens, i que, va fer l'enviament de dades innecessàries, perturbant el sistema.</li> <li id="cite_note-39"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-39">↑</a> El LM estava programat per a dos, per tant, no hi havia problemes de reciclatge d'oxigen. Aconsellats per enginyers en terra, els astronautes van haver d'adaptar i reutilitzar els recursos del CSM.</li> <li id="cite_note-51"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-51">↑</a> El projecte es va anomenar originalment AAP, per <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Apollo_Applications_Program&action=edit&redlink=1&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="new" title="Apollo Applications Program (encara no existeix)">Apollo Applications Program</a></li> <li id="cite_note-64"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-64">↑</a> El satèl·lit va ser llançat pels americans a condició que els propietaris abandonessin el seu ús comercial, per no competir amb l'<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Intelsat?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Intelsat">INTELSAT</a>.</li> <li id="cite_note-80"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-80">↑</a> El nom ve de d'una nau de la sèrie <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Star_Trek?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Star Trek">StarTrek</a></li> <li id="cite_note-81"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-81">↑</a> Desproveït de motors per al seu ús en vol, el transbordador va realitzar un vol sense motor.</li> <li id="cite_note-83"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-83">↑</a> Aquestes característiques van evolucionar regularment, per progressos realitzats.</li> <li id="cite_note-89"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-89">↑</a> Els riscos van ser les mateixes per al pilot, que podria ser danyat pel gas de les toveres de control del MMU</li> <li id="cite_note-91"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-91">↑</a> El transbordador no va arribar a explotar; les limitacions aerodinàmiques el van desmembrar i sembla que la tripulació estava viva fins que les restes de l'accident van arribar a terra (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 176)</li> <li id="cite_note-102"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-102">↑</a> Llavors, l'URSS ja no ocultava els seus llançaments espacials: aquesta primera visita a l'estació va ser anunciada per avançat.(<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 171)</li> <li id="cite_note-110"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-110">↑</a> Rússia, Síria, Afganistan, Àustria, Bulgària, França, Alemanya, Gran Bretanya, Japó, Kazakhstan, Eslovàquia, Estats Units, a més de dues missions europees (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFVillain">Villain</a>, p. 18).</li> <li id="cite_note-112"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-112">↑</a> El text d'aquest llibre està a <a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ca.wikisource.org/wiki/el:%25CE%2591%25CE%25BB%25CE%25B7%25CE%25B8%25CE%25AE%25CF%2582_%25CE%2599%25CF%2583%25CF%2584%25CE%25BF%25CF%2581%25CE%25AF%25CE%25B1" class="extiw" title="s:el:Αληθής Ιστορία">Viquillibres en grec</a></li> <li id="cite_note-117"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-117">↑</a> Aquest mite sembla causa d'una aparició recent que no pertany al folklore xinès.</li> <li id="cite_note-120"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-120">↑</a> El text escanejat d'aquest llibre està disponible <a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k82263j">al lloc de la BNF</a></li> </ol> </div> </div> </section> <div class="mw-heading mw-heading2 section-heading" onclick="mfTempOpenSection(7)"> <h2 id="Referències">Referències</h2> <a role="button" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=edit&section=18&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Modifica la secció: Referències" class="cdx-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--icon-only cdx-button--weight-quiet "> modifica </a> </div> <section class="mf-section-7 collapsible-block" id="mf-section-7"> <ul> <li>Dupas, Alain. Une autre histoire de l'espace : l'appel du cosmos. Gallimard, 1999. AHE1. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2070534812?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2070534812">ISBN 2070534812</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Une+autre+histoire+de+l%27espace+%3A+l%27appel+du+cosmos&rft.aulast=Dupas&rft.aufirst=Alain&rft.date=1999&rft.pub=Gallimard&rft.isbn=2070534812"> </li> </ul> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"> <ol class="references"> <li id="cite_note-A116-18-114">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A116-18_114-0">1,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A116-18_114-1">1,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 16-18</li> <li id="cite_note-116"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-116">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 68</li> </ol> </div> </div> <ul> <li>Dupas, Alain. Une autre histoire de l'espace : hommes et robots dans l'espace. Gallimard, 1999. AHE2. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2070534820?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2070534820">ISBN 2070534820</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Une+autre+histoire+de+l%27espace+%3A+hommes+et+robots+dans+l%27espace&rft.aulast=Dupas&rft.aufirst=Alain&rft.date=1999&rft.pub=Gallimard&rft.isbn=2070534820"> </li> </ul> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"> <ol class="references"> <li id="cite_note-A2-20-28">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-20_28-0">1,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-20_28-1">1,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-20_28-2">1,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 20</li> <li id="cite_note-30"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-30">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 22</li> <li id="cite_note-A2-74-62"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-74_62-0">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 74</li> <li id="cite_note-66"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-66">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 75</li> <li id="cite_note-67"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-67">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 81</li> <li id="cite_note-A2-79-68"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-79_68-0">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 79</li> <li id="cite_note-A2-80-70">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-80_70-0">7,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-80_70-1">7,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-80_70-2">7,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 80</li> <li id="cite_note-A2-82-72"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-82_72-0">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 82</li> <li id="cite_note-A2-84-73">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-84_73-0">9,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-84_73-1">9,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 84</li> <li id="cite_note-77"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-77">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 44</li> <li id="cite_note-A2-53-90">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-53_90-0">11,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-A2-53_90-1">11,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 53</li> <li id="cite_note-96"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-96">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDupas">Dupas</a>, p. 49</li> </ol> </div> </div> <ul> <li>Durand-de Jongh, France. De la fusée Véronique au lanceur Arianne : une histoire d'hommes, 1945-1979. Stock, 1998. FVLA. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2234046599?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2234046599">ISBN 2234046599</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=De+la+fus%C3%A9e+V%C3%A9ronique+au+lanceur+Arianne+%3A+une+histoire+d%27hommes%2C+1945-1979&rft.aulast=Durand-de+Jongh&rft.aufirst=France&rft.date=1998&rft.pub=Stock&rft.isbn=2234046599"> </li> </ul> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"> <ol class="references"> <li id="cite_note-63"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-63">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDurand">Durand</a>, p. 89-100</li> <li id="cite_note-65"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-65">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDurand">Durand</a>, p. 210-211</li> <li id="cite_note-69"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-69">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDurand">Durand</a>, p. 205</li> <li id="cite_note-71"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-71">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDurand">Durand</a>, p. 267-269</li> <li id="cite_note-76"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-76">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDurand">Durand</a>, p. 202</li> <li id="cite_note-79"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-79">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDurand">Durand</a>, p. 253</li> </ol> </div> </div> <ul> <li>Dreer, Francis. Conquête spatiale : histoire des vols habités. ETAI, 2007. CS. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2726887155?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2726887155">ISBN 2726887155</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Conqu%C3%AAte+spatiale+%3A+histoire+des+vols+habit%C3%A9s&rft.aulast=Dreer&rft.aufirst=Francis&rft.date=2007&rft.pub=ETAI&rft.isbn=2726887155"> </li> </ul> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"> <ol class="references"> <li id="cite_note-CS42-17">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS42_17-0">1,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS42_17-1">1,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 42</li> <li id="cite_note-21"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-21">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 46</li> <li id="cite_note-S82-23">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-S82_23-0">3,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-S82_23-1">3,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 82</li> <li id="cite_note-24"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-24">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 79</li> <li id="cite_note-26"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-26">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 84</li> <li id="cite_note-27"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-27">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 91</li> <li id="cite_note-29"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-29">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 95</li> <li id="cite_note-CS72-32"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS72_32-0">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 72</li> <li id="cite_note-CS97-33">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS97_33-0">9,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS97_33-1">9,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 97</li> <li id="cite_note-CS100-35">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS100_35-0">10,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS100_35-1">10,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS100_35-2">10,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 100</li> <li id="cite_note-36"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-36">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 103</li> <li id="cite_note-37"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-37">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 105</li> <li id="cite_note-S107-38">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-S107_38-0">13,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-S107_38-1">13,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 107</li> <li id="cite_note-40"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-40">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 125</li> <li id="cite_note-41"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-41">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 111</li> <li id="cite_note-42"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-42">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 113</li> <li id="cite_note-43"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-43">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 114</li> <li id="cite_note-CS122-44">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS122_44-0">18,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS122_44-1">18,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 122</li> <li id="cite_note-CS117-45">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS117_45-0">19,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS117_45-1">19,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 117</li> <li id="cite_note-46"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-46">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 118</li> <li id="cite_note-CS121-47">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS121_47-0">21,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS121_47-1">21,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 121</li> <li id="cite_note-CS130-48">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS130_48-0">22,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS130_48-1">22,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS130_48-2">22,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 130</li> <li id="cite_note-49"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-49">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 137</li> <li id="cite_note-CS138-50"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS138_50-0">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 138</li> <li id="cite_note-52"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-52">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 132</li> <li id="cite_note-CS134-53">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS134_53-0">26,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS134_53-1">26,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 134</li> <li id="cite_note-CS136-54">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS136_54-0">27,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS136_54-1">27,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 136</li> <li id="cite_note-p=149-56">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-p=149_56-0">28,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-p=149_56-1">28,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 149</li> <li id="cite_note-57"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-57">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 140</li> <li id="cite_note-58"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-58">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 140-141</li> <li id="cite_note-CS143-59">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS143_59-0">31,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS143_59-1">31,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS143_59-2">31,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS143_59-3">31,3</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 143</li> <li id="cite_note-CS144-60">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS144_60-0">32,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS144_60-1">32,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS144_60-2">32,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 144</li> <li id="cite_note-74"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-74">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 148</li> <li id="cite_note-CS145-75"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS145_75-0">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 145</li> <li id="cite_note-78"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-78">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 149-150</li> <li id="cite_note-82"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-82">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 150</li> <li id="cite_note-84"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-84">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 152-154</li> <li id="cite_note-85"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-85">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 155-159</li> <li id="cite_note-86"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-86">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 164-165</li> <li id="cite_note-CS167-87">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS167_87-0">40,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS167_87-1">40,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS167_87-2">40,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 167</li> <li id="cite_note-88"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-88">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 166-167</li> <li id="cite_note-92"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-92">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 178</li> <li id="cite_note-CS179-93">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS179_93-0">43,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS179_93-1">43,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS179_93-2">43,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 179</li> <li id="cite_note-CS202-94">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS202_94-0">44,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS202_94-1">44,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS202_94-2">44,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 202</li> <li id="cite_note-CS204-95">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS204_95-0">45,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS204_95-1">45,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS204_95-2">45,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 204</li> <li id="cite_note-CS169-97">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS169_97-0">46,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS169_97-1">46,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 169</li> <li id="cite_note-98"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-98">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 170</li> <li id="cite_note-CS171-101">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS171_101-0">48,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS171_101-1">48,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS171_101-2">48,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 171</li> <li id="cite_note-103"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-103">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 172</li> <li id="cite_note-105"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-105">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 187</li> <li id="cite_note-108"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-108">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 188</li> <li id="cite_note-CS189-109">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS189_109-0">52,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS189_109-1">52,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CS189_109-2">52,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFDreer">Dreer</a>, p. 189</li> </ol> </div> </div> <ul> <li>Huon, William. Ariane, une épopée européenne. ETAI, 2007. AEE. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9782726887097?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9782726887097">ISBN 9782726887097</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ariane%2C+une+%C3%A9pop%C3%A9e+europ%C3%A9enne&rft.aulast=Huon&rft.aufirst=William&rft.date=2007&rft.pub=ETAI&rft.isbn=9782726887097"> </li> </ul> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"> <ol class="references"> <li id="cite_note-10"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-10">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFHuon">Huon</a>, p. 23</li> <li id="cite_note-AEE24-11">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-AEE24_11-0">2,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-AEE24_11-1">2,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFHuon">Huon</a>, p. 24</li> <li id="cite_note-12"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-12">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFHuon">Huon</a>, p. 25</li> </ol> </div> </div> <ul> <li>Michine, Vassily. Pourquoi nous ne sommes pas allés sur la Lune?. Cepaduès, 1993. pall. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2854283112?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2854283112">ISBN 2854283112</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Pourquoi+nous+ne+sommes+pas+all%C3%A9s+sur+la+Lune%3F&rft.aulast=Michine&rft.aufirst=Vassily&rft.date=1993&rft.pub=Cepadu%C3%A8s&rft.isbn=2854283112"> </li> </ul> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"> <ol class="references"> <li id="cite_note-Michine-pall-31"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-Michine-pall_31-0">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFMichine">Michine</a></li> </ol> </div> </div> <ul> <li>Sparrow, Giles. La conquête de l'espace. Flammarion, 2008. cdle. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2854283112?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2854283112">ISBN 2854283112</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+conqu%C3%AAte+de+l%27espace&rft.aulast=Sparrow&rft.aufirst=Giles&rft.date=2008&rft.pub=Flammarion&rft.isbn=2854283112"> </li> </ul> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"> <ol class="references"> <li id="cite_note-cdle96-18"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-cdle96_18-0">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFSparrow">Sparrow</a>, p. 96</li> <li id="cite_note-CDLE105-20">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CDLE105_20-0">2,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CDLE105_20-1">2,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-CDLE105_20-2">2,2</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFSparrow">Sparrow</a>, p. 105</li> <li id="cite_note-113"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-113">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFSparrow">Sparrow</a>, p. 14</li> <li id="cite_note-118"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-118">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFSparrow">Sparrow</a>, p. 12</li> </ol> </div> </div> <ul> <li>Villain, Jacques. MIR, le voyage extraordinaire. Le cherche midi, 2001. MVE. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2862748846?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2862748846">ISBN 2862748846</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=MIR%2C+le+voyage+extraordinaire&rft.aulast=Villain&rft.aufirst=Jacques&rft.date=2001&rft.pub=Le+cherche+midi&rft.isbn=2862748846"> </li> </ul> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"> <ol class="references"> <li id="cite_note-MVE17-55"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-MVE17_55-0">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFVillain">Villain</a>, p. 17</li> <li id="cite_note-MVE16-61"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-MVE16_61-0">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFVillain">Villain</a>, p. 16</li> <li id="cite_note-MVE18-104"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-MVE18_104-0">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFVillain">Villain</a>, p. 18</li> <li id="cite_note-MVE19-106"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-MVE19_106-0">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFVillain">Villain</a>, p. 19</li> <li id="cite_note-MVE20-107">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-MVE20_107-0">5,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-MVE20_107-1">5,1</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#CITEREFVillain">Villain</a>, p. 20</li> </ol> </div> </div> <dl> <dt> Diverses </dt> </dl> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"> <ol class="references"> <li id="cite_note-:0-1">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-:0_1-0">1,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-:0_1-1">1,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://www.diccionari.cat/cerca/gran-diccionari-de-la-llengua-catalana?search_api_fulltext_cust%3Dastronau">astronau</a>». <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Gran_Diccionari_de_la_Llengua_Catalana?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Gran Diccionari de la Llengua Catalana">Gran Diccionari de la Llengua Catalana</a>. Barcelona: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</li> <li id="cite_note-2"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-2">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/satellit-artificial">satèl·lit artificial</a>». <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a>. Barcelona: <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</li> <li id="cite_note-3"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-3">↑</a> Harland, David M. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://books.google.cat/books?id%3DsBdUh8WqEfYC%26pg%3DPA13%26dq%3DSalyut%2B1%2Bfirst%2Bspace%2Bstation%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D0ahUKEwjMpML-oqXXAhWLfhoKHaYKBBIQ6AEIbDAJ%23v%3Donepage%26q%3DSalyut%25201%2520first%2520space%2520station%26f%3Dfalse">The Story of Space Station Mir</a> (en anglès). Springer Science & Business Media, 2007, p. 13. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0387739777?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0387739777">ISBN 0387739777</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Story+of+Space+Station+Mir&rft.aulast=Harland&rft.aufirst=David+M.&rft.date=2007&rft.pub=Springer+Science+%26+Business+Media&rft.pages=13&rft.isbn=0387739777&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DsBdUh8WqEfYC%26pg%3DPA13%26dq%3DSalyut%2B1%2Bfirst%2Bspace%2Bstation%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D0ahUKEwjMpML-oqXXAhWLfhoKHaYKBBIQ6AEIbDAJ%23v%3Donepage%26q%3DSalyut%25201%2520first%2520space%2520station%26f%3Dfalse"> </li> <li id="cite_note-4"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-4">↑</a> Joaquim Elcacho. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/15-ciencia/375139-prova-final-per-al-discovery.html">Prova final per al ‘Discovery'</a>». Avui+, 25-01-2011. [Consulta: 5 març 2011].</li> <li id="cite_note-5"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-5">↑</a> David Darling. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=http://www.daviddarling.info/childrens_encyclopedia/flight_Chapter6.html">porno3000</a>» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2019].</li> <li id="cite_note-6"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-6">↑</a> The Story of Manned Space Stations, 2007, per Philip Baker, SpringerLink p.2 <a rel="nofollow" class="external autonumber" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://books.google.cat/books?id%3DDdgIMOmcG0wC%26pg%3DPA2%26dq%3DNoordung%2Bspace%2Bstation">[1]</a></li> <li id="cite_note-7"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-7">↑</a> Shayler, David. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://books.google.cat/books?id%3Dg8PW0_WNTDsC%26pg%3DPA6%26dq%3DNoordung%2Bspace%2Bstation">Walking in Space</a> (en anglès). Springer Science & Business Media, 3 de juny de 2004, p. 6. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781852337100?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781852337100">ISBN 9781852337100</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Walking+in+Space&rft.aulast=Shayler&rft.aufirst=David&rft.date=3+de+juny+de+2004&rft.pub=Springer+Science+%26+Business+Media&rft.pages=6&rft.isbn=9781852337100&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dg8PW0_WNTDsC%26pg%3DPA6%26dq%3DNoordung%2Bspace%2Bstation"> </li> <li id="cite_note-8"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-8">↑</a> Peenemünde (Dokumentation) Berlín: Moewig, 1984. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-8118-4341-9?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-8118-4341-9">ISBN 3-8118-4341-9</a></li> <li id="cite_note-lavang_v2-9">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-lavang_v2_9-0">9,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-lavang_v2_9-1">9,1</a> Clemente, Rafael; Abella, Rafael; Batalla, Xavier «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=http://hemeroteca.lavanguardia.com/edition.html?edition%3DRevista%26bd%3D03%26bm%3D10%26by%3D1992%26ed%3D03%26em%3D10%26ey%3D1992">V-2: La carrera del espacio nació del terror</a>» (<a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Pdf?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" class="mw-redirect" title="Pdf">pdf</a><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33780657">.mw-parser-output .linkformat{position:relative;font-family:sans-serif;font-size:0.85em;font-weight:bold;cursor:default;color:#808080;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}</style> <noscript> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/14px-PDF_icon_bold.svg.png" decoding="async" width="14" height="16" class="mw-file-element" data-file-width="512" data-file-height="585"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 14px;height: 16px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/14px-PDF_icon_bold.svg.png" data-width="14" data-height="16" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/21px-PDF_icon_bold.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/28px-PDF_icon_bold.svg.png 2x" data-class="mw-file-element">  PDF) (en castellà). <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/La_Vanguardia?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="La Vanguardia">La Vanguardia</a>, Revista, 03-10-1992, pàg. 1-3 [Consulta: 12 juliol 2019].</li> <li id="cite_note-13"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-13">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://web.archive.org/web/20120331155310/http://sse.jpl.nasa.gov/missions/profile.cfm?Sort%3DTarget%26Target%3DMoon%26MCode%3DLuna_02">NASA on Luna 2 mission</a>» (en anglès). <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/NASA?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="NASA">NASA</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://sse.jpl.nasa.gov/missions/profile.cfm?Sort%3DTarget%26Target%3DMoon%26MCode%3DLuna_02">original</a> el 2012-03-31. [Consulta: 21 novembre 2010].</li> <li id="cite_note-14"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-14">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://web.archive.org/web/20120331155324/http://sse.jpl.nasa.gov/missions/profile.cfm?Sort%3DTarget%26Target%3DMoon%26MCode%3DLuna_09">NASA on Luna 9 mission</a>» (en anglès). <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/NASA?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="NASA">NASA</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://sse.jpl.nasa.gov/missions/profile.cfm?Sort%3DTarget%26Target%3DMoon%26MCode%3DLuna_09">original</a> el 2012-03-31. [Consulta: 21 novembre 2010].</li> <li id="cite_note-15"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-15">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://web.archive.org/web/20120218232128/http://sse.jpl.nasa.gov/missions/profile.cfm?Sort%3DTarget%26Target%3DMoon%26MCode%3DLuna_10">NASA on Luna 10 mission</a>» (en anglès). <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/NASA?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="NASA">NASA</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://sse.jpl.nasa.gov/missions/profile.cfm?Sort%3DTarget%26Target%3DMoon%26MCode%3DLuna_10">original</a> el 2012-02-18. [Consulta: 21 novembre 2010].</li> <li id="cite_note-16"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-16">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://web.archive.org/web/20120216030104/http://www.ieee.ca/millennium/alouette/alouette_home.html">Descripció del satèl·lit Alouette a ieee.ca</a>» (en anglès). ieee.ca, 27-06-2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=http://www.ieee.ca/millennium/alouette/alouette_home.html">original</a> el 16 de febrer 2012. [Consulta: 18 desembre 2012].</li> <li id="cite_note-NASAFacts-RussianStation-99">↑ <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-NASAFacts-RussianStation_99-0">14,0</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-NASAFacts-RussianStation_99-1">14,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://web.archive.org/web/20131103174713/http://spaceflight.nasa.gov/history/shuttle-mir/references/documents/russian.pdf">NASA Facts, Russian Space Stations a nasa.gov</a>» (pdf) (en anglès). nasa.gov, 01-01-1997. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://spaceflight.nasa.gov/history/shuttle-mir/references/documents/russian.pdf">original</a> el 3 de novembre 2013. [Consulta: 18 desembre 2012].</li> <li id="cite_note-100"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-100">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://web.archive.org/web/20121017190617/http://spaceflight.nasa.gov/history/shuttle-mir/spacecraft/to-s-mir.htm">Història de l'estació Mir a nasa.gov</a>» (en anglès). nasa.gov, 01-03-2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://spaceflight.nasa.gov/history/shuttle-mir/spacecraft/to-s-mir.htm">original</a> el 17 d’octubre 2012. [Consulta: 18 desembre 2012].</li> <li id="cite_note-Rosettaground-111"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-Rosettaground_111-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://web.archive.org/web/20080311184637/http://www.esa.int/SPECIALS/Rosetta/SEMDV71PGQD_0.html">The Rosetta ground segment</a>» (en anglès). ESA.int, 17-02-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=http://www.esa.int/SPECIALS/Rosetta/SEMDV71PGQD_0.html">original</a> el 2008-03-11. [Consulta: 13 juliol 2019].</li> <li id="cite_note-115"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-115">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://web.archive.org/web/20090221200002/http://fr.encarta.msn.com/encyclopedia_761577900/fus%25C3%25A9e.html">Article 'Fusée' a encarta.msn.com</a>» (en francès). encarta.msn.com, 28-02-2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://fr.encarta.msn.com/encyclopedia_761577900/fus%25C3%25A9e.html">original</a> el 21 de febrer 2009. [Consulta: 17 desembre 2012].</li> <li id="cite_note-119"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-119">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=http://edition.cnn.com/2003/TECH/space/09/30/china.wanhu/index.html">China's Ming Dynasty astronaut: Legendary 16th century official was space pioneer</a>» (en anglès). Joe Havely. CNN.com, 28-02-2009. [Consulta: 17 desembre 2012].</li> <li id="cite_note-121"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-121">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=http://siris-libraries.si.edu/ipac20/ipac.jsp?uri%3Dfull%3D3100001~!453300!0">Voyage a Venus / / Achille Eyraud.</a>» (en anglès). SIRIS Smithsonian Institution, 28-02-2009. [Consulta: 17 desembre 2012].</li> <li id="cite_note-122"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-122">↑</a> Eyraud, Achille. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://www.google.cat/books/edition/Voyage_%25C3%25A0_V%25C3%25A9nus/gkY6AAAAcAAJ?hl%3Dca%26gbpv%3D1%26dq%3D%2522achille%2Beyraud%2522%2Bv%25C3%25A9nus%26pg%3DPP11%26printsec%3Dfrontcover">Voyage à Vénus</a> (facsímil electrònic en línia) (en francès). París: Michel Lévy, 1866, p. 29.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Voyage+%C3%A0+V%C3%A9nus&rft.aulast=Eyraud&rft.aufirst=Achille&rft.date=1866&rft.pub=Michel+L%C3%A9vy&rft.place=Par%C3%ADs&rft.pages=29&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fbooks%2Fedition%2FVoyage_%25C3%25A0_V%25C3%25A9nus%2FgkY6AAAAcAAJ%3Fhl%3Dca%26gbpv%3D1%26dq%3D%2522achille%2Beyraud%2522%2Bv%25C3%25A9nus%26pg%3DPP11%26printsec%3Dfrontcover"> </li> <li id="cite_note-123"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-123">↑</a> <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/H.G._Wells?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="H.G. Wells">Wells, H.G.</a>. Els primers homes a la Lluna. Empúries, p. 232. <a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-7596-127-9?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7596-127-9">ISBN 978-84-7596-127-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Els+primers+homes+a+la+Lluna&rft.aulast=Wells&rft.aufirst=H.G.&rft.pub=Emp%C3%BAries&rft.pages=232&rft.isbn=978-84-7596-127-9"> </li> <li id="cite_note-124"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Vehicle_espacial?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB#cite_ref-124">↑</a> Gerber, Steve; Milgrom, Al «Just Another Planet Story!» (en anglès). Marvel Presents. Marvel Comics, 3.</li> </ol> </div> </div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style> <div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"> <noscript> <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> </noscript><span class="lazy-image-placeholder" style="width: 30px;height: 40px;" data-mw-src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" data-alt="" data-width="30" data-height="40" data-srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-class="mw-file-element">  </div> <div class="side-box-text plainlist"> A <a class="external text" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://commons.wikimedia.org/wiki/P%25C3%25A0gina_principal?uselang%3Dca">Wikimedia Commons</a> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Spacecraft" class="extiw" title="commons:Category:Spacecraft">Nau espacial</a> </div> </div> </div>   </section> </div> <noscript> <img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=mobile&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"> </noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet=""> Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title%3DNau_espacial%26oldid%3D34480174">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nau_espacial&oldid=34480174</a>» </div> </div> </div> <div class="post-content" id="page-secondary-actions"> </div> </main> <footer class="mw-footer minerva-footer" role="contentinfo"><a class="last-modified-bar" href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/w/index.php?title=Nau_espacial&action=history&_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB"> <div class="post-content last-modified-bar__content"> Darrera modificació: 10 gen 2025 a les 17:17 </div></a> <div class="post-content footer-content"> <div id="mw-data-after-content"> <div class="read-more-container"></div> </div> <div id="p-lang"> <h4>Llengües</h4> <section> <ul id="p-variants" class="minerva-languages"></ul> <ul class="minerva-languages"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://af.wikipedia.org/wiki/Ruimtetuig" title="Ruimtetuig - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Ruimtetuig" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://am.wikipedia.org/wiki/%25E1%2588%2598%25E1%258A%2595%25E1%258A%25AE%25E1%2588%25AB%25E1%258A%25A9%25E1%2588%25AD" title="መንኮራኩር - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="መንኮራኩር" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://an.wikipedia.org/wiki/Nau_espacial" title="Nau espacial - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Nau espacial" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ang.wikipedia.org/wiki/Rodorcr%25C3%25A6ft" title="Rodorcræft - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Rodorcræft" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target">Ænglisc</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ar.wikipedia.org/wiki/%25D9%2585%25D8%25B1%25D9%2583%25D8%25A8%25D8%25A9_%25D9%2581%25D8%25B6%25D8%25A7%25D8%25A6%25D9%258A%25D8%25A9" title="مركبة فضائية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="مركبة فضائية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://arz.wikipedia.org/wiki/%25D9%2585%25D8%25B1%25D9%2583%25D8%25A8%25D8%25A9_%25D9%2581%25D8%25B6%25D8%25A7%25D8%25A6%25D9%258A%25D8%25A9" title="مركبة فضائية - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="مركبة فضائية" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ast.wikipedia.org/wiki/Nave_espacial" title="Nave espacial - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Nave espacial" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://az.wikipedia.org/wiki/Kosmik_g%25C9%2599mi" title="Kosmik gəmi - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Kosmik gəmi" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://azb.wikipedia.org/wiki/%25D9%2581%25D8%25B6%25D8%25A7%25DB%258C%25DB%258C_%25D8%25B3%25D9%2581%25DB%258C%25D9%2586%25D9%2587" title="فضایی سفینه - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="فضایی سفینه" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Pluotmielaivis" title="Pluotmielaivis - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Pluotmielaivis" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://be.wikipedia.org/wiki/%25D0%259A%25D0%25B0%25D1%2581%25D0%25BC%25D1%2596%25D1%2587%25D0%25BD%25D1%258B_%25D0%25B0%25D0%25BF%25D0%25B0%25D1%2580%25D0%25B0%25D1%2582" title="Касмічны апарат - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Касмічны апарат" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://bg.wikipedia.org/wiki/%25D0%259A%25D0%25BE%25D1%2581%25D0%25BC%25D0%25B8%25D1%2587%25D0%25B5%25D1%2581%25D0%25BA%25D0%25B8_%25D0%25B0%25D0%25BF%25D0%25B0%25D1%2580%25D0%25B0%25D1%2582" title="Космически апарат - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Космически апарат" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://bh.wikipedia.org/wiki/%25E0%25A4%2585%25E0%25A4%2582%25E0%25A4%25A4%25E0%25A4%25B0%25E0%25A4%25BF%25E0%25A4%2595%25E0%25A5%258D%25E0%25A4%25B7_%25E0%25A4%25AF%25E0%25A4%25BE%25E0%25A4%25A8" title="अंतरिक्ष यान - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="अंतरिक्ष यान" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target">भोजपुरी</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://bn.wikipedia.org/wiki/%25E0%25A6%25AE%25E0%25A6%25B9%25E0%25A6%25BE%25E0%25A6%2595%25E0%25A6%25BE%25E0%25A6%25B6%25E0%25A6%25AF%25E0%25A6%25BE%25E0%25A6%25A8" title="মহাকাশযান - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="মহাকাশযান" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://br.wikipedia.org/wiki/Egorlestr" title="Egorlestr - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Egorlestr" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://bs.wikipedia.org/wiki/Svemirska_letjelica" title="Svemirska letjelica - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Svemirska letjelica" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ckb.wikipedia.org/wiki/%25D9%2585%25DB%2595%25DA%25A9%25DB%2586%25DB%258C_%25D8%25A8%25DB%2586%25D8%25B4%25D8%25A7%25DB%258C%25DB%258C" title="مەکۆی بۆشایی - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="مەکۆی بۆشایی" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://cs.wikipedia.org/wiki/Kosmick%25C3%25A1_lo%25C4%258F" title="Kosmická loď - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Kosmická loď" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://cv.wikipedia.org/wiki/%25D0%259A%25D0%25BE%25D1%2581%25D0%25BC%25D0%25BE%25D1%2581_%25D0%25B0%25D0%25BF%25D0%25BF%25D0%25B0%25D1%2580%25D0%25B0%25D1%2587%25C4%2595" title="Космос аппарачĕ - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Космос аппарачĕ" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://da.wikipedia.org/wiki/Rumfart%25C3%25B8j" title="Rumfartøj - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Rumfartøj" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://de.wikipedia.org/wiki/Raumschiff" title="Raumschiff - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Raumschiff" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://el.wikipedia.org/wiki/%25CE%2594%25CE%25B9%25CE%25B1%25CF%2583%25CF%2584%25CE%25B7%25CE%25BC%25CF%258C%25CF%2580%25CE%25BB%25CE%25BF%25CE%25B9%25CE%25BF" title="Διαστημόπλοιο - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Διαστημόπλοιο" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://en.wikipedia.org/wiki/Spacecraft" title="Spacecraft - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Spacecraft" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://eo.wikipedia.org/wiki/Kosmoveturilo" title="Kosmoveturilo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Kosmoveturilo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://es.wikipedia.org/wiki/Nave_espacial" title="Nave espacial - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Nave espacial" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://et.wikipedia.org/wiki/Kosmoseaparaat" title="Kosmoseaparaat - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Kosmoseaparaat" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://eu.wikipedia.org/wiki/Espazio_ontzi" title="Espazio ontzi - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Espazio ontzi" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://fa.wikipedia.org/wiki/%25D9%2581%25D8%25B6%25D8%25A7%25D9%25BE%25DB%258C%25D9%2585%25D8%25A7" title="فضاپیما - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="فضاپیما" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://fi.wikipedia.org/wiki/Avaruusalus" title="Avaruusalus - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Avaruusalus" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Ilmaruumilaiv" title="Ilmaruumilaiv - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Ilmaruumilaiv" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target">Võro</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://fr.wikipedia.org/wiki/V%25C3%25A9hicule_spatial" title="Véhicule spatial - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Véhicule spatial" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://fy.wikipedia.org/wiki/Romteskip" title="Romteskip - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Romteskip" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ga.wikipedia.org/wiki/Sp%25C3%25A1s%25C3%25A1rthach" title="Spásárthach - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Spásárthach" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://gcr.wikipedia.org/wiki/V%25C3%25B2l_spasyal" title="Vòl spasyal - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Vòl spasyal" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target">Kriyòl gwiyannen</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://gd.wikipedia.org/wiki/F%25C3%25A0nas-long" title="Fànas-long - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Fànas-long" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target">Gàidhlig</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://gl.wikipedia.org/wiki/Nave_espacial" title="Nave espacial - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Nave espacial" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://he.wikipedia.org/wiki/%25D7%2597%25D7%259C%25D7%259C%25D7%2599%25D7%25AA" title="חללית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="חללית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://hi.wikipedia.org/wiki/%25E0%25A4%2585%25E0%25A4%2582%25E0%25A4%25A4%25E0%25A4%25B0%25E0%25A4%25BF%25E0%25A4%2595%25E0%25A5%258D%25E0%25A4%25B7_%25E0%25A4%25AF%25E0%25A4%25BE%25E0%25A4%25A8" title="अंतरिक्ष यान - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="अंतरिक्ष यान" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-hr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://hr.wikipedia.org/wiki/Svemirske_letjelice" title="Svemirske letjelice - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Svemirske letjelice" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://hu.wikipedia.org/wiki/%25C5%25B0reszk%25C3%25B6z" title="Űreszköz - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Űreszköz" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://hy.wikipedia.org/wiki/%25D5%258F%25D5%25AB%25D5%25A5%25D5%25A6%25D5%25A5%25D6%2580%25D5%25A1%25D5%25AF%25D5%25A1%25D5%25B6_%25D5%25BD%25D5%25A1%25D6%2580%25D6%2584%25D5%25A1%25D5%25BE%25D5%25B8%25D6%2580%25D5%25B8%25D6%2582%25D5%25B4" title="Տիեզերական սարքավորում - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Տիեզերական սարքավորում" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://hyw.wikipedia.org/wiki/%25D5%258F%25D5%25AB%25D5%25A5%25D5%25A6%25D5%25A5%25D6%2580%25D5%25A1%25D5%25B6%25D5%25A1%25D6%2582%25D5%25A8" title="Տիեզերանաւը - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Տիեզերանաւը" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target">Արեւմտահայերէն</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://id.wikipedia.org/wiki/Wahana_antariksa" title="Wahana antariksa - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Wahana antariksa" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://io.wikipedia.org/wiki/Kosmonavo" title="Kosmonavo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Kosmonavo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://is.wikipedia.org/wiki/Geimfar" title="Geimfar - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Geimfar" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://it.wikipedia.org/wiki/Veicolo_spaziale" title="Veicolo spaziale - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Veicolo spaziale" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ja.wikipedia.org/wiki/%25E5%25AE%2587%25E5%25AE%2599%25E6%25A9%259F" title="宇宙機 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="宇宙機" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://jv.wikipedia.org/wiki/Wahana_antariksa" title="Wahana antariksa - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Wahana antariksa" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ka.wikipedia.org/wiki/%25E1%2583%2599%25E1%2583%259D%25E1%2583%25A1%25E1%2583%259B%25E1%2583%259D%25E1%2583%25A1%25E1%2583%25A3%25E1%2583%25A0%25E1%2583%2598_%25E1%2583%25AE%25E1%2583%259D%25E1%2583%259B%25E1%2583%2590%25E1%2583%259A%25E1%2583%2593%25E1%2583%2598" title="კოსმოსური ხომალდი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="კოსმოსური ხომალდი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://kk.wikipedia.org/wiki/%25D2%2592%25D0%25B0%25D1%2580%25D1%258B%25D1%2588%25D1%2582%25D1%258B%25D2%259B_%25D2%25B1%25D1%2588%25D1%2583_%25D0%25B0%25D0%25BF%25D0%25BF%25D0%25B0%25D1%2580%25D0%25B0%25D1%2582%25D1%2582%25D0%25B0%25D1%2580%25D1%258B" title="Ғарыштық ұшу аппараттары - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Ғарыштық ұшу аппараттары" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ko.wikipedia.org/wiki/%25EC%259A%25B0%25EC%25A3%25BC%25EC%2584%25A0" title="우주선 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="우주선" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ks.wikipedia.org/wiki/%25D9%2586%25DB%258C%25D9%259A%25D8%25A8%25D9%2595%25D8%25B1_%25D8%25A2%25D8%25B3%25D9%2585%25D8%25A3%25D9%2586%25D8%25A0_%25D8%25AC%25DB%2581%25D8%25B2%25D9%2595" title="نیٚبٕر آسمأنؠ جہزٕ - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="نیٚبٕر آسمأنؠ جہزٕ" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target">कॉशुर / کٲشُر</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ku.wikipedia.org/wiki/Ke%25C5%259Ftiya_fezay%25C3%25AA" title="Keştiya fezayê - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Keştiya fezayê" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ky.wikipedia.org/wiki/%25D0%259A%25D0%25BE%25D1%2581%25D0%25BC%25D0%25BE%25D1%2581_%25D0%25B0%25D0%25BF%25D0%25BF%25D0%25B0%25D1%2580%25D0%25B0%25D1%2582%25D1%258B" title="Космос аппараты - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Космос аппараты" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://la.wikipedia.org/wiki/Astronavis" title="Astronavis - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Astronavis" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://lb.wikipedia.org/wiki/Raumsch%25C3%25ABff" title="Raumschëff - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Raumschëff" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://lfn.wikipedia.org/wiki/Veculo_spasial" title="Veculo spasial - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Veculo spasial" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://lo.wikipedia.org/wiki/%25E0%25BA%258D%25E0%25BA%25B2%25E0%25BA%2599%25E0%25BA%25AD%25E0%25BA%25B2%25E0%25BA%25A7%25E0%25BA%25B0%25E0%25BA%2581%25E0%25BA%25B2%25E0%25BA%2594" title="ຍານອາວະກາດ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ຍານອາວະກາດ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target">ລາວ</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://lt.wikipedia.org/wiki/Erdv%25C4%2597laivis" title="Erdvėlaivis - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Erdvėlaivis" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://lv.wikipedia.org/wiki/Kosmiskais_apar%25C4%2581ts" title="Kosmiskais aparāts - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Kosmiskais aparāts" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ml.wikipedia.org/wiki/%25E0%25B4%25AC%25E0%25B4%25B9%25E0%25B4%25BF%25E0%25B4%25B0%25E0%25B4%25BE%25E0%25B4%2595%25E0%25B4%25BE%25E0%25B4%25B6_%25E0%25B4%25B5%25E0%25B4%25BE%25E0%25B4%25B9%25E0%25B4%25A8%25E0%25B4%2582" title="ബഹിരാകാശ വാഹനം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ബഹിരാകാശ വാഹനം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://mr.wikipedia.org/wiki/%25E0%25A4%2585%25E0%25A4%2582%25E0%25A4%25A4%25E0%25A4%25B0%25E0%25A4%25BE%25E0%25A4%25B3%25E0%25A4%25AF%25E0%25A4%25BE%25E0%25A4%25A8" title="अंतराळयान - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="अंतराळयान" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ms.wikipedia.org/wiki/Kapal_angkasa_lepas" title="Kapal angkasa lepas - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Kapal angkasa lepas" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://mwl.wikipedia.org/wiki/Nabe_spacial" title="Nabe spacial - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Nabe spacial" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target">Mirandés</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://my.wikipedia.org/wiki/%25E1%2580%25A1%25E1%2580%25AC%25E1%2580%2580%25E1%2580%25AC%25E1%2580%259E%25E1%2580%259A%25E1%2580%25AC%25E1%2580%2589%25E1%2580%25BA" title="အာကာသယာဉ် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="အာကာသယာဉ်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://nl.wikipedia.org/wiki/Ruimtevaartuig" title="Ruimtevaartuig - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Ruimtevaartuig" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://nn.wikipedia.org/wiki/Romskip" title="Romskip - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Romskip" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://no.wikipedia.org/wiki/Romskip" title="Romskip - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Romskip" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://om.wikipedia.org/wiki/Donawaa" title="Donawaa - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Donawaa" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target">Oromoo</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://pl.wikipedia.org/wiki/Statek_kosmiczny" title="Statek kosmiczny - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Statek kosmiczny" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://pnb.wikipedia.org/wiki/%25D8%25AE%25D9%2584%25D8%25A7%25D8%25A6%25DB%258C_%25DA%25AF%25DA%2588%25DB%258C" title="خلائی گڈی - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="خلائی گڈی" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://pt.wikipedia.org/wiki/Nave_espacial" title="Nave espacial - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Nave espacial" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-rmy mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://rmy.wikipedia.org/wiki/Vimaan" title="Vimaan - Vlax Romani" lang="rmy" hreflang="rmy" data-title="Vimaan" data-language-autonym="Romani čhib" data-language-local-name="Vlax Romani" class="interlanguage-link-target">Romani čhib</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ro.wikipedia.org/wiki/Nav%25C4%2583_spa%25C8%259Bial%25C4%2583" title="Navă spațială - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Navă spațială" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ru.wikipedia.org/wiki/%25D0%259A%25D0%25BE%25D1%2581%25D0%25BC%25D0%25B8%25D1%2587%25D0%25B5%25D1%2581%25D0%25BA%25D0%25B8%25D0%25B9_%25D0%25B0%25D0%25BF%25D0%25BF%25D0%25B0%25D1%2580%25D0%25B0%25D1%2582" title="Космический аппарат - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Космический аппарат" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://sh.wikipedia.org/wiki/Svemirske_letelice" title="Svemirske letelice - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Svemirske letelice" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://si.wikipedia.org/wiki/%25E0%25B6%2585%25E0%25B6%25B7%25E0%25B7%258A%25E2%2580%258D%25E0%25B6%25BA%25E0%25B7%2580%25E0%25B6%259A%25E0%25B7%258F%25E0%25B7%2581_%25E0%25B6%25BA%25E0%25B7%258F%25E0%25B6%25B1%25E0%25B7%258F" title="අභ්‍යවකාශ යානා - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="අභ්‍යවකාශ යානා" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://simple.wikipedia.org/wiki/Spacecraft" title="Spacecraft - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Spacecraft" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://sk.wikipedia.org/wiki/Kozmick%25C3%25A1_lo%25C4%258F" title="Kozmická loď - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Kozmická loď" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://sl.wikipedia.org/wiki/Vesoljsko_plovilo" title="Vesoljsko plovilo - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Vesoljsko plovilo" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://so.wikipedia.org/wiki/Dayax_Gacmeed" title="Dayax Gacmeed - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Dayax Gacmeed" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target">Soomaaliga</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://sq.wikipedia.org/wiki/Anija_kozmike" title="Anija kozmike - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Anija kozmike" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://sr.wikipedia.org/wiki/%25D0%25A1%25D0%25B2%25D0%25B5%25D0%25BC%25D0%25B8%25D1%2580%25D1%2581%25D0%25BA%25D0%25B0_%25D0%25BB%25D0%25B5%25D1%2582%25D0%25B5%25D0%25BB%25D0%25B8%25D1%2586%25D0%25B0" title="Свемирска летелица - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Свемирска летелица" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://sv.wikipedia.org/wiki/Rymdfarkost" title="Rymdfarkost - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Rymdfarkost" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://sw.wikipedia.org/wiki/Chombo_cha_angani" title="Chombo cha angani - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Chombo cha angani" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ta.wikipedia.org/wiki/%25E0%25AE%25B5%25E0%25AE%25BF%25E0%25AE%25A3%25E0%25AF%258D%25E0%25AE%2595%25E0%25AE%25B2%25E0%25AE%25AE%25E0%25AF%258D" title="விண்கலம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="விண்கலம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://te.wikipedia.org/wiki/%25E0%25B0%2585%25E0%25B0%2582%25E0%25B0%25A4%25E0%25B0%25B0%25E0%25B0%25BF%25E0%25B0%2595%25E0%25B1%258D%25E0%25B0%25B7_%25E0%25B0%25A8%25E0%25B1%258C%25E0%25B0%2595" title="అంతరిక్ష నౌక - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="అంతరిక్ష నౌక" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://th.wikipedia.org/wiki/%25E0%25B8%25A2%25E0%25B8%25B2%25E0%25B8%2599%25E0%25B8%25AD%25E0%25B8%25A7%25E0%25B8%2581%25E0%25B8%25B2%25E0%25B8%25A8" title="ยานอวกาศ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ยานอวกาศ" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://tr.wikipedia.org/wiki/Uzay_arac%25C4%25B1" title="Uzay aracı - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Uzay aracı" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://tt.wikipedia.org/wiki/%25C4%259E%25C3%25A4l%25C3%25A4mi_apparat" title="Ğälämi apparat - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Ğälämi apparat" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://uk.wikipedia.org/wiki/%25D0%259A%25D0%25BE%25D1%2581%25D0%25BC%25D1%2596%25D1%2587%25D0%25BD%25D0%25B8%25D0%25B9_%25D0%25B0%25D0%25BF%25D0%25B0%25D1%2580%25D0%25B0%25D1%2582" title="Космічний апарат - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Космічний апарат" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ur.wikipedia.org/wiki/%25D8%25AE%25D9%2584%25D8%25A7%25D8%25A6%25DB%258C_%25D8%25AC%25DB%2581%25D8%25A7%25D8%25B2" title="خلائی جہاز - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="خلائی جہاز" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://uz.wikipedia.org/wiki/Kosmik_apparat" title="Kosmik apparat - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Kosmik apparat" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://vi.wikipedia.org/wiki/Phi_thuy%25E1%25BB%2581n" title="Phi thuyền - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Phi thuyền" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://wa.wikipedia.org/wiki/Indj%25C3%25A9n_spaci%25C3%25A5" title="Indjén spaciå - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Indjén spaciå" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target">Walon</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://wuu.wikipedia.org/wiki/%25E8%2588%25AA%25E5%25A4%25A9%25E5%2599%25A8" title="航天器 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="航天器" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-xh mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://xh.wikipedia.org/wiki/I-Spacecraft" title="I-Spacecraft - xosa" lang="xh" hreflang="xh" data-title="I-Spacecraft" data-language-autonym="IsiXhosa" data-language-local-name="xosa" class="interlanguage-link-target">IsiXhosa</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://xmf.wikipedia.org/wiki/%25E1%2583%2599%25E1%2583%259D%25E1%2583%25A1%25E1%2583%259B%25E1%2583%259D%25E1%2583%25A1%25E1%2583%25A3%25E1%2583%25A0%25E1%2583%2598_%25E1%2583%2590%25E1%2583%259E%25E1%2583%2590%25E1%2583%25A0%25E1%2583%2590%25E1%2583%25A2%25E1%2583%2598" title="კოსმოსური აპარატი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="კოსმოსური აპარატი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target">მარგალური</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://yi.wikipedia.org/wiki/%25D7%25A7%25D7%2590%25D7%25A1%25D7%259E%25D7%2590%25D7%25A1%25D7%25A9%25D7%2599%25D7%25A3" title="קאסמאסשיף - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="קאסמאסשיף" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://zh.wikipedia.org/wiki/%25E8%2588%25AA%25E5%25A4%25A9%25E5%2599%25A8" title="航天器 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="航天器" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%25E5%25A4%25AA%25E7%25A9%25BA%25E8%2588%25B9" title="太空船 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="太空船" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target">文言</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Th%25C3%25A0i-khong-ch%25C3%25BBn" title="Thài-khong-chûn - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Thài-khong-chûn" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li> <li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%25E5%25A4%25AA%25E7%25A9%25BA%25E8%2588%25B9" title="太空船 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="太空船" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> </section> </div> <div class="minerva-footer-logo"> <img src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" alt="Viquipèdia" width="120" height="23" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> </div> <ul id="footer-info" class="footer-info hlist hlist-separated"> <li id="footer-info-lastmod">La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 10 gen 2025 a les 17:17.</li> <li id="footer-info-copyright">El contingut està disponible sota la llicència <a class="external" rel="nofollow" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca">CC BY-SA 4.0</a> si no s'indica el contrari.</li> </ul> <ul id="footer-places" class="footer-places hlist hlist-separated"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="https://ca-m-wikipedia-org.translate.goog/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=en-GB">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://stats.wikimedia.org/%23/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-terms-use"><a href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://foundation.m.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a></li> <li id="footer-places-desktop-toggle"><a id="mw-mf-display-toggle" href="https://translate.google.com/website?sl=auto&tl=en&hl=en-GB&u=https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title%3DNau_espacial%26mobileaction%3Dtoggle_view_desktop" data-event-name="switch_to_desktop">Escriptori</a></li> </ul> </div> </footer> </div> </div> <div class="mw-notification-area" data-mw="interface"></div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-b766959bd-5nsj2","wgBackendResponseTime":239,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.517","walltime":"0.710","ppvisitednodes":{"value":14727,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":95830,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":19703,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":23,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":80319,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 523.058 1 -total"," 35.45% 185.404 10 Plantilla:Referències"," 13.30% 69.566 1 Plantilla:Commonscat"," 11.48% 60.041 1 Plantilla:Sister"," 11.16% 58.383 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 10.81% 56.544 16 Plantilla:Article_principal"," 9.16% 47.911 14 Plantilla:Ref-web"," 7.64% 39.980 8 Plantilla:Citar_ref"," 6.80% 35.552 4 Plantilla:Ref-llibre"," 6.68% 34.920 8 Plantilla:Citar_llibre"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.124","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2742766,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-66f47f5694-sv5wj","timestamp":"20250205010908","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Nau espacial","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nau_espacial","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q40218","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q40218","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-11-30T19:07:10Z","dateModified":"2025-01-10T16:17:58Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/b\/bc\/Soyuz_TMA-7_spacecraft2edit1.jpg"}</script> <script>(window.NORLQ=window.NORLQ||[]).push(function(){var ns,i,p,img;ns=document.getElementsByTagName('noscript');for(i=0;i<ns.length;i++){p=ns[i].nextSibling;if(p&&p.className&&p.className.indexOf('lazy-image-placeholder')>-1){img=document.createElement('img');img.setAttribute('src',p.getAttribute('data-src'));img.setAttribute('width',p.getAttribute('data-width'));img.setAttribute('height',p.getAttribute('data-height'));img.setAttribute('alt',p.getAttribute('data-alt'));p.parentNode.replaceChild(img,p);}}});</script> <script>function gtElInit() {var lib = new google.translate.TranslateService();lib.translatePage('ca', 'en', function () {});}</script> <script src="https://translate.google.com/translate_a/element.js?cb=gtElInit&hl=en-GB&client=wt" type="text/javascript"></script> </body> </html>