CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Aminoàcid - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"465927e9-aed7-42b1-bbea-ce0bcea77394","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Aminoàcid","wgTitle":"Aminoàcid","wgCurRevisionId":33892700,"wgRevisionId":33892700,"wgArticleId":175,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Aminoàcids"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Aminoàcid","wgRelevantArticleId":175,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom": "Aminoàcids","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":70000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Amino%C3%A0cid","wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q8066","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false, "wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.tablesorter.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","jquery.tablesorter","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert", "ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.tablesorter.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg/1200px-Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1553"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg/800px-Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1035"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg/640px-Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="828"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Aminoàcid - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Amino%C3%A0cid"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Amino%C3%A0cid"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Aminoàcid rootpage-Aminoàcid skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Amino%C3%A0cid" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Amino%C3%A0cid" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Amino%C3%A0cid" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Amino%C3%A0cid" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història</span> </div> </a> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estructura_general" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructura_general"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Estructura general</span> </div> </a> <ul id="toc-Estructura_general-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Presència_i_funcions_en_bioquímica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Presència_i_funcions_en_bioquímica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Presència i funcions en bioquímica</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Presència_i_funcions_en_bioquímica-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Presència i funcions en bioquímica</span> </button> <ul id="toc-Presència_i_funcions_en_bioquímica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Aminoàcids_estàndard" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Aminoàcids_estàndard"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Aminoàcids estàndard</span> </div> </a> <ul id="toc-Aminoàcids_estàndard-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Àminoàcids_no_estàndard" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Àminoàcids_no_estàndard"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Àminoàcids no estàndard</span> </div> </a> <ul id="toc-Àminoàcids_no_estàndard-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-En_la_nutrició_humana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#En_la_nutrició_humana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>En la nutrició humana</span> </div> </a> <ul id="toc-En_la_nutrició_humana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Funcions_no_proteiques_dels_aminoàcids" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Funcions_no_proteiques_dels_aminoàcids"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4</span> <span>Funcions no proteiques dels aminoàcids</span> </div> </a> <ul id="toc-Funcions_no_proteiques_dels_aminoàcids-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Propietats_fisicoquímiques_dels_aminoàcids" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Propietats_fisicoquímiques_dels_aminoàcids"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Propietats fisicoquímiques dels aminoàcids</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Propietats_fisicoquímiques_dels_aminoàcids-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Propietats fisicoquímiques dels aminoàcids</span> </button> <ul id="toc-Propietats_fisicoquímiques_dels_aminoàcids-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Àcido-bàsiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Àcido-bàsiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Àcido-bàsiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Àcido-bàsiques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Zwitterions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Zwitterions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1.1</span> <span>Zwitterions</span> </div> </a> <ul id="toc-Zwitterions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Punt_Isoelèctric" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Punt_Isoelèctric"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1.2</span> <span>Punt Isoelèctric</span> </div> </a> <ul id="toc-Punt_Isoelèctric-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Òptiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Òptiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Òptiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Òptiques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Isomerisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Isomerisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.1</span> <span>Isomerisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Isomerisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Químiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Químiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Químiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Químiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Importància" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Importància"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>Importància</span> </div> </a> <ul id="toc-Importància-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Taula_d'abreviacions_i_propietats_dels_aminoàcids_estàndards" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Taula_d'abreviacions_i_propietats_dels_aminoàcids_estàndards"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.5</span> <span>Taula d'abreviacions i propietats dels aminoàcids estàndards</span> </div> </a> <ul id="toc-Taula_d'abreviacions_i_propietats_dels_aminoàcids_estàndards-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Reaccions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Reaccions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Reaccions</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Reaccions-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Reaccions</span> </button> <ul id="toc-Reaccions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Síntesi_química" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Síntesi_química"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Síntesi química</span> </div> </a> <ul id="toc-Síntesi_química-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Biosíntesi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Biosíntesi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Biosíntesi</span> </div> </a> <ul id="toc-Biosíntesi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Formació_de_l'enllaç_peptídic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Formació_de_l'enllaç_peptídic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Formació de l'enllaç peptídic</span> </div> </a> <ul id="toc-Formació_de_l'enllaç_peptídic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Catabolisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Catabolisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4</span> <span>Catabolisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Catabolisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Usos_en_la_tecnologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Usos_en_la_tecnologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Usos en la tecnologia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Usos_en_la_tecnologia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Usos en la tecnologia</span> </button> <ul id="toc-Usos_en_la_tecnologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Codi_genètic_ampliat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Codi_genètic_ampliat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Codi genètic ampliat</span> </div> </a> <ul id="toc-Codi_genètic_ampliat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Components_químics_bàsics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Components_químics_bàsics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Components químics bàsics</span> </div> </a> <ul id="toc-Components_químics_bàsics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_plàstics_biodegradables" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_plàstics_biodegradables"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>Els plàstics biodegradables</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_plàstics_biodegradables-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Aminoàcid</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 110 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-110" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">110 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Aminosuur" title="Aminosuur - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Aminosuur" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AD%D9%85%D8%B6_%D8%A3%D9%85%D9%8A%D9%86%D9%8A" title="حمض أميني - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="حمض أميني" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%8F%E0%A6%AE%E0%A6%BF%E0%A6%A8%E2%80%99_%E0%A6%8F%E0%A6%9B%E0%A6%BF%E0%A6%A1" title="এমিন’ এছিড - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="এমিন’ এছিড" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Amino%C3%A1cidu" title="Aminoácidu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Aminoácidu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Amintur%C5%9Fular" title="Aminturşular - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Aminturşular" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%A2%D9%85%DB%8C%D9%86%D9%88_%D8%A7%D8%B3%DB%8C%D8%AF" title="آمینو اسید - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="آمینو اسید" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Asidong_amino" title="Asidong amino - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Asidong amino" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D1%96%D0%BD%D0%B0%D0%BA%D1%96%D1%81%D0%BB%D0%BE%D1%82%D1%8B" title="Амінакіслоты - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Амінакіслоты" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D1%96%D0%BD%D0%B0%D0%BA%D1%96%D1%81%D1%8C%D0%BB%D1%96" title="Амінакісьлі - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Амінакісьлі" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D0%B8%D0%BD%D0%BE%D0%BA%D0%B8%D1%81%D0%B5%D0%BB%D0%B8%D0%BD%D0%B0" title="Аминокиселина - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Аминокиселина" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%85%E0%A7%8D%E0%A6%AF%E0%A6%BE%E0%A6%AE%E0%A6%BF%E0%A6%A8%E0%A7%8B_%E0%A6%85%E0%A7%8D%E0%A6%AF%E0%A6%BE%E0%A6%B8%E0%A6%BF%E0%A6%A1" title="অ্যামিনো অ্যাসিড - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="অ্যামিনো অ্যাসিড" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Aminokiselina" title="Aminokiselina - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Aminokiselina" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%B1%D8%B4%DB%8C_%D8%A6%DB%95%D9%85%DB%8C%D9%86%DB%8C" title="ترشی ئەمینی - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="ترشی ئەمینی" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Aminokyselina" title="Aminokyselina - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Aminokyselina" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D0%B8%D0%BD%D0%BE%D0%B9%D3%B3%C3%A7%D0%B5%D0%BA" title="Аминойӳçек - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Аминойӳçек" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Asid_amino" title="Asid amino - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Asid amino" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Aminosyre" title="Aminosyre - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Aminosyre" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Aminos%C3%A4uren" title="Aminosäuren - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Aminosäuren" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%91%CE%BC%CE%B9%CE%BD%CE%BF%CE%BE%CE%AD%CE%B1" title="Αμινοξέα - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Αμινοξέα" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Amino_acid" title="Amino acid - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Amino acid" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Aminoacido" title="Aminoacido - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Aminoacido" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Amino%C3%A1cido" title="Aminoácido - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Aminoácido" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Aminohapped" title="Aminohapped - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Aminohapped" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Aminoazido" title="Aminoazido - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Aminoazido" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A2%D9%85%DB%8C%D9%86%D9%88_%D8%A7%D8%B3%DB%8C%D8%AF" title="آمینو اسید - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="آمینو اسید" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Aminohapot" title="Aminohapot - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Aminohapot" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Aminos%C3%BDra" title="Aminosýra - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Aminosýra" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Acide_amin%C3%A9" title="Acide aminé - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Acide aminé" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Aminos%C3%BCren" title="Aminosüren - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Aminosüren" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Aim%C3%ADonaig%C3%A9ad" title="Aimíonaigéad - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Aimíonaigéad" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Amino%C3%A1cido" title="Aminoácido - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Aminoácido" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Amino_acid" title="Amino acid - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Amino acid" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/%C3%94n-k%C3%AE-s%C3%B4n" title="Ôn-kî-sôn - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Ôn-kî-sôn" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%97%D7%95%D7%9E%D7%A6%D7%AA_%D7%90%D7%9E%D7%99%D7%A0%D7%95" title="חומצת אמינו - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="חומצת אמינו" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%85%E0%A4%AE%E0%A5%80%E0%A4%A8%E0%A5%8B_%E0%A4%85%E0%A4%AE%E0%A5%8D%E0%A4%B2" title="अमीनो अम्ल - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="अमीनो अम्ल" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Aminokiselina" title="Aminokiselina - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Aminokiselina" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Asid_amine" title="Asid amine - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Asid amine" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Aminosavak" title="Aminosavak - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Aminosavak" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B1%D5%B4%D5%AB%D5%B6%D5%A1%D5%A9%D5%A9%D5%B8%D6%82" title="Ամինաթթու - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Ամինաթթու" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Aminoacido" title="Aminoacido - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Aminoacido" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Asam_amino" title="Asam amino - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Asam amino" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Aminoacido" title="Aminoacido - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Aminoacido" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Am%C3%ADn%C3%B3s%C3%BDra" title="Amínósýra - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Amínósýra" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Amminoacido" title="Amminoacido - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Amminoacido" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%82%A2%E3%83%9F%E3%83%8E%E9%85%B8" title="アミノ酸 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="アミノ酸" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Asem_amino" title="Asem amino - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Asem amino" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%90%E1%83%9B%E1%83%98%E1%83%9C%E1%83%9D%E1%83%9B%E1%83%9F%E1%83%90%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98" title="ამინომჟავები - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ამინომჟავები" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Aminokislotalar" title="Aminokislotalar - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Aminokislotalar" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target"><span>Qaraqalpaqsha</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D0%B8%D0%BD%D2%9B%D1%8B%D1%88%D2%9B%D1%8B%D0%BB%D0%B4%D0%B0%D1%80" title="Аминқышқылдар - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Аминқышқылдар" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%A2%E1%9E%B6%E1%9E%9F%E1%9F%8A%E1%9E%B8%E1%9E%8F%E1%9E%A2%E1%9E%B6%E1%9E%98%E1%9E%B8%E1%9E%93%E1%9F%81" title="អាស៊ីតអាមីនេ - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="អាស៊ីតអាមីនេ" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target"><span>ភាសាខ្មែរ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%85%E0%B2%AE%E0%B2%BF%E0%B2%A8%E0%B3%8A_%E0%B2%86%E0%B2%AE%E0%B3%8D%E0%B2%B2" title="ಅಮಿನೊ ಆಮ್ಲ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಅಮಿನೊ ಆಮ್ಲ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%95%84%EB%AF%B8%EB%85%B8%EC%82%B0" title="아미노산 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="아미노산" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%8E%D9%85%D9%8E%DB%8C%D9%86%D9%88_%D8%A7%DB%8C%D8%B3%D9%90%DA%88" title="اَمَینو ایسِڈ - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="اَمَینو ایسِڈ" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target"><span>कॉशुर / کٲشُر</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/As%C3%AEda_am%C3%AEn%C3%AE" title="Asîda amînî - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Asîda amînî" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D0%B8%D0%BD_%D0%BA%D1%8B%D1%87%D0%BA%D1%8B%D0%BB%D0%B4%D1%8B%D0%BA%D1%82%D0%B0%D1%80%D1%8B_(%D0%B0%D0%BC%D0%B8%D0%BD%D0%BE%D0%BA%D0%B8%D1%81%D0%BB%D0%BE%D1%82%D0%B0)" title="Амин кычкылдыктары (аминокислота) - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Амин кычкылдыктары (аминокислота)" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Aminoacidum" title="Aminoacidum - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Aminoacidum" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Aminosaier" title="Aminosaier - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Aminosaier" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Aminozoer" title="Aminozoer - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Aminozoer" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Aminuacid" title="Aminuacid - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Aminuacid" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Aminor%C5%ABg%C5%A1tys" title="Aminorūgštys - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Aminorūgštys" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Aminosk%C4%81bes" title="Aminoskābes - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Aminoskābes" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D0%B8%D0%BD%D0%BE%D0%BA%D0%B8%D1%81%D0%B5%D0%BB%D0%B8%D0%BD%D0%B0" title="Аминокиселина - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Аминокиселина" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%85%E0%B4%AE%E0%B4%BF%E0%B4%A8%E0%B5%8B_%E0%B4%85%E0%B4%AE%E0%B5%8D%E0%B4%B2%E0%B4%82" title="അമിനോ അമ്ലം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="അമിനോ അമ്ലം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D0%B8%D0%BD_%D1%85%D2%AF%D1%87%D0%B8%D0%BB" title="Амин хүчил - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Амин хүчил" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%85%E0%A4%AE%E0%A4%BF%E0%A4%A8%E0%A5%8B_%E0%A4%86%E0%A4%AE%E0%A5%8D%E0%A4%B2" title="अमिनो आम्ल - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="अमिनो आम्ल" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Asid_amino" title="Asid amino - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Asid amino" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Aminozuur" title="Aminozuur - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Aminozuur" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Aminosyre" title="Aminosyre - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Aminosyre" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Aminosyre" title="Aminosyre - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Aminosyre" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nov mw-list-item"><a href="https://nov.wikipedia.org/wiki/Amino-aside" title="Amino-aside - novial" lang="nov" hreflang="nov" data-title="Amino-aside" data-language-autonym="Novial" data-language-local-name="novial" class="interlanguage-link-target"><span>Novial</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Aminoacid" title="Aminoacid - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Aminoacid" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Aminoo_Asidii" title="Aminoo Asidii - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Aminoo Asidii" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target"><span>Oromoo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%85%E0%A8%AE%E0%A9%80%E0%A8%A8%E0%A9%8B_%E0%A8%A4%E0%A8%BF%E0%A8%9C%E0%A8%BC%E0%A8%BE%E0%A8%AC" title="ਅਮੀਨੋ ਤਿਜ਼ਾਬ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਅਮੀਨੋ ਤਿਜ਼ਾਬ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Aminokwasy" title="Aminokwasy - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Aminokwasy" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%85%DB%8C%D9%86%D9%88_%D8%A7%DB%8C%D8%B3%DA%88" title="امینو ایسڈ - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="امینو ایسڈ" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%85%D9%8A%D9%86%D9%88_%D8%A7%D8%B3%D9%8A%D8%AF" title="امينو اسيد - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="امينو اسيد" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Amino%C3%A1cido" title="Aminoácido - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Aminoácido" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Aminoacid" title="Aminoacid - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Aminoacid" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D0%B8%D0%BD%D0%BE%D0%BA%D0%B8%D1%81%D0%BB%D0%BE%D1%82%D1%8B" title="Аминокислоты - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Аминокислоты" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/Aminosivra" title="Aminosivra - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Aminosivra" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Davvisámegiella</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Aminokiselina" title="Aminokiselina - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Aminokiselina" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%87%E0%B6%B8%E0%B6%BA%E0%B7%92%E0%B6%B1%E0%B7%9D_%E0%B6%85%E0%B6%B8%E0%B7%8A%E0%B6%BD" title="ඇමයිනෝ අම්ල - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="ඇමයිනෝ අම්ල" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Amino_acid" title="Amino acid - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Amino acid" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Aminokyselina" title="Aminokyselina - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Aminokyselina" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Aminokislina" title="Aminokislina - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Aminokislina" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Aminoacidet" title="Aminoacidet - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Aminoacidet" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D0%B8%D0%BD%D0%BE%D0%BA%D0%B8%D1%81%D0%B5%D0%BB%D0%B8%D0%BD%D0%B0" title="Аминокиселина - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Аминокиселина" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Aminos%C3%BC%C3%BCren" title="Aminosüüren - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Aminosüüren" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Asam_amino" title="Asam amino - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Asam amino" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Aminosyror" title="Aminosyror - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Aminosyror" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Asidi_amino" title="Asidi amino - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Asidi amino" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%85%E0%AE%AE%E0%AE%BF%E0%AE%A9%E0%AF%8B_%E0%AE%85%E0%AE%AE%E0%AE%BF%E0%AE%B2%E0%AE%AE%E0%AF%8D" title="அமினோ அமிலம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="அமினோ அமிலம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%8E%E0%B0%AE%E0%B1%88%E0%B0%A8%E0%B1%8B_%E0%B0%86%E0%B0%AE%E0%B1%8D%E0%B0%B2%E0%B0%BE%E0%B0%B2%E0%B1%81" title="ఎమైనో ఆమ్లాలు - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="ఎమైనో ఆమ్లాలు" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D0%B8%D0%BD%D0%BE%D0%BA%D0%B8%D1%81%D0%BB%D0%BE%D1%82%D0%B0%D2%B3%D0%BE" title="Аминокислотаҳо - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Аминокислотаҳо" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%81%E0%B8%A3%E0%B8%94%E0%B8%AD%E0%B8%B0%E0%B8%A1%E0%B8%B4%E0%B9%82%E0%B8%99" title="กรดอะมิโน - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="กรดอะมิโน" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Asidong_amino" title="Asidong amino - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Asidong amino" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Amino_asit" title="Amino asit - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Amino asit" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D1%96%D0%BD%D0%BE%D0%BA%D0%B8%D1%81%D0%BB%D0%BE%D1%82%D0%B8" title="Амінокислоти - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Амінокислоти" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%85%DB%8C%D9%86%D9%88_%D8%A7%DB%8C%D8%B3%DA%88" title="امینو ایسڈ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="امینو ایسڈ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Aminokislotalar" title="Aminokislotalar - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Aminokislotalar" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Amino_acid" title="Amino acid - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Amino acid" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Aminozuur" title="Aminozuur - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Aminozuur" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Aminoasido" title="Aminoasido - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Aminoasido" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E6%B0%A8%E5%9F%BA%E9%85%B8" title="氨基酸 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="氨基酸" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%9E%D7%99%D7%A0%D7%90-%D7%96%D7%99%D7%99%D7%A2%D7%A8%D7%A1" title="אמינא-זייערס - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="אמינא-זייערס" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/%C3%80w%E1%BB%8Dn_Amino_acid" title="Àwọn Amino acid - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Àwọn Amino acid" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%B0%A8%E5%9F%BA%E9%85%B8" title="氨基酸 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="氨基酸" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E6%B0%A8%E5%9F%BA%E9%85%B8" title="氨基酸 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="氨基酸" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/An-ki-sng" title="An-ki-sng - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="An-ki-sng" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E6%B0%A8%E5%9F%BA%E9%85%B8" title="氨基酸 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="氨基酸" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8066#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Amino%C3%A0cid" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Amino%C3%A0cid" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Amino%C3%A0cid"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Amino%C3%A0cid"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Amino%C3%A0cid" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Amino%C3%A0cid" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&oldid=33892700" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Amino%C3%A0cid&id=33892700&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FAmino%25C3%25A0cid"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FAmino%25C3%25A0cid"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Amino%C3%A0cid"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Amino%C3%A0cid&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Amino_acids" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8066" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"><span class="mw-redirectedfrom">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cids&redirect=no" class="mw-redirect" title="Aminoàcids">Aminoàcids</a>)</span></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;color: #202122; background-color: #b0d1ad;"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Test_tube_icon.svg" class="mw-file-description" title="Infotaula de compost químic"><img alt="Infotaula de compost químic" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Test_tube_icon.svg/22px-Test_tube_icon.svg.png" decoding="async" width="22" height="21" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Test_tube_icon.svg/33px-Test_tube_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Test_tube_icon.svg/44px-Test_tube_icon.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="481" /></a></span></span>Aminoàcid</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg/232px-Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg.png" decoding="async" width="232" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg/348px-Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg/464px-Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg.png 2x" data-file-width="612" data-file-height="792" /></a></span><br /> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8066?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee; width: 40%;">Substància química</th><td class="infobox-data"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q47154513" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q47154513">classe estructural d'entitats químiques</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8066?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: #b0d1ad;">Altres</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Amf%C3%B2ter" title="Amfòter">amfòter</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8066?uselang=ca#P1552" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr></tbody></table> <p>Els <b>aminoàcids</b> són <a href="/wiki/Compostos_org%C3%A0nics" class="mw-redirect" title="Compostos orgànics">compostos orgànics</a> que contenen els <a href="/wiki/Grups_funcionals" class="mw-redirect" title="Grups funcionals">grups funcionals</a> <a href="/wiki/Amino" class="mw-redirect" title="Amino">amino</a> (-NH₂) i <a href="/wiki/Grup_carboxil" class="mw-redirect" title="Grup carboxil">carboxil</a> (-COOH), així com una <a href="/wiki/Substituent" class="mw-redirect" title="Substituent">cadena lateral</a> diferent en cada aminoàcid. Els <a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">elements</a> presents en tots els aminoàcids són el <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a> (C), l'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> (H), l'<a href="/wiki/Oxigen" title="Oxigen">oxigen</a> (O) i el <a href="/wiki/Nitrogen" title="Nitrogen">nitrogen</a> (N), mentre que el <a href="/wiki/Sofre" title="Sofre">sofre</a> (S) forma part de les cadenes laterals de la <a href="/wiki/Ciste%C3%AFna" title="Cisteïna">cisteïna</a> i la <a href="/wiki/Metionina" title="Metionina">metionina</a> i el <a href="/wiki/Seleni" title="Seleni">seleni</a> (Se) es troba en la <a href="/wiki/Selenociste%C3%AFna" title="Selenocisteïna">selenocisteïna</a>, un aminoàcid més rar. Es coneixen uns 500 aminoàcids,<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> els quals podem classificar per la situació del grup amino com a <a href="/wiki/Alfa_i_beta_carboni" title="Alfa i beta carboni">alpha- (α-), beta- (β-), gamma- (γ-) o delta- (δ-)</a> aminoàcids; també es poden classificar per <a href="/wiki/Polaritat_qu%C3%ADmica" title="Polaritat química">polaritat</a>, <a href="/wiki/PH" title="PH">pH</a>, i tipus de cadena lateral (<a href="/wiki/Alif%C3%A0tic" class="mw-redirect" title="Alifàtic">alifàtica</a>, <a href="/w/index.php?title=Compostos_de_cadena_oberta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Compostos de cadena oberta (encara no existeix)">acíclica</a>, <a href="/wiki/Aromaticitat" title="Aromaticitat">aromàtica</a>, amb <a href="/wiki/Grup_hidroxil" class="mw-redirect" title="Grup hidroxil">hidroxils</a> o <a href="/wiki/Sofre" title="Sofre">sofres</a>, etc.). Formant <a href="/wiki/Prote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Proteïnes">proteïnes</a>, els aminoàcids són el segon component més abundant (l'aigua n'és el primer) en els <a href="/wiki/M%C3%BAscul" title="Múscul">músculs</a> i altres <a href="/wiki/Teixit_(biologia)" title="Teixit (biologia)">teixits</a>.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un <b>alfa aminoàcid</b> té la <a href="/wiki/F%C3%B3rmula_qu%C3%ADmica" title="Fórmula química">fórmula química</a> genèrica: H₂NCHRCOOH, on R és un <a href="/wiki/Substituent" class="mw-redirect" title="Substituent">substituent</a> orgànic.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El grup amino està enllaçat a l'àtom de carboni immediatament adjacent al grup carboxil (<a href="/wiki/%CE%91-carboni" class="mw-redirect" title="Α-carboni">α-carboni</a>). Existeixen altres tipus d'aminoàcids on el grup amino està enllaçat a un àtom de carboni diferent; per exemple, en els gamma- aminoàcids (com l'<a href="/wiki/%C3%80cid_gamma-aminobut%C3%ADric" class="mw-redirect" title="Àcid gamma-aminobutíric">àcid gamma-aminobutíric</a>) el carboni a què està enllaçat el grup amino està separat del grup carboxil per dos àtoms de carboni. Els alfa-aminoàcids es diferencien per la <a href="/wiki/Cadena_lateral" title="Cadena lateral">cadena lateral</a> (grup R) enllaçada al α-carboni, que pot variar de pes des d'un sol àtom d'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> en la <a href="/wiki/Glicina" title="Glicina">glicina</a> fins a un grup <a href="/wiki/Heteroc%C3%ADclic" class="mw-redirect" title="Heterocíclic">heterocíclic</a> gran en el <a href="/wiki/Tript%C3%B2fan" title="Triptòfan">triptòfan</a>. </p><p>Els aminoàcids són crítics per a la vida i tenen moltes funcions en el <a href="/wiki/Metabolisme" title="Metabolisme">metabolisme</a>. Una funció molt important és que serveixen com a blocs de construcció de les <a href="/wiki/Prote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Proteïnes">proteïnes</a>, que són llargues cadenes lineals d'aminoàcids. Els aminoàcids poden estar units en diferents seqüències per formar una àmplia varietat de proteïnes.<sup id="cite_ref-NIGMS_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-NIGMS-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Hi ha 22 aminoàcids que són incorporats de manera natural a polipèptids i són anomenats proteïnògens o aminoàcids estàndards. D'aquests, 20 són codificats pel codi genètic universal. Hi ha nou aminoàcids que s'anomenen «essencials» per als humans, ja que no poden ser sintetitzats a partir d'altres <a href="/wiki/Compostos" class="mw-redirect" title="Compostos">compostos</a> pel cos humà, i per tant s'han d'incorporar a partir de la ingesta. </p><p>Hi ha aminoàcids que no es consideren proteics perquè no són <a href="/wiki/Transcripci%C3%B3_gen%C3%A8tica" title="Transcripció genètica">transcripcionals</a>, tot i que apareixen en algunes proteïnes. Aquests tipus d'aminoàcids són derivats d'altres <i>aminoàcids</i> (s'incorporen a la proteïna com a aminoàcids proteics) que, un cop formada la proteïna, es modifiquen químicament. Per exemple, la <a href="/wiki/Hidroxiprolina" title="Hidroxiprolina">hidroxiprolina</a> és una <a href="/wiki/Prolina" title="Prolina">prolina</a> a la qual s'hi ha afegit un <a href="/wiki/Grup_hidroxil" class="mw-redirect" title="Grup hidroxil">grup hidroxil</a> de forma <a href="/wiki/Transcripci%C3%B3_gen%C3%A8tica" title="Transcripció genètica">post-transcripcional</a>. </p><p>Els aminoàcids no proteics s'utilitzen com a <a href="/wiki/Neurotransmissor" title="Neurotransmissor">neurotransmissors</a>, <a href="/wiki/Vitamines" class="mw-redirect" title="Vitamines">vitamines</a>, etc. Per exemple la <a href="/wiki/Beta-alanina" title="Beta-alanina">beta-alanina</a>. </p><p>Pel seu rol central en la bioquímica, els aminoàcids són importants en la nutrició i són utilitzats comunament en suplements nutricionals, en fertilitzants, en la <a href="/wiki/Tecnologia_dels_aliments" class="mw-redirect" title="Tecnologia dels aliments">tecnologia dels aliments</a> i en la <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria" title="Indústria">indústria</a>. En la indústria les seves aplicacions inclouen la producció de <a href="/wiki/Pl%C3%A0stic_biodegradable" class="mw-redirect" title="Plàstic biodegradable">plàstics biodegradables</a>, <a href="/wiki/Drogues" class="mw-redirect" title="Drogues">drogues</a> i <a href="/wiki/Catalitzador_quiral" class="mw-redirect" title="Catalitzador quiral">catalitzadors quirals</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els primers aminoàcids van ser descoberts a principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. El 1806, els químics francesos <a href="/wiki/Louis_Nicolas_Vauquelin" title="Louis Nicolas Vauquelin">Louis Nicolas Vauquelin</a> i <a href="/wiki/Pierre_Jean_Robiquet" title="Pierre Jean Robiquet">Pierre Jean Robiquet</a> van aïllar un compost en un <a href="/wiki/Asparagus" title="Asparagus">Asparagus</a> que va resultar ser <a href="/wiki/Asparagina" title="Asparagina">asparagina</a>, el primer aminoàcid descobert.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Anfinsen_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-Anfinsen-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un altre aminoàcid que va ser descobert a principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> fou la <a href="/wiki/Cistina" title="Cistina">cistina</a>, l'any 1810,<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> encara que el seu monòmer, la <a href="/wiki/Ciste%C3%AFna" title="Cisteïna">cisteïna</a>, va ser descoberta molt de temps després, el 1814.<sup id="cite_ref-Anfinsen_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-Anfinsen-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/wiki/Glicina" title="Glicina">glicina</a> i la <a href="/wiki/Leucina" title="Leucina">leucina</a> van ser descobertes al voltant d'aquest temps, el 1820.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1898 comença l'ús del terme aminoàcid en el llenguatge anglès.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estructura_general">Estructura general</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Estructura general"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lysine_fisher_struct_num.png" class="mw-file-description"><img alt="La Lysine contains six carbon atoms. L'àtom de carboni central enllaçat als grups amino i carboxil està unit a l'alfa. Els quatre àtoms de carboni en la seva cadena lateral lineal estan enllaçats des del beta (el més proper al carboni central), gamma, delta, fins al carboni epsilon al final de la cadena i més llunyà del carboni central." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5c/Lysine_fisher_struct_num.png" decoding="async" width="113" height="191" class="mw-file-element" data-file-width="113" data-file-height="191" /></a><figcaption><a href="/wiki/Lisina" title="Lisina">Lisina</a> amb els àtoms de carboni enllaçats a la cadena lateral</figcaption></figure> <p>Els aminoàcids són <a href="/wiki/Compostos_org%C3%A0nics" class="mw-redirect" title="Compostos orgànics">compostos orgànics</a> que contenen els <a href="/wiki/Grups_funcionals" class="mw-redirect" title="Grups funcionals">grups funcionals</a> <a href="/wiki/Amino" class="mw-redirect" title="Amino">amino</a> (-NH₂) i <a href="/wiki/Grup_carboxil" class="mw-redirect" title="Grup carboxil">carboxil</a> (-COOH), així com una <a href="/wiki/Substituent" class="mw-redirect" title="Substituent">cadena lateral</a> diferent en cada aminoàcid. L'àtom de carboni següent al grup carboxil s'anomena α-carboni. Els aminoàcids que tenen el grup amino unit a aquest carboni s'anomenen alfa aminoàcids. Aquesta és la forma més comuna que es troba en la natura. En els alfa aminoàcids, l'α-carboni és un àtom de carboni <a href="/wiki/Quiralitat_(qu%C3%ADmica)" title="Quiralitat (química)">quiral</a>, amb l'excepció de la <a href="/wiki/Glicina" title="Glicina">glicina</a>.<sup id="cite_ref-Creighton_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-Creighton-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En els aminoàcids que tenen una cadena de carboni enllaçada a l'α-carboni (com la <a href="/wiki/Lisina" title="Lisina">lisina</a>) els carbonis s'etiqueten en ordre amb les lletres gregues α, β, γ, δ, etc. En alguns aminoàcids, el grup amino està enllaçat al β o γ-carboni, i són anomenats conseqüentment <i>beta o gamma aminoàcids</i>. Els aminoàcids són classificats normalment per les seves propietats o per la seva cadena lateral en quatre grups. La cadena lateral pot transformar un aminoàcid en un <a href="/wiki/%C3%80cid_feble" class="mw-redirect" title="Àcid feble">àcid feble</a> o en una <a href="/wiki/Base_feble" class="mw-redirect" title="Base feble">base feble</a>, i <a href="/wiki/Hidrof%C3%ADlia_(qu%C3%ADmica)" title="Hidrofília (química)">hidròfil</a> si la cadena lateral és <a href="/wiki/Polaritat_qu%C3%ADmica" title="Polaritat química">polar</a> o <a href="/wiki/Hidr%C3%B2fob" class="mw-redirect" title="Hidròfob">hidròfob</a> si és <a href="/wiki/Apolar" class="mw-redirect" title="Apolar">apolar</a>. </p> <ul><li><a href="/wiki/Polaritat_qu%C3%ADmica" title="Polaritat química">Polars</a> (aminoàcids sense càrrega). <a href="/wiki/Gly" class="mw-redirect" title="Gly">Gly</a>, <a href="/wiki/Serina" title="Serina">Ser</a>, <a href="/wiki/Thr" class="mw-redirect" title="Thr">Thr</a>, <a href="/wiki/Cys" class="mw-redirect" title="Cys">Cys</a>, <a href="/wiki/Tirosina" title="Tirosina">Tyr</a>, <a href="/wiki/Asparagina" title="Asparagina">Asn</a>, <a href="/wiki/Gln" class="mw-redirect" title="Gln">Gln</a>.</li> <li><a href="/wiki/Apolar" class="mw-redirect" title="Apolar">Apolars</a> (sense càrrega) o hidròfobs. <a href="/wiki/Alanina" title="Alanina">Ala</a>, <a href="/wiki/Valina" title="Valina">Val</a>, <a href="/wiki/Leucina" title="Leucina">Leu</a>, <a href="/wiki/Ile" class="mw-redirect" title="Ile">Ile</a>, <a href="/wiki/Pro" class="mw-redirect" title="Pro">Pro</a>, <a href="/wiki/Phe" class="mw-redirect" title="Phe">Phe</a>, <a href="/wiki/Trp" class="mw-redirect" title="Trp">Trp</a>, <a href="/wiki/Metionina" title="Metionina">Met</a>.</li> <li><a href="/wiki/C%C3%A0rrega_negativa" class="mw-redirect" title="Càrrega negativa">Càrrega negativa</a> (<a href="/wiki/%C3%80cids" class="mw-redirect" title="Àcids">àcids</a>). <a href="/wiki/%C3%80cid_asp%C3%A0rtic" title="Àcid aspàrtic">Asp</a>, <a href="/wiki/Glu" class="mw-redirect" title="Glu">Glu</a>.</li> <li><a href="/wiki/C%C3%A0rrega_positiva" class="mw-redirect" title="Càrrega positiva">Càrrega positiva</a> (<a href="/wiki/Alcalinitat" title="Alcalinitat">bàsics</a>). <a href="/wiki/Lisina" title="Lisina">Lys</a>, <a href="/wiki/Arg" class="mw-redirect" title="Arg">Arg</a>, <a href="/wiki/His" class="mw-redirect" title="His">His</a>.</li></ul> <p>La frase «aminoàcids de cadena ramificada» fa referència als aminoàcids que tenen cadenes laterals alifàtiques que no són lineals; els quals són la <a href="/wiki/Leucina" title="Leucina">leucina</a>, la <a href="/wiki/Isoleucina" title="Isoleucina">isoleucina</a> i la <a href="/wiki/Valina" title="Valina">valina</a>. La <a href="/wiki/Prolina" title="Prolina">prolina</a> és l'únic <a href="/wiki/Amino%C3%A0cid_prote%C3%AFnogen" title="Aminoàcid proteïnogen">aminoàcid proteïnogen</a> el grup lateral del qual s'enllaça a l'α-grup amino i, per tant, també és l'únic aminoàcid proteïnogen que conté un grup amino secundari en aquesta posició.<sup id="cite_ref-Creighton_11-1" class="reference"><a href="#cite_note-Creighton-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En termes químics, la prolina és, conseqüentment, un <a href="/wiki/Imino%C3%A0cid" title="Iminoàcid">iminoàcid</a>, ja que no té un <a href="/wiki/Grup_amino" title="Grup amino">grup amino primari</a>,<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> encara que segueix classificant-se com un amino en la nomenclatura bioquímica actual,<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i també es pot anomenar un alfa aminoàcid N-alquilat.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Amino%C3%A0cids_proteics.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Amino%C3%A0cids_proteics.svg/500px-Amino%C3%A0cids_proteics.svg.png" decoding="async" width="500" height="616" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Amino%C3%A0cids_proteics.svg/750px-Amino%C3%A0cids_proteics.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Amino%C3%A0cids_proteics.svg/1000px-Amino%C3%A0cids_proteics.svg.png 2x" data-file-width="624" data-file-height="769" /></a><figcaption>Estructura dels 20 aminoàcids que es troben en humans (L'abreviació de l'asparragina és Asn en comptes d'Asp)!</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Presència_i_funcions_en_bioquímica"><span id="Pres.C3.A8ncia_i_funcions_en_bioqu.C3.ADmica"></span>Presència i funcions en bioquímica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Presència i funcions en bioquímica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Aminoàcids_estàndard"><span id="Amino.C3.A0cids_est.C3.A0ndard"></span>Aminoàcids estàndard</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Aminoàcids estàndard"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Protein_primary_structure.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Protein_primary_structure.svg/220px-Protein_primary_structure.svg.png" decoding="async" width="220" height="135" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Protein_primary_structure.svg/330px-Protein_primary_structure.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Protein_primary_structure.svg/440px-Protein_primary_structure.svg.png 2x" data-file-width="447" data-file-height="274" /></a><figcaption>L'estructura primària d'una proteïna és una cadena lineal d'aminoàcids</figcaption></figure> <p>Els aminoàcids són les unitats estructurals que integren les proteïnes. S'uneixen entre ells per formar cadenes <a href="/wiki/Pol%C3%ADmer" title="Polímer">polimèriques</a> curtes anomenades <a href="/wiki/P%C3%A8ptids" class="mw-redirect" title="Pèptids">pèptids</a> o cadenes més llargues anomenades <a href="/wiki/Polip%C3%A8ptids" class="mw-redirect" title="Polipèptids">polipèptids</a> o <a href="/wiki/Prote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Proteïnes">proteïnes</a>. Aquests polímers són lineals i no ramificats, amb cadascun dels aminoàcids que integren la cadena units als dos aminoàcids veïns mitjançant un enllaç peptídic. El procés de síntesi de les proteïnes s'anomena <a href="/wiki/Traducci%C3%B3_(gen%C3%A8tica)" title="Traducció (genètica)">traducció</a> i implica l'addició pas per pas d'aminoàcids a una cadena proteica creixent mitjançant un <a href="/wiki/Ribozim" title="Ribozim">ribozim</a> anomenat <a href="/wiki/Ribosoma" title="Ribosoma">ribosoma</a>.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'ordre en el qual els aminoàcids són afegits és llegit a través del <a href="/wiki/Codi_gen%C3%A8tic" title="Codi genètic">codi genètic</a> d'un <a href="/wiki/ARNm" class="mw-redirect" title="ARNm">ARNm</a> motlle, que és un ARN còpia d'un dels <a href="/wiki/Gen" title="Gen">gens</a> de l'organisme. </p><p>Vint-i-dos aminoàcids són incorporats de manera natural als polipèptids i són els anomenats <a href="/wiki/Amino%C3%A0cids_prote%C3%AFn%C3%B2gens" class="mw-redirect" title="Aminoàcids proteïnògens">aminoàcids proteïnògens</a> o naturals.<sup id="cite_ref-Creighton_11-2" class="reference"><a href="#cite_note-Creighton-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'aquests, vint són codificats pel <a href="/wiki/Codi_gen%C3%A8tic" title="Codi genètic">codi genètic</a> universal. Els dos aminoàcids restants, la <a href="/wiki/Selenociste%C3%AFna" title="Selenocisteïna">selenocisteïna</a> i la <a href="/wiki/Pirrolisina" title="Pirrolisina">pirrolisina</a>, són incorporats a proteïnes per mecanismes sintètics específics. La <a href="/wiki/Selenociste%C3%AFna" title="Selenocisteïna">selenocisteïna</a> és incorporada quan l'ARNm que serà traduït inclou un <a href="/wiki/Element_SECIS" title="Element SECIS">element SECIS</a>, que causa que el codó UGA codifiqui selenocisteïna en comptes d'un <a href="/wiki/Cod%C3%B3_d%27acabament" class="mw-redirect" title="Codó d'acabament">codó d'aturada</a>.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/wiki/Pirrolisina" title="Pirrolisina">pirrolisina</a> és usada per alguns <a href="/wiki/Arqueus" title="Arqueus">arqueus metanògens</a> en enzims que fan servir per produir <a href="/wiki/Met%C3%A0" title="Metà">metà</a>. Està codificada amb el codó UAG, un codó normalment d'aturada en altres organismes.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En els arqueus, però, cal que el codó UAG vingui seguit d'una <a href="/wiki/Seq%C3%BC%C3%A8ncia_PYLIS" class="mw-redirect" title="Seqüència PYLIS">seqüència PYLIS</a>.<sup id="cite_ref-pmid16164991_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-pmid16164991-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Àminoàcids_no_estàndard"><span id=".C3.80mino.C3.A0cids_no_est.C3.A0ndard"></span>Àminoàcids no estàndard</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Àminoàcids no estàndard"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Tipus_hipot%C3%A8tics_de_bioqu%C3%ADmica" title="Tipus hipotètics de bioquímica">Tipus hipotètics de bioquímica</a></div> <p>A part dels 22 aminoàcids estàndard, hi ha molts altres aminoàcids que són anomenats no proteogènics o no estàndards. Aquests o no es troben en les proteïnes (per exemple la <a href="/wiki/Carnitina" title="Carnitina">carnitina</a> o la <a href="/wiki/GABA" class="mw-redirect" title="GABA">GABA</a>) o no són produïts directament i de manera aïllada per la maquinària cel·lular estàndard (per exemple, la <a href="/wiki/Hidroxiprolina" title="Hidroxiprolina">hidroxiprolina</a> i la <a href="/wiki/Selenometionina" title="Selenometionina">selenometionina</a>). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Beta-alanineVSalpha-alanine.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Beta-alanineVSalpha-alanine.png/220px-Beta-alanineVSalpha-alanine.png" decoding="async" width="220" height="139" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Beta-alanineVSalpha-alanine.png/330px-Beta-alanineVSalpha-alanine.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Beta-alanineVSalpha-alanine.png/440px-Beta-alanineVSalpha-alanine.png 2x" data-file-width="530" data-file-height="335" /></a><figcaption>L-α-alanina i β-alanina</figcaption></figure> <p>Els aminoàcids no estàndards que es troben en proteïnes es formen per <a href="/w/index.php?title=Modificacions_pots-traduccionals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Modificacions pots-traduccionals (encara no existeix)">modificacions pots-traduccionals</a>, que són modificacions que es donen després de la traducció durant la síntesi de les proteïnes. Aquestes modificacions són molts cops essencials per a la funció o la regulació d'una proteïna. Per exemple, la <a href="/wiki/Carboxilaci%C3%B3" title="Carboxilació">carboxilació</a> del <a href="/wiki/Glutamat" class="mw-redirect" title="Glutamat">glutamat</a> permet que els cations de <a href="/wiki/Calci" title="Calci">calci</a> s'hi uneixin millor,<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i la <a href="/wiki/Hidroxilaci%C3%B3" title="Hidroxilació">hidroxilació</a> de la <a href="/wiki/Prolina" title="Prolina">prolina</a> és essencial pel manteniment del <a href="/wiki/Teixit_connectiu" title="Teixit connectiu">teixit connectiu</a>.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un altre exemple és la formació de la <a href="/wiki/Hipusina" title="Hipusina">hipusina</a> en la traducció del factor d'iniciació EIF5A, a partir de la modificació d'un residu de <a href="/wiki/Lisina" title="Lisina">lisina</a>.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquestes modificacions poden determinar també la localització de la proteïna. Per exemple, l'addició de grups hidrofòbics llargs pot causar que una proteïna s'enllaci a un <a href="/wiki/Fosfol%C3%ADpid" title="Fosfolípid">fosfolípid</a> de la membrana cel·lular.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns aminoàcids no estàndards no es troben en les proteïnes. Alguns exemples són la <a href="/w/index.php?title=Lantionina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lantionina (encara no existeix)">lantionina</a>, l'àcid 2-aminoisobutíric, la <a href="/w/index.php?title=Dehidroalanina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dehidroalanina (encara no existeix)">dehidroalanina</a> i el neurotransmissor anomenat <a href="/wiki/%C3%80cid_gamma-aminobut%C3%ADric" class="mw-redirect" title="Àcid gamma-aminobutíric">àcid gamma-aminobutíric</a>. Els aminoàcids no estàndards sovint es presenten com a intermediaris de les vies metabòliques dels aminoàcids estàndards – per exemple, l'<a href="/wiki/Ornitina" title="Ornitina">ornitina</a> i la <a href="/wiki/Citrul%C2%B7lina" title="Citrul·lina">citrul·lina</a> són presents al <a href="/wiki/Cicle_de_la_urea" title="Cicle de la urea">cicle de la urea</a>, part del catabolisme dels aminoàcids.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una excepció estranya a la dominància dels alfa aminoàcids en la natura és el beta aminoàcid β-alanina (àcid 3-aminopropanoic), que utilitzen les plantes i els microorganismes en la síntesi de l'àcid pantotènic (vitamina B₅), un component del <a href="/wiki/Coenzim_A" title="Coenzim A">coenzim A</a>.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="En_la_nutrició_humana"><span id="En_la_nutrici.C3.B3_humana"></span>En la nutrició humana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: En la nutrició humana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Un cop són introduïts al cos humà a través de la dieta, els 22 aminoàcids estàndard són utilitzats tant per la síntesi de proteïnes i altres biomolècules o són oxidats per a formar <a href="/wiki/Urea" title="Urea">urea</a> i <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni" title="Diòxid de carboni">diòxid de carboni</a> com a font d'energia.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La via d'oxidació s'inicia amb l'extracció del grup amino per una <a href="/wiki/Transaminasa" class="mw-redirect" title="Transaminasa">transaminasa</a>, que és introduït més tard al <a href="/wiki/Cicle_de_la_urea" title="Cicle de la urea">cicle de la urea</a>. L'altre producte de la transaminació és un <a href="/wiki/%C3%80cid_cet%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Àcid cetònic">àcid cetònic</a> que entra al <a href="/wiki/Cicle_de_l%27%C3%A0cid_c%C3%ADtric" class="mw-redirect" title="Cicle de l'àcid cítric">cicle de l'àcid cítric</a>.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els <a href="/wiki/Amino%C3%A0cids_glucog%C3%A8nics" title="Aminoàcids glucogènics">aminoàcids glucogènics</a> també poden ser convertits en glucosa a través de la <a href="/wiki/Gluconeog%C3%A8nesi" class="mw-redirect" title="Gluconeogènesi">gluconeogènesi</a>.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La presència de la pirrolisina està restringida a diversos microbis, i només un organisme té ambdós Pyl i Sec. Dels 22 aminoàcids estàndards, 9 són anomenats <a href="/wiki/Amino%C3%A0cids_essencials" class="mw-redirect" title="Aminoàcids essencials">aminoàcids essencials</a> perquè el cos humà no pot sintetitzar-los a partir d'altres components al nivell requerit per a un creixement normal, de manera que han de ser obtinguts per la ingesta d'aliments.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A més a més, la <a href="/wiki/Ciste%C3%AFna" title="Cisteïna">cisteïna</a>, la <a href="/wiki/Taurina" title="Taurina">taurina</a>, la <a href="/wiki/Tirosina" title="Tirosina">tirosina</a>, la <a href="/wiki/Histidina" title="Histidina">histidina</a> i l'<a href="/wiki/Arginina" title="Arginina">arginina</a> són aminoàcids semiessencials en nens, ja que les vies metabòliques que sintetitzen aquests aminoàcids no estan plenament desenvolupades.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les quantitats requerides també depenen de l'edat i la salut de l'individu, de manera que és difícil determinar quins són els requisits alimentaris generals d'alguns aminoàcids. </p> <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Essencial </th> <th>No essencial </th></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Isoleucina" title="Isoleucina">Isoleucina</a> </td> <td><a href="/wiki/Alanina" title="Alanina">Alanina</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Leucina" title="Leucina">Leucina</a> </td> <td><a href="/wiki/Asparagina" title="Asparagina">Asparagina</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Lisina" title="Lisina">Lisina</a> </td> <td><a href="/wiki/%C3%80cid_asp%C3%A0rtic" title="Àcid aspàrtic">Àcid aspàrtic</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Metionina" title="Metionina">Metionina</a> </td> <td><a href="/wiki/Ciste%C3%AFna" title="Cisteïna">Cisteïna</a>* </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Fenilalanina" title="Fenilalanina">Fenilalanina</a> </td> <td><a href="/wiki/%C3%80cid_glut%C3%A0mic" title="Àcid glutàmic">Àcid glutàmic</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Treonina" title="Treonina">Treonina</a> </td> <td><a href="/wiki/Glutamina" title="Glutamina">Glutamina</a>* </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Tript%C3%B2fan" title="Triptòfan">Triptòfan</a> </td> <td><a href="/wiki/Glicina" title="Glicina">Glicina</a>* </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Valina" title="Valina">Valina</a> </td> <td><a href="/wiki/Prolina" title="Prolina">Prolina</a>* </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Histidina" title="Histidina">Histidina</a> </td> <td><a href="/wiki/Selenociste%C3%AFna" title="Selenocisteïna">Selenocisteïna</a>* </td></tr> <tr> <td> </td> <td><a href="/wiki/Serina" title="Serina">Serina</a>* </td></tr> <tr> <td> </td> <td><a href="/wiki/Tirosina" title="Tirosina">Tirosina</a>* </td></tr> <tr> <td> </td> <td><a href="/wiki/Arginina" title="Arginina">Arginina</a>* </td></tr> <tr> <td> </td> <td><a href="/wiki/Ornitina" title="Ornitina">Ornitina</a>* </td></tr> <tr> <td> </td> <td><a href="/wiki/Taurina" title="Taurina">Taurina</a>* </td></tr></tbody></table> <p>(*) Essencials només en certs casos.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Funcions_no_proteiques_dels_aminoàcids"><span id="Funcions_no_proteiques_dels_amino.C3.A0cids"></span>Funcions no proteiques dels aminoàcids</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Funcions no proteiques dels aminoàcids"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En humans, els aminoàcids que no formen proteïnes també tenen un paper important com a intermediaris en el <a href="/wiki/Metabolisme" title="Metabolisme">metabolisme</a>, com per exemple en la biosíntesi del <a href="/wiki/Neurotransmissor" title="Neurotransmissor">neurotransmissor</a> <a href="/wiki/%C3%80cid_gamma-aminobut%C3%ADric" class="mw-redirect" title="Àcid gamma-aminobutíric">àcid gamma-aminobutíric</a>. Alguns aminoàcids són emprats en la síntesi d'altres molècules, com per exemple: </p> <ul><li>El <a href="/wiki/Tript%C3%B2fan" title="Triptòfan">triptòfan</a> és un precursor del neurotransmissor <a href="/wiki/Serotonina" title="Serotonina">serotonina</a>.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>La <a href="/wiki/Tirosina" title="Tirosina">tirosina</a> és un precursor del neurotransmissor <a href="/wiki/Dopamina" title="Dopamina">dopamina</a>.</li> <li>La <a href="/wiki/Glicina" title="Glicina">glicina</a> és un precursor de <a href="/wiki/Porfirines" class="mw-redirect" title="Porfirines">porfirines</a> com per exemple el <a href="/wiki/Grup_hemo" title="Grup hemo">grup hemo</a>.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>L'<a href="/wiki/Arginina" title="Arginina">arginina</a> és un precursor de l'<a href="/wiki/%C3%92xid_n%C3%ADtric" class="mw-redirect" title="Òxid nítric">òxid nítric</a>.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>L'<a href="/wiki/Ornitina" title="Ornitina">ornitina</a> i la <a href="/w/index.php?title=S-adenosilmetionina&action=edit&redlink=1" class="new" title="S-adenosilmetionina (encara no existeix)">S-adenosilmetionina (SAM)</a> són precursors de <a href="/wiki/Poliamines" class="mw-redirect" title="Poliamines">poliamines</a>.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>L'<a href="/wiki/Aspartat" class="mw-redirect" title="Aspartat">aspartat</a>, la <a href="/wiki/Glicina" title="Glicina">glicina</a> i la <a href="/wiki/Glutamina" title="Glutamina">glutamina</a> són precursors de <a href="/wiki/Nucle%C3%B2tids" class="mw-redirect" title="Nucleòtids">nucleòtids</a>.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>La <a href="/wiki/Fenilalanina" title="Fenilalanina">fenilalanina</a> és un precursor de diversos <a href="/w/index.php?title=Fenilpropanoids&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fenilpropanoids (encara no existeix)">fenilpropanoids</a>, que són importants en el metabolisme.</li></ul> <p>Això no obstant, no totes les funcions d'altres aminoàcids no estàndards abundants són coneguts. Per exemple, la <a href="/wiki/Taurina" title="Taurina">taurina</a> és un aminoàcid predominant en els teixits musculars i del cervell, però, malgrat que s'han proposat moltes funcions que podria desenvolupar, encara no s'ha precisat el seu paper en el cos.<sup id="cite_ref-Brosnan_38-0" class="reference"><a href="#cite_note-Brosnan-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns aminoàcids no estàndards són usats per algunes plantes com a <a href="/wiki/Mecanismes_de_defensa_de_les_plantes_contra_els_herb%C3%ADvors" title="Mecanismes de defensa de les plantes contra els herbívors">defensa contra els herbívors</a>.<sup id="cite_ref-Hylin1969_39-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hylin1969-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per exemple, la <a href="/wiki/Canavanina" title="Canavanina">canavanina</a> és un anàleg de l'<a href="/wiki/Arginina" title="Arginina">arginina</a> que es troba en molts <a href="/wiki/Llegums" class="mw-redirect" title="Llegums">llegums</a><sup id="cite_ref-Turner1967_40-0" class="reference"><a href="#cite_note-Turner1967-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i en quantitats particularment importants en la <a href="/wiki/Canavalia_gladiata" title="Canavalia gladiata">Canavalia gladiata</a> (espasa de fesol).<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest aminoàcid protegeix les plantes de depredadors com els <a href="/wiki/Insectes" title="Insectes">insectes</a> i pot causar malalties en els humans si alguns tipus de llegums són ingerides sense un processament previ.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'aminoàcid no estàndard <a href="/wiki/Mimosina" title="Mimosina">mimosina</a> es troba en altres espècies de llegums, particularment la <a href="/wiki/Leucaena_leucocephala" class="mw-redirect" title="Leucaena leucocephala">Leucaena leucocephala</a>.<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest compost és un anàleg de la <a href="/wiki/Tirosina" title="Tirosina">tirosina</a> i pot enverinar animals que s'alimenten d'aquestes plantes. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Propietats_fisicoquímiques_dels_aminoàcids"><span id="Propietats_fisicoqu.C3.ADmiques_dels_amino.C3.A0cids"></span>Propietats fisicoquímiques dels aminoàcids</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Propietats fisicoquímiques dels aminoàcids"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els 20 aminoàcids codificats directament pel codi genètic poden ser dividits en diferents grups basant-nos en les seves propietats. Els factors més importants són la càrrega, la <a href="/wiki/Hidrof%C3%ADlia_(qu%C3%ADmica)" title="Hidrofília (química)">hidrofília</a> o <a href="/wiki/Hidrof%C3%B2bia" title="Hidrofòbia">hidrofòbia</a>, la mida i els grups funcionals.<sup id="cite_ref-Creighton_11-3" class="reference"><a href="#cite_note-Creighton-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Àcido-bàsiques"><span id=".C3.80cido-b.C3.A0siques"></span>Àcido-bàsiques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Àcido-bàsiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Comportament de qualsevol aminoàcid quan s'<a href="/wiki/Ionitzaci%C3%B3" title="Ionització">ionitza</a>. Qualsevol <i>aminoàcid</i> pot comportar-se com a àcid o base (són <a href="/wiki/Amf%C3%B2ter" title="Amfòter">amfòters</a>) depenent del <a href="/wiki/PH" title="PH">pH</a> del medi i de la Ka de l'<i>àminoàcid</i>. </p><p>Els <i>aminoàcids</i> i <i><a href="/wiki/Prote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Proteïnes">proteïnes</a></i> es comporten com substàncies <a href="/wiki/Tamp%C3%B3" title="Tampó">tampons</a>. Quan una molècula presenta càrrega neta zero es troba en el <a href="/wiki/Punt_isoel%C3%A8ctric" title="Punt isoelèctric">punt isoelèctric</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Zwitterions">Zwitterions</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Zwitterions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Amino_acid_zwitterion.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Amino_acid_zwitterion.png/220px-Amino_acid_zwitterion.png" decoding="async" width="220" height="84" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Amino_acid_zwitterion.png/330px-Amino_acid_zwitterion.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Amino_acid_zwitterion.png/440px-Amino_acid_zwitterion.png 2x" data-file-width="1605" data-file-height="616" /></a><figcaption>Un aminoàcid en la seva forma no ionitzada (1) i en la forma zwitterió(2).</figcaption></figure> <p>Els grups funcionals amino i carboxil trobats en els aminoàcids els permeten tenir propietats <a href="/wiki/Amfipr%C3%B2tic" title="Amfipròtic">amfipròtiques</a>.<sup id="cite_ref-Creighton_11-4" class="reference"><a href="#cite_note-Creighton-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els grups carboxil (-CO₂H) poden ser desprotonats per esdevenir carboxilats amb càrrega negativa (-CO₂-), i els grups α-amino (NH₂-) poden ser protonats per esdevenir grups α-amoni amb càrrega positiva (+NH₃-). A valors de pH majors que el <a href="/wiki/PKa" title="PKa">pKa</a> del grup carboxil (tenint en compte que la mitjana pels 20 aminoàcids comuns és de 2.2, veure la taula d'estructures d'aminoàcids a la part superior), l'ió carboxilat negatiu predomina. A valors de pH inferiors que el pKa del grup α-amoni (la mitjana pels 20 α-aminoàcids comuns és de 9.4), el nitrogen és predominantment protonat donant lloc a un grup α-amoni positivament carregat. Així doncs, a un pH entre 2.2 i 9.4, la forma predominant adoptada pels alfa aminoàcids conté un grup carboxilat negatiu i un grup α-amoni positiu, tal com es mostra en l'estructura (2) a la dreta, donant a l'aminoàcid una càrrega total neta igual a zero. </p><p>Aquest estat molecular és conegut com a <a href="/wiki/Zwitteri%C3%B3" title="Zwitterió">zwitterió</a>, de l'alemany “Zwitter” hermafrodita o híbrid.<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Sota valors de pH 2.2, la forma predominant tindrà un grup carboxil neutre i un grup positiu d'ió α-amoni (càrrega neta +1) i per sobre de valors de pH 9.4, un grup carboxilat negatiu i grup neutre α-amino (càrrega neta -1). La forma plenament neutra (estructura (1) a la dreta) és una espècie molt minoritària en solució aquosa en tot el rang de pH (trobem menys d'una part per cada 10<sup>7</sup>). Els aminoàcids també existeixen com a zwitterions en fase sòlida i cristal·litzen amb propietats pròpies de les sals, a diferència dels àcids orgànics típics o les amines. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Punt_Isoelèctric"><span id="Punt_Isoel.C3.A8ctric"></span>Punt Isoelèctric</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Punt Isoelèctric"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A valors de pH que es troben entre el dos pKa (del carboxil i de l'amina), el zwitterió predomina, però coexisteix en un <a href="/wiki/Equilibri_din%C3%A0mic" title="Equilibri dinàmic">equilibri dinàmic</a> amb quantitats petites d'ions positius i negatius amb càrrega neta. En el punt exacte entre els dos pKa, la quantitat d'ió net negatiu i d'ió net positiu és exactament igual, de manera que la càrrega neta mitjana de totes les formes presents és zero.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest pH és conegut com el punt isoelèctric pI, sent pI = ½(pKa<sub>1</sub> + pKa₂). </p><p>Cadascun dels aminoàcids per separat té un valor pKa lleugerament diferent de la resta, de manera que també té un <a href="/wiki/Punt_isoel%C3%A8ctric" title="Punt isoelèctric">punt isoelèctric</a> diferent. Per aminoàcids amb cadenes laterals carregades, el pKa de la cadena té implicació en el pI. Així doncs, per aminoàcids com l'àcid aspàrtic o l'àcid glutàmic amb cadenes laterals carregades negativament, el punt isoelèctric ve donat per pI = ½(pKa<sub>1</sub> + pKa<sub>R</sub>), on pKaR correspon al pKa de la cadena lateral. La cisteïna també té una cadena lateral negativament carregada amb un pKa<sub>R</sub> = 8.14, de manera que el pI hauria de ser calculat de la mateixa manera que per l'Asp i l'Glu, tot i que la cadena lateral no es troba significativament carregada a pH neutre. Per la histidina, la lisina i l'arginina, aminoàcids amb cadenes laterals positivament carregades, el pI serà: pI = ½(pKa<sub>R</sub> + pKa₂). </p><p>Els aminoàcids no tenen mobilitat durant electroforesi si es troben en el seu punt isoelèctric descrit anteriorment, tot i que aquest comportament es veu més evidenciat en pèptids i proteïnes que no pas en aminoàcids sols. Els zwitterions tenen una solubilitat mínima en el seu punt isoelèctric i alguns aminoàcids (amb cadenes laterals no polars, en particular) poden ser aïllats per precipitació en aigua ajustant el pH al requerit per al punt isoelèctric. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Òptiques"><span id=".C3.92ptiques"></span>Òptiques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Òptiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:D%2BL-Alanine.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/D%2BL-Alanine.gif/220px-D%2BL-Alanine.gif" decoding="async" width="220" height="108" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/65/D%2BL-Alanine.gif 1.5x" data-file-width="316" data-file-height="155" /></a><figcaption>Els dos isòmers òptics de l'alanina, la D-Alanina i la L-Alanina</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Isomerisme">Isomerisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Isomerisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Dels alfa aminoàcids tots menys la <a href="/wiki/Glicina" title="Glicina">glicina</a> poden existir en qualsevol dels dos isòmers òptics, anomenats L o D aminoàcids, els quals són imatges especulars l'un de l'altre. Mentre que els L-aminoàcids representen tots els aminoàcids que es troben en les proteïnes durant la traducció en el ribosoma, els D-aminoàcids es troben en algunes proteïnes produïdes per modificacions post- traduccionals enzimàtiques, després de la traducció i la translocació al reticle endoplasmàtic, com també en organismes exòtics que habiten al mar, com les espècies de <i><a href="/wiki/Conus_(g%C3%A8nere)" title="Conus (gènere)">Conus</a></i>.<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També són abundants en components com els <a href="/wiki/Peptidoglicans" class="mw-redirect" title="Peptidoglicans">peptidoglicans</a> de la <a href="/wiki/Paret_cel%C2%B7lular" title="Paret cel·lular">paret cel·lular</a> dels <a href="/wiki/Bacteris" title="Bacteris">bacteris</a><sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i la D-serina podria actuar com un neurotransmissor en el cervell.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La convenció L o D per a la configuració d'un aminoàcid no es refereix a l'activitat òptica de l'aminoàcid en si, sinó a l'activitat òptica de l'isòmer de <a href="/wiki/Gliceraldehid" title="Gliceraldehid">gliceraldehid</a> del qual, en teoria, pot sintetitzar-se (D-gliceraldehid és dextrogir i L-gliceraldehid és levogir). De manera alternativa, els <a href="/wiki/Regles_de_Cahn-Ingold-Prelog" title="Regles de Cahn-Ingold-Prelog">designadors (S) i (R)</a> es fan servir per indicar l'<a href="/wiki/Estereoqu%C3%ADmica" title="Estereoquímica">estereoquímica</a> absoluta. Gairebé tots els aminoàcids en proteïnes són (S) en el α-carboni, sent la cisteïna (R) i la glicina no quiral.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La cisteïna és inusual, ja que té un àtom de <a href="/wiki/Sofre" title="Sofre">sofre</a> en la segona posició de la seva cadena lateral, la qual té una massa atòmica superior que els grups enllaçats al primer carboni, que s'uneix al α-carboni en els altres aminoàcids estàndards, de manera que és (R) en lloc de (S). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Químiques"><span id="Qu.C3.ADmiques"></span>Químiques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Químiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Les que afecten el <a href="/wiki/Grup_carboxil" class="mw-redirect" title="Grup carboxil">grup carboxil</a> (<a href="/wiki/Descarboxilaci%C3%B3" title="Descarboxilació">descarboxilació</a>).</li> <li>Les que afecten el <a href="/wiki/Grup_amino" title="Grup amino">grup amino</a> (<a href="/wiki/Desaminaci%C3%B3" title="Desaminació">desaminació</a>).</li> <li>Les que afecten el <a href="/wiki/Radical_qu%C3%ADmic" title="Radical químic">radical</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Importància"><span id="Import.C3.A0ncia"></span>Importància</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Importància"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Aquestes propietats són importants per l'estructura de la proteïna i la interacció proteïna-proteïna. Les proteïnes hidrosolubles solen tenir residus hidrofòbics (Leu, Ile, Val, Phe i Trp) situats enmig de la proteïna, mentre que les cadenes laterals hidròfiles estan exposades a l'aigua. Les <a href="/wiki/Prote%C3%AFnes_integrals_de_membrana" class="mw-redirect" title="Proteïnes integrals de membrana">proteïnes integrals de membrana</a> solen tenir anells externs amb aminoàcids hidròfobs que serveixen d'ancoratge a la <a href="/wiki/Bicapa_lip%C3%ADdica" title="Bicapa lipídica">bicapa lipídica</a>. Algunes <a href="/w/index.php?title=Prote%C3%AFnes_perif%C3%A8riques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Proteïnes perifèriques (encara no existeix)">proteïnes perifèriques</a> de la membrana tenen una regió amb aminoàcids hidrofòbics en la seva superfície que les uneix a la membrana. De manera semblant, les proteïnes que han d'unir-se a molècules carregades positivament tenen una superfície rica en càrregues negatives amb aminoàcids com el <a href="/wiki/Glutamat" class="mw-redirect" title="Glutamat">glutamat</a> o l'<a href="/wiki/%C3%80cid_asp%C3%A0rtic" title="Àcid aspàrtic">àcid aspàrtic</a>; mentre que les proteïnes que s'han d'unir a molècules carregades negativament tenen una superfície rica en càrregues positives amb aminoàcids com la <a href="/wiki/Lisina" title="Lisina">lisina</a> o l'<a href="/wiki/Arginina" title="Arginina">arginina</a>. Hi ha diferents escales d'hidrofòbia de residus aminoacídics.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns aminoàcids tenen propietats especials com la <a href="/wiki/Ciste%C3%AFna" title="Cisteïna">cisteïna</a>, que pot formar enllaços covalents <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_disulfur" title="Enllaç disulfur">disulfur</a> amb altres residus de cisteïna; la <a href="/wiki/Prolina" title="Prolina">prolina</a>, que forma un <a href="/wiki/Compost_c%C3%ADclic" title="Compost cíclic">compost cíclic</a>; o la <a href="/wiki/Glicina" title="Glicina">glicina</a> que és més flexible que altres aminoàcids. </p><p>Moltes proteïnes pateixen una sèrie de <a href="/w/index.php?title=Modificacions_post-traduccionals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Modificacions post-traduccionals (encara no existeix)">modificacions post-traduccionals</a> que consisteixen en l'adhesió de grups funcionals en aminoàcids d'una proteïna. Algunes modificacions poden produir <a href="/wiki/Lipoprote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Lipoproteïnes">lipoproteïnes</a><sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> hidròfobes o <a href="/wiki/Glicoprote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Glicoproteïnes">glicoproteïnes</a> hidròfiles.<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest tipus de modificació permet el canvi d'orientació d'una proteïna en la membrana. Per exemple, l'adhesió o eliminació de l'<a href="/wiki/%C3%80cid_palm%C3%ADtic" title="Àcid palmític">àcid palmític</a>, que és un àcid gras, a residus de cisteïna en algunes proteïnes senyal, causa la unió o separació d'aquestes proteïnes a la membrana.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Taula_d'abreviacions_i_propietats_dels_aminoàcids_estàndards"><span id="Taula_d.27abreviacions_i_propietats_dels_amino.C3.A0cids_est.C3.A0ndards"></span>Taula d'abreviacions i propietats dels aminoàcids estàndards</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Taula d'abreviacions i propietats dels aminoàcids estàndards"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table class="wikitable sortable"> <tbody><tr> <th>Aminoàcid </th> <th>Codi de 3 lletres<sup id="cite_ref-Hausman_54-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hausman-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </th> <th>Codi d'1 lletra<sup id="cite_ref-Hausman_54-1" class="reference"><a href="#cite_note-Hausman-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </th> <th>Polaritat de la cadena lateral<sup id="cite_ref-Hausman_54-2" class="reference"><a href="#cite_note-Hausman-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </th> <th>Càrrega de la cadena lateral (pH 7.4)<sup id="cite_ref-Hausman_54-3" class="reference"><a href="#cite_note-Hausman-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </th> <th><a href="/w/index.php?title=%C3%8Dndex_hidrop%C3%A0tic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Índex hidropàtic (encara no existeix)">Índex hidropàtic</a><sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </th> <th><a href="/wiki/Absorb%C3%A0ncia" title="Absorbància">Absorbància</a> λ<sub>max</sub>(nm)<sup id="cite_ref-Freifelder_56-0" class="reference"><a href="#cite_note-Freifelder-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </th> <th>ε en λ<sub>max</sub> (x10<sup>−3</sup> M<sup>−1</sup> cm<sup>−1</sup>)<sup id="cite_ref-Freifelder_56-1" class="reference"><a href="#cite_note-Freifelder-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </th></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Alanina" title="Alanina">Alanina</a> </td> <td>Ala </td> <td>A </td> <td>no polar </td> <td>neutra </td> <td>1.8 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Arginina" title="Arginina">Arginina</a> </td> <td>Arg </td> <td>R </td> <td>polar </td> <td>positiva </td> <td>−4.5 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Asparagina" title="Asparagina">Asparagina</a> </td> <td>Asn </td> <td>N </td> <td>polar </td> <td>neutra </td> <td>−3.5 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/%C3%80cid_asp%C3%A0rtic" title="Àcid aspàrtic">Àcid aspàrtic</a> </td> <td>Asp </td> <td>D </td> <td>polar </td> <td>negativa </td> <td>−3.5 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Ciste%C3%AFna" title="Cisteïna">Cisteïna</a> </td> <td>Cys </td> <td>C </td> <td>polar </td> <td>neutra </td> <td>2.5 </td> <td>250 </td> <td>0.3 </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/%C3%80cid_glut%C3%A0mic" title="Àcid glutàmic">Àcid glutàmic</a> </td> <td>Glu </td> <td>E </td> <td>polar </td> <td>negativa </td> <td>−3.5 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Glutamina" title="Glutamina">Glutamina</a> </td> <td>Gln </td> <td>Q </td> <td>polar </td> <td>neutra </td> <td>−3.5 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Glicina" title="Glicina">Glicina</a> </td> <td>Gly </td> <td>G </td> <td>no polar </td> <td>neutra </td> <td>−0.4 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Histidina" title="Histidina">Histidina</a> </td> <td>His </td> <td>H </td> <td>polar </td> <td>positiva(10%) <p>neutra(90%) </p> </td> <td>−3.2 </td> <td>211 </td> <td>5.9 </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Isoleucina" title="Isoleucina">Isoleucina</a> </td> <td>Ile </td> <td>I </td> <td>no polar </td> <td>neutra </td> <td>4.5 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Leucina" title="Leucina">Leucina</a> </td> <td>Leu </td> <td>L </td> <td>no polar </td> <td>neutra </td> <td>3.8 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Lisina" title="Lisina">Lisina</a> </td> <td>Lys </td> <td>K </td> <td>polar </td> <td>positiva </td> <td>−3.9 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Metionina" title="Metionina">Metionina</a> </td> <td>Met </td> <td>M </td> <td>no polar </td> <td>neutra </td> <td>1.9 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Fenilalanina" title="Fenilalanina">Fenilalanina</a> </td> <td>Phe </td> <td>F </td> <td>no polar </td> <td>neutra </td> <td>2.8 </td> <td>257, 206, 188 </td> <td>0.2, 9.3, 60.0 </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Prolina" title="Prolina">Prolina</a> </td> <td>Pro </td> <td>P </td> <td>no polar </td> <td>neutra </td> <td>−1.6 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Serina" title="Serina">Serina</a> </td> <td>Ser </td> <td>S </td> <td>polar </td> <td>neutra </td> <td>−0.8 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Treonina" title="Treonina">Treonina</a> </td> <td>Thr </td> <td>T </td> <td>polar </td> <td>neutra </td> <td>−0.7 </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Tript%C3%B2fan" title="Triptòfan">Triptòfan</a> </td> <td>Trp </td> <td>W </td> <td>no polar </td> <td>neutra </td> <td>−0.9 </td> <td>280, 219 </td> <td>5.6, 47.0 </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Tirosina" title="Tirosina">Tirosina</a> </td> <td>Tyr </td> <td>Y </td> <td>polar </td> <td>neutra </td> <td>−1.3 </td> <td>274, 222, 193 </td> <td>1.4, 8.0, 48.0 </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Valina" title="Valina">Valina</a> </td> <td>Val </td> <td>V </td> <td>no polar </td> <td>neutra </td> <td>4.2 </td> <td> </td> <td> </td></tr></tbody></table> <p>A més, hi ha dos aminoàcids més que són incorporats per codons d'aturada primordials: </p> <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>21è i 22è aminoàcids </th> <th>Codi de 3 lletres </th> <th>Codi d'1 lletra </th></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Selenociste%C3%AFna" title="Selenocisteïna">Selenocisteïna</a> </td> <td>Sec </td> <td>U </td></tr> <tr align="center"> <td><a href="/wiki/Pirrolisina" title="Pirrolisina">Pirrolisina</a> </td> <td>Pyl </td> <td>O </td></tr></tbody></table> <p>A més dels codis d'aminoàcids específics, els marcadors de posició s'utilitzen en els casos en què l'<a href="/wiki/An%C3%A0lisi_qu%C3%ADmica" class="mw-redirect" title="Anàlisi química">anàlisi química</a> o <a href="/wiki/Cristal%C2%B7lografia" title="Cristal·lografia">cristal·logràfica</a> d'un pèptid o d'una proteïna no pot determinar de manera concloent la identitat d'un residu. </p> <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Aminoàcids ambigus </th> <th>Codi de 3 lletres </th> <th>Codi d'1 lletra </th></tr> <tr align="center"> <td>Asparagina oa àcid aspàrtic </td> <td>Asx </td> <td>B </td></tr> <tr align="center"> <td>Glutamina o Àcid glutàmic </td> <td>Glx </td> <td>Z </td></tr> <tr align="center"> <td>Leucina o Isoleucina </td> <td>Xle </td> <td>J </td></tr> <tr align="center"> <td>Aminoàcids no específicats o desconeguts (<b>Unk</b>) </td> <td>Xaa </td> <td>X </td></tr></tbody></table> <p><b>Unk</b> s'utilitza a vegades en lloc de <b>Xaa</b>, però és menys estàndard. </p><p>A més, molts aminoàcids no estàndards tenen un codi específic. Per exemple, diversos fàrmacs peptídics, com el <a href="/w/index.php?title=Bortezomib&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bortezomib (encara no existeix)">Bortezomib</a> i el <a href="/w/index.php?title=MG132&action=edit&redlink=1" class="new" title="MG132 (encara no existeix)">MG132</a>, són sintetiitzats artificialment i mantenen els seus <a href="/w/index.php?title=Grup_protector&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup protector (encara no existeix)">grups protectors</a>, que tenen codis específics. El Bortezomib és Pyz-Phe-boroLeu, i el MG132 és is <a href="/w/index.php?title=Carboxibenzil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carboxibenzil (encara no existeix)">Z</a>-Leu-Leu-Leu-al.<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Reaccions">Reaccions</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Reaccions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Com que els aminoàcids tenen tant un grup <a href="/wiki/Amino" class="mw-redirect" title="Amino">amino</a> primari, com un grup <a href="/wiki/Carboxil" class="mw-redirect" title="Carboxil">carboxil</a> primari, aquests compostos químics poden patir la majoria de les reaccions associades a aquests grups funcionals. Aquests inclouen l'<a href="/wiki/Addici%C3%B3_nucleof%C3%ADlica" class="mw-redirect" title="Addició nucleofílica">addició nucleofílica</a>, la formació de l'<a href="/wiki/Enlla%C3%A7_amida" class="mw-redirect" title="Enllaç amida">enllaç amida</a> i la <a href="/w/index.php?title=Formaci%C3%B3_d%27imina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Formació d'imina (encara no existeix)">formació d'imina</a> pel grup amino i l'<a href="/wiki/Esterificaci%C3%B3" title="Esterificació">esterificació</a>, la formació de l'<a href="/wiki/Enlla%C3%A7_amida" class="mw-redirect" title="Enllaç amida">enllaç amida</a> i la <a href="/wiki/Descarboxilaci%C3%B3" title="Descarboxilació">descarboxilació</a> del grup àcid carboxílic.<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La combinació d'aquests grups funcionals permet als aminoàcids ser lligants multidentats efectius d'aminoàcids metàl·lics quelats.<sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les múltiples cadenes laterals dels aminoàcids també poden patir reaccions químiques.<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els tipus d'aquestes reaccions estan determinats pels grups que hi ha en aquestes cadenes laterals i són, per tant, diferents entre els diversos tipus d'aminoàcids. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Síntesi_química"><span id="S.C3.ADntesi_qu.C3.ADmica"></span>Síntesi química</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Síntesi química"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div><p> Existeixen diferents mètodes per sintetitzar aminoàcids. Un dels més antics comença amb l'<a href="/wiki/Halogenaci%C3%B3_de_Hell-Volhard-Zelinsky" title="Halogenació de Hell-Volhard-Zelinsky">halogenació de Hell-Volhard-Zelinsky</a> al carboni α d'un àcid carboxílic. Després, la substitució nucleofílica amb <a href="/wiki/Amon%C3%ADac" title="Amoníac">amoníac</a>, converteix l'alquil bromur a aminoàcid.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> De manera alternativa, la <a href="/wiki/S%C3%ADntesi_dels_amino%C3%A0cids_de_Strecker" class="mw-redirect" title="Síntesi dels aminoàcids de Strecker">Síntesi dels aminoàcids de Strecker</a> comporta el tractament d'un aldehid amb <a href="/wiki/Cianur_de_potassi" title="Cianur de potassi">cianur de potassi</a> i amoníac; això produeix un α-aminonitril com a intermediari. </p><figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Strecker_Amino_Acid_Synthesis_Scheme.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Strecker_Amino_Acid_Synthesis_Scheme.png/220px-Strecker_Amino_Acid_Synthesis_Scheme.png" decoding="async" width="220" height="45" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Strecker_Amino_Acid_Synthesis_Scheme.png/330px-Strecker_Amino_Acid_Synthesis_Scheme.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Strecker_Amino_Acid_Synthesis_Scheme.png/440px-Strecker_Amino_Acid_Synthesis_Scheme.png 2x" data-file-width="1248" data-file-height="257" /></a><figcaption>Síntesi dels aminoàcids de Strecker</figcaption></figure><p>Tot seguit, la hidròlisi del nitril produeix un alfa aminoàcid.<sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'ús d'amoni o amoníac en aquesta reacció dona lloc a aminoàcids no-substituïts, mentre que substituint amines primàries o secundàries es produiran aminoàcids substituïts.<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> De la mateixa manera, l'ús de <a href="/wiki/Cetones" class="mw-redirect" title="Cetones">cetones</a> en comptes d'<a href="/wiki/Aldehids" class="mw-redirect" title="Aldehids">aldehids</a>, dona lloc a aminoàcids α,α-disubstituïts.<sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La síntesi clàssica dona lloc a una mescla racèmica d'alfa aminoàcids com a productes, però han estat desenvolupats gran quantitat de procediments emprant auxiliars asimètrics<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o catalitzadors asimètrics.<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A la vegada, el mètode més utilitzat és una síntesi automatitzada en un suport sòlid (per exemple llits de <a href="/wiki/Poliestir%C3%A8" title="Poliestirè">poliestirè</a>), utilitzant grups protectors (per exemple <a href="/w/index.php?title=Fmoc&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fmoc (encara no existeix)">Fmoc</a> i <a href="/w/index.php?title=T-Boc&action=edit&redlink=1" class="new" title="T-Boc (encara no existeix)">t-Boc</a>) i grups activadors (per exemple <a href="/w/index.php?title=DCC&action=edit&redlink=1" class="new" title="DCC (encara no existeix)">DCC</a> i <a href="/w/index.php?title=DIC&action=edit&redlink=1" class="new" title="DIC (encara no existeix)">DIC</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Biosíntesi"><span id="Bios.C3.ADntesi"></span>Biosíntesi</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Biosíntesi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En les plantes, el nitrogen és assimilat primer a compostos orgànics en forma de <a href="/wiki/Glutamat" class="mw-redirect" title="Glutamat">glutamat</a>, format a partir d'alfa-cetoglutarat i amoníac en el mitocondri. Per formar altres aminoàcids, la planta utilitza <a href="/wiki/Transaminases" class="mw-redirect" title="Transaminases">transaminases</a> per moure el grup amino a un altre alfa-ceto carboxílic. Per exemple, l'aspartat aminotransferasa converteix el glutamat i l'oxalacetat a alfa-cetoglutarat i aspartat.<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres organismes també utilitzen les transaminases per a la síntesi d'aminoàcids. </p><p>Els aminoàcids no estàndards es formen generalment a partir de modificacions dels aminoàcids estàndards. Per exemple, l'<a href="/wiki/Homociste%C3%AFna" title="Homocisteïna">homocisteïna</a> es forma a través de la <a href="/w/index.php?title=Via_de_transulfuraci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Via de transulfuració (encara no existeix)">via de transulfuració</a> o per la desmetilació de la metionina a través del metabòlit intermedi <a href="/w/index.php?title=S%E2%80%93adenosil_metionina&action=edit&redlink=1" class="new" title="S–adenosil metionina (encara no existeix)">S–adenosil metionina</a>,<sup id="cite_ref-Brosnan_38-1" class="reference"><a href="#cite_note-Brosnan-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> mentre que en la <a href="/wiki/Hidroxiprolina" title="Hidroxiprolina">hidroxiprolina</a> es realitza una <a href="/wiki/Modificaci%C3%B3_post-traduccional" class="mw-redirect" title="Modificació post-traduccional">modificació post-traduccional</a> de la <a href="/wiki/Prolina" title="Prolina">prolina</a>.<sup id="cite_ref-70" class="reference"><a href="#cite_note-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els <a href="/wiki/Microorganismes" class="mw-redirect" title="Microorganismes">microorganismes</a> i les plantes poden sintetitzar molts aminoàcids poc freqüents. Per exemple, alguns microbis sintetitzen <a href="/w/index.php?title=%C3%80cid_2-aminoisobut%C3%ADric&action=edit&redlink=1" class="new" title="Àcid 2-aminoisobutíric (encara no existeix)">àcid 2-aminoisobutíric</a> i <a href="/w/index.php?title=Lantionina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lantionina (encara no existeix)">lantionina</a>, que és un derivat de l'<a href="/wiki/Alanina" title="Alanina">alanina</a> amb un sofre de pont. Aquests dos aminoàcids es troben en <a href="/w/index.php?title=Lantibi%C3%B2tics_pept%C3%ADdics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lantibiòtics peptídics (encara no existeix)">lantibiòtics peptídics</a> com l'<a href="/w/index.php?title=Alameticina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alameticina (encara no existeix)">alameticina</a>.<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Mentre que en les plantes, l'1-aminociclopropà-1–carboxílic és un aminoàcid cíclic disubstituït petit que és un intermediari clau en la producció de l'hormona <a href="/wiki/Etil%C3%A8" class="mw-redirect" title="Etilè">etilè</a> de la planta.<sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Formació_de_l'enllaç_peptídic"><span id="Formaci.C3.B3_de_l.27enlla.C3.A7_pept.C3.ADdic"></span>Formació de l'enllaç peptídic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Formació de l'enllaç peptídic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Peptidformationball-ca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Peptidformationball-ca.svg/220px-Peptidformationball-ca.svg.png" decoding="async" width="220" height="182" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Peptidformationball-ca.svg/330px-Peptidformationball-ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Peptidformationball-ca.svg/440px-Peptidformationball-ca.svg.png 2x" data-file-width="990" data-file-height="820" /></a><figcaption>Enllaç peptídic</figcaption></figure> <p>Així com els grups amino i carboxil dels aminoàcids poden reaccionar per formar enllaços amida, una molècula d'aminoàcid pot reaccionar amb una altra per formar un enllaç amida que les uneixi. La <a href="/wiki/Polimeritzaci%C3%B3" title="Polimerització">polimerització</a> dels aminoàcids és precursora de les proteïnes. Aquesta <a href="/wiki/Reacci%C3%B3_de_condensaci%C3%B3" title="Reacció de condensació">reacció de condensació</a> produeix l'<a href="/wiki/Enlla%C3%A7_pept%C3%ADdic" title="Enllaç peptídic">enllaç peptídic</a> recentment format i una molècula d'aigua. En les cèl·lules, aquesta reacció no succeeix directament; en lloc d'això, l'aminoàcid és activat per la unió a una molècula d'<a href="/wiki/TRNA" class="mw-redirect" title="TRNA">RNA de transferència</a> per mitjà d'un enllaç <a href="/wiki/%C3%88ster" title="Èster">èster</a>.<sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest aminoacil-tRNA és produït en una reacció dependent de <a href="/wiki/Trifosfat_d%27adenosina" title="Trifosfat d'adenosina">trifosfat d'adenosina</a>, duta a terme per un aminoacil tRNA sintetasa. Tot seguit, aquest aminoacil-tRNA és el substrat per a un ribosoma que catalitza un atac vers el grup amino de la cadena proteica sobre l'enllaç èster.<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com a conseqüència d'aquest mecanisme, totes les proteïnes sintetitzades per un ribosoma tenen l'inici a l'extrem amino i el final a l'extrem carboxil. </p><p>De tota manera, no tots els enllaços peptídics es formen així. A vegades, els pèptids són sintetitzats per enzims específics. Per exemple, el tripèptid <a href="/wiki/Glutati%C3%B3" title="Glutatió">glutatió</a>, que és una part essencial de les defenses de la cèl·lula contra l'estrès d'oxidació, és sintetitzat en dos passos emprant aminoàcids lliures.<sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En el primer pas, la <a href="/wiki/Gamma-glutamilciste%C3%AFna-sintetasa" title="Gamma-glutamilcisteïna-sintetasa">gamma-glutamilcisteïna-sintetasa</a> condensa la <a href="/wiki/Ciste%C3%AFna" title="Cisteïna">cisteïna</a> i l'<a href="/wiki/%C3%80cid_glut%C3%A0mic" title="Àcid glutàmic">àcid glutàmic</a> a través d'un enllaç peptídic format pel carboxil de la cadena lateral del glutamat (el carboni gamma d'aquesta cadena lateral) i el grup amino de la cisteïna. Després, aquest dipèptid és condensat amb una <a href="/wiki/Glicina" title="Glicina">glicina</a> per la <a href="/w/index.php?title=Glutati%C3%B3_sintetasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Glutatió sintetasa (encara no existeix)">glutatió sintetasa</a> fins a arribar a la forma glutatió.<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En química, els pèptids són sintetitzats per una varietat de reaccions. Una de les més emprades en síntesi de pèptids en fase sòlida utilitza els derivats aromàtics de l'oxima dels aminoàcids com a unitats actives. Aquests són adherits en seqüència a la cadena peptídica, que es troba unida a un suport sòlid de resina.<sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La facilitat per sintetitzar un gran nombre de pèptids diferents simplement variant el tipus i l'ordre dels aminoàcids (per mitjà de <a href="/w/index.php?title=Qu%C3%ADmica_combinacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Química combinacional (encara no existeix)">química combinacional</a>) ha permès que aquesta síntesi esdevingui un fet important en la creació de llibreries de pèptids per usar en recerca farmacèutica mitjançant el <a href="/wiki/Cribratge_d%27alt_rendiment" title="Cribratge d'alt rendiment">cribratge d'alt rendiment</a>.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Catabolisme">Catabolisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Catabolisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La degradació d'aminoàcids sovint implica una <a href="/wiki/Desaminaci%C3%B3" title="Desaminació">desaminació</a> que consisteix a desplaçar el grup amino a un α-cetoglutarat, que forma glutamat. Aquest procés necessita l'acció de transaminases que solen ser les mateixes que s'han utilitzat en l'aminació durant la síntesi. En la majoria de vertebrats, el grup amino és suprimit pel <a href="/wiki/Cicle_de_la_urea" title="Cicle de la urea">cicle de la urea</a> i secretat en forma d'<a href="/wiki/Urea" title="Urea">urea</a>. Tot i així, la degradació dels aminoàcids pot produir àcid úric o amoníac en comptes d'urea. Per exemple, la <a href="/w/index.php?title=Serina_deshidratasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serina deshidratasa (encara no existeix)">serina deshidratasa</a> converteix la serina en piruvat i amoníac.<sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Usos_en_la_tecnologia">Usos en la tecnologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Usos en la tecnologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els aminoàcids tenen una extensa varietat d'aplicacions en la indústria, però el seu ús principal és com a additiu en menjar per a animals. Aquesta funció és important, ja que molts dels components majoritaris d'aquests aliments, com la <a href="/wiki/Soja" class="mw-redirect" title="Soja">soja</a>, o tenen nivells baixos dels <a href="/wiki/Amino%C3%A0cids_essencials" class="mw-redirect" title="Aminoàcids essencials">aminoàcids essencials</a> o no tenen alguns d'aquests aminoàcids. La <a href="/wiki/Lisina" title="Lisina">lisina</a>,la <a href="/wiki/Metionina" title="Metionina">metionina</a>, la <a href="/wiki/Treonina" title="Treonina">treonina</a> i el <a href="/wiki/Tript%C3%B2fan" title="Triptòfan">triptòfan</a> són els aminoàcids més importants en la producció d'aquests aliments.<sup id="cite_ref-Leuchtenberger2005_80-0" class="reference"><a href="#cite_note-Leuchtenberger2005-80"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquesta indústria, els aminoàcids també són emprats en quelats per tal de millorar l'absorció de minerals dels suplements, que poden ser necessaris per millorar la salut o la producció d'aquests animals.<sup id="cite_ref-81" class="reference"><a href="#cite_note-81"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La indústria alimentària és un consumidor majoritari d'aminoàcids, en particular de l'<a href="/wiki/%C3%80cid_glut%C3%A0mic" title="Àcid glutàmic">àcid glutàmic</a>, que s'utilitza com un <a href="/wiki/Potenciador_del_sabor" class="mw-redirect" title="Potenciador del sabor">potenciador del sabor</a>,<sup id="cite_ref-Garattini_82-0" class="reference"><a href="#cite_note-Garattini-82"><span class="cite-bracket">[</span>82<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i de l'<a href="/wiki/Aspartam" title="Aspartam">aspartam</a> (aspartil-fenilalanina–1-metil ester) com un <a href="/wiki/Edulcorant_artificial" class="mw-redirect" title="Edulcorant artificial">edulcorant artificial</a> baix en calories.<sup id="cite_ref-83" class="reference"><a href="#cite_note-83"><span class="cite-bracket">[</span>83<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una tecnologia similar a la utilitzada en la nutrició animal s'empra en la indústria nutricional humana per alleujar la deficiènica de minerals, com l'anèmia, mitjançant la millora de l'absorció de minerals i reduint els efectes secundaris negatius dels suplements de minerals inorgànics.<sup id="cite_ref-84" class="reference"><a href="#cite_note-84"><span class="cite-bracket">[</span>84<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La capacitat quelant dels aminoàcids ha estat utilitzada en fertilitzants per a l'agricultura per facilitar el subministrament de minerals a les plantes per tal de corregir les deficiències de minerals, com ara la clorosi fèrrica. Aquests fertilitzants també són utilitzats per evitar que es produeixin deficiències i millorar la salut general de les plantes.<sup id="cite_ref-85" class="reference"><a href="#cite_note-85"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La resta de la producció d'aminoàcids s'utilitza en la síntesi de <a href="/wiki/F%C3%A0rmacs" class="mw-redirect" title="Fàrmacs">fàrmacs</a> i <a href="/wiki/Cosm%C3%A8tics" class="mw-redirect" title="Cosmètics">cosmètics</a>.<sup id="cite_ref-Leuchtenberger2005_80-1" class="reference"><a href="#cite_note-Leuchtenberger2005-80"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <table class="wikitable" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"> <tbody><tr> <th>Derivat de l'aminoàcid </th> <th>Aplicació farmacèutica </th></tr> <tr> <td align="center"><a href="/w/index.php?title=5-HTP&action=edit&redlink=1" class="new" title="5-HTP (encara no existeix)">5-HTP</a> (5-hidroxitriptofan) </td> <td align="center">Tractament experimental per a la depressió.<sup id="cite_ref-86" class="reference"><a href="#cite_note-86"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr> <tr> <td align="center"><a href="/wiki/L-DOPA" class="mw-redirect" title="L-DOPA">L-DOPA</a> (L-dihidroxifenilalanina) </td> <td align="center">Tractament per a la <a href="/wiki/Malaltia_de_Parkinson" title="Malaltia de Parkinson">malaltia de Parkinson</a>.<sup id="cite_ref-87" class="reference"><a href="#cite_note-87"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr> <tr> <td align="center"><a href="/wiki/Eflornitina" title="Eflornitina">Eflornitina</a> </td> <td align="center"><a href="/wiki/F%C3%A0rmac" title="Fàrmac">Fàrmac</a> que inhhibeix la <a href="/w/index.php?title=Ornitina_descarboxilasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ornitina descarboxilasa (encara no existeix)">ornitina descarboxilasa</a> i s'utilitza en el tractament de la <a href="/wiki/Malaltia_de_la_son" class="mw-redirect" title="Malaltia de la son">malaltia de la son</a>.<sup id="cite_ref-88" class="reference"><a href="#cite_note-88"><span class="cite-bracket">[</span>88<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr> </tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Codi_genètic_ampliat"><span id="Codi_gen.C3.A8tic_ampliat"></span>Codi genètic ampliat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Codi genètic ampliat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des de l'any 2011, 40 aminoàcids no naturals han estat afegits a una proteïna mitjançant la creació d'un codó únic i el seu corresponent ARN de transferència: la parella aminoacil- tRNA- sintetasa per a codificar amb diverses propietats fisicoquímiques i biològiques per tal de ser utilitzat com una eina per explorar l'estructura de les proteïnes i la seva funció o bé per crear noves o millors proteïnes.<sup id="cite_ref-pmid16260173_89-0" class="reference"><a href="#cite_note-pmid16260173-89"><span class="cite-bracket">[</span>89<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-pmid19318213_90-0" class="reference"><a href="#cite_note-pmid19318213-90"><span class="cite-bracket">[</span>90<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Components_químics_bàsics"><span id="Components_qu.C3.ADmics_b.C3.A0sics"></span>Components químics bàsics</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Components químics bàsics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els aminoàcids són importants com a <a href="/wiki/Mat%C3%A8ries_primeres" class="mw-redirect" title="Matèries primeres">matèries primeres</a> de baix cost. Aquests compostos són utilitzats en la <a href="/wiki/S%C3%ADntesi_asim%C3%A8trica" title="Síntesi asimètrica">síntesi asimètrica</a> com a blocs de construcció <a href="/wiki/Enanti%C3%B2mer" title="Enantiòmer">enantiomèricament</a> purs.<sup id="cite_ref-Hanessian1993_91-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hanessian1993-91"><span class="cite-bracket">[</span>91<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els aminoàcids s'han investigat com a precursors de <a href="/w/index.php?title=Catalitzadors_quirals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catalitzadors quirals (encara no existeix)">catalitzadors quirals</a>, com per exemple per a reaccions d'<a href="/wiki/Hidrogenaci%C3%B3" title="Hidrogenació">hidrogenació</a> asimètrica, encara que no existeixen aplicacions comercials.<sup id="cite_ref-Blaser1992_92-0" class="reference"><a href="#cite_note-Blaser1992-92"><span class="cite-bracket">[</span>92<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_plàstics_biodegradables"><span id="Els_pl.C3.A0stics_biodegradables"></span>Els <a href="/wiki/Pl%C3%A0stic_biodegradable" class="mw-redirect" title="Plàstic biodegradable">plàstics biodegradables</a></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Els plàstics biodegradables"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els aminoàcids estan en fase de desenvolupament com a components d'una extensa gamma de polímers biodegradables. Aquests materials tenen aplicacions com a embalatges ecològics, i en medicina en l'administració de fàrmacs i la construcció dels implants de <a href="/wiki/Pr%C3%B2tesis" class="mw-redirect" title="Pròtesis">pròtesis</a>. Aquests polímers són polipèptids, poliamides, polièsters, polisulfurs i poliuretans amb aminoàcids que o bé formen part de les seves cadenes principals o bé estant units a ells com a cadenes laterals. Aquestes modificacions alteren les propietats físiques i la reactivitat dels polímers.<sup id="cite_ref-Sanda1999_93-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sanda1999-93"><span class="cite-bracket">[</span>93<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un exemple interessant d'aquests materials és el <a href="/w/index.php?title=Poliaspartat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Poliaspartat (encara no existeix)">poliaspartat</a>, un polímer biodegradable i hidrosoluble que pot tenir aplicacions en la fabricació de bolquers i en l'agricultura.<sup id="cite_ref-Gross2002_94-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gross2002-94"><span class="cite-bracket">[</span>94<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A causa de la seva solubilitat i capacitat de formar quelats d'ions metàl·lics, el poliaspartat s'utilitza també com a agent biodegradable contra l'escalament i com a inhibidor de la corrosió.<sup id="cite_ref-95" class="reference"><a href="#cite_note-95"><span class="cite-bracket">[</span>95<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Thombre2005_96-0" class="reference"><a href="#cite_note-Thombre2005-96"><span class="cite-bracket">[</span>96<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A més, l'aminoàcid aromàtic <a href="/wiki/Tirosina" title="Tirosina">tirosina</a> s'està desenvolupant com a possible substitut de fenols tòxics com el <a href="/wiki/Bisfenol_A" title="Bisfenol A">bisfenol A</a> en la fabricació de <a href="/w/index.php?title=Policarbonats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Policarbonats (encara no existeix)">policarbonats</a>.<sup id="cite_ref-Bourke2003_97-0" class="reference"><a href="#cite_note-Bourke2003-97"><span class="cite-bracket">[</span>97<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Amino%C3%A0cid_an%C3%A0leg_fotoreactiu" title="Aminoàcid anàleg fotoreactiu">Aminoàcid anàleg fotoreactiu</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Amino_acids" class="extiw" title="commons:Category:Amino acids">Aminoàcid</a></b></i></div></div> </div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Wagner I, Musso H «New Naturally Occurring Amino Acids». <i>Angew. Chem. Int. Ed. Engl.</i>, 22, 22, 11-1983, pàg. 816–828. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fanie.198308161">10.1002/anie.198308161</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fao.org/docrep/W0073E/w0073e04.htm#P1625_217364">Human nutrition in the developing world</a>» (en anglès).  <a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_de_les_Nacions_Unides_per_a_l%27Agricultura_i_l%27Alimentaci%C3%B3" title="Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació">Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació</a>. [Consulta: 2 juny 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">La prolina és una excepció a aquesta fórmula general. No té el grup NH₂ ja que la cadena lateral es cicla i és conegut com un iminoàcid; cau en la categoria d'aminoàcids amb etsructures especials.</span> </li> <li id="cite_note-NIGMS-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-NIGMS_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140607084902/http://publications.nigms.nih.gov/structlife/chapter1.html">The Structures of Life</a>».  National Institute of General Medical Sciences. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://publications.nigms.nih.gov/structlife/chapter1.html">original</a> el 2014-06-07. [Consulta: 20 maig 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Vauquelin LN, Robiquet PJ «The discovery of a new plant principle in Asparagus sativus». <i>Annales de Chimie</i>, 57, 1806, pàg. 88–93.</span></span> </li> <li id="cite_note-Anfinsen-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Anfinsen_6-0">6,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Anfinsen_6-1">6,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Anfinsen CB, Edsall JT, Richards FM. <i>Advances in Protein Chemistry</i>.  Nova York: Academic Press, 1972, p. 99, 103. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-12-034226-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-12-034226-6">ISBN 978-0-12-034226-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Advances+in+Protein+Chemistry&rft.au=Anfinsen+CB%2C+Edsall+JT%2C+Richards+FM&rft.date=1972&rft.pub=Academic+Press&rft.place=Nova+York&rft.pages=99%2C+103&rft.isbn=978-0-12-034226-6"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Wollaston WH «On cystic oxide, a new species of urinary calculus». <i>Philosophical Transactions of the Royal Society of London</i>, 100, 0, 1810, pàg. 223–30. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frstl.1810.0015">10.1098/rstl.1810.0015</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Baumann E «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://vlp.mpiwg-berlin.mpg.de/library/data/lit16533">Über cystin und cystein</a>». <i>Z Physiol Chemie</i>, 8, 4, 1884, pàg. 299–305 [Consulta: 28 març 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Braconnot HM «Sur la conversion des matières animales en nouvelles substances par le moyen de l'acide sulfurique». <i>Ann Chim Phys Ser 2</i>, 13, 1820, pàg. 113–25.</span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121020154535/http://www.etymonline.com/index.php?term=amino">etymonline.com entry for <i>amino</i></a>».  www.etymonline.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.etymonline.com/index.php?term=amino">original</a> el 2012-10-20. [Consulta: 19 juliol 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-Creighton-11"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Creighton_11-0">11,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Creighton_11-1">11,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Creighton_11-2">11,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Creighton_11-3">11,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Creighton_11-4">11,4</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCreighton1993"><span style="font-variant: small-caps;">Creighton</span>, Thomas H. «Chapter 1». A: <i>Proteins: structures and molecular properties</i>.  San Francisco: W. H. Freeman, 1993. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7167-7030-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7167-7030-5">ISBN 978-0-7167-7030-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Proteins%3A+structures+and+molecular+properties&rft.atitle=Chapter+1&rft.aulast=Creighton&rft.aufirst=Thomas+H.&rft.date=1993&rft.pub=W.+H.+Freeman&rft.place=San+Francisco&rft.isbn=978-0-7167-7030-5"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFJodidi1926"><span style="font-variant: small-caps;">Jodidi</span>, S. L. «The Formol Titration of Certain Amino Acids». <i>Journal of the American Chemical Society</i>, 48, 3, 01-03-1926, pàg. 751–753. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja01414a033">10.1021/ja01414a033</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> Liebecq, Claude. <i>Biochemical Nomenclature and Related Documents</i>. 2a edició.  Portland Press, 1992, p. 39–69. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-85578-005-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-85578-005-7">ISBN 978-1-85578-005-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Biochemical+Nomenclature+and+Related+Documents&rft.date=1992&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=Portland+Press&rft.pages=39%E2%80%9369&rft.isbn=978-1-85578-005-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSmith1997"><span style="font-variant: small-caps;">Smith</span>, Anthony D. <i>Oxford dictionary of biochemistry and molecular biology</i>.  Oxford: Oxford University Press, 1997, p. 535. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-854768-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-854768-6">ISBN 978-0-19-854768-6</a></span>. <span style="font-size:90%;"><a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/37616711">37616711</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Oxford+dictionary+of+biochemistry+and+molecular+biology&rft.aulast=Smith&rft.aufirst=Anthony+D.&rft.date=1997&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Oxford&rft.pages=535&rft.isbn=978-0-19-854768-6&rft_id=info:oclcnum/37616711"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Rodnina MV, Beringer M, Wintermeyer W «How ribosomes make peptide bonds». <i>Trends in Biochemical Sciences</i>, 32, 1, gener 2007, pàg. 20–6. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.tibs.2006.11.007">10.1016/j.tibs.2006.11.007</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17157507?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17157507">17157507</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Driscoll DM, Copeland PR «Mechanism and regulation of selenoprotein synthesis». <i>Annual Review of Nutrition</i>, 23, 1, 2003, pàg. 17–40. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.nutr.23.011702.073318">10.1146/annurev.nutr.23.011702.073318</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12524431?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12524431">12524431</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Krzycki JA «The direct genetic encoding of pyrrolysine». <i>Current Opinion in Microbiology</i>, 8, 6, desembre 2005, pàg. 706–12. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.mib.2005.10.009">10.1016/j.mib.2005.10.009</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16256420?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16256420">16256420</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-pmid16164991-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-pmid16164991_18-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Théobald-Dietrich A, Giegé R, Rudinger-Thirion J «Evidence for the existence in mRNAs of a hairpin element responsible for ribosome dependent pyrrolysine insertion into proteins». <i>Biochimie</i>, 87, 9–10, 2005, pàg. 813–7. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.biochi.2005.03.006">10.1016/j.biochi.2005.03.006</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16164991?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16164991">16164991</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Vermeer C «Gamma-carboxyglutamate-containing proteins and the vitamin K-dependent carboxylase». <i>The Biochemical Journal</i>, 266, 3, març 1990, pàg. 625–36. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1131186">1131186</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2183788?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:2183788">2183788</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Bhattacharjee A, Bansal M «Collagen structure: the Madras triple helix and the current scenario». <i>IUBMB Life</i>, 57, 3, març 2005, pàg. 161–72. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F15216540500090710">10.1080/15216540500090710</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16036578?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16036578">16036578</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Park MH «The post-translational synthesis of a polyamine-derived amino acid, hypusine, in the eukaryotic translation initiation factor 5A (eIF5A)». <i>Journal of Biochemistry</i>, 139, 2, febrer 2006, pàg. 161–9. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fjb%2Fmvj034">10.1093/jb/mvj034</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2494880">2494880</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16452303?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16452303">16452303</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Blenis J, Resh MD «Subcellular localization specified by protein acylation and phosphorylation». <i>Current Opinion in Cell Biology</i>, 5, 6, desembre 1993, pàg. 984–9. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2F0955-0674%2893%2990081-Z">10.1016/0955-0674(93)90081-Z</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8129952?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8129952">8129952</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Curis E, Nicolis I, Moinard C, <i>et al.</i> «Almost all about citrulline in mammals». <i>Amino Acids</i>, 29, 3, novembre 2005, pàg. 177–205. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00726-005-0235-4">10.1007/s00726-005-0235-4</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16082501?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16082501">16082501</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Coxon KM, Chakauya E, Ottenhof HH, <i>et al.</i> «Pantothenate biosynthesis in higher plants». <i>Biochemical Society Transactions</i>, 33, Pt 4, agost 2005, pàg. 743–6. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1042%2FBST0330743">10.1042/BST0330743</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16042590?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16042590">16042590</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Sakami W, Harrington H «Amino acid metabolism». <i>Annual Review of Biochemistry</i>, 32, 1, 1963, pàg. 355–98. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.bi.32.070163.002035">10.1146/annurev.bi.32.070163.002035</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14144484?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14144484">14144484</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Brosnan JT «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jn.nutrition.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10736367">Glutamate, at the interface between amino acid and carbohydrate metabolism</a>». <i>The Journal of Nutrition</i>, 130, 4S Suppl, abril 2000, pàg. 988S–90S. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10736367?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10736367">10736367</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Young VR, Ajami AM «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jn.nutrition.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=11533293">Glutamine: the emperor or his clothes?</a>». <i>The Journal of Nutrition</i>, 131, 9 Suppl, setembre 2001, pàg. 2449S–59S; discussion 2486S–7S. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11533293?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11533293">11533293</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Young VR «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jn.nutrition.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=8064412">Adult amino acid requirements: the case for a major revision in current recommendations</a>». <i>The Journal of Nutrition</i>, 124, 8 Suppl, agost 1994, pàg. 1517S–1523S. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8064412?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8064412">8064412</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Imura K, Okada A «Amino acid metabolism in pediatric patients». <i>Nutrition</i>, 14, 1, gener 1998, pàg. 143–8. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0899-9007%2897%2900230-X">10.1016/S0899-9007(97)00230-X</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9437700?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9437700">9437700</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Lourenço R, Camilo ME «Taurine: a conditionally essential amino acid in humans? An overview in health and disease». <i>Nutrición Hospitalaria</i>, 17, 6, 2002, pàg. 262–70. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12514918?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12514918">12514918</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Fürst P, Stehle P «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jn.nutrition.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=15173430">What are the essential elements needed for the determination of amino acid requirements in humans?</a>». <i>The Journal of Nutrition</i>, 134, 6 Suppl, juny 2004, pàg. 1558S–1565S. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15173430?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15173430">15173430</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Reeds PJ «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jn.nutrition.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10867060">Dispensable and indispensable amino acids for humans</a>». <i>The Journal of Nutrition</i>, 130, 7, juliol 2000, pàg. 1835S–40S. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10867060?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10867060">10867060</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Savelieva KV, Zhao S, Pogorelov VM, <i>et al.</i> «Genetic disruption of both tryptophan hydroxylase genes dramatically reduces serotonin and affects behavior in models sensitive to antidepressants». <i>PloS ONE</i>. Bartolomucci, Alessandro, 3, 10, 2008, pàg. e3301. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2008PLoSO...3.3301S">2008PLoSO...3.3301S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1371%2Fjournal.pone.0003301">10.1371/journal.pone.0003301</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2565062">2565062</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18923670?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18923670">18923670</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Shemin D, Rittenberg D «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jbc.org/cgi/reprint/166/2/621">The biological utilization of glycine for the synthesis of the protoporphyrin of hemoglobin</a>». <i>Journal of Biological Chemistry</i>, 166, 2, 01-12-1946, pàg. 621–5. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20276176?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:20276176">20276176</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Tejero J, Biswas A, Wang ZQ, <i>et al.</i> «Stabilization and characterization of a heme-oxy reaction intermediate in inducible nitric-oxide synthase». <i>The Journal of Biological Chemistry</i>, 283, 48, novembre 2008, pàg. 33498–507. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1074%2Fjbc.M806122200">10.1074/jbc.M806122200</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2586280">2586280</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18815130?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18815130">18815130</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Rodríguez-Caso C, Montañez R, Cascante M, Sánchez-Jiménez F, Medina MA «Mathematical modeling of polyamine metabolism in mammals». <i>The Journal of Biological Chemistry</i>, 281, 31, agost 2006, pàg. 21799–812. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1074%2Fjbc.M602756200">10.1074/jbc.M602756200</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16709566?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16709566">16709566</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Stryer, Lubert; Berg, Jeremy Mark; Tymoczko, John L.. <i>Biochemistry</i>.  San Francisco: W.H. Freeman, 2002, p. 693–8. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7167-4684-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7167-4684-0">ISBN 0-7167-4684-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Biochemistry&rft.au=Stryer%2C+Lubert%3B+Berg%2C+Jeremy+Mark%3B+Tymoczko%2C+John+L.&rft.date=2002&rft.pub=W.H.+Freeman&rft.place=San+Francisco&rft.pages=693%E2%80%938&rft.isbn=0-7167-4684-0"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Brosnan-38"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Brosnan_38-0">38,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Brosnan_38-1">38,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Brosnan JT, Brosnan ME «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jn.nutrition.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=16702333">The sulfur-containing amino acids: an overview</a>». <i>The Journal of Nutrition</i>, 136, 6 Suppl, juny 2006, pàg. 1636S–1640S. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16702333?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16702333">16702333</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Hylin1969-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Hylin1969_39-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHylin1969"><span style="font-variant: small-caps;">Hylin</span>, John W. «Toxic peptides and amino acids in foods and feeds». <i>Journal of Agricultural and Food Chemistry</i>, 17, 3, 1969, pàg. 492–6. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fjf60163a003">10.1021/jf60163a003</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Turner1967-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Turner1967_40-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFTurnerHarborne1967"><span style="font-variant: small-caps;">Turner</span>, B. L.; <span style="font-variant: small-caps;">Harborne</span>, J. B. «Distribution of canavanine in the plant kingdom». <i>Phytochemistry</i>, 6, 6, 1967, pàg. 863–66. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0031-9422%2800%2986033-1">10.1016/S0031-9422(00)86033-1</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Ekanayake S, Skog K, Asp NG «Canavanine content in sword beans (Canavalia gladiata): analysis and effect of processing». <i>Food and Chemical Toxicology</i>, 45, 5, maig 2007, pàg. 797–803. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.fct.2006.10.030">10.1016/j.fct.2006.10.030</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17187914?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17187914">17187914</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Rosenthal GA «L-Canavanine: a higher plant insecticidal allelochemical». <i>Amino Acids</i>, 21, 3, 2001, pàg. 319–30. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs007260170017">10.1007/s007260170017</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11764412?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11764412">11764412</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hammond AC «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jas.fass.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=7665380">Leucaena toxicosis and its control in ruminants</a>». <i>Journal of Animal Science</i>, 73, 5, maig 1995, pàg. 1487–92. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7665380?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7665380">7665380</a>.</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Simmons, William J.; Gerhard Meisenberg. <i>Principles of medical biochemistry</i>.  Mosby Elsevier, 2006, p. 19. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-323-02942-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-323-02942-6">ISBN 0-323-02942-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Principles+of+medical+biochemistry&rft.au=Simmons%2C+William+J.%3B+Gerhard+Meisenberg&rft.date=2006&rft.pub=Mosby+Elsevier&rft.pages=19&rft.isbn=0-323-02942-6"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Fennema OR. <i>Food Chemistry 3rd Ed</i>.  CRC Press, p. 327–8. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8247-9691-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8247-9691-8">ISBN 0-8247-9691-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Food+Chemistry+3rd+Ed&rft.au=Fennema+OR&rft.pub=CRC+Press&rft.pages=327%E2%80%938&rft.isbn=0-8247-9691-8"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Pisarewicz K, Mora D, Pflueger FC, Fields GB, Marí F «Polypeptide chains containing D-gamma-hydroxyvaline». <i>Journal of the American Chemical Society</i>, 127, 17, maig 2005, pàg. 6207–15. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja050088m">10.1021/ja050088m</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15853325?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15853325">15853325</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Van Heijenoort, J «Formation of the glycan chains in the synthesis of bacterial peptidoglycan». <i>Glycobiology</i>, 11, 3, març 2001, pàg. 25R–36R. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fglycob%2F11.3.25R">10.1093/glycob/11.3.25R</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11320055?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11320055">11320055</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Wolosker H, Dumin E, Balan L, Foltyn VN «D-amino acids in the brain: D-serine in neurotransmission and neurodegeneration». <i>The FEBS Journal</i>, 275, 14, juliol 2008, pàg. 3514–26. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1742-4658.2008.06515.x">10.1111/j.1742-4658.2008.06515.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18564180?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18564180">18564180</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHatem2006"><span style="font-variant: small-caps;">Hatem</span>, Salama Mohamed Ali. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://geb.uni-giessen.de/geb/volltexte/2006/3038/index.html">Gas chromatographic determination of Amino Acid Enantiomers in tobacco and bottled wines</a>».  University of Giessen, 2006. [Consulta: 17 novembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFUrry2004"><span style="font-variant: small-caps;">Urry</span>, Dan W. «The change in Gibbs free energy for hydrophobic association: Derivation and evaluation by means of inverse temperature transitions». <i>Chemical Physics Letters</i>, 399, 1–3, 2004, pàg. 177–83. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0009-2614%2804%2901565-9">10.1016/S0009-2614(04)01565-9</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Magee T, Seabra MC «Fatty acylation and prenylation of proteins: what's hot in fat». <i>Current Opinion in Cell Biology</i>, 17, 2, abril 2005, pàg. 190–6. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.ceb.2005.02.003">10.1016/j.ceb.2005.02.003</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15780596?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15780596">15780596</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Pilobello KT, Mahal LK «Deciphering the glycocode: the complexity and analytical challenge of glycomics». <i>Current Opinion in Chemical Biology</i>, 11, 3, juny 2007, pàg. 300–5. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cbpa.2007.05.002">10.1016/j.cbpa.2007.05.002</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17500024?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17500024">17500024</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Smotrys JE, Linder ME «Palmitoylation of intracellular signaling proteins: regulation and function». <i>Annual Review of Biochemistry</i>, 73, 1, 2004, pàg. 559–87. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.biochem.73.011303.073954">10.1146/annurev.biochem.73.011303.073954</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15189153?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15189153">15189153</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Hausman-54"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Hausman_54-0">54,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Hausman_54-1">54,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Hausman_54-2">54,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Hausman_54-3">54,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Hausman, Robert E.; Cooper, Geoffrey M.. <i>The cell: a molecular approach</i>.  Washington, D.C: ASM Press, 2004, p. 51. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-87893-214-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-87893-214-3">ISBN 0-87893-214-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+cell%3A+a+molecular+approach&rft.au=Hausman%2C+Robert+E.%3B+Cooper%2C+Geoffrey+M.&rft.date=2004&rft.pub=ASM+Press&rft.place=Washington%2C+D.C&rft.pages=51&rft.isbn=0-87893-214-3"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Kyte J, Doolittle RF «A simple method for displaying the hydropathic character of a protein». <i>Journal of Molecular Biology</i>, 157, 1, maig 1982, pàg. 105–32. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2F0022-2836%2882%2990515-0">10.1016/0022-2836(82)90515-0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7108955?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7108955">7108955</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Freifelder-56"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Freifelder_56-0">56,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Freifelder_56-1">56,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Freifelder, D.. <i>Physical Biochemistry</i>. 2a ed..  W. H. Freeman and Company, 1983. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7167-1315-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7167-1315-2">ISBN 0-7167-1315-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Physical+Biochemistry&rft.au=Freifelder%2C+D.&rft.date=1983&rft.edition=2a+ed.&rft.pub=W.+H.+Freeman+and+Company&rft.isbn=0-7167-1315-2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Suchanek M, Radzikowska A, Thiele C «Photo-leucine and photo-methionine allow identification of protein-protein interactions in living cells». <i>Nature Methods</i>, 2, 4, abril 2005, pàg. 261–7. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnmeth752">10.1038/nmeth752</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15782218?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15782218">15782218</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Elmore, Donald Trevor; Barrett, G. C.. <i>Amino acids and peptides</i>.  Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1998, p. 48–60. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-46827-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-46827-2">ISBN 0-521-46827-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Amino+acids+and+peptides&rft.au=Elmore%2C+Donald+Trevor%3B+Barrett%2C+G.+C.&rft.date=1998&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.place=Cambridge%2C+UK&rft.pages=48%E2%80%9360&rft.isbn=0-521-46827-2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFKonar2010"><span style="font-variant: small-caps;">Konar</span>, Sanjit [<i>et al</i>]. «Structural determination and characterization of copper and zinc bis-glycinates with X-ray crystallography and mass spectrometry». <i>Journal of Coordination Chemistry</i>, 63, 19, 2010.</span></span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Gutteridge A, Thornton JM «Understanding nature's catalytic toolkit». <i>Trends in Biochemical Sciences</i>, 30, 11, novembre 2005, pàg. 622–9. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.tibs.2005.09.006">10.1016/j.tibs.2005.09.006</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16214343?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16214343">16214343</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMcMurry1996"><span style="font-variant: small-caps;">McMurry</span>, John. <i>Organic chemistry</i>.  Pacific Grove, CA, USA: Brooks/Cole, 1996, p. 1064. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-534-23832-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-534-23832-7">ISBN 0-534-23832-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Organic+chemistry&rft.aulast=McMurry&rft.aufirst=John&rft.date=1996&rft.pub=Brooks%2FCole&rft.place=Pacific+Grove%2C+CA%2C+USA&rft.pages=1064&rft.isbn=0-534-23832-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFStrecker1850"><a href="/wiki/Adolph_Strecker" title="Adolph Strecker"><span style="font-variant: small-caps;">Strecker</span>, Adolph</a> «Ueber die künstliche Bildung der Milchsäure und einen neuen, dem Glycocoll homologen Körper». <i>Justus Liebigs Annalen der Chemie</i>, 75, 1, 1850, pàg. 27–45. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fjlac.18500750103">10.1002/jlac.18500750103</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFStrecker1854"><a href="/wiki/Adolph_Strecker" title="Adolph Strecker"><span style="font-variant: small-caps;">Strecker</span>, Adolph</a> «Ueber einen neuen aus Aldehyd - Ammoniak und Blausäure entstehenden Körper». <i>Justus Liebigs Annalen der Chemie</i>, 91, 3, 1854, pàg. 349–51. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fjlac.18540910309">10.1002/jlac.18540910309</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Masumoto S, Usuda H, Suzuki M, Kanai M, Shibasaki M «Catalytic enantioselective Strecker reaction of ketoimines». <i>Journal of the American Chemical Society</i>, 125, 19, maig 2003, pàg. 5634–5. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja034980">10.1021/ja034980</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12733893?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12733893">12733893</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDavisReddyPortonovo1994"><span style="font-variant: small-caps;">Davis</span>, F. A.; <span style="font-variant: small-caps;">Reddy</span>, Rajarathnam E.; <span style="font-variant: small-caps;">Portonovo</span>, Padma S. «Asymmetric strecker synthesis using enantiopure sulfinimines: A convenient synthesis of α-amino acids». <i><a href="/w/index.php?title=Tetrahedron_Letters&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tetrahedron Letters (encara no existeix)">Tetrahedron Letters</a></i>, 35, 50, 1994, pàg. 9351. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0040-4039%2800%2978540-6">10.1016/S0040-4039(00)78540-6</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFIshitaniKomiyamaHasegawa2000"><span style="font-variant: small-caps;">Ishitani</span>, Haruro; <span style="font-variant: small-caps;">Komiyama</span>, Susumu; <span style="font-variant: small-caps;">Hasegawa</span>, Yoshiki [<i>et al</i>]. «Catalytic Asymmetric Strecker Synthesis. Preparation of Enantiomerically Pure α-Amino Acid Derivatives from Aldimines and Tributyltin Cyanide or Achiral Aldehydes, Amines, and Hydrogen Cyanide Using a Chiral Zirconium Catalyst». <i>Journal of the American Chemical Society</i>, 122, 5, 2000, pàg. 762–6. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja9935207">10.1021/ja9935207</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHuangCorey2004"><span style="font-variant: small-caps;">Huang</span>, Jinkun; <span style="font-variant: small-caps;">Corey</span>, E. J. «A New Chiral Catalyst for the Enantioselective Strecker Synthesis of α-Amino Acids». <i>Orgic Letters</i>, 62, 6, 2004, pàg. 5027–9. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fol047698w">10.1021/ol047698w</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15606127?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15606127">15606127</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDuthaler1994"><span style="font-variant: small-caps;">Duthaler</span>, Rudolf O. «Recent developments in the stereoselective synthesis of α-aminoacids». <i>Tetrahedron</i>, 50, 6, 1994, pàg. 1539–1650. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0040-4020%2801%2980840-1">10.1016/S0040-4020(01)80840-1</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Jones, Russell Celyn; Buchanan, Bob B.; Gruissem, Wilhelm. <i>Biochemistry & molecular biology of plants</i>.  Rockville, Md: American Society of Plant Physiologists, 2000, p. 371–2. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-943088-39-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-943088-39-9">ISBN 0-943088-39-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Biochemistry+%26+molecular+biology+of+plants&rft.au=Jones%2C+Russell+Celyn%3B+Buchanan%2C+Bob+B.%3B+Gruissem%2C+Wilhelm&rft.date=2000&rft.pub=American+Society+of+Plant+Physiologists&rft.place=Rockville%2C+Md&rft.pages=371%E2%80%932&rft.isbn=0-943088-39-9"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-70">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Kivirikko KI, Pihlajaniemi T «Collagen hydroxylases and the protein disulfide isomerase subunit of prolyl 4-hydroxylases». <i>Advances in Enzymology and Related Areas of Molecular Biology</i>, 72, 1998, pàg. 325–98. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9559057?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9559057">9559057</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Whitmore L, Wallace BA «Analysis of peptaibol sequence composition: implications for in vivo synthesis and channel formation». <i>European Biophysics Journal</i>, 33, 3, maig 2004, pàg. 233–7. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00249-003-0348-1">10.1007/s00249-003-0348-1</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14534753?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14534753">14534753</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Alexander L, Grierson D «Ethylene biosynthesis and action in tomato: a model for climacteric fruit ripening». <i>Journal of Experimental Botany</i>, 53, 377, octubre 2002, pàg. 2039–55. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fjxb%2Ferf072">10.1093/jxb/erf072</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12324528?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12324528">12324528</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Ibba M, Söll D «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nature.com/embor/journal/v2/n5/full/embor420.html">The renaissance of aminoacyl-tRNA synthesis</a>». <i>EMBO Reports</i>, 2, 5, maig 2001, pàg. 382–7. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1083889">1083889</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11375928?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11375928">11375928</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Lengyel P, Söll D «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mmbr.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=4896351">Mechanism of protein biosynthesis</a>». <i>Bacteriological Reviews</i>, 33, 2, juny 1969, pàg. 264–301. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC378322">378322</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/4896351?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:4896351">4896351</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Wu G, Fang YZ, Yang S, Lupton JR, Turner ND «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jn.nutrition.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=14988435">Glutathione metabolism and its implications for health</a>». <i>The Journal of Nutrition</i>, 134, 3, març 2004, pàg. 489–92. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14988435?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14988435">14988435</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Meister A «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200610200802/https://www.jbc.org/content/263/33/17205.long">Glutathione metabolism and its selective modification</a>». <i>The Journal of Biological Chemistry</i>, 263, 33, novembre 1988, pàg. 17205–8. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jbc.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=3053703">original</a> el 2020-06-10. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3053703?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:3053703">3053703</a> [Consulta: 17 novembre 2011].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200610200802/https://www.jbc.org/content/263/33/17205.long">Arxivat</a> 2020-06-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCarpino1992"><span style="font-variant: small-caps;">Carpino</span>, Louis A. «1-Hydroxy-7-azabenzotriazole. An efficient peptide coupling additive». <i>Journal of the American Chemical Society</i>, 115, 10, 1992, pàg. 4397–8. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja00063a082">10.1021/ja00063a082</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Marasco D, Perretta G, Sabatella M, Ruvo M «Past and future perspectives of synthetic peptide libraries». <i>Current Protein & Peptide Science</i>, 9, 5, octubre 2008, pàg. 447–67. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2174%2F138920308785915209">10.2174/138920308785915209</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18855697?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18855697">18855697</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Stryer, Lubert; Berg, Jeremy Mark; Tymoczko, John L.. <i>Biochemistry</i>.  San Francisco: W.H. Freeman, 2002, p. 639–49. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7167-4684-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7167-4684-0">ISBN 0-7167-4684-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Biochemistry&rft.au=Stryer%2C+Lubert%3B+Berg%2C+Jeremy+Mark%3B+Tymoczko%2C+John+L.&rft.date=2002&rft.pub=W.H.+Freeman&rft.place=San+Francisco&rft.pages=639%E2%80%9349&rft.isbn=0-7167-4684-0"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Leuchtenberger2005-80"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Leuchtenberger2005_80-0">80,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Leuchtenberger2005_80-1">80,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Leuchtenberger W, Huthmacher K, Drauz K «Biotechnological production of amino acids and derivatives: current status and prospects». <i>Applied Microbiology and Biotechnology</i>, 69, 1, novembre 2005, pàg. 1–8. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00253-005-0155-y">10.1007/s00253-005-0155-y</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16195792?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16195792">16195792</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-81">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAshmead1993"><span style="font-variant: small-caps;">Ashmead</span>, H. DeWayne. <i>The Role of Amino Acid Chelates in Animal Nutrition</i>.  Westwood: Noyes Publications, 1993.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Role+of+Amino+Acid+Chelates+in+Animal+Nutrition&rft.aulast=Ashmead&rft.aufirst=H.+DeWayne&rft.date=1993&rft.pub=Noyes+Publications&rft.place=Westwood"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Garattini-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Garattini_82-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Garattini S «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jn.nutrition.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10736350">Glutamic acid, twenty years later</a>». <i>The Journal of Nutrition</i>, 130, 4S Suppl, abril 2000, pàg. 901S–9S. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10736350?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10736350">10736350</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-83">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Stegink LD «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ajcn.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=3300262">The aspartame story: a model for the clinical testing of a food additive</a>». <i>The American Journal of Clinical Nutrition</i>, 46, 1 Suppl, juliol 1987, pàg. 204–15. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3300262?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:3300262">3300262</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-84">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Albion Laboratories, Inc.</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110903054502/http://www.albionferrochel.com/">Albion Ferrochel Website</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.albionferrochel.com/">original</a> el de setembre 3, 2011. [Consulta: Cited: juliol 12, 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-85">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAshmead1986"><span style="font-variant: small-caps;">Ashmead</span>, H. DeWayne. <i>Foliar Feeding of Plants with Amino Acid Chelates</i>.  Park Ridge: Noyes Publications, 1986.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Foliar+Feeding+of+Plants+with+Amino+Acid+Chelates&rft.aulast=Ashmead&rft.aufirst=H.+DeWayne&rft.date=1986&rft.pub=Noyes+Publications&rft.place=Park+Ridge"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-86"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-86">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Turner EH, Loftis JM, Blackwell AD «Serotonin a la carte: supplementation with the serotonin precursor 5-hydroxytryptophan». <i>Pharmacology & Therapeutics</i>, 109, 3, març 2006, pàg. 325–38. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.pharmthera.2005.06.004">10.1016/j.pharmthera.2005.06.004</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16023217?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16023217">16023217</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-87"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-87">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Kostrzewa RM, Nowak P, Kostrzewa JP, Kostrzewa RA, Brus R «Peculiarities of L: -DOPA treatment of Parkinson's disease». <i>Amino Acids</i>, 28, 2, març 2005, pàg. 157–64. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00726-005-0162-4">10.1007/s00726-005-0162-4</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15750845?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15750845">15750845</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-88"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-88">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Heby O, Persson L, Rentala M «Targeting the polyamine biosynthetic enzymes: a promising approach to therapy of African sleeping sickness, Chagas' disease, and leishmaniasis». <i>Amino Acids</i>, 33, 2, agost 2007, pàg. 359–66. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00726-007-0537-9">10.1007/s00726-007-0537-9</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17610127?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17610127">17610127</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-pmid16260173-89"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-pmid16260173_89-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Xie J, Schultz PG «Adding amino acids to the genetic repertoire». <i>Curr Opin Chem Biol</i>, 9, 6, desembre 2005, pàg. 548–54. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cbpa.2005.10.011">10.1016/j.cbpa.2005.10.011</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16260173?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16260173">16260173</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-pmid19318213-90"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-pmid19318213_90-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Wang Q, Parrish AR, Wang L «Expanding the genetic code for biological studies». <i>Chem. Biol.</i>, 16, 3, març 2009, pàg. 323–36. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.chembiol.2009.03.001">10.1016/j.chembiol.2009.03.001</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2696486">2696486</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19318213?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:19318213">19318213</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Hanessian1993-91"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Hanessian1993_91-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHanessian1993"><span style="font-variant: small-caps;">Hanessian</span>, S. «Reflections on the total synthesis of natural products: Art, craft, logic, and the chiron approach». <i>Pure and Applied Chemistry</i>, 65, 6, 1993, pàg. 1189–204. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1351%2Fpac199365061189">10.1351/pac199365061189</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Blaser1992-92"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Blaser1992_92-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBlaser1992"><span style="font-variant: small-caps;">Blaser</span>, Hans Ulrich «The chiral pool as a source of enantioselective catalysts and auxiliaries». <i>Chemical Reviews</i>, 92, 5, 1992, pàg. 935–52. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fcr00013a009">10.1021/cr00013a009</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Sanda1999-93"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sanda1999_93-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSandaEndo1999"><span style="font-variant: small-caps;">Sanda</span>, Fumio; <span style="font-variant: small-caps;">Endo</span>, Takeshi «Feature Article Syntheses and functions of polymers based on amino acids». <i>Macromolecular Chemistry and Physics</i>, 200, 12, 1999, pàg. 2651–61. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2F%28SICI%291521-3935%2819991201%29200%3A12%3C2651%3A%3AAID-MACP2651%3E3.0.CO%3B2-P">10.1002/(SICI)1521-3935(19991201)200:12<2651::AID-MACP2651>3.0.CO;2-P</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Gross2002-94"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Gross2002_94-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGrossKalra2002"><span style="font-variant: small-caps;">Gross</span>, R. A.; <span style="font-variant: small-caps;">Kalra</span>, B. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/297/5582/803">Biodegradable Polymers for the Environment</a>». <i>Science</i>, 297, 5582, 2002, pàg. 803–807. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2002Sci...297..803G">2002Sci...297..803G</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.297.5582.803">10.1126/science.297.5582.803</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12161646?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12161646">12161646</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-95"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-95">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLow1996"><span style="font-variant: small-caps;">Low</span>, K. C.; Wheeler, A. P.; Koskan, L. P.. <i>Commercial poly(aspartic acid) and Its Uses</i>. 248.  Washington, D.C.: <a href="/wiki/Societat_Qu%C3%ADmica_Americana" title="Societat Química Americana">Societat Química Americana</a>, 1996 (Advances in Chemistry Series).</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Commercial+poly%28aspartic+acid%29+and+Its+Uses&rft.aulast=Low&rft.aufirst=K.+C.&rft.date=1996&rft.pub=%5B%5BSocietat+Qu%C3%ADmica+Americana%5D%5D&rft.place=Washington%2C+D.C.&rft.series=Advances+in+Chemistry+Series"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Thombre2005-96"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Thombre2005_96-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFThombreSarwade2005"><span style="font-variant: small-caps;">Thombre</span>, S.M.; <span style="font-variant: small-caps;">Sarwade</span>, B.D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.informaworld.com/index/718581646.pdf">Synthesis and Biodegradability of Polyaspartic Acid: A Critical Review</a>». <i>Journal of Macromolecular Science, Part A</i>, 42, 9, 2005, pàg. 1299–1315. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F10601320500189604">10.1080/10601320500189604</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Bourke2003-97"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Bourke2003_97-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBourkeKohn2003"><span style="font-variant: small-caps;">Bourke</span>, S. L.; <span style="font-variant: small-caps;">Kohn</span>, J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0169409X03000383">Polymers derived from the amino acid l-tyrosine: polycarbonates, polyarylates and copolymers with poly(ethylene glycol)</a>». <i>Advanced Drug Delivery Reviews</i>, 55, 4, 2003, pàg. 447–466. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0169-409X%2803%2900038-3">10.1016/S0169-409X(03)00038-3</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12706045?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12706045">12706045</a>.</span></span> </li> </ol></div></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Aminoàcids" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Amino%C3%A0cids" title="Plantilla:Aminoàcids"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Aminoàcids" style="font-size:114%;margin:0 4em">Aminoàcids</div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Amino%C3%A0cids_prote%C3%AFn%C3%B2gens" class="mw-redirect" title="Aminoàcids proteïnògens">Aminoàcids proteïnògens</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/%C3%80cid_asp%C3%A0rtic" title="Àcid aspàrtic">Àcid aspàrtic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%80cid_glut%C3%A0mic" title="Àcid glutàmic">Àcid glutàmic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Alanina" title="Alanina">Alanina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Arginina" title="Arginina">Arginina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Asparagina" title="Asparagina">Asparagina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ciste%C3%AFna" title="Cisteïna">Cisteïna</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fenilalanina" title="Fenilalanina">Fenilalanina</a>* <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Glutamina" title="Glutamina">Glutamina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Glicina" title="Glicina">Glicina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Histidina" title="Histidina">Histidina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Isoleucina" title="Isoleucina">Isoleucina</a>* <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Leucina" title="Leucina">Leucina</a>* <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lisina" title="Lisina">Lisina</a>* <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Metionina" title="Metionina">Metionina</a>* <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Prolina" title="Prolina">Prolina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Serina" title="Serina">Serina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Treonina" title="Treonina">Treonina</a>* <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tript%C3%B2fan" title="Triptòfan">Triptòfan</a>* <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tirosina" title="Tirosina">Tirosina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Valina" title="Valina">Valina</a>*</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Amino%C3%A0cids_postranscripcionals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aminoàcids postranscripcionals (encara no existeix)">Aminoàcids postranscripcionals</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Cistina" title="Cistina">Cistina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hidroxiprolina" title="Hidroxiprolina">Hidroxiprolina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Selenociste%C3%AFna" title="Selenocisteïna">Selenocisteïna</a></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2"><div><small>Els vuit <a href="/wiki/Amino%C3%A0cids_essencials" class="mw-redirect" title="Aminoàcids essencials">aminoàcids essencials</a> pels humans estan marcats amb un asterisc.</small></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11944322s">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4142205-3">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85004486">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00560236">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph117172&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/aminoacid">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Identificadors" style="padding:3px"><table class="nowraplinks navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th id="Identificadors" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Identificadors</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://chem.nlm.nih.gov/chemidplus/rn/65072-01-7">CAS</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8066?uselang=ca#P231" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ebi.ac.uk/chebi/searchId.do?chebiId=CHEBI:33709">ChEBI</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8066?uselang=ca#P683" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.kegg.jp/entry/C00045">KEGG</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8066?uselang=ca#P665" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><a rel="nofollow" class="external text" href="http://fdasis.nlm.nih.gov/srs/srsdirect.jsp?regno=0O72R8RF8A">UNII</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> , <a rel="nofollow" class="external text" href="http://fdasis.nlm.nih.gov/srs/srsdirect.jsp?regno=0370GZL32F">UNII</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> , <a rel="nofollow" class="external text" href="http://fdasis.nlm.nih.gov/srs/srsdirect.jsp?regno=0540V8ZD7V">UNII</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> , <a rel="nofollow" class="external text" href="http://fdasis.nlm.nih.gov/srs/srsdirect.jsp?regno=29W70FJS26">UNII</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> , <a rel="nofollow" class="external text" href="http://fdasis.nlm.nih.gov/srs/srsdirect.jsp?regno=5ET1T25H82">UNII</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> , <a rel="nofollow" class="external text" href="http://fdasis.nlm.nih.gov/srs/srsdirect.jsp?regno=D3ZBT5I3W5">UNII</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> , <a rel="nofollow" class="external text" href="http://fdasis.nlm.nih.gov/srs/srsdirect.jsp?regno=G46579QK1M">UNII</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> , <a rel="nofollow" class="external text" href="http://fdasis.nlm.nih.gov/srs/srsdirect.jsp?regno=NU3FAK86IP">UNII</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> , <a rel="nofollow" class="external text" href="http://fdasis.nlm.nih.gov/srs/srsdirect.jsp?regno=NWB9514AZM">UNII</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  i <a rel="nofollow" class="external text" href="http://fdasis.nlm.nih.gov/srs/srsdirect.jsp?regno=V0L00EX1IA">UNII</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8066?uselang=ca#P652" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.drugbank.ca/drugs/DBDB09393">DrugBank</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8066?uselang=ca#P715" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><a rel="nofollow" class="external text" href="https://ncim-stage.nci.nih.gov/ncimbrowser/ConceptReport.jsp?dictionary=NCI%20Metathesaurus&code=C0002520">UMLS CUI</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8066?uselang=ca#P2892" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.nlm.nih.gov/mesh/D000596.html">MeSH</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8066?uselang=ca#P486" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.whocc.no/atc_ddd_index/?code=B05BA01">ATC</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8066?uselang=ca#P267" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aminoàcid&oldid=33892700">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aminoàcid&oldid=33892700</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Amino%C3%A0cids" title="Categoria:Aminoàcids">Aminoàcids</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 4 set 2024 a les 14:35.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Amino%C3%A0cid&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-xn2z5","wgBackendResponseTime":386,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.731","walltime":"0.989","ppvisitednodes":{"value":27048,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":151379,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":50302,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":85332,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 770.576 1 -total"," 41.16% 317.206 1 Plantilla:Referències"," 32.73% 252.176 1 Plantilla:Infotaula_compost_químic"," 29.11% 224.321 1 Plantilla:Infotaula"," 23.06% 177.668 75 Plantilla:Ref-publicació"," 8.37% 64.510 1 Plantilla:If_then_show"," 6.89% 53.092 2 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 6.76% 52.114 16 Plantilla:Ref-llibre"," 5.85% 45.114 1 Plantilla:Identificadors_química"," 5.03% 38.776 1 Plantilla:Commonscat"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.169","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4634525,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-67456955cd-6kt2x","timestamp":"20241121123746","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Amino\u00e0cid","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Amino%C3%A0cid","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q8066","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q8066","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-08-05T20:13:10Z","dateModified":"2024-09-04T13:35:45Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/5\/51\/Molecular_structures_of_the_21_proteinogenic_amino_acids.svg","headline":"mol\u00e8cula org\u00e0nica"}</script> </body> </html>