CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Semiconductor - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"6d53c139-8dc0-43a1-b1ab-8e4ceba1d78c","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Semiconductor","wgTitle":"Semiconductor","wgCurRevisionId":34190656,"wgRevisionId":34190656,"wgArticleId":22362,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb referències sense format","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","1.000 articles fonamentals","Ciència (Els 1000 de META)","Control d'autoritats","Semiconductors"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Semiconductor","wgRelevantArticleId":22362,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true, "wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":40000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q11456","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser": false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","ext.math.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.tablesorter.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","jquery.tablesorter","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher", "ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.math.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.tablesorter.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d4/Etchedwafer.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1469"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d4/Etchedwafer.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="979"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="783"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Semiconductor - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Semiconductor"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Semiconductor"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Semiconductor rootpage-Semiconductor skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Semiconductor" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Semiconductor" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Semiconductor" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Semiconductor" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història</span> </div> </a> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Física_fonamental_dels_semiconductors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Física_fonamental_dels_semiconductors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Física fonamental dels semiconductors</span> </div> </a> <ul id="toc-Física_fonamental_dels_semiconductors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dopatge_dels_semiconductors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Dopatge_dels_semiconductors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Dopatge dels semiconductors</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Dopatge_dels_semiconductors-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Dopatge dels semiconductors</span> </button> <ul id="toc-Dopatge_dels_semiconductors-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Semiconductors_intrínsecs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Semiconductors_intrínsecs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Semiconductors intrínsecs</span> </div> </a> <ul id="toc-Semiconductors_intrínsecs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Semiconductors_extrínsecs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Semiconductors_extrínsecs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Semiconductors extrínsecs</span> </div> </a> <ul id="toc-Semiconductors_extrínsecs-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Dopatge_de_tipus_N" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Dopatge_de_tipus_N"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.1</span> <span>Dopatge de tipus N</span> </div> </a> <ul id="toc-Dopatge_de_tipus_N-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dopatge_de_tipus_P" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Dopatge_de_tipus_P"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.2</span> <span>Dopatge de tipus P</span> </div> </a> <ul id="toc-Dopatge_de_tipus_P-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Unió_P-N" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Unió_P-N"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Unió P-N</span> </div> </a> <ul id="toc-Unió_P-N-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_corrent_elèctric_als_semiconductors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_corrent_elèctric_als_semiconductors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4</span> <span>El corrent elèctric als semiconductors</span> </div> </a> <ul id="toc-El_corrent_elèctric_als_semiconductors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Puresa_i_perfecció_dels_materials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Puresa_i_perfecció_dels_materials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Puresa i perfecció dels materials</span> </div> </a> <ul id="toc-Puresa_i_perfecció_dels_materials-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Semiconductors_compostos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Semiconductors_compostos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Semiconductors compostos</span> </div> </a> <ul id="toc-Semiconductors_compostos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tipus_de_semiconductors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Tipus_de_semiconductors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Tipus de semiconductors</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Tipus_de_semiconductors-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Tipus de semiconductors</span> </button> <ul id="toc-Tipus_de_semiconductors-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Semiconductors_semimagnètics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Semiconductors_semimagnètics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Semiconductors semimagnètics</span> </div> </a> <ul id="toc-Semiconductors_semimagnètics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Semiconductors_orgànics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Semiconductors_orgànics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Semiconductors orgànics</span> </div> </a> <ul id="toc-Semiconductors_orgànics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Recerca_europea" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Recerca_europea"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Recerca europea</span> </div> </a> <ul id="toc-Recerca_europea-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Indústria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Indústria"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Indústria</span> </div> </a> <ul id="toc-Indústria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Semiconductor</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 114 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-114" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">114 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Halfgeleier" title="Halfgeleier - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Halfgeleier" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Halbleiter" title="Halbleiter - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Halbleiter" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Semiconductor" title="Semiconductor - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Semiconductor" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B4%D8%A8%D9%87_%D9%85%D9%88%D8%B5%D9%84" title="شبه موصل - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="شبه موصل" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D8%B5_%D8%AF%D9%88%D8%A7%D8%B2" title="نص دواز - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="نص دواز" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target"><span>الدارجة</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%85%E0%A7%B0%E0%A7%8D%E0%A6%A7%E0%A6%AA%E0%A7%B0%E0%A6%BF%E0%A6%AC%E0%A6%BE%E0%A6%B9%E0%A7%80" title="অৰ্ধপৰিবাহী - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="অৰ্ধপৰিবাহী" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Semiconductor" title="Semiconductor - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Semiconductor" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Yar%C4%B1mke%C3%A7irici" title="Yarımkeçirici - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Yarımkeçirici" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%DB%8C%D8%A7%D8%B1%DB%8C%D9%85%E2%80%8C%DA%A9%D8%A6%DA%86%DB%8C%D8%B1%DB%8C%D8%AC%DB%8C%D9%84%D8%B1" title="یاریم‌کئچیریجیلر - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="یاریم‌کئچیریجیلر" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%AF%D1%80%D1%8B%D0%BC_%D2%AF%D1%82%D0%BA%D3%99%D1%80%D0%B3%D0%B5%D1%81" title="Ярым үткәргес - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Ярым үткәргес" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Hoibloata" title="Hoibloata - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Hoibloata" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Poslaid%C4%97nink%C4%93" title="Poslaidėninkē - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Poslaidėninkē" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D1%9E%D0%BF%D1%80%D0%B0%D0%B2%D0%B0%D0%B4%D0%BD%D1%96%D0%BA" title="Паўправаднік - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Паўправаднік" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D1%9E%D0%BF%D1%80%D0%B0%D0%B2%D0%B0%D0%B4%D0%BD%D1%96%D0%BA" title="Паўправаднік - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Паўправаднік" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%BE%D0%BB%D1%83%D0%BF%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%BE%D0%B4%D0%BD%D0%B8%D0%BA" title="Полупроводник - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Полупроводник" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%85%E0%A6%B0%E0%A7%8D%E0%A6%A7%E0%A6%AA%E0%A6%B0%E0%A6%BF%E0%A6%AC%E0%A6%BE%E0%A6%B9%E0%A7%80" title="অর্ধপরিবাহী - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="অর্ধপরিবাহী" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Poluprovodnik" title="Poluprovodnik - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Poluprovodnik" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%B0%D1%85%D0%B0%D0%B4_%D0%B4%D0%B0%D0%BC%D0%B6%D1%83%D1%83%D0%BB%D0%B0%D0%B3%D1%88%D0%B0" title="Хахад дамжуулагша - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Хахад дамжуулагша" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%86%DB%8C%D9%85%DA%86%DB%95%DA%AF%DB%95%DB%8C%DB%95%D9%86%DB%95%D8%B1" title="نیمچەگەیەنەر - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="نیمچەگەیەنەر" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Polovodi%C4%8D" title="Polovodič - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Polovodič" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%C3%87%D1%83%D1%80%D0%BC%D0%B0_%D1%8F%D1%80%C4%83%D1%88" title="Çурма ярăш - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Çурма ярăш" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Lled-ddargludydd" title="Lled-ddargludydd - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Lled-ddargludydd" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Halvleder" title="Halvleder - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Halvleder" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Halbleiter" title="Halbleiter - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Halbleiter" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%97%CE%BC%CE%B9%CE%B1%CE%B3%CF%89%CE%B3%CF%8C%CF%82" title="Ημιαγωγός - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ημιαγωγός" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Semiconductor" title="Semiconductor - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Semiconductor" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Duonkonduktanto" title="Duonkonduktanto - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Duonkonduktanto" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Semiconductor" title="Semiconductor - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Semiconductor" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Pooljuht" title="Pooljuht - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Pooljuht" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Erdieroale" title="Erdieroale - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Erdieroale" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%86%DB%8C%D9%85%E2%80%8C%D8%B1%D8%B3%D8%A7%D9%86%D8%A7" title="نیم‌رسانا - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="نیم‌رسانا" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Puolijohde" title="Puolijohde - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Puolijohde" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Semi-conducteur" title="Semi-conducteur - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Semi-conducteur" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Hualewleiter" title="Hualewleiter - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Hualewleiter" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Heallieder" title="Heallieder - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Heallieder" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Leathsheolt%C3%B3ir" title="Leathsheoltóir - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Leathsheoltóir" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E5%8D%8A%E5%B0%8E%E9%AB%94" title="半導體 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="半導體" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Semicondutor" title="Semicondutor - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Semicondutor" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gor mw-list-item"><a href="https://gor.wikipedia.org/wiki/Semikonduktor" title="Semikonduktor - gorontalo" lang="gor" hreflang="gor" data-title="Semikonduktor" data-language-autonym="Bahasa Hulontalo" data-language-local-name="gorontalo" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Hulontalo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%95%D7%9C%D7%99%D7%9A_%D7%9C%D7%9E%D7%97%D7%A6%D7%94" title="מוליך למחצה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="מוליך למחצה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%85%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A7%E0%A4%9A%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A4%95_%E0%A4%AA%E0%A4%A6%E0%A4%BE%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A5" title="अर्धचालक पदार्थ - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="अर्धचालक पदार्थ" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Semiconductor" title="Semiconductor - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Semiconductor" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Poluvodi%C4%8D" title="Poluvodič - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Poluvodič" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Semi-kondikt%C3%A8" title="Semi-kondiktè - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Semi-kondiktè" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/F%C3%A9lvezet%C5%91" title="Félvezető - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Félvezető" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%BF%D5%AB%D5%BD%D5%A1%D5%B0%D5%A1%D5%B2%D5%B8%D6%80%D5%A4%D5%AB%D5%B9%D5%B6%D5%A5%D6%80" title="Կիսահաղորդիչներ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Կիսահաղորդիչներ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Semiconductor" title="Semiconductor - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Semiconductor" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Semikonduktor" title="Semikonduktor - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Semikonduktor" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Semiconductor" title="Semiconductor - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Semiconductor" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/H%C3%A1lflei%C3%B0ari" title="Hálfleiðari - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Hálfleiðari" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Semiconduttore" title="Semiconduttore - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Semiconduttore" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%8D%8A%E5%B0%8E%E4%BD%93" title="半導体 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="半導体" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Semikandokta" title="Semikandokta - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Semikandokta" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Semikonduktor" title="Semikonduktor - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Semikonduktor" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9C%E1%83%90%E1%83%AE%E1%83%94%E1%83%95%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%92%E1%83%90%E1%83%9B%E1%83%A2%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%98" title="ნახევარგამტარი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ნახევარგამტარი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B5%D0%BD%D1%88%D1%96%D0%BA%D1%82%D1%96_%D3%A9%D1%82%D0%BA%D1%96%D0%B7%D0%B3%D1%96%D1%88%D1%82%D1%96%D0%BA" title="Меншікті өткізгіштік - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Меншікті өткізгіштік" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%85%E0%B2%B0%E0%B3%86%E0%B2%B5%E0%B2%BE%E0%B2%B9%E0%B2%95" title="ಅರೆವಾಹಕ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಅರೆವಾಹಕ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%B0%98%EB%8F%84%EC%B2%B4" title="반도체 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="반도체" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/N%C3%AEvragihbar" title="Nîvragihbar - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Nîvragihbar" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D0%B0%D1%80%D1%8B%D0%BC_%D3%A9%D1%82%D0%BA%D3%A9%D1%80%D0%B3%D2%AF%D1%87" title="Жарым өткөргүч - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Жарым өткөргүч" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Semiconductrum" title="Semiconductrum - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Semiconductrum" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%97%D1%83%D1%80%D1%82%D1%83%D1%85%D1%83%D0%B4%D0%B0%D0%B9%D0%B4%D0%B8" title="Зуртухудайди - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Зуртухудайди" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target"><span>Лезги</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Semicondutor" title="Semicondutor - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Semicondutor" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Puslaidininkis" title="Puslaidininkis - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Puslaidininkis" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Pusvad%C4%ABt%C4%81js" title="Pusvadītājs - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Pusvadītājs" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Mpampita_tapany" title="Mpampita tapany - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Mpampita tapany" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%BE%D0%BB%D1%83%D1%81%D0%BF%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%BE%D0%B4%D0%BD%D0%B8%D0%BA" title="Полуспроводник - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Полуспроводник" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%85%E0%B5%BC%E0%B4%A6%E0%B5%8D%E0%B4%A7%E0%B4%9A%E0%B4%BE%E0%B4%B2%E0%B4%95%E0%B4%82" title="അർദ്ധചാലകം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="അർദ്ധചാലകം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%B0%D0%B3%D0%B0%D1%81_%D0%B4%D0%B0%D0%BC%D0%B6%D1%83%D1%83%D0%BB%D0%B0%D0%B3%D1%87" title="Хагас дамжуулагч - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Хагас дамжуулагч" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%85%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A7%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%B9%E0%A4%95" title="अर्धवाहक - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="अर्धवाहक" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Separa_pengalir" title="Separa pengalir - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Separa pengalir" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%90%E1%80%95%E1%80%AD%E1%80%AF%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%B8%E1%80%9C%E1%80%BB%E1%80%BE%E1%80%95%E1%80%BA%E1%80%80%E1%80%B0%E1%80%B8" title="တပိုင်းလျှပ်ကူး - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="တပိုင်းလျှပ်ကူး" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D9%86%DB%8C%D9%85%D9%87_%D8%B1%D8%B3%D8%A7%D9%86%D8%A7" title="نیمه رسانا - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="نیمه رسانا" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Halvleider" title="Halvleider - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Halvleider" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%85%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A7%E0%A4%9A%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A4%95_%E0%A4%AA%E0%A4%A6%E0%A4%BE%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A5" title="अर्धचालक पदार्थ - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="अर्धचालक पदार्थ" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Halfgeleider_(vastestoffysica)" title="Halfgeleider (vastestoffysica) - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Halfgeleider (vastestoffysica)" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Halvleiar" title="Halvleiar - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Halvleiar" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Halvleder" title="Halvleder - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Halvleder" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Semiconductor" title="Semiconductor - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Semiconductor" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%85%E0%A8%B0%E0%A8%A7%E0%A8%9A%E0%A8%BE%E0%A8%B2%E0%A8%95" title="ਅਰਧਚਾਲਕ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਅਰਧਚਾਲਕ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/P%C3%B3%C5%82przewodniki" title="Półprzewodniki - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Półprzewodniki" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%DB%8C%D9%85%DB%8C_%DA%A9%D9%86%DA%88%DA%A9%D9%B9%D8%B1" title="سیمی کنڈکٹر - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="سیمی کنڈکٹر" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Semicondutor" title="Semicondutor - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Semicondutor" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Kuskan_pusaq" title="Kuskan pusaq - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Kuskan pusaq" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Semiconductor" title="Semiconductor - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Semiconductor" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%BE%D0%BB%D1%83%D0%BF%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%BE%D0%B4%D0%BD%D0%B8%D0%BA" title="Полупроводник - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Полупроводник" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Semiconductor" title="Semiconductor - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Semiconductor" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Poluprovodnik" title="Poluprovodnik - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Poluprovodnik" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%85%E0%B6%BB%E0%B7%8A%E0%B6%B0_%E0%B7%83%E0%B6%B1%E0%B7%8A%E0%B6%B1%E0%B7%8F%E0%B6%BA%E0%B6%9A" title="අර්ධ සන්නායක - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="අර්ධ සන්නායක" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Semiconductor" title="Semiconductor - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Semiconductor" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Polovodi%C4%8D" title="Polovodič - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Polovodič" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Polprevodnik" title="Polprevodnik - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Polprevodnik" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Gjysm%C3%ABp%C3%ABrcjell%C3%ABsi" title="Gjysmëpërcjellësi - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Gjysmëpërcjellësi" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%BE%D0%BB%D1%83%D0%BF%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%BE%D0%B4%D0%BD%D0%B8%D0%BA" title="Полупроводник - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Полупроводник" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Hoolichlaitere" title="Hoolichlaitere - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Hoolichlaitere" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Halvledare" title="Halvledare - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Halvledare" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Semikonda" title="Semikonda - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Semikonda" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%95%E0%AF%81%E0%AE%B1%E0%AF%88%E0%AE%95%E0%AE%9F%E0%AE%A4%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AE%BF" title="குறைகடத்தி - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="குறைகடத்தி" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tcy mw-list-item"><a href="https://tcy.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%85%E0%B2%B0%E0%B3%86%E0%B2%B5%E0%B2%BE%E0%B2%B9%E0%B2%95%E0%B3%8A" title="ಅರೆವಾಹಕೊ - Tulu" lang="tcy" hreflang="tcy" data-title="ಅರೆವಾಹಕೊ" data-language-autonym="ತುಳು" data-language-local-name="Tulu" class="interlanguage-link-target"><span>ತುಳು</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%85%E0%B0%B0%E0%B1%8D%E0%B0%A7%E0%B0%B5%E0%B0%BE%E0%B0%B9%E0%B0%95%E0%B0%82" title="అర్ధవాహకం - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="అర్ధవాహకం" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%B2%E0%B8%A3%E0%B8%81%E0%B8%B6%E0%B9%88%E0%B8%87%E0%B8%95%E0%B8%B1%E0%B8%A7%E0%B8%99%E0%B8%B3" title="สารกึ่งตัวนำ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สารกึ่งตัวนำ" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Semikonduktor" title="Semikonduktor - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Semikonduktor" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Yar%C4%B1_iletken" title="Yarı iletken - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Yarı iletken" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D0%BF%D1%96%D0%B2%D0%BF%D1%80%D0%BE%D0%B2%D1%96%D0%B4%D0%BD%D0%B8%D0%BA" title="Напівпровідник - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Напівпровідник" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%86%DB%8C%D9%85_%D9%85%D9%88%D8%B5%D9%84" title="نیم موصل - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="نیم موصل" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Yarimo%CA%BBtkazgichning_turlari" title="Yarimoʻtkazgichning turlari - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Yarimoʻtkazgichning turlari" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Pol%27veim" title="Pol'veim - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Pol'veim" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ch%E1%BA%A5t_b%C3%A1n_d%E1%BA%ABn" title="Chất bán dẫn - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Chất bán dẫn" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Semikonduktor" title="Semikonduktor - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Semikonduktor" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%8D%8A%E5%AF%BC%E4%BD%93" title="半导体 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="半导体" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%94%D7%90%D7%9C%D7%91-%D7%93%D7%95%D7%A8%D7%9B%D7%A4%D7%99%D7%A8%D7%A2%D7%A8" title="האלב-דורכפירער - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="האלב-דורכפירער" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%8D%8A%E5%AF%BC%E4%BD%93" title="半导体 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="半导体" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Po%C3%A0n-t%C5%8D-th%C3%A9" title="Poàn-tō-thé - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Poàn-tō-thé" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%8D%8A%E5%B0%8E%E9%AB%94" title="半導體 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="半導體" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11456#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Semiconductor" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Semiconductor&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina (encara no existeix) [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Semiconductor"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Semiconductor"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Semiconductor" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Semiconductor" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&oldid=34190656" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Semiconductor&id=34190656&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSemiconductor"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSemiconductor"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Semiconductor"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Semiconductor&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Semiconductors" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11456" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><p>Un <b>semiconductor</b> és un <a href="/wiki/Material" title="Material">material</a> que es comporta com un <a href="/wiki/A%C3%AFllant_el%C3%A8ctric" title="Aïllant elèctric">aïllant</a> a molt baixa <a href="/wiki/Temperatura" title="Temperatura">temperatura</a>, però que presenta certa <a href="/wiki/Conductivitat_el%C3%A8ctrica" title="Conductivitat elèctrica">conductivitat elèctrica</a> a temperatura ambient essent possible de controlar aquesta conductivitat per mitjà de l'addició d'impureses. Un semiconductor és un aïllant amb la banda <a href="/wiki/Electr%C3%B2nica" title="Electrònica">electrònica</a> de conducció prou poblada a temperatura ambient. Els semiconductors presenten una <a href="/wiki/Resistivitat" title="Resistivitat">resistivitat</a> elèctrica a mig camí entre la dels <a href="/wiki/Conductor_el%C3%A8ctric" title="Conductor elèctric">conductors</a> i la dels aïllants, i aquesta resistivitat pot variar amb la presència d'un <a href="/wiki/Camp_el%C3%A8ctric" title="Camp elèctric">camp elèctric</a> extern. En un conductor <a href="/wiki/Metall" title="Metall">metàl·lic</a> el corrent elèctric és provocat per un flux d'electrons mentre que a un semiconductor el corrent pot ser tant a causa d'un flux d'electrons com de <a href="/wiki/Forat_(f%C3%ADsica)" title="Forat (física)">forats</a> de l'estructura electrònica del material.<sup id="cite_ref-GEC_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-GEC-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Etchedwafer.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Etchedwafer.jpg/220px-Etchedwafer.jpg" decoding="async" width="220" height="269" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d4/Etchedwafer.jpg 1.5x" data-file-width="286" data-file-height="350" /></a><figcaption>Una oblia, una llesca monocristal·lina de silici molt prima, amb microcomponents electrònics.</figcaption></figure> <p>Els dispositius fabricats a partir dels semiconductors són la base de l'<a href="/wiki/Electr%C3%B2nica" title="Electrònica">electrònica</a> moderna com la <a href="/wiki/R%C3%A0dio" title="Ràdio">ràdio</a>, la <a href="/wiki/Televisi%C3%B3" title="Televisió">televisió</a>, els <a href="/wiki/Ordinador" title="Ordinador">ordinadors</a>, els <a href="/wiki/Tel%C3%A8fon" title="Telèfon">telèfons</a> i molts d'altres ginys de la nostra vida diària. Alguns dispositius semiconductors són el <a href="/wiki/Transistor" title="Transistor">transistor</a>, la <a href="/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula_fotoel%C3%A8ctrica" class="mw-redirect" title="Cèl·lula fotoelèctrica">cèl·lula fotoelèctrica</a>, molts tipus de <a href="/wiki/D%C3%ADode" title="Díode">díodes</a> com els <a href="/wiki/LED" class="mw-redirect" title="LED">LED</a>, els <a href="/wiki/Tiristor" title="Tiristor">tiristors</a> o els <a href="/wiki/Circuit_integrat" title="Circuit integrat">circuits integrats</a> analògics i digitals. Els <a href="/wiki/Placa_fotovoltaica" class="mw-redirect" title="Placa fotovoltaica">panells solars fotovoltaics</a> són aparells formats per <a href="/wiki/Cel%C2%B7la_fotovoltaica" title="Cel·la fotovoltaica">cel·les fotovoltaiques</a>, basades en materials semiconductors, que converteixen directament l'energia lumínica en <a href="/wiki/Electricitat" title="Electricitat">energia elèctrica</a>. </p><p>El <a href="/wiki/Silici" title="Silici">silici</a> s'utilitza en la fabricació de la majoria dels productes comercials basats en materials semiconductors. També s'utilitzen en menor escala desenes d'altres tipus de material, com per exemple el <a href="/wiki/Germani" title="Germani">germani</a>, l'<a href="/wiki/Arsenur_de_gal%C2%B7li" title="Arsenur de gal·li">arsenur de gal·li</a> o el <a href="/wiki/Carbur_de_silici" title="Carbur de silici">carbur de silici</a>. Els semiconductors en estat pur acostumen a rebre el nom de semiconductors <i>intrínsecs</i>. La <a href="/wiki/Conductivitat_el%C3%A8ctrica" title="Conductivitat elèctrica">conductivitat elèctrica</a> dels semiconductors més comuns pot ser canviada radicalment per mitjà de l'addició d'altres elements anomenats <i>impureses</i> al material intrínsec i deixant que la barreja solidifiqui en un nou i diferent tipus de cristall. Aquest procés rep el nom de <i>dopatge</i>.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Polykristalines_Silizium.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Polykristalines_Silizium.jpg/220px-Polykristalines_Silizium.jpg" decoding="async" width="220" height="127" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Polykristalines_Silizium.jpg/330px-Polykristalines_Silizium.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Polykristalines_Silizium.jpg/440px-Polykristalines_Silizium.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="369" /></a><figcaption>El silici és amb molta diferència el material més utilitzat a la indústria dels semiconductors. A la imatge es mostra un fragment de silici policristal·lí utilitzat per produir <a href="/wiki/Silici_monocristal%C2%B7l%C3%AD" title="Silici monocristal·lí">silici monocristal·lí</a> utilitzable per fer dispositius electrònics.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Monokristalines_Silizium_f%C3%BCr_die_Waferherstellung.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/23/Monokristalines_Silizium_f%C3%BCr_die_Waferherstellung.jpg" decoding="async" width="220" height="588" class="mw-file-element" data-file-width="220" data-file-height="588" /></a><figcaption>Silici monocristal·lí obtingut a través del <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_Czochralski" title="Procés Czochralski">procés Czochralski</a>, d'aquí en sortiran les oblies o llesques que serviran per crear els circuits integrats electrònics.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:N-Type_Semiconductor_Bands.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/N-Type_Semiconductor_Bands.svg/220px-N-Type_Semiconductor_Bands.svg.png" decoding="async" width="220" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/N-Type_Semiconductor_Bands.svg/330px-N-Type_Semiconductor_Bands.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/N-Type_Semiconductor_Bands.svg/440px-N-Type_Semiconductor_Bands.svg.png 2x" data-file-width="175" data-file-height="125" /></a><figcaption>Estructura de bandes d'un semiconductor de tipus N. Els cercles negres representen els <a href="/wiki/Electr%C3%B3" title="Electró">electrons</a> a la banda de conducció (taronja), mentre que els blancs serien els <a href="/wiki/Forat_(f%C3%ADsica)" title="Forat (física)">forats</a> a la banda de valència (blau). La imatge mostra que els electrons són els portadors de càrrega majoritaris.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:P-Type_Semiconductor_Bands.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/P-Type_Semiconductor_Bands.svg/220px-P-Type_Semiconductor_Bands.svg.png" decoding="async" width="220" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/P-Type_Semiconductor_Bands.svg/330px-P-Type_Semiconductor_Bands.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/P-Type_Semiconductor_Bands.svg/440px-P-Type_Semiconductor_Bands.svg.png 2x" data-file-width="175" data-file-height="125" /></a><figcaption>Estructura de bandes d'un semiconductor de tipus P. Els cercles negres representen els electrons a la banda de conducció (taronja), mentre que els blancs serien els forats a la banda de valència (blau). La imatge mostra que els forats són els portadors de càrrega majoritaris.</figcaption></figure> <p>El <a href="/wiki/1727" title="1727">1727</a> <a href="/wiki/Stephen_Gray" title="Stephen Gray">Stephen Gray</a> va descobrir la diferència entre <a href="/wiki/Conductor_el%C3%A8ctric" title="Conductor elèctric">conductors</a> i <a href="/wiki/A%C3%AFllant_el%C3%A8ctric" title="Aïllant elèctric">aïllants</a>. Després, el <a href="/wiki/1821" title="1821">1821</a>, <a href="/wiki/Georg_Simon_Ohm" title="Georg Simon Ohm">Georg Simon Ohm</a> publica les lleis que porten el seu nom i que descriuen la proporcionalitat entre el <a href="/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric" title="Corrent elèctric">corrent</a> i el <a href="/wiki/Voltatge" class="mw-redirect" title="Voltatge">voltatge</a> a un conductor i també és possible determinar la <a href="/wiki/Conductivitat_el%C3%A8ctrica" title="Conductivitat elèctrica">conductivitat elèctrica</a> de qualsevol objecte. </p><p>El <a href="/wiki/1874" title="1874">1874</a>, el <a href="/wiki/Premi_Nobel" title="Premi Nobel">Premi Nobel</a> <a href="/wiki/Karl_Ferdinand_Braun" title="Karl Ferdinand Braun">Karl Ferdinand Braun</a> va observar que a certs cristalls <b>semiconductors</b> la <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_el%C3%A8ctrica_(propietat)" title="Resistència elèctrica (propietat)">resistència</a> variava amb la direcció, la intensitat i la duració del corrent aplicat. Va descriure per primera vegada que la resistència podia ser variable. Braun va patentar el <a href="/wiki/Rectificador" title="Rectificador">rectificador</a> de cristall el <a href="/wiki/1899" title="1899">1899</a>.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest descobriment permetria més tard, a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, l'aparició del primer receptor de ràdio, i del primer <a href="/wiki/D%C3%ADode" title="Díode">díode</a> semiconductor a principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. Els primers materials semiconductors estudiats foren <a href="/wiki/Sulfurs" class="mw-redirect" title="Sulfurs">sulfurs</a> <a href="/wiki/Metall" title="Metall">metàl·lics</a> com el de <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> i <a href="/wiki/Plom" title="Plom">plom</a>. </p><p>El <a href="/wiki/20_de_novembre" title="20 de novembre">20 de novembre</a> de <a href="/wiki/1906" title="1906">1906</a> <a href="/wiki/Greenleaf_Whittier_Pickard" title="Greenleaf Whittier Pickard">Greenleaf Whittier Pickard</a> va obtenir la primera patent per un <a href="/w/index.php?title=D%C3%ADode_de_punta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Díode de punta (encara no existeix)">díode de punta</a><sup id="cite_ref-porticus_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-porticus-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> (Patent dels EUA 836.531), un <a href="/wiki/Fotodetector" title="Fotodetector">fotodetector</a> de <a href="/wiki/Cristall" title="Cristall">cristall</a> de <a href="/wiki/Silici" title="Silici">silici</a> que demodulava el senyal portador en un receptor de cristall semiconductor. En un primer moment es va utilitzar la <a href="/wiki/Galena" title="Galena">galena</a> com a material semiconductor, però als anys 1920 van aparèixer <a href="/wiki/D%C3%ADode" title="Díode">díodes</a> més potents i robustos a base de sulfur de <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a>. </p><p>El funcionament dels dispositius basats en semiconductors pertanyents als <a href="/wiki/Metall_de_transici%C3%B3" title="Metall de transició">metalls de transició</a> no era entès amb claredat malgrat que es van utilitzar tècnicament durant <a href="/wiki/D%C3%A8cada" title="Dècada">dècades</a>. <a href="/w/index.php?title=Walter_Schottky&action=edit&redlink=1" class="new" title="Walter Schottky (encara no existeix)">Walter Schottky</a> va ser el primer a proposar una teoria (<a href="/wiki/1939" title="1939">1939</a>) per descriure el funcionament del díode que més tard rebria el seu nom, el <a href="/wiki/D%C3%ADode_Schottky" title="Díode Schottky">díode Schottky</a>. </p><p>La primera patent sobre el principi del <a href="/wiki/Transistor" title="Transistor">transistor</a> va arribar el <a href="/wiki/1925" title="1925">1925</a> de la mà de <a href="/w/index.php?title=Julius_Edgar_Lilienfeld&action=edit&redlink=1" class="new" title="Julius Edgar Lilienfeld (encara no existeix)">Julius Edgar Lilienfeld</a>, un físic nord-americà d'origen austrohongarès, (patent dels EUA 1.745.175).<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Lilienfeld va descriure al seu treball un <a href="/wiki/Component_electr%C3%B2nic" title="Component electrònic">component electrònic</a> que <i>grosso modo</i> és comparable als actuals <a href="/wiki/Transistor_d%27efecte_camp" title="Transistor d'efecte camp">transistors d'efecte camp</a>, tanmateix en aquell no existia la tecnologia necessària per la seva utilització pràctica.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El <a href="/wiki/1947" title="1947">1947</a> als <a href="/wiki/Laboratoris_Bell" title="Laboratoris Bell">Laboratoris Bell</a> els científics <a href="/wiki/John_Bardeen" title="John Bardeen">John Bardeen</a>, <a href="/wiki/William_Bradford_Shockley" class="mw-redirect" title="William Bradford Shockley">William Bradford Shockley</a> i <a href="/wiki/Walter_Houser_Brattain" title="Walter Houser Brattain">Walter Houser Brattain</a> van crear el primer prototip funcional de <a href="/wiki/Transistor" title="Transistor">transistor</a>, van observar que quan els contactes elèctrics s'apliquen a un cristall de germani, la potència de sortida era més gran que la d'entrada. Es tractava d'un <a href="/wiki/Transistor_bipolar" title="Transistor bipolar">transistor bipolar</a> amb contactes de punta (tècnica que ja s'aplicava als díodes) que es premien sobre la placa d'un cristall de <a href="/wiki/Germani" title="Germani">germani</a> molt pur i de tipus N. Els tres van rebre el Premi Nobel el <a href="/wiki/1956" title="1956">1956</a> per la seva contribució en el camp dels semiconductors i la descoberta de l'efecte transistor. Amb ells naixia la <a href="/wiki/Microelectr%C3%B2nica" title="Microelectrònica">microelectrònica</a>. </p><p>La producció de <a href="/wiki/Silici" title="Silici">silici</a> d'alta puresa va arribar el <a href="/wiki/1954" title="1954">1954</a> gràcies al físic alemany <a href="/w/index.php?title=Eberhard_Spenke&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eberhard Spenke (encara no existeix)">Eberhard Spenke</a> i el seu equip de la companyia Siemens & Halske AG (avui <a href="/wiki/Siemens_AG" title="Siemens AG">Siemens AG</a>) amb la utilització de la tècnica de purificació denominada <a href="/w/index.php?title=M%C3%A8tode_de_la_zona_fosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mètode de la zona fosa (encara no existeix)">mètode de la zona fosa</a> (<i>Zonenschmelzverfahren</i>). Això va comportar que a mitjans dels anys 1950 hi hagués disponibilitat d'un material aïllant com el <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_silici" title="Diòxid de silici">diòxid de silici</a> amb propietats adequades (no és <a href="/wiki/Solubilitat" title="Solubilitat">soluble</a> en <a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">aigua</a> com el germani, és fàcil de produir, etc.) com a semiconductor per a la indústria <a href="/wiki/Electr%C3%B2nica" title="Electrònica">electrònica</a> i uns trenta anys més tard per a la indústria dels <a href="/w/index.php?title=Microsistema_electromec%C3%A0nic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Microsistema electromecànic (encara no existeix)">microsistemes elctromecànics</a>. Avui dia (2009) per a la fabricació dels <a href="/wiki/Circuit_integrat" title="Circuit integrat">circuits integrats</a> s'utilitza gairebé en exclusiva l'anomenat <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_Czochralski" title="Procés Czochralski">procés Czochralski</a> pel seu baix cost. </p><p>El <a href="/wiki/1976" title="1976">1976</a> <a href="/wiki/Alan_J._Heeger" title="Alan J. Heeger">Alan Heeger</a>, <a href="/wiki/Alan_MacDiarmid" title="Alan MacDiarmid">Alan MacDiarmid</a> i <a href="/wiki/Hideki_Shirakawa" title="Hideki Shirakawa">Hideki Shirakawa</a> van observar que un <a href="/wiki/Dopatge_(semiconductor)" class="mw-redirect" title="Dopatge (semiconductor)">dopatge</a> de <a href="/wiki/Poliacetil%C3%A8" title="Poliacetilè">poliacetilè</a> (un <a href="/wiki/Pol%C3%ADmer" title="Polímer">polímer</a> que es comporta com un aïllant en estat no dopat) amb agents oxidants provocava un canvi de la seva <a href="/wiki/Resistivitat" title="Resistivitat">resistivitat</a> fins a valors de 10<sup>−5</sup> Ω·m (la de l'<a href="/wiki/Argent_(element)" class="mw-redirect" title="Argent (element)">argent</a> és de ≈10<sup>−8</sup> Ωm). L'any <a href="/wiki/2000" title="2000">2000</a> van rebre el <a href="/wiki/Premi_Nobel_de_Qu%C3%ADmica" title="Premi Nobel de Química">Premi Nobel de Química</a> pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors (semiconductors orgànics). <sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Física_fonamental_dels_semiconductors"><span id="F.C3.ADsica_fonamental_dels_semiconductors"></span>Física fonamental dels semiconductors</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Física fonamental dels semiconductors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Dins de la <a href="/wiki/F%C3%ADsica_de_l%27estat_s%C3%B2lid" title="Física de l'estat sòlid">física de l'estat sòlid</a>, els semiconductors (com els aïllants) es defineixen com a sòlids que a 0 K, i sense altra excitació, la seva banda energètica superior dels estats d'energia dels <a href="/wiki/Electrons" class="mw-redirect" title="Electrons">electrons</a> està completament plena. La conducció elèctrica als sòlids només es dona per mitjà d'electrons en <a href="/wiki/Capes_electr%C3%B2niques" class="mw-redirect" title="Capes electròniques">capes electròniques</a> incompletes, així doncs un semiconductor només pot conduir quan els electrons han estat excitats (tèrmicament, òpticament...) a capes incompletes. </p><p>A temperatura ambient, una part (molt petita, però no negligible) dels electrons a un semiconductor han estat tèrmicament excitats des de la <a href="/wiki/Banda_de_val%C3%A8ncia" title="Banda de valència">banda de valència</a> (completa a 0 K) fins a la <a href="/w/index.php?title=Capa_de_conducci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capa de conducció (encara no existeix)">capa de conducció</a> (la banda justament superior). La facilitat amb què els electrons poden ser excitats des de la capa de valència a la de conducció depèn de l'energia que les separa, i és aquesta quantitat d'<a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a> el que serveix com a criteri de divisió entre semiconductors i aïllants. Els semiconductors solen necessitar 1 eV d'energia, aproximadament, i els aïllants en solen necessitar una quantitat diverses vegades superior. </p><p>Quan els electrons són excitats des de la banda de valència a la de conducció a un semiconductor, ambdues bandes contribueixen a la conducció, perquè les dues queden incompletes. Els electrons que constitueixen el <a href="/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric" title="Corrent elèctric">corrent elèctric</a> s'anomenen "electrons lliures", però se'ls coneix simplement com a "electrons" si el context ho permet. Els estats d'energia lliures que queden a la capa de valència es coneixen com a "<a href="/wiki/Forat_(f%C3%ADsica)" title="Forat (física)">forats</a>". Es pot demostrar que els forats es comporten quasi com a <a href="/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica" title="Càrrega elèctrica">càrregues</a> positives oposades als electrons, i es tracten sovint com si realment tingueren existència física. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Dopatge_dels_semiconductors">Dopatge dels semiconductors</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Dopatge dels semiconductors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Una de les principals raons per la qual els semiconductors són útils en <a href="/wiki/Electr%C3%B2nica" title="Electrònica">electrònica</a> és que les seves propietats electròniques es poden controlar afegint-los impureses. Aquestes s'anomenen <b><a href="/wiki/Dopatge_(semiconductor)" class="mw-redirect" title="Dopatge (semiconductor)">dopants</a></b>, i afegeixen electrons o forats addicionals. Un semiconductor amb electrons de més es diu del <b>tipus N</b>, mentre que el que té forats addicionals és anomenat del <b>tipus P</b>. </p><p>Els dopants més comuns del tipus N per al <a href="/wiki/Silici" title="Silici">silici</a> són el <a href="/wiki/F%C3%B2sfor" title="Fòsfor">fòsfor</a> i l'<a href="/wiki/Ars%C3%A8nic" title="Arsènic">arsènic</a>. Vegeu com aquests dos elements pertanyen al grup V de la <a href="/wiki/Taula_peri%C3%B2dica" title="Taula periòdica">taula periòdica</a>, mentre el silici és del grup IV. Quan el silici es dopa amb àtoms d'arsènic o fòsfor, aquests substitueixen als <a href="/wiki/%C3%80toms" class="mw-redirect" title="Àtoms">àtoms</a> de silici al <a href="/wiki/Cristall" title="Cristall">cristall</a> semiconductor, però com que tenen un <a href="/wiki/Electr%C3%B3" title="Electró">electró</a> de més, aquest té tendència a ocupar la banda de conducció. Per altra banda, el dopant de tipus P més utilitzat és el <a href="/wiki/Bor" title="Bor">bor</a>, del grup III, al que li falta un electró a la banda de valència, i per això contribueix amb forats addicionals. </p><p>Dopant intensament un semiconductor pot incrementar la seva conductivitat per un factor major que mil milions. Actualment als semiconductors s'utilitza el silici policristal·lí, una forma molt dopada de silici, com a conductor substitut dels metalls. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Semiconductors_intrínsecs"><span id="Semiconductors_intr.C3.ADnsecs"></span>Semiconductors intrínsecs</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Semiconductors intrínsecs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Un <b>semiconductor intrínsec</b> és aquell prou pur perquè les impureses no afectin apreciablement el seu comportament elèctric. En aquest cas els portadors de càrrega es creen excitant els electrons de la banda de valència òpticament o tèrmicament. Així doncs, hi ha el mateix nombre d'electrons i <a href="/wiki/Forat_(f%C3%ADsica)" title="Forat (física)">forats</a> als semiconductors intrínsecs. Els electrons i els forats es traslladen en direccions oposades en presència d'un camp elèctric, però contribueixen al flux de càrrega en la mateixa direcció, ja que presenten càrregues oposades. El corrent produït pels electrons i els forats no ha de ser necessàriament igual a un semiconductor intrínsec, ja que tenen una <a href="/wiki/Massa_efectiva" title="Massa efectiva">massa efectiva</a> diferent. </p><p>La concentració de portadors depèn altament de la <a href="/wiki/Temperatura" title="Temperatura">temperatura</a>. A baixa temperatura la banda de valència està completament plena, i el semiconductor es comporta com un aïllant. Si augmentem la temperatura, també augmenta el nombre de portadors i per tant la conductivitat. Aquest principi s'utilitza als <a href="/wiki/Termistor" title="Termistor">termistors</a> del tipus NTC, <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_el%C3%A8ctrica_(component)" title="Resistència elèctrica (component)">resistències</a> que a major temperatura presenten menor resistència. Aquest comportament és contrari a la majoria de materials, que solen ser menys conductius a major temperatura. </p><p>Per exemple, en el cas del silici o el germani la <a href="/wiki/Banda_prohibida" title="Banda prohibida">banda d'energia prohibida</a> a temperatura ambient (300 K que equivaldrien a 27 °C) seria de E = 1,12 <a href="/wiki/Electr%C3%B3_volt" class="mw-redirect" title="Electró volt">eV</a> per al silici i E = 0,42 eV per al germani. Aquests dos materials sòlids es comportarien com a aïllants a temperatures properes a zero (a T=273 K, equivalent a 0 °C, l'energia seria d'1,17 eV per al silici i 0,74 eV per al <a href="/wiki/Germani" title="Germani">germani</a>). Quan la temperatura augmenta hi ha una probabilitat no menyspreable que el darrer <a href="/wiki/Electr%C3%B3" title="Electró">electró</a>, present a la banda de valència, passi a la banda de conducció a causa de l'excitació tèrmica. Els electrons que passen a la banda de conducció sota l'acció d'un <a href="/wiki/Camp_el%C3%A8ctric" title="Camp elèctric">camp elèctric</a> extern causaran una <a href="/wiki/Densitat_de_corrent" title="Densitat de corrent">densitat de corrent</a> <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle j_{e}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>j</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>e</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle j_{e}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/3a48b3c62d86d8c5cc5675ea6e000cda05ee0f20" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; margin-left: -0.027ex; width:1.983ex; height:2.509ex;" alt="{\displaystyle j_{e}}"></span>. Cada electró que es mou de la banda de valència a la banda de conducció, deixa un espai buit anomenat <a href="/wiki/Forat_(f%C3%ADsica)" title="Forat (física)">forat</a>. En un semiconductor tindrem un flux de càrrega negativa en presència d'un camp elèctric extern, a causa dels electrons en la banda de conducció, ja sigui respecte del núvol estacionari d'electrons de valència o es tracti d'un flux de càrrega positiva causada pels forats de la banda de valència. Si anomenem <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle n_{e}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>e</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle n_{e}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/5e21303faca6e2167f4ecbf2a75aed982e817035" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:2.393ex; height:2.009ex;" alt="{\displaystyle n_{e}}"></span>,<span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle n_{h}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>h</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle n_{h}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/0bfcb661fbf4b89ec33fd90a98e8f29613f9dd27" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:2.574ex; height:2.009ex;" alt="{\displaystyle n_{h}}"></span> a la concentració d'electrons i de forats i <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle v_{e}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>v</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>e</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle v_{e}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/3271a14c35fc1b6cb549d4d462e8d3255185cc9d" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:2.126ex; height:2.009ex;" alt="{\displaystyle v_{e}}"></span>, <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle v_{h}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>v</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>h</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle v_{h}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a758db0a91da9a5d73994b02b0cf43417c3cc67e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:2.307ex; height:2.009ex;" alt="{\displaystyle v_{h}}"></span> a la velocitat de deriva, una oposada i l'altra concordant amb el camp elèctric extern, la densitat de corrent total vindrà donada per <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle {\vec {j}}={\vec {j_{e}}}+{\vec {j_{n}}}=(-e)n_{e}{\vec {v_{e}}}+en_{h}{\vec {v_{h}}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <mi>j</mi> <mo stretchy="false">→</mo> </mover> </mrow> </mrow> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <msub> <mi>j</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>e</mi> </mrow> </msub> <mo stretchy="false">→</mo> </mover> </mrow> </mrow> <mo>+</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <msub> <mi>j</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>n</mi> </mrow> </msub> <mo stretchy="false">→</mo> </mover> </mrow> </mrow> <mo>=</mo> <mo stretchy="false">(</mo> <mo>−</mo> <mi>e</mi> <mo stretchy="false">)</mo> <msub> <mi>n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>e</mi> </mrow> </msub> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <msub> <mi>v</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>e</mi> </mrow> </msub> <mo stretchy="false">→</mo> </mover> </mrow> </mrow> <mo>+</mo> <mi>e</mi> <msub> <mi>n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>h</mi> </mrow> </msub> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <msub> <mi>v</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>h</mi> </mrow> </msub> <mo stretchy="false">→</mo> </mover> </mrow> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle {\vec {j}}={\vec {j_{e}}}+{\vec {j_{n}}}=(-e)n_{e}{\vec {v_{e}}}+en_{h}{\vec {v_{h}}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/ad71dd308c3d74bcaeb0df74821f0bbb53e8f4e2" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:33.018ex; height:4.176ex;" alt="{\displaystyle {\vec {j}}={\vec {j_{e}}}+{\vec {j_{n}}}=(-e)n_{e}{\vec {v_{e}}}+en_{h}{\vec {v_{h}}}}"></span> </p><p>i considerant les mobilitats (que són diferents entre si, ja que descriuen dues condicions físiques diferents) </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \mu _{e}={\frac {v_{e}}{E}}\,;\qquad \mu _{h}={\frac {v_{h}}{E}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>e</mi> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <msub> <mi>v</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>e</mi> </mrow> </msub> <mi>E</mi> </mfrac> </mrow> <mspace width="thinmathspace" /> <mo>;</mo> <mspace width="2em" /> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>h</mi> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <msub> <mi>v</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>h</mi> </mrow> </msub> <mi>E</mi> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \mu _{e}={\frac {v_{e}}{E}}\,;\qquad \mu _{h}={\frac {v_{h}}{E}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/9100075d71cb6c16e08880a66c82dd1f78def505" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.838ex; width:23.349ex; height:4.676ex;" alt="{\displaystyle \mu _{e}={\frac {v_{e}}{E}}\,;\qquad \mu _{h}={\frac {v_{h}}{E}}}"></span></dd></dl> <p>tenim que: </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \mathbf {\vec {j}} =e(n_{e}\mu _{e}+n_{h}\mu _{h}){\vec {E}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <mi mathvariant="bold">j</mi> <mo mathvariant="bold" stretchy="false">→</mo> </mover> </mrow> </mrow> <mo>=</mo> <mi>e</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <msub> <mi>n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>e</mi> </mrow> </msub> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>e</mi> </mrow> </msub> <mo>+</mo> <msub> <mi>n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>h</mi> </mrow> </msub> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>h</mi> </mrow> </msub> <mo stretchy="false">)</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <mi>E</mi> <mo stretchy="false">→</mo> </mover> </mrow> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \mathbf {\vec {j}} =e(n_{e}\mu _{e}+n_{h}\mu _{h}){\vec {E}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/7225d15dadef22cae006777370533667036d4959" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:21.814ex; height:3.509ex;" alt="{\displaystyle \mathbf {\vec {j}} =e(n_{e}\mu _{e}+n_{h}\mu _{h}){\vec {E}}}"></span></dd></dl> <p>En els semiconductors descrits fins ara, les càrregues són només les provinents dels àtoms del mateix semiconductor. En aquesta situació la igualtat <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \mathbf {n_{e}=n_{h}=n_{i}} }"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msub> <mi mathvariant="bold">n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="bold">e</mi> </mrow> </msub> <mo mathvariant="bold">=</mo> <msub> <mi mathvariant="bold">n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="bold">h</mi> </mrow> </msub> <mo mathvariant="bold">=</mo> <msub> <mi mathvariant="bold">n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="bold">i</mi> </mrow> </msub> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \mathbf {n_{e}=n_{h}=n_{i}} }</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/190f34c45bdbe1368d02f81ea1e08522482b8f4a" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:14.33ex; height:2.009ex;" alt="{\displaystyle \mathbf {n_{e}=n_{h}=n_{i}} }"></span> defineix els semiconductors intrínsecs, per als que tenim que </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \mathbf {\vec {j}} =en_{i}(\mu _{e}+\mu _{h}){\vec {E}}=\sigma _{i}{\vec {E}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <mi mathvariant="bold">j</mi> <mo mathvariant="bold" stretchy="false">→</mo> </mover> </mrow> </mrow> <mo>=</mo> <mi>e</mi> <msub> <mi>n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>i</mi> </mrow> </msub> <mo stretchy="false">(</mo> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>e</mi> </mrow> </msub> <mo>+</mo> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>h</mi> </mrow> </msub> <mo stretchy="false">)</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <mi>E</mi> <mo stretchy="false">→</mo> </mover> </mrow> </mrow> <mo>=</mo> <msub> <mi>σ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>i</mi> </mrow> </msub> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <mi>E</mi> <mo stretchy="false">→</mo> </mover> </mrow> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \mathbf {\vec {j}} =en_{i}(\mu _{e}+\mu _{h}){\vec {E}}=\sigma _{i}{\vec {E}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/5c117580feaca9c1a142143876ccc8da7d61981e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:26.042ex; height:3.509ex;" alt="{\displaystyle \mathbf {\vec {j}} =en_{i}(\mu _{e}+\mu _{h}){\vec {E}}=\sigma _{i}{\vec {E}}}"></span></dd></dl> <p>on <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \sigma _{i}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>σ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>i</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \sigma _{i}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/6ab3208a7d0c634ef720e03ff5a9949e8310edc4" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:2.127ex; height:2.009ex;" alt="{\displaystyle \sigma _{i}}"></span> és el que es denomina <a href="/wiki/Conductivitat_el%C3%A8ctrica" title="Conductivitat elèctrica">conductivitat</a> del material. </p><p>La concentració <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle n_{i}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>i</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle n_{i}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/57f87f905ba5a4d8c691ccaecd65fc47bd007ba4" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:2.194ex; height:2.009ex;" alt="{\displaystyle n_{i}}"></span> de portadors de càrrega depèn de la temperatura segons la funció </p><p><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle n_{i}=C({\mathit {k_{\mathbf {B} }}}T)^{\frac {3}{2}}e^{\frac {-E_{g}}{2{\mathit {k_{\mathbf {B} }}}T}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>i</mi> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mi>C</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msub> <mi class="MJX-tex-mathit" mathvariant="italic">k</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="bold">B</mi> </mrow> </mrow> </msub> </mrow> </mrow> <mi>T</mi> <msup> <mo stretchy="false">)</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mn>3</mn> <mn>2</mn> </mfrac> </mrow> </msup> <msup> <mi>e</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mo>−</mo> <msub> <mi>E</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>g</mi> </mrow> </msub> </mrow> <mrow> <mn>2</mn> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msub> <mi class="MJX-tex-mathit" mathvariant="italic">k</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="bold">B</mi> </mrow> </mrow> </msub> </mrow> </mrow> <mi>T</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> </msup> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle n_{i}=C({\mathit {k_{\mathbf {B} }}}T)^{\frac {3}{2}}e^{\frac {-E_{g}}{2{\mathit {k_{\mathbf {B} }}}T}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/73ad81acfa56b309817cc2bc1c2b30a5fc7add98" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:20.484ex; height:5.009ex;" alt="{\displaystyle n_{i}=C({\mathit {k_{\mathbf {B} }}}T)^{\frac {3}{2}}e^{\frac {-E_{g}}{2{\mathit {k_{\mathbf {B} }}}T}}}"></span> </p><p>on C és una constant que depèn del material i <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle {\mathit {k_{\mathbf {B} }}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msub> <mi class="MJX-tex-mathit" mathvariant="italic">k</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="bold">B</mi> </mrow> </mrow> </msub> </mrow> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle {\mathit {k_{\mathbf {B} }}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/1ed5d864dff6a99590ae3d36f411570b65498aaa" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:2.646ex; height:2.509ex;" alt="{\displaystyle {\mathit {k_{\mathbf {B} }}}}"></span> és la constant de Boltzmann. Aquesta equació és vàlida quan <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle E_{g}\gg {\mathit {k_{\mathbf {B} }}}T}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>E</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>g</mi> </mrow> </msub> <mo>≫</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msub> <mi class="MJX-tex-mathit" mathvariant="italic">k</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="bold">B</mi> </mrow> </mrow> </msub> </mrow> </mrow> <mi>T</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle E_{g}\gg {\mathit {k_{\mathbf {B} }}}T}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e598fbe092041867568e2ff60cfba6be2eaf8bd9" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:10.633ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle E_{g}\gg {\mathit {k_{\mathbf {B} }}}T}"></span>. Per als materials sòlids aquesta condició es verifica sempre. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Semiconductors_extrínsecs"><span id="Semiconductors_extr.C3.ADnsecs"></span>Semiconductors extrínsecs</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Semiconductors extrínsecs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Un <b>semiconductor extrínsec</b> és aquell que ha estat modificat mitjançant l'addició d'impureses a través del procés de <a href="/wiki/Dopatge_(semiconductor)" class="mw-redirect" title="Dopatge (semiconductor)">dopatge</a> per tal de modificar el nombre i tipus de portadors de càrrega lliures. Petits percentatges dels diferents àtoms augmenten les propietats de conducció del semiconductor: els semiconductors tenen enllaços tetravalents, és a dir, cada àtom està vinculat a altres quatre àtoms del mateix formant una <a href="/wiki/Xarxa_de_Bravais" title="Xarxa de Bravais">xarxa cristal·lina</a>, això és degut a l'existència de quatre electrons de valència als àtoms dels semiconductors (<a href="/wiki/Silici" title="Silici">silici</a> o <a href="/wiki/Germani" title="Germani">germani</a> per exemple). Afegint àtoms pentavalents, amb cinc electrons de valència, dins del conductor (<a href="/wiki/F%C3%B2sfor" title="Fòsfor">fòsfor</a>, <a href="/wiki/Ars%C3%A8nic" title="Arsènic">arsènic</a> o <a href="/wiki/Antimoni" title="Antimoni">antimoni</a> per exemple) obtindrem un augment d'electrons de conducció: aquest tipus de dopatge es diu <b>dopatge de tipus N</b>. En canvi. Si hi afegim els àtoms trivalents, és a dir, amb tres electrons de valència (<a href="/wiki/Bor" title="Bor">bor</a>, <a href="/wiki/Gal%C2%B7li" title="Gal·li">gal·li</a> o <a href="/wiki/Indi_(element)" title="Indi (element)">indi</a>), es creen forats que no són estables i atreuen els electrons lliures per tal d'estabilitzar-se. Aquest tipus de dopatge es diu <b>dopatge de tipus P</b>. </p><p>Estadísticament, un semiconductor dopat de tipus N o P segueix la <a href="/wiki/Llei_d%27acci%C3%B3_de_masses" title="Llei d'acció de masses">llei d'acció de masses</a>, és a dir, a un semiconductor extrínsec: </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle n\cdot p=n_{i}^{2}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>n</mi> <mo>⋅</mo> <mi>p</mi> <mo>=</mo> <msubsup> <mi>n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>i</mi> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msubsup> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle n\cdot p=n_{i}^{2}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/6e7731c76aa0f75d8d4bcfc85e369e440aae091e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:9.791ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle n\cdot p=n_{i}^{2}}"></span></dd></dl> <p>és a dir, el producte de la concentració (el nombre d'electrons o de forats per <a href="/wiki/Metre_c%C3%BAbic" title="Metre cúbic">metre cúbic</a>) es manté constant. </p><p>Essent <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle N_{D},N_{A}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>N</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>D</mi> </mrow> </msub> <mo>,</mo> <msub> <mi>N</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>A</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle N_{D},N_{A}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/263a90c6d7b706a490620743f577eea6befdf750" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:7.824ex; height:2.509ex;" alt="{\displaystyle N_{D},N_{A}}"></span>, les concentracions d'impureses d'àtoms pentavalents i trivalents respectivament, el nombre d'àtoms dopats per metre cúbic que hi ha al semiconductor, D significa que els àtoms són <i>donants</i>, és a dir, proporcionen electrons, i A indica que són <i>acceptadors</i>, és a dir, proporcionen forats. En un semiconductor de tipus N, <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle N_{A}=0,n\gg p}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>N</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>A</mi> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mn>0</mn> <mo>,</mo> <mi>n</mi> <mo>≫</mo> <mi>p</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle N_{A}=0,n\gg p}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/3b43e4c4939f0c1a6803337924fb56c2a668a221" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:14.804ex; height:2.509ex;" alt="{\displaystyle N_{A}=0,n\gg p}"></span>: </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle n\approx N_{D}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>n</mi> <mo>≈</mo> <msub> <mi>N</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>D</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle n\approx N_{D}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e8a2374366ade11f06074afd10c76093df68761a" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:7.952ex; height:2.509ex;" alt="{\displaystyle n\approx N_{D}}"></span></dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Dopatge_de_tipus_N">Dopatge de tipus N</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Dopatge de tipus N"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El propòsit del dopatge de tipus N és el d'aconseguir augmentar la densitat d'electrons a un semiconductor intrínsec. Per fer això s'afegeix un cert nombre d'àtoms rics en electrons al semiconductor, i així s'aconsegueix produir una abundància d'electrons portadors de càrrega al material. </p><p>Per ajudar a comprendre com s'aconsegueix el dopatge de tipus N, considerem el cas del silici (Si). Els àtoms de silici tenen 4 electrons de valència, cadascun <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_covalent" title="Enllaç covalent">enllaçat covalentment</a> amb uns dels 4 àtoms de silici veïns. Si un àtom amb cinc electrons de valència, com els del <a href="/wiki/Grup_del_nitrogen" class="mw-redirect" title="Grup del nitrogen">grup 15</a> de la <a href="/wiki/Taula_peri%C3%B2dica" title="Taula periòdica">taula periòdica</a> (<a href="/wiki/F%C3%B2sfor" title="Fòsfor">fòsfor</a> (P), <a href="/wiki/Ars%C3%A8nic" title="Arsènic">arsènic</a> (As) o <a href="/wiki/Antimoni" title="Antimoni">antimoni</a> (Sb), s'incorpora a la <a href="/wiki/Xarxa_cristal%C2%B7lina" class="mw-redirect" title="Xarxa cristal·lina">xarxa cristal·lina</a> al lloc d'un àtom de silici, aquest nou element també tindrà quatre enllaços covalents amb els àtoms de silici veïns i un <a href="/wiki/Electr%C3%B3" title="Electró">electró</a> sense enllaç (lliure). Aquest electró estarà molt dèbilment lligat a l'àtom i podrà ser fàcilment excitat vers la banda de conducció. Com que l'excitació d'aquests electrons no implica la formació d'un forat, el nombre d'electrons és major que el de forats a un semiconductor del tipus N. En aquest cas els electrons són els portadors majoritaris de càrrega. Aquests elements del grup 15 hom els anomena «donants», pel fet que donen un electró. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Dopatge_de_tipus_P">Dopatge de tipus P</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Dopatge de tipus P"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El dopatge de tipus P consisteix a augmentar la densitat de <a href="/wiki/Forat_(f%C3%ADsica)" title="Forat (física)">forats</a> a un semiconductor intrínsec provocant-ne un excés. Per fer això s'afegeix un cert nombre d'àtoms amb pocs electrons al semiconductor. </p><p>En l'exemple del silici, un àtom amb tres electrons de valència com el <a href="/wiki/Bor" title="Bor">bor</a> (B) és introduït a la seva xarxa cristal·lina. El resultat és que falta un electró en un dels quatre enllaços covalents. Per a enllaçar-se covalentment, l'àtom pot acceptar un electró de la capa de valència, i per tant apareix un forat. Aquests dopants es coneixen amb el nom de "receptors". Quan se n'afegeixen molts, els forats sobrepassen el nombre d'electrons excitats. Així doncs els forats són els portadors majoritaris, mentre que els electrons són els minoritaris, als semiconductors del tipus P. Els <a href="/wiki/Diamant" title="Diamant">diamants</a> blaus, que contenen bor, són un exemple d'un semiconductor natural del tipus P. </p><p>És a dir, el nombre d'electrons de conducció en un semiconductor de tipus N és aproximadament igual al nombre d'impureses pentavalents presents (o millor dit, la concentració d'electrons lliures és aproximadament igual a la densitat d'àtoms donants). De la llei d'acció de masses es desprèn que: </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle p\approx {\frac {n_{i}^{2}}{N_{D}}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>p</mi> <mo>≈</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <msubsup> <mi>n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>i</mi> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msubsup> <msub> <mi>N</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>D</mi> </mrow> </msub> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle p\approx {\frac {n_{i}^{2}}{N_{D}}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/94159a4ec4a7750480c34ad1baf0616b53c1c355" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.171ex; margin-left: -0.089ex; width:8.653ex; height:6.176ex;" alt="{\displaystyle p\approx {\frac {n_{i}^{2}}{N_{D}}}}"></span>.</dd></dl> <p>Òbviament, relacions similars són vàlides per als semiconductors dopats de tipus P. </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle n\approx {\frac {n_{i}^{2}}{N_{A}}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>n</mi> <mo>≈</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <msubsup> <mi>n</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>i</mi> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msubsup> <msub> <mi>N</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>A</mi> </mrow> </msub> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle n\approx {\frac {n_{i}^{2}}{N_{A}}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/32416857fee7e379da038a38835fc659ff4b2914" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.338ex; width:8.66ex; height:6.343ex;" alt="{\displaystyle n\approx {\frac {n_{i}^{2}}{N_{A}}}}"></span>.</dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Unió_P-N"><span id="Uni.C3.B3_P-N"></span>Unió P-N</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Unió P-N"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:PnJunction-Diode-ForwardBias.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/PnJunction-Diode-ForwardBias.PNG/220px-PnJunction-Diode-ForwardBias.PNG" decoding="async" width="220" height="172" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a8/PnJunction-Diode-ForwardBias.PNG 1.5x" data-file-width="325" data-file-height="254" /></a><figcaption>Un <a href="/wiki/D%C3%ADode" title="Díode">díode</a> amb una unió PN polaritzada de manera normal, la unió deixa passar el corrent elèctric.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:PnJunction-Diode-ReverseBias.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/PnJunction-Diode-ReverseBias.PNG/220px-PnJunction-Diode-ReverseBias.PNG" decoding="async" width="220" height="200" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cd/PnJunction-Diode-ReverseBias.PNG 1.5x" data-file-width="325" data-file-height="295" /></a><figcaption>Un díode amb una unió PN polaritzada de manera inversa, la unió no deixa passar el corrent.</figcaption></figure> <p>Una <b><a href="/wiki/Uni%C3%B3_P-N" class="mw-redirect" title="Unió P-N">unió P-N</a></b> pot ser creada dopant regions pròximes d'un semiconductor amb dopants del tipus P i el tipus N. La unió comporta l'anivellament de l'<a href="/wiki/Energia_de_Fermi" title="Energia de Fermi">energia de Fermi</a> per decalatge de bandes. Si una <a href="/wiki/Voltatge" class="mw-redirect" title="Voltatge">tensió positiva</a> s'aplica a la part de tipus P, els forats (els portadors majoritaris de càrrega positiva) són empentats cap a la unió. Al mateix temps els electrons de la part de tipus N (els portadors majoritaris de càrrega negativa) són atrets cap a la unió. En arribar a la unió els diferents tipus de portadors de càrrega es recombinen, per exemple un <a href="/wiki/Electr%C3%B3" title="Electró">electró</a> cau a un forat, emetent un <a href="/wiki/Fot%C3%B3" title="Fotó">fotó</a> que pot ser visible (<a href="/wiki/LED" class="mw-redirect" title="LED">LED</a>), o bé els portadors de càrrega continuen el seu camí a través de l'altre semiconductor fins a arribar a l'<a href="/wiki/El%C3%A8ctrode" title="Elèctrode">elèctrode</a> oposat, el <a href="/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric" title="Corrent elèctric">corrent</a> pot circular i la seva intensitat varia de manera <a href="/wiki/Funci%C3%B3_exponencial" title="Funció exponencial">exponencial</a> respecte de la <a href="/wiki/Difer%C3%A8ncia_de_potencial" title="Diferència de potencial">tensió</a>. En canvi, si revertim la tensió, els <a href="/wiki/Forat_(f%C3%ADsica)" title="Forat (física)">forats</a> i electrons migren lluny de la unió, i aquesta es converteix en molt poc conductiva, i per tant el corrent elèctric no pot circular. Aquest comportament asimètric s'utilitza especialment per controlar la circulació del <a href="/wiki/Corrent_altern" title="Corrent altern">corrent altern</a>. </p><p>La unió P-N és la base del component anomenat <a href="/wiki/D%C3%ADode" title="Díode">díode</a>, que permet la circulació del corrent elèctric sols en una direcció. De manera similar, es pot crear una tercera zona de tipus P o tipus N, formant així tres zones, que corresponen als tres terminals del component conegut com a <a href="/wiki/Transistor_bipolar" title="Transistor bipolar">transistor bipolar d'unió</a> o BJT (de l'anglès <i>Bipolar Junction Transistor</i>), que presenta dues estructures bàsiques: N-P-N o P-N-P. Els dos semiconductors del mateix tipus reben el nom d'<i>emissor</i> i <i>col·lector</i> mentre que el semiconductor situat entre l'emissor i el col·lector s'anomena <i>base</i> i presenta un gruix de l'ordre d'un micròmetre. Quan es polaritza la unió emissor-base de manera normal és conductora, mentre que la unió base-col·lector no condueix. Tanmateix la unió és prou prima per a permetre a nombrosos portadors de càrrega, procedents de l'emissor fortament dopat, de travessar-la abans de tenir temps de recombinar-se. Ens trobem que el col·lector produeix un corrent controlat per la tensió de la base. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_corrent_elèctric_als_semiconductors"><span id="El_corrent_el.C3.A8ctric_als_semiconductors"></span>El corrent elèctric als semiconductors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: El corrent elèctric als semiconductors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El corrent elèctric en els semiconductors pot ser degut tant a l'acció d'un <a href="/wiki/Camp_el%C3%A8ctric" title="Camp elèctric">camp elèctric</a> extern com a la presència d'un gradient de concentració de portadors de càrrega. El primer tipus de corrent és el <a href="/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric" title="Corrent elèctric">corrent elèctric clàssic</a>, anomenat <b>corrent de deriva</b>, mentre que el segon és causat pel fenomen de la <a href="/w/index.php?title=Difusi%C3%B3_el%C3%A8ctrica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Difusió elèctrica (encara no existeix)">difusió elèctrica</a>.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La densitat del corrent de difusió per als forats i els electrons seria: </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle -qD_{p}\cdot {\frac {dp}{dx}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mo>−</mo> <mi>q</mi> <msub> <mi>D</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>p</mi> </mrow> </msub> <mo>⋅</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>d</mi> <mi>p</mi> </mrow> <mrow> <mi>d</mi> <mi>x</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle -qD_{p}\cdot {\frac {dp}{dx}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/c8d4fd0ada98650a22120adadbfb23ce9be3c136" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.005ex; width:10.922ex; height:5.509ex;" alt="{\displaystyle -qD_{p}\cdot {\frac {dp}{dx}}}"></span></dd></dl> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle qD_{n}\cdot {\frac {dn}{dx}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>q</mi> <msub> <mi>D</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>n</mi> </mrow> </msub> <mo>⋅</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>d</mi> <mi>n</mi> </mrow> <mrow> <mi>d</mi> <mi>x</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle qD_{n}\cdot {\frac {dn}{dx}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/0605ab48ae2952cb12b5a6778c2c8fc9d2e888d5" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.005ex; width:9.338ex; height:5.509ex;" alt="{\displaystyle qD_{n}\cdot {\frac {dn}{dx}}}"></span></dd></dl> <p>on <i>q</i> és la càrrega elèctrica, <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle D_{p},D_{n}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>D</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>p</mi> </mrow> </msub> <mo>,</mo> <msub> <mi>D</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>n</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle D_{p},D_{n}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/00c55b4fc1454f5df2ec4c43eae412a4690d65d1" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:7.16ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle D_{p},D_{n}}"></span> són constants de difusió i la fracció representa exactament el gradient de la concentració (p, n) en funció de la longitud. </p><p>El corrent total a un semiconductor serà la suma d'aquests dos tipus de corrent i serà descrita per mitjà d'una equació denominada <a href="/w/index.php?title=Equaci%C3%B3_deriva-difusi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Equació deriva-difusió (encara no existeix)">equació deriva-difusió</a> (<i>drift-diffusion equation</i>):<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle J_{p}=q\mu _{p}\cdot pE-qD_{p}\cdot {\frac {dp}{dx}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>J</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>p</mi> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mi>q</mi> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>p</mi> </mrow> </msub> <mo>⋅</mo> <mi>p</mi> <mi>E</mi> <mo>−</mo> <mi>q</mi> <msub> <mi>D</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>p</mi> </mrow> </msub> <mo>⋅</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>d</mi> <mi>p</mi> </mrow> <mrow> <mi>d</mi> <mi>x</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle J_{p}=q\mu _{p}\cdot pE-qD_{p}\cdot {\frac {dp}{dx}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/8b83d4ae8fc48c44379fe96d1cf1b7f72efead0d" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.005ex; width:25.557ex; height:5.509ex;" alt="{\displaystyle J_{p}=q\mu _{p}\cdot pE-qD_{p}\cdot {\frac {dp}{dx}}}"></span></dd></dl> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle J_{n}=q\mu _{n}\cdot nE+qD_{n}\cdot {\frac {dn}{dx}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>J</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>n</mi> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mi>q</mi> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>n</mi> </mrow> </msub> <mo>⋅</mo> <mi>n</mi> <mi>E</mi> <mo>+</mo> <mi>q</mi> <msub> <mi>D</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>n</mi> </mrow> </msub> <mo>⋅</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>d</mi> <mi>n</mi> </mrow> <mrow> <mi>d</mi> <mi>x</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle J_{n}=q\mu _{n}\cdot nE+qD_{n}\cdot {\frac {dn}{dx}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/2053d8bbac36fe07adddc7bfab6f06eb43c8080e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.005ex; width:26.325ex; height:5.509ex;" alt="{\displaystyle J_{n}=q\mu _{n}\cdot nE+qD_{n}\cdot {\frac {dn}{dx}}}"></span></dd></dl> <p>on <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \mu _{p},\mu _{n}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>p</mi> </mrow> </msub> <mo>,</mo> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>n</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \mu _{p},\mu _{n}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/32d0ed29c2212b7c3e6b2077de36615069b676f7" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:6.115ex; height:2.343ex;" alt="{\displaystyle \mu _{p},\mu _{n}}"></span> és la mobilitat dels portadors de càrrega. </p><p>Els coeficients <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle D,\mu }"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>D</mi> <mo>,</mo> <mi>μ</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle D,\mu }</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/1bec47a0d1abaa4f85db97bf7111fff9b6c1c2d5" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:4.36ex; height:2.676ex;" alt="{\displaystyle D,\mu }"></span> són fenòmens termodinàmics i per tant no són independents entre ells, però és aplicable l'<a href="/wiki/Equacions_de_camp_d%27Einstein" title="Equacions de camp d'Einstein">equació de camp d'Einstein</a>: </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle V_{T}={\frac {D_{p}}{\mu _{p}}}={\frac {D_{n}}{\mu _{n}}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>V</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>T</mi> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <msub> <mi>D</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>p</mi> </mrow> </msub> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>p</mi> </mrow> </msub> </mfrac> </mrow> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <msub> <mi>D</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>n</mi> </mrow> </msub> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>n</mi> </mrow> </msub> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle V_{T}={\frac {D_{p}}{\mu _{p}}}={\frac {D_{n}}{\mu _{n}}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/5d49895d137b56e6603897922fc94a4e65b4d6d2" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.505ex; width:16.74ex; height:6.176ex;" alt="{\displaystyle V_{T}={\frac {D_{p}}{\mu _{p}}}={\frac {D_{n}}{\mu _{n}}}}"></span></dd></dl> <p>on <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle V_{T}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>V</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>T</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle V_{T}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e0100d3612cd04fe93bf7a351885e38bf3b8e165" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:2.745ex; height:2.509ex;" alt="{\displaystyle V_{T}}"></span> és l'equivalent en tensió de la temperatura i val <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle V_{T}={\frac {kT}{q}}={\frac {T}{16000}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>V</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>T</mi> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>k</mi> <mi>T</mi> </mrow> <mi>q</mi> </mfrac> </mrow> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mi>T</mi> <mn>16000</mn> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle V_{T}={\frac {kT}{q}}={\frac {T}{16000}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/d9e7b640dcf67856d1880ea7903cf9d344dde8c0" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.338ex; width:19.273ex; height:5.843ex;" alt="{\displaystyle V_{T}={\frac {kT}{q}}={\frac {T}{16000}}}"></span>, on <i>k</i> és la <a href="/wiki/Constant_de_Boltzmann" title="Constant de Boltzmann">constant de Boltzmann</a> i <i>T</i> la <a href="/wiki/Temperatura_termodin%C3%A0mica" title="Temperatura termodinàmica">temperatura absoluta</a> en <a href="/wiki/Kelvin" title="Kelvin">kèlvins</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Puresa_i_perfecció_dels_materials"><span id="Puresa_i_perfecci.C3.B3_dels_materials"></span>Puresa i perfecció dels materials</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Puresa i perfecció dels materials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els semiconductors amb propietats electròniques assegurables són difícils de produir en massa perquè la puresa química i la perfecció de l'estructura cristal·lina no són realitzables. La presència d'impureses en molt petita quantitat pot afectar en gran manera les propietats del semiconductor, per tant la puresa química que es requereix és molt alta. Les tècniques per aconseguir aquesta puresa inclouen el refinament zonal, on part d'un cristall sòlid és fos. Les impureses tenen tendència a concentrar-se a les regions foses, deixant el material sòlid més pur. Un alt nivell de perfecció al <a href="/wiki/Cristall" title="Cristall">cristall</a> és també necessari, ja que errors a l'estructura del cristall com <a href="/wiki/Dislocaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Dislocació">dislocacions</a> i <a href="/wiki/Macla" title="Macla">macles</a>, poden crear certs nivells d'energia entre la banda de valència i la de conducció, interferint amb les propietats electròniques del material. Errors com aquests són causa majoritària de defectes de fabricació. Com més gran és el cristall, més complex és aconseguir la puresa que es requereix. Actualment els processos de producció en sèrie utilitzen cristalls de sis polzades de diàmetre (152,4 mm) que es fan créixer com a cilindres i es tallen en llesques. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Semiconductors_compostos">Semiconductors compostos</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Semiconductors compostos"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Un <i> semiconductor compost </i> és un semiconductor <a href="/wiki/Compost_qu%C3%ADmic" title="Compost químic"> compost</a> per <a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">element químic</a> d'almenys dues espècies diferents. Aquests semiconductors normalment es formen en <a href="/wiki/Grup_(taula_peri%C3%B2dica)" class="mw-redirect" title="Grup (taula periòdica)">grups de taules periòdiques</a> 13–15 (grups antics III – V), per exemple elements del grup <a href="/wiki/Boron" title="Boron">Boron</a> (antic grup III, <a href="/wiki/Bor" title="Bor">bor</a>, <a href="/wiki/Alumini" title="Alumini">alumini</a>, <a href="/wiki/Gal%C2%B7li" title="Gal·li">gal·li</a>, <a href="/wiki/Indi" class="mw-disambig" title="Indi">indi</a>) i del <a href="/w/index.php?title=Grup_nitrogen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup nitrogen (encara no existeix)"> grup 15</a> (grup antic V, <a href="/wiki/Nitrogen" title="Nitrogen">nitrogen</a>, <a href="/wiki/F%C3%B2sfor" title="Fòsfor">fòsfor</a>, <a href="/wiki/Ars%C3%A8nic" title="Arsènic">arsènic</a>, <a href="/wiki/Antimoni" title="Antimoni">antimoni</a>, <a href="/wiki/Bismut" title="Bismut">bismut</a>). El ventall de fórmules possibles és bastant ampli perquè aquests elements poden formar binari (dos elements, per exemple, <a href="/w/index.php?title=Arsenur_de_gal%C2%B7li_(III)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arsenur de gal·li (III) (encara no existeix)">arsenur de gal·li (III)</a> (GaAs)), ternari (tres elements, per exemple, <a href="/w/index.php?title=Arsenur_de_gal%C2%B7li-indi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arsenur de gal·li-indi (encara no existeix)">arsenur de gal·li-indi</a> (InGaAs)) i quaternari (quatre elements, per exemple, aliatges <a href="/w/index.php?title=Fosfur_d%27indi-Al&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fosfur d'indi-Al (encara no existeix)">fosfur d'indi-Al</a> (AlInGaP)). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tipus_de_semiconductors">Tipus de semiconductors</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Tipus de semiconductors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els semiconductors utilitzats en microelectrònica poden ser classificats en dos grups, els <a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">elements</a> semiconductors i els <a href="/wiki/Compost_qu%C3%ADmic" title="Compost químic">compostos</a> semiconductors. Els elements semiconductors inclouen els que tenen quatre <a href="/wiki/Electr%C3%B3_de_val%C3%A8ncia" title="Electró de valència">electrons de valència</a>, com per exemple, el silici (Si) o el germani (Ge). El grup de compostos semiconductors compren els compostos que tenen una mitjana de quatre electrons de valència. Són formats per elements dels <a href="/wiki/Grup_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup de la taula periòdica">grups</a> <a href="/wiki/Grup_del_bor" class="mw-redirect" title="Grup del bor">13</a> i <a href="/wiki/Grup_del_nitrogen" class="mw-redirect" title="Grup del nitrogen">15</a> de la <a href="/wiki/Taula_peri%C3%B2dica" title="Taula periòdica">taula periòdica</a>, en serien exemples l'arsenur de <a href="/wiki/Gal%C2%B7li" title="Gal·li">gal·li</a> (GaAs), l'antimonur d'<a href="/wiki/Indi_(element)" title="Indi (element)">indi</a> (InSb), i per elements dels grups <a href="/wiki/Alcalinoterri" title="Alcalinoterri">2</a>, <a href="/wiki/Grup_12_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup 12 de la taula periòdica">12</a> i <a href="/wiki/Calcogen" title="Calcogen">16</a>, com el selenur de <a href="/wiki/Zinc" title="Zinc">zinc</a> (ZnSe) o el sulfur de <a href="/wiki/Cadmi" title="Cadmi">cadmi</a> (CdS). </p><p>A més d'aquests semiconductors més habituals, també hi ha d'altres com el clorur de <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a> (II). Fins i tot hi ha materials que no tenen una valència mitjana de quatre electrons que poden ser considerats com a semiconductors si tenen una <a href="/wiki/Resistivitat" title="Resistivitat">resistivitat</a> més gran que 10−4 Ω·m i més petita que 106 Ω·m. Un grup prometedor de nous semiconductors com els <a href="/wiki/Semiconductor_org%C3%A0nic" title="Semiconductor orgànic">semiconductors orgànics</a> o els <a href="/w/index.php?title=Transistor_org%C3%A0nic_d%27efecte_camp&action=edit&redlink=1" class="new" title="Transistor orgànic d'efecte camp (encara no existeix)">transistors orgànics d'efecte camp</a>. </p> <table class="wikitable centered"> <caption>Classificació dels semiconductors </caption> <tbody><tr style="background-color:#ABCDEF"> <th width="33%">Elements semiconductors </th> <th width="33%">Semiconductors compostos </th> <th width="34%">Semiconductors orgànics </th></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Germani" title="Germani">Ge</a>, <a href="/wiki/Silici" title="Silici">Si</a>, α-<a href="/wiki/Zinc" title="Zinc">Sn</a>, <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">C</a> (<a href="/wiki/Ful%C2%B7ler%C3%A8" title="Ful·lerè">Ful·lerè</a>), <a href="/wiki/Bor" title="Bor">B</a>, <a href="/wiki/Seleni" title="Seleni">Se</a>, <a href="/wiki/Tel%C2%B7luri" title="Tel·luri">Te</a> </td> <td><a href="/wiki/Fosfur_de_gal%C2%B7li" title="Fosfur de gal·li">GaP</a>, <a href="/wiki/Arseniur_de_gal%C2%B7li" class="mw-redirect" title="Arseniur de gal·li">GaAs</a>, <a href="/wiki/Fosfur_d%27indi" title="Fosfur d'indi">InP</a>, <a href="/w/index.php?title=Antimoniur_d%27indi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antimoniur d'indi (encara no existeix)">InSb</a>, <a href="/w/index.php?title=Arseniur_d%27indi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arseniur d'indi (encara no existeix)">InAs</a>, <a href="/w/index.php?title=Antimoniur_de_gal%C2%B7li&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antimoniur de gal·li (encara no existeix)">GaSb</a>, <a href="/wiki/Nitrur_de_gal%C2%B7li" title="Nitrur de gal·li">GaN</a>, <a href="/wiki/Nitrur_d%27alumini" title="Nitrur d'alumini">AlN</a>, <a href="/wiki/Nitrur_d%27indi" title="Nitrur d'indi">InN</a>, <a href="/w/index.php?title=Arseniur_de_gal%C2%B7li_i_alumini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arseniur de gal·li i alumini (encara no existeix)">Al<sub>x</sub>Ga<sub>1-x</sub>As</a>, <a href="/w/index.php?title=Nitrur_de_gal%C2%B7li_i_indi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nitrur de gal·li i indi (encara no existeix)">In<sub>x</sub>Ga<sub>1-x</sub>N</a> </td> <td><a href="/w/index.php?title=Tetrac%C3%A8&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tetracè (encara no existeix)">Tetracè</a>, <a href="/w/index.php?title=Pentac%C3%A8&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pentacè (encara no existeix)">Pentacè</a>, <a href="/wiki/Ftalocianina" title="Ftalocianina">Ftalocianina</a>, <a href="/w/index.php?title=Politiof%C3%A8&action=edit&redlink=1" class="new" title="Politiofè (encara no existeix)">Politiofè</a>, <a href="/w/index.php?title=PTCDA&action=edit&redlink=1" class="new" title="PTCDA (encara no existeix)">PTCDA</a>, <a href="/w/index.php?title=MePTCDI&action=edit&redlink=1" class="new" title="MePTCDI (encara no existeix)">MePTCDI</a>, <a href="/w/index.php?title=Quinacridona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quinacridona (encara no existeix)">Quinacridona</a>, <a href="/w/index.php?title=Acridona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acridona (encara no existeix)">Acridona</a>, <a href="/w/index.php?title=Indantrona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indantrona (encara no existeix)">Indantrona</a>, <a href="/w/index.php?title=Flavantrona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Flavantrona (encara no existeix)">Flavantrona</a>, <a href="/w/index.php?title=Perinona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Perinona (encara no existeix)">Perinona</a>, <a href="/w/index.php?title=Tris_(8-hidroxi-quinolina)_d%27alumini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tris (8-hidroxi-quinolina) d'alumini (encara no existeix)">Alq3</a> </td></tr> <tr> <td>Sota pressió: <a href="/wiki/Bismut" title="Bismut">Bi</a>, <a href="/wiki/Calci" title="Calci">Ca</a>, <a href="/wiki/Estronci" title="Estronci">Sr</a>, <a href="/wiki/Bari_(element)" title="Bari (element)">Ba</a>, <a href="/wiki/Iterbi" title="Iterbi">Yb</a>, <a href="/wiki/F%C3%B2sfor" title="Fòsfor">P</a>, <a href="/wiki/Sofre" title="Sofre">S</a>, <a href="/wiki/Iode" title="Iode">I</a> </td> <td><a href="/w/index.php?title=%C3%92xid_de_Zinc&action=edit&redlink=1" class="new" title="Òxid de Zinc (encara no existeix)">ZnO</a>, <a href="/w/index.php?title=Sulfur_de_Zinc&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sulfur de Zinc (encara no existeix)">ZnS</a>, <a href="/w/index.php?title=Selenur_de_Zinc&action=edit&redlink=1" class="new" title="Selenur de Zinc (encara no existeix)">ZnSe</a>, <a href="/w/index.php?title=Tel%C2%B7lur_de_Zinc&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tel·lur de Zinc (encara no existeix)">ZnTe</a>, <a href="/w/index.php?title=Sulfur_fr_cadmi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sulfur fr cadmi (encara no existeix)">CdS</a>, <a href="/w/index.php?title=Selenur_de_cadmi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Selenur de cadmi (encara no existeix)">CdSe</a>, <a href="/w/index.php?title=Tel%C2%B7lur_de_cadmi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tel·lur de cadmi (encara no existeix)">CdTe</a>, <a href="/w/index.php?title=Tel%C2%B7lur_de_cadmi_i_mercuri&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tel·lur de cadmi i mercuri (encara no existeix)">Hg(1-x)Cd(x)Te</a>, <a href="/w/index.php?title=Selenur_de_beril%C2%B7li&action=edit&redlink=1" class="new" title="Selenur de beril·li (encara no existeix)">BeSe</a>, <a href="/w/index.php?title=Tel%C2%B7lur_de_beril%C2%B7li&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tel·lur de beril·li (encara no existeix)">BeTe</a>, <a href="/wiki/Sulfur_de_mercuri" class="mw-redirect" title="Sulfur de mercuri">HgS</a> </td> <td>Mescla: <a href="/w/index.php?title=Polivinilcarbazole&action=edit&redlink=1" class="new" title="Polivinilcarbazole (encara no existeix)">Polivinilcarbazole</a>, <a href="/w/index.php?title=TCNQ&action=edit&redlink=1" class="new" title="TCNQ (encara no existeix)">TCNQ</a> complex </td></tr> <tr> <td>  </td> <td><a href="/w/index.php?title=Sulfur_de_gal%C2%B7li&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sulfur de gal·li (encara no existeix)">GaS</a>, <a href="/wiki/Selenur_de_gal%C2%B7li" title="Selenur de gal·li">GaSe</a>, <a href="/w/index.php?title=Tel%C2%B7lur_de_gal%C2%B7li&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tel·lur de gal·li (encara no existeix)">GaTe</a>, <a href="/w/index.php?title=Sulfur_d%27indi(III)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sulfur d'indi(III) (encara no existeix)">InS</a>, <a href="/w/index.php?title=Selenur_d%27indi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Selenur d'indi (encara no existeix)">InSe</a>, <a href="/w/index.php?title=Tel%C2%B7lur_d%27indi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tel·lur d'indi (encara no existeix)">InTe</a> … </td> <td>  </td></tr> <tr> <td>  </td> <td><a href="/w/index.php?title=Diselenur_d%27indi_i_coure&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diselenur d'indi i coure (encara no existeix)">CuInSe₂</a>, <a href="/w/index.php?title=Diselenur_de_gal%C2%B7li_indi_i_coure&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diselenur de gal·li indi i coure (encara no existeix)">CuInGaSe₂</a>, <a href="/w/index.php?title=Disulfur_d%27indi_i_coure&action=edit&redlink=1" class="new" title="Disulfur d'indi i coure (encara no existeix)">CuInS₂</a>, <a href="/w/index.php?title=Disulfur_de_gal%C2%B7li_indi_i_coure&action=edit&redlink=1" class="new" title="Disulfur de gal·li indi i coure (encara no existeix)">CuInGaS₂</a> … </td> <td>  </td></tr> <tr> <td>  </td> <td><a href="/wiki/Carbur_de_silici" title="Carbur de silici">SiC</a>, <a href="/wiki/Silici-germani" title="Silici-germani">SiGe</a> </td> <td>  </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Semiconductors_semimagnètics"><span id="Semiconductors_semimagn.C3.A8tics"></span>Semiconductors semimagnètics</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Semiconductors semimagnètics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els <a href="/w/index.php?title=Semiconductor_semimagn%C3%A8tic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Semiconductor semimagnètic (encara no existeix)">semiconductors semimagnètics</a> pertanyen al grup dels compostos semiconductors. Es tracta de compostos als que un ió ha estat substituït, per exemple per <a href="/wiki/Mangan%C3%A8s" title="Manganès">manganès</a>. Una característica d'aquests materials semimagnètics és que presente un <a href="/wiki/Efecte_Zeeman" title="Efecte Zeeman">efecte Zeeman</a> molt important. Aquests materials reben la denominació de semiconductors magnètics diluïts(<i>diluted magnetic semiconductors</i>) en referència al seu feble magnetisme. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Semiconductors_orgànics"><span id="Semiconductors_org.C3.A0nics"></span>Semiconductors orgànics</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Semiconductors orgànics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tetracene_crystals.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Tetracene_crystals.jpg/220px-Tetracene_crystals.jpg" decoding="async" width="220" height="169" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Tetracene_crystals.jpg/330px-Tetracene_crystals.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Tetracene_crystals.jpg/440px-Tetracene_crystals.jpg 2x" data-file-width="858" data-file-height="658" /></a><figcaption>Cristalls de tetracè</figcaption></figure> <p>En general, els <a href="/wiki/Compost_org%C3%A0nic" title="Compost orgànic">compostos orgànics</a> són <a href="/wiki/Electricitat" title="Electricitat">elèctricament</a> <a href="/wiki/A%C3%AFllant_el%C3%A8ctric" title="Aïllant elèctric">aïllants</a>, les <a href="/wiki/Mol%C3%A8cula" title="Molècula">molècules</a> i els <a href="/wiki/Pol%C3%ADmer" title="Polímer">polímers</a> presenten un <a href="/wiki/Sistema_conjugat" title="Sistema conjugat">sistema conjugat</a> d'<a href="/wiki/Enlla%C3%A7_qu%C3%ADmic" title="Enllaç químic">enllaços</a>, compost per dobles enllaços, triples en el cas dels <a href="/wiki/Aromaticitat" title="Aromaticitat">anells aromàtics</a>, tot i que aquests darrers poden ser conductors i s'utilitzen com a semiconductors orgànics. La primera vegada que això va ser observat va ser el <a href="/wiki/1976" title="1976">1976</a> al <a href="/wiki/Poliacetil%C3%A8" title="Poliacetilè">poliacetilè</a>,<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> un polímer lineal que presenta enllaços alterns <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_doble" class="mw-redirect" title="Enllaç doble">dobles</a> i <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_covalent" title="Enllaç covalent">covalents simples</a> (…C=C−C=C−C…). Aquest material plàstic s'afegeix a un altre acceptador d'electrons com el <a href="/wiki/Clor" title="Clor">clor</a>, el <a href="/wiki/Brom" title="Brom">brom</a> o el <a href="/wiki/Iode" title="Iode">iode</a> (dopatge oxidatiu), amb el que hi ha <a href="/wiki/Forat_(f%C3%ADsica)" title="Forat (física)">forats</a> addicionals disponibles. Amb l'addició d'un donant d'electrons com el <a href="/wiki/Sodi" title="Sodi">sodi</a> (dopatge reductiu) el plàstic rep electrons addicionals. Gràcies al dopatge es trenquen els enllaços dobles i apareix una banda contínua de conducció: el polímer original que no era conductor esdevé conductor. El <a href="/w/index.php?title=Pentac%C3%A8&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pentacè (encara no existeix)">pentacè</a> i el <a href="/w/index.php?title=Politiof%C3%A8&action=edit&redlink=1" class="new" title="Politiofè (encara no existeix)">politiofè</a> en serien dos exemples. Una làmina prima de plàstic (entre 5 nm i 1 µm de gruix) permet formar una capa elèctricament contínua. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Recerca_europea">Recerca europea</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Recerca europea"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El mes de setembre del <a href="/wiki/2009" title="2009">2009</a> la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Europea" title="Unió Europea">Unió Europea</a> ha posat en marxa el programa IMPROVE<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> (<i>Implementing Manufacturing Science Solutions to Increase Equipment Productivity and Fab Performance</i>), el primer projecte de recerca europea amb l'objectiu d'aconseguir millorar l'eficàcia de la indústria dels semiconductors. El programa cerca l'associació entre els productors europeus de semiconductors i els grans instituts de recerca, <a href="/wiki/Universitat" title="Universitat">universitats</a> i productors de programari de la Unió, durant el 2009 en participaven 35. La durada del programa és fins al 2011 i els seus tres eixos principals són: </p> <ul><li>La metrologia virtual</li> <li>El manteniment predictiu</li> <li>La planificació del control adaptatiu</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Indústria"><span id="Ind.C3.BAstria"></span>Indústria</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Indústria"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La llista següent mostra els deu principals fabricants de semiconductors de l'any <a href="/wiki/2007" title="2007">2007</a>, en termes de % del mercat.:<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <table class="wikitable sortable" style="text-align: right"> <tbody><tr> <th scope="col">Posició</th> <th scope="col">Empresa</th> <th scope="col">Part del mercat</th> <th scope="col">Volum de negoci <br />(Milions USD)</th> <th scope="col">Variació <br />2006–2007 </th></tr> <tr> <td>1</td> <td align="left"><a href="/wiki/Intel" title="Intel">Intel</a></td> <td>12,3%</td> <td>33.800</td> <td>10,7% </td></tr> <tr> <td>2</td> <td align="left"><a href="/wiki/Samsung_Electronics" class="mw-redirect" title="Samsung Electronics">Samsung Electronics</a></td> <td>7,5%</td> <td>20.464</td> <td>1,6% </td></tr> <tr> <td>3</td> <td align="left"><a href="/wiki/Toshiba" title="Toshiba">Toshiba</a></td> <td>4,3%</td> <td>11.820</td> <td>20,8% </td></tr> <tr> <td>4</td> <td align="left"><a href="/wiki/Texas_Instruments" title="Texas Instruments">Texas Instruments</a></td> <td>4,3%</td> <td>11.768</td> <td>– 1,8% </td></tr> <tr> <td>5</td> <td align="left"><a href="/wiki/Infineon_Technologies" title="Infineon Technologies">Infineon Technologies</a> <br />(inclou <a href="/w/index.php?title=Qimonda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Qimonda (encara no existeix)">Qimonda</a>)</td> <td>3,7%</td> <td>10.194</td> <td>– 3,2% </td></tr> <tr> <td>6</td> <td align="left"><a href="/wiki/STMicroelectronics" title="STMicroelectronics">STMicroelectronics</a></td> <td>3,6%</td> <td>9.966</td> <td>1,1% </td></tr> <tr> <td>7</td> <td align="left"><a href="/w/index.php?title=Hynix&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hynix (encara no existeix)">Hynix Semiconductor</a></td> <td>3,3%</td> <td>9.100</td> <td>13,7% </td></tr> <tr> <td>8</td> <td align="left"><a href="/w/index.php?title=Renesas_Technology&action=edit&redlink=1" class="new" title="Renesas Technology (encara no existeix)">Renesas Technology</a></td> <td>2,9%</td> <td>8.001</td> <td>1,3% </td></tr> <tr> <td>9</td> <td align="left"><a href="/wiki/AMD" title="AMD">AMD</a></td> <td>2,1%</td> <td>5.884</td> <td>– 20,9% </td></tr> <tr> <td>10</td> <td align="left"><a href="/w/index.php?title=NXP_Semiconductors&action=edit&redlink=1" class="new" title="NXP Semiconductors (encara no existeix)">NXP Semiconductors</a></td> <td>2,1%</td> <td>5.869</td> <td>– 0,1% </td></tr> <tr> <td></td> <td align="left">Altres empreses</td> <td>53,8%</td> <td>147.045</td> <td>3,6% </td></tr> <tr class="sortbottom"> <td></td> <td align="left"><b>Total</b></td> <td>100,0%</td> <td>273.911</td> <td>3,8% </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Metal%C2%B7loide" class="mw-redirect" title="Metal·loide">Metal·loide</a></li> <li><a href="/wiki/Efecte_t%C3%BAnel" title="Efecte túnel">Efecte túnel</a></li> <li><a href="/wiki/Dispositiu_semiconductor" title="Dispositiu semiconductor">Dispositiu semiconductor</a></li> <li><a href="/wiki/Electr%C3%B2nica_impresa" title="Electrònica impresa">Electrònica impresa</a></li> <li><a href="/wiki/Electr%C3%B2nica_d%27estat_s%C3%B2lid" title="Electrònica d'estat sòlid">Electrònica d'estat sòlid</a></li> <li><a href="/wiki/Uni%C3%B3_PN" class="mw-redirect" title="Unió PN">Unió PN</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-GEC-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-GEC_1-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0141655.xml">Semiconductor</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://goldbook.iupac.org/S05591.html">Semiconductor</a> <i>Compendium of Chemical Terminology</i>, edició d'internet. <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Internacional_de_Qu%C3%ADmica_Pura_i_Aplicada" title="Unió Internacional de Química Pura i Aplicada">Unió Internacional de Química Pura i Aplicada</a>.</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060211010305/http://chem.ch.huji.ac.il/~eugeniik/history/braun.htm">Historical lecture on Karl Braun</a>» (en anglès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://chem.ch.huji.ac.il/~eugeniik/history/braun.htm">original</a> el 2006-02-11. [Consulta: 24 octubre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-porticus-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-porticus_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><sup title="Cal donar format a aquesta referència." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;"><i>[<a href="/wiki/VP:REF" class="mw-redirect" title="VP:REF">enllaç sense format</a>]</i></span></sup> <a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.porticus.org/bell/belllabs_transistor1.html">http://www.porticus.org/bell/belllabs_transistor1.html</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090927130154/http://www.porticus.org/bell/belllabs_transistor1.html">Arxivat</a> 2009-09-27 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Jed Margolin: <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jmargolin.com/history/trans.htm">The Road to the Transistor</a>.</i> 2004</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Julius Edgar Lilienfeld:<i>Method And Apparatus For Controlling Electric Currents.</i> registre inicial el <a href="/wiki/22_d%27octubre" title="22 d'octubre">22 d'octubre</a> del 1925 al <a href="/wiki/Canad%C3%A0" title="Canadà">Canadà</a>.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">Reinhold Paul:<i>field effect transistors - Physical principles and properties .</i>Verlag Berliner Union [ua], Stuttgart 1972, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-408-53050-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-408-53050-5">ISBN 3-408-53050-5</a></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Hideki Shirakawa, Edwin J. Louis, Alan G. MacDiarmid, Chwan K. Chiang, Alan J. Heeger; <i>Synthesis of electrically conducting organic polymers: halogen derivatives of polyacetylene, (CH)x</i>, Chemical Communications, Número 16. 1977. DOI:10.1039/C39770000578</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">C. K. Chiang, C. R. Fincher, Y. W. Park, A. J. Heeger, H. Shirakawa, E. J. Louis, S. C. Gau, A. G. MacDiarmid. <i>Electrical Conductivity in Doped Polyacetylene</i> Physical Review. Número 17. 1977. DOI:10.1103/PhysRevLett.39.1098</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ece.utep.edu/courses/ee3329/ee3329/Studyguide/ToC/Fundamentals/CAction/diffusion.html">Diffusion Current</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170813183914/http://www.ece.utep.edu/courses/ee3329/ee3329/Studyguide/ToC/Fundamentals/CAction/diffusion.html">Arxivat</a> 2017-08-13 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Electrical & Computer Engineering. Universitat de Texas.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.utdallas.edu/~frensley/technical/hetphys/node15.html">Drift-Diffusion Equation</a>, Technical Resources, Universitat de Texas a Dallas.</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">C. K. Chiang et al.: <i>Electrical Conductivity in Doped Polyacetylene.</i> A: Physical Review Letters, nº 39, 1977, pàg. 1098–1101.</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170705104135/http://eniac-improve.eu/">Implementing Manufacturing Science Solutions to Increase Equipment Productivity and Fab Performance</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.eniac-improve.eu/">original</a> el 2017-07-05. [Consulta: 17 agost 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Gartner. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090228164057/http://www.gartner.com/it/page.jsp?id=635207">Worldwide Semiconductor Revenue Increased 4 Percent in 2007, According to Final Results by Gartner</a>» (en anglès), març 2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gartner.com/it/page.jsp?id=635207">original</a> el 2009-02-28. [Consulta: 29 octubre 2009].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); <i>Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales</i>, Llibre I, Edicions Reverté, 1995, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-291-7253-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-291-7253-X">ISBN 84-291-7253-X</a></li> <li>Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); <i>Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales</i>, Llibre II, Edicions Reverté, 1996, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-291-7254-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-291-7254-8">ISBN 84-291-7254-8</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Semiconductor&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Semiconductors" class="extiw" title="commons:Category:Semiconductors">Semiconductor</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://science.howstuffworks.com/diode.htm">Pàgina sobre semiconductors de Howstuffworks</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbase/solids/semcn.html">Conceptes sobre semiconductors</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.semiconductorglossary.com/">Glossari</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://ece-www.colorado.edu/~bart/book/book/">Bart Van Zeghbroeck. <i>Principles of Semiconductor Devices</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090213122751/http://ece-www.colorado.edu/~bart/book/book/">Arxivat</a> 2009-02-13 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., Universitat de Colorado. Llibre online. (en anglès)</li></ul> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11935848w">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4022993-2">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85119903">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00562913">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph124272&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Semiconductor&oldid=34190656">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Semiconductor&oldid=34190656</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Semiconductors" title="Categoria:Semiconductors">Semiconductors</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_sense_format" title="Categoria:Articles amb referències sense format">Articles amb referències sense format</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Ci%C3%A8ncia_(Els_1000_de_META)" title="Categoria:Ciència (Els 1000 de META)">Ciència (Els 1000 de META)</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 nov 2024 a les 15:09.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Semiconductor&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-5c59558b9d-plnsl","wgBackendResponseTime":178,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.235","walltime":"0.562","ppvisitednodes":{"value":1696,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":12337,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":3011,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":11,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":11681,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 218.779 1 -total"," 38.99% 85.311 1 Plantilla:Referències"," 35.40% 77.455 1 Plantilla:Commonscat"," 27.81% 60.852 1 Plantilla:Sister"," 26.94% 58.949 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 18.55% 40.579 4 Plantilla:Ref-web"," 11.05% 24.175 1 Plantilla:GEC"," 10.83% 23.701 1 Plantilla:Autoritat"," 6.70% 14.667 1 Plantilla:Commonscat/categories"," 5.80% 12.694 1 Plantilla:1000_Ciència"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.052","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2171891,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-6b7f745dd4-ngxlm","timestamp":"20241125100641","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Semiconductor","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Semiconductor","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q11456","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q11456","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2004-11-15T17:43:57Z","dateModified":"2024-11-02T14:09:10Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/d\/d4\/Etchedwafer.jpg"}</script> </body> </html>