CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Arquitectura romànica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy", "wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"e87f0901-5f6e-4d12-be59-cb258a71f93b","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Arquitectura_romànica","wgTitle":"Arquitectura romànica","wgCurRevisionId":34459232,"wgRevisionId":34459232,"wgArticleId":253871,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Arquitectura romànica"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Arquitectura_romànica","wgRelevantArticleId":253871,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive" :true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":300000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q46261","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready", "ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init", "ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.12"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/1._Pedrui.jpg/1200px-1._Pedrui.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="829"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/1._Pedrui.jpg/800px-1._Pedrui.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="553"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/1._Pedrui.jpg/640px-1._Pedrui.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="442"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Arquitectura romànica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_rom%C3%A0nica"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_rom%C3%A0nica"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Arquitectura_romànica rootpage-Arquitectura_romànica skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Arquitectura+rom%C3%A0nica" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Arquitectura+rom%C3%A0nica" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Arquitectura+rom%C3%A0nica" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Arquitectura+rom%C3%A0nica" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Definició_del_terme_romànic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Definició_del_terme_romànic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Definició del terme <i>romànic</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Definició_del_terme_romànic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estudis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estudis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Estudis</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Estudis-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Estudis</span> </button> <ul id="toc-Estudis-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Primers_estudis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Primers_estudis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Primers estudis</span> </div> </a> <ul id="toc-Primers_estudis-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segles_xviii_i_xix_a_Catalunya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segles_xviii_i_xix_a_Catalunya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Segles <span>xviii</span> i <span>xix</span> a Catalunya</span> </div> </a> <ul id="toc-Segles_xviii_i_xix_a_Catalunya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span><i>Album Pintoresch-Monumental de Catalunya</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-"Als_qui_llegiran._Prólech"" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#"Als_qui_llegiran._Prólech""> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.1</span> <span>"Als qui llegiran. Prólech"</span> </div> </a> <ul id="toc-"Als_qui_llegiran._Prólech"-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_capítols" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_capítols"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.2</span> <span>Altres capítols</span> </div> </a> <ul id="toc-Altres_capítols-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Missió_pirinenca_de_1907" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Missió_pirinenca_de_1907"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4</span> <span>Missió pirinenca de 1907</span> </div> </a> <ul id="toc-Missió_pirinenca_de_1907-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Marc_històric" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Marc_històric"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Marc històric</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Marc_històric-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Marc històric</span> </button> <ul id="toc-Marc_històric-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Context_polític" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Context_polític"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Context polític</span> </div> </a> <ul id="toc-Context_polític-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Visigots" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Visigots"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.1</span> <span>Visigots</span> </div> </a> <ul id="toc-Visigots-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Àrabs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Àrabs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.2</span> <span>Àrabs</span> </div> </a> <ul id="toc-Àrabs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Carolingis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Carolingis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.3</span> <span>Carolingis</span> </div> </a> <ul id="toc-Carolingis-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Comtes_independents" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Comtes_independents"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.4</span> <span>Comtes independents</span> </div> </a> <ul id="toc-Comtes_independents-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Regne_d'Aragó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Regne_d'Aragó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.5</span> <span>Regne d'Aragó</span> </div> </a> <ul id="toc-Regne_d'Aragó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Context_social" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Context_social"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Context social</span> </div> </a> <ul id="toc-Context_social-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Comerciants_i_artesans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Comerciants_i_artesans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.1</span> <span>Comerciants i artesans</span> </div> </a> <ul id="toc-Comerciants_i_artesans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Artistes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Artistes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.2</span> <span>Artistes</span> </div> </a> <ul id="toc-Artistes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'Església" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Església"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.3</span> <span>L'Església</span> </div> </a> <ul id="toc-L'Església-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cultura_escrita" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Cultura_escrita"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.4</span> <span>Cultura escrita</span> </div> </a> <ul id="toc-Cultura_escrita-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Relíquies_i_pelegrinatges" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Relíquies_i_pelegrinatges"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.5</span> <span>Relíquies i pelegrinatges</span> </div> </a> <ul id="toc-Relíquies_i_pelegrinatges-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Àmbits_de_l'estil" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Àmbits_de_l'estil"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Àmbits de l'estil</span> </div> </a> <ul id="toc-Àmbits_de_l'estil-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Precedents_i_evolució" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Precedents_i_evolució"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Precedents i evolució</span> </div> </a> <ul id="toc-Precedents_i_evolució-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Trets_arquitectònics_territorials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Trets_arquitectònics_territorials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Trets arquitectònics territorials</span> </div> </a> <ul id="toc-Trets_arquitectònics_territorials-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Característiques_de_l'estil" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques_de_l'estil"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Característiques de l'estil</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Característiques_de_l'estil-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Característiques de l'estil</span> </button> <ul id="toc-Característiques_de_l'estil-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Períodes_del_romànic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Períodes_del_romànic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1</span> <span>Períodes del romànic</span> </div> </a> <ul id="toc-Períodes_del_romànic-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Primer_romànic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Primer_romànic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1.1</span> <span>Primer romànic</span> </div> </a> <ul id="toc-Primer_romànic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Romànic_ple" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Romànic_ple"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1.2</span> <span>Romànic ple</span> </div> </a> <ul id="toc-Romànic_ple-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Romànic_tardà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Romànic_tardà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1.3</span> <span>Romànic tardà</span> </div> </a> <ul id="toc-Romànic_tardà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Magistri_operis_i_picapedrers" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Magistri_operis_i_picapedrers"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.2</span> <span><i>Magistri operis</i> i picapedrers</span> </div> </a> <ul id="toc-Magistri_operis_i_picapedrers-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arts_figuratives" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Arts_figuratives"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3</span> <span>Arts figuratives</span> </div> </a> <ul id="toc-Arts_figuratives-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Escultura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Escultura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.1</span> <span>Escultura</span> </div> </a> <ul id="toc-Escultura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pintura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Pintura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.2</span> <span>Pintura</span> </div> </a> <ul id="toc-Pintura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Miniatura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Miniatura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.3</span> <span>Miniatura</span> </div> </a> <ul id="toc-Miniatura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mosaic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Mosaic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.4</span> <span>Mosaic</span> </div> </a> <ul id="toc-Mosaic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vidre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Vidre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.5</span> <span>Vidre</span> </div> </a> <ul id="toc-Vidre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Oficis_artístics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Oficis_artístics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.6</span> <span>Oficis artístics</span> </div> </a> <ul id="toc-Oficis_artístics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Arquitectura romànica</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 61 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-61" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">61 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B9%D9%85%D8%A7%D8%B1%D8%A9_%D8%B1%D9%88%D9%85%D8%A7%D9%86%D8%B3%D9%83%D9%8A%D8%A9" title="عمارة رومانسكية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="عمارة رومانسكية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%B9%D9%85%D8%A7%D8%B1_%D8%B1%D9%88%D9%85%D8%A7%D9%86%D8%B3%D9%83%D9%89" title="معمار رومانسكى - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="معمار رومانسكى" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Roman_memarl%C4%B1%C4%9F%C4%B1" title="Roman memarlığı - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Roman memarlığı" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%81%D0%BA%D1%96_%D1%81%D1%82%D1%8B%D0%BB%D1%8C" title="Раманскі стыль - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Раманскі стыль" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%81%D0%BA%D1%96_%D1%81%D1%82%D1%8B%D0%BB%D1%8C" title="Раманскі стыль - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Раманскі стыль" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%B0%D1%80%D1%85%D0%B8%D1%82%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Романска архитектура - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Романска архитектура" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Architittura_rum%C3%A0nica" title="Architittura rumànica - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Architittura rumànica" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target"><span>Corsu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Rom%C3%A1nsk%C3%A1_architektura" title="Románská architektura - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Románská architektura" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Pensaern%C3%AFaeth_Roman%C3%A9sg" title="Pensaernïaeth Romanésg - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Pensaernïaeth Romanésg" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Romansk_stil" title="Romansk stil - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Romansk stil" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A1%CE%BF%CE%BC%CE%B1%CE%BD%CE%B9%CE%BA%CF%8C%CF%82_%CE%B1%CF%81%CF%87%CE%B9%CF%84%CE%B5%CE%BA%CF%84%CE%BF%CE%BD%CE%B9%CE%BA%CF%8C%CF%82_%CF%81%CF%85%CE%B8%CE%BC%CF%8C%CF%82" title="Ρομανικός αρχιτεκτονικός ρυθμός - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ρομανικός αρχιτεκτονικός ρυθμός" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Romanesque_architecture" title="Romanesque architecture - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Romanesque architecture" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Romanika_arkitekturo" title="Romanika arkitekturo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Romanika arkitekturo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_rom%C3%A1nica" title="Arquitectura románica - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Arquitectura románica" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Arkitektura_erromaniko" title="Arkitektura erromaniko - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Arkitektura erromaniko" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%B9%D9%85%D8%A7%D8%B1%DB%8C_%D8%B1%D9%85%D8%A7%D9%86%D8%B3%DA%A9" title="معماری رمانسک - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="معماری رمانسک" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Romaaninen_tyyli" title="Romaaninen tyyli - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Romaaninen tyyli" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Architecture_romane" title="Architecture romane - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Architecture romane" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Romaanske_arsjitektuer" title="Romaanske arsjitektuer - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Romaanske arsjitektuer" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Ailtireacht_R%C3%B3mh%C3%A1n%C3%BAil" title="Ailtireacht Rómhánúil - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Ailtireacht Rómhánúil" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_rom%C3%A1nica" title="Arquitectura románica - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Arquitectura románica" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%93%D7%A8%D7%99%D7%9B%D7%9C%D7%95%D7%AA_%D7%A8%D7%95%D7%9E%D7%A0%D7%A1%D7%A7%D7%99%D7%AA" title="אדריכלות רומנסקית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אדריכלות רומנסקית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Romani%C4%8Dka_arhitektura" title="Romanička arhitektura - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Romanička arhitektura" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8C%D5%B8%D5%B4%D5%A1%D5%B6%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%B6_%D5%B3%D5%A1%D6%80%D5%BF%D5%A1%D6%80%D5%A1%D5%BA%D5%A5%D5%BF%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Ռոմանական ճարտարապետություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Ռոմանական ճարտարապետություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Arsitektur_Romanesque" title="Arsitektur Romanesque - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Arsitektur Romanesque" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Architettura_romanica" title="Architettura romanica - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Architettura romanica" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%AD%E3%83%9E%E3%83%8D%E3%82%B9%E3%82%AF%E5%BB%BA%E7%AF%89" title="ロマネスク建築 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ロマネスク建築" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A0%E1%83%9D%E1%83%9B%E1%83%90%E1%83%9C%E1%83%A3%E1%83%9A%E1%83%98_%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%A5%E1%83%98%E1%83%A2%E1%83%94%E1%83%A5%E1%83%A2%E1%83%A3%E1%83%A0%E1%83%90" title="რომანული არქიტექტურა - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="რომანული არქიტექტურა" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD_%D1%81%D1%82%D0%B8%D0%BB%D1%96" title="Роман стилі - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Роман стилі" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%A1%9C%EB%A7%88%EB%84%A4%EC%8A%A4%ED%81%AC_%EA%B1%B4%EC%B6%95" title="로마네스크 건축 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="로마네스크 건축" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Opus_Romanum_(medium_aevum)" title="Opus Romanum (medium aevum) - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Opus Romanum (medium aevum)" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Arciteta_romanica" title="Arciteta romanica - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Arciteta romanica" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Romanika" title="Romanika - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Romanika" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Rom%C4%81nika" title="Romānika - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Romānika" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%B0%D1%80%D1%85%D0%B8%D1%82%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Романска архитектура - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Романска архитектура" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B1%E0%B5%8B%E0%B4%AE%E0%B4%A8%E0%B5%86%E0%B4%B8%E0%B5%8D%E0%B4%95%E0%B5%8D_%E0%B4%B5%E0%B4%BE%E0%B4%B8%E0%B5%8D%E0%B4%A4%E0%B5%81%E0%B4%95%E0%B4%B2" title="റോമനെസ്ക് വാസ്തുകല - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="റോമനെസ്ക് വാസ്തുകല" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Romanik" title="Romanik - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Romanik" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Romaanse_architectuur" title="Romaanse architectuur - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Romaanse architectuur" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Romansk_stil" title="Romansk stil - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Romansk stil" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Romansk_arkitektur" title="Romansk arkitektur - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Romansk arkitektur" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Architektura_roma%C5%84ska" title="Architektura romańska - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Architektura romańska" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Arquitetura_rom%C3%A2nica" title="Arquitetura românica - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Arquitetura românica" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%B0%D1%80%D1%85%D0%B8%D1%82%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Романская архитектура - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Романская архитектура" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%B0%D1%80%D1%85%D0%B8%D1%82%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Романска архитектура - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Романска архитектура" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Romani%C4%8Dka_arhitektura" title="Romanička arhitektura - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Romanička arhitektura" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Romanesque_architecture" title="Romanesque architecture - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Romanesque architecture" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Romanska_arhitektura" title="Romanska arhitektura - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Romanska arhitektura" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%B0%D1%80%D1%85%D0%B8%D1%82%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Романска архитектура - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Романска архитектура" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Romansk_arkitektur" title="Romansk arkitektur - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Romansk arkitektur" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Mtindo_wa_Kiroma" title="Mtindo wa Kiroma - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Mtindo wa Kiroma" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%B0%E0%AF%8B%E0%AE%AE%E0%AE%A9%E0%AF%86%E0%AE%B8%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AF%8D_%E0%AE%95%E0%AE%9F%E0%AF%8D%E0%AE%9F%E0%AE%BF%E0%AE%9F%E0%AE%95%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AE%B2%E0%AF%88" title="ரோமனெஸ்க் கட்டிடக்கலை - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="ரோமனெஸ்க் கட்டிடக்கலை" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%96%E0%B8%B2%E0%B8%9B%E0%B8%B1%E0%B8%95%E0%B8%A2%E0%B8%81%E0%B8%A3%E0%B8%A3%E0%B8%A1%E0%B9%82%E0%B8%A3%E0%B8%A1%E0%B8%B2%E0%B9%80%E0%B8%99%E0%B8%AA%E0%B8%81%E0%B9%8C" title="สถาปัตยกรรมโรมาเนสก์ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สถาปัตยกรรมโรมาเนสก์" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Arkitekturang_Romaniko" title="Arkitekturang Romaniko - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Arkitekturang Romaniko" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Romanesk_mimari" title="Romanesk mimari - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Romanesk mimari" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%B0_%D0%B0%D1%80%D1%85%D1%96%D1%82%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Романська архітектура - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Романська архітектура" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ki%E1%BA%BFn_tr%C3%BAc_Romanesque" title="Kiến trúc Romanesque - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Kiến trúc Romanesque" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Romoanschn_styl" title="Romoanschn styl - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Romoanschn styl" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E7%BD%97%E6%9B%BC%E5%BC%8F%E5%BB%BA%E7%AD%91" title="罗曼式建筑 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="罗曼式建筑" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xh mw-list-item"><a href="https://xh.wikipedia.org/wiki/Uyilo_lweRomanesque" title="Uyilo lweRomanesque - xosa" lang="xh" hreflang="xh" data-title="Uyilo lweRomanesque" data-language-autonym="IsiXhosa" data-language-local-name="xosa" class="interlanguage-link-target"><span>IsiXhosa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%BD%97%E6%9B%BC%E5%BC%8F%E5%BB%BA%E7%AD%91" title="罗曼式建筑 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="罗曼式建筑" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E7%BE%85%E6%9B%BC%E5%BC%8F%E5%BB%BA%E7%AF%89" title="羅曼式建築 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="羅曼式建築" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q46261#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Arquitectura_rom%C3%A0nica" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Arquitectura_rom%C3%A0nica" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Arquitectura_rom%C3%A0nica"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Arquitectura_rom%C3%A0nica"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Arquitectura_rom%C3%A0nica" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Arquitectura_rom%C3%A0nica" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&oldid=34459232" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Arquitectura_rom%C3%A0nica&id=34459232&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FArquitectura_rom%25C3%25A0nica"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FArquitectura_rom%25C3%25A0nica"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Arquitectura+rom%C3%A0nica"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Romanesque_architecture" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q46261" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:1._Pedrui.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/1._Pedrui.jpg/220px-1._Pedrui.jpg" decoding="async" width="220" height="152" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/1._Pedrui.jpg/330px-1._Pedrui.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/1._Pedrui.jpg/440px-1._Pedrui.jpg 2x" data-file-width="5384" data-file-height="3720" /></a><figcaption>Ermita de la Mare de Déu de <a href="/wiki/Pedrui" title="Pedrui">Pedrui</a>, consagrada el 5 de novembre de <a href="/wiki/972" title="972">972</a> pel bisbe <a href="/wiki/Odesind_de_Ribagor%C3%A7a" title="Odesind de Ribagorça">Odesind de Ribagorça</a></figcaption></figure> <p>L'<b>arquitectura romànica</b> és l'estil de <a href="/wiki/Construcci%C3%B3" title="Construcció">construcció</a> desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0nic" title="Art romànic">art romànic</a>. Majoritàriament, s'accepta que es desenvolupà durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, malgrat que se'n troben exemples del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span> i que l'ús de l'estil subsisteix durant el <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, i que alguns autors han datat el seu inici en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> incloent-hi les construccions preromàniques. Artísticament, és normal dividir el període medieval en <a href="/wiki/Prerom%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Preromànic">preromànic</a> fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, durant l'<a href="/wiki/Alta_edat_mitjana" title="Alta edat mitjana">alta edat mitjana</a>, romànic durant la primera meitat de la <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">baixa edat mitjana</a> i <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">gòtic</a> el posterior.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A partir d'inicis del II mil·lenni, l'estil es difon, ràpidament i homogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va envair la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari <a href="/wiki/Europa#Divisió_política" title="Europa">europeu</a> després de l'<a href="/wiki/Arquitectura_romana_antiga" title="Arquitectura romana antiga">arquitectura romana antiga</a>, darrere la qual s'havien desenvolupat diversos estils, propis de determinats llocs i períodes. Des del període gòtic cap a la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre atenció especial, fins que, a inicis del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, el <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">romanticisme</a> suscita l'interès arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'<a href="/w/index.php?title=Arquitectura_neorom%C3%A0nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura neoromànica (encara no existeix)">arquitectura neoromànica</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Pere_de_Rodes_P1130042.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Sant_Pere_de_Rodes_P1130042.JPG/220px-Sant_Pere_de_Rodes_P1130042.JPG" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Sant_Pere_de_Rodes_P1130042.JPG/330px-Sant_Pere_de_Rodes_P1130042.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Sant_Pere_de_Rodes_P1130042.JPG/440px-Sant_Pere_de_Rodes_P1130042.JPG 2x" data-file-width="2448" data-file-height="3264" /></a><figcaption>Nau central de l'església, consagrada l'any 1022. <a href="/wiki/Sant_Pere_de_Rodes" class="mw-redirect" title="Sant Pere de Rodes">Sant Pere de Rodes</a>, (Alt Empordà).</figcaption></figure> <p>Les edificacions d'estil romànic són hereves de l'arquitectura romana i les seves derivades <a href="/wiki/Arquitectura_paleocristiana" title="Arquitectura paleocristiana">paleocristiana</a>, <a href="/wiki/Art_prerom%C3%A0nic_a_Catalunya#L'arquitectura" title="Art preromànic a Catalunya">preromàniques</a>, <a href="/wiki/Arquitectura_romana_d%27Orient" title="Arquitectura romana d'Orient">romana d'Orient</a>, <a href="/wiki/Arquitectura_arm%C3%A8nia" title="Arquitectura armènia">armènia</a>, <a href="/wiki/Arquitectura_carol%C3%ADngia" title="Arquitectura carolíngia">carolíngia</a> i <a href="/w/index.php?title=Arquitectura_otoniana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura otoniana (encara no existeix)">otoniana</a>, amb l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. A sud del continent —nord d'Itàlia, franja mediterrània francesa i Catalunya—, els artistes continuen les tradicions mediterrànies heretant les produccions paleocristianes; al nord —França i Alemanya fonamentalment—, els antecedents més immediats i decisius són els <a href="/wiki/Renaixement_carolingi" title="Renaixement carolingi">renaixements carolingi</a> i l'<a href="/wiki/Art_otoni%C3%A0" title="Art otonià">otonià</a>. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> a França i més endavant a la resta d'Europa, per l'<a href="/wiki/Arquitectura_g%C3%B2tica" title="Arquitectura gòtica">arquitectura gòtica</a>. És en les <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(arquitectura)" title="Església (arquitectura)">esglésies</a>, el tipus de construcció més practicat en l'època i del qual en romanen més testimonis en el present, on es troben gairebé totes les seves característiques i pot seguir-se la seva evolució. A Catalunya, poden distingir-se dues etapes en el seu desenvolupament, el <a href="/wiki/Primer_rom%C3%A0nic" title="Primer romànic">primer romànic</a>, que inclou el <a href="/wiki/Rom%C3%A0nic_llombard" title="Romànic llombard">romànic llombard</a>, més auster, i un segon romànic, el <a href="/w/index.php?title=Rom%C3%A0nic_ple&action=edit&redlink=1" class="new" title="Romànic ple (encara no existeix)">romànic ple</a>, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen ambdós estils. L'<a href="/wiki/Art_cistercenc" title="Art cistercenc">arquitectura cistercenca</a>, desenvolupada a partir de mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, tot i considerar-se un estil propi, reflecteix patrons romànics de transició al gòtic. Sovint, especialment a les nostres contrades, les edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>. </p><p>El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'ús de la <a href="/wiki/Volta" title="Volta">coberta de pedra</a>, ja utilitzada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'església en <a href="/w/index.php?title=Tram_(arquitectura)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tram (arquitectura) (encara no existeix)">trams</a>, mitjançant l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Altres trets en són: l'<a href="/wiki/Arc_de_mig_punt" title="Arc de mig punt">arc de punt rodó</a>, la <a href="/wiki/Volta_de_can%C3%B3" title="Volta de canó">volta de canó</a>, la solidesa de la seva fàbrica, amb murs molt gruixuts; <a href="/wiki/Planta_(arquitectura)" title="Planta (arquitectura)">plantes</a> i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; <a href="/wiki/Pilar_(arquitectura)" title="Pilar (arquitectura)">pilars</a> i/o <a href="/wiki/Columnes" class="mw-redirect" title="Columnes">columnes</a> sovint, especialment aquestes últimes, coronats amb capitells més o menys decorats que suporten <a href="/wiki/Arc_(arquitectura)" title="Arc (arquitectura)">arcuacions</a>, <a href="/wiki/Gelosia_(estructura)" title="Gelosia (estructura)">sostres de fusta</a> o <a href="/wiki/Volta" title="Volta">voltes</a>, i alguns elements com portades, capçaleres... També utilitza, però, les <a href="/wiki/Volta_d%27aresta" title="Volta d'aresta">voltes d'aresta</a>, els <a href="/wiki/Arc_apuntat" title="Arc apuntat">arcs apuntats</a> i les <a href="/wiki/Volta_de_creueria" title="Volta de creueria">voltes de creueria</a>, que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estranya la reutilització d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'època romana. Malgrat que avui veiem esglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tenir les parets arrebossades i, sovint, plenes de pintures amb colors cridaners. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Definició_del_terme_romànic"><span id="Definici.C3.B3_del_terme_rom.C3.A0nic"></span>Definició del terme <i>romànic</i></h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Definició del terme romànic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 1817, l'arqueòleg britànic Thomas Rickman utilitza el terme <i>normand</i> en el seu assaig <i>An Attempt to Discriminate the Styles of English Architecture from the Conquest to the Reformation</i> ("Un intent de discriminar els estils de l'arquitectura anglesa des de la conquesta a la Reforma") i els historiadors de l'arquitectura anglesos va retenir el terme —i el seu sinònim "anglonormand"—, referit <a href="/wiki/Normands" title="Normands">al poble conqueridor</a>, per a definir-ne l'estil. En el mateix sentit, diferents estudiosos relacionaren els noms de "saxó" i "llombard" per a identificar l'arquitectura produïda arran de les expansions d'aquests pobles. </p><p>L'expressió <i>architecture romane</i> ('arquitectura romànica') va ser usada per primera vegada per l'intel·lectual francès <a href="/wiki/Charles_de_Gerville" title="Charles de Gerville">Charles de Gerville</a> en una carta de contingut lingüístic, del 1818; amb aquesta expressió definia, comparant-la amb les llengües neollatines, l'arquitectura romana "degradada" construïda després de la <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">caiguda de l'Imperi Romà d'Occident</a> fins a l'esclat del <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">gòtic</a>, amb la finalitat de desterrar els termes <i>saxone</i> ('saxó') i <i>normande</i> ('normand'), usats amb aquest fi fins aleshores, però considerats inadequats per Gerville.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Deia així: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Us he parlat alguna vegada d'arquitectura romànica («romane»). És un mot de creació pròpia que crec afortunadament inventat per a reemplaçar els mots insignificants de "saxó" i de "normand". Tot el món convé que aquesta arquitectura, pesant i grollera, és l'<i>opus romanun</i> desnaturalitzat i successivament degradat pels nostres rudes antecessors. De la mateixa manera, de la llengua llatina, igualment esguerrada, es va crear aquesta llengua romanç («romane»), l'origen i degradació de la qual té molt a veure amb l'origen i progrés de l'arquitectura. Digueu-me, doncs, us ho demano, que el meu nom "romànic" («romane») va ser una troballa afortunada. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>El 1824, <a href="/wiki/Arcisse_de_Caumont" title="Arcisse de Caumont">Arcisse de Caumont</a> aplicà el terme <i>romànic</i> per a definir les construccions dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, en el seu <i>Essai sur l'architecture religieuse du Moyen Âge</i>.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Caumont, com a fundador i dinamitzador de diverses associacions arqueològiques i redactor d'obres d'arquitectura medieval, contribuí decisivament en la introducció de l'adjectiu en cercles acadèmics, malgrat algunes reticències inicials. <a href="/wiki/Jules_Quicherat" title="Jules Quicherat">Jules Quicherat</a> va dignificar l'accepció pejorativa força estesa de l'adjectiu "romànic", que s'associava als <a href="/wiki/B%C3%A0rbars" class="mw-redirect" title="Bàrbars">bàrbars</a>. </p><p>Mentre, actualment, als països del continent, se la defineix com a "arquitectura romànica", en les seves variants lingüístiques, a Anglaterra també se la coneix com a <i>Norman architecture</i> ("<a href="/wiki/Arquitectura_normanda" title="Arquitectura normanda">arquitectura normanda</a>"). </p><p>Qualsevol definició de l'arquitectura romànica és necessàriament reductiva en la mesura en què aquesta arquitectura abasta una àmplia varietat de construccions, edificades en una àrea extensa i durant un espai de temps prou perllongat. S'hi afegeix el problema de la delimitació entre els estils preromànics i els purament romànics: l'arc rodó, la volta de canó, la robustesa de la fàbrica són trets comuns en tots dos. De vegades, s'atribueix el terme <i>romànic</i> a realitzacions de data incerta, anteriors o posteriors, pel fet que inclouen tècniques o ambients que, com a tal, apareixen a l'ull de l'observador modern: voltes de canó, arcs de mig punt, capitells historiats, sobrietat, introspecció... D'altra banda, aquests elements no són imprescindibles: per exemple, trobem moltes arquitectures romàniques amb cobertes de fusta, amb capitells que poden no ser decorats o no ser presents, amb voltes apuntades..., i també pot crear confusió la volta de creueria amb nervadures, típica del període gòtic, però ja present en el romànic. Poden desconcertar algunes fortificacions i esglésies senzilles renaixentistes o barroques, i edificacions d'estil <a href="/wiki/Neorom%C3%A0nic" title="Neoromànic">neoromànic</a>, realitzades a partir de mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i caracteritzades pel reveniment de les formes romàniques. També desorienten edificacions iniciades en estil romànic i continuades en èpoques posteriors, sovint gòtica, on els elements romànics han quedat amagats o substituïts per d'altres. </p> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34379737">@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .mod-gallery{width:100%!important}}.mw-parser-output .mod-gallery{display:table}.mw-parser-output .mod-gallery-default{background:transparent;margin-top:4px}.mw-parser-output .mod-gallery-center{margin-left:auto;margin-right:auto}.mw-parser-output .mod-gallery-left{float:left}.mw-parser-output .mod-gallery-right{float:right}.mw-parser-output .mod-gallery-none{float:none}.mw-parser-output .mod-gallery-collapsible{width:100%}.mw-parser-output .mod-gallery .title,.mw-parser-output .mod-gallery .main,.mw-parser-output .mod-gallery .footer{display:table-row}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div{display:table-cell;padding:0 4px 4px;text-align:center;font-weight:bold}.mw-parser-output .mod-gallery .main>div{display:table-cell}.mw-parser-output .mod-gallery .gallery{line-height:1.35em}.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div{display:table-cell;padding:4px;text-align:right;font-size:85%;line-height:1em}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div *,.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div *{overflow:visible}.mw-parser-output .mod-gallery .gallerybox img{background:none!important}.mw-parser-output .mod-gallery .bordered-images .thumb img{border:solid var(--background-color-neutral,#eaecf0)1px}.mw-parser-output .mod-gallery .whitebg .thumb{background:var(--background-color-base,#fff)!important}</style><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 230px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Arte_prerrom%C3%A1nico_asturiano.jpg" class="mw-file-description" title="Preromànic asturià del segle ix. San Julián de los Prados (Oviedo)"><img alt="Preromànic asturià del segle ix. San Julián de los Prados (Oviedo)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Arte_prerrom%C3%A1nico_asturiano.jpg/250px-Arte_prerrom%C3%A1nico_asturiano.jpg" decoding="async" width="250" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Arte_prerrom%C3%A1nico_asturiano.jpg/375px-Arte_prerrom%C3%A1nico_asturiano.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Arte_prerrom%C3%A1nico_asturiano.jpg/500px-Arte_prerrom%C3%A1nico_asturiano.jpg 2x" data-file-width="3776" data-file-height="2520" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Preromànic asturià del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>. <a href="/wiki/San_Juli%C3%A1n_de_los_Prados" title="San Julián de los Prados">San Julián de los Prados</a> (Oviedo)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 230px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Crkva_sv._Spasa,Cetina_0187.jpg" class="mw-file-description" title="Preromànic. Sant Salvador de Vrlika (comtat de Split-Dalmàcia, Croàcia)"><img alt="Preromànic. Sant Salvador de Vrlika (comtat de Split-Dalmàcia, Croàcia)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Crkva_sv._Spasa%2CCetina_0187.jpg/220px-Crkva_sv._Spasa%2CCetina_0187.jpg" decoding="async" width="220" height="200" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Crkva_sv._Spasa%2CCetina_0187.jpg/329px-Crkva_sv._Spasa%2CCetina_0187.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Crkva_sv._Spasa%2CCetina_0187.jpg/439px-Crkva_sv._Spasa%2CCetina_0187.jpg 2x" data-file-width="842" data-file-height="767" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Preromànic. Sant Salvador de Vrlika (<a href="/wiki/Comtat_de_Split-Dalm%C3%A0cia" class="mw-redirect" title="Comtat de Split-Dalmàcia">comtat de Split-Dalmàcia</a>, Croàcia)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 230px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cathedralmajormarseille.jpg" class="mw-file-description" title="Neoromànic, construïda entre 1852 i 1893. Catedral Major de Marsella (Boques del Roine)"><img alt="Neoromànic, construïda entre 1852 i 1893. Catedral Major de Marsella (Boques del Roine)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Cathedralmajormarseille.jpg/250px-Cathedralmajormarseille.jpg" decoding="async" width="250" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Cathedralmajormarseille.jpg/375px-Cathedralmajormarseille.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Cathedralmajormarseille.jpg/500px-Cathedralmajormarseille.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="680" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Neoromànic, construïda entre 1852 i 1893. Catedral Major de <a href="/wiki/Marsella" title="Marsella">Marsella</a> (Boques del Roine)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Motiu tergiversador d'una aplicació correcta de l'adjectiu "romànic" són algunes intervencions fetes en arquitectures medievals durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. Edificacions, de vegades considerades cabdals, que havien resultat alterades, algunes vegades de manera substancial, per modificacions fetes al llarg dels segles, van ser motiu de reconstruccions idealitzades per arquitectes influïts per tendències medievalistes, dels quals <a href="/wiki/Viollet-le-Duc" class="mw-redirect" title="Viollet-le-Duc">Viollet-le-Duc</a> n'és el més representatiu; aquests corrents historicistes arribaren al Principat de la mà d'<a href="/wiki/Elies_Rogent" class="mw-redirect" title="Elies Rogent">Elies Rogent</a> que, durant el període 1886-1893, <a href="/wiki/Monestir_de_Santa_Maria_de_Ripoll#Restauracions" title="Monestir de Santa Maria de Ripoll">va "restaurar" l'església del monestir de Ripoll</a>. Si bé, segons alguns autors, aquesta edificació pot representar l'esperit romànic, d'altres, argumentant els criteris subjectius de Rogent, la proposen com a exponent de l'<a href="/w/index.php?title=Arquitectura_neorom%C3%A0nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura neoromànica (encara no existeix)">arquitectura neoromànica</a>. El mateix cas presenten, entre tants pel continent, la capçalera de l'església de <a href="/wiki/Sant_Joan_de_les_Abadesses" title="Sant Joan de les Abadesses">Sant Joan de les Abadesses</a>, reconstruïda per <a href="/wiki/Puig_i_Cadafalch" class="mw-redirect" title="Puig i Cadafalch">Puig i Cadafalch</a> a partir de la pròpia interpretació que en feia, segons el mateix arquitecte assumia, i les <a href="/wiki/Castell_de_Requesens#Mansió_vuitcentista" title="Castell de Requesens">intervencions al castell de Requesens</a>. Tot i això, els treballs de recerca d'aquests intel·lectuals van motivar estudis i coneixements més precisos sobre l'arquitectura medieval.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'altra banda, pot argumentar-se que una obra és d'un estil determinat, romànic per cas, si considerem que una cosa és l'"estil" de la creació i una altra l'"època" de la seva execució. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Interior_del_monestir_de_Ripoll_-_vista_general.JPG" class="mw-file-description" title="Nau principal reconstruïda durant 1863 i 1893. Santa Maria de Ripoll (Ripollès)"><img alt="Nau principal reconstruïda durant 1863 i 1893. Santa Maria de Ripoll (Ripollès)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Interior_del_monestir_de_Ripoll_-_vista_general.JPG/250px-Interior_del_monestir_de_Ripoll_-_vista_general.JPG" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Interior_del_monestir_de_Ripoll_-_vista_general.JPG/375px-Interior_del_monestir_de_Ripoll_-_vista_general.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Interior_del_monestir_de_Ripoll_-_vista_general.JPG/500px-Interior_del_monestir_de_Ripoll_-_vista_general.JPG 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Nau principal reconstruïda durant 1863 i 1893. <a href="/wiki/Monestir_de_Santa_Maria_de_Ripoll" title="Monestir de Santa Maria de Ripoll">Santa Maria de Ripoll</a> (Ripollès)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses-PM_47083.jpg" class="mw-file-description" title="Capçalera reconstruïda entre 1912 i 1963. Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)"><img alt="Capçalera reconstruïda entre 1912 i 1963. Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses-PM_47083.jpg/230px-Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses-PM_47083.jpg" decoding="async" width="230" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses-PM_47083.jpg/345px-Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses-PM_47083.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses-PM_47083.jpg/460px-Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses-PM_47083.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="826" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Capçalera reconstruïda entre 1912 i 1963. <a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses" title="Monestir de Sant Joan de les Abadesses">Sant Joan de les Abadesses</a> (Ripollès)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Requesens_castell_c1898.jpg" class="mw-file-description" title="Tomàs de Rocabertí i acompanyants durant la reconstrucció ~1898. Castell de Requesens (Alt Empordà)"><img alt="Tomàs de Rocabertí i acompanyants durant la reconstrucció ~1898. Castell de Requesens (Alt Empordà)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Requesens_castell_c1898.jpg/250px-Requesens_castell_c1898.jpg" decoding="async" width="250" height="169" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Requesens_castell_c1898.jpg/375px-Requesens_castell_c1898.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Requesens_castell_c1898.jpg/500px-Requesens_castell_c1898.jpg 2x" data-file-width="591" data-file-height="400" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Tom%C3%A0s_de_Rocabert%C3%AD-Boixadors_Dameto_i_de_Ver%C3%AD" title="Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí">Tomàs de Rocabertí</a> i acompanyants durant la reconstrucció ~1898. <a href="/wiki/Castell_de_Requesens" title="Castell de Requesens">Castell de Requesens</a> (Alt Empordà)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>També podem definir l'arquitectura romànica amb criteris més subjectius, més o menys ben definits pel que creiem saber sobre les interpretacions religioses de l'època. Així, es podria dir que l'arquitectura romànica dona al visitant —sobretot en edificis petits, però també si la interpretació s'aplica a grans esglésies com <a href="/wiki/Sant_Pere_de_Rodes" class="mw-redirect" title="Sant Pere de Rodes">Sant Pere de Rodes</a>, <a href="/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_de_Cardona" title="Sant Vicenç de Cardona">Sant Vicenç de Cardona</a> o <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Nostra_Senyora_del_Port" title="Basílica de Nostra Senyora del Port">Nostra Senyora del Port a l'Alvèrnia</a>, entre d'altres— la sensació d'una certa massivitat que evoca l'ombra, la penombra, o la "llum profunda" que esmenta <a href="/wiki/Yves_Bonnefoy" title="Yves Bonnefoy">Yves Bonnefoy</a>, en contraposició als ambients lluminosos que proporcionen les altes finestres en el gòtic. Una interpretació és que aquesta arquitectura no té la finalitat d'un ascens gloriós del fidel, sinó més aviat d'una transcendència "cap avall", una forma d'iniciació secreta amb una atmosfera de misteri original. Segons el poeta i mestre d'obres <a href="/wiki/Jacint_Torres_i_Reyat%C3%B3" title="Jacint Torres i Reyató">Jacint Torres i Reyató</a> parlant de l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">... lo apacible misticisme que revela la macissa fábrica dels tres ábsides ab sas estretas finestras románicas, gelosas de que la llum penetre per ellas, amigas de la obscuritat que regna á dins del santuari y que inspira tranquila meditació. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>De fet, però, la presència de llum a l'església romànica cristiana ve determinada pels patrons de les primeres <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica#La_basílica_cristiana" title="Basílica">basíliques cristianes</a>; l'elecció de voltes de pedra pesants, per substituir els sostres de fusta en grans edificis, principalment per evitar incendis d'aquests, requereix reforçar les parets i perforar vans estrets. Llavors, la "llum profunda" és conseqüència més de les limitacions tècniques que no pas d'una preferència litúrgica i anirà desapareixent en èpoques avançades de l'estil amb la proliferació de l'ús de <a href="/wiki/Contrafort" title="Contrafort">contraforts</a> i de voltes apuntades i de creueria, que permetran l'obertura de finestres més àmplies, que faciliten una major il·luminació dels espais interiors. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estudis">Estudis</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Estudis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Acabant l'edat mitjana, els <a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">pensadors humanistes</a> revaloren les obres de l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat clàssica</a> i els seus treballs inspiren els artistes del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>; els <a href="/wiki/Arquitectura_del_Renaixement" title="Arquitectura del Renaixement">arquitectes renaixentistes</a> fan estudis d'<a href="/wiki/Arquitectura_romana_antiga" title="Arquitectura romana antiga">antigues construccions romanes</a> i produeixen obres inspirades en aquestes. Fins al darrer quart del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, l'estil romànic no va suscitar un interès particular. Durant la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, el <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">romanticisme</a> exalta el primigeni i fonamental de les diferents nacions, amb un interès especial per l'arquitectura medieval, i a la fi del mateix segle, impulsat pels corrents historicistes, sorgeix l'<a href="/w/index.php?title=Arquitectura_neorom%C3%A0nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura neoromànica (encara no existeix)">estil arquitectònic neoromànic</a>. </p><p>Molts són els estudiosos que, a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, dedicaren treballs a l'arquitectura romànica<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i, entre els primers a interessar-s'hi, abundaven els quals compartien l'afició arqueològica amb les ciències naturals i la lingüística medieval: les primeres ja utilitzen la sistematització i la nomenclatura i entenen que els organismes són classificables determinant les seves mutacions; la segona facilita establir datacions i determinar-ne altres aspectes. Avui, els postulats dels primers erudits s'ha de matissar, ja que partien de formulacions objectives basades en l'exclusivisme de l'època. Molt sovint, els autors s'aproparan a les obres determinant les seves formes principals i cronologia; força treballs es caracteritzen per l'estudi dels orígens dels processos constructius en l'arquitectura, principalment de la volta i la cúpula. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Formes típiques romàniques</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 350px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Alstahaug_kirke_portal.jpg" class="mw-file-description" title="Porta emmarcada per columnes, arquivolta i impostes amb motius geomètrics i timpà llis. Església d'Alstahaug (Nordland, Noruega)"><img alt="Porta emmarcada per columnes, arquivolta i impostes amb motius geomètrics i timpà llis. Església d'Alstahaug (Nordland, Noruega)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Alstahaug_kirke_portal.jpg/218px-Alstahaug_kirke_portal.jpg" decoding="async" width="218" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Alstahaug_kirke_portal.jpg/327px-Alstahaug_kirke_portal.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Alstahaug_kirke_portal.jpg/436px-Alstahaug_kirke_portal.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="881" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Porta emmarcada per columnes, arquivolta i impostes amb motius geomètrics i timpà llis. Església d'Alstahaug (<a href="/wiki/Nordland" title="Nordland">Nordland</a>, Noruega)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 350px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vo%C3%BBte_en_berceau_Conques.JPG" class="mw-file-description" title="Matroneu amb finestres geminades, òcul i volta de mig punt amb arcs torals a la nau central. Santa Fe de Concas (Avairon)"><img alt="Matroneu amb finestres geminades, òcul i volta de mig punt amb arcs torals a la nau central. Santa Fe de Concas (Avairon)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Vo%C3%BBte_en_berceau_Conques.JPG/240px-Vo%C3%BBte_en_berceau_Conques.JPG" decoding="async" width="240" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Vo%C3%BBte_en_berceau_Conques.JPG/360px-Vo%C3%BBte_en_berceau_Conques.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Vo%C3%BBte_en_berceau_Conques.JPG/480px-Vo%C3%BBte_en_berceau_Conques.JPG 2x" data-file-width="960" data-file-height="1280" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Matroneu amb finestres geminades, òcul i volta de mig punt amb arcs torals a la nau central. <a href="/wiki/Santa_Fe_de_Concas" title="Santa Fe de Concas">Santa Fe de Concas</a> (Avairon)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 350px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Rooma_2006_047.jpg" class="mw-file-description" title="Arcuacions sobre parells de columnes tornejades al claustre. Basílica de Sant Joan del Laterà, Roma"><img alt="Arcuacions sobre parells de columnes tornejades al claustre. Basílica de Sant Joan del Laterà, Roma" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Rooma_2006_047.jpg/240px-Rooma_2006_047.jpg" decoding="async" width="240" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Rooma_2006_047.jpg/360px-Rooma_2006_047.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Rooma_2006_047.jpg/480px-Rooma_2006_047.jpg 2x" data-file-width="1944" data-file-height="2592" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Arcuacions sobre parells de columnes tornejades al claustre. <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Joan_del_Later%C3%A0" class="mw-redirect" title="Basílica de Sant Joan del Laterà">Basílica de Sant Joan del Laterà</a>, Roma</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 350px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ang_cath_c1.JPG" class="mw-file-description" title="Campanar de torre amb arcuacions cegues i finestres diferents a cada pis. Catedral d'Angulema (Xaranta)"><img alt="Campanar de torre amb arcuacions cegues i finestres diferents a cada pis. Catedral d'Angulema (Xaranta)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Ang_cath_c1.JPG/240px-Ang_cath_c1.JPG" decoding="async" width="240" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Ang_cath_c1.JPG/360px-Ang_cath_c1.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Ang_cath_c1.JPG/480px-Ang_cath_c1.JPG 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1600" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Campanar de torre amb arcuacions cegues i finestres diferents a cada pis. <a href="/w/index.php?title=Catedral_d%27Angulema&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catedral d'Angulema (encara no existeix)">Catedral d'Angulema</a> (<a href="/wiki/Charente" title="Charente">Xaranta</a>)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 350px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:ColegiataSantillana-2_(modificat).jpg" class="mw-file-description" title="Columnes adossades, finestres arquivoltades, frisos escacats i mènsules a l'absis. Col·legiata de Santillana del Mar (Cantàbria)"><img alt="Columnes adossades, finestres arquivoltades, frisos escacats i mènsules a l'absis. Col·legiata de Santillana del Mar (Cantàbria)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/ColegiataSantillana-2_%28modificat%29.jpg/240px-ColegiataSantillana-2_%28modificat%29.jpg" decoding="async" width="240" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/ColegiataSantillana-2_%28modificat%29.jpg/360px-ColegiataSantillana-2_%28modificat%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/ColegiataSantillana-2_%28modificat%29.jpg/480px-ColegiataSantillana-2_%28modificat%29.jpg 2x" data-file-width="525" data-file-height="700" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Columnes adossades, finestres arquivoltades, frisos escacats i mènsules a l'absis. <a href="/wiki/Col%C2%B7legiata_de_Santillana_del_Mar" title="Col·legiata de Santillana del Mar">Col·legiata de Santillana del Mar</a> (Cantàbria)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 350px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Fa%C3%A7ana_Esgl%C3%A9sia_Sant_Jaume_de_Frontay%C3%A0_(modificat).jpg" class="mw-file-description" title="Decoració llombarda i campanar de cadireta en façana de dos cossos i tres carrers. Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà)"><img alt="Decoració llombarda i campanar de cadireta en façana de dos cossos i tres carrers. Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Fa%C3%A7ana_Esgl%C3%A9sia_Sant_Jaume_de_Frontay%C3%A0_%28modificat%29.jpg/240px-Fa%C3%A7ana_Esgl%C3%A9sia_Sant_Jaume_de_Frontay%C3%A0_%28modificat%29.jpg" decoding="async" width="240" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Fa%C3%A7ana_Esgl%C3%A9sia_Sant_Jaume_de_Frontay%C3%A0_%28modificat%29.jpg/360px-Fa%C3%A7ana_Esgl%C3%A9sia_Sant_Jaume_de_Frontay%C3%A0_%28modificat%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Fa%C3%A7ana_Esgl%C3%A9sia_Sant_Jaume_de_Frontay%C3%A0_%28modificat%29.jpg/480px-Fa%C3%A7ana_Esgl%C3%A9sia_Sant_Jaume_de_Frontay%C3%A0_%28modificat%29.jpg 2x" data-file-width="2736" data-file-height="3648" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Decoració llombarda i campanar de cadireta en façana de dos cossos i tres carrers. <a href="/wiki/Sant_Jaume_de_Frontany%C3%A0" title="Sant Jaume de Frontanyà">Sant Jaume de Frontanyà</a> (Berguedà)</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Primers_estudis">Primers estudis</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Primers estudis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Caen_%C3%A9glise_de_la_Trinit%C3%A9_chapiteaux_du_choeur.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Caen_%C3%A9glise_de_la_Trinit%C3%A9_chapiteaux_du_choeur.jpg/220px-Caen_%C3%A9glise_de_la_Trinit%C3%A9_chapiteaux_du_choeur.jpg" decoding="async" width="220" height="282" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Caen_%C3%A9glise_de_la_Trinit%C3%A9_chapiteaux_du_choeur.jpg/330px-Caen_%C3%A9glise_de_la_Trinit%C3%A9_chapiteaux_du_choeur.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2d/Caen_%C3%A9glise_de_la_Trinit%C3%A9_chapiteaux_du_choeur.jpg 2x" data-file-width="367" data-file-height="471" /></a><figcaption>Capitells del cor de l'<a href="/wiki/Abadia_de_les_Dames" title="Abadia de les Dames">abadia de les Dames</a>, Caen. John Sell Cotman, <i>Architectural Antiquities of Normandy</i>, J. and A. Arch (London), 1822 </figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Charles_de_Gerville" title="Charles de Gerville">Charles Duhérissier de Gerville</a>, destacat erudit, és l'inventor de l'expressió <i>architecture romane</i> ('arquitectura romànica'). Malgrat que el seu interès principal es decantava vers la <a href="/wiki/Bot%C3%A0nica" title="Botànica">botànica</a>, la seva col·lecció <a href="/wiki/Numism%C3%A0tica" title="Numismàtica">numismàtica</a>, i també la disciplina emergent de la <a href="/wiki/Geologia" title="Geologia">geologia</a> i la recerca de documents escrits antics, va formar part del petit grup d'historiadors de l'arquitectura a França. A partir de 1814, Gerville es dedica al projecte inèdit d'inventariar les prop de quatre o cinc-centes esglésies de la <a href="/wiki/Manche" title="Manche">Manche</a>; alguns d'aquests documents es publiquen amb el títol de <i>Voyage archéologique dans la Manche</i> (1818-1820). A causa dels seus interessos —botànica, geologia—, va ser un apassionat de la nomenclatura i, el 1818, en una carta adreçada al seu col·lega <a href="/wiki/Arcisse_de_Caumont" title="Arcisse de Caumont">Arcisse de Caumont</a>,<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>n. 1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fa servir el terme <i>romànic</i> en l'àmbit lingüístic, comparat amb l'arquitectònic, en l'intent de fer una definició de l'arquitectura construïda durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, més encertada que els termes usats aleshores: <i>saxó</i> i <i>normand</i>. El 1817, l'arqueòleg britànic Thomas Rickman havia publicat l'assaig <i>An Attempt to Discriminate the Styles of English Architecture from the Conquest to the Reformation</i> en què, amb l'adjectiu "normand", es refereix a les construccions alçades durant el període entre la caiguda de l'Imperi Romà i l'adveniment del gòtic. </p><p>El 1824, Arcisse de Caumont, Gervais de La Rue, abat de <a href="/wiki/Rouen" title="Rouen">Rouen</a>, i Auguste Le Prévost, funden la Société des antiquaires de Normandie, amb seu ubicada a Caen, una «escola pionera en la ciència arquitectònica»,<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que aplegà altres estudiosos com Gerville, dedicada als estudis arqueològics —en el sentit primigeni del terme, <i>archaios</i> ('antic') i <i>logos</i> ('estudi, ciència o tractat')— dels cinc departaments de <a href="/wiki/Normandia" title="Normandia">Normandia</a>, en què destaca el de la <a href="/wiki/Manche" title="Manche">Manche</a>,<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i a la publicació d'un butlletí amb els resultats. Caumont escriu el mateix any <i>Essai sur l'architecture du moyen âge, particulièrement en Normandie</i>, en què l'expressió "arquitectura romànica" ja és utilitzada amb normalitat.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Arran d'un "Curs d'antiguitats monumentals" que imparteix a Caen, Caumont redacta <i>Abécédaire ou rudiments d'arquéologie</i>, publicat entre 1830 i 1841, en diversos volums i un àlbum d'il·lustracions, molt reeditat fins al 1870, tractant els períodes majors de l'arquitectura, obra considerada la "Vulgata" de l'arquitectura medieval. Caumont fixa el concepte d'"arquitectura romànica" i proposa una divisió d'aquesta en tres èpoques: primitiva, des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> fins a la fi del X, de plenitud els XI i XII, i de transició, centrada en el XII. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Donjon_Chamboy.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Donjon_Chamboy.png/220px-Donjon_Chamboy.png" decoding="async" width="220" height="241" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Donjon_Chamboy.png/330px-Donjon_Chamboy.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Donjon_Chamboy.png/440px-Donjon_Chamboy.png 2x" data-file-width="788" data-file-height="862" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Donjon" title="Donjon">Donjon</a></i> de <a href="/wiki/Chambois" title="Chambois">Chambois</a>, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, dibuix d'Arcisse de Caumont (mitjans segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>)</figcaption></figure> <p>A França, des del 1830, les institucions estatals s'implicaren en la conservació del patrimoni arquitectònic; <a href="/wiki/Pr%C3%B2sper_M%C3%A9rim%C3%A9e" class="mw-redirect" title="Pròsper Mérimée">Pròsper Mérimée</a>, com a inspector general dels monuments històrics, fomentarà la restauració d'edificacions i l'inventariat dels béns mobles. Caumont funda la <i>Société française d'archéologie</i> el 1833 i, seguidament, l<b>Association normande<i> i la </i>Société pour la conservation des monuments<i>, a les quals ràpidament s'adhereixen nombrosos membres, als quals el mateix Caumont estimula, relacionant-los, a compartir les seves observacions individuals en una manera eclèctica i enriquidora, que serien tractades durant la XXIVa sessió, de 1862, del Congrés arqueològic de França, organitzat per la </i>Société française d'archéologie<i>.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L</i></b><i>Encyclopédie du Moyen Âge</i> considera Caumont el primer a establir una divisió racional de l'arquitectura en fases cronològiques diferents.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També va redactar l'<i>Histoire sommaire de l'architecture religieuse, civile et militaire au Moyen Âge</i>, el 1836, i <i>Histoire de l'architecture religieuse au Moyen Âge</i>, el 1841. En el laboriós procés de definició d'una nova tipologia artística, va reproduir els preceptes establerts per <a href="/wiki/Johann_Joachim_Winckelmann" title="Johann Joachim Winckelmann">Johann Joachim Winckelmann</a> quan, a mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, va estudiar l'art clàssic. Le Prevost (Bernay, Eure, 1787 - La Vaupalière, 1859), col·laborador de Gerville, de saber enciclopèdic i amb mètodes de recerca rigorosos i crítics, va escriure <i>Architecture gallo-romaine et architecture du moyen age</i>, editat a París el 1857. </p><p>Erudits en llengua alemanya creuen necessari alliberar l'arqueologia del cinyell de la història, afirmant la seva autonomia, i proposen l'estudi de la creació artística mitjançant una "ciència de l'art" o "història de l'art". Durant la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, es forma una escola "<a href="/wiki/Formalisme_(art)" title="Formalisme (art)">formalista</a>" vienesa, influïda per les <a href="/wiki/Sigmund_Freud" title="Sigmund Freud">teories freudianes</a>, segons la qual cal acostar-se a la ciència de l'art per les sensacions que produeixen les obres en l'espectador. Segons <a href="/wiki/Alois_Riegl" title="Alois Riegl">Alois Riegl</a>, membre d'aquesta escola, «no hi ha mal estil ni mala època» i no s'ha de diferenciar entre les arts figuratives, majors, i les arts ornamentals, menors; l'art d'una societat, argumenta Riegl, s'origina a partir de la seva "voluntat artística", paral·lela a altres "voluntats", que té els seus propis criteris i que no ha de ser jutjada en funció dels postulats idealistes i, així, si els artistes romànics s'allunyen de l'estil clàssic no és perquè fossin incapaços de continuar-lo sinó simplement perquè no volgueren.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Saint_sernin_toulouse_lavis_viollet_les_duc_absides.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Saint_sernin_toulouse_lavis_viollet_les_duc_absides.jpg/220px-Saint_sernin_toulouse_lavis_viollet_les_duc_absides.jpg" decoding="async" width="220" height="208" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Saint_sernin_toulouse_lavis_viollet_les_duc_absides.jpg/330px-Saint_sernin_toulouse_lavis_viollet_les_duc_absides.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Saint_sernin_toulouse_lavis_viollet_les_duc_absides.jpg/440px-Saint_sernin_toulouse_lavis_viollet_les_duc_absides.jpg 2x" data-file-width="694" data-file-height="657" /></a><figcaption>Elevació de l'absis de <a href="/w/index.php?title=Sant_Serni_de_Tolosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sant Serni de Tolosa (encara no existeix)">Sant Serni de Tolosa</a>, de <a href="/wiki/Eug%C3%A8ne_Viollet-le-Duc" title="Eugène Viollet-le-Duc">Viollet-le-Duc</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>), usat en un treball doctrinal de <a href="/wiki/Marcel_Durliat" title="Marcel Durliat">Marcel Durliat</a> </figcaption></figure> <p>L'opinió força estesa que l'arquitectura romànica, associada als pobles incivils, cruels i rudes, que havien dominat el continent, era una vulgarització, sense més, de l'arquitectura romana va ser combatuda amb èxit per l'historiador i arqueòleg <a href="/wiki/Jules_Quicherat" title="Jules Quicherat">Jules Quicherat</a> (1814-1882), que va rebutjar aquest sentit pejoratiu del terme "romànic", defensant la idea que les edificacions romàniques eren producte d'influxos i causes, socials i culturals, diversos, entre aquests els derivats de l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat clàssica</a>; ho argumentava comparant les construccions romàniques amb les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques" title="Llengües romàniques">llengües derivades del llatí</a>, a les quals calia atribuir altres influències a més de la llatina.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Quicherat va dirigir l'<a href="/wiki/%C3%89cole_des_Chartes" title="École des Chartes">École nationale des chartes</a> entre 1871 i 1882 i, des d'aquesta, va promoure l'ensenyament de l'arqueologia medieval. Considerava fonamental el repte que suposaren les <a href="/wiki/Volta_(arquitectura)" class="mw-redirect" title="Volta (arquitectura)">voltes</a> als arquitectes de l'època i va lligar la decoració escultòrica en capitells, llindes o arquivoltes, a l'anàlisi de les estructures arquitectòniques. Va estudiar les edificacions com si es tractés de documents escrits i va perfeccionar la seva classificació establint els seus «caràcters essencials», amb el fi d'ordenar les seves idees amb vista a la seva activitat docent.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Henri_Focillon" title="Henri Focillon">Henri Focillon</a> (1881-1943), sense obviar els condicionants arqueològics, introdueix a França la filosofia de l'art. <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3" title="Evolució">Evolucionista</a>, aquest historiador de l'art distingeix en cada estil artístic quatre fases successives: l'experimental, arcaica i de provatures; la clàssica que, recolzada en l'audàcia experimental de la primera, atorga estabilitat, seguretat; la refinada, que, especialment en arquitectura, valora les solucions constructives que condueixen a la puresa de les formes, i la barroca, en què aquestes es fan lliures «escampant-se sense cap fre, proliferant com un monstre vegetal».<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També defensa que és la tècnica, considerada com un procés, qui atorga a l'estil la seva "tonalitat": la volta, en l'arquitectura romànica, garanteix la primacia de la tècnica en la seva evolució.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1934, <a href="/wiki/Marcel_Aubert" title="Marcel Aubert">Marcel Aubert</a>, arqueòleg i historiador de l'art, ingressa en l'<a href="/wiki/Acad%C3%A9mie_des_inscriptions_et_belles-lettres" class="mw-redirect" title="Académie des inscriptions et belles-lettres">Académie des inscriptions et belles-lettres</a>, fundada el 1663 per <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Colbert" title="Jean-Baptiste Colbert">Jean-Baptiste Colbert</a>. Segons reglament de 1786, l'Académie establia que l'objectiu principal de la institució era la història, centrada en l'estudi, entre d'altres, de les llengües orientals i grecollatines, dels monuments de tota mena, incloses inscripcions, segells, medalles..., relatius a l'edat mitjana, i de les ciències, arts i negocis dels antics. Aubert va redactar diverses obres específiques sobre art romànic i una sobre l'art català: <i>L'art de la Catalogne</i> (1959). </p><p>Diversos autors han vist precedents de l'arquitectura romànica en la d'Armènia. Un dels primers i més destacats a fer-ho va ser l'austriacopolonès Josef Strzygowski (1862–1941), historiador de l'art, especialista en els orígens de l'art paleocristià i de l'art occidental en general i en la contribució crucial que hi exercí l'Orient. Va escriure diversos assaigs sobre l'art d'Armènia, Ravenna i el Pròxim Orient i, com a resultat d'un viatge de recerca de l'Institut d'Història de l'Art de la Universitat de Viena realitzat el 1918, va publicar <i>Die Baukunst der Armenier und Europa</i> ('L'arquitectura dels armenis i Europa'), en què, amb les seves premisses d'"investigació dels fets" i "investigació visual", va establir alguns precedents de l'arquitectura romànica en la pròpia del país armeni. També va buscar els orígens de la iconografia cristiana en les ciutats hel·lenístiques.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A cavall dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, s'origina una especialització en l'estudi de la història de l'art i alguns autors tracten de manera independent l'anàlisi de documents, la iconografia, el simbolisme de les formes, la reflexió sobre les estructures... <a href="/wiki/%C3%89mile_M%C3%A2le" title="Émile Mâle">Émile Mâle</a> (1862-1954) és pioner a establir paral·lelismes entre la <a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">iconografia</a> de les obres d'art i els documents literaris. <a href="/w/index.php?title=Aby_Moritz_Warburg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aby Moritz Warburg (encara no existeix)">Aby Moritz Warburg</a> (1866-1929) estableix els fonaments de la iconografia i defensa que les creacions artístiques són símbol de fenomens culturals generals. <a href="/wiki/Erwin_Panofsky" title="Erwin Panofsky">Erwin Panofsky</a> (1892-1968) s'interessa en les circumstàncies que envolten l'artista, la seva formació, els contexts socials, en oposició als seguidors de la psicologia de l'art, que valoren l'aportació personal única de cada artista.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Així, segons <a href="/wiki/Marcel_Durliat" title="Marcel Durliat">Marcel Durliat</a> (1917-2006), cal prendre de l'arqueologia tradicional la relació forma-funció i del mètode francès la prioritat de la datació sobre la descripció enllaçant l'obra en el context històric sense, però, menystenir la capacitat de l'artista que, amb les seves creacions, modela la societat en què les produeix. També que els problemes referits a l'art, com a la literatura, són ben complexos i el seu coneixement exigeix multiplicar, diversificar i aprofundir en els mètodes d'exploració. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segles_xviii_i_xix_a_Catalunya">Segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> a Catalunya</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Segles xviii i xix a Catalunya"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Panteons_Poblet_Parcerisa.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/Panteons_Poblet_Parcerisa.jpg/220px-Panteons_Poblet_Parcerisa.jpg" decoding="async" width="220" height="141" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/Panteons_Poblet_Parcerisa.jpg/330px-Panteons_Poblet_Parcerisa.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/Panteons_Poblet_Parcerisa.jpg/440px-Panteons_Poblet_Parcerisa.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="385" /></a><figcaption>Església de Poblet, Parcerisa (1839).</figcaption></figure> <p>Arreu d'Europa, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, pren empenta la tradició, iniciada durant el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>, de reivindicar l'antic patrimoni arquitectònic de determinats territoris i un dels efectes és la seva catalogació, en redaccions més o menys extenses i erudites, i durant el <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">romanticisme</a> s'estimula la curiositat per conèixer les arrels nacionals dels diferents pobles i s'imprimeixen àlbums i edicions de "viatges pintorescs". Aquests llibres, que no poden considerar-se pròpiament estudis sinó més aviat catàlegs o mostraris, solen contenir il·lustracions de monuments, sovint acompanyats amb la seva descripció, entre els quals del període que ens ocupa. Trobem representats monuments dels <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_catalans" class="mw-redirect" title="Països catalans">Països catalans</a> en diferents obres:<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>Alguns volums d'<i>España sagrada</i>, una ambiciosa història eclesiàstica peninsular començada el 1747 per <a href="/wiki/Enrique_Fl%C3%B3rez" title="Enrique Flórez">Enrique Flórez</a></li> <li>El volum XIV, publicat el 1788, de <i>Viage de España</i> (1772-1794), d'<a href="/wiki/Antonio_Ponz_Piquer" class="mw-redirect" title="Antonio Ponz Piquer">Antonio Ponz</a>, principalment dedicat als recursos econòmics del país, però en què també fa descripcions d'arquitectures, sempre utilitzant el terme <i>gòtic</i> per a referir-se a qualsevol edificació medieval (el terme <i>romànic</i> no s'aplicaria fins al 1818).<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>n. 2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>El volum I, publicat el 1806, de <i>Voyage pittoresque et historique en Espagne</i> (1806-1818), d'<a href="/wiki/Alexandre_de_Laborde" title="Alexandre de Laborde">Alexandre de Laborde</a>, amb il·lustracions i textos històrics i literaris, precisos, però algunes vegades tenyits de romanticisme;</li> <li><a href="/wiki/Joaquim_Lloren%C3%A7_Villanueva_i_Astengo" title="Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo">Joaquim Llorenç Villanueva</a> i el seu germà <a href="/wiki/Jaume_Villanueva_i_Astengo" title="Jaume Villanueva i Astengo">Jaume</a> són autors del <i>Viage literario a las iglesias de España</i> (1803-1852), en què documenten gran nombre d'esglésies espanyoles en una extensa catalogació.</li> <li>El dibuixant i litògraf <a href="/wiki/Francesc_Xavier_Parcerisa" class="mw-redirect" title="Francesc Xavier Parcerisa">Francesc Xavier Parcerisa</a> edita, entre 1839 i 1865, <i><a href="/wiki/Recuerdos_y_bellezas_de_Espa%C3%B1a" title="Recuerdos y bellezas de España">Recuerdos y bellezas de España</a>: obra destinada para dar a conocer sus monumentos, antigüedades y paysages, etc. En láminas dibujadas del natural i litografiadas</i> amb textos de <a href="/wiki/Pau_Piferrer" class="mw-redirect" title="Pau Piferrer">Pau Piferrer</a>, <a href="/wiki/Francesc_Pi_i_Margall" title="Francesc Pi i Margall">Francesc Pi i Margall</a>, <a href="/wiki/Pedro_de_Madrazo_y_Kuntz" title="Pedro de Madrazo y Kuntz">Pedro de Madrazo y Kuntz</a>, <a href="/wiki/Josep_Maria_Quadrado" class="mw-redirect" title="Josep Maria Quadrado">Josep Maria Quadrado</a> i d'altres,<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en què es defineix per primera vegada en una obra espanyola l'arquitectura romànica, encara anomenada «romanobizantina»; l'escriptor Piferrer va redactar el segon volum de l'obra, dedicada a Mallorca, i el primer i tercer, aquest inacabat per la seva mort, sobre Catalunya, que havien tractat les quatre capitals catalanes, els monestirs principals i alguns paisatges; l'afició de l'escriptor per la història i l'art li permeteren contextualitzar els monuments que visitava, inscrivint-los en determinat estil i comparant-los amb d'altres; el tercer volum va ser finalitzat per Pi i Margall, que s'ocupà d'altres llocs del país.</li> <li>El 1842, Pi i Margall publica <i>España: obra pintoresca en láminas ya sacadas con el daguerrotipo, ya dibujadas del natural</i>.</li> <li>Apareixen magazins que estimulen l'esperit romàntic com <i>El Artista</i> (1835-1836) o el <i>Semanario Pintoresco Español</i> (1836-1857).</li> <li>L'any 1878, es publica l'<i><a href="/wiki/Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya" title="Album Pintoresch-Monumental de Catalunya">Album Pintoresch-Monumental de Catalunya</a></i>, tractat al capítol següent.</li> <li>El 1884, es publica <i>España. Sus monumentos y artes -su naturaleza e historia. Cataluña</i>, reedició de <i>Recuerdos y Bellezas d'España</i>, amb afegits de l'escriptor i historiador <a href="/wiki/Antoni_Aul%C3%A8stia_i_Pijoan" class="mw-redirect" title="Antoni Aulèstia i Pijoan">Antoni Aulèstia i Pijoan</a> i heliografies i fotogravats de Jean Laurent, fundador de la primera empresa fotogràfica espanyola i un dels primers editors de postals de l'estat, <a href="/w/index.php?title=Miquel_Joarizti_i_Lasarte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miquel Joarizti i Lasarte (encara no existeix)">Miquel Joarizti i Lasarte</a>,<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fundador del primer taller de fotogravat a Barcelona, i <a href="/wiki/Heribert_Mariezcurrena_i_Corrons" title="Heribert Mariezcurrena i Corrons">Heribert Mariezcurrena i Corrons</a>,<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> introductor de la tècnica del fotogravat als Països Catalans i fundador, amb Joarizti i d'altres, de la Societat Heliogràfica espanyola. També incloïa <a href="/wiki/Cromo" title="Cromo">cromos</a> de Casals i <a href="/w/index.php?title=Ferran_Xumetra_i_Ragull&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ferran Xumetra i Ragull (encara no existeix)">Ferran Xumetra i Ragull</a> i dibuixos a ploma de <a href="/w/index.php?title=Francesc_G%C3%B3mez_Soler&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francesc Gómez Soler (encara no existeix)">Francesc Gómez Soler</a>.</li></ul> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Gravats de Laborde</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Alacant,_gravat_de_Laborde_de_principis_del_s._XIX..jpg" class="mw-file-description" title="Façana marítima d'Alacant en gravat d'inicis del segle xix"><img alt="Façana marítima d'Alacant en gravat d'inicis del segle xix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Alacant%2C_gravat_de_Laborde_de_principis_del_s._XIX..jpg/250px-Alacant%2C_gravat_de_Laborde_de_principis_del_s._XIX..jpg" decoding="async" width="250" height="151" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Alacant%2C_gravat_de_Laborde_de_principis_del_s._XIX..jpg/375px-Alacant%2C_gravat_de_Laborde_de_principis_del_s._XIX..jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Alacant%2C_gravat_de_Laborde_de_principis_del_s._XIX..jpg/500px-Alacant%2C_gravat_de_Laborde_de_principis_del_s._XIX..jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="617" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Façana marítima d'Alacant en gravat d'inicis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Laborde-Montserrat-1805d.jpg" class="mw-file-description" title="Riu Llobregat, pont del Diable i Montserrat, gravat de 1805 al Voyage pittoresque...."><img alt="Riu Llobregat, pont del Diable i Montserrat, gravat de 1805 al Voyage pittoresque...." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Laborde-Montserrat-1805d.jpg/241px-Laborde-Montserrat-1805d.jpg" decoding="async" width="241" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Laborde-Montserrat-1805d.jpg/362px-Laborde-Montserrat-1805d.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Laborde-Montserrat-1805d.jpg/482px-Laborde-Montserrat-1805d.jpg 2x" data-file-width="2457" data-file-height="1631" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Riu Llobregat, pont del Diable i Montserrat, gravat de 1805 al <i>Voyage pittoresque...</i>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Postal_grabado_laborde_224.jpg" class="mw-file-description" title="Sepulcres del monestir de Poblet segons gravat de 1806, en una postal de 1920"><img alt="Sepulcres del monestir de Poblet segons gravat de 1806, en una postal de 1920" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Postal_grabado_laborde_224.jpg/245px-Postal_grabado_laborde_224.jpg" decoding="async" width="245" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Postal_grabado_laborde_224.jpg/367px-Postal_grabado_laborde_224.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Postal_grabado_laborde_224.jpg/490px-Postal_grabado_laborde_224.jpg 2x" data-file-width="838" data-file-height="548" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Sepulcres del monestir de Poblet segons gravat de 1806, en una postal de 1920</div> </li> </ul></div></div></div> <p>En la sessió pública de l'Acadèmia de Belles Arts d'octubre de 1837, Elías Rogent pronuncia un discurs que inclou una completa summa històrica de l'arquitectura catalana.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Membres dels ambients culturals catalans mostren, en una mesura o altra, referències als orígens nacionals medievals. Escriptors i historiadors com <a href="/wiki/Pr%C3%B2sper_de_Bofarull_i_Mascar%C3%B3" title="Pròsper de Bofarull i Mascaró">Pròsper de Bofarull i Mascaró</a>, <a href="/wiki/Joaquim_Vicen%C3%A7_Bast%C3%BAs_i_Carrera" title="Joaquim Vicenç Bastús i Carrera">Joaquim Vicenç Bastús i Carrera</a>, els germans <a href="/wiki/Pau_Mil%C3%A0_i_Fontanals" title="Pau Milà i Fontanals">Pau</a> i <a href="/wiki/Manuel_Mil%C3%A0_i_Fontanals" title="Manuel Milà i Fontanals">Manuel Milà i Fontanals</a>, <a href="/wiki/Pau_Piferrer_i_F%C3%A0bregas" title="Pau Piferrer i Fàbregas">Pau Piferrer i Fàbregas</a>, <a href="/wiki/Joaquim_Rubi%C3%B3_i_Ors" title="Joaquim Rubió i Ors">Joaquim Rubió i Ors</a>, <a href="/wiki/Estanislau_Reynals_i_Rabassa" title="Estanislau Reynals i Rabassa">Estanislau Reynals i Rabassa</a>, <a href="/w/index.php?title=Francesch_Ti%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francesch Tió (encara no existeix)">Francesch Tió</a>, s'hi refereixen en textos. Artistes com <a href="/wiki/Josep_Arrau_i_Barba" title="Josep Arrau i Barba">Josep Arrau i Barba</a>, <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Ferrant_i_Llaus%C3%A0s" title="Lluís Ferrant i Llausàs">Lluís Ferrant i Llausàs</a>, <a href="/wiki/Joaquim_Espalter_i_Rull" title="Joaquim Espalter i Rull">Joaquim Espalter i Rull</a>, <a href="/wiki/Pelegr%C3%AD_Clav%C3%A9_i_Roqu%C3%A9" title="Pelegrí Clavé i Roqué">Pelegrí Clavé i Roqué</a>, <a href="/wiki/Manuel_Vilar_i_Roca" title="Manuel Vilar i Roca">Manuel Vilar i Roca</a>, <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Rigalt_i_Farriols" title="Lluís Rigalt i Farriols">Lluís Rigalt i Farriols</a>, <a href="/wiki/Claudi_Lorenzale_i_Sugra%C3%B1es" title="Claudi Lorenzale i Sugrañes">Claudi Lorenzale i Sugrañes</a> o el mateix Pau Milà i Fontanals, alguns d'ells participants del moviment dels <a href="/wiki/Natzarenisme" title="Natzarenisme">natzarens</a>, els representen en les seves creacions. I arquitectes com <a href="/wiki/Elies_Rogent_i_Amat" title="Elies Rogent i Amat">Elies Rogent i Amat</a>, <a href="/wiki/Francesc_de_Paula_Villar_i_Lozano" class="mw-redirect" title="Francesc de Paula Villar i Lozano">Francesc de Paula Villar i Lozano</a>, <a href="/wiki/Joan_Martorell_i_Montells" title="Joan Martorell i Montells">Joan Martorell i Montells</a>, <a href="/wiki/Camil_Oliveras_i_Gensana" title="Camil Oliveras i Gensana">Camil Oliveras i Gensana</a>, <a href="/wiki/Josep_Vilaseca_i_Casanovas" title="Josep Vilaseca i Casanovas">Josep Vilaseca i Casanovas</a>, <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner" title="Lluís Domènech i Montaner">Lluís Domènech i Montaner</a>, <a href="/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch" title="Josep Puig i Cadafalch">Josep Puig i Cadafalch</a> i d'altres integraren elements medievals en les seves construccions. Al darrer quart de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, intel·lectuals catalans estableixen paral·lelismes amb el romanticisme alemany, en una mena d'oposició al romanticisme francès, aleshores freqüent. Cal dir, però, que aquests corrents <i>revivalistes</i> no afecten tothom; per exemple, <a href="/wiki/Ildefons_Cerd%C3%A0_i_Sunyer" title="Ildefons Cerdà i Sunyer">Ildefons Cerdà i Sunyer</a>, influït pel <a href="/wiki/Socialisme_ut%C3%B2pic" title="Socialisme utòpic">socialisme utòpic</a> i el <a href="/wiki/Republicanisme" title="Republicanisme">republicanisme</a>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 290px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Catalunya_en_Miniatura-Universitat_de_Barcelona.JPG" class="mw-file-description" title="Universitat de Barcelona (1863-1893) d'Elies Rogent, en Catalunya en Miniatura"><img alt="Universitat de Barcelona (1863-1893) d'Elies Rogent, en Catalunya en Miniatura" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Catalunya_en_Miniatura-Universitat_de_Barcelona.JPG/347px-Catalunya_en_Miniatura-Universitat_de_Barcelona.JPG" decoding="async" width="347" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Catalunya_en_Miniatura-Universitat_de_Barcelona.JPG/520px-Catalunya_en_Miniatura-Universitat_de_Barcelona.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Catalunya_en_Miniatura-Universitat_de_Barcelona.JPG/693px-Catalunya_en_Miniatura-Universitat_de_Barcelona.JPG 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Edifici_hist%C3%B2ric_de_la_Universitat_de_Barcelona" title="Edifici històric de la Universitat de Barcelona">Universitat de Barcelona</a> (1863-1893) d'Elies Rogent, en <a href="/wiki/Catalunya_en_Miniatura" title="Catalunya en Miniatura">Catalunya en Miniatura</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 290px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ru%C3%AFnes_-_Llu%C3%ADs_Rigalt.jpg" class="mw-file-description" title="Ruïnes, oli de Lluís Rigalt"><img alt="Ruïnes, oli de Lluís Rigalt" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Ru%C3%AFnes_-_Llu%C3%ADs_Rigalt.jpg/390px-Ru%C3%AFnes_-_Llu%C3%ADs_Rigalt.jpg" decoding="async" width="390" height="256" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Ru%C3%AFnes_-_Llu%C3%ADs_Rigalt.jpg 1.5x" data-file-width="432" data-file-height="284" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Ruïnes</i>, oli de Lluís Rigalt</div> </li> </ul></div></div></div> <p>«Las riquesas artísticas de Catalunya ¿han sigut fins ara desconegudas?» es pregunta Milà i Fontanals el 1878. Ho nega apuntant els antiquaris, que a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> començaren a valorar els monuments medievals; com a exemple, anomena <a href="/wiki/Antoni_de_Capmany_de_Montpalau_i_de_Sur%C3%ADs" title="Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís">Antoni de Capmany</a>, que aplicà la reflexió i l'estudi abandonant les pràctiques intuïtives imperants. Referint-se a l'<i>España sagrada</i> d'Enrique Flórez i a l'obra dels germans Villanueva, assenyala positivament la feina dels «inquiridors de memorias historials que, quant no féren altra cosa, recullíren escripturas qu' han auxiliat en gran manera los posteriors estudis arqueológichs». I també inclou els poetes i artistes amb el seu sentit de la història descriptiva. Esmenta <i>Bellezas y recuerdos d'España</i> de Piferrer i Parcerisa i que, després de Piferrer, s'han elaborat «una munió d'obras referents en tot ó en part á l'historia del art català», entre les quals algunes d'estrangeres, com el quadern "Girona" de <i>Monuments d'arquitectura inèdits</i>, en francès i alemany, de Schuclz-Ferenez, que Milà considera que s'haurien d'aplegar en un catàleg. També valora la feina dels professors en les escoles de Belles Arts i en seminaris. Encoratja la fundació de societats dedicades a l'estudi dels monuments i la publicació de resultats, encara que sigui només en estampes, i a la relació acadèmica fructífera entre si. I reclama la conservació de les edificacions, aleshores la majoria força malmeses, i el manteniment <i>in situ</i> dels seus elements quan fos possible, tot i que reconeix la utilitat dels museus. Reflexiona: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Molt hi há de fet, més resta que fer. Encontradas enteras son si fá no fá desconegudas, altras no s' han registrat prou y entre lo conegut hi há molt de no publicat. Y en alguns monuments hi cal anar depressa, com per exemple en lo palau de Castellet, que cada dia 's veu més desfet, y que bé 's pot dir que 's va fonent. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Milà dona consells als redactors de treballs arqueològics: no desviar-se de l'esperit científic en les seves reflexions estètiques; que «de tant en tant dongan vistas y explicacions de paysatje»; que «no s'ha de voler que per cada estudi separat se ramenen los papers y pergamins d'Arxius y Bibliotecas», sinó que es remetin a referències de llibres publicats anteriorment; que recullin fidelment les tradicions orals populars, i precisa: «Creyem també que no seria mal estampar menudencias dels ornaments y de la construcció, com á cosa qu'en l'esdevenidor podrá servir pera classificar las escolas, fixant las germandats y descendencias dels edificis.» </p><p>El 1878, <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner" title="Lluís Domènech i Montaner">Lluís Domènech i Montaner</a> escriu <i>En busca de una arquitectura nacional</i> amb l'objectiu d'establir, amb arguments medievalistes i anticlassicistes, certs paràmetres destinats a crear una «arquitectura moderna nacional». L'abast d'aquesta "nacionalitat" no queda clar quan parla de l'estil de l'escola aragonesa, «que tant bé tenim representada a Catalunya» o quan ho fa sobre el mudèjar «de la qual se troban principalment abundants mostras en Toledo». L'arquitecte intentarà defendre la postura, de caràcter romàntic i adoptada pel moviment de la <a href="/wiki/Renaixen%C3%A7a" title="Renaixença">Renaixença</a>, de prendre per models trets medievals descartats arran del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>, malgrat que ell mateix és conscient que es tracta d'un projecte inviable en un món cada cop més internacionalitzat.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1902, el mossèn <a href="/wiki/Josep_Gudiol_i_Cunill" title="Josep Gudiol i Cunill">Josep Gudiol</a>, <a href="/wiki/Conservaci%C3%B3_i_restauraci%C3%B3" title="Conservació i restauració">conservador</a> del <a href="/wiki/Museu_Episcopal_de_Vic" title="Museu Episcopal de Vic">Museu Episcopal de Vic</a>, aleshores la institució catalana amb la col·lecció més abundant i representativa d'art medieval, publica <i>Nocions d'arqueologia sagrada catalana</i>, un resum d'art del país. <a href="/wiki/Puig_i_Cadafalch" class="mw-redirect" title="Puig i Cadafalch">Puig i Cadafalch</a>, amb el seu viatge a l'Aran i la vall de Boí,<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>n. 3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> reconstrueix les fases successives de la transformació de la basílica amb <a href="/wiki/Gelosia_(estructura)" title="Gelosia (estructura)">coberta de fusta</a> a la basílica amb <a href="/wiki/Volta" title="Volta">volta</a> de pedra. Puig va formular una teoria sobre l'origen de l'arquitectura romànica, definida "primer art romànic", que valorava una tècnica particular constructiva, la decoració llombarda i el desenvolupament raonat de les estructures voltades, nascuda a Itàlia i molt estesa a Catalunya, que s'hauria estès al nord del continent. Però, l'argumentació només serveix per a l'Europa meridional i, ateses les mancances de les hipòtesis de Puig pel que fa a les estructures alçades al nord per <a href="/wiki/Capets" class="mw-redirect" title="Capets">capets</a> i otonians, seria més propi anomenar-lo "primer art romànic meridional".<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya"><i>Album Pintoresch-Monumental de Catalunya</i></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Album Pintoresch-Monumental de Catalunya"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya_(portada).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya_%28portada%29.jpg/220px-Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya_%28portada%29.jpg" decoding="async" width="220" height="311" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya_%28portada%29.jpg/330px-Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya_%28portada%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya_%28portada%29.jpg/440px-Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya_%28portada%29.jpg 2x" data-file-width="1355" data-file-height="1917" /></a><figcaption>Portada de l'<i>Album Pintoresch-Monumental de Catalunya</i></figcaption></figure> <p>Entre 1878 i 1879, es publica, en fulletons mensuals, l'<i><a href="/wiki/Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya" title="Album Pintoresch-Monumental de Catalunya">Album Pintoresch-Monumental de Catalunya</a>: aplech de vistas dels més notables monuments i paisatjes d'aquesta terra acompanyadas de descripcions y noticias históricas y de guias pera que sían fácilment visitats</i>,<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> una edició luxosa promoguda per l'<a href="/wiki/Associaci%C3%B3_Catalanista_d%27Excursions_Cient%C3%ADfiques" class="mw-redirect" title="Associació Catalanista d'Excursions Científiques">Associació Catalanista d'Excursions Científiques</a>. Es tracta d'un volum de gran format il·lustrat amb <a href="/wiki/Heliografia" title="Heliografia">heliogravats</a> de notable qualitat, acompanyats de sengles textos explicatius, escrits per diferents experts en el monument o l'indret descrit. </p><p>L'obra es presenta amb un <i>Prólech</i> signat per <a href="/wiki/Manuel_Mil%C3%A0_i_Fontanals" title="Manuel Milà i Fontanals">Manel Milá y Fontanals</a> i es divideix en vint-i-quatre monografies, en què catorze experts en els respectius àmbits tracten els llocs, alguns repetits descrits per diferents autors. Fins aleshores, els llibres s'il·lustraven amb <a href="/wiki/Gravat" title="Gravat">gravats</a> i les <a href="/wiki/Fotografies" class="mw-redirect" title="Fotografies">fotografies</a> d'<a href="/wiki/Heribert_Mariezcurrena_i_Corrons" title="Heribert Mariezcurrena i Corrons">Heribert Mariezcurrena i Corrons</a> (1856-1898) incloses en l'àlbum causaren impacte; en la primera col·lecció —fragments de la qual es reprodueixen aquí—, es presentaven amb una mida de 15 X 22 cm i en la segona de 23 X 30; només recullen paisatges i monuments de les comarques de Barcelona. Les estampes, o làmines, documenten l'estat d'aquestes construccions l'any 1878, potser l'anterior, i els textos reflecteixen l'esperit de l'"excursionista il·lustrat", tenyit de romanticisme i algunes vegades rememorant «la passada grandesa de la patria», que s'endinsa sensitivament en el paisatge, mira els monuments d'una manera "científica" i ho trasllada al paper. L'<i><a href="/wiki/Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya" title="Album Pintoresch-Monumental de Catalunya">Album Pintoresch-Monumental de Catalunya</a></i>, comença amb un <i>Prólech</i> signat per <a href="/wiki/Manuel_Mil%C3%A0_i_Fontanals" title="Manuel Milà i Fontanals">Manel Milá y Fontanals</a> i es divideix en vint-i-quatre monografies en què catorze experts en els respectius àmbits tracten els llocs.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>n. 4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id=""Als_qui_llegiran._Prólech""><span id=".22Als_qui_llegiran._Pr.C3.B3lech.22"></span>"Als qui llegiran. Prólech"</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: "Als qui llegiran. Prólech""><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Manel_Mil%C3%A0_i_Fontanals" class="mw-redirect" title="Manel Milà i Fontanals">Manel Milà i Fontanals</a>, erudit i historiador de la <a href="/wiki/Literatura_medieval" title="Literatura medieval">literatura medieval</a> catalana, s'encarregà del pròleg al capítol "V. Als qui llegirán. Prólech", del qual es reprodueixen alguns fragments a continuació. Lliga la <a href="/wiki/Poesia_trobadoresca" title="Poesia trobadoresca">poesia trobadoresca</a> amb l'arquitectura "romanich-bisantina": </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Y lo que succehí en la poesía, succehí en las demés arts y molt particularment en l'arquitectura y en la escultura sa companyona [... Mentre] en lo camp de la nova poesia s' hi barrejáren algunes plantes dolentes […] res d'aixó apar en la arquitectura, qu' es una continuació vivent, no una pura imitació de l'antiga, que cada dia 's renovava sens deixar de tenir un peu ferm en la tradició. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Reflexiona sobre els orígens de l'arquitectura romànica: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Així ho veyem en especial desde 'ls segles en que la noble tradició llatina se maridá ab las maravellosas invencions vingudas de la nova Grecia ["Bizanci"], produhint un art no sempre regular y correcte, mes sí abundós en afortunadas ardidesas y en variats conceptes. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Cita l'abast europeu del romànic<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>n. 5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i argumenta la idoneïtat del terme "romanich-bisantí" per a definir l'estil: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Aquest fou l'art suara conegut ab los diferents noms de saxó, normand y llombard, trets de nacions que ab bona sort lo cultivaren, mes que á la fi ha trobat la denominació més convenient y segura de románich-bisantí. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Anota la peculiaritat catalana: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">... á la nostra Catalunya li pertoca una bona part de la gloria del art modern ["romànic"], sens qu' això vulga dir que fos un centre y una escola á la qual vinguessen á estudiar los de las altras térras, sinó perqué sapigué ferse sevas, y realisarlas ab especial perfecció, totas las invencions que de fora venían. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Dona dades sobre antics pobladors i antiguitats: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Deixant apart los monuments primitius (inexactament anomenats prehistórichs), los tan escassos com preuats fragments helénichs, las riquesas romanas... que donan bon testimoni de la grandesa de la capital de Espanya citerior y de no haver sigut poca cosa altras ciutats […] y lo que se sap haver existit y ha sigut arrebassat pel temps y per las novas construccions </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>De l'Espanya goda diu «veyem formarse aquí un art cada dia més fèrtil y explendent» i dels musulmans «dels alarbs ha quedat per cert molt poch». Discrepa sobre l'abast de la influència islàmica en una nota: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Dels alarbs vingué l'us de l'arch de ferradura y dels aximesos ó finestras ab <i>trencallums</i> y també, segons sembla, de las rejolas de Valencia y dels guadamecills; mes no, segons creyem, molts ornaments y entrellassats. Se diu, mes no 's prova, que té molt d' arabesch lo claustre (ó la claustra pera parlar com los nostres antichs) de Sant Pau del Camp, tan original en la figura com en la construcció. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Sobre la vinguda i implantació de l'art carolingi: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Ab las armas carolingias vingué l'art dels pobles d' allá 'ls Pirineus, que havían ja rebuda y anavan rebent l'influencia oriental. Aquella restauració era, no cal dirho, especialment religiosa, y derrera dels guerrers venían los bisbes y 'ls monjes, portant tota una civilisació, en que hi anava com necessitat y ornament lo séquit de totas las arts. Gran nombre de temples y monastirs se edificaren en lo segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, mes tots, ó quasi tots, y lo mateix se pot dir del X (no creyém que ni del un ni del altre subsistesca cap obra sencera), cayguéren pera fer lloch á construccions novellas y més artisadas. Si las més antigás foren obra dels reys franchs, quant més ó menys plenament dominavan y quant, per altra part, nostra metrópoli ecclesiástica era encara enllá 'ls Pirineus, la vida passá després del centre al estrem y l'art se feu á poch á poch y per tots conceptes, propi de la nostra casa. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Comenta l'arribada i desenvolupament del romànic a les nostres contrades: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Las tradicions, molt y molt poderosas del art llatí dels últims segles, las comunicacions quotidianas ab lo mitjorn de França, sens dubte també las que teniam ab las parts d' Italia [<i>nota al text:</i> Així ho fan creure las costums viandants dels antichs artistas y las lligas y 'l comers dels nostres ab aquellas parts] ministravan elements á aquell art, que com nascut de vera inspiració, no s' contentava pas ab imitacions y fredas copias. No pogué ser major l'activitat y la riquesa, ni tampoch se pot imaginar una producció més diversificada. L' arquitectura d' aquells segles se 'ns presenta ab totas sas modificacions y especies: desd' aquell estat més rudimentari en que una ratlla valia per una voluta y duas ó tres ratllas per una cara d' home [<i>nota al text:</i> Així 's veya en un ala (ja destruida) del cláustre del antiquíssim monestir de San Sebastià dels Gorgs. Se 'm fá notar que moltas vegadas la rusticitat no provenia d' impericia, sinó de que no 's vá acabar l'obra; mes no era segurament així en lo cas citat], fins á las maravellas de l'escarpra que s' admiran en los innombrables y sempre diferents capitells de tants y tants claustres; desde 'l genre quasi del tot románich que 's veu en las bellas ecclesias de Sant Pere de Roda y Santa Maria de Besalú, fins al complert románich-bisanti de que 'ns restan tants exemples; y dintre de aquest, desd' aquellas construccions en que apareixen tan sols los elements més necessaris, com Sant Pons de Corbera y tants altres, fins á las construccions plenas de riquesa y fantasia de que es mostra, no única, mes sí superior, lo front (ó fatxada) de Santa Maria de Ripoll; desde las invencions que als nostres ulls semblan un poch estranyas y massa fantásticas, fins á las concepcions més severas com lo refectori de Poblet, á las d' una noble magnificencia com l'absis interior de Sant Pere de Besalú, ó d' una puresa verament clàssica com lo de Sant Martí Sarroca. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>I sobre la transició del romànic, en «ple vigor y vida», al gòtic: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Lo estil bisantí s' en anà, y no com altres estils per esmortehiment y decadencia, sino ab ple vigor y vida, com mostra en las moltas y ben celebradas obras de las anomenadas de transició en que aquell encara domina. Y s' en aná no sens deixar entre nosaltres may oblidadas tradicions. Aixó's veu en algun edifici en que 's manté bona part de aquell estil, fet en temps no molt llunyà [<i>nota al text:</i> Per exemple la boniquíssima capella de Sant Johan de Vilafranca del Panadés que semblaria del comens del XIII y no existia encara en 1307. Veja 's Memorias de la Academia de Buenas Letras, II, 527. Nota] y en la continuació del arch redó en construccions que son per altra part del genre més modern [gòtic]. <p>» ¿Per quin camí arrivá á Catalunya lo nou arch que diferencia de las més antigas las últimas obras bisantinas? Sens dubte del Septentrió, d' ahont venían llavors totas las invencions y tot avens, y foren tal vegada sos introductors ó al manco sos primers propagadors, los monges que provenían del nou institut de Claravall, transplantat á regions més meridionals y passant molt aviat á Catalunya. </p> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Altres_capítols"><span id="Altres_cap.C3.ADtols"></span>Altres capítols</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Altres capítols"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A continuació, es refereixen els capítols de l'<i>Album</i> que tracten arquitectòniques romàniques amb unes poques de les cites recollides a l'<i><a href="/wiki/Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya" title="Album Pintoresch-Monumental de Catalunya">Album Pintoresch-Monumental de Catalunya</a></i>: </p> <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Claustre_de_Sant_Salvador_de_Breda_(Heribert_Mariezcurrena_1878).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Claustre_de_Sant_Salvador_de_Breda_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/100px-Claustre_de_Sant_Salvador_de_Breda_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg" decoding="async" width="100" height="143" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Claustre_de_Sant_Salvador_de_Breda_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/150px-Claustre_de_Sant_Salvador_de_Breda_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Claustre_de_Sant_Salvador_de_Breda_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/200px-Claustre_de_Sant_Salvador_de_Breda_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 2x" data-file-width="1740" data-file-height="2480" /></a><figcaption>Breda</figcaption></figure> <ul><li><a href="/w/index.php?title=C%C3%A8sar_agost_Torras_i_Ferreri&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cèsar agost Torras i Ferreri (encara no existeix)">Cèsar agost Torras i Ferreri</a> va escriure la monografia "IX. Breda. Cláustre del monastir de Sant Salvador" (<a href="/wiki/Sant_Salvador_de_Breda" title="Sant Salvador de Breda">Sant Salvador de Breda</a>). «La galería nort, —representada en la lámina—, es la part mes conservada. Sols quedan en peu las arcadas, mes per ellas se pot judicar complertament de la bellesa y carácter que tindria aquella modesta joya, mostra escullida de una de las distintas fases históricas del art en nostra benvolguda patria, que agermanaba á la perfecció y á la solidesa, la esbeltesa y la elegancia […] L'estil bisantí que domina en l'execució general de la obra es de marcada época de transició […] Lo campanar es una hermosa torre quadrada, d'arquitectura románica, esbelta y magestuosa en alt grau.»</li></ul> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fa%C3%A7ana_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_(Heribert_Mariezcurrena,_1878).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Fa%C3%A7ana_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena%2C_1878%29.jpg/100px-Fa%C3%A7ana_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena%2C_1878%29.jpg" decoding="async" width="100" height="139" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Fa%C3%A7ana_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena%2C_1878%29.jpg/150px-Fa%C3%A7ana_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena%2C_1878%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Fa%C3%A7ana_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena%2C_1878%29.jpg/200px-Fa%C3%A7ana_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena%2C_1878%29.jpg 2x" data-file-width="1861" data-file-height="2589" /></a><figcaption>Sant Cugat</figcaption></figure> <ul><li>Ramon Soriano signa l'apartat "XIII. Sant Cugat del Vallés (Monastir). Fatxada principal de la iglesia", un dels quatre articles de l'<i>Album Pintoresch-Monumental</i> dedicats al cenobi benedictí. «Devallant la serra [de Collserola], s'ovira ja lo monastir de Sant Cugat, que 'ns atrau l'atenció fins al arribar á la vila; mes en entrar en la plassa nostre admiració es gran: créyam veure una catedral y 'ns trobem ab una fortalesa; créyam veure finestrals, y rosetons, y estatuas, y arcadas, y campanar... y 'ns trobem ab murallas enmarletadas y torres de refors y de defensa.»</li></ul> <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Pere_de_Casserres_(Heribert_Mariezcurrena_1878).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Sant_Pere_de_Casserres_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/135px-Sant_Pere_de_Casserres_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg" decoding="async" width="135" height="95" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Sant_Pere_de_Casserres_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/203px-Sant_Pere_de_Casserres_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Sant_Pere_de_Casserres_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/270px-Sant_Pere_de_Casserres_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 2x" data-file-width="2464" data-file-height="1741" /></a><figcaption>Casserres</figcaption></figure> <ul><li>L'arqueòleg i escriptor <a href="/w/index.php?title=Joaquim_Guasch_i_Ribera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joaquim Guasch i Ribera (encara no existeix)">Joaquim Guasch i Ribera</a> s'encarrega del capítol "XIV. Plana de Vich. Monastir de Sant Pere de Casserres", «monument bizantí dels mes antichs de la plana de Vich», una de les dues monografies dedicades al monestir cluniacenc. «Viatjer: si no has estat may á Sant Pere de Casserras, pots ab la lámina que't presentem, contemplar un dels mes notables monuments de l'art religiós de la terra catalana; mes si en alas del entussiasme per las cosas que parlan al cor, anares á meditar prop d'aquells murs venerables, no podrás menys d'entristirte al pensar que l'incuria dels homens y lo trevall del temps, acabarán ab aqueixa joya que'ns deixaren las generacions passadas […] En compendi: arqueólech y naturalista, no deixau de visitar aqueix monument y aqueixa encontrada, que per quant son mes desconeguts, mes viu será lo plaher que n'experimentareu.»</li></ul> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Claustre_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_(Heribert_Mariezcurrena_1878).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Claustre_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/135px-Claustre_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg" decoding="async" width="135" height="94" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Claustre_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/203px-Claustre_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Claustre_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/270px-Claustre_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 2x" data-file-width="2482" data-file-height="1734" /></a><figcaption>Sant Cugat</figcaption></figure> <ul><li><a href="/wiki/Antoni_Aul%C3%A8stia_i_Pijoan" class="mw-redirect" title="Antoni Aulèstia i Pijoan">Antoni Aulèstia i Pijoan</a> redacta "XV. Monastir de Sant Cugat del Vallés. Claustre (Resúmen histórich)" on fa un recull històric del cenobi i refereix alguns dels bens que custodia —pintures, còdexs, llibres, vestidures litúrgiques, etc. «La terrible algarada d'Al-Mansur en 985 ocasionà la ruina del cenobí, que no torná á veure á sos antichs habitadors fins que trets los moros, l'abat Otho hi torná á aplegar sos companys […] L' abat Withard son successor, acabá la fábrica del temple actual en la part románica, que sería la posterior ó sia 'l creuer ab son ábside, comensantse desseguida (1013), la construcció del claustre en lo qui treballá un tal Arnau, segons la lápida qu' encar s'hi conserva.»</li></ul> <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Pere_de_Casserres_2_(Heribert_Mariezcurrena_1878).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Sant_Pere_de_Casserres_2_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/100px-Sant_Pere_de_Casserres_2_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg" decoding="async" width="100" height="137" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Sant_Pere_de_Casserres_2_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/150px-Sant_Pere_de_Casserres_2_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Sant_Pere_de_Casserres_2_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/200px-Sant_Pere_de_Casserres_2_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 2x" data-file-width="1755" data-file-height="2409" /></a><figcaption>Casserres</figcaption></figure> <ul><li><a href="/w/index.php?title=C%C3%A8sar_agost_Torras_i_Ferreri&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cèsar agost Torras i Ferreri (encara no existeix)">Cessar agost Torras</a> signa la monografia "XVI. Plana de Vich. Paisatje de Sant Pere de Casserras". Hi fa una descripció geogràfica, botànica, geològica, històrica, "espiritual" i de les tombes antropomorfes del paratge, i hi inclou el cenobi que s'hi ubica. «Realsan lo fantástich aspecte de l'aspre y solitaria serra, las ennegridas y rónegas parets de l'antich y ruinós monastir, solitaria y digna estada en altres temps de monjos cluniacenses situat en lo cim y que avansant ardit, resta com sospés sobre l'abisme. Resaltan en éll la gravetat artística y mística senzillesa de las ratllas arquitectónicas de la enrunada església del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>; la severa y magestuosa portada, aparedada per dissort; lo típich campanar, torre quadrada románica; y l'atrevit y macis arch de pedra —qu 'era d'entrada del monastir— obert en la roca, damunt meteix de la pahorosa gola del fondo precipici. […] mereix ésser visitat, tant per l'excursionista curiós y entussiasta per las cosas de la terra, que busca tant sols esplayarse y embadalirse […] com del ardit viatjer […] portat en alas de la investigació y del estudi […] Aneuhi, y ben segur que no vos doldrà lo viatje.»</li></ul> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_(Heribert_Mariezcurrena_1878).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/100px-Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg" decoding="async" width="100" height="139" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/150px-Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/200px-Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 2x" data-file-width="1828" data-file-height="2537" /></a><figcaption>Sant Cugat</figcaption></figure> <ul><li><a href="/wiki/Jacint_Torres_i_Reyat%C3%B3" title="Jacint Torres i Reyató">Jacint Torres i Reyató</a> compon el text "XXI. Sant Cugat del Vallés (Monastir). Iglesia" on recorda els temps en que «'ls prelats vestían alternativament l'hàbit religiós y 'l trajo guerrer». Repassa els elements arquitectònics. «Sobre 'ls quatre archs torals del creuher s'assenta l'octogonal cimbori que, per las ojivas lleugerament apuntadas de sas finestras, per las arcaturas entrellassadas que 'l coronan exteriorment y 'ls senzills contraforts, que 'l reforsan, indica bè 'l período arquitectónich de transició en que fou construhit (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>); atenent á que en sa part interna conserva encara del románich alguns importants detalls, com són principalment las columnas ab sos capitells y bases qu' aguantan los nervis de sa volta y 'Is modillons que las sostenen. Perteneix també á aquest período la finestra en ojiva del ábside major.» i finalitza amb un retret, referent a un retaule del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> conservat a l'església del qual ningú en gaudeix, ja que no s'hi fan misses: «qu' es mòlt de doldre lo que no celebrantshi may las augustas ceremonias del culto cristià, se vegin privats de tributarli 'l seu en algun dels principals museos tots los amants de las bellas arts.»</li></ul> <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Claustre_del_monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Claustre_del_monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s.jpg/135px-Claustre_del_monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s.jpg" decoding="async" width="135" height="101" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Claustre_del_monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s.jpg/203px-Claustre_del_monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Claustre_del_monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s.jpg/270px-Claustre_del_monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s.jpg 2x" data-file-width="2470" data-file-height="1841" /></a><figcaption>Sant Cugat</figcaption></figure> <ul><li><a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner" title="Lluís Domènech i Montaner">Lluís Domènech i Montaner</a> redacta la monografia "XXIII. Sant Cugat del Vallés (Monastir). Claustre". De fet, va ser l'únic arquitecte d'entre els autors de l'<i>Album Pintoresch-Monumental</i>. Presenta descripcions referents a l'àmbit arquitectònic del claustre, defineix el detall artístic del «verdader tresor» —els capitells— i fa una relació sistemàtica dels capitells historiats descrivint-los acuradament i enumerant el bestiari, amb animals reals i «fantástich-simbólichs», i argumenta la suposada datació mitjançant la indumentària: «La fauna real y la fantástica están representadas en los capitells del monastir per los següents animals que 's distingeixen perfectament; la 1a pe 'l lleó, lo caball, lo gos, lo bou, 'l senglá, 'l moltó, l'ovella, la llebra, la serp, lo gall, alguna au de rapinya y peixos; y la fantástica está representada per l'ybex, l'ichneumon, lo griu ó grifo, 'l drach, la sirena, 'l centaure y l'arpía. […] Per lo general los elements de la flora ornamental, son las fullas de cinch puntas esquinsadas, ab nirvis y tronchs perlejats, formant llasserías y las fullas cordiformes ab dits transversals, tenint també tronchs entrellassats dels quals penjan rahims ó fruyts.» Argumenta l'antiguitat del claustre observant els motius ornamentals dels capitells: «No podem creure, com s'assegura, que la galería baixa pertanye als primers anys del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>. La disposició general, la proporció y dibuix dels capitells, l'estil de la primorosa escultura, las sábias composicions ornamentals ab son bestiari simbólich, ab sos fullatjes y trenadas cintas perlejadas, los dobles abachs ab l'inferior dentillonat; lo ardit del treball, furgant per sota dels elements ornamentals esculpits, deixantlos com qui diu montats al ayre, y més que res, los trajos de la época representats en algun dels historiats capitells, nos obliga casi á assegurar que sia un altre 'l claustre á que tals documents se refereixen y que aquest es del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> ben avansat.»</li></ul> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Vestimentes en capitells del <a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Cugat#Claustre" title="Monestir de Sant Cugat">claustre de Sant Cugat del Vallès</a></div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 350px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Rentament_de_peus_de_Crist_als_ap%C3%B2stols.JPG" class="mw-file-description" title="Rentament de peus de Crist als apòstols"><img alt="Rentament de peus de Crist als apòstols" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Rentament_de_peus_de_Crist_als_ap%C3%B2stols.JPG/213px-Rentament_de_peus_de_Crist_als_ap%C3%B2stols.JPG" decoding="async" width="213" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Rentament_de_peus_de_Crist_als_ap%C3%B2stols.JPG/319px-Rentament_de_peus_de_Crist_als_ap%C3%B2stols.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Rentament_de_peus_de_Crist_als_ap%C3%B2stols.JPG/425px-Rentament_de_peus_de_Crist_als_ap%C3%B2stols.JPG 2x" data-file-width="2000" data-file-height="3008" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Rentament de peus de Crist als apòstols</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 350px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Psicom%C3%A0quia_o_triomf_de_les_virtuds_sobre_els_vicis.JPG" class="mw-file-description" title="Psicomàquia o triomf de les virtuts sobre els vicis"><img alt="Psicomàquia o triomf de les virtuts sobre els vicis" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Psicom%C3%A0quia_o_triomf_de_les_virtuds_sobre_els_vicis.JPG/219px-Psicom%C3%A0quia_o_triomf_de_les_virtuds_sobre_els_vicis.JPG" decoding="async" width="219" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Psicom%C3%A0quia_o_triomf_de_les_virtuds_sobre_els_vicis.JPG/329px-Psicom%C3%A0quia_o_triomf_de_les_virtuds_sobre_els_vicis.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Psicom%C3%A0quia_o_triomf_de_les_virtuds_sobre_els_vicis.JPG/439px-Psicom%C3%A0quia_o_triomf_de_les_virtuds_sobre_els_vicis.JPG 2x" data-file-width="1687" data-file-height="2461" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Psicomàquia o triomf de les virtuts sobre els vicis</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 350px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cicle_de_l%27inf%C3%A0ncia_de_Crist.JPG" class="mw-file-description" title="Cicle de la infància de Crist: la nativitat de Jesús"><img alt="Cicle de la infància de Crist: la nativitat de Jesús" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Cicle_de_l%27inf%C3%A0ncia_de_Crist.JPG/226px-Cicle_de_l%27inf%C3%A0ncia_de_Crist.JPG" decoding="async" width="226" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Cicle_de_l%27inf%C3%A0ncia_de_Crist.JPG/340px-Cicle_de_l%27inf%C3%A0ncia_de_Crist.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Cicle_de_l%27inf%C3%A0ncia_de_Crist.JPG/453px-Cicle_de_l%27inf%C3%A0ncia_de_Crist.JPG 2x" data-file-width="1550" data-file-height="2190" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cicle de la infància de Crist: la nativitat de Jesús</div> </li> </ul></div></div></div> <p>I comparant-lo amb altres edificacions europees, Domènech argüeix: «Lo claustre del monastir de Sant Cugat del Vallés, pertany á aquella valenta brotada de nostra arquitectura que bé 's pot dir la posá á primera fila entre la de totes sas vehinas.» </p> <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt_(Heribert_Mariezcurrena_1878).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/135px-Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg" decoding="async" width="135" height="95" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/203px-Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/270px-Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 2x" data-file-width="2430" data-file-height="1716" /></a><figcaption>Sant Llorenç</figcaption></figure> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Ramon_Arab%C3%ADa_y_Solanas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ramon Arabía y Solanas (encara no existeix)">Ramon Arabía y Solanas</a> suscriu el text "XXVI. Montanya de Sant Llorens del Munt. Monastir de Sant Llorens". Sobre «lo temple actual» n'exposa fets històrics. La consagració: «... la construcció bizantina qu' avuy contemplem data de la primera meytat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>; comensada per Adegari I, lo nové de sos abats, pera satisfer á las creixents necessitats de la santa casa, fou termenada y consagrada […] á 22 de juny de 1064 (<i>anno quinto regni Philippi regis viii kalendas julii</i>) […] per los comtes don Ramon Berenguer I y D.a Almodis, sa esposa.» Esmenta característiques del monument: «Senzilla, sólida y severa, la fábrica del temple s'armonisa perfectament ab los carácters generals de la montanya […] Sa planta és una creu llatina d'uns cent pams de llarch per seixanta d'ample; son exterior lo forman un ábside entre dos ábsides, un cimbori damunt lo creuher y una torre quadrada á l'esquerra. Torre é iglesia comunican ab una especie de claustre adossat al temple per lo costat de mitjom y en ell se venhen algunas antiguas sepulturas.»</li></ul> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Castell_d%27Erampruny%C3%A0_(Heribert_Mariezcurrena_1878).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Castell_d%27Erampruny%C3%A0_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/100px-Castell_d%27Erampruny%C3%A0_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg" decoding="async" width="100" height="142" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Castell_d%27Erampruny%C3%A0_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/150px-Castell_d%27Erampruny%C3%A0_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Castell_d%27Erampruny%C3%A0_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/200px-Castell_d%27Erampruny%C3%A0_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 2x" data-file-width="1833" data-file-height="2595" /></a><figcaption>Eramprunyà</figcaption></figure> <ul><li><a href="/wiki/Jacint_Torres_i_Reyat%C3%B3" title="Jacint Torres i Reyató">Jacint Torres i Reyató</a> també escriu el capítol "XXVII. Gavá. Lo Castell d'Aramprunyá". Observa la construcció: «La que fou casa-castell es avuy dia bastant deteriorada, veyents' hi encara evidents senyals de fortificació, y es utilisada pera habitació de sos masovers. Devant de sa entrada hi ha una antiga capella nomenada de <i>Sant Miquel</i>, que per sa volta de canó seguit en ogiva molt rebaixada y altres indicis, sembla perteneixe á últims del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> ó principis del XII; algunas transformacions qu' ha sofert han alterat sa típica fesomia arquitectónica. Hem de manifestar qu' aquests y demés restos de la Edat mitjana que per allí 's veuhen, tenen més importancia pera l'arqueólech ó curiós que sab endevinar per ells l'estat de l'entera construcció de que formavan part y pera'l poeta, que hi puga trobar motius ab que extendre'l vol de sa fantasia, que no pera l'artista que hi busqui riquesa de detalls arquitectónichs pera lluhiment de son llapis ó son pinzell.»</li></ul> <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Santa_Maria_de_Terrassa_(Heribert_Mariezcurrena_1878).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Santa_Maria_de_Terrassa_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/100px-Santa_Maria_de_Terrassa_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg" decoding="async" width="100" height="142" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Santa_Maria_de_Terrassa_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/150px-Santa_Maria_de_Terrassa_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Santa_Maria_de_Terrassa_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg/200px-Santa_Maria_de_Terrassa_%28Heribert_Mariezcurrena_1878%29.jpg 2x" data-file-width="1755" data-file-height="2496" /></a><figcaption>Santa Maria</figcaption></figure> <ul><li><a href="/wiki/Pere_Antoni_Ventall%C3%B3_i_Vintr%C3%B3" title="Pere Antoni Ventalló i Vintró">Pere Antoni Ventalló</a> subscriu "XXVIII. Tarrassa. Antiguetats de Sant Pere de Tarrassa". El <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_de_Sant_Pere_de_Terrassa" title="Esglésies de Sant Pere de Terrassa">conjunt episcopal d'Ègara</a> presentava un bon repte per als arqueòlegs. Ventalló, erudit i poeta anomenat <i>lo cantor d'Egara</i>, pren contacte amb el lloc: «Ab misteriosa y estranya llógica, lo monument que per las vicissituts dels setgles es trista y solitaria memoria de generacions més fortas y vigorosas [... de] l'Egara dels antichs, ciutat municipal y colonia romana, de altíssims fets y d'inmortals proesas […] reliquia venerable d'un passat de grandesa y gloria, se manté en peu, per art miraculosa […] dins d'un espay relativament brevíssim, troba lo viatger reunidas interessants curiositats históricas y arqueológicas [... Troba] l'arqueólech, vestigis de rassas illustradas en los misteris del art, y monuments d'altras que sols coneixían l'art per intuïció, veritables obras d'instint […] Ruínas de ruínas podría, ab gran propietat, dirse que son aqueixos monuments de Sant Pere de Tarrassa.» Després de fer un exhaustiu recorregut pel complex episcopal parla de l'església de Sant Pere: «Temple també antiquíssim, compost de dos naus de major capacitat que 'ls anteriors. Sa portada bisantina, despullada de tot treball escultórich, denota una antigüetat respectable. Sens esfors, apesar d'aquella, havém de créurer qu' es de creació molt posterior á l'ecclesia de Santa Maria; mes en quant á precisar la época de sa erecció, de nou nos trovém devant d'un altre misteri. Tot es misteri en tractantse de las cosas d'Egara; aquesta poesía no hi pot mancar.»</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Missió_pirinenca_de_1907"><span id="Missi.C3.B3_pirinenca_de_1907"></span>Missió pirinenca de 1907</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Missió pirinenca de 1907"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 1876, es funda l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, posteriorment <a href="/wiki/Centre_Excursionista_de_Catalunya" title="Centre Excursionista de Catalunya">Centre Excursionista de Catalunya</a>, amb l'objectiu primordial d'«<i>estudiar les riqueses de nostra terra baix els diferents aspectes científich, artístich y literari</i>» i, dos anys després, l'associació comença a publicar en fascicles l'<i>Album pintoresch-monumental de Catalunya</i>, il·lustrat amb fotogravats i amb textos de diferents autors; en un dels números del 1879, <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner" title="Lluís Domènech i Montaner">Lluís Domènech i Montaner</a> descriu el <a href="/wiki/Claustre" title="Claustre">claustre</a> de <a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Cugat" title="Monestir de Sant Cugat">monestir de Sant Cugat</a>. Altres iniciatives promogueren excursions científiques, afavorides pel creixement de les connexions ferroviàries. Domènech aprofitaria el temps lliure estudiant <i>in situ</i> grans monuments del passat, parant especial atenció a les esglésies romàniques, que fotografiava i descrivia en notes i acurats <a href="/wiki/Dibuix_d%27arquitectura" title="Dibuix d'arquitectura">plànols acotats</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Benet_de_Bages224.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Sant_Benet_de_Bages224.jpg/220px-Sant_Benet_de_Bages224.jpg" decoding="async" width="220" height="218" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Sant_Benet_de_Bages224.jpg/330px-Sant_Benet_de_Bages224.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Sant_Benet_de_Bages224.jpg/440px-Sant_Benet_de_Bages224.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="989" /></a><figcaption>Planta de l'església, torre i claustre. <a href="/wiki/Sant_Benet_de_Bages" class="mw-redirect" title="Sant Benet de Bages">Sant Benet de Bages</a> (Bages)</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch" title="Josep Puig i Cadafalch">Josep Puig i Cadafalch</a>, amb disset anys, ja donava conferències sobre arquitectura romànica catalana. Més endavant, esdevindria deixeble i col·laborador de Domènech, amb qui compartiria la idea que els fonaments de la identitat catalana es trobaven en el romànic. Cert és que Puig, amb una concepció molt influïda pel sentiment nacionalista, sempre cercaria paral·lelismes amb Europa, ignorant el desenvolupament del romànic dins de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a> i, fins i tot, intentant demostrar com l'evolució del mateix art romànic es realitzava en terres catalanes, hipòtesis descartades en la bibliografia posterior.<sup id="cite_ref-Barral_31-0" class="reference"><a href="#cite_note-Barral-31"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Puig esdevindria restaurador d'edificacions romàniques tan importants com <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Maria_(Sant_Mart%C3%AD_Sarroca)" title="Església de Santa Maria (Sant Martí Sarroca)">Santa Maria de Sant Martí Sarroca</a> o <a href="/wiki/Sant_Benet_de_Bages" class="mw-redirect" title="Sant Benet de Bages">Sant Benet de Bages</a>. </p><p>El primer treball de camp rigorós dut a terme a les <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Catalans" title="Països Catalans">nostres contrades</a> és l'efectuat entre el 30 d'agost i el 14 de setembre de 1907 per l'<a href="/wiki/Institut_d%27Estudis_Catalans" title="Institut d'Estudis Catalans">Institut d'Estudis Catalans</a> sota la direcció de Puig, que gràcies als seus coneixements disposava d'informacions sobre les esglésies programades en l'estudi, les quals suposava formalment primigènies de l'estil i que li permetrien confirmar l'esquema evolutiu que plantejava en la monografia que estava enllestint. La finalitat de la «<i>missió arqueològica-jurídica</i>» era la recopilació d'observacions referents a arquitectures romàniques, els béns mobles que contenien les parròquies i els costums jurídics de <a href="/wiki/Pirineus" title="Pirineus">llocs pirinencs</a>, alguns força isolats, la majoria a la <a href="/wiki/Val_d%27Aran" class="mw-redirect" title="Val d'Aran">Val d'Aran</a> i l'<a href="/wiki/Alta_Ribagor%C3%A7a" title="Alta Ribagorça">Alta Ribagorça</a>. Els resultats de les investigacions realitzades serien destinades a la confecció de diferents estudis. </p><p>Puig i Cadafalch comptava amb quatre col·laboradors per a la missió. El mateix Puig dibuixaria a mà alçada ben acotades plantes, seccions i alçats de la majoria d'esglésies, n'anotaria les peculiaritats i observacions descriptives i constructives, i també detallaria alguns elements arquitectònics destacats.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'advocat i jurista <a href="/wiki/Guillem_Maria_de_Broc%C3%A0_i_Montagut" class="mw-redirect" title="Guillem Maria de Brocà i Montagut">Guillem Maria de Brocà i Montagut</a> s'encarregaria de les recerques jurídiques. L'arquitecte <a href="/wiki/Josep_Goday_i_Casals" title="Josep Goday i Casals">Josep Goday i Casals</a>, jove col·laborador de Puig, s'ocuparia de dibuixar els plànols dels edificis visitats. <a href="/wiki/Josep_Gudiol_i_Cunill" title="Josep Gudiol i Cunill">Mossèn Josep Gudiol i Cunill</a>, director del <a href="/wiki/Museu_Episcopal_de_Vic" title="Museu Episcopal de Vic">Museu Episcopal de Vic</a>, la institució catalana amb la col·lecció més abundant i representativa d'art medieval, posseïa amplis coneixements quant a mobiliari i obres d'art i, així, complementava els coneixements d'arquitectura de Puig amb els seus sobre els béns mobles; Gudiol era aficionat a fer recerques en <a href="/wiki/Arxius" class="mw-redirect" title="Arxius">arxius</a> i, recentment, havia publicat <i>Nocions de Arqueología Sagrada Catalana</i> [sic], obra considerada de referència. El mossèn era portador de dues cartes de presentació: una <i>autorització</i> del bisbe d'Urgell i una <i>carta de recomanació</i> del de Vic, ambdues comminant els rectors i encarregats d'esglésies a mostrar als portadors els documents i objectes en aquestes dipositats.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Finalment, el fotògraf <a href="/wiki/Adolf_Mas_i_Ginest%C3%A0" title="Adolf Mas i Ginestà">Adolf Mas i Ginestà</a>, anava equipat amb dues o tres càmeres fotogràfiques i 90 quilograms de material divers, entre el qual, molt possiblement, reveladors; Mas, que amb anterioritat ja havia col·laborat amb Puig, va prendre instantànies del patrimoni observat, de les quals es conserven 243 negatius, dels quals 148 d'<a href="/wiki/Estereosc%C3%B2pia" title="Estereoscòpia">estereoscòpics</a>, custodiats en la <a href="/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic" title="Institut Amatller d'Art Hispànic">Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic</a>.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La missió, complicada, donades la quantitat de llocs a visitar i les dificultats de transport a l'època, va ser perfectament organitzada. Abans de la partença, les qüestions relatives als allotjaments i el lloguer de les cavalleries van quedar ben resoltes i les visites van ser triades amb cura, evitant-ne les innecessàries. Desplaçats amb tren fins a <a href="/wiki/Tolosa_de_Llenguadoc" title="Tolosa de Llenguadoc">Tolosa de Llenguadoc</a>, hi visitaren <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Serni_de_Tolosa" title="Basílica de Sant Serni de Tolosa">Sant Serni</a> i el <a href="/wiki/Museu_dels_Agustins_de_Tolosa" title="Museu dels Agustins de Tolosa">Musée des Antiques</a>. <a href="/wiki/Eug%C3%A8ne_Viollet-le-Duc" title="Eugène Viollet-le-Duc">Viollet-le-Duc</a> havia estat designat per crear aquest museu, ubicat al monestir dels Agustins, que es va inaugurar el 1901 amb bones col·leccions, entre aquestes de capitells i escultures romàniques, i Puig i Mn. Gudiol, especialment, estaven molt interessats a conèixer-lo. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div><a href="/wiki/Tolosa_de_Llenguadoc" title="Tolosa de Llenguadoc">Tolosa de Llenguadoc</a></div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Toulouse_-_Place_du_Peyrou_-_Wallaert_(variaci%C3%B3_S.Serni).jpg" class="mw-file-description" title="Sant Serní en un dibuix de 1760"><img alt="Sant Serní en un dibuix de 1760" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Toulouse_-_Place_du_Peyrou_-_Wallaert_%28variaci%C3%B3_S.Serni%29.jpg/244px-Toulouse_-_Place_du_Peyrou_-_Wallaert_%28variaci%C3%B3_S.Serni%29.jpg" decoding="async" width="244" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Toulouse_-_Place_du_Peyrou_-_Wallaert_%28variaci%C3%B3_S.Serni%29.jpg/366px-Toulouse_-_Place_du_Peyrou_-_Wallaert_%28variaci%C3%B3_S.Serni%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Toulouse_-_Place_du_Peyrou_-_Wallaert_%28variaci%C3%B3_S.Serni%29.jpg/488px-Toulouse_-_Place_du_Peyrou_-_Wallaert_%28variaci%C3%B3_S.Serni%29.jpg 2x" data-file-width="1883" data-file-height="1467" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Serni_de_Tolosa" title="Basílica de Sant Serni de Tolosa">Sant Serní</a> en un dibuix de 1760</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cayla-Paul_21.JPG" class="mw-file-description" title="Galeria de l'Edat mitjana al Musée des Antiques"><img alt="Galeria de l'Edat mitjana al Musée des Antiques" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Cayla-Paul_21.JPG/250px-Cayla-Paul_21.JPG" decoding="async" width="250" height="187" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Cayla-Paul_21.JPG/375px-Cayla-Paul_21.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Cayla-Paul_21.JPG/500px-Cayla-Paul_21.JPG 2x" data-file-width="5526" data-file-height="4128" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Galeria de l'Edat mitjana al <a href="/w/index.php?title=Mus%C3%A9e_des_Antiques_de_Tolosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Musée des Antiques de Tolosa (encara no existeix)">Musée des Antiques</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cayla-Paul_34.JPG" class="mw-file-description" title="Porta del claustre de La Daurade al Musée des Antiques"><img alt="Porta del claustre de La Daurade al Musée des Antiques" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Cayla-Paul_34.JPG/240px-Cayla-Paul_34.JPG" decoding="async" width="240" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Cayla-Paul_34.JPG/360px-Cayla-Paul_34.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Cayla-Paul_34.JPG/481px-Cayla-Paul_34.JPG 2x" data-file-width="5057" data-file-height="4000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Porta del claustre de <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_la_Daurada" title="Basílica de la Daurada">La Daurade</a> al Musée des Antiques</div> </li> </ul></div></div></div> <p>A la Vall d'Arbost, departament de l'<a href="/wiki/Alta_Garona" title="Alta Garona">Alta Garona</a>, van visitar <a href="/w/index.php?title=Sent_P%C3%A8r_dera_Morena&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sent Pèr dera Morena (encara no existeix)">Sent Pèr dera Morena</a> (també dit <i>Saint-Tritous</i>), a <a href="/wiki/Garin_(Alta_Garona)" title="Garin (Alta Garona)">Garin</a>, on observaren onze esteles funeràries gal·loromanes, <a href="/wiki/Espoli_arqueol%C3%B2gic_i_art%C3%ADstic" class="mw-redirect" title="Espoli arqueològic i artístic">material d'espoli</a> reutilitzat en la construcció; a <a href="/wiki/Casaus_de_Larbost" title="Casaus de Larbost">Casós de l'Arbost</a> documentaren un cicle de frescos de <a href="/w/index.php?title=Senta_Anna_de_Casaus_de_Larbost&action=edit&redlink=1" class="new" title="Senta Anna de Casaus de Larbost (encara no existeix)">Senta Anna</a>, i a <a href="/wiki/Sent_Avantin" title="Sent Avantin">Sent Avantin</a> s'interessaren en la portada decorada i altres escultures de la parroquial. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Chapelle_Saint-P%C3%A9_de_la_Moraine_7.jpg" class="mw-file-description" title="Estela romana als murs. Sent Pèr dera Morena, Garin (Alta Garona)"><img alt="Estela romana als murs. Sent Pèr dera Morena, Garin (Alta Garona)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Chapelle_Saint-P%C3%A9_de_la_Moraine_7.jpg/166px-Chapelle_Saint-P%C3%A9_de_la_Moraine_7.jpg" decoding="async" width="166" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Chapelle_Saint-P%C3%A9_de_la_Moraine_7.jpg/250px-Chapelle_Saint-P%C3%A9_de_la_Moraine_7.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Chapelle_Saint-P%C3%A9_de_la_Moraine_7.jpg/333px-Chapelle_Saint-P%C3%A9_de_la_Moraine_7.jpg 2x" data-file-width="1148" data-file-height="1723" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Estela romana als murs. <a href="/w/index.php?title=Sent_P%C3%A8r_dera_Morena&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sent Pèr dera Morena (encara no existeix)">Sent Pèr dera Morena</a>, <a href="/wiki/Garin_(Alta_Garona)" title="Garin (Alta Garona)">Garin</a> (Alta Garona)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cazeaux-de-Larboust_%C3%A9glise_fresques_Assomption.JPG" class="mw-file-description" title="Frescos de l'Assumpció, a l'absis. Senta Anna, Casaus de Larbost (Alta Garona)"><img alt="Frescos de l'Assumpció, a l'absis. Senta Anna, Casaus de Larbost (Alta Garona)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Cazeaux-de-Larboust_%C3%A9glise_fresques_Assomption.JPG/250px-Cazeaux-de-Larboust_%C3%A9glise_fresques_Assomption.JPG" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Cazeaux-de-Larboust_%C3%A9glise_fresques_Assomption.JPG/375px-Cazeaux-de-Larboust_%C3%A9glise_fresques_Assomption.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Cazeaux-de-Larboust_%C3%A9glise_fresques_Assomption.JPG/500px-Cazeaux-de-Larboust_%C3%A9glise_fresques_Assomption.JPG 2x" data-file-width="3264" data-file-height="2448" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Frescos de l'Assumpció, a l'absis. <a href="/w/index.php?title=Senta_Anna_de_Casaus_de_Larbost&action=edit&redlink=1" class="new" title="Senta Anna de Casaus de Larbost (encara no existeix)">Senta Anna</a>, <a href="/wiki/Casaus_de_Larbost" title="Casaus de Larbost">Casaus de Larbost</a> (Alta Garona)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Portail_roman,_Luchon.jpg" class="mw-file-description" title="Portal en una fotografia antiga. Sent Avantin de Larbost, Sent Avantin (Alta Garona)"><img alt="Portal en una fotografia antiga. Sent Avantin de Larbost, Sent Avantin (Alta Garona)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Portail_roman%2C_Luchon.jpg/184px-Portail_roman%2C_Luchon.jpg" decoding="async" width="184" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Portail_roman%2C_Luchon.jpg/276px-Portail_roman%2C_Luchon.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Portail_roman%2C_Luchon.jpg/368px-Portail_roman%2C_Luchon.jpg 2x" data-file-width="2169" data-file-height="2947" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Portal en una fotografia antiga. <a href="/w/index.php?title=Sent_Avantin_de_Larbost&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sent Avantin de Larbost (encara no existeix)">Sent Avantin de Larbost</a>, <a href="/wiki/Sent_Avantin" title="Sent Avantin">Sent Avantin</a> (Alta Garona)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>A l'<a href="/wiki/Vall_d%27Aran" title="Vall d'Aran">Aran</a>, alçaren plànols, entre d'altres, de les esglésies de la <a href="/wiki/Mair_de_Diu_dera_Purificacion_de_Boss%C3%B2st" class="mw-redirect" title="Mair de Diu dera Purificacion de Bossòst">Mair de Diu dera Purificacion de Bossòst</a>, <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Mijaran" title="Santa Maria de Mijaran">Santa Maria de Mijaran</a>, <a href="/wiki/Sant_Est%C3%A8ue_de_Betren" class="mw-redirect" title="Sant Estèue de Betren">Sant Estèue de Betren</a> i <a href="/wiki/Santa_Maria_d%27Arties" title="Santa Maria d'Arties">Santa Maria d'Arties</a>; també visitaren <a href="/w/index.php?title=Sant_Andr%C3%A8u_de_Casau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sant Andrèu de Casau (encara no existeix)">Sant Andrèu de Casau</a>, <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Miqu%C3%A8u" title="Església de Sant Miquèu">Sant Miquéu de Vielha</a> i <a href="/wiki/Sant_P%C3%A9ir_d%27Escunhau" class="mw-redirect" title="Sant Péir d'Escunhau">Sant Péir d'Escunhau</a>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 300px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Boss%C3%B3st,_Mair_de_Diu_dera_Purificacio-PM_32085.jpg" class="mw-file-description" title="Capçalera triabsidal i campanar de torre. Mair de Diu dera Purificacion, Bossòst (Val d'Aran)"><img alt="Capçalera triabsidal i campanar de torre. Mair de Diu dera Purificacion, Bossòst (Val d'Aran)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Boss%C3%B3st%2C_Mair_de_Diu_dera_Purificacio-PM_32085.jpg/345px-Boss%C3%B3st%2C_Mair_de_Diu_dera_Purificacio-PM_32085.jpg" decoding="async" width="345" height="270" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Boss%C3%B3st%2C_Mair_de_Diu_dera_Purificacio-PM_32085.jpg/517px-Boss%C3%B3st%2C_Mair_de_Diu_dera_Purificacio-PM_32085.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Boss%C3%B3st%2C_Mair_de_Diu_dera_Purificacio-PM_32085.jpg/690px-Boss%C3%B3st%2C_Mair_de_Diu_dera_Purificacio-PM_32085.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="783" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Capçalera triabsidal i campanar de torre. <a href="/wiki/Mair_de_Diu_dera_Purificacion_de_Boss%C3%B2st" class="mw-redirect" title="Mair de Diu dera Purificacion de Bossòst">Mair de Diu dera Purificacion</a>, Bossòst (Val d'Aran)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 300px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Arties,_Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Maria-PM_31660.jpg" class="mw-file-description" title="Naus amb cor alçat al peus de l'església. Santa Maria, Arties (Val d'Aran)"><img alt="Naus amb cor alçat al peus de l'església. Santa Maria, Arties (Val d'Aran)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Arties%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Maria-PM_31660.jpg/390px-Arties%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Maria-PM_31660.jpg" decoding="async" width="390" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Arties%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Maria-PM_31660.jpg/585px-Arties%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Maria-PM_31660.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Arties%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Maria-PM_31660.jpg/780px-Arties%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Maria-PM_31660.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="667" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Naus amb cor alçat al peus de l'església. <a href="/wiki/Santa_Maria_d%27Arties" title="Santa Maria d'Arties">Santa Maria</a>, Arties (Val d'Aran)</div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 360px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cap%C3%A7alera_de_Sant_Est%C3%A8ue_de_Betren.jpg" class="mw-file-description" title="Absis poligonals; sobrealçat de la nau i finestra goticitzant al capcer primitiu. Sant Estèue, Betren (Val d'Aran)"><img alt="Absis poligonals; sobrealçat de la nau i finestra goticitzant al capcer primitiu. Sant Estèue, Betren (Val d'Aran)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Cap%C3%A7alera_de_Sant_Est%C3%A8ue_de_Betren.jpg/247px-Cap%C3%A7alera_de_Sant_Est%C3%A8ue_de_Betren.jpg" decoding="async" width="247" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Cap%C3%A7alera_de_Sant_Est%C3%A8ue_de_Betren.jpg/371px-Cap%C3%A7alera_de_Sant_Est%C3%A8ue_de_Betren.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Cap%C3%A7alera_de_Sant_Est%C3%A8ue_de_Betren.jpg/495px-Cap%C3%A7alera_de_Sant_Est%C3%A8ue_de_Betren.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2560" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Absis poligonals; sobrealçat de la nau i finestra goticitzant al capcer primitiu. <a href="/wiki/Sant_Est%C3%A8ue_de_Betren" class="mw-redirect" title="Sant Estèue de Betren">Sant Estèue</a>, <a href="/wiki/Betren" title="Betren">Betren</a> (Val d'Aran)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 360px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Portada_al_n%C3%A0rtex_de_Sant_Miqueu_de_Vielha.jpg" class="mw-file-description" title="Portada d'arquivoltes (XIII-XIV) de transició al gòtic amb factura i simbolisme romànics. Sant Miqueu, Vielha (Val d'Aran)"><img alt="Portada d'arquivoltes (XIII-XIV) de transició al gòtic amb factura i simbolisme romànics. Sant Miqueu, Vielha (Val d'Aran)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Portada_al_n%C3%A0rtex_de_Sant_Miqueu_de_Vielha.jpg/244px-Portada_al_n%C3%A0rtex_de_Sant_Miqueu_de_Vielha.jpg" decoding="async" width="244" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Portada_al_n%C3%A0rtex_de_Sant_Miqueu_de_Vielha.jpg/366px-Portada_al_n%C3%A0rtex_de_Sant_Miqueu_de_Vielha.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Portada_al_n%C3%A0rtex_de_Sant_Miqueu_de_Vielha.jpg/488px-Portada_al_n%C3%A0rtex_de_Sant_Miqueu_de_Vielha.jpg 2x" data-file-width="3106" data-file-height="4198" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Portada d'arquivoltes (XIII-XIV) de transició al gòtic amb factura i simbolisme romànics. <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Miqu%C3%A8u" title="Església de Sant Miquèu">Sant Miqueu</a>, Vielha (Val d'Aran)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 360px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Elements_a_la_portada_de_Sant_P%C3%A8ir_d%27Escunhau.jpg" class="mw-file-description" title="Columna, capitell, imposta i inici del salmer a la portada. Sant Pèir, Escunhau (Val d'Aran)"><img alt="Columna, capitell, imposta i inici del salmer a la portada. Sant Pèir, Escunhau (Val d'Aran)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Elements_a_la_portada_de_Sant_P%C3%A8ir_d%27Escunhau.jpg/247px-Elements_a_la_portada_de_Sant_P%C3%A8ir_d%27Escunhau.jpg" decoding="async" width="247" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Elements_a_la_portada_de_Sant_P%C3%A8ir_d%27Escunhau.jpg/371px-Elements_a_la_portada_de_Sant_P%C3%A8ir_d%27Escunhau.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Elements_a_la_portada_de_Sant_P%C3%A8ir_d%27Escunhau.jpg/495px-Elements_a_la_portada_de_Sant_P%C3%A8ir_d%27Escunhau.jpg 2x" data-file-width="3240" data-file-height="4320" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Columna, capitell, imposta i inici del salmer a la portada. <a href="/wiki/Sant_P%C3%A8ir_d%27Escunhau" class="mw-redirect" title="Sant Pèir d'Escunhau">Sant Pèir</a>, <a href="/wiki/Escunhau" title="Escunhau">Escunhau</a> (Val d'Aran)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>A la <a href="/wiki/Vall_de_Bo%C3%AD" class="mw-redirect" title="Vall de Boí">vall de Boí</a> feren troballes excepcionals: <a href="/wiki/Davallament_de_la_Creu#El_davallament_a_l'art" class="mw-redirect" title="Davallament de la Creu">davallaments</a> i altres talles romàniques, arraconades, a <a href="/wiki/Santa_Eul%C3%A0lia_d%27Erill_la_Vall" title="Santa Eulàlia d'Erill la Vall">Santa Eulàlia</a> d'<a href="/wiki/Erill_la_Vall" title="Erill la Vall">Erill la Vall</a>, a <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll" title="Santa Maria de Taüll">Santa Maria</a> i a <a href="/wiki/Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll" title="Sant Climent de Taüll">Sant Climent</a> de <a href="/wiki/Ta%C3%BCll" title="Taüll">Taüll</a> i a la <a href="/wiki/La_Nativitat_de_Durro" title="La Nativitat de Durro">Nativitat de la Mare de Déu</a> de <a href="/wiki/Durro" title="Durro">Durro</a>, i les «<i>pintures de gran caràcter bizantí</i>» a l'exterior i a l'interior de <a href="/wiki/Sant_Joan_de_Bo%C3%AD" title="Sant Joan de Boí">Sant Joan</a> de <a href="/wiki/Bo%C3%AD" title="Boí">Boí</a> i a l'interior de Santa Maria i de Sant Climent de Taüll. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Arts figuratives de la <a href="/wiki/Vall_de_Bo%C3%AD" class="mw-redirect" title="Vall de Boí">vall de Boí</a></div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:E04_Santa_Eul%C3%A0lia,_el_Davallament.jpg" class="mw-file-description" title="Davallament de la Creu (originals al MEV i al MNAC). Santa Eulàlia d'Erill la Vall (Val d'Aran)"><img alt="Davallament de la Creu (originals al MEV i al MNAC). Santa Eulàlia d'Erill la Vall (Val d'Aran)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/E04_Santa_Eul%C3%A0lia%2C_el_Davallament.jpg/250px-E04_Santa_Eul%C3%A0lia%2C_el_Davallament.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/E04_Santa_Eul%C3%A0lia%2C_el_Davallament.jpg/375px-E04_Santa_Eul%C3%A0lia%2C_el_Davallament.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/E04_Santa_Eul%C3%A0lia%2C_el_Davallament.jpg/500px-E04_Santa_Eul%C3%A0lia%2C_el_Davallament.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Davallament_d%27Erill_la_Vall" title="Davallament d'Erill la Vall">Davallament de la Creu</a></i> (originals al <a href="/wiki/Museu_Episcopal_de_Vic" title="Museu Episcopal de Vic">MEV</a> i al <a href="/wiki/MNAC" class="mw-redirect" title="MNAC">MNAC</a>). Santa Eulàlia d'Erill la Vall (Val d'Aran)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Altar_frontal_from_Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Frontal d'altar de Santa Maria de Taüll. MNAC"><img alt="Frontal d'altar de Santa Maria de Taüll. MNAC" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/%28Barcelona%29_Altar_frontal_from_Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/250px-%28Barcelona%29_Altar_frontal_from_Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="250" height="178" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/%28Barcelona%29_Altar_frontal_from_Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/375px-%28Barcelona%29_Altar_frontal_from_Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/%28Barcelona%29_Altar_frontal_from_Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/500px-%28Barcelona%29_Altar_frontal_from_Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="7789" data-file-height="5551" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Frontal d'altar de Santa Maria de Taüll. MNAC</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:050_Absis_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll,_amb_Marc,_Lluc,_Tom%C3%A0s,_Bartomeu_i_Maria.jpg" class="mw-file-description" title="Marc, Tomàs, Bartomeu i Maria, pintura de l'absis de Sant Climent de Taüll. MNAC"><img alt="Marc, Tomàs, Bartomeu i Maria, pintura de l'absis de Sant Climent de Taüll. MNAC" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/050_Absis_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll%2C_amb_Marc%2C_Lluc%2C_Tom%C3%A0s%2C_Bartomeu_i_Maria.jpg/250px-050_Absis_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll%2C_amb_Marc%2C_Lluc%2C_Tom%C3%A0s%2C_Bartomeu_i_Maria.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/050_Absis_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll%2C_amb_Marc%2C_Lluc%2C_Tom%C3%A0s%2C_Bartomeu_i_Maria.jpg/375px-050_Absis_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll%2C_amb_Marc%2C_Lluc%2C_Tom%C3%A0s%2C_Bartomeu_i_Maria.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/050_Absis_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll%2C_amb_Marc%2C_Lluc%2C_Tom%C3%A0s%2C_Bartomeu_i_Maria.jpg/500px-050_Absis_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll%2C_amb_Marc%2C_Lluc%2C_Tom%C3%A0s%2C_Bartomeu_i_Maria.jpg 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Marc, Tomàs, Bartomeu i Maria, pintura de l'absis de Sant Climent de Taüll. MNAC</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Va ser a Sant Climent que Puig va confirmar la seva hipòtesi sobre l'evolució de l'arquitectura catalana, segons la qual a partir de mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, les cobertes de fusta, perillosament afectades per incendis i <a href="/wiki/Xil%C3%B2fag" class="mw-redirect" title="Xilòfag">xilòfags</a>, van començar a ser substituïdes per voltes de pedra; ell ja coneixia documents que així ho acreditaven en altres edificacions, com a <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Ripoll" class="mw-redirect" title="Santa Maria de Ripoll">Santa Maria de Ripoll</a>. A les esglésies que va visitar a l'Aran, es va trobar que, encara que havien estat projectades per a ser cobertes amb fusteria, totes havien sofert canvis per a fer-ho amb pedra. Sant Climent, de construcció finalitzada el 1123 com consta en una inscripció commemorativa en una de les columnes de la nau, presentava, segons Puig, «el prototipus amb la seva coberta de fusta primitiva intacta, amb tots els caràcters amb què foren començades les esglésies araneses». A més, les modificacions en els sostres copsades a l'Aran i a Santa Maria de Taüll i a Sant Joan de Boí mostraven les diferents fases evolutives de l'estil iniciades amb l'esquema estructural més primitiu, present a Sant Climent.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div><a href="/wiki/Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll" title="Sant Climent de Taüll">Sant Climent de Taüll</a></div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 330px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ta%C3%BCll,_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24166.jpg" class="mw-file-description" title="Decoració llombarda en absis i campanar"><img alt="Decoració llombarda en absis i campanar" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Ta%C3%BCll%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24166.jpg/247px-Ta%C3%BCll%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24166.jpg" decoding="async" width="247" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Ta%C3%BCll%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24166.jpg/371px-Ta%C3%BCll%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24166.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Ta%C3%BCll%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24166.jpg/494px-Ta%C3%BCll%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24166.jpg 2x" data-file-width="824" data-file-height="1000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Decoració llombarda en absis i campanar</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 330px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Consecration_inscription_from_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Inscripció de la consagració de la parròquia. MNAC"><img alt="Inscripció de la consagració de la parròquia. MNAC" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Consecration_inscription_from_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll_-_Google_Art_Project.jpg/250px-Consecration_inscription_from_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="250" height="248" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Consecration_inscription_from_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll_-_Google_Art_Project.jpg/375px-Consecration_inscription_from_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Consecration_inscription_from_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll_-_Google_Art_Project.jpg/500px-Consecration_inscription_from_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="4823" data-file-height="4780" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Inscripció de la consagració de la parròquia. MNAC</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 330px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:E08_Sant_Climent,_nau_central.jpg" class="mw-file-description" title="Encavallada amb bigues i tirants al sostre"><img alt="Encavallada amb bigues i tirants al sostre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/E08_Sant_Climent%2C_nau_central.jpg/225px-E08_Sant_Climent%2C_nau_central.jpg" decoding="async" width="225" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/E08_Sant_Climent%2C_nau_central.jpg/337px-E08_Sant_Climent%2C_nau_central.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/E08_Sant_Climent%2C_nau_central.jpg/450px-E08_Sant_Climent%2C_nau_central.jpg 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Encavallada amb bigues i tirants al sostre</div> </li> </ul></div></div></div> <p>En les esglésies de la Vall de Boí, el fet de ser cobertes amb fusta en època tant tardana, quan l'ús de la pedra ja era habitual molts anys abans en terres catalanes, potser pot considerar-se, més que a un atavisme anacrònic, com la resposta al perill d'allaus que tombarien els murs de l'edificació i la seva reconstrucció posterior.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Visitaren les ruïnes del monestir cistercenc de <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Lavaix" title="Santa Maria de Lavaix">Santa Maria de Lavaix</a>; Puig va estudiar-ne les característiques, documentant-les al seu quadern, així com d'un parell de capitells del mateix monestir conservats en un domicili particular. A <a href="/wiki/Sopeira" title="Sopeira">Sopeira</a>, observaren l'interessant paviment de <a href="/wiki/Mosaic" title="Mosaic">mosaic</a> al <a href="/wiki/Presbiteri" title="Presbiteri">presbiteri</a> de <a href="/wiki/Santa_Maria_d%27Ala%C3%B3" title="Santa Maria d'Alaó">Santa Maria d'Alaó</a>, obrat en finalitzar la capçalera.<sup id="cite_ref-Barral_31-1" class="reference"><a href="#cite_note-Barral-31"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després de veure el monestir de Sant Esteve del Mall, consagrada el 1124 la seva església, es dirigiren a <a href="/wiki/Roda_d%27Is%C3%A0vena" title="Roda d'Isàvena">Roda d'Isàvena</a>. La catedral de <a href="/wiki/Catedral_de_Roda_d%27Is%C3%A0vena" title="Catedral de Roda d'Isàvena">Sant Vicent màrtir de Roda</a> els oferí diversos testimonis romànics; oimés d'objectes, teixits, mobiliari i el magnífic sepulcre del bisbe Ramon, promotor de moltes construccions a la zona, entre les quals les de Boí i la mateixa seu de Roda; destacaren la portada del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, la <a href="/wiki/Cripta" title="Cripta">cripta</a> amb <a href="/wiki/Pintura_rom%C3%A0nica#Pintura" class="mw-redirect" title="Pintura romànica">pintures murals</a> i els <a href="/wiki/Carreus" class="mw-redirect" title="Carreus">carreus</a> incisos amb inscripcions necrològiques de les <a href="/wiki/Opus_arcuatum" title="Opus arcuatum">arcuacions</a> del claustre. Després, es dirigiren al despoblat d'Obarra, al municipi de <a href="/wiki/Beranui" title="Beranui">Beranui</a>, on veieren el <a href="/wiki/Santa_Maria_d%27Obarra" class="mw-redirect" title="Santa Maria d'Obarra">monestir de Santa Maria</a>. Finalitzaren el viatge visitant <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Lloren%C3%A7_de_Lleida" title="Església de Sant Llorenç de Lleida">Sant Llorenç</a> i l'església malmesa de l'enrunat monestir de Sant Ruf a <a href="/wiki/Lleida" title="Lleida">Lleida</a>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 300px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sopeira-monestirAlao-2674sh.jpg" class="mw-file-description" title="Façana de migdia amb fris d'arcuacions a la cornisa. Santa Maria d'Alaó (Ribagorça)"><img alt="Façana de migdia amb fris d'arcuacions a la cornisa. Santa Maria d'Alaó (Ribagorça)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Sopeira-monestirAlao-2674sh.jpg/390px-Sopeira-monestirAlao-2674sh.jpg" decoding="async" width="390" height="259" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Sopeira-monestirAlao-2674sh.jpg/585px-Sopeira-monestirAlao-2674sh.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Sopeira-monestirAlao-2674sh.jpg/780px-Sopeira-monestirAlao-2674sh.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="798" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Façana de migdia amb fris d'arcuacions a la cornisa. <a href="/wiki/Santa_Maria_d%27Ala%C3%B3" title="Santa Maria d'Alaó">Santa Maria d'Alaó</a> (Ribagorça)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 300px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Pau_i_Santa_Maria_d%27Obarra.jpg" class="mw-file-description" title="Nau, presbiteri i absis de Sant Pau, Santa Maria al fons. Antic monestir d'Obarra (Ribagorça)"><img alt="Nau, presbiteri i absis de Sant Pau, Santa Maria al fons. Antic monestir d'Obarra (Ribagorça)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Sant_Pau_i_Santa_Maria_d%27Obarra.jpg/390px-Sant_Pau_i_Santa_Maria_d%27Obarra.jpg" decoding="async" width="390" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Sant_Pau_i_Santa_Maria_d%27Obarra.jpg/585px-Sant_Pau_i_Santa_Maria_d%27Obarra.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Sant_Pau_i_Santa_Maria_d%27Obarra.jpg/780px-Sant_Pau_i_Santa_Maria_d%27Obarra.jpg 2x" data-file-width="1735" data-file-height="700" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Nau, presbiteri i absis de Sant Pau, Santa Maria al fons. <a href="/wiki/Santa_Maria_d%27Obarra" class="mw-redirect" title="Santa Maria d'Obarra">Antic monestir d'Obarra</a> (Ribagorça)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 300px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:RodaIsavena-catedralRoda-3316.jpg" class="mw-file-description" title="Necrologi en les arcuacions del claustre. Sant Vicent de Roda d'Isàvena (Ribagorça)"><img alt="Necrologi en les arcuacions del claustre. Sant Vicent de Roda d'Isàvena (Ribagorça)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/RodaIsavena-catedralRoda-3316.jpg/390px-RodaIsavena-catedralRoda-3316.jpg" decoding="async" width="390" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/RodaIsavena-catedralRoda-3316.jpg/585px-RodaIsavena-catedralRoda-3316.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/RodaIsavena-catedralRoda-3316.jpg/780px-RodaIsavena-catedralRoda-3316.jpg 2x" data-file-width="1852" data-file-height="1233" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Necrologi en les arcuacions del claustre. <a href="/wiki/Catedral_de_Roda_d%27Is%C3%A0vena" title="Catedral de Roda d'Isàvena">Sant Vicent de Roda d'Isàvena</a> (Ribagorça)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 300px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Lleida-20-b_sant_lloren%C3%A7_retaule.jpg" class="mw-file-description" title="Presbiteri i entrada a la cripta. Sant Llorenç, Lleida"><img alt="Presbiteri i entrada a la cripta. Sant Llorenç, Lleida" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Lleida-20-b_sant_lloren%C3%A7_retaule.jpg/356px-Lleida-20-b_sant_lloren%C3%A7_retaule.jpg" decoding="async" width="356" height="270" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Lleida-20-b_sant_lloren%C3%A7_retaule.jpg/534px-Lleida-20-b_sant_lloren%C3%A7_retaule.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Lleida-20-b_sant_lloren%C3%A7_retaule.jpg/712px-Lleida-20-b_sant_lloren%C3%A7_retaule.jpg 2x" data-file-width="1417" data-file-height="1075" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Presbiteri i entrada a la cripta. <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Lloren%C3%A7_de_Lleida" title="Església de Sant Llorenç de Lleida">Sant Llorenç</a>, Lleida</div> </li> </ul></div></div></div> <p>El 1908, l'<i>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans</i> publicava tres estudis resultats de la missió: Brocà hi signava <i>Costums jurídiques a la ratlla d'Aragó</i>; Mn. Gudiol va transcriure <i>El necrologi de l'iglesia de Roda</i>, i Puig presentava <i>Les iglesies romàniques ab cobertes de fusta de les Valls de Bohí y d'Aran</i>.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Era intenció de l'Institut que Gudiol redactés una monografia sobre el mobiliari, pintures, objectes litúrgics i altres béns mobles que, potser escrit i perdut, podem suposar amb la llista que en feu al seu llibre de notes.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Marc_històric"><span id="Marc_hist.C3.B2ric"></span>Marc històric</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Marc històric"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Europe-600_(modificat).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Europe-600_%28modificat%29.jpg/220px-Europe-600_%28modificat%29.jpg" decoding="async" width="220" height="303" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Europe-600_%28modificat%29.jpg/330px-Europe-600_%28modificat%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Europe-600_%28modificat%29.jpg/440px-Europe-600_%28modificat%29.jpg 2x" data-file-width="729" data-file-height="1005" /></a><figcaption>Europa occidental l'any 600</figcaption></figure> <p>A Europa, una certa millora econòmica, i també la manca d'estabilitat política, propiciarà la proliferació arreu de construccions en pedra. Donada la potent embranzida del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> durant aquest període, i la seva voluntat d'expansió i consolidació en el territori, aquest estil arquitectònic és majoritàriament conservat en edificacions religioses, però també el trobem en distintes construccions civils. La distribució de l'enorme quantitat d'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(arquitectura)" title="Església (arquitectura)">esglésies</a> romàniques construïdes que romanen avui en dia en peus es deu, en bona part, al creixement o estancament econòmic que posteriorment patiren les diverses regions: mentre la bonança en àrees pròsperes impulsava la creació de noves i millors edificacions, manta vegada al damunt de construccions precedents o relegant les antigues a la desaparició, l'estancació i l'aïllament de les zones deprimides contribuiria a la seva conservació. Influeix, també, el fet que, mentre les fortificacions tot sovint eren derruïdes, les edificacions religioses acostumaven a salvar-se.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Context_polític"><span id="Context_pol.C3.ADtic"></span>Context polític</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Context polític"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Visigots">Visigots</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Visigots"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A la segona dècada del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>, els <a href="/wiki/Gots" title="Gots">gots</a> arriben a <a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia" title="Hispània">Hispània</a>; el 455, <a href="/wiki/Teodoric_II_(rei_dels_visigots)" title="Teodoric II (rei dels visigots)">Teodoric II</a> s'hi instal·la encara en nom de <a href="/wiki/Roma_antiga" class="mw-redirect" title="Roma antiga">Roma</a> i el 472 els <a href="/wiki/Visigots" title="Visigots">visigots</a> acaben amb el <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">domini imperial</a> de la península Ibèrica. Dins el territori que, a partir de mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, serà conegut com a <i><a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a></i>,<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> aquests pobles germànics no representen un nombre prou important d'individus, ni gaudeixen d'un nivell cultural destacat per a modificar l'essència hispanoromana de la població existent, que habita poblacions vingudes a menys: no s'observen canvis notables en la vida política ni econòmica, ni en la seva cultura material ni espiritual. Durant els segles V i IX, es constata una densificació a les zones de muntanya i les valls interiors, alhora que la subsistència del substrat iberobascoide a les altes valls pirinenques.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Terrassa,_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Miquel-PM_27009.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Terrassa%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Miquel-PM_27009.jpg/220px-Terrassa%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Miquel-PM_27009.jpg" decoding="async" width="220" height="168" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Terrassa%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Miquel-PM_27009.jpg/330px-Terrassa%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Miquel-PM_27009.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Terrassa%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Miquel-PM_27009.jpg/440px-Terrassa%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Miquel-PM_27009.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="764" /></a><figcaption>Església visigòtica. <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_de_Sant_Pere_de_Terrassa#Església_de_Sant_Miquel" title="Esglésies de Sant Pere de Terrassa">Sant Miquel</a>, Terrassa (Vallès occidental)</figcaption></figure> <p>Catalunya i la vall de l'Ebre, on existeix una romanitat acusada i les elits hispanoromanes s'hi han fet poderoses, seran els darrers territoris peninsulars annexats al <a href="/wiki/Regne_visigot_de_Tolosa" class="mw-redirect" title="Regne visigot de Tolosa">Regne visigot de Tolosa</a>. La monarquia visigoda, desplaçada per <a href="/wiki/Leovigild" title="Leovigild">Leovigild</a> a Toledo i de tendència centralitzadora, resultarà debilitada per les tendències anticentralistes i per la mateixa idiosincràsia goda. Cada poble invasor durant l'alta edat mitjana tenia el seu propi codi jurídic que, malgrat diferir en aspectes puntuals, eren força semblants; però la legislació romana, superior a tots aquests, va prevaldre. Aquesta varietat legislativa —cada grup de francs amb les respectives tradicions franques: els salis amb la <a href="/wiki/Llei_S%C3%A0lica" class="mw-redirect" title="Llei Sàlica">llei sàlica</a>; els burgundis amb els costums burgundis; visigots, ostrogots, huns... cadascuns amb els propis, i els tardoromans amb la <i>Lex Romana</i>— ocasionava un considerable desgavell en les qüestions jurídiques dels ens multisocials i, en el tercer quart del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span>, el clergat del regne visigòtic va forçar <a href="/wiki/Recesvint" title="Recesvint">Recesvint</a> a publicar un nou codi jurídic que fos aplicable tant als visigots com als hispanoromans.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Finalment, la classe dirigent visigoda, immersa en lluites internes pel poder, acabarà sent substituïda per musulmans del nord d'Àfrica, que en principi havien estat cridats pels fills de <a href="/wiki/Witiza" class="mw-redirect" title="Witiza">Witiza</a> en la seva contesa contra <a href="/wiki/Roderic" title="Roderic">Roderic</a>. Els testimonis <a href="/w/index.php?title=Arquitectura_visig%C3%B2tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura visigòtica (encara no existeix)">arquitectònics visigòtics</a>, que malgrat no ser abundosos tampoc són rars, mostraran diferències respecte a l'<a href="/wiki/Arquitectura_romana_antiga" title="Arquitectura romana antiga">herència romana</a>.<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Àrabs"><span id=".C3.80rabs"></span>Àrabs</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Àrabs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bagno_z02.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Bagno_z02.jpg/220px-Bagno_z02.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Bagno_z02.jpg/330px-Bagno_z02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Bagno_z02.jpg/440px-Bagno_z02.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a><figcaption>Caldari amb arcuacions sota cúpula. <a href="/wiki/Banys_%C3%A0rabs_de_Palma" title="Banys àrabs de Palma">Hammam de Mayurka</a>, Palma (Mallorca)</figcaption></figure> <p>El 707, els magribins ja controlen les autoritats romanes d'Orient de les <a href="/wiki/Balears" class="mw-redirect" title="Balears">Balears</a>; el 712, <a href="/wiki/Abd-al-Aziz_ibn_Mussa_ibn_Nussayr" title="Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr">Mús·sà</a> conquereix <a href="/wiki/Saragossa" title="Saragossa">Saragossa</a>, <a href="/wiki/Osca" title="Osca">Osca</a>, <a href="/wiki/Lleida" title="Lleida">Lleida</a> i <a href="/wiki/Tarragona" title="Tarragona">Tarragona</a>; <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> cau el 716 i els exèrcits àrabs continuaran cap al nord. La proposta de garantia de les propietats a les classes dirigents hispanoromanes visigòtiques a canvi de tributs oferida pels sarraïns no és acceptada per algunes ciutats; les destrosses que infligeixen els invasors a Tarragona, <a href="/wiki/Terrassa" title="Terrassa">Terrassa</a> o <a href="/wiki/Emp%C3%BAries" title="Empúries">Empúries</a>, entre d'altres, decanten els autòctons a demanar la pau i acceptar el pacte. Els musulmans assetgen i saquegen <a href="/wiki/Tolosa_de_Llenguadoc" title="Tolosa de Llenguadoc">Tolosa</a> l'any 721 i <a href="/wiki/Ciutat_d%27Autun" title="Ciutat d'Autun">Autun</a> el 724, fent ràtzies pel territori. Els francs de <a href="/wiki/Carles_Martell" title="Carles Martell">Carles Martell</a> detenen l'avançada àrab prop de <a href="/wiki/Poitiers" title="Poitiers">Poitiers</a>, tot i que aquests continuaran fent campanyes per Occitània, ara més moderades, fins al 739. </p><p>Els àrabs aprofiten estructures urbanes i defensives preexistents i en construeixen de noves i també edifiquen <a href="/wiki/Mesquites" class="mw-redirect" title="Mesquites">mesquites</a>, palaus, els <a href="/wiki/Banys_%C3%A0rabs_de_Palma" title="Banys àrabs de Palma">banys àrabs de Palma</a>, les sudes <a href="/wiki/Suda_de_Tortosa" title="Suda de Tortosa">de Tortosa</a> i <a href="/wiki/Suda_de_Lleida" title="Suda de Lleida">de Lleida</a> o el <a href="/wiki/Castell_Form%C3%B3s" title="Castell Formós">castell Formós</a> de <a href="/wiki/Balaguer" title="Balaguer">Balaguer</a>. A les ciutats i en algunes viles rurals, com <a href="/wiki/%C3%80ger" title="Àger">Àger</a>, es mantenen les comunitats cristianes, però la islamització va homogeneïtzant els nouvinguts <a href="/wiki/Amazics" title="Amazics">amazics</a>, que havien estat introduïts en la fe de <a href="/wiki/Mahoma" title="Mahoma">Mahoma</a> poc temps abans, i la població indígena, de la qual la capa mitjana se sent atreta cap a la nova religió pels beneficis fiscals, i l'alta per la conservació de poder. Sovintegen els matrimonis mixtos, i en destaca el de l'emir Mús·sà amb la vídua, potser filla, del traspassat <a href="/wiki/Roderic" title="Roderic">Roderic</a>, últim rei visigot, i el de <a href="/wiki/Uthman_ibn_Naissa" title="Uthman ibn Naissa">Munússa</a>, valí a <a href="/wiki/Narbona#Història" title="Narbona">Narbona</a>, amb la filla del duc d'<a href="/wiki/Ducat_d%27Aquit%C3%A0nia" title="Ducat d'Aquitània">Aquitània</a>.<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Castell_Form%C3%B3s,_Balaguer-2.JPG" class="mw-file-description" title="Castell Formós, Balaguer."><img alt="Castell Formós, Balaguer." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Castell_Form%C3%B3s%2C_Balaguer-2.JPG/250px-Castell_Form%C3%B3s%2C_Balaguer-2.JPG" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Castell_Form%C3%B3s%2C_Balaguer-2.JPG/375px-Castell_Form%C3%B3s%2C_Balaguer-2.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Castell_Form%C3%B3s%2C_Balaguer-2.JPG/500px-Castell_Form%C3%B3s%2C_Balaguer-2.JPG 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Castell_Form%C3%B3s" title="Castell Formós">Castell Formós</a>, Balaguer.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Suda_P1080215.JPG" class="mw-file-description" title="Suda de Tortosa"><img alt="Suda de Tortosa" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Suda_P1080215.JPG/250px-Suda_P1080215.JPG" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Suda_P1080215.JPG/375px-Suda_P1080215.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Suda_P1080215.JPG/500px-Suda_P1080215.JPG 2x" data-file-width="3264" data-file-height="2448" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Suda_de_Tortosa" title="Suda de Tortosa">Suda de Tortosa</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:082_Lleida_des_de_la_seu,_la_Suda.jpg" class="mw-file-description" title="Suda de Lleida"><img alt="Suda de Lleida" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/082_Lleida_des_de_la_seu%2C_la_Suda.jpg/250px-082_Lleida_des_de_la_seu%2C_la_Suda.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/082_Lleida_des_de_la_seu%2C_la_Suda.jpg/375px-082_Lleida_des_de_la_seu%2C_la_Suda.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/082_Lleida_des_de_la_seu%2C_la_Suda.jpg/500px-082_Lleida_des_de_la_seu%2C_la_Suda.jpg 2x" data-file-width="3456" data-file-height="2592" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Suda_de_Lleida" title="Suda de Lleida">Suda de Lleida</a></div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Carolingis">Carolingis</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Carolingis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Beato_de_Liebana_Burgo_de_Osma_1086.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Beato_de_Liebana_Burgo_de_Osma_1086.jpg/220px-Beato_de_Liebana_Burgo_de_Osma_1086.jpg" decoding="async" width="220" height="191" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Beato_de_Liebana_Burgo_de_Osma_1086.jpg/330px-Beato_de_Liebana_Burgo_de_Osma_1086.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Beato_de_Liebana_Burgo_de_Osma_1086.jpg/440px-Beato_de_Liebana_Burgo_de_Osma_1086.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="889" /></a><figcaption>Representació del món conegut al <i><a href="/wiki/Beatus" title="Beatus">Beatus</a> d'Osma</i> (1086). Nord cap a l'esquerra. Inferior i centrat el Mediterrani; al quadrant inferior-esquerra penínsules grega a dalt, itàlica al centre i ibèrica sota la ratlla vermella.</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a> es considerava el successor dels emperadors romans i va fer reviure l'interès per les seves tradicions; va fer-se construir una església en el seu palau d'<a href="/wiki/Aquisgr%C3%A0" title="Aquisgrà">Aquisgrà</a>, la <a href="/wiki/Catedral_d%27Aquisgr%C3%A0" title="Catedral d'Aquisgrà">capella Palatina</a>, còpia d'una edificació de <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a>, la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Vidal_de_Ravenna" title="Basílica de Sant Vidal de Ravenna">basílica romana d'Orient de Sant Vidal</a>,<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>n. 6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> tres-cents anys anterior.<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Amb Carlemany, es desenvolupen la cria del cavall i la metal·lúrgia, que possibiliten la formació d'un exèrcit de cavallers professionalitzats en la guerra; l'emperador utilitza, també, els coneixements de geògrafs.<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els <a href="/wiki/Imperi_Carolingi" title="Imperi Carolingi">carolingis</a>, en un procés entrecreuat de pactes i combats decidits en diferents assemblees imperials, aniran recuperant territoris arreu del continent, però mentre ciutats com <a href="/wiki/Girona" title="Girona">Girona</a> se sotmetran de grat als francs, d'altres com Barcelona o Narbona s'oposaran a la seva entrada; el 801, <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_el_Piet%C3%B3s" title="Lluís el Pietós">Lluís el Pietós</a> guanya Barcelona del domini musulmà i estabilitza la nova marca. El projecte carolingi fracassarà, però establirà els fonaments del <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a>, un sistema de govern <a href="/wiki/Vassall" class="mw-redirect" title="Vassall">vassallàtic</a> unitari al continent europeu, que contribuirà a minorar el fenomen de les invasions i a pacificar les fronteres, a excepció de les lluites intermitents a la península Ibèrica, on es consoliden diverses fronteres, agrupades en l'anomenada en els <i><a href="/wiki/Annales_regni_Francorum" title="Annales regni Francorum">Annales regni Francorum</a></i> com a «<i><a href="/wiki/Marca_Hisp%C3%A0nica" title="Marca Hispànica">marca hispànica</a></i>». </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Al_Andalus.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Al_Andalus.png/220px-Al_Andalus.png" decoding="async" width="220" height="163" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Al_Andalus.png/330px-Al_Andalus.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Al_Andalus.png/440px-Al_Andalus.png 2x" data-file-width="670" data-file-height="497" /></a><figcaption>Península Ibèrica l'any 1000</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Comtats_de_la_Marca_Hisp%C3%A0nica_a_inicis_S_IX.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Comtats_de_la_Marca_Hisp%C3%A0nica_a_inicis_S_IX.PNG/220px-Comtats_de_la_Marca_Hisp%C3%A0nica_a_inicis_S_IX.PNG" decoding="async" width="220" height="172" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Comtats_de_la_Marca_Hisp%C3%A0nica_a_inicis_S_IX.PNG/330px-Comtats_de_la_Marca_Hisp%C3%A0nica_a_inicis_S_IX.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Comtats_de_la_Marca_Hisp%C3%A0nica_a_inicis_S_IX.PNG/440px-Comtats_de_la_Marca_Hisp%C3%A0nica_a_inicis_S_IX.PNG 2x" data-file-width="789" data-file-height="618" /></a><figcaption>Comtats de la marca hispànica a inicis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span></figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Reconquesta" class="mw-redirect" title="Reconquesta">conquesta cristiana</a> de la península Ibèrica comença per la part oest; en el territori de l'antiga província romana de <a href="/wiki/Gal%C2%B7l%C3%A8cia" title="Gal·lècia">Gal·lècia</a>, el <a href="/wiki/Regne_d%27Ast%C3%BAries" title="Regne d'Astúries">Regne d'Astúries</a>, en principi un moviment de cabdills indígenes actius en territoris occidentals i centrals de la <a href="/wiki/Serralada_Cant%C3%A0brica" title="Serralada Cantàbrica">serralada Cantàbrica</a>, comença la brega amb els sarraïns el 718, que és continuada pel <a href="/wiki/Regne_de_Gal%C3%ADcia" title="Regne de Galícia">Regne de Galícia</a> a partir del 911, pel <a href="/wiki/Regne_de_Lle%C3%B3" title="Regne de Lleó">Regne de Lleó</a> el 914 i pel <a href="/wiki/Comtat_de_Castella" title="Comtat de Castella">comtat de Castella</a> el 930. Als territoris pirinencs de la <i>marca hispànica</i>, el procés d'expansió cristiana comença després de la conquesta franca de <a href="/wiki/Narbona" title="Narbona">Narbona</a> als islàmics per <a href="/wiki/Pip%C3%AD_I_el_Breu" title="Pipí I el Breu">Pipí I el Breu</a>, el 759. Aviat es fan amb el control de l'antic comtat visigòtic i estableixen la capital al <a href="/wiki/Ruscino" title="Ruscino"><i>Castrum</i> o <i>Castellum Rossilio</i></a>; l'any 812, el rei encarrega el <a href="/wiki/Comtat_del_Rossell%C3%B3" title="Comtat del Rosselló">comtat del Rosselló</a> a <a href="/wiki/Gaucelm" title="Gaucelm">Gaucelm</a>, del <a href="/w/index.php?title=Casal_de_Tolosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casal de Tolosa (encara no existeix)">casal de Tolosa</a>. </p><p>Els comtes són triats per l'<a href="/wiki/Emperador" title="Emperador">emperador</a> i actuen com a delegats seus en els territoris que els han estat encomanats; el 801, amb la conquesta de la Barcelona musulmana, s'institueix el títol de <a href="/wiki/Comte_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Comte de Barcelona">comte de Barcelona</a> en la persona de <a href="/wiki/Ber%C3%A0_I" title="Berà I">Berà I</a>. Hi ha tendència a concentrar diferents comtats, en principi unitaris, sota d'un mateix delegat: <a href="/wiki/Comtat_de_Cerdanya" title="Comtat de Cerdanya">Cerdanya</a>-<a href="/wiki/Comtat_d%27Urgell" title="Comtat d'Urgell">Urgell</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Rossell%C3%B3" class="mw-redirect" title="Comtat de Rosselló">Rosselló</a>-<a href="/wiki/Comtat_d%27Emp%C3%BAries" title="Comtat d'Empúries">Empúries</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">Barcelona</a>-<a href="/wiki/Comtat_de_Girona" title="Comtat de Girona">Girona</a>, o <a href="/wiki/Comtat_de_Pallars" title="Comtat de Pallars">Pallars</a>-<a href="/wiki/Comtat_de_Ribagor%C3%A7a" title="Comtat de Ribagorça">Ribagorça</a>, que s'uneix al <a href="/wiki/Comtat_de_Tolosa" title="Comtat de Tolosa">comtat de Tolosa</a>. Administren justícia i són dipositaris del poder reial, però han d'assumir les disposicions de les assemblees imperials, convocades sovint a <a href="/wiki/Aquisgr%C3%A0" title="Aquisgrà">Aquisgrà</a>, que dicten quant a les relacions amb els sarraïns, els moviments de les fronteres o sobre les dissensions en el si de la noblesa cristiana. Malgrat que els comtes nomenats per l'emperador no solen ser descendents dels anteriors en el càrrec, alguns <a href="/wiki/Llinatge" title="Llinatge">llinatges</a> es consoliden en les funcions del poder. El 826, es produeix la <a href="/wiki/Revolta_d%27Aiss%C3%B3" title="Revolta d'Aissó">revolta d'Aissó</a>, aviat fracassada, que uneix forces musulmanes amb les de gots indígenes per oposar-se al poder imperial, que ha designat <a href="/wiki/Bernat_de_Septim%C3%A0nia" title="Bernat de Septimània">Bernat de Septimània</a> com a titular del comtat de Barcelona. Les dissensions sovintegen i quan, el 862, <a href="/wiki/Carles_II_el_Calb" class="mw-redirect" title="Carles II el Calb">Carles el Calb</a> vol recobrar poder tornant a fragmentar les demarcacions, ja és massa tard.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>És de suposar que, en temps visigòtics, a cada una de les <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi" title="Diòcesi">diòcesis</a> catalanes —<a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_de_Tarragona" class="mw-redirect" title="Diòcesi de Tarragona">Tarragona</a>, <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Diòcesi de Barcelona">Barcelona</a>, <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_de_Girona" class="mw-redirect" title="Diòcesi de Girona">Girona</a>, <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_d%27Elna" class="mw-redirect" title="Diòcesi d'Elna">Elna</a>, <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_d%27Urgell" class="mw-redirect" title="Diòcesi d'Urgell">Urgell</a>, <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_de_Lleida" class="mw-redirect" title="Diòcesi de Lleida">Lleida</a>, <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_de_Vic" class="mw-redirect" title="Diòcesi de Vic">Osona</a>, <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_d%27Emp%C3%BAries" class="mw-redirect" title="Diòcesi d'Empúries">Empúries</a>, <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_de_Tortosa" class="mw-redirect" title="Diòcesi de Tortosa">Tortosa</a> i <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_de_Terrassa" class="mw-redirect" title="Diòcesi de Terrassa">Terrassa</a>— hi hagués una comunitat canonical, legislada pels <a href="/wiki/Concilis_de_Toledo" title="Concilis de Toledo">concilis toledans</a>, que feia costat al bisbe. El 816, es dicta a <a href="/wiki/Aquisgr%C3%A0" title="Aquisgrà">Aquisgrà</a> l'<a href="/wiki/Orde_de_canonges_regulars" title="Orde de canonges regulars">orde de canonges regulars</a> que ha de regir els membres de les canòniques de tot l'Imperi Carolingi, que entre altres normes, imposa la vida comunitària. En el procés de conquesta, a les seus d'Elna, Urgell, Girona, Barcelona i Vic, dependents de l'<a href="/wiki/Arquebisbat_de_Narbona" title="Arquebisbat de Narbona">arquebisbat de Narbona</a> i sovint amb bisbes d'origen franc, apareixen uns <a href="/wiki/Prevere" title="Prevere">preveres</a> que viuen a prop del bisbe <i>sub canonica institutione</i>, segons paraules d'un privilegi de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_el_Piet%C3%B3s" title="Lluís el Pietós">Lluís el Pietós</a>, del 835, atorgat a l'església d'Urgell, designats <a href="/wiki/Canonge" title="Canonge"><i>canonges</i></a>, que seran dotats amb <a href="/wiki/Benefici_eclesi%C3%A0stic" title="Benefici eclesiàstic">beneficis eclesiàstics</a>. Atès que les canongies s'atorgaven previ pagament d'un dot i que l'accés quedava restringit a membres d'un estatus social elevat, aviat els interessos privats d'aquests canonges entraren en conflicte amb els comunals, excepte en les canòniques allunyades físicament del bisbe, que continuen practicant la norma regular; aquestes darreres comunitats sovint esdevindran monacals.<sup id="cite_ref-Pladevall_49-0" class="reference"><a href="#cite_note-Pladevall-49"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El sorgiment dels <a href="/wiki/Orde_benedict%C3%AD" class="mw-redirect" title="Orde benedictí">ordes benedictins</a> amb els seus establiments monàstics esdevé element clau en la repoblació del territori i l'explotació dels seus recursos, i els governants intentaran treure'n tot el profit que podran afavorint nous i vells establiments amb donacions, dotacions, privilegis, drets judicials..., malgrat que sovintegen els conflictes d'interessos entre els uns i els altres. </p><p><br /> </p><p>Amb el desmembrament de l'<a href="/wiki/Imperi_Carolingi" title="Imperi Carolingi">Imperi Carolingi</a>, el territori es fragmenta creant nombroses senyories menors, a vegades molt potents. Els <a href="/wiki/Casal" title="Casal">casals</a> catalans estableixen vincles amb Narbona i Tolosa, principalment, i cooperen en les aspiracions autonomistes d'Aquitània. Al darrer terç dels segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, els governants dels nostres comtats, en els seus testaments, ja reparteixen el domini del seu patrimoni entre els seus fills sense comptar amb l'autorització reial: el 870, <a href="/wiki/Guifr%C3%A9_el_Pil%C3%B3s" title="Guifré el Pilós">Guifré el Pilós</a> hereta els comtats d'Urgell i de Cerdanya del seu oncle <a href="/wiki/Salom%C3%B3_d%27Urgell_i_Cerdanya" class="mw-redirect" title="Salomó d'Urgell i Cerdanya">Salomó I</a>; <a href="/wiki/Mir%C3%B3_el_Vell" title="Miró el Vell">Miró I de Rosselló</a>, mort el 897, i el seu germà, Guifré I, un any després, lleguen els territoris que governen als seus descendents. Aquesta tendència hereditària, que serà una constant durant l'època, de no utilitzar la figura de l'hereu universal propicia la fragmentació dels territoris anteriorment integrats. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Comtes_independents">Comtes independents</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Comtes independents"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant el període romànic, sovintegen atacs amb destruccions i saqueigs arreu d'Europa, motiu dels desplaçaments socials dins el territori i dels conflictes religiosos, no sols amb l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a>, sinó també amb els romanents pagans i entre les diferents faccions cristianes. Normalment, els episodis bèl·lics no es duen a terme en grans guerres d'exèrcits enfrontats sinó en incursions de robatori i destrucció en castells, abadies o pobles, per part de petits grups de cavallers. Des de l'inici de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, les invasions de pobles procedents del nord, de l'est i del <a href="/wiki/Magrib" title="Magrib">Magrib</a> són constants i, a vegades, obliguen a desplaçar-se els pobladors precedents; també, pobles instal·lats en un indret decideixen <i><a href="/wiki/Motu_proprio" title="Motu proprio">motu proprio</a></i> ubicar-se en d'altre. <a href="/wiki/Escandinaus" class="mw-redirect" title="Escandinaus">Escandinaus</a>, <a href="/wiki/Hongaresos" class="mw-redirect" title="Hongaresos">hongaresos</a>, <a href="/wiki/Llombards" class="mw-redirect" title="Llombards">llombards</a>, <a href="/wiki/Musulmans" class="mw-redirect" title="Musulmans">musulmans</a>, <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a>, <a href="/wiki/Saxons" title="Saxons">saxons</a>, <a href="/wiki/Normands" title="Normands">normands</a>… es veuen obligats, o motivats, a modificar la seva ubicació. Aquests darrers regiran territoris a <a href="/wiki/Normandia" title="Normandia">Normandia</a>, les <a href="/wiki/Illes_Brit%C3%A0niques" title="Illes Britàniques">Illes Britàniques</a>, al sud de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_It%C3%A0lica" title="Península Itàlica">península Itàlica</a> i a <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a>. </p><p>Bona mostra d'aquesta mobilitat, de tendència nord-sud, es troba als territoris de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a> en forma de castells i nous poblaments. Són terres de frontera, principalment entre cristians i musulmans, però també entre cristians, i com a tal hi ha gran necessitat de fortificacions. La comarca de l'<a href="/wiki/Anoia" title="Anoia">Anoia</a> i la ruta dels <a href="/wiki/Castells_del_Gai%C3%A0" title="Castells del Gaià">castells del Gaià</a> n'ofereixen una bona mostra.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> I tal com els territoris són conquerits, s'hi estableixen religiosos, nobles i poble menut, que necessiten de construccions. </p><p>A les costes dels comtats catalans, pirates sarraïns amb bases al sud, Balears i Sicília efectuen <a href="/wiki/R%C3%A0tzies" class="mw-redirect" title="Ràtzies">ràtzies</a> que assolen poblacions i saquegen els seus béns. L'any 858, en un fet comú arreu del continent, la comunitat del <a href="/wiki/Santa_Maria_d%27Arles" title="Santa Maria d'Arles">monestir de Santa Maria</a> d'<a href="/wiki/Arles" title="Arles">Arles</a>, aleshores instal·lada als antics <a href="/wiki/Banys_romans" class="mw-redirect" title="Banys romans">banys romans</a> de la vila, va patir durant tres dies la matança d'alguns dels seus membres i el saqueig dels seus béns per part d'una d'aquestes bandes de pirates que, arribats a la costa amb vaixells, havien remuntat el curs del <a href="/wiki/Tec" title="Tec">Tec</a>.<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No sols per mar arribaven tals calamitats: el 942, el comte Sunyer va haver de fer front a una incursió d'hongaresos a la <a href="/wiki/Cerdanya" title="Cerdanya">Cerdanya</a>, en la <a href="/wiki/Batalla_de_Baltarga" title="Batalla de Baltarga">batalla de Baltarga</a>, prop de <a href="/wiki/Sant_Andreu_de_Baltarga" title="Sant Andreu de Baltarga">Sant Andreu de Baltarga</a>. A la Ciutat Comtal, es documenten fins a cinc atacs del bel·lipotent estol de l'emir de Còrdova, <a href="/w/index.php?title=Abd-ar-Rahm%C3%A0n_III&action=edit&redlink=1" class="new" title="Abd-ar-Rahmàn III (encara no existeix)">Abd-ar-Rahmàn III</a>, durant la dècada que va del 933 al 942.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Donant_Esterri_Aneu_MNAC-004530_0002.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Donant_Esterri_Aneu_MNAC-004530_0002.jpg/135px-Donant_Esterri_Aneu_MNAC-004530_0002.jpg" decoding="async" width="135" height="345" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Donant_Esterri_Aneu_MNAC-004530_0002.jpg/203px-Donant_Esterri_Aneu_MNAC-004530_0002.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Donant_Esterri_Aneu_MNAC-004530_0002.jpg/270px-Donant_Esterri_Aneu_MNAC-004530_0002.jpg 2x" data-file-width="691" data-file-height="1764" /></a><figcaption>Donant<sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>n. 7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>Guifré I, entre d'altres dels nous senyors europeus i utilitzant patrons preromànics, funda els monestirs de <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Ripoll" class="mw-redirect" title="Santa Maria de Ripoll">Santa Maria de Ripoll</a> i <a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses" title="Monestir de Sant Joan de les Abadesses">Sant Joan de les Abadesses</a> i restaura la <a href="/wiki/Catedral_de_Vic" title="Catedral de Vic">catedral de Vic</a>, edificacions que seran reformades en època romànica sota el patrocini de l'<a href="/wiki/Abat_Oliba" title="Abat Oliba">abat i bisbe Oliba</a>. Les classes dominants finançaran la construcció d'esglésies i el seu abillament, de vegades en un acte expiatori del donant en raó al seu poder i riquesa, potser també atrets per un control més efectiu de la població. La humilitat, però, sembla no haver estat la virtut d'alguns d'aquests donants, religiosos o seglars, que es feien representar en pintura, escultura o vidre; alguns duen una maqueta del lloc patrocinat en les mans oferint-los a Crist, la Verge o a algun sant.<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>De vegades, la noblesa patrocina establiments religiosos, normalment monestirs o seus catedralícies, per a ser sepultats en ells una vegada traspassats, influïts per la convicció que el fet de restar els seus cadàvers prop de monjos i resos els facilitava la vida eterna al costat del seu <a href="/wiki/D%C3%A9u_en_el_cristianisme" title="Déu en el cristianisme">Déu</a>; de fet, tota església és susceptible de ser usada amb aquest fi i moltes aplicaren notablement aquesta funció; monestirs com el de Ripoll, <a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Joan_de_la_Penya" title="Monestir de Sant Joan de la Penya">Sant Chuan d'a Penya</a>, <a href="/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Poblet" title="Reial Monestir de Santa Maria de Poblet">Santa Maria de Poblet</a>, <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Vallbona_de_les_Monges" title="Santa Maria de Vallbona de les Monges">Santa Maria de Vallbona de les Monges</a> o <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Sixena" title="Santa Maria de Sixena">Santa Maria de Sixena</a> actuaran de veritables panteons reials i nobiliaris. A més a més, destacades nissagues troben en l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(instituci%C3%B3)" title="Església (institució)">Església</a> un lloc influent i de prestigi per als fadristerns i moltes comunitats religioses femenines acolliran membres femenins d'aquestes famílies. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:San_Juan_de_la_Pe%C3%B1a_-_Tumbas01.jpg" class="mw-file-description" title="Panteó de nobles. Sant Chuan d'a Penya (Jacetània)"><img alt="Panteó de nobles. Sant Chuan d'a Penya (Jacetània)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/San_Juan_de_la_Pe%C3%B1a_-_Tumbas01.jpg/250px-San_Juan_de_la_Pe%C3%B1a_-_Tumbas01.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/San_Juan_de_la_Pe%C3%B1a_-_Tumbas01.jpg/375px-San_Juan_de_la_Pe%C3%B1a_-_Tumbas01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/San_Juan_de_la_Pe%C3%B1a_-_Tumbas01.jpg/500px-San_Juan_de_la_Pe%C3%B1a_-_Tumbas01.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Panteó de nobles. <a href="/wiki/San_Juan_de_la_Pe%C3%B1a" class="mw-redirect" title="San Juan de la Peña">Sant Chuan d'a Penya</a> (Jacetània)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pere-II-arag%C3%B3-tomba-sixena.jpg" class="mw-file-description" title="Arcosolis amb els sarcòfags de Pere II i Sança de Castella. Santa Maria de Sixena (Monegres)"><img alt="Arcosolis amb els sarcòfags de Pere II i Sança de Castella. Santa Maria de Sixena (Monegres)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4f/Pere-II-arag%C3%B3-tomba-sixena.jpg" decoding="async" width="160" height="190" class="mw-file-element" data-file-width="148" data-file-height="176" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Arcosoli" title="Arcosoli">Arcosolis</a> amb els <a href="/wiki/Sarc%C3%B2fag" title="Sarcòfag">sarcòfags</a> de Pere II i Sança de Castella. <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Sixena" title="Santa Maria de Sixena">Santa Maria de Sixena</a> (Monegres)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vallbona_de_les_Monges_Real_Monasterio_de_Santa_Mar%C3%ADa_(5).JPG" class="mw-file-description" title="Antic fossar. Santa Maria de Vallbona de les Monges (Urgell).[n. 8]"><img alt="Antic fossar. Santa Maria de Vallbona de les Monges (Urgell).[n. 8]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Vallbona_de_les_Monges_Real_Monasterio_de_Santa_Mar%C3%ADa_%285%29.JPG/250px-Vallbona_de_les_Monges_Real_Monasterio_de_Santa_Mar%C3%ADa_%285%29.JPG" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Vallbona_de_les_Monges_Real_Monasterio_de_Santa_Mar%C3%ADa_%285%29.JPG/375px-Vallbona_de_les_Monges_Real_Monasterio_de_Santa_Mar%C3%ADa_%285%29.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Vallbona_de_les_Monges_Real_Monasterio_de_Santa_Mar%C3%ADa_%285%29.JPG/500px-Vallbona_de_les_Monges_Real_Monasterio_de_Santa_Mar%C3%ADa_%285%29.JPG 2x" data-file-width="1000" data-file-height="750" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Antic <a href="/wiki/Fossar" class="mw-redirect" title="Fossar">fossar</a>. <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Vallbona_de_les_Monges" title="Santa Maria de Vallbona de les Monges">Santa Maria de Vallbona de les Monges</a> (Urgell).<sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>n. 8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> </ul></div></div></div> <p>A meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, els comtes catalans s'han emancipat de la reialesa franca i s'obren a Europa, on hi adquiriran prestigi negociant i pactant amb diversos governants i intervenint en conflictes internacionals, tant amb cristians d'una i altra banda dels <a href="/wiki/Pirineus" title="Pirineus">Pirineus</a>, com amb moros de la part meridional i les terres de ponent. Alhora, sovintegen durant aquest període els matrimonis entre membres dels <a href="/wiki/Casal" title="Casal">casals</a> comtals catalans amb membres de la noblesa <a href="/wiki/Occit%C3%A0nia" title="Occitània">occitana</a> i aquestes relacions facilitaran l'entrada al nostre entorn de millores tecnològiques, tendències culturals i corrents espirituals. Durant la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, les aspiracions polítiques dels comtes <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_I" title="Ramon Berenguer I">Ramon Berenguer I</a> i <a href="/wiki/Almodis_de_la_Marca" class="mw-redirect" title="Almodis de la Marca">Almodis de la Marca</a> els condueixen a recuperar bona part del patrimoni, alienat del <a href="/wiki/Casal_de_Barcelona" title="Casal de Barcelona">casal de Barcelona</a> en anys precedents, i a adquirir-ne de nou; entre el 1067 i 1070, també compren els comtats de <a href="/wiki/Comtat_de_Carcassona" title="Comtat de Carcassona">Carcassona</a> i <a href="/wiki/Comtat_de_Ras%C3%A8s" title="Comtat de Rasès">Rasès</a>. En paraules de <a href="/wiki/Mil%C3%A0_i_Fontanals" class="mw-disambig" title="Milà i Fontanals">Milà i Fontanals</a> comentant les «comunicacions quotidianas ab lo mitjorn de França [... <i>i</i>] ab las parts d'Italia»:<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Los comtes marquesos cada dia més independents y més engrandits per la creixent restauració y pel parentiu ab potents familias, sobre tot del mitjorn de França, los comtes particulars eixits molts de la familia marquesal, moguts com aquesta per la fé religiosa y que, per altra part, tenían punt en embellir las vilas que donavan nom á son domini, ajudats, com es de pensar, per los tributs y la feyna corporal de la gent menuda, produhiren en gran part la memorable era arquitectural que comprén los segles XI y XII, y de que, per fortuna, tan bellas mostras han arrivat fins als nostres días. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>El 989, es va celebrar a <a href="/wiki/Charroux_(Viena)" title="Charroux (Viena)">Charroux (Viena)</a> el primer concili de <i>Pax Dei</i>. La <a href="/wiki/Pau_de_D%C3%A9u" class="mw-redirect" title="Pau de Déu">Pau de Déu</a> va ser un moviment espiritual i social iniciat a mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, organitzat per l'Església catòlica i recolzat pel poder civil, que pretenia la pacificació del món cristià amb l'eradicació de l'ús de la violència en el si de la societat. La situació política interna als comtats catalans, com gairebé arreu del continent europeu, fomentava episodis de confrontació entre senyors rivals i, sovint, posaven en grans perills els seus habitants i es produïen les consegüents devastacions i predacions dels llocs afectats. En el context del moviment de la Pau de Déu, neix la Treva de Déu, intent de reprimir els enfrontaments bèl·lics durant certs dies i períodes de l'any. Fou l'abat i bisbe Oliba el pare, en l'àmbit europeu, de la Pau i Treva de Déu, que va ser promulgada per primer cop a l'Assemblea reunida a <a href="/wiki/Toluges" title="Toluges">Toluges</a>, al <a href="/wiki/Rossell%C3%B3" title="Rosselló">Rosselló</a>, l'any 1027, i aconseguí posar per primera vegada un límit real al poder, les arbitrarietats i les violències del <a href="/wiki/Feudalisme_a_Catalunya" title="Feudalisme a Catalunya">feudalisme</a>. En les assemblees de Pau i Treva, l'Església va reivindicar una antiga llei visigòtica del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> que protegia de tota violència els edificis eclesiàstics i cementiris i l'espai de trenta passes que els envoltava, anomenat <i><a href="/wiki/Sagrera" title="Sagrera">sagrera</a></i>.<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ramon_Berenguer_I.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Ramon_Berenguer_I.jpg/220px-Ramon_Berenguer_I.jpg" decoding="async" width="220" height="223" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f8/Ramon_Berenguer_I.jpg 1.5x" data-file-width="247" data-file-height="250" /></a><figcaption>Ramon Berenguer I</figcaption></figure> <p>En aquesta època, i com hom farà arreu, la comtessa <a href="/wiki/Riquilda_de_Tolosa" title="Riquilda de Tolosa">Riquilda de Tolosa</a>, muller de <a href="/wiki/Sunyer_I_de_Barcelona" title="Sunyer I de Barcelona">Sunyer I</a>, facilita l'establiment de comunitats monàstiques, com les de <a href="/wiki/Santa_Cec%C3%ADlia_de_Montserrat" title="Santa Cecília de Montserrat">Santa Cecília de Montserrat</a> i de <a href="/wiki/Sant_Pere_de_les_Puelles" class="mw-redirect" title="Sant Pere de les Puelles">Sant Pere de les Puelles</a>, que alcen complexos ja en estil plenament romànic, i dota, econòmicament i legal, els monestirs de <a href="/wiki/Ripoll" title="Ripoll">Ripoll</a> i <a href="/wiki/Sant_Joan_de_les_Abadesses" title="Sant Joan de les Abadesses">Sant Joan de les Abadesses</a>; el 947, Riquilda s'encarrega de la reconstrucció de <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Roses" title="Santa Maria de Roses">Santa Maria de Roses</a>.<sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Així mateix, la comtessa <a href="/wiki/Aimeruda_d%27Alv%C3%A8rnia" class="mw-redirect" title="Aimeruda d'Alvèrnia">Aimeruda d'Alvèrnia</a>, esposa de <a href="/wiki/Borrell_II" title="Borrell II">Borrell II</a>, fa donacions en disposicions testamentàries a la <a href="/wiki/Catedral_de_Girona" title="Catedral de Girona">catedral de Girona</a> i a altres seus eclesiàstiques.<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El mateix comte, de Barcelona i d'Urgell, recolzat pel bisbe <a href="/wiki/At%C3%B3_de_Vic" title="Ató de Vic">Ató de Vic</a>, intenta restaurar l'arxidiòcesi de la Tarraconense amb l'objectiu d'agrupar-hi les diòcesis catalanes, aleshores dependents de l'arquebisbat de Narbona, i d'accentuar la primacia del <a href="/wiki/Casal_de_Barcelona" title="Casal de Barcelona">casal barceloní</a> sobre els altres comtes catalans i <a href="/wiki/Septim%C3%A0nia" title="Septimània">septimans</a>; a tal fi, realitzà dos viatges a Roma.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Sent comte <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_I" title="Ramon Berenguer I">Ramon Berenguer I</a>, anomenat <i>Ispanie subiugator</i> ('Apoderador d'Espanya') i <i>Propugnator et murus christiani populi</i> ('Defensor i mur del poble cristià'),<sup id="cite_ref-SOLDEVILA_63-0" class="reference"><a href="#cite_note-SOLDEVILA-63"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Roma posa els cristians de Mallorca i <a href="/wiki/D%C3%A9nia" title="Dénia">Dénia</a> sota l'administració del bisbe de Barcelona. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Pau_del_Camp_-_Claustre2.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Sant_Pau_del_Camp_-_Claustre2.JPG/220px-Sant_Pau_del_Camp_-_Claustre2.JPG" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Sant_Pau_del_Camp_-_Claustre2.JPG/330px-Sant_Pau_del_Camp_-_Claustre2.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Sant_Pau_del_Camp_-_Claustre2.JPG/440px-Sant_Pau_del_Camp_-_Claustre2.JPG 2x" data-file-width="2929" data-file-height="1947" /></a><figcaption>Influència àrab als arcs trilobulats del claustre del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>. <a href="/wiki/Sant_Pau_del_Camp" title="Sant Pau del Camp">Sant Pau del Camp</a>, Barcelona</figcaption></figure> <p>Durant aquests segles, el nostre territori es veurà immers tot sovint en lluites i, especialment en els conflictes amb els musulmans, gran nombre de fortaleses canviaran de mans i seran reformades, o bé s'alçaran de bell nou; les <a href="/wiki/R%C3%A0tzies" class="mw-redirect" title="Ràtzies">ràtzies</a> fan grans destrosses en edificacions vilatanes —com a <a href="/wiki/%C3%80ger" title="Àger">Àger</a> i, en especial, a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>— i en construccions eclesiàstiques —com <a href="/wiki/Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s" title="Sant Cugat del Vallès">Sant Cugat del Vallès</a>, <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Mei%C3%A0" title="Santa Maria de Meià">Santa Maria de Meià</a> o <a href="/wiki/Sant_Pau_del_Camp" title="Sant Pau del Camp">Sant Pau del Camp</a>—, que hauran de ser reparades o reedificades. Campanyes militars empreses pels comtes catalans, com la de <a href="/wiki/Ramon_Borrell" class="mw-redirect" title="Ramon Borrell">Ramon Borrell</a> a <a href="/wiki/Ramon_Borrell#La_campanya_contra_Qurtuba_del_1010" class="mw-redirect" title="Ramon Borrell">Còrdova l'any 1010</a>, els proporcionaven, demés de reconeixement dins les altres <a href="/wiki/Cort_(noblesa)" title="Cort (noblesa)">corts</a> europees, quantiosos botins i drets i pàries que els permeteren emprendre repoblaments i obres de restauració i fortificació considerables.<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La muller de Ramon Borrell, <a href="/wiki/Ermessenda_de_Carcassona" title="Ermessenda de Carcassona">Ermessenda de Carcassona</a>, prendria part molt activa en el govern del país, aconsellada per personatges com l'abat Oliba, <a href="/wiki/Gombau_de_Besora" title="Gombau de Besora">Gombau de Besora</a>, el bisbe de Girona <a href="/wiki/Pere_de_Carcassona" title="Pere de Carcassona">Pere</a>… especialment durant les minories d'edat del seu fill, <a href="/wiki/Berenguer_Ramon_I" title="Berenguer Ramon I">Berenguer Ramon I</a>, i del seu net, <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_I" title="Ramon Berenguer I">Ramon Berenguer I</a>. És, potser, la dona més influent i poderosa de la història de Catalunya; va tractar amb les corts europees, cristianes i musulmanes, Vaticà inclòs, i va promoure i finançar nombroses edificacions castrals, a més de fer el mateix amb institucions religioses.<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reflex de la situació política peninsular és l'enllaç, probablement propiciat per l'emir <a href="/wiki/Al-M%C3%BAndir_Imad-ad-Dawla" title="Al-Múndir Imad-ad-Dawla">al-Múndhir</a>, amb el vistiplau d'Ermessenda, de l'hereu Berenguer Ramon I amb <a href="/wiki/San%C3%A7a_de_Castella_(1006-1027)" title="Sança de Castella (1006-1027)">Sança de Castella</a> per a unir forces contra l'expansionisme de <a href="/wiki/San%C3%A7_Garc%C3%A9s_III_de_Pamplona" class="mw-redirect" title="Sanç Garcés III de Pamplona">Sanç el Gran</a>, rei de <a href="/wiki/Navarra" title="Navarra">Navarra</a>.<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Spain,_Catalonia,_Cru%C3%AFlles_(6).JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Spain%2C_Catalonia%2C_Cru%C3%AFlles_%286%29.JPG/220px-Spain%2C_Catalonia%2C_Cru%C3%AFlles_%286%29.JPG" decoding="async" width="220" height="349" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Spain%2C_Catalonia%2C_Cru%C3%AFlles_%286%29.JPG/330px-Spain%2C_Catalonia%2C_Cru%C3%AFlles_%286%29.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Spain%2C_Catalonia%2C_Cru%C3%AFlles_%286%29.JPG/440px-Spain%2C_Catalonia%2C_Cru%C3%AFlles_%286%29.JPG 2x" data-file-width="1356" data-file-height="2152" /></a><figcaption>La porta original es troba protegida a una certa altura i era accessible mitjançant escales de fusta mòbils.<a href="/wiki/Torre_de_Cru%C3%AFlles" class="mw-redirect" title="Torre de Cruïlles">Torre de l'homenatge de l'antic castell de Cruïlles</a>, ss. XI-XII, (Baix Empordà)</figcaption></figure> <p>El domini dels <a href="/wiki/Comtes_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Comtes de Barcelona">comtes de Barcelona</a>, afavorit per l'afebliment dels moros, dividits en <a href="/wiki/Taifa" title="Taifa">regnes de taifes</a>, s'estendria per les terres de ponent i es repoblarien marques amb cristians, com <a href="/wiki/La_Segarra" class="mw-redirect" title="La Segarra">la Segarra</a> a la tercera dècada del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, malgrat s'hagueren de patir algunes ràtzies i ocupacions, com la d'Àger el 1041. Les estratègies de conquesta dels cristians i les de permanència dels musulmans es basen en un joc d'aliances entre els diferents governants del nostre entorn, en què no importa la condició religiosa ni les fidelitats precedents; <a href="/wiki/Rodrigo_D%C3%ADaz_de_Vivar" title="Rodrigo Díaz de Vivar">Rodrigo Díaz de Vivar</a>, que combat <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_II" title="Ramon Berenguer II">Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes</a>, a <a href="/wiki/X%C3%A0tiva" title="Xàtiva">Xàtiva</a>, <a href="/wiki/D%C3%A9nia" title="Dénia">Dénia</a> i <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a> el 1085 i a <a href="/wiki/Requena" title="Requena">Requena</a>, <a href="/wiki/Tortosa" title="Tortosa">Tortosa</a> i els <a href="/wiki/Ports_de_Beseit" class="mw-redirect" title="Ports de Beseit">ports de Beseit</a> el 1091,<sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> sis anys més tard casa la seva filla, <a href="/w/index.php?title=Maria_Roderic_de_Vivar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maria Roderic de Vivar (encara no existeix)">Maria Roderic de Vivar</a>, amb l'hereu, <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_III" title="Ramon Berenguer III">Ramon Berenguer III</a>. El Cap d'Estopes es casa amb <a href="/w/index.php?title=Mafalda_de_la_Pulla_Calabria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mafalda de la Pulla Calabria (encara no existeix)">Mafalda de la Pulla Calabria</a>, filla de <a href="/wiki/Robert_Guiscard" title="Robert Guiscard">Robert Guiscard</a>, <a href="/wiki/Pulla_i_Cal%C3%A0bria" class="mw-redirect" title="Pulla i Calàbria">duc de Calàbria</a>, i germana de l'hereu, <a href="/wiki/Roger_II_de_Sic%C3%ADlia" title="Roger II de Sicília">Roger II de Sicília</a>, un dels governants més poderosos d'Europa, iniciant maniobres per adquirir cert control del Mediterrani central, ambicions que prendrien volada el 1262 amb el matrimoni de <a href="/wiki/Constan%C3%A7a_de_Sic%C3%ADlia" title="Constança de Sicília">Constança de Sicília</a> amb <a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a>. </p><p>Però als comtats catalans els ingressos econòmics no minvaven i els magnats, durant períodes de pau, van dedicar esforços a recuperar patrimoni eclesial, com la <a href="/wiki/Seu_de_Manresa" class="mw-redirect" title="Seu de Manresa">seu de Manresa</a> el 1022, enrunada vint anys abans. Hi hagué problemes interns provocats per certa manca d'autoritat comtal, principalment l'encapçalat per <a href="/wiki/Mir_Geribert" title="Mir Geribert">Mir Geribert</a>, que el 1041 s'autonomenaria príncep d'<a href="/wiki/Ol%C3%A8rdola#Notes_històriques" title="Olèrdola">Olèrdola</a>, el <a href="/wiki/Bisbe_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Bisbe de Barcelona">bisbe de Barcelona</a>, <a href="/wiki/Guislabert_I_de_Barcelona" title="Guislabert I de Barcelona">Guislabert I</a>, i el <a href="/wiki/Vescomte_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Vescomte de Barcelona">vescomte de Barcelona</a>, <a href="/wiki/Udalard_II" title="Udalard II">Udalard II</a>. El <a href="/wiki/Sistema_feudal" class="mw-redirect" title="Sistema feudal">sistema feudal</a>, desenvolupat des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, s'estableix al nostre territori i els barons, bé en àmbits rurals o bé en vilatans, precisaran edificacions segures, sovint simples torres, algunes vegades complexes fortaleses, per a la protecció del territori i dels béns per ells custodiats. El mateix passa amb els establiments eclesiàstics; <a href="/wiki/Jacint_Torres_i_Reyat%C3%B3" title="Jacint Torres i Reyató">Jacint Torres i Reyató</a> fa una descripció publicada en l'<i>Album Pintoresch-Monumental</i> el 1878, amb certs tics de romanticisme, del <a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Monestir de Sant Cugat del Vallès">monestir de Sant Cugat del Vallès</a>: </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:17v_Leiden_I_Maccabees.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/17v_Leiden_I_Maccabees.jpg/220px-17v_Leiden_I_Maccabees.jpg" decoding="async" width="220" height="319" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/17v_Leiden_I_Maccabees.jpg/330px-17v_Leiden_I_Maccabees.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/17v_Leiden_I_Maccabees.jpg/440px-17v_Leiden_I_Maccabees.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1738" /></a><figcaption>Ofensors assalten la plaça forta, mentre els defensors resisteixen a la <a href="/wiki/Torre_de_l%27homenatge" class="mw-redirect" title="Torre de l'homenatge">torre de l'homenatge</a>, vers 1195</figcaption></figure> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Lo cop de vista mes pintoresch pera 'l qui visita aquest monastir, es sens dubte lo monumental conjunt que ofereix la part posterior de sa iglesia. Fidel trassumpto d' aquells temps en que 'ls prelats vestían alternativament l' hàbit religiós y 'l trajo guerrer, deixant ab freqüència d' abrassar la creu pera empunyar l'espasa quant aquella era insuficient pera senyalar un limit á las ambicions dels senyors feudals ó á las invasions dels sectaris de la mitja lluna; se veu en ell en primer terme lo apacible misticisme que revela la macissa fábrica dels tres ábsides ab sas estretas finestras románicas, gelosas de que la llum penetre per ellas, amigas de la obscuritat que regna á dins del santuari y que inspira tranquila meditació; contrastant singularment ab lo bélich aspecte de que fan gala lo cimbori y lo campanar coronats de marlets, mes alt aquest que aquell y que, robust y colrat, s' aixeca ab la arrogancia y serenitat del vell centinella que protegeix oportunament ab sos tochs d' alarma lo casal confiat á sa vigilancia. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, les petites propietats pageses, producte d'<a href="/wiki/Aprisi%C3%B3" title="Aprisió">aprisions</a> i <a href="/wiki/Alou" title="Alou">alous</a> concedits pels comtes en els primers moments de les conquestes de territoris musulmans, minven davant les pràctiques <a href="/wiki/Emfiteusi" title="Emfiteusi">emfitèutiques</a> abusives. Aquesta mena de contractes, pseudoesclavistes i hereus del règim de <a href="/wiki/Serf" title="Serf">serfs</a> de l'<a href="/wiki/Alta_edat_mitjana" title="Alta edat mitjana">alta edat mitjana</a>, havien sobreviscut a la <a href="/wiki/Catalunya_Vella" title="Catalunya Vella">Catalunya Vella</a> i, posteriorment, els magnats, civils i eclesiàstics, senyors de la guerra, encomanats pels comtes a dirigir les empreses de conquesta i poblament, en farien servei a la <a href="/wiki/Catalunya_Nova" title="Catalunya Nova">Catalunya Nova</a>, les <a href="/wiki/Illes_Balears" title="Illes Balears">Illes Balears</a> i el <a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">Regne de València</a>. L'esclavitud era una pràctica heretada de l'antiguitat clàssica —en tractats d'<a href="/wiki/Agronomia" title="Agronomia">agronomia</a> romans s'anomena els <a href="/wiki/Esclau" class="mw-redirect" title="Esclau">esclaus</a> com l'<i>instrumentum vocale</i> ('l'eina que parla')—,<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> probablement ja arrelada en les cultures <a href="/wiki/Neol%C3%ADtiques" class="mw-redirect" title="Neolítiques">neolítiques</a>, i durant l'edat medieval era habitual que les classes mitjanes i altes, laiques i religioses, en fessin ús.<sup id="cite_ref-70" class="reference"><a href="#cite_note-70"><span class="cite-bracket">[</span>n. 9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Molts esclaus foren batejats i la legislació eclesiàstica prohibia que un cristià fos esclau, però la mateixa Església els negava la condició en no haver estat batejats de forma desitjada directament per l'esclau, sinó per la imposició dels amos. La baixa densitat demogràfica a l'època, tant al Principat com, més tard, a les Illes i València, es compensà amb mà d'obra esclava; es dedicaven a tota mena de tasques, especialment a les més sofertes, i procedien de ràtzies, captius de guerra i del comerç, principalment amb el <a href="/wiki/Magrib" title="Magrib">Magrib</a>.<sup id="cite_ref-Cuadrada229_71-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cuadrada229-71"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Santa_Maria_de_l%27Estany,_interior_de_l%27esgl%C3%A9sia.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Santa_Maria_de_l%27Estany%2C_interior_de_l%27esgl%C3%A9sia.jpg/220px-Santa_Maria_de_l%27Estany%2C_interior_de_l%27esgl%C3%A9sia.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Santa_Maria_de_l%27Estany%2C_interior_de_l%27esgl%C3%A9sia.jpg/330px-Santa_Maria_de_l%27Estany%2C_interior_de_l%27esgl%C3%A9sia.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Santa_Maria_de_l%27Estany%2C_interior_de_l%27esgl%C3%A9sia.jpg/440px-Santa_Maria_de_l%27Estany%2C_interior_de_l%27esgl%C3%A9sia.jpg 2x" data-file-width="1704" data-file-height="2272" /></a><figcaption>Els feligresos a l'edat mitjana no tenien seients, tret de vegades un banc corregut d'obra arran les parets. Nau, arcs torals, sota el cimbori al creuer, arc triomfal darrere i línia d'arrancada a l'espai absidal. <a href="/wiki/Santa_Maria_de_l%27Estany" title="Santa Maria de l'Estany">Santa Maria de l'Estany</a> (Moianès) </figcaption></figure> <p>El 1075, amb la destitució del <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papa</a> per l'<a href="/wiki/Enric_IV_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic">emperador Enric IV</a>, esclata la <a href="/wiki/Lluita_de_les_Investidures" title="Lluita de les Investidures">Lluita de les Investidures</a>, en la qual l'Església i les monarquies europees es disputen el nomenament dels principals càrrecs eclesiàstics; el conflicte se solucionà amb el <a href="/wiki/Concordat_de_Worms" title="Concordat de Worms">concordat de Worms</a> el 1122. El 1091, hi ha l'intent de restaurar l'<a href="/wiki/Arquebisbat_de_Tarragona#Arquebisbat_de_Tarragona" title="Arquebisbat de Tarragona">arquebisbat metropolità de Tarragona</a> —aleshores els bisbats catalans i aragonesos depenien de l'<a href="/wiki/Arquebisbat_de_Narbona" title="Arquebisbat de Narbona">arquebisbat de Narbona</a>—, tot i que encara hi ha territoris tarragonins sense conquerir; el 1118, el bisbe <a href="/wiki/Oleguer_de_Barcelona" title="Oleguer de Barcelona">Oleguer de Barcelona</a> és nomenat <a href="/wiki/Metropolit%C3%A0" title="Metropolità">metropolità</a>, actua com a senyor feudal en el procés de poblament i pren part en les lluites de poder. A Catalunya, la canònica agustiniana de <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Vilabertran" title="Santa Maria de Vilabertran">Santa Maria de Vilabertran</a> és el paradigma de la renovació canonical als tombants de 1100 i el moviment canonical va tenir el seu punt clau a la diòcesi de Vic en <a href="/wiki/Santa_Maria_de_l%27Estany" title="Santa Maria de l'Estany">Santa Maria de l'Estany</a>,<sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que conserva l'església, consagrada el 1131, i un magnífic claustre amb capitells esculpits. </p><p>A les darreries del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_III" title="Ramon Berenguer III">Ramon Berenguer el Gran</a> ataca <a href="/wiki/Tortosa" title="Tortosa">Tortosa</a> i <a href="/wiki/Amposta" title="Amposta">Amposta</a> i pretén aconseguir-ne el control sense èxit. El 1114, es produeix la <a href="/wiki/Croada_pisano-occitano-catalana" class="mw-redirect" title="Croada pisano-occitano-catalana">croada pisanooccitanocatalana</a> a Mallorca i les Pitiüses; destinada a l'alliberament de captius cristians i a posar fi a la pirateria que practicaven els sarraïns, finalitzà sent una brutal ràtzia cristiana sobre territoris musulmans; el predomini d'aquests a la Mediterrània queda força malmès, tot i que reconqueririen Mallorca un parell d'anys més tard, i el comte assentà les bases per a la posterior expansió marítima catalana. Durant l'aventura balear, Barcelona fou amenaçada un parell de vegades per hordes d'<a href="/wiki/Almor%C3%A0vit" class="mw-redirect" title="Almoràvit">almoràvits</a>. El matrimoni d'aquest comte amb <a href="/wiki/Dol%C3%A7a_de_Proven%C3%A7a" title="Dolça de Provença">Dolça</a> aporta als dominis del casal de Barcelona una gran extensió al migdia francès, comparable als del <a href="/w/index.php?title=Casal_de_Tolosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casal de Tolosa (encara no existeix)">casal de Tolosa</a>: el <a href="/wiki/Comtat_de_Proven%C3%A7a" title="Comtat de Provença">comtat de Provença</a> i els vescomtats de <a href="/wiki/Vescomtat_de_Millau" title="Vescomtat de Millau">Millau</a>, <a href="/wiki/Vescomtat_de_Carlat" title="Vescomtat de Carlat">Carlat</a> i <a href="/wiki/Vescomtat_de_Gavald%C3%A0" class="mw-redirect" title="Vescomtat de Gavaldà">Gavaldà</a>. El 1127, el Gran signa tractats amb els genovesos i amb <a href="/wiki/Roger_II_de_Sic%C3%ADlia" title="Roger II de Sicília">Roger</a>, <a href="/wiki/Ducat_de_la_Pulla_i_Cal%C3%A0bria" title="Ducat de la Pulla i Calàbria">duc de la Pulla</a> i <a href="/wiki/Duc_de_la_Pulla#Comtat_de_Sicília" class="mw-redirect" title="Duc de la Pulla">comte de Sicília</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Regne_d'Aragó"><span id="Regne_d.27Arag.C3.B3"></span>Regne d'Aragó</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Regne d'Aragó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Segell_cera_Ramon_Berenguer_IV.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Segell_cera_Ramon_Berenguer_IV.jpg/220px-Segell_cera_Ramon_Berenguer_IV.jpg" decoding="async" width="220" height="213" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Segell_cera_Ramon_Berenguer_IV.jpg/330px-Segell_cera_Ramon_Berenguer_IV.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c9/Segell_cera_Ramon_Berenguer_IV.jpg 2x" data-file-width="382" data-file-height="370" /></a><figcaption>Segell de cera de Ramon Berenguer IV (1113-1162)</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a>, príncep d'Aragó arran dels <a href="/wiki/Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre_(1137)" class="mw-redirect" title="Capítols matrimonials de Barbastre (1137)">capítols matrimonials de Barbastre (1137)</a>, signats amb <a href="/wiki/Ramir_II_d%27Arag%C3%B3" title="Ramir II d'Aragó">Ramir II d'Aragó</a> concernents al futur enllaç amb <a href="/wiki/Peronella_d%27Arag%C3%B3" title="Peronella d'Aragó">Peronella</a> (1150), ajudat del comte <a href="/wiki/Ermengol_VI" class="mw-redirect" title="Ermengol VI">Ermengol VI d'Urgell</a>, conquereix entre 1148 i 1153 la <a href="/wiki/Taifa_de_Tortosa" class="mw-redirect" title="Taifa de Tortosa">taifa de Tortosa</a>, l'<a href="/wiki/Emirat_de_Larida" class="mw-redirect" title="Emirat de Larida">emirat de Larida</a> i l'<a href="/wiki/Emirat_de_Xibr%C3%A0na" class="mw-redirect" title="Emirat de Xibràna">emirat de Xibràna</a>, encimbellat a les <a href="/wiki/Muntanyes_de_Prades" title="Muntanyes de Prades">muntanyes de Prades</a>, darrer reducte musulmà de <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> fins a la <a href="/wiki/Conquesta_de_Siurana" title="Conquesta de Siurana">conquesta de Siurana</a>; aquests territoris s'anomenaran més tard <a href="/wiki/Catalunya_Nova" title="Catalunya Nova"><i>Catalunya</i> <i>Nova</i></a>. El seu successor, <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons II</a>, ampliarà els dominis amb la incorporació de la <a href="/wiki/Matarranya" title="Matarranya">Matarranya</a> i la fundació de <a href="/wiki/Terol" title="Terol">Terol</a>; assetjarà València i atacarà <a href="/wiki/X%C3%A0tiva" title="Xàtiva">Xàtiva</a> i <a href="/wiki/M%C3%BArcia" title="Múrcia">Múrcia</a>, però ha d'abandonar a causa d'una incursió navarresa en territoris pirinencs. Durant aquest període, els comtes reis signen pactes i es veuen en conflictes amb musulmans, occitans, castellans, navarresos, sicilians, sards... </p><p>El 1150, es funden els monestirs cistercencs de <a href="/wiki/Monestir_de_Poblet" class="mw-redirect" title="Monestir de Poblet">Poblet</a> i <a href="/wiki/Santes_Creus" class="mw-redirect" title="Santes Creus">Santes Creus</a>, com d'altres poc abans o després, que controlaran extensos dominis i exerciran un vital paper en la repoblació, i la reialesa i la noblesa s'hi impliquen intensament. L'any 1163, <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a> promou l'establiment al <a href="/wiki/Priorat" title="Priorat">Priorat</a> de l'<a href="/wiki/Orde_de_la_Cartoixa" title="Orde de la Cartoixa">orde de la Cartoixa</a> i, el 1203, amb el patrocini de <a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a>, es muden de <a href="/wiki/Poboleda" title="Poboleda">Poboleda</a>, on s'havien instal·lat inicialment, a la <a href="/wiki/Morera_de_Montsant" class="mw-redirect" title="Morera de Montsant">Morera de Montsant</a>, on edifiquen la <a href="/wiki/Cartoixa_d%27Escaladei" title="Cartoixa d'Escaladei">cartoixa d'Escaladei</a>, reconstruïda en èpoques posteriors. El 1188, <a href="/wiki/San%C3%A7a_de_Castella_i_de_Pol%C3%B2nia" title="Sança de Castella i de Polònia">Sança de Castella i de Polònia</a>, esposa d'<a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>, funda el primer monestir de <a href="/wiki/Comanadores_de_Sant_Joan_de_Jerusalem" title="Comanadores de Sant Joan de Jerusalem">monges santjoanistes</a>, <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Sixena" title="Santa Maria de Sixena">Santa Maria de Sixena</a>; dedicades a la vida contemplativa, la mateixa reina hi professà i en fou priora, i dictà la regla que després serviria de model per a altres fundacions; el 1195, el papa <a href="/wiki/Celest%C3%AD_III" class="mw-redirect" title="Celestí III">Celestí III</a> aprovà la fundació de Sança i li donà la regla de Sant Agustí. Les comunitats eclesiàstiques implicades en la repoblació als territoris catalans seran <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">benedictines</a>, <a href="/wiki/Orde_de_la_Cartoixa" title="Orde de la Cartoixa">cartoixanes</a> i <a href="/wiki/Orde_del_Cister" title="Orde del Cister">cistercenques</a>, i també els ordes militars <a href="/wiki/Orde_del_Temple" title="Orde del Temple">del Temple</a>, <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Joan_de_Jerusalem" title="Orde de Sant Joan de Jerusalem">de l'Hospital</a> i <a href="/wiki/Orde_del_Sant_Sepulcre_de_Jerusalem" title="Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem">del Sant Sepulcre</a>; tots aquests seran gratificats amb donacions de territoris i gaudiran de privilegis fiscals i judicials. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Baldwin_II_ceeding_the_Temple_of_Salomon_to_Hugues_de_Payens_and_Gaudefroy_de_Saint-Homer.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Baldwin_II_ceeding_the_Temple_of_Salomon_to_Hugues_de_Payens_and_Gaudefroy_de_Saint-Homer.jpg/220px-Baldwin_II_ceeding_the_Temple_of_Salomon_to_Hugues_de_Payens_and_Gaudefroy_de_Saint-Homer.jpg" decoding="async" width="220" height="143" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Baldwin_II_ceeding_the_Temple_of_Salomon_to_Hugues_de_Payens_and_Gaudefroy_de_Saint-Homer.jpg/330px-Baldwin_II_ceeding_the_Temple_of_Salomon_to_Hugues_de_Payens_and_Gaudefroy_de_Saint-Homer.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Baldwin_II_ceeding_the_Temple_of_Salomon_to_Hugues_de_Payens_and_Gaudefroy_de_Saint-Homer.jpg/440px-Baldwin_II_ceeding_the_Temple_of_Salomon_to_Hugues_de_Payens_and_Gaudefroy_de_Saint-Homer.jpg 2x" data-file-width="1275" data-file-height="827" /></a><figcaption><a href="/wiki/Baldu%C3%AD_II_de_Jerusalem" title="Balduí II de Jerusalem">Balduí II</a> dona el <a href="/wiki/Temple_de_Salom%C3%B3" title="Temple de Salomó">temple de Salomó</a> a Hug de Payns i Godofred. En l'<i>Histoire d'Outre-Mer</i>, de Guillaume de Tyr, segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> </figcaption></figure> <p>L'orde del Temple, amb un vessant militar orientat precisament a fer-se present en terres de frontera, serà la primera gran força de cavalleria regular a l'Europa de l'edat mitjana i prendrà un paper principal en els afers d'Aragó i Catalunya.<sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En principi, organitzats com una germandat destinada a lluitar contra l'islam a <a href="/wiki/Terra_Santa" title="Terra Santa">Terra Santa</a>, els templers no mostraren interès en les lluites dels cristians per a conquerir territoris d'<a href="/wiki/Al-%C3%80ndalus" title="Al-Àndalus">al-Àndalus</a>. Aquesta actitud canvià quan, el 1134, mor <a href="/wiki/Alfons_I_d%27Arag%C3%B3_i_Pamplona" class="mw-redirect" title="Alfons I d'Aragó i Pamplona">Alfons I d'Aragó i Pamplona</a>, el Bataller, havent fet <a href="/wiki/Testament_d%27Alfons_I_d%27Arag%C3%B3_i_Pamplona_(1131)" title="Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)">testament del regne</a> en favor dels ordes del Temple, de l'Hospital i del Sant Sepulcre. Els nobles d'Aragó negaren les provisions del testament mitjançant una sèrie d'intrigues polítiques —de les quals naixeria pròximament la unió del Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona—, però compensaren els ordes militars amb territoris a la regió fronterera i amb privilegis fiscals i judicials. El del Temple, que el 1143 ja lluita contra els musulmans a la península, fixa els seus afanys en les nostres terres independentment dels interessos a Terra Santa.<sup id="cite_ref-Freedman_74-0" class="reference"><a href="#cite_note-Freedman-74"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1130, Ramon Berenguer III, atorga als templers el castell de <a href="/wiki/Granyena_de_Segarra" title="Granyena de Segarra">Granyena de Segarra</a> —ja documentat el 1054 i del qual, actualment, es conserven els fonament, murs i, de la reforma templera, una porta dovellada de punt rodó. Durant la dècada 1130-1140, l'orde, ocupat en els afers de les <a href="/wiki/Croades" title="Croades">croades</a>, es desentén de la fortificació segarrenca que tot just els ha estat adjudicada; just després, hi estableixen un punt de defensa de caràcter estrictament militar i, el 1189, ja queda documentada com una comanda típica de l'orde;<sup id="cite_ref-Freedman_74-1" class="reference"><a href="#cite_note-Freedman-74"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el 1153, Ramon Berenguer IV li atorga el <a href="/wiki/Castell_de_Miravet" title="Castell de Miravet">castell de Miravet</a>, tot just conquerit als musulmans i que esdevindrà el més important de Catalunya a l'època, on s'instal·larà la seu de la comanda templera del regne. Ja a la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, <a href="/wiki/Jaume_el_Just" title="Jaume el Just">Jaume II</a> bescanvia uns castells al nord del <a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">Regne de València</a> per <a href="/wiki/Tortosa" title="Tortosa">Tortosa</a> als templers, entre els quals el de <a href="/wiki/Castell_de_Pen%C3%ADscola#Castell_templer" title="Castell de Peníscola">Peníscola</a>, on reconstrueixen l'antiga <a href="/wiki/Alcassaba" title="Alcassaba">alcassaba</a> utilitzant patrons romànics de transició, amb els espais coberts amb volta de canó, sovint lleugerament apuntada, i amb carreus molt ben tallats. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Templers</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Castell_de_Granyena_de_Segarra_-_2.jpg" class="mw-file-description" title="Portal dovellat. Castell de Granyena de Segarra (la Segarra)"><img alt="Portal dovellat. Castell de Granyena de Segarra (la Segarra)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Castell_de_Granyena_de_Segarra_-_2.jpg/250px-Castell_de_Granyena_de_Segarra_-_2.jpg" decoding="async" width="250" height="179" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Castell_de_Granyena_de_Segarra_-_2.jpg/375px-Castell_de_Granyena_de_Segarra_-_2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Castell_de_Granyena_de_Segarra_-_2.jpg/500px-Castell_de_Granyena_de_Segarra_-_2.jpg 2x" data-file-width="2753" data-file-height="1970" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Portal dovellat. Castell de Granyena de Segarra (la Segarra)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Templari_MatthewParis.jpg" class="mw-file-description" title="Cavallers templers coneguts per cavalcar en parelles. Manuscrit del 1215"><img alt="Cavallers templers coneguts per cavalcar en parelles. Manuscrit del 1215" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Templari_MatthewParis.jpg/250px-Templari_MatthewParis.jpg" decoding="async" width="250" height="226" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Templari_MatthewParis.jpg/375px-Templari_MatthewParis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/98/Templari_MatthewParis.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="452" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cavallers templers coneguts per cavalcar en parelles. Manuscrit del 1215</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Castillo-Palacio_de_Pe%C3%B1%C3%ADscola_(Castell%C3%B3n),_plaza_de_armas.jpg" class="mw-file-description" title="Plaça d'armes. Castell de Peníscola (Baix Maestrat)"><img alt="Plaça d'armes. Castell de Peníscola (Baix Maestrat)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Castillo-Palacio_de_Pe%C3%B1%C3%ADscola_%28Castell%C3%B3n%29%2C_plaza_de_armas.jpg/250px-Castillo-Palacio_de_Pe%C3%B1%C3%ADscola_%28Castell%C3%B3n%29%2C_plaza_de_armas.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Castillo-Palacio_de_Pe%C3%B1%C3%ADscola_%28Castell%C3%B3n%29%2C_plaza_de_armas.jpg/375px-Castillo-Palacio_de_Pe%C3%B1%C3%ADscola_%28Castell%C3%B3n%29%2C_plaza_de_armas.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Castillo-Palacio_de_Pe%C3%B1%C3%ADscola_%28Castell%C3%B3n%29%2C_plaza_de_armas.jpg/500px-Castillo-Palacio_de_Pe%C3%B1%C3%ADscola_%28Castell%C3%B3n%29%2C_plaza_de_armas.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Plaça d'armes. <a href="/wiki/Castell_de_Pen%C3%ADscola" title="Castell de Peníscola">Castell de Peníscola</a> (Baix Maestrat)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>En el període comprès entre el 1170 i 1195, es recopilaren els <i><a href="/wiki/Usatici_Barchinonae" class="mw-redirect" title="Usatici Barchinonae">Usatici Barchinonae</a></i>, el <i><a href="/wiki/Liber_feudorum_maior" title="Liber feudorum maior">Liber feudorum maior</a></i> i les <i><a href="/wiki/Gesta_Comitum_Barchinonensium" title="Gesta Comitum Barchinonensium">Gesta Comitum Barchinonensium</a></i>, conjunt que ha estat denominat com els tres monuments de la identitat política catalana.<sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La política ultrapirinenca i mediterrània passa, durant aquests segles, per contactes i matrimonis comtals amb membres de la noblesa occitana com, a més de les referides anteriorment: <a href="/wiki/Letgarda_de_Tolosa" title="Letgarda de Tolosa">Letgarda de Tolosa</a> i <a href="/wiki/Eimeruda_d%27Alv%C3%A8rnia" class="mw-redirect" title="Eimeruda d'Alvèrnia">Eimeruda d'Alvèrnia</a> en el darrer terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>; en el següent, <a href="/wiki/Elisabet_de_Nimes" title="Elisabet de Nimes">Elisabet de Nimes</a> i <a href="/wiki/Blanca_de_Narbona" title="Blanca de Narbona">Blanca de Narbona</a>, i, durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, <a href="/w/index.php?title=Almodis_de_Mortain&action=edit&redlink=1" class="new" title="Almodis de Mortain (encara no existeix)">Almodis de Melguelh</a> i <a href="/wiki/Dol%C3%A7a_de_Proven%C3%A7a" title="Dolça de Provença">Dolça de Provença</a>. Alguns comtes anteriors i posteriors ho fan amb nobles navarreses i castellanes. Ja a inicis de la següent centúria, <a href="/wiki/Maria_de_Montpeller" title="Maria de Montpeller">Maria de Montpeller</a> es casa amb <a href="/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic" title="Pere el Catòlic">Pere el Catòlic</a>. Amb això, les relacions artístiques es fan més fluides. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:StSerninToulousDB22.jpg" class="mw-file-description" title="Alçat de la capçalera. Sant Serni de Tolosa (Alta Garona)"><img alt="Alçat de la capçalera. Sant Serni de Tolosa (Alta Garona)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/StSerninToulousDB22.jpg/250px-StSerninToulousDB22.jpg" decoding="async" width="250" height="161" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/StSerninToulousDB22.jpg/375px-StSerninToulousDB22.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/StSerninToulousDB22.jpg/500px-StSerninToulousDB22.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="386" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Alçat de la capçalera. <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Serni_de_Tolosa" title="Basílica de Sant Serni de Tolosa">Sant Serni de Tolosa</a> (Alta Garona)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Abbaye_de_Saint-Gilles_vue_de_gauche.JPG" class="mw-file-description" title="Façana principal. Abadia de Sant Geli (Gard)"><img alt="Façana principal. Abadia de Sant Geli (Gard)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Abbaye_de_Saint-Gilles_vue_de_gauche.JPG/250px-Abbaye_de_Saint-Gilles_vue_de_gauche.JPG" decoding="async" width="250" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Abbaye_de_Saint-Gilles_vue_de_gauche.JPG/375px-Abbaye_de_Saint-Gilles_vue_de_gauche.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Abbaye_de_Saint-Gilles_vue_de_gauche.JPG/500px-Abbaye_de_Saint-Gilles_vue_de_gauche.JPG 2x" data-file-width="4272" data-file-height="2848" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Façana principal. <a href="/wiki/Abadia_de_Sant_Geli" title="Abadia de Sant Geli">Abadia de Sant Geli</a> (Gard)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Abbaye_de_Fontfroide_27.JPG" class="mw-file-description" title="Galeria del claustre. Abadia de Fontfreda (Aude)"><img alt="Galeria del claustre. Abadia de Fontfreda (Aude)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Abbaye_de_Fontfroide_27.JPG/240px-Abbaye_de_Fontfroide_27.JPG" decoding="async" width="240" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Abbaye_de_Fontfroide_27.JPG/360px-Abbaye_de_Fontfroide_27.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Abbaye_de_Fontfroide_27.JPG/480px-Abbaye_de_Fontfroide_27.JPG 2x" data-file-width="4000" data-file-height="3000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Galeria del claustre. <a href="/wiki/Abadia_de_Fontfreda" title="Abadia de Fontfreda">Abadia de Fontfreda</a> (Aude)</div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 290px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Remoulins_-_Ancienne_Porte_Ville.jpg" class="mw-file-description" title="Porta de la muralla. Remolins (Gard)"><img alt="Porta de la muralla. Remolins (Gard)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Remoulins_-_Ancienne_Porte_Ville.jpg/159px-Remoulins_-_Ancienne_Porte_Ville.jpg" decoding="async" width="159" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Remoulins_-_Ancienne_Porte_Ville.jpg/238px-Remoulins_-_Ancienne_Porte_Ville.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Remoulins_-_Ancienne_Porte_Ville.jpg/318px-Remoulins_-_Ancienne_Porte_Ville.jpg 2x" data-file-width="2081" data-file-height="3402" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Porta de la muralla. <a href="/wiki/Remolins_(Gard)" title="Remolins (Gard)">Remolins</a> (Gard)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 290px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bari_BW_2016-10-19_12-10-54.jpg" class="mw-file-description" title="Interior. Catedral de San Sabino, Bari (Pulla)"><img alt="Interior. Catedral de San Sabino, Bari (Pulla)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Bari_BW_2016-10-19_12-10-54.jpg/173px-Bari_BW_2016-10-19_12-10-54.jpg" decoding="async" width="173" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Bari_BW_2016-10-19_12-10-54.jpg/260px-Bari_BW_2016-10-19_12-10-54.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Bari_BW_2016-10-19_12-10-54.jpg/346px-Bari_BW_2016-10-19_12-10-54.jpg 2x" data-file-width="3492" data-file-height="5238" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Interior. <a href="/w/index.php?title=Catedral_de_San_Sabino_de_Bari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catedral de San Sabino de Bari (encara no existeix)">Catedral de San Sabino</a>, <a href="/wiki/Bari_(Pulla)" title="Bari (Pulla)">Bari</a> (Pulla)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 290px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:F08.St.-Nectaire.0194.jpg" class="mw-file-description" title="Interior de Sant Nectari. Puèi Domat (Alvèrnia)"><img alt="Interior de Sant Nectari. Puèi Domat (Alvèrnia)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/F08.St.-Nectaire.0194.jpg/181px-F08.St.-Nectaire.0194.jpg" decoding="async" width="181" height="255" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/F08.St.-Nectaire.0194.jpg/272px-F08.St.-Nectaire.0194.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/F08.St.-Nectaire.0194.jpg/362px-F08.St.-Nectaire.0194.jpg 2x" data-file-width="2294" data-file-height="3235" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Interior de Sant Nectari. <a href="/wiki/Pu%C3%A8i_Domat" title="Puèi Domat">Puèi Domat</a> (Alvèrnia)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 290px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Saint-Bonnet-du-Gard_1.JPG" class="mw-file-description" title="Fortificacions. Església de Sent Bonet, Sent Bonet del Gard (Gard)"><img alt="Fortificacions. Església de Sent Bonet, Sent Bonet del Gard (Gard)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Saint-Bonnet-du-Gard_1.JPG/173px-Saint-Bonnet-du-Gard_1.JPG" decoding="async" width="173" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Saint-Bonnet-du-Gard_1.JPG/260px-Saint-Bonnet-du-Gard_1.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Saint-Bonnet-du-Gard_1.JPG/347px-Saint-Bonnet-du-Gard_1.JPG 2x" data-file-width="2442" data-file-height="3662" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Fortificacions. <a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_Sent_Bonet_del_Gard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de Sent Bonet del Gard (encara no existeix)">Església de Sent Bonet</a>, <a href="/wiki/Sent_Bonet_del_Gard" class="mw-redirect" title="Sent Bonet del Gard">Sent Bonet del Gard</a> (Gard)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, amb <a href="/wiki/Jaume_I" class="mw-redirect" title="Jaume I">Jaume I</a>, es conqueriran els regnes <a href="/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">de Mallorca</a> i <a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">de València</a> i el rei, sogre d'<a href="/wiki/Alfons_X_el_Savi" class="mw-redirect" title="Alfons X el Savi">Alfons X el Savi</a>, jugarà un paper clau en els afers dels territoris peninsulars. El seu fill, <a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a>, en principi considerat un rei menor en l'àmbit europeu, s'enfrontarà a les més grans potències europees del moment: els regnes <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">de França</a> i <a href="/wiki/Regne_de_N%C3%A0pols" title="Regne de Nàpols">de Nàpols</a> i el <a href="/wiki/Papat" class="mw-redirect" title="Papat">papat</a>. El Gran va saber utilitzar amb mestria les "armes" de la comunicació i la propaganda en el context del conflicte que enfrontava <a href="/wiki/G%C3%BCelfs_i_gibel%C2%B7lins" title="Güelfs i gibel·lins">güelfs i gibel·lins</a> —respectivament, la monarquia francesa i altres partidaris del papat d'un cantó i, de l'altre, partidaris del poder imperial— posicionant-se al costat d'aquests darrers amb resultats personals molt profitosos i sorprenents a tota Europa, especialment entre els güelfs; després de la revolta de les <a href="/wiki/Vespres_Sicilianes" title="Vespres Sicilianes">Vespres Sicilianes</a>, va obtenir el control de l'illa, clau en les comunicacions mediterrànies. El rei Pere va aconseguir, a la dècada del 1280, després de quatre centúries dels comtats catalans i aragonesos, i dues del regne titular d'Aragó, posar la corona, i ell mateix, en el primer pla de l'escenari polític europeu.<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Taules d'enteixinat</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 175px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ceiling_panel_with_a_knight_of_the_House_of_Anjou_struck_down_by_a_knight_with_the_coat_of_arms_of_C..._-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Cavaller de la casa d'Anjou vençut per cavaller de Catalunya-Aragó i dels territoris de Suàbia dominats per Frederic de Sicília. Fi segle xiii"><img alt="Cavaller de la casa d'Anjou vençut per cavaller de Catalunya-Aragó i dels territoris de Suàbia dominats per Frederic de Sicília. Fi segle xiii" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Ceiling_panel_with_a_knight_of_the_House_of_Anjou_struck_down_by_a_knight_with_the_coat_of_arms_of_C..._-_Google_Art_Project.jpg/373px-Ceiling_panel_with_a_knight_of_the_House_of_Anjou_struck_down_by_a_knight_with_the_coat_of_arms_of_C..._-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="373" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Ceiling_panel_with_a_knight_of_the_House_of_Anjou_struck_down_by_a_knight_with_the_coat_of_arms_of_C..._-_Google_Art_Project.jpg/561px-Ceiling_panel_with_a_knight_of_the_House_of_Anjou_struck_down_by_a_knight_with_the_coat_of_arms_of_C..._-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Ceiling_panel_with_a_knight_of_the_House_of_Anjou_struck_down_by_a_knight_with_the_coat_of_arms_of_C..._-_Google_Art_Project.jpg/746px-Ceiling_panel_with_a_knight_of_the_House_of_Anjou_struck_down_by_a_knight_with_the_coat_of_arms_of_C..._-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="9450" data-file-height="3677" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cavaller de la casa d'Anjou vençut per cavaller de Catalunya-Aragó i dels territoris de <a href="/wiki/Su%C3%A0bia" title="Suàbia">Suàbia</a> dominats per <a href="/wiki/Frederic_de_Sic%C3%ADlia" class="mw-redirect" title="Frederic de Sicília">Frederic de Sicília</a>. Fi segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 175px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ceiling_panel_with_an_eagle_between_coats_of_arms_of_the_Caldes_family_and_plant_motifs_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Àguila entre escuts d'armes del llinatge del Caldes i arbres. Fi segle xiii"><img alt="Àguila entre escuts d'armes del llinatge del Caldes i arbres. Fi segle xiii" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Ceiling_panel_with_an_eagle_between_coats_of_arms_of_the_Caldes_family_and_plant_motifs_-_Google_Art_Project.jpg/390px-Ceiling_panel_with_an_eagle_between_coats_of_arms_of_the_Caldes_family_and_plant_motifs_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="390" height="132" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Ceiling_panel_with_an_eagle_between_coats_of_arms_of_the_Caldes_family_and_plant_motifs_-_Google_Art_Project.jpg/585px-Ceiling_panel_with_an_eagle_between_coats_of_arms_of_the_Caldes_family_and_plant_motifs_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Ceiling_panel_with_an_eagle_between_coats_of_arms_of_the_Caldes_family_and_plant_motifs_-_Google_Art_Project.jpg/780px-Ceiling_panel_with_an_eagle_between_coats_of_arms_of_the_Caldes_family_and_plant_motifs_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="1929" data-file-height="654" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Àguila entre escuts d'armes del llinatge del Caldes i arbres. Fi segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 175px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Coffered_ceiling_panel_with_horsemen_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Cavalcada de cavallers. ~1300"><img alt="Cavalcada de cavallers. ~1300" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Coffered_ceiling_panel_with_horsemen_-_Google_Art_Project.jpg/390px-Coffered_ceiling_panel_with_horsemen_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="390" height="69" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Coffered_ceiling_panel_with_horsemen_-_Google_Art_Project.jpg/585px-Coffered_ceiling_panel_with_horsemen_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Coffered_ceiling_panel_with_horsemen_-_Google_Art_Project.jpg/780px-Coffered_ceiling_panel_with_horsemen_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="2533" data-file-height="445" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cavalcada de cavallers. ~1300</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 175px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ceiling_panel_with_a_fight_between_a_Christian_knight_and_a_Muslim_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Lluita entre cavaller musulmà i cavaller cristià"><img alt="Lluita entre cavaller musulmà i cavaller cristià" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Ceiling_panel_with_a_fight_between_a_Christian_knight_and_a_Muslim_-_Google_Art_Project.jpg/385px-Ceiling_panel_with_a_fight_between_a_Christian_knight_and_a_Muslim_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="385" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Ceiling_panel_with_a_fight_between_a_Christian_knight_and_a_Muslim_-_Google_Art_Project.jpg/579px-Ceiling_panel_with_a_fight_between_a_Christian_knight_and_a_Muslim_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Ceiling_panel_with_a_fight_between_a_Christian_knight_and_a_Muslim_-_Google_Art_Project.jpg/770px-Ceiling_panel_with_a_fight_between_a_Christian_knight_and_a_Muslim_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="6721" data-file-height="2532" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Lluita entre cavaller musulmà i cavaller cristià</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 175px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ceiling_panel_with_scenes_of_gallantry_and_dancing_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Escena galant i escena de dansa. ~1300"><img alt="Escena galant i escena de dansa. ~1300" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Ceiling_panel_with_scenes_of_gallantry_and_dancing_-_Google_Art_Project.jpg/390px-Ceiling_panel_with_scenes_of_gallantry_and_dancing_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="390" height="127" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Ceiling_panel_with_scenes_of_gallantry_and_dancing_-_Google_Art_Project.jpg/585px-Ceiling_panel_with_scenes_of_gallantry_and_dancing_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Ceiling_panel_with_scenes_of_gallantry_and_dancing_-_Google_Art_Project.jpg/780px-Ceiling_panel_with_scenes_of_gallantry_and_dancing_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="3969" data-file-height="1292" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escena galant i escena de dansa. ~1300</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 175px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ceiling_panel_with_allegorical_scenes_on_the_work_of_May_and_June_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Escena galant i treballadors. ~1300"><img alt="Escena galant i treballadors. ~1300" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Ceiling_panel_with_allegorical_scenes_on_the_work_of_May_and_June_-_Google_Art_Project.jpg/390px-Ceiling_panel_with_allegorical_scenes_on_the_work_of_May_and_June_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="390" height="125" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Ceiling_panel_with_allegorical_scenes_on_the_work_of_May_and_June_-_Google_Art_Project.jpg/585px-Ceiling_panel_with_allegorical_scenes_on_the_work_of_May_and_June_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Ceiling_panel_with_allegorical_scenes_on_the_work_of_May_and_June_-_Google_Art_Project.jpg/780px-Ceiling_panel_with_allegorical_scenes_on_the_work_of_May_and_June_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="6981" data-file-height="2233" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escena galant i treballadors. ~1300</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 175px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_(559743).jpg" class="mw-file-description" title="Remers en galera. Fi segle xiii"><img alt="Remers en galera. Fi segle xiii" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_%28559743%29.jpg/390px-Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_%28559743%29.jpg" decoding="async" width="390" height="110" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_%28559743%29.jpg/585px-Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_%28559743%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_%28559743%29.jpg/780px-Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_%28559743%29.jpg 2x" data-file-width="3979" data-file-height="1123" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Remers en <a href="/wiki/Galera" title="Galera">galera</a>. Fi segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 175px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ceiling_panel_with_knights,_galleys_and_a_boat_with_a_high_gunwale_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Cavallers, galeres i nau. ~1300"><img alt="Cavallers, galeres i nau. ~1300" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Ceiling_panel_with_knights%2C_galleys_and_a_boat_with_a_high_gunwale_-_Google_Art_Project.jpg/390px-Ceiling_panel_with_knights%2C_galleys_and_a_boat_with_a_high_gunwale_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="390" height="143" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Ceiling_panel_with_knights%2C_galleys_and_a_boat_with_a_high_gunwale_-_Google_Art_Project.jpg/585px-Ceiling_panel_with_knights%2C_galleys_and_a_boat_with_a_high_gunwale_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Ceiling_panel_with_knights%2C_galleys_and_a_boat_with_a_high_gunwale_-_Google_Art_Project.jpg/780px-Ceiling_panel_with_knights%2C_galleys_and_a_boat_with_a_high_gunwale_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="9601" data-file-height="3516" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cavallers, galeres i <a href="/wiki/Nau_(vaixell)" title="Nau (vaixell)">nau</a>. ~1300</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 175px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_(559743).jpg" class="mw-file-description" title="Comandant i remers en galera. Fi segle xiii"><img alt="Comandant i remers en galera. Fi segle xiii" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_%28559743%29.jpg/390px-Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_%28559743%29.jpg" decoding="async" width="390" height="110" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_%28559743%29.jpg/585px-Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_%28559743%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_%28559743%29.jpg/780px-Ceiling_panel_with_galley_-_Google_Art_Project_%28559743%29.jpg 2x" data-file-width="3979" data-file-height="1123" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Comandant i remers en galera. Fi segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 175px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ceiling_panel_with_a_dog_pursuing_a_hare_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Llebre perseguida per llebrer. ~1300"><img alt="Llebre perseguida per llebrer. ~1300" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Ceiling_panel_with_a_dog_pursuing_a_hare_-_Google_Art_Project.jpg/390px-Ceiling_panel_with_a_dog_pursuing_a_hare_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="390" height="132" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Ceiling_panel_with_a_dog_pursuing_a_hare_-_Google_Art_Project.jpg/585px-Ceiling_panel_with_a_dog_pursuing_a_hare_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Ceiling_panel_with_a_dog_pursuing_a_hare_-_Google_Art_Project.jpg/780px-Ceiling_panel_with_a_dog_pursuing_a_hare_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="1978" data-file-height="671" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Llebre perseguida per llebrer. ~1300</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Context_social">Context social</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Context social"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A l'Europa del canvi de mil·lenni, innovacions i millores tecnològiques, en especial en l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a> i la <a href="/wiki/Hidr%C3%A0ulica" title="Hidràulica">hidràulica</a> —mètodes de conreu, <a href="/wiki/Eina" class="mw-redirect" title="Eina">eines</a>, <a href="/wiki/Canal_hidr%C3%A0ulic" title="Canal hidràulic">canals de regadiu</a>, <a href="/wiki/Mol%C3%AD" title="Molí">molins</a>— però també en la <a href="/wiki/Mineria" title="Mineria">mineria</a>, <a href="/wiki/Forja" title="Forja">forja</a>, <a href="/wiki/Silvicultura" title="Silvicultura">aprofitament del bosc</a> o <a href="/wiki/Ramaderia" title="Ramaderia">ramaderia</a>, han originat un augment de la producció d'aliments; les poblacions, en molts indrets petites i força desproveïdes, tendiren a augmentar, i s'han documentat increments notables en el seu nombre d'habitants. A les <i>Històries</i> de <a href="/wiki/Rodolfus_Glaber" class="mw-redirect" title="Rodolfus Glaber">Rodolfus Glaber</a> (985–1047) monjo i cronista, l'autor constata que els seus contemporanis despertaven de la letargia conseqüent a la caiguda de l'Imperi Romà, mostrant una certa inflexió en els modes vitals, el rejoveniment social i les ànsies de vida, que es reflectien en la proliferació d'edificacions eclesiàstiques arreu del continent.<sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els comtes catalans fomenten la reocupació de les terres de marca, pràcticament despoblades, amb pobladors principalment de territoris pirinencs, on s'havia assolit el sostre demogràfic, mitjançant <a href="/wiki/Aprisi%C3%B3" title="Aprisió">aprisions</a> i pràctiques <a href="/wiki/Alou" title="Alou">aloeres</a>. Aquests nous pobladors es dedicaran al treball agrícola i s'instal·len en <a href="/wiki/Mas" title="Mas">masos</a> aïllats, normalment format per casa i estable edificats amb <a href="/wiki/Aparell_(construcci%C3%B3)" title="Aparell (construcció)">aparells</a> de pedres irregulars lligades <a href="/wiki/Pedra_seca" class="mw-redirect" title="Pedra seca">en sec</a> o amb <a href="/wiki/Morter_(construcci%C3%B3)" title="Morter (construcció)">cohesionadors</a>, sovint simple <a href="/wiki/Fang_(geologia)" title="Fang (geologia)">fang</a>; els colons també s'acomoden en <i>vici</i>, petites agrupacions de famílies ubicades en llocs defensables i a l'empara d'una fortificació o edifici eclesiàstic. La construcció d'aquests darrers edificis comportava beneficis, polítics i econòmics, als estaments poderosos. Pren força la figura del "donant", persona que s'encarrega de finançar part o la totalitat de determinada obra, aconseguint influències en àmbits de govern i, en una mena de contrició que moltes vegades sembla fingida, donats els seus actes posteriors, rebre la pau espiritual i el reconeixement de súbdits i estranys.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El territori europeu era en la seva major part salvatge, on destacaven grans extensions de boscos, erms, maresmes... Només els llocs cultivables a prop de viles o monestirs, que destacaven com illes enmig de la natura, es trobaven ruralitzats. Sempre que era possible, els pobles es comunicaven aprofitant els traçats, tan efectius, de les antigues <a href="/wiki/Via_romana" title="Via romana">vies romanes</a>.<sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En alguns casos, el traçat urbà desenvolupat durant aquest període en moltes de les nostres viles i ciutats encara és visible, normalment a redós d'un castell, una <a href="/wiki/Torre#Militar" title="Torre">torre</a> o una església. Els dos tipus d'edificacions proporcionaven protecció als pobladors que s'hi instal·laven al voltant, les primeres amb la força <a href="/wiki/Militar" title="Militar">militar</a>, com, entre moltes viles, <a href="/wiki/Castellnou_dels_Aspres" title="Castellnou dels Aspres">Castellnou dels Aspres</a> al <a href="/wiki/Rossell%C3%B3" title="Rosselló">Rosselló</a>, <a href="/wiki/Peralada" title="Peralada">Peralada</a> a l'<a href="/wiki/Alt_Empord%C3%A0" title="Alt Empordà">Alt Empordà</a> o <a href="/wiki/Said%C3%AD" title="Saidí">Saidí</a> al <a href="/wiki/Baix_Cinca" title="Baix Cinca">Baix Cinca</a>; les segones amb les sagreres, com és el cas de <a href="/wiki/Tolba" title="Tolba">Tolba</a> a la <a href="/wiki/Baixa_Ribagor%C3%A7a" title="Baixa Ribagorça">Baixa Ribagorça</a> encerclant <a href="/wiki/Nostra_Senyora_del_Puig_de_Tolba" title="Nostra Senyora del Puig de Tolba">Nostra Senyora del Puig</a>, <a href="/wiki/Tu%C3%AFr" title="Tuïr">Tuïr</a> al <a href="/wiki/Rossell%C3%B3" title="Rosselló">Rosselló</a> circumdant la Mare de Déu de la Victòria o <a href="/wiki/Ma%C3%A7anet_de_Cabrenys" title="Maçanet de Cabrenys">Maçanet de Cabrenys</a> a l'<a href="/wiki/Alt_Empord%C3%A0" title="Alt Empordà">Alt Empordà</a> rodejant Sant Martí.<sup id="cite_ref-80" class="reference"><a href="#cite_note-80"><span class="cite-bracket">[</span>n. 10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent_de_Pal_-_6.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent_de_Pal_-_6.jpg/220px-Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent_de_Pal_-_6.jpg" decoding="async" width="220" height="331" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent_de_Pal_-_6.jpg/330px-Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent_de_Pal_-_6.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent_de_Pal_-_6.jpg/440px-Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent_de_Pal_-_6.jpg 2x" data-file-width="3056" data-file-height="4592" /></a><figcaption>Campanar de tres pisos amb finestres geminades. <a href="/wiki/Sant_Climent_de_Pal" title="Sant Climent de Pal">Sant Climent de Pal</a>, la Massana (Andorra)</figcaption></figure> <p>Moltes comunitats rurals només estaven formades per edificacions aixecades amb fusta, canyes, <a href="/wiki/Ma%C3%A7oneria" title="Maçoneria">maçoneria</a> tosca o <a href="/wiki/Tova" title="Tova">tova</a>, i l'església era l'única edificació en pedra i de dimensions sovint considerables de la rodalia; era en aquesta que la comunitat s'aplegava per als oficis litúrgics del diumenge i festivitats, i aprofitaven, a sortida de missa, per a compartir experiències, reflexions o novetats i per a dirimir controvèrsies amb els seus conciutadans. El campanar, <a href="/wiki/Campanar" title="Campanar">de torre</a> o <a href="/wiki/Campanar_d%27espadanya" title="Campanar d'espadanya">de paret</a>, era una referència visual i acústica per als vilatans i per als viatgers que s'hi atansaven.<sup id="cite_ref-81" class="reference"><a href="#cite_note-81"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En ocasions excepcionals, els campanars feien crida als pobladors amb repic de campanes, dit aleshores "so metent". No és estrany que, comunicades visualment amb d'altres —com en el cas dels de les esglésies d'Erill la Vall, Boí i Sant Climent de Taüll—, fessin les funcions de <a href="/wiki/Torre_de_sentinella" title="Torre de sentinella">torre de senyals</a>, disposades en una línia recta i visibles entre si— i el disseny de molts campanars de torre també ens revela la seva funció defensiva. </p><p>L'església comporta protecció física, amb les <a href="/wiki/Sagrera" title="Sagrera">sagreres</a>, espiritual, amb la <a href="/wiki/Lit%C3%BArgia" title="Litúrgia">litúrgia</a>, i també moral: les edificacions religioses, que pretenen ser una representació de la <a href="/wiki/Nova_Jerusalem" title="Nova Jerusalem">Jerusalem celestial</a>, solen ser consagrades sota la advocació d'un sant que "irradia" les seves virtuts sobre els fidels que s'hi encomanen; són freqüents les dedicacions a Sant Miquel, Sant Martí, Sant Pere, Sant Esteve... i les <a href="/wiki/Advocaci%C3%B3_mariana" class="mw-redirect" title="Advocació mariana">advocacions marianes</a>. El món rural, especialment, comparteix les creences <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianes</a> amb les <a href="/wiki/Paganisme" title="Paganisme">paganes</a>; moltes esglésies preromàniques i romàniques es basteixen sobre llocs considerats sagrats des de temps remots. Malgrat que l'activitat laboral dels pagesos és feixuga, en períodes anuals de menys activitat —normalment, dates de trànsit agrícola o estacional festejades d'antuvi i adoptades per l'Església— i també en casos excepcionals com matrimonis nobiliaris, se celebren festes populars en què poden aparèixer <a href="/wiki/Joglar" title="Joglar">joglars</a>, que interpreten instruments musicals, expliquen històries i rondalles i efectuen jocs, i que apleguen molts habitants dels llocs veïns.<sup id="cite_ref-82" class="reference"><a href="#cite_note-82"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:AugustinOurs.jpg" class="mw-file-description" title="Home conduint os amb morrió. Per a menysprear l'os, símbol d'antics paganismes, l'Església, normalment hostil als joglars, tolerava aquests espectacles que transformaven la fera en un animal ridícul i dòcil. Comentaris de sant Agustí a l'Evangeli de sant Joan, inicis s. XII"><img alt="Home conduint os amb morrió. Per a menysprear l'os, símbol d'antics paganismes, l'Església, normalment hostil als joglars, tolerava aquests espectacles que transformaven la fera en un animal ridícul i dòcil. Comentaris de sant Agustí a l'Evangeli de sant Joan, inicis s. XII" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/AugustinOurs.jpg/203px-AugustinOurs.jpg" decoding="async" width="203" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/AugustinOurs.jpg/305px-AugustinOurs.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/AugustinOurs.jpg/407px-AugustinOurs.jpg 2x" data-file-width="488" data-file-height="600" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Home conduint os amb morrió. Per a menysprear l'os, símbol d'antics paganismes, l'Església, normalment hostil als joglars, tolerava aquests espectacles que transformaven la fera en un animal ridícul i dòcil. <i>Comentaris</i> de sant Agustí a l'<i>Evangeli de sant Joan</i>, inicis s. XII</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Joglars_a_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD_(reproducci%C3%B3_%27in_situ%27).jpg" class="mw-file-description" title="Joglars identificats com un equilibrista, un malabarista i un músic; alguns autors creuen que l'escena representa una al·legoria cristiana. Reproducció in situ, a Sant Joan de Boí, dels originals al MNAC, ~1100"><img alt="Joglars identificats com un equilibrista, un malabarista i un músic; alguns autors creuen que l'escena representa una al·legoria cristiana. Reproducció in situ, a Sant Joan de Boí, dels originals al MNAC, ~1100" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Joglars_a_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD_%28reproducci%C3%B3_%27in_situ%27%29.jpg/250px-Joglars_a_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD_%28reproducci%C3%B3_%27in_situ%27%29.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Joglars_a_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD_%28reproducci%C3%B3_%27in_situ%27%29.jpg/375px-Joglars_a_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD_%28reproducci%C3%B3_%27in_situ%27%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Joglars_a_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD_%28reproducci%C3%B3_%27in_situ%27%29.jpg/500px-Joglars_a_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD_%28reproducci%C3%B3_%27in_situ%27%29.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Joglars identificats com un equilibrista, un malabarista i un músic; alguns autors creuen que l'escena representa una al·legoria cristiana. Reproducció <i>in situ</i>, a <a href="/wiki/Sant_Joan_de_Bo%C3%AD" title="Sant Joan de Boí">Sant Joan de Boí</a>, dels originals al MNAC, ~1100</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:M%C3%BAsics_i_joglars.JPG" class="mw-file-description" title="Un músic al centre de cada cara toca els cròtals o la dolçaina; als angles, quatre joglars de cap per avall recolzen les mans en el collarí i els genolls al denticulat. Capitell del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, s. XII"><img alt="Un músic al centre de cada cara toca els cròtals o la dolçaina; als angles, quatre joglars de cap per avall recolzen les mans en el collarí i els genolls al denticulat. Capitell del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, s. XII" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/M%C3%BAsics_i_joglars.JPG/178px-M%C3%BAsics_i_joglars.JPG" decoding="async" width="178" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/M%C3%BAsics_i_joglars.JPG/267px-M%C3%BAsics_i_joglars.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/M%C3%BAsics_i_joglars.JPG/356px-M%C3%BAsics_i_joglars.JPG 2x" data-file-width="1700" data-file-height="2385" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Un músic al centre de cada cara toca els <a href="/wiki/Cr%C3%B2tals" title="Cròtals">cròtals</a> o la <a href="/wiki/Dol%C3%A7aina" title="Dolçaina">dolçaina</a>; als angles, quatre joglars de cap per avall recolzen les mans en el collarí i els genolls al denticulat. Capitell del claustre del <a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Monestir de Sant Cugat del Vallès">monestir de Sant Cugat del Vallès</a>, s. XII</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Els nous matrimonis eren celebrats amb magnificència. Normalment, es formalitzaven amb les "paraules de present", això és, mitjançant la manifestació per part dels contraents de determinats compromisos davant testimonis, no necessàriament autoritats civils o eclesiàstiques. Acostumaven a comportar, fins i tot entre capes socials humils, diverses festes nupcials que podien allargar-se uns quants dies, especialment durant les esposalles; les celebracions nupcials arribaren a assolir tals magnituds que les administracions en regularien el nombre de dies i el de convidats, els tipus d'àpats... i també l'aspecte formal: al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, les autoritats barcelonines no reconeixien vàlides dins la demarcació del municipi les paraules de present, mentre que continuaven sent acceptades per l'Església i per la majoria de ciutats catalanes. No va ser fins aquest segle que començà a establir-se el costum de "ritualitzar" el casament a l'església, on la parella rebia la benedicció de mans del clergue.<sup id="cite_ref-83" class="reference"><a href="#cite_note-83"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Comerciants_i_artesans">Comerciants i artesans</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Comerciants i artesans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Dins un cercle virtuós, l'excedent agrícola producte dels nous mètodes propicia la creació de <a href="/wiki/Mercat_(comer%C3%A7)" title="Mercat (comerç)">mercats</a>, que apleguen els pobladors de les rodalies i quan aquests mercats es troben situats en importants nexes de comunicació dels territoris, millorades les infraestructures viàries, motiven el desenvolupament de ciutats i viles. En aquestes condicions, naixerà una nova classe social, la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a>, més o menys enriquida mitjançant l'explotació de recursos i l'activitat comercial, i s'incrementarà el nombre d'<a href="/wiki/Artes%C3%A0" title="Artesà">artesans</a> que s'encarreguen de diverses manufactures.<sup id="cite_ref-84" class="reference"><a href="#cite_note-84"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per exemple, els <a href="/wiki/Tap%C3%ADs" title="Tapís">tapissers</a>, que produeixen obres tan destacades com el <a href="/wiki/Tap%C3%ADs_de_la_Creaci%C3%B3" title="Tapís de la Creació">tapís de la Creació</a>, instal·lat a la <a href="/wiki/Catedral_de_Girona" title="Catedral de Girona">catedral de Girona</a> poc abans de l'any 1100, de factura romànica i amb influències de tradicions orientals i de l'art carolingi. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Maison_de_l%27%C3%89l%C3%A9phant.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Maison_de_l%27%C3%89l%C3%A9phant.jpg/220px-Maison_de_l%27%C3%89l%C3%A9phant.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Maison_de_l%27%C3%89l%C3%A9phant.jpg/330px-Maison_de_l%27%C3%89l%C3%A9phant.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Maison_de_l%27%C3%89l%C3%A9phant.jpg/440px-Maison_de_l%27%C3%89l%C3%A9phant.jpg 2x" data-file-width="2304" data-file-height="3072" /></a><figcaption>Casa de l'Elefant, amb modificacions posteriors a la planta baixa. <a href="/wiki/Clarmont_d%27Alv%C3%A8rnia" title="Clarmont d'Alvèrnia">Clarmont d'Alvèrnia</a></figcaption></figure> <p>En territoris catalans, els mercaders ja formen part en la constitució de Pau i Treva de Déu de Vic, el 1033, i en aquesta s'esmenten condicions relatives als mercats,<sup id="cite_ref-85" class="reference"><a href="#cite_note-85"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> tot i que serà a partir del 1192 quan el braç popular en formarà part oficialment.<sup id="cite_ref-86" class="reference"><a href="#cite_note-86"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'expansió del comerç marítim català comença amb els trajectes a <a href="/wiki/Barbaria" title="Barbaria">Barbaria</a> mitjançant la <a href="/wiki/Cabotatge" title="Cabotatge">navegació de cabotatge</a>, que recalava als ports principals d'<a href="/wiki/Al-%C3%80ndalus" title="Al-Àndalus">Al-Àndalus</a>: València, Almeria i Màlaga; del <a href="/wiki/Magrib" title="Magrib">Magrib</a> es portaven, principalment, esclaus, matèries primeres i or; cap allí, s'hi duien productes industrials europeus com draps o armes, metalls, cereals, fruita seca, oli, espècies d'Orient... El 1170, <a href="/wiki/Benjam%C3%AD_de_Tudela" title="Benjamí de Tudela">Benjamí de Tudela</a> esmenta la presència de catalans negociant a <a href="/wiki/Alexandria" title="Alexandria">Alexandria</a>, principal lloc d'arribada dels productes asiàtics. El segle següent, amb la incorporació dels regnes <a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">de València</a> i <a href="/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">de Mallorca</a>, es facilita l'activitat mercantil mediterrània i, davant la prosperitat econòmica que origina, reis aragonesos i mallorquins s'afegiran al negoci del tràfic de mercaderies aprofitant la seva superioritat naval.<sup id="cite_ref-Cuadrada_87-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cuadrada-87"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquestes capes socials mercaderes i artesanes, que arribaran a un màxim d'influència amb l'adveniment del gòtic, se situen en un nivell social entremig de l'<a href="/wiki/Aristocr%C3%A0cia" title="Aristocràcia">aristocràcia</a> i la <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clerecia</a> d'un costat i de la pagesia de l'altre. L'enriquiment de les capes altes i mitjanes motiva avançaments socials, econòmics i culturals de les diverses societats que habiten. Les noves classes burgeses i artesanes necessitaran allotjaments, tallers i altres dependències; alhora, les poblacions que allotgen els nous estaments i els nous senyors s'ha de proveir d'estructures defensives. En paraules de Milà i Fontanals: «centres dels poblats que naixían ó ressucitavan, palaus emmurallats dels reys dintre de las ciutats ó dels reyetons feudals en las peladas rocas». I, en especial, arreu són imprescindibles edificacions eclesiàstiques. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Artistes">Artistes</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Artistes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ms_Lescalopier_30_fol_29v_Initiale_mit_Selbstportrait_Rufillus.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Ms_Lescalopier_30_fol_29v_Initiale_mit_Selbstportrait_Rufillus.jpg/220px-Ms_Lescalopier_30_fol_29v_Initiale_mit_Selbstportrait_Rufillus.jpg" decoding="async" width="220" height="305" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Ms_Lescalopier_30_fol_29v_Initiale_mit_Selbstportrait_Rufillus.jpg/330px-Ms_Lescalopier_30_fol_29v_Initiale_mit_Selbstportrait_Rufillus.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Ms_Lescalopier_30_fol_29v_Initiale_mit_Selbstportrait_Rufillus.jpg/440px-Ms_Lescalopier_30_fol_29v_Initiale_mit_Selbstportrait_Rufillus.jpg 2x" data-file-width="1425" data-file-height="1977" /></a><figcaption>Inicial D amb autoretrat de l'escriptor Rufillus, possiblement treballant en l'<i>scriptorium</i> Auer Blanc, Amiens, entre 1170 i 1200</figcaption></figure> <p>La natura, durant l'època romànica, és conceptuada pels teòlegs i coetanis com a productora d'obres d'art i també ho és l'ésser humà, com a imitador d'aquesta, però la inspiració ha de ser divina: Déu, el Creador, és considerat l'arquitecte universal, l'artista perfecte.<sup id="cite_ref-88" class="reference"><a href="#cite_note-88"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En els treballs artístics de l'època, cal distingir entre l'<i>artifex theorice</i> i l'<i>artifex practice</i>: el primer, normalment religiós i sempre amb els coneixements iconogràfics suficients, s'ha de considerar com el creador intel·lectual de l'obra i el segon, sigui <i>magister operis</i>, <i>pictor</i>, <i>sculptor</i>..., és el professional que coneix l'ofici. Malgrat les consideracions teològiques i el fet que els monjos artistes —molt habituals en els <i><a href="/wiki/Scriptorium" title="Scriptorium">scriptoria</a></i> produint miniatures que servirien per a produccions pictòriques i escultòriques posteriors— han de practicar la humilitat i mantenir certa distància amb l'obra perfecta del Creador, pràctica també respectada pels artistes seglars, tant uns com altres són reconeguts pels seus contemporanis com a veritables creadors i com a tals es desplacen pel territori en raó als contractes de treball. </p><p>Majoritàriament, en l'època romànica i precedents, l'artista no cercava l'originalitat; el mestre d'obres, com els seus contemporanis, no entenia la necessitat de modificar la manera de planificar una edificació quan les antigues ja havien demostrat la seva eficàcia; el promotor de l'obra solia apuntar un model a seguir i el professional, lluny de sentir-se limitat, verificava la seva vàlua amb la seva mestria.<sup id="cite_ref-Gombrich_89-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gombrich-89"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Podem suposar el nom d'alguns dels <i>artifex theorice</i> gràcies a la bibliografia i a documentació que els assenyala com a promotors de determinades obres. Quant als <i>artifex practice</i>, la seva identificació resulta més habitual; malgrat la pèrdua de gran part de la documentació que els referia, i que el més habitual era fer els contractes oralment, es conserven alguns noms en arxius eclesiàstics, com és el cas del contracte del mestre d'obres <a href="/wiki/Ramon_Llambard" title="Ramon Llambard">Ramon Llambard</a> per a fer determinades obres<sup id="cite_ref-90" class="reference"><a href="#cite_note-90"><span class="cite-bracket">[</span>n. 11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> a <a href="/wiki/Catedral_de_la_Seu_d%27Urgell" title="Catedral de la Seu d'Urgell">Santa Maria de la Seu d'Urgell</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Duomo_di_modena,_magister_lanfranco_plaque_01.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Duomo_di_modena%2C_magister_lanfranco_plaque_01.JPG/220px-Duomo_di_modena%2C_magister_lanfranco_plaque_01.JPG" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Duomo_di_modena%2C_magister_lanfranco_plaque_01.JPG/330px-Duomo_di_modena%2C_magister_lanfranco_plaque_01.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Duomo_di_modena%2C_magister_lanfranco_plaque_01.JPG/440px-Duomo_di_modena%2C_magister_lanfranco_plaque_01.JPG 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1600" /></a><figcaption>Làpida sobre la finestra de l'absis major de la <a href="/wiki/Catedral_de_M%C3%B2dena" title="Catedral de Mòdena">catedral de Mòdena</a></figcaption></figure> <p>Sovintegen les obres que apareixen signades amb el nom d'un artista seguit de «ME FECIT» ("em va fer") o «FECIT HOC» ("va fer això") i també les inscripcions que especifiquen, oimés de l'autor, la data d'execució, com a la llinda de la porta de ponent de l'antiga catedral de <a href="/w/index.php?title=Sant_P%C3%A8ire_i_Sant_Pau_de_Magalona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sant Pèire i Sant Pau de Magalona (encara no existeix)">Sant Pèire i Sant Pau</a>, a <a href="/wiki/Vilan%C3%B2va_de_Magalona" title="Vilanòva de Magalona">Vilanòva de Magalona</a> (<a href="/wiki/Erau" title="Erau">Erau</a>), on apareix: «BERNARDUS DE III VIIS FECIT HOC ANNO INC[CARNATIONIS] D[OMINI] M.C.LXX.VIII»<sup id="cite_ref-91" class="reference"><a href="#cite_note-91"><span class="cite-bracket">[</span>n. 12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> (<i>Bernat de Trèveris va fer-ho l'any de l'encarnació del Senyor 1178</i>).<sup id="cite_ref-92" class="reference"><a href="#cite_note-92"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> I no són estranyes les mencions més extenses, com en una làpida encastada al mur a l'exterior de l'absis major de la <a href="/wiki/Catedral_de_M%C3%B2dena" title="Catedral de Mòdena">catedral de Mòdena</a> que, demés d'altres explicacions, indica la data de la nova construcció, 23 de maig de 1099, i el nom i les aptituds del constructor, Lanfranco: «LANFRANCO, MAESTRO INGENIO CLARUS […] DOCTUS ET APTUS […] OPERIS PRINCEPS HUIUS RECTORQUE MAGISTER» ("Lanfranco, mestre de clar enginy […] docte i apte […] és el creador i mestre rector d'aquesta obra"). En un relleu de la façana de la mateixa catedral, es llegeix una frase més laudatòria dedicada a l'escultor Wiligelme: «INTER SCULTORES QUANTO SIS DIGNUS ONORE CLARET SCULTURA NUNC WILIGELME TUA» (<i>aquestes escultures demostren, Wiligelme, l'honor i la reputació que tens entre els altres escultors</i>). També trobem signatures en obres pictòriques, com al marc del <a href="/wiki/Frontal_d%27altar_de_Gia" title="Frontal d'altar de Gia">frontal d'altar de Gia</a>, on es llegeix l'escriptura de Iohannes: «IOH[ANNES] PINTOR ME FECIT». </p><p>No sols en inscripcions trobem artistes de l'època, alguns arribaren a fer representacions d'ells mateixos treballant, segurament amb el desig de perpetuar-se i, segur, amb el beneplàcit dels promotors de la construcció. És el cas del monjo Rufillus (reproduït més amunt) o del pintor Gerlachus mostrat amb un pinzell en una mà i un recipient per a la pintura en l'altra en una vidriera del monestir <a href="/wiki/Ren%C3%A0nia" title="Renània">renà</a> d'Arnstein, datada prop de 1150 i conservada al Museum für Kunst und Kultur de <a href="/wiki/M%C3%BCnster" title="Münster">Münster</a> —les peces de vidre es feien de colors diversos i també se'ls podia aplicar pintura, especialment en els detalls. Amb el mateix propòsit, <a href="/wiki/Arnau_Cadell" title="Arnau Cadell">Arnau Cadell</a> es mostra en un capitell del claustre de Sant Cugat del Vallès en el moment d'estar esculpint un capitell amb la maça i, al costat, hi figura la inscripció: «HEC EST ARNALLI / SCULTORIS FORMA CATELLI / QUI CLAUSTRUM TALE / CONSTRUXIT PERPETUALE» (<i>Aquesta és la figura de l'escultor Arnau Cadell, que tal claustre construí a perpetuïtat</i>). </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 300px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Frontal_d%27altar_de_Gia_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Signatura del pintor, a sota. Frontal d'altar de Sant Martí de Gia, Iohannes, taller de la Ribagorça, segona meitat del segle xiii. MNAC"><img alt="Signatura del pintor, a sota. Frontal d'altar de Sant Martí de Gia, Iohannes, taller de la Ribagorça, segona meitat del segle xiii. MNAC" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/%28Barcelona%29_Frontal_d%27altar_de_Gia_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/390px-%28Barcelona%29_Frontal_d%27altar_de_Gia_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="390" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/%28Barcelona%29_Frontal_d%27altar_de_Gia_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/585px-%28Barcelona%29_Frontal_d%27altar_de_Gia_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/%28Barcelona%29_Frontal_d%27altar_de_Gia_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/780px-%28Barcelona%29_Frontal_d%27altar_de_Gia_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="8666" data-file-height="5783" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Signatura del pintor, a sota. <a href="/wiki/Frontal_d%27altar_de_Gia" title="Frontal d'altar de Gia">Frontal d'altar de Sant Martí de Gia</a>, Iohannes, <a href="/wiki/Taller_de_la_Ribagor%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Taller de la Ribagorça">taller de la Ribagorça</a>, segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>. MNAC</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 300px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_6.jpg" class="mw-file-description" title="Representació de l'escultor Arnau Cadell, assegut i treballant, i epigrafia. Claustre de Sant Cugat del Vallès"><img alt="Representació de l'escultor Arnau Cadell, assegut i treballant, i epigrafia. Claustre de Sant Cugat del Vallès" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_6.jpg/360px-Monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_6.jpg" decoding="async" width="360" height="270" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_6.jpg/540px-Monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_6.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_6.jpg/720px-Monestir_de_Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s_6.jpg 2x" data-file-width="1240" data-file-height="930" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Representació de l'escultor Arnau Cadell, assegut i treballant, i epigrafia. Claustre de Sant Cugat del Vallès</div> </li> </ul></div></div></div> <p>La construcció d'una edificació comportava grans canvis al lloc on es feia, depenent de les magnituds de l'obra i de la població afectada. Des del punt de vista econòmic, l'extracció de la pedra, el seu transport, l'abastament de fusta, la construcció de <a href="/wiki/Bastides" class="mw-redirect" title="Bastides">bastides</a>, els serveis d'hostaleria... comportaven la contractació d'un bon nombre d'habitants; i les grans construccions podien durar molts anys. D'altra banda, l'arribada de peons, artesans i <i>magistri operis</i> ('mestres d'obra') —com solien anomenar-se als arquitectes— itinerants, amb relats de llocs allunyats, motivava un fort interès en els habitants. Demés hi arribaven artistes, a vegades amb els seus propis "tallers" —col·laboradors, eines, pigments, coles de pintor—, pintors i escultors que, havent guanyat certa fama, es desplaçaven allà on eren sol·licitats; la seva influència, normalment, es pot resseguir en autors posteriors. És el cas del <a href="/wiki/Mestre_de_Ta%C3%BCll" title="Mestre de Taüll">mestre de Taüll</a>, que treballà en les esglésies de Boí i a la <a href="/wiki/Catedral_de_Roda_d%27Is%C3%A0vena" title="Catedral de Roda d'Isàvena">catedral de Roda d'Isàvena</a>, i al qual s'atribueixen influències en altres obres de la Ribagorça, o del <a href="/wiki/Mestre_de_Cabestany" title="Mestre de Cabestany">mestre de Cabestany</a>, que operà al territori comprés entre Catalunya i l'oest de la península Itàlica, i a qui <a href="/wiki/Josep_Gudiol_Ricart" class="mw-redirect" title="Josep Gudiol Ricart">Josep Gudiol Ricart</a> i d'altres li atribuïren obres a Navarra, tot i que s'apunten altres hipòtesis.<sup id="cite_ref-93" class="reference"><a href="#cite_note-93"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El mestre de Cabestany és autor, entre d'altres, del timpà de <a href="/w/index.php?title=Nostra_Senyora_dels_%C3%80ngels_de_Cabestany&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nostra Senyora dels Àngels de Cabestany (encara no existeix)">Nostra Senyora dels Àngels de Cabestany</a> i el fris de <a href="/w/index.php?title=Santa_Maria_d%27El_Vol%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santa Maria d'El Voló (encara no existeix)">Santa Maria d'El Voló</a> (Rosselló), la portalada de <a href="/wiki/Sant_Pere_de_Rodes" class="mw-redirect" title="Sant Pere de Rodes">Sant Pere de Rodes</a> (Alt Empordà), el sarcòfag de l'<a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Hilari" title="Monestir de Sant Hilari">abadia de Saint-Hilaire</a> (<a href="/wiki/Aude" title="Aude">Aude</a>) i capitells del claustre de la <a href="/w/index.php?title=Catedral_de_Prato&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catedral de Prato (encara no existeix)">catedral de Prato</a> (Toscana). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cantero.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/73/Cantero.jpg" decoding="async" width="146" height="268" class="mw-file-element" data-file-width="146" data-file-height="268" /></a><figcaption>Picapedrer amb maça i cisell, en un permòdol. <a href="/w/index.php?title=Santa_Maria_Magdalena_(Tudela)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santa Maria Magdalena (Tudela) (encara no existeix)">Santa Maria Magdalena</a> a <a href="/wiki/Tudela_(Navarra)" class="mw-redirect" title="Tudela (Navarra)">Tudela (Navarra)</a> </figcaption></figure> <p>Aquests artistes, artesans dels <a href="/wiki/Pigments" class="mw-redirect" title="Pigments">pigments</a> —sobre paper, paret i fusta (en taules o imatges)—, l'escultura —en pedra i fusta—, l'<a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">estuc</a>, el <a href="/wiki/Vidre" title="Vidre">vidre</a>, el <a href="/wiki/Mosaic" title="Mosaic">mosaic</a>, l'<a href="/wiki/Orfebreria" title="Orfebreria">orfebreria</a> o la <a href="/wiki/Forja" title="Forja">forja</a>, elaboraven principalment, sempre per encàrrec, obres per a l'embelliment de llibres, estris i llocs sagrats de l'Església i, possiblement de manera primordial, destinades a l'adoctrinament dels feligresos. Hi trobem, per exemple: fets de la vida de <a href="/wiki/Jes%C3%BAs" class="mw-redirect" title="Jesús">Jesús</a>, <a href="/wiki/Maria" title="Maria">Maria</a> o dels <a href="/wiki/Profetes" class="mw-redirect" title="Profetes">profetes</a> —<a href="/wiki/Visitaci%C3%B3" title="Visitació">visitacions</a>, <a href="/wiki/Adoraci%C3%B3_dels_Reis_Mags" title="Adoració dels Reis Mags">adoracions dels mags</a>, <a href="/wiki/Baptisme_de_Jes%C3%BAs" title="Baptisme de Jesús">bateigs de Jesús</a>, <a href="/w/index.php?title=Calvari_(art)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Calvari (art) (encara no existeix)">calvaris</a>, el <a href="/wiki/Llibre_de_Job" title="Llibre de Job">Llibre de Job</a>—; episodis transcendentals, i miracles, de sants —<a href="/wiki/Sant_Miquel_Arc%C3%A0ngel" class="mw-redirect" title="Sant Miquel Arcàngel">sant Miquel Arcàngel</a> armat vencent el mal amb l'espasa o <a href="/wiki/Psic%C3%B2stasi" title="Psicòstasi">pesant ànimes</a> amb la balança, <a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">sant Pere</a> crucificat cap per avall, <a href="/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Tours" class="mw-redirect" title="Sant Martí de Tours">sant Martí</a> partint la capa, els sants <a href="/wiki/Juli%C3%A0_i_Basilissa" title="Julià i Basilissa">Julià i Basilissa</a>, esposos i verges, els <a href="/wiki/Just_i_Pastor" title="Just i Pastor">Sants Xiquets</a> fuetejats i decapitats, <a href="/wiki/Lloren%C3%A7_m%C3%A0rtir" title="Llorenç màrtir">sant Llorenç</a> a la graella—, cicles bíblics de l'<a href="/wiki/Antic_Testament" title="Antic Testament">Antic Testament</a> —<a href="/wiki/G%C3%A8nesi" title="Gènesi">Gènesi</a>, <a href="/wiki/%C3%88xode" title="Èxode">Èxode</a>— o del <a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Nou</a> —<a href="/wiki/Apocalipsi" title="Apocalipsi">Apocalipsi</a>, <a href="/wiki/Sants_Innocents" class="mw-redirect" title="Sants Innocents">Sants Innocents</a>—; escenes quotidianes, com les dotze representacions de les labors mensuals —moments de la vida camperola com llaurar, veremar, fer llenya, la matança del porc o a l'hivern asseguts a la vora de la llar de foc—, i també se'n troben d'èpiques i històriques. I caps de bèsties, probablement representacions del pecat, esculpits arreu, fins i tot amb ferro forjat en molts forrellats de tancadures de portes. En són exemple pintures figuratives al fresc en panys de paret d'interiors i exteriors d'edificacions, o esculpides en diferents llocs de les esglésies —preferentment façanes, portades, absis, claustres— i sobre diferents suports —capitells, mènsules, arquivoltes. Atès que majoritàriament els escultors de pedra, de fet picapedrers hàbils, eren analfabets i que moltes vegades reproduïen dissenys de memòria, no són rars casos com el de la <a href="/wiki/L%27Assumpci%C3%B3_de_Bossost" title="L'Assumpció de Bossost"><i>glèisa</i> de la Mair de Diu dera Purificacion de Bossòst</a>, també dita "dera Assompcion de Maria",<sup id="cite_ref-94" class="reference"><a href="#cite_note-94"><span class="cite-bracket">[</span>n. 13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> on el <a href="/wiki/Crism%C3%B3" title="Crismó">crismó</a> al <a href="/wiki/Timp%C3%A0_(arquitectura)" title="Timpà (arquitectura)">timpà</a> de la porta meridional apareix amb les lletres <a href="/wiki/Alfa_i_omega" title="Alfa i omega">"α" i "ω"</a> intercanviades i la "s" invertida. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>La societat en arts figuratives</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 330px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:12th-century_painters_-_F%C3%A9camp_Psalter_-_WGA15831.jpg" class="mw-file-description" title="Sembrant, llaurant i la dona, sempre, amb la filosa a la mà. ~1180. Dibuix sobre pergamí, Normandia"><img alt="Sembrant, llaurant i la dona, sempre, amb la filosa a la mà. ~1180. Dibuix sobre pergamí, Normandia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/12th-century_painters_-_F%C3%A9camp_Psalter_-_WGA15831.jpg/226px-12th-century_painters_-_F%C3%A9camp_Psalter_-_WGA15831.jpg" decoding="async" width="226" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/12th-century_painters_-_F%C3%A9camp_Psalter_-_WGA15831.jpg/339px-12th-century_painters_-_F%C3%A9camp_Psalter_-_WGA15831.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/12th-century_painters_-_F%C3%A9camp_Psalter_-_WGA15831.jpg/452px-12th-century_painters_-_F%C3%A9camp_Psalter_-_WGA15831.jpg 2x" data-file-width="700" data-file-height="929" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Sembrant, llaurant i la dona, sempre, amb la filosa a la mà. ~1180. Dibuix sobre <a href="/wiki/Pergam%C3%AD" title="Pergamí">pergamí</a>, Normandia</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 330px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Crucifixion_partie_centrale.jpg" class="mw-file-description" title="La Crucifixió, part del vitrall de la Redempció. 1155. Catedral de Châlons-en-Champagne, Châlons-en-Champagne (Marne)"><img alt="La Crucifixió, part del vitrall de la Redempció. 1155. Catedral de Châlons-en-Champagne, Châlons-en-Champagne (Marne)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Crucifixion_partie_centrale.jpg/250px-Crucifixion_partie_centrale.jpg" decoding="async" width="250" height="263" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Crucifixion_partie_centrale.jpg/375px-Crucifixion_partie_centrale.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Crucifixion_partie_centrale.jpg/500px-Crucifixion_partie_centrale.jpg 2x" data-file-width="1061" data-file-height="1115" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>La Crucifixió</i>, part del vitrall de <i>la Redempció</i>. 1155. <a href="/w/index.php?title=Catedral_de_Ch%C3%A2lons-en-Champagne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catedral de Châlons-en-Champagne (encara no existeix)">Catedral de Châlons-en-Champagne</a>, <a href="/wiki/Ch%C3%A2lons-en-Champagne" title="Châlons-en-Champagne">Châlons-en-Champagne</a> (Marne)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 330px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Hunterian_Psalter_c._1170_feasting.jpg" class="mw-file-description" title="Taula de banquet amb estovalles, panet, ganivet, empanada(?). ~1170. Salteri Hunterian"><img alt="Taula de banquet amb estovalles, panet, ganivet, empanada(?). ~1170. Salteri Hunterian" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Hunterian_Psalter_c._1170_feasting.jpg/212px-Hunterian_Psalter_c._1170_feasting.jpg" decoding="async" width="212" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Hunterian_Psalter_c._1170_feasting.jpg/319px-Hunterian_Psalter_c._1170_feasting.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7f/Hunterian_Psalter_c._1170_feasting.jpg 2x" data-file-width="418" data-file-height="590" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Taula de banquet amb estovalles, panet, ganivet, empanada(?). ~1170. Salteri Hunterian</div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Forrellat_rom%C3%A0nic_de_Santa_Cec%C3%ADlia_de_Moll%C3%B3.jpg" class="mw-file-description" title="Cap de bèstia al forrellat romànic de la porta. S. XII. Santa Cecília de Molló (Ripollès)"><img alt="Cap de bèstia al forrellat romànic de la porta. S. XII. Santa Cecília de Molló (Ripollès)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Forrellat_rom%C3%A0nic_de_Santa_Cec%C3%ADlia_de_Moll%C3%B3.jpg/240px-Forrellat_rom%C3%A0nic_de_Santa_Cec%C3%ADlia_de_Moll%C3%B3.jpg" decoding="async" width="240" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Forrellat_rom%C3%A0nic_de_Santa_Cec%C3%ADlia_de_Moll%C3%B3.jpg/360px-Forrellat_rom%C3%A0nic_de_Santa_Cec%C3%ADlia_de_Moll%C3%B3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Forrellat_rom%C3%A0nic_de_Santa_Cec%C3%ADlia_de_Moll%C3%B3.jpg/480px-Forrellat_rom%C3%A0nic_de_Santa_Cec%C3%ADlia_de_Moll%C3%B3.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cap de bèstia al <a href="/wiki/Forrellat" title="Forrellat">forrellat</a> romànic de la porta. S. XII. <a href="/wiki/Santa_Cec%C3%ADlia_de_Moll%C3%B3" title="Santa Cecília de Molló">Santa Cecília de Molló</a> (Ripollès)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:PESCHERIA.jpg" class="mw-file-description" title="Llegenda del rei Artús a la llinda i a l'arquivolta interior de la porta de la Pescheria. S. XII. Catedral de Mòdena (Emília-Romanya)"><img alt="Llegenda del rei Artús a la llinda i a l'arquivolta interior de la porta de la Pescheria. S. XII. Catedral de Mòdena (Emília-Romanya)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/PESCHERIA.jpg/250px-PESCHERIA.jpg" decoding="async" width="250" height="153" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/PESCHERIA.jpg/375px-PESCHERIA.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/PESCHERIA.jpg/500px-PESCHERIA.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="489" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Llegenda del rei Artús a la <a href="/wiki/Llinda" title="Llinda">llinda</a> i a l'<a href="/wiki/Arquivolta" title="Arquivolta">arquivolta</a> interior de la porta de la Pescheria. S. XII. <a href="/wiki/Catedral_de_M%C3%B2dena" title="Catedral de Mòdena">Catedral de Mòdena</a> (Emília-Romanya)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bossost_%C3%A9glise_portail_sud_tympan.jpg" class="mw-file-description" title="Crismó incorrectament esculpit a bisell al timpà. S. XII. Glèisa dera Assompcion de Maria de Bossòst (Val d'Aran)"><img alt="Crismó incorrectament esculpit a bisell al timpà. S. XII. Glèisa dera Assompcion de Maria de Bossòst (Val d'Aran)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Bossost_%C3%A9glise_portail_sud_tympan.jpg/240px-Bossost_%C3%A9glise_portail_sud_tympan.jpg" decoding="async" width="240" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Bossost_%C3%A9glise_portail_sud_tympan.jpg/360px-Bossost_%C3%A9glise_portail_sud_tympan.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Bossost_%C3%A9glise_portail_sud_tympan.jpg/480px-Bossost_%C3%A9glise_portail_sud_tympan.jpg 2x" data-file-width="3264" data-file-height="2448" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Crism%C3%B3" title="Crismó">Crismó</a> incorrectament esculpit a bisell al <a href="/wiki/Timp%C3%A0_(arquitectura)" title="Timpà (arquitectura)">timpà</a>. S. XII. <i>Glèisa dera</i> <a href="/wiki/L%27Assumpci%C3%B3_de_Bossost" title="L'Assumpció de Bossost">Assompcion de Maria de Bossòst</a> (Val d'Aran)</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'Església"><span id="L.27Esgl.C3.A9sia"></span>L'Església</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: L'Església"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des dels primers moments, entre els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span>, en què grups de <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristians i cristianes</a> decidiren fer vida en comú, posteriorment sovint de manera mixta, devia sorgir la necessitat d'establir normes que ordenessin determinats aspectes sobre la actitud dels diferents membres i sobre el seu quefer diari. Cadascuna de les comunitats es regida per un abat, i fa necessaris, demés de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(arquitectura)" title="Església (arquitectura)">església</a>, dormitoris, <a href="/wiki/Refectori" class="mw-redirect" title="Refectori">refectoris</a>, hostatgeries, cuines, <i><a href="/wiki/Scriptorium" title="Scriptorium">scriptorium</a></i>, <a href="/wiki/Campanar" title="Campanar">campanars</a>... Algunes regles<sup id="cite_ref-95" class="reference"><a href="#cite_note-95"><span class="cite-bracket">[</span>n. 14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> són: </p> <ul><li>Agustiniana. A la darreria del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span>, <a href="/wiki/Agust%C3%AD_d%27Hipona" title="Agustí d'Hipona">Agustí d'Hipona</a> i uns companys s'estableixen en una casa decidits a practicar la vida comunitària; sant Agustí esdevindria un dels principals teòrics eclesiàstics i alguns principis atribuïts a ell serien traslladats a la <i><a href="/wiki/Regla_de_Sant_Agust%C3%AD" title="Regla de Sant Agustí">regla de sant Agustí</a></i> que regiria, a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>, una part de les diverses comunitats religioses: <a href="/wiki/Canonges_regulars_de_Sant_Agust%C3%AD" class="mw-redirect" title="Canonges regulars de Sant Agustí">canonges regulars de sant Agustí</a>, <a href="/wiki/Eremites_de_Sant_Agust%C3%AD" class="mw-redirect" title="Eremites de Sant Agustí">eremites de sant Agustí</a>, <a href="/wiki/Monges_agustinianes" title="Monges agustinianes">monges agustinianes</a>, <a href="/wiki/Dominics" class="mw-redirect" title="Dominics">dominics</a>, <a href="/wiki/Premonstratencs" title="Premonstratencs">premonstratencs</a>…</li> <li>Benedictina. Altres comunitats, d'esperit més contemplatiu, decidiren acollir-se sota la <i><a href="/wiki/Regla_de_sant_Benet" title="Regla de sant Benet">regla de sant Benet</a></i>, que havia estat redactada arran que <a href="/wiki/Sant_Benet_de_N%C3%BArsia" class="mw-redirect" title="Sant Benet de Núrsia">Benet de Núrsia</a> amb uns amics havien fundat un monestir a <a href="/wiki/Monte_Cassino" title="Monte Cassino">Monte Cassino</a> el 529. <a href="/wiki/Bernat_de_Claravall" title="Bernat de Claravall">Bernat de Claravall</a>, durant el segon quart de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, impulsa una transcendent reforma de la regla benedictina, la cistercenca, destinada a monjos i monges, sacerdots i bisbes.</li> <li>Religiosomilitars. D'altres, donada la situació permanent de conflictes ideològics —islamisme, <a href="/wiki/Heretgies" class="mw-redirect" title="Heretgies">heretgies</a>—, però també econòmics i socials, prengueren un caire decididament militar, sempre observant els principis del cristianisme, agrupant-se en diferents <a href="/wiki/Ordes_militars" class="mw-redirect" title="Ordes militars">ordes militars</a>, masculins i femenins; aquests ordes femenins, anomenats <a href="/wiki/Comanadores" title="Comanadores"><i>comanadors</i></a>, són quasi sempre branques d'un de masculí i es dediquen bàsicament a tasques sanitàries i domèstiques: <a href="/wiki/Orde_de_l%27Hospital_de_Sant_Joan_de_Jerusalem" class="mw-redirect" title="Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem">orde de l'Hospital de sant Joan de Jerusalem</a>, <a href="/wiki/Cavallers_de_Rodes" class="mw-redirect" title="Cavallers de Rodes">cavallers de Rodes</a>, <a href="/wiki/Orde_del_Sant_Sepulcre_de_Jerusalem" title="Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem">orde del sant Sepulcre de Jerusalem</a>, <a href="/wiki/Orde_del_Temple" title="Orde del Temple">orde del Temple</a>, <a href="/wiki/Orde_de_Roncesvalles" class="mw-redirect" title="Orde de Roncesvalles">orde de Roncesvalles</a>, <a href="/wiki/Orde_de_Calatrava" title="Orde de Calatrava">orde de Calatrava</a>, <a href="/wiki/Orde_d%27Aubrac" title="Orde d'Aubrac">orde d'Aubrac</a>, <a href="/wiki/Mil%C3%ADcia_d%27%C3%89vora" class="mw-redirect" title="Milícia d'Évora">milícia d'Évora</a>, <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Jaume_d%27Altopascio" title="Orde de Sant Jaume d'Altopascio">orde de sant Jaume d'Altopascio</a>, <a href="/wiki/Orde_Teut%C3%B2nic" title="Orde Teutònic">orde Teutònic</a>, <a href="/wiki/Orde_de_Santa_Cristina_de_Somport" title="Orde de Santa Cristina de Somport">orde de santa Cristina de Somport</a>, <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Jordi_d%27Alfama" title="Orde de Sant Jordi d'Alfama">orde de sant Jordi d'Alfama</a>…, <a href="/wiki/Monges_Comanadores_de_Sant_Jaume" title="Monges Comanadores de Sant Jaume">monges comanadores de sant Jaume</a>, <a href="/wiki/Comanadores_de_Malta" class="mw-redirect" title="Comanadores de Malta">comanadores de Malta</a>, <a href="/wiki/Germanes_de_l%27Esperit_Sant" title="Germanes de l'Esperit Sant">germanes de l'Esperit Sant</a>, <a href="/wiki/Monges_Calatraves" class="mw-redirect" title="Monges Calatraves">monges Calatraves</a>…</li></ul> <p>El 817, molts <a href="/wiki/Orde_mon%C3%A0stic" title="Orde monàstic">ordes monacals</a>, alguns dels quals havien abandonat l'observança de les normes, restableixen la regla de sant Benet —que ja regia l'<a href="/wiki/Orde_benedict%C3%AD" class="mw-redirect" title="Orde benedictí">orde benedictí</a> des de la segona meitat del segle VI— reformada per <a href="/wiki/Benet_d%27Aniana" title="Benet d'Aniana">Benet d'Aniana</a>, al darrer quart del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span>, amb vista al seu compliment estricte i a adaptar-la a les necessitats del moment. Algunes comunitats regides per diferents dogmes, com la de <a href="/wiki/Sant_Serni_de_Tav%C3%A8rnoles" title="Sant Serni de Tavèrnoles">Sant Serni de Tavèrnoles</a>, que seguia una doctrina <a href="/wiki/Adopcionista" class="mw-redirect" title="Adopcionista">adopcionista</a>, s'adapten a la nova situació, però el més freqüent és la creació de noves fundacions monacals que s'ubiquen en zones inhòspites. Al nostre entorn hi proliferaren; en son exemples, ja establerts a la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>: <a href="/wiki/Santa_Maria_d%27Arles" title="Santa Maria d'Arles">Santa Maria d'Arles</a>, <a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Andreu_de_Sureda" class="mw-redirect" title="Monestir de Sant Andreu de Sureda">Sant Andreu de Sureda</a>, <a href="/wiki/Sant_Climent_de_Reglella" title="Sant Climent de Reglella">Sant Climent de Reglella</a>, <a href="/w/index.php?title=Sant_Andreu_d%27Eixalada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sant Andreu d'Eixalada (encara no existeix)">Sant Andreu d'Eixalada</a>, <a href="/wiki/Sant_Salvador_de_la_Vedella" title="Sant Salvador de la Vedella">Sant Salvador de la Vedella</a>, <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Serrabona" title="Santa Maria de Serrabona">Santa Maria de Serrabona</a>, <a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Gen%C3%ADs_de_Fontanes" class="mw-redirect" title="Monestir de Sant Genís de Fontanes">Sant Genís de Fontanes</a>, <a href="/wiki/Sant_Esteve_de_Banyoles" class="mw-redirect" title="Sant Esteve de Banyoles">Sant Esteve de Banyoles</a>, <a href="/wiki/Santa_Maria_d%27Amer" title="Santa Maria d'Amer">Santa Maria d'Amer</a>, <a href="/wiki/Sant_Aniol_d%27Aguja" title="Sant Aniol d'Aguja">Sant Aniol d'Aguja</a>, <a href="/wiki/Sant_Juli%C3%A0_del_Mont" title="Sant Julià del Mont">Sant Julià del Mont</a>, <a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Cugat" title="Monestir de Sant Cugat">Sant Cugat del Vallès</a>, <a href="/wiki/Sant_Pere_de_Rodes" class="mw-redirect" title="Sant Pere de Rodes">Sant Pere de Rodes</a>, <a href="/wiki/Sant_Climent_de_Peralta" title="Sant Climent de Peralta">Sant Climent de Peralta</a>, <a href="/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_del_Mont" title="Sant Llorenç del Mont">Sant Llorenç del Mont</a>…; totes aquestes seran reformades en època romànica.<sup id="cite_ref-96" class="reference"><a href="#cite_note-96"><span class="cite-bracket">[</span>82<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cercs_-_Sant_Salvador_de_la_Vedella.jpg" class="mw-file-description" title="Absis amb edifici adossat. Sant Salvador de la Vedella (Berguedà)"><img alt="Absis amb edifici adossat. Sant Salvador de la Vedella (Berguedà)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Cercs_-_Sant_Salvador_de_la_Vedella.jpg/250px-Cercs_-_Sant_Salvador_de_la_Vedella.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Cercs_-_Sant_Salvador_de_la_Vedella.jpg/375px-Cercs_-_Sant_Salvador_de_la_Vedella.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Cercs_-_Sant_Salvador_de_la_Vedella.jpg/500px-Cercs_-_Sant_Salvador_de_la_Vedella.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Absis amb edifici adossat. <a href="/wiki/Sant_Salvador_de_la_Vedella" title="Sant Salvador de la Vedella">Sant Salvador de la Vedella</a> (Berguedà)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Prieur%C3%A9_de_Serrabone,_Priorato_de_Santa_Maria_de_Serrabona_PM_46966.jpg" class="mw-file-description" title="Campanar i església. Priorat de Santa Maria de Serrabona (Rosselló)"><img alt="Campanar i església. Priorat de Santa Maria de Serrabona (Rosselló)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Prieur%C3%A9_de_Serrabone%2C_Priorato_de_Santa_Maria_de_Serrabona_PM_46966.jpg/182px-Prieur%C3%A9_de_Serrabone%2C_Priorato_de_Santa_Maria_de_Serrabona_PM_46966.jpg" decoding="async" width="182" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Prieur%C3%A9_de_Serrabone%2C_Priorato_de_Santa_Maria_de_Serrabona_PM_46966.jpg/273px-Prieur%C3%A9_de_Serrabone%2C_Priorato_de_Santa_Maria_de_Serrabona_PM_46966.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Prieur%C3%A9_de_Serrabone%2C_Priorato_de_Santa_Maria_de_Serrabona_PM_46966.jpg/365px-Prieur%C3%A9_de_Serrabone%2C_Priorato_de_Santa_Maria_de_Serrabona_PM_46966.jpg 2x" data-file-width="850" data-file-height="886" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Campanar i església. <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Serrabona" title="Santa Maria de Serrabona">Priorat de Santa Maria de Serrabona</a> (Rosselló)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Interior_de_Sant_Lloren%C3%A7_del_Mont.JPG" class="mw-file-description" title="Nau i absis centrals i arc triomfal de l'absis sud rere els pilars. Sant Llorenç del Mont (Alt Empordà)"><img alt="Nau i absis centrals i arc triomfal de l'absis sud rere els pilars. Sant Llorenç del Mont (Alt Empordà)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Interior_de_Sant_Lloren%C3%A7_del_Mont.JPG/250px-Interior_de_Sant_Lloren%C3%A7_del_Mont.JPG" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Interior_de_Sant_Lloren%C3%A7_del_Mont.JPG/375px-Interior_de_Sant_Lloren%C3%A7_del_Mont.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Interior_de_Sant_Lloren%C3%A7_del_Mont.JPG/500px-Interior_de_Sant_Lloren%C3%A7_del_Mont.JPG 2x" data-file-width="3456" data-file-height="2592" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Nau i absis centrals i arc triomfal de l'absis sud rere els pilars. <a href="/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_del_Mont" title="Sant Llorenç del Mont">Sant Llorenç del Mont</a> (Alt Empordà)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Arran la conquesta cristiana, les seus <a href="/wiki/Catedral_de_la_Seu_d%27Urgell" title="Catedral de la Seu d'Urgell">d'Urgell</a>, <a href="/wiki/Santa_Eul%C3%A0lia_d%27Elna" class="mw-redirect" title="Santa Eulàlia d'Elna">d'Elna</a>, <a href="/wiki/Catedral_de_Girona" title="Catedral de Girona">de Girona</a> i <a href="/wiki/Catedral_de_Barcelona" title="Catedral de Barcelona">de Barcelona</a> s'integren en l'<a href="/wiki/Arquebisbat_de_Narbona" title="Arquebisbat de Narbona">arquebisbat de Narbona</a>, que promou la regla adaptada de l'<a href="/wiki/Orde_de_canonges_regulars" title="Orde de canonges regulars">orde de canonges regulars</a>, contraposats als canonges seculars quant a la vida comunitària dels primers i la independent dels segons. Entre d'altres, el 835, s'adopta l'orde regular a la seu catedralícia d'Urgell, ja establerta amb anterioritat, i el segle següent ho fa la <a href="/w/index.php?title=Can%C3%B2nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canònica (encara no existeix)">canònica</a> de <a href="/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_de_Cardona" title="Sant Vicenç de Cardona">Sant Vicenç de Cardona</a>. Aquesta regla, que serà majoritària en el seu àmbit, incideix en la vida comunitària dels <a href="/wiki/Canonges" class="mw-redirect" title="Canonges">canonges</a>, regits per l'abat, i resulta indispensable construir determinades dependències per a ús dels religiosos. </p><p>Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, pràcticament s'ha abandonat l'observança estricta de la regla que regeix els canonges —que implica la vida en comú, l'aportació d'un dot en ingressar-hi i impedeix les possessions privades—, ja que la major part dels seus membres són nobles o benestants que, sovint, aprofiten el càrrec més en benefici propi que en el de la comunitat canonical. Durant el segle següent, hi ha intents de restaurar la vida comunitària dels canonges amb resultats parcials. Majoritàriament, sobre les noves comunitats s'imposa l'<a href="/wiki/Orde_de_Sant_Agust%C3%AD" title="Orde de Sant Agustí">orde de Sant Agustí</a>, però n'hi ha de no agustinians que prosperen, com la de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Feliu_de_Girona" title="Església de Sant Feliu de Girona">església de Sant Feliu de Girona</a>, a <a href="/wiki/Girona" title="Girona">Girona</a> —de planta romànica i amb romanents d'aquest estil al <a href="/wiki/Transsepte" title="Transsepte">transsepte</a> i la <a href="/wiki/Cap%C3%A7alera" title="Capçalera">capçalera</a> i continuada en gòtic—, que a inicis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> promou diversos abats de Sant Feliu a càrrecs de major transcendència com <a href="/wiki/Arnulf_(bisbe_de_Vic)" class="mw-redirect" title="Arnulf (bisbe de Vic)">Arnulf</a>, del <a href="/wiki/Casal_de_Cardona" class="mw-redirect" title="Casal de Cardona">casal de Cardona</a>, al <a href="/wiki/Bisbat_de_Vic" title="Bisbat de Vic">bisbat de Vic</a> o, el 1174, <a href="/wiki/Berenguer_de_Vilademuls" title="Berenguer de Vilademuls">Berenguer de Vilademuls</a> a l'<a href="/wiki/Arquebisbat_de_Tarragona" title="Arquebisbat de Tarragona">arquebisbat de Tarragona</a>.<sup id="cite_ref-97" class="reference"><a href="#cite_note-97"><span class="cite-bracket">[</span>83<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> On sí que es desenvolupa bé la regla és en les canòniques no catedralícies, com a <a href="/wiki/Tremp" title="Tremp">Tremp</a> o a <a href="/wiki/Isona" title="Isona">Isona</a>, on els canonges, allunyats del poder, duen a terme una funció més pastoral vivint en comunitats de tipus monacal, que habitualment s'anomenaran <i>monestirs</i>.<sup id="cite_ref-Pladevall_49-1" class="reference"><a href="#cite_note-Pladevall-49"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Dehio_212_Cluny.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Dehio_212_Cluny.jpg/220px-Dehio_212_Cluny.jpg" decoding="async" width="220" height="134" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Dehio_212_Cluny.jpg/330px-Dehio_212_Cluny.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Dehio_212_Cluny.jpg/440px-Dehio_212_Cluny.jpg 2x" data-file-width="3808" data-file-height="2316" /></a><figcaption>Reconstrucció de l'abadia de Cluny III</figcaption></figure> <p>A aquesta activitat constructiva, que motiva la possessió i explotació de <a href="/wiki/Pedreres" class="mw-redirect" title="Pedreres">pedreres</a> per part de potentats eclesiàstics i civils, s'afegirà la creixent activitat expansiva de comunitats religioses, com les cluniacenques procedents de l'<a href="/wiki/Abadia_de_Cluny" title="Abadia de Cluny">abadia de Cluny</a> al <a href="/wiki/Segle_XI" title="Segle XI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span></a> i les cistercenques de l'<a href="/wiki/Abadia_de_C%C3%AEteaux" title="Abadia de Cîteaux">abadia de Cîteaux</a> al <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, que s'estableixen en camps i viles aixecant complexos monàstics. La mateixa església abacial de Cluny serà aixecada per tres vegades durant un parell de segles; la tercera, iniciada el 1088 i consagrada el 1130, servirà de model idealitzat per a nombroses edificacions posteriors, tant del mateix <a href="/wiki/Orde_de_Cluny" title="Orde de Cluny">orde de Cluny</a> com de promotors aliens a l'orde. El 972, ja existeix una església de <a href="/wiki/Sant_Pere_de_Casserres" class="mw-redirect" title="Sant Pere de Casserres">Sant Pere de Casserres</a>, que seria l'antecessora del monestir posterior; després de les donacions de <a href="/wiki/Ramon_Borrell" class="mw-redirect" title="Ramon Borrell">Ramon Borrell</a> i la vescomtessa Ermetruit de Cardona, el 1012, s'hi documenten Acfred, abat del monestir, i monjos; el 1079, el <a href="/wiki/Vescomtat_d%27Osona" title="Vescomtat d'Osona">vescomte d'Osona</a> <a href="/wiki/Ramon_Folc_I_de_Cardona" title="Ramon Folc I de Cardona">Ramon Folc</a> uneix Casserres al monestir de Cluny i l'any següent el cenobi osonenc esdevé cap de les possessions de Cluny a Catalunya. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Abbot_Suger.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Abbot_Suger.jpg/220px-Abbot_Suger.jpg" decoding="async" width="220" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Abbot_Suger.jpg/330px-Abbot_Suger.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Abbot_Suger.jpg/440px-Abbot_Suger.jpg 2x" data-file-width="658" data-file-height="431" /></a><figcaption>L'abat Suger "volant", amb <a href="/wiki/B%C3%A0cul_pastoral" title="Bàcul pastoral">bàcul</a>, dignitat de bisbes i abats, i la <a href="/wiki/Tonsura" title="Tonsura">tonsura</a> i l'<a href="/w/index.php?title=H%C3%A0bit_(vestimenta)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hàbit (vestimenta) (encara no existeix)">hàbit</a> fosc propis dels benedictins. Extret dels vitralls de l'abadia de Sant Denís </figcaption></figure> <p>Van destacar alguns patrons, generalment eclesiàstics, persones que, donats els seus coneixements, influència i poder econòmic, es dedicaven a promoure i finançar determinats projectes arquitectònics i que, algunes vegades, eren considerats, segons escrits de l'època, éssers quasi sobrenaturals pels seus coetanis.<sup id="cite_ref-98" class="reference"><a href="#cite_note-98"><span class="cite-bracket">[</span>84<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En són exemples: al darrer quart de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, l'<a href="/wiki/Abat_Gar%C3%AD" title="Abat Garí">abat Garí</a>, prestigiós polític i intel·lectual que va aixecar el <a href="/wiki/Monestir_de_Cuix%C3%A0" class="mw-redirect" title="Monestir de Cuixà">monestir de Cuixà</a>; a la fi del mateix segle, <a href="/wiki/Odil%C3%B3_de_Cluny" title="Odiló de Cluny">Odiló de Cluny</a>, cap de l'<a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">orde benedictí</a>, va impulsar la <a href="/wiki/Reforma_cluniacenca" class="mw-redirect" title="Reforma cluniacenca">reforma cluniacenca</a> i obres a l'<a href="/wiki/Abadia_de_Cluny" title="Abadia de Cluny">abadia de Cluny</a> convertint-la en referent arquitectònic, i l'<a href="/wiki/Abat_Suger" class="mw-redirect" title="Abat Suger">abat Suger</a>, que durant la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> va reconstruir bona part de l'<a href="/wiki/Abadia_de_Sant_Den%C3%ADs" title="Abadia de Sant Denís">abadia de Sant Denís</a>. L'art patrocinat pels cluniacencs és fastuós, ja que consideren que res és suficient per a lloar Déu, i es contraposa a l'austeritat promoguda pels seus contemporanis de l'<a href="/wiki/Orde_del_Cistell" class="mw-redirect" title="Orde del Cistell">orde del Cistell</a>, com <a href="/wiki/Bernat_de_Claravall" title="Bernat de Claravall">Bernat de Claravall</a>, que fundà l'<a href="/wiki/Abadia_de_Claravall" title="Abadia de Claravall">abadia de Claravall</a>, que serví de model a moltes construccions posteriors. </p><p>Els <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">ordes benedictins</a>, tan influents al continent, són de naturalesa <a href="/wiki/Contemplaci%C3%B3_cristiana" title="Contemplació cristiana">contemplativa</a> i cerquen llocs deshabitats on, a més de la soledat requerida per les seves regles, hi hagi grans extensions verges per a conrear; poques vegades s'instal·len en nuclis urbans i, a tot estirar, es forma un petit veïnat al seu voltant, on habiten laics al servei laboral del monestir o <a href="/wiki/Priorat" title="Priorat">priorat</a>. Els priorats són comunitats que estan sotmeses a un ens superior —generalment, un <a href="/wiki/Cap%C3%ADtol_(catolicisme)" title="Capítol (catolicisme)">capítol catedralici</a> o una <a href="/wiki/Comunitat" title="Comunitat">comunitat monàstica</a>—, bé perquè els establiments són fundats a manera de filials per aquests ens, a fi de controlar les possessions llunyanes de la casa mare, difícils d'administrar, o bé perquè així ho determina la mateixa comunitat, ja establerta independent, donades certes carències. Als territoris catalans, amb els mètodes agronòmics que utilitzen, avançats tècnicament, la producció d'<a href="/wiki/Oli" title="Oli">oli</a>, <a href="/wiki/Vi" title="Vi">vi</a> o <a href="/wiki/Blat" title="Blat">blat</a> esdevindrà el principal motor econòmic de les comunitats, afavorides pels beneficis reials i nobiliaris i per l'ús de mà d'obra esclava; també obtenen beneficis de la <a href="/wiki/Silvicultura" title="Silvicultura">silvicultura</a> i la <a href="/wiki/Ramaderia" title="Ramaderia">ramaderia</a>. El <a href="/wiki/Cister" class="mw-redirect" title="Cister">Cister</a>, oimés de les conegudes fundacions a la <a href="/wiki/Catalunya_Nova" title="Catalunya Nova">Catalunya Nova</a> i tantes d'altres, aixeca l'abadia de <a href="/w/index.php?title=Santa_Maria_in_Castagnola&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santa Maria in Castagnola (encara no existeix)">Santa Maria in Castagnola</a> a les <a href="/wiki/Marques" title="Marques">Marques</a>, que s'encarrega de dessecar zones pantanoses, tan abundants a la regió, convertint-les en cultivables i productives. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Monestir_de_Santa_Maria_de_Gualter_(La_Baronia_de_Rialb)_-_1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Monestir_de_Santa_Maria_de_Gualter_%28La_Baronia_de_Rialb%29_-_1.jpg/220px-Monestir_de_Santa_Maria_de_Gualter_%28La_Baronia_de_Rialb%29_-_1.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Monestir_de_Santa_Maria_de_Gualter_%28La_Baronia_de_Rialb%29_-_1.jpg/330px-Monestir_de_Santa_Maria_de_Gualter_%28La_Baronia_de_Rialb%29_-_1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Monestir_de_Santa_Maria_de_Gualter_%28La_Baronia_de_Rialb%29_-_1.jpg/440px-Monestir_de_Santa_Maria_de_Gualter_%28La_Baronia_de_Rialb%29_-_1.jpg 2x" data-file-width="3254" data-file-height="2441" /></a><figcaption>Ala nord amb sostre de fusta del claustre. <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Gualter" class="mw-redirect" title="Santa Maria de Gualter">Priorat de Santa Maria de Gualter</a> (la Noguera) </figcaption></figure> <p>En especial al nostre entorn, les grans comunitats monàstiques s'estableixen en els territoris situats entre els dominis efectius de cristians, d'una banda, i musulmans, de l'altra, anomenats "terra de ningú", recentment conquerides. Donacions i deixes testamentàries de nobles i magnats augmentaran el patrimoni cadastral dels diferents monestirs, que arriben a situar-se entre els més grans terratinents, amb possessions escampades per tot el territori. Moltes vegades, les comunitats monàstiques acumulen <a href="/wiki/Alous" class="mw-redirect" title="Alous">alous</a> allunyats i hi estableixen priorats. La congregació ripollesa, en principi propietària a les valls del <a href="/wiki/Ter" title="Ter">Ter</a> i el <a href="/wiki/Freser" title="Freser">Freser</a> i sense gaire interès a expandir-se, a inicis del II mil·lenni, gràcies a donacions rebudes anteriorment i sota la direcció de l'abat Oliba, funda els priorats de <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Montserrat" class="mw-redirect" title="Santa Maria de Montserrat">Santa Maria de Montserrat</a>, <a href="/w/index.php?title=Sant_Pere_de_Cervera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sant Pere de Cervera (encara no existeix)">Sant Pere de Cervera</a>, <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Gualter" class="mw-redirect" title="Santa Maria de Gualter">Santa Maria de Gualter</a>, i dos al <a href="/wiki/Pened%C3%A8s" title="Penedès">Penedès</a>, l'un a <a href="/wiki/Banyeres_(la_Vansa_i_F%C3%B3rnols)" title="Banyeres (la Vansa i Fórnols)">Banyeres</a> i l'altre a <a href="/wiki/Sant_Quint%C3%AD_de_Mediona" title="Sant Quintí de Mediona">Sant Quintí de Mediona</a>. També estableix <a href="/wiki/Pabordia" title="Pabordia">pabordies</a> a <a href="/wiki/Osona" title="Osona">Osona</a>, <a href="/wiki/Bergued%C3%A0" title="Berguedà">Berguedà</a>, <a href="/wiki/Cerdanya" title="Cerdanya">Cerdanya</a> i <a href="/wiki/Ripoll%C3%A8s" title="Ripollès">Ripollès</a>. I, a més a més, comunitats independents, com les establertes a <a href="/wiki/Sant_Pere_de_Codinet" title="Sant Pere de Codinet">Codinet</a>, <a href="/wiki/Tresponts_Avall" title="Tresponts Avall">Tresponts</a> i <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Mei%C3%A0" title="Santa Maria de Meià">Meià</a>, s'adscriuen a la de Ripoll.<sup id="cite_ref-99" class="reference"><a href="#cite_note-99"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Urbez_(Sobrarb).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Sant_Urbez_%28Sobrarb%29.jpg/220px-Sant_Urbez_%28Sobrarb%29.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Sant_Urbez_%28Sobrarb%29.jpg/330px-Sant_Urbez_%28Sobrarb%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Sant_Urbez_%28Sobrarb%29.jpg/440px-Sant_Urbez_%28Sobrarb%29.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="3456" /></a><figcaption>Ermita romànica dedicada a sant Urbici a la balma d'un cingle. Ermita de Sant Úrbez, <a href="/w/index.php?title=Fanl%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fanló (encara no existeix)">Fanló</a> (<a href="/wiki/Sobrarb" title="Sobrarb">Sobrarb</a>)</figcaption></figure> <p>Paral·lelament als grans establiments monàstics, i conseqüència dels corrents espirituals contemporanis, llocs inhòspits són triats per <a href="/wiki/Ascetes" class="mw-redirect" title="Ascetes">ascetes</a> o petites comunitats que, si amb el temps no són absorbides per una casa major, no solen perdurar més enllà de dues o tres generacions i, sovint, la documentació que s'hi refereix és ben minsa. És el cas, entre molts, del reduït <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">cenobi</a>, o potser <a href="/wiki/Ermita" title="Ermita">asceteri</a>, de <a href="/w/index.php?title=Sant_Vicen%C3%A7_del_Pinsent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sant Vicenç del Pinsent (encara no existeix)">Sant Vicenç del Pinsent</a> (del <i>Pino sancto</i>), avui identificat com <a href="/wiki/Sant_Andreu_de_la_Quera" title="Sant Andreu de la Quera">Sant Andreu de la Quera</a>, al municipi d'<a href="/wiki/Estamariu" title="Estamariu">Estamariu</a>, a l'<a href="/wiki/Alt_Urgell" title="Alt Urgell">Alt Urgell</a> i, probablement fundat el 855 o el 912. Constava de l'església, arraulida sota d'una cinglera per sobre el riu <a href="/wiki/Segre" title="Segre">Segre</a> i de la qual es conserva part de l'absis romànic, una cambra mig excavada al seu davant, possible refugi de l'eremita primitiu, la casa monàstica de reduïdes dimensions i una font. <a href="/wiki/Cebri%C3%A0_Baraut_i_Obiols" title="Cebrià Baraut i Obiols">Cebrià Baraut</a> va identificar el lloc de Pinsent a la part baixa de la cinglera, prop del riu. En qualsevol cas, el 967, segons document, pertanyia al monestir de <a href="/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_prop_Bag%C3%A0" title="Sant Llorenç prop Bagà">Sant Llorenç prop Bagà</a> i el seu abat, Sunifred, va convocar prelats i nobles a Sant Vicenç a fi de restaurar i dotar la comunitat; s'hi personaren el bisbe <a href="/wiki/Guisad_II" title="Guisad II">Guisad II</a> d'Urgell, monjos i <a href="/wiki/Prevere" title="Prevere">preveres</a>, els comtes <a href="/wiki/Sunifred_de_Cerdanya" class="mw-redirect" title="Sunifred de Cerdanya">Sunifred de Cerdanya</a> i <a href="/w/index.php?title=Oliba_de_Besal%C3%BA&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oliba de Besalú (encara no existeix)">Oliba de Besalú</a>, amb els seus <a href="/wiki/Vescomte" title="Vescomte">vescomtes</a> i molts altres nobles i jerarques. Tot i que no consta la consagració de l'església, els comtes cediren a l'abat de Sant Llorenç l'església i el lloc de Pinsent, més una bona extensió de terreny que incloïa vinyes, regadius, molins, colomars... El que se suposava destinat a ser un establiment prou important, l'any 1008 passa a dependre del monestir de <a href="/wiki/Sant_Sadurn%C3%AD_de_Tav%C3%A8rnoles" class="mw-redirect" title="Sant Sadurní de Tavèrnoles">Sant Sadurní de Tavèrnoles</a>, el 1155 apareix documentat en un arrendament i sembla esvair-se al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>.<sup id="cite_ref-100" class="reference"><a href="#cite_note-100"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-101" class="reference"><a href="#cite_note-101"><span class="cite-bracket">[</span>n. 15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les ermites s'instal·laven en llocs aspres, de difícil accés i, sovint, espectaculars, com és el cas de l'<a href="/wiki/Ermita_de_Santa_Margarida_de_Sacot" class="mw-redirect" title="Ermita de Santa Margarida de Sacot">ermita de Santa Margarida de Sacot</a>, que es va edificar al bell mig del con del <a href="/wiki/Volc%C3%A0_de_Santa_Margarida" title="Volcà de Santa Margarida">volcà de Santa Margarida</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Santa_Margarida_de_Sacot_i_el_volc%C3%A0.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Santa_Margarida_de_Sacot_i_el_volc%C3%A0.jpg/220px-Santa_Margarida_de_Sacot_i_el_volc%C3%A0.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Santa_Margarida_de_Sacot_i_el_volc%C3%A0.jpg/330px-Santa_Margarida_de_Sacot_i_el_volc%C3%A0.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Santa_Margarida_de_Sacot_i_el_volc%C3%A0.jpg/440px-Santa_Margarida_de_Sacot_i_el_volc%C3%A0.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption><a href="/wiki/Ermita_de_Santa_Margarida_de_Sacot" class="mw-redirect" title="Ermita de Santa Margarida de Sacot">Ermita de Santa Margarida de Sacot</a> dins el <a href="/wiki/Volc%C3%A0_de_Santa_Margarida" title="Volcà de Santa Margarida">volcà de Santa Margarida</a>. Terme de <a href="/wiki/Santa_Pau" title="Santa Pau">Santa Pau</a> (Garrotxa) </figcaption></figure> <p>Moltes seus catedralícies —la càtedra és el setial d'autoritats, en aquest cas d'un bisbe—, donada la bonança econòmica i l'augment de feligresos, necessiten ampliar-se. La <a href="/wiki/Catedral_d%27Urgell" class="mw-redirect" title="Catedral d'Urgell">catedral d'Urgell</a>, primer ubicada a <a href="/wiki/Castellciutat" title="Castellciutat">Castellciutat</a>, sobre el turó que domina la ciutat actual, es traslladà a la plana i donà nom al nucli de població que s'hi instal·là al seu redós durant la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, el <i>vicus Sedes Urgelli</i> ('barri de la seu d'Urgell'). L'any 1140, es consagrava en el mateix lloc una nova catedral, probablement una ampliació de l'anterior i, entre 1116 i 1122, per iniciativa del <a href="/wiki/Sant_Ot_d%27Urgell" class="mw-redirect" title="Sant Ot d'Urgell">bisbe Ot</a>, <a href="/wiki/Canonitzaci%C3%B3" title="Canonització">canonitzat</a> una dècada més tard, iniciava una nova construcció que restà inacabada per substituir l'anterior seu. El 1175, sent <a href="/wiki/Arnau_de_Preixens" title="Arnau de Preixens">Arnau de Preixens</a> titular de la càtedra d'Urgell, es reprenen les obres amb vigor i, el 1182, l'edificació que veiem avui dia està pràcticament enllestida; aquesta catedral és la que ha conservat les formes romàniques més pures d'entre les del nostre entorn. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div><a href="/wiki/Catedral_de_la_Seu_d%27Urgell" title="Catedral de la Seu d'Urgell">La seu d'Urgell</a></div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 260px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Absis_catedral_Seu_d%27Urgell.jpg" class="mw-file-description" title="Columnes dobles alternades amb pilars compostos a l'arcuació de la galeria de l'absis"><img alt="Columnes dobles alternades amb pilars compostos a l'arcuació de la galeria de l'absis" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Absis_catedral_Seu_d%27Urgell.jpg/250px-Absis_catedral_Seu_d%27Urgell.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Absis_catedral_Seu_d%27Urgell.jpg/375px-Absis_catedral_Seu_d%27Urgell.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Absis_catedral_Seu_d%27Urgell.jpg/500px-Absis_catedral_Seu_d%27Urgell.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Columnes dobles alternades amb pilars compostos a l'arcuació de la galeria de l'absis</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 260px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Catedral_de_La_Seo_de_Urgel._Fachada_principal.jpg" class="mw-file-description" title="Petit campanar de dos pisos sobre la teulada i façana principal"><img alt="Petit campanar de dos pisos sobre la teulada i façana principal" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/Catedral_de_La_Seo_de_Urgel._Fachada_principal.jpg/153px-Catedral_de_La_Seo_de_Urgel._Fachada_principal.jpg" decoding="async" width="153" height="230" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/Catedral_de_La_Seo_de_Urgel._Fachada_principal.jpg/229px-Catedral_de_La_Seo_de_Urgel._Fachada_principal.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/Catedral_de_La_Seo_de_Urgel._Fachada_principal.jpg/306px-Catedral_de_La_Seo_de_Urgel._Fachada_principal.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="3008" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Petit campanar de dos pisos sobre la teulada i façana principal</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 260px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Catedral_d%27Urgell.png" class="mw-file-description" title="Planta de la catedral, claustre i dependències. Sant Miquel"><img alt="Planta de la catedral, claustre i dependències. Sant Miquel" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Catedral_d%27Urgell.png/250px-Catedral_d%27Urgell.png" decoding="async" width="250" height="169" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Catedral_d%27Urgell.png/375px-Catedral_d%27Urgell.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c6/Catedral_d%27Urgell.png 2x" data-file-width="500" data-file-height="337" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Planta de la catedral, claustre i dependències. <a href="/wiki/Sant_Miquel_de_la_Seu_d%27Urgell" title="Sant Miquel de la Seu d'Urgell">Sant Miquel</a></div> </li> </ul></div></div></div> <p>També influirà la creació d'arquitectures romàniques l'establiment d'un <a href="/wiki/Parr%C3%B2quia_eclesi%C3%A0stica" title="Parròquia eclesiàstica">sistema parroquial</a> estès pels diversos nuclis habitats dels diferents territoris, que exigeix la instal·lació de gran quantitat d'esglésies parroquials, que s'han de bastir de bell nou o, de vegades, modificant edificacions precedents. Els habitants d'una parròquia havien de satisfer diversos tributs; el <a href="/wiki/Delme" title="Delme">delme</a> era el destinat a l'Església i, fins aleshores, era el bisbe de la <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi" title="Diòcesi">diòcesi</a> qui els recollia i, després, els repartia entre les sufragànies per a costejar les seves despeses. Durant l'època romànica, s'estableix el costum que sigui el rector de cada parròquia qui reculli i disposi del recaptat i això, ajudat amb els donatius dels feligresos, va facilitar la construcció de noves esglésies, fins i tot en llocs amb un índex de població força baix. La <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a>, baluard contra els nous senyors feudals, haurà de contribuir en el finançament de noves edificacions religioses, de vegades militars, o en les seves reformes. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Romànic llombard</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Malla_esgl.stVicenc_IPA22935_0267_resize.jpg" class="mw-file-description" title="A inicis del segle xx, es va col·locar una porta en el lloc de l'absis principal i el 1984 es va restaurar. Sant Vicenç de Malla (Osona)"><img alt="A inicis del segle xx, es va col·locar una porta en el lloc de l'absis principal i el 1984 es va restaurar. Sant Vicenç de Malla (Osona)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Malla_esgl.stVicenc_IPA22935_0267_resize.jpg/250px-Malla_esgl.stVicenc_IPA22935_0267_resize.jpg" decoding="async" width="250" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Malla_esgl.stVicenc_IPA22935_0267_resize.jpg/375px-Malla_esgl.stVicenc_IPA22935_0267_resize.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Malla_esgl.stVicenc_IPA22935_0267_resize.jpg/500px-Malla_esgl.stVicenc_IPA22935_0267_resize.jpg 2x" data-file-width="1800" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext">A inicis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, es va col·locar una porta en el lloc de l'absis principal i el 1984 es va restaurar. <a href="/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_de_Malla" title="Sant Vicenç de Malla">Sant Vicenç de Malla</a> (Osona)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:SANTA_CREU_D%27OLLERS_-_IB-710.JPG" class="mw-file-description" title="Antiga parroquial del despoblat d'Ollers. Santa Creu d'Ollers, Vilamantells (Solsonès)"><img alt="Antiga parroquial del despoblat d'Ollers. Santa Creu d'Ollers, Vilamantells (Solsonès)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/SANTA_CREU_D%27OLLERS_-_IB-710.JPG/250px-SANTA_CREU_D%27OLLERS_-_IB-710.JPG" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/SANTA_CREU_D%27OLLERS_-_IB-710.JPG/375px-SANTA_CREU_D%27OLLERS_-_IB-710.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/SANTA_CREU_D%27OLLERS_-_IB-710.JPG/500px-SANTA_CREU_D%27OLLERS_-_IB-710.JPG 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Antiga parroquial del despoblat d'Ollers. <a href="/wiki/Santa_Creu_d%27Ollers" title="Santa Creu d'Ollers">Santa Creu d'Ollers</a>, Vilamantells (Solsonès)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Santa_Cruz_de_Laseros_-_Iglesia_de_San_Caprasio_6.jpg" class="mw-file-description" title="La mostra més occidental a l'Aragó. San Caprasio de Santa Cruz de la Serós (Jacetània)"><img alt="La mostra més occidental a l'Aragó. San Caprasio de Santa Cruz de la Serós (Jacetània)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Santa_Cruz_de_Laseros_-_Iglesia_de_San_Caprasio_6.jpg/250px-Santa_Cruz_de_Laseros_-_Iglesia_de_San_Caprasio_6.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Santa_Cruz_de_Laseros_-_Iglesia_de_San_Caprasio_6.jpg/375px-Santa_Cruz_de_Laseros_-_Iglesia_de_San_Caprasio_6.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Santa_Cruz_de_Laseros_-_Iglesia_de_San_Caprasio_6.jpg/500px-Santa_Cruz_de_Laseros_-_Iglesia_de_San_Caprasio_6.jpg 2x" data-file-width="1280" data-file-height="960" /></a></span></div> <div class="gallerytext">La mostra més occidental a l'Aragó. San Caprasio de <a href="/wiki/Santa_Cruz_de_la_Ser%C3%B3s" class="mw-redirect" title="Santa Cruz de la Serós">Santa Cruz de la Serós</a> (Jacetània)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>, grups de monjos s'instal·len a Irlanda. Allí, els indígenes han desenvolupat l'<a href="/wiki/Art_c%C3%A8ltic" class="mw-redirect" title="Art cèltic">art cèltic</a>, purament abstracte i totalment desentès de la representació naturalista, que els religiosos traslladaran al continent adaptant-lo a les seves creacions. El mateix faran amb motius decoratius romans i iconografia paleocristiana. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Fullatges clàssics, entrellaçats cèltics i escenes cristianes al <i>Còdex Bodmer</i> (1170-1200)</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Codex_Bodmer_127_052r_Detail.jpg" class="mw-file-description" title="P. Beneint el drac"><img alt="P. Beneint el drac" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Codex_Bodmer_127_052r_Detail.jpg/181px-Codex_Bodmer_127_052r_Detail.jpg" decoding="async" width="181" height="210" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Codex_Bodmer_127_052r_Detail.jpg/271px-Codex_Bodmer_127_052r_Detail.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Codex_Bodmer_127_052r_Detail.jpg/362px-Codex_Bodmer_127_052r_Detail.jpg 2x" data-file-width="1931" data-file-height="2243" /></a></span></div> <div class="gallerytext">P. Beneint el drac</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Codex_Bodmer_127_172v_Detail.jpg" class="mw-file-description" title="G. Bisbe inspirat per l'Esperit Sant"><img alt="G. Bisbe inspirat per l'Esperit Sant" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Codex_Bodmer_127_172v_Detail.jpg/181px-Codex_Bodmer_127_172v_Detail.jpg" decoding="async" width="181" height="168" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Codex_Bodmer_127_172v_Detail.jpg/272px-Codex_Bodmer_127_172v_Detail.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Codex_Bodmer_127_172v_Detail.jpg/362px-Codex_Bodmer_127_172v_Detail.jpg 2x" data-file-width="1550" data-file-height="1438" /></a></span></div> <div class="gallerytext">G. Bisbe inspirat per l'Esperit Sant</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Codex_Bodmer_127_238r_Detail.jpg" class="mw-file-description" title="A. El pecat d'Adam"><img alt="A. El pecat d'Adam" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Codex_Bodmer_127_238r_Detail.jpg/181px-Codex_Bodmer_127_238r_Detail.jpg" decoding="async" width="181" height="169" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Codex_Bodmer_127_238r_Detail.jpg/272px-Codex_Bodmer_127_238r_Detail.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Codex_Bodmer_127_238r_Detail.jpg/362px-Codex_Bodmer_127_238r_Detail.jpg 2x" data-file-width="1591" data-file-height="1487" /></a></span></div> <div class="gallerytext">A. El pecat d'Adam</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Codex_Bodmer_127_102r_Detail.jpg" class="mw-file-description" title="B. Escena evangèlica"><img alt="B. Escena evangèlica" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Codex_Bodmer_127_102r_Detail.jpg/165px-Codex_Bodmer_127_102r_Detail.jpg" decoding="async" width="165" height="210" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Codex_Bodmer_127_102r_Detail.jpg/247px-Codex_Bodmer_127_102r_Detail.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Codex_Bodmer_127_102r_Detail.jpg/330px-Codex_Bodmer_127_102r_Detail.jpg 2x" data-file-width="1449" data-file-height="1846" /></a></span></div> <div class="gallerytext">B. Escena evangèlica</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Cultura_escrita">Cultura escrita</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Cultura escrita"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La còpia i distribució dels nous còdexs litúrgics imposa, durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, la substitució de la <a href="/wiki/Lletra_g%C3%B2tica" class="mw-redirect" title="Lletra gòtica">lletra gòtica</a> per la <a href="/w/index.php?title=Lletra_carol%C3%ADngia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lletra carolíngia (encara no existeix)">carolíngia</a>. Els llibres eren productes extremament cars i rars, i eren copiats i distribuïts en escriptoris, normalment monacals o episcopals, arreu del continent; <a href="/wiki/Constan%C3%A7a_de_Sic%C3%ADlia" title="Constança de Sicília">Constança de Sicília</a>, en el seu testament, en llegava una desena: una Bíblia, un Missal, les <i>Confessions</i> de <a href="/wiki/Sant_Agust%C3%AD" class="mw-redirect" title="Sant Agustí">sant Agustí</a> i d'altres de litúrgics. La proliferació de <a href="/wiki/Manuscrit_il%C2%B7luminat" title="Manuscrit il·luminat">manuscrits il·luminats</a>, com els de l'<i><a href="/wiki/Abadia_de_Sankt_Gallen" title="Abadia de Sankt Gallen">abadia de Sankt Gallen</a></i> o el <i><a href="/wiki/Physiologus" title="Physiologus">Physiologus</a></i>, serviren de fonts d'inspiració, contribuint a l'homogeneïtzació de determinades formes constructives, en especial quant a la decoració esculpida; a França, es fa servir per primera vegada aquesta "decoració" que, en realitat, sembla utilitzada com un instrument didàctic. Pot copsar-se això en el poema de <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Villon" title="François Villon">François Villon</a> que, a l'acabament de l'època medieval, escriu pensant en la seva mare:<sup id="cite_ref-102" class="reference"><a href="#cite_note-102"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Sóc una dona pobre i vella,<br /> <p>molt ignorant, no sé llegir.<br /> A l'església del meu poble m'ensenyaren<br /> un paradís pintat amb arpes<br /> i l'infern on cremen les ànimes dels condemnats,<br /> l'un em dona joia, l'altre m'espanta </p> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Entre els anys 1054 i 1076, s'escriu la <i>Cançó de Santa Fe</i>, poema en català aprovençalat, i abans del 1200 les <i>Homilies d'Organyà</i>, text litúrgic en prosa catalana. Els centres catedralicis i monàstics dels comtats catalans, com d'altres del nostre entorn, des de <a href="/wiki/Biblioteques#Edat_mitjana" class="mw-redirect" title="Biblioteques">les seves biblioteques</a>, a partir de la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, oimés de traduccions cabdals d'obres de l'antiguitat clàssica i d'autors àrabs, produeixen obres escrites de diverses temàtiques: </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:S%C3%A9quence_de_sainte_Eulalie.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/S%C3%A9quence_de_sainte_Eulalie.JPG/220px-S%C3%A9quence_de_sainte_Eulalie.JPG" decoding="async" width="220" height="291" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/S%C3%A9quence_de_sainte_Eulalie.JPG/330px-S%C3%A9quence_de_sainte_Eulalie.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/S%C3%A9quence_de_sainte_Eulalie.JPG/440px-S%C3%A9quence_de_sainte_Eulalie.JPG 2x" data-file-width="886" data-file-height="1172" /></a><figcaption>Seqüència (himne litúrgic que es diu en certes misses abans de l'evangeli) de santa Eulàlia, la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span><sup id="cite_ref-103" class="reference"><a href="#cite_note-103"><span class="cite-bracket">[</span>n. 16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <ul><li><a href="/wiki/Teol%C3%B2gica" class="mw-redirect" title="Teològica">teològica</a>;</li> <li>pastoral, com l'<a href="/wiki/Enc%C3%ADclica" title="Encíclica">encíclica</a> del <a href="/wiki/Sal%C2%B7la_d%27Urgell" class="mw-redirect" title="Sal·la d'Urgell">bisbe Sal·la</a> d'Urgell el 991;</li> <li>normativa, per les diferents <a href="/wiki/Regla_mon%C3%A0stica" title="Regla monàstica">regles religioses</a>;</li> <li><a href="/wiki/Hagiogr%C3%A0fica" class="mw-redirect" title="Hagiogràfica">hagiogràfica</a>;</li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria#Historiografia" title="Història">històrica</a> (vegeu <a href="/wiki/Historiografia_catalana_de_l%27edat_mitjana" title="Historiografia catalana de l'edat mitjana">historiografia catalana de l'edat mitjana</a>), sempre lligada als interessos del poder, però aportant dates i dades essencials per al coneixement dels fets; en són exemples: la <i>Crònica dels reis francs</i>, escrita pel bisbe <a href="/wiki/Gotmar_I" title="Gotmar I">Gotmar</a> de Girona al segon terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>; els <a href="/wiki/Cronic%C3%B3" title="Cronicó">cronicons</a> ripollesos (<i>rivipullenses</i>) i barcelonins (<i>barcinonenses</i>), entre d'altres, a partir de l'XI; la <i>Memoria historica comitum Ripacurcensium</i> del monjo Domènec de <a href="/wiki/Santa_Maria_d%27Ala%C3%B3" title="Santa Maria d'Alaó">Santa Maria d'Alaó</a> el 1078, en què el servei del redactor a la fonamentació dels <a href="/wiki/Costum" title="Costum">drets senyorívols</a> queda palès lligant genealògicament el comte ribagorçà <a href="/wiki/Bernat_I_de_Ribagor%C3%A7a" title="Bernat I de Ribagorça">Bernat Unifred</a> amb <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a>, i, també del mateix monestir, el <a href="/w/index.php?title=Bernardo_del_Carpio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bernardo del Carpio (encara no existeix)"><i>Cartulari d'Alaó</i></a> de mitjan segle XII;</li> <li><a href="/wiki/Paneg%C3%ADric" title="Panegíric">panegírica</a>, en què destaquen poetes ripollesos que lloen governants com <a href="/wiki/Guifr%C3%A9_el_Pel%C3%B3s" class="mw-redirect" title="Guifré el Pelós">Guifré el Pelós</a>, <a href="/wiki/Ramon_Borrell" class="mw-redirect" title="Ramon Borrell">Ramon Borrell</a>, <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_I" title="Ramon Berenguer I">Ramon Berenguer I</a>, magnats com Tassi o cabdills com <a href="/wiki/El_Cid" class="mw-disambig" title="El Cid">el Cid</a>, glosat aquest darrer al <i>Carmen Campidoctoris</i> de la darreria del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>;</li> <li>de dedicació d'esglésies, com <a href="/wiki/Sant_Pere_de_les_Puelles" class="mw-redirect" title="Sant Pere de les Puelles">Sant Pere de les Puelles</a>, <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Roses" title="Santa Maria de Roses">Santa Maria de Roses</a>, <a href="/wiki/Sant_Mart%C3%AD_d%27Emp%C3%BAries" title="Sant Martí d'Empúries">Sant Martí d'Empúries</a> o <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Ripoll" class="mw-redirect" title="Santa Maria de Ripoll">Santa Maria de Ripoll</a>,</li> <li>i obres que tracten de <a href="/wiki/Rel%C3%ADquies" class="mw-redirect" title="Relíquies">relíquies</a>, com la corresponent al trasllat a la <a href="/wiki/Catedral_de_Barcelona#Cripta_de_Santa_Eulàlia" title="Catedral de Barcelona">cripta de la seu barcelonina</a>, avui de factura gòtica, del cos de <a href="/wiki/Eul%C3%A0lia_de_Barcelona" title="Eulàlia de Barcelona">Santa Eulàlia</a>.<sup id="cite_ref-104" class="reference"><a href="#cite_note-104"><span class="cite-bracket">[</span>88<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <p>El <i><a href="/wiki/C%C3%B2dex_Calixt%C3%AD" title="Còdex Calixtí">Còdex calixtí</a></i> de mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, excepcionalment, conté una guia per a pelegrins del <a href="/wiki/Cam%C3%AD_de_Sant_Jaume" title="Camí de Sant Jaume">camí de Sant Jaume</a>. S'han conservat, d'època romànica, alguns tractats artístics; en aquests, s'acumulen "receptes de taller" formulades al llarg del temps per diversos mestres en els diferents oficis. <i>De diversisi artibus</i> (<i>Sobre les diverses arts</i>), també conegut com a <i>Diversarum artium schedula</i> (<i>Assaig sobre les diverses arts</i>), signat per <a href="/wiki/Te%C3%B2fil_(prevere)" title="Teòfil (prevere)">Theophilus Presbyter</a> i redactat durant el primer quart del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, n'és el més conegut, ja que se n'han conservat una dotzena d'exemplars manuscrits;<sup id="cite_ref-105" class="reference"><a href="#cite_note-105"><span class="cite-bracket">[</span>89<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> dividit en tres parts, la primera tracta la <a href="/wiki/Miniatura" title="Miniatura">miniatura</a> i la <a href="/wiki/Pintura_mural" class="mw-redirect" title="Pintura mural">pintura mural</a>, la segona la fabricació del <a href="/wiki/Vidre" title="Vidre">vidre</a> i la tercera els treballs de <a href="/wiki/Metal%C2%B7l%C3%BArgia" title="Metal·lúrgia">metal·lúrgia</a> i <a href="/wiki/Orfebreria" title="Orfebreria">orfebreria</a>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 88px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Signum-ramon-berenguer-I-barcelona.jpg" class="mw-file-description" title="Signatura de Ramon Berenguer I (1035-1076)"><img alt="Signatura de Ramon Berenguer I (1035-1076)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Signum-ramon-berenguer-I-barcelona.jpg/390px-Signum-ramon-berenguer-I-barcelona.jpg" decoding="async" width="390" height="58" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Signum-ramon-berenguer-I-barcelona.jpg 1.5x" data-file-width="500" data-file-height="74" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Signatura de Ramon Berenguer I (1035-1076)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 88px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Signum-ramon-berenguer-II-barcelona.jpg" class="mw-file-description" title="Signatura de Ramon Berenguer II (1076-1082)"><img alt="Signatura de Ramon Berenguer II (1076-1082)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Signum-ramon-berenguer-II-barcelona.jpg/312px-Signum-ramon-berenguer-II-barcelona.jpg" decoding="async" width="312" height="58" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Signum-ramon-berenguer-II-barcelona.jpg/468px-Signum-ramon-berenguer-II-barcelona.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Signum-ramon-berenguer-II-barcelona.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="93" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Signatura de Ramon Berenguer II (1076-1082)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 88px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Signum-ramon-berenguer-III-barcelona.jpg" class="mw-file-description" title="Signatura de Ramon Berenguer III (1097 - 1131)"><img alt="Signatura de Ramon Berenguer III (1097 - 1131)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Signum-ramon-berenguer-III-barcelona.jpg/390px-Signum-ramon-berenguer-III-barcelona.jpg" decoding="async" width="390" height="52" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/34/Signum-ramon-berenguer-III-barcelona.jpg 1.5x" data-file-width="500" data-file-height="67" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Signatura de Ramon Berenguer III (1097 - 1131)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 88px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Signum-ramon-berenguer-IV-barcelona.jpg" class="mw-file-description" title="Signatura de Ramon Berenguer IV (1131-1162)"><img alt="Signatura de Ramon Berenguer IV (1131-1162)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Signum-ramon-berenguer-IV-barcelona.jpg/354px-Signum-ramon-berenguer-IV-barcelona.jpg" decoding="async" width="354" height="58" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a5/Signum-ramon-berenguer-IV-barcelona.jpg 1.5x" data-file-width="500" data-file-height="82" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Signatura de Ramon Berenguer IV (1131-1162)</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Relíquies_i_pelegrinatges"><span id="Rel.C3.ADquies_i_pelegrinatges"></span>Relíquies i pelegrinatges</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Relíquies i pelegrinatges"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reliquary_box.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Reliquary_box.jpg/220px-Reliquary_box.jpg" decoding="async" width="220" height="208" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Reliquary_box.jpg/330px-Reliquary_box.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Reliquary_box.jpg/440px-Reliquary_box.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="568" /></a><figcaption>Arqueta de relíquies polonesa del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> (perduda durant la II Guerra mundial)</figcaption></figure> <p>La religió cristiana pretén confirmar la seva legitimitat gràcies a intervencions divines facilitades pel prec als <a href="/wiki/Sant" title="Sant">sants</a> i la veneració de les seves despulles, que resulten "miraculoses" especialment en la curació de malalties. Les <a href="/wiki/Rel%C3%ADquia" title="Relíquia">relíquies</a>, parts del cos d'éssers santificats, esdevenen factors clau en l'atracció de creients i en els beneficis econòmics i morals que comporten a les esglésies que les allotgen, i això fomenta la competició, sovint il·legítima, entre aquestes per obtenir-les. Les relíquies es compren i es venen, són objecte de donacions, es busquen, de vegades mitjançant la "intervenció" divina, i es rescaten de terres paganes. Fins i tot es roben, com van fer el monjos de <a href="/wiki/Sant_Mart%C3%AD_del_Canig%C3%B3" title="Sant Martí del Canigó">Sant Martí del Canigó</a> amb les restes de sant Eudald conservades a <a href="/wiki/Coserans" title="Coserans">Coserans</a>. Entre relíquies i <i><a href="/wiki/Cos_sant" title="Cos sant">corposants</a></i>, cal suposar que no mancaven les falsificacions, potser a vegades amb el consentiment de l'estament clerical, aprofitant la ingenuïtat social, que podia creure no sols en l'aparició arqueològica de la creu de la <a href="/wiki/Crucifixi%C3%B3_de_Jes%C3%BAs" title="Crucifixió de Jesús">crucifixió de Jesús</a>, sinó també de bocins de la llança i d'espines de la corona; i diferents santuaris podien mostrar el "mateix" membre d'un sant. Dins les esglésies, que malgrat que sovint no són de grans proporcions impressionen igualment una població habituada a viure en petites <a href="/wiki/Barraca" title="Barraca">barraques</a>; les restes a venerar es dipositen en <a href="/wiki/Reliquiari" title="Reliquiari">reliquiaris</a>, de vegades fastuosos, i s'adornen amb teles, pedres i altres materials preciosos, ja que la magnificència "satisfà" Déu i impressiona els fidels.<sup id="cite_ref-106" class="reference"><a href="#cite_note-106"><span class="cite-bracket">[</span>90<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Santiago_de_Compostela_plan_vertical.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Santiago_de_Compostela_plan_vertical.jpg/220px-Santiago_de_Compostela_plan_vertical.jpg" decoding="async" width="220" height="344" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Santiago_de_Compostela_plan_vertical.jpg/330px-Santiago_de_Compostela_plan_vertical.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/84/Santiago_de_Compostela_plan_vertical.jpg 2x" data-file-width="395" data-file-height="617" /></a><figcaption>Planta d'església de pelegrinatge. Reconstrucció hipotètica de la catedral de Compostel·la (1075-1188)</figcaption></figure> <p>Amb la finalitat de visitar les relíquies i llocs destacats del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>, sorgeixen els <a href="/wiki/Pelegrinatge" title="Pelegrinatge">pelegrinatges</a>, a bastament fomentats per la mateixa Església. Prelats, comtes i magnats visiten Roma el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span> i tornen, a més de prebendes o beneficis, amb idees per a noves construccions a semblança del que han vist, com <a href="/wiki/Porxe" title="Porxe">porxades</a> i <a href="/wiki/Deambulatori" title="Deambulatori">deambulatoris</a> que volten, respectivament, exteriorment esglésies i internament <a href="/wiki/Cap%C3%A7alera" title="Capçalera">capçaleres</a>. Jerusalem és visitada el 988 per <a href="/wiki/Abat_Gar%C3%AD" title="Abat Garí">Garí</a>, abat de <a href="/wiki/Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0" title="Sant Miquel de Cuixà">Sant Miquel de Cuixà</a>, el 1038 pel comte <a href="/wiki/Ermengol_II" class="mw-redirect" title="Ermengol II">Ermengol II</a> d'<a href="/wiki/Comtat_d%27Urgell" title="Comtat d'Urgell">Urgell</a> i el 1097, en un acte expiatori, per <a href="/wiki/Berenguer_Ramon_II" title="Berenguer Ramon II">Berenguer Ramon II</a>, l'anomenat <i>el</i> <i>Fratricida</i>. En aquests anys, es desperten els al·licients espirituals i materials de les <a href="/wiki/Croades" title="Croades">croades</a> i, entre tants, els comtes <a href="/wiki/Girard_I" class="mw-redirect" title="Girard I">Girard I</a> de <a href="/wiki/Comtat_de_Rossell%C3%B3" class="mw-redirect" title="Comtat de Rosselló">Rosselló</a>, <a href="/wiki/Guillem_Jord%C3%A0" class="mw-redirect" title="Guillem Jordà">Guillem Jordà</a> de <a href="/wiki/Comtat_de_Cerdanya" title="Comtat de Cerdanya">Cerdanya</a> i <a href="/wiki/Hug_II_d%27Emp%C3%BAries" title="Hug II d'Empúries">Hug II</a> d'<a href="/wiki/Comtat_d%27Emp%C3%BAries" title="Comtat d'Empúries">Empúries</a> visiten <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a> i participen en diverses campanyes. El fenomen de les <a href="/wiki/Croades" title="Croades">croades</a> posa l'Europa occidental en contacte directe amb les influències del llevant mediterrani. </p><p><a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a> recupera el nord de la península Ibèrica i investeix la <a href="/wiki/Catedral_de_Santiago" class="mw-redirect" title="Catedral de Santiago">catedral de Santiago</a> de <a href="/wiki/Compostel%C2%B7la" class="mw-redirect" title="Compostel·la">Compostel·la</a> amb notables poders per, entre altres interessos, allotjar les relíquies de sant Jaume. Hug II d'Empúries també viatja per visitar el <a href="/wiki/Catedral_de_Sant_Jaume_de_Compostel%C2%B7la#Cripta_sepulcral" class="mw-redirect" title="Catedral de Sant Jaume de Compostel·la">sepulcre de l'apòstol</a> i, com ell, ho faran molts dels seus contemporanis dels més diversos estrats socials. La difusió del pelegrinatge, que necessita hostatgeries, grans esglésies i altres construccions, contribueix a la difusió de l'estil i les <a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">tècniques arquitectòniques</a>; de fet, les vies de pelegrinatge, com el <a href="/wiki/Cam%C3%AD_de_Sant_Jaume" title="Camí de Sant Jaume">camí de Sant Jaume</a>, faciliten en gran manera l'expansió per bona part d'Europa de determinades característiques pròpies del període. Alguns textos de la <i><a href="/w/index.php?title=Historia_Caroli_Magni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Historia Caroli Magni (encara no existeix)">Historia Caroli Magni</a></i>, una crònica llegendària de l'emperador inclosa en el <i><a href="/wiki/C%C3%B2dex_Calixt%C3%AD" title="Còdex Calixtí">Còdex calixtí</a></i> a mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, són considerats per alguns crítics com una obra de propaganda que promociona el <i>chemin du Saint Jacques</i>, ja que descriu els llocs pel qual discorre a manera de guia de viatge.<sup id="cite_ref-107" class="reference"><a href="#cite_note-107"><span class="cite-bracket">[</span>91<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Àmbits_de_l'estil"><span id=".C3.80mbits_de_l.27estil"></span>Àmbits de l'estil</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Àmbits de l'estil"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Rahn_Kloster_Sanct_Gallen_nach_Lasius.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Rahn_Kloster_Sanct_Gallen_nach_Lasius.jpg/220px-Rahn_Kloster_Sanct_Gallen_nach_Lasius.jpg" decoding="async" width="220" height="132" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Rahn_Kloster_Sanct_Gallen_nach_Lasius.jpg/330px-Rahn_Kloster_Sanct_Gallen_nach_Lasius.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Rahn_Kloster_Sanct_Gallen_nach_Lasius.jpg/440px-Rahn_Kloster_Sanct_Gallen_nach_Lasius.jpg 2x" data-file-width="1973" data-file-height="1184" /></a><figcaption>Reconstrucció de les edificacions de l'<a href="/wiki/Abadia_de_Sankt_Gallen" title="Abadia de Sankt Gallen">abadia de Sankt Gallen</a>, segons el plànol d'inicis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, sembla que mai edificat</figcaption></figure> <p>En estil romànic, es van construir tot tipus d'edificacions: esglésies <a href="/wiki/Parr%C3%B2quia_eclesi%C3%A0stica" title="Parròquia eclesiàstica">parroquials</a>, <a href="/wiki/Priorat_(religi%C3%B3)" title="Priorat (religió)">priorals</a>, <a href="/wiki/Abadia" title="Abadia">abacials</a> i <a href="/wiki/Catedral" title="Catedral">catedrals</a>; <a href="/wiki/Baptisteri" title="Baptisteri">baptisteris</a>, <a href="/wiki/Mausoleu" title="Mausoleu">mausoleus</a>, <a href="/wiki/Oratori_(edifici)" title="Oratori (edifici)">capelles</a>, <a href="/wiki/Ermita" title="Ermita">ermites</a>; dependències de <a href="/wiki/Monestir#Arquitectura_dels_monestirs_cristians" title="Monestir">monestirs</a>, priorats i abadies, com <a href="/wiki/Refetor" title="Refetor">refectoris</a>, <a href="/wiki/Sala_capitular" title="Sala capitular">sales capitulars</a>, <a href="/wiki/Celler_(estan%C3%A7a)" title="Celler (estança)">cellers</a>, <a href="/wiki/Cuina_(espai)" title="Cuina (espai)">cuines</a>, <a href="/wiki/Dormitori" title="Dormitori">dormitoris</a>, <a href="/wiki/Calefactori" title="Calefactori">calefactoris</a>; <a href="/wiki/Castell" title="Castell">castells</a>, <a href="/wiki/Torre#Militar" title="Torre">torres militars</a> i <a href="/wiki/Torre_de_sentinella" title="Torre de sentinella">torres de guaita</a>, <a href="/wiki/Palau_(arquitectura)" title="Palau (arquitectura)">palaus comunals</a>, <a href="/wiki/Casa_forta" title="Casa forta">cases fortes</a>, reduïts domicilis particulars i elegants cases ciutadanes; locals <a href="/wiki/Botiga" title="Botiga">comercials</a> i <a href="/wiki/Taller" title="Taller">artesans</a>, i també obres civils com <a href="/wiki/Pont" title="Pont">ponts</a>, <a href="/wiki/Llotja" title="Llotja">llotges</a>, <a href="/wiki/Mol%C3%AD" title="Molí">molins</a>, <a href="/wiki/Fortificaci%C3%B3" title="Fortificació">fortificacions</a>… D'aquests tipus, els menys representats avui en dia són els domèstics i comercials, tot i que són presents en alguns llocs del continent, especialment a Itàlia, usualment amb les arquitectures originals més o menys alterades per reformes posteriors. </p><p>Actualment, a Catalunya, es conserven unes mil nou-centes edificacions religioses romàniques, moltes d'aquestes amb la seva estructura original. Així mateix, nombrosos castells edificats durant l'època, prop de dos-cents al Principat, conserven fonaments i altres elements romànics, com panys de muralles, torres, magatzems o cisternes, integrats en modificacions i millores efectuades al llarg dels anys; molts d'aquests castells, en especial al nostre entorn, han quedat més o menys reduïts a ruïnes conseqüència dels freqüents combats que han patit al llarg de la història o a les represàlies que posteriorment en feren els vencedors. </p><p>De llarg, el major nombre d'arquitectures romàniques supervivents són eclesiàstiques, entre altres raons perquè, en moltes ocasions, mentre els domicilis i tallers sovint eren reformats o reconstruïts i els castells acostumaven a ser derruïts pels invasors, les esglésies eren conservades i respectades. Aquestes abasten una varietat que va des de petites capelles fins a imponents complexos monàstics, passant per robustes catedrals. Malgrat que un bon nombre d'aquestes edificacions han resultat ampliades i alterades, se'n conserven moltes que, substancialment, han romàs íntegres o bé que han estat curosament restaurades, eliminant-ne elements afegits, bé que aquí s'obre el debat sobre la conveniència d'eliminar afegits històrics, siguin gòtics o noucentistes. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pore%C4%8D064.jpg" class="mw-file-description" title="Casa benestant del segle xiii a Poreč (Croàcia)"><img alt="Casa benestant del segle xiii a Poreč (Croàcia)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Pore%C4%8D064.jpg/166px-Pore%C4%8D064.jpg" decoding="async" width="166" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Pore%C4%8D064.jpg/248px-Pore%C4%8D064.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Pore%C4%8D064.jpg/331px-Pore%C4%8D064.jpg 2x" data-file-width="1952" data-file-height="2592" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Casa benestant del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> a Poreč (<a href="/wiki/Cro%C3%A0cia" title="Croàcia">Croàcia</a>)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Castillo_de_Loarre_-_Vista_exterior.jpg" class="mw-file-description" title="Castell de Loarre (Foia d'Osca)"><img alt="Castell de Loarre (Foia d'Osca)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Castillo_de_Loarre_-_Vista_exterior.jpg/250px-Castillo_de_Loarre_-_Vista_exterior.jpg" decoding="async" width="250" height="187" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Castillo_de_Loarre_-_Vista_exterior.jpg/375px-Castillo_de_Loarre_-_Vista_exterior.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Castillo_de_Loarre_-_Vista_exterior.jpg/500px-Castillo_de_Loarre_-_Vista_exterior.jpg 2x" data-file-width="652" data-file-height="488" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Castell_de_Loarre" title="Castell de Loarre">Castell de Loarre</a> (Foia d'Osca)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Palazzo_Comunale_Massa_Marittima_crop.JPG" class="mw-file-description" title="Palau Comunal del segle xiii-XIV a Massa Marittima (Toscana)"><img alt="Palau Comunal del segle xiii-XIV a Massa Marittima (Toscana)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Palazzo_Comunale_Massa_Marittima_crop.JPG/173px-Palazzo_Comunale_Massa_Marittima_crop.JPG" decoding="async" width="173" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Palazzo_Comunale_Massa_Marittima_crop.JPG/259px-Palazzo_Comunale_Massa_Marittima_crop.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Palazzo_Comunale_Massa_Marittima_crop.JPG/346px-Palazzo_Comunale_Massa_Marittima_crop.JPG 2x" data-file-width="535" data-file-height="681" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Palau Comunal del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>-XIV a <a href="/wiki/Massa_Marittima" title="Massa Marittima">Massa Marittima</a> (Toscana)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Quirc_de_Durro_(modificat).jpg" class="mw-file-description" title="Petita església rural de Sant Quirc de Durro (Alta Ribagorça)"><img alt="Petita església rural de Sant Quirc de Durro (Alta Ribagorça)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Sant_Quirc_de_Durro_%28modificat%29.jpg/250px-Sant_Quirc_de_Durro_%28modificat%29.jpg" decoding="async" width="250" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Sant_Quirc_de_Durro_%28modificat%29.jpg/375px-Sant_Quirc_de_Durro_%28modificat%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Sant_Quirc_de_Durro_%28modificat%29.jpg/500px-Sant_Quirc_de_Durro_%28modificat%29.jpg 2x" data-file-width="1150" data-file-height="874" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Petita església rural de <a href="/wiki/Sant_Quirc_de_Durro" title="Sant Quirc de Durro">Sant Quirc de Durro</a> (Alta Ribagorça)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Notre-Dame-du-Mont-Cornadore,_Saint-Nectaire.JPG" class="mw-file-description" title="Catedral de Notre-Dame de Mont-Cornadore a Saint-Nectaire (Alvèrnia)"><img alt="Catedral de Notre-Dame de Mont-Cornadore a Saint-Nectaire (Alvèrnia)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Notre-Dame-du-Mont-Cornadore%2C_Saint-Nectaire.JPG/246px-Notre-Dame-du-Mont-Cornadore%2C_Saint-Nectaire.JPG" decoding="async" width="246" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Notre-Dame-du-Mont-Cornadore%2C_Saint-Nectaire.JPG/370px-Notre-Dame-du-Mont-Cornadore%2C_Saint-Nectaire.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Notre-Dame-du-Mont-Cornadore%2C_Saint-Nectaire.JPG/493px-Notre-Dame-du-Mont-Cornadore%2C_Saint-Nectaire.JPG 2x" data-file-width="2761" data-file-height="2466" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Catedral de Notre-Dame de Mont-Cornadore a <a href="/wiki/Saint-Nectaire" class="mw-redirect" title="Saint-Nectaire">Saint-Nectaire</a> (Alvèrnia)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Pere_de_Rodes.JPG" class="mw-file-description" title="Complex monàstic de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà)"><img alt="Complex monàstic de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Sant_Pere_de_Rodes.JPG/250px-Sant_Pere_de_Rodes.JPG" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Sant_Pere_de_Rodes.JPG/375px-Sant_Pere_de_Rodes.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Sant_Pere_de_Rodes.JPG/500px-Sant_Pere_de_Rodes.JPG 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Complex monàstic de <a href="/wiki/Sant_Pere_de_Rodes" class="mw-redirect" title="Sant Pere de Rodes">Sant Pere de Rodes</a> (Alt Empordà)</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Precedents_i_evolució"><span id="Precedents_i_evoluci.C3.B3"></span>Precedents i evolució</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Precedents i evolució"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'auge de l'art romànic durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, en el qual els artistes europeus inventen i experimenten nous llenguatges originant una verdadera revolució estètica,<sup id="cite_ref-108" class="reference"><a href="#cite_note-108"><span class="cite-bracket">[</span>92<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> es deu, en gran mesura, al treball artístic produït al continent durant els segles subsegüents a la caiguda de l'Imperi Romà gràcies al triomf d'una nova civilització cristiana, que s'origina quan les classes dirigents es fan amb el poder de l'Església i s'abandonen les tradicions hel·lenístiques mantingudes pels primers cristians, en els temps en què eren una minoria feble, menyspreada i perseguida. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Celtic_Art_in_Pagan_and_Christian_Times,_p.188.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Celtic_Art_in_Pagan_and_Christian_Times%2C_p.188.png/220px-Celtic_Art_in_Pagan_and_Christian_Times%2C_p.188.png" decoding="async" width="220" height="350" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d0/Celtic_Art_in_Pagan_and_Christian_Times%2C_p.188.png 1.5x" data-file-width="317" data-file-height="505" /></a><figcaption>Art pagà en una creu</figcaption></figure> <p>Amb l'adveniment d'aquests estaments poderosos als càrrecs més influents de l'Església, els principis espirituals dels seus primers dirigents són trastocats pels anhels de poder material dels nous. Aquests entenen l'arquitectura, i l'art en general, com un bon mitjà de difusió i, integrant els intel·lectuals i els artistes de l'època, l'imposen a Constantinoble i, posteriorment, a la nova Europa occidental. Cal fer-ho abandonant els cànons clàssics i creant un nou llenguatge formal i simbòlic, assimilant, especialment a través de la península Itàlica i Sicília, les influències de Constantinoble, on es manté l'autoritat imperial i un alt poder econòmic, i mitjançant el canvi d'ideals que suposa el <a href="/wiki/Renaixement_carolingi" title="Renaixement carolingi">renaixement carolingi</a>. Són notables els influxos de la <a href="/wiki/Iconologia" title="Iconologia">iconologia</a> <a href="/wiki/Paleocristiana" class="mw-redirect" title="Paleocristiana">paleocristiana</a> i els motius celticoirlandesos, de naturalesa clarament abstracta, adoptats per la notable comunitat cristianitzadora de l'illa i exportats al continent, tot i que l'artista continental es veurà incapaç de resoldre amb l'abstracció els reptes plàstics als quals s'ha d'afrontar quan l'imperi de Carlemany, assessorat per personatges com <a href="/wiki/Pau_el_Diaca" title="Pau el Diaca">Pau el Diaca</a>, decideix restablir l'art —i també la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a>— de l'antic Imperi Romà, com a forma d'afirmació. </p><p>Els carolingis han d'harmonitzar les tradicions tècniques i estètiques de l'antiguitat amb la fe cristiana i ho fan recuperant les formes de representació realista dels antics i els seus motius decoratius —fullatges, <a href="/wiki/Volutes" class="mw-redirect" title="Volutes">volutes</a>, <a href="/wiki/Arec%C3%A0cia" class="mw-redirect" title="Arecàcia">palmes</a>, <a href="/wiki/Acant" class="mw-redirect" title="Acant">acants</a>—, temes iconogràfics paleocristians, algunes vegades també de la <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitologia</a> grecollatina, i, contradictòriament, l'absència de representació realista pròpia de l'abstracció cèltica. L'imperi de Carlemany es desmembra trenta anys després de la seva mort, però, amb el pujant despertar religiós de la societat europea occidental, l'orde monàstic de Cluny pren el relleu en la creació i difusió de la seva tradició estilística. És fonamental l'aportació romana d'Orient: la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Vidal_de_Ravenna" title="Basílica de Sant Vidal de Ravenna">basílica romana d'Orient de Sant Vidal a Ravenna</a>, construïda el 547, servirà d'inspiració per a la <a href="/wiki/Catedral_d%27Aquisgr%C3%A0" title="Catedral d'Aquisgrà">capella palatina carolíngia d'Aquisgrà</a>,<sup id="cite_ref-Gombrich_89-1" class="reference"><a href="#cite_note-Gombrich-89"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> finalitzada el 805 i que aprofita antigues columnes romanes, i ambdues obres estimularan posteriors construccions preromàniques i romàniques. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ravenna-sanvitale05.jpg" class="mw-file-description" title="Basílica romana de Sant Vidal a Ravenna (547)"><img alt="Basílica romana de Sant Vidal a Ravenna (547)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Ravenna-sanvitale05.jpg/333px-Ravenna-sanvitale05.jpg" decoding="async" width="333" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Ravenna-sanvitale05.jpg/500px-Ravenna-sanvitale05.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Ravenna-sanvitale05.jpg/667px-Ravenna-sanvitale05.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Vidal_de_Ravenna" title="Basílica de Sant Vidal de Ravenna">Basílica romana de Sant Vidal a Ravenna (547)</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Aachen_Dehio_1887.jpg" class="mw-file-description" title="Capella carolíngia del palau d'Aquisgrà (805)"><img alt="Capella carolíngia del palau d'Aquisgrà (805)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Aachen_Dehio_1887.jpg/195px-Aachen_Dehio_1887.jpg" decoding="async" width="195" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Aachen_Dehio_1887.jpg/293px-Aachen_Dehio_1887.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Aachen_Dehio_1887.jpg/390px-Aachen_Dehio_1887.jpg 2x" data-file-width="656" data-file-height="840" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Catedral_d%27Aquisgr%C3%A0" title="Catedral d'Aquisgrà">Capella carolíngia del palau d'Aquisgrà</a> (805)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Quant a la influència que hauria exercit l'<a href="/wiki/Arquitectura_arm%C3%A8nia" title="Arquitectura armènia">arquitectura armènia</a> sobre l'occidental medieval —romànic i gòtic—, abunden les hipòtesis, destacades les de Josef Strzygowski, segons les quals aquestes haurien tingut una de les seves fonts a <a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a>. Certament, determinades característiques de monuments romànics occidentals són presents en edificacions armènies anteriors. Oimés, consta documentat un arquitecte armeni, <a href="/wiki/Eudes_de_Metz" title="Eudes de Metz">Eudes de Metz</a>, també conegut com a <i>Odo</i>, treballant per a Carlemany en la construcció, sobre el prototip de la <a href="/wiki/Catedral_d%27Edjmiats%C3%ADn" title="Catedral d'Edjmiatsín">catedral d'Edjmiatsín</a>, de la <a href="/w/index.php?title=Capella_d%27Aix&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capella d'Aix (encara no existeix)">capella d'Aix</a>, una de les més antigues construccions carolíngies i model per a posteriors. Les coincidències s'observen, encara que poc sovint, en altres esglésies: l'església de Sant Teodor de <a href="/wiki/Bagaran" title="Bagaran">Bagaran</a> o les d'<a href="/wiki/Edjmiats%C3%ADn" title="Edjmiatsín">Edjmiatsín</a> amb l'<a href="/wiki/Oratori_de_Germigny-des-Pr%C3%A9s" title="Oratori de Germigny-des-Prés">oratori de Germigny-des-Prés</a> al <a href="/wiki/Cant%C3%B3_de_Ch%C3%A2teauneuf-sur-Loire" title="Cantó de Châteauneuf-sur-Loire">cantó de Châteauneuf-sur-Loire</a>, l'església de l'<a href="/w/index.php?title=Hospital_Saint-Blaise&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hospital Saint-Blaise (encara no existeix)">Hospital Saint-Blaise</a> al <a href="/wiki/Districte_d%27Auloron" title="Districte d'Auloron">districte d'Auloron</a>,<sup id="cite_ref-109" class="reference"><a href="#cite_note-109"><span class="cite-bracket">[</span>93<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o la <a href="/w/index.php?title=Cattolica_d%27Stilo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cattolica d'Stilo (encara no existeix)">Cattolica d'Stilo</a>, església romana d'Orient d'estil armeni a Mezzogiorno.<sup id="cite_ref-110" class="reference"><a href="#cite_note-110"><span class="cite-bracket">[</span>94<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Echmiadzin,_Jerevan,_Armenia.jpg" class="mw-file-description" title="Catedral armènia d'Etxmiadzim (618), a l'esquerra torre afegida."><img alt="Catedral armènia d'Etxmiadzim (618), a l'esquerra torre afegida." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Echmiadzin%2C_Jerevan%2C_Armenia.jpg/375px-Echmiadzin%2C_Jerevan%2C_Armenia.jpg" decoding="async" width="375" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Echmiadzin%2C_Jerevan%2C_Armenia.jpg/563px-Echmiadzin%2C_Jerevan%2C_Armenia.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Echmiadzin%2C_Jerevan%2C_Armenia.jpg/750px-Echmiadzin%2C_Jerevan%2C_Armenia.jpg 2x" data-file-width="3034" data-file-height="2022" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Edjmiats%C3%ADn" title="Edjmiatsín">Catedral armènia d'Etxmiadzim</a> (618), a l'esquerra torre afegida.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Plan_germigny_carolingien.svg" class="mw-file-description" title="Oratori carolingi de Germigny-des-Prés (818)"><img alt="Oratori carolingi de Germigny-des-Prés (818)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Plan_germigny_carolingien.svg/244px-Plan_germigny_carolingien.svg.png" decoding="async" width="244" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Plan_germigny_carolingien.svg/365px-Plan_germigny_carolingien.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Plan_germigny_carolingien.svg/487px-Plan_germigny_carolingien.svg.png 2x" data-file-width="761" data-file-height="781" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Oratori carolingi de <a href="/wiki/Germigny-des-Pr%C3%A9s" title="Germigny-des-Prés">Germigny-des-Prés</a> (818)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Vers l'any 450, a la ciutat romana d'<a href="/wiki/%C3%88gara" title="Ègara">Ègara</a>, s'edificà una <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica#La_basílica_cristiana" title="Basílica">basílica cristiana</a> en l'actual assentament de les <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_de_Sant_Pere_de_Terrassa" title="Esglésies de Sant Pere de Terrassa">esglésies de Sant Pere de Terrassa</a>.<sup id="cite_ref-111" class="reference"><a href="#cite_note-111"><span class="cite-bracket">[</span>n. 17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Amb el temps, es fou bastint el que avui coneixem del complex episcopal d'Ègara, veritable batibull d'estils arquitectònics precedents i romànics. Després de les reformes romàniques dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, es conservaren diversos elements d'estil preromànic: l'església de Sant Miquel —considerada un <a href="/wiki/Baptisteri" title="Baptisteri">baptisteri</a> per <a href="/wiki/Puig_i_Cadafalch" class="mw-redirect" title="Puig i Cadafalch">Puig i Cadafalch</a>, però actualment identificada com el <a href="/wiki/Mausoleu" title="Mausoleu">mausoleu</a> d'un <a href="/wiki/M%C3%A0rtir" title="Màrtir">màrtir</a>— es manté gairebé en l'estat originari dels segles IX o X; Sant Pere conserva l'<a href="/wiki/Absis" title="Absis">absis</a> i el <a href="/wiki/Transsepte" title="Transsepte">transsepte</a> dels segles IX i X, l'absis amb un retaule —d'obra de <a href="/wiki/Paleta_(ofici)" title="Paleta (ofici)">paleta</a>— amb pintures murals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> encara de tipus preromànic i un terra de mosaic de motius geomètrics a la capçalera, i a Santa Maria resten part dels murs, la capçalera amb pintures a l'absis, mosaics dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> i, soterrades, criptes sepulcrals i un baptisteri.<sup id="cite_ref-112" class="reference"><a href="#cite_note-112"><span class="cite-bracket">[</span>95<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En la dècada del 720-730, s'aixequen la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica" title="Basílica">basílica</a> i el baptisteri a la <a href="/wiki/El_Bovalar" title="El Bovalar">vila visigòtica del Bovalar</a>, al <a href="/wiki/Segri%C3%A0" title="Segrià">Segrià</a>. Moltes esglésies preromàniques són derruïdes en aixecar-se de noves, o bé queden, d'una manera o altra, incloses en aquestes. La presència islàmica dotà els territoris afectats de diversos equipaments urbans i castrals, com <a href="/wiki/Mesquita" title="Mesquita">mesquites</a>, cases de banys derivades de les <a href="/wiki/Termes_romanes" title="Termes romanes">termes romanes</a>, torres militars o <a href="/wiki/Alcassaba" title="Alcassaba">sudes</a>. Aquestes edificacions, entre moltes més, contribuïren a la configuració de l'estil romànic. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bovalar_detalle.jpg" class="mw-file-description" title="Restes de cases, basílica, baptisteri, necròpoli i església. Poblat visigòtic del Bovalar, Seròs (Segrià)"><img alt="Restes de cases, basílica, baptisteri, necròpoli i església. Poblat visigòtic del Bovalar, Seròs (Segrià)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Bovalar_detalle.jpg/250px-Bovalar_detalle.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Bovalar_detalle.jpg/375px-Bovalar_detalle.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Bovalar_detalle.jpg/500px-Bovalar_detalle.jpg 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Restes de cases, basílica, baptisteri, necròpoli i església. <a href="/wiki/El_Bovalar" title="El Bovalar">Poblat visigòtic del Bovalar</a>, Seròs (Segrià)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Olerdola_-_Iglesia_de_Sant_Miquel_(Puerta_Lateral).jpg" class="mw-file-description" title="Porta d'arc de ferradura adossada a l'actual construcció romànica. Sant Miquel d'Olèrdola (Alt Penedès)"><img alt="Porta d'arc de ferradura adossada a l'actual construcció romànica. Sant Miquel d'Olèrdola (Alt Penedès)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Olerdola_-_Iglesia_de_Sant_Miquel_%28Puerta_Lateral%29.jpg/187px-Olerdola_-_Iglesia_de_Sant_Miquel_%28Puerta_Lateral%29.jpg" decoding="async" width="187" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Olerdola_-_Iglesia_de_Sant_Miquel_%28Puerta_Lateral%29.jpg/281px-Olerdola_-_Iglesia_de_Sant_Miquel_%28Puerta_Lateral%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Olerdola_-_Iglesia_de_Sant_Miquel_%28Puerta_Lateral%29.jpg/375px-Olerdola_-_Iglesia_de_Sant_Miquel_%28Puerta_Lateral%29.jpg 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Porta d'arc de ferradura adossada a l'actual construcció romànica. <a href="/wiki/Castell_d%27Ol%C3%A8rdola#Església_de_Sant_Miquel_d'Olèrdola" class="mw-redirect" title="Castell d'Olèrdola">Sant Miquel d'Olèrdola</a> (Alt Penedès)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:174_Sant_Miquel_de_Terrassa.jpg" class="mw-file-description" title="Columnes, capitells, impostes i arcs de punt rodó al cos central. Sant Miquel de Terrassa (Vallès Occidental)"><img alt="Columnes, capitells, impostes i arcs de punt rodó al cos central. Sant Miquel de Terrassa (Vallès Occidental)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/174_Sant_Miquel_de_Terrassa.jpg/250px-174_Sant_Miquel_de_Terrassa.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/174_Sant_Miquel_de_Terrassa.jpg/375px-174_Sant_Miquel_de_Terrassa.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/174_Sant_Miquel_de_Terrassa.jpg/500px-174_Sant_Miquel_de_Terrassa.jpg 2x" data-file-width="3456" data-file-height="2592" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Columnes, capitells, impostes i arcs de punt rodó al cos central. <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_de_Sant_Pere_de_Terrassa#Església_de_Sant_Miquel" title="Esglésies de Sant Pere de Terrassa">Sant Miquel de Terrassa</a> (Vallès Occidental)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>L'evolució de l'arquitectura romànica ve condicionada, especialment, per l'economia i la proximitat física a exemples a imitar. Utilitza les <a href="/wiki/Volta_d%27aresta" title="Volta d'aresta">voltes d'aresta</a>, ja presents en diverses construccions anteriors a l'any 1000,<sup id="cite_ref-113" class="reference"><a href="#cite_note-113"><span class="cite-bracket">[</span>n. 18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> els <a href="/wiki/Arc_apuntat" title="Arc apuntat">arcs apuntats</a>, herència islàmica present en moltes esglésies normandes a Sicília anteriors al 1080 i les <a href="/wiki/Volta_de_creueria" title="Volta de creueria">voltes de creueria</a>; el desenvolupament dels dos darrers seran objectiu clau del gòtic. En el seu procés, les obres prendran una presència menys tosca i més adornada, prioritzaran les voltes davant les cobertes de fusta; arcs i voltes, normalment de mig punt, apareixeran més sovint en forma apuntada. Proliferarà l'escultura i anirà adquirint millores tècniques, en especial en la configuració espacial de les escenes —malgrat que les representacions "fidedignes" no arribaran fins al gòtic, en algunes obres es percep la intenció de l'artista en la disposició dels diferents elements d'una composició— i el tractament dels alts relleus. Finalment, l'estil arquitectònic romànic crearà obres de transició i estils particulars —<a href="/wiki/Orde_del_Temple_a_Arag%C3%B3_i_Catalunya#Assentament_dels_templers_a_Aragó_i_Catalunya" class="mw-redirect" title="Orde del Temple a Aragó i Catalunya">arquitectura templera</a>, <a href="/wiki/Escola_de_Lleida" title="Escola de Lleida">escola de Lleida</a>, <a href="/wiki/Cistell" title="Cistell">Cistell</a>, ben representats al nostre entorn—, o deixarà obres inacabades que seran represes més endavant durant el període gòtic, o bé que quedaran definitivament truncades —<a href="/w/index.php?title=Santiago_de_Ag%C3%BCero&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santiago de Agüero (encara no existeix)">Santiago de Agüero</a> (<a href="/wiki/Foia_d%27Osca" title="Foia d'Osca">Foia d'Osca</a>), <a href="/wiki/Sant_Blai_de_Les" title="Sant Blai de Les">Sant Blai de Les</a> (Val d'Aran). </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Santiago de Agüero, una església inacabada a la Foia d'Osca</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Santiago_de_Ag%C3%BCero,_vista_SE.jpg" class="mw-file-description" title="Portada i absis, vista SE. La construcció anava a bon ritme quan s'aturà, paredant les naus pel cantó oest"><img alt="Portada i absis, vista SE. La construcció anava a bon ritme quan s'aturà, paredant les naus pel cantó oest" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Santiago_de_Ag%C3%BCero%2C_vista_SE.jpg/250px-Santiago_de_Ag%C3%BCero%2C_vista_SE.jpg" decoding="async" width="250" height="189" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Santiago_de_Ag%C3%BCero%2C_vista_SE.jpg/375px-Santiago_de_Ag%C3%BCero%2C_vista_SE.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Santiago_de_Ag%C3%BCero%2C_vista_SE.jpg/500px-Santiago_de_Ag%C3%BCero%2C_vista_SE.jpg 2x" data-file-width="637" data-file-height="481" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Portada i absis, vista SE. La construcció anava a bon ritme quan s'aturà, paredant les naus pel cantó oest</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Santiago_de_Ag%C3%BCero._Portada.jpg" class="mw-file-description" title="La portada, amb mènsules suportant la cornisa, com la resta construïda de l'església, mostra bona factura"><img alt="La portada, amb mènsules suportant la cornisa, com la resta construïda de l'església, mostra bona factura" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Santiago_de_Ag%C3%BCero._Portada.jpg/187px-Santiago_de_Ag%C3%BCero._Portada.jpg" decoding="async" width="187" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Santiago_de_Ag%C3%BCero._Portada.jpg/281px-Santiago_de_Ag%C3%BCero._Portada.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Santiago_de_Ag%C3%BCero._Portada.jpg/375px-Santiago_de_Ag%C3%BCero._Portada.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2560" /></a></span></div> <div class="gallerytext">La portada, amb mènsules suportant la cornisa, com la resta construïda de l'església, mostra bona factura</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Santiago_de_Ag%C3%BCero,_vista_O.jpg" class="mw-file-description" title="Al pilar centrat, s'hi aprecien, adossades, les columnes amb capitells d'arcs formers de les naus central i sud que haurien continuat"><img alt="Al pilar centrat, s'hi aprecien, adossades, les columnes amb capitells d'arcs formers de les naus central i sud que haurien continuat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Santiago_de_Ag%C3%BCero%2C_vista_O.jpg/250px-Santiago_de_Ag%C3%BCero%2C_vista_O.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Santiago_de_Ag%C3%BCero%2C_vista_O.jpg/375px-Santiago_de_Ag%C3%BCero%2C_vista_O.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Santiago_de_Ag%C3%BCero%2C_vista_O.jpg/500px-Santiago_de_Ag%C3%BCero%2C_vista_O.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Al pilar centrat, s'hi aprecien, adossades, les columnes amb capitells d'arcs formers de les naus central i sud que haurien continuat</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Als comtats catalans poden distingir-se dues etapes: </p> <ul><li>Una primera, anomenada "<b><a href="/wiki/Primer_rom%C3%A0nic" title="Primer romànic">primer romànic</a></b>", que s'inscriu entre la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span> i mitjans del XII, habitual a la <a href="/wiki/Catalunya_Vella" title="Catalunya Vella">Catalunya Vella</a> i en el qual s'inclou, sovint identificant-lo, el "<b><a href="/wiki/Rom%C3%A0nic_llombard" title="Romànic llombard">romànic llombard</a></b>", l'estil predominant a Catalunya portat pels <i><a href="/wiki/Mestres_comacini" title="Mestres comacini">magistri comacini</a></i> —mestres actius de la diòcesi de <a href="/wiki/Bisbat_de_Como" title="Bisbat de Como">Como</a>, a la <a href="/wiki/Llombardia" title="Llombardia">Llombardia</a>, i nord d'Itàlia—, caracteritzat per la "decoració llombarda"; el primer romànic presenta influències clàssiques —columnes a la nau central de l'església de <a href="/wiki/Sant_Pere_de_Rodes" class="mw-redirect" title="Sant Pere de Rodes">Sant Pere de Rodes</a>—, islàmiques —<a href="/wiki/Arcs_de_ferradura" class="mw-redirect" title="Arcs de ferradura">arcs de ferradura</a> a la nau central de <a href="/wiki/Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0" title="Sant Miquel de Cuixà">Sant Miquel de Cuixà</a>— i del nord de la península Itàlica —decoració exterior de <a href="/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_de_Cardona" title="Sant Vicenç de Cardona">Sant Vicenç de Cardona</a>, campanar de <a href="/wiki/Sant_Salvador_de_Breda" title="Sant Salvador de Breda">Sant Salvador de Breda</a>—; està emparentada amb arquitectures dels <a href="/wiki/Occit%C3%A0nia" title="Occitània">territoris de les llengües d'oc</a>;<sup id="cite_ref-114" class="reference"><a href="#cite_note-114"><span class="cite-bracket">[</span>n. 19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> els aparells són rudes —maçoneria, carreus, disposició irregular de les filades—, les finestres discretes i sovint <a href="/wiki/Espitllera" title="Espitllera">espitllerades</a>; la decoració escultòrica és minsa, normalment reduïda a la portalada i capitells, tot i que destaquen, especialment en absis i campanars, les decoracions llombardes —<a href="/wiki/Arcuacions_cegues" class="mw-redirect" title="Arcuacions cegues">arcuacions cegues</a>, <a href="/wiki/Lesenes" class="mw-redirect" title="Lesenes">lesenes</a>— i els <a href="/wiki/Fris" title="Fris">frisos</a> de dent de serra i els escacats; les esglésies sovint estan dotades de <a href="/wiki/Cripta" title="Cripta">cripta</a> i presenten el <a href="/wiki/Presbiteri" title="Presbiteri">presbiteri</a> sobrealçat; poden usar cobertes de fusta o de pedra, i de vegades disposen de <a href="/wiki/Transsepte" title="Transsepte">transsepte</a> o <a href="/wiki/N%C3%A0rtex" title="Nàrtex">nàrtex</a>.</li></ul> <ul><li>I una segona, el "<b>romànic ple</b>", a vegades anomenat "romànic internacional" o "romànic francès", durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, però que s'allarga durant el XIII, més present en la <a href="/wiki/Catalunya_Nova" title="Catalunya Nova">Catalunya Nova</a>; procedent dels <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_d%27o%C3%AFl" title="Llengües d'oïl">territoris de les llengües d'oïl</a><sup id="cite_ref-115" class="reference"><a href="#cite_note-115"><span class="cite-bracket">[</span>n. 20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i germànics,<sup id="cite_ref-116" class="reference"><a href="#cite_note-116"><span class="cite-bracket">[</span>n. 21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el conjunt estructural de l'edificació té una aparença més esvelta, l'aparell presenta carreus ben escairats i sovint polits, els vans de les finestres i <a href="/wiki/Rosassa" title="Rosassa">rosasses</a> s'eixamplen, la decoració esculpida pren un paper destacat, sovintegen els transseptes i els <a href="/wiki/Cimbori" title="Cimbori">cimboris</a> sobre els <a href="/wiki/Creuer_(arquitectura)" title="Creuer (arquitectura)">creuers</a>.</li></ul> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Esgl%C3%A9sia_vella_d%27Angostrina.jpg" class="mw-file-description" title="Primer romànic amb magnifica espadanya; cos lateral afegit. Sant Andreu, Angostrina (Alta Cerdanya)"><img alt="Primer romànic amb magnifica espadanya; cos lateral afegit. Sant Andreu, Angostrina (Alta Cerdanya)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Esgl%C3%A9sia_vella_d%27Angostrina.jpg/240px-Esgl%C3%A9sia_vella_d%27Angostrina.jpg" decoding="async" width="240" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Esgl%C3%A9sia_vella_d%27Angostrina.jpg/360px-Esgl%C3%A9sia_vella_d%27Angostrina.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Esgl%C3%A9sia_vella_d%27Angostrina.jpg/480px-Esgl%C3%A9sia_vella_d%27Angostrina.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="900" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Primer romànic amb magnifica espadanya; cos lateral afegit. <a href="/wiki/Sant_Andreu_d%27Angostrina" title="Sant Andreu d'Angostrina">Sant Andreu</a>, <a href="/wiki/Angostrina" title="Angostrina">Angostrina</a> (Alta Cerdanya)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll.jpg" class="mw-file-description" title="Decoració llombarda a capçalera i campanar. Santa Maria de Taüll (Alta Ribagorça)"><img alt="Decoració llombarda a capçalera i campanar. Santa Maria de Taüll (Alta Ribagorça)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll.jpg/240px-Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll.jpg" decoding="async" width="240" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll.jpg/360px-Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll.jpg/480px-Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="600" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Decoració llombarda a capçalera i campanar. <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll" title="Santa Maria de Taüll">Santa Maria de Taüll</a> (Alta Ribagorça)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pla_de_Santa_Maria,_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Ramon-PM_27866.jpg" class="mw-file-description" title="Romànic ple; cimbori reconstruït. Sant Ramon del Pla de Santa Maria (Alt Camp)"><img alt="Romànic ple; cimbori reconstruït. Sant Ramon del Pla de Santa Maria (Alt Camp)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Pla_de_Santa_Maria%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Ramon-PM_27866.jpg/250px-Pla_de_Santa_Maria%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Ramon-PM_27866.jpg" decoding="async" width="250" height="151" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Pla_de_Santa_Maria%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Ramon-PM_27866.jpg/375px-Pla_de_Santa_Maria%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Ramon-PM_27866.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Pla_de_Santa_Maria%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Ramon-PM_27866.jpg/500px-Pla_de_Santa_Maria%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Ramon-PM_27866.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="603" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Romànic ple; cimbori reconstruït. <a href="/wiki/Sant_Ramon_del_Pla_de_Santa_Maria" title="Sant Ramon del Pla de Santa Maria">Sant Ramon del Pla de Santa Maria</a> (Alt Camp)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Poden incloure's en el romànic ple, o poden entendre's com una darrera etapa, les obres de l'<b><a href="/wiki/Escola_de_Lleida" title="Escola de Lleida">escola de Lleida</a></b>, de la <b><a href="/wiki/Catedral_de_Tarragona" title="Catedral de Tarragona">catedral de Tarragona</a></b> i de l'<b><a href="/wiki/Art_cistercenc" title="Art cistercenc">arquitectura cistercenca</a></b>,<sup id="cite_ref-117" class="reference"><a href="#cite_note-117"><span class="cite-bracket">[</span>96<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> tot i que aquesta darrera, molt austera, de transició al gòtic, normalment és considerada com un estil propi. L'arquitectura cistercenca que els monjos de l'orde de Cîteaux utilitzaren, a meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, als <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestirs</a> de <a href="/wiki/Santes_Creus" class="mw-redirect" title="Santes Creus">Santes Creus</a> i <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Vallbona_de_les_Monges" title="Santa Maria de Vallbona de les Monges">de Vallbona de les monges</a>, entre d'altres, tot i considerar-se un estil propi, reflecteix patrons de transició. En l'escola de Lleida, s'hi poden apreciar influències de l'<a href="/wiki/Art_mud%C3%A8jar" title="Art mudèjar">art mudèjar</a>, del romànic del nord d'Europa i, fins i tot, del gòtic, que s'estava desenvolupant des de mitjan segle XII; iniciada amb la construcció de la <a href="/wiki/Seu_Vella" class="mw-redirect" title="Seu Vella">Seu Vella</a> i present en esglésies de les <a href="/wiki/Terres_de_Ponent" class="mw-redirect" title="Terres de Ponent">Terres de Ponent</a>, d'Osca o de València com, respectivament, <a href="/wiki/Santa_Maria_del_Castell_de_Cubells" title="Santa Maria del Castell de Cubells">Santa Maria del Castell de Cubells</a>, <a href="/wiki/Sant_Miquel_de_Foces" title="Sant Miquel de Foces">Sant Miquel de Foces</a> i la <a href="/wiki/Catedral_de_Val%C3%A8ncia" title="Catedral de València">catedral de València</a>; hi destaquen les portades ornamentades.<sup id="cite_ref-118" class="reference"><a href="#cite_note-118"><span class="cite-bracket">[</span>97<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Escola de Lleida</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Porta_dels_Fillols_a_la_Seu_Vella_de_Lleida.jpg" class="mw-file-description" title="Porta dels Fillols. Seu Vella de Lleida"><img alt="Porta dels Fillols. Seu Vella de Lleida" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Porta_dels_Fillols_a_la_Seu_Vella_de_Lleida.jpg/250px-Porta_dels_Fillols_a_la_Seu_Vella_de_Lleida.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Porta_dels_Fillols_a_la_Seu_Vella_de_Lleida.jpg/375px-Porta_dels_Fillols_a_la_Seu_Vella_de_Lleida.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Porta_dels_Fillols_a_la_Seu_Vella_de_Lleida.jpg/500px-Porta_dels_Fillols_a_la_Seu_Vella_de_Lleida.jpg 2x" data-file-width="3456" data-file-height="2592" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/La_Seu_Vella_de_Lleida#Porta_dels_Fillols" title="La Seu Vella de Lleida">Porta dels Fillols</a>. Seu Vella de Lleida</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Porta_de_Santa_Maria_d%27Agramunt.jpg" class="mw-file-description" title="Portalada de vuit arquivoltes. Santa Maria d'Agramunt (Urgell)"><img alt="Portalada de vuit arquivoltes. Santa Maria d'Agramunt (Urgell)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Porta_de_Santa_Maria_d%27Agramunt.jpg/250px-Porta_de_Santa_Maria_d%27Agramunt.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Porta_de_Santa_Maria_d%27Agramunt.jpg/375px-Porta_de_Santa_Maria_d%27Agramunt.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Porta_de_Santa_Maria_d%27Agramunt.jpg/500px-Porta_de_Santa_Maria_d%27Agramunt.jpg 2x" data-file-width="3456" data-file-height="2592" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Portalada de vuit arquivoltes. <a href="/wiki/Santa_Maria_d%27Agramunt" title="Santa Maria d'Agramunt">Santa Maria d'Agramunt</a> (Urgell)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Val%C3%A8ncia,Catedral_Bas%C3%ADlica_Metropolitana_de_Santa_Maria_-PM_51887.jpg" class="mw-file-description" title="Porta de la Pia Almoina. Catedral de València"><img alt="Porta de la Pia Almoina. Catedral de València" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Val%C3%A8ncia%2CCatedral_Bas%C3%ADlica_Metropolitana_de_Santa_Maria_-PM_51887.jpg/230px-Val%C3%A8ncia%2CCatedral_Bas%C3%ADlica_Metropolitana_de_Santa_Maria_-PM_51887.jpg" decoding="async" width="230" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Val%C3%A8ncia%2CCatedral_Bas%C3%ADlica_Metropolitana_de_Santa_Maria_-PM_51887.jpg/344px-Val%C3%A8ncia%2CCatedral_Bas%C3%ADlica_Metropolitana_de_Santa_Maria_-PM_51887.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Val%C3%A8ncia%2CCatedral_Bas%C3%ADlica_Metropolitana_de_Santa_Maria_-PM_51887.jpg/459px-Val%C3%A8ncia%2CCatedral_Bas%C3%ADlica_Metropolitana_de_Santa_Maria_-PM_51887.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="828" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Catedral_de_Val%C3%A8ncia#La_porta_de_l'Almoina_o_del_Palau" title="Catedral de València">Porta de la Pia Almoina</a>. Catedral de València</div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Catedral de Tarragona</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:259_Catedral,_porta_del_Claustre.jpg" class="mw-file-description" title="Portada amb arquivoltes, timpà amb Crist beneint i tetramorf, llinda i trencallums. Claustre"><img alt="Portada amb arquivoltes, timpà amb Crist beneint i tetramorf, llinda i trencallums. Claustre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/259_Catedral%2C_porta_del_Claustre.jpg/250px-259_Catedral%2C_porta_del_Claustre.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/259_Catedral%2C_porta_del_Claustre.jpg/375px-259_Catedral%2C_porta_del_Claustre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/259_Catedral%2C_porta_del_Claustre.jpg/500px-259_Catedral%2C_porta_del_Claustre.jpg 2x" data-file-width="2816" data-file-height="2112" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Portada amb <a href="/wiki/Arquivoltes" class="mw-redirect" title="Arquivoltes">arquivoltes</a>, <a href="/wiki/Timp%C3%A0_(arquitectura)" title="Timpà (arquitectura)">timpà</a> amb Crist beneint i <a href="/wiki/Tetramorf" title="Tetramorf">tetramorf</a>, <a href="/wiki/Llinda" title="Llinda">llinda</a> i <a href="/wiki/Mainell" title="Mainell">trencallums</a>. Claustre</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:229_Claustre_de_la_Catedral,_portal_de_la_capella_del_Corpus_Christi.jpg" class="mw-file-description" title="Pilars amb columnetes adossades, capitells correguts, finestra geminada, frisos. Sala capitular"><img alt="Pilars amb columnetes adossades, capitells correguts, finestra geminada, frisos. Sala capitular" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/229_Claustre_de_la_Catedral%2C_portal_de_la_capella_del_Corpus_Christi.jpg/250px-229_Claustre_de_la_Catedral%2C_portal_de_la_capella_del_Corpus_Christi.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/229_Claustre_de_la_Catedral%2C_portal_de_la_capella_del_Corpus_Christi.jpg/375px-229_Claustre_de_la_Catedral%2C_portal_de_la_capella_del_Corpus_Christi.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/229_Claustre_de_la_Catedral%2C_portal_de_la_capella_del_Corpus_Christi.jpg/500px-229_Claustre_de_la_Catedral%2C_portal_de_la_capella_del_Corpus_Christi.jpg 2x" data-file-width="2816" data-file-height="2112" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Pilars amb columnetes adossades, capitells correguts, finestra geminada, frisos. Sala capitular</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Tarragona_-_Catedral,_claustro_25.jpg" class="mw-file-description" title="Frisos de dent de gos envolten arcuació i rosasses, amb calats d'inspiració islàmica. Claustre"><img alt="Frisos de dent de gos envolten arcuació i rosasses, amb calats d'inspiració islàmica. Claustre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Tarragona_-_Catedral%2C_claustro_25.jpg/250px-Tarragona_-_Catedral%2C_claustro_25.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Tarragona_-_Catedral%2C_claustro_25.jpg/375px-Tarragona_-_Catedral%2C_claustro_25.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Tarragona_-_Catedral%2C_claustro_25.jpg/500px-Tarragona_-_Catedral%2C_claustro_25.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Frisos de dent de gos envolten arcuació i rosasses, amb calats d'inspiració islàmica. Claustre</div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Arquitectura cistercenca</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Real_Monasterio_de_Santes_Creus_-_Sala_Capitular_1.jpg" class="mw-file-description" title="Columnes amb capitells de transició i cartel·la al mur sostenen voltes de creueria de la sala capitular. Monestir de Santes Creus (Alt Camp)"><img alt="Columnes amb capitells de transició i cartel·la al mur sostenen voltes de creueria de la sala capitular. Monestir de Santes Creus (Alt Camp)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Real_Monasterio_de_Santes_Creus_-_Sala_Capitular_1.jpg/250px-Real_Monasterio_de_Santes_Creus_-_Sala_Capitular_1.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Real_Monasterio_de_Santes_Creus_-_Sala_Capitular_1.jpg/375px-Real_Monasterio_de_Santes_Creus_-_Sala_Capitular_1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Real_Monasterio_de_Santes_Creus_-_Sala_Capitular_1.jpg/500px-Real_Monasterio_de_Santes_Creus_-_Sala_Capitular_1.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Columnes amb capitells de transició i <a href="/wiki/M%C3%A8nsula" title="Mènsula">cartel·la</a> al mur sostenen <a href="/wiki/Volta_de_creueria" title="Volta de creueria">voltes de creueria</a> de la sala capitular. <a href="/wiki/Santes_Creus" class="mw-redirect" title="Santes Creus">Monestir de Santes Creus</a> (Alt Camp)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Monestir_de_Poblet-PM_26180.jpg" class="mw-file-description" title="Pilars cruciformes amb columnes pels arcs formers i columnetes, a l'interior de les naus, dels arcs perpanys. Església de Poblet (Conca de Barberà)"><img alt="Pilars cruciformes amb columnes pels arcs formers i columnetes, a l'interior de les naus, dels arcs perpanys. Església de Poblet (Conca de Barberà)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Monestir_de_Poblet-PM_26180.jpg/250px-Monestir_de_Poblet-PM_26180.jpg" decoding="async" width="250" height="189" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Monestir_de_Poblet-PM_26180.jpg/375px-Monestir_de_Poblet-PM_26180.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Monestir_de_Poblet-PM_26180.jpg/500px-Monestir_de_Poblet-PM_26180.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="757" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Pilar_(arquitectura)" title="Pilar (arquitectura)">Pilars</a> cruciformes amb columnes pels <a href="/wiki/Arc_(arquitectura)#Arcs_en_voltes_de_canó" title="Arc (arquitectura)">arcs formers</a> i columnetes, a l'interior de les naus, dels arcs perpanys. Església de <a href="/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Poblet" title="Reial Monestir de Santa Maria de Poblet">Poblet</a> (Conca de Barberà)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Monestir_de_Santa_Maria_de_Vallbona_(Vallbona_de_les_Monges)_-_8.jpg" class="mw-file-description" title="Cimbori vuitavat, amb finestres a cada cara, sobre trompes. Monestir de Vallbona de les Monges (Urgell)"><img alt="Cimbori vuitavat, amb finestres a cada cara, sobre trompes. Monestir de Vallbona de les Monges (Urgell)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Monestir_de_Santa_Maria_de_Vallbona_%28Vallbona_de_les_Monges%29_-_8.jpg/250px-Monestir_de_Santa_Maria_de_Vallbona_%28Vallbona_de_les_Monges%29_-_8.jpg" decoding="async" width="250" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Monestir_de_Santa_Maria_de_Vallbona_%28Vallbona_de_les_Monges%29_-_8.jpg/375px-Monestir_de_Santa_Maria_de_Vallbona_%28Vallbona_de_les_Monges%29_-_8.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Monestir_de_Santa_Maria_de_Vallbona_%28Vallbona_de_les_Monges%29_-_8.jpg/500px-Monestir_de_Santa_Maria_de_Vallbona_%28Vallbona_de_les_Monges%29_-_8.jpg 2x" data-file-width="3008" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Cimbori" title="Cimbori">Cimbori</a> vuitavat, amb finestres a cada cara, sobre <a href="/wiki/Trompa_(arquitectura)" title="Trompa (arquitectura)">trompes</a>. <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Vallbona_de_les_Monges" title="Santa Maria de Vallbona de les Monges">Monestir de Vallbona de les Monges</a> (Urgell)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>La <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica" title="Basílica">basílica</a>, construïda des dels temps de la <a href="/wiki/Roma_cl%C3%A0ssica" class="mw-redirect" title="Roma clàssica">Roma clàssica</a>, feia servir <a href="/wiki/Columna" title="Columna">columnes</a> per a sostenir, mitjançant l'<a href="/wiki/Entaulament" title="Entaulament">entaulament</a> o simples <a href="/wiki/Arquitrau" title="Arquitrau">arquitraus</a>, l'<a href="/wiki/Gelosia_(estructura)" title="Gelosia (estructura)">armadura de la coberta</a> i la <a href="/wiki/Teulada_(construcci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Teulada (construcció)">teulada</a>. En el romànic, les columnes es connecten amb les veïnes en el sentit longitudinal de la <a href="/wiki/Nau_(arquitectura)" title="Nau (arquitectura)">nau</a> mitjançant els <b>arcs formers</b>, <a href="/wiki/Opus_arcuatum" title="Opus arcuatum">arcuacions</a> longitudinals a manera de ponts per a suportar el fustam. Donada la preferència dels arquitectes romànics per l'ús de la pedra en les cobertes, aquestes esdevingueren molt més pesants i es reforçaren els murs per alçar les voltes al seu damunt. Les <a href="/wiki/Voltes_de_can%C3%B3" class="mw-redirect" title="Voltes de canó">voltes de canó</a>, mig cilindre allargat construït d'una sola peça, resultaven fràgils i, per a dotar-les de major estabilitat, entre els parells de columnes en el sentit longitudinal de la nau, o en cas d'esglésies d'una sola nau des de pilastres adossades al mur, es construeixen els <b>arcs doblers</b>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Anderson,_Roma_-_n._0110_-_S._Lorenzo_Fuori_le_Mura_-_Roma.jpg" class="mw-file-description" title="Arquitraus sobre columnes, 580. San Lorenzo Fuori le Mura, Roma"><img alt="Arquitraus sobre columnes, 580. San Lorenzo Fuori le Mura, Roma" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Anderson%2C_Roma_-_n._0110_-_S._Lorenzo_Fuori_le_Mura_-_Roma.jpg/250px-Anderson%2C_Roma_-_n._0110_-_S._Lorenzo_Fuori_le_Mura_-_Roma.jpg" decoding="async" width="250" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Anderson%2C_Roma_-_n._0110_-_S._Lorenzo_Fuori_le_Mura_-_Roma.jpg/375px-Anderson%2C_Roma_-_n._0110_-_S._Lorenzo_Fuori_le_Mura_-_Roma.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Anderson%2C_Roma_-_n._0110_-_S._Lorenzo_Fuori_le_Mura_-_Roma.jpg/500px-Anderson%2C_Roma_-_n._0110_-_S._Lorenzo_Fuori_le_Mura_-_Roma.jpg 2x" data-file-width="726" data-file-height="551" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Arquitraus sobre columnes, 580. <a href="/w/index.php?title=San_Lorenzo_Fuori_le_Mura&action=edit&redlink=1" class="new" title="San Lorenzo Fuori le Mura (encara no existeix)">San Lorenzo Fuori le Mura</a>, Roma</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ta%C3%BCll,_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24185.jpg" class="mw-file-description" title="Arcs formers sustentant les encavallades, 1124. Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça)"><img alt="Arcs formers sustentant les encavallades, 1124. Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Ta%C3%BCll%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24185.jpg/250px-Ta%C3%BCll%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24185.jpg" decoding="async" width="250" height="181" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Ta%C3%BCll%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24185.jpg/375px-Ta%C3%BCll%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24185.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Ta%C3%BCll%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24185.jpg/500px-Ta%C3%BCll%2C_Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Climent-PM_24185.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="722" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Arcs formers sustentant les encavallades, 1124. <a href="/wiki/Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll" title="Sant Climent de Taüll">Sant Climent de Taüll</a> (Alta Ribagorça)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Monestir_de_Sant_Pere_de_Rodes_(El_Port_de_la_Selva)_-_27.jpg" class="mw-file-description" title="Arc dobler a la volta de canó, 1022. Sant Pere de Rodes (Alt Empordà)"><img alt="Arc dobler a la volta de canó, 1022. Sant Pere de Rodes (Alt Empordà)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Monestir_de_Sant_Pere_de_Rodes_%28El_Port_de_la_Selva%29_-_27.jpg/250px-Monestir_de_Sant_Pere_de_Rodes_%28El_Port_de_la_Selva%29_-_27.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Monestir_de_Sant_Pere_de_Rodes_%28El_Port_de_la_Selva%29_-_27.jpg/375px-Monestir_de_Sant_Pere_de_Rodes_%28El_Port_de_la_Selva%29_-_27.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Monestir_de_Sant_Pere_de_Rodes_%28El_Port_de_la_Selva%29_-_27.jpg/500px-Monestir_de_Sant_Pere_de_Rodes_%28El_Port_de_la_Selva%29_-_27.jpg 2x" data-file-width="3488" data-file-height="2616" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Arc dobler a la volta de canó, 1022. <a href="/wiki/Sant_Pere_de_Rodes" class="mw-redirect" title="Sant Pere de Rodes">Sant Pere de Rodes</a> (Alt Empordà)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>El <b>tram</b> és, probablement, la innovació arquitectònica més transcendent de l'arquitectura romànica, ja que, considerat com unitat constructiva, permet articular la nau amb certa facilitat i ofereix a l'arquitecte un nombre considerable de composicions segons la seva disposició. A més, col·locats l'un al cantó d'altre, cada tram, una unitat relativament petita, reforça la totalitat de la volta. Les columnes deixaren pas als <a href="/wiki/Pilar_(arquitectura)" title="Pilar (arquitectura)">pilars</a> i els trams originaren un altre invent romànic: el <b>pilar cruciforme</b>. Aquest es compon d'un pilar, quadrat, amb sengles pilastres adossades a cadascuna de les cares que permeten que cada pilastra actuï de suport a l'arrancada de cada arc: a l'interior de la nau, sigui la central o les laterals, els arcs faixons i, bé cap a la capçalera bé cap als peus de la nau, els arcs formers. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Trams de voltes</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Eglise_de_Termes_vue_int%C3%A9rieure_en_regardant_au_nord-est..jpg" class="mw-file-description" title="Trams a la volta de canó apuntada amb arcs doblers. Nostra Senyora de Tèrme, Tèrme (Aude)"><img alt="Trams a la volta de canó apuntada amb arcs doblers. Nostra Senyora de Tèrme, Tèrme (Aude)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Eglise_de_Termes_vue_int%C3%A9rieure_en_regardant_au_nord-est..jpg/250px-Eglise_de_Termes_vue_int%C3%A9rieure_en_regardant_au_nord-est..jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Eglise_de_Termes_vue_int%C3%A9rieure_en_regardant_au_nord-est..jpg/375px-Eglise_de_Termes_vue_int%C3%A9rieure_en_regardant_au_nord-est..jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Eglise_de_Termes_vue_int%C3%A9rieure_en_regardant_au_nord-est..jpg/500px-Eglise_de_Termes_vue_int%C3%A9rieure_en_regardant_au_nord-est..jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1944" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Trams a la volta de canó apuntada amb arcs doblers. Nostra Senyora de Tèrme, <a href="/wiki/T%C3%A8rme" title="Tèrme">Tèrme</a> (Aude)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Narbonne_Abbaye_Sainte-Marie_de_Fontfroide_14.JPG" class="mw-file-description" title="Tram de volta de creueria al claustre. Abadia de Fontfreda (Aude)"><img alt="Tram de volta de creueria al claustre. Abadia de Fontfreda (Aude)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Narbonne_Abbaye_Sainte-Marie_de_Fontfroide_14.JPG/187px-Narbonne_Abbaye_Sainte-Marie_de_Fontfroide_14.JPG" decoding="async" width="187" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Narbonne_Abbaye_Sainte-Marie_de_Fontfroide_14.JPG/281px-Narbonne_Abbaye_Sainte-Marie_de_Fontfroide_14.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Narbonne_Abbaye_Sainte-Marie_de_Fontfroide_14.JPG/375px-Narbonne_Abbaye_Sainte-Marie_de_Fontfroide_14.JPG 2x" data-file-width="2736" data-file-height="3648" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Tram de volta de creueria al claustre. <a href="/wiki/Abadia_de_Fontfreda" title="Abadia de Fontfreda">Abadia de Fontfreda</a> (Aude)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Abbaye_de_Saint-Savin-sur-Gartempe,_%C3%A9glise_PM_12064.jpg" class="mw-file-description" title="Tram de volta de canó pintat a la nau central. Abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe (Poitou-Charentes)"><img alt="Tram de volta de canó pintat a la nau central. Abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe (Poitou-Charentes)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Abbaye_de_Saint-Savin-sur-Gartempe%2C_%C3%A9glise_PM_12064.jpg/250px-Abbaye_de_Saint-Savin-sur-Gartempe%2C_%C3%A9glise_PM_12064.jpg" decoding="async" width="250" height="203" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Abbaye_de_Saint-Savin-sur-Gartempe%2C_%C3%A9glise_PM_12064.jpg/375px-Abbaye_de_Saint-Savin-sur-Gartempe%2C_%C3%A9glise_PM_12064.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Abbaye_de_Saint-Savin-sur-Gartempe%2C_%C3%A9glise_PM_12064.jpg/500px-Abbaye_de_Saint-Savin-sur-Gartempe%2C_%C3%A9glise_PM_12064.jpg 2x" data-file-width="850" data-file-height="689" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Tram de volta de canó pintat a la nau central. <a href="/wiki/Abadia_de_Saint-Savin-sur-Gartempe" title="Abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe">Abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe</a> (Poitou-Charentes)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Hi ha qui situa l'origen de l'arquitectura romànica en la necessitat de reedificar les esglésies després dels saqueigs que <a href="/wiki/Llombards" class="mw-redirect" title="Llombards">llombards</a> i <a href="/wiki/Hongaresos" class="mw-redirect" title="Hongaresos">hongaresos</a> feren en territoris del nord d'Itàlia i de França. L'arquitectura eclesial romànica llombarda construeix edificacions generalment d'una o tres <a href="/wiki/Nau_(arquitectura)" title="Nau (arquitectura)">naus</a>, capçades per sengles absis, de vegades les laterals per <a href="/wiki/Absidiola" title="Absidiola">absidioles</a>, bastides amb petits <a href="/wiki/Carreus" class="mw-redirect" title="Carreus">carreus</a> rústics —carreuons sense polir— i, sovint, amb <a href="/wiki/Gelosia_(estructura)" title="Gelosia (estructura)">coberta de fusta</a> excepte en els absis, que es cobreixen amb voltes de pedra de quart d'esfera; el seu tret diferencial és l'afegit als murs de "decoració llombarda", consistent, bàsicament, en arcuacions cegues sota la coberta i <a href="/wiki/Lesenes" class="mw-redirect" title="Lesenes">lesenes</a> repartides pels panys exteriors, que ajudaven a alleugerir les parets, i es presenten dotades de porta de <a href="/wiki/Arc_de_mig_punt" title="Arc de mig punt">punt rodó</a> i d'escasses i petites obertures; força esglésies presenten esveltes torres campanar amb decoració llombarda. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Saint-Martin-du-Canigou-PM_45722.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Saint-Martin-du-Canigou-PM_45722.jpg/220px-Saint-Martin-du-Canigou-PM_45722.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Saint-Martin-du-Canigou-PM_45722.jpg/330px-Saint-Martin-du-Canigou-PM_45722.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Saint-Martin-du-Canigou-PM_45722.jpg/440px-Saint-Martin-du-Canigou-PM_45722.jpg 2x" data-file-width="709" data-file-height="473" /></a><figcaption>Capçalera edificada el 1r terç del s. XI; absis esquerra afegit posteriorment. <a href="/wiki/Sant_Mart%C3%AD_del_Canig%C3%B3" title="Sant Martí del Canigó">Sant Martí del Canigó</a> (Conflent)</figcaption></figure> <p>Durant el primer terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, es construeixen les capçaleres de <a href="/wiki/Abadia_de_Tournus" title="Abadia de Tournus">Saint Philibert de Tournus</a>, <a href="/wiki/Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0" title="Sant Miquel de Cuixà">Sant Miquel de Cuixà</a> i <a href="/wiki/Sant_Mart%C3%AD_del_Canig%C3%B3" title="Sant Martí del Canigó">Sant Martí del Canigó</a> ja cobertes amb voltes de quadrant d'esfera amb aparell rústic de pedra, i abans de mitjans de segle les naus d'aquestes dues darreres ho fan amb voltes de mig punt. Les característiques llombardes es difongueren ràpidament pel nord i centre d'Itàlia, sud de França, <a href="/wiki/Dalm%C3%A0cia" title="Dalmàcia">Dalmàcia</a> i Catalunya; aquí, l'estil llombard va assolir una gran difusió, mostrant un dels principals assoliments a <a href="/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_de_Cardona" title="Sant Vicenç de Cardona">Sant Vicenç de Cardona</a>, consagrada el 1040, imposant-se sobre les tendències mossàrabs, presents, entre d'altres, a <a href="/wiki/Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0" title="Sant Miquel de Cuixà">Sant Miquel de Cuixà</a> i <a href="/wiki/Sant_Quirze_de_Pedret" title="Sant Quirze de Pedret">Sant Quirze de Pedret</a>.<sup id="cite_ref-Cabanne_119-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cabanne-119"><span class="cite-bracket">[</span>98<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Jaume_de_Vilanova.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Sant_Jaume_de_Vilanova.JPG/220px-Sant_Jaume_de_Vilanova.JPG" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Sant_Jaume_de_Vilanova.JPG/330px-Sant_Jaume_de_Vilanova.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Sant_Jaume_de_Vilanova.JPG/440px-Sant_Jaume_de_Vilanova.JPG 2x" data-file-width="900" data-file-height="1200" /></a><figcaption>Rotonda amb edificació encastada. <a href="/wiki/Sant_Jaume_de_Vilanova" title="Sant Jaume de Vilanova">Sant Jaume de Vilanova</a> (Moianès)</figcaption></figure> <p>A mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, les tècniques han millorat, cosa que permet els mestres d'obres a atrevir-se amb obres de major envergadura; la pedra s'escaira bé i les naus es cobreixen més sovint amb pedra, per la qual cosa s'han de reforçar murs eixamplant-los o afegint-hi contraforts. En obres de més d'una nau, la central descarrega part del pes sobre les laterals, que es cobreixen amb voltes de pedra de quart de cercle i actuen de contraforts. També es desenvolupa la <a href="/wiki/Volta_d%27aresta" title="Volta d'aresta">volta d'aresta</a> i l'ús de la <a href="/wiki/C%C3%BApula" title="Cúpula">cúpula</a> que, aplicada a la planta basilical, apareix per primera vegada a Santa Maria de Ripoll.<sup id="cite_ref-Cabanne_119-1" class="reference"><a href="#cite_note-Cabanne-119"><span class="cite-bracket">[</span>98<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els progressos tècnics, la gran difusió dels ordes monàstics i el creixent fervor religiós, que origina el fenomen dels pelegrinatges, contribuïren a uniformitzar l'estil arreu del continent, tot i que també s'observen certes tendències territorials. </p><p>Dins l'etapa del primer romànic, s'inclou l'obra de l'arquitecte <a href="/wiki/Guillem_de_Volpiano" title="Guillem de Volpiano">Guillem de Volpiano</a> que, seguidor de la <a href="/wiki/Reforma_cluniacenca" class="mw-redirect" title="Reforma cluniacenca">reforma cluniacenca</a>, a inicis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> finalitzava el conjunt de l'abadia de Saint-Bénigne de <a href="/wiki/Dijon" title="Dijon">Dijon</a>; entre les construccions d'aquesta abadia, destaca una <a href="/wiki/Rotonda_(arquitectura)" title="Rotonda (arquitectura)">rotonda</a> de tres pisos de la qual es conserva la <a href="/wiki/Cripta" title="Cripta">cripta</a>. Aquest tipus d'edificació, de planta circular, es propagà, especialment, pels territoris dominats pels <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a>. A Catalunya, se'n conserven diverses, com <a href="/wiki/Sant_Jaume_de_Vilanova" title="Sant Jaume de Vilanova">Sant Jaume de Vilanova</a> al <a href="/wiki/Moian%C3%A8s" title="Moianès">Moianès</a>, <a href="/wiki/Sant_Miquel_de_Lillet" title="Sant Miquel de Lillet">Sant Miquel de Lillet</a> —consagrada l'any 1000, segons inscripció damunt l'altar— al <a href="/wiki/Bergued%C3%A0" title="Berguedà">Berguedà</a> i <a href="/wiki/Sant_Esteve_de_Sallent" title="Sant Esteve de Sallent">Sant Esteve de Sallent</a> al <a href="/wiki/Bages" title="Bages">Bages</a>. </p><p>Cap a la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, ja s'edifiquen grans construccions amb més assiduïtat i gosadia. El 1076, s'inicien les obres de la <a href="/wiki/Catedral_de_Jaca" title="Catedral de Jaca">catedral de Jaca</a>, emmarcada en el romànic ple, iniciadora de la variant dita "jaquesa" i model per a moltes construccions del seu entorn. A inicis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, la volta d'aresta, producte de l'encreuament perpendicular de dues voltes de canó ja present més d'un segle enrere, evoluciona cap a la volta de creueria,<sup id="cite_ref-120" class="reference"><a href="#cite_note-120"><span class="cite-bracket">[</span>99<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que utilitza dos arcs creuats entre quatre pilars, nervadures, i cobreix amb sengles voltes de <a href="/wiki/Plementeria" title="Plementeria">plementeria</a> les quatre seccions triangulars resultants. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Groined_vault-scheme.jpg" class="mw-file-description" title="Volta per aresta vista per sota"><img alt="Volta per aresta vista per sota" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Groined_vault-scheme.jpg/250px-Groined_vault-scheme.jpg" decoding="async" width="250" height="192" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Groined_vault-scheme.jpg/375px-Groined_vault-scheme.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f4/Groined_vault-scheme.jpg 2x" data-file-width="399" data-file-height="306" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Volta per aresta vista per sota</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Groin_vault_top.jpg" class="mw-file-description" title="Volta de creuria"><img alt="Volta de creuria" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Groin_vault_top.jpg/233px-Groin_vault_top.jpg" decoding="async" width="233" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Groin_vault_top.jpg/349px-Groin_vault_top.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Groin_vault_top.jpg/465px-Groin_vault_top.jpg 2x" data-file-width="725" data-file-height="779" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Volta de creuria</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Durham_Cathedral._Interior.jpg" class="mw-file-description" title="Volta de creueria amb nervadures a la catedral de Durham"><img alt="Volta de creueria amb nervadures a la catedral de Durham" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Durham_Cathedral._Interior.jpg/250px-Durham_Cathedral._Interior.jpg" decoding="async" width="250" height="161" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Durham_Cathedral._Interior.jpg/375px-Durham_Cathedral._Interior.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Durham_Cathedral._Interior.jpg/500px-Durham_Cathedral._Interior.jpg 2x" data-file-width="950" data-file-height="612" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Volta de creueria amb nervadures a la <a href="/wiki/Catedral_de_Durham" title="Catedral de Durham">catedral de Durham</a></div> </li> </ul></div></div></div> <p><a href="/wiki/Proven%C3%A7a" title="Provença">Provença</a> i Catalunya produeixen interessants construccions i destaquen en l'art de l'escultura —<a href="/wiki/Abadia_de_Sant_Geli" title="Abadia de Sant Geli">Sant Geli</a> (<a href="/wiki/Gard" title="Gard">Gard</a>), <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Serrabona" title="Santa Maria de Serrabona">Santa Maria de Serrabona</a> (<a href="/wiki/Rossell%C3%B3" title="Rosselló">Rosselló</a>)— i el de la pintura; aquesta, a última hora, rep força influències romanes d'Orient, i l'estil romànic subsistirà fins ben entrat el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>. Aquesta subsistència és deguda en part als mitjans i necessitats de les diferents comunitats ciutadanes i eclesials i, especialment, ho fa en ambients rurals o menys desenvolupats econòmicament. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Portail-NDLG-centre1406.jpg" class="mw-file-description" title="Anunciació, personatges i ésser amb tres caps a carcanyol sobre arquivoltes amb frisos vegetals. Notre-Dame la Grande, Poitiers (Poitou-Charentes)"><img alt="Anunciació, personatges i ésser amb tres caps a carcanyol sobre arquivoltes amb frisos vegetals. Notre-Dame la Grande, Poitiers (Poitou-Charentes)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Portail-NDLG-centre1406.jpg/250px-Portail-NDLG-centre1406.jpg" decoding="async" width="250" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Portail-NDLG-centre1406.jpg/375px-Portail-NDLG-centre1406.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Portail-NDLG-centre1406.jpg/500px-Portail-NDLG-centre1406.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1067" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Anunciaci%C3%B3" title="Anunciació">Anunciació</a>, personatges i ésser amb tres caps a <a href="/wiki/Carcanyol" title="Carcanyol">carcanyol</a> sobre arquivoltes amb frisos vegetals. <a href="/w/index.php?title=Notre-Dame_la_Grande&action=edit&redlink=1" class="new" title="Notre-Dame la Grande (encara no existeix)">Notre-Dame la Grande</a>, <a href="/wiki/Poitiers" title="Poitiers">Poitiers</a> (Poitou-Charentes)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Base_columna._Tribuna,_Serrabona.jpg" class="mw-file-description" title="Base toscana amb collarí, decorada amb entrellaçats al bossell i feres als esperons, a la tribuna. Santa Maria de Serrabona (Rosselló)"><img alt="Base toscana amb collarí, decorada amb entrellaçats al bossell i feres als esperons, a la tribuna. Santa Maria de Serrabona (Rosselló)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Base_columna._Tribuna%2C_Serrabona.jpg/240px-Base_columna._Tribuna%2C_Serrabona.jpg" decoding="async" width="240" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Base_columna._Tribuna%2C_Serrabona.jpg/360px-Base_columna._Tribuna%2C_Serrabona.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Base_columna._Tribuna%2C_Serrabona.jpg/480px-Base_columna._Tribuna%2C_Serrabona.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Base_(arquitectura)" title="Base (arquitectura)">Base</a> toscana amb collarí, decorada amb entrellaçats al bossell i feres als esperons, a la tribuna. <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Serrabona" title="Santa Maria de Serrabona">Santa Maria de Serrabona</a> (Rosselló)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Capitells_I._Claustre,_Serrabona.jpg" class="mw-file-description" title="Collarí, capitells amb àngel, bèsties i caps, i imposta amb flors, al claustre. Santa Maria de Serrabona (els Aspres)"><img alt="Collarí, capitells amb àngel, bèsties i caps, i imposta amb flors, al claustre. Santa Maria de Serrabona (els Aspres)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Capitells_I._Claustre%2C_Serrabona.jpg/240px-Capitells_I._Claustre%2C_Serrabona.jpg" decoding="async" width="240" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Capitells_I._Claustre%2C_Serrabona.jpg/360px-Capitells_I._Claustre%2C_Serrabona.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Capitells_I._Claustre%2C_Serrabona.jpg/480px-Capitells_I._Claustre%2C_Serrabona.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=Collar%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Collarí (encara no existeix)">Collarí</a>, capitells amb àngel, bèsties i caps, i <a href="/wiki/Imposta" title="Imposta">imposta</a> amb flors, al claustre. Santa Maria de Serrabona (<a href="/wiki/Aspres" title="Aspres">els Aspres</a>)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>L'estil subsisteix fins a la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, una mostra n'és l'arquitectura promoguda per l'<a href="/wiki/Orde_del_Temple" title="Orde del Temple">orde del Temple</a> al sud d'Aragó, la Catalunya Nova i el Regne de València;<sup id="cite_ref-121" class="reference"><a href="#cite_note-121"><span class="cite-bracket">[</span>n. 22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> els templers conjuminen les necessitats monàstiques amb les defensives a <a href="/wiki/Gardeny_(comanda_templera)" title="Gardeny (comanda templera)">Gardeny</a>, a <a href="/wiki/Castell_de_Miravet" title="Castell de Miravet">Miravet</a> o, el 1294, a <a href="/wiki/Castell_de_Pen%C3%ADscola" title="Castell de Peníscola">Peníscola</a>, entre molts llocs, construint els seus complexos en un estil de transició. Són nombroses les construccions que barregen els estils romànic i gòtic; unes, de transició, en què els estils es fonen més o menys subtilment; en d'altres, els promotors es trobaren mancats de finançament un cop iniciada una obra en estil romànic i en reprendre la construcció anys després hom modificava el disseny, o bé al cap d'uns anys d'alçada part d'una edificació col·lapsava i es refeia en l'estil posterior. Manuel Milà i Fontanals, al pròleg de l'<i>Album Pintoresch-Monumental</i>, refereix el naixement de la nova arquitectura, la gòtica: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Del si mateix d' aquella arquitectura [romànica] qu' anava ja tirant á fer pujar cap amunt las construccions, ab l'introducció d' un senzill arch fet de dos trossos, nasqué un genre may vist ni conegut. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Trets_arquitectònics_territorials"><span id="Trets_arquitect.C3.B2nics_territorials"></span>Trets arquitectònics territorials</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Trets arquitectònics territorials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'estil evolucionarà al llarg dels anys, mostrant diferents datacions i singularitats segons els llocs i les capacitats econòmiques dels promotors de les obres, fins que, a mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, al nord de França comença a imposar-se l'<a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">art gòtic</a>, en especial a partir de l'obra de l'<a href="/wiki/Abat_Suger" class="mw-redirect" title="Abat Suger">abat Suger</a>. L'arquitectura romànica s'expandeix ràpidament i, més o menys, homogèniament pel continent, però alguns territoris i entitats seran reticents a adoptar el nou estil o ho faran d'una manera particular —extrem est del continent, Escandinàvia, jueus. </p><p>L'arquitectura romànica, igual que les altres arts del període, presenta dos aspectes aparentment contradictoris: el paneuropeisme i els localismes. D'una banda, l'estil no és producte d'una sola nació o d'una sola regió sinó que neix gairebé alhora a França, Itàlia, Alemanya, península Ibèrica..., i durant el seu desenvolupament va bescanviant influències, formals i tècniques, de vegades de manera recíproca, en especial per la zona central i occidental del continent, finalitzant per constituir-se com una cultura efectivament europea. D'altra banda, les diferents regions ofereixen diversitat quant a tècniques constructives, trets formals o materials utilitzats. Així, l'arquitectura romànica reuneix elements "universals" amb d'altres extremament locals i comporta una certa varietat en les seves característiques que ens ajuden a interpretar-ne el desenvolupament. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:C%C3%BApula_de_Centcelles.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/C%C3%BApula_de_Centcelles.jpg/220px-C%C3%BApula_de_Centcelles.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/C%C3%BApula_de_Centcelles.jpg/330px-C%C3%BApula_de_Centcelles.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/C%C3%BApula_de_Centcelles.jpg/440px-C%C3%BApula_de_Centcelles.jpg 2x" data-file-width="480" data-file-height="640" /></a><figcaption>Cúpula recoberta de mosaics del s. IV. <a href="/wiki/Centcelles" class="mw-redirect" title="Centcelles">Vil·la romana de Centcelles</a> (Tarragonès)</figcaption></figure> <p>L'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> havia estès per Europa diversos tipus de construccions: oficials, religioses, particulars, civils... Als territoris més al nord del continent, però, només s'alçaren edificis oficials i als <a href="/wiki/Escandin%C3%A0via" title="Escandinàvia">territoris escandinaus</a> no es documenta activitat arquitectònica romana. Els mètodes constructius romans van sobreviure a les <a href="/wiki/Invasions_b%C3%A0rbares" title="Invasions bàrbares">invasions bàrbares</a>, perpetuant-se principalment amb les dinasties <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient#Història" title="Imperi Romà d'Orient">romanes d'Orient</a> a llevant del continent, i <a href="/wiki/Merov%C3%ADngia" class="mw-redirect" title="Merovíngia">merovíngia</a>, <a href="/wiki/Dinastia_carol%C3%ADngia" title="Dinastia carolíngia">carolíngia</a> i <a href="/wiki/Dinastia_otoniana" title="Dinastia otoniana">otoniana</a> a l'àrea central i de ponent. Així, <a href="/wiki/Arc_de_mig_punt" title="Arc de mig punt">arcs de mig punt</a> i voltes <a href="/wiki/Volta_de_can%C3%B3" title="Volta de canó">de canó</a> i <a href="/wiki/Volta_de_creueria" title="Volta de creueria">de creueria</a> foren utilitzats en edificacions preromàniques, però l'habilitat enginyera necessària per a cobrir grans espais amb voltes i per a aixecar amples cúpules s'havia perdut;<sup id="cite_ref-122" class="reference"><a href="#cite_note-122"><span class="cite-bracket">[</span>100<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> a <a href="/wiki/Constant%C3%AD" title="Constantí">Constantí</a>, se'n conserva una a la <a href="/wiki/Vil%C2%B7la_romana_de_Centcelles" title="Vil·la romana de Centcelles">vil·la romana de Centcelles</a> de 10,66 metres de diàmetre aixecada el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span>. </p><p>El declivi de l'autoritat del <a href="/wiki/Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic#Dels_Francs_de_l'est_a_la_querella_de_les_investidures" title="Sacre Imperi Romanogermànic">Sacre Imperi romanogermànic</a>, gairebé reclosa dins l'àrea germànica a inicis de l'època romànica, és succeïda gradualment pel <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a>, especialment en àrees d'influència francesa, o bé pel desenvolupament de l'autonomia ciutadana, notable en diversos territoris al nord de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_It%C3%A0lica" title="Península Itàlica">península Itàlica</a>. Seran aquestes noves autoritats qui assumiran la construcció de noves obres civils: seus administratives, fortaleses, fonts, ponts... I també financen edificacions religioses. </p><p>Els territoris de l'Europa central es veuran influïts per les successives arquitectures <a href="/w/index.php?title=Arquitectura_merov%C3%ADngia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura merovíngia (encara no existeix)">merovíngia</a>, <a href="/wiki/Arquitectura_carol%C3%ADngia" title="Arquitectura carolíngia">carolíngia</a> i <a href="/w/index.php?title=Arquitectura_otoniana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura otoniana (encara no existeix)">otoniana</a>, productes de les respectives dinasties, l'última sota <a href="/wiki/Ot%C3%B3_I_del_Sacre_Imperi_Romano-Germ%C3%A0nic#El_Renaixement_Otonià" class="mw-redirect" title="Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic">el patrocini d'Otó I</a> especialment. Territoris en la part meridional, central i nord-oriental d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> i les illes —<a href="/wiki/Balears" class="mw-redirect" title="Balears">Balears</a>, <a href="/wiki/C%C3%B2rsega" title="Còrsega">Còrsega</a>, <a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a>, <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a>— són controlats per l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> i patrons de l'<a href="/wiki/Arquitectura_romana_d%27Orient" title="Arquitectura romana d'Orient">seva magnificent arquitectura</a> atorgaran peculiaritats en les zones d'influència i serviran de models a moltes construccions europees. </p><p>A <a href="/wiki/Normandia" title="Normandia">Normandia</a> i <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>, els conqueridors normands, necessitats de reafirmar el seu poder i amb el suport d'abats i bisbes, impulsen obres de considerable qualitat i magnitud. A <a href="/wiki/Esc%C3%B2cia" title="Escòcia">Escòcia</a>, l'estil romànic comença a arribar-hi a mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span><sup id="cite_ref-123" class="reference"><a href="#cite_note-123"><span class="cite-bracket">[</span>101<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i a la fi del XV es produeix un renaixement del gènere, potser com a oposició a l'<i>English perpendicular style</i> ("gòtic") que hi havia esdevingut dominant.<sup id="cite_ref-124" class="reference"><a href="#cite_note-124"><span class="cite-bracket">[</span>102<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al sud d'Itàlia i especialment a <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a>, l'arquitectura normanda hi serà ben present, donat el domini d'aquest poble sobre l'illa, i gairebé arreu de la península Itàlica l'<a href="/wiki/Arquitectura_longobarda" title="Arquitectura longobarda">arquitectura longobarda</a> també serà un referent. </p><p>Els territoris al sud-oest de la denominada <a href="/wiki/Marca_Hisp%C3%A0nica" title="Marca Hispànica">marca hispànica</a> i l'illa de <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a> són dominats per <a href="/wiki/Musulmans" class="mw-redirect" title="Musulmans">musulmans</a>; així, les lluites i conquestes cristianes durant aquests segles motivaren la proliferació d'edificacions defensives i religioses, algunes vegades utilitzant estructures preexistents, de vegades usant mà d'obra <a href="/wiki/Morisc" class="mw-redirect" title="Morisc">morisca</a>. En les nostres contrades, a més de l'herència romana, trobem influències <a href="/wiki/Art_visig%C3%B2tic" title="Art visigòtic">visigòtiques</a>, <a href="/wiki/Arquitectura_isl%C3%A0mica" title="Arquitectura islàmica">musulmanes</a>, del <a href="/wiki/Llenguadoc" title="Llenguadoc">Llenguadoc històric</a>, del <a href="/wiki/Imperi_Carolingi#Cultura_i_art" title="Imperi Carolingi">nord i l'oest de França</a> i del nord d'Itàlia. Des d'aquesta última regió, arriben als comtats catalans mestres i trets formals que originen obres de l'anomenat <i><a href="/wiki/Rom%C3%A0nic_llombard" title="Romànic llombard">romànic llombard</a></i>, molt estès pel territori occitànic i pel catalanòfon. Al <a href="/wiki/Cant%C3%A0bric" class="mw-redirect" title="Cantàbric">Cantàbric</a>, destaca l'arquitectura preromànica <a href="/w/index.php?title=Arquitectura_asturiana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura asturiana (encara no existeix)">asturiana</a> i, en molts llocs de la península, s'aprecien les aportacions <a href="/w/index.php?title=Arquitectura_moss%C3%A0rab&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura mossàrab (encara no existeix)">arquitectòniques mossàrabs</a>. Quan els cristians dominen territoris peninsulars, artesans i artistes <a href="/wiki/Moss%C3%A0rabs" title="Mossàrabs">mossàrabs</a> decideixen instal·lar-s'hi i aporten les influències de l'<a href="/wiki/Art_isl%C3%A0mic" title="Art islàmic">art musulmà</a> relacionades amb l'arquitectura sirioiraniana i la romana d'Orient, pròpies de l'<a href="/wiki/Art_moss%C3%A0rab" title="Art mossàrab">art mossàrab</a>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Preromànic peninsular</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pe%C3%B1alba_de_Santiago_02.JPG" class="mw-file-description" title="Mossàrab: porta geminada d'arc de ferradura amb capitells vegetals i arrabà delimitant l'arcuació. Santiago de Peñalba de Santiago (el Bierzo)"><img alt="Mossàrab: porta geminada d'arc de ferradura amb capitells vegetals i arrabà delimitant l'arcuació. Santiago de Peñalba de Santiago (el Bierzo)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Pe%C3%B1alba_de_Santiago_02.JPG/187px-Pe%C3%B1alba_de_Santiago_02.JPG" decoding="async" width="187" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Pe%C3%B1alba_de_Santiago_02.JPG/281px-Pe%C3%B1alba_de_Santiago_02.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Pe%C3%B1alba_de_Santiago_02.JPG/375px-Pe%C3%B1alba_de_Santiago_02.JPG 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1333" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Mossàrab: porta geminada d'arc de ferradura amb capitells vegetals i <a href="/wiki/Arrab%C3%A0" title="Arrabà">arrabà</a> delimitant l'arcuació. <a href="/w/index.php?title=Santiago_de_Pe%C3%B1alba_de_Santiago&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santiago de Peñalba de Santiago (encara no existeix)">Santiago de Peñalba de Santiago</a> (<a href="/wiki/El_Bierzo" title="El Bierzo">el Bierzo</a>)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:San_Cebri%C3%A1n_de_Mazote_iglesia_mozarabe_ni.jpg" class="mw-file-description" title="Visigòtic, preromànic i mossàrab (torre i cos lateral posteriors): v. planta de creu grega; p. nau allargada; m. arcs i arcuacions a l'interior. San Cebrián de Mazote (Valladolid)"><img alt="Visigòtic, preromànic i mossàrab (torre i cos lateral posteriors): v. planta de creu grega; p. nau allargada; m. arcs i arcuacions a l'interior. San Cebrián de Mazote (Valladolid)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/San_Cebri%C3%A1n_de_Mazote_iglesia_mozarabe_ni.jpg/250px-San_Cebri%C3%A1n_de_Mazote_iglesia_mozarabe_ni.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/San_Cebri%C3%A1n_de_Mazote_iglesia_mozarabe_ni.jpg/375px-San_Cebri%C3%A1n_de_Mazote_iglesia_mozarabe_ni.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/San_Cebri%C3%A1n_de_Mazote_iglesia_mozarabe_ni.jpg/500px-San_Cebri%C3%A1n_de_Mazote_iglesia_mozarabe_ni.jpg 2x" data-file-width="3264" data-file-height="2448" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Visigòtic, preromànic i mossàrab (torre i cos lateral posteriors): v. planta de creu grega; p. nau allargada; m. arcs i arcuacions a l'interior. <a href="/wiki/San_Cebri%C3%A1n_de_Mazote_(esgl%C3%A9sia)" title="San Cebrián de Mazote (església)">San Cebrián de Mazote</a> (Valladolid)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Oviedo_-_Santa_Maria_del_Naranco_08.jpg" class="mw-file-description" title="Preromànic asturià: volta de canó amb arc former al mirador de l'aula regia de l'antic palau. Santa María del Naranco, Oviedo"><img alt="Preromànic asturià: volta de canó amb arc former al mirador de l'aula regia de l'antic palau. Santa María del Naranco, Oviedo" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Oviedo_-_Santa_Maria_del_Naranco_08.jpg/187px-Oviedo_-_Santa_Maria_del_Naranco_08.jpg" decoding="async" width="187" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Oviedo_-_Santa_Maria_del_Naranco_08.jpg/281px-Oviedo_-_Santa_Maria_del_Naranco_08.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Oviedo_-_Santa_Maria_del_Naranco_08.jpg/375px-Oviedo_-_Santa_Maria_del_Naranco_08.jpg 2x" data-file-width="960" data-file-height="1280" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Preromànic asturià: volta de canó amb arc former al mirador de l'<i><a href="/wiki/Aula_Regia" title="Aula Regia">aula regia</a></i> de l'antic palau. <a href="/wiki/Santa_Mar%C3%ADa_del_Naranco" title="Santa María del Naranco">Santa María del Naranco</a>, Oviedo</div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Olius,_Iglesia_Sant_Esteve_PM_23665.jpg" class="mw-file-description" title="Preromànic: cripta de tres naus amb voltes d'aresta d'aparell de plec de llibre. Sant Esteve d'Olius (Solsonès)"><img alt="Preromànic: cripta de tres naus amb voltes d'aresta d'aparell de plec de llibre. Sant Esteve d'Olius (Solsonès)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Olius%2C_Iglesia_Sant_Esteve_PM_23665.jpg/250px-Olius%2C_Iglesia_Sant_Esteve_PM_23665.jpg" decoding="async" width="250" height="175" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Olius%2C_Iglesia_Sant_Esteve_PM_23665.jpg/375px-Olius%2C_Iglesia_Sant_Esteve_PM_23665.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Olius%2C_Iglesia_Sant_Esteve_PM_23665.jpg/500px-Olius%2C_Iglesia_Sant_Esteve_PM_23665.jpg 2x" data-file-width="850" data-file-height="596" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Preromànic: cripta de tres naus amb voltes d'aresta d'aparell de plec de llibre. <a href="/wiki/Sant_Esteve_d%27Olius" title="Sant Esteve d'Olius">Sant Esteve d'Olius</a> (Solsonès)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:San_Fructuoso_de_Montelius,_Braga.jpg" class="mw-file-description" title="Visigòtic: interior de planta de creu grega. São Fructuoso de Montélios, Real (Braga)"><img alt="Visigòtic: interior de planta de creu grega. São Fructuoso de Montélios, Real (Braga)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/San_Fructuoso_de_Montelius%2C_Braga.jpg/250px-San_Fructuoso_de_Montelius%2C_Braga.jpg" decoding="async" width="250" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/San_Fructuoso_de_Montelius%2C_Braga.jpg/375px-San_Fructuoso_de_Montelius%2C_Braga.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/San_Fructuoso_de_Montelius%2C_Braga.jpg/500px-San_Fructuoso_de_Montelius%2C_Braga.jpg 2x" data-file-width="2145" data-file-height="1933" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Visigòtic: interior de planta de creu grega. São Fructuoso de Montélios, Real (<a href="/wiki/Braga" title="Braga">Braga</a>)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0_-_Cripta.jpg" class="mw-file-description" title="Preromànic: pilar central i mur circumdant suporten volta anular a la cripta del Pessebre. Sant Miquel de Cuixà (Conflent)"><img alt="Preromànic: pilar central i mur circumdant suporten volta anular a la cripta del Pessebre. Sant Miquel de Cuixà (Conflent)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0_-_Cripta.jpg/250px-Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0_-_Cripta.jpg" decoding="async" width="250" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0_-_Cripta.jpg/375px-Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0_-_Cripta.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0_-_Cripta.jpg/500px-Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0_-_Cripta.jpg 2x" data-file-width="3008" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Preromànic: pilar central i mur circumdant suporten volta anular a la cripta del Pessebre. <a href="/wiki/Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0" title="Sant Miquel de Cuixà">Sant Miquel de Cuixà</a> (Conflent)</div> </li> </ul></div></div></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Rom%C3%A1nico_espa%C3%B1ol.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Rom%C3%A1nico_espa%C3%B1ol.jpg/220px-Rom%C3%A1nico_espa%C3%B1ol.jpg" decoding="async" width="220" height="182" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Rom%C3%A1nico_espa%C3%B1ol.jpg/330px-Rom%C3%A1nico_espa%C3%B1ol.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d5/Rom%C3%A1nico_espa%C3%B1ol.jpg 2x" data-file-width="368" data-file-height="304" /></a><figcaption>Romànic peninsular: portuguès, gallec, asturià, castellà-lleonès, navarrès, aragonès i català; Rioja i País Basc presenten característiques intermèdies</figcaption></figure> <p>Esglésies de <a href="/wiki/Ren%C3%A0nia" title="Renània">Renània</a>, Occitània, Itàlia i els Països Catalans es decoren amb "mosaics de paviment", que cobrien, especialment, els espais presbiterals, com a <a href="/wiki/Santa_Maria_d%27Ala%C3%B3" title="Santa Maria d'Alaó">Santa Maria d'Alaó</a>. En zones d'influència romana d'Orient, sovintegen els "mosaics murals" aplicats en diferents espais, com murs, arcuacions, cúpules, voltes absidals..., per exemple a la <a href="/wiki/Catedral_de_Cefal%C3%B9" title="Catedral de Cefalù">catedral de Cefalù</a>. La tècnica dels <a href="/wiki/Vitrall" title="Vitrall">vitralls</a> es desenvolupa en territoris francesos i germànics a l'acabament de l'època, quan els vans de finestres s'eixamplen. </p><p>Tots aquests precedents, més o menys modificats, s'entrecreuaran formant una xarxa de característiques, tècniques i formals, dins el continent. Milà i Fontanals considera l'abast europeu de l'arquitectura romànica: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Ad aquest art pertanyen las construccions que, segons observació d' un orador sagrat [P. Eduardo Llanas], tan bé deyan ab los llochs solitaris, estimats pels fills de Benet, mes també doná grossas catedrals, parroquials ecclesias, centre dels poblats que naixían ó ressucitavan, palaus enmurallats dels reys dintre de las ciutats ó dels reyetons feudals en las peladas rocas. Ab ell tan sols, ja 's podía dir que la novella Europa gaudia d' un art ben seu, ab propias usansas y fesomía. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Al nord d'Europa, especialment als països escandinaus i a Islàndia, durant el període romànic foren habituals les <a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_fusta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de fusta (encara no existeix)">esglésies de fusta</a>, inicialment del tipus anomenades "de pals", construïdes a manera de palissada, i posteriorment les "d'<a href="/wiki/Entramat_de_fusta" class="mw-redirect" title="Entramat de fusta">entramat de fusta</a>". </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Esglésies de fusta</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 300px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Haltdalen_stavkirke.jpg" class="mw-file-description" title="Església d'Haltdalen (~1170), Noruega"><img alt="Església d'Haltdalen (~1170), Noruega" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Haltdalen_stavkirke.jpg/390px-Haltdalen_stavkirke.jpg" decoding="async" width="390" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Haltdalen_stavkirke.jpg/585px-Haltdalen_stavkirke.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Haltdalen_stavkirke.jpg/780px-Haltdalen_stavkirke.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="667" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Església d'Haltdalen (~1170), Noruega</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 300px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Borgund_stavkirke_01.jpg" class="mw-file-description" title="Església de Borgund (1150-1180), Noruega"><img alt="Església de Borgund (1150-1180), Noruega" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Borgund_stavkirke_01.jpg/360px-Borgund_stavkirke_01.jpg" decoding="async" width="360" height="270" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Borgund_stavkirke_01.jpg/540px-Borgund_stavkirke_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Borgund_stavkirke_01.jpg/720px-Borgund_stavkirke_01.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_fusta_de_Borgund&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de fusta de Borgund (encara no existeix)">Església de Borgund</a> (1150-1180), Noruega</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Característiques_de_l'estil"><span id="Caracter.C3.ADstiques_de_l.27estil"></span>Característiques de l'estil</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Característiques de l'estil"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, es multipliquen les construccions per tot el continent europeu i és potser l'arquitectura eclesiàstica romànica, demés de la més abundosa i estesa pels solars europeus tant avui dia com en l'època, la que recull tots els trets formals característics del període, els elements que trobarem en la resta d'àmbits: civil, militar, domèstic... És el promotor de l'obra, algunes vegades ell mateix <i>artifex theorice</i> ('artista teòric'), qui assenyala al mestre d'obres, l'<i>artifex practice</i>, quin és el disseny o els referents a seguir. Els coneixements tècnics artístics passaven, oralment i manual, de mestre a aprenent durant un llarg, gradual i pausat procés d'aprenentatge pràctic; també, però, s'han conservat, recollides en tractats com el <i>De diversisi artibus</i>, algunes "receptes de taller" que determinen els processos per a l'elaboració de determinada obra. Així, respectant les diferències territorials, trobem alguns constituents que defineixen l'estil i és en les edificacions religioses on aquests es presenten en la seva màxima manifestació i, en alguns casos, es pot resseguir l'obra d'un mestre determinat i/o la seva escola. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Períodes_del_romànic"><span id="Per.C3.ADodes_del_rom.C3.A0nic"></span>Períodes del romànic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Períodes del romànic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Primer_romànic"><span id="Primer_rom.C3.A0nic"></span>Primer romànic</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Primer romànic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La proximitat geogràfica dels <a href="/wiki/Comtats_catalans" title="Comtats catalans">comtats catalans</a> amb els corrents artístics procedents de <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> i <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> van fer que apareguessin precoçment a Catalunya <a href="/wiki/Primer_rom%C3%A0nic" title="Primer romànic">manifestacions</a> de l'incipient <a href="/wiki/Art_rom%C3%A0nic" title="Art romànic">art romànic</a>. Mentre que aquest art no va aconseguir arrelar en la resta de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a> fins al segon terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, en els comtats catalans es troben nombrosos exemples anteriors que, si no plenament romànics, sí que contenen moltes de les característiques definitòries d'aquest estil artístic. Un exemple destacat del primer romànic és el <a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Pere_de_Roda" class="mw-redirect" title="Monestir de Sant Pere de Roda">monestir de Sant Pere de Roda</a>, amb l'església consagrada el 1022. Entre els elements que s'hi troben i que no apareixen al romànic posterior, hi ha l'altitud de la nau i l'organització dels pilars (amb secció en forma de T i capitells d'inspiració clàssica) i la planta, amb tres naus que es perllonguen formant una <a href="/wiki/Girola" class="mw-redirect" title="Girola">girola</a> de traçat parabòlic que dona la volta per darrera l'altar.<sup id="cite_ref-trepat_125-0" class="reference"><a href="#cite_note-trepat-125"><span class="cite-bracket">[</span>103<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Romànic_ple"><span id="Rom.C3.A0nic_ple"></span>Romànic ple</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Romànic ple"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El <a href="/w/index.php?title=Rom%C3%A0nic_ple&action=edit&redlink=1" class="new" title="Romànic ple (encara no existeix)">romànic ple</a> comprèn des de mitjans del <a href="/wiki/Segle_XI" title="Segle XI">segle XI</a> fins a mitjans del <a href="/wiki/Segle_XII" title="Segle XII">segle XII</a>, i a diferència del primerenc, es manifesta en totes les manifestacions artístiques i es difon amb els moviments monàstics i de pelegrinatge, la unitat del culte catòlic amb la litúrgia romana i, a la constant via de comunicació tant de viatgers com de mercaders. A Espanya es va difondre pel <a href="/wiki/Cam%C3%AD_de_Sant_Jaume" title="Camí de Sant Jaume">Camí de Sant Jaume</a> i l'expansió de l'<a href="/wiki/Orde_de_Cluny" title="Orde de Cluny">Orde de Cluny</a><sup id="cite_ref-126" class="reference"><a href="#cite_note-126"><span class="cite-bracket">[</span>104<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> complicant portes, elaborant els primers frisos i figures radials als arcs i triomfant amb l'escultura monumental. Amb la <a href="/wiki/Conquesta_normanda_d%27Anglaterra" title="Conquesta normanda d'Anglaterra">Conquesta normanda d'Anglaterra</a> es va trencar la unió amb la cultura escandinava a favor de les noves tendències romàniques europees, i en la pintura van ser els veritables impulsors del romànic. A Alemanya es van mostrar al principi reticents a les noves formes que van anar assimilant i difonent durant el regnat d'Enric IV. El romànic ple es va generalitzar a Itàlia força aviat difonent-se per França i arribant a Terra Santa a través dels croats. En aquest període van aparèixer noves formes a tot Europa responent a un nou concepte de les arts que s'anava desenganxant de tota influència o corrent d'anys anteriors. Una de les característiques més importants va ser la inclusió de l'escultura a portades, <a href="/wiki/Capitell" title="Capitell">capitells</a> i <a href="/wiki/Imposta" title="Imposta">impostes</a>. Una altra característica que cal tenir en compte és el voltament complet del <a href="/wiki/Creuer_(arquitectura)" title="Creuer (arquitectura)">creuer</a> amb <a href="/wiki/C%C3%BApula" title="Cúpula">cúpula</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Romànic_tardà"><span id="Rom.C3.A0nic_tard.C3.A0"></span>Romànic tardà</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Romànic tardà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El <a href="/wiki/Rom%C3%A0nic_tard%C3%A0" class="mw-redirect" title="Romànic tardà">romànic tardà</a> abraça des del final del <a href="/w/index.php?title=Rom%C3%A0nic_ple&action=edit&redlink=1" class="new" title="Romànic ple (encara no existeix)">romànic ple</a> en la segona meitat del <a href="/wiki/Segle_XII" title="Segle XII">segle XII</a> fins al primer quart del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, quan triomfa l'<a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">art gòtic</a>. Aquesta època és la de major activitat de construcció de monestirs de l'<a href="/wiki/Orde_del_Cister" title="Orde del Cister">Orde del Cister</a>. Comença a aparèixer l'<a href="/wiki/Arc_apuntat" title="Arc apuntat">arc apuntat</a>, al principi com a simple recurs constructiu i més tard com a art ornamental, el <a href="/wiki/Contrafort" title="Contrafort">contrafort</a> i l'<a href="/wiki/Arcbotant" title="Arcbotant">arcbotant</a>.<sup id="cite_ref-127" class="reference"><a href="#cite_note-127"><span class="cite-bracket">[</span>105<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Gairebé totes les esglésies dels monestirs del Cister es construeixen amb aquests arcs alhora que se segueixen usant els pesats contraforts i les arcs de mig punt pròpies del romànic ple. Es detecta una inspiració directa en les obres de l'antiguitat així com valors estètics bizantins juntament amb un naturalisme idealitzat demostrat en l'interès per la natura. Aquesta evolució en l'art es pot veure també a l'escultura. Davant l'estàtua-columna del romànic primer, es poden veure un canvi en la proporció dels personatges i una comunicació entre ells. La figura del romànic tardà comença un procés d'individualització pel qual cadascuna adquireix una sèrie de característiques, com ara la disposició dels seus vestits, o els trets de les cares. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Magistri_operis_i_picapedrers"><i>Magistri operis</i> i picapedrers</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Magistri operis i picapedrers"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A la persona encarregada del disseny i la supervisió d'una construcció se l'anomenava <i>magister operis</i> ('mestre d'obres', <i>capomaestro</i>), el terme "arquitecte" no és gens freqüent en la literatura ni en les inscripcions de l'època. Al mestre d'obres, se'l considerava l'<i>artifex practice</i> ('artista pràctic') i podia ser competent tant en l'àmbit arquitectònic com en l'escultòric —tal com ho farien en època protorenaixentista <a href="/wiki/Nicola_Pisano" title="Nicola Pisano">Nicola Pisano</a> i el seu fill <a href="/wiki/Giovanni_Pisano" title="Giovanni Pisano">Giovanni</a> i <a href="/wiki/Arnolfo_di_Cambio" title="Arnolfo di Cambio">Arnolfo di Cambio</a>. És el cas de <a href="/w/index.php?title=Wiligelm_de_M%C3%B2dena&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wiligelm de Mòdena (encara no existeix)">Wiligelm</a>, mestre del taller de la <a href="/wiki/Catedral_de_M%C3%B2dena" title="Catedral de Mòdena">catedral de Mòdena</a> a inicis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, de la façana de la qual se li n'atribueix la composició i la decoració escultòrica; s'estableixen relacions entre l'obra d'aquest mestre i l'<a href="/w/index.php?title=Escola_de_Tolosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escola de Tolosa (encara no existeix)">escola de Tolosa</a> i l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat clàssica</a>, oimés de fonts literàries medievals del <a href="/wiki/Cicle_art%C3%BAric" class="mw-redirect" title="Cicle artúric">cicle artúric</a> i dels <i><a href="/w/index.php?title=Flaviaux&action=edit&redlink=1" class="new" title="Flaviaux (encara no existeix)">flaviaux</a></i>. </p><p>A més de l'esmentat <a href="/wiki/Arnau_Cadell" title="Arnau Cadell">Arnau Cadell</a>,<sup id="cite_ref-128" class="reference"><a href="#cite_note-128"><span class="cite-bracket">[</span>n. 23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> coneixem l'arquitecte <a href="/wiki/Ramon_Llambard" title="Ramon Llambard">Ramon Llambard</a> —<i>Raimundus Lambardus</i>, probablement anomenat així per procedir de la regió de la <a href="/wiki/Llombardia" title="Llombardia">Llombardia</a>— pel contracte que el 1175 signa amb el bisbat d'Urgell, i n'és titular <a href="/wiki/Arnau_de_Preixens" title="Arnau de Preixens">Arnau de Preixens</a>, a fi de, en el termini de set anys, alçar les voltes de l'església i els campanars de torre i finalitzar el cimbori de la <a href="/wiki/Catedral_de_la_Seu_d%27Urgell" title="Catedral de la Seu d'Urgell">catedral de la Seu d'Urgell</a>, el qual demostrà la seva mestria, seguint les tradicions italianes, en la decoració llombarda de la façana de ponent i en la galeria a la part superior de l'absis: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">En nom de Jesucrist, etern Salvador, jo, Arnau, per la gràcia de Déu, bisbe d'Urgell... encomano a tu, Raimund Llambard, les obres de Santa Maria, amb totes les seves propietats, és a dir, cases, terres, vinyes, rendes (...). I a més a més, et concedim la pensió d'un cànon per a tota la teva vida amb la condició que construeixis per a nosaltres les voltes de tota l'església, fidelment i sense cap engany, aixeques les torretes de les escales o campanars, una filada per damunt de les voltes i realitzis la llanterna correcta i apropiadament amb tot el que li correspon. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Generalment, els mestres d'obres no tenien formació acadèmica en disciplines com la <a href="/wiki/Geometria" title="Geometria">geometria</a> i l'<a href="/wiki/Aritm%C3%A8tica" title="Aritmètica">aritmètica</a>, imprescindibles segons <a href="/wiki/Vitrubi" class="mw-redirect" title="Vitrubi">Vitrubi</a> per a l'exercici de l'arquitectura i, fins i tot, podien ser analfabets. Una excepció n'és el canonge Alibert de Tournai que, nascut a <a href="/wiki/Antoing" title="Antoing">Antoing</a>, va estudiar les <a href="/w/index.php?title=Arts_lliberals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arts lliberals (encara no existeix)">arts lliberals</a>, entre les quals <a href="/wiki/Geometria" title="Geometria">geometria</a>, en escoles capitulars com la de Tournai, de la qual n'arribaria a ocupar la direcció a inicis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>.<sup id="cite_ref-129" class="reference"><a href="#cite_note-129"><span class="cite-bracket">[</span>106<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El normal era que el <i>capomaestro</i> no projectés els edificis en <a href="/wiki/Pl%C3%A0nol" class="mw-redirect" title="Plànol">plànols</a> ni <a href="/wiki/Maqueta_(arquitectura)" class="mw-redirect" title="Maqueta (arquitectura)">maquetes</a> prèvies, sinó que fes el plantejament en el mateix solar, i aquesta manca de plans directors en algunes obres fou causa de fallides i col·lapses durant l'alçament.<sup id="cite_ref-130" class="reference"><a href="#cite_note-130"><span class="cite-bracket">[</span>107<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'han conservat, però, alguns projectes anteriors i posteriors ben representatius com: el cèlebre plànol de l'<a href="/wiki/Abadia_de_Sankt_Gallen" title="Abadia de Sankt Gallen">abadia de Sankt Gallen</a>, de prop l'any 820, on es determinen les diferents dependències monàstiques; el <a href="/wiki/Palimpsest" title="Palimpsest">palimpsest</a> de Reims de mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, i l'àlbum de <a href="/wiki/Villard_de_Honnecourt" title="Villard de Honnecourt">Villard de Honnecourt</a>, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, que conté <a href="/wiki/Dibuix_t%C3%A8cnic" title="Dibuix tècnic">dibuixos tècnics</a> de diverses obres i de maquinària emprada. Durant el període romànic, la millora de tècniques, sistemes, maquinària i producció d'eines, facilitaren el renaixement de disciplines com l'estereotomia —l'art de tallar— i una major comoditat en l'alçament de materials. I l'ús de carreus ben escairats, volums amb geometries bàsiques i proporcions simples i simètriques facilitaren construccions més fermes. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 405px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sankt_Galler_Klosterplan_(ca_800).jpg" class="mw-file-description" title="Croquis arquitectònic medieval, de vers l'any 820, de l'abadia de Sankt Gallen"><img alt="Croquis arquitectònic medieval, de vers l'any 820, de l'abadia de Sankt Gallen" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Sankt_Galler_Klosterplan_%28ca_800%29.jpg/250px-Sankt_Galler_Klosterplan_%28ca_800%29.jpg" decoding="async" width="250" height="359" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Sankt_Galler_Klosterplan_%28ca_800%29.jpg/375px-Sankt_Galler_Klosterplan_%28ca_800%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ca/Sankt_Galler_Klosterplan_%28ca_800%29.jpg 2x" data-file-width="488" data-file-height="700" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Croquis arquitectònic medieval, de vers l'any 820, de l'abadia de Sankt Gallen</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 405px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Villard_De_Honnecourt_-_Machines_-_WGA25105.jpg" class="mw-file-description" title="Màquines. Villard de Honnecourt, segle xiii"><img alt="Màquines. Villard de Honnecourt, segle xiii" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Villard_De_Honnecourt_-_Machines_-_WGA25105.jpg/233px-Villard_De_Honnecourt_-_Machines_-_WGA25105.jpg" decoding="async" width="233" height="375" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Villard_De_Honnecourt_-_Machines_-_WGA25105.jpg/350px-Villard_De_Honnecourt_-_Machines_-_WGA25105.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Villard_De_Honnecourt_-_Machines_-_WGA25105.jpg/467px-Villard_De_Honnecourt_-_Machines_-_WGA25105.jpg 2x" data-file-width="750" data-file-height="1205" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Màquines. Villard de Honnecourt, segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 405px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Villard_de_Honnecourt_-_Sketchbook_-_40.jpg" class="mw-file-description" title="Tècniques i maquinària de construcció. Villard de Honnecourt, segle xiii"><img alt="Tècniques i maquinària de construcció. Villard de Honnecourt, segle xiii" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Villard_de_Honnecourt_-_Sketchbook_-_40.jpg/230px-Villard_de_Honnecourt_-_Sketchbook_-_40.jpg" decoding="async" width="230" height="375" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Villard_de_Honnecourt_-_Sketchbook_-_40.jpg/345px-Villard_de_Honnecourt_-_Sketchbook_-_40.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Villard_de_Honnecourt_-_Sketchbook_-_40.jpg/460px-Villard_de_Honnecourt_-_Sketchbook_-_40.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="815" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Tècniques i maquinària de construcció. Villard de Honnecourt, segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Arts_figuratives">Arts figuratives</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Arts figuratives"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Paral·lelament a l'arquitectura, i íntimament lligades a ella, les arts figuratives romàniques —pintura, escultura, <a href="/wiki/Orfebreria" title="Orfebreria">orfebreria</a>, <a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">estuc</a>, <a href="/wiki/Vidre" title="Vidre">vidre</a>, <a href="/wiki/Mosaic" title="Mosaic">mosaic</a>, <a href="/wiki/Forja" title="Forja">forja</a>…— experimenten millores en la producció i qualitat. De fet, l'arquitectura romànica i la seva escultura estan fortament influïdes per treballs d'orfebreria i miniatures que il·lustraven els llibres de l'època. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva una bona <a href="/wiki/MNAC#Romànic_(Segles_XI_-_XIII)" class="mw-redirect" title="MNAC">col·lecció d'obres d'art romànic</a>.<sup id="cite_ref-131" class="reference"><a href="#cite_note-131"><span class="cite-bracket">[</span>n. 24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Normalment, l'artista és itinerant i es desplaça amb el seu taller, això és, amb els estris necessaris a la seva activitat i els col·laboradors que l'acompanyen. S'han conservat alguns tractats artístics del període en què es recullen variades "receptes de taller" que especifiquen tècniques, materials, temps d'elaboració, eines... de diversos oficis.<sup id="cite_ref-132" class="reference"><a href="#cite_note-132"><span class="cite-bracket">[</span>n. 25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per a obres menors, sovint es recorre a artesans/artistes locals. </p><p>Amb aquestes arts figuratives, se solen desenvolupar representacions de personatges i fets eclesiàstics, però també abunden les quals tracten temes històrics, fets i personatges llegendaris, actes nobiliaris o quotidians, elements naturals —vegetals i animals— i simbolismes variats, demés de motius geomètrics purament ornamentals. Aviat, principalment en la pintura, l'artista, distribuint els diferents elements —figuratius, simbòlics, decoratius—, sembla adquirir control sobre la composició espacial del representat. Pintors i escultors utilitzen sovint la <b>perspectiva jeràrquica</b> en què els personatges o elements de la composició apareixen magnificats segons la seva importància. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Escultura">Escultura</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Escultura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Escultura_rom%C3%A0nica" title="Escultura romànica">Escultura romànica</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Schoengrabern4.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Schoengrabern4.JPG/220px-Schoengrabern4.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Schoengrabern4.JPG/330px-Schoengrabern4.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Schoengrabern4.JPG/440px-Schoengrabern4.JPG 2x" data-file-width="3168" data-file-height="2376" /></a><figcaption>Nostra Senyora de la Immaculada Concepció, Grabern (<a href="/wiki/Baixa_%C3%80ustria" title="Baixa Àustria">Baixa Àustria</a>)</figcaption></figure> <p>És en l'escultura on es mostra més clarament la capacitat "innovadora" de l'artista romànic, tant pel que fa a l'estil com per la utilització de nous suports, capitells, arquivoltes i timpans, principalment. Normalment, es presenta en elements estructurals, però també ho fa de forma arbitrària, encastant pedres esculpides en murs o esculpint una imatge, símbol o escena en un o en diversos carreus de la construcció. Als territoris que havien estat l'imperi d'Occident, se n'havia abandonat la pràctica, que havia estat magnífica durant el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_hel%C2%B7len%C3%ADstic#L'art_hel·lenístic" title="Període hel·lenístic">període hel·lenístic</a> i habitualment practicada durant l'<a href="/wiki/Art_paleocristi%C3%A0" title="Art paleocristià">època paleocristiana</a>, i ni tant sols durant el <a href="/wiki/Renaixement_carolingi" title="Renaixement carolingi">renaixement carolingi</a>, que tant va desenvolupar la seva arquitectura, se'n va fer ús. D'altra banda, a l'imperi d'Orient, s'havia renunciat a utilitzar l'escultura figurativa com a manera de representació. Però, els escultors romànics degueren conèixer obres de l'antiguitat clàssica i, segur, sarcòfags paleocristians conservats en els seus llocs de culte, dels quals copiaren aspectes compositius i iconogràfics, adaptant-los en <a href="/wiki/Capitell" title="Capitell">capitells</a>, <a href="/wiki/Timp%C3%A0_(arquitectura)" title="Timpà (arquitectura)">timpans</a> o <a href="/wiki/Arquivoltes" class="mw-redirect" title="Arquivoltes">arquivoltes</a>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Escultura paleocristiana</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:9814_-_Milano_-_Sant%27Ambrogio_-_Sarcofago_di_Stilicone_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto_25-Apr-2007s.jpg" class="mw-file-description" title="Jesús davant dels apòstols (s. IV). Sarcòfag d'Stilicone, basílica de Sant'Ambrogio, Milà"><img alt="Jesús davant dels apòstols (s. IV). Sarcòfag d'Stilicone, basílica de Sant'Ambrogio, Milà" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/9814_-_Milano_-_Sant%27Ambrogio_-_Sarcofago_di_Stilicone_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto_25-Apr-2007s.jpg/384px-9814_-_Milano_-_Sant%27Ambrogio_-_Sarcofago_di_Stilicone_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto_25-Apr-2007s.jpg" decoding="async" width="384" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/9814_-_Milano_-_Sant%27Ambrogio_-_Sarcofago_di_Stilicone_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto_25-Apr-2007s.jpg/576px-9814_-_Milano_-_Sant%27Ambrogio_-_Sarcofago_di_Stilicone_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto_25-Apr-2007s.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/9814_-_Milano_-_Sant%27Ambrogio_-_Sarcofago_di_Stilicone_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto_25-Apr-2007s.jpg/767px-9814_-_Milano_-_Sant%27Ambrogio_-_Sarcofago_di_Stilicone_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto_25-Apr-2007s.jpg 2x" data-file-width="1898" data-file-height="1089" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Jesús davant dels apòstols (s. IV). Sarcòfag d'Stilicone, <a href="/w/index.php?title=Bas%C3%ADlica_de_Sant%27Ambrogio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Basílica de Sant'Ambrogio (encara no existeix)">basílica de Sant'Ambrogio</a>, <a href="/wiki/Mil%C3%A0" title="Milà">Milà</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Arles_sarcophagus_with_christ.jpg" class="mw-file-description" title="Sant Pere rep la llei. Sarcòfag amb Crist (s. IV), Arle (Boques del Roine)"><img alt="Sant Pere rep la llei. Sarcòfag amb Crist (s. IV), Arle (Boques del Roine)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Arles_sarcophagus_with_christ.jpg/390px-Arles_sarcophagus_with_christ.jpg" decoding="async" width="390" height="217" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Arles_sarcophagus_with_christ.jpg/585px-Arles_sarcophagus_with_christ.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Arles_sarcophagus_with_christ.jpg/780px-Arles_sarcophagus_with_christ.jpg 2x" data-file-width="3572" data-file-height="1984" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Sant Pere rep la llei. Sarcòfag amb Crist (s. IV), <a href="/wiki/Arle" title="Arle">Arle</a> (Boques del Roine)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Des dels primers estudiosos i crítics, s'ha acusat les obres escultòriques romàniques, com també les pictòriques, d'ingenuïtat i de manca de destresa —la qual, com en qualsevol període artístic, resulta evident en determinades obres realitzades per artistes inexperts—, però s'ha fet des de la concepció de l'art com un mitjà de representació realista. El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, amb <a href="/wiki/Picasso" class="mw-redirect" title="Picasso">Picasso</a>, <a href="/wiki/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0" title="Joan Miró i Ferrà">Miró</a>, <a href="/wiki/L%C3%A9ger" class="mw-redirect" title="Léger">Léger</a>, <a href="/wiki/Mondrian" class="mw-redirect" title="Mondrian">Mondrian</a>, <a href="/wiki/Antoni_T%C3%A0pies_i_Puig" title="Antoni Tàpies i Puig">Tàpies</a> o tants d'altres, s'ha encarregat d'oferir una nova manera d'entendre'l i, avui dia, no falten autors, com <a href="/wiki/Marcel_Durliat" title="Marcel Durliat">Durliat</a> o Mazenod, que així ho expressen en relació amb la creació d'un nou llenguatge per l'art romànic. </p><p>Els promotors del període romànic s'afirmen amb un art que reivindica l'art clàssic en determinats aspectes, ben evidents en l'arquitectura, però alhora trencant amb els models precedents i originant una nova forma d'expressió. I ho aconsegueixen creant obres de factura exquisida i resolent amb mestria els problemes tècnics i formals que se'ls presenten en els nous suports, encabint-hi les representacions historiades de determinades escenes. I apliquen la tècnica de la <b>perspectiva inversa</b>, una innovació del període<sup id="cite_ref-133" class="reference"><a href="#cite_note-133"><span class="cite-bracket">[</span>108<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en què els components en primer terme es presenten amb les proporcions més reduïdes que els del fons, present en alguns capitells. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Abbaye_Vezelay-tympan.jpg" class="mw-file-description" title="Timpà amb Crist en majestat amb el tetramorf, benaurats, condemnats i d'altres. Abadia de Vézelay (Borgonya)"><img alt="Timpà amb Crist en majestat amb el tetramorf, benaurats, condemnats i d'altres. Abadia de Vézelay (Borgonya)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Abbaye_Vezelay-tympan.jpg/250px-Abbaye_Vezelay-tympan.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Abbaye_Vezelay-tympan.jpg/375px-Abbaye_Vezelay-tympan.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Abbaye_Vezelay-tympan.jpg/500px-Abbaye_Vezelay-tympan.jpg 2x" data-file-width="3264" data-file-height="2448" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Timpà amb Crist en majestat amb el tetramorf, benaurats, condemnats i d'altres. <a href="/wiki/Abadia_de_V%C3%A9zelay" title="Abadia de Vézelay">Abadia de Vézelay</a> (Borgonya)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Autun_saint_lazare_tympan_27.jpg" class="mw-file-description" title="Home mitrat i dona nimbada a l'estàtua columna del mainell. Catedral de Saint-Lazare d'Autun (Borgonya)"><img alt="Home mitrat i dona nimbada a l'estàtua columna del mainell. Catedral de Saint-Lazare d'Autun (Borgonya)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Autun_saint_lazare_tympan_27.jpg/166px-Autun_saint_lazare_tympan_27.jpg" decoding="async" width="166" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Autun_saint_lazare_tympan_27.jpg/249px-Autun_saint_lazare_tympan_27.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Autun_saint_lazare_tympan_27.jpg/333px-Autun_saint_lazare_tympan_27.jpg 2x" data-file-width="4040" data-file-height="6072" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Home mitrat i dona nimbada a l'estàtua columna del mainell. <a href="/wiki/Catedral_d%27Autun" title="Catedral d'Autun">Catedral de Saint-Lazare d'Autun</a> (Borgonya)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Santa_Maria_de_l%27Estany,_el_Sant_Sopar.jpg" class="mw-file-description" title="Perspectiva inversa al Sant sopar d'un capitell. Santa Maria de l'Estany (Moianès)"><img alt="Perspectiva inversa al Sant sopar d'un capitell. Santa Maria de l'Estany (Moianès)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Santa_Maria_de_l%27Estany%2C_el_Sant_Sopar.jpg/250px-Santa_Maria_de_l%27Estany%2C_el_Sant_Sopar.jpg" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Santa_Maria_de_l%27Estany%2C_el_Sant_Sopar.jpg/375px-Santa_Maria_de_l%27Estany%2C_el_Sant_Sopar.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Santa_Maria_de_l%27Estany%2C_el_Sant_Sopar.jpg/500px-Santa_Maria_de_l%27Estany%2C_el_Sant_Sopar.jpg 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Perspectiva inversa al <i>Sant sopar</i> d'un capitell. <a href="/wiki/Santa_Maria_de_l%27Estany" title="Santa Maria de l'Estany">Santa Maria de l'Estany</a> (Moianès)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>El <i>magister operis</i>, algunes vegades expert escultor, dirigia personalment la feina dels picapedrers, molts d'ells veritables artistes de la talla; el resultat depenia, a part de la traça d'aquests, de la qualitat dels materials emprats. Poques vegades es disposava dels recursos econòmics necessaris per a importar pedres de llocs distants, més idònies que les que es trobaven a prop del lloc de construcció; quan era recomanable i possible, es feia servir algun tipus de pedra més resistent i millor tallada en els llocs principals i en els més fràgils de l'edificació. Sovinteja l'ús de <a href="/wiki/Roques_sediment%C3%A0ries" class="mw-redirect" title="Roques sedimentàries">roques sedimentàries</a> —calcària—, <a href="/wiki/Roca_metam%C3%B2rfica" title="Roca metamòrfica">metamòrfiques</a> —marbre— i <a href="/wiki/Roca_%C3%ADgnia" title="Roca ígnia">ígnies</a> —granit. Normalment, només en projectes de gran envergadura —com catedrals, edificacions palatines o importants establiments monàstics— es poden esmerçar els esforços necessaris per comprar, extraure, transportar d'indrets llunyans i tallar pedres de major qualitat: les pedres més consistents són, per naturalesa, les més dures i difícils de treballar. </p><p>Les <a href="/wiki/Eines" class="mw-redirect" title="Eines">eines</a> del picapedrer i de l'escultor medieval són les mateixes que les de l'antiguitat clàssica i les romanes d'Orient, bàsicament: <a href="/wiki/Ma%C3%A7a_(eina)" title="Maça (eina)">maces</a> per a percudir, <a href="/wiki/Cisell" title="Cisell">cisells</a> per a desbastar, <a href="/wiki/Trepant#Història" title="Trepant">trepants</a> per a perforar i <a href="/wiki/Llima_(eina)" title="Llima (eina)">llimes</a> per a polir. Habitualment, no escollia les pedres ell mateix ni feia servir dibuixos preparatoris, sinó que feia marques, o l'esbós, en el bloc petri que li proporcionaven. Els segles d'abandó de la tradició escultòrica clàssica es reflecteix en les primeres obres del període romànic, que mostren influències de l'obra de bronzistes i orfebres anteriors. </p><p>La decoració escultòrica romànica es presenta, generalment, de manera indestriablement unida a la mateixa arquitectura en arquivoltes, capitells, <a href="/wiki/Carcanyol" title="Carcanyol">carcanyols</a>, <a href="/wiki/Llinda" title="Llinda">llindes</a>, <a href="/wiki/Perm%C3%B2dol" title="Permòdol">permòdols</a>, timpans i altres elements. Les més antigues escultures romàniques conegudes són datades poc abans del 1025 i corresponen a les llindes de <a href="/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_de_Fontanes" title="Sant Genís de Fontanes">Sant Genís de Fontanes</a> i <a href="/wiki/Sant_Andreu_de_Sureda" title="Sant Andreu de Sureda">Sant Andreu de Sureda</a>; sengles grups de personatges, inspirats en il·lustracions de <a href="/wiki/Miniatura" title="Miniatura">llibres miniats</a>, es presenten en baix relleu i s'hi aprecien influències estilístiques clàssiques i araboromanes d'Orient i l'esperit figuratiu que evolucionarà durant el període romànic. A mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, es fa més habitual l'escultura narrativa, abandonant, en certa manera, el caràcter ornamental més freqüent en obres anteriors: es representen grans cicles bíblics, hagiogràfics o històrics, dels quals el claustre de <a href="/wiki/Abadia_de_Sant_Pere_de_Moissac" title="Abadia de Sant Pere de Moissac">Saint-Pierre de Moissac</a> i la portalada de <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Ripoll" class="mw-redirect" title="Santa Maria de Ripoll">Santa Maria de Ripoll</a> en són excel·lents exemples. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Primeres escultures romàniques datades (~1025)</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 300px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Abbaye_de_Saint-G%C3%A9nis-des-Fontaines_PM_47223.jpg" class="mw-file-description" title="Llinda (~1025): Maiestas domini; dos àngels sostenen la màndorla; sis personatges (sants?) sota arcs de ferradura; inscripció, i decoració vegetal tallada al bisell. Sant Genís de Fontanes (Rosselló)"><img alt="Llinda (~1025): Maiestas domini; dos àngels sostenen la màndorla; sis personatges (sants?) sota arcs de ferradura; inscripció, i decoració vegetal tallada al bisell. Sant Genís de Fontanes (Rosselló)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Abbaye_de_Saint-G%C3%A9nis-des-Fontaines_PM_47223.jpg/390px-Abbaye_de_Saint-G%C3%A9nis-des-Fontaines_PM_47223.jpg" decoding="async" width="390" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Abbaye_de_Saint-G%C3%A9nis-des-Fontaines_PM_47223.jpg/585px-Abbaye_de_Saint-G%C3%A9nis-des-Fontaines_PM_47223.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Abbaye_de_Saint-G%C3%A9nis-des-Fontaines_PM_47223.jpg/780px-Abbaye_de_Saint-G%C3%A9nis-des-Fontaines_PM_47223.jpg 2x" data-file-width="850" data-file-height="567" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Llinda (~1025): <i>Maiestas domini</i>; dos àngels sostenen la màndorla; sis personatges (sants?) sota arcs de ferradura; inscripció, i decoració vegetal tallada al bisell. <a href="/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_de_Fontanes" title="Sant Genís de Fontanes">Sant Genís de Fontanes</a> (Rosselló)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 300px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Santandreusureda1.jpg" class="mw-file-description" title="Llinda (~1025): Crist en majestat dins l'ametlla mística que sostenen dos àngels; dos serafins i quatre sants sota arcuacions de ferradura, i decoració vegetal esculpida a mitja talla. Sant Andreu de Sureda (Rosselló)"><img alt="Llinda (~1025): Crist en majestat dins l'ametlla mística que sostenen dos àngels; dos serafins i quatre sants sota arcuacions de ferradura, i decoració vegetal esculpida a mitja talla. Sant Andreu de Sureda (Rosselló)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Santandreusureda1.jpg/360px-Santandreusureda1.jpg" decoding="async" width="360" height="270" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Santandreusureda1.jpg/540px-Santandreusureda1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Santandreusureda1.jpg/720px-Santandreusureda1.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Llinda (~1025): Crist en majestat dins l'ametlla mística que sostenen dos àngels; dos serafins i quatre sants sota arcuacions de ferradura, i decoració vegetal esculpida a mitja talla. <a href="/wiki/Sant_Andreu_de_Sureda" title="Sant Andreu de Sureda">Sant Andreu de Sureda</a> (Rosselló)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>L'escultura romànica es presenta sovint en forma de <b><a href="/wiki/Relleu_(escultura)" title="Relleu (escultura)">relleu</a></b>, és a dir, amb les figures sobresortint d'una superfície plana. En els primers moments, es fa servir la tècnica del <b>bisell</b> —escapçat oblic de les vores, al biaix, també dit <i><b>a mitja talla</b></i> (pot observar-se bé en el marc de la llinda de Sant Genís, al damunt)— sempre en <b><a href="/wiki/Baix_relleu" title="Baix relleu">baix relleu</a></b> —quan menys de la meitat del volum del representat ix de la superfície—; el bisell atorga cert caràcter gràfic a l'obra. A mesura que evoluciona l'estil, que ja havia usat des del principi els fullatges corintis, les talles prenen formes més arrodonides i són més freqüents els migs relleus —quan el figurat presenta la meitat del seu volum sobresortint de la superfície— i els alts relleus<sup id="cite_ref-134" class="reference"><a href="#cite_note-134"><span class="cite-bracket">[</span>109<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> —quan sobresurt més de mitja figura. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sakshaug_demonmaske.jpg" class="mw-file-description" title="Màscara de diable i motius vegetals (1150-1180) en una petita església rural noruega"><img alt="Màscara de diable i motius vegetals (1150-1180) en una petita església rural noruega" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Sakshaug_demonmaske.jpg/250px-Sakshaug_demonmaske.jpg" decoding="async" width="250" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Sakshaug_demonmaske.jpg/375px-Sakshaug_demonmaske.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Sakshaug_demonmaske.jpg/500px-Sakshaug_demonmaske.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="666" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Màscara de diable i motius vegetals (1150-1180) en una petita església rural noruega</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Fragment_-_Maastricht_-_20146666_-_RCE.jpg" class="mw-file-description" title="Fragments de la basílica de Nostra Senyora de Maastricht (~1100)"><img alt="Fragments de la basílica de Nostra Senyora de Maastricht (~1100)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Fragment_-_Maastricht_-_20146666_-_RCE.jpg/185px-Fragment_-_Maastricht_-_20146666_-_RCE.jpg" decoding="async" width="185" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Fragment_-_Maastricht_-_20146666_-_RCE.jpg/277px-Fragment_-_Maastricht_-_20146666_-_RCE.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Fragment_-_Maastricht_-_20146666_-_RCE.jpg/370px-Fragment_-_Maastricht_-_20146666_-_RCE.jpg 2x" data-file-width="2317" data-file-height="3133" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Fragments de la basílica de <a href="/w/index.php?title=Nostra_Senyora_de_Maastricht&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nostra Senyora de Maastricht (encara no existeix)">Nostra Senyora de Maastricht</a> (~1100)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wien_-_Riesentor_2.jpg" class="mw-file-description" title="Capitell-imposta corregut (~1230) a la porta dels Gegants de la catedral de Sant Esteve de Viena"><img alt="Capitell-imposta corregut (~1230) a la porta dels Gegants de la catedral de Sant Esteve de Viena" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Wien_-_Riesentor_2.jpg/250px-Wien_-_Riesentor_2.jpg" decoding="async" width="250" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Wien_-_Riesentor_2.jpg/375px-Wien_-_Riesentor_2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Wien_-_Riesentor_2.jpg/500px-Wien_-_Riesentor_2.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1712" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Capitell-imposta corregut (~1230) a la porta dels Gegants de la <a href="/wiki/Catedral_de_Sant_Esteve_de_Viena" title="Catedral de Sant Esteve de Viena">catedral de Sant Esteve de Viena</a></div> </li> </ul></div></div></div> <p>Els baixos relleus poden trobar-se, excepcionalment, esculpits als mateixos carreus de la construcció, com a la façana principal de <a href="/w/index.php?title=San_Michele_Maggiore&action=edit&redlink=1" class="new" title="San Michele Maggiore (encara no existeix)">San Michele Maggiore</a> de <a href="/wiki/Pavia" title="Pavia">Pavia</a>. També es veuen mostres escultòriques en elements independents de l'església com <a href="/wiki/Tribuna" title="Tribuna">tribunes</a>, <a href="/wiki/Amb%C3%B3" title="Ambó">ambons</a> o <a href="/wiki/Baldaqu%C3%AD" title="Baldaquí">baldaquins</a>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 360px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:San_michele_maggiore.JPG" class="mw-file-description" title="Baix relleus esculpits als mateixos carreus de l'immafront, amb motius animalístics, historiats, decoratius, simbòlics. San Michele Maggiore, Pavia"><img alt="Baix relleus esculpits als mateixos carreus de l'immafront, amb motius animalístics, historiats, decoratius, simbòlics. San Michele Maggiore, Pavia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/San_michele_maggiore.JPG/247px-San_michele_maggiore.JPG" decoding="async" width="247" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/San_michele_maggiore.JPG/371px-San_michele_maggiore.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/San_michele_maggiore.JPG/495px-San_michele_maggiore.JPG 2x" data-file-width="2112" data-file-height="2816" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Baix relleus esculpits als mateixos carreus de l'immafront, amb motius animalístics, historiats, decoratius, simbòlics. <a href="/w/index.php?title=San_Michele_Maggiore&action=edit&redlink=1" class="new" title="San Michele Maggiore (encara no existeix)">San Michele Maggiore</a>, <a href="/wiki/Pavia" title="Pavia">Pavia</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 360px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Moscufo_Santa_Maria_del_Lago_02.jpg" class="mw-file-description" title="Vivents, l'home i la fera, geometries i fullatges, arcuacions de ferradura, a ambó. Santa Maria del Lago, Moscufo (Abruços)"><img alt="Vivents, l'home i la fera, geometries i fullatges, arcuacions de ferradura, a ambó. Santa Maria del Lago, Moscufo (Abruços)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Moscufo_Santa_Maria_del_Lago_02.jpg/247px-Moscufo_Santa_Maria_del_Lago_02.jpg" decoding="async" width="247" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Moscufo_Santa_Maria_del_Lago_02.jpg/371px-Moscufo_Santa_Maria_del_Lago_02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Moscufo_Santa_Maria_del_Lago_02.jpg/495px-Moscufo_Santa_Maria_del_Lago_02.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1600" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Tetramorf" title="Tetramorf">Vivents</a>, l'home i la fera, geometries i fullatges, arcuacions de ferradura, a <a href="/wiki/Amb%C3%B3" title="Ambó">ambó</a>. Santa Maria del Lago, Moscufo (<a href="/wiki/Abru%C3%A7os" title="Abruços">Abruços</a>)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 360px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sanguesa_-_Santa_Maria_la_Real_11.jpg" class="mw-file-description" title="Entrellaçats d'influència celta i petita fornícula al marc de la portada. Santa Maria La Real, Sangüesa (Navarra)"><img alt="Entrellaçats d'influència celta i petita fornícula al marc de la portada. Santa Maria La Real, Sangüesa (Navarra)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Sanguesa_-_Santa_Maria_la_Real_11.jpg/247px-Sanguesa_-_Santa_Maria_la_Real_11.jpg" decoding="async" width="247" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Sanguesa_-_Santa_Maria_la_Real_11.jpg/371px-Sanguesa_-_Santa_Maria_la_Real_11.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Sanguesa_-_Santa_Maria_la_Real_11.jpg/495px-Sanguesa_-_Santa_Maria_la_Real_11.jpg 2x" data-file-width="960" data-file-height="1280" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Entrellaçats d'influència celta i petita <a href="/wiki/Forn%C3%ADcula" title="Fornícula">fornícula</a> al marc de la portada. <a href="/w/index.php?title=Santa_Maria_La_Real&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santa Maria La Real (encara no existeix)">Santa Maria La Real</a>, Sangüesa (Navarra)</div> </li> </ul></div></div></div> <p>L'escultura es mostra també en talles de fusta, especialment <a href="/wiki/Sant_Crist" title="Sant Crist">crucificats</a>, <a href="/wiki/Davallament_de_la_Creu" class="mw-redirect" title="Davallament de la Creu">davallaments</a>, <a href="/wiki/Sant" title="Sant">sants</a> i <a href="/wiki/Mareded%C3%A9u_trobada" title="Marededéu trobada">marededéus trobades</a>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Escultura romànica en fusta al MNAC</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 380px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Mare_de_D%C3%A9u_del_Davallament_de_Durro_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Mare de Déu del Davallament de Durro. 2a meitat segle XII"><img alt="Mare de Déu del Davallament de Durro. 2a meitat segle XII" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/%28Barcelona%29_Mare_de_D%C3%A9u_del_Davallament_de_Durro_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/249px-%28Barcelona%29_Mare_de_D%C3%A9u_del_Davallament_de_Durro_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="249" height="350" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/%28Barcelona%29_Mare_de_D%C3%A9u_del_Davallament_de_Durro_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/374px-%28Barcelona%29_Mare_de_D%C3%A9u_del_Davallament_de_Durro_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/%28Barcelona%29_Mare_de_D%C3%A9u_del_Davallament_de_Durro_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/499px-%28Barcelona%29_Mare_de_D%C3%A9u_del_Davallament_de_Durro_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="4843" data-file-height="6791" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Mare de Déu del Davallament de Durro. 2a meitat segle XII</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 380px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Barcelona_MNAC_P1290724.JPG" class="mw-file-description" title="Mare de Déu trobada. ~1200"><img alt="Mare de Déu trobada. ~1200" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Barcelona_MNAC_P1290724.JPG/250px-Barcelona_MNAC_P1290724.JPG" decoding="async" width="250" height="333" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Barcelona_MNAC_P1290724.JPG/375px-Barcelona_MNAC_P1290724.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Barcelona_MNAC_P1290724.JPG/500px-Barcelona_MNAC_P1290724.JPG 2x" data-file-width="3000" data-file-height="4000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Mare de Déu trobada. ~1200</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 380px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Crist_de_Cubells_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Crist de Santa Maria de Cubells"><img alt="Crist de Santa Maria de Cubells" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/%28Barcelona%29_Crist_de_Cubells_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/250px-%28Barcelona%29_Crist_de_Cubells_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="250" height="348" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/%28Barcelona%29_Crist_de_Cubells_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/375px-%28Barcelona%29_Crist_de_Cubells_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/%28Barcelona%29_Crist_de_Cubells_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/500px-%28Barcelona%29_Crist_de_Cubells_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="4462" data-file-height="6218" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Crist de Santa Maria de Cubells</div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Mobiliari i utillatge al MNAC</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 350px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:043_Banc_presbiterial_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll.jpg" class="mw-file-description" title="Banc presbiteral de Sant Climent de Taüll"><img alt="Banc presbiteral de Sant Climent de Taüll" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/043_Banc_presbiterial_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll.jpg/240px-043_Banc_presbiterial_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll.jpg" decoding="async" width="240" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/043_Banc_presbiterial_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll.jpg/360px-043_Banc_presbiterial_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/043_Banc_presbiterial_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll.jpg/480px-043_Banc_presbiterial_de_Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll.jpg 2x" data-file-width="1704" data-file-height="2272" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Banc presbiteral de Sant Climent de Taüll</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 350px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Baldaqu%C3%AD_de_Toses,_altar_de_Sant_Rom%C3%A0_de_Vila_i_creu_de_Bagergue_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Baldaquí de Toses, altar de Sant Romà de Vila i creu de Bagergue"><img alt="Baldaquí de Toses, altar de Sant Romà de Vila i creu de Bagergue" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/%28Barcelona%29_Baldaqu%C3%AD_de_Toses%2C_altar_de_Sant_Rom%C3%A0_de_Vila_i_creu_de_Bagergue_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/243px-%28Barcelona%29_Baldaqu%C3%AD_de_Toses%2C_altar_de_Sant_Rom%C3%A0_de_Vila_i_creu_de_Bagergue_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="243" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/%28Barcelona%29_Baldaqu%C3%AD_de_Toses%2C_altar_de_Sant_Rom%C3%A0_de_Vila_i_creu_de_Bagergue_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/364px-%28Barcelona%29_Baldaqu%C3%AD_de_Toses%2C_altar_de_Sant_Rom%C3%A0_de_Vila_i_creu_de_Bagergue_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/%28Barcelona%29_Baldaqu%C3%AD_de_Toses%2C_altar_de_Sant_Rom%C3%A0_de_Vila_i_creu_de_Bagergue_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/486px-%28Barcelona%29_Baldaqu%C3%AD_de_Toses%2C_altar_de_Sant_Rom%C3%A0_de_Vila_i_creu_de_Bagergue_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="5504" data-file-height="7246" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Baldaquí de Toses, altar de Sant Romà de Vila i creu de Bagergue</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 350px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Romanesque_Treasure_of_MNA-_Lipsanoteca_de_Ta%C3%BCll_(modificat).jpg" class="mw-file-description" title="Lipsanoteca de Taüll"><img alt="Lipsanoteca de Taüll" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Romanesque_Treasure_of_MNA-_Lipsanoteca_de_Ta%C3%BCll_%28modificat%29.jpg/239px-Romanesque_Treasure_of_MNA-_Lipsanoteca_de_Ta%C3%BCll_%28modificat%29.jpg" decoding="async" width="239" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Romanesque_Treasure_of_MNA-_Lipsanoteca_de_Ta%C3%BCll_%28modificat%29.jpg/358px-Romanesque_Treasure_of_MNA-_Lipsanoteca_de_Ta%C3%BCll_%28modificat%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Romanesque_Treasure_of_MNA-_Lipsanoteca_de_Ta%C3%BCll_%28modificat%29.jpg/477px-Romanesque_Treasure_of_MNA-_Lipsanoteca_de_Ta%C3%BCll_%28modificat%29.jpg 2x" data-file-width="1162" data-file-height="1558" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Lipsanoteca de Taüll</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Pintura">Pintura</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Pintura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Pintura_rom%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Pintura romànica">Pintura romànica</a></div> <p>La pintura romànica mural no va poder ser justament valorada fins a partir de la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>; fins aleshores, gairebé no se'n coneixia l'existència, ja que la major part d'aquesta, romania oculta sota capes d'enlluïts o de pintures posteriors. La sistematització que a partir d'aquests moments se'n feu, així com de les miniatures, va permetre observar les relacions entre artistes de diferents regions europees. El canvi de noció de l'art dels primers decennis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, que explora altres mètodes més enllà del realisme imperant en les èpoques precedents, ha permès valorar-les més apropiadament. El pintor romànic defineix un nou concepte de l'espai: presenta les composicions en dos plans, evitant l'ús de la perspectiva i sovint evita els fons d'escena. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bardolino_San_Severo_-_Fresken_rechts_1a_Apokalypse.jpg" class="mw-file-description" title="Troballa de la Veracreu per santa Helena (s. XII). San Severo, Bardolino (Verona, Llombardia)"><img alt="Troballa de la Veracreu per santa Helena (s. XII). San Severo, Bardolino (Verona, Llombardia)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Bardolino_San_Severo_-_Fresken_rechts_1a_Apokalypse.jpg/374px-Bardolino_San_Severo_-_Fresken_rechts_1a_Apokalypse.jpg" decoding="async" width="374" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Bardolino_San_Severo_-_Fresken_rechts_1a_Apokalypse.jpg/561px-Bardolino_San_Severo_-_Fresken_rechts_1a_Apokalypse.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Bardolino_San_Severo_-_Fresken_rechts_1a_Apokalypse.jpg/748px-Bardolino_San_Severo_-_Fresken_rechts_1a_Apokalypse.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1712" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Troballa de la Veracreu per santa Helena (s. XII). San Severo, Bardolino (<a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_de_Verona" title="Província de Verona">Verona</a>, Llombardia)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 425px"> <div class="thumb" style="width: 420px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:007_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD,_la_lapidaci%C3%B3_de_sant_Esteve.jpg" class="mw-file-description" title="La lapidació de sant Esteve. Sant Joan de Boí (Vall de Boí). MNAC"><img alt="La lapidació de sant Esteve. Sant Joan de Boí (Vall de Boí). MNAC" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/007_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD%2C_la_lapidaci%C3%B3_de_sant_Esteve.jpg/390px-007_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD%2C_la_lapidaci%C3%B3_de_sant_Esteve.jpg" decoding="async" width="390" height="247" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/007_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD%2C_la_lapidaci%C3%B3_de_sant_Esteve.jpg/585px-007_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD%2C_la_lapidaci%C3%B3_de_sant_Esteve.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/007_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD%2C_la_lapidaci%C3%B3_de_sant_Esteve.jpg/780px-007_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD%2C_la_lapidaci%C3%B3_de_sant_Esteve.jpg 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1437" /></a></span></div> <div class="gallerytext">La lapidació de sant Esteve. <a href="/wiki/Sant_Joan_de_Bo%C3%AD" title="Sant Joan de Boí">Sant Joan de Boí</a> (Vall de Boí). MNAC</div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Unknown_painter_-_Nativity_-_WGA23528.jpg" class="mw-file-description" title="Nativitat al frontal d'altar de l'ermita de Rigatell, Betesa. MNAC"><img alt="Nativitat al frontal d'altar de l'ermita de Rigatell, Betesa. MNAC" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Unknown_painter_-_Nativity_-_WGA23528.jpg/188px-Unknown_painter_-_Nativity_-_WGA23528.jpg" decoding="async" width="188" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Unknown_painter_-_Nativity_-_WGA23528.jpg/282px-Unknown_painter_-_Nativity_-_WGA23528.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Unknown_painter_-_Nativity_-_WGA23528.jpg/375px-Unknown_painter_-_Nativity_-_WGA23528.jpg 2x" data-file-width="661" data-file-height="880" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Nativitat al frontal d'altar de l'ermita de Rigatell, <a href="/wiki/Betesa" title="Betesa">Betesa</a>. MNAC</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:TaullLlatzer.jpg" class="mw-file-description" title="Llàtzer, el leprós, a la porta del ric Apuló, mural de Sant Climent de Taüll (Vall de Boí). MNAC"><img alt="Llàtzer, el leprós, a la porta del ric Apuló, mural de Sant Climent de Taüll (Vall de Boí). MNAC" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/TaullLlatzer.jpg/250px-TaullLlatzer.jpg" decoding="async" width="250" height="192" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/TaullLlatzer.jpg/375px-TaullLlatzer.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/TaullLlatzer.jpg/500px-TaullLlatzer.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="614" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Llàtzer, el leprós, a la porta del ric Apuló, mural de <a href="/wiki/Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll" title="Sant Climent de Taüll">Sant Climent de Taüll</a> (Vall de Boí). MNAC</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:12th-century_unknown_painters_-_The_Fight_between_David_and_Goliath_(detail)_-_WGA19693.jpg" class="mw-file-description" title="David i Goliat, mural de Santa Maria de Taüll (Vall de Boí). MNAC"><img alt="David i Goliat, mural de Santa Maria de Taüll (Vall de Boí). MNAC" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/12th-century_unknown_painters_-_The_Fight_between_David_and_Goliath_%28detail%29_-_WGA19693.jpg/179px-12th-century_unknown_painters_-_The_Fight_between_David_and_Goliath_%28detail%29_-_WGA19693.jpg" decoding="async" width="179" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/12th-century_unknown_painters_-_The_Fight_between_David_and_Goliath_%28detail%29_-_WGA19693.jpg/268px-12th-century_unknown_painters_-_The_Fight_between_David_and_Goliath_%28detail%29_-_WGA19693.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/12th-century_unknown_painters_-_The_Fight_between_David_and_Goliath_%28detail%29_-_WGA19693.jpg/357px-12th-century_unknown_painters_-_The_Fight_between_David_and_Goliath_%28detail%29_-_WGA19693.jpg 2x" data-file-width="679" data-file-height="950" /></a></span></div> <div class="gallerytext">David i Goliat, mural de <a href="/wiki/Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll" title="Santa Maria de Taüll">Santa Maria de Taüll</a> (Vall de Boí). MNAC</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Els colors es preparaven amb els pigments de què l'artista disposava, normalment terres naturals i productes vegetals propis del lloc on s'efectua l'obra o portats pel mateix artista d'un altre indret. Les substàncies colorants es molien, es mesclaven amb aigua, es tornaven a moldre i es guardaven amb la humitat suficient per a evitar-ne l'assecat, normalment en petites bufetes o bosses de cuir; quan l'artista en precisava, n'extreia la quantitat suficient i finalitzava la barreja amb aigua o amb l'<a href="/wiki/Aglutinant_(pintura)" title="Aglutinant (pintura)">aglutinant</a> triat. Els pigments eren un dels valors més preuats que posseïa el pintor. És el mateix pintor qui prepara el suport per a la pintura. </p><p>En pintura mural, cal preparar la paret amb capes de cal i sorra en diferents proporcions i deixant-les ben allisades; ja que la pintura al fresc s'ha d'aplicar en la paret humida, el pintor o ajudants havien de preparar just la porció de paret que consideraven que podrien finalitzar abans que s'assequés. Generalment, s'aplicava un color de base, normalment clar, al damunt del qual, amb traços roigs o negres, de vegades utilitzant un punxó, es feia l'esbós, a continuació es pintaven els motius generals i s'acabava amb els detalls. Hi ha tendència a anomenar "fresc" tota pintura mural romànica, però aquesta denominació no és totalment certa perquè, en moltes ocasions, el pintor romànic produeix obres de tècnica mixta combinant el <a href="/wiki/Fresc" class="mw-redirect" title="Fresc">fresc</a> i pigments aglutinats amb ou, olis, coles de pintor o resines arbòries. La pintura mural en façanes i interiors experimenta, a cavall dels segles XI I XII, un ressorgiment i, durant el primer terç del XII, es produeixen obres capitals com les del <a href="/w/index.php?title=Bas%C3%ADlica_de_Sant_Isidor_de_Lle%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Basílica de Sant Isidor de Lleó (encara no existeix)">panteó reial de San Isidoro</a>, a <a href="/wiki/Lle%C3%B3_(Castella_i_Lle%C3%B3)" title="Lleó (Castella i Lleó)">Lleó</a>, i les de les esglésies dels <a href="/w/index.php?title=Sants_Juli%C3%A0_i_Basilisa_de_Bag%C3%BC%C3%A9s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sants Julià i Basilisa de Bagüés (encara no existeix)">Sants Julià i Basilisa de Bagüés</a> —traslladades al <a href="/w/index.php?title=Museo_Diocesano_de_Jaca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museo Diocesano de Jaca (encara no existeix)">Museo Diocesano de Jaca</a> i restaurades per <a href="/w/index.php?title=Ramon_Gudiol_i_Ricart&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ramon Gudiol i Ricart (encara no existeix)">Ramon Gudiol i Ricart</a>,<sup id="cite_ref-135" class="reference"><a href="#cite_note-135"><span class="cite-bracket">[</span>n. 26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> germà i col·laborador de <a href="/wiki/Josep_Gudiol_i_Cunill" title="Josep Gudiol i Cunill">mossèn Gudiol</a>— o els frescos de <a href="/wiki/Ta%C3%BCll" title="Taüll">Taüll</a> —actualment al <a href="/wiki/MNAC" class="mw-redirect" title="MNAC">MNAC</a>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Interiors pintats</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bardolino_San_Severo_Fresken.jpg" class="mw-file-description" title="Mur de separació de les naus. San Severo, Bardolino (Veneto)"><img alt="Mur de separació de les naus. San Severo, Bardolino (Veneto)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Bardolino_San_Severo_Fresken.jpg/250px-Bardolino_San_Severo_Fresken.jpg" decoding="async" width="250" height="156" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Bardolino_San_Severo_Fresken.jpg/375px-Bardolino_San_Severo_Fresken.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Bardolino_San_Severo_Fresken.jpg/500px-Bardolino_San_Severo_Fresken.jpg 2x" data-file-width="1680" data-file-height="1050" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Mur de separació de les naus. San Severo, Bardolino (<a href="/wiki/Veneto" class="mw-redirect" title="Veneto">Veneto</a>)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Petersberg_Basilika_3.jpg" class="mw-file-description" title="Absis. Basílica Petersberg, Dachau (Oberbayern)"><img alt="Absis. Basílica Petersberg, Dachau (Oberbayern)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Petersberg_Basilika_3.jpg/221px-Petersberg_Basilika_3.jpg" decoding="async" width="221" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Petersberg_Basilika_3.jpg/331px-Petersberg_Basilika_3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Petersberg_Basilika_3.jpg/442px-Petersberg_Basilika_3.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="652" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Absis. Basílica Petersberg, <a href="/wiki/Dachau" title="Dachau">Dachau</a> (Oberbayern)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Weitensfeld_Zweinitz_Pfarrkirche_hl_Egydius_Apsis_gotische_Fresken_20022013_771.jpg" class="mw-file-description" title="Absis. Sants Gil i Llorenç, Weitensfeld, Caríntia (Àustria)"><img alt="Absis. Sants Gil i Llorenç, Weitensfeld, Caríntia (Àustria)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Weitensfeld_Zweinitz_Pfarrkirche_hl_Egydius_Apsis_gotische_Fresken_20022013_771.jpg/250px-Weitensfeld_Zweinitz_Pfarrkirche_hl_Egydius_Apsis_gotische_Fresken_20022013_771.jpg" decoding="async" width="250" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Weitensfeld_Zweinitz_Pfarrkirche_hl_Egydius_Apsis_gotische_Fresken_20022013_771.jpg/375px-Weitensfeld_Zweinitz_Pfarrkirche_hl_Egydius_Apsis_gotische_Fresken_20022013_771.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Weitensfeld_Zweinitz_Pfarrkirche_hl_Egydius_Apsis_gotische_Fresken_20022013_771.jpg/500px-Weitensfeld_Zweinitz_Pfarrkirche_hl_Egydius_Apsis_gotische_Fresken_20022013_771.jpg 2x" data-file-width="4288" data-file-height="2848" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Absis. Sants Gil i Llorenç, Weitensfeld, <a href="/wiki/Car%C3%ADntia" title="Caríntia">Caríntia</a> (Àustria)</div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:P%C3%BCrgg_St.Johannes_-_Kains_Opfer_1.jpg" class="mw-file-description" title="Mur de separació de nau i absis. Capella de Sant Joan, Pürgg (Estíria, Àustria)"><img alt="Mur de separació de nau i absis. Capella de Sant Joan, Pürgg (Estíria, Àustria)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/P%C3%BCrgg_St.Johannes_-_Kains_Opfer_1.jpg/157px-P%C3%BCrgg_St.Johannes_-_Kains_Opfer_1.jpg" decoding="async" width="157" height="210" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/P%C3%BCrgg_St.Johannes_-_Kains_Opfer_1.jpg/236px-P%C3%BCrgg_St.Johannes_-_Kains_Opfer_1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/P%C3%BCrgg_St.Johannes_-_Kains_Opfer_1.jpg/315px-P%C3%BCrgg_St.Johannes_-_Kains_Opfer_1.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2560" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Mur de separació de nau i absis. Capella de Sant Joan, Pürgg (<a href="/wiki/Est%C3%ADria" title="Estíria">Estíria</a>, Àustria)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Basillica4.JPG" class="mw-file-description" title="Presbiteri sobre cripta. Basílica Patriarcal, Aquileia (Friül-Venècia Júlia)"><img alt="Presbiteri sobre cripta. Basílica Patriarcal, Aquileia (Friül-Venècia Júlia)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Basillica4.JPG/157px-Basillica4.JPG" decoding="async" width="157" height="210" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Basillica4.JPG/236px-Basillica4.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Basillica4.JPG/315px-Basillica4.JPG 2x" data-file-width="960" data-file-height="1280" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Presbiteri sobre cripta. Basílica Patriarcal, <a href="/wiki/Aquileia" title="Aquileia">Aquileia</a> (Friül-Venècia Júlia)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vic-Eglise_Saint-Martin-Mur_de_s%C3%A9paration_de_la_nef_et_du_choeur_c%C3%B4t%C3%A9_nef.JPG" class="mw-file-description" title="Mur de separació de la nau i el cor, al fons l'absis. Saint-Martin, Nohant-Vic"><img alt="Mur de separació de la nau i el cor, al fons l'absis. Saint-Martin, Nohant-Vic" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Vic-Eglise_Saint-Martin-Mur_de_s%C3%A9paration_de_la_nef_et_du_choeur_c%C3%B4t%C3%A9_nef.JPG/179px-Vic-Eglise_Saint-Martin-Mur_de_s%C3%A9paration_de_la_nef_et_du_choeur_c%C3%B4t%C3%A9_nef.JPG" decoding="async" width="179" height="210" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Vic-Eglise_Saint-Martin-Mur_de_s%C3%A9paration_de_la_nef_et_du_choeur_c%C3%B4t%C3%A9_nef.JPG/268px-Vic-Eglise_Saint-Martin-Mur_de_s%C3%A9paration_de_la_nef_et_du_choeur_c%C3%B4t%C3%A9_nef.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Vic-Eglise_Saint-Martin-Mur_de_s%C3%A9paration_de_la_nef_et_du_choeur_c%C3%B4t%C3%A9_nef.JPG/357px-Vic-Eglise_Saint-Martin-Mur_de_s%C3%A9paration_de_la_nef_et_du_choeur_c%C3%B4t%C3%A9_nef.JPG 2x" data-file-width="2736" data-file-height="3217" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Mur de separació de la nau i el cor, al fons l'absis. Saint-Martin, <a href="/wiki/Nohant-Vic" title="Nohant-Vic">Nohant-Vic</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 240px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:11th_century_unknown_painters_-_Christ_in_Majesty_-_WGA19746.jpg" class="mw-file-description" title="Cilindre i volta de l'absis. Abadia de Sant'Angelo in Formis, Càpua"><img alt="Cilindre i volta de l'absis. Abadia de Sant'Angelo in Formis, Càpua" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/11th_century_unknown_painters_-_Christ_in_Majesty_-_WGA19746.jpg/180px-11th_century_unknown_painters_-_Christ_in_Majesty_-_WGA19746.jpg" decoding="async" width="180" height="210" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/11th_century_unknown_painters_-_Christ_in_Majesty_-_WGA19746.jpg/269px-11th_century_unknown_painters_-_Christ_in_Majesty_-_WGA19746.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/11th_century_unknown_painters_-_Christ_in_Majesty_-_WGA19746.jpg/359px-11th_century_unknown_painters_-_Christ_in_Majesty_-_WGA19746.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1169" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cilindre i volta de l'absis. Abadia de Sant'Angelo in Formis, <a href="/wiki/C%C3%A0pua" title="Càpua">Càpua</a></div> </li> </ul></div></div></div> <p>La pintura també es mostra sovint sobre fusta en diferents elements de l'església, principalment situats en l'<a href="/wiki/Presbiteri" title="Presbiteri">espai presbiteral</a> i, algunes vegades, en bigues o <a href="/wiki/Enteixinat" title="Enteixinat">enteixinats</a>. Sobre taules, prèviament preparades a tal fi, les trobem en <a href="/wiki/Frontal_d%27altar" title="Frontal d'altar">frontals i laterals d'altar</a>, també dits <i>antependis</i>, en <a href="/wiki/Baldaqu%C3%AD" title="Baldaquí">baldaquins</a> del tipus templet i dels tipus plafó, com els de <a href="/wiki/Baldaqu%C3%AD_de_Tost" title="Baldaquí de Tost">Tost</a> i <a href="/wiki/Baldaqu%C3%AD_de_Ribes" title="Baldaquí de Ribes">Ribes</a> o, més rarament durant el període, en <a href="/wiki/Retaules" class="mw-redirect" title="Retaules">retaules</a>. Normalment, l'<a href="/wiki/Altar" title="Altar">altar</a> —element primordial de l'església— està constituït per una llosa horitzontal de pedra, sovint marbre, sostinguda per un o quatre pilars, i els espais anterior i laterals de l'altar solien tancar-se amb taules de fusta: l'<a href="/wiki/Frontal_d%27altar" title="Frontal d'altar">antependi</a> i els laterals. En comunitats econòmicament potents, les taules pintades solien estar adornades amb pedres i metalls preuats, mentre que les comunitats menys dotades podien imitar aquests materials preciosos amb pintures d'artifici i, de vegades, amb talles o estucs que proporcionen relleu. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Teginat de Sankt Martin a Zillis (<a href="/wiki/Grisons" title="Grisons">Grisons</a>)</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:St._Martin_Zillis_Decke3.JPG" class="mw-file-description" title="Dotze escenes evangèliques pintades en sengles cassetons"><img alt="Dotze escenes evangèliques pintades en sengles cassetons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/St._Martin_Zillis_Decke3.JPG/250px-St._Martin_Zillis_Decke3.JPG" decoding="async" width="250" height="159" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/St._Martin_Zillis_Decke3.JPG/375px-St._Martin_Zillis_Decke3.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/St._Martin_Zillis_Decke3.JPG/500px-St._Martin_Zillis_Decke3.JPG 2x" data-file-width="2292" data-file-height="1458" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Dotze escenes evangèliques pintades en sengles cassetons</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:St._Martin_Zillis_Decke.JPG" class="mw-file-description" title="Enteixinat amb 153 caselles pintades; absis gòtic al fons"><img alt="Enteixinat amb 153 caselles pintades; absis gòtic al fons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/St._Martin_Zillis_Decke.JPG/166px-St._Martin_Zillis_Decke.JPG" decoding="async" width="166" height="250" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/St._Martin_Zillis_Decke.JPG/250px-St._Martin_Zillis_Decke.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/St._Martin_Zillis_Decke.JPG/333px-St._Martin_Zillis_Decke.JPG 2x" data-file-width="1664" data-file-height="2496" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Enteixinat amb 153 caselles pintades; absis gòtic al fons</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 280px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:St._Martin_Zillis_Detail1.JPG" class="mw-file-description" title="Dos cassetons amb al·legories emmarcades per cordons i sanefes geomètriques"><img alt="Dos cassetons amb al·legories emmarcades per cordons i sanefes geomètriques" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/St._Martin_Zillis_Detail1.JPG/250px-St._Martin_Zillis_Detail1.JPG" decoding="async" width="250" height="129" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/St._Martin_Zillis_Detail1.JPG/375px-St._Martin_Zillis_Detail1.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/St._Martin_Zillis_Detail1.JPG/500px-St._Martin_Zillis_Detail1.JPG 2x" data-file-width="2074" data-file-height="1069" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Dos cassetons amb al·legories emmarcades per cordons i sanefes geomètriques</div> </li> </ul></div></div></div> <p>Hi ha preferència, a l'hora de pintar, per l'ús de fusta de <a href="/wiki/Roure" title="Roure">roure</a>, <a href="/wiki/Pollancre" title="Pollancre">pollancre</a>, <a href="/wiki/Pi_(arbre)" title="Pi (arbre)">pi</a> i <a href="/wiki/Alzina" title="Alzina">alzina</a> preparades amb anterioritat.<sup id="cite_ref-136" class="reference"><a href="#cite_note-136"><span class="cite-bracket">[</span>110<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per treballar sobre la taula, prèviament s'ha de polir minuciosament i, segons la mida de l'obra, s'han d'acoblar diverses taules reomplint curosament les juntures amb teles de lli; per finalitzar la preparació, s'hi adhereix una tela, o pergamí, a la qual s'hi aplica una emprimació de guix amb cola sobre la qual es disposaran les pintures després d'haver-ne assenyalat les línies principals amb un pinzell o un <a href="/wiki/Punx%C3%B3" title="Punxó">punxó</a>. A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> és habitual aplicar <a href="/wiki/Pa_d%27or" title="Pa d'or">pa d'or</a> —fulls molt prims de metalls com or, argent o alumini— en els fons de les escenes o remarcant alguns elements, com ara <a href="/wiki/Aureola" class="mw-redirect" title="Aureola">nimbes</a>, i colradura —<a href="/wiki/Vern%C3%ADs" title="Vernís">vernís</a> groguenc que, aplicat sobre una superfície metàl·lica (estany, acer...), li proporciona una aparença d'or. A més de taules i amb tècniques semblants, també es pinten talles, com imatges o motllures esculpides. </p> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Biga_de_la_Passi%C3%B3_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/%28Barcelona%29_Biga_de_la_Passi%C3%B3_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/850px-%28Barcelona%29_Biga_de_la_Passi%C3%B3_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="850" height="97" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/%28Barcelona%29_Biga_de_la_Passi%C3%B3_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/1275px-%28Barcelona%29_Biga_de_la_Passi%C3%B3_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/%28Barcelona%29_Biga_de_la_Passi%C3%B3_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/1700px-%28Barcelona%29_Biga_de_la_Passi%C3%B3_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="24768" data-file-height="2838" /></a><figcaption>Biga de la Passió. Al MNAC</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Miniatura">Miniatura</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Miniatura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Miniatura" title="Miniatura">Miniatura</a></div> <p>Durant el període, les miniatures serveixen per a inspiració de pintures murals i sobre fusta. En aquest cas, però, l'artista sol ser un monjo treballant al si d'una comunitat monàstica o canonical i no un pintor itinerant. La còpia i venda de llibres esdevé un recurs econòmic molt important per a moltes comunitats —el seu preu era realment prohibitiu i, tret de casos excepcionals, els personatges poderosos podien tenir-ne una dotzena, o una seu catedralícia no solia atresorar-ne més d'una cinquantena. Així, per augmentar-ne la producció, normalment aquests tipus de pintures es fan en cadena: cada monjo s'"especialitza" en algun determinat aspecte —fons, figures, epigrafies, lletres majúscules, aplicació de determinats colors—, i en resulta que diferents monjos executen les diverses parts d'una mateixa il·lustració. </p><p>La inspiració de les miniatures romàniques ve, en molts casos, de les tradicions romana d'Orient, celta i carolíngia. Les escenes que representen són molt variades i abunden les lletres majúscules decorades, a vegades profusament. Tret de l'ús específic de la <a href="/wiki/Tinta" title="Tinta">tinta</a> i el suport, la tècnica de la miniatura no difereix gaire de les altres: sobre fulls de <a href="/wiki/Pergam%C3%AD" title="Pergamí">pergamí</a>, fets de pells d'ovelles, cabres o vedells prèviament <a href="/wiki/Assaonador" title="Assaonador">assaonades</a>, l'artista fa un dibuix previ, després n'il·lumina amb colors base les diferents parts i finalitza contornejant i detallant amb pinzell fi els diferents elements. La pintura en il·luminacions de llibres manuscrits ens proporciona un dels millors recursos per conèixer variats aspectes de la societat romànica, com les maneres de treballar dels artesans, els estris litúrgics o les arquitectures que idealitzaven. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bari,_archivio_capitoalre,_exultet_MS._1_XI_secolo.jpg" class="mw-file-description" title="Encenser (baix-dreta), bisbe mitrat assegut en càtedra (dreta), diaca, o cantor, cantant l'Exultet sota baldaquí (centre). Exultet, s. XI"><img alt="Encenser (baix-dreta), bisbe mitrat assegut en càtedra (dreta), diaca, o cantor, cantant l'Exultet sota baldaquí (centre). Exultet, s. XI" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f5/Bari%2C_archivio_capitoalre%2C_exultet_MS._1_XI_secolo.jpg/237px-Bari%2C_archivio_capitoalre%2C_exultet_MS._1_XI_secolo.jpg" decoding="async" width="237" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f5/Bari%2C_archivio_capitoalre%2C_exultet_MS._1_XI_secolo.jpg/355px-Bari%2C_archivio_capitoalre%2C_exultet_MS._1_XI_secolo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f5/Bari%2C_archivio_capitoalre%2C_exultet_MS._1_XI_secolo.jpg/473px-Bari%2C_archivio_capitoalre%2C_exultet_MS._1_XI_secolo.jpg 2x" data-file-width="952" data-file-height="765" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Encenser" title="Encenser">Encenser</a> (baix-dreta), bisbe <a href="/wiki/Mitra" title="Mitra">mitrat</a> assegut en <a href="/wiki/C%C3%A0tedra" title="Càtedra">càtedra</a> (dreta), diaca, o cantor, cantant l'<i><a href="/w/index.php?title=Exultet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exultet (encara no existeix)">Exultet</a></i> sota <a href="/wiki/Baldaqu%C3%AD" title="Baldaquí">baldaquí</a> (centre). <i>Exultet</i>, s. XI</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:BeatoSM.012.jpg" class="mw-file-description" title="Cel, amb església que allotja arqueta, i infern, amb bèstia. Apocalipsi de Bamberg, ~1000"><img alt="Cel, amb església que allotja arqueta, i infern, amb bèstia. Apocalipsi de Bamberg, ~1000" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/BeatoSM.012.jpg/194px-BeatoSM.012.jpg" decoding="async" width="194" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/BeatoSM.012.jpg/291px-BeatoSM.012.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/BeatoSM.012.jpg/389px-BeatoSM.012.jpg 2x" data-file-width="900" data-file-height="880" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cel, amb església que allotja <a href="/wiki/Arqueta" class="mw-redirect" title="Arqueta">arqueta</a>, i infern, amb bèstia. <i><a href="/w/index.php?title=Apocalipsi_de_Bamberg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Apocalipsi de Bamberg (encara no existeix)">Apocalipsi de Bamberg</a></i>, ~1000</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:MS2555Fol7.jpg" class="mw-file-description" title="Baldaquí amb cortinatges al santuari del Sant Sepulcre. Evangeli a la catedral d'Etchmiadzin, Armavir, ~1000"><img alt="Baldaquí amb cortinatges al santuari del Sant Sepulcre. Evangeli a la catedral d'Etchmiadzin, Armavir, ~1000" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/MS2555Fol7.jpg/132px-MS2555Fol7.jpg" decoding="async" width="132" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/MS2555Fol7.jpg/198px-MS2555Fol7.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/MS2555Fol7.jpg/264px-MS2555Fol7.jpg 2x" data-file-width="2500" data-file-height="3594" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Baldaquí amb cortinatges al santuari del Sant Sepulcre. Evangeli a la <a href="/w/index.php?title=Catedral_d%27Etchmiadzin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catedral d'Etchmiadzin (encara no existeix)">catedral d'Etchmiadzin</a>, <a href="/wiki/Armavir" class="mw-disambig" title="Armavir">Armavir</a>, ~1000</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Initiale_E_-_Missel_de_Corbie_BM_Amiens_Ms155_f16.jpg" class="mw-file-description" title=""E" d'influència cèltica. Missal de l'abadia de Corbie, s. XI"><img alt=""E" d'influència cèltica. Missal de l'abadia de Corbie, s. XI" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Initiale_E_-_Missel_de_Corbie_BM_Amiens_Ms155_f16.jpg/179px-Initiale_E_-_Missel_de_Corbie_BM_Amiens_Ms155_f16.jpg" decoding="async" width="179" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Initiale_E_-_Missel_de_Corbie_BM_Amiens_Ms155_f16.jpg/268px-Initiale_E_-_Missel_de_Corbie_BM_Amiens_Ms155_f16.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Initiale_E_-_Missel_de_Corbie_BM_Amiens_Ms155_f16.jpg/357px-Initiale_E_-_Missel_de_Corbie_BM_Amiens_Ms155_f16.jpg 2x" data-file-width="397" data-file-height="422" /></a></span></div> <div class="gallerytext">"E" d'influència cèltica. <i>Missal</i> de l'<a href="/wiki/Abadia_de_Corbie" title="Abadia de Corbie">abadia de Corbie</a>, s. XI</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Mosaic">Mosaic</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Mosaic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Mosaic" title="Mosaic">Mosaic</a></div> <p>Els precedents de la tècnica del mosaic, anomenat <i>opus tesellatum</i>, es troben en l'art romà i en el romà d'Orient i reviu durant el període romànic. Amb <a href="/wiki/Tessel%C2%B7la" title="Tessel·la">tessel·les</a>, petites peces tallades en geometries simples —<a href="/wiki/Cub" title="Cub">cúbiques</a>, <a href="/wiki/Romboedre" title="Romboedre">romboèdriques</a>, <a href="/wiki/Cilindre" title="Cilindre">cilíndriques</a>— de pedres naturals o pintades amb colors, de ceràmica, terra cuita, vidre...— es cobreixen diferents espais, siguin murals o paviments. Les tessel·les es disposen de manera que els diferents colors componguin figures naturals o abstractes. És freqüent trobar mosaics de paviment en arquitectures renanes, occitanes, italianes i catalanes, mentre que els murals solen restringir-se a àrees d'influència romana d'Orient.<sup id="cite_ref-137" class="reference"><a href="#cite_note-137"><span class="cite-bracket">[</span>111<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els <a href="/wiki/Cosmati" title="Cosmati">Cosmati</a>, una nissaga italiana, destacà creant un estil propi entre els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, el <a href="/wiki/Cosmatesc" title="Cosmatesc">cosmatesc</a>, en el qual es barregen els tipus d'<a href="/wiki/Mosaic_rom%C3%A0#Tipus_de_mosaic" title="Mosaic romà"><i>opus tesellatum</i> i <i>opus sectile</i></a>, el primer fet amb tessel·les petites i regulars i, el segon, amb talles més grans i figures més elaborades. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 360px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Madonna_costantinopolitana,_fine_XI,_inizio_XII_secolo_02.JPG" class="mw-file-description" title="Madonna romana d'Orient (mosaic, ~1100), inspiració d'obres pictòriques romàniques. Museo Civico Medievale de Bologna"><img alt="Madonna romana d'Orient (mosaic, ~1100), inspiració d'obres pictòriques romàniques. Museo Civico Medievale de Bologna" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Madonna_costantinopolitana%2C_fine_XI%2C_inizio_XII_secolo_02.JPG/247px-Madonna_costantinopolitana%2C_fine_XI%2C_inizio_XII_secolo_02.JPG" decoding="async" width="247" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Madonna_costantinopolitana%2C_fine_XI%2C_inizio_XII_secolo_02.JPG/371px-Madonna_costantinopolitana%2C_fine_XI%2C_inizio_XII_secolo_02.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Madonna_costantinopolitana%2C_fine_XI%2C_inizio_XII_secolo_02.JPG/495px-Madonna_costantinopolitana%2C_fine_XI%2C_inizio_XII_secolo_02.JPG 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Madonna</i> romana d'Orient (mosaic, ~1100), inspiració d'obres pictòriques romàniques. <a href="/w/index.php?title=Museo_Civico_Medievale_de_Bologna&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museo Civico Medievale de Bologna (encara no existeix)">Museo Civico Medievale de Bologna</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 360px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mosa%C3%AFques_de_l%27Abbaye_Saint-Philibert_de_Tournus_(vue_oppos%C3%A9e).jpg" class="mw-file-description" title="Signes del zodíac i labors mensuals. Abadia de Saint-Philibert a Tournus (Saona i Loira)"><img alt="Signes del zodíac i labors mensuals. Abadia de Saint-Philibert a Tournus (Saona i Loira)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Mosa%C3%AFques_de_l%27Abbaye_Saint-Philibert_de_Tournus_%28vue_oppos%C3%A9e%29.jpg/219px-Mosa%C3%AFques_de_l%27Abbaye_Saint-Philibert_de_Tournus_%28vue_oppos%C3%A9e%29.jpg" decoding="async" width="219" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Mosa%C3%AFques_de_l%27Abbaye_Saint-Philibert_de_Tournus_%28vue_oppos%C3%A9e%29.jpg/329px-Mosa%C3%AFques_de_l%27Abbaye_Saint-Philibert_de_Tournus_%28vue_oppos%C3%A9e%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Mosa%C3%AFques_de_l%27Abbaye_Saint-Philibert_de_Tournus_%28vue_oppos%C3%A9e%29.jpg/439px-Mosa%C3%AFques_de_l%27Abbaye_Saint-Philibert_de_Tournus_%28vue_oppos%C3%A9e%29.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="3008" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Signes del zodíac i labors mensuals. <a href="/wiki/Abadia_de_Tournus" title="Abadia de Tournus">Abadia de Saint-Philibert a Tournus</a> (Saona i Loira)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 360px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cosmaten_in_Cosmedin.JPG" class="mw-file-description" title="Paviment cosmatesc, barreja d'opus sectile i opus tesellatum (ss. XII-XIII). Santa Maria in Cosmedin, Roma"><img alt="Paviment cosmatesc, barreja d'opus sectile i opus tesellatum (ss. XII-XIII). Santa Maria in Cosmedin, Roma" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Cosmaten_in_Cosmedin.JPG/247px-Cosmaten_in_Cosmedin.JPG" decoding="async" width="247" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Cosmaten_in_Cosmedin.JPG/371px-Cosmaten_in_Cosmedin.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Cosmaten_in_Cosmedin.JPG/495px-Cosmaten_in_Cosmedin.JPG 2x" data-file-width="768" data-file-height="1024" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Paviment <a href="/wiki/Cosmatesc" title="Cosmatesc">cosmatesc</a>, barreja d'<a href="/wiki/Mosaic_rom%C3%A0#Tipus_de_mosaic" title="Mosaic romà"><i>opus sectile</i> i <i>opus tesellatum</i></a> (ss. XII-XIII). <a href="/wiki/Santa_Maria_in_Cosmedin" title="Santa Maria in Cosmedin">Santa Maria in Cosmedin</a>, Roma</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Vidre">Vidre</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Vidre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'art del <a href="/wiki/Vidre" title="Vidre">vidre</a> ja era usat en temps de la Roma clàssica, però caigué en desús fins a l'època romànica. Els romans també feren ús, a manera de vidre de finestra, del <i><a href="/wiki/Lapis_specularis" title="Lapis specularis">lapis specularis</a></i>, mineral de guix cristal·litzat de vegades amb un alt índex de transparència, i de l'<a href="/wiki/Alabastre_(mineral)" title="Alabastre (mineral)">alabastre</a>, translúcid. Algunes construccions romàniques van emprar aquests materials. Coneixem un artista del vidre, Gerlachus, que va representar-se ell mateix en el moment de treballar i va fer una inscripció en una vidriera del monestir renà d'Arnstein, datada de prop de 1150. </p><p>És en territoris francesos i germànics on s'instal·len les primeres vidrieres romàniques, elaborades a partir de la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> per a estructures arquitectòniques de caràcter protogòtic. Efectuat un esbós sobre una superfície dura que reprodueix el va de la finestra, es fa el dibuix; es tallen les peces adequades considerant el color apropiat, s'acoblen per a configurar el dibuix i s'uneixen mitjançant un filet de <a href="/wiki/Plom" title="Plom">plom</a>. El vidre pot ser colorat durant la seva elaboració o amb posterioritat, especialment en l'últim cas se'n destaquen els detalls o contorns. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Oficis_artístics"><span id="Oficis_art.C3.ADstics"></span>Oficis artístics</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Oficis artístics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Marfil-san-millan.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Marfil-san-millan.jpg/220px-Marfil-san-millan.jpg" decoding="async" width="220" height="323" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Marfil-san-millan.jpg/330px-Marfil-san-millan.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Marfil-san-millan.jpg/440px-Marfil-san-millan.jpg 2x" data-file-width="502" data-file-height="737" /></a><figcaption>Vori, s. XI. Detall de l'arca reliquiari de San Millán</figcaption></figure> <p>Els <a href="/wiki/Metal%C2%B7l%C3%BArgia#Especialitats" title="Metal·lúrgia">treballs de metall</a>, les peces d'<a href="/wiki/Orfebreria" title="Orfebreria">orfebreria</a>,<sup id="cite_ref-138" class="reference"><a href="#cite_note-138"><span class="cite-bracket">[</span>n. 27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> les <a href="/wiki/Joies" class="mw-redirect" title="Joies">joies</a>, els adorns d'<a href="/wiki/Esmalt" title="Esmalt">esmalt</a>, les talles d'<a href="/wiki/Ivori" class="mw-redirect" title="Ivori">ivori</a>, els <a href="/wiki/T%C3%A8xtil" title="Tèxtil">tèxtils</a>, alguns amb <a href="/wiki/Brodat" title="Brodat">brodats</a>, i els <a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">estucs</a> ornamentals sobre paret o fusta, per exemple donant relleus en taules pintades, són habituals en l'època i mostren la capacitat creativa dels seus autors. Les influències artístiques principals d'aquests oficis són <a href="/wiki/Art_isl%C3%A0mic" title="Art islàmic">islàmiques</a>, <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient#Escultura,_mosaics_i_pintura" title="Imperi Romà d'Orient">romanes d'Orient</a>, <a href="/wiki/Art_celta#Característiques_de_l'art_cèltic_insular" title="Art celta">cèltiques</a> i <a href="/wiki/Art_carolingi" title="Art carolingi">carolíngies</a>. Mentre els predecessors i contemporanis de l'<a href="/wiki/Imperi_d%27Orient" class="mw-redirect" title="Imperi d'Orient">imperi d'Orient</a> feren ús de l'or com a suport de peces d'orfebreria més habitualment, amb l'art romànic el metall preciós, tret d'excepcions, deixa pas a altres metalls, principalment la plata i el coure. Òbviament, aquests productes dels oficis artístics només els poden costejar les classes socials més afavorides econòmicament, entre les quals, i de manera destacada, membres dels alts estaments de l'Església i les seves comunitats. Durant el romànic, trobem dues tendències eclesiàstiques clarament contraposades quant al luxe i l'austeritat i això, com la capacitat econòmica de les diferents parròquies o personatges, es reflecteix en els materials usats i els acabats dels objectes artístics, siguin robes, metalls o d'altres. Molt sovint, les classes poderoses destinen aquests productes a fer-ne un ús ostentós i de poder, davant del poble i també dels seus semblants. </p> <ul><li>Amb <b>metalls</b>, principalment bronze, però també coure, alumini i llautó, es realitzaren obres de petita envergadura —<a href="/wiki/Canelobre" title="Canelobre">canelobres</a>, <a href="/w/index.php?title=L%C3%A0mpades&action=edit&redlink=1" class="new" title="Làmpades (encara no existeix)">làmpades</a>… i d'altres destinades a ser tractades posteriorment pels orfebres— i d'altres de més grans —<a href="/wiki/Pila_baptismal" class="mw-redirect" title="Pila baptismal">piques baptismals</a> o portes de dimensions considerables, com les de l'<a href="/w/index.php?title=Abadia_de_Sant_Zen%C3%B3_(Verona)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Abadia de Sant Zenó (Verona) (encara no existeix)">abadia de Sant Zenó</a> a <a href="/wiki/Verona" title="Verona">Verona</a>. També es produeixen elements de <a href="/wiki/Forja" title="Forja">forja</a>, amb ferro o acer, destinats a diversos usos, com ara <a href="/wiki/Reixes" title="Reixes">reixes</a>, <a href="/wiki/Forrellat" title="Forrellat">forrellats</a>, reforços de portes, guarniments, armes...</li></ul> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Bronze</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 370px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Hildesheim_Dom_Taufe_01.jpg" class="mw-file-description" title="Pila baptismal amb tapa. Catedral de Santa Maria de Hildesheim (Baixa Saxònia)"><img alt="Pila baptismal amb tapa. Catedral de Santa Maria de Hildesheim (Baixa Saxònia)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Hildesheim_Dom_Taufe_01.jpg/250px-Hildesheim_Dom_Taufe_01.jpg" decoding="async" width="250" height="333" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Hildesheim_Dom_Taufe_01.jpg/375px-Hildesheim_Dom_Taufe_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Hildesheim_Dom_Taufe_01.jpg/500px-Hildesheim_Dom_Taufe_01.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2560" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Pila baptismal amb tapa. <a href="/wiki/Catedral_de_Santa_Maria_de_Hildesheim" title="Catedral de Santa Maria de Hildesheim">Catedral de Santa Maria de Hildesheim</a> (Baixa Saxònia)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 370px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:P%C5%82ock_Door01.JPG" class="mw-file-description" title="Portes del segle xii de la catedral de Płock, Voivodat de Masòvia (Polònia). Exposades a la catedral de Santa Sofia de Nóvgorod"><img alt="Portes del segle xii de la catedral de Płock, Voivodat de Masòvia (Polònia). Exposades a la catedral de Santa Sofia de Nóvgorod" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/P%C5%82ock_Door01.JPG/250px-P%C5%82ock_Door01.JPG" decoding="async" width="250" height="333" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/P%C5%82ock_Door01.JPG/375px-P%C5%82ock_Door01.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/P%C5%82ock_Door01.JPG/500px-P%C5%82ock_Door01.JPG 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2560" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Portes del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> de la catedral de Płock, <a href="/wiki/Voivodat_de_Mas%C3%B2via" title="Voivodat de Masòvia">Voivodat de Masòvia</a> (Polònia). Exposades a la <a href="/wiki/Catedral_de_Santa_Sofia_de_N%C3%B3vgorod" title="Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod">catedral de Santa Sofia de Nóvgorod</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 370px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bernwardst%C3%BCr_(14).JPG" class="mw-file-description" title="Camperol amb gavella de cereals a la mà a les portes de bronze de Bernward. Catedral d'Hildesheim (Baixa Saxònia)"><img alt="Camperol amb gavella de cereals a la mà a les portes de bronze de Bernward. Catedral d'Hildesheim (Baixa Saxònia)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Bernwardst%C3%BCr_%2814%29.JPG/250px-Bernwardst%C3%BCr_%2814%29.JPG" decoding="async" width="250" height="338" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Bernwardst%C3%BCr_%2814%29.JPG/375px-Bernwardst%C3%BCr_%2814%29.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Bernwardst%C3%BCr_%2814%29.JPG/500px-Bernwardst%C3%BCr_%2814%29.JPG 2x" data-file-width="1488" data-file-height="2014" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Camperol amb gavella de cereals a la mà a les portes de bronze de Bernward. Catedral d'Hildesheim (Baixa Saxònia)</div> </li> </ul></div></div></div> <ul><li>Els <b>orfebres</b> produeixen i decoren objectes de factura delicada, dedicades, bàsicament, a l'ús litúrgic: <a href="/wiki/Reliquiari" title="Reliquiari">reliquiaris</a>, <a href="/w/index.php?title=Cop%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Copó (encara no existeix)">copons</a>, <a href="/wiki/Encenser" title="Encenser">encensers</a>, <a href="/wiki/P%C3%ADxide" class="mw-redirect" title="Píxide">píxides</a>, <a href="/wiki/Cofre" title="Cofre">arquetes</a>, <a href="/wiki/B%C3%A0cul_pastoral" title="Bàcul pastoral">bàculs pastorals</a>… Principalment, utilitzen la tècnica de la <a href="/wiki/Cisellada" title="Cisellada">cisellada</a> i de la filigrana —obres fetes de fils d'or, d'argent... entrellaçats i units per soldadures imperceptibles. També s'elaboren objectes amb plata sobredaurada i s'hi encasten <a href="/wiki/Gemma" title="Gemma">pedres precioses</a>. Hi ha reliquiaris romànics amb forma de bust, sovint pintats i representant un sant, amb l'ànima de fusta i, parcialment o total, recoberts amb plaques de metall i altres elements preciosos.</li> <li>El <b>joier</b> produeix obres d'orfebreria amb <a href="/wiki/Metalls_preciosos" class="mw-redirect" title="Metalls preciosos">metalls preciosos</a> i/o gemmes destinades a ser lluïdes al damunt del cos. Són habituals els <a href="/wiki/Anell_(joia)" title="Anell (joia)">anells</a>, <a href="/wiki/Segell_(autenticaci%C3%B3)" title="Segell (autenticació)">segells</a>, <a href="/wiki/Fermall" title="Fermall">fermalls</a>, <a href="/wiki/Penjoll" title="Penjoll">penjolls</a>, entre els quals creus, <a href="/wiki/Corona_(ornament)" title="Corona (ornament)">corones</a>…</li> <li>Les obres d'orfebreria són susceptibles de ser guarnides amb <b>esmalts</b>. Els principals tallers de l'època romànica es troben a les valls de <a href="/wiki/Rin" title="Rin">Rin</a> i el <a href="/wiki/Mossa" title="Mossa">Mossa</a> i, destacant per la seva qualitat i dissenys, a <a href="/wiki/Llemotges" title="Llemotges">Llemotges</a>. És possible que, durant aquest període, l'art de l'esmalt sigui el que va assolir els nivells més alts quant a perfecció i difusió d'entre tots els oficis artístics.<sup id="cite_ref-139" class="reference"><a href="#cite_note-139"><span class="cite-bracket">[</span>112<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Mentre els seus referents romans d'Orient i musulmans fan un ús més extensiu de l'or com a suport d'esmalts translúcids, els romànics utilitzaran el coure i produïren esmalts opacs. Dues són les tècniques d'aplicació de l'esmalt sobre la superfície dels objectes: el <i>cloisonné</i> es realitza dipositant el material en cel·les formades per filigranes i el <i>champlevé</i> ho fa en concavitats del mateix suport; aquest segon guanyà en popularitat.</li></ul> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Utillatge litúrgic i marededéu al MNAC</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Barcelona_MNAC_P1290793.JPG" class="mw-file-description" title="Colom eucarístic. Llemotges, 1a meitat segle xiii"><img alt="Colom eucarístic. Llemotges, 1a meitat segle xiii" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Barcelona_MNAC_P1290793.JPG/250px-Barcelona_MNAC_P1290793.JPG" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Barcelona_MNAC_P1290793.JPG/375px-Barcelona_MNAC_P1290793.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Barcelona_MNAC_P1290793.JPG/500px-Barcelona_MNAC_P1290793.JPG 2x" data-file-width="4000" data-file-height="3000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Colom eucarístic. Llemotges, 1a meitat segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Barcelona_MNAC_P1290789.JPG" class="mw-file-description" title="Arqueta: els sants Innocents. ANÒNIM. Llemotges, cap a 1200-1210"><img alt="Arqueta: els sants Innocents. ANÒNIM. Llemotges, cap a 1200-1210" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Barcelona_MNAC_P1290789.JPG/250px-Barcelona_MNAC_P1290789.JPG" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Barcelona_MNAC_P1290789.JPG/375px-Barcelona_MNAC_P1290789.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Barcelona_MNAC_P1290789.JPG/500px-Barcelona_MNAC_P1290789.JPG 2x" data-file-width="4000" data-file-height="3000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Arqueta: els sants Innocents. ANÒNIM. Llemotges, cap a 1200-1210</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 220px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Naveta_de_Besalu_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Naveta de Besalú"><img alt="Naveta de Besalú" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/%28Barcelona%29_Naveta_de_Besalu_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/250px-%28Barcelona%29_Naveta_de_Besalu_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="250" height="152" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/%28Barcelona%29_Naveta_de_Besalu_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/375px-%28Barcelona%29_Naveta_de_Besalu_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/%28Barcelona%29_Naveta_de_Besalu_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/500px-%28Barcelona%29_Naveta_de_Besalu_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="5787" data-file-height="3526" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Naveta de Besalú</div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Cop%C3%B3_MNAC_4600_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Copó"><img alt="Copó" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/%28Barcelona%29_Cop%C3%B3_MNAC_4600_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/160px-%28Barcelona%29_Cop%C3%B3_MNAC_4600_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="160" height="240" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/%28Barcelona%29_Cop%C3%B3_MNAC_4600_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/241px-%28Barcelona%29_Cop%C3%B3_MNAC_4600_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/%28Barcelona%29_Cop%C3%B3_MNAC_4600_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/321px-%28Barcelona%29_Cop%C3%B3_MNAC_4600_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="3183" data-file-height="4757" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Copó</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_B%C3%A0cul_Anunciacio_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Bàcul de l'Anunciació"><img alt="Bàcul de l'Anunciació" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/%28Barcelona%29_B%C3%A0cul_Anunciacio_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/155px-%28Barcelona%29_B%C3%A0cul_Anunciacio_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="155" height="240" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/%28Barcelona%29_B%C3%A0cul_Anunciacio_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/233px-%28Barcelona%29_B%C3%A0cul_Anunciacio_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/%28Barcelona%29_B%C3%A0cul_Anunciacio_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/310px-%28Barcelona%29_B%C3%A0cul_Anunciacio_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="4938" data-file-height="7630" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Bàcul de l'Anunciació</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Encenser_segona_meitat_del_segle_XIII_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Encenser"><img alt="Encenser" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/%28Barcelona%29_Encenser_segona_meitat_del_segle_XIII_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/181px-%28Barcelona%29_Encenser_segona_meitat_del_segle_XIII_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="181" height="216" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/%28Barcelona%29_Encenser_segona_meitat_del_segle_XIII_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/272px-%28Barcelona%29_Encenser_segona_meitat_del_segle_XIII_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/%28Barcelona%29_Encenser_segona_meitat_del_segle_XIII_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/362px-%28Barcelona%29_Encenser_segona_meitat_del_segle_XIII_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="3925" data-file-height="4677" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Encenser</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Mare_de_D%C3%A9u_66057_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Mare de Déu"><img alt="Mare de Déu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/%28Barcelona%29_Mare_de_D%C3%A9u_66057_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/181px-%28Barcelona%29_Mare_de_D%C3%A9u_66057_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="181" height="215" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/%28Barcelona%29_Mare_de_D%C3%A9u_66057_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/272px-%28Barcelona%29_Mare_de_D%C3%A9u_66057_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/%28Barcelona%29_Mare_de_D%C3%A9u_66057_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/362px-%28Barcelona%29_Mare_de_D%C3%A9u_66057_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="5504" data-file-height="6528" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Mare de Déu</div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div>Crucificats al MNAC</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Placa_central_de_creu_-_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Coure amb esmalts de Llemotges"><img alt="Coure amb esmalts de Llemotges" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/%28Barcelona%29_Placa_central_de_creu_-_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/174px-%28Barcelona%29_Placa_central_de_creu_-_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="174" height="240" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/%28Barcelona%29_Placa_central_de_creu_-_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/261px-%28Barcelona%29_Placa_central_de_creu_-_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/%28Barcelona%29_Placa_central_de_creu_-_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/348px-%28Barcelona%29_Placa_central_de_creu_-_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="5207" data-file-height="7174" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Coure amb esmalts de Llemotges</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Crist_de_Moror_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Crist de Moror"><img alt="Crist de Moror" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/%28Barcelona%29_Crist_de_Moror_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/181px-%28Barcelona%29_Crist_de_Moror_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="181" height="189" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/%28Barcelona%29_Crist_de_Moror_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/272px-%28Barcelona%29_Crist_de_Moror_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/%28Barcelona%29_Crist_de_Moror_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/362px-%28Barcelona%29_Crist_de_Moror_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="10880" data-file-height="11384" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Crist de Moror</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Crist_4100_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Crist coronat"><img alt="Crist coronat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/%28Barcelona%29_Crist_4100_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/181px-%28Barcelona%29_Crist_4100_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="181" height="202" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/%28Barcelona%29_Crist_4100_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/272px-%28Barcelona%29_Crist_4100_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/%28Barcelona%29_Crist_4100_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/362px-%28Barcelona%29_Crist_4100_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="5504" data-file-height="6138" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Crist coronat</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 216px"> <div class="thumb" style="width: 211px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Placa_d%27enquadernaci%C3%B3_-_Crucifixi%C3%B3_amb_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Coure amb esmalts de Llemotges"><img alt="Coure amb esmalts de Llemotges" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/%28Barcelona%29_Placa_d%27enquadernaci%C3%B3_-_Crucifixi%C3%B3_amb_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/170px-%28Barcelona%29_Placa_d%27enquadernaci%C3%B3_-_Crucifixi%C3%B3_amb_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="170" height="240" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/%28Barcelona%29_Placa_d%27enquadernaci%C3%B3_-_Crucifixi%C3%B3_amb_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/255px-%28Barcelona%29_Placa_d%27enquadernaci%C3%B3_-_Crucifixi%C3%B3_amb_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/%28Barcelona%29_Placa_d%27enquadernaci%C3%B3_-_Crucifixi%C3%B3_amb_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/340px-%28Barcelona%29_Placa_d%27enquadernaci%C3%B3_-_Crucifixi%C3%B3_amb_Majestat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="5504" data-file-height="7760" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Coure amb esmalts de Llemotges</div> </li> </ul></div></div></div> <ul><li>La talla de vori</li> <li>Contraposat als <b>teixits</b> grossers de <a href="/wiki/Lli" title="Lli">lli</a> i <a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a> o a les samarres usats pel poble i pels ordes religiosos austers, en altres comunitats més aficionades a la sumptuositat, en especial les catedralícies, i entre la classe poderosa, predomina el gust per fibres més elaborades d'aquests materials i per la seda, a vegades barrejades en una mateixa composició. És freqüent la inclusió de filets d'or o plata en els teixits i també se'ls efectuen brodats. Aquestes robes fastuoses eren normalment destinades a l'abillament personal nobiliari, com els <a href="/wiki/Mantell_(roba)" title="Mantell (roba)">mantells</a> conservats dels emperadors Enric II i Roger II d'Hautville, o eclesiàstic, com <a href="/wiki/Capa" title="Capa">capes</a>, <a href="/wiki/Casulla" title="Casulla">casulles</a>…, i altres usos cerimonials, com ara <a href="/wiki/Sudari" title="Sudari">sudaris</a> o <a href="/wiki/Estola" title="Estola">estoles</a>. També en la confecció de tapissos amb dissenys abstractes o figuratius més o menys elaborats —dels quals el <a href="/wiki/Tap%C3%ADs_de_la_Creaci%C3%B3" title="Tapís de la Creació">de la Creació</a> n'és l'exponent més destacat—, molt usats per a folrar panys de paret de cambres, principalment per raons d'aïllament tèrmic, i com a divisors d'espais tancats.</li></ul> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bayeux_Tapestry_scene19_detail_Castle_Dinan.jpg" class="mw-file-description" title="Setge a fortalesa; nou fragments units, total 688 x 50 cm. Tapís de Bayeux, Centre Guillaume le Conquérant de Bayeux"><img alt="Setge a fortalesa; nou fragments units, total 688 x 50 cm. Tapís de Bayeux, Centre Guillaume le Conquérant de Bayeux" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Bayeux_Tapestry_scene19_detail_Castle_Dinan.jpg/250px-Bayeux_Tapestry_scene19_detail_Castle_Dinan.jpg" decoding="async" width="250" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Bayeux_Tapestry_scene19_detail_Castle_Dinan.jpg/375px-Bayeux_Tapestry_scene19_detail_Castle_Dinan.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Bayeux_Tapestry_scene19_detail_Castle_Dinan.jpg/500px-Bayeux_Tapestry_scene19_detail_Castle_Dinan.jpg 2x" data-file-width="2112" data-file-height="1408" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Setge a fortalesa; nou fragments units, total 688 x 50 cm. <a href="/wiki/Tap%C3%ADs_de_Bayeux" title="Tapís de Bayeux">Tapís de Bayeux</a>, Centre Guillaume le Conquérant de Bayeux</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pen%C3%B3_de_Sant_Ot_(2).jpg" class="mw-file-description" title="Probablement usat com a gonfanó per anar a la guerra; 110 x 72 cm. Penó de Sant Ot, MTI"><img alt="Probablement usat com a gonfanó per anar a la guerra; 110 x 72 cm. Penó de Sant Ot, MTI" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/25/Pen%C3%B3_de_Sant_Ot_%282%29.jpg/146px-Pen%C3%B3_de_Sant_Ot_%282%29.jpg" decoding="async" width="146" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/25/Pen%C3%B3_de_Sant_Ot_%282%29.jpg/219px-Pen%C3%B3_de_Sant_Ot_%282%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/25/Pen%C3%B3_de_Sant_Ot_%282%29.jpg/292px-Pen%C3%B3_de_Sant_Ot_%282%29.jpg 2x" data-file-width="1020" data-file-height="1538" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Probablement usat com a gonfanó per anar a la guerra; 110 x 72 cm. <a href="/wiki/Pen%C3%B3_de_Sant_Ot" title="Penó de Sant Ot">Penó de Sant Ot</a>, <a href="/wiki/Museu_T%C3%A8xtil_i_d%27Indument%C3%A0ria" title="Museu Tèxtil i d'Indumentària">MTI</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 285px"> <div class="thumb" style="width: 280px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Tap%C3%ADs_de_la_Creaci%C3%B3-_Tap%C3%ADs_restaurat._Anvers.jpg" class="mw-file-description" title="Maiestas domini envoltat per elements naturals, simbòlics i còsmics; 358 x 450 cm. Tapís de la Creació, catedral de Girona"><img alt="Maiestas domini envoltat per elements naturals, simbòlics i còsmics; 358 x 450 cm. Tapís de la Creació, catedral de Girona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Tap%C3%ADs_de_la_Creaci%C3%B3-_Tap%C3%ADs_restaurat._Anvers.jpg/250px-Tap%C3%ADs_de_la_Creaci%C3%B3-_Tap%C3%ADs_restaurat._Anvers.jpg" decoding="async" width="250" height="198" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Tap%C3%ADs_de_la_Creaci%C3%B3-_Tap%C3%ADs_restaurat._Anvers.jpg/375px-Tap%C3%ADs_de_la_Creaci%C3%B3-_Tap%C3%ADs_restaurat._Anvers.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Tap%C3%ADs_de_la_Creaci%C3%B3-_Tap%C3%ADs_restaurat._Anvers.jpg/500px-Tap%C3%ADs_de_la_Creaci%C3%B3-_Tap%C3%ADs_restaurat._Anvers.jpg 2x" data-file-width="2362" data-file-height="1871" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Maiestas domini</i> envoltat per elements naturals, simbòlics i còsmics; 358 x 450 cm. <a href="/wiki/Tap%C3%ADs_de_la_Creaci%C3%B3" title="Tapís de la Creació">Tapís de la Creació</a>, catedral de Girona</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><a class="mw-selflink-fragment" href="#Definició_del_terme_romànic">Veure capítol "Definició del terme romànic"</a></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><a class="mw-selflink-fragment" href="#Definició_del_terme_"romànic"">Veure capítol "Definició del terme <i>romànic</i>"</a></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text"><a class="mw-selflink-fragment" href="#La_missió_pirinenca_de_1907">Veure capítol "La missió pirinenca de 1907"</a></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">S'han recollit cites d'aquestes monografies, que representen una mínima part dels interessants textos, i les fotografies que els acompanyen, disponibles en la seva totalitat en l'anterior referència a l'<i>Àlbum</i> i reduïts a <a href="/wiki/Album_Pintoresch-Monumental_de_Catalunya" title="Album Pintoresch-Monumental de Catalunya">Album Pintoresch-Monumental de Catalunya</a>.</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Cita reproduïda al capítol "Trets arquitectònics territorials": «Ad aquest art pertanyen las construccions que, segons observació d' un orador sagrat [P. Eduardo Llanas], tan bé deyan ab los llochs solitaris, estimats pels fills de Benet, mes també doná grossas catedrals, parroquials ecclesias, centre dels poblats que naixían ó ressucitavan, palaus enmurallats dels reys dintre de las ciutats ó dels reyetons feudals en las peladas rocas. Ab ell tan sols, ja 's podía dir que la novella Europa gaudia d' un art ben seu, ab propias usansas y fesomía.»</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><a class="mw-selflink-fragment" href="#Trets_arquitectònics_territorials">Veure imatges al capítol "Trets arquitectònics territorials"</a></span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text">El fresc, de l'antiga església de Sant Pere d'Esterri d'Àneu, es conserva al MNAC.</span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text">La ubicació de sepultures en aquest indret, situat a l'exterior de l'antiga porta d'entrada del monestir, conegut com a "Fossar de les monges", està condicionada per l'estricta clausura de Vallbona. La porta romànica de punt rodó donava accés al claustre i va ser transformada al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> amb un arc ogival i paredada quan s'hi instal·la el sepulcre. Aquests sarcòfags corresponen a obres del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> [<span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSans_i_Travé2010"><span style="font-variant: small-caps;">Sans i Travé</span>, Josep Maria. «L'antic cementiri». A: <i>El Monestir de Santa Maria de Vallbona. Història, monaquisme i art</i>.  Lleida: Pagès Editors, 2010, p. 267-270. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-9779-905-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-9779-905-8">ISBN 978-84-9779-905-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Monestir+de+Santa+Maria+de+Vallbona.+Hist%C3%B2ria%2C+monaquisme+i+art&rft.atitle=L%27antic+cementiri&rft.aulast=Sans+i+Trav%C3%A9&rft.aufirst=Josep+Maria&rft.date=2010&rft.pub=Pag%C3%A8s+Editors&rft.place=Lleida&rft.pages=267-270&rft.isbn=978-84-9779-905-8"><span style="display: none;"> </span></span>]</span> </li> <li id="cite_note-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-70">↑</a></span> <span class="reference-text">Als voltants de 1400, es documenten trenta o quaranta esclaves al monestir de Jonqueres de Barcelona i, encara el 1887, dos bisbes catalans, fent costat a l'alta burgesia del país, signen un manifest contra l'abolició de l'esclavisme a Cuba (l'assumpte dels bisbes el refereix <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Permanyer" class="mw-redirect" title="Lluís Permanyer">Lluís Permanyer</a> en el documental de Carles Balagué <i><a href="/w/index.php?title=La_bomba_del_Liceu&action=edit&redlink=1" class="new" title="La bomba del Liceu (encara no existeix)">La bomba del Liceu</a></i>, minut 53).</span> </li> <li id="cite_note-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-80">↑</a></span> <span class="reference-text">Aquestes sagreres poden observar-se perfectament al <a rel="nofollow" class="external text" href="https://maps.google.cat/maps?hl=ca&authuser=0">Google Maps</a></span> </li> <li id="cite_note-90"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-90">↑</a></span> <span class="reference-text"><a class="mw-selflink-fragment" href="#Magistri_operis_i_picapedrers">Veure capítol "<i>Magistri operis</i> i picapedrers"</a></span> </li> <li id="cite_note-91"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-91">↑</a></span> <span class="reference-text">En l'escriptura de l'època és molt corrent abreujar paraules, que apareixen en la transcripció entre claudàtors.</span> </li> <li id="cite_note-94"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-94">↑</a></span> <span class="reference-text">Els dos noms de l'església parroquial de Bossòst es deuen a que està advocada a la Mare de Déu de la Purificació i a que l'Assumpció de Maria és la patrona de la vila.</span> </li> <li id="cite_note-95"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-95">↑</a></span> <span class="reference-text">També usada la forma masculina "regle".</span> </li> <li id="cite_note-101"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-101">↑</a></span> <span class="reference-text">Fotografies a <span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.monestirs.cat/monst/aurg/au07pins.htm">Sant Andreu de la Quera</a>». <i>Monestirs.cat</i>.</span></span> </li> <li id="cite_note-103"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-103">↑</a></span> <span class="reference-text">Transcripció llatina i traducció al francès de la seqüència de Santa Eulàlia a: <span class="citation" style="font-style:normal">«<a class="external text" href="https://fr.wikisource.org/wiki/S%C3%A9quence_de_sainte_Eulalie">Séquence de sainte Eulalie</a>» (en francès). «Wikisource»</span></span> </li> <li id="cite_note-111"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-111">↑</a></span> <span class="reference-text"><a class="mw-selflink-fragment" href="#Conjunt_episcopal_d'Ègara">Veure capítol "Conjunt episcopal d'Ègara"</a></span> </li> <li id="cite_note-113"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-113">↑</a></span> <span class="reference-text">Val com a exemple les voltes de la cripta de l'església de San Pietro a Trento aixecades el 977. Pot observar-se l'arrancada de les nervadures en aquesta foto: <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 385px"> <div class="thumb" style="width: 380px; height: 290px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cripta_pieve_San_Pietro_in_Trento.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Cripta_pieve_San_Pietro_in_Trento.JPG/347px-Cripta_pieve_San_Pietro_in_Trento.JPG" decoding="async" width="347" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Cripta_pieve_San_Pietro_in_Trento.JPG/520px-Cripta_pieve_San_Pietro_in_Trento.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Cripta_pieve_San_Pietro_in_Trento.JPG/693px-Cripta_pieve_San_Pietro_in_Trento.JPG 2x" data-file-width="1997" data-file-height="1498" /></a></span></div> <div class="gallerytext"></div> </li> </ul></div></div></div></span> </li> <li id="cite_note-114"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-114">↑</a></span> <span class="reference-text">Mapa de territoris "d'oc". Les paraules "<i>oc</i>" i "<i>oïl</i>" (o "<i>oui</i>") signifiquen 'sí', respectivament, en les llengües occitanes i franques. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 335px"> <div class="thumb" style="width: 330px; height: 255px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Prov%C3%ADncies_d%27Occit%C3%A0nia.png" class="mw-file-description" title="Territoris de les llengües d'oc (s'ha d'afegir l'àrea del Piemont)."><img alt="Territoris de les llengües d'oc (s'ha d'afegir l'àrea del Piemont)." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Prov%C3%ADncies_d%27Occit%C3%A0nia.png/299px-Prov%C3%ADncies_d%27Occit%C3%A0nia.png" decoding="async" width="299" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Prov%C3%ADncies_d%27Occit%C3%A0nia.png/449px-Prov%C3%ADncies_d%27Occit%C3%A0nia.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Prov%C3%ADncies_d%27Occit%C3%A0nia.png/598px-Prov%C3%ADncies_d%27Occit%C3%A0nia.png 2x" data-file-width="770" data-file-height="580" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Territoris de les llengües d'oc (s'ha d'afegir l'àrea del <a href="/wiki/Piemont" title="Piemont">Piemont</a>).</div> </li> </ul></div></div></div></span> </li> <li id="cite_note-115"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-115">↑</a></span> <span class="reference-text">Mapa de territoris "d'oïl". Les paraules "<i>oc</i>" i "<i>oïl</i>" (o "<i>oui</i>") signifiquen 'sí', respectivament, en les llengües occitanes i franques. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 335px"> <div class="thumb" style="width: 330px; height: 330px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Langues_d%27o%C3%AFl_2.svg" class="mw-file-description" title="Territoris de les llengües d'oïl"><img alt="Territoris de les llengües d'oïl" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Langues_d%27o%C3%AFl_2.svg/300px-Langues_d%27o%C3%AFl_2.svg.png" decoding="async" width="300" height="277" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Langues_d%27o%C3%AFl_2.svg/450px-Langues_d%27o%C3%AFl_2.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Langues_d%27o%C3%AFl_2.svg/600px-Langues_d%27o%C3%AFl_2.svg.png 2x" data-file-width="928" data-file-height="856" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Territoris de les llengües d'oïl</div> </li> </ul></div></div></div></span> </li> <li id="cite_note-116"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-116">↑</a></span> <span class="reference-text">Mapa de territoris germànics segons la distribució de la paraula "casa". <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34379737"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 335px"> <div class="thumb" style="width: 330px; height: 410px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Haus-hus-huis.png" class="mw-file-description" title="Territoris de les llengües germàniques segons la distribució de la paraula "casa"."><img alt="Territoris de les llengües germàniques segons la distribució de la paraula "casa"." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Haus-hus-huis.png/292px-Haus-hus-huis.png" decoding="async" width="292" height="380" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Haus-hus-huis.png/438px-Haus-hus-huis.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Haus-hus-huis.png/583px-Haus-hus-huis.png 2x" data-file-width="724" data-file-height="943" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Territoris de les llengües germàniques segons la distribució de la paraula "casa".</div> </li> </ul></div></div></div></span> </li> <li id="cite_note-121"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-121">↑</a></span> <span class="reference-text"><a class="mw-selflink-fragment" href="#Regne_d'Aragó">Veure galeria d'imatges al capítol "Regne d'Aragó"</a></span> </li> <li id="cite_note-128"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-128">↑</a></span> <span class="reference-text"><a class="mw-selflink-fragment" href="#Artistes">Veure capítol "Artistes"</a></span> </li> <li id="cite_note-131"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-131">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://art.mnac.cat/collection.html;jsessionid=3bb61946e6c7c5b9a0e0d41ce954456790334906782d46620714876b6aaa6409?colId=romanic">Col·lecció romànica del MNAC</a> al web del museu.</span> </li> <li id="cite_note-132"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-132">↑</a></span> <span class="reference-text"><a class="mw-selflink-fragment" href="#Cultura_escrita">Veure <i>De diversisis artibus</i> al capítol "Cultura escrita"</a></span> </li> <li id="cite_note-135"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-135">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://player.vimeo.com/video/13599883?title=0&byline=0&portrait=0">Vídeo sobre les pintures de Bagüés</a>, al web del Museo Diocesano de Jaca.</span> </li> <li id="cite_note-138"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-138">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Romanesque_Treasure_in_the_MNAC" class="extiw" title="commons:Category:Romanesque Treasure in the MNAC">"Imatges del Tresor romànic al MNAC" al Commons</a>.</span> </li> </ol></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCabanne1975"><span style="font-variant: small-caps;">Cabanne</span>, Pierre. «Arte románico». A: <i>Diccionario Universal del Arte</i>.  Barcelona: Argos-Vergara, 1975, p. 1347. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7017-625-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7017-625-0">ISBN 84-7017-625-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionario+Universal+del+Arte&rft.atitle=Arte+rom%C3%A1nico&rft.aulast=Cabanne&rft.aufirst=Pierre&rft.date=1975&rft.pub=Argos-Vergara&rft.place=Barcelona&rft.pages=1347&rft.isbn=84-7017-625-0"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGidon1934"><span style="font-variant: small-caps;">Gidon</span>, M. F.. «L'invention de l'expression <i>architecture romane</i>, par Gerville (1818), d'après quelques lettres de Gerville à Le Prévost.». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5732066w/f301"><i>Bulletin de la Société des antiquaires de Normandie, tome XLII</i></a> (en francès).  Caen; Rouen; París: Société des antiquaires de Normandie, 1934, p. 285-286. «<i>Je vous ai quelquefois parlé d'architecture romane. C'est un mot de ma façon qui me paraît heureusement inventé pour remplacer les mots insignifiants de saxone et de normande. Tout le monde convient que cette architecture, lourde et grossière, est l'opus romanum dénaturé ou successivement dégradé par nos rudes ancêtres. Alors aussi, de la langue latine, également estropiée, se faisait cette langue romane dont l'origine et la dégradation ont tant d'analogie avec l'origine et les progrès de l'architecture. Dites-moi donc, je vous prie, que mon nom romane est heureusement trouvé.</i>»</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Bulletin+de+la+Soci%C3%A9t%C3%A9+des+antiquaires+de+Normandie%2C+tome+XLII&rft.atitle=L%27invention+de+l%27expression+%27%27architecture+romane%27%27%2C+par+Gerville+%281818%29%2C+d%27apr%C3%A8s+quelques+lettres+de+Gerville+%C3%A0+Le+Pr%C3%A9vost.&rft.aulast=Gidon&rft.aufirst=M.+F.&rft.date=1934&rft.pub=Soci%C3%A9t%C3%A9+des+antiquaires+de+Normandie&rft.place=Caen%3B+Rouen%3B+Par%C3%ADs&rft.pages=285-286&rft_id=http%3A%2F%2Fgallica.bnf.fr%2Fark%3A%2F12148%2Fbpt6k5732066w%2Ff301"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWilliams1985"><span style="font-variant: small-caps;">Williams</span>, Elizabeth. «XXI». A: Forum for Modern Language Studies. <i>The perception of Romanesque art in the Romantic period: Archeological attitudes in France in the 1820s and 1830s</i>, 1985, p. 303-321.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+perception+of+Romanesque+art+in+the+Romantic+period%3A+Archeological+attitudes+in+France+in+the+1820s+and+1830s&rft.atitle=XXI&rft.aulast=Williams&rft.aufirst=Elizabeth&rft.date=1985&rft.pages=303-321"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Barral">Barral: Op. cit.</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=VCUsDfylVB4C&pg=PT22&lpg=PT22&dq=%22primer+rom%C3%A0nic+catal%C3%A0%22&source=bl&ots=vW7gPXCdJo&sig=Y2vCLaDXWMMSN59Oq9wPVSykcLY&hl=ca&sa=X&ei=i05hUdOdBMqHhQeJxIG4CA&ved=0CEwQ6AEwBA">«Santa Maria de Ripoll: Arquitectura romànica o neoromànica»</a> p. 245</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110223165942/http://dictionaryofarthistorians.org/">Dictionary of Art Historians</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dictionaryofarthistorians.org/">original</a> el 2011-02-23. «Introduint "Romanesque" al cercador: Biografies i treballs d'historiadors de l'art romànic (en anglès, francès...)»</span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFNoell2005"><span style="font-variant: small-caps;">Noell</span>, Matthias. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://edoc.hu-berlin.de/kunsttexte/download/denk/sym4-noell.pdf"><i>Classement und classification: Ordnungssysteme der Denkmalpflege in Frankreich und Deutschland</i></a>.  Berlín: Symposium «Nachdenken über Denkmalpflege» (4a part), 2005, p. 2. «eine wegweisende Schule der Architektur wissenschaft»</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Classement+und+classification%3A+Ordnungssysteme+der+Denkmalpflege+in+Frankreich+und+Deutschland&rft.aulast=Noell&rft.aufirst=Matthias&rft.date=2005&rft.pub=Symposium+%C2%ABNachdenken+%C3%BCber+Denkmalpflege%C2%BB+%284a+part%29&rft.place=Berl%C3%ADn&rft.pages=2&rft_id=http%3A%2F%2Fedoc.hu-berlin.de%2Fkunsttexte%2Fdownload%2Fdenk%2Fsym4-noell.pdf"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFNoell2005"><span style="font-variant: small-caps;">Noell</span>, Matthias. «5. Wissenschaftliche Kriterien: Die classification». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://edoc.hu-berlin.de/kunsttexte/download/denk/sym4-noell.pdf"><i>Classement und classification: Ordnungssysteme der Denkmalpflege in Frankreich und Deutschland</i></a>.  Berlín: Symposium «Nachdenken über Denkmalpflege», 2005.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Classement+und+classification%3A+Ordnungssysteme+der+Denkmalpflege+in+Frankreich+und+Deutschland&rft.atitle=5.+Wissenschaftliche+Kriterien%3A+Die+classification&rft.aulast=Noell&rft.aufirst=Matthias&rft.date=2005&rft.pub=Symposium+%C2%ABNachdenken+%C3%BCber+Denkmalpflege%C2%BB&rft.place=Berl%C3%ADn&rft_id=http%3A%2F%2Fedoc.hu-berlin.de%2Fkunsttexte%2Fdownload%2Fdenk%2Fsym4-noell.pdf"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWilliams1985"><span style="font-variant: small-caps;">Williams</span>, Elizabeth. «XXI». A: <i>The perception of Romanesque art in the Romantic period: Archeological attitudes in France in the 1820s and 1830s</i>.  Forum for Modern Language Studies, 1985, p. 303-321.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+perception+of+Romanesque+art+in+the+Romantic+period%3A+Archeological+attitudes+in+France+in+the+1820s+and+1830s&rft.atitle=XXI&rft.aulast=Williams&rft.aufirst=Elizabeth&rft.date=1985&rft.pub=Forum+for+Modern+Language+Studies&rft.pages=303-321"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFVaris_autors1862"><span style="font-variant: small-caps;">Varis autors</span>. <i>Séances générales tenues par la Société Française d'Archéologie pour la Conservation des Monuments</i>.  Congrès Archéologique de France, XXIVe session, 1862.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=S%C3%A9ances+g%C3%A9n%C3%A9rales+tenues+par+la+Soci%C3%A9t%C3%A9+Fran%C3%A7aise+d%27Arch%C3%A9ologie+pour+la+Conservation+des+Monuments&rft.aulast=Varis+autors&rft.date=1862&rft.pub=Congr%C3%A8s+Arch%C3%A9ologique+de+France%2C+XXIVe+session"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFVauchezBarrie_DobsonLapidge2001"><span style="font-variant: small-caps;">Vauchez</span>, André; <span style="font-variant: small-caps;">Barrie Dobson</span>, Richard; <span style="font-variant: small-caps;">Lapidge</span>, Michael. <i>Encyclopédie du Moyen Âge</i>.  Londres: Routledge, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-57958-282-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-57958-282-6">ISBN 1-57958-282-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclop%C3%A9die+du+Moyen+%C3%82ge&rft.aulast=Vauchez&rft.aufirst=Andr%C3%A9&rft.date=2001&rft.pub=Routledge&rft.place=Londres&rft.isbn=1-57958-282-6"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Durliat">Durliat: Op. cit.</a> «Problemas de método» p. 26</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «Introducció» p. 147</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHubert1961"><span style="font-variant: small-caps;">Hubert</span>, Jean. <i>Archéologie médiévale</i>.  París: Encyclopédie de la Pléiade, 1961, p. 311-312.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Arch%C3%A9ologie+m%C3%A9di%C3%A9vale&rft.aulast=Hubert&rft.aufirst=Jean&rft.date=1961&rft.pub=Encyclop%C3%A9die+de+la+Pl%C3%A9iade&rft.place=Par%C3%ADs&rft.pages=311-312"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFocillon1981,_8a_edició_(redactat_el_1934)"><span style="font-variant: small-caps;">Focillon</span>, Henri. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://classiques.uqac.ca/classiques/focillon_henri/Vie_des_formes/Focillon_Vie_des_formes.pdf">Vie des formes</a>» (en francès) p. 17.  París:  Presses Universitaires de France, 1943, 1981, 8a edició (redactat el 1934). [Consulta: 17 setembre 2013]. «elles vivent pour elles-mêmes avec intensité, elles se répandent sans frein, elles prolifèrent comme un monstre végétal.»</span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Durliat">Durliat: Op. cit.</a> «Problemas de método» p. 27</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160822080759/https://dictionaryofarthistorians.org/strzygowski.htm">Strzygowski, Josef Rudolf Thomas alternatively spelled "Strzgowski" or "Strzygowsky"</a>». <i>Dictionary of art historians</i>.  Dictionary of Art Historians - Duke University. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dictionaryofarthistorians.org/strzygowski.htm">original</a> el 2016-08-22. [Consulta: 25 agost 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Durliat">Durliat: Op. cit.</a> «Problemas de método» p. 27-28</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Granell">Granell: Op. cit.</a> «La "Història de l'Art Romànic a Catalunya" de Lluís Domènech i Montaner». <i>Viatgers literaris i il·lustradors</i>, pp. 15-16. I altres autors</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Alcolea">Alcolea: Op. cit.</a> «La missió arqueològica-jurídica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça» p. 15</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0034683.xml?s.q=Adolf+Joarizti+i+Lasarte#.UcIlgflGuVo">Adolf Joarizti i Lasarte</a>». <i>Gran Enciclopèdia Catalana</i>.</span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0040323.xml?s.q=mariezcurrena#.UcIjYflGuVo">Heribert Mariezcurrena i Corrons</a>». <i>Gran Enciclopèdia Catalana</i>.</span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#album">Milà i Fontanals: Op. cit.</a> «Pròleg», Nota 1, p. 12</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Granell">Granell: Op. cit.</a> «La "Història de l'Art Romànic a Catalunya" de Lluís Domènech i Montaner». <i>El claustre de Sant Cugat del Vallès</i>. pp. 10-11</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Durliat">Durliat: Op. cit.</a> «El problema de los orígenes» pp. 47-48</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="album"><span style="font-variant: small-caps;">Milà i Fontanals</span>, Manel; <span style="font-variant: small-caps;">Et al.</span>. Associació Catalanista d'Excursions Científiques. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://ddd.uab.cat/record/59933"><i>Album Pintoresch-Monumental de Catalunya</i></a>, 1879-1883, p. 84 pàgines [Consulta: 30 maig 2013]. «Reproducció en pdf de l'obra completa, identificada com a lliure de restriccions d'ús, a la web de la UAB.»</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Album+Pintoresch-Monumental+de+Catalunya&rft.aulast=Mil%C3%A0+i+Fontanals&rft.aufirst=Manel&rft.date=1879-1883&rft.place=Barcelona&rft.pages=84+p%C3%A0gines&rft_id=https%3A%2F%2Fddd.uab.cat%2Frecord%2F59933"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Barral-31"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Barral_31-0">26,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Barral_31-1">26,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Barral">Barral: Op. cit.</a></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Alcolea">Alcolea: Op. cit.</a> «Els quaderns de notes de Josep Puig i Cadafalch» p. 33</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Alcolea">Alcolea: Op. cit.</a> «Materials i documentació de la missió» p. 32</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Alcolea">Alcolea: Op. cit.</a> «Notes sobre el reportatge fotogràfic» p. 116</span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Alcolea">Alcolea: Op. cit.</a> «La missió arqueològica-jurídica de L'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça» pp. 19-21</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPagès_i_Paretas2005"><span style="font-variant: small-caps;">Pagès i Paretas</span>, Montserrat. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=CCLOB9uKqrkC&pg=PA150&lpg=PA150&dq=romaniques+ab+cobertes+de+fusta&source=bl&ots=1-xSqfKKAy&sig=VB3pN8BmO4HzWwiYeojhD1rl8-M&hl=ca&sa=X&ei=dZe8UI_5B9GDhQeO1YCgBA&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=romaniques%20ab%20cobertes%20de%20fusta&f=false"><i>Sobre pintura romànica catalana</i></a>.  Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 150 [Consulta: 3 desembre 2012].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sobre+pintura+rom%C3%A0nica+catalana&rft.aulast=Pag%C3%A8s+i+Paretas&rft.aufirst=Montserrat&rft.date=2005&rft.pub=L%27Abadia+de+Montserrat&rft.place=Barcelona&rft.pages=150&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DCCLOB9uKqrkC%26pg%3DPA150%26lpg%3DPA150%26dq%3Dromaniques%2Bab%2Bcobertes%2Bde%2Bfusta%26source%3Dbl%26ots%3D1-xSqfKKAy%26sig%3DVB3pN8BmO4HzWwiYeojhD1rl8-M%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DdZe8UI_5B9GDhQeO1YCgBA%26ved%3D0CEsQ6AEwBA%23v%3Donepage%26q%3Dromaniques%2520ab%2520cobertes%2520de%2520fusta%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> «Les iglesies romàniques ab cobertes de fusta de les Valls de Bohí y d'Aran». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000099%5C00000052.pdf"><i>Anuari MCMVII</i></a>.  Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1908.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Anuari+MCMVII&rft.atitle=Les+iglesies+rom%C3%A0niques+ab+cobertes+de+fusta+de+les+Valls+de+Boh%C3%AD+y+d%27Aran&rft.date=1908&rft.pub=Institut+d%27Estudis+Catalans&rft.place=Barcelona&rft_id=http%3A%2F%2Fpublicacions.iec.cat%2Frepository%2Fpdf%2F00000099%255C00000052.pdf"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Alcolea">Alcolea: Op. cit.</a> «La missió arqueològica-jurídica de L'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça» p. 21</span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gombrich">Gombrich: Op. cit.</a> «L'art occidental en el gresol. "Europa, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> a l'XI".» p. 168</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0016436.xml">Arquitectura romànica</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span> «A mitjan s. XI, el nucli format pels territoris dels comtes d'Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països cristians veïns <i>regne de Barcelona</i>, rebé per primer cop el nom de <i>Catalunya</i>. La primera referència documental es troba en el jurament fet pels homes de Carcassona a Ramon Berenguer III de Barcelona (1107 o 1112), copiat al <i>Liber feudorum maior</i>»</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Hernàndez">Hernàndez: Op. cit.</a> p. 150</span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Goff">Goff: Op. cit.</a> «La instalación de los barbaros» p. 63-64</span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPérez_i_Almoguera2004"><span style="font-variant: small-caps;">Pérez i Almoguera</span>, Arturo. «Prehistòria i antiguitat. "Els visigots, continuadors de la romanitat"». A: <i>Història de Catalunya</i>.  Barcelona: L'esfera dels llibres, 2004, p. 95-98. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-9734-239-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-9734-239-9">ISBN 84-9734-239-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria+de+Catalunya&rft.atitle=Prehist%C3%B2ria+i+antiguitat.+%22Els+visigots%2C+continuadors+de+la+romanitat%22&rft.aulast=P%C3%A9rez+i+Almoguera&rft.aufirst=Arturo&rft.date=2004&rft.pub=L%27esfera+dels+llibres&rft.place=Barcelona&rft.pages=95-98&rft.isbn=84-9734-239-9"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sabaté">Sabaté: Op. cit.</a> «Musulmans i carolingis. "Invasió i establiment musulmà".» p. 101-104</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gombrich">Gombrich: Op. cit.</a> «L'art occidental en el gresol. Europa, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> a l'XI» p. 163</span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Goff">Goff: Op. cit.</a> «La tentativa de organización germànica (Siglos VIII-X)» p. 72</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sabaté">Sabaté: Op. cit.</a> «Musulmans i carolingis. "El nou ordre carolingi".» p. 110-113</span> </li> <li id="cite_note-Pladevall-49"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Pladevall_49-0">43,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Pladevall_49-1">43,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Pladevall">Pladevall: Op. cit.</a> «El moviment canonical a Catalunya. "Les canòniques abans de la reforma gregoriana".» p. 52</span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170316181531/http://www.vegueries.com/asp/rutasVCAT.asp?V=Camp%20de%20Tarragona&Id=156">La ruta dels Castells del Gaià</a>». <i>Descobreix Catalunya</i>.  Vegueries.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vegueries.com/asp/rutasVCAT.asp?V=camp%20de%20tarragona&Id=156">original</a> el 2017-03-16. [Consulta: 10 agost 2013]. «Ruta practicable amb cotxe»</span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.larutadelcister.info/rutes-cotxe/els-castells-de-gai%C3%A0">Mapa dels castells del Gaià</a>».  Consell Comarcal de l'Alt Camp. [Consulta: 10 agost 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Pladevall">Pladevall: Op. cit.</a> «El Pirineu llegendari. "Santa Maria d'Arles".» p. 118</span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sobrequés">Sobrequés: Op. cit.</a> «Cap a la sobirania. "Sunyer I".» p. 25-26</span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «El oficio artístico. "Los patronos y los donantes"» p. 168</span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#album">Milà i Fontanals: Op. cit.</a> «Pròleg» p. 12</span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Diversos autors</span>. «Presentació. Oliba, un català universal». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_20674272_1.pdf"><i>Camins de l'Abat Oliba. Viatge a la Catalunya de l'any 1000</i></a>.  Generalitat de Catalunya, p. 5. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-393-7864-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-393-7864-8">ISBN 978-84-393-7864-8</a></span> [Consulta: 2 març 2012].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Camins+de+l%27Abat+Oliba.+Viatge+a+la+Catalunya+de+l%27any+1000&rft.atitle=Presentaci%C3%B3.+Oliba%2C+un+catal%C3%A0+universal&rft.aulast=Diversos+autors&rft.pub=Generalitat+de+Catalunya&rft.pages=5&rft.isbn=978-84-393-7864-8&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.gencat.cat%2Fdiue%2Fdoc%2Fdoc_20674272_1.pdf"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sobrequés">Sobrequés: Op. cit.</a> «Cap a la sobirania. "Riquilda".» p. 26-27</span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sobrequés">Sobrequés: Op. cit.</a> «Els comtes de la Catalunya independent. "Aimeruda".» p. 32</span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Mestre"><span style="font-variant: small-caps;">Mestre i Campi</span>, Jesús (director). <i>Diccionari d'Història de Catalunya</i>.  Edicions 62, 1998, p. 1147. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-297-3521-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-297-3521-6">ISBN 84-297-3521-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionari+d%27Hist%C3%B2ria+de+Catalunya&rft.aulast=Mestre+i+Campi&rft.aufirst=Jes%C3%BAs+%28director%29&rft.date=1998&rft.pub=Edicions+62&rft.pages=1147&rft.isbn=84-297-3521-6"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="HPSCdPC"><span style="font-variant: small-caps;">de Riquer i Permanyer</span>, Borja (director). <i>Història: Política, Societat i Cultura dels Països Catalans Volum 2 La formació de la societat feudal segles VI-XII</i>.  Enciclopèdia Catalana, 1998, p. 426. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7739-980-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7739-980-8">ISBN 84-7739-980-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria%3A+Pol%C3%ADtica%2C+Societat+i+Cultura+dels+Pa%C3%AFsos+Catalans+Volum+2+La+formaci%C3%B3+de+la+societat+feudal+segles+VI-XII&rft.aulast=de+Riquer+i+Permanyer&rft.aufirst=Borja+%28director%29&rft.date=1998&rft.pub=Enciclop%C3%A8dia+Catalana&rft.pages=426&rft.isbn=84-7739-980-8"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-SOLDEVILA-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SOLDEVILA_63-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Soldevila, Ferran: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=b44fRo7VnkwC&lpg=PA104&ots=4g7DEaL6lH&dq=Apoderador%20d'Espanya&hl=ca&pg=PA104#v=onepage&q=Apoderador%20d'Espanya&f=false">Història de Catalunya, Volum 3</a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCingolani2008"><a href="/wiki/Stefano_Maria_Cingolani" title="Stefano Maria Cingolani"><span style="font-variant: small-caps;">Cingolani</span>, Stefano Maria</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188991/262451">Estratègies de legitimació del poder comtal: l'abat Oliba, Ramon Berenguer I, la Seu de Barcelona i les Gesta Comitum Barchinonensium</a>». <i>Acta historica et archaeologica mediaevalia</i>, núm. 29, 2008, p. 135-175 [Consulta: 3 març 2013].</span>, pàg.153</span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sobrequés">Sobrequés: Op. cit.</a> «Els comtes de la Catalunya independent. "Ramon Borrell I".» p. 32-34</span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sobrequés">Sobrequés: Op. cit.</a> «Els comtes de la Catalunya independent. "Ermessenda de Carcassona".» p. 35-39</span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sobrequés">Sobrequés: Op. cit.</a> «Els comtes de la Catalunya independent. "Sança de Castella.» p. 41-42</span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sobrequés">Sobrequés: Op. cit.</a> «Els comtes de la Catalunya independent. "Ramon Berenguer II".» p. 58-59</span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCarlsen1995"><span style="font-variant: small-caps;">Carlsen</span>, Jesper. «Introduction». A: <i>Vilici and Roman Estate Managers until AD 284</i>.  Roma: L'Erma. Analecta Romana Instituti Danici, 1995, p. 18.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Vilici+and+Roman+Estate+Managers+until+AD+284&rft.atitle=Introduction&rft.aulast=Carlsen&rft.aufirst=Jesper&rft.date=1995&rft.pub=L%27Erma.+Analecta+Romana+Instituti+Danici&rft.place=Roma&rft.pages=18"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Cuadrada229-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Cuadrada229_71-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCuadrada_i_Majó2001"><span style="font-variant: small-caps;">Cuadrada i Majó</span>, Coral. «El tracte humà: els esclaus». A: <i>La Mediterrània, cruïlla de mercaders</i>.  Barcelona: Rafael Dalmau, 2001, p. 229. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-232-0636-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-232-0636-X">ISBN 84-232-0636-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Mediterr%C3%A0nia%2C+cru%C3%AFlla+de+mercaders&rft.atitle=El+tracte+hum%C3%A0%3A+els+esclaus&rft.aulast=Cuadrada+i+Maj%C3%B3&rft.aufirst=Coral&rft.date=2001&rft.pub=Rafael+Dalmau&rft.place=Barcelona&rft.pages=229&rft.isbn=84-232-0636-X"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150224051925/http://cataloniasacra.cat/rutesglobals/el-monaquisme-aillament-i-repoblacio/62/l_ca#rutesglobals">El monaquisme. Aïllament i repoblació</a>». <i><a href="/wiki/Catalonia_Sacra" title="Catalonia Sacra">Catalonia Sacra</a></i>.  Conferència Episcopal Tarraconense. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cataloniasacra.cat/rutesglobals/el-monaquisme-aillament-i-repoblacio/62/l_ca#rutesglobals">original</a> el 2015-02-24. [Consulta: 7 agost 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Hernàndez">Hernàndez: Op. cit.</a> pp. 36-37</span> </li> <li id="cite_note-Freedman-74"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Freedman_74-0">65,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Freedman_74-1">65,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFreedman1983"><span style="font-variant: small-caps;">Freedman</span>, Paul. Patronat d'Estudis Ausonencs. <i>Els templers al castell de Granyena segons un document de l'Arxiu Episcopal de Vic</i>, 1983.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Els+templers+al+castell+de+Granyena+segons+un+document+de+l%27Arxiu+Episcopal+de+Vic&rft.aulast=Freedman&rft.aufirst=Paul&rft.date=1983&rft.place=Vic"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCingolani2006"><a href="/wiki/Stefano_Maria_Cingolani" title="Stefano Maria Cingolani"><span style="font-variant: small-caps;">Cingolani</span>, Stefano Maria</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewFile/4/4">Seguir les vestígies dels antecessors</a>». <i>Anuario de Estudios Medievales 36/1</i> p. 225.  Revistas Científicas del CSIC, 01-06-2006.</span></span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCingolani2011"><span style="font-variant: small-caps;">Cingolani</span>, Stefano Maria. «La preparació de la conquesta de Sicília». A: <i>Pere el Gran</i>.  Barcelona: Base, 2011, p. 163-164 i 189. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-92437-75-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-92437-75-7">ISBN 978-84-92437-75-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Pere+el+Gran&rft.atitle=La+preparaci%C3%B3+de+la+conquesta+de+Sic%C3%ADlia&rft.aulast=Cingolani&rft.aufirst=Stefano+Maria&rft.date=2011&rft.pub=Base&rft.place=Barcelona&rft.pages=163-164+i+189&rft.isbn=978-84-92437-75-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «El sentido del arte románico», "El mundo del año mil", p. 147</span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «El oficio artístico. "Los patronos y los donantes"» pp. 167-168</span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «Las ciudades de los hombres. "El paisaje románico y sus accidentes arquitectónicos. Los castillos"» p. 169</span> </li> <li id="cite_note-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-81">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gombrich">Gombrich: Op. cit.</a> «L'església militant» p. 171</span> </li> <li id="cite_note-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-82">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Hernàndez">Hernàndez: Op. cit.</a> p. 28-29</span> </li> <li id="cite_note-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-83">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBatlle_i_GallartVinyoles_i_Vidal2002"><span style="font-variant: small-caps;">Batlle i Gallart</span>, Carme; <span style="font-variant: small-caps;">Vinyoles i Vidal</span>, Teresa. «Les celebracions nupcials». A: <i>Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques</i>.  Capellades: Rafael Dalmau, Editor, 2002, p. 92-98. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-232-0653-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-232-0653-X">ISBN 84-232-0653-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mirada+a+la+Barcelona+medieval+des+de+les+finestres+g%C3%B2tiques&rft.atitle=Les+celebracions+nupcials&rft.aulast=Batlle+i+Gallart&rft.aufirst=Carme&rft.date=2002&rft.pub=Rafael+Dalmau%2C+Editor&rft.place=Capellades&rft.pages=92-98&rft.isbn=84-232-0653-X"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-84">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sabaté">Sabaté: Op. cit.</a> «La societat comtal (877-1020). "Territori i societat".» p. 117-118</span> </li> <li id="cite_note-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-85">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sobrequés">Sobrequés: Op. cit.</a> «Els comtes de la Catalunya independent. "Berenguer Ramon I".» p. 41</span> </li> <li id="cite_note-86"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-86">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Hernàndez">Hernàndez: Op. cit.</a> p. 152</span> </li> <li id="cite_note-Cuadrada-87"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Cuadrada_87-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCuadrada_i_Majó2001"><span style="font-variant: small-caps;">Cuadrada i Majó</span>, Coral. «El tracte humà: els esclaus». A: <i>La Mediterrània, cruïlla de mercaders</i>.  Barcelona: Rafael Dalmau, 2001, p. 263-266. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-232-0636-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-232-0636-X">ISBN 84-232-0636-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Mediterr%C3%A0nia%2C+cru%C3%AFlla+de+mercaders&rft.atitle=El+tracte+hum%C3%A0%3A+els+esclaus&rft.aulast=Cuadrada+i+Maj%C3%B3&rft.aufirst=Coral&rft.date=2001&rft.pub=Rafael+Dalmau&rft.place=Barcelona&rft.pages=263-266&rft.isbn=84-232-0636-X"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-88"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-88">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «El sentido del arte romànico. "Dios el gran arquitecto"» pp. 153-154</span> </li> <li id="cite_note-Gombrich-89"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Gombrich_89-0">79,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Gombrich_89-1">79,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Gombrich">Gombrich: Op. cit.</a> «L'art occidental en el gresol. "Europa, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> a l'XI".» p. 163</span> </li> <li id="cite_note-92"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-92">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «El oficio artístico. "El artífice práctico"» pp. 156-157</span> </li> <li id="cite_note-93"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-93">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> «Le tympan et le linteau d'Errondo (Navarre) conservés au Musée des Cloisters à New York, <i>per MALLET, Geraldine</i>». A: <i>Le maitre de Cabestany</i>.  Orleans: Zodiaque, 2000, p. 165. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-7369-0260-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-7369-0260-2">ISBN 2-7369-0260-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Le+maitre+de+Cabestany&rft.atitle=Le+tympan+et+le+linteau+d%27Errondo+%28Navarre%29+conserv%C3%A9s+au+Mus%C3%A9e+des+Cloisters+%C3%A0+New+York%2C+%27%27per+MALLET%2C+Geraldine%27%27&rft.aufirst=Diversos+autors&rft.date=2000&rft.pub=Zodiaque&rft.place=Orleans&rft.pages=165&rft.isbn=2-7369-0260-2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-96"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-96">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sabaté">Sabaté: Op. cit.</a> «Musulmans i carolingis. "El nou ordre carolingi".» p. 106-110</span> </li> <li id="cite_note-97"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-97">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Pladevall">Pladevall: Op. cit.</a> «Girona i els seus monestirs. "Sant Feliu".» p. 173</span> </li> <li id="cite_note-98"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-98">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «El oficio artístico. "Los patronos y los donantes"» p. 167</span> </li> <li id="cite_note-99"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-99">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Pladevall">Pladevall: Op. cit.</a> «El Pirineu llegendari. "Santa Maria de Ripoll".» p. 100</span> </li> <li id="cite_note-100"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-100">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Pladevall">Pladevall: Op. cit.</a> «Lleida i les fronteres sarraïnes. "Sant Vicenç de Pintsent".» p. 318</span> </li> <li id="cite_note-102"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-102">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gombrich">Gombrich: Op. cit.</a> «L'església militant» p. 176</span> </li> <li id="cite_note-104"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-104">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sabaté">Sabaté: Op. cit.</a> «Vida i cultura als comtats. "Cultura eclesiàstica".» p. 190-192</span> </li> <li id="cite_note-105"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-105">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «El oficio artístico. "Los pintores, sus técnicas i sus trabajos"» p. 162</span> </li> <li id="cite_note-106"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-106">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sabaté">Sabaté: Op. cit.</a> «Vida i cultura als comtats. "Cultura eclesiàstica".» p. 192-193</span> </li> <li id="cite_note-107"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-107">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHasenohrZink1992"><span style="font-variant: small-caps;">Hasenohr</span>, Geneviève; <span style="font-variant: small-caps;">Zink</span>, Michel. «Le Moyen Age». A: <i>Dictionnaire des lettres françaises</i>.  París: Fayard, 1992, p. 292–295. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-253-05662-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-253-05662-6">ISBN 2-253-05662-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dictionnaire+des+lettres+fran%C3%A7aises&rft.atitle=Le+Moyen+Age&rft.aulast=Hasenohr&rft.aufirst=Genevi%C3%A8ve&rft.date=1992&rft.pub=Fayard&rft.place=Par%C3%ADs&rft.pages=292%E2%80%93295&rft.isbn=2-253-05662-6"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-108"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-108">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Durliat">Mazenod: Op. cit.</a> «Prólogo»</span> </li> <li id="cite_note-109"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-109">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDezelus1987"><span style="font-variant: small-caps;">Dezelus</span>, Robert. Autor. <i>L'empreinte arménienne à l'église de L'Hôpital Saint-Blaise: XIIe siècle</i>, 1987, p. 28.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=L%27empreinte+arm%C3%A9nienne+%C3%A0+l%27%C3%A9glise+de+L%27H%C3%B4pital+Saint-Blaise%3A+XIIe+si%C3%A8cle&rft.aulast=Dezelus&rft.aufirst=Robert&rft.date=1987&rft.pages=28"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-110"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-110">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> «Geo-France nº 268». A: <i>Italie du Sud</i>.  Geo-France, juny 2001.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Italie+du+Sud&rft.atitle=Geo-France+n%C2%BA+268&rft.date=juny+2001&rft.pub=Geo-France"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-112"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-112">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Peregrina</span>, Neus. «El començament del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> i l'obra de Puig i Cadafalch». A: <i>La memòria de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, 1850-1950</i>.  Museu de Terrassa, p. 47. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-86838-83-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-86838-83-5">ISBN 84-86838-83-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+mem%C3%B2ria+de+les+Esgl%C3%A9sies+de+Sant+Pere+de+Terrassa%2C+1850-1950&rft.atitle=El+comen%C3%A7ament+del+segle%26nbsp%3B%3Cspan+title%3D%22Nombre%26nbsp%3Bescrit+en+xifres+romanes%22+style%3D%22font-variant%3Asmall-caps%3B%22%3Exx%3C%2Fspan%3E+i+l%27obra+de+Puig+i+Cadafalch&rft.aulast=Peregrina&rft.aufirst=Neus&rft.pub=Museu+de+Terrassa&rft.pages=47&rft.isbn=84-86838-83-5"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-117"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-117">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><a href="/wiki/V%C3%ADctor_I%C3%B1%C3%BArria_Montero" title="Víctor Iñúrria Montero"><span style="font-variant: small-caps;">Iñúrria Montero</span>, Víctor</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091216151825/http://www.ctav.es/ctav/icaro/files/actividad/20070112130519629711.pdf">Viatge al romànic català</a>» p. 12. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ctav.es/ctav/icaro/files/actividad/20070112130519629711.pdf">original</a> el 2009-12-16. [Consulta: 13 febrer 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-118"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-118">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><a href="/wiki/V%C3%ADctor_I%C3%B1%C3%BArria_Montero" title="Víctor Iñúrria Montero"><span style="font-variant: small-caps;">Iñúrria Montero</span>, Víctor</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091216151825/http://www.ctav.es/ctav/icaro/files/actividad/20070112130519629711.pdf">Viatge al romànic català</a>» p. 13-14. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ctav.es/ctav/icaro/files/actividad/20070112130519629711.pdf">original</a> el 2009-12-16. [Consulta: 13 febrer 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-Cabanne-119"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Cabanne_119-0">98,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cabanne_119-1">98,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCabanne1975"><span style="font-variant: small-caps;">Cabanne</span>, Pierre. «Arte románico». A: <i>Diccionario Universal del Arte</i>.  Barcelona: Argos-Vergara, 1975, p. 1348. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7017-625-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7017-625-0">ISBN 84-7017-625-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionario+Universal+del+Arte&rft.atitle=Arte+rom%C3%A1nico&rft.aulast=Cabanne&rft.aufirst=Pierre&rft.date=1975&rft.pub=Argos-Vergara&rft.place=Barcelona&rft.pages=1348&rft.isbn=84-7017-625-0"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-120"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-120">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gombrich">Gombrich: Op. cit.</a> «L'església militant» p. 171-173</span> </li> <li id="cite_note-122"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-122">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gombrich">Gombrich: Op. cit.</a> «L'església militant» p. 175</span> </li> <li id="cite_note-123"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-123">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSwanson1999"><span style="font-variant: small-caps;">Swanson</span>, R. N.. <i>The Twelfth-Century Renaissance</i>.  Manchester: Manchester University Press, 1999, p. 155. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0719042569" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0719042569">ISBN 0719042569</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Twelfth-Century+Renaissance&rft.aulast=Swanson&rft.aufirst=R.+N.&rft.date=1999&rft.pub=Manchester+University+Press&rft.place=Manchester&rft.pages=155&rft.isbn=0719042569"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-124"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-124">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDevineWormald2012"><span style="font-variant: small-caps;">Devine</span>, T. M.; <span style="font-variant: small-caps;">Wormald</span>, J. <i>The Oxford Handbook of Modern Scottish History</i>.  Oxford University Press, 2012, p. 190. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0191624330" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0191624330">ISBN 0191624330</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+Handbook+of+Modern+Scottish+History&rft.aulast=Devine&rft.aufirst=T.+M.&rft.date=2012&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=190&rft.isbn=0191624330"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-trepat-125"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-trepat_125-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFTrepat_i_Carbonell1993"><span style="font-variant: small-caps;">Trepat i Carbonell</span>, Cristòfol. <i>L'art romànic</i>.  Barcelona: Barcanova, 1993, p. 44-45. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7533-848-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7533-848-8">ISBN 84-7533-848-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=L%27art+rom%C3%A0nic&rft.aulast=Trepat+i+Carbonell&rft.aufirst=Crist%C3%B2fol&rft.date=1993&rft.pub=Barcanova&rft.place=Barcelona&rft.pages=44-45&rft.isbn=84-7533-848-8"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-126"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-126">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFde_Olaguer-Feliú_Alonso2003"><span style="font-variant: small-caps;">de Olaguer-Feliú Alonso</span>, Fernando. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.google.cat/books/edition/El_arte_rom%C3%A1nico_espa%C3%B1ol/xVJ_4yuVn18C?hl=ca&gbpv=1&dq=crucero+cupula+romanico&pg=PA169&printsec=frontcover"><i>El arte románico español</i></a> (en castellà).  Ediciones Encuentro, 2003, p. 83-84. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788474906837" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788474906837">ISBN 9788474906837</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+arte+rom%C3%A1nico+espa%C3%B1ol&rft.aulast=de+Olaguer-Feli%C3%BA+Alonso&rft.aufirst=Fernando&rft.date=2003&rft.pub=Ediciones+Encuentro&rft.pages=83-84&rft.isbn=9788474906837&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fbooks%2Fedition%2FEl_arte_rom%25C3%25A1nico_espa%25C3%25B1ol%2FxVJ_4yuVn18C%3Fhl%3Dca%26gbpv%3D1%26dq%3Dcrucero%2Bcupula%2Bromanico%26pg%3DPA169%26printsec%3Dfrontcover"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-127"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-127">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAlonso_Alvarez1999"><span style="font-variant: small-caps;">Alonso Alvarez</span>, Raquel. «El Gótico en Asturias». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.google.cat/books/edition/La_intervenci%C3%B3n_restauradora_en_la_arqu/bdeRliuvVHsC?hl=ca&gbpv=1&dq=Tardorrom%C3%A1nico+arco+apuntado&pg=PA31&printsec=frontcover"><i>La intervención restauradora en la arquitectura asturiana románico, gótico, renacimiento y barroco</i></a> (en castellà).  Universidad de Oviedo, Vice-Rectorado de Extensión Universitaria, 1999, p. 31. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788483171547" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788483171547">ISBN 9788483171547</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+intervenci%C3%B3n+restauradora+en+la+arquitectura+asturiana+rom%C3%A1nico%2C+g%C3%B3tico%2C+renacimiento+y+barroco&rft.atitle=El+G%C3%B3tico+en+Asturias&rft.aulast=Alonso+Alvarez&rft.aufirst=Raquel&rft.au=Jorge+Hevia+Blanco%2C+Raquel+Alonso+Alvarez&rft.date=1999&rft.pub=Universidad+de+Oviedo%2C+Vice-Rectorado+de+Extensi%C3%B3n+Universitaria&rft.pages=31&rft.isbn=9788483171547&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fbooks%2Fedition%2FLa_intervenci%25C3%25B3n_restauradora_en_la_arqu%2FbdeRliuvVHsC%3Fhl%3Dca%26gbpv%3D1%26dq%3DTardorrom%25C3%25A1nico%2Barco%2Bapuntado%26pg%3DPA31%26printsec%3Dfrontcover"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-129"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-129">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.circuloromanico.com/diccionarios.php?glos_id=1119">Alibert de Tournai</a>». <i>Diccionario Románico</i>.  Círculo Románico. [Consulta: 25 juliol 2013].</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-130"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-130">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «El oficio artístico. "Los <i>magister operis</i>"» pp. 157-158</span> </li> <li id="cite_note-133"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-133">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Durliat">Mazenod: Op. cit.</a> «Prólogo» p. IV</span> </li> <li id="cite_note-134"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-134">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «El oficio artístico. "Los canteros"» pp. 158-160</span> </li> <li id="cite_note-136"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-136">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «El oficio artístico. "La pintura sobre tabla i la miniatura"» p. 165</span> </li> <li id="cite_note-137"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-137">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «El oficio artístico. "El mosaico y las vidrieras"» p. 164</span> </li> <li id="cite_note-139"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-139">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sureda">Sureda: Op. cit.</a> «El oficio artístico. "Los orfebres y las obras de oficios artísticos"» p. 166</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <dl><dt>Art romànic</dt> <dd></dd></dl> <p>Puig i Cadafalch, Josep. Falguera i Sivilla, Antoni. Goday i Casals, Josep. <i>L'Arquitectura Romànica a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans 1907-1918</i> </p> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Alcolea"><span style="font-variant: small-caps;">Alcolea Blanch</span>, Santiago. <i>La missió arqueològica del 1907 als Pirineus</i>.  Barcelona: Fundació "la Caixa", 2008, p. 213. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-7664-981-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7664-981-7">ISBN 978-84-7664-981-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+missi%C3%B3+arqueol%C3%B2gica+del+1907+als+Pirineus&rft.aulast=Alcolea+Blanch&rft.aufirst=Santiago&rft.date=2008&rft.pub=Fundaci%C3%B3+%22la+Caixa%22&rft.place=Barcelona&rft.pages=213&rft.isbn=978-84-7664-981-7"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Barral"><span style="font-variant: small-caps;">Barral i Altet</span>, Xavier. <i>L'art romànic català a debat</i>.  Barcelona: Edicions 62, col·lecció Llibres a l'abast núm. 405, 2009, p. 248. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978%E2%88%9284%E2%88%92297%E2%88%926044%E2%88%926" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978−84−297−6044−6">ISBN 978−84−297−6044−6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=L%27art+rom%C3%A0nic+catal%C3%A0+a+debat&rft.aulast=Barral+i+Altet&rft.aufirst=Xavier&rft.date=2009&rft.pub=Edicions+62%2C+col%C2%B7lecci%C3%B3+Llibres+a+l%27abast+n%C3%BAm.+405&rft.place=Barcelona&rft.pages=248&rft.isbn=978−84−297−6044−6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Durliat"><span style="font-variant: small-caps;">Durliat</span>, Marcel. <i>El arte románico</i>.  Madrid: Akal, 1992, p. 588. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-460-0043-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-460-0043-1">ISBN 84-460-0043-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+arte+rom%C3%A1nico&rft.aulast=Durliat&rft.aufirst=Marcel&rft.date=1992&rft.pub=Akal&rft.place=Madrid&rft.pages=588&rft.isbn=84-460-0043-1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Español"><span style="font-variant: small-caps;">Español i Bertran</span>, Francesca; <span style="font-variant: small-caps;">Yarza Luaces</span>, Joaquin. <i>El romànic català</i>.  Barcelona: Angle Editorial, 2007, p. 319. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-96970-09-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-96970-09-0">ISBN 978-84-96970-09-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+rom%C3%A0nic+catal%C3%A0&rft.aulast=Espa%C3%B1ol+i+Bertran&rft.aufirst=Francesca&rft.date=2007&rft.pub=Angle+Editorial&rft.place=Barcelona&rft.pages=319&rft.isbn=978-84-96970-09-0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Fontova"><span style="font-variant: small-caps;">Fontova</span>, Rosario; <span style="font-variant: small-caps;">Polo</span>, M. Carme. <i>Romànic de la Vall de Boí</i>.  Sant Andreu de la Barca (Barcelona): Dissenys Culturals, 2001, p. 179. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-88598-33-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-88598-33-5">ISBN 84-88598-33-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Rom%C3%A0nic+de+la+Vall+de+Bo%C3%AD&rft.aulast=Fontova&rft.aufirst=Rosario&rft.date=2001&rft.pub=Dissenys+Culturals&rft.place=Sant+Andreu+de+la+Barca+%28Barcelona%29&rft.pages=179&rft.isbn=84-88598-33-5"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Gombrich"><span style="font-variant: small-caps;">Gombrich</span>, Ernst H. <i>Història de l'art</i>.  Xina: Phaidon, 2008, p. 688. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7148-9645-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7148-9645-8">ISBN 978-0-7148-9645-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria+de+l%27art&rft.aulast=Gombrich&rft.aufirst=Ernst+H.&rft.date=2008&rft.pub=Phaidon&rft.place=Xina&rft.pages=688&rft.isbn=978-0-7148-9645-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Granell"><span style="font-variant: small-caps;">Granell</span>, Enric; <span style="font-variant: small-caps;">Ramon</span>, Antoni. <i>Lluís Domènech i Montaner. Viatges per l'arquitectura romànica</i>.  Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), 2006, p. 335. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-96185-76-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-96185-76-1">ISBN 84-96185-76-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Llu%C3%ADs+Dom%C3%A8nech+i+Montaner.+Viatges+per+l%27arquitectura+rom%C3%A0nica&rft.aulast=Granell&rft.aufirst=Enric&rft.date=2006&rft.pub=Col%C2%B7legi+d%27Arquitectes+de+Catalunya+%28COAC%29&rft.place=Barcelona&rft.pages=335&rft.isbn=84-96185-76-1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Pladevall"><span style="font-variant: small-caps;">Pladevall i Font</span>, Antoni; <span style="font-variant: small-caps;">Català Roca</span>, Francesc. <i>Els monestirs catalans</i>.  Vitoria: Edicions Destino, 1974, p. 390. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-233-0511-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-233-0511-2">ISBN 84-233-0511-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Els+monestirs+catalans&rft.aulast=Pladevall+i+Font&rft.aufirst=Antoni&rft.date=1974&rft.pub=Edicions+Destino&rft.place=Vitoria&rft.pages=390&rft.isbn=84-233-0511-2"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Sureda"><span style="font-variant: small-caps;">Sureda</span>, Joan. «El arte románico». A: <i>Historia del arte. Vol. II. La Edad Media (director, J. R. Ramírez)</i>.  Madrid: Alianza, 1996, p. 403 (el capítol, pp. 147-209). <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-206-4272-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-206-4272-X">ISBN 84-206-4272-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+del+arte.+Vol.+II.+La+Edad+Media+%28director%2C+J.+R.+Ram%C3%ADrez%29&rft.atitle=El+arte+rom%C3%A1nico&rft.aulast=Sureda&rft.aufirst=Joan&rft.date=1996&rft.pub=Alianza&rft.place=Madrid&rft.pages=403+%28el+cap%C3%ADtol%2C+pp.+147-209%29&rft.isbn=84-206-4272-X"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSureda1985"><span style="font-variant: small-caps;">Sureda</span>, Joan. <i>Volum I</i>.  Saragossa: Planeta y Exclusivas ediciones, 1985.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Volum+I&rft.aulast=Sureda&rft.aufirst=Joan&rft.date=1985&rft.pub=Planeta+y+Exclusivas+ediciones&rft.place=Saragossa"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Toman"><span style="font-variant: small-caps;">Toman</span>, Rolf. <i>El románico</i>.  Barcelona: Ullmann & Könemann, 2007, p. 480. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-8331-3602-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-8331-3602-3">ISBN 978-3-8331-3602-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+rom%C3%A1nico&rft.aulast=Toman&rft.aufirst=Rolf&rft.date=2007&rft.pub=Ullmann+%26+K%C3%B6nemann&rft.place=Barcelona&rft.pages=480&rft.isbn=978-3-8331-3602-3"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Ventosa"><span style="font-variant: small-caps;">Ventosa i Serra</span>, Enric. <i>Les esglésies romàniques de la Cerdanya</i>.  Sant Vicenç de Castellet (Barcelona): Farell, 2004, p. 207. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-95695-39-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-95695-39-1">ISBN 84-95695-39-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Les+esgl%C3%A9sies+rom%C3%A0niques+de+la+Cerdanya&rft.aulast=Ventosa+i+Serra&rft.aufirst=Enric&rft.date=2004&rft.pub=Farell&rft.place=Sant+Vicen%C3%A7+de+Castellet+%28Barcelona%29&rft.pages=207&rft.isbn=84-95695-39-1"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <dl><dt>Diccionaris d'arquitectura</dt> <dd></dd></dl> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCabestany_i_FortMatas_i_Blanxart2006"><span style="font-variant: small-caps;">Cabestany i Fort</span>, Joan F.; <span style="font-variant: small-caps;">Matas i Blanxart</span>, M. Teresa. <i>Diccionari d'arquitectura romànica catalana</i>.  Barcelona: TERMCAT, 2006, p. 225. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-393-7100-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-393-7100-4">ISBN 84-393-7100-4</a></span>. «(Necessitat de millores i, segurament, no limitar-lo a la catalana.)»</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionari+d%27arquitectura+rom%C3%A0nica+catalana&rft.aulast=Cabestany+i+Fort&rft.aufirst=Joan+F.&rft.date=2006&rft.pub=TERMCAT&rft.place=Barcelona&rft.pages=225&rft.isbn=84-393-7100-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPlaza_Escudero,_de_la_(coordinador)2012"><span style="font-variant: small-caps;">Plaza Escudero, de la (coordinador)</span>, Lorenzo. <i>Diccionario visual de términos arquitectónicos</i>. 2a, ampliada.  Madrid: Catedra, 2012, p. 651. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-376-2997-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-376-2997-1">ISBN 978-84-376-2997-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionario+visual+de+t%C3%A9rminos+arquitect%C3%B3nicos&rft.aulast=Plaza+Escudero%2C+de+la+%28coordinador%29&rft.aufirst=Lorenzo&rft.date=2012&rft.edition=2a%2C+ampliada&rft.pub=Catedra&rft.place=Madrid&rft.pages=651&rft.isbn=978-84-376-2997-1"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <dl><dt>Història</dt> <dd></dd></dl> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Sabaté"><span style="font-variant: small-caps;">Sabaté i Curull</span>, Flocel. <i>Història de Catalunya</i>.  Barcelona: L'esfera dels llibres, 2004, p. 886. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-9734-239-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-9734-239-9">ISBN 84-9734-239-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria+de+Catalunya&rft.aulast=Sabat%C3%A9+i+Curull&rft.aufirst=Flocel&rft.date=2004&rft.pub=L%27esfera+dels+llibres&rft.place=Barcelona&rft.pages=886&rft.isbn=84-9734-239-9"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Hernàndez"><span style="font-variant: small-caps;">Hernàndez Cardona</span>, Francesc Xavier. <i>Història de Catalunya</i>.  Barcelona: Rafael Dalmau, 2006, p. 166. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-232-0696-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-232-0696-3">ISBN 84-232-0696-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria+de+Catalunya&rft.aulast=Hern%C3%A0ndez+Cardona&rft.aufirst=Francesc+Xavier&rft.date=2006&rft.pub=Rafael+Dalmau&rft.place=Barcelona&rft.pages=166&rft.isbn=84-232-0696-3"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Sobrequés"><span style="font-variant: small-caps;">Sobrequés i Callicó</span>, Jaume; <span style="font-variant: small-caps;">Morales i Montoya</span>, Mercè. <i>Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya</i>.  Barcelona: Base, 2011, p. 272. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-15267-24-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-15267-24-9">ISBN 978-84-15267-24-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Comtes%2C+reis%2C+comtesses+i+reines+de+Catalunya&rft.aulast=Sobrequ%C3%A9s+i+Callic%C3%B3&rft.aufirst=Jaume&rft.date=2011&rft.pub=Base&rft.place=Barcelona&rft.pages=272&rft.isbn=978-84-15267-24-9"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Art_moss%C3%A0rab_a_Catalunya" title="Art mossàrab a Catalunya">Art mossàrab a Catalunya</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Romanesque_architecture" class="extiw" title="commons:Category:Romanesque architecture">Arquitectura romànica</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://art.mnac.cat/collection.html;jsessionid=3bb61946e6c7c5b9a0e0d41ce954456790334906782d46620714876b6aaa6409?colId=romanic">Museu Nacional d'Art de Catalunya</a>: col·lecció romànica del museu.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.poblesdecatalunya.cat/cerca.php?estil=1&d=1">Pobles de Catalunya</a>: esglésies, claustres, torres, castells..., per ubicació geogràfica.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.romanicoaragones.com/">Románico aragonés</a> (i d'altres llocs): inventari d'esglésies (llista i mapes), <i>bons textos</i> i fotos.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.romanicodigital.com/">Románico digital</a>: extens catàleg d'edificacions del centre-nord peninsular (Astúries, Castella, Euskadi, Aragó). <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En castellà">(castellà)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.romanes.com/art_roman.html">Romanes.com</a>: catàleg de construccions franceses i altres arts. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En francès">(francès)</span></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Elements_d&#039;arquitectura_eclesiàstica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#D9B2FF;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Arquitectura_eclesi%C3%A0stica" title="Plantilla:Arquitectura eclesiàstica"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Elements_d&#039;arquitectura_eclesiàstica" style="font-size:114%;margin:0 4em">Elements d'arquitectura eclesiàstica</div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#edd9ff;">Àrees</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Absis" title="Absis">Absis</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Absidiola" title="Absidiola">Absidiola</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Claustre" title="Claustre">Claustre</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Capella_(arquitectura)" title="Capella (arquitectura)">Capella</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cor_(arquitectura)" title="Cor (arquitectura)">Cor</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Creuer_(arquitectura)" title="Creuer (arquitectura)">Creuer</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cripta" title="Cripta">Cripta</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Deambulatori" title="Deambulatori">Deambulatori</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/N%C3%A0rtex" title="Nàrtex">Nàrtex</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Nau_(arquitectura)" title="Nau (arquitectura)">Nau</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Presbiteri" title="Presbiteri">Presbiteri</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Transsepte" title="Transsepte">Transsepte</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Westwerk" title="Westwerk">Westwerk</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Baptisteri" title="Baptisteri">Baptisteri</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cambril" title="Cambril">Cambril</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Matroneu" title="Matroneu">Matroneu</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/N%C3%A0rtex" title="Nàrtex">Nàrtex</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#edd9ff;">Exterior</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Arcbotant" title="Arcbotant">Arcbotant</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Arquitrau" title="Arquitrau">Arquitrau</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Arquivolta" title="Arquivolta">Arquivolta</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Brancal" title="Brancal">Brancal</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Campanar" title="Campanar">Campanar</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cap%C3%A7alera" title="Capçalera">Capçalera</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cimbori" title="Cimbori">Cimbori</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Contrafort" title="Contrafort">Contrafort</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Campanar_d%27espadanya" title="Campanar d'espadanya">Campanar d'espadanya</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fa%C3%A7ana" title="Façana">Façana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fris" title="Fris">Fris</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/G%C3%A0rgola" title="Gàrgola">Gàrgola</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lesena" title="Lesena">Lesena</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mur_de_c%C3%A0rrega" title="Mur de càrrega">Mur de càrrega</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Parament" title="Parament">Parament</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pinacle" title="Pinacle">Pinacle</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Portal_(arquitectura)" title="Portal (arquitectura)">Portal</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Timp%C3%A0_(arquitectura)" title="Timpà (arquitectura)">Timpà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Torre" title="Torre">Torre</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Oratori_(edifici)" title="Oratori (edifici)">Oratori</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#edd9ff;">Interior</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Altar" title="Altar">Altar</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Arcada" title="Arcada">Arcada</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Capitell" title="Capitell">Capitell</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Claristori" title="Claristori">Claristori</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Clau_de_volta" title="Clau de volta">Clau de volta</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Columna" title="Columna">Columna</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%BApula" title="Cúpula">Cúpula</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Galeria_(arquitectura)" title="Galeria (arquitectura)">Galeria</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Llantern%C3%B3" title="Llanternó">Llanternó</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Claraboia" title="Claraboia">Lluerna</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Matroneu" title="Matroneu">Matroneu</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mosaic" title="Mosaic">Mosaic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Nervi_(arquitectura)" title="Nervi (arquitectura)">Nervi</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Petxina_(arquitectura)" title="Petxina (arquitectura)">Petxina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pilar_(arquitectura)" title="Pilar (arquitectura)">Pilar</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Retaule" title="Retaule">Retaule</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Rosassa" title="Rosassa">Rosassa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Trifori" title="Trifori">Trifori</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vitrall" title="Vitrall">Vitrall</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Volta" title="Volta">Volta</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Amb%C3%B3" title="Ambó">Ambó</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Ambulatori_(arquitectura)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ambulatori (arquitectura) (encara no existeix)">Ambulatori</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Creu" title="Creu">Creu</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Diac%C3%B2nicon" title="Diacònicon">Diacònicon</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#edd9ff;">Altres</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Arc_(arquitectura)" title="Arc (arquitectura)">Arc</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Baix_relleu" title="Baix relleu">Baix relleu</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Carcanyol" title="Carcanyol">Carcanyol</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Flor%C3%B3_(arquitectura)" title="Floró (arquitectura)">Floró</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gablet" title="Gablet">Gablet</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/L%C3%B2bul_(arquitectura)" title="Lòbul (arquitectura)">Lòbul</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Medall%C3%B3" title="Medalló">Medalló</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/M%C3%A8nsula" title="Mènsula">Mènsula / Cartel·la / Modilló / Permòdol</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%92cul" title="Òcul">Òcul</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Penjant" title="Penjant">Penjant</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Torrell%C3%B3" title="Torrelló">Torrelló</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Traceria" title="Traceria">Traceria</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ull_de_bou" title="Ull de bou">Ull de bou</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pastof%C3%B2ria" title="Pastofòria">Pastofòria</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Elements_del_castell" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Elements_del_castell" title="Plantilla:Elements del castell"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Elements_del_castell" style="font-size:114%;margin:0 4em">Elements del <a href="/wiki/Castell" title="Castell">castell</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><div> <p><a href="/wiki/Adarb" title="Adarb">Adarb</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Aljub" title="Aljub">Aljub</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Baluard" title="Baluard">Baluard</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Barbacana" title="Barbacana">Barbacana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cadafal_(arquitectura)" title="Cadafal (arquitectura)">Cadafal</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cavallerissa" title="Cavallerissa">Cavallerissa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cisterna" title="Cisterna">Cisterna</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Espitllera" title="Espitllera">Espitllera</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fossat" title="Fossat">Fossat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lladronera" title="Lladronera">Lladronera</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Masmorra" title="Masmorra">Masmorra</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Merlet" title="Merlet">Merlet </a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Muralla" title="Muralla">Muralla</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Palissada" title="Palissada">Palissada</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Parapet" title="Parapet">Parapet</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pati_d%27armes" title="Pati d'armes">Pati d'armes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pont_llevad%C3%ADs" title="Pont llevadís">Pont llevadís</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Poterna" title="Poterna">Poterna</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Torrassa" title="Torrassa">Torrassa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Torre_mestra" title="Torre mestra">Torre mestra</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tronera" title="Tronera">Tronera</a> </p> </div></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX528836">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb119309499">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85006861">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00569672">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph125211&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F011179.php">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquitectura_romànica&oldid=34459232">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquitectura_romànica&oldid=34459232</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Arquitectura_rom%C3%A0nica" title="Categoria:Arquitectura romànica">Arquitectura romànica</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 7 gen 2025 a les 09:19.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquitectura_rom%C3%A0nica&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" ><span class="mw-page-title-main">Arquitectura romànica</span></div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbles mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbles"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-article mw-ui-icon-wikimedia-article"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-history mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-history"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-star mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-star"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-wikiText mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-wikiText"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-edit mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-edit"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-editLock mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-editLock"></span> <span></span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-language mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-language"></span> <span>61 llengües</span> </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbleAdd-progressive mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbleAdd-progressive"></span> <span>Afegeix un tema</span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-56d5b746c6-wht6v","wgBackendResponseTime":225,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.145","walltime":"1.567","ppvisitednodes":{"value":28056,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":251094,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":55703,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":13,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":4,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":450736,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1060.802 1 -total"," 49.91% 529.422 69 Plantilla:Galeria"," 19.54% 207.261 1 Plantilla:Referències"," 17.75% 188.294 51 Plantilla:Ref-llibre"," 5.24% 55.612 1 Plantilla:Commonscat"," 4.82% 51.094 15 Plantilla:Ref-web"," 4.63% 49.084 1 Plantilla:Sister"," 4.45% 47.230 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 3.67% 38.902 49 Plantilla:If_both"," 2.33% 24.765 120 Plantilla:Segle"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.363","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2388878,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-64bf97c857-j7bkx","timestamp":"20250116141314","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Arquitectura rom\u00e0nica","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arquitectura_rom%C3%A0nica","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q46261","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q46261","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2008-01-08T07:11:54Z","dateModified":"2025-01-07T08:19:16Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/3\/3d\/1._Pedrui.jpg","headline":"estil arquitect\u00f2nic de l'Edat Mitjana"}</script> </body> </html>