CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Guerra nuclear - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"ef730484-bb43-4dee-b30b-b3135aa9fa0d","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Guerra_nuclear","wgTitle":"Guerra nuclear","wgCurRevisionId":34259467,"wgRevisionId":34259467,"wgArticleId":409782,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Llista d'articles de qualitat","Control d'autoritats","Traduccions que són articles de qualitat","Articles de qualitat d'història","Armes nuclears","Guerra"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Guerra_nuclear","wgRelevantArticleId":409782, "wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":80000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q201424","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false, "wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher", "ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/36/MK6_TITAN_II.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1546"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/36/MK6_TITAN_II.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1031"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="824"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Guerra nuclear - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Guerra_nuclear"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_nuclear"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Guerra_nuclear rootpage-Guerra_nuclear skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Guerra+nuclear" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Guerra+nuclear" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Guerra+nuclear" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Guerra+nuclear" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_projecte_Manhattan:_Hiroshima_i_Nagasaki" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_projecte_Manhattan:_Hiroshima_i_Nagasaki"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>El projecte Manhattan: Hiroshima i Nagasaki</span> </div> </a> <ul id="toc-El_projecte_Manhattan:_Hiroshima_i_Nagasaki-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Preparatius_per_a_la_Guerra_Termonuclear_Total" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Preparatius_per_a_la_Guerra_Termonuclear_Total"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Preparatius per a la Guerra Termonuclear Total</span> </div> </a> <ul id="toc-Preparatius_per_a_la_Guerra_Termonuclear_Total-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Situació_actual" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Situació_actual"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>Situació actual</span> </div> </a> <ul id="toc-Situació_actual-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Armes_nuclears" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Armes_nuclears"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Armes nuclears</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Armes_nuclears-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Armes nuclears</span> </button> <ul id="toc-Armes_nuclears-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Classificació_tecnològica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Classificació_tecnològica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Classificació tecnològica</span> </div> </a> <ul id="toc-Classificació_tecnològica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mitjans_utilitzats_per_al_seu_llançament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mitjans_utilitzats_per_al_seu_llançament"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Mitjans utilitzats per al seu llançament</span> </div> </a> <ul id="toc-Mitjans_utilitzats_per_al_seu_llançament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Armes_nuclears_de_propòsit_especial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Armes_nuclears_de_propòsit_especial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Armes nuclears de propòsit especial</span> </div> </a> <ul id="toc-Armes_nuclears_de_propòsit_especial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Equips_necessaris_per_a_lliurar_una_guerra_nuclear" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Equips_necessaris_per_a_lliurar_una_guerra_nuclear"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4</span> <span>Equips necessaris per a lliurar una guerra nuclear</span> </div> </a> <ul id="toc-Equips_necessaris_per_a_lliurar_una_guerra_nuclear-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Models_actuals_més_rellevants_d'armes_nuclears_estratègiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Models_actuals_més_rellevants_d'armes_nuclears_estratègiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.5</span> <span>Models actuals més rellevants d'armes nuclears estratègiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Models_actuals_més_rellevants_d'armes_nuclears_estratègiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sistemes_de_protecció_antimíssils" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistemes_de_protecció_antimíssils"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.6</span> <span>Sistemes de protecció antimíssils</span> </div> </a> <ul id="toc-Sistemes_de_protecció_antimíssils-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sistemes_per_a_evitar_la_intercepció_de_míssils_nuclears" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistemes_per_a_evitar_la_intercepció_de_míssils_nuclears"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.7</span> <span>Sistemes per a evitar la intercepció de míssils nuclears</span> </div> </a> <ul id="toc-Sistemes_per_a_evitar_la_intercepció_de_míssils_nuclears-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Política_i_estratègia_de_la_guerra_nuclear" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Política_i_estratègia_de_la_guerra_nuclear"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Política i estratègia de la guerra nuclear</span> </div> </a> <ul id="toc-Política_i_estratègia_de_la_guerra_nuclear-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Actors_principals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Actors_principals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Actors principals</span> </div> </a> <ul id="toc-Actors_principals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Efectes_de_la_guerra_nuclear" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Efectes_de_la_guerra_nuclear"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Efectes de la guerra nuclear</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Efectes_de_la_guerra_nuclear-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Efectes de la guerra nuclear</span> </button> <ul id="toc-Efectes_de_la_guerra_nuclear-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Efectes_locals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Efectes_locals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Efectes locals</span> </div> </a> <ul id="toc-Efectes_locals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Efectes_globals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Efectes_globals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Efectes globals</span> </div> </a> <ul id="toc-Efectes_globals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Protecció_i_autodefensa_civil_en_cas_d'atac_nuclear" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Protecció_i_autodefensa_civil_en_cas_d'atac_nuclear"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Protecció i autodefensa civil en cas d'atac nuclear</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Protecció_i_autodefensa_civil_en_cas_d'atac_nuclear-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Protecció i autodefensa civil en cas d'atac nuclear</span> </button> <ul id="toc-Protecció_i_autodefensa_civil_en_cas_d'atac_nuclear-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Refugis_nuclears" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Refugis_nuclears"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Refugis nuclears</span> </div> </a> <ul id="toc-Refugis_nuclears-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Rellevància_cultural" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Rellevància_cultural"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Rellevància cultural</span> </div> </a> <ul id="toc-Rellevància_cultural-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Guerra nuclear</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 56 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-56" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">56 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Kernoorlog" title="Kernoorlog - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Kernoorlog" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AD%D8%B1%D8%A8_%D9%86%D9%88%D9%88%D9%8A%D8%A9" title="حرب نووية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="حرب نووية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Guerra_nuclear" title="Guerra nuclear - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Guerra nuclear" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/N%C3%BCv%C9%99_m%C3%BCharib%C9%99si" title="Nüvə müharibəsi - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Nüvə müharibəsi" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%AF%D0%B4%D0%B7%D0%B5%D1%80%D0%BD%D0%B0%D1%8F_%D0%B2%D0%B0%D0%B9%D0%BD%D0%B0" title="Ядзерная вайна - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Ядзерная вайна" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%AF%D0%B4%D1%80%D0%B5%D0%BD%D0%B0_%D0%B2%D0%BE%D0%B9%D0%BD%D0%B0" title="Ядрена война - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Ядрена война" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A6%BE%E0%A6%B0%E0%A6%AE%E0%A6%BE%E0%A6%A3%E0%A6%AC%E0%A6%BF%E0%A6%95_%E0%A6%AF%E0%A7%81%E0%A6%A6%E0%A7%8D%E0%A6%A7" title="পারমাণবিক যুদ্ধ - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="পারমাণবিক যুদ্ধ" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%B4%DB%95%DA%95%DB%8C_%D9%86%D8%A7%D9%88%DA%A9%DB%8C" title="شەڕی ناوکی - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="شەڕی ناوکی" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Jadern%C3%A1_v%C3%A1lka" title="Jaderná válka - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Jaderná válka" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D1%83%D0%BA%D0%BB%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%B0%D1%80%D0%BB%D0%B0_%D0%B2%C4%83%D1%80%C3%A7%C4%83" title="Нуклонсарла вăрçă - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Нуклонсарла вăрçă" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Atomkrig" title="Atomkrig - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Atomkrig" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Atomkrieg" title="Atomkrieg - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Atomkrieg" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CF%85%CF%81%CE%B7%CE%BD%CE%B9%CE%BA%CF%8C%CF%82_%CF%80%CF%8C%CE%BB%CE%B5%CE%BC%CE%BF%CF%82" title="Πυρηνικός πόλεμος - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Πυρηνικός πόλεμος" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Nuclear_warfare" title="Nuclear warfare - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Nuclear warfare" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Nuklea_milito" title="Nuklea milito - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Nuklea milito" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_nuclear" title="Guerra nuclear - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Guerra nuclear" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Tuumas%C3%B5da" title="Tuumasõda - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Tuumasõda" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Gerra_nuklear" title="Gerra nuklear - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Gerra nuklear" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AC%D9%86%DA%AF_%D9%87%D8%B3%D8%AA%D9%87%E2%80%8C%D8%A7%DB%8C" title="جنگ هسته‌ای - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="جنگ هسته‌ای" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Ydinsota" title="Ydinsota - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Ydinsota" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Guerre_nucl%C3%A9aire" title="Guerre nucléaire - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Guerre nucléaire" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Guerra_nuclear" title="Guerra nuclear - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Guerra nuclear" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%9C%D7%97%D7%9E%D7%94_%D7%92%D7%A8%D7%A2%D7%99%D7%A0%D7%99%D7%AA" title="מלחמה גרעינית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="מלחמה גרעינית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%B0%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%81_%E0%A4%AF%E0%A5%81%E0%A4%A6%E0%A5%8D%E0%A4%A7" title="परमाणु युद्ध - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="परमाणु युद्ध" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%84%D5%AB%D5%BB%D5%B8%D6%82%D5%AF%D5%A1%D5%B5%D5%AB%D5%B6_%D5%BA%D5%A1%D5%BF%D5%A5%D6%80%D5%A1%D5%A6%D5%B4" title="Միջուկային պատերազմ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Միջուկային պատերազմ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Perang_nuklir" title="Perang nuklir - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Perang nuklir" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Kjarnorkustr%C3%AD%C3%B0" title="Kjarnorkustríð - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Kjarnorkustríð" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Guerra_nucleare" title="Guerra nucleare - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Guerra nucleare" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E6%A0%B8%E6%88%A6%E4%BA%89" title="核戦争 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="核戦争" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%A0%E1%83%97%E1%83%95%E1%83%A3%E1%83%9A%E1%83%98_%E1%83%9D%E1%83%9B%E1%83%98" title="ბირთვული ომი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ბირთვული ომი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%ED%95%B5%EC%A0%84%EC%9F%81" title="핵전쟁 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="핵전쟁" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Kodolkar%C5%A1" title="Kodolkarš - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Kodolkarš" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%88%D0%B0%D0%B4%D1%80%D0%B5%D0%BD%D0%B0_%D0%B2%D0%BE%D1%98%D0%BD%D0%B0" title="Јадрена војна - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Јадрена војна" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%86%E0%B4%A3%E0%B4%B5%E0%B4%AF%E0%B5%81%E0%B4%A6%E0%B5%8D%E0%B4%A7%E0%B4%82" title="ആണവയുദ്ധം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ആണവയുദ്ധം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Perang_nuklear" title="Perang nuklear - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Perang nuklear" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Kernoorlog" title="Kernoorlog - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Kernoorlog" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Atomkrig" title="Atomkrig - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Atomkrig" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Gu%C3%A8rra_nucleara" title="Guèrra nucleara - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Guèrra nucleara" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Wojna_j%C4%85drowa" title="Wojna jądrowa - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Wojna jądrowa" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%BC%D9%88%D9%85%D9%8A_%D8%AC%DA%AB%DA%93%D9%87" title="اټومي جګړه - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="اټومي جګړه" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Guerra_nuclear" title="Guerra nuclear - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Guerra nuclear" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/R%C4%83zboi_nuclear" title="Război nuclear - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Război nuclear" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%AF%D0%B4%D0%B5%D1%80%D0%BD%D0%B0%D1%8F_%D0%B2%D0%BE%D0%B9%D0%BD%D0%B0" title="Ядерная война - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Ядерная война" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Nuklearni_rat" title="Nuklearni rat - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Nuklearni rat" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Nuclear_war" title="Nuclear war - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Nuclear war" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Jadrov%C3%A1_vojna" title="Jadrová vojna - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Jadrová vojna" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Jedrska_vojna" title="Jedrska vojna - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Jedrska vojna" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Lufta_b%C3%ABrthamore" title="Lufta bërthamore - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Lufta bërthamore" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D1%83%D0%BA%D0%BB%D0%B5%D0%B0%D1%80%D0%BD%D0%B8_%D1%80%D0%B0%D1%82" title="Нуклеарни рат - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Нуклеарни рат" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/K%C3%A4rnvapenkrig" title="Kärnvapenkrig - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Kärnvapenkrig" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%85%E0%AE%A3%E0%AF%81_%E0%AE%86%E0%AE%AF%E0%AF%81%E0%AE%A4%E0%AE%AA%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AF%8B%E0%AE%B0%E0%AF%8D_%E0%AE%A8%E0%AE%9F%E0%AE%B5%E0%AE%9F%E0%AE%BF%E0%AE%95%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AF%88" title="அணு ஆயுதப்போர் நடவடிக்கை - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="அணு ஆயுதப்போர் நடவடிக்கை" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/N%C3%BCkleer_sava%C5%9F" title="Nükleer savaş - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Nükleer savaş" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%AF%D0%B4%D0%B5%D1%80%D0%BD%D0%B0_%D0%B2%D1%96%D0%B9%D0%BD%D0%B0" title="Ядерна війна - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Ядерна війна" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Chi%E1%BA%BFn_tranh_h%E1%BA%A1t_nh%C3%A2n" title="Chiến tranh hạt nhân - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Chiến tranh hạt nhân" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%A0%B8%E6%88%98%E4%BA%89" title="核战争 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="核战争" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E6%A0%B8%E6%88%B0%E7%88%AD" title="核戰爭 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="核戰爭" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q201424#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Guerra_nuclear" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Guerra_nuclear" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Guerra_nuclear"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Guerra_nuclear"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Guerra_nuclear" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Guerra_nuclear" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&oldid=34259467" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Guerra_nuclear&id=34259467&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FGuerra_nuclear"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FGuerra_nuclear"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Guerra+nuclear"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Guerra_nuclear&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Nuclear_warfare" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q201424" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:MK6_TITAN_II.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/MK6_TITAN_II.jpg/220px-MK6_TITAN_II.jpg" decoding="async" width="220" height="283" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/MK6_TITAN_II.jpg/330px-MK6_TITAN_II.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/MK6_TITAN_II.jpg/440px-MK6_TITAN_II.jpg 2x" data-file-width="621" data-file-height="800" /></a><figcaption>Antic <a href="/wiki/ICBM" class="mw-redirect" title="ICBM">ICBM</a> del tipus <a href="/wiki/Titan_(coet)" title="Titan (coet)">Tità II</a>, en servei amb les <a href="/wiki/Forces_A%C3%A8ries_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Forces Aèries dels Estats Units">Forces Aèries dels Estats Units</a> entre 1962 i 1986.</figcaption></figure> <p>La <b>guerra nuclear</b> és un tipus de <a href="/wiki/Guerra" title="Guerra">guerra</a> que es duu a terme mitjançant l'ús d'<a href="/wiki/Arma_nuclear" title="Arma nuclear">armes nuclears</a>, una classe d'<a href="/wiki/Arma_de_destrucci%C3%B3_massiva" title="Arma de destrucció massiva">arma de destrucció massiva</a>. Pot tractar-se d'una "guerra nuclear limitada" o una "guerra nuclear total". Aquest tipus de conflagració té les seves pròpies teories, estratègies, tàctiques i conceptes, diferents de les de la <a href="/wiki/Guerra_convencional" title="Guerra convencional">guerra convencional</a>, que han anat variant al llarg de les dècades. Pot lliurar-se en terra, mar, aire, l'espai i fins i tot en el subsòl, a distintes escales, amb mitjans molt diferents. </p><p>S'ha postulat que, en una guerra nuclear total, la <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3" title="Radiació">radiació</a> i el <a href="/wiki/Canvi_clim%C3%A0tic" title="Canvi climàtic">canvi climàtic</a> producte de la mateixa deixarien l'<a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera</a> de la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a> molt afectada i possiblement l'<a href="/wiki/Esp%C3%A8cie_humana" class="mw-redirect" title="Espècie humana">espècie humana</a> i la resta d'éssers vius del món sofririen els efectes d'un <a href="/wiki/Hivern_nuclear" title="Hivern nuclear">hivern nuclear</a>. Els supervivents haurien de realitzar la reconstrucció de les infraestructures del planeta en unes condicions molt difícils. La flora i la fauna es veurien afectades per centenars de <a href="/wiki/Mutaci%C3%B3" title="Mutació">mutacions</a>. </p><p>Fins al moment, l'única batalla nuclear de la història ha estat el <a href="/wiki/Bombardeig_estrat%C3%A8gic" title="Bombardeig estratègic">bombardeig estratègic</a> de les ciutats japoneses d'<a href="/wiki/Bombardejos_at%C3%B2mics_sobre_Hiroshima_i_Nagasaki" class="mw-redirect" title="Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki">Hiroshima i Nagasaki</a> per part dels <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, que van conduir a finalitzar la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>. Aquestes dues bombes van causar entorn de 200.000 morts i un nombre encara major de ferits i afectats, la majoria civils. Malgrat això, l'escàs nombre i reduïda potència d'aquestes armes primitives no permeten col·legir els resultats d'una guerra nuclear a gran escala amb armament contemporani. </p><p>Alguns autors apunten que una guerra nuclear a gran escala equivaldria a un <a href="/wiki/Esdeveniment_lligat_a_l%27extinci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Esdeveniment lligat a l'extinció">esdeveniment lligat a l'extinció</a>. Sense arribar a aquest extrem, existeixen pocs dubtes sobre la seva capacitat per a aniquilar pobles, nacions i models de <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilització</a> sencers, amb centenars i fins i tot milers de milions de baixes. </p><p>La possibilitat d'una destrucció completa de la civilització humana a conseqüència de la guerra nuclear va inspirar també el <a href="/wiki/Pacifisme" title="Pacifisme">moviment pacifista</a> contemporani, a partir dels treballs del Comitè d'Emergència dels Científics Atòmics, compost per nombroses personalitats que havien participat en el desenvolupament de les primeres armes d'aquest tipus i eren plenament conscients de les seves possibilitats aniquil·ladores. Entre aquests, es comptaven <a href="/wiki/Albert_Einstein" title="Albert Einstein">Albert Einstein</a>, <a href="/wiki/Harold_Clayton_Urey" title="Harold Clayton Urey">Harold C. Urey</a>, <a href="/wiki/Linus_Pauling" class="mw-redirect" title="Linus Pauling">Linus Pauling</a> i <a href="/wiki/Le%C3%B3_Szil%C3%A1rd" title="Leó Szilárd">Leó Szilárd</a>. </p><p>A causa del seu enorme poder devastador, les armes nuclears han estat freqüentment objecte de nombrosos <a href="/wiki/Tractat_internacional" title="Tractat internacional">tractats</a> i negociacions internacionals, i estan subjectes a règims de vigilància, protecció i inspecció especials. </p><p>La guerra nuclear és un recurs utilitzat comunament en la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a> de <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia-ficci%C3%B3" title="Ciència-ficció">ciència-ficció</a> que es va posar de moda durant la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a> a causa de la tensió entre les dues superpotències, ambdues posseïdores d'armes nuclears, el que va derivar en multitud de relats en els quals les armes nuclears i els seus efectes eren les protagonistes. L'aparent inevitabilitat d'aquest conflicte en cas d'un enfrontament entre grans potències ha conduït a moltes persones a considerar que "guerra nuclear" i "<a href="/wiki/Tercera_Guerra_Mundial" title="Tercera Guerra Mundial">Tercera Guerra Mundial</a>" són sinònims en la pràctica. </p><p>La guerra nuclear ha inspirat també nombrosos autors i artistes com a símbol del <a href="/wiki/Maldat" title="Maldat">mal</a>, l'abús de la <a href="/wiki/Ra%C3%B3_d%27estat" title="Raó d'estat">raó d'estat</a>, la violència, la mort o la destrucció absoluta. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Nagasakibomb.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Nagasakibomb.jpg/220px-Nagasakibomb.jpg" decoding="async" width="220" height="263" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Nagasakibomb.jpg/330px-Nagasakibomb.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Nagasakibomb.jpg/440px-Nagasakibomb.jpg 2x" data-file-width="3245" data-file-height="3877" /></a><figcaption>Explosió nuclear a Nagasaki (9 d'agost de 1945). Foto presa des d'un dels B-29 que van efectuar l'atac.</figcaption></figure> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_les_armes_nuclears" title="Història de les armes nuclears">Història de les armes nuclears</a></div> <p>El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> va portar amb si la <a href="/wiki/Teoria_de_la_Relativitat" class="mw-redirect" title="Teoria de la Relativitat">Teoria de la Relativitat</a>, la <a href="/wiki/Mec%C3%A0nica_qu%C3%A0ntica" title="Mecànica quàntica">mecànica quàntica</a> i el descobriment de la <a href="/wiki/F%C3%ADsica_at%C3%B2mica" title="Física atòmica">física atòmica</a>, que van permetre postular vies per a obtenir <a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a> del <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">nucli de l'àtom</a>. </p><p>El dia <a href="/wiki/12_de_setembre" title="12 de setembre">12 de setembre</a> de <a href="/wiki/1933" title="1933">1933</a>, sis anys abans del descobriment de la <a href="/wiki/Fissi%C3%B3_nuclear" title="Fissió nuclear">fissió nuclear</a> i només set mesos després del descobriment del <a href="/wiki/Neutr%C3%B3" title="Neutró">neutró</a>, el físic hongarès <a href="/wiki/Le%C3%B3_Szil%C3%A1rd" title="Leó Szilárd">Leó Szilárd</a> va descobrir que era possible alliberar grans quantitats d'energia mitjançant reaccions neutròniques en cadena.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/4_de_juliol" title="4 de juliol">4 de juliol</a> de <a href="/wiki/1934" title="1934">1934</a>, Szilard va sol·licitar la palesa d'una "<a href="/wiki/Bomba_at%C3%B2mica" title="Bomba atòmica">bomba atòmica</a>" on no només descrivia aquesta reacció en cadena neutrònica, sinó també el concepte essencial de <a href="/wiki/Massa_cr%C3%ADtica" title="Massa crítica">massa crítica</a>. La palesa li va ser concedida, la qual cosa converteix a Leo Szilard en l'inventor de la <a href="/wiki/Bomba_at%C3%B2mica" title="Bomba atòmica">bomba atòmica</a>.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El novembre de <a href="/wiki/1938" title="1938">1938</a>, la física alemanya <a href="/wiki/Lise_Meitner" title="Lise Meitner">Lise Meitner</a> va assolir identificar traces de <a href="/wiki/Bari_(element)" title="Bari (element)">bari</a> en una mostra d'<a href="/wiki/Urani" title="Urani">urani</a>. La presència d'aquest element només es va poder explicar assumint que s'havia produït una <a href="/wiki/Fissi%C3%B3_nuclear" title="Fissió nuclear">fissió nuclear</a>. El descobriment se li va adjudicar a <a href="/wiki/Otto_Hahn" title="Otto Hahn">Otto Hahn</a>.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El gener de <a href="/wiki/1939" title="1939">1939</a>, <a href="/wiki/Niels_Bohr" title="Niels Bohr">Niels Bohr</a> "redescobriria" la fissió en els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>. El físic teòric <a href="/wiki/Robert_Oppenheimer" title="Robert Oppenheimer">Julius Robert H. Oppenheimer</a>, tres dies després de llegir la conferència de Bohr, es va adonar que la fissió de l'<a href="/wiki/%C3%80tom" title="Àtom">àtom</a> produiria un excés de neutrons utilitzable per a construir la bomba concebuda per Szilard. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_projecte_Manhattan:_Hiroshima_i_Nagasaki">El projecte Manhattan: Hiroshima i Nagasaki</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: El projecte Manhattan: Hiroshima i Nagasaki"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Projecte_Manhattan" title="Projecte Manhattan">Projecte Manhattan</a> i <a href="/wiki/Bombardejos_at%C3%B2mics_de_Hiroshima_i_Nagasaki" class="mw-redirect" title="Bombardejos atòmics de Hiroshima i Nagasaki">Bombardejos atòmics de Hiroshima i Nagasaki</a></div> <p>Als inicis de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>, per tant, molts científics i governs eren conscients de la possibilitat de crear una arma nuclear. No obstant això, només <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a> i els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> estaven en condicions d'embarcar-se en el projecte amb serietat. Des del principi, el programa alemany va estar plagat de dificultats, limitacions i errors, probablement per l'absència d'una percepció teòrica clara sobre les seves possibilitats.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els Estats Units, en canvi, comptava amb els recursos industrials i els millors cervells del seu temps: <a href="/wiki/Albert_Einstein" title="Albert Einstein">Albert Einstein</a>, <a href="/wiki/Le%C3%B3_Szil%C3%A1rd" title="Leó Szilárd">Leó Szilárd</a>, <a href="/wiki/Robert_Oppenheimer" title="Robert Oppenheimer">Robert Oppenheimer</a>, <a href="/wiki/Enrico_Fermi" title="Enrico Fermi">Enrico Fermi</a>, <a href="/wiki/Arthur_Compton" class="mw-redirect" title="Arthur Compton">Arthur Compton</a> i molts més. Això els va permetre iniciar en secret el monumental <a href="/wiki/Projecte_Manhattan" title="Projecte Manhattan">Projecte Manhattan</a>, amb l'objecte de construir bombes atòmiques que els atorguessin un avantatge decisiu en la Segona Guerra Mundial. <sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El <a href="/wiki/Projecte_Manhattan" title="Projecte Manhattan">Projecte Manhattan</a> els va permetre construir almenys tres nuclis experimentals d'<a href="/wiki/Urani" title="Urani">urani</a> i <a href="/wiki/Plutoni" title="Plutoni">plutoni</a>, pesants i primitius. El primer, denominat simplement <a href="/wiki/Prova_Trinity" class="mw-redirect" title="Prova Trinity">"The Gadget"</a> ("el dispositiu"), va ser detonat en el <a href="/w/index.php?title=Desert_Jornada_de_la_Mort&action=edit&redlink=1" class="new" title="Desert Jornada de la Mort (encara no existeix)">Desert Jornada de la Mort</a> de <a href="/wiki/Nou_M%C3%A8xic" title="Nou Mèxic">Nou Mèxic</a> (Estats Units continentals), a les 05:29:45 del <a href="/wiki/16_de_juliol" title="16 de juliol">16 de juliol</a> de <a href="/wiki/1945" title="1945">1945</a> (hora local). Es tractava d'una arma de fissió de plutoni de 19 <a href="/wiki/Quilotona" class="mw-redirect" title="Quilotona">kt</a> de potència. Va ser la primera detonació nuclear produïda per l'espècie humana. </p><p>Poc després, els dies <a href="/wiki/6_d%27agost" title="6 d'agost">6</a> i <a href="/wiki/9_d%27agost" title="9 d'agost">9 d'agost</a> de <a href="/wiki/1945" title="1945">1945</a>, les <a href="/wiki/Forces_A%C3%A8ries_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Forces Aèries dels Estats Units">Forces Aèries dels Estats Units</a> va llançar des de bombarders <a href="/wiki/B-29_Superfortress" class="mw-redirect" title="B-29 Superfortress">B-29</a> sengles bombes atòmiques sobre les ciutats <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">japoneses</a> d'<a href="/wiki/Bombardejos_at%C3%B2mics_sobre_Hiroshima_i_Nagasaki" class="mw-redirect" title="Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki">Hiroshima i Nagasaki</a>. La primera era una bomba d'urani d'uns 15 kt, anomenada "<a href="/wiki/Little_Boy" title="Little Boy">Little Boy</a>", i la segona funcionava per <a href="/w/index.php?title=Implosi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Implosió (encara no existeix)">implosió</a> de plutoni sota el nom "<a href="/wiki/Fat_Man" title="Fat Man">Fat Man</a>", amb uns 25 kt de potència. Això equival a la vintena part de la potència de les armes nuclears actuals, i una mil·lèsima de les més potents desenvolupades durant la Guerra Freda. Ambdues ciutats van resultar aniquilades instantàniament, amb un saldo aproximat d'entre 150.000 i 220.000 morts,<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> la gran majoria civils. Un nombre indeterminat de persones van morir amb posterioritat a causa de les seves ferides i a l'efecte de la radiació. S'ha produït un elevat nombre de mutacions en bebès, durant diverses generacions. Aquests fets, que constitueixen el primer i fins ara únic ús d'armes nuclears en un conflicte real, van precipitar la capitulació del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Preparatius_per_a_la_Guerra_Termonuclear_Total">Preparatius per a la Guerra Termonuclear Total</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Preparatius per a la Guerra Termonuclear Total"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'evident poder que atorgaven aquestes armes va iniciar una enorme <a href="/wiki/Cursa_armamentista" title="Cursa armamentista">cursa armamentítstica</a> entre les potències que ja s'endevinaven enfrontades en la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a>, tant pel que fa a les armes atòmiques en si mateixes com als vectors de llançament que permeten dur-les fins als seus blancs i els mitjans tècnics i humans extensius necessaris per a operar-les eficaçment. La <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">Unió Soviètica</a>, que venia seguint molt estretament el Projecte Manhattan des d'almenys el <a href="/wiki/1943" title="1943">1943</a> i havia desenvolupat ja les seves pròpies investigacions en l'<a href="/w/index.php?title=Institut_Kurtxatov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Institut Kurtxatov (encara no existeix)">Institut Kurtxatov</a>, va assolir detonar una rèplica de la bomba de Nagasaki ("<a href="/wiki/Joe_1" title="Joe 1">Joe 1</a>") en el polígon de <a href="/wiki/Semipal%C3%A0tinsk" class="mw-redirect" title="Semipalàtinsk">Semipalàtinsk</a>, el matí del <a href="/wiki/29_d%27agost" title="29 d'agost">29 d'agost</a> de <a href="/wiki/1949" title="1949">1949</a>. No obstant això, l'URSS desenvolupava paral·lelament una arma de disseny totalment propi ("<a href="/w/index.php?title=Joe_2&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joe 2 (encara no existeix)">Joe 2</a>") que va detonar el <a href="/wiki/24_de_setembre" title="24 de setembre">24 de setembre</a> de <a href="/wiki/1951" title="1951">1951</a>, alliberant 38 Kt. La Guerra Freda Nuclear havia començat. Els van seguir el <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> el 3 d'octubre de <a href="/wiki/1952" title="1952">1952</a> (<i>"<a href="/w/index.php?title=Operaci%C3%B3_Hurricane&action=edit&redlink=1" class="new" title="Operació Hurricane (encara no existeix)">Operació Hurricane</a>"</i>), <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> el <a href="/wiki/13_de_febrer" title="13 de febrer">13 de febrer</a> de <a href="/wiki/1960" title="1960">1960</a> (<i>"<a href="/w/index.php?title=Gerboise_Bleue&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gerboise Bleue (encara no existeix)">Gerboise Bleue</a>"</i>) i Xina, el <a href="/wiki/16_d%27octubre" title="16 d'octubre">16 d'octubre</a> de <a href="/wiki/1964" title="1964">1964</a> (<i>"<a href="/w/index.php?title=Dispositiu_596&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dispositiu 596 (encara no existeix)">Dispositiu 596</a>"</i>). </p><p>Simultàniament a aquests esdeveniments, s'havia tornat evident que existia una manera de desenvolupar mecanismes per fer armes de magnitud més potent: la <a href="/wiki/Fusi%C3%B3_nuclear" title="Fusió nuclear">fusió nuclear</a>, que imita les reaccions energètiques de les <a href="/wiki/Estrella" class="mw-redirect" title="Estrella">estrelles</a>. Mitjançant una segona fase composta d'<a href="/wiki/Is%C3%B2tops" class="mw-redirect" title="Isòtops">isòtops</a> de l'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> i el <a href="/wiki/Liti" title="Liti">liti</a>, Estats Units va aconseguir fer esclatar la primera arma <i>termonuclear</i> o <i>bomba d'hidrogen</i> l'<a href="/wiki/1_de_novembre" title="1 de novembre">1 de novembre</a> de <a href="/wiki/1952" title="1952">1952</a> (<i>"<a href="/wiki/Operaci%C3%B3_Ivy" title="Operació Ivy">Operació Ivy</a>"</i>, <a href="/wiki/Illes_Marshall" title="Illes Marshall">Illes Marshall</a>). Els va seguir la Unió Soviètica menys d'un any després, primer amb una bomba de fusió parcial ("<a href="/w/index.php?title=Joe_4&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joe 4 (encara no existeix)">Joe 4</a>", <a href="/wiki/12_d%27agost" title="12 d'agost">12 d'agost</a> de <a href="/wiki/1953" title="1953">1953</a>) i després amb una de fusió completa. A diferència de les armes nord-americanes, aquestes primeres armes russes de fusió eren utilitzables militarment, no mers dispositius experimentals. Els Estats Units no tindria una arma de fusió militaritzable fins al <a href="/wiki/1954" title="1954">1954</a>. </p><p>Paral·lelament, es lliurava una altra batalla entre les superpotències: la <a href="/wiki/Carrera_espacial" class="mw-redirect" title="Carrera espacial">carrera espacial</a>. A més de les seves aplicacions civils i científiques, a ningú se li va escapar que la disponibilitat de grans <a href="/wiki/Coet" title="Coet">coets espacials</a> permetria també desenvolupar <a href="/wiki/M%C3%ADssil_bal%C3%ADstic_intercontinental" title="Míssil balístic intercontinental">míssils pesants d'abast intercontinental</a>, molt superiors als bombarders aeris utilitzats fins llavors i impossibles de derrocar. Generalment inspirats en la <a href="/wiki/V-2" title="V-2">V-2</a> alemanya de la Segona Guerra Mundial, aquests míssils atorgarien el poder de llançar gran nombre d'armes nuclears contra blancs remots, situats en altres continents. La possibilitat de llançar bombes atòmiques amb coets havia estat evident des del principi, però no es disposava de vectors grans i fiables per fer-ho amb eficàcia. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Russia-Moscow-VDNH-Rocket_R-7-1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Russia-Moscow-VDNH-Rocket_R-7-1.jpg/220px-Russia-Moscow-VDNH-Rocket_R-7-1.jpg" decoding="async" width="220" height="294" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Russia-Moscow-VDNH-Rocket_R-7-1.jpg/330px-Russia-Moscow-VDNH-Rocket_R-7-1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Russia-Moscow-VDNH-Rocket_R-7-1.jpg/440px-Russia-Moscow-VDNH-Rocket_R-7-1.jpg 2x" data-file-width="1712" data-file-height="2288" /></a><figcaption>R-7 8K72 <a href="/wiki/Vostok_(coet)" title="Vostok (coet)">Vostok</a> exhibit en el <a href="/w/index.php?title=Centre_Panrus_d%27Exposicions&action=edit&redlink=1" class="new" title="Centre Panrus d'Exposicions (encara no existeix)">Centre Panrus d'Exposicions</a>, variant civil del primer <a href="/wiki/M%C3%ADssil_bal%C3%ADstic_intercontinental" title="Míssil balístic intercontinental">míssil balístic intercontinental</a>.</figcaption></figure> <p>El primer <a href="/wiki/M%C3%ADssil_bal%C3%ADstic_intercontinental" title="Míssil balístic intercontinental">míssil balístic intercontinental</a> veritable va ser el <a href="/wiki/R-7_Semiorka" title="R-7 Semiorka">R-7 Semiorka</a> soviètic (anomenat a <a href="/wiki/Occident" title="Occident">Occident</a> SS-6 <i>Sapwood</i>), una variant del mateix propulsor utilitzat per a llançar l'<a href="/wiki/Sp%C3%BAtnik" title="Spútnik">Spútnik</a>, la primera nau espacial en òrbita. Podia llançar una bomba de 3 <a href="/wiki/Megatona" class="mw-redirect" title="Megatona">Mt</a> a 8.800 km de distància, el que li permetia arribar als Estats Units continentals, <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> i la major part de l'<a href="/wiki/Hemisferi_nord" title="Hemisferi nord">Hemisferi nord</a>. Aquesta variant militar es va provar per primera vegada el <a href="/wiki/15_de_desembre" title="15 de desembre">15 de desembre</a> de <a href="/wiki/1959" title="1959">1959</a>. Aviat els van seguir els <a href="/wiki/Titan_(coet)" title="Titan (coet)">Titans</a> nord-americans de 9 Mt. </p><p>Per primera vegada en la història humana, era possible dur la devastació més absoluta al cor de l'enemic. La consciència d'aquest fet va significar profundes transformacions en la mentalitat política i social, en general pessimistes i ominoses, i va donar lloc a nombroses novetats culturals i en la civilització. Militarment, les armes nuclears van adquirir un caràcter igualador que impedia a qualsevol potència iniciar una guerra contra l'altra, sobretot des que el seu nombre i prestacions van garantir la <a href="/wiki/Estrat%C3%A8gia_de_les_armes_nuclears" class="mw-redirect" title="Estratègia de les armes nuclears">destrucció mútua assegurada</a>. Va caldre crear nous conceptes, teories, tàctiques i estratègies per a aquesta arma radicalment diferent, així com formar a generacions de tècnics i soldats, i desplegar nombrosos equips avançats (des de <a href="/wiki/Radar" title="Radar">radars</a> i <a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_artificial" title="Satèl·lit artificial">satèl·lits</a> fins a sistemes nous de <a href="/w/index.php?title=C3I&action=edit&redlink=1" class="new" title="C3I (encara no existeix)">comandament, control, comunicacions i intel·ligència</a>) per a poder-les usar eficientment. Això va estimular el desenvolupament de nombroses invencions, entre les quals cal incloure <a href="/wiki/Internet" title="Internet">Internet</a> (que es deriva d'<a href="/wiki/ARPANET" title="ARPANET">ARPANET</a>, una xarxa que comptava entre les seves capacitats la de ser especialment resistent a un atac nuclear limitat, encara que no fos la seva característica essencial). L'aparent imminència d'una guerra nuclear va donar ales per a la creació del <a href="/wiki/Pacifisme" title="Pacifisme">moviment pacifista</a> contemporani, iniciat pels mateixos científics atòmics, més conscients que els altres dels seus riscos. </p><p>Durant tota la Guerra Freda ambdues potències i altres menors es van amenaçar amb desenes de milers d'armes nuclears llestes per a disparar, segons un concepte denominat "overkill" que garantia la destrucció total de l'enemic desenes de vegades. Va haver-hi diverses ocasions en què van estar a minuts de ser llançades, a causa d'errors o situacions conflictives, la més coneguda de les quals és la <a href="/wiki/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba" title="Crisi dels míssils de Cuba">Crisi dels míssils de Cuba</a>. No obstant això, no va ser l'única, ni la més greu. Generalment es considera que el més perillós de tots els incidents va succeir en l'entorn de les maniobres de l'<a href="/wiki/OTAN" class="mw-redirect" title="OTAN">OTAN</a> <b>"<a href="/w/index.php?title=Able_Archer_83&action=edit&redlink=1" class="new" title="Able Archer 83 (encara no existeix)">Able Archer 83</a>"</b>, dissenyades en un context d'<a href="/wiki/Guerra_psicol%C3%B2gica" title="Guerra psicològica">operacions psicològiques</a> contra la Unió Soviètica, que van ser percebudes pels dirigents d'aquest país com una amenaça directa real. Això va dur a les forces nuclears soviètiques a l'estat de màxima alerta durant setmanes, mentre en Occident es tenia una falsa impressió de tranquil·litat, pel que fins i tot un incident menor podria haver disparat la resposta nuclear.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Fischer_Reversal_123,31_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-Fischer_Reversal_123,31-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Pry_Scare_37-9_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-Pry_Scare_37-9-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-SNIE_84_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-SNIE_84-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Pry_Scare_43-4_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-Pry_Scare_43-4-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Poc abans havia succeït l'<i><a href="/wiki/Stanislav_Petrov" title="Stanislav Petrov">Incident de l'equinocci de tardor</a></i>, on les forces nuclears soviètiques van poder estar a escassos minuts del llançament, el que va contribuir a tibar la situació encara més.<sup id="cite_ref-petrov_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-petrov-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-AWC_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-AWC-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Situació_actual"><span id="Situaci.C3.B3_actual"></span>Situació actual</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Situació actual"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Aquest grau de perill i tensió va donar lloc a nombrosos <a href="/wiki/Tractat_internacional" title="Tractat internacional">tractats</a>, per tal de limitar el seu desplegament i efectes. El primer de tots va ser el <a href="/wiki/Tractat_de_prohibici%C3%B3_parcial_d%27assajos_nuclears" class="mw-redirect" title="Tractat de prohibició parcial d'assajos nuclears">Tractat de prohibició parcial d'assajos nuclears</a> (1963), pel qual van acabar les proves nuclears atmosfèriques. Li va seguir el polèmic <a href="/wiki/Tractat_de_No_Proliferaci%C3%B3_Nuclear" title="Tractat de No Proliferació Nuclear">Tractat de No Proliferació Nuclear</a> (1968), que restringeix la disponibilitat d'armes nuclears als països que ja les tenien en aquestes dates. Més rellevants van ser els <a href="/wiki/Acords_SALT" title="Acords SALT">Acords SALT</a> dels <a href="/wiki/Anys_1970" class="mw-redirect" title="Anys 1970">anys 1970</a> entre les principals superpotències, així com el <a href="/wiki/Tractat_INF" class="mw-redirect" title="Tractat INF">Tractat INF</a>. Ambdós limitaven el nombre de llançadors i caps; aquest és l'inici en la pràctica del "desarmament nuclear". </p><p>En finalitzar la Guerra Freda i reduir-se per tant el grau de confrontació entre les superpotències, es va implementar el tractat <a href="/wiki/START_I" title="START I">START I</a> (1991); això va reduir finalment el nombre real de caps en un pla de desarmament que culminaria el <a href="/wiki/2001" title="2001">2001</a>, amb unes 6.000 ogives desplegades. No obstant això, la denúncia nord-americana del <a href="/w/index.php?title=Tractat_sobre_M%C3%ADssils_Anti-Bal%C3%ADstics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tractat sobre Míssils Anti-Balístics (encara no existeix)">Tractat sobre Míssils Anti-Balístics</a> de 1972 va impedir la ratificació per part russa del tractat <a href="/w/index.php?title=START_II&action=edit&redlink=1" class="new" title="START II (encara no existeix)">START II</a> (1993), que hauria reduït aquesta xifra a 2.000 caps el 2012. També va bloquejar la negociació de l'<a href="/w/index.php?title=START_III&action=edit&redlink=1" class="new" title="START III (encara no existeix)">START III</a>. Posteriorment, el tractat <a href="/w/index.php?title=SORT&action=edit&redlink=1" class="new" title="SORT (encara no existeix)">SORT</a> (2003) va proposar un objectiu molt difuminat i del que qualsevol de les parts pot retirar-se en qualsevol moment. </p><p>Encara que el nombre d'armes nuclears llestes per a disparar i el seu nivell d'alerta ha descendit considerablement, aquestes segueixen conformant la columna vertebral i primera garantia de seguretat en molts països industrialitzats del món. Aquestes reduccions s'han traduït en un "oblit" social d'aquesta amenaça mentre s'afavoria el temor hipotètic de les armes que acabin en poder de grups <a href="/wiki/Terrorisme" title="Terrorisme">terroristes</a>, sobretot des d'alguns governs i mitjans de comunicació.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Si bé el perill de guerra nuclear entre nacions persisteix greument, existeixen seriosos dubtes sobre les possibilitats reals que un grup terrorista es fes amb una arma atòmica. A més de la dificultat per a apoderar-se de components essencials d'aquesta, o d'una arma completa, es tracta d'un sistema tecnològicament complex amb exigències de manteniment i operació poc compatibles amb la naturalesa clandestina i irregular de les organitzacions terroristes. Només la reposició i reforja dels components radioactius —que van decaient a mesura que avança la seva vida mitjana— requereixen una infraestructura tecnològica i industrial únicament a l'abast d'Estats o grans corporacions privades. El resultat és que mai s'ha detectat una arma nuclear o components substancials de la mateixa en mans d'un grup terrorista, ni tampoc la voluntat clara de posseir-les.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Armes_nuclears">Armes nuclears</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Armes nuclears"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Arma_nuclear" title="Arma nuclear">Arma nuclear</a> i <a href="/wiki/Bomba_at%C3%B2mica" title="Bomba atòmica">Bomba atòmica</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Moscow_Parad_2008_Ballist.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Moscow_Parad_2008_Ballist.jpg/220px-Moscow_Parad_2008_Ballist.jpg" decoding="async" width="220" height="152" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Moscow_Parad_2008_Ballist.jpg/330px-Moscow_Parad_2008_Ballist.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Moscow_Parad_2008_Ballist.jpg/440px-Moscow_Parad_2008_Ballist.jpg 2x" data-file-width="1941" data-file-height="1344" /></a><figcaption>Vehicle llançador de l'<a href="/wiki/ICBM" class="mw-redirect" title="ICBM">ICBM</a> <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">rus</a> <a href="/w/index.php?title=M%C3%ADssil_SS-25&action=edit&redlink=1" class="new" title="Míssil SS-25 (encara no existeix)">Tòpol</a>, Moscou, 2008.</figcaption></figure> <p>Una arma nuclear és un <a href="/wiki/Explosiu" title="Explosiu">explosiu</a> d'alta energia, que obté la mateixa mitjançant la <a href="/wiki/Fissi%C3%B3_nuclear" title="Fissió nuclear">fissió</a> o <a href="/wiki/Fusi%C3%B3_nuclear" title="Fusió nuclear">fusió</a> del <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">nucli atòmic</a>. Per a la fissió, s'utilitzen àtoms pesants com l'<a href="/wiki/Urani" title="Urani">urani</a> o <a href="/wiki/Plutoni" title="Plutoni">plutoni</a>, i per a la fusió àtoms molt lleugers com certs <a href="/wiki/Is%C3%B2tops" class="mw-redirect" title="Isòtops">isòtops</a> de l'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> (<a href="/wiki/Deuteri" title="Deuteri">deuteri</a> i <a href="/wiki/Triti" title="Triti">triti</a>) i el <a href="/wiki/Liti" title="Liti">liti</a>. Es tracta d'un ús militar de l'<a href="/wiki/Energia_nuclear" title="Energia nuclear">energia nuclear</a>. La seva característica fonamental radica en la possibilitat d'alliberar una potència explosiva equivalent a milers o milions de <a href="/wiki/Tona_(unitat)" title="Tona (unitat)">tones</a> de <a href="/wiki/Trinitrotolu%C3%A8" title="Trinitrotoluè">TNT</a> amb un dispositiu de pocs quilograms de pes, fàcilment militaritzable. </p><p>No existeix cap material estructural en l'<a href="/wiki/Univers" title="Univers">univers</a> conegut capaç de resistir l'impacte tèrmic, mecànic i radiològic d'una detonació nuclear a curta distància. Una càrrega nuclear de potència comuna, adequadament situada en les proximitats del blanc, desintegrarà qualsevol objectiu civil o militar i causarà enormes danys i mortaldat en els voltants, fins i tot a quilòmetres de distància. Per aquesta raó, les armes nuclears es consideren el màxim exponent de les <a href="/wiki/Armes_de_destrucci%C3%B3_massiva" class="mw-redirect" title="Armes de destrucció massiva">armes de destrucció massiva</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Classificació_tecnològica"><span id="Classificaci.C3.B3_tecnol.C3.B2gica"></span>Classificació tecnològica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Classificació tecnològica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Tecnològicament, les armes nuclears es divideixen en "bombes atòmiques" o "de fissió", d'una banda, i "bombes d'hidrogen", "armes termonuclears" o "de fusió", per una altra:<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <dl><dd><ul><li>Les <b>bombes atòmiques</b>, <b>de fissió</b> o <b>bombes A</b> són dispositius que fragmenten àtoms pesants d'urani o plutoni mitjançant una <a href="/wiki/Reacci%C3%B3_en_cadena" title="Reacció en cadena">reacció en cadena</a> ultrarràpida. La fissió és un procés <a href="/wiki/Exot%C3%A8rmic" class="mw-redirect" title="Exotèrmic">exotèrmic</a> que allibera quantitats substancials d'energia, molt major que en les reaccions <a href="/wiki/Qu%C3%ADmica" title="Química">químiques</a> dels explosius convencionals. Aquesta energia escapa en forma de <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_gamma" title="Radiació gamma">radiació gamma</a> i <a href="/wiki/Energia_cin%C3%A8tica" title="Energia cinètica">energia cinètica</a> dels fragments del nucli, escalfant així ràpidament la matèria que es trobi al voltant. Aquesta matèria (per exemple, l'aire), al dilatar-se, provoca una poderosa ona de xoc a alta temperatura. El material fissible idoni és el plutoni 239, i la tècnica més corrent és la <a href="/w/index.php?title=Implosi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Implosió (encara no existeix)">implosió</a> <a href="/w/index.php?title=Volum_(matem%C3%A0tica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Volum (matemàtica) (encara no existeix)">geomètrica</a>.</li> <li>Les <b>bombes d'hidrogen</b>, <b>armes termonuclears</b>, <b>de fusió</b> o <b>bombes H</b> consten de dues o més etapes. La primera d'elles ("primari") utilitza una petita <a href="/wiki/Bomba_at%C3%B2mica" title="Bomba atòmica">bomba atòmica</a> per a iniciar un procés de fusió nuclear dels nuclis d'àtoms lleugers d'hidrogen i liti que es troben en la segona ("secundari"). Aquest procés és anàleg al que es dona en els <a href="/wiki/Estrella" class="mw-redirect" title="Estrella">sols</a>, i s'ha definit com <i>encendre una estrella sobre una ciutat</i>. La diferència de massa entre els nuclis components del secundari i el resultant (normalment, <a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> i <a href="/wiki/Beril%C2%B7li" title="Beril·li">beril·li</a> o nous isòtops de liti i triti, que realimenten la reacció) es transforma íntegrament en energia, segons la coneguda fórmula <i><a href="/wiki/E%3Dmc%C2%B2" class="mw-redirect" title="E=mc²">E=mc²</a></i>. Algunes d'aquestes reaccions, com la de deuteri liti-6, es conten entre les més energètiques de l'univers conegut, només per sota la reacció matèria-<a href="/wiki/Antimat%C3%A8ria" title="Antimatèria">antimatèria</a>. Una càrrega de fusió pot produir temperatures locals equivalents entre 20 i 400 milions de <a href="/wiki/Graus_Celsius" class="mw-redirect" title="Graus Celsius">graus Celsius</a>,<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> més que en el nucli del <a href="/wiki/Sol" title="Sol">Sol</a> i molts ordres de magnitud per sobre de qualsevol possible rang d'estabilitat de la <a href="/wiki/Mat%C3%A8ria_bari%C3%B2nica" title="Matèria bariònica">matèria</a>.</li></ul></dd></dl> <p>La majoria d'armes atòmiques modernes són termonuclears de potència variable, car la tecnologia de fusió pesa menys i aporta major seguretat, economia i flexibilitat. Aquesta flexibilitat inclou poder graduar la potència explosiva de la bomba a voluntat, variant la presència de <a href="/wiki/Triti" title="Triti">triti</a> en el secundari. També permeten triar, almenys en part, el tipus d'energia produït per l'arma. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mitjans_utilitzats_per_al_seu_llançament"><span id="Mitjans_utilitzats_per_al_seu_llan.C3.A7ament"></span>Mitjans utilitzats per al seu llançament</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Mitjans utilitzats per al seu llançament"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Peacekeeper-missile-testing.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Peacekeeper-missile-testing.jpg/220px-Peacekeeper-missile-testing.jpg" decoding="async" width="220" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Peacekeeper-missile-testing.jpg/330px-Peacekeeper-missile-testing.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Peacekeeper-missile-testing.jpg/440px-Peacekeeper-missile-testing.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="2272" /></a><figcaption>Prova dels vehicles de reentrada <a href="/wiki/MIRV" class="mw-redirect" title="MIRV">MIRV</a> del cancel·lat <a href="/wiki/ICBM" class="mw-redirect" title="ICBM">ICBM</a> <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">nord-americà</a> <a href="/w/index.php?title=LGM-118A_Peacekeeper&action=edit&redlink=1" class="new" title="LGM-118A Peacekeeper (encara no existeix)">LGM-118A Peacekeeper</a>, 8 disparats des d'un sol míssil (en podia dur 10). Cada traça indica el descens d'un cap d'atac, i cadascuna tenia una potència comparable a 25 bombes com la de <a href="/wiki/Hiroshima" title="Hiroshima">Hiroshima</a>. En l'actualitat, hi ha en servei armes similars.</figcaption></figure> <p>Normalment, al parlar d'armes nuclears ens referim tant a aquests explosius atòmics com als mitjans utilitzats per a dur-los fins al seu blanc, i generalment també als mitjans de suport per a assolir-ho. Així, entenem les armes nuclears com un <b>sistema integrat complex</b>, científic, industrial, militar i humà, que culmina quan el blanc és aconseguit per una explosió nuclear. Entre aquests mitjans, cal destacar de manera significativa els vectors de llançament: l'anomenada "triada nuclear". Classificant-les per aquests llançadors, doncs, les armes nuclears solen dividir-se en:<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <dl><dd><ul><li><b>Armes nuclears amb base en terra</b>. Es tracta de coets, normalment guiats, amb diversos abastos i capacitats, operats des de terra ferma en plataformes fixes o mòbils. Els coneguts "<a href="/wiki/M%C3%ADssils_bal%C3%ADstics_intercontinentals" class="mw-redirect" title="Míssils balístics intercontinentals">míssils balístics intercontinentals</a>" (ICBM) pertanyen a aquesta categoria, però també altres projectils de menor abast per al seu ús tàctic en el camp de batalla, fins i tot disparats des de peces d'<a href="/wiki/Artilleria" title="Artilleria">artilleria</a>. Aquests vectors es tendeixen a considerar, en general, com una forma d'artilleria terrestre súperpesant. Els ICBM són veritables coets espacials, que volen fora de l'atmosfera de la Terra i poden recórrer milers de quilòmetres en pocs minuts. Alguns poden llançar diverses ogives <a href="/wiki/MIRV" class="mw-redirect" title="MIRV">MIRV</a> simultàniament, amb un explosiu nuclear cadascuna, utilitzant un sol vector.</li> <li><b>Armes nuclears amb base en el mar</b>. Es tracta de coets similars als quals tenen base en terra, però que es llancen des de plataformes navals de superfície o submarines. Això els aporta una capacitat de maniobra i ocultació generalment superior als míssils amb base en terra, però també pot exposar-los a riscos superiors. Els "<a href="/wiki/M%C3%ADssil_bal%C3%ADstic" title="Míssil balístic">míssils balístics de llançament submarí</a>" (SLBM, un ICBM naval) pertanyen a aquesta categoria, així com certs torpedes, <a href="/wiki/M%C3%ADssil_de_creuer" title="Míssil de creuer">míssils de creuer</a> i altres míssils més generalistes per la <a href="/wiki/Guerra_naval" title="Guerra naval">guerra naval</a>. Alguns d'aquests vectors se solen considerar com una forma d'artilleria naval súperpesant. Igual que els ICBM, els SLBM viatgen per l'espai i poden travessar continents en menys de trenta minuts, així com llançar caps <a href="/wiki/MIRV" class="mw-redirect" title="MIRV">MIRV</a> múltiples.</li> <li><b>Armes nuclears de llançament aeri</b>, que solen ser <a href="/w/index.php?title=Bomba_de_gravetat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bomba de gravetat (encara no existeix)">bombes d'aviació</a> o <a href="/wiki/M%C3%ADssil_de_creuer" title="Míssil de creuer">míssils de creuer</a> o d'altres tipus llançables des d'aeronaus en vol (normalment, bombarders supersònics). Es considera una forma més arriscada i lenta d'alliberar armes nuclears, a causa de la possibilitat que els avions siguin derrocats i a la inherent lentitud comparativa dels projectils atmosfèrics; però també un mètode més flexible i adaptatiu.</li></ul></dd></dl> <p>Existeixen altres llançadors possibles, prohibits per tractat, com els <a href="/wiki/Militaritzaci%C3%B3_de_l%27espai" title="Militarització de l'espai">sistemes de bombardeig orbital fraccional</a> (FOBS), des de satèl·lits artificials que poden iniciar l'atac per sorpresa aproximant-se per qualsevol angle i trajectòria.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:E-4_advanced_airborne_command_post_EMP_sim.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/E-4_advanced_airborne_command_post_EMP_sim.jpg/220px-E-4_advanced_airborne_command_post_EMP_sim.jpg" decoding="async" width="220" height="176" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/E-4_advanced_airborne_command_post_EMP_sim.jpg/330px-E-4_advanced_airborne_command_post_EMP_sim.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/E-4_advanced_airborne_command_post_EMP_sim.jpg/440px-E-4_advanced_airborne_command_post_EMP_sim.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="2400" /></a><figcaption>Proves per protegir un <a href="/wiki/Boeing_747" title="Boeing 747">Boeing 747</a> de comandament contra <a href="/wiki/Atac_de_pols_electromagn%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Atac de pols electromagnètic">atacs de pols electromagnètic de gran altitud</a> (HEMP). L'HEMP té la capacitat de destruir tots els equips elèctrics i electrònics que manquin de protecció especial en milers de quilòmetres a la rodona.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Armes_nuclears_de_propòsit_especial"><span id="Armes_nuclears_de_prop.C3.B2sit_especial"></span>Armes nuclears de propòsit especial</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Armes nuclears de propòsit especial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A més, s'han produït armes nuclears de propòsit especial, com les següents: </p> <dl><dd><ul><li>La <b><a href="/wiki/Bomba_de_neutrons" title="Bomba de neutrons">bomba de neutrons</a></b>, també anomenada "bomba N", "bomba de radiació directa incrementada", "bomba de fissió-fusió" o "bomba de radiació forçada", l'objectiu de la qual és causar una major mortaldat directa per irradiació incrementada contra els éssers vius, amb una menor destrucció dels objectes inertes.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest tipus d'arma va ser objecte de grans polèmiques durant la Guerra Freda, a causa de la percebuda indignitat moral de matar a grans quantitats de persones i altres éssers vius mentre es protegeixen els béns materials.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>La <b><a href="/wiki/Atac_de_pols_electromagn%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Atac de pols electromagnètic">bomba de pols electromagnètic</a></b>, també anomenada "bomba I", "HEMP" o "bomba de l'arc de Sant Martí" a causa de les <a href="/wiki/Aurora_boreal" class="mw-redirect" title="Aurora boreal">aurores boreals</a> artificials que indueix. Es tracta d'una explosió en l'espai exterior que, per <a href="/wiki/Efecte_Compton" title="Efecte Compton">efecte Compton</a> d'<a href="/wiki/Electrons" class="mw-redirect" title="Electrons">electrons</a>, degrada o disloca els sistemes elèctrics i electrònics a escala continental. Per la seva capacitat de paralitzar instantàniament les societats atacades, es considera que aquestes armes constituirien el <i>compàs d'obertura</i> d'una guerra nuclear.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>La <b>bomba d'<a href="/w/index.php?title=Obscuriment&action=edit&redlink=1" class="new" title="Obscuriment (encara no existeix)">obscuriment</a></b> o "iònica", que detona en les capes superiors de l'atmosfera per a bloquejar per <a href="/wiki/Ionitzaci%C3%B3" title="Ionització">ionització</a> <a href="/wiki/Electromagnetisme" title="Electromagnetisme">electromagnètica</a> els senyals radioelèctrics dels sistemes de comunicacions i teledetecció, amb l'objecte de dislocar la defensa enemiga i les guies dels seus sistemes <a href="/w/index.php?title=Antim%C3%ADssil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antimíssil (encara no existeix)">antimíssils</a>.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>La <b>bomba radiològica</b> o "<a href="/w/index.php?title=Bomba_bruta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bomba bruta (encara no existeix)">bomba bruta</a>", per a causar gran mortaldat mitjançant la disseminació de grans quantitats de radiació contra les persones o les seves fonts d'aliments i aigua potable.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Considerada en general una arma barata i de baixa tecnologia per a hipotètics <a href="/w/index.php?title=Terrorisme_nuclear&action=edit&redlink=1" class="new" title="Terrorisme nuclear (encara no existeix)">terroristes nuclears</a>, les seves versions d'alta tecnologia, utilitzades per les potències, podrien incrementar enormement els efectes demogràfics d'una arma nuclear. S'ha postulat una anomenada <b>bomba ultraviolada</b> per esterilitzar les pastures i camps de cultiu, el grau del qual de realització en la pràctica és desconegut. Leo Szilard va proposar també una <b><a href="/w/index.php?title=Bomba_de_cobalt_(arma)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bomba de cobalt (arma) (encara no existeix)">bomba de cobalt</a></b> o "bomba del judici final", capaç de disseminar dosis letals de radiació en àrees enormes o fins i tot en tota la Terra.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul></dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Equips_necessaris_per_a_lliurar_una_guerra_nuclear">Equips necessaris per a lliurar una guerra nuclear</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Equips necessaris per a lliurar una guerra nuclear"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Altres equips imprescindibles per a lliurar amb eficàcia una guerra nuclear són: </p> <dl><dd><ul><li>Una infraestructura científica, industrial, humana i tecnològica suficient i capaç.</li> <li>Mitjans de teledetecció de llarg abast i <a href="/w/index.php?title=Alerta_primerenca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alerta primerenca (encara no existeix)">alerta primerenca</a> amb base en terra, mar, aire i espai.</li> <li>Un sistema de <a href="/w/index.php?title=C3I&action=edit&redlink=1" class="new" title="C3I (encara no existeix)">comandament, control, comunicacions i intel·ligència</a> concebut per efecte.</li> <li>Mitjans convencionals suficients per a la <a href="/wiki/Log%C3%ADstica" title="Logística">logística</a> i defensa del sistema de guerra nuclear.</li> <li>Una cultura militar, social i política idònia.</li></ul></dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Models_actuals_més_rellevants_d'armes_nuclears_estratègiques"><span id="Models_actuals_m.C3.A9s_rellevants_d.27armes_nuclears_estrat.C3.A8giques"></span>Models actuals més rellevants d'armes nuclears estratègiques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Models actuals més rellevants d'armes nuclears estratègiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Existeixen molts tipus d'armes nuclears. Entre les més rellevants actualment es troben: </p> <dl><dd><ul><li>Els <a href="/wiki/ICBM" class="mw-redirect" title="ICBM">ICBM</a> <a href="/w/index.php?title=T%C3%B2pol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tòpol (encara no existeix)">Tòpol</a>, <a href="/w/index.php?title=Topol_M&action=edit&redlink=1" class="new" title="Topol M (encara no existeix)">Topol M</a> i <a href="/w/index.php?title=RS-24&action=edit&redlink=1" class="new" title="RS-24 (encara no existeix)">RS-24</a> (<a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>); <a href="/wiki/LGM-30_Minuteman" title="LGM-30 Minuteman">LGM-30 Minuteman</a> (<a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>); <a href="/w/index.php?title=DF-31&action=edit&redlink=1" class="new" title="DF-31 (encara no existeix)">DF-31</a> i <a href="/w/index.php?title=DF-5&action=edit&redlink=1" class="new" title="DF-5 (encara no existeix)">DF-5</a> (<a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>).</li> <li>Els míssils d'abast mig <a href="/w/index.php?title=Agni_(m%C3%ADssil)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agni (míssil) (encara no existeix)">Agni</a> (<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>); <a href="/w/index.php?title=Ghauri&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ghauri (encara no existeix)">Ghauri</a> i <a href="/w/index.php?title=Shaheen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Shaheen (encara no existeix)">Shaheen</a> (<a href="/wiki/Pakistan" title="Pakistan">Pakistan</a>); i <a href="/wiki/Jericho_(m%C3%ADssil)" title="Jericho (míssil)">Jericó</a> (<a href="/wiki/Israel" title="Israel">Israel</a>).</li> <li>Els <a href="/wiki/SLBM" class="mw-redirect" title="SLBM">SLBM</a> de llançament <a href="/wiki/Submar%C3%AD" title="Submarí">submarí</a> <a href="/wiki/Trident_II_D5" title="Trident II D5">Trident II D5</a> (Estats Units i <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a>); <a href="/w/index.php?title=R-39&action=edit&redlink=1" class="new" title="R-39 (encara no existeix)">R-39</a> i <a href="/wiki/Bulava" title="Bulava">Bulava</a> (Rússia); i <a href="/w/index.php?title=M-45_SLBM&action=edit&redlink=1" class="new" title="M-45 SLBM (encara no existeix)">M-45 SLBM</a> (<a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>).</li> <li>Els <a href="/wiki/M%C3%ADssil_de_creuer" title="Míssil de creuer">míssils de creuer</a> de mig abast <a href="/wiki/BGM-109_Tomahawk" title="BGM-109 Tomahawk">BGM-109 Tomahawk</a> (Estats Units i Regne Unit); i <a href="/w/index.php?title=Raduga_Kh-55&action=edit&redlink=1" class="new" title="Raduga Kh-55 (encara no existeix)">Raduga Kh-55</a> (Rússia), que poden anar equipats amb caps convencionals o nuclears.</li></ul></dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sistemes_de_protecció_antimíssils"><span id="Sistemes_de_protecci.C3.B3_antim.C3.ADssils"></span>Sistemes de protecció antimíssils</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Sistemes de protecció antimíssils"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>S'ha plantejat la possibilitat de crear sistemes <a href="/w/index.php?title=Antim%C3%ADssil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antimíssil (encara no existeix)">antimíssil</a> per a detenir un atac nuclear mentre es produeix, el més conegut dels quals va ser la "<a href="/wiki/Iniciativa_de_Defensa_Estrat%C3%A8gica" title="Iniciativa de Defensa Estratègica">Guerra de les Galàxies</a>" dels EUA. No obstant això, l'únic sistema antibalístic que realment ha arribat a estar operatiu és el <a href="/w/index.php?title=A-135&action=edit&redlink=1" class="new" title="A-135 (encara no existeix)">Sistema de Defensa de Moscou</a>. Actualment, els Estats Units tracten de desplegar un <a href="/w/index.php?title=Escut_Antim%C3%ADssils&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escut Antimíssils (encara no existeix)">escut antimíssils</a> més limitat. </p><p>Existeixen seriosos dubtes sobre la possibilitat de crear un escut antimíssils eficaç. Rara vegada un sistema antimíssil ha assolit derrocar un míssil en una batalla real, en tractar-se d'una maniobra tecnològicament molt crítica i amb poc temps de preavís, les possibilitats del qual verificables només es poden conèixer el dia de l'atac real, de naturalesa inherentment impredictible.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sistemes_per_a_evitar_la_intercepció_de_míssils_nuclears"><span id="Sistemes_per_a_evitar_la_intercepci.C3.B3_de_m.C3.ADssils_nuclears"></span>Sistemes per a evitar la intercepció de míssils nuclears</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Sistemes per a evitar la intercepció de míssils nuclears"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A més, resulta relativament senzill modificar les armes atacants i les seves tàctiques per a dificultar enormement la seva intercepció, a un cost molt inferior al dels sistemes antimíssil que haurien de detenir-les; això és especialment cert per als míssils més sofisticats, usant tècniques especials entre les quals es troben: </p> <ul><li>"Impulsió accelerada", que allunya ràpidament el míssil del sòl i de possibles interceptors en la fase de llançament (els "guanya" durant l'ascens). Addicionalment, això redueix el temps de vol intercontinental (Rússia-Estats Units) de 23 minuts a menys de 20, el que contrau també el temps de prealerta.</li> <li>"Rotació incrementada"; fent girar el míssil, es redueix l'eficàcia de les armes <a href="/wiki/L%C3%A0ser" title="Làser">làser</a> i de <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_subat%C3%B2mica" title="Partícula subatòmica">feix de partícules</a> en augmentar la dispersió energètica en el punt d'impacte (el feix enfoca un punt determinat del míssil durant menys temps) durant la fase de llançament i primer tram de vol espacial. En tot cas, les armes làser i de feix de partícules són ineficaces dintre de l'<a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera terrestre</a>, per problemes de dispersió òptica, i la seva presència en l'espai va ser cancel·lada juntament amb la resta del projecte <i><a href="/wiki/Iniciativa_de_Defensa_Estrat%C3%A8gica" title="Iniciativa de Defensa Estratègica">Guerra de les Galàxies</a></i>.</li> <li>"Ús de caps <a href="/wiki/MIRV" class="mw-redirect" title="MIRV">MIRV</a> múltiples", que multiplica el nombre de caps a interceptar per un factor entre tres i deu.</li> <li>"Pronta libranza dels caps", perquè aquesta multiplicació es produeixi l'abans possible, lluny de l'abast dels interceptors en la fase terminal, i abans que qualsevol hipotètic sistema de defensa espacial tingui temps de reaccionar.</li> <li>"Caps MIRV maniobrables", que compliquen enormement les solucions d'intercepció en l'espai exterior, durant la reentrada i en la fase terminal per no tenir una trajectòria predicible.</li> <li>"Ús de <a href="/wiki/Blindatge" title="Blindatge">blindatges</a>" de baix pes contra làser, feix de partícules, pols electromagnètica i diverses formes de metralla.</li> <li>"Inclusió de <a href="/wiki/Trampa" class="mw-redirect" title="Trampa">trampes</a>" i altres ajudes a la penetració (<a href="/wiki/Guerra_electr%C3%B2nica" title="Guerra electrònica">pertorbadors</a>, expansors, <a href="/wiki/Chaff" title="Chaff">chaff</a>, etc.).</li> <li>"<a href="/wiki/Atac_de_pols_electromagn%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Atac de pols electromagnètic">Atac de pols electromagnètic</a> inicial", per a dislocar la societat atacada i degradar els seus sistemes defensius de fase terminal.</li> <li>"Atac d'<a href="/w/index.php?title=Obscuriment&action=edit&redlink=1" class="new" title="Obscuriment (encara no existeix)">obscuriment</a>" a l'inici de les reentrades, per a cegar els sistemes de teledetecció i comunicacions <a href="/wiki/Espectre_electromagn%C3%A8tic" title="Espectre electromagnètic">radioelèctriques</a> del defensor en la fase terminal.</li> <li>"Deriva calculada" dels caps, atacant el blanc des de punts perifèrics (però dintre de l'àrea d'aniquilació), el que incrementa el volum d'intercepció, multiplica les trajectòries possibles i per tant dificulta la solució de tir per diversos ordres de magnitud durant la reentrada i la fase terminal.</li></ul> <p>L'acció combinada de totes aquestes tècniques i altres més esotèriques resulta en problemes insuperables per als sistemes antimíssil del nostre temps i del futur pròxim. Generalment, es considera que els sistemes antimíssil del present i del futur pròxim només serien capaços de derrocar les armes d'atacants poc sofisticats.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Política_i_estratègia_de_la_guerra_nuclear"><span id="Pol.C3.ADtica_i_estrat.C3.A8gia_de_la_guerra_nuclear"></span>Política i estratègia de la guerra nuclear</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Política i estratègia de la guerra nuclear"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Estrat%C3%A8gia_de_les_armes_nuclears" class="mw-redirect" title="Estratègia de les armes nuclears">Estratègia de les armes nuclears</a></div> <p>L'existència de les armes nuclears va redefinir les <a href="/wiki/Relacions_internacionals" title="Relacions internacionals">relacions internacionals</a> i va tenir un profund efecte en les <a href="/wiki/Estrat%C3%A8gia" title="Estratègia">estratègies</a> militars i en la <a href="/wiki/Cosmovisi%C3%B3" title="Cosmovisió">cosmovisió</a> de la majoria de civilitzacions contemporànies. La por induïda a tots els nivells pels danys directes i col·laterals prevists en una guerra nuclear va donar nova forma a la doctrina de la <b>dissuasió</b>, bloquejant efectivament les hostilitats entre potències dotades d'aquest armament i obrint l'era de <a href="/wiki/Guerra_subsidi%C3%A0ria" class="mw-redirect" title="Guerra subsidiària">guerres subsidiàries</a> que va caracteritzar a la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a> i segueix vigent en l'actualitat. </p><p>La doctrina de la dissuasió va aconseguir els seus extrems màxims quan la quantitat i capacitat de l'armament nuclear desplegat per les superpotències va arribar al nivell de <b>destrucció mútua assegurada</b> (MAD).<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La destrucció mútua assegurada s'obté aplicant el concepte de "overkill", segons el qual cadascun dels combatents principals disposa de mitjans sobrats per a aniquilar totalment a l'enemic desenes de vegades. En un cert moment de la Guerra Freda, existien armes per a extingir 23 vegades a l'espècie humana. En l'actualitat segueix havent-hi mitjans suficients per a matar a tota la Humanitat més d'una vegada. </p><p>En un principi, les armes nuclears es concebien com una extensió d'alta potència a la guerra convencional estratègica i els grans <a href="/wiki/Bombardeig_estrat%C3%A8gic" title="Bombardeig estratègic">bombardejos aeris</a> que van poder veure's en la Segona Guerra Mundial. No obstant això, el seu ràpid progrés i expansió, així com l'arribada de l'arma termonuclear i el <a href="/wiki/M%C3%ADssil_bal%C3%ADstic_intercontinental" title="Míssil balístic intercontinental">míssil balístic intercontinental</a> que podia produir-se econòmicament en grans quantitats, van obligar a establir una categorització segons l'ús previst de cada arma: </p> <ul><li>Les armes nuclears <b>tàctiques</b> solen ser de menor potència, de l'ordre de <a href="/wiki/Quilotona" class="mw-redirect" title="Quilotona">quilotones</a> i de menor ràdio d'acció. Encara que es troben sota el control polític, poden ser emprades pels comandaments militars en suport de les forces convencionals en el teatre de batalla.</li> <li>Les armes nuclears <b>estratègiques</b> tenen un gran ràdio d'acció i són armes de gran potència, amb centenars de quilotones o fins i tot <a href="/wiki/Megatona" class="mw-redirect" title="Megatona">megatones</a>. S'utilitzen per destruir la capacitat nuclear, militar, econòmica i <a href="/wiki/Demografia" title="Demografia">demogràfica</a> de l'enemic.</li></ul> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Trident_C-4_montage.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Trident_C-4_montage.jpg/220px-Trident_C-4_montage.jpg" decoding="async" width="220" height="176" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Trident_C-4_montage.jpg/330px-Trident_C-4_montage.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Trident_C-4_montage.jpg/440px-Trident_C-4_montage.jpg 2x" data-file-width="2284" data-file-height="1826" /></a><figcaption>Seqüència d'atac d'un <a href="/wiki/SLBM" class="mw-redirect" title="SLBM">míssil balístic de llançament submarí</a> <a href="/wiki/Trident_II_D5" title="Trident II D5">Trident</a>.</figcaption></figure> <p>Segons aquesta categorització, es creava una línia nítida entre un ús "menor" o "legítim" de les armes nuclears en el teatre d'operacions, com un mig més, i un ús "major" de les mateixes en un context de <a href="/wiki/Guerra_total" title="Guerra total">guerra total</a>. Els dubtes sobre el realisme d'aquesta frontera i sobre la possibilitat que un ús limitat de les armes nuclears conduís ràpidament a una <a href="/w/index.php?title=Escalada_nuclear&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escalada nuclear (encara no existeix)">escalada</a> van causar grans polèmiques socials pel seu desplegament i van dissuadir, en la pràctica, del seu ús. Al final, les principals potències van acabar adherint-se de fet a la doctrina de "no al primer ús", segons el qual cap d'elles seria la primera a utilitzar armes nuclears. Aquesta doctrina va contribuir a prevenir una guerra nuclear i, indirectament, també una guerra convencional entre les grans potències. </p><p>Generalment, totes elles es van reservar el "dret del primer ús en propi territori". Hipotèticament, aquest dret permetia detenir radicalment una invasió enemiga mitjançant l'ús tàctic de les armes nuclears en el mateix territori nacional, sense començar una guerra termonuclear total. No s'ha produït ocasió de verificar la funcionalitat d'aquest dret, però existeixen seriosos dubtes sobre la possibilitat de detenir l'escalada subsegüent. </p><p>Els països posseïdors d'armes nuclears disposen d'uns plans de guerra predisenyats per al seu ús, que es coneixen als Estats Units i el Regne Unit com <b>SIOP</b> ("pla únic d'operacions integrades")<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> quan es refereixen al mateix i RISOP ("pla únic d'operacions integrades del "bàndol vermell"") quan es refereixen a l'enemic. Aquests plans determinen unes llistes d'objectius i estratègies bàsics, que es poden adaptar parcialment al conflicte real. El SIOP parteix d'uns conjunts d'objectius essencials denominats "opcions d'atac limitat" ("limited attack options", LAO), "opcions d'atac regional" ("regional attack options", RAO) o "opcions d'atac selectiu" ("selected attack options", SAO), que es poden anar escalant fins a arribar a les "opcions d'atac major" ("major attack options", MAO). Convencionalment, es considera que existeixen quatre nivells MAO:<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <dl><dd><ul><li><b>MAO-1</b> (atac contraforça): Dirigit contra les forces nuclears de l'enemic: sitges de míssils, bases de míssils en camions o trens, bases de submarins, aeroports primaris, instal·lacions d'emmagatzemament de caps nuclears, el complex tecnològic-industrial de producció de les mateixes i les instal·lacions essencials de comandament, control, comunicacions i intel·ligència, però tractant d'evitar les àrees urbanes i les forces no nuclears.</li> <li><b>MAO-2</b> (atac contraforça estès): Dirigit contra tots els blancs del MAO-1 més: ports i aeroports secundaris, arsenals, jerarquia militar i unitats seleccionades de la força militar no nuclear, flotes de superfície i xarxes de comandament, control, comunicacions i intel·ligència no nuclears.</li> <li><b>MAO-3</b> (atac contravalor limitat): Dirigit contra tots els blancs del MAO-1 i el MAO-2 més les instal·lacions de la jerarquia polític-administrativa de l'enemic.</li> <li><b>MAO-4</b> (atac contravalor estès): Dirigit contra tots els blancs del MAO-1, el MAO-2 i el MAO-3 més les instal·lacions essencials de la societat enemiga (blancs econòmics): refineries, centrals de producció d'energia elèctrica, polígons industrials -sobretot els vinculats amb la indústria militar o tecnològica- i concentracions humanes de gran importància demogràfica. S'observa que al realitzar-se la batalla a nivell MAO-3 la dirigència política quedaria inhabilitada, pel que gairebé de manera automàtica saltaria a nivell MAO-4. Els plans d'atac del tipus SIOP/RISOP MAO-4 configuren el que ha vingut a denominar-se <b>guerra termonuclear total</b>.</li></ul></dd></dl> <p>Quotidianament, les forces nuclears atorguen als seus posseïdors un elevat poder, una garantia última de seguretat en les circumstàncies més excepcionals, i una capacitat diplomàtica superior. No obstant això, es tracta d'un poder econòmicament molt costós, militarment poc flexible i, en últim terme, compensat a no usar-ho mai si s'aspira a la supervivència. Això ha fet que molts països amb capacitat sobrada per a convertir-se en potències nuclears hagin optat per polítiques de seguretat i defensa que les exclouen explícitament, arribant fins i tot al <a href="/wiki/Moviment_antinuclear" title="Moviment antinuclear">antinuclearisme</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Actors_principals">Actors principals</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Actors principals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les estrictes circumstàncies històriques, científicotècniques, econòmiques, polítiques i diplomàtiques que permeten l'accés a una força nuclear fan que el nombre de països que han decidit proveir-se de la mateixa sigui reduït, el que configura un grup de caràcter selecte conegut com a <i>club nuclear</i>. El 2012 s'estima que la quantitat total d'armes nuclears existents es troba aproximadament entre 19.115 i 19.465 unitats, amb el detall següent: </p> <table class="wikitable"> <tbody><tr bgcolor="#efefef"> <th>País</th> <th>Caps nuclears actius / total*</th> <th>Estratègics<br />desplegats</th> <th>Tàctics<br />desplegats</th> <th>Reserva /<br />manteniment</th> <th>Per<br />desmantellar</th> <th>Any de<br />les dades</th> <th>Any de la<br />primera prova </th></tr> <tr bgcolor="#ffffff"> <td colspan="8" align="center"><b>Els cinc països amb armes nuclears del Tractat de No Proliferació (NPT)</b> </td></tr> <tr> <td><span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia"><img alt="Rússia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Flag_of_Russia.svg/22px-Flag_of_Russia.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Flag_of_Russia.svg/33px-Flag_of_Russia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Flag_of_Russia.svg/44px-Flag_of_Russia.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a></span></span> <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> (ex <a href="/wiki/URSS" class="mw-redirect" title="URSS">URSS</a>) </td> <td align="right"><center>~4.430 (desplegats) / <b>~10.000</b><sup id="cite_ref-RUSIA2012_52-0" class="reference"><a href="#cite_note-RUSIA2012-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></center></td> <td><center>~2.430</center></td> <td><center>~2.000</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>~5.500</center></td> <td><center>2012</center></td> <td><center>1949 ("<i><a href="/wiki/Joe_1" title="Joe 1">RDS-1</a></i>")</center> </td></tr> <tr> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Estats Units"><img alt="Estats Units" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/23px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/35px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/46px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 2x" data-file-width="975" data-file-height="650" /></span></span> <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units</a> </td> <td align="right"><center>~2.150 (desplegats) + ~2.800 (reserva) / <b>~8.000</b><sup id="cite_ref-USA2012_53-0" class="reference"><a href="#cite_note-USA2012-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></center></td> <td><center>~1.950</center></td> <td><center>~200</center></td> <td><center>~2.800</center></td> <td><center>~3.000</center></td> <td><center>2012</center> </td> <td><center>1945 ("<i><a href="/w/index.php?title=Prueba_Trinity&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prueba Trinity (encara no existeix)">Trinity</a></i>")</center> </td></tr> <tr> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="França"><img alt="França" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/23px-Flag_of_France.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/35px-Flag_of_France.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/46px-Flag_of_France.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> </td> <td align="right"><center>300 (desplegats) / <b>~300</b><sup id="cite_ref-FRANCIA2008_54-0" class="reference"><a href="#cite_note-FRANCIA2008-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></center></td> <td><center>240</center></td> <td><center>60</center></td> <td><center>Mínims</center></td> <td><center>0</center></td> <td><center>2008</center></td> <td><center>1960 ("<i><a href="/w/index.php?title=Gerboise_Bleue&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gerboise Bleue (encara no existeix)">Gerboise Bleue</a></i>")</center> </td></tr> <tr> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="República Popular de la Xina"><img alt="República Popular de la Xina" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/23px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/35px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/46px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">R.P. de la Xina</a> </td> <td align="right"><center>~178 (desplegats) / <b>~240</b><sup id="cite_ref-CHINA2011_55-0" class="reference"><a href="#cite_note-CHINA2011-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></center></td> <td><center>~138</center></td> <td><center>~40</center></td> <td><center>~62</center></td> <td><center>0</center></td> <td><center>2011</center></td> <td><center>1964 ("<i><a href="/w/index.php?title=596_(prueba_nuclear)&action=edit&redlink=1" class="new" title="596 (prueba nuclear) (encara no existeix)">596</a></i>")</center> </td></tr> <tr> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Regne Unit"><img alt="Regne Unit" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg/23px-Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg/35px-Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg/46px-Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> </td> <td align="right"><center> <160 (desplegats) / <b>~225</b><sup id="cite_ref-UK2011_56-0" class="reference"><a href="#cite_note-UK2011-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></center></td> <td><center><160</center></td> <td><center>0</center></td> <td><center>~65</center></td> <td><center>Previst</center></td> <td><center>2011</center></td> <td><center>1952 ("<i><a href="/w/index.php?title=Operaci%C3%B3n_Hurricane&action=edit&redlink=1" class="new" title="Operación Hurricane (encara no existeix)">Hurricane</a></i>")</center> </td></tr> <tr bgcolor="#ffffff"> <td colspan="8" align="center"><b>Altres països amb armes nuclears</b> </td></tr> <tr> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Pakistan"><img alt="Pakistan" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Flag_of_Pakistan.svg/23px-Flag_of_Pakistan.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Flag_of_Pakistan.svg/35px-Flag_of_Pakistan.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Flag_of_Pakistan.svg/46px-Flag_of_Pakistan.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Pakistan" title="Pakistan">Pakistan</a> </td> <td align="right"><center><b>90-110</b><sup id="cite_ref-PAKISTAN2011_57-0" class="reference"><a href="#cite_note-PAKISTAN2011-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>2011</center></td> <td><center>1998 ("<i><a href="/w/index.php?title=Chagai-I&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chagai-I (encara no existeix)">Chagai-I</a></i>")</center> </td></tr> <tr> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Índia"><img alt="Índia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Flag_of_India.svg/23px-Flag_of_India.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Flag_of_India.svg/35px-Flag_of_India.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Flag_of_India.svg/46px-Flag_of_India.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> </td> <td align="right"><center><b>60-80</b><sup id="cite_ref-INDIA2010_58-0" class="reference"><a href="#cite_note-INDIA2010-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>2010</center></td> <td><center>1974 ("<i><a href="/wiki/Smiling_Buddha" title="Smiling Buddha">Smiling Buddha</a></i>")</center> </td></tr> <tr> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Corea del Nord"><img alt="Corea del Nord" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Flag_of_North_Korea_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_North_Korea_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Flag_of_North_Korea_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_North_Korea_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Flag_of_North_Korea_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_North_Korea_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="800" /></span></span> <a href="/wiki/Corea_del_Nord" title="Corea del Nord">Corea del Nord</a> </td> <td align="right"><center><b>0-10</b><sup id="cite_ref-COREANORTE2005_59-0" class="reference"><a href="#cite_note-COREANORTE2005-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>2005</center></td> <td><center>2006<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></center> </td></tr> <tr bgcolor="#ffffff"> <td colspan="8" align="center"><b>Països amb armes nuclears sense declarar</b> </td></tr> <tr> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Israel"><img alt="Israel" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Flag_of_Israel_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Israel_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Flag_of_Israel_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Israel_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Flag_of_Israel_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Israel_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="800" /></span></span> <a href="/wiki/Israel" title="Israel">Israel</a> </td> <td align="right"><center><b>200-500</b><sup id="cite_ref-ISRAEL2005_61-0" class="reference"><a href="#cite_note-ISRAEL2005-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>s/d</center></td> <td><center>2005</center></td> <td><center>mai o el 1979<br />(vegeu <a href="/wiki/Incident_Vela" title="Incident Vela">Incident Vela</a>)</center> </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Nuclear_weapon_programs_worldwide_2.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Nuclear_weapon_programs_worldwide_2.png/220px-Nuclear_weapon_programs_worldwide_2.png" decoding="async" width="220" height="102" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Nuclear_weapon_programs_worldwide_2.png/330px-Nuclear_weapon_programs_worldwide_2.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Nuclear_weapon_programs_worldwide_2.png/440px-Nuclear_weapon_programs_worldwide_2.png 2x" data-file-width="1357" data-file-height="628" /></a><figcaption>Mapa mundial amb l'estat de desenvolupament nuclear representat per colors. <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r26476043">.mw-parser-output .legend{page-break-inside:avoid;break-inside:avoid-column}.mw-parser-output .legend-color{display:inline-block;min-width:1.25em;height:1.25em;line-height:1.25;margin:1px 0;text-align:center;border:1px solid black;background-color:transparent;color:black}.mw-parser-output .legend-text{}</style><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#ED2024; color:black;"> </span> Els cinc països amb armes nuclears del Tractat de No Proliferació (NPT).</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#FF940A; color:black;"> </span> Altres països amb armes nuclears.</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#FFFF00; color:black;"> </span> Països sospitosos de tenir armes nuclears o d'estar en procés de desenvolupar-les.</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#FF00FF; color:black;"> </span> Països que alguna vegada van tenir armes nuclears o programes de desenvolupament d'armes nuclears.</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#7CFC00; color:black;"> </span> Altres països capaços de desenvolupar armes nuclears en alguns anys si així ho decideixen.</div></figcaption></figure> <ul><li>Tots els nombres són estimacions del "<a href="/w/index.php?title=Butllet%C3%AD_dels_Cient%C3%ADfics_At%C3%B2mics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Butlletí dels Científics Atòmics (encara no existeix)">Butlletí dels Científics Atòmics</a>",<sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> llevat que se citin altres referències. Si la diferència entre els caps nuclears actius i les totals és coneguda, apareixeran les dues dades separades per una barra obliqua. Si no es coneixen les dues dades, solament es donarà un. El nombre de reserves pot no contenir tots els caps nuclears intactes si una quantitat substancial de caps nuclears han estat programades per al seu desmantellament però el mateix encara no ha estat dut a terme; no tots els caps nuclears "actives" són desplegades en qualsevol temps donat. Quan es dona un rang d'estimació d'armes (p. ex., 0-10), això generalment indica que l'estimació s'ha fet sobre la quantitat de material fissible que probablement ha estat produït, i la quantitat de material fissible necessari per cap nuclear depèn de les estimacions de l'habilitat d'un país en el disseny de l'arma nuclear.</li></ul> <p>Pot observar-se que Rússia -<a href="/wiki/Estat_successor" class="mw-redirect" title="Estat successor">estat successor</a> de la Unió Soviètica<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>- i els Estats Units segueixen sent, amb diferència, les principals superpotències nuclears. Emblemàticament, Rússia compta amb la principal força nuclear del món quantitativament i qualitativament (les <a href="/w/index.php?title=Forces_Coet%C3%A0ries_Estrat%C3%A8giques_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Forces Coetàries Estratègiques de Rússia (encara no existeix)">Forces de Coets Estratègics</a>), mentre els Estats Units s'ha caracteritzat per disposar de potents mitjans econòmics per a refinar la seva. </p><p>Molts altres països han tractat d'accedir a aquest "club nuclear" en el passat, o se sospita que ho han fet, però per distints motius no ho van assolir o van desistir. Entre ells cal citar a l'<a href="/wiki/Ar%C3%A0bia_Saudita" title="Aràbia Saudita">Aràbia Saudita</a>, <a href="/wiki/Argentina" title="Argentina">Argentina</a>, <a href="/wiki/Austr%C3%A0lia" title="Austràlia">Austràlia</a>, <a href="/wiki/Brasil" title="Brasil">Brasil</a>, <a href="/wiki/Corea_del_Sud" title="Corea del Sud">Corea del Sud</a>, <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>, <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a>, <a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>, l'<a href="/wiki/Iraq" title="Iraq">Iraq</a>, <a href="/wiki/L%C3%ADbia" title="Líbia">Líbia</a>, <a href="/wiki/Pol%C3%B2nia" title="Polònia">Polònia</a>, <a href="/wiki/Romania" title="Romania">Romania</a>, <a href="/wiki/Sud-%C3%A0frica" title="Sud-àfrica">Sud-àfrica</a>, <a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a>, <a href="/wiki/Su%C3%AFssa" title="Suïssa">Suïssa</a>, <a href="/wiki/Taiwan" title="Taiwan">Taiwan</a> i <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Federal_Socialista_de_Iugosl%C3%A0via" title="República Federal Socialista de Iugoslàvia">Iugoslàvia</a>. En canvi, <a href="/wiki/Belar%C3%BAs" title="Belarús">Belarús</a>, <a href="/wiki/Kazakhstan" title="Kazakhstan">Kazakhstan</a> i <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a> van heretar un gran nombre d'armes nuclears de la Unió Soviètica però les hi van retornar o van revendre a Rússia, normalment per al seu desmantellament. </p><p>Molts països <a href="/wiki/Europa_occidental" class="mw-redirect" title="Europa occidental">europeus occidentals</a>, així com <a href="/wiki/Canad%C3%A0" title="Canadà">Canadà</a> i <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a>, podrien disposar fàcilment d'una força nuclear respectable si l'hi proposessin però no han manifestat el seu desig i voluntat política de fer-ho. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Efectes_de_la_guerra_nuclear">Efectes de la guerra nuclear</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Efectes de la guerra nuclear"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Efectes_de_les_armes_nuclears" title="Efectes de les armes nuclears">Efectes de les armes nuclears</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Efectes_locals">Efectes locals</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Efectes locals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Comparative_nuclear_fireball_sizes.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Comparative_nuclear_fireball_sizes.svg/220px-Comparative_nuclear_fireball_sizes.svg.png" decoding="async" width="220" height="226" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Comparative_nuclear_fireball_sizes.svg/330px-Comparative_nuclear_fireball_sizes.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Comparative_nuclear_fireball_sizes.svg/440px-Comparative_nuclear_fireball_sizes.svg.png 2x" data-file-width="781" data-file-height="804" /></a><figcaption>Diàmetre comparatiu de les boles de foc de cinc bombes nuclears: la <a href="/wiki/Bomba_del_Tsar" class="mw-redirect" title="Bomba del Tsar">bomba del Tsar</a> (la més gran del món), de 4.600 m de diàmetre, la bomba <a href="/wiki/Castle_Bravo" title="Castle Bravo">Castle Bravo</a> (la més gran dels EUA), de 2.840 m de diàm., l'ogiva nuclear d'un míssil <a href="/w/index.php?title=Minuteman&action=edit&redlink=1" class="new" title="Minuteman (encara no existeix)">Minuteman</a> (960 m), el míssil <a href="/w/index.php?title=Peacekeeper&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peacekeeper (encara no existeix)">Peacekeeper</a> (640 m) i la bomba de <a href="/wiki/Nagasaki" title="Nagasaki">Nagasaki</a> (200 m)</figcaption></figure> <p>Els <b>efectes discrets</b> locals de les armes nuclears individuals són bé coneguts, gràcies a les més de 2.000 <a href="/wiki/Prova_nuclear" title="Prova nuclear">proves nuclears</a> realitzades i les conseqüències dels bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki. En essència, una arma nuclear és un explosiu extraordinàriament potent i molt contaminant capaç de causar gran devastació en una àrea determinada mitjançant les següents accions combinades: </p> <dl><dd><ul><li><b><a href="/wiki/Radiotoxicitat" title="Radiotoxicitat">Impacte radiològic</a></b>: el 80% de l'energia instantània de l'arma s'allibera en forma de <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_ionitzant" title="Radiació ionitzant">radiacions ionitzants</a> <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_alfa" class="mw-redirect" title="Radiació alfa">alfa</a>, <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_beta" class="mw-redirect" title="Radiació beta">beta</a>, <a href="/wiki/Rajos_gamma" class="mw-redirect" title="Rajos gamma">gamma</a> i de <a href="/wiki/Neutrons" class="mw-redirect" title="Neutrons">neutrons</a>, a més de generar un centelleig lluminós capaç de deixar cegues a les persones a gran distància. Aquestes radiacions causen gran mortaldat per <a href="/w/index.php?title=S%C3%ADndrome_radioactiu_agut&action=edit&redlink=1" class="new" title="Síndrome radioactiu agut (encara no existeix)">síndrome radioactiu agut</a>, i poden generar <a href="/wiki/Atac_de_pols_electromagn%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Atac de pols electromagnètic">polsos electromagnètics</a> que destrueixen els equips elèctrics i electrònics. A més, la detonació té la capacitat d'induir regions d'<a href="/w/index.php?title=Obscuriment&action=edit&redlink=1" class="new" title="Obscuriment (encara no existeix)">obscuriment</a>, que per l'alta <a href="/wiki/Ionitzaci%C3%B3" title="Ionització">ionització</a> de l'<a href="/wiki/Aire" title="Aire">aire</a> impediria la circulació d'ones electromagnètiques i infrarojos, fent inoperatius radars i altres sistemes de comunicació que hagin de transmetre o rebre a través d'aquestes àrees ionitzades.<sup id="cite_ref-Villalonga_64-0" class="reference"><a href="#cite_note-Villalonga-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les radiacions emeses creen càncers a persones i animals, i poden crear deformacions als fetus. Els terres afectats no són cultivables durant llarg temps, ja que la radiació que contenen passaria a la flora cultivada i al cos dels human o animals que les mengen, sent altament cancerígenes.</li> <li><b>Impacte tèrmic</b>: l'arma genera enormes quantitats de calor (fins a 400 milions de graus) que es transfereix a l'aire circumdant, vaporitzant i calcinant-ho tot en els seus voltants i provocant incendis massius en zones més allunyades. Aquests incendis massius poden transformar-se en una <a href="/wiki/Tempesta_de_foc" title="Tempesta de foc">tempesta de foc</a>. Les persones sofreixen greus cremades a desenes de quilòmetres de distància. La tempesta de foc, a més, consumeix l'oxigen de l'aire i provoca la mort per <a href="/w/index.php?title=Asfixia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Asfixia (encara no existeix)">asfixia</a>.<sup id="cite_ref-Villalonga_64-1" class="reference"><a href="#cite_note-Villalonga-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><b>Impacte mecànic</b>: l'aire, dilatat brutalment per la calor, s'expandeix a gran velocitat sota la forma d'una <a href="/wiki/Ona_de_xoc" title="Ona de xoc">ona de xoc</a> ardent d'alta pressió que derroca les estructures i rebenta als éssers vius. En els voltants de la detonació, pot provocar cràters importants. És freqüent que es produeixi una ona de xoc secundària en sentit contrari, conforme l'aire es refreda i contreu, el que acaba de destruir l'àrea atacada en un moviment de <i>vaivé</i>. També es produeix un efecte <a href="/wiki/Terratr%C3%A8mol" title="Terratrèmol">sísmic</a>, detectable a milers de quilòmetres de distància, que contribueix a la devastació local.<sup id="cite_ref-Villalonga_64-2" class="reference"><a href="#cite_note-Villalonga-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><b><a href="/wiki/Contaminaci%C3%B3_radioactiva" title="Contaminació radioactiva">Contaminació radioactiva</a></b>: l'explosió llança a l'atmosfera grans quantitats de fums i matèria polvoritzada fortament irradiats a conseqüència de l'impacte radiològic. Aquestes substàncies tornen al sòl progressivament, amb freqüència sota la forma de <a href="/wiki/Pluja_radioactiva" title="Pluja radioactiva">pluja radioactiva</a>, contaminant tots els objectes exposats a la intempèrie; entre ells es troben l'aire, les fonts d'aigua i els aliments. Això incrementa les baixes per <a href="/w/index.php?title=S%C3%ADndrome_radioactiu_agut&action=edit&redlink=1" class="new" title="Síndrome radioactiu agut (encara no existeix)">síndrome radioactiu agut</a> i unes altres <a href="/wiki/Contaminaci%C3%B3_radioactiva" title="Contaminació radioactiva">malalties associades a la radioactivitat</a>.<sup id="cite_ref-Villalonga_64-3" class="reference"><a href="#cite_note-Villalonga-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul></dd></dl> <p>Aquests efectes discrets varien significativament entre els atacs pròxims al sòl ("groundburst"), destinats a destruir blancs altament reforçats o molt resistents, i les detonacions en altitud ("airburst"), que pretenen maximitzar l'àrea de devastació contra objectius tous com ciutats o polígons industrials. També depenen del nombre de caps assignats a un mateix blanc.<sup id="cite_ref-Villalonga_64-4" class="reference"><a href="#cite_note-Villalonga-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les detonacions nuclears produeixen uns <a href="/wiki/N%C3%BAvol_de_fong" title="Núvol de fong">núvols característics en forma de fong</a>, que poden aconseguir grandàries enormes.<sup id="cite_ref-Villalonga_64-5" class="reference"><a href="#cite_note-Villalonga-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Efectes_globals">Efectes globals</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Efectes globals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fallout_map_USA_(FEMA).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Fallout_map_USA_%28FEMA%29.jpg/220px-Fallout_map_USA_%28FEMA%29.jpg" decoding="async" width="220" height="155" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Fallout_map_USA_%28FEMA%29.jpg/330px-Fallout_map_USA_%28FEMA%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Fallout_map_USA_%28FEMA%29.jpg/440px-Fallout_map_USA_%28FEMA%29.jpg 2x" data-file-width="450" data-file-height="317" /></a><figcaption>Mapa hipotètic de contaminació radioactiva a curt termini després d'un petit atac nuclear contra les principals instal·lacions militars dels Estats Units. L'àrea vermella defineix les regions on aquesta deposició seria necessàriament mortal. En el mitjà termini, els vents arrosseguen molt més lluny aquestes partícules, fins que acaben contaminant tot el planeta.</figcaption></figure> <p>Els <b>efectes sinèrgics</b> generalitzats d'un atac nuclear combinat a gran escala, dissenyat per a causar el màxim dany possible, són més difícils de determinar. Per a començar, no és possible precedir la naturalesa exacta de semblant atac amb antelació. No obstant això, resulta possible definir algunes línies generals: </p> <dl><dd><ul><li>Interrupció generalitzada dels subministraments d'aliments, aigua potable, electricitat i comunicacions. Les grans ciutats, encara que no haguessin estat atacades, serien incapaces de sobreviure sense aquests aliments. Això provocaria grans cues de milions de refugiats sense destinació particular algun, normalment malalts i debilitats, pel que cap esperar una elevada mortalitat, violència i xacres pròpies de la naturalesa humana.</li> <li>Dislocació dels Estats, exèrcits i cossos de seguretat i sanitaris com entitats organitzades. Pillatge, saqueig, sorgiment de grups mafiosos o mercenaris armats.<sup id="cite_ref-Villalonga_64-6" class="reference"><a href="#cite_note-Villalonga-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Interrupció generalitzada i permanent de l'activitat econòmica, particularment la industrial, per destrucció de les seves instal·lacions o supressió del subministrament elèctric i de matèries primeres durant temps indeterminat. Això dificultaria i alentiria enormement l'atenció als afectats i la recuperació de postguerra. Probablement, els diners perdria el seu valor al desaparèixer els mercats financers que ho determinen.<sup id="cite_ref-Villalonga_64-7" class="reference"><a href="#cite_note-Villalonga-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Molts hospitals resultarien destruïts, molt personal mèdic mort, i els supervivents no disposarien d'energia elèctrica ni subministraments. Això incrementaria greument la mortalitat entre els ferits i afectats, amb tota seguretat, i probablement permetria la ràpida extensió de les <a href="/wiki/Epid%C3%A8mia" title="Epidèmia">epidèmies</a>.</li> <li>Elevada contaminació radioactiva de l'aire i les fonts d'aigua potable i aliments durant setmanes, i més lleu durant anys i fins i tot segles. Això podria agreujar-se si s'empren armes específicament dissenyades per a destruir per irradiació els recursos agropecuaris, el que produiria molta <a href="/wiki/Fam" title="Fam">fam</a>.</li> <li>Desestructuració generalitzada de la societat i dels models de civilització i maneres de vida. Possible desaparició de nombroses nacions.<sup id="cite_ref-Villalonga_64-8" class="reference"><a href="#cite_note-Villalonga-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Desaparició de la <a href="/wiki/Capa_d%27oz%C3%B3" title="Capa d'ozó">capa d'ozó</a>, pel que la <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_ultraviolada" class="mw-redirect" title="Radiació ultraviolada">radiació ultraviolada</a> del <a href="/wiki/Sol" title="Sol">Sol</a> acabaria matant als pocs éssers vius que sobrevisquessin a l'obscuriment nuclear. Si bé la vida en els <a href="/wiki/Oce%C3%A0" title="Oceà">oceans</a> no es veuria afectada per l'obscuriment i l'hivern nuclear, l'augment de la radiació ultraviolada acabaria amb el <a href="/wiki/Fitopl%C3%A0ncton" title="Fitoplàncton">fitoplàncton</a> i amb la <a href="/w/index.php?title=Cadena_alimentosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cadena alimentosa (encara no existeix)">cadena tròfica</a> en els mars, la qual cosa provocaria una mortaldat generalitzada en pocs mesos. Les dràstiques diferències de temperatura entre els <a href="/wiki/Continent" title="Continent">continents</a> i els oceans generarien un caos climàtic gegantesc, el que dificultaria enormement la vida en les zones <a href="/wiki/Costa" title="Costa">costaneres</a> <a href="/wiki/Mar" title="Mar">marítimes</a>.</li> <li>Possibles efectes climàtics massius, com l'<a href="/wiki/Hivern_nuclear" title="Hivern nuclear">hivern nuclear</a>.<sup id="cite_ref-Villalonga_64-9" class="reference"><a href="#cite_note-Villalonga-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul></dd></dl> <p>No és exagerat afirmar que una guerra nuclear a gran escala provocaria centenars o milers de milions de víctimes, i la desaparició de les nacions i models de civilització que coneixem. El terme <a href="/w/index.php?title=Megamort&action=edit&redlink=1" class="new" title="Megamort (encara no existeix)">megamort</a>, una unitat de mesura equivalent a un milió de morts, es va encunyar per a manejar aquestes xifres aniquiladores. Així, per exemple, mil megamorts equival a mil milions de víctimes; mil megamorts és una estimació mitjana-alta raonable del nombre de baixes en les primeres 24 hores d'una guerra termonuclear total amb blancs demogràfics que impliqués als Estats Units, Rússia, Europa i Xina.<sup id="cite_ref-Villalonga_64-10" class="reference"><a href="#cite_note-Villalonga-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Protecció_i_autodefensa_civil_en_cas_d'atac_nuclear"><span id="Protecci.C3.B3_i_autodefensa_civil_en_cas_d.27atac_nuclear"></span>Protecció i autodefensa civil en cas d'atac nuclear</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Protecció i autodefensa civil en cas d'atac nuclear"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Falloutchinatown.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Falloutchinatown.jpg/220px-Falloutchinatown.jpg" decoding="async" width="220" height="329" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Falloutchinatown.jpg/330px-Falloutchinatown.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Falloutchinatown.jpg/440px-Falloutchinatown.jpg 2x" data-file-width="803" data-file-height="1200" /></a><figcaption>Senyal que indica la presència d'un <a href="/wiki/Refugi_nuclear" class="mw-redirect" title="Refugi nuclear">refugi nuclear</a> a <a href="/wiki/Chinatown_(Manhattan)" title="Chinatown (Manhattan)">Chinatown</a>, <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>.</figcaption></figure> <p>Molts països han pres mesures per a protegir la seva població civil d'atacs nuclears. Les iniciatives impulsades van des de la difusió de fullets informatius fins a la construcció, en alguns estats, de complexes xarxes de refugis nuclears destinades a protegir a un elevat percentatge de la població. En general, aquests intents van ser rebuts amb ironia i escepticisme, car acostumaven a emplaçar a ciutadans amb recursos i representants d'institucions que probablement no sobreviurien a una guerra nuclear; també que no s'havia previst un futur on no es tenien en compte els efectes de la contaminació radioactiva i l'hivern nuclear. Aquesta percepció amarga i ominosa va arribar a inspirar notables obres artístiques, com la pel·lícula d'animació britànica <i>Quan el vent bufa</i> (1986).<sup id="cite_ref-civildefensemuseum_65-0" class="reference"><a href="#cite_note-civildefensemuseum-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-cite_66-0" class="reference"><a href="#cite_note-cite-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Algunes de les recomanacions que impliquen en cas d'un atac nuclear es poden incloure la de no fugir en vehicles privats, ja que hi poden haver embussaments a les carreteres i una exposició a la intempèrie pot ser molt perjudicial. Per això es recomana protegir-se sota terra (soterranis, coves estables, túnels del metro, clavegueram, etc.), o en racons interiors dels edificis, lluny de portes i finestres. Els vidres són elements molt perillosos en aquest cas, perquè són projectats en sentit oposat a l'explosió. També caldria cobrir-se el cos sencer amb catifes. lones o capotes de cremades o flamarades fins que passi la primera ona de xoc (en 30 segons) i la segona (en dos minuts). Durant aquest temps, sol haver-hi centelleigs al cel o bé els aparells electrònics es detenen. Quan això passa s'ha d'estar amb contacte amb el sòl per evitar descàrregues elèctriques.<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En els països més industrialitzats i rics tenen un control de protecció civil contra atacs nuclears, això no és el cas dels Països Catalans. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Refugis_nuclears">Refugis nuclears</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Refugis nuclears"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Refugi_nuclear" class="mw-redirect" title="Refugi nuclear">Refugi nuclear</a></div> <p>Un <i>refugi nuclear</i> és un espai tancat i confinat dissenyat especialment per a protegir els ocupants de les deixalles i el núvol radioactiu resultants d'una <a href="/wiki/Explosi%C3%B3_nuclear" class="mw-redirect" title="Explosió nuclear">explosió nuclear</a>. Diversos d'aquests refugis van ser construïts com a <a href="/wiki/Protecci%C3%B3_civil" title="Protecció civil">defensa civil</a> durant la <a href="/wiki/Guerra_freda" class="mw-redirect" title="Guerra freda">guerra freda</a>. </p><p>Després d'una <a href="/wiki/Explosi%C3%B3_nuclear" class="mw-redirect" title="Explosió nuclear">explosió nuclear</a>, la matèria vaporitzada que sorgeix com a resultat de la bola de foc, es troba exposada als <a href="/wiki/Neutrons" class="mw-redirect" title="Neutrons">neutrons</a> de l'explosió, absorbint-los i conseqüentment tornant-se radioactiva. En condensar-se aquest material, forma partícules de pols i sorra lleugera. La pluja radioactiva emet radiació de <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_beta" class="mw-redirect" title="Partícula beta">partícules beta</a> i <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_gamma" title="Radiació gamma">raigs gamma</a>. </p><p>Durant la <a href="/wiki/Guerra_freda" class="mw-redirect" title="Guerra freda">guerra freda</a> nombrosos governs van construir refugis per als seus funcionaris d'alt rang i per a les seves instal·lacions militars importants. Per igual, es tenia planejat construir refugis en els edificis existents sota el nivell del sòl.<sup id="cite_ref-civildefensemuseum_65-1" class="reference"><a href="#cite_note-civildefensemuseum-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-cite_66-1" class="reference"><a href="#cite_note-cite-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Rellevància_cultural"><span id="Rellev.C3.A0ncia_cultural"></span>Rellevància cultural</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Rellevància cultural"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La guerra nuclear i els seus preparatius no només van tenir un gran impacte en la <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a>, la <a href="/wiki/Diplom%C3%A0cia" title="Diplomàcia">diplomàcia</a> i l'<a href="/wiki/Estrat%C3%A8gia" title="Estratègia">estratègia</a>, sinó que van marcar profundament a diverses generacions al llarg de tota la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a>. A més de contribuir enormement a la difusió del pensament <a href="/wiki/Pacifisme" title="Pacifisme">pacifista</a> i la protesta social, van sorgir nombroses expressions artístiques, culturals i populars sobre el tema. Curiosament, el final de la Guerra Freda va acabar amb la major part de les mateixes perquè l'amenaça de guerra nuclear va desaparèixer de la cosmovisió mediàtica i popular, encara que segueixi estant present. </p><p>L'amenaça de guerra nuclear i l'aparent inevitabilitat de la mateixa va imprimir també un pensament pessimista, <a href="/wiki/Apocal%C3%ADptic" class="mw-redirect" title="Apocalíptic">apocalíptic</a> i fins i tot <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenarisme" title="Mil·lenarisme">mil·lenarista</a> en àmbits tant religiosos com seculars, des de diverses <a href="/wiki/Profecia" title="Profecia">profecies</a> de l'arribada de la <a href="/w/index.php?title=Esdeveniment_apocal%C3%ADptic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Esdeveniment apocalíptic (encara no existeix)">fi del món</a> a un <a href="/wiki/Fatalisme" title="Fatalisme">fatalisme</a> present en nombroses manifestacions socials i culturals del període. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,1560877,00.html">La bomba atòmica sobre Berlín?</a>» (en castellà). <i><a href="/wiki/Deutsche_Welle" title="Deutsche Welle">Deutsche Welle</a> 25/4/2005</i>, 2005. [Consulta: 24 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081007021720/http://www.pandab.org/who-invented-the-atomic-bomb.html">Who Invented the Atomic Bomb?</a>» (en anglès). <i>Privacy, business and law online newsletter</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pandab.org/who-invented-the-atomic-bomb.html">original</a> el 2008-10-07. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20000301051141/http://www.sdsc.edu/ScienceWomen/meitner.html">A Battle for Ultimate Truth</a>» (en anglès). <i>San Diego Supercomputer Center</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sdsc.edu/ScienceWomen/meitner.html">original</a> el 2000-03-01. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C05E7D8123CF933A25751C0A9649C8B63">Editorial Observer; Still a Mystery: Nazi Germany's Atomic Bomb Failure</a>» (en anglès). <i>The New York Times</i>, 10/02/2002. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101120232535/http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/index.htm">The Manhattan Project: An Interactive History</a>» (en anglès). <i>Oficina de recursos històrics, Departament d'Energia dels Estats Units</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/index.htm">original</a> el 2010-11-20. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180603101509/http://www.rerf.or.jp/general/qa_e/qa1.html">How many persons perished in or survived the atomic bombings?</a>» (en anglès). <i>Radiation Effects Research Foundation</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.rerf.or.jp/general/qa_e/qa1.html">original</a> el 2018-06-03. [Consulta: 20 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Bruce Kennedy «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/episodes/22/spotlight/">War Games: Soviets, fearing Western attack, prepared for worst in '83</a>». <i>CNN</i>.</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Andrew and Gordievsky, "Comrade Kryuchkov's Instructions", 85–7.</span> </li> <li id="cite_note-Fischer_Reversal_123,31-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Fischer_Reversal_123,31_9-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Beth Fischer, <i>Reagan Reversal</i>, 123, 131.</span> </li> <li id="cite_note-Pry_Scare_37-9-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Pry_Scare_37-9_10-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Pry, <i>War Scare</i>, 37–9.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Oberdorfer, <i>A New Era</i>, 66.</span> </li> <li id="cite_note-SNIE_84-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SNIE_84_12-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>SNIE 11-10-84</i> "Implications of Recent Soviet Military-Political Activities" Central Intelligence Agency, 18 de maig de 1984.</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=John_Lewis_Gaddis&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Lewis Gaddis (encara no existeix)">John Lewis Gaddis</a> and John Hashimoto. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/guides/debate/chats/gaddis">COLD WAR Chat: Professor John Lewis Gaddis, Historian</a>». [Consulta: 29 desembre 2005].</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Andrew and Gordievsky, <i>Comrade Kryuchkov's Instructions</i>, 87–8.</span> </li> <li id="cite_note-Pry_Scare_43-4-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Pry_Scare_43-4_15-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Pry, <i>War Scare</i>, 43–4.</span> </li> <li id="cite_note-petrov-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-petrov_16-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">David Hoffman. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.washingtonpost.com/wp-srv/inatl/longterm/coldwar/shatter021099b.htm">I Had A Funny Feeling in My Gut</a>».  Washington Post, 10-02-1999.</span></span> </li> <li id="cite_note-AWC-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-AWC_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110721000030/http://www.worldcitizens.org/petrov2.html">The Man Who Saved the World Finally Recognized</a>».  Association of World Citizens. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcitizens.org/petrov2.html">original</a> el 2011-07-21. [Consulta: 7 juny 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090125120930/http://www.timesoftheinternet.com/7583.html">Anti-nuclear terrorism group launched</a>» (en anglès). <i>Internet Times</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.timesoftheinternet.com/7583.html">original</a> el 2009-01-25. [Consulta: 20 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2006/07/20060715-3.html">Fact Sheet: The Global Initiative to Combat Nuclear Terrorism</a>» (en anglès). <i>www.whitehouse.org</i>. [Consulta: 20 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303192337/http://belfercenter.ksg.harvard.edu/publication/1271/nuclear_terrorism_poses_the_gravest_threat_today.html">Bush, Russia's Putin Announce Program Against Nuclear Terrorism</a>» (en anglès). <i>www.america.gov</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://belfercenter.ksg.harvard.edu/publication/1271/nuclear_terrorism_poses_the_gravest_threat_today.html">original</a> el 2016-03-03. [Consulta: 20 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://belfercenter.ksg.harvard.edu/publication/1271/nuclear_terrorism_posis_the_gravest_threat_today.html">Nuclear Terrorism Posis the Gravest Threat Today</a>» (en anglès). <i>Graham Allison, Director, Belfer Center for Science and International Affairs; Douglas Dillon Professor of Government; Faculty Chair, Dubai Initiative, Harvard Kennedy School</i>. [Consulta: 20 octubre 2008].</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title=" since de setembre 2024" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090306182918/http://www.ndc.nato.int/download/publications/resnotes07.pdf">STATE-SPONSORED NUCLEAR TERRORISM: A NEW DETERRENCE CHALLENGE?</a>» (en anglès). <i>NAT Defense College</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ndc.nato.int/download/publications/resnotes07.pdf">original</a> el 2009-03-06. [Consulta: 20 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081027080919/http://www.rand.org/commentary/051307WT.html">Nuclear Terror: How Real?</a>» (en anglès). <i>Brian Michael Jenkins, RAND Corporation</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.rand.org/commentary/051307WT.html">original</a> el 2008-10-27. [Consulta: 20 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111211022156/http://polisci.osu.edu/faculty/jmueller/APSA2007.PDF">REACTIONS AND OVERREACTIONS TO TERRORISM: THE ATOMIC OBSESSION</a>» (en anglès). <i>John Mueller, Department of Political Science, Ohio State University</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://polisci.osu.edu/faculty/jmueller/APSA2007.PDF">original</a> el 2011-12-11. [Consulta: 20 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://science.howstuffworks.com/nuclear-bomb.htm">How nuclear bombs work</a>» (en anglès). <i>howstuffworks.com</i>. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Arjun Makhijani, Ph.D. i Hisham Zerriffi. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ieer.org/reports/fusion/dtq.pdf">Dangerous Thermonuclear Quest: The Potential of Explosive Fusion Research for the Development of Pure Fusion Weapons</a>» (en anglès). <i>Institute for Energy and Environmental Research</i>. [Consulta: 24 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.atomicarchive.com/History/coldwar/page15.shtml">Cold War: A brief history - Nuclear Deterrence</a>» (en anglès). <i>atomicarchive.com, un projecte de la National Science Foundation</i>, 1998. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.globalsecurity.org/wmd/world/russia/r-36o.htm">R-36-O / SL-X-? FOBS</a>» (en anglès). <i>globalsecurity.org</i>, 2000. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.astronautix.com/lvs/tsiklon.htm">Tsiklon / R-36O FOBS</a>» (en anglès). <i>Encyclopedia Astronautica</i>, 1997. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081207101307/http://www.airpower.maxwell.af.mil/airchronicles/aureview/1979/jul-aug/snow.html">Strategic Implications of Enhanced Radiation Weapons: a preliminary analysis</a>» (en anglès). <i>Air University Review, Força Aèria dels Estats Units</i>, 1979. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.airpower.maxwell.af.mil/airchronicles/aureview/1979/jul-aug/snow.html">original</a> el 2008-12-07. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130826021734/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,924959,00.html">Rallying for Peace</a>» (en anglès). <i>Time</i>, 19/10/1981. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,924959,00.html">original</a> el 2013-08-26. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090125084016/http://assist.daps.dla.mil/quicksearch/basic_profile.cfm?ident_number=204459">High-altitude electromagnetic premi (HEMP) protection for ground-based C4I facilities performing critical, time-urgent missions. Part 1 - Fixed facilities.</a>» (en anglès). <i>Departament de Defensa dels Estats Units</i>, 1997. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://assist.daps.dla.mil/quicksearch/basic_profile.cfm?ident_number=204459">original</a> el 2009-01-25. [Consulta: 4 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://digital.library.unt.edu/govdocs/crs/data/2004/meta-crs-6028.tkl">High Altitude Electromagnetic Premi (HEMP) and High Power Microwave (HPM) Devices: Threat Assessments.</a>» (en anglès). <i>CRS Reports per al Congrés dels Estats Units</i>, 2004. [Consulta: 4 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.princeton.edu/~globsec/publications/effects/effects10.pdf">The effects of nuclear weapons</a>» (en anglès). <i>Departament de Defensa dels Estats Units</i>, 1977. [Consulta: 4 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.globalsecurity.org/military/library/policy/army/fm/44-18-1/appf.htm">FM 44-18-1 - Stinger Teams Operations - Appendix F</a>» (en anglès). <i>Departament de Defensa dels Estats Units, reproduït en globalsecurity.org</i>, 1984. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nrc.gov/reading-rm/doc-collections/fact-sheets/dirty-bombs.html">Fact Sheet on Dirty Bombse</a>» (en anglès). <i>United States Nuclear Regulatory Commission (NRC)</i>, 2007. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nuclearweaponarchive.org/Nwfaq/Nfaq1.html#nfaq1.6">Nuclear weapons FAQ - 1.6. Cobalt bombs and other salted bombs.</a>» (en anglès). <i>Carey Sublette per a l'High Energy Weapons Archive i la Rand Afrikaans University Engineering</i>, 1998. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tls.timesonline.co.uk/article/0,,25350-2648363,00.html">Dr Strangelove and the real Doomsday machine</a>» (en anglès). <i>The Times</i>, 2007. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fas.org/spp/starwars/congress/1992_h/h920407p.htm">Optical Evidence Indicating Patriot High Miss Rates During the Gulf War</a>». [Consulta: 29 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gao.gov/products/IMTEC-92-26">Patriot missile defense, Programari problem led to system failure at Dharhan, Saudi Aràbia; GAO report IMTEC 92-26</a>».  <a href="/w/index.php?title=Government_Accountability_Office&action=edit&redlink=1" class="new" title="Government Accountability Office (encara no existeix)">US Government Accounting Office</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Robert Skeel. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080801202418/http://www.mc.edu/campus/users/travis/syllabi/381/patriot.htm">Roundoff Error and the Patriot Missile</a>». <i>SIAM News, volume 25, nr 4</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mc.edu/campus/users/travis/syllabi/381/patriot.htm">original</a> el 2008-08-01. [Consulta: 30 setembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text">Union of Concerned Scientists/MIT Security Studies Program. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ucsusa.org/assets/documents/global_security/CM_all.pdf"><i>Countermeasures: A Technical Evaluation of the Operational Effectiveness of the Planned U.S. National Missile Defense System(Executive Summary and full text)</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080704134939/http://www.ucsusa.org/assets/documents/global_security/CM_all.pdf">Arxivat</a> 2008-07-04 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.(PDF). UCS-MIT Study, A.M. Sessler (Chair of the Study Group), J.M. Cornwall, R. Dietz, S.A. Fetter, S. Frankel, R.L. Garwin, K. Gottfried, L. Gronlund, G.N. Lewis, T.A. Postol, and D.C. Wright, Abril del 2000.</span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Don't Overestimate NMD: Common Countermeasures Can Slip By Shield,</i> Richard Garwin, Lisbeth Gronlund and George Lewis, Defense News, 10 de juliol de 2000, pàg.15</span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text">General Accounting Office report GAO-04-409 <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gao.gov/new.items/d04409.pdf"><i>Missile Defense: Actions are Needed to Enhance Testing and Accountability</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121101123033/http://www.gao.gov/new.items/d04409.pdf">Arxivat</a> 2012-11-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.(PDF)</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text">Missile Defense Agency <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mda.mil/mdaLink/html/kadish8sep00.html"><i>Statement of Lieutenant General Ronald T. Kadish, USAF Director, Ballistic Missile Defense Organization Before the House Subcommittee on National Security, Veterans Affairs, and International Relations Committee on Government Reform, 8 de setembre de 2000</i> "NMD Counter Countermeasures" section</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090713115752/http://www.mda.mil/mdaLink/html/kadish8sep00.html">Arxivat</a> 2009-07-13 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text">Center for Defense Information <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cdi.org/weekly/2002/issue36.html"><i>IFT-9: A Questionable Success For Missile Defense</i></a>. Weekly Defense Monitor, Volume 6, Issue #36 24 d'octubre de 2002.</span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/American_Physical_Society" title="American Physical Society">American Physical Society</a>.<a rel="nofollow" class="external text" href="http://link.aps.org/abstract/RMP/v76/p1307_1"><i>Report of the American Physical Society Study Group on Boost-Phase Intercept System for National Missile Defense: Scientific and Technical Issues, Rev. Mod. Phys. 76, S1 2004</i></a><i>. David K. Barton, Roger Falcone, Daniel Kleppner, Frederick K. Lamb, Ming K. Lau,</i> Harvey L. Lynch, David Moncton, David Montague, David E. Mosher, William Priedhorsky, Maury Tigner, and David R. Vaughan.</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text">Physics Today published by the <a href="/wiki/American_Physical_Society" title="American Physical Society">American Physical Society</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.physicstoday.org/vol-57/iss-1/p30.html">Boost-Phase Defense Against Intercontinental Ballistic Missiles</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081202110453/http://www.physicstoday.org/vol-57/iss-1/p30.html">Arxivat</a> 2008-12-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Gener del 2004.</span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/cold-war/strategy/strategy-mutual-assured-destruction.htm">Mutual Assured Destruction</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180103001128/http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/cold-war/strategy/strategy-mutual-assured-destruction.htm">Arxivat</a> 2018-01-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.; Col. Alan J. Parrington, USAF, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.airpower.maxwell.af.mil/airchronicles/apj/apj97/win97/parrin.html">Mutually Assured Destruction Revisited, Strategic Doctrine in Question</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150620055606/http://www.airpower.maxwell.af.mil/airchronicles/apj/apj97/win97/parrin.html">Arxivat</a> 2015-06-20 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., Airpower Journal, Hivern del 1997.</span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB130/">The Creation of SIOP-62: More Evidence on the Origins of Overkill</a>». <i>Electronic Briefing Book No. 130</i>.  George Washington University National Security Archive, 13-07-2004.</span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nrdc.org/nuclear/warplan/index.asp">The US Nuclear War Pla: a time for change</a>».  Natural Resources Defense Council, 01-07-2001.</span></span> </li> <li id="cite_note-RUSIA2012-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-RUSIA2012_52-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "Russian nuclear forces, 2012," <i>Bulletin of the Atomic Scientists</i> 68:87, <i><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140812083203/http://bos.sagepub.com/content/68/2/87.full">Enllaç</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://bos.sagepub.com/content/68/2/87.full">original</a> el 2014-08-12. [Consulta: 8 juliol 2012].</span></i></span> </li> <li id="cite_note-USA2012-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-USA2012_53-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "U.S. nuclear forces, 2012," <i>Bulletin of the Atomic Scientists</i> 68:84, <i><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151001165308/http://bos.sagepub.com/content/68/3/84.full">Enllaç</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://bos.sagepub.com/content/68/3/84.full">original</a> el 2015-10-01. [Consulta: 8 juliol 2012].</span></i></span> </li> <li id="cite_note-FRANCIA2008-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FRANCIA2008_54-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "French nuclear forces, 2008" <i>Bulletin of the Atomic Scientists</i> 64:52, <i><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140723040723/http://bos.sagepub.com/content/64/4/52.full">Enllaç</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://bos.sagepub.com/content/64/4/52.full">original</a> el 2014-07-23. [Consulta: 8 juliol 2012].</span></i></span> </li> <li id="cite_note-CHINA2011-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-CHINA2011_55-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "Chinese nuclear forces, 2011" <i>Bulletin of the Atomic Scientists</i> 67:81, <i><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20161008131911/http://bos.sagepub.com/content/67/6/81.full">Enllaç</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://bos.sagepub.com/content/67/6/81.full">original</a> el 2016-10-08. [Consulta: 8 juliol 2012].</span></i>.</span> </li> <li id="cite_note-UK2011-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-UK2011_56-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "British nuclear forces, 2011" <i>Bulletin of the Atomic Scientists</i> 67:89, <i><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151025201013/http://bos.sagepub.com/content/67/5/89.full">Enllaç</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://bos.sagepub.com/content/67/5/89.full">original</a> el 2015-10-25. [Consulta: 8 juliol 2012].</span></i></span> </li> <li id="cite_note-PAKISTAN2011-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-PAKISTAN2011_57-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "Pakistan's nuclear forces, 2011," <i>Bulletin of the Atomic Scientists</i> 67:91,<i><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20161107172559/http://bos.sagepub.com/content/67/4/91.full">Enllaç</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://bos.sagepub.com/content/67/4/91.full">original</a> el 2016-11-07. [Consulta: 8 juliol 2012].</span></i></span> </li> <li id="cite_note-INDIA2010-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-INDIA2010_58-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "India’s nuclear forces, 2010," <i>Bulletin of the Atomic Scientists</i> 66:76,<i><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140903204351/http://bos.sagepub.com/content/66/5/76.full">Enllaç</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://bos.sagepub.com/content/66/5/76.full">original</a> el 2014-09-03. [Consulta: 8 juliol 2012].</span></i></span> </li> <li id="cite_note-COREANORTE2005-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-COREANORTE2005_59-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "North Korea's nuclear program, 2005," <i>Bulletin of the Atomic Scientists</i> 61:64,<i><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://bos.sagepub.com/content/61/3/64.full">Enllaç</a>».</span></i></span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text">globalsecurity.org. <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.globalsecurity.org/wmd/world/dprk/nuke-test.htm">Nuclear Weapons Testing - North Korean Statements</a></i></span> </li> <li id="cite_note-ISRAEL2005-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-ISRAEL2005_61-0">↑</a></span> <span class="reference-text">"Israeli Nuclear Weapons Stockpile," <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.globalsecurity.org/wmd/world/israel/nuke-stockpile.htm"><i>globalsecurity.org</i> </a><i></i></span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text">Bulletin of the Atomic Scientists, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://bos.sagepub.com/cgi/collection/nuclearnotebook">Nuclear Notebook <i></i></a><i> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160527073019/http://bos.sagepub.com/cgi/collection/nuclearnotebook">Arxivat</a> 2016-05-27 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i></span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://tagoror.com/enciclopedia/es/wikipedia/r/ru/rusia.html">A Tagoror.com</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090219212750/http://tagoror.com/enciclopedia/es/wikipedia/r/ru/rusia.html">Arxivat</a> 2009-02-19 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. - Les línies 4a i 5a de la definició - Pàgina en <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En castellà">(castellà)</span></span> </li> <li id="cite_note-Villalonga-64"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Villalonga_64-0">64,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Villalonga_64-1">64,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Villalonga_64-2">64,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Villalonga_64-3">64,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Villalonga_64-4">64,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Villalonga_64-5">64,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Villalonga_64-6">64,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Villalonga_64-7">64,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Villalonga_64-8">64,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Villalonga_64-9">64,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Villalonga_64-10">64,10</a></sup></span> <span class="reference-text">Villalonga Martínez, Luis.<i> Efectos de las armas nucleares: Asistencia a bajas masivas nucleares</i>, 1986.</span> </li> <li id="cite_note-civildefensemuseum-65"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-civildefensemuseum_65-0">65,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-civildefensemuseum_65-1">65,1</a></sup></span> <span class="reference-text"> <span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.civildefensemuseum.com/cdmuseum2/commun.html">Civil Defense Museum-Community Shelter Tours Main Page</a>».  www.civildefensemuseum.com. [Consulta: 14 setembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-cite-66"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-cite_66-0">66,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-cite_66-1">66,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120305044705/http://mywebtimes.com/archives/ottawa/display.php?id=366305">FALLOUT FEVER: Civil Defense shelters dotted area cities during the Cold War - My Web Times</a>».  mywebtimes.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mywebtimes.com/archives/ottawa/display.php?id=366305">original</a> el 2012-03-05. [Consulta: 14 setembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fema.gov/spanish/areyouready/nuclear_spa.shtm">Està llest? Guia de preparació del ciutadà davant un atac nuclear o radiològic</a>».  FEMA, Department of Homeland Security, Govern dels Estats Units. [Consulta: 5 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://blogs.vandal.net/94249/vm/17207852008">Fullet <i>Protection from the Atomic Bomb</i></a>».  Civil Defense Agency of the Commonwealth of Massachusetts, citat en el blog <a rel="nofollow" class="external text" href="http://blogs.vandal.net/94249">El que ningú sap</a>. [Consulta: 8 octubre 2008].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Survivalisme" title="Survivalisme">Survivalisme</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_nuclear&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Nuclear_warfare" class="extiw" title="commons:Category:Nuclear warfare">Guerra nuclear</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.arrakis.es/~lallave/nuclear/global.htm">Efectes globals d'una guerra nuclear</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080321014417/http://www.arrakis.es/~lallave/nuclear/global.htm">Arxivat</a> 2008-03-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En castellà">(castellà)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://esnoticia.co/noticia-14807-se-cumplen-32-anos-de-la-decision-de-un-hombre-que-salvo-al-mundo-y-nadie-conoce">La guerra nuclear que podia haver matat entre tres i quatre mil milions de persones i que es va aturar en deu minuts, fa 33 anys</a> <a href="/wiki/2016" title="2016">2016</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En castellà">(castellà)</span></li></ul> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX525276">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb119444520">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85093115">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00576797">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph121272&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_nuclear&oldid=34259467">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_nuclear&oldid=34259467</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Armes_nuclears" title="Categoria:Armes nuclears">Armes nuclears</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Guerra" title="Categoria:Guerra">Guerra</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_d%27hist%C3%B2ria" title="Categoria:Articles de qualitat d'història">Articles de qualitat d'història</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 19 nov 2024 a les 12:01.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_nuclear&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-7fc47fc68d-5ddkl","wgBackendResponseTime":152,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.543","walltime":"0.935","ppvisitednodes":{"value":10519,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":59462,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":28794,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":11,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":9,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":55349,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 524.597 1 -total"," 43.84% 230.009 1 Plantilla:Referències"," 30.06% 157.680 47 Plantilla:Ref-web"," 11.26% 59.087 1 Plantilla:Commonscat"," 9.76% 51.192 6 Plantilla:Article_principal"," 9.51% 49.915 1 Plantilla:Sister"," 9.08% 47.614 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 9.07% 47.597 42 Plantilla:Data_consulta"," 5.78% 30.303 8 Plantilla:Bandera"," 4.40% 23.057 1 Plantilla:Article_de_qualitat"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.134","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2492620,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-5dc468848-wnrtj","timestamp":"20241123170547","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Guerra nuclear","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_nuclear","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q201424","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q201424","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2009-01-09T14:30:31Z","dateModified":"2024-11-19T11:01:01Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/3\/36\/MK6_TITAN_II.jpg"}</script> </body> </html>