CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Ireneu de Lió - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"487898cc-fe6e-46cf-85c4-7c9660691824","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Ireneu_de_Lió","wgTitle":"Ireneu de Lió","wgCurRevisionId":34253482,"wgRevisionId":34253482,"wgArticleId":203466,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb referències sense format","Articles amb avisos de la plantilla Webarchive","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals","Articles amb càrrecs manuals i P39","Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb identificador CANTIC","Control d'autoritats","Sants d'Esmirna","Bisbes de les ciutats de la Gàl·lia", "Bisbes de Lió","Doctors de l'Església","Teòlegs del segle II","Teòlegs del segle III","Persones commemorades al calendari litúrgic luterà","Sants cristians universals","Pares apologètics de l'església","Sants lionesos","Gnosticisme","Gnòstics","Antics esmirneus","Morts a Lió","Pares de l'Església grecs","Sants grecs","Sants romans d'Orient","Teòlegs catòlics francesos","Religiosos romans d'Orient de Grècia","Religiosos catòlics","Escriptors d'Esmirna","Escriptors grecs de l'antiga Àsia Menor","Escriptors romans d'Orient","Escriptors occitans","Escriptors catòlics","Escriptors lionesos","Sants escriptors"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Ireneu_de_Lió","wgRelevantArticleId":203466,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Sant_Irineu","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true, "wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":70000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Ireneu_de_Li%C3%B3","wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q182123","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready", "site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.makeCollapsible.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","jquery.makeCollapsible","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher", "ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.makeCollapsible.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/91/San_Ireneo%2C_vitral_%28cropped%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1258"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/San_Ireneo%2C_vitral_%28cropped%29.jpg/800px-San_Ireneo%2C_vitral_%28cropped%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="839"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/San_Ireneo%2C_vitral_%28cropped%29.jpg/640px-San_Ireneo%2C_vitral_%28cropped%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="671"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Ireneu de Lió - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Ireneu_de_Li%C3%B3"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ireneu_de_Li%C3%B3"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Ireneu_de_Lió rootpage-Ireneu_de_Lió skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Ireneu+de+Li%C3%B3" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Ireneu+de+Li%C3%B3" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Ireneu+de+Li%C3%B3" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Ireneu+de+Li%C3%B3" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Biografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Biografia"> <div class="vector-toc-text"> 1 Biografia </div> </a> <button aria-controls="toc-Biografia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Biografia </button> <ul id="toc-Biografia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Orígens_i_educació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Orígens_i_educació"> <div class="vector-toc-text"> 1.1 Orígens i educació </div> </a> <ul id="toc-Orígens_i_educació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Trasllat_a_la_Gàl·lia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Trasllat_a_la_Gàl·lia"> <div class="vector-toc-text"> 1.2 Trasllat a la Gàl·lia </div> </a> <ul id="toc-Trasllat_a_la_Gàl·lia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mort" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mort"> <div class="vector-toc-text"> 1.3 Mort </div> </a> <ul id="toc-Mort-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Obra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Obra"> <div class="vector-toc-text"> 2 Obra </div> </a> <button aria-controls="toc-Obra-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Obra </button> <ul id="toc-Obra-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Escrits" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escrits"> <div class="vector-toc-text"> 2.1 Escrits </div> </a> <ul id="toc-Escrits-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Sagrada_Escriptura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Sagrada_Escriptura"> <div class="vector-toc-text"> 3 Sagrada Escriptura </div> </a> <ul id="toc-Sagrada_Escriptura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Autoritat_apostòlica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Autoritat_apostòlica"> <div class="vector-toc-text"> 4 Autoritat apostòlica </div> </a> <ul id="toc-Autoritat_apostòlica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Teologia_i_contrast_d'Ireneu_amb_el_gnosticisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Teologia_i_contrast_d'Ireneu_amb_el_gnosticisme"> <div class="vector-toc-text"> 5 Teologia i contrast d'Ireneu amb el gnosticisme </div> </a> <button aria-controls="toc-Teologia_i_contrast_d'Ireneu_amb_el_gnosticisme-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Teologia i contrast d'Ireneu amb el gnosticisme </button> <ul id="toc-Teologia_i_contrast_d'Ireneu_amb_el_gnosticisme-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_unitat_de_la_salvació_històrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_unitat_de_la_salvació_històrica"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 La unitat de la salvació històrica </div> </a> <ul id="toc-La_unitat_de_la_salvació_històrica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_vida_de_Crist" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_vida_de_Crist"> <div class="vector-toc-text"> 5.1.1 La vida de Crist </div> </a> <ul id="toc-La_vida_de_Crist-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Ús_de_les_epístoles_de_Pau" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ús_de_les_epístoles_de_Pau"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 Ús de les epístoles de Pau </div> </a> <ul id="toc-Ús_de_les_epístoles_de_Pau-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Crist_com_el_nou_Adam" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Crist_com_el_nou_Adam"> <div class="vector-toc-text"> 5.2.1 Crist com el nou Adam </div> </a> <ul id="toc-Crist_com_el_nou_Adam-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Gnosticisme_valentinià" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Gnosticisme_valentinià"> <div class="vector-toc-text"> 5.3 Gnosticisme valentinià </div> </a> <ul id="toc-Gnosticisme_valentinià-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Exegesi_profètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Exegesi_profètica"> <div class="vector-toc-text"> 6 Exegesi profètica </div> </a> <button aria-controls="toc-Exegesi_profètica-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Exegesi profètica </button> <ul id="toc-Exegesi_profètica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Roma_i_les_deu_banyes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Roma_i_les_deu_banyes"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 Roma i les deu banyes </div> </a> <ul id="toc-Roma_i_les_deu_banyes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'Anticrist" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Anticrist"> <div class="vector-toc-text"> 6.2 L'Anticrist </div> </a> <ul id="toc-L'Anticrist-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-"Temps,_temps_i_mitja_hora"" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#"Temps,_temps_i_mitja_hora""> <div class="vector-toc-text"> 6.3 "Temps, temps i mitja hora" </div> </a> <ul id="toc-"Temps,_temps_i_mitja_hora"-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-666" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#666"> <div class="vector-toc-text"> 6.4 666 </div> </a> <ul id="toc-666-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mil·lenni" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mil·lenni"> <div class="vector-toc-text"> 6.5 Mil·lenni </div> </a> <ul id="toc-Mil·lenni-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Rapte" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Rapte"> <div class="vector-toc-text"> 6.6 Rapte </div> </a> <ul id="toc-Rapte-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Exegesi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Exegesi"> <div class="vector-toc-text"> 6.7 Exegesi </div> </a> <ul id="toc-Exegesi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Creences" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Creences"> <div class="vector-toc-text"> 7 Creences </div> </a> <ul id="toc-Creences-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Galeria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Galeria"> <div class="vector-toc-text"> 8 Galeria </div> </a> <ul id="toc-Galeria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> 9 Notes </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 10 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 11 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia_addicional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia_addicional"> <div class="vector-toc-text"> 12 Bibliografia addicional </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia_addicional-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 13 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Ireneu de Lió</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 61 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-61" aria-hidden="true" > 61 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Irenaeus_van_Lyon" title="Irenaeus van Lyon - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Irenaeus van Lyon" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A5%D9%8A%D8%B1%D9%8A%D9%86%D9%8A%D8%A6%D9%88%D8%B3" title="إيرينيئوس - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="إيرينيئوس" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%8A%D8%B1%D9%8A%D9%86%D8%A7%D9%88%D8%B3" title="ايريناوس - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="ايريناوس" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/San_Iren%C3%A9u" title="San Irenéu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="San Irenéu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Lionlu_%C4%B0riney" title="Lionlu İriney - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Lionlu İriney" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D1%80%D0%B8%D0%BD%D0%B5%D0%B9_%D0%9B%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B8" title="Ириней Лионски - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Ириней Лионски" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Irenej_z_Lyonu" title="Irenej z Lyonu - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Irenej z Lyonu" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Iren%C3%A6us" title="Irenæus - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Irenæus" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Iren%C3%A4us_von_Lyon" title="Irenäus von Lyon - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Irenäus von Lyon" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%95%CE%B9%CF%81%CE%B7%CE%BD%CE%B1%CE%AF%CE%BF%CF%82_%CE%9B%CE%BF%CF%85%CE%B3%CE%B4%CE%BF%CF%8D%CE%BD%CE%BF%CF%85" title="Ειρηναίος Λουγδούνου - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ειρηναίος Λουγδούνου" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Irenaeus" title="Irenaeus - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Irenaeus" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Ireneo_de_Liono" title="Ireneo de Liono - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Ireneo de Liono" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Ireneo_de_Lyon" title="Ireneo de Lyon - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Ireneo de Lyon" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Ireneo_Lyongoa" title="Ireneo Lyongoa - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Ireneo Lyongoa" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%DB%8C%D8%B1%D9%86%D8%A6%D9%88%D8%B3" title="ایرنئوس - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="ایرنئوس" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Irenaeus" title="Irenaeus - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Irenaeus" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Ir%C3%A9n%C3%A9e_de_Lyon" title="Irénée de Lyon - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Irénée de Lyon" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Irenaeus" title="Irenaeus - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Irenaeus" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Ireneu_de_Li%C3%B3n" title="Ireneu de Lión - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Ireneu de Lión" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%99%D7%A8%D7%A0%D7%90%D7%99%D7%95%D7%A1" title="אירנאיוס - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אירנאיוס" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Irenej_Lionski" title="Irenej Lionski - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Irenej Lionski" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Szent_Ir%C3%A9neusz" title="Szent Iréneusz - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Szent Iréneusz" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%AB%D6%80%D5%A5%D5%B6%D5%A5%D5%B8%D5%BD_%D4%BC%D5%AB%D5%B8%D5%B6%D5%A1%D6%81%D5%AB" title="Հիրենեոս Լիոնացի - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Հիրենեոս Լիոնացի" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D4%B5%D6%80%D5%A1%D5%B6%D5%B8%D5%BD_%D4%BC%D5%AB%D5%B8%D5%B6%D5%A1%D6%81%D5%AB" title="Երանոս Լիոնացի - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Երանոս Լիոնացի" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target">Արեւմտահայերէն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Ireneus" title="Ireneus - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Ireneus" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Ireneo_di_Lione" title="Ireneo di Lione - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Ireneo di Lione" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%82%A8%E3%82%A4%E3%83%AC%E3%83%8A%E3%82%A4%E3%82%AA%E3%82%B9" title="エイレナイオス - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="エイレナイオス" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%98%E1%83%A0%E1%83%98%E1%83%9C%E1%83%94%E1%83%9D%E1%83%A1_%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%9D%E1%83%9C%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%98" title="ირინეოს ლიონელი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ირინეოს ლიონელი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%9D%B4%EB%A0%88%EB%84%A4%EC%98%A4" title="이레네오 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="이레네오" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Irenaeus_(episcopus_Lugdunensis)" title="Irenaeus (episcopus Lugdunensis) - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Irenaeus (episcopus Lugdunensis)" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Iren%C4%97jus" title="Irenėjus - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Irenėjus" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Lionas_Irenejs" title="Lionas Irenejs - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Lionas Irenejs" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Ireneo_avy_any_Logdonoma" title="Ireneo avy any Logdonoma - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Ireneo avy any Logdonoma" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D1%80%D0%B8%D0%BD%D0%B5%D1%98_%D0%9B%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B8" title="Иринеј Лионски - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Иринеј Лионски" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%87%E0%B4%B0%E0%B4%A3%E0%B5%87%E0%B4%B5%E0%B5%82%E0%B4%B8%E0%B5%8D" title="ഇരണേവൂസ് - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ഇരണേവൂസ്" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Irene%C3%BCs_van_Lyon" title="Ireneüs van Lyon - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Ireneüs van Lyon" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Ireneus_av_Lyon" title="Ireneus av Lyon - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Ireneus av Lyon" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Saint_Ir%C3%A9n%C3%A8ye" title="Saint Irénèye - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Saint Irénèye" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target">Nouormand</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Saint_Ir%C3%A9n%C3%A8e" title="Saint Irénèe - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Saint Irénèe" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target">Picard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Ireneusz_z_Lyonu" title="Ireneusz z Lyonu - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Ireneusz z Lyonu" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Ireneu_de_Lyon" title="Ireneu de Lyon - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Ireneu de Lyon" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Irineu_de_Lyon" title="Irineu de Lyon - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Irineu de Lyon" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D1%80%D0%B8%D0%BD%D0%B5%D0%B9_%D0%9B%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9" title="Ириней Лионский - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Ириней Лионский" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Ireneo" title="Ireneo - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Ireneo" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target">Sardu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Irenej_Lionski" title="Irenej Lionski - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Irenej Lionski" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Irenaeus" title="Irenaeus - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Irenaeus" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Irenej_z_Lyonu" title="Irenej z Lyonu - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Irenej z Lyonu" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Irenej_Lyonski" title="Irenej Lyonski - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Irenej Lyonski" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Ireneu_i_Lionit" title="Ireneu i Lionit - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Ireneu i Lionit" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D1%80%D0%B8%D0%BD%D0%B5%D1%98_%D0%9B%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B8" title="Иринеј Лионски - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Иринеј Лионски" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Irenaeus" title="Irenaeus - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Irenaeus" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Mtakatifu_Ireneo" title="Mtakatifu Ireneo - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Mtakatifu Ireneo" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%87%E0%AE%B0%E0%AE%A9%E0%AF%87%E0%AE%AF%E0%AF%81" title="இரனேயு - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="இரனேயு" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Ireneo" title="Ireneo - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Ireneo" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/%C4%B0rinaios" title="İrinaios - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="İrinaios" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%86%D1%80%D0%B5%D0%BD%D0%B5%D0%B9_%D0%9B%D1%96%D0%BE%D0%BD%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%B8%D0%B9" title="Іреней Ліонський - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Іреней Ліонський" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ir%C3%AAn%C3%AA" title="Irênê - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Irênê" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Irenaeus" title="Irenaeus - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Irenaeus" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E7%88%B1%E4%BB%BB%E7%BA%BD" title="爱任纽 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="爱任纽" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%88%B1%E4%BB%BB%E7%BA%BD" title="爱任纽 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="爱任纽" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E8%81%96%E4%BE%9D%E5%8B%92%E5%85%A7" title="聖依勒內 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="聖依勒內" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q182123#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Ireneu_de_Li%C3%B3" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Ireneu_de_Li%C3%B3" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Ireneu_de_Li%C3%B3">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Ireneu_de_Li%C3%B3">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Ireneu_de_Li%C3%B3" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Ireneu_de_Li%C3%B3" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&oldid=34253482" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Ireneu_de_Li%C3%B3&id=34253482&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FIreneu_de_Li%25C3%25B3">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FIreneu_de_Li%25C3%25B3">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Ireneu+de+Li%C3%B3">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Irenaeus" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q182123" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Sant_Irineu&redirect=no" class="mw-redirect" title="Sant Irineu">Sant Irineu</a>)</div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33733479">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titleclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_titlestyle_pharaon{color:#202122;background-color:#f1f1de}.mw-parser-output .infobox_aboveclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_headerclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2;border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;color:#202122;background-color:#d6d6c2;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;color:#202122;background-color:#d6d6c2;line-height:1.2em}.mw-parser-output .infobox-label{color:#202122;background-color:#eeeeee;padding-right:1.2em;text-align:start}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}.mw-parser-output .infobox_center_BG{text-align:center;color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_coa{padding-top:0.3em;text-align:center}.mw-parser-output .infobox .extiw{color:#3C7790}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33733479"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titleclass" style="font-weight:bold"><a href="/wiki/Fitxer:Simpleicons_Interface_user-outline.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula persona"><img alt="Plantilla:Infotaula persona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/20px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/30px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/40px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 2x" data-file-width="485" data-file-height="485" /></a>Ireneu de Lió</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:San_Ireneo,_vitral_(cropped).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/San_Ireneo%2C_vitral_%28cropped%29.jpg/286px-San_Ireneo%2C_vitral_%28cropped%29.jpg" decoding="async" width="286" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/San_Ireneo%2C_vitral_%28cropped%29.jpg/429px-San_Ireneo%2C_vitral_%28cropped%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/San_Ireneo%2C_vitral_%28cropped%29.jpg/572px-San_Ireneo%2C_vitral_%28cropped%29.jpg 2x" data-file-width="866" data-file-height="908" /></a> Vitrall amb la imatge de sant Ireneu a l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Ireneu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de Sant Ireneu (encara no existeix)">església de Sant Ireneu</a> de la ciutat de <a href="/wiki/Li%C3%B3" title="Lió">Lió</a>, <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>.</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Nom original</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">(grc) Εἰρηναῖος Λουγδούνου <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182123?uselang=ca#P1559" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Biografia</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Naixement</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><abbr title="Circa">c. </abbr>130 (Gregorià) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182123?uselang=ca#P569" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Esmirna" title="Esmirna">Esmirna (Turquia)</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182123?uselang=ca#P19" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><abbr title="Circa">c. </abbr>202 (Gregorià) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182123?uselang=ca#P570" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> (71/72 anys) <a href="/wiki/Li%C3%B3" title="Lió">Lió (França)</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182123?uselang=ca#P20" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Sepultura</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Ireneu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de Sant Ireneu (encara no existeix)">Església de Sant Ireneu</a>, <a href="/wiki/Li%C3%B3" title="Lió">Lió</a> </td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33733479"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header note infobox_headerstyle" style="text-align:center">  <a href="/wiki/Bisbat_de_Li%C3%B3" class="mw-redirect" title="Bisbat de Lió">Bisbe de Lugdúnum</a></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data note" style="text-align:center;text-align:start">ca. <a href="/wiki/177" title="177">177</a> – ca. <a href="/wiki/200" title="200">200</a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data note" style="text-align:center;text-align:start"><div style="float: left;">← <a href="/wiki/Pot%C3%AD_de_Li%C3%B3" title="Potí de Lió">Potí</a></div></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Dades personals</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Religió</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">Cristiana</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Formació professional</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">Deixeble de <a href="/wiki/Policarp_d%27Esmirna" title="Policarp d'Esmirna">Policarp d'Esmirna</a> i altres mestres deixebles mediats o immediats dels <a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">apòstols</a>.</td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Activitat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Ocupació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Te%C3%B2leg" class="mw-redirect" title="Teòleg">Teòleg</a> i <a href="/wiki/Bisbe" title="Bisbe">bisbe</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Període</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q787204" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q787204">Alt Imperi Romà</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182123?uselang=ca#P2348" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Professors</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Policarp_d%27Esmirna" title="Policarp d'Esmirna">Policarp d'Esmirna</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182123?uselang=ca#P1066" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Bisbe de Lió i Pare de l'Església Doctor de l'Església: Doctor unitatis</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><ul><li> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2993173" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2993173">protomàrtir</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182123?uselang=ca#P411" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></li></ul></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Celebració</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"> <ul><li><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">Església Catòlica Romana</a></li> <li><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa</a></li> <li><a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">Esglésies Protestants</a></li></ul> </td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Pelegrinatge</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">Església de Sant Ireneu, Lió</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Festivitat</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"> <ul><li><a href="/wiki/28_de_juny" title="28 de juny">28 de juny</a> - Occident</li> <li><a href="/wiki/23_d%27agost" title="23 d'agost">23 d'agost</a> - Orient</li></ul> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Obra</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox-label" style="text-align:start;">Obres destacables</div><div style="text-align:start;"><a href="/wiki/Adversus_haereses" title="Adversus haereses">Adversus haereses</a> </div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><a href="https://www.goodreads.com/characters/448200" title="Goodreads character: 448200" rel="nofollow"><img alt="Goodreads character: 448200" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/20px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/30px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/40px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"> <div style="font-weight:bold; width:100%; background:transparent" align="left">Llista</div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q96019127" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q96019127">Bisbe de Lió</a> </th></tr><tr><td colspan="2"> </td></tr><tr><td colspan="2"> </td></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> <div style="float: left;font-size:smaller;">Diòcesi: <a href="/wiki/Arquebisbat_de_Li%C3%B3" title="Arquebisbat de Lió">arquebisbat de Lió</a></div> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="/wiki/Bisbe" title="Bisbe">Bisbe</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182123?uselang=ca#P39" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr></tbody></table></div> </div></td></tr></tbody></table> Ireneu de Lió (grec antic: Εἰρηναῖος Λουγδούνου) (<a href="/wiki/Esmirna" title="Esmirna">Esmirna</a>, <abbr title="Circa">c. </abbr>130 (Gregorià) - <a href="/wiki/Li%C3%B3" title="Lió">Lió</a>, <abbr title="Circa">c. </abbr>202 (Gregorià)) va ser un <a href="/wiki/Bisbe" title="Bisbe">bisbe</a> <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">grec</a> conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> i, més àmpliament, per al desenvolupament de la <a href="/wiki/Teologia_cristiana" title="Teologia cristiana">teologia cristiana</a> combatent l'<a href="/wiki/Heretgia" title="Heretgia">heretgia</a> i definint l'<a href="/wiki/Ortod%C3%B2xia" title="Ortodòxia">ortodòxia</a>.<a href="#cite_note-1">[1]</a><a href="#cite_note-2">[2]</a> Originari d'<a href="/wiki/Esmirna" title="Esmirna">Esmirna</a>, havia vist i escoltat la predicació de <a href="/wiki/Policarp_d%27Esmirna" title="Policarp d'Esmirna">Policarp d'Esmirna</a>,<a href="#cite_note-3">[3]</a> la darrera connexió viva coneguda amb els apòstols, que al seu torn es deia que havia escoltat <a href="/wiki/Joan_Evangelista" title="Joan Evangelista">Joan Evangelista</a>.<a href="#cite_note-4">[4]</a> Escollit com a <a href="/w/index.php?title=Bisbat_de_Lugd%C3%BAnum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bisbat de Lugdúnum (encara no existeix)">bisbe de Lugdúnum</a>, actual <a href="/wiki/Li%C3%B3" title="Lió">Lió</a>, la seva obra més coneguda és <a href="/wiki/Adversus_haereses" title="Adversus haereses">Adversus haereses</a>, una refutació del <a href="/wiki/Gnosticisme" title="Gnosticisme">gnosticisme</a>, en particular la de <a href="/wiki/Valent%C3%AD_Gn%C3%B2stic" title="Valentí Gnòstic">Valentí</a>.<a href="#cite_note-Oxford-5">[5]</a> Per contrarestar les doctrines de les sectes gnòstiques que reclamaven saviesa secreta, va oferir tres pilars de l'ortodòxia: les <a href="/wiki/Biblia" class="mw-redirect" title="Biblia">escriptures</a>, la <a href="/w/index.php?title=Tradici%C3%B3_apost%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tradició apostòlica (encara no existeix)">tradició</a> transmesa pels <a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">apòstols</a> i l'ensenyament dels <a href="/wiki/Successi%C3%B3_apost%C3%B2lica" title="Successió apostòlica">successors</a> dels apòstols.<a href="#cite_note-6">[6]</a><a href="#cite_note-7">[7]</a> Intrínsec a la seva escriptura és que la font més segura d'orientació cristiana és l'església de <a href="/wiki/Primacia_papal" class="mw-redirect" title="Primacia papal">Roma</a>,<a href="#cite_note-Oxford-5">[5]</a> i és el primer testimoni que ha sobreviscut a considerar els quatre <a href="/wiki/Evangeli" title="Evangeli">evangelis</a> ara canònics com a essencials.<a href="#cite_note-amazon.com-8">[8]</a> És reconegut com a <a href="/wiki/Sant" title="Sant">sant</a> a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església catòlica">Església catòlica</a>, que celebra la seva festa el 28 de juny,<a href="#cite_note-9">[9]</a> i a les <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">esglésies ortodoxes</a> orientals, que celebra la festa el 23 d'agost. Ireneu és recordat a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_d%27Anglaterra" title="Església d'Anglaterra">Església d'Anglaterra</a> amb una Festa Menor el 28 de juny.<a href="#cite_note-10">[10]</a> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Biografia">Biografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Biografia">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Orígens_i_educació">Orígens i educació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Orígens i educació">modifica</a>]</div> La informació sobre la seva vida és escassa, i en certa manera les dades de les quals disposem són inexactes. Una de les poques és que va néixer a l'<a href="/wiki/%C3%80sia_(prov%C3%ADncia_romana)" title="Àsia (província romana)">Àsia Proconsular</a>, o bé en una de les províncies amb les quals fa frontera, durant la primera meitat del <a href="/wiki/Segle_II" title="Segle II">segle ii</a>, però no hi ha un consens sobre la data exacta:<a href="#cite_note-FOOTNOTEPoncelet1913-11">[11]</a> de fet les dates amb què s'ha especulat són molt variades, tant és així que la més primerenca és el <a href="/wiki/97" title="97">97</a> i la més tardana el <a href="/wiki/147" title="147">147</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWacePiercy1911-12">[12]</a> En tot cas, degué ser abans de la mort de <a href="/wiki/Policarp_d%27Esmirna" title="Policarp d'Esmirna">Policarp d'Esmirna</a>, mort vers el <a href="/wiki/155" title="155">155</a>, ja que durant la seva joventut Ireneu va poder gaudir dels seus discursos.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPoncelet1913-11">[11]</a> Per aquesta raó i altres consideracions, es podria fixar la seva data de naixement vers el 126 o el 136 com a data tardana més admissible.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWacePiercy1911-12">[12]</a> La seva educació només es deixa entreveure en els seus escrits posteriors. Demostra cert coneixement del llegat clàssic, concretament de poetes i filòsofs grecs: a les seves obres cita <a href="/wiki/Homer" title="Homer">Homer</a>, <a href="/wiki/Hes%C3%ADode" title="Hesíode">Hesíode</a>, <a href="/wiki/P%C3%ADndar" title="Píndar">Píndar</a> i <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a>. De l'àmbit cristià, ell mateix explica, a més de les ensenyances del bisbe Policarp, va tenir altres mestres, preveres de l'Àsia Menor, els quals esmenta com deixebles mediats o immediats dels apòstols. Es desconeix si realment va conèixer en persona <a href="/wiki/P%C3%A0pies_de_Hier%C3%A0polis" title="Pàpies de Hieràpolis">Pàpies de Hieràpolis</a>, al qual acostuma a esmentar sovint als seus escrits; si l'any 156 era present a Roma, difícilment va poder continuar amb els seus estudis a la seva terra d'origen.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWacePiercy1911-12">[12]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Trasllat_a_la_Gàl·lia">Trasllat a la Gàl·lia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Trasllat a la Gàl·lia">modifica</a>]</div> Al cap d'un temps es va traslladar a la <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a>, es desconeix exactament quan, però hi havia aleshores estretes relacions entre les esglésies missioneres gal·les i les esglésies mare asiàtiques. Ireneu es va instal·lar a <a href="/wiki/Lugd%C3%BAnum" title="Lugdúnum">Lugdúnum</a> (<a href="/wiki/Li%C3%B3" title="Lió">Lió</a>) i va servir inicialment com a <a href="/wiki/Sacerdot" title="Sacerdot">prevere</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWacePiercy1911-12">[12]</a> Durant la persecució de Marc Aureli, el clergat de la ciutat va patir una forta persecució i molts van ser empresonats per les seves creences cristianes.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPoncelet1913-11">[11]</a> S'ha conjecturat que Ireneu va escriure una carta dels confessors gals a les esglésies d'Àsia Menor i de Frígia que descriu vivament la persecució; es troba estretament relacionada amb un fragment conservat que parla sobre els esforços dels persecutors per fer confessar als màrtirs Sanctus i Blandina.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWacePiercy1911-12">[12]</a> En qualsevol cas, membres no empresonats del clergat van enviar en missió a Ireneu a Roma durant la persecució, l'any <a href="/wiki/177" title="177">177</a> o <a href="/wiki/178" title="178">178</a>, amb una carta a les seves mans adreçada al bisbe romà <a href="/wiki/Papa_Eleuteri" title="Papa Eleuteri">Eleuteri</a> per intercedir en nom dels montanistes de l'Àsia Menor. Segons Wace i Piercy,<a href="#cite_note-FOOTNOTEWacePiercy1911-12">[12]</a> alguns autors catòlics romans van afirmar que Ireneu anava també amb l'objectiu de ser consagrat <a href="/wiki/Bisbat_de_Li%C3%B3" class="mw-redirect" title="Bisbat de Lió">bisbe de Lió</a>; segons <a href="/wiki/Eusebi_de_Cesarea" title="Eusebi de Cesarea">Eusebi de Cesarea</a> era, de fet bisbe de totes les esglésies de la Gàl·lia, perquè només hi havia la diòcesi de Lió, però aquesta qüestió no és segura.<a href="#cite_note-13">[13]</a> No obstant això, demostrats els seus mèrits durant la seva missió a Roma, Ireneu a la seva tornada a Lió va succeir <a href="/wiki/Pot%C3%AD_de_Li%C3%B3" title="Potí de Lió">Potí</a>, mort com a màrtir durant la persecució l'any 177, al capdavant de la diòcesi.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPoncelet1913-11">[11]</a> Durant el període de pau religiosa que va acompanyar el seu mandat com a bisbe, les dades biogràfiques sobre Ireneu són breus i escasses. Sembla que va dividir les seves activitats entre els seus deures pastorals i missionals com a bisbe,<a href="#cite_note-FOOTNOTEPoncelet1913-11">[11]</a> es va distingir especialment pels seus esforços per convertir els infidels pagans i pels seus conflictes i batalles en contra dels heretges amb el propòsit de mantenir la pau en el si de l'Església, que va fer que fos considerat un home de pau.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWacePiercy1911-12">[12]</a> D'altra banda, la seva vida la va dedicar a la seva activitat literària: els seus escrits tractaven majoritàriament d'anar en contra de l'<a href="/wiki/Heretgia" title="Heretgia">heretgia</a> <a href="/wiki/Gnosticisme" title="Gnosticisme">gnòstica</a>, especialment en contra dels seguidors del gnòstic <a href="/wiki/Valent%C3%AD_Gn%C3%B2stic" title="Valentí Gnòstic">Valentí</a>, que aleshores s'estava estenent tant a la Gàl·lia com d'altres regions de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">imperi romà</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPoncelet1913-11">[11]</a><a href="#cite_note-14">[14]</a> De fet, la seva principal obra, <a href="/wiki/Adversus_haereses" title="Adversus haereses">Adversus haereses</a>, probablement la va escriure durant el seu mandat com a bisbe i ens informa en el seu prefaci que era la primera vegada que escrivia en qualitat d'autor eclesiàstic.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWacePiercy1911-12">[12]</a> Encara era bisbe en temps de <a href="/wiki/V%C3%ADctor_I" title="Víctor I">Víctor I</a>, successor d'Eleuteri a Roma. Ireneu es va postular com a defensor de les esglésies orientals de l'Àsia Menor, regió de la qual era originari, davant de les pretensions romanes. El 190 o 191 va prendre partida en la controvèrsia per la data de la celebració de la Pasqua. Les esglésies asiàtiques la celebraven seguint el costum <a href="/w/index.php?title=Quartodecimanisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quartodecimanisme (encara no existeix)">quartodecimanista</a>, és a dir que era celebrada el 14 de <a href="/wiki/Nissan_(hebreu)" title="Nissan (hebreu)">Nissan</a> seguint el <a href="/wiki/Calendari_hebreu" title="Calendari hebreu">calendari hebreu</a>.<a href="#cite_note-15">[15]</a> El bisbe romà volia que ho adaptessin a la pràctica romana, però el bisbe Polícrates d'Efes va comunicar mitjançant una carta la seva negativa i, en conseqüència, Víctor els va excomunicar, una mesura que va ser molt mal vista per altres bisbes.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWacePiercy1911-12">[12]</a> Entre ells hi havia el mateix Ireneu, que es va adreçar per carta al bisbe romà intercedint per les esglésies cristianes de l'Àsia Menor, en la qual demanava l'aixecament de l'excomunió que havia imposat Víctor sobre els cristians asiàtics i va retreure-li l'arrogància que havia demostrat <a href="/wiki/Anatema" title="Anatema">anatematitzant</a> les comunitats asiàtiques.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPoncelet1913-11">[11]</a> Eusebi de Cesarea esmenta un altre escrit d'Ireneu, sembla que sobre la mateixa temàtica, que va ser adreçada a Blast, líder dels quartodecimans romans.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWacePiercy1911-12">[12]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mort">Mort</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Mort">modifica</a>]</div> Es desconeix la data de la seva mort, que es degué produir cap al final del segle ii o l'inici del <a href="/wiki/Segle_III" title="Segle III">III</a>. Malgrat alguns testimonis aïllats i tardans, no és probable que la seva carrera acabés amb el martiri, tot i que és considerat un <a href="/wiki/M%C3%A0rtir_cristi%C3%A0" title="Màrtir cristià">màrtir</a> per l'Església catòlica i per alguns dins de l'Església Ortodoxa.<a href="#cite_note-16">[16]</a> Va ser enterrat sota l'església de Sant Joan de Lió, que més tard es va canviar el nom de Sant Ireneu en honor seu. La tomba i les seves restes van ser totalment destruïdes el 1562 pels <a href="/wiki/Hugonots" class="mw-redirect" title="Hugonots">hugonots</a>. Tanmateix, és venerat com a sant, la seva festivitat se celebra el <a href="/wiki/28_de_juny" title="28 de juny">28 de juny</a> en les esglésies occidentals, i el <a href="/wiki/23_d%27agost" title="23 d'agost">23 d'agost</a> en les orientals.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPoncelet1913-11">[11]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Obra">Obra</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Obra">modifica</a>]</div> Ireneu va escriure diversos llibres, però el més important que sobreviu és Contra les heretgies (o, en el seu títol <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>, <a href="/wiki/Adversus_haereses" title="Adversus haereses">Adversus haereses</a>). Al llibre I, Ireneu parla dels gnòstics valentinians i dels seus predecessors, que segons ell es remunten <a href="/w/index.php?title=Sim%C3%B3_el_mag&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simó el mag (encara no existeix)">Simó el mag</a>. Al llibre II, intenta aportar proves que el <a href="/wiki/Valentinianisme" class="mw-redirect" title="Valentinianisme">valentinianisme</a> no conté cap mèrit quant a les seves doctrines. Al llibre III, Ireneu pretén demostrar que aquestes doctrines són falses, proporcionant proves contràries obtingudes dels <a href="/wiki/Evangeli" title="Evangeli">evangelis</a>. El llibre IV consta de les dites de Jesús, i aquí Ireneu també subratlla la unitat de l'<a href="/wiki/Antic_Testament" title="Antic Testament">Antic Testament</a> i de l'Evangeli. En el volum final, Llibre V, Ireneu se centra en més dites de Jesús més les cartes de l'<a href="/wiki/Pau_de_Tars" title="Pau de Tars">apòstol Pau</a>.<a href="#cite_note-17">[17]</a> Ireneu va escriure: "No s'ha de buscar entre d'altres la veritat que es pugui obtenir fàcilment de l'Església. Perquè en ella, com en un ric tresor, els apòstols han posat tot allò que té a veure amb la veritat, perquè tothom pugui beure aquesta beguda de la vida. Ella és la porta de la vida". (Ireneu de Lió, Contra les heretgies, III.4)<a href="#cite_note-18">[18]</a> Però també va dir: "Crist no va venir només per a aquells que van creure des de l'època de Tiberi Cèsar, ni el Pare va proporcionar només als que ho són ara, sinó per a absolutament tots els homes des del principi, que, segons la seva capacitat, temien i estimaven Déu i vivien amb justícia ... i desitjaven veure Crist i escoltar la seva veu.<a href="#cite_note-19">[19]</a> Ireneu va reconèixer que tots els que temien i estimaven Déu, practicaven la justícia i la pietat envers els seus veïns i desitjaven veure Crist, en la mesura que poguessin fer-ho, seran salvats. Atès que molts no eren capaços de tenir un desig explícit de veure Crist, sinó només implícit, és evident que per a Ireneu n'hi ha prou. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:POxy405.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/POxy405.jpg/220px-POxy405.jpg" decoding="async" width="220" height="152" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/POxy405.jpg/330px-POxy405.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/POxy405.jpg/440px-POxy405.jpg 2x" data-file-width="1640" data-file-height="1133" /></a><figcaption>Manuscrit de la biblioteca de la Universitat de Cambridge 4113 / Papyrus Oxyrhynchus 405. Ireneu. Ca. 200 dC.</figcaption></figure> El propòsit de "Contra les heretgies" era refutar els ensenyaments de diversos grups gnòstics; pel que sembla, diversos comerciants grecs havien començat una campanya oratòria al bisbat d'Ireneu, ensenyant que el món material era la creació accidental d'un déu maligne, del qual hem d'escapar per la recerca de la gnosi. Ireneu va argumentar que la veritable gnosi és de fet el <a href="/wiki/Cristologia" title="Cristologia">coneixement de Crist</a>, que redimeix en lloc d'escapar de l'existència corporal.<a href="#cite_note-20">[20]</a> Fins al descobriment de la <a href="/w/index.php?title=Biblioteca_de_Nag_Hammadi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Biblioteca de Nag Hammadi (encara no existeix)">Biblioteca de Nag Hammadi</a> el 1945, Contra les heretgies va ser la descripció millor conservada del gnosticisme. Alguns erudits religiosos han argumentat que les troballes de Nag Hammadi han demostrat que la descripció d'Ireneu del gnosticisme era imprecisa i de naturalesa polèmica.<a href="#cite_note-21">[21]</a> No obstant això, el consens general entre els estudiosos moderns és que Ireneu va ser bastant precís en la seva transmissió de creences gnòstiques i que els textos de Nag Hammadi no han plantejat cap desafiament substancial per a la precisió general de la informació d'Ireneu.<a href="#cite_note-22">[22]</a> La historiadora religiosa Elaine Pagels critica Ireneu per descriure els grups gnòstics com a llibertins sexuals, per exemple, quan alguns dels seus propis escrits defensaven la castedat amb més força que els textos ortodoxos.<a href="#cite_note-23">[23]</a> No obstant això, els textos de Nag Hammadi no presenten una imatge única i coherent de cap sistema de creences gnòstic unificat, sinó creences divergents de múltiples sectes gnòstiques.<a href="#cite_note-24">[24]</a> Algunes d'aquestes sectes eren de fet llibertines perquè consideraven que l'existència corporal no tenia sentit; altres van lloar la castedat i van prohibir fermament qualsevol activitat sexual, fins i tot dins del matrimoni.<a href="#cite_note-25">[25]</a> Ireneu també va escriure La demostració de la predicació apostòlica (també coneguda com a prova de la predicació apostòlica), una còpia <a href="/wiki/Armeni" title="Armeni">armènia</a> de la qual es va descobrir el 1904. Aquesta obra sembla haver estat una instrucció per als recents conversos cristians.<a href="#cite_note-Davis-26">[26]</a><a href="#cite_note-27">[27]</a> Eusebi dona fe d'altres obres d'Ireneu, avui perdudes, com ara Sobre l'Ogdoad, una carta sense títol a Blast sobre el cisma, Sobre el tema del coneixement, Sobre la monarquia o Com Déu no és la causa del mal, Sobre la Pasqua.<a href="#cite_note-ReferenceA-28">[28]</a><a href="#cite_note-29">[29]</a><a href="#cite_note-30">[30]</a><a href="#cite_note-31">[31]</a> Ireneu va exercir una gran influència en la generació següent. Tant <a href="/wiki/Hip%C3%B2lit_de_Roma" title="Hipòlit de Roma">Hipòlit</a> com <a href="/wiki/Tertul%C2%B7li%C3%A0" title="Tertul·lià">Tertul·lià</a> es van inspirar lliurement en els seus escrits. Tanmateix, cap de les seves obres, a part de Contra les heretgies i La demostració de la predicació apostòlica, no sobreviu avui, potser perquè la seva esperança literal d'un <a href="/w/index.php?title=Chiliasm&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chiliasm (encara no existeix)">mil·lenni</a> terrenal potser l'hagi convertit en una lectura desconeguda a l'<a href="/w/index.php?title=Orient_grec&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orient grec (encara no existeix)">orient grec</a>.<a href="#cite_note-32">[32]</a> Tot i que no existeix una versió completa de Contra les heretgies en el seu grec original, posseïm la versió llatina antiga completa, probablement del segle iii, així com trenta-tres fragments d'una versió siriana i una versió armènia completa dels llibres 4 i 5.<a href="#cite_note-33">[33]</a> El 22 de gener de 2022 fou proclamat <a href="/wiki/Doctor_de_l%27Esgl%C3%A9sia" title="Doctor de l'Església">Doctor de l'Església</a> pel <a href="/wiki/Papa_Francesc" class="mw-redirect" title="Papa Francesc">papa Francesc</a>, amb el títol de Doctor unitatis (doctor de la unitat). El decret diu com a justificació: "Fou un pont espiritual i teològic entre els cristians de l'est i l'oest; el seu nom, Ireneu, expressa la pau que ve del Senyor i que reconcilia, en restaurar la unitat"<a href="#cite_note-34">[34]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escrits">Escrits</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Escrits">modifica</a>]</div> Va escriure: <ul><li><a href="/wiki/Adversus_haereses" title="Adversus haereses">Adversus haereses</a>, sive, De refutatione et eversione falsae scientiae libri V, contra els gnòstics. Traduït és Contra les heretgies i el títol complet del qual és Desemmascarar i refutar la falsament anomenada Ciència (Gnosi en grec).</li> <li>Un discurs contra els gentils titulat περὶ ἐπιστήμης</li> <li>Διαλἐξεων διαφόρων</li></ul> Hi ha altres obres seves, però que només han arribat a nosaltres en fragments. Algunes d'elles, fins i tot, només són conegudes perquè són esmentades en obres posteriors. La llista és la següent:<a href="#cite_note-FOOTNOTEPoncelet1913-11">[11]</a> <ul><li>Sobre el coneixement, tractat contra els grecs esmentat per Eusebi.</li> <li>Sobre la monarquia, o com Déu no és la causa del mal, escrit adreçat al sacerdot romà Florí, se'n conserva un fragment en una obra d'Eusebi.</li> <li>Sobre Ogdoad, probablement referit al de <a href="/wiki/Valent%C3%AD_Gn%C3%B2stic" title="Valentí Gnòstic">Valentí</a>, escrit també per a Florí, que havia passat per la secta valentiniana, conservat també un fragment en Eusebi.</li> <li>Un tractat sobre el cisma, adreçat a Blast, esmentat per Eusebi.</li> <li>Una carta al papa Víctor en contra de Florí, es conserva un fragment siríac.</li> <li>Una altra carta a Víctor sobre les controvèrsies pasquals, hi ha fragments en Eusebi.</li> <li>Un llibre amb diversos discursos, probablement una col·lecció d'homilies, esmentada per Eusebi.</li></ul> Hi ha altres treballs menors que no són totalment verificables. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Sagrada_Escriptura">Sagrada Escriptura</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Sagrada Escriptura">modifica</a>]</div> Ireneu va assenyalar públicament la <a href="/w/index.php?title=Regla_de_la_fe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Regla de la fe (encara no existeix)">regla de la fe</a>, articulada amb autoritat per la predicació dels bisbes i inculcada en la pràctica eclesiàstica, especialment el culte, com una autèntica tradició apostòlica mitjançant la qual llegir les Escriptures realment contra les heretgies. Va classificar com a Escriptura no només l'Antic Testament, sinó la majoria dels llibres que ara es coneixen com a Nou Testament,<a href="#cite_note-Oxford-5">[5]</a> mentre excloïa moltes obres, un gran nombre de gnòstics, que van florir al segle ii i van reclamar autoritat bíblica.<a href="#cite_note-35">[35]</a> Sovint, Ireneu, com a estudiant de Policarp, que era deixeble directe de l'apòstol Joan, creia que interpretava les escriptures en la mateixa hermenèutica que els apòstols.<a href="#cite_note-36">[36]</a> Aquesta connexió amb Jesús va ser important per a Ireneu perquè tant ell com els gnòstics van basar els seus arguments en les Escriptures. Ireneu va argumentar que, ja que podia remuntar la seva autoritat a Jesús i els gnòstics no, la seva interpretació de les Escriptures era correcta.<a href="#cite_note-37">[37]</a> També va utilitzar "la regla de la fe",<a href="#cite_note-38">[38]</a> un "proto-credo" amb similituds amb el <a href="/w/index.php?title=Credo_dels_ap%C3%B2stols&action=edit&redlink=1" class="new" title="Credo dels apòstols (encara no existeix)">credo dels apòstols</a>, com a clau hermenèutica per argumentar que la seva interpretació de les Escriptures era correcta.<a href="#cite_note-39">[39]</a> Abans d'Ireneu, els cristians diferien de l'evangeli que preferien. Els cristians d'Àsia Menor preferien l'<a href="/wiki/Evangeli_de_Joan" class="mw-redirect" title="Evangeli de Joan">Evangeli de Joan</a>. L'<a href="/wiki/Evangeli_de_Mateu" class="mw-redirect" title="Evangeli de Mateu">Evangeli de Mateu</a> va ser el més popular en general<a href="#cite_note-Harris-40">[40]</a> Ireneu va afirmar que quatre evangelis, <a href="/wiki/Evangeli_de_Mateu" class="mw-redirect" title="Evangeli de Mateu">Mateu</a>, <a href="/wiki/Evangeli_de_Marc" class="mw-redirect" title="Evangeli de Marc">Marc</a>, <a href="/wiki/Evangeli_de_Lluc" class="mw-redirect" title="Evangeli de Lluc">Lluc</a> i <a href="/wiki/Evangeli_de_Joan" class="mw-redirect" title="Evangeli de Joan">Joan</a>, eren escriptures canòniques.<a href="#cite_note-41">[41]</a> Així, Ireneu proporciona el primer testimoni de l'afirmació dels quatre evangelis canònics, possiblement en reacció a la versió editada per <a href="/wiki/Marci%C3%B3" title="Marció">Marció</a> de l'Evangeli de Lluc, que Marció afirmava que era l'únic i únic evangeli veritable.<a href="#cite_note-amazon.com-8">[8]</a><a href="#cite_note-Davis-26">[26]</a> Basant-se en els arguments que Ireneu va fer a favor de només quatre evangelis autèntics, alguns intèrprets dedueixen que el quàdruple Evangeli devia ser encara una novetat en temps d'Ireneu.<a href="#cite_note-42">[42]</a> A Contra les heretgies 3.11.7 reconeix que molts cristians heterodoxos només fan servir un evangeli mentre que el 3.11.9 reconeix que alguns en fan servir més de quatre.<a href="#cite_note-43">[43]</a> L'èxit del <a href="/w/index.php?title=Diatesar%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diatesaró (encara no existeix)">Diatesaró</a> de <a href="/wiki/Tati%C3%A0" class="mw-redirect" title="Tatià">Tatià</a> en aproximadament el mateix període és' ... una poderosa indicació que l'Evangeli quàdruple contemporàniament patrocinat per Ireneu no va ser en termes generals, i molt menys universalment, ha reconegut."<a href="#cite_note-44">[44]</a> (L'apòleg i ascètic Tatian havia harmonitzat prèviament els quatre evangelis en una sola narració, elDiatesseron cap a 150-160) Ireneu és també el primer testimoni que l'Evangeli de Joan va ser escrit per <a href="/w/index.php?title=Joan_l%27ap%C3%B2stol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joan l'apòstol (encara no existeix)">Joan l'apòstol</a>,<a href="#cite_note-p368-45">[45]</a> i que l'Evangeli de Lluc va ser escrit per <a href="/w/index.php?title=Lluc_ap%C3%B2stol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lluc apòstol (encara no existeix)">Lluc, el company de Pau</a>.<a href="#cite_note-46">[46]</a> Els estudiosos sostenen que Ireneu cita 21 dels 27 llibres del Nou Testament, com ara:<a href="#cite_note-FOOTNOTEGrant1965154-47">[47]</a><a href="#cite_note-49">[a]</a> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+3:16&l=ca">Mt 3:16</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+3:10&l=ca">Mc 3:10</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+3:14&l=ca">Lc 3:14</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+3:11&l=ca">Jn 3:11</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+3:14&l=ca">Ac 3:14</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Rm+3:16&l=ca">Rm 3:16</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Co+1:3&l=ca">1Co 1:3</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=2Co+3:7&l=ca">2Co 3:7</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gl+3:22&l=ca">Gl 3:22</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ef+5:2&l=ca">Ef 5:2</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Fl+4:18&l=ca">Fl 4:18</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Col+1:3&l=ca">Col 1:3</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Te+5:6&l=ca">1Te 5:6</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=2Te+5:25&l=ca">2Te 5:25</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Tim+1&l=ca">1Tim 1</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=2+Tim+3:14&l=ca">2 Tim 3:14</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Tit+3:3&l=ca">Tit 3:3</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Pe+4:9&l=ca">1Pe 4:9</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Jo+3:16&l=ca">1Jo 3:16</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=2Jo+1:16&l=ca">2Jo 1:16</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ap+4:20&l=ca">Ap 4:20</a></li></ul> Pot referir-se a Hebreus 2:30 i Jaume 4:16 i potser fins i tot a 2 Pere 5:28, però no cita Filemó,<a href="#cite_note-FOOTNOTEGrant1965154-47">[47]</a> 3 Joan o Judes. Ireneu va citar el Nou Testament aproximadament 1.000 vegades. Aproximadament un terç de les seves cites es fan a les cartes de Pau. Ireneu va considerar que les 13 cartes que pertanyien al corpus paulí havien estat escrites pel mateix Pau.<a href="#cite_note-50">[49]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Autoritat_apostòlica">Autoritat apostòlica</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Autoritat apostòlica">modifica</a>]</div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Nuremberg_chronicles_f_116r_1.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Nuremberg_chronicles_f_116r_1.png/150px-Nuremberg_chronicles_f_116r_1.png" decoding="async" width="150" height="212" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c0/Nuremberg_chronicles_f_116r_1.png 1.5x" data-file-width="220" data-file-height="311" /></a><figcaption> Ireneu a la <a href="/wiki/Cr%C3%B2nica_de_Nuremberg" title="Crònica de Nuremberg">Crònica de Nuremberg</a> </figcaption></figure> En el seu escrit contra els gnòstics, que afirmava posseir una tradició oral secreta del mateix Jesús, Ireneu va afirmar que els bisbes de diferents ciutats es coneixen des dels apòstols i que la tradició oral que enumera als apòstols és una guia segura per la interpretació de les Escriptures.<a href="#cite_note-51">[50]</a> En un passatge que es va convertir en un locus classicus de polèmiques catòlico-protestants, va citar l'església romana com a exemple de la cadena d'autoritat ininterrompuda, text que les polèmiques catòliques utilitzarien per afirmar la primacia de Roma sobre les esglésies orientals en virtut de la seva autoritat preeminent.<a href="#cite_note-Encyclopædia_Britannica-52">[51]</a><a href="#cite_note-53">[52]</a> La successió de bisbes i preveres va ser important per establir una cadena de custòdia de l'ortodòxia. El punt d'Ireneu quan va refutar els gnòstics va ser que totes les esglésies apostòliques havien conservat les mateixes tradicions i ensenyaments en molts corrents independents. Va ser l'acord unànime entre aquestes moltes corrents de transmissió independents el que va demostrar que la fe ortodoxa, actual en aquelles esglésies, era certa.<a href="#cite_note-54">[53]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Teologia_i_contrast_d'Ireneu_amb_el_gnosticisme">Teologia i contrast d'Ireneu amb el gnosticisme</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Teologia i contrast d'Ireneu amb el gnosticisme">modifica</a>]</div> El punt central de la <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a> d'Ireneu és la unitat i la bondat de <a href="/wiki/D%C3%A9u_en_el_cristianisme" title="Déu en el cristianisme">Déu</a>, en oposició a la teoria de Déu dels gnòstics; una sèrie d'emanacions divines (<a href="/w/index.php?title=E%C3%B3_(gnosticisme)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eó (gnosticisme) (encara no existeix)">eons</a>) juntament amb una distinció entre la <a href="/wiki/M%C3%B2nada" title="Mònada">Mònada</a> i el <a href="/wiki/Demi%C3%BCrg" title="Demiürg">Demiürg</a>. Ireneu utilitza la teologia del <a href="/wiki/Logos" title="Logos">Logos</a> que va heretar de <a href="/wiki/Just%C3%AD_M%C3%A0rtir" class="mw-redirect" title="Justí Màrtir">Justí Màrtir</a>. Ireneu era un estudiant de <a href="/wiki/Policarp" class="mw-disambig" title="Policarp">Policarp</a>, que es deia que havia estat tutoritzat per <a href="/w/index.php?title=Joan_l%27ap%C3%B2stol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joan l'apòstol (encara no existeix)">Joan l'apòstol</a>.<a href="#cite_note-p368-45">[45]</a> (Joan havia utilitzat la terminologia del Logos a l'Evangeli de Joan i a la 1a carta de Joan). Ireneu prefereix parlar del Fill i de l'Esperit com les "mans de Déu". <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_unitat_de_la_salvació_històrica">La unitat de la salvació històrica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: La unitat de la salvació històrica">modifica</a>]</div> L'èmfasi d'Ireneu en la unitat de Déu es reflecteix en el seu corresponent èmfasi en la unitat de la història de la <a href="/wiki/Salvaci%C3%B3_en_el_cristianisme" title="Salvació en el cristianisme">salvació</a>. Ireneu insisteix reiteradament que Déu va començar el món i que el supervisa des d'aquest acte creatiu; tot el que ha passat forma part del seu pla per a la humanitat. L'essència d'aquest pla és un procés de maduració: Ireneu creu que la humanitat es va crear immadura i Déu pretenia que les seves criatures triguessin molt a créixer o assumir la semblança divina. Per tant, tot el que ha passat ha estat planejat per Déu per ajudar la humanitat a superar aquest contratemps inicial i aconseguir la maduresa espiritual. Déu ha dissenyat intencionadament el món com un lloc difícil, on els éssers humans es veuen obligats a prendre decisions morals, ja que només d'aquesta manera poden madurar com a agents morals. Ireneu compara la mort amb el gran peix que va empassar <a href="/wiki/Jon%C3%A0s" class="mw-redirect" title="Jonàs">Jonàs</a>: només a les profunditats del ventre de la balena Jonàs podia recórrer a Déu i actuar segons la voluntat divina. De la mateixa manera, la mort i el patiment apareixen com a <a href="/wiki/Mal" class="mw-disambig" title="Mal">mals</a>, però sense ells mai no podríem conèixer Déu. Segons Ireneu, el punt culminant de la història de la salvació és l'adveniment de <a href="/wiki/Jes%C3%BAs" class="mw-redirect" title="Jesús">Jesús</a>. Per a Ireneu, Déu pretenia l'encarnació de <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Crist</a> abans de determinar que es creava la humanitat. Ireneu desenvolupa aquesta idea basant-se en <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Rm+5:14&l=ca">Rm 5:14</a>, dient: "Perquè tenia una preexistència com a ésser salvador, era necessari que allò que es pogués salvar també fos cridat a l'existència, perquè l'ésser que salva no existís en va".<a href="#cite_note-55">[54]</a> Alguns teòlegs sostenen que Ireneu creia que l'encarnació s'hauria produït fins i tot si la humanitat no hagués pecat mai; però el fet que cometessin <a href="/wiki/Pecat" title="Pecat">pecat</a> va determinar el seu paper de salvador.<a href="#cite_note-56">[55]</a> Ireneu veu a Crist com el nou Adam, que desfa sistemàticament el que va fer <a href="/wiki/Adam" title="Adam">Adam</a>: així, quan Adam era desobedient pel que fa a l'edicte de Déu sobre el fruit de l'<a href="/w/index.php?title=Arbre_del_coneixement_del_b%C3%A9_i_del_mal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arbre del coneixement del bé i del mal (encara no existeix)">arbre del coneixement del bé i del mal</a>, Crist era obedient fins a la mort a la fusta d'un arbre. Ireneu és el primer a fer comparacions entre <a href="/wiki/Eva" title="Eva">Eva</a> i <a href="/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs" title="Maria, mare de Jesús">Maria</a>, contrastant la infidelitat de la primera amb la fidelitat de la segona. A més de revertir els errors fets per Adam, Ireneu pensa que Crist és "recapitulant" o "resumint" la vida humana.<a href="#cite_note-57">[56]</a> Ireneu concep que la nostra salvació es produeix essencialment a través de l'<a href="/wiki/Encarnaci%C3%B3" title="Encarnació">encarnació</a> de Déu com a home. Caracteritza la pena pel pecat com la mort i la <a href="/w/index.php?title=Corrupci%C3%B3_(filosofia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Corrupció (filosofia) (encara no existeix)">corrupció</a>. Déu, però, és <a href="/wiki/Immortalitat" title="Immortalitat">immortal</a> i incorruptible i, simplement, unint-se a la natura humana en Crist, ens transmet aquestes qualitats: es difonen, per dir-ho així, com una infecció benigna.<a href="#cite_note-58">[57]</a> Ireneu subratlla que la salvació es produeix a través de l'Encarnació de Crist, que atorga la incorruptibilitat a la humanitat, en lloc d'emfatitzar la seva mort redemptora en la <a href="/wiki/Crucifixi%C3%B3" title="Crucifixió">crucifixió</a>, tot i que aquest últim esdeveniment és una part integral de l'anterior.<a href="#cite_note-59">[58]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_vida_de_Crist">La vida de Crist</h4>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: La vida de Crist">modifica</a>]</div> Part del procés de recapitulació consisteix en el fet que Crist travessa totes les etapes de la vida humana, des de la infància fins a la vellesa, i simplement vivint-la, la santifica amb la seva divinitat. Tot i que de vegades s'afirma que Ireneu creia que Crist no va morir fins que va ser més gran del que es descriu convencionalment, el bisbe de Lió simplement va assenyalar que, perquè Jesús va complir l'edat permesa per convertir-se en rabí (30 anys o més), va recapitular i va santificar el període comprès entre els 30 i els 50 anys, segons el costum jueu de perioditzar la vida, i per tant toca el començament de la vellesa quan es compleix 50 anys.<a href="#cite_note-60">[59]</a> Al passatge de Contra les heretgies considerat, Ireneu té clar que després de rebre el bateig als trenta anys, citant <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+3:23&l=ca">Lc 3:23</a>, els gnòstics afirmen falsament que "Ell [Jesús] només va predicar un any comptant des del seu bateig", i també: "En completar el seu trentè any que va patir [Jesús], de fet encara era un home jove i que no havia assolit, de cap manera, una edat avançada". Ireneu argumenta contra els gnòstics mitjançant l'ús de les escriptures per afegir diversos anys després del seu bateig fent referència a tres visites a Jerusalem clarament separades. El primer és quan Jesús fa vi amb aigua, puja a la festa de Pasqua, després de la qual es retira i es troba a Samaria. El segon és quan Jesús puja a Jerusalem per la Pasqua i cura el paralític, després d'això es retira sobre el mar de Tiberíades. El tercer esment és quan viatja a Jerusalem.<a href="#cite_note-A.H._2.22.5-61">[60]</a> Ireneu cita les Escriptures, a les quals ens referim com <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jo+8:57&l=ca">Jo 8:57</a>, per suggerir que Jesús ministra quan tenia quaranta anys. En aquest passatge, els opositors de Jesús volen argumentar que Jesús no ha vist Abraham, perquè Jesús és massa jove. Els opositors de Jesús argumenten que Jesús encara no té 50 anys. Ireneu argumenta que si Jesús tingués una trentena d'anys, els seus oponents haurien argumentat que encara no ha passat 40 anys, ja que això el faria encara més jove. L'argument d'Ireneu és que no afeblirien el seu propi argument afegint anys a l'edat de Jesús. Ireneu també escriu que "els ancians en són testimonis, que a Àsia van conferir amb el deixeble de Joan el Senyor, al fet que Joan els havia lliurat aquestes coses, perquè va romandre amb ells fins als temps de Trajà. I alguns d'ells no van veure només Joan, però d'altres també dels apòstols, i té aquesta mateixa narració d'ells, i és testimoni de la relació."<a href="#cite_note-A.H._2.22.5-61">[60]</a> A Demostració (74), Ireneu assenyala "Perquè <a href="/wiki/Pon%C3%A7_Pilat" title="Ponç Pilat">Ponç Pilat</a> era governador de <a href="/w/index.php?title=Judea_(prov%C3%ADncia_romana)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Judea (província romana) (encara no existeix)">Judea</a>, i en aquell moment tenia una enemistat ressentida contra <a href="/wiki/Herodes_Antipas" class="mw-redirect" title="Herodes Antipas">Herodes, el rei dels jueus</a>. Però després, quan se li va portar Crist lligat, Pilat el va enviar a Herodes, donant-li mana que li demani informació, perquè pugui saber amb certesa el que hauria de desitjar sobre ell; fent de Crist una ocasió convenient de reconciliació amb el rei."<a href="#cite_note-62">[61]</a> Pilat va ser el <a href="/wiki/Prefecte" title="Prefecte">prefecte</a> de la província romana de <a href="/w/index.php?title=Judea_(prov%C3%ADncia_romana)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Judea (província romana) (encara no existeix)">Judea</a> del 26 al 36 dC.<a href="#cite_note-63">[62]</a><a href="#cite_note-64">[63]</a> Va servir sota l'emperador <a href="/wiki/Tiberi" title="Tiberi">Tiberi Claudi Neró</a>. Herodes Antipas era tetrarca de Galilea i Perea, un estat client de l'imperi romà. Va governar des del 4 aC fins al 39 dC.<a href="#cite_note-65">[64]</a> En refutar les afirmacions gnòstiques que Jesús va predicar només un any després del seu bateig, Ireneu va utilitzar l'enfocament de la "recapitulació" per demostrar que vivint més enllà dels trenta anys, Crist va santificar fins i tot la vellesa. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ús_de_les_epístoles_de_Pau">Ús de les epístoles de Pau</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Ús de les epístoles de Pau">modifica</a>]</div> Molts aspectes de la presentació de la història de la salvació per Ireneu depenen de les epístoles de Pau. La concepció de la salvació d'Ireneu es basa en gran manera en la comprensió que es troba a les cartes de Pau. Ireneu planteja primer el tema de la victòria sobre el pecat i el mal que proporciona la mort de Jesús. La intervenció de Déu ha salvat la humanitat de la caiguda d'Adam i de la maldat de Satanàs.<a href="#cite_note-66">[65]</a> La naturalesa humana s'ha unit a Déu en la persona de Jesús, permetent així la naturalesa humana guanyar el pecat.<a href="#cite_note-67">[66]</a> Pau escriu sobre el mateix tema, que Crist ha vingut perquè es formi un nou ordre, i estar sota la Llei, estar sota el pecat d'Adam.<a href="#cite_note-68">[67]</a> La reconciliació també és un tema de Pau que Ireneu subratlla en els seus ensenyaments sobre la salvació. Ireneu creu que Jesús que venia en carn i ossos va santificar la humanitat perquè pogués tornar a reflectir la perfecció associada a la semblança del diví. Aquesta perfecció condueix a una nova vida, en el llinatge de Déu, que sempre busca la vida eterna i la unitat amb el Pare.<a href="#cite_note-69">[68]</a><a href="#cite_note-70">[69]</a> Es tracta d'un trasllat de Pau, que atribueix aquesta reconciliació a les accions de Crist: "Perquè des que la mort va arribar a través d'un ésser humà, la resurrecció dels morts també ha arribat a través d'un ésser humà; en Adam, de manera que tots es faran vius en Crist".<a href="#cite_note-71">[70]</a> Un tercer tema de les concepcions de salvació de Pau i d'Ireneu és el sacrifici de Crist, necessari per a la nova vida donada a la humanitat en el triomf sobre el mal. És en aquest sacrifici obedient que Jesús és vencedor i reconciliador, esborrant així les marques que Adam va deixar a la naturalesa humana. Per argumentar contra els gnòstics sobre aquest punt, Ireneu utilitza <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Col+2:13–4&l=ca">Col 2:13–4</a> per demostrar que el deute que va arribar un arbre s'ha pagat per nosaltres en un altre arbre. A més, el <a href="/wiki/Ep%C3%ADstola_als_Efesis" class="mw-redirect" title="Epístola als Efesis">primer capítol d'Efesis</a> es recull en la discussió d'Ireneu sobre el tema quan afirma: "Amb la seva pròpia sang ens va redimir, tal com també declara el seu apòstol: "En qui tenim la <a href="/wiki/Redempci%C3%B3_en_el_cristianisme" class="mw-redirect" title="Redempció en el cristianisme">redempció</a> per la seva sang, fins i tot la remissió dels pecats."" <a href="#cite_note-72">[71]</a> Les freqüències de cites i al·lusions a les epístoles paulines a Contra les heretgies són:<a href="#cite_note-grant-73">[72]</a> <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Epístola</th> <th>freqüència </th></tr> <tr> <td>Romans</td> <td>84 </td></tr> <tr> <td>1 Corintis</td> <td>102 </td></tr> <tr> <td>2 Corintis</td> <td>18 </td></tr> <tr> <td>Gàlates</td> <td>27 </td></tr> <tr> <td>Efesis</td> <td>37 </td></tr> <tr> <td>Filipencs</td> <td>13 </td></tr> <tr> <td>Colossencs</td> <td>18 </td></tr> <tr> <td>1 Tessalonicencs</td> <td>2 </td></tr> <tr> <td>2 Tessalonicencs</td> <td>9 </td></tr> <tr> <td>1 Timoteu</td> <td>5 </td></tr> <tr> <td>2 Timoteu</td> <td>5 </td></tr> <tr> <td>Titus</td> <td>4 </td></tr> <tr> <td>Filemó</td> <td>0 </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Crist_com_el_nou_Adam">Crist com el nou Adam</h4>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Crist com el nou Adam">modifica</a>]</div> Per contrarestar els seus oponents gnòstics, Ireneu desenvolupa significativament la presentació de Crist de Pau com a <a href="/w/index.php?title=%C3%9Altim_Adam&action=edit&redlink=1" class="new" title="Últim Adam (encara no existeix)">Últim Adam</a>. La presentació de Crist per Ireneu com el Nou Adam es basa en el paral·lel Crist-Adam de Pau a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Rm+5:12-21&l=ca">Rm 5:12-21</a>. Ireneu utilitza aquest paral·lel per demostrar que Crist realment va prendre carn humana. Ireneu va considerar important emfatitzar aquest punt perquè entén el fracàs en reconèixer la plena humanitat de Crist el vincle que uneix les diverses soques del gnosticisme, tal com es veu en la seva afirmació que "segons l'opinió de ningú dels heretges era la Paraula de Déu fet carn."<a href="#cite_note-74">[73]</a> Ireneu creu que, tret que la Paraula es fes carn, els humans no serien redimits del tot.<a href="#cite_note-75">[74]</a> Explica que en convertir-se en home, Crist va restaurar la humanitat a la imatge i semblança de Déu, que havien perdut en la <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27home" title="Caiguda de l'home">caiguda de l'home</a>.<a href="#cite_note-76">[75]</a><a href="#cite_note-77">[76]</a> Així com Adam va ser el cap original de la humanitat a través del qual tots van pecar, Crist és el nou cap de la humanitat que compleix el paper d'Adam en l'<a href="/w/index.php?title=Economia_de_la_salvaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia de la salvació (encara no existeix)">economia de la salvació</a>.<a href="#cite_note-78">[77]</a> Ireneu anomena aquest procés de restauració de la humanitat recapitulació.<a href="#cite_note-79">[78]</a> Per a Ireneu, la presentació de Pau de la Llei Antiga (l'<a href="/w/index.php?title=Alian%C3%A7a_mosaica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aliança mosaica (encara no existeix)">aliança mosaica</a>) en aquest passatge indica que la Llei Antiga revelava la pecaminositat de la humanitat però no podia salvar-les. Explica que "ja que, com que la llei era espiritual, només feia que el pecat destaqués en alleujament, però no el destruïa. Perquè el pecat no tenia cap domini sobre l'esperit, sinó sobre l'home."<a href="#cite_note-ReferenceB-80">[79]</a> Atès que els humans tenen una naturalesa física, no poden ser salvats per una llei espiritual. En canvi, necessiten un Salvador humà. Per això era necessari que Crist agafés carn humana.<a href="#cite_note-ReferenceB-80">[79]</a> Ireneu resumeix com la presa de carn humana de Crist salva la humanitat amb una afirmació que s'assembla molt a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Rm+5:19&l=ca">Rm 5:19</a>, "Perquè com per la desobediència de l'únic home que es va modelar originalment de terra verge, molts es van fer pecadors i van perdre la vida; també era necessari que, per l'obediència d'un home, que originalment va néixer d'una verge, molts haurien de ser justificats i rebre la salvació."<a href="#cite_note-ReferenceB-80">[79]</a> Ireneu subratlla la creació física d'Adam i Crist per demostrar com l'Encarnació salva la naturalesa física de la humanitat.<a href="#cite_note-81">[80]</a> Ireneu subratlla la importància de la inversió de Crist de l'acció d'Adam. Mitjançant la seva obediència, Crist desfà la desobediència d'Adam.<a href="#cite_note-82">[81]</a> Ireneu presenta la Passió com el colofó de l'obediència de Crist, emfatitzant com aquesta obediència a l'arbre de la Creu, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Fil+2:">8&l=ca Fil 2: 8</a> desfà la desobediència que es va produir a través d'un arbre <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+3:17&l=ca">Gn 3:17</a><a href="#cite_note-83">[82]</a> La interpretació d'Ireneu de la discussió de Crist sobre el Crist com a Nou Adam és significativa perquè va ajudar a desenvolupar la <a href="/w/index.php?title=Teoria_de_la_recapitulaci%C3%B3_de_l%27expiaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teoria de la recapitulació de l'expiació (encara no existeix)">teoria de la recapitulació de l'expiació</a>. Ireneu subratlla que és mitjançant la inversió de Crist de l'acció d'Adam que se salva la humanitat, en lloc de considerar que la Redempció es produeixi de manera culte o jurídica.<a href="#cite_note-84">[83]</a><a href="#cite_note-85">[84]</a> El passatge bíblic, "La mort ha estat engolida per la victòria",<a href="#cite_note-86">[85]</a> implicava per a Ireneu que el Senyor segurament ressuscitarà el primer humà, és a dir, Adam, com un dels salvats. Segons Ireneu, aquells que neguen la salvació d'Adam "s'estan apartant de la vida per sempre" i el primer que ho va fer va ser <a href="/wiki/Tati%C3%A0" class="mw-redirect" title="Tatià">Tatià</a> <a href="#cite_note-87">[86]</a> La idea que el <a href="/w/index.php?title=Darrer_Adam&action=edit&redlink=1" class="new" title="Darrer Adam (encara no existeix)">segon Adam</a> va salvar el primer <a href="/wiki/Adam" title="Adam">Adam</a> va ser defensada no només per Ireneu, sinó també per <a href="/wiki/Gregori_Taumaturg" title="Gregori Taumaturg">Gregori Taumaturg</a>,<a href="#cite_note-88">[87]</a> que suggereix que era popular a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_primitiva" title="Església primitiva">Església primitiva</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Gnosticisme_valentinià">Gnosticisme valentinià</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Gnosticisme valentinià">modifica</a>]</div> El gnosticisme valentinià va ser una de les principals formes de gnosticisme a les quals es va oposar Ireneu. Segons la visió gnòstica de la salvació, la creació era perfecta per començar; no va necessitar temps per créixer i madurar. Per als valentinians, el món material és el resultat de la pèrdua de perfecció que va resultar del desig de <a href="/wiki/Sofia_(saviesa)" title="Sofia (saviesa)">Sofia</a> d'entendre el Padrí. Per tant, es redimeix finalment, mitjançant coneixement secret, per entrar en el <a href="/wiki/Pleroma" title="Pleroma">pleroma</a> del qual va caure originalment l'Achamoth. Segons els gnòstics valentinians, hi ha tres classes d'éssers humans. Són el material, que no pot aconseguir la salvació; els psíquics, que es veuen reforçats per les obres i la fe (formen part de l'església); i l'espiritual, que no pot decaure ni ser perjudicat per accions materials.<a href="#cite_note-89">[88]</a> Essencialment, els éssers humans normals —els que tenen fe, però no posseeixen un coneixement especial— no assoliran la salvació. Els espirituals, en canvi, els que obtenen aquest gran do, són l'única classe que finalment aconseguirà la salvació. En el seu article titulat "El demiürg", <a href="/w/index.php?title=John_Arendzen&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Arendzen (encara no existeix)">J.P. Arendzen</a> resumeix la visió valentiniana de la salvació de l'home. Escriu: "Els primers homes carnals tornaran a la brutalitat de la matèria i, finalment, seran consumits pel foc; el segon, o els homes psíquics, juntament amb el demiürg com a amo, entraran en un estat mitjà, ni el cel (pleroma) ni l'infern (tot); els homes purament espirituals seran completament alliberats de la influència del demiürg i juntament amb el Salvador i Achamoth, el seu cònjuge, entraran al pleroma desposseït de cos (húle) i ànima (psuché)." <a href="#cite_note-90">[89]</a> En aquesta comprensió de la salvació, el propòsit de l'Encarnació era redimir els espirituals dels seus cossos materials. Prenent un cos material, el Fill es converteix en el Salvador i facilita aquesta entrada al pleroma fent possible que els espirituals rebin el seu cos espiritual. No obstant això, en convertir-se en cos i ànima, el Fill mateix es converteix en un dels que necessiten redempció. Per tant, la Paraula descendeix al Salvador en el seu Baptisme al Jordà, que allibera el Fill del seu cos i ànima corruptibles. La seva redempció del cos i l'ànima s'aplica als espirituals.<a href="#cite_note-91">[90]</a> En resposta a aquesta visió gnòstica de Crist, Ireneu va subratllar que la Paraula es va fer carn i va desenvolupar una soteriologia que emfatitzava la importància del cos material de Crist per salvar la humanitat, tal com es va comentar a les seccions anteriors.<a href="#cite_note-92">[91]</a> En les seves crítiques al gnosticisme, Ireneu va fer referència a un evangeli gnòstic que retratava <a href="/wiki/Judes_Iscariot" title="Judes Iscariot">Judes</a> amb llum positiva, ja que havia actuat d'acord amb les instruccions de Jesús. El recentment descobert <a href="/wiki/Evangeli_de_Judes" title="Evangeli de Judes">Evangeli de Judes</a> data del període en què va viure Ireneu (finals del segle ii), i els estudiosos solen considerar aquesta obra com un dels molts textos gnòstics, que mostren una de les moltes varietats de creences gnòstiques del període.<a href="#cite_note-93">[92]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Exegesi_profètica">Exegesi profètica</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Exegesi profètica">modifica</a>]</div> Els primers quatre llibres de Contra les heretgies constitueixen una minuciosa anàlisi i refutació de les doctrines gnòstiques. La cinquena és una afirmació de creença positiva que contrasta les opinions gnòstiques constantment canviants i contradictòries amb la fe ferma de l'església. Fa una crida a les profecies bíbliques per demostrar la veracitat del cristianisme.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950244-94">[93]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Roma_i_les_deu_banyes">Roma i les deu banyes</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Roma i les deu banyes">modifica</a>]</div> Ireneu va mostrar una estreta relació entre els esdeveniments previstos de <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dn+2&l=ca">Dn 2</a> i <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dn+7&l=ca">Dn 7</a>. Roma, el quart regne profètic, acabaria en una desdoblada partició. Les deu divisions de l'imperi són les "deu banyes" de Daniel 7 i les "deu banyes" a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ap+17&l=ca">Ap 17</a> Un "petit corn", que havia de suplantar tres de les deu divisions de Roma, era també el futur "vuitè" de Revelació. Ireneu va concloure amb la destrucció de tots els regnes en el <a href="/wiki/Segona_vinguda" class="mw-redirect" title="Segona vinguda">Segon Advent</a>, quan Crist, la "pedra" profetitzada, tallada de la muntanya sense mans, va colpejar la imatge després de la divisió de Roma.<a href="#cite_note-95">[94]</a><a href="#cite_note-96">[95]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950245-97">[96]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'Anticrist">L'Anticrist</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: L'Anticrist">modifica</a>]</div> Ireneu va identificar l'<a href="/wiki/Anticrist" title="Anticrist">Anticrist</a>, un altre nom de l'home apostat del pecat, amb la Petita Banya de Daniel i la Bèstia de l'Apocalipsi 13 de Joan. Va intentar aplicar altres expressions a l'Anticrist, com ara "l'abominació de la desolació", esmentada per Crist (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+24:15&l=ca">Mt 24:15</a>) i el "rei del rostre més ferotge", en l'explicació de Gabriel de la Banya Petita de <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dn+8&l=ca">Dn 8</a>. Però no té molt clar com "s'eliminaran el sacrifici i la libació" durant la "mitja setmana" o tres anys i mig del <a href="/w/index.php?title=Regnat_de_l%27Anticrist&action=edit&redlink=1" class="new" title="Regnat de l'Anticrist (encara no existeix)">regnat de l'Anticrist</a>.<a href="#cite_note-98">[97]</a><a href="#cite_note-99">[98]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950246–247-100">[99]</a> Sota la noció que l'Anticrist, com a individu individual, podria ser d'origen jueu, creu que la menció de "<a href="/wiki/Dan" class="mw-disambig" title="Dan">Dan</a>" a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Je+8:16&l=ca">Je 8:16</a> i l'omissió d'aquest nom de les tribus llistades a Apocalipsi 7 podrien indicar la tribu de l'Anticrist. Aquesta suposició es va convertir en el fonament d'una sèrie d'interpretacions posteriors d'altres estudiants de la profecia bíblica.<a href="#cite_note-101">[100]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950247-102">[101]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id=""Temps,_temps_i_mitja_hora"">"Temps, temps i mitja hora"</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: "Temps, temps i mitja hora"">modifica</a>]</div> Igual que els altres primers pares de l'església, Ireneu va interpretar els <a href="/w/index.php?title=Temps,_temps_i_mitja_hora&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temps, temps i mitja hora (encara no existeix)">tres temps i mig</a> de la petita banya de Daniel 7 com tres anys i mig literals. Els tres anys i mig d'anticrist assegut al temple es col·loquen immediatament abans de la <a href="/wiki/Segona_vinguda_de_Crist" class="mw-redirect" title="Segona vinguda de Crist">segona vinguda de Crist</a>.<a href="#cite_note-103">[102]</a><a href="#cite_note-newadvent.org-104">[103]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950247–248-105">[104]</a> S'identifiquen com la segona meitat de la "setmana" de <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dn+9&l=ca">Dn 9</a>. Ireneu no diu res de les setanta setmanes; no sabem si va col·locar la "una setmana" a finals dels setanta o si tenia un buit.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950248-106">[105]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="666">666</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: 666">modifica</a>]</div> Ireneu és el primer dels pares de l'església a considerar el número místic <a href="/w/index.php?title=Nombre_de_la_B%C3%A8stia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nombre de la Bèstia (encara no existeix)">666</a>. Tot i que Ireneu va proposar algunes solucions d'aquest enigma numèric, la seva interpretació va ser força reservada. Per tant, afirma amb cautela: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Però sabent el nombre segur declarat per les Escriptures, és a dir, sis-cents seixanta-sis, esperen, en primer lloc, la divisió del regne en deu; després, en el següent lloc, quan aquests reis regeixen i comencen per ordenar els seus assumptes i avançar en el seu regne, [aprenguin] a reconèixer que qui vindrà reclamant el regne per ell mateix i aterrirà aquells homes dels quals hem estat parlant, té un nom que conté el número esmentat, és realment l'abominació de la desolació. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><a href="#cite_note-107">[106]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950248–249-108">[107]</a> Tot i que Ireneu va especular amb tres noms per simbolitzar aquest nombre místic, concretament Euanthas, Teitan i <a href="/w/index.php?title=Numerologia_i_els_Pares_de_l%27Esgl%C3%A9sia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Numerologia i els Pares de l'Església (encara no existeix)">Lateinos</a>, no obstant això, es conformava amb creure que l'Anticrist sorgiria algun temps després de la caiguda de Roma i que el significat del número seria ser revelat.<a href="#cite_note-109">[108]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950249-110">[109]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mil·lenni">Mil·lenni</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Mil·lenni">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenarisme" title="Mil·lenarisme">Mil·lenarisme</a></div> Ireneu declara que el futur regnat de l'Anticrist de tres anys i mig, quan s'asseu al temple de Jerusalem, finalitzarà el segon adveniment, amb la resurrecció dels justos, la destrucció dels malvats i el mil·lenari regnat dels justos. La resurrecció general i el judici segueixen el descens de la Nova Jerusalem al final del regne mil·lenari.<a href="#cite_note-newadvent.org-104">[103]</a><a href="#cite_note-111">[110]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950249-110">[109]</a> Ireneu anomena aquells "hereus" que afirmen que els salvats són immediatament <a href="/w/index.php?title=Glorificaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Glorificació (encara no existeix)">glorificats</a> al regne per venir després de la mort, abans de la seva resurrecció. Afirma que el regne mil·lenari i la resurrecció són actualitats, no al·legories, la primera resurrecció que introdueix aquest regne promès en què els sants ressuscitats es descriuen com a governants de la terra renovada durant el mil·lenni, entre les dues resurreccions.<a href="#cite_note-112">[111]</a><a href="#cite_note-113">[112]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950250-114">[113]</a> Ireneu va sostenir l'antiga tradició jueva que els primers sis dies de la setmana de la creació eren típics dels primers sis mil anys de la història de la humanitat, i l'Anticrist es manifestava al sisè període. I esperava que el regne mil·lenari comencés amb la segona vinguda de Crist per destruir els malvats i inaugurar, per als justos, el regnat del <a href="/wiki/Regne_de_D%C3%A9u_(cristianisme)" title="Regne de Déu (cristianisme)">regne de Déu</a> durant els setè mil anys, el dissabte mil·lenari, tal com significava el dissabte de la setmana de la creació.<a href="#cite_note-newadvent.org-104">[103]</a><a href="#cite_note-115">[114]</a><a href="#cite_note-116">[115]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950250-114">[113]</a> Igual que molts dels pares, Ireneu no va distingir entre la nova terra recreada en el seu estat etern —els mil anys de <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ap+20&l=ca">Ap 20</a>—, quan els sants estan amb Crist després del seu segon adveniment i les tradicions jueves del regne messiànic. Per tant, aplica idees bíbliques i tradicionals a les seves descripcions d'aquesta terra durant el mil·lenni, al llarg dels capítols finals del llibre 5. Aquesta concepció del regnat dels sants ressuscitats i traduïts amb Crist en aquesta terra durant el mil·lenni —conegut popularment com chiliasme— era la creença cada vegada més imperant d'aquesta època. Les incipients distorsions a causa de la barreja de tradicions actuals, que figuren en les formes extremes del chiliasme, van provocar una reacció contra les interpretacions anteriors de les profecies bíbliques.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950250–252-117">[116]</a> Ireneu no buscava un regne jueu. Va interpretar Israel com l'església cristiana, la llavor espiritual d'Abraham.<a href="#cite_note-118">[117]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950251-119">[118]</a> De vegades, les seves expressions són molt fantasioses. Parla, per exemple, d'una fertilitat prodigiosa d'aquesta terra durant el mil·lenni, després de la resurrecció dels justos, “quan també la creació, després d'haver estat renovada i alliberada, fructifiqui amb abundància de tota mena d'aliments”. En aquest sentit, atribueix a Crist la dita sobre la vinya amb deu mil branques, i l'espiga de blat amb deu mil grans, etc., que cita de <a href="/w/index.php?title=Papias_d%27Hierapolis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Papias d'Hierapolis (encara no existeix)">Papias d'Hierapolis</a>.<a href="#cite_note-120">[119]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950251-119">[118]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Rapte">Rapte</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Rapte">modifica</a>]</div> Sovint, Ireneu s'agrupa amb altres pares de l'església primitiva com a ensenyants del <a href="/w/index.php?title=Premil%C2%B7lenarisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Premil·lenarisme (encara no existeix)">premil·lenarisme</a> històric que mantenen una creença en el regnat terrenal de Crist, però difereixen del premil·lenari dispensacional en la seva visió del <a href="/wiki/Rapte" title="Rapte">rapte</a> quant a quan es produeix la traducció dels sants. A Contra les heretgies (V.XXIX.1) diu "I, per tant, quan al final l'Església quedarà sobtadament atrapada d'això, es diu:" Hi haurà tribulació com no ha estat des del principi, ni tampoc ser.""<a href="#cite_note-121">[120]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Exegesi">Exegesi</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Exegesi">modifica</a>]</div> L'exegesi d'Ireneu no dona cobertura completa. Sobre les foques, per exemple, només fa al·lusió a Crist com el genet del cavall blanc. Destaca cinc factors amb més claredat i èmfasi que <a href="/wiki/Just%C3%AD_M%C3%A0rtir" class="mw-redirect" title="Justí Màrtir">Justí</a> : <ol><li>la resurrecció literal dels justos en el segon advent</li> <li>el mil·lenni limitat per les dues resurreccions</li> <li>l'Anticrist arribarà als trencaments de la ruptura de Roma</li> <li>les profecies simbòliques de Daniel i l'Apocalipsi en la seva relació amb els darrers temps</li> <li>el regne de Déu que s'establirà amb el segon adveniment.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom1950252-122">[121]</a></li></ol> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Creences">Creences</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Creences">modifica</a>]</div> Va explicar que no existeix un <a href="/wiki/Pleroma" title="Pleroma">Pleroma</a> sobre el Déu Creador. La Regla de la Veritat, es resumeix en el següent: hi ha un sol Déu Sobirà Universal que va crear totes les coses per mitjà del seu Verb, que ha organitzat i fetes del no res totes les coses perquè existeixin. El Déu de l'<a href="/wiki/Antic_Testament" title="Antic Testament">Antic Testament</a> és el mateix únic Déu del <a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Nou Testament</a>, al contrari del que va afirmar <a href="/wiki/Marci%C3%B3" title="Marció">Marció</a>. Ireneu va confrontar les concepcions segons les quals hi hauria ànimes dolentes destinades a condemnar-se o tres classes d'humans: materials que no poden salvar-se, psíquics que poden salvar-se i espirituals que se salven. Déu ha tancat a tots en la incredulitat, per tenir compassió de tots (Romans 11,32). Especialment va rebutjar la versió <a href="/wiki/Gn%C3%B2stica" class="mw-redirect" title="Gnòstica">gnòstica</a> de <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Crist</a>, que en feia un ésser espiritual a qui li va ser administrat un cos format amb substància psíquica, però disposat amb un art inefable perquè pogués ser vist, palpat i sofrir i del que es va deslliurar en morir, i que en canvi mai no va prendre res de l'home material, perquè aquest res té que pugui salvar-se. Va mostrar com, segons els arguments que ells proposen, el Verb no s'hauria fet carn. El llibre V exposa la seva <a href="/wiki/Escatologia" title="Escatologia">escatologia</a> mil·lenarista, heretada dels apòstols: l'<a href="/wiki/Anticrist" title="Anticrist">Anticrist</a>, la <a href="/wiki/Resurrecci%C3%B3" title="Resurrecció">Resurrecció</a> dels justos i el <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenarisme" title="Mil·lenarisme">Mil·lenni</a>. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Galeria">Galeria</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Galeria">modifica</a>]</div> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Eglisesaintireneelyon.JPG" class="mw-file-description" title="Església de Saint-Irénée de Lió, on va ser enterrat"><img alt="Església de Saint-Irénée de Lió, on va ser enterrat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Eglisesaintireneelyon.JPG/90px-Eglisesaintireneelyon.JPG" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Eglisesaintireneelyon.JPG/135px-Eglisesaintireneelyon.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Eglisesaintireneelyon.JPG/180px-Eglisesaintireneelyon.JPG 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2560" /></a></div> <div class="gallerytext">Església de Saint-Irénée de Lió, on va ser enterrat</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Irenee_crypte.jpg" class="mw-file-description" title="Cripta de Sant Ireneu"><img alt="Cripta de Sant Ireneu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Irenee_crypte.jpg/90px-Irenee_crypte.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Irenee_crypte.jpg/135px-Irenee_crypte.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Irenee_crypte.jpg/180px-Irenee_crypte.jpg 2x" data-file-width="422" data-file-height="563" /></a></div> <div class="gallerytext">Cripta de Sant Ireneu</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Irenee_crypte2.jpg" class="mw-file-description" title="Ossari de Sant Ireneu, on van recollir-se les restes salvades dels diferents sepulcres de l'església després de la destrucció de 1562"><img alt="Ossari de Sant Ireneu, on van recollir-se les restes salvades dels diferents sepulcres de l'església després de la destrucció de 1562" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Irenee_crypte2.jpg/120px-Irenee_crypte2.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Irenee_crypte2.jpg/180px-Irenee_crypte2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Irenee_crypte2.jpg/240px-Irenee_crypte2.jpg 2x" data-file-width="563" data-file-height="422" /></a></div> <div class="gallerytext">Ossari de Sant Ireneu, on van recollir-se les restes salvades dels diferents sepulcres de l'església després de la destrucció de 1562</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Notes">modifica</a>]</div> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-49"><a href="#cite_ref-49">↑</a> Ireneu, a "Contra les heretgies", cita 626 vegades dels 4 evangelis; d'Actes 54 vegades."<a href="#cite_note-FOOTNOTEHoh1919189–197-48">[48]</a> </li> </ol></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><a href="#cite_ref-1">↑</a> <a href="/w/index.php?title=James_L._Papandrea&action=edit&redlink=1" class="new" title="James L. Papandrea (encara no existeix)">James L. Papandrea</a> – <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=6hH4g-Thmg0">"The First Theologians: Irenaeus and Tertullian"</a> </li> <li id="cite_note-2"><a href="#cite_ref-2">↑</a> The Faith of the Early Fathers, Liturgical Press, 1970, p. 84. </li> <li id="cite_note-3"><a href="#cite_ref-3">↑</a> Eusebius of Caesarea, Ecclesiastical History Book v. Chapter v. </li> <li id="cite_note-4"><a href="#cite_ref-4">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catholic.com/encyclopedia/irenaeus-saint">A. Poncelet, "Irenaeus, Saint" Catholic Encyclopedia 1917 (Catholic Answers)</a> </li> <li id="cite_note-Oxford-5">↑ <a href="#cite_ref-Oxford_5-0">5,0</a> <a href="#cite_ref-Oxford_5-1">5,1</a> <a href="#cite_ref-Oxford_5-2">5,2</a> Cross, F. L., ed. The Oxford Dictionary of the Christian Church (Nova York: Oxford University Press, 2005) </li> <li id="cite_note-6"><a href="#cite_ref-6">↑</a> "Caesar and Christ"(Nova York: Simon and Schuster, 1972) </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/eb/article-9042757/Saint-Irenaeus">Encyclopædia Britannica: Saint Irenaeus</a>». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-amazon.com-8">↑ <a href="#cite_ref-amazon.com_8-0">8,0</a> <a href="#cite_ref-amazon.com_8-1">8,1</a> <a href="/w/index.php?title=Raymond_E._Brown&action=edit&redlink=1" class="new" title="Raymond E. Brown (encara no existeix)">Brown, Raymond E.</a> An Introduction to the New Testament, p. 14. <a href="/w/index.php?title=Anchor_Bible&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anchor Bible (encara no existeix)">Anchor Bible</a>; 1st edition (October 13, 1997). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-385-24767-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-385-24767-2">ISBN 978-0-385-24767-2</a> </li> <li id="cite_note-9"><a href="#cite_ref-9">↑</a> Calendarium Romanum (Libreria Editrice Vaticana 1969), p. 96 </li> <li id="cite_note-10"><a href="#cite_ref-10">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.churchofengland.org/prayer-and-worship/worship-texts-and-resources/common-worship/churchs-year/calendar">The Calendar</a>» (en anglès). [Consulta: 27 març 2021]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPoncelet1913-11">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPoncelet1913_11-0">11,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPoncelet1913_11-1">11,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPoncelet1913_11-2">11,2</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPoncelet1913_11-3">11,3</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPoncelet1913_11-4">11,4</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPoncelet1913_11-5">11,5</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPoncelet1913_11-6">11,6</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPoncelet1913_11-7">11,7</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPoncelet1913_11-8">11,8</a> <a href="#CITEREFPoncelet1913">Poncelet, 1913</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWacePiercy1911-12">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWacePiercy1911_12-0">12,00</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWacePiercy1911_12-1">12,01</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWacePiercy1911_12-2">12,02</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWacePiercy1911_12-3">12,03</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWacePiercy1911_12-4">12,04</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWacePiercy1911_12-5">12,05</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWacePiercy1911_12-6">12,06</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWacePiercy1911_12-7">12,07</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWacePiercy1911_12-8">12,08</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEWacePiercy1911_12-9">12,09</a> <a href="#CITEREFWacePiercy1911">Wace i Piercy, 1911</a>. </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> Eusebius, Historia Ecclesiastica 5.4.1 </li> <li id="cite_note-14"><a href="#cite_ref-14">↑</a> Against Heresies 1.13.7 </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> Eusebius, Historia Ecclesiastica 5.24.1ff </li> <li id="cite_note-16"><a href="#cite_ref-16">↑</a> <a href="/wiki/Gregori_de_Tours" title="Gregori de Tours">Gregori de Tours</a> va ser el primer en citar una tradició que senyalava Irineu com a màrtir </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Grant, Robert M., Irenaeus of Lyons, p. 6. Routledge 1997. </li> <li id="cite_note-18"><a href="#cite_ref-18">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.orthodoxchurchquotes.com/category/sayings-from-saints-elders-and-fathers/st-irenaeus-of-lyon/">"St. Irenaeus of Lyon", Orthodox Church Quotes</a> </li> <li id="cite_note-19"><a href="#cite_ref-19">↑</a> Most, William G., The Holy Spirit and the Church, Notre Dame Institute Press, 1991, p. 76 </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> source needed </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> Pagels, Elaine. Beyond Belief, Pan Books, 2005. p. 54 </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> Hartog, Paul A. Orthodoxy and Heresy in Early Christian Contexts: Reconsidering the Bauer Thesis. Eugene, Oregon: Wipf and Stock Publishers, 2015, p. 199, 200. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-61097-504-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-61097-504-9">ISBN 978-1-61097-504-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Orthodoxy+and+Heresy+in+Early+Christian+Contexts%3A+Reconsidering+the+Bauer+Thesis&rft.aulast=Hartog&rft.aufirst=Paul+A.&rft.date=2015&rft.pub=Wipf+and+Stock+Publishers&rft.place=Eugene%2C+Oregon&rft.pages=199%2C+200&rft.isbn=978-1-61097-504-9">  </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> Pagels, Elaine. The Gnostc Gospels. Vintage Books, 1979, p. 90.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Gnostc+Gospels&rft.aulast=Pagels&rft.aufirst=Elaine&rft.date=1979&rft.pub=Vintage+Books&rft.pages=90">  </li> <li id="cite_note-24"><a href="#cite_ref-24">↑</a> Ehrman, Bart D. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/lostchristianiti00ehrm_993">Lost Christianities</a>. Oxford: Oxford University Press, 2005, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/lostchristianiti00ehrm_993/page/n140">122</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-518249-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-518249-1">ISBN 978-0-19-518249-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Lost+Christianities&rft.aulast=Ehrman&rft.aufirst=Bart+D.&rft.date=2005&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Oxford&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Flostchristianiti00ehrm_993%2Fpage%2Fn140+122%5D&rft.isbn=978-0-19-518249-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Flostchristianiti00ehrm_993">  </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> Stark, Rodney. Cities of God, HarperCollins, 2007. chap. 6 </li> <li id="cite_note-Davis-26">↑ <a href="#cite_ref-Davis_26-0">26,0</a> <a href="#cite_ref-Davis_26-1">26,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ntcanon.org/Irenaeus.shtml">The Development of the Canon of the New Testament – Irenaeus</a>». Ntcanon.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> This work was first published in 1907 in Armenian, along with a German translation by Adolf von Harnack. It is Harnack who divided the text into one hundred numbered sections. </li> <li id="cite_note-ReferenceA-28"><a href="#cite_ref-ReferenceA_28-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/08130b.htm">CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: St. Irenaeus</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-29"><a href="#cite_ref-29">↑</a> Rev. J. Tixeront, D.D. A Handbook of Patrology. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.earlychristianwritings.com/tixeront/section1-4.html#irenaeus">Section IV: The Opponents of Heresy in the Second Century</a>, St. Louis, MO, by B. Herder Book Co. 1920. </li> <li id="cite_note-30"><a href="#cite_ref-30">↑</a> Eusebius, Historia Ecclesiastica 5.20.1 </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> of Lyon, Ireneaus. VII. Fragments from the Lost Writings of Irenaeus, p. 569.  </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Henry Chadwick, The Early Church, Penguin Group, 1993², p. 83 </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> Richard A Norris, Jr, 'Irenaeus of Lyons', in Frances Young, Lewis Ayres and Andrew Louth, eds, The Cambridge History of Early Christian Literature, (2010), p47 </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> [<a href="/wiki/VP:REF" class="mw-redirect" title="VP:REF">enllaç sense format</a>] <a rel="nofollow" class="external free" href="http://newsaints.faithweb.com/news_archives_2022.htm#106">http://newsaints.faithweb.com/news_archives_2022.htm#106</a> </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/eb/article-3559/Saint-Irenaeus">Encyclopædia Britannica: Saint Irenaeus</a>». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> Farmer, Hugh. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/oxforddictionary0000farm_d3u1">The Oxford Dictionary of Saints</a>. Fourth. Oxford: Oxford University Press, 1997, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/oxforddictionary0000farm_d3u1/page/250">250</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-280058-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-280058-2">ISBN 0-19-280058-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+Dictionary+of+Saints&rft.date=1997&rft.edition=Fourth&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Oxford&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Foxforddictionary0000farm_d3u1%2Fpage%2F250+250%5D&rft.isbn=0-19-280058-2&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Foxforddictionary0000farm_d3u1">  </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> J.T. Nielsen, Adam and Christ in the Theology of Irenaeus of Lyons: An Examination of the function of the Adam-Christ Typology in the Adversus Haereses of Ireaneus, against the Background of the Gnosticism of His Time. Van Gorcum's Theologische Bibliotheek. (Asen, The Netherlands: Koninkliijke Van Gorcum 7 Comp. N.V., 1968), p. 48–49. </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> Irenaeus, Against Heresies, III.4.2. and IV.33.7. </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> Paul Parvis, "Who was Irenaeus? An Introduction to the Man and His Work," in Irenaeus: Life, Scripture, Legacy, ed. Sara Parvis and Paul Foster (Minneanpolis: Fortress Press, 2012), 20. </li> <li id="cite_note-Harris-40"><a href="#cite_ref-Harris_40-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Stephen_L_Harris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stephen L Harris (encara no existeix)">Harris, Stephen L.</a>, Understanding the Bible (Palo Alto: Mayfield, 1985) </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> "But it is not possible that the Gospels can be either more or fewer in number than they are. For since there are four zones of the world in which we live, and four principal winds, while the church has been scattered throughout the world, and since the 'pillar and ground' of the Church is the Gospel and the spirit of life, it is fitting that she should have four pillars, breathing incorruption on every side, and vivifying human afresh. From this fact, it is evident that the Logos, the fashioner <a href="/w/index.php?title=Demiurge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Demiurge (encara no existeix)">demiourgos</a> of all, he that sits on the cherubim and holds all things together, when he was manifested to humanity, gave us the gospel under four forms but bound together by one spirit." Against Heresies 3.11.8 </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> McDonald & Sanders, The Canon Debate, 2002, p. 277 </li> <li id="cite_note-43"><a href="#cite_ref-43">↑</a> McDonald & Sanders, p. 280. Also p. 310, summarizing 3.11.7: the <a href="/wiki/Ebionites" title="Ebionites">Ebionites</a> use Matthew's Gospel, Marcion mutilates Luke's, the <a href="/w/index.php?title=Docetist&action=edit&redlink=1" class="new" title="Docetist (encara no existeix)">Docetists</a> use Mark's, the <a href="/wiki/Valentinians" title="Valentinians">Valentinians</a> use John's </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> McDonald & Sanders, p. 280 </li> <li id="cite_note-p368-45">↑ <a href="#cite_ref-p368_45-0">45,0</a> <a href="#cite_ref-p368_45-1">45,1</a> McDonald & Sanders, p. 368 </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> McDonald & Sanders, p. 267 </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGrant1965154-47">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEGrant1965154_47-0">47,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEGrant1965154_47-1">47,1</a> <a href="#CITEREFGrant1965">Grant, 1965</a>, p. 154. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHoh1919189–197-48"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHoh1919189–197_48-0">↑</a> <a href="#CITEREFHoh1919">Hoh, 1919</a>, p. 189–197. </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> Blackwell, Ben C. Christosis: Pauline Soteriology in Light of Deification in Irenaeus and Cyril of Alexandria (Tübingen, Germany: Mohr Siebeck, 2011), p. 36 </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> "Wherefore we must obey the priests of the Church who have succession from the Apostles, as we have shown, who, together with succession in the episcopate, have received the certain mark of truth according to the will of the Father; all others, however, are to be suspected, who separated themselves from the principal succession." Adversus Haereses (Book IV, Chapter 26). <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103426.htm">read online</a>. </li> <li id="cite_note-Encyclopædia_Britannica-52"><a href="#cite_ref-Encyclopædia_Britannica_52-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/eb/article-3559/Saint-Irenaeus">Encyclopædia Britannica</a>». [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-53"><a href="#cite_ref-53">↑</a> "Since, however, it would be very tedious, in such a volume as this, to reckon up the successions of all the Churches, we do put to confusion all those who, in whatever manner, whether by an evil self-pleasing, by vainglory, or by blindness and perverse opinion, assemble in unauthorized meetings; [we do this, I say,] by indicating that tradition derived from the apostles, of the very great, the very ancient, and universally known Church founded and organized at Rome by the two most glorious apostles, Peter and Paul; as also [by pointing out] the faith preached to men, which comes down to our time by means of the successions of the bishops. For it is a matter of necessity that every Church should agree with this Church, on account of its pre- eminent authority, that is, the faithful everywhere, inasmuch as the apostolical tradition has been preserved continuously by those [faithful men] who exist everywhere."<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103303.htm">read online Adversus Haereses (Book III, Chapter 3)</a> </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103433.htm">Adversus Haereses (Book IV, Chapter 33:8)</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> Irenaeus, Against Heresies, III.22.3. </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> J.B. Carol, Why Jesus Christ?: Thomistic, Scotistic, and Conciliatory Perspectives (Manassas, VA: Trinity Communications, 1986), p. 172–174. </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> AH 3.18.7; 3.21.9–10; 3.22.3; 5.21.1; see also, Klager, Andrew P. "Retaining and Reclaiming the Divine: Identification and the Recapitulation of Peace in St. Irenaeus of Lyons' Atonement Narrative," Stricken by God? Nonviolent Identification and the Victory of Christ, eds. Brad Jersak and Michael Hardin. (Grand Rapids: Eerdmans, 2007), esp. p. 462 n. 158. </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> M David Litwa, "The Wondrous Exchange: Irenaeus and Eastern Valentinians on the Soteriology of Interchange," Journal of Early Christian Studies p. 324–325. </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> Andrew J. Bandstra, "Paul and an Ancient Interpreter: A Comparison of the Teaching of Redemption in Paul and Irenaeus," Calvin Theological Journal 5 (1970): pp. 47, 57. </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> Adversus Haereses, llibre II, capítol 22 </li> <li id="cite_note-A.H._2.22.5-61">↑ <a href="#cite_ref-A.H._2.22.5_61-0">60,0</a> <a href="#cite_ref-A.H._2.22.5_61-1">60,1</a> A.H. 2.22.5 </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ccel.org/ccel/irenaeus/demonstr.preaching_the_demonstration_of_the_apostolic_preaching.html">Irenaeus, Demonstration of Apostolic Preaching §77</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110504002038/http://www.ccel.org/ccel/irenaeus/demonstr.preaching_the_demonstration_of_the_apostolic_preaching.html">Arxivat</a> 4 May 2011[Date mismatch] a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> «Britannica Online: Pontius Pilate». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/EBchecked/topic/460341/Pontius-Pilate">Britannica.com</a> [Consulta: 21 març 2012].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Britannica.com&rft.atitle=Britannica+Online%3A+Pontius+Pilate&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.britannica.com%2FEBchecked%2Ftopic%2F460341%2FPontius-Pilate">  </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> Jona Lendering. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150503144950/http://www.livius.org/jo-jz/judaea/judaea.htm">Judaea</a>». Livius.org. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.livius.org/jo-jz/judaea/judaea.htm">original</a> el 3 de maig 2015. [Consulta: 21 març 2012]. </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> <a href="/w/index.php?title=F._F._Bruce&action=edit&redlink=1" class="new" title="F. F. Bruce (encara no existeix)">Bruce, F. F.</a> «Herod Antipas, Tetrarch of Galilee and Peraea». Annual of Leeds University Oriental Society, 5, 1963–1965. </li> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> Bandstra, Andrew «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/sim_calvin-theological-journal_1970-04_5_1/page/48">Paul and an Ancient Interpreter: a Comparison of the Teaching of Redemption in Paul and Irenaeus</a>». Calvin Theological Journal, 5, 1, 01-04-1970, pàg. 48. </li> <li id="cite_note-67"><a href="#cite_ref-67">↑</a> Irenaeus, Against Heresies, III.18.7 </li> <li id="cite_note-68"><a href="#cite_ref-68">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Rm+6:14&l=ca">Rm 6:14</a> o <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gal+5:18&l=ca">Gal 5:18</a> </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Irenaeus, Against Heresies, III.18.1 </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> Irenaeus, Against Heresies, III.19.1 </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Cor+15:21-22&l=ca">1Cor 15:21-22</a> </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> Irenaeus, Against Heresies, V.2.2 </li> <li id="cite_note-grant-73"><a href="#cite_ref-grant_73-0">↑</a> Grant, Robert M. The Formation of the New Testament. New York: Harper & Row, 1965. p. 154 </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> Irenaeus, Against Heresies, III.11.3. </li> <li id="cite_note-75"><a href="#cite_ref-75">↑</a> Litwa, "The Wondrous Exchange," p. 312–313. </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> Irenaeus, Against Heresies, III.18.1. </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> Irenaeus, Against Heresies, V.16.2. </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Nielsen, Adam and Christ in the Theology of Irenaeus of Lyons, p. 11. </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> Irenaeus, Against Heresies, III.18.2. </li> <li id="cite_note-ReferenceB-80">↑ <a href="#cite_ref-ReferenceB_80-0">79,0</a> <a href="#cite_ref-ReferenceB_80-1">79,1</a> <a href="#cite_ref-ReferenceB_80-2">79,2</a> Irenaeus, Against Heresies, III.18.7. </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> Dominic J. Unger and Irenaeus M.C. Steenberg trans. St Irenaeus of Lyons: Against the Heresies III, Ancient Christian Writers: The Works of the Fathers in Translation (Nova York: The Newman Press, 2012), p. 176–177, endnote 48. </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> Andrew J. Bandstra, "Paul and an Ancient Interpreter," p. 50. </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> Irenaeus, Against Heresies, V.16.3. </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> Bandstra, "Paul and an Ancient Interpreter," p. 61. </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> For other theories of atonement see <a href="/w/index.php?title=Atonement_in_Christianity&action=edit&redlink=1" class="new" title="Atonement in Christianity (encara no existeix)">Atonement in Christianity</a>. </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> Bible <a href="/w/index.php?title=Plantilla:Bibleref&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:Bibleref (encara no existeix)">Plantilla:Bibleref</a> </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103323.htm">Irenaeus, Against Heresies (Book III, Chapter 23)</a>». paragraph 7.-8.. [Consulta: 19 octubre 2018]. </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0610.htm">Gregory Thaumaturgus, On All the Saints</a>». [Consulta: 19 octubre 2018]. </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> Grant, Robert M., Irenaeus of Lyons (Routledge, 1997), p. 23. </li> <li id="cite_note-90"><a href="#cite_ref-90">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/04707b.htm">CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Demiurge</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> Litwa, "The Wondrous Exchange," p. 316–317. </li> <li id="cite_note-92"><a href="#cite_ref-92">↑</a> Litwa, "The Wondrous Exchange," p. 313–316. </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Dr. John Dickson. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sydneyanglicans.net/images/uploads/indepth/A_Spectators_Guide_to_the_Gospel_of_Judas.pdf">A Spectators Guide to the Gospel of Judas</a>». Sydneyanglicans.net. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom1950244-94"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950244_94-0">↑</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 244. </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103525.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 25</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-96"><a href="#cite_ref-96">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103526.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 26</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom1950245-97"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950245_97-0">↑</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 245. </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103528.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 28</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103525.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 25, sec. 2–4</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom1950246–247-100"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950246–247_100-0">↑</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 246–247. </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103530.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 25, sec. 3</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom1950247-102"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950247_102-0">↑</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 247. </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103525.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 25, sec. 3–4</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-newadvent.org-104">↑ <a href="#cite_ref-newadvent.org_104-0">103,0</a> <a href="#cite_ref-newadvent.org_104-1">103,1</a> <a href="#cite_ref-newadvent.org_104-2">103,2</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103530.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 30, sec. 4</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom1950247–248-105"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950247–248_105-0">↑</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 247–248. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom1950248-106"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950248_106-0">↑</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 248. </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103528.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 30, sec. 2</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom1950248–249-108"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950248–249_108-0">↑</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 248–249. </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103529.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 30, sec. 3</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom1950249-110">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950249_110-0">109,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950249_110-1">109,1</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 249. </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103535.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 35, sec. 1–2</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103531.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 31</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-113"><a href="#cite_ref-113">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103535.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 35</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom1950250-114">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950250_114-0">113,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950250_114-1">113,1</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 250. </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103528.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 28, sec. 3</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103533.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 33, sec. 2</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom1950250–252-117"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950250–252_117-0">↑</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 250–252. </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103532.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 32, sec. 2</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom1950251-119">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950251_119-0">118,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950251_119-1">118,1</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 251. </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103533.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 33, sec. 3</a>». Newadvent.org. [Consulta: 24 novembre 2014]. </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103529.htm">Against Heresies Book 5 Chapter 39, sec. 1</a>». Newadvent.org. [Consulta: 25 maig 2019]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom1950252-122"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom1950252_122-0">↑</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 252. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>Poncelet, Albert. «St. Irenaeus». A: <a href="/wiki/Wikisource" class="mw-redirect" title="Wikisource">Wikisource</a>. <a class="external text" href="https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_%281913%29/St._Irenaeus">Catholic Encyclopedia</a> (en anglès). Volum 8, 1913.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Catholic+Encyclopedia&rft.atitle=St.+Irenaeus&rft.aulast=Poncelet&rft.aufirst=Albert&rft.date=1913&rft_id=https%3A%2F%2Fen.wikisource.org%2Fwiki%2FCatholic_Encyclopedia_%25281913%2529%2FSt._Irenaeus"> </li> <li>Wace, Henry; Piercy, William Coleman. «Irenaeus, bp. of Lyons». A: <a href="/wiki/Wikisource" class="mw-redirect" title="Wikisource">Wikisource</a>. <a class="external text" href="https://en.wikisource.org/wiki/Dictionary_of_Christian_Biography_and_Literature_to_the_End_of_the_Sixth_Century/Irenaeus,_bp._of_Lyons">Dictionary of Christian Biography and Literature to the End of the Sixth Century</a> (en anglès), 1911.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dictionary+of+Christian+Biography+and+Literature+to+the+End+of+the+Sixth+Century&rft.atitle=Irenaeus%2C+bp.+of+Lyons&rft.aulast=Wace&rft.aufirst=Henry&rft.date=1911&rft_id=https%3A%2F%2Fen.wikisource.org%2Fwiki%2FDictionary_of_Christian_Biography_and_Literature_to_the_End_of_the_Sixth_Century%2FIrenaeus%2C_bp._of_Lyons"> </li> <li>Bandstra, Andrew J. "Paul and an Ancient Interpreter: A Comparison of the Teaching of Redemption in Paul and Irenaeus," Calvin Theological Journal 5 (197): 43–63.</li> <li>Blackwell, Ben C. Christosis: Pauline Soteriology in Light of Deification in Irenaeus and Cyril of Alexandria. Wissenschaftliche Untersuchungen zum Neuen Testament 2. Reiche 341, edited by Jorg Frey. Tübingen, Germany: Mohr Siebeck, 2011.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Le_Roy_Froom&action=edit&redlink=1" class="new" title="Le Roy Froom (encara no existeix)">Froom, LeRoy</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://docs.adventistarchives.org//doc_info.asp?DocID=42770">The Prophetic Faith of our Fathers</a> (<a href="/w/index.php?title=Plantilla:DjVulink&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:DjVulink (encara no existeix)">Plantilla:DjVulink</a> and PDF). 1. Review and Herald Publishing Association, 1950 [Consulta: 2 març 2014].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Prophetic+Faith+of+our+Fathers&rft.aulast=Froom&rft.aufirst=LeRoy&rft.date=1950&rft.pub=Review+and+Herald+Publishing+Association&rft_id=http%3A%2F%2Fdocs.adventistarchives.org%2F%2Fdoc_info.asp%3FDocID%3D42770">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141106181119/http://docs.adventistarchives.org//doc_info.asp?DocID=42770">Arxivat</a> 6 de novembre 2014 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li>Hoh, J. "Die Lehre des hl. Irenäus uber das Neue Testament". Neutestamentliche Abhandlungen. vii. Munster i. W. 1919. pp. 189–197.</li> <li>Irenaeus, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://newadvent.com/fathers/0103.htm">Against Heresies</a>, at <a href="/w/index.php?title=New_Advent&action=edit&redlink=1" class="new" title="New Advent (encara no existeix)">New Advent</a>. From Ante-Nicene Fathers, vol. 1, ed. Alexander Roberts, James Donaldson, and A. Cleveland Coze, translated by Alexander Roberts and William Rambaut. (Buffalo, NY: Christian Literature Co., 1885).</li> <li>Litwa, M. David. "The Wonderous Exchange: Irenaeus and Eastern Valentinians on the Soteriology of Interchange." Journal of Early Christian Studies 22 (2014): 311–40.</li> <li>Nielsen, J.T. Adam and Christ in the Theology of Irenaeus of Lyons: An Examination of the function of the Adam-Christ Typology in the Adversus Haereses of Ireaneus, against the Background of the Gnosticism of His Time. Van Gorcum's Theologische Bibliotheek. Asen, The Netherlands: Koninkliijke Van Gorcum 7 Comp. N.V., 1968.</li> <li>Steenberg, Ireaneus M.C. "The Role of Mary as Co-Recapitulator in St. Irenaeus of Lyons." Vigilae Christianae 58 (2004):117–137.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia_addicional">Bibliografia addicional</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Bibliografia addicional">modifica</a>]</div> <ul><li>Irenaeus, Proof of the Apostolic Preaching, trans JP Smith, (ACW 16, 1952)</li> <li>Irenaeus, Proof of the Apostolic Preaching, trans John Behr (PPS, 1997)</li> <li>Irenaeus, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0103.htm">Against Heresies</a>, trans. Alexander Roberts and William Rambaut, in Ante-Nicene Fathers, vol. 1, ed. Alexander Roberts, James Donaldson, and A. Cleveland Coxe (Buffalo, NY: Christian Literature Co., 1885). <a rel="nofollow" class="external text" href="http://dp.exfontibus.com/1453624600/?tag=exfoncom03-20">Paperback</a>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</li> <li> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/antenicenefathe05menzgoog">The Ante-Nicene Fathers</a>. Buffalo, NY: The Christian Literature Company, 1885.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ante-Nicene+Fathers&rft.date=1885&rft.pub=The+Christian+Literature+Company&rft.place=Buffalo%2C+NY&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fantenicenefathe05menzgoog"> </li> <li>Edwards, Mark. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=z9acTl-jAkAC">Catholicity and Heresy in the Early Church</a>. Ashgate, 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780754662914" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780754662914">ISBN 9780754662914</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Catholicity+and+Heresy+in+the+Early+Church&rft.aulast=Edwards&rft.aufirst=Mark&rft.date=2009&rft.pub=Ashgate&rft.isbn=9780754662914&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dz9acTl-jAkAC"> </li> <li>Eusebius. The Ecclesiastical History. Nova York: Putnam, 1932.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ecclesiastical+History&rft.aulast=Eusebius&rft.date=1932&rft.pub=Putnam&rft.place=Nova+York"> </li> <li>Hägglund, Bengt. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/historyoftheolog0000hggl">History of Theology</a>. St. Louis: Concordia Publishing, 1968.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Theology&rft.aulast=H%C3%A4gglund&rft.aufirst=Bengt&rft.date=1968&rft.pub=Concordia+Publishing&rft.place=St.+Louis&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fhistoryoftheolog0000hggl"> </li> <li>Minns, Denis. Irenaeus. Washington, D.C.: Georgetown University Press, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-87840-553-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-87840-553-4">ISBN 0-87840-553-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Irenaeus&rft.aulast=Minns&rft.aufirst=Denis&rft.date=1994&rft.pub=Georgetown+University+Press&rft.place=Washington%2C+D.C.&rft.isbn=0-87840-553-4"> </li> <li>Parvis, Sara and Paul Foster, ed. Irenaeus: Life, Scripture, Legacy. Minneanpolis: Fortress Press, 2012.</li> <li>Payton Jr., James R. Irenaeus on the Christian Faith: A Condensation of 'Against Heresies' (Cambridge, James Clarke and Co Ltd, 2012).</li> <li>Quasten, J. Patrology: The Beginnings of Patristic Literature. Westminster, MD: Newman Press, 1960.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Patrology%3A+The+Beginnings+of+Patristic+Literature&rft.aulast=Quasten&rft.aufirst=J.&rft.date=1960&rft.pub=Newman+Press&rft.place=Westminster%2C+MD"> </li> <li>Schaff, Philip. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/historyofthechri009648mbp">History of the Christian Church: Ante-Nicene Christianity, A.D. 100–325</a>. Grand Rapids, Mich: Wm. Eerdmans, 1980. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8028-8047-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8028-8047-9">ISBN 0-8028-8047-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+the+Christian+Church%3A+Ante-Nicene+Christianity%2C+A.D.+100%E2%80%93325&rft.aulast=Schaff&rft.aufirst=Philip&rft.date=1980&rft.pub=Wm.+Eerdmans&rft.place=Grand+Rapids%2C+Mich&rft.isbn=0-8028-8047-9&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fhistoryofthechri009648mbp"> </li> <li>Tyson, Joseph B. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/studyofearlychri0000tyso">A Study of Early Christianity</a>. Nova York: Macmillan, 1973.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Study+of+Early+Christianity&rft.aulast=Tyson&rft.aufirst=Joseph+B.&rft.date=1973&rft.pub=Macmillan&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fstudyofearlychri0000tyso"> </li> <li>Wolfson, Henry Austryn. The Philosophy of the Church Fathers: Faith, Trinity, Incarnation. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1970.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Philosophy+of+the+Church+Fathers%3A+Faith%2C+Trinity%2C+Incarnation&rft.aulast=Wolfson&rft.aufirst=Henry+Austryn&rft.date=1970&rft.pub=Harvard+University+Press&rft.place=Cambridge%2C+MA"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Irenaeus" class="extiw" title="commons:Category:Irenaeus">Commons</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182123?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.earlychristianwritings.com/irenaeus.html">Early Christian Writings Irenaeus</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.earlychurch.org.uk/irenaeus.php">EarlyChurch.org.uk</a> Extensive bibliography.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="//archive.org/search.php?query=%28Irenaeus+AND+%28%22St.%22+OR+Saint%29%29">Obres de o sobre Ireneu de Lió</a> a <a href="/wiki/Internet_Archive" title="Internet Archive">Internet Archive</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catholic.org/saints/saint.php?saint_id=291">"Catholic Online"</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n80-015476">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/CANTIC" class="mw-redirect" title="CANTIC">CANTIC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cantic.bnc.cat/registre/981058520035806706">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX821772">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11886606h">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/118555766">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n80015476">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/70051641">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/ISNI" class="mw-redirect" title="ISNI">ISNI</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://isni.org/isni/000000038521160X">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LIBRIS" title="LIBRIS">SELIBR</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://libris.kb.se/auth/191041">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/026659549">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/BIBSYS" title="BIBSYS">BIBSYS</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ask.bibsys.no/ask/action/result?cmd=&kilde=biblio&cql=bs.autid+%3D+90330838&feltselect=bs.autid">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Library_of_Australia" class="mw-redirect" title="National Library of Australia">NLA</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nla.gov.au/anbd.aut-an35492136">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=kup19980000042643&CON_LNG=ENG">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Istituto_Centrale_per_il_Catalogo_Unico" title="Istituto Centrale per il Catalogo Unico">ICCU</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://opac.sbn.it/nome/MILV002915">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ireneu-de-lio">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ireneu_de_Lió&oldid=34253482">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ireneu_de_Lió&oldid=34253482</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_d%27Esmirna" title="Categoria:Sants d'Esmirna">Sants d'Esmirna</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Bisbes_de_les_ciutats_de_la_G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Categoria:Bisbes de les ciutats de la Gàl·lia">Bisbes de les ciutats de la Gàl·lia</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Bisbes_de_Li%C3%B3" title="Categoria:Bisbes de Lió">Bisbes de Lió</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Doctors_de_l%27Esgl%C3%A9sia" title="Categoria:Doctors de l'Església">Doctors de l'Església</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Te%C3%B2legs_del_segle_II" title="Categoria:Teòlegs del segle II">Teòlegs del segle II</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Te%C3%B2legs_del_segle_III" title="Categoria:Teòlegs del segle III">Teòlegs del segle III</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Persones_commemorades_al_calendari_lit%C3%BArgic_luter%C3%A0" title="Categoria:Persones commemorades al calendari litúrgic luterà">Persones commemorades al calendari litúrgic luterà</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_cristians_universals" title="Categoria:Sants cristians universals">Sants cristians universals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Pares_apolog%C3%A8tics_de_l%27esgl%C3%A9sia" title="Categoria:Pares apologètics de l'església">Pares apologètics de l'església</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_lionesos" title="Categoria:Sants lionesos">Sants lionesos</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Gnosticisme" title="Categoria:Gnosticisme">Gnosticisme</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Gn%C3%B2stics" title="Categoria:Gnòstics">Gnòstics</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Antics_esmirneus" title="Categoria:Antics esmirneus">Antics esmirneus</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Morts_a_Li%C3%B3" title="Categoria:Morts a Lió">Morts a Lió</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Pares_de_l%27Esgl%C3%A9sia_grecs" title="Categoria:Pares de l'Església grecs">Pares de l'Església grecs</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_grecs" title="Categoria:Sants grecs">Sants grecs</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_romans_d%27Orient" title="Categoria:Sants romans d'Orient">Sants romans d'Orient</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Te%C3%B2legs_cat%C3%B2lics_francesos" title="Categoria:Teòlegs catòlics francesos">Teòlegs catòlics francesos</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Religiosos_romans_d%27Orient_de_Gr%C3%A8cia" title="Categoria:Religiosos romans d'Orient de Grècia">Religiosos romans d'Orient de Grècia</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Religiosos_cat%C3%B2lics" title="Categoria:Religiosos catòlics">Religiosos catòlics</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptors_d%27Esmirna" title="Categoria:Escriptors d'Esmirna">Escriptors d'Esmirna</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptors_grecs_de_l%27antiga_%C3%80sia_Menor" title="Categoria:Escriptors grecs de l'antiga Àsia Menor">Escriptors grecs de l'antiga Àsia Menor</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptors_romans_d%27Orient" title="Categoria:Escriptors romans d'Orient">Escriptors romans d'Orient</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptors_occitans" title="Categoria:Escriptors occitans">Escriptors occitans</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptors_cat%C3%B2lics" title="Categoria:Escriptors catòlics">Escriptors catòlics</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptors_lionesos" title="Categoria:Escriptors lionesos">Escriptors lionesos</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_escriptors" title="Categoria:Sants escriptors">Sants escriptors</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_sense_format" title="Categoria:Articles amb referències sense format">Articles amb referències sense format</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_avisos_de_la_plantilla_Webarchive" title="Categoria:Articles amb avisos de la plantilla Webarchive">Articles amb avisos de la plantilla Webarchive</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_mides_d%27imatge_que_contenen_px_addicionals" title="Categoria:Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals">Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_c%C3%A0rrecs_manuals_i_P39" title="Categoria:Articles amb càrrecs manuals i P39">Articles amb càrrecs manuals i P39</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_CANTIC" title="Categoria:Articles amb identificador CANTIC">Articles amb identificador CANTIC</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 nov 2024 a les 01:08.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Ireneu_de_Li%C3%B3&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-5c59558b9d-tpmks","wgBackendResponseTime":205,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.564","walltime":"2.187","ppvisitednodes":{"value":29070,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":137503,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":47365,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":28,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":77938,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":10,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1803.281 1 -total"," 69.71% 1257.013 1 Plantilla:Infotaula_persona"," 53.47% 964.238 2 Plantilla:InfoboxFrame"," 51.25% 924.104 1 Plantilla:Infobox_person"," 50.50% 910.619 1 Plantilla:Infobox_person/formatglobal"," 20.80% 375.038 28 Plantilla:If_empty"," 9.05% 163.229 1 Plantilla:Referències"," 4.42% 79.745 1 Plantilla:Identifiers"," 4.39% 79.135 38 Plantilla:GetLabelFix"," 3.96% 71.376 29 Plantilla:Ref-web"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.888","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":5098016,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-6f4956b788-8rk59","timestamp":"20241128162031","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Ireneu de Li\u00f3","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ireneu_de_Li%C3%B3","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q182123","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q182123","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2007-10-14T16:11:10Z","dateModified":"2024-11-18T00:08:42Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/9\/91\/San_Ireneo%2C_vitral_%28cropped%29.jpg","headline":"bisbe i sant grec"}</script> </body> </html>