CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Edat mitjana de Catalunya - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy", "wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"b59c6c82-31ce-40b2-8be2-a62fd8bb59ed","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Edat_mitjana_de_Catalunya","wgTitle":"Edat mitjana de Catalunya","wgCurRevisionId":34593659,"wgRevisionId":34224082,"wgArticleId":55339,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Edat mitjana de Catalunya"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Edat_mitjana_de_Catalunya","wgRelevantArticleId":55339,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive": true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q11917986","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user": "ready","user.options":"loading","mediawiki.action.styles":"ready","mediawiki.interface.helpers.styles":"ready","mediawiki.codex.messagebox.styles":"ready","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init", "ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.action.styles%7Cmediawiki.codex.messagebox.styles%7Cmediawiki.interface.helpers.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.18"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="noindex,nofollow,max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Edat mitjana de Catalunya - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana_de_Catalunya"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana_de_Catalunya"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Edat_mitjana_de_Catalunya rootpage-Edat_mitjana_de_Catalunya skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials"><span>Pàgines especials</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Edat+mitjana+de+Catalunya&returntoquery=oldid%3D34224082" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Edat+mitjana+de+Catalunya&returntoquery=oldid%3D34224082" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Edat+mitjana+de+Catalunya&returntoquery=oldid%3D34224082" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Edat+mitjana+de+Catalunya&returntoquery=oldid%3D34224082" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Invasió_musulmana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Invasió_musulmana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Invasió musulmana</span> </div> </a> <ul id="toc-Invasió_musulmana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Conquesta_carolíngia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Conquesta_carolíngia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Conquesta carolíngia</span> </div> </a> <ul id="toc-Conquesta_carolíngia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_comtats_catalans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_comtats_catalans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Els comtats catalans</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_comtats_catalans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Independència_dels_francs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Independència_dels_francs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Independència dels francs</span> </div> </a> <ul id="toc-Independència_dels_francs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Feudalisme_a_Catalunya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Feudalisme_a_Catalunya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Feudalisme a Catalunya</span> </div> </a> <ul id="toc-Feudalisme_a_Catalunya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_Corona_d'Aragó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Corona_d'Aragó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>La Corona d'Aragó</span> </div> </a> <ul id="toc-La_Corona_d'Aragó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Catalunya_a_la_Corona_d'Aragó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Catalunya_a_la_Corona_d'Aragó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Catalunya a la Corona d'Aragó</span> </div> </a> <ul id="toc-Catalunya_a_la_Corona_d'Aragó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Expansió_de_la_Corona_d'Aragó_(1136-1349)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Expansió_de_la_Corona_d'Aragó_(1136-1349)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Expansió de la Corona d'Aragó (1136-1349)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Expansió_de_la_Corona_d'Aragó_(1136-1349)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Expansió de la Corona d'Aragó (1136-1349)</span> </button> <ul id="toc-Expansió_de_la_Corona_d'Aragó_(1136-1349)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Conquesta_de_Mallorca" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Conquesta_de_Mallorca"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.1</span> <span>Conquesta de Mallorca</span> </div> </a> <ul id="toc-Conquesta_de_Mallorca-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Conquesta_del_Regne_de_València" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Conquesta_del_Regne_de_València"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.2</span> <span>Conquesta del Regne de València</span> </div> </a> <ul id="toc-Conquesta_del_Regne_de_València-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Incorporació_de_Sicília" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Incorporació_de_Sicília"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.3</span> <span>Incorporació de Sicília</span> </div> </a> <ul id="toc-Incorporació_de_Sicília-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Articulació_social_i_política_del_pactisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Articulació_social_i_política_del_pactisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.4</span> <span>Articulació social i política del pactisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Articulació_social_i_política_del_pactisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Vers_la_fi_de_la_dinastia_autòctona_dels_comtes_de_Barcelona_(1349-1412)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vers_la_fi_de_la_dinastia_autòctona_dels_comtes_de_Barcelona_(1349-1412)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Vers la fi de la dinastia autòctona dels comtes de Barcelona (1349-1412)</span> </div> </a> <ul id="toc-Vers_la_fi_de_la_dinastia_autòctona_dels_comtes_de_Barcelona_(1349-1412)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Guerra_civil_catalana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerra_civil_catalana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Guerra civil catalana</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Guerra_civil_catalana-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Guerra civil catalana</span> </button> <ul id="toc-Guerra_civil_catalana-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Context_social" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Context_social"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.1</span> <span>Context social</span> </div> </a> <ul id="toc-Context_social-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Conseqüències_per_a_Catalunya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Conseqüències_per_a_Catalunya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.2</span> <span>Conseqüències per a Catalunya</span> </div> </a> <ul id="toc-Conseqüències_per_a_Catalunya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Formació_i_consolidació_del_català_a_l'edat_mitjana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Formació_i_consolidació_del_català_a_l'edat_mitjana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Formació i consolidació del català a l'edat mitjana</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Formació_i_consolidació_del_català_a_l'edat_mitjana-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Formació i consolidació del català a l'edat mitjana</span> </button> <ul id="toc-Formació_i_consolidació_del_català_a_l'edat_mitjana-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Conceptes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Conceptes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.1</span> <span>Conceptes</span> </div> </a> <ul id="toc-Conceptes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'origen_del_català" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'origen_del_català"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.2</span> <span>L'origen del català</span> </div> </a> <ul id="toc-L'origen_del_català-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_realitat_lingüística_preromana_dels_Països_Catalans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_realitat_lingüística_preromana_dels_Països_Catalans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.2.1</span> <span>La realitat lingüística preromana dels Països Catalans</span> </div> </a> <ul id="toc-La_realitat_lingüística_preromana_dels_Països_Catalans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_romanització_i_la_substitució_lingüística_pel_llatí" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_romanització_i_la_substitució_lingüística_pel_llatí"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.2.2</span> <span>La romanització i la substitució lingüística pel llatí</span> </div> </a> <ul id="toc-La_romanització_i_la_substitució_lingüística_pel_llatí-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_llatí_i_la_formació_de_la_llengua_catalana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_llatí_i_la_formació_de_la_llengua_catalana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.2.3</span> <span>El llatí i la formació de la llengua catalana</span> </div> </a> <ul id="toc-El_llatí_i_la_formació_de_la_llengua_catalana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_català_preliterari" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_català_preliterari"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.3</span> <span>El català preliterari</span> </div> </a> <ul id="toc-El_català_preliterari-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Les_invasions_germàniques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_invasions_germàniques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.3.1</span> <span>Les invasions germàniques</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_invasions_germàniques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_invasió_musulmana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_invasió_musulmana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.3.2</span> <span>La invasió musulmana</span> </div> </a> <ul id="toc-La_invasió_musulmana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_formació_de_la_llengua_literària" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_formació_de_la_llengua_literària"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.4</span> <span>La formació de la llengua literària</span> </div> </a> <ul id="toc-La_formació_de_la_llengua_literària-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_consciència_de_diferenciació_lingüística_llatí/català" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_consciència_de_diferenciació_lingüística_llatí/català"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.4.1</span> <span>La consciència de diferenciació lingüística llatí/català</span> </div> </a> <ul id="toc-La_consciència_de_diferenciació_lingüística_llatí/català-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_primers_testimonis_de_català_escrit" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_primers_testimonis_de_català_escrit"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.4.2</span> <span>Els primers testimonis de català escrit</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_primers_testimonis_de_català_escrit-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Una_llengua_per_al_dret_i_el_comerç" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Una_llengua_per_al_dret_i_el_comerç"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.4.3</span> <span>Una llengua per al dret i el comerç</span> </div> </a> <ul id="toc-Una_llengua_per_al_dret_i_el_comerç-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'aparició_de_la_prosa_literària._Ramon_Llull" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'aparició_de_la_prosa_literària._Ramon_Llull"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.4.4</span> <span>L'aparició de la prosa literària. Ramon Llull</span> </div> </a> <ul id="toc-L'aparició_de_la_prosa_literària._Ramon_Llull-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_historiografia._Les_quatre_grans_cròniques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_historiografia._Les_quatre_grans_cròniques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.4.5</span> <span>La historiografia. Les quatre grans cròniques</span> </div> </a> <ul id="toc-La_historiografia._Les_quatre_grans_cròniques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'expansió_peninsular_i_mediterrània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'expansió_peninsular_i_mediterrània"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.4.6</span> <span>L'expansió peninsular i mediterrània</span> </div> </a> <ul id="toc-L'expansió_peninsular_i_mediterrània-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_llengua_de_la_poesia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_llengua_de_la_poesia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.4.7</span> <span>La llengua de la poesia</span> </div> </a> <ul id="toc-La_llengua_de_la_poesia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_Cancelleria_Reial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Cancelleria_Reial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.4.8</span> <span>La Cancelleria Reial</span> </div> </a> <ul id="toc-La_Cancelleria_Reial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Els_jueus_catalans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_jueus_catalans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Els jueus catalans</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Els_jueus_catalans-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Els jueus catalans</span> </button> <ul id="toc-Els_jueus_catalans-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Catalànic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Catalànic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.1</span> <span>Catalànic</span> </div> </a> <ul id="toc-Catalànic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Jueus_catalans_destacats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Jueus_catalans_destacats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.2</span> <span>Jueus catalans destacats</span> </div> </a> <ul id="toc-Jueus_catalans_destacats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Edat mitjana de Catalunya</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Aquest article només existeix en aquesta llengua. Afegiu l'article per a altres llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-0" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Afegeix llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="uls-after-portlet-link"></span><span class="wb-langlinks-add wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11917986#sitelinks-wikipedia" title="Afegeix enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Afegeix enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Edat_mitjana_de_Catalunya" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Edat_mitjana_de_Catalunya" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Edat_mitjana_de_Catalunya"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&action=edit&oldid=34224082" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Edat_mitjana_de_Catalunya"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&action=edit&oldid=34224082" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Edat_mitjana_de_Catalunya" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Edat_mitjana_de_Catalunya" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&oldid=34224082" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Edat_mitjana_de_Catalunya&id=34224082&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fw%2Findex.php%3Ftitle%3DEdat_mitjana_de_Catalunya%26oldid%3D34224082"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fw%2Findex.php%3Ftitle%3DEdat_mitjana_de_Catalunya%26oldid%3D34224082"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Edat+mitjana+de+Catalunya"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11917986" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"><div class="cdx-message cdx-message--block cdx-message--warning mw-revision"><span class="cdx-message__icon"></span><div class="cdx-message__content"><div id="mw-revision-info">Aquesta és una <a href="/wiki/Ajuda:P%C3%A0gina_d%27historial" class="mw-redirect" title="Ajuda:Pàgina d'historial">versió anterior</a> d'aquesta pàgina, de data 13:43, 11 nov 2024 amb l'última edició de <a href="/wiki/Usuari:EVA3.0_(bot)" class="mw-redirect mw-userlink" title="Usuari:EVA3.0 (bot)" data-mw-revid="34224082"><bdi>EVA3.0 (bot)</bdi></a> <span class="mw-usertoollinks">(<a href="/wiki/Usuari_Discussi%C3%B3:EVA3.0_(bot)" class="mw-redirect mw-usertoollinks-talk" title="Usuari Discussió:EVA3.0 (bot)">discussió</a> | <a href="/wiki/Especial:Contribucions/EVA3.0_(bot)" class="mw-usertoollinks-contribs" title="Especial:Contribucions/EVA3.0 (bot)">contribucions</a>)</span>. Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana_de_Catalunya">versió actual</a></span>.</div><div id="mw-revision-nav">(<a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&diff=prev&oldid=34224082" title="Edat mitjana de Catalunya">dif.</a>) <a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&direction=prev&oldid=34224082" title="Edat mitjana de Catalunya">←la pròxima versió més antiga</a> | <a href="/wiki/Edat_mitjana_de_Catalunya" title="Edat mitjana de Catalunya">vegeu la versió actual</a> (<a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&diff=cur&oldid=34224082" title="Edat mitjana de Catalunya">dif.</a>) | <a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&direction=next&oldid=34224082" title="Edat mitjana de Catalunya">Versió més nova →</a> (<a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&diff=next&oldid=34224082" title="Edat mitjana de Catalunya">dif.</a>)</div></div></div></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><p>L'<b>edat mitjana de Catalunya</b> és el període històric en què <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat. I també és el període en què neix el català com a <a href="/wiki/Llengua" class="mw-redirect" title="Llengua">llengua</a> diferenciada del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> i de les altres <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques" title="Llengües romàniques">llengües romàniques</a>, alhora que gaudeix de la seva màxima esplendor com a llengua literària i oficial, tant als <a href="/wiki/Comtats_catalans" title="Comtats catalans">comtats catalans</a> com a la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a>. En aquest període es va produir la següent cronologia d'esdeveniments històrics: </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Invasió_musulmana"><span id="Invasi.C3.B3_musulmana"></span>Invasió musulmana</h2></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_musulmana_d%27Hisp%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Invasió musulmana d'Hispània">Invasió musulmana d'Hispània</a> i <a href="/wiki/Dominaci%C3%B3_musulmana_de_Catalunya" title="Dominació musulmana de Catalunya">dominació musulmana de Catalunya</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg/220px-Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg" decoding="async" width="220" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg/330px-Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg/440px-Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="696" /></a><figcaption>Una part de l'<a href="/wiki/Atles_Catal%C3%A0" title="Atles Català">Atles Català</a> d'<a href="/wiki/Cresques_Abraham" title="Cresques Abraham">Abraham</a> i <a href="/wiki/Jafud%C3%A0_Cresques" title="Jafudà Cresques">Jafudà Cresques</a></figcaption></figure> <p>La primavera del <a href="/wiki/713" title="713">713</a> <a href="/wiki/Abd-al-Aziz_ibn_Mussa" class="mw-redirect" title="Abd-al-Aziz ibn Mussa">Abd-al-Aziz ibn Mussa</a>, fill de <a href="/wiki/Mussa_ibn_Nussayr" title="Mussa ibn Nussayr">Mussa ibn Nussayr</a>, governador de <a href="/wiki/Kairuan" title="Kairuan">Kairuan</a>, firmava un pacte de capitulació amb el noble Teodomir, el <a href="/wiki/Tractat_de_Teodomir" class="mw-redirect" title="Tractat de Teodomir">Tractat de Teodomir</a>, pel qual aquest reconeixia la sobirania islàmica i passava a administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius <a href="/wiki/Segura_(riu)" title="Segura (riu)">Segura</a> i <a href="/wiki/Vinalop%C3%B3" title="Vinalopó">Vinalopó</a>, la futura <a href="/wiki/Kura_de_Tudmir" class="mw-redirect" title="Kura de Tudmir">kura de Tudmir</a>, amb el seu centre a <a href="/wiki/Oriola" title="Oriola">Oriola</a>. Aquest és el punt de partida de la islamització del <a href="/wiki/Xarq_al-Andalus" class="mw-redirect" title="Xarq al-Andalus">Xarq al-Andalus</a>, per la costa mediterrània ibèrica.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Després de la ràpida <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_musulmana_d%27Hisp%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Invasió musulmana d'Hispània">invasió musulmana d'Hispània</a> (<a href="/wiki/711" title="711">711</a> - <a href="/wiki/718" title="718">718</a>), aquesta es constitueix com una província depenent del <a href="/wiki/Califat_de_Damasc" class="mw-redirect" title="Califat de Damasc">califat de Damasc</a>. Els seus governants van fixar la seva capital a la ciutat de <a href="/wiki/C%C3%B2rdova" title="Còrdova">Còrdova</a> i van rebre del <a href="/wiki/Califat_de_Damasc" class="mw-redirect" title="Califat de Damasc">califa de Damasc</a> el títol de valí i <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_musulmana_de_la_G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Invasió musulmana de la Gàl·lia">envairen la Gàl·lia</a>. </p><p>Inicialment els musulmans no eren massa nombrosos i només anaven a l'ocupació de les places importants, la qual cosa els va obligar a deixar, de moment, àmplies bosses lliures<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><i>.</i> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Conquesta_carolíngia"><span id="Conquesta_carol.C3.ADngia"></span>Conquesta carolíngia</h2></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Conquesta_carol%C3%ADngia_d%27Hisp%C3%A0nia" title="Conquesta carolíngia d'Hispània">Conquesta carolíngia d'Hispània</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Marca_Hisp%C3%A0nica" title="Marca Hispànica">Marca Hispànica</a></div> <p>Els <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a>, liderats per <a href="/wiki/Carles_Martell" title="Carles Martell">Carles Martell</a>, aturaren els peus dels àrabs a la <a href="/wiki/Batalla_de_Tours" class="mw-redirect" title="Batalla de Tours">batalla de Tours</a> l'any <a href="/wiki/732" title="732">732</a> i així cessà l'<a href="/wiki/Invasi%C3%B3_musulmana_de_la_G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Invasió musulmana de la Gàl·lia">embat musulmà</a> dins el <a href="/wiki/Regne_dels_Francs" class="mw-redirect" title="Regne dels Francs">Regne dels Francs</a>. A partir de llavors, els francs emprengueren la <a href="/wiki/Conquesta_carol%C3%ADngia_d%27Hisp%C3%A0nia" title="Conquesta carolíngia d'Hispània">conquesta d'Hispània</a> per tots dos costats dels Pirineus. Els territoris conquerits dins <a href="/wiki/Espanya_(geografia)" title="Espanya (geografia)">Espanya</a> conformaren un territori fronterer anàleg a les altres <a href="/wiki/Marca_(territori)" title="Marca (territori)">marques</a> de l'Imperi, el qual de vegades ha estat anomenat <a href="/wiki/Marca_Hisp%C3%A0nica" title="Marca Hispànica">Marca Hispànica</a>; no obstant això, aquests territoris no conformaren cap unitat governada per un marquès i diversos autors han posat en qüestió el concepte. </p><p>La conquesta d'Hispània tengué fruits diferents a cadascun dels caps dels Pirineus; així, mentre que fou fallida la campanya contra <a href="/wiki/Saraqusta" title="Saraqusta">Saraqusta</a> que va acabar amb la derrota a la <a href="/wiki/Batalla_de_Roncesvalls" title="Batalla de Roncesvalls">batalla de Roncesvalls</a>, la conquesta franca dels territoris hispans orientals va començar el <a href="/wiki/759" title="759">759</a> al <a href="/wiki/Rossell%C3%B3" title="Rosselló">Rosselló</a> i va concloure amb la conquesta de tota la <a href="/wiki/Catalunya_Vella" title="Catalunya Vella">Catalunya Vella</a>, estructurada en <a href="/wiki/Comtat_(edat_mitjana)" title="Comtat (edat mitjana)">comtats</a>.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/785" title="785">785</a> les mateixes elits locals que havien capitulat als musulmans, <a href="/wiki/Conquesta_de_Girona" title="Conquesta de Girona">lliuraren la ciutat de Girona</a>, que estava governada pel <a href="/wiki/Val%C3%AD" title="Valí">valí</a> <a href="/wiki/Matruh_ibn_Sulayman_ibn_Yaqdhan_al-Arab%C3%AD" title="Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí">Matruh ibn Sulayman</a>, a <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a>; el <a href="/wiki/798" title="798">798</a> caigueren <a href="/wiki/Vic" title="Vic">Vic</a> i <a href="/wiki/Cardona" title="Cardona">Cardona</a>, i finalment, el <a href="/wiki/801" title="801">801</a> <a href="/wiki/Conquesta_de_Barshiluna" class="mw-redirect" title="Conquesta de Barshiluna">caigué Madinat Barshiluna</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Els_comtats_catalans">Els comtats catalans</h2></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Comtats_catalans" title="Comtats catalans">Comtats catalans</a></div> <p>Els <a href="/wiki/Comtats_catalans" title="Comtats catalans">comtats catalans</a> són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia. Immediatament després de la conquesta <a href="/wiki/Dinastia_carol%C3%ADngia" title="Dinastia carolíngia">carolíngia</a>, als territoris pirinencs en poder dels <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a>, hom hi troba la menció d'uns districtes politicoadministratius -<a href="/wiki/Comtat_de_Pallars" title="Comtat de Pallars">Pallars</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Ribagor%C3%A7a" title="Comtat de Ribagorça">Ribagorça</a>, <a href="/wiki/Comtat_d%27Urgell" title="Comtat d'Urgell">Urgell</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Cerdanya" title="Comtat de Cerdanya">Cerdanya</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">Barcelona</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Girona" title="Comtat de Girona">Girona</a>, <a href="/wiki/Comtat_d%27Osona" title="Comtat d'Osona">Osona</a>, <a href="/wiki/Comtat_d%27Emp%C3%BAries" title="Comtat d'Empúries">Empúries</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Rossell%C3%B3" class="mw-redirect" title="Comtat de Rosselló">Rosselló</a>- que reben el nom de <a href="/wiki/Comte" title="Comte">comtat</a>, dins dels quals, com a subdivisió, hi existeixen d'altres circumscripcions menors, els <i>pagi</i> (<i><a href="/wiki/Pagus" title="Pagus">pagus</a></i> en singular), com, per exemple, <a href="/wiki/Pagus_de_Berga" class="mw-redirect" title="Pagus de Berga">Berga</a> o el <a href="/wiki/Pagus_de_Vallespir" class="mw-redirect" title="Pagus de Vallespir">Vallespir</a>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Origen_de_l%27escut_del_comtat_de_Barcelona_de_Lorenzale.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Origen_de_l%27escut_del_comtat_de_Barcelona_de_Lorenzale.jpg/220px-Origen_de_l%27escut_del_comtat_de_Barcelona_de_Lorenzale.jpg" decoding="async" width="220" height="161" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Origen_de_l%27escut_del_comtat_de_Barcelona_de_Lorenzale.jpg/330px-Origen_de_l%27escut_del_comtat_de_Barcelona_de_Lorenzale.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Origen_de_l%27escut_del_comtat_de_Barcelona_de_Lorenzale.jpg/440px-Origen_de_l%27escut_del_comtat_de_Barcelona_de_Lorenzale.jpg 2x" data-file-width="1339" data-file-height="980" /></a><figcaption><i>Origen de l'escut del <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">comtat de Barcelona</a></i> (<a href="/wiki/Reial_Acad%C3%A8mia_Catalana_de_Belles_Arts_de_Sant_Jordi" title="Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi">Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi</a>). Seguint el que diu la llegenda <a href="/wiki/Claudi_Lorenzale_i_Sugra%C3%B1es" title="Claudi Lorenzale i Sugrañes">Claudi Lorenzale</a> pinta (1843-1844) el moment en què <a href="/wiki/Carles_II_el_Calb" class="mw-redirect" title="Carles II el Calb">Carles II</a> estén els seus dits en l'escut de <a href="/wiki/Guifr%C3%A9_el_Pil%C3%B3s" title="Guifré el Pilós">Guifré I</a>, creant l'escut d'armes del <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">Comtat de Barcelona</a>. </figcaption></figure> <p>L'origen d'aquests comtats i <i>pagi</i> es remunta a èpoques anteriors als <a href="/wiki/Dinastia_carol%C3%ADngia" title="Dinastia carolíngia">carolingis</a>, tal com testimonia la freqüent coincidència entre els seus límits i els dels territoris d'antigues tribus <a href="/wiki/Ibers" title="Ibers">iberes</a>; com a mostra, el <a href="/wiki/Comtat_de_Cerdanya" title="Comtat de Cerdanya">comtat de Cerdanya</a> es corresponia amb el país dels <a href="/wiki/Ceretans" title="Ceretans">ceretans</a>, el d'<a href="/wiki/Comtat_d%27Osona" title="Comtat d'Osona">Osona</a> amb el dels <a href="/wiki/Ausetans" title="Ausetans">ausetans</a>, i el <a href="/wiki/Pagus_de_Berga" class="mw-redirect" title="Pagus de Berga">pagus de Berga</a> amb el dels <a href="/wiki/Bergistans" class="mw-redirect" title="Bergistans">bergistans</a> o <a href="/wiki/Bargusis" title="Bargusis">bargusis</a>. En conseqüència, aquests territoris forçosament haurien d'haver tingut alguna entitat politicoadministrativa en temps dels <a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">romans</a> i dels <a href="/wiki/Visigots" title="Visigots">visigots</a>, encara que no s'anomenessin <a href="/wiki/Comte" title="Comte">comtat</a>, ni haguessin estat governats per comtes en època dels <a href="/wiki/Regne_de_Toledo" title="Regne de Toledo">reis de Toledo</a>; en la monarquia <a href="/wiki/Visigot" class="mw-redirect" title="Visigot">visigoda</a>, els comtes, situats en jerarquia per sota dels <a href="/wiki/Duc" title="Duc">ducs</a>, la màxima autoritat provincial, governaven només les ciutats, circumscrivint la seva autoritat exclusivament a l'àmbit urbà, sovint delimitat per muralles, deixant de banda el districte rural dependent de la ciutat. Així doncs, per organitzar els territoris guanyats al <a href="/wiki/Pirineu" class="mw-redirect" title="Pirineu">Pirineu</a>, els <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a> no crearen cap entitat nova, sinó que es limitaren a seguir les establertes en la tradició ètnica i cultural del país. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Independència_dels_francs"><span id="Independ.C3.A8ncia_dels_francs"></span>Independència dels francs</h2></div> <p>Els <a href="/wiki/Comtats_catalans" title="Comtats catalans">comtats</a> com a nuclis territorials i amb el suport de l'<a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">església</a>, es van anar independitzant (826-<a href="/wiki/987" title="987">987</a>). <a href="/wiki/Guifr%C3%A9_el_Pel%C3%B3s" class="mw-redirect" title="Guifré el Pelós">Guifré el Pelós</a> guanyà el dret de possessió per al seu llinatge del <a href="/wiki/Rei_de_Fran%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Rei de França">rei de França</a>. Fins aleshores, els comtes eren funcionaris carolingis nomenats per lliure disposició del rei. Lligant la possessió dels comtats al seu llinatge, va unificar els <a href="/wiki/Comtat_d%27Urgell" title="Comtat d'Urgell">comtats d'Urgell</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Cerdanya" title="Comtat de Cerdanya">Cerdanya</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">Barcelona</a> i <a href="/wiki/Comtat_de_Girona" title="Comtat de Girona">Girona</a>, progressivament més autònoms dels <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a>. <a href="/wiki/Borrell_II" title="Borrell II">Borrell II</a> va oficialitzar la independència, en negar-se a jurar lleialtat al monarca que no havia ajudat els catalans davant un saqueig <a href="/wiki/Musulm%C3%A0" title="Musulmà">musulmà</a>. La societat d'aquesta època era fortament rural. Cada nucli de població produïa el que necessitava, hi havia poc excedent i poc <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a>, tret de les ciutats. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> va anar guanyant importància. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Feudalisme_a_Catalunya">Feudalisme a Catalunya</h2></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Feudalisme_a_Catalunya" title="Feudalisme a Catalunya">Feudalisme a Catalunya</a></div> <p>El <a href="/wiki/Feudalisme_a_Catalunya" title="Feudalisme a Catalunya">feudalisme a Catalunya</a> (<a href="/wiki/987" title="987">987</a>-<a href="/wiki/1136" title="1136">1136</a>) es va desenvolupar com a la resta del continent europeu. El <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a> a Catalunya es desenvolupà al llarg del <a href="/wiki/Imperi_Carolingi" title="Imperi Carolingi">període carolingi</a> a causa del creixement econòmic i demogràfic que, de manera lenta però progressiva, va capgirant les relacions de força al si de la societat. </p><p>A mitjans del <a href="/wiki/Segle_XI" title="Segle XI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span></a> es va completar la <a href="/wiki/Rompuda" class="mw-redirect" title="Rompuda">rompuda</a> de les terres interiors de la <a href="/wiki/Catalunya_Vella" title="Catalunya Vella">Catalunya Vella</a> i s'inicià una pressió sobre la frontera que no va culminar fins al <a href="/wiki/Segle_XII" title="Segle XII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span></a> amb la conquesta de la <a href="/wiki/Catalunya_Nova" title="Catalunya Nova">Catalunya Nova</a>. La lentitud del moviment colonitzador de la frontera repercutí sobre la condició de la pagesia catalana que, mancada de terres suficients, es va afeblir i fou víctima fàcil de l'opressió exercida pels poderosos, les nobleses laica i eclesiàstica. </p><p>Aquest procés de <a href="/wiki/Senyor" title="Senyor">senyorialització</a> i <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalització</a> va anar estretament lligat a la minva de l'autoritat central durant la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, i explica que, en el marc dels <a href="/wiki/Castell" title="Castell">castells</a>, els <a href="/wiki/Veguer" class="mw-redirect" title="Veguer">veguers</a>, independitzats del <a href="/wiki/Comte" title="Comte">comte</a>, fessin ús i abús de la seva autoritat de manera arbitrària. </p><p>Els trasbalsos dels anys <a href="/wiki/1040" title="1040">1040</a> a <a href="/wiki/1060" title="1060">1060</a><sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> són un episodi d'un moviment que va esclatar a tot l'Occident europeu, encapçalat per l'aristocràcia, que no dubtà a apoderar-se directament dels òrgans de poder. És el període conegut com el <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a> que va tenir com a desenllaç l'emergència d'una multitud de petites senyories locals, hereves dels principats territorials d'època carolíngia. </p><p>Com que l'autoritat pública més forta a Catalunya al final del <a href="/wiki/Segle_X" title="Segle X">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span></a> era la dels <a href="/wiki/Comte_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Comte de Barcelona">comtes de Barcelona</a>, que posseïen els <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">comtats de Barcelona</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Girona" title="Comtat de Girona">Girona</a> i <a href="/wiki/Comtat_d%27Osona" title="Comtat d'Osona">Osona</a>, el futur polític del país va dependre, en gran part, de la capacitat de resistència que aquests comtes van tenir enfront dels feudals. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_Corona_d'Aragó"><span id="La_Corona_d.27Arag.C3.B3"></span>La Corona d'Aragó</h2></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Aragonese_Empire.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Aragonese_Empire.PNG/220px-Aragonese_Empire.PNG" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Aragonese_Empire.PNG/330px-Aragonese_Empire.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/77/Aragonese_Empire.PNG 2x" data-file-width="386" data-file-height="255" /></a><figcaption>Màxima extensió de la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a>.</figcaption></figure> <p><b>Corona d'Aragó</b> (en <a href="/wiki/Aragon%C3%A8s" title="Aragonès">aragonès</a>: <i>Corona d'Aragón</i>, en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>: <i>Corona Aragonum</i>; coneguda també per <a href="#Denominacions_del_conjunt_territorial">altres denominacions</a>) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del <a href="/wiki/Rei_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Rei d'Aragó">rei d'Aragó</a><sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> des del <a href="/wiki/1162" title="1162">1162</a> i fins al <a href="/wiki/1715" title="1715">1715</a>. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">regne d'Aragó</a> i el <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">comtat de Barcelona</a>, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren d'altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_din%C3%A0stica" class="mw-redirect" title="Unió dinàstica">unió dinàstica</a> sorgida del matrimoni entre el comte de Barcelona <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> i la reina <a href="/wiki/Peronella_d%27Arag%C3%B3" title="Peronella d'Aragó">Peronella d'Aragó</a> el <a href="/wiki/1137" title="1137">1137</a>, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (<a href="/wiki/1162" title="1162">1162</a>-<a href="/wiki/1164" title="1164">1164</a>). L'estructuració política del conjunt territorial transcendí la unió dinàstica inicial i s'organitzà com una <a href="/wiki/Federaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Federació">federació d'estats</a> medievals (<a href="/wiki/1319" title="1319">1319</a>) respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política equivalent i similiar entre si: <a href="/wiki/Corts_d%27Arag%C3%B3" title="Corts d'Aragó">Corts</a>, <a href="/wiki/Generalitat" title="Generalitat">Generalitats</a> i <a href="/wiki/Constitucions" class="mw-redirect" title="Constitucions">Constitucions</a>, coordinant la política exterior conjunta i convergint la diversitat dels estats en la figura unitària dels sobirans del <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a><sup id="cite_ref-ferransoldevila_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-ferransoldevila-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> del llinatge dels comtes de Barcelona,<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> la corona i el títol principal dels quals era el de ser <a href="/wiki/Rei_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Rei d'Aragó">reis d'Aragó</a>.<sup id="cite_ref-Ordinacions_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-Ordinacions-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La mort sense hereu de <a href="/wiki/Mart%C3%AD_l%27Hum%C3%A0" title="Martí l'Humà">Martí l'Humà</a> (<a href="/wiki/1410" title="1410">1410</a>) suposà l'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona i l'adveniment de la <a href="/wiki/Dinastia_Trast%C3%A0mara" title="Dinastia Trastàmara">Dinastia Trastàmara</a> a la Casa reial d'Aragó. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Catalunya_a_la_Corona_d'Aragó"><span id="Catalunya_a_la_Corona_d.27Arag.C3.B3"></span>Catalunya a la Corona d'Aragó</h2></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Catalunya_a_la_Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Catalunya a la Corona d'Aragó">Catalunya a la Corona d'Aragó</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fernando_II_entre_dos_escudos_del_Se%C3%B1al_Real_de_Arag%C3%B3n.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Fernando_II_entre_dos_escudos_del_Se%C3%B1al_Real_de_Arag%C3%B3n.jpg/220px-Fernando_II_entre_dos_escudos_del_Se%C3%B1al_Real_de_Arag%C3%B3n.jpg" decoding="async" width="220" height="319" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Fernando_II_entre_dos_escudos_del_Se%C3%B1al_Real_de_Arag%C3%B3n.jpg/330px-Fernando_II_entre_dos_escudos_del_Se%C3%B1al_Real_de_Arag%C3%B3n.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Fernando_II_entre_dos_escudos_del_Se%C3%B1al_Real_de_Arag%C3%B3n.jpg/440px-Fernando_II_entre_dos_escudos_del_Se%C3%B1al_Real_de_Arag%C3%B3n.jpg 2x" data-file-width="1668" data-file-height="2422" /></a><figcaption>Les <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a> segons una miniatura d'un incunable del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>.</figcaption></figure> <p><b>Catalunya</b> té un paper principal a la <b>Corona d'Aragó</b> des de la creació d'aquesta amb la unió dinàstica de <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> de <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">Barcelona</a> amb <a href="/wiki/Peronella_d%27Arag%C3%B3" title="Peronella d'Aragó">Peronella d'Aragó</a>. Malgrat que Catalunya només era un <a href="/wiki/Comtat_(edat_mitjana)" title="Comtat (edat mitjana)">comtat</a> (amb el vassallatge d'altres territoris menors) i s'unia al <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a>, mai no va estar supeditat a aquest sinó que va ser una part més del territori. Els comtes de Barcelona tampoc van aprofitar mai l'avinentesa de què havien assolit el títol de rei per proclamar regne Catalunya sinó que s'hi van referir sempre com a comtat. </p><p>Catalunya mantingué autonomia pròpia, amb la <a href="/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a> i les <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a>. Als territoris conquerits se li imposaven els <a href="/wiki/Usatges" class="mw-redirect" title="Usatges">usatges</a>. L'autonomia fou clarament reconeguda en el <a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">Compromís de Casp</a> quan va ser una de les parts que va enviar emissaris per tal de votar el nou governant. Durant aquest període, Catalunya va patir grans conflictes, com el de <a href="/wiki/La_Busca_i_la_Biga" class="mw-redirect" title="La Busca i la Biga">la Busca i la Biga</a>, el <a href="/wiki/Conflicte_remen%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Conflicte remença">conflicte remença</a> o la <a href="/wiki/Guerra_Civil_Catalana" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Catalana">Guerra Civil Catalana</a>. En aquest darrer, la Generalitat de Catalunya va proclamar breument la independència de Catalunya respecte a la Corona d'Aragó en deixar de reconèixer el governant comú de tota ella i buscar-ne un de particular. </p><p>En el regnat de <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a> es van establir els <a href="/wiki/Fogatge" title="Fogatge">fogatges</a> que permeten de seguir l'evolució <a href="/wiki/Demografia" title="Demografia">demogràfica</a> de Catalunya. El tret més cridaner d'aquests registres és la gran davallada poblacional que va produir-se a Catalunya al <a href="/wiki/Segle_XIV" title="Segle XIV">Segle XIV</a>. Aquesta evolució demogràfica és atribuïble a dos factors: un l'elevada incidència de la <a href="/wiki/Pesta_negra" class="mw-redirect" title="Pesta negra">pesta negra</a><sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i l'altre l'emigració a territoris conquerits com el <a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">Regne de València</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Expansió_de_la_Corona_d'Aragó_(1136-1349)"><span id="Expansi.C3.B3_de_la_Corona_d.27Arag.C3.B3_.281136-1349.29"></span>Expansió de la Corona d'Aragó (1136-1349)</h2></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg/220px-Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg/330px-Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ef/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg 2x" data-file-width="375" data-file-height="499" /></a><figcaption>El rei <a href="/wiki/Jaume_I_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Jaume I d'Aragó">Jaume I d'Aragó</a> amb el bisbe de Barcelona <a href="/wiki/Berenguer_de_Palou_II" title="Berenguer de Palou II">Berenguer de Palou</a> i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la <a href="/wiki/Conquesta_de_Mallorca" title="Conquesta de Mallorca">Conquesta de Mallorca</a> (<a href="/wiki/1229" title="1229">1229</a>) <br /> (<i>Frescos del Palau Aguilar de Barcelona. MNAC</i>)</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">Regne de Mallorca</a>, <a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">Regne de València</a>, i <a href="/wiki/Regne_de_Sic%C3%ADlia" title="Regne de Sicília">Regne de Sicília</a></div> <p>Els monarques aragonesos (especialment <a href="/wiki/Jaume_I" class="mw-redirect" title="Jaume I">Jaume I</a>) van conquerir als sarraïns gran part dels territoris que avui dia s'anomenen <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_catalans" class="mw-redirect" title="Països catalans">països catalans</a>, expandint el <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> com a idioma de cultura. A més, una potent flota naval va expandir el <a href="/wiki/Comer%C3%A7_catal%C3%A0_medieval" title="Comerç català medieval">comerç català medieval</a> per la <a href="/wiki/Mediterr%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Mediterrània">Mediterrània</a>, fins al punt que <a href="/wiki/Roger_de_Ll%C3%BAria" title="Roger de Llúria">la llegenda diu</a> que "ni un peix gosava nedar sense les quatre barres". L'administració del govern dels territoris catalans es feia a través de les <a href="/wiki/Corts_de_Catalunya" class="mw-redirect" title="Corts de Catalunya">Corts Generals</a> (<a href="/wiki/1214" title="1214">1214</a>), de la <a href="/wiki/Diputaci%C3%B3_del_General_de_Catalunya" title="Diputació del General de Catalunya">Diputació del General</a> (<a href="/wiki/1359" title="1359">1359</a>) i de les administracions locals, entre les quals destaca el <a href="/wiki/Consell_de_Cent" title="Consell de Cent">Consell de Cent</a> de <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>. </p><p>Els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> són el període de la gran expansió territorial i marítima per la conquesta i la colonització de noves terres, a la Península i a la Mediterrània, i per la cristal·lització d'una nova societat i institucions polítiques. </p><p>Sota direcció dels reis del <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a> <a href="/wiki/Jaume_el_Conqueridor" title="Jaume el Conqueridor">Jaume el Conqueridor</a> (1213-1276), <a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a> (1276-1285) i <a href="/wiki/Alfons_el_Franc" title="Alfons el Franc">Alfons el Franc</a> (1285-1291), els estaments catalans van emprendre la conquesta i el poblament de les Illes Balears i el País Valencià, amb el concurs, en aquest cas, dels aragonesos.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En aquesta etapa de plenitud, les tensions socials i polítiques van ser amortides pels guanys de la prosperitat que, malgrat tot, es van repartir de manera desigual. Els estaments i els monarques, reunits a les <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a>, van dissenyar la política i van trobar els recursos per a dur-la a la pràctica, la moneda va circular abundantment, la producció agrícola i industrial va assolir uns nivells alts i el comerç mediterrani va fer de motor econòmic del conjunt. Les institucions polítiques es perfeccionen, els mètodes mercantils milloren i es creen noves espècies monetàries per a fer front a un intercanvi de més abast. També l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a> i la cultura escrita assoleixen unes fites de perfecció fins aleshores desconegudes. </p><p>Aquesta etapa va estar caracteritzada arreu per una sèrie de factors econòmics encadenats: creixement de la població, creixement de la superfície cultivada i del volum de producció, increment global del volum d'ingressos senyorials (sostracció), tendència a la baixa de l'aportació de cada família pagesa a aquests ingressos (tendència a la baixa de la taxa de sostracció), explicable pel creixement ininterromput.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Croada-Mayurqa-1229.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Croada-Mayurqa-1229.jpg/220px-Croada-Mayurqa-1229.jpg" decoding="async" width="220" height="231" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Croada-Mayurqa-1229.jpg/330px-Croada-Mayurqa-1229.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Croada-Mayurqa-1229.jpg/440px-Croada-Mayurqa-1229.jpg 2x" data-file-width="700" data-file-height="735" /></a><figcaption>Assalt final sobre <a href="/wiki/Madina_Mayurqa" title="Madina Mayurqa">Madina Mayurqa</a> el <a href="/wiki/31_de_desembre" title="31 de desembre">31 de desembre</a> de <a href="/wiki/1229" title="1229">1229</a>. L'efermèride es commemora anualment a Mallorca durant la <a href="/wiki/Festa_de_l%27Estendard" title="Festa de l'Estendard">Festa de l'Estendard</a>. Després de la conquesta la població sarraïna fou esclavitzada i Mallorca esdevingué l'empori de tràfic d'esclaus més importat de la mediterrània occidental.(<i>Frescos del Palau Aguilar de Barcelona. MNAC</i>)</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Conquesta_de_Mallorca">Conquesta de Mallorca</h3></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Conquesta_de_Mallorca" title="Conquesta de Mallorca">Conquesta de Mallorca</a></div> <p>Un grup de prohoms catalans presidits per <a href="/wiki/Jaume_I" class="mw-redirect" title="Jaume I">Jaume I</a> es van reunir a casa del mercader <a href="/wiki/Pere_Martell" title="Pere Martell">Pere Martell</a>, a <a href="/wiki/Tarragona" title="Tarragona">Tarragona</a>, per preparar la <a href="/wiki/Conquesta_de_Mallorca" title="Conquesta de Mallorca">conquesta de Mallorca</a> (<a href="/wiki/1228" title="1228">1228</a>). L'any següent, el <a href="/wiki/5_de_setembre" title="5 de setembre">5 de setembre</a> de <a href="/wiki/1229" title="1229">1229</a> l'<a href="/wiki/Estol" class="mw-disambig" title="Estol">estol</a> català surt de <a href="/wiki/Salou" title="Salou">Salou</a>, <a href="/wiki/Cambrils" title="Cambrils">Cambrils</a> i Tarragona,<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i conquereix Mallorca a <a href="/wiki/Ab%C5%AB_al-%60l%C4%81_Idr%C4%ABs_al-M%C4%81%27m%C5%ABn_ben_al-Man%E1%B9%A3%C5%ABr" class="mw-redirect" title="Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr">Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr</a>: desembarca a <a href="/wiki/Santa_Pon%C3%A7a" title="Santa Ponça">Santa Ponça</a> i venç els moros a la <a href="/wiki/Batalla_de_Portop%C3%AD" title="Batalla de Portopí">batalla de Portopí</a>. Presa Madina Mayurqa el 31 de desembre 1229, comença la repoblació amb pagesos de l'<a href="/wiki/Empord%C3%A0" title="Empordà">Empordà</a> (<a href="/wiki/1236" title="1236">1236</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Conquesta_del_Regne_de_València"><span id="Conquesta_del_Regne_de_Val.C3.A8ncia"></span>Conquesta del Regne de València</h3></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Conquesta_del_Regne_de_Val%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Conquesta del Regne de València">Conquesta del Regne de València</a> i <a href="/wiki/Edat_mitjana_al_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="Edat mitjana al País Valencià">Edat mitjana al País Valencià</a></div> <p>La conquesta de València va començar el <a href="/wiki/1232" title="1232">1232</a>. El <a href="/wiki/1238" title="1238">1238</a>, tropes catalanes i aragoneses entren a la <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">ciutat</a> de <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a>, que depenia del <a href="/wiki/Califa" title="Califa">califa</a> de <a href="/wiki/Bagdad" title="Bagdad">Bagdad</a> al-Mustansir Billah. El Regne de València va ser repoblat per catalans i aragonesos: els primers van ocupar preferentment les comarques del litoral, que ara són de <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">parla catalana</a>, i els segons van ocupar preferentment les comarques interiors. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Incorporació_de_Sicília"><span id="Incorporaci.C3.B3_de_Sic.C3.ADlia"></span>Incorporació de Sicília</h3></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vespres_Sicilianes" title="Vespres Sicilianes">Vespres Sicilianes</a></div> <p>La incorporació de Sicília als dominis del <a href="/wiki/Casal_de_Barcelona" title="Casal de Barcelona">Casal de Barcelona</a> no va ser tant el fruit d'una conquesta com d'un maridatge, i no va ser tant un projecte dels estaments com de reivindicació d'interessos dinàstics: el fill de Jaume I, <a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a>, es va casar quan encara era infant (<a href="/wiki/1262" title="1262">1262</a>) amb <a href="/w/index.php?title=Constan%C3%A7a_Hohenstaufen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constança Hohenstaufen (encara no existeix)">Constança Hohenstaufen</a>, princesa siciliana pertanyent a la família imperial d'Alemanya que regnava a Sicília. El matrimoni formava part de les aliances entre els sobirans de la Mediterrània per a ajudar-se mútuament contra els seus enemics i fer més sòlida la seva posició política. </p><p>Sicilians i catalans tenien interessos comuns al Mediterrani occidental i al nord d'Àfrica, però es veien amenaçats per l'hegemonia francesa, sobretot després que la derrota de la coalició catalanooccitana a Muret (1213) i el matrimoni dels fills de Lluís VIII de França, Lluís IX i Carles I d'Anjou, amb Margarida i Beatriu de Provença, respectivament, va posar tot Occitània, inclosos els estratègics ports provençals, a mans franceses. Començava la <a href="/wiki/Guerra_de_Sic%C3%ADlia_(1282-1289)" class="mw-redirect" title="Guerra de Sicília (1282-1289)">Guerra de Sicília (1282-1289)</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Articulació_social_i_política_del_pactisme"><span id="Articulaci.C3.B3_social_i_pol.C3.ADtica_del_pactisme"></span>Articulació social i política del pactisme</h3></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u" title="Pau i Treva de Déu">Pau i Treva de Déu</a>, <a href="/wiki/Usatges_de_Barcelona" title="Usatges de Barcelona">Usatges de Barcelona</a>, <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a>, i <a href="/wiki/Constitucions_catalanes" title="Constitucions catalanes">Constitucions catalanes</a></div> <p>La pràctica del pactisme polític procedeix dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, quan els llinatges feudals de barons i cavallers van crear les anomenades institucions feudovassallàtiques, que consistien en formes específiques internes d'aliança, en serveis mutus i en la redistribució de l'excedent amb l'objectiu de mantenir l'hegemonia social. Aquestes aliances, que es teixien ensems verticalment (entre <a href="/wiki/Senyor" title="Senyor">senyors</a> i <a href="/wiki/Vassall" class="mw-redirect" title="Vassall">vassalls</a>) i horitzontalment (de poder a poder), van culminar en el pacte dels més poderosos amb el príncep (el rei d'Aragó i comte de Barcelona). L'objectiu era articular el poder de l'aristocràcia amb l'estat per a servir-se'n, és a dir, per a fer de l'estat el màxim garant de l'ordre feudal. </p><p>El príncep, que surt reforçat d'aquesta articulació, és el primer dels senyors feudals i dona <a href="/wiki/Feu" title="Feu">feus</a> a canvi de serveis; manté els vassalls en el seu rang; fa d'àrbitre en els conflictes entre poderosos, etc. També, per influència de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(arquitectura)" title="Església (arquitectura)">Església</a> i per vocació pròpia, reivindica el control de l'ordre públic i la fi de les guerres privades. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg/220px-Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg" decoding="async" width="220" height="155" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg/330px-Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg/440px-Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg 2x" data-file-width="1459" data-file-height="1029" /></a><figcaption>En les <a href="/wiki/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u" title="Pau i Treva de Déu">assamblees de Pau i Treva de Déu</a> de <a href="/wiki/1214" title="1214">1214</a>, <a href="/wiki/1218" title="1218">1218</a> i <a href="/wiki/1225" title="1225">1225</a> s'ampliaren els límits de Catalunya definint-los «des de <a href="/wiki/Salses" title="Salses">Salses</a> fins al <a href="/wiki/Cinca" title="Cinca">Cinca</a>». Amb motiu de les resolucions testamentàries de <a href="/wiki/Jaume_I_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Jaume I d'Aragó">Jaume I d'Aragó</a>, el <a href="/wiki/1243" title="1243">1243</a> i el <a href="/wiki/1244" title="1244">1244</a> el rei ratificà novament els límits entre Catalunya i el regne i terra d'Aragó, quedant aquest «des del <a href="/wiki/Cinca" title="Cinca">Cinca</a> fins a <a href="/wiki/Ariza" title="Ariza">Ariza</a>»: «<i>Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum (...) predecessorum nostrorum vestigiis inherentes comitatum Barchinone cum Cathalonia universa a Salsis usque Cincham ex certa scientia limitamus (...) Regnum autem terram Aragonum a Cincha usque ad Ferizam consituimus</i>»<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><br />(<i><a href="/wiki/Arxiu_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Arxiu de la Corona d'Aragó">ACA</a>, Canc. Perg. Jaume I, n. 935 d.</i>) </figcaption></figure> <p>En una primera fase, l'articulació del poder dels llinatges feudals amb l'estat es fa pel pacte personal i directe entre el príncep i cadascun dels magnats, sobre la base de la idea del privilegi, és a dir, la posició politicojurídica de les grans famílies que el príncep es compromet a respectar i fer respectar. A canvi de mantenir els privilegis i el poder dels magnats (càrrecs, feus i honors), i d'incrementar-los si cal, el príncep es converteix en el senyor dels senyors feudals, dels quals rep serveis i consell. En aquest sentit la sobirania feudal és una sobirania limitada: el príncep no pot intervenir en els afers domèstics dels seus magnats ni a la inversa, i cadascú ha de viure de les rendes de les seves senyories. El príncep no pot intervenir, per exemple, en les pugnes entre nobles i pagesos. El pacte feudal, establert personalment i directament entre el príncep i cadascun dels magnats, s'havia de renovar de manera col·lectiva en assemblees presidides pels comtes, sobretot quan es produïen canvis de titular en el comtat i els vassalls demanaven al nou senyor la ratificació dels privilegis, feus i honors de què fruïen. Aviat el lligam polític entre els comtes-reis i la noblesa, que deriva del pacte feudal, es va fer extensiu a l'Església per mitjà de les assemblees de <a href="/wiki/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u" title="Pau i Treva de Déu">Pau i Treva de Déu</a>, sobretot durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, quan els <a href="/wiki/Comte" title="Comte">comtes</a> les començaren a presidir. </p><p>Finalment, la dinàmica de creixement del sistema feudal va permetre als homes de negocis (el patriciat) aflorar al món de la política durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> i un nou equilibri a tres bandes (noblesa, Església, burgesia) que va reforçar el paper arbitral del príncep. No és estrany que la noblesa, havent perdut el monopoli del poder i veient-se amenaçada en els seus privilegis, se sentís inquieta i es revoltés en temps de <a href="/wiki/Jaume_I" class="mw-redirect" title="Jaume I">Jaume I</a> i <a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a>. L'estabilitat s'aconseguí finalment amb la cristal·lització de les institucions polítiques de govern. El <a href="/wiki/Rei" title="Rei">rei</a>, en ser investit amb la potestat règia, es comprometia a respectar les lleis i els costums de la terra, i el poble a guardar-li fidelitat. Com a autoritat superior, tenia poder militar, legislatiu i judicial; li corresponia, a més, el govern del regne, el manteniment de la pau pública, el nomenament i la deposició dels oficials públics i l'administració de la hisenda reial. Els monarques podien delegar temporalment l'exercici de la potestat règia durant les seves absències, i, de manera permanent, tenien representants en els regnes o estats de la Corona. Eren els <a href="/wiki/Procurador_general" title="Procurador general">procuradors generals</a> i <a href="/wiki/Llista_de_Lloctinents_del_Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó">lloctinents</a> o virreis. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vers_la_fi_de_la_dinastia_autòctona_dels_comtes_de_Barcelona_(1349-1412)"><span id="Vers_la_fi_de_la_dinastia_aut.C3.B2ctona_dels_comtes_de_Barcelona_.281349-1412.29"></span>Vers la fi de la dinastia autòctona dels <a href="/wiki/Comtes_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Comtes de Barcelona">comtes de Barcelona</a> (<a href="/wiki/1349" title="1349">1349</a>-<a href="/wiki/1412" title="1412">1412</a>)</h2></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">Compromís de Casp</a> i <a href="/wiki/Dinastia_Trast%C3%A0mara_a_Catalunya" title="Dinastia Trastàmara a Catalunya">Dinastia Trastàmara a Catalunya</a></div> <p>El títol va aparèixer el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, quan els comtes de Barcelona eren funcionaris politicoterritorials de l'<a href="/wiki/Imperi_Carolingi" title="Imperi Carolingi">Imperi Carolingi</a>, controlant el <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">Comtat de Barcelona</a>, situat a la frontera austral de l'imperi, a la part meridional de la <a href="/wiki/G%C3%B2tia" title="Gòtia">Gòtia</a> i part del nord de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a>. </p><p>Degut a la situació política de la <a href="/wiki/Francia_Occidentalis" class="mw-redirect" title="Francia Occidentalis">Francia Occidentalis</a>, territori occidental del descompost imperi dels carolingis, el comte de Barcelona, <a href="/wiki/Guifr%C3%A9_el_Pil%C3%B3s" title="Guifré el Pilós">Guifré I el Pilós</a> aconseguí deixar els comtats de la <a href="/wiki/G%C3%B2tia" title="Gòtia">Gòtia</a>, que ell controlava com a herència pels seus fills, començant així la dinastia del <a href="/wiki/Casal_de_Barcelona" title="Casal de Barcelona">Casal de Barcelona</a>, que un segle més tard, pel trencament del pacte de vassallatge produït entre el comte de Barcelona <a href="/wiki/Borrell_II" title="Borrell II">Borrell II</a> i el sobirà del <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a>, aquesta dinastia de funcionaris esdevingué, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, sobirana del Comtat de Barcelona. </p><p>Amb el temps i de forma progressiva, a partir del nucli barceloní, els sobirans <a href="/wiki/Catalans" title="Catalans">catalans</a> foren adquirint i/o posant sota vassallatge la resta de <a href="/wiki/Comtats_catalans" title="Comtats catalans">Comtats catalans</a>, formant l'estat conegut com a <a href="/wiki/Principat_de_Catalunya" title="Principat de Catalunya">Principat de Catalunya</a>, tot mantenint l'antic, tradicional i honorable títol de comte de Barcelona com a honor principal. Aquest estat principesc existí i fou integrat des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> a la monarquia composta, coneguda com a <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a>, quan els sobirans catalans del <a href="/wiki/Casal_de_Barcelona" title="Casal de Barcelona">Casal de Barcelona</a> esdevingueren <a href="/wiki/Llista_de_reis_d%27Arag%C3%B3" title="Llista de reis d'Aragó">reis d'Aragó</a>, adoptant el nom de <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a>. </p><p>Al llarg de l'edat mitjana el comtes de Barcelona i reis d'Aragó, constituïren un imperi mediterrani afegint a les seves possessions estats principescos com els regnes de <a href="/wiki/Mallorques" class="mw-redirect" title="Mallorques">Mallorques</a>, <a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">València</a>, <a href="/wiki/Regne_de_M%C3%BArcia" title="Regne de Múrcia">Múrcia</a>, <a href="/wiki/Regne_de_Sic%C3%ADlia" title="Regne de Sicília">Sicília</a>, <a href="/wiki/Regne_de_Sardenya" title="Regne de Sardenya">Sardenya</a>, <a href="/wiki/Sardenya_i_C%C3%B2rsega" class="mw-redirect" title="Sardenya i Còrsega">Còrsega</a>, <a href="/wiki/Regne_de_N%C3%A0pols" title="Regne de Nàpols">Nàpols</a>, i <a href="/wiki/Regne_de_Navarra" title="Regne de Navarra">Navarra</a>, el <a href="/wiki/Principat_d%27Andorra" class="mw-redirect" title="Principat d'Andorra">Principat d'Andorra</a>, els ducats d'<a href="/wiki/Ducat_d%27Atenes" title="Ducat d'Atenes">Atenes</a> i <a href="/wiki/Ducat_de_Neop%C3%A0tria" title="Ducat de Neopàtria">Neopàtria</a>, i diversos comtats, vescomtats, senyories i baronies a <a href="/wiki/Occit%C3%A0nia" title="Occitània">Occitània</a>, <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Malta" title="Comtat de Malta">Malta</a> i l'illa de <a href="/wiki/Gerba" title="Gerba">Gerba</a> (s'ha de dir que no tots estigueren sota domini alhora, i molts es perderen abans de l'<a href="/wiki/%C3%88poca_moderna" class="mw-redirect" title="Època moderna">època Moderna</a>). </p><p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, amb l'extinció de la dinastia catalana dels <a href="/wiki/Cognom_Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Cognom Aragó">Aragó</a>, els estats de la Corona d'Aragó, a causa del <a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">Compromís de Casp</a>, a entronitzar a una branca menor de la dinastia <a href="/wiki/Trast%C3%A0mara" class="mw-redirect" title="Trastàmara">Trastamara</a> regnant <a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">a Castella</a>. Durant la <a href="/wiki/Guerra_Civil_Catalana" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Catalana">Guerra Civil Catalana</a>, el Principat de Catalunya canvià de sobirà en tres ocasions entronitzant a reis i prínceps de les dinasties <a href="/wiki/Trast%C3%A0mara" class="mw-redirect" title="Trastàmara">Trastàmara</a> de Castella, <a href="/wiki/Dinastia_Av%C3%ADs" title="Dinastia Avís">Avís</a> de <a href="/wiki/Regne_de_Portugal" title="Regne de Portugal">Portugal</a> i Anjou de <a href="/wiki/Comtat_de_Proven%C3%A7a" title="Comtat de Provença">Provença</a>. </p><p>El <a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">Compromís de Casp</a> (<a href="/wiki/1412" title="1412">1412</a>) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per país), que tenien per objectiu decidir qui succeiria l'últim rei del <a href="/wiki/Casal_de_Barcelona" title="Casal de Barcelona">casal de Barcelona</a> <a href="/wiki/Mart%C3%AD_l%27Hum%C3%A0" title="Martí l'Humà">Martí l'Humà</a> (mort el 1410). Els tres estats s'havien <b>compromès</b> prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà <a href="/wiki/Ferran_d%27Antequera" title="Ferran d'Antequera">Ferran de Trastàmara</a> dit "el d'Antequera", en detriment de l'altre candidat <a href="/wiki/Jaume_II_d%27Urgell" title="Jaume II d'Urgell">Jaume II d'Urgell</a>.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fou fruit d'un interregne de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, influències del <a href="/wiki/Benet_XIII_d%27Aviny%C3%B3" class="mw-redirect" title="Benet XIII d'Avinyó">Papa Luna</a> i un conjunt de circumstàncies que acabaren determinant l'elecció de Ferran abans i tot que tingués lloc el Compromís.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Amb l'adveniment de <a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran el Catòlic</a> al tron, el Principat català, juntament amb la resta de la Corona d'Aragó, quedà integrat a la <a href="/wiki/Monarquia_Cat%C3%B2lica" title="Monarquia Catòlica">Monarquia catòlica</a>, per passar a formar part de la <a href="/wiki/Monarquia_hisp%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Monarquia hispànica">monarquia hispànica</a> dels Habsburg, on romangué fins a la <a href="/wiki/Guerra_dels_Segadors" title="Guerra dels Segadors">Guerra de Separació</a>, desapareixent la categoria de Principat i el títol durant l'existència de l'efímera <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Catalana" title="República Catalana">República catalana</a> de 1641. Tanmateix, degut a l'evolució de la guerra, reapareixeran esdevenint possessió de la <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Monarquia francesa</a> dels <a href="/wiki/Dinastia_borb%C3%B2nica" title="Dinastia borbònica">Borbó</a>. </p><p>El 1652 <a href="/wiki/Felip_III_de_Castella" title="Felip III de Castella">Felip II d'Habsburg</a>, tornà a esdevenir comte de Barcelona, quedant el Principat de Catalunya integrat novament a la monarquia hispànica. A causa de la <a href="/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola" title="Guerra de Successió Espanyola">Guerra de successió</a>, les institucions i <a href="/wiki/Constitucions_catalanes" title="Constitucions catalanes">constitucions</a> de l'Estat català foren abolides, i el Principat de Catalunya, junt amb la resta d'estats de la Corona d'Aragó, foren annexionats a la Corona de Castella. No obstant això, el títol de Comte de Barcelona continuà essent utilitzat pels monarques hispànics de la dinastia Borbó i el Principat romangué com a ens territorial. </p><p>Entre 1812 i 1814 el Principat fou annexionat a l'<a href="/wiki/Primer_Imperi_Franc%C3%A8s" title="Primer Imperi Francès">imperi francès de Napoleó</a>, per més tard desaparèixer, el 1833, essent substituït per quatre províncies del <a href="/wiki/Regne_constitucional_d%27Espanya" class="mw-redirect" title="Regne constitucional d'Espanya">Regne constitucional d'Espanya</a>. El títol caigué en desús per part de la reina <a href="/wiki/Isabel_II_d%27Espanya" title="Isabel II d'Espanya">Isabel II d'Espanya</a>, fins que durant el <a href="/wiki/Franquisme" title="Franquisme">franquisme</a> el títol fou recuperat pel pretendent al tron, <a href="/wiki/Joan_de_Borb%C3%B3_i_Battenberg" title="Joan de Borbó i Battenberg">Joan de Borbó i Battenberg</a>, i en l'actualitat és un dels títols de sobirania del <a href="/wiki/Llista_de_reis_d%27Espanya" title="Llista de reis d'Espanya">rei d'Espanya</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Guerra_civil_catalana">Guerra civil catalana</h2></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Guerra_civil_catalana" class="mw-redirect" title="Guerra civil catalana">Guerra civil catalana</a></div> <p>La <b>Guerra civil catalana</b> (<a href="/wiki/1462" title="1462">1462</a>-<a href="/wiki/1472" title="1472">1472</a>) és l'enfrontament armat entre <a href="/wiki/Joan_el_Sense_Fe" title="Joan el Sense Fe">Joan II</a> d'Aragó i els <a href="/wiki/Remences" title="Remences">remences</a> d'una part, i les institucions catalanes: <a href="/wiki/Consell_del_Principat" title="Consell del Principat">Consell del Principat</a> (<a href="/wiki/Diputaci%C3%B3_del_General_de_Catalunya" title="Diputació del General de Catalunya">Diputació del General</a> i <a href="/wiki/Consell_de_Cent" title="Consell de Cent">Consell de Cent</a>) de l'altre, per tal de tenir el control polític del <a href="/wiki/Principat_de_Catalunya" title="Principat de Catalunya">Principat de Catalunya</a>. La mort de <a href="/wiki/Carles_de_Viana" title="Carles de Viana">Carles de Viana</a> –protegit de Catalunya i enfrontat amb el seu pare Joan II- serà l'excusa per a formalitzar l'inici d'un enfrontament que, de fet, es venia covant des del seu predecessor <a href="/wiki/Alfons_el_Magn%C3%A0nim" title="Alfons el Magnànim">Alfons el Magnànim</a>. </p><p>Tanmateix, la guerra és el resultat d'una controvèrsia política que enfronta la monarquia i l'oligarquia i entre l'estil absolutista i el pactisme. També és sobre la taula la capacitat política de la Generalitat per assumir la sobirania i governar. Al començar les hostilitats, tota la societat es veu obligada a optar per un o altre bàndol en funció dels seus interessos i ideologies.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Context_social">Context social</h3></div> <p>Comença el <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> en mig d'una profunda crisi que afectava tota Europa Occidental, i especialment Catalunya, per la crisi de subsistència en la població, la crisi demogràfica a causa de l'epidèmia de la <a href="/wiki/Pesta_Negra" title="Pesta Negra">pesta Negra</a>, que afectà especialment el camp, la crisi financera, amb un gran endeutament de les institucions públiques, i la reducció del volum i els guanys del comerç internacional. </p><p>A Catalunya destaca especialment la crisi social agrària, amb l'aparició del moviment <a href="/wiki/Remences" title="Remences">remença</a>, que reivindica la supressió dels <a href="/wiki/Mals_usos" title="Mals usos">mals usos</a>. En l'aspecte polític, la concepció autoritària de la monarquia topa, per un costat, amb la creixent força de les institucions i els poders econòmics i, en l'entorn rural, amb la noblesa, la qual també presenta fortes tensions amb els seus serfs. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Conseqüències_per_a_Catalunya"><span id="Conseq.C3.BC.C3.A8ncies_per_a_Catalunya"></span>Conseqüències per a Catalunya</h3></div> <p>La Generalitat va patir un fort desprestigi en acabar la guerra, no tan sols per haver estat el bàndol perdedor, sinó perquè concentrà les crítiques de tots els sectors: els pactistes l'acusaven d'haver menystingut les revoltes agràries i del replegament dels mercats cap a altres latituds; les classes baixes, empobrides per la guerra, patien les mesures fiscals necessàries per a recuperar la hisenda. Econòmicament, la Generalitat estava exhausta i no va poder tornar els préstecs que li havien concedit el <a href="/wiki/Consell_de_Cent" title="Consell de Cent">Consell de Cent</a> i alguns particulars. </p><p>A més de la precària situació econòmica deixada per la guerra per la pèrdua de flux de capitals, base d'una economia fins llavors basada en el comerç internacional,<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> cal considerar també que l'expansió de l'<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a> per la península balcànica, Palestina i el nord d'Àfrica va limitar les rutes des d'Occident cap als ports comercials d'Orient, la qual cosa va contribuir a la decadència del comerç mediterrani. </p><p>A més, la <a href="/wiki/Mediterr%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Mediterrània">Mediterrània</a> havia perdut dimensió com a mercat. El desenvolupament de les ciutats i ports del nord d'Europa configurava una àrea comercial atlàntica que, sumada a les navegacions cap a <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a>, a finals del segle, i cap a l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> vorejant <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a>, va deixar en un segon terme el comerç mediterrani. </p><p>Catalunya, amb l'estructura social malmesa, amb un estat que no podia competir amb altres potències europees i amb la potenciació de <a href="/wiki/Regne_de_Castella" title="Regne de Castella">Castella</a> per la conquesta i comerç amb <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a>, restà en una situació estratègica desavantatjosa. </p><p>A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> no continuaria sent una ciutat gran i important en el nou marc polític i comercial, ni la potència decisòria que havia estat en el període medieval. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Formació_i_consolidació_del_català_a_l'edat_mitjana"><span id="Formaci.C3.B3_i_consolidaci.C3.B3_del_catal.C3.A0_a_l.27edat_mitjana"></span>Formació i consolidació del català a l'edat mitjana</h2></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana" title="Història de la llengua catalana">Història de la llengua catalana</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Conceptes">Conceptes</h3></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Liber_Iudiciorum_visig%C3%B2tic.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Liber_Iudiciorum_visig%C3%B2tic.png/220px-Liber_Iudiciorum_visig%C3%B2tic.png" decoding="async" width="220" height="367" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Liber_Iudiciorum_visig%C3%B2tic.png/330px-Liber_Iudiciorum_visig%C3%B2tic.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Liber_Iudiciorum_visig%C3%B2tic.png/440px-Liber_Iudiciorum_visig%C3%B2tic.png 2x" data-file-width="500" data-file-height="833" /></a><figcaption>Es considera aquest fragment del <a href="/wiki/Liber_Iudiciorum" class="mw-redirect" title="Liber Iudiciorum">Liber Iudiciorum</a>, una compilació de dret visigot, el primer text escrit en llengua catalana derivat de l'original en llatí, cap a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <ol><li><i>Substrat</i>: influències lingüístiques que s'incorporen al <a href="/wiki/Llat%C3%AD_vulgar" title="Llatí vulgar">llatí vulgar</a> dels <a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">romans</a> que es troben en el nostre territori i que provenen de les llengües que ja hi havia, anteriors a la <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_de_romanitzaci%C3%B3" title="Procés de romanització">romanització</a>.</li> <li><i>Superstrat</i>: influències posteriors a la <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_de_romanitzaci%C3%B3" title="Procés de romanització">romanització</a> que s'incorporen a la llengua catalana a partir de les invasions dels pobles <a href="/wiki/Germ%C3%A0nics" title="Germànics">germànic</a> i <a href="/wiki/%C3%80rab" title="Àrab">àrab</a>.</li> <li><i>Adstrat</i>: aportacions lingüístiques de les llengües veïnes.</li></ol> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'origen_del_català"><span id="L.27origen_del_catal.C3.A0"></span>L'origen del català</h3></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_realitat_lingüística_preromana_dels_Països_Catalans"><span id="La_realitat_ling.C3.BC.C3.ADstica_preromana_dels_Pa.C3.AFsos_Catalans"></span>La realitat lingüística preromana dels Països Catalans</h4></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Substrat_del_catal%C3%A0" class="mw-redirect" title="Substrat del català">Substrat del català</a></div> <p>Del 1000 al 218 aC, s'estableixen al territori que actualment es coneix com a <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Catalans" title="Països Catalans">Països Catalans</a> diversos pobles que parlaven llengües diferents: els <a href="/wiki/Sorotaptes" class="mw-redirect" title="Sorotaptes">sorotaptes</a>, els <a href="/wiki/Celtes" title="Celtes">celtes</a>, els <a href="/wiki/Fenicis" title="Fenicis">fenicis</a>, els <a href="/wiki/Grecs" title="Grecs">grecs</a> o els <a href="/wiki/Ibers" title="Ibers">ibers</a>. Aquestes són les llengües que conformen el <a href="/wiki/Substrat_del_catal%C3%A0" class="mw-redirect" title="Substrat del català">substrat del català</a>.<sup id="cite_ref-gencat1308cat_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1308cat-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 218 aC, els romans desembarquen a <a href="/wiki/Emp%C3%BAries" title="Empúries">Empúries</a> i ocupen l'actual territori de Catalunya. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_romanització_i_la_substitució_lingüística_pel_llatí"><span id="La_romanitzaci.C3.B3_i_la_substituci.C3.B3_ling.C3.BC.C3.ADstica_pel_llat.C3.AD"></span>La romanització i la substitució lingüística pel llatí</h4></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_de_romanitzaci%C3%B3" title="Procés de romanització">Procés de romanització</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Romia_Imperio.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Romia_Imperio.png/220px-Romia_Imperio.png" decoding="async" width="220" height="151" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Romia_Imperio.png/330px-Romia_Imperio.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Romia_Imperio.png/440px-Romia_Imperio.png 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1096" /></a><figcaption>Mapa de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> l'any 116 d.C.</figcaption></figure> <p>Tot i haver desembarcat el 218 aC, la <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_de_romanitzaci%C3%B3" title="Procés de romanització">romanització</a> del territori no començà fins al <a href="/wiki/Segle_I_aC" title="Segle I aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> aC</a>, i el centre en fou <a href="/wiki/Tarragona" title="Tarragona">Tarragona</a>. Per "romanització", s'entén el procés d'implantació en el territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>, que era el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>. No obstant això, la romanització de <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> no va ser uniforme, i hi hagué zones profundament romanitzades, com l'<a href="/wiki/Empord%C3%A0" title="Empordà">Empordà</a> i la costa en general, al costat d'altres de romanització menys intensa, com la zona d'<a href="/wiki/Olot" title="Olot">Olot</a> i la zona de la Catalunya interior; la zona pirinenca occidental no es va romanitzar fins a l'edat mitjana i s'hi parlava una llengua amb basquismes, com indica la toponímia. </p><p>De mica en mica, es va produint un canvi lingüístic en aquests territoris, i després d'una etapa de <a href="/wiki/Biling%C3%BCisme" title="Bilingüisme">bilingüisme</a> entre el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> i les llengües indígenes, el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> s'acaba imposant. No obstant això, s'observa en el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> parlat de cada territori particularitats fruit de la influència de les llengües indígenes que s'hi parlaven (substrat). D'aquesta manera, des d'un primer moment, hi ha diferències entre el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> parlat a la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a> i el d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>. I encara, dins el llatí de la península també hi ha diferències (era diferent el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> parlat en una zona del parlat en una altra). Els parlants, però, no tenien encara consciència d'aquestes diferències. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_llatí_i_la_formació_de_la_llengua_catalana"><span id="El_llat.C3.AD_i_la_formaci.C3.B3_de_la_llengua_catalana"></span>El llatí i la formació de la llengua catalana</h4></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident</a></div> <p>L'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>, al llarg del <a href="/wiki/Segle_V" title="Segle V">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span></a> dC, va començar a descompondre's, i també la unitat que representava el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>, i aquest fet donà pas al naixement de les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques" title="Llengües romàniques">llengües romàniques</a>, algunes de les quals són: el <a href="/wiki/Galaicoportugu%C3%A8s" title="Galaicoportuguès">galaicoportuguès</a>, el <a href="/wiki/Castell%C3%A0" title="Castellà">castellà</a>, el <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a>, l'<a href="/wiki/Occit%C3%A0" title="Occità">occità</a>, el <a href="/wiki/Franc%C3%A8s" title="Francès">francès</a>, el <a href="/wiki/Llengua_sarda" class="mw-redirect" title="Llengua sarda">sard</a>, l'<a href="/wiki/Itali%C3%A0" title="Italià">italià</a>, el <a href="/wiki/Roman%C3%A8s" title="Romanès">romanès</a> i el <a href="/wiki/Reto-rom%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Reto-romànic">retoromànic</a> (al <a href="/wiki/Cant%C3%B3" title="Cantó">cantó</a> suís dels <a href="/wiki/Grisons" title="Grisons">Grisons</a>). </p><p>El conjunt d'aquestes llengües, o el lloc on es parlen, és el que es coneix com a <i><a href="/wiki/Rom%C3%A0nia" title="Romània">Romània</a></i>. La <a href="/wiki/Rom%C3%A0nia" title="Romània">Romània</a> es divideix en dos blocs: 1) l'oriental (<a href="/wiki/Itali%C3%A0" title="Italià">italià</a> i <a href="/wiki/Roman%C3%A8s" title="Romanès">romanès</a>) i 2) l'occidental (<a href="/wiki/Portugu%C3%A8s" title="Portuguès">portuguès</a>, <a href="/wiki/Castell%C3%A0" title="Castellà">castellà</a>, <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a>, <a href="/wiki/Occit%C3%A0" title="Occità">occità</a>, <a href="/wiki/Franc%C3%A8s" title="Francès">francès</a>, <a href="/wiki/Llengua_sarda" class="mw-redirect" title="Llengua sarda">sard</a> i <a href="/wiki/Reto-rom%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Reto-romànic">retoromànic</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_català_preliterari"><span id="El_catal.C3.A0_preliterari"></span>El català preliterari</h3></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_invasions_germàniques"><span id="Les_invasions_germ.C3.A0niques"></span>Les invasions germàniques</h4></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Guilhem_de_Berguedan_with_two_ladies.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Guilhem_de_Berguedan_with_two_ladies.jpg/220px-Guilhem_de_Berguedan_with_two_ladies.jpg" decoding="async" width="220" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Guilhem_de_Berguedan_with_two_ladies.jpg/330px-Guilhem_de_Berguedan_with_two_ladies.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Guilhem_de_Berguedan_with_two_ladies.jpg/440px-Guilhem_de_Berguedan_with_two_ladies.jpg 2x" data-file-width="863" data-file-height="590" /></a><figcaption>El trobador <a href="/wiki/Guillem_de_Bergued%C3%A0" title="Guillem de Berguedà">Guillem de Berguedà</a> amb dues dames.</figcaption></figure> <p>Aprofitant la decadència de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>, els <a href="/wiki/Visigots" title="Visigots">visigots</a> començaren a ocupar territoris dominats fins aleshores pels <a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">romans</a>. Això s'esdevingué entre els segles <a href="/wiki/Segle_V" title="Segle V">V</a>, <a href="/wiki/Segle_VI" title="Segle VI">VI</a> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> dC. El llegat lingüístic d'aquestes invasions formarà part del <a href="/wiki/Superstrat" title="Superstrat">superstrat</a> de la llengua catalana. Durant aquest període, que comença amb l'arribada dels <a href="/wiki/Germ%C3%A0nics" title="Germànics">germànics</a> a la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">Península Ibèrica</a>, el <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> es va anar desenvolupant com a llengua oral, apartant-se de l'estructura del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> i anirà prenent préstecs lèxics tant de les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_germ%C3%A0niques" title="Llengües germàniques">llengües germàniques</a> com de l'<a href="/wiki/%C3%80rab" title="Àrab">àrab</a>. El català preliterari (de vegades anomenat proto-català) era una llengua molt pròxima a l'<a href="/wiki/Occit%C3%A0" title="Occità">occità</a>, juntament amb les varietats del qual forma les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_occitanorom%C3%A0niques" title="Llengües occitanoromàniques">llengües occitanoromàniques</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_invasió_musulmana"><span id="La_invasi.C3.B3_musulmana"></span>La invasió musulmana</h4></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Al-%C3%80ndalus" title="Al-Àndalus">Al-Àndalus</a> i <a href="/wiki/Conquesta_carol%C3%ADngia_d%27Hisp%C3%A0nia" title="Conquesta carolíngia d'Hispània">Conquesta carolíngia d'Hispània</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Marca_Hisp%C3%A0nica" title="Marca Hispànica">Marca Hispànica</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reconquista4.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Reconquista4.jpg/220px-Reconquista4.jpg" decoding="async" width="220" height="207" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Reconquista4.jpg/330px-Reconquista4.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/dc/Reconquista4.jpg 2x" data-file-width="384" data-file-height="362" /></a><figcaption>La Reconquesta peninsular</figcaption></figure> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span>, es produeix la invasió musulmana de tota la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">Península</a>. Aviat, però, els <a href="/wiki/Dinastia_carol%C3%ADngia" title="Dinastia carolíngia">carolingis</a> van emprendre un projecte de <a href="/wiki/Conquesta_carol%C3%ADngia_d%27Hisp%C3%A0nia" title="Conquesta carolíngia d'Hispània">conquesta</a> per a assegurar-se una zona de seguretat davant l'imparable avanç musulmà. Així nasqueren tot un seguit de <a href="/wiki/Comtats_catalans" title="Comtats catalans">comtats</a> i la conquesta arribà fins a <a href="/wiki/Conquesta_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Conquesta de Barcelona">Barcelona</a> (<a href="/wiki/801" title="801">801</a>), comprenent els territoris que es coneixen com a <i><a href="/wiki/Catalunya_Vella" title="Catalunya Vella">Catalunya Vella</a></i>. La conquesta dels territoris del sud de <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a>, la <a href="/wiki/Catalunya_Nova" title="Catalunya Nova">Catalunya Nova</a>, es va fer esperar fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>. </p><p>La influència de les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_germ%C3%A0niques" title="Llengües germàniques">llengües germàniques</a> i de l'<a href="/wiki/%C3%80rab" title="Àrab">àrab</a> damunt del <a href="/wiki/Llat%C3%AD_vulgar" title="Llatí vulgar">romanç</a> que es parlava en aquests territoris influí de manera diferent: l'<a href="/wiki/%C3%80rab" title="Àrab">àrab</a> tingué molta més incidència en el català parlat a la <a href="/wiki/Catalunya_Nova" title="Catalunya Nova">Catalunya Nova</a>, sota domini musulmà durant molts anys, que no pas en el de la <a href="/wiki/Catalunya_Vella" title="Catalunya Vella">Catalunya Vella</a>, on la influència del superstrat àrab fou més minsa. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_formació_de_la_llengua_literària"><span id="La_formaci.C3.B3_de_la_llengua_liter.C3.A0ria"></span>La formació de la llengua literària</h3></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_consciència_de_diferenciació_lingüística_llatí/català"><span id="La_consci.C3.A8ncia_de_diferenciaci.C3.B3_ling.C3.BC.C3.ADstica_llat.C3.AD.2Fcatal.C3.A0"></span>La consciència de diferenciació lingüística llatí/català</h4></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Linguistic_map_Southwestern_Europe-en.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Linguistic_map_Southwestern_Europe-en.gif/220px-Linguistic_map_Southwestern_Europe-en.gif" decoding="async" width="220" height="164" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Linguistic_map_Southwestern_Europe-en.gif/330px-Linguistic_map_Southwestern_Europe-en.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Linguistic_map_Southwestern_Europe-en.gif/440px-Linguistic_map_Southwestern_Europe-en.gif 2x" data-file-width="806" data-file-height="600" /></a><figcaption>Mapa cronològic que mostra l'evolució territorial de les llengües del sud-oest d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, entre les quals apareix el <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a>.</figcaption></figure> <p>Durant aquest període, assistim als grans canvis que es produeixen en el <a href="/wiki/Llat%C3%AD_vulgar" title="Llatí vulgar">llatí vulgar</a> i que propicien la formació de les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques" title="Llengües romàniques">llengües romàniques</a>. Gràcies a l'esforç de <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a>, es produí dins l'<a href="/wiki/Imperi_Carolingi" title="Imperi Carolingi">Imperi Carolingi</a>, del qual formava part la "Marca", una renaixença intel·lectual (la <i><a href="/wiki/Renovatio_carolingea" class="mw-redirect" title="Renovatio carolingea">Renovatio carolingea</a></i>) que promovia el renaixement de la cultura <a href="/wiki/Llatina" class="mw-redirect" title="Llatina">llatina</a> <a href="/wiki/Cristiana" class="mw-redirect" title="Cristiana">cristiana</a>. Per fer-ho efectiu, es proposà el restabliment del <a href="/w/index.php?title=Llat%C3%AD_culte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llatí culte (encara no existeix)">llatí culte</a>. </p><p>El resultat d'aquest intent va ser que la immensa majoria de la gent no entenia el que li deien, i va començar a prendre consciència que aquell <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> que es creien que parlaven havia evolucionat fins al punt de convertir-se en una llengua completament diferent. Dissortadament, i encara que es pensa que la llengua catalana va seguir una evolució paral·lela a la de la resta de les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques" title="Llengües romàniques">llengües romàniques</a>, la documentació que n'ha perviscut no és pas directa, i no explicita la consciència de diferenciació entre el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> i el primitiu <a href="/wiki/Roman%C3%A7_(poesia)" title="Romanç (poesia)">romanç</a> <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a>. </p><p>Per diversos indicis, però, podem afirmar que el <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> ja era parlat en aquest racó de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula" title="Península">península</a> cap al <a href="/wiki/Segle_VIII" title="Segle VIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span></a> dC. És a dir, el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> parlat aquí des dels primers segles de la nostra era havia evolucionat prou com per diferenciar-se de la llengua vulgar de <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> i ser notablement diferent. Això no obstant, els documents de l'època són escrits en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> (força degradat i en alguns aspectes proper al <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Els_primers_testimonis_de_català_escrit"><span id="Els_primers_testimonis_de_catal.C3.A0_escrit"></span>Els primers testimonis de català escrit</h4></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Catal%C3%A0_antic" title="Català antic">Català antic</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Homilies_d%27Organya.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Homilies_d%27Organya.jpg/220px-Homilies_d%27Organya.jpg" decoding="async" width="220" height="305" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Homilies_d%27Organya.jpg/330px-Homilies_d%27Organya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Homilies_d%27Organya.jpg/440px-Homilies_d%27Organya.jpg 2x" data-file-width="700" data-file-height="970" /></a><figcaption>Les <i><a href="/wiki/Homilies_d%27Organy%C3%A0" title="Homilies d'Organyà">Homilies d'Organyà</a></i></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bertran_de_Born.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Bertran_de_Born.jpg/220px-Bertran_de_Born.jpg" decoding="async" width="220" height="287" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e9/Bertran_de_Born.jpg 1.5x" data-file-width="236" data-file-height="308" /></a><figcaption>El trobador <a href="/wiki/Bertran_de_Born" title="Bertran de Born">Bertran de Born</a></figcaption></figure> <p>Les paraules i construccions catalanes en documents quotidians com testaments, actes o vendes s'observen al <a href="/wiki/Segle_IX" title="Segle IX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span></a>. Aquest fet indica que la llengua oral de qui redactava l'escrit era ben diferent d'aquella en què s'escrivia. A finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, es comencen a trobar algunes mostres de trets típics del <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> enmig de textos en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>. Per exemple, en l'<a href="/wiki/Acta_de_consagraci%C3%B3_de_la_catedral_d%27Urgell" class="mw-redirect" title="Acta de consagració de la catedral d'Urgell">acta de consagració de la catedral d'Urgell</a> redactada al darrer terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, apareix el nom de Palomera en llatí <i>Palumbaria</i>. En un <a href="/wiki/Venda_de_Ramon_i_c%C3%B2njuge_Adaleiz_a_Iosfred,_prevere" title="Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere">altre text</a>, aquest ja de principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, apareix enmig d'un text llatí, del <a href="/wiki/1034" title="1034">1034</a>, el nom de set arbres fruiters en català:<sup id="cite_ref-textosencatala_23-0" class="reference"><a href="#cite_note-textosencatala-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:#B2B7F2;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>morers III et oliver I et noguer I et pomer I et amendolers IIII et pruners et figuers...</i> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:#B2B7F2;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Aquest mateix segle, es produeix una decisió important per a les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques" title="Llengües romàniques">llengües romàniques</a>: l'<a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">Església</a> decidia en el <a href="/wiki/Concili_de_Tours" title="Concili de Tours">concili de Tours</a> que calia traduir les <a href="/wiki/Homilia" class="mw-redirect" title="Homilia">homilies</a> <i>in rusticam Romanam lingua</i> per tal que els feligresos entenguessin alguna cosa de la <i>Paraula</i>. La denominació del català preliterari entra en joc, i s'entén que és el català oral que devia servir de vehicle de comunicació entre els habitants de la part nord-est del <a href="/wiki/Principat" title="Principat">Principat</a>, ençà i dellà dels <a href="/wiki/Pirineus" title="Pirineus">Pirineus</a>, des de mitjans del <a href="/wiki/Segle_VII" title="Segle VII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></a>. </p><p>Els primers documents <a href="/wiki/Feudal" class="mw-redirect" title="Feudal">feudals</a> escrits íntegrament en català es troben en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>. Entre els textos més antics que es conserven totalment en català, hi ha el <a href="/wiki/Jurament_de_Radulf_Oriol" title="Jurament de Radulf Oriol">Jurament de Radulf Oriol</a>, escrit entre 1028 i 1047 i els <a href="/wiki/Greuges_de_Caboet" class="mw-redirect" title="Greuges de Caboet">Greuges de Caboet</a>, escrit entre <a href="/wiki/1080" title="1080">1080</a> i <a href="/wiki/1095" title="1095">1095</a>. Del <a href="/wiki/1098" title="1098">1098</a>, data el Jurament de Pau i Treva del comte <a href="/wiki/Pere_Ramon_I_de_Pallars_Juss%C3%A0" title="Pere Ramon I de Pallars Jussà">Pere Ramon de Pallars Jussà</a> al bisbe d'Urgell.<sup id="cite_ref-textosencatala_23-1" class="reference"><a href="#cite_note-textosencatala-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El <a href="/wiki/Segle_XII" title="Segle XII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span></a> trobem altres documents feudals com els <a href="/wiki/Greuges_dels_homes_de_Sant_Pere_de_Graudescales" title="Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales">Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales</a> i els <a href="/w/index.php?title=Greuges_dels_Homes_d%27Hostafrancs_de_Si%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Greuges dels Homes d'Hostafrancs de Sió (encara no existeix)">Greuges dels Homes d'Hostafrancs de Sió</a>, que com els Greuges de Caboet, procedeixen de l'àrea antiga del <a href="/wiki/Bisbat_d%27Urgell" title="Bisbat d'Urgell">bisbat d'Urgell</a>. Al mateix segle, sorgeixen les primeres traduccions o adaptacions d'origen jurídic, com el <i><a href="/wiki/Liber_iudiciorum" class="mw-redirect" title="Liber iudiciorum">Liber iudiciorum</a></i> (<i><a href="/wiki/Llibre_Jutge" title="Llibre Jutge">Llibre Jutge</a></i> o <i>Llibre dels judicis</i>), la més antiga es conserva a l'<a href="/wiki/Arxiu_Capitular_d%27Urgell" title="Arxiu Capitular d'Urgell">Arxiu Capitular d'Urgell</a>, a <a href="/wiki/La_Seu_d%27Urgell" title="La Seu d'Urgell">la Seu d'Urgell</a>, i data de la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, paleogràficament i lingüísticament.;<sup id="cite_ref-textosencatala_23-2" class="reference"><a href="#cite_note-textosencatala-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> una altra que data paleogràficament de finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, conservat a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, i es creu que és una còpia d'una traducció de mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>. </p><p>A finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> o principis del <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a>, sorgeixen les <i><a href="/wiki/Homilies_d%27Organy%C3%A0" title="Homilies d'Organyà">Homilies d'Organyà</a></i> (comentari en <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> d'uns passatges de l'<a href="/wiki/Evangeli" title="Evangeli">Evangeli</a>, escrits en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>), considerat el primer text literari escrit originàriament en <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a>, ja que els anteriors citats no són considerats literaris,<sup id="cite_ref-textosencatala_23-3" class="reference"><a href="#cite_note-textosencatala-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i és una col·lecció de sermons conservada en aquesta població. Tant el <i>Forum</i> com les <i>Homilies</i> s'havien considerat tradicionalment els primers textos en català. </p><p>Tot i que és anterior, la <i><a href="/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_de_Santa_Fe" title="Cançó de Santa Fe">Cançó de Santa Fe</a></i>, escrita entre 1054 i 1076, no rep la consideració de ser el primer text literari en català perquè hi ha dubtes sobre si el text és en català o occità. Es tracta d'una hagiografia de Santa Fe d'Agen contada en 593 versos octosil·làbics, dividida en un nombre variable de cobles consonants segons les versions (de 41 a 55). </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Una_llengua_per_al_dret_i_el_comerç"><span id="Una_llengua_per_al_dret_i_el_comer.C3.A7"></span>Una llengua per al dret i el comerç</h4></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Usatges.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Usatges.png/220px-Usatges.png" decoding="async" width="220" height="355" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Usatges.png/330px-Usatges.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Usatges.png/440px-Usatges.png 2x" data-file-width="1434" data-file-height="2314" /></a><figcaption>Compilació dels <i>Usatges de Barcelona</i>, i de les <a href="/wiki/Constitucions_catalanes" title="Constitucions catalanes">Constitucions catalanes</a>, <a href="/wiki/Cap%C3%ADtol_de_cort" title="Capítol de cort">Capítols</a>, <a href="/wiki/Acte_de_cort" title="Acte de cort">Actes de cort</a> i altres Lleis de Catalunya de les <a href="/wiki/Corts_de_Barcelona_(1413)" title="Corts de Barcelona (1413)">Corts de Barcelona (1413)</a> (edició impresa).</figcaption></figure> <p>A principis del <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a>, ja sovintegen els textos en català. Es tracta de textos jurídics i comercials. <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a>, sota l'hegemonia del casal dels <a href="/wiki/Comtes_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Comtes de Barcelona">comtes de Barcelona</a>, anava adquirint fesomia pròpia i independent i, al mateix temps, s'anava vertebrant: les ciutats creixien i la vida comercial esdevenia un dels eixos de la vida econòmica. En aquest context, els pactes feudals o les <a href="/wiki/Francs" title="Francs">lleis franques</a> esdevenien inadequades i era necessari adaptar-les a la nova situació. Entre els textos jurídics, cal destacar els <i><a href="/wiki/Usatges_de_Barcelona" title="Usatges de Barcelona">Usatges de Barcelona</a></i> (originàriament escrits en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>, però en tenim una traducció catalana de la segona meitat del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>). A <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a>, i responent a la necessitat d'organitzar jurídicament el territori acabat de conquerir, va aparèixer un text de gran importància jurídica i lingüística: els <i><a href="/wiki/Furs_de_Val%C3%A8ncia" title="Furs de València">Furs de València</a></i> (en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> el <a href="/wiki/1261" title="1261">1261</a> i traduïts al <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> tot seguit). Es tracta d'un tractat jurídic que estableix els costums i lleis per a la regulació quotidiana. Igualment, és de la segona meitat del <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a> el llibre <i><a href="/wiki/Costums_de_Tortosa" title="Costums de Tortosa">Costums de Tortosa</a></i>, codi de dret.<sup id="cite_ref-gencat1308usos_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1308usos-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'aparició_de_la_prosa_literària._Ramon_Llull"><span id="L.27aparici.C3.B3_de_la_prosa_liter.C3.A0ria._Ramon_Llull"></span>L'aparició de la prosa literària. Ramon Llull</h4></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Raimundus-Lullus-Denkmal.jpeg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Raimundus-Lullus-Denkmal.jpeg/220px-Raimundus-Lullus-Denkmal.jpeg" decoding="async" width="220" height="298" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Raimundus-Lullus-Denkmal.jpeg/330px-Raimundus-Lullus-Denkmal.jpeg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Raimundus-Lullus-Denkmal.jpeg/440px-Raimundus-Lullus-Denkmal.jpeg 2x" data-file-width="882" data-file-height="1196" /></a><figcaption>Estàtua de Ramon Llull al vestíbul de la <a href="/wiki/Universitat_de_Barcelona" title="Universitat de Barcelona">Universitat de Barcelona</a>.</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Ramon_Llull" title="Ramon Llull">Ramon Llull</a> (<a href="/wiki/Mallorca" title="Mallorca">Mallorca</a> <a href="/wiki/1232" title="1232">1232</a>-<a href="/wiki/1315" title="1315">1315</a>) és el creador de la prosa literària en llengua catalana. És el primer escriptor europeu que utilitza una <a href="/wiki/Llengua_rom%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Llengua romànica">llengua romànica</a> popular per a tractar sobre temes que fins llavors eren reservats al <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>: <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a>, <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a>, etc. Això ho va fer per no reduir la seva obra al camp de la gent que coneixia <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>. </p><p>Llull, però, no va partir de zero. Hi havia obres anteriors en català i contemporànies, però cap d'aquestes té la seva qualitat i importància. Entre les seves obres destaquen: el <i>Llibre de contemplació en Déu</i>, El <i>Blanquerna</i>, el <i>Llibre d'Amic e Amat</i>, el <i>Llibre de l'orde de cavalleria</i>, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_historiografia._Les_quatre_grans_cròniques"><span id="La_historiografia._Les_quatre_grans_cr.C3.B2niques"></span>La historiografia. Les quatre grans cròniques</h4></div> <p>A mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, al costat de les cròniques llatines de caràcter erudit i monacal, apareixen a <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> unes cròniques de tipus popular per a ser memoritzades i recitades. Destaquen en català les denominades <i><a href="/wiki/Quatre_grans_cr%C3%B2niques" class="mw-redirect" title="Quatre grans cròniques">quatre grans cròniques</a></i>: la de <a href="/wiki/Jaume_I" class="mw-redirect" title="Jaume I">Jaume I</a>, la de <a href="/wiki/Bernat_Desclot" title="Bernat Desclot">Bernat Desclot</a>, la de <a href="/wiki/Cr%C3%B2nica_de_Ramon_Muntaner" title="Crònica de Ramon Muntaner">Ramon Muntaner</a> i la de <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a>. Es caracteritzen pel fet d'historiar esdeveniments contemporanis o bé immediatament anteriors (la història catalana dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>-<span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>). </p><p>Les quatre grans cròniques representen la maduresa definitiva de la prosa catalana iniciada amb <a href="/wiki/Ramon_Llull" title="Ramon Llull">Ramon Llull</a>, i des d'un punt de vista ideològic s'entrelluca en totes aquestes un sentiment patriòtic i <a href="/wiki/Nacionalista" class="mw-redirect" title="Nacionalista">nacionalista</a> desconegut en la literatura anterior. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'expansió_peninsular_i_mediterrània"><span id="L.27expansi.C3.B3_peninsular_i_mediterr.C3.A0nia"></span>L'expansió peninsular i mediterrània</h4></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tendes_s_XII.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Tendes_s_XII.jpg/220px-Tendes_s_XII.jpg" decoding="async" width="220" height="143" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Tendes_s_XII.jpg/330px-Tendes_s_XII.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Tendes_s_XII.jpg/440px-Tendes_s_XII.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="1252" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Conquesta_de_Mallorca" title="Conquesta de Mallorca">conquesta de Mallorca</a></figcaption></figure> <p>L'elaboració de les quatre grans cròniques s'ha de relacionar amb l'expansió de la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a> més enllà de les seves fronteres. A la Península, <a href="/wiki/Jaume_I" class="mw-redirect" title="Jaume I">Jaume I</a> el Conqueridor fou un dels impulsors de la <a href="/wiki/Reconquesta" class="mw-redirect" title="Reconquesta">conquesta</a>. En destaquen la conquesta de <a href="/wiki/Mallorca" title="Mallorca">Mallorca</a>, el <a href="/wiki/1229" title="1229">1229</a> (repoblada per gent de l'<a href="/wiki/Empord%C3%A0" title="Empordà">Empordà</a> i la <a href="/wiki/Catalunya_Vella" title="Catalunya Vella">Catalunya Vella</a>), <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a>, durant el període <a href="/wiki/1233" title="1233">1233</a>-<a href="/wiki/1245" title="1245">1245</a> (els nuclis urbans i costaners foren repoblats per catalans i les terres de l'interior per aragonesos, aragonesoparlants, cosa que explica la formació de dues àrees idiomàtiques al <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="País Valencià">País Valencià</a>), <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a>, el <a href="/wiki/1282" title="1282">1282</a>, <a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a>, el <a href="/wiki/1327" title="1327">1327</a> (sobretot la ciutat de l'<a href="/wiki/Alguer" class="mw-redirect" title="Alguer">Alguer</a>, repoblada totalment per catalans) i finalment <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a> i <a href="/wiki/Neop%C3%A0tria" class="mw-redirect" title="Neopàtria">Neopàtria</a>, a inicis del <a href="/wiki/XIV" class="mw-redirect" title="XIV">XIV</a>. </p><p>En alguns territoris, com les <a href="/wiki/Balears" class="mw-redirect" title="Balears">Balears</a> i <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a>, arrelà el català. En d'altres com l'<a href="/wiki/Alguer" class="mw-redirect" title="Alguer">Alguer</a>, s'ha conservat amb dificultats. I en llocs com <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>, el català no hi aconseguí arrelar. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_llengua_de_la_poesia">La llengua de la poesia</h4></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ausias_march.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Ausias_march.jpg/220px-Ausias_march.jpg" decoding="async" width="220" height="233" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Ausias_march.jpg/330px-Ausias_march.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Ausias_march.jpg/440px-Ausias_march.jpg 2x" data-file-width="2033" data-file-height="2154" /></a><figcaption>Tomba d'Ausiàs March a la <a href="/wiki/Catedral_de_Val%C3%A8ncia" title="Catedral de València">Catedral de València</a>.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Llibre-dels-Feyts-XXVIIr.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Llibre-dels-Feyts-XXVIIr.jpg/220px-Llibre-dels-Feyts-XXVIIr.jpg" decoding="async" width="220" height="333" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Llibre-dels-Feyts-XXVIIr.jpg/330px-Llibre-dels-Feyts-XXVIIr.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Llibre-dels-Feyts-XXVIIr.jpg/440px-Llibre-dels-Feyts-XXVIIr.jpg 2x" data-file-width="750" data-file-height="1134" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Llibre_dels_Fets" class="mw-redirect" title="Llibre dels Fets">Llibre dels Fets</a></i></figcaption></figure> <p>Fins que, al <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a>, <a href="/wiki/Ausi%C3%A0s_March" title="Ausiàs March">Ausiàs March</a> va començar a escriure poesia sense occitanismes, la llengua en què s'escrivia la poesia a la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a> era l'<a href="/wiki/Occit%C3%A0" title="Occità">occità</a>, però no era una forma d'occità de cap localització geogràfica concreta: era una <a href="/wiki/Llengua_koin%C3%A9" title="Llengua koiné">llengua koiné</a> literària, sovint artificial, comuna de totes les corts occitanes. El món català i l'occità, durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, estaven molt relacionats. Si actualment el català i l'occità són dues llengües molt semblants, en aquella època ho eren molt més i, per tant, els poetes catalans no devien tenir gaires dificultats per escriure en occità. </p><p>La batalla de <a href="/wiki/Muret" class="mw-disambig" title="Muret">Muret</a> (<a href="/wiki/1213" title="1213">1213</a>) va significar l'inici de la decadència de la societat <a href="/wiki/Occit%C3%A0nia" title="Occitània">occitana</a> i la seva llengua. Tot i així, des de <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> sorgiren iniciatives que allargaren la vida de l'occità com a llengua de la poesia. No obstant això, els poemes fets per autors catalans a finals del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> i començaments del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> estaven força plens de catalanismes. Es parla d'un procés de catalanització i de <i>desprovençalització</i> de la poesia catalana d'aquesta època. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_Cancelleria_Reial">La Cancelleria Reial</h4></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Catal%C3%A0_cl%C3%A0ssic" title="Català clàssic">Català clàssic</a></div> <p><a href="/wiki/Pere_III_el_Cerimoni%C3%B3s" class="mw-redirect" title="Pere III el Cerimoniós">Pere III el Cerimoniós</a> (<a href="/wiki/1319" title="1319">1319</a>-<a href="/wiki/1387" title="1387">1387</a>) s'adonà que existia un estret lligam entre poder i llengua, i per això es proposà de reformar la <a href="/wiki/Cancelleria_Reial" title="Cancelleria Reial">Cancelleria Reial</a>, creada per <a href="/wiki/Jaume_el_Conqueridor" title="Jaume el Conqueridor">Jaume el Conqueridor</a> en <a href="/wiki/1218" title="1218">1218</a> com a un organisme administratiu i burocràtic.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Amb la reforma de Pere III, entraven a treballar a la Cancelleria reial gent molt preparada en els camps de la <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a>, el <a href="/wiki/Dret" title="Dret">dret</a>, l'<a href="/wiki/Escriptura" title="Escriptura">escriptura</a>, etc. La seva tasca era redactar els documents oficials, que aviat foren considerats models de bon escriure. </p><p>Aviat, el <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> de la Cancelleria reial esdevingué una mena de llengua acadèmica, ja que era la llengua dels discursos i dels documents que signava el rei, i això la legitimava i feia que fos acceptada incondicionalment en tots els territoris de la Corona. La prosa de la Cancelleria reial fou un factor important d'unitat de la llengua administrativa i literària. Acabà sent una mena de model supradialectal: bastida sobre la modalitat dialectal del <a href="/wiki/Catal%C3%A0_barcelon%C3%AD" title="Català barceloní">barceloní</a>, fou acceptada per tots els escriptors com una mena de forma <a href="/wiki/Llengua_est%C3%A0ndard" title="Llengua estàndard">estàndard</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Els_jueus_catalans">Els jueus catalans</h2></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Jueus_catalans" title="Jueus catalans">Jueus catalans</a></div> <p>Els <b>jueus catalans</b> històrics són les poblacions de <a href="/wiki/Judaisme" title="Judaisme">religió jueva</a> que es varen desenvolupar a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> a Catalunya. </p><p>No sé sap quan varen començar a establir-se a Catalunya ni en quina mesura ho varen fer per conversió o per emigració. </p><p>La resta jueva més antiga de Catalunya és una pedra del <a href="/wiki/Segle_IV" title="Segle IV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span></a> amb un text trilingüe hebreu, llatí i grec on hi deia <i>Pau sobre Israel i sobre nosaltres i els nostres fills, amén</i> on entre altres dibuixos hi havia un <a href="/wiki/Canelobre_de_set_bra%C3%A7os" class="mw-redirect" title="Canelobre de set braços">canelobre de set braços</a>. Però no és fins als temps de <a href="/wiki/Carles_el_Calb" title="Carles el Calb">Carles el Calb</a> que es troba la primera referència directa a un habitant jueu anomenat "Judà" o "Judacot" i que era emissari del rei a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>. </p><p>La seva població va augmentar en els segles posteriors i varen establir <a href="/wiki/Call" title="Call">calls</a> a <a href="/wiki/Call_de_Girona" title="Call de Girona">Girona</a>, <a href="/w/index.php?title=Call_de_Lleida&action=edit&redlink=1" class="new" title="Call de Lleida (encara no existeix)">Lleida</a> (també anomenat <i>La Cuïrassa</i>), <a href="/w/index.php?title=Call_de_Cervera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Call de Cervera (encara no existeix)">Cervera</a>, <a href="/w/index.php?title=Call_de_Tortosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Call de Tortosa (encara no existeix)">Tortosa</a>, <a href="/w/index.php?title=Call_de_Manresa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Call de Manresa (encara no existeix)">Manresa</a>, <a href="/w/index.php?title=Call_de_Tarragona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Call de Tarragona (encara no existeix)">Tarragona</a>, <a href="/w/index.php?title=Call_de_Perpiny%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Call de Perpinyà (encara no existeix)">Perpinyà</a>, <a href="/w/index.php?title=Call_de_Vilafranca_del_Pened%C3%A8s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Call de Vilafranca del Penedès (encara no existeix)">Vilafranca del Penedès</a>. En algunes poblacions hi havia dos calls. A Barcelona hi havia el <a href="/w/index.php?title=Call_Major&action=edit&redlink=1" class="new" title="Call Major (encara no existeix)">Call Major</a> o de la Volta i el <a href="/w/index.php?title=Call_de_Sana%C3%BCja&action=edit&redlink=1" class="new" title="Call de Sanaüja (encara no existeix)">Call de Sanaüja</a> o de N'Àngela. A Cervera el <a href="/w/index.php?title=Call_Antic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Call Antic (encara no existeix)">Call Antic</a>, Vell o Sobirà i el <a href="/w/index.php?title=Call_Nou&action=edit&redlink=1" class="new" title="Call Nou (encara no existeix)">Call Nou</a> o Jussà. <a href="/wiki/Balaguer" title="Balaguer">Balaguer</a> i <a href="/wiki/Besal%C3%BA" title="Besalú">Besalú</a> també tingué població jueva. </p><p>Els jueus catalans eren considerats propietat directa del rei, de manera que aquests no havien d'estar subjectes als nobles i al sistema feudal que afectava els cristians. D'aquesta forma, el rei se'n servia per a cobrar-los impostos especials i obligar-los a fer-li préstecs. La posició de la corona era la d'afavorir la seva existència per tal de tenir algú capaç de desenvolupar les tasques de metge i prestador que eren feines considerades impures pels cristians. Tanmateix, després dels avalots de <a href="/wiki/1391" title="1391">1391</a> calls sencers varen ser destruïts i malgrat els intents mai es va poder recuperar la població jueva de Barcelona. Va ser llavors que la major part de la població jueva de Catalunya va emigrar al <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a>, fet que explicaria per què havent-hi hagut una població tan destacada al <a href="/wiki/Segle_XIV" title="Segle XIV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span></a> després de l'<a href="/w/index.php?title=Expulsi%C3%B3_del_jueus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Expulsió del jueus (encara no existeix)">expulsió del jueus</a> final forçada de <a href="/wiki/1492" title="1492">1492</a> no s'ha pogut observar rastres del català en la <a href="/wiki/Di%C3%A0spora" title="Diàspora">diàspora</a>. </p><p>Els jueus de Catalunya tenien l'obligació de ser identificats amb una rodella distintiva a la roba. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Catalànic"><span id="Catal.C3.A0nic"></span>Catalànic</h3></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Judeocatal%C3%A0" title="Judeocatalà">Judeocatalà</a></div> <p>Els jueus catalans parlaven principalment català. L'<a href="/wiki/Hebreu" title="Hebreu">hebreu</a> només el feien servir litúrgicament i en escrits cultes per ser entesos per altres comunitats jueves (està documentada una consulta del <a href="/wiki/Segle_IX" title="Segle IX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span></a> dels jueus de la ciutat al mestre <a href="/w/index.php?title=Rab_Amram&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rab Amram (encara no existeix)">Rab Amram</a>, de <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">Babilònia</a>, sobre temes religiosos i legals). No eren araboparlants, però el seu major coneixement va facilitar que fossin contractats com a funcionaris per l'administració catalans tot i que les lleis més restrictives del <a href="/wiki/1283" title="1283">1283</a> en el <a href="/w/index.php?title=Recognoverunt_proceres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Recognoverunt proceres (encara no existeix)">Recognoverunt proceres</a> els va fer desaparèixer d'aquesta àrea. </p><p>Els escrits que han deixat contenien tot sovint traduccions directes de l'hebreu així com d'altres paraules típiques també dels altres parlars romànics dominats per jueus. Aquest dialecte social és anomenat <a href="/wiki/Judeocatal%C3%A0" title="Judeocatalà">catalànic</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Jueus_catalans_destacats">Jueus catalans destacats</h3></div> <dl><dd><span class="boilerplate seealso"><i>Categoria principal: <a href="/wiki/Categoria:Jueus_catalans_medievals" title="Categoria:Jueus catalans medievals">jueus catalans medievals</a></i></span></dd></dl> <ul><li><a href="/wiki/Jacob_ben_David_ben_Yomtob" class="mw-redirect" title="Jacob ben David ben Yomtob">Jacob ben David ben Yomtob</a></li> <li><a href="/wiki/Bonastruc_%C3%A7a_Porta" title="Bonastruc ça Porta">Bonastruc ça Porta</a></li> <li><a href="/wiki/Shlomo_ben_Adret" class="mw-redirect" title="Shlomo ben Adret">Shlomo ben Adret</a></li> <li><a href="/wiki/Jafud%C3%A0_Bonsenyor" title="Jafudà Bonsenyor">Jafudà Bonsenyor</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2></div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140812234219/http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=8c1d3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Els musulmans a Catalunya: s. VIII dC - s. XII dC</a>».  Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=8c1d3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">original</a> el 12 d’agost 2014. [Consulta: 15 maig 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">Ezequiel Gort, <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.carrutxa.org/biblioteca/ftp/siurana32.pdfDe">quan Siurana era Xibràna</a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></i></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBolòs_i_Masclans2004"><span style="font-variant: small-caps;">Bolòs i Masclans</span>, Jordi. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=KZpoXlQOM9sC&pg=PA125&lpg=PA125&dq=girona+785&source=bl&ots=AXtCJTchEo&sig=SmEFiUB0Rcb_olXWSmKTuvgQgSQ&hl=ca&ei=ygrpSZamIsnOjAf_hb33Aw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7#PPA30,M1"><i>Els orígens medievals del paisatge català</i></a>.  Institut d'Estudis Catalans, 2004, p.30. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7283-745-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7283-745-9">ISBN 84-7283-745-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Els+or%C3%ADgens+medievals+del+paisatge+catal%C3%A0&rft.aulast=Bol%C3%B2s+i+Masclans&rft.aufirst=Jordi&rft.date=2004&rft.pub=Institut+d%27Estudis+Catalans&rft.pages=p.30&rft.isbn=84-7283-745-9&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DKZpoXlQOM9sC%26pg%3DPA125%26lpg%3DPA125%26dq%3Dgirona%2B785%26source%3Dbl%26ots%3DAXtCJTchEo%26sig%3DSmEFiUB0Rcb_olXWSmKTuvgQgSQ%26hl%3Dca%26ei%3DygrpSZamIsnOjAf_hb33Aw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D7%23PPA30%2CM1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDuby1979"><span style="font-variant: small-caps;">Duby</span>, Georges. <i>Los tres órdenes o lo imaginario del feudalismo</i>.  Edicions 62, 1979. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8429714782" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8429714782">ISBN 8429714782</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Los+tres+%C3%B3rdenes+o+lo+imaginario+del+feudalismo&rft.aulast=Duby&rft.aufirst=Georges&rft.date=1979&rft.pub=Edicions+62&rft.isbn=8429714782"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA161&dq=corona+d'arag%C3%B3+rei+d'arag%C3%B3+comte+de+barcelona&hl=ca&sa=X&ei=mK2mUKOzDauT0QXu34CYBA&ved=0CEIQ6AEwBw#v=onepage&q=corona%20d'arag%C3%B3%20rei%20d'arag%C3%B3%20comte%20de%20barcelona&f=false">Història de Catalunya</a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup>, Ferran Soldevila i Zubiburu., Editorial Alpha, 1963, pp. 160-165</span> </li> <li id="cite_note-ferransoldevila-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-ferransoldevila_6-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Ferran_Soldevila" class="mw-redirect" title="Ferran Soldevila">Ferran Soldevila</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false">Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140221180040/http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false">Arxivat</a> 2014-02-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., pàg. 161 <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">El Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/01593185213472861890035/ima0043.htm">Llibre dels feyts de Jaume I</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150924114548/http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/01593185213472861890035/ima0043.htm">Arxivat</a> 2015-09-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.: <i>«Car uostre linyatge el Comte de Barçalona per nom, ha feyt aquest nostre linyatge»</i></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/02460620111138506322202/bc0156_0001_l.jpg">La Crònica de Bernat Desclot</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150924121427/http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/02460620111138506322202/bc0156_0001_l.jpg">Arxivat</a> 2015-09-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <i>«los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona»</i></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120314091438/http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12707299825606051109435/ima0056.htm">Croniques de totes les naçions quis poblaren en Espanya e en apres dels Reys d'Arago... e dels comtes de Barchinona</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12707299825606051109435/ima0056.htm">original</a> el 2012-03-14. [Consulta: 31 desembre 2012].</span> <i>«E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona»</i></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">El rei <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a>, l'any 1385, manà posar escuts barrats a les tombes del comte <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_II" title="Ramon Berenguer II">Ramon Berenguer II</a>, del qui diu que <i>"per Gràcia de Déu nos descendim de línia recta"</i> (agnatícia)<i>«ex cuius stirpe nos per Dei gratiam sumus recto ordine descendentes»</i>, i de la comtessa Ermessenda. ACA, C, r. 988, f. 165.</span> </li> <li id="cite_note-Ordinacions-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Ordinacions_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Ordinacions_fetes_per_lo_Senyor_en_Pere_ter%C3%A7_rey_dArago" class="mw-redirect" title="Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago">Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago</a><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del <b>regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal</b>: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; <a href="/wiki/Pr%C3%B2sper_de_Bofarull_i_Mascar%C3%B3" title="Pròsper de Bofarull i Mascaró">Pròsper de Bofarull i Mascaró</a> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAnderson1979"><span style="font-variant: small-caps;">Anderson</span>, Perry. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=6UUhUi7uEnMC&pg=PA59&dq=pesta+negra+barcelona+1497&hl=ca&sa=X&ei=QgIzUcrEL6Ws0QXknYCgBg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pesta%20negra%20barcelona%201497&f=false"><i>El Estado Absolutista</i></a> (en castellà).  Siglo XXI de España Editores, 1979, p.59. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8432303623" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8432303623">ISBN 8432303623</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Estado+Absolutista&rft.aulast=Anderson&rft.aufirst=Perry&rft.date=1979&rft.pub=Siglo+XXI+de+Espa%C3%B1a+Editores&rft.pages=p.59&rft.isbn=8432303623&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D6UUhUi7uEnMC%26pg%3DPA59%26dq%3Dpesta%2Bnegra%2Bbarcelona%2B1497%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DQgIzUcrEL6Ws0QXknYCgBg%26ved%3D0CDQQ6AEwAQ%23v%3Donepage%26q%3Dpesta%2520negra%2520barcelona%25201497%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">El resultat va ser la creació del domini lingüístic català, fins a comprendre l'espai territorial que avui li reconeixem com a propi: el format per Catalunya, el <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="País Valencià">País Valencià</a> i les <a href="/wiki/Illes_Balears" title="Illes Balears">Illes Balears</a>, amb les <a href="/wiki/Corberes" title="Corberes">Corberes</a> i els Pirineus centrals com a límit nord, i <a href="/wiki/Guardamar_del_Segura" title="Guardamar del Segura">Guardamar del Segura</a> i la conca del Segura com a límit sud.</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Bonnassie, P. <i>Catalunya mils anys enrera</i> (2 vol.). Barcelona: Edicions 62, 1979.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Francesch Rodón i Oller, <i>Fets de la Marina de guerra catalana</i></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#UDINA-1985">Udina 1985</a>, pàg. 69</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0016465">Història de Catalunya. El compromís de Casp</a></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://mediterrania.bloc.cat/post/2741/230312">El compromís que no ho fou</a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Antoni Riera Meils. Història de la Generalitat i els seus Presidents. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-412-0884-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-412-0884-0">ISBN 84-412-0884-0</a></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Los Trastamara y la unidad española: 1369-1517</i> <span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140304103900/http://books.google.cat/books?id=_vp1mwUwOmoC&pg=PA604&lpg=PA604&dq=salses+1503&source=web&ots=hMq0jWcN92&sig=aGiUNEJMXfQuu9BCQ6svERlspts&hl=ca#PPA45,M1">Enllaç</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=_vp1mwUwOmoC&pg=PA604&lpg=PA604&dq=salses+1503&source=web&ots=hMq0jWcN92&sig=aGiUNEJMXfQuu9BCQ6svERlspts&hl=ca#PPA45,M1">original</a> el 2014-03-04. [Consulta: 31 desembre 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?portal=0&Ref=15528">Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes</a> <i>Fragment d'una versió catalana del Liber Iudiciorum visigòtic [Manuscrit]</i> : (Forum iudicum)</span> </li> <li id="cite_note-gencat1308cat-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-gencat1308cat_22-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=9db4edfc49ed7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">El català antic. Els inicis del català</a>». <i>Web</i>.  <a href="/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a>, 2012. [Consulta: agost 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-textosencatala-23"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-textosencatala_23-0">23,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-textosencatala_23-1">23,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-textosencatala_23-2">23,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-textosencatala_23-3">23,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/C05b.htm">Els primers textos en català:</a> Textos anteriors a les Homilies d'Organyà.</span> </li> <li id="cite_note-gencat1308usos-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-gencat1308usos_24-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=72f4edfc49ed7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Diversificació dels usos de la llengua</a>». <i>Web</i>.  <a href="/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a>, 2012. [Consulta: agost 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFerrer_i_MallolMaria_Teresa_Ferrer_i_Mallol"><span style="font-variant: small-caps;">Ferrer i Mallol</span>, Maria Teresa. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.google.cat/books/edition/Jaume_I_commemoraci%C3%B3_del_VIII_centenari/3LbSEAAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=cancelleria+reial+1218&pg=PA47&printsec=frontcover"><i>Jaume I: El poder reial i les institucions ; La política internacional ; La família reial i la política successòria ; La figura de Jaume 1 ; El món cultural i artístic</i></a>.  Institut d'Estudis Catalans, Maria Teresa Ferrer i Mallol, p. 47. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788499650869" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788499650869">ISBN 9788499650869</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Jaume+I%3A+El+poder+reial+i+les+institucions+%3B+La+pol%C3%ADtica+internacional+%3B+La+fam%C3%ADlia+reial+i+la+pol%C3%ADtica+success%C3%B2ria+%3B+La+figura+de+Jaume+1+%3B+El+m%C3%B3n+cultural+i+art%C3%ADstic&rft.aulast=Ferrer+i+Mallol&rft.aufirst=Maria+Teresa&rft.date=Maria+Teresa+Ferrer+i+Mallol&rft.pub=Institut+d%27Estudis+Catalans&rft.pages=47&rft.isbn=9788499650869&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fbooks%2Fedition%2FJaume_I_commemoraci%25C3%25B3_del_VIII_centenari%2F3LbSEAAAQBAJ%3Fhl%3Dca%26gbpv%3D1%26dq%3Dcancelleria%2Breial%2B1218%26pg%3DPA47%26printsec%3Dfrontcover"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2></div> <ul><li><a href="/wiki/Llista_de_jaciments_medievals_de_Catalunya" class="mw-redirect" title="Llista de jaciments medievals de Catalunya">Llista de jaciments medievals de Catalunya</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_militar_de_Catalunya" title="Història militar de Catalunya">Història militar de Catalunya</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Història_de_Catalunya" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Navegaci%C3%B3_hist%C3%B2ria_de_Catalunya" title="Plantilla:Navegació història de Catalunya"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Història_de_Catalunya" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya" title="Història de Catalunya">Història de Catalunya</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_geol%C3%B2gica_de_Catalunya" title="Història geològica de Catalunya">Història geològica de Catalunya</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> </div></td><td class="navbox-image" rowspan="10" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Catalonia.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Flag_of_Catalonia.svg/150px-Flag_of_Catalonia.svg.png" decoding="async" width="150" height="100" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Flag_of_Catalonia.svg/225px-Flag_of_Catalonia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Flag_of_Catalonia.svg/300px-Flag_of_Catalonia.svg.png 2x" data-file-width="810" data-file-height="540" /></a></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Prehist%C3%B2ria_a_Catalunya" title="Prehistòria a Catalunya">Prehistòria a Catalunya</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Llista_de_jaciments_arqueol%C3%B2gics_de_Catalunya" title="Llista de jaciments arqueològics de Catalunya">Llista de jaciments arqueològics de Catalunya</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Per%C3%ADode_iber_a_Catalunya" title="Període iber a Catalunya">Període iber a Catalunya</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Per%C3%ADode_rom%C3%A0_a_Catalunya" title="Període romà a Catalunya">Període romà a Catalunya</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Per%C3%ADode_visig%C3%B2tic_a_Catalunya" title="Període visigòtic a Catalunya">Període visigòtic a Catalunya</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Edat_mitjana_a_Catalunya" class="mw-redirect" title="Edat mitjana a Catalunya">Edat mitjana a Catalunya</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Conquesta_omeia_d%27Hisp%C3%A0nia" title="Conquesta omeia d'Hispània">Conquesta omeia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dominaci%C3%B3_musulmana_de_Catalunya" title="Dominació musulmana de Catalunya">Dominació musulmana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Conquesta_carol%C3%ADngia_de_Catalunya" class="mw-redirect" title="Conquesta carolíngia de Catalunya">Conquesta carolíngia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Comtats_catalans" title="Comtats catalans">Comtats catalans</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Feudalisme_a_Catalunya" title="Feudalisme a Catalunya">Feudalisme a Catalunya</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Catalunya_a_la_Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Catalunya a la Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Principat_de_Catalunya" title="Principat de Catalunya">Principat de Catalunya</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Croada_contra_Catalunya" class="mw-redirect" title="Croada contra Catalunya">Croada contra Catalunya</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">Compromís de Casp</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dinastia_Trast%C3%A0mara_a_Catalunya" title="Dinastia Trastàmara a Catalunya">Dinastia Trastàmara</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_civil_catalana" class="mw-redirect" title="Guerra civil catalana">Guerra civil catalana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_dels_remences" title="Guerra dels remences">Guerra dels Remences</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Edat_moderna_a_Catalunya" class="mw-redirect" title="Edat moderna a Catalunya">Edat moderna a Catalunya</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Dinastia_Habsburg" class="mw-redirect" title="Dinastia Habsburg">Dinastia dels Habsburg (Àustries)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_dels_Segadors" title="Guerra dels Segadors">Guerra dels Segadors</a> (<a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Catalana_(1641)" title="República Catalana (1641)">República Catalana</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tractat_dels_Pirineus" title="Tractat dels Pirineus">Tractat dels Pirineus</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola" title="Guerra de Successió Espanyola">Guerra de Successió Espanyola</a> (<a href="/wiki/Guerra_dels_catalans" title="Guerra dels catalans">Guerra dels catalans</a>)<span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Decrets_de_Nova_Planta" title="Decrets de Nova Planta">Decrets de Nova Planta</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dinastia_borb%C3%B2nica" title="Dinastia borbònica">Dinastia Borbó</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Edat_contempor%C3%A0nia_a_Catalunya" class="mw-redirect" title="Edat contemporània a Catalunya">Edat contemporània a Catalunya</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Guerra_del_Franc%C3%A8s" title="Guerra del Francès">Guerra del Francès</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dinastia_borb%C3%B2nica" title="Dinastia borbònica">Primera restauració borbònica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Casal_de_Savoia" class="mw-redirect" title="Casal de Savoia">Casal de Savoia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Primera_Rep%C3%BAblica_Espanyola" title="Primera República Espanyola">Primera República Espanyola</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Restauraci%C3%B3_borb%C3%B2nica" title="Restauració borbònica">Segona restauració borbònica</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Segle_XX_a_Catalunya" title="Segle XX a Catalunya">Segle XX a Catalunya</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Setmana_Tr%C3%A0gica" title="Setmana Tràgica">Setmana Tràgica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mancomunitat_de_Catalunya" title="Mancomunitat de Catalunya">Mancomunitat de Catalunya</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Proclamaci%C3%B3_de_la_Rep%C3%BAblica_Catalana" title="Proclamació de la República Catalana">República Catalana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Govern_de_Catalunya_1931-1932" title="Govern de Catalunya 1931-1932">Govern provisional de Catalunya</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Generalitat_republicana" title="Generalitat republicana">Generalitat republicana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Primera_legislatura_de_la_Catalunya_republicana" title="Primera legislatura de la Catalunya republicana">Primera legislatura republicana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fets_del_sis_d%27octubre" title="Fets del sis d'octubre">Fets del sis d'octubre</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_civil_a_Catalunya" class="mw-redirect" title="Guerra civil a Catalunya">Guerra civil a Catalunya</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Franquisme_a_Catalunya" title="Franquisme a Catalunya">Franquisme a Catalunya</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Tercera_restauraci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Tercera restauració">Tercera restauració</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Govern_de_Catalunya_1977-1980" title="Govern de Catalunya 1977-1980">Govern provisional</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Comunitat_aut%C3%B2noma_de_Catalunya" class="mw-redirect" title="Comunitat autònoma de Catalunya">Comunitat autònoma de Catalunya</a><br />Legislatures: <a href="/wiki/Primera_legislatura_de_la_Catalunya_auton%C3%B2mica" title="Primera legislatura de la Catalunya autonòmica">1a</a> - <a href="/wiki/Segona_legislatura_de_la_Catalunya_auton%C3%B2mica" title="Segona legislatura de la Catalunya autonòmica">2a</a> - <a href="/wiki/Tercera_legislatura_de_la_Catalunya_auton%C3%B2mica" title="Tercera legislatura de la Catalunya autonòmica">3a</a> - <a href="/w/index.php?title=Quarta_legislatura_de_la_Catalunya_auton%C3%B2mica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quarta legislatura de la Catalunya autonòmica (encara no existeix)">4a</a> - <a href="/w/index.php?title=Cinquena_legislatura_de_la_Catalunya_auton%C3%B2mica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cinquena legislatura de la Catalunya autonòmica (encara no existeix)">5a</a> - <a href="/wiki/Sisena_legislatura_de_la_Catalunya_auton%C3%B2mica" title="Sisena legislatura de la Catalunya autonòmica">6a</a> - <a href="/wiki/Setena_legislatura_de_la_Catalunya_auton%C3%B2mica" title="Setena legislatura de la Catalunya autonòmica">7a</a> - <a href="/wiki/Vuitena_legislatura_de_la_Catalunya_auton%C3%B2mica" title="Vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica">8a</a> - <a href="/wiki/Novena_legislatura_de_la_Catalunya_auton%C3%B2mica" title="Novena legislatura de la Catalunya autonòmica">9a</a> - <a href="/wiki/Desena_legislatura_de_la_Catalunya_auton%C3%B2mica" title="Desena legislatura de la Catalunya autonòmica">10a</a> - <a href="/wiki/Onzena_legislatura_de_la_Catalunya_auton%C3%B2mica" title="Onzena legislatura de la Catalunya autonòmica">11a</a> - <a href="/wiki/Dotzena_legislatura_de_la_Catalunya_auton%C3%B2mica" title="Dotzena legislatura de la Catalunya autonòmica">12a</a></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3"><div><a href="/wiki/Cronologia_de_la_Hist%C3%B2ria_de_Catalunya" class="mw-redirect" title="Cronologia de la Història de Catalunya">Cronologia de la Història de Catalunya</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_militar_de_Catalunya" title="Història militar de Catalunya">Història militar de Catalunya</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/President_de_la_Generalitat_de_Catalunya" title="President de la Generalitat de Catalunya">Llista de presidents de la Generalitat</a></div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&oldid=34224082">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&oldid=34224082</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Edat_mitjana_de_Catalunya" title="Categoria:Edat mitjana de Catalunya">Edat mitjana de Catalunya</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 11 nov 2024 a les 13:43.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Edat_mitjana_de_Catalunya&oldid=34224082&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" ><span class="mw-page-title-main">Edat mitjana de Catalunya</span></div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbles mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbles"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-article mw-ui-icon-wikimedia-article"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-history mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-history"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-star mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-star"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-wikiText mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-wikiText"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-edit mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-edit"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-editLock mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-editLock"></span> <span></span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-language mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-language"></span> <span>Afegeix llengües</span> </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbleAdd-progressive mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbleAdd-progressive"></span> <span>Afegeix un tema</span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-fd9f956dc-4rc95","wgBackendResponseTime":712,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.340","walltime":"0.449","ppvisitednodes":{"value":5098,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":78275,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":13704,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":31,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":30989,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":0,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 262.258 1 -total"," 44.78% 117.438 1 Plantilla:Referències"," 31.00% 81.298 22 Plantilla:Article_principal"," 15.07% 39.528 4 Plantilla:Ref-llibre"," 12.73% 33.373 3 Plantilla:Ref-web"," 10.68% 28.008 5 Plantilla:Data_consulta"," 6.99% 18.337 1 Plantilla:Navegació_història_de_Catalunya"," 5.88% 15.433 1 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 5.41% 14.199 2 Plantilla:Citar_ref"," 4.79% 12.553 38 Plantilla:Segle"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.075","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":1765286,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-fd9f956dc-4rc95","timestamp":"20250227064908","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Edat mitjana de Catalunya","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_mitjana_de_Catalunya","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q11917986","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q11917986","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-12-06T20:07:37Z","dateModified":"2024-11-11T12:43:10Z","headline":"per\u00edode hist\u00f2ric de Catalunya"}</script> </body> </html>