CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Antic Règim - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"f64fda8f-0532-4af0-a86f-e2310d926f75","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Antic_Règim","wgTitle":"Antic Règim","wgCurRevisionId":34220614,"wgRevisionId":34220614,"wgArticleId":188436,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Control d'autoritats","Articles amb imatges PNG per traduir","Articles amb imatges JPG per traduir","Llista d'articles de qualitat","Articles de qualitat d'història","Antic Règim"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Antic_Règim","wgRelevantArticleId":188436,"wgIsProbablyEditable":false,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":false,"wgRestrictionEdit":[ "autoconfirmed"],"wgRestrictionMove":["autoconfirmed"],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":80000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q234081","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false, "wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab", "ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Prise_de_la_Bastille.jpg/1200px-Prise_de_la_Bastille.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="912"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Prise_de_la_Bastille.jpg/800px-Prise_de_la_Bastille.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="608"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Prise_de_la_Bastille.jpg/640px-Prise_de_la_Bastille.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="486"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Antic Règim - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Antic_R%C3%A8gim"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_R%C3%A8gim"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject page-Antic_Règim rootpage-Antic_Règim skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Antic+R%C3%A8gim" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Antic+R%C3%A8gim" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Antic+R%C3%A8gim" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Antic+R%C3%A8gim" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Origen_del_terme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Origen_del_terme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Origen del terme</span> </div> </a> <ul id="toc-Origen_del_terme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Definició" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Definició"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Definició</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Definició-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Definició</span> </button> <ul id="toc-Definició-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Definició_i_anàlisi_del_terme_segons_el_materialisme_històric" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Definició_i_anàlisi_del_terme_segons_el_materialisme_històric"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Definició i anàlisi del terme segons el materialisme històric</span> </div> </a> <ul id="toc-Definició_i_anàlisi_del_terme_segons_el_materialisme_històric-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Extensió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Extensió"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Extensió</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Extensió-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Extensió</span> </button> <ul id="toc-Extensió-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_model_francès" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_model_francès"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>El model francès</span> </div> </a> <ul id="toc-El_model_francès-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_casa_dels_Habsburg_i_dels_Borbó_a_Espanya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_casa_dels_Habsburg_i_dels_Borbó_a_Espanya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>La casa dels Habsburg i dels Borbó a Espanya</span> </div> </a> <ul id="toc-La_casa_dels_Habsburg_i_dels_Borbó_a_Espanya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_països_europeus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_països_europeus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Altres països europeus</span> </div> </a> <ul id="toc-Altres_països_europeus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Característiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Característiques</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Característiques-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Característiques</span> </button> <ul id="toc-Característiques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Economia_i_demografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Economia_i_demografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Economia i demografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Economia_i_demografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Societat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Societat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Societat</span> </div> </a> <ul id="toc-Societat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sistema_polític" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistema_polític"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Sistema polític</span> </div> </a> <ul id="toc-Sistema_polític-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pensament,_cultura_i_art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pensament,_cultura_i_art"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>Pensament, cultura i art</span> </div> </a> <ul id="toc-Pensament,_cultura_i_art-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Antic Règim</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 59 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-59" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">59 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D9%86%D8%B8%D8%A7%D9%85_%D8%A7%D9%84%D9%82%D8%AF%D9%8A%D9%85_(%D9%81%D8%B1%D9%86%D8%B3%D8%A7)" title="النظام القديم (فرنسا) - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="النظام القديم (فرنسا)" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Antiguu_R%C3%A9xime" title="Antiguu Réxime - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Antiguu Réxime" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/K%C3%B6hn%C9%99_rejim" title="Köhnə rejim - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Köhnə rejim" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80%D1%8B_%D0%BF%D0%B0%D1%80%D0%B0%D0%B4%D0%B0%D0%BA" title="Стары парадак - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Стары парадак" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80_%D1%80%D0%B5%D0%B4" title="Стар ред - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Стар ред" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AB%E0%A6%B0%E0%A6%BE%E0%A6%B8%E0%A6%BF_%E0%A6%AC%E0%A6%BF%E0%A6%AA%E0%A7%8D%E0%A6%B2%E0%A6%AC%E0%A7%87%E0%A6%B0_%E0%A6%AA%E0%A7%82%E0%A6%B0%E0%A7%8D%E0%A6%AC%E0%A7%87%E0%A6%B0_%E0%A6%85%E0%A6%AC%E0%A6%B8%E0%A7%8D%E0%A6%A5%E0%A6%BE" title="ফরাসি বিপ্লবের পূর্বের অবস্থা - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="ফরাসি বিপ্লবের পূর্বের অবস্থা" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Renad_Kozh" title="Renad Kozh - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Renad Kozh" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CE%B1%CE%BB%CE%B1%CE%B9%CF%8C_%CE%9A%CE%B1%CE%B8%CE%B5%CF%83%CF%84%CF%8E%CF%82" title="Παλαιό Καθεστώς - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Παλαιό Καθεστώς" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Malnova_Re%C4%9Dimo_(Francio)" title="Malnova Reĝimo (Francio) - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Malnova Reĝimo (Francio)" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Antiguo_R%C3%A9gimen" title="Antiguo Régimen - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Antiguo Régimen" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Antzinako_Erregimena" title="Antzinako Erregimena - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Antzinako Erregimena" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%DA%98%DB%8C%D9%85_%D9%BE%DB%8C%D8%B4%DB%8C%D9%86" title="رژیم پیشین - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="رژیم پیشین" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Antigo_R%C3%A9xime" title="Antigo Réxime - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Antigo Réxime" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Stari_poredak" title="Stari poredak - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Stari poredak" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Ansyen_Rejim" title="Ansyen Rejim - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Ansyen Rejim" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Rezim_Kuno" title="Rezim Kuno - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Rezim Kuno" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Anciena_rejimo" title="Anciena rejimo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Anciena rejimo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%82%A2%E3%83%B3%E3%82%B7%E3%83%A3%E3%83%B3%E3%83%BB%E3%83%AC%E3%82%B8%E3%83%BC%E3%83%A0" title="アンシャン・レジーム - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="アンシャン・レジーム" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%AB%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%98_%E1%83%A0%E1%83%94%E1%83%9F%E1%83%98%E1%83%9B%E1%83%98" title="ძველი რეჟიმი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ძველი რეჟიმი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%95%99%EC%8B%9C%EC%95%B5_%EB%A0%88%EC%A7%90" title="앙시앵 레짐 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="앙시앵 레짐" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Vecais_re%C5%BE%C4%ABms" title="Vecais režīms - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Vecais režīms" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80_%D0%BF%D0%BE%D1%80%D0%B5%D0%B4%D0%BE%D0%BA" title="Стар поредок - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Стар поредок" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Ancian_Regim" title="Ancian Regim - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Ancian Regim" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Antigo_Regime" title="Antigo Regime - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Antigo Regime" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Vechiul_Regim_(din_Fran%C8%9Ba)" title="Vechiul Regim (din Franța) - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Vechiul Regim (din Franța)" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80%D1%8B%D0%B9_%D0%BF%D0%BE%D1%80%D1%8F%D0%B4%D0%BE%D0%BA" title="Старый порядок - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Старый порядок" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%B8_%D0%BF%D0%BE%D1%80%D0%B5%D0%B4%D0%B0%D0%BA" title="Стари поредак - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Стари поредак" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Ancien_r%C3%A9gime" title="Ancien régime - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Ancien régime" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%A3%E0%B8%B0%E0%B8%9A%E0%B8%AD%E0%B8%9A%E0%B9%80%E0%B8%81%E0%B9%88%E0%B8%B2" title="ระบอบเก่า - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ระบอบเก่า" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Ancien_R%C3%A9gime" title="Ancien Régime - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Ancien Régime" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%B8%D0%B9_%D0%BF%D0%BE%D1%80%D1%8F%D0%B4%D0%BE%D0%BA" title="Старий порядок - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Старий порядок" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ch%E1%BA%BF_%C4%91%E1%BB%99_c%C5%A9_(Ph%C3%A1p)" title="Chế độ cũ (Pháp) - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Chế độ cũ (Pháp)" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/V%C3%AE_redjime" title="Vî redjime - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Vî redjime" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%97%A7%E5%88%B6%E5%BA%A6" title="旧制度 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="旧制度" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q234081#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Antic_R%C3%A8gim" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Antic_R%C3%A8gim" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Antic_R%C3%A8gim"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-viewsource" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antic_R%C3%A8gim&action=edit" title="Aquesta pàgina està protegida.
Podeu veure'n el codi font. [e]" accesskey="e"><span>Mostra el codi</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antic_R%C3%A8gim&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Antic_R%C3%A8gim"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-viewsource" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antic_R%C3%A8gim&action=edit"><span>Mostra el codi</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antic_R%C3%A8gim&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Antic_R%C3%A8gim" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Antic_R%C3%A8gim" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antic_R%C3%A8gim&oldid=34220614" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antic_R%C3%A8gim&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Antic_R%C3%A8gim&id=34220614&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FAntic_R%25C3%25A8gim"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FAntic_R%25C3%25A8gim"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Antic+R%C3%A8gim"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Antic_R%C3%A8gim&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antic_R%C3%A8gim&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancien_R%C3%A9gime" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q234081" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Prise_de_la_Bastille.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Prise_de_la_Bastille.jpg/220px-Prise_de_la_Bastille.jpg" decoding="async" width="220" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Prise_de_la_Bastille.jpg/330px-Prise_de_la_Bastille.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Prise_de_la_Bastille.jpg/440px-Prise_de_la_Bastille.jpg 2x" data-file-width="8133" data-file-height="6181" /></a><figcaption><a href="/wiki/La_Bastilla" title="La Bastilla">La Bastilla</a>, fortalesa del rei a <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a> emprada com a presó. Va ser considerada un símbol de l'antic règim pels seus enemics, i la presa va representar, simbòlicament, l'inici de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució francesa</a> (<a href="/wiki/1789" title="1789">1789</a>). La runa va ser objecte d'un comerç semblant al que, dos-cents anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín</figcaption></figure> <p>L'<b>Antic Règim</b> (<a href="/wiki/Franc%C3%A8s" title="Francès">francès</a>: <i>Ancien Régime)</i> és un terme dels revolucionaris francesos per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució francesa de 1789</a>, la monarquia absoluta de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XVI_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XVI de França">Lluís <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a>, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna. </p><p>El període de vigència de l'antic règim, pràcticament, coincideix amb l'etapa històrica de l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a> i, a <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a>, culmina amb la construcció de l'estat liberal durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Origen_del_terme">Origen del terme</h2></div> <p>El terme és contemporani a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució francesa</a>, tanmateix va ser <a href="/wiki/Alexis_de_Tocqueville" title="Alexis de Tocqueville">Alexis de Tocqueville</a> que el va fixar,<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que va indicar que «la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució francesa</a> va batejar allò que va abolir».<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tocqueville, doncs, va donar al concepte antic règim una difusa diferenciació respecte del d'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, que es va fer comuna en la <a href="/wiki/Historiografia" title="Historiografia">historiografia</a> durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i la primera meitat del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. Historiadors posteriors han discutit el terme, especialment <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Furet" title="François Furet">François Furet</a>.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Des del punt de vista dels enemics de la revolució, els «reaccionaris», el terme <i>antic règim</i> va ser reivindicat amb un punt de nostàlgia, seguint el tòpic literari del paradís perdut. <a href="/wiki/Charles_Maurice_de_Talleyrand-P%C3%A9rigord" title="Charles Maurice de Talleyrand-Périgord">Talleyrand</a> va arribar a dir que «els qui no van conèixer l'antic règim mai podran saber el que era la dolçor de viure».<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'aplicació del terme a les estructures econòmiques i socials s'atribueix a <a href="/wiki/Ernest_Labrousse" title="Ernest Labrousse">Ernest Labrousse</a><sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i va ser difós per la contemporània <a href="/wiki/Escola_dels_Annales" title="Escola dels Annales">escola dels Annals</a>, amb gran acceptació a l'estat espanyol a través d'hispanistes com <a href="/wiki/Pierre_Vilar" title="Pierre Vilar">Pierre Vilar</a> o <a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_Bennassar" title="Bartolomé Bennassar">Bartolomé Bennassar</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Definició"><span id="Definici.C3.B3"></span>Definició</h2></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Herman_Moll_Map_of_Europe.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Herman_Moll_Map_of_Europe.jpg/220px-Herman_Moll_Map_of_Europe.jpg" decoding="async" width="220" height="137" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Herman_Moll_Map_of_Europe.jpg/330px-Herman_Moll_Map_of_Europe.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Herman_Moll_Map_of_Europe.jpg/440px-Herman_Moll_Map_of_Europe.jpg 2x" data-file-width="760" data-file-height="474" /></a><figcaption>Mapa d'Europa de Herman Moll (<a href="/wiki/1703" title="1703">1703</a>). Els colors utilitzats pel <a href="/wiki/Cart%C3%B2graf" class="mw-redirect" title="Cartògraf">cartògraf</a> no designen entitats polítiques existents sinó, més aviat, el record de les antigues divisions geogràfiques de l'època romana (<a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a>, <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, <a href="/wiki/Germ%C3%A0nia_(prov%C3%ADncia_romana)" class="mw-redirect" title="Germània (província romana)">Germània</a>), junt amb altres que sí que són efectives (<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">imperis turc</a> i <a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">rus</a>, <a href="/wiki/Confederaci%C3%B3_Helv%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Confederació Helvètica">Confederació Helvètica</a>, Regnes de <a href="/wiki/Portugal" title="Portugal">Portugal</a>, <a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a> o <a href="/wiki/Pol%C3%B2nia" title="Polònia">Polònia</a></figcaption></figure> <p>L'antic règim era el sistema social, polític i econòmic imperant al <a href="/wiki/Continent_europeu" class="mw-redirect" title="Continent europeu">continent europeu</a> abans que es produïssin les dues grans revolucions del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> que marcarien l'inici de l'<a href="/wiki/Edat_Contempor%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Edat Contemporània">edat contemporània</a>: la revolució politicoideològica del <a href="/wiki/Liberalisme" title="Liberalisme">liberalisme</a>, i la revolució economicosocial de la <a href="/wiki/Industrialitzaci%C3%B3" title="Industrialització">industrialització</a>.<sup id="cite_ref-Diccionari_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Podem considerar-lo vigent en la seva forma més genuïna durant l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a>, concretament els segles <a href="/wiki/XVI" class="mw-redirect" title="XVI">XVI</a>, <a href="/wiki/XVII" class="mw-redirect" title="XVII">XVII</a> i <a href="/wiki/XVIII" class="mw-redirect" title="XVIII">XVIII</a>. Però cal tenir en compte que va sorgir com a consolidació i evolució gradual del <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a> propi de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> (s. VI - XV); i que no desapareixeria de cop sinó també gradualment durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. </p><p>Es caracteritzava per una societat classificada entre els que gaudien de privilegis legals i els que no. Els primers estaven jurídicament per damunt de la gran majoria de la població, i per tant s'acceptava la desigualtat de drets entre les persones.<sup id="cite_ref-Diccionari_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En la pràctica això es traduïa en una societat en què la població quedava classificada en tres <a href="/wiki/Estaments" title="Estaments">estaments</a>: </p> <ul><li>El primer estat, el <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a>, propietari de terres i generalment dedicat al sacerdoci propi de l'Església catòlica o les seves derivacions protestants), que tenia el privilegi de no pagar impostos.<sup id="cite_ref-Diccionari_6-2" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>El segon estat, el nobiliari, generalment propietaris de terres i dedicats a l'ofici militar, que tenia el privilegi de no pagar impostos.<sup id="cite_ref-Diccionari_6-3" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>La resta de la societat pertanyia al <a href="/wiki/Tercer_estat" title="Tercer estat">tercer estat</a>, també anomenat "reial" o de les "viles i ciutats", que englobava pràcticament tota la població d'un país i havia de sufragar amb els seus impostos les despeses de l'estat, l'aristocràcia i l'església.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per exemple, a França participaven del sistema polític com a representants del tercer estat sis-cents representants, dels quals dos terços havien de disposar de coneixements legals i tres quartes parts havien de provenir de ciutats de més de dos mil habitants.<sup id="cite_ref-Spielvogel_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-Spielvogel-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El pes polític d'aquest estament requeia normalment, pel seu poder econòmic, sobre els <a href="/wiki/Mercader" class="mw-redirect" title="Mercader">mercaders</a>, <a href="/wiki/Menestral" title="Menestral">menestrals</a>, i <a href="/wiki/Arts_liberals" title="Arts liberals">professionals liberals</a>, en general els habitants acomodats de les ciutats. De tota manera, la immensa majoria de la societat, la continuava formant la <a href="/wiki/Pagesia" class="mw-redirect" title="Pagesia">pagesia</a>, que vivia aïllada més o menys pobrament a l'àmbit rural, subordinada a l'autoritat d'un senyor privilegiat,<sup id="cite_ref-Diccionari_6-4" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i amb una escassa representació política.<sup id="cite_ref-Spielvogel_9-1" class="reference"><a href="#cite_note-Spielvogel-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <p>El sistema polític per excel·lència de l'antic règim fou l'<a href="/wiki/Absolutisme" title="Absolutisme">absolutisme</a>.<sup id="cite_ref-Diccionari_6-5" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les diverses monarquies europees intentaren concentrar a les seves mans tot el poder de fer lleis, de governar i d'ajusticiar. Per fer-ho van procurar no reunir les institucions parlamentàries d'origen medieval. Fou la <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">monarquia francesa</a> la que va assolir el grau més elevat d'absolutisme. De tota manera, cal tenir en compte que en la pràctica el sistema polític en cada país podia variar molt segons el pes dels seus costums i la força de la monarquia. Per exemple a <a href="/wiki/Regne_d%27Anglaterra" title="Regne d'Anglaterra">Anglaterra</a> aquesta lluita va desembocar en la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_anglesa" class="mw-redirect" title="Revolució anglesa">Revolució anglesa</a>, que va escapçar la monarquia tradicional durant onze anys. Un altre exemple fins al <a href="/wiki/1714" title="1714">1714</a> foren els països de la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">corona d'Aragó</a>, on moltes decisions polítiques no depenien només del rei sinó que aquest (molt a pesar seu) les havia de prendre a les Corts juntament amb els tres estaments (cadascun dels quals representava 1 vot), un sistema que va rebre el nom de <a href="/wiki/Pactisme" title="Pactisme">pactisme</a>.<sup id="cite_ref-Diccionari_6-6" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Finalment cal recordar que l'individu no tenia cap valor polític dins del sistema del poder de l'antic règim<sup id="cite_ref-Diccionari_6-7" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> (a diferència de les <a href="/wiki/Democr%C3%A0cia" title="Democràcia">democràcies</a> del <a href="/wiki/M%C3%B3n_actual" class="mw-redirect" title="Món actual">món actual</a>), sinó que eren els tres estaments els que conceptualment eren els actors polítics del país, juntament amb el <a href="/wiki/Rei" title="Rei">rei</a> que era el màxim protagonista com a governant. </p><p>Durant l'antic règim l'economia dels països europeus fou sempre bàsicament <a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agrícola</a><sup id="cite_ref-Diccionari_6-8" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> perquè la major part de la població vivia de la producció local dels camps: perquè els treballaven (la pagesia) o perquè els posseïen (la noblesa que vivia de les rendes de la pagesia). Tot i això, ja des de l'edat mitjana i encara més durant l'edat moderna, a les principals ciutats creixia un nou sector econòmic molt dinàmic: el comerç,<sup id="cite_ref-Diccionari_6-9" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> sobretot el transoceànic generat a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> des de les primeres <a href="/wiki/Colonialisme" title="Colonialisme">colònies</a> europees als continents <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">americà</a>, <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">africà</a> i <a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">asiàtic</a> i que tingué formes molt diferents (mines o plantacions explotades directament per europeus, comerç d'esclaus africans, compra d'espècies asiàtiques a canvi de metalls preciosos, etc.). En canvi, el que avui dia qualifiquem d'indústria no era encara un sector definit i es trobava en un estat preindustrial: els productes eren manufacturats per famílies que els venien al detall, a un nivell tan petit que no hi ha marge per diferenciar entre els conceptes de <a href="/wiki/Capital" title="Capital">capital</a> i <a href="/wiki/Treball_(economia)" title="Treball (economia)">treball</a>.<sup id="cite_ref-Diccionari_6-10" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> (L'historiador <a href="/w/index.php?title=Franklin_F._Mendels&action=edit&redlink=1" class="new" title="Franklin F. Mendels (encara no existeix)">Franklin F. Mendels</a> va encunyar el terme de <a href="/wiki/Protoind%C3%BAstria" title="Protoindústria">protoindústria</a>.)<sup id="cite_ref-Diccionari_6-11" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Definició_i_anàlisi_del_terme_segons_el_materialisme_històric"><span id="Definici.C3.B3_i_an.C3.A0lisi_del_terme_segons_el_materialisme_hist.C3.B2ric"></span>Definició i anàlisi del terme segons el materialisme històric</h3></div> <p>El plantejament actual que la historiografia fa del concepte "antic règim" és hereu fonamentalment del corrent historiogràfic anomenat <i>materialisme històric</i>. Des del punt de vista del <a href="/wiki/Materialisme_hist%C3%B2ric" title="Materialisme històric">materialisme històric</a> es tractaria d'una formació econòmica i social diferenciada d'altres models (per exemple, del <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a>), és a dir, es tractaria d'una combinació de forces productives i de relacions socials en un àmbit espacial i temporal, que és capaç de construir una superestructura política i <a href="/wiki/Ideologia" title="Ideologia">ideològica</a> justificativa. Aquesta formació econòmica i social es caracteritzaria per: </p> <ol><li>Un sistema econòmic de transició del <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a> al <a href="/wiki/Capitalisme" title="Capitalisme">capitalisme</a>.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><i></i></li> <li>Un sistema de relacions socials de base <a href="/wiki/Societat_estamental" class="mw-redirect" title="Societat estamental">estamental</a>, amb una <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a> que no pot accedir al paper de classe dominant que ocupen els estaments privilegiats (<a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a> i <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a>).</li> <li>Un sistema polític fonamentat en la consolidació de l'estat modern: és el moment de la consolidació de la <a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">monarquia absoluta</a>. La tensió fonamental es produeix entre la centralització del poder i el respecte als privilegis de caràcter personal, estamental i territorial basat en jurisdiccions i furs.</li></ol> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Extensió"><span id="Extensi.C3.B3"></span>Extensió</h2></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Europe_map_1648.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Europe_map_1648.PNG/220px-Europe_map_1648.PNG" decoding="async" width="220" height="159" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Europe_map_1648.PNG/330px-Europe_map_1648.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Europe_map_1648.PNG/440px-Europe_map_1648.PNG 2x" data-file-width="1894" data-file-height="1367" /></a><figcaption>Recreació moderna que representa les divisions polítiques després del <a href="/wiki/Tractat_de_Westf%C3%A0lia" class="mw-redirect" title="Tractat de Westfàlia">tractat de Westfàlia</a> (<a href="/wiki/1648" title="1648">1648</a>); pau que conclou la <a href="/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys" title="Guerra dels Trenta Anys">Guerra dels Trenta Anys</a> amb un nou equilibri europeu</figcaption></figure> <p>El concepte d'antic règim pot aplicar-se amb propietat als <a href="/wiki/Monarquia" title="Monarquia">regnes</a> de l'<a href="/wiki/Europa_occidental" class="mw-redirect" title="Europa occidental">Europa occidental</a> que tendeixen a definir-se com a <a href="/wiki/Estat_Naci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Estat Nació">estats nació</a> des de finals de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>. El primer va ser el <a href="/wiki/Regne_de_Portugal" title="Regne de Portugal">Regne de Portugal</a>. A finals del <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> s'hi van afegir el <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a>, <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> i <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a>. A <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> la <a href="/wiki/Dinastia_Estuard" class="mw-redirect" title="Dinastia Estuard">dinastia Estuard</a> va intentar instaurar un model absolutista semblant als del continent europeu. No ho aconseguiren, i el 1688 una revolució burgesa (que es va avançar més de cent anys a les altres revolucions) va posar fi a la dinastia i a l'absolutisme. A Espanya la <a href="/wiki/La_crisi_de_l%27antic_r%C3%A8gim_i_el_proc%C3%A9s_revolucionari_liberal" title="La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal">crisi de l'antic règim</a> es va allargar tot el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. </p><p>Per a la resta d'estats europeus, el concepte és d'ús problemàtic (vegeu la secció <a href="#Altres_països_europeus">"Altres països europeus"</a> en aquest mateix article). Pel que fa a la resta del món, tan sols al territori <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">americà</a>, durant el període en què va ser colonitzat per les potències europees podrien considerar-se similituds en les seves grans ciutats, però és una opció arriscada.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En qualsevol cas, la <a href="/wiki/Independ%C3%A8ncia_americana" class="mw-redirect" title="Independència americana">independència americana</a> contribueix decisivament a la fi de l'antic règim. El <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a> representa una formació econòmica i social que, d'alguna manera, mostra similituds amb les occidentals, per la qual cosa alguns autors li van aplicar el concepte de <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a> o el de <a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">monarquia absoluta</a> –no tant el d'antic règim–, i seria aquesta similitud, ben diferenciada de la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>, junt amb la no-submissió colonial, allò que explicaria el seu ràpid accés a la modernitat en l'<a href="/wiki/Era_Meiji" title="Era Meiji">era Meiji</a>.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>D'altra banda, no és possible retrotraure el concepte a entitats polítiques d'un període anterior perquè foren formes polítiques <a href="/wiki/Feudal" class="mw-redirect" title="Feudal">feudals</a>, dependents en alguna mesura de l'<a href="/wiki/Imperi" title="Imperi">imperi</a>, del <a href="/wiki/Papat" class="mw-redirect" title="Papat">papat</a> o bé d'algun model de <a href="/wiki/Ciutat_estat" title="Ciutat estat">ciutat estat</a>. Ras i curt, la durada temporal de l'antic règim coincidiria amb l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a>: del <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> i seria un model polític vàlid per al <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a> –des de finals de la <a href="/wiki/Guerra_dels_Cent_Anys" title="Guerra dels Cent Anys">Guerra dels Cent Anys</a> fins a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució francesa</a>– i per a <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a> –de <a href="/wiki/1492" title="1492">1492</a> a <a href="/wiki/1808" title="1808">1808</a>–. Tanmateix, algun autor argumenta la persistència de trets propis de l'antic règim en l'Europa de finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i, fins i tot, fins a la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a>.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Peter_Paul_Rubens_-_The_Reconciliation_of_King_Henry_III_and_Henry_of_Navarre.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Peter_Paul_Rubens_-_The_Reconciliation_of_King_Henry_III_and_Henry_of_Navarre.JPG/220px-Peter_Paul_Rubens_-_The_Reconciliation_of_King_Henry_III_and_Henry_of_Navarre.JPG" decoding="async" width="220" height="271" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Peter_Paul_Rubens_-_The_Reconciliation_of_King_Henry_III_and_Henry_of_Navarre.JPG/330px-Peter_Paul_Rubens_-_The_Reconciliation_of_King_Henry_III_and_Henry_of_Navarre.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Peter_Paul_Rubens_-_The_Reconciliation_of_King_Henry_III_and_Henry_of_Navarre.JPG/440px-Peter_Paul_Rubens_-_The_Reconciliation_of_King_Henry_III_and_Henry_of_Navarre.JPG 2x" data-file-width="482" data-file-height="593" /></a><figcaption><i>La reconciliació d'Enric III i Enric de Navarra</i>, per <a href="/wiki/Rubens" class="mw-redirect" title="Rubens">Rubens</a> (<a href="/wiki/1628" title="1628">1628</a>). Un episodi de la <a href="/w/index.php?title=Guerra_dels_tres_Enrics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra dels tres Enrics (encara no existeix)">Guerra dels tres Enrics</a>, que va acabar guanyant el de Navarra, futur <a href="/wiki/Enric_IV_de_Castella" title="Enric IV de Castella">Enric IV</a></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_model_francès"><span id="El_model_franc.C3.A8s"></span>El model francès</h3></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Antic_r%C3%A8gim_a_Fran%C3%A7a" title="Antic règim a França">Antic règim a França</a></div> <p>L'antic règim es va desenvolupar al <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a> amb la dinastia <a href="/wiki/Dinastia_de_Valois" class="mw-redirect" title="Dinastia de Valois">Valois</a> que va reeixir del seu enfrontament amb <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> en la <a href="/wiki/Guerra_dels_Cent_Anys" title="Guerra dels Cent Anys">Guerra dels Cent Anys</a>; va aconseguir marginar la dinastia rival de la <a href="/wiki/Casa_de_Borgonya" class="mw-redirect" title="Casa de Borgonya">casa de Borgonya</a> i va sotmetre la majoria dels "estats nobiliaris" més o menys turbulents, com ara <a href="/wiki/Normandia" title="Normandia">Normandia</a> i <a href="/wiki/Proven%C3%A7a" title="Provença">Provença</a>. La tornada de la seu pontifícia d'<a href="/wiki/Aviny%C3%B3" title="Avinyó">Avinyó</a> a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> després de la resolució del <a href="/wiki/Cisma_d%27Occident" title="Cisma d'Occident">cisma d'Occident</a> va suposar una disminució del control que havia aconseguit la monarquia francesa sobre l'Església. De retruc, la península Itàlica va passar a ser el principal tauler de joc en la disputa per l'hegemonia europea. En aquest context, durant el <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a>, <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XI" class="mw-redirect" title="Lluís XI">Lluís XI</a> va ser un exemple de rei autoritari. El rei <a href="/wiki/Francesc_I_de_Fran%C3%A7a" title="Francesc I de França">Francesc I de França</a>, durant la primera meitat del XVI, no va aconseguir prevaldre sobre el seu enemic <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles V del Sacre Imperi romanogermànic</a>, ni pel que fa a les guerres europees ni pel que fa a l'expansió colonial, però va aconseguir un poder interior indiscutible. </p><p>El turbulent període que va portar als seus successors a les <a href="/wiki/Guerres_de_religi%C3%B3_de_Fran%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Guerres de religió de França">guerres de religió</a> de la segona meitat del <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> va acabar amb el breu però decisiu regnat d'<a href="/wiki/Enric_IV_de_Fran%C3%A7a" title="Enric IV de França">Enric IV</a>, que va donar inici a la dinastia dels <a href="/wiki/Borbons" class="mw-redirect" title="Borbons">Borbons</a>. En el regnat de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIII" class="mw-redirect" title="Lluís XIII">Lluís XIII</a>, i durant la minoria d'edat de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV" class="mw-redirect" title="Lluís XIV">Lluís XIV</a>, favorits com el <a href="/wiki/Cardenal_Richelieu" class="mw-redirect" title="Cardenal Richelieu">cardenal Richelieu</a> i <a href="/wiki/Mazzarino" title="Mazzarino">Mazzarino</a> van concentrar el poder reial enmig d'una complicada conjuntura interior (la <a href="/wiki/Guerra_de_la_Fronda" class="mw-redirect" title="Guerra de la Fronda">revolta de la Fronda</a>), i conflictes bèl·lics a l'exterior (la <a href="/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys" title="Guerra dels Trenta Anys">Guerra dels Trenta Anys</a>). <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV" class="mw-redirect" title="Lluís XIV">Lluís XIV</a>, el rei Sol, va assolir el màxim desenvolupament de la <a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">monarquia absoluta</a>. </p><p>Ideològicament es van identificar l'interès de l'estat, el del poble i el del rei, i es comença a crear un <a href="/wiki/Mercat" title="Mercat">mercat</a> de dimensions estatals, amb el suport d'un imperi colonial, que va patir diversos atzucacs a l'atzar de les contínues guerres. Es va constituir una <a href="/wiki/Administraci%C3%B3_p%C3%BAblica" title="Administració pública">administració pública</a> i una recaptació dels impostos centralitzada. Es va imposar el <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catolicisme</a> amb fets com la revocació de l'<a href="/wiki/Edicte_de_Nantes" title="Edicte de Nantes">edicte de Nantes</a> i el control de l'Església. Es va imposar el <a href="/wiki/Franc%C3%A8s" title="Francès">francès</a> com la llengua comuna en detriment de la resta de llengües parlades al regne, alhora que es va prestigiar com a llengua culta d'Europa en substitució del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> amb autors com <a href="/wiki/Moli%C3%A8re" title="Molière">Molière</a>, <a href="/wiki/Jean_Racine" title="Jean Racine">Jean Racine</a> i <a href="/wiki/Pierre_Corneille" title="Pierre Corneille">Corneille</a>, dins el marc de la gran <a href="/wiki/Acad%C3%A9mie_Fran%C3%A7aise" class="mw-redirect" title="Académie Française">Académie Française</a>. </p><p>Tanmateix, les contradiccions que va generar en una <a href="/wiki/Societat_estamental" class="mw-redirect" title="Societat estamental">societat estamental</a> la puixança de la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a> va conduir a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> de <a href="/wiki/1789" title="1789">1789</a>. Aquesta revolució va servir de model a la resta de revolucions burgeses, moviments socials que, durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, van transformar els sistemes polítics europeus en <a href="/wiki/Monarquia_constitucional" title="Monarquia constitucional">monarquies constitucionals</a> o <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica" title="República">repúbliques</a> abans de la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG/220px-Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG" decoding="async" width="220" height="270" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG/330px-Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG/440px-Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2357" /></a><figcaption><i>El pollós</i>, de <a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo" title="Bartolomé Esteban Murillo">Bartolomé Esteban Murillo</a>. La <a href="/wiki/Monarquia_Cat%C3%B2lica" title="Monarquia Catòlica">monarquia catòlica</a> de l'antic règim va rebre immenses rendes d'Amèrica i les va malbaratar en les guerres d'Europa i en els luxes de la cort. A més, ideològicament, el model de l'antic règim espanyol, lluny de cercar la modernització i el canvi social, valorava la <a href="/wiki/Pobresa" title="Pobresa">pobresa</a> per la seva positiva dimensió teològica</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_casa_dels_Habsburg_i_dels_Borbó_a_Espanya"><span id="La_casa_dels_Habsburg_i_dels_Borb.C3.B3_a_Espanya"></span>La casa dels Habsburg i dels Borbó a Espanya</h3></div> <p>El model espanyol es va diferenciar del francès en el que <a href="/w/index.php?title=Ignacio_Vicent_L%C3%B3pez&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ignacio Vicent López (encara no existeix)">Ignacio Vicent López</a> va anomenar <i>una qüestió d'estil</i>.<sup id="cite_ref-test_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-test-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El regnat dels <a href="/wiki/Reis_Cat%C3%B2lics" title="Reis Catòlics">Reis Catòlics</a> va ser decisiu en l'elaboració d'aquest estil, que es fonamentava en la consciència de la <a href="/wiki/Monarquia_cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Monarquia catòlica">monarquia catòlica</a>. Aquest sistema es perllongaria amb variacions sota els <a href="/wiki/Imperi_Habsburg" title="Imperi Habsburg">Habsburg</a> fins que a l'arribada dels <a href="/wiki/Dinastia_borb%C3%B2nica" title="Dinastia borbònica">Borbó</a> s'adopti el model francès en el que arribaria a ser una <a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">monarquia absoluta</a>, encara que mai va poder deslliurar-se de les petjades de l'antic estil. </p><p>Durant el <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> va avantatjar a la monarquia francesa car va aconseguir un conjunt territorial immens (<a href="/wiki/Felip_II_de_Castella" title="Felip II de Castella">Felip II de Castella</a> va poder dir allò «<i>en mis dominios no se pone el sol</i>»). Tanmateix va ser un territori poc cohesionat, governat des d'un centre localitzable a <a href="/wiki/Castella" title="Castella">Castella</a> després de la victòria reial a la <a href="/wiki/Revolta_de_les_Comunitats_de_Castella" title="Revolta de les Comunitats de Castella">Guerra de les Comunitats</a> (<a href="/wiki/1521" title="1521">1521</a>) i l'elecció de <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a> com a <a href="/wiki/Capital" title="Capital">capital</a> política (<a href="/wiki/1561" title="1561">1561</a>). De Castella es drenen una fabulosa quantitat de recursos impositius (<a href="/wiki/Regalies" class="mw-redirect" title="Regalies">regalies</a>, <a href="/wiki/Cinqu%C3%A8_del_Rei" class="mw-redirect" title="Cinquè del Rei">cinquè del rei</a>, remeses d'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> i <a href="/wiki/Plata" class="mw-redirect" title="Plata">plata</a> americanes… que es van invertir en una política europea que va identificar els interessos de la <a href="/wiki/Monarquia_cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Monarquia catòlica">monarquia catòlica</a> amb els de la causa del <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catolicisme</a>. </p><p>L'hegemonia mundial de la corona castellana va donar lloc a l'anomenada llegenda negra publicitada pels enemics de la corona castellana i també, sense cercar-ho explícitament, pels propis (seria el cas de <a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_de_Las_Casas" title="Bartolomé de Las Casas">Bartolomé de Las Casas</a>). Aquesta mala fama s'explicaria per la duresa del domini sobre les colònies d'Amèrica (i de la que els mateixos colonitzadors van ser conscients: per exemple, les <a href="/wiki/Lleis_d%27%C3%8Dndies" title="Lleis d'Índies">lleis d'Índies</a>, <a href="/wiki/1542" title="1542">1542</a>, volien evitar els abusos colonials i crear una recaptació impositiva racional), la repressió de la dissidència que era forçada a l'<a href="/wiki/Assimilaci%C3%B3" title="Assimilació">assimilació</a>, l'<a href="/wiki/Expulsi%C3%B3" title="Expulsió">expulsió</a> o la foguera -cas dels conversos, dels <a href="/wiki/Moriscos" title="Moriscos">moriscos</a>, de les conductes considerades antinaturals com la <a href="/wiki/Bruixeria" title="Bruixeria">bruixeria</a>, i dels <a href="/wiki/Protestant" class="mw-redirect" title="Protestant">protestants</a>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Retrat_de_Felip_V%C3%A9_exposat_cap_per_avall_al_Museu_de_l%27Almod%C3%AD_de_X%C3%A0tiva_per_haver_incendiat_la_ciutat_el_1707.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Retrat_de_Felip_V%C3%A9_exposat_cap_per_avall_al_Museu_de_l%27Almod%C3%AD_de_X%C3%A0tiva_per_haver_incendiat_la_ciutat_el_1707.jpg/220px-Retrat_de_Felip_V%C3%A9_exposat_cap_per_avall_al_Museu_de_l%27Almod%C3%AD_de_X%C3%A0tiva_per_haver_incendiat_la_ciutat_el_1707.jpg" decoding="async" width="220" height="303" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Retrat_de_Felip_V%C3%A9_exposat_cap_per_avall_al_Museu_de_l%27Almod%C3%AD_de_X%C3%A0tiva_per_haver_incendiat_la_ciutat_el_1707.jpg/330px-Retrat_de_Felip_V%C3%A9_exposat_cap_per_avall_al_Museu_de_l%27Almod%C3%AD_de_X%C3%A0tiva_per_haver_incendiat_la_ciutat_el_1707.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ac/Retrat_de_Felip_V%C3%A9_exposat_cap_per_avall_al_Museu_de_l%27Almod%C3%AD_de_X%C3%A0tiva_per_haver_incendiat_la_ciutat_el_1707.jpg 2x" data-file-width="375" data-file-height="516" /></a><figcaption>Felip V al Museu de l'Almodí de Xàtiva. <a href="/wiki/Carles_II_de_Castella" title="Carles II de Castella">Carles II</a> va morir sense descendència i va nomenar com a successor <a href="/wiki/Felip_d%27Anjou" class="mw-redirect" title="Felip d'Anjou">Felip d'Anjou</a>, de la dinastia dels Borbons. <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> i altres estats, però, no hi van estar d'acord i van donar suport a <a href="/wiki/Carles_VI_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic">l'arxiduc Carles d'Àustria</a>. La <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">corona d'Aragó</a> també va donar suport a l'arxiduc Carles. L'enfrontament entre els dos bàndols va donar lloc a la <a href="/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola" title="Guerra de Successió Espanyola">Guerra de Successió</a> a la monarquia castellana. Xàtiva va ser un dels primers objectius de l'exèrcit borbònic. Es va negar a capitular i fou assetjada. <a href="/wiki/Francesc_de_Castellv%C3%AD_i_Obando" title="Francesc de Castellví i Obando">Francesc de Castellví</a> parla en les seves <i>Memòries</i> de 1.000 xativins i 2.500 assetjants morts. Després, a mitjan juny de <a href="/wiki/1707" title="1707">1707</a>, va arribar l'ordre de la destrucció de la ciutat, que disposava en aquell temps d'unes 4.000 cases. La ciutat va ser destruïda i els seus habitants deportats a Castella.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En conseqüència, els xativins no guarden bon record del monarca <a href="/wiki/Felip_V_d%27Espanya" title="Felip V d'Espanya">Felip V</a> i no és gens casual el fet que estigui <i>penjat</i> de cap per avall</figcaption></figure> <p>El control interior va garantir-se mitjançant una creixent <a href="/wiki/Burocr%C3%A0cia" title="Burocràcia">burocràcia</a> que es va implantar territorialment a través dels <a href="/wiki/Virrei" title="Virrei">virreis</a> (en els <a href="/wiki/Monarquia" title="Monarquia">regnes</a>) i els <a href="/wiki/Corregidor" class="mw-redirect" title="Corregidor">corregidors</a> (a les <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a>). Per al control interior es va disposar de la xarxa informativa i repressiva de la <a href="/wiki/Inquisici%C3%B3" title="Inquisició">Inquisició</a>, que depenia directament de la monarquia i tenia un inquisidor únic per a tots els regnes de la corona i no estava afectada per la constitució de l'Observança (norma que assegurava que s'aplicarien les lleis de Catalunya). La Inquisició va ser una eina política contra la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">corona d'Aragó</a>. Només unes dades referides al període 1560-1700: durant aquest període va haver-hi 2.907 processats a Catalunya, 4.429 a València i 5.486 a Saragossa. La immensa majoria van ser condemnats a la confiscació dels seus béns.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El control dels estaments privilegiats es va aconseguir a través de la submissió del <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a> i de la <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a>, acostumada a posar i llevar reis en les guerres civils castellanes de la <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">baixa edat mitjana</a>, on la <a href="/wiki/Revolta_de_les_Comunitats_de_Castella" title="Revolta de les Comunitats de Castella">revolta de les comunitats de Castella</a> n'és el darrer episodi.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les reformes del cardenal <a href="/wiki/Gonzalo_Jim%C3%A9nez_de_Cisneros" class="mw-redirect" title="Gonzalo Jiménez de Cisneros">Gonzalo Jiménez de Cisneros</a> van dominar al clergat, mentre que per controlar la noblesa el rei es va convertir en gran mestre dels <a href="/wiki/Orde_militar" title="Orde militar">ordes militars</a>: des de <a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran el Catòlic</a> es va implicar l'aristocràcia en la política de nomenaments (institució de los <i>Grandes de España</i> amb Carles V), i va quedar clar que, a canvi d'exercir sense ingerències el poder polític, els garantia el poder social i econòmic. Els llocs burocràtics serviren per a reclutar membres de la baixa noblesa i de la burgesia. </p><p>La brillantor cultural del <a href="/wiki/Segle_d%27or_espanyol" title="Segle d'or espanyol">segle d'or</a> no va amagar que l'economia, estimulada per la revolució dels preus del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>,<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va entrar en crisi el segle següent, i al seu torn va estimular de la despoblació de l'Europa del Sud i, sobretot, d'Espanya. Les solucions polítiques (desordre monetari, reformes fiscals consecutives) no van aconseguir arreglar la situació, i els intents polítics més vigorosos de centralització, com la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_d%27Armes" class="mw-redirect" title="Unió d'Armes">Unió d'Armes</a> del <a href="/wiki/Comte-duc_d%27Olivares" class="mw-redirect" title="Comte-duc d'Olivares">comte-duc d'Olivares</a>, van precipitar la <a href="/wiki/Crisi_de_1640" class="mw-redirect" title="Crisi de 1640">crisi de 1640</a>: <a href="/wiki/Regne_de_Portugal#Unió_amb_els_Habsburgs_espanyols" title="Regne de Portugal">revolta de Portugal</a>, la <a href="/wiki/Guerra_dels_segadors" class="mw-redirect" title="Guerra dels segadors">Guerra dels segadors</a> (<a href="/wiki/1640" title="1640">1640</a>-<a href="/wiki/1652" title="1652">1652</a>) a Catalunya, la continuació de la <a href="/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys" title="Guerra dels Trenta Anys">Guerra dels Trenta Anys</a> al continent europeu… </p><p><a href="/wiki/Felip_V_de_Castella" class="mw-redirect" title="Felip V de Castella">Felip V de Castella</a> va canalitzar el sistema polític cap a un absolutisme d'estil francès, sobretot als antics estats de la corona d'Aragó, on llurs sistemes polítics tradicionals foren substituïts després de la <a href="/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola" title="Guerra de Successió Espanyola">Guerra de Successió</a> per un nou sistema de <a href="/wiki/Nova_Planta" class="mw-redirect" title="Nova Planta">Nova Planta</a> sense cap rol polític per als estaments socials.<sup id="cite_ref-Diccionari_6-12" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Seria el cas de la racionalització fiscal del <a href="/w/index.php?title=Cadastre_de_Cala&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cadastre de Cala (encara no existeix)">cadastre de Cala</a>, les reformes il·lustrades d'<a href="/wiki/Esquilache" title="Esquilache">Esquilache</a> (expulsat del poder pel <a href="/wiki/Mot%C3%AD_d%27Esquilache" class="mw-redirect" title="Motí d'Esquilache">motí</a> que porta el seu nom després d'una liberalització del preu del <a href="/wiki/Blat" title="Blat">blat</a>, fins llavors taxat), o l'expedient de la <a href="/w/index.php?title=Llei_Agr%C3%A0ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei Agrària (encara no existeix)">llei Agrària</a>, eternament tramitat, que pretenia resoldre la fam de terra dels llauradors.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'antic règim va perdurar breument fins a la <a href="/wiki/Guerra_del_Franc%C3%A8s" title="Guerra del Francès">Guerra del Francès</a>, quan després de la <a href="/wiki/Batalla_de_Somosierra" title="Batalla de Somosierra">batalla de Somosierra</a> i la presa de <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>, <a href="/wiki/Napole%C3%B3_Bonaparte" title="Napoleó Bonaparte">Napoleó Bonaparte</a> publica els <i><a href="/w/index.php?title=Decrets_de_Chamart%C3%ADn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Decrets de Chamartín (encara no existeix)">decrets de Chamartín</a></i> de <a href="/wiki/4_de_desembre" title="4 de desembre">4 de desembre</a> de <a href="/wiki/1808" title="1808">1808</a><sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i després de la promulgació de la <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_espanyola_de_1812" class="mw-redirect" title="Constitució espanyola de 1812">Constitució de 1812</a> a <a href="/wiki/Cadis" title="Cadis">Cadis</a>, que va obrir el procés vers el <a href="/wiki/Constitucionalisme" title="Constitucionalisme">constitucionalisme</a>, també ho feren les <a href="/wiki/Corts_de_Cadis" title="Corts de Cadis">Corts de Cadis</a> per a les zones no ocupades pels francesos el 22 de febrer de 1813, tot i mantenir la prohibició de qualsevol religió i confessió diferent de la catòlica.<sup id="cite_ref-junta_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-junta-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Després de l'ocupació francesa es va <a href="/wiki/Restauraci%C3%B3_absolutista_a_Espanya" title="Restauració absolutista a Espanya">restaurar l'absolutisme</a>, és a dir, la política espanyola va involucionar durant el regnat de <a href="/wiki/Ferran_VII_d%27Espanya" title="Ferran VII d'Espanya">Ferran VII d'Espanya</a>. La mort de Ferran VII pot dir-se que va significar la fi de l'antic règim a l'estat espanyol.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'ombra de la restauració absolutista i els conflictes armats va sovintejar durant el segon terç del XIX. Fou un segle marcat per les <a href="/wiki/Guerres_Carlines" title="Guerres Carlines">guerres carlines</a>, la successió de textos constitucionals, l'arribada de liberals més o menys moderats al govern, gairebé sempre després de pronunciaments militars, i d'una modesta <a href="/wiki/Industrialitzaci%C3%B3" title="Industrialització">industrialització</a> a Castella que va contrastar amb la puixança econòmica (<a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a>) i cultural (la <a href="/wiki/Renaixen%C3%A7a_(catalana)" class="mw-redirect" title="Renaixença (catalana)">Renaixença</a>) de Catalunya. La Revolució de <a href="/wiki/1868" title="1868">1868</a> amb l'enderrocament de la reina <a href="/wiki/Isabel_II_d%27Espanya" title="Isabel II d'Espanya">Isabel II d'Espanya</a> no va tancar definitivament la temptació involucionista, però ja la va situar en un context completament diferent: la restauració absolutista d'<a href="/wiki/Alfons_XII" class="mw-redirect" title="Alfons XII">Alfons XII</a>, la <a href="/wiki/Dictadura" title="Dictadura">dictadura</a> de <a href="/wiki/Miguel_Primo_de_Rivera_Orbaneja" title="Miguel Primo de Rivera Orbaneja">Primo de Rivera</a> i la del general <a href="/wiki/Francisco_Franco" class="mw-redirect" title="Francisco Franco">Francisco Franco</a> al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> van tenir un altre tarannà, car van enfrontar-se a ideologies noves, com el <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a> i el <a href="/wiki/Catalanisme" title="Catalanisme">catalanisme</a>, i als interessos de les classes socials sorgides de la industrialització. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Espanya" title="Història d'Espanya">Història d'Espanya</a>, <a href="/wiki/Segle_d%27or_espanyol" title="Segle d'or espanyol">Segle d'or espanyol</a>, <a href="/wiki/Edat_moderna_de_Catalunya" title="Edat moderna de Catalunya">Edat moderna de Catalunya</a>, i <a href="/wiki/Guerres_Carlines" title="Guerres Carlines">Guerres Carlines</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Altres_països_europeus"><span id="Altres_pa.C3.AFsos_europeus"></span>Altres països europeus</h3></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Brueghel_le_Jeune-Le_paiement_de_la_d%C3%AEme.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Brueghel_le_Jeune-Le_paiement_de_la_d%C3%AEme.jpg/220px-Brueghel_le_Jeune-Le_paiement_de_la_d%C3%AEme.jpg" decoding="async" width="220" height="152" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Brueghel_le_Jeune-Le_paiement_de_la_d%C3%AEme.jpg/330px-Brueghel_le_Jeune-Le_paiement_de_la_d%C3%AEme.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Brueghel_le_Jeune-Le_paiement_de_la_d%C3%AEme.jpg/440px-Brueghel_le_Jeune-Le_paiement_de_la_d%C3%AEme.jpg 2x" data-file-width="1855" data-file-height="1280" /></a><figcaption><a href="/wiki/Pieter_Brueghel_el_Jove" title="Pieter Brueghel el Jove">Pieter Brueghel el Jove</a>: <i>El cens de Betlem o El pagament del delme (<a href="/wiki/1566" title="1566">1566</a>),</i> un tema religiós camuflat en una escena costumista, ambientada en el cru hivern del nord d'Europa</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:The_Harvesters_by_Brueghel.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/The_Harvesters_by_Brueghel.jpg/220px-The_Harvesters_by_Brueghel.jpg" decoding="async" width="220" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/The_Harvesters_by_Brueghel.jpg/330px-The_Harvesters_by_Brueghel.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/The_Harvesters_by_Brueghel.jpg/440px-The_Harvesters_by_Brueghel.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="364" /></a><figcaption><a href="/wiki/Pieter_Brueghel_el_Vell" title="Pieter Brueghel el Vell">Pieter Brueghel el Vell</a>, pare de l'anterior. Al quadre <i>Els segadors</i>, escena costumista. La vida al camp se sotmet als treballs rutinaris anuals amb la mateixa fatalitat que al pagament dels impostos</figcaption></figure> <p>En l'àmbit europeu es va produir una clara modernització de les relacions internacionals: es van fer més pragmàtiques i van oblidar les antigues fantasies medievals (herència del <i><a href="/wiki/Dominium_mundi" title="Dominium mundi">Dominium mundi</a></i>) i el fonamentalisme religiós encara vigent en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>. L'any <a href="/wiki/1648" title="1648">1648</a>, pel <a href="/wiki/Tractat_de_Westf%C3%A0lia" class="mw-redirect" title="Tractat de Westfàlia">tractat de Westfàlia</a>, els Habsburg castellans es van resignar a la independència d'<a href="/wiki/Comtat_d%27Holanda" title="Comtat d'Holanda">Holanda</a> i van reconèixer poc després la de <a href="/wiki/Portugal" title="Portugal">Portugal</a>, però van continuar controlant feblement <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> i <a href="/wiki/Flandes" title="Flandes">Flandes</a>, a més d'un immens imperi americà de gestió cada cop més problemàtica. <a href="/wiki/Pol%C3%B2nia" title="Polònia">Polònia</a> es va expandir cap a l'est i cap al sud. L'amenaçadora proximitat de l'Imperi turc va continuar fins al <a href="/wiki/Setge_de_Viena_(1683)" title="Setge de Viena (1683)">setge de Viena</a> de <a href="/wiki/1683" title="1683">1683</a>. Les monarquies escandinaves van continuar dominant el <a href="/wiki/Regi%C3%B3_b%C3%A0ltica" title="Regió bàltica">Bàltic</a>, encara que van abandonar els assumptes centreeuropeus als destrossats <a href="/wiki/Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Sacre Imperi Romanogermànic">principats alemanys</a>, principals víctimes de la crisi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>. Tanmateix, d'aquestes runes s'alçarà el Regne de <a href="/wiki/Pr%C3%BAssia" title="Prússia">Prússia</a>, lliure de qualsevol ingerència dels emperadors de l'<a href="/wiki/Imperi_Austrohongar%C3%A8s" title="Imperi Austrohongarès">Imperi Austrohongarès</a>. El <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a>, amb un <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV" class="mw-redirect" title="Lluís XIV">Lluís XIV</a> en minoria d'edat, va seguir la guerra contra Espanya -per interès propi va donar suport a la <a href="/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a> en la <a href="/wiki/Guerra_dels_Segadors" title="Guerra dels Segadors">Guerra dels Segadors</a> contra Castella- alhora que va resoldre els seus problemes interns a la <a href="/wiki/Fronda" title="Fronda">Fronda</a>. <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>, sumida en una <a href="/wiki/Guerra_civil_anglesa" class="mw-redirect" title="Guerra civil anglesa">Guerra civil</a>, no controlava <a href="/wiki/Esc%C3%B2cia" title="Escòcia">Escòcia</a> ni <a href="/wiki/Irlanda" title="Irlanda">Irlanda</a>, però del conflicte bèl·lic en va sorgir un model parlamentari. </p><p>El <a href="/wiki/Tractat_d%27Utrecht" title="Tractat d'Utrecht">tractat d'Utrecht</a> (<a href="/wiki/1714" title="1714">1714</a>), a més de sancionar el paper d'Anglaterra com a potència bèl·lica, va donar a Àustria els territoris europeus de l'<a href="/wiki/Imperi_Espanyol" title="Imperi Espanyol">Imperi espanyol</a> i va iniciar l'aliança francoespanyola (els coneguts com a <a href="/wiki/Pactes_de_Fam%C3%ADlia" title="Pactes de Família">pactes de Família</a>) que van caracteritzar les relacions internacionals fins a l'esclat <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">revolucionari</a> de <a href="/wiki/1789" title="1789">1789</a>. </p><p>Cal esmentar que la major part de l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a> a <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> i <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a> no li escau el terme d'<i>antic règim</i> perquè des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> o <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> van tenir un règim econòmic, social i polític diferenciat (fins al punt que la <a href="/wiki/Historiografia" title="Historiografia">historiografia</a> anglosaxona anomena <i>Modern History</i> el període des de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> fins a l'actualitat). Per tant, el concepte antic règim és d'ús exclusiu dels regnes de França, Portugal i Espanya. Per a la resta d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> el terme és poc significatiu: en la dividida <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> es pot identificar amb el domini dels Habsburg (des de la <a href="/wiki/Batalla_de_Pavia" title="Batalla de Pavia">batalla de Pavia</a> fins a la <a href="/wiki/Unificaci%C3%B3_italiana" title="Unificació italiana">unificació italiana</a> del <a href="/wiki/Segle_XIX" title="Segle XIX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></a>). Al centre d'Europa, la descomposició del <a href="/wiki/Sacre_Imperi" class="mw-redirect" title="Sacre Imperi">Sacre Imperi</a>, l'ascens dels <a href="/wiki/Dinastia_dels_Habsburg" title="Dinastia dels Habsburg">Habsburg</a>, la <a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma protestant</a>, la <a href="/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys" title="Guerra dels Trenta Anys">Guerra dels Trenta Anys</a>, i la puixança de <a href="/wiki/Pr%C3%BAssia" title="Prússia">Prússia</a> van dibuixar un panorama que no es va aclarir fins a la <a href="/wiki/Unificaci%C3%B3_alemanya" title="Unificació alemanya">unificació alemanya</a>, ja a l'<a href="/wiki/Edat_contempor%C3%A0nia" title="Edat contemporània">edat contemporània</a>. Els països escandinaus van desenvolupar monarquies nacionals des de l'edat mitjana, encara que la definició de la seva personalitat definitiva no va arribar fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. Va evolucionar econòmica i socialment en certa manera semblant a la d'Europa occidental, intervenint en els processos intel·lectuals més importants (<a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>, <a href="/wiki/Reforma_protestant" class="mw-redirect" title="Reforma protestant">Reforma protestant</a>, <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a>…) i van implicar-se en els conflictes bèl·lics, especialment en la <a href="/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys" title="Guerra dels Trenta Anys">Guerra dels Trenta Anys</a>. A Polònia no va formar-se una monarquia forta, sinó una república nobiliària. Finalment, als <a href="/wiki/Balcans" title="Balcans">Balcans</a> l'<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a> (des de la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> fins a les <a href="/wiki/Guerres_Balc%C3%A0niques" title="Guerres Balcàniques">guerres balcàniques</a> de final del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>) i la <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> de l'època <a href="/wiki/Tsarista" class="mw-redirect" title="Tsarista">tsarista</a> (d'<a href="/wiki/Ivan_el_Terrible" class="mw-redirect" title="Ivan el Terrible">Ivan el Terrible</a> fins a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Russa" title="Revolució Russa">Revolució russa</a> de 1917) cobreixen la dimensió temporal, però no la caracterització proposada: són vastos imperis que no poden mesurar-se amb els criteris de la dinàmica econòmica, social i política de l'antic règim de l'Europa occidental. En conseqüència, resten fora d'aquesta caracterització. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Característiques"><span id="Caracter.C3.ADstiques"></span>Característiques</h2></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Economia_i_demografia">Economia i demografia</h3></div> <p>La <a href="/wiki/Propietat_privada" title="Propietat privada">propietat</a> de la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">terra</a> va ser el principal <a href="/wiki/Factor_de_la_producci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Factor de la producció">factor de la producció</a> fins a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució industrial</a>. La naturalesa compartida de molts tipus de propietat i amb voluntat de permanència en el temps (per exemple, les terres comunals) va fer impossible l'existència d'un <a href="/wiki/Mercat_lliure" title="Mercat lliure">mercat lliure</a> de terres.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El mateix va passar als altres dos <a href="/wiki/Factors_de_producci%C3%B3" title="Factors de producció">factors de producció</a>: ni el <a href="/wiki/Capital_(economia)" title="Capital (economia)">capital</a> (sospitós de representar una forma de riquesa no compatible amb la forma de vida noble o clerical, i encara lluny de l'acumulació necessària per una <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_industrial" class="mw-redirect" title="Revolució industrial">revolució industrial</a>) ni el <a href="/wiki/Treball_(economia)" title="Treball (economia)">treball</a> (impropi dels privilegiats, i considerat com una maledicció bíblica) es venien en el <a href="/wiki/Mercat" title="Mercat">mercat</a> com mercaderies subjectes al lliure joc de l'<a href="/wiki/Oferta" class="mw-redirect" title="Oferta">oferta</a> i la <a href="/wiki/Demanda" class="mw-redirect" title="Demanda">demanda</a>. </p><p>El creixement de les ciutats<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va contribuir decisivament a la transició del <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a> al <a href="/wiki/Capitalisme" title="Capitalisme">capitalisme</a>. En aquest sentit, el paper de <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a> va ser fonamental per a la creació d'un mercat estatal; <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a> va tenir un rol intermedi, i <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a> va representar un relatiu fracàs.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Montblanc_-_Pla%C3%A7a_Major.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Montblanc_-_Pla%C3%A7a_Major.jpg/220px-Montblanc_-_Pla%C3%A7a_Major.jpg" decoding="async" width="220" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Montblanc_-_Pla%C3%A7a_Major.jpg/330px-Montblanc_-_Pla%C3%A7a_Major.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Montblanc_-_Pla%C3%A7a_Major.jpg/440px-Montblanc_-_Pla%C3%A7a_Major.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="362" /></a><figcaption>Plaça Major de <a href="/wiki/Montblanc" title="Montblanc">Montblanc</a>, a la <a href="/wiki/Conca_de_Barber%C3%A0" title="Conca de Barberà">Conca de Barberà</a>. Davant de la casa de la Vila, a l'esquerra de la imatge, sota els porxos de l'antiga casa Malet, hi ha les antigues mesures oficials de la vila, amb la quartera i els tres quartans de pedra per a mesurar els grans de cereals del mercat, que varen funcionar des del <a href="/wiki/1752" title="1752">1752</a> fins al <a href="/wiki/1905" title="1905">1905</a>.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una societat rural i agrària va deixant molt lentament els trets característics d'una economia tancada en si mateixa</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Casa-peso.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Casa-peso.jpg/220px-Casa-peso.jpg" decoding="async" width="220" height="183" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Casa-peso.jpg/330px-Casa-peso.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Casa-peso.jpg/440px-Casa-peso.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="531" /></a><figcaption>La casa del <i>Peso</i> de <a href="/wiki/Medina_del_Campo" title="Medina del Campo">Medina del Campo</a>, on es guardaven els <a href="/wiki/Pes" title="Pes">pesos</a> i <a href="/wiki/Mesura" title="Mesura">mesures</a> oficials per garantir els intercanvis comercials de les seves <a href="/wiki/Fira" title="Fira">fires</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Barri%C3%A8re_Saint-Martin.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Barri%C3%A8re_Saint-Martin.jpg/220px-Barri%C3%A8re_Saint-Martin.jpg" decoding="async" width="220" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Barri%C3%A8re_Saint-Martin.jpg/330px-Barri%C3%A8re_Saint-Martin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Barri%C3%A8re_Saint-Martin.jpg/440px-Barri%C3%A8re_Saint-Martin.jpg 2x" data-file-width="468" data-file-height="307" /></a><figcaption>Barrière Saint-Martin, projecte del visionari arquitecte <a href="/wiki/Claude-Nicolas_Ledoux" title="Claude-Nicolas Ledoux">Claude-Nicolas Ledoux</a> (<a href="/wiki/1788" title="1788">1788</a>). Les <a href="/wiki/Duana" title="Duana">duanes</a> interiors, els registres i els <a href="/wiki/Peatge" title="Peatge">peatges</a> controlarien l'accés dels productes a <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a> poc abans de l'esclat de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució francesa</a></figcaption></figure> <p>En qualsevol cas, des del punt de vista econòmic, va ser una època preindustrial, on l'ocupació de la immensa majoria de la població va ser agrària.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/wiki/Productivitat" title="Productivitat">productivitat</a> i els rendiments de les activitats agropecuàries van seguir sent molt baixos i les millores tècniques van evolucionar molt lentament. L'estudi de les estructures des d'un punt de vista de <a href="/wiki/Llarga_durada_(longue_dur%C3%A9e)" class="mw-redirect" title="Llarga durada (longue durée)">llarga durada</a> condemnava a la dependència dels cicles naturals i les periòdiques <a href="/wiki/Crisi_de_subsist%C3%A8ncia" title="Crisi de subsistència">crisis de subsistència</a> repetides de manera cíclica, coincidint amb els mesos previs a les collites, quan el blat estava més car. No és casualitat que aquestes conjuntures generessin moviments de descontentament (de l'estil dels rebomboris del pa).<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En alguns casos aquests rebomboris van tenir repercussions polítiques (cas del <a href="/wiki/Mot%C3%AD_d%27Esquilache" class="mw-redirect" title="Motí d'Esquilache">motí d'Esquilache</a>, o en els inicis de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució francesa</a>) o, en el pitjor dels casos, grans <a href="/wiki/Fam" title="Fam">fams</a> que portaven a crisis <a href="/wiki/Demografia" title="Demografia">demogràfiques</a>. De fet, és habitual parlar d'un antic règim demogràfic, caracteritzat per una <a href="/wiki/Taxa_de_natalitat" title="Taxa de natalitat">taxa de natalitat</a> i una <a href="/wiki/Taxa_de_mortalitat" title="Taxa de mortalitat">taxa de mortalitat</a> elevada, un reduït <a href="/wiki/Creixement_natural" class="mw-redirect" title="Creixement natural">creixement natural</a>, esdeveniments puntuals de <a href="/wiki/Mortalitat_catastr%C3%B2fica" title="Mortalitat catastròfica">mortalitat catastròfica</a>, elevada <a href="/wiki/Fecunditat" class="mw-redirect" title="Fecunditat">fecunditat</a> (cercada amb afany pels caps de família de les explotacions agrícoles), compensada amb el <a href="/wiki/Celibat" title="Celibat">celibat</a> (que no afectava la totalitat de la població: els fills solters, que sovint residien a la casa pairal, eren els qui no havien d'heretar les terres) i una molt baixa <a href="/wiki/Esperan%C3%A7a_de_vida" title="Esperança de vida">esperança de vida</a>. </p><p>El <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> va estar controlat pels <a href="/wiki/Gremi" title="Gremi">gremis</a> i les seves associacions que controlaven la qualitat i quantitat de la producció que es realitzava. El control de la vida econòmica pretenia que només aquells que pertanyessin a un gremi o tinguessin autorització reial podien dedicar-se a la fabricació i distribució de mercaderies. La missió de controlar la fidelitat del comerç era una responsabilitat de l'autoritat des de temps antics (la <i><a href="/wiki/Mensa_ponderaria" class="mw-redirect" title="Mensa ponderaria">mensa ponderaria</a></i> del <a href="/wiki/F%C3%B2rum" title="Fòrum">fòrum</a> romà). En l'antic règim depenia d'institucions controlades pels <a href="/wiki/Ajuntament" title="Ajuntament">ajuntaments</a> (o la cort), que vigilaven la correcta aplicació de les mesures en els intercanvis, sobretot els del comerç alimentari, els més sensible per la pau pública. La dispersió metrològica (no coincidien les mesures de cada localitat) es va intentar remeiar amb el prestigi d'algunes mesures locals, però va haver d'esperar-se al final de l'antic règim, quan es van produir els treballs científics per assolir el <a href="/wiki/Sistema_m%C3%A8tric_decimal" title="Sistema mètric decimal">sistema mètric decimal</a>. Es considerava idoni l'accés amb els menors intermediaris possibles del productor al consumidor, i la revenda i tot tipus d'<a href="/wiki/Especulaci%C3%B3" title="Especulació">especulació</a> amb el <a href="/wiki/Preu" title="Preu">preu</a> va prohibir-se, fins i tot amb sancions religioses (pecat i delicte d'<a href="/wiki/Usura" title="Usura">usura</a>): tanmateix no sempre s'aconseguia, com demostra la pràctica de la vida quotidiana.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una unificació del mercat no es va arribar a materialitzar de manera eficaç fins a la conformació de l'estat burgès liberal, com explica <a href="/wiki/Michel_Foucault" title="Michel Foucault">Michel Foucault</a>.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'<a href="/wiki/Era_dels_descobriments" class="mw-redirect" title="Era dels descobriments">era dels descobriments</a> va obrir les portes dels europeus al món i va generar la primera economia d'abast mundial.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les companyies comercials privilegiades prenien el control monopolístic de rutes i productes (el <a href="/wiki/Cacau" title="Cacau">cacau</a> de <a href="/wiki/Caracas" title="Caracas">Caracas</a> va ser primer per a la família dels banquers Fugger).<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les primeres companyies, i les més eficaces, van ser les holandeses (<a href="/w/index.php?title=WIC&action=edit&redlink=1" class="new" title="WIC (encara no existeix)">WIC</a> i <a href="/wiki/VOC" class="mw-redirect" title="VOC">VOC</a>), seguides per les angleses (<a href="/wiki/Companyia_de_les_%C3%8Dndies_Orientals" class="mw-disambig" title="Companyia de les Índies Orientals">Companyia de les Índies Orientals</a> i <a href="/w/index.php?title=Merchants_Adventurers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Merchants Adventurers (encara no existeix)">Merchants Adventurers</a>). La ciutat d'<a href="/wiki/Anvers" title="Anvers">Anvers</a> va ser l'encarregada de drenar cap al nord d'Europa els recursos americans extrets a través de la monopolística <i>Casa de la contractación</i> de <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a> o el port de <a href="/wiki/Lisboa" title="Lisboa">Lisboa</a>. La borsa d'<a href="/wiki/Amsterdam" title="Amsterdam">Amsterdam</a> i la de <a href="/wiki/Borsa_de_Londres" title="Borsa de Londres">Londres</a> van encapçalar el naixent <a href="/w/index.php?title=Capitalisme_comercial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capitalisme comercial (encara no existeix)">capitalisme comercial</a>. </p><p>La <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria" title="Indústria">indústria</a> va veure entorpida la seva activitat per excessives reglamentacions i impostos, ja que existien <a href="/wiki/Duana" title="Duana">duanes</a> internes; perquè els pesos i les mesures variaven segons les regions;<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i perquè alguns articles, en especial els cereals (base de l'alimentació de la major part de la població), eren sotmesos a una obsessiva política proteccionista de caràcter <a href="/wiki/Paternalista" class="mw-redirect" title="Paternalista">paternalista</a>, amb la qual cosa o bé havien de consumir-se al lloc de producció, o bé estaven sotmesos a taxa, o en qualsevol cas feien impossible la seguretat del subministrament. Per reblar el clau, a altres productes es van aplicar drets de duana (exteriors i interiors) que en molts casos anul·laven l'intercanvi.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per tant, no existia <a href="/wiki/Llibertat_econ%C3%B2mica" title="Llibertat econòmica">llibertat econòmica</a> ni <a href="/wiki/Compet%C3%A8ncia_econ%C3%B2mica" title="Competència econòmica">competència</a>, la vida econòmica estava controlada pels gremis, per les corporacions o pel mateix estat, que en algunes ocasions, funcionava com a agent econòmic (a la corona de Castella van fer-se les reials fàbriques d'armament, de béns sumptuaris (tapissos, porcellana i vidre) o els <a href="/wiki/Estanc" title="Estanc">estancs</a> de sal, tabac, aiguardent i naips). El <a href="/wiki/Mercantilisme" title="Mercantilisme">mercantilisme</a> en les seves variades formes va ser la doctrina econòmica que va justificar la política econòmica dominant: el <a href="/wiki/Proteccionisme" title="Proteccionisme">proteccionisme</a>. Model que, en la majoria dels casos, va tenir efectes perversos, ja que no disposaven d'instruments fiables d'anàlisi econòmica i tampoc no comprenien el funcionament del sistema econòmic. La <a href="/wiki/Fisiocr%C3%A0cia" title="Fisiocràcia">fisiocràcia</a> i el <a href="/wiki/Liberalisme" title="Liberalisme">liberalisme</a> <a href="/wiki/Economia" title="Economia">econòmic</a> van aparèixer durant el <a href="/wiki/Segle_XVIII" title="Segle XVIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></a> com a propostes alternatives. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Francisco_de_Zurbar%C3%A1n_019.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Francisco_de_Zurbar%C3%A1n_019.jpg/220px-Francisco_de_Zurbar%C3%A1n_019.jpg" decoding="async" width="220" height="298" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Francisco_de_Zurbar%C3%A1n_019.jpg/330px-Francisco_de_Zurbar%C3%A1n_019.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Francisco_de_Zurbar%C3%A1n_019.jpg/440px-Francisco_de_Zurbar%C3%A1n_019.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="2743" /></a><figcaption><i>Fra Martín de Biscaia repartint pa als pobres</i>, de <a href="/wiki/Francisco_de_Zurbar%C3%A1n" title="Francisco de Zurbarán">Francisco de Zurbarán</a> (<a href="/wiki/1639" title="1639">1639</a>), monestir de <a href="/wiki/Guadalupe_(C%C3%A0ceres)" title="Guadalupe (Càceres)">Guadalupe (Càceres)</a>. La sopa que repartien els convents justificava socialment la forma de vida dels monjos i dels captaires. Cap dels dos grups socials tindria cabuda en una societat que respongués al criteri burgès de l'<a href="/w/index.php?title=%C3%88tica_del_treball&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ètica del treball (encara no existeix)">ètica del treball</a></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Societat">Societat</h3></div> <p>La societat de l'antic règim estava constituïda per estaments de base <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudal</a>; són grups tancats, determinats en gran manera pel naixement. Dos d'aquests grups, la noblesa i el clergat, posseïen drets superiors a la resta d'estaments, com ara el monopoli en certes funcions -govern i administració de justícia-, exempció d'impostos, i un estatut jurídic propi. La <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a> (laica) i el <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a> (que en la seva part alta corresponia als fills cabalers de les famílies nobles) estaven per damunt de la resta de la societat formada per pagesos, que era la immensa majoria de la població, i pels <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesos</a> (els <a href="/wiki/Comerciant" class="mw-redirect" title="Comerciant">comerciants</a> i els artesans). Els <a href="/wiki/Dret" title="Dret">drets</a> de les persones depenien de l'estament, car, legalment, els nobles laics i eclesiàstics tenien una sèrie de <a href="/wiki/Privilegi" title="Privilegi">privilegis</a> que no tenien els qui tributaven. Per regla general, els estaments eren tancats, però no impermeables, car és possible la mobilitat social ascendent, per ennobliment o per entrada en el clero. </p><p>Els estats que van optar per la <a href="/wiki/Reforma_protestant" class="mw-redirect" title="Reforma protestant">Reforma protestant</a> van allunyar-se de l'antic règim, mentre que en les monarquies catòliques del sud-oest d'Europa (i Polònia), les que van presenciar el triomf de la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a>, l'ordre social es va configurar al voltant d'una estructura piramidal del clergat, el celibat del clero secular, la justificació de l'actuació econòmica de les institucions religioses presents en tots els ordres de la vida, pública i privada.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La interpretació historiogràfica de la naturalesa de la societat estamental va donar origen a un debat entre els que, pròxims al <a href="/wiki/Materialisme_hist%C3%B2ric" title="Materialisme històric">materialisme històric</a>, utilitzen el concepte de <a href="/wiki/Classe_social" title="Classe social">classe social</a>, i els que, des d'una posició pròxima al <a href="/wiki/Funcionalisme_sociol%C3%B2gic" class="mw-redirect" title="Funcionalisme sociològic">funcionalisme sociològic</a> i antropològic prefereixen parlar d'una <a href="/wiki/Societat_estamental" class="mw-redirect" title="Societat estamental">societat estamental</a>. Des de la perspectiva marxista, les <a href="/wiki/Elit" title="Elit">elits</a> de la societat de l'antic règim podien entendre's com una classe privilegiada formada per una <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a> i un <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a> amb els interessos econòmics entrelligats i desenvolupant estratègies de vinculació familiar de terres i càrrecs en les institucions fonamentals: l'<a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">Església</a>, la <a href="/wiki/Burocr%C3%A0cia" title="Burocràcia">burocràcia</a>, l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit" title="Exèrcit">exèrcit</a> i la <a href="/wiki/Cort_(noblesa)" title="Cort (noblesa)">cort</a>. Des de la perspectiva funcionalista l'<a href="/wiki/Honor" title="Honor">honor</a>, l'<a href="/w/index.php?title=Status&action=edit&redlink=1" class="new" title="Status (encara no existeix)">estatus</a> i el <a href="/wiki/Prestigi" title="Prestigi">prestigi</a> actuaven com a marcadors socials d'una forma molt més significativa que la <a href="/wiki/Riquesa" title="Riquesa">riquesa</a> i la societat es dividia verticalment segons els estaments socials (relacions patró i client: <i>maîtres-fidèles</i>), i no segons la classe social.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El paper de la burgesia va ser també objecte de profundes controvèrsies: en alguns casos i períodes va aparèixer com el suport principal dels monarques per augmentar el seu poder, en una aliança mútuament beneficiosa en la formació d'un mercat estatal i en detriment del poder de la noblesa i del clero; en altres casos, va semblar que la monarquia exercia el poder en benefici de les tradicionals classes dominants, i els burgesos encimbellats només esperen l'oportunitat per «trair» la seva classe i ennoblir-se, abandonant els <i>oficis vils i manuals</i> per les <i>professions i arts liberals</i>. Per aconseguir el prestigi social calia comprar terres, realitzar matrimonis desiguals amb nobles empobrits com a pas previ cap al definitiu ennobliment, o comprar títols a uns reis mancats sempre de suficients diners.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Sigui per aquesta raó, sigui per qüestions econòmiques, com la ruïna de la indústria castellana, incapaç d'aprofitar l'oportunitat del mercat americà que sí que va beneficiar el nord d'Europa, la debilitat o fortalesa de la burgesia marca la diferència entre les monarquies. </p><p>Pel que fa als pagesos alliberats de la <a href="/wiki/Servitud" title="Servitud">servitud</a> a l'<a href="/wiki/Europa_Occidental" title="Europa Occidental">Europa Occidental</a> des de la <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">baixa edat mitjana</a> van viure un problema bàsic: les obligacions i pagament d'impostos. Al Beauvaisis, un feu a l'entorn de la ciutat de <a href="/wiki/Beauvais_(municipi_de_l%27Oise)" title="Beauvais (municipi de l'Oise)">Beauvais</a> al nord de l'actual França al <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a> els impostos a la corona s'emportaven aproximadament una cinquena part de la producció, els tributs eclesiàstics s'emportaven un 8% dels ingressos i altres impostos s'emportarien un 4% més; en conseqüència, a la pagesia no li quedava sinó un 68% de la collita. Però encara havia de deixar de banda una altra cinquena part per despeses d'explotació i llavors i grans per sembrar l'any següent. Restava, doncs, un 48%, i encara no havia finalitzat, ja que mancava pagar la renda al propietari de la terra. A la fi, la pagesia només rebia una petita porció de la collita original. Però si l'any era dolent, o els deutes eren molts, la situació podia esdevenir catastròfica.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A <a href="/wiki/Castella_la_Manxa" class="mw-redirect" title="Castella la Manxa">Castella-la Manxa</a> la situació era pitjor: el 70% de la població rural masculina anava a jornal. Aquesta situació es veia agreujada per les guerres. Tot plegat va comportar a l'Europa occidental una polarització entre rics i pobles, un procés d'expropiació de la pagesia i concentració de propietats i un acaparament de terres per la burgesia urbana. En aquesta situació de debilitat, la comunitat agrària no podia oposar resistència a les retallades continuades de privilegis per part dels senyors, dels terratinents urbans i del govern.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Finalment, a l'Europa occidental, els pobres de solemnitat podien constituir com a mínim una cinquena part de la població d'un centre urbà.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tant a les ciutats com al camp, la pobresa va ser una experiència normal. La revolució dels preus, l'augment demogràfic i el canvi social i polític van contribuir a una major polarització entre rics i pobres. Les pèssimes condicions de vida van fomentar la delinqüència i algunes revoltes. A l'antiga <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a>, cal afegir-hi els constants impostos i obligacions a què la corona va sotmetre els súbdits per sufragar la guerra a Flandes i a Nàpols. En aquest context, va néixer el <a href="/wiki/Bandolerisme" title="Bandolerisme">bandolerisme</a>, on van destacar, entre d'altres, en <a href="/wiki/Perot_Rocaguinarda" title="Perot Rocaguinarda">Perot Rocaguinarda</a> i <a href="/wiki/Joan_Sala_i_Ferrer" title="Joan Sala i Ferrer">Joan Sala i Ferrer</a>, més conegut com a Serrallonga. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Estament" class="mw-redirect" title="Estament">Estament</a>, <a href="/wiki/Privilegi" title="Privilegi">privilegi</a>, <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a>, <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a>, <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a>, i <a href="/wiki/Pagesia" class="mw-redirect" title="Pagesia">pagesia</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/w/index.php?title=Fitxer:Map_France_1477-es.svg&lang=ca" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Map_France_1477-es.svg/langca-220px-Map_France_1477-es.svg.png" decoding="async" width="220" height="237" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Map_France_1477-es.svg/langca-330px-Map_France_1477-es.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Map_France_1477-es.svg/langca-440px-Map_France_1477-es.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="970" /></a><figcaption>Les diferents parts del territori francès. Es pot observar que és un territori difús en qüestions de sobirania</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Charles_I_and_V_empire.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Charles_I_and_V_empire.png/220px-Charles_I_and_V_empire.png" decoding="async" width="220" height="197" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Charles_I_and_V_empire.png/330px-Charles_I_and_V_empire.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Charles_I_and_V_empire.png/440px-Charles_I_and_V_empire.png 2x" data-file-width="782" data-file-height="699" /></a><figcaption>L'imperi europeu de <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles V</a> va ser la màxima expressió tant d'acumulació de poder com de disseminació territorial. En diferents colors, l'herència de la seua àvia materna, <a href="/wiki/Isabel_la_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Isabel la Catòlica">Isabel la Catòlica</a> (blau), del seu avi matern, <a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran el Catòlic</a> (taronja), de la seua àvia paterna, <a href="/wiki/Maria_de_Borgonya" title="Maria de Borgonya">Maria de Borgonya</a> (morat), i del seu avi patern <a href="/wiki/Maximili%C3%A0_I_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic">Maximilià I del Sacre Imperi romanogermànic</a> (verd). El <a href="/wiki/Milanesat" class="mw-redirect" title="Milanesat">territori de Milà</a> no és heretat, sinó conquerit en disputa amb França, encara que teòricament tributari del <a href="/wiki/Sacre_Imperi" class="mw-redirect" title="Sacre Imperi">Sacre Imperi</a>, que ha obtingut per elecció. Cal no oblidar els territoris extraeuropeus que estan en procés de descobriment i conquesta</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sistema_polític"><span id="Sistema_pol.C3.ADtic"></span>Sistema polític</h3></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Monarquia_autorit%C3%A0ria" title="Monarquia autoritària">Monarquia autoritària</a>, <a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">monarquia absoluta</a>, i <a href="/wiki/Despotisme_il%C2%B7lustrat" title="Despotisme il·lustrat">despotisme il·lustrat</a></div> <p>Les monarquies autoritàries es van caracteritzar per acumular el poder polític que la noblesa tenia a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> i van fonamentar el seu poder en l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit" title="Exèrcit">exèrcit</a>, constituït per <a href="/wiki/Mercenaris" class="mw-redirect" title="Mercenaris">mercenaris</a> que el rei contractava, encara que en cas de <a href="/wiki/Guerra" title="Guerra">guerra</a> eren reclutats civils mitjançant lleves forçoses per a la defensa dels interessos del monarca. Amb el pas a l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a> la noblesa va canviar, doncs, de funció i de posició social. </p><p>Els reis amb la fita d'incrementar el seu poder, des de la <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">baixa edat mitjana</a>, van cercar el suport de les <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a> lliures (illes dins de l'oceà feudal). De les ciutats, el monarca va obtenir els recursos (<a href="/wiki/Impostos" class="mw-redirect" title="Impostos">impostos</a> a les activitats mercantils), mentre que les propietats rurals dels privilegiats no estaven subjectes a imposició. Quan el poder reial era ja consolidat procurava restringir les funcions dels representants de les ciutats, ja fossin de la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a> o del <a href="/wiki/Patriciat_urb%C3%A0" title="Patriciat urbà">patriciat urbà</a>. Gairebé mai convocava a corts i, quan ho feia, era per recaptar diners i reservant-se sempre el dret de prendre la decisió final. Els parlaments estaven constituïts per representants dels tres estaments (noblesa, clero i tercer estat), però en el cas de <a href="/wiki/Castella" title="Castella">Castella</a> només es convocava els representants de les ciutats, mentre que els regnes de la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">corona d'Aragó</a> es reunien per separat, i per aprovar impostos. Quan les institucions representatives van aconseguir protagonisme, cas del <a href="/wiki/Parlament" title="Parlament">Parlament</a> anglès, després de <a href="/wiki/Guerra_Civil_Anglesa" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Anglesa">Guerra Civil anglesa</a> (<a href="/wiki/1642" title="1642">1642</a> a <a href="/wiki/1651" title="1651">1651</a>) i dels <a href="/wiki/Estats_Generals_de_Fran%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Estats Generals de França">Estats Generals de França</a> l'any (<a href="/wiki/1789" title="1789">1789</a>), el model es va trencar. </p><p>El titular de la corona té en les seves mans els tres poders (<a href="/wiki/Executiu" class="mw-redirect" title="Executiu">executiu</a>, <a href="/wiki/Legislatiu" class="mw-redirect" title="Legislatiu">legislatiu</a> i <a href="/wiki/Poder_judicial" title="Poder judicial">judicial</a>), encara que en la pràctica ha d'utilitzar una enorme <a href="/wiki/Burocr%C3%A0cia" title="Burocràcia">burocràcia</a> i designar uns representants a qui encarrega el govern en nom seu, cas dels secretaris i dels <a href="/wiki/Ministre" title="Ministre">ministres</a>. Com a excepció, els reis de la dinastia dels Habsburg o Àustries a Espanya van deixar el govern de l'estat en mans de preferits o amics del rei. </p><p>La discontinuïtat territorial i la confusió de jurisdiccions era més la norma que l'excepció de les entitats polítiques, tant estatals com infraestatals. Les fronteres eren canviants i insegures, i hi havia multitud d'<a href="/wiki/Enclavament" title="Enclavament">enclavaments</a>, territoris amb <a href="/wiki/Furs" title="Furs">furs</a> especials, i fins i tot de <a href="/wiki/Sobirania" title="Sobirania">sobirania</a> compartida (<a href="/wiki/Andorra" title="Andorra">Andorra</a>), o alterna (com per exemple l'<a href="/wiki/Illa_dels_Faisans" title="Illa dels Faisans">illa dels Faisans</a>). Quan <a href="/wiki/Felip_II_de_Castella" title="Felip II de Castella">Felip II de Castella</a> va voler fer-se una idea clara de les seves possessions, no va recórrer als mapes de la biblioteca del <a href="/wiki/Monestir_de_l%27Escorial" class="mw-redirect" title="Monestir de l'Escorial">monestir de l'Escorial</a>, que li mostraria un confús trencaclosques, sinó a les <a href="/w/index.php?title=Relacions_Topogr%C3%A0fiques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Relacions Topogràfiques (encara no existeix)">Relacions Topogràfiques</a> d'un gran esforç protoestadístic. El somni de les <a href="/wiki/Frontera_natural" title="Frontera natural">fronteres naturals</a> (com, per exemple, la França del <a href="/wiki/Rin" title="Rin">Rin</a> als <a href="/wiki/Pirineus" title="Pirineus">Pirineus</a>) és només una idea del <a href="/wiki/Nacionalisme" title="Nacionalisme">nacionalisme</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Maria_Stuart_Execution.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Maria_Stuart_Execution.jpg/220px-Maria_Stuart_Execution.jpg" decoding="async" width="220" height="179" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Maria_Stuart_Execution.jpg/330px-Maria_Stuart_Execution.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Maria_Stuart_Execution.jpg/440px-Maria_Stuart_Execution.jpg 2x" data-file-width="927" data-file-height="754" /></a><figcaption>L'escena de l'execució de <a href="/wiki/Maria_I_d%27Esc%C3%B2cia" title="Maria I d'Escòcia">Maria Estuard</a> (<a href="/wiki/1587" title="1587">1587</a>), reina d'Escòcia</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Anthonis_van_Dyck_044.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Anthonis_van_Dyck_044.jpg/220px-Anthonis_van_Dyck_044.jpg" decoding="async" width="220" height="280" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Anthonis_van_Dyck_044.jpg/330px-Anthonis_van_Dyck_044.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Anthonis_van_Dyck_044.jpg/440px-Anthonis_van_Dyck_044.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="2579" /></a><figcaption><a href="/wiki/Carles_I_d%27Anglaterra" title="Carles I d'Anglaterra">Carles I d'Anglaterra</a> magníficament retratat amb el màxim de decòrum regi per <a href="/wiki/Anton_Van_Dyck" class="mw-redirect" title="Anton Van Dyck">Anton Van Dyck</a>. Va ser decapitat l'any <a href="/wiki/1640" title="1640">1640</a>, incapaç de crear una <a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">monarquia absoluta</a> en una societat burgesa</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Adolph-von-Menzel-Tafelrunde2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Adolph-von-Menzel-Tafelrunde2.jpg/220px-Adolph-von-Menzel-Tafelrunde2.jpg" decoding="async" width="220" height="265" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Adolph-von-Menzel-Tafelrunde2.jpg/330px-Adolph-von-Menzel-Tafelrunde2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Adolph-von-Menzel-Tafelrunde2.jpg/440px-Adolph-von-Menzel-Tafelrunde2.jpg 2x" data-file-width="980" data-file-height="1181" /></a><figcaption><a href="/wiki/Voltaire" title="Voltaire">Voltaire</a> amb <a href="/wiki/Frederic_el_Gran" title="Frederic el Gran">Frederic el Gran</a> a <a href="/wiki/Sanssouci" title="Sanssouci">Sanssouci</a>, per <a href="/w/index.php?title=Adolph_von_Menzel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Adolph von Menzel (encara no existeix)">Adolph von Menzel</a> (<a href="/wiki/1850" title="1850">1850</a>)</figcaption></figure> <p>A partir del <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a> pot parlar-se de la presència d'una <a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">monarquia absoluta</a> que té la <a href="/wiki/Sobirania" title="Sobirania">sobirania</a> de l'<a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">estat</a>. Aquesta monarquia es justificava sobre el supòsit de la procedència divina del poder, de qui ho rep sense intermediaris. El rei només ha de justificar-se davant els ulls de <a href="/wiki/D%C3%A9u" title="Déu">Déu</a>. Els seus súbdits no tenien cap dret, però sí el deure d'obeir. El <a href="/wiki/Max_Weber#Els_tipus_ideals" title="Max Weber">tipus ideal</a> és el <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a> del <i>Rei Sol</i>, <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV" class="mw-redirect" title="Lluís XIV">Lluís XIV</a>. El rei declarava la guerra i feia la pau; comandava els exèrcits, determinava les despeses i fixava els impostos, anomenava i destituïa els funcionaris i dirigia l'administració sencera. Les províncies eren administrades pels intendents, de poder omnímode i arbitrari. </p><p>El rei feia les lleis, que eren l'expressió de la seva voluntat personal, saltant-se els "costums fonamentals del regne". A més, dirigia l'administració de justícia, perquè aquesta es dictava en nom seu i per funcionaris que ell designava. S'usava la <a href="/wiki/Tortura" title="Tortura">tortura</a> judicial per a aconseguir la confessió dels acusats, a qui es jutjava en secret i a qui s'aplicaven cruents càstigs corporals (les marques amb ferros candents, la picota, el fuet…) incloent una àmplia panòplia de tipus de penes de mort adequades a la categoria del reu o del delicte (decapitació amb distintes armes, degollament, forca, foguera, desmembrament…).<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'homogeneïtzació de la pena capital va ser una peculiar <i>conquesta</i> de la revolució, que va igualar les condicions començant literalment pel cap (la <a href="/wiki/Guillotina" title="Guillotina">guillotina</a>). A Espanya va complir la mateixa funció el <a href="/wiki/Garrot_vil" title="Garrot vil">garrot</a> (que, encara sent igual per a tots, es podia graduar en vil i noble segons la faramalla que el rodejava).<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'afusellament sembla que també va ser una macabra modernització, aplicat sobretot per l'exèrcit. </p><p>La llibertat individual estava amenaçada constantment per la <a href="/wiki/Policia" title="Policia">policia</a>, que podia agafar a qualsevol amb una simple ordre del rei, la «carta segellada». No s'explicitava la causa de la detenció, sinó que simplement s'indicava que «tal era la voluntat del rei» (<i>car tel est màs bàs plaisir</i>). Existia la <a href="/wiki/Censura" title="Censura">censura</a> prèvia, que exercia fonamentalment l'autoritat eclesiàstica que havia d'acordar el <i><a href="/wiki/Nihil_obstat" title="Nihil obstat">nihil obstat</a></i> i l'<i><a href="/wiki/Imprimatur" title="Imprimatur">imprimatur</a></i> a qualsevol obra impresa. No es concedia la <a href="/wiki/Llibertat_de_consci%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Llibertat de consciència">llibertat de consciència</a> o <a href="/wiki/Llibertat_religiosa" class="mw-redirect" title="Llibertat religiosa">llibertat religiosa</a>, sinó que s'aplicava el principi <i>cuius regi eius religi</i> (el rei imposa la religió al súbdit) de la <a href="/w/index.php?title=Dieta_d%27Habsburg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dieta d'Habsburg (encara no existeix)">dieta d'Habsburg</a>. </p><p>La monarquia francesa dels <a href="/wiki/Casa_de_Borb%C3%B3" class="mw-redirect" title="Casa de Borbó">Borbons</a>, des de la instauració d'aquesta dinastia, va refermar-se en el poder a partir d'una situació feble tant a l'exterior (<a href="/wiki/Imperi_Espanyol" title="Imperi Espanyol">Imperi Espanyol</a>) com a l'interior, en bona part per la divisió religiosa no conclosa per les <a href="/wiki/Guerres_de_religi%C3%B3" title="Guerres de religió">guerres de religió</a>. <a href="/wiki/Enric_IV_de_Fran%C3%A7a" title="Enric IV de França">Enric IV de França</a>, antic <a href="/wiki/Protestant" class="mw-redirect" title="Protestant">protestant</a>, va finalitzar el conflicte religiós amb l'<a href="/wiki/Edicte_de_Nantes" title="Edicte de Nantes">edicte de Nantes</a>. Les <a href="/wiki/Reg%C3%A8ncia" title="Regència">regències</a>, en les minories d'edat de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIII" class="mw-redirect" title="Lluís XIII">Lluís XIII</a> i <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV" class="mw-redirect" title="Lluís XIV">Lluís XIV</a> i la personalitat dels seus <a href="/wiki/Ministre" title="Ministre">ministres</a> (<a href="/wiki/Cardenal_Richelieu" class="mw-redirect" title="Cardenal Richelieu">cardenal Richelieu</a>, <a href="/wiki/Mazzarino" title="Mazzarino">Mazzarino</a>, <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Colbert" title="Jean-Baptiste Colbert">Jean-Baptiste Colbert</a>), van aconseguir fer del <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a> la principal potència política d'Europa. </p><p>De forma simultània a l'expansió del Regne de França, la <a href="/wiki/Monarquia_Hisp%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Monarquia Hispànica">Monarquia Hispànica</a> va entrar en una profunda decadència a la qual van contribuir tant les polítiques acomodatícies i corruptes del <a href="/wiki/Duc_de_Lerma" class="mw-redirect" title="Duc de Lerma">duc de Lerma</a> (favorit de <a href="/wiki/Felip_III_de_Castella" title="Felip III de Castella">Felip III</a>), com les agressives i del <a href="/wiki/Comte-duc_d%27Olivares" class="mw-redirect" title="Comte-duc d'Olivares">comteduc d'Olivares</a> (favorit de <a href="/wiki/Felip_IV_de_Castella" title="Felip IV de Castella">Felip IV</a>), que en forçar els inestables equilibris territorials peninsulars amb el seu intent d'<a href="/wiki/Uni%C3%B3_d%27Armes" class="mw-redirect" title="Unió d'Armes">Unió d'Armes</a>, va provocar la crisi de 1640 (Independència de Portugal i <a href="/wiki/Guerra_dels_segadors" class="mw-redirect" title="Guerra dels segadors">Guerra dels segadors</a> a Catalunya). Tot plegat va estar a un pas d'acabar amb l'<a href="/wiki/Imperi_Espanyol" title="Imperi Espanyol">Imperi Espanyol</a>. L'absolutisme no arribarà a Espanya fins als <a href="/wiki/Decrets_de_Nova_Planta" title="Decrets de Nova Planta">decrets de Nova Planta</a>, després que <a href="/wiki/Felip_V_d%27Espanya" title="Felip V d'Espanya">Felip V</a> guanyés la <a href="/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola" title="Guerra de Successió Espanyola">Guerra de Successió</a> (<a href="/wiki/1714" title="1714">1714</a>) als seus enemics europeus, i als que dins de la península Ibèrica (especialment el País Valencià i Catalunya) aspiraven a continuar amb un Habsburg més respectuós amb els furs territorials. </p><p>La incapacitat de formar monarquies absolutes en altres regnes pot exemplificar-se amb el cas anglès, on els <a href="/wiki/Dinastia_Tudor" title="Dinastia Tudor">Tudor</a>, monarquia autoritària que va mantenir l'equilibri amb el Parlament mentre es produïen els canvis socials de la <a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma</a>, van donar pas a la <a href="/wiki/Dinastia_Estuard" class="mw-redirect" title="Dinastia Estuard">dinastia Estuard</a>, que en la pugna per augmentar el seu poder, van perdre literalment el cap. </p><p>Allò que s'ha exposat amb anterioritat, i a allò a què tendirien més o menys els diferents casos, és el que podria considerar-se el model ideal d'absolutisme. És molt relatiu determinar fins a quin punt els monarques anomenats <i>absoluts</i> podien exercir un poder d'aquest estil, i fins i tot es pot plantejar si tenien la pretensió d'organitzar la vida pública en tota la seva extensió,<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> ja que quedaven enormes espais on el poder s'exerceix mitjançant una multitud d'intermediaris (els "estats" nobiliaris, la poderosíssima jurisdicció eclesiàstica, els territoris forals, i tota mena de corporacions, com els <a href="/wiki/Ajuntament" title="Ajuntament">ajuntaments</a>, els <a href="/wiki/Gremi" title="Gremi">gremis</a>, les <a href="/wiki/Universitat" title="Universitat">universitats</a>…). I finalment, i en aquesta línia de pensament, la capacitat de decisió dels reis estava minada pel crònic <a href="/wiki/D%C3%A8ficit" class="mw-redirect" title="Dèficit">dèficit</a> de recursos financers, ja que quan els reben (i fins i tot abans) són malgastats en l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit" title="Exèrcit">exèrcit</a> i en el <a href="/wiki/Luxe" title="Luxe">luxe</a> sumptuós de la cort (enormement necessari per a mantenir el prestigi de la monarquia i la fidelitat de la noblesa, atreta al seu servei). En el <a href="/wiki/Segle_XVIII" title="Segle XVIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></a> es va produir una variant de l'absolutisme: va ser el <a href="/wiki/Despotisme_il%C2%B7lustrat" title="Despotisme il·lustrat">despotisme il·lustrat</a>, on un rei absolut exerceix el seu poder, de forma paternalista, sota el lema "tot per al poble però sense el poble", però continua posseint la sobirania de l'estat, no és necessària una <a href="/wiki/Constituci%C3%B3" title="Constitució">Constitució</a> i la voluntat del rei és la llei. Aquest tipus de monarquia va estar representada per <a href="/wiki/Carles_III_d%27Espanya" title="Carles III d'Espanya">Carles III</a> a Nàpols i Espanya. Però va ser a l'Europa central i meridional on van sorgir les personalitats més interessants del despotisme il·lustrat: Frederic II de Prússia, o <a href="/wiki/Frederic_el_Gran" title="Frederic el Gran">Frederic el Gran</a>, <a href="/wiki/Josep_II_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic">Josep II d'Àustria</a>, la tsarina <a href="/wiki/Caterina_II_de_R%C3%BAssia" title="Caterina II de Rússia">Caterina II de Rússia</a>, i en menor grau <a href="/wiki/Gustau_III_de_Su%C3%A8cia" title="Gustau III de Suècia">Gustau III de Suècia</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:God2-Sistine_Chapel.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/God2-Sistine_Chapel.png/220px-God2-Sistine_Chapel.png" decoding="async" width="220" height="102" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/God2-Sistine_Chapel.png/330px-God2-Sistine_Chapel.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/God2-Sistine_Chapel.png/440px-God2-Sistine_Chapel.png 2x" data-file-width="3141" data-file-height="1463" /></a><figcaption>El cim del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>, <a href="/wiki/Michelangelo" class="mw-redirect" title="Michelangelo">Michelangelo</a>. En el sostre de la <a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">capella Sixtina</a> (1510) sembla voler passar el testimoni des del <a href="/wiki/Teocentrisme" title="Teocentrisme">teocentrisme</a> medieval a l'<a href="/wiki/Antropocentrisme" title="Antropocentrisme">antropocentrisme</a> humanista, abans que la <a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma</a> i la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a> tanquessin el pas a la <a href="/wiki/Utopia" title="Utopia">utopia</a></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pensament,_cultura_i_art"><span id="Pensament.2C_cultura_i_art"></span>Pensament, cultura i art</h3></div> <p>El predomini de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_universal" class="mw-redirect" title="Església universal">Església</a> en el pensament, l'educació i la cultura va continuar sent aclaparador i, de la mateixa manera que a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, va seguir sent la principal justificació de l'ordre polític i social. Per altra banda, no estava separada de l'estat, malgrat mantenir-hi una relació conflictiva (seria el cas del <a href="/wiki/Regalisme" title="Regalisme">regalisme</a> a la corona de Castella). </p><p>Tanmateix, des de l'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a> i el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>, l'<a href="/wiki/Antropocentrisme" title="Antropocentrisme">antropocentrisme</a> va succeir al <a href="/wiki/Teocentrisme" title="Teocentrisme">teocentrisme</a> com una constant en les concepcions culturals. A la corona de Castella, l'<a href="/wiki/Erasmisme" title="Erasmisme">erasmisme</a> i les seves vicissituds són una bona mostra de les dificultats que va trobar el pensament avançat, fins i tot gaudint de la protecció reial,<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i no va ser l'únic, ni el més sonat, com ho proven els casos, perseguits per la <a href="/wiki/Inquisici%C3%B3" title="Inquisició">Inquisició</a>, del professor i poeta <a href="/wiki/Fray_Luis_de_Le%C3%B3n" class="mw-redirect" title="Fray Luis de León">Fray Luis de León</a>, de l'arquebisbe <a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_de_Carranza" title="Bartolomé de Carranza">Bartolomé de Carranza</a>, o de l'intendent <a href="/wiki/Pablo_de_Olavide" title="Pablo de Olavide">Pablo de Olavide</a>. El clima al <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a> no era més permissiu, com ho van demostrar els casos en què es va veure embolicat <a href="/wiki/Voltaire" title="Voltaire">Voltaire</a>. L'Europa protestant va tendir a ser més tolerant, però amb casos de repressió, com en el cas de <a href="/wiki/Miguel_Servet" class="mw-redirect" title="Miguel Servet">Miguel Servet</a>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:University_of_Salamanca.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/University_of_Salamanca.jpg/220px-University_of_Salamanca.jpg" decoding="async" width="220" height="316" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/University_of_Salamanca.jpg/330px-University_of_Salamanca.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/University_of_Salamanca.jpg/440px-University_of_Salamanca.jpg 2x" data-file-width="1008" data-file-height="1448" /></a><figcaption>Façana de la <a href="/wiki/Universitat_de_Salamanca" title="Universitat de Salamanca">Universitat de Salamanca</a>. Va ser una universitat ancorada en el neoescolasticisme; la seva fama va provenir de les espectaculars disputes entre estudiants i ordes religiosos que controlaven els col·legis. Els intents il·lustrats per reformar-la (<a href="/w/index.php?title=Mel%C3%A9ndez_Vald%C3%A9s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Meléndez Valdés (encara no existeix)">Meléndez Valdés</a>) van ser inútils<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Universitat" title="Universitat">universitat</a>, que havia estat una institució puixant durant la <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">baixa edat mitjana</a>, amb l'<a href="/wiki/Escol%C3%A0stica" title="Escolàstica">escolàstica</a>, va experimentar un període d'allunyament de l'avantguarda científica i cultural. El seu prestigi va passar a altres àmbits –com les acadèmies i les societats científiques– fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. </p><p><a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> i <a href="/wiki/Flandes" title="Flandes">Flandes</a>, dues grans centres de la burgesia medieval unides per les rutes mercantils de l'oest europeu, van destacar en l'aspecte cultural per l'aparició de l'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a> i el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>; aquest fet no és, per descomptat, casual. Les monarquies europees de l'antic règim van adoptar-lo, i també van impulsar-lo per l'oportunitat de legitimar-se mitjançant el mecenatge de l'avantguarda artística i intel·lectual. Per tant, els programes arquitectònics van proporcionar a les puixants monarquies una nova legitimació. En qualsevol cas, el paper social de l'<a href="/wiki/Artista" title="Artista">artista</a> va evolucionar des de l'anonimat del <a href="/wiki/Gremi" title="Gremi">gremi</a> medieval fins a la pseudodivinització de <a href="/wiki/Rafael_Sanzio" class="mw-redirect" title="Rafael Sanzio">Rafael</a>. L'<a href="/wiki/Acad%C3%A8mia" title="Acadèmia">academització</a> i professionalització van acabar donant la independència a l'artista que va poder confiar en un mercat per a la seva producció, alliberat dels encàrrecs, en un procés que no es va completar fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. </p><p>Després de la ruptura i la reubicació que va suposar la <a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma protestant</a> i la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a> catòlica, el <a href="/wiki/Manierisme" title="Manierisme">manierisme</a> i el <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroc</a> van ser successivament els estils artístics que es van difondre des de la península Itàlica a tot el continent europeu des de mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> i XVII. En major o menor mesura es van posar al servei de la ideologia i dels <a href="/wiki/Estament" class="mw-redirect" title="Estament">estaments</a> dominants, encara que també hi haurà art burgès allà on la burgesia ha triomfat, com és el cas d'Holanda. </p><p>La crisi de la consciència europea de finals del <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a><sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va obrir el camí a la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a> moderna que va seguir el <a href="/wiki/Isaac_Newton" title="Isaac Newton">paradigma newtonià</a> i a l'<a href="/wiki/Encyclop%C3%A9die" title="Encyclopédie">enciclopedisme</a>. En el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> la cultura es va debatre entre el manteniment del monopoli de l'Església, i els principis del pensament <a href="/wiki/Kanti%C3%A0" class="mw-redirect" title="Kantià">kantià</a> que va representar la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a>. En la letargia cultural espanyola de la primera meitat del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> va predominar l'aïllament i la ignorància dels corrents europeus. Els intents de modernització il·lustrats van ser importants en les últimes dècades del segle,<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> impulsats per <a href="/wiki/Carles_III_d%27Espanya" title="Carles III d'Espanya">Carles III</a> i <a href="/wiki/Carles_IV_d%27Espanya" title="Carles IV d'Espanya">Carles IV</a>, i es van difondre a <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a>, que va passar a ser "redescoberta" intel·lectualment (mesuraments de <a href="/wiki/Jorge_Juan" class="mw-redirect" title="Jorge Juan">Jorge Juan</a> i <a href="/wiki/Antonio_de_Ulloa" title="Antonio de Ulloa">Antonio de Ulloa</a>, expedicions naturalistes del valencià <a href="/wiki/Antonio_Jos%C3%A9_Cavanilles" class="mw-redirect" title="Antonio José Cavanilles">Cavanilles</a> i de <a href="/wiki/Alexander_von_Humboldt" title="Alexander von Humboldt">Humboldt</a>). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sorbonne_17thc.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Sorbonne_17thc.jpg/220px-Sorbonne_17thc.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Sorbonne_17thc.jpg/330px-Sorbonne_17thc.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Sorbonne_17thc.jpg/440px-Sorbonne_17thc.jpg 2x" data-file-width="467" data-file-height="313" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Sorbona" class="mw-redirect" title="Sorbona">Sorbona</a>, Universitat de París, en un <a href="/wiki/Gravat" title="Gravat">gravat</a> del <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a></figcaption></figure> <p>El <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroc</a> i el <a href="/wiki/Rococ%C3%B3" title="Rococó">rococó</a> són els estils artístics de començaments del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. En canvi, el <a href="/wiki/Neoclassicisme" title="Neoclassicisme">neoclassicisme</a> va significar el triomf de l'estètica racionalista i de la tècnica academicista, desprestigiadora dels excessos sensorials barrocs. El seu ascens es va veure impulsat pel descobriment de les ruïnes de <a href="/wiki/Pompeia" title="Pompeia">Pompeia</a> i de la seva difusió per tot Europa (fet que va contribuir al naixement de la moda del “turisme aristocràtic”). Aquests fets van coincidir alhora amb esdeveniments intel·lectuals dissolvents de l'antic règim: l'inici de la publicació de l'<a href="/wiki/Encyclop%C3%A9die" title="Encyclopédie">Enciclopèdia francesa</a> (<a href="/wiki/1751" title="1751">1751</a>) o les voltairianes reflexions sobre el <a href="/wiki/Terratr%C3%A8mol_de_Lisboa" class="mw-redirect" title="Terratrèmol de Lisboa">terratrèmol de Lisboa</a> (<a href="/wiki/1755" title="1755">1755</a>). La moda a Europa i a Amèrica va destacar les sòbries virtuts de la Roma republicana (contra la decadència imperial). <a href="/wiki/Benjamin_Franklin" title="Benjamin Franklin">Benjamin Franklin</a>, ambaixador a França, va ser testimoni de com la decadent cort de <a href="/wiki/Versalles" title="Versalles">Versalles</a> va acollir amb simpatia la naixent república amb una mescla de condescendència i d'admiració. </p><p>D'altra banda, l'estètica preromàntica del <i><a href="/wiki/Sturm_und_Drang" title="Sturm und Drang">Sturm und Drang</a></i> o el taciturn model juvenil del <i><a href="/w/index.php?title=Werther_(%C3%B2pera)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Werther (òpera) (encara no existeix)">Werther</a></i> de <a href="/wiki/Goethe" class="mw-redirect" title="Goethe">Goethe</a> van presagiar una època convulsa, on les contradiccions insolubles de la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a> no van poder conciliar l'antic règim amb les emergents forces de la revolució. La solució va ser violenta: <i>el somni de la raó produeix monstres</i>, com genialment va expressar <a href="/wiki/Francisco_de_Goya_y_Lucientes" title="Francisco de Goya y Lucientes">Goya</a>. </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Michelangelo_Buonarroti_005.jpg" class="mw-file-description" title="Crist irat de Michelangelo. El Crist irat de Michelangelo Buonarroti, entre 1535 i 1541, va obrir el camí del manierisme car va presentar una obra en un entorn més pessimista, després del saqueig de Roma (1527), quan la península Itàlica ja estava sota el predomini dels Habsburg i, en conseqüència, del sistema polític de l'antic règim. Els nus de la capella Sixtina van ser posteriorment arreglats pel gir moral del concili de Trent"><img alt="Crist irat de Michelangelo. El Crist irat de Michelangelo Buonarroti, entre 1535 i 1541, va obrir el camí del manierisme car va presentar una obra en un entorn més pessimista, després del saqueig de Roma (1527), quan la península Itàlica ja estava sota el predomini dels Habsburg i, en conseqüència, del sistema polític de l'antic règim. Els nus de la capella Sixtina van ser posteriorment arreglats pel gir moral del concili de Trent" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Michelangelo_Buonarroti_005.jpg/89px-Michelangelo_Buonarroti_005.jpg" decoding="async" width="89" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Michelangelo_Buonarroti_005.jpg/133px-Michelangelo_Buonarroti_005.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Michelangelo_Buonarroti_005.jpg/178px-Michelangelo_Buonarroti_005.jpg 2x" data-file-width="2536" data-file-height="3426" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Crist irat</i> de <a href="/wiki/Michelangelo" class="mw-redirect" title="Michelangelo">Michelangelo</a>. El <i>Crist irat</i> de Michelangelo Buonarroti, entre <a href="/wiki/1535" title="1535">1535</a> i <a href="/wiki/1541" title="1541">1541</a>, va obrir el camí del <a href="/wiki/Manierisme" title="Manierisme">manierisme</a> car va presentar una obra en un entorn més pessimista, després del <a href="/wiki/Saqueig_de_Roma_(1527)" title="Saqueig de Roma (1527)">saqueig de Roma (1527)</a>, quan la península Itàlica ja estava sota el predomini dels Habsburg i, en conseqüència, del sistema polític de l'antic règim. Els nus de la <a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">capella Sixtina</a> van ser posteriorment <i>arreglats</i> pel gir moral del <a href="/wiki/Concili_de_Trent" class="mw-redirect" title="Concili de Trent">concili de Trent</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Dendrono_-_Der_fechtende_Student.jpg" class="mw-file-description" title="Classe d'esgrima a la Universitat de Nuremberg, gravat de 1725. Les universitats de l'antic règim no van ser precisament el centre de la revolució científica"><img alt="Classe d'esgrima a la Universitat de Nuremberg, gravat de 1725. Les universitats de l'antic règim no van ser precisament el centre de la revolució científica" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Dendrono_-_Der_fechtende_Student.jpg/120px-Dendrono_-_Der_fechtende_Student.jpg" decoding="async" width="120" height="83" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Dendrono_-_Der_fechtende_Student.jpg/180px-Dendrono_-_Der_fechtende_Student.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Dendrono_-_Der_fechtende_Student.jpg/240px-Dendrono_-_Der_fechtende_Student.jpg 2x" data-file-width="1114" data-file-height="774" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Classe d'<a href="/wiki/Esgrima" title="Esgrima">esgrima</a> a la Universitat de Nuremberg, gravat de <a href="/wiki/1725" title="1725">1725</a>. Les universitats de l'antic règim no van ser precisament el centre de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_cient%C3%ADfica" title="Revolució científica">revolució científica</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg" class="mw-file-description" title="El jurament dels Horacis de Jacques Louis David. L'exposició pública el 1784 del quadre de Jacques Louis David (que posteriorment es va encimbellar com a pintor de la revolució i de Napoleó) va servir de manifest al neoclassicisme i va implicar l'art en el debat sociopolític, ja que va ser interpretada com una crida al compromís en defensa de la nació a l'albada de la Revolució francesa"><img alt="El jurament dels Horacis de Jacques Louis David. L'exposició pública el 1784 del quadre de Jacques Louis David (que posteriorment es va encimbellar com a pintor de la revolució i de Napoleó) va servir de manifest al neoclassicisme i va implicar l'art en el debat sociopolític, ja que va ser interpretada com una crida al compromís en defensa de la nació a l'albada de la Revolució francesa" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg/120px-David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg" decoding="async" width="120" height="93" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg/180px-David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg/240px-David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg 2x" data-file-width="1292" data-file-height="1001" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/El_jurament_dels_Horacis" title="El jurament dels Horacis">El jurament dels Horacis</a></i> <br />de <a href="/wiki/Jacques_Louis_David" class="mw-redirect" title="Jacques Louis David">Jacques Louis David</a>. L'exposició pública el <a href="/wiki/1784" title="1784">1784</a> del quadre de <a href="/wiki/Jacques_Louis_David" class="mw-redirect" title="Jacques Louis David">Jacques Louis David</a> (que posteriorment es va encimbellar com a pintor de la revolució i de Napoleó) va servir de manifest al <a href="/wiki/Neoclassicisme" title="Neoclassicisme">neoclassicisme</a> i va implicar l'art en el debat sociopolític, ja que va ser interpretada com una crida al compromís en defensa de la <a href="/wiki/Naci%C3%B3" title="Nació">nació</a> a l'albada de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_francesa" class="mw-redirect" title="Revolució francesa">Revolució francesa</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Fragonard,_The_Swing.jpg" class="mw-file-description" title="El gronxador de Fragonard és una obra plenament rococó. El gronxador de Fragonard (1767) va presentar de forma acrítica la societat de l'antic règim; art incapaç de superar les seves contradiccions que impossibilitaven el desenvolupament de les noves forces socials, productives i ideològiques. La mateixa funció podria veure's en les novel·les del marquès de Sade"><img alt="El gronxador de Fragonard és una obra plenament rococó. El gronxador de Fragonard (1767) va presentar de forma acrítica la societat de l'antic règim; art incapaç de superar les seves contradiccions que impossibilitaven el desenvolupament de les noves forces socials, productives i ideològiques. La mateixa funció podria veure's en les novel·les del marquès de Sade" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Fragonard%2C_The_Swing.jpg/95px-Fragonard%2C_The_Swing.jpg" decoding="async" width="95" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Fragonard%2C_The_Swing.jpg/143px-Fragonard%2C_The_Swing.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Fragonard%2C_The_Swing.jpg/191px-Fragonard%2C_The_Swing.jpg 2x" data-file-width="4280" data-file-height="5373" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>El gronxador</i> de <a href="/wiki/Fragonard" class="mw-redirect" title="Fragonard">Fragonard</a> és una obra plenament <a href="/wiki/Rococ%C3%B3" title="Rococó">rococó</a>. <i>El gronxador</i> de Fragonard (<a href="/wiki/1767" title="1767">1767</a>) va presentar de forma acrítica la societat de l'antic règim; art incapaç de superar les seves contradiccions que impossibilitaven el desenvolupament de les noves forces socials, productives i ideològiques. La mateixa funció podria veure's en les novel·les del <a href="/wiki/Marqu%C3%A8s_de_Sade" title="Marquès de Sade">marquès de Sade</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Valladolid_-_Universidad.jpg" class="mw-file-description" title="A la Universitat de Valladolid va tenir lloc el debat entre Bartolomé de las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda sobre la polèmica dels naturals i les lleis d'Índies (1550-1551), o la conferència de Valladolid que va qüestionar l'erasmisme (1527)"><img alt="A la Universitat de Valladolid va tenir lloc el debat entre Bartolomé de las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda sobre la polèmica dels naturals i les lleis d'Índies (1550-1551), o la conferència de Valladolid que va qüestionar l'erasmisme (1527)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Valladolid_-_Universidad.jpg/120px-Valladolid_-_Universidad.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Valladolid_-_Universidad.jpg/180px-Valladolid_-_Universidad.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Valladolid_-_Universidad.jpg/240px-Valladolid_-_Universidad.jpg 2x" data-file-width="700" data-file-height="525" /></a></span></div> <div class="gallerytext">A la Universitat de Valladolid va tenir lloc el debat entre <a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_de_las_Casas" class="mw-redirect" title="Bartolomé de las Casas">Bartolomé de las Casas</a> i <a href="/w/index.php?title=Juan_Gin%C3%A9s_de_Sep%C3%BAlveda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Juan Ginés de Sepúlveda (encara no existeix)">Juan Ginés de Sepúlveda</a> sobre la polèmica dels naturals i les <a href="/wiki/Lleis_d%27%C3%8Dndies" title="Lleis d'Índies">lleis d'Índies</a> (<a href="/wiki/1550" title="1550">1550</a>-<a href="/wiki/1551" title="1551">1551</a>), o la conferència de Valladolid que va qüestionar l'<a href="/wiki/Erasmisme" title="Erasmisme">erasmisme</a> (<a href="/wiki/1527" title="1527">1527</a>)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Alcal%C3%A1_de_Henares_(RPS_08-08-2015)_Colegio_Mayor_de_San_Ildefonso,_fachada.png" class="mw-file-description" title="Universitat d'Alcalá de Henares. La Universitat d'Alcalá de Henares, refundada per Gonzalo Jiménez de Cisneros, va arribar a gaudir de molt de prestigi. Sant Ignasi de Loiola, Francisco de Quevedo o Jovellanos van ser-ne alumnes. Després de la desamortització es va traslladar a Madrid i la ciutat va passar a ser un fantasmal escenari de convents i quarters, fins a la seva segona refundació en els anys setanta del segle XX"><img alt="Universitat d'Alcalá de Henares. La Universitat d'Alcalá de Henares, refundada per Gonzalo Jiménez de Cisneros, va arribar a gaudir de molt de prestigi. Sant Ignasi de Loiola, Francisco de Quevedo o Jovellanos van ser-ne alumnes. Després de la desamortització es va traslladar a Madrid i la ciutat va passar a ser un fantasmal escenari de convents i quarters, fins a la seva segona refundació en els anys setanta del segle XX" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Alcal%C3%A1_de_Henares_%28RPS_08-08-2015%29_Colegio_Mayor_de_San_Ildefonso%2C_fachada.png/120px-Alcal%C3%A1_de_Henares_%28RPS_08-08-2015%29_Colegio_Mayor_de_San_Ildefonso%2C_fachada.png" decoding="async" width="120" height="67" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Alcal%C3%A1_de_Henares_%28RPS_08-08-2015%29_Colegio_Mayor_de_San_Ildefonso%2C_fachada.png/180px-Alcal%C3%A1_de_Henares_%28RPS_08-08-2015%29_Colegio_Mayor_de_San_Ildefonso%2C_fachada.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Alcal%C3%A1_de_Henares_%28RPS_08-08-2015%29_Colegio_Mayor_de_San_Ildefonso%2C_fachada.png/240px-Alcal%C3%A1_de_Henares_%28RPS_08-08-2015%29_Colegio_Mayor_de_San_Ildefonso%2C_fachada.png 2x" data-file-width="2781" data-file-height="1550" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Universitat d'Alcalá de Henares. La <a href="/wiki/Universitat_d%27Alcal%C3%A1_de_Henares" class="mw-redirect" title="Universitat d'Alcalá de Henares">Universitat d'Alcalá de Henares</a>, refundada per <a href="/wiki/Gonzalo_Jim%C3%A9nez_de_Cisneros" class="mw-redirect" title="Gonzalo Jiménez de Cisneros">Gonzalo Jiménez de Cisneros</a>, va arribar a gaudir de molt de prestigi. Sant <a href="/wiki/Ignasi_de_Loiola" title="Ignasi de Loiola">Ignasi de Loiola</a>, <a href="/wiki/Francisco_de_Quevedo" title="Francisco de Quevedo">Francisco de Quevedo</a> o <a href="/wiki/Jovellanos" class="mw-redirect" title="Jovellanos">Jovellanos</a> van ser-ne alumnes. Després de la <a href="/wiki/Desamortitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Desamortització">desamortització</a> es va traslladar a Madrid i la ciutat va passar a ser un fantasmal escenari de convents i quarters, fins a la seva segona refundació en els anys setanta del segle XX</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Collegio-spagna1.jpg" class="mw-file-description" title="El Col·legi d'Espanya a Bolonya, prestigiós centre d'estudis jurídics"><img alt="El Col·legi d'Espanya a Bolonya, prestigiós centre d'estudis jurídics" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Collegio-spagna1.jpg/120px-Collegio-spagna1.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Collegio-spagna1.jpg/180px-Collegio-spagna1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Collegio-spagna1.jpg/240px-Collegio-spagna1.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El Col·legi d'Espanya a <a href="/wiki/Bolonya" title="Bolonya">Bolonya</a>, prestigiós centre d'estudis jurídics</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Lleida-convent_roser.jpg" class="mw-file-description" title="Portalada del convent del Roser, edifici històric del Centre històric de Lleida, començat el 1669. El 12 d'octubre de 1707, durant el Setge de Lleida de la Guerra de Successió espanyola, el convent va ser incendiat per les tropes borbòniques. A l'interior hi havia set-cents persones refugiades, la majoria de les quals va morir a conseqüència del foc"><img alt="Portalada del convent del Roser, edifici històric del Centre històric de Lleida, començat el 1669. El 12 d'octubre de 1707, durant el Setge de Lleida de la Guerra de Successió espanyola, el convent va ser incendiat per les tropes borbòniques. A l'interior hi havia set-cents persones refugiades, la majoria de les quals va morir a conseqüència del foc" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Lleida-convent_roser.jpg/90px-Lleida-convent_roser.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Lleida-convent_roser.jpg/135px-Lleida-convent_roser.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Lleida-convent_roser.jpg/180px-Lleida-convent_roser.jpg 2x" data-file-width="591" data-file-height="787" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Portalada del <a href="/wiki/Convent_del_Roser_(Lleida)" title="Convent del Roser (Lleida)">convent del Roser</a>, edifici històric del <a href="/wiki/Centre_hist%C3%B2ric_de_Lleida" title="Centre històric de Lleida">Centre històric</a> de <a href="/wiki/Lleida" title="Lleida">Lleida</a>, començat el <a href="/wiki/1669" title="1669">1669</a>. El <a href="/wiki/12_d%27octubre" title="12 d'octubre">12 d'octubre</a> de <a href="/wiki/1707" title="1707">1707</a>, durant el <a href="/wiki/Setge_de_Lleida_(1707)" title="Setge de Lleida (1707)">Setge de Lleida</a> de la <a href="/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_espanyola" class="mw-redirect" title="Guerra de Successió espanyola">Guerra de Successió espanyola</a>, el convent va ser incendiat per les tropes borbòniques. A l'interior hi havia set-cents persones refugiades, la majoria de les quals va morir a conseqüència del foc</div> </li> </ul></center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">Tocqueville, Alexis (1856): <i>L'ancien régime et la Révolution</i>. Traducció catalana de Joan Casas, <i>L'Antic Règim i la Revolució</i>, seguit de <i>Estat social i polític de França abans i després de 1789</i> / Alexis de Tocqueville. Edició a cura de Xavier Arbós; pròleg de <a href="/wiki/Josep_Ferrater_Mora" class="mw-redirect" title="Josep Ferrater Mora">Josep Ferrater Mora</a>. Barcelona, Ed. 62, 1983 (Clàssics del pensament modern; 10) <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-297-2082-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-297-2082-0">ISBN 84-297-2082-0</a></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">«la Révolution française a baptisé ce qu'elle a aboli»</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Furet" title="François Furet">François Furet</a> té nombroses obres dedicades al tema, des de <i>La Révolution française</i>, en col·laboració amb <a href="/wiki/Denis_Richet" title="Denis Richet">Denis Richet</a> (Fayard, París, 1965), fins a un <i>Dictionnaire critique de la Révolution Française</i></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">«Ceux qui n'ont pas connu l'Ancien Régime ne pourront papeu savoir ce qu'était la douceur de vivre»</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Cèlebre per la seva concepció de la història en tres nivells: econòmic, social i polític. A partir de la seva obra <i>Crise de l'économie française à la veille de la Révolution</i> (<a href="/wiki/1944" title="1944">1944</a>) va construir la història econòmica i social de l'antic règim.</span> </li> <li id="cite_note-Diccionari-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-0">6,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-1">6,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-2">6,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-3">6,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-4">6,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-5">6,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-6">6,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-7">6,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-8">6,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-9">6,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-10">6,10</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-11">6,11</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_6-12">6,12</a></sup></span> <span class="reference-text"><i>Diccionari d'Història de Catalunya</i>; ed. 62; Barcelona; 1998; <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-297-3521-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-297-3521-6">ISBN 84-297-3521-6</a>; p. 47</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0206730.xml">Antic Règim</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=cohHtiCPuy0C&pg=PA20&dq=pagesos+tercer+estat&hl=ca&ei=CajWTZXUJ8W6-AaEkNG9Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDMQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false"><i>Els orígens del món contemporani</i></a>.  Editorial UOC, p.19. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8484298124" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8484298124">ISBN 8484298124</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Els+or%C3%ADgens+del+m%C3%B3n+contemporani&rft.pub=Editorial+UOC&rft.pages=p.19&rft.isbn=8484298124&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DcohHtiCPuy0C%26pg%3DPA20%26dq%3Dpagesos%2Btercer%2Bestat%26hl%3Dca%26ei%3DCajWTZXUJ8W6-AaEkNG9Bg%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D3%26ved%3D0CDMQ6AEwAg%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Spielvogel-9"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Spielvogel_9-0">9,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Spielvogel_9-1">9,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSpielvogel2010"><span style="font-variant: small-caps;">Spielvogel</span>, Jackson J. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=7jzT0qcJu1MC&pg=PA402&dq=third+state+representative&hl=ca&ei=gazWTdqZGYu88gPW6_mECw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q=third%20state%20representative&f=false"><i>Western Civilization: A Brief History</i></a> (en anglès).  Cengage Learning, 2010, p.402. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0495571474" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0495571474">ISBN 0495571474</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Western+Civilization%3A+A+Brief+History&rft.aulast=Spielvogel&rft.aufirst=Jackson+J.&rft.date=2010&rft.pub=Cengage+Learning&rft.pages=p.402&rft.isbn=0495571474&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D7jzT0qcJu1MC%26pg%3DPA402%26dq%3Dthird%2Bstate%2Brepresentative%26hl%3Dca%26ei%3DgazWTdqZGYu88gPW6_mECw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D1%26ved%3D0CCkQ6AEwAA%23v%3Donepage%26q%3Dthird%2520state%2520representative%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">Els autors pròxims al <a href="/wiki/Materialisme_hist%C3%B2ric" title="Materialisme històric">materialisme històric</a> van explicar aquest model social i econòmic de transició en la revista anglesa <i>Past and Present</i> i la francesa <i>Annales</i> per especialistes com <a href="/wiki/Maurice_Dobb" class="mw-redirect" title="Maurice Dobb">Maurice Dobb</a>, <a href="/wiki/Karl_Polanyi" title="Karl Polanyi">Karl Polanyi</a>, <a href="/w/index.php?title=R._H._Tawney&action=edit&redlink=1" class="new" title="R. H. Tawney (encara no existeix)">R. H. Tawney</a>, <a href="/wiki/Paul_Sweezy" title="Paul Sweezy">Paul Sweezy</a>, <a href="/w/index.php?title=Kohachiro_Takahashi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kohachiro Takahashi (encara no existeix)">Kohachiro Takahashi</a>, <a href="/wiki/Christopher_Hill" title="Christopher Hill">Christopher Hill</a>, <a href="/wiki/Georges_Lefebvre" title="Georges Lefebvre">Georges Lefebvre</a>, <a href="/w/index.php?title=Giuliano_Procacci&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giuliano Procacci (encara no existeix)">Giuliano Procacci</a>, <a href="/wiki/Eric_Hobsbawm" title="Eric Hobsbawm">Eric Hobsbawm</a> i <a href="/w/index.php?title=John_Merrington&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Merrington (encara no existeix)">John Merrington</a>, entre d'altres. Una recopilació dels articles amb les seues respostes es va fer a l'obra de Rodney Hilton (ed.) (1976): <i>La transición del feudalismo al capitalismo</i>, Barcelona, Crítica, 1977. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7423-017-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7423-017-9">ISBN 84-7423-017-9</a></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Hi ha alguna utilització del concepte per l'Amèrica espanyola: Guerra, Francois Xavier (1988) <i>México: del antiguo règimen a la Revolución</i>, Mèxic, FCE. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/968-16-2972-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/968-16-2972-8">ISBN 968-16-2972-8</a></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Perry Anderson i Kohachiro Takahasi, entre d'altres, van tractar el tema en els debats historiogràfics entre historiadors materialistes de mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Mayer, Arno (1983) <i>The Persistence of the Old Regemeca: Europe from 1848 to the Great War</i></span> </li> <li id="cite_note-test-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-test_14-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.example.org">una cuestión de estilo</a>, Ignacio Vicent López, 01-01-1994, Madrid.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Alc06">Alcoberro, Agustí (2006). <i>Catalunya durant la Guerra de Successió</i></a>. Vol. 1: <i>Àustries contra Borbons</i>. p. 183.</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Àngel Casas, professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Dades provinents de la revista <i>Sàpiens</i>, número 52, febrer 2007. Pàgina 44.</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Maravall" class="mw-redirect" title="José Antonio Maravall">José Antonio Maravall</a> i <a href="/wiki/Joseph_P%C3%A9rez" title="Joseph Pérez">Joseph Pérez</a> tenen estudis clàssics del tema.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Earl J. Hamilton, <i>El tresor americà i la revolució dels preus a Espanya, 1501-1650</i>, taula I, pàgina 47</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Bernal, Antonio Miguel (1979). <i>La lucha por la tierra en la crisi del antiguo regimen</i>, Taurus. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-306-3042-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-306-3042-2">ISBN 84-306-3042-2</a></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Ortega, Margarita (1986) <i>La lucha por la tierra en la Corona de Castilla al final del antiguo regimen: El expediente de ley agraria</i> (Serie Estudios) Madrid, Ministerio de Agricultura. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7479-457-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7479-457-9">ISBN 84-7479-457-9</a></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1808/151/A01567-01567.pdf">decrets de Chamartín</a>» (en castellà). <i>Gaceta de Madrid</i>, 11-12-1808, pàg. 1567.</span></span> </li> <li id="cite_note-junta-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-junta_22-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.juntadeandalucia.es/organismos/turismoculturaydeporte/areas/cultura/archivos/archivos-consejeria/archivo-general-andalucia/aga-recomienda/paginas/documento-mes-aga-sep-2012.html">El manifiesto de las Cortes de Cádiz sobre la abolición de la Inquisición</a>» (en castellà).  Junta de Andalucía. [Consulta: 14 novembre 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> «66. El cicle revolucionari». A: <a href="/wiki/Catalunya_R%C3%A0dio" title="Catalunya Ràdio">Catalunya Ràdio</a>. <i>En guàrdia!</i>, 20-04-2003.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=En+gu%C3%A0rdia%21&rft.atitle=66.+El+cicle+revolucionari&rft.date=20-04-2003"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">La resistència de l'economia tradicional a la institució del mercat lliure, considerada com "natural" pel liberalisme econòmic, va ser magistralment explicada per <a href="/wiki/Karl_Polanyi" title="Karl Polanyi">Karl Polanyi</a>. <i>La gran transformación</i> Madrid:La Picota, 1989. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7731-047-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7731-047-5">ISBN 84-7731-047-5</a></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">Només unes poques: <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a>, <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a>, <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>, <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, <a href="/wiki/N%C3%A0pols" title="Nàpols">Nàpols</a>, <a href="/wiki/Istanbul" title="Istanbul">Istanbul</a>, superen els 100.000 habitants</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Vries, Jan de. <i>La urbanización de Europa, 1500-1800</i>, Barcelona:Crítica, 1987. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7423-330-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7423-330-5">ISBN 84-7423-330-5</a></span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text">Ringrose, David. <i>Madrid y l'economia española, 1560-1850. Ciudad, Corte y País en el antiguo regimen</i>, Madrid:Alianza Universidad, 1985. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-206-2443-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-206-2443-8">ISBN 84-206-2443-8</a></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Porta, Josep M. <i>Montblanc</i>. Valls:Cossetània edicions, 2000. Pàgina 94.</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">Un estudi regional clàssic d'una zona agrícola és el de García Sanz, Ángel <i>Desarrollo y crisis del Antiguo Régimen en Castilla la Vieja: Economía y sociedad en tierras de Segovia de 1500 a 1814</i>, Madrid:ed. Akal. 1986. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7600-127-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7600-127-4">ISBN 84-7600-127-4</a></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">L'estudi d'aquests moviments de descontentament i la seva difusa ideologia el van ser estudiats per E. P. Thompson (1979): <i>L'economia moral de la multitud</i></span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Alfaro Roca, Ángel Luis (1990) <i>Fuentes Documentales para el estudio del comercio alimentario en Madrid en el siglo XVIII</i> en <i>Fuentes Documentales para la Historia de Madrid</i>. Madrid:Consejería de Cultura. 1990. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-451-0173-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-451-0173-0">ISBN 84-451-0173-0</a></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Foucalt, Michel. <i>Vigilar y castigar</i>. Madrid:Siglo XXI. 1975. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-323-0332-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-323-0332-1">ISBN 84-323-0332-1</a>. El control públic de la vida, més enllà del control espiritual tradicional de l'Església, no és propi de l'època anterior a la formació de l'Estat liberal, malgrat que l'Estat absolutista ho va preconfigurar ja que va posar en marxa institucions de socialització i enquadrament dels membres de la societat com l'<a href="/wiki/Escola" title="Escola">escola</a>, la <a href="/wiki/Pres%C3%B3" title="Presó">presó</a> i l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit" title="Exèrcit">exèrcit</a>; institucions que posen a cadascú al seu lloc en la societat burgesa, poc amiga de la promiscuïtat dels carrers de l'antic règim.</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Concepte de <a href="/wiki/Fernand_Braudel" title="Fernand Braudel">Fernand Braudel</a> (<i>El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II</i>) desenvolupat per <a href="/wiki/Immanuel_Wallerstein" title="Immanuel Wallerstein">Immanuel Wallerstein</a> (<i>El moderno sistema mundial</i>)</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Família de banquers alemanys que va aconseguir l'elecció imperial de <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles V</a>; aquest a canvi es va veure obligat a premiar-los amb la contractes exclusius i moltes <a href="/wiki/Prebenda" title="Prebenda">prebendes</a>. A Ramón Carande. <i>Carlos V y sus banqueros</i>.</span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text">L'estudi clàssic (des d'un punt de vista materialista) de la metrologia històrica és del polonès <a href="/w/index.php?title=Witold_Kula&action=edit&redlink=1" class="new" title="Witold Kula (encara no existeix)">Witold Kula</a> <i>Las medidas y los hombres</i></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text">Un estudi molt complet de la situació fiscal de la monarquia Hispànica és el de <a href="/w/index.php?title=Miguel_Artola&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miguel Artola (encara no existeix)">Miguel Artola</a> <i>La Hacienda del Antiguo Regimen</i>.</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Una obra de referència per l'Església en l'antic règim a l'Estat espanyol és la de Callahan, William J. Iglesia, Poder y Sociedad en España 1570-1874<i>. Madrid:Nerea, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-86763-12-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-86763-12-6">ISBN 84-86763-12-6</a> </i></span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text">Mousnier, Roland (1970) <i>La Plume, la faucille et li marteau: institutions et société en France Du Moyen Âge à la Révolution</i>; (1974-1980) <i>Els Institutions de la France sous la monarchie absolue, 1598-1789</i></span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">La naturalesa de l'Estat modern i la seva relació amb la burgesia i els estaments privilegiats, i la transició del feudalisme al capitalisme és àmpliament analitzada per <a href="#And79">Anderson, Perry (1979)</a>.</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Kam86">Kamen, Henry (1986)</a>. p. 163.</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Kam86">Kamen, Henry (1986)</a>. p. 165-166.</span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Kam86">Kamen, Henry (1986)</a>. p. 179</span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text">Michel Foucault. <i>Vigilar y castigar</i>.</span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Mariano_Jos%C3%A9_de_Larra" class="mw-redirect" title="Mariano José de Larra">Mariano José de Larra</a> va ironitzar amb amargor sobre la pena de mort en garrot en un dels seus articles de costums, publicat en 1835 <span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/2/pm/pm-cites-larra.html">amnistiacatalunya.org/educadors/2/pm/pm-cites-larra.html</a>».</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text">Bartolomé Clavari, un historiador del dret, ha desenvolupat en diverses obres la idea que no pot anomenar-se <a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">Estat</a> a les entitats polítiques anteriors a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Liberal" title="Revolució Liberal">Revolució Liberal</a>, per exemple a l'obra <i>Tantas Personas como Estados</i>. Madrid:Technos. 1986.</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text">El llibre clàssic sobre el tema és el de Bataillon, Marcel <i>Erasmo en España</i></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text">Torremocha Hernández, Margarita. <i>La vida estudiantil en el antiguo regimen</i> Madrid: Alianza, 1998.</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text">Hazard, Paul: <i>La crisi de la conciencia europea</i></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text">Sarrahil, Jean <i>La España ilustrada de la segunda mitad del siglo XVII</i></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2;"> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Alc06"><a href="/wiki/Agust%C3%AD_Alcoberro_i_Pericay" title="Agustí Alcoberro i Pericay"><span style="font-variant: small-caps;">Alcoberro</span>, Agustí (dir.)</a>. <i>Catalunya durant la Guerra de Successió</i>. 3a edició.  Barcelona: Ara Llibres, 2006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788496201798" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788496201798">ISBN 9788496201798</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Catalunya+durant+la+Guerra+de+Successi%C3%B3&rft.aulast=Alcoberro&rft.aufirst=Agust%C3%AD+%28dir.%29&rft.date=2006&rft.edition=3a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=Ara+Llibres&rft.place=Barcelona&rft.isbn=9788496201798"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAlcoberro2004"><span style="font-variant: small-caps;">Alcoberro</span>, Agustí. <i>Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></i>.  Barcelona: Barcanova, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-489-1604-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-489-1604-2">ISBN 84-489-1604-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Pirates%2C+bandolers+i+bruixes+a+la+Catalunya+dels+segles%C2%A0%3Cspan+title%3D%22Nombre%26nbsp%3Bescrit+en+xifres+romanes%22+style%3D%22font-variant%3Asmall-caps%3B%22%3Exvi%3C%2Fspan%3E+i+%3Cspan+title%3D%22Nombre%26nbsp%3Bescrit+en+xifres+romanes%22+style%3D%22font-variant%3Asmall-caps%3B%22%3Exviii%3C%2Fspan%3E&rft.aulast=Alcoberro&rft.aufirst=Agust%C3%AD&rft.date=2004&rft.pub=Barcanova&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-489-1604-2"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAnesTeddeFontana1982"><span style="font-variant: small-caps;">Anes</span>, Gonzalo; <span style="font-variant: small-caps;">Tedde</span>, Pedro; <span style="font-variant: small-caps;">Fontana</span>, Josep [<i>et al.</i>].. <i>La economía española al final del antiguo régimen</i> (en castellà). 4a ed..  Madrid: Alianza, 1982 (Alianza Universidad). <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-206-8989-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-206-8989-0">ISBN 84-206-8989-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+econom%C3%ADa+espa%C3%B1ola+al+final+del+antiguo+r%C3%A9gimen&rft.aulast=Anes&rft.aufirst=Gonzalo&rft.date=1982&rft.edition=4a+ed.&rft.pub=Alianza&rft.place=Madrid&rft.series=Alianza+Universidad&rft.isbn=84-206-8989-0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="And79"><span style="font-variant: small-caps;">Anderson</span>, Perry. <i>El Estado absolutista</i> (en castellà).  Madrid: Siglo XXI, 1979. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-323-0362-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-323-0362-3">ISBN 84-323-0362-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Estado+absolutista&rft.aulast=Anderson&rft.aufirst=Perry&rft.date=1979&rft.pub=Siglo+XXI&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-323-0362-3"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFArtola1983"><a href="/wiki/Miguel_Artola_Gallego" title="Miguel Artola Gallego"><span style="font-variant: small-caps;">Artola</span>, Miguel</a>. <i>Antiguo Régimen y revolución liberal</i> (en castellà).  Barcelona: Ariel, 1983. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-344-6512-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-344-6512-4">ISBN 84-344-6512-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Antiguo+R%C3%A9gimen+y+revoluci%C3%B3n+liberal&rft.aulast=Artola&rft.aufirst=Miguel&rft.date=1983&rft.pub=Ariel&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-344-6512-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCorvisier1982"><span style="font-variant: small-caps;">Corvisier</span>, André. <i>Historia Moderna</i> (en castellà).  Barcelona: Labor, 1982. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-335-1715-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-335-1715-5">ISBN 84-335-1715-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Moderna&rft.aulast=Corvisier&rft.aufirst=Andr%C3%A9&rft.date=1982&rft.pub=Labor&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-335-1715-5"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDomínguez_Ortiz1988"><a href="/wiki/Antonio_Dom%C3%ADnguez_Ortiz" title="Antonio Domínguez Ortiz"><span style="font-variant: small-caps;">Domínguez Ortiz</span>, Antonio</a>. Miguel Artola (dir.). <i>Historia de España. Vol. 3: El Antiguo Régimen: Los Reyes Católicos y los Austrias</i> (en castellà).  Madrid: Alianza, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-206-9572-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-206-9572-3">ISBN 978-84-206-9572-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+de+Espa%C3%B1a.+Vol.+3%3A+El+Antiguo+R%C3%A9gimen%3A+Los+Reyes+Cat%C3%B3licos+y+los+Austrias&rft.aulast=Dom%C3%ADnguez+Ortiz&rft.aufirst=Antonio&rft.date=1988&rft.pub=Alianza&rft.place=Madrid&rft.isbn=978-84-206-9572-3"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDomínguez_Ortiz1981"><span style="font-variant: small-caps;">Domínguez Ortiz</span>, Antonio. <i>Sociedad y Estado en el siglo XVIII español</i> (en castellà).  Barcelona: Ariel, 1981. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-344-6509-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-344-6509-4">ISBN 84-344-6509-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sociedad+y+Estado+en+el+siglo+XVIII+espa%C3%B1ol&rft.aulast=Dom%C3%ADnguez+Ortiz&rft.aufirst=Antonio&rft.date=1981&rft.pub=Ariel&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-344-6509-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDomínguez_Ortiz1981"><span style="font-variant: small-caps;">Domínguez Ortiz</span>, Antonio [<i>et al.</i>].. <i>Historia de España (vol. 6, 7, 8): Carlos V y Felipe II; Esplendor y Decadencia; El Reformismo borbónico</i> (en castellà).  Madrid: Historia 16, 1981. D.L. M. 12.869/76.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+de+Espa%C3%B1a+%28vol.+6%2C+7%2C+8%29%3A+Carlos+V+y+Felipe+II%3B+Esplendor+y+Decadencia%3B+El+Reformismo+borb%C3%B3nico&rft.aulast=Dom%C3%ADnguez+Ortiz&rft.aufirst=Antonio&rft.date=1981&rft.pub=Historia+16&rft.place=Madrid"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGarcia_Espuche2005"><span style="font-variant: small-caps;">Garcia Espuche</span>, Albert. <i>Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidiana (1652-1714)</i>.  Vic: Eumo, 2005. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-9766-127-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-9766-127-0">ISBN 978-84-9766-127-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Barcelona+entre+dues+guerres.+Economia+i+vida+quotidiana+%281652-1714%29&rft.aulast=Garcia+Espuche&rft.aufirst=Albert&rft.date=2005&rft.pub=Eumo&rft.place=Vic&rft.isbn=978-84-9766-127-0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHauser1998"><a href="/wiki/Arnold_Hauser" title="Arnold Hauser"><span style="font-variant: small-caps;">Hauser</span>, Arnold</a>. <i>Historia social de la literatura y el Arte</i> (en castellà).  Barcelona: Debate, 1998. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-8306-110-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8306-110-4">ISBN 84-8306-110-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+social+de+la+literatura+y+el+Arte&rft.aulast=Hauser&rft.aufirst=Arnold&rft.date=1998&rft.pub=Debate&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-8306-110-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHernández2003"><a href="/wiki/Francesc_Xavier_Hern%C3%A1ndez_Cardona" class="mw-redirect" title="Francesc Xavier Hernández Cardona"><span style="font-variant: small-caps;">Hernández</span>, F. Xavier</a>. <i>Història militar de Catalunya. Vol. III: La defensa de la terra</i>.  Barcelona: Rafael Dalmau, 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8423206645" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8423206645">ISBN 8423206645</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria+militar+de+Catalunya.+Vol.+III%3A+La+defensa+de+la+terra&rft.aulast=Hern%C3%A1ndez&rft.aufirst=F.+Xavier&rft.date=2003&rft.pub=Rafael+Dalmau&rft.place=Barcelona&rft.isbn=8423206645"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Kam86"><span style="font-variant: small-caps;">Kamen</span>, Henry. <i>La sociedad europea, (1500-1700)</i> (en castellà).  Madrid: Alianza, 1986 (Alianza Universidad; 475). <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-206-2475-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-206-2475-4">ISBN 978-84-206-2475-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+sociedad+europea%2C+%281500-1700%29&rft.aulast=Kamen&rft.aufirst=Henry&rft.date=1986&rft.pub=Alianza&rft.place=Madrid&rft.series=Alianza+Universidad%3B+475&rft.isbn=978-84-206-2475-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLe_Flem1984"><span style="font-variant: small-caps;">Le Flem</span>, Jean-Paul [<i>et al.</i>].. Manuel Tuñón de Lara (dir.). <i>Historia de España. Vol. 5: La Frustración de un imperio (1476-1714)</i> (en castellà).  Barcelona: Labor, 1984. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8433594362" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8433594362">ISBN 8433594362</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+de+Espa%C3%B1a.+Vol.+5%3A+La+Frustraci%C3%B3n+de+un+imperio+%281476-1714%29&rft.aulast=Le+Flem&rft.aufirst=Jean-Paul&rft.date=1984&rft.pub=Labor&rft.place=Barcelona&rft.isbn=8433594362"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFernández_de_PinedoGil_NovalesDérozier1981"><span style="font-variant: small-caps;">Fernández de Pinedo</span>, Emiliano; <span style="font-variant: small-caps;">Gil Novales</span>, Alberto; <span style="font-variant: small-caps;">Dérozier</span>, Albert. Manuel Tuñón de Lara (dir.). <i>Historia de España. Vol. 7: Centralismo, Ilustración y Agonía del Antiguo Régimen (1715-1833)</i> (en castellà).  Barcelona: Labor, 1981. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8433594389" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8433594389">ISBN 8433594389</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+de+Espa%C3%B1a.+Vol.+7%3A+Centralismo%2C+Ilustraci%C3%B3n+y+Agon%C3%ADa+del+Antiguo+R%C3%A9gimen+%281715-1833%29&rft.aulast=Fern%C3%A1ndez+de+Pinedo&rft.aufirst=Emiliano&rft.date=1981&rft.pub=Labor&rft.place=Barcelona&rft.isbn=8433594389"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2></div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/anticregim.htm">Explicacions sobre l'Antic Règim en català</a> (pàgina web allotjada a Buxaweb.com)</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4142381-1">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antic-regim">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <table class="plainlinks ambox ambox-notice" style="" data-severity="0"> <tbody><tr> <td class="mbox-image" style="width: 52px;"> <span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Translation_arrow.svg" class="mw-file-description" title="Traducció"><img alt="Traducció" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Translation_arrow.svg/50px-Translation_arrow.svg.png" decoding="async" width="50" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Translation_arrow.svg/75px-Translation_arrow.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Translation_arrow.svg/100px-Translation_arrow.svg.png 2x" data-file-width="60" data-file-height="20" /></a></span></td> <td class="mbox-text" style=""> Aquest article conté una o més imatges PNG amb text que pot ser traduït al català. <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Commons:Translation_possible/Ajuda" class="extiw" title="commons:Commons:Translation possible/Ajuda">(ajuda)</a> </td> </tr> </tbody></table> <table class="plainlinks ambox ambox-notice" style="" data-severity="0"> <tbody><tr> <td class="mbox-image" style="width: 52px;"> <span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Translation_arrow.svg" class="mw-file-description" title="Traducció"><img alt="Traducció" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Translation_arrow.svg/50px-Translation_arrow.svg.png" decoding="async" width="50" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Translation_arrow.svg/75px-Translation_arrow.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Translation_arrow.svg/100px-Translation_arrow.svg.png 2x" data-file-width="60" data-file-height="20" /></a></span></td> <td class="mbox-text" style=""> Aquest article conté una o més imatges JPG amb text que pot ser traduït al català. <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Commons:Translation_possible/Ajuda" class="extiw" title="commons:Commons:Translation possible/Ajuda">(ajuda)</a> </td> </tr> </tbody></table>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antic_Règim&oldid=34220614">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antic_Règim&oldid=34220614</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Antic_R%C3%A8gim" title="Categoria:Antic Règim">Antic Règim</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_imatges_PNG_per_traduir" title="Categoria:Articles amb imatges PNG per traduir">Articles amb imatges PNG per traduir</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_imatges_JPG_per_traduir" title="Categoria:Articles amb imatges JPG per traduir">Articles amb imatges JPG per traduir</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_d%27hist%C3%B2ria" title="Categoria:Articles de qualitat d'història">Articles de qualitat d'història</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 10 nov 2024 a les 21:44.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Antic_R%C3%A8gim&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-847495b4dd-s8x6f","wgBackendResponseTime":187,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.470","walltime":"0.647","ppvisitednodes":{"value":9186,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":61713,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":14806,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":14,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":47033,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 419.722 1 -total"," 28.49% 119.579 1 Plantilla:Referències"," 25.94% 108.860 18 Plantilla:Ref-llibre"," 10.21% 42.855 2 Plantilla:Article_principal"," 10.13% 42.505 1 Plantilla:Autoritat"," 7.15% 30.005 1 Plantilla:Article_de_qualitat"," 5.73% 24.034 18 Plantilla:If_both"," 4.63% 19.419 2 Plantilla:VT"," 3.79% 15.903 13 Plantilla:ISBN"," 3.45% 14.463 1 Plantilla:GEC"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.085","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2383177,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-84d8f4b96-6pjkz","timestamp":"20241117201434","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Antic R\u00e8gim","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_R%C3%A8gim","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q234081","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q234081","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2007-09-02T13:10:37Z","dateModified":"2024-11-10T20:44:32Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/4\/4e\/Prise_de_la_Bastille.jpg","headline":"sistema de govern anterior a la Revoluci\u00f3 francesa de 1789."}</script> </body> </html>