CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Mercenari - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"727f4aae-8514-4dda-a6b2-4011bc1587df","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Mercenari","wgTitle":"Mercenari","wgCurRevisionId":34890236,"wgRevisionId":34890236,"wgArticleId":205112,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb avisos de la plantilla Webarchive","Articles amb referències puntuals demanades","Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Mercenaris"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Mercenari","wgRelevantArticleId":205112,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":200000,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q178197","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.quicksurveys.init","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.21"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0b/Il_Condottiere.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1660"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0b/Il_Condottiere.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1107"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Il_Condottiere.jpg/640px-Il_Condottiere.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="885"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Mercenari - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Mercenari"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mercenari"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Mercenari rootpage-Mercenari skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials">Pàgines especials</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Modificar la dimension, la largor e la color del tèxte." > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Mercenari" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Mercenari" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Mercenari" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Mercenari" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Lleis_nacionals_i_internacionals_de_la_guerra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Lleis_nacionals_i_internacionals_de_la_guerra"> <div class="vector-toc-text"> 1 Lleis nacionals i internacionals de la guerra </div> </a> <button aria-controls="toc-Lleis_nacionals_i_internacionals_de_la_guerra-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Lleis nacionals i internacionals de la guerra </button> <ul id="toc-Lleis_nacionals_i_internacionals_de_la_guerra-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Alemanya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Alemanya"> <div class="vector-toc-text"> 1.1 Alemanya </div> </a> <ul id="toc-Alemanya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Àustria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Àustria"> <div class="vector-toc-text"> 1.2 Àustria </div> </a> <ul id="toc-Àustria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estats_Units" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estats_Units"> <div class="vector-toc-text"> 1.3 Estats Units </div> </a> <ul id="toc-Estats_Units-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-França" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#França"> <div class="vector-toc-text"> 1.4 França </div> </a> <ul id="toc-França-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Regne_Unit" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Regne_Unit"> <div class="vector-toc-text"> 1.5 Regne Unit </div> </a> <ul id="toc-Regne_Unit-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sud-àfrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sud-àfrica"> <div class="vector-toc-text"> 1.6 Sud-àfrica </div> </a> <ul id="toc-Sud-àfrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Militars_nacionals_d'origen_estranger" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Militars_nacionals_d'origen_estranger"> <div class="vector-toc-text"> 2 Militars nacionals d'origen estranger </div> </a> <ul id="toc-Militars_nacionals_d'origen_estranger-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Empreses_militars_privades" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Empreses_militars_privades"> <div class="vector-toc-text"> 3 Empreses militars privades </div> </a> <button aria-controls="toc-Empreses_militars_privades-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Empreses militars privades </button> <ul id="toc-Empreses_militars_privades-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Colòmbia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Colòmbia"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 Colòmbia </div> </a> <ul id="toc-Colòmbia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_preocupacions_de_l'ONU_sobre_la_legalitat_dels_PMC" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_preocupacions_de_l'ONU_sobre_la_legalitat_dels_PMC"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 Les preocupacions de l'ONU sobre la legalitat dels PMC </div> </a> <ul id="toc-Les_preocupacions_de_l'ONU_sobre_la_legalitat_dels_PMC-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> 4 Història </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Història </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Europa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Europa"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Europa </div> </a> <ul id="toc-Europa-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Època_clàssica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Època_clàssica"> <div class="vector-toc-text"> 4.1.1 Època clàssica </div> </a> <ul id="toc-Època_clàssica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Mercenaris_grecs_a_l'Imperi_Persa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Mercenaris_grecs_a_l'Imperi_Persa"> <div class="vector-toc-text"> 4.1.1.1 Mercenaris grecs a l'Imperi Persa </div> </a> <ul id="toc-Mercenaris_grecs_a_l'Imperi_Persa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mercenaris_grecs_a_l'antiga_Índia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Mercenaris_grecs_a_l'antiga_Índia"> <div class="vector-toc-text"> 4.1.1.2 Mercenaris grecs a l'antiga Índia </div> </a> <ul id="toc-Mercenaris_grecs_a_l'antiga_Índia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cartago" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Cartago"> <div class="vector-toc-text"> 4.1.1.3 Cartago </div> </a> <ul id="toc-Cartago-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Imperi_Romà_d'Orient" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Imperi_Romà_d'Orient"> <div class="vector-toc-text"> 4.1.1.4 Imperi Romà d'Orient </div> </a> <ul id="toc-Imperi_Romà_d'Orient-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres"> <div class="vector-toc-text"> 4.1.1.5 Altres </div> </a> <ul id="toc-Altres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Guerra_medieval" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerra_medieval"> <div class="vector-toc-text"> 4.1.2 Guerra medieval </div> </a> <ul id="toc-Guerra_medieval-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Mercenaris_a_Catalunya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Mercenaris_a_Catalunya"> <div class="vector-toc-text"> 4.1.2.1 Mercenaris a Catalunya </div> </a> <ul id="toc-Mercenaris_a_Catalunya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Segles_XV_i_XVI" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Segles_XV_i_XVI"> <div class="vector-toc-text"> 4.1.3 Segles XV i XVI </div> </a> <ul id="toc-Segles_XV_i_XVI-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segles_XVII_i_XVIII" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Segles_XVII_i_XVIII"> <div class="vector-toc-text"> 4.1.4 Segles XVII i XVIII </div> </a> <ul id="toc-Segles_XVII_i_XVIII-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segles_XIX-XXI" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Segles_XIX-XXI"> <div class="vector-toc-text"> 4.1.5 Segles XIX-XXI </div> </a> <ul id="toc-Segles_XIX-XXI-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Àsia_oriental" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Àsia_oriental"> <div class="vector-toc-text"> 4.2 Àsia oriental </div> </a> <ul id="toc-Àsia_oriental-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Estats_guerrers" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Estats_guerrers"> <div class="vector-toc-text"> 4.2.1 Estats guerrers </div> </a> <ul id="toc-Estats_guerrers-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segles_XV_al_XVIII" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Segles_XV_al_XVIII"> <div class="vector-toc-text"> 4.2.2 Segles XV al XVIII </div> </a> <ul id="toc-Segles_XV_al_XVIII-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_XIX" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XIX"> <div class="vector-toc-text"> 4.2.3 Segle XIX </div> </a> <ul id="toc-Segle_XIX-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_XX" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XX"> <div class="vector-toc-text"> 4.2.4 Segle XX </div> </a> <ul id="toc-Segle_XX-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Índia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Índia"> <div class="vector-toc-text"> 4.3 Índia </div> </a> <ul id="toc-Índia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Segles_XVIII_al_XIX" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Segles_XVIII_al_XIX"> <div class="vector-toc-text"> 4.3.1 Segles XVIII al XIX </div> </a> <ul id="toc-Segles_XVIII_al_XIX-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Orient_Mitjà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Orient_Mitjà"> <div class="vector-toc-text"> 4.4 Orient Mitjà </div> </a> <ul id="toc-Orient_Mitjà-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Israel" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Israel"> <div class="vector-toc-text"> 4.4.1 Israel </div> </a> <ul id="toc-Israel-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Egipte" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Egipte"> <div class="vector-toc-text"> 4.4.2 Egipte </div> </a> <ul id="toc-Egipte-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Guerra_civil_siriana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerra_civil_siriana"> <div class="vector-toc-text"> 4.4.3 Guerra civil siriana </div> </a> <ul id="toc-Guerra_civil_siriana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Guerra_civil_del_Iemen" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerra_civil_del_Iemen"> <div class="vector-toc-text"> 4.4.4 Guerra civil del Iemen </div> </a> <ul id="toc-Guerra_civil_del_Iemen-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Intervenció_liderada_per_l'Aràbia_Saudita_al_Iemen" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Intervenció_liderada_per_l'Aràbia_Saudita_al_Iemen"> <div class="vector-toc-text"> 4.4.5 Intervenció liderada per l'Aràbia Saudita al Iemen </div> </a> <ul id="toc-Intervenció_liderada_per_l'Aràbia_Saudita_al_Iemen-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Amèrica_Llatina" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Amèrica_Llatina"> <div class="vector-toc-text"> 4.5 Amèrica Llatina </div> </a> <ul id="toc-Amèrica_Llatina-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Nicaragua" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Nicaragua"> <div class="vector-toc-text"> 4.5.1 Nicaragua </div> </a> <ul id="toc-Nicaragua-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Colòmbia_2" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Colòmbia_2"> <div class="vector-toc-text"> 4.5.2 Colòmbia </div> </a> <ul id="toc-Colòmbia_2-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Àfrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Àfrica"> <div class="vector-toc-text"> 4.6 Àfrica </div> </a> <ul id="toc-Àfrica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Àfrica_antiga" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Àfrica_antiga"> <div class="vector-toc-text"> 4.6.1 Àfrica antiga </div> </a> <ul id="toc-Àfrica_antiga-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segles_XIX_i_XX" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Segles_XIX_i_XX"> <div class="vector-toc-text"> 4.6.2 Segles XIX i XX </div> </a> <ul id="toc-Segles_XIX_i_XX-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Crisi_del_Congo" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Crisi_del_Congo"> <div class="vector-toc-text"> 4.6.2.1 Crisi del Congo </div> </a> <ul id="toc-Crisi_del_Congo-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Biafra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Biafra"> <div class="vector-toc-text"> 4.6.2.2 Biafra </div> </a> <ul id="toc-Biafra-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Angola" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Angola"> <div class="vector-toc-text"> 4.6.2.3 Angola </div> </a> <ul id="toc-Angola-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_cop_d'estat_de_les_Comores" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#El_cop_d'estat_de_les_Comores"> <div class="vector-toc-text"> 4.6.2.4 El cop d'estat de les Comores </div> </a> <ul id="toc-El_cop_d'estat_de_les_Comores-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_invasió_de_les_Seychelles" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#La_invasió_de_les_Seychelles"> <div class="vector-toc-text"> 4.6.2.5 La invasió de les Seychelles </div> </a> <ul id="toc-La_invasió_de_les_Seychelles-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Eritrea_i_Etiòpia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Eritrea_i_Etiòpia"> <div class="vector-toc-text"> 4.6.2.6 Eritrea i Etiòpia </div> </a> <ul id="toc-Eritrea_i_Etiòpia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sierra_Leone" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Sierra_Leone"> <div class="vector-toc-text"> 4.6.2.7 Sierra Leone </div> </a> <ul id="toc-Sierra_Leone-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Guinea_Equatorial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Guinea_Equatorial"> <div class="vector-toc-text"> 4.6.2.8 Guinea Equatorial </div> </a> <ul id="toc-Guinea_Equatorial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Líbia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Líbia"> <div class="vector-toc-text"> 4.6.2.9 Líbia </div> </a> <ul id="toc-Líbia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Cibermercenari" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Cibermercenari"> <div class="vector-toc-text"> 5 Cibermercenari </div> </a> <ul id="toc-Cibermercenari-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 6 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 7 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia_addicional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia_addicional"> <div class="vector-toc-text"> 8 Bibliografia addicional </div> </a> <button aria-controls="toc-Bibliografia_addicional-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Bibliografia addicional </button> <ul id="toc-Bibliografia_addicional-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Històrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Històrica"> <div class="vector-toc-text"> 8.1 Històrica </div> </a> <ul id="toc-Històrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Des_de_1970" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Des_de_1970"> <div class="vector-toc-text"> 8.2 Des de 1970 </div> </a> <ul id="toc-Des_de_1970-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Status_al_dret_internacional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Status_al_dret_internacional"> <div class="vector-toc-text"> 8.3 Status al dret internacional </div> </a> <ul id="toc-Status_al_dret_internacional-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Empreses_privades_militars_(Private_military_companies_-_PMCs)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Empreses_privades_militars_(Private_military_companies_-_PMCs)"> <div class="vector-toc-text"> 8.4 Empreses privades militars (Private military companies - PMCs) </div> </a> <ul id="toc-Empreses_privades_militars_(Private_military_companies_-_PMCs)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 9 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 10 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Mercenari</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 69 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-69" aria-hidden="true" > 69 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Huursoldaat" title="Huursoldaat - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Huursoldaat" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/S%C3%B6ldner" title="Söldner - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Söldner" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%B1%D8%AA%D8%B2%D9%82" title="مرتزق - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="مرتزق" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Mercenariu" title="Mercenariu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Mercenariu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Muzdlu_d%C3%B6y%C3%BC%C5%9F%C3%A7%C3%BC" title="Muzdlu döyüşçü - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Muzdlu döyüşçü" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D0%B9%D0%BC%D1%96%D1%82" title="Найміт - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Найміт" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D0%B5%D0%BC%D0%BD%D0%B8%D0%BA" title="Наемник - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Наемник" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AD%E0%A6%BE%E0%A6%A1%E0%A6%BC%E0%A6%BE%E0%A6%9F%E0%A7%87_%E0%A6%B8%E0%A7%88%E0%A6%A8%E0%A6%BF%E0%A6%95" title="ভাড়াটে সৈনিক - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="ভাড়াটে সৈনিক" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Goprsoudard" title="Goprsoudard - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Goprsoudard" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Najamnik" title="Najamnik - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Najamnik" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%DB%95%DA%A9%D8%B1%DB%8E%DA%AF%DB%8C%D8%B1%D8%A7%D9%88" title="بەکرێگیراو - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="بەکرێگیراو" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/%C5%BDoldn%C3%A9%C5%99" title="Žoldnéř - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Žoldnéř" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Hurfilwr" title="Hurfilwr - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Hurfilwr" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Lejesoldat" title="Lejesoldat - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Lejesoldat" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/S%C3%B6ldner" title="Söldner - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Söldner" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9C%CE%B9%CF%83%CE%B8%CE%BF%CF%86%CF%8C%CF%81%CE%BF%CF%82" title="Μισθοφόρος - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Μισθοφόρος" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Mercenary" title="Mercenary - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Mercenary" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Soldulo" title="Soldulo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Soldulo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Mercenario" title="Mercenario - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Mercenario" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Palgas%C3%B5dur" title="Palgasõdur - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Palgasõdur" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Mertzenario" title="Mertzenario - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Mertzenario" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%B2%D8%AF%D9%88%D8%B1" title="مزدور - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="مزدور" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Palkkasotilas" title="Palkkasotilas - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Palkkasotilas" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Mercenaire" title="Mercenaire - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Mercenaire" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Hierling" title="Hierling - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Hierling" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Amhas" title="Amhas - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Amhas" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Mercenario" title="Mercenario - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Mercenario" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A9%D7%9B%D7%99%D7%A8_%D7%97%D7%A8%D7%91" title="שכיר חרב - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="שכיר חרב" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Pla%C4%87enici" title="Plaćenici - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Plaćenici" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Zsoldos" title="Zsoldos - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Zsoldos" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Tentara_bayaran" title="Tentara bayaran - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Tentara bayaran" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Mercenario" title="Mercenario - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Mercenario" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/M%C3%A1lali%C3%B0i" title="Málaliði - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Málaliði" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Mercenario" title="Mercenario - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Mercenario" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%82%AD%E5%85%B5" title="傭兵 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="傭兵" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Wadya_Bayaran" title="Wadya Bayaran - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Wadya Bayaran" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%93%E1%83%90%E1%83%A5%E1%83%98%E1%83%A0%E1%83%90%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%A3%E1%83%9A%E1%83%98_%E1%83%AF%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%98" title="დაქირავებული ჯარი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="დაქირავებული ჯარი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%9A%A9%EB%B3%91" title="용병 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="용병" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Miles_mercennarius" title="Miles mercennarius - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Miles mercennarius" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Samdinys" title="Samdinys - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Samdinys" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Algotnis" title="Algotnis - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Algotnis" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Mpikarama_an%27_ady" title="Mpikarama an' ady - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Mpikarama an' ady" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Tentera_upahan" title="Tentera upahan - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Tentera upahan" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Huursoldaat" title="Huursoldaat - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Huursoldaat" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Leigesoldat" title="Leigesoldat - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Leigesoldat" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Leiesoldat" title="Leiesoldat - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Leiesoldat" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Mercenari" title="Mercenari - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Mercenari" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Wojsko_najemne" title="Wojsko najemne - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Wojsko najemne" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Mercen%C3%A1rio" title="Mercenário - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Mercenário" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Mercenar" title="Mercenar - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Mercenar" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D1%91%D0%BC%D0%BD%D0%B8%D0%BA" title="Наёмник - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Наёмник" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Mercenar" title="Mercenar - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Mercenar" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Najamnik" title="Najamnik - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Najamnik" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Mercenary" title="Mercenary - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Mercenary" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/%C5%BDoldnier" title="Žoldnier - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Žoldnier" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Najemnik" title="Najemnik - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Najemnik" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Mercenari" title="Mercenari - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Mercenari" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/Najamnik" title="Najamnik - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Najamnik" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Legosoldat" title="Legosoldat - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Legosoldat" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Mamluki" title="Mamluki - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Mamluki" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%95%E0%AF%82%E0%AE%B2%E0%AE%BF%E0%AE%AA%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AE%9F%E0%AF%88" title="கூலிப்படை - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="கூலிப்படை" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%97%E0%B8%AB%E0%B8%B2%E0%B8%A3%E0%B8%A3%E0%B8%B1%E0%B8%9A%E0%B8%88%E0%B9%89%E0%B8%B2%E0%B8%87" title="ทหารรับจ้าง - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ทหารรับจ้าง" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Paral%C4%B1_asker" title="Paralı asker - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Paralı asker" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D0%B9%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B5%D1%86%D1%8C" title="Найманець - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Найманець" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADnh_%C4%91%C3%A1nh_thu%C3%AA" title="Lính đánh thuê - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Lính đánh thuê" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E9%9B%87%E4%BD%A3%E5%85%B5" title="雇佣兵 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="雇佣兵" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A9%D7%9B%D7%99%D7%A8_%D7%97%D7%A8%D7%91" title="שכיר חרב - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="שכיר חרב" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%83%B1%E5%82%AD%E5%85%B5" title="僱傭兵 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="僱傭兵" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%83%B1%E5%82%AD%E5%85%B5" title="僱傭兵 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="僱傭兵" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q178197#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Mercenari" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Mercenari" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Mercenari">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Mercenari">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Mercenari" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Mercenari" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mercenari&oldid=34890236" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Mercenari&id=34890236&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FMercenari">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FMercenari">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Mercenari">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Mercenari&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mercenari&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Mercenaries" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q178197" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /> </td> <td>Aquest article tracta sobre els soldats. Si cerqueu els membres de l'orde de la Mercè, vegeu «<a href="/wiki/Mercedari" class="mw-redirect" title="Mercedari">Mercedari</a>». </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Il_Condottiere.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Il_Condottiere.jpg/250px-Il_Condottiere.jpg" decoding="async" width="220" height="304" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Il_Condottiere.jpg/330px-Il_Condottiere.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Il_Condottiere.jpg/500px-Il_Condottiere.jpg 2x" data-file-width="730" data-file-height="1010" /></a><figcaption>Profilo di capitano antico, de <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>, també conegut com il <a href="/wiki/Condottiero" title="Condottiero">Condottiero</a>, 1480. Condotiero significa contratista en el seu sentit més literal, però passà a aplicar-se als caps dels grups mercenaris a Itàlia durant la <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">baixa edat mitjana</a> i el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>.</figcaption></figure> Un mercenari, també anomenat soldat de fortuna o arma de lloguer, és una persona privada que s'uneix a un <a href="/wiki/Guerra" title="Guerra">conflicte armat</a> per a beneficis personals, és una altra banda aliena al conflicte i no és membre de cap altre <a href="/w/index.php?title=Milit%C3%A0ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Militària (encara no existeix)">militària</a> oficial.<a href="#cite_note-1">[1]</a><a href="#cite_note-2">[2]</a> Els mercenaris lluiten per diners o altres formes de pagament més que per interessos polítics. Hom sol considerar mercenaris aquella <a href="/wiki/Tropa" title="Tropa">tropa</a> que no forma part regularment d'un cos d'exèrcit, sinó que la comandància de l'exèrcit retribueix per a dur a terme una determinada tasca per un temps limitat (usualment una <a href="/wiki/Batalla" title="Batalla">batalla</a> o una <a href="/wiki/Campanya" title="Campanya">campanya</a>) i que no està regida per la disciplina comuna a l'exèrcit. El terme ha assolit connotacions despectives però és una figura estesa en totes les cultures al llarg del temps, com a l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> o el <a href="/wiki/Imperi_Persa" title="Imperi Persa">persa</a>. A partir del segle xx, els mercenaris s'han vist cada cop més amb menys dret a la protecció de les regles de guerra que els no mercenaris. Les <a href="/wiki/Convencions_de_Ginebra" title="Convencions de Ginebra">Convencions de Ginebra</a> declaren que els mercenaris no són reconeguts com a <a href="/w/index.php?title=Combatent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Combatent (encara no existeix)">combatents</a> legítims i no han de rebre les mateixes proteccions legals que el personal de servei capturat de les forces armades.<a href="#cite_note-3">[3]</a> A la pràctica, que una persona sigui o no un mercenari pot ser una qüestió de grau, ja que els interessos financers i polítics es poden solapar. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Lleis_nacionals_i_internacionals_de_la_guerra">Lleis nacionals i internacionals de la guerra</h2>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Lleis nacionals i internacionals de la guerra">modifica</a>]</div> <dl><dd>Vegeu també: <a href="/wiki/Dret_de_guerra" title="Dret de guerra">Dret de guerra</a>, <a href="/wiki/Corsari" title="Corsari">Corsari</a>, <a href="/wiki/Patent_de_cors" title="Patent de cors">Patent de cors</a> i <a href="/wiki/Empresa_militar_privada" title="Empresa militar privada">Empresa militar privada</a></dd></dl> El Protocol Addicional GC 1977 (APGC77) és un <a href="/wiki/Cerimonial" title="Cerimonial">protocol</a> d'esmena de 1977 a les <a href="/wiki/Convencions_de_Ginebra" title="Convencions de Ginebra">Convencions de Ginebra</a>. L'article 47 del protocol proporciona la definició internacional més acceptada de mercenari, tot i que no està avalada per alguns països, inclosos els Estats Units. El Protocol Addicional als Convenis de Ginebra de 12 d'agost de 1949,<a href="#cite_note-4">[4]</a> i relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals (Protocol I), de 8 de juny de 1977 estableix: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Art 47. Mercenaris <dl><dd>Un mercenari no tindrà dret a ser combatent o presoner de guerra.</dd> <dd>Un mercenari és qualsevol persona que: <dl><dd>(a) sigui especialment reclutat localment o a l'estranger per lluitar en un conflicte armat;</dd> <dd>(b) de fet, participa directament en les hostilitats;</dd> <dd>(c) està motivat per participar en les hostilitats essencialment pel desig de beneficis privats i, de fet, se li promet, per o en nom d'una part en conflicte, una compensació material substancialment superior a la promesa o pagada als combatents de rangs i funcions similars a les forces armades d'aquest partit;</dd> <dd>(d) no és ni nacional d'una part en conflicte ni resident en un territori controlat per una part en conflicte;</dd> <dd>(e) no és membre de les forces armades d'una part en conflicte; i</dd> <dd>(f) no ha estat enviat per un Estat que no sigui part en el conflicte en funcions oficials com a membre de les seves forces armades.</dd></dl></dd></dl> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Tots els criteris, tal com s'enumeren als apartats 2 (a) i 2 (f), s'han de complir, segons la Convenció de Ginebra, perquè un combatent sigui considerat mercenari.<a href="#cite_note-:0-5">[5]</a> Tot i que els mercenaris no gaudeixen de la mateixa protecció que els presoners de guerra, encara han de ser tractats humanament segons les regles del Protocol<a href="#cite_note-6">[6]</a> i no poden ser castigats sense un judici.<a href="#cite_note-:0-5">[5]</a> El 4 de desembre de 1989, les Nacions Unides van aprovar la resolució 44/34, la Convenció internacional contra el reclutament, l'ús, el finançament i l'entrenament de mercenaris. Va entrar en vigor el 20 d'octubre de 2001 i es coneix habitualment com la <a href="/w/index.php?title=Convenci%C3%B3_de_l%27ONU_sobre_els_mercenaris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Convenció de l'ONU sobre els mercenaris (encara no existeix)">Convenció de l'ONU sobre els mercenaris</a>.<a href="#cite_note-7">[7]</a> L'article 1 de la Convenció sobre mercenaris de l'ONU conté la definició de mercenari. L'article 1.1 és similar a l'article 47 del Protocol I. L'article 1.2 amplia la definició per incloure un no nacional reclutat per enderrocar un "Govern o soscavar d'una altra manera l'ordre constitucional d'un Estat; o minar la integritat territorial de un Estat"; i "Està motivat per participar-hi essencialment pel desig de beneficis privats significatius i està motivat per la promesa o el pagament d'una compensació material". Segons l'article 1.2, una persona no ha de participar directament en les hostilitats en un cop d'estat previst per ser mercenari. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Alemanya">Alemanya</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Alemanya">modifica</a>]</div> És un delicte "reclutar" ciutadans alemanys "per a un servei militar en una instal·lació militar o de tipus militar en suport d'una potència estrangera" (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gesetze-im-internet.de/stgb/__109h.html">§109h</a> <a href="/w/index.php?title=Strafgesetzbuch&action=edit&redlink=1" class="new" title="Strafgesetzbuch (encara no existeix)">StGB</a>). A més, un ciutadà alemany que s'allista a les forces armades d'un estat del qual també és ciutadà corre el risc de perdre la seva ciutadania (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180426081328/http://www.gesetze-im-internet.de/rustag/__28.html">§28</a> <a href="/w/index.php?title=German_nationality_law&action=edit&redlink=1" class="new" title="German nationality law (encara no existeix)">StAG</a>). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Àustria">Àustria</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Àustria">modifica</a>]</div> Si es demostra que una persona ha treballat com a mercenari per a qualsevol altre país mentre conserva la ciutadania austríaca, la seva ciutadania austríaca serà revocada. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estats_Units">Estats Units</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Estats Units">modifica</a>]</div> Els civils de les Forces Armades dels Estats Units perden la protecció del <a href="/wiki/Dret_de_guerra" title="Dret de guerra">dret de guerra</a> d'atac directe si, i durant el temps, participen directament en les hostilitats. La <a href="/w/index.php?title=Llei_Anti-Pinkerton_de_1893&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei Anti-Pinkerton de 1893 (encara no existeix)">Llei Anti-Pinkerton de 1893</a> (<a href="/w/index.php?title=T%C3%ADtol_5_del_codi_dels_Estats_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="Títol 5 del codi dels Estats Units (encara no existeix)">5 U.S.C.</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.law.cornell.edu/uscode/text/5/3108">§ 3108</a>) prohibeix al <a href="/wiki/Govern_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Govern dels Estats Units">govern dels Estats Units</a> utilitzar empleats de l'<a href="/wiki/Ag%C3%A8ncia_Nacional_de_Detectius_Pinkerton" title="Agència Nacional de Detectius Pinkerton">Agència Nacional de Detectius Pinkerton</a> o companyies de policia privada similars. El 1977, la <a href="/w/index.php?title=Cort_d%27Apel%C2%B7lacions_dels_Estats_Units_per_al_Cinqu%C3%A8_Circuit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cort d'Apel·lacions dels Estats Units per al Cinquè Circuit (encara no existeix)">Cort d'Apel·lacions dels Estats Units per al Cinquè Circuit</a> va interpretar la Llei Anti-Pinkerton com una prohibició al govern dels Estats Units d'emprar empreses que oferissin "forces mercenaris i quasi militars" de lloguer (Estats Units ex rel. Weinberger v. Equifax, 557). F.2d 456, 462 (5th Cir. 1977), cert. denegat, 434 US 1035 (1978)). Hi ha desacord sobre si aquesta proscripció es limita només als trencavagues, perquè Weinberger v. Equifax afirma el següent: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">El propòsit de la Llei i la història legislativa revelen que una organització era "similar" a l'Agència de Detectius Pinkerton només si oferia per contractar forces mercenàries, quasi militars com a trencavagues i guàrdies armats. Va tenir l'efecte secundari de dissuadir qualsevol altra organització de proporcionar aquests serveis per no ser qualificada d'"organització similar". La història legislativa recolza aquesta visió i cap altra. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— — Cort d'Apel·lacions dels Estats Units per al Cinquè Circuit, Weinberger v. Equifax, 1977 </td></tr></tbody></table></div> A la Carta del 7 de juny de 1978 als caps dels departaments i agències federals, la Intervenció General va interpretar aquesta decisió d'una manera que va establir una exempció per als "Serveis de guàrdia i protecció". Una norma provisional del <a href="/wiki/Departament_de_Defensa_dels_Estats_Units" title="Departament de Defensa dels Estats Units">Departament de Defensa dels Estats Units</a> (DoD) va revisar la Instrucció 3020.41 del DoD per autoritzar els contractistes, que no siguin contractistes de seguretat privada, a utilitzar la força letal contra les forces armades enemigues només en autodefensa (71 Fed. Reg. 34826), efectiu el 16 de juny. 2006. D'acord amb aquesta regla provisional, els contractistes de seguretat privada estaven autoritzats a utilitzar la força letal per protegir els actius i les persones dels seus clients, d'acord amb la <a href="/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_de_missi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Declaració de missió (encara no existeix)">declaració de missió</a> del seu contracte . Una interpretació és que això autoritzava els contractistes a participar en combats en nom del govern dels Estats Units. És responsabilitat del comandant combatent assegurar-se que les declaracions de la missió del contracte de seguretat privada no autoritzin la realització de funcions militars inherentment governamentals, és a dir, atacs preventius, assalts o incursions, etc. El 18 d'agost de 2006, la Intervenció General dels Estats Units va rebutjar els arguments de protesta que els contractes de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Exèrcit dels Estats Units">exèrcit dels Estats Units</a> violaven la Llei Anti-Pinkerton en exigir que els contractistes proporcionessin vehicles d'escorta de <a href="/wiki/Comboi" title="Comboi">combois</a> armats i mà d'obra, armes i equipament per a les operacions de seguretat interna al <a href="/w/index.php?title=Complex_de_la_base_Vict%C3%B2ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Complex de la base Victòria (encara no existeix)">complex de la base Victòria</a> a l'Iraq. La Intervenció General va raonar que l'acte no era violat perquè els contractes no requerien que els contractistes proporcionessin forces quasi militars com a trencavagues.<a href="#cite_note-8">[8]</a> L'any 2007, l'exèrcit nord-americà va ser prohibit temporalment d'adjudicar un contracte de seguretat de 475 milions de dòlars a l'Iraq, el més gran en aquell moment, a causa d'una demanda presentada per un ciutadà nord-americà al·legant una violació de la Llei Anti-Pinkerton de 1893. Tres dels candidats sota la consideració final del contracte (per incloure serveis d'intel·ligència i seguretat per als treballs de reconstrucció per part del <a href="/wiki/Cos_d%27Enginyers_de_l%27Ex%C3%A8rcit_dels_Estats_Units" title="Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units">Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units</a>) incloïa les empreses britàniques <a href="/w/index.php?title=Aegis_Defence_Services&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aegis Defence Services (encara no existeix)">Aegis Defence Services</a> i <a href="/w/index.php?title=Erinys_International&action=edit&redlink=1" class="new" title="Erinys International (encara no existeix)">Erinys Iraq</a>, així com <a href="/w/index.php?title=Blackwater_(empresa)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Blackwater (empresa) (encara no existeix)">Blackwater</a> de Carolina del Nord. Posteriorment, el cas va ser desestimat.<a href="#cite_note-WP-2007-06-02-9">[9]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="França">França</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: França">modifica</a>]</div> L'any 2003, França va criminalitzar les activitats mercenàries, tal com es defineix pel protocol de la Convenció de Ginebra per als ciutadans francesos, els residents permanents i les persones jurídiques (Codi Penal, <a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.legifrance.gouv.fr/WAspad/UnArticleDeCode?code=CPENALLL.rcv&art=436-1">http://www.legifrance.gouv.fr/WAspad/UnArticleDeCode?code=CPENALLL.rcv&art=436-1</a> L436-1], <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.legifrance.gouv.fr/WAspad/UnArticleDeCode?code=CPENALLL.rcv&art=436-2">L436-2</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.legifrance.gouv.fr/WAspad/UnArticleDeCode?code=CPENALLL.rcv&art=436-3">L436-3</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.legifrance.gouv.fr/WAspad/UnArticleDeCode?code=CPENALLL.rcv&art=436-4">L436-4</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.legifrance.gouv.fr/WAspad/UnArticleDeCode?code=CPENALLL.rcv&art=436-5">L436-5</a>). Aquesta llei no impedeix als ciutadans francesos servir com a voluntaris en forces estrangeres. La llei s'aplica a les activitats militars amb un motiu específicament mercenari o amb un nivell de remuneració mercenari. Tanmateix, a causa de les llacunes jurisdiccionals, diverses empreses franceses ofereixen serveis mercenaris. L'estat francès posseeix el 50% de <a href="/w/index.php?title=D%C3%A9fense_conseil_international&action=edit&redlink=1" class="new" title="Défense conseil international (encara no existeix)">Défense conseil international</a>, que va fundar, una <a href="/wiki/Empresa_militar_privada" title="Empresa militar privada">empresa militar privada</a> (PMC) que no subministra cap combatent, però que serveix per exportar serveis d'entrenament militar. Va obtenir un benefici de 222 milions d'euros el 2019.<a href="#cite_note-10">[10]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Regne_Unit">Regne Unit</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Regne Unit">modifica</a>]</div> Al Regne Unit, la Foreign Enlistment Act 1819 i la <a href="/w/index.php?title=Llei_d%27allistament_estranger_de_1870&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei d'allistament estranger de 1870 (encara no existeix)">Llei d'allistament estranger de 1870</a> fan il·legal que els súbdits britànics s'uneixin a les forces armades de qualsevol estat en guerra amb un altre estat en pau amb la Gran Bretanya. Durant la <a href="/wiki/Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia" title="Guerra d'independència de Grècia">guerra d'independència de Grècia</a>, voluntaris britànics van lluitar amb els rebels grecs, cosa que podria haver estat il·legal segons la Llei d'allistament estranger. No estava clar si els rebels grecs constituïen o no un "estat", però la llei es va aclarir més tard per indicar que ho eren. El govern britànic va considerar utilitzar la Llei contra súbdits britànics que lluitaven a les <a href="/wiki/Brigades_Internacionals" title="Brigades Internacionals">Brigades Internacionals</a> a la <a href="/wiki/Guerra_civil_espanyola" class="mw-redirect" title="Guerra civil espanyola">guerra civil espanyola</a> i el <a href="/wiki/Front_Nacional_d%27Alliberament_d%27Angola" title="Front Nacional d'Alliberament d'Angola">FNLA</a> en la <a href="/wiki/Guerra_civil_angolesa" class="mw-redirect" title="Guerra civil angolesa">guerra civil angolesa</a>, però en ambdues ocasions va optar per no fer-ho. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sud-àfrica">Sud-àfrica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Sud-àfrica">modifica</a>]</div> L'any 1998, Sud-àfrica va aprovar la Llei d'Assistència Militar Estrangera que prohibia als ciutadans i residents qualsevol implicació en guerres estrangeres, excepte en les operacions humanitàries, tret que un comitè governamental n'aprové el desplegament. L'any 2005, el govern va revisar la legislació perquè: <ul><li>Ciutadans sud-africans treballaven com a guàrdies de seguretat a l'<a href="/wiki/Iraq" title="Iraq">Iraq</a> durant l'<a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_d%27Iraq_(2003-2011)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història d'Iraq (2003-2011) (encara no existeix)">ocupació nord-americana de l'Iraq</a>;</li> <li>conseqüències del cas de patrocini de soldats mercenaris contra <a href="/w/index.php?title=Mark_Thatcher&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mark Thatcher (encara no existeix)">Mark Thatcher</a> pel "possible finançament i assistència logística amb relació a un presumpte intent de cop a <a href="/wiki/Guinea_Equatorial" title="Guinea Equatorial">Guinea Equatorial</a>" organitzat per <a href="/wiki/Simon_Mann" title="Simon Mann">Simon Mann</a>.<a href="#cite_note-11">[11]</a></li></ul> A partir del 2010, Sud-àfrica prohibeix als ciutadans lluitar en guerres estrangeres tret que estiguin sota el control directe de les seves pròpies forces armades nacionals.<a href="#cite_note-12">[12]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Militars_nacionals_d'origen_estranger">Militars nacionals d'origen estranger</h2>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Militars nacionals d'origen estranger">modifica</a>]</div> Les unitats de combat més conegudes en què els estrangers serveixen a les forces armades d'un altre país són els regiments <a href="/wiki/Gurkha" class="mw-redirect" title="Gurkha">Gurkha</a> de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_brit%C3%A0nic" title="Exèrcit britànic">exèrcit britànic</a> i l'<a href="/w/index.php?title=Ex%C3%A8rcit_indi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exèrcit indi (encara no existeix)">exèrcit indi</a>, la <a href="/wiki/Legi%C3%B3_Estrangera_Francesa" class="mw-redirect" title="Legió Estrangera Francesa">Legió Estrangera Francesa</a>, la <a href="/wiki/Legi%C3%B3_Espanyola" title="Legió Espanyola">Legió Espanyola</a> i la <a href="/w/index.php?title=Legi%C3%B3_Internacional_(Ucra%C3%AFna)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Legió Internacional (Ucraïna) (encara no existeix)">Legió Estrangera d'Ucraïna</a>. Els reclutes de països de la <a href="/wiki/Commonwealth_of_Nations" class="mw-redirect" title="Commonwealth of Nations">Commonwealth of Nations</a> a l'exèrcit britànic juren lleialtat al <a href="/wiki/Monarca_brit%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Monarca britànic">monarca britànic</a> i poden operar en qualsevol unitat. Els Gurkhas, però, operen en unitats de Gurkhas de l'exèrcit britànic (concretament unitats que són administrades per la <a href="/w/index.php?title=Brigada_Gurkhas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Brigada Gurkhas (encara no existeix)">Brigada Gurkhas</a>) i l'exèrcit indi. Encara que són nacionals del Nepal, un país que no forma part de la Commonwealth, encara juren lleialtat (ja sigui a <a href="/w/index.php?title=La_Corona_(Cap_de_la_Commonwealth)&action=edit&redlink=1" class="new" title="La Corona (Cap de la Commonwealth) (encara no existeix)">la Corona</a> o a la <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_de_l%27%C3%8Dndia" title="Constitució de l'Índia">Constitució de l'Índia</a>) i compleixen les normes i regulacions sota les quals serveixen tots els soldats britànics o indis.<a href="#cite_note-13">[13]</a> Els legionaris estrangers francesos serveixen a la Legió estrangera francesa, que es desplega i lluita com a unitat organitzada de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_franc%C3%A8s" title="Exèrcit francès">exèrcit francès</a>. Això significa que, com a membres de les forces armades de la Gran Bretanya, Índia i França, aquests soldats no estan classificats com a soldats mercenaris per <a href="/w/index.php?title=Protocol_I&action=edit&redlink=1" class="new" title="Protocol I (encara no existeix)">APGC77 Art 47.e i 47.f</a>. Els voluntaris de la legió estrangera d'Ucraïna tenen contractes de tres anys i són elegibles per a la ciutadania ucraïnesa (el període de prova és la durada de la guerra).<a href="#cite_note-14">[14]</a><a href="#cite_note-15">[15]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Empreses_militars_privades">Empreses militars privades</h2>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Empreses militars privades">modifica</a>]</div> L'<a href="/wiki/Empresa_militar_privada" title="Empresa militar privada">empresa militar privada</a> (PMC) és una empresa privada que ofereix serveis de seguretat o de combat armat per obtenir beneficis econòmics. Els PMC es refereixen al seu personal com a contractistes de seguretat o contractistes militars privats. Els contractistes de PMC són civils (en organitzacions governamentals, internacionals i civils) autoritzats per acompanyar un exèrcit al camp; així, el terme contractista civil. Les PMC poden utilitzar la força armada, definida com: "empreses legalment establertes que obtenen beneficis, ja sigui proporcionant serveis que impliquin l'exercici potencial de la força [armada] de manera sistemàtica i per mitjans militars, i/o mitjançant la transferència d'aquest potencial a clients mitjançant la formació i altres pràctiques, com ara el suport logístic, la compra d'equips i la recollida d'intel·ligència".<a href="#cite_note-16">[16]</a> Les forces paramilitars privades són exèrcits mercenaris funcionalment, encara que poden servir com a guàrdies de seguretat o assessors militars; tanmateix, els governs nacionals es reserven el dret de controlar el nombre, la naturalesa i l'armament d'aquests <a href="/w/index.php?title=Ex%C3%A8rcit_privat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exèrcit privat (encara no existeix)">exèrcits privats</a>, argumentant que, sempre que no s'empren de manera proactiva en el combat de primera línia, no són mercenaris.<a href="#cite_note-17">[17]</a> Al febrer de 2002, un informe de l'<a href="/w/index.php?title=Oficina_d%27Afers_Exteriors_i_de_la_Commonwealth&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oficina d'Afers Exteriors i de la Commonwealth (encara no existeix)">Oficina d'Afers Exteriors i de la Commonwealth</a> britànica (FCO) sobre els PMC va assenyalar que les demandes del servei militar de l'ONU i les organitzacions civils internacionals podrien significar que és més barat pagar els PMC que utilitzar soldats.<a href="#cite_note-BBC2002-18">[18]</a> Els "contractistes civils" de la PMC tendeixen a tenir mala reputació entre els soldats professionals del govern<a href="#cite_note-a_backup_site-19">[19]</a> i els oficials; el Comandament Militar dels EUA ha qüestionat el seu comportament en zona de guerra.<a href="#cite_note-a_backup_site-19">[19]</a> El setembre de 2005, el general de brigada <a href="/w/index.php?title=Karl_Horst&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karl Horst (encara no existeix)">Karl Horst</a>, comandant adjunt de la Tercera Divisió d'Infanteria encarregat de la seguretat de Bagdad després de la invasió de l'Iraq el 2003, va dir sobre <a href="/w/index.php?title=DynCorp&action=edit&redlink=1" class="new" title="DynCorp (encara no existeix)">DynCorp</a> i altres PMC: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Aquests nois corren solts en aquest país i fan coses estúpides. No hi ha cap autoritat sobre ells, per la qual cosa no els pots atacar amb força quan augmenten la força... Disparen a la gent i algú més ha de fer front a les conseqüències. Passa per tot arreu.<a href="#cite_note-a_backup_site-19">[19]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> El 2004, els governs dels Estats Units i de la coalició van contractar PMC per a la seguretat a l'Iraq. El març de 2004, quatre empleats de Blackwater que escortaven subministraments d'aliments i altres equips van ser <a href="/w/index.php?title=Emboscada_a_Fallujah_del_2004&action=edit&redlink=1" class="new" title="Emboscada a Fallujah del 2004 (encara no existeix)">atacats i morts a Fallujah</a> en un atac gravat en vídeo; les morts i els posteriors desmembraments van ser una de les causes de la <a href="/w/index.php?title=Primera_Batalla_de_Falujah&action=edit&redlink=1" class="new" title="Primera Batalla de Falujah (encara no existeix)">Primera Batalla de Falujah</a>.<a href="#cite_note-20">[20]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Badakhshan_Province,_Afghanistan.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Badakhshan_Province%2C_Afghanistan.jpg/220px-Badakhshan_Province%2C_Afghanistan.jpg" decoding="async" width="220" height="143" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Badakhshan_Province%2C_Afghanistan.jpg/330px-Badakhshan_Province%2C_Afghanistan.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Badakhshan_Province%2C_Afghanistan.jpg/440px-Badakhshan_Province%2C_Afghanistan.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="390" /></a><figcaption>Contractista militar privat a la província de <a href="/wiki/Badakhxan" title="Badakhxan">Badakhxan</a>, <a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a>, 2006</figcaption></figure> Les operacions de la guerra afganesa també van impulsar el negoci.<a href="#cite_note-21">[21]</a> Els Estats Units han fet un ús extensiu dels PMC a l'Afganistan des de 2001, principalment en un paper defensiu.<a href="#cite_note-Neville,_Leigh_p.56-22">[22]</a> Els equips PMC s'han utilitzat per protegir bases i protegir els VIP dels assassins talibans, però gairebé mai en operacions ofensives.<a href="#cite_note-Neville,_Leigh_p.56-22">[22]</a> Un mercenari va declarar sobre la seva feina a l'Afganistan: "Estem allà només per protegir els directors i treure'ls, no hi som per entrar en grans baralles amb els dolents". Un equip de DynCorp va proporcionar guardaespatlles al president <a href="/wiki/Hamid_Karzai" title="Hamid Karzai">Hamid Karzai</a>.<a href="#cite_note-Neville,_Leigh_p.56-22">[22]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Colòmbia">Colòmbia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Colòmbia">modifica</a>]</div> L'any 2006, un informe del Congrés dels Estats Units va enumerar una sèrie de PMC i altres empreses que havien signat contractes per dur a terme operacions antinarcòtics i activitats relacionades com a part del <a href="/w/index.php?title=Pla_Col%C3%B2mbia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pla Colòmbia (encara no existeix)">Pla Colòmbia</a>. En referència a l'ús de PMC nord-americans a Colòmbia, l'antic ambaixador nord-americà a Colòmbia <a href="/w/index.php?title=Myles_Frechette&action=edit&redlink=1" class="new" title="Myles Frechette (encara no existeix)">Myles Frechette</a> va dir: "El Congrés i el poble nord-americà no volen que mati cap militar a l'estranger. Per tant, té sentit que si els contractistes volen arriscar les seves vides, que se n'ocupin ells de la feina".<a href="#cite_note-Lynch-23">[23]</a> No només han treballat PMC estrangers a Colòmbia, sinó que un nombre desproporcionat de mercenaris amb PMC són colombians, ja que la llarga història de guerra civil de Colòmbia ha provocat un excedent de soldats experimentats. A més, els soldats colombians són molt més barats que els soldats dels <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_desenvolupat" title="País desenvolupat">països desenvolupats</a>.<a href="#cite_note-Lynch-23">[23]</a> PMC de diversos països de l'Orient Mitjà han signat contractes amb el Ministeri de Defensa de Colòmbia per dur a terme activitats de seguretat o militars.<a href="#cite_note-24">[24]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_preocupacions_de_l'ONU_sobre_la_legalitat_dels_PMC">Les preocupacions de l'ONU sobre la legalitat dels PMC</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Les preocupacions de l'ONU sobre la legalitat dels PMC">modifica</a>]</div> Les Nacions Unides qüestionen si els soldats de la PMC són prou responsables de les seves accions a la zona de guerra. Un argument comú per utilitzar els PMC (utilitzats pels mateixos PMC) és que els PMC poden ajudar a combatre el <a href="/wiki/Genocidi" title="Genocidi">genocidi</a> i la matança de civils quan l'ONU o altres països no volen o no poden intervenir.<a href="#cite_note-25">[25]</a><a href="#cite_note-26">[26]</a><a href="#cite_note-27">[27]</a> No obstant això, després de considerar l'ús de PMC per donar suport a les operacions de l'ONU, <a href="/wiki/Kofi_Annan" title="Kofi Annan">Kofi Annan</a>, el <a href="/wiki/Secretari_general_de_les_Nacions_Unides" class="mw-redirect" title="Secretari general de les Nacions Unides">secretari general de les Nacions Unides</a>, va decidir no fer-ho.<a href="#cite_note-BBC2002-18">[18]</a> L'octubre de 2007, les Nacions Unides van publicar un estudi de dos anys que afirmava que, tot i que es contractaven com a "guàrdies de seguretat", els contractistes privats estaven complint tasques militars. L'informe va trobar que l'ús de contractistes com Blackwater era una "nova forma d'activitat mercenària" i il·legal segons el <a href="/wiki/Dret_internacional" title="Dret internacional">dret internacional</a>. La majoria de països, inclosos els Estats Units i el Regne Unit, no són signataris de la <a href="/w/index.php?title=Convenci%C3%B3_sobre_mercenaris_de_les_Nacions_Unides&action=edit&redlink=1" class="new" title="Convenció sobre mercenaris de les Nacions Unides (encara no existeix)">Convenció sobre mercenaris de les Nacions Unides</a> de 1989 que prohibeix l'ús de mercenaris. Un portaveu de la Missió dels Estats Units a l'ONU va negar que els guàrdies de seguretat de Blackwater fossin mercenaris, dient que "les acusacions que els guàrdies de seguretat contractats pel govern dels Estats Units, siguin de la nacionalitat que sigui, són mercenaris són inexactes i degradants per als homes i dones que arrisquen la seva vida per protegir persones i instal·lacions cada dia".<a href="#cite_note-28">[28]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història">Història</h2>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Història">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Alabaster-bas_relief,_non-Assyrian_mercenaries_part_of_the_Assyrian_army,_holding_spears_and_shields._From_the_South-West_Palace,_Nineveh,_Iraq._7th_century_BCE._Pergamon_Museum.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Alabaster-bas_relief%2C_non-Assyrian_mercenaries_part_of_the_Assyrian_army%2C_holding_spears_and_shields._From_the_South-West_Palace%2C_Nineveh%2C_Iraq._7th_century_BCE._Pergamon_Museum.jpg/220px-thumbnail.jpg" decoding="async" width="220" height="326" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Alabaster-bas_relief%2C_non-Assyrian_mercenaries_part_of_the_Assyrian_army%2C_holding_spears_and_shields._From_the_South-West_Palace%2C_Nineveh%2C_Iraq._7th_century_BCE._Pergamon_Museum.jpg/330px-thumbnail.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Alabaster-bas_relief%2C_non-Assyrian_mercenaries_part_of_the_Assyrian_army%2C_holding_spears_and_shields._From_the_South-West_Palace%2C_Nineveh%2C_Iraq._7th_century_BCE._Pergamon_Museum.jpg/440px-thumbnail.jpg 2x" data-file-width="3927" data-file-height="5827" /></a><figcaption> Bajorrelleu d'alabastre, mercenaris no assiris de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_assiri" title="Exèrcit assiri">exèrcit assiri</a>. Des del Palau Sud-Oest, <a href="/wiki/N%C3%ADnive" title="Nínive">Nínive</a>. segle vii ac</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Europa">Europa</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Europa">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Època_clàssica">Època clàssica</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Època clàssica">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Mercenaris_grecs_a_l'Imperi_Persa">Mercenaris grecs a l'Imperi Persa</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Mercenaris grecs a l'Imperi Persa">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Detail_from_the_Chigi-vase.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Detail_from_the_Chigi-vase.jpg/220px-Detail_from_the_Chigi-vase.jpg" decoding="async" width="220" height="134" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Detail_from_the_Chigi-vase.jpg/330px-Detail_from_the_Chigi-vase.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Detail_from_the_Chigi-vase.jpg/440px-Detail_from_the_Chigi-vase.jpg 2x" data-file-width="2265" data-file-height="1383" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Gerro_Chigi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gerro Chigi (encara no existeix)">Gerro Chigi</a> amb <a href="/w/index.php?title=Holpita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Holpita (encara no existeix)">hoplites</a> sostenint javelines i llances</figcaption></figure> <ul><li><a href="/wiki/Xerxes_I" class="mw-redirect" title="Xerxes I">Xerxes I</a>, rei de Pèrsia, va emprar mercenaris arcadis durant la seva invasió de Grècia.<a href="#cite_note-29">[29]</a></li> <li>A <a href="/wiki/Anabasis_(Xenofont)" class="mw-redirect" title="Anabasis (Xenofont)">Anabasis</a>, <a href="/wiki/Xenofont" title="Xenofont">Xenofont</a> explica com <a href="/wiki/Cir_el_Jove" title="Cir el Jove">Cir el Jove</a> va contractar un gran exèrcit de mercenaris grecs (els " <a href="/wiki/Expedici%C3%B3_dels_deu_mil" title="Expedició dels deu mil">Deu mil</a>") l'any 401 aC per apoderar-se del tron de Pèrsia al seu germà, <a href="/wiki/Artaxerxes_II" class="mw-redirect" title="Artaxerxes II">Artaxerxes II</a>. Tot i que l'exèrcit de Cir va ser victoriós en la <a href="/wiki/Batalla_de_Cunaxa" title="Batalla de Cunaxa">batalla de Cunaxa</a>, el mateix Cir va resultar mort a la batalla i l'expedició va quedar discutida. Encallats en el territori enemic, el general espartà <a href="/wiki/Clearc_d%27Esparta" title="Clearc d'Esparta">Clearc</a> i la majoria dels altres generals grecs van ser posteriorment assassinats per traïció. Xenofont va tenir un paper fonamental en animar l'exèrcit grec "Els deu mil" a marxar cap al nord cap al <a href="/wiki/Mar_Negre" class="mw-redirect" title="Mar Negre">mar Negre</a> en una retirada de lluita èpica.<a href="#cite_note-30">[30]</a></li> <li>Els <a href="/w/index.php?title=Sileraioi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sileraioi (encara no existeix)">sileraioi</a> eren un grup d'antics mercenaris molt probablement empleats pel tirà <a href="/wiki/Dion%C3%ADs_I_de_Siracusa" class="mw-redirect" title="Dionís I de Siracusa">Dionís I de Siracusa</a>.<a href="#cite_note-31">[31]</a></li> <li>L'any 378 aC l'<a href="/wiki/Imperi_Persa" title="Imperi Persa">Imperi Persa</a> va contractar el general <a href="/wiki/Antiga_Atenes" title="Antiga Atenes">atenenc</a> <a href="/wiki/If%C3%ADcrates_el_Vell" title="Ifícrates el Vell">Ifícrates</a> amb els seus mercenaris a la campanya d'Egipte.<a href="#cite_note-32">[32]</a></li> <li>El <a href="/wiki/S%C3%A0trapa" title="Sàtrapa">sàtrapa</a> <a href="/wiki/M%C3%A0nia_de_Fr%C3%ADgia" title="Mània de Frígia">Mània de Frígia</a> va utilitzar mercenaris grecs per capturar altres ciutats de la regió.<a href="#cite_note-33">[33]</a></li> <li><a href="/wiki/Memnon_de_Rodes" class="mw-redirect" title="Memnon de Rodes">Memnon de Rodes</a> (380-333 aC) va ser el comandant dels mercenaris grecs que treballaven per al rei persa <a href="/wiki/Darius_III" class="mw-redirect" title="Darius III">Darius III</a> quan <a href="/wiki/Alexandre_el_Gran" title="Alexandre el Gran">Alexandre el Gran</a> de <a href="/wiki/Regne_de_Maced%C3%B2nia" title="Regne de Macedònia">Macedònia</a> va envair Pèrsia l'any 334 aC i va guanyar la <a href="/wiki/Batalla_del_Granic" title="Batalla del Granic">batalla del Granic</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTESchuster2016366–367-34">[34]</a> Alexandre també va emprar mercenaris grecs durant les seves campanyes. Aquests eren homes que van lluitar per ell directament i no aquells que van lluitar en unitats ciutat-estat adscrites al seu exèrcit.<a href="#cite_note-35">[35]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Mercenaris_grecs_a_l'antiga_Índia">Mercenaris grecs a l'antiga Índia</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Mercenaris grecs a l'antiga Índia">modifica</a>]</div> <ul><li>Els poemes tàmils descriuen els soldats grecs que servien com a mercenaris dels reis indis com: "Els <a href="/wiki/Yavana" title="Yavana">Iavanes</a> (grecs) d'ulls valents , els cossos dels quals eren forts i d'aspecte terrible".<a href="#cite_note-36">[36]</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Alfred_Charles_Auguste_Foucher&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alfred Charles Auguste Foucher (encara no existeix)">Alfred Charles Auguste Foucher</a> va dir que algunes de les tropes de Mara a les escultures de <a href="/wiki/Gandhara" title="Gandhara">Gandhara</a> poden representar mercenaris grecs.<a href="#cite_note-37">[37]</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_de_Bizanci" title="Esteve de Bizanci">Esteve de Bizanci</a> va escriure sobre una ciutat anomenada Daedala o Daidala (<a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic">grec antic</a>: Δαίδαλα ) a l'Índia,<a href="#cite_note-38">[38]</a> que va anomenar indocretenca, molt probablement perquè era un assentament de mercenaris cretencs.<a href="#cite_note-39">[39]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Cartago">Cartago</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Cartago">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/Cartago" title="Cartago">Cartago</a> va contractar pastors de les <a href="/wiki/Illes_Balears" title="Illes Balears">illes Balears</a> com a <a href="/wiki/Foner_balear" title="Foner balear">foners</a> durant les <a href="/wiki/Guerres_p%C3%BAniques" title="Guerres púniques">guerres púniques</a> contra Roma.<a href="#cite_note-FOOTNOTEGoldsworthy200632-40">[40]</a> La gran majoria dels militars cartaginesos –excepte els oficials més alts, la marina i la <a href="/wiki/Legi%C3%B3_Sagrada_de_Cartago" title="Legió Sagrada de Cartago">guàrdia interna</a>– eren mercenaris.<a href="#cite_note-FOOTNOTEScullard2006567-41">[41]</a></li> <li><a href="/wiki/Xantip_d%27Esparta" title="Xantip d'Esparta">Xantip de Cartago</a> va ser un general mercenari <a href="/wiki/Esparta" title="Esparta">espartà</a> empleat per Cartago.</li> <li>Els mercenaris grecs van ser contractats per Cartago per lluitar contra <a href="/wiki/Dion%C3%ADs_I_de_Siracusa" class="mw-redirect" title="Dionís I de Siracusa">Dionís I de Siracusa</a>. Dionís va fer que Cartago pagués un rescat molt alt pels presoners cartaginesos, però va deixar lliures els mercenaris grecs presoners sense cap rescat. Això va fer que els cartaginesos sospitaven dels seus mercenaris grecs i els va acomiadar a tots del seu servei. Amb aquest truc Dionís no va haver de tornar a lluitar contra els mercenaris grecs de Cartago que eren enemics molt perillosos.<a href="#cite_note-42">[42]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Imperi_Romà_d'Orient">Imperi Romà d'Orient</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Imperi Romà d'Orient">modifica</a>]</div> Durant el <a href="/wiki/Declivi_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" class="mw-redirect" title="Declivi de l'Imperi Romà d'Occident">declivi de l'Imperi Romà d'Occident</a>, per als emperadors i generals esdevé cada cop més difícil aixecar unitats militars de la ciutadania per diferents motius: manca de mà d'obra, manca de temps disponible per a la formació, manca de materials i, inevitablement, consideracions polítiques. Per tant, a partir de finals del segle iv, l'imperi sovint contractava bandes senceres de <a href="/wiki/B%C3%A0rbar" title="Bàrbar">bàrbars</a>, sigui dins de les <a href="/wiki/Legi%C3%B3_romana" title="Legió romana">legions</a> o com a <a href="/wiki/Foederati" class="mw-redirect" title="Foederati">foederati</a> autònoms. Els bàrbars es van <a href="/wiki/Romanitzaci%C3%B3" title="Romanització">romanitzar</a> i els veterans supervivents es van establir en zones que requerien població<a href="#cite_note-43">[43]</a> La <a href="/wiki/Gu%C3%A0rdia_varega" title="Guàrdia varega">Guàrdia varega</a> de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> és la formació més coneguda formada per mercenaris bàrbars. <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Altres">Altres</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Altres">modifica</a>]</div> <ul><li>Els membres de tribus <a href="/wiki/Tr%C3%A0cia" title="Tràcia">tràcies</a> independents com els <a href="/wiki/Bessi" class="mw-redirect" title="Bessi">Bessi</a> i els <a href="/w/index.php?title=Dii&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dii (encara no existeix)">Dii</a> sovint s'unien a les files de grans exèrcits organitzats com a mercenaris.</li> <li>Els <a href="/wiki/Mamertins" title="Mamertins">Fills de Mart</a> eren mercenaris italians utilitzats pels reis grecs de <a href="/wiki/Siracusa" title="Siracusa">Siracusa</a> fins després de les <a href="/wiki/Guerres_p%C3%BAniques" title="Guerres púniques">guerres púniques</a>.<a href="#cite_note-Livius-44">[44]</a></li> <li>Una figura de la llegenda oral, <a href="/w/index.php?title=Milesius&action=edit&redlink=1" class="new" title="Milesius (encara no existeix)">Milesius</a> va rebre la princesa <a href="/w/index.php?title=Scota&action=edit&redlink=1" class="new" title="Scota (encara no existeix)">Scota</a> després de dur a terme una campanya reeixida per l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a>.<a href="#cite_note-45">[45]</a></li> <li><a href="/wiki/Mitridates_VI_Eupator" class="mw-redirect" title="Mitridates VI Eupator">Mitridates VI Eupator</a> va reclutar un gran nombre d'<a href="/wiki/Perses" title="Perses">iranians</a> juntament amb els gàlates a l'exèrcit <a href="/wiki/Grec_p%C3%B2ntic" class="mw-redirect" title="Grec pòntic">pòntic</a> durant les <a href="/wiki/Guerres_mitrid%C3%A0tiques" class="mw-redirect" title="Guerres mitridàtiques">guerres mitridàtiques</a> contra Roma, utilitzant els <a href="/wiki/Leucosiris" title="Leucosiris">leucosiris</a>, els <a href="/wiki/Perses" title="Perses">perses</a> i els <a href="/wiki/Escites" title="Escites">escites</a>.</li> <li>Els <a href="/wiki/Il%C2%B7liris" title="Il·liris">Il·liris</a> van ser contractats a través dels <a href="/wiki/Balcans" title="Balcans">Balcans</a> i més enllà. Eren coneguts per la seva falta de fiabilitat.<a href="#cite_note-46">[46]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Guerra_medieval">Guerra medieval</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Guerra medieval">modifica</a>]</div> Els <a href="/wiki/Emperadors_romans_d%27Orient" class="mw-redirect" title="Emperadors romans d'Orient">emperadors romans d'Orient</a> van seguir la pràctica romana i van contractar estrangers especialment per a la seva guàrdia personal anomenada <a href="/wiki/Gu%C3%A0rdia_varega" title="Guàrdia varega">Guàrdia varega</a>. Eren escollits entre els pobles propensos a la guerra, dels quals es preferien els <a href="/wiki/Varegs" title="Varegs">varegs</a> (nòrdics). La seva missió era protegir l'emperador i l'Imperi i com que no tenien vincles amb els grecs, s'esperava que estiguessin preparats per reprimir les rebel·lions. Un dels guàrdies més famosos va ser el futur rei <a href="/wiki/Harald_III_de_Noruega" title="Harald III de Noruega">Harald III de Noruega</a>, també conegut com Harald Hardrada ("Consell dur"), que va arribar a Constantinoble l'any 1035 i va ser emprat com a guàrdia varang. Va participar en divuit batalles i va ser ascendit a akolythos, el comandant de la Guàrdia, abans de tornar a casa el 1043. Va ser mort en la <a href="/wiki/Batalla_de_Stamford_Bridge" title="Batalla de Stamford Bridge">batalla de Stamford Bridge</a> el 1066 quan el seu exèrcit va ser derrotat per un exèrcit anglès comandat pel rei <a href="/wiki/Harold_Godwinson" title="Harold Godwinson">Harold Godwinson</a>. El punt en què els varangs van deixar d'estar al servei de l'Imperi Romà no és clar. A Anglaterra en l'època de la <a href="/wiki/Conquesta_normanda_d%27Anglaterra" title="Conquesta normanda d'Anglaterra">conquesta normanda</a>, els <a href="/wiki/Flamencs" class="mw-redirect" title="Flamencs">flamencs</a> van formar un element mercenari substancial a les forces de <a href="/wiki/Guillem_el_Conqueridor" class="mw-redirect" title="Guillem el Conqueridor">Guillem el Conqueridor</a> i molts van romandre a Anglaterra com a colons sota els <a href="/wiki/Normand" title="Normand">normands</a>. Els contingents de soldats flamencs mercenaris havien de formar forces importants a Anglaterra durant l'època de les dinasties normandes i dels primers <a href="/wiki/Plantagenet" title="Plantagenet">Plantagenet</a> (segles xi i xii). Un exemple destacat d'aquests van ser els flamencs que van lluitar durant les guerres civils angleses, conegudes com <a href="/wiki/Anarquia_d%27Anglaterra" title="Anarquia d'Anglaterra">l'anarquia</a> o l'<a href="/wiki/Hivern_de_dinou_anys" class="mw-redirect" title="Hivern de dinou anys">hivern de dinou anys</a> (1135-1154 dC), sota el comandament de <a href="/w/index.php?title=Guillem_d%27Ypres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guillem d'Ypres (encara no existeix)">Guillem d'Ypres</a>, que era el tinent en cap del rei <a href="/wiki/Esteve_d%27Anglaterra" title="Esteve d'Anglaterra">Esteve</a> de 1139 a 1154 i que va ser nomenat comte de Kent per Esteve. A Itàlia, el condottiero era un cap militar que oferia les seves tropes, els <a href="/wiki/Condottieri" class="mw-redirect" title="Condottieri">condottieri</a>, a les <a href="/wiki/Ciutat_estat" title="Ciutat estat">ciutats-estat</a> italianes. Els condottieri van ser utilitzats àmpliament per les ciutats-estat italianes en les seves guerres entre si. De vegades, els condottieri s'apoderaven del control de l'estat, ja que un condottiero, <a href="/wiki/Francesco_Sforza" class="mw-redirect" title="Francesco Sforza">Francesco Sforza</a>, es va convertir en duc de Milà el 1450.<a href="#cite_note-47">[47]</a> Durant l'època dels regnes de <a href="/wiki/Taifa" title="Taifa">taifa</a> de la península Ibèrica, cavallers cristians com <a href="/wiki/Rodrigo_D%C3%ADaz_de_Vivar" title="Rodrigo Díaz de Vivar">el Cid</a> podien lluitar per un governant musulmà contra els seus enemics cristians o musulmans. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sack_of_the_town.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Sack_of_the_town.jpg/250px-Sack_of_the_town.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Sack_of_the_town.jpg/330px-Sack_of_the_town.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Sack_of_the_town.jpg/500px-Sack_of_the_town.jpg 2x" data-file-width="1947" data-file-height="1949" /></a><figcaption> Els <a href="/w/index.php?title=Routiers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Routiers (encara no existeix)">routiers</a> <a href="/w/index.php?title=Tard-Venus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tard-Venus (encara no existeix)">Tard-Venus</a> saquegen Grammont el 1362, de les <a href="/wiki/Cr%C3%B2niques_de_Froissart" title="Cròniques de Froissart">Cròniques de Froissart</a>.</figcaption></figure> Durant la Baixa Edat Mitjana es van formar les <a href="/w/index.php?title=Companyies_Lliures&action=edit&redlink=1" class="new" title="Companyies Lliures (encara no existeix)">Companyies Lliures</a> (o Llances Lliures), formades per companyies de tropes mercenàries. Els estats-nació no tenien els fons necessaris per mantenir les forces permanents, de manera que tendien a contractar companyies lliures per servir als seus exèrcits durant la guerra.<a href="#cite_note-Lanning,_Michael_p._42-48">[48]</a> Aquestes empreses es formaven normalment al final dels períodes de conflicte, quan els homes d'armes ja no eren necessaris pels seus respectius governs.<a href="#cite_note-Lanning,_Michael_p._42-48">[48]</a> Els soldats veterans buscaven així altres formes d'ocupació, convertint-se sovint en mercenaris.<a href="#cite_note-Lanning,_Michael_p._42-48">[48]</a> Les Companyies Lliures sovint s'especialitzaven en formes de combat que requerien períodes més llargs d'entrenament que no estaven disponibles en forma de milícia mobilitzada. Els <a href="/wiki/Routier" class="mw-redirect" title="Routier">Routier</a>s van formar una subcultura distintiva a la França medieval que alternava entre servir com a mercenaris en temps de guerra i bandits en temps de pau.<a href="#cite_note-49">[49]</a> Els routiers van ser molt destructius i es van convertir en un problema social important. Després que el <a href="/wiki/Tractat_de_Br%C3%A9tigny" title="Tractat de Brétigny">Tractat de Brétigny</a> va posar fi a la guerra entre Anglaterra i França el 1360, el camp francès va ser envaït per les Companyies Lliures de Routiers mentre que la Corona francesa no tenia la força militar i econòmica necessària per posar fi a les seves activitats.<a href="#cite_note-50">[50]</a> Per alliberar França dels mercenaris arrasats i per enderrocar el rei pro-anglès <a href="/wiki/Pere_el_Cruel" class="mw-redirect" title="Pere el Cruel">Pere el Cruel</a> de Castella, el mariscal <a href="/wiki/Bertrand_du_Guesclin" title="Bertrand du Guesclin">Bertrand du Guesclin</a> va rebre l'ordre del rei <a href="/wiki/Carles_V_de_Fran%C3%A7a" title="Carles V de França">Carles V de França</a> de portar les Companyies Lliures a Castella amb l'ordre de posar el pro-francès <a href="/wiki/Enric_II_de_Castella" title="Enric II de Castella">Enric de Trastámara</a> al tron castellà.<a href="#cite_note-51">[51]</a> Els mercantils de Guesclin s'organitzaven en les Grans Companyies i les Companyies Franceses i van ocupar un paper decisiu en la posada al tron castellà d'Enric l'any 1369, que s'autodenominava rei Enric II, primer monarca castellà de la Casa de Trastàmara.<a href="#cite_note-52">[52]</a> La <a href="/w/index.php?title=Companyia_Blanca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Companyia Blanca (encara no existeix)">Companyia Blanca</a> comandada per Sir <a href="/wiki/John_Hawkwood" title="John Hawkwood">John Hawkwood</a> és la companyia lliure anglesa més coneguda del segle xiv. Entre els segles XIII i XVII, els <a href="/wiki/Gallowglass" title="Gallowglass">Gallowglass</a> van lluitar a les illes de la Gran Bretanya i també a Europa continental. Un gal·lès <a href="/w/index.php?title=Owain_Lawgoch&action=edit&redlink=1" class="new" title="Owain Lawgoch (encara no existeix)">Owain Lawgoch</a> (Owain de la Mà Roja) va formar una companyia lliure i va lluitar pels francesos contra els anglesos durant la <a href="/wiki/Guerra_dels_Cent_Anys" title="Guerra dels Cent Anys">Guerra dels Cent Anys</a>, abans de ser assassinat per un escocès anomenat Jon Lamb, sota les ordres de la Corona anglesa, durant el setge de Mortagne el 1378.<a href="#cite_note-53">[53]</a> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Mercenaris_a_Catalunya">Mercenaris a Catalunya</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Mercenaris a Catalunya">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reproducci%C3%B3_de_la_indument%C3%A0ria_d%27un_almog%C3%A0ver.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Reproducci%C3%B3_de_la_indument%C3%A0ria_d%27un_almog%C3%A0ver.JPG/220px-Reproducci%C3%B3_de_la_indument%C3%A0ria_d%27un_almog%C3%A0ver.JPG" decoding="async" width="220" height="331" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Reproducci%C3%B3_de_la_indument%C3%A0ria_d%27un_almog%C3%A0ver.JPG/330px-Reproducci%C3%B3_de_la_indument%C3%A0ria_d%27un_almog%C3%A0ver.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Reproducci%C3%B3_de_la_indument%C3%A0ria_d%27un_almog%C3%A0ver.JPG/440px-Reproducci%C3%B3_de_la_indument%C3%A0ria_d%27un_almog%C3%A0ver.JPG 2x" data-file-width="4000" data-file-height="6016" /></a><figcaption><a href="/wiki/Almog%C3%A0ver" title="Almogàver">Almogàver</a></figcaption></figure> Als segles x i xi, probablement, molts homes dels <a href="/wiki/Comtats_catalans" title="Comtats catalans">comtats catalans</a> feren de mercenaris en terres d'<a href="/wiki/Al-%C3%80ndalus" title="Al-Àndalus">Al-Àndalus</a>. L'exemple més bo de la importància d'aquesta activitat és l'expedició de l'any <a href="/wiki/1010" title="1010">1010</a>, en què participaren <a href="/wiki/Comte" title="Comte">comtes</a> i <a href="/wiki/Bisbe" title="Bisbe">bisbes</a> i, en la qual, els beneficis foren importants. Bona part de les entrades d'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> que hi hagué a <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a>, al segle xi, derivaven d'activitats guerreres. Els <a href="/wiki/Almog%C3%A0vers" class="mw-redirect" title="Almogàvers">almogàvers</a> van lluitar originàriament pels <a href="/wiki/Comte_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Comte de Barcelona">comtes de Barcelona</a> i els <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">reis d'Aragó</a>, però com a <a href="/wiki/Companyia_Catalana" class="mw-redirect" title="Companyia Catalana">Companyia Catalana</a> van seguir a <a href="/wiki/Roger_de_Flor" title="Roger de Flor">Roger de Flor</a> al servei de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a>. El 1311, la Gran Companyia Catalana va derrotar en la <a href="/wiki/Batalla_d%27Halmir%C3%B3s" class="mw-redirect" title="Batalla d'Halmirós">batalla d'Halmirós</a> el seu antic patró, <a href="/wiki/Gualter_V_de_Brienne" title="Gualter V de Brienne">Gualter V de Brienne</a>, després que aquest es negués a pagar-los, i es va fer càrrec del <a href="/wiki/Ducat_d%27Atenes" title="Ducat d'Atenes">ducat d'Atenes</a>.<a href="#cite_note-54">[54]</a> La Gran Companyia va governar gran part del centre i el sud de Grècia fins que entre 1388 i 1390 es va contractar una companyia mercenària rival, la <a href="/wiki/Companyia_navarresa" title="Companyia navarresa">Companyia navarresa</a> per expulsar-los.<a href="#cite_note-55">[55]</a> Els mercenaris catalans i alemanys també van tenir un paper destacat en la victòria sèrbia sobre els búlgars en la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Velbuzd&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Velbuzd (encara no existeix)">batalla de Velbuzd</a> el 1330. Ja al segle xiv, <a href="/wiki/Bertrand_Du_Guesclin" class="mw-redirect" title="Bertrand Du Guesclin">Bertrand Du Guesclin</a>, <a href="/wiki/Bretanya" title="Bretanya">bretó</a>, mercenari, <a href="/wiki/Capit%C3%A0" title="Capità">capità</a> de les <a href="/w/index.php?title=Companyies_Blanques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Companyies Blanques (encara no existeix)">Companyies Blanques</a> (uns deu mil homes), participà en l'anomenada <a href="/wiki/Guerra_dels_Dos_Peres" title="Guerra dels Dos Peres">Guerra dels Dos Peres</a> (<a href="/wiki/1356" title="1356">1356</a>-<a href="/wiki/1365" title="1365">1365</a>), al costat de <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere III</a> de la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a> i d'<a href="/wiki/Enric_de_Trast%C3%A0mara" class="mw-redirect" title="Enric de Trastàmara">Enric de Trastàmara</a>, pretendent al <a href="/wiki/Tron" title="Tron">tron</a> de <a href="/wiki/Regne_de_Castella" title="Regne de Castella">Castella</a>.<a href="#cite_note-56">[56]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Segles_XV_i_XVI">Segles XV i XVI</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Segles XV i XVI">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Urs_Graf_Schrecken_des_Kriegs_1521.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Urs_Graf_Schrecken_des_Kriegs_1521.jpg/220px-Urs_Graf_Schrecken_des_Kriegs_1521.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Urs_Graf_Schrecken_des_Kriegs_1521.jpg/330px-Urs_Graf_Schrecken_des_Kriegs_1521.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Urs_Graf_Schrecken_des_Kriegs_1521.jpg/440px-Urs_Graf_Schrecken_des_Kriegs_1521.jpg 2x" data-file-width="2400" data-file-height="1602" /></a><figcaption>El camp de la <a href="/wiki/Batalla_de_Marignano" title="Batalla de Marignano">batalla de Marignano</a>, dibuix d'<a href="/w/index.php?title=Urs_Graf&action=edit&redlink=1" class="new" title="Urs Graf (encara no existeix)">Urs Graf</a>, ell mateix un mercenari suís que potser hi va lluitar</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Five_German_Soldiers_MET_DP822162.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Five_German_Soldiers_MET_DP822162.jpg/220px-Five_German_Soldiers_MET_DP822162.jpg" decoding="async" width="220" height="127" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Five_German_Soldiers_MET_DP822162.jpg/330px-Five_German_Soldiers_MET_DP822162.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Five_German_Soldiers_MET_DP822162.jpg/440px-Five_German_Soldiers_MET_DP822162.jpg 2x" data-file-width="3633" data-file-height="2089" /></a><figcaption> Landsknechte, <a href="/wiki/Aiguafort" title="Aiguafort">aiguafort</a> de <a href="/w/index.php?title=Daniel_Hopfer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Daniel Hopfer (encara no existeix)">Daniel Hopfer</a>, c. 1530</figcaption></figure> Els <a href="/w/index.php?title=Mercenaris_su%C3%AFssos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mercenaris suïssos (encara no existeix)">mercenaris suïssos</a> van ser buscats durant el final del segle xv i principis del XVI com una força de combat eficaç, fins que les seves formacions de batalla una mica rígides es van tornar vulnerables als <a href="/wiki/Arcab%C3%BAs" title="Arcabús">arcabussos</a> i l'<a href="/wiki/Artilleria" title="Artilleria">artilleria</a> que es desenvolupen al mateix temps. La <a href="/wiki/Gu%C3%A0rdia_Su%C3%AFssa" class="mw-redirect" title="Guàrdia Suïssa">Guàrdia Suïssa</a> en particular van ser emprades pels <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a> a partir de 1506 (continuant a servir avui com l'exèrcit de la <a href="/wiki/Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Ciutat del Vaticà">Ciutat del Vaticà</a>). Va ser aleshores quan els <a href="/wiki/Lansquenet" title="Lansquenet">ansquenet</a>s alemanys , mercenaris colorits i amb una reputació dubtable, es van fer càrrec del llegat de les forces suïsses i es van convertir en la força més formidable de finals del segle xv i al llarg del segle xvi, sent contractats per totes les potències d'Europa i sovint lluitant contra costats oposats. Sir <a href="/wiki/Thomas_More" title="Thomas More">Thomas More</a> a la seva <a href="/wiki/Utopia_(llibre)" title="Utopia (llibre)">Utopia</a> va defensar l'ús de mercenaris amb preferència als ciutadans. Es creu que els mercenaris bàrbars empleats pels utòpics estan inspirats en els mercenaris suïssos. Una classe de mercenaris coneguts com els <a href="/wiki/Gallowglass" title="Gallowglass">Gallowglass</a> van dominar la guerra a Irlanda i Escòcia entre els segles XIII i XVI. Eren una força d'elit fortament armada i blindada que sovint funcionava com a guardaespatlles d'un cap. Aproximadament al mateix període, <a href="/wiki/Nicolau_Maquiavel" title="Nicolau Maquiavel">Nicolau Maquiavel</a> va argumentar en contra de l'ús d'exèrcits mercenaris en el seu llibre de consells polítics <a href="/wiki/El_pr%C3%ADncep" title="El príncep">El príncep</a>. La seva raó va ser que, com que l'única motivació dels mercenaris és el seu sou, no s'inclinaran a assumir el tipus de riscos que poden canviar el rumb d'una batalla, però poden costar-los la vida. També va assenyalar que un mercenari que va fracassar, òbviament, no era bo, però un que ho tingués pot ser encara més perillós. Va assenyalar astutament que un exèrcit mercenari d'èxit ja no necessita el seu patró si és més poderós militarment que el seu suposat superior. Això explicava les freqüents i violentes traïcions que caracteritzaven les relacions mercenaris/clients a Itàlia, perquè cap de les parts confiava en l'altra. Creia que els ciutadans amb un autèntic afecció al seu país d'origen estaran més motivats per defensar-lo i fer així molts millors soldats. Els <a href="/w/index.php?title=Stratioti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stratioti (encara no existeix)">Stratioti</a> o Stradioti (italià : Stradioti o Stradiotti; grec : Στρατιώτες, Stratiotes) van ser unitats mercenàries dels Balcans reclutades principalment pels estats del sud i centre d'Europa des del segle xv fins a mitjans del segle xviii. Els stradioti van ser reclutats a Albània, Grècia, Dalmàcia , Sèrbia i més tard a Xipre. La majoria dels historiadors moderns han indicat que els Stratioti eren majoritàriament albanesos. Segons un estudi d'un autor grec, al voltant del 80% dels noms enumerats atribuïts als stradioti eren d'origen albanès mentre que la majoria de la resta, especialment els d'oficials, eren d'origen grec; una petita minoria eren d'origen sud-eslau. Entre els seus líders també hi havia membres d'algunes antigues famílies nobles <a href="/wiki/Romanes_d%27Orient" class="mw-redirect" title="Romanes d'Orient">romanes d'Orient</a> com els <a href="/wiki/Pale%C3%B2legs" title="Paleòlegs">Paleòlegs</a> i els <a href="/wiki/Comnens" title="Comnens">Comnens</a>. Els stratioti van ser pioners de les tàctiques de cavalleria lleugera durant aquesta època. A principis del segle xvi, la cavalleria pesada dels exèrcits europeus es va remodelar principalment després dels stradioti albanesos de l'exèrcit venecià, els <a href="/wiki/H%C3%BAssar" title="Hússar">hússars</a> hongaresos i les unitats de cavalleria mercenària alemanya (Schwarzreitern). Van utilitzar tàctiques d'atropellament, emboscades, retirades simulades i altres maniobres complexes. D'alguna manera, aquestes tàctiques es van fer ressò de les dels sipahis i akinci otomans. Van tenir alguns èxits notables també contra la cavalleria pesada francesa durant les guerres italianes. Eren coneguts per tallar el cap dels enemics morts o capturats, i segons <a href="/wiki/Philippe_de_Commines" title="Philippe de Commines">Commines</a> els pagaven els seus líders un <a href="/wiki/Ducat_(moneda)" title="Ducat (moneda)">ducat</a> per cap. A Itàlia, durant els conflictes interfamiliars com les <a href="/w/index.php?title=Guerres_de_Castro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerres de Castro (encara no existeix)">guerres de Castro</a>, els mercenaris van ser àmpliament utilitzats per complementar les forces molt més petites lleials a famílies particulars.<a href="#cite_note-57">[57]</a> Sovint aquests eren complementats amb tropes lleials a determinats ducats que s'havien posat al costat d'un o més dels bel·ligerants. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Segles_XVII_i_XVIII">Segles XVII i XVIII</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Segles XVII i XVIII">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bondi_brennandi_hus.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Bondi_brennandi_hus.jpg/250px-Bondi_brennandi_hus.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Bondi_brennandi_hus.jpg/330px-Bondi_brennandi_hus.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9a/Bondi_brennandi_hus.jpg 2x" data-file-width="405" data-file-height="304" /></a><figcaption> Un camperol demana pietat a un mercenari davant de la seva granja en flames durant la <a href="/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys" title="Guerra dels Trenta Anys">Guerra dels Trenta Anys</a>.</figcaption></figure> Durant els segles xvii i xviii es va fer un ús extensiu dels reclutes estrangers als exèrcits d'Europa, ara regimentats i altament entrenats, començant de manera sistematitzada amb la <a href="/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys" title="Guerra dels Trenta Anys">Guerra dels Trenta Anys</a>. L'historiador <a href="/wiki/Geoffrey_Parker" title="Geoffrey Parker">Geoffrey Parker</a> assenyala que 40.000 escocesos (al voltant d'un quinze per cent de la població masculina adulta) van servir com a soldats a l'Europa continental entre 1618 i 1640.<a href="#cite_note-58">[58]</a>Després de la signatura del <a href="/wiki/Tractat_de_Limerick" title="Tractat de Limerick">Tractat de Limerick</a> (1691), els soldats de l'exèrcit irlandès que van marxar Irlanda per França va participar en el que es coneix com el <a href="/w/index.php?title=Vol_de_les_oques_salvatges&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vol de les oques salvatges (encara no existeix)">vol de les oques salvatges</a>. Posteriorment, molts van viure de la lluita als exèrcits continentals, el més famós dels quals va ser <a href="/wiki/Patrick_Sarsfield" title="Patrick Sarsfield">Patrick Sarsfield</a>, que, després d'haver caigut ferit de mort en la <a href="/wiki/Batalla_de_Landen" title="Batalla de Landen">batalla de Landen</a> lluitant pels francesos, va dir "Si això fos només per a Irlanda".<a href="#cite_note-59">[59]</a> La brutalitat de la Guerra dels Trenta Anys, en la qual diverses parts d'Alemanya van ser saquejades per les tropes mercenàries, i es van deixar gairebé despoblades, va portar a la formació d'exèrcits permanents de soldats professionals, reclutats localment o a l'estranger. Aquests exèrcits estaven actius també en temps de pau. La formació d'aquests exèrcits a finals del segle xviii va comportar la professionalització i l'estandardització de la roba (uniformes), equipament, trepant, armes, etc. Atès que els estats més petits com la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Holandesa" class="mw-redirect" title="República Holandesa">República Holandesa</a> podien permetre's un gran exèrcit permanent, però no podien trobar prou reclutes entre els seus propis ciutadans, reclutar estrangers era habitual. <a href="/wiki/Pr%C3%BAssia" title="Prússia">Prússia</a> havia desenvolupat una forma de reclutament, però en temps de guerra també es basava en reclutes estrangers, encara que la normativa deia que no més d'un terç dels reclutes havien de ser estrangers. Els mètodes de reclutament prussians eren sovint agressius i van provocar més d'una vegada en conflictes amb els estats veïns. El terme mercenari va guanyar la seva notorietat durant aquest desenvolupament, ja que els mercenaris eren —i ara són— sovint vists com a soldats que no lluiten per cap causa noble, sinó només per diners, i que no tenen lleialtat que al millor postor, en contraposició als soldats professional que presten un jurament de lleialtat i que és vist com el defensor de la nació. El soldat mercenari va caure així en desgracia i va ser substituït pel soldat professional. Per augmentar l'exèrcit, les principals potències europees com França, Gran Bretanya, la República Holandesa i Espanya van contractar regiments de Suïssa, els Països Baixos del Sud (actual Bèlgica) i diversos estats alemanys més petits. Al voltant d'un terç dels regiments d'infanteria de l'Exèrcit Reial francès abans de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> van ser reclutats fora de França. El grup més gran eren els dotze regiments suïssos (incloent-hi la <a href="/wiki/Gu%C3%A0rdia_Su%C3%AFssa" class="mw-redirect" title="Guàrdia Suïssa">Guàrdia Suïssa</a>). Altres unitats eren alemanyes i una <a href="/w/index.php?title=Brigada_Irlandesa_(Fran%C3%A7a)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Brigada Irlandesa (França) (encara no existeix)"> Brigada Irlandesa</a> (els "<a href="/w/index.php?title=Vol_de_les_oques_salvatges&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vol de les oques salvatges (encara no existeix)">Oques Salvatges</a>") havia estat originalment formada per voluntaris irlandesos. El 1789, les dificultats per obtenir reclutes genuïnament irlandesos havien fet que els alemanys i altres estrangers constituïssin la major part de la base. Tanmateix, els oficials van continuar procedents de famílies franco-irlandeses establertes de llarga data. Durant el regnat de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XV de França">Lluís XV</a> també hi havia un regiment escocès (la <a href="/w/index.php?title=Garde_%C3%89cossaise&action=edit&redlink=1" class="new" title="Garde Écossaise (encara no existeix)">Garde Écossaise</a>), un suec (el <a href="/w/index.php?title=Royal-Su%C3%A9dois&action=edit&redlink=1" class="new" title="Royal-Suédois (encara no existeix)">Royal-Suédois</a> ), un italià (el Royal-Italien) i un regiment való (l'Horion-Liegeois) reclutat fora de les fronteres de França. Els regiments d'infanteria estrangers comprenien uns 20.000 homes el 1733, que van augmentar a 48.000 en el moment de la <a href="/wiki/Guerra_dels_Set_Anys" title="Guerra dels Set Anys">Guerra dels Set Anys</a> i es van reduir en nombre a partir d'aleshores. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Scottish_mercenaries_in_the_Thirty_Years_War.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Scottish_mercenaries_in_the_Thirty_Years_War.jpg/220px-Scottish_mercenaries_in_the_Thirty_Years_War.jpg" decoding="async" width="220" height="126" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Scottish_mercenaries_in_the_Thirty_Years_War.jpg/330px-Scottish_mercenaries_in_the_Thirty_Years_War.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Scottish_mercenaries_in_the_Thirty_Years_War.jpg/440px-Scottish_mercenaries_in_the_Thirty_Years_War.jpg 2x" data-file-width="696" data-file-height="399" /></a><figcaption> Els <a href="/w/index.php?title=Highlands_escoceses&action=edit&redlink=1" class="new" title="Highlands escoceses (encara no existeix)">mercenaris escocesos Highlander</a>, coneguts com a <a href="/w/index.php?title=Redshanks_(soldat)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Redshanks (soldat) (encara no existeix)">Redshanks</a> a Irlanda, al servei de <a href="/wiki/Gustau_Adolf_de_Su%C3%A8cia" title="Gustau Adolf de Suècia">Gustau Adolf de Suècia</a>; gravat alemany de 1631</figcaption></figure> La República Holandesa havia contractat diversos regiments escocesos, suïssos i alemanys a principis del segle xviii, i va mantenir tres escocesos, un való i sis regiments suïssos (incloent-hi un regiment de la Guàrdia creat el 1749) al llarg del segle xviii. Els regiments escocesos van ser contractats des de la Gran Bretanya, però a mesura que les relacions entre Gran Bretanya i la República es van deteriorar, els regiments ja no van poder reclutar a Escòcia, la qual cosa va fer que els regiments fossin escocesos de nom només fins que van ser nacionalitzats el 1784. <a href="/w/index.php?title=Patrick_Gordon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patrick Gordon (encara no existeix)">Patrick Gordon</a>, un mercenari escocès va lluitar en diversos moments per Polònia i Suècia, canviant constantment la seva lleialtat en funció de qui podia pagar-li millor, fins que va entrar al servei rus el 1661.<a href="#cite_note-60">[60]</a> L'agost de 1689, durant un intent de cop d'estat a Moscou contra el co-tsar <a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a> dirigit per <a href="/w/index.php?title=Sofia_Alekseievna_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sofia Alekseievna de Rússia (encara no existeix)">Sofia Alekseievna</a> en nom de l'altre co-tsar, el discapacitat intel·lectual <a href="/wiki/Ivan_V_de_R%C3%BAssia" title="Ivan V de Rússia">Ivan V</a>, Gordon va jugar el paper decisiu en derrotar el cop d'estat i assegurar el triomf de Pere.<a href="#cite_note-61">[61]</a> Gordon va continuar sent un dels consellers preferits de Pere fins a la seva mort. L'exèrcit espanyol també va fer ús de regiments estrangers establerts de manera permanent. Es tractava de tres regiments irlandesos (Irlanda, Hiberni i Ultonia); un italià (Nàpols) i cinc suïssos (Wimpssen, Reding, Betschart, Traxer i Preux). A més un regiment de la <a href="/w/index.php?title=Gu%C3%A0rdia_Reial_Espanyola&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guàrdia Reial Espanyola (encara no existeix)">Guàrdia Reial</a> que inclou irlandesos com Patten, McDonnell i Neiven, va ser reclutat dels valons. L'últim d'aquests regiments estrangers va ser dissolt el 1815, arran de les dificultats de reclutament durant les <a href="/wiki/Guerres_napole%C3%B2niques" class="mw-redirect" title="Guerres napoleòniques">guerres napoleòniques</a>. Una complicació derivada de l'ús de tropes no nacionals es va produir en la <a href="/wiki/Batalla_de_Bail%C3%A9n" class="mw-redirect" title="Batalla de Bailén">batalla de Bailén</a> el 1808 quan els "suïssos vermells" (anomenats així pels seus uniformes) de l'exèrcit invasor francès es van enfrontar cruentament amb els "suïssos blaus" al servei espanyol. Durant la <a href="/wiki/Guerra_d%27Independ%C3%A8ncia_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Guerra d'Independència dels Estats Units">Guerra d'Independència dels Estats Units</a>, el govern britànic va contractar diversos regiments dels principats alemanys per complementar l'exèrcit. Els revolucionaris els coneixien com a <a href="/w/index.php?title=Hessians_(soldat)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hessians (soldat) (encara no existeix)">hessians</a> i els propagandistes els van representar com a mercenaris. Tanmateix, eren auxiliars i no compleixen la definició de mercenaris.<a href="#cite_note-62">[62]</a><a href="#cite_note-63">[63]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Segles_XIX-XXI">Segles XIX-XXI</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Segles XIX-XXI">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:L%C3%A9gion_%C3%89trang%C3%A8re_1852.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/L%C3%A9gion_%C3%89trang%C3%A8re_1852.png/220px-L%C3%A9gion_%C3%89trang%C3%A8re_1852.png" decoding="async" width="220" height="276" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/L%C3%A9gion_%C3%89trang%C3%A8re_1852.png/330px-L%C3%A9gion_%C3%89trang%C3%A8re_1852.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/L%C3%A9gion_%C3%89trang%C3%A8re_1852.png/440px-L%C3%A9gion_%C3%89trang%C3%A8re_1852.png 2x" data-file-width="945" data-file-height="1186" /></a><figcaption>Un membre de la <a href="/wiki/Legi%C3%B3_Estrangera_Francesa" class="mw-redirect" title="Legió Estrangera Francesa">Legió estrangera</a> durant la <a href="/w/index.php?title=Conquesta_francesa_d%27Alg%C3%A8ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conquesta francesa d'Algèria (encara no existeix)">conquesta francesa d'Algèria</a></figcaption></figure> Durant les guerres sud-americanes d'independència d'Espanya, les <a href="/w/index.php?title=Legions_brit%C3%A0niques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Legions britàniques (encara no existeix)">legions britàniques</a> a partir de 1817 van lluitar pel general <a href="/wiki/Sim%C3%B3n_Bol%C3%ADvar" title="Simón Bolívar">Simón Bolívar</a>.<a href="#cite_note-Rodriguez-64">[64]</a> Alguns dels legionaris britànics eren idealistes liberals que van anar a Sud-amèrica per lluitar en una guerra per la llibertat, però altres eren els mercenaris més clàssics, majoritàriament veterans a l'atur de les guerres napoleòniques, que van lluitar per diners. A Amèrica del Sud, especialment a Colòmbia, els homes de les legions britàniques són recordats com a herois pel seu paper crucial en ajudar a posar fi al domini espanyol.<a href="#cite_note-65">[65]</a> Durant la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Carlina" title="Primera Guerra Carlina">Primera Guerra Carlina</a>, el govern britànic va suspendre la Llei d'Allistament Estranger permetre el reclutament d'una <a href="/wiki/Legi%C3%B3_Auxiliar_Brit%C3%A0nica" title="Legió Auxiliar Britànica">Legió Auxiliar Britànica</a> quasi oficial sota <a href="/wiki/George_de_Lacy_Evans" title="George de Lacy Evans">George de Lacy Evans</a>, que va anar a Espanya per lluitar per la reina Isabel II contra els seguidors de Don Carlos, el pretendent al tron espanyol. Els <a href="/w/index.php?title=Atholl_Highlanders&action=edit&redlink=1" class="new" title="Atholl Highlanders (encara no existeix)">Atholl Highlanders</a>, un regiment d'infanteria escocès privat del <a href="/w/index.php?title=Duc_d%27Atholl&action=edit&redlink=1" class="new" title="Duc d'Atholl (encara no existeix)">duc d'Atholl</a>, es va formar el 1839 amb finalitats purament cerimonials. La <a href="/wiki/Reina_Vict%C3%B2ria" class="mw-redirect" title="Reina Victòria">reina Victòria</a> li va concedir l'estatus oficial de regiment el 1845 i és l'únic exèrcit privat legal que queda a Europa. Turquia i l'Azerbaidjan han desplegat mercenaris sirians durant la <a href="/w/index.php?title=Guerra_de_Nagorno-Karabakh_del_2020&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra de Nagorno-Karabakh del 2020 (encara no existeix)">guerra de Nagorno-Karabakh del 2020</a>.<a href="#cite_note-66">[66]</a> Rússia està desplegant mercenaris sirians, amb un nombre previst que oscil·larà entre centenars i fins a 40.000 combatents que finalment participaran.<a href="#cite_note-67">[67]</a><a href="#cite_note-68">[68]</a><a href="#cite_note-69">[69]</a> Els mercenaris de Wagner estan actius a la <a href="/wiki/Guerra_civil_siriana" class="mw-redirect" title="Guerra civil siriana">guerra civil siriana</a> i van matar un home sirià.<a href="#cite_note-70">[70]</a><a href="#cite_note-71">[71]</a><a href="#cite_note-filmed-72">[72]</a>El <a href="/w/index.php?title=Grup_Mozart&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup Mozart (encara no existeix)">grup Mozart</a> també és actiu a Ucraïna. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Àsia_oriental">Àsia oriental</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Àsia oriental">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Estats_guerrers">Estats guerrers</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Estats guerrers">modifica</a>]</div> Els mercenaris eren utilitzats regularment pels regnes del <a href="/w/index.php?title=Per%C3%ADode_dels_Estats_Guerrers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Període dels Estats Guerrers (encara no existeix)">període dels Estats Guerrers</a> de la Xina. Els assessors militars i generals formats a través de les obres de <a href="/wiki/Mozi" title="Mozi">Mozi</a> i <a href="/wiki/Sun_Tzu" class="mw-redirect" title="Sun Tzu">Sun Tzu</a> oferien regularment els seus serveis als reis i ducs. Després de la conquesta <a href="/wiki/Dinastia_Qin" title="Dinastia Qin">Qin</a> dels Estats Combatents, els Imperis Qin i el posterior <a href="/wiki/Dinastia_Han" title="Dinastia Han">Han</a> també emprarien mercenaris, des d'arquers nòmades a cavall a les estepes del nord o soldats dels regnes <a href="/w/index.php?title=Regne_de_Yue&action=edit&redlink=1" class="new" title="Regne de Yue (encara no existeix)">Yue</a> del Sud. La <a href="/wiki/Dinastia_Tang" title="Dinastia Tang">dinastia Tang</a> del segle vii també va ser destacada pel seu ús de mercenaris, quan van contractar soldats <a href="/wiki/Tibetans" title="Tibetans">tibetans</a> i <a href="/wiki/Uigurs" title="Uigurs">uigurs</a> contra la invasió dels <a href="/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrks" class="mw-redirect" title="Göktürks">göktürks</a> i altres pobles esteparis.<a href="#cite_note-73">[73]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Segles_XV_al_XVIII">Segles XV al XVIII</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Segles XV al XVIII">modifica</a>]</div> El grup de mercenaris Saika<a href="#cite_note-74">[74]</a> de la <a href="/w/index.php?title=Prov%C3%ADncia_de_Kii&action=edit&redlink=1" class="new" title="Província de Kii (encara no existeix)">província de Kii</a>, Japó, va tenir un paper important durant el <a href="/w/index.php?title=Setge_d%27Ishiyama_Hongan-ji&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setge d'Ishiyama Hongan-ji (encara no existeix)">setge d'Ishiyama Hongan-ji</a> que va tenir lloc entre l'agost de 1570 i l'agost de 1580. Els Saikashuu eren famosos pel suport dels moviments de les sectes budistes <a href="/w/index.php?title=Ikk%C5%8D-sh%C5%AB&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ikkō-shū (encara no existeix)">Ikkō</a> i molt va impedir l'avenç de les forces d'<a href="/wiki/Oda_Nobunaga" title="Oda Nobunaga">Oda Nobunaga</a>. Els <a href="/wiki/Ninja" title="Ninja">ninges</a> eren pagesos que van aprendre l'art de la guerra per combatre els <a href="/wiki/Samurai" title="Samurai">samurais</a> dels <a href="/wiki/Daimy%C5%8D" class="mw-redirect" title="Daimyō">daimyō</a>. Van ser llogats per molts com a mercenaris per realitzar captura, infiltració i recuperació i, el més famós, assassinats. Els ninges possiblement es van originar al voltant del segle xiv, però no van ser àmpliament coneguts ni utilitzats fins al segle xv i van continuar sent contractats fins a mitjans del segle xviii. Als segles xvi-xvii, els espanyols de les <a href="/wiki/Filipines" title="Filipines">Filipines</a> van emprar mercenaris samurais del Japó per ajudar a controlar l'arxipèlag.<a href="#cite_note-Álvarez-75">[75]</a> A l'estranger, el naufragi d'un galió espanyol, el <a href="/w/index.php?title=Gali%C3%B3_San_Diego&action=edit&redlink=1" class="new" title="Galió San Diego (encara no existeix)">San Diego</a>, que es va enfonsar a les aigües filipines el 14 de desembre de 1600, es van trobar nombrosos tsubas, els guardamans de les katanas, les espases distintives utilitzades pels samurais.<a href="#cite_note-Álvarez-75">[75]</a> El 1615, els holandesos van envair l'illa Ai amb mercenaris japonesos.<a href="#cite_note-76">[76]</a><a href="#cite_note-77">[77]</a><a href="#cite_note-78">[78]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Segle_XIX">Segle XIX</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Segle XIX">modifica</a>]</div> Entre 1850 i 1864, la <a href="/wiki/Rebel%C2%B7li%C3%B3_dels_Taiping" title="Rebel·lió dels Taiping">Rebel·lió dels Taiping</a> va desencadenar-se quan l'Exèrcit de Taiping (Pau Celestial) dirigit per <a href="/wiki/Hong_Xiuquan" title="Hong Xiuquan">Hong Xiuquan</a>, l'autoproclamat germà petit de Jesucrist, es va embarcar en una sagnant guerra civil contra les forces lleials a l'emperador Qing. Com que Hong i els seus seguidors, que sumaven milions, eren hostils als interessos empresarials occidentals, un grup de comerciants occidentals amb seu a Xangai va crear un exèrcit mercenari conegut com l'<a href="/w/index.php?title=Ex%C3%A8rcit_sempre_victori%C3%B3s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exèrcit sempre victoriós (encara no existeix)">Exèrcit sempre victoriós</a>.<a href="#cite_note-Smith-79">[79]</a> Durant la rebel·lió de Taiping, els Qing van estar a punt de perdre el control de la Xina. Era habitual que els emperadors Qing, amb dificultats financeres, subcontractessin el negoci de reunir exèrcits per lluitar contra els Taiping a la noblesa provincial lleial, que va formar els orígens dels senyors de la guerra que havien de dominar la Xina després de l'enderrocament dels Qing el 1912. La base de l'Exèrcit sempre victoriós eren xinesos, però els oficials superiors eren occidentals. El primer comandant va ser un aventurer nord-americà, el coronel <a href="/wiki/Frederick_Townsend_Ward" title="Frederick Townsend Ward">Frederick Townsend Ward</a>.<a href="#cite_note-80">[80]</a> Després que Ward fos assassinat en acció el 1862, el comandament va ser assumit per un altre aventurer nord-americà, <a href="/w/index.php?title=Henry_Andres_Burgevine&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henry Andres Burgevine (encara no existeix)">Henry Andres Burgevine</a>, però als xinesos no els va agradar a causa del seu racisme i el seu alcoholisme. Burgevine va ser substituït per un oficial de l'exèrcit britànic secundat al servei xinès, el coronel Charles "Chinese" Gordon.<a href="#cite_note-Faught-81">[81]</a> Un comandant de gran èxit, Gordon va guanyar trenta-tres batalles seguides contra els Taipings el 1863–1864 mentre va dirigir l'exèrcit sempre victoriós per la vall del riu Yangtze i va tenir un paper decisiu en la derrota dels Taipings.<a href="#cite_note-82">[82]</a> Atès que tècnicament no era un mercenari com Gordon havia estat assignat pel govern britànic per dirigir l'exèrcit sempre victoriós, el Times de Londres en un líder (editorial) l'agost de 1864 va declarar: "la part del soldat de la fortuna està en aquests dies molt difícils de jugar amb honor... però si mai les accions d'un soldat que lluita en el servei exterior s'han de veure amb indulgència, i fins i tot amb admiració, aquest homenatge excepcional es deu al coronel Gordon".<a href="#cite_note-83">[83]</a> Durant la conquesta francesa del Vietnam, els seus oponents més persistents i obstinats no eren els vietnamites, sinó els mercenaris xinesos de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_de_la_bandera_negra" class="mw-redirect" title="Exèrcit de la bandera negra">Exèrcit de Bandera Negra</a> comandat per <a href="/w/index.php?title=Liu_Yongfu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Liu Yongfu (encara no existeix)">Liu Yongfu</a>, que va ser contractat per l'emperador <a href="/wiki/T%E1%BB%B1_%C4%90%E1%BB%A9c" class="mw-redirect" title="Tự Đức">Tự Đức</a>.<a href="#cite_note-Karnow-84">[84]</a> El 1873, les Banderes Negres van matar el comandant francès, <a href="/w/index.php?title=Francis_Garnier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francis Garnier (encara no existeix)">Francis Garnier</a>, atraient molt l'atenció a França.<a href="#cite_note-Karnow-84">[84]</a> El 1883, el capità <a href="/w/index.php?title=Henri_Rivi%C3%A8re_(oficial_naval)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henri Rivière (oficial naval) (encara no existeix)">Henri Rivière</a>, que liderava una altra expedició francesa al Vietnam, també va ser assassinat per les Banderes Negres.<a href="#cite_note-85">[85]</a> Quan finalment la conquesta francesa del Vietnam es va completar el 1885, un dels termes de pau va ser la dissolució de l'Exèrcit de Bandera Negra. Els rebels de la bandera xinesa també van lluitar a les <a href="/w/index.php?title=Guerres_de_Haw&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerres de Haw (encara no existeix)">guerres de Haw</a> a Laos i el nord de Tailàndia. <a href="/w/index.php?title=Philo_McGiffin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Philo McGiffin (encara no existeix)">Philo McGiffin</a> va servir com a mercenari naval a la guerra sino-francesa i la primera guerra sino-japonesa.<a href="#cite_note-86">[86]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Segle_XX">Segle XX</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Segle XX">modifica</a>]</div> A l'<a href="/w/index.php?title=Era_dels_senyors_de_la_guerra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Era dels senyors de la guerra (encara no existeix)">era dels senyors de la guerra</a> de la Xina, alguns mercenaris britànics com <a href="/w/index.php?title=Morris_Cohen_(aventurer)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Morris Cohen (aventurer) (encara no existeix)">Morris "Two Gun" Cohen</a> i <a href="/w/index.php?title=Francis_Arthur_Sutton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francis Arthur Sutton (encara no existeix)">Francis Arthur "One Armed" Sutton</a> van trobar feina a la Xina.<a href="#cite_note-87">[87]</a> Fàcilment, el grup més gran de mercenaris a la Xina eren els <a href="/wiki/Emigrants_blancs" class="mw-redirect" title="Emigrants blancs">emigrants russos que van arribar després de 1917</a> i que es van llogar a diversos senyors de la guerra xinesos durant la dècada de 1920.<a href="#cite_note-Fenby,_Jonathan_p._111-88">[88]</a> A diferència dels mercenaris angloamericans, els russos no tenien cap llar on tornar ni hi havia nacions estrangeres disposades a acceptar-los com a refugiats, fet que els va fer tenir una visió trista i fatalista, ja que estaven atrapats en allò que consideraven una terra estrany que estava tan lluny de casa com es podia imaginar. Un grup de russos portava barrets tàrtars i els tradicionals abrics grisos foscos, i van lluitar pel mariscal <a href="/wiki/Zhang_Zuolin" title="Zhang Zuolin">Zhang Zuolin</a>, el "vell mariscal" que governava Manxúria.<a href="#cite_note-Fenby,_Jonathan_p._111-88">[88]</a> Els mercenaris blancs russos van afirmar que tenien una eficàcia considerable contra els exèrcits mal entrenats dels senyors de la guerra xinesos; un rus blanc va afirmar que quan ell i altres russos al servei del mariscal Zhang van "passar per les tropes xineses com un ganivet a través de la mantega".<a href="#cite_note-Fenby,_Jonathan_p._111-88">[88]</a> Les forces xineses van sacrificar la major part dels 350 russos blancs al juny de 1921 sota el comandament del coronel Kazagrandi al desert de Gobi, amb només dos lots de 42 homes i 35 homes que es van rendir per separat mentre els xinesos estaven eliminant les restes russes blanques després de la derrota de l'exèrcit roig soviètic d'Ungern. Sternberg, i altres restes buriats i russos blancs de l'exèrcit d'Ungern-Sternberg van ser massacrats per l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_Roig" title="Exèrcit Roig">Exèrcit Roig</a> soviètic i les forces mongoles.<a href="#cite_note-89">[89]</a> Un grup de mercenaris russos liderats pel general <a href="/w/index.php?title=Konstantin_Petr%C3%B2vitx_Netxaev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Konstantin Petròvitx Netxaev (encara no existeix)">Konstantin Petròvitx Netxaev</a> anaven vestits amb l'uniforme de l'exèrcit imperial rus i van lluitar pel general <a href="/wiki/Zhang_Zongchang" class="mw-redirect" title="Zhang Zongchang">Zhang Zongchang</a>, el "General de carn de gossos" que governava la província de Shangdong.<a href="#cite_note-Fenby,_Jonathan_p._111-88">[88]</a> Zhang Zongchang tenia dones russes com a concubines.<a href="#cite_note-90">[90]</a><a href="#cite_note-91">[91]</a><a href="#cite_note-time2-92">[92]</a> Netxaev i els seus homes eren infames per la seva crueltat, i en una ocasió, l'any 1926, van viatjar en tres trens blindats pel camp xinès, matant a tots els que van trobar.<a href="#cite_note-Fenby,_Jonathan_p._111-88">[88]</a> Quan els camperols xinesos van trencar les baranes per aturar el furor de Nechaev, ell i els seus homes van desafogar la seva fúria saquejant d'una manera especialment brutal la ciutat més propera.<a href="#cite_note-Fenby,_Jonathan_p._111-88">[88]</a> Netxaev va patir una gran derrota a mans dels xinesos, quan ell i un tren blindat sota el seu comandament van quedar atrapats prop de Suichzhou el 1925. Els seus adversaris xinesos havien tirat la barana i van aprofitar aquesta oportunitat per massacrar gairebé tots els mercenaris russos a pujar al tren. Netxaev va aconseguir sobreviure a aquest incident, però va perdre una part de la seva cama durant l'acerbat combat.<a href="#cite_note-93">[93]</a> El 1926, el senyor de la guerra xinès Sun Chuanfang va infligir grans pèrdues als mercenaris russos blancs sota la brigada de Netxaev a la 65a divisió al servei de Zhang Zongchang, reduint el nombre de russos de 3.000 a només uns quants centenars el 1927 i els supervivents russos restants van lluitar en trens blindats.<a href="#cite_note-94">[94]</a> Durant l'<a href="/wiki/Expedici%C3%B3_del_Nord" title="Expedició del Nord">Expedició del Nord</a>, les forces nacionalistes xineses van capturar un tren blindat de mercenaris russos que servien Zhang Zongchang i van torturar els presoners russos perforant-los el nas amb una corda i fent-los marxar en públic pels carrers de Shandong el 1928, descrit com "una corda forta pels seus nassos perforats".<a href="#cite_note-95">[95]</a><a href="#cite_note-96">[96]</a><a href="#cite_note-97">[97]</a><a href="#cite_note-98">[98]</a><a href="#cite_note-99">[99]</a> Els mercenaris russos blancs alcohòlics van derrotar els uigurs musulmans en combats cos a cos quan els uigurs van intentar prendre Urumqi el 21 de febrer de 1933 en la <a href="/w/index.php?title=Batalla_d%27%C3%9Cr%C3%BCmqi_(1933)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla d'Ürümqi (1933) (encara no existeix)">batalla d'Ürümqi (1933)</a>.<a href="#cite_note-100">[100]</a> Wu Aitchen va esmentar que 600 uigurs van ser sacrificats en una batalla per mercenaris russos blancs al servei del senyor de la guerra de la camarilla de Xinjiang <a href="/w/index.php?title=Jin_Shuren&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jin Shuren (encara no existeix)">Jin Shuren</a>.<a href="#cite_note-101">[101]</a><a href="#cite_note-102">[102]</a> Jin Shuren prendria dones russes com a ostatges per obligar els seus marits a servir com els seus mercenaris.<a href="#cite_note-103">[103]</a> Els musulmans hui van lluitar brutals batalles contra els russos blancs i els russos de l'Exèrcit Roig soviètic a les batalles de <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Tutung&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Tutung (encara no existeix)">Tutung</a> i la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Dawan_Cheng&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Dawan Cheng (encara no existeix)">Daan Cheng</a> infligint grans pèrdues a les forces russes.<a href="#cite_note-104">[104]</a> Les forces xineses van matar molts soldats russos blancs i soldats soviètics el 1944-1946 quan els russos blancs d'Ili i l'Exèrcit Roig soviètic van servir a l'exèrcit nacional d'Ili de la <a href="/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_del_Turquestan_Oriental" title="Segona República del Turquestan Oriental">Segona República del Turquestan Oriental</a> durant la <a href="/w/index.php?title=Rebel%C2%B7li%C3%B3_d%27Ili&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rebel·lió d'Ili (encara no existeix)">Rebel·lió d'Ili</a>.<a href="#cite_note-105">[105]</a> Durant les primeres etapes de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Sino-japonesa" class="mw-redirect" title="Segona Guerra Sino-japonesa">Segona Guerra Sino-japonesa</a> , diversos pilots estrangers van servir a la Força Aèria Xinesa, el més famós al 14è Esquadró, una unitat de bombardeig lleuger sovint anomenada Esquadró Internacional, que va estar breument activa al febrer i març de 1938.<a href="#cite_note-106">[106]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Índia">Índia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Índia">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Segles_XVIII_al_XIX">Segles XVIII al XIX</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Segles XVIII al XIX">modifica</a>]</div> En el període medieval, els mercenaris de <a href="/w/index.php?title=Purbiya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Purbiya (encara no existeix)">Purbiya</a> de <a href="/wiki/Bihar" title="Bihar">Bihar</a> i d'<a href="/w/index.php?title=Uttar_Pradesh_Oriental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Uttar Pradesh Oriental (encara no existeix)">Uttar Pradesh Oriental</a> eren una característica comuna als regnes de l'oest i el nord de l'Índia. També van ser reclutats més tard pels marathas i els britànics. Al sud de l'Índia, hi ha una casta/comunitat de mercenaris a l'estat de Karnataka que es diu <a href="/w/index.php?title=Bunt&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bunt (encara no existeix)">Bunt</a>. La paraula "bunt" en si es tradueix a guerrer o mercenari, aquesta comunitat més tard es va elevar com a governants de la terra, d'aquesta comunitat van sorgir diverses dinasties poderoses. La dinastia més notable van ser els Alupas de Dakshina Kannada, que van regnar durant 1.300 anys. Aquesta comunitat encara sobreviu i ha adoptat els cognoms shetty, Rai, Alva, chowta, etc. A Tamil Nadu, els tres imperis coronats van utilitzar les tribus de camperols <a href="/w/index.php?title=Gounder&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gounder (encara no existeix)">Kongar</a> de la regió de <a href="/w/index.php?title=Kongu_Nadu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kongu Nadu (encara no existeix)">Kongunad</a> i les tribus de camperols <a href="/w/index.php?title=Vokkaliga&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vokkaliga (encara no existeix)">Kongar</a> de la regió d'<a href="/wiki/Mysore" class="mw-disambig" title="Mysore">Erumainad</a> com a mercenaris d'espasa, mercenaris de cavalleria, i com a mercenaris soldats de carros, així com guàrdies personals. Els Kongars van treballar juntament amb les tribus guerreres dels tres imperis, com ara les tribus Kallar, Maravar, Aghamudaiyar, Parkavar, Valaiya-Mutharaiyar i Mazhavar. Durant aquest temps, aquestes tribus Kongar eren dirigides només pels caps de la seva pròpia tribu i no estarien sota el comandament de l'emperador o el seu general militar. Tot i que aquestes tribus Kongar de Kongunad eren feudataris dels tres imperis coronats, Kongunad es va dividir en 24 subdivisions i només estava governada per Kongars. No obstant això, els Kongars (gangars) d'Erumainad van establir el seu propi imperi, la dinastia Ganga occidental, i el van governar durant segles. Les tribus Kongar encara existeixen al món modern, on se'ls coneix com a Kongu Vellala Gounder (Kongunadu) i Gangadhikar Vokkaliga Gowda (Erumainad).<a href="#cite_note-Kolff2013-107">[107]</a> El clan <a href="/w/index.php?title=Mukkuvar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mukkuvar (encara no existeix)">Mukkuvar</a> de la <a href="/wiki/Costa_de_Malabar" class="mw-redirect" title="Costa de Malabar">costa de Malabar</a> i la costa de Sri Lanka va fer el paper de soldats en la invasió de <a href="/wiki/Kalinga_Magha" title="Kalinga Magha">Kalinga Magha</a> a Sri Lanka i en la batalla de Nair amb els <a href="/w/index.php?title=Companyia_holandesa_de_les_%C3%8Dndies_orientals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Companyia holandesa de les Índies orientals (encara no existeix)">holandesos</a> en la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Colachel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Colachel (encara no existeix)">batalla de Colachel</a>. Als segles xviii i principis del xix, el poder imperial mogol s'estava enfonsant i van sorgir altres poders, inclosos els caps <a href="/w/index.php?title=Sikh_Misl&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sikh Misl (encara no existeix)">sikh Misls</a> i Maratha. En aquest moment, una sèrie de mercenaris, arribats de diversos països, van trobar feina a l'Índia. Alguns dels mercenaris van sorgir per convertir-se en governants independents. El maharajà sikh, <a href="/wiki/Ranjit_Singh" title="Ranjit Singh">Ranjit Singh</a>, conegut com el "Lleó del Panjab", va emprar mercenaris euroamericans com el napolità <a href="/w/index.php?title=Paolo_Avitabile&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paolo Avitabile (encara no existeix)">Paolo Avitabile</a>; els francesos <a href="/w/index.php?title=Claude_Auguste_Court&action=edit&redlink=1" class="new" title="Claude Auguste Court (encara no existeix)">Claude Auguste Court</a> i <a href="/w/index.php?title=Jean-Fran%C3%A7ois_Allard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean-François Allard (encara no existeix)">Jean-François Allard</a>; i els estatunidencss <a href="/wiki/Josiah_Harlan" title="Josiah Harlan">Josiah Harlan</a> i <a href="/w/index.php?title=Alexander_Gardner&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexander Gardner (encara no existeix)">Alexander Gardner</a>. L'exèrcit sikh, <a href="/w/index.php?title=Dal_Khalsa_(ex%C3%A8rcit_sikh)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dal Khalsa (exèrcit sikh) (encara no existeix)">Dal Khalsa</a>, va ser entrenat pels mercenaris francesos de Singh per lluitar en solitari contra les línies utilitzades pels francesos a l'època napoleònica, i seguint la pràctica francesa, Dal Khalsa disposava d'una excel·lent artilleria.<a href="#cite_note-108">[108]</a> Singh tenia una mala opinió dels seus mercenaris euro-americans, una vegada va dir "Alemany, francès o anglès, tots aquests bastards europeus són iguals".<a href="#cite_note-109">[109]</a> Fins al 1858, l'Índia era una colònia propietària que pertanyia a la <a href="/wiki/Companyia_Brit%C3%A0nica_de_les_%C3%8Dndies_Orientals" title="Companyia Britànica de les Índies Orientals">Companyia de les Índies Orientals</a>, no a la Corona Britànica. La Companyia de les Índies Orientals es va convertir en la corporació més influent del món, amb monopolis exclusius del comerç amb l'Índia i la Xina. A principis del segle xix, la Companyia de les Índies Orientals a la seva colònia propietària de l'Índia va governar sobre 90 milions d'indis i controlava 70 milions d'acres (280.000 km²) de terra sota la seva pròpia bandera, va emetre la seva pròpia moneda i va mantenir el seu propi servei civil i el seu propi servei civil i un exèrcit propi de 200.000 homes dirigits per oficials formats a la seva escola d'oficials, donant a la companyia un exèrcit més gran que el que posseïen la majoria dels estats europeus.<a href="#cite_note-110">[110]</a> Al segle xvii, la Companyia de les Índies Orientals va reclutar mercenaris indis per vigilar els seus magatzems i vigilar les ciutats sota el seu domini.<a href="#cite_note-111">[111]</a> Tanmateix, aquestes forces van ser ad hoc i es van dissoldre tan ràpidament com van ser reclutades.<a href="#cite_note-112">[112]</a> A partir de 1746, la Companyia va reclutar mercenaris indis al seu propi exèrcit.<a href="#cite_note-113">[113]</a> El 1765, el consell d'administració de la Companyia havia arribat a acceptar que era necessari governar les seves conquestes per mantenir un exèrcit permanent, votant per mantenir tres exèrcits de presidència per ser finançats amb impostos a les terres índies.<a href="#cite_note-Bryant-114">[114]</a> El nombre d'indis que treballaven per als exèrcits de la Companyia va superar els europeus deu a un.<a href="#cite_note-115">[115]</a> Quan va reclutar, la Companyia de les Índies Orientals va tendir a seguir els prejudicis indis en creure que els homes de pell pàl·lida del nord de l'Índia eren millors soldats que els pobles de pell fosca del sud de l'Índia, i que els hindús de castes altes eren superiors als membres de les castes baixes.<a href="#cite_note-116">[116]</a> Malgrat aquests prejudicis, els homes de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_de_Madras" class="mw-redirect" title="Exèrcit de Madras">exèrcit de Madras</a> eren del sud de l'Índia.<a href="#cite_note-117">[117]</a> L'<a href="/w/index.php?title=Ex%C3%A8rcit_de_Bengala&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exèrcit de Bengala (encara no existeix)">exèrcit de Bengala</a> eren en gran part hindús de castes altes del nord de l'Índia, mentre que l'<a href="/w/index.php?title=Ex%C3%A8rcit_de_Bombai&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exèrcit de Bombai (encara no existeix)">exèrcit de Bombai</a> s'enorgulleixia de ser un "crisol".<a href="#cite_note-118">[118]</a> Com que la Companyia de les Índies Orientals finalment a finals del segle xviii va arribar a oferir un sou més alt que els maharajàs i va oferir la novetat a l'Índia de pagar una pensió als veterans i les seves famílies, va arribar a atraure el millor dels mercenaris indis.<a href="#cite_note-119">[119]</a> Inicialment, els mercenaris que servien als exèrcits de la companyia portaven les seves pròpies armes, que era la pràctica normal a l'Índia, però després de la dècada de 1760 la Companyia va començar a armar-los amb les armes britàniques estàndard.<a href="#cite_note-120">[120]</a> La Companyia de les Índies Orientals, coneguda generalment tant a la Gran Bretanya com a l'Índia com "la Companyia", tenia prou poder de pressió a Londres per assegurar-se que diversos regiments de l'exèrcit britànic també estiguessin estacionats per treballar al costat de l'exèrcit de la Companyia, les tropes del qual eren majoritàriament "cipais". La Companyia mai no va confiar del tot en la lleialtat dels seus cipays.<a href="#cite_note-121">[121]</a> La Companyia tenia la seva pròpia escola de formació d'oficials al <a href="/w/index.php?title=Seminari_Militar_d%27Addiscombe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seminari Militar d'Addiscombe (encara no existeix)">Seminari Militar d'Addiscombe</a>. Els exèrcits de la Companyia estaven entrenats a l'estil occidental i a finals del segle xviii les seves tropes eren equiparables a qualsevol exèrcit europeu.<a href="#cite_note-122">[122]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Orient_Mitjà">Orient Mitjà</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Orient Mitjà">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Israel">Israel</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Israel">modifica</a>]</div> Al <a href="/wiki/Primer_llibre_de_Samuel" title="Primer llibre de Samuel">Primer llibre de Samuel</a> es narra com <a href="/wiki/David" title="David">David</a>, temorós de <a href="/wiki/Sa%C3%BCl" title="Saül">Saül</a>, es refugia entre els <a href="/wiki/Filisteus" class="mw-redirect" title="Filisteus">filisteus</a> i fa de mercenari pel rei Aquix.<a href="#cite_note-123">[123]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Egipte">Egipte</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Egipte">modifica</a>]</div> Cap a 1807, <a href="/wiki/Muh%C3%A0mmad_Al%C3%AD_Paix%C3%A0" title="Muhàmmad Alí Paixà">Muhàmmad Ali el Gran</a>, el comerciant de tabac albanès convertit de facto en vali otomà (governador) d'Egipte, havia importat uns 400 mercenaris francesos per entrenar el seu exèrcit.<a href="#cite_note-Dunn-124">[124]</a> Després del final de les guerres napoleòniques, Muhammad Ali va reclutar més mercenaris d'arreu d'Europa i dels Estats Units per entrenar el seu exèrcit, a través dels veterans francesos i italians de les guerres napoleòniques van ser molt preferits i van formar els dos grups de mercenaris més grans d'Egipte.<a href="#cite_note-125">[125]</a> El més famós dels mercenaris de Muhammad Ali va ser el francès <a href="/wiki/Joseph_Anthelme_S%C3%A8ve" class="mw-redirect" title="Joseph Anthelme Sève">Joseph Anthelme Sève</a> que va establir la primera escola d'estat major a Egipte i va servir com a cap d'estat major d'<a href="/wiki/Ibrahim_Paix%C3%A0_d%27Egipte" title="Ibrahim Paixà d'Egipte">Ibrahim Paixà</a>, el fill del vali i el seu general favorit.<a href="#cite_note-khedive910-126">[126]</a> A la dècada de 1820, els mercenaris de Muhammad Ali havien creat un exèrcit de reclutes massius entrenat per lluitar a l'estil occidental juntament amb escoles per entrenar oficials egipcis i fàbriques per fabricar armes d'estil occidental, ja que els vali no volien dependre de les armes importades.<a href="#cite_note-khedive910-126">[126]</a> El net de Muhammad Ali, <a href="/wiki/Ismail_Pasha" class="mw-redirect" title="Ismail Pasha">Ismail el Magnífic</a>, que va governar com a Khedive d'Egipte entre 1863 i 79 va reclutar mercenaris a gran escala. Després que <a href="/wiki/Napole%C3%B3_III_de_Fran%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Napoleó III de França">Napoleó III</a> pronunciés una decisió arbitral desfavorable el 1869 sobre la quota de drets del nou <a href="/wiki/Canal_de_Suez" title="Canal de Suez">canal de Suez</a> obert, que costava a Ismail 3.000.000 lliures egípcies a l'any, Ismail va arribar a desconfiar dels seus mercenaris francesos i va començar a buscar un altre lloc.<a href="#cite_note-127">[127]</a> Diversos mercenaris italians com Romolo Gessi, Gaetamo Casati, Andreanni Somani i Giacomo Messedaglia van tenir un paper destacat a les campanyes egípcies al Sudan.<a href="#cite_note-128">[128]</a> Ismail també va reclutar mercenaris britànics com Samuel Baker i els mercenaris suïssos com Werner Munzinger.<a href="#cite_note-129">[129]</a> Després de 1869, Ismail va reclutar 48 mercenaris nord-americans per comandar el seu exèrcit.<a href="#cite_note-auto6-130">[130]</a> El general <a href="/w/index.php?title=Charles_Pomeroy_Stone&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Pomeroy Stone (encara no existeix)">Charles Pomeroy Stone</a>, abans de l'exèrcit dels Estats Units, va servir com a cap de l'estat major egipci entre 1870 i 1883.<a href="#cite_note-131">[131]</a> Els nord-americans d'Ismail van anar a Egipte en gran part a causa de l'alt sou que oferia, a través de diversos eren confederats veterans als quals se'ls va prohibir servir a l'exèrcit dels Estats Units després de 1865; el fet que els nord-americans al servei egipci haguessin lluitat en bàndols oposats a la Guerra Civil va ser una font de tensió recurrent a mesura que l'antagonisme entre el Nord i el Sud continuava a Egipte.<a href="#cite_note-auto6-130">[130]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Guerra_civil_siriana">Guerra civil siriana</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Guerra civil siriana">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mercenary.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Mercenary.jpg/220px-Mercenary.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Mercenary.jpg/330px-Mercenary.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Mercenary.jpg/440px-Mercenary.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="480" /></a><figcaption>Un cartell a la paret de l'oficina de l'exèrcit del Mahdi a Al Diwaniyah, Iraq, anunciava l'assassinat d'un dels membres de la milícia a Síria</figcaption></figure> L'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_Lliure_de_S%C3%ADria" title="Exèrcit Lliure de Síria">Exèrcit Lliure de Síria</a> va afirmar que el règim de <a href="/wiki/Bashar_al-Assad" class="mw-redirect" title="Bashar al-Assad">Bashar al-Assad</a> va reclutar mercenaris de l'Iran, la milícia de <a href="/wiki/Hezbollah" class="mw-redirect" title="Hezbollah">Hezbollah</a> i la milícia de l'<a href="/w/index.php?title=Ex%C3%A8rcit_del_Mahdi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exèrcit del Mahdi (encara no existeix)">exèrcit iraquià</a> del Mahdi durant la <a href="/w/index.php?title=Guerra_civil_de_S%C3%ADria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra civil de Síria (encara no existeix)">guerra civil de Síria</a>.<a href="#cite_note-132">[132]</a><a href="#cite_note-133">[133]</a> El govern rus havia aprovat el desplegament el 2016 dels mercenaris del <a href="/wiki/Grup_Wagner" title="Grup Wagner">Grup Wagner</a> per lluitar pel govern sirià.<a href="#cite_note-WagnerSyria-134">[134]</a> Es diu que el Grup Wagner va tenir un paper important per ajudar a capgirar el rumb de la guerra civil siriana a favor del govern, que el 2015 semblava estar a punt de col·lapse.<a href="#cite_note-WagnerSyria-134">[134]</a> El 7 de febrer de 2018, es va informar que els mercenaris del Grup Wagner van atacar una base nord-americana a Síria juntament amb una milícia pro-Assad en el que es coneix com la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Khasham&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Khasham (encara no existeix)">batalla de Khasham</a>.<a href="#cite_note-135">[135]</a> Turquia va utilitzar mercenaris sirians contra els kurds a Síria.<a href="#cite_note-136">[136]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Guerra_civil_del_Iemen">Guerra civil del Iemen</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Guerra civil del Iemen">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Guerra_Civil_iemenita" title="Guerra Civil iemenita">Guerra Civil iemenita</a></div> Múltiples grups mercenaris, anomenats <a href="/w/index.php?title=Comit%C3%A8s_Populars_(Iemen)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comitès Populars (Iemen) (encara no existeix)">Comitès Populars</a>, que consisteixen en tribus iemenites lleials a diferents faccions, es van formar tant pel govern Hadi com pel Consell Polític Suprem Houthi durant la Guerra Civil iemenita. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Intervenció_liderada_per_l'Aràbia_Saudita_al_Iemen">Intervenció liderada per l'Aràbia Saudita al Iemen</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Intervenció liderada per l'Aràbia Saudita al Iemen">modifica</a>]</div> Durant l'operació Tempesta Decisiva, diverses fonts van informar que contractistes militars llatinoamericans d'<a href="/w/index.php?title=Academi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Academi (encara no existeix)">Academi</a> encapçalats per <a href="/w/index.php?title=Erik_Prince&action=edit&redlink=1" class="new" title="Erik Prince (encara no existeix)">Erik Prince</a> van ser contractats per les <a href="/w/index.php?title=Forces_Armades_dels_Emirats_%C3%80rabs_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="Forces Armades dels Emirats Àrabs Units (encara no existeix)">Forces Armades dels Emirats Àrabs Units</a> per ajudar en la lluita contra els <a href="/wiki/Houthis" class="mw-redirect" title="Houthis">houthis</a>.<a href="#cite_note-137">[137]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Amèrica_Llatina">Amèrica Llatina</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Amèrica Llatina">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Nicaragua">Nicaragua</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Nicaragua">modifica</a>]</div> El 1855, durant una guerra civil a Nicaragua entre els conservadors i els liberals, aquests últims van reclutar un aventurer nord-americà anomenat <a href="/w/index.php?title=William_Walker_(filibuster)&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Walker (filibuster) (encara no existeix)">William Walker</a> que va prometre portar 300 mercenaris per lluitar pels liberals.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._97-138">[138]</a> A través de Walker només va portar 60 mercenaris amb ell, als quals s'hi van unir altres 100 nord-americans juntament amb el mercenari belga <a href="/wiki/Charles_Frederick_Henningsen" class="mw-redirect" title="Charles Frederick Henningsen">Charles Frederick Henningsen</a> que ja es trobaven a Nicaragua, va poder derrotar els conservadors en la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_La_Virgen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de La Virgen (encara no existeix)">batalla de La Virgen</a> el 4 de setembre de 1855 i el 13 d'octubre, Walker havia pres <a href="/wiki/Granada_(Nicaragua)" title="Granada (Nicaragua)">Granada</a>, la capital conservadora.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._97-138">[138]</a> Després de les seves victòries, Walker es va convertir en el dictador de facto de Nicaragua, que molts dins i fora del país aviat van començar a anomenar "Walkeragua".<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._98-139">[139]</a> Aleshores, Nicaragua era un punt de trànsit extremadament important entre l'oest i l'est dels Estats Units. En els dies previs al <a href="/wiki/Canal_de_Panam%C3%A0" title="Canal de Panamà">canal de Panamà</a> i al <a href="/wiki/Primer_ferrocarril_transcontinental_dels_Estats_Units" title="Primer ferrocarril transcontinental dels Estats Units">primer ferrocarril transcontinental</a>, els vaixells de l'est dels Estats Units navegarien pel <a href="/wiki/Riu_San_Juan" class="mw-redirect" title="Riu San Juan">riu San Juan</a> fins al <a href="/wiki/Llac_de_Nicaragua" title="Llac de Nicaragua">llac de Nicaragua</a>, on es descarregaven passatgers i mercaderies al port de Rivas i després feien el curt trajecte en diligència fins a la costa del Pacífic, per ser carregat en vaixells que els portarien a la costa oest dels Estats Units.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._97-138">[138]</a> Una de les empreses més importants del negoci nicaragüenc de diligències va ser la Accessory Transit Company propietat del comodor <a href="/wiki/Cornelius_Vanderbilt" title="Cornelius Vanderbilt">Cornelius Vanderbilt</a> de Nova York.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._98-139">[139]</a> Walker va confiscar els actius de la Accessory Transit Company a Nicaragua, que va lliurar a l'empresa Morgan & Garrison, propietat dels rivals de Vanderbilt.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._98-139">[139]</a> Com que Vanderbilt era l'home més ric dels Estats Units, va llançar una campanya de pressió contra Walker a Washington, DC, i va poder pressionar el president <a href="/wiki/Franklin_Pierce" title="Franklin Pierce">Franklin Pierce</a> perquè retirés el reconeixement nord-americà del règim de Walker.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._98-139">[139]</a> Un cop es va entendre que el govern dels Estats Units ja no donava suport a Walker, Costa Rica va envair Nicaragua amb l'objectiu de deposar a Walker, les ambicions del qual es consideraven una amenaça per a tota l'Amèrica Central.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._98-139">[139]</a> Els costarricencs van derrotar a Walker en la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Santa_Rosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Santa Rosa (encara no existeix)">batalla de Santa Rosa</a> i a la <a href="/w/index.php?title=Segona_batalla_de_Rivas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Segona batalla de Rivas (encara no existeix)">segona batalla de Rivas</a>.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._98-139">[139]</a> L'assetjat Walker va intentar apel·lar al suport al seu sud natal restaurant l'esclavitud a Nicaragua, fent de l'anglès l'idioma oficial, canviant la llei d'immigració per afavorir els nord-americans i declarant que la seva intenció final era portar Nicaragua als Estats Units com a <a href="/w/index.php?title=Estat_esclau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estat esclau (encara no existeix)">estat esclau</a>.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._98-139">[139]</a> En aquest punt, Walker havia alienat completament l'opinió pública a Nicaragua mentre estava assetjat a Granada per una coalició de tropes de Guatemala, Salvador i Costa Rica.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._98-139">[139]</a> La decisió d'Henningsen de cremar Granada va enfurir el poble nicaragüenc i el març de 1857, Walker, amb els seus somnis d'un imperi en trossos, va fugir de Nicaragua.<a href="#cite_note-140">[140]</a> A la dècada de 1980, una de les polítiques exteriors de l'<a href="/w/index.php?title=Administraci%C3%B3_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Administració Reagan (encara no existeix)">administració Reagan</a> va ser enderrocar el govern sandinista d'esquerres armant les guerrilles conegudes com els <a href="/wiki/Contras" title="Contras">Contras</a>. Entre 1982 i 1984, el Congrés va aprovar les tres esmenes Boland que limitaven l'abast de l'ajuda nord-americana als rebels de la Contra. A finals de la dècada de 1970, la popularitat de revistes com Soldier of Fortune, que glorificava la subcultura mercenària, va portar a l'obertura de nombrosos camps als Estats Units dissenyats per entrenar homes per ser mercenaris i també per servir com a guerrillers en cas d'una conquesta soviètica dels Estats Units.<a href="#cite_note-141">[141]</a> La gran majoria dels homes que s'entrenaven en aquests camps eren homes blancs que veien l'entrenament paramilitar com un "revers dels vint anys anteriors d'història nord-americana i recuperar tot el territori simbòlic que s'ha perdut" com la possibilitat de convertir-se en mercenaris els donava "la fantàstica possibilitat d'escapar de les seves vides actuals, de renéixer com a guerrers i de refer el món".<a href="#cite_note-Burke-142">[142]</a> A causa dels problemes legals plantejats per les esmenes Boland, l'administració Reagan va recórrer als autoproclamats mercenaris per armar i entrenar la guerrilla de la Contra.<a href="#cite_note-auto5-143">[143]</a> El 1984, la CIA va crear el grup d'Assistència Militar Civil (CMA) per ajudar els Contras. La CMA estava dirigida per un supremacista blanc d'Alabama anomenat Tom Posey, que com tots els altres membres de la CMA eren graduats dels camps d'entrenament de mercenaris.<a href="#cite_note-auto5-143">[143]</a> <a href="/w/index.php?title=John_Negroponte&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Negroponte (encara no existeix)">John Negroponte</a>, l'ambaixador nord-americà a Hondures, va disposar que es donés permís a la CMA per operar des del territori hondureny.<a href="#cite_note-auto5-143">[143]</a> No obstant això, l'operació es va esfondrar més tard el 1984 quan els nicaragüencs van abatre un avió de la CMA que portava armes als Contras, matant dos nord-americans.<a href="#cite_note-144">[144]</a> <a href="/w/index.php?title=Sam_Hall_(diver)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sam Hall (diver) (encara no existeix)">Sam Hall</a>, un autoproclamat heroi mercenari i "contraterrorista" que es va unir a la CMA va entrar a Nicaragua amb l'objectiu de efectuar operacions de sabotatge.<a href="#cite_note-auto3-145">[145]</a> El 1986, Hall va ser capturat pels sandinistes, que el van retenir durant quatre mesos abans d'alliberar-lo amb l'argument que no era un mercenari, sinó un mercenari imposador.<a href="#cite_note-auto3-145">[145]</a> <a href="/w/index.php?title=John_K._Singlaub&action=edit&redlink=1" class="new" title="John K. Singlaub (encara no existeix)">John K. Singlaub</a> que treballava al costat de Hall el va descriure com patint un "complex de tipus Walter Mitty".<a href="#cite_note-auto3-145">[145]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Colòmbia_2">Colòmbia</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Colòmbia">modifica</a>]</div> L'any 1994, el president <a href="/wiki/C%C3%A9sar_Gaviria" class="mw-redirect" title="César Gaviria">César Gaviria</a> de Colòmbia va signar el Decret 356, que permetia als terratinents rics reclutar exèrcits privats propis i va liberalitzar la llei d'instal·lació de PMC per lluitar contra les FARC comunistes (Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia - Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia).<a href="#cite_note-Lynch-23">[23]</a> A conseqüència del Decret 356, l'any 2014 Colòmbia tenia 740 PMC en funcionament, més que en qualsevol altre lloc del món.<a href="#cite_note-Lynch-23">[23]</a> Cada cop més mercenaris colombians han estat contractats pels PMC nord-americans perquè eren més barats que els mercenaris americans.<a href="#cite_note-Lynch-23">[23]</a> El govern dels Emirats Àrabs Units ha contractat mercenaris colombians per fer la seva guerra al Iemen.<a href="#cite_note-Lynch-23">[23]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Àfrica">Àfrica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Àfrica">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Àfrica_antiga">Àfrica antiga</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Àfrica antiga">modifica</a>]</div> Un primer ús registrat d'auxiliars estrangers es remunta a l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a>, el segle xiii ac, quan el <a href="/wiki/Fara%C3%B3" title="Faraó">faraó</a> <a href="/wiki/Rams%C3%A8s_II" title="Ramsès II">Ramsès II</a> va utilitzar 11.000 mercenaris durant les seves batalles. Uns cossos estrangers establerts durant molt de temps a les forces egípcies van ser els <a href="/wiki/Medjai" class="mw-redirect" title="Medjai">Medjai</a>, un terme genèric donat als exploradors tribals i la infanteria lleugera reclutats de <a href="/wiki/N%C3%BAbia" title="Núbia">Núbia</a> que servien des del període final de l'<a href="/wiki/Regne_Antic_d%27Egipte" title="Regne Antic d'Egipte">Antic Imperi</a> fins al de l'<a href="/wiki/Regne_Nou_d%27Egipte" class="mw-redirect" title="Regne Nou d'Egipte">Imperi Nou</a>. Altres guerrers reclutats des de fora de les fronteres d'Egipte incloïen contingents libis, sirians i cananeus sota l'Imperi Nou i Sherdens de Sardenya que apareixen amb els seus distintius cascs amb banyes a les pintures murals com a guardaespatlles de Ramsès II.<a href="#cite_note-146">[146]</a> Els mercenaris celtes estaven molt emprats al món grec (provocant el saqueig de Delfos i l'assentament celta de Galàcia). Els governants grecs de l'<a href="/wiki/Egipte_ptolemaic" class="mw-redirect" title="Egipte ptolemaic">Egipte ptolemaic</a> també van utilitzar mercenaris celtes.<a href="#cite_note-147">[147]</a> <a href="/wiki/Cartago" title="Cartago">Cartago</a> va ser única per confiar principalment en mercenaris per lluitar en les seves guerres, especialment en mercenaris <a href="/wiki/Gals" title="Gals">gals</a> i <a href="/w/index.php?title=Mercenaris_de_l%27antiga_pen%C3%ADnsula_ib%C3%A8rica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mercenaris de l'antiga península ibèrica (encara no existeix)">ibèrics</a>. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Segles_XIX_i_XX">Segles XIX i XX</h4>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Segles XIX i XX">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Burnham_in_africa_close_up.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Burnham_in_africa_close_up.jpg/250px-Burnham_in_africa_close_up.jpg" decoding="async" width="220" height="153" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Burnham_in_africa_close_up.jpg/330px-Burnham_in_africa_close_up.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/51/Burnham_in_africa_close_up.jpg 2x" data-file-width="383" data-file-height="266" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Frederick_Russell_Burnham&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frederick Russell Burnham (encara no existeix)">Frederick Russell Burnham</a> a l'Àfrica</figcaption></figure> Al segle xx, els mercenaris en conflictes al continent d'Àfrica han provocat, en diversos casos, un ràpid final a la sagnant guerra civil derrotant de manera integral les forces rebels. Hi ha hagut una sèrie d'incidents desagradables a les guerres dels incendis d'Àfrica, alguns d'ells van implicar el reclutament d'homes europeus i americans "buscant aventura". Molts dels aventurers a l'Àfrica que han estat descrits com a mercenaris, de fet, estaven motivats ideològicament per donar suport a determinats governs i no lluitarien "pel millor postor". Un exemple d'això va ser la <a href="/w/index.php?title=Policia_Brit%C3%A0nica_de_Sud-%C3%A0frica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Policia Britànica de Sud-àfrica (encara no existeix)">Policia Britànica de Sud-àfrica</a> (BSAP), una força d'infanteria paramilitar i muntada formada per la <a href="/wiki/Companyia_Brit%C3%A0nica_de_Sud-%C3%A0frica" class="mw-redirect" title="Companyia Britànica de Sud-àfrica">Companyia Britànica de Sud-àfrica</a> de <a href="/wiki/Cecil_Rhodes" title="Cecil Rhodes">Cecil Rhodes</a> el 1889–1890 que va evolucionar i va continuar fins al 1980.<a href="#cite_note-148">[148]</a> Els mercenaris famosos a l'Àfrica inclouen: <ul><li><a href="/w/index.php?title=Frederick_Russell_Burnham&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frederick Russell Burnham (encara no existeix)">Frederick Russell Burnham</a> va ser un explorador nord-americà de la Companyia Britànica de Sud-àfrica que va servir tant a la <a href="/wiki/Primera_guerra_Matabele" title="Primera guerra Matabele">Primera</a> (1893–94) com a la <a href="/wiki/Segona_guerra_Matabele" title="Segona guerra Matabele">segona guerra Matabele</a> (1896–97). Va acabar efectivament amb la Segona Guerra de Matabele assassinant el líder religiós Ndebele, Mlimo,<a href="#cite_note-149">[149]</a><a href="#cite_note-150">[150]</a> però Burnham és més conegut en aquesta guerra per ensenyar a <a href="/wiki/Robert_Baden-Powell" title="Robert Baden-Powell">Robert Baden-Powell</a> l'exploració de la frontera nord-americana i inspirar-lo a fundar els <a href="/wiki/Escoltisme" title="Escoltisme">boy scouts</a>.<a href="#cite_note-151">[151]</a><a href="#cite_note-152">[152]</a> A la <a href="/wiki/Segona_Guerra_B%C3%B2er" title="Segona Guerra Bòer">Segona Guerra dels Bòers</a> (1900–1904), Burnham va servir com a cap dels escoltes de l'exèrcit britànic. El rei Eduard VII li va concedir personalment la Creu de l'<a href="/wiki/Orde_del_Servei_Distingit" title="Orde del Servei Distingit">orde del Servei Distingit</a> pel seu heroisme i el rei Eduard VII li va donar una comissió com a Major de l'exèrcit britànic tot i que es va negar a renunciar a la seva ciutadania nord-americana.<a href="#cite_note-153">[153]</a><a href="#cite_note-154">[154]</a> Les aventures reals de Burnham també van influir molt en <a href="/wiki/Henry_Rider_Haggard" title="Henry Rider Haggard">H. Rider Haggard</a> que va crear l'aventurer fictici <a href="/w/index.php?title=Allan_Quatermain&action=edit&redlink=1" class="new" title="Allan Quatermain (encara no existeix)">Allan Quatermain</a>, un personatge que més tard va ser transformat per <a href="/wiki/George_Lucas" title="George Lucas">George Lucas</a> en <a href="/wiki/Indiana_Jones_(personatge)" class="mw-redirect" title="Indiana Jones (personatge)">Indiana Jones</a>.<a href="#cite_note-hough2010-155">[155]</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mike_Hoare&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mike Hoare (encara no existeix)">Mike Hoare</a> va ser un soldat de carrera britànic que va servir amb distinció als <a href="/w/index.php?title=London_Irish_Rifles&action=edit&redlink=1" class="new" title="London Irish Rifles (encara no existeix)">London Irish Rifles</a> durant la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>. Més tard va emigrar a <a href="/wiki/Sud-%C3%A0frica" title="Sud-àfrica">Sud-àfrica</a>, i va ser contractat per l'<a href="/w/index.php?title=Estat_de_Katanga&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estat de Katanga (encara no existeix)">estat de Katanga</a> a principis dels anys 60 per formar el "<a href="/w/index.php?title=4_Commando_(Rep%C3%BAblica_Democr%C3%A0tica_del_Congo)&action=edit&redlink=1" class="new" title="4 Commando (República Democràtica del Congo) (encara no existeix)">4 Commando (Force Katangaise)</a>", una unitat d'assessors militars estrangers a la <a href="/wiki/Gendarmeria" title="Gendarmeria">gendarmeria</a> local . La majoria dels reclutes de Hoare eren belgues o sud-africans.<a href="#cite_note-156">[156]</a> Després de la integració de Katanga el 1963, Hoare va romandre actiu en els afers del Congo. Va ser sol·licitat pel general <a href="/w/index.php?title=Joseph-Desir%C3%A9_Mobutu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joseph-Desiré Mobutu (encara no existeix)">Joseph-Desiré Mobutu</a> l'any 1964 per formar el "<a href="/w/index.php?title=5_Commando_(Congo)&action=edit&redlink=1" class="new" title="5 Commando (Congo) (encara no existeix)">5 Commando</a>", una segona força mercenària aixecada per aixafar la <a href="/w/index.php?title=Rebel%C2%B7li%C3%B3_Simba&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rebel·lió Simba (encara no existeix)">Rebel·lió Simba</a>, que incloïa aventurers europeus d'almenys vint nacionalitats.<a href="#cite_note-157">[157]</a> Hoare va ressorgir més tard el 1981, poc després de l'ascens de <a href="/w/index.php?title=France_Albert_Ren%C3%A9&action=edit&redlink=1" class="new" title="France Albert René (encara no existeix)">France Albert René</a> a les <a href="/wiki/Seychelles" title="Seychelles">Seychelles</a>, intentant dur a terme un cop d'estat en nom de l'antic president <a href="/w/index.php?title=James_Mancham&action=edit&redlink=1" class="new" title="James Mancham (encara no existeix)">James Mancham</a>. Les seves tropes van ser interceptades poc després de desembarcar a <a href="/wiki/Mah%C3%A9" title="Mahé">Mahé</a> i només van escapar segrestant un Boeing d'<a href="/wiki/Air_India" title="Air India">Air India</a>, que van volar a <a href="/wiki/Durban" title="Durban">Durban</a>.<a href="#cite_note-158">[158]</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Bob_Denard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bob Denard (encara no existeix)">Bob Denard</a> va ser un antic agent d'intel·ligència francès, policia i anticomunista dedicat que va actuar durant la <a href="/wiki/Guerra_d%27Indoxina" title="Guerra d'Indoxina">primera guerra d'Indoxina</a> i a la <a href="/wiki/Guerra_d%27Alg%C3%A8ria" title="Guerra d'Algèria">guerra d'independència d'Algèria</a>.<a href="#cite_note-Fig-159">[159]</a> Després d'una breu incursió en la vida civil, Denard va tornar al servei militar amb la gendarmeria katanesa el 1961. Negant-se a rendir-se quan les forces secessionistes es van col·lapsar el gener de 1963, va desaparèixer a <a href="/wiki/Angola" title="Angola">Angola</a> amb un nucli d'altres resistents i va buscar feina entrenant els <a href="/w/index.php?title=Regne_Mutawakkilite_del_Iemen_del_Nord&action=edit&redlink=1" class="new" title="Regne Mutawakkilite del Iemen del Nord (encara no existeix)">Reialistes del Iemen del Nord</a> abans de tornar al Congo a petició del llavors primer ministre <a href="/w/index.php?title=Moise_Tshombe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moise Tshombe (encara no existeix)">Moise Tshombe</a>.<a href="#cite_note-Fig-159">[159]</a> Denard va formar la seva pròpia unitat per lluitar contra la <a href="/w/index.php?title=Rebel%C2%B7li%C3%B3_Simba&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rebel·lió Simba (encara no existeix)">Rebel·lió Simba</a>, els affreux, que també van ser fonamentals per reprimir un intent de cop d'estat el 1966. Destituït pel president congolès <a href="/w/index.php?title=Joseph_Kasa_Vubu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joseph Kasa Vubu (encara no existeix)">Joseph Kasa Vubu</a>, el mercenari francès es va unir als <a href="/w/index.php?title=Amotinaments_de_Kisangani&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amotinaments de Kisangani (encara no existeix)">amotinaments de Kisangani</a> i va resultar ferit en acció. Més tard va passar a servir com a assessor militar de diversos governs africans, inclosos Gabon i Rhodèsia.<a href="#cite_note-Hum-160">[160]</a> Denard ha realitzat des de llavors cinc intents de cop d'estat al Benín i a les illes Comores, tres d'ells amb èxit.<a href="#cite_note-161">[161]</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Neall_Ellis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Neall Ellis (encara no existeix)">Neall Ellis</a> va ser un aviador sud-africà que va aconseguir protagonisme per la seva extensa acció a la llarga <a href="/wiki/Guerra_civil_de_Sierra_Leone" class="mw-redirect" title="Guerra civil de Sierra Leone">guerra civil de Sierra Leone</a>. Ellis es va criar a Bulawayo, Rhodèsia, però després d'una carrera sense èxit a l'<a href="/w/index.php?title=Ex%C3%A8rcit_de_Rhod%C3%A8sia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exèrcit de Rhodèsia (encara no existeix)">exèrcit de Rhodèsia</a>, va emigrar per unir-se a la <a href="/w/index.php?title=For%C3%A7a_A%C3%A8ria_Sud-africana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Força Aèria Sud-africana (encara no existeix)">Força Aèria Sud-africana</a>.<a href="#cite_note-Shadow-162">[162]</a> Durant la <a href="/wiki/Guerra_de_la_frontera_de_Sud-%C3%A0frica" title="Guerra de la frontera de Sud-àfrica">guerra fronterera de Sud-àfrica</a>, va fer volar amb avions de combat <a href="/w/index.php?title=A%C3%A9rospatiale_Alouette_III&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aérospatiale Alouette III (encara no existeix)">Aérospatiale Alouette III</a> i <a href="/w/index.php?title=Atlas_Oryx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Atlas Oryx (encara no existeix)">Atlas Oryx</a> improvisats sobre Angola i Moçambic en suport de les forces expedicionàries sud-africanes que feien incursions externes. Va retirar un coronel al final de l'<a href="/wiki/Apartheid" title="Apartheid">apartheid</a>, pilotant <a href="/wiki/Mil_Mi-8" title="Mil Mi-8">Mil Mi-8</a> iugoslaus com a autònom operatiu. El 1998, Ellis va tornar per participar en la <a href="/wiki/Guerra_civil_d%27Angola" class="mw-redirect" title="Guerra civil d'Angola">guerra civil d'Angola</a> amb l'empresa militar privada <a href="/w/index.php?title=Executive_Outcomes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Executive Outcomes (encara no existeix)">Executive Outcomes</a>, que finalment el va enviar a Sierra Leone.<a href="#cite_note-163">[163]</a> Durant la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Freetown&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Freetown (encara no existeix)">batalla de Freetown</a>, va ser fonamental en la lluita contra els insurgents del <a href="/wiki/Front_Revolucionari_Unit" title="Front Revolucionari Unit">Front Revolucionari Unit</a> des d'un <a href="/w/index.php?title=Mil_Mi-24_Hind&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mil Mi-24 Hind (encara no existeix)">Mil Mi-24 Hind</a> i en proporcionar suport aeri a les forces britàniques que executaven l'<a href="/w/index.php?title=Operaci%C3%B3_Barras&action=edit&redlink=1" class="new" title="Operació Barras (encara no existeix)">operació Barras</a>. Ha fundat la seva pròpia companyia paramilitar, Jesa Air West Africa,<a href="#cite_note-Shadow-162">[162]</a> i continua volant helicòpters per a l'Iraq i Somàlia.<a href="#cite_note-164">[164]</a></li> <li><a href="/wiki/Simon_Mann" title="Simon Mann">Simon Mann</a> va ser declarat culpable a Zimbabwe d′"intent de comprar armes" (BBC 27 d'agost) suposadament per un cop d'estat a Guinea Equatorial el 2004.<a href="#cite_note-165">[165]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Crisi_del_Congo">Crisi del Congo</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Crisi del Congo">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Dragonrouge2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Dragonrouge2.jpg/220px-Dragonrouge2.jpg" decoding="async" width="220" height="134" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Dragonrouge2.jpg/330px-Dragonrouge2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Dragonrouge2.jpg/440px-Dragonrouge2.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="366" /></a><figcaption> Mercenaris blancs lluitant al costat de les tropes congoleses el 1964</figcaption></figure> La <a href="/w/index.php?title=Crisi_del_Congo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crisi del Congo (encara no existeix)">crisi del Congo</a> (1960–1965) va ser un període d'agitació a la Primera <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_del_Congo" title="República del Congo">República del Congo</a> que va començar amb la independència nacional de Bèlgica i va acabar amb la presa del poder per part de <a href="/w/index.php?title=Joseph_Mobutu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joseph Mobutu (encara no existeix)">Joseph Mobutu</a>. Durant la crisi, els mercenaris van ser empleats per diverses faccions, i també de vegades ajudaven les Nacions Unides i altres pacificadors. El 1960 i el 1961, <a href="/w/index.php?title=Mike_Hoare&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mike Hoare (encara no existeix)">Mike Hoare</a> va treballar com a mercenari al comandament d'una unitat de parla anglesa anomenada "<a href="/w/index.php?title=4_Commando_(Rep%C3%BAblica_Democr%C3%A0tica_del_Congo)&action=edit&redlink=1" class="new" title="4 Commando (República Democràtica del Congo) (encara no existeix)">4 Commando</a>", que recolzava una facció a <a href="/wiki/Katanga" title="Katanga">Katanga</a>, una província que intentava separar-se del recentment independent Congo sota el lideratge de <a href="/w/index.php?title=Mo%C3%AFse_Tshombe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moïse Tshombe (encara no existeix)">Moïse Tshombe</a>. Hoare va fer una crònica de les seves gestes al seu llibre "El camí a Kalamata". El 1964, Tshombe (aleshores primer ministre del Congo) va contractar el major Hoare per dirigir una unitat militar anomenada "<a href="/w/index.php?title=5_Commando_(Congo)&action=edit&redlink=1" class="new" title="5 Commando (Congo) (encara no existeix)">5 Commando</a>", formada per uns 300 homes, la majoria dels quals eren sud-africans. La missió de la unitat era lluitar contra un grup rebel anomenat "<a href="/w/index.php?title=Rebel%C2%B7li%C3%B3_Simba&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rebel·lió Simba (encara no existeix)">Simbas</a>", que ja havia capturat gairebé dos terços del país. A l'<a href="/w/index.php?title=Operaci%C3%B3_Dragon_Rouge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Operació Dragon Rouge (encara no existeix)">operació Dragon Rouge</a>, el "5 Commando" va treballar en estreta cooperació amb paracaigudistes belgues, pilots exiliats cubans i mercenaris contractats per la <a href="/wiki/CIA" class="mw-redirect" title="CIA">CIA</a>. L'objectiu de l'Operació Dragon Rouge era capturar <a href="/wiki/Kisangani" title="Kisangani">Stanleyville</a> i salvar diversos centenars de civils (la majoria europeus i missioners) que eren ostatges dels rebels Simba. L'operació va salvar moltes vides;<a href="#cite_note-166">[166]</a> tanmateix, l'Operació va danyar la reputació de Moïse Tshombe, ja que va veure el retorn de mercenaris blancs al Congo poc després de la independència i va ser un factor en la pèrdua de suport de Tshombe del president del Congo <a href="/w/index.php?title=Joseph_Kasa-Vubu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joseph Kasa-Vubu (encara no existeix)">Joseph Kasa-Vubu</a> que el va destituir del seu càrrec. Al mateix temps, Bob Denard comandava el "<a href="/w/index.php?title=6_Commando_(Rep%C3%BAblica_Democr%C3%A0tica_del_Congo)&action=edit&redlink=1" class="new" title="6 Commando (República Democràtica del Congo) (encara no existeix)">6 Commando</a>" de parla francesa, <a href="/w/index.php?title=Jean_Schramme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean Schramme (encara no existeix)">"Black Jack" Schramme</a> comandava el "10 Commando" i <a href="/w/index.php?title=William_%22Rip%22_Robertson&action=edit&redlink=1" class="new" title="William "Rip" Robertson (encara no existeix)">William "Rip" Robertson</a> comandava una companyia d'exiliats cubans anticastristes.<a href="#cite_note-167">[167]</a> Més tard, el 1966 i el 1967, alguns antics mercenaris de Tshombe i gendarmes katanges van protagonitzar els <a href="/w/index.php?title=Amotinaments_dels_mercenaris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amotinaments dels mercenaris (encara no existeix)">amotinaments dels mercenaris</a>. <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Biafra">Biafra</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Biafra">modifica</a>]</div> Els mercenaris van lluitar per <a href="/wiki/Biafra" title="Biafra">Biafra</a> a la quarta brigada de comandaments dirigida per <a href="/w/index.php?title=Rolf_Steiner&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rolf Steiner (encara no existeix)">Rolf Steiner</a> durant la <a href="/w/index.php?title=Guerra_civil_nigeriana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra civil nigeriana (encara no existeix)">guerra civil nigeriana</a> (1967–1970).<a href="#cite_note-168">[168]</a> Altres mercenaris van fer volar avions per als biafrans. L'octubre de 1967, per exemple, un <a href="/wiki/Canadair_North_Star" class="mw-redirect" title="Canadair North Star">DC-4M Argonaut</a> de la <a href="/w/index.php?title=Royal_Air_Burundi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Royal Air Burundi (encara no existeix)">Royal Air Burundi</a>, pilotat pel mercenari Heinrich Wartski, també conegut com Henry Wharton, va aterrar al Camerun amb subministraments militars destinats a Biafra.<a href="#cite_note-169">[169]</a> S'esperava que l'ocupació de mercenaris a Nigèria tingués un impacte similar al del Congo, però els mercenaris van resultar en gran manera ineficaços.<a href="#cite_note-Baxter,_Philip_p._49-170">[170]</a> L'historiador britànic Philip Baxter va escriure que la diferència principal era que les milícies congoleses comandades per líders gairebé sense experiència militar no eren rivals per als mercenaris, i, per contra, els oficials de l'exèrcit nigerià entrenats a <a href="/w/index.php?title=Acad%C3%A8mia_milirar_de_Sandhurst&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acadèmia milirar de Sandhurst (encara no existeix)">Sandhurst</a> eren d'un "calibre totalment superior" que els líders de la milícia congolesa.<a href="#cite_note-Baxter,_Philip_p._49-170">[170]</a> A causa de la mort de gran part del lideratge de l'exèrcit nigerià en dos cops d'estat el 1966, encara quedaven prou graduats de Sandhust el 1967 per mantenir unit l'exèrcit nigerià i proporcionar prou professionalitat militar per derrotar els mercenaris.<a href="#cite_note-Baxter,_Philip_p._49-170">[170]</a> L'octubre de 1967, la majoria dels mercenaris que esperaven victòries fàcils com les guanyades al Congo ja havien abandonat Biafra, queixant-se que els nigerians eren un oponent molt més dur que els estaven derrotant a la batalla.<a href="#cite_note-Baxter,_Philip_p._49-170">[170]</a> Quan se li va preguntar sobre l'impacte dels mercenaris blancs, el general <a href="/w/index.php?title=Philip_Effiong&action=edit&redlink=1" class="new" title="Philip Effiong (encara no existeix)">Philip Effiong</a>, el cap de l'estat major de Biafra va respondre: "No havien ajudat. No hauria fet cap diferència si ni un sol d'ells vingués a treballar per a les forces secessionistes. Rolf Steiner es va quedar més temps. Va ser més una mala influència que qualsevol altra cosa."<a href="#cite_note-Oyewole-171">[171]</a> Un oficial de Biafra, Fola Oyewole, va escriure sobre el saqueig de Steiner a finals de 1968: "La marxa de Steiner de Biafra va treure la brillantor als mercenaris blancs, el mite de la superioritat de l'home blanc en l'art de fer de soldat".<a href="#cite_note-Oyewole-171">[171]</a> Oyewole va escriure que els mercenaris blancs eren odiats per la gent normal de Biafra a causa del seu comportament altíssim; una tendència a retrocedir quan semblava possible que els nigerians estaven a punt de tallar-los en comptes de mantenir-se; i una afició pel saqueig, assenyalant que els mercenaris europeus semblaven més interessats a robar el màxim possible en comptes d'ajudar Biafra."<a href="#cite_note-Oyewole-171">[171]</a> El maig de 1969, el comte <a href="/w/index.php?title=Carl_Gustaf_von_Rosen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carl Gustaf von Rosen (encara no existeix)">Carl Gustaf von Rosen</a> va formar un esquadró de cinc avions lleugers conegut com els "Nadons de Biafra", que van atacar i destruir avions a reacció nigerians a terra<a href="#cite_note-GB-2004-172">[172]</a> i van lliurar ajuda alimentària. El comte von Rosen va ser assistit per l'expilot de caça de la <a href="/w/index.php?title=RCAF&action=edit&redlink=1" class="new" title="RCAF (encara no existeix)">RCAF</a> <a href="/w/index.php?title=Lynn_Garrison&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lynn Garrison (encara no existeix)">Lynn Garrison</a>. <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Angola">Angola</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Angola">modifica</a>]</div> El 1975, <a href="/w/index.php?title=John_Banks_(mercenari)&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Banks (mercenari) (encara no existeix)">John Banks</a>, un anglès, va reclutar mercenaris per lluitar pel <a href="/wiki/Front_Nacional_d%27Alliberament_d%27Angola" title="Front Nacional d'Alliberament d'Angola">Front Nacional d'Alliberament d'Angola</a> (FNLA) contra el <a href="/wiki/MPLA" class="mw-redirect" title="MPLA">Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola</a> (<a href="/wiki/MPLA" class="mw-redirect" title="MPLA">MPLA</a>) en la <a href="/wiki/Guerra_civil_d%27Angola" class="mw-redirect" title="Guerra civil d'Angola">guerra civil</a> que va esclatar quan Angola va obtenir la independència de Portugal el 1975. Als Estats Units, David Bufkin, un heroi mercenari autoproclamat, va iniciar una campanya de reclutament a la revista Soldier of Fortune demanant que voluntaris anticomunistes, especialment <a href="/wiki/Guerra_del_Vietnam" title="Guerra del Vietnam">veterans del Vietnam</a>, lluitessin a Angola com a mercenaris, afirmant ser finançats per 80.000 dòlars per la <a href="/wiki/CIA" class="mw-redirect" title="CIA">CIA</a>.<a href="#cite_note-auto2-173">[173]</a> De fet, Bufkin era un antic soldat de l'exèrcit nord-americà "que s'ha aturat diverses vegades, ha estat jutjat per violació i ha estat dins i fora de la presó diverses vegades", no tenia 80.000 dòlars, no va rebre el suport de la CIA, en canvi, sent un estafador que havia robat la major part dels diners que li pagaven.<a href="#cite_note-auto2-173">[173]</a> Bufkin va aconseguir portar una dotzena de mercenaris nord-americans a Angola, on diversos d'ells van morir en acció i la resta van ser capturats.<a href="#cite_note-174">[174]</a> Un dels líders dels mercenaris va ser <a href="/wiki/Costas_Georgiou" class="mw-redirect" title="Costas Georgiou">Costas Georgiou</a> (l'autoanomenat "coronel Callan"), que va ser descrit pel periodista britànic Patrick Brogan com un assassí psicòpata que va executar personalment catorze dels seus companys mercenaris per covardia, i que va ser extremadament brutal contra els negres.<a href="#cite_note-Brogan,_Patrick_p._6-175">[175]</a> Al cap de 48 hores de la seva arribada a Angola, Georgiou ja havia dirigit els seus homes a desarmar i massacrar un grup de combatents de l'FNLA (els seus suposats aliats), que va matar només per "divertir-se".<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._76-176">[176]</a> En el seu judici, es va establir que Georgiou havia assassinat personalment almenys 170 angolesos.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._76-176">[176]</a> Inepte com a cap militar, ja que era brutal, Georgiou va fracassar notablement com a comandant. Entre 1975 i 1976 es creia que el reclutament de mercenaris blancs per lluitar a Angola tindria un impacte similar al que van tenir els mercenaris al Congo durant la dècada de 1960, però a Angola els mercenaris van fracassar completament, ja que Brogan va descriure els seus esforços com una "debacle".<a href="#cite_note-Brogan,_Patrick_p._6-175">[175]</a> En tot cas, els mercantils blancs amb el seu menyspreu pels negres o, en el cas de Georgiou, l'odi assassí semblava haver deprimit la moral del costat de l'FNLA.<a href="#cite_note-177">[177]</a> Molts dels mercenaris d'Angola no eren antics soldats professionals com deien que ho havien estat, sinó merament fantàstics que s'havien inventat heroics registres de guerra per ells mateixos. Els mercenaris fantàstics no sabien utilitzar les seves armes correctament, i sovint es ferien a ells mateixos i als altres quan intentaven utilitzar armes que no entenien del tot, fet que va provocar que alguns d'ells fossin executats per l'assassí psicòpata Georgiou que no tolerava el fracàs.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._77-178">[178]</a> El 27 de gener de 1976, un grup de 96 mercenaris britànics van arribar a Angola i, en una setmana, una dotzena s'havien mutilat accidentalment intentant utilitzar armes amb les quals afirmaven falsament ser competents.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._77-178">[178]</a> Les forces de l'MLPA estaven millor organitzades i dirigides, i l'enviament de 35.000 militars de l'<a href="/wiki/Forces_Armades_Revolucion%C3%A0ries_de_Cuba" title="Forces Armades Revolucionàries de Cuba">exèrcit cubà</a> el novembre de 1975 va decidir la guerra per a l'MLPA.<a href="#cite_note-179">[179]</a> Els relats cubans de la guerra d'Angola parlen dels esforços dels mercenaris en un to de menyspreu, ja que els veterans cubans afirmen que els mercenaris eren pobres soldats que no tenien problemes per derrotar.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._77-178">[178]</a> Quan va ser capturat, el paper de John Derek Barker com a líder de mercenaris al nord d'Angola va fer que els jutges l'enviessin a enfrontar-se a l'escamot d'afusellament. Nou més van ser empresonats. Tres més van ser executats: el nord-americà Daniel Gearhart va ser condemnat a mort per anunciar-se com a mercenari en un diari nord-americà; Andrew McKenzie i Costas Georgiou, que havien servit a l'exèrcit britànic, van ser condemnats a mort per assassinat.<a href="#cite_note-bbc_june28-180">[180]</a> Georgiou va ser afusellat el 1976.<a href="#cite_note-Brogan,_Patrick_p._6-175">[175]</a> El cosí de Costas, <a href="/w/index.php?title=Charlie_Christodoulou&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charlie Christodoulou (encara no existeix)">Charlie Christodoulou</a>, va resultar mort en una emboscada. Els empleats d'<a href="/w/index.php?title=Executive_Outcomes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Executive Outcomes (encara no existeix)">Executive Outcomes</a>, els capitans Daniele Zanata i Raif St Clair (que també va participar en l'avortat cop d'estat de les Seychelles de 1981), van lluitar en nom del MPLA contra la Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (<a href="/wiki/UNITA" title="UNITA">UNITA</a>) als anys noranta en violació del <a href="/wiki/Protocol_de_Lusaka" title="Protocol de Lusaka">Protocol de Lusaka</a>. <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="El_cop_d'estat_de_les_Comores">El cop d'estat de les Comores</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: El cop d'estat de les Comores">modifica</a>]</div> Un dels principals objectius de la política exterior francesa era i continua sent mantenir l'esfera d'influència francesa en el que s'anomena Françafrique. El 1975, <a href="/w/index.php?title=Ali_Soilih&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ali Soilih (encara no existeix)">Ali Soilih</a> va prendre el poder a les Comores mitjançant un cop d'estat, i es va mostrar poc disposat a acceptar el punt de vista francès que la seva nació formava part de Françafrique. Descontent amb Soilih, el servei secret francès, el 1978 el Service de Documentation Extérieure et de Contre-Espionnage va contractar el mercenari francès <a href="/w/index.php?title=Bob_Denard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bob Denard (encara no existeix)">Bob Denard</a> per envair les Comores per enderrocar Soilih.<a href="#cite_note-Hebditch,_David_p._136-181">[181]</a> El fet de fer de les Comores un objectiu temptador per a Denard va ser la seva petita grandària, que constava només de tres illes a l'oceà Índic. A més, Soilih havia abolit l'exèrcit de les Comores, substituint l'exèrcit per una milícia coneguda com a Moissy, formada majoritàriament per nois adolescents amb només la formació militar més rudimentària.<a href="#cite_note-Hebditch,_David_p._135-182">[182]</a> El Moissy, que es va inspirar a la Guàrdia Roja a la Xina, existia principalment per aterroritzar els oponents de Soilih i estava comandat per un noi de 15 anys, nomenat únicament per la seva devoció cega a Soilih.<a href="#cite_note-Hebditch,_David_p._135-182">[182]</a> La nit del 13 de maig de 1978, Denard i 42 mercenaris més van desembarcar a l'illa de Gran Comore, van aniquilar Moissy, mal entrenat i mal comandat, cap dels quals no tenia experiència militar, i al matí les Comores eren seves.<a href="#cite_note-Hebditch,_David_p._136-181">[181]</a> El president Soilih estava consumit de <a href="/wiki/Marihuana" class="mw-redirect" title="Marihuana">marihuana</a> i nu al seu llit juntament amb tres col·legials adolescents nues mirant una pel·lícula pornogràfica, quan Denard va donar una puntada de peu a la porta de la seva habitació per informar-lo que ja no era president.<a href="#cite_note-Hebditch,_David_p._136-181">[181]</a> Més tard, Soilih va ser tret i afusellat amb l'excusa oficial que va ser "disparat mentre intentava escapar".<a href="#cite_note-Hebditch,_David_p._136-181">[181]</a> El nou president de les Comores, <a href="/w/index.php?title=Ahmed_Abdallah&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ahmed Abdallah (encara no existeix)">Ahmed Abdallah</a>, era un líder titella i el veritable governant de les Comores va ser el coronel Denard, que va portar les Comores de nou a Françafrique.<a href="#cite_note-Hebditch,_David_p._136-181">[181]</a> Com a governant, Denard va demostrar ser extremadament cobdiciós mentre va saquejar amb rapaci l'economia de les Comores per convertir-se en un home molt ric.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._78-183">[183]</a> Denard va servir com a comandant de la Guàrdia Presidencial de les Comores i es va convertir en el terratinent més gran de les Comores, desenvolupant les millors terres al costat del mar en complexos turístics de luxe per a turistes que volien gaudir dels tròpics.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._78-183">[183]</a> Denard es va convertir a l'islam (la religió predominant a les Comores), i va aprofitar les regles islàmiques sobre la poligàmia per mantenir-se un harem de dones comorianes. Oficialment, França estava compromesa amb les sancions de les Nacions Unides contra el govern de l'<a href="/wiki/Apartheid" title="Apartheid">apartheid</a> de Sud-àfrica, que les empreses franceses i sud-africanes van eludir a través de les Comores, una forma de trencament de sancions que va ser tolerada per Denard sempre que rebés la seva comissió dels beneficis.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._78-183">[183]</a> En última instància, les travessies de Denard com a "gran conqueridor blanc" de les Comores i el seu estil de vida fastuós el van fer vergonya per al govern francès, ja que hi havia acusacions que França estava compromesa amb el neocolonialisme a les Comores. Al mateix temps hi havia alternatives a Denard en forma de polítics negres comorians que volien fora Denard, però estaven disposats a mantenir les Comores a Françafrique, la qual cosa permetria a París assolir els seus objectius sense la vergonya d'un europeu blanc que explotava un país habitat pels negres africans. Quan Abdallah va intentar destituir Denard com a comandant de la Guàrdia Presidencial, Denard el va fer assassinar el 26 de novembre de 1989.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._78-183">[183]</a> En aquell moment, el govern francès, que tenia un lideratge alternatiu al seu lloc, va intervenir enviant paracaigudistes per treure Denard i els altres mercenaris de les Comores mentre instal·laven <a href="/w/index.php?title=Said_Mohamed_Djohar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Said Mohamed Djohar (encara no existeix)">Said Mohamed Djohar</a> com a president.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._78-183">[183]</a> El 28 de setembre de 1995, Denard va tornar a envair les Comores, però aquesta vegada, París estava en contra de la invasió i 600 paracaigudistes van ser enviats a les Comores per fer sortir Denard i els seus mercenaris.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._78-183">[183]</a> Denard va ser acusat a França de l'assassinat del president Abdallah, però va ser absolt per manca de proves.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._78-183">[183]</a> El 2006, va ser declarat culpable de conspiració per enderrocar el govern de les Comores el 1995, però en aquest moment Denard patia la malaltia d'Alzheimer i no va complir ni un dia a la presó, sinó que va morir en un hospital de París el 13 de març. Octubre de 2007.<a href="#cite_note-184">[184]</a> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="La_invasió_de_les_Seychelles">La invasió de les Seychelles</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: La invasió de les Seychelles">modifica</a>]</div> El 1981, "Mad Mike" Hoare va ser contractat pel govern de Sud-àfrica per liderar una invasió de les Seychelles amb l'objectiu de destituir el president d'esquerres <a href="/w/index.php?title=France-Albert_Ren%C3%A9&action=edit&redlink=1" class="new" title="France-Albert René (encara no existeix)">France-Albert René</a>, que havia criticat rotundament l'<a href="/wiki/Apartheid" title="Apartheid">apartheid</a>, i substituir-lo per un altre més líder favorable a l'apartheid.<a href="#cite_note-185">[185]</a> Disfressat com a club de begudes, Ye Ancient Order of Froth-Blowers, i com a jugadors de rugbi, Hoare va dirigir una força de 53 homes a l'aeroport de Port Larue el 25 de novembre de 1981.<a href="#cite_note-186">[186]</a> Els homes de Hoare no van aconseguir accedir al país fàcilment: la duana de l'aeroport com un agent de duanes alerta es va adonar que un dels "jugadors de rugbi" tenia un rifle d'assalt <a href="/wiki/AK-47" title="AK-47">AK-47</a> amagat a l'equipatge.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._179-187">[187]</a> El que va seguir va ser un tiroteig a l'aeroport entre els homes de Hoare i els agents de duanes de les Seychelles.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._179-187">[187]</a> Adonant-se que la invasió estava condemnada, Hoare i els seus homes van escapar segrestant un avió d'Air India que els va portar de tornada a Sud-àfrica.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._179-187">[187]</a> El fiasco de la invasió de les Seychelles va marcar l'inici de la decadència del tradicional soldat de fortuna, centrat al voltant d'una figura carismàtica com Hoare o Denard, i un canvi a la companyia militar privada corporativitzada, dirigida per homes que evitaven els protagonismes.<a href="#cite_note-Axelrod,_Alan_p._179-187">[187]</a> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Eritrea_i_Etiòpia">Eritrea i Etiòpia</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: Eritrea i Etiòpia">modifica</a>]</div> Ambdues parts van contractar mercenaris a la <a href="/w/index.php?title=Guerra_Eritrea-Eti%C3%B2pia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra Eritrea-Etiòpia (encara no existeix)">Guerra Eritrea-Etiòpia</a> des de 1998 fins a 2000. Es creia que els mercenaris russos estaven volant a les forces aèries d'ambdós bàndols.<a href="#cite_note-188">[188]</a><a href="#cite_note-189">[189]</a> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Sierra_Leone">Sierra Leone</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=50" title="Modifica la secció: Sierra Leone">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:MacKenzieSlcu.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/MacKenzieSlcu.jpg/220px-MacKenzieSlcu.jpg" decoding="async" width="220" height="108" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/MacKenzieSlcu.jpg/330px-MacKenzieSlcu.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/MacKenzieSlcu.jpg/440px-MacKenzieSlcu.jpg 2x" data-file-width="2062" data-file-height="1015" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Robert_C._MacKenzie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert C. MacKenzie (encara no existeix)">Robert C. MacKenzie</a> (dempeus, ales al barret) amb alguns dels comandaments de Sierra Leone que estava entrenant amb els guàrdies de seguretat Gurkha</figcaption></figure> El nord-americà <a href="/w/index.php?title=Robert_C._MacKenzie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert C. MacKenzie (encara no existeix)">Robert C. MacKenzie</a> va ser assassinat a Malal Hills el febrer de 1995, mentre comandava els guàrdies de seguretat Gurkha (GSG) a <a href="/wiki/Sierra_Leone" title="Sierra Leone">Sierra Leone</a>. Els GSG es van retirar poc després i va ser substituït per <a href="/w/index.php?title=Executive_Outcomes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Executive Outcomes (encara no existeix)">Executive Outcomes</a>. Tots dos van ser emprats pel govern de Sierra Leone com a consellers militars i per entrenar els soldats del govern. S'ha al·legat que les empreses van proporcionar soldats que van participar activament en la lluita contra el <a href="/w/index.php?title=Front_Unit_Revolucionari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Front Unit Revolucionari (encara no existeix)">Front Unit Revolucionari</a> (RUF).<a href="#cite_note-190">[190]</a> L'any 2000, el programa d'afers internacionals Foreign Correspondent de l'Australian Broadcasting Corporation (ABC-TV) va emetre un reportatge especial "Sierra Leone: Soldiers of Fortune", centrat en antics membres de 32BN i Recce que operaven a Sierra Leone mentre servien per SANDF. Oficials com De Jesus Antonio, TT D Abreu Capt Ndume i Da Costa van ser l'avantguarda a causa de les seves habilitats lingüístiques i de combat i també per les gestes del pilot sud-africà <a href="/w/index.php?title=Neall_Ellis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Neall Ellis (encara no existeix)">Neall Ellis</a> i la seva canonera <a href="/w/index.php?title=MI-24_Hind&action=edit&redlink=1" class="new" title="MI-24 Hind (encara no existeix)">MI-24 Hind</a>.<a href="#cite_note-191">[191]</a> L'informe també va investigar els fracassos de la Força de Manteniment de la Pau de les Nacions Unides i la participació de mercenaris i contractistes militars privats en la prestació de suport vital a les operacions de l'ONU i les Operacions Especials de l'exèrcit britànic a Sierra Leone el 1999-2000. <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Guinea_Equatorial">Guinea Equatorial</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=51" title="Modifica la secció: Guinea Equatorial">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Intent_de_cop_d%27estat_a_Guinea_Equatorial_de_2004" title="Intent de cop d'estat a Guinea Equatorial de 2004">Intent de cop d'estat a Guinea Equatorial de 2004</a></div> L'agost de 2004 hi va haver un complot, que més tard es coneix com el "Cop de Wonga",<a href="#cite_note-192">[192]</a>per enderrocar el govern de <a href="/wiki/Guinea_Equatorial" title="Guinea Equatorial">Guinea Equatorial</a> a <a href="/wiki/Malabo" title="Malabo">Malabo</a>. Actualment, vuit soldats sud-africans de l'era de l'apartheid, organitzats per Neves Matias (l'antic major Recce i De Jesus Antonio antic capità a 2sai BN) amb (el líder del qual és <a href="/wiki/Nick_du_Toit" title="Nick du Toit">Nick du Toit</a>) i cinc homes locals es troben a la presó de Black Beach a l'illa. Se'ls acusa de ser avançada d'un cop d'estat per posar <a href="/w/index.php?title=Severo_Moto&action=edit&redlink=1" class="new" title="Severo Moto (encara no existeix)">Severo Moto</a> al poder.<a href="#cite_note-193">[193]</a><a href="#cite_note-194">[194]</a> Sis tripulants armenis, també condemnats per implicació en el complot, van ser alliberats el 2004 després de rebre un indult presidencial. La <a href="/wiki/CNN" class="mw-redirect" title="CNN">CNN</a> va informar el 25 d'agost que:<a href="#cite_note-195">[195]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">L'acusat <a href="/wiki/Nick_du_Toit" title="Nick du Toit">Nick du Toit</a> va dir que l'any passat va ser presentat a Thatcher a Sud-àfrica per Simon Mann, el líder de 70 homes arrestats a Zimbàbue el març, sospitosos de ser un grup de mercenaris que es dirigien a Guinea Equatorial. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Va ser planejat, suposadament, per Simon Mann, un antic oficial del <a href="/wiki/Special_Air_Service" title="Special Air Service">SAS</a>. El 27 d'agost de 2004 va ser declarat culpable a Zimbàbue d'haver comprat armes, suposadament per utilitzar-les en el complot (va admetre que havia intentat adquirir armes perilloses, però va dir que havien de vigilar una mina de diamants a la República Democràtica del Congo). S'al·lega que hi ha un rastre de paper d'ell que implica a Sir <a href="/w/index.php?title=Mark_Thatcher&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mark Thatcher (encara no existeix)">Mark Thatcher</a>, <a href="/wiki/Jeffrey_Archer" title="Jeffrey Archer">Lord Archer</a> i <a href="/w/index.php?title=Ely_Calil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ely Calil (encara no existeix)">Ely Calil</a> (un comerciant de petroli britànic-libanès).<a href="#cite_note-196">[196]</a> La <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a> va informar en un article titulat "Q&A: Equatorial Guinea coup plot":<a href="#cite_note-197">[197]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">El programa de televisió Newsnight de la BBC va veure els registres financers de les empreses de Simon Mann mostrant grans pagaments a Nick du Toit i també arribant uns 2 milions de dòlars, tot i que diuen que la font d'aquest finançament és en gran part impossible de localitzar. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> La BBC va informar el 10 de setembre de 2004 que a Zimbàbue:<a href="#cite_note-198">[198]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">[Simon Mann], el líder britànic d'un grup de 67 presumptes mercenaris acusats de conspirar un cop d'estat a Guinea Equatorial ha estat condemnat a set anys de presó... Els altres passatgers van rebre 12 mesos de presó per infringir les lleis d'immigració mentre els dos pilots va tenir 16 mesos... El tribunal també va ordenar la confiscació del Boeing 727 de 3 milions de dòlars de Mann i 180.000 dòlars trobats a bord. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Líbia">Líbia</h5>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=52" title="Modifica la secció: Líbia">modifica</a>]</div> Es va suposar que <a href="/wiki/Muammar_Gaddafi" class="mw-redirect" title="Muammar Gaddafi">Muammar Gaddafi</a> va utilitzar soldats mercenaris durant la <a href="/w/index.php?title=Guerra_civil_l%C3%ADbia_de_2011&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra civil líbia de 2011 (encara no existeix)">guerra civil líbia de 2011</a>, inclosos <a href="/wiki/Tuaregs" class="mw-redirect" title="Tuaregs">tuaregs</a> de diverses nacions d'Àfrica.<a href="#cite_note-199">[199]</a> Molts d'ells havien format part de la seva <a href="/w/index.php?title=Legi%C3%B3_Isl%C3%A0mica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Legió Islàmica (encara no existeix)">Legió Islàmica</a><a href="#cite_note-200">[200]</a> creada el 1972. Els informes diuen que al voltant de 800 havien estat reclutats de Níger, Mali, Algèria, Ghana i Burkina Faso.<a href="#cite_note-201">[201]</a> A més, un petit nombre de mercenaris d'Europa de l'Est també han aparegut donant suport al règim de Gaddafi.<a href="#cite_note-202">[202]</a> La majoria de les fonts han descrit aquestes tropes com a veterans serbis professionals del <a href="/wiki/Guerres_de_Iugosl%C3%A0via" title="Guerres de Iugoslàvia">conflicte iugoslau</a>, incloent franctiradors, pilots i experts en helicòpters.<a href="#cite_note-203">[203]</a><a href="#cite_note-204">[204]</a><a href="#cite_note-205">[205]</a> Alguns observadors, però, especulen que poden ser de Polònia o Bielorússia. Aquest últim ha negat les afirmacions rotundament; el primer els està investigant.<a href="#cite_note-206">[206]</a> Tot i que el govern serbi ha negat que cap dels seus nacionals estigui servint actualment com a soldats mercenaris al nord d'Àfrica, cinc d'aquests homes han estat capturats pels rebels anti-Gaddafi a Trípoli i, suposadament, diversos altres també han lluitat durant la <a href="/w/index.php?title=Segona_batalla_de_Bengasi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Segona batalla de Bengasi (encara no existeix)">segona batalla de Bengasi</a>.<a href="#cite_note-207">[207]</a><a href="#cite_note-208">[208]</a> Més recentment, es van contractar diversos mercenaris blancs sud-africans no identificats per portar Gaddafi i els seus fills a l'exili al Níger. Els seus intents van ser frustrats per l'activitat aèria de l'OTAN poc abans de la mort de l'home fort derrocat de Líbia.<a href="#cite_note-209">[209]</a><a href="#cite_note-210">[210]</a><a href="#cite_note-211">[211]</a><a href="#cite_note-212">[212]</a><a href="#cite_note-213">[213]</a> Nombrosos informes han indicat que l'equip encara estava protegint <a href="/wiki/Saif_al-Islam_Gaddafi" class="mw-redirect" title="Saif al-Islam Gaddafi">Saif al-Islam Gaddafi</a> poc abans de la seva recent detenció.<a href="#cite_note-214">[214]</a><a href="#cite_note-215">[215]</a><a href="#cite_note-216">[216]</a><a href="#cite_note-217">[217]</a><a href="#cite_note-218">[218]</a><a href="#cite_note-219">[219]</a> Amnistia Internacional ha afirmat que aquestes acusacions contra Gaddafi i l'estat libi van resultar ser falses o no tenien cap prova.<a href="#cite_note-220">[220]</a> <a href="/wiki/Human_Rights_Watch" title="Human Rights Watch">Human Rights Watch</a> ha indicat que si bé molts migrants estrangers van ser acusats erròniament de lluitar amb Gaddafi, també hi havia mercenaris genuïns de diverses nacions que van participar en el conflicte.<a href="#cite_note-221">[221]</a> Més recentment, el 2020, almenys diversos centenars de mercenaris del <a href="/wiki/Grup_Wagner" title="Grup Wagner">Grup Wagner</a> rus han estat lluitant al costat del senyor de la guerra, el general <a href="/w/index.php?title=Khalifa_Haftar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Khalifa Haftar (encara no existeix)">Khalifa Haftar</a>, a qui dóna suport el govern de Rússia.<a href="#cite_note-Spoiler-222">[222]</a> Els mercenaris del Grup Wagner van arribar a Líbia a finals de 2019.<a href="#cite_note-Mayhem-223">[223]</a> El Grup Wagner ha destacat com a franctiradors, i un resultat de la seva arribada va ser un ràpid augment del nombre de morts de franctiradors al bàndol contrari que té Trípoli.<a href="#cite_note-Mayhem-223">[223]</a> En resposta, el govern de Turquia ha contractat 2.000 mercenaris sirians per lluitar per la facció contraria a la qual està donant suport a la guerra civil líbia.<a href="#cite_note-Spoiler-222">[222]</a> Des del 2019, Turquia va desplegar mercenaris sirians a Líbia (vegeu: <a href="/w/index.php?title=Intervenci%C3%B3_militar_turca_a_la_Segona_Guerra_Civil_L%C3%ADbia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Intervenció militar turca a la Segona Guerra Civil Líbia (encara no existeix)">Intervenció militar turca a la Segona Guerra Civil Líbia</a>).<a href="#cite_note-224">[224]</a><a href="#cite_note-225">[225]</a><a href="#cite_note-226">[226]</a> Al juliol de 2020 <a href="/w/index.php?title=Al_Arabiyah&action=edit&redlink=1" class="new" title="Al Arabiyah (encara no existeix)">Al Arabiyah</a> va informar que Turquia va enviar mercenaris sirians, tunisians, egipcis i sudanesos a Líbia.<a href="#cite_note-227">[227]</a> Un informe de novembre de 2020 del grup de defensa dels drets humans Human Rights Watch va afirmar que aproximadament centenars d' homes sudanesos van ser contractats per una empresa de seguretat emiratí Black Shield Security Services com a guàrdies de seguretat de centres comercials i hotels als Emirats Àrabs Units, però que posteriorment van ser enganyats perquè lluitessin a la guerra civil líbia. S'ha informat que 390 homes van ser reclutats de Khartum, dels quals 12 van parlar amb HRW i van dir que els havien fet viure al costat de combatents libis alineats amb el general <a href="/w/index.php?title=Khalifa_Haftar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Khalifa Haftar (encara no existeix)">Khalifa Haftar</a>, recolzat pels Emirats Àrabs Units. Els reclutes van ser contractats per salvaguardar les instal·lacions petrolieres controlades per les forces de Haftar.<a href="#cite_note-228">[228]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cibermercenari">Cibermercenari</h2>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=53" title="Modifica la secció: Cibermercenari">modifica</a>]</div> Un <a href="/wiki/Ciberatac" class="mw-redirect" title="Ciberatac">cibermercenari</a> és un actor no estatal que porta a terme atacs cibernètics per a estats nacionals de lloguer. Els actors estatals poden utilitzar els cibermercenaris com a front per intentar allunyar-se de l'atac amb una negació plausible.<a href="#cite_note-229">[229]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=54" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><a href="#cite_ref-1">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160102121038/https://www.icrc.org/applic/ihl/ihl.nsf/ART/470-750057?OpenDocument">Protocol Additional to the Geneva Conventions of 12 August 1949, and relating to the Protection of Victims of International Armed Conflicts (Protocol 1), Article 47</a>». International Committee of the Red Cross. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.icrc.org/applic/ihl/ihl.nsf/ART/470-750057?OpenDocument">original</a> el 2 January 2016. [Consulta: 20 abril 2018]. </li> <li id="cite_note-2"><a href="#cite_ref-2">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220609180819/https://www.ohchr.org/en/instruments-mechanisms/instruments/international-convention-against-recruitment-use-financing-and">International Convention against the Recruitment, Use, Financing and Training of Mercenaries</a>». The Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ohchr.org/en/instruments-mechanisms/instruments/international-convention-against-recruitment-use-financing-and">original</a> el 9 June 2022. [Consulta: 25 gener 2023]. </li> <li id="cite_note-3"><a href="#cite_ref-3">↑</a> Guiora, Amos N.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=43LnCwAAQBAJ">Top Ten Global Justice Law Review Articles 2008</a>. Oxford University Press, 2009, p. 175. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0195399752" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0195399752">ISBN 978-0195399752</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Top+Ten+Global+Justice+Law+Review+Articles+2008&rft.date=2009&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=175&rft.isbn=978-0195399752&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D43LnCwAAQBAJ">  </li> <li id="cite_note-4"><a href="#cite_ref-4">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060917043646/http://www.bc.edu/schools/law/lawreviews/meta-elements/journals/bciclr/28_1/07_TXT.htm">The laws in some countries</a>». Bc.edu, 12-08-1949. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bc.edu/schools/law/lawreviews/meta-elements/journals/bciclr/28_1/07_TXT.htm">original</a> el 17 September 2006. [Consulta: 26 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-:0-5">↑ <a href="#cite_ref-:0_5-0">5,0</a> <a href="#cite_ref-:0_5-1">5,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20231003175255/https://ihl-databases.icrc.org/en/customary-ihl/v1/rule108">Rule 108. Mercenaries</a>». ihl-databases.icrc.org. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://ihl-databases.icrc.org/en/customary-ihl/v1/rule108">original</a> el 2023-10-03. [Consulta: 10 setembre 2023]. </li> <li id="cite_note-6"><a href="#cite_ref-6">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://guide-humanitarian-law.org/content/article/3/mercenaries/">Doctors without borders | The Practical Guide to Humanitarian Law</a>». guide-humanitarian-law.org. [Consulta: 10 setembre 2023]. </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.un.org/documents/ga/res/44/a44r034.htm">International Convention against the Recruitment, Use, Financing and Training of Mercenaries</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080209231529/http://www.un.org/documents/ga/res/44/a44r034.htm">Arxivat</a> 9 February 2008 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. A/RES/44/34 72nd plenary meeting 4 December 1989 (UN Mercenary Convention) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ohchr.org/english/law/mercenaries.htm">Entry into force: 20 October 2001</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150812182322/http://www.un.org/documents/ga/res/44/a44r034.htm">Arxivat</a> 12 August 2015[Date mismatch] a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> Brian X. Scott (18 August 2006). <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gao.gov/decisions/bidpro/298370.htm">"B-298370; B-298490"</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160304001958/http://www.gao.gov/decisions/bidpro/298370.htm">Arxivat</a> 4 March 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. </li> <li id="cite_note-WP-2007-06-02-9"><a href="#cite_ref-WP-2007-06-02_9-0">↑</a> ; Fainaru, Steve «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/06/01/AR2007060102261.html">Judge Halts Award of Iraq Contract</a>». , 02-06-2007, p. D01. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170708175127/http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/06/01/AR2007060102261.html">Arxivat</a> 8 de juliol 2017 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-10"><a href="#cite_ref-10">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.groupedci.fr/groupe-dci/">Groupe DCI</a>» (en french). . <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170806045907/https://www.groupedci.fr/groupe-dci/">Arxivat</a> 6 August 2017[Date mismatch] a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> <a href="/wiki/Reuters" title="Reuters">Reuters</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.alertnet.org/thenews/newsdesk/L1143048.htm">South Africa to review mercenary law, targets Iraq</a> February 2005 </li> <li id="cite_note-12"><a href="#cite_ref-12">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.iol.co.za/index.php?set_id=1&click_id=13&art_id=vn20060910084637879C193049">South Africa</a>». Independent Online. [Consulta: 26 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081228020515/http://www.army.mod.uk/brigade_of_gurkhas/gurkha_employment/tacos/index.htm">Gurkha terms and conditions of service</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.army.mod.uk/brigade_of_gurkhas/gurkha_employment/tacos/index.htm">original</a> el 28 December 2008. </li> <li id="cite_note-14"><a href="#cite_ref-14">↑</a> Scripps National «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.thedenverchannel.com/news/national/russia-ukraine-conflict/foreign-volunteers-who-help-ukraine-will-be-eligible-for-citizenship-in-the-future">Foreign volunteers who help Ukraine will be eligible for citizenship in the future</a>». ABC7 Denver. Scripps National. <a href="/wiki/American_Broadcasting_Company" title="American Broadcasting Company">American Broadcasting Company</a>, 09-03-2022. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220310021145/https://www.thedenverchannel.com/news/national/russia-ukraine-conflict/foreign-volunteers-who-help-ukraine-will-be-eligible-for-citizenship-in-the-future">Arxivat</a> 10 de març 2022 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wsj.com/articles/ukraines-new-foreign-legion-takes-the-fight-to-russian-forces-11647083295">Ukraine's New Foreign Legion Takes the Fight to Russian Forces</a>». The Wall Street Journal, 12-03-2022. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220314041801/https://www.wsj.com/articles/ukraines-new-foreign-legion-takes-the-fight-to-russian-forces-11647083295">Arxivat</a> 14 de març 2022 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-16"><a href="#cite_ref-16">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.privatemilitary.org/definition.html">"What is a Private Military Company or PMC?"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061002210947/http://www.privatemilitary.org/definition.html">Arxivat</a> 2 October 2006 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Web article cites Ortiz, Carlos. "Regulating Private Military Companies: States and the Expanding Business of Commercial Security Provision". In L. Assassi, D. Wigan and K. van der Pijl (eds). Global Regulation. Managing Crises After the Imperial Turn. Houndmills / New York, Palgrave Macmillan, 2004, p. 206. </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20051012163625/http://www.globalpolicy.org/security/peacekpg/reform/2001/private.htm">Privatizing Protection</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.globalpolicy.org/security/peacekpg/reform/2001/private.htm">original</a> el 12 October 2005. [Consulta: 11 octubre 2005]. </li> <li id="cite_note-BBC2002-18">↑ <a href="#cite_ref-BBC2002_18-0">18,0</a> <a href="#cite_ref-BBC2002_18-1">18,1</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/2403517.stm">"Dogs of war into doves of peace"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060313144929/http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/2403517.stm">Arxivat</a> 13 March 2006 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. <a href="/wiki/BBC_News" title="BBC News">BBC News</a>, 11 November 2002 </li> <li id="cite_note-a_backup_site-19">↑ <a href="#cite_ref-a_backup_site_19-0">19,0</a> <a href="#cite_ref-a_backup_site_19-1">19,1</a> <a href="#cite_ref-a_backup_site_19-2">19,2</a> Jonathan Finer (10 September 2005). <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2005/09/09/AR2005090902136.html">"Security Contractors in Iraq Under Scrutiny after Shootings"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171025145015/http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2005/09/09/AR2005090902136.html">Arxivat</a> 25 October 2017 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. <a href="/wiki/The_Washington_Post" title="The Washington Post">The Washington Post</a>. (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.globalpolicy.org/security/issues/iraq/occupation/2005/0910contractors.htm">a backup site</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070116123138/http://www.globalpolicy.org//security//issues/iraq/occupation/2005/0910contractors.htm">Arxivat</a> 16 January 2007 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.) </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> ; Crock, Stan «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.businessweek.com/magazine/content/04_22/b3885116.htm">The Other U.S. Military: The private contractor biz is hot, vast, and largely unregulated. Is it out of control?</a>». <a href="/w/index.php?title=Business_Week&action=edit&redlink=1" class="new" title="Business Week (encara no existeix)">Business Week</a>, 31-05-2004. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071211044611/http://www.businessweek.com/magazine/content/04_22/b3885116.htm">Arxivat</a> 11 de desembre 2007 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> Pincus, Walter «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2009/12/15/AR2009121504850.html">Up to 56,000 more contractors likely for Afghanistan, congressional agency says</a>». , 16-12-2009. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100601181216/http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2009/12/15/AR2009121504850.html">Arxivat</a> 1 de juny 2010 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-Neville,_Leigh_p.56-22">↑ <a href="#cite_ref-Neville,_Leigh_p.56_22-0">22,0</a> <a href="#cite_ref-Neville,_Leigh_p.56_22-1">22,1</a> <a href="#cite_ref-Neville,_Leigh_p.56_22-2">22,2</a> Neville, Leigh (2008). Special Operations Forces in Afghanistan, London: Osprey, p. 56 </li> <li id="cite_note-Lynch-23">↑ <a href="#cite_ref-Lynch_23-0">23,0</a> <a href="#cite_ref-Lynch_23-1">23,1</a> <a href="#cite_ref-Lynch_23-2">23,2</a> <a href="#cite_ref-Lynch_23-3">23,3</a> <a href="#cite_ref-Lynch_23-4">23,4</a> <a href="#cite_ref-Lynch_23-5">23,5</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://limacharlienews.com/south-america/colombian-private-military-contractors/">The rise and dominance of Colombia's private military contractors</a>». Lima Charlie News. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200514160110/https://limacharlienews.com/south-america/colombian-private-military-contractors/">Arxivat</a> 14 de maig 2020 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-24"><a href="#cite_ref-24">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.colectivodeabogados.org/article.php3?id_article=1253">"Private Security Transnational Enterprises in Colombia"</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080417203427/http://www.colectivodeabogados.org/article.php3?id_article=1253">Arxivat</a> 17 April 2008 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. José Alvear Restrepo Lawyers' Collective, February 2008. </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190208210114/https://www.hoover.org/publications/policy-review">Policy Review</a>». Hoover Institution. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.hoover.org/publications/policy-review">original</a> el 8 February 2019. [Consulta: 12 febrer 2019]. </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> P. W. Singer (June 2003). <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.brookings.edu/views/articles/fellows/singer20030601.htm">"Peacekeepers, Inc."</a> <a href="/w/index.php?title=Policy_Review&action=edit&redlink=1" class="new" title="Policy Review (encara no existeix)">Policy Review</a>. <a href="/w/index.php?title=The_Brookings_Institution&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Brookings Institution (encara no existeix)">The Brookings Institution</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081203201417/http://www.brookings.edu/views/articles/fellows/singer20030601.htm">Arxivat</a> 3 December 2008 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151102175413/http://www.sandline.com/hotlinks/dogs_of_peace.htm">Dogs of Peace</a>». www.sandline.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sandline.com/hotlinks/dogs_of_peace.html">original</a> el 2 November 2015. [Consulta: 11 octubre 2005]. </li> <li id="cite_note-28"><a href="#cite_ref-28">↑</a> Higgins, Alexander G. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.usatoday.com/news/world/2007-10-17-3392316246_x.htm">US rejects UN mercenary report</a>». <a href="/wiki/USA_Today" title="USA Today">USA Today</a>. <a href="/wiki/Associated_Press" title="Associated Press">Associated Press</a>, 17-10-2007. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120630165026/http://www.usatoday.com/news/world/2007-10-17-3392316246_x.htm">Arxivat</a> 30 de juny 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-29"><a href="#cite_ref-29">↑</a> Trundle, Matthew. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=V1KSA4tJvsQC">Greek Mercenaries: From the Late Archaic Period to Alexander</a> (en anglès). Routledge, 2004-09-09. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-134-30433-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-134-30433-2">ISBN 978-1-134-30433-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Greek+Mercenaries%3A+From+the+Late+Archaic+Period+to+Alexander&rft.aulast=Trundle&rft.aufirst=Matthew&rft.date=2004-09-09&rft.pub=Routledge&rft.isbn=978-1-134-30433-2&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DV1KSA4tJvsQC">  </li> <li id="cite_note-30"><a href="#cite_ref-30">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Xenophon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Xenophon (encara no existeix)">Xenophon</a>, <a href="/w/index.php?title=Anabasis_(Xenophon)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anabasis (Xenophon) (encara no existeix)">Anabasis</a> vii. 1. 1–32 </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> J. B. Bury, The Cambridge Ancient History VI: Macedon, 401–301 BC, Ch. 5, Cambridge: University Press, 1975. </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Polyaenus, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210621062830/https://cts.perseids.org/read/greekLit/tlg0616/tlg001/1st1K-grc1/3.9">Strategems</a>, 3.9.38 </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> Xenophon, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=urn:cts:greekLit:tlg0032.tlg001.perseus-grc1:3.1.13">Hellenika</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220621194228/https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=urn:cts:greekLit:tlg0032.tlg001.perseus-grc1:3.1.13">Arxivat</a> 21 June 2022 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., 3.1.13 </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchuster2016366–367-34"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchuster2016366–367_34-0">↑</a> <a href="#CITEREFSchuster2016">Schuster, 2016</a>, p. 366–367. </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> <a href="#CITEREFArrian1976">Arrian 1976</a>, I, 11 </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> Pande, L. V.; Varadpande, M. L.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=SyxOHOCVcVkC">History of Indian Theatre</a>. 1. Abhinav Publications, 1987, p. 235. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-8170172215" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-8170172215">ISBN 978-8170172215</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Indian+Theatre&rft.aulast=Pande&rft.aufirst=L.+V.&rft.date=1987&rft.pub=Abhinav+Publications&rft.pages=235&rft.isbn=978-8170172215&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DSyxOHOCVcVkC">  </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> William Woodthorpe Tarn. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=-HeJS3nE9cAC">The Greeks in Bactria and India</a>. Cambridge University Press, 2010, p. 250. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1108009416" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1108009416">ISBN 978-1108009416</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Greeks+in+Bactria+and+India&rft.au=William+Woodthorpe+Tarn&rft.date=2010&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=250&rft.isbn=978-1108009416&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D-HeJS3nE9cAC">  </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> Stephanus of Byzantium, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://topostext.org/work/241">Ethnica</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210410155716/https://topostext.org/work/241">Arxivat</a> 10 April 2021 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., D216.8 </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> Woodthorpe Tarn, William. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=-HeJS3nE9cAC">The Greeks in Bactria and India</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2010, p. 250. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1108009416" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1108009416">ISBN 978-1108009416</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Greeks+in+Bactria+and+India&rft.aulast=Woodthorpe+Tarn&rft.aufirst=William&rft.date=2010&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=250&rft.isbn=978-1108009416&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D-HeJS3nE9cAC">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGoldsworthy200632-40"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGoldsworthy200632_40-0">↑</a> <a href="#CITEREFGoldsworthy2006">Goldsworthy, 2006</a>, p. 32. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEScullard2006567-41"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEScullard2006567_41-0">↑</a> <a href="#CITEREFScullard2006">Scullard, 2006</a>, p. 567. </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> Polyaenus, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210612150758/https://cts.perseids.org/read/greekLit/tlg0616/tlg001/1st1K-grc1/5.2">Strategems</a>, 5.2.17 </li> <li id="cite_note-43"><a href="#cite_ref-43">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210201171252/https://www.metmuseum.org/toah/hd/barb/hd_barb.htm">Barbarians and Romans | Essay | the Metropolitan Museum of Art | Heilbrunn Timeline of Art History</a>». Metropolitan Museum of Art. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.metmuseum.org/toah/hd/barb/hd_barb.htm">original</a> el 1 February 2021. [Consulta: 19 gener 2021]. </li> <li id="cite_note-Livius-44"><a href="#cite_ref-Livius_44-0">↑</a> Lendering, Jona. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.livius.org/people/mamertines/">"Mamertines"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150707111002/http://www.livius.org/people/mamertines/">Arxivat</a> 7 July 2015 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Livius.org </li> <li id="cite_note-45"><a href="#cite_ref-45">↑</a> Williams, Mark. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=C3SYDwAAQBAJ&q=M%C3%ADl+Esp%C3%A1ine&pg=PA139">Ireland's Immortals: A History of the Gods of Irish Myth</a> (en anglès). Princeton University Press, 2018, p. 413. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0691183046" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0691183046">ISBN 978-0691183046</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ireland%27s+Immortals%3A+A+History+of+the+Gods+of+Irish+Myth&rft.aulast=Williams&rft.aufirst=Mark&rft.date=2018&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.pages=413&rft.isbn=978-0691183046&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DC3SYDwAAQBAJ%26q%3DM%25C3%25ADl%2BEsp%25C3%25A1ine%26pg%3DPA139">  </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> The legacy of Alexander: politics, warfare, and propaganda under the successors, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0198153066" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0198153066">ISBN 0198153066</a>, 2002, p. 248, "The Illyrians moreover had not been reliable auxiliaries in the recent past." </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> Lanning, Michael (2007), Mercenaries: Soldiers of Fortune, from Ancient Greece to Today's Private Military Companies, New York: Random House, pp. 48–49 </li> <li id="cite_note-Lanning,_Michael_p._42-48">↑ <a href="#cite_ref-Lanning,_Michael_p._42_48-0">48,0</a> <a href="#cite_ref-Lanning,_Michael_p._42_48-1">48,1</a> <a href="#cite_ref-Lanning,_Michael_p._42_48-2">48,2</a> Lanning, Michael (2003), Mercenaries: Soldiers of Fortune, from Ancient Greece to Today's Private Military Companies, New York: Random House, p. 42 </li> <li id="cite_note-49"><a href="#cite_ref-49">↑</a> Strickland, Matthew. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/warchivalrycondu0000stri">War and Chivalry: The Conduct and Perception of War in England and Normandy, 1066–1217</a>. Cambridge: Cambridge University Press, 1996, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/warchivalrycondu0000stri/page/291">291</a>–300. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/052144392X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/052144392X">ISBN 052144392X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=War+and+Chivalry%3A+The+Conduct+and+Perception+of+War+in+England+and+Normandy%2C+1066%E2%80%931217&rft.aulast=Strickland&rft.aufirst=Matthew&rft.date=1996&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.place=Cambridge&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fwarchivalrycondu0000stri%2Fpage%2F291+291%5D%E2%80%93300&rft.isbn=052144392X&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fwarchivalrycondu0000stri">  </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> Paz González, Carlos (2007), "The Role of Mercenary Troops in Spain in the Fourteenth Century" pp. 331–344, in John France (ed.), Mercenaries and Paid Men: The Mercenary Identity in the Middle Ages Leiden: Brill, pp. 331–332 </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> Paz González, Carlos (2007), "The Role of Mercenary Troops in Spain in the Fourteenth Century", pp. 331–344, in John France (ed.), Mercenaries and Paid Men: The Mercenary Identity in the Middle Ages, Leiden: Brill, 2007 pp. 337–338 </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> Paz González, Carlos (2007), "The Role of Mercenary Troops in Spain in the Fourteenth Century", pp. 331–344, in John France (ed.), Mercenaries and Paid Men: The Mercenary Identity in the Middle Ages, Leiden: Brill, pp. 338–341 </li> <li id="cite_note-53"><a href="#cite_ref-53">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100124191956/http://www.100welshheroes.com/en/biography/owainlawgoch">Owain Lawgoch (English:Owain of the Red Hand, French:Yvain de Galles)</a>». 100welshheroes.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.100welshheroes.com/en/biography/owainlawgoch">original</a> el 24 January 2010. [Consulta: 26 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> Lanning, Michael (2007), Mercenaries: Soldiers of Fortune, from Ancient Greece to Today's Private Military Companies, New York: Random House, p. 44 </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> Lanning, Michael (2007), Mercenaries: Soldiers of Fortune, from Ancient Greece to Today's Private Military Companies, New York: Random House, p. 45 </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV), planes 170-171. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-297-4706-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-297-4706-0">ISBN 84-297-4706-0</a> </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> Joseph Farrell & Michael C. J. Putnam (2010), <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=nVWUluw8X8wC&dq=%22mercenaries%22+%22war+of+castro%22&pg=PA263">A Companion to Vergil's Aeneid and Its Tradition</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230215134438/https://books.google.com.au/books?id=nVWUluw8X8wC&pg=PA263&lpg=PA263&dq=%22mercenaries%22+%22war+of+castro%22&source=bl&ots=VuzmVa8l53&sig=Hrm8VtOODq8VKLmPw-lgT17nXBU&hl=ca&ei=7gU0TKrjOofJccf6hd0D&sa=X&oi=book_result&ct=result#v=onepage&q=%22mercenaries%22%20%22war%20of%20castro%22&f=false">Arxivat</a> 15 February 2023 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> Geoffrey Parker (2001). <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=qy8y8rHgucoC&pg=PA17">Europe in crisis, 1598–1648</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230215134451/https://books.google.cat/books?id=qy8y8rHgucoC&pg=PA17&dq=&hl=ca">Arxivat</a> 15 February 2023 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Wiley-Blackwell. p. 17. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0631220283" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0631220283">ISBN 0631220283</a> </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> Patrick Sarsfield. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061028071137/http://indigo.ie/~wildgees/sarsfiel.htm">Wild Geese Heritage Museum and Library</a>». indigo.ie. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://indigo.ie/~wildgees/sarsfiel.htm">original</a> el 28 October 2006. [Consulta: 23 desembre 2006]. </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> Fedosov, Dmitry (2004). "Cock of the East: A Gordon Blade Abroad". pp. 1–10 in Ljubica and Mark Erickson (eds.), Russia: War, Peace and Diplomacy, London: Weidenfeld & Nicolson, p. 6 </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> Fedosov, Dmitry (2004). "Cock of the East: A Gordon Blade Abroad". pp. 1–10 in Ljubica and Mark Erickson (eds.), Russia: War, Peace and Diplomacy, London: Weidenfeld & Nicolson, p. 9 </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> Showlater, Dennis. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20231031150857/https://www.historynet.com/hessians-the-best-armies-money-could-buy/">Hessians: The Best Armies Money Could Buy</a>». HistoryNet, 05-09-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.historynet.com/hessians-the-best-armies-money-could-buy/">original</a> el 2023-10-31. [Consulta: 6 juny 2024]. </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230303214428/https://www.battlefields.org/learn/articles/hessians">Hessians</a>». American Battlefield Trust, 19-12-2023. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.battlefields.org/learn/articles/hessians">original</a> el 2023-03-03. [Consulta: 6 juny 2024]. </li> <li id="cite_note-Rodriguez-64"><a href="#cite_ref-Rodriguez_64-0">↑</a> Rodriguez, Moises Enrique. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/freedomsmercenar0000rodr">Freedom's Mercenaries: Northern South America</a>. Lantham: Hamilton Books, 2006, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/freedomsmercenar0000rodr/page/14">14</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0761834370" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0761834370">ISBN 0761834370</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Freedom%27s+Mercenaries%3A+Northern+South+America&rft.aulast=Rodriguez&rft.aufirst=Moises+Enrique&rft.date=2006&rft.pub=Hamilton+Books&rft.place=Lantham&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ffreedomsmercenar0000rodr%2Fpage%2F14+14%5D&rft.isbn=0761834370&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ffreedomsmercenar0000rodr">  </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> Rodriguez, Moises Enrique. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/freedomsmercenar0000rodr">Freedom's Mercenaries: Northern South America</a>. Lantham: Hamilton Books, 2006, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/freedomsmercenar0000rodr/page/1">1</a>–2. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0761834370" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0761834370">ISBN 0761834370</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Freedom%27s+Mercenaries%3A+Northern+South+America&rft.aulast=Rodriguez&rft.aufirst=Moises+Enrique&rft.date=2006&rft.pub=Hamilton+Books&rft.place=Lantham&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ffreedomsmercenar0000rodr%2Fpage%2F1+1%5D%E2%80%932&rft.isbn=0761834370&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ffreedomsmercenar0000rodr">  </li> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20201212010842/https://asiatimes.com/2020/10/turkey-deploys-syrian-mercenaries-to-karabakh-war/">Turkey deploys Syrian mercenaries to Karabakh war</a>». Asia Times, 07-10-2020. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://asiatimes.com/2020/10/turkey-deploys-syrian-mercenaries-to-karabakh-war/">original</a> el 12 December 2020. [Consulta: 2 febrer 2021]. </li> <li id="cite_note-67"><a href="#cite_ref-67">↑</a> Al-Khalidi, Suleiman. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220327130414/https://www.reuters.com/world/some-syrian-veterans-ready-ukraine-fight-commanders-say-2022-03-20/">Some Syrian veterans ready for Ukraine fight, commanders say</a>». Reuters, 26-03-2022. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.reuters.com/world/some-syrian-veterans-ready-ukraine-fight-commanders-say-2022-03-20/">original</a> el 27 March 2022. [Consulta: 27 març 2022]. </li> <li id="cite_note-68"><a href="#cite_ref-68">↑</a> Faulconbridge, Guy. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220327043657/https://www.reuters.com/world/europe/putin-says-volunteers-welcome-help-fight-against-ukrainian-forces-2022-03-11/">Putin says Russia to use Middle East volunteer fighters</a>». Reuters, 26-03-2022. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.reuters.com/world/europe/putin-says-volunteers-welcome-help-fight-against-ukrainian-forces-2022-03-11/">original</a> el 27 March 2022. [Consulta: 27 març 2022]. </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220327024739/https://www.jpost.com/international/article-701597">Syria to supply Russia with 40,000 mercenaries – Ukrainian Defense Min</a>». Jerusalem Post, 26-03-2022. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jpost.com/international/article-701597">original</a> el 27 March 2022. [Consulta: 27 març 2022]. </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://theintercept.com/2023/02/02/wagner-group-violence-sledgehammer/">The Grisly Cult of the Wagner Group's Sledgehammer</a>». The Intercept, 02-02-2023. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910104703/https://theintercept.com/2023/02/02/wagner-group-violence-sledgehammer/">Arxivat</a> 10 de setembre 2024 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20231011070208/https://novayagazeta.ru/articles/2019/11/20/82805-golovorezy-21">Головорезы (21+)</a>». Новая газета – Novayagazeta.ru, 20-11-2019. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://novayagazeta.ru/articles/2019/11/20/82805-golovorezy-21">original</a> el 11 d’octubre 2023. [Consulta: 13 d’agost 2024]. </li> <li id="cite_note-filmed-72"><a href="#cite_ref-filmed_72-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20231005125318/https://www.theguardian.com/world/2019/nov/21/man-filmed-killing-torture-syrian-identified-russian-mercenary-wagner">Man who filmed beheading of Syrian identified as Russian mercenary</a>». <a href="/wiki/The_Guardian" title="The Guardian">The Guardian</a>, 21-11-2019. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/world/2019/nov/21/man-filmed-killing-torture-syrian-identified-russian-mercenary-wagner">original</a> el 5 d’octubre 2023. [Consulta: 13 d’agost 2024]. </li> <li id="cite_note-73"><a href="#cite_ref-73">↑</a> Ancient Chinese Civilization <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1404280359" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1404280359">ISBN 978-1404280359</a> p. 12 </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> 雑賀衆, <a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E9%9B%91%E8%B3%80%E8%A1%86" class="extiw" title="ja:雑賀衆">saikashuu</a> </li> <li id="cite_note-Álvarez-75">↑ <a href="#cite_ref-Álvarez_75-0">75,0</a> <a href="#cite_ref-Álvarez_75-1">75,1</a> Álvarez, Jorge. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20201029234348/https://labrujulaverde.com/en/2019/05/the-sinking-of-the-san-diego-the-spanish-galleon-that-carried-japanese-mercenaries-to-stop-a-dutch-invasion/">The Sinking of the San Diego, the Spanish galleon that carried Japanese mercenaries to stop a Dutch invasion</a>». LBV, 11-05-2019. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://labrujulaverde.com/en/2019/05/the-sinking-of-the-san-diego-the-spanish-galleon-that-carried-japanese-mercenaries-to-stop-a-dutch-invasion/">original</a> el 29 October 2020. [Consulta: 26 maig 2020]. </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160530104033/http://wardsan.travellerspoint.com/s21/">Asia 2008–09</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://wardsan.travellerspoint.com/s21/">original</a> el 30 May 2016. [Consulta: 15 maig 2016]. </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://search.library.utoronto.ca/details?7626150">Merchant kings : when companies ruled the world, 1600–1900 / – University of Toronto Libraries</a>. Thomas Dunne Books, 2010. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0312616113" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0312616113">ISBN 978-0312616113</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Merchant+kings+%3A+when+companies+ruled+the+world%2C+1600%E2%80%931900+%2F+%E2%80%93+University+of+Toronto+Libraries&rft.date=2010&rft.pub=Thomas+Dunne+Books&rft.isbn=978-0312616113&rft_id=http%3A%2F%2Fsearch.library.utoronto.ca%2Fdetails%3F7626150">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160629154836/http://search.library.utoronto.ca/details?7626150">Arxivat</a> 29 de juny 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Byrnes, Dan. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160325034159/http://www.danbyrnes.com.au/lostworlds/timeline/lwstory7.htm">Lost Worlds Page 7 – From 1600–1700</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.danbyrnes.com.au/lostworlds/timeline/lwstory7.htm">original</a> el 25 March 2016. [Consulta: 15 maig 2016]. </li> <li id="cite_note-Smith-79"><a href="#cite_ref-Smith_79-0">↑</a> Smith, Richard. Mercenaries and Mandarins: The Ever-Victorious Army in Nineteenth Century China. Millwood: KTO Press, 1978, p. 43–44. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0527839507" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0527839507">ISBN 0527839507</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mercenaries+and+Mandarins%3A+The+Ever-Victorious+Army+in+Nineteenth+Century+China&rft.aulast=Smith&rft.aufirst=Richard&rft.date=1978&rft.pub=KTO+Press&rft.place=Millwood&rft.pages=43%E2%80%9344&rft.isbn=0527839507">  </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> Smith, Richard. Mercenaries and Mandarins: The Ever-Victorious Army in Nineteenth Century China. Millwood: KTO Press, 1978, p. 60–61. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0527839507" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0527839507">ISBN 0527839507</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mercenaries+and+Mandarins%3A+The+Ever-Victorious+Army+in+Nineteenth+Century+China&rft.aulast=Smith&rft.aufirst=Richard&rft.date=1978&rft.pub=KTO+Press&rft.place=Millwood&rft.pages=60%E2%80%9361&rft.isbn=0527839507">  </li> <li id="cite_note-Faught-81"><a href="#cite_ref-Faught_81-0">↑</a> Faught, Brad. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/gordonvictorianh0000faug">Gordon: Victorian Hero</a>. Washington D.C: Potomac Books, 2008, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/gordonvictorianh0000faug/page/29">29</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1597971447" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1597971447">ISBN 978-1597971447</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Gordon%3A+Victorian+Hero&rft.aulast=Faught&rft.aufirst=Brad&rft.date=2008&rft.pub=Potomac+Books&rft.place=Washington+D.C&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fgordonvictorianh0000faug%2Fpage%2F29+29%5D&rft.isbn=978-1597971447&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fgordonvictorianh0000faug">  </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> Urban, Mark. Generals: Ten British Commanders Who Shaped The Modern World.. London: Faber and Faber, 2005, p. 157. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0571224876" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0571224876">ISBN 978-0571224876</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Generals%3A+Ten+British+Commanders+Who+Shaped+The+Modern+World.&rft.aulast=Urban&rft.aufirst=Mark&rft.date=2005&rft.pub=Faber+and+Faber&rft.place=London&rft.pages=157&rft.isbn=978-0571224876">  </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> Urban, Mark. Generals: Ten British Commanders Who Shaped The Modern World.. London: Faber and Faber, 2005, p. 158. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0571224876" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0571224876">ISBN 978-0571224876</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Generals%3A+Ten+British+Commanders+Who+Shaped+The+Modern+World.&rft.aulast=Urban&rft.aufirst=Mark&rft.date=2005&rft.pub=Faber+and+Faber&rft.place=London&rft.pages=158&rft.isbn=978-0571224876">  </li> <li id="cite_note-Karnow-84">↑ <a href="#cite_ref-Karnow_84-0">84,0</a> <a href="#cite_ref-Karnow_84-1">84,1</a> Karnow, Stanley. Vietnam: A History. Nova York: Viking, 1983, p. 81–82. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0670746045" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0670746045">ISBN 0670746045</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Vietnam%3A+A+History&rft.aulast=Karnow&rft.aufirst=Stanley&rft.date=1983&rft.pub=Viking&rft.place=Nova+York&rft.pages=81%E2%80%9382&rft.isbn=0670746045">  </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> Karnow, Stanley. Vietnam: A History. Nova York: Viking, 1983, p. 84–85. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0670746045" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0670746045">ISBN 0670746045</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Vietnam%3A+A+History&rft.aulast=Karnow&rft.aufirst=Stanley&rft.date=1983&rft.pub=Viking&rft.place=Nova+York&rft.pages=84%E2%80%9385&rft.isbn=0670746045">  </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> Davis, Richard Harding Real Soldiers of Fortune (1906) </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> Drage, Charles General of Fortune (1954) </li> <li id="cite_note-Fenby,_Jonathan_p._111-88">↑ <a href="#cite_ref-Fenby,_Jonathan_p._111_88-0">88,0</a> <a href="#cite_ref-Fenby,_Jonathan_p._111_88-1">88,1</a> <a href="#cite_ref-Fenby,_Jonathan_p._111_88-2">88,2</a> <a href="#cite_ref-Fenby,_Jonathan_p._111_88-3">88,3</a> <a href="#cite_ref-Fenby,_Jonathan_p._111_88-4">88,4</a> <a href="#cite_ref-Fenby,_Jonathan_p._111_88-5">88,5</a> Fenby, Jonathan Chiang Kai-Shek China's Generalissimo and the Nation He Lost, New York: Carroll & Graf, 2004 p. 111 </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> Bisher, Jamie. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=28iPAgAAQBAJ&dq=1921+350+men+Gobi+fell+in+combat+against+the+Chinese+army&pg=PA339">White Terror: Cossack Warlords of the Trans-Siberian</a>. illustrated. Routledge, 2006, p. 339. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1135765960" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1135765960">ISBN 1135765960</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=White+Terror%3A+Cossack+Warlords+of+the+Trans-Siberian&rft.aulast=Bisher&rft.aufirst=Jamie&rft.date=2006&rft.edition=illustrated&rft.pub=Routledge&rft.pages=339&rft.isbn=1135765960&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D28iPAgAAQBAJ%26dq%3D1921%2B350%2Bmen%2BGobi%2Bfell%2Bin%2Bcombat%2Bagainst%2Bthe%2BChinese%2Barmy%26pg%3DPA339">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910104823/https://books.google.cat/books?id=28iPAgAAQBAJ&dq=1921+350+men+Gobi+fell+in+combat+against+the+Chinese+army&pg=PA339#v=onepage&q=1921%20350%20men%20Gobi%20fell%20in%20combat%20against%20the%20Chinese%20army&f=false">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-90"><a href="#cite_ref-90">↑</a> Fenby, Jonathan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=PNJOxyP0SqEC&pg=PA102">Generalissimo: Chiang Kai-shek and the China He Lost</a>. illustrated. Simon and Schuster, 2003, p. 102. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0743231449" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0743231449">ISBN 0743231449</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Generalissimo%3A+Chiang+Kai-shek+and+the+China+He+Lost&rft.aulast=Fenby&rft.aufirst=Jonathan&rft.date=2003&rft.edition=illustrated&rft.pub=Simon+and+Schuster&rft.pages=102&rft.isbn=0743231449&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DPNJOxyP0SqEC%26pg%3DPA102">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910104705/https://books.google.cat/books?id=PNJOxyP0SqEC&pg=PA102#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> Weirather, Larry. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=UM3-CgAAQBAJ">Fred Barton and the Warlords' Horses of China: How an American Cowboy Brought the Old West to the Far East</a>. Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, 2015, p. 42. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0786499137" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0786499137">ISBN 978-0786499137</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fred+Barton+and+the+Warlords%27+Horses+of+China%3A+How+an+American+Cowboy+Brought+the+Old+West+to+the+Far+East&rft.aulast=Weirather&rft.aufirst=Larry&rft.date=2015&rft.pub=McFarland+%26+Company&rft.place=Jefferson%2C+North+Carolina&rft.pages=42&rft.isbn=978-0786499137&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DUM3-CgAAQBAJ">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910104705/https://books.google.cat/books?id=UM3-CgAAQBAJ">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-time2-92"><a href="#cite_ref-time2_92-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,928072,00.html">CHINA: Potent Hero</a>». , 24-09-1928. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120219204402/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,928072,00.html">Arxivat</a> 19 de febrer 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Bisher, Jamie. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=t8sdihXN47wC&dq=Nechaev+leg+bisher&pg=PA297">White Terror: Cossack Warlords of the Trans-Siberian</a>. illustrated. Psychology Press, 2005, p. 297. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0714656909" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0714656909">ISBN 0714656909</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=White+Terror%3A+Cossack+Warlords+of+the+Trans-Siberian&rft.aulast=Bisher&rft.aufirst=Jamie&rft.date=2005&rft.edition=illustrated&rft.pub=Psychology+Press&rft.pages=297&rft.isbn=0714656909&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dt8sdihXN47wC%26dq%3DNechaev%2Bleg%2Bbisher%26pg%3DPA297">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910104706/https://books.google.cat/books?id=t8sdihXN47wC&dq=Nechaev+leg+bisher&pg=PA297#v=onepage&q=Nechaev%20leg%20bisher&f=false">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-94"><a href="#cite_ref-94">↑</a> Kwong, Chi Man. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=gBu9DgAAQBAJ&dq=actual+number+1927+hundred&pg=PA155">War and Geopolitics in Interwar Manchuria: Zhang Zuolin and the Fengtian Clique during the Northern Expedition</a>. 1 of Studies on Modern East Asian History. illustrated. BRILL, 2017, p. 155. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-9004340848" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-9004340848">ISBN 978-9004340848</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=War+and+Geopolitics+in+Interwar+Manchuria%3A+Zhang+Zuolin+and+the+Fengtian+Clique+during+the+Northern+Expedition&rft.aulast=Kwong&rft.aufirst=Chi+Man&rft.date=2017&rft.edition=illustrated&rft.pub=BRILL&rft.pages=155&rft.isbn=978-9004340848&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DgBu9DgAAQBAJ%26dq%3Dactual%2Bnumber%2B1927%2Bhundred%26pg%3DPA155">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910104706/https://books.google.cat/books?id=gBu9DgAAQBAJ&dq=actual+number+1927+hundred&pg=PA155#v=onepage&q=actual%20number%201927%20hundred&f=false">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> Fenby, Jonathan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=PNJOxyP0SqEC&dq=armoured+train+stout+rope&pg=PA176">Generalissimo: Chiang Kai-shek and the China He Lost</a>. illustrated. Simon and Schuster, 2003, p. 176. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0743231449" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0743231449">ISBN 0743231449</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Generalissimo%3A+Chiang+Kai-shek+and+the+China+He+Lost&rft.aulast=Fenby&rft.aufirst=Jonathan&rft.date=2003&rft.edition=illustrated&rft.pub=Simon+and+Schuster&rft.pages=176&rft.isbn=0743231449&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DPNJOxyP0SqEC%26dq%3Darmoured%2Btrain%2Bstout%2Brope%26pg%3DPA176">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910104707/https://books.google.cat/books?id=PNJOxyP0SqEC&dq=armoured+train+stout+rope&pg=PA176#v=onepage&q=armoured%20train%20stout%20rope&f=false">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-96"><a href="#cite_ref-96">↑</a> Fenby, Jonathan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=s2NKutuUlA8C&dq=armoured+train+stout+rope&pg=PA14-IA69">Generalissimo: Chiang Kai-shek and the China He Lost</a>. reprint. Hachette Books, 2009, p. 176. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0786739844" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0786739844">ISBN 978-0786739844</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Generalissimo%3A+Chiang+Kai-shek+and+the+China+He+Lost&rft.aulast=Fenby&rft.aufirst=Jonathan&rft.date=2009&rft.edition=reprint&rft.pub=Hachette+Books&rft.pages=176&rft.isbn=978-0786739844&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Ds2NKutuUlA8C%26dq%3Darmoured%2Btrain%2Bstout%2Brope%26pg%3DPA14-IA69">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910104707/https://books.google.cat/books?id=s2NKutuUlA8C&dq=armoured+train+stout+rope&pg=PA14-IA69#v=onepage&q=armoured%20train%20stout%20rope&f=false">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> Fenby, Jonathan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=dhuNIR6GKPcC&dq=armoured+train+stout+rope&pg=PA176">The General: Charles De Gaulle and the France He Saved</a>. Simon and Schuster, 2010, p. 176. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0857200679" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0857200679">ISBN 978-0857200679</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+General%3A+Charles+De+Gaulle+and+the+France+He+Saved&rft.aulast=Fenby&rft.aufirst=Jonathan&rft.date=2010&rft.pub=Simon+and+Schuster&rft.pages=176&rft.isbn=978-0857200679&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DdhuNIR6GKPcC%26dq%3Darmoured%2Btrain%2Bstout%2Brope%26pg%3DPA176">  </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> Fenby, Jonathan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=8VIUAQAAIAAJ&q=armoured+train+stout+rope">Generalissimo: Modern China: The Fall and Rise of a Great Power, 1850 to the Present</a>. HarperCollins, 2008, p. 194. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0061661167" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0061661167">ISBN 978-0061661167</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Generalissimo%3A+Modern+China%3A+The+Fall+and+Rise+of+a+Great+Power%2C+1850+to+the+Present&rft.aulast=Fenby&rft.aufirst=Jonathan&rft.date=2008&rft.pub=HarperCollins&rft.pages=194&rft.isbn=978-0061661167&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D8VIUAQAAIAAJ%26q%3Darmoured%2Btrain%2Bstout%2Brope">  </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> Fenby, Jonathan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=f6YlUMjpWfUC&q=armoured+train+stout+rope">The Penguin History of Modern China: The Fall and Rise of a Great Power, 1850 to the Present</a>. 2, illustrated. Penguin Books, 2013, p. 194. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0141975153" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0141975153">ISBN 978-0141975153</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Penguin+History+of+Modern+China%3A+The+Fall+and+Rise+of+a+Great+Power%2C+1850+to+the+Present&rft.aulast=Fenby&rft.aufirst=Jonathan&rft.date=2013&rft.edition=2%2C+illustrated&rft.pub=Penguin+Books&rft.pages=194&rft.isbn=978-0141975153&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Df6YlUMjpWfUC%26q%3Darmoured%2Btrain%2Bstout%2Brope">  </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> Forbes, Andrew D. W.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=IAs9AAAAIAAJ&pg=PA101">Warlords and Muslims in Chinese Central Asia: A Political History of Republican Sinkiang 1911-1949</a>. illustrated. CUP Archive, 1986, p. 101–103. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521255147" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521255147">ISBN 0521255147</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Warlords+and+Muslims+in+Chinese+Central+Asia%3A+A+Political+History+of+Republican+Sinkiang+1911-1949&rft.aulast=Forbes&rft.aufirst=Andrew+D.+W.&rft.date=1986&rft.edition=illustrated&rft.pub=CUP+Archive&rft.pages=101%E2%80%93103&rft.isbn=0521255147&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIAs9AAAAIAAJ%26pg%3DPA101">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910105401/https://books.google.cat/books?id=IAs9AAAAIAAJ&pg=PA101#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> Forbes, Andrew D. W.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=IAs9AAAAIAAJ&dq=white+russians+turban+heads+600+uighurs+defile&pg=PA294">Warlords and Muslims in Chinese Central Asia: A Political History of Republican Sinkiang 1911-1949</a>. illustrated. CUP Archive, 1986, p. 294. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521255147" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521255147">ISBN 0521255147</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Warlords+and+Muslims+in+Chinese+Central+Asia%3A+A+Political+History+of+Republican+Sinkiang+1911-1949&rft.aulast=Forbes&rft.aufirst=Andrew+D.+W.&rft.date=1986&rft.edition=illustrated&rft.pub=CUP+Archive&rft.pages=294&rft.isbn=0521255147&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIAs9AAAAIAAJ%26dq%3Dwhite%2Brussians%2Bturban%2Bheads%2B600%2Buighurs%2Bdefile%26pg%3DPA294">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910105232/https://books.google.cat/books?id=IAs9AAAAIAAJ&dq=white+russians+turban+heads+600+uighurs+defile&pg=PA294#v=onepage&q=white%20russians%20turban%20heads%20600%20uighurs%20defile&f=false">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> Wu, Aichen. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=kvxwAAAAMAAJ&q=At+the+same+time+the+White+Russians+brought+off+a+fine+piece+of+work+when+,+learning+that+six+hundred+Turban+-+heads+carrying+scaling+-+ladders+were+marching+to+join+the+attackers+,+they+waylaid+them+in+a+defile+outside+the+city+,+and">Turkistan Tumult</a>. illustrated, reprint. Oxford University Press, 1984, p. 83 (Oxford in Asia paperbacks). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0195838394" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0195838394">ISBN 0195838394</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Turkistan+Tumult&rft.aulast=Wu&rft.aufirst=Aichen&rft.date=1984&rft.edition=illustrated%2C+reprint&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=83&rft.series=Oxford+in+Asia+paperbacks&rft.isbn=0195838394&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DkvxwAAAAMAAJ%26q%3DAt%2Bthe%2Bsame%2Btime%2Bthe%2BWhite%2BRussians%2Bbrought%2Boff%2Ba%2Bfine%2Bpiece%2Bof%2Bwork%2Bwhen%2B%2C%2Blearning%2Bthat%2Bsix%2Bhundred%2BTurban%2B-%2Bheads%2Bcarrying%2Bscaling%2B-%2Bladders%2Bwere%2Bmarching%2Bto%2Bjoin%2Bthe%2Battackers%2B%2C%2Bthey%2Bwaylaid%2Bthem%2Bin%2Ba%2Bdefile%2Boutside%2Bthe%2Bcity%2B%2C%2Band">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910105405/https://books.google.cat/books?id=kvxwAAAAMAAJ&q=At+the+same+time+the+White+Russians+brought+off+a+fine+piece+of+work+when+,+learning+that+six+hundred+Turban+-+heads+carrying+scaling+-+ladders+were+marching+to+join+the+attackers+,+they+waylaid+them+in+a+defile+outside+the+city+,+and">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> Forbes, Andrew D. W.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=IAs9AAAAIAAJ&pg=PA100">Warlords and Muslims in Chinese Central Asia: A Political History of Republican Sinkiang 1911-1949</a>. illustrated. CUP Archive, 1986, p. 100. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521255147" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521255147">ISBN 0521255147</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Warlords+and+Muslims+in+Chinese+Central+Asia%3A+A+Political+History+of+Republican+Sinkiang+1911-1949&rft.aulast=Forbes&rft.aufirst=Andrew+D.+W.&rft.date=1986&rft.edition=illustrated&rft.pub=CUP+Archive&rft.pages=100&rft.isbn=0521255147&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIAs9AAAAIAAJ%26pg%3DPA100">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910105406/https://books.google.cat/books?id=IAs9AAAAIAAJ&pg=PA100#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-104"><a href="#cite_ref-104">↑</a> Forbes, Andrew D. W.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=IAs9AAAAIAAJ&pg=PA121">Warlords and Muslims in Chinese Central Asia: A Political History of Republican Sinkiang 1911-1949</a>. illustrated. CUP Archive, 1986, p. 120–121. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521255147" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521255147">ISBN 0521255147</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Warlords+and+Muslims+in+Chinese+Central+Asia%3A+A+Political+History+of+Republican+Sinkiang+1911-1949&rft.aulast=Forbes&rft.aufirst=Andrew+D.+W.&rft.date=1986&rft.edition=illustrated&rft.pub=CUP+Archive&rft.pages=120%E2%80%93121&rft.isbn=0521255147&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIAs9AAAAIAAJ%26pg%3DPA121">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910105236/https://books.google.cat/books?id=IAs9AAAAIAAJ&pg=PA121#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> Forbes, Andrew D. W.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=IAs9AAAAIAAJ&pg=PA178">Warlords and Muslims in Chinese Central Asia: A Political History of Republican Sinkiang 1911-1949</a>. illustrated. CUP Archive, 1986, p. 178. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521255147" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521255147">ISBN 0521255147</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Warlords+and+Muslims+in+Chinese+Central+Asia%3A+A+Political+History+of+Republican+Sinkiang+1911-1949&rft.aulast=Forbes&rft.aufirst=Andrew+D.+W.&rft.date=1986&rft.edition=illustrated&rft.pub=CUP+Archive&rft.pages=178&rft.isbn=0521255147&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIAs9AAAAIAAJ%26pg%3DPA178">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910105236/https://books.google.cat/books?id=IAs9AAAAIAAJ&pg=PA178#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> Ray Wagner, Prelude to Pearl Harbor: The Air War in China, 1937–1941, San Diego Aerospace Museum 1991, p. 28 </li> <li id="cite_note-Kolff2013-107"><a href="#cite_ref-Kolff2013_107-0">↑</a> Kolff, Dirk H. A. «Peasants fighting for a living in early modern North India». Fighting for a Living. Amsterdam University Press, 2013, pàg. 243–266. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1017%2F9789048517251.009">10.1017/9789048517251.009</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/j.ctt6wp6pg.11">j.ctt6wp6pg.11</a>. </li> <li id="cite_note-108"><a href="#cite_ref-108">↑</a> Macintyre, Ben The Man Who Would Be King: The First American in Afghanistan. New York: Farrar, Straus and Giroux p. 193 </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> Macintyre, Ben The Man Who Would Be King: The First American in Afghanistan. New York: Farrar, Straus and Giroux p. 152 </li> <li id="cite_note-110"><a href="#cite_ref-110">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.economist.com/node/21541753">The Company That Ruled The Waves</a>». , 17-12-2011. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180225130424/http://www.economist.com/node/21541753">Arxivat</a> 25 de febrer 2018 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> Bryant 2000 p10 </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> Bryant 2000 pp10–11 </li> <li id="cite_note-113"><a href="#cite_ref-113">↑</a> Bryant 2000 pp3–4 </li> <li id="cite_note-Bryant-114"><a href="#cite_ref-Bryant_114-0">↑</a> Bryant 2000 p4 </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> Bryant 2000 p5 </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> Bryant 2000 p11–12 </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> Bryant 2000 p12 </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> Bryant 2000 p12 & 17 </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> Bryant 2000 p16 </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> Bryant 2000 p19 </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> Bryant 2000 p7 </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> Bryant 2000 pp27–28 </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Sa+27%2C1-12&l=ca">1Sa 27:1-12</a> </li> <li id="cite_note-Dunn-124"><a href="#cite_ref-Dunn_124-0">↑</a> Dunn, John. Khedive Ismail's Army. London: Psychology Press, 2005, p. 7. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0714657042" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0714657042">ISBN 0714657042</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Khedive+Ismail%27s+Army&rft.aulast=Dunn&rft.aufirst=John&rft.date=2005&rft.pub=Psychology+Press&rft.place=London&rft.pages=7&rft.isbn=0714657042">  </li> <li id="cite_note-125"><a href="#cite_ref-125">↑</a> Dunn, John. Khedive Ismail's Army. London: Psychology Press, 2005, p. 8. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0714657042" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0714657042">ISBN 0714657042</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Khedive+Ismail%27s+Army&rft.aulast=Dunn&rft.aufirst=John&rft.date=2005&rft.pub=Psychology+Press&rft.place=London&rft.pages=8&rft.isbn=0714657042">  </li> <li id="cite_note-khedive910-126">↑ <a href="#cite_ref-khedive910_126-0">126,0</a> <a href="#cite_ref-khedive910_126-1">126,1</a> Dunn, John. Khedive Ismail's Army. London: Psychology Press, 2005, p. 9–10. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0714657042" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0714657042">ISBN 0714657042</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Khedive+Ismail%27s+Army&rft.aulast=Dunn&rft.aufirst=John&rft.date=2005&rft.pub=Psychology+Press&rft.place=London&rft.pages=9%E2%80%9310&rft.isbn=0714657042">  </li> <li id="cite_note-127"><a href="#cite_ref-127">↑</a> Dunn, John. Khedive Ismail's Army. London: Psychology Press, 2005, p. 53. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0714657042" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0714657042">ISBN 0714657042</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Khedive+Ismail%27s+Army&rft.aulast=Dunn&rft.aufirst=John&rft.date=2005&rft.pub=Psychology+Press&rft.place=London&rft.pages=53&rft.isbn=0714657042">  </li> <li id="cite_note-128"><a href="#cite_ref-128">↑</a> Dunn, John. Khedive Ismail's Army. London: Psychology Press, 2005, p. 534. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0714657042" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0714657042">ISBN 0714657042</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Khedive+Ismail%27s+Army&rft.aulast=Dunn&rft.aufirst=John&rft.date=2005&rft.pub=Psychology+Press&rft.place=London&rft.pages=534&rft.isbn=0714657042">  </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> Dunn, John. Khedive Ismail's Army. London: Psychology Press, 2005, p. 54–55. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0714657042" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0714657042">ISBN 0714657042</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Khedive+Ismail%27s+Army&rft.aulast=Dunn&rft.aufirst=John&rft.date=2005&rft.pub=Psychology+Press&rft.place=London&rft.pages=54%E2%80%9355&rft.isbn=0714657042">  </li> <li id="cite_note-auto6-130">↑ <a href="#cite_ref-auto6_130-0">130,0</a> <a href="#cite_ref-auto6_130-1">130,1</a> Dunn, John. Khedive Ismail's Army. London: Psychology Press, 2005, p. 55–56. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0714657042" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0714657042">ISBN 0714657042</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Khedive+Ismail%27s+Army&rft.aulast=Dunn&rft.aufirst=John&rft.date=2005&rft.pub=Psychology+Press&rft.place=London&rft.pages=55%E2%80%9356&rft.isbn=0714657042">  </li> <li id="cite_note-131"><a href="#cite_ref-131">↑</a> Dunn, John. Khedive Ismail's Army. London: Psychology Press, 2005, p. 57. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0714657042" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0714657042">ISBN 0714657042</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Khedive+Ismail%27s+Army&rft.aulast=Dunn&rft.aufirst=John&rft.date=2005&rft.pub=Psychology+Press&rft.place=London&rft.pages=57&rft.isbn=0714657042">  </li> <li id="cite_note-132"><a href="#cite_ref-132">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.haaretz.com/news/middle-east/syria-rebels-assad-regime-recruiting-iranian-hezbollah-mercenaries-1.398010">Syria rebels: Assad regime recruiting Iranian, Hezbollah mercenaries</a>». Associated Press/Haaretz, 27-11-2011. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120519172458/http://www.haaretz.com/news/middle-east/syria-rebels-assad-regime-recruiting-iranian-hezbollah-mercenaries-1.398010">Arxivat</a> 19 de maig 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-133"><a href="#cite_ref-133">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dw.de/dw/article/0,,15779420,00.html">Baghdad funnelling pro-Assad militias to Syria</a>». Deutsche Welle, 03-03-2012. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120519161706/http://www.dw.de/dw/article/0,,15779420,00.html">Arxivat</a> 19 de maig 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-WagnerSyria-134">↑ <a href="#cite_ref-WagnerSyria_134-0">134,0</a> <a href="#cite_ref-WagnerSyria_134-1">134,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.economist.com/europe/2017/11/02/how-wagner-came-to-syria">How Wagner Came to Syria</a>». , 02-11-2017. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20181129093846/https://www.economist.com/europe/2017/11/02/how-wagner-came-to-syria">Arxivat</a> 29 de novembre 2018 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-135"><a href="#cite_ref-135">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2018/05/24/world/middleeast/american-commandos-russian-mercenaries-syria.html">How a 4-Hour Battle Between Russian Mercenaries and U.S. Commandos Unfolded in Syria</a>». The New York Times, 24-05-2018. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180528034251/https://www.nytimes.com/2018/05/24/world/middleeast/american-commandos-russian-mercenaries-syria.html">Arxivat</a> 28 de maig 2018 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-136"><a href="#cite_ref-136">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.dw.com/en/turkey-syrian-mercenaries-foreign-policy/a-55098604">Syrian mercenaries sustain Turkey's foreign policy</a>». Deutsche Welle, 30-09-2020. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210215060751/https://www.dw.com/en/turkey-syrian-mercenaries-foreign-policy/a-55098604">Arxivat</a> 15 de febrer 2021 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-137"><a href="#cite_ref-137">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.forbes.com/sites/charlestiefer/2015/11/26/in-yemen-war-mercenaries-launched-by-blackwater-head-were-spotted-today-not-good-news/">In Yemen War, Mercenaries Launched By Blackwater Head Were Spotted Today – Not Good News</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170905114038/https://www.forbes.com/sites/charlestiefer/2015/11/26/in-yemen-war-mercenaries-launched-by-blackwater-head-were-spotted-today-not-good-news/">Arxivat</a> 5 September 2017 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a href="/wiki/Forbes" class="mw-redirect" title="Forbes">Forbes</a> </li> <li id="cite_note-Axelrod,_Alan_p._97-138">↑ <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._97_138-0">138,0</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._97_138-1">138,1</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._97_138-2">138,2</a> Axelrod, Alan Mercenaries: A Guide to Private Armies and Private Military Companies, Washington: CQ Press, 1989 p. 97 <a href="/w/index.php?title=Plantilla:ISBN%3F&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:ISBN? (encara no existeix)">Plantilla:ISBN?</a> </li> <li id="cite_note-Axelrod,_Alan_p._98-139">↑ <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._98_139-0">139,0</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._98_139-1">139,1</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._98_139-2">139,2</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._98_139-3">139,3</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._98_139-4">139,4</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._98_139-5">139,5</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._98_139-6">139,6</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._98_139-7">139,7</a> Axelrod, Alan Mercenaries: A Guide to Private Armies and Private Military Companies, Washington: CQ Press, 1989 p. 98 </li> <li id="cite_note-140"><a href="#cite_ref-140">↑</a> Axelrod, Alan Mercenaries: A Guide to Private Armies and Private Military Companies, Washington: CQ Press, 1989 p. 99 </li> <li id="cite_note-141"><a href="#cite_ref-141">↑</a> Burke, Kyle. Revolutionaries for the Right: Anticommunist Internationalism and Paramilitary Warfare in the Cold War. Chapel Hill: University of North Carolina Pres, 2018, p. 149–152. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1469640747" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1469640747">ISBN 978-1469640747</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Revolutionaries+for+the+Right%3A+Anticommunist+Internationalism+and+Paramilitary+Warfare+in+the+Cold+War&rft.aulast=Burke&rft.aufirst=Kyle&rft.date=2018&rft.pub=University+of+North+Carolina+Pres&rft.place=Chapel+Hill&rft.pages=149%E2%80%93152&rft.isbn=978-1469640747">  </li> <li id="cite_note-Burke-142"><a href="#cite_ref-Burke_142-0">↑</a> Burke, Kyle. Revolutionaries for the Right: Anticommunist Internationalism and Paramilitary Warfare in the Cold War. Chapel Hill: University of North Carolina Pres, 2018, p. 151. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1469640747" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1469640747">ISBN 978-1469640747</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Revolutionaries+for+the+Right%3A+Anticommunist+Internationalism+and+Paramilitary+Warfare+in+the+Cold+War&rft.aulast=Burke&rft.aufirst=Kyle&rft.date=2018&rft.pub=University+of+North+Carolina+Pres&rft.place=Chapel+Hill&rft.pages=151&rft.isbn=978-1469640747">  </li> <li id="cite_note-auto5-143">↑ <a href="#cite_ref-auto5_143-0">143,0</a> <a href="#cite_ref-auto5_143-1">143,1</a> <a href="#cite_ref-auto5_143-2">143,2</a> Burke, Kyle. Revolutionaries for the Right: Anticommunist Internationalism and Paramilitary Warfare in the Cold War. Chapel Hill: University of North Carolina Pres, 2018, p. 152. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1469640747" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1469640747">ISBN 978-1469640747</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Revolutionaries+for+the+Right%3A+Anticommunist+Internationalism+and+Paramilitary+Warfare+in+the+Cold+War&rft.aulast=Burke&rft.aufirst=Kyle&rft.date=2018&rft.pub=University+of+North+Carolina+Pres&rft.place=Chapel+Hill&rft.pages=152&rft.isbn=978-1469640747">  </li> <li id="cite_note-144"><a href="#cite_ref-144">↑</a> Burke, Kyle. Revolutionaries for the Right: Anticommunist Internationalism and Paramilitary Warfare in the Cold War. Chapel Hill: University of North Carolina Pres, 2018, p. 152–153. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1469640747" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1469640747">ISBN 978-1469640747</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Revolutionaries+for+the+Right%3A+Anticommunist+Internationalism+and+Paramilitary+Warfare+in+the+Cold+War&rft.aulast=Burke&rft.aufirst=Kyle&rft.date=2018&rft.pub=University+of+North+Carolina+Pres&rft.place=Chapel+Hill&rft.pages=152%E2%80%93153&rft.isbn=978-1469640747">  </li> <li id="cite_note-auto3-145">↑ <a href="#cite_ref-auto3_145-0">145,0</a> <a href="#cite_ref-auto3_145-1">145,1</a> <a href="#cite_ref-auto3_145-2">145,2</a> Burke, Kyle. Revolutionaries for the Right: Anticommunist Internationalism and Paramilitary Warfare in the Cold War. Chapel Hill: University of North Carolina Pres, 2018, p. 153. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1469640747" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1469640747">ISBN 978-1469640747</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Revolutionaries+for+the+Right%3A+Anticommunist+Internationalism+and+Paramilitary+Warfare+in+the+Cold+War&rft.aulast=Burke&rft.aufirst=Kyle&rft.date=2018&rft.pub=University+of+North+Carolina+Pres&rft.place=Chapel+Hill&rft.pages=153&rft.isbn=978-1469640747">  </li> <li id="cite_note-146"><a href="#cite_ref-146">↑</a> Healy, Mark; New Kingdom Egypt; <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1855322080" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1855322080">ISBN 1855322080</a>; [<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">Pàgina?</a>] </li> <li id="cite_note-147"><a href="#cite_ref-147">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111103115943/http://archiver.rootsweb.ancestry.com/th/read/CELTS/2004-02/1077679998">Rootsweb: Celts in Egypt</a>». Archiver.rootsweb.ancestry.com, 24-02-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archiver.rootsweb.ancestry.com/th/read/CELTS/2004-02/1077679998">original</a> el 3 November 2011. [Consulta: 17 octubre 2011]. </li> <li id="cite_note-148"><a href="#cite_ref-148">↑</a> Peter Gibbs, Hugh Phillips, and Nick Russel, Blue and Old Gold: The History of the British South Africa Police, 1889–1980 (Pinetown, South Africa: 30 Degrees South, 2010). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1920143350" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1920143350">ISBN 978-1920143350</a> </li> <li id="cite_note-149"><a href="#cite_ref-149">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1896/06/25/108240032.pdf">Killed the Matabele God: Burnham, the American Scout, May End Uprising</a>». , 25-06-1896. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200910020801/https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1896/06/25/108240032.pdf">Arxivat</a> 10 de setembre 2020 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-150"><a href="#cite_ref-150">↑</a> Farwell, Byron. «Matabele Wars». A: The Encyclopedia of Nineteenth-Century Land Warfare: An Illustrated World View. W. W. Norton, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0393047707" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0393047707">ISBN 978-0393047707</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Encyclopedia+of+Nineteenth-Century+Land+Warfare%3A+An+Illustrated+World+View&rft.atitle=Matabele+Wars&rft.aulast=Farwell&rft.aufirst=Byron&rft.date=2001&rft.pub=W.+W.+Norton&rft.pages=539&rft.isbn=978-0393047707">  </li> <li id="cite_note-151"><a href="#cite_ref-151">↑</a> DeGroot, E.B. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=FDDyrmwdQKIC">Veteran Scout</a>». <a href="/w/index.php?title=Boys%27_Life&action=edit&redlink=1" class="new" title="Boys' Life (encara no existeix)">Boys' Life</a>, 7-1944, pàg. 6–7. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910105237/https://books.google.cat/books?id=FDDyrmwdQKIC">Arxivat</a> 10 de setembre 2024 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-152"><a href="#cite_ref-152">↑</a> Baden-Powell, Robert. Scouting for Boys: A Handbook for Instruction in Good Citizenship. London: H. Cox, 1908, p. xxiv. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0486457192" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0486457192">ISBN 978-0486457192</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Scouting+for+Boys%3A+A+Handbook+for+Instruction+in+Good+Citizenship&rft.aulast=Baden-Powell&rft.aufirst=Robert&rft.date=1908&rft.pub=H.+Cox&rft.place=London&rft.pages=xxiv&rft.isbn=978-0486457192">  </li> <li id="cite_note-153"><a href="#cite_ref-153">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://find.galegroup.com/iln/infomark.do?&source=gale&prodId=ILN&userGroupName=loc_main&tabID=T003&docPage=article&docId=HN3100473378&type=multipage&contentSet=LTO&version=1.0">Personal.</a>». [London, England], 11-01-1902, p. 44. «Major F.R. Burnham, upon whom the D.S.O. was recently conferred by his Majesty, is himself the King of Army Scouts... His brilliant achievements have been rewarded by his receiving a commission as Major in the British Army.» </li> <li id="cite_note-154"><a href="#cite_ref-154">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://find.galegroup.com/ttda/infomark.do?&source=gale&prodId=TTDA&userGroupName=loc_main&tabID=T003&docPage=article&searchType=BasicSearchForm&docId=CS168762249&type=multipage&contentSet=LTO&version=1.0">Chief of Scouts. Major Burnham's Adventures.</a>». [London, England], 09-12-1926, p. 10. «The author of these reminiscences has never renounced the American citizenship which was his by birth and parentage, yet his military title, formally confirmed by King Edward, is British.» </li> <li id="cite_note-hough2010-155"><a href="#cite_ref-hough2010_155-0">↑</a> Hough, Harold «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.minersnews.com/Dec09Jan10/AZMiner.html">The Arizona Miner and Indiana Jones</a>». Miner News, 1-2010. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130526114626/http://www.minersnews.com/Dec09Jan10/AZMiner.html">Arxivat</a> 26 de maig 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-156"><a href="#cite_ref-156">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210225030955/http://www.mercenary-wars.net/congo/list-of-congo-soldiers.html">A list of known Soldiers of Fortune who served in the Congo conflict some time during the 1960's</a>». www.mercenary-wars.net. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mercenary-wars.net/congo/list-of-congo-soldiers.html">original</a> el 25 February 2021. [Consulta: 10 maig 2014]. </li> <li id="cite_note-157"><a href="#cite_ref-157">↑</a> Congo Mercenary, Mike Hoare. London: Hale (1967), <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0709043759" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0709043759">ISBN 0709043759</a>; Boulder, CO: Paladin Press, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1581606393" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1581606393">ISBN 978-1581606393</a> </li> <li id="cite_note-158"><a href="#cite_ref-158">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://timesofindia.indiatimes.com/india/Captain-hosts-his-hijacker/articleshow/2168068.cms">Captain hosts his hijacker</a>». , 13-10-2006. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150904081128/http://timesofindia.indiatimes.com/india/Captain-hosts-his-hijacker/articleshow/2168068.cms">Arxivat</a> 4 de setembre 2015 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-Fig-159">↑ <a href="#cite_ref-Fig_159-0">159,0</a> <a href="#cite_ref-Fig_159-1">159,1</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lefigaro.fr/france/20071014.WWW000000028_l_ancien_mercenaire_bob_denard_est_mort.html">L'ancien mercenaire Bob Denard est mort</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170104091904/http://www.lefigaro.fr/france/20071014.WWW000000028_l_ancien_mercenaire_bob_denard_est_mort.html">Arxivat</a> 4 January 2017 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., <a href="/wiki/Le_Figaro" title="Le Figaro">Le Figaro</a>, 14 October 2007. <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style>(francès) </li> <li id="cite_note-Hum-160"><a href="#cite_ref-Hum_160-0">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.humanite.fr/1999-05-04_International_Bob-Denard-chien-de-guerre">Bob Denard, chien de guerre</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091001044446/http://www.humanite.fr/1999-05-04_International_Bob-Denard-chien-de-guerre">Arxivat</a> 1 October 2009 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., <a href="/wiki/L%27Humanit%C3%A9" title="L'Humanité">L'Humanité</a>, 4 May 1999 <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(francès) </li> <li id="cite_note-161"><a href="#cite_ref-161">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://ghostarchive.org/archive/20220512/https://www.independent.co.uk/news/obituaries/bob-denard-396988.html">Bob Denard</a>». <a href="/w/index.php?title=Independent.co.uk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Independent.co.uk (encara no existeix)">Independent.co.uk</a>, 15-10-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.independent.co.uk/news/obituaries/bob-denard-396988.html">original</a> el 12 May 2022. </li> <li id="cite_note-Shadow-162">↑ <a href="#cite_ref-Shadow_162-0">162,0</a> <a href="#cite_ref-Shadow_162-1">162,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303170634/http://www.shadowcompanythemovie.com/about_featured3.html">Shadow Company .:The Rules of War Have Changed:.</a>». www.shadowcompanythemovie.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.shadowcompanythemovie.com/about_featured3.html">original</a> el 3 March 2016. [Consulta: 10 maig 2014]. </li> <li id="cite_note-163"><a href="#cite_ref-163">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200923193425/https://www.cracked.com/article_19472_the-5-craziest-soldiers-fortune-to-ever-cash-paycheck.html">The 5 Craziest Soldiers of Fortune To Ever Cash a Paycheck</a>». Cracked.com, 13-10-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cracked.com/article_19472_the-5-craziest-soldiers-fortune-to-ever-cash-paycheck.html">original</a> el 23 September 2020. [Consulta: 26 setembre 2020]. </li> <li id="cite_note-164"><a href="#cite_ref-164">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200924215246/https://www.netwerk24.com/za/rapport">Rapport</a>». Netwerk24. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.netwerk24.com/ZA/Rapport">original</a> el 24 September 2020. [Consulta: 26 setembre 2020]. </li> <li id="cite_note-165"><a href="#cite_ref-165">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303222949/http://www.military.com/NewContent/0,13190,usn1_061103,00.html">Military Benefits News and Resources</a>». Military.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.military.com/benefits">original</a> el 3 March 2016. [Consulta: 26 setembre 2020]. </li> <li id="cite_note-166"><a href="#cite_ref-166">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070930081709/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,834782,00.html?promoid=googlep">«Changing Guard»</a>. Time. 19 December 1965. Arxivat de <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,834782,00.html?promoid=googlep">l'original</a> el 30 September 2007.<span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3AMercenari&rft.atitle=Changing+Guard&rft.date=19+December+1965&rft.genre=article&rft.jtitle=Time&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.time.com%2Ftime%2Fmagazine%2Farticle%2F0%2C9171%2C834782%2C00.html%3Fpromoid%3Dgooglep&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Ajournal" class="Z3988">  </li> <li id="cite_note-167"><a href="#cite_ref-167">↑</a> p. 85 Villafaña, Frank Cold war in the Congo: The Confrontation of Cuban military forces, 1960–1967 Transaction Books </li> <li id="cite_note-168"><a href="#cite_ref-168">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070930065722/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,900387-1,00.html">The Mercenaries</a> in <a href="/wiki/Time_Magazine" class="mw-redirect" title="Time Magazine">Time Magazine</a> 25 October 1968 </li> <li id="cite_note-169"><a href="#cite_ref-169">↑</a> Tom Cooper <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.acig.org/artman/publish/article_351.shtml">Civil War in Nigeria (Biafra), 1967–1970</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140902121657/http://www.acig.org/artman/publish/article_351.shtml">Arxivat</a> 2 September 2014 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. 13 November 2003. Second paragraph. </li> <li id="cite_note-Baxter,_Philip_p._49-170">↑ <a href="#cite_ref-Baxter,_Philip_p._49_170-0">170,0</a> <a href="#cite_ref-Baxter,_Philip_p._49_170-1">170,1</a> <a href="#cite_ref-Baxter,_Philip_p._49_170-2">170,2</a> <a href="#cite_ref-Baxter,_Philip_p._49_170-3">170,3</a> Baxter, Philip Biafra: The Nigerian Civil War 1967–1970, London: Helion and Company, 2014 p. 49 </li> <li id="cite_note-Oyewole-171">↑ <a href="#cite_ref-Oyewole_171-0">171,0</a> <a href="#cite_ref-Oyewole_171-1">171,1</a> <a href="#cite_ref-Oyewole_171-2">171,2</a> Oyewole, Fola «Scientists and Mercenaries». Transition, vol. 48, 1975, pàg. 64–65. </li> <li id="cite_note-GB-2004-172"><a href="#cite_ref-GB-2004_172-0">↑</a> Gary Brecher. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://old.exile.ru/2004-October-15/war_nerd.html">Biafra: Killer Cessnas and Crazy Swedes</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080114042126/http://old.exile.ru/2004-October-15/war_nerd.html">Arxivat</a> 14 January 2008 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. 15 October 2004. </li> <li id="cite_note-auto2-173">↑ <a href="#cite_ref-auto2_173-0">173,0</a> <a href="#cite_ref-auto2_173-1">173,1</a> Burke, Kyle. Revolutionaries for the Right: Anticommunist Internationalism and Paramilitary Warfare in the Cold War. Chapel Hill: University of North Carolina Pres, 2018, p. 114. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1469640747" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1469640747">ISBN 978-1469640747</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Revolutionaries+for+the+Right%3A+Anticommunist+Internationalism+and+Paramilitary+Warfare+in+the+Cold+War&rft.aulast=Burke&rft.aufirst=Kyle&rft.date=2018&rft.pub=University+of+North+Carolina+Pres&rft.place=Chapel+Hill&rft.pages=114&rft.isbn=978-1469640747">  </li> <li id="cite_note-174"><a href="#cite_ref-174">↑</a> Burke, Kyle. Revolutionaries for the Right: Anticommunist Internationalism and Paramilitary Warfare in the Cold War. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 2018, p. 115. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1469640747" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1469640747">ISBN 978-1469640747</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Revolutionaries+for+the+Right%3A+Anticommunist+Internationalism+and+Paramilitary+Warfare+in+the+Cold+War&rft.aulast=Burke&rft.aufirst=Kyle&rft.date=2018&rft.pub=University+of+North+Carolina+Press&rft.place=Chapel+Hill&rft.pages=115&rft.isbn=978-1469640747">  </li> <li id="cite_note-Brogan,_Patrick_p._6-175">↑ <a href="#cite_ref-Brogan,_Patrick_p._6_175-0">175,0</a> <a href="#cite_ref-Brogan,_Patrick_p._6_175-1">175,1</a> <a href="#cite_ref-Brogan,_Patrick_p._6_175-2">175,2</a> Brogan, Patrick (1989), The Fighting Never Stopped, New York: Vintage Books, p. 6 </li> <li id="cite_note-Axelrod,_Alan_p._76-176">↑ <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._76_176-0">176,0</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._76_176-1">176,1</a> Axelrod, Alan (2014), Mercenaries: A Guide to Private Armies and Private Military Companies, Washington: CQ Press, p. 76 </li> <li id="cite_note-177"><a href="#cite_ref-177">↑</a> Axelrod, Alan (2014), Mercenaries: A Guide to Private Armies and Private Military Companies, Washington: CQ Press, pp. 76–77 </li> <li id="cite_note-Axelrod,_Alan_p._77-178">↑ <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._77_178-0">178,0</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._77_178-1">178,1</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._77_178-2">178,2</a> Axelrod, Alan (2013), Mercenaries: A Guide to Private Armies and Private Military Companies, Washington: CQ Press, p. 77 </li> <li id="cite_note-179"><a href="#cite_ref-179">↑</a> Brogan, Patrick (1989), The Fighting Never Stopped, New York: Vintage Books, pp. 5–6 </li> <li id="cite_note-bbc_june28-180"><a href="#cite_ref-bbc_june28_180-0">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/june/28/newsid_2520000/2520575.stm">1976: Death sentence for mercenaries</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180510154328/http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/june/28/newsid_2520000/2520575.stm">Arxivat</a> 10 May 2018 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a> On this day 28 June </li> <li id="cite_note-Hebditch,_David_p._136-181">↑ <a href="#cite_ref-Hebditch,_David_p._136_181-0">181,0</a> <a href="#cite_ref-Hebditch,_David_p._136_181-1">181,1</a> <a href="#cite_ref-Hebditch,_David_p._136_181-2">181,2</a> <a href="#cite_ref-Hebditch,_David_p._136_181-3">181,3</a> <a href="#cite_ref-Hebditch,_David_p._136_181-4">181,4</a> Hebditch, David & Connor, Ken How to Stage a Military Coup: From Planning to Execution, New York: Skyhorse, 2005 p. 136 </li> <li id="cite_note-Hebditch,_David_p._135-182">↑ <a href="#cite_ref-Hebditch,_David_p._135_182-0">182,0</a> <a href="#cite_ref-Hebditch,_David_p._135_182-1">182,1</a> Hebditch, David & Connor, Ken How to Stage a Military Coup: From Planning to Execution, New York: Skyhorse, 2005 p. 135 </li> <li id="cite_note-Axelrod,_Alan_p._78-183">↑ <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._78_183-0">183,0</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._78_183-1">183,1</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._78_183-2">183,2</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._78_183-3">183,3</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._78_183-4">183,4</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._78_183-5">183,5</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._78_183-6">183,6</a> Axelrod, Alan Mercenaries: A Guide to Private Armies and Private Military Companies, Washington: CQ Press, 2013 p. 78 </li> <li id="cite_note-184"><a href="#cite_ref-184">↑</a> Axelrod, Alan Mercenaries: A Guide to Private Armies and Private Military Companies, Washington: CQ Press, 2013 p. 79 </li> <li id="cite_note-185"><a href="#cite_ref-185">↑</a> Axelrod, Alan Mercenaries: A Guide to Private Armies and Private Military Companies, Washington: CQ Press, 1989 p. 178 </li> <li id="cite_note-186"><a href="#cite_ref-186">↑</a> Axelrod, Alan Mercenaries: A Guide to Private Armies and Private Military Companies, Washington: CQ Press, 1989 pp. 178–179 </li> <li id="cite_note-Axelrod,_Alan_p._179-187">↑ <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._179_187-0">187,0</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._179_187-1">187,1</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._179_187-2">187,2</a> <a href="#cite_ref-Axelrod,_Alan_p._179_187-3">187,3</a> Axelrod, Alan Mercenaries: A Guide to Private Armies and Private Military Companies, Washington: CQ Press, 1989 p. 179 </li> <li id="cite_note-188"><a href="#cite_ref-188">↑</a> «Sentinel Security Assessment – North Africa, Air force (Eritrea), Air force». Jane's Information Group, 26-10-2011. </li> <li id="cite_note-189"><a href="#cite_ref-189">↑</a> Africa News Online: "In defiance, Eritrea was born; in defiance, it will live forever." 30 May 2000. </li> <li id="cite_note-190"><a href="#cite_ref-190">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=CAUSAQAAIAAJ">Soldier of Fortune</a> (en anglès). Omega Group, Limited, 2000, p. 91.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Soldier+of+Fortune&rft.date=2000&rft.pub=Omega+Group%2C+Limited&rft.pages=91&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DCAUSAQAAIAAJ">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240910105238/https://books.google.cat/books?id=CAUSAQAAIAAJ">Arxivat</a> 10 de setembre 2024 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-191"><a href="#cite_ref-191">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071226002825/http://www.abc.net.au/foreign/content/2000/s229144.htm">Gunship for Hire</a>». <a href="/wiki/Australian_Broadcasting_Corporation" title="Australian Broadcasting Corporation">Australian Broadcasting Corporation</a>, 28-09-2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.net.au/foreign/content/2000/s229144.htm">original</a> el 26 December 2007. [Consulta: 28 novembre 2018]. </li> <li id="cite_note-192"><a href="#cite_ref-192">↑</a> Adam Roberts <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wongacoup.com/">The Wonga Coup</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070717194733/http://www.wongacoup.com/">Arxivat</a> 17 July 2007 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., Profile Books Ltd, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1861979347" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1861979347">ISBN 1861979347</a>. </li> <li id="cite_note-193"><a href="#cite_ref-193">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.independent.co.uk/world/africa/article33194.ece">How oil brought the dogs of war back to Malabo</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071015064536/http://news.independent.co.uk/world/africa/article33194.ece">Arxivat</a> 15 October 2007 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a href="/wiki/The_Independent" title="The Independent">The Independent</a> 2 September 2004 </li> <li id="cite_note-194"><a href="#cite_ref-194">↑</a> Allan Laing "'Scratcher' and the battle for Guinea" <a href="/w/index.php?title=Glasgow_Herald&action=edit&redlink=1" class="new" title="Glasgow Herald (encara no existeix)">Glasgow Herald</a> 26 August 2004 </li> <li id="cite_note-195"><a href="#cite_ref-195">↑</a> <a href="/wiki/CNN" class="mw-redirect" title="CNN">CNN</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/2004/WORLD/africa/08/25/equatorial.mercenaries.reut/">MALABO, Equatorial Guinea (Reuters) Nick du Toit said he was introduced to Thatcher in South Africa last year by Simon Mann</a>, 25 August 2004: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20040914074551/http://www.cnn.com/2004/WORLD/africa/08/25/equatorial.mercenaries.reut/">Arxivat</a> 14 September 2004 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-196"><a href="#cite_ref-196">↑</a> <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/3605346.stm">Mann guilty of purchasing weapons</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20040831023303/http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/3605346.stm">Arxivat</a> 31 August 2004 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. 27 August 2004 </li> <li id="cite_note-197"><a href="#cite_ref-197">↑</a> <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/3597450.stm">Q&A: Equatorial Guinea coup plot</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071231024106/http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/3597450.stm">Arxivat</a> 31 December 2007 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. 13 January 2005 </li> <li id="cite_note-198"><a href="#cite_ref-198">↑</a> <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/3643250.stm">Zimbabwe jails UK 'coup plotter'</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20050922193712/http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/3643250.stm">Arxivat</a> 22 September 2005 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. 10 September 2004 </li> <li id="cite_note-199"><a href="#cite_ref-199">↑</a> Talk of the Nation «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.npr.org/2011/03/15/134568582/mercenaries-soldiers-who-fight-for-money">Mercenaries: Soldiers Who Fight For Money</a>». NPR, 15-03-2011. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120323003542/http://www.npr.org/2011/03/15/134568582/mercenaries-soldiers-who-fight-for-money">Arxivat</a> 23 de març 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-200"><a href="#cite_ref-200">↑</a> Islamic Legion </li> <li id="cite_note-201"><a href="#cite_ref-201">↑</a> <a rel="nofollow" class="external autonumber" href="https://news.yahoo.com/s/afp/20110303/wl_africa_afp/malilibyapoliticsviolencenigeralgeriaburkina_20110303124751">[1]</a> [<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-202"><a href="#cite_ref-202">↑</a> Martinovic, Jovo (24 August 2011). <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111103132607/http://www.time.com/time/world/article/0,8599,2090205,00.html?iid=pf-main-mostpop1">«Libya: Ex-Gaddafi Mercenaries Describe Collapse of Regime»</a>. Time. Arxivat de <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/world/article/0,8599,2090205,00.html?iid=pf-main-mostpop1">l'original</a> el 3 November 2011.<span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3AMercenari&rft.atitle=Libya%3A+Ex-Gaddafi+Mercenaries+Describe+Collapse+of+Regime&rft.au=Martinovic%2C+Jovo&rft.aufirst=Jovo&rft.aulast=Martinovic&rft.date=24+August+2011&rft.genre=article&rft.jtitle=Time&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.time.com%2Ftime%2Fworld%2Farticle%2F0%2C8599%2C2090205%2C00.html%3Fiid%3Dpf-main-mostpop1&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Ajournal" class="Z3988">  </li> <li id="cite_note-203"><a href="#cite_ref-203">↑</a> Balkan Update. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110225154007/http://balkanupdate.blogspot.com/2011/02/serb-mercenaries-fighting-on-behalf-of.html">BALKAN UPDATE: Serbian Mercenaries Fighting on Behalf of Gaddafi</a>». Balkanupdate.blogspot.com, 23-02-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://balkanupdate.blogspot.com/2011/02/serb-mercenaries-fighting-on-behalf-of.html">original</a> el 25 February 2011. [Consulta: 17 octubre 2011]. </li> <li id="cite_note-204"><a href="#cite_ref-204">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120505191046/http://www.topix.com/forum/world/serbia/T6FKCFG06BN0IEND8">Serbian mercenaries in Libya</a>». Topix, 04-06-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.topix.com/forum/world/serbia/T6FKCFG06BN0IEND8">original</a> el 5 May 2012. [Consulta: 17 octubre 2011]. </li> <li id="cite_note-205"><a href="#cite_ref-205">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111103172241/http://thehypervigilantobserver.blogspot.com/2011/02/serbia-libya-are-serbian-mercenary.html">Hypervigilant Observer: Serbia / Libya : Are Serbian Mercenary Pilots Bombing Protestors in Tripoli?</a>». Thehypervigilantobserver.blogspot.com, 24-02-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://thehypervigilantobserver.blogspot.com/2011/02/serbia-libya-are-serbian-mercenary.html">original</a> el 3 November 2011. [Consulta: 17 octubre 2011]. </li> <li id="cite_note-206"><a href="#cite_ref-206">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110929231039/http://www.polishforums.com/news-politics-4/polish-mercenaries-libya-51162/">Polish mercenaries in Libya?</a>». Polishforums.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.polishforums.com/news-politics-4/polish-mercenaries-libya-51162/">original</a> el 29 September 2011. [Consulta: 17 octubre 2011]. </li> <li id="cite_note-207"><a href="#cite_ref-207">↑</a> Mark L Goldberg, USA. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151012191429/https://globalvoices.org/2011/02/24/serbia-reactions-to-the-story-of-serbian-mercenaries-in-libya/">Serbia: Reactions to the Story of Serbian Mercenaries in Libya • Global Voices</a>». Globalvoices.org, 24-02-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://globalvoices.org/2011/02/24/serbia-reactions-to-the-story-of-serbian-mercenaries-in-libya/">original</a> el 12 October 2015. [Consulta: 17 octubre 2011]. </li> <li id="cite_note-208"><a href="#cite_ref-208">↑</a> <a rel="nofollow" class="external autonumber" href="http://english.blic.rs/News/7953/Libyan-rebels-captured-five-Serbs-believed-to-be-mercenaries/">[2]</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110829043950/http://english.blic.rs/News/7953/Libyan-rebels-captured-five-Serbs-believed-to-be-mercenaries/">Arxivat</a> 29 August 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-209"><a href="#cite_ref-209">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111110122244/http://www.globalpost.com/dispatch/news/regions/africa/111026/south-african-mercenaries-libya-sirte-escort-gaddafi-convoy">South African mercenaries stuck in Libya: reports</a>». Globalpost.com, 26-10-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.globalpost.com/dispatch/news/regions/africa/111026/south-african-mercenaries-libya-sirte-escort-gaddafi-convoy">original</a> el 10 November 2011. [Consulta: 10 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-210"><a href="#cite_ref-210">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111102163904/http://news.iafrica.com/sa/760509.html">iafrica.com | SA mercenaries 'misled'</a>». News.iafrica.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.iafrica.com/sa/760509.html">original</a> el 2 November 2011. [Consulta: 10 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-211"><a href="#cite_ref-211">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111105135054/http://www.news24.com/SouthAfrica/News/SA-soldiers-tried-to-help-Gaddafi-20111023">Report: SA soldiers helped Gaddafi</a>». News24, 23-10-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.news24.com/SouthAfrica/News/SA-soldiers-tried-to-help-Gaddafi-20111023">original</a> el 5 November 2011. [Consulta: 10 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-212"><a href="#cite_ref-212">↑</a> Zara Nicholson. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120119031656/http://www.pretorianews.co.za/questions-over-19-s-africans-still-in-libya-1.1164493">Questions over 19 S Africans still in Libya</a>». Pretoria News | IOL.co.za, 25-10-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pretorianews.co.za/questions-over-19-s-africans-still-in-libya-1.1164493">original</a> el 19 January 2012. [Consulta: 10 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-213"><a href="#cite_ref-213">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111116235120/http://www.news24.com/SouthAfrica/News/SA-mercenaries-left-to-own-devices-20111026">SA 'mercenaries' left to own devices</a>». News24, 26-10-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.news24.com/SouthAfrica/News/SA-mercenaries-left-to-own-devices-20111026">original</a> el 16 November 2011. [Consulta: 10 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-214"><a href="#cite_ref-214">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.belfasttelegraph.co.uk/news/world-news/wonga-coup-mercenaries-fixed-gaddafis-doomed-last-flight-16071959.html">'Wonga Coup' mercenaries fixed Gaddafi's doomed last flight</a>». , 02-11-2011. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120707080714/http://www.belfasttelegraph.co.uk/news/world-news/wonga-coup-mercenaries-fixed-gaddafis-doomed-last-flight-16071959.html">Arxivat</a> 7 de juliol 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-215"><a href="#cite_ref-215">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111030030900/http://ca.news.yahoo.com/african-mercenaries-helping-kadhafi-son-104838293.html">S. African mercenaries 'helping Kadhafi son'</a>». Yahoo! News, 27-10-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ca.news.yahoo.com/african-mercenaries-helping-kadhafi-son-104838293.html">original</a> el 30 October 2011. [Consulta: 10 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-216"><a href="#cite_ref-216">↑</a> ANI. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120111145521/http://in.news.yahoo.com/saif-gaddafi-hires-team-south-african-mercenaries-smuggle-052212148.html">Saif Gaddafi 'hires team of South African mercenaries to smuggle him to safety'</a>». Yahoo! News, 30-10-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://in.news.yahoo.com/saif-gaddafi-hires-team-south-african-mercenaries-smuggle-052212148.html">original</a> el 11 January 2012. [Consulta: 10 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-217"><a href="#cite_ref-217">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111102145229/http://www.indiavision.com/news/article/international/243165/gaddafis-son-hires-mercenaries-to-flee">Gaddafi's son hires mercenaries to flee IndiaVision Latest Breaking News</a>». Indiavision.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.indiavision.com/news/article/international/243165/gaddafis-son-hires-mercenaries-to-flee/">original</a> el 2 November 2011. [Consulta: 10 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-218"><a href="#cite_ref-218">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111031162521/http://www.freep.com/article/20111029/NEWS07/110290348">Mercenaries offer to help Moammar Gadhafi's fugitive son flee, prosecutor says</a>». Detroit Free Press, 29-10-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.freep.com/article/20111029/NEWS07/110290348">original</a> el 31 October 2011. [Consulta: 10 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-219"><a href="#cite_ref-219">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cbsnews.com/8301-202_162-57317674/saif-qaddafi-hiding-out-in-the-sahara-desert/">Saif Qaddafi hiding out in the Sahara Desert?</a>». CBS News. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111105224435/http://www.cbsnews.com/8301-202_162-57317674/saif-qaddafi-hiding-out-in-the-sahara-desert">Arxivat</a> 5 de novembre 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-220"><a href="#cite_ref-220">↑</a> Cockburn, Patrick «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.independent.co.uk/news/world/africa/amnesty-questions-claim-that-gaddafi-ordered-rape-as-weapon-of-war-2302037.html">Amnesty questions claim that Gaddafi ordered rape as weapon of war</a>». The Independent, 24-06-2011. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://ghostarchive.org/archive/20220512/https://www.independent.co.uk/news/world/africa/amnesty-questions-claim-that-gaddafi-ordered-rape-as-weapon-of-war-2302037.html">Arxivat</a> 12 de maig 2022 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-221"><a href="#cite_ref-221">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.hrw.org/world-report/2012/country-chapters/libya">World Report 2012: Libya</a>, 22 January 2012.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=World+Report+2012%3A+Libya&rft.date=22+January+2012&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.hrw.org%2Fworld-report%2F2012%2Fcountry-chapters%2Flibya">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160313040639/https://www.hrw.org/world-report/2012/country-chapters/libya">Arxivat</a> 13 de març 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-Spoiler-222">↑ <a href="#cite_ref-Spoiler_222-0">222,0</a> <a href="#cite_ref-Spoiler_222-1">222,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.economist.com/middle-east-and-africa/2020/01/23/khalifa-haftar-the-libyan-warlord-is-not-interested-in-compromise">The spoiler Khalifa Haftar, the Libyan warlord, is not interested in compromise</a>». , 23-01-2020. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200608074301/https://www.economist.com/middle-east-and-africa/2020/01/23/khalifa-haftar-the-libyan-warlord-is-not-interested-in-compromise">Arxivat</a> 8 de juny 2020 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-Mayhem-223">↑ <a href="#cite_ref-Mayhem_223-0">223,0</a> <a href="#cite_ref-Mayhem_223-1">223,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.economist.com/middle-east-and-africa/2019/12/12/foreign-powers-are-piling-into-libya">Magnet for Mayhem</a>». , 12-12-2019. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200327003930/https://www.economist.com/middle-east-and-africa/2019/12/12/foreign-powers-are-piling-into-libya">Arxivat</a> 27 de març 2020 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-224"><a href="#cite_ref-224">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210204035624/https://www.syriahr.com/en/185821/">Turkish-backed mercenaries - First batch of Syrian fighters arrives in Azerbaijan</a>». Syrian Observatory for Human Rights, 27-09-2020. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.syriahr.com/en/185821/">original</a> el 4 February 2021. [Consulta: 2 febrer 2021]. </li> <li id="cite_note-225"><a href="#cite_ref-225">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210213093121/https://www.syriahr.com/en/178326/">Turkish-backed mercenaries | New batch of 300 Syrian mercenaries arrives Libya</a>». Syrian Observatory for Human Rights, 06-08-2020. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.syriahr.com/en/178326/">original</a> el 13 February 2021. [Consulta: 2 febrer 2021]. </li> <li id="cite_note-226"><a href="#cite_ref-226">↑</a> Wehrey, Frederic. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200711200547/https://www.nybooks.com/daily/2020/01/23/among-the-syrian-militiamen-of-turkeys-intervention-in-libya/">Among the Syrian Militiamen of Turkey's Intervention in Libya</a>», 23-01-2020. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nybooks.com/daily/2020/01/23/among-the-syrian-militiamen-of-turkeys-intervention-in-libya/">original</a> el 11 July 2020. [Consulta: 2 febrer 2021]. </li> <li id="cite_note-227"><a href="#cite_ref-227">↑</a> Abueish, Tamara. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210625081954/https://english.alarabiya.net/News/north-africa/2020/07/13/Turkey-sends-mercenaries-militants-of-different-nationalities-to-Libya-Reports">Turkey sends mercenaries, militants of different nationalities to Libya: Reports</a>», 13-07-2020. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://english.alarabiya.net/News/north-africa/2020/07/13/Turkey-sends-mercenaries-militants-of-different-nationalities-to-Libya-Reports">original</a> el 25 June 2021. [Consulta: 4 febrer 2021]. </li> <li id="cite_note-228"><a href="#cite_ref-228">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://ghostarchive.org/archive/20220512/https://www.independent.co.uk/news/world/middle-east/sudan-libya-civil-war-tricked-fighting-b1554374.html">Turkey hires Tunisian, Sudanese mercenaries to fight in Libya</a>». Egypt Today. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.independent.co.uk/news/world/middle-east/sudan-libya-civil-war-tricked-fighting-b1554374.html">original</a> el 12 May 2022. [Consulta: 20 juliol 2020]. </li> <li id="cite_note-229"><a href="#cite_ref-229">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240116225620/https://www.orfonline.org/research/cyber-mercenaries">Cyber mercenaries</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.orfonline.org/research/cyber-mercenaries">original</a> el 2024-01-16. [Consulta: 22 agost 2024]. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=55" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>Arrian. de Sélincourt, Aubrey. Anabasis Alexandri (The Campaigns of Alexander). Penguin Books, 1976. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-14-044253-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-14-044253-3">ISBN 978-0-14-044253-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Anabasis+Alexandri+%28The+Campaigns+of+Alexander%29&rft.aulast=Arrian&rft.date=1976&rft.pub=Penguin+Books&rft.isbn=978-0-14-044253-3"> </li> <li>Bernales-Ballesteros, Enrique; <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081224002931/http://www.unhchr.ch/html/menu2/7/b/mercenaries/documents.htm">UNHCHR: Special Rapporteur of the Commission on Human Rights on use of mercenaries</a></li> <li>Bodin J; Les Suisses au Service de la France; Editions Albion Michael, 1988. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2226033343" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2226033343">ISBN 2226033343</a></li> <li>Bryant, G. L. «Indigenous Mercenaries in the Service of European Imperialists: The Case of the Sepoys in the Early British Indian Army, 1750–1800». War in History, vol. 7, 1, 1-2000.</li> <li>Chartrand, Rene; Louis XV's Army – Foreign Infantry; Osprey 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/185532623X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/185532623X">ISBN 185532623X</a></li> <li>Chartrand, Rene; Spanish Army of the Napoleonic Wars 1793–1808; Osprey 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1855327635" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1855327635">ISBN 1855327635</a></li> <li>Goldsworthy, Adrian. The Fall of Carthage: The Punic Wars 265–146 BC. Londres: Phoenix, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-304-36642-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-304-36642-2">ISBN 978-0-304-36642-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Fall+of+Carthage%3A+The+Punic+Wars+265%E2%80%93146+BC&rft.aulast=Goldsworthy&rft.aufirst=Adrian&rft.date=2006&rft.pub=Phoenix&rft.place=Londres&rft.isbn=978-0-304-36642-2"> </li> <li>Milliard, Todd S.; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dtic.mil/cgi-bin/GetTRDoc?Location=U2&doc=GetTRDoc.pdf&AD=ADA440071">Overcoming post-colonial myopia: A call to recognize and regulate private military companies</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121201201617/http://www.dtic.mil/cgi-bin/GetTRDoc?Location=U2&doc=GetTRDoc.pdf&AD=ADA440071">Arxivat</a> 1 December 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.(PDF), in Military Law Review Vol 173, June 2003. At the time of publication Major Milliard was a <a href="/w/index.php?title=Judge_Advocate_General%27s_Corps&action=edit&redlink=1" class="new" title="Judge Advocate General's Corps (encara no existeix)">Judge Advocate</a> in the <a href="/w/index.php?title=United_States_Army_Judge_Advocate_General%27s_Corps&action=edit&redlink=1" class="new" title="United States Army Judge Advocate General's Corps (encara no existeix)">United States Army Judge Advocate General's Corps</a></li> <li>Anthony Mockler, Storia dei mercenari: Da Senofonte all'Iraq. Odoya, 2012. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-8862881531" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-8862881531">ISBN 978-8862881531</a>.</li> <li>Schuster, Carl Otis. «Memnon and Mentor of Rhodes (ca. 380–333, ca. 385–340)». A: Conflict in Ancient Greece and Rome: The Definitive Political, Social, and Military Encyclopedia. ABC-CLIO, 2016. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1610690201" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1610690201">ISBN 978-1610690201</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Conflict+in+Ancient+Greece+and+Rome%3A+The+Definitive+Political%2C+Social%2C+and+Military+Encyclopedia&rft.atitle=Memnon+and+Mentor+of+Rhodes+%28ca.+380%E2%80%93333%2C+ca.+385%E2%80%93340%29&rft.aulast=Schuster&rft.aufirst=Carl+Otis&rft.date=2016&rft.pub=ABC-CLIO&rft.isbn=978-1610690201"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia_addicional">Bibliografia addicional</h2>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=56" title="Modifica la secció: Bibliografia addicional">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Històrica">Històrica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=57" title="Modifica la secció: Històrica">modifica</a>]</div> <ul><li>Atwood, Rodney. The Hessians: Mercenaries from Hessen-Kassel in the American Revolution (Cambridge University Press, 1980).</li> <li>Avant, Deborah. "From mercenary to citizen armies: Explaining change in the practice of war." International Organization (2000): 41–72. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.academia.edu/download/30808356/22_avant_foreign_policy.pdf">online</a>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</li> <li>Fetter, Frank Whitson. “Who Were the Foreign Mercenaries of the Declaration of Independence?” Pennsylvania Magazine of History and Biography, vol. 104, no. 4, 1980, pp. 508–513. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jstor.org/stable/20091517">online</a></li> <li>Ingrao, Charles. "" Barbarous Strangers": Hessian State and Society during the American Revolution." American Historical Review 87.4 (1982): 954–976 <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jstor.org/stable/1857901">online</a></li> <li>Ingrao, Charles W. The Hessian mercenary state: ideas, institutions, and reform under Frederick II, 1760–1785 (Cambridge University Press, 2003).</li> <li><a href="/wiki/Machiavelli" class="mw-redirect" title="Machiavelli">Niccolò Machiavelli</a>. <a href="/w/index.php?title=The_Prince&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Prince (encara no existeix)">The Prince</a>. 1532. Ch. 12.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070228130758/http://www.drizzle.com/~celyn/jherek/16thMilSci.pdf">"Military science in western Europe in the sixteenth century." Prologue: The nature of armies in the 16th century</a></li> <li>Mockler, Anthony. The Mercenaries: The Men Who Fight for Profit – from the Free Companies of Feudal France to the White Adventurers in the Congo. Macmillan, 1969.<a href="/w/index.php?title=Plantilla:ISBN%3F&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:ISBN? (encara no existeix)">Plantilla:ISBN?</a></li> <li>Percy, Sarah. Mercenaries: The history of a norm in international relations (Oxford University Press, 2007).<a href="/w/index.php?title=Plantilla:ISBN%3F&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:ISBN? (encara no existeix)">Plantilla:ISBN?</a></li> <li>Schmidt, H. D. "The Hessian Mercenaries: The Career of a Political Cliché." History 43.149 (1958): 207–212 <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jstor.org/stable/24404012">online</a></li> <li>Scullard, Howard H. «Carthage and Rome». A: Walbank, F. W.. Cambridge Ancient History: Volume 7, Part 2. 2nd. Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 486–569. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-23446-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-23446-7">ISBN 978-0-521-23446-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cambridge+Ancient+History%3A+Volume+7%2C+Part+2&rft.atitle=Carthage+and+Rome&rft.aulast=Scullard&rft.aufirst=Howard+H.&rft.date=2006&rft.edition=2nd&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.place=Cambridge&rft.pages=486%E2%80%93569&rft.isbn=978-0-521-23446-7"> </li> <li>Thomson, Janice E. Mercenaries, pirates, and sovereigns: state-building and extraterritorial violence in early modern Europe. Princeton University Press, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1400808014" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1400808014">ISBN 1400808014</a> Describes the building of the modern state system through the states' "monopolization of extraterritorial violence."</li> <li>Underwood, Matthew. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://scholarlycommons.law.northwestern.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1140&context=nulr">"Jealousies of a standing army: the use of mercenaries in the American revolution and its implications for Congress's role in regulating private military firms."</a> 'Northwestern University Law Review 106 (2012): 317-349.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Des_de_1970">Des de 1970</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=58" title="Modifica la secció: Des de 1970">modifica</a>]</div> <ul><li>Guy Arnold. Mercenaries: The Scourge of the Third World. Palgrave Macmillan, 1999. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0312222031" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0312222031">ISBN 978-0312222031</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121022105803/http://www.humansecurity.info/#/vol-63-brooks-rathgeber/4527827401">Doug Brooks & Shawn Lee Rathgeber. "The Industry Role in Regulating Private Security Companies</a>", Canadian Consortium on Human Security – Security Privatization: Challenges and Opportunities, Vol. 6.3, University of British Columbia, March 2008.</li> <li>Anthony Mockler. Hired Guns and Coups d'Etat: Mercenaries: Thirty Years 1976–2006. Hunter Mackay, 2007.</li> <li>Anthony Mockler. The New Mercenaries: The History of the Mercenary from the Congo to the Seychelles. Paragon House, 1987.<a href="/w/index.php?title=Plantilla:ISBN%3F&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:ISBN? (encara no existeix)">Plantilla:ISBN?</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Robert_Young_Pelton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert Young Pelton (encara no existeix)">Robert Young Pelton</a>. Hunter Hammer and Heaven, Journeys to Three World's Gone Mad, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1585744166" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1585744166">ISBN 1585744166</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jeremy_Scahill&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jeremy Scahill (encara no existeix)">Jeremy Scahill</a>. <a href="/w/index.php?title=Blackwater:_The_Rise_of_the_World%27s_Most_Powerful_Mercenary_Army&action=edit&redlink=1" class="new" title="Blackwater: The Rise of the World's Most Powerful Mercenary Army (encara no existeix)">Blackwater: The Rise of the World's Most Powerful Mercenary Army</a>, Nation Books, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1560259795" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1560259795">ISBN 1560259795</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Peter_J._Woolley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peter J. Woolley (encara no existeix)">Peter J. Woolley</a>. "Soldiers of Fortune," <a href="/w/index.php?title=The_Common_Review&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Common Review (encara no existeix)">The Common Review</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110513141410/http://www.thecommonreview.org/fileadmin/template/tcr/pdf/WoolleyRev54.pdf">v. 5, no. 4(2007), pp. 46–48</a>. Review essay.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Status_al_dret_internacional">Status al dret internacional</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=59" title="Modifica la secció: Status al dret internacional">modifica</a>]</div> <ul><li>Marina Mancini; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://cadmus.eui.eu/handle/1814/14745">Private Military and Security Company Employees: Are They the Mercenaries of the Twenty-first Century?</a>, EUI Working Paper AEL 2010/5, European University Institute, San Domenico di Fiesole, 2010, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/search?fq=x0:jrnl&q=n2:1831-4066">ISSN 1831-4066</a>.</li> <li>Katherine Fallah; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.icrc.org/Web/Eng/siteeng0.nsf/html/review-863-p599">Corporate Actors: the Legal Status of Mercenaries in Armed Conflict</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100424235410/http://www.icrc.org/web/eng/siteeng0.nsf/html/review-863-p599">Arxivat</a> 2010-04-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., International Review of the Red Cross, (2006)</li> <li>Eliav Lieblich; "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.law-journal.de/fileadmin/user_upload/PDF/Ausgabe_03_2009.pdf">The Status of mercenaries in International Armed Conflict as a case of politicization of International Humanitarian Law</a>", Bucerius Law Journal, (2009)</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Empreses_privades_militars_(Private_military_companies_-_PMCs)">Empreses privades militars (Private military companies - PMCs)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=60" title="Modifica la secció: Empreses privades militars (Private military companies - PMCs)">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Robert_Young_Pelton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert Young Pelton (encara no existeix)">Robert Young Pelton</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/gp/product/1400097819">Licensed to Kill: Hired Guns in the War on Terror</a>, Crown, (2006), <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1400097819" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1400097819">ISBN 1400097819</a></li> <li>José Alvear Restrepo Lawyers' Collective; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.colectivodeabogados.org/article.php3?id_article=1253">Private Security Transnational Enterprises in Colombia</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080417203427/http://www.colectivodeabogados.org/article.php3?id_article=1253">Arxivat</a> 17 April 2008 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. February 2008</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=61" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/Empresa_militar_privada" title="Empresa militar privada">Empresa militar privada</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Mercenari&action=edit&section=62" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/40px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/60px-Commons-logo.svg.png 1.5x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></div> <div class="side-box-text plainlist">A <a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Mercenaries" class="extiw" title="commons:Category:Mercenaries">Mercenari</a></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.condottieridiventura.it/pagine/home.htm">Note biografiche di Capitani di Guerra e di Condottieri di Ventura operanti in Italia nel 1330-1550</a></li></ul> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060903164144/http://www.condottieridiventura.it/pagine/home.htm">Arxivat</a> 2006-09-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(italià) <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120508191016/http://www.pmcs-monitor.com/">PMCs Monitor</a>: An international organization which advocates for tighter rules <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www2.ohchr.org/english/issues/mercenaries/">The Working Group on the use of mercenaries as a means of violating human rights and impeding the exercise of the right of peoples to self-determination</a> UNHCR <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(anglès)</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Lèxic_de_la_geopolítica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#FFF0C7"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Glossari_de_la_geopol%C3%ADtica" title="Plantilla:Glossari de la geopolítica"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Lèxic_de_la_geopolítica" style="font-size:114%;margin:0 4em">Lèxic de la <a href="/wiki/Geopol%C3%ADtica" title="Geopolítica">geopolítica</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Anàlisi diatòpica</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Port" title="Port">Port</a>  · <a href="/wiki/Mar" title="Mar">Mar</a>  · <a href="/wiki/Recurs_natural" title="Recurs natural">Recurs natural</a>  · <a href="/wiki/Frontera" title="Frontera">Frontera</a>  · <a href="/wiki/Espai_mar%C3%ADtim" class="mw-redirect" title="Espai marítim">Espai marítim</a>  · <a href="/wiki/Espai_aeri" title="Espai aeri">Espai aeri</a>  · <a href="/w/index.php?title=Espai_terrestre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Espai terrestre (encara no existeix)">Espai terrestre</a>  · <a href="/wiki/Territori" title="Territori">Territori</a>  · <a href="/wiki/Cartografia" title="Cartografia">Cartografia</a>  · <a href="/wiki/Lliure_canvi" class="mw-redirect" title="Lliure canvi">Lliure canvi</a>  · <a href="/wiki/Desenvolupament_sostenible" title="Desenvolupament sostenible">Desenvolupament sostenible</a>  · <a href="/wiki/Atles_(cartografia)" title="Atles (cartografia)">Atles</a>  · <a href="/wiki/Megal%C3%B2poli" title="Megalòpoli">Megalòpoli</a>  · <a href="/wiki/Comer%C3%A7_internacional" title="Comerç internacional">Comerç internacional</a>  · <a href="/wiki/Economia_informal" title="Economia informal">Economia informal</a>  · <a href="/w/index.php?title=Economia_digital&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia digital (encara no existeix)">Economia digital</a>  · <a href="/w/index.php?title=Economia_formal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia formal (encara no existeix)">Economia formal</a>  · <a href="/wiki/Gentrificaci%C3%B3" title="Gentrificació">Gentrificació</a>  · <a href="/wiki/Mat%C3%A8ries_primes" class="mw-redirect" title="Matèries primes">Matèries primes</a>  · <a href="/w/index.php?title=Ordenaci%C3%B3_del_territori&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ordenació del territori (encara no existeix)">Ordenació del territori</a>  · <a href="/w/index.php?title=Sistema_productiu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sistema productiu (encara no existeix)">Sistema productiu</a>  · <a href="/wiki/Energia" title="Energia">Energia</a>  · <a href="/wiki/Medi_ambient" title="Medi ambient">Medi ambient</a>  · <a href="/wiki/Terres_rares" class="mw-redirect" title="Terres rares">Terres rares</a>  · <a href="/wiki/Estret" title="Estret">Estret</a>  · <a href="/wiki/Illa" title="Illa">Illa</a>  · <a href="/wiki/Continent" title="Continent">Continent</a>  · <a href="/wiki/Litoral" title="Litoral">Litoral</a>  · <a href="/wiki/Sistema_de_coordenades_cartesianes" title="Sistema de coordenades cartesianes">Eix</a>  · <a href="/wiki/Ciutat_mundial" title="Ciutat mundial">Ciutat mundial</a>  · <a href="/wiki/Idioma" title="Idioma">Idioma</a>  · <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">Religió</a>  · <a href="/wiki/Dist%C3%A0ncia" title="Distància">Distància</a>  · <a href="/wiki/Discontinu%C3%AFtat" class="mw-redirect" title="Discontinuïtat">Discontinuïtat</a>  · <a href="/wiki/Log%C3%ADstica" title="Logística">Logística</a>  · <a href="/wiki/Offshore" class="mw-redirect" title="Offshore">Offshore</a>  · <a href="/wiki/Mercat" title="Mercat">Mercat</a>  · <a href="/wiki/Poblaci%C3%B3" title="Població">Població</a>  · <a href="/wiki/Xarxa" title="Xarxa">Xarxa</a>  · <a href="/wiki/Mapa" title="Mapa">Mapa</a>  · <a href="/wiki/Escala_(proporci%C3%B3)" title="Escala (proporció)">Escala</a>  · <a href="/wiki/Centre_(geometria)" title="Centre (geometria)">Centre</a>  · <a href="/w/index.php?title=Perif%C3%A8rie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Perifèrie (encara no existeix)">Perifèrie</a>  · <a href="/w/index.php?title=Divisi%C3%B3_internacional_del_treball&action=edit&redlink=1" class="new" title="Divisió internacional del treball (encara no existeix)">Divisió internacional del treball</a>  · <a href="/w/index.php?title=B%C3%A9_comu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bé comu (encara no existeix)">Bé comu</a>  · <a href="/wiki/Propietat_privada" title="Propietat privada">Bé de propietat</a>  · <a href="/wiki/Federalisme" title="Federalisme">Federalisme</a>  · <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">Comerç</a>  · <a href="/wiki/Minoria" title="Minoria">Minoria</a>  · <a href="/wiki/Llit_mar%C3%AD" title="Llit marí">Llit marí</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Anàlisi diacrònica</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Parad%C3%ADs_fiscal" title="Paradís fiscal">Paradís fiscal</a>  · <a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">Estat</a>  · <a href="/wiki/Microestat" title="Microestat">Microestat</a>  · <a href="/wiki/Micronaci%C3%B3" title="Micronació">Micronació</a>  · <a href="/wiki/Estat_fallit" title="Estat fallit">Estat fallit</a>  · <a href="/wiki/Estat_del_benestar" title="Estat del benestar">Estat del benestar</a>  · <a href="/wiki/Poder_transversal" title="Poder transversal">Poder transversal</a>  · <a href="/wiki/Imperi" title="Imperi">Potència</a>  · <a href="/wiki/Imperi" title="Imperi">Imperi</a>  · <a href="/wiki/Estat-naci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Estat-nació">Estat-nació</a>  · <a href="/wiki/Colonitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Colonització">Colonització</a>  · <a href="/wiki/Din%C3%A0mica" title="Dinàmica">Dinàmica</a>  · <a href="/wiki/Proteccionisme" title="Proteccionisme">Proteccionisme</a>  · <a href="/w/index.php?title=Construcci%C3%B3_social&action=edit&redlink=1" class="new" title="Construcció social (encara no existeix)">Construcció social</a>  · <a href="/wiki/Governan%C3%A7a" title="Governança">Governança</a>  · <a href="/w/index.php?title=Ordre_unipolar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ordre unipolar (encara no existeix)">Ordre unipolar</a>  · <a href="/w/index.php?title=Actor_(sociologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Actor (sociologia) (encara no existeix)">Actor</a>  · <a href="/wiki/Guerra" title="Guerra">Guerra</a>  · <a href="/w/index.php?title=Alian%C3%A7a_(geopol%C3%ADtica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aliança (geopolítica) (encara no existeix)">Aliança</a>  · <a href="/w/index.php?title=Altermundialisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Altermundialisme (encara no existeix)">Altermundialisme</a>  · <a href="/wiki/Descolonitzaci%C3%B3" title="Descolonització">Descolonització</a>  · <a href="/w/index.php?title=Neocolonitzaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Neocolonització (encara no existeix)">Neocolonització</a>  · <a href="/wiki/Col%C2%B7lapsologia" title="Col·lapsologia">Col·lapsologia</a>  · <a href="/wiki/Decreixement" title="Decreixement">Decreixement</a>  · <a href="/wiki/Liberalisme_econ%C3%B2mic" title="Liberalisme econòmic">Liberalisme</a>  · <a href="/w/index.php?title=Escac_mundial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escac mundial (encara no existeix)">Escac mundial</a>  · <a href="/wiki/Integraci%C3%B3" title="Integració">Integració</a>  · <a href="/w/index.php?title=Ordre_multipolar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ordre multipolar (encara no existeix)">Ordre multipolar</a>  · <a href="/w/index.php?title=Multilateralisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Multilateralisme (encara no existeix)">Multilateralisme</a>  · <a href="/w/index.php?title=Minilateralisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Minilateralisme (encara no existeix)">Minilateralisme</a>  · <a href="/w/index.php?title=Polilateralisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Polilateralisme (encara no existeix)">Polilateralisme</a>  · <a href="/wiki/Pau" title="Pau">Pau</a>  · <a class="mw-selflink selflink">Mercenari</a>  · <a href="/w/index.php?title=Antim%C3%B3n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antimón (encara no existeix)">Antimón</a>  · <a href="/wiki/Estrat%C3%A8gia" title="Estratègia">Estratègia</a>  · <a href="/wiki/Armada" title="Armada">Armada</a>  · <a href="/wiki/Emancipaci%C3%B3" title="Emancipació">Emancipació</a>  · <a href="/wiki/Igualtat_social" title="Igualtat social">Igualtat</a>  · <a href="/wiki/Desigualtat_social" title="Desigualtat social">Desigualtat</a>  · <a href="/wiki/Genocidi" title="Genocidi">Genocidi</a>  · <a href="/wiki/Complex_militar-industrial" title="Complex militar-industrial">Complex militar-industrial</a>  · <a href="/w/index.php?title=Emerg%C3%A8ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Emergència (encara no existeix)">Emergència</a>  · <a href="/w/index.php?title=Rivalitat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rivalitat (encara no existeix)">Rivalitat</a>  · <a href="/w/index.php?title=Guerra_econ%C3%B2mica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra econòmica (encara no existeix)">Guerra econòmica</a>  · <a href="/wiki/Autodeterminaci%C3%B3" title="Autodeterminació">Autodeterminació</a>  · <a href="/wiki/%C3%88tnia" title="Ètnia">Ètnia</a>  · <a href="/wiki/Identitat" title="Identitat">Identitat</a>  · <a href="/w/index.php?title=Inger%C3%A8ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ingerència (encara no existeix)">Ingerència</a>  · <a href="/wiki/Nacionalisme" title="Nacionalisme">Nacionalisme</a>  · <a href="/wiki/Submissi%C3%B3" title="Submissió">Submissió</a>  · <a href="/w/index.php?title=Crisi_(geopol%C3%ADtica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crisi (geopolítica) (encara no existeix)">Crisi</a>  · <a href="/wiki/Ciberseguretat" class="mw-redirect" title="Ciberseguretat">Ciberseguretat</a>  · <a href="/w/index.php?title=Pax_Gallica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pax Gallica (encara no existeix)">Pax Gallica</a>  · <a href="/wiki/Mitjans_de_comunicaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Mitjans de comunicació">Mitjans de comunicació</a>  · <a href="/w/index.php?title=Pax_America&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pax America (encara no existeix)">Pax America</a>  · <a href="/wiki/Polaritzaci%C3%B3_pol%C3%ADtica" title="Polarització política">Polarització política</a>  · <a href="/wiki/Infrahabitatge" title="Infrahabitatge">Infrahabitatge</a>  · <a href="/wiki/Conflicte" title="Conflicte">Conflicte</a>  · <a href="/w/index.php?title=Defensa_(territori)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Defensa (territori) (encara no existeix)">Defensa</a>  · <a href="/w/index.php?title=Ordre_(pol%C3%ADtica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ordre (política) (encara no existeix)">Ordre</a>  · <a href="/wiki/Caos" title="Caos">Caos</a>  · <a href="/wiki/Idealisme" title="Idealisme">Idealisme</a>  · <a href="/wiki/Realpolitik" title="Realpolitik">Realpolitik</a>  · <a href="/wiki/R%C3%A8gim_pol%C3%ADtic" class="mw-redirect" title="Règim polític">Règim polític</a>  · <a href="/wiki/Hegemonia" title="Hegemonia">Hegemonia</a>  · <a href="/wiki/Talassocr%C3%A0cia" title="Talassocràcia">Talassocràcia</a>  · <a href="/w/index.php?title=Tel%C2%B7lurocr%C3%A0cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tel·lurocràcia (encara no existeix)">Tel·lurocràcia</a>  · <a href="/w/index.php?title=Continentalisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Continentalisme (encara no existeix)">Continentalisme</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX525245">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb119344298">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://d-nb.info/gnd/4055364-4">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph273344&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Online" title="Encyclopædia Britannica Online">Britannica</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/topic/mercenary">1</a>)</li> <li><a class="external text" href="https://wikidata-externalid-url.toolforge.org/?p=4342&url_prefix=https://snl.no/&id=leietropper">SNL</a></li> <li><a href="/wiki/Treccani" title="Treccani">Treccani</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.treccani.it/enciclopedia/mercenario">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://hls-dhs-dss.ch/fr/articles/024643">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/mercenari" class="extiw" title="wikt:mercenari">Viccionari</a>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercenari&oldid=34890236">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercenari&oldid=34890236</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Mercenaris" title="Categoria:Mercenaris">Mercenaris</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_avisos_de_la_plantilla_Webarchive" title="Categoria:Articles amb avisos de la plantilla Webarchive">Articles amb avisos de la plantilla Webarchive</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_puntuals_demanades" title="Categoria:Articles amb referències puntuals demanades">Articles amb referències puntuals demanades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 25 març 2025 a les 13:03.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercenari&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://www.wikimedia.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"> Cerca </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" >Mercenari</div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"> 69 llengües </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"> Afegeix un tema </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-5f979d84f-7c5lw","wgBackendResponseTime":255,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.509","walltime":"1.688","ppvisitednodes":{"value":55207,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":373573,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":128575,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":13,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":2,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":212253,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":4,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1309.721 1 -total"," 69.11% 905.121 1 Plantilla:Referències"," 19.53% 255.754 55 Plantilla:Cite_book"," 19.11% 250.303 56 Plantilla:Ref-llibre"," 17.57% 230.117 52 Plantilla:Cite_web"," 16.76% 219.552 52 Plantilla:Ref-web"," 10.82% 141.720 32 Plantilla:Ref-publicació"," 10.11% 132.408 27 Plantilla:Cite_news"," 5.70% 74.603 73 Plantilla:Webarchive"," 5.22% 68.311 50 Plantilla:Data_consulta"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.299","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3581275,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.eqiad.canary-7c76d975d5-7scg2","timestamp":"20250325120340","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Mercenari","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mercenari","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q178197","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q178197","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2007-10-19T09:09:57Z","dateModified":"2025-03-25T12:03:38Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/0\/0b\/Il_Condottiere.jpg","headline":"soldat que lluita per diners"}</script> </body> </html>