CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Neoclassicisme - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"ae4d3580-8cac-434c-bdb2-4f9fc99f8510","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Neoclassicisme","wgTitle":"Neoclassicisme","wgCurRevisionId":33120186,"wgRevisionId":33120186,"wgArticleId":35966,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Neoclassicisme","Pintura","Segle XVIII","Segle XIX"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Neoclassicisme","wgRelevantArticleId":35966,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[], "wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":30000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q14378","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={ "ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap" ,"ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1600"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg/800px-Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1067"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg/640px-Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="853"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Neoclassicisme - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Neoclassicisme"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Neoclassicisme"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Neoclassicisme rootpage-Neoclassicisme skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Neoclassicisme" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Neoclassicisme" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Neoclassicisme" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Neoclassicisme" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Origen_i_desenvolupament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Origen_i_desenvolupament"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Origen i desenvolupament</span> </div> </a> <ul id="toc-Origen_i_desenvolupament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arquitectura_neoclàssica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectura_neoclàssica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Arquitectura neoclàssica</span> </div> </a> <ul id="toc-Arquitectura_neoclàssica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pintura_neoclàssica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Pintura_neoclàssica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Pintura neoclàssica</span> </div> </a> <ul id="toc-Pintura_neoclàssica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escultura_neoclàssica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Escultura_neoclàssica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Escultura neoclàssica</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Escultura_neoclàssica-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Escultura neoclàssica</span> </button> <ul id="toc-Escultura_neoclàssica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Temàtica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Temàtica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Temàtica</span> </div> </a> <ul id="toc-Temàtica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Arts_decoratives" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Arts_decoratives"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Arts decoratives</span> </div> </a> <ul id="toc-Arts_decoratives-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Jardineria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Jardineria"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Jardineria</span> </div> </a> <ul id="toc-Jardineria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Neoclassicisme_als_Països_Catalans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Neoclassicisme_als_Països_Catalans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Neoclassicisme als Països Catalans</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Neoclassicisme_als_Països_Catalans-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Neoclassicisme als Països Catalans</span> </button> <ul id="toc-Neoclassicisme_als_Països_Catalans-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Literatura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1</span> <span>Literatura</span> </div> </a> <ul id="toc-Literatura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Neoclassicisme_tardà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Neoclassicisme_tardà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Neoclassicisme tardà</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Neoclassicisme_tardà-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Neoclassicisme tardà</span> </button> <ul id="toc-Neoclassicisme_tardà-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-En_música" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#En_música"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.1</span> <span>En música</span> </div> </a> <ul id="toc-En_música-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arquitectura_a_Rússia_i_la_Unió_Soviètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectura_a_Rússia_i_la_Unió_Soviètica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.2</span> <span>Arquitectura a Rússia i la Unió Soviètica</span> </div> </a> <ul id="toc-Arquitectura_a_Rússia_i_la_Unió_Soviètica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arquitectura_neoclàssica_al_segle_xxi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectura_neoclàssica_al_segle_xxi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.3</span> <span>Arquitectura neoclàssica al segle <span>xxi</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Arquitectura_neoclàssica_al_segle_xxi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Neoclassicisme</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 70 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-70" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">70 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Neo-Klassisisme" title="Neo-Klassisisme - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Neo-Klassisisme" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Klassizismus" title="Klassizismus - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Klassizismus" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%AD%D8%B1%D9%83%D8%A9_%D8%A7%D9%84%D9%83%D9%84%D8%A7%D8%B3%D9%8A%D9%83%D9%8A%D8%A9_%D8%A7%D9%84%D8%AD%D8%AF%D9%8A%D8%AB%D8%A9" title="الحركة الكلاسيكية الحديثة - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="الحركة الكلاسيكية الحديثة" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D9%83%D9%84%D8%A7%D8%B3%D9%8A%D9%83%D9%8A%D9%87_%D8%A7%D9%84%D9%85%D8%AD%D8%AF%D8%AB%D9%87" title="الكلاسيكيه المحدثه - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="الكلاسيكيه المحدثه" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Neoclasicismu" title="Neoclasicismu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Neoclasicismu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Neoklassisizm" title="Neoklassisizm - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Neoklassisizm" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B5%D0%B0%D0%BA%D0%BB%D0%B0%D1%81%D1%96%D1%86%D1%8B%D0%B7%D0%BC" title="Неакласіцызм - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Неакласіцызм" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D1%8D%D0%B0%D0%BA%D0%BB%D1%8F%D1%81%D1%8B%D1%86%D1%8B%D0%B7%D0%BC" title="Нэаклясыцызм - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Нэаклясыцызм" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B5%D0%BE%D0%BA%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%B8%D1%86%D0%B8%D0%B7%D1%8A%D0%BC" title="Неокласицизъм - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Неокласицизъм" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Neoklasicizam" title="Neoklasicizam - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Neoklasicizam" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D9%84%D8%A7%D8%B3%DB%8C%D8%B2%D9%85%DB%8C_%D9%86%D9%88%DB%8E" title="کلاسیزمی نوێ - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="کلاسیزمی نوێ" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Neo-glasuriaeth" title="Neo-glasuriaeth - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Neo-glasuriaeth" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Nyklassicisme" title="Nyklassicisme - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Nyklassicisme" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Klassizismus" title="Klassizismus - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Klassizismus" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9D%CE%B5%CE%BF%CE%BA%CE%BB%CE%B1%CF%83%CE%B9%CE%BA%CE%B9%CF%83%CE%BC%CF%8C%CF%82" title="Νεοκλασικισμός - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Νεοκλασικισμός" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Neoclassicism" title="Neoclassicism - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Neoclassicism" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Novklasikismo" title="Novklasikismo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Novklasikismo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Neoclasicismo" title="Neoclasicismo - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Neoclasicismo" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Uusklassitsism" title="Uusklassitsism - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Uusklassitsism" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Neoklasizismo" title="Neoklasizismo - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Neoklasizismo" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D9%88%DA%A9%D9%84%D8%A7%D8%B3%DB%8C%D8%B3%DB%8C%D8%B3%D9%85" title="نوکلاسیسیسم - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="نوکلاسیسیسم" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Uusklassismi" title="Uusklassismi - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Uusklassismi" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/N%C3%A9o-classicisme" title="Néo-classicisme - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Néo-classicisme" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Klasitsismus" title="Klasitsismus - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Klasitsismus" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Neoklassisisme" title="Neoklassisisme - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Neoklassisisme" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Nua-Chlasaiceachas" title="Nua-Chlasaiceachas - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Nua-Chlasaiceachas" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Neoclasicismo" title="Neoclasicismo - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Neoclasicismo" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A0%D7%90%D7%95-%D7%A7%D7%9C%D7%90%D7%A1%D7%99%D7%A6%D7%99%D7%96%D7%9D" title="נאו-קלאסיציזם - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="נאו-קלאסיציזם" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Neoklasicizam" title="Neoklasicizam - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Neoklasicizam" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Neoklasszicizmus" title="Neoklasszicizmus - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Neoklasszicizmus" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%86%D5%A5%D5%B8%D5%A4%D5%A1%D5%BD%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%B6%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Նեոդասականություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Նեոդասականություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Neoklasikisme" title="Neoklasikisme - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Neoklasikisme" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Neoclassicismo" title="Neoclassicismo - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Neoclassicismo" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E6%96%B0%E5%8F%A4%E5%85%B8%E4%B8%BB%E7%BE%A9" title="新古典主義 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="新古典主義" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9C%E1%83%94%E1%83%9D%E1%83%99%E1%83%9A%E1%83%90%E1%83%A1%E1%83%98%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%96%E1%83%9B%E1%83%98" title="ნეოკლასიციზმი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ნეოკლასიციზმი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B5%D0%BE%D0%BA%D0%BB%D0%B0%D1%81%D1%81%D0%B8%D1%86%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Неоклассицизм - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Неоклассицизм" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%8B%A0%EA%B3%A0%EC%A0%84%EC%A3%BC%EC%9D%98" title="신고전주의 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="신고전주의" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Neoklas%C3%AEzm" title="Neoklasîzm - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Neoklasîzm" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B5%D0%BE%D0%BA%D0%BB%D0%B0%D1%81%D1%81%D0%B8%D1%86%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Неоклассицизм - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Неоклассицизм" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Neoclassicismus" title="Neoclassicismus - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Neoclassicismus" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Neoclassicisme" title="Neoclassicisme - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Neoclassicisme" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Neoclassicism" title="Neoclassicism - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Neoclassicism" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Neoklasicizmas" title="Neoklasicizmas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Neoklasicizmas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Neoklasicisms" title="Neoklasicisms - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Neoklasicisms" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%A8%E0%B4%BF%E0%B4%AF%E0%B5%8B%E0%B4%95%E0%B5%8D%E0%B4%B2%E0%B4%BE%E0%B4%B8%E0%B4%BF%E0%B4%B8%E0%B4%BF%E0%B4%B8%E0%B4%82" title="നിയോക്ലാസിസിസം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="നിയോക്ലാസിസിസം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Neoclassicisme" title="Neoclassicisme - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Neoclassicisme" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Nyklassisismen" title="Nyklassisismen - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Nyklassisismen" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Neoclassicisme" title="Neoclassicisme - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Neoclassicisme" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%A8%E0%A8%B5%E0%A8%95%E0%A8%B2%E0%A8%BE%E0%A8%B8%E0%A8%95%E0%A9%80%E0%A8%B5%E0%A8%BE%E0%A8%A6" title="ਨਵਕਲਾਸਕੀਵਾਦ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਨਵਕਲਾਸਕੀਵਾਦ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Neoklasycyzm" title="Neoklasycyzm - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Neoklasycyzm" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D9%8A%D9%88_%DA%A9%D9%84%D8%A7%D8%B3%D9%8A%DA%A9%D9%8A%D8%B2%D9%85" title="نيو کلاسيکيزم - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="نيو کلاسيکيزم" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Neoclassicismo" title="Neoclassicismo - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Neoclassicismo" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Neoclasicism" title="Neoclasicism - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Neoclasicism" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B5%D0%BE%D0%BA%D0%BB%D0%B0%D1%81%D1%81%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B5_%D0%B8%D1%81%D0%BA%D1%83%D1%81%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Неоклассическое искусство - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Неоклассическое искусство" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Neuclassicismu" title="Neuclassicismu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Neuclassicismu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D9%8A%D9%88_%DA%AA%D9%84%D8%A7%D8%B3%D9%8A%DA%AA%D9%8A%D8%AA" title="نيو ڪلاسيڪيت - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="نيو ڪلاسيڪيت" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Neoklasicizam" title="Neoklasicizam - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Neoklasicizam" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Neoclassicism" title="Neoclassicism - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Neoclassicism" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Neoklasicizem" title="Neoklasicizem - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Neoklasicizem" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B5%D0%BE%D0%BA%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%B8%D1%86%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BC" title="Неокласицизам - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Неокласицизам" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Nyklassicism" title="Nyklassicism - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Nyklassicism" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%A5%E0%B8%B1%E0%B8%97%E0%B8%98%E0%B8%B4%E0%B8%84%E0%B8%A5%E0%B8%B2%E0%B8%AA%E0%B8%AA%E0%B8%B4%E0%B8%81%E0%B9%83%E0%B8%AB%E0%B8%A1%E0%B9%88" title="ลัทธิคลาสสิกใหม่ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ลัทธิคลาสสิกใหม่" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Neoklasisizm" title="Neoklasisizm - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Neoklasisizm" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B5%D0%BE%D0%BA%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%B8%D1%86%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Неокласицизм - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Неокласицизм" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Neoklassitsizm" title="Neoklassitsizm - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Neoklassitsizm" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/T%C3%A2n_c%E1%BB%95_%C4%91i%E1%BB%83n" title="Tân cổ điển - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Tân cổ điển" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Neoclassicisme" title="Neoclassicisme - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Neoclassicisme" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E6%96%B0%E5%8F%A4%E5%85%B8%E4%B8%BB%E4%B9%89" title="新古典主义 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="新古典主义" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%96%B0%E5%8F%A4%E5%85%B8%E4%B8%BB%E7%BE%A9" title="新古典主義 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="新古典主義" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E6%96%B0%E5%8F%A4%E5%85%B8%E4%B8%BB%E7%BE%A9" title="新古典主義 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="新古典主義" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q14378#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Neoclassicisme" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Neoclassicisme&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina (encara no existeix) [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Neoclassicisme"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Neoclassicisme"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Neoclassicisme" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Neoclassicisme" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&oldid=33120186" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Neoclassicisme&id=33120186&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FNeoclassicisme"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FNeoclassicisme"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Neoclassicisme"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Neoclassicisme&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Neoclassicism" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q14378" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg/220px-Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg/330px-Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg/440px-Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg 2x" data-file-width="864" data-file-height="1152" /></a><figcaption><a href="/wiki/Antonio_Canova" title="Antonio Canova">Antonio Canova</a>, <i>Les Tres Gràcies</i>, castell de Belvoir, Leicestershire</figcaption></figure> <p>El <b>Neoclassicisme</b> és un estil artístic inspirat en l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a> clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> i principis del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, com a reacció a les exageracions del <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">Barroc</a> i el <a href="/wiki/Rococ%C3%B3" title="Rococó">Rococó</a>. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'<a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">antiga Roma</a> amb els de la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a> fonamentats en la raó.<sup id="cite_ref-RBA_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-RBA-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Origen_i_desenvolupament">Origen i desenvolupament</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Origen i desenvolupament"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Herculaneum_Neptune_And_Amphitrite.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Herculaneum_Neptune_And_Amphitrite.jpg/220px-Herculaneum_Neptune_And_Amphitrite.jpg" decoding="async" width="220" height="191" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Herculaneum_Neptune_And_Amphitrite.jpg/330px-Herculaneum_Neptune_And_Amphitrite.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Herculaneum_Neptune_And_Amphitrite.jpg/440px-Herculaneum_Neptune_And_Amphitrite.jpg 2x" data-file-width="1274" data-file-height="1106" /></a><figcaption>Mosaic d'Herculà</figcaption></figure> <p>Moviment estètic de base intel·lectual europeu, prové de l'<a href="/wiki/Barroc_i_classicisme_franc%C3%A8s" title="Barroc i classicisme francès">academicisme classicista cortesà</a>, que imperava a França al darrer terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, resultant de l'acció de l'absolutisme en el camp cultural i del racionalisme hedonista de la nova burgesia. </p><p>Apareix per primer cop a Roma estimulat pels descobriments realitzats a <a href="/wiki/Pompeia" title="Pompeia">Pompeia</a> i a <a href="/wiki/Hercul%C3%A0" title="Herculà">Herculà</a>, el moviment es propaga ràpidament a França per l'intercanvi d'alumnes pintors i escultors de l'Acadèmia de França a Roma, a Anglaterra gràcies a la pràctica del <a href="/wiki/Grand_Tour" title="Grand Tour">Grand Tour</a> realitzat per la joventut noble britànica, i de la resta del món. Basat en els principis de <a href="/wiki/Johann_Joachim_Winckelmann" title="Johann Joachim Winckelmann">Winckelmann</a> que preconitza una tornada als valors de virtut i de senzillesa de l'Antiguitat. Aquesta expressió nova d'un estil antic va voler reunir totes les arts en el que va rebre el nom de «el gran gust». </p><p>En una última etapa, es convertí en el vehicle d'una cultura burgesa racionalista i rigorista, ideològicament oposada a l'<a href="/wiki/Antic_r%C3%A8gim" class="mw-redirect" title="Antic règim">antic règim</a> i els seus valors. Per això, darrerament, la crítica tendeix a reservar el concepte de neoclassicisme a la literatura d'inspiració clàssica produïda en el marc de les idees il·luministes o il·lustrades, fent-lo coincidir així, cronològicament amb les obres neoclàssiques en l'arquitectura i les arts plàstiques, alhora que aplica a les manifestacions anteriors el terme més genèric de <a href="/wiki/Classicisme" title="Classicisme">classicisme</a>. </p><p>Els gèneres típics d'aquest corrent són la tragèdia de tema clàssic, la comèdia de caràcters, la poesia pastoral, la sàtira i la faula didàctica. </p><p>El terme «neoclàssic» no es va utilitzar fins a mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, i en aquell moment l'estil es descrivia amb termes com «el veritable estil», «reformat» i «ressorgiment»; el que es considerava ressorgit variava considerablement. Certament, els models antics estaven molt implicats, però l'estil també es podria considerar com un ressorgiment del Renaixement, i sobretot a França com un retorn al <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroc</a> més auster i noble de l'època de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">Lluís XIV</a>, pel qual s'havia desenvolupat una <a href="/wiki/Nost%C3%A0lgia" title="Nostàlgia">nostàlgia</a> considerable, ja que la posició política i militar dominant de França va començar un greu declivi.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El retrat de la coronació de Napoleó de <a href="/wiki/Jean-Auguste-Dominique_Ingres" class="mw-redirect" title="Jean-Auguste-Dominique Ingres">Ingres</a> fins i tot va agafar en préstec <a href="/w/index.php?title=D%C3%ADptics_consulars&action=edit&redlink=1" class="new" title="Díptics consulars (encara no existeix)">díptics consulars</a> de l'antiguitat tardana i el seu ressorgiment de l'<a href="/wiki/Art_carolingi" title="Art carolingi">carolingi</a>, per a la desaprovació dels crítics. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Arquitectura_neoclàssica"><span id="Arquitectura_neocl.C3.A0ssica"></span>Arquitectura neoclàssica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Arquitectura neoclàssica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Arquitectura_neocl%C3%A0ssica" title="Arquitectura neoclàssica">Arquitectura neoclàssica</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Grand_Theatre_in_Warsaw,_2022,_03.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Grand_Theatre_in_Warsaw%2C_2022%2C_03.jpg/220px-Grand_Theatre_in_Warsaw%2C_2022%2C_03.jpg" decoding="async" width="220" height="177" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Grand_Theatre_in_Warsaw%2C_2022%2C_03.jpg/330px-Grand_Theatre_in_Warsaw%2C_2022%2C_03.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Grand_Theatre_in_Warsaw%2C_2022%2C_03.jpg/440px-Grand_Theatre_in_Warsaw%2C_2022%2C_03.jpg 2x" data-file-width="3673" data-file-height="2962" /></a><figcaption>Teatre Wielki a <a href="/wiki/Vars%C3%B2via" title="Varsòvia">Varsòvia</a></figcaption></figure> <p>L'arquitectura neoclàssica rebutja l'ornamentació del <a href="/wiki/Rococ%C3%B3" title="Rococó">rococó</a> i s'inspira en els <a href="/wiki/Art_grec" class="mw-redirect" title="Art grec">arts grec</a>, <a href="/wiki/Art_etrusc" title="Art etrusc">etrusc</a>, romà i fins i tot egipci. Desapareix progressivament l'arquitectura religiosa i es construeixen edificis públics amb finalitat civil: biblioteques, museus, pòrtics, etc. Napoleó, amb un ànim propagandístic, emula l'arquitectura romana (<a href="/wiki/Arc_de_Triomf_de_l%27%C3%89toile" title="Arc de Triomf de l'Étoile">Arc de Triomf de l'Étoile</a> a París). Als territoris germànics també triomfa el neoclassicisme arquitectònic. A <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>, en canvi, el classicisme renaixentista no s'havia oblidat i durant el <a href="/wiki/Segle_XVIII" title="Segle XVIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></a> s'exporta a les colònies nord-americanes. </p><p>Els arquitectes neoclàssics saben que un nou ordre social exigeix un nou ordre de la ciutat, i tots els seus projectes s'inscriuen en un pla de reforma urbanística. La nova ciutat haurà de tenir, com l'antiga, els seus monuments; però l'arquitecte haurà de preocupar-se també del desenvolupament social i funcional. Es construeixen esglésies a manera de temples clàssics, però també escoles, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers, places. Els escultors i els pintors treballen per la ciutat: estàtues, ornaments, grans representacions històriques que serveixen d'exemple als ciutadans. </p><p>Cal distingir dues línies: una arquitectura que, en realitat, continua essent <a href="/wiki/Barroca" class="mw-redirect" title="Barroca">barroca</a>, amb els seus postulats d'exaltació del poder i de l'autoritat, però que per voluntari desig de contrast amb el <a href="/wiki/Rococ%C3%B3" title="Rococó">rococó</a> va despullant-se dels seus elements i tendeix a una simplicitat quasi romana (el <a href="/wiki/Pante%C3%B3_de_Par%C3%ADs" title="Panteó de París">Panteó de París</a>, de <a href="/w/index.php?title=Soufflot&action=edit&redlink=1" class="new" title="Soufflot (encara no existeix)">Soufflot</a>; l'<a href="/w/index.php?title=%C3%92pera_de_Berl%C3%ADn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Òpera de Berlín (encara no existeix)">Òpera de Berlín</a>, de <a href="/w/index.php?title=Knobeldorf&action=edit&redlink=1" class="new" title="Knobeldorf (encara no existeix)">Knobeldorf</a>; la <a href="/wiki/Puerta_de_Alcal%C3%A0" class="mw-redirect" title="Puerta de Alcalà">Porta d'Alcalá</a> i el Ministeri d'Hisenda de Madrid de <a href="/w/index.php?title=Sabatini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sabatini (encara no existeix)">Sabatini</a>), i una altra arquitectura, essencialment funcional i nua, carregada de vegades d'intenció simbòlica, que constitueix la veritable arquitectura de la raó, que tant va preocupar els revolucionaris per a posar-la al servei d'una societat nova. </p><p>A l'ideal barroc de la tècnica virtuosa li succeeix l'ideal neoclàssic de la tècnica rigorosa. La veritable tècnica de l'artista és la de projectar: tot l'art neoclàssic està rigorosament projectat. La realització és la traducció del projecte mitjançant instruments operatius que no són exclusius de l'artista, sinó que formen part de la cultura i de la manera de viure de la societat. En aquest procés tècnico-pràctic d'adaptació s'elimina per força el toc individual. </p><p>El neoclassicisme va continuar sent una força important en l'<a href="/wiki/Art_acad%C3%A8mic" class="mw-redirect" title="Art acadèmic">art acadèmic</a> al llarg del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i més enllà —una antítesi constant del <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">Romanticisme</a> o del <a href="/w/index.php?title=Renaixement_g%C3%B2tic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Renaixement gòtic (encara no existeix)">Renaixement gòtic</a>—, tot i que a partir de finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> sovint va ser considerat antimodern, o fins i tot reaccionari, en cercles crítics influents. Els centres de diverses ciutats europees, en particular <a href="/wiki/Sant_Petersburg" title="Sant Petersburg">Sant Petersburg</a> i <a href="/wiki/M%C3%BAnic" title="Múnic">Múnic</a>, van arribar a semblar-se molt als museus d'arquitectura neoclàssica. </p><p>L'arquitectura neogòtica (sovint lligada al moviment cultural romàntic), un estil originat al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> que va créixer en popularitat al llarg del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, contrastava amb el neoclassicisme. Mentre que el neoclassicisme es va caracteritzar per estils d'influència grega i romana, línies geomètriques i ordre, el retorn de l'arquitectura gòtica va posar èmfasi en els edificis d'aspecte medieval, sovint fets per tenir un aspecte rústic i «romàntic». </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Pintura_neoclàssica"><span id="Pintura_neocl.C3.A0ssica"></span>Pintura neoclàssica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Pintura neoclàssica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg/220px-David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg" decoding="async" width="220" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg/330px-David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg/440px-David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg 2x" data-file-width="1292" data-file-height="1001" /></a><figcaption>Jacques-Louis David, <i><a href="/wiki/El_jurament_dels_Horacis" title="El jurament dels Horacis">El jurament dels Horacis</a></i></figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Pintura_neocl%C3%A0ssica" class="mw-redirect" title="Pintura neoclàssica">pintura neoclàssica</a> se centra a Roma. A diferència de les típiques composicions de frescos del Barroc o del Rococó, la seva composició és simple: solament unes poques figures, en calma total, en posicions similars a les de les estàtues antigues, agafant una gran inspiració d'aquestes. </p><p>Els pintors neoclàssics no disposaven de models de pintura amb la facilitat que oferien l'arquitectura i l'escultura, de la qual es conservaven tantes mostres a Itàlia. Podien recórrer als relleus, però no era fàcil superar la pobresa cromàtica que oferien. Hi ha un predomini del dibuix sobre el color i un ús de colors purs per precisar-ne els contorns. Les decoracions dels gots de ceràmica i els baixos relleus van ser gairebé les úniques referències a l'abast dels artistes. La temàtica de les pintures gira entorn del món clàssic: figures nues i contingut ideològic, heroic i moralitzador. </p><p><a href="/wiki/Jacques-Louis_David" title="Jacques-Louis David">Jacques-Louis David</a> (1748–1825) va ser un dels màxims exponents de la pintura neoclàssica i qui reflectia la preocupació de l'època per la composició lògica i clara. Va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris. Quan Napoleó va arribar al poder, David va ser nomenat pintor de cambra i responent a la petició del nou emperador, la seva obra esdevingué més emotiva, encara que sempre defugí l'estil <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">romàntic</a>. </p><p><a href="/wiki/Jean_Auguste_Dominique_Ingres" title="Jean Auguste Dominique Ingres">Jean Auguste Dominique Ingres</a> (1780–1867) va ser un altre gran pintor neoclàssic. Va dirigir l'<a href="/wiki/%C3%89cole_des_Beaux-Arts" title="École des Beaux-Arts">École des Beaux-Arts</a>, des de la qual va defensar la tradició de David. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Escultura_neoclàssica"><span id="Escultura_neocl.C3.A0ssica"></span>Escultura neoclàssica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Escultura neoclàssica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Canova_ErcoleLica_1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/Canova_ErcoleLica_1.jpg/220px-Canova_ErcoleLica_1.jpg" decoding="async" width="220" height="355" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3b/Canova_ErcoleLica_1.jpg 1.5x" data-file-width="304" data-file-height="491" /></a><figcaption>Antonio Canova, <i><a href="/w/index.php?title=H%C3%A9rcules&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hércules (encara no existeix)">Hércules</a></i></figcaption></figure> <p>També en l'escultura neoclàssica va pesar el record del passat, molt present si considerem el gran nombre de peces que les excavacions anaven traient a la llum, a més de les col·leccions que s'havien anat formant al llarg dels segles. Les escultures neoclàssiques es realitzaven en la majoria dels casos en marbre blanc, sense policromar, perquè així es pensava que eren les escultures antigues, predominant en elles la noble senzillesa i la serena bellesa que <a href="/wiki/Winckelmann" class="mw-redirect" title="Winckelmann">Winckelmann</a> havia trobat en l'estatuària grega, tot i que també s'emprava el bronze. En aquests tipus d'escultura regna l'equilibri i la proporcionalitat gràcies al racionalisme. S'obtenien figures harmonioses basades en els models de l'antiguitat clàssica, puix que es considerava que les obres d'aquesta etapa eren d'una perfecció insuperable. </p><p>El seu representant més destacat va ser el venecià <a href="/wiki/Antonio_Canova" title="Antonio Canova">Antonio Canova</a>, autor d'obres com el <i>Monument al Papa Climent XIV</i>, <i>Venus i Psique</i> o <i>Hèrcules</i>, l'anglès <a href="/wiki/John_Flaxman" title="John Flaxman">John Flaxman</a> i el danès <a href="/wiki/Bertel_Thorvaldsen" title="Bertel Thorvaldsen">Bertel Thorvaldsen</a>. L'estil neoclàssic europeu també va arribar als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, on la seva influència es va produir una mica més tard i s'exemplifica en les escultures de <a href="/w/index.php?title=Rinehart_William_Henry&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rinehart William Henry (encara no existeix)">Rinehart William Henry</a>. També cal destacar les figures dels catalans <a href="/wiki/Dami%C3%A0_Campeny" class="mw-redirect" title="Damià Campeny">Damià Campeny</a>, anomenat el «Canova català» i <a href="/wiki/Antoni_Sol%C3%A0" class="mw-redirect" title="Antoni Solà">Antoni Solà</a> </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Temàtica"><span id="Tem.C3.A0tica"></span>Temàtica</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Temàtica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div><p> La temàtica de les escultures giraven principalment entorn de la mitologia i la seva omnipresència, tractada directament o bé al·legòricament. També esculpien figures religioses amb una idealització allunyada de les formes del Barroc. Els principals gèneres eren els retrats, monuments públics i funeraris.</p><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Lisbon_09973_Lisboa_Padr%C3%A3o_dos_Descobrimentos_2006_Luca_Galuzzi.jpg" class="mw-file-description" title="Monument als descobriments a Lisboa"><img alt="Monument als descobriments a Lisboa" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Lisbon_09973_Lisboa_Padr%C3%A3o_dos_Descobrimentos_2006_Luca_Galuzzi.jpg/120px-Lisbon_09973_Lisboa_Padr%C3%A3o_dos_Descobrimentos_2006_Luca_Galuzzi.jpg" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Lisbon_09973_Lisboa_Padr%C3%A3o_dos_Descobrimentos_2006_Luca_Galuzzi.jpg/180px-Lisbon_09973_Lisboa_Padr%C3%A3o_dos_Descobrimentos_2006_Luca_Galuzzi.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Lisbon_09973_Lisboa_Padr%C3%A3o_dos_Descobrimentos_2006_Luca_Galuzzi.jpg/240px-Lisbon_09973_Lisboa_Padr%C3%A3o_dos_Descobrimentos_2006_Luca_Galuzzi.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="1333" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Monument als descobriments a <a href="/wiki/Lisboa" title="Lisboa">Lisboa</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Canova_Le_Baiser.jpg" class="mw-file-description" title="Eros i Psique d'Antonio Canova"><img alt="Eros i Psique d'Antonio Canova" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Canova_Le_Baiser.jpg/120px-Canova_Le_Baiser.jpg" decoding="async" width="120" height="118" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Canova_Le_Baiser.jpg/180px-Canova_Le_Baiser.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Canova_Le_Baiser.jpg/240px-Canova_Le_Baiser.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="588" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Eros_i_Psique" title="Eros i Psique">Eros i Psique</a> d'<a href="/wiki/Antonio_Canova" title="Antonio Canova">Antonio Canova</a></div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Arts_decoratives">Arts decoratives</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Arts decoratives"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Estil_Llu%C3%ADs_XVI" title="Estil Lluís XVI">Estil Lluís XVI</a>, <a href="/wiki/Estil_directori" title="Estil directori">Estil directori</a>, <a href="/wiki/Estil_Imperi" title="Estil Imperi">Estil Imperi</a>, i <a href="/wiki/Biedermeier" title="Biedermeier">Biedermeier</a></div> <p>En les arts decoratives, el neoclassicisme s'exemplifica en els mobles de l'Imperi fabricats a París, Londres, Nova York, Berlín; en mobles <a href="/wiki/Biedermeier" title="Biedermeier">Biedermeier</a> fets a Àustria; als museus de <a href="/wiki/Karl_Friedrich_Schinkel" title="Karl Friedrich Schinkel">Karl Friedrich Schinkel</a> a Berlín, al Banc d'Anglaterra de Sir <a href="/wiki/John_Soane" title="John Soane">John Soane</a> a Londres i al llavors recentment construït «<a href="/wiki/Capitoli_dels_Estats_Units" title="Capitoli dels Estats Units">Capitoli</a>» a Washington, D.C.; i als <a href="/wiki/Baix_relleu" title="Baix relleu">baixos relleus</a> i gerros de «basalts negres» de <a href="/wiki/Josiah_Wedgwood" title="Josiah Wedgwood">Wedgwood</a>. L'estil era internacional; l'arquitecte escocès <a href="/w/index.php?title=Charles_Cameron&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Cameron (encara no existeix)">Charles Cameron</a> va crear interiors palatinats italians per a la <a href="/wiki/Caterina_II_de_R%C3%BAssia" title="Caterina II de Rússia">Caterina II de Rússia</a>, nascuda a l'Alemanya, al Sant Petersburg rus. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ch%C3%A2teau_de_Malmaison_-_Appartement_de_Jos%C3%A9phine_003.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Ch%C3%A2teau_de_Malmaison_-_Appartement_de_Jos%C3%A9phine_003.jpg/220px-Ch%C3%A2teau_de_Malmaison_-_Appartement_de_Jos%C3%A9phine_003.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Ch%C3%A2teau_de_Malmaison_-_Appartement_de_Jos%C3%A9phine_003.jpg/330px-Ch%C3%A2teau_de_Malmaison_-_Appartement_de_Jos%C3%A9phine_003.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Ch%C3%A2teau_de_Malmaison_-_Appartement_de_Jos%C3%A9phine_003.jpg/440px-Ch%C3%A2teau_de_Malmaison_-_Appartement_de_Jos%C3%A9phine_003.jpg 2x" data-file-width="3216" data-file-height="2136" /></a><figcaption><a href="/wiki/Ch%C3%A2teau_de_Malmaison" class="mw-redirect" title="Château de Malmaison">Château de Malmaison</a>, 1800, habitació per a l'<a href="/wiki/Josefina_de_Beauharnais" title="Josefina de Beauharnais">Emperatiu Josefina</a>, a la cúspide entre l'<a href="/wiki/Estil_directori" title="Estil directori">estil directori</a> i l'<a href="/wiki/Estil_Imperi" title="Estil Imperi">estil Imperi</a>.</figcaption></figure> <p>A l'interior, el neoclassicisme va fer un descobriment de l'interior clàssic genuí, inspirat en els redescobriments a <a href="/wiki/Pompeia" title="Pompeia">Pompeia</a> i <a href="/wiki/Hercul%C3%A0" title="Herculà">Herculà</a>. Aquests havien començat a finals de la dècada de 1740, però només van aconseguir una àmplia audiència a la dècada de 1760,<sup id="cite_ref-Gontar_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gontar-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> amb els primers volums luxosos de distribució estretament controlada de <i>Le Antichità di Ercolano</i> (<i>Les antiguitats d'Herculà</i>). Les antiguitats d'Herculà van demostrar que fins i tot els interiors més classicitzadors del <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroc</a>, o les habitacions més «romanes» de <a href="/w/index.php?title=William_Kent&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Kent (encara no existeix)">William Kent</a> es basaven en l'arquitectura exterior de la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica" title="Basílica">basílica</a> i el <a href="/wiki/Temple" title="Temple">temple</a> a l'exterior a dins, d'aquí la seva aparença sovint grandiloqüent als ulls moderns: marcs de finestres amb <a href="/wiki/Front%C3%B3" title="Frontó">frontons</a> convertits en miralls <a href="/wiki/Daurat" title="Daurat">daurats</a>, xemeneies rematades amb fronts de temple. Els nous interiors pretenien recrear un vocabulari autènticament romà i genuïnament interior. </p><p>Les tècniques emprades en l'estil incloïen motius més plans i lleugers, esculpits en relleu semblant a un <a href="/wiki/Fris" title="Fris">fris</a> baix o pintats en monòtons <i><a href="/w/index.php?title=Cama%C3%AFeu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Camaïeu (encara no existeix)">en camaïeu</a></i>, medallons o gerros aïllats o bustos o <i><a href="/wiki/Bucrani" title="Bucrani">bucrani</a></i> o altres motius, suspesos sobre guix de llorer o cinta, amb arabescs esvelts sobre fons, potser, de «roig de Pompeya» o tints pàl·lids, o colors pedra. L'estil a França era inicialment un estil parisenc, el <i>Goût grec</i> («estil grec»), no un estil de cort; quan <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XVI_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XVI de França">Lluís XVI</a> va accedir al tron el 1774, <a href="/wiki/Maria_Antonieta_d%27%C3%80ustria" title="Maria Antonieta d'Àustria">Maria Antonieta</a>, la seva reina amant de la moda, va portar l'<a href="/wiki/Estil_Llu%C3%ADs_XVI" title="Estil Lluís XVI">estil Lluís XVI</a> a la cort. No obstant això, no hi va haver cap intent real d'utilitzar les formes bàsiques del moble romà fins al canvi de segle, i els fabricants de mobles tenien més possibilitats de manllevar de l'arquitectura antiga, de la mateixa manera que els argenters tenien més possibilitats de prendre de ceràmica i pedra antiga. </p><p>A partir del 1800, una nova afluència d'exemples arquitectònics grecs, vists a través d'aiguaforts i gravats, va donar un nou impuls al neoclassicisme, el <a href="/w/index.php?title=Renaixement_grec&action=edit&redlink=1" class="new" title="Renaixement grec (encara no existeix)">Renaixement grec</a>. Al mateix temps, l'<a href="/wiki/Estil_Imperi" title="Estil Imperi">estil Imperi</a> va ser una onada més grandiosa del neoclassicisme en l'arquitectura i les arts decoratives. Basat principalment en els estils romans imperials, es va originar i va prendre el seu nom del govern de <a href="/wiki/Napole%C3%B3" class="mw-redirect" title="Napoleó">Napoleó</a> al <a href="/wiki/Primer_Imperi_franc%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Primer Imperi francès">Primer Imperi francès</a>, on es pretenia idealitzar el lideratge de Napoleó i l'estat francès. L'estil correspon a l'estil <a href="/wiki/Biedermeier" title="Biedermeier">Biedermeier</a> més burgès a les terres de parla alemanya, l'<a href="/w/index.php?title=Estil_reg%C3%A8ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estil regència (encara no existeix)">Estil regència</a> a la Gran Bretanya, i l'<i>estil Napoleó</i> a Suècia. Segons l'historiador de l'art <a href="/w/index.php?title=Hugh_Honor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hugh Honor (encara no existeix)">Hugh Honor</a> «lluny de ser, com de vegades se suposa, la culminació del moviment neoclàssic, l'Imperi marca la seva ràpida decadència i transformació una vegada més en un simple renaixement antic, esgotat de totes les idees altíssimes i força de convicció que havien inspirat les seves obres mestres».<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Jardineria">Jardineria</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Jardineria"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A Anglaterra, la literatura augusta tenia un paral·lelisme directe amb l'estil augustià de disseny de paisatges. Els enllaços es veuen clarament a l'obra d'<a href="/wiki/Alexander_Pope" title="Alexander Pope">Alexander Pope</a>. Els millors exemples supervivents de jardins anglesos neoclàssics són <a href="/w/index.php?title=Chiswick_House&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chiswick House (encara no existeix)">Chiswick House</a>, <a href="/w/index.php?title=Stowe_House&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stowe House (encara no existeix)">Stowe House</a> i <a href="/wiki/Stourhead" title="Stourhead">Stourhead</a>.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Neoclassicisme_als_Països_Catalans"><span id="Neoclassicisme_als_Pa.C3.AFsos_Catalans"></span>Neoclassicisme als Països Catalans</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Neoclassicisme als Països Catalans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A Catalunya, l'art neoclàssic va arribar més tard que a la resta de països europeus. De fet, fins al <a href="/wiki/1808" title="1808">1808</a> els artistes encara eren d'estil barroc, malgrat que es començava a notar el nou corrent estètic. Entre el 1808 i el 1814, en plena guerra de la Independència, no abundaven els encàrrecs artístics. De fet, el neoclassicisme va tenir una vida més aviat curta, tan sols del 1815 al 1835, any en el qual va prendre el relleu una nova generació d'artistes romàntics. Malgrat tot, l'escultura neoclàssica va ser vigent durant més temps.<sup id="cite_ref-gencat1307_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1307-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Roma era la font inspiradora i el destí per als artistes. És allà on els catalans van fer les obres més purament neoclàssiques. La Junta de Comerç enviava a la ciutat italiana els joves artistes pensionats, perquè estudiessin a la <a href="/w/index.php?title=Scuola_de_Nudo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Scuola de Nudo (encara no existeix)">Scuola de Nudo</a> amb Canova, Thorvaldsen i els germans <a href="/w/index.php?title=Camuccini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Camuccini (encara no existeix)">Camuccini</a>. A més, a Roma es podien admirar i copiar les obres més belles de l'antiguitat, conservades als <a href="/w/index.php?title=Museus_Pio-Clement%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museus Pio-Clementí (encara no existeix)">Museus Pio-Clementí</a> i <a href="/wiki/Museu_Capitol%C3%AD" class="mw-redirect" title="Museu Capitolí">Capitoli</a> o a les importants col·leccions de les grans famílies aristocràtiques.<sup id="cite_ref-gencat1307_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1307-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> no és veritat. </p><p>La majoria d'artistes, però, quan tornaven a Catalunya es veien obligats, per les circumstàncies polítiques i socials, a dedicar-se a l'ensenyament. Va ser el cas de l'escultor <a href="/wiki/Dami%C3%A0_Campeny" class="mw-redirect" title="Damià Campeny">Damià Campeny</a> (1771–1855), que va viure a Roma del 1796 al 1815. Allà va modelar la <i>Lucrècia</i>, seguint la tipologia de retrats femenins asseguts pròpia de l'art romà i represa per gran part dels escultors de principi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. De nou a Barcelona, Campeny va fer el <i>Pas del Sant Enterrament</i> per al Gremi de Revenedors, una tipologia barroca tot i que interpretada amb formes classicistes. Nomenat professor de l'Escola de Dibuix, va abandonar quasi del tot la feina d'escultor, fins que el 1833 va firmar un contracte amb la <a href="/wiki/Junta_de_Comer%C3%A7" title="Junta de Comerç">Junta de Comerç</a>. A canvi d'una pensió vitalícia, es comprometia a dur a terme algunes obres. Va treballar llavors la <i>Cleòpatra</i> i el <i>Soldat almogàver vencent un cavaller francès</i>.<sup id="cite_ref-gencat1307_6-2" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1307-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un altre escultor català, <a href="/w/index.php?title=Ramon_Belart&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ramon Belart (encara no existeix)">Ramon Belart</a> (1776–1840), va seguir una sort semblant. Mentre estudiava a l'<a href="/wiki/Reial_Acad%C3%A8mia_de_Belles_Arts_de_Sant_Ferran" title="Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran">Acadèmia de Sant Ferran a Madrid</a> va fer obres de formes i continguts clàssics, però un cop a Montblanc va sobreviure gràcies a l'èxit dels cristos crucificats.<sup id="cite_ref-gencat1307_6-3" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1307-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Literatura">Literatura</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Literatura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pel que fa a literatura, la seva aparició és relativament tardana (vers 1770), però l'emergència d'una burgesia activa arran de la revolució agrària i la dinamització comercial subsegüent a l'obertura dels mercats colonials fa que cap a la darreria del segle el moviment hi sigui bastant viu. Malgrat tot, per efectes de l'espanyolisme determinat pel centralisme borbònic i el col·laboracionisme intel·lectual en l'empresa del <a href="/wiki/Despotisme_il%C2%B7lustrat" title="Despotisme il·lustrat">despotisme il·lustrat</a>, molts escriptors emigren a la capital i, en tot cas, produeixen bàsicament en castellà, i encara més aviat unes obres erudites i científiques que no pas pròpiament literàries. </p><p>Hi ha, amb tot, una literatura neoclàssica en català, sobretot poètica, bé que esporàdica i, sovint, amb interferències de caràcter rococó, o fins i tot amb reminiscències barroques: Ferrera, Plana, Puigblanch. Les manifestacions rosselloneses d'imitació del classicisme francès no són pròpiament neoclàssiques. La traducció de la <i>Zaïra</i> de <a href="/wiki/Voltaire" title="Voltaire">Voltaire</a> per <a href="/wiki/Sebasti%C3%A0_Sibiuda" title="Sebastià Sibiuda">Sebastià Sibiuda</a> i l'aparició d'un grup relativament nombrós de dramaturgs (<a href="/w/index.php?title=Josep_Balanda_i_Sicart&action=edit&redlink=1" class="new" title="Josep Balanda i Sicart (encara no existeix)">Balanda i Sicart</a>, <a href="/w/index.php?title=Miquel_de_Ribes_i_Vilar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miquel de Ribes i Vilar (encara no existeix)">Ribes</a>, Ques, etc.) que reflecteixen la influència del teatre clàssic del <a href="/wiki/Grand_Si%C3%A8cle" class="mw-redirect" title="Grand Siècle">Grand Siècle</a> francès responen primordialment a intencions de proselitisme religiós. En canvi, a Menorca, integrada en l'estat anglès (que reconeix l'oficialitat del dialecte local) i amb una considerable prosperitat econòmica, una burgesia mercantil, modesta, però dinàmica, crea vers la mateixa època (la primera tragèdia de Joan Ramis és de 1769) un moviment neoclàssic centrat entorn de la Societat de Cultura de Maó (1778–1785), que es manifesta no sols en el teatre, sinó també en la poesia: els germans Ramis, Soler i Sans, Febrer i Cardona, Vicenç Albertí, entre d'altres. </p><p>Ara bé, als <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Catalans" title="Països Catalans">Països Catalans</a> en general la reacció enfront de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> i la guerra napoleònica provoquen un caos econòmic i polític, una paralització cultural i, alhora, una radicalització política, tant a la dreta com a l'esquerra, de la literatura, que tendeix a utilitzar les tècniques i les formes de la tradició popular amb finalitats de propaganda. </p><p>El neoclassicisme perdura, amb tot, fins molt tard (el 1823 Altés i Gurena encara tradueix <a href="/wiki/Voltaire" title="Voltaire">Voltaire</a>). L'aparició el <a href="/wiki/1823" title="1823">1823</a> del setmanari <i><a href="/wiki/El_Europeo" title="El Europeo">El Europeo</a></i> marca ja la irrupció, momentàniament ajornada, del <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">romanticisme</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Neoclassicisme_tardà"><span id="Neoclassicisme_tard.C3.A0"></span>Neoclassicisme tardà</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Neoclassicisme tardà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:National-Gallery-of-Art-West-Building-John-Russell-Pope-National-Mall-Washington-DC-04-2014.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/National-Gallery-of-Art-West-Building-John-Russell-Pope-National-Mall-Washington-DC-04-2014.jpg/220px-National-Gallery-of-Art-West-Building-John-Russell-Pope-National-Mall-Washington-DC-04-2014.jpg" decoding="async" width="220" height="133" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/National-Gallery-of-Art-West-Building-John-Russell-Pope-National-Mall-Washington-DC-04-2014.jpg/330px-National-Gallery-of-Art-West-Building-John-Russell-Pope-National-Mall-Washington-DC-04-2014.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/National-Gallery-of-Art-West-Building-John-Russell-Pope-National-Mall-Washington-DC-04-2014.jpg/440px-National-Gallery-of-Art-West-Building-John-Russell-Pope-National-Mall-Washington-DC-04-2014.jpg 2x" data-file-width="2500" data-file-height="1507" /></a><figcaption>L'edifici Oest (1941) de la <a href="/wiki/National_Gallery_of_Art" title="National Gallery of Art">National Gallery of Art</a> a Washington.</figcaption></figure> <p>En l'arquitectura estatunidenca, el neoclassicisme va ser una expressió del moviment <a href="/w/index.php?title=Renaixement_estatunidenc&action=edit&redlink=1" class="new" title="Renaixement estatunidenc (encara no existeix)">Renaixement estatunidenc</a>, <i>ca.</i> 1890–1917; la seva darrera manifestació va ser a l'arquitectura, i els seus grans projectes públics finals van ser el <a href="/wiki/Lincoln_Memorial" title="Lincoln Memorial">Lincoln Memorial</a> (molt criticat en aquell moment), la <a href="/wiki/National_Gallery_of_Art" title="National Gallery of Art">National Gallery of Art</a> a Washington, DC (també molt criticada per la comunitat arquitectònica per ser un pensament endarrerit i antic en el seu disseny), i el <a href="/w/index.php?title=Memorial_Roosevelt&action=edit&redlink=1" class="new" title="Memorial Roosevelt (encara no existeix)">Memorial Roosevelt</a> del <a href="/wiki/Museu_Americ%C3%A0_d%27Hist%C3%B2ria_Natural" title="Museu Americà d'Història Natural">Museu Americà d'Història Natural</a>. Aquests es consideraven anacronismes estilístics quan es van acabar. Al Raj britànic, la planificació de la ciutat monumental de Sir <a href="/wiki/Edwin_Lutyens" title="Edwin Lutyens">Edwin Lutyens</a> per a <a href="/wiki/Nova_Delhi" title="Nova Delhi">Nova Delhi</a> marca l'ocàs del neoclassicisme. La Segona Guerra Mundial havia de trencar l'anhel (i la imitació) d'una època mítica. </p><p>Arquitectes <a href="/wiki/Modernistes" class="mw-redirect" title="Modernistes">modernistes</a> conservadors com <a href="/wiki/Auguste_Perret" title="Auguste Perret">Auguste Perret</a> a França van mantenir el ritme i l'espaiat de l'arquitectura columnar fins i tot als edificis de les fàbriques. Allà on una <a href="/wiki/Columnata" title="Columnata">columnata</a> hauria estat qualificada de «reaccionària», els panells canalats semblants a una <a href="/wiki/Pilastra" title="Pilastra">pilastra</a> d'un edifici sota un <a href="/wiki/Fris" title="Fris">fris</a> repetit semblaven «progressistes». <a href="/wiki/Pablo_Picasso" title="Pablo Picasso">Pablo Picasso</a> va experimentar amb motius classicistes els anys immediatament posteriors a la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a>, i l'estil <a href="/wiki/Art_Deco" class="mw-redirect" title="Art Deco">Art Deco</a> que va passar a primer pla després de l'<i>Exposition des Arts Décoratifs</i> de París de 1925, sovint es basava en motius neoclàssics sense expressar-los obertament: <a href="/wiki/Calaixera" title="Calaixera">calaixera</a> dura en forma de bloc de <a href="/w/index.php?title=%C3%89mile-Jacques_Ruhlmann&action=edit&redlink=1" class="new" title="Émile-Jacques Ruhlmann (encara no existeix)">É.-J. Ruhlmann</a> o <a href="/w/index.php?title=Louis_S%C3%BCe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Louis Süe (encara no existeix)">Süe</a> & <a href="/w/index.php?title=Andr%C3%A9_Mare&action=edit&redlink=1" class="new" title="André Mare (encara no existeix)">Mare</a>; frisos nítids i de baix relleu de damisel·les i gaseles en tots els mitjans; vestits de moda que estaven drapats o tallats al biaix per recrear les línies gregues; el ball d'art d'<a href="/wiki/Isadora_Duncan" title="Isadora Duncan">Isadora Duncan</a>; l'estil <a href="/w/index.php?title=Streamline_Moderne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Streamline Moderne (encara no existeix)">Streamline Moderne</a> de les oficines de correus dels Estats Units i dels edificis dels tribunals del comtat construïts fins al 1950; i la <a href="/wiki/Dime_(moneda)" title="Dime (moneda)">dime de Roosevelt</a>. </p><p>Hi va haver tot un moviment artístic del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> que també es va anomenar Neoclassicisme. Englobava almenys la música, la filosofia i la literatura. Va ser entre el final de la Primera Guerra Mundial i el final de la Segona Guerra Mundial. </p><p>Aquest moviment literari neoclàssic rebutjava el romanticisme extrem de (per exemple) <a href="/wiki/Dada" title="Dada">Dada</a>, a favor de la moderació, la religió (concretament el cristianisme) i un programa polític reaccionari. Encara que les bases d'aquest moviment a la <a href="/wiki/Literatura_anglesa" title="Literatura anglesa">literatura anglesa</a> van ser posades per <a href="/w/index.php?title=T._E._Hulme&action=edit&redlink=1" class="new" title="T. E. Hulme (encara no existeix)">T. E. Hulme</a>, els neoclàssics més famosos van ser <a href="/wiki/T._S._Eliot" title="T. S. Eliot">T. S. Eliot</a> i <a href="/wiki/Wyndham_Lewis" title="Wyndham Lewis">Wyndham Lewis</a>. A Rússia, el moviment va cristal·litzar ja l'any 1910 sota el nom d'<a href="/wiki/Acmeisme" title="Acmeisme">Acmeisme</a>, amb <a href="/wiki/Anna_Akhm%C3%A0tova" title="Anna Akhmàtova">Anna Akhmàtova</a> i <a href="/wiki/%C3%93ssip_Mandelstam" title="Óssip Mandelstam">Óssip Mandelstam</a> com a principals representants. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="En_música"><span id="En_m.C3.BAsica"></span>En música</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: En música"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Neoclassicisme_(m%C3%BAsica)" title="Neoclassicisme (música)">Neoclassicisme a la música</a> és un moviment del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>; en aquest cas són els estils musicals <a href="/wiki/M%C3%BAsica_cl%C3%A0ssica" title="Música clàssica">clàssics</a> i <a href="/wiki/M%C3%BAsica_barroca" title="Música barroca">barroc</a> dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, amb la seva afició pels temes grecs i romans, els que s'estaven recuperant, no la música del mateix món antic.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>a<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El moviment va ser una reacció a la primera part del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> al cromatisme disgregador del romanticisme tardà i l'<a href="/wiki/Impressionisme" title="Impressionisme">impressionisme</a>, sorgint paral·lelament al modernisme musical, que pretenia abandonar totalment la <a href="/wiki/Tonalitat" title="Tonalitat">tonalitat</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Arquitectura_a_Rússia_i_la_Unió_Soviètica"><span id="Arquitectura_a_R.C3.BAssia_i_la_Uni.C3.B3_Sovi.C3.A8tica"></span>Arquitectura a Rússia i la Unió Soviètica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Arquitectura a Rússia i la Unió Soviètica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:%D0%94%D0%B2%D0%BE%D1%80%D0%B5%D1%86_%D0%A8%D0%B5%D1%80%D0%B5%D0%BC%D0%B5%D1%82%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B0.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/%D0%94%D0%B2%D0%BE%D1%80%D0%B5%D1%86_%D0%A8%D0%B5%D1%80%D0%B5%D0%BC%D0%B5%D1%82%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B0.jpg/220px-%D0%94%D0%B2%D0%BE%D1%80%D0%B5%D1%86_%D0%A8%D0%B5%D1%80%D0%B5%D0%BC%D0%B5%D1%82%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B0.jpg" decoding="async" width="220" height="94" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/%D0%94%D0%B2%D0%BE%D1%80%D0%B5%D1%86_%D0%A8%D0%B5%D1%80%D0%B5%D0%BC%D0%B5%D1%82%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B0.jpg/330px-%D0%94%D0%B2%D0%BE%D1%80%D0%B5%D1%86_%D0%A8%D0%B5%D1%80%D0%B5%D0%BC%D0%B5%D1%82%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B0.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/%D0%94%D0%B2%D0%BE%D1%80%D0%B5%D1%86_%D0%A8%D0%B5%D1%80%D0%B5%D0%BC%D0%B5%D1%82%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B0.jpg/440px-%D0%94%D0%B2%D0%BE%D1%80%D0%B5%D1%86_%D0%A8%D0%B5%D1%80%D0%B5%D0%BC%D0%B5%D1%82%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B0.jpg 2x" data-file-width="3887" data-file-height="1663" /></a><figcaption>Palau <a href="/w/index.php?title=Ostankino&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ostankino (encara no existeix)">Ostankino</a>, dissenyat per <a href="/w/index.php?title=Francesco_Camporesi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francesco Camporesi (encara no existeix)">Francesco Camporesi</a> i acabat el 1798, a Moscou, Rússia.</figcaption></figure> <p>Entre 1905 i 1914 l'arquitectura russa va passar per un període breu, però influent de neoclassicisme; la tendència va començar amb la recreació de l'estil Imperi del període <a href="/wiki/Alexandre_I_de_R%C3%BAssia" title="Alexandre I de Rússia">alexandrí</a> i ràpidament es va expandir cap a una varietat d'escoles neorrenaixentistes, <a href="/wiki/Pal%C2%B7ladianisme" title="Pal·ladianisme">pal·ladianes</a> i modernitzades, però reconeixiblement clàssiques. Estaven dirigits per arquitectes nascuts a la dècada de 1870, que van assolir el màxim creatiu abans de la Primera Guerra Mundial, com <a href="/w/index.php?title=Ivan_Fomin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Fomin (encara no existeix)">Ivan Fomin</a>, <a href="/w/index.php?title=Vladimir_Shchuko&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladimir Shchuko (encara no existeix)">Vladimir Shchuko</a> i <a href="/w/index.php?title=Ivan_Zholtovsky&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Zholtovsky (encara no existeix)">Ivan Zholtovsky</a>. Quan l'economia es va recuperar a la dècada de 1920, aquests arquitectes i els seus seguidors van continuar treballant en un entorn principalment <a href="/wiki/Modernisme" title="Modernisme">modernista</a>; alguns, com Zholtovsky, van seguir estrictament el cànon clàssic, altres (Fomin, Schuko, <a href="/w/index.php?title=Ilya_Golosov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ilya Golosov (encara no existeix)">Ilya Golosov</a>) van desenvolupar els seus propis estils modernitzats.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Arkhangelskoe_Estate_Aug2012_buildings_03.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Arkhangelskoe_Estate_Aug2012_buildings_03.jpg/220px-Arkhangelskoe_Estate_Aug2012_buildings_03.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Arkhangelskoe_Estate_Aug2012_buildings_03.jpg/330px-Arkhangelskoe_Estate_Aug2012_buildings_03.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Arkhangelskoe_Estate_Aug2012_buildings_03.jpg/440px-Arkhangelskoe_Estate_Aug2012_buildings_03.jpg 2x" data-file-width="3300" data-file-height="2200" /></a><figcaption>Palau d'<a href="/w/index.php?title=Arkh%C3%A0ngelsk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arkhàngelsk (encara no existeix)">Arkhàngelsk</a>.</figcaption></figure> <p>Amb la repressió contra la independència dels arquitectes i la negació oficial del modernisme (1932), demostrada pel concurs internacional pel <a href="/wiki/Palau_dels_Soviets" title="Palau dels Soviets">Palau dels Soviets</a>, el neoclassicisme es va promoure instantàniament com una de les opcions de l'<a href="/w/index.php?title=Arquitectura_estalinista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura estalinista (encara no existeix)">arquitectura estalinista</a>, encara que no l'única opció. Va conviure amb l'arquitectura moderadament modernista de <a href="/w/index.php?title=Boris_Iofan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Boris Iofan (encara no existeix)">Boris Iofan</a>, limitant amb l'<a href="/wiki/Art_Deco" class="mw-redirect" title="Art Deco">Art Deco</a> contemporani (Schuko); de nou, els exemples més purs de l'estil van ser produïts per l'escola Zholtovsky que va romandre un fenomen aïllat. La intervenció política va ser un desastre per als líders <a href="/w/index.php?title=Arquitectura_constructivista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura constructivista (encara no existeix)">constructivistes</a>, però va ser sincerament acollida pels arquitectes de les escoles clàssiques. </p><p>El neoclassicisme va ser una opció fàcil per a l'URSS, ja que no es basava en les tecnologies de construcció modernes (amb estructures d'acer o <a href="/wiki/Formig%C3%B3_armat" title="Formigó armat">formigó armat</a>) i es podia reproduir en la <a href="/wiki/Ma%C3%A7oneria" title="Maçoneria">maçoneria</a> tradicional. Així, els dissenys de Zholtovsky, Fomin i altres vells mestres es van reproduir fàcilment en ciutats remotes sota un estricte racionament material. La millora de la tecnologia de construcció després de la Segona Guerra Mundial va permetre als arquitectes estalinistes aventurar-se en la construcció de gratacels, encara que estilísticament aquests gratacels (inclosa l'arquitectura «exportada» del <a href="/wiki/Palau_de_la_Cultura_i_la_Ci%C3%A8ncia" title="Palau de la Cultura i la Ciència">Palau de la Cultura i la Ciència</a> de <a href="/wiki/Vars%C3%B2via" title="Varsòvia">Varsòvia</a> i el Centre de Convencions Internacional de <a href="/wiki/Xangai" class="mw-redirect" title="Xangai">Xangai</a>) comparteixen poc amb els models clàssics. El neoclassicisme i el neorenaixement van persistir en projectes residencials i d'oficines menys exigents fins al 1955, quan <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Khrusxov</a> va posar fi a la costosa arquitectura estalinista. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Arquitectura_neoclàssica_al_segle_xxi"><span id="Arquitectura_neocl.C3.A0ssica_al_segle_xxi"></span>Arquitectura neoclàssica al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Arquitectura neoclàssica al segle xxi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Schermerhorn.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Schermerhorn.jpg/220px-Schermerhorn.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Schermerhorn.jpg/330px-Schermerhorn.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Schermerhorn.jpg/440px-Schermerhorn.jpg 2x" data-file-width="1560" data-file-height="1170" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Schermerhorn_Symphony_Center&action=edit&redlink=1" class="new" title="Schermerhorn Symphony Center (encara no existeix)">Schermerhorn Symphony Center</a>, 2006.</figcaption></figure> <p>Després d'una pausa durant el període de domini arquitectònic modern (aproximadament després de la Segona Guerra Mundial fins a mitjans dels anys vuitanta), el neoclassicisme ha vist una mica de ressorgiment. </p><p>A partir de la primera dècada del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span>, l'arquitectura neoclàssica contemporània se sol classificar sota el terme paraigua de <a href="/w/index.php?title=Nova_arquitectura_cl%C3%A0ssica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nova arquitectura clàssica (encara no existeix)">Nova arquitectura clàssica</a>. De vegades també s'anomena neohistoricisme o tradicionalisme.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També, una sèrie de peces de l'<a href="/wiki/Arquitectura_postmoderna" title="Arquitectura postmoderna">arquitectura postmoderna</a> s'inspiren i inclouen referències explícites al neoclassicisme, al <a href="/wiki/Quartier_Antigone" title="Quartier Antigone">Quartier Antigone</a> i al <a href="/wiki/Teatre_Nacional_de_Catalunya" title="Teatre Nacional de Catalunya">Teatre Nacional de Catalunya</a> a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> entre ells. L'arquitectura postmoderna de vegades inclou elements històrics, com columnes, capitells o timpans. </p><p>Per a l'arquitectura sincera d'estil tradicional que s'adhereix a l'arquitectura regional, els materials i l'artesania, s'utilitza principalment el terme <a href="/wiki/Arquitectura_popular" title="Arquitectura popular">arquitectura popular</a>. El <a href="/wiki/Premi_Driehaus" title="Premi Driehaus">Premi Driehaus</a> s'atorga als principals col·laboradors en el camp de l'arquitectura popular o clàssica del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span>, i ve amb un premi en metàl·lic el doble que el del modernista <a href="/wiki/Premi_Pritzker" title="Premi Pritzker">Premi Pritzker</a>.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Als Estats Units, es construeixen diversos edificis públics contemporanis en estil neoclàssic, com el <a href="/w/index.php?title=Schermerhorn_Symphony_Center&action=edit&redlink=1" class="new" title="Schermerhorn Symphony Center (encara no existeix)">Schermerhorn Symphony Center</a> de <a href="/wiki/Nashville" title="Nashville">Nashville</a> de 2006. </p><p>A Gran Bretanya, un nombre d'arquitectes continuen l'estil neoclàssic. Alguns exemples del seu treball inclouen dues biblioteques universitàries: la Biblioteca Maitland Robinson de <a href="/w/index.php?title=Quinlan_Terry&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quinlan Terry (encara no existeix)">Quinlan Terry</a> al <a href="/w/index.php?title=Downing_College&action=edit&redlink=1" class="new" title="Downing College (encara no existeix)">Downing College</a> i la <a href="/wiki/Biblioteca_Sackler" title="Biblioteca Sackler">Biblioteca Sackler</a> de Robert Adam Architects. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-width" style="list-style-type: lower-alpha;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">A principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> encara no es distingia el període barroc en la música, en què es basaven principalment els compositors neoclàssics, del que ara anomenem període clàssic.</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-RBA-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-RBA_1-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <i>Diccionario de Arte II</i> (en castellà).  Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.114. DL M-50.522-2002. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-8332-391-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8332-391-5">ISBN 84-8332-391-5</a></span> [Consulta: 5 desembre 2014].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionario+de+Arte+II&rft.date=2003&rft.pub=Biblioteca+de+Consulta+Larousse.+Spes+Editorial+SL+%28RBA%29&rft.place=Barcelona&rft.pages=p.114&rft.isbn=84-8332-391-5"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">Honor, 11, 23-25</span> </li> <li id="cite_note-Gontar-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Gontar_3-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Gontar</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Honor, 171–184, 171 citat</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFTurner2013"><span style="font-variant: small-caps;">Turner</span>, Turner. <i>British gardens: history, philosophy and design, Chapter 6 Neoclassical gardens and landscapes 1730-1800</i>.  Londres: Routledge, 2013, p. 456. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0415518789" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0415518789">ISBN 978-0415518789</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=British+gardens%3A+history%2C+philosophy+and+design%2C+Chapter+6+Neoclassical+gardens+and+landscapes+1730-1800&rft.aulast=Turner&rft.aufirst=Turner&rft.date=2013&rft.pub=Routledge&rft.place=Londres&rft.pages=456&rft.isbn=978-0415518789"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-gencat1307-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-gencat1307_6-0">6,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1307_6-1">6,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1307_6-2">6,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1307_6-3">6,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=0ced110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Neoclassicisme</a>». <i>Web</i>.  <a href="/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a>, 2012. [Consulta: juliol 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://content.cdlib.org/xtf/view?docId=ft1g5004bj&brand=eschol">The Origins of Modernism in Russian Architecture</a>».  Content.cdlib.org. [Consulta: 12 febrer 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://arch-tour.blogspot.com/2009/03/neo-classicist-architecture.html">Neo-classicist Architecture. Traditionalism. Historicism</a>».</span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://architecture.nd.edu/about/driehaus-prize/">Driehaus Prize for New Classical Architecture at Notre Dame SoA</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170210100930/http://architecture.nd.edu/about/driehaus-prize/">Arxivat</a> 2017-02-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. – <i>Together, the $200,000 Driehaus Prize and the $50,000 Reed Award represent the most significant recognition for classicism in the contemporary built environment.</i></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Neoclassicisme&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Classicisme" title="Classicisme">Classicisme</a></li> <li><a href="/wiki/Estil_Llu%C3%ADs_XVI" title="Estil Lluís XVI">Estil Lluís XVI</a></li> <li><a href="/wiki/Estil_imperi" class="mw-redirect" title="Estil imperi">Estil imperi</a></li> <li><a href="/wiki/Historicisme_arquitect%C3%B2nic" title="Historicisme arquitectònic">Historicisme arquitectònic</a></li> <li><a href="/wiki/John_Soane" title="John Soane">John Soane</a></li> <li><a href="/wiki/Neorom%C3%A0nic" title="Neoromànic">Neoromànic</a></li> <li><a href="/wiki/Neog%C3%B2tic" title="Neogòtic">Neogòtic</a></li> <li><a href="/wiki/Neobarroc" title="Neobarroc">Neobarroc</a></li> <li><a href="/wiki/Indument%C3%A0ria_al_segle_XVIII" class="mw-redirect" title="Indumentària al segle XVIII">Indumentària al segle XVIII</a></li></ul> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Neoclassicism" class="extiw" title="commons:Category:Neoclassicism">Neoclassicisme</a></b></i></div></div> </div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Moviments_pictòrics_del_segle_xix" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Pintura_del_segle_XIX" title="Plantilla:Pintura del segle XIX"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Moviments_pictòrics_del_segle_xix" style="font-size:114%;margin:0 4em">Moviments pictòrics del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><span style="white-space:nowrap;"><a class="mw-selflink-fragment" href="#Pintura_neoclàssica">Neoclassicisme</a> (1750 - 1815)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">Romanticisme</a> (1790 - 1848)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Natzarenisme" title="Natzarenisme">Natzarenisme</a> (1810 - 1830)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Purisme_(art)" title="Purisme (art)">Purisme</a> (1810 - 1860)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Biedermeier" title="Biedermeier">Biedermeier</a> (1815 - 1848)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Orientalisme" title="Orientalisme">Orientalisme</a> (1798 - 1914)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/w/index.php?title=Fortunyisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fortunyisme (encara no existeix)">Fortunyisme</a> (1865 - 1900)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Prerafaelitisme" title="Prerafaelitisme">Prerafaelitisme</a> (1848 - 1900)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Realisme#Realisme_a_la_pintura" title="Realisme">Realisme</a> (1848 - 1900)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Macchiaioli" title="Macchiaioli">Macchiaioli</a> (1855 - 1870)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Impressionisme" title="Impressionisme">Impressionisme</a> (1874 - 1886)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Postimpressionisme" title="Postimpressionisme">Postimpressionisme</a> (1886 - 1900)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Neoimpressionisme" title="Neoimpressionisme">Neoimpressionisme</a> (1886 - 1900)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">Simbolisme</a> (1880 - 1910)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Moviment_nab%C3%AD" title="Moviment nabí">Nabís</a> (1888 - 1900)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Scapigliatura" title="Scapigliatura">Scapigliatura</a> (1860 - 1880)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Divisionisme" class="mw-redirect" title="Divisionisme">Divisionisme</a> (1886 - 1920)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Modernisme" title="Modernisme">Modernisme</a> (1892 - 1910)</span></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4030967-8">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85090748">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00577351">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph123231&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_de_la_M%C3%BAsica" title="Gran Enciclopèdia de la Música">GEMUS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEM-2482.xml">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F011184.php">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Neoclassicisme&oldid=33120186">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Neoclassicisme&oldid=33120186</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Neoclassicisme" title="Categoria:Neoclassicisme">Neoclassicisme</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Pintura" title="Categoria:Pintura">Pintura</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Segle_XVIII" title="Categoria:Segle XVIII">Segle XVIII</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Segle_XIX" title="Categoria:Segle XIX">Segle XIX</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 15 feb 2024 a les 16:53.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Neoclassicisme&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-txx8l","wgBackendResponseTime":187,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.331","walltime":"4.290","ppvisitednodes":{"value":2263,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":32321,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":4306,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":5,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":11112,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 324.334 1 -total"," 29.38% 95.285 2 Plantilla:Referències"," 22.41% 72.682 1 Plantilla:Commonscat"," 19.34% 62.731 1 Plantilla:Sister"," 18.54% 60.136 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 16.64% 53.971 1 Plantilla:Article_principal"," 15.48% 50.221 2 Plantilla:Ref-llibre"," 7.51% 24.372 1 Plantilla:Pintura_del_segle_XIX"," 7.31% 23.723 1 Plantilla:Autoritat"," 5.73% 18.569 1 Plantilla:Caixa_de_navegació"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.094","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2124486,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-66695f89d8-wkftd","timestamp":"20241119184929","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Neoclassicisme","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Neoclassicisme","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q14378","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q14378","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-05-22T08:40:53Z","dateModified":"2024-02-15T15:53:39Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/5\/52\/Canova-Three_Graces_0_degree_view.jpg","headline":"estil art\u00edstic inspirat en l'art cl\u00e0ssic"}</script> </body> </html>