CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Modernisme català - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"4c7a23fd-c129-4e0a-a8c2-4d07f5ca2f96","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Modernisme_català","wgTitle":"Modernisme català","wgCurRevisionId":34246018,"wgRevisionId":34246018,"wgArticleId":19526,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb referències puntuals demanades","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","100 articles fonamentals","Control d'autoritats","Modernisme català"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Modernisme_català","wgRelevantArticleId":19526,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true, "wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":80000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q1122677","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["architecture","bitness","brands","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false ,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar", "ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.3"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg/1200px-Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="654"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg/800px-Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="436"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg/640px-Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="349"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Modernisme català - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Modernisme_catal%C3%A0"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme_catal%C3%A0"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Modernisme_català rootpage-Modernisme_català skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Modernisme+catal%C3%A0" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Modernisme+catal%C3%A0" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Modernisme+catal%C3%A0" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Modernisme+catal%C3%A0" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Modernisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Modernisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Modernisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Modernisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arquitectura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Arquitectura</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Arquitectura-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Arquitectura</span> </button> <ul id="toc-Arquitectura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Arquitectes_destacats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectes_destacats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Arquitectes destacats</span> </div> </a> <ul id="toc-Arquitectes_destacats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Edificis_destacats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edificis_destacats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Edificis destacats</span> </div> </a> <ul id="toc-Edificis_destacats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Pintura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Pintura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Pintura</span> </div> </a> <ul id="toc-Pintura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escultura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Escultura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Escultura</span> </div> </a> <ul id="toc-Escultura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Literatura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Literatura</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Literatura-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Literatura</span> </button> <ul id="toc-Literatura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Teatre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Teatre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Teatre</span> </div> </a> <ul id="toc-Teatre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Poesia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Poesia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Poesia</span> </div> </a> <ul id="toc-Poesia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Assaig" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Assaig"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Assaig</span> </div> </a> <ul id="toc-Assaig-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Arts_decoratives" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Arts_decoratives"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Arts decoratives</span> </div> </a> <ul id="toc-Arts_decoratives-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arts_gràfiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Arts_gràfiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Arts gràfiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Arts_gràfiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Critics_i_l'enderrocament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Critics_i_l'enderrocament"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Critics i l'enderrocament</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Critics_i_l'enderrocament-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Critics i l'enderrocament</span> </button> <ul id="toc-Critics_i_l'enderrocament-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Critics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Critics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.1</span> <span>Critics</span> </div> </a> <ul id="toc-Critics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'enderrocament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'enderrocament"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.2</span> <span>L'enderrocament</span> </div> </a> <ul id="toc-L'enderrocament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Modernisme català</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 23 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-23" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">23 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Katal%C3%A1nsk%C3%BD_modernismus" title="Katalánský modernismus - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Katalánský modernismus" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Catalansk_modernisme" title="Catalansk modernisme - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Catalansk modernisme" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Modernisme" title="Modernisme - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Modernisme" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9A%CE%B1%CF%84%CE%B1%CE%BB%CE%B1%CE%BD%CE%B9%CE%BA%CF%8C%CF%82_%CE%BC%CE%BF%CE%BD%CF%84%CE%B5%CF%81%CE%BD%CE%B9%CF%83%CE%BC%CF%8C%CF%82" title="Καταλανικός μοντερνισμός - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Καταλανικός μοντερνισμός" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Modernisme" title="Modernisme - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Modernisme" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Kataluna_modernismo" title="Kataluna modernismo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Kataluna modernismo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Modernismo_catal%C3%A1n" title="Modernismo catalán - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Modernismo catalán" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Modernismo_katalana" title="Modernismo katalana - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Modernismo katalana" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Modernisme_catalan" title="Modernisme catalan - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Modernisme catalan" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Modernismo_catal%C3%A1n" title="Modernismo catalán - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Modernismo catalán" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%95%D7%93%D7%A8%D7%A0%D7%99%D7%96%D7%9D_%D7%A7%D7%98%D7%9C%D7%90%D7%A0%D7%99" title="מודרניזם קטלאני - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="מודרניזם קטלאני" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Modernismo_catalano" title="Modernismo catalano - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Modernismo catalano" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%A2%E3%83%87%E3%83%AB%E3%83%8B%E3%82%B9%E3%83%A2" title="モデルニスモ - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="モデルニスモ" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Catalaans_modernisme" title="Catalaans modernisme - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Catalaans modernisme" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Katalansk_modernisme" title="Katalansk modernisme - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Katalansk modernisme" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Modernizm_katalo%C5%84ski" title="Modernizm kataloński - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Modernizm kataloński" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Modernismo_catal%C3%A3o" title="Modernismo catalão - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Modernismo catalão" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9_%D0%BC%D0%BE%D0%B4%D0%B5%D1%80%D0%BD" title="Каталонский модерн - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Каталонский модерн" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Katalonski_modernizam" title="Katalonski modernizam - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Katalonski modernizam" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B8_%D0%BC%D0%BE%D0%B4%D0%B5%D1%80%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BC" title="Каталонски модернизам - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Каталонски модернизам" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Modernisme" title="Modernisme - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Modernisme" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%BE%D0%BD%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%B8%D0%B9_%D0%BC%D0%BE%D0%B4%D0%B5%D1%80%D0%BD" title="Каталонський модерн - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Каталонський модерн" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%8A%A0%E6%B3%B0%E9%9A%86%E5%B0%BC%E4%BA%9E%E7%8F%BE%E4%BB%A3%E4%B8%BB%E7%BE%A9" title="加泰隆尼亞現代主義 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="加泰隆尼亞現代主義" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1122677#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Modernisme_catal%C3%A0" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Modernisme_catal%C3%A0" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Modernisme_catal%C3%A0"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Modernisme_catal%C3%A0"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Modernisme_catal%C3%A0" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Modernisme_catal%C3%A0" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&oldid=34246018" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Modernisme_catal%C3%A0&id=34246018&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FModernisme_catal%25C3%25A0"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FModernisme_catal%25C3%25A0"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Modernisme+catal%C3%A0"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Modernisme_catal%C3%A0&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Art_Nouveau_in_Catalonia" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1122677" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_100_articles_fonamentals" title="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg/220px-Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg" decoding="async" width="220" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg/330px-Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg/440px-Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg 2x" data-file-width="2288" data-file-height="1247" /></a><figcaption>'El drac' del <a href="/wiki/Parc_G%C3%BCell" title="Parc Güell">Parc Güell</a>, obra d'<a href="/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD" class="mw-redirect" title="Antoni Gaudí">Antoni Gaudí</a> </figcaption></figure> <p>El <b>modernisme català</b> va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i principi del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, van maldar per aconseguir una <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a> moderna i nacional. Es desenvolupà a <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a>, i de forma especial a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament <a href="/wiki/1885" title="1885">1885</a> i <a href="/wiki/1920" title="1920">1920</a>. </p><p>Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva <a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a>, que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d'una <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> moderna.<sup id="cite_ref-arquitectura_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-arquitectura-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tot i això, el modernisme català no va ser tan sols un estil arquitectònic i decoratiu caracteritzat per les formes curvilínies, extretes de la flora i en general de la natura. En realitat aquest modernisme és només una part del significat del nom, coneguda fora de Catalunya com a <i><a href="/wiki/Art_Nouveau" class="mw-redirect" title="Art Nouveau">Art Nouveau</a></i>, <i>Modern Style</i> o <i>Glasgow Style</i>, <i>Jugendstil</i>, <i><a href="/wiki/Sezession" class="mw-redirect" title="Sezession">Sezession</a></i>, <i>Liberty</i>, etc. El que va començar-se a anomenar <i>modernisme</i>, a Catalunya, eren les <a href="/wiki/Arts" title="Arts">arts</a> –incloses <a href="/wiki/Literatura_modernista" title="Literatura modernista">literatura</a> i <a href="/wiki/M%C3%BAsica" title="Música">música</a>– més noves, més <i>modernes</i>, que van aparèixer al final del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i van continuar els primers anys del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. Era l'art més semblant a les tendències més modernes aparegudes a Europa. Així, tan modernista era un pintor que s'acostava al <a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">simbolisme</a> com un altre que seguia l'<a href="/wiki/Impressionisme" title="Impressionisme">impressionisme</a> o un escriptor seduït pel <a href="/wiki/Naturalisme" title="Naturalisme">naturalisme</a>. Si sonaven a <i>modern</i> eren, en conseqüència, <i>modernistes</i>.<sup id="cite_ref-culturcat_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-culturcat-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Encara que és part d'un corrent general que sorgeix a tot <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> (el <i><a href="/wiki/Modernisme" title="Modernisme">Modernisme</a></i>), a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat. Tractava de recuperar la cultura catalana unida a una ferma voluntat de modernitzar el país.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'arquitectura, l'escultura, la pintura i les arts decoratives catalanes van trobar la seva compatibilitat en l'<a href="/wiki/Art_Nouveau" class="mw-redirect" title="Art Nouveau">Art Nouveau</a>, i la concordança amb el que necessitava la cultura i art català (completar la creativitat iniciada a la Renaixença), i la societat catalana (reafirmar la seva modernitat transformant-se). De mans d'arquitectes catalans, aquest estil té, a més a més, exemples notables a ciutats com ara <a href="/wiki/Comillas" title="Comillas">Comillas</a>, <a href="/wiki/Novelda" title="Novelda">Novelda</a>, <a href="/wiki/Astorga" title="Astorga">Astorga</a>, <a href="/wiki/Melilla" title="Melilla">Melilla</a>, <a href="/wiki/Terol" title="Terol">Terol</a> o <a href="/wiki/Lle%C3%B3_(Castella_i_Lle%C3%B3)" title="Lleó (Castella i Lleó)">Lleó</a>, tenint com a fites significatives l'<a href="/wiki/Exposici%C3%B3_Universal_de_Barcelona_(1888)" class="mw-redirect" title="Exposició Universal de Barcelona (1888)">Exposició Universal de Barcelona (1888)</a> i l'<a href="/wiki/Exposici%C3%B3_Internacional_de_Barcelona_(1929)" class="mw-redirect" title="Exposició Internacional de Barcelona (1929)">Exposició Internacional de Barcelona (1929)</a>. </p><p>Algunes obres del Modernisme català han estat catalogades per la <a href="/wiki/UNESCO" title="UNESCO">UNESCO</a> com a <a href="/wiki/Patrimoni_de_la_Humanitat" title="Patrimoni de la Humanitat">Patrimoni de la Humanitat</a>: De <a href="/wiki/Gaud%C3%AD" class="mw-redirect" title="Gaudí">Gaudí</a>, el <a href="/wiki/Parc_G%C3%BCell" title="Parc Güell">Parc Güell</a>, el <a href="/wiki/Palau_G%C3%BCell" title="Palau Güell">Palau Güell</a>, la <a href="/wiki/Casa_Mil%C3%A0" title="Casa Milà">Casa Milà</a>, la façana del Naixement i la cripta de la <a href="/wiki/Sagrada_Fam%C3%ADlia" class="mw-redirect" title="Sagrada Família">Sagrada Família</a>, la <a href="/wiki/Casa_Vicens" title="Casa Vicens">Casa Vicens</a> i la <a href="/wiki/Casa_Batll%C3%B3" title="Casa Batlló">Casa Batlló</a> a Barcelona, juntament amb la cripta de la <a href="/wiki/Col%C3%B2nia_G%C3%BCell" class="mw-redirect" title="Colònia Güell">Colònia Güell</a> a <a href="/wiki/Santa_Coloma_de_Cervell%C3%B3" title="Santa Coloma de Cervelló">Santa Coloma de Cervelló</a>; i el <a href="/wiki/Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana" title="Palau de la Música Catalana">Palau de la Música Catalana</a> i l'<a href="/wiki/Hospital_de_Sant_Pau" class="mw-redirect" title="Hospital de Sant Pau">Hospital de Sant Pau</a> a Barcelona, de <a href="/wiki/Dom%C3%A8nech_i_Montaner" class="mw-redirect" title="Domènech i Montaner">Domènech i Montaner</a>. Pel que fa a la pintura modernista, podem trobar moltes d'aquestes obres exposades a diferents museus catalans com el <a href="/wiki/Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya" title="Museu Nacional d'Art de Catalunya">Museu Nacional d'Art de Catalunya</a> o el <a href="/wiki/Museu_del_Modernisme_Catal%C3%A0" title="Museu del Modernisme Català">Museu del Modernisme Català</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Modernisme">Modernisme</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Modernisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Th%C3%A9ophile-Alexandre_Steinlen_-_Tourn%C3%A9e_du_Chat_Noir_de_Rodolphe_Salis_(Tour_of_Rodolphe_Salis%27_Chat_Noir)_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Th%C3%A9ophile-Alexandre_Steinlen_-_Tourn%C3%A9e_du_Chat_Noir_de_Rodolphe_Salis_%28Tour_of_Rodolphe_Salis%27_Chat_Noir%29_-_Google_Art_Project.jpg/220px-Th%C3%A9ophile-Alexandre_Steinlen_-_Tourn%C3%A9e_du_Chat_Noir_de_Rodolphe_Salis_%28Tour_of_Rodolphe_Salis%27_Chat_Noir%29_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="220" height="294" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Th%C3%A9ophile-Alexandre_Steinlen_-_Tourn%C3%A9e_du_Chat_Noir_de_Rodolphe_Salis_%28Tour_of_Rodolphe_Salis%27_Chat_Noir%29_-_Google_Art_Project.jpg/330px-Th%C3%A9ophile-Alexandre_Steinlen_-_Tourn%C3%A9e_du_Chat_Noir_de_Rodolphe_Salis_%28Tour_of_Rodolphe_Salis%27_Chat_Noir%29_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Th%C3%A9ophile-Alexandre_Steinlen_-_Tourn%C3%A9e_du_Chat_Noir_de_Rodolphe_Salis_%28Tour_of_Rodolphe_Salis%27_Chat_Noir%29_-_Google_Art_Project.jpg/440px-Th%C3%A9ophile-Alexandre_Steinlen_-_Tourn%C3%A9e_du_Chat_Noir_de_Rodolphe_Salis_%28Tour_of_Rodolphe_Salis%27_Chat_Noir%29_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="2699" data-file-height="3607" /></a><figcaption><i>La tournée du Chat Noir avec Rodolphe Salis</i> (1896) de <a href="/wiki/Th%C3%A9ophile_Steinlen" class="mw-redirect" title="Théophile Steinlen">Théophile Steinlen</a>.</figcaption></figure> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Modernisme" title="Modernisme">Modernisme</a></div> <p>A la fi del <a href="/wiki/Segle_XIX" title="Segle XIX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></a> sorgeixen a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> tendències arquitectòniques que trenquen amb els criteris tradicionals i busquen noves formes d'edificar amb la intenció del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, que donen gran rellevància a l'estètica. Aquest moviment és conseqüència de la <a href="/wiki/Segona_Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Segona Revolució Industrial">Segona Revolució Industrial</a>, que ha anat arrelant en els diversos països, i dels avanços derivats d'ella, com l'<a href="/wiki/Electricitat" title="Electricitat">electricitat</a>, el <a href="/wiki/Ferrocarril" title="Ferrocarril">ferrocarril</a> i la <a href="/wiki/M%C3%A0quina_de_vapor" title="Màquina de vapor">màquina de vapor</a>, que han canviat completament la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, en les quals s'han anat establint indústries que regenten un nombre creixent de burgesos. </p><p>El <a href="/wiki/Modernisme" title="Modernisme">modernisme</a> fou, doncs, un estil urbà i burgès, a cavall entre el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, fou un moviment internacional que amb diferents noms es desenvolupà per tot el món occidental: <a href="/wiki/Art_Nouveau" class="mw-redirect" title="Art Nouveau">Art Nouveau</a> a <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> i <a href="/wiki/B%C3%A8lgica" title="Bèlgica">Bèlgica</a>, <a href="/wiki/Modern_Style" class="mw-redirect" title="Modern Style">Modern Style</a> o Glasgow Style a <a href="/wiki/Esc%C3%B2cia" title="Escòcia">Escòcia</a> i al <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a>, <a href="/wiki/Jugendstil" class="mw-redirect" title="Jugendstil">Jugendstil</a> a <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>, <a href="/wiki/Sezession" class="mw-redirect" title="Sezession">Sezession</a> a <a href="/wiki/%C3%80ustria" title="Àustria">Àustria</a>, <a href="/wiki/Modernisme" title="Modernisme">Liberty</a> a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, etc. A Catalunya va tenir suficient personalitat pròpia per parlar de modernisme català, per la gran quantitat i qualitat d'obres realitzades i el gran nombre d'artistes de primer ordre que conrearen aquest estil. Estilísticament és un moviment heterogeni, amb moltes diferències entre artistes, cadascú amb el seu segell personal, però amb un mateix esperit, un afany de modernitzar i europeïtzar Catalunya.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La recuperació del passat arquitectònic medieval propugnada per <a href="/wiki/John_Ruskin" title="John Ruskin">John Ruskin</a> i <a href="/wiki/Viollet-le-Duc" class="mw-redirect" title="Viollet-le-Duc">Viollet-le-Duc</a> i l'<a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">estètica</a> de <a href="/wiki/William_Morris" title="William Morris">William Morris</a>, <a href="/w/index.php?title=Walter_Crane&action=edit&redlink=1" class="new" title="Walter Crane (encara no existeix)">Walter Crane</a>, Mackmurdo, <a href="/wiki/Charles_Rennie_Mackintosh" title="Charles Rennie Mackintosh">Mackintosh</a>, entre d'altres, van ser acceptades com a base de la renovació artística. Els <i>Modernistes</i> creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'academicisme. </p><p>Aquestes noves tendències es fan evidents en les diferents arts com l'arquitectura (inclosos tots els tipus d'edificis), l'escultura (tant com a art independent, com a complement d'edificis), la pintura, les <a href="/wiki/Arts_decoratives" title="Arts decoratives">arts decoratives</a> (amb materials com ceràmica, mosaic, vidre, fusta, tèxtils i ferro per manufacturar qualsevol objecte com mobles, làmpades, joies, vestits, ampolles, vaixelles, coberts, catifes, etc.), i a la literatura i la música. </p><p>De forma aproximada s'acostuma a considerar que el Modernisme català comença l'any <a href="/wiki/1888" title="1888">1888</a> el de la primera <a href="/wiki/Exposici%C3%B3_universal" title="Exposició universal">exposició universal</a> de Barcelona però ja hi ha trets de Modernisme en la nova Escola Provincial d'Arquitectura, inaugurada a Barcelona l'any 1871 i dirigida per l'arquitecte <a href="/wiki/Elies_Rogent_i_Amat" title="Elies Rogent i Amat">Elies Rogent i Amat</a> (1821-1897). I abans d'aquesta fita es presenten tendències del Modernisme en l'obra d'arquitectes com <a href="/wiki/Josep_Dom%C3%A8nech_i_Estap%C3%A0" title="Josep Domènech i Estapà">Josep Domènech i Estapà</a> malgrat que ell mateix, explícitament, va refusar ser un seguidor del Modernisme. Es va donar la circumstància que en ser enderrocades les muralles de Barcelona (que transcorrien pel que després serien les rondes de la ciutat) i fer-se efectiva la construcció de l'eixample barceloní fins a unir els diferents municipis de la plana, es posa definitivament en marxa el creixement de la ciutat prenent la dimensió a partir d'aleshores de gran ciutat, i restant-ne a conseqüència d'això un gran nombre de testimonis d'aquella febre urbanitzadora i constructora. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Arquitectura">Arquitectura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Arquitectura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gaudi-Batllo-0279ret.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Gaudi-Batllo-0279ret.jpg/220px-Gaudi-Batllo-0279ret.jpg" decoding="async" width="220" height="451" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Gaudi-Batllo-0279ret.jpg/330px-Gaudi-Batllo-0279ret.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Gaudi-Batllo-0279ret.jpg/440px-Gaudi-Batllo-0279ret.jpg 2x" data-file-width="1776" data-file-height="3644" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Casa_Batll%C3%B3" title="Casa Batlló">Casa Batlló</a> de <a href="/wiki/Gaud%C3%AD" class="mw-redirect" title="Gaudí">Gaudí</a>.</figcaption></figure> <p>A finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, producte de la <a href="/wiki/Industrialitzaci%C3%B3" title="Industrialització">industrialització</a>, a tota Europa hi havia un debat intel·lectual respecte a mantenir les idees academicistes clàssiques (que havien tingut al <a href="/wiki/Neoclassicisme" title="Neoclassicisme">Neoclassicisme</a> el darrer exponent), i aquelles que incidien en una modernitat innovadora, experimental i agosarada paral·lela a l'economia industrial i l'aprofitament de nous materials. </p><p>La <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a> industrial i rural catalana, en les últimes dues dècades del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i el primer quart del <a href="/wiki/S._XX" class="mw-redirect" title="S. XX">s. XX</a>, va trobar una via de representació amb l'arquitectura modernista. Aquest moviment es va significar per una renovació artística paral·lela a altres arts contemporànies, la recerca de noves expressions formals i la voluntat de situar-se en una modernitat a altura europea. Tenia similituds conceptuals i estilístiques amb les diverses variants de l'anomenat <i><a href="/wiki/Art_Nouveau" class="mw-redirect" title="Art Nouveau">Art Nouveau</a></i> (Art Nou) que es desenvolupa a Europa durant el mateix període. Els centres artístics van ser ciutats que tradicionalment es trobaven a la perifèria dels grans moviments culturals (<a href="/wiki/Glasgow" title="Glasgow">Glasgow</a>, <a href="/wiki/Brussel%C2%B7les" title="Brussel·les">Brussel·les</a>, <a href="/wiki/Nancy" title="Nancy">Nancy</a>, <a href="/wiki/Viena" title="Viena">Viena</a> i en menor mesura <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>).<sup id="cite_ref-arquitectura_1-1" class="reference"><a href="#cite_note-arquitectura-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A Catalunya, el procés es va veure accentuat per tres aspectes més: la <a href="/wiki/Renaixen%C3%A7a_(catalana)" class="mw-redirect" title="Renaixença (catalana)">Renaixença</a> (<a href="/wiki/1833" title="1833">1833</a> - <a href="/wiki/1880" title="1880">1880</a>), la necessitat evolutiva de regeneració social i política, i l'ampliació urbanística de moltes ciutats (<a href="/wiki/Girona" title="Girona">Girona</a>, <a href="/wiki/Tarragona" title="Tarragona">Tarragona</a>, <a href="/wiki/Reus" title="Reus">Reus</a>, <a href="/wiki/Sabadell" title="Sabadell">Sabadell</a>, <a href="/wiki/Terrassa" title="Terrassa">Terrassa</a>, <a href="/wiki/Matar%C3%B3" title="Mataró">Mataró</a>, i en concret l'<a href="/wiki/Eixample_de_Barcelona" title="Eixample de Barcelona">Eixample de Barcelona</a> des de <a href="/wiki/1859" title="1859">1859</a>). </p><p>Els últims anys del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> es va convertir en la metròpoli més important del <a href="/wiki/Sud_d%27Europa" class="mw-redirect" title="Sud d'Europa">sud d'Europa</a>; tant demogràficament i econòmicament, com en l'activitat cultural de masses amb la multiplicació d'editorials, impremtes, diaris, revistes, entitats i associacions. Els intel·lectuals van aprofitar aquestes possibilitats comunicatives per obrir un debat sobre la secularització i l'obertura, la permissivitat i allò no oficial: els valors establerts estaven en crisi i discussió producte de les conseqüències socials hereves de la industrialització, i de la particularitat cultural catalana sotmesa a <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a>. El gir artístic cap a Europa no es va fer esperar: les altres arts van prendre el relleu a la literatura, i Barcelona tenia un immens Eixample per urbanitzar, construir i decorar. </p><p>Les premisses amb les quals sorgeix el moviment a Catalunya són clarament definides en el text de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner" title="Lluís Domènech i Montaner">Lluís Domènech i Montaner</a> (1849-1923) <i>En busca de una arquitectura nacional</i>, publicat el 1878 a la revista <i><a href="/wiki/La_Renaixensa" title="La Renaixensa">La Renaixensa</a></i>. </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La paraula final sobre tota conversació sobre arquitectura, la qüestió capital de tota crítica es mou sense voler al voltant d'una idea, la d'una moderna arquitectura nacional. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Dom%C3%A8nech_i_Montaner" class="mw-redirect" title="Domènech i Montaner">Domènech i Montaner</a>, <a href="/wiki/La_Renaixensa" title="La Renaixensa">La Renaixensa</a> (1878) </td></tr></tbody></table></div> <p>En l'escrit queda palesa la vinculació al corrent <a href="/wiki/Eclecticisme" title="Eclecticisme">eclèctic</a>, però alhora Domènech emfatitza dos aspectes: una voluntat d'inspiració en estils històrics nacionals com l'<a href="/wiki/Arquitectura_medieval" title="Arquitectura medieval">arquitectura medieval</a>, i la confiança en la creativitat i saber fer de l'arquitecte per servir-se dels estils més idonis. Aquest article de Domènech va obtenir resposta de seguida per Gaudí, Fontserè, Domènech i Estapà, Vilaseca, Martorell i Puig i Cadafalch.<sup id="cite_ref-Petit2003_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-Petit2003-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En aquest àmbit s'han de situar les primeres produccions del mateix Domènech i Montaner com l'<a href="/wiki/Edifici_Montaner_i_Simon" title="Edifici Montaner i Simon">edifici Montaner i Simon</a> (Barcelona, 1879-1885), o les obres realitzades per a l'<a href="/wiki/Exposici%C3%B3_Universal_de_Barcelona_del_1888" class="mw-redirect" title="Exposició Universal de Barcelona del 1888">Exposició Universal de Barcelona del 1888</a> (<i>Cafè Restaurant i Hotel Internacional</i>, ara desaparegut, ambdós de Domènech i Montaner, i l'<a href="/wiki/Arc_de_Triomf_de_Barcelona" title="Arc de Triomf de Barcelona">Arc de Triomf</a>, de <a href="/wiki/Josep_Vilaseca" class="mw-redirect" title="Josep Vilaseca">Josep Vilaseca</a>). Aquests edificis contenen les característiques principals del primer modernisme: unes referències difoses a l'<a href="/wiki/Arquitectura_g%C3%B2tica" title="Arquitectura gòtica">arquitectura gòtica</a> catalana, el recurs a potents elements ornamentals i decoratius, i l'ús d'elements constructius tradicionals catalans (la <a href="/wiki/Rajola" title="Rajola">rajola</a> esmaltada, la volta de maó de pla o <a href="/wiki/Volta_catalana" title="Volta catalana">volta catalana</a>, el <a href="/wiki/Ferro_forjat" title="Ferro forjat">ferro forjat</a>) i altres d'industrials (estructures metàl·liques, <a href="/wiki/Ferro_colat" title="Ferro colat">ferro colat</a>, <a href="/wiki/Ma%C3%B3" title="Maó">maó</a> ceràmic vist).<sup id="cite_ref-arquitectura_1-2" class="reference"><a href="#cite_note-arquitectura-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <br style="clear:both;" /> </p> <center> <dl><dt>Materials i tècniques de construcció utilitzats</dt></dl> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Stapel_bakstenen_-_Pile_of_bricks_2005_Fruggo.jpg" class="mw-file-description" title="Maons de teula."><img alt="Maons de teula." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Stapel_bakstenen_-_Pile_of_bricks_2005_Fruggo.jpg/120px-Stapel_bakstenen_-_Pile_of_bricks_2005_Fruggo.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Stapel_bakstenen_-_Pile_of_bricks_2005_Fruggo.jpg/180px-Stapel_bakstenen_-_Pile_of_bricks_2005_Fruggo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Stapel_bakstenen_-_Pile_of_bricks_2005_Fruggo.jpg/240px-Stapel_bakstenen_-_Pile_of_bricks_2005_Fruggo.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Ma%C3%B3_(construcci%C3%B3)" title="Maó (construcció)">Maons de teula</a>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Casa_Pere_Carreras_i_Robert_-_estucat_del_vest%C3%ADbul.jpg" class="mw-file-description" title="Estuc al foc"><img alt="Estuc al foc" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Casa_Pere_Carreras_i_Robert_-_estucat_del_vest%C3%ADbul.jpg/96px-Casa_Pere_Carreras_i_Robert_-_estucat_del_vest%C3%ADbul.jpg" decoding="async" width="96" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Casa_Pere_Carreras_i_Robert_-_estucat_del_vest%C3%ADbul.jpg/143px-Casa_Pere_Carreras_i_Robert_-_estucat_del_vest%C3%ADbul.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Casa_Pere_Carreras_i_Robert_-_estucat_del_vest%C3%ADbul.jpg/191px-Casa_Pere_Carreras_i_Robert_-_estucat_del_vest%C3%ADbul.jpg 2x" data-file-width="922" data-file-height="1156" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Estuc_al_foc" class="mw-redirect" title="Estuc al foc">Estuc al foc</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Finca_Guell.jpg" class="mw-file-description" title="Ferro forjat"><img alt="Ferro forjat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Finca_Guell.jpg/120px-Finca_Guell.jpg" decoding="async" width="120" height="83" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Finca_Guell.jpg/180px-Finca_Guell.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Finca_Guell.jpg/240px-Finca_Guell.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="552" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Ferro_forjat" title="Ferro forjat">Ferro forjat</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Catalonia_Terrassa_mNATEC_VoltaCatalana_01.jpg" class="mw-file-description" title="Volta catalana"><img alt="Volta catalana" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Catalonia_Terrassa_mNATEC_VoltaCatalana_01.jpg/120px-Catalonia_Terrassa_mNATEC_VoltaCatalana_01.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Catalonia_Terrassa_mNATEC_VoltaCatalana_01.jpg/180px-Catalonia_Terrassa_mNATEC_VoltaCatalana_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Catalonia_Terrassa_mNATEC_VoltaCatalana_01.jpg/240px-Catalonia_Terrassa_mNATEC_VoltaCatalana_01.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Volta_catalana" title="Volta catalana">Volta catalana</a></div> </li> </ul> </center> <p>Amb la puixança econòmica posterior a l'<a href="/wiki/Exposici%C3%B3_Universal" class="mw-redirect" title="Exposició Universal">Exposició Universal</a>, es construeixen una sèrie d'edificis innovadors que suposaran una valenta investigació formal. El recurs a la detallada ornamentació, els motius vegetals, les línies corbes i el colorisme de les façanes i els interiors comencen a desenvolupar-se en les primeres obres d'<a href="/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD" class="mw-redirect" title="Antoni Gaudí">Antoni Gaudí</a>, que serà l'arquitecte més influent del moviment. També es poden trobar en una sèrie de finques urbanes per a la burgesia de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner" title="Lluís Domènech i Montaner">Lluís Domènech i Montaner</a> (<a href="/wiki/Casa_Roura" title="Casa Roura">Casa Roura</a>, <a href="/wiki/Canet_de_Mar" title="Canet de Mar">Canet de Mar</a>, 1889-92; <a href="/wiki/Palau_Montaner" title="Palau Montaner">Palau Montaner</a>, Barcelona, 1889-93; <a href="/wiki/Casa_Thomas" title="Casa Thomas">Casa Thomas</a>, Barcelona, 1895-98; i <a href="/wiki/Casa_Rull_(Reus)" class="mw-redirect" title="Casa Rull (Reus)">Casa Rull</a>, <a href="/wiki/Reus" title="Reus">Reus</a>, 1900). Aquestes obres suposaran el germen de l'expansió del moviment en la geografia catalana l'última dècada del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, quan es construeixen en els centres de les principals ciutats catalanes edificis d'habitatges burgesos de marcat caràcter representatiu. <a href="/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch" title="Josep Puig i Cadafalch">Josep Puig i Cadafalch</a> (1867-1956) serà un dels principals arquitectes i projectarà la <a href="/wiki/Passatge_del_Patriarca#Casa_Martí" title="Passatge del Patriarca">Casa Martí</a> (Barcelona, 1895-96), on se situarà la popular cerveseria <a href="/wiki/Els_Quatre_Gats" title="Els Quatre Gats">Els Quatre Gats</a>, la <a href="/wiki/Casa_Coll_i_Reg%C3%A0s" title="Casa Coll i Regàs">Casa Coll i Regàs</a> (Mataró, 1897-98) o la <a href="/wiki/Casa_Amatller" title="Casa Amatller">Casa Amatller</a> (1898-1900). Puig i Cadafalch mostra en aquestes obres un rigorós esquema formal que mescla imatges medievalistes de <a href="/wiki/Palau_(arquitectura)" title="Palau (arquitectura)">palaus</a> catalans i europeus. Per altra banda, els interiors dels edificis esdevenen àmbit d'una cuidada decoració fruit del treball en col·laboració amb artesans de gran qualitat, com ebenistes, metal·listes i guixaires.<sup id="cite_ref-arquitectura_1-3" class="reference"><a href="#cite_note-arquitectura-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Spain.Barcelona.Casa.Ametller.y.Batllo.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Spain.Barcelona.Casa.Ametller.y.Batllo.jpg/220px-Spain.Barcelona.Casa.Ametller.y.Batllo.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Spain.Barcelona.Casa.Ametller.y.Batllo.jpg/330px-Spain.Barcelona.Casa.Ametller.y.Batllo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Spain.Barcelona.Casa.Ametller.y.Batllo.jpg/440px-Spain.Barcelona.Casa.Ametller.y.Batllo.jpg 2x" data-file-width="2396" data-file-height="1797" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Casa_Amatller" title="Casa Amatller">Casa Amatller</a> i la <a href="/wiki/Casa_Batll%C3%B3" title="Casa Batlló">Casa Batlló</a>, situades al <a href="/wiki/Passeig_de_Gr%C3%A0cia" title="Passeig de Gràcia">passeig de Gràcia</a> de <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>.</figcaption></figure> <p>El barri barceloní de l'<a href="/wiki/Eixample_de_Barcelona" title="Eixample de Barcelona">Eixample</a> és un clar exemple de l'expansió. Entre les clares i rigoroses construccions dels mestres d'obres s'hi comencen a aixecar edificis d'una gran originalitat i qualitat urbana. Els millors exemples els trobarem en parcel·les en xamfrà, estretes o de grans dimensions, que obliguen a la recerca de noves solucions espacials, com la <a href="/wiki/Casa_Llopis_Bofill" title="Casa Llopis Bofill">Casa Llopis Bofill</a>, d'<a href="/wiki/Antoni_Galliss%C3%A0" class="mw-redirect" title="Antoni Gallissà">Antoni Gallissà</a> (1902); la <a href="/wiki/Casa_Pomar" class="mw-redirect" title="Casa Pomar">Casa Pomar</a>, de <a href="/wiki/Joan_Rubi%C3%B3_i_Bellver" title="Joan Rubió i Bellver">Joan Rubió i Bellver</a> (1904-05); la <a href="/wiki/Casa_Terrades" class="mw-redirect" title="Casa Terrades">Casa Terrades</a> o de les Punxes, de <a href="/wiki/Puig_i_Cadafalch" class="mw-redirect" title="Puig i Cadafalch">Puig i Cadafalch</a> (1903-1905); o la <a href="/wiki/Casa_Lle%C3%B3_Morera" class="mw-redirect" title="Casa Lleó Morera">Casa Lleó Morera</a>, de <a href="/wiki/Dom%C3%A8nech_i_Montaner" class="mw-redirect" title="Domènech i Montaner">Domènech i Montaner</a> (1903-05). L'ús de la ceràmica vidrada, el maó vist i els esgrafiats enriqueixen les façanes d'uns edificis d'habitatges que es resolen en l'interior amb una riquesa de materials i mobiliari a fi de crear el càlid i domèstic interior burgès al qual estaven destinats.<sup id="cite_ref-arquitectura_1-4" class="reference"><a href="#cite_note-arquitectura-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'àmbit del Modernisme també va ultrapassar els límits de la capital catalana: gràcies al fenomen de l'<a href="/wiki/Estiueig" title="Estiueig">estiueig</a>, en trobem manifestacions arreu del territori en forma de torres de vacances. </p><p>Al voltant del canvi de segle es pot observar una renovació del repertori formal i estilístic de l'arquitectura, resultat en part dels contactes amb altres moviments europeus, de la potent influència de la figura d'<a href="/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD" class="mw-redirect" title="Antoni Gaudí">Antoni Gaudí</a> i de l'ampliació tipològica a edificis públics i de major dimensió. <a href="/wiki/Dom%C3%A8nech_i_Montaner" class="mw-redirect" title="Domènech i Montaner">Domènech i Montaner</a> desenvolupa l'<a href="/wiki/Institut_Pere_Mata" title="Institut Pere Mata">Institut Pere Mata</a> de Reus (1897-1919) i inicia la immensa obra de l'<a href="/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creu_i_Sant_Pau" title="Hospital de la Santa Creu i Sant Pau">Hospital de la Santa Creu i Sant Pau</a> (1902-1930). En ambdues obres, la complexitat del programa es resol amb un cert <a href="/wiki/Racionalisme_arquitect%C3%B2nic" title="Racionalisme arquitectònic">racionalisme</a> en la disposició dels diversos pavellons, acompanyat d'un curós tractament de l'ornament i claredat constructiva. El projecte més reeixit de la carrera de <a href="/wiki/Dom%C3%A8nech_i_Montaner" class="mw-redirect" title="Domènech i Montaner">Domènech i Montaner</a> serà probablement el <a href="/wiki/Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana" title="Palau de la Música Catalana">Palau de la Música Catalana</a> (1905-1908), que va ser l'auditori de l'<a href="/wiki/Orfe%C3%B3_Catal%C3%A0" title="Orfeó Català">Orfeó Català</a> i que havia d'ocupar un complex solar al nucli antic de Barcelona. Domènech assoleix en el Palau un perfecte equilibri entre la simbologia nacional de l'edifici, l'escala urbana, les limitacions del solar i l'imponent interior. Mitjançant una innovadora estructura metàl·lica, crea espais de grans dimensions banyats per vidrieres que omplen de llum les fantasioses i coloristes ornamentacions de les sales.<sup id="cite_ref-arquitectura_1-5" class="reference"><a href="#cite_note-arquitectura-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Casa_Navas.Domenech_Muntaner-01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Casa_Navas.Domenech_Muntaner-01.jpg/220px-Casa_Navas.Domenech_Muntaner-01.jpg" decoding="async" width="220" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Casa_Navas.Domenech_Muntaner-01.jpg/330px-Casa_Navas.Domenech_Muntaner-01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Casa_Navas.Domenech_Muntaner-01.jpg/440px-Casa_Navas.Domenech_Muntaner-01.jpg 2x" data-file-width="897" data-file-height="734" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Casa_Nav%C3%A0s" title="Casa Navàs">Casa Navàs</a>, obra de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner" title="Lluís Domènech i Montaner">Domènech i Montaner</a>, situada a <a href="/wiki/Reus" title="Reus">Reus</a>.</figcaption></figure> <p>Dins d'aquesta ampliació tipològica cal citar el notable precedent del <a href="/wiki/Celler_G%C3%BCell" title="Celler Güell">Celler Güell</a>, de <a href="/wiki/Francesc_Berenguer_i_Mestres" title="Francesc Berenguer i Mestres">Francesc Berenguer</a> (<a href="/wiki/Garraf" title="Garraf">Garraf</a>, 1888-90), o la <a href="/wiki/F%C3%A0brica_Casarramona" class="mw-redirect" title="Fàbrica Casarramona">Fàbrica Casarramona</a>, de <a href="/wiki/Puig_i_Cadafalch" class="mw-redirect" title="Puig i Cadafalch">Puig i Cadafalch</a> (Barcelona, 1909-11). Ambdues són obres de racionalitat constructiva, que assoleixen una gran expressivitat amb l'ús d'<a href="/wiki/Arc_parab%C3%B2lic" class="mw-redirect" title="Arc parabòlic">arcs parabòlics</a> i voltes de maó de pla vistes. Servint-se dels mateixos recursos, <a href="/wiki/C%C3%A8sar_Martinell" class="mw-redirect" title="Cèsar Martinell">Cèsar Martinell</a> construeix cooperatives agrícoles a les comarques de <a href="/wiki/Tarragona" title="Tarragona">Tarragona</a> (<a href="/wiki/El_Pinell_de_Brai" title="El Pinell de Brai">el Pinell de Brai</a>, <a href="/wiki/Gandesa" title="Gandesa">Gandesa</a> i <a href="/wiki/Nulles" title="Nulles">Nulles</a>, 1918-20) i al <a href="/wiki/Vall%C3%A8s" title="Vallès">Vallès</a> (<a href="/wiki/Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s" title="Sant Cugat del Vallès">Sant Cugat del Vallès</a>), un clar exemple de sobrietat formal i eficàcia creativa mitjançant materials i tècniques constructives tradicionals.<sup id="cite_ref-arquitectura_1-6" class="reference"><a href="#cite_note-arquitectura-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A partir del 1906, el modernisme comença a perdre suport intel·lectual, en favor de l'universalista <a href="/wiki/Noucentisme" title="Noucentisme">Noucentisme</a> impulsat teòricament per <a href="/wiki/Eugeni_d%27Ors" class="mw-redirect" title="Eugeni d'Ors">Eugeni d'Ors</a>. Tot i així, en aquest moment diversos arquitectes aconsegueixen alliberar gairebé per complet l'arquitectura de referències històriques. <a href="/wiki/Rafael_Mas%C3%B3" class="mw-redirect" title="Rafael Masó">Rafael Masó</a> (1880-1935) aplica lliurement l'ornamentació en els asimètrics volums de la <a href="/wiki/Farinera_Teixidor" title="Farinera Teixidor">Farinera Teixidor</a> (<a href="/wiki/Girona" title="Girona">Girona</a>, 1910-11). Posteriorment enfoca l'arquitectura cap a una geometria de plans i línies ortogonals, en clara influència de l'arquitectura vienesa. Aquest enfocament culmina amb la <a href="/wiki/Casa_Masramon" title="Casa Masramon">Casa Masramon</a> (<a href="/wiki/Olot" title="Olot">Olot</a>, 1913-14), on la voluntat representativa de l'edifici queda sotmesa a una sobrietat en els volums, els ornaments i el tractament dels materials.<sup id="cite_ref-arquitectura_1-7" class="reference"><a href="#cite_note-arquitectura-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per altra banda, en aquest període es construeixen una sèrie d'obres que comparteixen el recurs a les formes vibrants i orgàniques en la recerca d'una potent expressivitat. La fàbrica tèxtil anomenada <a href="/wiki/Vapor_Aymerich,_Amat_i_Jover" title="Vapor Aymerich, Amat i Jover">Vapor Aymerich, Amat i Jover</a> (<a href="/wiki/Terrassa" title="Terrassa">Terrassa</a>, 1907-08) i la <a href="/wiki/Masia_Freixa" title="Masia Freixa">Masia Freixa</a> (<a href="/wiki/Terrassa" title="Terrassa">Terrassa</a>, 1907-10), ambdues de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Muncunill" class="mw-redirect" title="Lluís Muncunill">Lluís Muncunill</a>, mostren com un repetitiu recurs a arcs i voltes organitza per complet tota l'arquitectura, en espais de gran sensualitat. Quelcom semblant succeeix als edificis d'habitatges <a href="/wiki/Casa_Comalat" title="Casa Comalat">Casa Comalat</a> (<a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, 1906-11), de <a href="/wiki/Salvador_Valeri_Pupurull" class="mw-redirect" title="Salvador Valeri Pupurull">Salvador Valeri Pupurull</a>, i <a href="/wiki/Casa_Sayrach" title="Casa Sayrach">Casa Sayrach</a> (<a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, 1918), de <a href="/wiki/Manuel_Sayrach_i_Carreras" title="Manuel Sayrach i Carreras">Manuel Sayrach i Carreras</a>, on les referències orgàniques i les formes corbes permeten una imatge fantasiosa plenament allunyada dels estils històrics.<sup id="cite_ref-arquitectura_1-8" class="reference"><a href="#cite_note-arquitectura-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un arquitecte deixeble de Gaudí, <a href="/wiki/Josep_Maria_Jujol" class="mw-redirect" title="Josep Maria Jujol">Josep Maria Jujol</a> (1879-1949), resultarà ser un dels exponents més tardans de l'arquitectura modernista. Les seves obres, de les quals cal destacar la <a href="/wiki/Torre_de_la_Creu" title="Torre de la Creu">Torre de la Creu</a> (1913) i <a href="/wiki/Can_Negre" title="Can Negre">Can Negre</a> (1915-26), ambdues a <a href="/wiki/Sant_Joan_Desp%C3%AD" title="Sant Joan Despí">Sant Joan Despí</a>, el <a href="/wiki/Teatre_Metropol_(Tarragona)" title="Teatre Metropol (Tarragona)">Teatre Metropol</a> (Tarragona, 1908), l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_del_Sagrat_Cor_de_Vistabella" title="Església del Sagrat Cor de Vistabella">església del Sagrat Cor de Vistabella</a> (<a href="/wiki/La_Secuita" title="La Secuita">La Secuita</a>, <a href="/wiki/Tarragon%C3%A8s" title="Tarragonès">Tarragonès</a>, <a href="/wiki/1918" title="1918">1918</a> - <a href="/wiki/1923" title="1923">23</a>), i el <a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Montserrat_de_Montferri" title="Mare de Déu de Montserrat de Montferri">Santuari de la Mare de Déu de Montserrat</a> (<a href="/wiki/Montferri" title="Montferri">Montferri</a>, <a href="/wiki/Alt_Camp" title="Alt Camp">Alt Camp</a>, <a href="/wiki/1926" title="1926">1926</a> - <a href="/wiki/1931" title="1931">31</a>), mostren una sensibilitat formal al servei d'una profunda religiositat i un intens lligam amb la tradició rural catalana. La llibertat amb què Jujol tracta els elements ornamentals i els objectes tradicionals (carruatges, porrons, ulls de bou, eines de pesca) ha permès relacionar-lo formalment, si bé no essencialment, amb corrents artístics posteriors com el surrealisme o l'<a href="/wiki/Art_brut" class="mw-redirect" title="Art brut">art brut</a>.<sup id="cite_ref-arquitectura_1-9" class="reference"><a href="#cite_note-arquitectura-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <dl><dt>Trets arquitectònics</dt></dl> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:CasaMila-Balcons.jpg" class="mw-file-description" title="Predomini de la corba sobre la recta."><img alt="Predomini de la corba sobre la recta." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/CasaMila-Balcons.jpg/90px-CasaMila-Balcons.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/CasaMila-Balcons.jpg/135px-CasaMila-Balcons.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/CasaMila-Balcons.jpg/180px-CasaMila-Balcons.jpg 2x" data-file-width="768" data-file-height="1024" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Predomini de la corba sobre la recta.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Casa_batllo_roof.jpg" class="mw-file-description" title="Asimetria de les formes."><img alt="Asimetria de les formes." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Casa_batllo_roof.jpg/80px-Casa_batllo_roof.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Casa_batllo_roof.jpg/120px-Casa_batllo_roof.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Casa_batllo_roof.jpg/160px-Casa_batllo_roof.jpg 2x" data-file-width="667" data-file-height="1000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Asimetria de les formes.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Palau_de_la_M%C3%BAsica_-_Escultures_d%27Eusebi_Arnau.JPG" class="mw-file-description" title="Detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica."><img alt="Detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Palau_de_la_M%C3%BAsica_-_Escultures_d%27Eusebi_Arnau.JPG/120px-Palau_de_la_M%C3%BAsica_-_Escultures_d%27Eusebi_Arnau.JPG" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Palau_de_la_M%C3%BAsica_-_Escultures_d%27Eusebi_Arnau.JPG/180px-Palau_de_la_M%C3%BAsica_-_Escultures_d%27Eusebi_Arnau.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Palau_de_la_M%C3%BAsica_-_Escultures_d%27Eusebi_Arnau.JPG/240px-Palau_de_la_M%C3%BAsica_-_Escultures_d%27Eusebi_Arnau.JPG 2x" data-file-width="3008" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:012_Palau_de_la_M%C3%BAsica,_trencad%C3%ADs.jpg" class="mw-file-description" title="Ús freqüent de motius vegetals i naturals."><img alt="Ús freqüent de motius vegetals i naturals." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/012_Palau_de_la_M%C3%BAsica%2C_trencad%C3%ADs.jpg/90px-012_Palau_de_la_M%C3%BAsica%2C_trencad%C3%ADs.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/012_Palau_de_la_M%C3%BAsica%2C_trencad%C3%ADs.jpg/135px-012_Palau_de_la_M%C3%BAsica%2C_trencad%C3%ADs.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/012_Palau_de_la_M%C3%BAsica%2C_trencad%C3%ADs.jpg/180px-012_Palau_de_la_M%C3%BAsica%2C_trencad%C3%ADs.jpg 2x" data-file-width="1594" data-file-height="2126" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Ús freqüent de motius vegetals i naturals.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Entrada_principal_del_Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana.jpg" class="mw-file-description" title="Les figures de dona.[6]"><img alt="Les figures de dona.[6]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Entrada_principal_del_Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana.jpg/86px-Entrada_principal_del_Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana.jpg" decoding="async" width="86" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Entrada_principal_del_Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana.jpg/129px-Entrada_principal_del_Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Entrada_principal_del_Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana.jpg/172px-Entrada_principal_del_Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana.jpg 2x" data-file-width="1884" data-file-height="2631" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Les figures de dona.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> </ul> </center> <p>El modernisme desapareix per complet la tercera dècada del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, com havia succeït amb l'<a href="/wiki/Art_Nouveau" class="mw-redirect" title="Art Nouveau">Art Nouveau</a> a tot Europa. De les causes possibles de la decadència del moviment cal considerar el fet de no arribar a resoldre les necessitats d'estandardització que demanava la <a href="/w/index.php?title=Producci%C3%B3_industrial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Producció industrial (encara no existeix)">producció industrial</a> moderna ni el problema de l'<a href="/w/index.php?title=Habitatge_social&action=edit&redlink=1" class="new" title="Habitatge social (encara no existeix)">habitatge social</a>, i l'impacte de les <a href="/wiki/Avantguardes" class="mw-redirect" title="Avantguardes">avantguardes</a> artístiques de principi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>.<sup id="cite_ref-arquitectura_1-10" class="reference"><a href="#cite_note-arquitectura-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al Modernisme arquitectònic català li seguirà el <a href="/wiki/Noucentisme" title="Noucentisme">noucentisme</a> i el <a href="/wiki/Racionalisme_arquitect%C3%B2nic" title="Racionalisme arquitectònic">racionalisme arquitectònic</a> dels <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1920" title="Dècada del 1920">anys 20</a> i <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1930" title="Dècada del 1930">30</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. A més la tècnica, les possibilitats constructives dels nous materials i la decoració hauran d'anar lligades a un estil modern i internacional. Allò que serà important serà assolir un caràcter unitari entre tècnica/forma/ornamentació. </p><p>A més el modernisme català tingué una revifada a la ciutat de <a href="/wiki/Melilla" title="Melilla">Melilla</a> de la mà de l'arquitecte <a href="/wiki/Enric_Nieto_i_Nieto" title="Enric Nieto i Nieto">Enric Nieto i Nieto</a> i va fer que Melilla contingui la segona concentració més gran d'edificis d'estil modernista després de Barcelona. </p><p>Al final del <a href="/wiki/Modernisme" title="Modernisme">Modernisme</a> Puig i Cadafalch va assenyalar: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">hem aconseguit entre tots un art modern a partir del nostre art tradicional, adornant-lo amb bells materials nous i adaptant l'esperit nacional a les necessitats del día </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Puig_i_Cadafalch" class="mw-redirect" title="Puig i Cadafalch">Puig i Cadafalch</a>. </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Arquitectes_destacats">Arquitectes destacats</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Arquitectes destacats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El modernisme destacà especialment a l'arquitectura, amb una sèrie de noms que han esdevingut referents d'importància mundial: <a href="/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD" class="mw-redirect" title="Antoni Gaudí">Antoni Gaudí</a>, un genial arquitecte de forta inspiració personal que creà un estil individualitzat inspirat en la natura, orgànic i naturalista, amb noves solucions tipològiques com l'ús d'estructures <a href="/wiki/Hiperboloide" title="Hiperboloide">hiperboloides</a> i <a href="/wiki/Paraboloide" title="Paraboloide">paraboloides</a>, així com arcs <a href="/wiki/Caten%C3%A0ria" title="Catenària">catenàrics</a> basats en funicles; entre les seves obres destaquen la <a href="/wiki/Casa_Vicens" title="Casa Vicens">Casa Vicens</a> (<a href="/wiki/1883" title="1883">1883</a> - <a href="/wiki/1888" title="1888">1888</a>), <a href="/wiki/El_Capricho" title="El Capricho">El Capricho</a> de <a href="/wiki/Comillas" title="Comillas">Comillas</a> (<a href="/wiki/1883" title="1883">1883</a>), el <a href="/wiki/Palau_G%C3%BCell" title="Palau Güell">Palau Güell</a> (<a href="/wiki/1885" title="1885">1885</a> - <a href="/wiki/1889" title="1889">1889</a>), la <a href="/wiki/Torre_Bellesguard" title="Torre Bellesguard">Torre Bellesguard</a> (<a href="/wiki/1900" title="1900">1900</a> - <a href="/wiki/1909" title="1909">1909</a>), la <a href="/wiki/Casa_Calvet" title="Casa Calvet">Casa Calvet</a> (<a href="/wiki/1900" title="1900">1900</a>), el <a href="/wiki/Parc_G%C3%BCell" title="Parc Güell">Parc Güell</a> (<a href="/wiki/1900" title="1900">1900</a> - <a href="/wiki/1910" title="1910">1910</a>), la <a href="/wiki/Casa_Batll%C3%B3" title="Casa Batlló">Casa Batlló</a> (<a href="/wiki/1905" title="1905">1905</a> - <a href="/wiki/1907" title="1907">1907</a>), la <a href="/wiki/Casa_Mil%C3%A0" title="Casa Milà">Casa Milà</a> (<a href="/wiki/1906" title="1906">1906</a> - <a href="/wiki/1910" title="1910">1910</a>), la <a href="/wiki/Cripta_de_la_Col%C3%B2nia_G%C3%BCell" title="Cripta de la Colònia Güell">cripta de la Colònia Güell</a> de <a href="/wiki/Santa_Coloma_de_Cervell%C3%B3" title="Santa Coloma de Cervelló">Santa Coloma de Cervelló</a> (<a href="/wiki/1908" title="1908">1908</a> - <a href="/wiki/1914" title="1914">1914</a>) i el <a href="/wiki/Temple_Expiatori_de_la_Sagrada_Fam%C3%ADlia" title="Temple Expiatori de la Sagrada Família">Temple Expiatori de la Sagrada Família</a> (<a href="/wiki/1883" title="1883">1883</a> - <a href="/wiki/1926" title="1926">1926</a>).<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner" title="Lluís Domènech i Montaner">Lluís Domènech i Montaner</a> feu una barreja de racionalisme constructiu i decoració fabulosa amb influència de l'arquitectura hispano-islàmica: <a href="/wiki/Edifici_Montaner_i_Simon" title="Edifici Montaner i Simon">Edifici Montaner i Simon</a> (actual <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Antoni_T%C3%A0pies" class="mw-redirect" title="Fundació Antoni Tàpies">Fundació Antoni Tàpies</a>, <a href="/wiki/1881" title="1881">1881</a> - <a href="/wiki/1886" title="1886">1886</a>), Restaurant de l'Exposició Universal de 1888, conegut com a <a href="/wiki/Castell_dels_Tres_Dragons" title="Castell dels Tres Dragons">Castell dels Tres Dragons</a> (actual Museu de Zoologia), <a href="/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creu_i_Sant_Pau" title="Hospital de la Santa Creu i Sant Pau">Hospital de la Santa Creu i Sant Pau</a> (<a href="/wiki/1902" title="1902">1902</a> - <a href="/wiki/1913" title="1913">1913</a>), <a href="/wiki/Casa_Lle%C3%B3_Morera" class="mw-redirect" title="Casa Lleó Morera">Casa Lleó Morera</a> (<a href="/wiki/1905" title="1905">1905</a>), <a href="/wiki/Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana" title="Palau de la Música Catalana">Palau de la Música Catalana</a> (<a href="/wiki/1905" title="1905">1905</a> - <a href="/wiki/1908" title="1908">1908</a>), <a href="/wiki/Casa_Fuster" title="Casa Fuster">Casa Fuster</a> (<a href="/wiki/1908" title="1908">1908</a> - <a href="/wiki/1910" title="1910">1910</a>).<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch" title="Josep Puig i Cadafalch">Josep Puig i Cadafalch</a> adaptà el modernisme a certes influències del gòtic nòrdic i flamenc, així com elements de l'arquitectura catalana rural tradicional, amb forta presència d'arts aplicades i <a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">estucs</a>. És autor, entre altres, de la <a href="/wiki/Casa_Amatller" title="Casa Amatller">Casa Amatller</a> (<a href="/wiki/1890" title="1890">1890</a> - <a href="/wiki/1900" title="1900">1900</a>), la <a href="/wiki/Casa_Macaya" class="mw-redirect" title="Casa Macaya">Casa Macaya</a> (<a href="/wiki/1901" title="1901">1901</a>) i la <a href="/wiki/Casa_Terrades" class="mw-redirect" title="Casa Terrades">Casa Terrades</a> o de "les Punxes" (<a href="/wiki/1903" title="1903">1903</a> - <a href="/wiki/1905" title="1905">1905</a>).<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Enric_Sagnier_i_Villavecchia" title="Enric Sagnier i Villavecchia">Enric Sagnier i Villavecchia</a> seguí un estil personal de línia classicista amb molt d'èxit entre la classe burgesa catalana: Palau de Justícia de Barcelona (<a href="/wiki/1887" title="1887">1887</a> - <a href="/wiki/1908" title="1908">1908</a>), Duana de Barcelona (<a href="/wiki/1896" title="1896">1896</a> - <a href="/wiki/1902" title="1902">1902</a>), <a href="/wiki/Temple_Expiatori_del_Sagrat_Cor" title="Temple Expiatori del Sagrat Cor">Temple Expiatori del Sagrat Cor</a> (<a href="/wiki/1902" title="1902">1902</a> - <a href="/wiki/1961" title="1961">1961</a>), Caixa de Pensions de Barcelona (<a href="/wiki/1914" title="1914">1914</a> - <a href="/wiki/1917" title="1917">1917</a>), Patronat Ribas (<a href="/wiki/1920" title="1920">1920</a> - <a href="/wiki/1930" title="1930">1930</a>).<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Altres noms destacables són: <a href="/wiki/Josep_Maria_Jujol" class="mw-redirect" title="Josep Maria Jujol">Josep Maria Jujol</a>, deixeble de Gaudí, però dotat d'una forta personalitat i geni creatiu, autor de la <a href="/wiki/Torre_de_la_Creu" title="Torre de la Creu">Torre de la Creu</a> (<a href="/wiki/1913" title="1913">1913</a>) i la Casa <a href="/wiki/Can_Negre" title="Can Negre">Can Negre</a> (<a href="/wiki/1915" title="1915">1915</a>), ambdues a <a href="/wiki/Sant_Joan_Desp%C3%AD" title="Sant Joan Despí">Sant Joan Despí</a>, l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_del_Sagrat_Cor_de_Vistabella" title="Església del Sagrat Cor de Vistabella">església del Sagrat Cor de Vistabella</a> (<a href="/wiki/La_Secuita" title="La Secuita">La Secuita</a>, <a href="/wiki/Tarragon%C3%A8s" title="Tarragonès">Tarragonès</a>, <a href="/wiki/1918" title="1918">1918</a> - <a href="/wiki/1923" title="1923">1923</a>), el Santuari de la <a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Montserrat_de_Montferri" title="Mare de Déu de Montserrat de Montferri">Mare de Déu de Montserrat de Montferri</a> (<a href="/wiki/Alt_Camp" title="Alt Camp">Alt Camp</a>, <a href="/wiki/1926" title="1926">1926</a> - <a href="/wiki/1929" title="1929">1929</a>), i la font de la <a href="/wiki/Pla%C3%A7a_d%27Espanya_(Barcelona)" title="Plaça d'Espanya (Barcelona)">Plaça d'Espanya</a> (<a href="/wiki/1929" title="1929">1929</a>); i <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Muncunill_i_Parellada" title="Lluís Muncunill i Parellada">Lluís Muncunill</a>, arquitecte municipal de Terrassa, autor en aquesta localitat de la <a href="/wiki/Masia_Freixa" title="Masia Freixa">Masia Freixa</a> (<a href="/wiki/1907" title="1907">1907</a> - <a href="/wiki/1910" title="1910">1910</a>) i la fàbrica tèxtil anomenada <a href="/wiki/Vapor_Aymerich,_Amat_i_Jover" title="Vapor Aymerich, Amat i Jover">Vapor Aymerich, Amat i Jover</a> (actual seu del <a href="/wiki/Museu_de_la_Ci%C3%A8ncia_i_de_la_T%C3%A8cnica_de_Catalunya" class="mw-redirect" title="Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya">Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya</a>, (<a href="/wiki/1907" title="1907">1907</a> - <a href="/wiki/1908" title="1908">1908</a>).<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>També hi consta <a href="/wiki/Antoni_Pascual_i_Carretero" title="Antoni Pascual i Carretero">Antoni Pascual Carretero (1863-1928)</a> qui consta de gran imaginació a l'hora de combinar estils. Les seves obres mes destacades són: <a href="/wiki/Mercat_de_la_Independ%C3%A8ncia" title="Mercat de la Independència">el Mercat de la Independencia</a> a Terrassa, <a href="/wiki/Centre_Artes%C3%A0" title="Centre Artesà">el Teatre Artesà</a> en el Prat de Llobregat entre moltes altres obres.<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edificis_destacats">Edificis destacats</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Edificis destacats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Patrimoni modernista declarat com a <a href="/wiki/Patrimoni_de_la_Humanitat" title="Patrimoni de la Humanitat">Patrimoni de la Humanitat</a>: </p> <ul><li>A Barcelona: <a href="/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creu_i_Sant_Pau" title="Hospital de la Santa Creu i Sant Pau">Hospital de la Santa Creu i Sant Pau</a>, <a href="/wiki/Parc_G%C3%BCell" title="Parc Güell">Parc Güell</a>, <a href="/wiki/Casa_Vicens" title="Casa Vicens">Casa Vicens</a>, <a href="/wiki/Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana" title="Palau de la Música Catalana">Palau de la Música Catalana</a>, <a href="/wiki/Temple_Expiatori_de_la_Sagrada_Fam%C3%ADlia" title="Temple Expiatori de la Sagrada Família">Temple Expiatori de la Sagrada Família</a>, <a href="/wiki/Casa_Mil%C3%A0" title="Casa Milà">Casa Milà</a>, <a href="/wiki/Casa_Batll%C3%B3" title="Casa Batlló">Casa Batlló</a>, <a href="/wiki/Palau_G%C3%BCell" title="Palau Güell">Palau Güell</a>.</li> <li>A Santa Coloma de Cervelló: <a href="/wiki/Cripta_de_la_Col%C3%B2nia_G%C3%BCell" title="Cripta de la Colònia Güell">Cripta de la Colònia Güell</a>.</li></ul> <p>Patrimoni modernista declarat com a <a href="/wiki/B%C3%A9_cultural_d%27inter%C3%A8s_nacional" title="Bé cultural d'interès nacional">bé cultural d'interès nacional</a>: </p> <ul><li>A <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/wiki/F%C3%A0brica_Casaramona" title="Fàbrica Casaramona">Fàbrica Casaramona</a>, <a href="/wiki/Porta_i_tanca_de_la_Finca_Miralles" title="Porta i tanca de la Finca Miralles">Porta i tanca de la Finca Miralles</a>, <a href="/wiki/Torre_Bellesguard" title="Torre Bellesguard">Torre Bellesguard</a>, <a href="/wiki/Col%C2%B7legi_de_les_Teresianes_(Barcelona)" title="Col·legi de les Teresianes (Barcelona)">Col·legi de les Teresianes</a>, <a href="/wiki/Casa_Tosquella" title="Casa Tosquella">Casa Tosquella</a>, <a href="/wiki/Cases_Ramos" class="mw-redirect" title="Cases Ramos">Cases Ramos</a>, <a href="/wiki/Casa_Calvet" title="Casa Calvet">Casa Calvet</a>, <a href="/wiki/Palau_del_Bar%C3%B3_de_Quadras" title="Palau del Baró de Quadras">Palau del Baró de Quadras</a>, <a href="/wiki/Casa_Amatller" title="Casa Amatller">Casa Amatller</a>, <a href="/wiki/Casa_Macaya" class="mw-redirect" title="Casa Macaya">Casa Macaya</a>, <a href="/wiki/Casa_de_les_Punxes" class="mw-redirect" title="Casa de les Punxes">Casa de les Punxes</a>, <a href="/wiki/Casa_Garriga_Nogu%C3%A9s" title="Casa Garriga Nogués">Casa Garriga Nogués</a>, <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Antoni_T%C3%A0pies" class="mw-redirect" title="Fundació Antoni Tàpies">Fundació Antoni Tàpies</a>, <a href="/wiki/Casa_Serra_(Barcelona)" title="Casa Serra (Barcelona)">Casa Serra</a>, <a href="/wiki/Pavellons_G%C3%BCell" class="mw-redirect" title="Pavellons Güell">Pavellons Güell</a>, <a href="/wiki/Passatge_del_Patriarca#Casa_Martí" title="Passatge del Patriarca">Casa Martí</a>.</li> <li>A la resta del <a href="/wiki/Barcelon%C3%A8s" title="Barcelonès">Barcelonès</a>: <a href="/wiki/Casa_Enric_Pavillard" title="Casa Enric Pavillard">Casa Enric Pavillard</a> a Badalona i <a href="/w/index.php?title=Torre_Baldovina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Torre Baldovina (encara no existeix)">Torre Baldovina</a> a <a href="/wiki/Santa_Coloma_de_Gramenet" title="Santa Coloma de Gramenet">Santa Coloma de Gramenet</a>.</li> <li>A l'<a href="/wiki/Alt_Pened%C3%A8s" title="Alt Penedès">Alt Penedès</a>: <a href="/wiki/Caves_Codorniu" title="Caves Codorniu">Caves Codorniu</a> a <a href="/wiki/Sant_Sadurn%C3%AD_d%27Anoia" title="Sant Sadurní d'Anoia">Sant Sadurní d'Anoia</a>.</li> <li>Al <a href="/wiki/Bages" title="Bages">Bages</a>: <a href="/wiki/Casino_de_Manresa" title="Casino de Manresa">Casino de Manresa</a>.</li> <li>Al <a href="/wiki/Baix_Camp" title="Baix Camp">Baix Camp</a>: <a href="/wiki/Casa_Nav%C3%A0s" title="Casa Navàs">Casa Navàs</a> i <a href="/wiki/Casa_Rull_(Reus)" class="mw-redirect" title="Casa Rull (Reus)">Casa Rull</a> de <a href="/wiki/Reus" title="Reus">Reus</a>.</li> <li>Al <a href="/wiki/Baix_Llobregat" title="Baix Llobregat">Baix Llobregat</a>: <a href="/wiki/Torre_de_la_Creu" title="Torre de la Creu">Torre de la Creu</a> a <a href="/wiki/Sant_Joan_Desp%C3%AD" title="Sant Joan Despí">Sant Joan Despí</a>.</li> <li>Al <a href="/wiki/Bergued%C3%A0" title="Berguedà">Berguedà</a>: <a href="/wiki/F%C3%A0brica_de_Ciment_Asland" title="Fàbrica de Ciment Asland">Fàbrica de Ciment Asland</a> a <a href="/wiki/Castellar_de_n%27Hug" title="Castellar de n'Hug">Castellar de n'Hug</a>.</li> <li>A <a href="/wiki/La_Conca_de_Barber%C3%A0" class="mw-redirect" title="La Conca de Barberà">la Conca de Barberà</a>: <a href="/wiki/Celler_Cooperatiu_de_Barber%C3%A0_de_la_Conca" class="mw-redirect" title="Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca">Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca</a>, <a href="/wiki/Celler_Cooperatiu_de_Rocafort_de_Queralt" title="Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt">Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt</a>.</li> <li>A <a href="/wiki/La_Garrotxa" class="mw-redirect" title="La Garrotxa">la Garrotxa</a>: <a href="/wiki/Casa_Sol%C3%A0_Morales" title="Casa Solà Morales">Casa Solà Morales</a> a <a href="/wiki/Olot" title="Olot">Olot</a>.</li> <li>Al <a href="/wiki/Maresme" title="Maresme">Maresme</a>: <a href="/wiki/Cementiri_d%27Arenys_de_Mar" title="Cementiri d'Arenys de Mar">Cementiri d'Arenys de Mar</a>; <a href="/wiki/Casa_Puig_i_Cadafalch" title="Casa Puig i Cadafalch">Casa Puig i Cadafalch</a> i <a href="/wiki/Casa_Gar%C3%AD" class="mw-redirect" title="Casa Garí">Casa Garí</a> a <a href="/wiki/Argentona" title="Argentona">Argentona</a>; <a href="/wiki/Casa_Coll_i_Reg%C3%A0s" title="Casa Coll i Regàs">Casa Coll i Regàs</a> i <a href="/wiki/Cooperativa_Obrera_Mataronina" class="mw-redirect" title="Cooperativa Obrera Mataronina">Cooperativa Obrera Mataronina</a> a <a href="/wiki/Matar%C3%B3" title="Mataró">Mataró</a>.</li> <li>Al <a href="/wiki/Priorat" title="Priorat">Priorat</a>: <a href="/wiki/Llista_de_b%C3%A9ns_culturals_d%27inter%C3%A8s_nacional_del_Priorat" class="mw-redirect" title="Llista de béns culturals d'interès nacional del Priorat">Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant</a> i <a href="/wiki/Celler_Cooperatiu_de_Falset" title="Celler Cooperatiu de Falset">Celler Cooperatiu de Falset</a>.</li> <li>A <a href="/wiki/La_Segarra" class="mw-redirect" title="La Segarra">la Segarra</a>: <a href="/wiki/Farinera_del_Sindicat_Agr%C3%ADcola_de_Cervera" title="Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera">Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera</a>.</li> <li>Al <a href="/wiki/Tarragon%C3%A8s" title="Tarragonès">Tarragonès</a>: <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_del_Sagrat_Cor_de_Vistabella" title="Església del Sagrat Cor de Vistabella">Església del Sagrat Cor de Vistabella</a>.</li> <li>A la <a href="/wiki/Terra_Alta" title="Terra Alta">Terra Alta</a>: <a href="/wiki/Celler_Cooperatiu_de_Gandesa" title="Celler Cooperatiu de Gandesa">Celler Cooperatiu de Gandesa</a> i <a href="/wiki/Celler_Cooperatiu_del_Pinell_de_Brai" title="Celler Cooperatiu del Pinell de Brai">Celler Cooperatiu del Pinell de Brai</a>.</li> <li>Al <a href="/wiki/Vall%C3%A8s_Oriental" title="Vallès Oriental">Vallès Oriental</a>: <a href="/wiki/Casa_Barbey_(la_Garriga)" title="Casa Barbey (la Garriga)">Casa Barbey</a>, <a href="/wiki/Casa_Antoni_Barraquer" title="Casa Antoni Barraquer">Casa Antoni Barraquer</a>, <a href="/wiki/La_Bombonera_(la_Garriga)" title="La Bombonera (la Garriga)">La Bombonera</a> i <a href="/wiki/Torre_Iris" title="Torre Iris">Torre Iris</a> a <a href="/wiki/La_Garriga" title="La Garriga">la Garriga</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Pintura">Pintura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Pintura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Plein_air_by_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/%28Barcelona%29_Plein_air_by_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/220px-%28Barcelona%29_Plein_air_by_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="220" height="163" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/%28Barcelona%29_Plein_air_by_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/330px-%28Barcelona%29_Plein_air_by_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/%28Barcelona%29_Plein_air_by_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/440px-%28Barcelona%29_Plein_air_by_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="5862" data-file-height="4352" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Plein_air_(Casas)" title="Plein air (Casas)">Plein air</a></i>, <a href="/wiki/Ramon_Casas" class="mw-redirect" title="Ramon Casas">Ramon Casas</a> (MNAC).</figcaption></figure> <p>Encara que els modernistes més famosos són arquitectes, els primers artistes catalans que van rebre aquest adjectiu van ser, segurament, <a href="/wiki/Santiago_Rusi%C3%B1ol" class="mw-redirect" title="Santiago Rusiñol">Santiago Rusiñol</a> i <a href="/wiki/Ramon_Casas" class="mw-redirect" title="Ramon Casas">Ramon Casas</a> quan havien tornat de <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, al començament del decenni dels noranta, i n'havien portat una visió grisa, moderadament <a href="/wiki/Impressionisme" title="Impressionisme">impressionista</a>, de temes suburbials d'un <a href="/wiki/Montmartre" title="Montmartre">Montmartre</a> encara desconegut per la majoria, i d'altres racons de <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> i fins i tot de la mateixa Catalunya, fets aquests ja sota la influència rebuda fora. L'emblemàtic oli de Casas <i><a href="/wiki/Plein_air_(Casas)" title="Plein air (Casas)">Plein air</a></i>, de cap al <a href="/wiki/1891" title="1891">1891</a>, que és al <a href="/wiki/MNAC" class="mw-redirect" title="MNAC">MNAC</a>, és l'exemple més conegut i entenedor d'aquest estil, com també <i><a href="/w/index.php?title=El_Sacr%C3%A9-Coeur_en_construcci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Sacré-Coeur en construcció (encara no existeix)">El Sacré-Coeur en construcció</a></i> (1890), de Rusiñol, al <a href="/wiki/Mus%C3%A9e_d%27Orsay" class="mw-redirect" title="Musée d'Orsay">Musée d'Orsay</a> de <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>.<sup id="cite_ref-culturcat_2-1" class="reference"><a href="#cite_note-culturcat-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquella manera de pintar les coses, influïda per <a href="/wiki/Edgar_Degas" title="Edgar Degas">Edgar Degas</a> o <a href="/wiki/James_Whistler" class="mw-redirect" title="James Whistler">James Whistler</a>, que defugia l'anècdota i l'enquadrament brillant per donar importància a la pintura pura, sonava tan nova que va desconcertar molts afeccionats i va desagradar molts altres, mentre començava a seduir aquells que sintonitzaven amb la modernitat d'aleshores. I així el modernisme pictòric es va obrir pas.<sup id="cite_ref-culturcat_2-2" class="reference"><a href="#cite_note-culturcat-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Rusiñol i Casas van ser els grans noms d'aquest corrent. Rusiñol, a més de pintor, era un gran escriptor –prosista, dramaturg, periodista...–, molt popular entre un públic ampli, i a més va ser el gran teòric de la modernitat cultural de la Catalunya del seu temps. Quan es referia al modernisme, ell, fent broma, en deia <i>el Partit</i>.<sup id="cite_ref-culturcat_2-3" class="reference"><a href="#cite_note-culturcat-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La pintura modernista es presentà al públic en exposicions particulars a les galeries d'art barcelonines, sobretot la famosa <a href="/wiki/Sala_Par%C3%A9s" title="Sala Parés">Sala Parés</a>. </p><p>Al costat d'ells, <a href="/wiki/Alexandre_de_Riquer" class="mw-redirect" title="Alexandre de Riquer">Alexandre de Riquer</a> introduïa un modernisme diferent: un <a href="/w/index.php?title=Art_total&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art total (encara no existeix)">art total</a> –pintura, <a href="/wiki/Cartellisme_modernista_catal%C3%A0" title="Cartellisme modernista català">cartellisme</a>, <a href="/wiki/Disseny" title="Disseny">disseny</a>, fins i tot <a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">poesia</a>– que es basava en un estil tan modern com el de Rusiñol i Casas però oposat: el <a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">simbolisme</a>. El simbolisme de Riquer, molt influït pel <a href="/wiki/Prerafaelites" class="mw-redirect" title="Prerafaelites">prerafaelitisme</a> anglès, s'expressava a través d'escenes d'ensomni, amb fades, nimfes o àngels que solien moure's en un context vegetal, de boscos o jardins, estilitzats i depurats.<sup id="cite_ref-culturcat_2-4" class="reference"><a href="#cite_note-culturcat-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres noms destacables són <a href="/wiki/Dion%C3%ADs_Baixeras" class="mw-redirect" title="Dionís Baixeras">Dionís Baixeras</a>, <a href="/wiki/Eliseu_Meifr%C3%A8n" class="mw-redirect" title="Eliseu Meifrèn">Eliseu Meifrèn</a> i <a href="/wiki/Joaquim_Vancells" class="mw-redirect" title="Joaquim Vancells">Joaquim Vancells</a>.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Garrote_vil,_de_Ram%C3%B3n_Casas.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Garrote_vil%2C_de_Ram%C3%B3n_Casas.jpg/220px-Garrote_vil%2C_de_Ram%C3%B3n_Casas.jpg" decoding="async" width="220" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Garrote_vil%2C_de_Ram%C3%B3n_Casas.jpg/330px-Garrote_vil%2C_de_Ram%C3%B3n_Casas.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Garrote_vil%2C_de_Ram%C3%B3n_Casas.jpg/440px-Garrote_vil%2C_de_Ram%C3%B3n_Casas.jpg 2x" data-file-width="3559" data-file-height="2679" /></a><figcaption><i><i><a href="/wiki/Garrot_vil_(quadre)" title="Garrot vil (quadre)">Garrot vil</a></i> (1894), <a href="/wiki/Ramon_Casas" class="mw-redirect" title="Ramon Casas">Ramon Casas</a>. (<a href="/wiki/Museu_Nacional_Centro_de_Arte_Reina_Sofia" class="mw-redirect" title="Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia">MNCARS</a>).</i></figcaption></figure> <p>Les dues tendències coexistien i Rusiñol va arribar a passar-se al <a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">simbolisme</a> cap al 1894, mentre que Casas es mantenia fidel al modernisme realista i cada cop es mostrava, fins i tot, més verista. Buscava en els quadres més ambiciosos el ressò de fets punyents de la vida quotidiana, vistos amb una mirada molt moderna però amb voluntat narrativa, com és el cas de <i><a href="/wiki/Garrot_vil_(quadre)" title="Garrot vil (quadre)">Garrot vil</a></i> (1894), al <a href="/wiki/Museu_Nacional_Centro_de_Arte_Reina_Sofia," class="mw-redirect" title="Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia,">Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia,</a> de <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>.<sup id="cite_ref-culturcat_2-5" class="reference"><a href="#cite_note-culturcat-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al llarg dels anys noranta, època daurada del modernisme pictòric, van coexistir doncs les dues branques. Al simbolisme, que va tenir el clímax a la segona meitat del decenni, s'hi van afegir pintors com <a href="/wiki/Josep_Maria_Tamburini" class="mw-redirect" title="Josep Maria Tamburini">Josep Maria Tamburini</a>, <a href="/wiki/Joan_Brull_i_Vinyoles" title="Joan Brull i Vinyoles">Joan Brull</a> i un jove polifacètic amb un gran pes en la vida cultural catalana, <a href="/wiki/Adri%C3%A0_Gual" class="mw-redirect" title="Adrià Gual">Adrià Gual</a>, un altre artista total que a més de pintor va ser un dels grans homes de <a href="/wiki/Teatre" title="Teatre">teatre</a> de Catalunya, així com grafista i fins i tot pioner del <a href="/wiki/Cinema_catal%C3%A0" title="Cinema català">cinema català</a>.<sup id="cite_ref-culturcat_2-6" class="reference"><a href="#cite_note-culturcat-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Sebasti%C3%A0_Junyent" class="mw-redirect" title="Sebastià Junyent">Sebastià Junyent</a>, pintor i intel·lectual, que havia començat dins una mena de modernisme gris parent del de Casas, va fer més endavant tota mena d'assaigs pictòrics, entre els quals també el simbolisme i el <a href="/wiki/Primitivisme" title="Primitivisme">primitivisme</a>. <a href="/wiki/Laure%C3%A0_Barrau" class="mw-redirect" title="Laureà Barrau">Laureà Barrau</a> i <a href="/wiki/Manuel_Feliu_de_Lemus" title="Manuel Feliu de Lemus">Manuel Feliu de Lemus</a>, en canvi, van ser bons exponents del modernisme més realista, i <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Graner" class="mw-redirect" title="Lluís Graner">Lluís Graner</a>, a més de pintor, va ser capaç d'impulsar espectacles modernistes on s'integraven text, música, <a href="/wiki/Escenografia" title="Escenografia">escenografia</a> i sovint cinema, en una altra mostra d'intent d'<a href="/w/index.php?title=Art_total&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art total (encara no existeix)">art total</a>.<sup id="cite_ref-culturcat_2-7" class="reference"><a href="#cite_note-culturcat-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al costat d'ells va sorgir la figura de <a href="/wiki/Francesc_Gimeno_i_Arasa" title="Francesc Gimeno i Arasa">Francesc Gimeno</a>, un realista cru, de pinzellada solta i vigorosa i temes prosaics, que hauria de ser tingut per tan modernista com els altres, però que vivia al marge dels grups consagrats i va tardar anys a fer-se valorar.<sup id="cite_ref-culturcat_2-8" class="reference"><a href="#cite_note-culturcat-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El grup inicial de Rusiñol i Casas, juntament amb <a href="/wiki/Miquel_Utrillo" class="mw-redirect" title="Miquel Utrillo">Miquel Utrillo</a>, home molt inquiet, més recordat avui com a promotor d'art que com a pintor, que també ho era, va aglutinar el nucli d'<a href="/wiki/Els_Quatre_Gats" title="Els Quatre Gats">Els Quatre Gats</a>, on els modernistes catalans de fi de segle van trobar aixopluc i lloc d'encontres, petits espectacles i exposicions. El mateix grup, a través de les revistes <i><a href="/wiki/Quatre_Gats_(revista)" class="mw-redirect" title="Quatre Gats (revista)">Quatre Gats</a></i>, <i><a href="/wiki/P%C3%A8l_%26_Ploma" title="Pèl & Ploma">Pèl & Ploma</a></i> i <i><a href="/wiki/Forma_(revista)" title="Forma (revista)">Forma</a></i>, va donar cos a una plataforma, solvent i brillantment presentada, de suport i difusió de les novetats culturals catalanes i internacionals del moment.<sup id="cite_ref-culturcat_2-9" class="reference"><a href="#cite_note-culturcat-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Escultura">Escultura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Escultura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Desolation_by_Josep_Llimona_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/%28Barcelona%29_Desolation_by_Josep_Llimona_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/220px-%28Barcelona%29_Desolation_by_Josep_Llimona_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="220" height="178" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/%28Barcelona%29_Desolation_by_Josep_Llimona_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/330px-%28Barcelona%29_Desolation_by_Josep_Llimona_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/%28Barcelona%29_Desolation_by_Josep_Llimona_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/440px-%28Barcelona%29_Desolation_by_Josep_Llimona_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="5039" data-file-height="4071" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Desconsol" title="Desconsol">Desconsol</a></i> (Josep Llimona, 1903) custodiada avui dia al MNAC </figcaption></figure> <p>L'escultura modernista catalana va trigar més a descloure's. En bona part va lligada a l'arquitectura, ja que són molts els edificis emblemàtics que van essencialment recoberts d'escultura modernista d'<a href="/wiki/Eusebi_Arnau" class="mw-redirect" title="Eusebi Arnau">Eusebi Arnau</a>, de <a href="/wiki/Miquel_Blay" class="mw-redirect" title="Miquel Blay">Miquel Blay</a> o d'altres. Tanmateix, l'escultura com a art nou independent no va fer-se notar de debò fins a l'aparició del millor <a href="/wiki/Josep_Llimona" class="mw-redirect" title="Josep Llimona">Josep Llimona</a>, que a part d'obres públiques també va realitzar magnífiques figures de marbre, especialment femenines (<i><a href="/wiki/Desconsol" title="Desconsol">Desconsol</a></i>, 1903, <a href="/wiki/MNAC" class="mw-redirect" title="MNAC">MNAC</a>), en les quals, amb molta personalitat pròpia, s'hi poden trobar ressons de les deliqüescències del francès <a href="/wiki/Auguste_Rodin" title="Auguste Rodin">Auguste Rodin</a> o del vigor físic dels temes obrers del belga <a href="/wiki/Constantin_Meunier" title="Constantin Meunier">Constantin Meunier</a>. És a dir, que a l'escultura modernista catalana també coexistien dos estils ben diferents: un de semblant al <a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">simbolisme</a> i l'altre, al <a href="/wiki/Naturalisme" title="Naturalisme">naturalisme</a>. Blay i Arnau, malgrat estar més avesats a fer estàtues públiques o grups aplicats a l'arquitectura, també van produir peces de col·leccionisme modernistes prou significatives, igual que <a href="/wiki/Enric_Claras%C3%B3" class="mw-redirect" title="Enric Clarasó">Enric Clarasó</a> (<i>Eva</i>, 1904, <a href="/wiki/MNAC" class="mw-redirect" title="MNAC">MNAC</a>), el gran amic de Rusiñol i Casas.<sup id="cite_ref-culturcat_2-10" class="reference"><a href="#cite_note-culturcat-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Literatura">Literatura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Literatura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Aven%C3%A71881.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Aven%C3%A71881.jpg/220px-Aven%C3%A71881.jpg" decoding="async" width="220" height="313" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a3/Aven%C3%A71881.jpg 1.5x" data-file-width="260" data-file-height="370" /></a><figcaption>Portada de la revista <i><a href="/wiki/L%27Aven%C3%A7_(1881-1893)" title="L'Avenç (1881-1893)">L'Avens</a></i> el 1881</figcaption></figure> <p>El modernisme català va significar la transformació, en paraules de l'escriptor <a href="/wiki/Joan_Fuster" class="mw-redirect" title="Joan Fuster">Joan Fuster</a>, d'una <i>cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna</i>. Va ser molt més, doncs, que una opció <a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">estètica</a>. Va ser una opció ideològica de fons en el sentit més ampli de la paraula. Els modernistes anhelaven trencar amb les velles nocions que havien arrelat amb la generació anterior. L'objectiu era aconseguir una cultura moderna amb formes i idees noves, superar el positivisme naturalista i, alhora, la <a href="/wiki/Renaixen%C3%A7a_catalana" class="mw-redirect" title="Renaixença catalana">Renaixença</a> i invalidar els valors socials i artístics establerts. Per fer-ho, calia emmirallar-se en les cultures més avançades d'Europa, sobretot la francesa, i crear de nou un art, una <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a> i uns corrents de pensament que, homologats segons els criteris de modernitat, permetessin un canvi global del model de societat.<sup id="cite_ref-literatura_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els primers passos els van fer els que havien optat pel catalanisme progressista de <a href="/wiki/Valent%C3%AD_Almirall" class="mw-redirect" title="Valentí Almirall">Valentí Almirall</a>. El sector liderat per <a href="/wiki/Ramon_D._Per%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Ramon D. Perés">Ramon D. Perés</a> va fer possible la primera etapa de <i><a href="/wiki/L%27Aven%C3%A7_(1881-1893)" title="L'Avenç (1881-1893)">L'Avens</a></i> (1881-1884). En aquest primer cenacle hi havia els crítics <a href="/wiki/Josep_Yxart" class="mw-redirect" title="Josep Yxart">Josep Yxart</a> i <a href="/wiki/Joan_Sard%C3%A0_i_Lloret" title="Joan Sardà i Lloret">Joan Sardà</a>, ben establerts en l'engranatge cultural de la restauració però atents, ja, a les noves propostes. Aquest primer grup va començar a donar forma, molt tímidament, al modernisme.<sup id="cite_ref-literatura_13-1" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Més clara i contundent va ser la postura dels que formarien part de la segona etapa de la revista, ara <i><a href="/wiki/L%27Aven%C3%A7_(1881-1893)" title="L'Avenç (1881-1893)">L'Avenç</a></i> (1881-1893). Articles com el que amb el temps esdevindria tot un clàssic, <i>Viure del passat</i>, de <a href="/wiki/Jaume_Brossa" class="mw-redirect" title="Jaume Brossa">Jaume Brossa</a>, delimitaven amb nitidesa l'abast del nou corrent. <a href="/wiki/Joaquim_Casas-Carb%C3%B3" class="mw-redirect" title="Joaquim Casas-Carbó">Joaquim Casas-Carbó</a> i <a href="/wiki/Jaume_Mass%C3%B3_i_Torrents" title="Jaume Massó i Torrents">Jaume Massó i Torrents</a> van reformular la revista. Més tard, s'hi van incorporar <a href="/wiki/Alexandre_Cortada" class="mw-redirect" title="Alexandre Cortada">Alexandre Cortada</a>, <a href="/wiki/Raimon_Casellas" class="mw-redirect" title="Raimon Casellas">Raimon Casellas</a> i Brossa mateix, que van donar el to combatiu que caracteritzaria la publicació. El canvi de nom de la revista també fou significatiu. <i>L'Avenç</i> adoptava un nou model de llengua i s'afegia a la campanya de reforma lingüística que propugnava un català unitari i vàlid per a tots els usos cultes. Per tant, el nou equip de la revista no tan sols abanderava la modernitat sinó que les aspiracions tenien un abast nacional.<sup id="cite_ref-literatura_13-2" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquest segon capítol de <i>L'Avenç</i> es va tancar el 1893. S'havia aconseguit la formació d'una intel·lectualitat moderna, però l'esperit anàrquic d'alguns membres de la revista, sobretot de Brossa i <a href="/wiki/Pere_Coromines" class="mw-redirect" title="Pere Coromines">Pere Coromines</a>, i la repressió consegüent, que va culminar amb el procés de Montjuïc, en van estroncar la continuïtat i van propiciar discrepàncies internes i la dispersió, en diversos fronts, d'aquella intel·lectualitat primerenca.<sup id="cite_ref-literatura_13-3" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En aquesta etapa havia tingut força influència el sector vitalista i individualista, que capitanejaven Brossa i Cortada, introductors d'<a href="/wiki/Ibsen" class="mw-redirect" title="Ibsen">Ibsen</a> i de <a href="/wiki/Nietzsche" class="mw-redirect" title="Nietzsche">Nietzsche</a>. Amb la dispersió, però, van prendre més importància altres maneres d'entendre el modernisme, com ara la de <a href="/wiki/Santiago_Rusi%C3%B1ol" class="mw-redirect" title="Santiago Rusiñol">Santiago Rusiñol</a>, deutora del simbolisme decadentista, o la de <a href="/wiki/Joan_Maragall" class="mw-redirect" title="Joan Maragall">Joan Maragall</a>, molt més fluctuant, d'ordre vitalista però ni de bon tros tan combativa. A més, Maragall tenia un pes notable dins l'opinió pública de la burgesia conservadora i va poder difondre les seves idees des del <i><a href="/wiki/Diario_de_Barcelona" title="Diario de Barcelona">Diario de Barcelona</a></i>. Per la seva banda, <a href="/wiki/Raimon_Casellas" class="mw-redirect" title="Raimon Casellas">Raimon Casellas</a> va iniciar un procés de difusió encara més ampli de les idees modernistes des de les pàgines de <i><a href="/wiki/La_Vanguardia" title="La Vanguardia">La Vanguardia</a></i>, on exercia de <a href="/wiki/Cr%C3%ADtic_d%27art" class="mw-redirect" title="Crític d'art">crític d'art</a>. Les dues tendències més diferenciades compartien la mateixa voluntat d'europeïtzació com a via de regeneració social i cultural, però no deixaven de reflectir una incoherència de fons: mentre que uns propugnaven la intervenció social, els altres optaven pel rebuig de la societat. Aquesta diversificació del moviment posterior al 1893, que té un correlat estètic ben palpable, va propiciar el distanciament, sobretot en les formes: si el sector regeneracionista, dominat per Jaume Brossa, continuava en la línia vitalista de <i>L'Avenç</i>, Santiago Rusiñol i Raimon Casellas vindicaven, cadascú amb els seus mitjans, una opció de caràcter esteticista que desembocava en el concepte de l'Art per l'Art.<sup id="cite_ref-literatura_13-4" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Joan_Maragall,_la_paraula_il%C2%B7luminada_exhibit_at_Palau_Moja_(2).JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Joan_Maragall%2C_la_paraula_il%C2%B7luminada_exhibit_at_Palau_Moja_%282%29.JPG/220px-Joan_Maragall%2C_la_paraula_il%C2%B7luminada_exhibit_at_Palau_Moja_%282%29.JPG" decoding="async" width="220" height="295" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Joan_Maragall%2C_la_paraula_il%C2%B7luminada_exhibit_at_Palau_Moja_%282%29.JPG/330px-Joan_Maragall%2C_la_paraula_il%C2%B7luminada_exhibit_at_Palau_Moja_%282%29.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Joan_Maragall%2C_la_paraula_il%C2%B7luminada_exhibit_at_Palau_Moja_%282%29.JPG/440px-Joan_Maragall%2C_la_paraula_il%C2%B7luminada_exhibit_at_Palau_Moja_%282%29.JPG 2x" data-file-width="1936" data-file-height="2592" /></a><figcaption>Portada del llibre del certamen literari de les festes modernistes</figcaption></figure> <p>L'art esdevenia, per aquests darrers, una forma d'escapament de les servituds de la societat industrial i un consol contra la mentalitat burgesa, mercantilista i allunyada del refinament. Un dels esdeveniments paradigmàtics d'aquest sector van ser les <a href="/wiki/Festes_Modernistes" class="mw-redirect" title="Festes Modernistes">Festes Modernistes</a> de <a href="/wiki/Sitges" title="Sitges">Sitges</a>, on la sublimació de l'art venia avalada per noms internacionals de gran pes que ells mateixos introduïen per primera vegada a la Península. D'aquests noms, el més influent va ser <a href="/wiki/Maurice_Maeterlinck" title="Maurice Maeterlinck">Maurice Maeterlinck</a>, dramaturg belga d'expressió francesa que, sobretot amb <i>La intrusa</i>, que es va estrenar en versió catalana, durant la segona Festa Modernista, el 1893, va deixar una petja indeleble en els autors, fascinats per les possibilitats evocadores del teatre simbolista.<sup id="cite_ref-literatura_13-5" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Si <i>L'Avenç</i> havia estat el primer òrgan d'expressió modernista, la <a href="/wiki/Revista_Catal%C3%B2nia" class="mw-redirect" title="Revista Catalònia">revista Catalònia</a> en prenia, en certa manera, el relleu, a partir del 1898 i fins al 1900, guiada per una voluntat de reconstrucció del moviment. En aquesta nova etapa, la ideologia era molt més moderada i es va començar a col·laborar amb la burgesia. Almenys en el pla teòric, s'havien superat les discrepàncies entre regeneracionistes i esteticistes, i <i>Catalònia</i> era la plataforma que més bé reflectia aquesta voluntat d'un front comú intel·lectual amb pretensions de participar en la vida pública. L'aparició, immediatament posterior, del setmanari <i><a href="/wiki/Joventut_(revista)" title="Joventut (revista)">Joventut</a></i> (1900-1906) indicava que els vincles amb el catalanisme polític d'esquerres s'havien afermat. S'acceptaven models estètics eclèctics, ben d'acord amb la varietat de models intrínseca del modernisme.<sup id="cite_ref-literatura_13-6" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns estudiosos asseguren que el modernisme va acabar dissolent-se dins el <a href="/wiki/Catalanisme" title="Catalanisme">catalanisme</a>. El pas de <i>Joventut</i> a <i><a href="/wiki/El_Poble_Catal%C3%A0" title="El Poble Català">El Poble Català</a></i> demostra, en certa manera, aquesta dissolució. A <i>El Poble Català</i> hi col·laboraven <a href="/wiki/Gabriel_Alomar_i_Villalonga" title="Gabriel Alomar i Villalonga">Gabriel Alomar</a>, el mateix <a href="/wiki/Joan_Maragall" class="mw-redirect" title="Joan Maragall">Joan Maragall</a>, <a href="/wiki/Jaume_Brossa_i_Roger" title="Jaume Brossa i Roger">Jaume Brossa i Roger</a> o <a href="/wiki/Eugeni_d%27Ors" class="mw-redirect" title="Eugeni d'Ors">Eugeni d'Ors</a>, que seria acollit, poc després, a les files de <i><a href="/wiki/La_Veu_de_Catalunya" title="La Veu de Catalunya">La Veu de Catalunya</a></i>. En aquell moment, doncs, el sector esquerrà era força representatiu dins de la polarització del catalanisme polític dels primers anys del segle. Al mateix temps, un <a href="/wiki/Noucentisme" title="Noucentisme">Noucentisme</a> incipient començava a fer pressió i a demostrar capacitat d'actuació orgànica amb la política conservadora del país.<sup id="cite_ref-literatura_13-7" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Això no obstant, va ser precisament durant aquests anys que el modernisme va donar els fruits literaris de més qualitat. En l'àmbit de la novel·la, dues de les obres canòniques del moviment són del 1901 (<i><a href="/wiki/Els_sots_fer%C3%A9stecs" title="Els sots feréstecs">Els sots feréstecs</a></i>, de <a href="/wiki/Raimon_Casellas" class="mw-redirect" title="Raimon Casellas">Raimon Casellas</a>) i del 1905 (<i><a href="/wiki/Solitud" title="Solitud">Solitud</a></i>, de <a href="/wiki/V%C3%ADctor_Catal%C3%A0" class="mw-redirect" title="Víctor Català">Víctor Català</a>). Són novel·les que deixen enrere l'òptica naturalista i reflecteixen el conflicte entre l'individu i l'ambient servint-se de recursos simbòlics que en potencien la significació, de l'explotació de la subjectivitat i d'un model de llengua molt connotat i suggestiu. L'aportació, més tardana, de <a href="/wiki/Josep_Pous_i_Pag%C3%A8s" title="Josep Pous i Pagès">Josep Pous i Pagès</a>, amb <i><a href="/wiki/La_vida_i_la_mort_d%27en_Jordi_Fraginals" title="La vida i la mort d'en Jordi Fraginals">La vida i la mort d'en Jordi Fraginals</a></i> (1912), confirma i clou la incidència d'aquest tipus de novel·la iniciàtica, ben pròpia del moment.<sup id="cite_ref-literatura_13-8" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A la narrativa curta, els modernistes van utilitzar una gran diversitat d'estils i de tendències estètiques. A <i><a href="/wiki/Drames_rurals" title="Drames rurals">Drames rurals</a></i>, <a href="/wiki/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs" title="Caterina Albert i Paradís">Caterina Albert i Paradís</a> (coneguda pel seu <a href="/wiki/Nom_de_ploma" class="mw-redirect" title="Nom de ploma">nom de ploma</a> Víctor Català) va optar pel determinisme còsmic tràgicament intens. En canvi, a <i><a href="/w/index.php?title=Les_multituds&action=edit&redlink=1" class="new" title="Les multituds (encara no existeix)">Les multituds</a></i>, Raimon Casellas utilitzava el tractament monogràfic de l'enfrontament de l'individu amb la massa social. I això sense obviar propostes decadents, com les de <a href="/wiki/Prudenci_Bertrana" class="mw-redirect" title="Prudenci Bertrana">Prudenci Bertrana</a>, a <i><a href="/wiki/Josafat_(Prudenci_Bertrana)" class="mw-redirect" title="Josafat (Prudenci Bertrana)">Josafat</a></i>, o <a href="/wiki/Miquel_de_Palol_i_Felip" title="Miquel de Palol i Felip">Miquel de Palol</a>, a <i><a href="/wiki/Cam%C3%AD_de_llum" title="Camí de llum">Camí de llum</a></i>, o bé satíriques i filles del costumisme, com <i><a href="/wiki/L%27auca_del_senyor_Esteve" title="L'auca del senyor Esteve">L'auca del senyor Esteve</a></i>, de <a href="/wiki/Santiago_Rusi%C3%B1ol" class="mw-redirect" title="Santiago Rusiñol">Santiago Rusiñol</a>. El modernisme va tenir un abast prou ampli per acollir narradors com <a href="/wiki/Joaquim_Ruyra" class="mw-redirect" title="Joaquim Ruyra">Joaquim Ruyra</a> (<i><a href="/wiki/Marines_i_boscatges" class="mw-redirect" title="Marines i boscatges">Marines i boscatges</a></i> és del 1903), que va treballar els motius propis del moviment –com ara el tractament de la natura–, sovint amb formes clarament decadentistes i amb una capacitat de matís i una exigència formal inusitades.<sup id="cite_ref-literatura_13-9" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Teatre">Teatre</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Teatre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Teatre_modernista" title="Teatre modernista">Teatre modernista</a></div> <p>El <a href="/wiki/Teatre_modernista" title="Teatre modernista">Teatre modernista</a> va ser, potser, el gènere que més bé va reflectir l'existència de dues tendències. Per una banda, la vitalista i ibseniana d'<a href="/wiki/Ignasi_Igl%C3%A9sias" class="mw-redirect" title="Ignasi Iglésias">Ignasi Iglésias</a> i <a href="/wiki/Joan_Puig_i_Ferreter" title="Joan Puig i Ferreter">Joan Puig i Ferreter</a>, i la simbolista, conreada, entre altres, per Santiago Rusiñol i per l'ànima de l'agrupació Teatre Íntim, <a href="/wiki/Adri%C3%A0_Gual" class="mw-redirect" title="Adrià Gual">Adrià Gual</a>.<sup id="cite_ref-literatura_13-10" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Després de Guimerà, l'escena catalana es va veure abocada a una transformació incessant, primer de la mà del <b>modernisme</b> i després del <a href="/wiki/Noucentisme" title="Noucentisme">Noucentisme</a>. A les dècades dels vint i dels trenta, el teatre català va viure un esclat d'autors, d'espais i de companyies, però sobretot de públic. Aquesta dinàmica ascendent es va veure truncada per l'adveniment de la <a href="/wiki/Guerra_Civil_espanyola" title="Guerra Civil espanyola">Guerra Civil espanyola</a>, el final de la qual va tenir unes conseqüències traumàtiques.<sup id="cite_ref-modernismeT_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-modernismeT-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A la darrera dècada del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, el teatre català vivia una situació de transició. Per una banda, desapareixien els autors que havien dominat bona part del segle com <a href="/wiki/Frederic_Soler" class="mw-redirect" title="Frederic Soler">Frederic Soler</a> o <a href="/wiki/Eduard_Vidal_i_Valenciano" class="mw-redirect" title="Eduard Vidal i Valenciano">Eduard Vidal i Valenciano</a> i els que no morien deixaven de publicar, com <a href="/wiki/Conrad_Roure" class="mw-redirect" title="Conrad Roure">Conrad Roure</a> o <a href="/wiki/Josep_Maria_Arnau" class="mw-redirect" title="Josep Maria Arnau">Josep Maria Arnau</a>. Per l'altra, el país rebia noves influències d'origen europeu, realistes i simbolistes, i s'inspirava en autors com <a href="/wiki/Ibsen" class="mw-redirect" title="Ibsen">Ibsen</a> o <a href="/wiki/Maeterlinck" class="mw-redirect" title="Maeterlinck">Maeterlinck</a>.<sup id="cite_ref-modernismeT_14-1" class="reference"><a href="#cite_note-modernismeT-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En aquest context, un nou moviment, el modernisme, es començava a vertebrar a partir d'unes premisses estètiques difuses. El propòsit fonamental del moviment era modernitzar la <a href="/wiki/Cultura_catalana" class="mw-redirect" title="Cultura catalana">cultura catalana</a>, homologant-la al context europeu i construint una nova estètica allunyada dels principis del <a href="/wiki/Racionalisme_(filosofia)" title="Racionalisme (filosofia)">racionalisme</a> i del <a href="/wiki/Positivisme" title="Positivisme">positivisme</a>. El modernisme qüestionava els valors establerts, situava l'<a href="/wiki/Individu" title="Individu">individu</a> com a centre de la majoria de reflexions i portava els conflictes morals i socials a primer terme. Els principals centres de difusió de la nova estètica van ser el cafè <i><a href="/wiki/Els_Quatre_Gats" title="Els Quatre Gats">Els Quatre Gats</a></i>, les <i><a href="/wiki/Festes_Modernistes" class="mw-redirect" title="Festes Modernistes">Festes Modernistes</a></i> al <a href="/wiki/Cau_Ferrat" class="mw-redirect" title="Cau Ferrat">Cau Ferrat</a> de <a href="/wiki/Sitges" title="Sitges">Sitges</a> i les revistes <i><a href="/wiki/Quatre_Gats" title="Quatre Gats">Quatre Gats</a></i>, <i><a href="/wiki/P%C3%A8l_%26_Ploma" title="Pèl & Ploma">Pèl & Ploma</a></i> i <i><a href="/wiki/Joventut_(revista)" title="Joventut (revista)">Joventut</a></i>, entre altres. Dins del modernisme es poden encabir autors tan diversos com <a href="/wiki/Apel%C2%B7les_Mestres" class="mw-redirect" title="Apel·les Mestres">Apel·les Mestres</a>, un dels principals precursors, <a href="/wiki/Santiago_Rusi%C3%B1ol" class="mw-redirect" title="Santiago Rusiñol">Santiago Rusiñol</a>, <a href="/wiki/Ignasi_Igl%C3%A9sias" class="mw-redirect" title="Ignasi Iglésias">Ignasi Iglésias</a>, <a href="/wiki/Juli_Vallmitjana" class="mw-redirect" title="Juli Vallmitjana">Juli Vallmitjana</a>, <a href="/wiki/Joan_Torrendell_i_Escalas" title="Joan Torrendell i Escalas">Joan Torrendell</a>, <a href="/wiki/Adri%C3%A0_Gual" class="mw-redirect" title="Adrià Gual">Adrià Gual</a> o <a href="/wiki/Felip_Cortiella" class="mw-redirect" title="Felip Cortiella">Felip Cortiella</a>.<sup id="cite_ref-modernismeT_14-2" class="reference"><a href="#cite_note-modernismeT-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Rusiñol, a banda de pintor i prosista, va ser un dels principals dramaturgs del moviment. Va actuar com a dinamitzador modernista amb les Festes Modernistes al Cau Ferrat de Sitges. En les seves primeres obres, com <i>Cigales i formigues</i> (1901) o <i>L'heroi</i> (1903), va jutjar la societat del moment, considerada banal, materialista i supèrflua, a la qual oposava la figura de l'artista, el geni redemptor. Les relacions entre aquest i la societat, però, van canviar substancialment a <i>La mare</i> (1907), on Rusiñol es va mostrar molt més indulgent i conformista. </p><p>Aquesta obra va ser el preludi de la seva posterior reconversió, de la <a href="/wiki/Boh%C3%A8mia" title="Bohèmia">bohèmia</a> a la vida <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesa</a> i assenyada. Cal destacar també <i><a href="/wiki/L%27auca_del_senyor_Esteve" title="L'auca del senyor Esteve">L'auca del senyor Esteve</a></i>, una de les seves obres més conegudes, retrat agredolç de la burgesia barcelonina del començament de segle. Escrita el 1907 com a novel·la i feta la versió dramàtica el 1910, va ser estrenada amb gran èxit el 1917.<sup id="cite_ref-modernismeT_14-3" class="reference"><a href="#cite_note-modernismeT-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Ignasi_Igl%C3%A9sias" class="mw-redirect" title="Ignasi Iglésias">Ignasi Iglésias</a> va cultivar un teatre més social. Nascut en els ambients obrers de <a href="/wiki/Sant_Andreu_del_Palomar" class="mw-redirect" title="Sant Andreu del Palomar">Sant Andreu del Palomar</a> i format com a dramaturg en el teatre societari, Iglésias, tot i el regust simbolista de les primeres obres, com <i>L'escurçó</i> (1894), amb el canvi de segle va fer un gir naturalista, amb peces com <i>El cor del poble</i> (1902), ‘Els vells' (1904) i <i>Les garses</i> (1905), que van esdevenir els seus èxits principals. El món representat per Iglésias és un món obrer vuitcentista amb unes problemàtiques pròpies de la menestralia barcelonina. Iglésias, militant del republicanisme federal, prenia en consideració les injustícies socials però no acceptava l'antagonisme de classes. En les seves obres existia una supremacia moral de l'obrer que el feia triomfar per sobre de l'ambició i la corrupció de la burgesia, sempre dins d'un ordre social presidit pel pactisme. </p><p><a href="/wiki/Juli_Vallmitjana" class="mw-redirect" title="Juli Vallmitjana">Juli Vallmitjana</a> va retratar les realitats més marginals i exòtiques de la <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> del moment. Va mostrar la realitat dels gitanos i dels baixos fons de la ciutat, en obres com <i>Els zin-calós</i> (1911) o <i>Rují</i> (1918), en què incorporava un argot i uns personatges propis d'aquests ambients. En el marc del modernisme també van aparèixer propostes col·lectives, com la del <a href="/wiki/Teatre_%C3%8Dntim" title="Teatre Íntim">Teatre Íntim</a> d'<a href="/wiki/Adri%C3%A0_Gual" class="mw-redirect" title="Adrià Gual">Adrià Gual</a> o la de l'<a href="/w/index.php?title=Agrupaci%C3%B3_Avenir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agrupació Avenir (encara no existeix)">Agrupació Avenir</a> de <a href="/wiki/Felip_Cortiella" class="mw-redirect" title="Felip Cortiella">Felip Cortiella</a>, la primera arrelada en l'estètica simbolista i la segona, en el moviment polític <a href="/wiki/Anarquista" class="mw-redirect" title="Anarquista">anarquista</a>.<sup id="cite_ref-modernismeT_14-4" class="reference"><a href="#cite_note-modernismeT-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Poesia">Poesia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Poesia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Joan_Maragall_1903.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Joan_Maragall_1903.jpg/220px-Joan_Maragall_1903.jpg" decoding="async" width="220" height="311" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Joan_Maragall_1903.jpg/330px-Joan_Maragall_1903.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/58/Joan_Maragall_1903.jpg 2x" data-file-width="400" data-file-height="565" /></a><figcaption><a href="/wiki/Joan_Maragall" class="mw-redirect" title="Joan Maragall">Joan Maragall</a> </figcaption></figure> <p>Finalment, una figura cabdal dins la poesia modernista va ser <a href="/wiki/Joan_Maragall" class="mw-redirect" title="Joan Maragall">Joan Maragall</a>. El poeta va introduir a Catalunya una bona part de la poesia alemanya (<a href="/wiki/Goethe" class="mw-redirect" title="Goethe">Goethe</a>, <a href="/wiki/Novalis" title="Novalis">Novalis</a>, <a href="/wiki/Nietzsche" class="mw-redirect" title="Nietzsche">Nietzsche</a>) i va renovar plantejaments teòrics i formals. Malgrat que Maragall continuava condicionat per les floritures i el retoricisme de la <a href="/wiki/Renaixen%C3%A7a_catalana" class="mw-redirect" title="Renaixença catalana">Renaixença</a>, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat. Tot plegat ho va recollir en la seva <i>teoria de la paraula viva</i>, que va crear escola. El poeta rebutjava la grandiloqüència i adoptava una naturalitat que partia de l'experiència personal. El llenguatge, doncs, s'apropava a la parla col·loquial i es deslligava dels jous formals. Maragall tenia un concepte messiànic del poeta i la seva obra va ser un exponent de vitalisme, sobretot després que el simbolisme minimitzés la dimensió social de la poesia. La recuperació de la poesia popular i, també, del <a href="/wiki/Jacint_Verdaguer" class="mw-redirect" title="Jacint Verdaguer">Jacint Verdaguer</a> tardà per part dels modernistes, formava part d'aquesta operació de reconsiderar la força emblemàtica, social i nacional de la paraula.<sup id="cite_ref-literatura_13-11" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Calia tendir, doncs, a l'espontaneisme, una garantia de l'autenticitat i de la sinceritat de l'artista per sobre de les convencions enquistades del gènere. Si bé aquesta tendència va propiciar l'aparició d'una gran quantitat d'acòlits, no sempre literàriament convincents, hi va haver, també, una reacció opositora que va vetllar per l'adopció de formes classicitzants i culturalistes, convençuda de la necessitat del domini del llenguatge culte i de les formes artificioses. Aquest sector, molt influït pel parnassianisme francès, comptava amb poetes com <a href="/wiki/Gabriel_Alomar_i_Villalonga" title="Gabriel Alomar i Villalonga">Gabriel Alomar</a> o <a href="/wiki/Jeroni_Zann%C3%A9" class="mw-redirect" title="Jeroni Zanné">Jeroni Zanné</a>. Les diferències entre grups es van concretar en l'anomenada <i>batalla del sonet</i>. El <a href="/wiki/Noucentisme" title="Noucentisme">Noucentisme</a> farà seu aquest conflicte i apostarà per l'artificiositat, sota els auspicis del classicisme orsià. I hi havia, encara, poetes fidels al simbolisme francès (<a href="/wiki/Miquel_de_Palol_i_Felip" title="Miquel de Palol i Felip">Miquel de Palol</a> o <a href="/wiki/Ramon_Vinyes_i_Cluet" title="Ramon Vinyes i Cluet">Ramon Vinyes</a>) i d'altres que prenien com a model el prerafaelitisme (<a href="/wiki/Alexandre_de_Riquer" class="mw-redirect" title="Alexandre de Riquer">Alexandre de Riquer</a> o <a href="/wiki/Xavier_Viura" class="mw-redirect" title="Xavier Viura">Xavier Viura</a>), a més de la perenne aportació de l'<a href="/wiki/Escola_Mallorquina" title="Escola Mallorquina">Escola Mallorquina</a>. Tot plegat, una viva diversitat de propostes que demostra la riquesa del modernisme.<sup id="cite_ref-literatura_13-12" class="reference"><a href="#cite_note-literatura-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Assaig">Assaig</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Assaig"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Amb el modernisme neix a Catalunya la figura de l'<a href="/wiki/Intel%C2%B7lectual" title="Intel·lectual">intel·lectual</a> modern, que s'esforça per ser independent, fidel als seus principis, amb voluntat d'incidència social i que, al mateix temps, busca vies de professionalització. En molts casos aquestes vies estaran vinculades a la premsa escrita, per la qual cosa el canal d'influència bàsic de la majoria d'aquests intel·lectuals és l'assaig periodístic en revistes tan significatives com <i><a href="/wiki/L%27Aven%C3%A7_(1881-1893)" title="L'Avenç (1881-1893)">L'Avenç</a></i> (1881-1884, 1889-1893), <i><a href="/wiki/Catal%C3%B2nia" title="Catalònia">Catalònia</a></i> (1898-1900) o <i><a href="/wiki/Joventut_(revista)" title="Joventut (revista)">Joventut</a></i> (1900-1906). També publicaven a la premsa diària, tant la catalana, especialment a <i><a href="/wiki/La_Veu_de_Catalunya" title="La Veu de Catalunya">La Veu de Catalunya</a></i> (des del 1899) i a <i><a href="/wiki/El_Poble_Catal%C3%A0" title="El Poble Català">El Poble Català</a></i> (setmanari durant el 1904 i el 1905 i diari a partir del 1906), com la castellana, amb atenció especial a <i><a href="/wiki/La_Vanguardia" title="La Vanguardia">La Vanguardia</a></i> i al <i><a href="/wiki/Diario_de_Barcelona" title="Diario de Barcelona">Diario de Barcelona</a></i>.<sup id="cite_ref-gencat1306_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1306-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A més, el seguiment d'aquestes col·laboracions permet il·lustrar no només la caracterització del modernisme i els fonaments d'aquest pensament, sinó també l'evolució, al llarg dels anys, de vigència del moviment. Així, a les pàgines de <i>L'Avenç</i> trobarem les primeres nocions de la nova idea de <a href="/wiki/Modernitat" title="Modernitat">modernitat</a>, com als textos de <a href="/wiki/Ramon_D._Per%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Ramon D. Perés">Ramon D. Perés</a> dels anys vuitanta i, més endavant, les formulacions regeneracionistes més radicals –amb components <a href="/wiki/Anarquistes" class="mw-redirect" title="Anarquistes">anarquistes</a>– de <a href="/wiki/Jaume_Brossa" class="mw-redirect" title="Jaume Brossa">Jaume Brossa</a>. Els primers escrits de <a href="/wiki/Pere_Coromines" class="mw-redirect" title="Pere Coromines">Pere Coromines</a>, també dispersos, se situarien en aquest mateix terreny, que queda estroncat just després de la repressió posterior als atemptats anarquistes del 1893 a Barcelona. Paral·lelament en el temps, els articles de <a href="/wiki/Joan_Maragall" class="mw-redirect" title="Joan Maragall">Joan Maragall</a> al <i><a href="/wiki/Diario_de_Barcelona" title="Diario de Barcelona">Diario de Barcelona</a></i>, des dels primers publicats el 1892, i de <a href="/wiki/Miquel_dels_Sants_Oliver" class="mw-redirect" title="Miquel dels Sants Oliver">Miquel dels Sants Oliver</a> a <i>La Vanguardia</i> ofereixen un contrapunt també de base regeneracionista, però des de posicions més conservadores. És un regeneracionisme que va dirigit a la conscienciació d'una <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a> catalana que cada vegada més té uns interessos econòmics que l'obliguen a presentar-se amb una imatge de modernitat. Una representació que sigui compatible amb els seus pressupostos ideològics.<sup id="cite_ref-gencat1306_15-1" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1306-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A <i>Catalònia</i>, especialment gràcies a les aportacions de <a href="/w/index.php?title=Joan_P%C3%A9rez-Jorba&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joan Pérez-Jorba (encara no existeix)">Joan Pérez-Jorba</a> i <a href="/wiki/Alexandre_Cortada" class="mw-redirect" title="Alexandre Cortada">Alexandre Cortada</a>, es planteja una nova manera d'entendre la modernitat, més centrada en la voluntat d'unificar esforços des de vies de pensament diferents i que alhora prioritza el component vitalista i la connexió amb el catalanisme. Cortada ho exemplifica molt bé al text <i>Ideals nous per a la Catalònia</i>, en el primer número de la publicació, el 1898.<sup id="cite_ref-gencat1306_15-2" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1306-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al tombant de segle i amb un modernisme cada vegada més consolidat, les posicions tendeixen a ser menys radicals i més individualitzades, la qual cosa es posa de manifest en el pensament i en l'assaig. Vet aquí que les col·laboracions a la premsa, tot i que encara són la via fonamental de difusió, es complementen ara amb la publicació de llibres els quals, en molts casos, són recopilacions de textos dispersos. El conjunt d'aquestes posicions individuals ofereixen un ventall ampli, il·lustrador de la varietat de propostes del modernisme. <a href="/wiki/Raimon_Casellas" class="mw-redirect" title="Raimon Casellas">Raimon Casellas</a>, per exemple, centra l'esforç en l'intent d'elaborar una estètica nacionalista de base realista (el <i>realisme paradòxic</i>), allunyada del decadentisme. Ho fa en escrits a <i><a href="/wiki/La_Veu_de_Catalunya" title="La Veu de Catalunya">La Veu de Catalunya</a></i>, que quedaran recollits pòstumament al llibre <i>Etapes estètiques</i>, del 1916. Per la seva banda, <a href="/wiki/Gabriel_Alomar_i_Villalonga" title="Gabriel Alomar i Villalonga">Gabriel Alomar i Villalonga</a> replanteja la idea de modernitat en la definició del concepte de futurisme des de les pàgines d'<a href="/wiki/El_Poble_Catal%C3%A0" title="El Poble Català">El Poble Català</a> el 1905, com un concepte de base vitalista i socialment avançat. Alguns dels textos bàsics queden recollits a <i>Un poble que es mor. Tot passant</i>, del 1904, i a <i>De poetització</i>, del 1908.<sup id="cite_ref-gencat1306_15-3" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1306-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Pere_Coromines" class="mw-redirect" title="Pere Coromines">Pere Coromines</a> reformula l'activisme dels anys noranta i exposa un ideari que vol ser més una moral que no pas una ideologia social. Importa molt més la idea reflexiva, encarnada en l'interior de les persones, que no pas l'acció. Ho veiem en dos dels seus llibres: <i>Les presons imaginàries</i>, del 1899, i <i>La vida austera</i>, del 1908. Cal esmentar també la tasca com a assagista de <a href="/wiki/Josep_Pijoan" class="mw-redirect" title="Josep Pijoan">Josep Pijoan</a>, que des de la perspectiva modernista formula en textos dispersos uns plantejaments més pragmàtics, centrats en la institucionalització de la cultura, que de seguida seran recollits i reinterpretats per <a href="/wiki/Eugeni_d%27Ors" class="mw-redirect" title="Eugeni d'Ors">Eugeni d'Ors</a> i el <a href="/wiki/Noucentisme" title="Noucentisme">Noucentisme</a>. </p><p>Els articles de <a href="/wiki/Joan_Maragall" class="mw-redirect" title="Joan Maragall">Joan Maragall</a> posen de manifest també un pensament més serè i equilibrat: 'L'art ha de resoldre sempre en un equilibri essencial les majors tempestats de la vida', diu en un text del 1901, sempre en la línia regeneracionista, això sí, i sense perdre el component vitalista. Una part d'aquests textos queden recollits a <i>Artículos</i>, del 1904. També és significatiu <i>l'Elogi de la poesia</i>, del 1909, una declaració estètica d'espontaneisme, però paradoxalment formulada en termes molt més racionals que no pas en assajos anteriors. Val a dir que el 1909, arran dels fets de la <a href="/wiki/Setmana_Tr%C3%A0gica" title="Setmana Tràgica">Setmana Tràgica</a>, Maragall replanteja algunes de les seves idees i retorna, amb un cert desengany, a formulacions més vitalistes no exemptes d'un to un xic més místic. Ho veiem en articles com 'La ciutat del perdó', del 1909.<sup id="cite_ref-gencat1306_15-4" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1306-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El ventall de l'assaig modernista es completa amb les aportacions singulars d'autors que, des dels plantejaments individualistes propis del moviment i amb l'actitud rebel característica, formulen una filosofia que queda a mig camí entre la reflexió sobre el coneixement, l'exageració retòrica i fins i tot la paròdia. Són casos com els de Diego Ruiz, amb una obra extensíssima i títols emblemàtics com <i>Teoría del acto entusiasta</i>, del 1906; <a href="/wiki/Pompeu_Gener" class="mw-redirect" title="Pompeu Gener">Pompeu Gener</a>, amb un vitalisme de ressò positivista una mica excèntric i provocador; i especialment <a href="/wiki/Francesc_Pujols" class="mw-redirect" title="Francesc Pujols">Francesc Pujols</a>, capaç de muntar tota una cosmogonia bàsicament des de la retòrica, com posa de manifest especialment a <i>Concepte general de la ciència catalana</i>, del 1918.<sup id="cite_ref-gencat1306_15-5" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1306-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Arts_decoratives">Arts decoratives</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Arts decoratives"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les arts decoratives i el disseny a Catalunya van experimentar una profunda transformació i revifada arran del procés d'industrialització del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>.<sup id="cite_ref-gencat1307_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1307-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant aquest segle, els objectes artesans van ser progressivament reemplaçats per objectes produïts a les fàbriques en major nombre, més ràpidament i amb menor cost. La nova força productiva requereix una nova manera de concebre l'objecte, ja que la producció en sèrie imposa una perfecta sincronització de les diferents fases d'un procés molt més complex que la producció artesana.<sup id="cite_ref-gencat1307_16-1" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1307-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En aquest estadi primitiu del disseny industrial es posa de manifest la necessitat d'imitar l'estètica del món artesà. La divergència entre la pura funcionalitat de l'objecte i el seu valor en tant que forma bella va ser el nucli d'un intens debat europeu durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. A la societat li costava acceptar objectes allunyats de l'aspecte tradicional de l'<a href="/wiki/Artesania" title="Artesania">artesania</a> i la <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria" title="Indústria">indústria</a> va optar per satisfer aquest gust mitjançant un decorativisme en molts casos buit de contingut. L'<i>Álbum enciclopédico-pintoresco de Artes Industriales' (1857-1859) de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Rigalt" class="mw-redirect" title="Lluís Rigalt">Lluís Rigalt</a> exemplifica el difícil estadi primigeni en la relació entre art i indústria.<sup id="cite_ref-gencat1307_16-2" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1307-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></i> </p><p>Teòrics europeus com <a href="/wiki/John_Ruskin" title="John Ruskin">John Ruskin</a> i <a href="/wiki/William_Morris" title="William Morris">William Morris</a> van criticar ferotgement l'objecte industrial basat en la còpia indiscriminada i en l'<a href="/wiki/Eclecticisme" title="Eclecticisme">eclecticisme</a>. El triomf del nou model implicava, segons ells, un desequilibri social (la fàbrica acaba amb els artesans) i un empobriment material i espiritual (la fàbrica només proporciona rèpliques devaluades). Per a Morris i el moviment <a href="/wiki/Arts_and_Crafts" title="Arts and Crafts">Arts and Crafts</a>, l'alternativa era el retorn al model artesà que dignifiqués tant l'artesà com l'objecte.<sup id="cite_ref-gencat1307_16-3" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1307-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot i no compartir la posició defensada per Morris, la indústria va entendre que els objectes no podien imitar més el passat, ans havia d'harmonitzar els materials, la forma i l'ús des de la concepció d'una nova realitat social i cultural. La defensa que Morris va fer de l'artesania també va dissoldre la tradicional discriminació de les arts decoratives respecte a les tradicionals Belles Arts. </p><p>Catalunya és un exemple paradigmàtic en la construcció de la nova realitat cultural i artística. Els productes tèxtils catalans eren el millor exemple d'una capacitat fabril sustentada en l'afany de perfeccionament constant i els projectes emprenedors. Reflex d'aquesta dinàmica són les diferents exposicions que tenen lloc a Barcelona durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, com l'<i>Exposición de los Productos del Principado</i> (1844) o l'<i>Exposición Industrial y Artística</i> (1860). La culminació de les mostres públiques arriba amb l'<a href="/wiki/Exposici%C3%B3_Universal_de_Barcelona_(1888)" class="mw-redirect" title="Exposició Universal de Barcelona (1888)">Exposició Universal de Barcelona (1888</a>), entesa com un gran esforç per integrar Catalunya en el marc de la modernitat internacional a través de la indústria i el disseny local.<sup id="cite_ref-gencat1307_16-4" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1307-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al mateix temps, figures com <a href="/wiki/Francesc_Vidal_i_Jevell%C3%AD" title="Francesc Vidal i Jevellí">Francesc Vidal i Jevellí</a> o <a href="/wiki/Alexandre_de_Riquer" class="mw-redirect" title="Alexandre de Riquer">Alexandre de Riquer</a> van adaptar el discurs d'<i>Arts and Crafts</i> a Catalunya i van cimentar el protagonisme que les <a href="/wiki/Arts_decoratives" title="Arts decoratives">arts decoratives</a> jugarien durant l'etapa modernista. L'arquitectura i les <a href="/wiki/Arts_aplicades" title="Arts aplicades">arts aplicades</a> són enteses com un tot que defineix l'estètica i la identitat de l'edifici, esborrada la jerarquia entre arquitecte i artesà a través d'una estreta col·laboració. La simbiosi revela la sintonia entre el modernisme i els corrents renovadors similars a escala europea. Tots comparteixen el concepte d'obra d'“<a href="/w/index.php?title=Art_total&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art total (encara no existeix)">art total</a>”, la integració de totes les arts en el marc global del projecte.<sup id="cite_ref-gencat1307_16-5" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1307-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'arquitecte <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner" title="Lluís Domènech i Montaner">Lluís Domènech i Montaner</a> va aprofitar el <a href="/wiki/Caf%C3%A8-Restaurant_de_l%27Exposici%C3%B3_Universal_(Barcelona)" class="mw-redirect" title="Cafè-Restaurant de l'Exposició Universal (Barcelona)">Cafè Restaurant</a> construït amb motiu de l'Exposició del 1888 per donar cabuda al <i><a href="/wiki/Castell_dels_Tres_Dragons" title="Castell dels Tres Dragons">Castell dels Tres Dragons</a></i>, un taller d'arts aplicades fundat amb l'ajuda d'<a href="/wiki/Antoni_Maria_Galliss%C3%A0" class="mw-redirect" title="Antoni Maria Gallissà">Antoni Maria Gallissà</a>. Tant Domènech i Montaner com Josep Puig i Cadafalch sempre es van envoltar dels més destacats artistes i artesans per als seus projectes, com <a href="/wiki/Eusebi_Arnau" class="mw-redirect" title="Eusebi Arnau">Eusebi Arnau</a>, <a href="/wiki/Alfons_Juyol" class="mw-redirect" title="Alfons Juyol">Alfons Juyol</a> o <a href="/wiki/Gaspar_Homar" class="mw-redirect" title="Gaspar Homar">Gaspar Homar</a>. Per la seva part, Antoni Gaudí va comptar amb col·laboradors habituals com <a href="/wiki/Lloren%C3%A7_Matamala" class="mw-redirect" title="Llorenç Matamala">Llorenç Matamala</a>, <a href="/wiki/Josep_Llimona" class="mw-redirect" title="Josep Llimona">Josep Llimona</a> o <a href="/wiki/Carles_Mani" class="mw-redirect" title="Carles Mani">Carles Mani</a>. Gaudí exemplifica la convergència de les diferents disciplines durant el modernisme amb els dissenys de forja a la <a href="/wiki/Finca_G%C3%BCell" class="mw-redirect" title="Finca Güell">Finca Güell</a> o <a href="/wiki/La_Pedrera" class="mw-redirect" title="La Pedrera">la Pedrera</a>, el disseny del <a href="/wiki/Paviment_hidr%C3%A0ulic" title="Paviment hidràulic">paviment hidràulic</a> i el mobiliari per a la <a href="/wiki/Casa_Batll%C3%B3" title="Casa Batlló">Casa Batlló</a> o l'experimentació amb la ceràmica en la tècnica del <a href="/wiki/Trencad%C3%ADs" title="Trencadís">trencadís</a>.<sup id="cite_ref-gencat1307_16-6" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1307-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les institucions catalanes van manifestar aquesta preocupació per les arts aplicades i per la revaloració de l'objecte amb la creació del <a href="/w/index.php?title=Centre_Industrial_de_Catalunya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Centre Industrial de Catalunya (encara no existeix)">Centre Industrial de Catalunya</a> l'any 1894 i el FAD (<a href="/wiki/Foment_de_les_Arts_Decoratives" class="mw-redirect" title="Foment de les Arts Decoratives">Foment de les Arts Decoratives</a>) l'any 1903. Aquest últim ha gaudit de reconeixement internacional des d'aleshores fins a l'actualitat.<sup id="cite_ref-gencat1307_16-7" class="reference"><a href="#cite_note-gencat1307-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Arts_gràfiques"><span id="Arts_gr.C3.A0fiques"></span>Arts gràfiques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Arts gràfiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cartellisme_modernista_catal%C3%A0" title="Cartellisme modernista català">Cartellisme modernista català</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Atelier_Casas_%26_Utrillo._Petite_f%C3%AAte_flamenca_oferte_%C3%A0_Vincent_d%27Indy_par_ses_amis_et_admirateurs.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Atelier_Casas_%26_Utrillo._Petite_f%C3%AAte_flamenca_oferte_%C3%A0_Vincent_d%27Indy_par_ses_amis_et_admirateurs.jpg/220px-Atelier_Casas_%26_Utrillo._Petite_f%C3%AAte_flamenca_oferte_%C3%A0_Vincent_d%27Indy_par_ses_amis_et_admirateurs.jpg" decoding="async" width="220" height="268" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Atelier_Casas_%26_Utrillo._Petite_f%C3%AAte_flamenca_oferte_%C3%A0_Vincent_d%27Indy_par_ses_amis_et_admirateurs.jpg/330px-Atelier_Casas_%26_Utrillo._Petite_f%C3%AAte_flamenca_oferte_%C3%A0_Vincent_d%27Indy_par_ses_amis_et_admirateurs.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Atelier_Casas_%26_Utrillo._Petite_f%C3%AAte_flamenca_oferte_%C3%A0_Vincent_d%27Indy_par_ses_amis_et_admirateurs.jpg/440px-Atelier_Casas_%26_Utrillo._Petite_f%C3%AAte_flamenca_oferte_%C3%A0_Vincent_d%27Indy_par_ses_amis_et_admirateurs.jpg 2x" data-file-width="984" data-file-height="1200" /></a><figcaption> <i>Atelier Casas and Utrillo. Petite fête flamenca oferte à Vincent d'Indy par ses amis et admirateurs. </i>Cartell fet per <a href="/wiki/Adri%C3%A0_Gual_i_Queralt" title="Adrià Gual i Queralt">Adrià Gual</a>.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </figcaption></figure> <p>Els anys 1892, 1893 i 1894 es veu la introducció del Modernisme a Catalunya. L'any 1892 <a href="/wiki/Santiago_Rusi%C3%B1ol_i_Prats" title="Santiago Rusiñol i Prats">Santiago Rusiñol</a> organitza la primera Festa Modernista on s'exposen quadres dels joves artistes catalans. 1895, Rusiñol i Casas abandonen París i s'instal·len a Barcelona, portant amb ells influències de l'art francès del moment: <i><a href="/wiki/Art_Nouveau" class="mw-redirect" title="Art Nouveau">art nouveau</a></i>, <a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">simbolisme</a> i l'<a href="/wiki/Impressionisme" title="Impressionisme">Impressionisme</a>. </p><p>Els cartells catalans el segle XIX poden separar-se en dues categories. Els uns, de petites dimensions, amb balls de disfresses organitzats per distintes societats durant el carnestoltes; els altres, oficials, són destinats a anunciar fires i actuacions. Els primers, alegres i despreocupats, canten, la dona acostuma a ser el centre de la composició. El text és secundari, es limita a indicar l'indret i data el ball. Recorden molt als famosos cartells de <a href="/wiki/Jules_Ch%C3%A9ret" title="Jules Chéret">Chéret</a> sobre espectacles de la vida nocturna a Montmartre. Els oficials, per lo contrari, són més austers donen protagonisme preponderant al text sempre llarg i detallat que ocupa la gran part de la composició, les il·lustracions no són és que un acompanyant del text, i sovint es limiten al dibuix de l'escut de la ciutat a una al·legoria de l'art, de la virtut, etc. </p><p>1896 com a fita en l'evolució del cartellisme a Barcelona, seguint el model d'altres ciutats europees, es va celebrar a Barcelona la primera exposició de cartells a la península. En ella es troben els grans mestres del cartellisme com <a href="/wiki/Jules_Ch%C3%A9ret" title="Jules Chéret">Chéret</a>, <a href="/wiki/Eug%C3%A8ne_Grasset" title="Eugène Grasset">Grasset</a>, <a href="/wiki/Henri_Toulouse-Lautrec" class="mw-redirect" title="Henri Toulouse-Lautrec">Toulouse-Lautrec</a>, <a href="/w/index.php?title=Dudley_Hardy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dudley Hardy (encara no existeix)">Dudley Hardy</a>, <a href="/wiki/Will_H._Bradley" class="mw-redirect" title="Will H. Bradley">Will H. Bradley</a>, <a href="/wiki/John_Hassall" title="John Hassall">Hassall</a>, entre d'altres. L'exposició va tenir molt d'èxit i va influir en el desenvolupament del cartell a Barcelona. </p><p>L'any 1898 també esdevé un any important, fins aleshores, els cartells eren destinats a anunciar, amb rares excepcions les exposicions oficials els espectacles i les publicacions literàries, i no es realitzaven més que per encàrrec. Però, imitant el que es feia a l'estranger, dos industrials catalans (<a href="/wiki/Vicen%C3%A7_Bosch_i_Grau" title="Vicenç Bosch i Grau">Vicenç Bosch</a> i <a href="/wiki/Manuel_Ravent%C3%B3s_i_Dom%C3%A8nech" title="Manuel Raventós i Domènech">Manuel Raventós</a>) organitzen dos importants concursos de cartells, s'interessen per aquest art que fins aquell moment s'havia considerat un art menor, i es dona a conèixer al públic aquest nou art aplicat. Així el cartell troba la seva funció moderna, mitjà auxiliar per la indústria i el comerç, entrant així a l'era de la publicitat. </p><p>Artistes catalans que hi destaquen: <a href="/wiki/Alexandre_de_Riquer_i_Ynglada" title="Alexandre de Riquer i Ynglada">Alexandre de Riquer</a>, <a href="/wiki/Adri%C3%A0_Gual_i_Queralt" title="Adrià Gual i Queralt">Adrià Gual</a>, <a href="/wiki/Santiago_Rusi%C3%B1ol_i_Prats" title="Santiago Rusiñol i Prats">Santiago Rusiñol</a>, <a href="/wiki/Miquel_Utrillo_i_Morlius" title="Miquel Utrillo i Morlius">Miquel Utrillo</a>, <a href="/wiki/Ramon_Casas_i_Carb%C3%B3" title="Ramon Casas i Carbó">Ramón Casas</a>… </p><p><br /> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Critics_i_l'enderrocament"><span id="Critics_i_l.27enderrocament"></span>Critics i l'enderrocament</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Critics i l'enderrocament"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Critics">Critics</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Critics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>No obstant l'èxit actual, la crítica contemporània al Modernisme va ser forta als ulls del públic a principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. </p><p>El Palau de la Música va ser fortament criticat, anomenat “Palau de la quincalleria catalana” públicament; pel poeta Carles Riba “un gran ou ferrat”, i per Salvador Espriu “li resultava d'un mal gust delirant”. Als anys 30 del segle xx, la revista “Mirador” (any 1, núm 4) va publicar sota el títol “¿És rescindible el Palau de la Música Catalana?”: “L'hora arquitectònica de Domènech i Montaner l'arquitecte va néixer tarada i ho restarà tota la vida.” Josep Pla, un dels crítics més forts contra el modernisme i el Palau de la Música, va escriure en 1942 en la revista “Destino” (no. 1002) “No pediré la demolición porque esta palabra es muy gruesa y de grano muy rasposo. Además, las obras están muy caras. Sí creo, en cambio, que está en el ánimo de todo el mundo la necesidad de transformar esta alocada y delirante barraca en otra donde se puede escuchar un concierto sin tener la necesidad de cerrar los ojos, o sin que le vengan a unos ganas de pedir un pico y una pala.” <sup id="cite_ref-:0_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-:0-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant i entre les guerres mundials, les crítiques eren principalment estètiques o filosòfiques. No va ser fins al període de la dictadura que es van convertir en arguments econòmics.<sup id="cite_ref-:0_18-1" class="reference"><a href="#cite_note-:0-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'enderrocament"><span id="L.27enderrocament"></span>L'enderrocament</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: L'enderrocament"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Amb la dictadura franquista va començar l'enderrocament de l'art públic moderne per solucionar els problemes econòmics de Barcelona. </p><p>En l'àmbit públic, hi havia l'ordenança pública “la solución vertical” en 1948, que va donar permís als propietaris per afegir dos pisos més als edificis per afegir més departaments a la ciutat. Una de les decisions més greus en la història del modernisme català, els canvis dels edificis van cobrir les façanes i començaments irreparablement--dues de les característiques més importants de l'arquitectura moderna.<sup id="cite_ref-:0_18-2" class="reference"><a href="#cite_note-:0-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En l'àmbit privat, els fils dels propietaris originals també tenien la necessitat d'actualitzar els propietaris per mantenir els preus en el mercat lliure a favor de la nova moda. En les paraules de <a href="/wiki/Gustave_Flaubert" title="Gustave Flaubert">Flaubert</a>: “El mal gust és el gust de la generació anterior.” <sup id="cite_ref-:0_18-3" class="reference"><a href="#cite_note-:0-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Hi havia dues estratègies principals per a evitar l'enderrocament de l'art modernista. La primera, com en l'exemple del Palau de la Música, va ser d'amagar-ho. Els detalls dels mosaics o escultura del fons del teatre es van pintar tot de fosc. En els departaments i finques privades, en lloc d'enderrocar les escultures o finestres a l'interior, molts van ser coberts per 50 o més anys de taulers o pintura. Segons els arquitectes, moltes obres del Modernisme Català encara es troben amagades dels ulls públics, i potser dels propietaris actuals també.<sup id="cite_ref-:0_18-4" class="reference"><a href="#cite_note-:0-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La segona estratègia va ser la de Gaudí, que després de la guerra va començar a escriure públicament sobre l'enderrocament. Finalment, amb una exposició del seu art en 1945 a Nova York, l'admiració internacional va tornar al moviment Català i va aturar la destrucció de les obres públiques modernistes.<sup id="cite_ref-:0_18-5" class="reference"><a href="#cite_note-:0-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-arquitectura-1"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-arquitectura_1-0">1,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-arquitectura_1-1">1,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-arquitectura_1-2">1,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-arquitectura_1-3">1,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-arquitectura_1-4">1,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-arquitectura_1-5">1,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-arquitectura_1-6">1,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-arquitectura_1-7">1,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-arquitectura_1-8">1,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-arquitectura_1-9">1,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-arquitectura_1-10">1,10</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ec3f110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Arquitectura modernista</a>». <i>Culturcat</i>.  Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 14 octubre 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-culturcat-2"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-culturcat_2-0">2,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-culturcat_2-1">2,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-culturcat_2-2">2,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-culturcat_2-3">2,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-culturcat_2-4">2,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-culturcat_2-5">2,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-culturcat_2-6">2,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-culturcat_2-7">2,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-culturcat_2-8">2,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-culturcat_2-9">2,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-culturcat_2-10">2,10</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=860f110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Pintura i escultura en el modernisme</a>». <i>Culturcat</i>.  Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 21 octubre 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/5189.htm">Arquitectura modernista catalana</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140302210346/http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/5189.htm">Arxivat</a> 2014-03-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., El Arte y Cultura en Español, Junta de Castilla y León <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En castellà">(castellà)</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Francesc Fontbona: <i>El modernisme i el noucentisme</i>. A <i>El llibre d'or de l'art català</i>, pàg. 153.</span> </li> <li id="cite_note-Petit2003-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Petit2003_5-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Joan Molet i Petit. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=OnDqoqyv1IgC&pg=PA5"><i>Història de l'arquitectura: De la il·lustració a l'eclecticisme</i></a>.  Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 5–. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-8338-401-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-8338-401-5">ISBN 978-84-8338-401-5</a></span> [Consulta: 21 octubre 2012].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria+de+l%27arquitectura%3A+De+la+il%C2%B7lustraci%C3%B3+a+l%27eclecticisme&rft.au=Joan+Molet+i+Petit&rft.date=2003&rft.pub=Edicions+Universitat+Barcelona&rft.pages=5%E2%80%93&rft.isbn=978-84-8338-401-5&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DOnDqoqyv1IgC%26pg%3DPA5"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240610150931/https://books.google.cat/books?id=OnDqoqyv1IgC&pg=PA5&hl=ca#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 10 de juny 2024 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120501062545/http://www.xtec.cat/trobada/modernis/modernis.htm">El modernisme</a>».  XTEC, 21-10-2012. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.xtec.cat/trobada/modernis/modernis.htm">original</a> el 1 de maig 2012. [Consulta: 21 octubre 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">Joan Bergós, <i>Gaudí, l'home i l'obra </i>, pàg. 51-68.</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Josep Maria Montaner: <i>Arquitectura a Catalunya al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>: del Modernisme al Grup R</i>. A <i>Art de Catalunya. Urbanisme, arquitectura civil i industrial</i>, pàg. 294.</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">Josep Maria Montaner: <i>Arquitectura a Catalunya al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>: del Modernisme al Grup R</i>. A <i>Art de Catalunya. Urbanisme, arquitectura civil i industrial</i>, pàg. 303.</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">Santi Barjau, <i>Enric Sagnier</i>, pàg. 12.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Josep Maria Montaner: <i>Arquitectura a Catalunya al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>: del Modernisme al Grup R</i>. A <i>Art de Catalunya. Urbanisme, arquitectura civil i industrial</i>, pàg. 304-307.</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Eliseu Trenc: <i>El Modernisme</i>. A <i>Art de Catalunya. Pintura moderna i contemporània</i>, pàg. 211-220.</span> </li> <li id="cite_note-literatura-13"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-0">13,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-1">13,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-2">13,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-3">13,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-4">13,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-5">13,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-6">13,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-7">13,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-8">13,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-9">13,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-10">13,10</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-11">13,11</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-literatura_13-12">13,12</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> Generalitat de Catalunya. <i>El modernisme (literatura)</i>.  Generalitat de Catalunya, 2012 [Consulta: 21 octubre 2012].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+modernisme+%28literatura%29&rft.date=2012&rft.pub=Generalitat+de+Catalunya"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-modernismeT-14"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-modernismeT_14-0">14,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modernismeT_14-1">14,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modernismeT_14-2">14,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modernismeT_14-3">14,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modernismeT_14-4">14,4</a></sup></span> <span class="reference-text"><i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=0205ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0205ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=9668f62524fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Del modernisme al final de la guerra</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140715124612/http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=0205ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0205ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=9668f62524fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Arxivat</a> 2014-07-15 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i>, Culturcat. <a href="/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a></span> </li> <li id="cite_note-gencat1306-15"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-gencat1306_15-0">15,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1306_15-1">15,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1306_15-2">15,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1306_15-3">15,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1306_15-4">15,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1306_15-5">15,5</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=67501277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=67501277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=c91423f233f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">L'assaig modernista</a>».  <a href="/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a>, 2012. [Consulta: juny 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-gencat1307-16"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-gencat1307_16-0">16,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1307_16-1">16,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1307_16-2">16,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1307_16-3">16,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1307_16-4">16,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1307_16-5">16,5</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1307_16-6">16,6</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gencat1307_16-7">16,7</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b5f5110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Arts decoratives i disseny</a>». <i>Web</i>.  <a href="/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a>, 2012. [Consulta: juliol 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141229105345/http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:214033">Atelier Casas and Utrillo. Petite fête flamenca oferte à Vincent d'Indy par ses amis et admirateurs.</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:214033">original</a> el 2014-12-29. [Consulta: 29 desembre 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-:0-18"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:0_18-0">18,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_18-1">18,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_18-2">18,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_18-3">18,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_18-4">18,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_18-5">18,5</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">TV3 Catalunya</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200811171223/https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-millors-documentals/documental-modernisme-una-historia-de-destruccio-1-modernisme-una-historia-de-destruccio/coleccio/15370/4354050/">Modernisme, una història de destrucció</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-millors-documentals/documental-modernisme-una-historia-de-destruccio-1-modernisme-una-historia-de-destruccio/coleccio/15370/4354050/">original</a> el 2020-08-11. [Consulta: 17 maig 2020].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Art_de_Catalunya" title="Art de Catalunya">Art de Catalunya</a></li> <li><a href="/wiki/Arquitectura_de_Barcelona" title="Arquitectura de Barcelona">Arquitectura de Barcelona</a></li> <li><a href="/wiki/Art_p%C3%BAblic_de_Barcelona" title="Art públic de Barcelona">Art públic de Barcelona</a></li> <li><a href="/wiki/Escola_luminista_de_Sitges" title="Escola luminista de Sitges">Escola luminista de Sitges</a></li> <li><a href="/wiki/Narrativa_modernista_catalana" title="Narrativa modernista catalana">Narrativa modernista catalana</a></li> <li><a href="/wiki/Modernisme_valenci%C3%A0" title="Modernisme valencià">Modernisme valencià</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Art_Nouveau_in_Catalonia" class="extiw" title="commons:Category:Art Nouveau in Catalonia">Modernisme català</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&source_=search&q=modernisme+catalunya&search_field=catalogador&results_view=true&utf8=%E2%9C%93&source_=search&locale=ca&x=0&y=0&f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=Cartells&x=0&y=0">Cartells modernistes catalans a Escena Digital del MAE (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques)</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16585&p_ex=barcelona%20modernista">Vídeo <i>Barcelona modernista</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190327135411/http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16585&p_ex=barcelona%20modernista">Arxivat</a> 2019-03-27 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16655&p_ex=catalunya,%20un%20pa%EDs%20en%20">Vídeo <i>Catalunya, un país en transformació</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303194559/http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16655&p_ex=catalunya%2C%20un%20pa%EDs%20en%20">Arxivat</a> 2016-03-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li></ul> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_de_la_M%C3%BAsica" title="Gran Enciclopèdia de la Música">GEMUS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEM-2465.xml">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Modernisme_català&oldid=34246018">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Modernisme_català&oldid=34246018</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Modernisme_catal%C3%A0" title="Categoria:Modernisme català">Modernisme català</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_puntuals_demanades" title="Categoria:Articles amb referències puntuals demanades">Articles amb referències puntuals demanades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:100_articles_fonamentals" title="Categoria:100 articles fonamentals">100 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 16 nov 2024 a les 11:33.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Modernisme_catal%C3%A0&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-7d9797f5d-9rxz7","wgBackendResponseTime":154,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.336","walltime":"0.496","ppvisitednodes":{"value":4426,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":32991,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":10405,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":3,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":37425,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 324.241 1 -total"," 31.04% 100.634 1 Plantilla:Referències"," 18.76% 60.840 1 Plantilla:Commonscat"," 16.16% 52.411 1 Plantilla:Sister"," 15.46% 50.132 5 Plantilla:Citar_ref"," 15.09% 48.933 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 12.95% 41.980 3 Plantilla:Article_principal"," 9.69% 31.416 4 Plantilla:Citar_web"," 5.20% 16.861 1 Plantilla:Autoritat"," 4.16% 13.490 1 Plantilla:Citar_llibre"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.058","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":1543294,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-7c479b968-mwbjw","timestamp":"20241116110556","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Modernisme catal\u00e0","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Modernisme_catal%C3%A0","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1122677","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1122677","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2004-10-10T20:35:17Z","dateModified":"2024-11-16T10:33:17Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/d\/da\/Reptil_Parc_Guell_Barcelona.jpg","headline":"Moviment art\u00edstic i cultural que va tenir lloc a cavall entre el final del segle XIX i XX a Catalunya"}</script> </body> </html>