CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Crítias (diàleg) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"4c550f27-53bf-445b-91b9-4d3541a91cce","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Crítias_(diàleg)","wgTitle":"Crítias (diàleg)","wgCurRevisionId":34184483,"wgRevisionId":34184483,"wgArticleId":659625,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Control d'autoritats","Diàlegs de Plató"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Crítias_(diàleg)","wgRelevantArticleId":659625,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom": "Críties_(diàleg)","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":40000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)","wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q1335321","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled" :false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar", "ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.6"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2d/Plat%C3%B3n_Academia_de_Atenas.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1533"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2d/Plat%C3%B3n_Academia_de_Atenas.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1022"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="817"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Crítias (diàleg) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Crítias_diàleg rootpage-Crítias_diàleg skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Cr%C3%ADtias+%28di%C3%A0leg%29" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Cr%C3%ADtias+%28di%C3%A0leg%29" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Cr%C3%ADtias+%28di%C3%A0leg%29" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Cr%C3%ADtias+%28di%C3%A0leg%29" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Contingut" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Contingut"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Contingut</span> </div> </a> <ul id="toc-Contingut-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Autenticitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Autenticitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Autenticitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Autenticitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Crítias_com_exposició_platònica_de_la_història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Crítias_com_exposició_platònica_de_la_història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>El Crítias com exposició platònica de la història</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Crítias_com_exposició_platònica_de_la_història-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Manuscrits" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Manuscrits"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Manuscrits</span> </div> </a> <ul id="toc-Manuscrits-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Personatges" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Personatges"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Personatges</span> </div> </a> <ul id="toc-Personatges-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estructura_i_desenvolupament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructura_i_desenvolupament"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Estructura i desenvolupament</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Estructura_i_desenvolupament-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Estructura i desenvolupament</span> </button> <ul id="toc-Estructura_i_desenvolupament-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-I._Introducció_(106-109)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#I._Introducció_(106-109)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>I. Introducció (106-109)</span> </div> </a> <ul id="toc-I._Introducció_(106-109)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Dificultats_de_l'objecte_d'exposició_(106-108)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Dificultats_de_l'objecte_d'exposició_(106-108)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.1</span> <span>Dificultats de l'objecte d'exposició (106-108)</span> </div> </a> <ul id="toc-Dificultats_de_l'objecte_d'exposició_(106-108)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Invocació_de_Crítias_a_Mnemòsine_(108-d)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Invocació_de_Crítias_a_Mnemòsine_(108-d)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.2</span> <span>Invocació de Crítias a Mnemòsine (108-d)</span> </div> </a> <ul id="toc-Invocació_de_Crítias_a_Mnemòsine_(108-d)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Resum_introductori_(108è-109)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Resum_introductori_(108è-109)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.3</span> <span>Resum introductori (108è-109)</span> </div> </a> <ul id="toc-Resum_introductori_(108è-109)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-II._Descripció_de_l'ordre_polític_d'Atenes_(109b-112b)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#II._Descripció_de_l'ordre_polític_d'Atenes_(109b-112b)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>II. Descripció de l'ordre polític d'Atenes (109b-112b)</span> </div> </a> <ul id="toc-II._Descripció_de_l'ordre_polític_d'Atenes_(109b-112b)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Atribució_d'Àtica_a_Atenea_i_Hefest_(109b-110c)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Atribució_d'Àtica_a_Atenea_i_Hefest_(109b-110c)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2.1</span> <span>Atribució d'Àtica a Atenea i Hefest (109b-110c)</span> </div> </a> <ul id="toc-Atribució_d'Àtica_a_Atenea_i_Hefest_(109b-110c)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Descripció_geogràfica_(110c-111d)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Descripció_geogràfica_(110c-111d)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2.2</span> <span>Descripció geogràfica (110c-111d)</span> </div> </a> <ul id="toc-Descripció_geogràfica_(110c-111d)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_ciutat_(111e-112e)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_ciutat_(111e-112e)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2.3</span> <span>La ciutat (111e-112e)</span> </div> </a> <ul id="toc-La_ciutat_(111e-112e)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-III._L'imperi_Atlàntida_(113-120d)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#III._L'imperi_Atlàntida_(113-120d)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>III. L'imperi Atlàntida (113-120d)</span> </div> </a> <ul id="toc-III._L'imperi_Atlàntida_(113-120d)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-De_per_què_la_utilització_de_noms_grecs_per_als_atlants_(113-b)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#De_per_què_la_utilització_de_noms_grecs_per_als_atlants_(113-b)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3.1</span> <span>De per què la utilització de noms grecs per als atlants (113-b)</span> </div> </a> <ul id="toc-De_per_què_la_utilització_de_noms_grecs_per_als_atlants_(113-b)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Descripció_geogràfica,_assignació_a_Posidó_(113-115C)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Descripció_geogràfica,_assignació_a_Posidó_(113-115C)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3.2</span> <span>Descripció geogràfica, assignació a Posidó (113-115C)</span> </div> </a> <ul id="toc-Descripció_geogràfica,_assignació_a_Posidó_(113-115C)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Descripció_de_l'Atlàntida" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Descripció_de_l'Atlàntida"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3.2.1</span> <span>Descripció de l'Atlàntida</span> </div> </a> <ul id="toc-Descripció_de_l'Atlàntida-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Noms" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Noms"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3.2.2</span> <span>Noms</span> </div> </a> <ul id="toc-Noms-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Riqueses" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Riqueses"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3.2.3</span> <span>Riqueses</span> </div> </a> <ul id="toc-Riqueses-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'acròpoli_(115C-117e)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'acròpoli_(115C-117e)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3.3</span> <span>L'acròpoli (115C-117e)</span> </div> </a> <ul id="toc-L'acròpoli_(115C-117e)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_palau" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#El_palau"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3.3.1</span> <span>El palau</span> </div> </a> <ul id="toc-El_palau-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_guàrdia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#La_guàrdia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3.3.2</span> <span>La guàrdia</span> </div> </a> <ul id="toc-La_guàrdia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Resta_del_país_(117e-118e)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Resta_del_país_(117e-118e)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3.4</span> <span>Resta del país (117e-118e)</span> </div> </a> <ul id="toc-Resta_del_país_(117e-118e)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Organització_militar_(118e-119b)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Organització_militar_(118e-119b)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3.5</span> <span>Organització militar (118e-119b)</span> </div> </a> <ul id="toc-Organització_militar_(118e-119b)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Govern_i_lleis_(119c-120d)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Govern_i_lleis_(119c-120d)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3.6</span> <span>Govern i lleis (119c-120d)</span> </div> </a> <ul id="toc-Govern_i_lleis_(119c-120d)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-IV._Degeneració_d'Atlàntida_i_càstig_de_Zeus_(120d-121c)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#IV._Degeneració_d'Atlàntida_i_càstig_de_Zeus_(120d-121c)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.4</span> <span>IV. Degeneració d'Atlàntida i càstig de Zeus (120d-121c)</span> </div> </a> <ul id="toc-IV._Degeneració_d'Atlàntida_i_càstig_de_Zeus_(120d-121c)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Sobre_els_motius_del_caràcter_inconclús_del_Crítias" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Sobre_els_motius_del_caràcter_inconclús_del_Crítias"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Sobre els motius del caràcter inconclús del Crítias</span> </div> </a> <ul id="toc-Sobre_els_motius_del_caràcter_inconclús_del_Crítias-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Crítias (diàleg)</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 21 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-21" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">21 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%83%D8%B1%D9%8A%D8%AA%D9%8A%D8%A7%D8%B3_(%D8%AD%D9%88%D8%A7%D8%B1)" title="كريتياس (حوار) - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="كريتياس (حوار)" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Kritias_(Platon)" title="Kritias (Platon) - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Kritias (Platon)" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9A%CF%81%CE%B9%CF%84%CE%AF%CE%B1%CF%82_(%CE%B4%CE%B9%CE%AC%CE%BB%CE%BF%CE%B3%CE%BF%CF%82)" title="Κριτίας (διάλογος) - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Κριτίας (διάλογος)" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Critias_(dialogue)" title="Critias (dialogue) - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Critias (dialogue)" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Kritio" title="Kritio - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Kritio" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Critias_(di%C3%A1logo)" title="Critias (diálogo) - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Critias (diálogo)" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Kritias_(dialoog)" title="Kritias (dialoog) - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Kritias (dialoog)" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D8%B1%DB%8C%D8%AA%DB%8C%D8%A7%D8%B3_(%D8%A7%D9%81%D9%84%D8%A7%D8%B7%D9%88%D9%86)" title="کریتیاس (افلاطون) - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="کریتیاس (افلاطون)" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Kritias_(dialogi)" title="Kritias (dialogi) - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Kritias (dialogi)" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Critias_(Platon)" title="Critias (Platon) - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Critias (Platon)" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Kritias_(dialog)" title="Kritias (dialog) - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Kritias (dialog)" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Kr%C3%ADt%C3%ADas_(Platon)" title="Krítías (Platon) - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Krítías (Platon)" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Crizia_(dialogo)" title="Crizia (dialogo) - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Crizia (dialogo)" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%82%AF%E3%83%AA%E3%83%86%E3%82%A3%E3%82%A2%E3%82%B9_(%E5%AF%BE%E8%A9%B1%E7%AF%87)" title="クリティアス (対話篇) - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="クリティアス (対話篇)" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Critias_(Plato)" title="Critias (Plato) - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Critias (Plato)" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Critias_(Plato)" title="Critias (Plato) - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Critias (Plato)" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%ADtias_(di%C3%A1logo)" title="Crítias (diálogo) - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Crítias (diálogo)" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Critias_(Platon)" title="Critias (Platon) - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Critias (Platon)" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%80%D0%B8%D1%82%D0%B8%D0%B9_(%D0%9F%D0%BB%D0%B0%D1%82%D0%BE%D0%BD)" title="Критий (Платон) - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Критий (Платон)" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Kritija_(dijalog)" title="Kritija (dijalog) - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Kritija (dijalog)" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%80%D0%B8%D1%82%D1%96%D0%B9_(%D0%9F%D0%BB%D0%B0%D1%82%D0%BE%D0%BD)" title="Критій (Платон) - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Критій (Платон)" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1335321#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&oldid=34184483" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Cr%C3%ADtias_%28di%C3%A0leg%29&id=34184483&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlQ%C4%B1sald%C4%B1c%C4%B1s%C4%B1&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCr%25C3%25ADtias_%28di%25C3%25A0leg%29"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrKodu&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCr%25C3%25ADtias_%28di%25C3%25A0leg%29"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Cr%C3%ADtias+%28di%C3%A0leg%29"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Cr%C3%ADtias_%28di%C3%A0leg%29&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Critias_(dialogue)" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1335321" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"><span class="mw-redirectedfrom">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADties_(di%C3%A0leg)&redirect=no" class="mw-redirect" title="Críties (diàleg)">Críties (diàleg)</a>)</span></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox vcard" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;background:Moccasin"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Emoji_u1f4d6_ct.svg" class="mw-file-description" title="Infotaula de llibre"><img alt="Infotaula de llibre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Emoji_u1f4d6_ct.svg/28px-Emoji_u1f4d6_ct.svg.png" decoding="async" width="28" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Emoji_u1f4d6_ct.svg/42px-Emoji_u1f4d6_ct.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Emoji_u1f4d6_ct.svg/56px-Emoji_u1f4d6_ct.svg.png 2x" data-file-width="128" data-file-height="90" /></a></span></span><i>Crítias</i></caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;font-style:italic; background:Moccasin; font-size:110%;"><span style="font-size:small; font-weight: normal;">(el)</span> <span lang="el">Κριτίας</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1335321?uselang=ca#P1476" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Plat%C3%B3n_Academia_de_Atenas.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Plat%C3%B3n_Academia_de_Atenas.png/235px-Plat%C3%B3n_Academia_de_Atenas.png" decoding="async" width="235" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Plat%C3%B3n_Academia_de_Atenas.png/352px-Plat%C3%B3n_Academia_de_Atenas.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Plat%C3%B3n_Academia_de_Atenas.png/470px-Plat%C3%B3n_Academia_de_Atenas.png 2x" data-file-width="570" data-file-height="728" /></a></span><br /> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1335321?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Tipus</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q47461344" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q47461344">obra escrita</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3026037" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3026037">diàlegs de Plató</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1335321?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin;">Fitxa</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Autor</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1335321?uselang=ca#P50" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Llengua</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic">grec antic</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1335321?uselang=ca#P407" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin;">Dades i xifres</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Gènere</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3025978" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3025978">diàleg</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1335321?uselang=ca#P136" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Personatges</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;"><a href="/wiki/S%C3%B2crates" title="Sòcrates">Sòcrates</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1335321?uselang=ca#P674" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin;">Sèrie</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3026037" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3026037">diàlegs de Plató</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1335321?uselang=ca#P179" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div style="float: left;">← <a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1335321?uselang=ca#P155" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </div><div style="float: right;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1479845" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1479845">Hermocrates</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1479845?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1335321?uselang=ca#P156" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> →</div></td></tr></tbody></table> <table cellspacing="0" style="float:right; clear: right; margin: 0px 0px 5px 1em; border: 1px solid #999; border-right-width: 2px; border-bottom-width: 2px; background:#FBF5DF; text-align:center;"> <tbody><tr> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Plato%27s_Academy_mosaic_from_Pompeii.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/48/Plato%27s_Academy_mosaic_from_Pompeii.jpg/100px-Plato%27s_Academy_mosaic_from_Pompeii.jpg" decoding="async" width="100" height="102" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/48/Plato%27s_Academy_mosaic_from_Pompeii.jpg/150px-Plato%27s_Academy_mosaic_from_Pompeii.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/48/Plato%27s_Academy_mosaic_from_Pompeii.jpg/200px-Plato%27s_Academy_mosaic_from_Pompeii.jpg 2x" data-file-width="1614" data-file-height="1652" /></a></span> </td></tr> <tr> <td><small>Part de la sèrie:</small><br /><big><b>Els <a href="/wiki/Di%C3%A0leg_plat%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Diàleg platònic">diàlegs de Plató</a></b> </big> </td></tr> <tr> <td bgcolor="#F6E6AE"><i>Primers diàlegs:</i> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Apologia_de_S%C3%B2crates" title="Apologia de Sòcrates">Apologia</a> – <a href="/wiki/C%C3%A0rmides" title="Càrmides">Càrmides</a> – <a href="/wiki/Crit%C3%B3_(di%C3%A0leg_plat%C3%B2nic)" title="Critó (diàleg platònic)">Critó</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Eut%C3%ADfron" title="Eutífron">Eutífron</a> – <a href="/wiki/Alcib%C3%ADades_I" title="Alcibíades I">Alcibíades I</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/H%C3%ADpies_major" class="mw-redirect" title="Hípies major">Hípias major</a> – <a href="/wiki/H%C3%ADpias_menor" title="Hípias menor">Hípias menor</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/I%C3%B3_(Plat%C3%B3)" title="Ió (Plató)">Ió</a> – <a href="/wiki/Laques_(di%C3%A0leg)" title="Laques (diàleg)">Laques</a> – <a href="/wiki/Lisis_(Plat%C3%B3)" title="Lisis (Plató)">Lisis</a> </td></tr> <tr> <td bgcolor="#F6E6AE"><i>Transitoris i diàlegs mitjans:</i> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Cr%C3%A0til_(di%C3%A0leg)" title="Cràtil (diàleg)">Cràtil</a> – <a href="/wiki/Eutidem_(di%C3%A0leg)" title="Eutidem (diàleg)">Eutidem</a> – <a href="/wiki/G%C3%B2rgies_(di%C3%A0leg)" class="mw-redirect" title="Gòrgies (diàleg)">Gòrgias</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Menexen_(di%C3%A0leg)" title="Menexen (diàleg)">Menexen</a> – <a href="/wiki/Men%C3%B3_(di%C3%A0leg)" title="Menó (diàleg)">Menó</a> – <a href="/wiki/Fed%C3%B3" title="Fedó">Fedó</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Di%C3%A0leg_de_Prot%C3%A0gores" class="mw-redirect" title="Diàleg de Protàgores">Protàgoras</a> – <a href="/wiki/El_convit" title="El convit">El convit</a> </td></tr> <tr> <td bgcolor="#F6E6AE"><i>Diàlegs mitjans posteriors:</i> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/La_Rep%C3%BAblica" class="mw-redirect" title="La República">La República</a> – <a href="/wiki/Fedre_(di%C3%A0leg)" title="Fedre (diàleg)">Fedre</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Parm%C3%A8nides_(di%C3%A0leg)" title="Parmènides (diàleg)">Parmènides</a> – <a href="/wiki/Teetet" title="Teetet">Teetet</a> </td></tr> <tr> <td bgcolor="#F6E6AE">Últims diàlegs: </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a> – <a href="/wiki/Cr%C3%ADties_(di%C3%A0leg)" class="mw-redirect" title="Críties (diàleg)">Crítias</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/El_Sofista" title="El Sofista">El Sofista</a> – <a href="/wiki/El_Pol%C3%ADtic" title="El Polític">El Polític</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Fileb" title="Fileb">Fileb</a> – <a href="/wiki/Les_Lleis" title="Les Lleis">Lleis</a> </td></tr> <tr> <td bgcolor="#F6E6AE">Obres d'autenticitat dubtosa: </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Ax%C3%ADoc_(di%C3%A0leg)" title="Axíoc (diàleg)">Axíoc</a> - <a href="/wiki/Alc%C3%ADone_(di%C3%A0leg)" title="Alcíone (diàleg)">Alcíone</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Clitofont" title="Clitofont">Clitofont</a> – <a href="/wiki/Ep%C3%ADnomis" title="Epínomis">Epínomis</a> - <a href="/wiki/Er%C3%ADxias_(di%C3%A0leg)" title="Eríxias (diàleg)">Eríxias</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Dem%C3%B2doc_(di%C3%A0leg)" title="Demòdoc (diàleg)">Demòdoc</a> – <a href="/wiki/Cartes_(di%C3%A0leg)" title="Cartes (diàleg)">Cartes</a> – <a href="/wiki/Hiparc_(di%C3%A0leg)" title="Hiparc (diàleg)">Hiparc</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Minos_(di%C3%A0leg)" title="Minos (diàleg)">Minos</a> – <a href="/wiki/Rivals_d%27amor" title="Rivals d'amor">Rivals d'amor</a> – <a href="/wiki/S%C3%ADsif_(di%C3%A0leg)" title="Sísif (diàleg)">Sísif</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Alcib%C3%ADades_II" title="Alcibíades II">Alcibíades II</a> – <a href="/wiki/T%C3%A8ages" title="Tèages">Tèages</a> </td></tr> <tr> <td><div class="plainlinks hlist navbar"><span style="word-spacing:0">Aquesta caixa: </span><ul></ul></div> </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Plato_Pio-Clemetino_Inv305.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Plato_Pio-Clemetino_Inv305.jpg/220px-Plato_Pio-Clemetino_Inv305.jpg" decoding="async" width="220" height="334" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Plato_Pio-Clemetino_Inv305.jpg/330px-Plato_Pio-Clemetino_Inv305.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Plato_Pio-Clemetino_Inv305.jpg/440px-Plato_Pio-Clemetino_Inv305.jpg 2x" data-file-width="1450" data-file-height="2200" /></a><figcaption><a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a>.</figcaption></figure> <p><b>Crítias</b>,<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o <b>L'Atlàntida</b> és un dels últims diàlegs de <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a>. Sembla ser una continuació de <a href="/wiki/La_Rep%C3%BAblica" class="mw-redirect" title="La República">La República</a> i el <a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a>, és de caràcter inconclús i el seu contingut descriu la guerra entre l'<a href="/wiki/Atenes" title="Atenes">Atenes</a> prehel·lènica i l'<a href="/wiki/Atl%C3%A0ntida" title="Atlàntida">Atlàntida</a>, hipotètic imperi occidental i illa misteriosa descrita per <a href="/wiki/Cr%C3%ADties" title="Críties">Crítias</a>. El <a href="/wiki/Sofista" title="Sofista">sofista</a> sosté que l'Atlàntida va existir en una època molt remota, i la situa <i>més enllà de les <a href="/wiki/Columnes_d%27H%C3%A8rcules" title="Columnes d'Hèrcules">columnes d'Hèrcules</a></i>. Aquesta illa <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitològica</a> va ser engolida pel mar i es va perdre per sempre. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Contingut">Contingut</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Contingut"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El contingut del diàleg inconclús remet a la geografia i organització política de les forces enfrontades, sent evident en el cas d'Atenes, però no l'<a href="/wiki/Atl%C3%A0ntida" title="Atlàntida">Atlàntida</a>, objecte de múltiples hipòtesis al llarg de la història. En un intent de copsar la seva oculta verificabilitat i etern hermetisme s'han dilucidat plantejaments que van des de la consideració aproximada a la literalitat de Plató fins a la ubicació més variada, arribant-se fins i tot a considerar l'existència de múltiples Atlàntides. Sense excloure per això la crítica fonamentada en jutjar l'obra recopilada per <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a> un producte del simbolisme, la <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitologia</a>, o la projecció històrica del <a href="/wiki/M%C3%B3n_de_les_idees" class="mw-redirect" title="Món de les idees">món de les idees</a> de l'autor. </p><p>Des d'aquest últim posicionament és interessant entreveure, tal com fa explícit J. O. Thompson, la interpretació que realitza Plató de la constitució atenenca atribuint-la a l'Atenes prehel·lènic.<sup id="cite_ref-Constitución_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-Constitución-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> De la mateixa manera procediria amb les corresponents <a href="/wiki/Lacedem%C3%B2nia" class="mw-redirect" title="Lacedemònia">lacedemònia</a> o <a href="/wiki/P%C3%A8rsia" title="Pèrsia">persa</a>, font des de la qual ens descriuria l'<a href="/wiki/Atl%C3%A0ntida" title="Atlàntida">Atlàntida</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Autenticitat">Autenticitat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Autenticitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A causa de l'estreta unió del Crítias amb el <a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a>, la seva autenticitat no s'ha posat en dubte, considerant cronològicament posterior, i suggerint com a teoria explicativa de la seva abrupta interrupció l'inici del seu següent diàleg, <a href="/w/index.php?title=Lleis_(di%C3%A0leg)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lleis (diàleg) (encara no existeix)">Lleis</a>, o bé al seu caràcter <i>intencional</i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="El_Crítias_com_exposició_platònica_de_la_història"><span id="El_Cr.C3.ADtias_com_exposici.C3.B3_plat.C3.B2nica_de_la_hist.C3.B2ria"></span>El Crítias com exposició platònica de la història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: El Crítias com exposició platònica de la història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A la similitud de l'ordre polític expressat al <a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a> i el Crítias amb <a href="/wiki/La_Rep%C3%BAblica" class="mw-redirect" title="La República">La República</a>, és ressaltable justament per tot el contrari el contrast existent entre el present diàleg i un altre dels diàlegs de Plató, <a href="/wiki/El_Pol%C3%ADtic" title="El Polític">El Polític</a>. </p><p>Seguint inicialment a H. Herter i K. Gaiser respecte de la relació existent entre l'Atenes prehel·lènic i El Polític, es poden establir les següents diferències:<sup id="cite_ref-H._Herter_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-H._Herter-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-K._Gaiser1_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-K._Gaiser1-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-K._Gaiser2_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-K._Gaiser2-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-K._Gaiser3_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-K._Gaiser3-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>Al <b>Polític</b> es parla d'una Atenes ubicada mitològicament a l'època de <a href="/wiki/Cronos" title="Cronos">Cronos</a>, on el gènere humà conviu sota la guia directa dels <a href="/wiki/D%C3%A9us" class="mw-redirect" title="Déus">déus</a>. El final d'aquesta pinzellada històrica culmina amb un cataclisme de caràcter universal que modifica la naturalesa del <a href="/wiki/Cosmos" title="Cosmos">Cosmos</a>.</li> <li>Al <b>Crítias</b> també es fa referència a una Atenes primigènia, però Plató la situa a posteriori, és a dir, en el <i>període de <a href="/wiki/Zeus" title="Zeus">Zeus</a></i>, o època històricament consecutiva a l'enderrocament de Cronos per Zeus, el seu fill. El gènere humà ja no es troba tutelat per la cohort divina sinó sota la guia de l'Estat atenès, que construeix el govern dels filòsofs. El final tampoc serà de caràcter universal, ja que després del cataclisme s'esmenta la continuïtat històrica d'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">Egipte</a> al <a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a>.</li></ul> <p>En conclusió, comparant les dades establerts i tenint en compte els plantejaments filosòfic-històrics de Plató, es dedueix que: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Hi ha un avanç progressiu de la dissolució en el món i un allunyament cada vegada més gran de l'ordre i la unitat ... cada període històric és una imitació de l'anterior i de la mateixa manera reflex cada vegada més imperfecte de la immutabilitat del món ideal. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Francisco Lisi,<i>Introducció</i>.<sup id="cite_ref-Historia_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-Historia-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Zeus_Altemps_Inv8635.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Zeus_Altemps_Inv8635.jpg/220px-Zeus_Altemps_Inv8635.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Zeus_Altemps_Inv8635.jpg/330px-Zeus_Altemps_Inv8635.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Zeus_Altemps_Inv8635.jpg/440px-Zeus_Altemps_Inv8635.jpg 2x" data-file-width="1950" data-file-height="2600" /></a><figcaption><a href="/wiki/Zeus" title="Zeus">Zeus</a>.</figcaption></figure> <p>Aquesta decadència només és interrompuda pel <a href="/wiki/Demi%C3%BCrg" title="Demiürg">Demiürg</a>, just en el moment en què l'Univers es dissol en la polaritat oposada a la unitat, és a dir, a la Diferència. </p><p>Amb el que Plató ens està volent dir que hi ha dos cicles històrics diferents: </p> <ul><li>Un seria realment ahistòric, ja que reflectiria el món de les <a href="/wiki/Idees" class="mw-redirect" title="Idees">Idees</a> en plantejar la convivència divina i humana, i aquesta última el més propera possible a la unicitat ideal i, per tant, a l'absència real de la necessitat de l'esdevenir. Parlaria llavors de l'<i>època de Cronos</i>al <b>Polític</b>.</li> <li>El segon cicle seria justament el contrari. La ruptura del món pristi de les Idees i l'aparició de la història tal com la coneixem, en un progressiu allunyament de l'ordre i en un abandonament de tota organització social en què els béns eren propietat comuna i es feia innecessària qualsevol forma d'Estat (Lleis). D'aquí l'origen conseqüent d'un govern, la presència no era requerit quan els déus tutelar els homes. El <b>Crítias</b> i el <i>període de Zeus</i> se situarien a l'inici d'aquest segon cicle.</li></ul> <p>Per tant, en l'elaboració del Crítias concorren dos elements de fons que fonamenten la seva història: </p> <ul><li>L'ús de la <a href="/wiki/Mitologia_grega" title="Mitologia grega">mitologia grega</a>.<sup id="cite_ref-Mitología_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mitología-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Introducció de les bases històric-polític-filosòfiques de la teoria de Plató.</li></ul> <p>D'això es dedueix que encara que el contingut del diàleg de l'Atlàntida pugui justificar a través del que s'ha exposat, la verificabilitat esmentada inicialment sobre la inexistència o no de l'imperi rival d'Atenes i la seva ubicació geogràfica real, no es pot posar en dubte perquè no es disposa de criteris cap a la seva desestimació completa. Al seu mer valor com a ingredient d'una exposició històric-filosòfica se li podria unir una altra possibilitat:la de l'argumentació del relat partint al seu torn de l'existència real del mite. Només l'aportació futur de proves consistents podrà donar sortida a posicionaments i propostes tan variats. Mentrestant persistirà el seu interès i valor filosòfics. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Manuscrits">Manuscrits</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Manuscrits"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La tradició manuscrita, és a dir, les fonts primàries des de les que ens podem remuntar als textos originals, remet al <b>Parisinus Graecus 1807 [A]</b> com manuscrit principal del Crítias. </p><p>Això no obstant, el <b>Vindobonensis 55 [F]</b> conté lliçons interessants, mentre que el <b>Vaticanus 228</b> i el <b>Venetus 184</b> són només variants de rellevància. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Personatges">Personatges</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Personatges"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A més de <a href="/wiki/S%C3%B2crates" title="Sòcrates">Sòcrates</a> intervenen <a href="/wiki/Timeu_de_Locres" title="Timeu de Locres">Timeu</a>, <a href="/wiki/Cr%C3%ADties" title="Críties">Crítias</a> i <a href="/wiki/Herm%C3%B2crates_(fil%C3%B2sof)" title="Hermòcrates (filòsof)">Hermòcrates</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Solon.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Solon.jpg/220px-Solon.jpg" decoding="async" width="220" height="367" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Solon.jpg/330px-Solon.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4c/Solon.jpg 2x" data-file-width="350" data-file-height="584" /></a><figcaption><a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a>.</figcaption></figure> <ul><li><a href="/wiki/Timeu_de_Locres" title="Timeu de Locres">Timeu</a>:l'única informació autèntica de la qual es disposa la proporciona el diàleg immediatament anterior, el <a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a>, que com sabem és un binomi literari amb el present Crítias.<sup id="cite_ref-Guthrie_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-Guthrie-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'hi fa referència a un destacat ciutadà de <a href="/wiki/L%C3%B2crida" title="Lòcrida">Lòcrida</a> que uneix domini en <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a> i <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a>, destacant sobretot en <a href="/wiki/Astronomia" title="Astronomia">astronomia</a> i <a href="/wiki/Cosmologia" title="Cosmologia">cosmologia</a>.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es dedueix del seu origen italià una afiliació filosòfica amb l'oest.</li></ul> <ul><li><a href="/wiki/Cr%C3%ADties" title="Críties">Crítias</a>:les referències a la seva edat mostren que realment es tractava de l'avi de Plató.<sup id="cite_ref-Guthrie_9-1" class="reference"><a href="#cite_note-Guthrie-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com sabem pel Timeu, Plató és l'única autoritat sobre el relat de l'imperi Atlàntida. Aquest s'origina en els sacerdots egipcis dels quals ho aprendrà <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a>, que al seu torn el narra al seu contemporani Crítias, el qual, amb noranta anys, el repetirà en presència del seu net, el narrador del Timeu-Crítias, comptant en aquells al voltant de deu anys.<sup id="cite_ref-Critias_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-Critias-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <ul><li><a href="/wiki/Herm%C3%B2crates" class="mw-disambig" title="Hermòcrates">Hermòcrates</a>:és identificable amb el general siracusà, elogiat per <a href="/wiki/Tuc%C3%ADdides" title="Tucídides">Tucídides</a>, que va anticipar i va derrotar l'animadversió atenenca contra <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a>. Va ser sogre de Dionís II.<sup id="cite_ref-Guthrie_9-2" class="reference"><a href="#cite_note-Guthrie-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estructura_i_desenvolupament">Estructura i desenvolupament</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Estructura i desenvolupament"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Es constaten quatre parts ben definides:<sup id="cite_ref-Estructura_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-Estructura-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="I._Introducció_(106-109)"><span id="I._Introducci.C3.B3_.28106-109.29"></span>I. Introducció (106-109)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: I. Introducció (106-109)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Dificultats_de_l'objecte_d'exposició_(106-108)"><span id="Dificultats_de_l.27objecte_d.27exposici.C3.B3_.28106-108.29"></span>Dificultats de l'objecte d'exposició (106-108)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Dificultats de l'objecte d'exposició (106-108)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de finalitzar <a href="/wiki/Timeu" class="mw-disambig" title="Timeu">Timeu</a> el seu discurs previ, i després invocar el Déu <i>que acaba de néixer en el nostre relat</i>, cedeix a <a href="/wiki/Cr%C3%ADties" title="Críties">Crítias</a> el torn de la seva exposició, no sense abans ludir a la <i>ciència </i>com a instrument de tota correcta dissertació. No obstant això, Crítias demana a <a href="/wiki/S%C3%B2crates" title="Sòcrates">Sòcrates</a> major benevolència, ja que el pas del que és diví a allò humà, així com la seva dificultat intrínseca, comporten un increment en el judici de l'auditori, en estar més familiaritzat. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Invocació_de_Crítias_a_Mnemòsine_(108-d)"><span id="Invocaci.C3.B3_de_Cr.C3.ADtias_a_Mnem.C3.B2sine_.28108-d.29"></span>Invocació de Crítias a <a href="/wiki/Mnem%C3%B2sine" title="Mnemòsine">Mnemòsine</a> (108-d)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Invocació de Crítias a Mnemòsine (108-d)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La concessió socràtica anirà acompanyada de la presa de consciència respecte de l'alta consideració atorgada prèviament a Timeu. Crítias invoca llavors a diversos déus, entre ells <a href="/wiki/Apol%C2%B7lo" title="Apol·lo">Apol·lo</a>, <a href="/wiki/Muses" title="Muses">les Muses</a> i, especialment, a la mare de totes elles, <a href="/wiki/Mnem%C3%B2sine" title="Mnemòsine">Mnemòsine</a>, deessa del <a href="/wiki/Record" title="Record">record</a> i la <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_humana" class="mw-redirect" title="Memòria humana">memòria</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Resum_introductori_(108è-109)"><span id="Resum_introductori_.28108.C3.A8-109.29"></span>Resum introductori (108è-109)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Resum introductori (108è-109)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de recordar que el temps transcorregut des que va esclatar la guerra entre l'Atenes primigènia i l'imperi Atlàntida va ser de 9.000 anys, Crítias anuncia la seva descripció dels ordres polítics imperants aleshores en ambdues forces enfrontades, començant per <a href="/wiki/%C3%80tica" title="Àtica">Àtica</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="II._Descripció_de_l'ordre_polític_d'Atenes_(109b-112b)"><span id="II._Descripci.C3.B3_de_l.27ordre_pol.C3.ADtic_d.27Atenes_.28109b-112b.29"></span>II. Descripció de l'ordre polític d'<a href="/wiki/Antiga_Atenes" title="Antiga Atenes">Atenes</a> (109b-112b)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: II. Descripció de l'ordre polític d'Atenes (109b-112b)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Atribució_d'Àtica_a_Atenea_i_Hefest_(109b-110c)"><span id="Atribuci.C3.B3_d.27.C3.80tica_a_Atenea_i_Hefest_.28109b-110c.29"></span>Atribució d'<a href="/wiki/%C3%80tica" title="Àtica">Àtica</a> a <a href="/wiki/Atenea" class="mw-redirect" title="Atenea">Atenea</a> i <a href="/wiki/Hefest" title="Hefest">Hefest</a> (109b-110c)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Atribució d'Àtica a Atenea i Hefest (109b-110c)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hope-Farnese_Athena_Louvre_Ma331_n2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Hope-Farnese_Athena_Louvre_Ma331_n2.jpg/220px-Hope-Farnese_Athena_Louvre_Ma331_n2.jpg" decoding="async" width="220" height="335" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Hope-Farnese_Athena_Louvre_Ma331_n2.jpg/330px-Hope-Farnese_Athena_Louvre_Ma331_n2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Hope-Farnese_Athena_Louvre_Ma331_n2.jpg/440px-Hope-Farnese_Athena_Louvre_Ma331_n2.jpg 2x" data-file-width="2300" data-file-height="3500" /></a><figcaption><a href="/wiki/Atenea" class="mw-redirect" title="Atenea">Atenea</a>.</figcaption></figure> <p>En una ocasió, els déus van distribuir per mitjà de la sort de la justícia totes les regions de la terra, davant la disjuntiva prèvia de saber el que li convenia a cada un però no voler recórrer a l'apropiació a través de la disputa. Després de l'adjudicació i la corresponent ocupació <i>ens criaven com els seus ramats i animals</i>, actuant <i>sobre l'ànima per mitjà de la convicció com si fos un timó, segons la seva pròpia intenció, i així conduïen i governaven tot ésser mortal ' '.</i> </p><p><a href="/wiki/Hefest" title="Hefest">Hefest</a> i <a href="/wiki/Atenea" class="mw-redirect" title="Atenea">Atenea</a> van rebre tots dos la regió d'Àtica, apropiada a la virtut i intel·ligència per naturalesa, implantant l'ordre constitucional en l'ànima d'homes bons (la qual cosa ratificaria que ens trobem davant el germen d'una nova societat tutelada a si mateixa, sense la intervenció <i>directa</i> dels déus). </p><p>La tradició d'aquesta humanitat primigènia s'ha perdut a causa de la destrucció gradual dels seus hereus i al temps transcorregut, conservant els seus noms sense els seus fets correlatius, tal com van ser nomenats pels sacerdots a <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a>:<a href="/wiki/C%C3%A8crops" title="Cècrops">Cècrops</a>, <a href="/wiki/Erecteu" title="Erecteu">Erecteu</a>, <a href="/wiki/Erictoni" title="Erictoni">Erictoni</a>, <a href="/wiki/Eris%C3%ADcton" title="Erisícton">Erisícton</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Descripció_geogràfica_(110c-111d)"><span id="Descripci.C3.B3_geogr.C3.A0fica_.28110c-111d.29"></span>Descripció geogràfica (110c-111d)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Descripció geogràfica (110c-111d)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Aquesta regió l'habitaven ciutadans que es dedicaven a l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a> ia l'<a href="/wiki/Artesania" title="Artesania">artesania</a>, i separats d'ells, segons el desig dels <i>homes divins</i>, hi havia els <a href="/wiki/Guerrer" title="Guerrer">guerrers</a>, que vivien organitzats socialment de manera que els béns eren propietat comuna i es feia innecessària qualsevol forma d'Estat. </p><p>Les seves fronteres geogràfiques arribaven a l'Istme i, en la resta de terra ferma, fins a les cimeres del <a href="/wiki/Citer%C3%B3" title="Citeró">Citeró</a> i el <a href="/w/index.php?title=Farn%C3%A9s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Farnés (encara no existeix)">Farnés</a>, baixant el límit amb la <a href="/wiki/Or%C3%B2pia" title="Oròpia">Oròpia</a> a la dreta i vorejant a l'esquerra el <a href="/wiki/Asop" class="mw-disambig" title="Asop">Asop</a> des del mar. </p><p>Destacava més per la gran qualitat de la terra així com per la consegüent quantitat en la seva producció agrícola i ramadera. Llavors, quan encara la terra no s'havia erosionat a partir de les múltiples inundacions esdevingudes al llarg dels 9.000 anys transcorreguts (amb el que Crítias pressuposa noves inundacions afegides després de l'enfonsament de l'Atenes primigènia, tal com es relata a <a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a> 25C-d), es podien albirar muntanyes coronades d'extensos boscos i alts arbres de gran utilitat. També les planes ressaltaven per la feracitat de la seva terra, ia causa precisament a ella, el ric cabal d'aigua amb què <a href="/wiki/Zeus" title="Zeus">Zeus</a> proveïa anualment a tota la regió quedava emmagatzemat, de manera que canalitzant des de les altures a les diverses cavitats subterrànies servia de font a fonts i rius, tal com testimonien els llocs sagrats que han perdurat des de llavors. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_ciutat_(111e-112e)"><span id="La_ciutat_.28111e-112e.29"></span>La ciutat (111e-112e)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: La ciutat (111e-112e)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div><p> En aquells dies, l'<a href="/wiki/Acr%C3%B2poli" class="mw-redirect" title="Acròpoli">Acròpoli</a> (o lloc més alt i fortificat de les ciutats gregues) es caracteritzava per estar coberta de terra i en ser plana a la part superior, a diferència del seu estat actual, totalment erosionat i al descobert degut als dos diluvis esdevinguts després de la destrucció de l'Atenes primitiva (el de <a href="/wiki/Deucali%C3%B3" class="mw-disambig" title="Deucalió">Deucalió</a> i un altre anterior). </p><figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Akropolis_by_Leo_von_Klenze.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Akropolis_by_Leo_von_Klenze.jpg/220px-Akropolis_by_Leo_von_Klenze.jpg" decoding="async" width="220" height="151" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Akropolis_by_Leo_von_Klenze.jpg/330px-Akropolis_by_Leo_von_Klenze.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Akropolis_by_Leo_von_Klenze.jpg/440px-Akropolis_by_Leo_von_Klenze.jpg 2x" data-file-width="1486" data-file-height="1018" /></a><figcaption><a href="/wiki/Acr%C3%B2polis" title="Acròpolis">Acròpolis</a>.</figcaption></figure> <p>La seva mida «<i>arribava fins al <a href="/wiki/Er%C3%ADdan" title="Erídan">Erídan</a> i el <a href="/w/index.php?title=Iliso&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iliso (encara no existeix)">Iliso</a> i incloïa en el seu interior turó <a href="/w/index.php?title=Pnyx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pnyx (encara no existeix)">Pnyx</a> amb el turó <a href="/wiki/Licabet" class="mw-redirect" title="Licabet">Licabet</a> com a límit del costat oposat del Pnix</i>».<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Camperols i artesans s'ubicaven circumdant vessant exterior per tal de treballar la proximitat dels camps, mentre l'estament dels guerrers es trobava a la part nord de l'Acròpoli, al voltant del temple d'Atenea i Hefest. </p><p>Tota construcció de la república comuna es caracteritzava per l'absència d'or i plata, donat l'innecessari del seu ús en pretendre la recerca de la virtut en el terme mitjà que separa la <i>prepotència</i> de la <i>pusil·lanimitat</i>. Les cases a les que habitaven eren l'ordre i la semblança d'estat entre els seus immediats descendents. </p><p>Al sud de l'acròpoli, reservada per a la seva ocupació estival, es trobaven jardins, gimnasos i llocs per al menjar comú. </p><p>Es caracteritzava també el lloc per una font que proporcionava tant abundància com temprança independentment de l'estació en què es recorre al seu ús, i de la qual només romanen petits brolladors. </p><p>Els seus habitants tenien cura dels seus conciutadans i la resta dels grecs els consideraven els seus guies per atribució pròpia, limitant constantment el nombre d'homes i dones adults de vint mil. </p><p>Sent això així, ressonaven els ecos de la seva famosa bellesa corporal i de l'excel lència de les seves ànimes per tot <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> i <a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a>, no trobant-se exemple semblant en aquell temps distant. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="III._L'imperi_Atlàntida_(113-120d)"><span id="III._L.27imperi_Atl.C3.A0ntida_.28113-120d.29"></span>III. L'imperi Atlàntida (113-120d)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: III. L'imperi Atlàntida (113-120d)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>((AP|Atlàntida)) </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="De_per_què_la_utilització_de_noms_grecs_per_als_atlants_(113-b)"><span id="De_per_qu.C3.A8_la_utilitzaci.C3.B3_de_noms_grecs_per_als_atlants_.28113-b.29"></span>De per què la utilització de noms grecs per als atlants (113-b)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: De per què la utilització de noms grecs per als atlants (113-b)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El motiu de denominació grega sobre l'<i>home bàrbar</i>té en origen la investigació que va realitzar <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a> sobre el significat dels noms per tal d'utilitzar el relat en la seva obra poètica. Després de descobrir la traducció efectuada pels antics egipcis a la seva pròpia llengua, ell va fer el mateix pel que fa a la grega. </p><p>(Crítias finalitza la seva introducció esmentant que els documents sobre els quals fonamenta el seu discurs ja es trobaven en poder del seu avi. Romanien en la seva propietat en el moment de l'exposició i ell es va ocupar d'ells des de la seva infància.) </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Descripció_geogràfica,_assignació_a_Posidó_(113-115C)"><span id="Descripci.C3.B3_geogr.C3.A0fica.2C_assignaci.C3.B3_a_Posid.C3.B3_.28113-115C.29"></span>Descripció geogràfica, assignació a <a href="/wiki/Posid%C3%B3" title="Posidó">Posidó</a> (113-115C)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Descripció geogràfica, assignació a Posidó (113-115C)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Andrea_Doria_as_Neptun_by_Angelo_Bronzino.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Andrea_Doria_as_Neptun_by_Angelo_Bronzino.jpg/220px-Andrea_Doria_as_Neptun_by_Angelo_Bronzino.jpg" decoding="async" width="220" height="304" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Andrea_Doria_as_Neptun_by_Angelo_Bronzino.jpg/330px-Andrea_Doria_as_Neptun_by_Angelo_Bronzino.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Andrea_Doria_as_Neptun_by_Angelo_Bronzino.jpg/440px-Andrea_Doria_as_Neptun_by_Angelo_Bronzino.jpg 2x" data-file-width="2536" data-file-height="3508" /></a><figcaption><a href="/wiki/Posid%C3%B3" title="Posidó">Posidó</a>.</figcaption></figure> <p>Serà <a href="/wiki/Posid%C3%B3" title="Posidó">Posidó</a> en qui recaigui l'adquisició de l'illa de l'<a href="/wiki/Atl%C3%A0ntida" title="Atlàntida">Atlàntida</a>, poblat de la seva unió amb una dona mortal, <a href="/w/index.php?title=Clito_(mitologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Clito (mitologia) (encara no existeix)">Clito</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Descripció_de_l'Atlàntida"><span id="Descripci.C3.B3_de_l.27Atl.C3.A0ntida"></span>Descripció de l'Atlàntida</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Descripció de l'Atlàntida"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El centre de l'illa es caracteritzava per la presència de la més bella plana dirigida al mar. El seu centre, al seu torn, era ocupat per una plana muntanya distant cinquanta <a href="/wiki/Estadi_(unitat_de_longitud)" class="mw-redirect" title="Estadi (unitat de longitud)">estadis</a> de l'oceà. Hi vivien <a href="/wiki/Evenor" class="mw-disambig" title="Evenor">Evenor</a>, home nascut de la terra, i <a href="/wiki/Leucip" title="Leucip">Leucip</a>, la seva dona, dels que va néixer la seva única filla, <a href="/w/index.php?title=Clito_(mitologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Clito (mitologia) (encara no existeix)">Clito</a>. </p><p>Al créixer i disposar en edat la possibilitat de trobar pretendent, els seus pares van morir. És en aquesta ocasió quan <a href="/wiki/Posid%C3%B3" title="Posidó">Posidó</a> la desitja, unint-se a ella i preservant dels homes del món exterior per la creació d'anells alterns de terra i mar que la van aïllar al turó central en què es trobava. </p><p>En concret, i partint sempre de la seu central, es comptabilitzaven en nombre tres anells de mar alternant concèntricament amb dos de terra, de menor a major dimensió, i tots creats a idèntica distància, es prengués com a punt de referència el que es volgués. </p><p>En aquells dies, la navegació era encara inexistent. </p><p>Fent ús de la seva condició divina, va organitzar la recentment creada illa central a partir de dues fonts d'aigua calenta i freda que va fer emergir del subsòl, i per la diversitat d'aliments que va disposar a partir de la fecunda terra. </p><p>Trobant tot disposat d'aquesta manera, va engendrar «cinc generacions de bessons homes», dividint consecutivament l'illa sencera de l'Atlàntida en deu parts, i lliurant al primogènit la llar matern així com la part que es trobava lligada a ell, la major i millor de totes elles, per finalment nomenar rei. </p><p>A la resta dels seus germans se'ls va distribuir el govern de totes les altres parcel de terra, i en gran nombre tant els homes governats com l'extensió de cada regió assignada. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Noms">Noms</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Noms"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:David_Roberts_Cheops_Chepren.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/David_Roberts_Cheops_Chepren.jpg/220px-David_Roberts_Cheops_Chepren.jpg" decoding="async" width="220" height="142" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/David_Roberts_Cheops_Chepren.jpg/330px-David_Roberts_Cheops_Chepren.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/David_Roberts_Cheops_Chepren.jpg/440px-David_Roberts_Cheops_Chepren.jpg 2x" data-file-width="1800" data-file-height="1162" /></a><figcaption><a href="/wiki/Pir%C3%A0mides_d%27Egipte" title="Piràmides d'Egipte">Piràmides d'Egipte</a>, <a href="/wiki/Litografia" title="Litografia">litografia</a> de <a href="/w/index.php?title=David_Roberts&action=edit&redlink=1" class="new" title="David Roberts (encara no existeix)">David Roberts</a> (<a href="/wiki/1796" title="1796">1796</a>-<a href="/wiki/1864" title="1864">1864</a>). Abast de l'imperi Atlàntida en el seu extrem oriental.</figcaption></figure> <p>Els noms assignats a les cinc generacions de bessons homes van ser els següents: </p> <ol><li>A primogènit, que es va convertir en rei, Posidó el va anomenar <a href="/wiki/Atles_(mitologia)" title="Atles (mitologia)">Atlant</a> o Atlas, del qual derivaran tant la denominació de l'illa, <a href="/wiki/Atl%C3%A0ntida" title="Atlàntida">Atlàntida</a>, com la de l'oceà que l'envolta, <a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">Atlàntic</a>.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al bessó de l'anterior, nascut en segon lloc, el va cridar a <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a> <a href="/w/index.php?title=Eumelus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eumelus (encara no existeix)">Eumelus</a>, <a href="/wiki/Gadir" class="mw-redirect" title="Gadir">Gadir</a> com a nom original. Governava l'extrem de l'illa que s'estén des de les <a href="/wiki/Columnes_d%27H%C3%A8rcules" title="Columnes d'Hèrcules">Columnes d'Hèrcules</a> fins a la regió anomenada per derivació del seu propi nom <a href="/wiki/Gadir" class="mw-redirect" title="Gadir">Gadir</a>.</li> <li>Al següent parell de bessons nascuts per ordre de successió dels cridar <a href="/w/index.php?title=Anfer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anfer (encara no existeix)">Anfer</a> i <a href="/w/index.php?title=Evemo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Evemo (encara no existeix)">Evemo</a>.</li> <li>Als tercers, i també per ordre de naixement, els va nomenar <a href="/w/index.php?title=Mneseo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mneseo (encara no existeix)">Mneseo</a> i <a href="/w/index.php?title=Aut%C3%B2cton_(Cr%C3%ADties)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Autòcton (Críties) (encara no existeix)">Autòcton</a>.</li> <li>Al quart parell de bessons, els va posar els noms de <a href="/w/index.php?title=Elasipo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Elasipo (encara no existeix)">Elasipo</a> i <a href="/w/index.php?title=M%C3%A9stor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Méstor (encara no existeix)">Méstor</a>.</li> <li>I, l'últim parell de germans, <a href="/w/index.php?title=Azaes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Azaes (encara no existeix)">Azaes</a> i <a href="/w/index.php?title=Di%C3%A1prepes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diáprepes (encara no existeix)">Diáprepes</a>.</li></ol> <p>Tant ells com els seus descendents van governar i enriquir tot l'imperi, pervivint llarg temps després, i arribant a estendre els seus dominis a altres illes atlàntiques fins a arribar al seu extrem oriental a <a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">Egipte</a> i <a href="/wiki/Etr%C3%BAria" title="Etrúria">Etrúria</a>.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A la nombrosa estirp d'Atlas sempre es transmetia la <a href="/wiki/Monarquia" title="Monarquia">monarquia</a> des del representant més ancià al major en la línia successòria, permetent així la seva preservació al llarg del temps. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Riqueses">Riqueses</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Riqueses"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La riquesa era de tal quantia i excel·lència que ni hi va haver ni serà fàcil trobar en el futur regnat algun que el superi en abundància. No només es proveïen gràcies a l'extensió del seu imperi sinó que també trobaven suficiència en la fertilitat i fecunditat de l'illa. </p><p>Es caracteritzava d'aquesta manera tant la mineria, que extreia amb facilitat tot aquell material que fos tant sòlid com fusible, incloent l'<a href="/wiki/Oricalc" title="Oricalc">oricalc</a>, en aquells dies el més valuós de tots ells, a més de l'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a>, com la frondositat dels boscos, que proporcionaven el necessari tant als fusters com a les necessitats de qualsevol animal que els habités. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:1890_-_Elephante.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/1890_-_Elephante.jpg/220px-1890_-_Elephante.jpg" decoding="async" width="220" height="172" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/1890_-_Elephante.jpg/330px-1890_-_Elephante.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/1890_-_Elephante.jpg/440px-1890_-_Elephante.jpg 2x" data-file-width="1159" data-file-height="906" /></a><figcaption>L'<a href="/wiki/Elefant" class="mw-redirect" title="Elefant">elefant</a> com animal més nombrós a l'Atlàntida.</figcaption></figure> <p>Idèntica il·lusió es podia fer si esmentaré l'espessor i disponibilitat dels pantans, llacunes i rius, així com de les muntanyes i planes. </p><p>En tots els emplaçaments, la causa d'això, ressaltava en nombre la raça dels <a href="/wiki/Elefants" title="Elefants">elefants</a>, en ser l'animal més gran i el que en major mesura s'alimenta. </p><p>Tot el fragant era ben representat per la natura:arrels, fullatge, fusta, sucs florals o fruiters destil·lats. També llegums i tota beguda, menjar o olis d'origen vegetal, així com el fruit dels arbres fruiters, i aquells postres amb els que tractem d'alleujar l'ànima del malalt. </p><p>Era «l'illa divina», la qual en aquells dies es trobava sota el sol, la que generava tot això en bellesa i massa.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'acròpoli_(115C-117e)"><span id="L.27acr.C3.B2poli_.28115C-117e.29"></span>L'acròpoli (115C-117e)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: L'acròpoli (115C-117e)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La disposició de l'<a href="/wiki/Acr%C3%B2poli" class="mw-redirect" title="Acròpoli">Acròpoli</a>, la seva ciutat principal, així com la dels seus voltants i la resta de la regió seria la manera següent. </p><p>En primera instància, i per tal de comunicar el palau real de la metròpoli amb l'oceà, van aixecar diversos ponts que salvaven les distàncies creades pels circumdants anells de mar. S'ubicarien des del principi aquest palau a l'edifici de Posidó i dels seus progenitors. </p><p>Posteriorment, i en aquest cas des de l'extrem oposat, és a dir, a partir del mar, cavaria un extens canal en direcció a la metròpoli, les mesures serien les següents: </p> <ol><li>Tres-cents <a href="/wiki/Peu_(unitat)" class="mw-redirect" title="Peu (unitat)">peus</a> d'amplada.</li> <li>Cent peus de profunditat.</li> <li>Cinquanta <a href="/wiki/Estadi_(unitat_de_longitud)" class="mw-redirect" title="Estadi (unitat de longitud)">estadis</a> de distància fins al primer anell exterior de mar, és a dir, el més ample.</li></ol> <p>A tall de desembocadura, l'entrada de l'oceà al canal semblava a un port, on podien accedir fins als vaixells més grans. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Model_of_a_greek_trireme.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Model_of_a_greek_trireme.jpg/220px-Model_of_a_greek_trireme.jpg" decoding="async" width="220" height="128" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Model_of_a_greek_trireme.jpg/330px-Model_of_a_greek_trireme.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Model_of_a_greek_trireme.jpg/440px-Model_of_a_greek_trireme.jpg 2x" data-file-width="2370" data-file-height="1380" /></a><figcaption><a href="/wiki/Trirrem" title="Trirrem">Trirrem grec</a>.</figcaption></figure> <p>Continuant en la mateixa direcció establerta per la línia que uneix el canal amb els ponts inicialment aixecats, procedirien al seu torn a l'obertura dels dos anells de terra circumdant que alternaven amb els tres de mar. La quantia d'aquesta operació va quedar establerta per la grandària d'un <a href="/wiki/Trirrem" title="Trirrem">trirrem</a>, i després coberta la part superior en arribar a una alçada superior a la del nivell del mar. </p><p>Les mesures respectives dels cinc anells i l'illa central eren les següents: </p> <ol><li>Els dos anells grans, tant el de mar com el de terra, feien tres estadis d'ample.</li> <li>El següent parell d'anells menors mesuraven ambdós dos estadis d'ample.</li> <li>L'últim dels anells un estadi.</li> <li>I l'illa central cinc estadis de diàmetre.</li></ol> <p>El primer anell major de mar va ser negat l'aigua oceànica a través d'un canal. </p><p>En total, i comptabilitzant tant l'illa central com la porció de terra confrontant amb l'Atlàntic, van ser set les subdivisions circulars en què va quedar distribuïda aquesta regió de l'Atlàntida. </p><p>Una muralla de pedres envoltava l'illa central, la zona anellada i el pont, el qual feia cent peus d'amplada, afegint torres i portes a cada costat dels ponts en els passatges de la mar. La pedra va ser extreta tant de l'interior de l'illa com dels terrenys anellats, que és de color blanc, negre i vermell. Després d'aquesta extracció aixecar dàrsenes buides dobles al seu interior i el seu sostre d'idèntic material. Existien cases d'elaboració simple, mentre que altres ressaltaven per la seva bellesa i colorit, a més de convidar a l'esbarjo, en haver inclòs com a material de revestiment el mosaic tricolor d'aquest mineral. </p><p>Van disposar al seu torn el recobriment de les muralles en tota la seva extensió, diferenciant unes de les altres pel material emprat: </p> <ol><li>Sobre la muralla de l'anell exterior aplicar <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>.</li> <li>Sobre la de l'anell interior <a href="/wiki/Cassiterita" title="Cassiterita">cassiterita</a>.</li> <li>I sobre la muralla que envoltava l'acròpolis <a href="/wiki/Oricalc" title="Oricalc">oricalc</a>, en incloure entre les seves propietats el fulgor i la brillantor de la divinitat.</li></ol> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="El_palau">El palau</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: El palau"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La disposició del palau a l'interior de l'acròpoli pot ser descrita de la manera següent: </p><p>Al centre es trobava <b>el temple de Clito i Posidó</b>, envoltat d'una tanca d'or i inaccessible a qui volgués endinsar-se en ell. Es considerava el lloc on va ser originat i engendrat tot el llinatge real, i que, anualment s'enviaven com a tribut i ofrena des de les deu regions de l'imperi els fruits de l'estació. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:PaestumItalien.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/PaestumItalien.jpg/220px-PaestumItalien.jpg" decoding="async" width="220" height="156" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/PaestumItalien.jpg/330px-PaestumItalien.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/PaestumItalien.jpg/440px-PaestumItalien.jpg 2x" data-file-width="544" data-file-height="385" /></a><figcaption>Reconstrucció de l'antic temple grec a <a href="/wiki/Posid%C3%B3" title="Posidó">Posidó</a> a <a href="/wiki/Paestum" title="Paestum">Paestum</a>, <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>.</figcaption></figure> <p>També presidia el lloc <b>un temple a Posidó</b> les mesures eren les següents: </p> <ol><li>Longitud:un estadi.</li> <li>Amplada:tres-cents peus.</li> <li>Alçada:proporcional a les dues mesures anteriors.</li></ol> <p>L'<i>exterior</i>estava completament recobert d'<a href="/wiki/Plata" class="mw-redirect" title="Plata">argent</a>, excepte les cúpules, les quals refulgia d'or. </p><p>A l'<i>interior</i>, en canvi, predominava el revestiment d'oricalc, i la sostrada 1 calidoscòpic espectacle multicolor nascut de la unió entre l'<a href="/wiki/Ivori" class="mw-redirect" title="Ivori">ivori</a>, l'or, la plata i el mateix oricalc. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Trevi11c.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Trevi11c.jpg/220px-Trevi11c.jpg" decoding="async" width="220" height="243" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Trevi11c.jpg/330px-Trevi11c.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Trevi11c.jpg/440px-Trevi11c.jpg 2x" data-file-width="554" data-file-height="612" /></a><figcaption><a href="/wiki/Nept%C3%BA_(mitologia)" title="Neptú (mitologia)">Neptú</a>, <a href="/wiki/Fontana_de_Trevi" class="mw-redirect" title="Fontana de Trevi">Fontana de Trevi</a>, <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>.</figcaption></figure> <p>Totes les nits es trobava plena de diverses imatges d'or, moltes d'elles ofrenes de particulars, ressaltant entre totes la grandiosa estàtua de Posidó, de peu sobre un carro subjectant les regnes de sis <a href="/wiki/Pegaso" title="Pegaso">cavalls alats</a>, i envoltat per cent <a href="/wiki/Nereides" title="Nereides">Nereides</a> en <a href="/wiki/Dofins" title="Dofins">dofins</a>.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>De la mateixa manera es trobaven a l'exterior estàtues d'or en gran nombre, pertanyents igualment tant a la reialesa com a particulars autòctons o estrangers provinents de les regions circumdants. </p><p>Hi havia al seu torn <b>un altar</b> acord en grandesa i excel·lència al temple anteriorment descrit. </p><p>D'altra banda, es va establir una adequació del palau a les característiques de l'imperi així com a l'ordenament al voltant del temple. D'aquesta manera, les excel·lents i quantioses fonts d'aigua freda i calenta van poder ser aprofitades a partir de la construcció d'edificis, la plantació d'arbres compatibles amb la qualitat de les aigües, l'edificació de cisternes i cobertes hivernals per al bany calent, així com les que diferenciaven un ús real, privat o públic, en exclusivitat per a la dona, o destinades als cavalls i resta d'animals de tir. </p><p>Encaminar el corrent d'aigua cap <b>al bosc sagrat de Posidó</b>, i degut a això la frondositat i alçada dels arbres que hi creixien així com la varietat i bellesa presenciades. </p><p>Ja fora de la metròpoli, l'aigua recorria la distància que la separava feia els anells exteriors a través de canals disposats en els ponts allà línies. </p><p>A més del que descrit fins ara, van ser construïts nombrosos temples, jardins i gimnasos, així com diverses estades per a cavalls, al llarg dels dos anells terrestres, sobresortint sobre el major d'ells un <a href="/wiki/Hip%C3%B2drom_(lloc)" class="mw-redirect" title="Hipòdrom (lloc)">hipòdrom</a> d'un estadi d'ample. La seva ubicació independent així com la seva àmplia extensió permetia als cavalls expressar lliurement la seva naturalesa. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="La_guàrdia"><span id="La_gu.C3.A0rdia"></span>La guàrdia</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: La guàrdia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al voltant de l'hipòdrom es dispersaven nombroses estades pertanyents a la majoria dels guardians, i es determinarà en funció del grau de la seva fidelitat la proximitat de les mateixes a l'acròpolis. D'aquesta manera, als que més mostres de virtut dispensaven se'ls atorgava el privilegi de conviure circumdant als reis, o com a mínim residir a l'anell menor, més intern i proper a palau. </p><p>Els drassanes contenien trirrems i diverses embarcacions en gran nombre, a més de tot el necessari perquè la navegació fos possible. </p><p>Finalment, i partint des palau en direcció al mar, en travessar els tres ports existents, una muralla s'estenia en cercle a cinquanta estadis de l'anell major més extern i del seu port, tancant-se a la desembocadura del canal a l'oceà. Tota la zona es trobava densament poblada. L'entrada del mar i el port més gran es caracteritzaven per vessar en embarcacions i comerciants, vinguts tant de regions properes com distants, amb la conseqüent i constant algaravia que sense cap impediment es manifestava de dia i de nit. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Resta_del_país_(117e-118e)"><span id="Resta_del_pa.C3.ADs_.28117e-118e.29"></span>Resta del país (117e-118e)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Resta del país (117e-118e)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ursa_Major_(Bode).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Ursa_Major_%28Bode%29.jpg/220px-Ursa_Major_%28Bode%29.jpg" decoding="async" width="220" height="175" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Ursa_Major_%28Bode%29.jpg/330px-Ursa_Major_%28Bode%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Ursa_Major_%28Bode%29.jpg/440px-Ursa_Major_%28Bode%29.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="510" /></a><figcaption>Representació de la <a href="/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3" title="Constel·lació">Constel·lació</a> de l'<a href="/wiki/Ossa_Major" class="mw-redirect" title="Ossa Major">Ossa Major</a>, de <a href="/wiki/Johann_Elert_Bode" title="Johann Elert Bode">Johann Elert Bode</a> (<a href="/wiki/1782" title="1782">1782</a>).</figcaption></figure> <p>De la resta de la regió es recorda l'aspre i escarpat pendent que podia visualitzar des de la perspectiva marítima, massa elevada i, per tant, perillosament intransitable. No obstant això, per poc que s'elevarà la vista sobre la ciutat, podia contemplar una extremada i suau plana que l'envoltava, limitada al seu torn per diverses muntanyes que donaven a morir al mar. La seva forma era oblonga, i les seves dimensions tres mil estadis d'una banda, i 2.000 al centre des del mar cap amunt. La seva localització es prestava a encarar el vent sud, estant protegida per tant del vent nord, i donant l'esquena a la constel·lació de l'<a href="/wiki/Ossa_Major" class="mw-redirect" title="Ossa Major">Ossa Major</a>. </p><p>En aquells dies es vanagloriava la majestuositat, bellesa i nombre de les muntanyes circumdants, en no tenir cap equiparació amb la resta de les presents. Albergaven i donaven aixopluc a diverses aldees i també a cabalosos rius i llacs, frondosos prats i boscos variats en quantitat i espècies, cobrint amb suficiència totes les necessitats humanes i animals, ja fossin aquests domèstics o salvatges. </p><p>La naturalesa, unida al temps i l'esforç procedent de la dedicació de molts regnats, havia transformat la plana de la manera. </p><p>Es conformava originalment en tota la seva extensió pràcticament com un <a href="/wiki/Rectangle" title="Rectangle">quadrilàter rectangular</a>, i corregit el que faltava per a aquest acord per mitjà d'una fossa cavada al seu voltant, les excepcionals mesures van ser, segons escoltem, les següents: </p> <ol><li>Profunditat:cent peus.</li> <li>Ample:un estadi.</li> <li>Longitud:deu mil estadis.</li></ol> <p>Rebia els corrents d'aigua que baixaven de les muntanyes, arribant a la ciutat per ambdós costats de la plana, i fluint finalment al mar. </p><p>Havien construït al seu torn canals paral·lels de cent peus d'amplada que discorrien rectes al llarg de la plana en la mateixa direcció al mar, habilitant comunicacions transversals entre ells, que distaven cent estadis entre si, i alhora amb la ciutat. </p><p>Per baixaven la fusta de les muntanyes a la ciutat i proveïen mitjançant embarcacions la resta de productes estacionals. </p><p>La terra era collida dos cops l'any: </p> <ol><li>A l'hivern, en proveir Zeus l'aigua necessària.</li> <li>I a l'estiu, a l'aprofitar l'aigua canalitzada que procedia de la terra.</li></ol> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Organització_militar_(118e-119b)"><span id="Organitzaci.C3.B3_militar_.28118e-119b.29"></span>Organització militar (118e-119b)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Organització militar (118e-119b)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La plana comptava al seu torn amb una distribució per districtes, sent assignat un cap en aquelles que disposessin d'un nombre suficient de guerrers. </p><p>Les diferents mesures corresponents a la plana i els seus districtes eren les següents:<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Pel que fa al nombre de districtes: </p> <ul><li>Plana:dividida per acanalat a sis-centes parcel.</li> <li>Parcel:cada parcel comptava amb cent districtes.</li> <li>Total:seixanta mil districtes.</li></ul> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lekythos_hoplite_Petit_Palais_ADUT01575.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Lekythos_hoplite_Petit_Palais_ADUT01575.jpg/220px-Lekythos_hoplite_Petit_Palais_ADUT01575.jpg" decoding="async" width="220" height="335" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Lekythos_hoplite_Petit_Palais_ADUT01575.jpg/330px-Lekythos_hoplite_Petit_Palais_ADUT01575.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Lekythos_hoplite_Petit_Palais_ADUT01575.jpg/440px-Lekythos_hoplite_Petit_Palais_ADUT01575.jpg 2x" data-file-width="1740" data-file-height="2650" /></a><figcaption>hoplites. <a href="/w/index.php?title=Lecit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lecit (encara no existeix)">Lecit</a> <a href="/wiki/%C3%80tica" title="Àtica">àtic</a> de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">figures negres</a>, <a href="/w/index.php?title=510_aC_C.&action=edit&redlink=1" class="new" title="510 aC C. (encara no existeix)">510</a>-<a href="/w/index.php?title=500_aC_C.&action=edit&redlink=1" class="new" title="500 aC C. (encara no existeix)">500 aC</a>, trobat a la Sala Consilina.</figcaption></figure> <p>Pel que fa a la mesura de superfícies: </p> <ul><li>Plana:sis milions d'estadis al quadrat.</li> <li>Parcel:deu mil estadis al quadrat cadascuna.</li> <li>Total:cent estadis al quadrat per districte.</li></ul> <p>Pel que fa a la quantia d'habitants procedents de la muntanya i de la resta de la regió era considerada incalculable en nombre, ponderant això sí, una distribució de tots ells al llarg i ample de cada districte, i li serà assignat un cap segons les zones i les llogarets. </p><p>En cas de guerra estava establert que cada cap aportés les següents forces terrestres i navals: </p> <ol><li>La sisena part d'un carro de guerra fins a deu mil carros.</li> <li>Dos genets a cavall.</li> <li>Dos cavalls sense carro.</li> <li>Un infant amb escut petit.</li> <li>Un guerrer que lluita sobre el carro i condueix els dos cavalls.</li> <li>Dos <a href="/wiki/Hoplita" title="Hoplita">hoplites</a>.</li> <li>Dos <a href="/wiki/Arquer_(ex%C3%A8rcit)" class="mw-redirect" title="Arquer (exèrcit)">arquers</a>.</li> <li>Dos <a href="/w/index.php?title=Fonda_(arma)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fonda (arma) (encara no existeix)">foners</a>.</li> <li>Tres llançadors de pedres.</li> <li>Tres llancers amb armament lleuger.</li> <li>Quatre mariners per cobrir la tripulació de mil dues-centes naus.</li></ol> <p>Fins aquí queda exposada la disposició pel que fa a la guerra a la ciutat real. Diferent era la distribució en els nou regnes restants, el que comportaria un temps excessiu en el seu relat i descripció. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Govern_i_lleis_(119c-120d)"><span id="Govern_i_lleis_.28119c-120d.29"></span>Govern i lleis (119c-120d)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Govern i lleis (119c-120d)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El govern de l'imperi Atlàntida estava regit pels deu reis, que regulaven i aplicaven les lleis sobre la població d'homes de cada regne, incloent el càstig i la mort si així era requerit. </p><p>Els fonaments en l'administració de la jurisdicció real i de govern naixien de les disposicions establertes originalment per Posidó, recollides pels primers reis i plasmades en una <i>Columna d'<a href="/wiki/Oricalc" title="Oricalc">oricalc</a></i> en forma de constitució i lleis. </p><p>Es custodiava aquesta herència al <b>Temple de Posidó</b> situat a l'illa central, just on es reunien habitualment cada cinc o sis anys, per honorar el <a href="/w/index.php?title=Nombres_parells_i_senars&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nombres parells i senars (encara no existeix)">parell</a> i el <a href="/w/index.php?title=Nombres_parells_i_senars&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nombres parells i senars (encara no existeix)">senar</a>. </p><p>En aquestes reunions es deliberen els assumptes acords a la seva posició, revisant i assenyalant tot allò que infringeixen la constitució i les lleis, amb vistes a un judici conseqüent. </p><p>Tot veredicte era precedit per les següents garanties donades entre ells: </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Knossos_Bull-Leaping_Fresco.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Knossos_Bull-Leaping_Fresco.jpg/220px-Knossos_Bull-Leaping_Fresco.jpg" decoding="async" width="220" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Knossos_Bull-Leaping_Fresco.jpg/330px-Knossos_Bull-Leaping_Fresco.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Knossos_Bull-Leaping_Fresco.jpg/440px-Knossos_Bull-Leaping_Fresco.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="473" /></a><figcaption><a href="/wiki/Fresc" class="mw-redirect" title="Fresc">Fresc</a> procedent del <a href="/wiki/Palau_de_Cnossos" title="Palau de Cnossos">Palau de Cnossos</a> amb la representació d'una escena ritual amb un toro.</figcaption></figure> <p>Suplicaven a Posidó que triés a manera d'ofrena sacrificial un <a href="/wiki/Bos_taurus" class="mw-redirect" title="Bos taurus">toro</a> dels molts que es passejaven solts per la seva temple. </p><p>A continuació, els deu reis procedien a caçar-lo amb fustes i xarxes, conduint i degollat a la mateixa columna per així fer vots per les lleis escrites. </p><p>S'incloïa en la mateixa columna un <i>jurament</i>al costat de les lleis, generador de malediccions a qui les transgredeixen. </p><p>El sacrifici obeïa a les pròpies lleis, i oferts tots els membres de l'animal i omplint a continuació un <a href="/wiki/Crater_(recipient)" title="Crater (recipient)">crater</a> a partir de deu coàguls de sang, un per cada un. </p><p>Després, es netejava la columna i es llançava la resta al foc. A efectes de libar sobre les flames recollien sang de la crater a partir de fonts daurades, jurant jutjar segons les lleis atorgades per Posidó i obeir només a aquell que així les administrés, castigant tant el que sigui infringit en el passat com el que és premeditada intencionadament en el futur. </p><p>Un cop arribés la nit i amaini el foc sacrificial, es vestien amb un bellíssim vestit color porpra, seient a continuació al costat de les brases. </p><p>Un cop s'hagués apagat el foc que envoltava el temple, procedien a jutjar mútuament, transcrivint els judicis en una tauleta d'or a l'alba, que utilitzaven d'ofrena al costat de les vestimentes. </p><p>També es contemplava com a llei especial més important, que no destruir uns als altres com cooperar entre tots davant de qualsevol eventual atac extern a l'estirp d'Atlante. </p><p>A més, els reis no podien condemnar a mort a cap parent mentre no s'aprovés per part de més de la meitat de la desena real. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="IV._Degeneració_d'Atlàntida_i_càstig_de_Zeus_(120d-121c)"><span id="IV._Degeneraci.C3.B3_d.27Atl.C3.A0ntida_i_c.C3.A0stig_de_Zeus_.28120d-121c.29"></span>IV. Degeneració d'Atlàntida i càstig de Zeus (120d-121c)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: IV. Degeneració d'Atlàntida i càstig de Zeus (120d-121c)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El motiu pel qual la gran potència, les característiques acabem de descriure, va enviar el déu contra Atenes va ser el següent. </p><p>Durant moltes generacions van obeir les lleis divines, i així per la seva correspondència entre el déu i la seva pròpia naturalesa. Predominava el pensament grandiós i pur sobre tots els altres, afrontaven els avatars inevitables des de la virtut que conjuga suavitat i prudència, i minimitzaven les circumstàncies presents, suportant amb facilitat, com una molèstia, el pes de l'or. És per això que l'equívoc i la pèrdua d'autodomini resultaven absents en la seva quotidianitat, en no conrear ni el vici ni la riquesa, i que la via per tal deferència naixia de l'amistat unida a la virtut comú, sent l'honor de béns externs el mitjà pel qual se suscitava la pèrdua de la integritat d'ànim i la bondat de vida. </p><p>La prosperitat va romandre inalterada fins arribat el moment en què la seva part divina es va esgotar davant el predomini de l'humà, tantes vegades que es va barrejar amb els mortals. La perversió i la desvergonyiment van ser substitutes de la virtut, confonent la perfecció i la felicitat amb la injusta supèrbia i el poder. </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">El déu de déus Zeus, que regna per mitjà de lleis, ja que pot veure aquestes coses, es va adonar que una nissaga bona estava disposada de manera indigna i va decidir aplicar un càstig perquè es fessin més ordenats i arribessin la prudència. Va reunir a tots els déus a la seva mansió més important, la qual, instal·lada al centre de l'univers, té vista a tot el que participa de la generació i, després de reunir-, va dir.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a>,<i>Críties</i>, 121b-121c.<sup id="cite_ref-Hundimiento_20-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hundimiento-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Sobre_els_motius_del_caràcter_inconclús_del_Crítias"><span id="Sobre_els_motius_del_car.C3.A0cter_inconcl.C3.BAs_del_Cr.C3.ADtias"></span>Sobre els motius del caràcter inconclús del Crítias</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Sobre els motius del caràcter inconclús del Crítias"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La major part del relat sobre l'<a href="/wiki/Atl%C3%A0ntida" title="Atlàntida">Atlàntida</a> esdevé al <i>Crítias</i>, considerant l'inici del <a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a> una introducció al present diàleg, encara que des d'una perspectiva més àmplia es podria contemplar com un preàmbul a la <i>trilogia</i>completa planificada per <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a>, i que va abandonar després elaborar part del Crítias.<sup id="cite_ref-Trilogía_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-Trilogía-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La proposta d'un tercer diàleg, l'<i>Hermòcrates</i>, resulta evident al Timeu davant la promesa de <a href="/wiki/Cr%C3%ADties" title="Críties">Crítias</a> que tots estarien inclosos en la participació i repartiment del treball plantejat,<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i també al Crítias en esmentar en la introducció, davant <a href="/wiki/S%C3%B2crates" title="Sòcrates">Sòcrates</a> i l'auditori, la lusió <i>quan li toqui a <a href="/wiki/Herm%C3%B2crates" class="mw-disambig" title="Hermòcrates">Hermòcrates</a> prendre la paraula</i>.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>També s'estableixen les <a href="/w/index.php?title=Lleis_(di%C3%A0leg)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lleis (diàleg) (encara no existeix)">Lleis</a> com reemplaçament al que Hermòcrates hagués exposat al tercer diàleg, com un tractament millor del mateix tema.<sup id="cite_ref-Trilogía_21-1" class="reference"><a href="#cite_note-Trilogía-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>No obstant això, <a href="/wiki/Plutarc" class="mw-redirect" title="Plutarc">Plutarc</a>, si <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Vida de Soló</a> esmenta com a motiu del caràcter inconclús del Crítias no <i>altres preocupacions</i>, com el mateix Plató concreta,<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> sinó <i>la seva avançada edat</i>, encara que sembla més una conjectura que una evidència.<sup id="cite_ref-Plutarco_25-0" class="reference"><a href="#cite_note-Plutarco-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Critias_11-1" class="reference"><a href="#cite_note-Critias-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Soló ja havia començat la seva gran obra sobre la història o la llegenda de l'Atlàntida, que va sentir als erudits de Sais i estava relacionada amb els atenencs, però desistir, més que per falta de temps, com diu Plató, per la vellesa, espantat per la magnitud del relat. Que tenia, per cert, bastant temps lliure el donen a entendre les següents paraules claus:<i>em faig vell aprenent sempre moltes coses</i>. I, <i>ara em són grates les ocupacions de la Ciprogénea i de Dionís i de les Muses, que proporcionen plaers als homes</i>. Com si es tractés del terreny abandonat d'un bonic camp, però que en certa manera li corresponia a ell per parentiu, Plató va aspirar a l'honor d'arreglar i acabar l'assumpte de l'Atlàntida i va envoltar el començament amb amplis vestíbuls, tancaments i estades, com cap altra història, mite o poesia alguna va tenir, però va començar tard, i va acabar la seva vida abans que l'obra, donant-nos motiu, en la mesura que més gust ens produeix el que està escrit, per tant més trobar a faltar el que va quedar per escriure. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Plutarc" class="mw-redirect" title="Plutarc">Plutarc</a>, <i>Vida de Soló</i>, 31,6-32,2.<sup id="cite_ref-Plutarco_25-1" class="reference"><a href="#cite_note-Plutarco-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPlató2000"><span style="font-variant: small-caps;">Plató</span>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=2YTJCwAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA163&dq=Cr%C3%ADtias&hl=ca"><i>Diàlegs (vol. XVIII): Timeu. Crítias</i></a>.  Fundació Bernat Metge, 2000. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-7225-745-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7225-745-0">ISBN 978-84-7225-745-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Di%C3%A0legs+%28vol.+XVIII%29%3A+Timeu.+Cr%C3%ADtias&rft.aulast=Plat%C3%B3&rft.date=2000&rft.pub=Fundaci%C3%B3+Bernat+Metge&rft.isbn=978-84-7225-745-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D2YTJCwAAQBAJ%26newbks%3D0%26printsec%3Dfrontcover%26pg%3DPA163%26dq%3DCr%25C3%25ADtias%26hl%3Dca"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Constitución-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Constitución_2-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFThompson1948"><span style="font-variant: small-caps;">Thompson</span>, J. O.. <i>History of Ancient Geography</i>.  Cambridge, 1948, p. 90 i segs ..</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Ancient+Geography&rft.aulast=Thompson&rft.aufirst=J.+O.&rft.date=1948&rft.pub=Cambridge&rft.pages=90+i+segs+."><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-H._Herter-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-H._Herter_3-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">H. Herter. «Urathen der Idealstaat». A: <i>Politeia und Respublica. Biträge zum Verständnis von Politik, Recht und Staat in der Antik. Dem Andenken R. Starks gewidmet</i>.  Wiesbaden, 1962, p. 302 i segs.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Politeia+und+Respublica.+Bitr%C3%A4ge+zum+Verst%C3%A4ndnis+von+Politik%2C+Recht+und+Staat+in+der+Antik.+Dem+Andenken+R.+Starks+gewidmet&rft.atitle=Urathen+der+Idealstaat&rft.au=H.+Herter&rft.date=1962&rft.pub=Wiesbaden&rft.pages=302+i+segs"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-K._Gaiser1-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-K._Gaiser1_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">K. Gaiser. <i>Platon und Die Geschichte</i>.  Stuttgart, 1961.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Platon+und+Die+Geschichte&rft.au=K.+Gaiser&rft.date=1961&rft.pub=Stuttgart"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-K._Gaiser2-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-K._Gaiser2_5-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">K. Gaiser. <i>Platon ungeschriebene Lehre. Studien zur systematischer und geschichtlichen Begründung der Wissenschaften in der Platonischen Schule</i>.  Stuttgart, 1968, p. 203-289.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Platon+ungeschriebene+Lehre.+Studien+zur+systematischer+und+geschichtlichen+Begr%C3%BCndung+der+Wissenschaften+in+der+Platonischen+Schule&rft.au=K.+Gaiser&rft.date=1968&rft.pub=Stuttgart&rft.pages=203-289"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-K._Gaiser3-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-K._Gaiser3_6-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">K. Gaiser. <i>La Metafísica della Storia in Platon</i>.  Milan, 1988.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Metaf%C3%ADsica+della+Storia+in+Platon&rft.au=K.+Gaiser&rft.date=1988&rft.pub=Milan"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Historia-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Historia_7-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Plató. <i>Diàlegs. Obra completa. Volum VI:Fileb. Timeu. Críties</i>.  Madrid:Gredos, 1992/2002, p. 269/271. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-249-1475-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-249-1475-2">ISBN 978-84-249-1475-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Di%C3%A0legs.+Obra+completa.+Volum+VI%3AFileb.+Timeu.+Cr%C3%ADties&rft.au=Plat%C3%B3&rft.date=1992%2F2002&rft.pub=Madrid%3AGredos&rft.pages=269%2F271&rft.isbn=978-84-249-1475-2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Mitología-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mitología_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRivaud1925_[1970]"><span style="font-variant: small-caps;">Rivaud</span>, A. «Notice». A: <i>Platon. Oeuvres completes. X:Time-Críties</i>.  París, 1925 [1970], p. 234-238.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Platon.+Oeuvres+completes.+X%3ATime-Cr%C3%ADties&rft.atitle=Notice&rft.aulast=Rivaud&rft.aufirst=A.&rft.date=1925+%5B1970%5D&rft.pub=Par%C3%ADs&rft.pages=234-238"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Guthrie-9"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Guthrie_9-0">9,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Guthrie_9-1">9,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Guthrie_9-2">9,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGuthrie1992/2000"><span style="font-variant: small-caps;">Guthrie</span>, W. K. C.. <i>Història de la filosofia grega. Obra completa. Volum V:Plató. Segona època i l'Acadèmia</i>.  Madrid:Gredos, 1992/2000, p. 259. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-249-1500-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-249-1500-1">ISBN 978-84-249-1500-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria+de+la+filosofia+grega.+Obra+completa.+Volum+V%3APlat%C3%B3.+Segona+%C3%A8poca+i+l%27Acad%C3%A8mia&rft.aulast=Guthrie&rft.aufirst=W.+K.+C.&rft.date=1992%2F2000&rft.pub=Madrid%3AGredos&rft.pages=259&rft.isbn=978-84-249-1500-1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Timeu</i>, 20, 27</span> </li> <li id="cite_note-Critias-11"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Critias_11-0">11,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Critias_11-1">11,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGuthrie1992/2000"><span style="font-variant: small-caps;">Guthrie</span>, W. K. C.. <i>Història de la filosofia grega. Obra completa. Volum V:Plató. Segona època i l'Acadèmia</i>.  Madrid:Gredos, 1992/2000, p. 263. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-249-1500-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-249-1500-1">ISBN 978-84-249-1500-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria+de+la+filosofia+grega.+Obra+completa.+Volum+V%3APlat%C3%B3.+Segona+%C3%A8poca+i+l%27Acad%C3%A8mia&rft.aulast=Guthrie&rft.aufirst=W.+K.+C.&rft.date=1992%2F2000&rft.pub=Madrid%3AGredos&rft.pages=263&rft.isbn=978-84-249-1500-1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Estructura-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Estructura_12-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Plató. <i>Diàlegs. Obra completa. Volum VI:Fileb. Timeu. Críties</i>.  Madrid:Gredos, 1992/2002, p. 266-268. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-249-1475-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-249-1475-2">ISBN 978-84-249-1475-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Di%C3%A0legs.+Obra+completa.+Volum+VI%3AFileb.+Timeu.+Cr%C3%ADties&rft.au=Plat%C3%B3&rft.date=1992%2F2002&rft.pub=Madrid%3AGredos&rft.pages=266-268&rft.isbn=978-84-249-1475-2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Críties</i>, 112</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">També és anomenat <a href="/wiki/Atlas_(mitologia)" class="mw-redirect" title="Atlas (mitologia)">Atlant</a> el fill del <a href="/wiki/Tit%C3%A0_(mitologia)" class="mw-redirect" title="Tità (mitologia)">tità</a> <a href="/wiki/J%C3%A0pet_(fill_d%27Ur%C3%A0)" class="mw-redirect" title="Jàpet (fill d'Urà)">Jàpet</a> i germà de <a href="/wiki/Prometeu_(mitologia)" title="Prometeu (mitologia)"> Prometeu</a>, trobant-se davant de dos personificacions diferents de la <a href="/wiki/Mitologia_grega" title="Mitologia grega">mitologia grega</a>.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><i><a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a></i>, 25-b</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Críties</i>, 115b</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Les <a href="/wiki/Nereides" title="Nereides">Nereides</a> són <a href="/wiki/Nimfa" title="Nimfa">nimfes marines</a> vinculades al culte de <a href="/wiki/Posid%C3%B3" title="Posidó">Posidó</a>, i en nombre realment cinquanta. Críties aprofita precisament la seva exposició per denotar la tergiversació en la tradició.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Kl. Widdra,<i>Kriti</i>, cit., 446.</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Com es pot observar el relat s'interromp a el moment en què Zeus i els altres déus es reuneixen per a determinar la sanció, no indicant cap referència sobre el tipus de càstig conseqüent. Habitualment se sol assumir que va ser un gran terratrèmol i una subsegüent inundació les que van ocasionar l'enfonsament i posterior desaparició de l'illa al mar "en un dia i una nit terribles", segons s'assenyala al <i><a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a></i>25e.</span> </li> <li id="cite_note-Hundimiento-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Hundimiento_20-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Plató. <i>Diàlegs. Obra completa. Volum VI:Fileb. Timeu. Críties</i>.  Madrid:Gredos, 1992/2002, p. 296. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-249-1475-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-249-1475-2">ISBN 978-84-249-1475-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Di%C3%A0legs.+Obra+completa.+Volum+VI%3AFileb.+Timeu.+Cr%C3%ADties&rft.au=Plat%C3%B3&rft.date=1992%2F2002&rft.pub=Madrid%3AGredos&rft.pages=296&rft.isbn=978-84-249-1475-2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Trilogía-21"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Trilogía_21-0">21,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Trilogía_21-1">21,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGuthrie1992/2000"><span style="font-variant: small-caps;">Guthrie</span>, W. K. C.. <i>Història de la filosofia grega. Obra completa. Volum V:Plató. Segona època i l'Acadèmia</i>.  Madrid:Gredos, 1992/2000, p. 261. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-249-1500-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-249-1500-1">ISBN 978-84-249-1500-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria+de+la+filosofia+grega.+Obra+completa.+Volum+V%3APlat%C3%B3.+Segona+%C3%A8poca+i+l%27Acad%C3%A8mia&rft.aulast=Guthrie&rft.aufirst=W.+K.+C.&rft.date=1992%2F2000&rft.pub=Madrid%3AGredos&rft.pages=261&rft.isbn=978-84-249-1500-1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><i><a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a></i>, 27d</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Críties</i>, 108</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><i><a href="/wiki/Timeu_(di%C3%A0leg)" title="Timeu (diàleg)">Timeu</a></i>, 21C</span> </li> <li id="cite_note-Plutarco-25"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Plutarco_25-0">25,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Plutarco_25-1">25,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Plutarc. <i>Vides paral·leles. Obra completa. Volum II:Soló & Publícola; Temístocles & Camilo; Pèricles & Fabi Màxim</i>.  Madrid:Gredos, 1996, p. 169-171. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-249-1796-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-249-1796-8">ISBN 978-84-249-1796-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Vides+paral%C2%B7leles.+Obra+completa.+Volum+II%3ASol%C3%B3+%26+Publ%C3%ADcola%3B+Tem%C3%ADstocles+%26+Camilo%3B+P%C3%A8ricles+%26+Fabi+M%C3%A0xim&rft.au=Plutarc&rft.date=1996&rft.pub=Madrid%3AGredos&rft.pages=169-171&rft.isbn=978-84-249-1796-8"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Font primària : <b>Diàlegs</b>, vol. XVIII (Timeu, Crítias), intr. i trad. de Josep Vives, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2000.</li> <li>Fonts secundàries: <ul><li>Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana, Primera edició, quarta impressió tela. Barcelona: Edicions Paidós Ibèrica, 1981/2004 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-7509-053-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7509-053-5">ISBN 978-84-7509-053-5</a> / <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-7509-166-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7509-166-2">ISBN 978-84-7509-166-2</a></li> <li>Antonio Ruiz de Elvira Prieto, <i>Mitologia clàssica</i>, Segona edició, quarta impressió. <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>:Editorial Gredos, 1975/2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-249-0204-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-249-0204-9">ISBN 978-84-249-0204-9</a></li> <li>Guthrie, W. K. C., <i>Història de la filosofia grega. Obra completa. Volum V: Plató. Segona època i l'Acadèmia</i>, Versió espanyola d'Alberto Medina González. Madrid:Editorial Gredos, 1992/2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-249-1500-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-249-1500-1">ISBN 978-84-249-1500-1</a></li> <li><a href="/wiki/Vides_paral%C2%B7leles" title="Vides paral·leles">Vides paral·leles</a>. Obra completa. Volum II: <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a> & Publícola; Temístocles & Camilo; Pèricles & Fabi Màxim<i>, <a href="/wiki/Plutarc" class="mw-redirect" title="Plutarc">Plutarc</a>, Madrid:Editorial Gredos, 1996. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-249-1796-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-249-1796-8">ISBN 978-84-249-1796-8</a></i></li> <li><a href="/wiki/Hes%C3%ADode" title="Hesíode">Hesíode</a>, <i>Obres i fragments: Teogonia. Treballs i dies. Escut. Fragments. Certamen</i>, Madrid:Editorial Gredos, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-249-3517-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-249-3517-7">ISBN 978-84-249-3517-7</a></li></ul></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=ZkNPmu9mGfEC&lpg=PP1&dq=plato%20timeu&hl=ca&pg=PP1#v=onepage&q=plato%20timeu&f=false"><b>Diàlegs</b>, vol. XVIII (Timeu, Crítias)</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.kelpienet.net/rea/platatla.php">Fragments íntegres dels Diàlegs de Plató, Timeu i Crítias</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070714220545/http://www.kelpienet.net/rea/platatla.php">Arxivat</a> 2007-07-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus:text:1999.01.0179:text=Criti.:section=106a">Versió grega de Crítias</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n2002-096109">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb122480952">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4476239-2">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n2002096109">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/178353937">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/027422232">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crítias_(diàleg)&oldid=34184483">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crítias_(diàleg)&oldid=34184483</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Di%C3%A0legs_de_Plat%C3%B3" title="Categoria:Diàlegs de Plató">Diàlegs de Plató</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 nov 2024 a les 01:58.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-66c5b56c76-dznps","wgBackendResponseTime":147,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.453","walltime":"0.621","ppvisitednodes":{"value":8807,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":50959,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":16479,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":16,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":20746,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 489.341 1 -total"," 70.29% 343.940 1 Plantilla:Infotaula_llibre"," 63.12% 308.894 1 Plantilla:Infotaula"," 16.83% 82.357 1 Plantilla:Identificadors"," 13.94% 68.206 1 Plantilla:Referències"," 13.40% 65.556 74 Plantilla:Identificador"," 10.97% 53.671 14 Plantilla:Ref-llibre"," 6.38% 31.196 4 Plantilla:If_empty"," 5.00% 24.455 1 Plantilla:OpenDivRTL"," 4.81% 23.558 1 Plantilla:Autoritat"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.157","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2913780,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-59bf896c4b-p6vq4","timestamp":"20241210142416","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Cr\u00edtias (di\u00e0leg)","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cr%C3%ADtias_(di%C3%A0leg)","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1335321","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1335321","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2010-06-12T12:06:45Z","dateModified":"2024-11-02T00:58:26Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/2\/2d\/Plat%C3%B3n_Academia_de_Atenas.png"}</script> </body> </html>