CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Època arcaica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"e2f54c0b-e5bc-4336-a56d-a1a9420a00e0","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Època_arcaica","wgTitle":"Època arcaica","wgCurRevisionId":34274336,"wgRevisionId":34274336,"wgArticleId":678732,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Història de l'antiga Grècia"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Època_arcaica","wgRelevantArticleId":678732,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[] ,"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q271834","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles": "ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups", "ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg/1200px-William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1338"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg/800px-William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="892"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg/640px-William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="714"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Època arcaica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/%C3%88poca_arcaica"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88poca_arcaica"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Època_arcaica rootpage-Època_arcaica skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=%C3%88poca+arcaica" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=%C3%88poca+arcaica" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=%C3%88poca+arcaica" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=%C3%88poca+arcaica" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-La_colonització_de_la_Mediterrània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#La_colonització_de_la_Mediterrània"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>La colonització de la Mediterrània</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-La_colonització_de_la_Mediterrània-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció La colonització de la Mediterrània</span> </button> <ul id="toc-La_colonització_de_la_Mediterrània-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Antecedents" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Antecedents"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Antecedents</span> </div> </a> <ul id="toc-Antecedents-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_colonització_de_l'època_arcaica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_colonització_de_l'època_arcaica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>La colonització de l'època arcaica</span> </div> </a> <ul id="toc-La_colonització_de_l'època_arcaica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Conflictes_militars" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Conflictes_militars"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Conflictes militars</span> </div> </a> <ul id="toc-Conflictes_militars-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Conflictes_socials_i_polítics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Conflictes_socials_i_polítics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Conflictes socials i polítics</span> </div> </a> <ul id="toc-Conflictes_socials_i_polítics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pensament,_cultura_i_art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Pensament,_cultura_i_art"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Pensament, cultura i art</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Pensament,_cultura_i_art-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Pensament, cultura i art</span> </button> <ul id="toc-Pensament,_cultura_i_art-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Estil_arcaic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estil_arcaic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Estil arcaic</span> </div> </a> <ul id="toc-Estil_arcaic-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Arquitectura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1.1</span> <span>Arquitectura</span> </div> </a> <ul id="toc-Arquitectura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escultura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Escultura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1.2</span> <span>Escultura</span> </div> </a> <ul id="toc-Escultura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ceràmica_i_pintura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Ceràmica_i_pintura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1.3</span> <span>Ceràmica i pintura</span> </div> </a> <ul id="toc-Ceràmica_i_pintura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Literatura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Literatura</span> </div> </a> <ul id="toc-Literatura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Retòrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Retòrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.1</span> <span>Retòrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Retòrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Poesía" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Poesía"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.2</span> <span>Poesía</span> </div> </a> <ul id="toc-Poesía-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Èpica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Èpica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.2.1</span> <span>Èpica</span> </div> </a> <ul id="toc-Èpica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lírica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Lírica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.2.2</span> <span>Lírica</span> </div> </a> <ul id="toc-Lírica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Gnòmica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Gnòmica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.2.3</span> <span>Gnòmica</span> </div> </a> <ul id="toc-Gnòmica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Faules" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-5"> <a class="vector-toc-link" href="#Faules"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.2.3.1</span> <span>Faules</span> </div> </a> <ul id="toc-Faules-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Dramàtica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Dramàtica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.2.4</span> <span>Dramàtica</span> </div> </a> <ul id="toc-Dramàtica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Prosa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Prosa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.3</span> <span>Prosa</span> </div> </a> <ul id="toc-Prosa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Filosofia:_presocràtics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofia:_presocràtics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Filosofia: presocràtics</span> </div> </a> <ul id="toc-Filosofia:_presocràtics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Religió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Religió"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>Religió</span> </div> </a> <ul id="toc-Religió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Època arcaica</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 52 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-52" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">52 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Arga%C3%AFese_Griekeland" title="Argaïese Griekeland - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Argaïese Griekeland" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D9%8A%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%86_%D8%A7%D9%84%D8%B9%D8%AA%D9%8A%D9%82%D8%A9" title="اليونان العتيقة - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="اليونان العتيقة" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Periodu_arcaicu_en_Grecia" title="Periodu arcaicu en Grecia - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Periodu arcaicu en Grecia" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Arxaika" title="Arxaika - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Arxaika" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D1%85%D0%B0%D1%96%D1%87%D0%BD%D0%B0%D1%8F_%D0%93%D1%80%D1%8D%D1%86%D1%8B%D1%8F" title="Архаічная Грэцыя - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Архаічная Грэцыя" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D1%85%D0%B0%D0%B8%D1%87%D0%BD%D0%B0_%D0%93%D1%8A%D1%80%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Архаична Гърция - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Архаична Гърция" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Archaick%C3%A9_%C5%98ecko" title="Archaické Řecko - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Archaické Řecko" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Arkaisk_tid" title="Arkaisk tid - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Arkaisk tid" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Archaik" title="Archaik - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Archaik" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%91%CF%81%CF%87%CE%B1%CF%8A%CE%BA%CE%AE_%CE%B5%CF%80%CE%BF%CF%87%CE%AE" title="Αρχαϊκή εποχή - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Αρχαϊκή εποχή" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Archaic_Greece" title="Archaic Greece - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Archaic Greece" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Arkaika_Epoko" title="Arkaika Epoko - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Arkaika Epoko" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%89poca_arcaica" title="Época arcaica - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Época arcaica" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Greziako_Aro_Arkaikoa" title="Greziako Aro Arkaikoa - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Greziako Aro Arkaikoa" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%DB%8C%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%86_%DA%A9%D9%87%D9%86" title="یونان کهن - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="یونان کهن" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi badge-Q17559452 badge-recommendedarticle mw-list-item" title="article recomanat"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Kreikan_arkaainen_kausi" title="Kreikan arkaainen kausi - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Kreikan arkaainen kausi" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89poque_archa%C3%AFque" title="Époque archaïque - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Époque archaïque" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/%C3%89poca_arcaica" title="Época arcaica - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Época arcaica" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%99%D7%95%D7%95%D7%9F_%D7%94%D7%90%D7%A8%D7%9B%D7%90%D7%99%D7%AA" title="יוון הארכאית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="יוון הארכאית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B1%D6%80%D5%AD%D5%A1%D5%AB%D5%AF_%D5%80%D5%B8%D6%82%D5%B6%D5%A1%D5%BD%D5%BF%D5%A1%D5%B6" title="Արխաիկ Հունաստան - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Արխաիկ Հունաստան" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Epocha_archaic" title="Epocha archaic - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Epocha archaic" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Yunani_Arkais" title="Yunani Arkais - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Yunani Arkais" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Snemmgr%C3%ADskur_t%C3%ADmi" title="Snemmgrískur tími - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Snemmgrískur tími" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Grecia_arcaica" title="Grecia arcaica - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Grecia arcaica" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%82%A2%E3%83%AB%E3%82%AB%E3%82%A4%E3%83%83%E3%82%AF%E6%9C%9F" title="アルカイック期 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="アルカイック期" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%A5%E1%83%90%E1%83%98%E1%83%99%E1%83%90" title="არქაიკა - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="არქაიკა" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D1%85%D0%B0%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D0%BB%D1%8B%D2%9B_%D0%93%D1%80%D0%B5%D0%BA%D0%B8%D1%8F" title="Архаикалық Грекия - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Архаикалық Грекия" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B3%A0%EC%A1%B8%EA%B8%B0_%EA%B7%B8%EB%A6%AC%EC%8A%A4" title="고졸기 그리스 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="고졸기 그리스" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Graecia_archaica" title="Graecia archaica - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Graecia archaica" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Archaik" title="Archaik - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Archaik" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Archajinis_laikotarpis" title="Archajinis laikotarpis - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Archajinis laikotarpis" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Arhaiskais_laikmets" title="Arhaiskais laikmets - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Arhaiskais laikmets" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D1%85%D0%B0%D1%98%D1%81%D0%BA%D0%B8_%D0%BF%D0%B5%D1%80%D0%B8%D0%BE%D0%B4" title="Архајски период - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Архајски период" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Yunani_Arkaik" title="Yunani Arkaik - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Yunani Arkaik" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Archa%C3%AFsche_periode" title="Archaïsche periode - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Archaïsche periode" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Arkaisk_tidsperiode" title="Arkaisk tidsperiode - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Arkaisk tidsperiode" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Okres_archaiczny_(staro%C5%BCytna_Grecja)" title="Okres archaiczny (starożytna Grecja) - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Okres archaiczny (starożytna Grecja)" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D8%B1%D8%BA%D9%88%D9%86%DB%8C_%D9%8A%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%86" title="لرغونی يونان - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="لرغونی يونان" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADodo_Arcaico" title="Período Arcaico - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Período Arcaico" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Perioada_arhaic%C4%83_%C3%AEn_Grecia" title="Perioada arhaică în Grecia - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Perioada arhaică în Grecia" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D1%85%D0%B0%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%93%D1%80%D0%B5%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Архаическая Греция - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Архаическая Греция" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Arhajski_period_u_Gr%C4%8Dkoj" title="Arhajski period u Grčkoj - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Arhajski period u Grčkoj" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Archaic_Greece" title="Archaic Greece - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Archaic Greece" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Archaick%C3%A9_obdobie_(Gr%C3%A9cko)" title="Archaické obdobie (Grécko) - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Archaické obdobie (Grécko)" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Arhai%C4%8Dna_Gr%C4%8Dija" title="Arhaična Grčija - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Arhaična Grčija" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D1%85%D0%B0%D1%98%D1%81%D0%BA%D0%B8_%D0%BF%D0%B5%D1%80%D0%B8%D0%BE%D0%B4_(%D0%93%D1%80%D1%87%D0%BA%D0%B0)" title="Архајски период (Грчка) - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Архајски период (Грчка)" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Arkaisk_tid_(Grekland)" title="Arkaisk tid (Grekland) - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Arkaisk tid (Grekland)" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%81%E0%B8%A3%E0%B8%B5%E0%B8%8B%E0%B8%A2%E0%B8%B8%E0%B8%84%E0%B8%AD%E0%B8%B2%E0%B8%A3%E0%B9%8C%E0%B9%80%E0%B8%84%E0%B8%AD%E0%B8%B4%E0%B8%81" title="กรีซยุคอาร์เคอิก - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="กรีซยุคอาร์เคอิก" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Arkaik_Yunanistan" title="Arkaik Yunanistan - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Arkaik Yunanistan" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D1%85%D0%B0%D1%97%D1%87%D0%BD%D0%B0_%D0%93%D1%80%D0%B5%D1%86%D1%96%D1%8F" title="Архаїчна Греція - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Архаїчна Греція" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Hy_L%E1%BA%A1p_c%E1%BB%95_phong" title="Hy Lạp cổ phong - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Hy Lạp cổ phong" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%A4%E9%A2%A8%E6%99%82%E6%9C%9F" title="古風時期 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="古風時期" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q271834#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/%C3%88poca_arcaica" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:%C3%88poca_arcaica" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/%C3%88poca_arcaica"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/%C3%88poca_arcaica"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/%C3%88poca_arcaica" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/%C3%88poca_arcaica" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&oldid=34274336" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=%C3%88poca_arcaica&id=34274336&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2F%25C3%2588poca_arcaica"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2F%25C3%2588poca_arcaica"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=%C3%88poca+arcaica"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=%C3%88poca_arcaica&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Archaic_Greece" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q271834" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="vertical-navbox vcard" style="float:right;clear:right;width:22.0em;margin:0 0 1.0em 1.0em;color:#202122;background-color:#f8f9fa;border:1px solid #a2a9b1;padding:0.2em;border-spacing:0.4em 0;text-align:center;line-height:1.4em;font-size:88%"><tbody><tr><th style="padding:0.2em 0.4em 0.2em;font-size:145%;line-height:1.2em"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Gr%C3%A8cia" title="Història de Grècia">Història de Grècia</a></th></tr><tr><td style="padding:0.2em 0 0.4em"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg" class="mw-file-description" title="Part d'un mapa de la Mediterrània i les regions adjacents de William Faden, març de 1785"><img alt="Part d'un mapa de la Mediterrània i les regions adjacents de William Faden, març de 1785" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg/170px-William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg" decoding="async" width="170" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg/255px-William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg/340px-William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg 2x" data-file-width="1968" data-file-height="2195" /></a></span></td></tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left"><a href="/w/index.php?title=Gr%C3%A8cia_neol%C3%ADtica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grècia neolítica (encara no existeix)">Grècia neolítica</a></div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Gr%C3%A8cia_neol%C3%ADtica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grècia neolítica (encara no existeix)">Grècia neolítica</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left"><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_egea" title="Civilització egea">Edat de bronze grega</a></div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/wiki/Hel%C2%B7l%C3%A0dic" title="Hel·làdic">Hel·làdic</a></li> <li><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_cicl%C3%A0dica" title="Civilització ciclàdica">Ciclàdic</a></li> <li><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_minoica" title="Civilització minoica">Minoic</a></li> <li><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_mic%C3%A8nica" title="Civilització micènica">Micènic</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left"><a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">Antiga Grècia</a></div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/wiki/Edat_fosca_grega" title="Edat fosca grega">Edat fosca grega</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Època arcaica</a></li> <li><a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">Grècia Clàssica</a></li> <li><a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_hel%C2%B7len%C3%ADstica" title="Grècia hel·lenística">Grècia hel·lenística</a></li> <li><a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_romana" title="Grècia romana">Grècia romana</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left"><a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">Grècia medieval</a></div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_sota_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient">Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient</a></li> <li><a href="/wiki/Francocr%C3%A0cia" title="Francocràcia">Estats francs i llatins</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left"><a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">Grècia moderna</a></div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Stato_da_Mar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stato da Mar (encara no existeix)">Stato da Mar</a></li> <li><a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_otomana" title="Grècia otomana">Grècia otomana</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_Gr%C3%A8cia_contempor%C3%A0nia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història de la Grècia contemporània (encara no existeix)">Grècia contemporània</a></div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Rep%C3%BAblica_de_les_Set_Illes&action=edit&redlink=1" class="new" title="República de les Set Illes (encara no existeix)">República de les Set Illes</a></li> <li><a href="/wiki/Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia" title="Guerra d'independència de Grècia">Guerra d'independència</a></li> <li><a href="/wiki/Primera_Rep%C3%BAblica_Hel%C2%B7l%C3%A8nica" title="Primera República Hel·lènica">Primera República Hel·lènica</a></li> <li><a href="/wiki/Regne_de_Gr%C3%A8cia" title="Regne de Grècia">Regne de Grècia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cisma_nacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cisma nacional (encara no existeix)">Cisma nacional</a></li> <li><a href="/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_Hel%C2%B7l%C3%A8nica" title="Segona República Hel·lènica">Segona República Hel·lènica</a></li> <li><a href="/wiki/R%C3%A8gim_del_4_d%27agost" title="Règim del 4 d'agost">Règim del 4 d'agost</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ocupaci%C3%B3_de_Gr%C3%A8cia_per_les_Forces_de_l%27Eix&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ocupació de Grècia per les Forces de l'Eix (encara no existeix)">Ocupació de Grècia per les Forces de l'Eix</a> (<a href="/wiki/Estat_Hel%C2%B7l%C3%A8nic_(1941-1944)" title="Estat Hel·lènic (1941-1944)">règim col·laboracionista</a>)</li> <li><a href="/wiki/Guerra_Civil_grega" title="Guerra Civil grega">Guerra civil</a></li> <li><a href="/wiki/Dictadura_dels_Coronels_(1967-1974)" title="Dictadura dels Coronels (1967-1974)">Junta militar</a></li> <li><a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Tercera República Hel·lènica</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left">Història per tema</div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/wiki/Art_grec" class="mw-redirect" title="Art grec">Art</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_constitucional_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història constitucional de Grècia (encara no existeix)">Constitució</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica_de_Gr%C3%A8cia_i_el_m%C3%B3n_grec&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història econòmica de Grècia i el món grec (encara no existeix)">Economia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_militar_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història militar de Grècia (encara no existeix)">Grècia</a></li> <li><a href="/wiki/Noms_dels_grecs" title="Noms dels grecs">Noms</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="text-align:right;font-size:115%;padding-top: 0.6em;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Gr%C3%A8cia" title="Plantilla:Grècia"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div></td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Warriors_Dipylon_Master_Louvre_A530.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Warriors_Dipylon_Master_Louvre_A530.jpg/220px-Warriors_Dipylon_Master_Louvre_A530.jpg" decoding="async" width="220" height="259" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Warriors_Dipylon_Master_Louvre_A530.jpg/330px-Warriors_Dipylon_Master_Louvre_A530.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Warriors_Dipylon_Master_Louvre_A530.jpg/440px-Warriors_Dipylon_Master_Louvre_A530.jpg 2x" data-file-width="2415" data-file-height="2841" /></a><figcaption>Guerrers grecs en un fragment de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">ceràmica de figures negres</a> atribuït al <a href="/wiki/Mestre_del_D%C3%ADpilon" title="Mestre del Dípilon">Mestre del Dípilon</a>. Cap al 760 aC</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Greek_vase_with_runners_at_the_panathenaic_games_530_bC.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Greek_vase_with_runners_at_the_panathenaic_games_530_bC.jpg/220px-Greek_vase_with_runners_at_the_panathenaic_games_530_bC.jpg" decoding="async" width="220" height="161" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Greek_vase_with_runners_at_the_panathenaic_games_530_bC.jpg/330px-Greek_vase_with_runners_at_the_panathenaic_games_530_bC.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Greek_vase_with_runners_at_the_panathenaic_games_530_bC.jpg/440px-Greek_vase_with_runners_at_the_panathenaic_games_530_bC.jpg 2x" data-file-width="3115" data-file-height="2282" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/%C3%80mfora" title="Àmfora">Amphoreús</a></i> (αμφορεύς —Per ser transportades en ambdós costats del vaixell-, d'on prové el mot català «àmfora») de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">ceràmica de figures negres</a> que representa una carrera dels <a href="/wiki/Panatenea" class="mw-redirect" title="Panatenea">Jocs Panatenàics</a>. Cap al 530 aC</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Perserschutt.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Perserschutt.gif/220px-Perserschutt.gif" decoding="async" width="220" height="273" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Perserschutt.gif/330px-Perserschutt.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Perserschutt.gif/440px-Perserschutt.gif 2x" data-file-width="484" data-file-height="600" /></a><figcaption>Escultures del període arcaic (entre elles el <i><a href="/wiki/Mosc%C3%B2for" title="Moscòfor">Moscòfor</a></i>) trobades durant les excavacions de l'<a href="/wiki/Acr%C3%B2polis_d%27Atenes" title="Acròpolis d'Atenes">Acròpolis d'Atenes</a> (fotografia de 1886).</figcaption></figure> <p><b>Època arcaica</b> és un període de la història de l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a> amb la qual la <a href="/wiki/Historiografia" title="Historiografia">historiografia</a> distingeix l'etapa en la qual l'<a href="/wiki/H%C3%A8l%C2%B7lade" class="mw-redirect" title="Hèl·lade">Hèl·lade</a> (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'<a href="/wiki/Edat_fosca_grega" title="Edat fosca grega">edat fosca</a>, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre <a href="/wiki/Tribus_gregues" title="Tribus gregues">tribus</a><sup id="cite_ref-INTROD_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-INTROD-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Indoeuropees" class="mw-redirect" title="Indoeuropees">indoeuropees</a> que parlaven <a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic"> distintes variants de la futura llengua grega</a> - <a href="/wiki/Aqueus" title="Aqueus">aqueus</a>, <a href="/wiki/Jonis" class="mw-redirect" title="Jonis">jonis</a>,<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><a href="/wiki/Doris_(grup_hum%C3%A0)" title="Doris (grup humà)">doris</a>, <a href="/wiki/Eolis" title="Eolis">eolis</a>, <a href="/wiki/Arcadis" title="Arcadis">arcadis</a>, superposats sobre els <a href="/w/index.php?title=Prehel%C2%B7l%C3%A8nics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prehel·lènics (encara no existeix)">prehel·lènics</a> <a href="/wiki/Pelasgs" title="Pelasgs">pelasgs</a> -, que van introduir l'<a href="/wiki/Edat_del_ferro" title="Edat del ferro">edat del ferro</a> enmig d'una total absència de fonts escrites i una dràstica ruptura cultural enfront de la <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_mic%C3%A8nica" title="Civilització micènica">civilització micènica</a>, la fi de la qual segueix sent objecte de debat) i es van conformar els trets de la <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_grega" class="mw-redirect" title="Civilització grega">civilització grega</a>, que quedarà plenament cristal·litzada en la posterior <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_cl%C3%A0ssica" class="mw-redirect" title="Grècia clàssica">època clàssica</a>. Entre els segles <a href="/wiki/Segle_VIII_aC" title="Segle VIII aC">VIII</a> i <a href="/wiki/Segle_VI_aC" title="Segle VI aC">VI aC</a> es van desenvolupar les <a href="/wiki/Ciutat_estat" title="Ciutat estat">ciutats estat</a> gregues o <a href="/wiki/Polis" title="Polis">polis</a> (plural invariable en català, en grec: singular <i>polis</i>, πόλις, i plural <i>poleis</i>, πόλεις), que fins i tot es van expandir per <a href="/wiki/Conca_del_Mediterrani" title="Conca del Mediterrani">tota la Mediterrània</a> mitjançant la <a href="/wiki/Colonitzaci%C3%B3_grega" title="Colonització grega">colonització</a>. Malgrat la gran fragmentació política, els grecs van construir una <a href="/w/index.php?title=Identitat_cultural&action=edit&redlink=1" class="new" title="Identitat cultural (encara no existeix)">identitat comuna</a> enfront d'altres pobles de l'Antiguitat, de la qual van adquirir una consciència vigorosa, evidenciada en les manifestacions culturals i artístiques i en una peculiar <a href="/wiki/Cosmovisi%C3%B3" title="Cosmovisió">cosmovisió</a> que s'ha interpretat com a tensió entre <a href="/wiki/Apol%C2%B7lini_i_dionis%C3%ADac" title="Apol·lini i dionisíac">l'apol·lini i el dionisíac</a>. </p><p>Convencionalment l'inici de l'època arcaica s'estableix a la primera <a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_de_l%27antiguitat" title="Jocs Olímpics de l'antiguitat">Olimpíada</a> (Ὀλυμπιάς, còmput del temps en períodes de quatre anys que comença amb la celebració dels primers <a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics" title="Jocs Olímpics">Jocs Olímpics</a>, <a href="/wiki/776_aC" class="mw-redirect" title="776 aC">776 aC</a>); mentre que el final el marca la <a href="/wiki/Revolta_J%C3%B2nica" title="Revolta Jònica">Revolta Jònica</a> (<a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_490_aC" title="Dècada del 490 aC">dècada del 490 aC</a>), quan els grecs de la costa d'Àsia Menor van demanar l'ajuda de les ciutats de Grècia continental per frenar l'expansió de l'<a href="/wiki/Imperi_Persa" title="Imperi Persa">Imperi Persa</a>, fet que va desembocar en les <a href="/wiki/Guerres_m%C3%A8diques" title="Guerres mèdiques">guerres mèdiques</a> (492-490 i 480-479 aC). </p><p>Abans de l'època arcaica els grecs habitaven en petites comunitats agropecuàries aïllades pel seu <a href="/wiki/Geografia_de_Gr%C3%A8cia" title="Geografia de Grècia">accidentat medi físic</a>: curull de valls a l'interior, i amb un litoral retallat, ple de caps, golfs i illes. Tot i la pobresa del sòl i l'aridesa, es van donar creixements demogràfics i progressos socioeconòmics que van impulsar a les petites aldees originàries a unir-se en entitats més grans. Aquest procés, anomenat <i><a href="/wiki/Sinecisme" title="Sinecisme">synoikismos</a></i> (συνοικισμóς -'cohabitació', 'compartir l'<i><a href="/wiki/Oikos" title="Oikos">oikos</a></i>, la «casa»' -), va donar lloc al naixement de les <a href="/wiki/Polis" title="Polis">polis</a>. Alhora, s'establiren llocs de culte religiós, compartits per comunitats molt més allunyades entre si, mitjançant l'<i><a href="/wiki/Lliga_Amficti%C3%B2nica" class="mw-redirect" title="Lliga Amfictiònica">amfictionia</a></i> (ἀμφικτιονία -'construir junts'-); la qual cosa va anar conformant pràctiques polítiques per a tota mena de <a href="/wiki/Relacions_internacionals" title="Relacions internacionals">relacions</a>, pacífiques i hostils, com la <i><a href="/w/index.php?title=Simmachia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simmachia (encara no existeix)">simmachia</a></i> (συμμαχία -'lluitar junts'-), la <i><a href="/wiki/Koinon" title="Koinon">koinon</a></i> (κοινόν -'comú'-, traduït habitualment com a «lliga»),<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>l'<i><a href="/wiki/Hegemonia" title="Hegemonia">hegemonia</a></i> (ἡγεμονία), l'<a href="/wiki/Equilibri_de_poders" class="mw-redirect" title="Equilibri de poders">equilibri de poders</a>, la <a href="/w/index.php?title=Pol%C3%ADtica_de_blocs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Política de blocs (encara no existeix)">política de blocs</a>, etc. </p><p>Paral·lelament, la pressió demogràfica i la prosperitat econòmica mal repartida van provocar una conflictivitat social que va tenir, bàsicament, dues vàlvules d'escapament: la <a href="/wiki/Colonitzaci%C3%B3_grega" title="Colonització grega">colonització de la Mediterrània</a> i les reformes sociopolítiques internes protagonitzades per <a href="/wiki/Nomoteta" title="Nomoteta">legisladors</a> i <a href="/wiki/Tirania" title="Tirania">tirans</a>. </p><p>Després de segles d'oblit de l'<a href="/wiki/Lineal_B" title="Lineal B">escriptura lineal micènica</a>, els grecs van tornar a ser un poble històric en adoptar l'<a href="/wiki/Alfabet_fenici" title="Alfabet fenici">alfabet fenici</a> i adaptar-lo al seu idioma amb l'<a href="/wiki/Alfabet_grec" title="Alfabet grec">alfabet grec</a>, els primers testimonis del qual apareixen cap al <a href="/wiki/Segle_VIII_aC" title="Segle VIII aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> aC</a> (<i><a href="/wiki/Copa_de_N%C3%A8stor" title="Copa de Nèstor">Copa de Nèstor</a></i>, <i><a href="/wiki/Inscripci%C3%B3_del_D%C3%ADpilon" title="Inscripció del Dípilon">Inscripció del Dípilon</a></i>).<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>A partir de la poesia oral que té les seves arrels en segles anteriors, en aquesta època es van compondre per escrit les principals creacions de la literatura grega: els dos <a href="/wiki/Homer" title="Homer">poemes homèrics </a>, la <i><a href="/wiki/Il%C3%ADada" title="Ilíada">Ilíada</a></i> i l'<i><a href="/wiki/Odissea" title="Odissea">Odissea</a></i> (l'autoria i la ubicació temporal dels quals han estat <a href="/wiki/Q%C3%BCesti%C3%B3_hom%C3%A8rica" title="Qüestió homèrica">objecte de debat</a> des de l'Antiguitat, i encara ho segueixen sent), que van fixar els mites ancestrals dels <a href="/wiki/Heroi_grec" title="Heroi grec">herois</a> de l'<a href="/wiki/Edat_del_bronze" title="Edat del bronze">edat del bronze</a>, en textos que no es van acabar de fitxar fins al <a href="/wiki/Segle_VI_aC" title="Segle VI aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> aC</a> (probablement per iniciativa de <a href="/wiki/Pis%C3%ADstrat" title="Pisístrat">Pisístrat</a>)<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>i la seva difusió va ser crucial per a la conformació de la civilització grega en el seu conjunt, i per a la pervivència d'aquesta a la <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_occidental" class="mw-redirect" title="Civilització occidental">civilització occidental</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_colonització_de_la_Mediterrània"><span id="La_colonitzaci.C3.B3_de_la_Mediterr.C3.A0nia"></span>La colonització de la Mediterrània</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: La colonització de la Mediterrània"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Colonitzaci%C3%B3_grega" title="Colonització grega">Colonització grega</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Categoria:Ciutats_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Categoria:Ciutats de l'antiga Grècia">Categoria:Ciutats de l'antiga Grècia</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Crat%C3%A8re_de_Vix_0023.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Crat%C3%A8re_de_Vix_0023.jpg/220px-Crat%C3%A8re_de_Vix_0023.jpg" decoding="async" width="220" height="256" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Crat%C3%A8re_de_Vix_0023.jpg/330px-Crat%C3%A8re_de_Vix_0023.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Crat%C3%A8re_de_Vix_0023.jpg/440px-Crat%C3%A8re_de_Vix_0023.jpg 2x" data-file-width="536" data-file-height="624" /></a><figcaption><a href="/wiki/Crater_(recipient)" title="Crater (recipient)">Crater</a> (κρατήρ - "mesclador" - paraula de la qual venen "crater" i "cràter") de <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a> realitzat per un artesà <a href="/wiki/Lac%C3%B2nia" title="Lacònia">laconi</a>, trobada a <a href="/wiki/Vix_(Costa_d%27Or)" title="Vix (Costa d'Or)">Vix</a> (nord-oest de l'actual França), una zona molt allunyada de la Mediterrània, prova de l'extensa difusió de les manufactures gregues. Vers el 530 aC.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els craters eren recipients de gran capacitat (1100 litres en aquest cas) on es barrejava el vi amb aigua i espècies (era considerat propi de bàrbars el beure el vi sense barrejar). Les libacions col·lectives formaven part essencial de la vida social (<i><a href="/wiki/Simp%C3%B2sium" title="Simpòsium">simposion</a></i> συμπóσιον - "beure junts" -). Molts altres tipus de recipients, habitualment de ceràmica, eren necessaris per a la sofisticada <a href="/wiki/Vi_a_l%27Antiga_Gr%C3%A8cia" class="mw-redirect" title="Vi a l'Antiga Grècia">cultura grega del vi</a> (οἶνος, <i> oinos </i>). Les <a href="/wiki/%C3%80mfora" title="Àmfora">àmfores</a> servien per al transport i la conservació de l'<a href="/wiki/Oli_d%27oliva" title="Oli d'oliva">oli d'oliva</a>, una altra de les bases agrícoles de la cultura grega. La base de l'<a href="/wiki/Alimentaci%C3%B3_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Alimentació de l'antiga Grècia">alimentació de l'antiga Grècia</a>, el <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_pa" title="Història del pa">pa</a>, molt sovint no era l'<i>artos</i> (ἄρτος, de <a href="/wiki/Blat" title="Blat">blat</a>, reservat per les lleis de <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a> per a les festivitats), sinó el <i>maza</i> (μᾶζα, d'<a href="/wiki/Ordi" title="Ordi">ordi</a>). La resta d'aliments es coneixien amb el nom d'<i><a href="/w/index.php?title=Opson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Opson (encara no existeix)">opson</a></i> (ὄψον.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:EPMA-6798-6815-12936-IGI(3)1-Salamis_clerouchs-2.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/EPMA-6798-6815-12936-IGI%283%291-Salamis_clerouchs-2.JPG/220px-EPMA-6798-6815-12936-IGI%283%291-Salamis_clerouchs-2.JPG" decoding="async" width="220" height="68" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/EPMA-6798-6815-12936-IGI%283%291-Salamis_clerouchs-2.JPG/330px-EPMA-6798-6815-12936-IGI%283%291-Salamis_clerouchs-2.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/EPMA-6798-6815-12936-IGI%283%291-Salamis_clerouchs-2.JPG/440px-EPMA-6798-6815-12936-IGI%283%291-Salamis_clerouchs-2.JPG 2x" data-file-width="3000" data-file-height="930" /></a><figcaption>Reglament dels <i><a href="/wiki/Cleruquia" title="Cleruquia">klērouchos</a></i> (κληροῦχος) de <i><a href="/wiki/Salamina" title="Salamina">Salamis</a></i> (Salamina). Vers el 510 aC</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:AntikeGriechen1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/AntikeGriechen1.jpg/220px-AntikeGriechen1.jpg" decoding="async" width="220" height="125" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/AntikeGriechen1.jpg/330px-AntikeGriechen1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/AntikeGriechen1.jpg/440px-AntikeGriechen1.jpg 2x" data-file-width="2836" data-file-height="1616" /></a><figcaption><center>Les colònies gregues (en vermell) enfront de les colònies feno-púniques (en groc).</center></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Thasos_coin.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Thasos_coin.jpg/220px-Thasos_coin.jpg" decoding="async" width="220" height="100" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Thasos_coin.jpg/330px-Thasos_coin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Thasos_coin.jpg/440px-Thasos_coin.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="228" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Est%C3%A0ter" title="Estàter">Stater</a></i> (στατήρ - "pes" -, "estàter") de 9,31 g de plata de <a href="/wiki/Thasos" class="mw-redirect" title="Thasos">Thasos</a>, de la primera meitat del segle V aC</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:SNGCop_039.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/SNGCop_039.jpg/220px-SNGCop_039.jpg" decoding="async" width="220" height="108" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/SNGCop_039.jpg/330px-SNGCop_039.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/SNGCop_039.jpg/440px-SNGCop_039.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="392" /></a><figcaption><i> <a href="/wiki/Tetradracma" title="Tetradracma">Tetrádrakmon</a></i> (τετράδραχμα - "4 dracmes" -, "tetradracma") de 16,85 g. de plata d'Atenes, del segle V aC (Dissenys similars, amb l'efígie d'<a href="/wiki/Atenea" class="mw-redirect" title="Atenea">Atenea</a> i els seus símbols iconogràfics - les fulles d'olivera i l'òliba -, s'utilitzaven des del segle anterior).</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Antecedents">Antecedents</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Antecedents"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al principi de l'època arcaica les àrees ocupades per grecs presentaven una sèrie de variants <a href="/wiki/Dialecte" title="Dialecte">dialectals</a>. La distribució d'aquests dialectes ha suggerit que en segles anteriors (a l'<a href="/wiki/Edat_fosca_grega" title="Edat fosca grega">edat fosca</a>) i al llarg de dates no ben precisades s'havia produït una sèrie de migracions de <a href="/wiki/Doris_(grup_hum%C3%A0)" title="Doris (grup humà)">doris</a>, <a href="/wiki/Jonis" class="mw-redirect" title="Jonis">jonis</a> i <a href="/wiki/Eolis" title="Eolis">eolis</a>, en alguns casos a zones ja habitades per grecs en època <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_mic%C3%A8nica" title="Civilització micènica">micènica</a>.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els doris havien ocupat part del <a href="/wiki/Pelopon%C3%A8s" title="Peloponès">Peloponès</a>, les illes del sud de les <a href="/wiki/C%C3%ADclades" title="Cíclades">Cíclades</a>, <a href="/wiki/Creta" title="Creta">Creta</a>, el <a href="/wiki/Dodecan%C3%A8s" title="Dodecanès">Dodecanès</a> i diverses ciutats del sud d'Àsia Menor (<a href="/wiki/Halicarn%C3%A0s" title="Halicarnàs">Halicarnàs</a>, <a href="/wiki/Cnidos" title="Cnidos">Cnidos</a>). </p><p>Els jonis, des del Àtica (segons la tradició, dirigits pels descendents del rei <a href="/wiki/Codros" title="Codros">Codros</a> d'Atenes), s'havien desplaçat a les Cíclades (exceptuant les de més al sud) i al centre de la costa asiàtica de l'Egeu que va passar a dir-se <i><a href="/wiki/J%C3%B2nia" title="Jònia">Jònia</a></i> (la <i><a href="/w/index.php?title=Lliga_J%C3%B2nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lliga Jònica (encara no existeix)">Dodecàpolis</a></i> -'dotze ciutats'-: <a href="/wiki/Focea" title="Focea">Focea</a>, <a href="/wiki/Claz%C3%B2menes" title="Clazòmenes">Clazòmenes</a>, <a href="/wiki/Teos" title="Teos">Teos</a>, <a href="/wiki/Lebedos" class="mw-redirect" title="Lebedos">Lebedos</a>, <a href="/wiki/Colof%C3%B3_(ciutat)" title="Colofó (ciutat)">Colofó</a>, <a href="/wiki/Efes" title="Efes">Efes</a>, <a href="/wiki/%C3%88ritres_de_J%C3%B2nia" title="Èritres de Jònia">Èritres</a>, <a href="/wiki/Priene" title="Priene">Priene</a>, <a href="/w/index.php?title=Mi%C3%BCs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miüs (encara no existeix)">Miüs</a> i <a href="/wiki/Milet" title="Milet">Milet</a>, juntament amb les illes de <a href="/wiki/Quios" title="Quios">Quios</a> i <a href="/wiki/Samos" title="Samos">Samos</a>). </p><p>Els eolis, per la seva banda, s'havien dirigit des <a href="/wiki/Be%C3%B2cia" title="Beòcia">Beòcia</a> i <a href="/wiki/Antiga_Tess%C3%A0lia" title="Antiga Tessàlia">Tessàlia</a> a la part nord d'Àsia Menor (d'<a href="/wiki/Esmirna" title="Esmirna">Esmirna</a> fins a <a href="/wiki/T%C3%A8nedos" class="mw-redirect" title="Tènedos">Tènedos</a> - <a href="/wiki/P%C3%ADtane" title="Pítane">Pítane</a>, <a href="/wiki/Mirina" class="mw-redirect mw-disambig" title="Mirina">Mirina</a>, <a href="/wiki/Larisa_(Tess%C3%A0lia)" title="Larisa (Tessàlia)">Larisa</a>, <a href="/wiki/Temnos" title="Temnos">Temnos</a>, <a href="/wiki/N%C3%B2tion" title="Nòtion">Nòtion</a> -), així com a l'illa de <a href="/wiki/Lesbos" title="Lesbos">Lesbos</a>. Es dona la circumstància que en la majoria dels llocs de fora de Grècia continental ocupats pels jonis i els eolis no hi havia assentaments grecs preexistents.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per la seva banda, l'illa de <a href="/wiki/Xipre" title="Xipre">Xipre</a>, que presentava una variant dialectal diferent, anomenada <a href="/wiki/Grec_arcadoxipriota" title="Grec arcadoxipriota">grec arcadoxipriota</a>, havia estat ja hel·lenitzada cap al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> aC.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_colonització_de_l'època_arcaica"><span id="La_colonitzaci.C3.B3_de_l.27.C3.A8poca_arcaica"></span>La colonització de l'època arcaica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: La colonització de l'època arcaica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Col%C3%B2nies_gregues" class="mw-redirect" title="Colònies gregues">Colònies gregues</a></div> <p>A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> aC (el de la primera <a href="/wiki/Olimp%C3%ADada" title="Olimpíada">Olimpíada</a>), estaven ben establertes les rutes comercials entre l'Hèl·lada i el <a href="/wiki/Llevant_mediterrani" class="mw-redirect" title="Llevant mediterrani">Llevant mediterrani</a>, dominades pels <a href="/wiki/Fenicis" title="Fenicis">fenicis</a> (<a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic">grec antic</a>: <span lang="grc">Φοίνικες</span>, <i>Phóinikes</i> 'vermells' o '<a href="/wiki/Porpra" title="Porpra">porpres'</a>, pel tint que produïen i que constituïa bona part de les exportacions), que estaven fent valer la seva empremta cultural entre els grecs (com ho testimonia el mateix alfabet). A partir de llavors va començar un fort procés colonitzador, que va ser protagonitzat tant per <a href="/wiki/Polis" title="Polis">polis</a> de la <a href="/wiki/H%C3%A8l%C2%B7lada" class="mw-redirect" title="Hèl·lada">Grècia continental</a> com per les insulars i les asiàtiques. En la fase que es pot delimitar entre el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> aC i la primera meitat del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> aC, destaca l'absència de protagonisme de ciutats importants: ni <a href="/wiki/%C3%80tica" title="Àtica">àtics</a> ni <a href="/wiki/Beocis" title="Beocis">beocis</a> van fundar colònies en aquesta ocasió, i els <a href="/wiki/Espartans" class="mw-redirect" title="Espartans">espartans</a> només una. Van ser sobretot polis dinàmiques, enfrontades físicament al mar i sense possibilitats d'expansió territorial (<a href="/wiki/Antiga_Corint" title="Antiga Corint">Corint</a>, <a href="/wiki/Calcis" title="Calcis">Calcis</a>, <a href="/wiki/Er%C3%A8tria" title="Erètria">Erètria</a>, <a href="/wiki/Milet" title="Milet">Milet</a>, <a href="/wiki/Focea" title="Focea">Focea</a>, <a href="/wiki/Rodes_(illa)" class="mw-redirect" title="Rodes (illa)">Rodes</a>).<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Davant la pressió demogràfica i la difícil vida en un entorn físic limitat, la sortida natural dels grecs amb menys possibilitats econòmiques fou l'emigració, en expedicions navals organitzades per un <a href="/w/index.php?title=Ecista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ecista (encara no existeix)">ecista</a> (οἰκιστής), de col·lectius més o menys nombrosos, als quals fins i tot s'impedia per la força tornar a la polis d'origen si fracassaven en el seu intent. Quan els expedicionaris tenien èxit, i trobaven un lloc propici per al seu assentament, fundaven colònies de diferents característiques (ἀποικία, <i>apoikia</i> 'habitar lluny', colònies urbanes, especialment les més antigues; ἐμπόρια, <i><a href="/wiki/Empori_(port)" title="Empori (port)">empória</a> </i> 'mercat', petites factories i llocs d'intercanvi; κληρουχία <i><a href="/wiki/Cleruquia" title="Cleruquia">kleroukhía</a> </i> 'repartit en sorts', les més recents, especialment les creades amb propòsits militars)<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que mantenien vincles de dependència religiosa, comercial (fins i tot monetària després de la difusió de la <a href="/w/index.php?title=Monedes_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Monedes de Grècia (encara no existeix)">moneda</a> -es calcula que, dels dos milers de polis, la meitat van emetre moneda en algun moment-) i molt habitualment llaços polítics d'aliança amb la seva regió d'origen: la ciutat-mare o <i><a href="/wiki/Metr%C3%B2poli" title="Metròpoli">metròpolis</a></i>. </p><p>L'expansió es va dur a terme en diverses fases i diferents direccions. Una d'elles va ser vers del nord-est, per la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Calc%C3%ADdica" title="Península Calcídica">península Calcídica</a> (anomenada així per <a href="/wiki/Calcis" title="Calcis">Calcis</a>, lloc de procedència dels seus colons), <a href="/wiki/Tasos" title="Tasos">Tasos</a>, <a href="/wiki/Tr%C3%A0cia" title="Tràcia">Tràcia</a>, el <a href="/wiki/Pont_Eux%C3%AD" class="mw-redirect" title="Pont Euxí">Pont Euxí</a> ('mar hospitalari', la mar Negra) i els seus accessos (<a href="/wiki/Bizanci" title="Bizanci">Bizanci</a>, <a href="/wiki/Calced%C3%B2nia" title="Calcedònia">Calcedònia</a>, <a href="/wiki/Sinope" title="Sinope">Sinope</a>, <a href="/wiki/Querson%C3%A8s_(ciutat)" class="mw-redirect" title="Quersonès (ciutat)">Quersonès</a>).<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'expansió envers el <a href="/wiki/Mediterrani_occidental" class="mw-redirect" title="Mediterrani occidental">Mediterrani occidental</a> comportà la formació d'una pròspera regió, anomenada <a href="/wiki/Magna_Gr%C3%A8cia" title="Magna Grècia">Magna Grècia</a> (Μεγάλη Ἑλλάς), completament <a href="/wiki/Hel%C2%B7lenitzaci%C3%B3" title="Hel·lenització">hel·lenitzada</a>, al sud de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_it%C3%A0lica" class="mw-redirect" title="Península itàlica">península itàlica</a> (<a href="/wiki/Cumes" title="Cumes">Cumes</a>, <a href="/wiki/Tarant" class="mw-redirect" title="Tarant">Tarant</a>, <a href="/wiki/R%C3%A8gion" class="mw-redirect" title="Règion">Règion</a>, <a href="/wiki/S%C3%ADbaris" title="Síbaris">Síbaris</a>, <a href="/wiki/Part%C3%A8nope_(ciutat)" title="Partènope (ciutat)">Partènope</a>) i <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a> (<a href="/wiki/Naxos_(Sic%C3%ADlia)" title="Naxos (Sicília)">Naxos</a>, <a href="/wiki/Siracusa" title="Siracusa">Siracusa</a>, <a href="/wiki/Cat%C3%A0nia" title="Catània">Catana</a>, <a href="/wiki/Leontins" title="Leontins">Leontins</a>). </p><p>Els grecs van arribar fins a la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">Península Ibèrica</a>, on van entrar en contacte amb el mític rei <a href="/wiki/Argantoni" title="Argantoni">Argantoni</a> de <a href="/wiki/Tartessos" title="Tartessos">Tartessos</a> (el qual, vers el <span style="white-space:nowrap;">600 aC</span> va rebre cordialment una expedició <a href="/wiki/Focea" title="Focea">focea</a>); i van xocar amb els interessos d'un altre poble en plena expansió comercial: els <a href="/wiki/Fenicis" title="Fenicis">fenicis</a>, especialment els de la principal colònia d'aquests (<a href="/wiki/Cartago" title="Cartago">Cartago</a>), i arribaren a l'enfrontament militar (<a href="/wiki/Batalla_d%27Al%C3%A0lia" title="Batalla d'Alàlia">batalla d'Alàlia</a>, <span style="white-space:nowrap;">537 aC</span>). Es van fundar importants colònies gregues al sud de l'actual França (<a href="/wiki/Mass%C3%A0lia" title="Massàlia">Massàlia</a>) i a la costa mediterrània de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">Península Ibèrica</a> (<a href="/wiki/Emp%C3%B2rion" class="mw-redirect" title="Empòrion">Empòrion</a> i <a href="/wiki/Rode_(ciutat)" title="Rode (ciutat)">Rode</a>). </p><p>La navegació de l'època arcaica<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>va incloure el mític <a href="/wiki/Periple" title="Periple">periple</a> d'un grup de grecs de Massàlia per l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_(mitologia)" class="mw-redirect" title="Oceà (mitologia)">Ocèan</a>, les costes atlàntiques del nord d'Europa, que, recollit en fonts romanes, es coneix amb el nom de <a href="/w/index.php?title=Periple_massaliota&action=edit&redlink=1" class="new" title="Periple massaliota (encara no existeix)">periple massaliota</a>. </p><p>Cap al sud, a l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a> la <a href="/w/index.php?title=Grecs_a_Egipte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grecs a Egipte (encara no existeix)">presència de grecs</a> era immemorial, especialment a la zona del <a href="/wiki/Delta_del_Nil" title="Delta del Nil">delta del Nil</a>, tot i que la reivindicació d'haver fundat <a href="/wiki/Heli%C3%B2polis_(antic_Egipte)" title="Heliòpolis (antic Egipte)">Heliòpolis</a> o <a href="/wiki/Sais" title="Sais">Sais</a> és més aviat llegendària, lligada al mite de l'<a href="/wiki/Atl%C3%A0ntida" title="Atlàntida">Atlàntida</a>; és més evident, per contra, l'origen de <a href="/wiki/N%C3%A0ucratis" title="Nàucratis">Nàucratis</a> com una concessió als mercenaris grecs per part del faraó.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També hi va haver una àmplia zona de colonització grega a la costa de l'actual Líbia (<a href="/wiki/Cirene" title="Cirene">Cirene</a>). </p><p>El creixent <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> grec consistia en l'intercanvi de manufactures d'alta qualitat provinents de Grècia (ceràmiques, bronzes, teixits, perfums, joies, oli, vi) per matèries primeres de les colònies (cereals i metalls). </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Metropolitan_cretan_bronze_helmet_2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Metropolitan_cretan_bronze_helmet_2.jpg/220px-Metropolitan_cretan_bronze_helmet_2.jpg" decoding="async" width="220" height="313" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Metropolitan_cretan_bronze_helmet_2.jpg/330px-Metropolitan_cretan_bronze_helmet_2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Metropolitan_cretan_bronze_helmet_2.jpg/440px-Metropolitan_cretan_bronze_helmet_2.jpg 2x" data-file-width="1896" data-file-height="2700" /></a><figcaption>Elm de bronze. Creta, segle VII aC</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Neoptolemos_Eurypylos_Martin-von-Wagner-Museum_L309.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/Neoptolemos_Eurypylos_Martin-von-Wagner-Museum_L309.jpg/220px-Neoptolemos_Eurypylos_Martin-von-Wagner-Museum_L309.jpg" decoding="async" width="220" height="100" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/Neoptolemos_Eurypylos_Martin-von-Wagner-Museum_L309.jpg/330px-Neoptolemos_Eurypylos_Martin-von-Wagner-Museum_L309.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/Neoptolemos_Eurypylos_Martin-von-Wagner-Museum_L309.jpg/440px-Neoptolemos_Eurypylos_Martin-von-Wagner-Museum_L309.jpg 2x" data-file-width="2688" data-file-height="1227" /></a><figcaption>Àmfora de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">ceràmica de figures negres</a>, del <a href="/wiki/Pintor_d%27Antimenes" title="Pintor d'Antimenes">Pintor d'Antimenes</a> que representa una escena de la guerra de Troia, cap a 510 aC</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Boat_Cdm_Paris_322_n1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Boat_Cdm_Paris_322_n1.jpg/220px-Boat_Cdm_Paris_322_n1.jpg" decoding="async" width="220" height="119" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Boat_Cdm_Paris_322_n1.jpg/330px-Boat_Cdm_Paris_322_n1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Boat_Cdm_Paris_322_n1.jpg/440px-Boat_Cdm_Paris_322_n1.jpg 2x" data-file-width="3039" data-file-height="1642" /></a><figcaption><a href="/wiki/C%C3%ADlix_(cer%C3%A0mica)" title="Cílix (ceràmica)">Cílix</a> de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">figures negres</a> que representa vaixells grecs, cap al <span style="white-space:nowrap;">520 aC</span></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hoplite_Armour_Argos.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Hoplite_Armour_Argos.jpg/220px-Hoplite_Armour_Argos.jpg" decoding="async" width="220" height="284" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Hoplite_Armour_Argos.jpg/330px-Hoplite_Armour_Argos.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Hoplite_Armour_Argos.jpg/440px-Hoplite_Armour_Argos.jpg 2x" data-file-width="2632" data-file-height="3400" /></a><figcaption>Armadura d'<a href="/wiki/Hoplita" title="Hoplita">hoplita</a> trobada a <a href="/wiki/Argos_(Arg%C3%B2lida)" class="mw-redirect" title="Argos (Argòlida)">Argos</a>.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:NAMA_Chariot_and_Hoplites.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/NAMA_Chariot_and_Hoplites.jpg/220px-NAMA_Chariot_and_Hoplites.jpg" decoding="async" width="220" height="76" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/NAMA_Chariot_and_Hoplites.jpg/330px-NAMA_Chariot_and_Hoplites.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/NAMA_Chariot_and_Hoplites.jpg/440px-NAMA_Chariot_and_Hoplites.jpg 2x" data-file-width="2813" data-file-height="967" /></a><figcaption><a href="/wiki/Hoplita" title="Hoplita">Hoplites</a> i <a href="/wiki/Carro_de_guerra" title="Carro de guerra">carro de guerra</a> en el fris del pedestal d'un <i><a href="/wiki/Curos" title="Curos">curos</a></i>. Cap al 510 aC</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Conflictes_militars">Conflictes militars</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Conflictes militars"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Guerra_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Guerra a l'antiga Grècia">Guerra a l'antiga Grècia</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Guerra_Lelantina" title="Guerra Lelantina">Guerra Lelantina</a>, <a href="/wiki/Guerres_mess%C3%A8niques" title="Guerres messèniques">Guerres messèniques</a>, <a href="/wiki/Lliga_Be%C3%B2cia" title="Lliga Beòcia">Lliga Beòcia</a>, <a href="/wiki/Lliga_del_Pelopon%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Lliga del Peloponès">Lliga del Peloponès</a>, <a href="/wiki/Lliga_de_Delos" title="Lliga de Delos">Lliga de Delos</a>, i <a href="/wiki/Guerres_M%C3%A8diques" class="mw-redirect" title="Guerres Mèdiques">Guerres Mèdiques</a></div> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">οἱ μὲν ἰππήων στρότον οἰ δὲ πέσδων,<p> οἰ δὲ νάων φαῖσ΄ ἐπὶ γᾶν μέλαιναν</p><p> ἔμμεναι κάλλιστον͵ ἔγω δὲ κῆν΄ ὄτ-</p><p> τω τις ἔραται• (...)</p><p> τᾶς κε βολλοίμαν ἔρατόν τε βᾶμα</p><p> κἀμάρυχμα λάμπρον ἴδην προσώπω</p><p> ἢ τὰ Λύδων ἄρματα καὶ πανόπλοις</p><p> πεσδομάχεντας.</p><p> Hi ha qui diu que un exèrcit, o una tropa</p><p> de cavallers, o una flota, és la cosa</p><p> més bonica del món; per mi, en canvi,</p><p> és el que estimes.</p><p> voldria veure el seu pas adorable</p><p> i l'espurneig radiant dels seu rostre</p><p> molt més que els carros lidis i el soldats amb</p><p> totes les armes.. </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Safo_de_Lesbos" class="mw-redirect" title="Safo de Lesbos">Safo de Lesbos</a>, 27-D.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> <p>Les civilitzacions de l'Edat Antiga consideraven la <a href="/wiki/Guerra" title="Guerra">guerra</a> com una activitat no només inevitable, sinó honrosa, i fins i tot bella; i la que estaven construint els grecs de l'època arcaica no va ser una excepció: la <i>Ilíada</i>, el seu text més prestigiós, glorificava valors castrenses com el valor, el sacrifici o la companyonia, sense oblidar-se de mostrar, al seu costat, tota mena de misèries i crueltats. La major part dels enfrontaments bèl·lics foren guerres civils dins de cada polis i guerres entre dues o més polis gregues, que superaven l'enorme atomització política amb tota mena d'aliances (<i><a href="/wiki/Lliga_Amficti%C3%B2nica" class="mw-redirect" title="Lliga Amfictiònica">anfiktionia</a></i>, <i><a href="/w/index.php?title=Simaquia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simaquia (encara no existeix)">simmachia</a></i>, <i><a href="/wiki/Koinon" title="Koinon">koinon</a></i>). La consciència del risc d'aniquilació mútua va portar l'establiment de tota mena de limitacions rituals de la capacitat destructiva la guerra. </p><p>La vulnerabilitat de l'espai grec enfront de les invasions va produir un generalitzat <a href="/wiki/Muralla" title="Muralla">emmurallament</a> de les ciutats (excepte Esparta, que es vantava de no necessitar-les),<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>i l'opció d'Atenes per un poder naval (<i><a href="/wiki/Talassocr%C3%A0cia" title="Talassocràcia">thalassokratia</a></i> θαλασσοκρατία - "domini del mars" -) que va demostrar ser eficaç. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Marina_de_guerra_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Marina de guerra a l'antiga Grècia">Marina de guerra a l'antiga Grècia</a> i <a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_espart%C3%A0" title="Exèrcit espartà">Exèrcit espartà</a></div> <p>La guerra terrestre va començar sent la descrita a la <i><a href="/wiki/Il%C3%ADada" title="Ilíada">Ilíada</a></i>: un enfrontament individual de campions que eren transportats al camp de batalla en <a href="/wiki/Carro_de_guerra" title="Carro de guerra">carros de guerra</a> (ἅρμα, <i>harma</i>), portant un caríssim <a href="/w/index.php?title=Equipament_militar_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Equipament militar de l'antiga Grècia (encara no existeix)">equipament militar</a> <sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <a href="/wiki/Cavalls" class="mw-redirect" title="Cavalls">cavalls</a> (que no es muntaven, sinó que s'usaven com a tir, dirigits per un <a href="/wiki/Auriga_(esclau)" title="Auriga (esclau)">auriga</a>), només accessible als més poderosos (l'aristocràcia). La democratització de les polis també va significar la democratització de la guerra, i es va formar una unitat militar excepcional: la <a href="/wiki/Falange_(militar)" title="Falange (militar)">falange</a> (φάλαγξ, <i>Phalanx</i>), basada en un soldat d'infanteria amb equipament més accessible, l'<a href="/wiki/Hoplita" title="Hoplita">hoplita</a> (ὁπλίτης <i>hoplites</i>), que combatia en formació tancada, al costat dels seus conciutadans. La instrucció militar era una part essencial en l'educació de la joventut (ἔφηβεια <i><a href="/wiki/Efeb" title="Efeb">ephebeia</a></i>, ἀγωγή <i><a href="/wiki/Agog%C3%A9" class="mw-redirect" title="Agogé">agogé</a></i>). </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">D'aquesta manera, es va fer amo de totes les ciutats gregues d'Àsia, i les va obligar a pagar-li tribut; després de la qual cosa [Cres] començà a pensar en construir vaixells, i atacar els illencs. Ja ho tenia tot a punt per començar la construcció, quan <a href="/wiki/Biant_de_Priene" title="Biant de Priene">Biant de Priene</a> (o, segons diuen altres, <a href="/wiki/P%C3%ADtac_de_Mitilene" title="Pítac de Mitilene">Pítac de Mitilene</a>) va posar fi al projecte. El rei feu preguntar a aquesta persona, que havia arribar darrerament a <a href="/wiki/Sardes" title="Sardes">Sardes</a>, si hi havia alguna notícia de Grècia; a la qual cosa va respondre: "Sí, senyor, els illencs estan aplegant deu mil cavalls, estant preparant una expedició contra vós i contra la vostra capital". <a href="/wiki/Cressus" class="mw-redirect" title="Cressus">Cres</a>, pensant-se que parlava de debò, va exclamar: «Tant de bo que els déus inspiressin als illencs el pensament d'atacar els fills dels <a href="/wiki/Lidis" title="Lidis">lidis</a> amb la cavalleria!» «Sembla ser, oh rei,» va replicar l'altre, «que vós desitgeu ferventment atrapar els illencs a cavall en terra ferma - vós sabeu bé el que podria resultar d'això. I doncs ¿què penseu vós que desitgen més els illencs, en sentir que aneu a crear aquestes naus, sinó poder atrapar els lidis a alta mar, i venjar així els greuges que esteu fent als grecs del continent, tractant-los com a vassalls i fins i tot com a esclaus? » Cres es va mostrar encantat amb aquest gir del discurs; i pensant que hi havia força raó en allò que s'havia dit, va renunciar a la construcció naval i va concloure una lliga (tractat) d'amistat amb els jònics de les illes. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a>, <i><a href="/wiki/Hist%C3%B2ries_d%27Her%C3%B2dot" class="mw-redirect" title="Històries d'Heròdot">Històries</a></i>, Llibre I, XXVII.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><p> El text fou escrit a la segona meitat del segle V aC.</p><p> L'episodi narrat es localitza a mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> aC. </p></td></tr></tbody></table></div> <table align="center" width="1000px" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; collapse; font-size: 90%; clear: both"> <tbody><tr align="center"> <td><b>Cavalls i cavallers</b> </td></tr> <tr> <td> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Delphi_charioteer_front_DSC06255.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Delphi_charioteer_front_DSC06255.JPG/220px-Delphi_charioteer_front_DSC06255.JPG" decoding="async" width="220" height="433" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Delphi_charioteer_front_DSC06255.JPG/330px-Delphi_charioteer_front_DSC06255.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Delphi_charioteer_front_DSC06255.JPG/440px-Delphi_charioteer_front_DSC06255.JPG 2x" data-file-width="1307" data-file-height="2571" /></a><figcaption>L'anomenat <a href="/wiki/Auriga_de_Delfos" title="Auriga de Delfos">auriga de Delfos</a> és la representació del tirà <a href="/w/index.php?title=Polizalos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Polizalos (encara no existeix)">Polizalos</a> de <a href="/wiki/Gela" title="Gela">Gela</a>, vencedor en la carrera de <a href="/wiki/Quadriga" title="Quadriga">quadrigues</a> dels <a href="/wiki/Jocs_P%C3%ADtics" title="Jocs Pítics">Jocs Pítics</a> de l'any 474 aC. Els <a href="/wiki/Auriga_(esclau)" title="Auriga (esclau)">aurigues</a> (paraula llatina per als conductors dels carros o "cotxers" -en grec <i>heniochus</i>, ηνίοχος-) s'identifiquen amb <a href="/wiki/Automedon" class="mw-redirect" title="Automedon">Automedon</a>, el que dirigia el carro d'<a href="/wiki/Aquil%C2%B7les" title="Aquil·les">Aquil·les</a>. Un altre entre els grecs era <a href="/wiki/Eurimedont_(auriga)" title="Eurimedont (auriga)">Eurimedon</a> (el d'<a href="/wiki/Agam%C3%A8mnon" title="Agamèmnon">Agamèmnon</a>). Entre els troians estaven <a href="/w/index.php?title=Cebr%C3%ADones&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cebríones (encara no existeix)">Cebríones</a> (el d'<a href="/wiki/H%C3%A8ctor" title="Hèctor">Hèctor</a>) i <a href="/wiki/P%C3%A0ndar" title="Pàndar">Pàndar</a> (el d'<a href="/wiki/Enees" title="Enees">Enees</a>). La presència de aurigues és molt abundant en altres episodis mitològics, com és el cas de <a href="/wiki/Mirtil_(mitologia)" title="Mirtil (mitologia)">Mirtil</a>. <sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p><br /> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:003MA_Equestrian_Kouros.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/003MA_Equestrian_Kouros.jpg/220px-003MA_Equestrian_Kouros.jpg" decoding="async" width="220" height="256" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/003MA_Equestrian_Kouros.jpg/330px-003MA_Equestrian_Kouros.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/003MA_Equestrian_Kouros.jpg/440px-003MA_Equestrian_Kouros.jpg 2x" data-file-width="688" data-file-height="800" /></a><figcaption>L'anomenat <i><a href="/wiki/Cap_de_Rampin" title="Cap de Rampin">Genet Rampin</a></i>, una insòlita representació d'un <i><a href="/wiki/Curos" title="Curos">curos</a></i> muntat, d'interpretació discutida, obra d'un escultor àtic, cap al 550 aC.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La corona de fulles d'aquesta escultura, identificades com d'api, pot indicar la seva condició de vencedor dels <a href="/wiki/Cap_de_Rampin" title="Cap de Rampin">Cap de Rampin</a> o els <a href="/wiki/Jocs_%C3%8Dstmics" title="Jocs Ístmics">Ístmics</a>; <sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>tot i que la seva possible condició de parella d'una altra escultura semblant podria indicar que representaven una parella de genets; que podrien ser els <i><a href="/wiki/Dioscurs" title="Dioscurs">Dióscuroi</a></i> (Διόσκουροι - "els fills de Zeus" -, Càstor i Pòl·lux, la iconografia dels quals inclou els cavalls) o fins i tot els dos fills del tirà <a href="/wiki/Pis%C3%ADstrat" title="Pisístrat">Pisístrat</a>, tirans tots dos al seu torn (<a href="/wiki/H%C3%ADpies_(tir%C3%A0)" title="Hípies (tirà)">Hípies</a> i <a href="/wiki/Hiparc_(tir%C3%A0)" title="Hiparc (tirà)">Hiparc</a>, els noms dels quals els associen amb els cavalls - <i>hyppos</i> Ίππος-).<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p><br /> </p> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Amphora_warrior_departure_Louvre_F12.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Amphora_warrior_departure_Louvre_F12.jpg/420px-Amphora_warrior_departure_Louvre_F12.jpg" decoding="async" width="420" height="316" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Amphora_warrior_departure_Louvre_F12.jpg/630px-Amphora_warrior_departure_Louvre_F12.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Amphora_warrior_departure_Louvre_F12.jpg/840px-Amphora_warrior_departure_Louvre_F12.jpg 2x" data-file-width="2260" data-file-height="1700" /></a><figcaption> Àmfora de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">ceràmica de figures negres</a> que representa un <i>hippeus</i> (ἱππεύς - "<a href="/wiki/Genet" title="Genet">genet</a>" o "<a href="/wiki/Cavaller" title="Cavaller">cavaller</a>" -) totalment armat (cuirassa, llança, espasa i escut a l'esquena), que munta un cavall mentre porta aparellat un altre (la superposició de tots dos dona l'aparença de vuit potes i dos caps, com en la plàstica egípcia). Davant seu, un hoplita amb el seu <i>kranos</i> (κράνος - "<a href="/wiki/Casc" title="Casc">casc</a>" -), <i><a href="/w/index.php?title=Aspis_(arma)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aspis (arma) (encara no existeix)">aspis</a></i> (ἀσπίς - "<a href="/wiki/Escut_(arma)" title="Escut (arma)">escut</a>" -) i <i><a href="/wiki/Cn%C3%A8mida" title="Cnèmida">knêmis</a></i> (- "<a href="/w/index.php?title=Gambera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gambera (encara no existeix)">gamberes</a>" -, la protecció de les cames), portant dos <i><a href="/wiki/Dori" class="mw-disambig" title="Dori">dori</a></i> (δόρυ - "<a href="/wiki/Llan%C3%A7a" title="Llança">llança</a>" -). Darrere del cavall, un ancià arenga el genet. <a href="/wiki/%C3%80mfora" title="Àmfora">Àmfora</a> <a href="/wiki/%C3%80tica" title="Àtica">àtica</a> de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">ceràmica de figures negres</a> atribuïda a l'anomenat <a href="/w/index.php?title=Pintor_de_Princeton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor de Princeton (encara no existeix)">Pintor de Princeton</a>. Vers el 550 aC.</figcaption></figure> <p>Tot i que les lleis de <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a> van formar la classe dels <i><a href="/w/index.php?title=Hippeis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hippeis (encara no existeix)">hippeis</a></i> (ἱππεῖς, el plural de <i>hippeus</i>) conformada pels ciutadans que podien subministrar un <a href="/wiki/Cavall_de_guerra" title="Cavall de guerra">cavall de guerra</a>, la utilització de la <a href="/wiki/Cavalleria" title="Cavalleria">cavalleria</a> no va tenir importància fins a l'època d'<a href="/wiki/Alexandre_el_Gran" title="Alexandre el Gran">Alexandre el Gran</a> (finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> aC). Tot i que la cria de cavalls (<i>hippotrophia</i> ἱπποτροφια) era considerada un tret aristocràtic, l'ús d'aquests per a la munta era considerada en la Grècia arcaica una habilitat fora del comú, pròpia de acròbates o de domadors, i combatre a cavall era considerat menys digne que fer-ho a peu.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En canvi, els <a href="/wiki/Tracis" title="Tracis">tracis</a>, aliats dels <a href="/wiki/Troia" title="Troia">troians</a> es presenten a la <i><a href="/wiki/Il%C3%ADada" title="Ilíada">Ilíada</a></i> com a experts genets: un <a href="/w/index.php?title=Ep%C3%ADtet_hom%C3%A8ric&action=edit&redlink=1" class="new" title="Epítet homèric (encara no existeix)">epítet homèric</a> associat als tracis és <i>hippopólon</i> (ἱπποπόλων - "pastors de cavalls", traduït també com a "destres genets" -). Als troians, i especialment a <a href="/wiki/H%C3%A8ctor" title="Hèctor">Hèctor</a>, se'ls caracteritza com a <i>hippodámoio</i> (ἱπποδάμοιο - "domadors de cavalls" -), mentre que per a alguns dels grecs s'utilitza l'epítet de <i>hippokéleuthe</i> (ἱπποκέλευθε - "menador de cavalls", traduït també com a "auriga" -).<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Tens potser fretura de l'or que pugui portar-te<p> qualque troià domador de cavalls, vingut des de Troia.</p><p> (...)</p><p> Feu, l'auriga cinglà els destres de belles crineres</p><p> vers els navilis balmats i els cavalls amb deler van volar-hi. </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Homer, <i><a href="/wiki/Il%C3%ADada" title="Ilíada">Ilíada</a></i>, cant II, 229-230 i cant XI, 280-281.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div></center> </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Conflictes_socials_i_polítics"><span id="Conflictes_socials_i_pol.C3.ADtics"></span>Conflictes socials i polítics</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Conflictes socials i polítics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Economia_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Economia de l'antiga Grècia">Economia de l'antiga Grècia</a> i <a href="/wiki/Esclavitud_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Esclavitud a l'antiga Grècia">Esclavitud a l'antiga Grècia</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Crete_-_law_of_Gortyn_-_boustrophedon.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Crete_-_law_of_Gortyn_-_boustrophedon.JPG/220px-Crete_-_law_of_Gortyn_-_boustrophedon.JPG" decoding="async" width="220" height="203" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Crete_-_law_of_Gortyn_-_boustrophedon.JPG/330px-Crete_-_law_of_Gortyn_-_boustrophedon.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Crete_-_law_of_Gortyn_-_boustrophedon.JPG/440px-Crete_-_law_of_Gortyn_-_boustrophedon.JPG 2x" data-file-width="2012" data-file-height="1852" /></a><figcaption><a href="/wiki/Lleis_de_Gortina" title="Lleis de Gortina">Lleis de Gortina</a>, d'època arcaica (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> aC.), Inscrites en pedra en estil <i><a href="/wiki/Bustrofedon" title="Bustrofedon">bustrofedon</a></i> a mitjans del segle V aC.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Harmodius_and_Aristogeiton.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Harmodius_and_Aristogeiton.jpg/220px-Harmodius_and_Aristogeiton.jpg" decoding="async" width="220" height="325" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Harmodius_and_Aristogeiton.jpg/330px-Harmodius_and_Aristogeiton.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/28/Harmodius_and_Aristogeiton.jpg 2x" data-file-width="350" data-file-height="517" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Harmodi_i_Aristogit%C3%B3" class="mw-redirect" title="Harmodi i Aristogitó">Tyrannoktónoi</a></i> (Τυραννοκτόνοι - "els matadors del tirà" o "els tiranicides" -). Harmodi i Aristogitó van assassinar el tirà <a href="/wiki/Hiparc_(tir%C3%A0)" title="Hiparc (tirà)">Hiparc</a> (fill de <a href="/wiki/Pis%C3%ADstrat" title="Pisístrat">Pisístrat</a>) l'any 514 aC., I van ser morts per això (en l'acte Harmodi, i Aristogitó després de ser torturat). Les estàtues en el seu honor, encarregades a <a href="/wiki/Antenor_(escultor)" class="mw-redirect" title="Antenor (escultor)">Antenor</a> per <a href="/wiki/Cl%C3%ADstenes" title="Clístenes">Clístenes</a>, van ser erigides el 509 aC, després de la deposició de <a href="/wiki/H%C3%ADpies_(tir%C3%A0)" title="Hípies (tirà)">Hípies</a> (germà d'Hiparc). Destruïdes en la invasió persa (480 aC.), es van realitzar de nou, per <a href="/wiki/Cr%C3%ADties_(escultor)" class="mw-redirect" title="Críties (escultor)">Críties</a> i <a href="/wiki/Nesiotes" title="Nesiotes">Nesiotes</a>, cap a l'any 477 aC</figcaption></figure> <p>Originàriament, cadascuna de les polis era governada per un <a href="/wiki/Monarca" title="Monarca">rei</a> (<i><a href="/wiki/Basileu" title="Basileu">basileós</a></i>, βασιλεύς), tot i que el poder efectiu estava a les mans d'una poderosa classe dirigent de famílies nobles, que mantenien una altíssima opinió de si mateixes (<i><a href="/w/index.php?title=Aristoi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aristoi (encara no existeix)">aristoi</a></i>, ἄριστοι - "els millors" -, d'<i><a href="/wiki/Aret%C3%A9" title="Areté">areté</a></i>, αρετή - "excel·lència", "perfecció" o "virtut" -, <i><a href="/wiki/Eup%C3%A0trides" title="Eupàtrides">eupatrídai</a></i>, εὐπατρίδαι - "els ben nascuts" -, <i><a href="/w/index.php?title=Kalos_kagathos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kalos kagathos (encara no existeix)">kaloi kagathoi</a></i>,<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> καλοὶ κἀγαθοί -"Els bells i els bons" -) i exercien una veritable <i><a href="/wiki/Oligarquia" title="Oligarquia">oligarquia</a></i> (ὀλιγαρχία - "govern d'uns pocs" -) o <i><a href="/wiki/Aristocr%C3%A0cia" title="Aristocràcia">aristocràcia</a></i> (ἀριστοκρατία, <i>aristokratia</i>- "govern dels <i>aristoi</i>" -) sobre una base popular de <a href="/wiki/Pag%C3%A8s" title="Pagès">pagesos</a> i <a href="/wiki/Artes%C3%A0" title="Artesà">artesans</a> (<i><a href="/wiki/Demos" title="Demos">demos</a></i>, δῆμος- "<a href="/wiki/Poble_(pol%C3%ADtica)" title="Poble (política)">poble</a>"-), als quals es consideraven destinats a dirigir. Les alteracions d'aquest ordre sociopolític tradicional, especialment les que pretenien equiparar <i><a href="/w/index.php?title=Hoi_polloi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hoi polloi (encara no existeix)">hoi polloi</a></i> (οἱ πολλοί- "els molts" -) davant de <i>hoi oligoi</i> (οἱ ὀλιγοί - "els pocs" -) eren vistes com una subversió del propi ordre moral, que només podria provenir de <i><a href="/w/index.php?title=Hoi_kakoi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hoi kakoi (encara no existeix)">hoi kakoi</a></i> (οἱ κακοί - "els dolents" -).<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els reis van anar desapareixent, i foren substituïts per <a href="/wiki/Magistrat" title="Magistrat">magistrats</a> elegits (<i><a href="/wiki/Arcont" title="Arcont">arconts</a></i> ἄρχοντες -de ἀρχή, "govern" -), en totes les polis, excepte Esparta i Argos.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els <i>aristoi</i> mantenien els seus privilegis gràcies a la possessió de grans propietats territorials i a la seva funció militar (prestigiada per la seva identificació amb els <a href="/wiki/Heroi_grec" title="Heroi grec">herois</a> mítics -ἥρως- i la possessió d'un car equipament d'armes, carros i cavalls, inaccessible als altres), que els permetia enriquir-se i consolidar el seu poder mitjançant les contínues guerres entre polis i famílies rivals, que els proporcionaven <a href="/wiki/Bot%C3%AD_de_guerra" class="mw-redirect" title="Botí de guerra">botí de guerra</a> i <a href="/wiki/Esclavitud_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Esclavitud a l'antiga Grècia">esclaus</a> (<i> doulos</i>, δοῦλος). La pressió de l'aristocràcia sobre els camperols era tan gran que molts s'endeutaven, perdien les seves terres i s'arruïnaven fins al punt de veure's obligats a emigrar o convertir-se en esclaus. A poc a poc es va anar conformant un <a href="/wiki/Mode_de_producci%C3%B3_esclavista" title="Mode de producció esclavista">mode de producció esclavista</a>. La <a href="/wiki/Navegaci%C3%B3" title="Navegació">navegació</a> no era una novetat, però es va intensificar de forma notable juntament amb els intercanvis comercials, que van incorporar la recent innovació de la <a href="/wiki/Moneda" title="Moneda">moneda</a>, cada vegada eren més dinàmics i es realitzaven a major distància. Una nova <a href="/wiki/Classe_mitjana" title="Classe mitjana">classe mitjana</a> de comerciants i naviliers enriquits (no pocs d'ells aristòcrates) cada vegada tenia més pes en la vida socioeconòmica dels principals centres portuaris.<sup id="cite_ref-INTROD_1-1" class="reference"><a href="#cite_note-INTROD-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">ὠς γὰρ δήποτ' Ἀριστόδαμον φαῖσ' οὐκ ἀπάλαμνον ἐν Σπάρται λόγον<p> εἴπην, χρήματ' ἄνηρ, πένιχρος δ' οὐδ' εἲς πέλετ' ἔσλος οὐδὲ τίμιος</p><p class="mw-empty-elt"> </p><p> <a href="/wiki/Aristodem_de_Cumes" title="Aristodem de Cumes">Aristodem</a> no va parlar nèciament un cop a Esparta quan va dir </p><p> "Els diners fan l'home", i cap pobre no és noble ni tingut en honor". </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Alceu_de_Mitilene" title="Alceu de Mitilene">Alceu de Mitilene</a>, fragment 360.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> <p>Els canvis socials anaven tensant les antigues estructures polítiques, i es produïen continus enfrontaments interns dins de cada polis i entre unes polis i d'altres, en el que s'ha anomenat <i><a href="/wiki/Estasi_(polis)" title="Estasi (polis)">stasis</a></i> (στάσις).<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>Des de mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> aC van anar apareixent aristòcrates conscients de la necessitat d'aplicar idees diferents a l'organització sociopolítica tradicional. Els més prestigiosos han passat a la història com a <a href="/wiki/Nomoteta" title="Nomoteta">legisladors</a> (νομοθέτης - <i>nomothetes</i> -),<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> molts d'ells mitificats, com <a href="/wiki/Licurg_(legislador)" class="mw-redirect" title="Licurg (legislador)">Licurg</a> d'Esparta. Les successives reformes legislatives dels atenesos <a href="/wiki/Drac%C3%B3_d%27Atenes" title="Dracó d'Atenes">Dracó</a>, <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a> i <a href="/wiki/Cl%C3%ADstenes" title="Clístenes">Clístenes</a> van institucionalitzar un complex sistema polític conegut com a <i><a href="/wiki/Isonomia" title="Isonomia">isonomia</a></i> (ἰσονομία - "igualtat davant la llei"-) o <i><a href="/wiki/Democr%C3%A0cia_atenesa" title="Democràcia atenesa">democràcia</a></i> (δημοκρατία -el "govern del <i>demos</i>"-). Els més injuriats han passat a la història com a <i><a href="/wiki/Tirania" title="Tirania">tirans</a> </i> (τύραννος), terme avui carregat de connotacions pejoratives, però que en l'època designava els líders populars d'origen aristocràtic que no aconseguien el poder mitjançant la llei (<i><a href="/wiki/Nomos" title="Nomos">nomos</a></i>, νόμος), pels procediments tradicionals ni per dret de naixement, sinó mitjançant revoltes populars, cops d'estat, intervencions estrangeres o intrigues palatines; i es mantenien en ell, bé per la <a href="/wiki/Legitimitat" title="Legitimitat">legitimitat</a> d'exercici que els donava el seu prestigi i influència en les capes populars, els interessos que defensaven (o almenys deien defensar, amb postures demagògiques -δημαγωγία, <i><a href="/wiki/Demag%C3%B2gia" title="Demagògia">demagògia</a></i>: "guiar el <i>demos</i>" -, que s'oposaven als abusos oligàrquics emprenent reformes de contingut <a href="/wiki/Igualitarista" class="mw-redirect" title="Igualitarista">igualitarista</a>), o bé per la continuïtat en la imposició per la força, la repressió i la intimidació. </p><p>Tirans famosos pels seus èxits socials i polítics van ser <a href="/wiki/Fid%C3%B3_d%27Argos" title="Fidó d'Argos">Fidó d'Argos</a> (el més antic dels tirans, que va introduir a Argos, per primera vegada a Grècia, la formació militar clau de l'antiguitat: la <a href="/wiki/Hoplita" title="Hoplita">falange hoplítica</a>, que "va democratitzar" la defensa de la <i>polis</i> -cap al 720 aC-),<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><a href="/wiki/C%C3%ADpsel_de_Corint" title="Cípsel de Corint">Cípsel de Corint</a>, <a href="/wiki/Pol%C3%ADcrates_de_Samos" title="Polícrates de Samos">Polícrates de Samos</a> i <a href="/wiki/Pis%C3%ADstrat" title="Pisístrat">Pisístrat</a> d'Atenes. Els tirans van afavorir el comerç a llarga distància i van eximir els petits camperols de pesades càrregues impositives. Alhora van reorganitzar les institucions polítiques, i van impulsar la participació ciutadana, sense que això signifiqués concedir cap mena de dret a grans capes de la població, als quals no es concedia cap mena de drets polítics: les dones, els <i>metoikos</i> (μετοίκος, <i><a href="/wiki/Metec" title="Metec">metecs</a></i> - "estrangers" -, molt abundants en moltes ciutats) i els esclaus. El sistema social espartà era moltíssim més rígid, regulat per la <i><a href="/w/index.php?title=Gran_Retra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gran Retra (encara no existeix)">Megale Retra</a></i> (Μεγάλη Ῥήτρα - "gran dit" o "gran proclamació", ja que se suposava pronunciat per l'oracle de Delfos a petició de Licurg-) amb els <i><a href="/wiki/Homoioi" class="mw-redirect" title="Homoioi">homoioi</a></i> (ὅμοιοι - "iguals" - o espartiotes -σπαρτιάται-) a la cúspide (però subjectes a fortíssimes restriccions socioeconòmiques), els <i><a href="/wiki/Perioeci" class="mw-redirect" title="Perioeci">periokoi</a></i> (περίοικοι - "al voltant de la casa" -, periecs) com a classe mitjana sense drets i els ilotes o <i><a href="/wiki/Ilotes" title="Ilotes">eilotes</a></i> (εἵλωτες - "provinents d'<a href="/wiki/Helos" title="Helos">Helos</a>" o bé "els que han estat capturats" -) com a camperols reduïts a una forta servitud, encara que no esclaus.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Pensament,_cultura_i_art"><span id="Pensament.2C_cultura_i_art"></span>Pensament, cultura i art</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Pensament, cultura i art"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El desenvolupament econòmic, social i polític va tenir el seu reflex en el món de la cultura i de l'art, fins al punt que les manifestacions intel·lectuals que caracteritzen el període han permès a la historiografia de qualificar-lo amb denominacions espectaculars, com ara "renaixement del segle VIII",<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>"renaixement arcaic" o "revolució arcaica".<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estil_arcaic">Estil arcaic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Estil arcaic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Paestum02.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Paestum02.jpg/220px-Paestum02.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Paestum02.jpg/330px-Paestum02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Paestum02.jpg/440px-Paestum02.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1600" /></a><figcaption>L'<i><a href="/wiki/Temple_d%27Hera_(Paestum)" title="Temple d'Hera (Paestum)">Heraion</a></i> de <i><a href="/wiki/Paestum" title="Paestum">Posidònia</a></i>, un <a href="/wiki/Temple_grec" title="Temple grec">temple grec</a> d'<a href="/wiki/Ordre_d%C3%B2ric" class="mw-redirect" title="Ordre dòric">ordre dòric</a>, en una ciutat de la <i><a href="/wiki/Magna_Gr%C3%A8cia" title="Magna Grècia">Magna Grècia</a></i> coneguda posteriorment pel nom romà de Paestum. Vers el 550 aC.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:GR_Samos_Heraion_05_asb_16-08-2002.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/GR_Samos_Heraion_05_asb_16-08-2002.jpg/220px-GR_Samos_Heraion_05_asb_16-08-2002.jpg" decoding="async" width="220" height="334" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/GR_Samos_Heraion_05_asb_16-08-2002.jpg/330px-GR_Samos_Heraion_05_asb_16-08-2002.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/GR_Samos_Heraion_05_asb_16-08-2002.jpg/440px-GR_Samos_Heraion_05_asb_16-08-2002.jpg 2x" data-file-width="506" data-file-height="769" /></a><figcaption>Elements arquitectònics de l'<a href="/wiki/Her%C3%A8on_de_Samos" title="Herèon de Samos"><i>Heraion</i> de Samos</a>, un santuari les construccions inicials del qual daten del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> aC. L'edifici principal, de <a href="/wiki/Recos" title="Recos">Recos</a> i <a href="/wiki/Teodor_de_Samos" title="Teodor de Samos">Teodor de Samos</a> (mitjans del VI aC), Es considera el primer gran temple d'<a href="/wiki/Ordre_j%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Ordre jònic">ordre jònic</a>; va ser destruït per un terratrèmol deu anys després de la construcció.</figcaption></figure> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gorgon_at_the_Corfu_Archaelogical_Museum.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Gorgon_at_the_Corfu_Archaelogical_Museum.jpg/400px-Gorgon_at_the_Corfu_Archaelogical_Museum.jpg" decoding="async" width="400" height="116" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Gorgon_at_the_Corfu_Archaelogical_Museum.jpg/600px-Gorgon_at_the_Corfu_Archaelogical_Museum.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Gorgon_at_the_Corfu_Archaelogical_Museum.jpg/800px-Gorgon_at_the_Corfu_Archaelogical_Museum.jpg 2x" data-file-width="2307" data-file-height="667" /></a><figcaption>Frontó del <a href="/w/index.php?title=Temple_d%27Artemisa_a_C%C3%B2rcira&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple d'Artemisa a Còrcira (encara no existeix)">temple d'Artemisa a Còrcira</a> (<a href="/wiki/Illa_de_Corf%C3%BA" class="mw-redirect" title="Illa de Corfú">Corfú</a>), amb <a href="/wiki/G%C3%B2rgona" class="mw-redirect" title="Gòrgona">gòrgona</a> flanquejada per lleons. Vers el 580 aC.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Arquitectura">Arquitectura</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Arquitectura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Arquitectura_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Arquitectura de l'antiga Grècia">arquitectura de l'antiga Grècia</a></div> <p>L'<a href="/wiki/Arquitectura_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Arquitectura de l'antiga Grècia">arquitectura grega</a> va fixar les formes del <a href="/wiki/Temple_grec" title="Temple grec">temple</a>, que es va anar desenvolupant en les <a href="/wiki/Acr%C3%B2polis" title="Acròpolis">acròpolis</a> (ακρόπολις) o ciutadelles elevades de cada ciutat; així com en els <a href="/w/index.php?title=Santuari_panhel%C2%B7l%C3%A8nic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santuari panhel·lènic (encara no existeix)">santuaris panhel·lènics</a>. Els pròpiament <i><a href="/w/index.php?title=Panhel%C2%B7l%C3%A8nic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Panhel·lènic (encara no existeix)">panhellenikós</a></i> (πανελληνικός - "de tots els grecs" -), celebraven <a href="/wiki/Jocs_panhel%C2%B7l%C3%A8nics" title="Jocs panhel·lènics">jocs</a> (<i><a href="/wiki/Agon" class="mw-redirect" title="Agon">agones</a></i> ἀγώνες - "contesa", "desafiament", "disputa" -), on competien atletes i aurigues en representació de les seves <a href="/wiki/Polis" title="Polis">polis</a>, en una sublimació de la violència en el sagrat que convertia els vencedors en <a href="/wiki/Heroi" title="Heroi">herois</a> o <a href="/wiki/Semid%C3%A9u" class="mw-redirect" title="Semidéu">semidéus</a>, de manera que adquirien el dret a ser representats en <a href="/wiki/Est%C3%A0tua" title="Estàtua">estàtues</a>; i acumulaven boníssimes ofrenes, guardades en luxosos edificis, aixecats a costa de cada <i>polis</i> (els <i><a href="/wiki/Tresor" title="Tresor">thesauros</a></i> θησαυρός). Tot i que hi havia molts altres jocs en honor d'altres divinitats o en altres polis (com els <a href="/wiki/Panatenea" class="mw-redirect" title="Panatenea">Panatenaics</a> d'Atenes), se'n destacaven quatre, no pel premi ofert (unes olives, o una corona de fulles de llorer), sinó pel prestigi que donava la concurrència periòdica (cada dos o quatre anys) de gent de tota l'Hèl·lade: el d'Apol·lo a <a href="/wiki/Delfos_(ciutat)" title="Delfos (ciutat)">Delfos</a> (on se celebraven els <a href="/wiki/Jocs_P%C3%ADtics" title="Jocs Pítics">Jocs Pítics</a> i es trobava el <i>manteio</i> -μαντείο, l'<a href="/wiki/Oracle_de_Delfos" title="Oracle de Delfos">oracle de la Pitia</a> -, que en l'època arcaica va superar en prestigi al molt més antic <a href="/wiki/Oracle_de_Dodona" title="Oracle de Dodona">oracle de Dodona</a>), el <a href="/w/index.php?title=Temple_de_Zeus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple de Zeus (encara no existeix)">de Zeus a Olímpia</a> (del qual només queden ruïnes, on se celebraven els <a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_de_l%27antiguitat" title="Jocs Olímpics de l'antiguitat">Jocs Olímpics</a>), el de <a href="/w/index.php?title=Santuari_de_Posid%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santuari de Posidó (encara no existeix)">Posidó</a> <sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>a <a href="/wiki/%C3%8Dstmia" title="Ístmia">Ístmia</a> (del que només queden els fonaments, on se celebraven els <a href="/wiki/Jocs_%C3%8Dstmics" title="Jocs Ístmics">Jocs Ístmics</a>) i el <a href="/w/index.php?title=Santuari_de_Zeus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santuari de Zeus (encara no existeix)">de Zeus</a> <sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> a <a href="/wiki/Nemea" class="mw-redirect" title="Nemea">Nemea</a> (del que queden unes restes d'època hel·lenística, on se celebraven els <a href="/wiki/Jocs_Nemeus" title="Jocs Nemeus">Jocs Nemeus</a>). Sense ser estrictament <i> panhel·lènics </i>, també van aconseguir un enorme prestigi a tota l'Hèl·lade altres santuaris: el d'<a href="/wiki/Her%C3%A8on_de_Samos" title="Herèon de Samos">Hera a Samos</a> (Ἥραιον, <i>Heraion</i>, el primer gran exemple d'<a href="/wiki/Ordre_j%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Ordre jònic">ordre jònic</a> - <a href="/wiki/Recos" title="Recos">Recos</a> i <a href="/wiki/Teodor_(fill_de_Telecles)" class="mw-redirect" title="Teodor (fill de Telecles)">Teodor de Samos</a> -, on se celebrava l'enigmàtica <i><a href="/wiki/Hierog%C3%A0mia" title="Hierogàmia">hierogàmia</a></i> ἱερός γάμος) o el <a href="/wiki/Temple_d%27%C3%80rtemis_a_Efes" title="Temple d'Àrtemis a Efes">d'Artemisa a Efes</a> (Ἀρτεμίσιον, <i>Artemision</i>, el segon gran exemple de l'ordre jònic, que va entrar al catàleg de les <a href="/wiki/Set_meravelles_del_m%C3%B3n_antic" title="Set meravelles del món antic">set meravelles del món antic </a>).<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Palermo-Museo-Archeologico-bjs-12.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Palermo-Museo-Archeologico-bjs-12.jpg/600px-Palermo-Museo-Archeologico-bjs-12.jpg" decoding="async" width="600" height="402" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Palermo-Museo-Archeologico-bjs-12.jpg/900px-Palermo-Museo-Archeologico-bjs-12.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Palermo-Museo-Archeologico-bjs-12.jpg/1200px-Palermo-Museo-Archeologico-bjs-12.jpg 2x" data-file-width="1840" data-file-height="1232" /></a><figcaption><a href="/wiki/Tr%C3%ADglif" title="Tríglif">Tríglifs</a> i <a href="/wiki/M%C3%A8topa" title="Mètopa">mètopes</a> del fris del <a href="/w/index.php?title=Temple_C&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple C (encara no existeix)">Temple C</a> de <a href="/wiki/Selinunt" title="Selinunt">Selinunt</a>, dedicat a <a href="/wiki/Posid%C3%B3" title="Posidó">Posidó</a>. Vers el 580 aC. Les escultures representen el carro d'Hèlios, la decapitació de <a href="/wiki/Medusa_(mitologia)" title="Medusa (mitologia)">Medusa</a> per <a href="/wiki/Perseu_(heroi_grec)" title="Perseu (heroi grec)">Perseu</a> (que porta les sandàlies alades - <i><a href="/w/index.php?title=Tal%C3%A0ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Talària (encara no existeix)">talària</a></i> en llatí, <i><a href="/w/index.php?title=Arbul%C3%B3ptera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arbulóptera (encara no existeix)">arbulóptera</a> </i>άρβυλόπτερα en grec- i el <i><a href="/wiki/P%C3%A9tasos" class="mw-redirect" title="Pétasos">pétasos</a></i> πέτασος d'<a href="/wiki/Hermes" title="Hermes">Hermes</a>) i a <a href="/wiki/H%C3%A8racles" title="Hèracles">Hèracles</a> capturant els <a href="/wiki/Cercops_(mitologia)" title="Cercops (mitologia)">Cercops</a>.<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Olympia_-_Temple_of_Hera_3.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Olympia_-_Temple_of_Hera_3.jpg/220px-Olympia_-_Temple_of_Hera_3.jpg" decoding="async" width="220" height="110" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Olympia_-_Temple_of_Hera_3.jpg/330px-Olympia_-_Temple_of_Hera_3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Olympia_-_Temple_of_Hera_3.jpg/440px-Olympia_-_Temple_of_Hera_3.jpg 2x" data-file-width="1996" data-file-height="996" /></a><figcaption>Restauració de les ruïnes del <a href="/wiki/Temple_d%27Hera" title="Temple d'Hera">temple d'Hera a Olímpia</a>. Es va destruir en un terratrèmol al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> aC, i no es va reconstruir.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Campania,_antefissa_con_una_menade,_fine_VI_sec_ac..JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Campania%2C_antefissa_con_una_menade%2C_fine_VI_sec_ac..JPG/220px-Campania%2C_antefissa_con_una_menade%2C_fine_VI_sec_ac..JPG" decoding="async" width="220" height="232" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Campania%2C_antefissa_con_una_menade%2C_fine_VI_sec_ac..JPG/330px-Campania%2C_antefissa_con_una_menade%2C_fine_VI_sec_ac..JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Campania%2C_antefissa_con_una_menade%2C_fine_VI_sec_ac..JPG/440px-Campania%2C_antefissa_con_una_menade%2C_fine_VI_sec_ac..JPG 2x" data-file-width="1927" data-file-height="2031" /></a><figcaption><a href="/wiki/Antefixa" title="Antefixa">Antefixa</a> (remat de la teulada) d'un temple grec de Campània, amb la figura d'una <a href="/wiki/M%C3%A8nades" title="Mènades">mènade</a>. Segle VI aC</figcaption></figure> <p>La llista dels temples importants seria inacabable (<a href="/w/index.php?title=Temple_de_les_Muses&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple de les Muses (encara no existeix)">temple de les Muses</a> a Helicó -de fet, tot l'<a href="/wiki/Helic%C3%B3" title="Helicó">mont Helicó</a> estava dedicat a elles, igual que el <a href="/wiki/Parn%C3%A0s" title="Parnàs">Parnàs</a>, però d'un manera més tangible a la forma en què l'<a href="/wiki/Olimp" title="Olimp">Olimp</a> ho estava als principals déus-, <a href="/w/index.php?title=Temple_de_D%C3%A9meter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple de Démeter (encara no existeix)">temple de Démeter</a> a Eleusis, <a href="/wiki/Brank%C3%ADdia" class="mw-redirect" title="Brankídia">temple d'Apol·lo a Dídima</a>, temples de Posidó - <a href="/w/index.php?title=Temple_de_Posid%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple de Posidó (encara no existeix)">a Halicarnàs</a>, <a href="/w/index.php?title=Temple_de_Posid%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple de Posidó (encara no existeix)">a Ege</a>, <a href="/w/index.php?title=Temple_de_Posid%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple de Posidó (encara no existeix)">a Calauria</a>, <a href="/w/index.php?title=Temple_de_Posid%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple de Posidó (encara no existeix)">a Atenes</a> -, temples d'Artemisa - <a href="/w/index.php?title=Temple_d%27Artemisa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple d'Artemisa (encara no existeix)">a Carkhe</a>, <a href="/w/index.php?title=Temple_d%27Artemisa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple d'Artemisa (encara no existeix)">a Esparta</a> -, temples d'Afrodita - <a href="/w/index.php?title=Temple_d%27Afrodita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple d'Afrodita (encara no existeix)">a Cnido</a>, <a href="/w/index.php?title=Temple_d%27Afrodita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple d'Afrodita (encara no existeix)">a Lindos</a>, <a href="/w/index.php?title=Temple_d%27Afrodita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple d'Afrodita (encara no existeix)">a Citerea</a> -, temples d'Hermes - <a href="/w/index.php?title=Temple_d%27Hermes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple d'Hermes (encara no existeix)">a Imbros</a>, <a href="/w/index.php?title=Temple_d%27Hermes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple d'Hermes (encara no existeix)">a Samotràcia</a>, <a href="/w/index.php?title=Temple_d%27Hermes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple d'Hermes (encara no existeix)">a Lemnos</a> -, temples d'Hera - <a href="/wiki/Temple_d%27Hera" title="Temple d'Hera">a Micenes</a>, <a href="/wiki/Temple_d%27Hera" title="Temple d'Hera">a Argos</a>, <a href="/wiki/Temple_d%27Hera" title="Temple d'Hera">a Figàlia</a>, <a href="/wiki/Temple_d%27Hera" title="Temple d'Hera">a Esparta</a>, <a href="/wiki/Temple_d%27Hera" title="Temple d'Hera">a Olímpia</a> - <a href="/wiki/Temple_d%27Ares" title="Temple d'Ares">temple d'Ares</a> a Esparta, temples de Dionís - <a href="/w/index.php?title=Temple_de_Dion%C3%ADs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple de Dionís (encara no existeix)"> a Naxos</a>, <a href="/w/index.php?title=Temple_de_Dion%C3%ADs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple de Dionís (encara no existeix)">a Quios</a>, <a href="/w/index.php?title=Temple_de_Dion%C3%ADs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple de Dionís (encara no existeix)">a Atenes</a> -, <a href="/wiki/Asclepeion" class="mw-redirect" title="Asclepeion">temples d'Asclepi</a> - <a href="/w/index.php?title=Asclepeion_de_Cos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Asclepeion de Cos (encara no existeix)">a Cos</a>, <a href="/wiki/Asclepeion_d%27Epidaure" class="mw-redirect" title="Asclepeion d'Epidaure">a Epidaure</a>, que aconseguirien molt més gran prestigi en èpoques posteriors-),<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> alguns d'ells formaren una relació espacial definida, com el "Triangle Sagrat" entre el <i><a href="/wiki/Parten%C3%B3" title="Partenó">Parthenon</a></i> (Παρθενών -temple "de la verge", és a dir, de la deessa Atenea, a l'<a href="/wiki/Acr%C3%B2polis_d%27Atenes" title="Acròpolis d'Atenes">Acròpolis d'Atenes</a>), el <i><a href="/wiki/Cap_S%C3%BAnion" title="Cap Súnion">Soúnion</a></i> (Σούνιον, al promontori des del qual Egeu es va llançar al mar) i el <a href="/wiki/Temple_d%27Afea" title="Temple d'Afea">temple d'Afea a Egina</a>.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La forma del temple grec derivava del <i><a href="/wiki/M%C3%A8garon" title="Mègaron">mègaron</a></i> (μέγαρον) micènic: essencialment una planta rectangular coberta amb <a href="/w/index.php?title=Teulada_a_dues_aig%C3%BCes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teulada a dues aigües (encara no existeix)">teulada a dues aigües</a>, amb els elements estructurals de fusta. Amb la mateixa estructura s'han trobat restes d'un temple de l'Època Fosca en <a href="/wiki/Lefkandi" title="Lefkandi">Lefkandi</a> (Eubea), i les primeres restes trobades de l' <i>Heraion</i> de Samos (mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> aC) són similars. La "petrificació" dels elements del temple es va anar produint de mica en mica (<a href="/wiki/Columna" title="Columna">columnes</a> -el fust de les quals manté el record vegetal amb les estries o 'acanalament-, bigues - que produeixen les rematades exteriors de <a href="/wiki/Tr%C3%ADglif" title="Tríglif">tríglifs</a> i <a href="/wiki/M%C3%A8topa" title="Mètopa">mètopes</a> -, <a href="/wiki/Arquitrau" title="Arquitrau">arquitraus</a>, <a href="/wiki/Cornisa" title="Cornisa">cornises</a>, etc.), l'exemple més evident del qual és l'<a href="/wiki/Temple_d%27Hera" title="Temple d'Hera"><i> Heraion </i> d'Olimpia</a> (cap al 600 aC).<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una de les raons que van impulsar el canvi va ser la generalització de les <a href="/wiki/Teula" title="Teula">teules</a> de ceràmica en substitució de la coberta de palla i branques, que es va produir a Corint al segle VII aC. Un dels primers va ser el <a href="/w/index.php?title=Temple_d%27Apol%C2%B7lo_(Termon)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple d'Apol·lo (Termon) (encara no existeix)"><i> Thermon</i></a> (Θέρμον, temple d'Apol·lo a <a href="/w/index.php?title=Thermos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thermos (encara no existeix)">Thermos</a>, Etòlia, cap al 630 aC). El pes, molt superior, obligava a disminuir el pendent de la teulada, i va acabar per definir les proporcions definitives del <a href="/wiki/Front%C3%B3_(arquitectura)" title="Frontó (arquitectura)">frontó</a> que resulten tan harmòniques. En les diferents zones de l'Hèl·lade es van definir els estils <a href="/wiki/D%C3%B2ric" title="Dòric">dòric</a> (més sobri i massís) i <a href="/wiki/J%C3%B2nic" title="Jònic">jònic</a> (més esvelt i decoratiu).<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Aphaia_pediment_polychrome_model_W-XI_Glyptothek_Munich.jpg" class="mw-file-description" title="Reconstrucció de la policromia del frontó occidental del temple d'Afea a Egina. Cap al 500 aC."><img alt="Reconstrucció de la policromia del frontó occidental del temple d'Afea a Egina. Cap al 500 aC." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Aphaia_pediment_polychrome_model_W-XI_Glyptothek_Munich.jpg/79px-Aphaia_pediment_polychrome_model_W-XI_Glyptothek_Munich.jpg" decoding="async" width="79" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Aphaia_pediment_polychrome_model_W-XI_Glyptothek_Munich.jpg/118px-Aphaia_pediment_polychrome_model_W-XI_Glyptothek_Munich.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Aphaia_pediment_polychrome_model_W-XI_Glyptothek_Munich.jpg/157px-Aphaia_pediment_polychrome_model_W-XI_Glyptothek_Munich.jpg 2x" data-file-width="1300" data-file-height="1982" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Reconstrucció de la policromia del frontó occidental del <a href="/wiki/Temple_d%27Afea" title="Temple d'Afea">temple d'Afea a Egina</a>. Cap al 500 aC.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Lady_of_Auxerre_Louvre_Ma3098_n2.jpg" class="mw-file-description" title="Dama d'Auxerre. Cap al 640 aC."><img alt="Dama d'Auxerre. Cap al 640 aC." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Lady_of_Auxerre_Louvre_Ma3098_n2.jpg/79px-Lady_of_Auxerre_Louvre_Ma3098_n2.jpg" decoding="async" width="79" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Lady_of_Auxerre_Louvre_Ma3098_n2.jpg/119px-Lady_of_Auxerre_Louvre_Ma3098_n2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Lady_of_Auxerre_Louvre_Ma3098_n2.jpg/158px-Lady_of_Auxerre_Louvre_Ma3098_n2.jpg 2x" data-file-width="2200" data-file-height="3333" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Dama_d%27Auxerre" title="Dama d'Auxerre">Dama d'Auxerre</a></i>. Cap al 640 aC.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Goddess_polos_Louvre_AM1698.jpg" class="mw-file-description" title="Placa votiva de terracota feta amb un motlle. Creta, cap al 640 aC."><img alt="Placa votiva de terracota feta amb un motlle. Creta, cap al 640 aC." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Goddess_polos_Louvre_AM1698.jpg/41px-Goddess_polos_Louvre_AM1698.jpg" decoding="async" width="41" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Goddess_polos_Louvre_AM1698.jpg/62px-Goddess_polos_Louvre_AM1698.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Goddess_polos_Louvre_AM1698.jpg/83px-Goddess_polos_Louvre_AM1698.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="3450" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Placa votiva de terracota feta amb un motlle. Creta, cap al 640 aC.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:AMI_-_Athene.jpg" class="mw-file-description" title="Figura de terracota d'Atenea, tipus Palladion (Παλλάδιον). Gortina, segle VII aC."><img alt="Figura de terracota d'Atenea, tipus Palladion (Παλλάδιον). Gortina, segle VII aC." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/AMI_-_Athene.jpg/69px-AMI_-_Athene.jpg" decoding="async" width="69" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/AMI_-_Athene.jpg/104px-AMI_-_Athene.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/AMI_-_Athene.jpg/139px-AMI_-_Athene.jpg 2x" data-file-width="1487" data-file-height="2560" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Figura de terracota d'Atenea, tipus <i><a href="/wiki/Pal%C2%B7ladi_(est%C3%A0tua)" title="Pal·ladi (estàtua)">Palladion</a></i> (Παλλάδιον). Gortina, segle VII aC.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Kouroi2.jpg" class="mw-file-description" title="Kleobis i Biton, de l'escultor Polimedes d'Argos. Cap al 600 aC."><img alt="Kleobis i Biton, de l'escultor Polimedes d'Argos. Cap al 600 aC." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Kouroi2.jpg/91px-Kouroi2.jpg" decoding="async" width="91" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Kouroi2.jpg/136px-Kouroi2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Kouroi2.jpg/182px-Kouroi2.jpg 2x" data-file-width="444" data-file-height="586" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Kleobis_i_Biton" class="mw-redirect" title="Kleobis i Biton">Kleobis i Biton</a></i>, de l'escultor <a href="/w/index.php?title=Polimedes_d%27Argos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Polimedes d'Argos (encara no existeix)">Polimedes d'Argos</a>. Cap al 600 aC.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Stanbul_-_Museo_-Mostra_sul_colore_nell-cropped.jpg" class="mw-file-description" title="Reconstrucció de la policromia de l'Estela d'Aristió, de l'escultor Arístocles.[48][49]Vers el 510 aC.[50]"><img alt="Reconstrucció de la policromia de l'Estela d'Aristió, de l'escultor Arístocles.[48][49]Vers el 510 aC.[50]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Stanbul_-_Museo_-Mostra_sul_colore_nell-cropped.jpg/39px-Stanbul_-_Museo_-Mostra_sul_colore_nell-cropped.jpg" decoding="async" width="39" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Stanbul_-_Museo_-Mostra_sul_colore_nell-cropped.jpg/58px-Stanbul_-_Museo_-Mostra_sul_colore_nell-cropped.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Stanbul_-_Museo_-Mostra_sul_colore_nell-cropped.jpg/77px-Stanbul_-_Museo_-Mostra_sul_colore_nell-cropped.jpg 2x" data-file-width="495" data-file-height="1529" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Reconstrucció de la policromia de l'<a href="/wiki/Estela_d%27Aristi%C3%B3" title="Estela d'Aristió">Estela d'Aristió</a>, de l'escultor Arístocles.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>Vers el 510 aC.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> </ul> </center> <p><br /> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:20100706_Terrace_of_the_Lions_Delos_Cyclades_Greece.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/20100706_Terrace_of_the_Lions_Delos_Cyclades_Greece.jpg/220px-20100706_Terrace_of_the_Lions_Delos_Cyclades_Greece.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/20100706_Terrace_of_the_Lions_Delos_Cyclades_Greece.jpg/330px-20100706_Terrace_of_the_Lions_Delos_Cyclades_Greece.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/20100706_Terrace_of_the_Lions_Delos_Cyclades_Greece.jpg/440px-20100706_Terrace_of_the_Lions_Delos_Cyclades_Greece.jpg 2x" data-file-width="4256" data-file-height="2832" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Terrassa_dels_lleons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Terrassa dels lleons (encara no existeix)">Terrassa dels lleons</a> de <a href="/wiki/Delos" title="Delos">Delos</a>. Cap al 600 aC.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:002MA_Friso.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/002MA_Friso.jpg/220px-002MA_Friso.jpg" decoding="async" width="220" height="132" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/002MA_Friso.jpg/330px-002MA_Friso.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/002MA_Friso.jpg/440px-002MA_Friso.jpg 2x" data-file-width="990" data-file-height="596" /></a><figcaption>Monstre de tres caps i cua enroscada que s'ajusta a l'extrem dret d'un frontó (a l'<a href="/wiki/Hekat%C3%B3mpedon" class="mw-redirect" title="Hekatómpedon">Hekatómpedon</a> o en algun altre temple destruït de l'<a href="/wiki/Acr%C3%B2polis_d%27Atenes" title="Acròpolis d'Atenes">Acròpolis d'Atenes</a>).</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kouros,_da_merernda_(myrrhinous)_in_attica,_540-530_ac_ca._01,_n._4890.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Kouros%2C_da_merernda_%28myrrhinous%29_in_attica%2C_540-530_ac_ca._01%2C_n._4890.jpg/220px-Kouros%2C_da_merernda_%28myrrhinous%29_in_attica%2C_540-530_ac_ca._01%2C_n._4890.jpg" decoding="async" width="220" height="483" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Kouros%2C_da_merernda_%28myrrhinous%29_in_attica%2C_540-530_ac_ca._01%2C_n._4890.jpg/330px-Kouros%2C_da_merernda_%28myrrhinous%29_in_attica%2C_540-530_ac_ca._01%2C_n._4890.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Kouros%2C_da_merernda_%28myrrhinous%29_in_attica%2C_540-530_ac_ca._01%2C_n._4890.jpg/440px-Kouros%2C_da_merernda_%28myrrhinous%29_in_attica%2C_540-530_ac_ca._01%2C_n._4890.jpg 2x" data-file-width="2784" data-file-height="6112" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Curos" title="Curos">Curos</a></i> trobat a <a href="/wiki/Merenda" title="Merenda">Merenda</a>. Cap al 540-530 aC. Al fons, una figura d'esfinx (<i>sphinx</i>) similar, però a escala reduïda, a la que, com a ofrena de Naxos, s'aixecava sobre una monumental columna jònica al santuari de Delfos (<a href="/wiki/Esfinx_de_Naxos" title="Esfinx de Naxos">Esfinx de Naxos</a>). </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:ACMA_679_Kore_2.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/ACMA_679_Kore_2.JPG/220px-ACMA_679_Kore_2.JPG" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/ACMA_679_Kore_2.JPG/330px-ACMA_679_Kore_2.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/ACMA_679_Kore_2.JPG/440px-ACMA_679_Kore_2.JPG 2x" data-file-width="2448" data-file-height="3264" /></a><figcaption><i> <a href="/wiki/Cora_(escultura)" title="Cora (escultura)">Kore</a></i> anomenada <i>peplòfora</i>, trobada a l'<a href="/wiki/Acr%C3%B2polis_d%27Atenes" title="Acròpolis d'Atenes">Acròpolis d'Atenes</a>. Cap al 530 aC.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Escultura">Escultura</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Escultura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Escultura_grega" title="Escultura grega">Escultura grega</a></div> <p>L'<a href="/wiki/Estil_arcaic" title="Estil arcaic">escultura grega d'època arcaica</a>, influenciada notablement per <a href="/wiki/Escultura_de_l%27antic_Egipte" class="mw-redirect" title="Escultura de l'antic Egipte">l'egípcia</a>, es va caracteritzar per trets originals, com el <a href="/wiki/Somriure_arcaic" title="Somriure arcaic">somriure eginètic</a> o arcaic (anomenat així per exhibir-se en la figura d'un famós guerrer moribund del <a href="/wiki/Temple_d%27Afea" title="Temple d'Afea">Temple d'Afea a Egina</a>); que es van anar transformant, al final del període (últimes dècades del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> i primeres del V aC), en un estil de transició al <a href="/wiki/Escultura_grega_cl%C3%A0ssica" title="Escultura grega clàssica">classicisme</a> denominat <a href="/wiki/Estil_sever" title="Estil sever">estil sever</a>, estimulat finalment per la necessitat de renovar la decoració escultòrica dels temples destruïda durant la invasió persa. </p><p>Les figures masculines (<i><a href="/wiki/Curos" title="Curos">Kuroi</a></i>, en singular <i>Kuros</i> κοῦρος) i femenines (<i><a href="/wiki/Cora_(escultura)" title="Cora (escultura)">korai</a></i>, en singular <i>kore</i> κόρη) podien representar tant a éssers humans com a déus, mostra de l'<a href="/wiki/Antropomorfitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Antropomorfització">antropomorfització</a> d'aquests i de l'elevació al rang semidiví o heroic d'aquells (particularment, del prestigi que assolien els vencedors en els jocs panhel·lènics). </p><p>Les primeres escultures eren les <i><a href="/wiki/X%C3%B3anon" class="mw-redirect" title="Xóanon">xoana</a></i> (ξόανα, en singular <i>xóanon</i> ξόανον), de fusta, representacions molt simplificades del cos humà adaptades a la forma cilíndrica del tronc d'un arbre. Van anar substituint-se per figures tallades en <a href="/wiki/Marbre" title="Marbre">marbre</a> (especialment prestigiosa era la pedrera del <a href="/wiki/Pent%C3%A8lic" title="Pentèlic">Pentèlic</a>) i les foses de <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a>. Donada la possibilitat de reutilitzar aquest material tan car, han estat molt poques les que s'han conservat. De molt menor cost eren les <a href="/wiki/Figuretes_de_terracota_gregues" title="Figuretes de terracota gregues">figuretes de terracota</a>, que es produïen a escala industrial, mitjançant motlles. </p><p>A més de les possibilitats texturals que ofereixen els diferents materials i tècniques d'acabat, aprofitades de forma limitada en l'època arcaica, fou la <a href="/wiki/Policromia" title="Policromia">policromia</a>, aplicada sobre les escultures, el que les va dotar de lluminositat i sensació de vida. Els antics grecs no haguessin concebut que una escultura es deixés sense pintar, i la considerarien imperfecta o inconclusa. Fins i tot la inevitable pèrdua dels colors pel pas del temps, que el gust romàntic considera un increment de l'interès estètic, era considerada un deteriorament essencial. <sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Εἴθ' ἐξαλειφθεῖσ' ὡς ἄγαλμ' αὖθις πάλιν<p> αἴσχιον εἶδος ἔλαβον ἀντὶ τοῦ καλοῦ</p><p class="mw-empty-elt"> </p><p> ¡Tant de bo aquests trets, com els d'una estàtua,</p><p> poguessin esborrar-se i esdevenir deformes! </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <i><a href="/wiki/Helena_(Eur%C3%ADpides)" title="Helena (Eurípides)">Helena</a></i>, d'<a href="/wiki/Eur%C3%ADpides" title="Eurípides">Eurípides</a>.<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> </center> <table align="center" width="1000px" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; collapse; font-size: 90%; clear: both"> <tbody><tr align="center"> <td><b>Tresor dels Sifnis a Delfos</b> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:TesoroSiphnios01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/TesoroSiphnios01.jpg/450px-TesoroSiphnios01.jpg" decoding="async" width="450" height="253" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/TesoroSiphnios01.jpg/675px-TesoroSiphnios01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/TesoroSiphnios01.jpg/900px-TesoroSiphnios01.jpg 2x" data-file-width="1400" data-file-height="788" /></a><figcaption>Frontó oriental, amb la figura d'<a href="/wiki/Zeus" title="Zeus">Zeus</a> en el centre (on l'espai permet la representació d'una figura de major grandària) i la disputa entre <a href="/wiki/Apol%C2%B7lo" title="Apol·lo">Apol·lo</a> i <a href="/wiki/Heracles" class="mw-redirect" title="Heracles">Heracles</a> per la possessió del <a href="/w/index.php?title=Columna_serpentina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Columna serpentina (encara no existeix)">trípode de Delfos</a>. A sota, a la part corresponent del fris, es representa la <a href="/wiki/Guerra_de_Troia" title="Guerra de Troia">guerra de Troia</a>. A l'esquerra, una assemblea dels déus olímpics (asseguts de perfil, com en la plàstica egípcia,<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>però amb molta més mobilitat i realisme) decideixen el destí dels homes: els filotroians són <a href="/wiki/Ares" title="Ares">Ares</a>, <a href="/wiki/Afrodita" title="Afrodita">Afrodita</a>, <a href="/wiki/Artemisa" class="mw-redirect" title="Artemisa">Artemisa</a> i <a href="/wiki/Apol%C2%B7lo" title="Apol·lo">Apol·lo</a>; els filoaqueus són <a href="/wiki/Atenea" class="mw-redirect" title="Atenea">Atenea</a>, <a href="/wiki/Hera" title="Hera">Hera</a> i una altra deessa (potser <a href="/wiki/Dem%C3%A8ter" title="Demèter">Demèter</a>). Els bàndols es van determinar per la decisió del troià Paris al <a href="/wiki/Judici_de_Paris_(mitologia)" class="mw-redirect" title="Judici de Paris (mitologia)">judici per la possessió de la poma de Discòrdia</a>, que es representa sota el frontó occidental. La posició decisiva de Zeus haurà de respondre, més que a les seves simpaties personals, a la seva condició arbitral i al manteniment de la pau domèstica (la seva esposa i filla estan inclinades cap a Grècia, mentre que una de les seves múltiples estimades, la nimfa <a href="/wiki/Tetis_(mare_d%27Aquil%C2%B7les)" title="Tetis (mare d'Aquil·les)">Tetis</a>, amb la qual té un important deute de gratitud, li prega als seus peus pel seu fill <a href="/wiki/Aquil%C2%B7les" title="Aquil·les">Aquil·les</a> -que en aquest moment està ressentit amb <a href="/wiki/Agam%C3%A8mnon" title="Agamèmnon">Agamèmnon</a> -). És una perfecta metàfora de la política en les polis arcaiques.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:TesoroSiphnios02.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/TesoroSiphnios02.jpg/220px-TesoroSiphnios02.jpg" decoding="async" width="220" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/TesoroSiphnios02.jpg/330px-TesoroSiphnios02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/TesoroSiphnios02.jpg/440px-TesoroSiphnios02.jpg 2x" data-file-width="1300" data-file-height="731" /></a><figcaption>Fris nord, amb la <i><a href="/wiki/Gigantom%C3%A0quia" title="Gigantomàquia">gigantomàquia</a></i>, un dels temes principals de l'art grec, que dona forma a un aspecte essencial de la forma grega d'entendre el món: la victòria de l'ordre (κόσμος, <i><a href="/wiki/Cosmos" title="Cosmos">kosmos</a></i> -) sobre el desordre (χάος, <i><a href="/wiki/Caos_(mitologia)" title="Caos (mitologia)">Khaos</a></i>), de la cultura (τέχνη, <i><a href="/w/index.php?title=Techne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Techne (encara no existeix)">techne</a></i>) sobre la naturalesa (φύσις, <i><a href="/wiki/Physis" class="mw-redirect" title="Physis">physis</a></i>) o de la civilització sobre la barbàrie.<sup id="cite_ref-INTROD_1-2" class="reference"><a href="#cite_note-INTROD-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>Les forces de l'ordre, a l'esquerra (els déus olímpics, ajudats per Heracles), vencen les del caos, a la dreta (representats aquí com a <a href="/wiki/Hoplita" title="Hoplita">hoplites</a>: els <a href="/wiki/Gegant_(mitologia)" title="Gegant (mitologia)">gegants</a>, fills de <a href="/wiki/Gea" title="Gea">Gea</a> -la terra- i de la sang d'<a href="/wiki/Ur%C3%A0_(mitologia)" title="Urà (mitologia)">Urà</a> -el cel, mort pel seu fill <a href="/wiki/Cronos" title="Cronos">Cronos</a>, el temps, pare de Zeus i els altres olímpics-). Hi ha un evident paral·lelisme formal entre l'escena de l'atac del lleó i motius similars en els relleus de l'<a href="/wiki/Apadana" title="Apadana">apadana</a> de <a href="/wiki/Pers%C3%A8polis" title="Persèpolis">Persèpolis</a> (cap al 515 aC.),<sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>que tenen una lectura religiosa al zoroastrisme (<i><a href="/wiki/Nowruz" title="Nowruz">Nowruz</a></i> o "any nou"), a més de tenir com a precedents llunyans els <a href="/wiki/Art_mesopot%C3%A0mic" title="Art mesopotàmic">relleus animalístics assiris</a>.<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/w/index.php?title=Tresor_dels_sifnis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tresor dels sifnis (encara no existeix)">Tresor dels sifnis</a> del <a href="/w/index.php?title=Temple_d%27Apol%C2%B7lo_a_Delfos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple d'Apol·lo a Delfos (encara no existeix)">santuari de Delfos</a> és un dels més ben datats d'aquest període: any 525 aC.<sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> </td></tr></tbody></table> <table align="center" width="1000px" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; collapse; font-size: 90%; clear: both"> <tbody><tr align="center"> <td><b>Frontons de transició de l'estil arcaic al clàssic</b> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Aphaia_pediment_warrior_W-VII.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Aphaia_pediment_warrior_W-VII.jpg/450px-Aphaia_pediment_warrior_W-VII.jpg" decoding="async" width="450" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Aphaia_pediment_warrior_W-VII.jpg/675px-Aphaia_pediment_warrior_W-VII.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Aphaia_pediment_warrior_W-VII.jpg/900px-Aphaia_pediment_warrior_W-VII.jpg 2x" data-file-width="2828" data-file-height="1052" /></a><figcaption>Guerrer del frontó occidental del <a href="/wiki/Temple_d%27Afea" title="Temple d'Afea">temple d'Afea</a> a Egina, entre el 510 aC i el 470 aC. (<a href="/w/index.php?title=Gliptoteca_de_M%C3%BAnic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gliptoteca de Múnic (encara no existeix)">Gliptoteca de Múnic</a>).</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Olympian_pediment.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Olympian_pediment.jpg/220px-Olympian_pediment.jpg" decoding="async" width="220" height="99" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Olympian_pediment.jpg/330px-Olympian_pediment.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Olympian_pediment.jpg/440px-Olympian_pediment.jpg 2x" data-file-width="2982" data-file-height="1341" /></a><figcaption>Frontó occidental del <a href="/wiki/Temple_de_Zeus_a_Ol%C3%ADmpia" class="mw-redirect" title="Temple de Zeus a Olímpia">temple de Zeus a Olímpia</a>, que representa la <i><a href="/w/index.php?title=Centaurom%C3%A0quia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Centauromàquia (encara no existeix)">centauromàquia</a></i> (lluita entre <a href="/wiki/L%C3%A0pites" title="Làpites">làpites</a> i <a href="/wiki/Centaures" class="mw-redirect" title="Centaures">centaures</a>). La figura central és <a href="/wiki/Apol%C2%B7lo" title="Apol·lo">Apol·lo</a>. Estilísticament representa el final de l'estil sever i el començament del classicisme. Entre el 470 i el 456 aC.<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cup_birds_Louvre_A571.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Cup_birds_Louvre_A571.jpg/220px-Cup_birds_Louvre_A571.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Cup_birds_Louvre_A571.jpg/330px-Cup_birds_Louvre_A571.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Cup_birds_Louvre_A571.jpg/440px-Cup_birds_Louvre_A571.jpg 2x" data-file-width="3456" data-file-height="2304" /></a><figcaption>L'anomenada <i>Tassa dels ocells</i> és un <i><a href="/wiki/Skyphos" class="mw-redirect" title="Skyphos">skyphos</a></i> (σκύφος) produït a Tebes cap al 550 aC, pintat en estil orientalitzant.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Ceràmica_i_pintura"><span id="Cer.C3.A0mica_i_pintura"></span>Ceràmica i pintura</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Ceràmica i pintura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_grega" title="Ceràmica grega">Ceràmica grega</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Dinos_BM_GR_1848.6-19.1a.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Dinos_BM_GR_1848.6-19.1a.jpg/220px-Dinos_BM_GR_1848.6-19.1a.jpg" decoding="async" width="220" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Dinos_BM_GR_1848.6-19.1a.jpg/330px-Dinos_BM_GR_1848.6-19.1a.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Dinos_BM_GR_1848.6-19.1a.jpg/440px-Dinos_BM_GR_1848.6-19.1a.jpg 2x" data-file-width="2400" data-file-height="1850" /></a><figcaption><i><a href="/w/index.php?title=Dinos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dinos (encara no existeix)">Dinos</a></i> (δινος) rodi pintat a l'<a href="/w/index.php?title=Estil_de_la_cabra_salvatge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estil de la cabra salvatge (encara no existeix)">estil de la cabra salvatge</a>. Cap añ 625 aC</figcaption></figure> <p>Després d'un inicial <a href="/wiki/Per%C3%ADode_geom%C3%A8tric" class="mw-redirect" title="Període geomètric">període geomètric</a> (segles IX i VIII aC.), després del qual s'esdevé un <a href="/wiki/Per%C3%ADode_orientalitzant" title="Període orientalitzant">període orientalitzant</a> (segles VII i primera meitat del VI aC) en què es detecta la influència <a href="/wiki/Art_assiri" title="Art assiri">assíria</a> i d'altres civilitzacions de l'<a href="/wiki/Antic_Orient_Pr%C3%B2xim" title="Antic Orient Pròxim">Antic Orient Pròxim</a> (per la importància i difusió que van aconseguir en aquesta època els tallers de Corint es parla de <a href="/w/index.php?title=Estil_protocorinti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estil protocorinti (encara no existeix)">estil protocorinti</a>) ; la <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_grega" title="Ceràmica grega">ceràmica grega</a> va anar evolucionant les seves formes, que cap al final del segle VI aC aconseguiren un alt grau de refinament expressiu, que respon a un ampli conjunt de necessitats refinades de la <a href="/wiki/Costums_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Costums de l'antiga Grècia">vida quotidiana</a> de les classes altes, i a la demanda de productes de luxe fàcilment exportables a tot l'espai mediterrani, i fins i tot a llocs llunyans al centre d'Europa. </p><p>La producció en moltes de les colònies fundades en aquests segles fou tan important com la de les metròpolis. A més, la influència de la ceràmica grega es va deixar notar en la producció local dels pobles indígenes, especialment en la <a href="/w/index.php?title=Cer%C3%A0mica_etrusca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ceràmica etrusca (encara no existeix)">ceràmica etrusca</a> (que té tipologies veritablement sincrètiques, com és el cas de l'<a href="/w/index.php?title=H%C3%ADdria_caeretana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hídria caeretana (encara no existeix)">hídria caeretana</a> o <a href="/w/index.php?title=H%C3%ADdria_de_Caere&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hídria de Caere (encara no existeix)">hídria de Caere</a>)<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o a la <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_ib%C3%A8rica" title="Ceràmica ibèrica">ceràmica ibèrica</a>. </p><p>Es van aprofitar extensament les possibilitats que les diferents <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_grega" title="Ceràmica grega">tipologies de gots</a> donaven en certes parts de la superfície (fons de les copes, ventres i colls de les àmfores, etc.) per exercir com a suport per a la <a href="/wiki/Pintura_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Pintura de l'antiga Grècia">pintura grega</a>, que s'ha expressat successivament en dos estils principals, denominats "<a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">ceràmica de figures negres</a>" i "<a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_vermelles" title="Ceràmica de figures vermelles">ceràmica de figures vermelles</a>". </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/T%C3%A8cnica_de_fons_blanc" title="Tècnica de fons blanc">Tècnica de fons blanc</a></div><p><sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Cada escola local de ceramistes es va distingir per un estil local característic, tot i que es van influir mútuament. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_%C3%A0tica" title="Ceràmica àtica">ceràmica àtica</a></div> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mykonos_vase.jpg" class="mw-file-description" title="Àmfora de Míkonos, un pithos (πίθος -per emmagatzemar gra i, si escau, fermentar-lo) decorat al relleu, que presenta la primera representació coneguda del cavall de Troia. Míkonos, cap al 670 aC.[60]"><img alt="Àmfora de Míkonos, un pithos (πίθος -per emmagatzemar gra i, si escau, fermentar-lo) decorat al relleu, que presenta la primera representació coneguda del cavall de Troia. Míkonos, cap al 670 aC.[60]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Mykonos_vase.jpg/120px-Mykonos_vase.jpg" decoding="async" width="120" height="94" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Mykonos_vase.jpg/180px-Mykonos_vase.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Mykonos_vase.jpg/240px-Mykonos_vase.jpg 2x" data-file-width="3113" data-file-height="2448" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/%C3%80mfora_de_M%C3%ADkonos" title="Àmfora de Míkonos">Àmfora de Míkonos</a></i>, un <i><a href="/wiki/Pithos" class="mw-redirect" title="Pithos">pithos</a></i> (πίθος -per emmagatzemar gra i, si escau, fermentar-lo) decorat al relleu, que presenta la primera representació coneguda del <a href="/wiki/Cavall_de_Troia" title="Cavall de Troia">cavall de Troia</a>. <a href="/wiki/M%C3%ADkonos" title="Míkonos">Míkonos</a>, cap al 670 aC.<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Hoplites_Chigi_Vase.PNG" class="mw-file-description" title="Gerra de Chigi, una olpa (ολπη - gerra més petita que l'oinokhoe-) estil protocorinti (vers el 650 aC) trobat en una tomba etrusca.[61]"><img alt="Gerra de Chigi, una olpa (ολπη - gerra més petita que l'oinokhoe-) estil protocorinti (vers el 650 aC) trobat en una tomba etrusca.[61]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Hoplites_Chigi_Vase.PNG/120px-Hoplites_Chigi_Vase.PNG" decoding="async" width="120" height="81" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Hoplites_Chigi_Vase.PNG/180px-Hoplites_Chigi_Vase.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Hoplites_Chigi_Vase.PNG/240px-Hoplites_Chigi_Vase.PNG 2x" data-file-width="627" data-file-height="421" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=Gerra_de_Chigi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gerra de Chigi (encara no existeix)">Gerra de Chigi</a></i>, una <i><a href="/wiki/Olpa" title="Olpa">olpa</a></i> (ολπη - gerra més petita que l'<i>oinokhoe</i>-) <a href="/w/index.php?title=Estil_protocorinti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estil protocorinti (encara no existeix)">estil protocorinti</a> (vers el 650 aC) trobat en una tomba etrusca.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:NAMA_-_Name_vase_of_the_Nessos_Painter_retouched.jpg" class="mw-file-description" title="Àmfora epònima del Pintor de Nessos (el primer àtic a adoptar l'estil corinti, en el qual introdueix innovacions). Cap al 620 aC. En el ventre es representa Perseu i les Gorgones i al coll Hèracles amb el centaure Nessos."><img alt="Àmfora epònima del Pintor de Nessos (el primer àtic a adoptar l'estil corinti, en el qual introdueix innovacions). Cap al 620 aC. En el ventre es representa Perseu i les Gorgones i al coll Hèracles amb el centaure Nessos." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/NAMA_-_Name_vase_of_the_Nessos_Painter_retouched.jpg/66px-NAMA_-_Name_vase_of_the_Nessos_Painter_retouched.jpg" decoding="async" width="66" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/NAMA_-_Name_vase_of_the_Nessos_Painter_retouched.jpg/99px-NAMA_-_Name_vase_of_the_Nessos_Painter_retouched.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/NAMA_-_Name_vase_of_the_Nessos_Painter_retouched.jpg/132px-NAMA_-_Name_vase_of_the_Nessos_Painter_retouched.jpg 2x" data-file-width="1256" data-file-height="2276" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Àmfora epònima del <a href="/w/index.php?title=Pintor_de_Nessos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor de Nessos (encara no existeix)">Pintor de Nessos</a> (el primer àtic a adoptar l'<a href="/w/index.php?title=Cer%C3%A0mica_cor%C3%ADntia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ceràmica coríntia (encara no existeix)">estil corinti</a>, en el qual introdueix innovacions). Cap al 620 aC. En el ventre es representa <a href="/wiki/Perseu_(heroi_grec)" title="Perseu (heroi grec)">Perseu</a> i les <a href="/wiki/Gorgones" class="mw-redirect" title="Gorgones">Gorgones</a> i al coll <a href="/wiki/H%C3%A8racles" title="Hèracles">Hèracles</a> amb el centaure <a href="/wiki/Nessos" title="Nessos">Nessos</a>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vaso_fran%C3%A7ois,_firenze,_03.JPG" class="mw-file-description" title="Vas François, un crater àtic (del ceramista Ergòtim, pintada per Clíties, cap al 570 aC) amb diferents escenes mitològiques i decoració orientalitzant. Trobada en una tomba etrusca."><img alt="Vas François, un crater àtic (del ceramista Ergòtim, pintada per Clíties, cap al 570 aC) amb diferents escenes mitològiques i decoració orientalitzant. Trobada en una tomba etrusca." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Vaso_fran%C3%A7ois%2C_firenze%2C_03.JPG/90px-Vaso_fran%C3%A7ois%2C_firenze%2C_03.JPG" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Vaso_fran%C3%A7ois%2C_firenze%2C_03.JPG/135px-Vaso_fran%C3%A7ois%2C_firenze%2C_03.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Vaso_fran%C3%A7ois%2C_firenze%2C_03.JPG/180px-Vaso_fran%C3%A7ois%2C_firenze%2C_03.JPG 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Vas_Fran%C3%A7ois" title="Vas François">Vas François</a></i>, un crater àtic (del ceramista <a href="/w/index.php?title=Erg%C3%B2tim&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ergòtim (encara no existeix)">Ergòtim</a>, pintada per <a href="/w/index.php?title=Cl%C3%ADties&action=edit&redlink=1" class="new" title="Clíties (encara no existeix)">Clíties</a>, cap al 570 aC) amb diferents escenes mitològiques i decoració orientalitzant. Trobada en una tomba etrusca.</div> </li> </ul> </center> <p>Començà a ser comú que els ceramistes i, menys freqüentment, els pintors<sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> signessin les seves obres (<a href="/w/index.php?title=Cl%C3%ADties&action=edit&redlink=1" class="new" title="Clíties (encara no existeix)">Clíties</a>, <a href="/wiki/Ex%C3%A8quies_(pintor)" title="Exèquies (pintor)">Exèquies</a>, <a href="/wiki/Psiax" class="mw-redirect" title="Psiax">Psiax</a>, <a href="/wiki/Eufroni" title="Eufroni">Eufroni</a>), la qual cosa s'interpreta com una valoració social del seu treball, fet que implica un concepte molt modern de la funció de l'art i de l'artista, en un moment en què el treball manual perdia consideració, i va ser vinculada a la feina d'esclaus. És habitual que només es conegui el nom del ceramista, amb la qual cosa el pintor rep el seu nom en fucnió d'aquest (<a href="/w/index.php?title=Pintor_d%27And%C3%B2cides&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor d'Andòcides (encara no existeix)">Pintor d'Andòcides</a>, <a href="/w/index.php?title=Amasis_(pintor)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amasis (pintor) (encara no existeix)">Pintor d'Amasis</a>, <a href="/wiki/Pintor_d%27Antimenes" title="Pintor d'Antimenes">Pintor d'Antimenes</a>,<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Pintor_de_Taleides&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor de Taleides (encara no existeix)">Pintor de Taleides</a><sup id="cite_ref-Beazley_64-0" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>).En altres ocasions només s'ha pogut establir la identitat comuna d'un mestre per les seves obres (<a href="/w/index.php?title=Pintor_de_Pr%C3%ADam&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor de Príam (encara no existeix)">Pintor de Príam</a>,<sup id="cite_ref-Beazley_64-1" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Pintor_de_Nessos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor de Nessos (encara no existeix)">Pintor de Nessos</a>,<sup id="cite_ref-Beazley_64-2" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><a href="/w/index.php?title=Pintor_dels_caps_de_cavall&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor dels caps de cavall (encara no existeix)">Pintor dels caps de cavall</a>,<sup id="cite_ref-Beazley_64-3" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><a href="/w/index.php?title=Pintor_d%27Aquelou&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor d'Aquelou (encara no existeix)">Pintor d'Aquelou</a><sup id="cite_ref-Beazley_64-4" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>) o pels llocs on s'han trobat (<a href="/w/index.php?title=Mestr_del_D%C3%ADpilon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mestr del Dípilon (encara no existeix)">Mestr del Dípilon</a>) o els museus i col·leccions particulars on es conserven (<a href="/w/index.php?title=Mestre_de_Madrid&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mestre de Madrid (encara no existeix)">Mestre</a> o <a href="/w/index.php?title=Pintor_de_Madrid&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor de Madrid (encara no existeix)">Pintor de Madrid</a>,<sup id="cite_ref-Beazley_64-5" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><a href="/w/index.php?title=Mestre_de_Princeton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mestre de Princeton (encara no existeix)"> Mestre</a> o <a href="/w/index.php?title=Pintor_de_Princeton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor de Princeton (encara no existeix)">Pintor de Princeton</a>,<sup id="cite_ref-Beazley_64-6" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><a href="/w/index.php?title=Mestre_d%27Edimburg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mestre d'Edimburg (encara no existeix)">Mestre</a> o <a href="/w/index.php?title=Pintor_d%27Edimburg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor d'Edimburg (encara no existeix)">Pintor d'Edimburg</a>,<sup id="cite_ref-Beazley_64-7" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><a href="/w/index.php?title=Mestre_de_Rycroft&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mestre de Rycroft (encara no existeix)">Mestre</a> o <a href="/w/index.php?title=Pintor_de_Rycroft&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor de Rycroft (encara no existeix)">Pintor de Rycroft</a>,<sup id="cite_ref-Beazley_64-8" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Mestre_de_Castellani&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mestre de Castellani (encara no existeix)">Mestre</a> o <a href="/w/index.php?title=Pintor_de_Castellani&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor de Castellani (encara no existeix)">Pintor de Castellani</a><sup id="cite_ref-Beazley_64-9" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>). A alguns se'ls agrupa per les seves característiques comunes (<a href="/w/index.php?title=Petits_mestres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Petits mestres (encara no existeix)">Petits mestres</a>,<sup id="cite_ref-Beazley_64-10" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Grup_Leagros&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup Leagros (encara no existeix)">Grup Leagros</a>,<sup id="cite_ref-Beazley_64-11" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Grup_Perizoma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup Perizoma (encara no existeix)">Grup Perizoma</a>,<sup id="cite_ref-Beazley_64-12" class="reference"><a href="#cite_note-Beazley-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Grup_de_les_tres_l%C3%ADnies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup de les tres línies (encara no existeix)">Grup de les tres línies</a>,<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Grup_pioner&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup pioner (encara no existeix)">Grup pioner</a> - aquest últim ja a començaments del segle V aC-). </p> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg" class="mw-file-description" title="Aquil·les i Àiax jugant als daus, en un àmfora de ceràmica de figures negres d'Exèquies. Cap al 540 aC.[66]"><img alt="Aquil·les i Àiax jugant als daus, en un àmfora de ceràmica de figures negres d'Exèquies. Cap al 540 aC.[66]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg/120px-Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg/180px-Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg/240px-Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg 2x" data-file-width="4288" data-file-height="2848" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aquil%C2%B7les" title="Aquil·les">Aquil·les</a> i <a href="/wiki/%C3%80iax_el_Gran" class="mw-redirect" title="Àiax el Gran">Àiax</a> jugant als daus, en un àmfora de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">ceràmica de figures negres</a> d'<a href="/wiki/Ex%C3%A8quies_(pintor)" title="Exèquies (pintor)">Exèquies</a>. Cap al 540 aC.<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Jumper_with_weights_and_aulos_player_Staatliche_Antikensammlungen_1892.jpg" class="mw-file-description" title="Lekythos (λήκυθος, envàs per a oli perfumat usat com a cosmètic i en rituals funeraris) del Pintor d'Aquelou. Cap al 525 aC. Entre les figures representades hi ha un atleta en el moment de donar-se impuls amb les halteres (ἁλτῆρες -peses-), i un tocador d'aulos (αὐλός -doble flauta-)."><img alt="Lekythos (λήκυθος, envàs per a oli perfumat usat com a cosmètic i en rituals funeraris) del Pintor d'Aquelou. Cap al 525 aC. Entre les figures representades hi ha un atleta en el moment de donar-se impuls amb les halteres (ἁλτῆρες -peses-), i un tocador d'aulos (αὐλός -doble flauta-)." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Jumper_with_weights_and_aulos_player_Staatliche_Antikensammlungen_1892.jpg/56px-Jumper_with_weights_and_aulos_player_Staatliche_Antikensammlungen_1892.jpg" decoding="async" width="56" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Jumper_with_weights_and_aulos_player_Staatliche_Antikensammlungen_1892.jpg/84px-Jumper_with_weights_and_aulos_player_Staatliche_Antikensammlungen_1892.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Jumper_with_weights_and_aulos_player_Staatliche_Antikensammlungen_1892.jpg/112px-Jumper_with_weights_and_aulos_player_Staatliche_Antikensammlungen_1892.jpg 2x" data-file-width="1324" data-file-height="2826" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/L%C3%A8cit" title="Lècit">Lekythos</a></i> (λήκυθος, envàs per a oli perfumat usat com a cosmètic i en rituals funeraris) del <a href="/w/index.php?title=Pintor_d%27Aquelou&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor d'Aquelou (encara no existeix)">Pintor d'Aquelou</a>. Cap al 525 aC. Entre les figures representades hi ha un atleta en el moment de donar-se impuls amb les <i><a href="/w/index.php?title=Halteres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Halteres (encara no existeix)">halteres</a></i> (ἁλτῆρες -peses-), i un tocador d'<i><a href="/wiki/Aulos" title="Aulos">aulos</a></i> (αὐλός -doble flauta-).</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Euphronios_krater_side_A_MET_L.2006.10.jpg" class="mw-file-description" title="Crater d'Eufroni (ceràmica de figures vermelles d'Eufroni, cap al 515 aC). L'escena representa el cos de Sarpèdon sostingut per Eros i Tànatos, davant Hermes.[67]"><img alt="Crater d'Eufroni (ceràmica de figures vermelles d'Eufroni, cap al 515 aC). L'escena representa el cos de Sarpèdon sostingut per Eros i Tànatos, davant Hermes.[67]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Euphronios_krater_side_A_MET_L.2006.10.jpg/120px-Euphronios_krater_side_A_MET_L.2006.10.jpg" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Euphronios_krater_side_A_MET_L.2006.10.jpg/180px-Euphronios_krater_side_A_MET_L.2006.10.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Euphronios_krater_side_A_MET_L.2006.10.jpg/240px-Euphronios_krater_side_A_MET_L.2006.10.jpg 2x" data-file-width="1152" data-file-height="768" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=Crater_d%27Eufroni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crater d'Eufroni (encara no existeix)">Crater d'Eufroni</a></i> (<a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_vermelles" title="Ceràmica de figures vermelles">ceràmica de figures vermelles</a> d'<a href="/wiki/Eufroni" title="Eufroni">Eufroni</a>, cap al 515 aC). L'escena representa el cos de <a href="/wiki/Sarp%C3%A8don_(fill_d%27Europa)" title="Sarpèdon (fill d'Europa)">Sarpèdon</a> sostingut per <a href="/wiki/Eros_(fill_d%27Ares)" title="Eros (fill d'Ares)">Eros</a> i <a href="/wiki/T%C3%A0natos" title="Tànatos">Tànatos</a>, davant <a href="/wiki/Hermes" title="Hermes">Hermes</a>.<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Apollo_Herakles_tripod_Louvre_F231.jpg" class="mw-file-description" title="Àmfora de ceràmica de figures negres, que representa la disputa entre Apol·lo i Hèracles pel trípode de Delfos. Relacionada amb l'anomenat Grup de Toronto 305. Cap al 510 aC.[68]"><img alt="Àmfora de ceràmica de figures negres, que representa la disputa entre Apol·lo i Hèracles pel trípode de Delfos. Relacionada amb l'anomenat Grup de Toronto 305. Cap al 510 aC.[68]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Apollo_Herakles_tripod_Louvre_F231.jpg/120px-Apollo_Herakles_tripod_Louvre_F231.jpg" decoding="async" width="120" height="95" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Apollo_Herakles_tripod_Louvre_F231.jpg/180px-Apollo_Herakles_tripod_Louvre_F231.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Apollo_Herakles_tripod_Louvre_F231.jpg/240px-Apollo_Herakles_tripod_Louvre_F231.jpg 2x" data-file-width="2181" data-file-height="1719" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Àmfora de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">ceràmica de figures negres</a>, que representa la disputa entre <a href="/wiki/Apol%C2%B7lo" title="Apol·lo">Apol·lo</a> i <a href="/wiki/H%C3%A8racles" title="Hèracles">Hèracles</a> pel <a href="/w/index.php?title=Columna_serpentina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Columna serpentina (encara no existeix)">trípode de Delfos</a>. Relacionada amb l'anomenat <a href="/w/index.php?title=Grup_de_Toronto_305&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup de Toronto 305 (encara no existeix)">Grup de Toronto 305</a>. Cap al 510 aC.<sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> </ul> </center> <p>També hi havia pintura sobre panells i murs, que no s'ha conservat a excepció de molt pocs restes, com els <i><a href="/w/index.php?title=Panells_de_Pitsa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Panells de Pitsa (encara no existeix)">Panells de Pitsa</a> </i> (descoberts en una cova de <a href="/wiki/Sici%C3%B3" title="Sició">Sició</a>, la localitat al nord del Peloponès, prop del Golf de Corint, on la tradició considerava que s'havia inventat la pintura sobre panells - <i><a href="/wiki/P%C3%ADnax" title="Pínax">pínax</a></i> πίναξ, plural <i>pinakes</i> πίνακες; d'on ve la paraula "<a href="/wiki/Pinacoteca" title="Pinacoteca">pinacoteca</a>" -).<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o els frescos de la <a href="/wiki/Tomba_del_capbussador" title="Tomba del capbussador">Tomba del capbussador</a>, a Posidònia (Magna Grècia). La <a href="/w/index.php?title=Pintura_etrusca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintura etrusca (encara no existeix)">influència etrusca</a> d'aquesta tomba és evident; tot i que, al seu torn, la pintura etrusca havia rebut una notable influència grega durant els segles VII i VI aC. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Pintura_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Pintura de l'antiga Grècia">Pintura de l'antiga Grècia</a></div> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Symposiumnorthwall.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Symposiumnorthwall.jpg/500px-Symposiumnorthwall.jpg" decoding="async" width="500" height="159" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Symposiumnorthwall.jpg/750px-Symposiumnorthwall.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Symposiumnorthwall.jpg/1000px-Symposiumnorthwall.jpg 2x" data-file-width="1393" data-file-height="442" /></a><figcaption>Fresc que representa un <i><a href="/wiki/Simp%C3%B2sium" title="Simpòsium">simpósion</a></i>, a la <i><a href="/wiki/Tomba_del_capbussador" title="Tomba del capbussador">Tomba del capbussador</a></i>. Cap al 480 aC. Els concurrents, sense abandonar la posició reclinada, es dediquen al joc del <i><a href="/wiki/C%C3%B2tabos" title="Còtabos">kótabos</a></i> (κότταβος, que consisteix en encertar a un blanc llançant vi amb el <i><a href="/wiki/C%C3%ADlix_(cer%C3%A0mica)" title="Cílix (ceràmica)">kílix</a></i>) o als plaers de la <i><a href="/wiki/Peder%C3%A0stia_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Pederàstia a l'antiga Grècia">paiderastia</a></i> (παιδεραστία, entre un imberbe <a href="/wiki/Er%C3%B2men" class="mw-redirect" title="Eròmen">eròmen</a> ἐρώμενος i el seu <a href="/w/index.php?title=Erast%C3%A9s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Erastés (encara no existeix)">erastés</a> ἐραστής).</figcaption></figure> <center> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Els etíops fan els seus déus negres i amb el nas xato;<p> els tracis diuen que els seus tenen ulls blaus i cabells rossos.</p><p> Però si els bous i els cavalls i lleons tinguessin mans,</p><p> mans com les persones, per dibuixar, per pintar, per crear una obra d'art, </p><p> llavors els cavalls pintarien els déus semblants als cavalls, els bous </p><p> semblants a bous, i a partir de les seves figures crearien </p><p> les formes dels cossos divins segons la seva pròpia imatge: cadascú segons la seva. </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Xen%C3%B2fanes_de_Colof%C3%B3" title="Xenòfanes de Colofó">Xenòfanes de Colofó</a>, Fragments 15 i 16.<sup id="cite_ref-70" class="reference"><a href="#cite_note-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> </center> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Literatura">Literatura</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Literatura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Sobre una potentíssima <a href="/wiki/Literatura_oral" title="Literatura oral">literatura oral</a> provinent de l'Època Fosca (els aedes o <i><a href="/wiki/Aede" title="Aede">aoidos</a></i> ἀοιδός - "cantors" -), que va passar a incloure certàmens poètics; la utilització de l'<a href="/wiki/Alfabet_grec" title="Alfabet grec">alfabet grec</a> en l'escriptura d'obres literàries s'ha detectat almenys des del 700 aC, després d'haver consolidat el seu ús en inscripcions en ceràmica, en llistes de vencedors olímpics i de magistrats atenesos i en els registres de la fundació de colònies sicilianes. L'alfabetització dels ciutadans d'Atenes estava ja molt estesa en temps de <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a> (finals del segle VII i començaments del segle VI aC); i el mateix passava en altres polis, la qual cosa feia cada vegada més comú posar per escrit la <a href="/wiki/Nomoteta" title="Nomoteta">legislació</a> que havia començat amb <a href="/wiki/Zaleuc" title="Zaleuc">Zaleuc</a> de <a href="/wiki/Locres_Epizefiris" title="Locres Epizefiris">Locri</a>, cap al 675, i <a href="/wiki/Drac%C3%B3_d%27Atenes" title="Dracó d'Atenes">Dracó d'Atenes</a>, cap al 625).<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Literatura_grega" title="Literatura grega">Literatura grega</a></div> <p><sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <table align="center" width="810px" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; collapse; font-size: 90%; clear: both"> <tbody><tr align="center"> <td><b>Primeres inscripcions amb alfabet grec</b> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Dipylon_Inscription.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Dipylon_Inscription.JPG/220px-Dipylon_Inscription.JPG" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Dipylon_Inscription.JPG/330px-Dipylon_Inscription.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Dipylon_Inscription.JPG/440px-Dipylon_Inscription.JPG 2x" data-file-width="3872" data-file-height="2592" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/En%C3%B2coa" title="Enòcoa">Oinokhoe</a></i> (οἰνοχόη - "per abocar-hi vi" -) trobat al cementiri <a href="/wiki/Dipilo" class="mw-redirect" title="Dipilo">Dipilo</a> (Δίπυλον) del <i><a href="/wiki/Cer%C3%A0mic" class="mw-redirect" title="Ceràmic">Kerameikos</a></i> (Κεραμεικός, el barri - <i>demo</i> - dels terrissaires d'Atenes, d'on ve la paraula catalana "<a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmica</a>"). S'ha datat cap al 740 aC. Conté l'anomenada <i><a href="/wiki/Inscripci%C3%B3_del_D%C3%ADpilon" title="Inscripció del Dípilon">Inscripció del Dípilon</a></i>. El recipient diu (de si mateix): <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">hος νῦν ὀρχεστôν πάντον ἀταλότατα παίζει,<br /> τô τόδε κλ[.]μιν[...] </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— "Seré per a aquell dels dansaires<br /> que balli més lleuger" </td></tr></tbody></table></div><sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Coppa_di_Nestore.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Coppa_di_Nestore.png/220px-Coppa_di_Nestore.png" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Coppa_di_Nestore.png/330px-Coppa_di_Nestore.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ae/Coppa_di_Nestore.png 2x" data-file-width="368" data-file-height="242" /></a><figcaption>L'anomenada <i><a href="/wiki/Copa_de_N%C3%A8stor" title="Copa de Nèstor">Copa de Nèstor</a></i> és un <i><a href="/wiki/C%C3%B2tila" title="Còtila">kotyle</a></i> (κοτύλη -tassa amb dues nanses-) trobada a <i>Pithekousai</i> (Πιθηκοῦσαι, una illa del golf de Nàpols anomenada actualment <a href="/wiki/Ischia" title="Ischia">Ischia</a>). S'ha datat cap al 725 aC. La seva relació amb el text de la <i><a href="/wiki/Il%C3%ADada" title="Ilíada">Ilíada</a></i> és objecte de debat. Diu (de si mateixa): <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">ΝΕΣΤΟΡΟΣ:...:ΕΥΠΟΤΟΝ:ΠΟΤΕΡΙΟΝ<p> ΗΟΣΔΑΤΟΔΕΠΙΕΣΙ:ΠΟΤΕΡΙ..:AΥΤΙΚΑΚΕΝΟΝ</p><p> ΗΙΜΕΡΟΣΗΑΙΡΕΣΕΙ:ΚΑΛΛΙΣΤΕΦΑΝΟ:ΑΦΡΟΔΙΤΕΣ<br /><br />"Sóc la copa de Nèstor, agradable per beure. </p><p> Qui begui d'aquesta copa quedarà al punt </p><p> dominat pel desig d'Afrodita, la de la bella corona" </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></figcaption></figure> </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Oinochoe_Odysseus_Ajax_Louvre_F340.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Oinochoe_Odysseus_Ajax_Louvre_F340.jpg/220px-Oinochoe_Odysseus_Ajax_Louvre_F340.jpg" decoding="async" width="220" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Oinochoe_Odysseus_Ajax_Louvre_F340.jpg/330px-Oinochoe_Odysseus_Ajax_Louvre_F340.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Oinochoe_Odysseus_Ajax_Louvre_F340.jpg/440px-Oinochoe_Odysseus_Ajax_Louvre_F340.jpg 2x" data-file-width="2100" data-file-height="3150" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/En%C3%B2coa" title="Enòcoa">Oinokhoe</a></i> (οἰνοχόη - "per abocar-hi el vi" -) de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">ceràmica de figures negres</a> del <a href="/w/index.php?title=Pintor_de_Taleides&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintor de Taleides (encara no existeix)">Pintor de Taleides</a>. Cap al 520 aC. Representa la disputa entre <a href="/wiki/Odisseu" title="Odisseu">Odisseu</a> i <a href="/wiki/%C3%80iax_el_Gran" class="mw-redirect" title="Àiax el Gran">Àiax el Gran</a> per l'<a href="/w/index.php?title=Armadura_d%27Aquil%C2%B7les&action=edit&redlink=1" class="new" title="Armadura d'Aquil·les (encara no existeix)">armadura d'Aquil·les</a>. Sotmès el litigi al judici d'<a href="/wiki/Agam%C3%A8mnon" title="Agamèmnon">Agamèmnon</a> i <a href="/wiki/Menelau" title="Menelau">Menelau</a>, en l'argumentació va vèncer l'astut Odisseu.<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:3150_-_Sto%C3%A0_of_Attalus_Museum_-_Ostracism_against_Themistokles_(482_BC)_-_Photo_by_Giovanni_Dall%27Orto,_Nov_9_2009_bis.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/3150_-_Sto%C3%A0_of_Attalus_Museum_-_Ostracism_against_Themistokles_%28482_BC%29_-_Photo_by_Giovanni_Dall%27Orto%2C_Nov_9_2009_bis.jpg/220px-3150_-_Sto%C3%A0_of_Attalus_Museum_-_Ostracism_against_Themistokles_%28482_BC%29_-_Photo_by_Giovanni_Dall%27Orto%2C_Nov_9_2009_bis.jpg" decoding="async" width="220" height="231" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/3150_-_Sto%C3%A0_of_Attalus_Museum_-_Ostracism_against_Themistokles_%28482_BC%29_-_Photo_by_Giovanni_Dall%27Orto%2C_Nov_9_2009_bis.jpg/330px-3150_-_Sto%C3%A0_of_Attalus_Museum_-_Ostracism_against_Themistokles_%28482_BC%29_-_Photo_by_Giovanni_Dall%27Orto%2C_Nov_9_2009_bis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/3150_-_Sto%C3%A0_of_Attalus_Museum_-_Ostracism_against_Themistokles_%28482_BC%29_-_Photo_by_Giovanni_Dall%27Orto%2C_Nov_9_2009_bis.jpg/440px-3150_-_Sto%C3%A0_of_Attalus_Museum_-_Ostracism_against_Themistokles_%28482_BC%29_-_Photo_by_Giovanni_Dall%27Orto%2C_Nov_9_2009_bis.jpg 2x" data-file-width="1844" data-file-height="1939" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Ostrakon" class="mw-redirect" title="Ostrakon">Ostraka</a> </i> (ὄστρακα -fragments de ceràmica usats per escriure el vot-) utilitzats en l'<i><a href="/wiki/Ekklesia" class="mw-redirect" title="Ekklesia">ekklesia</a></i> (ἐκκλησία - "assemblea" -) d'Atenes durant la votació que havia de decidir entre l'<a href="/wiki/Ostracisme" title="Ostracisme">ostracisme</a> (ὀστρακισμός) d'<a href="/wiki/Aristides_d%27Atenes" title="Aristides d'Atenes">Aristides</a> o el de <a href="/wiki/Tem%C3%ADstocles" title="Temístocles">Temístocles</a> (482 & aC.) En aquesta ocasió, va ser Aristides el que va ser forçat a exiliar-se, i la posició de Temístocles va reforçar. Deu anys més tard va ser Temístocles a qui li va tocar rebre aquest càstig.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Retòrica"><span id="Ret.C3.B2rica"></span>Retòrica</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Retòrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/w/index.php?title=Ret%C3%B2rica_grega&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retòrica grega (encara no existeix)">retòrica grega</a> es va anar desenvolupant a partir dels <a href="/w/index.php?title=Discursos_forenses&action=edit&redlink=1" class="new" title="Discursos forenses (encara no existeix)">discursos forenses</a>, que el <a href="/w/index.php?title=Dret_grec&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dret grec (encara no existeix)">dret grec</a> obligava a realitzar als pledejants per si mateixos, amb un temps limitat, davant del tribunal, a l'<i><a href="/wiki/%C3%80gora" title="Àgora">àgora</a></i> (ἀγορά - "lloc de reunió" -, la plaça pública de cada <i>polis</i>), les diferents configuracions de la <i><a href="/wiki/Heliea" title="Heliea">Heliea</a></i> (Ήλιαία -Tribunal superior a Atenes-), o l'<i><a href="/wiki/Are%C3%B2pag" title="Areòpag">Areòpag</a></i> (Ἄρειος πάγος - "turó d'Ares" -, també a Atenes); i en els debats polítics, que es realitzaven davant auditoris cada vegada més nombrosos i participatius (<i><a href="/wiki/Boul%C3%A9" class="mw-redirect" title="Boulé">boulé</a></i> βουλή - "consell" -, <i><a href="/wiki/Ekklesia" class="mw-redirect" title="Ekklesia">ekklesia</a></i> ἐκκλησία - "assemblea" -). Els recursos i capacitat de convicció dels oradors eren cada vegada més important, a mesura que les polis democratizaban seus sistemes polítics. El <i> <a href="/wiki/Ret%C3%B2rica" title="Retòrica"> rhetor</a> </i> (ῥητορ - "<a href="/wiki/Orador" title="Orador">orador</a>" -) era el ciutadà que regularment es dirigia a jurats i assemblees polítiques; i que davant d'aquests auditoris havia guanyat prestigi per la seva facilitat amb el llenguatge i la seva habilitat argumentativa (<i>Logon techne</i> - "destresa verbal" -).<sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Si bé a tota l'Època Arcaica s'havien desenvolupat extensament aquesta mena de pràctiques, i que fins i tot a la <i><a href="/wiki/Il%C3%ADada" title="Ilíada">Ilíada</a></i> hi ha exemples de l'ús de l'<a href="/wiki/Orat%C3%B2ria" title="Oratòria">oratòria</a> (arengues militars i intervencions davant diferents fòrums d'<a href="/wiki/Aquil%C2%B7les" title="Aquil·les">Aquil·les</a>, <a href="/wiki/H%C3%A8ctor" title="Hèctor">Hèctor</a> o <a href="/wiki/Odisseu" title="Odisseu">Odisseu</a>), la tractadística romana, que deriva de l'aristotèlica <i> <a href="/w/index.php?title=Ret%C3%B2rica_(Arist%C3%B2til)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retòrica (Aristòtil) (encara no existeix)">téchne rhētorikḗ</a></i> (Τέχνη ῥητορική -traduït com "La Retòrica"<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> atribueix la invenció de la <a href="/wiki/Ret%C3%B2rica" title="Retòrica">retòrica</a> al siracusà <a href="/wiki/C%C3%B2rax" title="Còrax">Còrax</a> i el seu deixeble <a href="/w/index.php?title=T%C3%ADsies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tísies (encara no existeix)">Tísies</a> (començament del segle V aC.), en el context dels plets per propietats després de l'expulsió del tirà <a href="/wiki/Trasibul_de_Siracusa" title="Trasibul de Siracusa">Trasibul de Siracusa</a>, en els quals van desenvolupar la tècnica d'argumentació judicial que no buscava la veritat, sinó la versemblança i la persuasió del jurat, donant suport a l'<a href="/wiki/Eloq%C3%BC%C3%A8ncia" title="Eloqüència">eloqüència</a> natural de l'orador en certes tècniques, com la teoria del doble discurs (Δισσοὶ λόγοι <i><a href="/w/index.php?title=Dissoi_logoi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dissoi logoi (encara no existeix)">dissoi logoi</a></i>) <sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en la defensa judicial. Simultàniament, també a Sicília, els pitagòrics i <a href="/wiki/Emp%C3%A8docles" title="Empèdocles">Empèdocles</a> van desenvolupar una retòrica "psicagògica" ("conductora d'ànimes") basada en "la màgia matemàtica del ritme del decurs fònic", que permet manipular les emocions de l'auditori, independentment de la racionalitat. Amb aquesta finalitat s'investiga la <i>politropia</i> (cada auditori ha de ser enfrontat de forma diferent) i el <i><a href="/wiki/Kair%C3%B3s" class="mw-redirect" title="Kairós">kairós</a></i> (καιρός "l'oportú"), definit com a relació matemàtica entre els elements discursius. Posteriorment, els <a href="/wiki/Sof%C3%ADstica" title="Sofística">sofistes</a> (com <a href="/wiki/Prot%C3%A0gores" title="Protàgores">Protàgores</a> i <a href="/wiki/G%C3%B2rgies_de_Leontins" title="Gòrgies de Leontins">Gòrgies de Leontins</a>), van sincretitzar aquestes dues escoles sicilianes i van estendre la retòrica per tota Grècia, a l'hora que la instrumentalitzaven com un recurs polític que permetia a qualsevol (amb prou capacitat o amb prou diners per pagar a qui la tingués) vèncer en qualsevol disputa, independentment de la raó de la seva posició. Van prendre consciència del valor simbòlic del llenguatge i de l'arbitrarietat de l'adjudicació de significants, és a dir: la no identitat entre el signe lingüístic i l'objecte al qual designa.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Muse_kitharai_Louvre_CA482.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Muse_kitharai_Louvre_CA482.jpg/220px-Muse_kitharai_Louvre_CA482.jpg" decoding="async" width="220" height="229" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Muse_kitharai_Louvre_CA482.jpg/330px-Muse_kitharai_Louvre_CA482.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Muse_kitharai_Louvre_CA482.jpg/440px-Muse_kitharai_Louvre_CA482.jpg 2x" data-file-width="1791" data-file-height="1863" /></a><figcaption>Musa tocant dues cítares en una copa àtica de fons blanc. Cap al 470 aC</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Poesía"><span id="Poes.C3.ADa"></span>Poesía</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Poesía"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">Poesia</a> i <a href="/wiki/Po%C3%A8tica_(disciplina)" title="Poètica (disciplina)">Poètica (disciplina)</a></div> <p>El terme <i><a href="/wiki/Poesi" title="Poesi">poíesis</a></i> (ποίησις - "creació" o "producció" - de <i>poiéo</i> ποιέω - "fer" -) s'aplicava a qualsevol producció artística o treball artesanal. La sistematització com a preceptiva literària no es va produir fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> aC, amb els tractats de <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> <sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a>; <sup id="cite_ref-80" class="reference"><a href="#cite_note-80"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que van centrar la seva qualificació sobre la poesia com a expressió literària en la seva condició "no imitativa" o "imitativa" segons s'expressés el <i>poietés</i> (ποιητής - "<a href="/wiki/Poeta" title="Poeta">poeta</a>" -) per si mateix o pels seus personatges, la qual cosa donà origen a la denominació dels <a href="/wiki/G%C3%A8neres_literaris" class="mw-redirect" title="Gèneres literaris">gèneres literaris</a>. </p><p>El que historiogràficament anomenem "poesia grega" s'entenia com un acte de comunicació presencial amb el públic, en el qual un cor o recitador individual cantava versos, habitualment amb acompanyament musical (que dona fins i tot nom a un dels gèneres: la <a href="/wiki/L%C3%ADrica" title="Lírica">lírica</a>). Els recursos de la <a href="/wiki/Versificaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Versificació">versificació</a> (ritme i rima) permetien la <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_(psicologia)" title="Memòria (psicologia)">memorització</a> (atribuïda a <a href="/wiki/Mnem%C3%B2sine" title="Mnemòsine">Mnemòsine</a> -Μνημοσύνη-, mare de les <a href="/wiki/Muses" title="Muses">muses</a> -Mοῦσαι-, o <a href="/wiki/Mnemea" title="Mnemea">Mnemea</a> -Μνήμη-, una d'aquestes) i eren d'aplicació convenient no només per al que avui anomenaríem <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura artística</a>, sinó per a tota classe de textos, especialment aquells la conservació dels quals era més important, com són <a href="/wiki/Nomoteta" title="Nomoteta">les lleis</a>, que inicialment eren en vers i només quan van poder <a href="/w/index.php?title=Ius_scriptum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ius scriptum (encara no existeix)">confiar-se als registres escrits</a> es van redactar en prosa. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Èpica"><span id=".C3.88pica"></span>Èpica</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Èpica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hydria_des_Antimenes-Malers_in_Hannover.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Hydria_des_Antimenes-Malers_in_Hannover.jpg/220px-Hydria_des_Antimenes-Malers_in_Hannover.jpg" decoding="async" width="220" height="247" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Hydria_des_Antimenes-Malers_in_Hannover.jpg/330px-Hydria_des_Antimenes-Malers_in_Hannover.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Hydria_des_Antimenes-Malers_in_Hannover.jpg/440px-Hydria_des_Antimenes-Malers_in_Hannover.jpg 2x" data-file-width="2153" data-file-height="2420" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/H%C3%ADdria" title="Hídria">Hídria</a></i> (υδρία) de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">ceràmica de figures negres</a> del <a href="/wiki/Pintor_d%27Antimenes" title="Pintor d'Antimenes">Pintor d'Antimenes</a>, que representa Apol·lo tocant la <i> Kithara </i> (κíφαρα) o <i> <a href="/wiki/Lira_(instrument_musical)" title="Lira (instrument musical)"> lira</a> </i> (λύρα) davant altres déus. Cap a 520 a. C.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Akhilleus_Patroklos_Antikensammlung_Berlin_F2278.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Akhilleus_Patroklos_Antikensammlung_Berlin_F2278.jpg/220px-Akhilleus_Patroklos_Antikensammlung_Berlin_F2278.jpg" decoding="async" width="220" height="217" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Akhilleus_Patroklos_Antikensammlung_Berlin_F2278.jpg/330px-Akhilleus_Patroklos_Antikensammlung_Berlin_F2278.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Akhilleus_Patroklos_Antikensammlung_Berlin_F2278.jpg/440px-Akhilleus_Patroklos_Antikensammlung_Berlin_F2278.jpg 2x" data-file-width="1674" data-file-height="1653" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/C%C3%ADlix_(cer%C3%A0mica)" title="Cílix (ceràmica)">Kylix</a></i> de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_vermelles" title="Ceràmica de figures vermelles">ceràmica de figures vermelles</a>, que representa <a href="/wiki/Aquil%C2%B7les" title="Aquil·les">Aquil·les</a> atenent <a href="/wiki/P%C3%A0trocle" title="Pàtrocle">Pàtrocle</a> ferit. Cap al 500 aC.</figcaption></figure> <center> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Μῆνιν ἄειδε, θεά, Πηληιάδεω Ἀχιλῆος<p class="mw-empty-elt"> </p><p>Canta, deessa, la ira funesta d'Aquil·les, Pelida </p> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Primer vers de la <i><a href="/wiki/Il%C3%ADada" title="Ilíada">Ilíada</a></i>, <a href="/wiki/Homer" title="Homer">Homer</a>. </td></tr></tbody></table></div> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Ἐκ γάρ τοι Μουσέων καὶ ἑκηβόλου Ἀπόλλωνος<p> ἄνδρες ἀοιδοὶ ἔασιν ἐπὶ χθόνα καὶ κιθαρισταί, </p><p> ἐκ δὲ Διὸς βασιλῆες• ὃ δ᾽ ὄλβιος, ὅν τινα Μοῦσαι</p><p> φίλωνται• γλυκερή οἱ ἀπὸ στόματος ῥέει αὐδή.</p><p class="mw-empty-elt"> </p><p> Perquè és per les muses i pel fletxador Apol·lo</p><p> que hi ha cantants i arpistes sobre la terra; </p><p> però els reis són de Zeus. I feliç aquell que és estimat per les muses </p><p> Dolç discurs li brolla de la boca. </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Hes%C3%ADode" title="Hesíode">Hesíode</a>, <i><a href="/wiki/Teogonia" title="Teogonia">Teogonia</a></i> II, 94-97. </td></tr></tbody></table></div> </center> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/%C3%88pica" title="Èpica">Èpica</a>, <a href="/wiki/Homer" title="Homer">Homer</a>, <a href="/wiki/Q%C3%BCesti%C3%B3_hom%C3%A8rica" title="Qüestió homèrica">Qüestió homèrica</a>, <a href="/wiki/Il%C3%ADada" title="Ilíada">Ilíada</a>, <a href="/wiki/Odissea" title="Odissea">Odissea</a>, <a href="/wiki/Hes%C3%ADode" title="Hesíode">Hesíode</a>, <a href="/wiki/Teogonia" title="Teogonia">Teogonia</a>, i <a href="/wiki/Treballs_i_dies" class="mw-redirect" title="Treballs i dies">Treballs i dies</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Drunken_banqueter_Louvre_G13.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Drunken_banqueter_Louvre_G13.jpg/220px-Drunken_banqueter_Louvre_G13.jpg" decoding="async" width="220" height="217" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Drunken_banqueter_Louvre_G13.jpg/330px-Drunken_banqueter_Louvre_G13.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Drunken_banqueter_Louvre_G13.jpg/440px-Drunken_banqueter_Louvre_G13.jpg 2x" data-file-width="2450" data-file-height="2415" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/K%C3%ADlix" class="mw-redirect" title="Kílix">Kílix</a></i> de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_vermelles" title="Ceràmica de figures vermelles">ceràmica de figures vermelles</a> que representa una escena galant, pròpia d'un <i><a href="/wiki/Simposi_(Gr%C3%A8cia)" class="mw-redirect" title="Simposi (Grècia)">simposion</a></i> (συμπόσιον -"beber juntos"-). La lira i el vi hi són presents. Vers 510 a. C.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg/220px-NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg" decoding="async" width="220" height="195" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg/330px-NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg/440px-NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="887" /></a><figcaption><i><a href="/w/index.php?title=Riton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Riton (encara no existeix)">Riton</a></i> (ῥυτόν) de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_vermelles" title="Ceràmica de figures vermelles">ceràmica de figures vermelles</a>, que representa una dona seguida por un home. Pintor de la Villa Giulia. Vers 460 a. C.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pompeii_-_Casa_del_Menandro_-_Menelaos.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Pompeii_-_Casa_del_Menandro_-_Menelaos.jpg/220px-Pompeii_-_Casa_del_Menandro_-_Menelaos.jpg" decoding="async" width="220" height="261" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Pompeii_-_Casa_del_Menandro_-_Menelaos.jpg/330px-Pompeii_-_Casa_del_Menandro_-_Menelaos.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Pompeii_-_Casa_del_Menandro_-_Menelaos.jpg/440px-Pompeii_-_Casa_del_Menandro_-_Menelaos.jpg 2x" data-file-width="2360" data-file-height="2804" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Pintura_de_l%27Antiga_Roma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintura de l'Antiga Roma (encara no existeix)">Fresc romà</a> de l'atri de la <a href="/w/index.php?title=Casa_del_Menandro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casa del Menandro (encara no existeix)">Casa del Menandro</a><sup id="cite_ref-81" class="reference"><a href="#cite_note-81"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> a <a href="/wiki/Pompeia" title="Pompeia">Pompeia</a>. Representa l'escena del saqueig final de <a href="/wiki/Troia" title="Troia">Troia</a> pels aqueus; <a href="/w/index.php?title=Casandra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casandra (encara no existeix)">Casandra</a> s'agafa amb força a un <i><a href="/w/index.php?title=Xoanon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Xoanon (encara no existeix)">xoanon</a></i> (ξόανον -"estàtua de fusta"-) amb la imatge d'<a href="/wiki/Atenea" class="mw-redirect" title="Atenea">Atenea</a>, mentre <a href="/w/index.php?title=Aiax_el_Menor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aiax el Menor (encara no existeix)">Aiax el Menor</a> tira d'ella en sentit oposat.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A.jpg/220px-Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A.jpg" decoding="async" width="220" height="152" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A.jpg/330px-Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A.jpg/440px-Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A.jpg 2x" data-file-width="2913" data-file-height="2014" /></a><figcaption>Heracles, coronat de fulles de raïm, recolzat confortablement davant una taula amb menjar, i un <i><a href="/w/index.php?title=K%C3%A1ntharos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kántharos (encara no existeix)">kántharos</a></i> (κάνθαρος) a la mà, mira una somrient Atenea, que li ofereix una flor. L'escena es refereix al fallit intent d'Heracles de veure tot el vi que omple perpètuament el <i>kántharos</i> de <a href="/wiki/Dion%C3%ADs" title="Dionís">Dionís</a>, inventor d'aquest model de copa de vi, i que mai es buidava. Una sola gota d'aquell vi emborratxava a qualsevol home.<sup id="cite_ref-82" class="reference"><a href="#cite_note-82"><span class="cite-bracket">[</span>82<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta àmfora (<a href="/w/index.php?title=And%C3%B2cides_(pintor)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andòcides (pintor) (encara no existeix)">Pintor d'Andòkides</a>, vers 520 a. C.) és una peça particularment important, de les denominades <a href="/w/index.php?title=Cer%C3%A0mica_biling%C3%BCe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ceràmica bilingüe (encara no existeix)">"bilingües"</a>, que representa la mateixa escena, amb alguna variació, però amb el cromatisme invertit (en tècnica de figures negre i en tècnica de figures vermelles).<sup id="cite_ref-83" class="reference"><a href="#cite_note-83"><span class="cite-bracket">[</span>83<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Lírica"><span id="L.C3.ADrica"></span>Lírica</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Lírica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Creada llegendàriament pels mítics <a href="/wiki/Orfeu" title="Orfeu">Orfeu</a>, <a href="/wiki/Amf%C3%ADon" title="Amfíon">Amfíon</a>, <a href="/wiki/Linos" title="Linos">Linos</a> o <a href="/wiki/Museu_(poeta)" class="mw-redirect mw-disambig" title="Museu (poeta)">Museu</a>,<sup id="cite_ref-84" class="reference"><a href="#cite_note-84"><span class="cite-bracket">[</span>84<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> la <a href="/wiki/Poesia_l%C3%ADrica" title="Poesia lírica">poesia lírica</a> deu el seu nom a la <i> <a href="/wiki/Lira_(instrument_musical)" title="Lira (instrument musical)">lira</a> </i> (λύρα), l'instrument de corda amb el qual <a href="/wiki/Apol%C2%B7lo" title="Apol·lo">Apol·lo</a> va vèncer <a href="/wiki/M%C3%A0rsies" title="Màrsies">Màrsies</a>. Les composicions líriques es van convertir en un <a href="/wiki/G%C3%A8nere_literari" title="Gènere literari">gènere literari</a> dotat de convencions pròpies durant l'època arcaica. Van destacar "<a href="/wiki/Nou_poetes_l%C3%ADrics" title="Nou poetes lírics">nou poetes lírics</a>": <a href="/wiki/Alcman" title="Alcman">Alcman</a>, <a href="/wiki/Safo_de_Lesbos" class="mw-redirect" title="Safo de Lesbos">Safo de Lesbos</a>, <a href="/wiki/Alceu_de_Mitilene" title="Alceu de Mitilene">Alceu de Mitilene</a>, <a href="/wiki/Anacreont" title="Anacreont">Anacreont</a>, <a href="/wiki/Estes%C3%ADcor" title="Estesícor">Estesícor</a>, <a href="/wiki/%C3%8Dbic" title="Íbic">Íbic</a>, <a href="/wiki/Sim%C3%B2nides_de_Ceos" title="Simònides de Ceos">Simònides de Ceos</a>, <a href="/wiki/P%C3%ADndar" title="Píndar">Píndar</a> i <a href="/wiki/Baqu%C3%ADlides" title="Baquílides">Baquílides</a>. L'expressió dels sentiments més íntims es va realitzar principalment a través de temes eròtics (hetero i homosexuals d'ambdós sexes -el peculiar <a href="/w/index.php?title=Eros_grec_antic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eros grec antic (encara no existeix)">"eros" grec</a> -)<sup id="cite_ref-85" class="reference"><a href="#cite_note-85"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> ambientados en entornos naturales que han pasado a convertirse en tópicos (<i>idílicos</i> o <i>pastoriles</i>), o junto a otros placeres como el del vino y los usos sociales en su torno, tan propios de la cultura griega. </p> <center> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">ηριστησα μέν ιτριου-Αεπτοΰ μικρόν αποκΧάς<p> οίνου δ' εξεπιον χάδδον • νυν δ' άβρώς ε'ρόεαααν</p><p> ψάλλω πηκτιδα τήι φίληι κωμάζων παιδί αβρήι</p><p class="mw-empty-elt"> </p><p> He menjat un tros que d'una coca fina he tallat </p><p> i un bol de vi he apurat. I ara dolçament la meva amable </p><p> lira repico, mentre rondo la meva estimada, dolça noieta </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Anacreont" title="Anacreont">Anacreont</a>, <i>Fragments</i>, PMG 373<sup id="cite_ref-86" class="reference"><a href="#cite_note-86"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> </center> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Gnòmica"><span id="Gn.C3.B2mica"></span><a href="/wiki/Gn%C3%B2mica" class="mw-redirect" title="Gnòmica">Gnòmica</a></h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Gnòmica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Teognis_de_M%C3%A8gara" title="Teognis de Mègara">Teognis de Mègara</a>, <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a>, <a href="/wiki/Sem%C3%B2nides_d%27Amorgos" title="Semònides d'Amorgos">Semònides d'Amorgos</a>, i <a href="/wiki/Xen%C3%B2fanes_de_Colof%C3%B3" title="Xenòfanes de Colofó">Xenòfanes de Colofó</a></div> <center> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Sigues prudent i no busquis per a tu honor, virtuts, o riqueses mitjançant<p> fets deshonrosos o injustos.</p><p> D'això, doncs, te n'has de convèncer; i no t'ajuntis amb el dolent,</p><p> ans més aviat uneix-te al bo;</p><p> i a la seva taula, per menjar i beure, i seu amb ell</p><p> i plau a aquell que pel seu poder és gran.</p><p> (...)</p><p> Mai, però, cap ciutat oh Cirne, ha arruïnat encara els homes de bé;</p><p> però quan li plau al mal fer les obres d'orgull</p><p> i corrompre la gent comuna i jutjar a favor dels injustos</p><p> en nom del guany privat i el poder, no esperis, doncs, que aquesta ciutat</p><p> resti molt de temps tranquil·la, tot i estar-ho ara</p><p> un cop el malvat, pel mal enginy guiat</p><p> s'aficioni al guany amb públic perjudici.</p><p> Perquè d'això en neixen discòrdies, massacres intestines</p><p> i els tirans; Que mai no plagui això a aquesta ciutat!</p><p> (...)</p><p> Un home lleial és digne de pesat amb or i plata,</p><p> oh Cirne, en les terribles dissensions. </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Teognis_de_M%C3%A8gara" title="Teognis de Mègara">Teognis</a>, <i>Elegies</i> (Ἐλεγεῖα), Llibre I, versos 31-78<sup id="cite_ref-87" class="reference"><a href="#cite_note-87"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> </center> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Corinthian_jug_620_BC_Staatliche_Antikensammlungen.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Corinthian_jug_620_BC_Staatliche_Antikensammlungen.jpg/220px-Corinthian_jug_620_BC_Staatliche_Antikensammlungen.jpg" decoding="async" width="220" height="369" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Corinthian_jug_620_BC_Staatliche_Antikensammlungen.jpg/330px-Corinthian_jug_620_BC_Staatliche_Antikensammlungen.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Corinthian_jug_620_BC_Staatliche_Antikensammlungen.jpg/440px-Corinthian_jug_620_BC_Staatliche_Antikensammlungen.jpg 2x" data-file-width="1696" data-file-height="2848" /></a><figcaption>Esfinxs, senglars, llebres, gossos i altres animals, en una ceràmica d'estil orientalitzant. Cap al 620 aC.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jug_lions_hare_Staatliche_Antikensammlungen.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Jug_lions_hare_Staatliche_Antikensammlungen.jpg/220px-Jug_lions_hare_Staatliche_Antikensammlungen.jpg" decoding="async" width="220" height="168" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Jug_lions_hare_Staatliche_Antikensammlungen.jpg/330px-Jug_lions_hare_Staatliche_Antikensammlungen.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Jug_lions_hare_Staatliche_Antikensammlungen.jpg/440px-Jug_lions_hare_Staatliche_Antikensammlungen.jpg 2x" data-file-width="2643" data-file-height="2014" /></a><figcaption>Un lleó i una llebre, en una ceràmica d'estil orientalitzant. Cap al 660 aC.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading6"><h6 id="Faules">Faules</h6><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Faules"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>D'historicitat discutida, tot i que localitzable entre final del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> aC i començament del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> aC, <a href="/wiki/Isop" title="Isop">Isop</a> seria l'autor d'un gran nombre de <a href="/wiki/Faules" class="mw-redirect" title="Faules">faules</a>, breus relats, bé en prosa o bé versificats per facilitar-ne la memorització, molts protagonitzats per animals antropomorfitzats (parlen i es comporten com a éssers humans), com a recurs literari molt efectiu per a la sàtira de costums, en esdevenir un exemple o contraexemple moral. Plató cita la seva popularitat.<sup id="cite_ref-88" class="reference"><a href="#cite_note-88"><span class="cite-bracket">[</span>88<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">ὁ δὲ μέλλων καταβιβρώσκεσθαι ἔφη• ἀλλ᾿ <p> ἔγωγε δίκαια πέπονθα, ὃς θαλάττιος ὢν χερσαῖος ἐβουλήθην γενέσθαι.</p><p> El cranc, a punt de ser devorat, va dir:</p><p> "M'està bé el que m'ha passat perquè, essent un animal marí, he volgut ser terrestre". </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Isop" title="Isop">Isop</a>, <i>El cranc i la guineu</i>.<sup id="cite_ref-89" class="reference"><a href="#cite_note-89"><span class="cite-bracket">[</span>89<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-90" class="reference"><a href="#cite_note-90"><span class="cite-bracket">[</span>90<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tragic_comic_masks_-_roman_mosaic.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Tragic_comic_masks_-_roman_mosaic.jpg/220px-Tragic_comic_masks_-_roman_mosaic.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Tragic_comic_masks_-_roman_mosaic.jpg/330px-Tragic_comic_masks_-_roman_mosaic.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Tragic_comic_masks_-_roman_mosaic.jpg/440px-Tragic_comic_masks_-_roman_mosaic.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a><figcaption>Màscares teatrals en un mosaic romà.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Dramàtica"><span id="Dram.C3.A0tica"></span>Dramàtica</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Dramàtica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/wiki/Trag%C3%A8dia" title="Tragèdia">tragèdia</a> provenia d'un ritual religiós, un <a href="/wiki/C%C3%A0ntic" title="Càntic">càntic</a> en el sacrifici del <i>trágos</i> (τράγος - "boc" -). A les <a href="/wiki/Dion%C3%ADsia" class="mw-redirect" title="Dionísia">dionísies</a>, especialment a Atenes, el càntic es va anar sofisticant, transformat en el <i><a href="/wiki/Ditirambe" title="Ditirambe">dithyrambos</a></i> (διθύραμβος - "ditirambe" -): un veritable espectacle interpretat com una recitació per un <a href="/wiki/Cor_(m%C3%BAsica)" title="Cor (música)">cor</a> els components dels quals es vestien amb pells de cabra; i es van organitzar certàmens (tal com se'n feien de música o d'altres modalitats de poesia).<sup id="cite_ref-91" class="reference"><a href="#cite_note-91"><span class="cite-bracket">[</span>91<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Antigament en la tragèdia hi havia solament el cor, després Tespis va introduir un actor, per tal que el cor descansés; després Èsquil li va donar dos actors, Sòfocles 3, i d'aquesta manera es va anar perfeccionant la tragèdia </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Di%C3%B2genes_Laerci" title="Diògenes Laerci">Diògenes Laerci</a>, Βίοι καὶ γνῶμαι τῶν ἐν φιλοσοφίᾳ εὐδοκιμησάντων ("Vida i opinions d'eminents filòsofs"), III, 56.<sup id="cite_ref-92" class="reference"><a href="#cite_note-92"><span class="cite-bracket">[</span>92<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> <p><a href="/wiki/Tespis" title="Tespis">Tespis</a>, de qui no es conserva cap text, va guanyar el certamen de les festes dionisíaques d'Atenes en els anys 535 i 533 aC. I per les seves innovacions, que a més de l'alternança actor-cor van incloure l'ús del <i> <a href="/w/index.php?title=Prosopon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prosopon (encara no existeix)">prosopon</a> </i> (προσωπον - "<a href="/wiki/Careta" title="Careta">màscara</a>" -, en llatí <i><a href="/wiki/Persona" title="Persona">persona</a></i> - "el que ressona" -),<sup id="cite_ref-93" class="reference"><a href="#cite_note-93"><span class="cite-bracket">[</span>93<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> se'l considera l'inventor del teatre. Malgrat la seva popularitat, o més aviat a causa d'ella, va obtenir l'oposició del mateix <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a>, que li va prohibir <i>la representació i ensenyaments de tragèdies, i les va qualificar de falsedats</i> (και θεσπιν εκωλυσε τραγωδιας διδασκειν, ωσ ανφεληω τνη ψευδολογιαν).<sup id="cite_ref-94" class="reference"><a href="#cite_note-94"><span class="cite-bracket">[</span>94<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Drama" title="Drama">Drama</a> i <a href="/wiki/Teatre_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Teatre de l'antiga Grècia">Teatre de l'antiga Grècia</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Inscription_delphi_apollo.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Inscription_delphi_apollo.JPG/220px-Inscription_delphi_apollo.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Inscription_delphi_apollo.JPG/330px-Inscription_delphi_apollo.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Inscription_delphi_apollo.JPG/440px-Inscription_delphi_apollo.JPG 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption>Inscripció al <a href="/wiki/Temple_d%27Apol%C2%B7lo_(Delfos)" title="Temple d'Apol·lo (Delfos)">Temple d'Apol·lo (Delfos)</a>. Era costum inscriure les sentències de saviesa d'aquesta manera. La més famosa fou <i><a href="/w/index.php?title=Gnothi_seauton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gnothi seauton (encara no existeix)">gnothi seauton</a></i> (γνωθι σεαυτόν - "coneix-te a tu mateix"-).</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Prosa">Prosa</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Prosa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Mentre que les composicions poètiques es diferenciaven de la parla normal en l'ús de recursos literaris com el ritme i la rima, els <a href="/wiki/Log%C3%B2grafs" class="mw-redirect" title="Logògrafs">logògrafs</a> utilitzaven el llenguatge en els seus escrits o en les seves intervencions orals (per exemple, en els discursos jurídics o en les lectures públiques d'històries, que incloïen cròniques d'esdeveniments i digressions etnogràfiques sobre països llunyans). L'efectivitat o l'estètica del llenguatge usat no havia de ser, necessàriament, menor al de la poesia èpica, i el que canviava era l'estil (que es defineix com a imperiòdic). <a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a> va identificar tots els seus precursors en la formació de la <a href="/wiki/Historiografia_grega" title="Historiografia grega">ciència històrica</a> amb la denominació <i>logográphos</i> (λογογράφος), que tant pot voler dir "el que escriu la història" com "el que escriu com es parla". </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Acusilau_d%27Argos" title="Acusilau d'Argos">Acusilau d'Argos</a>, <a href="/wiki/Cadme_de_Milet" title="Cadme de Milet">Cadme de Milet</a>, <a href="/wiki/Hecateu_de_Milet" class="mw-redirect" title="Hecateu de Milet">Hecateu de Milet</a>, <a href="/wiki/Car%C3%B3_de_L%C3%A0mpsac" title="Caró de Làmpsac">Caró de Làmpsac</a>, i <a href="/wiki/Hel%C2%B7l%C3%A0nic_de_Mitilene" title="Hel·lànic de Mitilene">Hel·lànic de Mitilene</a></div> <p>Després del grup de legisladors i savis prestigiosos recordats per les seves sentències o aforismes de naturalesa sapiencial (els "<a href="/wiki/Set_savis_de_Gr%C3%A8cia" title="Set savis de Grècia">Set savis de Grècia</a>"), els posteriorment anomenats <a href="/wiki/Fil%C3%B2sofs_presocr%C3%A0tics" class="mw-redirect" title="Filòsofs presocràtics">filòsofs presocràtics</a> van utilitzar alternativament per als seus textos especulatius la prosa (<a href="/wiki/Anaximandre_de_Milet" class="mw-redirect" title="Anaximandre de Milet">Anaximandre</a> - de qui es diu que va ser el primer a fer-ho així-, <a href="/wiki/Anax%C3%ADmenes_de_Milet" class="mw-redirect" title="Anaxímenes de Milet">Anaxímenes</a>, <a href="/wiki/Her%C3%A0clit" class="mw-redirect" title="Heràclit">Heràclit</a>) o el vers (<a href="/wiki/Xen%C3%B2fanes_de_Colof%C3%B3" title="Xenòfanes de Colofó">Xenòfanes</a>, <a href="/wiki/Parm%C3%A8nides_d%27Elea" class="mw-redirect" title="Parmènides d'Elea">Parmènides</a>, <a href="/wiki/Emp%C3%A8docles" title="Empèdocles">Empèdocles</a>). </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Sofistes" class="mw-redirect" title="Sofistes">Sofistes</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Plaque_Penteskouphia_MNB2858.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Plaque_Penteskouphia_MNB2858.jpg/220px-Plaque_Penteskouphia_MNB2858.jpg" decoding="async" width="220" height="156" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Plaque_Penteskouphia_MNB2858.jpg/330px-Plaque_Penteskouphia_MNB2858.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Plaque_Penteskouphia_MNB2858.jpg/440px-Plaque_Penteskouphia_MNB2858.jpg 2x" data-file-width="1540" data-file-height="1090" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/P%C3%ADnax" title="Pínax">Pínax</a></i> corinti, cap al 575 aC. Representa un ceramista enfront del seu forn. <a href="/wiki/Elements_cl%C3%A0ssics" title="Elements clàssics">Principis elementals</a> (foc, terra, aigua, aire) i <a href="/wiki/Hilemorfisme" title="Hilemorfisme">matèria que canvia de forma</a>. Els filòsofs observaven els fenòmens naturals i les activitats humanes, reflexionaven a partir de tot això per a la construcció del seu discurs racional, i també recorrien a algun dels seus aspectes, utilitzant-los com imatges exemplificadores (<i><a href="/wiki/Analogia" title="Analogia">analogia</a></i> ἀναλογία) de les seves idees. <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Heràclit (...) estava escalfant-se davant d'un forn. Veient-los vacil·lar [a uns visitants] els va donar valor i els va convidar a entrar amb aquestes paraules: <p> "Aquí també hi ha déus" </p><p> εκελεuσε γαρ αuτοuσ εισιεναι θαρροuντασ' ειναι γαρ και ενταuθα θεοuσ<sup id="cite_ref-95" class="reference"><a href="#cite_note-95"><span class="cite-bracket">[</span>95<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Filosofia:_presocràtics"><span id="Filosofia:_presocr.C3.A0tics"></span>Filosofia: presocràtics</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Filosofia: presocràtics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Filosofia_presocr%C3%A0tica" title="Filosofia presocràtica">Filosofia presocràtica</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Anaximander_world_map-ca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Anaximander_world_map-ca.svg/220px-Anaximander_world_map-ca.svg.png" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Anaximander_world_map-ca.svg/330px-Anaximander_world_map-ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Anaximander_world_map-ca.svg/440px-Anaximander_world_map-ca.svg.png 2x" data-file-width="1063" data-file-height="1063" /></a><figcaption>Possible aspecte dels mapes d'Anaximandre i d'Hecateu, que serà la base dels models geogràfics posteriors (<a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a>, <a href="/wiki/Erat%C3%B2stenes" title="Eratòstenes">Eratòstenes</a> -ja amb la consideració de l'esfericitat de la Terra- i <a href="/wiki/Claudi_Ptolemeu" title="Claudi Ptolemeu">Claudi Ptolemeu</a>). Els <a href="/wiki/Mapa_T-O" title="Mapa T-O">mapes medievals "T en O"</a> es van realitzar a partir d'un model simplificat per <a href="/wiki/Isidor_de_Sevilla" title="Isidor de Sevilla">Isidor de Sevilla</a> difós per <a href="/wiki/Beat_de_Li%C3%A9bana" title="Beat de Liébana">Beat de Liébana</a>.</figcaption></figure> <p>La interpretació habitual del pensament grec de l'època arcaica és el pas del <i><a href="/wiki/Mite" title="Mite">mythos</a></i> (μῦθος - "mite" -), al <i> <a href="/wiki/Logos" title="Logos">logos</a> </i>(λóγος - "paraula","raó"," discurs "-). <a href="/wiki/Tales_de_Milet" title="Tales de Milet">Tales de Milet</a>, el primer filòsof de l'<a href="/wiki/Escola_de_Milet" title="Escola de Milet">escola jònica</a>, inaugura una nova forma de reflexionar sobre el món i l'home, caracteritzada per la secularització i l'esperit crític, adequada a les originals característiques de la formació social històrica del seu entorn, que permetia la independència personal del pensador, i li oferia tota mena d'estímuls intel·lectuals, gràcies a l'excepcional fluïdesa de les relacions amb altres civilitzacions del món antic, i a la utilització de l'escriptura. L'<a href="/wiki/Escola_pitag%C3%B2rica" class="mw-redirect" title="Escola pitagòrica">escola pitagòrica</a> va emprendre una altra trajectòria, la qual enllaça la <a href="/wiki/Racionalitat" class="mw-redirect" title="Racionalitat">racionalitat</a> més abstracta amb el <a href="/wiki/Misticisme" title="Misticisme">misticisme</a>. </p><p>Bona part de les reflexions filosòfiques en època arcaica es van centrar en la definició de l'<i><a href="/wiki/Arch%C3%A9" class="mw-redirect" title="Arché">arché</a></i> (ἀρχή, "font", "principi" o "origen"), la <i><a href="/wiki/Cosmogonia" title="Cosmogonia">cosmogonia</a></i> (κοσμογονία - "origen de l'univers" -) o l'<a href="/wiki/Elements_de_l%27antiguitat" class="mw-redirect" title="Elements de l'antiguitat">element</a> <sup id="cite_ref-96" class="reference"><a href="#cite_note-96"><span class="cite-bracket">[</span>96<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>original de totes les coses, la seva <a href="/wiki/Ess%C3%A8ncia" title="Essència">essència</a> o <a href="/wiki/Subst%C3%A0ncia" title="Substància">substància</a> (termes que es van anar precisant amb les successives definicions en èpoques posteriors), el que, sense necessitat de cap altra cosa, existeix per si mateix. L'<a href="/wiki/Exist%C3%A8ncia" title="Existència">existència</a> fou en si mateixa un problema filosòfic fonamental, que <a href="/wiki/Her%C3%A0clit_d%27Efes" class="mw-redirect" title="Heràclit d'Efes">Heràclit</a> i <a href="/wiki/Parm%C3%A8nides_d%27Elea" class="mw-redirect" title="Parmènides d'Elea">Parmènides</a> van iniciar amb les seves teories sobre l'<a href="/wiki/%C3%89sser" class="mw-redirect" title="Ésser">ésser</a> o <a href="/wiki/Ens" title="Ens">ens</a> (τὸ ὂν). </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εἶμέν τε καὶ οὐκ εἶμεν<p class="mw-empty-elt"> </p><p>En els mateixos rius entrem i no entrem, [doncs] som i no som [els mateixos] </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Her%C3%A0clit_d%27Efes" class="mw-redirect" title="Heràclit d'Efes">Heràclit</a>, fragment 22 B12 </td></tr></tbody></table></div> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">τὸ γὰρ αὐτὸ νοεῖν ἐστίν τε καὶ εἴναι.<p> (...)</p><p> ἔστι γὰρ εἶναι͵</p><p> μηδὲν δ΄ οὐκ ἔστιν </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— La lectura d'aquests fragments crucials del text de <a href="/wiki/Parm%C3%A8nides_d%27Elea" class="mw-redirect" title="Parmènides d'Elea">Parmènides</a> (3, 1 i 6, 1-2) és discutidíssima:<p> La primera part es pot entendre com "el mateix és pensar i ésser" o "el mateix és ser pensat i ésser". </p><p> La segona part, que conté el tradicional i rotund "l'ésser és i el no ésser no és", es pot matisar com a "doncs hi ha ésser, res no hi ha".<sup id="cite_ref-97" class="reference"><a href="#cite_note-97"><span class="cite-bracket">[</span>97<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p></td></tr></tbody></table></div> <p>De la problemàtica condició d'aquesta nova forma de coneixement que s'estava conformant (per exemple, si seria purament teòrica o tindria una substancial rellevància pràctica en el món real), és bona mostra el mapa d'<a href="/wiki/Anaximandre_de_Milet" class="mw-redirect" title="Anaximandre de Milet">Anaximandre de Milet</a> (mitjan segle VI aC). El seu projecte no era el d'un mapa geogràfic, sinó el d'un model visual que situés cosmològicament la Terra. La presentava plana, envoltada per l'Oceà, amb l'Hèl·lade (concretament Delfos - l'<i>ómphalos</i> -) al centre i amb els continents (Europa, Àsia i Líbia -África-) separats per mars i rius (Mediterrani, Negre, Nil i <a href="/wiki/Riu_Fasis" title="Riu Fasis">Fasis</a>), amb una característica <a href="/wiki/Mapa_T-O" title="Mapa T-O">forma de "T en O"</a> que es repetirà fins als mapes medievals. <a href="/wiki/Arist%C3%B2fanes" title="Aristòfanes">Aristòfanes</a> es burlarà d'ell en la comèdia <i> <a href="/wiki/Els_n%C3%BAvols" title="Els núvols">Nefélai</a> </i> (Νεφέλαι - "núvols" - 423 aC<sup id="cite_ref-98" class="reference"><a href="#cite_note-98"><span class="cite-bracket">[</span>98<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> on tal mapa apareix al costat d'altres "joguines" geomètriques i geogràfiques, totes elles inútils per a la <i>polis</i>, per la seva naturalesa especulativa i abstracta.<sup id="cite_ref-99" class="reference"><a href="#cite_note-99"><span class="cite-bracket">[</span>99<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La utilització política del coneixement és igualment ambivalent: Al 499 aC. <a href="/wiki/Hecateu_de_Milet" class="mw-redirect" title="Hecateu de Milet">Hecateu de Milet</a> havia previngut els seus conciutadans de la imprudència de rebel·lar-se contra l'Imperi persa, per a la qual cosa podia recolzar-se visualment amb la seva pròpia versió d'aquest mapa (que mostrava la descomunal superioritat geogràfica d'aquell enemic); però va ser el propi dirigent de Milet, <a href="/wiki/Arist%C3%A0gores_de_Milet" title="Aristàgores de Milet">Aristàgores</a>, el que faria servir el mateix mapa (<i>una tauleta de bronze on està gravat tot el contorn de la Terra, tot el mar i tots els rius</i>)<sup id="cite_ref-100" class="reference"><a href="#cite_note-100"><span class="cite-bracket">[</span>100<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>per buscar el suport de les polis gregues del continent. Un primerenc cas de tecnologia política que busca la justificació no en voluntats sobrehumanes, sinó en la ciència i la filosofia; i una primerenca evidència de la possibilitat d'interpretar tan flexiblement aquests coneixements com sempre s'havia fet amb textos sagrats, oracles o auguris. La resposta d'Atenes i Esparta fou divergent: els lacedemonis, pels quals decidia el rei <a href="/wiki/Cle%C3%B2menes_I" title="Cleòmenes I">Cleòmenes</a>, es van negar a intervenir; la majoria dels <i>trenta mil</i> ciutadans de l'<i>ekklesia</i> atenesa es van mostrar disposats a enviar vint naus.<sup id="cite_ref-101" class="reference"><a href="#cite_note-101"><span class="cite-bracket">[</span>101<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Religió"><span id="Religi.C3.B3"></span>Religió</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Religió"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Religi%C3%B3_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Religió de l'antiga Grècia">Religió de l'antiga Grècia</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Mitologia_grega" title="Mitologia grega">Mitologia grega</a>, <a href="/wiki/Ol%C3%ADmpics" title="Olímpics">Olímpics</a>, <a href="/wiki/Categoria:D%C3%A9us_de_la_mitologia_grega" title="Categoria:Déus de la mitologia grega">Categoria:Déus de la mitologia grega</a>, <a href="/wiki/T%C3%A8menos" title="Tèmenos">Tèmenos</a>, <a href="/wiki/Herma" title="Herma">Herma</a>, <a href="/wiki/Endevinaci%C3%B3_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Endevinació a l'antiga Grècia">Endevinació a l'antiga Grècia</a>, <a href="/wiki/Heroi_grec" title="Heroi grec">Heroi grec</a>, <a href="/wiki/Categoria:Festivals_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Categoria:Festivals de l'antiga Grècia">Categoria:Festivals de l'antiga Grècia</a>, i <a href="/wiki/Categoria:Temples_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Categoria:Temples de l'antiga Grècia">Categoria:Temples de l'antiga Grècia</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Disk-fibula_Gorgoneion_Louvre_Br4306.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Disk-fibula_Gorgoneion_Louvre_Br4306.jpg/220px-Disk-fibula_Gorgoneion_Louvre_Br4306.jpg" decoding="async" width="220" height="275" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Disk-fibula_Gorgoneion_Louvre_Br4306.jpg/330px-Disk-fibula_Gorgoneion_Louvre_Br4306.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Disk-fibula_Gorgoneion_Louvre_Br4306.jpg/440px-Disk-fibula_Gorgoneion_Louvre_Br4306.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="2000" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Gorgoneion" class="mw-redirect" title="Gorgoneion">Gorgoneion</a></i> (Γοργόνειον) de bronze. Segona meitat del segle VI aC</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kore_Heraion_Samos_Louvre_Ma686.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Kore_Heraion_Samos_Louvre_Ma686.jpg/220px-Kore_Heraion_Samos_Louvre_Ma686.jpg" decoding="async" width="220" height="510" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Kore_Heraion_Samos_Louvre_Ma686.jpg/330px-Kore_Heraion_Samos_Louvre_Ma686.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Kore_Heraion_Samos_Louvre_Ma686.jpg/440px-Kore_Heraion_Samos_Louvre_Ma686.jpg 2x" data-file-width="1220" data-file-height="2830" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Hera_de_Samos" title="Hera de Samos">Hera de Samos</a></i>, vers el 570 aC</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Omphallos.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Omphallos.jpg/220px-Omphallos.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Omphallos.jpg/330px-Omphallos.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Omphallos.jpg/440px-Omphallos.jpg 2x" data-file-width="480" data-file-height="640" /></a><figcaption>L''<i><a href="/wiki/Omphalos" class="mw-redirect" title="Omphalos">Omphalos</a></i> (ὀμφαλός -"melic"-) de Delfos.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Locri_Pinax_Of_Persephone_And_Hades.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Locri_Pinax_Of_Persephone_And_Hades.jpg/220px-Locri_Pinax_Of_Persephone_And_Hades.jpg" decoding="async" width="220" height="265" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Locri_Pinax_Of_Persephone_And_Hades.jpg/330px-Locri_Pinax_Of_Persephone_And_Hades.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Locri_Pinax_Of_Persephone_And_Hades.jpg/440px-Locri_Pinax_Of_Persephone_And_Hades.jpg 2x" data-file-width="993" data-file-height="1198" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/P%C3%ADnax" title="Pínax">Pínax</a></i> de <a href="/wiki/Locri" class="mw-redirect" title="Locri">Locri</a> que representa la parella entronitzada d'<a href="/wiki/Hades" title="Hades">Hades</a> i <a href="/wiki/Pers%C3%A8fone" title="Persèfone">Persèfone</a>. Primera meitat del segle V aC. Ella porta el seu símbol iconogràfic: el blat, mentre ell sosté un bol i una branca de julivert; el gall (una au ctònica, és a dir, terrestre) és un altre element identificatiu del culte a Persèfone, vinculada a l'agricultura, com la seva mare <a href="/wiki/Dem%C3%A8ter" title="Demèter">Demèter</a> (<a href="/wiki/Misteris_eleusins" class="mw-redirect" title="Misteris eleusins">misteris eleusins</a>).</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Exekias_Dionysos_Staatliche_Antikensammlungen_2044.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Exekias_Dionysos_Staatliche_Antikensammlungen_2044.jpg/220px-Exekias_Dionysos_Staatliche_Antikensammlungen_2044.jpg" decoding="async" width="220" height="246" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Exekias_Dionysos_Staatliche_Antikensammlungen_2044.jpg/330px-Exekias_Dionysos_Staatliche_Antikensammlungen_2044.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Exekias_Dionysos_Staatliche_Antikensammlungen_2044.jpg/440px-Exekias_Dionysos_Staatliche_Antikensammlungen_2044.jpg 2x" data-file-width="1542" data-file-height="1725" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/K%C3%ADlix" class="mw-redirect" title="Kílix">Kílix</a></i> de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">ceràmica de figures negres</a> signat per <a href="/wiki/Ex%C3%A8quies_(pintor)" title="Exèquies (pintor)">Exèquies</a>, que representa <a href="/wiki/Dion%C3%ADs" title="Dionís">Dionís</a> en un vaixell envoltat de dofins. Cap al 530 aC.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:NAMA_Sacrifice_aux_Charites.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/NAMA_Sacrifice_aux_Charites.jpg/220px-NAMA_Sacrifice_aux_Charites.jpg" decoding="async" width="220" height="92" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/NAMA_Sacrifice_aux_Charites.jpg/330px-NAMA_Sacrifice_aux_Charites.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/NAMA_Sacrifice_aux_Charites.jpg/440px-NAMA_Sacrifice_aux_Charites.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="417" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/P%C3%ADnax" title="Pínax">Pínax</a></i>, taula votiva de fusta pintada que representan una processó, al so de la lira i l'<i><a href="/wiki/Aulos" title="Aulos">aulos</a></i> (αὐλός -doble flauta-), prèvia al sacrifici d'un xai a les <i><a href="/wiki/C%C3%A0rites_(mitologia)" title="Càrites (mitologia)">Càrites</a> </i> (Χάριτες - "Gràcies" -). Trobada en una gruta de <a href="/wiki/Sici%C3%B3" title="Sició">Sició</a>, prop de Corint. Datada cap al 540 aC.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:0007MAN-Herma.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/0007MAN-Herma.jpg/220px-0007MAN-Herma.jpg" decoding="async" width="220" height="535" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ed/0007MAN-Herma.jpg 1.5x" data-file-width="329" data-file-height="800" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Herma" title="Herma">Herma</a></i> (έρμα) de <a href="/wiki/Sifnos" title="Sifnos">Sifnos</a>. Cap al 520 aC.</figcaption></figure> <p>Les manifestacions religioses en la Grècia arcaica estan íntimament lligades a la vida política i la conformació de la identitat grega, tant dins de cada <i> polis </i> (els cultes cívics entorn de l'espai privilegiat de les <a href="/wiki/Acr%C3%B2polis" title="Acròpolis">acròpolis</a> - <i><a href="/wiki/Panatenea" class="mw-redirect" title="Panatenea">Panathénaia</a></i> Παναθήναια a Atenes, <i><a href="/wiki/Gimnop%C3%A8dia" class="mw-redirect" title="Gimnopèdia">Gumnopaidía</a></i> Γυμνοπαιδία a Esparta-), com les <i><a href="/wiki/Amfictionia" class="mw-redirect" title="Amfictionia">amfictionies</a></i>, que solidaritzaven amplis territoris (<a href="/wiki/Micenes" title="Micenes">Micenes</a> -dedicada a <a href="/wiki/Hera" title="Hera">Hera</a> -, <a href="/w/index.php?title=Panionion&action=edit&redlink=1" class="new" title="Panionion (encara no existeix)">Panionion</a> -dedicada a Posidó -, <a href="/wiki/Dodona" title="Dodona">Dodona</a> i <a href="/wiki/Ol%C3%ADmpia" title="Olímpia">Olímpia</a> -dedicades a Zeus-, <a href="/wiki/Antela" title="Antela">Antela</a> -dedicada a Demèter -,<sup id="cite_ref-102" class="reference"><a href="#cite_note-102"><span class="cite-bracket">[</span>102<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Alalcomenes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alalcomenes (encara no existeix)">Alalcomenes</a> -dedicada a la deessa Atenea<sup id="cite_ref-103" class="reference"><a href="#cite_note-103"><span class="cite-bracket">[</span>103<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><a href="/wiki/Delos" title="Delos">Delos</a>, <a href="/wiki/Delfos_(ciutat)" title="Delfos (ciutat)">Delfos</a> i <a href="/wiki/Cnidos" title="Cnidos">Triopion</a> -dedicades a Apol·lo-); com a escala de tota l'Hèl·lade (els anomenats <a href="/w/index.php?title=Santuaris_panhel%C2%B7l%C3%A8nics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santuaris panhel·lènics (encara no existeix)">santuaris panhel·lènics</a> i altres igualment prestigiosos - <a href="/wiki/%C3%88poca_Arcaica#Arquitectura" class="mw-redirect" title="Època Arcaica">ja citats</a> -). Els <a href="/wiki/Jocs_Panhel%C2%B7l%C3%A8nics" class="mw-redirect" title="Jocs Panhel·lènics">Jocs Panhel·lènics</a> se celebraven en honor dels déus (<a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_de_l%27antiguitat" title="Jocs Olímpics de l'antiguitat">a Olímpia</a> i <a href="/wiki/N%C3%A8mea" title="Nèmea">Nèmea</a> en honor de <a href="/wiki/Zeus" title="Zeus">Zeus</a>, a <a href="/wiki/Delfos_(ciutat)" title="Delfos (ciutat)">Delfos</a> els <a href="/wiki/Jocs_P%C3%ADtics" title="Jocs Pítics">Pítics</a> en honor d'<a href="/wiki/Apol%C2%B7lo" title="Apol·lo">Apol·lo</a>, a <a href="/wiki/%C3%8Dstmia" title="Ístmia">Ístmia</a> -al costat de Corint- els <a href="/wiki/Jocs_%C3%8Dstmics" title="Jocs Ístmics">Ístmics</a> en honor de <a href="/wiki/Posid%C3%B3" title="Posidó">Posidó</a>), i hi havia molts altres d'importància local. Fins i tot el <a href="/wiki/Teatre_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Teatre de l'antiga Grècia">teatre</a> va tenir un origen i una funció religiosa, vinculada a <a href="/wiki/Dion%C3%ADs" title="Dionís">Dionís</a>, que d'altra banda personificava l'ancestral <a href="/wiki/Vi_a_l%27Antiga_Gr%C3%A8cia" class="mw-redirect" title="Vi a l'Antiga Grècia">cultura grega del vi</a> (convertia les seves animades festivitats - <a href="/wiki/Lenees" title="Lenees">Lenees</a>, <a href="/wiki/Dion%C3%ADsies" title="Dionísies">Dionísies</a> i <a href="/wiki/Antest%C3%A8ria" class="mw-redirect" title="Antestèria">Antestèries</a> - en les més populars) i trastocava les jerarquies aristocràtiques dels <a href="/wiki/D%C3%A9us_ol%C3%ADmpics" class="mw-redirect" title="Déus olímpics">déus olímpics</a>.<sup id="cite_ref-104" class="reference"><a href="#cite_note-104"><span class="cite-bracket">[</span>104<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquesta <i> <a href="/wiki/Jerarquia" title="Jerarquia">hierarchia</a> </i> (ἱεραρχία - "govern sagrat" -), d'origen <a href="/wiki/Mic%C3%A8nic" title="Micènic">micènic</a>, havia quedat sistematitzada al començament de l'època arcaica en els textos d'<a href="/wiki/Homer" title="Homer">Homer</a> i <a href="/wiki/Hes%C3%ADode" title="Hesíode">Hesíode</a>. <a href="/wiki/Zeus" title="Zeus">Zeus</a>, <a href="/wiki/Hera" title="Hera">Hera</a>, <a href="/wiki/Dem%C3%A8ter" title="Demèter">Demèter</a>, <a href="/wiki/Posid%C3%B3" title="Posidó">Posidó</a>, <a href="/wiki/Hefest" title="Hefest">Hefest</a>, <a href="/wiki/Ares" title="Ares">Ares</a>, <a href="/wiki/Apol%C2%B7lo" title="Apol·lo">Apol·lo</a>, <a href="/wiki/Artemisa" class="mw-redirect" title="Artemisa">Artemisa</a>, <a href="/wiki/Hermes" title="Hermes">Hermes</a>, <a href="/wiki/Atenea" class="mw-redirect" title="Atenea">Atenea</a>, <a href="/wiki/Afrodita" title="Afrodita">Afrodita</a>, <a href="/wiki/Hestia" class="mw-redirect" title="Hestia">Hestia</a>, <a href="/wiki/Hades" title="Hades">Hades</a> i <a href="/wiki/Dion%C3%ADs" title="Dionís">Dionís</a> - vegeu la localització <a href="/wiki/%C3%88poca_Arcaica#Arquitectura" class="mw-redirect" title="Època Arcaica">ja citada</a> de les seves principals temples- són els déus que solien formar part dels <a href="/wiki/D%C3%A9us_ol%C3%ADmpics" class="mw-redirect" title="Déus olímpics">olímpics</a>, les llistes eren formades sovint per un nombre de dotze (Δωδεκάθεον - "12 déus" -)<sup id="cite_ref-105" class="reference"><a href="#cite_note-105"><span class="cite-bracket">[</span>105<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> encara que existien molts altres déus prestigiosos que podien incloure o no en el còmput (<a href="/wiki/Pers%C3%A8fone" title="Persèfone">Persèfone</a>, <a href="/wiki/H%C3%A8racles" title="Hèracles">Hèracles</a>, <a href="/wiki/Asclepi" title="Asclepi">Asclepi</a>, <a href="/wiki/Hebe_(mitologia)" title="Hebe (mitologia)">Hebe</a>, <a href="/wiki/Eros_(fill_d%27Ares)" title="Eros (fill d'Ares)">Eros</a>), a més d'entitats primordials (<a href="/wiki/Cronos" title="Cronos">Cronos</a> i <a href="/wiki/Rea_(mitologia)" title="Rea (mitologia)">Rea</a> -el temps i la maternitat-, <a href="/wiki/%C3%9Aranos" class="mw-redirect" title="Úranos">Úranos</a> i <a href="/wiki/Gea" title="Gea">Gea</a> -el cel i la terra-, <a href="/wiki/H%C3%A8lios" title="Hèlios">Hèlios</a> i <a href="/wiki/Selene" title="Selene">Selene</a> -el sol i la lluna-, els <a href="/wiki/S%C3%A0tir" title="Sàtir">sàtirs</a>, les <a href="/wiki/Nimfes" class="mw-redirect" title="Nimfes">nimfes</a> i tota classe de divinitzacions de les forces naturals presents en el món - <a href="/wiki/%C3%88ol_(fill_d%27H%C3%ADpotes)" title="Èol (fill d'Hípotes)">vents</a>, aigües marines i terrestres, etc.- o dels enigmes de la psique humana -els <a href="/wiki/Himnos" class="mw-redirect" title="Himnos">somnis</a>, les <a href="/wiki/C%C3%A0rites_(mitologia)" title="Càrites (mitologia)">Càrites</a>, les <a href="/wiki/Muses" title="Muses">muses</a>, les <a href="/wiki/Eum%C3%A8nides" title="Eumènides">eumènides</a>, les <a href="/wiki/G%C3%B2rgones" class="mw-redirect" title="Gòrgones">gòrgones</a>, les <a href="/wiki/Moires" title="Moires">moires</a>, etc.). </p> <center> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Τρὶς γὰρ χίλιαί εἰσι τανύσφυροι Ὠκεανῖναι,<p> αἵ ῥα πολυσπερέες γαῖαν καὶ βένθεα λίμνης</p><p> πάντη ὁμῶς ἐφέπουσι, θεάων ἀγλαὰ τέκνα.</p><p> Τόσσοι δ᾽ αὖθ᾽ ἕτεροι ποταμοὶ καναχηδὰ ῥέοντες,</p><p> υἱέες Ὠκεανοῦ, τοὺς γείνατο πότνια Τηθύς•</p><p> τῶν ὄνομ᾽ ἀργαλέον πάντων βροτὸν ἀνέρ᾽ ἐνισπεῖν,</p><p> Οἳ δὲ ἕκαστοι ἴσασιν, ὅσοι περιναιετάωσιν.</p><p class="mw-empty-elt"> </p><p> Car tres mil són les <a href="/wiki/Oce%C3%A0nides" title="Oceànides">Oceànides</a> de fins turmells que, </p><p> molt repartides, per igual guarden per tot arreu la terra </p><p> i les profunditats de les llacunes, resplendents filles de deesses. </p><p> I altres tants els rius que corren estrepitosament,</p><p> fills de l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_(mitologia)" class="mw-redirect" title="Oceà (mitologia)">Oceà</a>, engendrats per l'augusta <a href="/wiki/Tetis_(filla_de_Gea)" title="Tetis (filla de Gea)">Tetis</a>.</p><p> Una boca mortal no sabria nomenar-los tots</p><p> Però coneixen llurs noms aquells que habiten a les seves ribes. </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Hes%C3%ADode" title="Hesíode">Hesíode</a>, <i><a href="/wiki/Teogonia" title="Teogonia">Teogonia</a></i>, II, 369. </td></tr></tbody></table></div> </center> <p>No existia ni <a href="/wiki/Dogma" title="Dogma">dogma</a> ni un <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">estament religiós</a> separat com a tal de la resta de la població. Les funcions de <a href="/wiki/Sacerdoci" class="mw-redirect" title="Sacerdoci">sacerdoci</a> i les obligacions <a href="/wiki/Ritual" title="Ritual">rituals</a> del <a href="/wiki/Culte" title="Culte">culte</a> eren exercides per certs magistrats (com el <i><a href="/wiki/Basileus" class="mw-redirect" title="Basileus">basileus</a></i>) i per altres homes i dones que, només en alguns casos, estaven consagrats a aquestes tasques en exclusivitat o amb certes limitacions, com la virginitat (és el cas, per exemple de la <i><a href="/wiki/P%C3%ADtia" title="Pítia">pítia</a></i> de l'<a href="/wiki/Oracle_de_Delfos" title="Oracle de Delfos">Oracle de Delfos</a>). En altres ocasions, la funció sagrada implicava obligacions oposades (<a href="/wiki/Prostituci%C3%B3_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia#La_prostitució_sagrada" title="Prostitució a l'antiga Grècia">prostitució ritual</a>, <i><a href="/w/index.php?title=Hieros_daines&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hieros daines (encara no existeix)">hieros daines</a></i> ἱερός γάμος). Molt estesos estaven els <a href="/w/index.php?title=Sacrificis_religiosos_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sacrificis religiosos de l'antiga Grècia (encara no existeix)">rituals de sacrifici animal</a> (<i><a href="/wiki/Hecatombe" title="Hecatombe">hecatombe</a> </i> ἑκατόμβη - "cent bous" -). Minoritaris, però prestigiosos, eren els <a href="/wiki/Religi%C3%B3_mist%C3%A8rica" title="Religió mistèrica">cultes mistèrics</a> (<i>mysteria</i> μυστήρια) <a href="/wiki/Misteris_d%27Eleusis" title="Misteris d'Eleusis">eleusins</a> i <a href="/wiki/Dion%C3%ADs" title="Dionís">dionisíacs</a> (que incloïen l'<i><a href="/w/index.php?title=Orgion&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orgion (encara no existeix)">orgion</a></i> ὄργιον, en plural <i><a href="/wiki/Orgia" title="Orgia">orgia</a></i>).<sup id="cite_ref-106" class="reference"><a href="#cite_note-106"><span class="cite-bracket">[</span>106<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tot i la secularització del pensament i de l'absència o poca importància de la <a href="/wiki/M%C3%A0gia" title="Màgia">màgia</a> o de les <a href="/w/index.php?title=Superstici%C3%B3_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Superstició a l'antiga Grècia (encara no existeix)">supersticions</a>, tan cridaneres en altres religions,<sup id="cite_ref-107" class="reference"><a href="#cite_note-107"><span class="cite-bracket">[</span>107<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> la gravitació de la religió era omnipresent en la vida quotidiana i fins i tot en la política: els enigmàtics missatges de l'<a href="/wiki/Oracle_de_Delfos" title="Oracle de Delfos">Oracle de Delfos</a> eren objecte d'acurada interpretació (i també de negociacions prèvies i manipulacions posteriors); mentre que les transgressions de les prohibicions religioses eren castigades, sota la greu acusació d'<i><a href="/wiki/Asebeia" title="Asebeia">asebeia</a></i> (ἀσέβεια - "<a href="/wiki/Impietat" title="Impietat">impietat</a>" -). Un dels fets amb més transcendència va succeir el 632 aC, quan <a href="/wiki/Cil%C3%B3_(pol%C3%ADtic)" title="Ciló (polític)">Ciló</a> i els seus partidaris van ser executats per ordre de <a href="/wiki/M%C3%A8gacles_I" title="Mègacles I">Mègacles</a>, tot i haver-se acollit al sagrat de l'Acròpolis d'Atenes; una condemna eterna va caure, no només sobre l'impiu, sinó sobre tota la seva família i descendència (els <a href="/wiki/Alcme%C3%B2nides" title="Alcmeònides">alcmeònides</a>), el que va ser adduït en contra de diversos personatges destacats de la història grega posterior. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-INTROD-1"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-INTROD_1-0">1,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-INTROD_1-1">1,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-INTROD_1-2">1,2</a></sup></span> <span class="reference-text">«<a href="/wiki/Tribu_(antropologia)" title="Tribu (antropologia)">Tribu</a>» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega <i><a href="/w/index.php?title=Phyl%C3%A9&action=edit&redlink=1" class="new" title="Phylé (encara no existeix)">phylé</a></i>, <i>fylé</i> o <i>phulē</i> (φυλή —'<a href="/wiki/Ra%C3%A7a" title="Raça">raça'</a>, '<a href="/wiki/Poble_(pol%C3%ADtica)" title="Poble (política)">poble'</a>—), del verb <i>fyeszai</i> o <i>phuesthai</i> (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en'). «<a href="/wiki/Clan" title="Clan">Clan</a>» sol ser la traducció de la paraula grega <i><a href="/wiki/Genos" title="Genos">genos</a></i> (γένος -'especie','raça','família','naixement'-), que denominava a una institució política clau en les polis aristocràtiques. També existia una institució intermèdia entre el <i>genos</i> i la <i>phylé</i>: la <i><a href="/wiki/Fratria" title="Fratria">fratria</a></i> (φρατρία -'germandat'-). Les reformes de Clístenes en van desvirtuar la condició d'agrupacions basades en el parentiu, i les va substituir per les agrupacions basades en el veïnatge: trities <i>trittyes</i> (τριττύες, plural de <a href="/w/index.php?title=Trit%C3%ADs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tritís (encara no existeix)">tritís</a> <i> trittys </i>, τριττύς -'trigèsima'-) i <i> <a href="/wiki/Demos" title="Demos">demoi</a> </i> (δeμοι, plural de <i>demos</i>, δeμος -'poble'-). <br /> L'<a href="/wiki/Antropologia" title="Antropologia">antropologia</a> va reutilitzar el terme "tribu per a la categorització d'un tipus de societat en què la relació de <a href="/wiki/Parentiu" title="Parentiu">parentiu</a> estricte, pròpia d'una societat més primitiva (<a href="/w/index.php?title=Societat_cl%C3%A0nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Societat clànica (encara no existeix)">societat clànica</a>), s'amplia a parentiu teòric, o descendència d'un presumpte <a href="/wiki/Avantpassat_com%C3%BA" title="Avantpassat comú">avantpassat comú</a>, pròpia de les societats més evolucionades (<a href="/wiki/Tribu_(antropologia)" title="Tribu (antropologia)">societat tribal</a> o <a href="/wiki/Patriarcal" class="mw-redirect" title="Patriarcal">patriarcal</a>); to i que menys sofisticada que les societats urbanes, societats complexes o <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilitzacions</a>, enfront de les que serien encara un <a href="/w/index.php?title=Cultura_primitiva&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultura primitiva (encara no existeix)">estadi cultural primitiu</a> denominat «<a href="/wiki/B%C3%A0rbar" title="Bàrbar">barbàrie</a>». <br /> Aquesta mena de termes han quedat obsolets en l'antropologia actual, però segueixen sent explicatius de la imatge que els grecs, des de finals de l'època arcaica, tenien de si mateixos com a societat que estava construint -com a civilització, davant d'altres societats <a href="/wiki/Alteritat" title="Alteritat">percebudes com "l'altre"</a> (<i>barbaroi</i> βάρβαροι -'estranger','el que no parla grec','el que barboteja'-), en altres estadis d'evolució cultural. L'oposició civilització / barbàrie, paral·lela a la de <i><a href="/w/index.php?title=Techne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Techne (encara no existeix)">techne</a></i> / <i><a href="/wiki/Physis" class="mw-redirect" title="Physis">physis</a></i> (τέχνη / φύσις -'tècnica','art' o 'cultura'/'naturalesa'-) i a la de <i><a href="/wiki/Cosmos" title="Cosmos">cosmos</a></i> / <i><a href="/wiki/Caos" title="Caos">caos</a></i> (κόσμος / χάος -'ordre' / 'desordre'-), és de fet un tòpic cultural a l'Antiga Grècia, visible en nombrosos mites, freqüentment representats en l'art (com la <i><a href="/wiki/L%C3%A0pites" title="Làpites">centauremàquia</a></i>). Similar interpretació tenen les figures dels <a href="/w/index.php?title=Herois_civilitzadors&action=edit&redlink=1" class="new" title="Herois civilitzadors (encara no existeix)">herois civilitzadors</a> (<a href="/wiki/Prometeu_(mitologia)" title="Prometeu (mitologia)">Prometeu</a>, <a href="/wiki/D%C3%A8dal" title="Dèdal">Dèdal</a>, <a href="/wiki/H%C3%A8racles" title="Hèracles">Hèracles</a>, <a href="/wiki/J%C3%A0son" title="Jàson">Jàson</a>, <a href="/wiki/Teseu" title="Teseu">Teseu</a>, <a href="/wiki/Odisseu" title="Odisseu">Odisseu</a> i <a href="/wiki/%C3%88dip" title="Èdip">Èdip</a>, entre d'altres -doten la humanitat de recursos, obren camins o els buiden d'obstacles o monstres-) i els <a href="/w/index.php?title=Herois_ep%C3%B2nims&action=edit&redlink=1" class="new" title="Herois epònims (encara no existeix)">herois epònims</a> (els fundadors mítics de les tribus o les polis -a l'<a href="/wiki/%C3%80gora_d%27Atenes" title="Àgora d'Atenes">Àgora d'Atenes</a>, davant del <a href="/wiki/Buleuteri" title="Buleuteri">Buleuteri</a> s'aixecava el <a href="/wiki/Monument_als_herois_ep%C3%B2nims" title="Monument als herois epònims">monument als herois epònims</a>-). <br /> L'oposició entre allò natural (<i>physikôn</i> φυσικών) i allò artificial (<i>technitón</i> τεχνητών) és també la d'allò que és natural i allò que és convencional (<i><a href="/wiki/Nomos" title="Nomos">nomos</a></i> νόμος - "llei" -, quant aquest concepte, abans sagrat - <i>Nomos</i> com a <i>daimon</i> o aspecte de <a href="/wiki/Zeus" title="Zeus">Zeus</a> - se secularitza i relativitza), i es constituirà en un dels temes principals de la <a href="/wiki/Filosofia_grega" title="Filosofia grega">filosofia grega</a>, per exemple, en la llegenda de l'<a href="/wiki/Anell_de_Giges" title="Anell de Giges">Anell de Giges</a> (<a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a>, <i><a href="/wiki/La_Rep%C3%BAblica" class="mw-redirect" title="La República">La República</a> </i>), o a la missió que es va autoimposar <a href="/wiki/Di%C3%B2genes_de_Sinope" title="Diògenes de Sinope">Diògenes de Sinope</a> (<i><a href="/w/index.php?title=Parakh%C3%A0raxis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Parakhàraxis (encara no existeix)">parakhàraxis</a> </i> -paraula que significa tant "falsificar la moneda" com "canviar la constitució" - <a rel="nofollow" class="external autonumber" href="http://antiqua.gipuzkoakultura.net/filosofos_disidentes.php">[1]</a>); però ja en l'<a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_cl%C3%A0ssica" class="mw-redirect" title="Grècia clàssica">època clàssica</a> (segles <a href="/wiki/Segle_V_aC" title="Segle V aC">V</a> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> aC). <br /> L'orgull cívic que es va forjar durant l'època arcaica implicava per als grecs, o almenys per a un percentatge considerablement significatiu d'ells (els homes lliures que gaudien de la ciutadania en certes polis), la consciència de ser protagonistes per si mateixos i per la seva <i>polis</i> (i no tant pel seu origen familiar) del seu destí personal i social (un <a href="/wiki/Dest%C3%AD" title="Destí">destí</a> que la interpretació literària dels mites representava com una tensió entre la <a href="/wiki/Voluntat" class="mw-redirect" title="Voluntat">voluntat</a> de l'<a href="/wiki/Heroi" title="Heroi">heroi</a> i la seva <i><a href="/wiki/Ananke" class="mw-redirect" title="Ananke">Ananke</a></i> - ανάγκη). Depenent menys de la seva fortuna (<i><a href="/wiki/Tique" title="Tique">Tique</a></i> τύχη) que del seu esforç, habilitat o virtut (<i><a href="/wiki/Aret%C3%A9" title="Areté">Areté</a></i> αρετή), i especialment del manteniment de la solidaritat amb els seus conciutadans (la que manifestava l'<a href="/wiki/Hoplita" title="Hoplita">hoplita</a>, sense trencar les files, guardant amb el propi escut el flanc de l'hoplita de la seva esquerra, confiant que allò que li era propi era guardat per l'hoplita de la seva dreta); aquest destí podia sobreposar-se davant la natura, els déus, els homes poderosos o les entitats polítiques exteriors a l'espai grec. La seva condició pot qualificar-se de <a href="/wiki/Llibertat" title="Llibertat">llibertat</a>, una situació que mai s'havia donat amb anterioritat (Anderson, <i>op. cit</i>). Per expressar aquest ideal no utilitzaven tant la paraula <i><a href="/wiki/Eleut%C3%A8ria" class="mw-redirect" title="Eleutèria">Eleutèria</a></i> ἐλευθερία ("llibertat") com les paraules <i><a href="/w/index.php?title=Aut%C3%A0rkeia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Autàrkeia (encara no existeix)">autàrkeia</a></i> (αὐτάρκεια - "governar-se a si mateix" -, que sol traduir-se com a "<a href="/wiki/Autarquia" title="Autarquia">autarquia</a>" o "<a href="/w/index.php?title=Autosufici%C3%A8ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Autosuficiència (encara no existeix)">autosuficiència</a>") o <i><a href="/w/index.php?title=Autonomia_(psicologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Autonomia (psicologia) (encara no existeix)">autonomia</a></i> (αὐτονομία - "regir-se per les seves pròpies lleis"), i expressions com <i><a href="/w/index.php?title=Nomos_Basileus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nomos Basileus (encara no existeix)">Nomos Basileus</a></i> (Νόμος βασιλεύς - "la llei és el rei" -, frase de <a href="/wiki/P%C3%ADndar" title="Píndar">Píndar</a> divulgada per <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> a <i><a href="/wiki/G%C3%B2rgies_(di%C3%A0leg)" class="mw-redirect" title="Gòrgies (diàleg)">Gòrgies</a></i>).</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">JAR Munro. "Pelasgians and Ionians". <i> <a href="/w/index.php?title=The_Journal_of_Hellenic_Studies&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Journal of Hellenic Studies (encara no existeix)">The Journal of Hellenic Studies</a></i>, 1934 (<a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>)</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">Terme que designava <a href="/w/index.php?title=Alian%C3%A7a_militar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aliança militar (encara no existeix)">aliances</a> molt diferents: <a href="/w/index.php?title=Lliga_J%C3%B2nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lliga Jònica (encara no existeix)">Lliga Jònica</a> (segle VII aC), <a href="/wiki/Lliga_Be%C3%B2cia" title="Lliga Beòcia">Lliga Beòcia</a>, <a href="/wiki/Lliga_del_Pelopon%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Lliga del Peloponès">Lliga del Peloponès</a> (segle VI aC), <a href="/wiki/Lliga_de_Delos" title="Lliga de Delos">Lliga de Delos</a> (ja en època clàssica, 477 aC) o la peculiar <i>koinon</i> dels <i><a href="/wiki/Einauta" title="Einauta">aeinautai</a></i> de Milet - Ἀειναῦται (cap al 600 aC)</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Powell, B. (1988), "The Dipylon Oinochoe Inscription and the Spread of Literacy in 8th Century Athens", Kadmos, 27: 65–86.</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">García Iglesias, <i> op. cit. </i> p. 238</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Signes, <i>op. cit.</i>, pàg. 363 i ss.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">René Joffroy, La Tombe princière de Vix Côte d'or, Boudrot, 1961.</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Davidson, James (1997). Courtesans and Fishcakes: The Consuming Passions of Classical Athens. Great Britain: Harper Collins.</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Adolfo_Dom%C3%ADnguez_Monedero" title="Adolfo Domínguez Monedero">Adolfo Domínguez Monedero</a> i José Pascual, <i>Atlas histórico del mundo griego antiguo</i>, pp. 48-52. Madrid: Síntesis, 2006, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-9756-249-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-9756-249-6">ISBN 84-9756-249-6</a></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">Luis García Iglesias, <i>op. cit.</i> pp. 202-207.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Carlos Moreu, <i>La guerra de Troya</i>, p.245. Madrid:Oberon, 2005, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-96052-91-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-96052-91-5">ISBN 84-96052-91-5</a></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Starr, <i>op. cit.</i>, pàg. 241 i ss.</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">En l'època clàssica es reservava el terme <i>apoikía</i> per a les més antigues, i el de <i>kleruquia</i> per a les més recents. En època hel·lenística s'usava el terme κατοικα <i>katoika</i>. Montenegro, <i> op. cit.</i>, pàg. 124.</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Adolfo_Dom%C3%ADnguez_Monedero" title="Adolfo Domínguez Monedero">Adolfo J. Domínguez Monedero</a>, <i>La polis y la expansión colonial griega. Siglos VIII-VI,</i>, pàgs. 124-126. Madrid: Síntesis, 2001, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7738-108-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7738-108-9">ISBN 84-7738-108-9</a></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">John Hattendorf, <i>Oxford Encyclopedia of Maritime History </i>, 2007. Vegeu també <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_navegaci%C3%B3" title="Història de la navegació">Història de la navegació</a>.</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">El mite inclou una inundació cataclísmica que, a més de fer desaparèixer l'Atlàntida, hauria arrasat totes les ciutats gregues excepte aquestes. Sol interpretar-se (<a href="/wiki/Spir%C3%ADdon_Marinatos" title="Spirídon Marinatos">Spirídon Marinatos</a>, "The volcanic destruction of Minoan Crete", <i>Antiquity</i>, 1939) com una reminiscència de l'explosió de <a href="/wiki/Thera" class="mw-redirect" title="Thera">Tera</a>, vers el 1628 aC. La llegenda de l'origen grec d'Heliòpolis i Sais apareix a <a href="/wiki/Diodor_de_Sic%C3%ADlia" title="Diodor de Sicília">Diodor de Sicília</a>. La font grega per a l'assentament a Nàucratis és <a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a> 2,152</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">És un dels objectes més representatius de l'època. <i>D'Argos prové la més antiga armadura hoplítica trobada a Grècia, a la tomba d'un guerrer que s'ha datat al 720 aC. No obstant això, les representacions més antigues d'aquesta panòplia es troben en <a href="/w/index.php?title=Estil_protocorinti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estil protocorinti (encara no existeix)">vasos protocorintis</a> datats entre el 675 i el 650 aC. En aquesta mateixa època apareixen al <a href="/w/index.php?title=Menelaion&action=edit&redlink=1" class="new" title="Menelaion (encara no existeix)">Menelaion</a> d'Esparta i al <a href="/w/index.php?title=Santuari_d%27Artemisa_Ortia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santuari d'Artemisa Ortia (encara no existeix)">santuari d'Artemisa Ortia</a> del mateix lloc les primeres figuretes de plom que representaven uns hoplites.</i> (Gómez Espelosín, <i>op. cit.</i>, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=VdrJ-7Prp7AC&pg=PA89&dq=armadura+hoplita+argos&hl=ca&sa=X&ei=oPmzT8DyOobO0QW4p9mlCQ&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=armadura%20hoplita%20argos&f=false">pàgina 89</a>). Un altre de molt significatiu (lamentablement no hi ha imatge disponible a Commons) és una estatueta en bronze de 15 centímetres, al <a href="/wiki/Wadsworth_Atheneum" title="Wadsworth Atheneum">Wadsworth Atheneum</a> des de 1917, descrita com a <i>draped warrior</i> (guerrer cobert), datable entre el 510 i el 500 aC. Tot i que el plomall té una direcció inusual (se l'ha identificat genèricament com a peloponnèsic més que com a lacedemoni), la seva llarga cabellera i aspecte coincideixen amb les descripcions literàries dels <i>homoioi</i> (vegeu imatges i comentaris - <a rel="nofollow" class="external autonumber" href="http://www.legionten.org/Workshops/LegatesWorkshop/index.html">[2]</a> -). Vegeu també <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www2.warwick.ac.uk/fac/arts/classics/students/modules/warfare/slides/lecture_5_slides.pdf">una galeria d'imatges</a>.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.greek-language.gr/greekLang/ancient_greek/education/lyric/handbook/poets/sappho/page_004.html">Text en grec</a>. Traducció catalana de <a href="/wiki/Maria_Rosa_Llabr%C3%A9s_Ripoll" title="Maria Rosa Llabrés Ripoll">Maria Rosa Llabrés Ripoll</a>, Editorial La Magrana. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8482641425" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8482641425">ISBN 8482641425</a> / <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788482641423" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788482641423">ISBN 9788482641423</a></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Cartledge, <i>op. cit.</i>, pg. 49.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La societat que reflecteixen els poemes homèrics és, en expressió de <a href="/w/index.php?title=O._Murray&action=edit&redlink=1" class="new" title="O. Murray (encara no existeix)">O. Murray</a>, "una societat competitiva de rang". <p> Els personatges que dominen l'escena són una espècie de 'senyors de la guerra', amb una xarxa d'obligacions mútues, amb un equipament militar propi, no sotmesos a cap poder centralitzat superior a ells. L'aristocràcia guerrera era un grup d'iguals, i el jurament de <i><a href="/wiki/F%C3%ADlotes_(filla_de_Nix)" title="Fílotes (filla de Nix)">philotes</a></i> que prestaven amb motiu d'una expedició conjunta no implicava submissió o dependència incondicional a un dirigent suprem. </p><p> És important destacar aquest aspecte perquè, com escriu <a href="/wiki/Jean-Pierre_Vernant" title="Jean-Pierre Vernant">J. P. Vernant</a>: "Perquè la funció guerrera s'integri a la <i>polis</i> i desaparegui, va caldre primer que s'afirmi en la seva autonomia, que s'alliberi de la seva submissió a un tipus d'estat centralitzat, que implica un ordre jeràrquic de la societat, una forma 'mística'. Llavors podien elaborar, al si mateix dels grups guerrers, les pràctiques institucionals i les maneres de pensament que havien de conduir a una forma nova d'estat, on la <i>polis</i> era simplement <i> ta koinav </i>, els assumptes comuns del grup, regulats entre iguals per un debat públic […]. L'aparició, amb la ciutat, d'un pla pròpiament polític superposant-se als llaços de parentiu, a les solidaritats familiars, a les relacions jeràrquiques de dependència, apareix així com l'extensió al conjunt de la comunitat d'un model de relacions igualitàries, simètriques, reversibles, que s'ha desenvolupat en una llarga mesura en els cercles guerrers " </p></td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>citat a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://antiqua.gipuzkoakultura.net/antropologia.php"><i>Antropología de la guerra en la antigua Grecia</i></a>, 2007, gipuzkoakultura.net </p> </span></li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">ὡς δὲ ἄρα οἱ ἐν τῇ Ἀσίῃ Ἕλληνες κατεστράφατο ἐς φόρου ἀπαγωγήν, τὸ ἐνθεῦτεν ἐπενόεε νέας ποιησάμενος ἐπιχειρέειν τοῖσι νησιώτῃσι. ἐόντων δέ οἱ πάντων ἑτοίμων ἐς τὴν ναυπηγίην, οἳ μὲν Βίαντα λέγουσι τὸν Πριηνέα ἀπικόμενον ἐς Σάρδις, οἳ δὲ Πιττακὸν τὸν Μυτιληναῖον, εἰρομένου Κροίσου εἴ τι εἴη νεώτερον περὶ τὴν Ἑλλάδα, εἰπόντα τάδε καταπαῦσαι τὴν ναυπηγίην• "ὦ βασιλεῦ, νησιῶται ἵππον συνωνέονται μυρίην, ἐς Σάρδις τε καὶ ἐπὶ σὲ ἐν νόῳ ἔχοντες στρατεύεσθαι." Κροῖσον δὲ ἐλπίσαντα λέγειν ἐκεῖνον ἀληθέα εἰπεῖν "αἲ γὰρ τοῦτο θεοὶ ποιήσειαν ἐπὶ νόον νησιώτῃσι, ἐλθεῖν ἐπὶ Λυδῶν παῖδας σὺν ἵπποισι. τὸν δὲ ὑπολαβόντα φάναι "ὦ βασιλεῦ, προθύμως μοι φαίνεαι εὔξασθαι νησιώτας ἱππευομένους λαβεῖν ἐν ἠπείρῳ, οἰκότα ἐλπίζων. νησιώτας δὲ τί δοκέεις εὔχεσθαι ἄλλο ἤ, ἐπείτε τάχιστα ἐπύθοντό σε μέλλοντα ἐπὶ σφίσι ναυπηγέεσθαι νέας, λαβεῖν ἀρώμενοι Λυδούς ἐν θαλάσσῃ, ἵνα ὓπερ τῶν ἐν τῇ ἠπείρῳ οἰκημένων Ἑλλήνων τίσωνταί σε, τοὺς σὺ δουλώσας ἔχεις;" κάρτα τε ἡσθῆναι Κροῖσον τῷ ἐπιλόγῳ καί οἱ, προσφυέως γὰρ δόξαι λέγειν, πειθόμενον παύσασθαι τῆς ναυπηγίης. καὶ οὕτω τοῖσι τὰς νήσους οἰκημένοισι Ἴωσι ξεινίην συνεθήκατο. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><p class="mw-empty-elt"> </p><p class="mw-empty-elt"> </p></span></li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"> Els noms "<a href="/wiki/Cotxer" title="Cotxer">Cotxer</a>", "<a href="/wiki/Auriga_(constel%C2%B7laci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Auriga (constel·lació)">Auriga</a>" i "Heinochus" es donen a <a href="/wiki/Auriga_(constel%C2%B7laci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Auriga (constel·lació)">una constel·lació</a> la forma de la qual es relaciona amb el mite de <a href="/wiki/Mirtil_(mitologia)" title="Mirtil (mitologia)">Mirtil</a>.</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">es va trobar fragmentada a les excavacions de l'<a href="/wiki/Acr%C3%B2polis_d%27Atenes" title="Acròpolis d'Atenes">Acròpolis d'Atenes</a>, entre 1877 i 1887, i no es va reconstruir el seu aspecte aproximat fins al 1936.</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">Els altres <a href="/wiki/Jocs_panhel%C2%B7l%C3%A8nics" title="Jocs panhel·lènics">panhel·lènics</a> les oferien de llorer - <a href="/wiki/Jocs_P%C3%ADtics" title="Jocs Pítics">Pítics</a> - i d'olivera - <a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_de_l%27antiguitat" title="Jocs Olímpics de l'antiguitat">Olímpics</a> -, mentre que les <a href="/wiki/Panatenees" title="Panatenees">Panatenees</a> engrandides per <a href="/wiki/Pis%C3%ADstrat" title="Pisístrat">Pisístrat</a> en l'any <a href="/wiki/556_aC" class="mw-redirect" title="556 aC">556 aC</a> tenien com a premi per al certamen més important (la cursa de quadrigues), a més d'una corona d'olivera, 146 <a href="/wiki/%C3%80mfora_panatenaica" title="Àmfora panatenaica">luxoses àmfores</a> plenes d'oli de les oliveres sagrades.</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.louvre.fr/oeuvre-notices/tete-de-cavalier-dit-cavalier-rampin?selection=44844"><i>Tête de cavalier dit "Cavalier Rampin"</i></a>, fitxa al <a href="/wiki/Museu_del_Louvre" title="Museu del Louvre">Museu del Louvre</a> (on es troba únicament el cap de l'original, el cos i les restes del cavall s'exhibeixen al <a href="/wiki/Museu_de_l%27Acr%C3%B2poli_d%27Atenes" title="Museu de l'Acròpoli d'Atenes">Museu de l'Acròpoli d'Atenes</a>).</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Echevarría, <i>op. cit.</i>, pg. 263.</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>... els troians, genets destres</i> és també un epítet que apareix a la <i><a href="/w/index.php?title=Posthom%C3%A8rica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Posthomèrica (encara no existeix)">Posthomèrica</a></i> del poeta de l'època romana <a href="/wiki/Quint_Esmirneu" title="Quint Esmirneu">Quint Esmirneu</a> (III, 170-175), terme associat al <i>hippopólon</i> de la <i><a href="/wiki/Il%C3%ADada" title="Ilíada">Ilíada</a></i></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Editorial Alpha, 1978 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8472251195" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8472251195">ISBN 8472251195</a>, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788472251199" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788472251199">ISBN 9788472251199</a> en línia <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=fEBaB4rlwV0C&dq=La+Il%C3%ADada&hl=ca&source=gbs_navlinks_s">aquí</a></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">Werner Jaeger, <i>Paideia, The Ideals of Greek Culture</i>, Nova York: Oxford University Press, 1945.</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Aquest vocabulari es fa servir, de forma completament oposada, a l'<a href="/wiki/Oraci%C3%B3_f%C3%BAnebre_de_P%C3%A8ricles" class="mw-redirect" title="Oració fúnebre de Pèricles">oració fúnebre de Pèricles</a> recreada per <a href="/wiki/Tuc%C3%ADdides" title="Tucídides">Tucídides</a> a <i><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_guerra_del_Pelopon%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Història de la guerra del Peloponès">Història de la guerra del Peloponès</a></i> (mitjans del segle V aC). Altres <a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_les_doctrines_pol%C3%ADtiques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història de les doctrines polítiques (encara no existeix)">tractadistes polítics grecs</a> es van posicionar contra les tendències democràtiques i a favor del govern d'una elit selecta (especialment <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a>, segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> aC) Quant als pensadors polítics de l'època arcaica, es van expressar a través de la <a href="/wiki/Poesia_gn%C3%B2mica" title="Poesia gnòmica">poesia gnòmica</a>, com <a href="/wiki/Teognis_de_M%C3%A8gara" title="Teognis de Mègara">Teognis</a>, que s'esmenta a <a class="mw-selflink-fragment" href="#gnómica">la secció corresponent d'aquest article</a>.</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Starr, <i>op. cit.</i>, pàg. 233</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Text grec procedent de <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.poesialatina.it/Greek/Index2.htm"><i>Greco interattivo - Alcaeus - Fragmenta</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110314063002/http://www.poesialatina.it/Greek/Index2.htm">Arxivat</a> 2011-03-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. La frase d'Alceu es va convertir en un <a href="/wiki/T%C3%B2pic_literari" title="Tòpic literari">tòpic literari</a>, i for reformulada per <a href="/wiki/P%C3%ADndar" title="Píndar">Píndar</a> (<i>Ístmiques</i>, 2.6-11, citat a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://cvc.cervantes.es/lengua/refranero/Ficha.aspx?Par=58207&Lng=3">Centro Virtual Cervantes</a>): <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">χρήματα, χρήματ᾿ ἄνηρ᾿, ὃς φᾶ κτεάνων θ᾿ ἅμα λειφθεὶς καὶ φίλων<p class="mw-empty-elt"> </p><p>"diner, diner és l'home ", digué aquell privat alhora de riqueses i amics </p> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Heinrich Schlange-Schöningen: "Harmodius and Aristogeiton", a: Alexander Demandt (Ed.): "Das Attentat in der Geschichte", Augsburg 2002, p. 27-36.</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=9yw_ThJbQiIC&dq=legislador,+en+griego+nomo&hl=ca&source=gbs_navlinks_s">Griego 1º</a>, Editex, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8497719387" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8497719387">ISBN 8497719387</a>, pàg. 81 i ss. i també <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wordnik.com/words/nomothete"><i>Nomothete</i></a></span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text">Gómez Espelosín, <i>op. cit.</i>, pg. 89</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Hans_Julius_Wolff_(Rechtshistoriker)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hans Julius Wolff (Rechtshistoriker) (encara no existeix)">Hans Julius Wolff</a>: <i>Recht I.</i> a: <i><a href="/w/index.php?title=Lexikon_der_Alten_Welt&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lexikon der Alten Welt (encara no existeix)">Lexikon der Alten Welt</a>.</i> 1965. Nachdruck Artemis-Verlag, Zuric/Munic 1990, volum 3, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-89350-960-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-89350-960-7">ISBN 3-89350-960-7</a>. <a href="/w/index.php?title=Raphael_Sealey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Raphael Sealey (encara no existeix)">Raphael Sealey</a>: <i>The justice of the Greeks.</i> University of Michigan Press, Ann Arbor 1994, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-472-10524-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-472-10524-8">ISBN 0-472-10524-8</a></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Folio, <i>op. cit.</i></span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text">Starr, <i>op. cit.</i></span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">Cruickshank, Dan (2000). Architecture: 150 Masterpieces of Western Architecture. Nova York: Watson-Guptill Publications. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0823002896" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0823002896">ISBN 0823002896</a></span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text">Gebhard, Elizabeth; 'The Evolution of a Pa-Hellenic Sanctuary: From Archaeology towards History at Isthmia.' pàgs 154-177 a: Marinatos, Nanno (ed.) And Hägg, Robin (ed.). (1993). Greek sanctuaries: New Approaches. Londres: Routledge</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://nemeangames.org/en/ancient-nemea/temple-and-sanctuary-of-zeus.html"><i>The Temple and Sanctuary of Nemean Zeus</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150218110442/http://nemeangames.org/en/ancient-nemea/temple-and-sanctuary-of-zeus.html">Arxivat</a> 2015-02-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text">Gómez Espelosín, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=n1mIRJ8o56AC&pg=PA48&lpg=PA48&dq=%22santuarios+panhel%C3%A9nicos%22&source=bl&ots=TO0zOVklaC&sig=4ot7ZaUORzz1u6-cyxO1lxTutIo&hl=ca&ei=fP7gTsW2B-3Q4QT_3cTgAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=%22santuarios%20panhel%C3%A9nicos%22&f=false"><i>op. cit.</i></a>, pàg. 48.</span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text">Museo archeologico regionale Antonio Salinas, Palerm Museo archeologico regionale Antonio Salinas</span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text">Kinder i Hilgemann, <i>op. cit.</i>, pg. 48.</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text">Benjamin J. Broome, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=GE4fmCCNq3wC&pg=PA35&dq=triangle+partenon+sunion&hl=ca&sa=X&ei=2uLsTrbcFIyWhQeft4i8CA&ved=0CDgQ6AEwAA#v=onepage&q=triangle%20partenon%20sunion&f=false"><i>Exploring the Greek mosaic</i></a>, pàg. 35</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=lNV6-HsUppsC&pg=PA210&dq=petrification+wood+hera+olympia&hl=ca&sa=X&ei=RQD2Tpi9IImphAe389GqAQ&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=petrification%20wood%20hera%20olympia&f=false"><i>The temple of Hera at Olympia and the "petrification" of the Doric Order</i></a>, a <i>The Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome</i>, Oxford University Press, 2010, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0195170725" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0195170725">ISBN 0195170725</a>, pg. 210</span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text">W. Müller e G. Vogel, <i>Atlante di architettura</i>, Milà, Hoepli, 1992. David Watkin, <i>Storia dell'architettura occidentale</i>, Bolonya, Zanichelli, 1999. Corrado Bozzoni, Vittorio Franchetti Pardo, Giorgio Ortolani, Alessandro Viscogliosi, <i>L'architettura del mondo antico</i>, Roma-Bari, Laterza, 2006.</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text">Probablement no s'hauria d'identificar ni amb <a href="/wiki/Ar%C3%ADstocles_de_Cid%C3%B2nia" title="Arístocles de Cidònia">Arístocles de Cidònia</a> ni amb <a href="/wiki/Ar%C3%ADstocles_de_Sici%C3%B3" title="Arístocles de Sició">Arístocles de Sició</a>, noms coneguts de l'antiga tradició literària</span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSmith1870"><a href="/wiki/William_Smith_(lexic%C3%B2graf)" title="William Smith (lexicògraf)"><span style="font-variant: small-caps;">Smith</span>, William (editor)</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://quod.lib.umich.edu/cgi/t/text/text-idx?c=moa;idno=ACL3129.0001.001"><i>A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology</i></a> (en anglès), 1870.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Dictionary+of+Greek+and+Roman+Biography+and+Mythology&rft.aulast=Smith&rft.aufirst=William+%28editor%29&rft.date=1870&rft_id=http%3A%2F%2Fquod.lib.umich.edu%2Fcgi%2Ft%2Ftext%2Ftext-idx%3Fc%3Dmoa%3Bidno%3DACL3129.0001.001"><span style="display: none;"> </span></span> </span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text">Catàleg, <i>op. cit.</i> Robin Lane Fox <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=WQd9QbScEBAC&pg=PA384-IA1&dq=estela+aristi%C3%B3n&hl=ca&sa=X&ei=yF_sTsmbLYPs-ga-ltmJAg&ved=0CEQQ6AEwAw#v=onepage&q=estela%20aristi%C3%B3n&f=false"><i>El mundo Clásico</i></a>, Critica, 2009, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/848432995X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/848432995X">ISBN 848432995X</a></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"> Catàleg, <i>op. cit.</i>, pg. 40</span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text">Citat a Catàleg, <i>op. cit.</i>. Text complet en grec, i traducció francesa, accessible a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://remacle.org/bloodwolf/tragediens/euripide/helenegr.htm"><i>Hélène</i></a>.</span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><figure class="mw-default-size mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:BD_Weighing_of_the_Heart.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/BD_Weighing_of_the_Heart.jpg/220px-BD_Weighing_of_the_Heart.jpg" decoding="async" width="220" height="113" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/BD_Weighing_of_the_Heart.jpg/330px-BD_Weighing_of_the_Heart.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/BD_Weighing_of_the_Heart.jpg/440px-BD_Weighing_of_the_Heart.jpg 2x" data-file-width="3364" data-file-height="1732" /></a><figcaption></figcaption></figure></span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text"><figure class="mw-default-size mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Nowruz_Zoroastrian.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Nowruz_Zoroastrian.jpg/220px-Nowruz_Zoroastrian.jpg" decoding="async" width="220" height="134" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Nowruz_Zoroastrian.jpg/330px-Nowruz_Zoroastrian.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Nowruz_Zoroastrian.jpg/440px-Nowruz_Zoroastrian.jpg 2x" data-file-width="2500" data-file-height="1523" /></a><figcaption></figcaption></figure></span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Wounded_Lion.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Wounded_Lion.jpg/220px-Wounded_Lion.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Wounded_Lion.jpg/330px-Wounded_Lion.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Wounded_Lion.jpg/440px-Wounded_Lion.jpg 2x" data-file-width="1296" data-file-height="972" /></a><figcaption></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:British_Museum_Room_10_lion_hunting.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/British_Museum_Room_10_lion_hunting.jpg/220px-British_Museum_Room_10_lion_hunting.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/British_Museum_Room_10_lion_hunting.jpg/330px-British_Museum_Room_10_lion_hunting.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/British_Museum_Room_10_lion_hunting.jpg/440px-British_Museum_Room_10_lion_hunting.jpg 2x" data-file-width="2500" data-file-height="1674" /></a><figcaption></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Assyrian_royal_lion_hunt.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Assyrian_royal_lion_hunt.jpg/220px-Assyrian_royal_lion_hunt.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Assyrian_royal_lion_hunt.jpg/330px-Assyrian_royal_lion_hunt.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Assyrian_royal_lion_hunt.jpg/440px-Assyrian_royal_lion_hunt.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption></figcaption></figure></span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"> Construcció referida per <a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a> i <a href="/wiki/Paus%C3%A0nies_(ge%C3%B2graf)" class="mw-redirect" title="Pausànies (geògraf)">Pausànies</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120215175757/http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/contextos/2884.htm">Fitxa del Tresor dels sifnis a Artehistoria</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://historiadelosmitos.blogspot.com/2010/04/gigantomaquia.html">Fonts mitològiques de la gigantomàquia</a></span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text">Robin Barber, Greece. Blue Guide., A & C Black, Londres, 1987, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0393303721" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0393303721">ISBN 0393303721</a></span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text">Rold Gurschmann: Caeretaner Hydrien. In: Der Neue Pauly, vol. 2, cols. 907-908.</span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text">Kristine Stuart Brown, <i>The Question of Near Eastern Textile Decoration of the Early First Millennium BC as a Source for Greek Vase Painting of the Orientalizing Style</i> (1989). R.M. Cook, <i>East Greek Pottery</i> (1997).</span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text">M. Ervin, A Relief Pithos from Mykonos, Deltion, 18, 1963, 37-75.</span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text">Jeffrey M. Hurwit, "Reading the Chigi Vase", Hesperia, Vol. 71, No. 1 (gener-març, 2002), pàgs. 1–22.</span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text">* <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cvaonline.org/cva/projectpages/Countrylist.htm"><i>Corpus vasorum antiquorum</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200715025202/https://www.cvaonline.org/cva/projectpages/Countrylist.htm">Arxivat</a> 2020-07-15 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.perseus.tufts.edu/hopper/artifactBrowser?redirect=true&object=Vase&field=PainterFuente"><i>List of vase painters - Pesreus project</i></a></span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>The Getty Museum - Biography of the Antimenes Painter</i>.</span> </li> <li id="cite_note-Beazley-64"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-0">64,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-1">64,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-2">64,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-3">64,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-4">64,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-5">64,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-6">64,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-7">64,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-8">64,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-9">64,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-10">64,10</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-11">64,11</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Beazley_64-12">64,12</a></sup></span> <span class="reference-text">Beazley, <i>op. cit.</i></span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text">Beazley, <i>op. cit.</i></span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120217162824/http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/obras/7917.htm">Fitxa a Artehistoria</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.historiadelarte.us/grecia/aquiles-y-ajax-jugando-dados.html">Fitxa a historiadelarte.us</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170712180547/http://www.historiadelarte.us/grecia/aquiles-y-ajax-jugando-dados.html">Arxivat</a> 2017-07-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Euphronios Krater Returned</i>, New York Times.</span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=John_Boardman&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Boardman (encara no existeix)">John Boardman</a>, <i>Schwarzfigurige Vasen aus Athen. Ein Handbuch</i>, Mainz 1977, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-8053-0233-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-8053-0233-9">ISBN 3-8053-0233-9</a>, pg. 120.</span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text">Boardman, J. i Callaghan, P." Western painting, Archaic Període (625-500 BC) ". Encyclopædia Britannica, 2008.</span> </li> <li id="cite_note-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-70">↑</a></span> <span class="reference-text"><a class="external text" href="https://en.wikisource.org/wiki/Fragments_of_Xenophanes"><i>Fragments</i></a></span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text">Montenegro, <i>op. cit.</i>, pàgs. 111 i ss.</span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text">* <a rel="nofollow" class="external text" href="http://bib.cervantesvirtual.com/portal/retorica/include/p_historiaintro.jsp?pagina=intro_grecia.jsp"><i>Introducción a la Retórica y a la Poética Griegas</i></a> a cervantesvirtual.com <ul><li>Carol Dougherty, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.stanford.edu/group/dispersed_author/docs/AthenianRevolution508.pdf"><i>Cultural poetics in archaic Greece. Cult, Performance, Politics</i></a><sup class="noprint Inline-Template"><span title=" since de desembre 2022" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></li></ul> </span></li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text">Powell, B. (1988), "The Dipylon Oinochoe Inscription and the Spread of Literacy in 8th Century Athens", Kadmos 27: 65–86.</span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text">El valent Àiax, que no podia comprendre com li havien vençut només amb l'ús de la paraula, va embogir de ràbia (o va ser embogit pels déus per evitar que la seva venjança recaigués en els seus companys), i va acabar per suïcidar-se, i de la seva sang en brollaren <a href="/wiki/Jacint" title="Jacint">flors del jacint</a> (els pètals reprodueixen un lament que és alhora l'inici del seu nom: Αi -la mateixa història s'explica del <i><a href="/wiki/Jacint_(mitologia)" title="Jacint (mitologia)"> Hyákinthos</a></i> amant d'<a href="/wiki/Apol%C2%B7lo" title="Apol·lo">Apol·lo</a> -). L'armadura no la va aprofitar Odisseu, que va naufragar en el seu viatge de tornada. El mar va tornar les armes a les costes de Troia, i van acabar allà, al costat de la tomba d'Àiax, per <a href="/wiki/Just%C3%ADcia_po%C3%A8tica" title="Justícia poètica">justícia poètica</a>. Els herois van seguir enfrontats a l'inframón, malgrat les paraules conciliatòries amb què Odisseu va pretendre disculpar-se davant Àiax. L'episodi, de la <a href="/wiki/Guerra_de_Troia" title="Guerra de Troia">guerra de Troia</a>, no apareix a la <i><a href="/wiki/Il%C3%ADada" title="Ilíada">Ilíada</a></i> (si l'escena de l'Hades, a l'<i><a href="/wiki/Odissea" title="Odissea">Odissea</a></i>), i es desenvolupa a l'<i>Àiax</i>, de <a href="/wiki/S%C3%B2focles" title="Sòfocles">Sòfocles</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=N1F-XjUgdgYC&pg=PA31&lpg=PA31&dq=%22armadura+de+aquiles%22+ayax+ulises&source=bl&ots=ct136CJYwe&sig=-otviTomidGxe7pH-KZvf_4Tui8&hl=ca&sa=X&ei=g334Tt6zB4TKhAfWlPTKAQ&ved=0CDoQ6AEwAw#v=onepage&q=%22armadura%20de%20aquiles%22%20ayax%20ulises&f=false">Edició de Libresa</a>, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9978809635" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9978809635">ISBN 9978809635</a>. <a href="/wiki/Ovidi" title="Ovidi">Ovidi</a> i <a href="/wiki/Paus%C3%A0nies_(ge%C3%B2graf)" class="mw-redirect" title="Pausànies (geògraf)">Pausànies</a> donen les dades del jacint i la tomba, respectivament (Jenny March, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=5MCB71WW5SoC&pg=PA82&lpg=PA82&dq=AY+ayax+jacinto&source=bl&ots=TvV75kWnU0&sig=DTzWgIDrMvUfiu7ofu6XXNd33X8&hl=ca&sa=X&ei=o574Tvz8FcHIhAfr48GaAw&ved=0CCIQ6AEwAA#v=onepage&q=AY%20ayax%20jacinto&f=false"><i>Diccionario de mitología clásica</i></a>, Critica, 2008, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8474236932" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8474236932">ISBN 8474236932</a>, pg. 82). El tema té alguna connexió amb els tòpics literaris sobre "les armes i les lletres".</span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Mogens_Herman_Hansen" title="Mogens Herman Hansen">Mogens Herman Hansen</a>, <i>The Athenian Democracy in the Age of Demosthenes</i> (Blackwell, 1991); <a href="/w/index.php?title=Josiah_Ober&action=edit&redlink=1" class="new" title="Josiah Ober (encara no existeix)">Josiah Ober</a> <i>Mass and Elite in Democratic Athens</i> (Princeton UP, 1989); Jeffrey Walker, <i>Rhetoric and Poetics in Antiquity</i> (Oxford UP, 2000).</span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text">Garver, Eugene. <i>Aristotle's Rhetoric: An Art of Character</i>. The University of Chicago Press, 1995.</span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text">W.K.C. Guthrie, The Sophists, Cambridge 1971.</span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text">Arantxa Capdevila, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.apostadigital.com/revistav3/hemeroteca/capdevila.pdf"><i>Avatares históricos de la retórica</i></a>, Aposta, nº 19, juny del 2005 <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/search?fq=x0:jrnl&q=n2:1696-7348">ISSN 1696-7348</a> i també <a rel="nofollow" class="external text" href="https://retorica.wikispaces.com/file/view/La+Retórica+en+Grecia.doc">La retórica en Grecia</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180728045307/https://retorica.wikispaces.com/file/view/La+Ret%C3%B3rica+en+Grecia.doc">Arxivat</a> 2018-07-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text"><i><a href="/wiki/La_Rep%C3%BAblica" class="mw-redirect" title="La República">Politeia</a></i> - "de la ciutat" o "de l'Estat "-, traduït habitualment com "La república"</span> </li> <li id="cite_note-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-80">↑</a></span> <span class="reference-text"><i> <a href="/wiki/Po%C3%A8tica_(Arist%C3%B2til)" title="Poètica (Aristòtil)">Peri poietikes</a> </i> Περὶ ποιητικῆς - "De poètica"-, traduït habitualment com a "Poètica"</span> </li> <li id="cite_note-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-81">↑</a></span> <span class="reference-text">Scavi archeologici di Pompei. Casa del Menandro (I,10,4.14-15).</span> </li> <li id="cite_note-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-82">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wildivine.org/dionysos_symbols.htm"><i>The symbols of Dionysos</i></a></span> </li> <li id="cite_note-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-83">↑</a></span> <span class="reference-text">Michael Siebler, <i>Griechische Kunst</i>, Taschen, Köln u.a. 2007, p. 46f. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-8228-5447-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-8228-5447-1">ISBN 978-3-8228-5447-1</a></span> </li> <li id="cite_note-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-84">↑</a></span> <span class="reference-text">Els dos primers, segons molts autors antics (<a href="/wiki/Horaci" title="Horaci">Horaci</a>, <a href="/wiki/Diodor_S%C3%ADcul" class="mw-redirect" title="Diodor Sícul">Diodor Sícul</a>, <a href="/wiki/Plini_el_Vell" title="Plini el Vell">Plini</a>, <a href="/wiki/Marc_Terenci_Varr%C3%B3" title="Marc Terenci Varró">Marc Terenci Varró</a>, <a href="/wiki/Sant_Agust%C3%AD" class="mw-redirect" title="Sant Agustí">Sant Agustí</a>, etc.), i els altres segons <a href="/wiki/Eusebi_de_Cesarea" title="Eusebi de Cesarea">Eusebi de Cesarea</a>; tots ells citats per <a href="/wiki/Narc%C3%ADs_Vinyoles" title="Narcís Vinyoles">Narcís Vinyoles</a> (<i>Suma de todas las crónicas del mundo</i>) i per <a href="/w/index.php?title=Luis_Alfonso_de_Carvallo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Luis Alfonso de Carvallo (encara no existeix)">Luis Alfonso de Carvallo</a>, que cita Vinyoles (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=xYYjNmS-ABcC&pg=PA155&dq=lino+museo+l%C3%ADrica&hl=ca&sa=X&ei=h6XxTvipBcSWhQewusWlAQ&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=lino%20museo%20l%C3%ADrica&f=false"><i>Cisne de Apolo</i></a>), o por <a href="/wiki/Albert_Porqueras-Mayo" title="Albert Porqueras-Mayo">Alberto Porqueras Mayo</a> (edición moderna del <i>Cisne</i>, Reichenberger, 1997, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3930700999" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3930700999">ISBN 3930700999</a>, pg. 153 y ss.)</span> </li> <li id="cite_note-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-85">↑</a></span> <span class="reference-text">Sternberg, Robert J. (1998). <i>The History of Love Revealed through Culture. Cupid's Arrow: The Course of Love Through Time</i>, Cambridge University Press, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-47893-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-47893-6">ISBN 0-521-47893-6</a></span> </li> <li id="cite_note-86"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-86">↑</a></span> <span class="reference-text">Citat i traduït al castellà a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://dspace.uah.es/dspace/bitstream/handle/10017/6966/anacreonte_gago_PIB_1994.pdf?sequence=1"><i>Anacreonte. Poesía erótica</i></a></span> </li> <li id="cite_note-87"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-87">↑</a></span> <span class="reference-text">Extret de la traducció al castellà de Rodríguez Adrados, <i>op. cit.</i>. Citat a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.poesur.com/Teognis.htm"><i>Teognis - Elegías</i></a> i de la traducció a l'anglès: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A2008.01.0479%3Avolume%3D1%3Atext%3D11%3Asection%3D2#note103">Elegy and Iambus</a>, volum I J. M. Edmonds, editor. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=JaOuPXD2SzAC&printsec=frontcover&dq=L%C3%ADricos+griegos.+Eleg%C3%ADacos+y+yamb%C3%B3grafos+arcaicos.&hl=ca&sa=X&ei=GDDqTsjzCpCKhQfd69mXCA&ved=0CC8Q6AEwAA#v=snippet&q=ninguna%20ciudad&f=false">Text en grec</a> (pg. 170 y ss.) Vegeu també la selecció de poemes i la introducció de Jorge Páramo, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://res.uniandes.edu.co/view.php/209/view.php"><i>Teognis de Mégara. Selección de poemas</i></a>, a Revista de Estudios Sociales, núm. 9, juny del 2001 <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/search?fq=x0:jrnl&q=n2:1900-5180">ISSN 1900-5180</a></span> </li> <li id="cite_note-88"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-88">↑</a></span> <span class="reference-text"><i><a href="/wiki/Fed%C3%B3" title="Fedó">Fedó</a></i>, 61 b. en línia <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.xtec.cat/~mcodina3/Filosofia2/Fedo.pdf">aquí</a></span> </li> <li id="cite_note-89"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-89">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRos1984"><span style="font-variant: small-caps;">Ros</span>. Francesc J. Cuartero. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=0sUtxXtuKdcC&pg=PA146-IA1&lpg=PA146-IA1&dq=Isop,+El+cranc+i+la+guineu&source=bl&ots=qcY33OxUlG&sig=CBCMniJ_VEi4f6gFYnIuCOUVVCM&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwicyJKS4Z_SAhVGiRoKHSpNBLAQ6AEIMTAE#v=onepage&q=Isop%2C%20El%20cranc%20i%20la%20guineu&f=false"><i>Faules</i></a>. vol. I.  <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Bernat_Metge" title="Fundació Bernat Metge">Fundació Bernat Metge</a> & Editorial Alpha, 1984. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8472252752_%26_9788472252752" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8472252752 & 9788472252752">ISBN 8472252752 & 9788472252752</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Faules&rft.aulast=Ros&rft.date=1984&rft.pub=%5B%5BFundaci%C3%B3+Bernat+Metge%5D%5D+%26+Editorial+Alpha&rft.isbn=8472252752 & 9788472252752&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D0sUtxXtuKdcC%26pg%3DPA146-IA1%26lpg%3DPA146-IA1%26dq%3DIsop%2C%2BEl%2Bcranc%2Bi%2Bla%2Bguineu%26source%3Dbl%26ots%3DqcY33OxUlG%26sig%3DCBCMniJ_VEi4f6gFYnIuCOUVVCM%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D0ahUKEwicyJKS4Z_SAhVGiRoKHSpNBLAQ6AEIMTAE%23v%3Donepage%26q%3DIsop%252C%2520El%2520cranc%2520i%2520la%2520guineu%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-90"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-90">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/griego/esg123ca2.php?PHPSESSID=419be1c2214e654705d4ac4ba0a235c0"><i>Los textos griegos y su interpretación. Sentencias y fábulas</i></a>, a cnice.mec.es</span> </li> <li id="cite_note-91"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-91">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://helade.wikispaces.com/Cert%C3%A1menes+Musicales"><i>Certámenes musicales</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110823031113/http://helade.wikispaces.com/Cert%C3%A1menes+Musicales">Arxivat</a> 2011-08-23 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. y <a rel="nofollow" class="external text" href="http://helade.wikispaces.com/Cert%C3%A1menes+Literarios"><i>Certámenes literarios</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120104054515/http://helade.wikispaces.com/Cert%C3%A1menes+Literarios">Arxivat</a> 2012-01-04 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. a <i>Enciclopedia del mundo antiguo</i>.</span> </li> <li id="cite_note-92"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-92">↑</a></span> <span class="reference-text">Sol citar-se en llatí com a <i>Vitae philosophorum</i>. citat a Gonzalo Portales, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0071-17132008000100011&script=sci_arttext"><i>Literatura trágica y filosofía del espíritu</i></a>, Estudios Filológicos, nº 43, pàgs. 155-168, 2008.</span> </li> <li id="cite_note-93"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-93">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Prosopon</i> denomina també un concepte teològic en el cristianisme. Norris, Richard A. Jr., 1980. The Christological Controversy. La paraula grega <i>kharaktêr</i> (χαρακτήρ - "<a href="/wiki/Personalitat" title="Personalitat">caràcter</a>" -) també serveix per denominar el "<a href="/wiki/Personatge" title="Personatge">personatge</a>" d'una obra de teatre.</span> </li> <li id="cite_note-94"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-94">↑</a></span> <span class="reference-text">Ibídem, I, 59-60</span> </li> <li id="cite_note-95"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-95">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a>, <i>Parts dels animals</i> A 5, 645. Citat a José Antonio Russo Delgado, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=p6GjyCow9S4C&pg=PA17&dq=her%C3%A1clito+horno&hl=ca&sa=X&ei=cfD1TrXfOsXMhAe25snbAg&ved=0CD0Q6AEwAA#v=onepage&q=her%C3%A1clito%20horno&f=false"><i>Los presocráticos: El logos (Heráclito)</i></a>, UNMSM, 1988, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9972460967" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9972460967">ISBN 9972460967</a>, pg. 17.</span> </li> <li id="cite_note-96"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-96">↑</a></span> <span class="reference-text">Amb el mot català "element" es tradueixen diverses paraules dels textos antics grecs: <ul><li><i><a href="/w/index.php?title=Stoikheion&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stoikheion (encara no existeix)">Stoikheion</a></i> στοιχεῖον (el text clàssic d'<a href="/wiki/Euclides" title="Euclides">Euclides</a> traduït com a <i><a href="/wiki/Elements_d%27Euclides" title="Elements d'Euclides">Elements</a></i> és en grec <i>Stoicheia</i> Στοιχεῖα).</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Prota&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prota (encara no existeix)">Prota</a></i> προτα - "el primer"- (vegeu <a href="/wiki/Fernando_de_los_R%C3%ADos_Urruti" title="Fernando de los Ríos Urruti">Fernando de los Ríos</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=mDKzZjNJYPsC&pg=PA53&dq=elemento+prota&hl=ca&ei=_IjkTvnkK8i2hQessqWCAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD0Q6AEwAw#v=onepage&q=elemento%20prota&f=false"><i>Obras completas: Escritos breves</i></a>, Anthropos Editorial, 1997, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8476585136" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8476585136">ISBN 8476585136</a>, pg. 53).</li> <li><i><a href="/wiki/Ousia" class="mw-redirect" title="Ousia">Ousia</a></i> (οὐσία, substantiu format sobre el participi present femení del verb εἶναι - "ser" -), traduït habitualment com a "<a href="/wiki/Subst%C3%A0ncia" title="Substància">substància</a>" o "<a href="/wiki/Ess%C3%A8ncia" title="Essència">essència</a>", s'usava també per denominar els elements; per exemple, en l'expressió <i>pempte ousia</i> ("cinquè element", però també "cinquena essència" o "<a href="/wiki/Quinta_ess%C3%A8ncia" title="Quinta essència">quinta essència</a>"). <a href="/wiki/Martin_Heidegger" title="Martin Heidegger">Martin Heidegger</a>, <i>Being and Time</i>. Hermanus Hendricus Berger: Ousia in de dialogen van Plat. Leiden, Brill 1961.</li></ul> </span></li> <li id="cite_note-97"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-97">↑</a></span> <span class="reference-text">Vegeu <a href="/wiki/Parm%C3%A8nides_d%27Elea#Sentit_del_fr._3" class="mw-redirect" title="Parmènides d'Elea">Parmènides d'Elea#Sentit del fr. 3</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=8l3Q02qUt_QC&printsec=frontcover&dq=inauthor:%22Parm%C3%A9nides%22&hl=ca&sa=X&ei=vn7zTrz4I9GWhQeX2LijAQ&ved=0CDIQuwUwAA#v=onepage&q=%22nada%20no%20hay%22&f=false">Edició de Joaquín Llansó</a>, Akal, 2007, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8446025345" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8446025345">ISBN 8446025345</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=nxaTgwlGmZYC&printsec=frontcover&dq=fragmentos+parm%C3%A9nides&hl=ca&sa=X&ei=2uP0TsbQD5OWhQe64bTOBw&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=fragmentos%20parm%C3%A9nides&f=false">Edició d'Antonio Bernabé</a>, Ágora, 2007, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-7090-358-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7090-358-8">ISBN 978-84-7090-358-8</a></span> </li> <li id="cite_note-98"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-98">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=IvTHhubtxqYC&pg=PA124&dq=las+nubes+arist%C3%B3fanes&hl=ca&sa=X&ei=Y4nzTszpF4HQhAeFoKXKAQ&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=210&f=false">Edició d'Óscar Velásquez</a>, Universitaria, 2005, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9561118041" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9561118041">ISBN 9561118041</a>, línies 200 a 215 i també a <a href="/wiki/Viquitexts" title="Viquitexts">Viquitexts</a> <a class="external text" href="https://fr.wikisource.org/wiki/Les_Nu%C3%A9es">en francès</a>: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Per tots els déus, què és això ? Digues-me / L'astronomia / Per què serveix ? / Per mesurar la terra /I quina, ¿ la dels colons ? / No, la terra sencera / És bonic això que dius, vet aquí una invenció popular i útil / Goita, heus ací tota la superfície de la Terra: ho veus ? Aquí està Atenes / Què estàs dient ? No et crec pas (...) Però Lacedemònia ¿on és? / Que on és? Justament aquí. / Tan a prop nostre. Preocupa't d'això, d'allunyar-la de nosaltres el més possible. / Però això és impossible / Per Zeus, que et penediràs llavors! </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-99"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-99">↑</a></span> <span class="reference-text">Brunschwig i Lloyd, <i>op. cit.</i> 261.</span> </li> <li id="cite_note-100"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-100">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a>, <i><a href="/wiki/Hist%C3%B2ries_d%27Her%C3%B2dot" class="mw-redirect" title="Històries d'Heròdot">Historíai</a></i> (ἱστορίαι) V, 49: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">ἀπικνέεται δὲ ὦν ὁ Ἀρισταγόρης ὁ Μιλήτου τύραννος ἐς τὴν Σπάρτην Κλεομένεος ἔχοντος τὴν ἀρχήν• τῷ δὴ ἐς λόγους ἤιε, ὡς Λακεδαιμόνιοι λέγουσι, ἔχων χάλκεον πίνακα ἐν τῷ γῆς ἁπάσης περίοδος ἐνετέτμητο καὶ θάλασσά τε πᾶσα καὶ ποταμοὶ πάντες </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-101"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-101">↑</a></span> <span class="reference-text">Lorite, <i>op. cit.</i>, pàg. 54 i ss.</span> </li> <li id="cite_note-102"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-102">↑</a></span> <span class="reference-text">A les <a href="/wiki/Term%C3%B2piles" title="Termòpiles">Termòpiles</a>, originalment de <a href="/wiki/Dem%C3%A8ter" title="Demèter">Demèter</a>, va establir algunes lleis de guerra que havien de respectar entre si les ciutats que s'associessin (prohibició d'arrasar ciutats o tallar-los l'aigua). <a href="/w/index.php?title=Alfonso_Reyes_Ochoa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alfonso Reyes Ochoa (encara no existeix)">Alfonso Reyes</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=89rnHOI6TcsC&pg=PA124&dq=anfiction%C3%ADa+antela+apolo&hl=ca&ei=Ul3oTtmfJ4rMhAesk7G6Cg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEcQ6AEwBA#v=onepage&q=anfiction%C3%ADa%20antela%20apolo&f=false"><i>Obras completas</i></a>, pg. 124. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=Ka_h5htw-McC&pg=PA25&dq=anfiction%C3%ADa+antela+apolo&hl=ca&ei=Ul3oTtmfJ4rMhAesk7G6Cg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=anfiction%C3%ADa%20antela%20apolo&f=false"><i>Diccionario Akal</i></a>, <i>op. cit.</i>, pg. 25.</span> </li> <li id="cite_note-103"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-103">↑</a></span> <span class="reference-text">A <a href="/wiki/Be%C3%B2cia" title="Beòcia">Beòcia</a>. Hi havia llocs amb el mateix nom a <a href="/wiki/Antiga_Tess%C3%A0lia" title="Antiga Tessàlia">Tessàlia</a> i <a href="/wiki/Regne_de_Maced%C3%B2nia" title="Regne de Macedònia">Macedònia</a>, i una illa entre <a href="/wiki/%C3%8Dtaca" title="Ítaca">Ítaca</a> i <a href="/wiki/Cefal%C2%B7l%C3%A8nia" class="mw-redirect" title="Cefal·lènia">Cefal·lènia</a>. Vegeu també <a href="/w/index.php?title=Alalcomenes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alalcomenes (encara no existeix)">Alalcomenes</a>.</span> </li> <li id="cite_note-104"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-104">↑</a></span> <span class="reference-text">la seva condició de divinitat estrangera introduïda (potser des de Tràcia, al <a href="/wiki/Segle_VII" title="Segle VII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></a>), de la qual n'eren conscients els grecs d'època arcaica i clàssica (es comenta per part d'Heròdot), és objecte de reconstrucció filològica i arqueològica a l'actualitat. Hi ha constància de l'ús del seu nom en època micènica (Luis García Iglesias, <i>Los orígenes del pueblo griego</i>, Síntesis, pàg. 157). <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Els grecs consideren <a href="/wiki/H%C3%A8rcules" title="Hèrcules">Hèrcules</a>, <a href="/wiki/Dion%C3%ADs" title="Dionís">Bacus</a>, i <a href="/wiki/Pan_(mitologia)" title="Pan (mitologia)">Pan</a> com els més joves dels déus (...) Seguiu, però, cadascú, la que us vagi més bé d'aquestes dues tradicions.; la meva pròpia opinió sobre ells ha estat ja declarada. Si, efectivament, aquests déus eren coneguts públicament, i havien envellit a Grècia, com fou el cas d'Hèrcules, fill d'Amfitrió, Bacus, fill de Semele, i Pan, fill de Penèlope, es podria haver dit que els personatges esmentats en darrer terme eren homes que tenien els noms de certes deïtats prèviament existents. Però Bacus, segons la tradició grega, tot just en néixer, va ser cosit a la cuixa de Júpiter, i se'l van endur a Nisa, per damunt d'Egipte, a Etiòpia; i pel que fa a Pan, ni tan sols els que el professen saben què va passar amb ell després del seu naixement. Per a mi, per tant, és bastant evident que els noms d'aquests déus van ser coneguts pels grecs després dels de les seves altres deïtats, i que narren seu naixement des del moment en què, per primer cop, van adquirir un coneixement d'ells. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Heròdot, <i><a href="/wiki/Hist%C3%B2ries_d%27Her%C3%B2dot" class="mw-redirect" title="Històries d'Heròdot">Històries</a></i>, II, 145-146. </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-105"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-105">↑</a></span> <span class="reference-text">Grupo Tempe, <i>Los dioses del Olimpo</i> pgs.13-18. Madrid:Alianza, 1998, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-206-3648-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-206-3648-7">ISBN 84-206-3648-7</a></span> </li> <li id="cite_note-106"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-106">↑</a></span> <span class="reference-text">Georg Luck, Arcana Mundi: Magic and the Occult in the Greek and Roman Worlds (Johns Hopkins University Press, 1985, 2006, 2a ed.), p. 504.</span> </li> <li id="cite_note-107"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-107">↑</a></span> <span class="reference-text">Kinder i Hilgemann, <i>op. cit.</i></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Perry_Anderson" title="Perry Anderson">Perry Anderson</a>, <i>Transiciones de la Antigüedad al feudalismo</i> [1974], Madrid: Siglo XXI, 1986, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-323-0355-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-323-0355-0">ISBN 84-323-0355-0</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=John_Beazley&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Beazley (encara no existeix)">John Beazley</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=rrhKNJaNBgAC&printsec=frontcover&dq=inauthor:%22John+Davidson+Beazley%22&hl=ca&sa=X&ei=sT_wTpDELZSIhQf8samcAQ&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=inauthor%3A%22John%20Davidson%20Beazley%22&f=false"><i>The development of Attic black-figure</i></a>, University of California Press, 1986, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0520055934" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0520055934">ISBN 0520055934</a> [edición original, 1951]</li></ul> <dl><dd><ul><li><i>Attic Black-Figure Vase-Painters</i>, Oxford 1956</li></ul></dd></dl> <ul><li><a href="/w/index.php?title=John_Boardman&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Boardman (encara no existeix)">John Boardman</a>, <a href="/w/index.php?title=Griffin_Jaspers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Griffin Jaspers (encara no existeix)">Griffin Jaspers</a> i <a href="/w/index.php?title=Oswin_Murray&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oswin Murray (encara no existeix)">Oswin Murray</a>, <i>Grecia</i> a <i>Historia Oxford del mundo clásico</i>, Madrid: Alianza, 1988, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8420652938" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8420652938">ISBN 8420652938</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jacques_Brunschwig&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jacques Brunschwig (encara no existeix)">Jacques Brunschwig</a> i <a href="/w/index.php?title=Geoffrey_Lloyd&action=edit&redlink=1" class="new" title="Geoffrey Lloyd (encara no existeix)">Geoffrey Lloyd</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=BfQiOhsrmgkC&pg=PA261&lpg=PA261&dq=%22mapa+de+anaximandro%22&source=bl&ots=Bap5DLxxSn&sig=X1SmoCmWl09p2KBiXUNECiH_o0U&hl=ca&sa=X&ei=IlvzTtviDMWwhAf0__GzAQ&ved=0CF4Q6AEwDA#v=onepage&q=%22mapa%20de%20anaximandro%22&f=false"><i>Diccionario del saber griego</i></a>, Akal, 2000, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8446012456" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8446012456">ISBN 8446012456</a></li> <li><a href="/wiki/Paul_Cartledge" title="Paul Cartledge">Paul Cartledge</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=dRSbjUQ6c-QC&pg=PA49&dq=murallas+esparta&hl=ca&sa=X&ei=-CzqTvubNoXMhAfK_rmvCA&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=murallas%20esparta&f=false"><i>Los espartanos</i></a>, Ariel, 2009, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-344-8793-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-344-8793-4">ISBN 84-344-8793-4</a></li> <li><a href="/wiki/Georges_Duby" title="Georges Duby">Georges Duby</a>, <i>Atlas histórico mundial</i> [Larouse, 1987], Barcelona: Debate, 1989, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7444-349-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7444-349-0">ISBN 84-7444-349-0</a> [edición original, <i>Atlas Historique</i>, París: Larousse, 1987]</li> <li><a href="/w/index.php?title=Fernando_Echeverr%C3%ADa_Rey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fernando Echeverría Rey (encara no existeix)">Fernando Echeverría Rey</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=3AC0fMp3izwC&pg=PA263&dq=monta+de+caballos++grecia+arcaica&hl=ca&sa=X&ei=ZhzvTqCXNsjoOcLvubgI&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=monta%20de%20caballos%20%20grecia%20arcaica&f=false"><i>Ciudadanos, campesinos y soldados: el nacimiento de la pólis griega y la teoría de la revolución hoplita</i></a>, Anejos de <i>Gladius</i>, CSIC, 2008, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8400087186" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8400087186">ISBN 8400087186</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Luis_Garc%C3%ADa_Iglesias&action=edit&redlink=1" class="new" title="Luis García Iglesias (encara no existeix)">Luis García Iglesias</a>, <i>Los orígenes del pueblo griego</i>, Madrid: Síntesis, 2000, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7738-520-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7738-520-3">ISBN 84-7738-520-3</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Francisco_Javier_G%C3%B3mez_Espelos%C3%ADn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Javier Gómez Espelosín (encara no existeix)">Francisco Javier Gómez Espelosín</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=VdrJ-7Prp7AC&pg=PA89&lpg=PA89&dq=tirano+fid%C3%B3n&source=bl&ots=CCohh6qFsM&sig=yU4rdPZu-ZEPKydAGJU8HRJPNtQ&hl=ca&ei=9H_gTvLOOOb74QSorJnbAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=tirano%20fid%C3%B3n&f=false"><i>Historia de Grecia Antigua</i></a>, Madrid: Akal, 2001, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8446014289" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8446014289">ISBN 8446014289</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=W._G._Forrest&action=edit&redlink=1" class="new" title="W. G. Forrest (encara no existeix)">W. G. Forrest</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=uJy15rcci7cC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false"><i>Los Orígenes de la democracia griega: la teoría política griega entre el 800 y el 400 a. C.</i></a>, Akal, 1988, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8476003307" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8476003307">ISBN 8476003307</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hermann_Kinder&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hermann Kinder (encara no existeix)">Hermann Kinder</a> i <a href="/w/index.php?title=Werner_Hilgemann&action=edit&redlink=1" class="new" title="Werner Hilgemann (encara no existeix)">Werner Hilgemann</a>, <i>Atlas histórico mundial</i>, Madrid: Istmo, 1980, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7090-105-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7090-105-2">ISBN 84-7090-105-2</a> (10ª edició, 1a ed. en castellà, 1970 -ed. original, <i>DTV - Atlas zur Weltgeschichte</i>, Múnic: Deutscher Taschenbuch Verlag; edició més recent, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=UJvqsOEddP4C&printsec=frontcover&dq=kinder+y+hilgemann&hl=ca&sa=X&ei=Hkf0TsHGGsfIhAfkuMShAQ&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=kinder%20y%20hilgemann&f=false">Akal, 2007</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Lorite_Mena&action=edit&redlink=1" class="new" title="José Lorite Mena (encara no existeix)">José Lorite Mena</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=cCcyD1NZ1QYC&pg=PA55&dq=arist%C3%A1goras+esparta+hecateo&hl=ca&sa=X&ei=t23zTp62KM2BhQf6sai7AQ&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=arist%C3%A1goras%20esparta%20hecateo&f=false"><i>Jenófanes y la crisis de la objetividad griega</i></a>, <a href="/wiki/Universitat_de_M%C3%BArcia" title="Universitat de Múrcia">Universitat de Múrcia</a>. Servei de Publicacions, Editum, 2003, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8483714264" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8483714264">ISBN 8483714264</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=%C3%81ngel_Montenegro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ángel Montenegro (encara no existeix)">Ángel Montenegro</a> y otros, <i>La Grecia Arcaica</i>, a <i>Gran Historia Universal</i>, vol. 3, Barcelona: Nájera, 1986, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7461-660-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7461-660-3">ISBN 84-7461-660-3</a></li> <li><a href="/wiki/Francisco_Rodr%C3%ADguez_Adrados" title="Francisco Rodríguez Adrados">Francisco Rodríguez Adrados</a>, <i>Líricos griegos. Elegíacos y yambógrafos arcaicos</i>, Barcelona: Alma Mater, 1959</li> <li><a href="/w/index.php?title=Juan_Signes_Codo%C3%B1er&action=edit&redlink=1" class="new" title="Juan Signes Codoñer (encara no existeix)">Juan Signes Codoñer</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=Dve-3EtcJZ8C&pg=PA363&dq=Pis%C3%ADstrato+il%C3%ADada+odisea&hl=ca&ei=C8XgTtiJBoOq8AOI1MjEBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDUQ6AEwAA#v=onepage&q=Pis%C3%ADstrato%20il%C3%ADada%20odisea&f=false"><i>Escritura y literatura en la Grecia arcaica</i></a>, Madrid: Akal, 2004, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8446017482" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8446017482">ISBN 8446017482</a></li> <li><a href="/wiki/Chester_Starr" title="Chester Starr">Chester Starr</a>, <i>Historia del mundo antiguo</i> [1965], Madrid: Akal, 1974, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7339-032-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7339-032-6">ISBN 84-7339-032-6</a></li> <li><a href="/wiki/Jean-Pierre_Vernant" title="Jean-Pierre Vernant">Jean-Pierre Vernant</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=Hx0GPZtsl30C&printsec=frontcover&dq=inauthor:%22Jean-Pierre+Vernant%22&hl=ca&sa=X&ei=s5PsTv_mLMSzhAefmqSmCQ&ved=0CDYQ6AEwAA"><i>Mito y religión en la Grecia antigua</i></a>, Ariel, 1991</li></ul> <dl><dd><ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=rokZmW9pPhcC&printsec=frontcover&dq=inauthor:%22Jean-Pierre+Vernant%22&hl=ca&sa=X&ei=s5PsTv_mLMSzhAefmqSmCQ&ved=0CDsQ6AEwAQ"><i>Mito y tragedia en la Grecia antigua</i></a>, Paidos, 2002</li></ul></dd></dl> <ul><li>VV. AA. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=Ka_h5htw-McC&printsec=frontcover&dq=%22diccionario+akal+de+historia+del+mundo+antiguo%22&hl=ca&ei=NdLoTrSoGISChQez66z5Bw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDcQ6AEwAA#v=onepage&q=%22diccionario%20akal%20de%20historia%20del%20mundo%20antiguo%22&f=false"><i>Diccionario Akal de Historia del Mundo Antiguo</i></a>, Madrid: Akal, 1999, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-460-1033-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-460-1033-X">ISBN 84-460-1033-X</a></li> <li>VV. AA. <i>Los primeros griegos</i>, a <i>Historia Universal</i>, vol. 3, Madrid: Salvat, 2004 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-345-6232-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-345-6232-4">ISBN 84-345-6232-4</a></li> <li>VV. AA. <i>Grecia, cuna de Occidente</i>, Madrid: Folio, 1992, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7838-163-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7838-163-5">ISBN 84-7838-163-5</a></li> <li>VV. AA. Catàleg de l'exposició <i>El color de los dioses</i>, Museo Arqueológico Regional / Stiftung Archäeologie, Alcalá de Henares, 2009-2010, sense ISBN</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Antiga_Grècia" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Plantilla:Antiga Grècia"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Antiga_Grècia" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">Antiga Grècia</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;text-align:center;">Cronologia</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;padding:0.25em 0; line-height:1.4em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_cicl%C3%A0dica" title="Civilització ciclàdica">Ciclàdica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_minoica" title="Civilització minoica">Minoica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_mic%C3%A8nica" title="Civilització micènica">Micènica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Edat_fosca_grega" title="Edat fosca grega">Edat fosca</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a class="mw-selflink selflink">Període arcaic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">Grècia clàssica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_hel%C2%B7len%C3%ADstica" title="Grècia hel·lenística">Grècia hel·lenística</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_romana" title="Grècia romana">Grècia romana</a></div></td><td class="navbox-image" rowspan="8" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mines_1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Mines_1.jpg/175px-Mines_1.jpg" decoding="async" width="175" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Mines_1.jpg/263px-Mines_1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Mines_1.jpg/350px-Mines_1.jpg 2x" data-file-width="2346" data-file-height="1738" /></a></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;text-align:center;">Geografia</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;padding:0.25em 0; line-height:1.4em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Mar_Egea" title="Mar Egea">mar Egea</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mar_J%C3%B2nica" title="Mar Jònica">mar Jònica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hel%C2%B7lespont" class="mw-redirect" title="Hel·lespont">Hel·lespont</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Regne_de_Maced%C3%B2nia" title="Regne de Macedònia">Macedònia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Esparta" title="Esparta">Esparta</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Antiga_Atenes" title="Antiga Atenes">Atenes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Corint" title="Corint">Corint</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tebes_(Gr%C3%A8cia)" title="Tebes (Grècia)">Tebes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Term%C3%B2piles" title="Termòpiles">Termòpiles</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/J%C3%B2nia" title="Jònia">Jònia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/E%C3%B2lia_(regi%C3%B3_grega)" class="mw-redirect" title="Eòlia (regió grega)">Eòlia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hex%C3%A0polis_d%C3%B2rica" title="Hexàpolis dòrica">Doris</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Antioquia_de_l%27Orontes" title="Antioquia de l'Orontes">Antioquia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Alexandria" title="Alexandria">Alexandria</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/P%C3%A8rgam" title="Pèrgam">Pèrgam</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Milet" title="Milet">Milet</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Efes" title="Efes">Efes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Delfos_(ciutat)" title="Delfos (ciutat)">Delfos</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Delos" title="Delos">Delos</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ol%C3%ADmpia" title="Olímpia">Olímpia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Troia" title="Troia">Troia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Illa_de_Rodes" class="mw-redirect" title="Illa de Rodes">Illa de Rodes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Creta" title="Creta">Creta</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pelopon%C3%A8s" title="Peloponès">Peloponès</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Regi%C3%B3_de_l%27Epir" class="mw-redirect" title="Regió de l'Epir">Epir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Xipre" title="Xipre">Xipre</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Regi%C3%B3_del_Pont" title="Regió del Pont">Pont</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Magna_Gr%C3%A8cia" title="Magna Grècia">Magna Grècia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Col%C3%B2nia_grega" class="mw-redirect" title="Colònia grega">Colònies</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;text-align:center;">Societat</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;padding:0.25em 0; line-height:1.4em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Agricultura_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Agricultura a l'antiga Grècia">Agricultura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Alimentaci%C3%B3_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Alimentació de l'antiga Grècia">Alimentació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Calendaris_hel%C2%B7l%C3%A8nics" title="Calendaris hel·lènics">Calendaris hel·lènics</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Democr%C3%A0cia" title="Democràcia">Democràcia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dret_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Dret a l'antiga Grècia">Dret</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Economia de l'antiga Grècia">Economia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Endevinaci%C3%B3_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Endevinació a l'antiga Grècia">Endevinació a l'antiga Grècia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Esclavitud_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Esclavitud a l'antiga Grècia">Esclavitud</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Filosofia_grega" title="Filosofia grega">Filosofia grega</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Guerra a l'antiga Grècia">Guerra</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_de_l%27antigor" class="mw-redirect" title="Jocs Olímpics de l'antigor">Jocs Olímpics</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mitologia_grega" title="Mitologia grega">Mitologia grega</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Paideia" title="Paideia">Paideia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Peder%C3%A0stia" title="Pederàstia">Pederàstia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Prostituci%C3%B3_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Prostitució a l'antiga Grècia">Prostitució</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Religi%C3%B3_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Religió de l'antiga Grècia">Religió</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vi" title="Vi">Vi</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;text-align:center;">Personatges <br />eminents</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;padding:0.25em 0; line-height:1.4em;;background:transparent;"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;background:transparent; font-weight:normal; text-align:left;;background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.75em;">Filòsofs</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;padding:0.25em 0; line-height:1.4em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Anax%C3%A0gores" title="Anaxàgores">Anaxàgores</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Anaximandre_de_Milet" class="mw-redirect" title="Anaximandre de Milet">Anaximandre</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Anax%C3%ADmenes_de_Milet" class="mw-redirect" title="Anaxímenes de Milet">Anaxímenes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ant%C3%ADstenes_d%27Atenes" title="Antístenes d'Atenes">Antístenes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dem%C3%B2crit" title="Demòcrit">Demòcrit</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Demonax_(fil%C3%B2sof)" class="mw-redirect" title="Demonax (filòsof)">Demonax</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Di%C3%B2genes_de_Sinope" title="Diògenes de Sinope">Diògenes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Epicur" title="Epicur">Epicur</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Emp%C3%A8docles" title="Empèdocles">Empèdocles</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Her%C3%A0clit_d%27Efes" class="mw-redirect" title="Heràclit d'Efes">Heràclit</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Leucip" title="Leucip">Leucip</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/G%C3%B2rgies_de_Leontins" title="Gòrgies de Leontins">Gòrgies</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Parm%C3%A8nides_d%27Elea" class="mw-redirect" title="Parmènides d'Elea">Parmènides</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Prot%C3%A0gores" title="Protàgores">Protàgores</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pit%C3%A0gores" title="Pitàgores">Pitàgores</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/S%C3%B2crates" title="Sòcrates">Sòcrates</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tales_de_Milet" title="Tales de Milet">Tales</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Zen%C3%B3_de_C%C3%ADtion" title="Zenó de Cítion">Zenó</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;background:transparent; font-weight:normal; text-align:left;"><div style="padding:0em 0.75em;">Literats</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;padding:0.25em 0; line-height:1.4em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Arist%C3%B2fanes" title="Aristòfanes">Aristòfanes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Esquil" class="mw-redirect" title="Esquil">Esquil</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Eur%C3%ADpides" title="Eurípides">Eurípides</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hes%C3%ADode" title="Hesíode">Hesíode</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Homer" title="Homer">Homer</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Isop" title="Isop">Isop</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lluci%C3%A0" title="Llucià">Llucià</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Menandre" title="Menandre">Menandre</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/P%C3%ADndar" title="Píndar">Píndar</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Plutarc" class="mw-redirect" title="Plutarc">Plutarc</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Polibi" title="Polibi">Polibi</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Safo" title="Safo">Safo</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/S%C3%B2focles" title="Sòfocles">Sòfocles</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Teognis_de_Megara" class="mw-redirect" title="Teognis de Megara">Teognis de Megara</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tuc%C3%ADdides" title="Tucídides">Tucídides</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Xenofon" class="mw-redirect" title="Xenofon">Xenofon</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;background:transparent; font-weight:normal; text-align:left;;background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.75em;">Historiadors i geògrafs</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;padding:0.25em 0; line-height:1.4em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Paus%C3%A0nies_(ge%C3%B2graf)" class="mw-redirect" title="Pausànies (geògraf)">Pausànies</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Eur%C3%ADpides" title="Eurípides">Eurípides</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hes%C3%ADode" title="Hesíode">Hesíode</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Homer" title="Homer">Homer</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Isop" title="Isop">Isop</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lluci%C3%A0" title="Llucià">Llucià</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Menandre" title="Menandre">Menandre</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/P%C3%ADndar" title="Píndar">Píndar</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Plutarc" class="mw-redirect" title="Plutarc">Plutarc</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Polibi" title="Polibi">Polibi</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Safo" title="Safo">Safo</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/S%C3%B2focles" title="Sòfocles">Sòfocles</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Teognis_de_Megara" class="mw-redirect" title="Teognis de Megara">Teognis de Megara</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tuc%C3%ADdides" title="Tucídides">Tucídides</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Xenofon" class="mw-redirect" title="Xenofon">Xenofon</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;background:transparent; font-weight:normal; text-align:left;"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;padding:0.25em 0; line-height:1.4em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Alexandre_el_Gran" title="Alexandre el Gran">Alexandre el Gran</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Alcib%C3%ADades_(general_atenenc)" title="Alcibíades (general atenenc)">Alcibíades</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Arquimedes" title="Arquimedes">Arquimedes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Asp%C3%A0sia_de_Milet" title="Aspàsia de Milet">Aspàsia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Demonax_(fil%C3%B2sof)" class="mw-redirect" title="Demonax (filòsof)">Demonax</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dem%C3%B2stenes" title="Demòstenes">Demòstenes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Euclides" title="Euclides">Euclides</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hip%C3%B2crates" title="Hipòcrates">Hipòcrates</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Le%C3%B2nides_I" title="Leònides I">Leònides</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Licurg_(legislador)" class="mw-redirect" title="Licurg (legislador)">Licurg</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mil%C3%B3_de_Crotona" title="Miló de Crotona">Miló</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pericles" class="mw-redirect" title="Pericles">Pericles</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tem%C3%ADstocles" title="Temístocles">Temístocles</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;text-align:center;"><a href="/wiki/Arquitectura_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Arquitectura de l'antiga Grècia">Arquitectura</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;padding:0.25em 0; line-height:1.4em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Parten%C3%B3" title="Partenó">Partenó</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Santuari_d%27%C3%80rtemis_Braur%C3%B2nia" title="Santuari d'Àrtemis Braurònia">santuari d'Àrtemis Braurònia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Acr%C3%B2polis_d%27Atenes" title="Acròpolis d'Atenes">Acròpolis d'Atenes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%80gora_d%27Atenes" title="Àgora d'Atenes">Àgora d'Atenes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Temple_de_Zeus_Ol%C3%ADmpic_(Atenes)" title="Temple de Zeus Olímpic (Atenes)">Temple de Zeus Olímpic (Atenes)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Temple_d%27Hefest" title="Temple d'Hefest">Temple d'Hefest</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Complex_de_Samotr%C3%A0cia" title="Complex de Samotràcia">Complex de Samotràcia</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;text-align:center;"><a href="/wiki/Art_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Art de l'antiga Grècia">Art</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;padding:0.25em 0; line-height:1.4em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Arquitectura_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Arquitectura de l'antiga Grècia">Arquitectura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_grega" title="Ceràmica grega">Ceràmica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Escultura_grega" title="Escultura grega">Escultura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Literatura_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" class="mw-redirect" title="Literatura a l'antiga Grècia">Literatura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Moneda_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moneda de l'antiga Grècia (encara no existeix)">Moneda</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/M%C3%BAsica_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Música de l'antiga Grècia">Música</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Teatre_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Teatre de l'antiga Grècia">Teatre</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pintura_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Pintura de l'antiga Grècia">Pintura</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;text-align:center;">Ciència</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;padding:0.25em 0; line-height:1.4em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Astronomia_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Astronomia de l'antiga Grècia">Astronomia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Matem%C3%A0tiques_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Matemàtiques de l'antiga Grècia">Matemàtiques</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Medicina_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Medicina de l'antiga Grècia">Medicina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tecnologia_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Tecnologia de l'antiga Grècia">Tecnologia</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;text-align:center;"><a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic">Llengua</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;padding:0.25em 0; line-height:1.4em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Protogrec" title="Protogrec">Protogrec</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mic%C3%A8nic" title="Micènic">Micènic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hom%C3%A8ric" class="mw-redirect" title="Homèric">Homèric</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span> <small>(<a href="/wiki/Grec_e%C3%B2lic" title="Grec eòlic">Eòlic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Grec_arcadoxipriota" title="Grec arcadoxipriota">Arcadoxipriota</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Grec_%C3%A0tic" title="Grec àtic">Àtic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Grec_d%C3%B2ric" title="Grec dòric">Dòric</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Grec_j%C3%B2nic" title="Grec jònic">Jònic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Grec_locri&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grec locri (encara no existeix)">Locri</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Antic_macedoni" title="Antic macedoni">Macedoni</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Grec_pamfili&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grec pamfili (encara no existeix)">Pamfili</a>)</small><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Grec_koin%C3%A9" title="Grec koiné">Koiné</a></div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Època_arcaica&oldid=34274336">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Època_arcaica&oldid=34274336</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Categoria:Història de l'antiga Grècia">Història de l'antiga Grècia</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_arguments_duplicats_en_utilitzaci%C3%B3_de_plantilles" title="Categoria:Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles">Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 23 nov 2024 a les 21:21.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=%C3%88poca_arcaica&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-5c59558b9d-kbdfd","wgBackendResponseTime":178,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.154","walltime":"1.461","ppvisitednodes":{"value":6816,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":153868,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":28165,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":13,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":54,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":114928,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":0,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 700.499 1 -total"," 31.47% 220.467 1 Plantilla:Referències"," 11.56% 80.982 15 Plantilla:VT"," 10.01% 70.143 44 Plantilla:ISBN"," 8.60% 60.222 2 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 7.18% 50.330 1 Plantilla:Antiga_Grècia"," 6.55% 45.905 7 Plantilla:Article_principal"," 6.30% 44.133 2 Plantilla:Ref-llibre"," 4.82% 33.776 1 Plantilla:Grècia"," 4.82% 33.738 1 Plantilla:DGRBM"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.162","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2495766,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-6f4956b788-fmbld","timestamp":"20241128150643","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"\u00c8poca arcaica","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%88poca_arcaica","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q271834","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q271834","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2010-07-23T12:59:56Z","dateModified":"2024-11-23T20:21:10Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/1\/19\/William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg"}</script> </body> </html>