CINXE.COM
Wikipèdia - Contribucions d'aqueste contributor [oc]
<?xml version="1.0"?> <feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="oc"> <id>https://oc.wikipedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=Jir%C3%B2ni</id> <title>Wikipèdia - Contribucions d'aqueste contributor [oc]</title> <link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://oc.wikipedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=Jir%C3%B2ni"/> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Especial:Contribucions/Jir%C3%B2ni"/> <updated>2025-03-05T19:54:49Z</updated> <subtitle>Contribucions d'aqueste contributor</subtitle> <generator>MediaWiki 1.44.0-wmf.18</generator> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462165</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462165"/> <updated>2025-01-25T18:12:11Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Farmacopèa */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Argelabre,&lt;br /&gt;fuèlhas e fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la seccion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;ref&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs o peirós) : colluvions limononosas, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[boscatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Rusca<br /> * Mòde d'emplec : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las saladas mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noseludas foguèron utilizadas per fabricar de pipas&lt;ref&gt;{{Article|lenga=français|autor1=Martine Lesur|títol=Parlons un peu d'érables|periodic=La Garance voyageuse|numèro=137|paginas=31|data=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menusariá]] (resista als insèctes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., }}<br /> [[Categoria:Acer|+]]<br /> [[Categoria:Espècia de Sapindales (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Espècia de fulhós (nom scientific)]]<br /> [[Categoria:Arbre en Euròpa|+]]<br /> [[Categoria:Dicotiledonèa ]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Planta medicinala]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462164</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462164"/> <updated>2025-01-25T18:11:18Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Farmacopèa */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Argelabre,&lt;br /&gt;fuèlhas e fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la seccion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;ref&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs o peirós) : colluvions limononosas, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[boscatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Rusca<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las saladas mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noseludas foguèron utilizadas per fabricar de pipas&lt;ref&gt;{{Article|lenga=français|autor1=Martine Lesur|títol=Parlons un peu d'érables|periodic=La Garance voyageuse|numèro=137|paginas=31|data=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menusariá]] (resista als insèctes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., }}<br /> [[Categoria:Acer|+]]<br /> [[Categoria:Espècia de Sapindales (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Espècia de fulhós (nom scientific)]]<br /> [[Categoria:Arbre en Euròpa|+]]<br /> [[Categoria:Dicotiledonèa ]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Planta medicinala]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462163</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462163"/> <updated>2025-01-25T18:10:43Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Orticòl */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Argelabre,&lt;br /&gt;fuèlhas e fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la seccion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;ref&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs o peirós) : colluvions limononosas, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[boscatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las saladas mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noseludas foguèron utilizadas per fabricar de pipas&lt;ref&gt;{{Article|lenga=français|autor1=Martine Lesur|títol=Parlons un peu d'érables|periodic=La Garance voyageuse|numèro=137|paginas=31|data=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menusariá]] (resista als insèctes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., }}<br /> [[Categoria:Acer|+]]<br /> [[Categoria:Espècia de Sapindales (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Espècia de fulhós (nom scientific)]]<br /> [[Categoria:Arbre en Euròpa|+]]<br /> [[Categoria:Dicotiledonèa ]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Planta medicinala]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Agast&diff=2462146</id> <title>Agast</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Agast&diff=2462146"/> <updated>2025-01-25T17:45:09Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Terminologia */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer'' | Maple leaves.jpg | Fuelha d'agast | classificacion=APGIII }}<br /> {{Taxobox | clade | Angiospèrmes }}<br /> {{Taxobox | clade | Eudicotiledonèas }}<br /> {{Taxobox | clade | Rosideae }}<br /> {{Taxobox | clade | Malvideae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | genre | Acer | [[Carl von Linné|L.]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Map genus Acer.png | Reparticion mondiala del genre ''Acer'' }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> Leis '''agasts''' (var. '''aserau, aseron, aseròu'''), son d'[[aubre]]s e d'[[aubrilhon]]s dau [[genre (biologia)|genre]] ''Acer'' que desenant apartènon a la [[familha (biologia)|familha]] dei [[Sapindaceae|Sapindacèas]] (e autre temps a aquela deis [[Aceraceae|Aceracèas]]), dins l'[[òrdre (biologia)|òrdre]] dei [[Sapindales]].<br /> Existisson aperaquí 128 espècias, que la màger part son originàrias d'Asia, e e qualques uns apareisson tanben en Euròpa, en Africa del Nòrd e en America del Nòrd. Una sola espècia, [[Acer laurinum]], s'estend a l'emisfèri sud. L'espècia tipe del genre es [[Acer pseudoplatanus]], l'espècia d'agast mai comuna en Euròpa. Los agasts an de fuèlhas palmadas facilament reconeissablas e de fruits ailats distinctius. Los pus pròches parents dels agasts son los [[Marronièr d'Índia|marronièrs d'Índia]].<br /> <br /> == Terminologia ==<br /> {{...}}<br /> &lt;!--<br /> Los tèrmes generals pels agasts semblan s'esfondrar en tèrmes per d'espècias especificas.<br /> <br /> Segon de grands lexics occitans:<br /> <br /> *Lo [[Diccionari General Occitan]] de [[Joan de Cantalausa|Cantalausa]] (sègles XX - XXI) nos ditz que '''''aseron''''' o '''''asedur'''''&lt;ref group=nt&gt;''Ase dur'' segon Cantalausa, ''asedur'' segon [[Josiana Ubaud|Ubaud]] e Mistral.&lt;/ref&gt; se referisson a ''[[Acer campestre|A. campestris]]'', '''''aserau''''' se referís a ''[[Acer pseudoplatanus|A. pseudoplatanus]]''. '''''Argelabre''''' pòt descriure las doas primièras.&lt;br/&gt;Malgrat aquò, definís &quot;agast&quot; coma &quot;argelabre&quot;, &quot;argelabre&quot; coma &quot;agast&quot; o &quot;aseron&quot;, etc.&lt;ref name=DGO&gt;{{DGO}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *[[Lo Tresaur dau Felibritge]] de [[Frederic Mistral]] ([[sègle XIX]]) ditz essencialament lo meteis que Cantalausa, mas nos dona mai de variantas prononciadas. De mai, apond que '''''plai / blai / blàsi / bladre''''' significa ''[[Acer platanoides]]'' e estipula que '''''argelabre''''' significa ''[[Acer campestre|A. campestris]]''.{{TdF}}<br /> <br /> *Lo [[Diccionari de Lenga d'Òc d'après lo parlar niçard]] de [[Reinat Toscano]] (sègle XXI) nos ditz que '''''agast''''' e '''''argelabre''''' son totes dos tèrmes generics pel genre, mas la significacion de '''''blae''''' (veire '''''plai, blai''''', etc.) varia entre entre tèrme generic e designacion de ''[[Acer opalus]]'' en particular, a [[Luceram]].&lt;ref&gt;{{DLOAPN}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> ===Variacions prononciadas===--&gt;<br /> *'''agast''', '''ajast''', '''aiast''' [e '''*aiaste'''?]&lt;ref group=nt&gt;pron. /aɡˈas/, /aɡˈast/, /adʒˈas/, /ajˈaste/, /aʒˈas/, /ɑːdzˈɛ/, /ɡˈas/, /ɔɡˈas/, /ɔɡˈast/&lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt;. Segon los diccionaris, pòt referir a ''[[Acer monspessulanum|A. monspessulanum]]'' (TdF e DGO) o al genre ''[[Acer]]'' en general (DLOAPN; sinonimia e defincions del TdF e DGO). Lo nom ven del grèc ''άχαστος'' (''akastos'').&lt;ref group=nt&gt;Mistral escriguèt erronèament ''άχχστος''.&lt;/ref&gt;&lt;ref name=DGO&gt;{{DGO}}&lt;/ref&gt;{{TdF}}&lt;ref&gt;{{DLOAPN}}&lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt;<br /> <br /> *'''agar'''&lt;ref group=nt&gt;pron. /aɡˈar/, /ɔɡˈar/, /ɔɡˈaʀ/, /ɔɡˈɛrː/, /ɔɣˈɛrː/&lt;/ref&gt; (sustot entre [[Guiana]] e [[Castrés]], depts [[Òlt (departament)|46]], [[Òlt e Garona|47]], [[Tarn (departament)|81]], [[Tarn e Garona|82]]) o '''aiar'''&lt;ref group=nt&gt;pron. /ajˈaʀ/&lt;/ref&gt; (a [[Vaciu de Vercòrs]]),&lt;ref group=nt&gt;Es probable qu'existís '''ajar''' /adʒˈaʀ/, /aʒˈaʀ/ tanben, segon la dialectologia de la lenga d'òc.&lt;/ref&gt; de ''*akaros''.&lt;ref name=TO/&gt;<br /> <br /> *'''argelabre''' (var. '''arsalabre, arjalabre, arjulabre, argelèbre, arfalabre, alesabe, jarabre, arabre, arable, rable, iserabla, avasabre''') descriu, segon Mistral, l'espècia ''[[Acer campestre|A. campestris]]''.{{TdF}}&lt;ref name=DGO/&gt;&lt;ref group=nt&gt;pron.<br /> adzeʀˈabʀe<br /> adʒalˈabʀe<br /> adʒarˈable<br /> aɡazˈabre<br /> alˈabʀe<br /> alzelˈabʀe<br /> arˈable<br /> arˈablɔ<br /> aʀˈable<br /> aʀazˈaβʀe<br /> aʀdzaʀˈabʀe<br /> aʀdʒelˈabʀe<br /> aʀdʒelˈɛbʀe<br /> aʀdʒeʀjˈable<br /> aʀezˈaʀbʀe<br /> aʀzaʀˈablɛ<br /> aʀzeʀˈablɛ<br /> azɛʀˈable<br /> ãʑeɽˈablə<br /> dalazˈabre<br /> dezalˈabʀe<br /> dezaʀˈable<br /> dezaʀˈabœ<br /> ezaʀˈablɛ<br /> ezaʀˈabʀe<br /> eːzerˈɑblᵊ<br /> eʒalˈabʀɛ<br /> ɛjdzalˈabʀu<br /> ɛjʀarˈable<br /> ɛ̃zavˈabre<br /> ɛ̃zavˈabrə<br /> izarˈable<br /> izaʀˈable<br /> izeʀˈable<br /> izeʀˈablɛ<br /> izeʀˈablɛ<br /> ɔʀzeʀˈablɛ<br /> selˈawbʀe<br /> vazˈabre&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''aserau'''&lt;ref name=TO/&gt;, '''asarau''', '''auseral, auseran, asaròt, auseròt'''&lt;ref group=nt&gt;Mistral los inclusen dins ''argelabre'', ambé l'adicion '''ausaròt'''.&lt;/ref&gt;, variantas prononciadas '''ausaròt, auserat, auseròl, auseròu, auseron, aseraut, aseròl, aseròu, aseròt, aseron, auselar, auserau, *ouseral, *ouserau, *ouseralh, *ouserar, *oserlhar, *oserau''' significa ''[[Acer campestre|A. campestris]]'' o ''[[Acer pseudoplatanus|A. pseudoplatanus]]''.{{TdF}}&lt;ref group=nt&gt;pron.<br /> awðerˈɔ<br /> awðerˈɔcʃ<br /> awðerˈɔt<br /> awðerˈɔtʃ<br /> awðerˈɔw<br /> awrezˈal<br /> awzerˈal<br /> awzerˈat<br /> awzerˈaw<br /> awzerˈo<br /> awzerˈotʃ<br /> awzerˈɔ<br /> awzerˈɔl<br /> awzerˈɔt<br /> awzerˈɔw<br /> aʷzerˈɔw<br /> awzerˈu<br /> aʷzərˈɔ<br /> aʷzərˈɔw<br /> awzirˈɔ<br /> awzœrˈɔw<br /> awʑerˈal<br /> azerˈaw<br /> azerˈawt<br /> azerˈɔ<br /> azerˈɔl<br /> azerˈɔt<br /> azerˈɔw<br /> azerˈu<br /> azɛrˈɔ<br /> aθirˈɔn<br /> ɒwzerˈaw<br /> ɔwze̝lˈar<br /> ɔwzelˈar<br /> ɔwzerˈal<br /> ɔwze̝rˈal<br /> ɔwzerˈaw<br /> ɔʷzərˈɔw<br /> ɔwzœrˈɔw<br /> ɔwʒelˈarː<br /> ɔwʒelˈar<br /> ɔwʒerˈal<br /> ɔzerˈɔ<br /> ɔʒɛʀˈal<br /> uwze̝rˈal<br /> uʷze̝rˈaw<br /> uʷʑerˈaj<br /> uʷʑerˈar<br /> ũze̝rjˈar<br /> uze̝rjˈaʁ<br /> uzerˈɔ<br /> &lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt;&lt;ref group=nt&gt;Lo diccionari de Sirmin Palai l'anomena ''aserò, aseròu, aseroù, aseroulè, aseroè, aserole, auseròu'' e ''auserò, ouserò, azeròu'' dins sa grafia.&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''asedur'''&lt;ref group=nt&gt;/azedˈyr/&lt;/ref&gt; significa ''[[Acer campestre|A. campestris]]'' o &quot;érable commun&quot; {{fr}}.{{TdF}}&lt;ref name=TO/&gt;<br /> <br /> *'''blasèra, blasera, blhasera'''&lt;ref group=nt&gt;pron. /blazˈɛrɔ/, /blazˈerɔ/, /blazˈerə/, /bʎazˈerɔ/.&lt;/ref&gt; (sustot en [[Septimània]]; depts [[Arièja (departament)|09]], [[Aude (departament)|11]], [[Erau (departament)|34]], [[Pirenèus Orientals|66]]), del latin ''platănus''.&lt;ref name=TO/&gt;<br /> <br /> *'''erable''', considerat coma un gallicisme per qualques occitanistas, se confond/mescla sovent amb las variantas d'''argelabre'', per exemple '''rable''', '''arable''' (gallicismes segon Thesoc; variantas de ''argelabre'' segon lo TdF); autras variantas '''darable, erabre, irable, verèbre, verable'''.&lt;ref group=nt&gt;pron.<br /> ɑrˈab<br /> ɑrˈabl<br /> dɑrˈɑbl<br /> erˈabˈj<br /> erˈaːbˈjə<br /> erˈabl<br /> erˈable&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> erˈab̥le&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> erˈablə<br /> erˈabli<br /> erˈablœ<br /> erˈæbl<br /> erˈæblᵊ<br /> erˈæblⁱ<br /> erˈaple&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> erˈɑːb<br /> eːrɑbˈj<br /> erˈɑbˈj<br /> erˈɑːbj<br /> erˈɑːbˈj<br /> erˈɑbl<br /> erˈɑːble&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> erˈɑːblə<br /> erˈebl<br /> erˈɛbl<br /> eʀˈable&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> eʀˈablɛ&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> eʀˈablœ<br /> eʀˈabʀe&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> eʀˈæblᵊ<br /> ɛʀˈæbli<br /> iʀˈæblᵉ<br /> ɟyrˈæbjⁱ<br /> œrˈabl<br /> rˈable<br /> rˈæblᵉ<br /> rˈɑːblᵊ<br /> ʀˈable<br /> verˈɛːble&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> vɛːrˈeːblᵊ&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> vɛːrˈɛːble&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> vrˈæbl<br /> vrˈɑːble&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> &lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt; De mai, la paraula &quot;erable&quot; existís en [[catalan]] e se referís a un arbre del genre ''Acer'', en particular ''[[Acer platanoides]]''.&lt;ref&gt;[https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/191/search/Acer+platanoides?type=basic&amp;condition=contains Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''escarroèr''' /eskarːwˈɛ/ - ''[[Acer campestris]]'', en [[gascon]]&lt;ref name=TO/&gt;&lt;ref group=nt&gt;apareis coma &quot;escarroè&quot; dins lo diccionari de [[Sirmin Palai]].&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''lador''' - ''[[Acer apulifolium]]'', en [[gascon]]&lt;ref group=nt&gt;''ladoù'' dins la grafia de Palai.&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''mat''', segon los diccionaris, es un tèrme que pòt significar &quot;aseron (''Acer campestre'') ; argelabre (''Acer pseudo-platanus'') ; agast (''Acer monspessulanum'')&quot;&lt;ref name=DGO/&gt;. Lo Tresaur dau Felibritge l'identifica amb lo francés ''érable'', emplegat &quot;en Roergue&quot;, donc es probablament un tèrme general roergat pels arbres del genre ''Acer''.{{TdF}}<br /> <br /> *'''platana'''&lt;ref group=nt&gt;Prononciada /platˈana/, /platˈanœ/, /platˈanɔ/.&lt;/ref&gt; (sustot en [[Hauts Pirenèus]]), del latin ''platănus''&lt;ref name=TO&gt;{{Thesoc}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''plai, blai, blàsi, bladre'''&lt;ref group=nt&gt;pron. /plˈaj/, /plˈaje/, /pθjˈɑʲ/ /blˈae/, /blˈaj/, /bjˈajs/, /blˈadre/, /plˈaðe/,&lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt; Segon lo TdF, ven del latin ''platănus''. Malgrat aquò, lo [[Thesoc]] menciona pas d'etimologia.<br /> <br /> *'''plaime, plaume'''&lt;ref group=nt&gt;pron. /plˈajme/, /plˈawme/&lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt; sembla significar ''Acer platanoides'' en [[gascon]], segon Palai. L'identifica tanben amb &quot;platana&quot; e &quot;sicomòr&quot;.&lt;ref&gt;{{Palai}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''violonièr''' o '''violonier''' designa en particular l'espècia ''[[Acer monspessulanum|A. monspessulanum]]''.{{TdF}}&lt;ref name=DGO/&gt;<br /> <br /> ===Tèrmes de mai recercar===<br /> *'''*agàssa''' /aɡˈasœ/ (a [[Saut]])&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *'''agast *sauvatge/*sauvatgier''' /aɡˈast sɔwvˈadʒʲe/ (a [[Mons (Var)|Mons]])&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *''argimouele''(masc.) - espècia de ''Acer'' conegut dins [[Var]]. Mistral pensa qu'es probablament nomenat per oposicion a l'''asedur''.{{TdF}}&lt;ref group=nt&gt;''Argimouele'' dins la seccion ''Additions'' a la fin del TdF.&lt;/ref&gt;<br /> */aliɣˈe/ (a [[Tria]])&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *'''*armòl''' /armˈɔl/ (a [[Sòrbs]])&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *'''*arpalhut'''' /arpajˈyt/ (en Erau), /arpaʎˈyt/ (en Avairon)&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *'''*bèth d'ausèth'''&lt;ref&gt;pron. /bɛt d awzˈɛɫ/, /bˈɛt d awzˈɛtʃ/&lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *'''*bòsc de chabra''' o '''*bòsc de cabra'''&lt;ref group=nt&gt;pron. /bˈo d ʃˈɛbr/&lt;/ref&gt;<br /> */brekˈy/ o /brukˈy/&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *'''durbec''' [ò '''*durbèc'''?] (a [[Romeièr]])&lt;ref group=nt&gt;pron. /dyʀbˈek/&lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt; Dins d'autres parlars, ''durbèc'' o ''durbec'' descriu un ausèl, ''[[Coccothraustes coccothraustes]]''.&lt;ref name=DGO/&gt;<br /> */kukumjˈe/&lt;ref name=TO/&gt;<br /> */kṵŋfrˈeʲ̴ᵑ/&lt;ref name=TO/&gt;<br /> */ˈodʒa/&lt;ref name=TO/&gt;<br /> */tʃœkæmˈo/<br /> <br /> == Lista d'espècias ==<br /> <br /> * ''[[Acer acuminatum]]''<br /> * ''[[Acer albopurpurascens]]''<br /> * ''[[Acer argutum]]''<br /> * ''[[Acer barbinerve]]''<br /> * ''[[Acer buergerianum]]'' <br /> * ''[[Acer caesium]]''<br /> * ''[[Acer campbellii]]''<br /> * ''[[Acer campestre]]'', dich ''argelabre, aseron, aserau, aseròt'', etc.{{TdF}}<br /> * ''[[Acer capillipes]]'' (Syn. [[Acer pensylvanicum subsp. capillipes|''Acer pensylvanicum'' subsp. ''capillipes'']]) <br /> * ''[[Acer cappadocicum]]'' <br /> * ''[[Acer carpinifolium]]''<br /> * ''[[Acer caudatifolium]]''<br /> * ''[[Acer caudatum]]''<br /> * ''[[Acer cinnamomifolium]]''<br /> * ''[[Acer circinatum]]'' <br /> * ''[[Acer cissifolium]]'' <br /> * ''[[Acer crassum]]''<br /> * ''[[Acer crataegifolium]]''<br /> * ''[[Acer davidii]]'' - <br /> * ''[[Acer decandrum]]''<br /> * ''[[Acer diabolicum]]''<br /> * ''[[Acer distylum]]''<br /> * ''[[Acer divergens]]''<br /> * ''[[Acer erianthum]]''<br /> * ''[[Acer erythranthum]]''<br /> * ''[[Acer fabri]]''<br /> * ''[[Acer garrettii]]''<br /> * ''[[Acer glabrum]]''<br /> * ''[[Acer grandidentatum]]'' <br /> * ''[[Acer griseum]]'' <br /> * ''[[Acer heldreichii]]'' <br /> * ''[[Acer henryi]]''<br /> * ''[[Acer hyrcanum]]''<br /> * ''[[Acer ibericum]]''<br /> * ''[[Acer japonicum]]'' <br /> * ''[[Acer kungshanense]]''<br /> * ''[[Acer kweilinense]]''<br /> * ''[[Acer laevigatum]]''<br /> * ''[[Acer laurinum]]''<br /> * ''[[Acer lobelii]]''<br /> * ''[[Acer lucidum]]''<br /> * ''[[Acer macrophyllum]]'' <br /> * ''[[Acer mandshuricum]]''<br /> * ''[[Acer maximowiczianum]]''<br /> * ''[[Acer miaoshanicum]]''<br /> * ''[[Acer micranthum]]''<br /> * ''[[Acer miyabei]]'' <br /> * ''[[Acer mono]]''<br /> * ''[[Acer mono]]'' <br /> * ''[[Acer monspessulanum]]'', dich ''agast''&lt;ref&gt;{{DGO}}&lt;/ref&gt;<br /> * ''[[Acer negundo]] o [[Acer negondo]]'' <br /> * ''[[Acer ningpoense]]''<br /> * ''[[Acer nipponicum]]''<br /> * ''[[Acer oblongum]]''<br /> * ''[[Acer obtusifolium]]''<br /> * ''[[Acer oliverianum]]''<br /> * ''[[Acer opalus]]'' <br /> * ''[[Acer palmatum]]'' <br /> * ''[[Acer paxii]]''<br /> * ''[[Acer pectinatum]]''<br /> * ''[[Acer pensylvanicum]]'' <br /> * ''[[Acer pentaphyllum]]'' <br /> * ''[[Acer pentapomicum]]''<br /> * ''[[Acer pictum]]''<br /> * ''[[Acer pilosum]]''<br /> * ''[[Acer platanoides]]'' <br /> * ''[[Acer poliophyllum]]''<br /> * ''[[Acer pseudoplatanus]]'' <br /> * ''[[Acer pseudosieboldianum]]''<br /> * ''[[Acer pubinerve]]''<br /> * ''[[Acer pycnanthum]]''<br /> * ''[[Acer rubrum]]'' <br /> * ''[[Acer rufinerve]]'' (Syn. [[Acer pensylvanicum subsp. rufinerve|''Acer pensylvanicum'' subsp. ''rufinerve'']])<br /> * ''[[Acer saccharinum]]'' <br /> * ''[[Acer saccharum]]''<br /> * ''[[Acer sempervirens]]'' <br /> * ''[[Acer shirasawanum]]'' <br /> * ''[[Acer sieboldianum]]''<br /> * ''[[Acer sinopurpurescens]]''<br /> * ''[[Acer spicatum]]'' <br /> * ''[[Acer stachyophyllum]]''<br /> * ''[[Acer sterculiaceum]]''<br /> * ''[[Acer takesimense]]''<br /> * ''[[Acer tataricum]]'' - ([[Acer tataricum subsp. tataricum|''Acer tataricum'' subsp. ''tataricum'']]<br /> * ''[[Acer tegmentosum]]''<br /> * ''[[Acer tenuifolium]]''<br /> * ''[[Acer tetramerum]]''<br /> * ''[[Acer trautvetteri]]''<br /> * ''[[Acer triflorum]]''<br /> * ''[[Acer truncatum]]''<br /> * ''[[Acer tschonoskii]]''<br /> * ''[[Acer turcomanicum]]''<br /> * ''[[Acer ukurunduense]]''<br /> * ''[[Acer velutinum]]''<br /> * ''[[Acer wardii]]''<br /> * [[Acer ×peronai|''Acer'' ×''peronai'']]<br /> * [[Acer ×pseudoheldreichii|''Acer'' ×''pseudoheldreichii'']]}}<br /> <br /> <br /> * ''[[Acer ginnala]]'' (Syn. [[Acer tataricum subsp. ginnala|''Acer tataricum'' subsp. ''ginnala'']]) <br /> * ''[[Acer leucoderme]]'' (Syn. [[Acer saccharum subsp. leucoderme|''Acer saccharum'' subsp. ''leucoderme'']])<br /> * ''[[Acer nigrum]]'' (Syn. [[Acer saccharum subsp. nigrum|''Acer saccharum'' subsp. ''nigrum'']]<br /> * ''[[Acer tutcheri]]''<br /> <br /> fossils :<br /> * ''[[Acer alaskense]]''<br /> * ''[[Acer chaneyi]]''<br /> * ''[[Acer douglasense]]''<br /> <br /> [[Categoria:Flòra]]<br /> [[Categoria:Aceraceae (Cronquist)]]<br /> [[Categoria:Sapindaceae]]<br /> [[Categoria:Sapindales]]<br /> [[Categoria:Planta tintoriala]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Agast&diff=2462145</id> <title>Agast</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Agast&diff=2462145"/> <updated>2025-01-25T17:40:37Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Terminologia */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer'' | Maple leaves.jpg | Fuelha d'agast | classificacion=APGIII }}<br /> {{Taxobox | clade | Angiospèrmes }}<br /> {{Taxobox | clade | Eudicotiledonèas }}<br /> {{Taxobox | clade | Rosideae }}<br /> {{Taxobox | clade | Malvideae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | genre | Acer | [[Carl von Linné|L.]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Map genus Acer.png | Reparticion mondiala del genre ''Acer'' }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> Leis '''agasts''' (var. '''aserau, aseron, aseròu'''), son d'[[aubre]]s e d'[[aubrilhon]]s dau [[genre (biologia)|genre]] ''Acer'' que desenant apartènon a la [[familha (biologia)|familha]] dei [[Sapindaceae|Sapindacèas]] (e autre temps a aquela deis [[Aceraceae|Aceracèas]]), dins l'[[òrdre (biologia)|òrdre]] dei [[Sapindales]].<br /> Existisson aperaquí 128 espècias, que la màger part son originàrias d'Asia, e e qualques uns apareisson tanben en Euròpa, en Africa del Nòrd e en America del Nòrd. Una sola espècia, [[Acer laurinum]], s'estend a l'emisfèri sud. L'espècia tipe del genre es [[Acer pseudoplatanus]], l'espècia d'agast mai comuna en Euròpa. Los agasts an de fuèlhas palmadas facilament reconeissablas e de fruits ailats distinctius. Los pus pròches parents dels agasts son los [[Marronièr d'Índia|marronièrs d'Índia]].<br /> <br /> == Terminologia ==<br /> {{...}}<br /> &lt;!--<br /> Los tèrmes generals pels agasts semblan s'esfondrar en tèrmes per d'espècias especificas.<br /> <br /> Segon de grands lexics occitans:<br /> <br /> *Lo [[Diccionari General Occitan]] de [[Joan de Cantalausa|Cantalausa]] (sègles XX - XXI) nos ditz que '''''aseron''''' o '''''asedur'''''&lt;ref group=nt&gt;''Ase dur'' segon Cantalausa, ''asedur'' segon [[Josiana Ubaud|Ubaud]] e Mistral.&lt;/ref&gt; se referisson a ''[[Acer campestre|A. campestris]]'', '''''aserau''''' se referís a ''[[Acer pseudoplatanus|A. pseudoplatanus]]''. '''''Argelabre''''' pòt descriure las doas primièras.&lt;br/&gt;Malgrat aquò, definís &quot;agast&quot; coma &quot;argelabre&quot;, &quot;argelabre&quot; coma &quot;agast&quot; o &quot;aseron&quot;, etc.&lt;ref name=DGO&gt;{{DGO}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *[[Lo Tresaur dau Felibritge]] de [[Frederic Mistral]] ([[sègle XIX]]) ditz essencialament lo meteis que Cantalausa, mas nos dona mai de variantas prononciadas. De mai, apond que '''''plai / blai / blàsi / bladre''''' significa ''[[Acer platanoides]]'' e estipula que '''''argelabre''''' significa ''[[Acer campestre|A. campestris]]''.{{TdF}}<br /> <br /> *Lo [[Diccionari de Lenga d'Òc d'après lo parlar niçard]] de [[Reinat Toscano]] (sègle XXI) nos ditz que '''''agast''''' e '''''argelabre''''' son totes dos tèrmes generics pel genre, mas la significacion de '''''blae''''' (veire '''''plai, blai''''', etc.) varia entre entre tèrme generic e designacion de ''[[Acer opalus]]'' en particular, a [[Luceram]].&lt;ref&gt;{{DLOAPN}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> ===Variacions prononciadas===--&gt;<br /> *'''agast''', '''ajast''', '''aiast''' [e '''*aiaste'''?]&lt;ref group=nt&gt;pron. /aɡˈas/, /aɡˈast/, /adʒˈas/, /ajˈaste/, /aʒˈas/, /ɑːdzˈɛ/, /ɡˈas/, /ɔɡˈas/, /ɔɡˈast/&lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt;. Segon los diccionaris, pòt referir a ''[[Acer monspessulanum|A. monspessulanum]]'' (TdF e DGO) o al genre ''[[Acer]]'' en general (DLOAPN; sinonimia e defincions del TdF e DGO). Lo nom ven del grèc ''άχαστος'' (''akastos'').&lt;ref group=nt&gt;Mistral escriguèt erronèament ''άχχστος''.&lt;/ref&gt;&lt;ref name=DGO&gt;{{DGO}}&lt;/ref&gt;{{TdF}}&lt;ref&gt;{{DLOAPN}}&lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt;<br /> <br /> *'''agar'''&lt;ref group=nt&gt;pron. /aɡˈar/, /ɔɡˈar/, /ɔɡˈaʀ/, /ɔɡˈɛrː/, /ɔɣˈɛrː/&lt;/ref&gt; (sustot entre [[Guiana]] e [[Castrés]], depts [[Òlt (departament)|46]], [[Òlt e Garona|47]], [[Tarn (departament)|81]], [[Tarn e Garona|82]]) o '''aiar'''&lt;ref group=nt&gt;pron. /ajˈaʀ/&lt;/ref&gt; (a [[Vaciu de Vercòrs]]),&lt;ref group=nt&gt;Es probable qu'existís '''ajar''' /adʒˈaʀ/, /aʒˈaʀ/ tanben, segon la dialectologia de la lenga d'òc.&lt;/ref&gt; de ''*akaros''.&lt;ref name=TO/&gt;<br /> <br /> *'''argelabre''' (var. '''arsalabre, arjalabre, arjulabre, argelèbre, arfalabre, alesabe, jarabre, arabre, arable, rable, iserabla, avasabre''') descriu, segon Mistral, l'espècia ''[[Acer campestris|A. campestris]]''.{{TdF}}&lt;ref name=DGO/&gt;&lt;ref group=nt&gt;pron.<br /> adzeʀˈabʀe<br /> adʒalˈabʀe<br /> adʒarˈable<br /> aɡazˈabre<br /> alˈabʀe<br /> alzelˈabʀe<br /> arˈable<br /> arˈablɔ<br /> aʀˈable<br /> aʀazˈaβʀe<br /> aʀdzaʀˈabʀe<br /> aʀdʒelˈabʀe<br /> aʀdʒelˈɛbʀe<br /> aʀdʒeʀjˈable<br /> aʀezˈaʀbʀe<br /> aʀzaʀˈablɛ<br /> aʀzeʀˈablɛ<br /> azɛʀˈable<br /> ãʑeɽˈablə<br /> dalazˈabre<br /> dezalˈabʀe<br /> dezaʀˈable<br /> dezaʀˈabœ<br /> ezaʀˈablɛ<br /> ezaʀˈabʀe<br /> eːzerˈɑblᵊ<br /> eʒalˈabʀɛ<br /> ɛjdzalˈabʀu<br /> ɛjʀarˈable<br /> ɛ̃zavˈabre<br /> ɛ̃zavˈabrə<br /> izarˈable<br /> izaʀˈable<br /> izeʀˈable<br /> izeʀˈablɛ<br /> izeʀˈablɛ<br /> ɔʀzeʀˈablɛ<br /> selˈawbʀe<br /> vazˈabre&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''aserau'''&lt;ref name=TO/&gt;, '''asarau''', '''auseral, auseran, asaròt, auseròt'''&lt;ref group=nt&gt;Mistral los inclusen dins ''argelabre'', ambé l'adicion '''ausaròt'''.&lt;/ref&gt;, variantas prononciadas '''ausaròt, auserat, auseròl, auseròu, auseron, aseraut, aseròl, aseròu, aseròt, aseron, auselar, auserau, *ouseral, *ouserau, *ouseralh, *ouserar, *oserlhar, *oserau''' significa ''[[Acer campestris|A. campestris]]'' o ''[[Acer pseudoplatanus|A. pseudoplatanus]]''.{{TdF}}&lt;ref group=nt&gt;pron.<br /> awðerˈɔ<br /> awðerˈɔcʃ<br /> awðerˈɔt<br /> awðerˈɔtʃ<br /> awðerˈɔw<br /> awrezˈal<br /> awzerˈal<br /> awzerˈat<br /> awzerˈaw<br /> awzerˈo<br /> awzerˈotʃ<br /> awzerˈɔ<br /> awzerˈɔl<br /> awzerˈɔt<br /> awzerˈɔw<br /> aʷzerˈɔw<br /> awzerˈu<br /> aʷzərˈɔ<br /> aʷzərˈɔw<br /> awzirˈɔ<br /> awzœrˈɔw<br /> awʑerˈal<br /> azerˈaw<br /> azerˈawt<br /> azerˈɔ<br /> azerˈɔl<br /> azerˈɔt<br /> azerˈɔw<br /> azerˈu<br /> azɛrˈɔ<br /> aθirˈɔn<br /> ɒwzerˈaw<br /> ɔwze̝lˈar<br /> ɔwzelˈar<br /> ɔwzerˈal<br /> ɔwze̝rˈal<br /> ɔwzerˈaw<br /> ɔʷzərˈɔw<br /> ɔwzœrˈɔw<br /> ɔwʒelˈarː<br /> ɔwʒelˈar<br /> ɔwʒerˈal<br /> ɔzerˈɔ<br /> ɔʒɛʀˈal<br /> uwze̝rˈal<br /> uʷze̝rˈaw<br /> uʷʑerˈaj<br /> uʷʑerˈar<br /> ũze̝rjˈar<br /> uze̝rjˈaʁ<br /> uzerˈɔ<br /> &lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt;&lt;ref group=nt&gt;Lo diccionari de Sirmin Palai l'anomena ''aserò, aseròu, aseroù, aseroulè, aseroè, aserole, auseròu'' e ''auserò, ouserò, azeròu'' dins sa grafia.&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''asedur'''&lt;ref group=nt&gt;/azedˈyr/&lt;/ref&gt; significa ''[[Acer campestris|A. campestris]]'' o &quot;érable commun&quot; {{fr}}.{{TdF}}&lt;ref name=TO/&gt;<br /> <br /> *'''blasèra, blasera, blhasera'''&lt;ref group=nt&gt;pron. /blazˈɛrɔ/, /blazˈerɔ/, /blazˈerə/, /bʎazˈerɔ/.&lt;/ref&gt; (sustot en [[Septimània]]; depts [[Arièja (departament)|09]], [[Aude (departament)|11]], [[Erau (departament)|34]], [[Pirenèus Orientals|66]]), del latin ''platănus''.&lt;ref name=TO/&gt;<br /> <br /> *'''erable''', considerat coma un gallicisme per qualques occitanistas, se confond/mescla sovent amb las variantas d'''argelabre'', per exemple '''rable''', '''arable''' (gallicismes segon Thesoc; variantas de ''argelabre'' segon lo TdF); autras variantas '''darable, erabre, irable, verèbre, verable'''.&lt;ref group=nt&gt;pron.<br /> ɑrˈab<br /> ɑrˈabl<br /> dɑrˈɑbl<br /> erˈabˈj<br /> erˈaːbˈjə<br /> erˈabl<br /> erˈable&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> erˈab̥le&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> erˈablə<br /> erˈabli<br /> erˈablœ<br /> erˈæbl<br /> erˈæblᵊ<br /> erˈæblⁱ<br /> erˈaple&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> erˈɑːb<br /> eːrɑbˈj<br /> erˈɑbˈj<br /> erˈɑːbj<br /> erˈɑːbˈj<br /> erˈɑbl<br /> erˈɑːble&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> erˈɑːblə<br /> erˈebl<br /> erˈɛbl<br /> eʀˈable&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> eʀˈablɛ&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> eʀˈablœ<br /> eʀˈabʀe&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> eʀˈæblᵊ<br /> ɛʀˈæbli<br /> iʀˈæblᵉ<br /> ɟyrˈæbjⁱ<br /> œrˈabl<br /> rˈable<br /> rˈæblᵉ<br /> rˈɑːblᵊ<br /> ʀˈable<br /> verˈɛːble&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> vɛːrˈeːblᵊ&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> vɛːrˈɛːble&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> vrˈæbl<br /> vrˈɑːble&lt;!--benlèu d'origina occitana?--&gt;<br /> &lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt; De mai, la paraula &quot;erable&quot; existís en [[catalan]] e se referís a un arbre del genre ''Acer'', en particular ''[[Acer platanoides]]''.&lt;ref&gt;[https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/191/search/Acer+platanoides?type=basic&amp;condition=contains Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''escarroèr''' /eskarːwˈɛ/ - ''[[Acer campestris]]'', en [[gascon]]&lt;ref name=TO/&gt;&lt;ref group=nt&gt;apareis coma &quot;escarroè&quot; dins lo diccionari de [[Sirmin Palai]].&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''lador''' - ''[[Acer apulifolium]]'', en [[gascon]]&lt;ref group=nt&gt;''ladoù'' dins la grafia de Palai.&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''mat''', segon los diccionaris, es un tèrme que pòt significar &quot;aseron (''Acer campestre'') ; argelabre (''Acer pseudo-platanus'') ; agast (''Acer monspessulanum'')&quot;&lt;ref name=DGO/&gt;. Lo Tresaur dau Felibritge l'identifica amb lo francés ''érable'', emplegat &quot;en Roergue&quot;, donc es probablament un tèrme general roergat pels arbres del genre ''Acer''.{{TdF}}<br /> <br /> *'''platana'''&lt;ref group=nt&gt;Prononciada /platˈana/, /platˈanœ/, /platˈanɔ/.&lt;/ref&gt; (sustot en [[Hauts Pirenèus]]), del latin ''platănus''&lt;ref name=TO&gt;{{Thesoc}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''plai, blai, blàsi, bladre'''&lt;ref group=nt&gt;pron. /plˈaj/, /plˈaje/, /pθjˈɑʲ/ /blˈae/, /blˈaj/, /bjˈajs/, /blˈadre/, /plˈaðe/,&lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt; Segon lo TdF, ven del latin ''platănus''. Malgrat aquò, lo [[Thesoc]] menciona pas d'etimologia.<br /> <br /> *'''plaime, plaume'''&lt;ref group=nt&gt;pron. /plˈajme/, /plˈawme/&lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt; sembla significar ''Acer platanoides'' en [[gascon]], segon Palai. L'identifica tanben amb &quot;platana&quot; e &quot;sicomòr&quot;.&lt;ref&gt;{{Palai}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> *'''violonièr''' o '''violonier''' designa en particular l'espècia ''[[Acer monspessulanum|A. monspessulanum]]''.{{TdF}}&lt;ref name=DGO/&gt;<br /> <br /> ===Tèrmes de mai recercar===<br /> *'''*agàssa''' /aɡˈasœ/ (a [[Saut]])&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *'''agast *sauvatge/*sauvatgier''' /aɡˈast sɔwvˈadʒʲe/ (a [[Mons (Var)|Mons]])&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *''argimouele''(masc.) - espècia de ''Acer'' conegut dins [[Var]]. Mistral pensa qu'es probablament nomenat per oposicion a l'''asedur''.{{TdF}}&lt;ref group=nt&gt;''Argimouele'' dins la seccion ''Additions'' a la fin del TdF.&lt;/ref&gt;<br /> */aliɣˈe/ (a [[Tria]])&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *'''*armòl''' /armˈɔl/ (a [[Sòrbs]])&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *'''*arpalhut'''' /arpajˈyt/ (en Erau), /arpaʎˈyt/ (en Avairon)&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *'''*bèth d'ausèth'''&lt;ref&gt;pron. /bɛt d awzˈɛɫ/, /bˈɛt d awzˈɛtʃ/&lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *'''*bòsc de chabra''' o '''*bòsc de cabra'''&lt;ref group=nt&gt;pron. /bˈo d ʃˈɛbr/&lt;/ref&gt;<br /> */brekˈy/ o /brukˈy/&lt;ref name=TO/&gt;<br /> *'''durbec''' [ò '''*durbèc'''?] (a [[Romeièr]])&lt;ref group=nt&gt;pron. /dyʀbˈek/&lt;/ref&gt;&lt;ref name=TO/&gt; Dins d'autres parlars, ''durbèc'' o ''durbec'' descriu un ausèl, ''[[Coccothraustes coccothraustes]]''.&lt;ref name=DGO/&gt;<br /> */kukumjˈe/&lt;ref name=TO/&gt;<br /> */kṵŋfrˈeʲ̴ᵑ/&lt;ref name=TO/&gt;<br /> */ˈodʒa/&lt;ref name=TO/&gt;<br /> */tʃœkæmˈo/<br /> <br /> == Lista d'espècias ==<br /> <br /> * ''[[Acer acuminatum]]''<br /> * ''[[Acer albopurpurascens]]''<br /> * ''[[Acer argutum]]''<br /> * ''[[Acer barbinerve]]''<br /> * ''[[Acer buergerianum]]'' <br /> * ''[[Acer caesium]]''<br /> * ''[[Acer campbellii]]''<br /> * ''[[Acer campestre]]'', dich ''argelabre, aseron, aserau, aseròt'', etc.{{TdF}}<br /> * ''[[Acer capillipes]]'' (Syn. [[Acer pensylvanicum subsp. capillipes|''Acer pensylvanicum'' subsp. ''capillipes'']]) <br /> * ''[[Acer cappadocicum]]'' <br /> * ''[[Acer carpinifolium]]''<br /> * ''[[Acer caudatifolium]]''<br /> * ''[[Acer caudatum]]''<br /> * ''[[Acer cinnamomifolium]]''<br /> * ''[[Acer circinatum]]'' <br /> * ''[[Acer cissifolium]]'' <br /> * ''[[Acer crassum]]''<br /> * ''[[Acer crataegifolium]]''<br /> * ''[[Acer davidii]]'' - <br /> * ''[[Acer decandrum]]''<br /> * ''[[Acer diabolicum]]''<br /> * ''[[Acer distylum]]''<br /> * ''[[Acer divergens]]''<br /> * ''[[Acer erianthum]]''<br /> * ''[[Acer erythranthum]]''<br /> * ''[[Acer fabri]]''<br /> * ''[[Acer garrettii]]''<br /> * ''[[Acer glabrum]]''<br /> * ''[[Acer grandidentatum]]'' <br /> * ''[[Acer griseum]]'' <br /> * ''[[Acer heldreichii]]'' <br /> * ''[[Acer henryi]]''<br /> * ''[[Acer hyrcanum]]''<br /> * ''[[Acer ibericum]]''<br /> * ''[[Acer japonicum]]'' <br /> * ''[[Acer kungshanense]]''<br /> * ''[[Acer kweilinense]]''<br /> * ''[[Acer laevigatum]]''<br /> * ''[[Acer laurinum]]''<br /> * ''[[Acer lobelii]]''<br /> * ''[[Acer lucidum]]''<br /> * ''[[Acer macrophyllum]]'' <br /> * ''[[Acer mandshuricum]]''<br /> * ''[[Acer maximowiczianum]]''<br /> * ''[[Acer miaoshanicum]]''<br /> * ''[[Acer micranthum]]''<br /> * ''[[Acer miyabei]]'' <br /> * ''[[Acer mono]]''<br /> * ''[[Acer mono]]'' <br /> * ''[[Acer monspessulanum]]'', dich ''agast''&lt;ref&gt;{{DGO}}&lt;/ref&gt;<br /> * ''[[Acer negundo]] o [[Acer negondo]]'' <br /> * ''[[Acer ningpoense]]''<br /> * ''[[Acer nipponicum]]''<br /> * ''[[Acer oblongum]]''<br /> * ''[[Acer obtusifolium]]''<br /> * ''[[Acer oliverianum]]''<br /> * ''[[Acer opalus]]'' <br /> * ''[[Acer palmatum]]'' <br /> * ''[[Acer paxii]]''<br /> * ''[[Acer pectinatum]]''<br /> * ''[[Acer pensylvanicum]]'' <br /> * ''[[Acer pentaphyllum]]'' <br /> * ''[[Acer pentapomicum]]''<br /> * ''[[Acer pictum]]''<br /> * ''[[Acer pilosum]]''<br /> * ''[[Acer platanoides]]'' <br /> * ''[[Acer poliophyllum]]''<br /> * ''[[Acer pseudoplatanus]]'' <br /> * ''[[Acer pseudosieboldianum]]''<br /> * ''[[Acer pubinerve]]''<br /> * ''[[Acer pycnanthum]]''<br /> * ''[[Acer rubrum]]'' <br /> * ''[[Acer rufinerve]]'' (Syn. [[Acer pensylvanicum subsp. rufinerve|''Acer pensylvanicum'' subsp. ''rufinerve'']])<br /> * ''[[Acer saccharinum]]'' <br /> * ''[[Acer saccharum]]''<br /> * ''[[Acer sempervirens]]'' <br /> * ''[[Acer shirasawanum]]'' <br /> * ''[[Acer sieboldianum]]''<br /> * ''[[Acer sinopurpurescens]]''<br /> * ''[[Acer spicatum]]'' <br /> * ''[[Acer stachyophyllum]]''<br /> * ''[[Acer sterculiaceum]]''<br /> * ''[[Acer takesimense]]''<br /> * ''[[Acer tataricum]]'' - ([[Acer tataricum subsp. tataricum|''Acer tataricum'' subsp. ''tataricum'']]<br /> * ''[[Acer tegmentosum]]''<br /> * ''[[Acer tenuifolium]]''<br /> * ''[[Acer tetramerum]]''<br /> * ''[[Acer trautvetteri]]''<br /> * ''[[Acer triflorum]]''<br /> * ''[[Acer truncatum]]''<br /> * ''[[Acer tschonoskii]]''<br /> * ''[[Acer turcomanicum]]''<br /> * ''[[Acer ukurunduense]]''<br /> * ''[[Acer velutinum]]''<br /> * ''[[Acer wardii]]''<br /> * [[Acer ×peronai|''Acer'' ×''peronai'']]<br /> * [[Acer ×pseudoheldreichii|''Acer'' ×''pseudoheldreichii'']]}}<br /> <br /> <br /> * ''[[Acer ginnala]]'' (Syn. [[Acer tataricum subsp. ginnala|''Acer tataricum'' subsp. ''ginnala'']]) <br /> * ''[[Acer leucoderme]]'' (Syn. [[Acer saccharum subsp. leucoderme|''Acer saccharum'' subsp. ''leucoderme'']])<br /> * ''[[Acer nigrum]]'' (Syn. [[Acer saccharum subsp. nigrum|''Acer saccharum'' subsp. ''nigrum'']]<br /> * ''[[Acer tutcheri]]''<br /> <br /> fossils :<br /> * ''[[Acer alaskense]]''<br /> * ''[[Acer chaneyi]]''<br /> * ''[[Acer douglasense]]''<br /> <br /> [[Categoria:Flòra]]<br /> [[Categoria:Aceraceae (Cronquist)]]<br /> [[Categoria:Sapindaceae]]<br /> [[Categoria:Sapindales]]<br /> [[Categoria:Planta tintoriala]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer&diff=2462139</id> <title>Acer</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer&diff=2462139"/> <updated>2025-01-25T17:26:57Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : Redireccion cap a Agast</p> <hr /> <div>#REDIRECT[[Agast]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2462121</id> <title>Acer pseudoplatanus</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2462121"/> <updated>2025-01-25T14:11:12Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Descripcion */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''aserau''' o '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;omotipic&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> L'aserau es un arbre bèl de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dins los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[https://web.archive.org/web/20141211110525/http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montanhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> <br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> == Articles conèxes ==<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> == Ligams extèrnes ==<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom scientific)]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2462120</id> <title>Acer pseudoplatanus</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2462120"/> <updated>2025-01-25T14:11:00Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Descripcion */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''aserau''' o '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;omotipic&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> L'aserzu es un arbre bèl de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dins los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[https://web.archive.org/web/20141211110525/http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montanhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> <br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> == Articles conèxes ==<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> == Ligams extèrnes ==<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom scientific)]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2462119</id> <title>Acer pseudoplatanus</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2462119"/> <updated>2025-01-25T14:09:04Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''aserau''' o '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;omotipic&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dins los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[https://web.archive.org/web/20141211110525/http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montanhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> <br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> == Articles conèxes ==<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> == Ligams extèrnes ==<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom scientific)]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462117</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462117"/> <updated>2025-01-25T13:52:52Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Caracteristicas */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Argelabre,&lt;br /&gt;fuèlhas e fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la seccion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;ref&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs o peirós) : colluvions limononosas, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las saladas mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noseludas foguèron utilizadas per fabricar de pipas&lt;ref&gt;{{Article|lenga=français|autor1=Martine Lesur|títol=Parlons un peu d'érables|periodic=La Garance voyageuse|numèro=137|paginas=31|data=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menusariá]] (resista als insèctes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., }}<br /> [[Categoria:Acer|+]]<br /> [[Categoria:Espècia de Sapindales (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Espècia de fulhós (nom scientific)]]<br /> [[Categoria:Arbre en Euròpa|+]]<br /> [[Categoria:Dicotiledonèa ]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Planta medicinala]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462116</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462116"/> <updated>2025-01-25T13:51:38Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Argelabre,&lt;br /&gt;fuèlhas e fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la seccion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs o peirós) : colluvions limononosas, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las saladas mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noseludas foguèron utilizadas per fabricar de pipas&lt;ref&gt;{{Article|lenga=français|autor1=Martine Lesur|títol=Parlons un peu d'érables|periodic=La Garance voyageuse|numèro=137|paginas=31|data=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menusariá]] (resista als insèctes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., }}<br /> [[Categoria:Acer|+]]<br /> [[Categoria:Espècia de Sapindales (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Espècia de fulhós (nom scientific)]]<br /> [[Categoria:Arbre en Euròpa|+]]<br /> [[Categoria:Dicotiledonèa ]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Planta medicinala]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462115</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462115"/> <updated>2025-01-25T13:49:51Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la seccion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs o peirós) : colluvions limononosas, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las saladas mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noseludas foguèron utilizadas per fabricar de pipas&lt;ref&gt;{{Article|lenga=français|autor1=Martine Lesur|títol=Parlons un peu d'érables|periodic=La Garance voyageuse|numèro=137|paginas=31|data=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menusariá]] (resista als insèctes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., }}<br /> [[Categoria:Acer|+]]<br /> [[Categoria:Espècia de Sapindales (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Espècia de fulhós (nom scientific)]]<br /> [[Categoria:Arbre en Euròpa|+]]<br /> [[Categoria:Dicotiledonèa ]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Planta medicinala]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462113</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462113"/> <updated>2025-01-25T13:46:34Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Consomacion umana */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la seccion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs o peirós) : colluvions limononosas, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las saladas mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noseludas foguèron utilizadas per fabricar de pipas&lt;ref&gt;{{Article|lenga=français|autor1=Martine Lesur|títol=Parlons un peu d'érables|periodic=La Garance voyageuse|numèro=137|paginas=31|data=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menusariá]] (resista als insèctes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> <br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Categoria:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462111</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462111"/> <updated>2025-01-25T13:43:28Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Ligams extèrnes */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la seccion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs o peirós) : colluvions limononosas, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las salad1s mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noseludas foguèron utilizadas per fabricar de pipas&lt;ref&gt;{{Article|lenga=français|autor1=Martine Lesur|títol=Parlons un peu d'érables|periodic=La Garance voyageuse|numèro=137|paginas=31|data=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menusariá]] (resista als insèctes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> <br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Categoria:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462110</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462110"/> <updated>2025-01-25T13:43:02Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Ligams extèrnes */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la seccion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs o peirós) : colluvions limononosas, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las salad1s mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noseludas foguèron utilizadas per fabricar de pipas&lt;ref&gt;{{Article|lenga=français|autor1=Martine Lesur|títol=Parlons un peu d'érables|periodic=La Garance voyageuse|numèro=137|paginas=31|data=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menusariá]] (resista als insèctes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> <br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Categoria:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462109</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462109"/> <updated>2025-01-25T13:41:31Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la seccion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs o peirós) : colluvions limononosas, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las salad1s mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noseludas foguèron utilizadas per fabricar de pipas&lt;ref&gt;{{Article|lenga=français|autor1=Martine Lesur|títol=Parlons un peu d'érables|periodic=La Garance voyageuse|numèro=137|paginas=31|data=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menusariá]] (resista als insèctes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Categoria:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462108</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462108"/> <updated>2025-01-25T13:39:24Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la seccion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs o peirós) : colluvions limononosas, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las salad1s mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noseludas foguèron utilizadas per fabricar de pipas&lt;ref&gt;{{Article|lenga=français|autor1=Martine Lesur|títol=Parlons un peu d'érables|periodic=La Garance voyageuse|numèro=137|paginas=31|data=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menusariá]] (resista als insèctes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462107</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462107"/> <updated>2025-01-25T13:39:07Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la secvion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs o peirós) : colluvions limononosas, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las salad1s mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noseludas foguèron utilizadas per fabricar de pipas&lt;ref&gt;{{Article|lenga=français|autor1=Martine Lesur|títol=Parlons un peu d'érables|periodic=La Garance voyageuse|numèro=137|paginas=31|data=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menusariá]] (resista als insèctes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462106</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462106"/> <updated>2025-01-25T13:31:21Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Consomacion umana */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox imatge | Fichièr:Acer_campestris1.jpg | [[Disamara]]s. }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la secvion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs ou caillouteux) : colluvions limoneuses, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las salad1s mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Planta melifèra.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noueuses furent utilisées pour fabriquer des pipas&lt;ref&gt;{{Article|langue=français|auteur1=Martine Lesur|titre=Parlons un peu d'érables|périodique=La Garance voyageuse|numéro=137|pages=31|date=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menuiserie]] (résiste aux insectes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462105</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462105"/> <updated>2025-01-25T13:31:04Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Farmacopèa */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox imatge | Fichièr:Acer_campestris1.jpg | [[Disamara]]s. }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la secvion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs ou caillouteux) : colluvions limoneuses, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coparosadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las salad1s mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Plante mellifère.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noueuses furent utilisées pour fabriquer des pipas&lt;ref&gt;{{Article|langue=français|auteur1=Martine Lesur|titre=Parlons un peu d'érables|périodique=La Garance voyageuse|numéro=137|pages=31|date=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menuiserie]] (résiste aux insectes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462104</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462104"/> <updated>2025-01-25T13:30:47Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Farmacopèa */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox imatge | Fichièr:Acer_campestris1.jpg | [[Disamara]]s. }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la secvion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs ou caillouteux) : colluvions limoneuses, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partida utilizada : Écorce<br /> * Mòde d'empleg : [[Decoccion]]<br /> * Proprietat: Astringent, leugièrament<br /> Son accion astringenta lo fa utilizar en [[cosmetica]] (pèls coperozadas) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las salad1s mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Plante mellifère.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noueuses furent utilisées pour fabriquer des pipas&lt;ref&gt;{{Article|langue=français|auteur1=Martine Lesur|titre=Parlons un peu d'érables|périodique=La Garance voyageuse|numéro=137|pages=31|date=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menuiserie]] (résiste aux insectes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462103</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462103"/> <updated>2025-01-25T13:27:50Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Orticòl */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox imatge | Fichièr:Acer_campestris1.jpg | [[Disamara]]s. }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la secvion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs ou caillouteux) : colluvions limoneuses, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilizat dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilizat en [[baranha]] talhadas<br /> * Utilizat dins l'art del [[bonsai]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partie utilisée : Écorce<br /> * Mode d'emploi : [[Décoction]]<br /> * Propriété : Astringente, légèrement<br /> Son action astringente le fait utiliser en [[cosmetica]] (peaux couperosées) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las salad1s mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Plante mellifère.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noueuses furent utilisées pour fabriquer des pipas&lt;ref&gt;{{Article|langue=français|auteur1=Martine Lesur|titre=Parlons un peu d'érables|périodique=La Garance voyageuse|numéro=137|pages=31|date=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menuiserie]] (résiste aux insectes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462102</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462102"/> <updated>2025-01-25T13:24:19Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Caracteristicas */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox imatge | Fichièr:Acer_campestris1.jpg | [[Disamara]]s. }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la secvion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anemocòr]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), omogèn, semblant a la fusta dels autres agasts<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bòsques caducifoliats medioeuropèus, planitiaris-collinèus, neutrofils<br /> * Airal de reparticion : eurasiatic meridional<br /> &lt;small&gt;''Donnadas d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs ou caillouteux) : colluvions limoneuses, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilzats dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilisé en [[haie]] taillée<br /> * Utilisé en art du [[bonsaï]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partie utilisée : Écorce<br /> * Mode d'emploi : [[Décoction]]<br /> * Propriété : Astringente, légèrement<br /> Son action astringente le fait utiliser en [[cosmetica]] (peaux couperosées) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las salad1s mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Plante mellifère.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noueuses furent utilisées pour fabriquer des pipas&lt;ref&gt;{{Article|langue=français|auteur1=Martine Lesur|titre=Parlons un peu d'érables|périodique=La Garance voyageuse|numéro=137|pages=31|date=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menuiserie]] (résiste aux insectes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462101</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462101"/> <updated>2025-01-25T13:20:49Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Consomacion umana */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox imatge | Fichièr:Acer_campestris1.jpg | [[Disamara]]s. }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la secvion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anémochore]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), homogène, ressemblant au bois des autres érables<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bois caducifoliés médioeuropéens, planitiaires-collinéens, neutrophiles<br /> * Airal de reparticion : eurasiatique méridional<br /> &lt;small&gt;''Données d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs ou caillouteux) : colluvions limoneuses, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilzats dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilisé en [[haie]] taillée<br /> * Utilisé en art du [[bonsaï]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partie utilisée : Écorce<br /> * Mode d'emploi : [[Décoction]]<br /> * Propriété : Astringente, légèrement<br /> Son action astringente le fait utiliser en [[cosmetica]] (peaux couperosées) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Amb la sèva sucrada, se prepara un siròp. Las fuèlhas jovas se consoman dins las salad1s mescladas&lt;ref&gt;{{Obratge |lenga=fr |prenom1=Robert |nom1=Quinche |prenom2=Eugen |nom2=Bossard |títol=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |luòc=Paris |editor=[[Delachaux et Niestlé]] |annada=1985 |paginas totalas=103 |passatge=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Plante mellifère.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noueuses furent utilisées pour fabriquer des pipas&lt;ref&gt;{{Article|langue=français|auteur1=Martine Lesur|titre=Parlons un peu d'érables|périodique=La Garance voyageuse|numéro=137|pages=31|date=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menuiserie]] (résiste aux insectes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462100</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462100"/> <updated>2025-01-25T13:17:45Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Autres usatges */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox imatge | Fichièr:Acer_campestris1.jpg | [[Disamara]]s. }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la secvion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anémochore]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), homogène, ressemblant au bois des autres érables<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bois caducifoliés médioeuropéens, planitiaires-collinéens, neutrophiles<br /> * Airal de reparticion : eurasiatique méridional<br /> &lt;small&gt;''Données d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs ou caillouteux) : colluvions limoneuses, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilzats dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilisé en [[haie]] taillée<br /> * Utilisé en art du [[bonsaï]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partie utilisée : Écorce<br /> * Mode d'emploi : [[Décoction]]<br /> * Propriété : Astringente, légèrement<br /> Son action astringente le fait utiliser en [[cosmetica]] (peaux couperosées) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Avec la sève sucrée, on prépare un sirop. Les jeunes feuilles se consomment dans les salades mêlées&lt;ref&gt;{{Ouvrage |langue=fr |prénom1=Robert |nom1=Quinche |prénom2=Eugen |nom2=Bossard |titre=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |lieu=Paris |éditeur=[[Delachaux et Niestlé]] |année=1985 |pages totales=103 |passage=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Plante mellifère.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Las raices noueuses furent utilisées pour fabriquer des pipas&lt;ref&gt;{{Article|langue=français|auteur1=Martine Lesur|titre=Parlons un peu d'érables|périodique=La Garance voyageuse|numéro=137|pages=31|date=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menuiserie]] (résiste aux insectes)<br /> * Bona lenha, {{Référence nécessaire|de nauta densitat|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462099</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462099"/> <updated>2025-01-25T13:16:14Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Donnadas autecologicas */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox imatge | Fichièr:Acer_campestris1.jpg | [[Disamara]]s. }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la secvion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anémochore]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), homogène, ressemblant au bois des autres érables<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bois caducifoliés médioeuropéens, planitiaires-collinéens, neutrophiles<br /> * Airal de reparticion : eurasiatique méridional<br /> &lt;small&gt;''Données d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Ecograma]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|eliofil]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mesoxerofil]] a [[:wikt:mésophile|mesofil]] ;<br /> * caractèr indicator : [[:wikt:calcicline|calciclina]] ;<br /> * umús : mull carbonatat a mull mesotròf (optinum : mull eutròf); sòls rics en basas e en azòt; pH basic a neutre ;<br /> * materials (purs ou caillouteux) : colluvions limoneuses, argilas de decarbonacion&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|autor1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|títol=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|luòc=Paris|editor=IDF|annada=2014|paginas totalas=1785|passatge=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|legir en linha=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilzats dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilisé en [[haie]] taillée<br /> * Utilisé en art du [[bonsaï]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partie utilisée : Écorce<br /> * Mode d'emploi : [[Décoction]]<br /> * Propriété : Astringente, légèrement<br /> Son action astringente le fait utiliser en [[cosmetica]] (peaux couperosées) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Avec la sève sucrée, on prépare un sirop. Les jeunes feuilles se consomment dans les salades mêlées&lt;ref&gt;{{Ouvrage |langue=fr |prénom1=Robert |nom1=Quinche |prénom2=Eugen |nom2=Bossard |titre=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |lieu=Paris |éditeur=[[Delachaux et Niestlé]] |année=1985 |pages totales=103 |passage=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Plante mellifère.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Les racines noueuses furent utilisées pour fabriquer des pipes&lt;ref&gt;{{Article|langue=français|auteur1=Martine Lesur|titre=Parlons un peu d'érables|périodique=La Garance voyageuse|numéro=137|pages=31|date=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menuiserie]] (résiste aux insectes)<br /> * Bon bois de chauffage, {{Référence nécessaire|à haute densité|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462092</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462092"/> <updated>2025-01-25T12:33:15Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Caracteristicas */</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox imatge | Fichièr:Acer_campestris1.jpg | [[Disamara]]s. }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la secvion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corimbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|poligam]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anemogama]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamara]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anémochore]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Fusta blanca, de vaissèls diffus (grain fin), homogène, ressemblant au bois des autres érables<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bois caducifoliés médioeuropéens, planitiaires-collinéens, neutrophiles<br /> * Airal de reparticion : eurasiatique méridional<br /> &lt;small&gt;''Données d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Fitosteròl]]s, [[còlina]], [[alantoïna]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Écogramme]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|héliophile]] o de mièja-ombra ;<br /> * espècia [[:wikt:mésoxérophile|mésoxérophile]] à [[:wikt:mésophile|mésophile]] ;<br /> * caractère indicateur : [[:wikt:calcicline|calcicline]] ;<br /> * umús : mull carbonaté a mull mésotrophe (optinum : mull eutrophe); sols riches en bases et en azote; pH basique à neutre ;<br /> * matériaux (purs ou caillouteux) : colluvions limoneuses, argiles de décarbonation&lt;ref&gt;{{Ouvrage|langue=fr|auteur1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|titre=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|lieu=Paris|éditeur=IDF|année=2014|pages totales=1785|passage=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilzats dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilisé en [[haie]] taillée<br /> * Utilisé en art du [[bonsaï]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partie utilisée : Écorce<br /> * Mode d'emploi : [[Décoction]]<br /> * Propriété : Astringente, légèrement<br /> Son action astringente le fait utiliser en [[cosmetica]] (peaux couperosées) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Avec la sève sucrée, on prépare un sirop. Les jeunes feuilles se consomment dans les salades mêlées&lt;ref&gt;{{Ouvrage |langue=fr |prénom1=Robert |nom1=Quinche |prénom2=Eugen |nom2=Bossard |titre=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |lieu=Paris |éditeur=[[Delachaux et Niestlé]] |année=1985 |pages totales=103 |passage=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Plante mellifère.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Les racines noueuses furent utilisées pour fabriquer des pipes&lt;ref&gt;{{Article|langue=français|auteur1=Martine Lesur|titre=Parlons un peu d'érables|périodique=La Garance voyageuse|numéro=137|pages=31|date=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menuiserie]] (résiste aux insectes)<br /> * Bon bois de chauffage, {{Référence nécessaire|à haute densité|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462068</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462068"/> <updated>2025-01-25T10:47:25Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox imatge | Fichièr:Acer_campestris1.jpg | [[Disamara]]s. }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Argelabre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la secvion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corymbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|polygame]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anémogame]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamare]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anémochore]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Bois blanc, à vaisseaux diffus (grain fin), homogène, ressemblant au bois des autres érables<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bois caducifoliés médioeuropéens, planitiaires-collinéens, neutrophiles<br /> * Airal de reparticion : eurasiatique méridional<br /> &lt;small&gt;''Données d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Phytostérol]]s, [[choline]], [[allantoïne]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Écogramme]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|héliophile]] ou de demi-ombre ;<br /> * espèce [[:wikt:mésoxérophile|mésoxérophile]] à [[:wikt:mésophile|mésophile]] ;<br /> * caractère indicateur : [[:wikt:calcicline|calcicline]] ;<br /> * humus : mull carbonaté a mull mésotrophe (optinum : mull eutrophe); sols riches en bases et en azote; pH basique à neutre ;<br /> * matériaux (purs ou caillouteux) : colluvions limoneuses, argiles de décarbonation&lt;ref&gt;{{Ouvrage|langue=fr|auteur1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|titre=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|lieu=Paris|éditeur=IDF|année=2014|pages totales=1785|passage=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilzats dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilisé en [[haie]] taillée<br /> * Utilisé en art du [[bonsaï]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partie utilisée : Écorce<br /> * Mode d'emploi : [[Décoction]]<br /> * Propriété : Astringente, légèrement<br /> Son action astringente le fait utiliser en [[cosmetica]] (peaux couperosées) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Avec la sève sucrée, on prépare un sirop. Les jeunes feuilles se consomment dans les salades mêlées&lt;ref&gt;{{Ouvrage |langue=fr |prénom1=Robert |nom1=Quinche |prénom2=Eugen |nom2=Bossard |titre=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |lieu=Paris |éditeur=[[Delachaux et Niestlé]] |année=1985 |pages totales=103 |passage=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Plante mellifère.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Les racines noueuses furent utilisées pour fabriquer des pipes&lt;ref&gt;{{Article|langue=français|auteur1=Martine Lesur|titre=Parlons un peu d'érables|périodique=La Garance voyageuse|numéro=137|pages=31|date=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menuiserie]] (résiste aux insectes)<br /> * Bon bois de chauffage, {{Référence nécessaire|à haute densité|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462067</id> <title>Acer campestre</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_campestre&diff=2462067"/> <updated>2025-01-25T10:46:12Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : traduccion de seguir</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer campestre'' | Acer-campestre.JPG | Érable champêtre,&lt;br /&gt;feuilles et fruits. | classificacion=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer campestre | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox imatge | Fichièr:Acer_campestris1.jpg | [[Disamara]]s. }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer campestre range.svg }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> L''''Érable champêtre''' ('''''Acer campestre''''') es una espècia de [[plantas de flors]] del [[genre (biologia)|genre]] ''[[Agast|Acer]]'' qu'aparten a la familha [[Aceraceae|Aceracèa]]s (''[[Sapindaceae]]'' segon la classification APG III). Es un [[arbre]] classat dins la secvion ''Platanoidea'' de la [[classificacion dels agasts]].<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Es un arbre que pòt aténher {{unitat|10|mètres}}&lt;ref&gt;{{Ligam web|títol=Acer campestre - Érable champêtre - Pépinière, plantes, jardinerie, vente en ligne|url=http://www.jardindupicvert.com/4daction/w/erable_champetre_acer_campestre.affpliol?session=c84v10at36w8f&amp;nopl=2533&amp;p_cour_c=1&amp;indexpl_c=1&amp;prov_l=c|site=www.jardindupicvert.com|consulté le=2016-09-26}}&lt;/ref&gt;, de la rusca grisa pala, fendilhada, de fuèlhas pichonas caducas simplas amb mai d'un lòbes arredondits, de flors verdosas qu'apareisson abans las fuèlhas. Sa durada de vida pòt aténher 150 ans. Los fruits son de samaras doblas ([[disamara]]s) d'alas orizontalas.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> Comun dins [[Euròpa]] tota entrò lo sud de [[Suècia]]. Es lo sol agast indigèn del sud d'[[Anglatèrra]] e es naturalizat en [[Irlanda (illa)|Irlanda]].<br /> <br /> == Caracteristicas ==<br /> * Tipe d'inflorescéncia : [[corymbe]]<br /> * Reparticion dels sèxes : [[Monoécie|polygame]]<br /> * Tipe de pollinizacion : [[Anémophilie|anémogame]]<br /> * Periòde de florason : març / abril<br /> '''Grana'''<br /> * Tipe de fruit : [[disamare]]<br /> * Mòde de disseminacion : [[Anémochorie|anémochore]]<br /> '''Fusta'''<br /> * Bois blanc, à vaisseaux diffus (grain fin), homogène, ressemblant au bois des autres érables<br /> '''Abitat e reparticion'''<br /> * Abitat tipe : bois caducifoliés médioeuropéens, planitiaires-collinéens, neutrophiles<br /> * Airal de reparticion : eurasiatique méridional<br /> &lt;small&gt;''Données d'après :'' [http://perso.wanadoo.fr/philippe.julve/catminat.htm Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004]. &lt;/small&gt;<br /> <br /> === Compausants quimics ===<br /> [[Phytostérol]]s, [[choline]], [[allantoïne]], [[tanin]]s<br /> <br /> === Donnadas autecologicas ===<br /> [[Fichièr:Acer campestre (écogramme).svg|vignette|redresse|[[:wikt:écogramme|Écogramme]] d’après [[Jean-Claude Rameau]] ''[[et al.]]'']]<br /> * [[:wikt:héliophile|héliophile]] ou de demi-ombre ;<br /> * espèce [[:wikt:mésoxérophile|mésoxérophile]] à [[:wikt:mésophile|mésophile]] ;<br /> * caractère indicateur : [[:wikt:calcicline|calcicline]] ;<br /> * humus : mull carbonaté a mull mésotrophe (optinum : mull eutrophe); sols riches en bases et en azote; pH basique à neutre ;<br /> * matériaux (purs ou caillouteux) : colluvions limoneuses, argiles de décarbonation&lt;ref&gt;{{Ouvrage|langue=fr|auteur1=J.C RameauD.MansionG.Dumé|titre=Flore Forestière Française|sous-titre=Plaines et collines|lieu=Paris|éditeur=IDF|année=2014|pages totales=1785|passage=360-361|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Usatges ==<br /> <br /> === Orticòl ===<br /> * Utilzats dins las baranhas de [[bocatge]]<br /> * Utilisé en [[haie]] taillée<br /> * Utilisé en art du [[bonsaï]]<br /> <br /> === Farmacopèa===<br /> {{référence nécessaire |* Partie utilisée : Écorce<br /> * Mode d'emploi : [[Décoction]]<br /> * Propriété : Astringente, légèrement<br /> Son action astringente le fait utiliser en [[cosmetica]] (peaux couperosées) |date=(30.10.2022) }}<br /> <br /> === Consomacion umana ===<br /> Avec la sève sucrée, on prépare un sirop. Les jeunes feuilles se consomment dans les salades mêlées&lt;ref&gt;{{Ouvrage |langue=fr |prénom1=Robert |nom1=Quinche |prénom2=Eugen |nom2=Bossard |titre=Petit guide panoramique des salades et légumes sauvages comestibles |sous-titre=Vos menus dans les prés et les bois |lieu=Paris |éditeur=[[Delachaux et Niestlé]] |année=1985 |pages totales=103 |passage=84 |isbn=2-603-00569-3}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> Plante mellifère.<br /> <br /> === Autres usatges ===<br /> * [[ebenistariá]], [[marquetariá]]. Les racines noueuses furent utilisées pour fabriquer des pipes&lt;ref&gt;{{Article|langue=français|auteur1=Martine Lesur|titre=Parlons un peu d'érables|périodique=La Garance voyageuse|numéro=137|pages=31|date=2022}}&lt;/ref&gt;.<br /> * [[menuiserie]] (résiste aux insectes)<br /> * Bon bois de chauffage, {{Référence nécessaire|à haute densité|date=décembre 2012}}.<br /> <br /> == Referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> {{Autres projets<br /> |commons=Acer campestre<br /> |wikispecies=Acer campestre<br /> |wikt=érable champêtre<br /> }}<br /> * {{Aluka|Acer|campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Belles fleurs de France|acer_campestre1|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{CatalogueofLife | 946Z | ''Acer campestre'' L. | consulté le=15 décembre 2020 }}<br /> * {{eFloras|5|250064652|Acer campestre|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{GRIN espèce|1101|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{INPN|79734|''Acer campestre'' L., 1753|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ITIS|28739|''Acer campestre'' L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{NCBI|66205|''Acer campestre''|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{ThePlantList espèce|kew|2615447|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tropicos|200021|Acer campestre|L.|consulté le=1 août 2014}}<br /> * {{Tela-métro|141|''Acer campestre'' L., 1753}}<br /> <br /> {{Portail|Agriculture et agronomie|plantes utiles|bois et forêt|pharmacie|Bonsaï}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable champetre}}<br /> [[Catégorie:Acer|+]]<br /> [[Catégorie:Espèce de Sapindales (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Espèce de feuillus (nom scientifique)]]<br /> [[Catégorie:Arbre en Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone d'Europe|+]]<br /> [[Catégorie:Plante à fleurs d'Irlande|+]]<br /> [[Catégorie:Arbre en France|+]]<br /> [[Catégorie:Dicotylédone de France|+]]<br /> [[Catégorie:Plante utilisée comme bonsaï]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Plante médicinale]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Plom_dau_Cantal&diff=2461948</id> <title>Plom dau Cantal</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Plom_dau_Cantal&diff=2461948"/> <updated>2025-01-24T13:59:05Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Infobox Montanha<br /> | nom=Pòm del Chantal<br /> | imatge=PlombCantal.JPG<br /> | legende=Vist dempuèi [[Sant Jaume dels Blats]]. <br /> | altitud=1855<br /> | ref altitude=<br /> | massís=[[Cantal (montanha)| Cantal]] ([[Massís Central]])<br /> | latitud=45/03/31/N<br /> | longitud=2/45/41/E<br /> | ref coord=<br /> | país={{França}}<br /> | region=[[Auvèrnhe]]<br /> | ligam region=[[Region francesa|Region]]<br /> | subdivision=[[Cantal (departament)]]<br /> | ligam subdivision=[[Departament francés|Departament]]<br /> | via=GR 4, GR 400<br /> | edat={{unitat|4000000|ans}}<br /> | ròcas=[[basalt]]<br /> | tipe=<br /> | geolocalizacion=França <br /> }}<br /> Lo '''Pòm del Chantal''' &lt;ref&gt;{{Obratge|autor1=Jean Roux|títol=L'auvergnat de poche|luòc=Chennevières-sur-Marne (Val-de-Marne)|editor=[[Assimil]]|colleccion=Assimil évasion|année=2002|pages totales=246|isbn=2-7005-0319-8}}.&lt;/ref&gt;, es la bèla cima dels [[Cantal (montanha)|monts de Chantal]]. Sos {{unitat|1855|mètres}} d'altitud ne fan lo segond pus naut somalh del [[Massís Central]] après lo [[puèi de Sant Circ]] ({{unitat|1886|m}}). Situat au centre del departament de [[Cantal (departament)|Cantal]], constituís l'[[aigavèrs]] entre las vaus de [[Sera (aiga)|Sera]], d'[[Alanhon]] e de [[Breson]], de cada costat de las comunas de [[Sant Jaume dels Blats]] e d'[[Alba Pèira e Bredòm|Alba Pèira]].<br /> [[Categoria:Montanha d'Occitània]]<br /> [[Categoria:Montanha del Massís Central]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Puei_de_Sanc%C3%AD&diff=2461946</id> <title>Puei de Sancí</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Puei_de_Sanc%C3%AD&diff=2461946"/> <updated>2025-01-24T13:54:51Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{dialècte Auvernhat}}<br /> {{Infobox Montanha<br /> | nom=Puei de Sancí<br /> | imatge=Vue du puy de Sancy.JPG<br /> | legenda=Vista del Puèi de Sancí, pendís sud<br /> | altitud=1 886<br /> | ref altitud=<br /> | massís=[[Massís Central]]<br /> | latitud=45/31/42/N<br /> | longitud=2/48/51/E<br /> | ref coord=<br /> | país={{Occitània}}<br /> | region=[[Auvèrnhe]]<br /> | ligam region=[[Region francesa|Region]]<br /> | subdivision=[[Puèi de Doma (departament)|Puèi de Doma]]<br /> | ligam subdivision=[[Departament francés|Departament]]<br /> | primièra ascension=<br /> | via=<br /> | edat=Fin de l'èra terciària<br /> | ròcas=<br /> | tipe=Estratovolcan<br /> | geolocalizacion=França <br /> }}<br /> <br /> Lo '''Puei de Sancí''' o lo '''Puei de la Crotz&lt;ref&gt;Vejatz la partida ''Toponimia'' dins l'article.&lt;/ref&gt;''' o lo ''Puèi de Sancí'' o lo ''Puèi de la Crotz''&lt;ref&gt;L'ortografia occitana, en auvernhat, esita entre ''ue'' e ''uè'', en particular entre ''Puei'' e ''Puèi''.&lt;/ref&gt; (en francés ''le Puy de Sancy'') es un [[volcan]] tuat situat dins lo [[Massís Central]], dins lo departament del [[Departament dau Puèi de Doma|Puei de Doma]]. Es situat a 35 quilomètres au sud-oèst de [[Clarmont-Farrand|Clarmont-Ferrand]].<br /> <br /> Es la cima mai nauta del [[Massís Central|Massís Centrau]] amb 1&amp;nbsp;886 mètres. Es un ancian volcan de tipe [[estratovolcan]] qu'apareguèt fai près de {{formatnum:220000}} ans.<br /> <br /> Dos torrents an lor font al Puei de la Crotz: ''Dòr'' a 1 680 mètres d'altitud, e ''Donha'' a 1 640 mètres d'altitud, e se rejonhon a 1 370 mètres d'altitud per faire nàisser lo grand riu de [[Dordonha (aiga)|Dordonha]]&lt;ref&gt;Carte IGN 2432 ET au 1/25 000.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> ==Toponimia==<br /> <br /> * '''''Lo Puei de Sancí''''', que se pronóncia en [[occitan]] [[auvernhat]] [lu/lə ˈpɥej de ˈsaⁿ ˈʃi], [lu/lə ˈpœj de ˈsaⁿ ˈʃi], [lu/lə pɛj də ˈʃã ˈʃi]..., es una forma atestada: se tròba lo tipe ''Sancí'' dins lo diccionari occitan de [[Frederic Mistral]], [[Lou Tresor dóu Felibrige|''Lo Tresaur dau Felibritge (Lou Tresor dóu Felibrige)'']] [https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=sanci (tòme II, p. 840)] e dins la ''[https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/puei-de-sanci Gran Enciclopèdia Catalana]''. A partir de 1786, es apelat en [[francés]] ''le puy de Sancy'', tanben ''pic de Sancy'' en 1801, ''puy Sancy'' en 1823 e ''mont Sancy'' en 1840... ''Sancy'' es una grafia francizada de la forma occitana ''Sancí''. Se poiriá tractar d'una prononciacion locala [ˈsaⁿ ˈʃi] que representariá a l'origina ''Sant Sixt'' o ''Sant Circ'' segon las ipotèsis de [[Piare Bonaud]] dins la revista ''Bisa Neira (Bïzà Neirà)'' (nº 121, p. 4, 2004).<br /> # L'ipotèsi de ''Sancí'' venent de ''Sant Circ'' repren una suposicion de [[Beneset Vidal|Benezet Vidal]] (Benoît Vidal) dins ''L'Auvergne littéraire, artistique et historique'' (nº 97, 1939). Pas luenh del puei, una glèisa es citada en 1096 coma ''ecclesiam sanctorum martyrum Cyrici et Julite'': en aquel cas lo latin ''Cyrici'' (cas genitiu) o ''Cyricus'' (cas nominatiu) correspondriá ben amb ''Sant Circ''. <br /> # L'ipotèsi de ''Sancí'' venent de la fèsta de ''Sant Sixt'' se basa maitot sus d'arguments interessants. La fèsta de Sant Sixt se celèbra lo 6 d'aost. Marcava autres còps la data d'un important pelegrinatge a la cima de la montanha ont anavan los abitants de las comunas vesinas, especialament los parrochians de Sant Donat que Sant Sixt n'es lo patron. Dins aquesta ipotèsi, la forma occitana locala qu'es en circulacion, ''Sancí'' [ˈsaⁿ ˈʃi], representariá ''Sant Sixt'' puslèu que ''Sant Circ''.<br /> <br /> * '''''Lo Puei de la Crotz''''' es encara una forma viva en [[occitan]] [[auvernhat]]: trobam lo tipe [ˈpɛj də la ˈkʁu] dins la revista ''Parlem!'' nº 53, p. 18[https://web.archive.org/web/20190524085435/https://www.macarel.net/files/parlem/Parlem_2-053.pdf] e dins un collectatge de l'IEO 63, dins lo parlar de [[Picharanda]]. Entrò al sègle XIX, lo nom ''lo'' ''Puei de la Crotz'' èra d'usatge general en rason d'una crotz de fèrre monumentala situada a sa cima. <br /> * N'i a que supausan que ''lo Mont Dòr'' seriá maitot un nom istoric del puei. A la fin de la Nauta Edat Mejana, al pè del puei, se trobava, citada en 955-985, un domeni presentat ansin em [[latin]]: ''cortem ... que vocatur Monteaurum'', valent a dire, l'actuala viala del [[Mont Dòr/Boenhs|Mont Dòr]]. Pendent tota la Nauta Edat Mejana e l'[[Ancian Regim]], lo suc se seriá ''«Mondor» o'' ''«Mont Dor»'', del nom del domeni de la Nauta Edat Mejana. <br /> <br /> ==Referéncias==<br /> &lt;references /&gt;<br /> [[Categoria:Montanha d'Occitània]]<br /> [[Categoria:Montanha del Massís Central]]<br /> [[Categoria:Massís Central]]<br /> <br /> [[Categoria:Punt culminant]]<br /> {{Portal Auvèrnhe}}</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Pu%C3%A8i_Marin&diff=2461945</id> <title>Puèi Marin</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Pu%C3%A8i_Marin&diff=2461945"/> <updated>2025-01-24T13:53:22Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Infobox Montanha<br /> | nom=Puèi Marin<br /> | imatge=PuyMary-1.JPG<br /> | legenda=<br /> | altitud=1783<br /> | ref altitud=<br /> | massís=[[Massís Central]]<br /> | latitud=45/06/34/N<br /> | longitud=2/40/34/E<br /> | ref coord=&lt;ref name=&quot;Géoportail&quot;&gt;{{Géoportail|latitude=45/06/34/N|longitude=2/40/34/E}}&lt;/ref&gt;<br /> | país=[[França]]<br /> | region=[[Auvèrnhe Ròse Aups]]<br /> | ligam region=[[Region francesa|Region]]<br /> | subdivision=[[Cantal (departament)]]<br /> | ligam subdivision=[[Departament francés|Departament]]<br /> | primièra ascension=<br /> | via=<br /> | edat=6,5 milions d'annadas<br /> | ròcas=traquita, sanidina, tridimita<br /> | tipe=estratovolcan<br /> | geolocalizacion=França <br /> }}<br /> <br /> Lo '''Puèi Marin'''&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|prenom1=Jean|nom1=Roux|títol=L'auvergnat de poche|luòc=Chennevières-sur-Marne (Val-de-Marne)|editor=[[Assimil]]|colleccion=Assimil évasion|annada=2002|paginas totalas=246|isbn=978-2-7005-0319-7|isbn2=2700503198}}.&lt;/ref&gt; o '''Puèch Marin'''&lt;ref&gt;https://books.google.fr/books?id=XhlCoi-qKRcC&amp;pg=PR1&amp;hl=ca&amp;source=gbs_selected_pages&amp;cad=1#v=onepage&amp;q&amp;f=false&lt;/ref&gt; es un [[estratovolcan]] atudat d'[[Occitània]], situat dins los monts de [[Cantal (montanha)|Cantal]], dins lo [[Massís Central]], dins lo departament de [[Cantal]] e la region d'[[Auvèrnhe Ròse Aups]]. <br /> <br /> === Geologia e idrologia ===<br /> [[Fichièr:Fond-de-la-vallée-de-Cheylade-dpt-Cantal-DSC 2480.jpg|thumb|Penjal nòrd del puèi Marin e val de Chailada.]]<br /> Atjat d’aperaquí 6,5 milions d'annadas, lo puèi Marin s'es constituit per l'acumulacion de [[lava]] viscosa en dessús de la chamineia d’alimentacion dau [[volcan]]. Se presentava alara sota la forma d'un dòma de [[traquita]], ric en [[sanidina]] e en [[tridimita]], una ròcha fòrça pròcha de la [[traquiandesita]] que n'es format lo [[Puèi de Sant Circ|Puèi de la Crotz]] dins los [[monts Dòr]]&lt;ref&gt;{{Ligam web|url=http://www2.brgm.fr/volcan/GUIDECANT.htm|titre=Guide du Cantal |auteur=Pierre Nehlig et Hervé Leyrit|année= |éditeur=BRGM |consulté le=15 juillet 2011}}&lt;/ref&gt;. Foguèt puèi erodat per la [[glaça]], çò que li balhèt la forma actuala piramidala en ''[[pic piramidau|horn]]''.<br /> Es enrodat de set vals glaciàrias que parton en estela a partir del suc :<br /> * la val d'[[Impradina]] e de [[Santoira]] ;<br /> * la val de la [[petita Rua]] ;<br /> * la [[val de Mars]] ;<br /> * la val de [[Marona]] ;<br /> * la val d’[[Aspre]] ;<br /> * la val de [[Bertranda]] ;<br /> * la val de [[Jordana]].<br /> <br /> ==Referéncias==<br /> &lt;references /&gt;<br /> [[Categoria:Montanha d'Occitània]]<br /> [[Categoria:Montanha del Massís Central]]<br /> [[Categoria:Massís Central]]<br /> <br /> <br /> {{Portal Auvèrnhe}}</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Pu%C3%A8i_Marin&diff=2461944</id> <title>Puèi Marin</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Pu%C3%A8i_Marin&diff=2461944"/> <updated>2025-01-24T13:51:20Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Infobox Montanha<br /> | nom=Puèi Marin<br /> | imatge=PuyMary-1.JPG<br /> | legenda=<br /> | altitud=1783<br /> | ref altitud=<br /> | massís=[[Massís Central]]<br /> | latitud=45/06/34/N<br /> | longitud=2/40/34/E<br /> | ref coord=&lt;ref name=&quot;Géoportail&quot;&gt;{{Géoportail|latitude=45/06/34/N|longitude=2/40/34/E}}&lt;/ref&gt;<br /> | país=[[França]]<br /> | region=[[Auvèrnhe Ròse Aups]]<br /> | ligam region=[[Region francesa|Region]]<br /> | subdivision=[[Cantal (departament)]]<br /> | ligam subdivision=[[Departament francés|Departament]]<br /> | primièra ascension=<br /> | via=<br /> | edat=6,5 milions d'annadas<br /> | ròcas=<br /> | tipe=estratovolcan<br /> | geolocalizacion=França <br /> }}<br /> <br /> Lo '''Puèi Marin'''&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|prenom1=Jean|nom1=Roux|títol=L'auvergnat de poche|luòc=Chennevières-sur-Marne (Val-de-Marne)|editor=[[Assimil]]|colleccion=Assimil évasion|annada=2002|paginas totalas=246|isbn=978-2-7005-0319-7|isbn2=2700503198}}.&lt;/ref&gt; o '''Puèch Marin'''&lt;ref&gt;https://books.google.fr/books?id=XhlCoi-qKRcC&amp;pg=PR1&amp;hl=ca&amp;source=gbs_selected_pages&amp;cad=1#v=onepage&amp;q&amp;f=false&lt;/ref&gt; es un [[estratovolcan]] atudat d'[[Occitània]], situat dins los monts de [[Cantal (montanha)|Cantal]], dins lo [[Massís Central]], dins lo departament de [[Cantal]] e la region d'[[Auvèrnhe Ròse Aups]]. <br /> <br /> === Geologia e idrologia ===<br /> [[Fichièr:Fond-de-la-vallée-de-Cheylade-dpt-Cantal-DSC 2480.jpg|thumb|Penjal nòrd del puèi Marin e val de Chailada.]]<br /> Atjat d’aperaquí 6,5 milions d'annadas, lo puèi Marin s'es constituit per l'acumulacion de [[lava]] viscosa en dessús de la chamineia d’alimentacion dau [[volcan]]. Se presentava alara sota la forma d'un dòma de [[traquita]], ric en [[sanidina]] e en [[tridimita]], una ròcha fòrça pròcha de la [[traquiandesita]] que n'es format lo [[Puèi de Sant Circ|Puèi de la Crotz]] dins los [[monts Dòr]]&lt;ref&gt;{{Ligam web|url=http://www2.brgm.fr/volcan/GUIDECANT.htm|titre=Guide du Cantal |auteur=Pierre Nehlig et Hervé Leyrit|année= |éditeur=BRGM |consulté le=15 juillet 2011}}&lt;/ref&gt;. Foguèt puèi erodat per la [[glaça]], çò que li balhèt la forma actuala piramidala en ''[[pic piramidau|horn]]''.<br /> Es enrodat de set vals glaciàrias que parton en estela a partir del suc :<br /> * la val d'[[Impradina]] e de [[Santoira]] ;<br /> * la val de la [[petita Rua]] ;<br /> * la [[val de Mars]] ;<br /> * la val de [[Marona]] ;<br /> * la val d’[[Aspre]] ;<br /> * la val de [[Bertranda]] ;<br /> * la val de [[Jordana]].<br /> <br /> ==Referéncias==<br /> &lt;references /&gt;<br /> [[Categoria:Montanha d'Occitània]]<br /> [[Categoria:Montanha del Massís Central]]<br /> [[Categoria:Massís Central]]<br /> <br /> <br /> {{Portal Auvèrnhe}}</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Pu%C3%A8i_Marin&diff=2461943</id> <title>Puèi Marin</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Pu%C3%A8i_Marin&diff=2461943"/> <updated>2025-01-24T13:48:44Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Infobox Montanha<br /> | nom=Puèi Marin<br /> | imatge=PuyMary-1.JPG<br /> | legenda=<br /> | altitud=1783<br /> | ref altitud=<br /> | massís=[[Massís Central]]<br /> | latitud=45/06/34/N<br /> | longitud=2/40/34/E<br /> | ref coord=&lt;ref name=&quot;Géoportail&quot;&gt;{{Géoportail|latitude=45/06/34/N|longitude=2/40/34/E}}&lt;/ref&gt;<br /> | país=[[França]]<br /> | region=[[Auvèrnhe Ròse Aups]]<br /> | ligam region=[[Region francesa|Region]]<br /> | subdivision=[[Cantal (departament)]]<br /> | ligam subdivision=[[Departament francés|Departament]]<br /> | primièra ascension=<br /> | via=<br /> | edat=<br /> | ròcas=<br /> | tipe=estratovolcan<br /> | geolocalizacion=França <br /> }}<br /> <br /> Lo '''Puèi Marin'''&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|prenom1=Jean|nom1=Roux|títol=L'auvergnat de poche|luòc=Chennevières-sur-Marne (Val-de-Marne)|editor=[[Assimil]]|colleccion=Assimil évasion|annada=2002|paginas totalas=246|isbn=978-2-7005-0319-7|isbn2=2700503198}}.&lt;/ref&gt; o '''Puèch Marin'''&lt;ref&gt;https://books.google.fr/books?id=XhlCoi-qKRcC&amp;pg=PR1&amp;hl=ca&amp;source=gbs_selected_pages&amp;cad=1#v=onepage&amp;q&amp;f=false&lt;/ref&gt; es un [[estratovolcan]] atudat d'[[Occitània]], situat dins los monts de [[Cantal (montanha)|Cantal]], dins lo [[Massís Central]], dins lo departament de [[Cantal]] e la region d'[[Auvèrnhe Ròse Aups]]. <br /> <br /> === Geologia e idrologia ===<br /> [[Fichièr:Fond-de-la-vallée-de-Cheylade-dpt-Cantal-DSC 2480.jpg|thumb|Penjal nòrd del puèi Marin e val de Chailada.]]<br /> Atjat d’aperaquí 6,5 milions d'annadas, lo puèi Marin s'es constituit per l'acumulacion de [[lava]] viscosa en dessús de la chamineia d’alimentacion dau [[volcan]]. Se presentava alara sota la forma d'un dòma de [[traquita]], ric en [[sanidina]] e en [[tridimita]], una ròcha fòrça pròcha de la [[traquiandesita]] que n'es format lo [[Puèi de Sant Circ|Puèi de la Crotz]] dins los [[monts Dòr]]&lt;ref&gt;{{Ligam web|url=http://www2.brgm.fr/volcan/GUIDECANT.htm|titre=Guide du Cantal |auteur=Pierre Nehlig et Hervé Leyrit|année= |éditeur=BRGM |consulté le=15 juillet 2011}}&lt;/ref&gt;. Foguèt puèi erodat per la [[glaça]], çò que li balhèt la forma actuala piramidala en ''[[pic piramidau|horn]]''.<br /> Es enrodat de set vals glaciàrias que parton en estela a partir del suc :<br /> * la val d'[[Impradina]] e de [[Santoira]] ;<br /> * la val de la [[petita Rua]] ;<br /> * la [[val de Mars]] ;<br /> * la val de [[Marona]] ;<br /> * la val d’[[Aspre]] ;<br /> * la val de [[Bertranda]] ;<br /> * la val de [[Jordana]].<br /> <br /> ==Referéncias==<br /> &lt;references /&gt;<br /> [[Categoria:Montanha d'Occitània]]<br /> [[Categoria:Montanha del Massís Central]]<br /> [[Categoria:Massís Central]]<br /> <br /> <br /> {{Portal Auvèrnhe}}</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Pu%C3%A8i_Marin&diff=2461942</id> <title>Puèi Marin</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Pu%C3%A8i_Marin&diff=2461942"/> <updated>2025-01-24T13:47:45Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Infobox Montanha<br /> | nom=Puèi Marin<br /> | imatge=PuyMary-1.JPG<br /> | legenda=<br /> | altitud=1783<br /> | ref altitud=<br /> | massís=[[Massís Central]]<br /> | latitud=45/06/34/N<br /> | longitud=2/40/34/E<br /> | ref coord=&lt;ref name=&quot;Géoportail&quot;&gt;{{Géoportail|latitude=45/06/34/N|longitude=2/40/34/E}}&lt;/ref&gt;<br /> | país=[[França]]<br /> | region=[[Auvèrnhe Ròse Aups]]<br /> | ligam region=[[Region francesa|Region]]<br /> | subdivision=[[Cantal (departament)]]<br /> | ligam subdivision=[[Departament francés|Departament]]<br /> | primièra ascension=<br /> | via=<br /> | edat=<br /> | ròcas=<br /> | tipe=estratovolcan<br /> | geolocalizacion=Massís Central<br /> }}<br /> <br /> Lo '''Puèi Marin'''&lt;ref&gt;{{Obratge|lenga=fr|prenom1=Jean|nom1=Roux|títol=L'auvergnat de poche|luòc=Chennevières-sur-Marne (Val-de-Marne)|editor=[[Assimil]]|colleccion=Assimil évasion|annada=2002|paginas totalas=246|isbn=978-2-7005-0319-7|isbn2=2700503198}}.&lt;/ref&gt; o '''Puèch Marin'''&lt;ref&gt;https://books.google.fr/books?id=XhlCoi-qKRcC&amp;pg=PR1&amp;hl=ca&amp;source=gbs_selected_pages&amp;cad=1#v=onepage&amp;q&amp;f=false&lt;/ref&gt; es un [[estratovolcan]] atudat d'[[Occitània]], situat dins los monts de [[Cantal (montanha)|Cantal]], dins lo [[Massís Central]], dins lo departament de [[Cantal]] e la region d'[[Auvèrnhe Ròse Aups]]. <br /> <br /> === Geologia e idrologia ===<br /> [[Fichièr:Fond-de-la-vallée-de-Cheylade-dpt-Cantal-DSC 2480.jpg|thumb|Penjal nòrd del puèi Marin e val de Chailada.]]<br /> Atjat d’aperaquí 6,5 milions d'annadas, lo puèi Marin s'es constituit per l'acumulacion de [[lava]] viscosa en dessús de la chamineia d’alimentacion dau [[volcan]]. Se presentava alara sota la forma d'un dòma de [[traquita]], ric en [[sanidina]] e en [[tridimita]], una ròcha fòrça pròcha de la [[traquiandesita]] que n'es format lo [[Puèi de Sant Circ|Puèi de la Crotz]] dins los [[monts Dòr]]&lt;ref&gt;{{Ligam web|url=http://www2.brgm.fr/volcan/GUIDECANT.htm|titre=Guide du Cantal |auteur=Pierre Nehlig et Hervé Leyrit|année= |éditeur=BRGM |consulté le=15 juillet 2011}}&lt;/ref&gt;. Foguèt puèi erodat per la [[glaça]], çò que li balhèt la forma actuala piramidala en ''[[pic piramidau|horn]]''.<br /> Es enrodat de set vals glaciàrias que parton en estela a partir del suc :<br /> * la val d'[[Impradina]] e de [[Santoira]] ;<br /> * la val de la [[petita Rua]] ;<br /> * la [[val de Mars]] ;<br /> * la val de [[Marona]] ;<br /> * la val d’[[Aspre]] ;<br /> * la val de [[Bertranda]] ;<br /> * la val de [[Jordana]].<br /> <br /> ==Referéncias==<br /> &lt;references /&gt;<br /> [[Categoria:Montanha d'Occitània]]<br /> [[Categoria:Montanha del Massís Central]]<br /> [[Categoria:Massís Central]]<br /> <br /> <br /> {{Portal Auvèrnhe}}</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Plom_dau_Cantal&diff=2461941</id> <title>Plom dau Cantal</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Plom_dau_Cantal&diff=2461941"/> <updated>2025-01-24T13:27:53Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Infobox Montanha<br /> | nom=Pòm del Chantal<br /> | imatge=PlombCantal.JPG<br /> | legende=Vist dempuèi [[Sant Jaume dels Blats]]. <br /> | altitud=1855<br /> | ref altitude=<br /> | massís=[[Cantal (montanha)| Cantal]] ([[Massís Central]])<br /> | latitud=45/03/31/N<br /> | longitud=2/45/41/E<br /> | ref coord=<br /> | país={{França}}<br /> | region=[[Auvèrnhe]]<br /> | ligam region=[[Region francesa|Region]]<br /> | subdivision=[[Cantal (departament)]]<br /> | ligam subdivision=[[Departament francés|Departament]]<br /> | via=GR 4, GR 400<br /> | edat={{unitat|4000000|ans}}<br /> | ròcas=[[basalt]]<br /> | tipe=<br /> | geolocalizacion=Massís Central<br /> }}<br /> Lo '''Pòm del Chantal''' &lt;ref&gt;{{Obratge|autor1=Jean Roux|títol=L'auvergnat de poche|luòc=Chennevières-sur-Marne (Val-de-Marne)|editor=[[Assimil]]|colleccion=Assimil évasion|année=2002|pages totales=246|isbn=2-7005-0319-8}}.&lt;/ref&gt;, es la bèla cima dels [[Cantal (montanha)|monts de Chantal]]. Sos {{unitat|1855|mètres}} d'altitud ne fan lo segond pus naut somalh del [[Massís Central]] après lo [[puèi de Sant Circ]] ({{unitat|1886|m}}). Situat au centre del departament de [[Cantal (departament)|Cantal]], constituís l'[[aigavèrs]] entre las vaus de [[Sera (aiga)|Sera]], d'[[Alanhon]] e de [[Breson]], de cada costat de las comunas de [[Sant Jaume dels Blats]] e d'[[Alba Pèira e Bredòm|Alba Pèira]].<br /> [[Categoria:Montanha d'Occitània]]<br /> [[Categoria:Montanha del Massís Central]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Platana&diff=2461877</id> <title>Platana</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Platana&diff=2461877"/> <updated>2025-01-24T10:29:41Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta|vegetal|''Platanus''|Fruits of Platanus orientalis.jpg|''Platanus orientalis'', la [[Platana d'Orient]].|classificacion=Tropicos}}<br /> {{Taxobox|classa|Equisetopsida}}<br /> {{Taxobox|sosclassa|Magnoliidae}}<br /> {{Taxobox|superòrdre|Proteanae}}<br /> {{Taxobox|òrdre|Proteales}}<br /> {{Taxobox|familha|Platanaceae}}<br /> {{Taxobox taxon|végétal|genre|Platanus|[[Carl von Linné|L.]], [[1753]]}}<br /> {{Taxobox sinonims|* ''[[Platanos]]'' St.-Lag.{{Bioref|GBIF|18 septembre 2021|ref}}}}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> '''''Platanus''''' es un genre d'[[arbre]]s, '''las platanas''', de la familha dels Platanaceae dins laquela dintra una desena d'espècias. La mai comuna es un ibrid, la platana comuna, grandament utilizada coma arbre d'alinhament per ornar las plaças e las carrièras.<br /> <br /> Etimologia : del grèc ''Πλατανος'' (platanos), de platus, larg.<br /> <br /> [[Fichièr:Xvolks canal du midi 01.jpg|thumb|left|300px|Platanas en alinhament del [[Canal de las Doas Mars]] prèp de [[Tolosa]]]]<br /> <br /> [[Categoria:Platanaceae]]<br /> [[Categoria:Arbre d'ornament]]<br /> [[Categoria:Flòra (nom vernacular)]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2461799</id> <title>Acer pseudoplatanus</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2461799"/> <updated>2025-01-23T15:26:16Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> Lo '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;omotipic&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dins los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montanhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> <br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> == Articles conèxes ==<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> == Ligams extèrnes ==<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom scientific)]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2461798</id> <title>Acer pseudoplatanus</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2461798"/> <updated>2025-01-23T15:23:49Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> Lo '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;omotipic&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dins los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montanhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> <br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> === Articles conèxes ===<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom scientific)]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461797</id> <title>Utilizaire:Jiròni</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461797"/> <updated>2025-01-23T15:17:48Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{BUdebuta<br /> | alinhament = right<br /> | marge =<br /> | colorfons = <br /> | colorbordadura = #b71234<br /> | extra-css =<br /> | colortèxte = #000000<br /> | tèxte = <br /> }}<br /> {{Utilizaire Tèrra}}<br /> {{Utilizaire cambiament climatic}}<br /> {{Boita d'utilizaire||demòra Euròpa|Wikipedian d'Occitània|Wikipedian lengadocian|Wikioc}}<br /> {{Babel-5|fr|oc-4|ca-2|en-1|es-1}}<br /> {{BUfin}}<br /> ==Aisinas lingüisticas==<br /> *Lo Congrès Multidiccionari [https://locongres.org/oc/aplicacions/dicodoc-oc/dicodoc-recerca]<br /> *IEO París, documents per l'estudi de la lenga occitana: [http://ieoparis.free.fr/delo.html]<br /> *Diccionari de Cantalausa en linha: [http://www.ieo12.org/node/40]<br /> *Gran Diccionari de la llengua catalana: [http://www.diccionari.cat/] <br /> *DIEC 2: [http://dlc.iec.cat/] <br /> *Toponims internacionals en occitan: [http://www.geocities.ws/guilhem_nou/toponims/toponims.htm]<br /> *Gramatica occitana [http://www.orbilat.com/Languages/Occitan/Grammar/index.html]<br /> *Conjugason [http://occitanet.free.fr/ling/conjocreg.htm]<br /> *Thesoc [http://thesaurus.unice.fr/]<br /> *Diccionari d'ancian occitan auvernhat: mauriagués e sanflorenc (1340-1540)[https://books.google.fr/books?id=jlFnmgzMVEUC&amp;pg=PA470&amp;lpg=PA470&amp;dq=la+chap%C3%A8la+d%27anhon&amp;source=bl&amp;ots=ae4s6ZUuyD&amp;sig=9XzC4EbRtaajrV0bMfY5b8SmgMM&amp;hl=oc&amp;sa=X&amp;ved=0ahUKEwjH8Z_v7cfJAhWThhoKHRFhBigQ6AEIOzAJ#v=onepage&amp;q=la%20chap%C3%A8la%20d'anhon&amp;f=false]<br /> <br /> {{Wiktionary|estèla}}<br /> {{Pagina personala}}<br /> <br /> ==Infobox_País==<br /> {{Infobox_País<br /> |carta=cap<br /> |nom_local=&lt;small&gt;''''&lt;/small&gt;<br /> |lenga=<br /> |nom_occitan=<br /> |de=<br /> |imatge_bandièra=<br /> |ligam_bandièra=<br /> |imatge_blason= <br /> |ligam_blason=<br /> |imatge_mapa=<br /> |devisa=<br /> |lengas= [[]]<br /> |capitala=[[]]<br /> |coordenadas_capitala={{coord|||||||type:country()|display=inline}} |<br /> | ligam_vilas=<br /> | títol_mai_granda_vila=Mai granda vila<br /> | mai_granda_vila=[[]]<br /> |tipe_govèrn=<br /> | títols_dirigents= <br /> | noms_dirigents=<br /> |superfícia_reng=<br /> |superfícia_totala={{formatnum:}}<br /> |percentatge_aiga={{unitat|,|%}}<br /> |populacion_reng=<br /> |populacion_totala={{formatnum:}}<br /> |populacion_annada=<br /> |densitat=<br /> |tipe_independéncia=<br /> |país_independéncia= <br /> |data_independéncia=<br /> |païses frontalièrs=<br /> |gentilici= <br /> |PIB_annada=<br /> |PIB= <br /> |PIB_categoria=<br /> |PIB_reng=<br /> |IDH_annada=<br /> |IDH= <br /> |IDH_categoria=<br /> |IDH_reng=<br /> |còde_país=<br /> | moneda =<br /> | còde_moneda=<br /> |fus_orari=<br /> |imne_nacional=<br /> |domeni_internet=[[.]]<br /> |indicatiu_telefonic=<br /> | organizacions_internacionalas=<br /> }}<br /> <br /> ==Infobox vila==<br /> {{Infobox Vila<br /> |carta=<br /> |nom= <br /> |nom2=<br /> |imatge= <br /> |legenda=<br /> |blason= <br /> |bandièra= <br /> |nom de division1=País<br /> |division1={{nom del País}}<br /> |títol autoritat= <br /> |autoritat= <br /> |nom de division2=<br /> |division2=<br /> |títol autoritat2=<br /> |cp= <br /> |mapa= <br /> |imatge de mapa=<br /> |latitud= <br /> |longitud= <br /> |estatut= <br /> |altitud= <br /> |altmax =<br /> |populacion= {{formatnum:}}<br /> |annada-pop=[[]]<br /> |superfícia= <br /> |sits-toristics=<br /> |divèrs= <br /> |url= http:<br /> |imatgeloc=<br /> }}<br /> ==Infobox Comuna italiana==<br /> {{Comuna italiana<br /> |nom= <br /> |nomItalian= <br /> |imatge=<br /> |blason=<br /> |reg=<br /> |prov=<br /> |istat=<br /> |cp=<br /> |tel=<br /> |latitudgrad=<br /> |latitudminuta=<br /> |latitudsegonda=<br /> |longitudgrad=<br /> |longitudminuta=<br /> |longitudsegonda=<br /> |mej=<br /> |km²=<br /> |pop=<br /> |date-pop=<br /> |dens=<br /> |code_cadastre= <br /> |Gentilici=<br /> |Patron= <br /> |Fèsta_patronala=<br /> |sit_web= }}<br /> ==Infobox Comuna d'Espanha==<br /> {{Infobox Comuna d'Espanha<br /> |nom=<br /> |nom2<br /> |bandièra=<br /> |blason=<br /> |imatge=<br /> |legenda=<br /> |comauto={{}}<br /> |província=<br /> |comarca=<br /> |districte=<br /> |cp=<br /> |cònsol=<br /> |mandat=<br /> | longitud = <br /> | latitud = <br /> |alt min=<br /> |alt mej=<br /> |alt max=<br /> |ectaras=<br /> |km²=<br /> |ine=<br /> |sens=<br /> |data-sens=<br /> |dens=<br /> |nomab=<br /> |sitweb=<br /> |mapa=<br /> |mapa2=<br /> }}<br /> ==Infobox comuna alemanda==<br /> {{Comuna alemanda<br /> |nomoficial=<br /> |nomvila=<br /> |imatge=<br /> |imatgeblason=<br /> |land=<br /> |districte=<br /> |arr=<br /> |còdicom=<br /> |indicatiutel=<br /> |cp= <br /> |imatriculacion=<br /> |latitud=<br /> |longitud=<br /> |altitud=<br /> |superficia= <br /> |populacion<br /> |data-pop=<br /> |dens=<br /> |quartièrs=<br /> |weblabel=<br /> |legislatura=<br /> |cònsol=<br /> |partits=<br /> }}<br /> ==Infobox identitat==<br /> {{Infobox Identitat<br /> | tematica = <br /> | carta = <br /> | nom = <br /> | nomdebateg = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | talhaimatge(en px) = <br /> | datadenaissença = <br /> | luòcdenaissença = <br /> | datadedecès = <br /> | luòcdedecès = <br /> | paísdorigina = <br /> | profession = <br /> | títol1 = <br /> | títol2 = <br /> | distincions =<br /> | omenatge = <br /> | autrasfoncions = <br /> | paire = <br /> | maire = <br /> | conjunt = <br /> | enfants = <br /> | mestressas = <br /> | Títol_politic = <br /> | Nacion = <br /> }}<br /> <br /> ==Infobox cap d'estat==<br /> {{Infobox Cap d'Estat<br /> | nom =<br /> |carta=cap<br /> | imatge = Fichièr:<br /> | talha imatge = <br /> | títol=<br /> | foncion1 = <br /> | debuta mandat1 = <br /> | fin mandat1 = <br /> | predecessor1 = <br /> | successor1 = <br /> | naissença = <br /> | luòc naissença = <br /> | decès = <br /> | luòc decès = <br /> | conjunt = <br /> | profession = <br /> | nacionalitat = <br /> | partit =<br /> | emblèma = <br /> | religion =<br /> | lista = <br /> }}<br /> ==Infobox politician==<br /> {{Infobox Politician<br /> | nom = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | foncion1 = <br /> | a partir del foncion1 = <br /> |fins al foncion1 =<br /> | predecessor 1 = <br /> | successor 2 =<br /> | a partir del foncion2 = <br /> | fins al foncion2 =<br /> | predecessor 2 = <br /> | a partir del foncion3 = <br /> | fins a foncion3 =<br /> | eleccion3 = <br /> | predecessor 3 = <br /> | nom naissença = <br /> | naissença = <br /> | luòc de naissença = <br /> | nationalitat = <br /> | partit = <br /> | universitat = <br /> }}<br /> ==Infobox Subjècte de la federacion de Russia==<br /> {{Subjècte federal de Russia<br /> |carta=ru<br /> | nom_local = <br /> | imatge_bandièra = <br /> | ligam_bandièra =<br /> | imatge_blason = <br /> | ligam_blason <br /> | imatge_mapa = <br /> | lengas = [[rus]], <br /> | estatut = [[Republicas de Russia|Republica]]<br /> | capitala = <br /> | tipe_govèrn = <br /> | títols_dirigents = president<br /> | noms_dirigents = <br /> | superfícia = <br /> | populacion_totala = <br /> | populacion_annada = <br /> | densitat = <br /> | moneda = <br /> | fus_orari = <br /> | domeni_internet = <br /> | indicatiu_telefonic = <br /> | nòtas = <br /> }}<br /> ==Colors==<br /> &lt;center&gt;<br /> {| cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;2px&quot; style=&quot;border:solid 1px black; background:white; padding:1em; align=center;&quot;<br /> |-<br /> | bgcolor=&quot;#E5E5E5&quot; | #E5E5E5<br /> | bgcolor=&quot;#ECECEC&quot; | #ECECEC<br /> | bgcolor=&quot;#DFDFDF&quot; | #DFDFDF<br /> | bgcolor=&quot;#B2B2B2&quot; | #B2B2B2<br /> | bgcolor=&quot;#868686&quot; | #868686<br /> |- 0<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5E5&quot; | #FFE5E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2B2&quot; | #FFB2B2<br /> | bgcolor=&quot;#FF8080&quot; | #FF8080<br /> | bgcolor=&quot;#CC6666&quot; | #CC6666<br /> | bgcolor=&quot;#994C4C&quot; | #994C4C<br /> |- 22<br /> | bgcolor=&quot;#FFEFE5&quot; | #FFEFE5<br /> | bgcolor=&quot;#FFCFB2&quot; | #FFCFB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFAE80&quot; | #FFAE80<br /> | bgcolor=&quot;#CC8B66&quot; | #CC8B66<br /> | bgcolor=&quot;#99694C&quot; | #99694C<br /> |- 45<br /> | bgcolor=&quot;#FFF9E5&quot; | #FFF9E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFECB2&quot; | #FFECB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFDF80&quot; | #FFDF80<br /> | bgcolor=&quot;#CCB266&quot; | #CCB266<br /> | bgcolor=&quot;#99864C&quot; | #99864C<br /> |- 67<br /> | bgcolor=&quot;#FCFFE5&quot; | #FCFFE5<br /> | bgcolor=&quot;#F6FFB2&quot; | #F6FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#F0FF80&quot; | #F0FF80<br /> | bgcolor=&quot;#C0CC66&quot; | #C0CC66<br /> | bgcolor=&quot;#90994C&quot; | #90994C<br /> |- 90<br /> | bgcolor=&quot;#F2FFE5&quot; | #F2FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#D9FFB2&quot; | #D9FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#BFFF80&quot; | #BFFF80<br /> | bgcolor=&quot;#99CC66&quot; | #99CC66<br /> | bgcolor=&quot;#73994C&quot; | #73994C<br /> |- 112<br /> | bgcolor=&quot;#E9FFE5&quot; | #E9FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#BDFFB2&quot; | #BDFFB2<br /> | bgcolor=&quot;#90FF80&quot; | #90FF80<br /> | bgcolor=&quot;#74CC66&quot; | #74CC66<br /> | bgcolor=&quot;#57994C&quot; | #57994C<br /> |- 135<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFEC&quot; | #E5FFEC<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFC6&quot; | #B2FFC6<br /> | bgcolor=&quot;#80FF9F&quot; | #80FF9F<br /> | bgcolor=&quot;#66CC80&quot; | #66CC80<br /> | bgcolor=&quot;#4C9960&quot; | #4C9960<br /> |- 157<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFF5&quot; | #E5FFF5<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFE2&quot; | #B2FFE2<br /> | bgcolor=&quot;#80FFCE&quot; | #80FFCE<br /> | bgcolor=&quot;#66CCA5&quot; | #66CCA5<br /> | bgcolor=&quot;#4C997C&quot; | #4C997C<br /> |- 180<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFFF&quot; | #E5FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFFF&quot; | #B2FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#80FFFF&quot; | #80FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#66CCCC&quot; | #66CCCC<br /> | bgcolor=&quot;#4C9999&quot; | #4C9999<br /> |- 202<br /> | bgcolor=&quot;#E5F6FF&quot; | #E5F6FF<br /> | bgcolor=&quot;#B2E3FF&quot; | #B2E3FF<br /> | bgcolor=&quot;#80D0FF&quot; | #80D0FF<br /> | bgcolor=&quot;#66A7CC&quot; | #66A7CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C7D99&quot; | #4C7D99<br /> |- 225<br /> | bgcolor=&quot;#E5ECFF&quot; | #E5ECFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2C6FF&quot; | #B2C6FF<br /> | bgcolor=&quot;#809FFF&quot; | #809FFF<br /> | bgcolor=&quot;#6680CC&quot; | #6680CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C6099&quot; | #4C6099<br /> |- 247<br /> | bgcolor=&quot;#E8E5FF&quot; | #E8E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#BBB2FF&quot; | #BBB2FF<br /> | bgcolor=&quot;#8E80FF&quot; | #8E80FF<br /> | bgcolor=&quot;#7266CC&quot; | #7266CC<br /> | bgcolor=&quot;#554C99&quot; | #554C99<br /> |- 270<br /> | bgcolor=&quot;#F2E5FF&quot; | #F2E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#D9B2FF&quot; | #D9B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#BF80FF&quot; | #BF80FF<br /> | bgcolor=&quot;#9966CC&quot; | #9966CC<br /> | bgcolor=&quot;#734C99&quot; | #734C99<br /> |- 292<br /> | bgcolor=&quot;#FCE5FF&quot; | #FCE5FF<br /> | bgcolor=&quot;#F5B2FF&quot; | #F5B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#EE80FF&quot; | #EE80FF<br /> | bgcolor=&quot;#BE66CC&quot; | #BE66CC<br /> | bgcolor=&quot;#8F4C99&quot; | #8F4C99<br /> |- 315<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5F9&quot; | #FFE5F9<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2EC&quot; | #FFB2EC<br /> | bgcolor=&quot;#FF80DF&quot; | #FF80DF<br /> | bgcolor=&quot;#CC66B2&quot; | #CC66B2<br /> | bgcolor=&quot;#994C86&quot; | #994C86<br /> |- 337<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5EF&quot; | #FFE5EF<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2D0&quot; | #FFB2D0<br /> | bgcolor=&quot;#FF80B0&quot; | #FF80B0<br /> | bgcolor=&quot;#CC668D&quot; | #CC668D<br /> | bgcolor=&quot;#994C6A&quot; | #994C6A<br /> |}<br /> &lt;/center&gt;<br /> <br /> {| border=&quot;2&quot; align=&quot;center&quot; cellpadding=&quot;0&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001100 | &lt;font color=#ffffff&gt;001100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002200 | &lt;font color=#ffffff&gt;002200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003300 | &lt;font color=#ffffff&gt;003300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004400 | &lt;font color=#ffffff&gt;004400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005500 | &lt;font color=#ffffff&gt;005500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006600 | 006600<br /> | bgcolor=#007700 | &lt;font color=#ffffff&gt;007700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008800 | 008800<br /> | bgcolor=#009000 | &lt;font color=#ffffff&gt;009000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00a000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00a000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00b000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00b000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00c000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00c000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00d000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00d000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00e000 | 00e000<br /> | bgcolor=#00f000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00ff00&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11f011 | 11f011<br /> | bgcolor=#22ff22 | &lt;font color=#ffffff&gt;22ff22&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33ff33 | &lt;font color=#ffffff&gt;33ff33&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#44ff44 | &lt;font color=#ffffff&gt;44ff44&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#55ff55 | &lt;font color=#ffffff&gt;55ff55&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | 77ff77<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | 99ff99<br /> | bgcolor=#aaffaa | &lt;font color=#121212&gt;aaffaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbffbb | &lt;font color=#22222&gt;bbffbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccffcc | &lt;font color=#ff0000&gt;ccffcc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddffdd | &lt;font color=#0000ff&gt;ddffdd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeffee | &lt;font color=#00ff00&gt;eeffee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | &lt;font color=#010101&gt;ffffff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110000 | &lt;font color=#ffffff&gt;110000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220000 | &lt;font color=#ffffff&gt;220000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330000 | &lt;font color=#ffffff&gt;330000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440000 | &lt;font color=#ffffff&gt;440000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550000 | &lt;font color=#ffffff&gt;550000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660000 | 660000<br /> | bgcolor=#770000 | &lt;font color=#ffffff&gt;770000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880000 | 880000<br /> | bgcolor=#990000 | &lt;font color=#ffffff&gt;990000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;aa0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#b00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;b00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#cc0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;cc0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#d00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;d00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ee0000 | ee0000<br /> | bgcolor=#f00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff0000&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#f11111 | f11111<br /> | bgcolor=#f22222 | &lt;font color=#ffffff&gt;f22222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f33333 | &lt;font color=#ffffff&gt;f33333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f44444 | &lt;font color=#ffffff&gt;f44444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff5555 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff5555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff6666 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff6666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff7777 | ff7777<br /> | bgcolor=#ff8888 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff8888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff9999 | ff9999<br /> | bgcolor=#ffaaaa | &lt;font color=#121212&gt;ffaaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffbbbb | &lt;font color=#22222&gt;ffbbbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffcccc | &lt;font color=#ff0000&gt;ffcccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffdddd | &lt;font color=#0000ff&gt;ffdddd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffeeee | &lt;font color=#00ff00&gt;ffeeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f0f0f0| &lt;font color=#010101&gt;f0f0f0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;|- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#000011 | &lt;font color=#ffffff&gt;000011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000022 | &lt;font color=#ffffff&gt;000022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000033 | &lt;font color=#ffffff&gt;000033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00005f | &lt;font color=#ffffff&gt;00005f&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000060 | 000060<br /> | bgcolor=#000077 | &lt;font color=#ffffff&gt;000077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000088 | 000088<br /> | bgcolor=#000099 | &lt;font color=#ffffff&gt;000099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000aa | &lt;font color=#ffffff&gt;0000aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000bf | &lt;font color=#ffffff&gt;0000bf&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000c0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000c0&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000dd | &lt;font color=#ffffff&gt;0000dd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ee | 0000ee<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000ff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#1111ff | 1111ff<br /> | bgcolor=#2222ff | &lt;font color=#ffffff&gt;2222ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#3333ff | &lt;font color=#ffffff&gt;3333ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#4444ff | &lt;font color=#ffffff&gt;4444ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#5555ff | &lt;font color=#ffffff&gt;5555ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#6666ff | &lt;font color=#ffffff&gt;6666ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#7777ff | 7777ff<br /> | bgcolor=#8888ff | &lt;font color=#ffffff&gt;8888ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9999ff | 9999ff<br /> | bgcolor=#aaaaff | &lt;font color=#121212&gt;aaaaff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbbff | &lt;font color=#22222&gt;bbbbff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccccff | &lt;font color=#ff0000&gt;ccccff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddddff | &lt;font color=#0000ff&gt;ddddff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeeff | &lt;font color=#00ff00&gt;eeeeff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeef0| &lt;font color=#010101&gt;eeeef0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110011 | &lt;font color=#ffffff&gt;110011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220022 | &lt;font color=#ffffff&gt;220022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330033 | &lt;font color=#ffffff&gt;330033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440044 | &lt;font color=#ffffff&gt;440044&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550055 | &lt;font color=#ffffff&gt;550055&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660066 | &lt;font color=#ffffff&gt;660066&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#770077 | &lt;font color=#ffffff&gt;770077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880088 | &lt;font color=#ffffff&gt;880088&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#990099 | &lt;font color=#ffffff&gt;990099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa00aa | &lt;font color=#ffffff&gt;aa00aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bb00bb | bb00bb<br /> | bgcolor=#cc00cc | &lt;font color=#ffffff&gt;cc00cc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dd00dd | dd00dd<br /> | bgcolor=#ee00ee | &lt;font color=#ffffff&gt;ee00ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff00ff | ff00ff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff11ff | ff11ff<br /> | bgcolor=#ff22ff | ff22ff<br /> | bgcolor=#ff33ff | ff33ff<br /> | bgcolor=#ff44ff | ff44ff<br /> | bgcolor=#ff55ff | ff55ff<br /> | bgcolor=#ff66ff | ff66ff<br /> | bgcolor=#ff77ff | ff77ff<br /> | bgcolor=#ff88ff | ff88ff<br /> | bgcolor=#ff99ff | ff99ff<br /> | bgcolor=#ffaaff | ffaaff<br /> | bgcolor=#ffbbff | ffbbff<br /> | bgcolor=#ffccff | ffccff<br /> | bgcolor=#ffddff | ffddff<br /> | bgcolor=#ffeeff | ffeeff<br /> | bgcolor=#f0eeff | f0eeff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001111 | &lt;font color=#ffffff&gt;001111&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002222 | &lt;font color=#ffffff&gt;002222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003333 | &lt;font color=#ffffff&gt;003333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004444 | &lt;font color=#ffffff&gt;004444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005555 | &lt;font color=#ffffff&gt;005555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006666 | &lt;font color=#ffffff&gt;006666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#007777 | &lt;font color=#ffffff&gt;007777&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008888 | &lt;font color=#ffffff&gt;008888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#009999 | &lt;font color=#ffffff&gt;009999&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00aaaa | &lt;font color=#ffffff&gt;00aaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00bbbb | 00bbbb<br /> | bgcolor=#00cccc | &lt;font color=#ffffff&gt;00cccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00dddd | 00dddd<br /> | bgcolor=#00eeee | &lt;font color=#ffffff&gt;00eeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00ffff | 00ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11ffff | 11ffff<br /> | bgcolor=#22ffff | 22ffff<br /> | bgcolor=#33ffff | 33ffff<br /> | bgcolor=#44ffff | 44ffff<br /> | bgcolor=#55ffff | 55ffff<br /> | bgcolor=#66ffff | 66ffff<br /> | bgcolor=#77ffff | 77ffff<br /> | bgcolor=#88ffff | 88ffff<br /> | bgcolor=#99ffff | 99ffff<br /> | bgcolor=#aaffff | aaffff<br /> | bgcolor=#bbffff | bbffff<br /> | bgcolor=#ccffff | ccffff<br /> | bgcolor=#ddffff | ddffff<br /> | bgcolor=#eeffff | eeffff<br /> | bgcolor=#f0ffff | f0ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#111100 | &lt;font color=#ffffff&gt;111100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#222200 | &lt;font color=#ffffff&gt;222200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#333300 | &lt;font color=#ffffff&gt;333300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#444400 | &lt;font color=#ffffff&gt;444400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#555500 | &lt;font color=#ffffff&gt;555500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#666600 | &lt;font color=#ffffff&gt;666600&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#777700 | &lt;font color=#ffffff&gt;777700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#888800 | &lt;font color=#ffffff&gt;888800&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#999900 | &lt;font color=#ffffff&gt;999900&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aaaa00 | &lt;font color=#ffffff&gt;aaaa00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbb00 | bbbb00<br /> | bgcolor=#cccc00 | &lt;font color=#ffffff&gt;cccc00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dddd00 | dddd00<br /> | bgcolor=#eeee00 | &lt;font color=#ffffff&gt;eeee00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffff00 | ffff00<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ffff11 | ffff11<br /> | bgcolor=#ffff22 | ffff22<br /> | bgcolor=#ffff33 | ffff33<br /> | bgcolor=#ffff44 | ffff44<br /> | bgcolor=#ffff55 | ffff55<br /> | bgcolor=#ffff66 | ffff66<br /> | bgcolor=#ffff77 | ffff77<br /> | bgcolor=#ffff88 | ffff88<br /> | bgcolor=#ffff99 | ffff99<br /> | bgcolor=#ffffaa | ffffaa<br /> | bgcolor=#ffffbb | ffffbb<br /> | bgcolor=#ffffcc | ffffcc<br /> | bgcolor=#ffffdd | ffffdd<br /> | bgcolor=#ffffee | ffffee<br /> | bgcolor=#123456 | 123456<br /> <br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> <br /> | bgcolor=#ff8080 | FF8080<br /> | bgcolor=#ffff80 | FFFF80<br /> | bgcolor=#80ff80 | 80FF80<br /> | bgcolor=#00ff80 | 00FF80<br /> | bgcolor=#80FFFF | 80FFFF<br /> | bgcolor=#0080FF | 0080FF<br /> | bgcolor=#ff80c0 | FF80C0<br /> | bgcolor=#ff80ff | FF80FF<br /> | bgcolor=#ff0000 | FF0000<br /> | bgcolor=#ffff00 | FFFF00<br /> | bgcolor=#80ff00 | 80FF00<br /> | bgcolor=#00ff40 | 00FF40<br /> | bgcolor=#00ffff | 00FFFF<br /> | bgcolor=#0080c0 | 0080C0<br /> | bgcolor=#8080c0 | 8080C0<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff00ff | FF00FF<br /> | bgcolor=#804040 | &lt;font color=#ffffff&gt;804040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8040 | FF8040<br /> | bgcolor=#00ff00 | 00FF00<br /> | bgcolor=#008080 | &lt;font color=#ffffff&gt;008080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004080 | &lt;font color=#ffffff&gt;004080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8080ff | 8080FF<br /> | bgcolor=#800040 | &lt;font color=#ffffff&gt;800040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff0080 | FF0080<br /> | bgcolor=#800000 | &lt;font color=#ffffff&gt;800000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8000 | FF8000<br /> | bgcolor=#008000 | &lt;font color=#ffffff&gt;008000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008040 | &lt;font color=#ffffff&gt;008040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000FF&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000a0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000A0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#800080 | &lt;font color=#ffffff&gt;800080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8000ff | 8000FF<br /> | bgcolor=#400000 | &lt;font color=#ffffff&gt;400000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#804000 | &lt;font color=#ffffff&gt;804000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004000 | &lt;font color=#ffffff&gt;004000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004040 | &lt;font color=#ffffff&gt;004040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000080 | &lt;font color=#ffffff&gt;000080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400080 | &lt;font color=#ffffff&gt;400080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000000 | &lt;font color=#ffffff&gt;000000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808000 | &lt;font color=#ffffff&gt;808000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808040 | &lt;font color=#ffffff&gt;808040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808080 | &lt;font color=#ffffff&gt;808080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#408080 | &lt;font color=#ffffff&gt;408080&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#c0c0c0 | C0C0C0<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | FFFFFF<br /> | bgcolor=#003b00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003b00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003d00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003d00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003200 | &lt;font color=#ffffff&gt;003200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003400 | &lt;font color=#ffffff&gt;003400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003500 | &lt;font color=#ffffff&gt;003500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003600 | 003600<br /> | bgcolor=#003700 | &lt;font color=#ffffff&gt;003700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003800 | 003800<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | &lt;font color=#ffffff&gt;77ff77&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | &lt;font color=#ffffff&gt;99ff99&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#571085 | &lt;font color=#ffffff&gt;571085&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#fd36gf | fd36gf<br /> | bgcolor=#456468 | &lt;font color=#ffffff&gt;456468&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dg4562 | dg4562<br /> | bgcolor=#aa44ee | &lt;font color=#ffffff&gt;aa44ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33dfdd | 33dfdd<br /> | bgcolor=#232526 | &lt;font color=#ffffff&gt;232526&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9945ff | 9945ff<br /> | bgcolor=#989898 | &lt;font color=#ffffff&gt;989898&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#981245 | 981245<br /> | bgcolor=#123299 | &lt;font color=#ffffff&gt;123299&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#155115 | 155115<br /> | bgcolor=#666666 | 666666<br /> | bgcolor=#afaf00 | &lt;font color=#ffffff&gt;afaf00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00afaf | 00afaf<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> |}<br /> <br /> ==Traduccion de las legendas dels imatges de [[glacièr]]==<br /> [[Imatge:Arranque glaciar.svg|thumb|left|200px|de traduire]]<br /> *Arrancament glaciari<br /> *Flus de glaç<br /> *Abrasion glaciària<br /> <br /> [[Imatge:Retroceso Glaciar Lmb.png|thumb|right|500px|de traduire]]<br /> *Recuolament del glacièr<br /> *lièch de ròcas<br /> *Morrena de fons <br /> *Kame <br /> *Kettles (olas de gigant)<br /> *Plana aluviala<br /> *Morrena terminala<br /> *Drumlins<br /> *Esker<br /> <br /> [[Imatge:Glacier weight effects Lmb.png|thumb|left|300px|de traduire]]<br /> '''A'''<br /> *Glacièr<br /> *Subsidéncia de la rusca<br /> *Illustracion simplificada que mostra la subsidéncia e lo rebombiment de la rusca produït per las diferéncias de cargas degudas als glacièrs.<br /> <br /> '''B'''<br /> *Rebombiment de la rusca<br /> *Al nòrd de Canadà e en Escandinàvia lo glaç glaciari s'amolona en bonhant la superfícia.<br /> *Dempuèi que lo glaç se fond, i a agut un reajustament de la rusca.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ==Guillaume Lavabre== <br /> {{Infobox Biografia<br /> | entete = <br /> | charte = <br /> | nom = <br /> | image = Marianne Dordogne.JPG<br /> | légende = Marianne, allégorie de la République française qu'il a nommé<br /> | upright = <br /> | graphie originale = <br /> | nom de naissance = <br /> | surnom = <br /> | date de naissance = 1er mai 1755<br /> | lieu de naissance = [[Puylaurens]]<br /> | date de décès = 23 mars 1845<br /> | qualificatif date = <br /> | lieu de décès = [[Hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]<br /> | nationalité = [[Français (peuple) | Francais]]<br /> | pays de résidence = {{France}}<br /> | diplôme = <br /> | profession = [[Cordonnier]]<br /> | activités = Poète<br /> | autres activités = <br /> | formation = <br /> | hommage = Rue &quot;Guillaume Lavabre&quot; à [[Puylaurens]]<br /> | ascendants = <br /> | conjoint = <br /> | descendants = <br /> | famille = <br /> | notes = <br /> | signature = <br /> | emblème = <br /> | légende emblème = <br /> }}<br /> <br /> '''Guillaume Lavabre''' foguèt un [[cordonièr]] originari de [[Puèglaurenç]] dins [[Tarn (departament)|Tarn]], nascut en mai de [[1755]] e mòrt lo [[23 de març]] de [[1845]] a [[Tolosa]]. Compausèt la cançon ''La Garisou de Marianno'', que donèt lo sieu nom a [[Marianne]], allegoria de la [[Republica francesa]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> === Joinessa===<br /> Nascut a Puèglaurenç en mai 1755&lt;ref&gt;{{ligam web |langue=fr |titre=Guillaume Lavabre |url=https://data.bnf.fr/fr/13009144/guillaume_lavabre/ |site=data.bnf.fr |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;, Guillaume Lavabre teniá una botiga de cordonièr per la carrièra Folimon, sus las nautours de la vila. Èra tanben poèta a sas oras.<br /> <br /> === Composicion de ''La Garisou de Marianno'' ===<br /> Durant la Revolucion francesa, en [[setembre]] de [[1792]], escriguèt la cançon en prenent per basa l'aire de la cançon ''Des petits Savoyards''&lt;ref&gt;{{Ligam web |langue=fr |titre=La Marianne est Tarnaise |url=https://www.ladepeche.fr/article/1999/09/19/233143-la-marianne-est-tarnaise.html |site=ladepeche.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. Écrite en [[occitan]], elle se traduit par « La guérison de Marianne ». Il y nomme la République « Marianne », en utilisant un prénom très répandu dans sa région&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=Puylaurens, berceau de Marianne, emblème de la République - Puylaurens - Tarn - Midi-Pyrénées - Grand Sud Insolite et Secret |url=http://www.grandsudinsolite.fr/1284-81-tarn-le-berceau-de-marianne--embleme-de-la-republique.html |site=www.grandsudinsolite.fr |consulté le=2019-08-05 }}&lt;/ref&gt;. En mai, es malauta, allegoria de la França rosegada per la monarquia (la garison essenr la Revolucion)&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=L'origine occitane de Marianne, symbole de la République - Forum de Philisto |url=https://www.philisto.fr/sujet-393-1.html |site=www.philisto.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. C'est apparemment la première mention de ce prénom associé à la République. <br /> <br /> Se va espandir per [[Occitània]] tota, mas sens anar pus luenh à cause de la différence des [[patois]] en France. Après plus de soixante ans, elle atteint finalement [[Paris]] et devient le nom de un dels principals simbòls republicans français. Calguèt pasmens esperar 1976 pour que des habitants de Puylaurens ne trouvent un manuscrit de la musique et fasse reconnaître Guillaume Lavabre comme « père » de Marianne&lt;ref&gt;{{Lien web |langue= |titre=Humanité, Marianne |url=https://www.humanite.fr/node/232309 |site=www.google.com |périodique= |date= |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> ; Paroles<br /> {| border=0<br /> |-<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La Garisou de Marianno'''''&lt;ref name=&quot;Ara&quot;&gt;{{pdf}} {{lien web |langue=fr |titre=La République en Auvergne |url=http://www.auvergne-inventaire.fr/content/download/9618/89679/file/1_Les images de la République en Auvergne.pdf |site=www.auvergne-inventaire.fr |date=2016 |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;<br /> :''Marianno, trop attacado''<br /> :''D’uno forto malautié,''<br /> :''Ero toujour maltratado,''<br /> :''Et mourio de caytibié.''<br /> ::''Lou Medeci''<br /> ::''San la gari,''<br /> :''Er neyt &amp; jour la fasio souffri''<br /> :''Le nouvel Poudé exécutif''<br /> :''Ben d’y fa prené un boumitif''<br /> :''Per y dégatxa le palmou :''<br /> :''Marianno fe trobe millou (bis).''<br /> :''(…)''<br /> :''Dillo, Kellerman, Custino,''<br /> :''Au coumençat de cassa''<br /> :''La trop mayssanto bermino''<br /> :''Qu'a manqua de l'estouffa''<br /> ::''Et le dedins''<br /> ::''Daïs intestins''<br /> :''Sarau leou sans de vers tant malins,''<br /> :''Et l’elixir de Dumouriès,''<br /> :''Frétat à la planto das pés,''<br /> :''Y pla dégastat le palmou :''<br /> :''Marianno se trobé millou (bis).''<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La guérison de Marianne'''''<br /> :Marianne, trop attaquée<br /> :D'une grosse maladie,<br /> :Était toujours maltraitée,<br /> :Et mourait de caitivièr.<br /> ::Le médecin,<br /> ::Sans la guérir,<br /> :Nuit et jour la faisait souffrir.<br /> :Le nouveau pouvoir exécutif<br /> :Vient de lui faire prendre un vomitif<br /> :Pour lui dégager le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> :(…)<br /> :Dillon, Kellerman, Custine,<br /> :Ont commencé de chasser<br /> :La trop méchante vermine<br /> :Qui a failli l’étouffer<br /> ::Et l’intérieur<br /> ::Des intestins<br /> :Sera bientôt débarrassé de vers si malins,<br /> :Et l'élixir de Dumouriez,<br /> :Frotté à la plante des pieds,<br /> :Lui a bien dégagé le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> |}<br /> <br /> === Fin de vida ===<br /> Guillaume Lavabre quitte Puylaurens et sa famille pour s'installer à [[Toulouse]]. Il ne connut pas la gloire ni la richesse, malgré quelques poèmes assez célèbres. Opportuniste, il écrivit même un poème à la gloire des [[Maison capétienne de Bourbon|Bourbons]], lors du retour de [[Louis XVIII]] (''Le Lys et l'Olivier''). Il meurt finalement le {{date-|23 mars 1845}}, à l'[[hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]. Il est alors âgé de 89 ans&lt;ref&gt;{{Ouvrage|langue=Francais|auteur1=Olivier et Paula Astruc|titre=Les mystères du Tarn|lieu=|éditeur=De Borée|date=2007|pages totales=408|isbn=9782844945075}}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * {{Ouvrage |langue=fr |auteur=[[Maurice Agulhon]] et [[Pierre Bonte]] |titre=Marianne : les visages de la République |éditeur=[[Gallimard]] |collection=[[Découvertes Gallimard]] / Histoire ({{n°|146}})|lieu=Paris |année=1992 |pages totales=128 |isbn=2-07-053208-9 |présentation en ligne=http://www.gallimard.fr/Catalogue/GALLIMARD/Decouvertes-Gallimard/Decouvertes-Gallimard/Histoire/Marianne |id=visage-republique }}<br /> <br /> == Notes et références ==<br /> {{Références|colonnes=2}}<br /> <br /> == Liens externes ==<br /> * {{Autorité}}<br /> * {{Bases musique}}<br /> <br /> {{Portail|République|France|histoire|Tarn}}<br /> <br /> [[Catégorie:République]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2461796</id> <title>Acer pseudoplatanus</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2461796"/> <updated>2025-01-23T15:10:00Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : </p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> Lo '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;omotipic&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dins los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montanhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> <br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> === Articles conèxes ===<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2461795</id> <title>Acer pseudoplatanus</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer_pseudoplatanus&diff=2461795"/> <updated>2025-01-23T15:05:40Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : Creacion de la pagina amb « {{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }} {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }} {{Taxobox | division | Magnoliophyta }} {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }} {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }} {{Taxobox | òrdre | Sapindales }} {{Taxobox | familha | Aceraceae }} {{Taxobox | genre | agast | Acer }} {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | Carl von Linné|L... »</p> <hr /> <div>{{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> Lo '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;omotipic&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montanhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> == Utilizacion ==<br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> <br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. Los forestièrs lo classan entre los ''fulhoses precioses'' e preconizan de lo plantar en mesla amb d'autras esséncias de creis rapid talas que lo [[fraisse]] e lo cerièr salvatge.<br /> <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dins los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> === Articles conèxes ===<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461794</id> <title>Utilizaire:Jiròni</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461794"/> <updated>2025-01-23T15:00:51Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Utilizacion */</p> <hr /> <div>{{BUdebuta<br /> | alinhament = right<br /> | marge =<br /> | colorfons = <br /> | colorbordadura = #b71234<br /> | extra-css =<br /> | colortèxte = #000000<br /> | tèxte = <br /> }}<br /> {{Utilizaire Tèrra}}<br /> {{Utilizaire cambiament climatic}}<br /> {{Boita d'utilizaire||demòra Euròpa|Wikipedian d'Occitània|Wikipedian lengadocian|Wikioc}}<br /> {{Babel-5|fr|oc-4|ca-2|en-1|es-1}}<br /> {{BUfin}}<br /> ==Aisinas lingüisticas==<br /> *Lo Congrès Multidiccionari [https://locongres.org/oc/aplicacions/dicodoc-oc/dicodoc-recerca]<br /> *IEO París, documents per l'estudi de la lenga occitana: [http://ieoparis.free.fr/delo.html]<br /> *Diccionari de Cantalausa en linha: [http://www.ieo12.org/node/40]<br /> *Gran Diccionari de la llengua catalana: [http://www.diccionari.cat/] <br /> *DIEC 2: [http://dlc.iec.cat/] <br /> *Toponims internacionals en occitan: [http://www.geocities.ws/guilhem_nou/toponims/toponims.htm]<br /> *Gramatica occitana [http://www.orbilat.com/Languages/Occitan/Grammar/index.html]<br /> *Conjugason [http://occitanet.free.fr/ling/conjocreg.htm]<br /> *Thesoc [http://thesaurus.unice.fr/]<br /> *Diccionari d'ancian occitan auvernhat: mauriagués e sanflorenc (1340-1540)[https://books.google.fr/books?id=jlFnmgzMVEUC&amp;pg=PA470&amp;lpg=PA470&amp;dq=la+chap%C3%A8la+d%27anhon&amp;source=bl&amp;ots=ae4s6ZUuyD&amp;sig=9XzC4EbRtaajrV0bMfY5b8SmgMM&amp;hl=oc&amp;sa=X&amp;ved=0ahUKEwjH8Z_v7cfJAhWThhoKHRFhBigQ6AEIOzAJ#v=onepage&amp;q=la%20chap%C3%A8la%20d'anhon&amp;f=false]<br /> <br /> {{Wiktionary|estèla}}<br /> {{Pagina personala}}<br /> <br /> ==Infobox_País==<br /> {{Infobox_País<br /> |carta=cap<br /> |nom_local=&lt;small&gt;''''&lt;/small&gt;<br /> |lenga=<br /> |nom_occitan=<br /> |de=<br /> |imatge_bandièra=<br /> |ligam_bandièra=<br /> |imatge_blason= <br /> |ligam_blason=<br /> |imatge_mapa=<br /> |devisa=<br /> |lengas= [[]]<br /> |capitala=[[]]<br /> |coordenadas_capitala={{coord|||||||type:country()|display=inline}} |<br /> | ligam_vilas=<br /> | títol_mai_granda_vila=Mai granda vila<br /> | mai_granda_vila=[[]]<br /> |tipe_govèrn=<br /> | títols_dirigents= <br /> | noms_dirigents=<br /> |superfícia_reng=<br /> |superfícia_totala={{formatnum:}}<br /> |percentatge_aiga={{unitat|,|%}}<br /> |populacion_reng=<br /> |populacion_totala={{formatnum:}}<br /> |populacion_annada=<br /> |densitat=<br /> |tipe_independéncia=<br /> |país_independéncia= <br /> |data_independéncia=<br /> |païses frontalièrs=<br /> |gentilici= <br /> |PIB_annada=<br /> |PIB= <br /> |PIB_categoria=<br /> |PIB_reng=<br /> |IDH_annada=<br /> |IDH= <br /> |IDH_categoria=<br /> |IDH_reng=<br /> |còde_país=<br /> | moneda =<br /> | còde_moneda=<br /> |fus_orari=<br /> |imne_nacional=<br /> |domeni_internet=[[.]]<br /> |indicatiu_telefonic=<br /> | organizacions_internacionalas=<br /> }}<br /> <br /> ==Infobox vila==<br /> {{Infobox Vila<br /> |carta=<br /> |nom= <br /> |nom2=<br /> |imatge= <br /> |legenda=<br /> |blason= <br /> |bandièra= <br /> |nom de division1=País<br /> |division1={{nom del País}}<br /> |títol autoritat= <br /> |autoritat= <br /> |nom de division2=<br /> |division2=<br /> |títol autoritat2=<br /> |cp= <br /> |mapa= <br /> |imatge de mapa=<br /> |latitud= <br /> |longitud= <br /> |estatut= <br /> |altitud= <br /> |altmax =<br /> |populacion= {{formatnum:}}<br /> |annada-pop=[[]]<br /> |superfícia= <br /> |sits-toristics=<br /> |divèrs= <br /> |url= http:<br /> |imatgeloc=<br /> }}<br /> ==Infobox Comuna italiana==<br /> {{Comuna italiana<br /> |nom= <br /> |nomItalian= <br /> |imatge=<br /> |blason=<br /> |reg=<br /> |prov=<br /> |istat=<br /> |cp=<br /> |tel=<br /> |latitudgrad=<br /> |latitudminuta=<br /> |latitudsegonda=<br /> |longitudgrad=<br /> |longitudminuta=<br /> |longitudsegonda=<br /> |mej=<br /> |km²=<br /> |pop=<br /> |date-pop=<br /> |dens=<br /> |code_cadastre= <br /> |Gentilici=<br /> |Patron= <br /> |Fèsta_patronala=<br /> |sit_web= }}<br /> ==Infobox Comuna d'Espanha==<br /> {{Infobox Comuna d'Espanha<br /> |nom=<br /> |nom2<br /> |bandièra=<br /> |blason=<br /> |imatge=<br /> |legenda=<br /> |comauto={{}}<br /> |província=<br /> |comarca=<br /> |districte=<br /> |cp=<br /> |cònsol=<br /> |mandat=<br /> | longitud = <br /> | latitud = <br /> |alt min=<br /> |alt mej=<br /> |alt max=<br /> |ectaras=<br /> |km²=<br /> |ine=<br /> |sens=<br /> |data-sens=<br /> |dens=<br /> |nomab=<br /> |sitweb=<br /> |mapa=<br /> |mapa2=<br /> }}<br /> ==Infobox comuna alemanda==<br /> {{Comuna alemanda<br /> |nomoficial=<br /> |nomvila=<br /> |imatge=<br /> |imatgeblason=<br /> |land=<br /> |districte=<br /> |arr=<br /> |còdicom=<br /> |indicatiutel=<br /> |cp= <br /> |imatriculacion=<br /> |latitud=<br /> |longitud=<br /> |altitud=<br /> |superficia= <br /> |populacion<br /> |data-pop=<br /> |dens=<br /> |quartièrs=<br /> |weblabel=<br /> |legislatura=<br /> |cònsol=<br /> |partits=<br /> }}<br /> ==Infobox identitat==<br /> {{Infobox Identitat<br /> | tematica = <br /> | carta = <br /> | nom = <br /> | nomdebateg = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | talhaimatge(en px) = <br /> | datadenaissença = <br /> | luòcdenaissença = <br /> | datadedecès = <br /> | luòcdedecès = <br /> | paísdorigina = <br /> | profession = <br /> | títol1 = <br /> | títol2 = <br /> | distincions =<br /> | omenatge = <br /> | autrasfoncions = <br /> | paire = <br /> | maire = <br /> | conjunt = <br /> | enfants = <br /> | mestressas = <br /> | Títol_politic = <br /> | Nacion = <br /> }}<br /> <br /> ==Infobox cap d'estat==<br /> {{Infobox Cap d'Estat<br /> | nom =<br /> |carta=cap<br /> | imatge = Fichièr:<br /> | talha imatge = <br /> | títol=<br /> | foncion1 = <br /> | debuta mandat1 = <br /> | fin mandat1 = <br /> | predecessor1 = <br /> | successor1 = <br /> | naissença = <br /> | luòc naissença = <br /> | decès = <br /> | luòc decès = <br /> | conjunt = <br /> | profession = <br /> | nacionalitat = <br /> | partit =<br /> | emblèma = <br /> | religion =<br /> | lista = <br /> }}<br /> ==Infobox politician==<br /> {{Infobox Politician<br /> | nom = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | foncion1 = <br /> | a partir del foncion1 = <br /> |fins al foncion1 =<br /> | predecessor 1 = <br /> | successor 2 =<br /> | a partir del foncion2 = <br /> | fins al foncion2 =<br /> | predecessor 2 = <br /> | a partir del foncion3 = <br /> | fins a foncion3 =<br /> | eleccion3 = <br /> | predecessor 3 = <br /> | nom naissença = <br /> | naissença = <br /> | luòc de naissença = <br /> | nationalitat = <br /> | partit = <br /> | universitat = <br /> }}<br /> ==Infobox Subjècte de la federacion de Russia==<br /> {{Subjècte federal de Russia<br /> |carta=ru<br /> | nom_local = <br /> | imatge_bandièra = <br /> | ligam_bandièra =<br /> | imatge_blason = <br /> | ligam_blason <br /> | imatge_mapa = <br /> | lengas = [[rus]], <br /> | estatut = [[Republicas de Russia|Republica]]<br /> | capitala = <br /> | tipe_govèrn = <br /> | títols_dirigents = president<br /> | noms_dirigents = <br /> | superfícia = <br /> | populacion_totala = <br /> | populacion_annada = <br /> | densitat = <br /> | moneda = <br /> | fus_orari = <br /> | domeni_internet = <br /> | indicatiu_telefonic = <br /> | nòtas = <br /> }}<br /> ==Colors==<br /> &lt;center&gt;<br /> {| cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;2px&quot; style=&quot;border:solid 1px black; background:white; padding:1em; align=center;&quot;<br /> |-<br /> | bgcolor=&quot;#E5E5E5&quot; | #E5E5E5<br /> | bgcolor=&quot;#ECECEC&quot; | #ECECEC<br /> | bgcolor=&quot;#DFDFDF&quot; | #DFDFDF<br /> | bgcolor=&quot;#B2B2B2&quot; | #B2B2B2<br /> | bgcolor=&quot;#868686&quot; | #868686<br /> |- 0<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5E5&quot; | #FFE5E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2B2&quot; | #FFB2B2<br /> | bgcolor=&quot;#FF8080&quot; | #FF8080<br /> | bgcolor=&quot;#CC6666&quot; | #CC6666<br /> | bgcolor=&quot;#994C4C&quot; | #994C4C<br /> |- 22<br /> | bgcolor=&quot;#FFEFE5&quot; | #FFEFE5<br /> | bgcolor=&quot;#FFCFB2&quot; | #FFCFB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFAE80&quot; | #FFAE80<br /> | bgcolor=&quot;#CC8B66&quot; | #CC8B66<br /> | bgcolor=&quot;#99694C&quot; | #99694C<br /> |- 45<br /> | bgcolor=&quot;#FFF9E5&quot; | #FFF9E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFECB2&quot; | #FFECB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFDF80&quot; | #FFDF80<br /> | bgcolor=&quot;#CCB266&quot; | #CCB266<br /> | bgcolor=&quot;#99864C&quot; | #99864C<br /> |- 67<br /> | bgcolor=&quot;#FCFFE5&quot; | #FCFFE5<br /> | bgcolor=&quot;#F6FFB2&quot; | #F6FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#F0FF80&quot; | #F0FF80<br /> | bgcolor=&quot;#C0CC66&quot; | #C0CC66<br /> | bgcolor=&quot;#90994C&quot; | #90994C<br /> |- 90<br /> | bgcolor=&quot;#F2FFE5&quot; | #F2FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#D9FFB2&quot; | #D9FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#BFFF80&quot; | #BFFF80<br /> | bgcolor=&quot;#99CC66&quot; | #99CC66<br /> | bgcolor=&quot;#73994C&quot; | #73994C<br /> |- 112<br /> | bgcolor=&quot;#E9FFE5&quot; | #E9FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#BDFFB2&quot; | #BDFFB2<br /> | bgcolor=&quot;#90FF80&quot; | #90FF80<br /> | bgcolor=&quot;#74CC66&quot; | #74CC66<br /> | bgcolor=&quot;#57994C&quot; | #57994C<br /> |- 135<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFEC&quot; | #E5FFEC<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFC6&quot; | #B2FFC6<br /> | bgcolor=&quot;#80FF9F&quot; | #80FF9F<br /> | bgcolor=&quot;#66CC80&quot; | #66CC80<br /> | bgcolor=&quot;#4C9960&quot; | #4C9960<br /> |- 157<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFF5&quot; | #E5FFF5<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFE2&quot; | #B2FFE2<br /> | bgcolor=&quot;#80FFCE&quot; | #80FFCE<br /> | bgcolor=&quot;#66CCA5&quot; | #66CCA5<br /> | bgcolor=&quot;#4C997C&quot; | #4C997C<br /> |- 180<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFFF&quot; | #E5FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFFF&quot; | #B2FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#80FFFF&quot; | #80FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#66CCCC&quot; | #66CCCC<br /> | bgcolor=&quot;#4C9999&quot; | #4C9999<br /> |- 202<br /> | bgcolor=&quot;#E5F6FF&quot; | #E5F6FF<br /> | bgcolor=&quot;#B2E3FF&quot; | #B2E3FF<br /> | bgcolor=&quot;#80D0FF&quot; | #80D0FF<br /> | bgcolor=&quot;#66A7CC&quot; | #66A7CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C7D99&quot; | #4C7D99<br /> |- 225<br /> | bgcolor=&quot;#E5ECFF&quot; | #E5ECFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2C6FF&quot; | #B2C6FF<br /> | bgcolor=&quot;#809FFF&quot; | #809FFF<br /> | bgcolor=&quot;#6680CC&quot; | #6680CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C6099&quot; | #4C6099<br /> |- 247<br /> | bgcolor=&quot;#E8E5FF&quot; | #E8E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#BBB2FF&quot; | #BBB2FF<br /> | bgcolor=&quot;#8E80FF&quot; | #8E80FF<br /> | bgcolor=&quot;#7266CC&quot; | #7266CC<br /> | bgcolor=&quot;#554C99&quot; | #554C99<br /> |- 270<br /> | bgcolor=&quot;#F2E5FF&quot; | #F2E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#D9B2FF&quot; | #D9B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#BF80FF&quot; | #BF80FF<br /> | bgcolor=&quot;#9966CC&quot; | #9966CC<br /> | bgcolor=&quot;#734C99&quot; | #734C99<br /> |- 292<br /> | bgcolor=&quot;#FCE5FF&quot; | #FCE5FF<br /> | bgcolor=&quot;#F5B2FF&quot; | #F5B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#EE80FF&quot; | #EE80FF<br /> | bgcolor=&quot;#BE66CC&quot; | #BE66CC<br /> | bgcolor=&quot;#8F4C99&quot; | #8F4C99<br /> |- 315<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5F9&quot; | #FFE5F9<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2EC&quot; | #FFB2EC<br /> | bgcolor=&quot;#FF80DF&quot; | #FF80DF<br /> | bgcolor=&quot;#CC66B2&quot; | #CC66B2<br /> | bgcolor=&quot;#994C86&quot; | #994C86<br /> |- 337<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5EF&quot; | #FFE5EF<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2D0&quot; | #FFB2D0<br /> | bgcolor=&quot;#FF80B0&quot; | #FF80B0<br /> | bgcolor=&quot;#CC668D&quot; | #CC668D<br /> | bgcolor=&quot;#994C6A&quot; | #994C6A<br /> |}<br /> &lt;/center&gt;<br /> <br /> {| border=&quot;2&quot; align=&quot;center&quot; cellpadding=&quot;0&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001100 | &lt;font color=#ffffff&gt;001100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002200 | &lt;font color=#ffffff&gt;002200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003300 | &lt;font color=#ffffff&gt;003300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004400 | &lt;font color=#ffffff&gt;004400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005500 | &lt;font color=#ffffff&gt;005500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006600 | 006600<br /> | bgcolor=#007700 | &lt;font color=#ffffff&gt;007700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008800 | 008800<br /> | bgcolor=#009000 | &lt;font color=#ffffff&gt;009000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00a000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00a000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00b000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00b000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00c000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00c000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00d000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00d000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00e000 | 00e000<br /> | bgcolor=#00f000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00ff00&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11f011 | 11f011<br /> | bgcolor=#22ff22 | &lt;font color=#ffffff&gt;22ff22&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33ff33 | &lt;font color=#ffffff&gt;33ff33&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#44ff44 | &lt;font color=#ffffff&gt;44ff44&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#55ff55 | &lt;font color=#ffffff&gt;55ff55&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | 77ff77<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | 99ff99<br /> | bgcolor=#aaffaa | &lt;font color=#121212&gt;aaffaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbffbb | &lt;font color=#22222&gt;bbffbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccffcc | &lt;font color=#ff0000&gt;ccffcc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddffdd | &lt;font color=#0000ff&gt;ddffdd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeffee | &lt;font color=#00ff00&gt;eeffee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | &lt;font color=#010101&gt;ffffff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110000 | &lt;font color=#ffffff&gt;110000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220000 | &lt;font color=#ffffff&gt;220000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330000 | &lt;font color=#ffffff&gt;330000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440000 | &lt;font color=#ffffff&gt;440000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550000 | &lt;font color=#ffffff&gt;550000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660000 | 660000<br /> | bgcolor=#770000 | &lt;font color=#ffffff&gt;770000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880000 | 880000<br /> | bgcolor=#990000 | &lt;font color=#ffffff&gt;990000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;aa0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#b00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;b00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#cc0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;cc0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#d00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;d00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ee0000 | ee0000<br /> | bgcolor=#f00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff0000&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#f11111 | f11111<br /> | bgcolor=#f22222 | &lt;font color=#ffffff&gt;f22222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f33333 | &lt;font color=#ffffff&gt;f33333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f44444 | &lt;font color=#ffffff&gt;f44444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff5555 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff5555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff6666 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff6666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff7777 | ff7777<br /> | bgcolor=#ff8888 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff8888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff9999 | ff9999<br /> | bgcolor=#ffaaaa | &lt;font color=#121212&gt;ffaaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffbbbb | &lt;font color=#22222&gt;ffbbbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffcccc | &lt;font color=#ff0000&gt;ffcccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffdddd | &lt;font color=#0000ff&gt;ffdddd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffeeee | &lt;font color=#00ff00&gt;ffeeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f0f0f0| &lt;font color=#010101&gt;f0f0f0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;|- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#000011 | &lt;font color=#ffffff&gt;000011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000022 | &lt;font color=#ffffff&gt;000022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000033 | &lt;font color=#ffffff&gt;000033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00005f | &lt;font color=#ffffff&gt;00005f&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000060 | 000060<br /> | bgcolor=#000077 | &lt;font color=#ffffff&gt;000077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000088 | 000088<br /> | bgcolor=#000099 | &lt;font color=#ffffff&gt;000099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000aa | &lt;font color=#ffffff&gt;0000aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000bf | &lt;font color=#ffffff&gt;0000bf&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000c0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000c0&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000dd | &lt;font color=#ffffff&gt;0000dd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ee | 0000ee<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000ff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#1111ff | 1111ff<br /> | bgcolor=#2222ff | &lt;font color=#ffffff&gt;2222ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#3333ff | &lt;font color=#ffffff&gt;3333ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#4444ff | &lt;font color=#ffffff&gt;4444ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#5555ff | &lt;font color=#ffffff&gt;5555ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#6666ff | &lt;font color=#ffffff&gt;6666ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#7777ff | 7777ff<br /> | bgcolor=#8888ff | &lt;font color=#ffffff&gt;8888ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9999ff | 9999ff<br /> | bgcolor=#aaaaff | &lt;font color=#121212&gt;aaaaff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbbff | &lt;font color=#22222&gt;bbbbff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccccff | &lt;font color=#ff0000&gt;ccccff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddddff | &lt;font color=#0000ff&gt;ddddff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeeff | &lt;font color=#00ff00&gt;eeeeff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeef0| &lt;font color=#010101&gt;eeeef0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110011 | &lt;font color=#ffffff&gt;110011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220022 | &lt;font color=#ffffff&gt;220022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330033 | &lt;font color=#ffffff&gt;330033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440044 | &lt;font color=#ffffff&gt;440044&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550055 | &lt;font color=#ffffff&gt;550055&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660066 | &lt;font color=#ffffff&gt;660066&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#770077 | &lt;font color=#ffffff&gt;770077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880088 | &lt;font color=#ffffff&gt;880088&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#990099 | &lt;font color=#ffffff&gt;990099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa00aa | &lt;font color=#ffffff&gt;aa00aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bb00bb | bb00bb<br /> | bgcolor=#cc00cc | &lt;font color=#ffffff&gt;cc00cc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dd00dd | dd00dd<br /> | bgcolor=#ee00ee | &lt;font color=#ffffff&gt;ee00ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff00ff | ff00ff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff11ff | ff11ff<br /> | bgcolor=#ff22ff | ff22ff<br /> | bgcolor=#ff33ff | ff33ff<br /> | bgcolor=#ff44ff | ff44ff<br /> | bgcolor=#ff55ff | ff55ff<br /> | bgcolor=#ff66ff | ff66ff<br /> | bgcolor=#ff77ff | ff77ff<br /> | bgcolor=#ff88ff | ff88ff<br /> | bgcolor=#ff99ff | ff99ff<br /> | bgcolor=#ffaaff | ffaaff<br /> | bgcolor=#ffbbff | ffbbff<br /> | bgcolor=#ffccff | ffccff<br /> | bgcolor=#ffddff | ffddff<br /> | bgcolor=#ffeeff | ffeeff<br /> | bgcolor=#f0eeff | f0eeff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001111 | &lt;font color=#ffffff&gt;001111&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002222 | &lt;font color=#ffffff&gt;002222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003333 | &lt;font color=#ffffff&gt;003333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004444 | &lt;font color=#ffffff&gt;004444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005555 | &lt;font color=#ffffff&gt;005555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006666 | &lt;font color=#ffffff&gt;006666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#007777 | &lt;font color=#ffffff&gt;007777&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008888 | &lt;font color=#ffffff&gt;008888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#009999 | &lt;font color=#ffffff&gt;009999&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00aaaa | &lt;font color=#ffffff&gt;00aaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00bbbb | 00bbbb<br /> | bgcolor=#00cccc | &lt;font color=#ffffff&gt;00cccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00dddd | 00dddd<br /> | bgcolor=#00eeee | &lt;font color=#ffffff&gt;00eeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00ffff | 00ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11ffff | 11ffff<br /> | bgcolor=#22ffff | 22ffff<br /> | bgcolor=#33ffff | 33ffff<br /> | bgcolor=#44ffff | 44ffff<br /> | bgcolor=#55ffff | 55ffff<br /> | bgcolor=#66ffff | 66ffff<br /> | bgcolor=#77ffff | 77ffff<br /> | bgcolor=#88ffff | 88ffff<br /> | bgcolor=#99ffff | 99ffff<br /> | bgcolor=#aaffff | aaffff<br /> | bgcolor=#bbffff | bbffff<br /> | bgcolor=#ccffff | ccffff<br /> | bgcolor=#ddffff | ddffff<br /> | bgcolor=#eeffff | eeffff<br /> | bgcolor=#f0ffff | f0ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#111100 | &lt;font color=#ffffff&gt;111100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#222200 | &lt;font color=#ffffff&gt;222200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#333300 | &lt;font color=#ffffff&gt;333300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#444400 | &lt;font color=#ffffff&gt;444400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#555500 | &lt;font color=#ffffff&gt;555500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#666600 | &lt;font color=#ffffff&gt;666600&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#777700 | &lt;font color=#ffffff&gt;777700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#888800 | &lt;font color=#ffffff&gt;888800&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#999900 | &lt;font color=#ffffff&gt;999900&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aaaa00 | &lt;font color=#ffffff&gt;aaaa00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbb00 | bbbb00<br /> | bgcolor=#cccc00 | &lt;font color=#ffffff&gt;cccc00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dddd00 | dddd00<br /> | bgcolor=#eeee00 | &lt;font color=#ffffff&gt;eeee00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffff00 | ffff00<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ffff11 | ffff11<br /> | bgcolor=#ffff22 | ffff22<br /> | bgcolor=#ffff33 | ffff33<br /> | bgcolor=#ffff44 | ffff44<br /> | bgcolor=#ffff55 | ffff55<br /> | bgcolor=#ffff66 | ffff66<br /> | bgcolor=#ffff77 | ffff77<br /> | bgcolor=#ffff88 | ffff88<br /> | bgcolor=#ffff99 | ffff99<br /> | bgcolor=#ffffaa | ffffaa<br /> | bgcolor=#ffffbb | ffffbb<br /> | bgcolor=#ffffcc | ffffcc<br /> | bgcolor=#ffffdd | ffffdd<br /> | bgcolor=#ffffee | ffffee<br /> | bgcolor=#123456 | 123456<br /> <br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> <br /> | bgcolor=#ff8080 | FF8080<br /> | bgcolor=#ffff80 | FFFF80<br /> | bgcolor=#80ff80 | 80FF80<br /> | bgcolor=#00ff80 | 00FF80<br /> | bgcolor=#80FFFF | 80FFFF<br /> | bgcolor=#0080FF | 0080FF<br /> | bgcolor=#ff80c0 | FF80C0<br /> | bgcolor=#ff80ff | FF80FF<br /> | bgcolor=#ff0000 | FF0000<br /> | bgcolor=#ffff00 | FFFF00<br /> | bgcolor=#80ff00 | 80FF00<br /> | bgcolor=#00ff40 | 00FF40<br /> | bgcolor=#00ffff | 00FFFF<br /> | bgcolor=#0080c0 | 0080C0<br /> | bgcolor=#8080c0 | 8080C0<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff00ff | FF00FF<br /> | bgcolor=#804040 | &lt;font color=#ffffff&gt;804040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8040 | FF8040<br /> | bgcolor=#00ff00 | 00FF00<br /> | bgcolor=#008080 | &lt;font color=#ffffff&gt;008080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004080 | &lt;font color=#ffffff&gt;004080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8080ff | 8080FF<br /> | bgcolor=#800040 | &lt;font color=#ffffff&gt;800040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff0080 | FF0080<br /> | bgcolor=#800000 | &lt;font color=#ffffff&gt;800000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8000 | FF8000<br /> | bgcolor=#008000 | &lt;font color=#ffffff&gt;008000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008040 | &lt;font color=#ffffff&gt;008040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000FF&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000a0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000A0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#800080 | &lt;font color=#ffffff&gt;800080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8000ff | 8000FF<br /> | bgcolor=#400000 | &lt;font color=#ffffff&gt;400000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#804000 | &lt;font color=#ffffff&gt;804000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004000 | &lt;font color=#ffffff&gt;004000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004040 | &lt;font color=#ffffff&gt;004040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000080 | &lt;font color=#ffffff&gt;000080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400080 | &lt;font color=#ffffff&gt;400080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000000 | &lt;font color=#ffffff&gt;000000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808000 | &lt;font color=#ffffff&gt;808000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808040 | &lt;font color=#ffffff&gt;808040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808080 | &lt;font color=#ffffff&gt;808080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#408080 | &lt;font color=#ffffff&gt;408080&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#c0c0c0 | C0C0C0<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | FFFFFF<br /> | bgcolor=#003b00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003b00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003d00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003d00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003200 | &lt;font color=#ffffff&gt;003200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003400 | &lt;font color=#ffffff&gt;003400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003500 | &lt;font color=#ffffff&gt;003500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003600 | 003600<br /> | bgcolor=#003700 | &lt;font color=#ffffff&gt;003700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003800 | 003800<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | &lt;font color=#ffffff&gt;77ff77&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | &lt;font color=#ffffff&gt;99ff99&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#571085 | &lt;font color=#ffffff&gt;571085&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#fd36gf | fd36gf<br /> | bgcolor=#456468 | &lt;font color=#ffffff&gt;456468&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dg4562 | dg4562<br /> | bgcolor=#aa44ee | &lt;font color=#ffffff&gt;aa44ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33dfdd | 33dfdd<br /> | bgcolor=#232526 | &lt;font color=#ffffff&gt;232526&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9945ff | 9945ff<br /> | bgcolor=#989898 | &lt;font color=#ffffff&gt;989898&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#981245 | 981245<br /> | bgcolor=#123299 | &lt;font color=#ffffff&gt;123299&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#155115 | 155115<br /> | bgcolor=#666666 | 666666<br /> | bgcolor=#afaf00 | &lt;font color=#ffffff&gt;afaf00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00afaf | 00afaf<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> |}<br /> <br /> ==Traduccion de las legendas dels imatges de [[glacièr]]==<br /> [[Imatge:Arranque glaciar.svg|thumb|left|200px|de traduire]]<br /> *Arrancament glaciari<br /> *Flus de glaç<br /> *Abrasion glaciària<br /> <br /> [[Imatge:Retroceso Glaciar Lmb.png|thumb|right|500px|de traduire]]<br /> *Recuolament del glacièr<br /> *lièch de ròcas<br /> *Morrena de fons <br /> *Kame <br /> *Kettles (olas de gigant)<br /> *Plana aluviala<br /> *Morrena terminala<br /> *Drumlins<br /> *Esker<br /> <br /> [[Imatge:Glacier weight effects Lmb.png|thumb|left|300px|de traduire]]<br /> '''A'''<br /> *Glacièr<br /> *Subsidéncia de la rusca<br /> *Illustracion simplificada que mostra la subsidéncia e lo rebombiment de la rusca produït per las diferéncias de cargas degudas als glacièrs.<br /> <br /> '''B'''<br /> *Rebombiment de la rusca<br /> *Al nòrd de Canadà e en Escandinàvia lo glaç glaciari s'amolona en bonhant la superfícia.<br /> *Dempuèi que lo glaç se fond, i a agut un reajustament de la rusca.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ==Guillaume Lavabre== <br /> {{Infobox Biografia<br /> | entete = <br /> | charte = <br /> | nom = <br /> | image = Marianne Dordogne.JPG<br /> | légende = Marianne, allégorie de la République française qu'il a nommé<br /> | upright = <br /> | graphie originale = <br /> | nom de naissance = <br /> | surnom = <br /> | date de naissance = 1er mai 1755<br /> | lieu de naissance = [[Puylaurens]]<br /> | date de décès = 23 mars 1845<br /> | qualificatif date = <br /> | lieu de décès = [[Hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]<br /> | nationalité = [[Français (peuple) | Francais]]<br /> | pays de résidence = {{France}}<br /> | diplôme = <br /> | profession = [[Cordonnier]]<br /> | activités = Poète<br /> | autres activités = <br /> | formation = <br /> | hommage = Rue &quot;Guillaume Lavabre&quot; à [[Puylaurens]]<br /> | ascendants = <br /> | conjoint = <br /> | descendants = <br /> | famille = <br /> | notes = <br /> | signature = <br /> | emblème = <br /> | légende emblème = <br /> }}<br /> <br /> '''Guillaume Lavabre''' foguèt un [[cordonièr]] originari de [[Puèglaurenç]] dins [[Tarn (departament)|Tarn]], nascut en mai de [[1755]] e mòrt lo [[23 de març]] de [[1845]] a [[Tolosa]]. Compausèt la cançon ''La Garisou de Marianno'', que donèt lo sieu nom a [[Marianne]], allegoria de la [[Republica francesa]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> === Joinessa===<br /> Nascut a Puèglaurenç en mai 1755&lt;ref&gt;{{ligam web |langue=fr |titre=Guillaume Lavabre |url=https://data.bnf.fr/fr/13009144/guillaume_lavabre/ |site=data.bnf.fr |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;, Guillaume Lavabre teniá una botiga de cordonièr per la carrièra Folimon, sus las nautours de la vila. Èra tanben poèta a sas oras.<br /> <br /> === Composicion de ''La Garisou de Marianno'' ===<br /> Durant la Revolucion francesa, en [[setembre]] de [[1792]], escriguèt la cançon en prenent per basa l'aire de la cançon ''Des petits Savoyards''&lt;ref&gt;{{Ligam web |langue=fr |titre=La Marianne est Tarnaise |url=https://www.ladepeche.fr/article/1999/09/19/233143-la-marianne-est-tarnaise.html |site=ladepeche.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. Écrite en [[occitan]], elle se traduit par « La guérison de Marianne ». Il y nomme la République « Marianne », en utilisant un prénom très répandu dans sa région&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=Puylaurens, berceau de Marianne, emblème de la République - Puylaurens - Tarn - Midi-Pyrénées - Grand Sud Insolite et Secret |url=http://www.grandsudinsolite.fr/1284-81-tarn-le-berceau-de-marianne--embleme-de-la-republique.html |site=www.grandsudinsolite.fr |consulté le=2019-08-05 }}&lt;/ref&gt;. En mai, es malauta, allegoria de la França rosegada per la monarquia (la garison essenr la Revolucion)&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=L'origine occitane de Marianne, symbole de la République - Forum de Philisto |url=https://www.philisto.fr/sujet-393-1.html |site=www.philisto.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. C'est apparemment la première mention de ce prénom associé à la République. <br /> <br /> Se va espandir per [[Occitània]] tota, mas sens anar pus luenh à cause de la différence des [[patois]] en France. Après plus de soixante ans, elle atteint finalement [[Paris]] et devient le nom de un dels principals simbòls republicans français. Calguèt pasmens esperar 1976 pour que des habitants de Puylaurens ne trouvent un manuscrit de la musique et fasse reconnaître Guillaume Lavabre comme « père » de Marianne&lt;ref&gt;{{Lien web |langue= |titre=Humanité, Marianne |url=https://www.humanite.fr/node/232309 |site=www.google.com |périodique= |date= |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> ; Paroles<br /> {| border=0<br /> |-<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La Garisou de Marianno'''''&lt;ref name=&quot;Ara&quot;&gt;{{pdf}} {{lien web |langue=fr |titre=La République en Auvergne |url=http://www.auvergne-inventaire.fr/content/download/9618/89679/file/1_Les images de la République en Auvergne.pdf |site=www.auvergne-inventaire.fr |date=2016 |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;<br /> :''Marianno, trop attacado''<br /> :''D’uno forto malautié,''<br /> :''Ero toujour maltratado,''<br /> :''Et mourio de caytibié.''<br /> ::''Lou Medeci''<br /> ::''San la gari,''<br /> :''Er neyt &amp; jour la fasio souffri''<br /> :''Le nouvel Poudé exécutif''<br /> :''Ben d’y fa prené un boumitif''<br /> :''Per y dégatxa le palmou :''<br /> :''Marianno fe trobe millou (bis).''<br /> :''(…)''<br /> :''Dillo, Kellerman, Custino,''<br /> :''Au coumençat de cassa''<br /> :''La trop mayssanto bermino''<br /> :''Qu'a manqua de l'estouffa''<br /> ::''Et le dedins''<br /> ::''Daïs intestins''<br /> :''Sarau leou sans de vers tant malins,''<br /> :''Et l’elixir de Dumouriès,''<br /> :''Frétat à la planto das pés,''<br /> :''Y pla dégastat le palmou :''<br /> :''Marianno se trobé millou (bis).''<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La guérison de Marianne'''''<br /> :Marianne, trop attaquée<br /> :D'une grosse maladie,<br /> :Était toujours maltraitée,<br /> :Et mourait de caitivièr.<br /> ::Le médecin,<br /> ::Sans la guérir,<br /> :Nuit et jour la faisait souffrir.<br /> :Le nouveau pouvoir exécutif<br /> :Vient de lui faire prendre un vomitif<br /> :Pour lui dégager le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> :(…)<br /> :Dillon, Kellerman, Custine,<br /> :Ont commencé de chasser<br /> :La trop méchante vermine<br /> :Qui a failli l’étouffer<br /> ::Et l’intérieur<br /> ::Des intestins<br /> :Sera bientôt débarrassé de vers si malins,<br /> :Et l'élixir de Dumouriez,<br /> :Frotté à la plante des pieds,<br /> :Lui a bien dégagé le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> |}<br /> <br /> === Fin de vida ===<br /> Guillaume Lavabre quitte Puylaurens et sa famille pour s'installer à [[Toulouse]]. Il ne connut pas la gloire ni la richesse, malgré quelques poèmes assez célèbres. Opportuniste, il écrivit même un poème à la gloire des [[Maison capétienne de Bourbon|Bourbons]], lors du retour de [[Louis XVIII]] (''Le Lys et l'Olivier''). Il meurt finalement le {{date-|23 mars 1845}}, à l'[[hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]. Il est alors âgé de 89 ans&lt;ref&gt;{{Ouvrage|langue=Francais|auteur1=Olivier et Paula Astruc|titre=Les mystères du Tarn|lieu=|éditeur=De Borée|date=2007|pages totales=408|isbn=9782844945075}}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * {{Ouvrage |langue=fr |auteur=[[Maurice Agulhon]] et [[Pierre Bonte]] |titre=Marianne : les visages de la République |éditeur=[[Gallimard]] |collection=[[Découvertes Gallimard]] / Histoire ({{n°|146}})|lieu=Paris |année=1992 |pages totales=128 |isbn=2-07-053208-9 |présentation en ligne=http://www.gallimard.fr/Catalogue/GALLIMARD/Decouvertes-Gallimard/Decouvertes-Gallimard/Histoire/Marianne |id=visage-republique }}<br /> <br /> == Notes et références ==<br /> {{Références|colonnes=2}}<br /> <br /> == Liens externes ==<br /> * {{Autorité}}<br /> * {{Bases musique}}<br /> <br /> {{Portail|République|France|histoire|Tarn}}<br /> <br /> [[Catégorie:République]]<br /> <br /> ==Sicomòr==<br /> {{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> Lo '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;homotypique&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montanhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> == Utilizacion ==<br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> <br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. Los forestièrs lo classan entre los ''fulhoses precioses'' e preconizan de lo plantar en mesla amb d'autras esséncias de creis rapid talas que lo [[fraisse]] e lo cerièr salvatge.<br /> <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dins los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> === Articles conèxes ===<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461793</id> <title>Utilizaire:Jiròni</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461793"/> <updated>2025-01-23T15:00:32Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Utilizacion */</p> <hr /> <div>{{BUdebuta<br /> | alinhament = right<br /> | marge =<br /> | colorfons = <br /> | colorbordadura = #b71234<br /> | extra-css =<br /> | colortèxte = #000000<br /> | tèxte = <br /> }}<br /> {{Utilizaire Tèrra}}<br /> {{Utilizaire cambiament climatic}}<br /> {{Boita d'utilizaire||demòra Euròpa|Wikipedian d'Occitània|Wikipedian lengadocian|Wikioc}}<br /> {{Babel-5|fr|oc-4|ca-2|en-1|es-1}}<br /> {{BUfin}}<br /> ==Aisinas lingüisticas==<br /> *Lo Congrès Multidiccionari [https://locongres.org/oc/aplicacions/dicodoc-oc/dicodoc-recerca]<br /> *IEO París, documents per l'estudi de la lenga occitana: [http://ieoparis.free.fr/delo.html]<br /> *Diccionari de Cantalausa en linha: [http://www.ieo12.org/node/40]<br /> *Gran Diccionari de la llengua catalana: [http://www.diccionari.cat/] <br /> *DIEC 2: [http://dlc.iec.cat/] <br /> *Toponims internacionals en occitan: [http://www.geocities.ws/guilhem_nou/toponims/toponims.htm]<br /> *Gramatica occitana [http://www.orbilat.com/Languages/Occitan/Grammar/index.html]<br /> *Conjugason [http://occitanet.free.fr/ling/conjocreg.htm]<br /> *Thesoc [http://thesaurus.unice.fr/]<br /> *Diccionari d'ancian occitan auvernhat: mauriagués e sanflorenc (1340-1540)[https://books.google.fr/books?id=jlFnmgzMVEUC&amp;pg=PA470&amp;lpg=PA470&amp;dq=la+chap%C3%A8la+d%27anhon&amp;source=bl&amp;ots=ae4s6ZUuyD&amp;sig=9XzC4EbRtaajrV0bMfY5b8SmgMM&amp;hl=oc&amp;sa=X&amp;ved=0ahUKEwjH8Z_v7cfJAhWThhoKHRFhBigQ6AEIOzAJ#v=onepage&amp;q=la%20chap%C3%A8la%20d'anhon&amp;f=false]<br /> <br /> {{Wiktionary|estèla}}<br /> {{Pagina personala}}<br /> <br /> ==Infobox_País==<br /> {{Infobox_País<br /> |carta=cap<br /> |nom_local=&lt;small&gt;''''&lt;/small&gt;<br /> |lenga=<br /> |nom_occitan=<br /> |de=<br /> |imatge_bandièra=<br /> |ligam_bandièra=<br /> |imatge_blason= <br /> |ligam_blason=<br /> |imatge_mapa=<br /> |devisa=<br /> |lengas= [[]]<br /> |capitala=[[]]<br /> |coordenadas_capitala={{coord|||||||type:country()|display=inline}} |<br /> | ligam_vilas=<br /> | títol_mai_granda_vila=Mai granda vila<br /> | mai_granda_vila=[[]]<br /> |tipe_govèrn=<br /> | títols_dirigents= <br /> | noms_dirigents=<br /> |superfícia_reng=<br /> |superfícia_totala={{formatnum:}}<br /> |percentatge_aiga={{unitat|,|%}}<br /> |populacion_reng=<br /> |populacion_totala={{formatnum:}}<br /> |populacion_annada=<br /> |densitat=<br /> |tipe_independéncia=<br /> |país_independéncia= <br /> |data_independéncia=<br /> |païses frontalièrs=<br /> |gentilici= <br /> |PIB_annada=<br /> |PIB= <br /> |PIB_categoria=<br /> |PIB_reng=<br /> |IDH_annada=<br /> |IDH= <br /> |IDH_categoria=<br /> |IDH_reng=<br /> |còde_país=<br /> | moneda =<br /> | còde_moneda=<br /> |fus_orari=<br /> |imne_nacional=<br /> |domeni_internet=[[.]]<br /> |indicatiu_telefonic=<br /> | organizacions_internacionalas=<br /> }}<br /> <br /> ==Infobox vila==<br /> {{Infobox Vila<br /> |carta=<br /> |nom= <br /> |nom2=<br /> |imatge= <br /> |legenda=<br /> |blason= <br /> |bandièra= <br /> |nom de division1=País<br /> |division1={{nom del País}}<br /> |títol autoritat= <br /> |autoritat= <br /> |nom de division2=<br /> |division2=<br /> |títol autoritat2=<br /> |cp= <br /> |mapa= <br /> |imatge de mapa=<br /> |latitud= <br /> |longitud= <br /> |estatut= <br /> |altitud= <br /> |altmax =<br /> |populacion= {{formatnum:}}<br /> |annada-pop=[[]]<br /> |superfícia= <br /> |sits-toristics=<br /> |divèrs= <br /> |url= http:<br /> |imatgeloc=<br /> }}<br /> ==Infobox Comuna italiana==<br /> {{Comuna italiana<br /> |nom= <br /> |nomItalian= <br /> |imatge=<br /> |blason=<br /> |reg=<br /> |prov=<br /> |istat=<br /> |cp=<br /> |tel=<br /> |latitudgrad=<br /> |latitudminuta=<br /> |latitudsegonda=<br /> |longitudgrad=<br /> |longitudminuta=<br /> |longitudsegonda=<br /> |mej=<br /> |km²=<br /> |pop=<br /> |date-pop=<br /> |dens=<br /> |code_cadastre= <br /> |Gentilici=<br /> |Patron= <br /> |Fèsta_patronala=<br /> |sit_web= }}<br /> ==Infobox Comuna d'Espanha==<br /> {{Infobox Comuna d'Espanha<br /> |nom=<br /> |nom2<br /> |bandièra=<br /> |blason=<br /> |imatge=<br /> |legenda=<br /> |comauto={{}}<br /> |província=<br /> |comarca=<br /> |districte=<br /> |cp=<br /> |cònsol=<br /> |mandat=<br /> | longitud = <br /> | latitud = <br /> |alt min=<br /> |alt mej=<br /> |alt max=<br /> |ectaras=<br /> |km²=<br /> |ine=<br /> |sens=<br /> |data-sens=<br /> |dens=<br /> |nomab=<br /> |sitweb=<br /> |mapa=<br /> |mapa2=<br /> }}<br /> ==Infobox comuna alemanda==<br /> {{Comuna alemanda<br /> |nomoficial=<br /> |nomvila=<br /> |imatge=<br /> |imatgeblason=<br /> |land=<br /> |districte=<br /> |arr=<br /> |còdicom=<br /> |indicatiutel=<br /> |cp= <br /> |imatriculacion=<br /> |latitud=<br /> |longitud=<br /> |altitud=<br /> |superficia= <br /> |populacion<br /> |data-pop=<br /> |dens=<br /> |quartièrs=<br /> |weblabel=<br /> |legislatura=<br /> |cònsol=<br /> |partits=<br /> }}<br /> ==Infobox identitat==<br /> {{Infobox Identitat<br /> | tematica = <br /> | carta = <br /> | nom = <br /> | nomdebateg = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | talhaimatge(en px) = <br /> | datadenaissença = <br /> | luòcdenaissença = <br /> | datadedecès = <br /> | luòcdedecès = <br /> | paísdorigina = <br /> | profession = <br /> | títol1 = <br /> | títol2 = <br /> | distincions =<br /> | omenatge = <br /> | autrasfoncions = <br /> | paire = <br /> | maire = <br /> | conjunt = <br /> | enfants = <br /> | mestressas = <br /> | Títol_politic = <br /> | Nacion = <br /> }}<br /> <br /> ==Infobox cap d'estat==<br /> {{Infobox Cap d'Estat<br /> | nom =<br /> |carta=cap<br /> | imatge = Fichièr:<br /> | talha imatge = <br /> | títol=<br /> | foncion1 = <br /> | debuta mandat1 = <br /> | fin mandat1 = <br /> | predecessor1 = <br /> | successor1 = <br /> | naissença = <br /> | luòc naissença = <br /> | decès = <br /> | luòc decès = <br /> | conjunt = <br /> | profession = <br /> | nacionalitat = <br /> | partit =<br /> | emblèma = <br /> | religion =<br /> | lista = <br /> }}<br /> ==Infobox politician==<br /> {{Infobox Politician<br /> | nom = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | foncion1 = <br /> | a partir del foncion1 = <br /> |fins al foncion1 =<br /> | predecessor 1 = <br /> | successor 2 =<br /> | a partir del foncion2 = <br /> | fins al foncion2 =<br /> | predecessor 2 = <br /> | a partir del foncion3 = <br /> | fins a foncion3 =<br /> | eleccion3 = <br /> | predecessor 3 = <br /> | nom naissença = <br /> | naissença = <br /> | luòc de naissença = <br /> | nationalitat = <br /> | partit = <br /> | universitat = <br /> }}<br /> ==Infobox Subjècte de la federacion de Russia==<br /> {{Subjècte federal de Russia<br /> |carta=ru<br /> | nom_local = <br /> | imatge_bandièra = <br /> | ligam_bandièra =<br /> | imatge_blason = <br /> | ligam_blason <br /> | imatge_mapa = <br /> | lengas = [[rus]], <br /> | estatut = [[Republicas de Russia|Republica]]<br /> | capitala = <br /> | tipe_govèrn = <br /> | títols_dirigents = president<br /> | noms_dirigents = <br /> | superfícia = <br /> | populacion_totala = <br /> | populacion_annada = <br /> | densitat = <br /> | moneda = <br /> | fus_orari = <br /> | domeni_internet = <br /> | indicatiu_telefonic = <br /> | nòtas = <br /> }}<br /> ==Colors==<br /> &lt;center&gt;<br /> {| cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;2px&quot; style=&quot;border:solid 1px black; background:white; padding:1em; align=center;&quot;<br /> |-<br /> | bgcolor=&quot;#E5E5E5&quot; | #E5E5E5<br /> | bgcolor=&quot;#ECECEC&quot; | #ECECEC<br /> | bgcolor=&quot;#DFDFDF&quot; | #DFDFDF<br /> | bgcolor=&quot;#B2B2B2&quot; | #B2B2B2<br /> | bgcolor=&quot;#868686&quot; | #868686<br /> |- 0<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5E5&quot; | #FFE5E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2B2&quot; | #FFB2B2<br /> | bgcolor=&quot;#FF8080&quot; | #FF8080<br /> | bgcolor=&quot;#CC6666&quot; | #CC6666<br /> | bgcolor=&quot;#994C4C&quot; | #994C4C<br /> |- 22<br /> | bgcolor=&quot;#FFEFE5&quot; | #FFEFE5<br /> | bgcolor=&quot;#FFCFB2&quot; | #FFCFB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFAE80&quot; | #FFAE80<br /> | bgcolor=&quot;#CC8B66&quot; | #CC8B66<br /> | bgcolor=&quot;#99694C&quot; | #99694C<br /> |- 45<br /> | bgcolor=&quot;#FFF9E5&quot; | #FFF9E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFECB2&quot; | #FFECB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFDF80&quot; | #FFDF80<br /> | bgcolor=&quot;#CCB266&quot; | #CCB266<br /> | bgcolor=&quot;#99864C&quot; | #99864C<br /> |- 67<br /> | bgcolor=&quot;#FCFFE5&quot; | #FCFFE5<br /> | bgcolor=&quot;#F6FFB2&quot; | #F6FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#F0FF80&quot; | #F0FF80<br /> | bgcolor=&quot;#C0CC66&quot; | #C0CC66<br /> | bgcolor=&quot;#90994C&quot; | #90994C<br /> |- 90<br /> | bgcolor=&quot;#F2FFE5&quot; | #F2FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#D9FFB2&quot; | #D9FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#BFFF80&quot; | #BFFF80<br /> | bgcolor=&quot;#99CC66&quot; | #99CC66<br /> | bgcolor=&quot;#73994C&quot; | #73994C<br /> |- 112<br /> | bgcolor=&quot;#E9FFE5&quot; | #E9FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#BDFFB2&quot; | #BDFFB2<br /> | bgcolor=&quot;#90FF80&quot; | #90FF80<br /> | bgcolor=&quot;#74CC66&quot; | #74CC66<br /> | bgcolor=&quot;#57994C&quot; | #57994C<br /> |- 135<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFEC&quot; | #E5FFEC<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFC6&quot; | #B2FFC6<br /> | bgcolor=&quot;#80FF9F&quot; | #80FF9F<br /> | bgcolor=&quot;#66CC80&quot; | #66CC80<br /> | bgcolor=&quot;#4C9960&quot; | #4C9960<br /> |- 157<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFF5&quot; | #E5FFF5<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFE2&quot; | #B2FFE2<br /> | bgcolor=&quot;#80FFCE&quot; | #80FFCE<br /> | bgcolor=&quot;#66CCA5&quot; | #66CCA5<br /> | bgcolor=&quot;#4C997C&quot; | #4C997C<br /> |- 180<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFFF&quot; | #E5FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFFF&quot; | #B2FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#80FFFF&quot; | #80FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#66CCCC&quot; | #66CCCC<br /> | bgcolor=&quot;#4C9999&quot; | #4C9999<br /> |- 202<br /> | bgcolor=&quot;#E5F6FF&quot; | #E5F6FF<br /> | bgcolor=&quot;#B2E3FF&quot; | #B2E3FF<br /> | bgcolor=&quot;#80D0FF&quot; | #80D0FF<br /> | bgcolor=&quot;#66A7CC&quot; | #66A7CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C7D99&quot; | #4C7D99<br /> |- 225<br /> | bgcolor=&quot;#E5ECFF&quot; | #E5ECFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2C6FF&quot; | #B2C6FF<br /> | bgcolor=&quot;#809FFF&quot; | #809FFF<br /> | bgcolor=&quot;#6680CC&quot; | #6680CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C6099&quot; | #4C6099<br /> |- 247<br /> | bgcolor=&quot;#E8E5FF&quot; | #E8E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#BBB2FF&quot; | #BBB2FF<br /> | bgcolor=&quot;#8E80FF&quot; | #8E80FF<br /> | bgcolor=&quot;#7266CC&quot; | #7266CC<br /> | bgcolor=&quot;#554C99&quot; | #554C99<br /> |- 270<br /> | bgcolor=&quot;#F2E5FF&quot; | #F2E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#D9B2FF&quot; | #D9B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#BF80FF&quot; | #BF80FF<br /> | bgcolor=&quot;#9966CC&quot; | #9966CC<br /> | bgcolor=&quot;#734C99&quot; | #734C99<br /> |- 292<br /> | bgcolor=&quot;#FCE5FF&quot; | #FCE5FF<br /> | bgcolor=&quot;#F5B2FF&quot; | #F5B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#EE80FF&quot; | #EE80FF<br /> | bgcolor=&quot;#BE66CC&quot; | #BE66CC<br /> | bgcolor=&quot;#8F4C99&quot; | #8F4C99<br /> |- 315<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5F9&quot; | #FFE5F9<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2EC&quot; | #FFB2EC<br /> | bgcolor=&quot;#FF80DF&quot; | #FF80DF<br /> | bgcolor=&quot;#CC66B2&quot; | #CC66B2<br /> | bgcolor=&quot;#994C86&quot; | #994C86<br /> |- 337<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5EF&quot; | #FFE5EF<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2D0&quot; | #FFB2D0<br /> | bgcolor=&quot;#FF80B0&quot; | #FF80B0<br /> | bgcolor=&quot;#CC668D&quot; | #CC668D<br /> | bgcolor=&quot;#994C6A&quot; | #994C6A<br /> |}<br /> &lt;/center&gt;<br /> <br /> {| border=&quot;2&quot; align=&quot;center&quot; cellpadding=&quot;0&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001100 | &lt;font color=#ffffff&gt;001100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002200 | &lt;font color=#ffffff&gt;002200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003300 | &lt;font color=#ffffff&gt;003300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004400 | &lt;font color=#ffffff&gt;004400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005500 | &lt;font color=#ffffff&gt;005500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006600 | 006600<br /> | bgcolor=#007700 | &lt;font color=#ffffff&gt;007700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008800 | 008800<br /> | bgcolor=#009000 | &lt;font color=#ffffff&gt;009000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00a000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00a000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00b000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00b000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00c000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00c000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00d000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00d000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00e000 | 00e000<br /> | bgcolor=#00f000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00ff00&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11f011 | 11f011<br /> | bgcolor=#22ff22 | &lt;font color=#ffffff&gt;22ff22&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33ff33 | &lt;font color=#ffffff&gt;33ff33&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#44ff44 | &lt;font color=#ffffff&gt;44ff44&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#55ff55 | &lt;font color=#ffffff&gt;55ff55&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | 77ff77<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | 99ff99<br /> | bgcolor=#aaffaa | &lt;font color=#121212&gt;aaffaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbffbb | &lt;font color=#22222&gt;bbffbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccffcc | &lt;font color=#ff0000&gt;ccffcc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddffdd | &lt;font color=#0000ff&gt;ddffdd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeffee | &lt;font color=#00ff00&gt;eeffee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | &lt;font color=#010101&gt;ffffff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110000 | &lt;font color=#ffffff&gt;110000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220000 | &lt;font color=#ffffff&gt;220000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330000 | &lt;font color=#ffffff&gt;330000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440000 | &lt;font color=#ffffff&gt;440000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550000 | &lt;font color=#ffffff&gt;550000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660000 | 660000<br /> | bgcolor=#770000 | &lt;font color=#ffffff&gt;770000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880000 | 880000<br /> | bgcolor=#990000 | &lt;font color=#ffffff&gt;990000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;aa0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#b00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;b00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#cc0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;cc0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#d00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;d00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ee0000 | ee0000<br /> | bgcolor=#f00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff0000&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#f11111 | f11111<br /> | bgcolor=#f22222 | &lt;font color=#ffffff&gt;f22222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f33333 | &lt;font color=#ffffff&gt;f33333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f44444 | &lt;font color=#ffffff&gt;f44444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff5555 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff5555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff6666 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff6666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff7777 | ff7777<br /> | bgcolor=#ff8888 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff8888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff9999 | ff9999<br /> | bgcolor=#ffaaaa | &lt;font color=#121212&gt;ffaaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffbbbb | &lt;font color=#22222&gt;ffbbbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffcccc | &lt;font color=#ff0000&gt;ffcccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffdddd | &lt;font color=#0000ff&gt;ffdddd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffeeee | &lt;font color=#00ff00&gt;ffeeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f0f0f0| &lt;font color=#010101&gt;f0f0f0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;|- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#000011 | &lt;font color=#ffffff&gt;000011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000022 | &lt;font color=#ffffff&gt;000022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000033 | &lt;font color=#ffffff&gt;000033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00005f | &lt;font color=#ffffff&gt;00005f&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000060 | 000060<br /> | bgcolor=#000077 | &lt;font color=#ffffff&gt;000077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000088 | 000088<br /> | bgcolor=#000099 | &lt;font color=#ffffff&gt;000099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000aa | &lt;font color=#ffffff&gt;0000aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000bf | &lt;font color=#ffffff&gt;0000bf&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000c0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000c0&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000dd | &lt;font color=#ffffff&gt;0000dd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ee | 0000ee<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000ff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#1111ff | 1111ff<br /> | bgcolor=#2222ff | &lt;font color=#ffffff&gt;2222ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#3333ff | &lt;font color=#ffffff&gt;3333ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#4444ff | &lt;font color=#ffffff&gt;4444ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#5555ff | &lt;font color=#ffffff&gt;5555ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#6666ff | &lt;font color=#ffffff&gt;6666ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#7777ff | 7777ff<br /> | bgcolor=#8888ff | &lt;font color=#ffffff&gt;8888ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9999ff | 9999ff<br /> | bgcolor=#aaaaff | &lt;font color=#121212&gt;aaaaff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbbff | &lt;font color=#22222&gt;bbbbff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccccff | &lt;font color=#ff0000&gt;ccccff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddddff | &lt;font color=#0000ff&gt;ddddff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeeff | &lt;font color=#00ff00&gt;eeeeff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeef0| &lt;font color=#010101&gt;eeeef0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110011 | &lt;font color=#ffffff&gt;110011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220022 | &lt;font color=#ffffff&gt;220022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330033 | &lt;font color=#ffffff&gt;330033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440044 | &lt;font color=#ffffff&gt;440044&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550055 | &lt;font color=#ffffff&gt;550055&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660066 | &lt;font color=#ffffff&gt;660066&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#770077 | &lt;font color=#ffffff&gt;770077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880088 | &lt;font color=#ffffff&gt;880088&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#990099 | &lt;font color=#ffffff&gt;990099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa00aa | &lt;font color=#ffffff&gt;aa00aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bb00bb | bb00bb<br /> | bgcolor=#cc00cc | &lt;font color=#ffffff&gt;cc00cc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dd00dd | dd00dd<br /> | bgcolor=#ee00ee | &lt;font color=#ffffff&gt;ee00ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff00ff | ff00ff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff11ff | ff11ff<br /> | bgcolor=#ff22ff | ff22ff<br /> | bgcolor=#ff33ff | ff33ff<br /> | bgcolor=#ff44ff | ff44ff<br /> | bgcolor=#ff55ff | ff55ff<br /> | bgcolor=#ff66ff | ff66ff<br /> | bgcolor=#ff77ff | ff77ff<br /> | bgcolor=#ff88ff | ff88ff<br /> | bgcolor=#ff99ff | ff99ff<br /> | bgcolor=#ffaaff | ffaaff<br /> | bgcolor=#ffbbff | ffbbff<br /> | bgcolor=#ffccff | ffccff<br /> | bgcolor=#ffddff | ffddff<br /> | bgcolor=#ffeeff | ffeeff<br /> | bgcolor=#f0eeff | f0eeff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001111 | &lt;font color=#ffffff&gt;001111&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002222 | &lt;font color=#ffffff&gt;002222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003333 | &lt;font color=#ffffff&gt;003333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004444 | &lt;font color=#ffffff&gt;004444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005555 | &lt;font color=#ffffff&gt;005555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006666 | &lt;font color=#ffffff&gt;006666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#007777 | &lt;font color=#ffffff&gt;007777&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008888 | &lt;font color=#ffffff&gt;008888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#009999 | &lt;font color=#ffffff&gt;009999&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00aaaa | &lt;font color=#ffffff&gt;00aaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00bbbb | 00bbbb<br /> | bgcolor=#00cccc | &lt;font color=#ffffff&gt;00cccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00dddd | 00dddd<br /> | bgcolor=#00eeee | &lt;font color=#ffffff&gt;00eeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00ffff | 00ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11ffff | 11ffff<br /> | bgcolor=#22ffff | 22ffff<br /> | bgcolor=#33ffff | 33ffff<br /> | bgcolor=#44ffff | 44ffff<br /> | bgcolor=#55ffff | 55ffff<br /> | bgcolor=#66ffff | 66ffff<br /> | bgcolor=#77ffff | 77ffff<br /> | bgcolor=#88ffff | 88ffff<br /> | bgcolor=#99ffff | 99ffff<br /> | bgcolor=#aaffff | aaffff<br /> | bgcolor=#bbffff | bbffff<br /> | bgcolor=#ccffff | ccffff<br /> | bgcolor=#ddffff | ddffff<br /> | bgcolor=#eeffff | eeffff<br /> | bgcolor=#f0ffff | f0ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#111100 | &lt;font color=#ffffff&gt;111100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#222200 | &lt;font color=#ffffff&gt;222200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#333300 | &lt;font color=#ffffff&gt;333300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#444400 | &lt;font color=#ffffff&gt;444400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#555500 | &lt;font color=#ffffff&gt;555500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#666600 | &lt;font color=#ffffff&gt;666600&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#777700 | &lt;font color=#ffffff&gt;777700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#888800 | &lt;font color=#ffffff&gt;888800&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#999900 | &lt;font color=#ffffff&gt;999900&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aaaa00 | &lt;font color=#ffffff&gt;aaaa00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbb00 | bbbb00<br /> | bgcolor=#cccc00 | &lt;font color=#ffffff&gt;cccc00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dddd00 | dddd00<br /> | bgcolor=#eeee00 | &lt;font color=#ffffff&gt;eeee00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffff00 | ffff00<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ffff11 | ffff11<br /> | bgcolor=#ffff22 | ffff22<br /> | bgcolor=#ffff33 | ffff33<br /> | bgcolor=#ffff44 | ffff44<br /> | bgcolor=#ffff55 | ffff55<br /> | bgcolor=#ffff66 | ffff66<br /> | bgcolor=#ffff77 | ffff77<br /> | bgcolor=#ffff88 | ffff88<br /> | bgcolor=#ffff99 | ffff99<br /> | bgcolor=#ffffaa | ffffaa<br /> | bgcolor=#ffffbb | ffffbb<br /> | bgcolor=#ffffcc | ffffcc<br /> | bgcolor=#ffffdd | ffffdd<br /> | bgcolor=#ffffee | ffffee<br /> | bgcolor=#123456 | 123456<br /> <br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> <br /> | bgcolor=#ff8080 | FF8080<br /> | bgcolor=#ffff80 | FFFF80<br /> | bgcolor=#80ff80 | 80FF80<br /> | bgcolor=#00ff80 | 00FF80<br /> | bgcolor=#80FFFF | 80FFFF<br /> | bgcolor=#0080FF | 0080FF<br /> | bgcolor=#ff80c0 | FF80C0<br /> | bgcolor=#ff80ff | FF80FF<br /> | bgcolor=#ff0000 | FF0000<br /> | bgcolor=#ffff00 | FFFF00<br /> | bgcolor=#80ff00 | 80FF00<br /> | bgcolor=#00ff40 | 00FF40<br /> | bgcolor=#00ffff | 00FFFF<br /> | bgcolor=#0080c0 | 0080C0<br /> | bgcolor=#8080c0 | 8080C0<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff00ff | FF00FF<br /> | bgcolor=#804040 | &lt;font color=#ffffff&gt;804040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8040 | FF8040<br /> | bgcolor=#00ff00 | 00FF00<br /> | bgcolor=#008080 | &lt;font color=#ffffff&gt;008080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004080 | &lt;font color=#ffffff&gt;004080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8080ff | 8080FF<br /> | bgcolor=#800040 | &lt;font color=#ffffff&gt;800040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff0080 | FF0080<br /> | bgcolor=#800000 | &lt;font color=#ffffff&gt;800000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8000 | FF8000<br /> | bgcolor=#008000 | &lt;font color=#ffffff&gt;008000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008040 | &lt;font color=#ffffff&gt;008040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000FF&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000a0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000A0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#800080 | &lt;font color=#ffffff&gt;800080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8000ff | 8000FF<br /> | bgcolor=#400000 | &lt;font color=#ffffff&gt;400000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#804000 | &lt;font color=#ffffff&gt;804000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004000 | &lt;font color=#ffffff&gt;004000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004040 | &lt;font color=#ffffff&gt;004040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000080 | &lt;font color=#ffffff&gt;000080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400080 | &lt;font color=#ffffff&gt;400080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000000 | &lt;font color=#ffffff&gt;000000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808000 | &lt;font color=#ffffff&gt;808000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808040 | &lt;font color=#ffffff&gt;808040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808080 | &lt;font color=#ffffff&gt;808080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#408080 | &lt;font color=#ffffff&gt;408080&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#c0c0c0 | C0C0C0<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | FFFFFF<br /> | bgcolor=#003b00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003b00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003d00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003d00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003200 | &lt;font color=#ffffff&gt;003200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003400 | &lt;font color=#ffffff&gt;003400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003500 | &lt;font color=#ffffff&gt;003500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003600 | 003600<br /> | bgcolor=#003700 | &lt;font color=#ffffff&gt;003700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003800 | 003800<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | &lt;font color=#ffffff&gt;77ff77&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | &lt;font color=#ffffff&gt;99ff99&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#571085 | &lt;font color=#ffffff&gt;571085&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#fd36gf | fd36gf<br /> | bgcolor=#456468 | &lt;font color=#ffffff&gt;456468&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dg4562 | dg4562<br /> | bgcolor=#aa44ee | &lt;font color=#ffffff&gt;aa44ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33dfdd | 33dfdd<br /> | bgcolor=#232526 | &lt;font color=#ffffff&gt;232526&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9945ff | 9945ff<br /> | bgcolor=#989898 | &lt;font color=#ffffff&gt;989898&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#981245 | 981245<br /> | bgcolor=#123299 | &lt;font color=#ffffff&gt;123299&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#155115 | 155115<br /> | bgcolor=#666666 | 666666<br /> | bgcolor=#afaf00 | &lt;font color=#ffffff&gt;afaf00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00afaf | 00afaf<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> |}<br /> <br /> ==Traduccion de las legendas dels imatges de [[glacièr]]==<br /> [[Imatge:Arranque glaciar.svg|thumb|left|200px|de traduire]]<br /> *Arrancament glaciari<br /> *Flus de glaç<br /> *Abrasion glaciària<br /> <br /> [[Imatge:Retroceso Glaciar Lmb.png|thumb|right|500px|de traduire]]<br /> *Recuolament del glacièr<br /> *lièch de ròcas<br /> *Morrena de fons <br /> *Kame <br /> *Kettles (olas de gigant)<br /> *Plana aluviala<br /> *Morrena terminala<br /> *Drumlins<br /> *Esker<br /> <br /> [[Imatge:Glacier weight effects Lmb.png|thumb|left|300px|de traduire]]<br /> '''A'''<br /> *Glacièr<br /> *Subsidéncia de la rusca<br /> *Illustracion simplificada que mostra la subsidéncia e lo rebombiment de la rusca produït per las diferéncias de cargas degudas als glacièrs.<br /> <br /> '''B'''<br /> *Rebombiment de la rusca<br /> *Al nòrd de Canadà e en Escandinàvia lo glaç glaciari s'amolona en bonhant la superfícia.<br /> *Dempuèi que lo glaç se fond, i a agut un reajustament de la rusca.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ==Guillaume Lavabre== <br /> {{Infobox Biografia<br /> | entete = <br /> | charte = <br /> | nom = <br /> | image = Marianne Dordogne.JPG<br /> | légende = Marianne, allégorie de la République française qu'il a nommé<br /> | upright = <br /> | graphie originale = <br /> | nom de naissance = <br /> | surnom = <br /> | date de naissance = 1er mai 1755<br /> | lieu de naissance = [[Puylaurens]]<br /> | date de décès = 23 mars 1845<br /> | qualificatif date = <br /> | lieu de décès = [[Hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]<br /> | nationalité = [[Français (peuple) | Francais]]<br /> | pays de résidence = {{France}}<br /> | diplôme = <br /> | profession = [[Cordonnier]]<br /> | activités = Poète<br /> | autres activités = <br /> | formation = <br /> | hommage = Rue &quot;Guillaume Lavabre&quot; à [[Puylaurens]]<br /> | ascendants = <br /> | conjoint = <br /> | descendants = <br /> | famille = <br /> | notes = <br /> | signature = <br /> | emblème = <br /> | légende emblème = <br /> }}<br /> <br /> '''Guillaume Lavabre''' foguèt un [[cordonièr]] originari de [[Puèglaurenç]] dins [[Tarn (departament)|Tarn]], nascut en mai de [[1755]] e mòrt lo [[23 de març]] de [[1845]] a [[Tolosa]]. Compausèt la cançon ''La Garisou de Marianno'', que donèt lo sieu nom a [[Marianne]], allegoria de la [[Republica francesa]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> === Joinessa===<br /> Nascut a Puèglaurenç en mai 1755&lt;ref&gt;{{ligam web |langue=fr |titre=Guillaume Lavabre |url=https://data.bnf.fr/fr/13009144/guillaume_lavabre/ |site=data.bnf.fr |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;, Guillaume Lavabre teniá una botiga de cordonièr per la carrièra Folimon, sus las nautours de la vila. Èra tanben poèta a sas oras.<br /> <br /> === Composicion de ''La Garisou de Marianno'' ===<br /> Durant la Revolucion francesa, en [[setembre]] de [[1792]], escriguèt la cançon en prenent per basa l'aire de la cançon ''Des petits Savoyards''&lt;ref&gt;{{Ligam web |langue=fr |titre=La Marianne est Tarnaise |url=https://www.ladepeche.fr/article/1999/09/19/233143-la-marianne-est-tarnaise.html |site=ladepeche.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. Écrite en [[occitan]], elle se traduit par « La guérison de Marianne ». Il y nomme la République « Marianne », en utilisant un prénom très répandu dans sa région&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=Puylaurens, berceau de Marianne, emblème de la République - Puylaurens - Tarn - Midi-Pyrénées - Grand Sud Insolite et Secret |url=http://www.grandsudinsolite.fr/1284-81-tarn-le-berceau-de-marianne--embleme-de-la-republique.html |site=www.grandsudinsolite.fr |consulté le=2019-08-05 }}&lt;/ref&gt;. En mai, es malauta, allegoria de la França rosegada per la monarquia (la garison essenr la Revolucion)&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=L'origine occitane de Marianne, symbole de la République - Forum de Philisto |url=https://www.philisto.fr/sujet-393-1.html |site=www.philisto.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. C'est apparemment la première mention de ce prénom associé à la République. <br /> <br /> Se va espandir per [[Occitània]] tota, mas sens anar pus luenh à cause de la différence des [[patois]] en France. Après plus de soixante ans, elle atteint finalement [[Paris]] et devient le nom de un dels principals simbòls republicans français. Calguèt pasmens esperar 1976 pour que des habitants de Puylaurens ne trouvent un manuscrit de la musique et fasse reconnaître Guillaume Lavabre comme « père » de Marianne&lt;ref&gt;{{Lien web |langue= |titre=Humanité, Marianne |url=https://www.humanite.fr/node/232309 |site=www.google.com |périodique= |date= |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> ; Paroles<br /> {| border=0<br /> |-<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La Garisou de Marianno'''''&lt;ref name=&quot;Ara&quot;&gt;{{pdf}} {{lien web |langue=fr |titre=La République en Auvergne |url=http://www.auvergne-inventaire.fr/content/download/9618/89679/file/1_Les images de la République en Auvergne.pdf |site=www.auvergne-inventaire.fr |date=2016 |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;<br /> :''Marianno, trop attacado''<br /> :''D’uno forto malautié,''<br /> :''Ero toujour maltratado,''<br /> :''Et mourio de caytibié.''<br /> ::''Lou Medeci''<br /> ::''San la gari,''<br /> :''Er neyt &amp; jour la fasio souffri''<br /> :''Le nouvel Poudé exécutif''<br /> :''Ben d’y fa prené un boumitif''<br /> :''Per y dégatxa le palmou :''<br /> :''Marianno fe trobe millou (bis).''<br /> :''(…)''<br /> :''Dillo, Kellerman, Custino,''<br /> :''Au coumençat de cassa''<br /> :''La trop mayssanto bermino''<br /> :''Qu'a manqua de l'estouffa''<br /> ::''Et le dedins''<br /> ::''Daïs intestins''<br /> :''Sarau leou sans de vers tant malins,''<br /> :''Et l’elixir de Dumouriès,''<br /> :''Frétat à la planto das pés,''<br /> :''Y pla dégastat le palmou :''<br /> :''Marianno se trobé millou (bis).''<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La guérison de Marianne'''''<br /> :Marianne, trop attaquée<br /> :D'une grosse maladie,<br /> :Était toujours maltraitée,<br /> :Et mourait de caitivièr.<br /> ::Le médecin,<br /> ::Sans la guérir,<br /> :Nuit et jour la faisait souffrir.<br /> :Le nouveau pouvoir exécutif<br /> :Vient de lui faire prendre un vomitif<br /> :Pour lui dégager le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> :(…)<br /> :Dillon, Kellerman, Custine,<br /> :Ont commencé de chasser<br /> :La trop méchante vermine<br /> :Qui a failli l’étouffer<br /> ::Et l’intérieur<br /> ::Des intestins<br /> :Sera bientôt débarrassé de vers si malins,<br /> :Et l'élixir de Dumouriez,<br /> :Frotté à la plante des pieds,<br /> :Lui a bien dégagé le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> |}<br /> <br /> === Fin de vida ===<br /> Guillaume Lavabre quitte Puylaurens et sa famille pour s'installer à [[Toulouse]]. Il ne connut pas la gloire ni la richesse, malgré quelques poèmes assez célèbres. Opportuniste, il écrivit même un poème à la gloire des [[Maison capétienne de Bourbon|Bourbons]], lors du retour de [[Louis XVIII]] (''Le Lys et l'Olivier''). Il meurt finalement le {{date-|23 mars 1845}}, à l'[[hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]. Il est alors âgé de 89 ans&lt;ref&gt;{{Ouvrage|langue=Francais|auteur1=Olivier et Paula Astruc|titre=Les mystères du Tarn|lieu=|éditeur=De Borée|date=2007|pages totales=408|isbn=9782844945075}}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * {{Ouvrage |langue=fr |auteur=[[Maurice Agulhon]] et [[Pierre Bonte]] |titre=Marianne : les visages de la République |éditeur=[[Gallimard]] |collection=[[Découvertes Gallimard]] / Histoire ({{n°|146}})|lieu=Paris |année=1992 |pages totales=128 |isbn=2-07-053208-9 |présentation en ligne=http://www.gallimard.fr/Catalogue/GALLIMARD/Decouvertes-Gallimard/Decouvertes-Gallimard/Histoire/Marianne |id=visage-republique }}<br /> <br /> == Notes et références ==<br /> {{Références|colonnes=2}}<br /> <br /> == Liens externes ==<br /> * {{Autorité}}<br /> * {{Bases musique}}<br /> <br /> {{Portail|République|France|histoire|Tarn}}<br /> <br /> [[Catégorie:République]]<br /> <br /> ==Sicomòr==<br /> {{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> Lo '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;homotypique&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montanhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> == Utilizacion ==<br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> <br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. Los forestièrs lo classan entre los ''fulhoses precioses'' e preconizan de lo plantar en mesla amb d'autras esséncias de creis rapid talas que lo [[fraisse]] e lo cerièr salvatge.<br /> <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dinsslos jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> === Articles conèxes ===<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461792</id> <title>Utilizaire:Jiròni</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461792"/> <updated>2025-01-23T14:52:54Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Utilizacion */</p> <hr /> <div>{{BUdebuta<br /> | alinhament = right<br /> | marge =<br /> | colorfons = <br /> | colorbordadura = #b71234<br /> | extra-css =<br /> | colortèxte = #000000<br /> | tèxte = <br /> }}<br /> {{Utilizaire Tèrra}}<br /> {{Utilizaire cambiament climatic}}<br /> {{Boita d'utilizaire||demòra Euròpa|Wikipedian d'Occitània|Wikipedian lengadocian|Wikioc}}<br /> {{Babel-5|fr|oc-4|ca-2|en-1|es-1}}<br /> {{BUfin}}<br /> ==Aisinas lingüisticas==<br /> *Lo Congrès Multidiccionari [https://locongres.org/oc/aplicacions/dicodoc-oc/dicodoc-recerca]<br /> *IEO París, documents per l'estudi de la lenga occitana: [http://ieoparis.free.fr/delo.html]<br /> *Diccionari de Cantalausa en linha: [http://www.ieo12.org/node/40]<br /> *Gran Diccionari de la llengua catalana: [http://www.diccionari.cat/] <br /> *DIEC 2: [http://dlc.iec.cat/] <br /> *Toponims internacionals en occitan: [http://www.geocities.ws/guilhem_nou/toponims/toponims.htm]<br /> *Gramatica occitana [http://www.orbilat.com/Languages/Occitan/Grammar/index.html]<br /> *Conjugason [http://occitanet.free.fr/ling/conjocreg.htm]<br /> *Thesoc [http://thesaurus.unice.fr/]<br /> *Diccionari d'ancian occitan auvernhat: mauriagués e sanflorenc (1340-1540)[https://books.google.fr/books?id=jlFnmgzMVEUC&amp;pg=PA470&amp;lpg=PA470&amp;dq=la+chap%C3%A8la+d%27anhon&amp;source=bl&amp;ots=ae4s6ZUuyD&amp;sig=9XzC4EbRtaajrV0bMfY5b8SmgMM&amp;hl=oc&amp;sa=X&amp;ved=0ahUKEwjH8Z_v7cfJAhWThhoKHRFhBigQ6AEIOzAJ#v=onepage&amp;q=la%20chap%C3%A8la%20d'anhon&amp;f=false]<br /> <br /> {{Wiktionary|estèla}}<br /> {{Pagina personala}}<br /> <br /> ==Infobox_País==<br /> {{Infobox_País<br /> |carta=cap<br /> |nom_local=&lt;small&gt;''''&lt;/small&gt;<br /> |lenga=<br /> |nom_occitan=<br /> |de=<br /> |imatge_bandièra=<br /> |ligam_bandièra=<br /> |imatge_blason= <br /> |ligam_blason=<br /> |imatge_mapa=<br /> |devisa=<br /> |lengas= [[]]<br /> |capitala=[[]]<br /> |coordenadas_capitala={{coord|||||||type:country()|display=inline}} |<br /> | ligam_vilas=<br /> | títol_mai_granda_vila=Mai granda vila<br /> | mai_granda_vila=[[]]<br /> |tipe_govèrn=<br /> | títols_dirigents= <br /> | noms_dirigents=<br /> |superfícia_reng=<br /> |superfícia_totala={{formatnum:}}<br /> |percentatge_aiga={{unitat|,|%}}<br /> |populacion_reng=<br /> |populacion_totala={{formatnum:}}<br /> |populacion_annada=<br /> |densitat=<br /> |tipe_independéncia=<br /> |país_independéncia= <br /> |data_independéncia=<br /> |païses frontalièrs=<br /> |gentilici= <br /> |PIB_annada=<br /> |PIB= <br /> |PIB_categoria=<br /> |PIB_reng=<br /> |IDH_annada=<br /> |IDH= <br /> |IDH_categoria=<br /> |IDH_reng=<br /> |còde_país=<br /> | moneda =<br /> | còde_moneda=<br /> |fus_orari=<br /> |imne_nacional=<br /> |domeni_internet=[[.]]<br /> |indicatiu_telefonic=<br /> | organizacions_internacionalas=<br /> }}<br /> <br /> ==Infobox vila==<br /> {{Infobox Vila<br /> |carta=<br /> |nom= <br /> |nom2=<br /> |imatge= <br /> |legenda=<br /> |blason= <br /> |bandièra= <br /> |nom de division1=País<br /> |division1={{nom del País}}<br /> |títol autoritat= <br /> |autoritat= <br /> |nom de division2=<br /> |division2=<br /> |títol autoritat2=<br /> |cp= <br /> |mapa= <br /> |imatge de mapa=<br /> |latitud= <br /> |longitud= <br /> |estatut= <br /> |altitud= <br /> |altmax =<br /> |populacion= {{formatnum:}}<br /> |annada-pop=[[]]<br /> |superfícia= <br /> |sits-toristics=<br /> |divèrs= <br /> |url= http:<br /> |imatgeloc=<br /> }}<br /> ==Infobox Comuna italiana==<br /> {{Comuna italiana<br /> |nom= <br /> |nomItalian= <br /> |imatge=<br /> |blason=<br /> |reg=<br /> |prov=<br /> |istat=<br /> |cp=<br /> |tel=<br /> |latitudgrad=<br /> |latitudminuta=<br /> |latitudsegonda=<br /> |longitudgrad=<br /> |longitudminuta=<br /> |longitudsegonda=<br /> |mej=<br /> |km²=<br /> |pop=<br /> |date-pop=<br /> |dens=<br /> |code_cadastre= <br /> |Gentilici=<br /> |Patron= <br /> |Fèsta_patronala=<br /> |sit_web= }}<br /> ==Infobox Comuna d'Espanha==<br /> {{Infobox Comuna d'Espanha<br /> |nom=<br /> |nom2<br /> |bandièra=<br /> |blason=<br /> |imatge=<br /> |legenda=<br /> |comauto={{}}<br /> |província=<br /> |comarca=<br /> |districte=<br /> |cp=<br /> |cònsol=<br /> |mandat=<br /> | longitud = <br /> | latitud = <br /> |alt min=<br /> |alt mej=<br /> |alt max=<br /> |ectaras=<br /> |km²=<br /> |ine=<br /> |sens=<br /> |data-sens=<br /> |dens=<br /> |nomab=<br /> |sitweb=<br /> |mapa=<br /> |mapa2=<br /> }}<br /> ==Infobox comuna alemanda==<br /> {{Comuna alemanda<br /> |nomoficial=<br /> |nomvila=<br /> |imatge=<br /> |imatgeblason=<br /> |land=<br /> |districte=<br /> |arr=<br /> |còdicom=<br /> |indicatiutel=<br /> |cp= <br /> |imatriculacion=<br /> |latitud=<br /> |longitud=<br /> |altitud=<br /> |superficia= <br /> |populacion<br /> |data-pop=<br /> |dens=<br /> |quartièrs=<br /> |weblabel=<br /> |legislatura=<br /> |cònsol=<br /> |partits=<br /> }}<br /> ==Infobox identitat==<br /> {{Infobox Identitat<br /> | tematica = <br /> | carta = <br /> | nom = <br /> | nomdebateg = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | talhaimatge(en px) = <br /> | datadenaissença = <br /> | luòcdenaissença = <br /> | datadedecès = <br /> | luòcdedecès = <br /> | paísdorigina = <br /> | profession = <br /> | títol1 = <br /> | títol2 = <br /> | distincions =<br /> | omenatge = <br /> | autrasfoncions = <br /> | paire = <br /> | maire = <br /> | conjunt = <br /> | enfants = <br /> | mestressas = <br /> | Títol_politic = <br /> | Nacion = <br /> }}<br /> <br /> ==Infobox cap d'estat==<br /> {{Infobox Cap d'Estat<br /> | nom =<br /> |carta=cap<br /> | imatge = Fichièr:<br /> | talha imatge = <br /> | títol=<br /> | foncion1 = <br /> | debuta mandat1 = <br /> | fin mandat1 = <br /> | predecessor1 = <br /> | successor1 = <br /> | naissença = <br /> | luòc naissença = <br /> | decès = <br /> | luòc decès = <br /> | conjunt = <br /> | profession = <br /> | nacionalitat = <br /> | partit =<br /> | emblèma = <br /> | religion =<br /> | lista = <br /> }}<br /> ==Infobox politician==<br /> {{Infobox Politician<br /> | nom = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | foncion1 = <br /> | a partir del foncion1 = <br /> |fins al foncion1 =<br /> | predecessor 1 = <br /> | successor 2 =<br /> | a partir del foncion2 = <br /> | fins al foncion2 =<br /> | predecessor 2 = <br /> | a partir del foncion3 = <br /> | fins a foncion3 =<br /> | eleccion3 = <br /> | predecessor 3 = <br /> | nom naissença = <br /> | naissença = <br /> | luòc de naissença = <br /> | nationalitat = <br /> | partit = <br /> | universitat = <br /> }}<br /> ==Infobox Subjècte de la federacion de Russia==<br /> {{Subjècte federal de Russia<br /> |carta=ru<br /> | nom_local = <br /> | imatge_bandièra = <br /> | ligam_bandièra =<br /> | imatge_blason = <br /> | ligam_blason <br /> | imatge_mapa = <br /> | lengas = [[rus]], <br /> | estatut = [[Republicas de Russia|Republica]]<br /> | capitala = <br /> | tipe_govèrn = <br /> | títols_dirigents = president<br /> | noms_dirigents = <br /> | superfícia = <br /> | populacion_totala = <br /> | populacion_annada = <br /> | densitat = <br /> | moneda = <br /> | fus_orari = <br /> | domeni_internet = <br /> | indicatiu_telefonic = <br /> | nòtas = <br /> }}<br /> ==Colors==<br /> &lt;center&gt;<br /> {| cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;2px&quot; style=&quot;border:solid 1px black; background:white; padding:1em; align=center;&quot;<br /> |-<br /> | bgcolor=&quot;#E5E5E5&quot; | #E5E5E5<br /> | bgcolor=&quot;#ECECEC&quot; | #ECECEC<br /> | bgcolor=&quot;#DFDFDF&quot; | #DFDFDF<br /> | bgcolor=&quot;#B2B2B2&quot; | #B2B2B2<br /> | bgcolor=&quot;#868686&quot; | #868686<br /> |- 0<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5E5&quot; | #FFE5E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2B2&quot; | #FFB2B2<br /> | bgcolor=&quot;#FF8080&quot; | #FF8080<br /> | bgcolor=&quot;#CC6666&quot; | #CC6666<br /> | bgcolor=&quot;#994C4C&quot; | #994C4C<br /> |- 22<br /> | bgcolor=&quot;#FFEFE5&quot; | #FFEFE5<br /> | bgcolor=&quot;#FFCFB2&quot; | #FFCFB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFAE80&quot; | #FFAE80<br /> | bgcolor=&quot;#CC8B66&quot; | #CC8B66<br /> | bgcolor=&quot;#99694C&quot; | #99694C<br /> |- 45<br /> | bgcolor=&quot;#FFF9E5&quot; | #FFF9E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFECB2&quot; | #FFECB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFDF80&quot; | #FFDF80<br /> | bgcolor=&quot;#CCB266&quot; | #CCB266<br /> | bgcolor=&quot;#99864C&quot; | #99864C<br /> |- 67<br /> | bgcolor=&quot;#FCFFE5&quot; | #FCFFE5<br /> | bgcolor=&quot;#F6FFB2&quot; | #F6FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#F0FF80&quot; | #F0FF80<br /> | bgcolor=&quot;#C0CC66&quot; | #C0CC66<br /> | bgcolor=&quot;#90994C&quot; | #90994C<br /> |- 90<br /> | bgcolor=&quot;#F2FFE5&quot; | #F2FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#D9FFB2&quot; | #D9FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#BFFF80&quot; | #BFFF80<br /> | bgcolor=&quot;#99CC66&quot; | #99CC66<br /> | bgcolor=&quot;#73994C&quot; | #73994C<br /> |- 112<br /> | bgcolor=&quot;#E9FFE5&quot; | #E9FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#BDFFB2&quot; | #BDFFB2<br /> | bgcolor=&quot;#90FF80&quot; | #90FF80<br /> | bgcolor=&quot;#74CC66&quot; | #74CC66<br /> | bgcolor=&quot;#57994C&quot; | #57994C<br /> |- 135<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFEC&quot; | #E5FFEC<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFC6&quot; | #B2FFC6<br /> | bgcolor=&quot;#80FF9F&quot; | #80FF9F<br /> | bgcolor=&quot;#66CC80&quot; | #66CC80<br /> | bgcolor=&quot;#4C9960&quot; | #4C9960<br /> |- 157<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFF5&quot; | #E5FFF5<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFE2&quot; | #B2FFE2<br /> | bgcolor=&quot;#80FFCE&quot; | #80FFCE<br /> | bgcolor=&quot;#66CCA5&quot; | #66CCA5<br /> | bgcolor=&quot;#4C997C&quot; | #4C997C<br /> |- 180<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFFF&quot; | #E5FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFFF&quot; | #B2FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#80FFFF&quot; | #80FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#66CCCC&quot; | #66CCCC<br /> | bgcolor=&quot;#4C9999&quot; | #4C9999<br /> |- 202<br /> | bgcolor=&quot;#E5F6FF&quot; | #E5F6FF<br /> | bgcolor=&quot;#B2E3FF&quot; | #B2E3FF<br /> | bgcolor=&quot;#80D0FF&quot; | #80D0FF<br /> | bgcolor=&quot;#66A7CC&quot; | #66A7CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C7D99&quot; | #4C7D99<br /> |- 225<br /> | bgcolor=&quot;#E5ECFF&quot; | #E5ECFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2C6FF&quot; | #B2C6FF<br /> | bgcolor=&quot;#809FFF&quot; | #809FFF<br /> | bgcolor=&quot;#6680CC&quot; | #6680CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C6099&quot; | #4C6099<br /> |- 247<br /> | bgcolor=&quot;#E8E5FF&quot; | #E8E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#BBB2FF&quot; | #BBB2FF<br /> | bgcolor=&quot;#8E80FF&quot; | #8E80FF<br /> | bgcolor=&quot;#7266CC&quot; | #7266CC<br /> | bgcolor=&quot;#554C99&quot; | #554C99<br /> |- 270<br /> | bgcolor=&quot;#F2E5FF&quot; | #F2E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#D9B2FF&quot; | #D9B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#BF80FF&quot; | #BF80FF<br /> | bgcolor=&quot;#9966CC&quot; | #9966CC<br /> | bgcolor=&quot;#734C99&quot; | #734C99<br /> |- 292<br /> | bgcolor=&quot;#FCE5FF&quot; | #FCE5FF<br /> | bgcolor=&quot;#F5B2FF&quot; | #F5B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#EE80FF&quot; | #EE80FF<br /> | bgcolor=&quot;#BE66CC&quot; | #BE66CC<br /> | bgcolor=&quot;#8F4C99&quot; | #8F4C99<br /> |- 315<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5F9&quot; | #FFE5F9<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2EC&quot; | #FFB2EC<br /> | bgcolor=&quot;#FF80DF&quot; | #FF80DF<br /> | bgcolor=&quot;#CC66B2&quot; | #CC66B2<br /> | bgcolor=&quot;#994C86&quot; | #994C86<br /> |- 337<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5EF&quot; | #FFE5EF<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2D0&quot; | #FFB2D0<br /> | bgcolor=&quot;#FF80B0&quot; | #FF80B0<br /> | bgcolor=&quot;#CC668D&quot; | #CC668D<br /> | bgcolor=&quot;#994C6A&quot; | #994C6A<br /> |}<br /> &lt;/center&gt;<br /> <br /> {| border=&quot;2&quot; align=&quot;center&quot; cellpadding=&quot;0&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001100 | &lt;font color=#ffffff&gt;001100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002200 | &lt;font color=#ffffff&gt;002200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003300 | &lt;font color=#ffffff&gt;003300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004400 | &lt;font color=#ffffff&gt;004400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005500 | &lt;font color=#ffffff&gt;005500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006600 | 006600<br /> | bgcolor=#007700 | &lt;font color=#ffffff&gt;007700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008800 | 008800<br /> | bgcolor=#009000 | &lt;font color=#ffffff&gt;009000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00a000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00a000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00b000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00b000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00c000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00c000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00d000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00d000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00e000 | 00e000<br /> | bgcolor=#00f000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00ff00&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11f011 | 11f011<br /> | bgcolor=#22ff22 | &lt;font color=#ffffff&gt;22ff22&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33ff33 | &lt;font color=#ffffff&gt;33ff33&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#44ff44 | &lt;font color=#ffffff&gt;44ff44&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#55ff55 | &lt;font color=#ffffff&gt;55ff55&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | 77ff77<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | 99ff99<br /> | bgcolor=#aaffaa | &lt;font color=#121212&gt;aaffaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbffbb | &lt;font color=#22222&gt;bbffbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccffcc | &lt;font color=#ff0000&gt;ccffcc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddffdd | &lt;font color=#0000ff&gt;ddffdd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeffee | &lt;font color=#00ff00&gt;eeffee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | &lt;font color=#010101&gt;ffffff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110000 | &lt;font color=#ffffff&gt;110000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220000 | &lt;font color=#ffffff&gt;220000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330000 | &lt;font color=#ffffff&gt;330000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440000 | &lt;font color=#ffffff&gt;440000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550000 | &lt;font color=#ffffff&gt;550000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660000 | 660000<br /> | bgcolor=#770000 | &lt;font color=#ffffff&gt;770000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880000 | 880000<br /> | bgcolor=#990000 | &lt;font color=#ffffff&gt;990000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;aa0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#b00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;b00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#cc0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;cc0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#d00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;d00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ee0000 | ee0000<br /> | bgcolor=#f00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff0000&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#f11111 | f11111<br /> | bgcolor=#f22222 | &lt;font color=#ffffff&gt;f22222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f33333 | &lt;font color=#ffffff&gt;f33333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f44444 | &lt;font color=#ffffff&gt;f44444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff5555 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff5555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff6666 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff6666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff7777 | ff7777<br /> | bgcolor=#ff8888 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff8888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff9999 | ff9999<br /> | bgcolor=#ffaaaa | &lt;font color=#121212&gt;ffaaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffbbbb | &lt;font color=#22222&gt;ffbbbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffcccc | &lt;font color=#ff0000&gt;ffcccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffdddd | &lt;font color=#0000ff&gt;ffdddd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffeeee | &lt;font color=#00ff00&gt;ffeeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f0f0f0| &lt;font color=#010101&gt;f0f0f0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;|- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#000011 | &lt;font color=#ffffff&gt;000011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000022 | &lt;font color=#ffffff&gt;000022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000033 | &lt;font color=#ffffff&gt;000033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00005f | &lt;font color=#ffffff&gt;00005f&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000060 | 000060<br /> | bgcolor=#000077 | &lt;font color=#ffffff&gt;000077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000088 | 000088<br /> | bgcolor=#000099 | &lt;font color=#ffffff&gt;000099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000aa | &lt;font color=#ffffff&gt;0000aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000bf | &lt;font color=#ffffff&gt;0000bf&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000c0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000c0&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000dd | &lt;font color=#ffffff&gt;0000dd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ee | 0000ee<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000ff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#1111ff | 1111ff<br /> | bgcolor=#2222ff | &lt;font color=#ffffff&gt;2222ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#3333ff | &lt;font color=#ffffff&gt;3333ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#4444ff | &lt;font color=#ffffff&gt;4444ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#5555ff | &lt;font color=#ffffff&gt;5555ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#6666ff | &lt;font color=#ffffff&gt;6666ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#7777ff | 7777ff<br /> | bgcolor=#8888ff | &lt;font color=#ffffff&gt;8888ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9999ff | 9999ff<br /> | bgcolor=#aaaaff | &lt;font color=#121212&gt;aaaaff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbbff | &lt;font color=#22222&gt;bbbbff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccccff | &lt;font color=#ff0000&gt;ccccff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddddff | &lt;font color=#0000ff&gt;ddddff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeeff | &lt;font color=#00ff00&gt;eeeeff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeef0| &lt;font color=#010101&gt;eeeef0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110011 | &lt;font color=#ffffff&gt;110011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220022 | &lt;font color=#ffffff&gt;220022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330033 | &lt;font color=#ffffff&gt;330033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440044 | &lt;font color=#ffffff&gt;440044&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550055 | &lt;font color=#ffffff&gt;550055&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660066 | &lt;font color=#ffffff&gt;660066&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#770077 | &lt;font color=#ffffff&gt;770077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880088 | &lt;font color=#ffffff&gt;880088&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#990099 | &lt;font color=#ffffff&gt;990099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa00aa | &lt;font color=#ffffff&gt;aa00aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bb00bb | bb00bb<br /> | bgcolor=#cc00cc | &lt;font color=#ffffff&gt;cc00cc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dd00dd | dd00dd<br /> | bgcolor=#ee00ee | &lt;font color=#ffffff&gt;ee00ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff00ff | ff00ff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff11ff | ff11ff<br /> | bgcolor=#ff22ff | ff22ff<br /> | bgcolor=#ff33ff | ff33ff<br /> | bgcolor=#ff44ff | ff44ff<br /> | bgcolor=#ff55ff | ff55ff<br /> | bgcolor=#ff66ff | ff66ff<br /> | bgcolor=#ff77ff | ff77ff<br /> | bgcolor=#ff88ff | ff88ff<br /> | bgcolor=#ff99ff | ff99ff<br /> | bgcolor=#ffaaff | ffaaff<br /> | bgcolor=#ffbbff | ffbbff<br /> | bgcolor=#ffccff | ffccff<br /> | bgcolor=#ffddff | ffddff<br /> | bgcolor=#ffeeff | ffeeff<br /> | bgcolor=#f0eeff | f0eeff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001111 | &lt;font color=#ffffff&gt;001111&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002222 | &lt;font color=#ffffff&gt;002222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003333 | &lt;font color=#ffffff&gt;003333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004444 | &lt;font color=#ffffff&gt;004444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005555 | &lt;font color=#ffffff&gt;005555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006666 | &lt;font color=#ffffff&gt;006666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#007777 | &lt;font color=#ffffff&gt;007777&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008888 | &lt;font color=#ffffff&gt;008888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#009999 | &lt;font color=#ffffff&gt;009999&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00aaaa | &lt;font color=#ffffff&gt;00aaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00bbbb | 00bbbb<br /> | bgcolor=#00cccc | &lt;font color=#ffffff&gt;00cccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00dddd | 00dddd<br /> | bgcolor=#00eeee | &lt;font color=#ffffff&gt;00eeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00ffff | 00ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11ffff | 11ffff<br /> | bgcolor=#22ffff | 22ffff<br /> | bgcolor=#33ffff | 33ffff<br /> | bgcolor=#44ffff | 44ffff<br /> | bgcolor=#55ffff | 55ffff<br /> | bgcolor=#66ffff | 66ffff<br /> | bgcolor=#77ffff | 77ffff<br /> | bgcolor=#88ffff | 88ffff<br /> | bgcolor=#99ffff | 99ffff<br /> | bgcolor=#aaffff | aaffff<br /> | bgcolor=#bbffff | bbffff<br /> | bgcolor=#ccffff | ccffff<br /> | bgcolor=#ddffff | ddffff<br /> | bgcolor=#eeffff | eeffff<br /> | bgcolor=#f0ffff | f0ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#111100 | &lt;font color=#ffffff&gt;111100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#222200 | &lt;font color=#ffffff&gt;222200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#333300 | &lt;font color=#ffffff&gt;333300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#444400 | &lt;font color=#ffffff&gt;444400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#555500 | &lt;font color=#ffffff&gt;555500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#666600 | &lt;font color=#ffffff&gt;666600&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#777700 | &lt;font color=#ffffff&gt;777700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#888800 | &lt;font color=#ffffff&gt;888800&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#999900 | &lt;font color=#ffffff&gt;999900&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aaaa00 | &lt;font color=#ffffff&gt;aaaa00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbb00 | bbbb00<br /> | bgcolor=#cccc00 | &lt;font color=#ffffff&gt;cccc00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dddd00 | dddd00<br /> | bgcolor=#eeee00 | &lt;font color=#ffffff&gt;eeee00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffff00 | ffff00<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ffff11 | ffff11<br /> | bgcolor=#ffff22 | ffff22<br /> | bgcolor=#ffff33 | ffff33<br /> | bgcolor=#ffff44 | ffff44<br /> | bgcolor=#ffff55 | ffff55<br /> | bgcolor=#ffff66 | ffff66<br /> | bgcolor=#ffff77 | ffff77<br /> | bgcolor=#ffff88 | ffff88<br /> | bgcolor=#ffff99 | ffff99<br /> | bgcolor=#ffffaa | ffffaa<br /> | bgcolor=#ffffbb | ffffbb<br /> | bgcolor=#ffffcc | ffffcc<br /> | bgcolor=#ffffdd | ffffdd<br /> | bgcolor=#ffffee | ffffee<br /> | bgcolor=#123456 | 123456<br /> <br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> <br /> | bgcolor=#ff8080 | FF8080<br /> | bgcolor=#ffff80 | FFFF80<br /> | bgcolor=#80ff80 | 80FF80<br /> | bgcolor=#00ff80 | 00FF80<br /> | bgcolor=#80FFFF | 80FFFF<br /> | bgcolor=#0080FF | 0080FF<br /> | bgcolor=#ff80c0 | FF80C0<br /> | bgcolor=#ff80ff | FF80FF<br /> | bgcolor=#ff0000 | FF0000<br /> | bgcolor=#ffff00 | FFFF00<br /> | bgcolor=#80ff00 | 80FF00<br /> | bgcolor=#00ff40 | 00FF40<br /> | bgcolor=#00ffff | 00FFFF<br /> | bgcolor=#0080c0 | 0080C0<br /> | bgcolor=#8080c0 | 8080C0<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff00ff | FF00FF<br /> | bgcolor=#804040 | &lt;font color=#ffffff&gt;804040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8040 | FF8040<br /> | bgcolor=#00ff00 | 00FF00<br /> | bgcolor=#008080 | &lt;font color=#ffffff&gt;008080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004080 | &lt;font color=#ffffff&gt;004080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8080ff | 8080FF<br /> | bgcolor=#800040 | &lt;font color=#ffffff&gt;800040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff0080 | FF0080<br /> | bgcolor=#800000 | &lt;font color=#ffffff&gt;800000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8000 | FF8000<br /> | bgcolor=#008000 | &lt;font color=#ffffff&gt;008000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008040 | &lt;font color=#ffffff&gt;008040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000FF&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000a0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000A0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#800080 | &lt;font color=#ffffff&gt;800080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8000ff | 8000FF<br /> | bgcolor=#400000 | &lt;font color=#ffffff&gt;400000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#804000 | &lt;font color=#ffffff&gt;804000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004000 | &lt;font color=#ffffff&gt;004000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004040 | &lt;font color=#ffffff&gt;004040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000080 | &lt;font color=#ffffff&gt;000080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400080 | &lt;font color=#ffffff&gt;400080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000000 | &lt;font color=#ffffff&gt;000000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808000 | &lt;font color=#ffffff&gt;808000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808040 | &lt;font color=#ffffff&gt;808040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808080 | &lt;font color=#ffffff&gt;808080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#408080 | &lt;font color=#ffffff&gt;408080&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#c0c0c0 | C0C0C0<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | FFFFFF<br /> | bgcolor=#003b00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003b00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003d00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003d00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003200 | &lt;font color=#ffffff&gt;003200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003400 | &lt;font color=#ffffff&gt;003400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003500 | &lt;font color=#ffffff&gt;003500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003600 | 003600<br /> | bgcolor=#003700 | &lt;font color=#ffffff&gt;003700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003800 | 003800<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | &lt;font color=#ffffff&gt;77ff77&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | &lt;font color=#ffffff&gt;99ff99&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#571085 | &lt;font color=#ffffff&gt;571085&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#fd36gf | fd36gf<br /> | bgcolor=#456468 | &lt;font color=#ffffff&gt;456468&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dg4562 | dg4562<br /> | bgcolor=#aa44ee | &lt;font color=#ffffff&gt;aa44ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33dfdd | 33dfdd<br /> | bgcolor=#232526 | &lt;font color=#ffffff&gt;232526&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9945ff | 9945ff<br /> | bgcolor=#989898 | &lt;font color=#ffffff&gt;989898&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#981245 | 981245<br /> | bgcolor=#123299 | &lt;font color=#ffffff&gt;123299&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#155115 | 155115<br /> | bgcolor=#666666 | 666666<br /> | bgcolor=#afaf00 | &lt;font color=#ffffff&gt;afaf00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00afaf | 00afaf<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> |}<br /> <br /> ==Traduccion de las legendas dels imatges de [[glacièr]]==<br /> [[Imatge:Arranque glaciar.svg|thumb|left|200px|de traduire]]<br /> *Arrancament glaciari<br /> *Flus de glaç<br /> *Abrasion glaciària<br /> <br /> [[Imatge:Retroceso Glaciar Lmb.png|thumb|right|500px|de traduire]]<br /> *Recuolament del glacièr<br /> *lièch de ròcas<br /> *Morrena de fons <br /> *Kame <br /> *Kettles (olas de gigant)<br /> *Plana aluviala<br /> *Morrena terminala<br /> *Drumlins<br /> *Esker<br /> <br /> [[Imatge:Glacier weight effects Lmb.png|thumb|left|300px|de traduire]]<br /> '''A'''<br /> *Glacièr<br /> *Subsidéncia de la rusca<br /> *Illustracion simplificada que mostra la subsidéncia e lo rebombiment de la rusca produït per las diferéncias de cargas degudas als glacièrs.<br /> <br /> '''B'''<br /> *Rebombiment de la rusca<br /> *Al nòrd de Canadà e en Escandinàvia lo glaç glaciari s'amolona en bonhant la superfícia.<br /> *Dempuèi que lo glaç se fond, i a agut un reajustament de la rusca.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ==Guillaume Lavabre== <br /> {{Infobox Biografia<br /> | entete = <br /> | charte = <br /> | nom = <br /> | image = Marianne Dordogne.JPG<br /> | légende = Marianne, allégorie de la République française qu'il a nommé<br /> | upright = <br /> | graphie originale = <br /> | nom de naissance = <br /> | surnom = <br /> | date de naissance = 1er mai 1755<br /> | lieu de naissance = [[Puylaurens]]<br /> | date de décès = 23 mars 1845<br /> | qualificatif date = <br /> | lieu de décès = [[Hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]<br /> | nationalité = [[Français (peuple) | Francais]]<br /> | pays de résidence = {{France}}<br /> | diplôme = <br /> | profession = [[Cordonnier]]<br /> | activités = Poète<br /> | autres activités = <br /> | formation = <br /> | hommage = Rue &quot;Guillaume Lavabre&quot; à [[Puylaurens]]<br /> | ascendants = <br /> | conjoint = <br /> | descendants = <br /> | famille = <br /> | notes = <br /> | signature = <br /> | emblème = <br /> | légende emblème = <br /> }}<br /> <br /> '''Guillaume Lavabre''' foguèt un [[cordonièr]] originari de [[Puèglaurenç]] dins [[Tarn (departament)|Tarn]], nascut en mai de [[1755]] e mòrt lo [[23 de març]] de [[1845]] a [[Tolosa]]. Compausèt la cançon ''La Garisou de Marianno'', que donèt lo sieu nom a [[Marianne]], allegoria de la [[Republica francesa]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> === Joinessa===<br /> Nascut a Puèglaurenç en mai 1755&lt;ref&gt;{{ligam web |langue=fr |titre=Guillaume Lavabre |url=https://data.bnf.fr/fr/13009144/guillaume_lavabre/ |site=data.bnf.fr |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;, Guillaume Lavabre teniá una botiga de cordonièr per la carrièra Folimon, sus las nautours de la vila. Èra tanben poèta a sas oras.<br /> <br /> === Composicion de ''La Garisou de Marianno'' ===<br /> Durant la Revolucion francesa, en [[setembre]] de [[1792]], escriguèt la cançon en prenent per basa l'aire de la cançon ''Des petits Savoyards''&lt;ref&gt;{{Ligam web |langue=fr |titre=La Marianne est Tarnaise |url=https://www.ladepeche.fr/article/1999/09/19/233143-la-marianne-est-tarnaise.html |site=ladepeche.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. Écrite en [[occitan]], elle se traduit par « La guérison de Marianne ». Il y nomme la République « Marianne », en utilisant un prénom très répandu dans sa région&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=Puylaurens, berceau de Marianne, emblème de la République - Puylaurens - Tarn - Midi-Pyrénées - Grand Sud Insolite et Secret |url=http://www.grandsudinsolite.fr/1284-81-tarn-le-berceau-de-marianne--embleme-de-la-republique.html |site=www.grandsudinsolite.fr |consulté le=2019-08-05 }}&lt;/ref&gt;. En mai, es malauta, allegoria de la França rosegada per la monarquia (la garison essenr la Revolucion)&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=L'origine occitane de Marianne, symbole de la République - Forum de Philisto |url=https://www.philisto.fr/sujet-393-1.html |site=www.philisto.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. C'est apparemment la première mention de ce prénom associé à la République. <br /> <br /> Se va espandir per [[Occitània]] tota, mas sens anar pus luenh à cause de la différence des [[patois]] en France. Après plus de soixante ans, elle atteint finalement [[Paris]] et devient le nom de un dels principals simbòls republicans français. Calguèt pasmens esperar 1976 pour que des habitants de Puylaurens ne trouvent un manuscrit de la musique et fasse reconnaître Guillaume Lavabre comme « père » de Marianne&lt;ref&gt;{{Lien web |langue= |titre=Humanité, Marianne |url=https://www.humanite.fr/node/232309 |site=www.google.com |périodique= |date= |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> ; Paroles<br /> {| border=0<br /> |-<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La Garisou de Marianno'''''&lt;ref name=&quot;Ara&quot;&gt;{{pdf}} {{lien web |langue=fr |titre=La République en Auvergne |url=http://www.auvergne-inventaire.fr/content/download/9618/89679/file/1_Les images de la République en Auvergne.pdf |site=www.auvergne-inventaire.fr |date=2016 |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;<br /> :''Marianno, trop attacado''<br /> :''D’uno forto malautié,''<br /> :''Ero toujour maltratado,''<br /> :''Et mourio de caytibié.''<br /> ::''Lou Medeci''<br /> ::''San la gari,''<br /> :''Er neyt &amp; jour la fasio souffri''<br /> :''Le nouvel Poudé exécutif''<br /> :''Ben d’y fa prené un boumitif''<br /> :''Per y dégatxa le palmou :''<br /> :''Marianno fe trobe millou (bis).''<br /> :''(…)''<br /> :''Dillo, Kellerman, Custino,''<br /> :''Au coumençat de cassa''<br /> :''La trop mayssanto bermino''<br /> :''Qu'a manqua de l'estouffa''<br /> ::''Et le dedins''<br /> ::''Daïs intestins''<br /> :''Sarau leou sans de vers tant malins,''<br /> :''Et l’elixir de Dumouriès,''<br /> :''Frétat à la planto das pés,''<br /> :''Y pla dégastat le palmou :''<br /> :''Marianno se trobé millou (bis).''<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La guérison de Marianne'''''<br /> :Marianne, trop attaquée<br /> :D'une grosse maladie,<br /> :Était toujours maltraitée,<br /> :Et mourait de caitivièr.<br /> ::Le médecin,<br /> ::Sans la guérir,<br /> :Nuit et jour la faisait souffrir.<br /> :Le nouveau pouvoir exécutif<br /> :Vient de lui faire prendre un vomitif<br /> :Pour lui dégager le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> :(…)<br /> :Dillon, Kellerman, Custine,<br /> :Ont commencé de chasser<br /> :La trop méchante vermine<br /> :Qui a failli l’étouffer<br /> ::Et l’intérieur<br /> ::Des intestins<br /> :Sera bientôt débarrassé de vers si malins,<br /> :Et l'élixir de Dumouriez,<br /> :Frotté à la plante des pieds,<br /> :Lui a bien dégagé le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> |}<br /> <br /> === Fin de vida ===<br /> Guillaume Lavabre quitte Puylaurens et sa famille pour s'installer à [[Toulouse]]. Il ne connut pas la gloire ni la richesse, malgré quelques poèmes assez célèbres. Opportuniste, il écrivit même un poème à la gloire des [[Maison capétienne de Bourbon|Bourbons]], lors du retour de [[Louis XVIII]] (''Le Lys et l'Olivier''). Il meurt finalement le {{date-|23 mars 1845}}, à l'[[hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]. Il est alors âgé de 89 ans&lt;ref&gt;{{Ouvrage|langue=Francais|auteur1=Olivier et Paula Astruc|titre=Les mystères du Tarn|lieu=|éditeur=De Borée|date=2007|pages totales=408|isbn=9782844945075}}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * {{Ouvrage |langue=fr |auteur=[[Maurice Agulhon]] et [[Pierre Bonte]] |titre=Marianne : les visages de la République |éditeur=[[Gallimard]] |collection=[[Découvertes Gallimard]] / Histoire ({{n°|146}})|lieu=Paris |année=1992 |pages totales=128 |isbn=2-07-053208-9 |présentation en ligne=http://www.gallimard.fr/Catalogue/GALLIMARD/Decouvertes-Gallimard/Decouvertes-Gallimard/Histoire/Marianne |id=visage-republique }}<br /> <br /> == Notes et références ==<br /> {{Références|colonnes=2}}<br /> <br /> == Liens externes ==<br /> * {{Autorité}}<br /> * {{Bases musique}}<br /> <br /> {{Portail|République|France|histoire|Tarn}}<br /> <br /> [[Catégorie:République]]<br /> <br /> ==Sicomòr==<br /> {{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> Lo '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;homotypique&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montanhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> == Utilizacion ==<br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> <br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. Los forestièrs lo classan entre los ''fulhoses precioses'' e preconizan de lo plantar en mesla amb d'autras esséncias de creis rapid talas que lo [[fraisse]] e lo cerièr salvatge.<br /> <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dinss los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> === Articles conèxes ===<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461791</id> <title>Utilizaire:Jiròni</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461791"/> <updated>2025-01-23T12:44:45Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Distribucion */</p> <hr /> <div>{{BUdebuta<br /> | alinhament = right<br /> | marge =<br /> | colorfons = <br /> | colorbordadura = #b71234<br /> | extra-css =<br /> | colortèxte = #000000<br /> | tèxte = <br /> }}<br /> {{Utilizaire Tèrra}}<br /> {{Utilizaire cambiament climatic}}<br /> {{Boita d'utilizaire||demòra Euròpa|Wikipedian d'Occitània|Wikipedian lengadocian|Wikioc}}<br /> {{Babel-5|fr|oc-4|ca-2|en-1|es-1}}<br /> {{BUfin}}<br /> ==Aisinas lingüisticas==<br /> *Lo Congrès Multidiccionari [https://locongres.org/oc/aplicacions/dicodoc-oc/dicodoc-recerca]<br /> *IEO París, documents per l'estudi de la lenga occitana: [http://ieoparis.free.fr/delo.html]<br /> *Diccionari de Cantalausa en linha: [http://www.ieo12.org/node/40]<br /> *Gran Diccionari de la llengua catalana: [http://www.diccionari.cat/] <br /> *DIEC 2: [http://dlc.iec.cat/] <br /> *Toponims internacionals en occitan: [http://www.geocities.ws/guilhem_nou/toponims/toponims.htm]<br /> *Gramatica occitana [http://www.orbilat.com/Languages/Occitan/Grammar/index.html]<br /> *Conjugason [http://occitanet.free.fr/ling/conjocreg.htm]<br /> *Thesoc [http://thesaurus.unice.fr/]<br /> *Diccionari d'ancian occitan auvernhat: mauriagués e sanflorenc (1340-1540)[https://books.google.fr/books?id=jlFnmgzMVEUC&amp;pg=PA470&amp;lpg=PA470&amp;dq=la+chap%C3%A8la+d%27anhon&amp;source=bl&amp;ots=ae4s6ZUuyD&amp;sig=9XzC4EbRtaajrV0bMfY5b8SmgMM&amp;hl=oc&amp;sa=X&amp;ved=0ahUKEwjH8Z_v7cfJAhWThhoKHRFhBigQ6AEIOzAJ#v=onepage&amp;q=la%20chap%C3%A8la%20d'anhon&amp;f=false]<br /> <br /> {{Wiktionary|estèla}}<br /> {{Pagina personala}}<br /> <br /> ==Infobox_País==<br /> {{Infobox_País<br /> |carta=cap<br /> |nom_local=&lt;small&gt;''''&lt;/small&gt;<br /> |lenga=<br /> |nom_occitan=<br /> |de=<br /> |imatge_bandièra=<br /> |ligam_bandièra=<br /> |imatge_blason= <br /> |ligam_blason=<br /> |imatge_mapa=<br /> |devisa=<br /> |lengas= [[]]<br /> |capitala=[[]]<br /> |coordenadas_capitala={{coord|||||||type:country()|display=inline}} |<br /> | ligam_vilas=<br /> | títol_mai_granda_vila=Mai granda vila<br /> | mai_granda_vila=[[]]<br /> |tipe_govèrn=<br /> | títols_dirigents= <br /> | noms_dirigents=<br /> |superfícia_reng=<br /> |superfícia_totala={{formatnum:}}<br /> |percentatge_aiga={{unitat|,|%}}<br /> |populacion_reng=<br /> |populacion_totala={{formatnum:}}<br /> |populacion_annada=<br /> |densitat=<br /> |tipe_independéncia=<br /> |país_independéncia= <br /> |data_independéncia=<br /> |païses frontalièrs=<br /> |gentilici= <br /> |PIB_annada=<br /> |PIB= <br /> |PIB_categoria=<br /> |PIB_reng=<br /> |IDH_annada=<br /> |IDH= <br /> |IDH_categoria=<br /> |IDH_reng=<br /> |còde_país=<br /> | moneda =<br /> | còde_moneda=<br /> |fus_orari=<br /> |imne_nacional=<br /> |domeni_internet=[[.]]<br /> |indicatiu_telefonic=<br /> | organizacions_internacionalas=<br /> }}<br /> <br /> ==Infobox vila==<br /> {{Infobox Vila<br /> |carta=<br /> |nom= <br /> |nom2=<br /> |imatge= <br /> |legenda=<br /> |blason= <br /> |bandièra= <br /> |nom de division1=País<br /> |division1={{nom del País}}<br /> |títol autoritat= <br /> |autoritat= <br /> |nom de division2=<br /> |division2=<br /> |títol autoritat2=<br /> |cp= <br /> |mapa= <br /> |imatge de mapa=<br /> |latitud= <br /> |longitud= <br /> |estatut= <br /> |altitud= <br /> |altmax =<br /> |populacion= {{formatnum:}}<br /> |annada-pop=[[]]<br /> |superfícia= <br /> |sits-toristics=<br /> |divèrs= <br /> |url= http:<br /> |imatgeloc=<br /> }}<br /> ==Infobox Comuna italiana==<br /> {{Comuna italiana<br /> |nom= <br /> |nomItalian= <br /> |imatge=<br /> |blason=<br /> |reg=<br /> |prov=<br /> |istat=<br /> |cp=<br /> |tel=<br /> |latitudgrad=<br /> |latitudminuta=<br /> |latitudsegonda=<br /> |longitudgrad=<br /> |longitudminuta=<br /> |longitudsegonda=<br /> |mej=<br /> |km²=<br /> |pop=<br /> |date-pop=<br /> |dens=<br /> |code_cadastre= <br /> |Gentilici=<br /> |Patron= <br /> |Fèsta_patronala=<br /> |sit_web= }}<br /> ==Infobox Comuna d'Espanha==<br /> {{Infobox Comuna d'Espanha<br /> |nom=<br /> |nom2<br /> |bandièra=<br /> |blason=<br /> |imatge=<br /> |legenda=<br /> |comauto={{}}<br /> |província=<br /> |comarca=<br /> |districte=<br /> |cp=<br /> |cònsol=<br /> |mandat=<br /> | longitud = <br /> | latitud = <br /> |alt min=<br /> |alt mej=<br /> |alt max=<br /> |ectaras=<br /> |km²=<br /> |ine=<br /> |sens=<br /> |data-sens=<br /> |dens=<br /> |nomab=<br /> |sitweb=<br /> |mapa=<br /> |mapa2=<br /> }}<br /> ==Infobox comuna alemanda==<br /> {{Comuna alemanda<br /> |nomoficial=<br /> |nomvila=<br /> |imatge=<br /> |imatgeblason=<br /> |land=<br /> |districte=<br /> |arr=<br /> |còdicom=<br /> |indicatiutel=<br /> |cp= <br /> |imatriculacion=<br /> |latitud=<br /> |longitud=<br /> |altitud=<br /> |superficia= <br /> |populacion<br /> |data-pop=<br /> |dens=<br /> |quartièrs=<br /> |weblabel=<br /> |legislatura=<br /> |cònsol=<br /> |partits=<br /> }}<br /> ==Infobox identitat==<br /> {{Infobox Identitat<br /> | tematica = <br /> | carta = <br /> | nom = <br /> | nomdebateg = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | talhaimatge(en px) = <br /> | datadenaissença = <br /> | luòcdenaissença = <br /> | datadedecès = <br /> | luòcdedecès = <br /> | paísdorigina = <br /> | profession = <br /> | títol1 = <br /> | títol2 = <br /> | distincions =<br /> | omenatge = <br /> | autrasfoncions = <br /> | paire = <br /> | maire = <br /> | conjunt = <br /> | enfants = <br /> | mestressas = <br /> | Títol_politic = <br /> | Nacion = <br /> }}<br /> <br /> ==Infobox cap d'estat==<br /> {{Infobox Cap d'Estat<br /> | nom =<br /> |carta=cap<br /> | imatge = Fichièr:<br /> | talha imatge = <br /> | títol=<br /> | foncion1 = <br /> | debuta mandat1 = <br /> | fin mandat1 = <br /> | predecessor1 = <br /> | successor1 = <br /> | naissença = <br /> | luòc naissença = <br /> | decès = <br /> | luòc decès = <br /> | conjunt = <br /> | profession = <br /> | nacionalitat = <br /> | partit =<br /> | emblèma = <br /> | religion =<br /> | lista = <br /> }}<br /> ==Infobox politician==<br /> {{Infobox Politician<br /> | nom = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | foncion1 = <br /> | a partir del foncion1 = <br /> |fins al foncion1 =<br /> | predecessor 1 = <br /> | successor 2 =<br /> | a partir del foncion2 = <br /> | fins al foncion2 =<br /> | predecessor 2 = <br /> | a partir del foncion3 = <br /> | fins a foncion3 =<br /> | eleccion3 = <br /> | predecessor 3 = <br /> | nom naissença = <br /> | naissença = <br /> | luòc de naissença = <br /> | nationalitat = <br /> | partit = <br /> | universitat = <br /> }}<br /> ==Infobox Subjècte de la federacion de Russia==<br /> {{Subjècte federal de Russia<br /> |carta=ru<br /> | nom_local = <br /> | imatge_bandièra = <br /> | ligam_bandièra =<br /> | imatge_blason = <br /> | ligam_blason <br /> | imatge_mapa = <br /> | lengas = [[rus]], <br /> | estatut = [[Republicas de Russia|Republica]]<br /> | capitala = <br /> | tipe_govèrn = <br /> | títols_dirigents = president<br /> | noms_dirigents = <br /> | superfícia = <br /> | populacion_totala = <br /> | populacion_annada = <br /> | densitat = <br /> | moneda = <br /> | fus_orari = <br /> | domeni_internet = <br /> | indicatiu_telefonic = <br /> | nòtas = <br /> }}<br /> ==Colors==<br /> &lt;center&gt;<br /> {| cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;2px&quot; style=&quot;border:solid 1px black; background:white; padding:1em; align=center;&quot;<br /> |-<br /> | bgcolor=&quot;#E5E5E5&quot; | #E5E5E5<br /> | bgcolor=&quot;#ECECEC&quot; | #ECECEC<br /> | bgcolor=&quot;#DFDFDF&quot; | #DFDFDF<br /> | bgcolor=&quot;#B2B2B2&quot; | #B2B2B2<br /> | bgcolor=&quot;#868686&quot; | #868686<br /> |- 0<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5E5&quot; | #FFE5E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2B2&quot; | #FFB2B2<br /> | bgcolor=&quot;#FF8080&quot; | #FF8080<br /> | bgcolor=&quot;#CC6666&quot; | #CC6666<br /> | bgcolor=&quot;#994C4C&quot; | #994C4C<br /> |- 22<br /> | bgcolor=&quot;#FFEFE5&quot; | #FFEFE5<br /> | bgcolor=&quot;#FFCFB2&quot; | #FFCFB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFAE80&quot; | #FFAE80<br /> | bgcolor=&quot;#CC8B66&quot; | #CC8B66<br /> | bgcolor=&quot;#99694C&quot; | #99694C<br /> |- 45<br /> | bgcolor=&quot;#FFF9E5&quot; | #FFF9E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFECB2&quot; | #FFECB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFDF80&quot; | #FFDF80<br /> | bgcolor=&quot;#CCB266&quot; | #CCB266<br /> | bgcolor=&quot;#99864C&quot; | #99864C<br /> |- 67<br /> | bgcolor=&quot;#FCFFE5&quot; | #FCFFE5<br /> | bgcolor=&quot;#F6FFB2&quot; | #F6FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#F0FF80&quot; | #F0FF80<br /> | bgcolor=&quot;#C0CC66&quot; | #C0CC66<br /> | bgcolor=&quot;#90994C&quot; | #90994C<br /> |- 90<br /> | bgcolor=&quot;#F2FFE5&quot; | #F2FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#D9FFB2&quot; | #D9FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#BFFF80&quot; | #BFFF80<br /> | bgcolor=&quot;#99CC66&quot; | #99CC66<br /> | bgcolor=&quot;#73994C&quot; | #73994C<br /> |- 112<br /> | bgcolor=&quot;#E9FFE5&quot; | #E9FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#BDFFB2&quot; | #BDFFB2<br /> | bgcolor=&quot;#90FF80&quot; | #90FF80<br /> | bgcolor=&quot;#74CC66&quot; | #74CC66<br /> | bgcolor=&quot;#57994C&quot; | #57994C<br /> |- 135<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFEC&quot; | #E5FFEC<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFC6&quot; | #B2FFC6<br /> | bgcolor=&quot;#80FF9F&quot; | #80FF9F<br /> | bgcolor=&quot;#66CC80&quot; | #66CC80<br /> | bgcolor=&quot;#4C9960&quot; | #4C9960<br /> |- 157<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFF5&quot; | #E5FFF5<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFE2&quot; | #B2FFE2<br /> | bgcolor=&quot;#80FFCE&quot; | #80FFCE<br /> | bgcolor=&quot;#66CCA5&quot; | #66CCA5<br /> | bgcolor=&quot;#4C997C&quot; | #4C997C<br /> |- 180<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFFF&quot; | #E5FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFFF&quot; | #B2FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#80FFFF&quot; | #80FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#66CCCC&quot; | #66CCCC<br /> | bgcolor=&quot;#4C9999&quot; | #4C9999<br /> |- 202<br /> | bgcolor=&quot;#E5F6FF&quot; | #E5F6FF<br /> | bgcolor=&quot;#B2E3FF&quot; | #B2E3FF<br /> | bgcolor=&quot;#80D0FF&quot; | #80D0FF<br /> | bgcolor=&quot;#66A7CC&quot; | #66A7CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C7D99&quot; | #4C7D99<br /> |- 225<br /> | bgcolor=&quot;#E5ECFF&quot; | #E5ECFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2C6FF&quot; | #B2C6FF<br /> | bgcolor=&quot;#809FFF&quot; | #809FFF<br /> | bgcolor=&quot;#6680CC&quot; | #6680CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C6099&quot; | #4C6099<br /> |- 247<br /> | bgcolor=&quot;#E8E5FF&quot; | #E8E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#BBB2FF&quot; | #BBB2FF<br /> | bgcolor=&quot;#8E80FF&quot; | #8E80FF<br /> | bgcolor=&quot;#7266CC&quot; | #7266CC<br /> | bgcolor=&quot;#554C99&quot; | #554C99<br /> |- 270<br /> | bgcolor=&quot;#F2E5FF&quot; | #F2E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#D9B2FF&quot; | #D9B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#BF80FF&quot; | #BF80FF<br /> | bgcolor=&quot;#9966CC&quot; | #9966CC<br /> | bgcolor=&quot;#734C99&quot; | #734C99<br /> |- 292<br /> | bgcolor=&quot;#FCE5FF&quot; | #FCE5FF<br /> | bgcolor=&quot;#F5B2FF&quot; | #F5B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#EE80FF&quot; | #EE80FF<br /> | bgcolor=&quot;#BE66CC&quot; | #BE66CC<br /> | bgcolor=&quot;#8F4C99&quot; | #8F4C99<br /> |- 315<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5F9&quot; | #FFE5F9<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2EC&quot; | #FFB2EC<br /> | bgcolor=&quot;#FF80DF&quot; | #FF80DF<br /> | bgcolor=&quot;#CC66B2&quot; | #CC66B2<br /> | bgcolor=&quot;#994C86&quot; | #994C86<br /> |- 337<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5EF&quot; | #FFE5EF<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2D0&quot; | #FFB2D0<br /> | bgcolor=&quot;#FF80B0&quot; | #FF80B0<br /> | bgcolor=&quot;#CC668D&quot; | #CC668D<br /> | bgcolor=&quot;#994C6A&quot; | #994C6A<br /> |}<br /> &lt;/center&gt;<br /> <br /> {| border=&quot;2&quot; align=&quot;center&quot; cellpadding=&quot;0&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001100 | &lt;font color=#ffffff&gt;001100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002200 | &lt;font color=#ffffff&gt;002200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003300 | &lt;font color=#ffffff&gt;003300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004400 | &lt;font color=#ffffff&gt;004400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005500 | &lt;font color=#ffffff&gt;005500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006600 | 006600<br /> | bgcolor=#007700 | &lt;font color=#ffffff&gt;007700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008800 | 008800<br /> | bgcolor=#009000 | &lt;font color=#ffffff&gt;009000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00a000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00a000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00b000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00b000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00c000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00c000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00d000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00d000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00e000 | 00e000<br /> | bgcolor=#00f000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00ff00&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11f011 | 11f011<br /> | bgcolor=#22ff22 | &lt;font color=#ffffff&gt;22ff22&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33ff33 | &lt;font color=#ffffff&gt;33ff33&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#44ff44 | &lt;font color=#ffffff&gt;44ff44&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#55ff55 | &lt;font color=#ffffff&gt;55ff55&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | 77ff77<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | 99ff99<br /> | bgcolor=#aaffaa | &lt;font color=#121212&gt;aaffaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbffbb | &lt;font color=#22222&gt;bbffbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccffcc | &lt;font color=#ff0000&gt;ccffcc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddffdd | &lt;font color=#0000ff&gt;ddffdd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeffee | &lt;font color=#00ff00&gt;eeffee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | &lt;font color=#010101&gt;ffffff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110000 | &lt;font color=#ffffff&gt;110000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220000 | &lt;font color=#ffffff&gt;220000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330000 | &lt;font color=#ffffff&gt;330000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440000 | &lt;font color=#ffffff&gt;440000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550000 | &lt;font color=#ffffff&gt;550000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660000 | 660000<br /> | bgcolor=#770000 | &lt;font color=#ffffff&gt;770000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880000 | 880000<br /> | bgcolor=#990000 | &lt;font color=#ffffff&gt;990000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;aa0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#b00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;b00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#cc0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;cc0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#d00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;d00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ee0000 | ee0000<br /> | bgcolor=#f00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff0000&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#f11111 | f11111<br /> | bgcolor=#f22222 | &lt;font color=#ffffff&gt;f22222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f33333 | &lt;font color=#ffffff&gt;f33333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f44444 | &lt;font color=#ffffff&gt;f44444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff5555 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff5555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff6666 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff6666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff7777 | ff7777<br /> | bgcolor=#ff8888 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff8888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff9999 | ff9999<br /> | bgcolor=#ffaaaa | &lt;font color=#121212&gt;ffaaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffbbbb | &lt;font color=#22222&gt;ffbbbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffcccc | &lt;font color=#ff0000&gt;ffcccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffdddd | &lt;font color=#0000ff&gt;ffdddd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffeeee | &lt;font color=#00ff00&gt;ffeeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f0f0f0| &lt;font color=#010101&gt;f0f0f0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;|- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#000011 | &lt;font color=#ffffff&gt;000011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000022 | &lt;font color=#ffffff&gt;000022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000033 | &lt;font color=#ffffff&gt;000033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00005f | &lt;font color=#ffffff&gt;00005f&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000060 | 000060<br /> | bgcolor=#000077 | &lt;font color=#ffffff&gt;000077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000088 | 000088<br /> | bgcolor=#000099 | &lt;font color=#ffffff&gt;000099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000aa | &lt;font color=#ffffff&gt;0000aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000bf | &lt;font color=#ffffff&gt;0000bf&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000c0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000c0&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000dd | &lt;font color=#ffffff&gt;0000dd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ee | 0000ee<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000ff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#1111ff | 1111ff<br /> | bgcolor=#2222ff | &lt;font color=#ffffff&gt;2222ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#3333ff | &lt;font color=#ffffff&gt;3333ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#4444ff | &lt;font color=#ffffff&gt;4444ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#5555ff | &lt;font color=#ffffff&gt;5555ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#6666ff | &lt;font color=#ffffff&gt;6666ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#7777ff | 7777ff<br /> | bgcolor=#8888ff | &lt;font color=#ffffff&gt;8888ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9999ff | 9999ff<br /> | bgcolor=#aaaaff | &lt;font color=#121212&gt;aaaaff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbbff | &lt;font color=#22222&gt;bbbbff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccccff | &lt;font color=#ff0000&gt;ccccff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddddff | &lt;font color=#0000ff&gt;ddddff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeeff | &lt;font color=#00ff00&gt;eeeeff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeef0| &lt;font color=#010101&gt;eeeef0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110011 | &lt;font color=#ffffff&gt;110011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220022 | &lt;font color=#ffffff&gt;220022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330033 | &lt;font color=#ffffff&gt;330033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440044 | &lt;font color=#ffffff&gt;440044&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550055 | &lt;font color=#ffffff&gt;550055&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660066 | &lt;font color=#ffffff&gt;660066&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#770077 | &lt;font color=#ffffff&gt;770077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880088 | &lt;font color=#ffffff&gt;880088&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#990099 | &lt;font color=#ffffff&gt;990099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa00aa | &lt;font color=#ffffff&gt;aa00aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bb00bb | bb00bb<br /> | bgcolor=#cc00cc | &lt;font color=#ffffff&gt;cc00cc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dd00dd | dd00dd<br /> | bgcolor=#ee00ee | &lt;font color=#ffffff&gt;ee00ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff00ff | ff00ff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff11ff | ff11ff<br /> | bgcolor=#ff22ff | ff22ff<br /> | bgcolor=#ff33ff | ff33ff<br /> | bgcolor=#ff44ff | ff44ff<br /> | bgcolor=#ff55ff | ff55ff<br /> | bgcolor=#ff66ff | ff66ff<br /> | bgcolor=#ff77ff | ff77ff<br /> | bgcolor=#ff88ff | ff88ff<br /> | bgcolor=#ff99ff | ff99ff<br /> | bgcolor=#ffaaff | ffaaff<br /> | bgcolor=#ffbbff | ffbbff<br /> | bgcolor=#ffccff | ffccff<br /> | bgcolor=#ffddff | ffddff<br /> | bgcolor=#ffeeff | ffeeff<br /> | bgcolor=#f0eeff | f0eeff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001111 | &lt;font color=#ffffff&gt;001111&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002222 | &lt;font color=#ffffff&gt;002222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003333 | &lt;font color=#ffffff&gt;003333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004444 | &lt;font color=#ffffff&gt;004444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005555 | &lt;font color=#ffffff&gt;005555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006666 | &lt;font color=#ffffff&gt;006666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#007777 | &lt;font color=#ffffff&gt;007777&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008888 | &lt;font color=#ffffff&gt;008888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#009999 | &lt;font color=#ffffff&gt;009999&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00aaaa | &lt;font color=#ffffff&gt;00aaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00bbbb | 00bbbb<br /> | bgcolor=#00cccc | &lt;font color=#ffffff&gt;00cccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00dddd | 00dddd<br /> | bgcolor=#00eeee | &lt;font color=#ffffff&gt;00eeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00ffff | 00ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11ffff | 11ffff<br /> | bgcolor=#22ffff | 22ffff<br /> | bgcolor=#33ffff | 33ffff<br /> | bgcolor=#44ffff | 44ffff<br /> | bgcolor=#55ffff | 55ffff<br /> | bgcolor=#66ffff | 66ffff<br /> | bgcolor=#77ffff | 77ffff<br /> | bgcolor=#88ffff | 88ffff<br /> | bgcolor=#99ffff | 99ffff<br /> | bgcolor=#aaffff | aaffff<br /> | bgcolor=#bbffff | bbffff<br /> | bgcolor=#ccffff | ccffff<br /> | bgcolor=#ddffff | ddffff<br /> | bgcolor=#eeffff | eeffff<br /> | bgcolor=#f0ffff | f0ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#111100 | &lt;font color=#ffffff&gt;111100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#222200 | &lt;font color=#ffffff&gt;222200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#333300 | &lt;font color=#ffffff&gt;333300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#444400 | &lt;font color=#ffffff&gt;444400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#555500 | &lt;font color=#ffffff&gt;555500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#666600 | &lt;font color=#ffffff&gt;666600&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#777700 | &lt;font color=#ffffff&gt;777700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#888800 | &lt;font color=#ffffff&gt;888800&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#999900 | &lt;font color=#ffffff&gt;999900&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aaaa00 | &lt;font color=#ffffff&gt;aaaa00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbb00 | bbbb00<br /> | bgcolor=#cccc00 | &lt;font color=#ffffff&gt;cccc00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dddd00 | dddd00<br /> | bgcolor=#eeee00 | &lt;font color=#ffffff&gt;eeee00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffff00 | ffff00<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ffff11 | ffff11<br /> | bgcolor=#ffff22 | ffff22<br /> | bgcolor=#ffff33 | ffff33<br /> | bgcolor=#ffff44 | ffff44<br /> | bgcolor=#ffff55 | ffff55<br /> | bgcolor=#ffff66 | ffff66<br /> | bgcolor=#ffff77 | ffff77<br /> | bgcolor=#ffff88 | ffff88<br /> | bgcolor=#ffff99 | ffff99<br /> | bgcolor=#ffffaa | ffffaa<br /> | bgcolor=#ffffbb | ffffbb<br /> | bgcolor=#ffffcc | ffffcc<br /> | bgcolor=#ffffdd | ffffdd<br /> | bgcolor=#ffffee | ffffee<br /> | bgcolor=#123456 | 123456<br /> <br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> <br /> | bgcolor=#ff8080 | FF8080<br /> | bgcolor=#ffff80 | FFFF80<br /> | bgcolor=#80ff80 | 80FF80<br /> | bgcolor=#00ff80 | 00FF80<br /> | bgcolor=#80FFFF | 80FFFF<br /> | bgcolor=#0080FF | 0080FF<br /> | bgcolor=#ff80c0 | FF80C0<br /> | bgcolor=#ff80ff | FF80FF<br /> | bgcolor=#ff0000 | FF0000<br /> | bgcolor=#ffff00 | FFFF00<br /> | bgcolor=#80ff00 | 80FF00<br /> | bgcolor=#00ff40 | 00FF40<br /> | bgcolor=#00ffff | 00FFFF<br /> | bgcolor=#0080c0 | 0080C0<br /> | bgcolor=#8080c0 | 8080C0<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff00ff | FF00FF<br /> | bgcolor=#804040 | &lt;font color=#ffffff&gt;804040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8040 | FF8040<br /> | bgcolor=#00ff00 | 00FF00<br /> | bgcolor=#008080 | &lt;font color=#ffffff&gt;008080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004080 | &lt;font color=#ffffff&gt;004080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8080ff | 8080FF<br /> | bgcolor=#800040 | &lt;font color=#ffffff&gt;800040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff0080 | FF0080<br /> | bgcolor=#800000 | &lt;font color=#ffffff&gt;800000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8000 | FF8000<br /> | bgcolor=#008000 | &lt;font color=#ffffff&gt;008000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008040 | &lt;font color=#ffffff&gt;008040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000FF&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000a0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000A0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#800080 | &lt;font color=#ffffff&gt;800080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8000ff | 8000FF<br /> | bgcolor=#400000 | &lt;font color=#ffffff&gt;400000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#804000 | &lt;font color=#ffffff&gt;804000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004000 | &lt;font color=#ffffff&gt;004000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004040 | &lt;font color=#ffffff&gt;004040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000080 | &lt;font color=#ffffff&gt;000080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400080 | &lt;font color=#ffffff&gt;400080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000000 | &lt;font color=#ffffff&gt;000000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808000 | &lt;font color=#ffffff&gt;808000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808040 | &lt;font color=#ffffff&gt;808040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808080 | &lt;font color=#ffffff&gt;808080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#408080 | &lt;font color=#ffffff&gt;408080&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#c0c0c0 | C0C0C0<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | FFFFFF<br /> | bgcolor=#003b00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003b00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003d00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003d00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003200 | &lt;font color=#ffffff&gt;003200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003400 | &lt;font color=#ffffff&gt;003400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003500 | &lt;font color=#ffffff&gt;003500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003600 | 003600<br /> | bgcolor=#003700 | &lt;font color=#ffffff&gt;003700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003800 | 003800<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | &lt;font color=#ffffff&gt;77ff77&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | &lt;font color=#ffffff&gt;99ff99&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#571085 | &lt;font color=#ffffff&gt;571085&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#fd36gf | fd36gf<br /> | bgcolor=#456468 | &lt;font color=#ffffff&gt;456468&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dg4562 | dg4562<br /> | bgcolor=#aa44ee | &lt;font color=#ffffff&gt;aa44ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33dfdd | 33dfdd<br /> | bgcolor=#232526 | &lt;font color=#ffffff&gt;232526&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9945ff | 9945ff<br /> | bgcolor=#989898 | &lt;font color=#ffffff&gt;989898&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#981245 | 981245<br /> | bgcolor=#123299 | &lt;font color=#ffffff&gt;123299&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#155115 | 155115<br /> | bgcolor=#666666 | 666666<br /> | bgcolor=#afaf00 | &lt;font color=#ffffff&gt;afaf00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00afaf | 00afaf<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> |}<br /> <br /> ==Traduccion de las legendas dels imatges de [[glacièr]]==<br /> [[Imatge:Arranque glaciar.svg|thumb|left|200px|de traduire]]<br /> *Arrancament glaciari<br /> *Flus de glaç<br /> *Abrasion glaciària<br /> <br /> [[Imatge:Retroceso Glaciar Lmb.png|thumb|right|500px|de traduire]]<br /> *Recuolament del glacièr<br /> *lièch de ròcas<br /> *Morrena de fons <br /> *Kame <br /> *Kettles (olas de gigant)<br /> *Plana aluviala<br /> *Morrena terminala<br /> *Drumlins<br /> *Esker<br /> <br /> [[Imatge:Glacier weight effects Lmb.png|thumb|left|300px|de traduire]]<br /> '''A'''<br /> *Glacièr<br /> *Subsidéncia de la rusca<br /> *Illustracion simplificada que mostra la subsidéncia e lo rebombiment de la rusca produït per las diferéncias de cargas degudas als glacièrs.<br /> <br /> '''B'''<br /> *Rebombiment de la rusca<br /> *Al nòrd de Canadà e en Escandinàvia lo glaç glaciari s'amolona en bonhant la superfícia.<br /> *Dempuèi que lo glaç se fond, i a agut un reajustament de la rusca.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ==Guillaume Lavabre== <br /> {{Infobox Biografia<br /> | entete = <br /> | charte = <br /> | nom = <br /> | image = Marianne Dordogne.JPG<br /> | légende = Marianne, allégorie de la République française qu'il a nommé<br /> | upright = <br /> | graphie originale = <br /> | nom de naissance = <br /> | surnom = <br /> | date de naissance = 1er mai 1755<br /> | lieu de naissance = [[Puylaurens]]<br /> | date de décès = 23 mars 1845<br /> | qualificatif date = <br /> | lieu de décès = [[Hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]<br /> | nationalité = [[Français (peuple) | Francais]]<br /> | pays de résidence = {{France}}<br /> | diplôme = <br /> | profession = [[Cordonnier]]<br /> | activités = Poète<br /> | autres activités = <br /> | formation = <br /> | hommage = Rue &quot;Guillaume Lavabre&quot; à [[Puylaurens]]<br /> | ascendants = <br /> | conjoint = <br /> | descendants = <br /> | famille = <br /> | notes = <br /> | signature = <br /> | emblème = <br /> | légende emblème = <br /> }}<br /> <br /> '''Guillaume Lavabre''' foguèt un [[cordonièr]] originari de [[Puèglaurenç]] dins [[Tarn (departament)|Tarn]], nascut en mai de [[1755]] e mòrt lo [[23 de març]] de [[1845]] a [[Tolosa]]. Compausèt la cançon ''La Garisou de Marianno'', que donèt lo sieu nom a [[Marianne]], allegoria de la [[Republica francesa]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> === Joinessa===<br /> Nascut a Puèglaurenç en mai 1755&lt;ref&gt;{{ligam web |langue=fr |titre=Guillaume Lavabre |url=https://data.bnf.fr/fr/13009144/guillaume_lavabre/ |site=data.bnf.fr |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;, Guillaume Lavabre teniá una botiga de cordonièr per la carrièra Folimon, sus las nautours de la vila. Èra tanben poèta a sas oras.<br /> <br /> === Composicion de ''La Garisou de Marianno'' ===<br /> Durant la Revolucion francesa, en [[setembre]] de [[1792]], escriguèt la cançon en prenent per basa l'aire de la cançon ''Des petits Savoyards''&lt;ref&gt;{{Ligam web |langue=fr |titre=La Marianne est Tarnaise |url=https://www.ladepeche.fr/article/1999/09/19/233143-la-marianne-est-tarnaise.html |site=ladepeche.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. Écrite en [[occitan]], elle se traduit par « La guérison de Marianne ». Il y nomme la République « Marianne », en utilisant un prénom très répandu dans sa région&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=Puylaurens, berceau de Marianne, emblème de la République - Puylaurens - Tarn - Midi-Pyrénées - Grand Sud Insolite et Secret |url=http://www.grandsudinsolite.fr/1284-81-tarn-le-berceau-de-marianne--embleme-de-la-republique.html |site=www.grandsudinsolite.fr |consulté le=2019-08-05 }}&lt;/ref&gt;. En mai, es malauta, allegoria de la França rosegada per la monarquia (la garison essenr la Revolucion)&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=L'origine occitane de Marianne, symbole de la République - Forum de Philisto |url=https://www.philisto.fr/sujet-393-1.html |site=www.philisto.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. C'est apparemment la première mention de ce prénom associé à la République. <br /> <br /> Se va espandir per [[Occitània]] tota, mas sens anar pus luenh à cause de la différence des [[patois]] en France. Après plus de soixante ans, elle atteint finalement [[Paris]] et devient le nom de un dels principals simbòls republicans français. Calguèt pasmens esperar 1976 pour que des habitants de Puylaurens ne trouvent un manuscrit de la musique et fasse reconnaître Guillaume Lavabre comme « père » de Marianne&lt;ref&gt;{{Lien web |langue= |titre=Humanité, Marianne |url=https://www.humanite.fr/node/232309 |site=www.google.com |périodique= |date= |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> ; Paroles<br /> {| border=0<br /> |-<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La Garisou de Marianno'''''&lt;ref name=&quot;Ara&quot;&gt;{{pdf}} {{lien web |langue=fr |titre=La République en Auvergne |url=http://www.auvergne-inventaire.fr/content/download/9618/89679/file/1_Les images de la République en Auvergne.pdf |site=www.auvergne-inventaire.fr |date=2016 |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;<br /> :''Marianno, trop attacado''<br /> :''D’uno forto malautié,''<br /> :''Ero toujour maltratado,''<br /> :''Et mourio de caytibié.''<br /> ::''Lou Medeci''<br /> ::''San la gari,''<br /> :''Er neyt &amp; jour la fasio souffri''<br /> :''Le nouvel Poudé exécutif''<br /> :''Ben d’y fa prené un boumitif''<br /> :''Per y dégatxa le palmou :''<br /> :''Marianno fe trobe millou (bis).''<br /> :''(…)''<br /> :''Dillo, Kellerman, Custino,''<br /> :''Au coumençat de cassa''<br /> :''La trop mayssanto bermino''<br /> :''Qu'a manqua de l'estouffa''<br /> ::''Et le dedins''<br /> ::''Daïs intestins''<br /> :''Sarau leou sans de vers tant malins,''<br /> :''Et l’elixir de Dumouriès,''<br /> :''Frétat à la planto das pés,''<br /> :''Y pla dégastat le palmou :''<br /> :''Marianno se trobé millou (bis).''<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La guérison de Marianne'''''<br /> :Marianne, trop attaquée<br /> :D'une grosse maladie,<br /> :Était toujours maltraitée,<br /> :Et mourait de caitivièr.<br /> ::Le médecin,<br /> ::Sans la guérir,<br /> :Nuit et jour la faisait souffrir.<br /> :Le nouveau pouvoir exécutif<br /> :Vient de lui faire prendre un vomitif<br /> :Pour lui dégager le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> :(…)<br /> :Dillon, Kellerman, Custine,<br /> :Ont commencé de chasser<br /> :La trop méchante vermine<br /> :Qui a failli l’étouffer<br /> ::Et l’intérieur<br /> ::Des intestins<br /> :Sera bientôt débarrassé de vers si malins,<br /> :Et l'élixir de Dumouriez,<br /> :Frotté à la plante des pieds,<br /> :Lui a bien dégagé le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> |}<br /> <br /> === Fin de vida ===<br /> Guillaume Lavabre quitte Puylaurens et sa famille pour s'installer à [[Toulouse]]. Il ne connut pas la gloire ni la richesse, malgré quelques poèmes assez célèbres. Opportuniste, il écrivit même un poème à la gloire des [[Maison capétienne de Bourbon|Bourbons]], lors du retour de [[Louis XVIII]] (''Le Lys et l'Olivier''). Il meurt finalement le {{date-|23 mars 1845}}, à l'[[hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]. Il est alors âgé de 89 ans&lt;ref&gt;{{Ouvrage|langue=Francais|auteur1=Olivier et Paula Astruc|titre=Les mystères du Tarn|lieu=|éditeur=De Borée|date=2007|pages totales=408|isbn=9782844945075}}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * {{Ouvrage |langue=fr |auteur=[[Maurice Agulhon]] et [[Pierre Bonte]] |titre=Marianne : les visages de la République |éditeur=[[Gallimard]] |collection=[[Découvertes Gallimard]] / Histoire ({{n°|146}})|lieu=Paris |année=1992 |pages totales=128 |isbn=2-07-053208-9 |présentation en ligne=http://www.gallimard.fr/Catalogue/GALLIMARD/Decouvertes-Gallimard/Decouvertes-Gallimard/Histoire/Marianne |id=visage-republique }}<br /> <br /> == Notes et références ==<br /> {{Références|colonnes=2}}<br /> <br /> == Liens externes ==<br /> * {{Autorité}}<br /> * {{Bases musique}}<br /> <br /> {{Portail|République|France|histoire|Tarn}}<br /> <br /> [[Catégorie:République]]<br /> <br /> ==Sicomòr==<br /> {{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> Lo '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;homotypique&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montanhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> == Utilizacion ==<br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> <br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. Les forestiers le classent parmi les ''feuillus précieux'' et préconisent de le planter en mélange avec d'autres essences à croissance rapide telles que le frêne et le merisier.<br /> <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dinss los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> === Articles conèxes ===<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461790</id> <title>Utilizaire:Jiròni</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461790"/> <updated>2025-01-23T12:43:42Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Nòtas e referéncias */</p> <hr /> <div>{{BUdebuta<br /> | alinhament = right<br /> | marge =<br /> | colorfons = <br /> | colorbordadura = #b71234<br /> | extra-css =<br /> | colortèxte = #000000<br /> | tèxte = <br /> }}<br /> {{Utilizaire Tèrra}}<br /> {{Utilizaire cambiament climatic}}<br /> {{Boita d'utilizaire||demòra Euròpa|Wikipedian d'Occitània|Wikipedian lengadocian|Wikioc}}<br /> {{Babel-5|fr|oc-4|ca-2|en-1|es-1}}<br /> {{BUfin}}<br /> ==Aisinas lingüisticas==<br /> *Lo Congrès Multidiccionari [https://locongres.org/oc/aplicacions/dicodoc-oc/dicodoc-recerca]<br /> *IEO París, documents per l'estudi de la lenga occitana: [http://ieoparis.free.fr/delo.html]<br /> *Diccionari de Cantalausa en linha: [http://www.ieo12.org/node/40]<br /> *Gran Diccionari de la llengua catalana: [http://www.diccionari.cat/] <br /> *DIEC 2: [http://dlc.iec.cat/] <br /> *Toponims internacionals en occitan: [http://www.geocities.ws/guilhem_nou/toponims/toponims.htm]<br /> *Gramatica occitana [http://www.orbilat.com/Languages/Occitan/Grammar/index.html]<br /> *Conjugason [http://occitanet.free.fr/ling/conjocreg.htm]<br /> *Thesoc [http://thesaurus.unice.fr/]<br /> *Diccionari d'ancian occitan auvernhat: mauriagués e sanflorenc (1340-1540)[https://books.google.fr/books?id=jlFnmgzMVEUC&amp;pg=PA470&amp;lpg=PA470&amp;dq=la+chap%C3%A8la+d%27anhon&amp;source=bl&amp;ots=ae4s6ZUuyD&amp;sig=9XzC4EbRtaajrV0bMfY5b8SmgMM&amp;hl=oc&amp;sa=X&amp;ved=0ahUKEwjH8Z_v7cfJAhWThhoKHRFhBigQ6AEIOzAJ#v=onepage&amp;q=la%20chap%C3%A8la%20d'anhon&amp;f=false]<br /> <br /> {{Wiktionary|estèla}}<br /> {{Pagina personala}}<br /> <br /> ==Infobox_País==<br /> {{Infobox_País<br /> |carta=cap<br /> |nom_local=&lt;small&gt;''''&lt;/small&gt;<br /> |lenga=<br /> |nom_occitan=<br /> |de=<br /> |imatge_bandièra=<br /> |ligam_bandièra=<br /> |imatge_blason= <br /> |ligam_blason=<br /> |imatge_mapa=<br /> |devisa=<br /> |lengas= [[]]<br /> |capitala=[[]]<br /> |coordenadas_capitala={{coord|||||||type:country()|display=inline}} |<br /> | ligam_vilas=<br /> | títol_mai_granda_vila=Mai granda vila<br /> | mai_granda_vila=[[]]<br /> |tipe_govèrn=<br /> | títols_dirigents= <br /> | noms_dirigents=<br /> |superfícia_reng=<br /> |superfícia_totala={{formatnum:}}<br /> |percentatge_aiga={{unitat|,|%}}<br /> |populacion_reng=<br /> |populacion_totala={{formatnum:}}<br /> |populacion_annada=<br /> |densitat=<br /> |tipe_independéncia=<br /> |país_independéncia= <br /> |data_independéncia=<br /> |païses frontalièrs=<br /> |gentilici= <br /> |PIB_annada=<br /> |PIB= <br /> |PIB_categoria=<br /> |PIB_reng=<br /> |IDH_annada=<br /> |IDH= <br /> |IDH_categoria=<br /> |IDH_reng=<br /> |còde_país=<br /> | moneda =<br /> | còde_moneda=<br /> |fus_orari=<br /> |imne_nacional=<br /> |domeni_internet=[[.]]<br /> |indicatiu_telefonic=<br /> | organizacions_internacionalas=<br /> }}<br /> <br /> ==Infobox vila==<br /> {{Infobox Vila<br /> |carta=<br /> |nom= <br /> |nom2=<br /> |imatge= <br /> |legenda=<br /> |blason= <br /> |bandièra= <br /> |nom de division1=País<br /> |division1={{nom del País}}<br /> |títol autoritat= <br /> |autoritat= <br /> |nom de division2=<br /> |division2=<br /> |títol autoritat2=<br /> |cp= <br /> |mapa= <br /> |imatge de mapa=<br /> |latitud= <br /> |longitud= <br /> |estatut= <br /> |altitud= <br /> |altmax =<br /> |populacion= {{formatnum:}}<br /> |annada-pop=[[]]<br /> |superfícia= <br /> |sits-toristics=<br /> |divèrs= <br /> |url= http:<br /> |imatgeloc=<br /> }}<br /> ==Infobox Comuna italiana==<br /> {{Comuna italiana<br /> |nom= <br /> |nomItalian= <br /> |imatge=<br /> |blason=<br /> |reg=<br /> |prov=<br /> |istat=<br /> |cp=<br /> |tel=<br /> |latitudgrad=<br /> |latitudminuta=<br /> |latitudsegonda=<br /> |longitudgrad=<br /> |longitudminuta=<br /> |longitudsegonda=<br /> |mej=<br /> |km²=<br /> |pop=<br /> |date-pop=<br /> |dens=<br /> |code_cadastre= <br /> |Gentilici=<br /> |Patron= <br /> |Fèsta_patronala=<br /> |sit_web= }}<br /> ==Infobox Comuna d'Espanha==<br /> {{Infobox Comuna d'Espanha<br /> |nom=<br /> |nom2<br /> |bandièra=<br /> |blason=<br /> |imatge=<br /> |legenda=<br /> |comauto={{}}<br /> |província=<br /> |comarca=<br /> |districte=<br /> |cp=<br /> |cònsol=<br /> |mandat=<br /> | longitud = <br /> | latitud = <br /> |alt min=<br /> |alt mej=<br /> |alt max=<br /> |ectaras=<br /> |km²=<br /> |ine=<br /> |sens=<br /> |data-sens=<br /> |dens=<br /> |nomab=<br /> |sitweb=<br /> |mapa=<br /> |mapa2=<br /> }}<br /> ==Infobox comuna alemanda==<br /> {{Comuna alemanda<br /> |nomoficial=<br /> |nomvila=<br /> |imatge=<br /> |imatgeblason=<br /> |land=<br /> |districte=<br /> |arr=<br /> |còdicom=<br /> |indicatiutel=<br /> |cp= <br /> |imatriculacion=<br /> |latitud=<br /> |longitud=<br /> |altitud=<br /> |superficia= <br /> |populacion<br /> |data-pop=<br /> |dens=<br /> |quartièrs=<br /> |weblabel=<br /> |legislatura=<br /> |cònsol=<br /> |partits=<br /> }}<br /> ==Infobox identitat==<br /> {{Infobox Identitat<br /> | tematica = <br /> | carta = <br /> | nom = <br /> | nomdebateg = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | talhaimatge(en px) = <br /> | datadenaissença = <br /> | luòcdenaissença = <br /> | datadedecès = <br /> | luòcdedecès = <br /> | paísdorigina = <br /> | profession = <br /> | títol1 = <br /> | títol2 = <br /> | distincions =<br /> | omenatge = <br /> | autrasfoncions = <br /> | paire = <br /> | maire = <br /> | conjunt = <br /> | enfants = <br /> | mestressas = <br /> | Títol_politic = <br /> | Nacion = <br /> }}<br /> <br /> ==Infobox cap d'estat==<br /> {{Infobox Cap d'Estat<br /> | nom =<br /> |carta=cap<br /> | imatge = Fichièr:<br /> | talha imatge = <br /> | títol=<br /> | foncion1 = <br /> | debuta mandat1 = <br /> | fin mandat1 = <br /> | predecessor1 = <br /> | successor1 = <br /> | naissença = <br /> | luòc naissença = <br /> | decès = <br /> | luòc decès = <br /> | conjunt = <br /> | profession = <br /> | nacionalitat = <br /> | partit =<br /> | emblèma = <br /> | religion =<br /> | lista = <br /> }}<br /> ==Infobox politician==<br /> {{Infobox Politician<br /> | nom = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | foncion1 = <br /> | a partir del foncion1 = <br /> |fins al foncion1 =<br /> | predecessor 1 = <br /> | successor 2 =<br /> | a partir del foncion2 = <br /> | fins al foncion2 =<br /> | predecessor 2 = <br /> | a partir del foncion3 = <br /> | fins a foncion3 =<br /> | eleccion3 = <br /> | predecessor 3 = <br /> | nom naissença = <br /> | naissença = <br /> | luòc de naissença = <br /> | nationalitat = <br /> | partit = <br /> | universitat = <br /> }}<br /> ==Infobox Subjècte de la federacion de Russia==<br /> {{Subjècte federal de Russia<br /> |carta=ru<br /> | nom_local = <br /> | imatge_bandièra = <br /> | ligam_bandièra =<br /> | imatge_blason = <br /> | ligam_blason <br /> | imatge_mapa = <br /> | lengas = [[rus]], <br /> | estatut = [[Republicas de Russia|Republica]]<br /> | capitala = <br /> | tipe_govèrn = <br /> | títols_dirigents = president<br /> | noms_dirigents = <br /> | superfícia = <br /> | populacion_totala = <br /> | populacion_annada = <br /> | densitat = <br /> | moneda = <br /> | fus_orari = <br /> | domeni_internet = <br /> | indicatiu_telefonic = <br /> | nòtas = <br /> }}<br /> ==Colors==<br /> &lt;center&gt;<br /> {| cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;2px&quot; style=&quot;border:solid 1px black; background:white; padding:1em; align=center;&quot;<br /> |-<br /> | bgcolor=&quot;#E5E5E5&quot; | #E5E5E5<br /> | bgcolor=&quot;#ECECEC&quot; | #ECECEC<br /> | bgcolor=&quot;#DFDFDF&quot; | #DFDFDF<br /> | bgcolor=&quot;#B2B2B2&quot; | #B2B2B2<br /> | bgcolor=&quot;#868686&quot; | #868686<br /> |- 0<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5E5&quot; | #FFE5E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2B2&quot; | #FFB2B2<br /> | bgcolor=&quot;#FF8080&quot; | #FF8080<br /> | bgcolor=&quot;#CC6666&quot; | #CC6666<br /> | bgcolor=&quot;#994C4C&quot; | #994C4C<br /> |- 22<br /> | bgcolor=&quot;#FFEFE5&quot; | #FFEFE5<br /> | bgcolor=&quot;#FFCFB2&quot; | #FFCFB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFAE80&quot; | #FFAE80<br /> | bgcolor=&quot;#CC8B66&quot; | #CC8B66<br /> | bgcolor=&quot;#99694C&quot; | #99694C<br /> |- 45<br /> | bgcolor=&quot;#FFF9E5&quot; | #FFF9E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFECB2&quot; | #FFECB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFDF80&quot; | #FFDF80<br /> | bgcolor=&quot;#CCB266&quot; | #CCB266<br /> | bgcolor=&quot;#99864C&quot; | #99864C<br /> |- 67<br /> | bgcolor=&quot;#FCFFE5&quot; | #FCFFE5<br /> | bgcolor=&quot;#F6FFB2&quot; | #F6FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#F0FF80&quot; | #F0FF80<br /> | bgcolor=&quot;#C0CC66&quot; | #C0CC66<br /> | bgcolor=&quot;#90994C&quot; | #90994C<br /> |- 90<br /> | bgcolor=&quot;#F2FFE5&quot; | #F2FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#D9FFB2&quot; | #D9FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#BFFF80&quot; | #BFFF80<br /> | bgcolor=&quot;#99CC66&quot; | #99CC66<br /> | bgcolor=&quot;#73994C&quot; | #73994C<br /> |- 112<br /> | bgcolor=&quot;#E9FFE5&quot; | #E9FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#BDFFB2&quot; | #BDFFB2<br /> | bgcolor=&quot;#90FF80&quot; | #90FF80<br /> | bgcolor=&quot;#74CC66&quot; | #74CC66<br /> | bgcolor=&quot;#57994C&quot; | #57994C<br /> |- 135<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFEC&quot; | #E5FFEC<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFC6&quot; | #B2FFC6<br /> | bgcolor=&quot;#80FF9F&quot; | #80FF9F<br /> | bgcolor=&quot;#66CC80&quot; | #66CC80<br /> | bgcolor=&quot;#4C9960&quot; | #4C9960<br /> |- 157<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFF5&quot; | #E5FFF5<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFE2&quot; | #B2FFE2<br /> | bgcolor=&quot;#80FFCE&quot; | #80FFCE<br /> | bgcolor=&quot;#66CCA5&quot; | #66CCA5<br /> | bgcolor=&quot;#4C997C&quot; | #4C997C<br /> |- 180<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFFF&quot; | #E5FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFFF&quot; | #B2FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#80FFFF&quot; | #80FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#66CCCC&quot; | #66CCCC<br /> | bgcolor=&quot;#4C9999&quot; | #4C9999<br /> |- 202<br /> | bgcolor=&quot;#E5F6FF&quot; | #E5F6FF<br /> | bgcolor=&quot;#B2E3FF&quot; | #B2E3FF<br /> | bgcolor=&quot;#80D0FF&quot; | #80D0FF<br /> | bgcolor=&quot;#66A7CC&quot; | #66A7CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C7D99&quot; | #4C7D99<br /> |- 225<br /> | bgcolor=&quot;#E5ECFF&quot; | #E5ECFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2C6FF&quot; | #B2C6FF<br /> | bgcolor=&quot;#809FFF&quot; | #809FFF<br /> | bgcolor=&quot;#6680CC&quot; | #6680CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C6099&quot; | #4C6099<br /> |- 247<br /> | bgcolor=&quot;#E8E5FF&quot; | #E8E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#BBB2FF&quot; | #BBB2FF<br /> | bgcolor=&quot;#8E80FF&quot; | #8E80FF<br /> | bgcolor=&quot;#7266CC&quot; | #7266CC<br /> | bgcolor=&quot;#554C99&quot; | #554C99<br /> |- 270<br /> | bgcolor=&quot;#F2E5FF&quot; | #F2E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#D9B2FF&quot; | #D9B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#BF80FF&quot; | #BF80FF<br /> | bgcolor=&quot;#9966CC&quot; | #9966CC<br /> | bgcolor=&quot;#734C99&quot; | #734C99<br /> |- 292<br /> | bgcolor=&quot;#FCE5FF&quot; | #FCE5FF<br /> | bgcolor=&quot;#F5B2FF&quot; | #F5B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#EE80FF&quot; | #EE80FF<br /> | bgcolor=&quot;#BE66CC&quot; | #BE66CC<br /> | bgcolor=&quot;#8F4C99&quot; | #8F4C99<br /> |- 315<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5F9&quot; | #FFE5F9<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2EC&quot; | #FFB2EC<br /> | bgcolor=&quot;#FF80DF&quot; | #FF80DF<br /> | bgcolor=&quot;#CC66B2&quot; | #CC66B2<br /> | bgcolor=&quot;#994C86&quot; | #994C86<br /> |- 337<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5EF&quot; | #FFE5EF<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2D0&quot; | #FFB2D0<br /> | bgcolor=&quot;#FF80B0&quot; | #FF80B0<br /> | bgcolor=&quot;#CC668D&quot; | #CC668D<br /> | bgcolor=&quot;#994C6A&quot; | #994C6A<br /> |}<br /> &lt;/center&gt;<br /> <br /> {| border=&quot;2&quot; align=&quot;center&quot; cellpadding=&quot;0&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001100 | &lt;font color=#ffffff&gt;001100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002200 | &lt;font color=#ffffff&gt;002200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003300 | &lt;font color=#ffffff&gt;003300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004400 | &lt;font color=#ffffff&gt;004400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005500 | &lt;font color=#ffffff&gt;005500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006600 | 006600<br /> | bgcolor=#007700 | &lt;font color=#ffffff&gt;007700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008800 | 008800<br /> | bgcolor=#009000 | &lt;font color=#ffffff&gt;009000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00a000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00a000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00b000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00b000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00c000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00c000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00d000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00d000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00e000 | 00e000<br /> | bgcolor=#00f000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00ff00&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11f011 | 11f011<br /> | bgcolor=#22ff22 | &lt;font color=#ffffff&gt;22ff22&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33ff33 | &lt;font color=#ffffff&gt;33ff33&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#44ff44 | &lt;font color=#ffffff&gt;44ff44&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#55ff55 | &lt;font color=#ffffff&gt;55ff55&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | 77ff77<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | 99ff99<br /> | bgcolor=#aaffaa | &lt;font color=#121212&gt;aaffaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbffbb | &lt;font color=#22222&gt;bbffbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccffcc | &lt;font color=#ff0000&gt;ccffcc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddffdd | &lt;font color=#0000ff&gt;ddffdd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeffee | &lt;font color=#00ff00&gt;eeffee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | &lt;font color=#010101&gt;ffffff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110000 | &lt;font color=#ffffff&gt;110000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220000 | &lt;font color=#ffffff&gt;220000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330000 | &lt;font color=#ffffff&gt;330000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440000 | &lt;font color=#ffffff&gt;440000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550000 | &lt;font color=#ffffff&gt;550000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660000 | 660000<br /> | bgcolor=#770000 | &lt;font color=#ffffff&gt;770000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880000 | 880000<br /> | bgcolor=#990000 | &lt;font color=#ffffff&gt;990000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;aa0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#b00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;b00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#cc0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;cc0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#d00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;d00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ee0000 | ee0000<br /> | bgcolor=#f00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff0000&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#f11111 | f11111<br /> | bgcolor=#f22222 | &lt;font color=#ffffff&gt;f22222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f33333 | &lt;font color=#ffffff&gt;f33333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f44444 | &lt;font color=#ffffff&gt;f44444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff5555 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff5555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff6666 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff6666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff7777 | ff7777<br /> | bgcolor=#ff8888 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff8888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff9999 | ff9999<br /> | bgcolor=#ffaaaa | &lt;font color=#121212&gt;ffaaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffbbbb | &lt;font color=#22222&gt;ffbbbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffcccc | &lt;font color=#ff0000&gt;ffcccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffdddd | &lt;font color=#0000ff&gt;ffdddd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffeeee | &lt;font color=#00ff00&gt;ffeeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f0f0f0| &lt;font color=#010101&gt;f0f0f0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;|- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#000011 | &lt;font color=#ffffff&gt;000011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000022 | &lt;font color=#ffffff&gt;000022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000033 | &lt;font color=#ffffff&gt;000033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00005f | &lt;font color=#ffffff&gt;00005f&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000060 | 000060<br /> | bgcolor=#000077 | &lt;font color=#ffffff&gt;000077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000088 | 000088<br /> | bgcolor=#000099 | &lt;font color=#ffffff&gt;000099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000aa | &lt;font color=#ffffff&gt;0000aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000bf | &lt;font color=#ffffff&gt;0000bf&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000c0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000c0&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000dd | &lt;font color=#ffffff&gt;0000dd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ee | 0000ee<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000ff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#1111ff | 1111ff<br /> | bgcolor=#2222ff | &lt;font color=#ffffff&gt;2222ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#3333ff | &lt;font color=#ffffff&gt;3333ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#4444ff | &lt;font color=#ffffff&gt;4444ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#5555ff | &lt;font color=#ffffff&gt;5555ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#6666ff | &lt;font color=#ffffff&gt;6666ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#7777ff | 7777ff<br /> | bgcolor=#8888ff | &lt;font color=#ffffff&gt;8888ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9999ff | 9999ff<br /> | bgcolor=#aaaaff | &lt;font color=#121212&gt;aaaaff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbbff | &lt;font color=#22222&gt;bbbbff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccccff | &lt;font color=#ff0000&gt;ccccff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddddff | &lt;font color=#0000ff&gt;ddddff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeeff | &lt;font color=#00ff00&gt;eeeeff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeef0| &lt;font color=#010101&gt;eeeef0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110011 | &lt;font color=#ffffff&gt;110011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220022 | &lt;font color=#ffffff&gt;220022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330033 | &lt;font color=#ffffff&gt;330033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440044 | &lt;font color=#ffffff&gt;440044&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550055 | &lt;font color=#ffffff&gt;550055&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660066 | &lt;font color=#ffffff&gt;660066&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#770077 | &lt;font color=#ffffff&gt;770077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880088 | &lt;font color=#ffffff&gt;880088&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#990099 | &lt;font color=#ffffff&gt;990099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa00aa | &lt;font color=#ffffff&gt;aa00aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bb00bb | bb00bb<br /> | bgcolor=#cc00cc | &lt;font color=#ffffff&gt;cc00cc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dd00dd | dd00dd<br /> | bgcolor=#ee00ee | &lt;font color=#ffffff&gt;ee00ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff00ff | ff00ff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff11ff | ff11ff<br /> | bgcolor=#ff22ff | ff22ff<br /> | bgcolor=#ff33ff | ff33ff<br /> | bgcolor=#ff44ff | ff44ff<br /> | bgcolor=#ff55ff | ff55ff<br /> | bgcolor=#ff66ff | ff66ff<br /> | bgcolor=#ff77ff | ff77ff<br /> | bgcolor=#ff88ff | ff88ff<br /> | bgcolor=#ff99ff | ff99ff<br /> | bgcolor=#ffaaff | ffaaff<br /> | bgcolor=#ffbbff | ffbbff<br /> | bgcolor=#ffccff | ffccff<br /> | bgcolor=#ffddff | ffddff<br /> | bgcolor=#ffeeff | ffeeff<br /> | bgcolor=#f0eeff | f0eeff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001111 | &lt;font color=#ffffff&gt;001111&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002222 | &lt;font color=#ffffff&gt;002222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003333 | &lt;font color=#ffffff&gt;003333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004444 | &lt;font color=#ffffff&gt;004444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005555 | &lt;font color=#ffffff&gt;005555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006666 | &lt;font color=#ffffff&gt;006666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#007777 | &lt;font color=#ffffff&gt;007777&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008888 | &lt;font color=#ffffff&gt;008888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#009999 | &lt;font color=#ffffff&gt;009999&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00aaaa | &lt;font color=#ffffff&gt;00aaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00bbbb | 00bbbb<br /> | bgcolor=#00cccc | &lt;font color=#ffffff&gt;00cccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00dddd | 00dddd<br /> | bgcolor=#00eeee | &lt;font color=#ffffff&gt;00eeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00ffff | 00ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11ffff | 11ffff<br /> | bgcolor=#22ffff | 22ffff<br /> | bgcolor=#33ffff | 33ffff<br /> | bgcolor=#44ffff | 44ffff<br /> | bgcolor=#55ffff | 55ffff<br /> | bgcolor=#66ffff | 66ffff<br /> | bgcolor=#77ffff | 77ffff<br /> | bgcolor=#88ffff | 88ffff<br /> | bgcolor=#99ffff | 99ffff<br /> | bgcolor=#aaffff | aaffff<br /> | bgcolor=#bbffff | bbffff<br /> | bgcolor=#ccffff | ccffff<br /> | bgcolor=#ddffff | ddffff<br /> | bgcolor=#eeffff | eeffff<br /> | bgcolor=#f0ffff | f0ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#111100 | &lt;font color=#ffffff&gt;111100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#222200 | &lt;font color=#ffffff&gt;222200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#333300 | &lt;font color=#ffffff&gt;333300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#444400 | &lt;font color=#ffffff&gt;444400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#555500 | &lt;font color=#ffffff&gt;555500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#666600 | &lt;font color=#ffffff&gt;666600&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#777700 | &lt;font color=#ffffff&gt;777700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#888800 | &lt;font color=#ffffff&gt;888800&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#999900 | &lt;font color=#ffffff&gt;999900&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aaaa00 | &lt;font color=#ffffff&gt;aaaa00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbb00 | bbbb00<br /> | bgcolor=#cccc00 | &lt;font color=#ffffff&gt;cccc00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dddd00 | dddd00<br /> | bgcolor=#eeee00 | &lt;font color=#ffffff&gt;eeee00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffff00 | ffff00<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ffff11 | ffff11<br /> | bgcolor=#ffff22 | ffff22<br /> | bgcolor=#ffff33 | ffff33<br /> | bgcolor=#ffff44 | ffff44<br /> | bgcolor=#ffff55 | ffff55<br /> | bgcolor=#ffff66 | ffff66<br /> | bgcolor=#ffff77 | ffff77<br /> | bgcolor=#ffff88 | ffff88<br /> | bgcolor=#ffff99 | ffff99<br /> | bgcolor=#ffffaa | ffffaa<br /> | bgcolor=#ffffbb | ffffbb<br /> | bgcolor=#ffffcc | ffffcc<br /> | bgcolor=#ffffdd | ffffdd<br /> | bgcolor=#ffffee | ffffee<br /> | bgcolor=#123456 | 123456<br /> <br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> <br /> | bgcolor=#ff8080 | FF8080<br /> | bgcolor=#ffff80 | FFFF80<br /> | bgcolor=#80ff80 | 80FF80<br /> | bgcolor=#00ff80 | 00FF80<br /> | bgcolor=#80FFFF | 80FFFF<br /> | bgcolor=#0080FF | 0080FF<br /> | bgcolor=#ff80c0 | FF80C0<br /> | bgcolor=#ff80ff | FF80FF<br /> | bgcolor=#ff0000 | FF0000<br /> | bgcolor=#ffff00 | FFFF00<br /> | bgcolor=#80ff00 | 80FF00<br /> | bgcolor=#00ff40 | 00FF40<br /> | bgcolor=#00ffff | 00FFFF<br /> | bgcolor=#0080c0 | 0080C0<br /> | bgcolor=#8080c0 | 8080C0<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff00ff | FF00FF<br /> | bgcolor=#804040 | &lt;font color=#ffffff&gt;804040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8040 | FF8040<br /> | bgcolor=#00ff00 | 00FF00<br /> | bgcolor=#008080 | &lt;font color=#ffffff&gt;008080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004080 | &lt;font color=#ffffff&gt;004080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8080ff | 8080FF<br /> | bgcolor=#800040 | &lt;font color=#ffffff&gt;800040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff0080 | FF0080<br /> | bgcolor=#800000 | &lt;font color=#ffffff&gt;800000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8000 | FF8000<br /> | bgcolor=#008000 | &lt;font color=#ffffff&gt;008000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008040 | &lt;font color=#ffffff&gt;008040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000FF&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000a0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000A0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#800080 | &lt;font color=#ffffff&gt;800080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8000ff | 8000FF<br /> | bgcolor=#400000 | &lt;font color=#ffffff&gt;400000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#804000 | &lt;font color=#ffffff&gt;804000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004000 | &lt;font color=#ffffff&gt;004000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004040 | &lt;font color=#ffffff&gt;004040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000080 | &lt;font color=#ffffff&gt;000080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400080 | &lt;font color=#ffffff&gt;400080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000000 | &lt;font color=#ffffff&gt;000000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808000 | &lt;font color=#ffffff&gt;808000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808040 | &lt;font color=#ffffff&gt;808040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808080 | &lt;font color=#ffffff&gt;808080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#408080 | &lt;font color=#ffffff&gt;408080&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#c0c0c0 | C0C0C0<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | FFFFFF<br /> | bgcolor=#003b00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003b00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003d00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003d00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003200 | &lt;font color=#ffffff&gt;003200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003400 | &lt;font color=#ffffff&gt;003400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003500 | &lt;font color=#ffffff&gt;003500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003600 | 003600<br /> | bgcolor=#003700 | &lt;font color=#ffffff&gt;003700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003800 | 003800<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | &lt;font color=#ffffff&gt;77ff77&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | &lt;font color=#ffffff&gt;99ff99&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#571085 | &lt;font color=#ffffff&gt;571085&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#fd36gf | fd36gf<br /> | bgcolor=#456468 | &lt;font color=#ffffff&gt;456468&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dg4562 | dg4562<br /> | bgcolor=#aa44ee | &lt;font color=#ffffff&gt;aa44ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33dfdd | 33dfdd<br /> | bgcolor=#232526 | &lt;font color=#ffffff&gt;232526&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9945ff | 9945ff<br /> | bgcolor=#989898 | &lt;font color=#ffffff&gt;989898&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#981245 | 981245<br /> | bgcolor=#123299 | &lt;font color=#ffffff&gt;123299&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#155115 | 155115<br /> | bgcolor=#666666 | 666666<br /> | bgcolor=#afaf00 | &lt;font color=#ffffff&gt;afaf00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00afaf | 00afaf<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> |}<br /> <br /> ==Traduccion de las legendas dels imatges de [[glacièr]]==<br /> [[Imatge:Arranque glaciar.svg|thumb|left|200px|de traduire]]<br /> *Arrancament glaciari<br /> *Flus de glaç<br /> *Abrasion glaciària<br /> <br /> [[Imatge:Retroceso Glaciar Lmb.png|thumb|right|500px|de traduire]]<br /> *Recuolament del glacièr<br /> *lièch de ròcas<br /> *Morrena de fons <br /> *Kame <br /> *Kettles (olas de gigant)<br /> *Plana aluviala<br /> *Morrena terminala<br /> *Drumlins<br /> *Esker<br /> <br /> [[Imatge:Glacier weight effects Lmb.png|thumb|left|300px|de traduire]]<br /> '''A'''<br /> *Glacièr<br /> *Subsidéncia de la rusca<br /> *Illustracion simplificada que mostra la subsidéncia e lo rebombiment de la rusca produït per las diferéncias de cargas degudas als glacièrs.<br /> <br /> '''B'''<br /> *Rebombiment de la rusca<br /> *Al nòrd de Canadà e en Escandinàvia lo glaç glaciari s'amolona en bonhant la superfícia.<br /> *Dempuèi que lo glaç se fond, i a agut un reajustament de la rusca.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ==Guillaume Lavabre== <br /> {{Infobox Biografia<br /> | entete = <br /> | charte = <br /> | nom = <br /> | image = Marianne Dordogne.JPG<br /> | légende = Marianne, allégorie de la République française qu'il a nommé<br /> | upright = <br /> | graphie originale = <br /> | nom de naissance = <br /> | surnom = <br /> | date de naissance = 1er mai 1755<br /> | lieu de naissance = [[Puylaurens]]<br /> | date de décès = 23 mars 1845<br /> | qualificatif date = <br /> | lieu de décès = [[Hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]<br /> | nationalité = [[Français (peuple) | Francais]]<br /> | pays de résidence = {{France}}<br /> | diplôme = <br /> | profession = [[Cordonnier]]<br /> | activités = Poète<br /> | autres activités = <br /> | formation = <br /> | hommage = Rue &quot;Guillaume Lavabre&quot; à [[Puylaurens]]<br /> | ascendants = <br /> | conjoint = <br /> | descendants = <br /> | famille = <br /> | notes = <br /> | signature = <br /> | emblème = <br /> | légende emblème = <br /> }}<br /> <br /> '''Guillaume Lavabre''' foguèt un [[cordonièr]] originari de [[Puèglaurenç]] dins [[Tarn (departament)|Tarn]], nascut en mai de [[1755]] e mòrt lo [[23 de març]] de [[1845]] a [[Tolosa]]. Compausèt la cançon ''La Garisou de Marianno'', que donèt lo sieu nom a [[Marianne]], allegoria de la [[Republica francesa]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> === Joinessa===<br /> Nascut a Puèglaurenç en mai 1755&lt;ref&gt;{{ligam web |langue=fr |titre=Guillaume Lavabre |url=https://data.bnf.fr/fr/13009144/guillaume_lavabre/ |site=data.bnf.fr |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;, Guillaume Lavabre teniá una botiga de cordonièr per la carrièra Folimon, sus las nautours de la vila. Èra tanben poèta a sas oras.<br /> <br /> === Composicion de ''La Garisou de Marianno'' ===<br /> Durant la Revolucion francesa, en [[setembre]] de [[1792]], escriguèt la cançon en prenent per basa l'aire de la cançon ''Des petits Savoyards''&lt;ref&gt;{{Ligam web |langue=fr |titre=La Marianne est Tarnaise |url=https://www.ladepeche.fr/article/1999/09/19/233143-la-marianne-est-tarnaise.html |site=ladepeche.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. Écrite en [[occitan]], elle se traduit par « La guérison de Marianne ». Il y nomme la République « Marianne », en utilisant un prénom très répandu dans sa région&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=Puylaurens, berceau de Marianne, emblème de la République - Puylaurens - Tarn - Midi-Pyrénées - Grand Sud Insolite et Secret |url=http://www.grandsudinsolite.fr/1284-81-tarn-le-berceau-de-marianne--embleme-de-la-republique.html |site=www.grandsudinsolite.fr |consulté le=2019-08-05 }}&lt;/ref&gt;. En mai, es malauta, allegoria de la França rosegada per la monarquia (la garison essenr la Revolucion)&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=L'origine occitane de Marianne, symbole de la République - Forum de Philisto |url=https://www.philisto.fr/sujet-393-1.html |site=www.philisto.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. C'est apparemment la première mention de ce prénom associé à la République. <br /> <br /> Se va espandir per [[Occitània]] tota, mas sens anar pus luenh à cause de la différence des [[patois]] en France. Après plus de soixante ans, elle atteint finalement [[Paris]] et devient le nom de un dels principals simbòls republicans français. Calguèt pasmens esperar 1976 pour que des habitants de Puylaurens ne trouvent un manuscrit de la musique et fasse reconnaître Guillaume Lavabre comme « père » de Marianne&lt;ref&gt;{{Lien web |langue= |titre=Humanité, Marianne |url=https://www.humanite.fr/node/232309 |site=www.google.com |périodique= |date= |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> ; Paroles<br /> {| border=0<br /> |-<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La Garisou de Marianno'''''&lt;ref name=&quot;Ara&quot;&gt;{{pdf}} {{lien web |langue=fr |titre=La République en Auvergne |url=http://www.auvergne-inventaire.fr/content/download/9618/89679/file/1_Les images de la République en Auvergne.pdf |site=www.auvergne-inventaire.fr |date=2016 |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;<br /> :''Marianno, trop attacado''<br /> :''D’uno forto malautié,''<br /> :''Ero toujour maltratado,''<br /> :''Et mourio de caytibié.''<br /> ::''Lou Medeci''<br /> ::''San la gari,''<br /> :''Er neyt &amp; jour la fasio souffri''<br /> :''Le nouvel Poudé exécutif''<br /> :''Ben d’y fa prené un boumitif''<br /> :''Per y dégatxa le palmou :''<br /> :''Marianno fe trobe millou (bis).''<br /> :''(…)''<br /> :''Dillo, Kellerman, Custino,''<br /> :''Au coumençat de cassa''<br /> :''La trop mayssanto bermino''<br /> :''Qu'a manqua de l'estouffa''<br /> ::''Et le dedins''<br /> ::''Daïs intestins''<br /> :''Sarau leou sans de vers tant malins,''<br /> :''Et l’elixir de Dumouriès,''<br /> :''Frétat à la planto das pés,''<br /> :''Y pla dégastat le palmou :''<br /> :''Marianno se trobé millou (bis).''<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La guérison de Marianne'''''<br /> :Marianne, trop attaquée<br /> :D'une grosse maladie,<br /> :Était toujours maltraitée,<br /> :Et mourait de caitivièr.<br /> ::Le médecin,<br /> ::Sans la guérir,<br /> :Nuit et jour la faisait souffrir.<br /> :Le nouveau pouvoir exécutif<br /> :Vient de lui faire prendre un vomitif<br /> :Pour lui dégager le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> :(…)<br /> :Dillon, Kellerman, Custine,<br /> :Ont commencé de chasser<br /> :La trop méchante vermine<br /> :Qui a failli l’étouffer<br /> ::Et l’intérieur<br /> ::Des intestins<br /> :Sera bientôt débarrassé de vers si malins,<br /> :Et l'élixir de Dumouriez,<br /> :Frotté à la plante des pieds,<br /> :Lui a bien dégagé le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> |}<br /> <br /> === Fin de vida ===<br /> Guillaume Lavabre quitte Puylaurens et sa famille pour s'installer à [[Toulouse]]. Il ne connut pas la gloire ni la richesse, malgré quelques poèmes assez célèbres. Opportuniste, il écrivit même un poème à la gloire des [[Maison capétienne de Bourbon|Bourbons]], lors du retour de [[Louis XVIII]] (''Le Lys et l'Olivier''). Il meurt finalement le {{date-|23 mars 1845}}, à l'[[hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]. Il est alors âgé de 89 ans&lt;ref&gt;{{Ouvrage|langue=Francais|auteur1=Olivier et Paula Astruc|titre=Les mystères du Tarn|lieu=|éditeur=De Borée|date=2007|pages totales=408|isbn=9782844945075}}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * {{Ouvrage |langue=fr |auteur=[[Maurice Agulhon]] et [[Pierre Bonte]] |titre=Marianne : les visages de la République |éditeur=[[Gallimard]] |collection=[[Découvertes Gallimard]] / Histoire ({{n°|146}})|lieu=Paris |année=1992 |pages totales=128 |isbn=2-07-053208-9 |présentation en ligne=http://www.gallimard.fr/Catalogue/GALLIMARD/Decouvertes-Gallimard/Decouvertes-Gallimard/Histoire/Marianne |id=visage-republique }}<br /> <br /> == Notes et références ==<br /> {{Références|colonnes=2}}<br /> <br /> == Liens externes ==<br /> * {{Autorité}}<br /> * {{Bases musique}}<br /> <br /> {{Portail|République|France|histoire|Tarn}}<br /> <br /> [[Catégorie:République]]<br /> <br /> ==Sicomòr==<br /> {{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> Lo '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;homotypique&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montnhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> == Utilizacion ==<br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> <br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. Les forestiers le classent parmi les ''feuillus précieux'' et préconisent de le planter en mélange avec d'autres essences à croissance rapide telles que le frêne et le merisier.<br /> <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dinss los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> === Articles conèxes ===<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Boscassilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461789</id> <title>Utilizaire:Jiròni</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461789"/> <updated>2025-01-23T12:43:15Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Nòtas e referéncias */</p> <hr /> <div>{{BUdebuta<br /> | alinhament = right<br /> | marge =<br /> | colorfons = <br /> | colorbordadura = #b71234<br /> | extra-css =<br /> | colortèxte = #000000<br /> | tèxte = <br /> }}<br /> {{Utilizaire Tèrra}}<br /> {{Utilizaire cambiament climatic}}<br /> {{Boita d'utilizaire||demòra Euròpa|Wikipedian d'Occitània|Wikipedian lengadocian|Wikioc}}<br /> {{Babel-5|fr|oc-4|ca-2|en-1|es-1}}<br /> {{BUfin}}<br /> ==Aisinas lingüisticas==<br /> *Lo Congrès Multidiccionari [https://locongres.org/oc/aplicacions/dicodoc-oc/dicodoc-recerca]<br /> *IEO París, documents per l'estudi de la lenga occitana: [http://ieoparis.free.fr/delo.html]<br /> *Diccionari de Cantalausa en linha: [http://www.ieo12.org/node/40]<br /> *Gran Diccionari de la llengua catalana: [http://www.diccionari.cat/] <br /> *DIEC 2: [http://dlc.iec.cat/] <br /> *Toponims internacionals en occitan: [http://www.geocities.ws/guilhem_nou/toponims/toponims.htm]<br /> *Gramatica occitana [http://www.orbilat.com/Languages/Occitan/Grammar/index.html]<br /> *Conjugason [http://occitanet.free.fr/ling/conjocreg.htm]<br /> *Thesoc [http://thesaurus.unice.fr/]<br /> *Diccionari d'ancian occitan auvernhat: mauriagués e sanflorenc (1340-1540)[https://books.google.fr/books?id=jlFnmgzMVEUC&amp;pg=PA470&amp;lpg=PA470&amp;dq=la+chap%C3%A8la+d%27anhon&amp;source=bl&amp;ots=ae4s6ZUuyD&amp;sig=9XzC4EbRtaajrV0bMfY5b8SmgMM&amp;hl=oc&amp;sa=X&amp;ved=0ahUKEwjH8Z_v7cfJAhWThhoKHRFhBigQ6AEIOzAJ#v=onepage&amp;q=la%20chap%C3%A8la%20d'anhon&amp;f=false]<br /> <br /> {{Wiktionary|estèla}}<br /> {{Pagina personala}}<br /> <br /> ==Infobox_País==<br /> {{Infobox_País<br /> |carta=cap<br /> |nom_local=&lt;small&gt;''''&lt;/small&gt;<br /> |lenga=<br /> |nom_occitan=<br /> |de=<br /> |imatge_bandièra=<br /> |ligam_bandièra=<br /> |imatge_blason= <br /> |ligam_blason=<br /> |imatge_mapa=<br /> |devisa=<br /> |lengas= [[]]<br /> |capitala=[[]]<br /> |coordenadas_capitala={{coord|||||||type:country()|display=inline}} |<br /> | ligam_vilas=<br /> | títol_mai_granda_vila=Mai granda vila<br /> | mai_granda_vila=[[]]<br /> |tipe_govèrn=<br /> | títols_dirigents= <br /> | noms_dirigents=<br /> |superfícia_reng=<br /> |superfícia_totala={{formatnum:}}<br /> |percentatge_aiga={{unitat|,|%}}<br /> |populacion_reng=<br /> |populacion_totala={{formatnum:}}<br /> |populacion_annada=<br /> |densitat=<br /> |tipe_independéncia=<br /> |país_independéncia= <br /> |data_independéncia=<br /> |païses frontalièrs=<br /> |gentilici= <br /> |PIB_annada=<br /> |PIB= <br /> |PIB_categoria=<br /> |PIB_reng=<br /> |IDH_annada=<br /> |IDH= <br /> |IDH_categoria=<br /> |IDH_reng=<br /> |còde_país=<br /> | moneda =<br /> | còde_moneda=<br /> |fus_orari=<br /> |imne_nacional=<br /> |domeni_internet=[[.]]<br /> |indicatiu_telefonic=<br /> | organizacions_internacionalas=<br /> }}<br /> <br /> ==Infobox vila==<br /> {{Infobox Vila<br /> |carta=<br /> |nom= <br /> |nom2=<br /> |imatge= <br /> |legenda=<br /> |blason= <br /> |bandièra= <br /> |nom de division1=País<br /> |division1={{nom del País}}<br /> |títol autoritat= <br /> |autoritat= <br /> |nom de division2=<br /> |division2=<br /> |títol autoritat2=<br /> |cp= <br /> |mapa= <br /> |imatge de mapa=<br /> |latitud= <br /> |longitud= <br /> |estatut= <br /> |altitud= <br /> |altmax =<br /> |populacion= {{formatnum:}}<br /> |annada-pop=[[]]<br /> |superfícia= <br /> |sits-toristics=<br /> |divèrs= <br /> |url= http:<br /> |imatgeloc=<br /> }}<br /> ==Infobox Comuna italiana==<br /> {{Comuna italiana<br /> |nom= <br /> |nomItalian= <br /> |imatge=<br /> |blason=<br /> |reg=<br /> |prov=<br /> |istat=<br /> |cp=<br /> |tel=<br /> |latitudgrad=<br /> |latitudminuta=<br /> |latitudsegonda=<br /> |longitudgrad=<br /> |longitudminuta=<br /> |longitudsegonda=<br /> |mej=<br /> |km²=<br /> |pop=<br /> |date-pop=<br /> |dens=<br /> |code_cadastre= <br /> |Gentilici=<br /> |Patron= <br /> |Fèsta_patronala=<br /> |sit_web= }}<br /> ==Infobox Comuna d'Espanha==<br /> {{Infobox Comuna d'Espanha<br /> |nom=<br /> |nom2<br /> |bandièra=<br /> |blason=<br /> |imatge=<br /> |legenda=<br /> |comauto={{}}<br /> |província=<br /> |comarca=<br /> |districte=<br /> |cp=<br /> |cònsol=<br /> |mandat=<br /> | longitud = <br /> | latitud = <br /> |alt min=<br /> |alt mej=<br /> |alt max=<br /> |ectaras=<br /> |km²=<br /> |ine=<br /> |sens=<br /> |data-sens=<br /> |dens=<br /> |nomab=<br /> |sitweb=<br /> |mapa=<br /> |mapa2=<br /> }}<br /> ==Infobox comuna alemanda==<br /> {{Comuna alemanda<br /> |nomoficial=<br /> |nomvila=<br /> |imatge=<br /> |imatgeblason=<br /> |land=<br /> |districte=<br /> |arr=<br /> |còdicom=<br /> |indicatiutel=<br /> |cp= <br /> |imatriculacion=<br /> |latitud=<br /> |longitud=<br /> |altitud=<br /> |superficia= <br /> |populacion<br /> |data-pop=<br /> |dens=<br /> |quartièrs=<br /> |weblabel=<br /> |legislatura=<br /> |cònsol=<br /> |partits=<br /> }}<br /> ==Infobox identitat==<br /> {{Infobox Identitat<br /> | tematica = <br /> | carta = <br /> | nom = <br /> | nomdebateg = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | talhaimatge(en px) = <br /> | datadenaissença = <br /> | luòcdenaissença = <br /> | datadedecès = <br /> | luòcdedecès = <br /> | paísdorigina = <br /> | profession = <br /> | títol1 = <br /> | títol2 = <br /> | distincions =<br /> | omenatge = <br /> | autrasfoncions = <br /> | paire = <br /> | maire = <br /> | conjunt = <br /> | enfants = <br /> | mestressas = <br /> | Títol_politic = <br /> | Nacion = <br /> }}<br /> <br /> ==Infobox cap d'estat==<br /> {{Infobox Cap d'Estat<br /> | nom =<br /> |carta=cap<br /> | imatge = Fichièr:<br /> | talha imatge = <br /> | títol=<br /> | foncion1 = <br /> | debuta mandat1 = <br /> | fin mandat1 = <br /> | predecessor1 = <br /> | successor1 = <br /> | naissença = <br /> | luòc naissença = <br /> | decès = <br /> | luòc decès = <br /> | conjunt = <br /> | profession = <br /> | nacionalitat = <br /> | partit =<br /> | emblèma = <br /> | religion =<br /> | lista = <br /> }}<br /> ==Infobox politician==<br /> {{Infobox Politician<br /> | nom = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | foncion1 = <br /> | a partir del foncion1 = <br /> |fins al foncion1 =<br /> | predecessor 1 = <br /> | successor 2 =<br /> | a partir del foncion2 = <br /> | fins al foncion2 =<br /> | predecessor 2 = <br /> | a partir del foncion3 = <br /> | fins a foncion3 =<br /> | eleccion3 = <br /> | predecessor 3 = <br /> | nom naissença = <br /> | naissença = <br /> | luòc de naissença = <br /> | nationalitat = <br /> | partit = <br /> | universitat = <br /> }}<br /> ==Infobox Subjècte de la federacion de Russia==<br /> {{Subjècte federal de Russia<br /> |carta=ru<br /> | nom_local = <br /> | imatge_bandièra = <br /> | ligam_bandièra =<br /> | imatge_blason = <br /> | ligam_blason <br /> | imatge_mapa = <br /> | lengas = [[rus]], <br /> | estatut = [[Republicas de Russia|Republica]]<br /> | capitala = <br /> | tipe_govèrn = <br /> | títols_dirigents = president<br /> | noms_dirigents = <br /> | superfícia = <br /> | populacion_totala = <br /> | populacion_annada = <br /> | densitat = <br /> | moneda = <br /> | fus_orari = <br /> | domeni_internet = <br /> | indicatiu_telefonic = <br /> | nòtas = <br /> }}<br /> ==Colors==<br /> &lt;center&gt;<br /> {| cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;2px&quot; style=&quot;border:solid 1px black; background:white; padding:1em; align=center;&quot;<br /> |-<br /> | bgcolor=&quot;#E5E5E5&quot; | #E5E5E5<br /> | bgcolor=&quot;#ECECEC&quot; | #ECECEC<br /> | bgcolor=&quot;#DFDFDF&quot; | #DFDFDF<br /> | bgcolor=&quot;#B2B2B2&quot; | #B2B2B2<br /> | bgcolor=&quot;#868686&quot; | #868686<br /> |- 0<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5E5&quot; | #FFE5E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2B2&quot; | #FFB2B2<br /> | bgcolor=&quot;#FF8080&quot; | #FF8080<br /> | bgcolor=&quot;#CC6666&quot; | #CC6666<br /> | bgcolor=&quot;#994C4C&quot; | #994C4C<br /> |- 22<br /> | bgcolor=&quot;#FFEFE5&quot; | #FFEFE5<br /> | bgcolor=&quot;#FFCFB2&quot; | #FFCFB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFAE80&quot; | #FFAE80<br /> | bgcolor=&quot;#CC8B66&quot; | #CC8B66<br /> | bgcolor=&quot;#99694C&quot; | #99694C<br /> |- 45<br /> | bgcolor=&quot;#FFF9E5&quot; | #FFF9E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFECB2&quot; | #FFECB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFDF80&quot; | #FFDF80<br /> | bgcolor=&quot;#CCB266&quot; | #CCB266<br /> | bgcolor=&quot;#99864C&quot; | #99864C<br /> |- 67<br /> | bgcolor=&quot;#FCFFE5&quot; | #FCFFE5<br /> | bgcolor=&quot;#F6FFB2&quot; | #F6FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#F0FF80&quot; | #F0FF80<br /> | bgcolor=&quot;#C0CC66&quot; | #C0CC66<br /> | bgcolor=&quot;#90994C&quot; | #90994C<br /> |- 90<br /> | bgcolor=&quot;#F2FFE5&quot; | #F2FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#D9FFB2&quot; | #D9FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#BFFF80&quot; | #BFFF80<br /> | bgcolor=&quot;#99CC66&quot; | #99CC66<br /> | bgcolor=&quot;#73994C&quot; | #73994C<br /> |- 112<br /> | bgcolor=&quot;#E9FFE5&quot; | #E9FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#BDFFB2&quot; | #BDFFB2<br /> | bgcolor=&quot;#90FF80&quot; | #90FF80<br /> | bgcolor=&quot;#74CC66&quot; | #74CC66<br /> | bgcolor=&quot;#57994C&quot; | #57994C<br /> |- 135<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFEC&quot; | #E5FFEC<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFC6&quot; | #B2FFC6<br /> | bgcolor=&quot;#80FF9F&quot; | #80FF9F<br /> | bgcolor=&quot;#66CC80&quot; | #66CC80<br /> | bgcolor=&quot;#4C9960&quot; | #4C9960<br /> |- 157<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFF5&quot; | #E5FFF5<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFE2&quot; | #B2FFE2<br /> | bgcolor=&quot;#80FFCE&quot; | #80FFCE<br /> | bgcolor=&quot;#66CCA5&quot; | #66CCA5<br /> | bgcolor=&quot;#4C997C&quot; | #4C997C<br /> |- 180<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFFF&quot; | #E5FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFFF&quot; | #B2FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#80FFFF&quot; | #80FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#66CCCC&quot; | #66CCCC<br /> | bgcolor=&quot;#4C9999&quot; | #4C9999<br /> |- 202<br /> | bgcolor=&quot;#E5F6FF&quot; | #E5F6FF<br /> | bgcolor=&quot;#B2E3FF&quot; | #B2E3FF<br /> | bgcolor=&quot;#80D0FF&quot; | #80D0FF<br /> | bgcolor=&quot;#66A7CC&quot; | #66A7CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C7D99&quot; | #4C7D99<br /> |- 225<br /> | bgcolor=&quot;#E5ECFF&quot; | #E5ECFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2C6FF&quot; | #B2C6FF<br /> | bgcolor=&quot;#809FFF&quot; | #809FFF<br /> | bgcolor=&quot;#6680CC&quot; | #6680CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C6099&quot; | #4C6099<br /> |- 247<br /> | bgcolor=&quot;#E8E5FF&quot; | #E8E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#BBB2FF&quot; | #BBB2FF<br /> | bgcolor=&quot;#8E80FF&quot; | #8E80FF<br /> | bgcolor=&quot;#7266CC&quot; | #7266CC<br /> | bgcolor=&quot;#554C99&quot; | #554C99<br /> |- 270<br /> | bgcolor=&quot;#F2E5FF&quot; | #F2E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#D9B2FF&quot; | #D9B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#BF80FF&quot; | #BF80FF<br /> | bgcolor=&quot;#9966CC&quot; | #9966CC<br /> | bgcolor=&quot;#734C99&quot; | #734C99<br /> |- 292<br /> | bgcolor=&quot;#FCE5FF&quot; | #FCE5FF<br /> | bgcolor=&quot;#F5B2FF&quot; | #F5B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#EE80FF&quot; | #EE80FF<br /> | bgcolor=&quot;#BE66CC&quot; | #BE66CC<br /> | bgcolor=&quot;#8F4C99&quot; | #8F4C99<br /> |- 315<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5F9&quot; | #FFE5F9<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2EC&quot; | #FFB2EC<br /> | bgcolor=&quot;#FF80DF&quot; | #FF80DF<br /> | bgcolor=&quot;#CC66B2&quot; | #CC66B2<br /> | bgcolor=&quot;#994C86&quot; | #994C86<br /> |- 337<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5EF&quot; | #FFE5EF<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2D0&quot; | #FFB2D0<br /> | bgcolor=&quot;#FF80B0&quot; | #FF80B0<br /> | bgcolor=&quot;#CC668D&quot; | #CC668D<br /> | bgcolor=&quot;#994C6A&quot; | #994C6A<br /> |}<br /> &lt;/center&gt;<br /> <br /> {| border=&quot;2&quot; align=&quot;center&quot; cellpadding=&quot;0&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001100 | &lt;font color=#ffffff&gt;001100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002200 | &lt;font color=#ffffff&gt;002200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003300 | &lt;font color=#ffffff&gt;003300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004400 | &lt;font color=#ffffff&gt;004400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005500 | &lt;font color=#ffffff&gt;005500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006600 | 006600<br /> | bgcolor=#007700 | &lt;font color=#ffffff&gt;007700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008800 | 008800<br /> | bgcolor=#009000 | &lt;font color=#ffffff&gt;009000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00a000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00a000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00b000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00b000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00c000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00c000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00d000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00d000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00e000 | 00e000<br /> | bgcolor=#00f000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00ff00&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11f011 | 11f011<br /> | bgcolor=#22ff22 | &lt;font color=#ffffff&gt;22ff22&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33ff33 | &lt;font color=#ffffff&gt;33ff33&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#44ff44 | &lt;font color=#ffffff&gt;44ff44&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#55ff55 | &lt;font color=#ffffff&gt;55ff55&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | 77ff77<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | 99ff99<br /> | bgcolor=#aaffaa | &lt;font color=#121212&gt;aaffaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbffbb | &lt;font color=#22222&gt;bbffbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccffcc | &lt;font color=#ff0000&gt;ccffcc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddffdd | &lt;font color=#0000ff&gt;ddffdd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeffee | &lt;font color=#00ff00&gt;eeffee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | &lt;font color=#010101&gt;ffffff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110000 | &lt;font color=#ffffff&gt;110000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220000 | &lt;font color=#ffffff&gt;220000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330000 | &lt;font color=#ffffff&gt;330000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440000 | &lt;font color=#ffffff&gt;440000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550000 | &lt;font color=#ffffff&gt;550000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660000 | 660000<br /> | bgcolor=#770000 | &lt;font color=#ffffff&gt;770000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880000 | 880000<br /> | bgcolor=#990000 | &lt;font color=#ffffff&gt;990000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;aa0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#b00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;b00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#cc0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;cc0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#d00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;d00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ee0000 | ee0000<br /> | bgcolor=#f00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff0000&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#f11111 | f11111<br /> | bgcolor=#f22222 | &lt;font color=#ffffff&gt;f22222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f33333 | &lt;font color=#ffffff&gt;f33333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f44444 | &lt;font color=#ffffff&gt;f44444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff5555 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff5555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff6666 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff6666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff7777 | ff7777<br /> | bgcolor=#ff8888 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff8888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff9999 | ff9999<br /> | bgcolor=#ffaaaa | &lt;font color=#121212&gt;ffaaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffbbbb | &lt;font color=#22222&gt;ffbbbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffcccc | &lt;font color=#ff0000&gt;ffcccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffdddd | &lt;font color=#0000ff&gt;ffdddd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffeeee | &lt;font color=#00ff00&gt;ffeeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f0f0f0| &lt;font color=#010101&gt;f0f0f0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;|- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#000011 | &lt;font color=#ffffff&gt;000011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000022 | &lt;font color=#ffffff&gt;000022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000033 | &lt;font color=#ffffff&gt;000033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00005f | &lt;font color=#ffffff&gt;00005f&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000060 | 000060<br /> | bgcolor=#000077 | &lt;font color=#ffffff&gt;000077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000088 | 000088<br /> | bgcolor=#000099 | &lt;font color=#ffffff&gt;000099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000aa | &lt;font color=#ffffff&gt;0000aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000bf | &lt;font color=#ffffff&gt;0000bf&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000c0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000c0&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000dd | &lt;font color=#ffffff&gt;0000dd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ee | 0000ee<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000ff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#1111ff | 1111ff<br /> | bgcolor=#2222ff | &lt;font color=#ffffff&gt;2222ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#3333ff | &lt;font color=#ffffff&gt;3333ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#4444ff | &lt;font color=#ffffff&gt;4444ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#5555ff | &lt;font color=#ffffff&gt;5555ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#6666ff | &lt;font color=#ffffff&gt;6666ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#7777ff | 7777ff<br /> | bgcolor=#8888ff | &lt;font color=#ffffff&gt;8888ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9999ff | 9999ff<br /> | bgcolor=#aaaaff | &lt;font color=#121212&gt;aaaaff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbbff | &lt;font color=#22222&gt;bbbbff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccccff | &lt;font color=#ff0000&gt;ccccff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddddff | &lt;font color=#0000ff&gt;ddddff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeeff | &lt;font color=#00ff00&gt;eeeeff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeef0| &lt;font color=#010101&gt;eeeef0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110011 | &lt;font color=#ffffff&gt;110011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220022 | &lt;font color=#ffffff&gt;220022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330033 | &lt;font color=#ffffff&gt;330033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440044 | &lt;font color=#ffffff&gt;440044&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550055 | &lt;font color=#ffffff&gt;550055&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660066 | &lt;font color=#ffffff&gt;660066&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#770077 | &lt;font color=#ffffff&gt;770077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880088 | &lt;font color=#ffffff&gt;880088&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#990099 | &lt;font color=#ffffff&gt;990099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa00aa | &lt;font color=#ffffff&gt;aa00aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bb00bb | bb00bb<br /> | bgcolor=#cc00cc | &lt;font color=#ffffff&gt;cc00cc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dd00dd | dd00dd<br /> | bgcolor=#ee00ee | &lt;font color=#ffffff&gt;ee00ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff00ff | ff00ff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff11ff | ff11ff<br /> | bgcolor=#ff22ff | ff22ff<br /> | bgcolor=#ff33ff | ff33ff<br /> | bgcolor=#ff44ff | ff44ff<br /> | bgcolor=#ff55ff | ff55ff<br /> | bgcolor=#ff66ff | ff66ff<br /> | bgcolor=#ff77ff | ff77ff<br /> | bgcolor=#ff88ff | ff88ff<br /> | bgcolor=#ff99ff | ff99ff<br /> | bgcolor=#ffaaff | ffaaff<br /> | bgcolor=#ffbbff | ffbbff<br /> | bgcolor=#ffccff | ffccff<br /> | bgcolor=#ffddff | ffddff<br /> | bgcolor=#ffeeff | ffeeff<br /> | bgcolor=#f0eeff | f0eeff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001111 | &lt;font color=#ffffff&gt;001111&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002222 | &lt;font color=#ffffff&gt;002222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003333 | &lt;font color=#ffffff&gt;003333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004444 | &lt;font color=#ffffff&gt;004444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005555 | &lt;font color=#ffffff&gt;005555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006666 | &lt;font color=#ffffff&gt;006666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#007777 | &lt;font color=#ffffff&gt;007777&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008888 | &lt;font color=#ffffff&gt;008888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#009999 | &lt;font color=#ffffff&gt;009999&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00aaaa | &lt;font color=#ffffff&gt;00aaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00bbbb | 00bbbb<br /> | bgcolor=#00cccc | &lt;font color=#ffffff&gt;00cccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00dddd | 00dddd<br /> | bgcolor=#00eeee | &lt;font color=#ffffff&gt;00eeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00ffff | 00ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11ffff | 11ffff<br /> | bgcolor=#22ffff | 22ffff<br /> | bgcolor=#33ffff | 33ffff<br /> | bgcolor=#44ffff | 44ffff<br /> | bgcolor=#55ffff | 55ffff<br /> | bgcolor=#66ffff | 66ffff<br /> | bgcolor=#77ffff | 77ffff<br /> | bgcolor=#88ffff | 88ffff<br /> | bgcolor=#99ffff | 99ffff<br /> | bgcolor=#aaffff | aaffff<br /> | bgcolor=#bbffff | bbffff<br /> | bgcolor=#ccffff | ccffff<br /> | bgcolor=#ddffff | ddffff<br /> | bgcolor=#eeffff | eeffff<br /> | bgcolor=#f0ffff | f0ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#111100 | &lt;font color=#ffffff&gt;111100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#222200 | &lt;font color=#ffffff&gt;222200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#333300 | &lt;font color=#ffffff&gt;333300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#444400 | &lt;font color=#ffffff&gt;444400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#555500 | &lt;font color=#ffffff&gt;555500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#666600 | &lt;font color=#ffffff&gt;666600&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#777700 | &lt;font color=#ffffff&gt;777700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#888800 | &lt;font color=#ffffff&gt;888800&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#999900 | &lt;font color=#ffffff&gt;999900&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aaaa00 | &lt;font color=#ffffff&gt;aaaa00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbb00 | bbbb00<br /> | bgcolor=#cccc00 | &lt;font color=#ffffff&gt;cccc00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dddd00 | dddd00<br /> | bgcolor=#eeee00 | &lt;font color=#ffffff&gt;eeee00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffff00 | ffff00<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ffff11 | ffff11<br /> | bgcolor=#ffff22 | ffff22<br /> | bgcolor=#ffff33 | ffff33<br /> | bgcolor=#ffff44 | ffff44<br /> | bgcolor=#ffff55 | ffff55<br /> | bgcolor=#ffff66 | ffff66<br /> | bgcolor=#ffff77 | ffff77<br /> | bgcolor=#ffff88 | ffff88<br /> | bgcolor=#ffff99 | ffff99<br /> | bgcolor=#ffffaa | ffffaa<br /> | bgcolor=#ffffbb | ffffbb<br /> | bgcolor=#ffffcc | ffffcc<br /> | bgcolor=#ffffdd | ffffdd<br /> | bgcolor=#ffffee | ffffee<br /> | bgcolor=#123456 | 123456<br /> <br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> <br /> | bgcolor=#ff8080 | FF8080<br /> | bgcolor=#ffff80 | FFFF80<br /> | bgcolor=#80ff80 | 80FF80<br /> | bgcolor=#00ff80 | 00FF80<br /> | bgcolor=#80FFFF | 80FFFF<br /> | bgcolor=#0080FF | 0080FF<br /> | bgcolor=#ff80c0 | FF80C0<br /> | bgcolor=#ff80ff | FF80FF<br /> | bgcolor=#ff0000 | FF0000<br /> | bgcolor=#ffff00 | FFFF00<br /> | bgcolor=#80ff00 | 80FF00<br /> | bgcolor=#00ff40 | 00FF40<br /> | bgcolor=#00ffff | 00FFFF<br /> | bgcolor=#0080c0 | 0080C0<br /> | bgcolor=#8080c0 | 8080C0<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff00ff | FF00FF<br /> | bgcolor=#804040 | &lt;font color=#ffffff&gt;804040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8040 | FF8040<br /> | bgcolor=#00ff00 | 00FF00<br /> | bgcolor=#008080 | &lt;font color=#ffffff&gt;008080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004080 | &lt;font color=#ffffff&gt;004080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8080ff | 8080FF<br /> | bgcolor=#800040 | &lt;font color=#ffffff&gt;800040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff0080 | FF0080<br /> | bgcolor=#800000 | &lt;font color=#ffffff&gt;800000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8000 | FF8000<br /> | bgcolor=#008000 | &lt;font color=#ffffff&gt;008000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008040 | &lt;font color=#ffffff&gt;008040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000FF&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000a0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000A0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#800080 | &lt;font color=#ffffff&gt;800080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8000ff | 8000FF<br /> | bgcolor=#400000 | &lt;font color=#ffffff&gt;400000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#804000 | &lt;font color=#ffffff&gt;804000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004000 | &lt;font color=#ffffff&gt;004000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004040 | &lt;font color=#ffffff&gt;004040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000080 | &lt;font color=#ffffff&gt;000080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400080 | &lt;font color=#ffffff&gt;400080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000000 | &lt;font color=#ffffff&gt;000000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808000 | &lt;font color=#ffffff&gt;808000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808040 | &lt;font color=#ffffff&gt;808040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808080 | &lt;font color=#ffffff&gt;808080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#408080 | &lt;font color=#ffffff&gt;408080&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#c0c0c0 | C0C0C0<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | FFFFFF<br /> | bgcolor=#003b00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003b00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003d00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003d00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003200 | &lt;font color=#ffffff&gt;003200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003400 | &lt;font color=#ffffff&gt;003400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003500 | &lt;font color=#ffffff&gt;003500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003600 | 003600<br /> | bgcolor=#003700 | &lt;font color=#ffffff&gt;003700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003800 | 003800<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | &lt;font color=#ffffff&gt;77ff77&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | &lt;font color=#ffffff&gt;99ff99&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#571085 | &lt;font color=#ffffff&gt;571085&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#fd36gf | fd36gf<br /> | bgcolor=#456468 | &lt;font color=#ffffff&gt;456468&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dg4562 | dg4562<br /> | bgcolor=#aa44ee | &lt;font color=#ffffff&gt;aa44ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33dfdd | 33dfdd<br /> | bgcolor=#232526 | &lt;font color=#ffffff&gt;232526&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9945ff | 9945ff<br /> | bgcolor=#989898 | &lt;font color=#ffffff&gt;989898&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#981245 | 981245<br /> | bgcolor=#123299 | &lt;font color=#ffffff&gt;123299&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#155115 | 155115<br /> | bgcolor=#666666 | 666666<br /> | bgcolor=#afaf00 | &lt;font color=#ffffff&gt;afaf00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00afaf | 00afaf<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> |}<br /> <br /> ==Traduccion de las legendas dels imatges de [[glacièr]]==<br /> [[Imatge:Arranque glaciar.svg|thumb|left|200px|de traduire]]<br /> *Arrancament glaciari<br /> *Flus de glaç<br /> *Abrasion glaciària<br /> <br /> [[Imatge:Retroceso Glaciar Lmb.png|thumb|right|500px|de traduire]]<br /> *Recuolament del glacièr<br /> *lièch de ròcas<br /> *Morrena de fons <br /> *Kame <br /> *Kettles (olas de gigant)<br /> *Plana aluviala<br /> *Morrena terminala<br /> *Drumlins<br /> *Esker<br /> <br /> [[Imatge:Glacier weight effects Lmb.png|thumb|left|300px|de traduire]]<br /> '''A'''<br /> *Glacièr<br /> *Subsidéncia de la rusca<br /> *Illustracion simplificada que mostra la subsidéncia e lo rebombiment de la rusca produït per las diferéncias de cargas degudas als glacièrs.<br /> <br /> '''B'''<br /> *Rebombiment de la rusca<br /> *Al nòrd de Canadà e en Escandinàvia lo glaç glaciari s'amolona en bonhant la superfícia.<br /> *Dempuèi que lo glaç se fond, i a agut un reajustament de la rusca.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ==Guillaume Lavabre== <br /> {{Infobox Biografia<br /> | entete = <br /> | charte = <br /> | nom = <br /> | image = Marianne Dordogne.JPG<br /> | légende = Marianne, allégorie de la République française qu'il a nommé<br /> | upright = <br /> | graphie originale = <br /> | nom de naissance = <br /> | surnom = <br /> | date de naissance = 1er mai 1755<br /> | lieu de naissance = [[Puylaurens]]<br /> | date de décès = 23 mars 1845<br /> | qualificatif date = <br /> | lieu de décès = [[Hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]<br /> | nationalité = [[Français (peuple) | Francais]]<br /> | pays de résidence = {{France}}<br /> | diplôme = <br /> | profession = [[Cordonnier]]<br /> | activités = Poète<br /> | autres activités = <br /> | formation = <br /> | hommage = Rue &quot;Guillaume Lavabre&quot; à [[Puylaurens]]<br /> | ascendants = <br /> | conjoint = <br /> | descendants = <br /> | famille = <br /> | notes = <br /> | signature = <br /> | emblème = <br /> | légende emblème = <br /> }}<br /> <br /> '''Guillaume Lavabre''' foguèt un [[cordonièr]] originari de [[Puèglaurenç]] dins [[Tarn (departament)|Tarn]], nascut en mai de [[1755]] e mòrt lo [[23 de març]] de [[1845]] a [[Tolosa]]. Compausèt la cançon ''La Garisou de Marianno'', que donèt lo sieu nom a [[Marianne]], allegoria de la [[Republica francesa]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> === Joinessa===<br /> Nascut a Puèglaurenç en mai 1755&lt;ref&gt;{{ligam web |langue=fr |titre=Guillaume Lavabre |url=https://data.bnf.fr/fr/13009144/guillaume_lavabre/ |site=data.bnf.fr |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;, Guillaume Lavabre teniá una botiga de cordonièr per la carrièra Folimon, sus las nautours de la vila. Èra tanben poèta a sas oras.<br /> <br /> === Composicion de ''La Garisou de Marianno'' ===<br /> Durant la Revolucion francesa, en [[setembre]] de [[1792]], escriguèt la cançon en prenent per basa l'aire de la cançon ''Des petits Savoyards''&lt;ref&gt;{{Ligam web |langue=fr |titre=La Marianne est Tarnaise |url=https://www.ladepeche.fr/article/1999/09/19/233143-la-marianne-est-tarnaise.html |site=ladepeche.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. Écrite en [[occitan]], elle se traduit par « La guérison de Marianne ». Il y nomme la République « Marianne », en utilisant un prénom très répandu dans sa région&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=Puylaurens, berceau de Marianne, emblème de la République - Puylaurens - Tarn - Midi-Pyrénées - Grand Sud Insolite et Secret |url=http://www.grandsudinsolite.fr/1284-81-tarn-le-berceau-de-marianne--embleme-de-la-republique.html |site=www.grandsudinsolite.fr |consulté le=2019-08-05 }}&lt;/ref&gt;. En mai, es malauta, allegoria de la França rosegada per la monarquia (la garison essenr la Revolucion)&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=L'origine occitane de Marianne, symbole de la République - Forum de Philisto |url=https://www.philisto.fr/sujet-393-1.html |site=www.philisto.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. C'est apparemment la première mention de ce prénom associé à la République. <br /> <br /> Se va espandir per [[Occitània]] tota, mas sens anar pus luenh à cause de la différence des [[patois]] en France. Après plus de soixante ans, elle atteint finalement [[Paris]] et devient le nom de un dels principals simbòls republicans français. Calguèt pasmens esperar 1976 pour que des habitants de Puylaurens ne trouvent un manuscrit de la musique et fasse reconnaître Guillaume Lavabre comme « père » de Marianne&lt;ref&gt;{{Lien web |langue= |titre=Humanité, Marianne |url=https://www.humanite.fr/node/232309 |site=www.google.com |périodique= |date= |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> ; Paroles<br /> {| border=0<br /> |-<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La Garisou de Marianno'''''&lt;ref name=&quot;Ara&quot;&gt;{{pdf}} {{lien web |langue=fr |titre=La République en Auvergne |url=http://www.auvergne-inventaire.fr/content/download/9618/89679/file/1_Les images de la République en Auvergne.pdf |site=www.auvergne-inventaire.fr |date=2016 |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;<br /> :''Marianno, trop attacado''<br /> :''D’uno forto malautié,''<br /> :''Ero toujour maltratado,''<br /> :''Et mourio de caytibié.''<br /> ::''Lou Medeci''<br /> ::''San la gari,''<br /> :''Er neyt &amp; jour la fasio souffri''<br /> :''Le nouvel Poudé exécutif''<br /> :''Ben d’y fa prené un boumitif''<br /> :''Per y dégatxa le palmou :''<br /> :''Marianno fe trobe millou (bis).''<br /> :''(…)''<br /> :''Dillo, Kellerman, Custino,''<br /> :''Au coumençat de cassa''<br /> :''La trop mayssanto bermino''<br /> :''Qu'a manqua de l'estouffa''<br /> ::''Et le dedins''<br /> ::''Daïs intestins''<br /> :''Sarau leou sans de vers tant malins,''<br /> :''Et l’elixir de Dumouriès,''<br /> :''Frétat à la planto das pés,''<br /> :''Y pla dégastat le palmou :''<br /> :''Marianno se trobé millou (bis).''<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La guérison de Marianne'''''<br /> :Marianne, trop attaquée<br /> :D'une grosse maladie,<br /> :Était toujours maltraitée,<br /> :Et mourait de caitivièr.<br /> ::Le médecin,<br /> ::Sans la guérir,<br /> :Nuit et jour la faisait souffrir.<br /> :Le nouveau pouvoir exécutif<br /> :Vient de lui faire prendre un vomitif<br /> :Pour lui dégager le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> :(…)<br /> :Dillon, Kellerman, Custine,<br /> :Ont commencé de chasser<br /> :La trop méchante vermine<br /> :Qui a failli l’étouffer<br /> ::Et l’intérieur<br /> ::Des intestins<br /> :Sera bientôt débarrassé de vers si malins,<br /> :Et l'élixir de Dumouriez,<br /> :Frotté à la plante des pieds,<br /> :Lui a bien dégagé le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> |}<br /> <br /> === Fin de vida ===<br /> Guillaume Lavabre quitte Puylaurens et sa famille pour s'installer à [[Toulouse]]. Il ne connut pas la gloire ni la richesse, malgré quelques poèmes assez célèbres. Opportuniste, il écrivit même un poème à la gloire des [[Maison capétienne de Bourbon|Bourbons]], lors du retour de [[Louis XVIII]] (''Le Lys et l'Olivier''). Il meurt finalement le {{date-|23 mars 1845}}, à l'[[hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]. Il est alors âgé de 89 ans&lt;ref&gt;{{Ouvrage|langue=Francais|auteur1=Olivier et Paula Astruc|titre=Les mystères du Tarn|lieu=|éditeur=De Borée|date=2007|pages totales=408|isbn=9782844945075}}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * {{Ouvrage |langue=fr |auteur=[[Maurice Agulhon]] et [[Pierre Bonte]] |titre=Marianne : les visages de la République |éditeur=[[Gallimard]] |collection=[[Découvertes Gallimard]] / Histoire ({{n°|146}})|lieu=Paris |année=1992 |pages totales=128 |isbn=2-07-053208-9 |présentation en ligne=http://www.gallimard.fr/Catalogue/GALLIMARD/Decouvertes-Gallimard/Decouvertes-Gallimard/Histoire/Marianne |id=visage-republique }}<br /> <br /> == Notes et références ==<br /> {{Références|colonnes=2}}<br /> <br /> == Liens externes ==<br /> * {{Autorité}}<br /> * {{Bases musique}}<br /> <br /> {{Portail|République|France|histoire|Tarn}}<br /> <br /> [[Catégorie:République]]<br /> <br /> ==Sicomòr==<br /> {{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> Lo '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;homotypique&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montnhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> == Utilizacion ==<br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> <br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. Les forestiers le classent parmi les ''feuillus précieux'' et préconisent de le planter en mélange avec d'autres essences à croissance rapide telles que le frêne et le merisier.<br /> <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dinss los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> === Articles conèxes ===<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Boscacilha]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461788</id> <title>Utilizaire:Jiròni</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461788"/> <updated>2025-01-23T12:40:14Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Notes et références */</p> <hr /> <div>{{BUdebuta<br /> | alinhament = right<br /> | marge =<br /> | colorfons = <br /> | colorbordadura = #b71234<br /> | extra-css =<br /> | colortèxte = #000000<br /> | tèxte = <br /> }}<br /> {{Utilizaire Tèrra}}<br /> {{Utilizaire cambiament climatic}}<br /> {{Boita d'utilizaire||demòra Euròpa|Wikipedian d'Occitània|Wikipedian lengadocian|Wikioc}}<br /> {{Babel-5|fr|oc-4|ca-2|en-1|es-1}}<br /> {{BUfin}}<br /> ==Aisinas lingüisticas==<br /> *Lo Congrès Multidiccionari [https://locongres.org/oc/aplicacions/dicodoc-oc/dicodoc-recerca]<br /> *IEO París, documents per l'estudi de la lenga occitana: [http://ieoparis.free.fr/delo.html]<br /> *Diccionari de Cantalausa en linha: [http://www.ieo12.org/node/40]<br /> *Gran Diccionari de la llengua catalana: [http://www.diccionari.cat/] <br /> *DIEC 2: [http://dlc.iec.cat/] <br /> *Toponims internacionals en occitan: [http://www.geocities.ws/guilhem_nou/toponims/toponims.htm]<br /> *Gramatica occitana [http://www.orbilat.com/Languages/Occitan/Grammar/index.html]<br /> *Conjugason [http://occitanet.free.fr/ling/conjocreg.htm]<br /> *Thesoc [http://thesaurus.unice.fr/]<br /> *Diccionari d'ancian occitan auvernhat: mauriagués e sanflorenc (1340-1540)[https://books.google.fr/books?id=jlFnmgzMVEUC&amp;pg=PA470&amp;lpg=PA470&amp;dq=la+chap%C3%A8la+d%27anhon&amp;source=bl&amp;ots=ae4s6ZUuyD&amp;sig=9XzC4EbRtaajrV0bMfY5b8SmgMM&amp;hl=oc&amp;sa=X&amp;ved=0ahUKEwjH8Z_v7cfJAhWThhoKHRFhBigQ6AEIOzAJ#v=onepage&amp;q=la%20chap%C3%A8la%20d'anhon&amp;f=false]<br /> <br /> {{Wiktionary|estèla}}<br /> {{Pagina personala}}<br /> <br /> ==Infobox_País==<br /> {{Infobox_País<br /> |carta=cap<br /> |nom_local=&lt;small&gt;''''&lt;/small&gt;<br /> |lenga=<br /> |nom_occitan=<br /> |de=<br /> |imatge_bandièra=<br /> |ligam_bandièra=<br /> |imatge_blason= <br /> |ligam_blason=<br /> |imatge_mapa=<br /> |devisa=<br /> |lengas= [[]]<br /> |capitala=[[]]<br /> |coordenadas_capitala={{coord|||||||type:country()|display=inline}} |<br /> | ligam_vilas=<br /> | títol_mai_granda_vila=Mai granda vila<br /> | mai_granda_vila=[[]]<br /> |tipe_govèrn=<br /> | títols_dirigents= <br /> | noms_dirigents=<br /> |superfícia_reng=<br /> |superfícia_totala={{formatnum:}}<br /> |percentatge_aiga={{unitat|,|%}}<br /> |populacion_reng=<br /> |populacion_totala={{formatnum:}}<br /> |populacion_annada=<br /> |densitat=<br /> |tipe_independéncia=<br /> |país_independéncia= <br /> |data_independéncia=<br /> |païses frontalièrs=<br /> |gentilici= <br /> |PIB_annada=<br /> |PIB= <br /> |PIB_categoria=<br /> |PIB_reng=<br /> |IDH_annada=<br /> |IDH= <br /> |IDH_categoria=<br /> |IDH_reng=<br /> |còde_país=<br /> | moneda =<br /> | còde_moneda=<br /> |fus_orari=<br /> |imne_nacional=<br /> |domeni_internet=[[.]]<br /> |indicatiu_telefonic=<br /> | organizacions_internacionalas=<br /> }}<br /> <br /> ==Infobox vila==<br /> {{Infobox Vila<br /> |carta=<br /> |nom= <br /> |nom2=<br /> |imatge= <br /> |legenda=<br /> |blason= <br /> |bandièra= <br /> |nom de division1=País<br /> |division1={{nom del País}}<br /> |títol autoritat= <br /> |autoritat= <br /> |nom de division2=<br /> |division2=<br /> |títol autoritat2=<br /> |cp= <br /> |mapa= <br /> |imatge de mapa=<br /> |latitud= <br /> |longitud= <br /> |estatut= <br /> |altitud= <br /> |altmax =<br /> |populacion= {{formatnum:}}<br /> |annada-pop=[[]]<br /> |superfícia= <br /> |sits-toristics=<br /> |divèrs= <br /> |url= http:<br /> |imatgeloc=<br /> }}<br /> ==Infobox Comuna italiana==<br /> {{Comuna italiana<br /> |nom= <br /> |nomItalian= <br /> |imatge=<br /> |blason=<br /> |reg=<br /> |prov=<br /> |istat=<br /> |cp=<br /> |tel=<br /> |latitudgrad=<br /> |latitudminuta=<br /> |latitudsegonda=<br /> |longitudgrad=<br /> |longitudminuta=<br /> |longitudsegonda=<br /> |mej=<br /> |km²=<br /> |pop=<br /> |date-pop=<br /> |dens=<br /> |code_cadastre= <br /> |Gentilici=<br /> |Patron= <br /> |Fèsta_patronala=<br /> |sit_web= }}<br /> ==Infobox Comuna d'Espanha==<br /> {{Infobox Comuna d'Espanha<br /> |nom=<br /> |nom2<br /> |bandièra=<br /> |blason=<br /> |imatge=<br /> |legenda=<br /> |comauto={{}}<br /> |província=<br /> |comarca=<br /> |districte=<br /> |cp=<br /> |cònsol=<br /> |mandat=<br /> | longitud = <br /> | latitud = <br /> |alt min=<br /> |alt mej=<br /> |alt max=<br /> |ectaras=<br /> |km²=<br /> |ine=<br /> |sens=<br /> |data-sens=<br /> |dens=<br /> |nomab=<br /> |sitweb=<br /> |mapa=<br /> |mapa2=<br /> }}<br /> ==Infobox comuna alemanda==<br /> {{Comuna alemanda<br /> |nomoficial=<br /> |nomvila=<br /> |imatge=<br /> |imatgeblason=<br /> |land=<br /> |districte=<br /> |arr=<br /> |còdicom=<br /> |indicatiutel=<br /> |cp= <br /> |imatriculacion=<br /> |latitud=<br /> |longitud=<br /> |altitud=<br /> |superficia= <br /> |populacion<br /> |data-pop=<br /> |dens=<br /> |quartièrs=<br /> |weblabel=<br /> |legislatura=<br /> |cònsol=<br /> |partits=<br /> }}<br /> ==Infobox identitat==<br /> {{Infobox Identitat<br /> | tematica = <br /> | carta = <br /> | nom = <br /> | nomdebateg = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | talhaimatge(en px) = <br /> | datadenaissença = <br /> | luòcdenaissença = <br /> | datadedecès = <br /> | luòcdedecès = <br /> | paísdorigina = <br /> | profession = <br /> | títol1 = <br /> | títol2 = <br /> | distincions =<br /> | omenatge = <br /> | autrasfoncions = <br /> | paire = <br /> | maire = <br /> | conjunt = <br /> | enfants = <br /> | mestressas = <br /> | Títol_politic = <br /> | Nacion = <br /> }}<br /> <br /> ==Infobox cap d'estat==<br /> {{Infobox Cap d'Estat<br /> | nom =<br /> |carta=cap<br /> | imatge = Fichièr:<br /> | talha imatge = <br /> | títol=<br /> | foncion1 = <br /> | debuta mandat1 = <br /> | fin mandat1 = <br /> | predecessor1 = <br /> | successor1 = <br /> | naissença = <br /> | luòc naissença = <br /> | decès = <br /> | luòc decès = <br /> | conjunt = <br /> | profession = <br /> | nacionalitat = <br /> | partit =<br /> | emblèma = <br /> | religion =<br /> | lista = <br /> }}<br /> ==Infobox politician==<br /> {{Infobox Politician<br /> | nom = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | foncion1 = <br /> | a partir del foncion1 = <br /> |fins al foncion1 =<br /> | predecessor 1 = <br /> | successor 2 =<br /> | a partir del foncion2 = <br /> | fins al foncion2 =<br /> | predecessor 2 = <br /> | a partir del foncion3 = <br /> | fins a foncion3 =<br /> | eleccion3 = <br /> | predecessor 3 = <br /> | nom naissença = <br /> | naissença = <br /> | luòc de naissença = <br /> | nationalitat = <br /> | partit = <br /> | universitat = <br /> }}<br /> ==Infobox Subjècte de la federacion de Russia==<br /> {{Subjècte federal de Russia<br /> |carta=ru<br /> | nom_local = <br /> | imatge_bandièra = <br /> | ligam_bandièra =<br /> | imatge_blason = <br /> | ligam_blason <br /> | imatge_mapa = <br /> | lengas = [[rus]], <br /> | estatut = [[Republicas de Russia|Republica]]<br /> | capitala = <br /> | tipe_govèrn = <br /> | títols_dirigents = president<br /> | noms_dirigents = <br /> | superfícia = <br /> | populacion_totala = <br /> | populacion_annada = <br /> | densitat = <br /> | moneda = <br /> | fus_orari = <br /> | domeni_internet = <br /> | indicatiu_telefonic = <br /> | nòtas = <br /> }}<br /> ==Colors==<br /> &lt;center&gt;<br /> {| cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;2px&quot; style=&quot;border:solid 1px black; background:white; padding:1em; align=center;&quot;<br /> |-<br /> | bgcolor=&quot;#E5E5E5&quot; | #E5E5E5<br /> | bgcolor=&quot;#ECECEC&quot; | #ECECEC<br /> | bgcolor=&quot;#DFDFDF&quot; | #DFDFDF<br /> | bgcolor=&quot;#B2B2B2&quot; | #B2B2B2<br /> | bgcolor=&quot;#868686&quot; | #868686<br /> |- 0<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5E5&quot; | #FFE5E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2B2&quot; | #FFB2B2<br /> | bgcolor=&quot;#FF8080&quot; | #FF8080<br /> | bgcolor=&quot;#CC6666&quot; | #CC6666<br /> | bgcolor=&quot;#994C4C&quot; | #994C4C<br /> |- 22<br /> | bgcolor=&quot;#FFEFE5&quot; | #FFEFE5<br /> | bgcolor=&quot;#FFCFB2&quot; | #FFCFB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFAE80&quot; | #FFAE80<br /> | bgcolor=&quot;#CC8B66&quot; | #CC8B66<br /> | bgcolor=&quot;#99694C&quot; | #99694C<br /> |- 45<br /> | bgcolor=&quot;#FFF9E5&quot; | #FFF9E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFECB2&quot; | #FFECB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFDF80&quot; | #FFDF80<br /> | bgcolor=&quot;#CCB266&quot; | #CCB266<br /> | bgcolor=&quot;#99864C&quot; | #99864C<br /> |- 67<br /> | bgcolor=&quot;#FCFFE5&quot; | #FCFFE5<br /> | bgcolor=&quot;#F6FFB2&quot; | #F6FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#F0FF80&quot; | #F0FF80<br /> | bgcolor=&quot;#C0CC66&quot; | #C0CC66<br /> | bgcolor=&quot;#90994C&quot; | #90994C<br /> |- 90<br /> | bgcolor=&quot;#F2FFE5&quot; | #F2FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#D9FFB2&quot; | #D9FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#BFFF80&quot; | #BFFF80<br /> | bgcolor=&quot;#99CC66&quot; | #99CC66<br /> | bgcolor=&quot;#73994C&quot; | #73994C<br /> |- 112<br /> | bgcolor=&quot;#E9FFE5&quot; | #E9FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#BDFFB2&quot; | #BDFFB2<br /> | bgcolor=&quot;#90FF80&quot; | #90FF80<br /> | bgcolor=&quot;#74CC66&quot; | #74CC66<br /> | bgcolor=&quot;#57994C&quot; | #57994C<br /> |- 135<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFEC&quot; | #E5FFEC<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFC6&quot; | #B2FFC6<br /> | bgcolor=&quot;#80FF9F&quot; | #80FF9F<br /> | bgcolor=&quot;#66CC80&quot; | #66CC80<br /> | bgcolor=&quot;#4C9960&quot; | #4C9960<br /> |- 157<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFF5&quot; | #E5FFF5<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFE2&quot; | #B2FFE2<br /> | bgcolor=&quot;#80FFCE&quot; | #80FFCE<br /> | bgcolor=&quot;#66CCA5&quot; | #66CCA5<br /> | bgcolor=&quot;#4C997C&quot; | #4C997C<br /> |- 180<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFFF&quot; | #E5FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFFF&quot; | #B2FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#80FFFF&quot; | #80FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#66CCCC&quot; | #66CCCC<br /> | bgcolor=&quot;#4C9999&quot; | #4C9999<br /> |- 202<br /> | bgcolor=&quot;#E5F6FF&quot; | #E5F6FF<br /> | bgcolor=&quot;#B2E3FF&quot; | #B2E3FF<br /> | bgcolor=&quot;#80D0FF&quot; | #80D0FF<br /> | bgcolor=&quot;#66A7CC&quot; | #66A7CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C7D99&quot; | #4C7D99<br /> |- 225<br /> | bgcolor=&quot;#E5ECFF&quot; | #E5ECFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2C6FF&quot; | #B2C6FF<br /> | bgcolor=&quot;#809FFF&quot; | #809FFF<br /> | bgcolor=&quot;#6680CC&quot; | #6680CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C6099&quot; | #4C6099<br /> |- 247<br /> | bgcolor=&quot;#E8E5FF&quot; | #E8E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#BBB2FF&quot; | #BBB2FF<br /> | bgcolor=&quot;#8E80FF&quot; | #8E80FF<br /> | bgcolor=&quot;#7266CC&quot; | #7266CC<br /> | bgcolor=&quot;#554C99&quot; | #554C99<br /> |- 270<br /> | bgcolor=&quot;#F2E5FF&quot; | #F2E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#D9B2FF&quot; | #D9B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#BF80FF&quot; | #BF80FF<br /> | bgcolor=&quot;#9966CC&quot; | #9966CC<br /> | bgcolor=&quot;#734C99&quot; | #734C99<br /> |- 292<br /> | bgcolor=&quot;#FCE5FF&quot; | #FCE5FF<br /> | bgcolor=&quot;#F5B2FF&quot; | #F5B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#EE80FF&quot; | #EE80FF<br /> | bgcolor=&quot;#BE66CC&quot; | #BE66CC<br /> | bgcolor=&quot;#8F4C99&quot; | #8F4C99<br /> |- 315<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5F9&quot; | #FFE5F9<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2EC&quot; | #FFB2EC<br /> | bgcolor=&quot;#FF80DF&quot; | #FF80DF<br /> | bgcolor=&quot;#CC66B2&quot; | #CC66B2<br /> | bgcolor=&quot;#994C86&quot; | #994C86<br /> |- 337<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5EF&quot; | #FFE5EF<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2D0&quot; | #FFB2D0<br /> | bgcolor=&quot;#FF80B0&quot; | #FF80B0<br /> | bgcolor=&quot;#CC668D&quot; | #CC668D<br /> | bgcolor=&quot;#994C6A&quot; | #994C6A<br /> |}<br /> &lt;/center&gt;<br /> <br /> {| border=&quot;2&quot; align=&quot;center&quot; cellpadding=&quot;0&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001100 | &lt;font color=#ffffff&gt;001100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002200 | &lt;font color=#ffffff&gt;002200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003300 | &lt;font color=#ffffff&gt;003300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004400 | &lt;font color=#ffffff&gt;004400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005500 | &lt;font color=#ffffff&gt;005500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006600 | 006600<br /> | bgcolor=#007700 | &lt;font color=#ffffff&gt;007700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008800 | 008800<br /> | bgcolor=#009000 | &lt;font color=#ffffff&gt;009000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00a000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00a000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00b000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00b000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00c000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00c000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00d000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00d000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00e000 | 00e000<br /> | bgcolor=#00f000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00ff00&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11f011 | 11f011<br /> | bgcolor=#22ff22 | &lt;font color=#ffffff&gt;22ff22&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33ff33 | &lt;font color=#ffffff&gt;33ff33&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#44ff44 | &lt;font color=#ffffff&gt;44ff44&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#55ff55 | &lt;font color=#ffffff&gt;55ff55&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | 77ff77<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | 99ff99<br /> | bgcolor=#aaffaa | &lt;font color=#121212&gt;aaffaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbffbb | &lt;font color=#22222&gt;bbffbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccffcc | &lt;font color=#ff0000&gt;ccffcc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddffdd | &lt;font color=#0000ff&gt;ddffdd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeffee | &lt;font color=#00ff00&gt;eeffee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | &lt;font color=#010101&gt;ffffff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110000 | &lt;font color=#ffffff&gt;110000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220000 | &lt;font color=#ffffff&gt;220000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330000 | &lt;font color=#ffffff&gt;330000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440000 | &lt;font color=#ffffff&gt;440000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550000 | &lt;font color=#ffffff&gt;550000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660000 | 660000<br /> | bgcolor=#770000 | &lt;font color=#ffffff&gt;770000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880000 | 880000<br /> | bgcolor=#990000 | &lt;font color=#ffffff&gt;990000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;aa0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#b00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;b00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#cc0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;cc0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#d00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;d00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ee0000 | ee0000<br /> | bgcolor=#f00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff0000&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#f11111 | f11111<br /> | bgcolor=#f22222 | &lt;font color=#ffffff&gt;f22222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f33333 | &lt;font color=#ffffff&gt;f33333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f44444 | &lt;font color=#ffffff&gt;f44444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff5555 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff5555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff6666 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff6666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff7777 | ff7777<br /> | bgcolor=#ff8888 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff8888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff9999 | ff9999<br /> | bgcolor=#ffaaaa | &lt;font color=#121212&gt;ffaaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffbbbb | &lt;font color=#22222&gt;ffbbbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffcccc | &lt;font color=#ff0000&gt;ffcccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffdddd | &lt;font color=#0000ff&gt;ffdddd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffeeee | &lt;font color=#00ff00&gt;ffeeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f0f0f0| &lt;font color=#010101&gt;f0f0f0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;|- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#000011 | &lt;font color=#ffffff&gt;000011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000022 | &lt;font color=#ffffff&gt;000022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000033 | &lt;font color=#ffffff&gt;000033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00005f | &lt;font color=#ffffff&gt;00005f&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000060 | 000060<br /> | bgcolor=#000077 | &lt;font color=#ffffff&gt;000077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000088 | 000088<br /> | bgcolor=#000099 | &lt;font color=#ffffff&gt;000099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000aa | &lt;font color=#ffffff&gt;0000aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000bf | &lt;font color=#ffffff&gt;0000bf&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000c0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000c0&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000dd | &lt;font color=#ffffff&gt;0000dd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ee | 0000ee<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000ff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#1111ff | 1111ff<br /> | bgcolor=#2222ff | &lt;font color=#ffffff&gt;2222ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#3333ff | &lt;font color=#ffffff&gt;3333ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#4444ff | &lt;font color=#ffffff&gt;4444ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#5555ff | &lt;font color=#ffffff&gt;5555ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#6666ff | &lt;font color=#ffffff&gt;6666ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#7777ff | 7777ff<br /> | bgcolor=#8888ff | &lt;font color=#ffffff&gt;8888ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9999ff | 9999ff<br /> | bgcolor=#aaaaff | &lt;font color=#121212&gt;aaaaff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbbff | &lt;font color=#22222&gt;bbbbff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccccff | &lt;font color=#ff0000&gt;ccccff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddddff | &lt;font color=#0000ff&gt;ddddff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeeff | &lt;font color=#00ff00&gt;eeeeff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeef0| &lt;font color=#010101&gt;eeeef0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110011 | &lt;font color=#ffffff&gt;110011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220022 | &lt;font color=#ffffff&gt;220022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330033 | &lt;font color=#ffffff&gt;330033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440044 | &lt;font color=#ffffff&gt;440044&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550055 | &lt;font color=#ffffff&gt;550055&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660066 | &lt;font color=#ffffff&gt;660066&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#770077 | &lt;font color=#ffffff&gt;770077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880088 | &lt;font color=#ffffff&gt;880088&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#990099 | &lt;font color=#ffffff&gt;990099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa00aa | &lt;font color=#ffffff&gt;aa00aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bb00bb | bb00bb<br /> | bgcolor=#cc00cc | &lt;font color=#ffffff&gt;cc00cc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dd00dd | dd00dd<br /> | bgcolor=#ee00ee | &lt;font color=#ffffff&gt;ee00ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff00ff | ff00ff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff11ff | ff11ff<br /> | bgcolor=#ff22ff | ff22ff<br /> | bgcolor=#ff33ff | ff33ff<br /> | bgcolor=#ff44ff | ff44ff<br /> | bgcolor=#ff55ff | ff55ff<br /> | bgcolor=#ff66ff | ff66ff<br /> | bgcolor=#ff77ff | ff77ff<br /> | bgcolor=#ff88ff | ff88ff<br /> | bgcolor=#ff99ff | ff99ff<br /> | bgcolor=#ffaaff | ffaaff<br /> | bgcolor=#ffbbff | ffbbff<br /> | bgcolor=#ffccff | ffccff<br /> | bgcolor=#ffddff | ffddff<br /> | bgcolor=#ffeeff | ffeeff<br /> | bgcolor=#f0eeff | f0eeff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001111 | &lt;font color=#ffffff&gt;001111&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002222 | &lt;font color=#ffffff&gt;002222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003333 | &lt;font color=#ffffff&gt;003333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004444 | &lt;font color=#ffffff&gt;004444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005555 | &lt;font color=#ffffff&gt;005555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006666 | &lt;font color=#ffffff&gt;006666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#007777 | &lt;font color=#ffffff&gt;007777&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008888 | &lt;font color=#ffffff&gt;008888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#009999 | &lt;font color=#ffffff&gt;009999&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00aaaa | &lt;font color=#ffffff&gt;00aaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00bbbb | 00bbbb<br /> | bgcolor=#00cccc | &lt;font color=#ffffff&gt;00cccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00dddd | 00dddd<br /> | bgcolor=#00eeee | &lt;font color=#ffffff&gt;00eeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00ffff | 00ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11ffff | 11ffff<br /> | bgcolor=#22ffff | 22ffff<br /> | bgcolor=#33ffff | 33ffff<br /> | bgcolor=#44ffff | 44ffff<br /> | bgcolor=#55ffff | 55ffff<br /> | bgcolor=#66ffff | 66ffff<br /> | bgcolor=#77ffff | 77ffff<br /> | bgcolor=#88ffff | 88ffff<br /> | bgcolor=#99ffff | 99ffff<br /> | bgcolor=#aaffff | aaffff<br /> | bgcolor=#bbffff | bbffff<br /> | bgcolor=#ccffff | ccffff<br /> | bgcolor=#ddffff | ddffff<br /> | bgcolor=#eeffff | eeffff<br /> | bgcolor=#f0ffff | f0ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#111100 | &lt;font color=#ffffff&gt;111100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#222200 | &lt;font color=#ffffff&gt;222200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#333300 | &lt;font color=#ffffff&gt;333300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#444400 | &lt;font color=#ffffff&gt;444400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#555500 | &lt;font color=#ffffff&gt;555500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#666600 | &lt;font color=#ffffff&gt;666600&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#777700 | &lt;font color=#ffffff&gt;777700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#888800 | &lt;font color=#ffffff&gt;888800&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#999900 | &lt;font color=#ffffff&gt;999900&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aaaa00 | &lt;font color=#ffffff&gt;aaaa00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbb00 | bbbb00<br /> | bgcolor=#cccc00 | &lt;font color=#ffffff&gt;cccc00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dddd00 | dddd00<br /> | bgcolor=#eeee00 | &lt;font color=#ffffff&gt;eeee00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffff00 | ffff00<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ffff11 | ffff11<br /> | bgcolor=#ffff22 | ffff22<br /> | bgcolor=#ffff33 | ffff33<br /> | bgcolor=#ffff44 | ffff44<br /> | bgcolor=#ffff55 | ffff55<br /> | bgcolor=#ffff66 | ffff66<br /> | bgcolor=#ffff77 | ffff77<br /> | bgcolor=#ffff88 | ffff88<br /> | bgcolor=#ffff99 | ffff99<br /> | bgcolor=#ffffaa | ffffaa<br /> | bgcolor=#ffffbb | ffffbb<br /> | bgcolor=#ffffcc | ffffcc<br /> | bgcolor=#ffffdd | ffffdd<br /> | bgcolor=#ffffee | ffffee<br /> | bgcolor=#123456 | 123456<br /> <br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> <br /> | bgcolor=#ff8080 | FF8080<br /> | bgcolor=#ffff80 | FFFF80<br /> | bgcolor=#80ff80 | 80FF80<br /> | bgcolor=#00ff80 | 00FF80<br /> | bgcolor=#80FFFF | 80FFFF<br /> | bgcolor=#0080FF | 0080FF<br /> | bgcolor=#ff80c0 | FF80C0<br /> | bgcolor=#ff80ff | FF80FF<br /> | bgcolor=#ff0000 | FF0000<br /> | bgcolor=#ffff00 | FFFF00<br /> | bgcolor=#80ff00 | 80FF00<br /> | bgcolor=#00ff40 | 00FF40<br /> | bgcolor=#00ffff | 00FFFF<br /> | bgcolor=#0080c0 | 0080C0<br /> | bgcolor=#8080c0 | 8080C0<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff00ff | FF00FF<br /> | bgcolor=#804040 | &lt;font color=#ffffff&gt;804040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8040 | FF8040<br /> | bgcolor=#00ff00 | 00FF00<br /> | bgcolor=#008080 | &lt;font color=#ffffff&gt;008080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004080 | &lt;font color=#ffffff&gt;004080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8080ff | 8080FF<br /> | bgcolor=#800040 | &lt;font color=#ffffff&gt;800040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff0080 | FF0080<br /> | bgcolor=#800000 | &lt;font color=#ffffff&gt;800000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8000 | FF8000<br /> | bgcolor=#008000 | &lt;font color=#ffffff&gt;008000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008040 | &lt;font color=#ffffff&gt;008040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000FF&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000a0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000A0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#800080 | &lt;font color=#ffffff&gt;800080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8000ff | 8000FF<br /> | bgcolor=#400000 | &lt;font color=#ffffff&gt;400000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#804000 | &lt;font color=#ffffff&gt;804000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004000 | &lt;font color=#ffffff&gt;004000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004040 | &lt;font color=#ffffff&gt;004040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000080 | &lt;font color=#ffffff&gt;000080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400080 | &lt;font color=#ffffff&gt;400080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000000 | &lt;font color=#ffffff&gt;000000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808000 | &lt;font color=#ffffff&gt;808000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808040 | &lt;font color=#ffffff&gt;808040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808080 | &lt;font color=#ffffff&gt;808080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#408080 | &lt;font color=#ffffff&gt;408080&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#c0c0c0 | C0C0C0<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | FFFFFF<br /> | bgcolor=#003b00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003b00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003d00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003d00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003200 | &lt;font color=#ffffff&gt;003200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003400 | &lt;font color=#ffffff&gt;003400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003500 | &lt;font color=#ffffff&gt;003500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003600 | 003600<br /> | bgcolor=#003700 | &lt;font color=#ffffff&gt;003700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003800 | 003800<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | &lt;font color=#ffffff&gt;77ff77&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | &lt;font color=#ffffff&gt;99ff99&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#571085 | &lt;font color=#ffffff&gt;571085&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#fd36gf | fd36gf<br /> | bgcolor=#456468 | &lt;font color=#ffffff&gt;456468&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dg4562 | dg4562<br /> | bgcolor=#aa44ee | &lt;font color=#ffffff&gt;aa44ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33dfdd | 33dfdd<br /> | bgcolor=#232526 | &lt;font color=#ffffff&gt;232526&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9945ff | 9945ff<br /> | bgcolor=#989898 | &lt;font color=#ffffff&gt;989898&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#981245 | 981245<br /> | bgcolor=#123299 | &lt;font color=#ffffff&gt;123299&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#155115 | 155115<br /> | bgcolor=#666666 | 666666<br /> | bgcolor=#afaf00 | &lt;font color=#ffffff&gt;afaf00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00afaf | 00afaf<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> |}<br /> <br /> ==Traduccion de las legendas dels imatges de [[glacièr]]==<br /> [[Imatge:Arranque glaciar.svg|thumb|left|200px|de traduire]]<br /> *Arrancament glaciari<br /> *Flus de glaç<br /> *Abrasion glaciària<br /> <br /> [[Imatge:Retroceso Glaciar Lmb.png|thumb|right|500px|de traduire]]<br /> *Recuolament del glacièr<br /> *lièch de ròcas<br /> *Morrena de fons <br /> *Kame <br /> *Kettles (olas de gigant)<br /> *Plana aluviala<br /> *Morrena terminala<br /> *Drumlins<br /> *Esker<br /> <br /> [[Imatge:Glacier weight effects Lmb.png|thumb|left|300px|de traduire]]<br /> '''A'''<br /> *Glacièr<br /> *Subsidéncia de la rusca<br /> *Illustracion simplificada que mostra la subsidéncia e lo rebombiment de la rusca produït per las diferéncias de cargas degudas als glacièrs.<br /> <br /> '''B'''<br /> *Rebombiment de la rusca<br /> *Al nòrd de Canadà e en Escandinàvia lo glaç glaciari s'amolona en bonhant la superfícia.<br /> *Dempuèi que lo glaç se fond, i a agut un reajustament de la rusca.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ==Guillaume Lavabre== <br /> {{Infobox Biografia<br /> | entete = <br /> | charte = <br /> | nom = <br /> | image = Marianne Dordogne.JPG<br /> | légende = Marianne, allégorie de la République française qu'il a nommé<br /> | upright = <br /> | graphie originale = <br /> | nom de naissance = <br /> | surnom = <br /> | date de naissance = 1er mai 1755<br /> | lieu de naissance = [[Puylaurens]]<br /> | date de décès = 23 mars 1845<br /> | qualificatif date = <br /> | lieu de décès = [[Hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]<br /> | nationalité = [[Français (peuple) | Francais]]<br /> | pays de résidence = {{France}}<br /> | diplôme = <br /> | profession = [[Cordonnier]]<br /> | activités = Poète<br /> | autres activités = <br /> | formation = <br /> | hommage = Rue &quot;Guillaume Lavabre&quot; à [[Puylaurens]]<br /> | ascendants = <br /> | conjoint = <br /> | descendants = <br /> | famille = <br /> | notes = <br /> | signature = <br /> | emblème = <br /> | légende emblème = <br /> }}<br /> <br /> '''Guillaume Lavabre''' foguèt un [[cordonièr]] originari de [[Puèglaurenç]] dins [[Tarn (departament)|Tarn]], nascut en mai de [[1755]] e mòrt lo [[23 de març]] de [[1845]] a [[Tolosa]]. Compausèt la cançon ''La Garisou de Marianno'', que donèt lo sieu nom a [[Marianne]], allegoria de la [[Republica francesa]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> === Joinessa===<br /> Nascut a Puèglaurenç en mai 1755&lt;ref&gt;{{ligam web |langue=fr |titre=Guillaume Lavabre |url=https://data.bnf.fr/fr/13009144/guillaume_lavabre/ |site=data.bnf.fr |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;, Guillaume Lavabre teniá una botiga de cordonièr per la carrièra Folimon, sus las nautours de la vila. Èra tanben poèta a sas oras.<br /> <br /> === Composicion de ''La Garisou de Marianno'' ===<br /> Durant la Revolucion francesa, en [[setembre]] de [[1792]], escriguèt la cançon en prenent per basa l'aire de la cançon ''Des petits Savoyards''&lt;ref&gt;{{Ligam web |langue=fr |titre=La Marianne est Tarnaise |url=https://www.ladepeche.fr/article/1999/09/19/233143-la-marianne-est-tarnaise.html |site=ladepeche.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. Écrite en [[occitan]], elle se traduit par « La guérison de Marianne ». Il y nomme la République « Marianne », en utilisant un prénom très répandu dans sa région&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=Puylaurens, berceau de Marianne, emblème de la République - Puylaurens - Tarn - Midi-Pyrénées - Grand Sud Insolite et Secret |url=http://www.grandsudinsolite.fr/1284-81-tarn-le-berceau-de-marianne--embleme-de-la-republique.html |site=www.grandsudinsolite.fr |consulté le=2019-08-05 }}&lt;/ref&gt;. En mai, es malauta, allegoria de la França rosegada per la monarquia (la garison essenr la Revolucion)&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=L'origine occitane de Marianne, symbole de la République - Forum de Philisto |url=https://www.philisto.fr/sujet-393-1.html |site=www.philisto.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. C'est apparemment la première mention de ce prénom associé à la République. <br /> <br /> Se va espandir per [[Occitània]] tota, mas sens anar pus luenh à cause de la différence des [[patois]] en France. Après plus de soixante ans, elle atteint finalement [[Paris]] et devient le nom de un dels principals simbòls republicans français. Calguèt pasmens esperar 1976 pour que des habitants de Puylaurens ne trouvent un manuscrit de la musique et fasse reconnaître Guillaume Lavabre comme « père » de Marianne&lt;ref&gt;{{Lien web |langue= |titre=Humanité, Marianne |url=https://www.humanite.fr/node/232309 |site=www.google.com |périodique= |date= |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> ; Paroles<br /> {| border=0<br /> |-<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La Garisou de Marianno'''''&lt;ref name=&quot;Ara&quot;&gt;{{pdf}} {{lien web |langue=fr |titre=La République en Auvergne |url=http://www.auvergne-inventaire.fr/content/download/9618/89679/file/1_Les images de la République en Auvergne.pdf |site=www.auvergne-inventaire.fr |date=2016 |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;<br /> :''Marianno, trop attacado''<br /> :''D’uno forto malautié,''<br /> :''Ero toujour maltratado,''<br /> :''Et mourio de caytibié.''<br /> ::''Lou Medeci''<br /> ::''San la gari,''<br /> :''Er neyt &amp; jour la fasio souffri''<br /> :''Le nouvel Poudé exécutif''<br /> :''Ben d’y fa prené un boumitif''<br /> :''Per y dégatxa le palmou :''<br /> :''Marianno fe trobe millou (bis).''<br /> :''(…)''<br /> :''Dillo, Kellerman, Custino,''<br /> :''Au coumençat de cassa''<br /> :''La trop mayssanto bermino''<br /> :''Qu'a manqua de l'estouffa''<br /> ::''Et le dedins''<br /> ::''Daïs intestins''<br /> :''Sarau leou sans de vers tant malins,''<br /> :''Et l’elixir de Dumouriès,''<br /> :''Frétat à la planto das pés,''<br /> :''Y pla dégastat le palmou :''<br /> :''Marianno se trobé millou (bis).''<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La guérison de Marianne'''''<br /> :Marianne, trop attaquée<br /> :D'une grosse maladie,<br /> :Était toujours maltraitée,<br /> :Et mourait de caitivièr.<br /> ::Le médecin,<br /> ::Sans la guérir,<br /> :Nuit et jour la faisait souffrir.<br /> :Le nouveau pouvoir exécutif<br /> :Vient de lui faire prendre un vomitif<br /> :Pour lui dégager le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> :(…)<br /> :Dillon, Kellerman, Custine,<br /> :Ont commencé de chasser<br /> :La trop méchante vermine<br /> :Qui a failli l’étouffer<br /> ::Et l’intérieur<br /> ::Des intestins<br /> :Sera bientôt débarrassé de vers si malins,<br /> :Et l'élixir de Dumouriez,<br /> :Frotté à la plante des pieds,<br /> :Lui a bien dégagé le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> |}<br /> <br /> === Fin de vida ===<br /> Guillaume Lavabre quitte Puylaurens et sa famille pour s'installer à [[Toulouse]]. Il ne connut pas la gloire ni la richesse, malgré quelques poèmes assez célèbres. Opportuniste, il écrivit même un poème à la gloire des [[Maison capétienne de Bourbon|Bourbons]], lors du retour de [[Louis XVIII]] (''Le Lys et l'Olivier''). Il meurt finalement le {{date-|23 mars 1845}}, à l'[[hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]. Il est alors âgé de 89 ans&lt;ref&gt;{{Ouvrage|langue=Francais|auteur1=Olivier et Paula Astruc|titre=Les mystères du Tarn|lieu=|éditeur=De Borée|date=2007|pages totales=408|isbn=9782844945075}}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * {{Ouvrage |langue=fr |auteur=[[Maurice Agulhon]] et [[Pierre Bonte]] |titre=Marianne : les visages de la République |éditeur=[[Gallimard]] |collection=[[Découvertes Gallimard]] / Histoire ({{n°|146}})|lieu=Paris |année=1992 |pages totales=128 |isbn=2-07-053208-9 |présentation en ligne=http://www.gallimard.fr/Catalogue/GALLIMARD/Decouvertes-Gallimard/Decouvertes-Gallimard/Histoire/Marianne |id=visage-republique }}<br /> <br /> == Notes et références ==<br /> {{Références|colonnes=2}}<br /> <br /> == Liens externes ==<br /> * {{Autorité}}<br /> * {{Bases musique}}<br /> <br /> {{Portail|République|France|histoire|Tarn}}<br /> <br /> [[Catégorie:République]]<br /> <br /> ==Sicomòr==<br /> {{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> Lo '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;homotypique&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montnhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> == Utilizacion ==<br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> <br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. Les forestiers le classent parmi les ''feuillus précieux'' et préconisent de le planter en mélange avec d'autres essences à croissance rapide telles que le frêne et le merisier.<br /> <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dinss los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> === Articles conèxes ===<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> <br /> == Nòtas e referéncias ==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Flòra (nom vernacular)]]<br /> [[Categoria:Essence forestière]]<br /> [[Categoria:Arbre]]<br /> [[Categoria:Plante mellifère]]<br /> [[Categoria:Arbre d'ornement]]<br /> [[Categoria:Arbre de climat tempéré océanique]]<br /> [[Categoria:Arbre de climat continental humide]]<br /> [[Categoria:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> <entry> <id>https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461787</id> <title>Utilizaire:Jiròni</title> <link rel="alternate" type="text/html" href="https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Utilizaire:Jir%C3%B2ni&diff=2461787"/> <updated>2025-01-23T12:35:10Z</updated> <summary type="html"><p>Jiròni : /* Voir aussi */</p> <hr /> <div>{{BUdebuta<br /> | alinhament = right<br /> | marge =<br /> | colorfons = <br /> | colorbordadura = #b71234<br /> | extra-css =<br /> | colortèxte = #000000<br /> | tèxte = <br /> }}<br /> {{Utilizaire Tèrra}}<br /> {{Utilizaire cambiament climatic}}<br /> {{Boita d'utilizaire||demòra Euròpa|Wikipedian d'Occitània|Wikipedian lengadocian|Wikioc}}<br /> {{Babel-5|fr|oc-4|ca-2|en-1|es-1}}<br /> {{BUfin}}<br /> ==Aisinas lingüisticas==<br /> *Lo Congrès Multidiccionari [https://locongres.org/oc/aplicacions/dicodoc-oc/dicodoc-recerca]<br /> *IEO París, documents per l'estudi de la lenga occitana: [http://ieoparis.free.fr/delo.html]<br /> *Diccionari de Cantalausa en linha: [http://www.ieo12.org/node/40]<br /> *Gran Diccionari de la llengua catalana: [http://www.diccionari.cat/] <br /> *DIEC 2: [http://dlc.iec.cat/] <br /> *Toponims internacionals en occitan: [http://www.geocities.ws/guilhem_nou/toponims/toponims.htm]<br /> *Gramatica occitana [http://www.orbilat.com/Languages/Occitan/Grammar/index.html]<br /> *Conjugason [http://occitanet.free.fr/ling/conjocreg.htm]<br /> *Thesoc [http://thesaurus.unice.fr/]<br /> *Diccionari d'ancian occitan auvernhat: mauriagués e sanflorenc (1340-1540)[https://books.google.fr/books?id=jlFnmgzMVEUC&amp;pg=PA470&amp;lpg=PA470&amp;dq=la+chap%C3%A8la+d%27anhon&amp;source=bl&amp;ots=ae4s6ZUuyD&amp;sig=9XzC4EbRtaajrV0bMfY5b8SmgMM&amp;hl=oc&amp;sa=X&amp;ved=0ahUKEwjH8Z_v7cfJAhWThhoKHRFhBigQ6AEIOzAJ#v=onepage&amp;q=la%20chap%C3%A8la%20d'anhon&amp;f=false]<br /> <br /> {{Wiktionary|estèla}}<br /> {{Pagina personala}}<br /> <br /> ==Infobox_País==<br /> {{Infobox_País<br /> |carta=cap<br /> |nom_local=&lt;small&gt;''''&lt;/small&gt;<br /> |lenga=<br /> |nom_occitan=<br /> |de=<br /> |imatge_bandièra=<br /> |ligam_bandièra=<br /> |imatge_blason= <br /> |ligam_blason=<br /> |imatge_mapa=<br /> |devisa=<br /> |lengas= [[]]<br /> |capitala=[[]]<br /> |coordenadas_capitala={{coord|||||||type:country()|display=inline}} |<br /> | ligam_vilas=<br /> | títol_mai_granda_vila=Mai granda vila<br /> | mai_granda_vila=[[]]<br /> |tipe_govèrn=<br /> | títols_dirigents= <br /> | noms_dirigents=<br /> |superfícia_reng=<br /> |superfícia_totala={{formatnum:}}<br /> |percentatge_aiga={{unitat|,|%}}<br /> |populacion_reng=<br /> |populacion_totala={{formatnum:}}<br /> |populacion_annada=<br /> |densitat=<br /> |tipe_independéncia=<br /> |país_independéncia= <br /> |data_independéncia=<br /> |païses frontalièrs=<br /> |gentilici= <br /> |PIB_annada=<br /> |PIB= <br /> |PIB_categoria=<br /> |PIB_reng=<br /> |IDH_annada=<br /> |IDH= <br /> |IDH_categoria=<br /> |IDH_reng=<br /> |còde_país=<br /> | moneda =<br /> | còde_moneda=<br /> |fus_orari=<br /> |imne_nacional=<br /> |domeni_internet=[[.]]<br /> |indicatiu_telefonic=<br /> | organizacions_internacionalas=<br /> }}<br /> <br /> ==Infobox vila==<br /> {{Infobox Vila<br /> |carta=<br /> |nom= <br /> |nom2=<br /> |imatge= <br /> |legenda=<br /> |blason= <br /> |bandièra= <br /> |nom de division1=País<br /> |division1={{nom del País}}<br /> |títol autoritat= <br /> |autoritat= <br /> |nom de division2=<br /> |division2=<br /> |títol autoritat2=<br /> |cp= <br /> |mapa= <br /> |imatge de mapa=<br /> |latitud= <br /> |longitud= <br /> |estatut= <br /> |altitud= <br /> |altmax =<br /> |populacion= {{formatnum:}}<br /> |annada-pop=[[]]<br /> |superfícia= <br /> |sits-toristics=<br /> |divèrs= <br /> |url= http:<br /> |imatgeloc=<br /> }}<br /> ==Infobox Comuna italiana==<br /> {{Comuna italiana<br /> |nom= <br /> |nomItalian= <br /> |imatge=<br /> |blason=<br /> |reg=<br /> |prov=<br /> |istat=<br /> |cp=<br /> |tel=<br /> |latitudgrad=<br /> |latitudminuta=<br /> |latitudsegonda=<br /> |longitudgrad=<br /> |longitudminuta=<br /> |longitudsegonda=<br /> |mej=<br /> |km²=<br /> |pop=<br /> |date-pop=<br /> |dens=<br /> |code_cadastre= <br /> |Gentilici=<br /> |Patron= <br /> |Fèsta_patronala=<br /> |sit_web= }}<br /> ==Infobox Comuna d'Espanha==<br /> {{Infobox Comuna d'Espanha<br /> |nom=<br /> |nom2<br /> |bandièra=<br /> |blason=<br /> |imatge=<br /> |legenda=<br /> |comauto={{}}<br /> |província=<br /> |comarca=<br /> |districte=<br /> |cp=<br /> |cònsol=<br /> |mandat=<br /> | longitud = <br /> | latitud = <br /> |alt min=<br /> |alt mej=<br /> |alt max=<br /> |ectaras=<br /> |km²=<br /> |ine=<br /> |sens=<br /> |data-sens=<br /> |dens=<br /> |nomab=<br /> |sitweb=<br /> |mapa=<br /> |mapa2=<br /> }}<br /> ==Infobox comuna alemanda==<br /> {{Comuna alemanda<br /> |nomoficial=<br /> |nomvila=<br /> |imatge=<br /> |imatgeblason=<br /> |land=<br /> |districte=<br /> |arr=<br /> |còdicom=<br /> |indicatiutel=<br /> |cp= <br /> |imatriculacion=<br /> |latitud=<br /> |longitud=<br /> |altitud=<br /> |superficia= <br /> |populacion<br /> |data-pop=<br /> |dens=<br /> |quartièrs=<br /> |weblabel=<br /> |legislatura=<br /> |cònsol=<br /> |partits=<br /> }}<br /> ==Infobox identitat==<br /> {{Infobox Identitat<br /> | tematica = <br /> | carta = <br /> | nom = <br /> | nomdebateg = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | talhaimatge(en px) = <br /> | datadenaissença = <br /> | luòcdenaissença = <br /> | datadedecès = <br /> | luòcdedecès = <br /> | paísdorigina = <br /> | profession = <br /> | títol1 = <br /> | títol2 = <br /> | distincions =<br /> | omenatge = <br /> | autrasfoncions = <br /> | paire = <br /> | maire = <br /> | conjunt = <br /> | enfants = <br /> | mestressas = <br /> | Títol_politic = <br /> | Nacion = <br /> }}<br /> <br /> ==Infobox cap d'estat==<br /> {{Infobox Cap d'Estat<br /> | nom =<br /> |carta=cap<br /> | imatge = Fichièr:<br /> | talha imatge = <br /> | títol=<br /> | foncion1 = <br /> | debuta mandat1 = <br /> | fin mandat1 = <br /> | predecessor1 = <br /> | successor1 = <br /> | naissença = <br /> | luòc naissença = <br /> | decès = <br /> | luòc decès = <br /> | conjunt = <br /> | profession = <br /> | nacionalitat = <br /> | partit =<br /> | emblèma = <br /> | religion =<br /> | lista = <br /> }}<br /> ==Infobox politician==<br /> {{Infobox Politician<br /> | nom = <br /> | imatge = <br /> | legenda = <br /> | foncion1 = <br /> | a partir del foncion1 = <br /> |fins al foncion1 =<br /> | predecessor 1 = <br /> | successor 2 =<br /> | a partir del foncion2 = <br /> | fins al foncion2 =<br /> | predecessor 2 = <br /> | a partir del foncion3 = <br /> | fins a foncion3 =<br /> | eleccion3 = <br /> | predecessor 3 = <br /> | nom naissença = <br /> | naissença = <br /> | luòc de naissença = <br /> | nationalitat = <br /> | partit = <br /> | universitat = <br /> }}<br /> ==Infobox Subjècte de la federacion de Russia==<br /> {{Subjècte federal de Russia<br /> |carta=ru<br /> | nom_local = <br /> | imatge_bandièra = <br /> | ligam_bandièra =<br /> | imatge_blason = <br /> | ligam_blason <br /> | imatge_mapa = <br /> | lengas = [[rus]], <br /> | estatut = [[Republicas de Russia|Republica]]<br /> | capitala = <br /> | tipe_govèrn = <br /> | títols_dirigents = president<br /> | noms_dirigents = <br /> | superfícia = <br /> | populacion_totala = <br /> | populacion_annada = <br /> | densitat = <br /> | moneda = <br /> | fus_orari = <br /> | domeni_internet = <br /> | indicatiu_telefonic = <br /> | nòtas = <br /> }}<br /> ==Colors==<br /> &lt;center&gt;<br /> {| cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;2px&quot; style=&quot;border:solid 1px black; background:white; padding:1em; align=center;&quot;<br /> |-<br /> | bgcolor=&quot;#E5E5E5&quot; | #E5E5E5<br /> | bgcolor=&quot;#ECECEC&quot; | #ECECEC<br /> | bgcolor=&quot;#DFDFDF&quot; | #DFDFDF<br /> | bgcolor=&quot;#B2B2B2&quot; | #B2B2B2<br /> | bgcolor=&quot;#868686&quot; | #868686<br /> |- 0<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5E5&quot; | #FFE5E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2B2&quot; | #FFB2B2<br /> | bgcolor=&quot;#FF8080&quot; | #FF8080<br /> | bgcolor=&quot;#CC6666&quot; | #CC6666<br /> | bgcolor=&quot;#994C4C&quot; | #994C4C<br /> |- 22<br /> | bgcolor=&quot;#FFEFE5&quot; | #FFEFE5<br /> | bgcolor=&quot;#FFCFB2&quot; | #FFCFB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFAE80&quot; | #FFAE80<br /> | bgcolor=&quot;#CC8B66&quot; | #CC8B66<br /> | bgcolor=&quot;#99694C&quot; | #99694C<br /> |- 45<br /> | bgcolor=&quot;#FFF9E5&quot; | #FFF9E5<br /> | bgcolor=&quot;#FFECB2&quot; | #FFECB2<br /> | bgcolor=&quot;#FFDF80&quot; | #FFDF80<br /> | bgcolor=&quot;#CCB266&quot; | #CCB266<br /> | bgcolor=&quot;#99864C&quot; | #99864C<br /> |- 67<br /> | bgcolor=&quot;#FCFFE5&quot; | #FCFFE5<br /> | bgcolor=&quot;#F6FFB2&quot; | #F6FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#F0FF80&quot; | #F0FF80<br /> | bgcolor=&quot;#C0CC66&quot; | #C0CC66<br /> | bgcolor=&quot;#90994C&quot; | #90994C<br /> |- 90<br /> | bgcolor=&quot;#F2FFE5&quot; | #F2FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#D9FFB2&quot; | #D9FFB2<br /> | bgcolor=&quot;#BFFF80&quot; | #BFFF80<br /> | bgcolor=&quot;#99CC66&quot; | #99CC66<br /> | bgcolor=&quot;#73994C&quot; | #73994C<br /> |- 112<br /> | bgcolor=&quot;#E9FFE5&quot; | #E9FFE5<br /> | bgcolor=&quot;#BDFFB2&quot; | #BDFFB2<br /> | bgcolor=&quot;#90FF80&quot; | #90FF80<br /> | bgcolor=&quot;#74CC66&quot; | #74CC66<br /> | bgcolor=&quot;#57994C&quot; | #57994C<br /> |- 135<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFEC&quot; | #E5FFEC<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFC6&quot; | #B2FFC6<br /> | bgcolor=&quot;#80FF9F&quot; | #80FF9F<br /> | bgcolor=&quot;#66CC80&quot; | #66CC80<br /> | bgcolor=&quot;#4C9960&quot; | #4C9960<br /> |- 157<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFF5&quot; | #E5FFF5<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFE2&quot; | #B2FFE2<br /> | bgcolor=&quot;#80FFCE&quot; | #80FFCE<br /> | bgcolor=&quot;#66CCA5&quot; | #66CCA5<br /> | bgcolor=&quot;#4C997C&quot; | #4C997C<br /> |- 180<br /> | bgcolor=&quot;#E5FFFF&quot; | #E5FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2FFFF&quot; | #B2FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#80FFFF&quot; | #80FFFF<br /> | bgcolor=&quot;#66CCCC&quot; | #66CCCC<br /> | bgcolor=&quot;#4C9999&quot; | #4C9999<br /> |- 202<br /> | bgcolor=&quot;#E5F6FF&quot; | #E5F6FF<br /> | bgcolor=&quot;#B2E3FF&quot; | #B2E3FF<br /> | bgcolor=&quot;#80D0FF&quot; | #80D0FF<br /> | bgcolor=&quot;#66A7CC&quot; | #66A7CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C7D99&quot; | #4C7D99<br /> |- 225<br /> | bgcolor=&quot;#E5ECFF&quot; | #E5ECFF<br /> | bgcolor=&quot;#B2C6FF&quot; | #B2C6FF<br /> | bgcolor=&quot;#809FFF&quot; | #809FFF<br /> | bgcolor=&quot;#6680CC&quot; | #6680CC<br /> | bgcolor=&quot;#4C6099&quot; | #4C6099<br /> |- 247<br /> | bgcolor=&quot;#E8E5FF&quot; | #E8E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#BBB2FF&quot; | #BBB2FF<br /> | bgcolor=&quot;#8E80FF&quot; | #8E80FF<br /> | bgcolor=&quot;#7266CC&quot; | #7266CC<br /> | bgcolor=&quot;#554C99&quot; | #554C99<br /> |- 270<br /> | bgcolor=&quot;#F2E5FF&quot; | #F2E5FF<br /> | bgcolor=&quot;#D9B2FF&quot; | #D9B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#BF80FF&quot; | #BF80FF<br /> | bgcolor=&quot;#9966CC&quot; | #9966CC<br /> | bgcolor=&quot;#734C99&quot; | #734C99<br /> |- 292<br /> | bgcolor=&quot;#FCE5FF&quot; | #FCE5FF<br /> | bgcolor=&quot;#F5B2FF&quot; | #F5B2FF<br /> | bgcolor=&quot;#EE80FF&quot; | #EE80FF<br /> | bgcolor=&quot;#BE66CC&quot; | #BE66CC<br /> | bgcolor=&quot;#8F4C99&quot; | #8F4C99<br /> |- 315<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5F9&quot; | #FFE5F9<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2EC&quot; | #FFB2EC<br /> | bgcolor=&quot;#FF80DF&quot; | #FF80DF<br /> | bgcolor=&quot;#CC66B2&quot; | #CC66B2<br /> | bgcolor=&quot;#994C86&quot; | #994C86<br /> |- 337<br /> | bgcolor=&quot;#FFE5EF&quot; | #FFE5EF<br /> | bgcolor=&quot;#FFB2D0&quot; | #FFB2D0<br /> | bgcolor=&quot;#FF80B0&quot; | #FF80B0<br /> | bgcolor=&quot;#CC668D&quot; | #CC668D<br /> | bgcolor=&quot;#994C6A&quot; | #994C6A<br /> |}<br /> &lt;/center&gt;<br /> <br /> {| border=&quot;2&quot; align=&quot;center&quot; cellpadding=&quot;0&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001100 | &lt;font color=#ffffff&gt;001100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002200 | &lt;font color=#ffffff&gt;002200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003300 | &lt;font color=#ffffff&gt;003300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004400 | &lt;font color=#ffffff&gt;004400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005500 | &lt;font color=#ffffff&gt;005500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006600 | 006600<br /> | bgcolor=#007700 | &lt;font color=#ffffff&gt;007700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008800 | 008800<br /> | bgcolor=#009000 | &lt;font color=#ffffff&gt;009000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00a000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00a000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00b000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00b000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00c000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00c000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00d000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00d000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00e000 | 00e000<br /> | bgcolor=#00f000 | &lt;font color=#ffffff&gt;00ff00&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11f011 | 11f011<br /> | bgcolor=#22ff22 | &lt;font color=#ffffff&gt;22ff22&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33ff33 | &lt;font color=#ffffff&gt;33ff33&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#44ff44 | &lt;font color=#ffffff&gt;44ff44&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#55ff55 | &lt;font color=#ffffff&gt;55ff55&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | 77ff77<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | 99ff99<br /> | bgcolor=#aaffaa | &lt;font color=#121212&gt;aaffaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbffbb | &lt;font color=#22222&gt;bbffbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccffcc | &lt;font color=#ff0000&gt;ccffcc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddffdd | &lt;font color=#0000ff&gt;ddffdd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeffee | &lt;font color=#00ff00&gt;eeffee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | &lt;font color=#010101&gt;ffffff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110000 | &lt;font color=#ffffff&gt;110000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220000 | &lt;font color=#ffffff&gt;220000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330000 | &lt;font color=#ffffff&gt;330000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440000 | &lt;font color=#ffffff&gt;440000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550000 | &lt;font color=#ffffff&gt;550000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660000 | 660000<br /> | bgcolor=#770000 | &lt;font color=#ffffff&gt;770000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880000 | 880000<br /> | bgcolor=#990000 | &lt;font color=#ffffff&gt;990000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;aa0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#b00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;b00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#cc0000 | &lt;font color=#ffffff&gt;cc0000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#d00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;d00000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ee0000 | ee0000<br /> | bgcolor=#f00000 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff0000&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#f11111 | f11111<br /> | bgcolor=#f22222 | &lt;font color=#ffffff&gt;f22222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f33333 | &lt;font color=#ffffff&gt;f33333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f44444 | &lt;font color=#ffffff&gt;f44444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff5555 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff5555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff6666 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff6666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff7777 | ff7777<br /> | bgcolor=#ff8888 | &lt;font color=#ffffff&gt;ff8888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff9999 | ff9999<br /> | bgcolor=#ffaaaa | &lt;font color=#121212&gt;ffaaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffbbbb | &lt;font color=#22222&gt;ffbbbb&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffcccc | &lt;font color=#ff0000&gt;ffcccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffdddd | &lt;font color=#0000ff&gt;ffdddd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffeeee | &lt;font color=#00ff00&gt;ffeeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#f0f0f0| &lt;font color=#010101&gt;f0f0f0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;|- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#000011 | &lt;font color=#ffffff&gt;000011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000022 | &lt;font color=#ffffff&gt;000022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000033 | &lt;font color=#ffffff&gt;000033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00005f | &lt;font color=#ffffff&gt;00005f&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000060 | 000060<br /> | bgcolor=#000077 | &lt;font color=#ffffff&gt;000077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000088 | 000088<br /> | bgcolor=#000099 | &lt;font color=#ffffff&gt;000099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000aa | &lt;font color=#ffffff&gt;0000aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000bf | &lt;font color=#ffffff&gt;0000bf&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000c0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000c0&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000dd | &lt;font color=#ffffff&gt;0000dd&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ee | 0000ee<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000ff&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#1111ff | 1111ff<br /> | bgcolor=#2222ff | &lt;font color=#ffffff&gt;2222ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#3333ff | &lt;font color=#ffffff&gt;3333ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#4444ff | &lt;font color=#ffffff&gt;4444ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#5555ff | &lt;font color=#ffffff&gt;5555ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#6666ff | &lt;font color=#ffffff&gt;6666ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#7777ff | 7777ff<br /> | bgcolor=#8888ff | &lt;font color=#ffffff&gt;8888ff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9999ff | 9999ff<br /> | bgcolor=#aaaaff | &lt;font color=#121212&gt;aaaaff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbbff | &lt;font color=#22222&gt;bbbbff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ccccff | &lt;font color=#ff0000&gt;ccccff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ddddff | &lt;font color=#0000ff&gt;ddddff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeeff | &lt;font color=#00ff00&gt;eeeeff&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#eeeef0| &lt;font color=#010101&gt;eeeef0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#110011 | &lt;font color=#ffffff&gt;110011&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#220022 | &lt;font color=#ffffff&gt;220022&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#330033 | &lt;font color=#ffffff&gt;330033&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#440044 | &lt;font color=#ffffff&gt;440044&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#550055 | &lt;font color=#ffffff&gt;550055&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#660066 | &lt;font color=#ffffff&gt;660066&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#770077 | &lt;font color=#ffffff&gt;770077&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#880088 | &lt;font color=#ffffff&gt;880088&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#990099 | &lt;font color=#ffffff&gt;990099&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aa00aa | &lt;font color=#ffffff&gt;aa00aa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bb00bb | bb00bb<br /> | bgcolor=#cc00cc | &lt;font color=#ffffff&gt;cc00cc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dd00dd | dd00dd<br /> | bgcolor=#ee00ee | &lt;font color=#ffffff&gt;ee00ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff00ff | ff00ff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff11ff | ff11ff<br /> | bgcolor=#ff22ff | ff22ff<br /> | bgcolor=#ff33ff | ff33ff<br /> | bgcolor=#ff44ff | ff44ff<br /> | bgcolor=#ff55ff | ff55ff<br /> | bgcolor=#ff66ff | ff66ff<br /> | bgcolor=#ff77ff | ff77ff<br /> | bgcolor=#ff88ff | ff88ff<br /> | bgcolor=#ff99ff | ff99ff<br /> | bgcolor=#ffaaff | ffaaff<br /> | bgcolor=#ffbbff | ffbbff<br /> | bgcolor=#ffccff | ffccff<br /> | bgcolor=#ffddff | ffddff<br /> | bgcolor=#ffeeff | ffeeff<br /> | bgcolor=#f0eeff | f0eeff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#001111 | &lt;font color=#ffffff&gt;001111&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#002222 | &lt;font color=#ffffff&gt;002222&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003333 | &lt;font color=#ffffff&gt;003333&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004444 | &lt;font color=#ffffff&gt;004444&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#005555 | &lt;font color=#ffffff&gt;005555&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#006666 | &lt;font color=#ffffff&gt;006666&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#007777 | &lt;font color=#ffffff&gt;007777&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008888 | &lt;font color=#ffffff&gt;008888&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#009999 | &lt;font color=#ffffff&gt;009999&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00aaaa | &lt;font color=#ffffff&gt;00aaaa&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00bbbb | 00bbbb<br /> | bgcolor=#00cccc | &lt;font color=#ffffff&gt;00cccc&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00dddd | 00dddd<br /> | bgcolor=#00eeee | &lt;font color=#ffffff&gt;00eeee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00ffff | 00ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#11ffff | 11ffff<br /> | bgcolor=#22ffff | 22ffff<br /> | bgcolor=#33ffff | 33ffff<br /> | bgcolor=#44ffff | 44ffff<br /> | bgcolor=#55ffff | 55ffff<br /> | bgcolor=#66ffff | 66ffff<br /> | bgcolor=#77ffff | 77ffff<br /> | bgcolor=#88ffff | 88ffff<br /> | bgcolor=#99ffff | 99ffff<br /> | bgcolor=#aaffff | aaffff<br /> | bgcolor=#bbffff | bbffff<br /> | bgcolor=#ccffff | ccffff<br /> | bgcolor=#ddffff | ddffff<br /> | bgcolor=#eeffff | eeffff<br /> | bgcolor=#f0ffff | f0ffff<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#111100 | &lt;font color=#ffffff&gt;111100&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#222200 | &lt;font color=#ffffff&gt;222200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#333300 | &lt;font color=#ffffff&gt;333300&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#444400 | &lt;font color=#ffffff&gt;444400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#555500 | &lt;font color=#ffffff&gt;555500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#666600 | &lt;font color=#ffffff&gt;666600&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#777700 | &lt;font color=#ffffff&gt;777700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#888800 | &lt;font color=#ffffff&gt;888800&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#999900 | &lt;font color=#ffffff&gt;999900&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#aaaa00 | &lt;font color=#ffffff&gt;aaaa00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#bbbb00 | bbbb00<br /> | bgcolor=#cccc00 | &lt;font color=#ffffff&gt;cccc00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dddd00 | dddd00<br /> | bgcolor=#eeee00 | &lt;font color=#ffffff&gt;eeee00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffff00 | ffff00<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ffff11 | ffff11<br /> | bgcolor=#ffff22 | ffff22<br /> | bgcolor=#ffff33 | ffff33<br /> | bgcolor=#ffff44 | ffff44<br /> | bgcolor=#ffff55 | ffff55<br /> | bgcolor=#ffff66 | ffff66<br /> | bgcolor=#ffff77 | ffff77<br /> | bgcolor=#ffff88 | ffff88<br /> | bgcolor=#ffff99 | ffff99<br /> | bgcolor=#ffffaa | ffffaa<br /> | bgcolor=#ffffbb | ffffbb<br /> | bgcolor=#ffffcc | ffffcc<br /> | bgcolor=#ffffdd | ffffdd<br /> | bgcolor=#ffffee | ffffee<br /> | bgcolor=#123456 | 123456<br /> <br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> <br /> | bgcolor=#ff8080 | FF8080<br /> | bgcolor=#ffff80 | FFFF80<br /> | bgcolor=#80ff80 | 80FF80<br /> | bgcolor=#00ff80 | 00FF80<br /> | bgcolor=#80FFFF | 80FFFF<br /> | bgcolor=#0080FF | 0080FF<br /> | bgcolor=#ff80c0 | FF80C0<br /> | bgcolor=#ff80ff | FF80FF<br /> | bgcolor=#ff0000 | FF0000<br /> | bgcolor=#ffff00 | FFFF00<br /> | bgcolor=#80ff00 | 80FF00<br /> | bgcolor=#00ff40 | 00FF40<br /> | bgcolor=#00ffff | 00FFFF<br /> | bgcolor=#0080c0 | 0080C0<br /> | bgcolor=#8080c0 | 8080C0<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#ff00ff | FF00FF<br /> | bgcolor=#804040 | &lt;font color=#ffffff&gt;804040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8040 | FF8040<br /> | bgcolor=#00ff00 | 00FF00<br /> | bgcolor=#008080 | &lt;font color=#ffffff&gt;008080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004080 | &lt;font color=#ffffff&gt;004080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8080ff | 8080FF<br /> | bgcolor=#800040 | &lt;font color=#ffffff&gt;800040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff0080 | FF0080<br /> | bgcolor=#800000 | &lt;font color=#ffffff&gt;800000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ff8000 | FF8000<br /> | bgcolor=#008000 | &lt;font color=#ffffff&gt;008000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#008040 | &lt;font color=#ffffff&gt;008040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000ff | &lt;font color=#ffffff&gt;0000FF&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#0000a0 | &lt;font color=#ffffff&gt;0000A0&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#800080 | &lt;font color=#ffffff&gt;800080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#8000ff | 8000FF<br /> | bgcolor=#400000 | &lt;font color=#ffffff&gt;400000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#804000 | &lt;font color=#ffffff&gt;804000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004000 | &lt;font color=#ffffff&gt;004000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#004040 | &lt;font color=#ffffff&gt;004040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000080 | &lt;font color=#ffffff&gt;000080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000040 | &lt;font color=#ffffff&gt;000040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#400080 | &lt;font color=#ffffff&gt;400080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#000000 | &lt;font color=#ffffff&gt;000000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808000 | &lt;font color=#ffffff&gt;808000&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808040 | &lt;font color=#ffffff&gt;808040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#808080 | &lt;font color=#ffffff&gt;808080&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#408080 | &lt;font color=#ffffff&gt;408080&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#c0c0c0 | C0C0C0<br /> | bgcolor=#400040 | &lt;font color=#ffffff&gt;400040&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#ffffff | FFFFFF<br /> | bgcolor=#003b00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003b00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003d00 | &lt;font color=#ffffff&gt;003d00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003200 | &lt;font color=#ffffff&gt;003200&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003400 | &lt;font color=#ffffff&gt;003400&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003500 | &lt;font color=#ffffff&gt;003500&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003600 | 003600<br /> | bgcolor=#003700 | &lt;font color=#ffffff&gt;003700&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#003800 | 003800<br /> | bgcolor=#66ff66 | &lt;font color=#ffffff&gt;66ff66&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#77ff77 | &lt;font color=#ffffff&gt;77ff77&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#88ff88 | &lt;font color=#ffffff&gt;88ff88&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#99ff99 | &lt;font color=#ffffff&gt;99ff99&lt;/font&gt;<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> | bgcolor=#571085 | &lt;font color=#ffffff&gt;571085&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#fd36gf | fd36gf<br /> | bgcolor=#456468 | &lt;font color=#ffffff&gt;456468&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#dg4562 | dg4562<br /> | bgcolor=#aa44ee | &lt;font color=#ffffff&gt;aa44ee&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#33dfdd | 33dfdd<br /> | bgcolor=#232526 | &lt;font color=#ffffff&gt;232526&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#9945ff | 9945ff<br /> | bgcolor=#989898 | &lt;font color=#ffffff&gt;989898&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#981245 | 981245<br /> | bgcolor=#123299 | &lt;font color=#ffffff&gt;123299&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#155115 | 155115<br /> | bgcolor=#666666 | 666666<br /> | bgcolor=#afaf00 | &lt;font color=#ffffff&gt;afaf00&lt;/font&gt;<br /> | bgcolor=#00afaf | 00afaf<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> |}<br /> <br /> ==Traduccion de las legendas dels imatges de [[glacièr]]==<br /> [[Imatge:Arranque glaciar.svg|thumb|left|200px|de traduire]]<br /> *Arrancament glaciari<br /> *Flus de glaç<br /> *Abrasion glaciària<br /> <br /> [[Imatge:Retroceso Glaciar Lmb.png|thumb|right|500px|de traduire]]<br /> *Recuolament del glacièr<br /> *lièch de ròcas<br /> *Morrena de fons <br /> *Kame <br /> *Kettles (olas de gigant)<br /> *Plana aluviala<br /> *Morrena terminala<br /> *Drumlins<br /> *Esker<br /> <br /> [[Imatge:Glacier weight effects Lmb.png|thumb|left|300px|de traduire]]<br /> '''A'''<br /> *Glacièr<br /> *Subsidéncia de la rusca<br /> *Illustracion simplificada que mostra la subsidéncia e lo rebombiment de la rusca produït per las diferéncias de cargas degudas als glacièrs.<br /> <br /> '''B'''<br /> *Rebombiment de la rusca<br /> *Al nòrd de Canadà e en Escandinàvia lo glaç glaciari s'amolona en bonhant la superfícia.<br /> *Dempuèi que lo glaç se fond, i a agut un reajustament de la rusca.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ==Guillaume Lavabre== <br /> {{Infobox Biografia<br /> | entete = <br /> | charte = <br /> | nom = <br /> | image = Marianne Dordogne.JPG<br /> | légende = Marianne, allégorie de la République française qu'il a nommé<br /> | upright = <br /> | graphie originale = <br /> | nom de naissance = <br /> | surnom = <br /> | date de naissance = 1er mai 1755<br /> | lieu de naissance = [[Puylaurens]]<br /> | date de décès = 23 mars 1845<br /> | qualificatif date = <br /> | lieu de décès = [[Hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]<br /> | nationalité = [[Français (peuple) | Francais]]<br /> | pays de résidence = {{France}}<br /> | diplôme = <br /> | profession = [[Cordonnier]]<br /> | activités = Poète<br /> | autres activités = <br /> | formation = <br /> | hommage = Rue &quot;Guillaume Lavabre&quot; à [[Puylaurens]]<br /> | ascendants = <br /> | conjoint = <br /> | descendants = <br /> | famille = <br /> | notes = <br /> | signature = <br /> | emblème = <br /> | légende emblème = <br /> }}<br /> <br /> '''Guillaume Lavabre''' foguèt un [[cordonièr]] originari de [[Puèglaurenç]] dins [[Tarn (departament)|Tarn]], nascut en mai de [[1755]] e mòrt lo [[23 de març]] de [[1845]] a [[Tolosa]]. Compausèt la cançon ''La Garisou de Marianno'', que donèt lo sieu nom a [[Marianne]], allegoria de la [[Republica francesa]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> === Joinessa===<br /> Nascut a Puèglaurenç en mai 1755&lt;ref&gt;{{ligam web |langue=fr |titre=Guillaume Lavabre |url=https://data.bnf.fr/fr/13009144/guillaume_lavabre/ |site=data.bnf.fr |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;, Guillaume Lavabre teniá una botiga de cordonièr per la carrièra Folimon, sus las nautours de la vila. Èra tanben poèta a sas oras.<br /> <br /> === Composicion de ''La Garisou de Marianno'' ===<br /> Durant la Revolucion francesa, en [[setembre]] de [[1792]], escriguèt la cançon en prenent per basa l'aire de la cançon ''Des petits Savoyards''&lt;ref&gt;{{Ligam web |langue=fr |titre=La Marianne est Tarnaise |url=https://www.ladepeche.fr/article/1999/09/19/233143-la-marianne-est-tarnaise.html |site=ladepeche.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. Écrite en [[occitan]], elle se traduit par « La guérison de Marianne ». Il y nomme la République « Marianne », en utilisant un prénom très répandu dans sa région&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=Puylaurens, berceau de Marianne, emblème de la République - Puylaurens - Tarn - Midi-Pyrénées - Grand Sud Insolite et Secret |url=http://www.grandsudinsolite.fr/1284-81-tarn-le-berceau-de-marianne--embleme-de-la-republique.html |site=www.grandsudinsolite.fr |consulté le=2019-08-05 }}&lt;/ref&gt;. En mai, es malauta, allegoria de la França rosegada per la monarquia (la garison essenr la Revolucion)&lt;ref&gt;{{Lien web |titre=L'origine occitane de Marianne, symbole de la République - Forum de Philisto |url=https://www.philisto.fr/sujet-393-1.html |site=www.philisto.fr |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;. C'est apparemment la première mention de ce prénom associé à la République. <br /> <br /> Se va espandir per [[Occitània]] tota, mas sens anar pus luenh à cause de la différence des [[patois]] en France. Après plus de soixante ans, elle atteint finalement [[Paris]] et devient le nom de un dels principals simbòls republicans français. Calguèt pasmens esperar 1976 pour que des habitants de Puylaurens ne trouvent un manuscrit de la musique et fasse reconnaître Guillaume Lavabre comme « père » de Marianne&lt;ref&gt;{{Lien web |langue= |titre=Humanité, Marianne |url=https://www.humanite.fr/node/232309 |site=www.google.com |périodique= |date= |consulté le=2019-08-05 }}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> ; Paroles<br /> {| border=0<br /> |-<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La Garisou de Marianno'''''&lt;ref name=&quot;Ara&quot;&gt;{{pdf}} {{lien web |langue=fr |titre=La République en Auvergne |url=http://www.auvergne-inventaire.fr/content/download/9618/89679/file/1_Les images de la République en Auvergne.pdf |site=www.auvergne-inventaire.fr |date=2016 |consulté le=06/09/2021 }}.&lt;/ref&gt;<br /> :''Marianno, trop attacado''<br /> :''D’uno forto malautié,''<br /> :''Ero toujour maltratado,''<br /> :''Et mourio de caytibié.''<br /> ::''Lou Medeci''<br /> ::''San la gari,''<br /> :''Er neyt &amp; jour la fasio souffri''<br /> :''Le nouvel Poudé exécutif''<br /> :''Ben d’y fa prené un boumitif''<br /> :''Per y dégatxa le palmou :''<br /> :''Marianno fe trobe millou (bis).''<br /> :''(…)''<br /> :''Dillo, Kellerman, Custino,''<br /> :''Au coumençat de cassa''<br /> :''La trop mayssanto bermino''<br /> :''Qu'a manqua de l'estouffa''<br /> ::''Et le dedins''<br /> ::''Daïs intestins''<br /> :''Sarau leou sans de vers tant malins,''<br /> :''Et l’elixir de Dumouriès,''<br /> :''Frétat à la planto das pés,''<br /> :''Y pla dégastat le palmou :''<br /> :''Marianno se trobé millou (bis).''<br /> | valign=top |<br /> :::'''''La guérison de Marianne'''''<br /> :Marianne, trop attaquée<br /> :D'une grosse maladie,<br /> :Était toujours maltraitée,<br /> :Et mourait de caitivièr.<br /> ::Le médecin,<br /> ::Sans la guérir,<br /> :Nuit et jour la faisait souffrir.<br /> :Le nouveau pouvoir exécutif<br /> :Vient de lui faire prendre un vomitif<br /> :Pour lui dégager le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> :(…)<br /> :Dillon, Kellerman, Custine,<br /> :Ont commencé de chasser<br /> :La trop méchante vermine<br /> :Qui a failli l’étouffer<br /> ::Et l’intérieur<br /> ::Des intestins<br /> :Sera bientôt débarrassé de vers si malins,<br /> :Et l'élixir de Dumouriez,<br /> :Frotté à la plante des pieds,<br /> :Lui a bien dégagé le poumon :<br /> :Marianne se trouve mieux (bis).<br /> |}<br /> <br /> === Fin de vida ===<br /> Guillaume Lavabre quitte Puylaurens et sa famille pour s'installer à [[Toulouse]]. Il ne connut pas la gloire ni la richesse, malgré quelques poèmes assez célèbres. Opportuniste, il écrivit même un poème à la gloire des [[Maison capétienne de Bourbon|Bourbons]], lors du retour de [[Louis XVIII]] (''Le Lys et l'Olivier''). Il meurt finalement le {{date-|23 mars 1845}}, à l'[[hôpital de La Grave]] à [[Toulouse]]. Il est alors âgé de 89 ans&lt;ref&gt;{{Ouvrage|langue=Francais|auteur1=Olivier et Paula Astruc|titre=Les mystères du Tarn|lieu=|éditeur=De Borée|date=2007|pages totales=408|isbn=9782844945075}}.&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * {{Ouvrage |langue=fr |auteur=[[Maurice Agulhon]] et [[Pierre Bonte]] |titre=Marianne : les visages de la République |éditeur=[[Gallimard]] |collection=[[Découvertes Gallimard]] / Histoire ({{n°|146}})|lieu=Paris |année=1992 |pages totales=128 |isbn=2-07-053208-9 |présentation en ligne=http://www.gallimard.fr/Catalogue/GALLIMARD/Decouvertes-Gallimard/Decouvertes-Gallimard/Histoire/Marianne |id=visage-republique }}<br /> <br /> == Notes et références ==<br /> {{Références|colonnes=2}}<br /> <br /> == Liens externes ==<br /> * {{Autorité}}<br /> * {{Bases musique}}<br /> <br /> {{Portail|République|France|histoire|Tarn}}<br /> <br /> [[Catégorie:République]]<br /> <br /> ==Sicomòr==<br /> {{Taxobox debuta | vegetal | ''Acer pseudoplatanus'' | Acer pseudoplatanusAA.jpg | Sicomòr. | classification=Cronquist }}<br /> {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}<br /> {{Taxobox | division | Magnoliophyta }}<br /> {{Taxobox | classa | Magnoliopsida }}<br /> {{Taxobox | sosclassa | Rosidae }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Aceraceae }}<br /> {{Taxobox | genre | agast | Acer }}<br /> {{Taxobox taxon | vegetal | espècia | Acer pseudoplatanus | [[Carl von Linné|L.]], [[1753]] }}<br /> {{Taxobox filogenia bendèl | classification=APGIII }}<br /> {{Taxobox | òrdre | Sapindales }}<br /> {{Taxobox | familha | Sapindaceae }}<br /> {{Taxobox reparticion | Acer pseudoplatanus range.svg }}<br /> {{Taxobox UICN | LC | | }}<br /> {{Taxobox fin}}<br /> <br /> Lo '''sicomòr''' (''Acer pseudoplatanus'') es una [[espècia]] d'[[agast]] de granda talha de la familha de las [[Aceraceae|aceracèas]] frequent en Euròpa.<br /> Aparten a la seccion ''Acer'' de la [[classificacion dels agasts|classificacion dels agasts segon de Jong (1976)]].<br /> <br /> Es un arbre d'una venguda rapida las primièras annadas, e que rebrota aisidament de la soca quand es copat.<br /> Deu pas èstre confondut amb l’espècia vesina ''Acer platanoides'', que l'extremitat de las fuèlhas es pus aguda. Segon l'[[École nationale du génie rural, des eaux et des forêts|ENGREF]]&lt;ref&gt;[https://books.google.com/books?id=YcAoKwWxkaAC&amp;pg=PA214&amp;lpg=PA214&amp;dq=%22test+clonal%22&amp;source=web&amp;ots=hRD7y5_mKU&amp;sig=MsLy0X-WNL9kbI8Ji7Mxz-yb9vY#PPA19,M1 Source](Document fait par l'Engref pour le ministère de l'Agriculture, sur les ressources génétiques (feuillus) en France&lt;/ref&gt; lo sicomòr seriá pus sensible a la [[Cryptostroma corticale|malautiá de la cima]] mas mens exigent en lutz e mens [[xerofil]] que ''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Istoric e denominacion ==<br /> L'[[espècia]] foguèt descrita pel naturalista suedés [[Carl von Linné]] en 1753&lt;ref&gt;Linnaeus, C. (1753) Species Plantarum, Tomus II: 1054.&lt;/ref&gt;.<br /> === Sinonimia ===<br /> ;homotypique&lt;ref&gt;USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Acer pseudoplatanus in the Germplasm Resources Information Network (GRIN), US Department of Agriculture Agricultural Research Service. Accessed on 08-Apr-12.&lt;/ref&gt;<br /> * ''Acer latifolium'' Bubani, Fl. Pyr., 3 : 293. 1901, nom. illeg.<br /> * ''Acer majus'' Gray, Nat. Arr. Brit. Pl., 2 : 635. 1821, nom. illeg.<br /> * ''Acer montanum'' Lam., Fl. Fr., 2 : 553. 1779, nom. illeg.<br /> * ''Acer procerum'' Salisb., Prodr. 280. 1779, nom. illeg.<br /> <br /> === Etimologia ===<br /> Lo nom vernacular de ''sicomòr'' li ven de la ressemblença supausada de las fuèlhas amb las de la [[figuièra sicomòra]] o figuièra d'Egipte (del [[grèc ancian|grèc]] ''συκóμορος'', el meteis compausat dels mots ''συκον'' (la figa) e ''μόρον'' (la mura), las fuèlhas d'aquela figuièra ramentant tanben las de l'amorièr). Lo nom de genre ''Acer'', donat par [[Carl von Linné|Linné]] a totes los agasts, significa « dur » en latin, se raportant a las proprietats de la fusta. L'epitèt especific ''pseudoplatanus'' significa « falsa platana », degut a l'aspècte de las fuèlhas que ramentan falsament, o vagament, las de la [[platana]]. Acer platanoides ten el de fuèlhas fòrça mai ressemblantas a las de la platana, e recebèt lo nom de ''platanoides'', que foguèt per Linné lo caractèr de determinacion mai evident d'aquelas doas espècias d'agasts.<br /> <br /> == Descripcion ==<br /> Lo sicomòr es un grand arbre de [[camba]] prima, que pòt aténher 35 a {{unitat|40|m}} de naut e un diamètre de {{unitat|3.5|m}} (a {{unitat|1.5|m}} de nautor al dessús de sòl). Sa durada de vida pòt aténher los 500 ans.<br /> <br /> &lt;gallery mode=packed&gt;<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus(02).jpg|Aspècte del tronc a cò dels arbres vièlhs.<br /> Fichièr:Acer pseudoplatanus kz05.jpg|Flors agropadas en paniculas tombantas apareissent amb las fuèlhas.<br /> Fichièr:20160910Acer pseudoplatanus2.jpg|fuèlha e [[disamara]]s de l'Acer pseudoplatanus.<br /> File:Knoppen van een gewone esdoorn (Acer pseudoplatanus). 03-04-2023 (d.j.b.).jpg|Borrons de sicomòr. Sa longor es de {{Unitat|7 mm}}.<br /> File:Bladknop van een esdoorn (Acer). 13-04-2023 (d.j.b.) 01.jpg|Boton de fuèlha, d'un diamètre de {{unitat|11|mm}}.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> La [[rusca]] es d’en primièr lisa e grisa jaunassa, puèi grisa rogenca e de mai en mai fosca a cò dels arbres vièlhs ont se destaca en largas placas, çò que diferencia aquesta espècia de l'espècia pròche ''Acer platanoides''.<br /> <br /> Las [[fuèlha]]s, opausadas (coma a cò de totes los agasts), caducas, son palmadas amb cinc lòbes ponchuts, de dents obtusas, separadas per des sinus aguts. Aquelas fuèlhas, de long [[peciòl]] (leugièrament cordiforma a la basa), son glabras e verd fosc a la fàcia superiora, verd glauc portant des pels sus las [[nervadura (fuèlha)|nervaduras]] a la fàcia inferiora.<br /> <br /> Florís pas que vèrs 20 a 25 ans.<br /> <br /> Les [[flor]]s de color verd jaune, agropadas en paniculas tombantas, apareisson après las fuèlhas, mentre que las d'''Acer platanoides'' que las flors agropadas en corimbes quilhadas apareisson abans las fuèlhas.<br /> <br /> Tenon cinc [[sepal]]s sodats, cinc [[petal]]s e uèch [[estamina]]s quilhadas.<br /> <br /> Los [[fruch|fruchs]] son de [[disamara]]s que las alas son apartadas, formant un angle fòrça mens dobèrt que las de las disamaras d'''Acer platanoides''.<br /> <br /> == Autecologia e ecologia ==<br /> Aima mai los [[sòl (pedologia)|sòls]] rics e puslèu [[calcari]]s a moderament acid. S'encontra en general en poblaments escampilhats al mitan de las autras espècias. Es especialament un companhon del [[Fagus sylvatica|fau]] e del [[Avet|sap]] dins los climas freg e umids.<br /> <br /> Se considera generalament coma une esséncia de mièja-ombra que supòrta plan l'ombra&lt;ref name=&quot;FFF1&quot;&gt;{{Ouvrage|auteur1=J.C. Rameau|auteur2=D. Mansion|auteur3=G. Dumé|titre=Flore forestière française. Tome 1, plaines et collines|éditeur=Institut pour le Développement Forestier|année=1994-2009|pages totales=1785|isbn=978-2-904740-16-9|isbn2=2-904740-16-3|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=1Sp2Zfgi-HoC&amp;printsec=frontcover}}&lt;/ref&gt;. Pasmens, coma lo [[fraisse]], ten una estrategia de creis e de captacion de la [[lutz]] tipica d’una esséncia de traucada, apte als sistèmas bocatgièrs. Mai la lutz es disponible, mai es de bona venguda. Pòt pas, coma lo fau, reduire son creis fortament quora manca de lutz e aital esperar longtemps lo retorn d'una situacion mai solelhada. Mòstra <br /> pr'aquò jol cobèrrt d'autres arbres (a l'estadi boissonant especialament) una relativa plasticitat en subre-desvolopant lo folhum del suquet de la corona, en forma de parapluèja per melhor captar la lutz&lt;ref&gt;PETRI AN A. M., VON LÜPKE B., PETRI AN I. C. [2009]. Influence of light availability on growth, leaf morphology and plant architecture of beech (Fagus sylvatica L.), maple (Acer pseudoplatanus L.) and ash (Fraxinus excelsior L.) saplings. European Journal of Forest Research 128(1) : 61-74 (14 pages, 6 figures, 5 tableaux, 56 références). [European Journal of Forest Research www.springerlink.com/content/110827/ Voir] (consulté 2009 03 09, cité par ''Forêt mail'' de mars 2009)&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> S'encontra entrò {{unitat|1600|m}} d'altitud (especialament dins las fagedas sapinièras maturas dels [[Pirenèus]]). Es una esséncia de còps abondanta (en [[talhada jos fustada]]), mas sempre escampilhada, mesclada amb d'autras espècias (fau e sap lo mai sovent). Dins la mitat nòrd de son airal, en plana, se tròba dins las garissadas-calprenadas de sòl ric e fresc, dins las selvas ripicòlas mas tanben dins los bòsques espontanèus de bosigas antropicas ont e comporta en esséncia pionièra de lutz. Dins de condicions favorablas, fa pròva d'una bona [[regeneracion naturala]] siá a partir de las [[grana]]s que se semenan relativament ben per [[anemocoria]], siá a partir dels rebrots de socas.<br /> <br /> L'arbre buta de còps d'un biais espontanèu sus de bosigas polluïdas ont los cercaires se demandan quals arbres utilizar per la fitoremediacion. Òm a per exemple mostrat, per de retombada aerianas, que lo [[plomb]] (marcat per l'isotòp [[210Pb]]) e lo zinc (isotòp [[65Zn]]) se desplaçan d'un biais fòrça diferent dins las cellulas del [[floèm]] d' ''Acer pseudoplatanus'' : Lo Zn se desplaçant aisidament verticalament e orizontalament dins l'arbre, mas lo plomb se i e desplaça pas (o mal, levat dins la fuèlha sus laquala es estat aplicat)&lt;ref&gt;{{Article |langue=en |prénom1=G.J. |nom1=Dollard |prénom2=N.W. |nom2=Lepp |titre=Differential Mobility of Lead and Zinc in Phloem Tissue of Sycamore (Acer pseudoplatanus) L. |périodique=Zeitschrift für Pflanzenphysiologie |volume=97 |numéro=5 |date=1980-05 |doi=10.1016/S0044-328X(80)80015-8 |lire en ligne=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0044328X80800158 |consulté le=2022-06-09 |pages=409–415}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Aspèctes silvicòlas e utilizacions ==<br /> [[Fichièr:Riegelahorn.JPG|vignette|Placatge d'agast [[ondat]] trencat.]]<br /> Sens èstre vertadièrament una « ''fusta preciosa'' » (es classada « ''fusta nòbla'' » o « ''mièg-preciosa'' »), es recercat pels [[silvicultura|silvicultors]] qu'ensajan de lo favorizar, qu'es una fusta dura e omogèna, clara e de color jauna-blanca a blanca, de bon trabalhar, preciosa quora es de bèla qualitat e encara avantatjada per una camba sovent gaireben perfièchament cilindrica e un creis inicial fòrça rapid.<br /> &lt;br /&gt;Aquelas qualitats – e lo fach que vive amb d'esséncias rapidament copadas (sap) o copadas precoçament per limitar lo risc de coloracion de la fusta (fau) – explican pr'aquò que siá sovent copat « jove », mas pòt dins la natura despassar {{unitat|30|m}} d'auçada e 500 d'atge.<br /> &lt;br /&gt;En mai, se resistís puslèu ben a las tempèstas, coma lo [[Fagus sylvatica|fau]] qu'acompanha sovent, es sensible a la secada e a la calorassa doncas al [[Rescalfament climatic|risc climatic]].<br /> &lt;br /&gt;Cobés de lutz, es relativament sensible a la concuréncia (qu'es tanben un factor positiu de seleccion naturala), aital coma a las mesas en lutz laterala brutalas qui provòcan la formacion de nombroses [[gromand (botanica)|gromands]], que pòdon desequilibrar o deformar l'arbre o afectar la regularitat de las [[Dendrochronologie|cernes]]).<br /> <br /> == Malautiás ==<br /> [[Fichièr:Érable sycomore (Acer pseudoplatanus).jpg|vignette|Taca quitranosa de l'agast sicomòr (Acer pseudoplatanus).]]<br /> A las [[aurièra]]s pus expausadas als risques climatics (secada, tust termic, exposicion als [[Ultraviolet|UV]] e l'[[ozòn]]…) o a l'ombra de dominants, es sovent victim de doas malautiás fongicas.<br /> <br /> Las doas afeccions principalas son :<br /> * La Taca quitranosa, deguda a un [[campairòl]] ''([[Rhytisma acerinum]])'' que semena las fuèlhas de tacas negras de la fin de l'estiu entrò la casuda de las fuèlhas (de còps prematurada) en auton. Pr'aquò la subrevida de l'arbre non es pas amenaçada.<br /> * La malautiá de la suèja de l'agast mena a la mòrt de l'arbre après ennegriment e desquamacion de la rusca. Implica un campairòl ascomicèt ''[[Cryptostroma corticale]]'' invasiu originari de l'èst de l'America del Nòrd e qu'es arribat en Euròpa al mitan del sègle XX. Las [[espòra]]s d'aquel campairòl son produchas dins la partida negra vesedoira après desqüamacion de la rusca. Pòdon provocar un [[astme]] allergic (en çò dels boscassièrs especialament als quals es recomandat de portar un masc o d'abatre l'arbre infectat en ivèrn quora la massa d'espòras es estada lessivada per la pluèja). La malautiá dels desruscaires d'agasts, tanben deguda a l'inalacion d'espòras de ''Cryptostroma corticale'', foguèt estudiada dins una [[Usine à papier|papetariá]] de [[Wisconsin]] ont 37 % dels obrièrs desruscaires de troncs d'agast n'èran victimas&lt;ref&gt;Wenzel et al., 1967, WenzelF.J., Emanuel D.A. The epidemiology of maple bark disease. Archives of Environmental Health, 1967, 14,(3), {{p.|385-389}}&lt;/ref&gt;).&lt;br /&gt;La suèja de l'agast es netament associada a las [[canicula]]s e secadas. (amb de [[simptòma]]s qu'apareisson entrò maitas annadas après la [[secada]]), lo risc èssent fòrça exacerbat pels arbres ja estressats, per una situacion expausada, una manca de lutz (arbre dich « dominat »), subte mesa en lutz (per una copa rasa o una tempèsta, un tassament del sòl&lt;ref&gt;[http://agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/cryptor_270407.pdf Article Ministère de l'agriculture sur lasuie de l'érable]&lt;/ref&gt;..), Cò que convida a protegir aqueles poblaments per un amenatjament e una gestion favorables a l'entreten d'un [[microclima]] pus umid (gestion de tipe [[prosilva]] puslèu qu'en grandas [[copa rasa|copas rasas]]) en visant la restauracion e proteccion de la ressorça en aiga dins los bòsques (mitans sovent fortament drenats dempuèi l'Atge mejan o qu'an localament perdut tot o partida de son [[umús]] natural).<br /> Las atacas de la malautiá dins un poblement s'arestan espontanèament sens intervencion umana quora i pas pus d'épisòdi de secada / caniculas recent. Cap mesura curativa es pas coneguda. la prevencion consistís de ben prendre en compte las caracteristicas [[Autecologia|autecologicas]] d'aquel agast, especialament que presa una mièja-ombra, una reparticion escampilhada dins l’espaci e un sòl puslèu ric, freg, aerat e prigond&lt;ref&gt;Garsault J.F. (1991). ''La maladie de la suie''. La santé des forêts (France) en 1990. Ministère de l’Agriculture et de la Forêt (DERF), Paris, {{p.|32}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La [[pollucion atmosferica|pollucion de l'aire]] e lo clima urban (aire nuechenc pus suau, aire desidratat) poiriá èstre un autre factor d'exacerbacion d'aquelas malautiás.<br /> <br /> == Distribucion ==<br /> [[Imatge:Sycamore Gap, The Tree.jpg|vignette|Lo ''[[Sycamore Gap Tree]]'', sicomòr situat a costat del [[paret d'Adrian|mur d'Adrian]] e nomenat ''Arbre britanic de l'annada'' en 2016.]]<br /> L'espècia es espandida en Euròpa centrala e occidentala : [[França metropolitana]] (i comprés en [[Corsega]]), [[Benelux]], [[Alemanha]], [[Soïssa]], [[Àustria]], [[Romania]], [[Bulgaria]], [[Polonha]], [[Russia]], aital coma a l'entorn de la Mediterranèa ([[Espanha]], [[Portugal]], [[Itàlia]], [[Albania]], ex-[[Iogoslavia]], [[Grècia]]), en Asia Menora ([[Turquia]]) e dins la region de [[Caucàs]].<br /> <br /> Aimant mai los climas freges e umids, buta en plana e a altitud mejana dins la part septentrionala de son airal de distribucion (coma en Belgica e dins lo quart nòrd-èst de França), mentre qu’es tipicament un arbre de las zonas montnhosas dins la part meridionala de son airal. S'encontra entrò una altitud de {{formatnum:1500}} a {{unitat|1900|m}} en França.<br /> <br /> == Utilizacion ==<br /> Lo sicomòr es cultivat coma arbre d’ornament. Es es plantat coma arbre d’alinhament long de las rotas, aital coma dins los parcs.<br /> N'existisson nombrosas varietats de fuèlhas decorativas, mirgalhadas o mai o mens prigondament descopadas.<br /> <br /> Es tanben fòrça emplegat coma esséncia de reboscatge que son creis es rapid e sa fusta de granda qualitat. Les forestiers le classent parmi les ''feuillus précieux'' et préconisent de le planter en mélange avec d'autres essences à croissance rapide telles que le frêne et le merisier.<br /> <br /> Sa [[fusta]], blanca e pron dura, es utilizada en [[ebenistariá]] e en tornatge, aital coma en [[laüteria|laütariá]] : esquina, arescle e margue de [[violon]] (sicomòr ''ondat''). Servissiá autrecòps a la fabricacion dels esclòps.<br /> Fornís una excelenta [[lenha]].<br /> <br /> Son nom foguèt donat a de perfums concebuts per [[Coco Chanel|Gabrielle Chanel]] en 1930 en sovenir dels agasts dinss los jardins de son enfància en [[Auvèrnhe]]&lt;ref&gt;{{Ligam web |lenga=fr-FR |prenom=Condé |nom=Nast |títol=Parfum Chanel : la maison lance une version exceptionnelle d'un jus imaginé par Gabrielle Chanel en 1930 ! |url=https://www.vogue.fr/beaute/article/parfum-chanel-gabrielle-sycomore-maisons-art |site=Vogue France |date=2022-07-21 |consulté le=2024-01-05}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Varietats decorativas ==<br /> * 'Variegatum' : de fuèlhas mirgalhadas de blanc e de roge.<br /> * 'Leopoldii' : de fuèlhas mirgalhadas porpre e verd.<br /> * 'Worleii' : de fuèlhas irange a jaune en debut de creis.<br /> <br /> [[Fichièr:Acer pseudoplatanus 'Atropurpureum' JPG1c.jpg|vignette|Sicomòr porpre remarcable del [[domeni de Mariemont]] (Belgica).|250px]]<br /> <br /> == Toxicitat ==<br /> Las [[plantula]]s e las [[disamara]]s (fruchs semblant a d'« elicoptèrs ») del sicomòr semblan a l'origina d'una malautiá mortala fulguranta en çò dels cavals, apareguda dins las annadas 2000.<br /> <br /> La [[miopatia atipica dels equidats]] (MA)&lt;ref&gt;Site relatif à la maladie : http://www.myopathieatypique.fr&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{lien web |titre=Myopathie atypique : appel à la vigilance !&lt;!-- Vérifiez ce titre --&gt; |url=https://archive.wikiwix.com/cache/20180530102701/http://www.respe.net/node/1677 |site=respe.net via [[Wikiwix]] |consulté le=08-10-2023}}.&lt;/ref&gt; sembla provocada per une toxina, l'ipoglicina A, producha per las [[samara]]s e dont l'ingestion provòca en çò dels cavals de simptòmas pròches d'una autra malautiá equina coneguda, la [[mioglobinuria]].<br /> <br /> De recercas son encara en cors, mas la relacion entre aquesta malauriá e l'agast sicomòr (en Euròpa) o l'[[acer negundo|agast negundo]] (en America del Nòrd) sembla establida&lt;ref&gt;Premières publications relatives aux recherches scientifiques : http://reflexions.ulg.ac.be/cms/c_349179/lexplication-scientifique-aux-mortalites-fulgurantes-chez-les-chevaux-au-pre-en-automne-a-ete-decouverte-le-coupable-est-un-erable&lt;/ref&gt;{{,}}&lt;ref&gt;{{article|auteur1=D.M. Votion|auteur2=G. van Galen|auteur3=L. Sweetman|auteur4=F. Boemer|auteur5=P. de Tullio|auteur6=C. Dopagne|auteur7=L. Lefère|auteur8=A. Mouithys-Mickalad|auteur9=F. Patarin|auteur10=S. Rouxhet|titre=Identification of methylenecyclopropyl acetic acid in serum of European horses with atypical myopathy|périodique=Equine Vet J.|date=18 juin 2013|pmid=23773055|doi=10.1111/evj.12117|auteur11=G. van Loon|auteur12=D. Serteyn|auteur13=B.T. Sponseller|auteur14=S.J. Valberg}}&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> <br /> <br /> === Articles conèxes ===<br /> * [[Agast]]<br /> * [[Sapindaceae]]<br /> <br /> === Ligams extèrnes ===<br /> <br /> == Notes et références ==<br /> {{Références}}<br /> <br /> {{Portail|agronomie|plantes utiles|sylviculture}}<br /> <br /> {{DEFAULTSORT:Erable sycomore}}<br /> [[Catégorie:Flore (nom vernaculaire)]]<br /> [[Catégorie:Essence forestière]]<br /> [[Catégorie:Arbre]]<br /> [[Catégorie:Plante mellifère]]<br /> [[Catégorie:Arbre d'ornement]]<br /> [[Catégorie:Arbre de climat tempéré océanique]]<br /> [[Catégorie:Arbre de climat continental humide]]<br /> [[Catégorie:Acer]]</div></summary> <author><name>Jiròni</name></author> </entry> </feed>