CINXE.COM
Köktürk - Wikipedia
<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-disabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ast" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Köktürk - Wikipedia</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-disabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )astwikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t."," \t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat": "dmy","wgMonthNames":["","xineru","febreru","marzu","abril","mayu","xunu","xunetu","agostu","setiembre","ochobre","payares","avientu"],"wgRequestId":"f545252c-f343-4bb7-a58c-74733b30eb75","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Köktürk","wgTitle":"Köktürk","wgCurRevisionId":4311433,"wgRevisionId":4311433,"wgArticleId":137935,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Wikipedia:Páxines con etiquetes de Wikidata ensin traducir","Wikipedia:Tradubot","Wikipedia:Revisar traducción","Kokturks","Historia de Mongolia","Nómades euroasiáticos"],"wgPageViewLanguage":"ast","wgPageContentLanguage":"ast","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Köktürk","wgRelevantArticleId":137935,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia", "wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ast","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ast"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":80000,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q205466","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready", "ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ast&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ast&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ast&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.18"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/1200px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1223"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/800px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="815"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/640px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="652"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Köktürk - Wikipedia"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ast.m.wikipedia.org/wiki/K%C3%B6kt%C3%BCrk"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Editar" href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Wikipedia (ast)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ast.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ast.wikipedia.org/wiki/K%C3%B6kt%C3%BCrk"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ast"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal Atom Wikipedia" href="/w/index.php?title=Especial:CambeosRecientes&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Köktürk rootpage-Köktürk skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Saltar al conteníu</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Sitio"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mover a la barra llateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">despintar</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegación </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visita la portada [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Wikipedia:Portal_de_la_comunid%C3%A1" title="Tocante al proyeutu, lo qué pues facer, ú s'alcuentren les coses"><span>Portal de la comunidá</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:CambeosRecientes" title="La llista de cambios recientes de la wiki. [r]" accesskey="r"><span>Cambeos recién</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Aleatoria" title="Carga una páxina al debalu [x]" accesskey="x"><span>Páxina al debalu</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="https://www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Help:Contents" title="El llugar pa deprender"><span>Ayuda</span></a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A1ginasEspeciales"><span>Páxines especiales</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Wikipedia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-en.svg" style="width: 7.5em; height: 1.125em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="La Enciclopedia Llibre" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ast.svg" width="119" height="13" style="width: 7.4375em; height: 0.8125em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Gueta" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Busca en Wikipedia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Buscar</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Buscar en Wikipedia" aria-label="Buscar en Wikipedia" autocapitalize="sentences" title="Busca en Wikipedia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Gueta"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Guetar</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Ferramientes personales"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Apariencia"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Cambia l'apariencia de la páxina (tamañu del testu, anchu y color)" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Apariencia" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Apariencia</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ast.wikipedia.org&uselang=ast" class=""><span>Donativos</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crear_una_cuenta&returnto=K%C3%B6kt%C3%BCrk" title="Encamentámoste que crees una cuenta y qu'anicies sesión; sicasí, nun ye obligatorio" class=""><span>Crear una cuenta</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Entrar&returnto=K%C3%B6kt%C3%BCrk" title="T'encamentamos que t'identifiques, anque nun ye obligatorio [o]" accesskey="o" class=""><span>Entrar</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Más opciones" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Ferramientes personales" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Ferramientes personales</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal" title="Menú de usuario" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ast.wikipedia.org&uselang=ast"><span>Donativos</span></a></li><li id="pt-contribute" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribute"><span class="vector-icon mw-ui-icon-edit mw-ui-icon-wikimedia-edit"></span> <span>Contribuir</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crear_una_cuenta&returnto=K%C3%B6kt%C3%BCrk" title="Encamentámoste que crees una cuenta y qu'anicies sesión; sicasí, nun ye obligatorio"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crear una cuenta</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Entrar&returnto=K%C3%B6kt%C3%BCrk" title="T'encamentamos que t'identifiques, anque nun ye obligatorio [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Entrar</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Páginas para editores desconectados <a href="/wiki/Ayuda:Introducci%C3%B3n" aria-label="Obtenga más información sobre editar"><span>más información</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:MiDiscusi%C3%B3n" title="Alderique de les ediciones feches con esta direición IP [n]" accesskey="n"><span>Alderique</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"><!-- CentralNotice --></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Sitio"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Conteníu" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Conteníu</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mover a la barra llateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">despintar</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Entamu</div> </a> </li> <li id="toc-Nacencia_y_afitamientu_de_los_Turcos_Celestiales_(𐱅𐰇𐰼𐰰:𐰜𐰇𐰛)_como_poder_estepario._L'entamu_de_la_dispersión_de_les_cañes_türküt" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Nacencia_y_afitamientu_de_los_Turcos_Celestiales_(𐱅𐰇𐰼𐰰:𐰜𐰇𐰛)_como_poder_estepario._L'entamu_de_la_dispersión_de_les_cañes_türküt"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Nacencia y afitamientu de los Turcos Celestiales (𐱅𐰇𐰼𐰰:𐰜𐰇𐰛) como poder estepario. L'entamu de la dispersión de les cañes türküt</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Nacencia_y_afitamientu_de_los_Turcos_Celestiales_(𐱅𐰇𐰼𐰰:𐰜𐰇𐰛)_como_poder_estepario._L'entamu_de_la_dispersión_de_les_cañes_türküt-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Alternar subsección Nacencia y afitamientu de los Turcos Celestiales (𐱅𐰇𐰼𐰰:𐰜𐰇𐰛) como poder estepario. L'entamu de la dispersión de les cañes türküt</span> </button> <ul id="toc-Nacencia_y_afitamientu_de_los_Turcos_Celestiales_(𐱅𐰇𐰼𐰰:𐰜𐰇𐰛)_como_poder_estepario._L'entamu_de_la_dispersión_de_les_cañes_türküt-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Los_oríxenes_llexendarios_del_clan_Āshǐnà_(阿史那)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Los_oríxenes_llexendarios_del_clan_Āshǐnà_(阿史那)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Los oríxenes llexendarios del clan Āshǐnà (阿史那)</span> </div> </a> <ul id="toc-Los_oríxenes_llexendarios_del_clan_Āshǐnà_(阿史那)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_fundación_y_desenvolvimientu_del_Primer_Qaγanato" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_fundación_y_desenvolvimientu_del_Primer_Qaγanato"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>La fundación y desenvolvimientu del Primer Qaγanato</span> </div> </a> <ul id="toc-La_fundación_y_desenvolvimientu_del_Primer_Qaγanato-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Resurrección_del_poder_türk_y_la_fundación_del_Segundu_Qaγanato" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Resurrección_del_poder_türk_y_la_fundación_del_Segundu_Qaγanato"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>Resurrección del poder türk y la fundación del Segundu Qaγanato</span> </div> </a> <ul id="toc-Resurrección_del_poder_türk_y_la_fundación_del_Segundu_Qaγanato-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Antropoloxía_y_curties_anotaciones_sobre_la_sociedá_de_les_cañes_türküt" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Antropoloxía_y_curties_anotaciones_sobre_la_sociedá_de_les_cañes_türküt"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Antropoloxía y curties anotaciones sobre la sociedá de les cañes türküt</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Antropoloxía_y_curties_anotaciones_sobre_la_sociedá_de_les_cañes_türküt-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Alternar subsección Antropoloxía y curties anotaciones sobre la sociedá de les cañes türküt</span> </button> <ul id="toc-Antropoloxía_y_curties_anotaciones_sobre_la_sociedá_de_les_cañes_türküt-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_sociedá:_rangos,_división_y_poder_regio" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_sociedá:_rangos,_división_y_poder_regio"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>La sociedá: rangos, división y poder regio</span> </div> </a> <ul id="toc-La_sociedá:_rangos,_división_y_poder_regio-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cultura_y_costumes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cultura_y_costumes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Cultura y costumes</span> </div> </a> <ul id="toc-Cultura_y_costumes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Llistáu_de_soberanos_(Qaγan)_del_clan_Āshǐnà_(阿史那)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Llistáu_de_soberanos_(Qaγan)_del_clan_Āshǐnà_(阿史那)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Llistáu de soberanos (<i>Qaγan</i>) del clan Āshǐnà (阿史那)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Llistáu_de_soberanos_(Qaγan)_del_clan_Āshǐnà_(阿史那)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Alternar subsección Llistáu de soberanos (<i>Qaγan</i>) del clan Āshǐnà (阿史那)</span> </button> <ul id="toc-Llistáu_de_soberanos_(Qaγan)_del_clan_Āshǐnà_(阿史那)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Fundación_del_Primer_Qaγanato_Kökturk._Soberanía_dende_les_estepes_orientales_hasta_l'estremu_oriental_de_les_estepes_occidentales" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fundación_del_Primer_Qaγanato_Kökturk._Soberanía_dende_les_estepes_orientales_hasta_l'estremu_oriental_de_les_estepes_occidentales"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Fundación del Primer Qaγanato Kökturk. Soberanía dende les estepes orientales hasta l'estremu oriental de les estepes occidentales</span> </div> </a> <ul id="toc-Fundación_del_Primer_Qaγanato_Kökturk._Soberanía_dende_les_estepes_orientales_hasta_l'estremu_oriental_de_les_estepes_occidentales-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Crisis_y_división_del_Qaγanato_y_surdimientu_d'un_doble_epicentru_de_poder:_les_estepes_orientales_y_les_estepes_centrales" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Crisis_y_división_del_Qaγanato_y_surdimientu_d'un_doble_epicentru_de_poder:_les_estepes_orientales_y_les_estepes_centrales"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Crisis y división del Qaγanato y surdimientu d'un doble epicentru de poder: les estepes orientales y les estepes centrales</span> </div> </a> <ul id="toc-Crisis_y_división_del_Qaγanato_y_surdimientu_d'un_doble_epicentru_de_poder:_les_estepes_orientales_y_les_estepes_centrales-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Llistáu_de_los_Qaγan_llexítimos_del_clan_Āshǐnà_con_soberanía_nes_estepes_orientales_(587-630)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Llistáu_de_los_Qaγan_llexítimos_del_clan_Āshǐnà_con_soberanía_nes_estepes_orientales_(587-630)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.1</span> <span><i>Llistáu de los Qaγan llexítimos del clan Āshǐnà con soberanía nes estepes orientales (587-630)</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Llistáu_de_los_Qaγan_llexítimos_del_clan_Āshǐnà_con_soberanía_nes_estepes_orientales_(587-630)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llistáu_de_los_Yabγo_soberanos_del_clan_Āshǐnà_con_mandatu_nes_estepes_centrales_y_l'este_de_les_estepes_occidentales_(552-657)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Llistáu_de_los_Yabγo_soberanos_del_clan_Āshǐnà_con_mandatu_nes_estepes_centrales_y_l'este_de_les_estepes_occidentales_(552-657)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.2</span> <span><i>Llistáu de los Yabγo soberanos del clan Āshǐnà con mandatu nes estepes centrales y l'este de les estepes occidentales (552-657)</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Llistáu_de_los_Yabγo_soberanos_del_clan_Āshǐnà_con_mandatu_nes_estepes_centrales_y_l'este_de_les_estepes_occidentales_(552-657)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Revolución_y_proclamación_del_Segundu_Qaγanato_Köktürk" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Revolución_y_proclamación_del_Segundu_Qaγanato_Köktürk"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Revolución y proclamación del Segundu Qaγanato Köktürk</span> </div> </a> <ul id="toc-Revolución_y_proclamación_del_Segundu_Qaγanato_Köktürk-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Ver_tamién" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Ver_tamién"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Ver tamién</span> </div> </a> <ul id="toc-Ver_tamién-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referencies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referencies"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Referencies</span> </div> </a> <ul id="toc-Referencies-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaces_esternos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaces_esternos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Enllaces esternos</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaces_esternos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Conteníu" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Tabla de conteníos" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Cambiar a la tabla de contenidos" > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Cambiar a la tabla de contenidos</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Köktürk</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Ir a un artículo en otro idioma. Disponible en 55 idiomas" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-55" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">55 llingües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%83%D9%88%D9%83%D8%AA%D9%88%D8%B1%D9%83" title="كوكتورك – árabe" lang="ar" hreflang="ar" data-title="كوكتورك" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="árabe" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6yt%C3%BCrkl%C9%99r" title="Göytürklər – azerbaixanu" lang="az" hreflang="az" data-title="Göytürklər" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaixanu" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D8%A4%DB%8C_%D8%AA%D9%88%D8%B1%DA%A9%D9%84%D8%B1" title="گؤی تورکلر – South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="گؤی تورکلر" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%BD%D2%93%D0%BE_%D1%82%D3%A9%D1%80%D0%BA%D0%B8%D2%99%D3%99%D1%80" title="Боронғо төркиҙәр – bashkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Боронғо төркиҙәр" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="bashkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%8C%D0%BE%D0%BA%D1%82%D1%8E%D1%80%D0%BA%D0%B8" title="Гьоктюрки – búlgaru" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Гьоктюрки" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgaru" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ca mw-list-item"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Turcs_Orientals" title="Turcs Orientals – catalán" lang="ca" hreflang="ca" data-title="Turcs Orientals" data-language-autonym="Català" data-language-local-name="catalán" class="interlanguage-link-target"><span>Català</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%DB%86%DA%A9%D8%AA%D9%88%D8%B1%DA%A9%DB%95%DA%A9%D8%A7%D9%86" title="گۆکتورکەکان – kurdu central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="گۆکتورکەکان" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurdu central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Turkuti" title="Turkuti – checu" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Turkuti" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="checu" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B2%D0%B0%D0%BB%D1%85%D0%B8_%D1%82%C4%95%D1%80%C4%95%D0%BA%D1%81%D0%B5%D0%BC" title="Авалхи тĕрĕксем – chuvash" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Авалхи тĕрĕксем" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="chuvash" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrkere" title="Göktürkere – danés" lang="da" hreflang="da" data-title="Göktürkere" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danés" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/K%C3%B6k-T%C3%BCrken" title="Kök-Türken – alemán" lang="de" hreflang="de" data-title="Kök-Türken" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemán" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dtp mw-list-item"><a href="https://dtp.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrk" title="Göktürk – dusun central" lang="dtp" hreflang="dtp" data-title="Göktürk" data-language-autonym="Kadazandusun" data-language-local-name="dusun central" class="interlanguage-link-target"><span>Kadazandusun</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%93%CE%BA%CE%B9%CF%8C%CE%BA%CF%84%CE%BF%CF%85%CF%81%CE%BA" title="Γκιόκτουρκ – griegu" lang="el" hreflang="el" data-title="Γκιόκτουρκ" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="griegu" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrks" title="Göktürks – inglés" lang="en" hreflang="en" data-title="Göktürks" data-language-autonym="English" data-language-local-name="inglés" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Gokturkoj" title="Gokturkoj – esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Gokturkoj" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/K%C3%B6kt%C3%BCrk" title="Köktürk – español" lang="es" hreflang="es" data-title="Köktürk" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="español" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrk" title="Göktürk – vascu" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Göktürk" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="vascu" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D9%88%DA%A9%E2%80%8C%D8%AA%D8%B1%DA%A9%E2%80%8C%D9%87%D8%A7" title="گوکترکها – persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="گوکترکها" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrkit" title="Göktürkit – finlandés" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Göktürkit" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finlandés" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrk" title="Göktürk – francés" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Göktürk" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francés" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%92%D7%A7%D7%98%D7%95%D7%A8%D7%A7%D7%99%D7%9D" title="גקטורקים – hebréu" lang="he" hreflang="he" data-title="גקטורקים" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebréu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%97%E0%A5%8B%E0%A4%8F%E0%A4%95%E0%A4%A4%E0%A5%81%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%95" title="गोएकतुर्क – hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="गोएकतुर्क" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Gok-Turkijci" title="Gok-Turkijci – croata" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Gok-Turkijci" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croata" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/T%C3%BCrk%C3%B6k" title="Türkök – húngaru" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Türkök" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="húngaru" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B3%D5%B5%D5%B8%D6%84%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D6%80%D6%84%D5%A5%D6%80" title="Գյոքթյուրքեր – armeniu" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Գյոքթյուրքեր" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeniu" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrk" title="Göktürk – indonesiu" lang="id" hreflang="id" data-title="Göktürk" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesiu" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrk" title="Göktürk – italianu" lang="it" hreflang="it" data-title="Göktürk" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italianu" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E7%AA%81%E5%8E%A5" title="突厥 – xaponés" lang="ja" hreflang="ja" data-title="突厥" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="xaponés" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D3%A9%D0%BD%D0%B5_%D1%82%D2%AF%D1%80%D1%96%D0%BA_%D0%B4%D3%99%D1%83%D1%96%D1%80%D1%96" title="Көне түрік дәуірі – kazaquistanín" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Көне түрік дәуірі" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazaquistanín" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%A0%E1%9F%92%E1%9E%82%E1%9F%84%E1%9E%91%E1%9E%BD%E1%9E%82" title="ហ្គោទួគ – ḥemer" lang="km" hreflang="km" data-title="ហ្គោទួគ" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="ḥemer" class="interlanguage-link-target"><span>ភាសាខ្មែរ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B4%B5%ED%8A%80%EB%A5%B4%ED%81%AC%EC%A1%B1" title="괵튀르크족 – coreanu" lang="ko" hreflang="ko" data-title="괵튀르크족" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreanu" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Goktirk" title="Goktirk – curdu" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Goktirk" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="curdu" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrk" title="Göktürk – malayu" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Göktürk" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malayu" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Rijk_der_G%C3%B6kt%C3%BCrken" title="Rijk der Göktürken – neerlandés" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Rijk der Göktürken" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandés" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/K%C3%B8k-tyrkarar" title="Køk-tyrkarar – noruegu Nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Køk-tyrkarar" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruegu Nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrkerne" title="Göktürkerne – noruegu Bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Göktürkerne" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruegu Bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%97%E0%A9%8B%E0%A8%8F%E0%A8%A4%E0%A9%81%E0%A8%B0%E0%A8%95_%E0%A8%96%E0%A8%BC%E0%A8%A8%E0%A8%BE%E0%A8%A8" title="ਗੋਏਤੁਰਕ ਖ਼ਨਾਨ – punyabí" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਗੋਏਤੁਰਕ ਖ਼ਨਾਨ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="punyabí" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Turkuci" title="Turkuci – polacu" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Turkuci" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polacu" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D9%88%DA%A9_%D8%AA%D8%B1%DA%A9" title="گوک ترک – Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="گوک ترک" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Goturcos" title="Goturcos – portugués" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Goturcos" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portugués" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D1%80%D0%B5%D0%B2%D0%BD%D0%B8%D0%B5_%D1%82%D1%8E%D1%80%D0%BA%D0%B8" title="Древние тюрки – rusu" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Древние тюрки" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rusu" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D1%8B%D0%BB%D1%8B%D1%80%D0%B3%D1%8B_%D1%82%D2%AF%D2%AF%D1%80%D0%B4%D1%8D%D1%80" title="Былыргы түүрдэр – sakha" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Былыргы түүрдэр" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="sakha" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Gok_Turkijci" title="Gok Turkijci – serbo-croata" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Gok Turkijci" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbo-croata" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrks" title="Göktürks – Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Göktürks" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Gokturki" title="Gokturki – eslovenu" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Gokturki" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovenu" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Gokturqit" title="Gokturqit – albanu" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Gokturqit" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanu" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%BB%D0%B0%D0%B2%D0%B8_%D0%A2%D1%83%D1%80%D0%BA%D0%B8%D1%98%D1%86%D0%B8" title="Плави Туркијци – serbiu" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Плави Туркијци" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbiu" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%95%E0%AF%8B%E0%AE%95%E0%AF%8D_%E0%AE%A4%E0%AF%81%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%95%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%B0%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AE%B3%E0%AF%8D" title="கோக் துருக்கியர்கள் – tamil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="கோக் துருக்கியர்கள்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tamil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6kt%C3%BCrkler" title="Göktürkler – turcu" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Göktürkler" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turcu" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%BE%D0%B4%D0%B0%D0%B2%D0%BD%D1%96_%D1%82%D1%8E%D1%80%D0%BA%D0%B8" title="Стародавні тюрки – ucraín" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Стародавні тюрки" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraín" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D9%88%DA%A9_%D8%AA%D8%B1%DA%A9" title="گوک ترک – urdu" lang="ur" hreflang="ur" data-title="گوک ترک" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdu" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Ko%CA%BBkturklar" title="Koʻkturklar – uzbequistanín" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Koʻkturklar" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbequistanín" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%A4%E7%AA%81%E5%8E%A5" title="古突厥 – chinu wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="古突厥" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="chinu wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%A4%E7%AA%81%E5%8E%A5" title="古突厥 – chinu" lang="zh" hreflang="zh" data-title="古突厥" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="chinu" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E6%88%88%E7%AA%81%E5%8E%A5" title="戈突厥 – cantonés" lang="yue" hreflang="yue" data-title="戈突厥" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonés" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q205466#sitelinks-wikipedia" title="Editar los enllaces d'interllingua" class="wbc-editpage">Editar los enllaces</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espacios de nome"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/K%C3%B6kt%C3%BCrk" title="Ver la páxina de conteníu [c]" accesskey="c"><span>Páxina</span></a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Alderique:K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Alderique tocante al conteníu de la páxina (la páxina nun esiste) [t]" accesskey="t"><span>Alderique</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Cambiar variante de idioma" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">asturianu</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/K%C3%B6kt%C3%BCrk"><span>Lleer</span></a></li><li id="ca-ve-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit" title="Editar esta páxina [v]" accesskey="v"><span>Editar</span></a></li><li id="ca-edit" class="collapsible vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit" title="Editar el códigu fonte d'esta páxina [e]" accesskey="e"><span>Editar la fonte</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=history" title="Versiones antigües d'esta páxina [h]" accesskey="h"><span>Ver historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Ferramientes de páxina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Ferramientes" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Ferramientes</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Ferramientes</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mover a la barra llateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">despintar</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Más opciones" > <div class="vector-menu-heading"> Aiciones </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/K%C3%B6kt%C3%BCrk"><span>Lleer</span></a></li><li id="ca-more-ve-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit" title="Editar esta páxina [v]" accesskey="v"><span>Editar</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="collapsible vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit" title="Editar el códigu fonte d'esta páxina [e]" accesskey="e"><span>Editar la fonte</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=history"><span>Ver historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> Xeneral </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:LoQueEnlazaAqu%C3%AD/K%C3%B6kt%C3%BCrk" title="Llista de toles páxines wiki qu'enllacien equí [j]" accesskey="j"><span>Lo qu'enllaza equí</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:CambiosEnEnlazadas/K%C3%B6kt%C3%BCrk" rel="nofollow" title="Cambios recientes nes páxines enllazaes dende esta [k]" accesskey="k"><span>Cambios rellacionaos</span></a></li><li id="t-upload" class="mw-list-item"><a href="//commons.wikimedia.org/wiki/Special:UploadWizard?uselang=ast" title="Xubir ficheros [u]" accesskey="u"><span>Xubir ficheru</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&oldid=4311433" title="Enllaz permanente a esta revisión de la páxina"><span>Enllaz permanente</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=info" title="Más información sobro esta páxina"><span>Información de la páxina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citar&page=K%C3%B6kt%C3%BCrk&id=4311433&wpFormIdentifier=titleform" title="Información tocante a cómo citar esta páxina"><span>Citar esta páxina</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Acortador_de_URL&url=https%3A%2F%2Fast.wikipedia.org%2Fwiki%2FK%25C3%25B6kt%25C3%25BCrk"><span>Llograr la URL encurtiada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fast.wikipedia.org%2Fwiki%2FK%25C3%25B6kt%25C3%25BCrk"><span>Xenerar códigu QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprentar/esportar </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Libro&bookcmd=book_creator&referer=K%C3%B6kt%C3%BCrk"><span>Crear un llibru</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=show-download-screen"><span>Descargar como PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&printable=yes" title="Versión imprentable d'esta páxina [p]" accesskey="p"><span>Versión pa imprentar</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> N'otros proyeutos </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:G%C3%B6kturks" hreflang="en"><span>Wikimedia Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q205466" title="Enllaz al elementu del depósitu de datos coneutáu [g]" accesskey="g"><span>Elementu de Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Ferramientes de páxina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Apariencia"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Apariencia</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mover a la barra llateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">despintar</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-tradubot" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/K%C3%B6kt%C3%BCrk" title="Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente"><img alt="Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Robot_icon.svg/16px-Robot_icon.svg.png" decoding="async" width="16" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Robot_icon.svg/24px-Robot_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Robot_icon.svg/32px-Robot_icon.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De Wikipedia</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ast" dir="ltr"><table class="infobox plantia-pais" style="font-size:90%;width:25em"><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;background-color: #d6eaf8;"><table style="width: 100%"> <tbody><tr> <td style="text-align: left; vertical-align: middle"></td> <td style="text-align: center; vertical-align: middle">Köktürk<br /><small>(de 552 a 657)</small></td> <td style="text-align: left; vertical-align: middle">[[kanato de los turcos occidentales <sup>(es)</sup> <span class="mw-default-size" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Ficheru:Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/158px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="158" height="161" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/237px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/316px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> [[kanato de los turcos occidentales <sup>(es)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q874357?uselang=ast" title="Traducir"><img alt="Traducir" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span>|→]]<br />[[Kanato túrquico oriental <sup>(es)</sup> <span class="mw-default-size" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Ficheru:Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/158px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="158" height="161" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/237px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/316px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> [[Kanato túrquico oriental <sup>(es)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q2607292?uselang=ast" title="Traducir"><img alt="Traducir" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span>|→]]<br /></td> </tr> </tbody></table></th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;background-color: #cddeff"> <a href="/w/index.php?title=Est%C3%A1u_desapaec%C3%ADu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estáu desapaecíu (la páxina nun esiste)">estáu desapaecíu</a></td></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center"> <table style="width: 100%; border: none; font-size: 90%"> <tbody><tr style="vertical-align:top;"> <td style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Ficheru:Grey_Wolves_Gokturk_Flag.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Grey_Wolves_Gokturk_Flag.svg/120px-Grey_Wolves_Gokturk_Flag.svg.png" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Grey_Wolves_Gokturk_Flag.svg/180px-Grey_Wolves_Gokturk_Flag.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Grey_Wolves_Gokturk_Flag.svg/240px-Grey_Wolves_Gokturk_Flag.svg.png 2x" data-file-width="1500" data-file-height="1000" /></a></span></td> </tr> <tr style="vertical-align:top;"> <td style="text-align:center"></td> </tr> </tbody></table></td></tr><tr><th colspan="2" style="text-align:center;background-color: #d6eaf8;">Alministración</th></tr><tr><th colspan="2" style="text-align:center;background-color: #d6eaf8;">Xeografía</th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center"> <span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Ficheru:G%C3%B6kturksAD551-572.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/G%C3%B6kturksAD551-572.png/285px-G%C3%B6kturksAD551-572.png" decoding="async" width="285" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/G%C3%B6kturksAD551-572.png/428px-G%C3%B6kturksAD551-572.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/G%C3%B6kturksAD551-572.png/570px-G%C3%B6kturksAD551-572.png 2x" data-file-width="1644" data-file-height="959" /></a></span></td></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:right"><span typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q205466" title="Cambiar los datos en Wikidata"><img alt="Cambiar los datos en Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/12px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="12" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/18px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/24px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></td></tr></tbody></table> <p>Los <b>köktürk</b> (proto-turcu: 𐱅𐰇𐰼𐰰:𐰜𐰇𐰛; <a href="/wiki/Car%C3%A1uteres_chinos_tradicionales" class="mw-redirect" title="Caráuteres chinos tradicionales">chinu tradicional</a>: 突厥; <a href="/wiki/Pinyin" title="Pinyin">pinyin</a>: <i>tújué</i>; <a href="/wiki/Wade-Giles" title="Wade-Giles">Wade-Giles</a>: <i>t'ou-kiue</i><sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>; reconstrucción del <a href="/wiki/Chinu_mediu" title="Chinu mediu">chinu mediu</a>: *<i>duət̚-kʉɐt̚</i>), señalaos tamién n'ocasiones como <i><b>göktürk</b></i>, fueron una confederación de pueblos nómades tremaos a lo llargo de les estepes orientales y el noroeste del Asia Central, que constituyeron un poderosu Estáu denomináu <b>Qaγanato Kökturk</b>. Anque'l so nome ancestral puede apaecer sol términu "<i><b>türk</b></i>" (𐱅𐰇𐰼𐰰), cola so ascensión y afitamientu, la confederación nómada tomaría la nomenclatura "<i>köktürk</i>", traducida como <i><b>Turcos Celestiales</b></i> basada con total seguridá nuna adherencia firme y irresoluble al mandatu del so únicu dios: <a href="/w/index.php?title=Tengri&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tengri (la páxina nun esiste)">Tengri</a>, el «<i>Dios-Cielu</i>». Esti mandatu, llexitimáu pola so propia aura como escoyíu celestial, ye un elementu visible yá n'otres dinastíes nómades anteriores a los köktürk, caltenida de fechu nel so momentu y hasta la máxima estensión polos mesmos <a href="/w/index.php?title=Rouran&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rouran (la páxina nun esiste)">rouran</a>, siendo los köktürk tan solo otra confederación más en perpetuar esta llarga y dilatada tradición. A pesar de qu'esta "relixón tradicional" venceyaba les sos tradiciones direutamente al pensamientu más arcaicu y ancestral, amás d'alzase como una verdadera relixón monoteísta, nun duldar n'aceptar nel so momentu a monxos budistes, tránsfugas y misioneros maniqueos ya inclusive a los cristianos nestorianos. </p><p>So la férula de <a href="/w/index.php?title=Bumin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bumin (la páxina nun esiste)">Bumïn Qaγan</a> (m. 552) y los sos fíos, los köktürk asocedieron a los rouran como principal potencia de la rexón y establecieron el Primer Qaγanato Türk (552-581), que s'espandió rápido hasta apoderar enormes territorios n'<a href="/wiki/Asia_central" class="mw-redirect" title="Asia central">Asia central</a>. Fueron el primer pueblu de <a href="/wiki/Llingua_t%C3%BArquica" class="mw-redirect" title="Llingua túrquica">llingua túrquica</a> que se denominó a sigo mesmu políticamente «<i><b>türk</b></i>». El términu <i>türk</i> traducir na so propia llingua como «<i>fuerte</i>», ente que'l nome chinu <i><b>tūjué</b></i> provién probablemente del plural pal anterior términu, «<i><b>türküt</b></i>» (teniendo en cuenta que nel antiguu turcu, la forma plural llográbase añadiendo'l sufixu «<i>-üt</i>»). Según les fontes chines, los köktürk caltener sol gobiernu de la <i>xìng</i><sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> de los Āshǐnà (阿史那). </p><p>Los köktürk caltuvieron una intensa rellación con delles de les dinastíes asitiaes nel norte de China, y mientres llargos periodos exercieron un control considerable sobre'l codalosu comerciu de la <a href="/wiki/Ruta_de_la_Seda" class="mw-redirect" title="Ruta de la Seda">Ruta de la Seda</a>. El Primer Qaγanato se disgregó escontra 581 en delles rexones independientes, desaguando progresivamente na so desapaición a manes de los Tang, hasta un intentu de Segundu Qaγanato por obra de Elter, perdurando tan solo esti postreru hasta l'añu 744, anque llogró caltener la mayor parte de les rexones de la estepa oriental sosteníes polos sos ancestros. </p><p>La creación d'esti Qaγanato significó un pasu decisivu na espansión de los <a href="/wiki/Pueblos_t%C3%BArquicos" title="Pueblos túrquicos">pueblos túrquicos</a> escontra'l <a href="/w/index.php?title=Turquest%C3%A1n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Turquestán (la páxina nun esiste)">Turquestán</a> occidental ya inclusive más allá de lo que los sos anteriores amos rouran llograren: la espansión al oeste más estremu, repoblando y llegando en folaes continues hasta'l sieglu IX escontra les estepes occidentales (tamién llamaes estepes póntiques o estepes ruses). Esta fuerte espansión, que nun se produció de nuevu dende la eclosión escita (sieglu IV e.C.), traduciríase darréu nuna debilidá inherente que fadría que los köktürk fueren finalmente reemplazaos por otru pueblu de la caña túrquica y unu de los sos teóricos vasallos: los <b>uiγur</b>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Nacencia_y_afitamientu_de_los_Turcos_Celestiales_(𐱅𐰇𐰼𐰰:𐰜𐰇𐰛)_como_poder_estepario._L'entamu_de_la_dispersión_de_les_cañes_türküt"><span id="Nacencia_y_afitamientu_de_los_Turcos_Celestiales_.28.F0.90.B1.85.F0.90.B0.87.F0.90.B0.BC.F0.90.B0.B0:.F0.90.B0.9C.F0.90.B0.87.F0.90.B0.9B.29_como_poder_estepario._L.27entamu_de_la_dispersi.C3.B3n_de_les_ca.C3.B1es_t.C3.BCrk.C3.BCt"></span>Nacencia y afitamientu de los Turcos Celestiales (𐱅𐰇𐰼𐰰:𐰜𐰇𐰛) como poder estepario. L'entamu de la dispersión de les cañes türküt</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=1" title="Editar seición: Nacencia y afitamientu de los Turcos Celestiales (𐱅𐰇𐰼𐰰:𐰜𐰇𐰛) como poder estepario. L'entamu de la dispersión de les cañes türküt" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=1" title="Editar el código fuente de la sección: Nacencia y afitamientu de los Turcos Celestiales (𐱅𐰇𐰼𐰰:𐰜𐰇𐰛) como poder estepario. L'entamu de la dispersión de les cañes türküt"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Los_oríxenes_llexendarios_del_clan_Āshǐnà_(阿史那)"><span id="Los_or.C3.ADxenes_llexendarios_del_clan_.C4.80sh.C7.90n.C3.A0_.28.E9.98.BF.E5.8F.B2.E9.82.A3.29"></span>Los oríxenes llexendarios del clan Āshǐnà (阿史那)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=2" title="Editar seición: Los oríxenes llexendarios del clan Āshǐnà (阿史那)" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=2" title="Editar el código fuente de la sección: Los oríxenes llexendarios del clan Āshǐnà (阿史那)"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El territoriu más antiguu y conocíu nel qu'empezaron a establecer la so área d'asentamientu siguíu, enfocábase en redol al sur del <a href="/wiki/Macizu_d%27Alt%C3%A1i" class="mw-redirect" title="Macizu d'Altái">macizu d'Altái</a>, al oeste de l'actual <a href="/wiki/Mongolia" title="Mongolia">Mongolia</a>. Nun hai qu'escaecer que los köktürk son eminentemente un pueblu nómada, colo qu'esta área d'asentamientu namái sería una circunscripción temporal sobre la que les fontes chines allugar nel sieglu VI d.C., morando con total seguridá n'otres rexones del oeste de les estepes orientales, onde pudieren sostener y aprovechar les zones más fértiles pa la so ganadería, clave del sustentu na vida nómada. A pesar d'esta naturaleza inherente, les fontes chines señalar nun primer momentu como una caña vasalla de los rouran (柔然), cumpliendo una xera específica: son los <i><b>duàn nú</b></i> (鍛奴), esto ye, "<i>esclavos ferreros</i>". </p><p>La lleenda que cunta'l so orixe ye la siguiente: </p> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r4217957">.mw-parser-output .flexquote{display:flex;flex-direction:column;background-color:var(--background-color-neutral-subtle);border-left:3px solid var(--border-color-base);font-size:90%;margin:1em 4em;padding:.4em .8em}.mw-parser-output .flexquote>.flex{display:flex;flex-direction:row}.mw-parser-output .flexquote>.flex>.quote{width:100%}.mw-parser-output .flexquote>.flex>.separator{border-left:1px solid var(--border-color-base);border-top:1px solid var(--border-color-base);margin:.4em .8em}.mw-parser-output .flexquote>.cite{text-align:right}@media all and (max-width:600px){.mw-parser-output .flexquote>.flex{flex-direction:column}}</style><blockquote class="flexquote"> <div class="flex"> <div class="quote">...Los tūjué, yeren una caña separada de los xiōngnú, [siendo tamién] el so <i>xìng</i> la familia Āshǐnà, aportando a una tribu independiente [d'otres]. Darréu, l'estáu vecín llegó a destruyilos, aniquilando casi al completu al clan. Había un neñu, que tenía diez años, [el cual acabó] atopándose colos soldaos, [quien por cuenta de] la so tienra edá, nun soportaron la idea d'executa-y, polo que namái [cortáronlu] los pies, p'abandona-y darréu metanes un llagu y campera. Había una lloba que [atopólu], alimentándo-y de carne, hasta darréu, caltener rellaciones cola lloba, quedándose darréu encinta. Per otra parte, cuando'l <i>Wàng</i> escuchó que'l neñu entá siguía con vida, aportunó n'unviar [a los sos homes] pa executa-y. Entós, la lloba vio a los unviaos [averase], col enfotu de executar a los llobos [y al rapazu]. Nesi momentu, la lloba escapó al estáu de Gāochāng, depositándolos [sobre] los montes del noroeste. Al fondu del monte, atopábase una <i>cueva</i>, atopándose nel interior y a lo llargo del suelu, una yerba exuberante, que estendíase de forma curvada a lo llargo de dellos centenares de <i>lǐ</i>, tomando nel so conxuntu los cuatro fasteres del monte. La lloba [y la so familia] despintar nel centru del monte, llegando a dar a lluz diez homes. [Cuando] estos diez homes crecieron, salieron [de la cueva], col enfotu de tomar esposes y dexales encintas, de manera que de resultes, darréu tomaron [toos ellos] un únicu <i>xìng</i>, «<i><b>Āshǐnà</b></i>». Los sos fíos y los sos nietos fueron educaos nes sos costumes, llegando gradualmente a axuntar dellos centenares de families...<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </div> </blockquote><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Ficheru:Tamga_de_los_Ashina.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Tamga_de_los_Ashina.jpg/220px-Tamga_de_los_Ashina.jpg" decoding="async" width="220" height="179" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Tamga_de_los_Ashina.jpg/330px-Tamga_de_los_Ashina.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Tamga_de_los_Ashina.jpg/440px-Tamga_de_los_Ashina.jpg 2x" data-file-width="540" data-file-height="439" /></a><figcaption>Unu de los <i>tamga</i> representativu de los Ashina: <b>la figura señala la imaxe del cuervu</b>, como señal totémicu compartíu colos wūsūn (烏孫), tal que postularon autores como Yu. A. Zuev. Esta semeyanza, fixo qu'en múltiples ocasiones munchos orientalistes señalaren los verdaderos oríxenes de los köktürk, como un hipotéticu grupu restante de los wūsūn o nel so defectu, como una de les sos comunidaes descendientes. Ello ye que entá siguen siendo citaos hasta les fontes del sieglu V d.C. Sicasí, esti nun ye l'únicu <i>tamga</i> acomuñáu a los Ashina, pudiendo atopanos dellos exemplos cola figura de íbices o les denominaes "<i>montes en forma de cabra</i>" (<i><b>arkhar</b></i>).</figcaption></figure><p>La esplicación xeneral d'esti mitu ye heteroxénea y alzóse como un focu d'alderique intensu ente distintos orientalistes, turcólogos y sinólogos. Si siguimos l'aguada remanada por dellos académicos, de xuru la primer parte del mitu correspuende a un arcu indoeuropéu. Ello ye que esti arcu dramáticu y la sobrevivencia del retueyu, ye señalada sieglos antes nes fontes chines pa los <a href="/w/index.php?title=Wusun&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wusun (la páxina nun esiste)">Wusun</a> (<a href="/wiki/Sieglu_II_e.C." title="Sieglu II e.C.">sieglu II e. C.</a>). Al igual que los köktürk, los wusun tamién protagonicen na actualidá un intensu alderique en redol al so orixe real, siendo catalogaos por dellos autores como nómades indoeuropeos, quiciabes pertenecientes a la caña irania. Nel mitu wusun, una vegada más un neñu ye salváu del ataque destructivu d'una tribu enemiga, permaneciendo criáu en tou momentu por una lloba y un cuervu. De xuru, esti mitu primixeniu foi'l precursor de la posterior versión köktürk, coles mesmes que guarda inclusive una decisiva cercanía col famosu mitu mediterraneu de <a href="/w/index.php?title=R%C3%B3mulo_y_Remu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rómulo y Remu (la páxina nun esiste)">Rómulo y Remu</a>, los míticos fundadores de <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> que fueron alimentaos, tamién, por una lloba. </p><p>Entá coles duldes sobre'l so verdaderu orixe étnicu y la semeyanza cola versión mitolóxica del orixe de los wusun, sí s'estableció un tácito consentimientu nos oríxenes más remotos de la so llingua, ganando gran aceptación la tesis remanada que señala l'usu de la llingua <a href="/w/index.php?title=Lling%C3%BCes_tocaries&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llingües tocaries (la páxina nun esiste)">Tocaria A</a> o <i>agnea</i>. Una llingua prestixosa, demostrada polos restos y fragmentos mandaos a lo llargo de la cuenca del Tarim nesta dómina. Unu d'estos exemplos tener nel compuestu túrquico <i>at kü</i> (<i>nome</i> + <i>gloria</i>, <i>sonadía</i>) que pasa por ser una copia del compuestu agneo <i>ñom klyu</i> "<i>nome</i> + <i>gloria</i>, <i>sonadía</i>" y, amás, <i>kü</i> vien de <i>klyu</i>. El términu túrquico <i>išič</i> (<i>pucheru</i>, <i>cazuela de folla</i>) provién por <a href="/w/index.php?title=Sin%C3%A9cdoque&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sinécdoque (la páxina nun esiste)">sinécdoque</a> del términu agneo *<i>išäč</i> "magre". D'esta miente y siguiendo esta hipótesis, el agneo sería utilizáu decisivamente pal espardimientu del budismu ente les distintes cañes túrquiques, traduciéndose estos testos en agneo, mandando inclusive los sos nomes, títulos y otres referencies decisives pa entender entá más los escasos testimonios mandaos de forma direuta polos köktürk y los sos socesores. </p><p>Sían o non un meru vehículu cultural d'un mitu indoeuropéu, lo cierto ye que la particularidá de la llexendaria salida de too un pueblu dende'l covarón, ye total y genuinamente köktürk, nunca antes apaecida na xestación de nenguna otra caña tribal ente les fontes chines, nin en nenguna otra analoxía mítica mandada por nengún otru pueblu hasta la fecha. Los köktürk teníen, al igual que les distintes cañes nómades de la estepa, un ancestru patrilineal procedente d'una figura animal, nesti casu'l llobu. Esti señaláu ancestru, foi indicáu en redol al sexu femenín, de forma que como lloba, pudiera enllazase col sobreviviente de la tarrecible debacle sufierta pola tribu, surdiendo asina un mitu que puede enllazase en cierta midida col mitu indoeuropéu. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_fundación_y_desenvolvimientu_del_Primer_Qaγanato"><span id="La_fundaci.C3.B3n_y_desenvolvimientu_del_Primer_Qa.CE.B3anato"></span>La fundación y desenvolvimientu del Primer Qaγanato</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=3" title="Editar seición: La fundación y desenvolvimientu del Primer Qaγanato" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=3" title="Editar el código fuente de la sección: La fundación y desenvolvimientu del Primer Qaγanato"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Escontra'l <a href="/wiki/552" title="552">552</a>, tola estepa oriental, xunto con gran parte del este de les estepes centrales, permanecíen sol mandatu del insigne soberanu de los rouran, el <i>Qaγan</i> Yùjiǔlǘ Ānàguī (郁久閭阿那瓌). Auténticu sobreviviente y llaín soberanu, Ānàguī llograra sobrevivir a l'amenaza siempres potencial de les rivalidaes internes nel senu de la so propia familia y contra la llucha activa de delles de les tribus más recalcitrantes al so poder. A pesar d'ello, años tras el líder de la <i>bù</i> (部)<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> de los <i>tujue</i>, Bumïn, llograra yá pa esa dómina una gran prominencia, xuníu al respaldu que-y brindaba l'estáu de <b>Xī Wèi</b> (西魏),<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> rival direutu de Ānàguī al sur del so Qaγanato. Una vegada Bumïn sintióse lo suficientemente fuerte como pa enfrentase al so señor, dirixir colos sos huestes y dalgunes de les tribus que sometiera enantes en nome de los rouran y ganó-y, emburriándo-y al suicidiu tres la derrota y faciendo fuxir n'escorribanda al sur a tola <i>xìng</i> de los Yùjiǔlǘ.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Ésta, sería la primera gran victoria de los köktürk y la piedra base dende la que formaríen la so Qaγanato. Un Qaγanato que sicasí nun fundó Bumïn más que nel sentíu teóricu, yá que tan solo unos meses más tarde de la so proclamación como <i>Qaγan</i>, finó dexando tantu les sos tierres como les sos huestes ente la so prole. Seríen los sos fíos los que s'encargaríen de llevantar el Qaγanato y empecipiar una nueva era de dominiu nes estepes orientales. El so fíu, <b>Muqan</b> (<a href="/wiki/553" title="553">553</a>-<a href="/wiki/572" title="572">572</a>) llegó al tronu n'asocediendo al so hermanu, <b>Irksi</b> (que tan solo gobernó mientres unos cuantos meses), confiando'l gobiernu direutu de tolos territorios occidentales a unu de los sos propios tíos paternos, <b>Istämi</b>. Esta delegación nun tuvo nun primer momentu naturaleza dalguna de convertise nuna suerte de diarquía, sinón una obligada demarcación territorial y alministrativa en manes d'un home de la mesma familia, ayudando asina a sostener l'autoridá de la xìng sobre estos terrenes tan alloñaos del verdaderu epicentru de poder: les estepes orientales. La xera de Istämi nun tuvo exenta de dificultá dende l'entamu del so mandatu, yá que al empiezu tuvo qu'encarar la rivalidá direuta de los hefatalitas, tamién conocíos como <a href="/w/index.php?title=Heftalita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Heftalita (la páxina nun esiste)">Hunos Blancos</a>. Consciente de la necesidá d'atopar aliaos, nun duldar a la de buscar un ataque conxuntu colos sasánidas de <a href="/w/index.php?title=Cosroes_I&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cosroes I (la páxina nun esiste)">Cosroes I</a>, a quien apurrió inclusive a una de les sos propies fíes, encimentando asina l'alianza que llevaría a aniquilar nel 563 esti poderosu estáu, fundáu a mediaos del sieglu V d.C. Tres la victoria, los dos teóricos aliaos partiéronse lo que sería dempués el <a href="/w/index.php?title=Turquest%C3%A1n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Turquestán (la páxina nun esiste)">Turquestán</a> rusu, xunto cola estratéxica y acobiciada rexón de <a href="/wiki/Sogdiano" title="Sogdiano">Sogdia</a>, sicasí nun pasaría enforma tiempu ensin que s'enfrentaren dambes partes, emburriaos el control direutu sobre tou la rexón de la Transoxiana. Dafechu consciente de la necesidá de buscar aliaos una vegada más pa combatir a un enemigu fronteru, Istämi unvió en <a href="/wiki/567" title="567">567</a> a un sogdiano n'embaxada a <a href="/wiki/Bizanciu" title="Bizanciu">Bizanciu</a> pa empezar a establecer rellaciones polítiques y comerciales. Al añu siguiente, tendría llugar la famosa embaxada de <b>Zemarcos</b> (568). L'Imperiu Romanu d'Oriente sicasí, caltuvo una postura de franca seguridá y fortaleza nes sos fronteres orientales, inda cuando en delles ocasiones los mesmos sasánidas llograron faer ciertos golpes estratéxicos de gran importancia sobre ciudaes y fortaleces de la frontera. Entá con tou, la necesidá d'ayuda mutua ente Bizanciu y los köktürk nun acabaría por cuayase hasta yá la usurpación de Foques y la xubida al poder de Heraclio. Coles mesmes, esti últimu emperador llegaría a ufiertar inclusive a la so propia fía como garantía del sofitu nómada nel so ataque contra'l lladral oriental de los sasánidas, siendo ésta la primer mención d'entrega d'una princesa imperial bizantina a un soberanu nómada. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Ficheru:Empire_of_the_G%C3%B6kt%C3%BCrks.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Empire_of_the_G%C3%B6kt%C3%BCrks.png/220px-Empire_of_the_G%C3%B6kt%C3%BCrks.png" decoding="async" width="220" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Empire_of_the_G%C3%B6kt%C3%BCrks.png/330px-Empire_of_the_G%C3%B6kt%C3%BCrks.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Empire_of_the_G%C3%B6kt%C3%BCrks.png/440px-Empire_of_the_G%C3%B6kt%C3%BCrks.png 2x" data-file-width="3946" data-file-height="2816" /></a><figcaption><b>Estensión averada de la rexón que tomaba'l primera Qaγanato na so totalidá</b> (incluyendo les rexones occidentales) <b>previu a la rotura posterior</b>. Les árees d'estensión son averaes, teniendo en cuenta les <b>cañes tribales direutamente tributaries</b>, les rexones nes que <b>temporalmente estendió'l so mandatu</b>, según les zones de <b>asentamientu de les cañes nómades fieles y de soberanía direuta</b> al propiu Qaγanato.</figcaption></figure> <p>Per otra parte, nes estepes orientales Muqan llograra espandir y consolidar l'autoridá köktürk con firmeza, llegando'l so poder inclusive a someter a les rabelisques cañes tribales de les rexones manchurianas, mandando un territoriu y poder inconmensurables al so socesor, <b>Taspar</b> (<a href="/wiki/572" title="572">572</a>–<a href="/wiki/581" title="581">581</a>). Enagora, l'autoridá y sonadía que s'alzaba en manes del llexítimu <i>Qaγan</i>, faía qu'inclusive les cañes más alloñaes nes estepes centrales, someter a la so voluntá y reconocieren el so lideralgu. Sicasí y contra tou pronósticu, Taspar empezó a erosionar la so propia soberanía, convirtiéndose al budismu y alloñando en parte a munches de les cañes tribales qu'entá practicaben les sos relixones y tradiciones ancestrales, según faciendo qu'otros pretendientes pudieren ataca-y remanando la influencia exóxena que podía tener l'adopción d'una relixón estranxera sobre'l Qaγanato, máxime teniendo en cuenta que'l budismu atopar nesi momentu con gran fuercia y poder en tol norte de China. El distanciamientu escontra la sagrada figura del <i>Qaγan</i> pronunciaríase entá más cola conversión del so hermanu y socesor, <b>Ϊšbara</b> (<a href="/wiki/581" title="581">581</a>–<a href="/wiki/587" title="587">587</a>). En tales circunstancies, lo que yá s'averaba como una demarcación yá inevitable, traducióse amás con una usurpación de poderes cometida pol <i>Yabγo</i> <b>Tarduš</b>, fíu de Istämi. Nun primer momentu, Tarduš ufiertó la so llealtá a Taspar y al so socesor, Ϊšbara, sicasí caltuvo l'abondu procuru d'esperar a poder arrampuñar el control al Qaγanato de les tierres nes estepes centrales, tierres de ricu tránsitu comercial, camperes de mayor bayura y conexón escontra les estepes occidentales sobre les que nun duldar yá n'exercer la so propia influencia, desafiando de forma direuta al so teóricu señor. Per otra parte, la <a href="/wiki/Dinast%C3%ADa_Sui" title="Dinastía Sui">dinastía Sui</a> caltenía un propiu interés en debilitar la unión de toles cañes tribales köktürk y de los sos vasallos, polo que'l <i>Húangdì</i> (皇帝)<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> nun duldar en sofitar inclusive la traición de Tarduš. Dende esti momentu, la soberanía del <i>Qaγan</i> va vese yá estazada a lo llargo de les estepes central y oriental, esistiendo d'equí p'arriba una dinámica de llucha ente les dos partes, desesperaes por caltener una única y total soberanía sobre toles cañes tribales. A la llarga, ésta sería la clave de la cayida del poder köktürk, tal que yá pasara colos mesmos róurán. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Ficheru:Western_Gokturk.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Western_Gokturk.jpg/220px-Western_Gokturk.jpg" decoding="async" width="220" height="128" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Western_Gokturk.jpg/330px-Western_Gokturk.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Western_Gokturk.jpg/440px-Western_Gokturk.jpg 2x" data-file-width="1644" data-file-height="959" /></a><figcaption><b>Estensión total de les cañes más occidentales de los köktürks escontra l'oeste</b>, consiguiendo someter non yá gran parte de les estepes centrales al so dominiu, sinón que tamién, cruciando hasta la zona caucásica, onde impondríen la so soberanía sobre otres cañes de mayor vixencia na zona, como <b>los alanos</b> y diversos grupúsculos de l'antigua confederación huna, coles mesmes qu'amenaciando a los ávaros que sosteníen el so poder sobre la zona danubiana.</figcaption></figure> <p>Ϊšbara non yá tenía que lluchar contra los intereses d'un subordináu remontáu ante'l so mandatu, sinón que tamién debía de hacre frente a la cobicia y ambición de los sos familiares más direutos: <b>Apa</b>, el so propiu hermanu, llegó a alcordar una alianza ente les sos propies hueste y les de Tarduš, con cuenta d'entartallar al so propiu hermanu. Acorrexáu, el fin de Ϊšbara nun llegaría a consumise, habida cunta l'ayuda decisiva emprestada polos Sui, medrosos d'un poder de nuevu unificáu en manes de Apa. A l'amenaza de Apa, surdió otra nuevu problema pa la fortaleza del Qaγanato nes estepes orientales: <b>Amrak</b>, álzase como un nuevu usurpador dientro de la mesma familia pretendió alzase nel poder. Entá con tou, dambos usurpadores aportaríen a derrotaos escontra'l 587. Una derrota que sicasí nun salvó de quebrar definitiva al propiu estáu, yá que Tarduš, entá siendo coles mesmes ganáu nes sos aspiraciones del control absolutu de les estepes, llogró caltener el poder nel so centru neurálxicu de mandatu (estepes centrales) ya instauró coles mesmes una verdadera dinastía llexitimidá pol poder que-y otorgaba'l so propia pertenencia a la <i>xìng</i> Āshǐnà. Nun momentu d'evidente control supremu, queda reflexada inclusive la referencia dada nes fontes griegues, que nos informen d'una embaxada a Constantinopla na que s'alzaba como'l «<i>...Gran soberanu de los Siete Races y Señor de los Siete Climes</i>...». Quedaba con esto empecipiada una andadura separada de dambes cañes tribales a partir de la muerte de Tarduš, nel 599. Ϊšbara sería asocedíu pela so parte pela so propia llinia hereditaria. Con ello, cuntar hasta seis socesores direutos nel cargu, hasta <b>Illig</b> (620), que s'alzaría como'l postreru de los <i>Qaγan</i> soberanos nel Primer Qaγanato Köktürk. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Ficheru:Eastern_Gokturk.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/Eastern_Gokturk.png/220px-Eastern_Gokturk.png" decoding="async" width="220" height="128" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/Eastern_Gokturk.png/330px-Eastern_Gokturk.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/Eastern_Gokturk.png/440px-Eastern_Gokturk.png 2x" data-file-width="1644" data-file-height="959" /></a><figcaption>Estensión averada de les tierres más importantes del Primer Qaγanato, teniendo en cuenta la estensión namái na primer dómina de gran emburrie tres la muerte de Bumïn y los sos socesores. Al cabu d'unos años, el dominiu absolutu ya incontestable en rexones como l'actual Manchuria, diría sumiendo pasu ente pasu, según nes rexones más cercanes al sur de Siberia, concentrándose'l poder nes estepes orientales y escontra el sur, atestando coles tierres chines. Éstes seríen les tierres que configuraríen el Segundu Qaγanato.</figcaption></figure> <p>Pela so parte, la dinastía Sui, que consiguiera la primer reunificación de toa Zhōngguó (esto ye, <i>China</i>), nun consiguió sicasí sostener el so poder lo suficiente como parar aguantar una serie de crisis y disensiones internes que la llevaron al so colapsu tan solo unes poques décades dempués de la so gran fazaña (618), dándose llugar l'ascensión de la dinastía Tang (618-907). La xera d'esaniciar de facto al peligru del norte recayía agora en manes de los primeres y enérxicos gobernantes Tang. Pela so parte, los köktürk habíen aprovecháu benficiosamente el periodu de crisis y descontrol internu de les dinastíes de Zhōngguó, llegando inclusive Illig a permanecer coles sos huestes a pocos quilómetros de la gran capital, Chang'an (actual <b>Xi'an</b>), acampando'l 23 de setiembre del 626 con cien mil caballeros. Nesi momentu decisivu, la intelixencia estratéxica de Taizong remaneció pa face-y recular entá colos sos escasos medios, coles mesmes que paralelamente sofitaba a otres de les tribus más rabelisques al dominiu köktürk, infligiéndole una doble mancada al carrancu Illig. Pal 630, la so política d'acoso y erosión interna diera abondos frutos: tres una campaña en toa regla, per primer vegada llográbase la captura con vida d'un <i>Qaγan</i> kóktürk, estableciéndose amás la titulatura <b><i>Tiān Kèhán</i> (天可汗)</b>,<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que dotaba a Taizong y a los sos descendientes, de la soberanía de facto sobre la <i>xìng</i> de los Āshǐnà y poro, de tola estepa. Sicasí, esta titulatura nun fizo que les cañes de les estepes centrales ya inclusive de les alloñaes estepes póntiques, adoptaren o consintieren que Taizong y los sos descendientes sometieren la so voluntá:ésti sería l'argumentu afilvanáu poles cañes de les estepes centrales, pa llexitimar entá más la so independencia y separación de la <i>xìng</i> Āshǐnà. </p><p>Cañes del oeste qu'atoparon una cierta ascensión en redol al gobiernu del denomináu Tong <i>Yabγo</i> (<a href="/wiki/618" title="618">618</a>–<a href="/wiki/630" title="630">630</a>). Tong llegó inclusive a espandir la so soberanía hasta Bactria, lo que-y dotaba d'una puerta d'accesu más al sur, escontra'l subcontinente indiu, xunto col control d'unu de los nexos más importantes del comerciu antiguu: la Transoxiana. Esta opulencia y poder foi yá confirmada cola visita realizada pol <a href="/wiki/Pelegrinaci%C3%B3n" title="Pelegrinación">pelegrín</a> chinu <a href="/w/index.php?title=Xuanzang&action=edit&redlink=1" class="new" title="Xuanzang (la páxina nun esiste)">Xuanzang</a>, con quien caltuvo audiencia en <a href="/wiki/Tian_Shan" title="Tian Shan">Tian Shan</a>. La estabilidá de Tong, que fixera qu'inclusive'l mesmu emperador Heraclio allegara na so ayuda, demostróse entá fráxil de consistencia ente ciertes tribus problemátiques, como la de los <a href="/wiki/Qarluq" title="Qarluq">Qarluq</a>, qu'acabaron sublevándose frente a la so soberanía y executándo-y. Mientres les cañes del este permanecíen yá so soberanía direuta de los Tang, les cañes de la estepa central, consumir n'engarradielles internes que fixeron que yá escontra la década del <a href="/wiki/640" title="640">640</a>, Tang estableciera una serie de fortaleces que-yos torgaren aportar a la Cuenca del <a href="/w/index.php?title=Tarim&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tarim (la páxina nun esiste)">Tarim</a>, otru de los puntos neurálxicos de la <a href="/wiki/Ruta_de_la_Seda" class="mw-redirect" title="Ruta de la Seda">Ruta de la Seda</a>. El postreru gran reprsentante del poder de la <i>xìng</i> de los Āshǐnà, señaláu nes fontes de la dómina Tang como Āshǐnà Hèlǔ, acabaron siendo ganaes pola maquinaria bélica Tang, na decisiva batalla del ríu Irtish (657). Per primer vegada dende la dómina Hàn, l'Asia Central volvía quedar en manes d'una dinastía china, col sorprendente agregu de la soberanía Tang sobre los pueblos de la estepa, nunca antes llograda nin siquier por nengún de los más enérxicos <i>Húangdì</i> (皇帝) de la dinastía Hàn. Frente a estes increíbles victories, nada faía abarruntar un resurdir del poder köktürk. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Resurrección_del_poder_türk_y_la_fundación_del_Segundu_Qaγanato"><span id="Resurrecci.C3.B3n_del_poder_t.C3.BCrk_y_la_fundaci.C3.B3n_del_Segundu_Qa.CE.B3anato"></span>Resurrección del poder türk y la fundación del Segundu Qaγanato</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=4" title="Editar seición: Resurrección del poder türk y la fundación del Segundu Qaγanato" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=4" title="Editar el código fuente de la sección: Resurrección del poder türk y la fundación del Segundu Qaγanato"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Como yá señalamos enantes, toa resistencia de los köktürk habíase desvacenido yá so la fortaleza socesiva de la dinastía Sui y la dinastía Tang, que llevaron a cabu enormes esfuercios defensivos y ofensivos contra l'enemigu más importante na frontera, consolidando un ésitu qu'enxamás nenguna otra dinastía china llograra antes (nin siquier los mesmos Hàn, que tan solo pudieron efectuar una política de soberanía esterna, gociando los xiongnu de poder ya identidá propies). Cola victoria final nel 657, los miembros de la <i>xìng</i> de los Āshǐnà llegaríen a morar inclusive en suelu chinu, ente qu'otros miembros de la caña familiar cumplíen meres xeres d'afitamientu Tang sobre les cañes tribales entá más rabelisques, o sirvíen direutamente en campañes contra otros territorios remontaos o contrarios al dominiu Tang. Ye nesta situación de sumisión total y absoluta, na que surde la decisiva figura de <b>Elter.</b> Tal que quedó rexistrada nel cercu de Orkhon, la xesta de Elter nun ye sinón la victoria final d'un héroe. A pesar de los sos probes entamos, acompañáu de tan solo <i>ventisiete homes</i>, ensin que cuntara col sofitu de la <i>xìng</i> de los Āshǐnà (esmolecida más bien del so propiu afitamientu na xerarquía Tang), Elter namái vería les sos ambiciones sofitaes pola esperanza depositada na so figura a manes de delles de les cañes menos asimilaes entá al dominiu Tang. Usando esta fuercia motriz nada refalgable, Elter va consiguir alzase contra l'estáu Tang, acompañáu de grandes ya insignes figures köktürk, como la del famosu <b>Tonyuquq</b> (𐱃𐰆𐰪𐰸𐰸). La esperiencia y horizonte políticu atesoráu por esti postreru, van encimentar la base ideolóxica y política de la torna köktürk: bastante ye que, el so llabor y sería estimosa eternamente con unos cercos alzaos conmemorando la so contribución decisiva. Sintiéndose sofitáu y consciente de la necesidá de realizar un movimientu drásticu pa reflexar les sos aspiraciones, Elter llanzó dellos ataques a partir del añu 682, poco tiempu dempués de la so proclamación como llexítimu <i>Qaγan.</i> Ataques que resultaríen a lo postrero, fatales, cuntando cola presencia d'un <i>Húangdì</i> (皇帝) débil, como lo yera Lǐ Zhì (李治). Coles mesmes que la dinastía apenes podía caltener el control sobre la frontera más importante (el norte), otra de les fronteres más importantes pal dominiu estepario de los Tang diba deteriorándose a estazón: les estepes centrales y les riques ciudaes estáu de Xiyu, xunto coles cañes tribales asitiaes na mesma, amosaben un distanciamientu claru, conscientes de la debilidá de la dinastía. Pela so parte, Elter, empezaba yá a reafitar entá más la so soberanía sobre dalgunes de les cañes tribales más importantes: d'esta miente, los uiγur, los oγuz y los qarluq xunto a otros, acabaron sometiéndose al so mandatu. Una vegada más, los köktürk llograren superar l'adversidá. Yera agora la vez d'allugar un centru de control pa controlar con mayor claridá los movimientos de toles cañes tribales y encauzar un puntu clave de meyora na so política. De xacíu, el llugar escoyíu quedaría axudicáu a Orkhon, célebre centru neurálxicu de poder nómada, yá utilizáu por otres confederaciones anteriores (inclusive pola so propia <i>xìng</i> enantes). Restablecida la soberanía köktürk, sometíes les principales cañes de la estepa oriental y empezando yá de nuevu la espansión l'oeste, Elter dexaba una cómoda ya inmeyorable posición pal so socesor, <b>Qapaγan</b>. </p><p>Qapaγan siguió'l llabor de Elter, empecipiando una serie d'ataques continuos pa socavar la llexitimidá Tang. Nesi momentu, el tronu de los Tang había quedáu vacante tres la muerte de Lǐ Zhì, pasando'l poder de facto a la famosa Wǔ Zétiān (武則天). Enantes, l'astutu Elter, argumentó la illegalidá de la so ascensión y control del tronu como motivu p'atacar les fronteres y emburriar a les tropes del norte a una derrota tres otra. Qapaγan siguió defendiendo les tesis de Elter y esplegó otra serie d'ataques contra la soberanía Tang nel norte, sicasí, paralelamente Wǔ Zétiān demostró la so valía faciendo recular en primer llugar a los tibetanos de la cuenca del Tarim, pa dempués intentar frenar la marea köktürk. Magar estes campañes nun llograron someter de nuevu a los köktürk, sí llograron en parte frenar en parte la so destructiva meyora dende'l norte. Ello ye que estes ganes frente a los teóricos vasallos, nun seríen más que'l primer pasu pal fracasu definitivu del suañu chinu por antonomasia: el dominiu absolutu de los nómades del norte. </p><p>Pela so parte, Qapaγan siguió la sienda de les victories empecipiada por Elter, colando tan solo cinco años dempués de la so ascensión (699) al oeste, intentando someter de forma definitiva a les cañes tribales de la estepa central, debilitaes en parte pola caótica situación vivida na rexón cola llegada d'un nuevu poder al escenariu: los <b>árabes</b>. A pesar de llograr someter inclusive los qarluq y los <b>qirgiz</b>, dos de les cañes más alloñaes del so poder, los árabes intentaben someter Sogdia, pieza clave na organigrama de poder de les estepes centrales. Anque nada faía abarruntar qu'estes campañes escontra l'oeste, pudieren significar o simbolizar en cierta midida una decadencia, les continues lluches y enerxíes invertíes nunes tierres alloñaes del so poder real (estepes orientales) condergaben a la llarga una situación entá lloñe de ser consolidada cola rebeldía de ciertes cañes entá ronciegues al so dominiu. La inestabilidá de la so posición, se evidenciaría cuando xustamente nel cursu d'una batalla contra una de les tribus contraries al so mandatu, la muerte sorprendería a Qapaγan un 22 de xunetu del 716, cerca del ríu Tuul (en redol a l'actual <a href="/wiki/Ul%C3%A1n_B%C3%A1tor" title="Ulán Bátor">Ulán Bátor</a>). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Ficheru:Tomb_figurine_of_a_horse_with_rider,_China,_Tang_dynasty,_618-906_AD,_earthenware_with_traces_of_red_and_yellow_glaze_-_%C3%96stasiatiska_museet,_Stockholm_-_DSC09585.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Tomb_figurine_of_a_horse_with_rider%2C_China%2C_Tang_dynasty%2C_618-906_AD%2C_earthenware_with_traces_of_red_and_yellow_glaze_-_%C3%96stasiatiska_museet%2C_Stockholm_-_DSC09585.JPG/220px-thumbnail.jpg" decoding="async" width="220" height="262" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Tomb_figurine_of_a_horse_with_rider%2C_China%2C_Tang_dynasty%2C_618-906_AD%2C_earthenware_with_traces_of_red_and_yellow_glaze_-_%C3%96stasiatiska_museet%2C_Stockholm_-_DSC09585.JPG/330px-thumbnail.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Tomb_figurine_of_a_horse_with_rider%2C_China%2C_Tang_dynasty%2C_618-906_AD%2C_earthenware_with_traces_of_red_and_yellow_glaze_-_%C3%96stasiatiska_museet%2C_Stockholm_-_DSC09585.JPG/440px-thumbnail.jpg 2x" data-file-width="3466" data-file-height="4131" /></a><figcaption>Caballeru armáu Táng. La panoplia del caballeru y les nueves innovaciones que llegaron a lo llargo del sieglu VII y VIII, fueron xustamente'l reflexu de la <b>fuerte influencia köktürk</b> sobre la dinastía. El presente exemplar, foi exhibíu nuna recién esposición temporal n'Estocolmu, (Östasiatiska Museet, 2014).</figcaption></figure> <p>Metanes esta socesión dramática d'acontecimientos, el poder quedó apostráu llexítimamente al so primoxénitu, anque la mesma inesperiencia yá la disidencia d'otros bandos de poder nel senu de la <i>xìng</i>, fizo que tan solo unos meses dempués de la so muerte, el so propiu hermanu menor, <b>Kul Tegin</b> (𐰚𐰇𐰠𐱅𐰃𐰏𐰤) y la so vieya mano derecha, Tonyuquq, executaren al restu de los sos familiares más direutos, alzando nel so llugar al postreru gran representante del poder köktürk: <b>Bïlge</b>, que pasaba por ser el mesmu hermanu mayor de Kul Tegin. Dende'l xustu momentu de la so ascensión, Bïlge intentó devolver l'impulsu victoriosu empecipiáu nos tiempos de Elter, ante lo cual nun duldar en llanzar nuevos ataques contra los Tang, argumentando'l sofitu Tang precisamente a delles de les tribus llevantaes contra la soberanía köktürk. Sicasí, esta maniobra tan solo exercía como sida pa reforzar la so figura ante'l restu de les elites y de la so propia <i>xìng</i>, sofitándose intelixentemente con esta política de confrontación contra los Tang. Pa la so desgracia y a diferencia de los sos predecesores, nesti momentu la dinastía Tang repunxera la so fortaleza perdida cola ascensión de Lǐ Lóngjī (李隆基), que llograra desaposiar del poder omnipotente a l'astuta Wǔ Zétiān, reistaurando asina l'orde llexítimu de socesión tradicional. Ante esti robustecimiento, Tonyuquq, esplegó la so capacidá política, argumentando al so señor la convenicencia de retardar los ataques y la confrontación y roblar un alcuerdu de paz col <i>Húangdì</i> (皇帝), retomando asina la sienda de convivencia y cercanía temporal qu'a la llarga pudiera sirvir coles mesmes de rearmamientu y reforzamientu del so poder nel senu del Qaγanato, ensin correr el riesgu d'una llucha armada de dudosu beneficiu. Convencíu, Bïlge unvió a los sos dignatarios a la corte de Chang'an, recibiendo una atayante negativa, lo que dio llugar a la renovación automática de la confrontación. Abarruntando una más que probable traición a los sos llombos, Bïlge dirixó les sos tropes contra les tribus más recalcitrantes, sometiendo a sangre y fueu tola rexón del norte de Turfan, pa proceder darréu a presentar la so respuesta armada a los propiso chinos: les tropes llegaríen a aprucir ensin apenes resistencia sobre l'actual provincia de <a href="/wiki/Gansu_(China)" title="Gansu (China)">Gansu</a>. Sollertáu ante esti xiru de los acontecimientos, el <i>Húangdì</i> (皇帝) aviénose finalmente a alcordar el tratáu de paz emitíu enantes por Bïlge, escontra'l 721 d.C. A diferencia d'otros pactos sosteníos polos sos predecesores, Bïlge caltuvo la so pallabra, ensin llanzar hostilidá dalguna hasta la so muerte (734), finando trés años antes otru de los grandes partes de la revolución köktürk, Kol Tegin (731). La muerte del <i>Qaγan</i> soberanu foi sicasí, traumática: entá con tolos sos llogros, aportaría a envelenáu por unu de los sos servidores, señaláu nes fontes chines como Méilùchuài (梅錄啜). </p><p>Tres la so muerte, la unidá köktürk pasaría por una socesión de débiles socesores, qu'apenes llograben sostener el poder ente que la dinastía Tang intentaba sobreponese tímidamente a la so cayida temporal nel escenariu estepario, coles mesmes que les tribus más contraries a la soberanía köktürk emburriaben les sos tropes contra una <i>xìng</i> cada vez más asediada y amenorgada. Sería tres la muerte del señaláu Āshǐnà <b>Gǔduō</b> (阿史那<b>骨咄</b>) nel 742, cuando s'asoceda l'últimu bracéu pol poder del Qaγanato, que se saldaría cola usurpación d'hasta dos aspirantes al tronu, hasta yá'l tercer y últimu Qaγan autoproclamado: Kulun Beg, que acabaría finaron escontra'l 744, presa d'un ataque uiγur. Pa estes feches, yá gran parte de la <i>xìng</i> restante bastiárase a la corte de Chang'an, buscando la proteición Tang, ente que la parte restante de la <i>xìng</i> aldericar nuna llucha mortal pol poder nos escasos territorios soberanos a lo llargo de la estepa oriental. La espansión escontra l'oeste, la errónea política d'ataque contra la dinastía Tang, xunto col decisivu descuidu de la so propia soberanía sobre toles cañes tribales de la estepa oriental, fixeron qu'a la llarga, la victoriosa <i>xìng</i> de los Āshǐnà, acabara venciendo frente a los sos antiguos vasallos, tal que la mesma <i>xìng</i> realizara sieglos tras colos sos señores, los róurán. Empecipiábase asina l'empiezu de la soberanía uiγur. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Antropoloxía_y_curties_anotaciones_sobre_la_sociedá_de_les_cañes_türküt"><span id="Antropolox.C3.ADa_y_curties_anotaciones_sobre_la_socied.C3.A1_de_les_ca.C3.B1es_t.C3.BCrk.C3.BCt"></span>Antropoloxía y curties anotaciones sobre la sociedá de les cañes türküt</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=5" title="Editar seición: Antropoloxía y curties anotaciones sobre la sociedá de les cañes türküt" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=5" title="Editar el código fuente de la sección: Antropoloxía y curties anotaciones sobre la sociedá de les cañes türküt"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_sociedá:_rangos,_división_y_poder_regio"><span id="La_socied.C3.A1:_rangos.2C_divisi.C3.B3n_y_poder_regio"></span>La sociedá: rangos, división y poder regio</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=6" title="Editar seición: La sociedá: rangos, división y poder regio" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=6" title="Editar el código fuente de la sección: La sociedá: rangos, división y poder regio"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Como tolos imperios nómades, el de los köktürk conformar una confederación de tribus. El so nucleu taba constituyíu por hasta doce tribus empobinaes pola <i>xìng</i> que les fontes chines llamaben <i><b>Āshǐnà</b></i>. Cabo señalar que'l so socesores inmediatos nel dominiu estepario, los <b>uiγur</b>, topábense constituyíos por tan solo diez tribus empobinaes pola <i>xìng</i> de los <i><b>Yáγlaqar</b></i>, calteniendo'l so nucleu d'orixe a lo llargo del ríu Selenge, ente que los sos señores köktürk ocupaben la parte central d'esti territoriu. Ye importante señalar otra de les confederaciones sometíes al dominiu köktürk: los <b>toγuz-oγuz</b>, que moraben al oeste de los territorios türküt, tremaos a lo llargo de les estepes centrales. Nel so casu, la confederación componer d'hasta nueve tribus, señalada pol so propiu etnónimo: "<i>toγuz</i>" traducir por "<i>nueve</i>", mientres "<i>oγuz</i>" como "<i>tribu</i>". A pesar de qu'estos dos confederaciones calteníen una fuercia puxante a lo llargo de les estepes y una mesma identidá frente a la supremacía türküt, seríen finalmente éstos y la <i>xìng</i> Āshǐnà la qu'acabaría imponiendo'l so modelu de sociedá y estructura política a lo llargo d'estos dos significatives confederaciones xunto a otres cañes tribales menores, como yá señalemos nes llinies anteriores. Otres confederaciones, como les de los <b>qarluq</b> y la de los <b>basmil</b>, aumentaríen progresivamente la so importancia y el so espaciu social y políticu a lo llargo del Qaγanato. </p><p>Tien de señalase, que cada unu de los "xefes" o "líderes" de cada unidá "tribal" recibía l'apellativu de <i><b>irkin</b></i>. La siguiente figura de gran importancia na escala titular correspondía-y al <i><b>elteber</b></i>, que pasaba a dirixir a dellos <i>irkin</i> coles sos agrupaciones tribales axacentes. A lo último, tolos <i>elteber</i> calteníen sobre les sos cabeces la soberanía celestial y supremo del Qaγan y el so parientes más próximos, quien podíen ostentar otros cargos de diversa (y dacuando confusa) índole, como los <i><b>shad</b></i>. Pela so parte, el Qaγan topábase arrodiáu d'una suerte de "<i>comitatus</i>" nel que figuraben los <i><b>tarqan</b></i>, los <i><b>tudun</b></i> o los <i><b>chor</b></i>. Toa esta escala nobiliaria partíase los cargos militares, alministrativos o diplomáticos, ensin qu'hubiera demasiáu espaciu pa l'ascensión dende les escales más probes o llindaes de la sociedá, sacante individuos de gran valía o dotes personales. Ello ye que los köktürk calteníen la llarga y dilatada costume de premiar la valía personal y fomentar la meritocracia ente los sos súbditos, destacar d'esta miente como una sociedá sinón abierta n'igualdaes, sí en posibilidá d'ascensión dende la mesma base. Inda cuando la élite política recibía la mayor parte del beneficiu y autoridá, tenemos tamién delles figures de índole inferior, señalaes poles fontes chines y que lleguen a sumar hasta 28 clases. Al igual que los sos ancestros más inmediatos (los róurán), estos cargos siguíen calteniéndose de forma hereditaria, salvo ocasiones puntuales de castigu a la familia determinada, fuxida d'ésti a territoriu enemigu o decesu del individuu y los sos familiares en cuestión (muerte en batalla o epidemia). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Ficheru:Tomb_figurine_of_a_man_from_Central_Asia,_China,_Tang_dynasty,_618-906_AD,_earthenware_with_traces_of_paint_-_%C3%96stasiatiska_museet,_Stockholm_-_DSC09598.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Tomb_figurine_of_a_man_from_Central_Asia%2C_China%2C_Tang_dynasty%2C_618-906_AD%2C_earthenware_with_traces_of_paint_-_%C3%96stasiatiska_museet%2C_Stockholm_-_DSC09598.JPG/220px-Tomb_figurine_of_a_man_from_Central_Asia%2C_China%2C_Tang_dynasty%2C_618-906_AD%2C_earthenware_with_traces_of_paint_-_%C3%96stasiatiska_museet%2C_Stockholm_-_DSC09598.JPG" decoding="async" width="220" height="321" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Tomb_figurine_of_a_man_from_Central_Asia%2C_China%2C_Tang_dynasty%2C_618-906_AD%2C_earthenware_with_traces_of_paint_-_%C3%96stasiatiska_museet%2C_Stockholm_-_DSC09598.JPG/330px-Tomb_figurine_of_a_man_from_Central_Asia%2C_China%2C_Tang_dynasty%2C_618-906_AD%2C_earthenware_with_traces_of_paint_-_%C3%96stasiatiska_museet%2C_Stockholm_-_DSC09598.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Tomb_figurine_of_a_man_from_Central_Asia%2C_China%2C_Tang_dynasty%2C_618-906_AD%2C_earthenware_with_traces_of_paint_-_%C3%96stasiatiska_museet%2C_Stockholm_-_DSC09598.JPG/440px-Tomb_figurine_of_a_man_from_Central_Asia%2C_China%2C_Tang_dynasty%2C_618-906_AD%2C_earthenware_with_traces_of_paint_-_%C3%96stasiatiska_museet%2C_Stockholm_-_DSC09598.JPG 2x" data-file-width="3380" data-file-height="4925" /></a><figcaption>Recreación d'un individuu catalogáu poles fontes chines como <i>hù</i> (胡). So esti caracter, que caltuvo distintes alusiones y adscripciones étniques, se englobaba na dómina Táng tanto a los mesmos köktürk, como a cualesquier nativu asitiáu ente les estepes del Asia Central (incluyendo sogdianos). La presente figura, destaca pola gran <b>prominencia de la barba y el perru asitiáu nel cuellu del suxetu</b>, un motivu igualmente estendíu na iconografía de los <i>hù</i>. Figura exhibida nuna recién esposición n'Estocolmu (Östasiatiska Museet, 2014).</figcaption></figure> <p>D'esta miente, vemos cómo la sociedá köktürk taba estremada en dos clases: la élite gobernante y con títulos y cargos hereditarios xunto con un estratu de funcionarios direutos de índole inferior, señalaos de forma xeneral como <i><b>beg</b></i> y el pueblu, que configuraba la base que soportaba tol pesu del estáu: <i><b>igil qara bodun</b></i>. Nesta última clase mayoritaria, cada home yera nun guerreru potencial (<i>er</i>). P'algamar esti grau, en determináu momentu estos homes teníen d'empecipiar un camín de iniciación que partía xeneralmente dende una cacería (siguiendo asina'l ritu nómada ancestral), una batalla o esfriega que pudiera asina poner la so valía personal a los güeyos de la so familia y los sos líderes o bien inclusive en llevando a cabu una fazaña concreta. En consumiendo la conversión, cada home recibía'l so <i><b>er aty</b></i>; esto ye, un nomatu pol que se-y identificaría mientres tola so vida. Un costume que va ser caltenida hasta bien entrada la dómina moderna, reconocida inclusive na primer dómina d'espansión del Imperiu Otomanu (XIV-XVI), tal que señalen dellos autores españoles de la dómina. </p><p>Pela so parte la economía köktürk folgaba nun primer factor (y neurálxicu): la ganadería constante caltenida poles distintes cañes y confederaciones conquistaes y sometíes. Un segundu factor económicu sostener nel mesmu comerciu y rede comercial que sosteníen dientro del estáu: nun hai qu'escaecer qu'una parte importante de la Ruta de la Seda pasaba xustamente a lo llargo de les estepes central y oriental, lo que-yos convertía a encomalo, en garantes de la seguridá de los comerciales y beneficiaos en primer instancia del mayor y codalosu comerciu euroasiático de la dómina. Un tercer factor de mayor costu y dudosu ésitu, constituyir los recursos llograos tres campañes contra otres cañes tribales o contra la mesma China o dalgunos de los ricos estaos de les estepes centrales. Hai que señalar que les campañes y razzias empobinaes contra otres cañes tribales y confederaciones, yeren efectuaes astutamente xustu cuando la lluna topar nel so plenilluniu: yera la manera cola que s'adquiría'l ganáu, especialmente los caballos, que constituyíen la principal riqueza. Anque la sociedá köktürk yera eminentemente una macroestructura ganadera, podíen atopase distintos estratos de población que nun llegaben a caltener malapenes un númberu abondu de ganáu pa sobrevivir o siquier llegaben a tener cabeza dalguna, viéndose empuestes a abellugase nunos "cuarteles d'iviernu" o unos establecimientos sedentarios denominaos <i>"<b>baliq</b></i>", nos que podíen dedicase a l'agricultura. Cultivaben, sobremanera, <a href="/wiki/Milium" title="Milium">milium</a> que se depositaba nos fortines (<i><b>qurgan</b></i>). Pela so parte, tantu los guerreros que pudieren caltener recursos pa ingresar nos exércitos d'un determináu líder, o aquellos que nun pudieren retener recursos p'alzar y alzar el so estatus, dependíen en tou momentu de los <i>beg</i>. </p><p>En cuanto al aspeutu físicu, esisten delles representaciones de los guerreros köktürk, visibles nel muséu d'Historia d'<a href="/wiki/Ul%C3%A1n_B%C3%A1tor" title="Ulán Bátor">Ulán Bátor</a>. Los homes de los cercos estremaben el so pelo en numberoses trences que cayíen sobre'l so llombu: un aspeutu yá referíu nel so momentu escontra los mesmos róurán, lo qu'indica una continuidá de costumes. Coles mesmes esti estilu personal y identitario nómada llegaría inclusive a ser siguíu polos uiγur, lo que confirma en parte un costume estética claramente enraigonada (entá en dómina mongola siguiríen alzándose cercos de guerreros con esta estética, perpetuaes na espansión cumana escontra les estepes occidentales nel sieglu XIII). La so vistimienta siempres quedaba rápido identificada nes fontes chines polos sos notables botes, de gran altor y suela dura p'abellugar les piernes ante la inclemencia climática de les estepes, xunto con pantalones y vistimientes enanchaes compuestes na mayoría de casos pol socorríu fieltru o algodón. Al igual que'l calzáu, cumplíen una clara función amortiguante al cuerpu frente a la temperatures estremes del norte, siendo en múltiples ocasiones tachaes de simples y pocu estétiques por distintes fontes chines, yá dende Torca Qian. Xunto cola vistimienta referida, nel casu de los homes siempres ye común atopar un ciertu tahalí con bolsitas nes que s'oldeó l'usu de piedres p'afilar les espaes, pequeñes dagues y l'allargáu sable carauterísticu de los pueblos de la estepa. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cultura_y_costumes">Cultura y costumes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=7" title="Editar seición: Cultura y costumes" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=7" title="Editar el código fuente de la sección: Cultura y costumes"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Disponemos d'un gran númberu d'anotaciones ya informaciones de primera mano gracies a el minuciosu llabor realizáu por distintes dinastíes chines que s'asocedieron mientres el periodu d'esistencia del Qaγanato, ente les que ye necesariu allegar en primer instancia a la más recién y pionera: el <i><b>Suí Shū</b></i> (隋書), siguida del <i><b>Zhōo Shū</b></i> (周書) y completada n'anotaciones pa la primer etapa d'espansión pol <i><b>Běi Shǐ</b></i> (北史), auniendo esta última anotaciones perdíes nel so momentu pol <i><b>Wèi Shū</b></i> (魏書), a priori el primer testu en señalar a los köktürk na so llucha contra los rouran. Tamién ye de gran utilidá les anotaciones mandaes n'otru de los manuscritos tardíos en redol a la efímera dinastía de Běi Qí (北齊, 550-577): el <i><b>Běi Qí Shū</b></i> (北齊書). Dalgunos d'estos testos fueron traducíos per primer vegada a una llingua occidental por sinólogos pioneros como Émmanuel-Édouard Chavanne (1865-1919) o Stanislas Aignan Julien (1797-1873). Estes traducciones, entá siendo relevantes pola información apurrida nuna dómina trascendental de la historia china, xunto a les descripciones yá analizaes nel so momentu polos primeros meyores y espansiones realizaes polos köktürk que traería un cambéu trascendental na hestoria esteparia, convienen ser siempres analizaes con sumu procuru, habida cunta la escasez de los fragmentos traducíos y l'antigüedá d'estos estudios qu'en múltiples ocasiones cayen en ciertos anacronismos y escesiva comparancia cola historia occidental del medievu européu. Anguaño, en llingua castellana nun se dispón de nenguna traducción de les biografíes o capítulos señalaos nes fontes escontra los köktürk, siendo recurríos siempres en primer instancia entá a los documentos decimonónicos de los dos sinólogos galos señalaos. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Ficheru:Tyurki.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Tyurki.jpg/220px-Tyurki.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Tyurki.jpg/330px-Tyurki.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Tyurki.jpg/440px-Tyurki.jpg 2x" data-file-width="700" data-file-height="524" /></a><figcaption>Petroglifos adscritos a la dómina köktük (VI-VII d.C.), topaos na actual Mongolia. Los petroglifos, suelen ser na mayoría de les ocasiones, les principales pruebes fehacientes y restos culturales, de delles de les práutiques sociales, costumes y cultura puramente, atribuyida a la confederación köktürk, ensin qu'en nengún momentu puedan alvertise una totalidá homoxénea de los testimonios o la presencia de los mesmos a lo llargo de too la petrina estepario. Estes imáxenes, qu'amuesen una parte de la élite köktürk, son d'un enorme valor testimonial, confirmándonos costumes tocantes a la vistimienta adoptada, según a les estética y l'estilu del pelo, eminentemente siempres por un marcáu trenzado que nun pasó desapercibíu nes fontes de la dómina china, según tampoco nes fontes griegues.</figcaption></figure> <p>Un primer aspeutu a señalar en redol a les costumes köktürk ye'l de la so escritura. Nun primer momentu, la escritura "rúnica" topada nes estepes, entá siendo reconocida yá polos sinólogos del sieglu XIX, nun pudo ser descifrada hasta la llegada del sieglu XX, cuando empezaron a analizase y estudiase en fondura esti tipu d'escritura, de les cualos yá tenemos na actualidá múltiples pruebes, como les famoses inscripciones pedreses del <a href="/w/index.php?title=Valle_del_Orkhon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valle del Orkhon (la páxina nun esiste)">valle del Orkhon</a>, en <a href="/wiki/Mongolia" title="Mongolia">Mongolia</a> septentrional, que sobrevivieron hasta'l presente.<sup id="cite_ref-Christian_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-Christian-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Son precisamente estes inscripciones fechaes a principios del <a href="/wiki/Sieglu_VIII" title="Sieglu VIII">sieglu VIII</a>, les principales anotaciones mandaes pola escritura "rúnica" de los köktürk y a partir de les cualos los turcólogos y otros llingüistes empezaron a faer los primeros estudios de sintaxis del proto-turcu. Por cuenta de que enagora les fontes direutes d'esta escritura que se nos mandó fueron fechaes en redol a los sieglos VI-VII, los académicos nun son capaces entá de discernir si finalmente esti tipu d'escritura foi caltenida por delles dinastíes anteriores o si foi una escritura xenuino acuñada a partir d'un momentu determináu de la so historia. A la escasez de documentos previos a dómina köktürk añader l'enclín a aplicar diches runes a materiales perecederos, como llámines de madera, fragmentos de güesu o túmulos de piedra tremaos a lo llargo y anchu de la estepa. Ello ye que yá'l <i>Wèi Shū</i> (魏書) señala que los mesmos rouran, realizaben tales escritures en materiales perecederos (corteces de madera), ensin que na actualidá afayárense entá dalguna prueba d'escritura de dómina rouran. Coles mesmes historiadores chinos de la dinastía Han tamién señalaron esti tipu d'escritura pa los <b>xīongnú</b> (匈奴, sieglos II a.C-III d.C.) o los <b>xiānbēi</b> (鮮卑, sieglos I-VI d.C.), lo que delata una continuidá de costumes nesti campu cultural, sicasí namái tenemos enagora una descripción en fondura y exemplar d'esta escritura nel casu de los köktürk. Con tou y a pesar de la dificultá d'atopar ciertes pruebes d'esta escritura en materiales perecederos, consiguiéronse recuperar delles inscripciones en llámines de madera topaes en <a href="/wiki/Siberia" title="Siberia">Siberia</a> meridional, siendo atribuyíes a unu de los pueblos rellacionaos estrechamente colos köktürk, los <b>qirgiz</b>. L'aportación d'estos postreros en materia d'escritura, fixo qu'ente los turcólogos establezan una segunda aguada d'escritura estremada xunto a la escritura de Orkhon: la escritura Yeniséi, nomada asina pol allugamientu de los restos topaos nel valle del <a href="/wiki/R%C3%ADu_Yenis%C3%A9i" title="Ríu Yeniséi">ríu Yeniséi</a>. </p><p>Otra de los costumes que mayor atención tuvo ente les fontes chines, foi la de les sos rellaciones matrimoniales, que son señalaes nes fontes como costumes simples y direutes: nel momentu que un köktürk cayía namoráu d'una nueva, ésti unviaba a un pariente o amigu pa solicitar la mano de la so fía a los sos padres y xeneralmente, esti pidimientu yera aceptada. Una esceición encarnar aquelles muyeres de naturaleza nobiliaria, que nun podíen casase con un home de condición inferior. Na so mayor midida estes muyeres yeren destinaes n'ocasiones a aumentar l'harén de los soberanos chinos del sur, o bien como ferramienta d'aliances con otres tribus poderoses y aumentar en mayor grau'l poder del líder köktürk. Esti costume llegó a estendese inclusive al fallíu intentu de boda de la fía de Tong <i>Yabγo</i> con Heraclio (que finalmente nun llegó a peracabase), lo que demuestra la utilidá y provechu collechada poles muyeres nobles de la sociedá y elite köktürk. Per otra parte, otru de los aspeutos más referíos nes fontes chines sobre les sos rellaciones matrimoniales, ye la esistencia d'una poligamia y levirato, practicada tantu polos sos líderes como pol pueblu común y que s'alzaba nel so casu como un costume y práutica heredada yá dende tiempos de los xīongnú, siguida tantu polos xiānbēi como polos róuran, lo que nos demuestra la tácita aceptación d'un costume esteparia (ensin que tenga de ser adscrita a una caña tribal o segmentu cultural en concretu). La poligamia, amontaba la familia y los llazos sociales del individuu en cuestión, faciendo posible l'ascensu y poder nun mediu siempres cambiante y contrariu pa la sobrevivencia, dependiendo siempres en primer instancia de la paupérrima y debilitada demografía nómada. En cuanto al levirato, yera consideráu yá dende la dómina Hàn, como una manera de caltener con vida a les muyeres que perdíen los sos homes, demostrando asina'l respetu al fináu y siendo tomada como esposa polos hermanos del mesmu. Una muyer que perdiera al so home, ensin recursos y ensin posibilidá dalguna d'espolletar por sigo sola nuna sociedá en gran midida patriarcal, condergar inequívocamente a un tráxicu final, si nun yera caltenida n'última instancia pola familia del so fináu maríu. Sicasí, esti costume ye analizada de forma distinta n'otres cañes nómades: nel casu de los <b>wūhuán</b> (烏桓, sieglos I e.C.-III d.C.), ye señalada non tanto como un costume pa caltener la vida ya integridá de la muyer yá sola y ensin sustentu marital, sinón como una pura obligación metanes una sociedá eminentemente matriarcal. Ye de fechu notable, la diferencia social ente les cañes étniques distribuyíes a lo llargo de les rexones occidentales y aquelles allugaes nes rexones más orientales, xunto colos pueblos tremaos a lo llargo del monte-estepa, lo que nos demuestra una permanecia de matriarcáu nestes últimes rexones. </p><p>Nel aspeutu xudicial, les fontes chines señálennos delles ferramientes pa combatir los desórdenes y les violaciones del poder soberanu: aquelles persones que yeren culpables d'homicidiu, violación d'una muyer casada o intentos de llevantamientu contra'l poder establecíu, yeren condergaes a muerte ensin remisión nin pagu pola vida. Sicasí, nel casu d'aquel que violara a una nueva, podía escapar de la muerte realizando'l pagu d'una fuerte suma compensatoria a la familia afeutada y de momentu casase cola nueva violada. Otros de los infractores que podíen llibrase de la muerte, yeren aquellos que cometieren cualquier lladroniciu: ante la transgresión, teníen de pagar diez veces el valor de los animales o oxetos robaos. Un costume esta postrera yá reflexada nes fontes chines mientres la dómina de los xiānbēi y los wūhuán. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Ficheru:Paintings_in_Xu_Xianxiu_Tomb_6.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Paintings_in_Xu_Xianxiu_Tomb_6.jpg/220px-Paintings_in_Xu_Xianxiu_Tomb_6.jpg" decoding="async" width="220" height="273" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Paintings_in_Xu_Xianxiu_Tomb_6.jpg/330px-Paintings_in_Xu_Xianxiu_Tomb_6.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Paintings_in_Xu_Xianxiu_Tomb_6.jpg/440px-Paintings_in_Xu_Xianxiu_Tomb_6.jpg 2x" data-file-width="634" data-file-height="788" /></a><figcaption>Tal que puede apreciase, el costume de la ceremonia y simbolismu en redol a la ingesta del llicor nos pequeños concos de bébora, yá taba acotada como una práutica nómada, tal que se reflexa nesti fragmentu del frescu de Xu Xianxiu (sieglu VI d.C., Bei Qi).</figcaption></figure> <p>Otra de les grandes aficiones compartíes por tolos pueblos de la estepa mientres sieglos, yera la ingesta del <i>qimiz</i>. Esti costume tremar con tanta fuercia y familiaridá ente los nómades, que yá inclusive Herodoto llegó a referila como una de les pintoresques costumes adscrites a los escites. Entá ye más sospriende la revelación contenida na mesma Ilíada de Homero: "...los nobles <b>hipemolgos</b> bebedores de lleche..." (ἀγαυῶν <b>ἱππημολγῶν</b> γλακτοφάγων ), siendo esta postrera una de les más arcanes referencies nos testos griegos a les costumes galactófages de los pueblos nómades. La galactofagia practicada pos, ye un costume heredada mientres xeneraciones y caltenida por distintos grupos esteparios dende l'estremu más occidental del continente, hasta la rexón de Manchuria. Costume que siguió colos köktürk y los mongoles, anque cabo señalar un matiz diferenciador a la de falar del casu kóktürk: nesta ocasión sería yá la primer vegada na que reparamos la ingesta del <i>qimiz</i> como un ritual y ceremonia carauterística nes representaciones de les sos <i>balbal</i>.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Con total seguridá nun ye sicasí un costume adscrita a los mesmos köktürk: va unos años surdió como una riega arqueolóxica la importante tumba de dómina Běi Qí de Xu Xianzu, na que'l noble apaez sosteniendo'l pequeñu concu de bébora tal que lo podemos topar nos numberosos <i>balbal</i> tremaos a lo llargo de la estepa. Esti costume ye poro, una tradición yá anterior a la dómina köktürk, anque heredada por éstos y eponderada na so máxima estensión pa la posteridá colos sos carauterísticos <i>balbal</i> nos que'l guerreru alza'l so pequeñu concu con mirada ausente y porte regio. Les fontes chines señálennos que al empiezu de la ingesta colos sos invitaos y familiares, los köktürk empezaben a entonar les sos melodíes tradicionales, siendo contestada y siguida polos invitaos y siguiéndose les celebraciones hasta inclusive la mañana siguiente. </p><p>Otra de los costumes sagraes de los köktürk pasaba pol allugamientu de la residencia del propiu Qaγan, llantada siempres de cara al este y empobinada escontra al sol del llevante. Un allugamientu esta postrera que tampoco surde como un aspeutu xenuinu köktürk: dende la dómina Hàn, les fontes dinástiques chines la adscriben indistintamente a les distintes confederaciones estendíes a lo llargo de la estepa oriental, lo que nos confirma una adoración y continuidá nómada al este, pasando por ser el puntu cardinal más regio y noble de toos. Ello ye que tamién nes mesmes fontes chines señalaron mientres sieglos y de forma siguida a les cañes tribales más fuertes y prestixoses, les asitiaes nes rexones orientales de la estepa. Un costume que se ve acotada ente los köktürk pola superioridá llexítima del Qaγan asitiáu nes estepes orientales, frente a les otres cañes allugaes nes estepes centrales. Esti simbolismu y calter sagráu escontra l'este cardinal, va siguir entá hasta dómina mongola, na que yá s'alvierte un cambéu d'adoración cardinal, tendiendo n'última instancia escontra'l sur. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Ficheru:Gok_turk_Epigraph_Copy_in_Gazi_University_Ankara.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Gok_turk_Epigraph_Copy_in_Gazi_University_Ankara.jpg/220px-Gok_turk_Epigraph_Copy_in_Gazi_University_Ankara.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Gok_turk_Epigraph_Copy_in_Gazi_University_Ankara.jpg/330px-Gok_turk_Epigraph_Copy_in_Gazi_University_Ankara.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Gok_turk_Epigraph_Copy_in_Gazi_University_Ankara.jpg/440px-Gok_turk_Epigraph_Copy_in_Gazi_University_Ankara.jpg 2x" data-file-width="2304" data-file-height="3072" /></a><figcaption><b>Copia estilizada y afecha del famosu cercu llevantáu nel so honor a Bïlge <i>Qaγan<i></i></i></b><i>,<i> que se topa na actual Gazi Üniversitesi (Ankara). Monumentu únicu pola so complexidá y dedicatoria, según por alzase como una de les <b>pieces vitales pa la reconstrucción del antiguu proto-turcu</b> nuna dómina na qu'entá caltenía gran parte de la so estructura léxica primixenia, antes de derivase en múltiples cañes túrquiques.</i></i></figcaption></figure> <p>Los köktürk caltuvieron coles mesmes otru costume relevante en redol a la entronización del Qaγan: na mesma esplegábense altos cargos oficiales xunto al soberanu, disponiéndose a ocupar los sos puestos sentaos de rodíes (siendo esti aspeutu despreciao y criticao poles fontes chines), sosteniéndose nun momentu dau una llitera de fieltru na que s'asitiaba'l Qaγan, pa de siguío dar hasta nueve vueltes alredor de tolos sos vasallos presentes, quien teníen que saluda-y a caúna de les sos vueltes. Termináu'l trayeutu, yera montáu sobre un caballu preparáu pa la ocasión y cinxíenlu al pescuezu una cinta de seda, ensin que la mesma llegara a esgaña-y, mientres coles mesmes tiraben d'ella preguntar cuántos años diba reinar. El Qaγan pronunciaba delles pallabres incomprensibles que los presentes terminaben interpretando como los años del so gobiernu. Esti costume peculiar y non atestiguada enantes en nenguna de les fontes chines anteriores a los köktürk, foi tamién utilizada por otros pueblos túrquicos socesores, como los <a href="/wiki/Cazacu" class="mw-redirect" title="Cazacu">cazacos</a>. Desconozse sicasí si esti costume llegó a perdurar ente tolos líderes kökturk hasta les primeres crisis dinástiques, la conquista Tang y les convulsiones realizaes por otres cañes insurrectes. hasta'l so fin nel sieglu VIII d.C. Sicasí quedónos en constancia ciertu testimoniu que puede ayudar a certificar sinón la continuidá en cada unu de los líderes, sí la esistencia de la mesma en dómines tan tardíes como'l sieglu VIII d.C.: nes inscripciones mandaes a Köl Tegin escribióse, "...<i>Tángri concebíu pol mio padre'l Ilterish Qaγan y la mio madre la Qatun, El Bilgä alzar a lo alto..</i>.". Esta sentencia fizo que dellos turcólogos, como Jean-Paul Roux, contemplen dichu testimoniu como la permanencia d'una ceremonia estatal al ascensu del Qaγan, que n'última instancia magar nun certifica'l ritu ceremonial señaláu enantes, sí nos señala cierta ceremonia d'ascensión del soberanu sobre'l fieltru hasta alzalo al cielu, lo que la asemeya nel so exemplu a la costume celto-xermánica del llevantamientu sobre l'escudu, practicada tamién ente los isaurios. </p><p>Un últimu aspeutu a reseñar na cultura köktürk son les exequias ante la muerte. Nel fallecimientu d'un home, cada unu de los sos parientes ufiertaba en sacrificiu un corderu o inclusive un caballu, asitiándolo frente a la residencia del difuntu. De siguío, dalgunos de los allegaos montábense sobre los sos caballos, arredolando la residencia mientres llanzaben lúgubres allaríos. A cada vuelta que daben en redol a la puerta del fináu, realizábense cortes faciales, ejemplarizando asina l'agudu dolor ante la perda del fináu. Los entierros realizábense namái dos veces al añu, na seronda cuando les fueyes de los árboles cayíen y mientres la primavera, cuando los árboles permanecíen yá reverdecíos y les flores bullíen na so renacencia. Ye nesi momentu cuando s'efectuaba una fuesa na qu'introducíen al fináu. Al llau d'esta tumba, asitiar n'ocasiones les célebres <i>balbal</i>: les estatues de piedra de los insignes guerreros köktürk. Tien de señalase qu'ésti ye unu de los grandes honores rindíos al fináu, siendo namái efectuáu en caúna de les ocasiones nes que'l fináu demostrara una valía inigualable tantu pa la so propia familia como para la mesma sociedá y la confederación en xunto. Nun yera en concencia, un costume avezada o estendida pal conxuntu de la sociedá. Coles mesmes, numberosos académicos afayaron una rellación clara en redol al allugamientu de les piedres en redol a la tumba nos que se llevanten monumentos pedreses: esiste una cierta rellación ente'l númberu de piedres agospiaes na tumba, escontra los enemigos abatíos pol difuntu. Los distintos estudios arqueolóxicos realizaos a lo llargo del sieglu XX y mientres la dómina soviética hasta l'actualidá, demostraron el costume siguida por otres cañes esteparias anteriores, de soterrar a los sos guerreros col equipu militar al completu, xunto a dellos caballos ensillados y ciertos enseres d'importancia o simbolismu pal individuu. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llistáu_de_soberanos_(Qaγan)_del_clan_Āshǐnà_(阿史那)"><span id="Llist.C3.A1u_de_soberanos_.28Qa.CE.B3an.29_del_clan_.C4.80sh.C7.90n.C3.A0_.28.E9.98.BF.E5.8F.B2.E9.82.A3.29"></span>Llistáu de soberanos (<i>Qaγan</i>) del clan Āshǐnà (阿史那)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=8" title="Editar seición: Llistáu de soberanos (Qaγan) del clan Āshǐnà (阿史那)" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=8" title="Editar el código fuente de la sección: Llistáu de soberanos (Qaγan) del clan Āshǐnà (阿史那)"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En primer términu, tenemos de señalar que la grafía orixinal de la escritura köktürk, sería la de (𐰴𐰍𐰣): esta última grafía apaecida nes inscripciones de Orkhon, asítiense en redol a mediaos del sieglu VIII y lléese d'esquierda a derecha, resultando por consiguiente la forma "<i><b>qγn</b></i>", o lo que ye lo mesmo, <i><b>Q(a)γ(a)n</b>.</i> Los nomes de los soberanos köktürk danse primero na llingua madre, xunto con glifos correspondientes na so grafía orixinaria a dalgunos de los soberanos. En segundu términu na nomenclatura topada nes fontes chines y en tercer términu ufiertamos la trescripción del títulu según les fontes chines. Hai que tener en cuenta que la nomenclatura china utilizada nes fontes ye tan solo la trescripción del soníu orixinal del nome del líder köktürk, reinterpretado nel vocablu del hanyu de la dómina (señaláu pola abreviatura <i><b>NC</b></i>) Coles mesmes tenemos de señalar que nes grafíes y nomenclatures chines, el nome de la <i>xìng</i> determinada siempres va de primeres, dexando'l nome propiu de nacencia en segundu términu. Ye por ello qu'en delles denominaciones posteriores, apaezan los nomes de dellos líderes en claru distanciamientu cola nomenclatura orixinal, como en dalgunos de los casos señalaos. Finalmente van ufiertase les nomenclatures de los títulos köktürk nes fontes chines cola terminación <i><b>NT</b></i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fundación_del_Primer_Qaγanato_Kökturk._Soberanía_dende_les_estepes_orientales_hasta_l'estremu_oriental_de_les_estepes_occidentales"><span id="Fundaci.C3.B3n_del_Primer_Qa.CE.B3anato_K.C3.B6kturk._Soberan.C3.ADa_dende_les_estepes_orientales_hasta_l.27estremu_oriental_de_les_estepes_occidentales"></span>Fundación del Primer Qaγanato Kökturk. Soberanía dende les estepes orientales hasta l'estremu oriental de les estepes occidentales</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=9" title="Editar seición: Fundación del Primer Qaγanato Kökturk. Soberanía dende les estepes orientales hasta l'estremu oriental de les estepes occidentales" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=9" title="Editar el código fuente de la sección: Fundación del Primer Qaγanato Kökturk. Soberanía dende les estepes orientales hasta l'estremu oriental de les estepes occidentales"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Bumin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bumin (la páxina nun esiste)">Bumïn Qaγan</a> (𐰉𐰆𐰢𐰣 𐰴𐰍𐰣) (ente'l <a href="/wiki/534" title="534">534</a> - <a href="/wiki/552" title="552">552</a>). <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Tǔmén</b> (阿史那<b>土門</b>). <i><b>NT</b></i>:<i>Yīlì Kèhán</i> (伊利可汗)</li> <li><b>Irksi</b> <i>Qaγan</i> (ente'l 552 - 553). <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Kēluó</b> (阿史那<b>科羅</b>). <i><b>NT</b></i>:<i>Yǐxījì Kèhán</i> (乙息記可汗).</li></ul> <ul><li><b>Muqan</b> <i>Qaγan</i> (𐰢𐰆𐰴𐰣 𐰴𐰍𐰣) (ente'l <a href="/wiki/553" title="553">553</a> - <a href="/wiki/572" title="572">572</a>). <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Qíjīn</b> (木杆可汗<b>俟斤</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Mùgān Kèhán</i> (木杆可汗)</li> <li><b>Taspar</b> <i>Qaγan</i> (𐱃𐱃𐰯𐰺 𐰴𐰍𐰣) (ente'l <a href="/wiki/572" title="572">572</a> - <a href="/wiki/581" title="581">581</a>). Nel presente caso les fontes chines nun ufiertaron el so nome de nacencia, sicasí sí'l so titulatura: <i>Tuóbō Kèhán</i> (佗缽可汗). A la muerte de Taspar, va biforcase la soberanía n'hasta trés figures fuertes de la familia. En primer llugar el soberanu llexítimu y de siguío los familiares que reclamaben la soberanía sobre la confederación:</li> <li><b>Ϊšbara</b> <i>Qaγan</i> (𐰃𐱁𐰉𐰺𐰀 𐰴𐰍𐰣) (ente'l <a href="/wiki/581" title="581">581</a> - <a href="/wiki/587" title="587">587</a>) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Shètú</b> (阿史那<b>攝圖</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Shābō'è Kèhán</i> (沙缽略可汗)</li> <li><b>Apa</b> <i>Qaγan</i> (ente'l <a href="/wiki/581" title="581">581</a> - <a href="/wiki/587" title="587">587</a>) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Dàluōbiàn</b> (阿史那<b>大逻便</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Ābō Kèhán</i> (阿波可汗)</li> <li><b>Amrak</b> <i>Qaγan</i> (ente'l <a href="/wiki/581" title="581">581</a> - <a href="/wiki/587" title="587">587</a>) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Ānluó</b> (阿史那<b>庵邏</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Ābō Kèhán</i> (可汗). Foi xustamente metanes esta voráxine de poder, el que señaló yá dende esti momentu nel 587, la separación de facto nuna diarquía dientro del propiu <b>Qaγanato</b>, apoderada por dos bandos de los mesmos Āshǐnà, marcaos pol gobiernu nel este y l'oeste, según señálasenos nes fontes chinu y gobernar principalmente pola <i>xìng</i> de los Ashina, allugándose'l so centru neurálxicu nes <b>estepes orientales</b>, quedando marxinaos y separaos del control direutu Tang toos aquellos allugaos nes partes occidentales del Qaγanato, nes cualos Tarduš instauraría un Qaγanato propiu. Precisamente éstes cañes tribales van ser les postreres en cayer na órbita Tang y les que van emigrar más allá de les estepes del Asia Central o inclusive instaurando una mesma dinastía yá independiente y llexítima frente al control Tang).</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Crisis_y_división_del_Qaγanato_y_surdimientu_d'un_doble_epicentru_de_poder:_les_estepes_orientales_y_les_estepes_centrales"><span id="Crisis_y_divisi.C3.B3n_del_Qa.CE.B3anato_y_surdimientu_d.27un_doble_epicentru_de_poder:_les_estepes_orientales_y_les_estepes_centrales"></span>Crisis y división del Qaγanato y surdimientu d'un doble epicentru de poder: les estepes orientales y les estepes centrales</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=10" title="Editar seición: Crisis y división del Qaγanato y surdimientu d'un doble epicentru de poder: les estepes orientales y les estepes centrales" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=10" title="Editar el código fuente de la sección: Crisis y división del Qaγanato y surdimientu d'un doble epicentru de poder: les estepes orientales y les estepes centrales"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Llistáu_de_los_Qaγan_llexítimos_del_clan_Āshǐnà_con_soberanía_nes_estepes_orientales_(587-630)"><span id="Llist.C3.A1u_de_los_Qa.CE.B3an_llex.C3.ADtimos_del_clan_.C4.80sh.C7.90n.C3.A0_con_soberan.C3.ADa_nes_estepes_orientales_.28587-630.29"></span><i>Llistáu de los Qaγan llexítimos del clan Āshǐnà con soberanía nes estepes orientales (587-630)</i></h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=11" title="Editar seición: Llistáu de los Qaγan llexítimos del clan Āshǐnà con soberanía nes estepes orientales (587-630)" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=11" title="Editar el código fuente de la sección: Llistáu de los Qaγan llexítimos del clan Āshǐnà con soberanía nes estepes orientales (587-630)"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><b>Baγa</b> <i>Qaγan</i> (ente'l 587 - 588) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Chùluóhóu</b> (阿史那<b>處羅侯</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Mòhé Kèhán</i> (莫何可汗)</li> <li><b>Tulan</b> <i>Qaγan</i> (ente'l 588 - 599) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Yōngyúlǘ</b> (阿史那<b>雍虞閭</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Dōulán Kèhán</i> (都藍可汗)</li> <li><b>Töles</b> <i>Qaγan</i> (𐰖𐰢𐰃 𐰴𐰍𐰣) (ente'l 599 - 609) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Rǎngàn</b> (阿史那<b>染干</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Qǐmín Kèhán</i> (啟民可汗)</li> <li><b>Sibir</b> <i>Qaγan</i> (ente'l 609 - 619) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Duōjíshì</b> (阿史那<b>咄吉世</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Shǐbì Kèhán</i> (始畢可汗)</li> <li><i>Qaγan</i> (ente'l 619 - 620) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Lǐchún</b> (阿史那<b>奚纯</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Chùluó Kèhán</i> (處羅可汗). Nesti casu en particular, nun tenemos una referencia direuta sobre'l nome de nacencia del presente soberanu, apaeciendo sicasí la trescripción "<i><b>Lǐchún</b></i>" nel testu chinu.</li> <li><b>Illig</b> <i>Qaγan</i> (𐰃𐰞𐰞𐰃𐰏 𐰴𐰍𐰣) (ente'l 620 - 630) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Duōbì</b> (阿史那<b>咄苾</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Xiélì Kèhán</i> (頡利可汗). Tres la muerte d'esti postreru soberanu de la caña más importante y noble de los köktürks, namái va quedar yá por curtiu tiempu como gobiernu independiente la caña occidental, que sicasí nun tardaría en ser igualmente encloyada pola voráxine expansionista Tang.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Llistáu_de_los_Yabγo_soberanos_del_clan_Āshǐnà_con_mandatu_nes_estepes_centrales_y_l'este_de_les_estepes_occidentales_(552-657)"><span id="Llist.C3.A1u_de_los_Yab.CE.B3o_soberanos_del_clan_.C4.80sh.C7.90n.C3.A0_con_mandatu_nes_estepes_centrales_y_l.27este_de_les_estepes_occidentales_.28552-657.29"></span><i>Llistáu de los Yabγo soberanos del clan Āshǐnà con mandatu nes estepes centrales y l'este de les estepes occidentales (552-657)</i></h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=12" title="Editar seición: Llistáu de los Yabγo soberanos del clan Āshǐnà con mandatu nes estepes centrales y l'este de les estepes occidentales (552-657)" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=12" title="Editar el código fuente de la sección: Llistáu de los Yabγo soberanos del clan Āshǐnà con mandatu nes estepes centrales y l'este de les estepes occidentales (552-657)"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><b>Istämi <i>Yabγo</i></b> (𐰃𐰾𐱅𐰢𐰃 𐰴𐰍𐰣) (ente'l 552 - 575) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Shìdiǎnmì</b> (阿史那<b>室點密</b>). Ésti sería unu de los primeros gobernantes señalaos yá na fontes bizantines, pol nome de <b>Silzíboulos</b> <b>(Σιλζίβουλος)</b><i>.</i> Nun primer llugar, la espansión köktürk llevara a los sos líderes a un control non demasiáu seguru de les rexones más occidentales, siendo necesariu'l que se delegase y autorizara el mandu d'una parte de la familia que caltuviera'l control sobre la mesma, <b>instaurándose d'esta miente el gobiernu de los <i>Yabγo</i></b>, siendo esti postreru'l verdaderu papel de Istämi <b>y non el de <i>Qaγan</i> como señalen les fontes griegues</b>. Ello ye que nel so llabor y exerciciu de poder, entá cola inesperada muerte del so hermanu, va siguir calteniendo una llealtá escontra'l restu de la familia nes estepes orientales.</li> <li><b>Tarduš</b> <i>Yabγo</i> (𐱃𐰺𐰑𐰆𐱁 𐰴𐰍𐰣) (ente'l 575 - 599) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Diànjué</b> (阿史那<b>玷厥</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Dátóu Kèhán</i> (達頭可汗). Lo que nun primer momentu faía abarruntar una continuidá del aparatu de gobiernu de los <i>Yabγo</i> y la so subordinación y llealtá dlrecta escontra la sede nel este, llueu se demostraría como una mera ilusión tres la dixebra definitivo y autoritario instaurada por Tarduš, que consciente de la falta d'independencia y aumentu d'influencia Tang nos sos teóricos señores, xunida la so propia ambición personal, nun duldar a la de dixebrara ya inaugurar él mesmu'l so propiu Qaγanato, <b>nomándose él mesmu como <i>Qaγan</i> escontra'l 599, pa finar finalmente escontra'l 602</b>. Ye tamién señaláu nes fontes griegues como <b>Tardou (Ταρδου)</b>.</li> <li><b>Arlsan Taman</b> <i>Qaγan</i> (ente'l 604 - 611) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Dámàn</b> (阿史那<b>達曼</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Níjué Chùluó Kèhán</i> (泥厥處羅可汗).</li> <li><i>Qaγan</i> (ente'l 610 - 617) <i>Shèkuì Kèhán</i> (射匮可汗), ensin que les fontes chines mandárennos nome dalgunu nin s'atopara tampoco nome en fontes perses o bizantines de la so nomenclatura de nacencia.</li> <li><b>Tong</b> <i>Yabγo</i> (ente'l 618 - 628/630) <i><b>NT</b></i>: <i>Tǒngyèhù Kèhán</i> (統葉護可汗). <b>En primer términu hai que señalar que les fontes chines nun nos mandaron nome propiu dalgunu, namái figurando la única referencia como una titulatura completa.</b> Felicidad titulatura, tal que indica la nomenclatura china <i>yèhú</i>, indícanos direutamente qu'a diferencia del so predecesor, bien pudiera paecer qu'esti nuevu líder del oeste, ocupara más bien el llugar y poder propios d'un <i>Yabγo</i> y non tantu los d'un <i>Qaγan</i> puramente, siendo ésti'l motivu de qu'optáramos por asitiar la nomenclatura turca acompañaos del títulu <i>Yabγo</i>. De gran relevancia dau'l llugar qu'ocupó metanes les decisives guerres romanu-sasánidas yá dende l'ascensión y toma de poder de Heraclio. Ye ésti'l señaláu <b>Ziebel</b> de les fontes griegues. La muerte de Tong <i>Yabγo</i>, dio llugar a la separación yá definitiva de delles de les cañes nómades más al oeste, asitiaes yá nes estepes occidentales (o estepes póntiques), dando llugar dende la so muerte a la nacencia d'un Qaγanato independiente en manes de los kazaros y de los proto-búlgaros y les distintes cañes biforcaes tremaes a lo llargo de la cuenca del Danubiu. Per otra parte, la muerte de Tong <i>Yabγo</i> tamién ayudó a que'l desligitimado Qaγanato de los Ávaros (fundáu nel 565), viérase yá llibre de cualquier amenaza impuesta dende l'alloñáu este, anque obligáu dende esti momentu a sostener una dura llucha mortal pola so sobrevivencia non yá amenazada polos türküt, sinón polos propo-búlgaros y los eslavos.</li> <li><b>Irbis Ϊšbara</b> (ente'l 630 - 632) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Xìlì</b> (阿史那<b>咥力</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Sìyèhù Kèhán</i> (肆葉護可汗). Tres la conquista definitiva de los türküt a manes de los Tang nel este, les cañes occidentales van tratar desesperadamente d'aumentar el control de los cada vez más amenorgaos territorios y reafitar la so autoridá, figurando yá Irbis Ishbara como líder independiente y llexítimu <i>Qaγan</i>. Sicasí a güeyos Tang, esta figura ocuparía'l puestu <b>real de <i>yèhú</i>, tal que indica na so nomenclatura.</b></li> <li><b>Bagasa Tulu</b> <i>Qaγan</i> (ente'l 632 - 634) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Níshú</b> (阿史那<b>泥孰</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Tūn'ālou Báxīlì Duōlù Kèhán</i> (吞阿娄拔奚利咄陆可汗).</li> <li><b>Ϊšbara Teriš Tunga</b> <i>Qaγan</i> (ente'l 634 - 639) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Tóng'é</b> (阿史那<b>同俄</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Shābō Luóxìlì Shī Kèhán</i> (沙缽羅咥利失可汗).</li> <li><i>Qaγan</i> (ente'l 639 - 641) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Bóbù</b> (阿史那<b>薄布</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Yǐpí Shābō Luó Yèhù Kèhán</i> (乙毗沙缽羅葉護可汗). Nun foi mandada nomenclatura dalguna pola que podamos recomponer el so nome orixinal, restando namái la forma china.</li> <li><b>Yukuk Shad</b> <i>Qaγan</i> (ente'l 641 - 653) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Yùgǔ</b> (阿史那<b>欲谷</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Yǐpí Duōlù Kèhán</i> (乙毗咄陸可汗).</li> <li><b>Ϊšbara</b> <i>Qaγan</i> (ente'l 653 - 657). <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Hèlǔ</b> (阿史那<b>賀魯</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Shābōluó Kèhán</i> (<b>沙钵罗</b>可汗). Nesti últimu casu, nun se nos mandó la nomenclatura orixinaria nes fontes chines. Ésti sería'l postreru líder türküt independiente, ganáu poles tropes Tang na batalla del ríu Irtish (657), na que Ϊšbara non yá perdió la vida y certificó el completu sometimientu de la <i>xìng</i> de los Āshǐnà, sinón que la so batalla solidificó de facto la soberanía Tang sobre tou la <i>xìng</i> Āshǐnà y el teóricu sometimientu consiguiente de les restantes y rabelisques cañes tribales qu'entá nun emprestaren el so sometimientu a la corte de Chang'an.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Revolución_y_proclamación_del_Segundu_Qaγanato_Köktürk"><span id="Revoluci.C3.B3n_y_proclamaci.C3.B3n_del_Segundu_Qa.CE.B3anato_K.C3.B6kt.C3.BCrk"></span>Revolución y proclamación del Segundu Qaγanato Köktürk</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=13" title="Editar seición: Revolución y proclamación del Segundu Qaγanato Köktürk" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=13" title="Editar el código fuente de la sección: Revolución y proclamación del Segundu Qaγanato Köktürk"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><b>Elter</b> <i>Qaγan</i> (𐰃𐰠𐱅𐰼𐰾 𐰴𐰍𐰣), (ente'l 682 - 694) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Gǔduōlù</b> (阿史那<b>骨咄祿</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Xiédiēlì Kèhán</i> (頡跌利可汗). Tres la debacle sufierta nel 657, los köktürk y los restantes miembros de la castigada <i>xìng</i> de los Āshǐnà tendrán de subordinase en bona midida a les esixencies señalaes en tou momentu polos Tang, nun intentu d'esperar n'última instancia una oportunidá pa reclamar la soberanía arrebatada. Esta oportunidá va llegar yá na figura de Elter, que va devolver en bona midida la independencia arrebatada anque yá namái controlando les cañes orientales, perdida yá llexitimidá absoluta nes más alloñaes al oeste, que quedaríen yá autogobernadas por una serie de gobernantes que trataríen de frenar los ábanos omeyes y abásidas más allá del Oxus.</li> <li><b>Qapaγan</b> <i>Qaγan</i> (𐰴𐰯𐰍𐰣 𐰴𐰍𐰣), (ente'l 694 - 716) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Mòchuài</b> (阿史那<b>那默啜</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Qiānshàn Kèhán</i> (遷善可汗). Ensin batura a duldes el meyor representante d'esta renacencia köktürk, capaz de reconducir férreamente la soberanía sobre les estepes del este y les del Asia Central, aprovechándose del momentu de debilidá del proclamáu <i>Qaγan</i> de Turgesh.</li> <li><b>Inel</b> <i>Qaγan</i>, (716) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Fújù</b> (阿史那<b>匐俱</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Tàxī Kèhán</i> (拓西可汗).</li> <li><b>Bïlge</b> <i>Qaγan</i> (𐰋𐰃𐰠𐰏𐰀 𐰴𐰍𐰣), (ente'l 716 - 734) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Mòjílián</b> (阿史那<b>默棘連</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Píjiā Kèhán</i> (遷善可汗). Soberanu so que'l so mandatu fueron llevantaes les famoses inscripciones de Orkhon. Los sos ésitos recoyíos en diches inscripciones, amás del so consolidáu mandatu, fixéron-y valedor a güeyos del so propiu pueblu, de ser un auténticu líder, habida cuenta que "<i>bïlge</i>" (𐰋𐰃𐰠𐰏𐰀) traduzse como "<i>sabiu</i>". A la so muerte, empecipiaríase la decadencia yá imparable, del postreru gran representante de la mítica <i>xìng</i> de los Āshǐnà. Per otra parte, col so fallecimientu, asocederíense una serie de gobernantes incapaces de sostener el poder mientres un llargu periodu de tiempu, mientres de fondu y nel centru neurálxicu del so poder, los uiγur empezaben yá a preparar la so ascensión y el futuru golpe a la carranca soberanía köktürk sobre les estepes orientales.</li> <li><i>Qaγan</i>, (734). <i><b>NT</b></i>: <i>Yīrán Kèhán</i> (伊然可汗). Unu de los candidatos que surdió tres la muerte de BÏlge pa sostener el tronu köktürk. Executáu poco tiempu dempués del so intentu d'usurpación. nun se nos mandó nome dalgunu nes fontes chines.</li> <li><i>Qaγan</i>, (734 - 741). <i><b>NT</b></i>: <i>Tàxī Kèhán</i> (登利可汗). Socesor consolidáu pero efímeru, permaneciendo tan solo siete años con soberanía nel Qaγanato. Nuevamente les fontes chines nun menten nome dalgunu d'esti gobernante.</li> <li><i>Qaγan</i>, (741 - 742). <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Gǔduō</b> (阿史那<b>骨咄</b>). Nun s'haya titulatura dalguna nos registos chinos, anque sí la so nomenclatura de nacencia. Cola muerte d'esti postreru gobernante, va empecipiase yá una disputa final pol control del tronu köktürk por hasta trés usurpadores, que va dar llugar a delles usurpaciones hasta la debacle final ante los uiγur.</li> <li><i>Qaγan</i>, (742 - 744). <i><b>NT</b></i>: <i>Xiédiē Yīshī Kèhán</i> (頡跌伊施可汗). Ensin que se mandara nenguna nomenclatura personal nes fontes chines.</li> <li><i>Qaγan</i>, (742 - 744). <i><b>NT</b></i>: <i>Wūsū Mǐshī Kèhán</i> (烏蘇米施可汗). Una vegada más, ensin que se mandara nenguna nomenclatura personal nes fontes chines.</li> <li><b>Kulun Beg</b> <i>Qaγan</i> (744) <i><b>NC</b></i>: Āshǐnà <b>Gúlǒngfú</b> (阿史那<b>鶻隴匐</b>). <i><b>NT</b></i>: <i>Báiméi Kèhán</i> (白眉可汗). Con esti postreru representante del poder Āshǐnà yá muertu, a lo llargo de les estepes naciera un nuevu Qaγanato y unos nuevos señores: los uiγur.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Ver_tamién"><span id="Ver_tami.C3.A9n"></span>Ver tamién</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=14" title="Editar seición: Ver tamién" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=14" title="Editar el código fuente de la sección: Ver tamién"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Inscripciones_Orkhon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Inscripciones Orkhon (la páxina nun esiste)">Inscripciones Orkhon</a></li> <li><a href="/wiki/Tocarios" title="Tocarios">Tocarios</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Wusun&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wusun (la páxina nun esiste)">Wusun</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referencies">Referencies</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=15" title="Editar seición: Referencies" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=15" title="Editar el código fuente de la sección: Referencies"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r3503771">@media only screen and (max-width:600px){.mw-parser-output .llistaref{column-count:1!important}}</style><div class="llistaref" style="list-style-type: decimal;"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">René Grousset, «<i>-y haut Moyen Age: T'ou-kiue, Ouigour et K'i-tan</i>», páx. 119-189, <i>L'Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan</i> (1938). Disponible en castellán como "L'Imperiu de les Estepes, Atila, Gengis Khan y Tamerlán", ISBN 9788476404980.</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Xìng</i> (姓), traducir na cultura china, como una suerte de "<i>llinaxe</i>" o "<i>llinia dinástica</i>", pola cual establezse un gobiernu llexítimu y so la mesma sométese tou un conxuntu de rexones o un Estáu mesmu.</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">Testu orixinal del <i>Zhōo Shū</i> 周書, capítulu 50: "...突厥者,蓋匈奴之別種,姓阿史那氏。別為部落。後為鄰國所破,盡滅其族。有一兒,年且十歲,兵人見其小,不忍殺之,乃刖其足,棄草澤中。有牝狼以肉飼之,及長,與狼合,遂有孕焉。彼王聞此兒尚在,重遣殺之。使者見狼在側,並欲殺狼。狼遂逃于高昌國之北山。山有洞穴,穴內有平壤茂草,周回數百里,四面俱山。狼匿其中,遂生十男。十男長大,外託妻孕,其後各有一姓,阿史那卽一也。子孫蕃育,漸至數百家。...".</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Entendemos por <i>bù</i>, como'l términu chinu señaláu pa nomar les distintes ramificaciones étniques que componen na so totalidá, una confederación nómada. Magar ye posible atopalo tamién n'otros contestos, como'l señaláu pa nomar "<i>seiciones</i>" del exércitu. Ello ye que "<i>bù</i>", traduzse realmente como "<i>seición</i>" y non como "<i>tribu</i>", siendo esti últimu términu, una ferramienta antropolóxico utilizada dende'l contestu européu.</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Esto ye, <i>Wei del Oeste</i>. Dichu tao nació xustamente a partir de la tarrecible crisis desamarrada a lo llargo de la dinastía Wèi (魏) escontra'l 535, siendo de la mesma esta postrera conocida nes fontes chines como <b>Běi Wèi (北魏)</b>, ye dicir. <i>Wei del Norte</i>, estremándola asina d'otres dinastíes y estaos precedentes qu'usaron dicha nomenclatura. En tou momentu esti estáu surdíu metanes les lluches ente facciones y families xianbei, taría rexíu a lo postrero por una de los meyores estadistes y militares de la dómina: l'astutu <b>Yǔwén Tài (宇文泰)</b>.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Testu orixinal del <i>Zhōo Shū</i> 周書, capítulu 50: "魏廢帝元年正月,土門發兵擊茹茹,大破之於懷荒北。阿那瑰自殺,其子庵羅辰奔齊,餘衆復立阿那瑰叔父鄧叔子為主...".</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">La titulatura compuesta <i>Húangdì</i>, apaez na mayor parte de los testos dinásticos, embrivida na so forma "<i>DÌ</i>", pudiéndose traducir esta titulatura aproximao como "<i>Soberanu Emperador</i>" o "<i>Emperador Soberanu</i>", siendo esta última traducción la más utilizada nes traducciones europees. Ye comúnmente tratada como la concepción "<i>emperador</i>", siguiendo'l modelu llatín, sicasí tantu la so concepción como la naturaleza del poder y los cargos, difieren en gran midida del modelu llatín.</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Traducíu como <i>Qaγan Celestial.</i></span> </li> <li id="cite_note-Christian-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Christian_9-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><cite style="font-style:normal">Christian, David (1998). <i>A history of Russia, Central Asia and Mongolia, Vol. 1: Inner Eurasia from prehistory to the Mongol Empire</i>. Blackwell, páx. 247–64.</cite></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">El términu túrquico <i>balbal</i>, foi señaláu nos últimos tiempos como la ferramienta léxico preeminente pa nomar tou tipu d'estructures pedreses d'ellaboración nómada, sían de manufactura turca o inclusive anteriores. El presente términu foi entendíu por dellos turcólogos como O. D. Forostyuk como "<i>ancestru</i>".</span> </li> </ol></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaces_esternos">Enllaces esternos</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&veaction=edit&section=16" title="Editar seición: Enllaces esternos" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&action=edit&section=16" title="Editar el código fuente de la sección: Enllaces esternos"><span>editar la fonte</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><b>Los Qaγan Köktürk</b>: <a rel="nofollow" class="external free" href="https://web.archive.org/web/20060720190326/http:/www.ozturkler.com/data_english/0001/0001_05.htm">https://web.archive.org/web/20060720190326/http:/www.ozturkler.com/data_english/0001/0001_05.htm</a> Enllaz pa información mínima sobre los distintos soberanos y mandatos exercíos ente'l primera y segundu Qaγanato (n'inglés). </p><p><b>Panoplia y maneres de combate atribuyíos a los köktürk</b>: <a rel="nofollow" class="external free" href="https://swordmaster.org/2010/01/16/dospexi-oruzhie-i-drugoe-voennoe-snaryazhenie.html">https://swordmaster.org/2010/01/16/dospexi-oruzhie-i-drugoe-voennoe-snaryazhenie.html</a> (en rusu) </p><p><b>Los primeros turcos: ensayo sobre la so hestoria ya ideoloxía</b> (<i>Early Turks: Essays on History and Ideology</i>): <a rel="nofollow" class="external free" href="http://s155239215.onlinehome.us/turkic/29Huns/Zuev/ZuevEarly1En.htm">http://s155239215.onlinehome.us/turkic/29Huns/Zuev/ZuevEarly1En.htm</a> Traducción de la famosa obra de Y. A. Zuev, en redol al estudiu multidisciplinar de los köktürk. La traducción dende'l rusu contién munchos errores y ciertes idees errónees o pocu oldeaes, anque puede brindar cierta información complementaria na temática. </p><p><b>Mundu Turcu</b>: <a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.turkicworld.org/">http://www.turkicworld.org/</a> Páxina pa consulta de los múltiples pueblos y cañes étniques túrquiques. </p><p><br /> </p><p><br /> </p><p><br /> </p> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r2260362">.mw-parser-output .mw-authority-control .navbox hr:last-child{display:none}.mw-parser-output .mw-authority-control .navbox+.mw-mf-linked-projects{display:none}.mw-parser-output .mw-authority-control .mw-mf-linked-projects{display:flex;padding:0.5em;border:1px solid #c8ccd1;background-color:#eaecf0;color:#222222}.mw-parser-output .mw-authority-control .mw-mf-linked-projects ul li{margin-bottom:0}</style><div class="mw-authority-control navigation-not-searchable"><div class="navbox-styles"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r4075543">.mw-parser-output .hlist dl,.mw-parser-output .hlist ol,.mw-parser-output .hlist ul{margin:0;padding:0}.mw-parser-output .hlist dd,.mw-parser-output .hlist dt,.mw-parser-output .hlist li{margin:0;display:inline}.mw-parser-output .hlist.inline,.mw-parser-output .hlist.inline dl,.mw-parser-output .hlist.inline ol,.mw-parser-output .hlist.inline ul,.mw-parser-output .hlist dl dl,.mw-parser-output .hlist dl ol,.mw-parser-output .hlist dl ul,.mw-parser-output .hlist ol dl,.mw-parser-output .hlist ol ol,.mw-parser-output .hlist ol ul,.mw-parser-output .hlist ul dl,.mw-parser-output .hlist ul ol,.mw-parser-output .hlist ul ul{display:inline}.mw-parser-output .hlist .mw-empty-li{display:none}.mw-parser-output .hlist dt::after{content:": "}.mw-parser-output .hlist dd::after,.mw-parser-output .hlist li::after{content:" · ";font-weight:bold}.mw-parser-output .hlist dd:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dt:last-child::after,.mw-parser-output .hlist li:last-child::after{content:none}.mw-parser-output .hlist dd dd:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dd dt:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dd li:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dt dd:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dt dt:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dt li:first-child::before,.mw-parser-output .hlist li dd:first-child::before,.mw-parser-output .hlist li dt:first-child::before,.mw-parser-output .hlist li li:first-child::before{content:" (";font-weight:normal}.mw-parser-output .hlist dd dd:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dd dt:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dd li:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dt dd:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dt dt:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dt li:last-child::after,.mw-parser-output .hlist li dd:last-child::after,.mw-parser-output .hlist li dt:last-child::after,.mw-parser-output .hlist li li:last-child::after{content:")";font-weight:normal}.mw-parser-output .hlist ol{counter-reset:listitem}.mw-parser-output .hlist ol>li{counter-increment:listitem}.mw-parser-output .hlist ol>li::before{content:" "counter(listitem)"\a0 "}.mw-parser-output .hlist dd ol>li:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dt ol>li:first-child::before,.mw-parser-output .hlist li ol>li:first-child::before{content:" ("counter(listitem)"\a0 "}</style><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r4182964">.mw-parser-output .navbox{box-sizing:border-box;border:1px solid #a2a9b1;width:100%;clear:both;font-size:88%;text-align:center;padding:1px;margin:1em auto 0}.mw-parser-output .navbox .navbox{margin-top:0}.mw-parser-output .navbox+.navbox,.mw-parser-output .navbox+.navbox-styles+.navbox{margin-top:-1px}.mw-parser-output .navbox-inner,.mw-parser-output .navbox-subgroup{width:100%}.mw-parser-output .navbox-group,.mw-parser-output .navbox-title,.mw-parser-output .navbox-abovebelow{padding:0.25em 1em;line-height:1.5em;text-align:center}.mw-parser-output .navbox-group{white-space:nowrap;text-align:right}.mw-parser-output .navbox,.mw-parser-output .navbox-subgroup{background-color:#fdfdfd}.mw-parser-output .navbox-list{line-height:1.5em;border-color:#fdfdfd}.mw-parser-output .navbox-list-with-group{text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid}.mw-parser-output tr+tr>.navbox-abovebelow,.mw-parser-output tr+tr>.navbox-group,.mw-parser-output tr+tr>.navbox-image,.mw-parser-output tr+tr>.navbox-list{border-top:2px solid #fdfdfd}.mw-parser-output .navbox-title{background-color:#ccf}.mw-parser-output .navbox-abovebelow,.mw-parser-output .navbox-group,.mw-parser-output .navbox-subgroup .navbox-title{background-color:#ddf}.mw-parser-output .navbox-subgroup .navbox-group,.mw-parser-output .navbox-subgroup .navbox-abovebelow{background-color:#e6e6ff}.mw-parser-output .navbox-even{background-color:#f7f7f7}.mw-parser-output .navbox-odd{background-color:transparent}.mw-parser-output .navbox .hlist td dl,.mw-parser-output .navbox .hlist td ol,.mw-parser-output .navbox .hlist td ul,.mw-parser-output .navbox td.hlist dl,.mw-parser-output .navbox td.hlist ol,.mw-parser-output .navbox td.hlist ul{padding:0.125em 0}.mw-parser-output .navbox .navbar{display:block;font-size:100%}.mw-parser-output .navbox-title .navbar{float:left;text-align:left;margin-right:0.5em}</style></div><div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Control_d&#039;autoridaes745" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th id="Control_d&#039;autoridaes745" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;width: 12%; text-align:center;"><a href="/wiki/Ayuda:Control_d%27autoridaes" title="Ayuda:Control d'autoridaes">Control d'autoridaes</a></th><td class="navbox-list-with-group navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0"><div style="padding:0 0.25em"> <ul><li><b>Proyeutos Wikimedia</b></li> <li><span style="white-space:nowrap;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Wikidata" title="Wikidata"><img alt="Wd" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Wikidata-logo.svg/20px-Wikidata-logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Wikidata-logo.svg/30px-Wikidata-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Wikidata-logo.svg/40px-Wikidata-logo.svg.png 2x" data-file-width="1050" data-file-height="590" /></a></span> Datos:</span> <span class="uid"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q205466" class="extiw" title="wikidata:Q205466">Q205466</a></span></li> <li><span style="white-space:nowrap;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Wikimedia_Commons" title="Commonscat"><img alt="Commonscat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/15px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="15" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/23px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a></span> Multimedia:</span> <span class="uid"><span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Gökturks">Gökturks</a></span></span></li></ul> <hr /> <ul><li><b>Identificadores</b></li> <li><span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a>:</span> <span class="uid"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00573193">00573193</a></span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div><div class="mw-mf-linked-projects hlist"> <ul><li><span style="white-space:nowrap;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Wikidata" title="Wikidata"><img alt="Wd" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Wikidata-logo.svg/20px-Wikidata-logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Wikidata-logo.svg/30px-Wikidata-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Wikidata-logo.svg/40px-Wikidata-logo.svg.png 2x" data-file-width="1050" data-file-height="590" /></a></span> Datos:</span> <span class="uid"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q205466" class="extiw" title="wikidata:Q205466">Q205466</a></span></li> <li><span style="white-space:nowrap;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Wikimedia_Commons" title="Commonscat"><img alt="Commonscat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/15px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="15" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/23px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a></span> Multimedia:</span> <span class="uid"><span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Gökturks">Gökturks</a></span></span></li></ul> </div></div> <!-- NewPP limit report Parsed by mw‐web.eqiad.main‐d95f54dc4‐m9kds Cached time: 20250220194638 Cache expiry: 2592000 Reduced expiry: false Complications: [show‐toc] CPU time usage: 0.279 seconds Real time usage: 0.417 seconds Preprocessor visited node count: 1367/1000000 Post‐expand include size: 21694/2097152 bytes Template argument size: 4599/2097152 bytes Highest expansion depth: 17/100 Expensive parser function count: 2/500 Unstrip recursion depth: 0/20 Unstrip post‐expand size: 12329/5000000 bytes Lua time usage: 0.139/10.000 seconds Lua memory usage: 2189899/52428800 bytes Number of Wikibase entities loaded: 3/400 --> <!-- Transclusion expansion time report (%,ms,calls,template) 100.00% 314.539 1 -total 57.68% 181.434 1 Plantía:Ficha_d'estáu_desapaecíu 56.29% 177.058 1 Plantía:País 53.30% 167.642 1 Plantía:Infobox 32.21% 101.315 1 Plantía:Control_d'autoridaes 17.30% 54.427 1 Plantía:País/cabecera_estáu_desapaecíu 3.99% 12.552 1 Plantía:Llistaref 3.46% 10.881 1 Plantía:Cita 2.66% 8.362 2 Plantía:Str_find 1.70% 5.347 1 Plantía:Organización/feches --> <!-- Saved in parser cache with key astwiki:pcache:137935:|#|:idhash:canonical and timestamp 20250220194638 and revision id 4311433. Rendering was triggered because: page-view --> </div><!--esi <esi:include src="/esitest-fa8a495983347898/content" /> --><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Sacáu de «<a dir="ltr" href="https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Köktürk&oldid=4311433">https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Köktürk&oldid=4311433</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categor%C3%ADas" title="Especial:Categorías">Categoríes</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categor%C3%ADa:Wikipedia:Revisar_traducci%C3%B3n" title="Categoría:Wikipedia:Revisar traducción">Wikipedia:Revisar traducción</a></li><li><a href="/w/index.php?title=Categor%C3%ADa:Kokturks&action=edit&redlink=1" class="new" title="Categoría:Kokturks (la páxina nun esiste)">Kokturks</a></li><li><a href="/wiki/Categor%C3%ADa:Historia_de_Mongolia" title="Categoría:Historia de Mongolia">Historia de Mongolia</a></li><li><a href="/w/index.php?title=Categor%C3%ADa:N%C3%B3mades_euroasi%C3%A1ticos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Categoría:Nómades euroasiáticos (la páxina nun esiste)">Nómades euroasiáticos</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categoríes anubríes: <ul><li><a href="/wiki/Categor%C3%ADa:Wikipedia:P%C3%A1xines_con_etiquetes_de_Wikidata_ensin_traducir" title="Categoría:Wikipedia:Páxines con etiquetes de Wikidata ensin traducir">Wikipedia:Páxines con etiquetes de Wikidata ensin traducir</a></li><li><a href="/wiki/Categor%C3%ADa:Wikipedia:Tradubot" title="Categoría:Wikipedia:Tradubot">Wikipedia:Tradubot</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La última edición d'esta páxina foi'l 10 avi 2024 a les 16:57.</li> <li id="footer-info-copyright">El testu ta disponible baxo la <a rel="nofollow" class="external text" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.es">Llicencia Creative Commons Reconocimientu/CompartirIgual 4.0</a>; puen aplicase términos adicionales. Llei <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use">les condiciones d'usu</a> pa más detalles.</li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy/es">Política d'intimidá</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Wikipedia:Tocante_a">Tocante a Wikipedia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Wikipedia:Avisu_xeneral">Avisu llegal</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Códigu de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desendolcadores</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ast.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement/es">Declaración de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ast.m.wikipedia.org/w/index.php?title=K%C3%B6kt%C3%BCrk&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Vista pa móvil</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Buscar</span> </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Buscar en Wikipedia"> <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Gueta"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Guetar</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Conteníu" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Cambiar a la tabla de contenidos" > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Cambiar a la tabla de contenidos</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" ><span class="mw-page-title-main">Köktürk</span></div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbles mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbles"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-article mw-ui-icon-wikimedia-article"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-history mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-history"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-star mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-star"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-edit mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-edit"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-wikiText mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-wikiText"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-editLock mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-editLock"></span> <span></span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-language mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-language"></span> <span>55 llingües</span> </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbleAdd-progressive mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbleAdd-progressive"></span> <span>Amestar seición</span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-76d4c66f66-74mlb","wgBackendResponseTime":185,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.279","walltime":"0.417","ppvisitednodes":{"value":1367,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":21694,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":4599,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":17,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":2,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":12329,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":3,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 314.539 1 -total"," 57.68% 181.434 1 Plantía:Ficha_d'estáu_desapaecíu"," 56.29% 177.058 1 Plantía:País"," 53.30% 167.642 1 Plantía:Infobox"," 32.21% 101.315 1 Plantía:Control_d'autoridaes"," 17.30% 54.427 1 Plantía:País/cabecera_estáu_desapaecíu"," 3.99% 12.552 1 Plantía:Llistaref"," 3.46% 10.881 1 Plantía:Cita"," 2.66% 8.362 2 Plantía:Str_find"," 1.70% 5.347 1 Plantía:Organización/feches"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.139","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2189899,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-d95f54dc4-m9kds","timestamp":"20250220194638","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"K\u00f6kt\u00fcrk","url":"https:\/\/ast.wikipedia.org\/wiki\/K%C3%B6kt%C3%BCrk","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q205466","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q205466","author":{"@type":"Organization","name":"Collaboradores de los proyeutos de Wikimedia"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2018-06-17T16:53:08Z","dateModified":"2024-12-10T16:57:05Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/7\/70\/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg"}</script> </body> </html>