CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Pius IX - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"4adc5e74-4ec5-4ed4-ac74-cea55ed0ec39","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Pius_IX","wgTitle":"Pius IX","wgCurRevisionId":34172318,"wgRevisionId":34172318,"wgArticleId":116968,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals","Infotaula persona sense paràmetres","Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament","Articles que necessiten un aclariment","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb identificador CANTIC","Control d'autoritats","Morts el 1878", "Papes de Roma del segle XIX","Persones de Senigallia","Terciaris franciscans","Beats italians","Beats papes","Beatificats del Tercer Orde de Sant Francesc","Persones de la unificació italiana","Persones dels Estats Pontificis","Alumnes de la Pontifícia Universitat Gregoriana","Morts al Vaticà","Morts d'infart de miocardi","Cardenals franciscans","Franciscans italians","Cardenals de les Marques","Polítics de les Marques","Naixements del 1792"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Pius_IX","wgRelevantArticleId":116968,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{ "search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":80000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q43720","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons": "ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022", "wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg/1200px-Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1513"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg/800px-Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1009"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg/640px-Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="807"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Pius IX - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Pius_IX"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pius_IX"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Pius_IX rootpage-Pius_IX skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Pius+IX" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Pius+IX" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Pius+IX" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Pius+IX" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Primers_anys_i_ministeri" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Primers_anys_i_ministeri"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Primers anys i ministeri</span> </div> </a> <ul id="toc-Primers_anys_i_ministeri-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Papat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Papat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Papat</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Papat-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Papat</span> </button> <ul id="toc-Papat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Elecció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Elecció"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Elecció</span> </div> </a> <ul id="toc-Elecció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_govern_de_l'Església" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_govern_de_l'Església"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>El govern de l'Església</span> </div> </a> <ul id="toc-El_govern_de_l'Església-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Centralització" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Centralització"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.1</span> <span>Centralització</span> </div> </a> <ul id="toc-Centralització-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Disputa_amb_l'església_catòlica_grega_melkita" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Disputa_amb_l'església_catòlica_grega_melkita"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.2</span> <span>Disputa amb l'església catòlica grega melkita</span> </div> </a> <ul id="toc-Disputa_amb_l'església_catòlica_grega_melkita-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Drets_eclesiàstics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Drets_eclesiàstics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.3</span> <span>Drets eclesiàstics</span> </div> </a> <ul id="toc-Drets_eclesiàstics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Jubileus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Jubileus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.4</span> <span>Jubileus</span> </div> </a> <ul id="toc-Jubileus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Consistoris" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Consistoris"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.5</span> <span>Consistoris</span> </div> </a> <ul id="toc-Consistoris-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Canonitzacions_i_beatificacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Canonitzacions_i_beatificacions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.6</span> <span>Canonitzacions i beatificacions</span> </div> </a> <ul id="toc-Canonitzacions_i_beatificacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Doctors_de_l'Església" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Doctors_de_l'Església"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.7</span> <span>Doctors de l'Església</span> </div> </a> <ul id="toc-Doctors_de_l'Església-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Sobirania_dels_Estats_Pontificis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Sobirania_dels_Estats_Pontificis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Sobirania dels Estats Pontificis</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Sobirania_dels_Estats_Pontificis-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Sobirania dels Estats Pontificis</span> </button> <ul id="toc-Sobirania_dels_Estats_Pontificis-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Reformes_als_Estats_Pontificis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reformes_als_Estats_Pontificis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Reformes als Estats Pontificis</span> </div> </a> <ul id="toc-Reformes_als_Estats_Pontificis-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estructura_governamental" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructura_governamental"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Estructura governamental</span> </div> </a> <ul id="toc-Estructura_governamental-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_finances" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_finances"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Les finances</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_finances-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Política_econòmica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Política_econòmica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4</span> <span>Política econòmica</span> </div> </a> <ul id="toc-Política_econòmica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_sistema_jurídic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_sistema_jurídic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.5</span> <span>El sistema jurídic</span> </div> </a> <ul id="toc-El_sistema_jurídic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'exèrcit" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'exèrcit"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6</span> <span>L'exèrcit</span> </div> </a> <ul id="toc-L'exèrcit-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Universitats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Universitats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7</span> <span>Universitats</span> </div> </a> <ul id="toc-Universitats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_arts" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_arts"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.8</span> <span>Les arts</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_arts-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Syllabus_Errorum" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Syllabus_Errorum"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.9</span> <span>Syllabus Errorum</span> </div> </a> <ul id="toc-Syllabus_Errorum-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Protestants_i_jueus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Protestants_i_jueus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.10</span> <span>Protestants i jueus</span> </div> </a> <ul id="toc-Protestants_i_jueus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Polítiques_envers_altres_nacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Polítiques_envers_altres_nacions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Polítiques envers altres nacions</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Polítiques_envers_altres_nacions-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Polítiques envers altres nacions</span> </button> <ul id="toc-Polítiques_envers_altres_nacions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Concordats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Concordats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Concordats</span> </div> </a> <ul id="toc-Concordats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Itàlia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Itàlia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Itàlia</span> </div> </a> <ul id="toc-Itàlia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Fi_dels_Estats_Pontificis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Fi_dels_Estats_Pontificis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.1</span> <span>Fi dels Estats Pontificis</span> </div> </a> <ul id="toc-Fi_dels_Estats_Pontificis-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Mèxic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mèxic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Mèxic</span> </div> </a> <ul id="toc-Mèxic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Anglaterra_i_Gal·les" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Anglaterra_i_Gal·les"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>Anglaterra i Gal·les</span> </div> </a> <ul id="toc-Anglaterra_i_Gal·les-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Països_Baixos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Països_Baixos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.5</span> <span>Països Baixos</span> </div> </a> <ul id="toc-Països_Baixos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Espanya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Espanya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.6</span> <span>Espanya</span> </div> </a> <ul id="toc-Espanya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estats_Units" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estats_Units"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.7</span> <span>Estats Units</span> </div> </a> <ul id="toc-Estats_Units-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Canadà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Canadà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.8</span> <span>Canadà</span> </div> </a> <ul id="toc-Canadà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Àustria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Àustria"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.9</span> <span>Àustria</span> </div> </a> <ul id="toc-Àustria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Imperi_alemany" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Imperi_alemany"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.10</span> <span>Imperi alemany</span> </div> </a> <ul id="toc-Imperi_alemany-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Imperi_Rus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Imperi_Rus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.11</span> <span>Imperi Rus</span> </div> </a> <ul id="toc-Imperi_Rus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Plans_per_deixar_Roma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Plans_per_deixar_Roma"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Plans per deixar Roma</span> </div> </a> <ul id="toc-Plans_per_deixar_Roma-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Teologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Teologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Teologia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Teologia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Teologia</span> </button> <ul id="toc-Teologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Mariologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mariologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Mariologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Mariologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Encícliques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Encícliques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Encícliques</span> </div> </a> <ul id="toc-Encícliques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Primer_Concili_Vaticà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Primer_Concili_Vaticà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>Primer Concili Vaticà</span> </div> </a> <ul id="toc-Primer_Concili_Vaticà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_influència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_influència"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.4</span> <span>La influència</span> </div> </a> <ul id="toc-La_influència-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Últims_anys_i_mort" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Últims_anys_i_mort"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Últims anys i mort</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Últims_anys_i_mort-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Últims anys i mort</span> </button> <ul id="toc-Últims_anys_i_mort-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Beatificació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Beatificació"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1</span> <span>Beatificació</span> </div> </a> <ul id="toc-Beatificació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Fou_realment_francmaçó?" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Fou_realment_francmaçó?"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Fou realment francmaçó?</span> </div> </a> <ul id="toc-Fou_realment_francmaçó?-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llegat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Llegat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Llegat</span> </div> </a> <ul id="toc-Llegat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Referències</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Referències-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Referències</span> </button> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.1</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia_addicional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia_addicional"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Bibliografia addicional</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia_addicional-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Pius IX</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 91 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-91" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">91 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Pous_Pius_IX" title="Pous Pius IX - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Pous Pius IX" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Pius_IX." title="Pius IX. - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Pius IX." data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D9%8A%D9%88%D8%B3_%D8%A7%D9%84%D8%AA%D8%A7%D8%B3%D8%B9" title="بيوس التاسع - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="بيوس التاسع" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D9%8A%D9%88%D8%B3_%D8%A7%D9%84%D8%AA%D8%A7%D8%B3%D8%B9" title="بيوس التاسع - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="بيوس التاسع" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADo_IX" title="Pío IX - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Pío IX" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Piyu_IX" title="Piyu IX - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Piyu IX" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target"><span>Aymar aru</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/IX_Piy" title="IX Piy - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="IX Piy" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Pius_IX." title="Pius IX. - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Pius IX." data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%96%D0%B9_IX" title="Пій IX - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Пій IX" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B8%D0%B9_IX" title="Пий IX - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Пий IX" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Pi_IX" title="Pi IX - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Pi IX" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/G%C3%A1u-hu%C3%B2ng_Pius_9-si%C3%A9" title="Gáu-huòng Pius 9-sié - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Gáu-huòng Pius 9-sié" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Pius_IX." title="Pius IX. - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Pius IX." data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Pab_P%C3%AFws_IX" title="Pab Pïws IX - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Pab Pïws IX" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Pave_Pius_9." title="Pave Pius 9. - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Pave Pius 9." data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Pius_IX." title="Pius IX. - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Pius IX." data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Pius_IX" title="Pius IX - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Pius IX" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CE%AC%CF%80%CE%B1%CF%82_%CE%A0%CE%AF%CE%BF%CF%82_%CE%98%CE%84" title="Πάπας Πίος Θ΄ - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Πάπας Πίος Θ΄" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Pope_Pius_IX" title="Pope Pius IX - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Pope Pius IX" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Pio_la_9-a" title="Pio la 9-a - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Pio la 9-a" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADo_IX" title="Pío IX - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Pío IX" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Pius_IX" title="Pius IX - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Pius IX" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Pio_IX.a" title="Pio IX.a - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Pio IX.a" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%DB%8C%D9%88%D8%B3_%D9%86%D9%87%D9%85" title="پیوس نهم - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="پیوس نهم" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Pius_IX" title="Pius IX - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Pius IX" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Pie_IX" title="Pie IX - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Pie IX" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Pape_Piu_IX" title="Pape Piu IX - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Pape Piu IX" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Pius_IX" title="Pius IX - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Pius IX" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1pa_Pius_IX" title="Pápa Pius IX - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Pápa Pius IX" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/P%C3%A0pa_Pius_IX" title="Pàpa Pius IX - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Pàpa Pius IX" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADo_IX,_papa" title="Pío IX, papa - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Pío IX, papa" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Kau-f%C3%B2ng_Pius_9-s%E1%B9%B3" title="Kau-fòng Pius 9-sṳ - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Kau-fòng Pius 9-sṳ" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A4%D7%99%D7%95%D7%A1_%D7%94%D7%AA%D7%A9%D7%99%D7%A2%D7%99" title="פיוס התשיעי - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="פיוס התשיעי" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Pio_IX." title="Pio IX. - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Pio IX." data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/Pius_IX." title="Pius IX. - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Pius IX." data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target"><span>Hornjoserbsce</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/IX._Piusz_p%C3%A1pa" title="IX. Piusz pápa - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="IX. Piusz pápa" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8A%D5%AB%D5%B8%D5%BD_IX" title="Պիոս IX - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Պիոս IX" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Paus_Pius_IX" title="Paus Pius IX - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Paus Pius IX" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Papa_Pio_IX" title="Papa Pio IX - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Papa Pio IX" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Papo_Pius_la_9ma" title="Papo Pius la 9ma - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Papo Pius la 9ma" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADus_9." title="Píus 9. - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Píus 9." data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Papa_Pio_IX" title="Papa Pio IX - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Papa Pio IX" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%94%E3%82%A6%E3%82%B99%E4%B8%96_(%E3%83%AD%E3%83%BC%E3%83%9E%E6%95%99%E7%9A%87)" title="ピウス9世 (ローマ教皇) - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ピウス9世 (ローマ教皇)" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Paus_Pius_IX" title="Paus Pius IX - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Paus Pius IX" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9E%E1%83%98%E1%83%A3%E1%83%A1_IX" title="პიუს IX - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="პიუს IX" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B5%90%ED%99%A9_%EB%B9%84%EC%98%A4_9%EC%84%B8" title="교황 비오 9세 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="교황 비오 9세" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Pius_IX" title="Pius IX - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Pius IX" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Papa_Piu_IX" title="Papa Piu IX - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Papa Piu IX" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Pijus_IX" title="Pijus IX - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Pijus IX" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Pijs_IX" title="Pijs IX - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Pijs IX" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Pio_IX" title="Pio IX - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Pio IX" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D0%9F%D0%B8%D1%98_IX" title="Папа Пиј IX - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Папа Пиј IX" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%92%E0%B5%BB%E0%B4%AA%E0%B4%A4%E0%B4%BE%E0%B4%82_%E0%B4%AA%E0%B5%80%E0%B4%AF%E0%B5%82%E0%B4%B8%E0%B5%8D_%E0%B4%AE%E0%B4%BE%E0%B5%BC%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%AA%E0%B4%BE%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%AA" title="ഒൻപതാം പീയൂസ് മാർപ്പാപ്പ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ഒൻപതാം പീയൂസ് മാർപ്പാപ്പ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8B%E0%A4%AA_%E0%A4%AA%E0%A4%BE%E0%A4%AF%E0%A4%B8_%E0%A4%A8%E0%A4%B5%E0%A4%B5%E0%A4%BE" title="पोप पायस नववा - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="पोप पायस नववा" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Paus_Pius_IX" title="Paus Pius IX - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Paus Pius IX" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Paus_Pius_IX" title="Paus Pius IX - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Paus Pius IX" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Pave_Pius_IX" title="Pave Pius IX - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Pave Pius IX" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Pius_IX" title="Pius IX - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Pius IX" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Piu_IX" title="Piu IX - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Piu IX" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam mw-list-item"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/Papa_Piu_IX" title="Papa Piu IX - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Papa Piu IX" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target"><span>Kapampangan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Pie_IX" title="Pie IX - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Pie IX" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target"><span>Picard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Pius_IX" title="Pius IX - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Pius IX" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Pio_IX" title="Pio IX - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Pio IX" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Papa_Pio_IX" title="Papa Pio IX - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Papa Pio IX" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Piyu_IX" title="Piyu IX - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Piyu IX" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Papa_Pius_al_IX-lea" title="Papa Pius al IX-lea - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Papa Pius al IX-lea" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B8%D0%B9_IX" title="Пий IX - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Пий IX" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Piu_IX" title="Piu IX - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Piu IX" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Pape_Pius_IX" title="Pape Pius IX - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Pape Pius IX" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Pio_IX" title="Pio IX - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Pio IX" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Pope_Pius_IX" title="Pope Pius IX - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Pope Pius IX" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Pius_IX." title="Pius IX. - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Pius IX." data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Pape%C5%BE_Pij_IX." title="Papež Pij IX. - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Papež Pij IX." data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Piu_IX" title="Piu IX - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Piu IX" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D0%9F%D0%B8%D1%98%D0%B5_IX" title="Папа Пије IX - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Папа Пије IX" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Pius_IX" title="Pius IX - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Pius IX" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Papa_Pius_IX" title="Papa Pius IX - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Papa Pius IX" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%92%E0%AE%A9%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AE%A4%E0%AE%BE%E0%AE%AE%E0%AF%8D_%E0%AE%AA%E0%AE%AF%E0%AE%B8%E0%AF%8D_(%E0%AE%A4%E0%AE%BF%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%A4%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AE%A8%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AF%88)" title="ஒன்பதாம் பயஸ் (திருத்தந்தை) - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="ஒன்பதாம் பயஸ் (திருத்தந்தை)" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%A1%E0%B9%80%E0%B8%94%E0%B9%87%E0%B8%88%E0%B8%9E%E0%B8%A3%E0%B8%B0%E0%B8%AA%E0%B8%B1%E0%B8%99%E0%B8%95%E0%B8%B0%E0%B8%9B%E0%B8%B2%E0%B8%9B%E0%B8%B2%E0%B8%9B%E0%B8%B4%E0%B8%AD%E0%B8%B8%E0%B8%AA%E0%B8%97%E0%B8%B5%E0%B9%88_9" title="สมเด็จพระสันตะปาปาปิอุสที่ 9 - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สมเด็จพระสันตะปาปาปิอุสที่ 9" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Papa_Pio_IX" title="Papa Pio IX - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Papa Pio IX" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/IX._Pius" title="IX. Pius - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="IX. Pius" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%96%D0%B9_IX" title="Пій IX - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Пій IX" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%DB%8C%D9%88%D8%B3_%D9%86%DB%81%D9%85" title="پیوس نہم - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="پیوس نہم" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Papa_Pio_IX" title="Papa Pio IX - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Papa Pio IX" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Gi%C3%A1o_ho%C3%A0ng_Pi%C3%B4_IX" title="Giáo hoàng Piô IX - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Giáo hoàng Piô IX" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Papa_P%C3%ADo_IX" title="Papa Pío IX - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Papa Pío IX" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%BA%87%E6%8A%A4%E4%B9%9D%E4%B8%96" title="庇护九世 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="庇护九世" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/P%C3%B3p%C3%B9_Pius_9k" title="Pópù Pius 9k - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Pópù Pius 9k" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%BA%87%E8%AD%B7%E4%B9%9D%E4%B8%96" title="庇護九世 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="庇護九世" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/K%C3%A0u-h%C3%B4ng_Pius_9-s%C3%A8" title="Kàu-hông Pius 9-sè - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Kàu-hông Pius 9-sè" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E7%A2%A7%E5%B2%B3%E4%B9%9D%E4%B8%96" title="碧岳九世 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="碧岳九世" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q43720#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Pius_IX" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Pius_IX" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Pius_IX"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Pius_IX"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Pius_IX" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Pius_IX" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&oldid=34172318" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Pius_IX&id=34172318&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FPius_IX"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FPius_IX"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Pius+IX"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Pius_IX&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Pius_IX" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Pius_IX" hreflang="ca"><span>Viquidites</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q43720" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33733479">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titleclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_titlestyle_pharaon{color:#202122;background-color:#f1f1de}.mw-parser-output .infobox_aboveclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_headerclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2;border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;color:#202122;background-color:#d6d6c2;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;color:#202122;background-color:#d6d6c2;line-height:1.2em}.mw-parser-output .infobox-label{color:#202122;background-color:#eeeeee;padding-right:1.2em;text-align:start}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}.mw-parser-output .infobox_center_BG{text-align:center;color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_coa{padding-top:0.3em;text-align:center}.mw-parser-output .infobox .extiw{color:#3C7790}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33733479"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titleclass" style="font-weight:bold"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Simpleicons_Interface_user-outline.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula persona"><img alt="Plantilla:Infotaula persona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/20px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/30px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/40px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 2x" data-file-width="485" data-file-height="485" /></a></span></span><span class="fn">Pius IX</span></caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pius_IX,_by_Adolphe_Braun,_1875.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg/238px-Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg" decoding="async" width="238" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg/357px-Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg/476px-Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg 2x" data-file-width="3172" data-file-height="4000" /></a></span><br /> (1875) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Nom original</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">(la) <span lang="la">Pius PP. IX</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P1559" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Biografia</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Naixement</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">(it) <span lang="it">Giovanni Maria Battista Pietro Pellegrino Isidoro Mastai-Ferretti</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P1477" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><br />13 maig 1792 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P569" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><br /><a href="/wiki/Senigallia" title="Senigallia">Senigallia (Estats Pontificis)</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P19" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">7 febrer 1878 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P570" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> (85 anys)<br /><a href="/wiki/Palau_Vatic%C3%A0" title="Palau Vaticà">Palau Vaticà (Regne d'Itàlia)</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P20" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Causa de mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Infart_de_miocardi" title="Infart de miocardi">infart de miocardi</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P509" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Sepultura</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q56604524" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q56604524">Tomb of Pius IX</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q56604524?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span>, <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_San_Lorenzo_fuori_le_mura" title="Basílica de San Lorenzo fuori le mura">Basílica de San Lorenzo fuori le mura</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P119" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/22px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png" decoding="async" width="22" height="30" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/33px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/44px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png 2x" data-file-width="673" data-file-height="918" /></a></span> 255è <a href="/wiki/Papa" title="Papa">Papa</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 16 juny 1846 – 7 febrer 1878 <br />← <a href="/wiki/Gregori_XVI" title="Gregori XVI">Gregori XVI</a> – <a href="/wiki/Lle%C3%B3_XIII" title="Lleó XIII">Lleó XIII</a> → </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:External_Ornaments_of_a_Cardinal_(not_a_bishop).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/External_Ornaments_of_a_Cardinal_%28not_a_bishop%29.svg/25px-External_Ornaments_of_a_Cardinal_%28not_a_bishop%29.svg.png" decoding="async" width="25" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/External_Ornaments_of_a_Cardinal_%28not_a_bishop%29.svg/38px-External_Ornaments_of_a_Cardinal_%28not_a_bishop%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/External_Ornaments_of_a_Cardinal_%28not_a_bishop%29.svg/50px-External_Ornaments_of_a_Cardinal_%28not_a_bishop%29.svg.png 2x" data-file-width="561" data-file-height="492" /></a></span> <a href="/wiki/Cardenal_prevere" class="mw-redirect" title="Cardenal prevere">Cardenal prevere</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q925356" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q925356">Santi Marcellino e Pietro</a></th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 14 desembre 1840 – 7 febrer 1878 <br />← <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2518230" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2518230">Giacomo Giustiniani</a> – <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1338535" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1338535">Gaetano Baluffi</a> → </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q115378240" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q115378240">Bisbe d'Imola</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 17 desembre 1832 – 21 setembre 1846 <br />← <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2518230" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2518230">Giacomo Giustiniani</a> – <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1338535" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1338535">Gaetano Baluffi</a> → <br /><div style="float: left;font-size:smaller;">Diòcesi: <a href="/wiki/Bisbat_d%27Imola" title="Bisbat d'Imola">bisbat d'Imola</a></div> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q105564930" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q105564930">Arquebisbe de Spoleto</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 3 juny 1827 – <br />← <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q64734935" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q64734935">Mario Ancaiani</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q64734935?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> – <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q456541" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q456541">Ignazio Giovanni Cadolini</a> → <br /><div style="float: left;font-size:smaller;">Diòcesi: <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q105564770" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q105564770">arquebisbat de Spoleto</a></div> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P39" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Dades personals</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Religió</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">Església Catòlica</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P140" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Formació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pontif%C3%ADcia_Universitat_Gregoriana" title="Pontifícia Universitat Gregoriana">Pontifícia Universitat Gregoriana</a> <small> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P69" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Activitat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left"><span style="white-space:nowrap;">Lloc de treball </span></th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> <br /><a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P937" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Ocupació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q250867" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q250867">sacerdot catòlic</a><small> (1819–)</small>, <a href="/wiki/Diplom%C3%A0tic" title="Diplomàtic">diplomàtic</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P106" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Orde religiós</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Fam%C3%ADlia_franciscana" title="Família franciscana">Franciscans</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P611" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Consagració</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pius_VIII" title="Pius VIII">Pius VIII</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P1598" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Enaltiment</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><ul><li>2000 - <a href="/wiki/Beat" title="Beat">beat</a>, nomenat per <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P411" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></li></ul></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Festivitat</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/7_de_febrer" title="7 de febrer">7 de febrer</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P841" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Participà en</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><td class="infobox-label"><small>8 desembre 1869</small></td><td><a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_I" title="Concili Vaticà I">Concili Vaticà I</a> </td></tr><tr><td class="infobox-label"><small>1846</small></td><td><a href="/wiki/Conclave_de_1846" title="Conclave de 1846">conclave de 1846</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P1344" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td> </tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Altres</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Títol</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Comte" title="Comte">Comte</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P97" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Família</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3851543" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3851543">Mastai family</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q3851543?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P53" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Cònjuge</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">cap valor <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P26" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Pares</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q116474118" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q116474118">Conte Girolamo Mastai Ferretti</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P22" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span>  i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q116474124" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q116474124">Caterina Solazzi</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P25" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox_coa"><b> Signatura </b><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pius_PP._IX.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Pius_PP._IX.svg/201px-Pius_PP._IX.svg.png" decoding="async" width="201" height="100" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Pius_PP._IX.svg/301px-Pius_PP._IX.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Pius_PP._IX.svg/402px-Pius_PP._IX.svg.png 2x" data-file-width="1554" data-file-height="775" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P109" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox_coa"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pio_Nono.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Pio_Nono.svg/100px-Pio_Nono.svg.png" decoding="async" width="100" height="116" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Pio_Nono.svg/150px-Pio_Nono.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Pio_Nono.svg/200px-Pio_Nono.svg.png 2x" data-file-width="1264" data-file-height="1469" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#P94" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="center"></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /> <span typeof="mw:File"><a href="https://musicbrainz.org/artist/edaa6e47-ca7c-4287-89a3-1fd2ebd95ce6" title="Musicbrainz: edaa6e47-ca7c-4287-89a3-1fd2ebd95ce6" rel="nofollow"><img alt="Musicbrainz: edaa6e47-ca7c-4287-89a3-1fd2ebd95ce6" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/19px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png" decoding="async" width="19" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/29px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/39px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 2x" data-file-width="127" data-file-height="144" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.findagrave.com/memorial/8806690" title="Find a Grave: 8806690" rel="nofollow"><img alt="Find a Grave: 8806690" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/22px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png" decoding="async" width="22" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/33px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/44px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png 2x" data-file-width="140" data-file-height="140" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q43720?uselang=ca#identifiers" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr></tbody></table> <p><b>Pius IX</b> (nascut <b>Giovanni Maria Mastai Ferretti</b>; <sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>a<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el <a href="/wiki/Papa" title="Papa">cap</a> de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església catòlica">Església catòlica</a> del 1846 al 1878, el <a href="/wiki/Llista_de_papes_per_durada" class="mw-redirect" title="Llista de papes per durada">regnat papal més longeu</a>. Després de començar com a liberal, va invertir posicions i va condemnar fermament el <a href="/wiki/Liberalisme" title="Liberalisme">liberalisme</a>. Va ser notable per convocar el <a href="/wiki/Primer_Concili_Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Primer Concili Vaticà">Primer Concili Vaticà</a> el 1868 i per perdre definitivament el control papal dels <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a> el 1870 contra el <a href="/wiki/Regne_d%27It%C3%A0lia_(1861%E2%80%931946)" class="mw-redirect" title="Regne d'Itàlia (1861–1946)">Regne d'Itàlia</a>. Es va negar a abandonar la Ciutat del Vaticà, declarant-se "<a href="/wiki/Presoner_al_Vatic%C3%A0" title="Presoner al Vaticà">presoner al Vaticà</a>". La seva diplomàcia barreja molts fracassos amb alguns èxits com <a href="/wiki/%C3%80ustria-Hongria" class="mw-redirect" title="Àustria-Hongria">Àustria-Hongria</a>, Portugal, Espanya, Canadà, <a href="/wiki/Gran_Ducat_de_la_Toscana" class="mw-redirect" title="Gran Ducat de la Toscana">Toscana</a>, Equador, Veneçuela, Hondures, El Salvador i Haití. </p><p>A la seva encíclica <i><a href="/w/index.php?title=Ubi_primum_(Pius_IX,_1849)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ubi primum (Pius IX, 1849) (encara no existeix)">Ubi primum</a></i> va destacar el paper de Maria en la <a href="/wiki/Salvaci%C3%B3_en_el_cristianisme" title="Salvació en el cristianisme">salvació</a><sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1854, va promulgar el <a href="/wiki/Dogma" title="Dogma">dogma</a> de la <a href="/wiki/Immaculada_Concepci%C3%B3" title="Immaculada Concepció">Immaculada Concepció</a>, articulant una llarga creença catòlica que Maria, la Mare de Déu, va ser concebuda sense pecat original. El seu <i><a href="/wiki/Syllabus_Errorum" title="Syllabus Errorum">Syllabus Errorum</a></i> de 1864 va ser una forta condemna contra el <a href="/wiki/Liberalisme" title="Liberalisme">liberalisme</a>, el <a href="/wiki/Modernisme" title="Modernisme">modernisme</a>, el <a href="/wiki/Relativisme_moral" class="mw-redirect" title="Relativisme moral">relativisme moral</a>, la <a href="/wiki/Secularitzaci%C3%B3" title="Secularització">secularització</a> i la <a href="/wiki/Separaci%C3%B3_entre_l%27Esgl%C3%A9sia_i_l%27Estat" title="Separació entre l'Església i l'Estat">separació entre l'Església i l'Estat</a>. Pius va reafirmar definitivament l'ensenyament catòlic a favor de l'establiment de la fe catòlica com a religió estatal, quan fos possible. La seva crida al suport financer va resultar en la reactivació amb èxit de les donacions conegudes com l'<a href="/w/index.php?title=%C3%92bol_de_Sant_Pere&action=edit&redlink=1" class="new" title="Òbol de Sant Pere (encara no existeix)">òbol de Sant Pere</a>. Va centralitzar el poder a l'església de la <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a> i de la <a href="/wiki/C%C3%BAria_Romana" class="mw-redirect" title="Cúria Romana">Cúria Romana</a>, alhora que va definir clarament l'autoritat doctrinal del Papa. El seu principal llegat és el <a href="/wiki/Dogma_de_la_infal%C2%B7libilitat_papal" class="mw-redirect" title="Dogma de la infal·libilitat papal">dogma de la infal·libilitat papal</a>. El <a href="/wiki/Papa_Joan_Pau_II" class="mw-redirect" title="Papa Joan Pau II">papa Joan Pau II</a> el va proclamar <a href="/wiki/Venerable" title="Venerable">venerable</a> el 6 de juliol de 1985 i el va <a href="/wiki/Beat" title="Beat">beatificar</a> el 3 de setembre de 2000. Pius IX va rebre el <a href="/wiki/Santoral" title="Santoral">dia festiu litúrgic</a> del 7 de febrer, data de la seva mort. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Primers_anys_i_ministeri">Primers anys i ministeri</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Primers anys i ministeri"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Giovanni Maria Mastai Ferretti va néixer el 13 de maig de 1792 a <a href="/wiki/Senigallia" title="Senigallia">Senigallia</a>. Va ser el novè fill nascut de la família noble de Girolamo dai Conti Ferretti i va ser batejat el mateix dia del seu naixement amb el nom de Giovanni Maria Battista Pietro Pellegrino Isidoro. Es va formar al col·legi <a href="/wiki/Escolapi" class="mw-redirect" title="Escolapi">escolapi</a> de <a href="/wiki/Volterra" title="Volterra">Volterra</a> i a Roma. Quan era jove, a la <a href="/w/index.php?title=Guardia_Nobile&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guardia Nobile (encara no existeix)">Guardia Nobile</a>, el jove comte Mastai es va comprometre a casar-se amb una irlandesa, la senyoreta Foster (la filla del <a href="/w/index.php?title=William_Foster_(bisbe)&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Foster (bisbe) (encara no existeix)">bisbe de Kilmore</a>), i es van fer gestions perquè el casament tingués lloc a l'església de San Luigi Dei Francesi. Els pares de Mastai es van oposar al matrimoni i, en el cas, no va comparèixer a l'església el dia assenyalat.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pius_ix_first_mass.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Pius_ix_first_mass.jpg/170px-Pius_ix_first_mass.jpg" decoding="async" width="170" height="262" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Pius_ix_first_mass.jpg/255px-Pius_ix_first_mass.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Pius_ix_first_mass.jpg/340px-Pius_ix_first_mass.jpg 2x" data-file-width="613" data-file-height="943" /></a><figcaption> Il·lustració que mostra Mastai-Ferretti en la seva primera Santa Missa el 1819</figcaption></figure> <p>El 1814, com a estudiant de teologia a la seva ciutat natal de Sinigaglia, va conèixer el <a href="/wiki/Papa_Pius_VII" class="mw-redirect" title="Papa Pius VII">papa Pius VII</a>, que havia tornat de la captivitat francesa. El 1815, va ingressar a la Guàrdia Noble Papal, però aviat va ser acomiadat després d'un <a href="/wiki/Atac_epil%C3%A8ptic" title="Atac epilèptic">atac epilèptic</a>.<sup id="cite_ref-van_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-van-4"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es va llançar als peus de Pius VII, que el va elevar i va donar suport als seus continus estudis teològics. </p><p>El papa originalment va insistir que un altre sacerdot hauria d’ajudar Mastai durant la Santa Missa, una estipulació que va ser anul·lada després, després que els atacs de confiscació fossin menys freqüents.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–19398_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–19398-5"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Mastai va ser <a href="/wiki/Orde_sacerdotal" title="Orde sacerdotal">ordenat</a> <a href="/wiki/Prevere" title="Prevere">sacerdot</a> el 10 d'abril de 1819. Inicialment va treballar com a rector de l'Institut Tata Giovanni de Roma. </p><p>Poc abans de la seva mort, Pius VII, després del desig del líder xilè <a href="/wiki/Bernardo_O%27Higgins" title="Bernardo O'Higgins">Bernardo O'Higgins</a> de fer que el Papa reorganitzés l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica_a_Xile&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església catòlica a Xile (encara no existeix)">església catòlica de la nova república</a>, el va nomenar <a href="/w/index.php?title=Auditor_(eclesi%C3%A0stic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Auditor (eclesiàstic) (encara no existeix)">auditor</a> per ajudar el <a href="/wiki/Nunci_apost%C3%B2lic" title="Nunci apostòlic">nunci apostòlic</a>, monsenyor Giovanni Muzi, en la primera missió post-revolucionària Sud Amèrica.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La missió tenia l'objectiu de traçar el paper de l'Església catòlica a Xile i la seva relació amb l'Estat, però quan finalment va arribar a <a href="/wiki/Santiago_de_Xile" title="Santiago de Xile">Santiago de Xile</a> el març de 1824, O'Higgins havia estat derrocat i substituït pel <a href="/wiki/Ram%C3%B3n_Freire_y_Serrano" title="Ramón Freire y Serrano">General Freire</a>, que estava menys disposat a l’Església i que ja havia pres mesures hostils com la confiscació de béns de l’Església. Havent acabat en fracàs, la missió va tornar a Europa.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, Mastai havia estat el primer futur papa a haver estat a Amèrica. Al seu retorn a Roma, el successor de Pius VII, el <a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_XII" class="mw-redirect" title="Papa Lleó XII">papa Lleó XII</a> el va nomenar cap de l'hospital de San Michele de Roma (1825-1827) i <a href="/wiki/Canonge" title="Canonge">canonge</a> de Santa Maria a Via Lata. </p><p>El papa Lleó XII va nomenar Mastai Ferretti, de 35 anys, <a href="/wiki/Arquebisbat_de_Spoleto" class="mw-redirect" title="Arquebisbat de Spoleto">arquebisbe de Spoleto</a> el 1827.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–19398_5-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–19398-5"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1831, la revolució avortada que havia començat a Parma i Mòdena es va estendre a Spoleto; l'arquebisbe va obtenir un indult general després de ser suprimit, guanyant-li la reputació de ser liberal. Durant un terratrèmol, es va fer una reputació com un organitzador eficient de socors i una gran caritat. L'any següent va ser traslladat a la més prestigiosa <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_d%27Imola" class="mw-redirect" title="Diòcesi d'Imola">diòcesi d'Imola</a>, el 1839 fou nomenat <a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">cardenal</a> <i><a href="/w/index.php?title=In_pectore&action=edit&redlink=1" class="new" title="In pectore (encara no existeix)">in pectore</a></i> i el 1840 fou anunciat públicament com a <a href="/wiki/Cardenal_prevere" class="mw-redirect" title="Cardenal prevere">cardenal prevere</a> de <a href="/w/index.php?title=Santi_Marcellino_e_Pietro_al_Laterano&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santi Marcellino e Pietro al Laterano (encara no existeix)">Santi Marcellino e Pietro</a>. Igual que a Spoleto, les seves prioritats episcopals eren la formació de sacerdots mitjançant una educació i organitzacions benèfiques millorades. Es va fer conegut per visitar presos a la presó i per programes per a nens del carrer.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193910_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193910-8"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El cardenal Mastai Ferretti va ser considerat <a href="/wiki/Liberalisme" title="Liberalisme">liberal</a> durant el seu episcopat a Spoleto i Imola perquè donava suport als canvis administratius als <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a> i simpatitzava amb el <a href="/wiki/Risorgimento" class="mw-redirect" title="Risorgimento">moviment nacionalista</a> a Itàlia. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Papat">Papat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Papat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El cardenal Mastai Ferretti va entrar al papat el 1846, enmig de les expectatives generalitzades que seria un defensor de la reforma i la modernització als Estats Pontificis, que governava directament, i a tota l’Església catòlica. Els admiradors volien que liderés la batalla per la independència italiana. El seu darrer gir cap al profund conservadorisme va sorprendre i consternar els seus partidaris originals, tot sorprenent i delectant la vella guàrdia conservadora.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Elecció"><span id="Elecci.C3.B3"></span>Elecció</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Elecció"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Conclave_de_1846" title="Conclave de 1846">Conclave de 1846</a></div> <p>El <a href="/wiki/Conclave" title="Conclave">conclave</a> de 1846, després de la mort del <a href="/wiki/Papa_Gregori_XVI" class="mw-redirect" title="Papa Gregori XVI">papa Gregori XVI</a> (1831–46), va tenir lloc en un clima polític inquiet a Itàlia. El conclave estava impregnat d'una divisió fraccionària entre dreta i esquerra. Els conservadors de la dreta van afavorir les postures dures i l'<a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">absolutisme papal</a> del pontificat anterior, mentre que els liberals van recolzar reformes moderades.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEO'Carroll2010126_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEO'Carroll2010126-10"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els conservadors van donar suport a <a href="/w/index.php?title=Luigi_Lambruschini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Luigi Lambruschini (encara no existeix)">Luigi Lambruschini</a>, el <a href="/wiki/Cardenal_secretari_d%27Estat" class="mw-redirect" title="Cardenal secretari d'Estat">cardenal secretari d'Estat</a> del difunt papa. Els liberals van donar suport a dos candidats: <a href="/w/index.php?title=Pasquale_Tommaso_Gizzi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pasquale Tommaso Gizzi (encara no existeix)">Pasquale Tommaso Gizzi</a> i l'aleshores Mastai Ferretti, de 54 anys.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997222_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEDuffy1997222-11"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Giovanni_Orsi,_Portrait_of_Pope_Pius_IX_(1847).png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Giovanni_Orsi%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281847%29.png/220px-Giovanni_Orsi%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281847%29.png" decoding="async" width="220" height="318" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Giovanni_Orsi%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281847%29.png/330px-Giovanni_Orsi%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281847%29.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Giovanni_Orsi%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281847%29.png/440px-Giovanni_Orsi%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281847%29.png 2x" data-file-width="702" data-file-height="1014" /></a><figcaption>Pintura del papa Pius IX, poc després de la seva elecció al papat el 1846</figcaption></figure> <p>Durant la primera votació, Mastai Ferretti va rebre 15 vots, la resta per Lambruschini i Gizzi. Lambruschini va rebre la majoria dels vots en les primeres votacions, però no va aconseguir la majoria de dos terços requerida. Gizzi va ser afavorit pel govern francès, però no va aconseguir més suport dels cardenals, i el conclave va acabar sent una disputa entre Lambruschini i Mastai Ferretti.<sup id="cite_ref-Pirie_–_Pius_09_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-Pirie_–_Pius_09-12"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Mentrestant, el cardenal Tommaso Bernetti hauria rebut informació que el cardenal <a href="/w/index.php?title=Karl_Kajetan_von_Gaisruck&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karl Kajetan von Gaisruck (encara no existeix)">Karl Kajetan von Gaisruck</a>, l'<a href="/wiki/Arquebisbat_de_Mil%C3%A0" title="Arquebisbat de Milà">arquebisbe austríac de Milà</a>, es dirigia al conclave per <a href="/wiki/Jus_exclusivae" class="mw-redirect" title="Jus exclusivae">veto</a> l'elecció de Mastai Ferretti. El govern de l'<a href="/wiki/Imperi_austr%C3%ADac" class="mw-redirect" title="Imperi austríac">Imperi austríac</a> representat pel <a href="/wiki/Klemens_Wenzel_Lothar_von_Metternich" class="mw-redirect" title="Klemens Wenzel Lothar von Metternich">príncep Metternich</a> en els seus afers exteriors es va oposar fins i tot a la possible elecció de Mastai Ferretti.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBurkle-Young200034_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBurkle-Young200034-13"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons l'historiador Valèrie Pirie, Bernetti es va adonar que si Lambruschini havia de ser detingut i Mastai Ferretti havia de ser elegit, havia de convèncer els cardenals en poques hores o acceptar l'elecció de Lambruschini. Bernetti va convèncer la majoria dels electors perquè canviessin el seu suport a Mastai Ferretti.<sup id="cite_ref-Pirie_–_Pius_09_12-1" class="reference"><a href="#cite_note-Pirie_–_Pius_09-12"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Davant d'un punt mort i persuadit per Bernetti per impedir l'elecció de Lambruschini, liberals i moderats van decidir votar per Mastai Ferretti en una mesura que contradeia l'estat d'ànim general a tota Europa. El segon dia del conclave, el 16 de juny de 1846, durant una votació nocturna, Mastai Ferretti va ser elegit papa. "Era un candidat glamurós, ardent, emocionat, amb un do per a l'amistat i un historial de generositat fins i tot cap als anticlericals i <a href="/wiki/Carbonaris" title="Carbonaris">Carbonari</a>. Era un patriota, conegut per ser crític amb Gregori XVI."<sup id="cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997222_11-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEDuffy1997222-11"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com que era de nit, no es va donar cap anunci formal, només el senyal de <a href="/wiki/Fumata_blanca" class="mw-redirect" title="Fumata blanca">fum blanc</a>. </p><p>L'endemà al matí, el <a href="/wiki/Cardenal_protodiaca" title="Cardenal protodiaca">cardenal protodiaca</a>, <a href="/w/index.php?title=Tommaso_Riario_Sforza&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tommaso Riario Sforza (encara no existeix)">Tommaso Riario Sforza</a>, va anunciar l'elecció de Mastai-Ferretti davant una multitud de fidels catòlics. Quan Mastai Ferretti va aparèixer al balcó, l'estat d'ànim es va alegrar. Mastai Ferretti va triar el nom de Pius IX en honor del papa Pius VII (1800–23), que havia animat la seva vocació al sacerdoci malgrat la seva epilepsia infantil. Tanmateix, Mastai Ferretti, ara papa Pius IX, tenia poca experiència diplomàtica i cap experiència curial, fet que va causar certa controvèrsia. Pius IX va ser <a href="/wiki/Coronaci%C3%B3_papal" title="Coronació papal">coronat</a> el 21 de juny de 1846. </p><p>L'elecció del liberal Pius IX va crear molt entusiasme a Europa i a altres llocs. "Durant els propers vint mesos després de les eleccions, Pius IX va ser l'home més popular de la península Itàlica, on sovint es va sentir l'exclamació" Llarga vida a Pius IX! ".<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els protestants anglesos el van celebrar com un "amic de la llum". "i un reformador d'Europa cap a la llibertat i el progrés.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEPougeois1877a215_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEPougeois1877a215-15"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va ser elegit sense influències polítiques des de fora i en els millors anys de la seva vida. Va ser pietós, progressista, intel·lectual, decent, amable i obert a tothom.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193923_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193923-16"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_govern_de_l'Església"><span id="El_govern_de_l.27Esgl.C3.A9sia"></span>El govern de l'Església</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: El govern de l'Església"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius IX tenia fama de ser un home culte: en ser triat va proclamar una amnistia per als presos amb delictes polítics i va instituir La Consulta, una càmera deliberativa de representació popular (però triada no per sufragi universal, sinó censatari) que va propiciar una major participació ciutadana en el govern dels Estats pontificis. També va abolir l'antic gueto jueu de Roma. Per als seus propòsits liberalitzadors va haver de pugnar àrduament amb la pròpia cúria romana, fins al punt que en dos anys va tenir no menys de set secretaris d'Estat. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Centralització"><span id="Centralitzaci.C3.B3"></span>Centralització</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Centralització"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pio_IX_e_Francesco_II_di_Borbone_ad_Anzio.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Pio_IX_e_Francesco_II_di_Borbone_ad_Anzio.jpg/220px-Pio_IX_e_Francesco_II_di_Borbone_ad_Anzio.jpg" decoding="async" width="220" height="218" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Pio_IX_e_Francesco_II_di_Borbone_ad_Anzio.jpg/330px-Pio_IX_e_Francesco_II_di_Borbone_ad_Anzio.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Pio_IX_e_Francesco_II_di_Borbone_ad_Anzio.jpg/440px-Pio_IX_e_Francesco_II_di_Borbone_ad_Anzio.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="793" /></a><figcaption>Pius IX i alguns cardenals el 1862</figcaption></figure> <p>El final dels <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a> enmig de la "<a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_italiana" class="mw-redirect" title="Península italiana">bota italiana</a>" al voltant de la zona central de <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> no va ser l'únic esdeveniment important del llarg pontificat de Pius. El seu lideratge de l'Església va contribuir a una centralització i consolidació del poder a Roma i al papat cada vegada més grans. Tot i que es debatien intensament sobre les seves opinions i polítiques, el seu estil de vida personal estava per sobre de qualsevol crítica; era considerat un model de simplicitat i pobresa en els seus assumptes quotidians.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988357_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988357-17"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Més que els seus predecessors, Pius va utilitzar el púlpit papal per dirigir-se als bisbes del món. El <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_I" title="Concili Vaticà I">Concili Vaticà I</a> (1869-1870), que va convocar per consolidar encara més l'autoritat papal, es va considerar una fita no només en el seu pontificat, sinó també en la història eclesiàstica mitjançant la definició del dogma de la <a href="/wiki/Infal%C2%B7libilitat_papal" class="mw-redirect" title="Infal·libilitat papal">infal·libilitat papal</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988363_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988363-18"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Disputa_amb_l'església_catòlica_grega_melkita"><span id="Disputa_amb_l.27esgl.C3.A9sia_cat.C3.B2lica_grega_melkita"></span>Disputa amb l'església catòlica grega melkita</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Disputa amb l'església catòlica grega melkita"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de la conclusió del <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_I" title="Concili Vaticà I">Concili Vaticà I</a>, es va enviar un emissari de la cúria romana per assegurar les signatures del patriarca <a href="/w/index.php?title=Gregori_II_Youssef&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gregori II Youssef (encara no existeix)">Gregori II Youssef</a> i de la resta de la delegació <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica_grega_melkita" class="mw-redirect" title="Església catòlica grega melkita">melkita</a> que havia votat <i>no placet</i> a la congregació general i havia abandonat Roma abans de l'adopció de la constitució dogmàtica <i><a href="/w/index.php?title=Pastor_aeternus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pastor aeternus (encara no existeix)">Pastor aeternus</a></i> sobre la <a href="/wiki/Infal%C2%B7libilitat_papal" class="mw-redirect" title="Infal·libilitat papal">infal·libilitat papal</a>. Gregori i els bisbes melkites s'hi van subscriure finalment, però van afegir la clàusula de qualificació utilitzada al <a href="/wiki/Concili_de_Flor%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Concili de Florència">Concili de Florència</a>: "excepte els drets i privilegis dels patriarques orientals".<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això va valer a Gregori l'enemistat de Pius IX; durant la seva propera visita al pontífex, abans d'abandonar Roma, quan Gregori estava agenollat, Pius va posar el genoll a l'espatlla del patriarca, només li va dir: <i>Testa dura!</i> (<i>Sou dur de cap!</i>).<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Malgrat aquest esdeveniment, Gregori i l'església catòlica grega melkita van romandre compromesos amb la seva unió amb la Santa Seu. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Drets_eclesiàstics"><span id="Drets_eclesi.C3.A0stics"></span>Drets eclesiàstics</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Drets eclesiàstics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cardinale_Giacomo_Antonelli.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Cardinale_Giacomo_Antonelli.jpg/220px-Cardinale_Giacomo_Antonelli.jpg" decoding="async" width="220" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Cardinale_Giacomo_Antonelli.jpg/330px-Cardinale_Giacomo_Antonelli.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Cardinale_Giacomo_Antonelli.jpg/440px-Cardinale_Giacomo_Antonelli.jpg 2x" data-file-width="670" data-file-height="975" /></a><figcaption>El cardenal <a href="/w/index.php?title=Giacomo_Antonelli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giacomo Antonelli (encara no existeix)">Giacomo Antonelli</a>, secretari d'Estat de Pius IX</figcaption></figure> <p>Les polítiques eclesiàstiques de Pius IX es van dominar amb una defensa dels drets de l'Església i el lliure exercici de la religió per als catòlics en països com <a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Rússia</a> i l'<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a>. També va lluitar contra el que va percebre com a filosofies anticatòliques a països com Itàlia, Alemanya i França. Molts dels súbdits del Papa volien ser italians. Els soldats que custodiaven el papa dels italians (entre 1849 i 1870) eren en gran part francesos i austríacs. El Papa va pensar a traslladar-se a Alemanya </p><p>Després de la derrota francesa a la <a href="/wiki/Guerra_francoprussiana" title="Guerra francoprussiana">guerra francoprussiana</a> de 1870–1871, els Estats Pontificis van perdre el seu protector <a href="/wiki/Napole%C3%B3_III" title="Napoleó III">Napoleó III</a> del <a href="/wiki/Segon_Imperi_Franc%C3%A8s" title="Segon Imperi Francès">Segon Imperi Francès</a> i van ser absorbits pel <a href="/wiki/Regne_d%27It%C3%A0lia_(1861%E2%80%931946)" class="mw-redirect" title="Regne d'Itàlia (1861–1946)">Regne d'Itàlia</a>. L'<a href="/wiki/Imperi_Alemany" title="Imperi Alemany">Imperi Alemany</a> va <a href="/wiki/Kulturkampf" title="Kulturkampf">perseguir</a> activament l'església sota els <a href="/wiki/Kaiser" class="mw-redirect" title="Kaiser">Kaisers</a> durant una dècada després de la guerra.<sup id="cite_ref-FOOTNOTECarroll2001479–494_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTECarroll2001479–494-22"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Jubileus">Jubileus</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Jubileus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius IX va celebrar diversos jubileus, inclòs el tricentenari del <a href="/wiki/Concili_de_Trento" title="Concili de Trento">Concili de Trento</a>. Pius va celebrar el 1.800è aniversari del martiri dels <a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">apòstols</a> <a href="/wiki/Sim%C3%B3_Pere" class="mw-redirect" title="Simó Pere">Pere</a> i <a href="/wiki/Pau_de_Tars" title="Pau de Tars">Pau</a> el 29 de juny de 1867 amb 512 bisbes, 20.000 sacerdots i 140.000 laics a Roma.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939294_23-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939294-23"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1871 es va organitzar una gran reunió per commemorar el 25è aniversari del seu papat. El govern italià el 1870 va prohibir moltes peregrinacions populars. Els fidels de <a href="/wiki/Bolonya" title="Bolonya">Bolonya</a> van organitzar una "peregrinació espiritual" nacional al papa i a les tombes dels apòstols el 1873.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939297_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939297-24"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1875, Pius va declarar un <a href="/w/index.php?title=Any_Sant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Any Sant (encara no existeix)">Any Sant</a> que es va celebrar a tot el món catòlic. En el 50è aniversari de la seva consagració episcopal, gent de totes les parts del món va venir a veure l'antic pontífex del 30 d'abril de 1877 al 15 de juny de 1877. Era una mica tímid, però va valorar la iniciativa a l'església i va crear diversos títols nous, recompenses i ordres d'elevar aquells que al seu parer mereixien mèrit.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939299_25-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939299-25"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Consistoris">Consistoris</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Consistoris"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius IX va crear 122 nous <a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">cardenals</a> - el límit de nombre de llavors del <a href="/wiki/Col%C2%B7legi_de_Cardenals" class="mw-redirect" title="Col·legi de Cardenals">Col·legi de Cardenals</a> era 70 - dels quals 64 eren vius a la seva mort. Entre les elevacions destacades del "<a href="/wiki/Capell_rom%C3%A0" title="Capell romà">capell</a> vermell" hi havia <a href="/wiki/Vincenzo_Pecci" class="mw-redirect" title="Vincenzo Pecci">Vincenzo Pecci</a>, el seu eventual successor <a href="/wiki/Lle%C3%B3_XIII" title="Lleó XIII">Lleó XIII</a>; <a href="/w/index.php?title=Nicholas_Wiseman&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicholas Wiseman (encara no existeix)">Nicholas Wiseman</a> de Westminster; <a href="/wiki/Henry_Edward_Manning" title="Henry Edward Manning">Henry Edward Manning</a> i <a href="/w/index.php?title=John_McCloskey&action=edit&redlink=1" class="new" title="John McCloskey (encara no existeix)">John McCloskey</a>, el primer estatunidenc que va ser elevat al Col·legi de Cardenals.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988364_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988364-26"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Canonitzacions_i_beatificacions">Canonitzacions i beatificacions</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Canonitzacions i beatificacions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El papa Pius IX va canonitzar 52 sants durant el seu pontificat. Va canonitzar sants notables com els <a href="/wiki/M%C3%A0rtirs_del_Jap%C3%B3" class="mw-redirect" title="Màrtirs del Japó">màrtirs del Japó</a> (8 de juny de 1862), <a href="/wiki/Josafat_Kuncewi%C4%8D" title="Josafat Kuncewič">Josafat Kuncewič</a> (29 de juny de 1867) i <a href="/w/index.php?title=Nicholas_Pieck&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicholas Pieck (encara no existeix)">Nicholas Pieck</a> (29 de juny de 1867). Pius IX beatificat més de 222 persones al llarg del seu papat, incloent la talla de <a href="/wiki/Beno%C3%AEt-Joseph_Labre" title="Benoît-Joseph Labre">Benoît-Joseph Labre</a>, <a href="/wiki/Pere_Claver" class="mw-redirect" title="Pere Claver">Pere Claver</a>, i els seus dos predecessors el <a href="/wiki/Papa_Eugeni_III" title="Papa Eugeni III">Eugeni III</a> i <a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_V" class="mw-redirect" title="Papa Urbà V">Urbà V</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Doctors_de_l'Església"><span id="Doctors_de_l.27Esgl.C3.A9sia"></span>Doctors de l'Església</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Doctors de l'Església"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius IX va nomenar tres nous <a href="/wiki/Doctor_de_l%27Esgl%C3%A9sia" title="Doctor de l'Església">Doctors de l'Església</a>: <a href="/wiki/Hilari_de_Poitiers" title="Hilari de Poitiers">Hilari de Poitiers</a> (1851), <a href="/wiki/Alfons_Maria_de_Liguori" title="Alfons Maria de Liguori">Alfons Maria de Liguori</a> (1871) i <a href="/wiki/Francesc_de_Sales" title="Francesc de Sales">Francesc de Sales</a> (19 de juliol de 1877). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Sobirania_dels_Estats_Pontificis">Sobirania dels Estats Pontificis</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Sobirania dels Estats Pontificis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius IX no només va ser papa, sinó fins al 1870, també l'últim <a href="/wiki/Sobirania" title="Sobirania">sobirà</a> governant dels <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a>. Com a governant secular de tant en tant se'l coneixia com a "rei".<sup id="cite_ref-FOOTNOTEAbout1859ch._1_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEAbout1859ch._1-27"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, no és clar si aquest va ser mai un títol acceptat per la <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a>. Ignaz von Döllinger, fervorós crític del seu dogma d'infal·libilitat, considerava el règim polític del papa als Estats Pontificis “savi, benintencionat, de caràcter suau, frugal i obert a les innovacions”.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193945_28-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193945-28"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, hi va haver controvèrsia. En el període anterior a les <a href="/wiki/Revolucions_de_1848" class="mw-redirect" title="Revolucions de 1848">revolucions de 1848</a>, Pius va ser un reformador molt ardent assessorat per pensadors tan innovadors com <a href="/w/index.php?title=Antonio_Rosmini-Serbati&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antonio Rosmini-Serbati (encara no existeix)">Antonio Rosmini-Serbati</a> (1797–1855), que va conciliar el nou pensament "lliure" relatiu als drets humans amb la tradició clàssica del <a href="/wiki/Dret_natural" title="Dret natural">dret natural</a> de l'ensenyament de l'església en matèria política i ordre econòmic (ensenyaments de <a href="/wiki/Just%C3%ADcia_social" title="Justícia social">justícia social</a>).<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, després de la revolució, les seves reformes polítiques i les seves millores constitucionals es van considerar minimalistes, romanent en gran part en el marc de les lleis de 1850 esmentades anteriorment.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193947_30-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193947-30"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reformes_als_Estats_Pontificis">Reformes als Estats Pontificis</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Reformes als Estats Pontificis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti">.mw-parser-output .tmulti .multiimageinner{display:flex;flex-direction:column}.mw-parser-output .tmulti .trow{display:flex;flex-direction:row;clear:left;flex-wrap:wrap;width:100%;box-sizing:border-box}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{margin:1px;float:left}.mw-parser-output .tmulti .theader{clear:both;font-weight:bold;text-align:center;align-self:center;background-color:transparent;width:100%}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:left;background-color:transparent}.mw-parser-output .tmulti .text-align-left{text-align:left}.mw-parser-output .tmulti .text-align-right{text-align:right}.mw-parser-output .tmulti .text-align-center{text-align:center}@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .tmulti .thumbinner{width:100%!important;box-sizing:border-box;max-width:none!important;align-items:center}.mw-parser-output .tmulti .trow{justify-content:center}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{float:none!important;max-width:100%!important;box-sizing:border-box;text-align:center}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:center}}</style><div class="thumb tmulti tright"><div class="thumbinner multiimageinner" style="width:392px;max-width:392px"><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:176px;max-width:176px"><div class="thumbimage" style=";height:129px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:St_peter_square_and_basilica_art.jpg" title="Fitxer:St peter square and basilica art.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/St_peter_square_and_basilica_art.jpg/174px-St_peter_square_and_basilica_art.jpg" decoding="async" width="174" height="129" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/St_peter_square_and_basilica_art.jpg/261px-St_peter_square_and_basilica_art.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/St_peter_square_and_basilica_art.jpg/348px-St_peter_square_and_basilica_art.jpg 2x" data-file-width="794" data-file-height="588" /></a></span></div><div class="thumbcaption">La <a href="/wiki/Pla%C3%A7a_de_Sant_Pere_(Ciutat_del_Vatic%C3%A0)" title="Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)">plaça de Sant Pere</a> i la seva <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica</a> abans del papa Pius IX van afegir estàtues dels sants Pere i Pau</div></div><div class="tsingle" style="width:212px;max-width:212px"><div class="thumbimage" style=";height:129px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Rome_colosseum_engraving.jpg" title="Fitxer:Rome colosseum engraving.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Rome_colosseum_engraving.jpg/210px-Rome_colosseum_engraving.jpg" decoding="async" width="210" height="129" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Rome_colosseum_engraving.jpg/315px-Rome_colosseum_engraving.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Rome_colosseum_engraving.jpg/420px-Rome_colosseum_engraving.jpg 2x" data-file-width="1100" data-file-height="677" /></a></span></div><div class="thumbcaption">El centre de Roma que mostra el <a href="/wiki/Coliseu" class="mw-redirect" title="Coliseu">Coliseu</a> i el <a href="/wiki/F%C3%B2rum_Rom%C3%A0" title="Fòrum Romà">Fòrum Romà</a> cap al 1870. De caràcter gairebé rural, era conegut com el "Campo Vaccino" o "camp de bestiar".</div></div></div></div></div> <p>Pius IX va ser durant un temps molt popular a tot Itàlia a causa de les seves polítiques liberals. Va nomenar un ministre capaç i il·lustrat, Rossi, per administrar els Estats Pontificis. També es va mostrar hostil a les influències austríaques, molt per a delit dels patriotes italians, que van aclamar <i>Pio Nono</i> com el proper redemptor d'Itàlia. "Volen convertir-me en un Napoleó que sóc un pastor pobre del país", va declarar una vegada.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant els primers anys de Pius IX com a papa, el govern dels Estats Pontificis va millorar la tecnologia i la productivitat agrícoles mitjançant l'educació dels agricultors en instituts científics agrícoles de nova creació. Va abolir els requisits perquè els <a href="/wiki/Jueus" title="Jueus">jueus</a> assistissin als serveis i sermons cristians i va obrir les caritats papals als més necessitats entre ells. El nou papa va alliberar tots els presos polítics donant amnistia als revolucionaris, cosa que va horroritzar les monarquies conservadores de l'<a href="/wiki/Imperi_austr%C3%ADac" class="mw-redirect" title="Imperi austríac">Imperi austríac</a> i d'altres llocs.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997222_11-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEDuffy1997222-11"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> "Va ser celebrat a Nova York, Londres i Berlín com a governant model."<sup id="cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997222_11-3" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEDuffy1997222-11"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estructura_governamental">Estructura governamental</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Estructura governamental"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 1848, Pius IX va publicar una nova constitució titulada "<a href="/w/index.php?title=Estatut_fonamental_per_al_govern_secular_dels_estats_de_l%27Esgl%C3%A9sia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estatut fonamental per al govern secular dels estats de l'Església (encara no existeix)">Estatut fonamental per al govern secular dels estats de l'Església</a>". L'estructura governamental dels Estats Pontificis reflectia el doble caràcter espiritual-secular del papat. Els seculars o laics eren fortament majoritaris amb 6.850 persones enfront de 300 membres del clergat. No obstant això, el clergat va prendre decisions clau i cada sol·licitant de feina havia de presentar una avaluació de caràcter del seu rector per ser considerada.<sup id="cite_ref-Stehle_47_32-0" class="reference"><a href="#cite_note-Stehle_47-32"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_finances">Les finances</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Les finances"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'administració financera als Estats Pontificis, sota Pius IX fou cada vegada més posada en mans dels laics. El pressupost i l'administració financera havia estat durant molt temps objecte de crítiques fins i tot abans del nomenament de Pius IX, i no va acabar amb el seu papat. El 1850, va crear una congregació de finances governamentals que consta de quatre laics amb el fons per al finançament de les vint províncies. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Política_econòmica"><span id="Pol.C3.ADtica_econ.C3.B2mica"></span>Política econòmica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Política econòmica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius IX, abona els esforços sistemàtics per a millorar la indústria i el comerç, donant avantatges i premis papals als productors de llana, seda i altres materials destinats a l'exportació. Es va millorar la infraestructura de transport amb la construcció de carreteres, viaductes, ponts i ports marítims. Una sèrie de noves connexions ferroviàries per connectar els Estats Pontificis al nord d'Itàlia. Els italians del nord semblaven més propensos a explotar econòmicament els mitjans moderns de comunicació que els habitants del centre i el sud d'Itàlia.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193952_33-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193952-33"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_sistema_jurídic"><span id="El_sistema_jur.C3.ADdic"></span>El sistema jurídic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: El sistema jurídic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El sistema de justícia dels Estats Pontificis va ser objecte de nombroses acusacions, tot i que no era gaire diferent dels sistemes de justícia de la resta d'Itàlia. Hi havia una falta general de llibres i normes legals i acusacions de parcialitat dels jutges. Bandes criminals de tipus <a href="/wiki/Mafia" title="Mafia">mafiós</a> posaren en perill el comerç i els viatgers en diverses regions, amb robatoris i assassinats a voluntat.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193949_34-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193949-34"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'exèrcit"><span id="L.27ex.C3.A8rcit"></span>L'exèrcit</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: L'exèrcit"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pius_ix_soldiers.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/Pius_ix_soldiers.jpg/220px-Pius_ix_soldiers.jpg" decoding="async" width="220" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/Pius_ix_soldiers.jpg/330px-Pius_ix_soldiers.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/Pius_ix_soldiers.jpg/440px-Pius_ix_soldiers.jpg 2x" data-file-width="741" data-file-height="633" /></a><figcaption>Soldats papals cap al 1860</figcaption></figure> <p>Una posició única es va concedir a l'exèrcit papal, compost gairebé exclusivament d'estrangers, ja que la noblesa romana Negre no estava disposada a servir, i la població va resistir el servei militar, a pesar d'una estructura de salari digne i la possibilitat de promoció. El principal, però no l'únic element de l'exèrcit papal va ser la <a href="/wiki/Gu%C3%A0rdia_Su%C3%AFssa" class="mw-redirect" title="Guàrdia Suïssa">Guàrdia Suïssa</a>. El nombre de soldats papals ascendia a 15.000 el 1859.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193950_35-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193950-35"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Universitats">Universitats</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Universitats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>També Pius IX va ser criticat per la seva política educativa, que en gran part fou una continuació de les prioritats tradicionals de l'ensenyament catòlic amb una negligència de les ciències naturals. L'educació no era obligatòria en els Estats Pontificis, un fet que explica el baix nivell d'instrucció, en comparació amb altres països. L'ensenyament secundari va anar en gran part a mans privades o en el control dels instituts catòlics i els ordes religiosos. Així mateix, les dues universitats pontifícies de Roma i <a href="/wiki/Bolonya" title="Bolonya">Bolonya</a> sofriren molt de la revolució del 1848, però els seus estàndards en les àrees de ciències, matemàtiques, filosofia i teologia es van considerar adequats.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193953_36-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193953-36"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>. Pius va reconèixer que hi havia molt treball per a fer i va instituir una comissió de reforma. </p><p>Durant el seu mandat, catòlics i protestants van col·laborar per fundar una escola a Roma per estudiar dret internacional i formar mediadors internacionals compromesos amb la resolució de conflictes.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Hi havia un diari, el <i>Giornale di Roma</i>, i un periòdic, <i>Civilta Cattolica</i>, dirigit per <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">jesuïtes</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193953_36-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193953-36"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_arts">Les arts</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Les arts"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti"><div class="thumb tmulti tright"><div class="thumbinner multiimageinner" style="width:442px;max-width:442px"><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:133px;max-width:133px"><div class="thumbimage" style=";height:195px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pius_ix_with_jesus_and_angels.jpg" title="Fitxer:Pius ix with jesus and angels.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Pius_ix_with_jesus_and_angels.jpg/131px-Pius_ix_with_jesus_and_angels.jpg" decoding="async" width="131" height="195" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Pius_ix_with_jesus_and_angels.jpg/197px-Pius_ix_with_jesus_and_angels.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Pius_ix_with_jesus_and_angels.jpg/262px-Pius_ix_with_jesus_and_angels.jpg 2x" data-file-width="874" data-file-height="1301" /></a></span></div><div class="thumbcaption">Una presentació hagiogràfica de Pius IX</div></div><div class="tsingle" style="width:305px;max-width:305px"><div class="thumbimage" style=";height:195px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Lateran_basilica_illustration.jpg" title="Fitxer:Lateran basilica illustration.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Lateran_basilica_illustration.jpg/303px-Lateran_basilica_illustration.jpg" decoding="async" width="303" height="196" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Lateran_basilica_illustration.jpg/455px-Lateran_basilica_illustration.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Lateran_basilica_illustration.jpg/606px-Lateran_basilica_illustration.jpg 2x" data-file-width="1080" data-file-height="697" /></a></span></div><div class="thumbcaption">Il·lustració de l' Arquibasilica de Sant Joan del Laterà</div></div></div></div></div> <p>Pius IX va ser un mecenes de les arts com la majoria dels seus predecessors. Els dos teatres de Roma van ser molt populars en part perquè se'ls eximia de qualsevol tipus de censura papal. i molt més, i va lliurar nombroses recompenses als seus representants.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193955_38-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193955-38"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La major part dels seus esforços concernia les esglésies de Roma, i també als Estats Pontificis.<sup id="cite_ref-FOOTNOTECapitelli201117–147_39-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTECapitelli201117–147-39"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>. </p><p>Va ordenar l'enfortiment del <a href="/wiki/Coliseu" class="mw-redirect" title="Coliseu">Coliseu</a>, amenaçat amb esfondrar-se.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193961_40-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193961-40"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es van invertir enormes quantitats en el descobriment de catacumbes cristianes, per les quals Pius va crear una nova comissió arqueològica el 1853. </p><p>Durant les revolucions de 1848 a Roma es va proclamar la república i Pius IX va haver de fugir a <a href="/wiki/Gaeta" title="Gaeta">Gaeta</a>, al <a href="/wiki/Regne_de_les_Dues_Sic%C3%ADlies" title="Regne de les Dues Sicílies">regne de les Dues Sicílies</a>, disfressat de monjo. Des d'allí va demanar ajuda a les principals potències catòliques: Espanya, Àustria, França i les Dues Sicílies, que van acudir en la seva ajuda. Quan els seus territoris li van ser restituïts pels francesos, va tornar animat per propòsits menys liberals, exemple d'això, la restauració del gueto jueu. El 1853 va reconciliar-se amb les monarquies protestants dels <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a> i del <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a>, les quals van permetre el restabliment en els seus països de la jerarquia catòlica. </p><p>Altres accions destacables són la proclamació del dogma de la <a href="/wiki/Immaculada_Concepci%C3%B3" title="Immaculada Concepció">Immaculada Concepció</a> (encíclica <a href="/w/index.php?title=Ineffabilis_Deus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ineffabilis Deus (encara no existeix)">Ineffabilis Deus</a>, del 8 de desembre de 1854) i la convocatòria del <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_I" title="Concili Vaticà I">Concili Vaticà I</a> (1869-1870), on es va definir la infal·libilitat papal per als seus pronunciaments <i>ex cathedra</i> -circumstància aquesta, que es produïx en comptadíssimes ocasions- i l'enfortiment del prevalgut romà (constitució apostòlica <i>Pastor aeternus</i> de 18 de juliol de 1870). El Concili també va recollir les tesis del <i>Syllabus Errorum</i> i mitjançant la constitució <i>Dei Filius (De fide catholica)</i> reconeixia als pontífexs <a href="/wiki/Roma" title="Roma">romans</a> la prevalència de jurisdicció sobre tots els bisbes, tant individualment com col·lectivament considerats. </p><p>Mitjançant la butlla <a href="/w/index.php?title=Non_Expedit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Non Expedit (encara no existeix)">Non Expedit</a> va prohibir als catòlics, sota severes penes canòniques, tota participació activa en la política italiana, inclòs el sufragi. Els últims anys del seu pontificat va viure aïllat al Vaticà, en veure com les propietats de l'Església a Itàlia eren confiscades, mentre que a Alemanya, <a href="/wiki/Otto_von_Bismarck" title="Otto von Bismarck">Otto von Bismarck</a> començava la seva <a href="/wiki/Kulturkampf" title="Kulturkampf">Kulturkampf</a> contra el catolicisme. El seu papat havia estat un dels més llargs de la història i, al seu torn, un dels que havia hagut d'afrontar problemes més greus. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 978px;"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pius_IX,_Vanity_Fair,_1870-01-01.jpg" class="mw-file-description" title="Il·lustració del Vanity fair, 1870"><img alt="Il·lustració del Vanity fair, 1870" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Pius_IX%2C_Vanity_Fair%2C_1870-01-01.jpg/74px-Pius_IX%2C_Vanity_Fair%2C_1870-01-01.jpg" decoding="async" width="74" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Pius_IX%2C_Vanity_Fair%2C_1870-01-01.jpg/110px-Pius_IX%2C_Vanity_Fair%2C_1870-01-01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Pius_IX%2C_Vanity_Fair%2C_1870-01-01.jpg/147px-Pius_IX%2C_Vanity_Fair%2C_1870-01-01.jpg 2x" data-file-width="650" data-file-height="1058" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Il·lustració del <i>Vanity fair</i>, 1870</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:G.P.A.Healy,_Portrait_of_Pope_Pius_IX_(1871).jpg" class="mw-file-description" title="El papa retratat per G. P. Alexander Healy el 1871"><img alt="El papa retratat per G. P. Alexander Healy el 1871" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/G.P.A.Healy%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281871%29.jpg/85px-G.P.A.Healy%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281871%29.jpg" decoding="async" width="85" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/G.P.A.Healy%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281871%29.jpg/127px-G.P.A.Healy%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281871%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/G.P.A.Healy%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281871%29.jpg/170px-G.P.A.Healy%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281871%29.jpg 2x" data-file-width="736" data-file-height="1038" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El papa retratat per <a href="/w/index.php?title=George_Peter_Alexander_Healy&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Peter Alexander Healy (encara no existeix)">G. P. Alexander Healy</a> el 1871</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pope-pius-ix-court.jpg" class="mw-file-description" title="La cort papal, ca. 1876"><img alt="La cort papal, ca. 1876" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Pope-pius-ix-court.jpg/120px-Pope-pius-ix-court.jpg" decoding="async" width="120" height="75" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Pope-pius-ix-court.jpg/180px-Pope-pius-ix-court.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Pope-pius-ix-court.jpg/240px-Pope-pius-ix-court.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="500" /></a></span></div> <div class="gallerytext">La cort papal, ca. 1876</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Fratelli_D%27Alessandri_-_Pio_IX,_ca._1865.jpg" class="mw-file-description" title="El papa per D'Alessandri, ca. 1865"><img alt="El papa per D'Alessandri, ca. 1865" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Fratelli_D%27Alessandri_-_Pio_IX%2C_ca._1865.jpg/74px-Fratelli_D%27Alessandri_-_Pio_IX%2C_ca._1865.jpg" decoding="async" width="74" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Fratelli_D%27Alessandri_-_Pio_IX%2C_ca._1865.jpg/111px-Fratelli_D%27Alessandri_-_Pio_IX%2C_ca._1865.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Fratelli_D%27Alessandri_-_Pio_IX%2C_ca._1865.jpg/148px-Fratelli_D%27Alessandri_-_Pio_IX%2C_ca._1865.jpg 2x" data-file-width="365" data-file-height="592" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El papa per D'Alessandri, ca. 1865</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Santa_Maria_Maggiore_BW_2.JPG" class="mw-file-description" title="Escultura del papa a S. Maria Maggiore de Roma"><img alt="Escultura del papa a S. Maria Maggiore de Roma" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/48/Santa_Maria_Maggiore_BW_2.JPG/120px-Santa_Maria_Maggiore_BW_2.JPG" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/48/Santa_Maria_Maggiore_BW_2.JPG/180px-Santa_Maria_Maggiore_BW_2.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/48/Santa_Maria_Maggiore_BW_2.JPG/240px-Santa_Maria_Maggiore_BW_2.JPG 2x" data-file-width="2304" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escultura del papa a S. Maria Maggiore de Roma</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Syllabus_Errorum">Syllabus Errorum</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Syllabus Errorum"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després va dedicar-se a la defensa doctrinal del catolicisme i a la defensa dels Estats Pontificis. De fet, el moviment d'<a href="/wiki/Unificaci%C3%B3_italiana" title="Unificació italiana">unificació italiana</a> sota <a href="/wiki/Camillo_Benso_di_Cavour" title="Camillo Benso di Cavour">Cavour</a> i el rei <a href="/wiki/V%C3%ADctor_Manuel_II_d%27It%C3%A0lia" class="mw-redirect" title="Víctor Manuel II d'Itàlia">Víctor Manuel II</a> contestava amb vehemència creixent el poder seglar papal, considerat com un <a href="/wiki/Anacronisme" title="Anacronisme">anacronisme</a>, fins que el 1860 el vaticà va perdre gairebé tot el seu territori. El 1864 Píus IX va promulgar l'encíclica <i><a href="/wiki/Quanta_Cura" title="Quanta Cura">Quanta Cura</a></i> que duu com apèndix el celebèrrim <a href="/wiki/Syllabus_Errorum" title="Syllabus Errorum">Syllabus Errorum</a>, un compendi que condemna vuitanta doctrines progressistes de la seva època. Anatematitza entre altres el panteisme, el naturalisme, el racionalisme, l'indeferentisme, el latitudinarisme, el socialisme, el comunisme, el liberalisme, les societats secretes, el biblisme i l'autonomia de la societat civil. Reafirmava la invalidesa del matrimoni celebrat entre catòlics celebrat davant una autoritat civil o de catòlics separats, matrimoni dels quals no havia cessat<sup class="noprint Inline-Template" title="S'hauria d'aclarir el significat d'aquest text" style="white-space:nowrap;">[<i><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil" title="Viquipèdia:Llibre d'estil"><span title="S'hauria d'aclarir el significat d'aquest text">Cal aclariment</span></a></i>]</sup>. És generalment considerat com una de les causes majors de l'endarreriment del progrés científic als països on l'església tenia una gran influència sobre la política educativa, com es queixava <a href="/wiki/Nicol%C3%A1s_Salmer%C3%B3n_y_Alonso" title="Nicolás Salmerón y Alonso">Nicolás Salmeron</a> el 1876: «Davant les declaracions i anatemes del <i>Syllabus</i> i del concili vaticà, qui pot sostenir la conciliació del catolicisme i la Ciència?»<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Protestants_i_jueus">Protestants i jueus</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Protestants i jueus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els Estats Pontificis eren una <a href="/wiki/Teocr%C3%A0cia" title="Teocràcia">teocràcia</a>. L'Església catòlica i els catòlics tenien més drets que els membres d'altres religions. Les polítiques de Pius IX es van tornar cada vegada més reaccionàries amb el pas del temps: al començament del seu pontificat, juntament amb altres mesures liberals, Pius va obrir el <a href="/w/index.php?title=Gueto_rom%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gueto romà (encara no existeix)">gueto jueu a Roma</a>. Després de ser retornat per les tropes franceses del seu exili el 1850, durant el qual la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_romana_(segle_XIX)" title="República romana (segle XIX)"> República romana</a> va emetre fortes mesures anti-Església,<sup id="cite_ref-FOOTNOTEPougeois1877b429_42-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEPougeois1877b429-42"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el Papa va emetre una sèrie de mesures antialiberals, inclosa la reinstitució del gueto.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEPougeois1877c258_43-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEPougeois1877c258-43"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1858, en un cas molt publicitat, la policia dels Estats Pontificis va confiscar un nen jueu de sis anys, <a href="/w/index.php?title=Edgardo_Mortara&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edgardo Mortara (encara no existeix)">Edgardo Mortara</a>, dels seus pares, retirant-los la <a href="/wiki/P%C3%A0tria_potestat" title="Pàtria potestat">pàtria potestat</a>. Segons els informes, una criada cristiana no relacionada amb la família l'havia <a href="/wiki/Batejat" class="mw-redirect" title="Batejat">batejat</a> informalment durant una malaltia sis anys abans, per por que morís. La llei estatal papal prohibia que els jueus creixessin cristians, fins i tot els seus propis pares, i considerava que el bateig informal del nadó era una conversió religiosa vàlida. L'incident va provocar una indignació generalitzada entre catòlics liberals i no catòlics, i va contribuir al creixent sentiment antipapal a Europa. El noi va ser criat a la <a href="/w/index.php?title=Casa_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casa papal (encara no existeix)">casa papal</a> i finalment va ser ordenat sacerdot als 21 anys.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEKertzer1998_44-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEKertzer1998-44"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Polítiques_envers_altres_nacions"><span id="Pol.C3.ADtiques_envers_altres_nacions"></span>Polítiques envers altres nacions</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Polítiques envers altres nacions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius IX va ser l'últim papa que també va funcionar com a governant laic com a monarca dels <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a>, governant uns 3 milions de persones entre 1846 i 1870. El 1870 el recentment fundat <a href="/wiki/Regne_d%27It%C3%A0lia_(1861-1946)" title="Regne d'Itàlia (1861-1946)">Regne d'Itàlia</a> va apoderar-se de les zones restants dels Estats Pontificis per la força de les armes. La disputa entre Itàlia i el Papat només es va resoldre en dret internacional mitjançant el <a href="/wiki/Tractat_de_Later%C3%A0" class="mw-redirect" title="Tractat de Laterà">Tractat de Laterà</a> (també conegut com a <i>Pactes del Laterà</i> o <i>Acords de Laterà</i>), acordat el 1929 entre el Regne d'Itàlia i la Santa Seu, aquest últim va rebre una compensació financera per la pèrdua dels Estats Pontificis, en substitució de la qual Itàlia va reconèixer l'<a href="/wiki/Estat_de_la_Ciutat_del_Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Estat de la Ciutat del Vaticà">Estat de la Ciutat del Vaticà</a> com un estat territorial independent que és l'expressió d'una entitat sobirana en el dret internacional coneguda com la Santa Seu. Aquest últim, com abans, manté relacions diplomàtiques amb molts altres estats. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Concordats">Concordats</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Concordats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius IX va signar concordats amb Espanya, Àustria, Toscana, Portugal, Haití, Hondures, Equador, Nicaragua, El Salvador i Rússia.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988364_26-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988364-26"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Itàlia"><span id="It.C3.A0lia"></span>Itàlia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Itàlia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti"><div class="thumb tmulti tright"><div class="thumbinner multiimageinner" style="width:392px;max-width:392px"><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:181px;max-width:181px"><div class="thumbimage" style=";height:144px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Political_manifestation_in_Rome_(Speech_of_Pope_Pius_IX_from_the_balcony_of_the_Papal_Palace)_by_Karl_Bryullov.jpg" title="Fitxer:Political manifestation in Rome (Speech of Pope Pius IX from the balcony of the Papal Palace) by Karl Bryullov.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Political_manifestation_in_Rome_%28Speech_of_Pope_Pius_IX_from_the_balcony_of_the_Papal_Palace%29_by_Karl_Bryullov.jpg/179px-Political_manifestation_in_Rome_%28Speech_of_Pope_Pius_IX_from_the_balcony_of_the_Papal_Palace%29_by_Karl_Bryullov.jpg" decoding="async" width="179" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Political_manifestation_in_Rome_%28Speech_of_Pope_Pius_IX_from_the_balcony_of_the_Papal_Palace%29_by_Karl_Bryullov.jpg/269px-Political_manifestation_in_Rome_%28Speech_of_Pope_Pius_IX_from_the_balcony_of_the_Papal_Palace%29_by_Karl_Bryullov.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Political_manifestation_in_Rome_%28Speech_of_Pope_Pius_IX_from_the_balcony_of_the_Papal_Palace%29_by_Karl_Bryullov.jpg/358px-Political_manifestation_in_Rome_%28Speech_of_Pope_Pius_IX_from_the_balcony_of_the_Papal_Palace%29_by_Karl_Bryullov.jpg 2x" data-file-width="2661" data-file-height="2144" /></a></span></div></div><div class="tsingle" style="width:207px;max-width:207px"><div class="thumbimage" style=";height:144px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Karl_Brullov_1850_Political_demonstration_in_Rome_in_1846.jpg" title="Fitxer:Karl Brullov 1850 Political demonstration in Rome in 1846.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Karl_Brullov_1850_Political_demonstration_in_Rome_in_1846.jpg/205px-Karl_Brullov_1850_Political_demonstration_in_Rome_in_1846.jpg" decoding="async" width="205" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Karl_Brullov_1850_Political_demonstration_in_Rome_in_1846.jpg/308px-Karl_Brullov_1850_Political_demonstration_in_Rome_in_1846.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Karl_Brullov_1850_Political_demonstration_in_Rome_in_1846.jpg/410px-Karl_Brullov_1850_Political_demonstration_in_Rome_in_1846.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="704" /></a></span></div></div></div><div class="trow" style="display:flex"><div class="thumbcaption">Dos quadres de <a href="/w/index.php?title=Karl_Bryullov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karl Bryullov (encara no existeix)">Karl Bryullov</a> que mostren la situació política de l'època. (Esquerra): Manifestació a Roma (Discurs del papa Pius IX des del balcó del Palau Papal); (dreta): manifestació a Roma el 1846</div></div></div></div> <p>Ben conscient de les pressions polítiques als <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a>, el primer acte d'<a href="/wiki/Amnistia" title="Amnistia">amnistia</a> general de Pius IX per als <a href="/wiki/Pres_pol%C3%ADtic" title="Pres polític">presos polítics</a> no va tenir en compte les possibles implicacions i conseqüències. Els revolucionaris alliberats només van reprendre les seves activitats anteriors i les seves concessions només van provocar exigències majors, ja que els grups patriòtics italians buscaven no només un govern constitucional (al qual era simpàtic), sinó també la <a href="/wiki/Unificaci%C3%B3_d%27It%C3%A0lia" class="mw-redirect" title="Unificació d'Itàlia">unificació d'Itàlia</a> sota el seu lideratge i una guerra d'alliberament contra l'Àustria catòlica, que reclamava com a pròpies les províncies del nord d'Itàlia.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997223_45-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEDuffy1997223-45"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A principis de 1848, tota Europa occidental va començar convulsionar per diversos moviments revolucionaris.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERapport2009_46-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERapport2009-46"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El Papa, que afirmava estar per sobre dels interessos nacionals, es va negar a entrar en guerra amb Àustria, cosa que va revertir totalment la visió fins ara popular d'ell a la seva Itàlia natal.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997223_45-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEDuffy1997223-45"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En una mesura calculada i ben preparada, el primer ministre <a href="/wiki/Pellegrino_Rossi" title="Pellegrino Rossi">Rossi</a> va ser assassinat el 15 de novembre de 1848 i, els dies següents, els guàrdies suïssos van ser desarmats, convertint el Papa en presoner al seu palau.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193935_47-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193935-47"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, va aconseguir escapar de Roma diversos dies després. </p><p>Es va declarar una <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_romana_(segle_XIX)" title="República romana (segle XIX)"> República romana</a> el febrer de 1849. Pius va respondre des del seu exili excomunicant a tots els participants.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEDe_Mattei200433_48-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEDe_Mattei200433-48"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Va visitar els hospitals per consolar els ferits i malalts, però semblava haver perdut a alguns dels seus gustos liberals i la seva confiança en els romans, que s'havia tornat contra ell en 1848. Pius decidit traslladar la seva residència del <a href="/wiki/Palau_del_Quirinal" title="Palau del Quirinal">Palau del Quirinal</a> dins de Roma fins al Vaticà, on han viscut els papes des de llavors.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193945_28-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193945-28"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Fi_dels_Estats_Pontificis">Fi dels Estats Pontificis</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Fi dels Estats Pontificis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:St_peters_basilica_interior_drawing.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/St_peters_basilica_interior_drawing.jpg/220px-St_peters_basilica_interior_drawing.jpg" decoding="async" width="220" height="136" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/St_peters_basilica_interior_drawing.jpg/330px-St_peters_basilica_interior_drawing.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/St_peters_basilica_interior_drawing.jpg/440px-St_peters_basilica_interior_drawing.jpg 2x" data-file-width="1124" data-file-height="693" /></a><figcaption>Il·lustració de l'interior de la basílica de Sant Pere cap al 1870</figcaption></figure> <p>Després de derrotar l'exèrcit papal el 18 de setembre de 1860 a la <a href="/wiki/Batalla_de_Castelfidardo" title="Batalla de Castelfidardo">batalla de Castelfidardo</a>, i el 30 de setembre a <a href="/wiki/Ancona" title="Ancona">Ancona</a>, <a href="/wiki/V%C3%ADctor_Manuel_II" title="Víctor Manuel II">Víctor Emanuel II de Sardenya</a> va capturar tots els territoris papals excepte el <a href="/wiki/Laci" title="Laci">Laci</a> amb Roma i va obtenir el títol de <a href="/wiki/Rei_d%27It%C3%A0lia" title="Rei d'Itàlia">rei d'Itàlia</a>. Roma va ser <a href="/w/index.php?title=Captura_de_Roma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Captura de Roma (encara no existeix)">envaïda el 20 de setembre de 1870</a> després d'un setge de poques hores. Itàlia va aprovar la <a href="/wiki/Llei_de_garanties_papals" title="Llei de garanties papals">Llei de garanties papals</a> (13 de maig de 1871) que donava al Papa l'ús del Vaticà però li negava la sobirania sobre aquest territori, tot i que li concedia el dret d'enviar i rebre ambaixadors i un pressupost de 3,25 milions de <a href="/wiki/Lira" class="mw-disambig" title="Lira">lires</a> anualment. Pius IX va rebutjar oficialment aquesta oferta (encíclica <i><a href="/w/index.php?title=Ubi_nos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ubi nos (encara no existeix)">Ubi nos</a></i>, 15 de maig de 1871), ja que es tractava d'una decisió unilateral que no atorgava el reconeixement internacional del papat i que podia ser modificada en qualsevol moment pel parlament secular. </p><p>Pius IX es va negar a reconèixer el nou regne, que va denunciar com una creació il·legítima de la revolució. Va excomunicar els líders de la nació, inclòs el rei Víctor Emanuel II, a qui va denunciar com a "oblidador de tots els principis religiosos, menyspreant tots els drets, trepitjant totes les lleis". El seu regnat sobre Itàlia va ser, per tant, "una usurpació sacrílega."<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mèxic"><span id="M.C3.A8xic"></span>Mèxic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Mèxic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Amb l'establiment, propiciat per <a href="/wiki/Napole%C3%B3_III" title="Napoleó III">Napoleó III</a>, del <a href="/wiki/Segon_Imperi_Mexic%C3%A0" title="Segon Imperi Mexicà">Segon Imperi Mexicà</a> i <a href="/wiki/Maximili%C3%A0_I_de_M%C3%A8xic" title="Maximilià I de Mèxic">Maximilià I de Mèxic</a> com el seu governant, el 1864, l'Església estava buscant una mica d'alleujament d'un govern amistós després de les accions anticatòliques de <a href="/wiki/Benito_Pablo_Ju%C3%A1rez_Garc%C3%ADa" title="Benito Pablo Juárez García">Benito Juárez</a>. Juárez havia suspès recentment el pagament del deute extern i es van apoderar de béns de l'Església.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Pius havia beneït a Maximilià i la seva esposa <a href="/wiki/Carlota_de_M%C3%A8xic" title="Carlota de Mèxic">Carlota de Bèlgica</a> abans de marxar a Mèxic per a començar el seu regnat.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, la fricció entre el Vaticà i Mèxic seguirà amb el nou emperador Maximilià quan es va insistir en la llibertat de religió que es va oposar a Pius. Relacions amb el Vaticà només es reprendrà quan Maximilià va enviar a un nord-americà convertit recentment, el sacerdot catòlic pare Fischer a Roma com el seu enviat. </p><p>Contràriament als informes de Fischer les negociacions no van bé i el Vaticà no es movia.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEO'Connor1971_54-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEO'Connor1971-54"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Maximilià va enviar la seva esposa Carlota a Europa per llegar en contra de la retirada de les tropes franceses. Després d'un fallit intent de negociació amb Napoleó III, Charlotte va viatjar a Roma per demanar audiència a Pius XII el 1866. En la seva primera reunió Charlotte xiuxiuejar a algú a qui preocupava que algú estava intentant enverinar-la. En passar els dies l'estat mental de Charlotte es va convertir obertament paranoic. </p><p>Va buscar refugi en el mateix Papa, i ella es menja i beu només el que estava preparat per a ell, temorosos que tota la resta pot ser enverinat. El Papa, tot alarmat, va ser molt complaent amb ella, i fins i tot va acceptar que la seva estada a la nit el Vaticà, després que van expressar la seva preocupació per la seva seguretat. Ella i la seva assistenta van ser les primeres dones a passar la nit a l'interior del Vaticà.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMichael2002_55-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMichael2002-55"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Anglaterra_i_Gal·les"><span id="Anglaterra_i_Gal.C2.B7les"></span>Anglaterra i Gal·les</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Anglaterra i Gal·les"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Anglaterra durant segles va ser considerada territori missioner per a l'Església catòlica.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988363_18-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988363-18"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després de l'<a href="/wiki/Emancipaci%C3%B3_cat%C3%B2lica" title="Emancipació catòlica">emancipació catòlica</a> a Gran Bretanya (que incloïa tota Irlanda), Pius IX va canviar això amb la butlla <i><a href="/w/index.php?title=Universalis_Ecclesiae&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universalis Ecclesiae (encara no existeix)">Universalis Ecclesiae</a></i> (29 de setembre de 1850) per la que va restablir la jerarquia catòlica a Anglaterra i Gal·les,<sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> sota el nou nomenament de l'arquebisbe i cardenal <a href="/w/index.php?title=Nicholas_Wiseman&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicholas Wiseman (encara no existeix)">Nicholas Wiseman</a> amb 12 seus episcopals addicionals: Southwark, Hexham, Beverley, Liverpool, Salford, Shrewsbury, Newport, Clifton, Plymouth, Nottingham, Birmingham i Northampton.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEShea1877195_57-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEShea1877195-57"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes protestes violentes al carrer contra l '"agressió papal" van donar lloc a la <a href="/w/index.php?title=Llei_de_t%C3%ADtols_eclesi%C3%A0stics_de_1851&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei de títols eclesiàstics de 1851 (encara no existeix)">Llei de títols eclesiàstics de 1851</a> sent aprovat pel Parlament, que amb pena de presó i multes prohibia a qualsevol bisbe catòlic utilitzar qualsevol títol episcopal "de qualsevol ciutat, poble o lloc, o de qualsevol territori o districte (sota qualsevol designació o descripció), al Regne Unit"<sup id="cite_ref-Act_58-0" class="reference"><a href="#cite_note-Act-58"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La llei no es va aplicar mai i va ser derogada vint anys després.<sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Pius va donar diners a Irlanda durant la <a href="/w/index.php?title=Gran_fam_d%27Irlanda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gran fam d'Irlanda (encara no existeix)">Gran Fam</a>.<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1847 es va dirigir al poble irlandès enmig de la fam escrivint <i><a href="/w/index.php?title=Praedecessores_nostros&action=edit&redlink=1" class="new" title="Praedecessores nostros (encara no existeix)">Praedecessores nostros</a></i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Països_Baixos"><span id="Pa.C3.AFsos_Baixos"></span>Països Baixos</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Països Baixos"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El govern holandès va instituir la llibertat religiosa per als catòlics el 1848.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1853, Pius va erigir l'<a href="/wiki/Arquebisbat_d%27Utrecht" class="mw-redirect" title="Arquebisbat d'Utrecht">arquebisbat d'Utrecht</a> i quatre diòcesis a <a href="/w/index.php?title=Bisbat_de_Haarlem-Amsterdam&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bisbat de Haarlem-Amsterdam (encara no existeix)">Haarlem</a>, <a href="/w/index.php?title=Bisbat_de_%27s-Hertogenbosch&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bisbat de 's-Hertogenbosch (encara no existeix)">Den Bosch</a>, <a href="/w/index.php?title=Bisbat_de_Breda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bisbat de Breda (encara no existeix)">Breda</a>, i <a href="/wiki/Bisbat_de_Roermond" title="Bisbat de Roermond">Roermond</a>. Com a Anglaterra, això va resultar en un breu esclat popular de sentiment anticatòlic.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEShea1877205–206_62-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEShea1877205–206-62"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Espanya">Espanya</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Espanya"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Espanya - tradicionalment catòlica - va oferir un desafiament a Pius IX, ja que els governs anticlericals governaven des del 1832, cosa que va provocar l'expulsió d'ordres religiosos, el tancament de convents, el tancament d'escoles i biblioteques catòliques, el segrest i la venda d'esglésies i propietats religioses i la incapacitat de l'església per omplir les diòcesis vacants.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEShea1877204_63-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEShea1877204-63"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1851, Pius IX va concloure un concordat amb la reina <a href="/wiki/Isabel_II_d%27Espanya" title="Isabel II d'Espanya"> Isabel II</a>, que estipulava que les propietats eclesials no venudes havien de ser retornades, mentre que l'església renunciava a les propietats que ja havien passat propietaris. Aquesta flexibilitat de Pius va fer que Espanya garantís la llibertat de l'església en l'educació religiosa.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEShea1877204_63-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEShea1877204-63"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estats_Units">Estats Units</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Estats Units"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cardinal_McCloskey_Napoleon_Sarony.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Cardinal_McCloskey_Napoleon_Sarony.jpg/220px-Cardinal_McCloskey_Napoleon_Sarony.jpg" decoding="async" width="220" height="294" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Cardinal_McCloskey_Napoleon_Sarony.jpg/330px-Cardinal_McCloskey_Napoleon_Sarony.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Cardinal_McCloskey_Napoleon_Sarony.jpg/440px-Cardinal_McCloskey_Napoleon_Sarony.jpg 2x" data-file-width="461" data-file-height="617" /></a><figcaption>Pius IX va elevar a <a href="/w/index.php?title=John_McCloskey&action=edit&redlink=1" class="new" title="John McCloskey (encara no existeix)">John McCloskey</a> com el primer estatunidenc al <a href="/wiki/Col%C2%B7legi_de_Cardenals" class="mw-redirect" title="Col·legi de Cardenals">Col·legi de Cardenals</a> el 15 de març de 1875</figcaption></figure> <p>El papa Pius IX va aprovar el 7 de febrer de 1847 la petició unànime dels bisbes nord-americans d'invocar la <a href="/wiki/Immaculada_Concepci%C3%B3" title="Immaculada Concepció">Immaculada Concepció</a> com a <a href="/wiki/Patr%C3%B3" class="mw-disambig" title="Patró">patrona</a> dels Estats Units d'Amèrica. </p><p>A partir de l'octubre de 1862, el Papa va començar a enviar cartes públiques als bisbes catòlics dels Estats Units demanant la fi de la "destructiva Guerra Civil". El Vaticà mai no va reconèixer la <a href="/wiki/Estats_Confederats_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Confederats d'Amèrica">Confederació</a> ni hi va enviar diplomàtics. No obstant això, el 1863 el papa es va reunir en privat amb un enviat confederat i va emfatitzar la necessitat d'emancipació.<sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una carta que Pius IX va escriure a <a href="/wiki/Jefferson_Davis" title="Jefferson Davis">Jefferson Davis</a> el desembre de 1863, dirigint-se a ell com a "Praesidi foederatorum Americae regionum" (president d'una federació regional nord-americana), no va ser vista com a reconeixement dels estats confederats d'Amèrica, ni tan sols pels funcionaris confederats. El secretari d'Estat confederat <a href="/wiki/Judah_P._Benjamin" title="Judah P. Benjamin">Judah P. Benjamin</a> la va interpretar com "un mer reconeixement inferencial, sense connexió amb l'acció política o l'establiment regular de relacions diplomàtiques" i, per tant, no li va assignar el pes del reconeixement formal.<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Pius IX va elevar l'arquebisbe <a href="/w/index.php?title=John_McCloskey&action=edit&redlink=1" class="new" title="John McCloskey (encara no existeix)">John McCloskey</a> de Nova York com el primer americà al <a href="/wiki/Col%C2%B7legi_de_Cardenals" class="mw-redirect" title="Col·legi de Cardenals">Col·legi de Cardenals</a> el 15 de març de 1875.<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Canadà"><span id="Canad.C3.A0"></span>Canadà</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Canadà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius IX va augmentar el nombre de diòcesis canadenques de 4 a 21 amb 1.340 esglésies i 1.620 sacerdots el 1874.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939212_68-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939212-68"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Àustria"><span id=".C3.80ustria"></span>Àustria</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Àustria"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_de_1848" title="Revolució de 1848">revolució de 1848</a> va tenir resultats mixtos per a l'Església catòlica a <a href="/wiki/%C3%80ustria-Hongria" class="mw-redirect" title="Àustria-Hongria">Àustria-Hongria</a>. Va alliberar l'església de la pesada mà de l'Estat en els seus assumptes interns, que va ser aplaudit per Pius IX. De la mateixa manera que altres països, Àustria-Hongria va tenir importants moviments polítics <a href="/wiki/Anticatolicisme" title="Anticatolicisme">anticatòlics</a>, principalment liberals, que van obligar l'emperador <a href="/wiki/Francesc_Josep_I_d%27%C3%80ustria" title="Francesc Josep I d'Àustria">Francesc Josep I</a> el 1870 a renunciar al <a href="/w/index.php?title=Concordat_de_1855&action=edit&redlink=1" class="new" title="Concordat de 1855 (encara no existeix)">concordat de 1855</a> amb el Vaticà. Àustria ja havia anul·lat el 1866 diverses seccions sobre la llibertat de les escoles catòliques i la prohibició dels matrimonis civils.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988362_69-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988362-69"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després que els enfocaments diplomàtics fracassessin, Pius va respondre amb una encíclica el 7 de març de 1874, exigint llibertat religiosa i llibertat educativa. Malgrat aquests desenvolupaments, no hi havia cap equivalent al <a href="/wiki/Kulturkampf" title="Kulturkampf">Kulturkampf</a> alemany a Àustria, i Pius va crear noves diòcesis a tota Àustria-Hongria.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939141–143_70-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939141–143-70"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Expulsion_of_the_Russian_envoy_to_the_Holy_See_Felix_von_Meyendorff_by_Pope_Pius_IX.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Expulsion_of_the_Russian_envoy_to_the_Holy_See_Felix_von_Meyendorff_by_Pope_Pius_IX.PNG/220px-Expulsion_of_the_Russian_envoy_to_the_Holy_See_Felix_von_Meyendorff_by_Pope_Pius_IX.PNG" decoding="async" width="220" height="177" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Expulsion_of_the_Russian_envoy_to_the_Holy_See_Felix_von_Meyendorff_by_Pope_Pius_IX.PNG/330px-Expulsion_of_the_Russian_envoy_to_the_Holy_See_Felix_von_Meyendorff_by_Pope_Pius_IX.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Expulsion_of_the_Russian_envoy_to_the_Holy_See_Felix_von_Meyendorff_by_Pope_Pius_IX.PNG/440px-Expulsion_of_the_Russian_envoy_to_the_Holy_See_Felix_von_Meyendorff_by_Pope_Pius_IX.PNG 2x" data-file-width="1690" data-file-height="1356" /></a><figcaption>Expulsió de l'enviat rus Felix von Meyendorff pel papa Pius IX per insultar la fe catòlica</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Imperi_alemany">Imperi alemany</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Imperi alemany"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Kulturkampf" title="Kulturkampf">Kulturkampf</a></div> <p>A Alemanya, l'estat de <a href="/wiki/Pr%C3%BAssia" title="Prússia">Prússia</a>, sota la direcció d'<a href="/wiki/Otto_von_Bismarck" title="Otto von Bismarck">Otto von Bismarck</a>, va veure el catolicisme com una perillosa influència estrangera, i el 1872–1878 va lluitar dur per reduir el poder del papa i dels bisbes. Després d'anys de lluita al <a href="/wiki/Kulturkampf" title="Kulturkampf">Kulturkampf</a>, els catòlics van lluitar contra la mobilització dels seus votants a Prússia i a Alemanya en general. Després de la mort de Pius, Bismarck es va posar d'acord amb el nou papa. Va abandonar la seva aliança amb els liberals anticatòlics i va formar una coalició política amb el Partit del Centre Catòlic.<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Imperi_Rus">Imperi Rus</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Imperi Rus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El pontificat de Pius IX es va iniciar el 1847 amb un "Accomodamento", un acord generós, que va permetre a Pius omplir les <a href="/wiki/Bisbat" class="mw-redirect" title="Bisbat">seus episcopals</a> vacants dels ritus llatins tant a Rússia (concretament als països bàltics) com a les províncies poloneses de Rússia. Les llibertats de curta durada van ser minades per l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa</a>, Les aspiracions poloneses poloneses a les terres ocupades, i la tendència de la Rússia imperial a actuar contra qualsevol dissidència. Pius va intentar primer situar-se al mig, oposant-se fermament a l'oposició revolucionària i violenta contra les autoritats russes i apel·lant-los per obtenir més llibertat eclesiàstica.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1934213–224_72-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1934213–224-72"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després del fracàs de la insurrecció polonesa el 1863, Pius va fer costat als perseguits polonesos, protestant contra les seves persecucions i enfurismant el govern tsarista fins al punt que totes les diòcesis catòliques van ser eliminades el 1870.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEShea1877274_et_seq_73-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEShea1877274_et_seq-73"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Pius va criticar el tsar - sense nomenar-lo, per haver expatriat comunitats senceres a Sibèria, exiliar sacerdots, condemnar-los a camps de treball i abolir les diòcesis catòliques. Va assenyalar els pobles siberians de Tounka i Irkout, on el 1868, 150 sacerdots catòlics esperaven la mort.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEShea1877277_74-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEShea1877277-74"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Plans_per_deixar_Roma">Plans per deixar Roma</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Plans per deixar Roma"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti"><div class="thumb tmulti tright"><div class="thumbinner multiimageinner" style="width:212px;max-width:212px"><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:210px;max-width:210px"><div class="thumbimage" style=";height:157px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pio_IX_affacciato_dal_treno_papale.jpg" title="Fitxer:Pio IX affacciato dal treno papale.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Pio_IX_affacciato_dal_treno_papale.jpg/208px-Pio_IX_affacciato_dal_treno_papale.jpg" decoding="async" width="208" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Pio_IX_affacciato_dal_treno_papale.jpg/312px-Pio_IX_affacciato_dal_treno_papale.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Pio_IX_affacciato_dal_treno_papale.jpg/416px-Pio_IX_affacciato_dal_treno_papale.jpg 2x" data-file-width="2670" data-file-height="2016" /></a></span></div><div class="thumbcaption">Pius IX en un tren papal, 1862</div></div></div><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:210px;max-width:210px"><div class="thumbimage" style=";height:122px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Inauguration_railway_bridge_san_paolo_1863.jpg" title="Fitxer:Inauguration railway bridge san paolo 1863.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Inauguration_railway_bridge_san_paolo_1863.jpg/208px-Inauguration_railway_bridge_san_paolo_1863.jpg" decoding="async" width="208" height="122" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Inauguration_railway_bridge_san_paolo_1863.jpg/312px-Inauguration_railway_bridge_san_paolo_1863.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Inauguration_railway_bridge_san_paolo_1863.jpg/416px-Inauguration_railway_bridge_san_paolo_1863.jpg 2x" data-file-width="2812" data-file-height="1650" /></a></span></div><div class="thumbcaption">Pius IX en la inauguració del pont ferroviari "<a href="/w/index.php?title=Ponte_dell%27Industria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ponte dell'Industria (encara no existeix)">Ponte dell'Industria</a>", setembre de 1863</div></div></div><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:210px;max-width:210px"><div class="thumbimage" style=";height:156px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Benedizione_di_Pio_IX_alle_Truppe_Pontificie.jpg" title="Fitxer:Benedizione di Pio IX alle Truppe Pontificie.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Benedizione_di_Pio_IX_alle_Truppe_Pontificie.jpg/208px-Benedizione_di_Pio_IX_alle_Truppe_Pontificie.jpg" decoding="async" width="208" height="156" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Benedizione_di_Pio_IX_alle_Truppe_Pontificie.jpg/312px-Benedizione_di_Pio_IX_alle_Truppe_Pontificie.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Benedizione_di_Pio_IX_alle_Truppe_Pontificie.jpg/416px-Benedizione_di_Pio_IX_alle_Truppe_Pontificie.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a></span></div><div class="thumbcaption">Benedicció de les tropes pontifícies, 1870</div></div></div></div></div> <p>Several times during his pontificate, Pius IX considered leaving Rome. On 24 November 1848, facing a rebellion by Italian nationalists, he fled to Gaeta in Naples; he returned in 1850. Diverses vegades durant el seu pontificat, Pius IX va considerar la possibilitat d'abandonar Roma. El 24 de novembre de 1848, enfrontat a una rebel·lió dels nacionalistes italians, va fugir a Gaeta a Nàpols; va tornar el 1850. </p><p>Una altra ocurrència va ser el 1862, quan <a href="/wiki/Giuseppe_Garibaldi" title="Giuseppe Garibaldi">Giuseppe Garibaldi</a> es trobava a Sicília reunint voluntaris per a una campanya per prendre Roma sota el lema <i>Roma o Morte</i>. El 26 de juliol de 1862, abans que Garibaldi i els seus voluntaris fossin aturats a <a href="/w/index.php?title=Batalla_d%27Aspromonte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla d'Aspromonte (encara no existeix)">Aspromonte</a>. Pius IX va preguntar a Odo Russell, el ministre britànic a Roma, si se li concediria asil polític a Anglaterra després que les tropes italianes haguessin marxat. Russell li va assegurar que se li concediria asil si sorgís la necessitat, però va dir que estava segur que les pors del Papa eren infundades.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERidley1976535_75-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERidley1976535-75"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després de la <a href="/w/index.php?title=Captura_de_Roma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Captura de Roma (encara no existeix)">captura de Roma</a> i la suspensió del <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_I" title="Concili Vaticà I">Concili Vaticà I</a>. <a href="/wiki/Otto_von_Bismarck" title="Otto von Bismarck">Otto von Bismarck</a> va confiar a algú que Pius IX ja havia preguntat si Prússia li podia concedir asil. Bismarck no s'hi va oposar i va afegir que "ens seria molt útil que els catòlics ens reconeguessin com el que realment som, és a dir, l'únic poder que existeix ara i que és capaç de protegir el cap de la seva Església ... Però el rei [Guillem I] no consentirà. Té una por terrible. Pensa que tota Prússia es pervertiria i que ell mateix estaria obligat a convertir-se en catòlic. No obstant això, li vaig dir que si el papa demanava asil no podia negar-se ".<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBusch1898a220_76-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBusch1898a220-76"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Teologia">Teologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Teologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius va estar ferm sobre el seu paper com a màxima autoritat docent de l'església.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939313_77-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939313-77"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va promoure les fundacions de les universitats catòliques a Bèlgica i França i va donar suport a les associacions catòliques, amb l'objectiu d'explicar la fe als no catòlics. El Cercle Ambrosià a Itàlia, el Sindicat de Treballadors Catòlics de França i el Pius Verein i la Deutsche Katholische Gesellschaft d'Alemanya van intentar fer arribar la fe catòlica en la seva plenitud a la gent de fora de l'església.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939313–315_78-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939313–315-78"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mariologia">Mariologia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Mariologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les <a href="/w/index.php?title=Doctrines_marianes_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Doctrines marianes de l'Església Catòlica (encara no existeix)">doctrines marianes</a> van tenir un paper destacat en la teologia del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, especialment el tema de la <a href="/wiki/Immaculada_Concepci%C3%B3" title="Immaculada Concepció">Immaculada Concepció</a> de Maria. Durant el seu pontificat, les peticions van augmentar demanant la <a href="/wiki/Dogma" title="Dogma">dogmatització</a> de la Immaculada Concepció. El 1848 Pius va nomenar una comissió teològica per analitzar la possibilitat d'un dogma marià.<sup id="cite_ref-Bäumer_245_79-0" class="reference"><a href="#cite_note-Bäumer_245-79"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 8 de desembre de 1854 va promulgar la <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_apost%C3%B2lica" title="Constitució apostòlica">constitució apostòlica</a> <i><a href="/w/index.php?title=Ineffabilis_Deus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ineffabilis Deus (encara no existeix)">Ineffabilis Deus</a></i> on defineix el dogma de la <a href="/wiki/Immaculada_Concepci%C3%B3" title="Immaculada Concepció">Immaculada Concepció</a> de la <a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u" title="Mare de Déu">Santíssima Mare de Déu</a>.<sup id="cite_ref-80" class="reference"><a href="#cite_note-80"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Encícliques"><span id="Enc.C3.ADcliques"></span>Encícliques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Encícliques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius IX va publicar un rècord de 38 <a href="/wiki/Enc%C3%ADclica" title="Encíclica">encícliques</a>. Inclouen: </p> <ul><li><i><a href="/w/index.php?title=Qui_pluribus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Qui pluribus (encara no existeix)">Qui pluribus</a></i> (1846) sobre fe i religió</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Praedecessores_nostros&action=edit&redlink=1" class="new" title="Praedecessores nostros (encara no existeix)">Praedecessores nostros</a></i> (1847) sobre ajudes a Irlanda</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Ubi_primum_(Pius_IX,_1849)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ubi primum (Pius IX, 1849) (encara no existeix)">Ubi primum</a></i> 1848 sobre La Immaculada Concepció</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Nostis_et_nobiscum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nostis et nobiscum (encara no existeix)">Nostis et nobiscum</a></i> 1849 sobre l'església dels Estats Pontificis</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Neminem_vestrum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Neminem vestrum (encara no existeix)">Neminem vestrum</a></i> 1854 sobre la cruenta persecució dels armenis</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Cum_nuper&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cum nuper (encara no existeix)">Cum nuper</a></i> 1858 sobre la cura dels clergues</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Amantissimus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amantissimus (encara no existeix)">Amantissimus</a></i> 1862 sobre la cura de les esglésies</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Meridionali_Americae&action=edit&redlink=1" class="new" title="Meridionali Americae (encara no existeix)">Meridionali Americae</a></i> 1865 sobre el seminari per al clergat nadiu</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Omnem_sollicitudinem&action=edit&redlink=1" class="new" title="Omnem sollicitudinem (encara no existeix)">Omnem sollicitudinem</a></i> 1874 sobre el ritu grec-ruteni</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Quod_nunquam&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quod nunquam (encara no existeix)">Quod nunquam</a></i> 1875 sobre l'Església de Prússia</li></ul> <p>El 7 de febrer de 1862 va emetre la constitució papal <i><a href="/w/index.php?title=Ad_universalis_Ecclesiae&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ad universalis Ecclesiae (encara no existeix)">Ad universalis Ecclesiae</a>,</i> que tractava de les condicions d'admissió a les ordres religioses dels homes en què es prescriuen <a href="/wiki/Vot_religi%C3%B3s" title="Vot religiós">vots solemnes</a>. A diferència dels papes del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, Pius IX no va utilitzar encícliques per explicar la fe, sinó per condemnar allò que considerava errors. Pius IX va ser el primer papa a popularitzar les encícliques a gran escala per fomentar les seves opinions. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Primer_Concili_Vaticà"><span id="Primer_Concili_Vatic.C3.A0"></span>Primer Concili Vaticà</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Primer Concili Vaticà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Engraving_of_First_Vatican_Council.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Engraving_of_First_Vatican_Council.jpg/220px-Engraving_of_First_Vatican_Council.jpg" decoding="async" width="220" height="137" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Engraving_of_First_Vatican_Council.jpg/330px-Engraving_of_First_Vatican_Council.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Engraving_of_First_Vatican_Council.jpg/440px-Engraving_of_First_Vatican_Council.jpg 2x" data-file-width="1128" data-file-height="701" /></a><figcaption>El Concili Vaticà I presidit per Pius IX, 1869</figcaption></figure> <p>Pius va actuar decisivament sobre el desacord centenari entre <a href="/wiki/Orde_de_Predicadors" class="mw-redirect" title="Orde de Predicadors">dominics</a> i <a href="/wiki/Orde_de_Frares_Menors" title="Orde de Frares Menors">franciscans</a> sobre la <a href="/wiki/Immaculada_Concepci%C3%B3" title="Immaculada Concepció">Immaculada Concepció</a> de <a href="/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs" title="Maria, mare de Jesús">Maria</a>, decidint-se a favor de la visió franciscana.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340_81-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340-81"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, aquesta decisió, que va formular com un <a href="/wiki/Dogma" title="Dogma">dogma</a> infal·lible, va plantejar una pregunta: pot un papa prendre aquestes decisions sense els bisbes? Això va presagiar un tema del <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_I" title="Concili Vaticà I">Concili Vaticà I</a>, que més tard va convocar per al 1869.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340_81-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340-81"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El Papa va consultar prèviament els bisbes amb la seva encíclica <i><a href="/w/index.php?title=Ubi_primum_(Pius_IX,_1849)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ubi primum (Pius IX, 1849) (encara no existeix)">Ubi primum</a></i>, però va insistir a fer que es clarifiqués aquesta qüestió. El concili havia de tractar la <a href="/wiki/Infal%C2%B7libilitat_papal" class="mw-redirect" title="Infal·libilitat papal">infal·libilitat papal</a>, millorant el paper del papat i disminuint el paper dels bisbes.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340_81-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340-81"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El paper dels bisbes s'havia de tractar al concili, però es va dissoldre a causa de l'imminent atac d'Itàlia contra els Estats Pontificis. Així, els principals èxits de Pius IX són la seva <a href="/wiki/Mariologia" title="Mariologia">mariologia</a> i el Concili Vaticà I.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340_81-3" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340-81"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_influència"><span id="La_influ.C3.A8ncia"></span>La influència</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: La influència"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius IX va aprovar 74 noves congregacions religioses per a les dones soles. A França creà més de 200 diòcesis, i noves <a href="/wiki/Jerarquia" title="Jerarquia">jerarquies</a> en altres països.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997324_82-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEDuffy1997324-82"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Últims_anys_i_mort"><span id=".C3.9Altims_anys_i_mort"></span>Últims anys i mort</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Últims anys i mort"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pius_ix.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Pius_ix.jpg/220px-Pius_ix.jpg" decoding="async" width="220" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Pius_ix.jpg/330px-Pius_ix.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Pius_ix.jpg/440px-Pius_ix.jpg 2x" data-file-width="1023" data-file-height="1487" /></a><figcaption>Pius IX (1871)</figcaption></figure> <p>Des del 1868, el papa havia estat afectat primer per <a href="/wiki/Erisipela" title="Erisipela">erisipela</a> facial i després per ferides obertes a les cames.<sup id="cite_ref-83" class="reference"><a href="#cite_note-83"><span class="cite-bracket">[</span>82<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, va insistir a celebrar la missa diària. L'extraordinària calor de l'estiu de 1877 va empitjorar les nafres al fet que havia de ser portat. Es va sotmetre a diversos procediments mèdics dolorosos amb una paciència notable. Va passar la major part de les seves últimes setmanes a la seva biblioteca, on va rebre cardenals i va celebrar <a href="/w/index.php?title=Audi%C3%A8ncia_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Audiència papal (encara no existeix)">audiències papals</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939101_84-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939101-84"><span class="cite-bracket">[</span>83<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció, la seva situació va millorar notablement fins al punt que podia tornar a caminar. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pope_Pius_IX_funeral_St._Peters.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Pope_Pius_IX_funeral_St._Peters.jpg/220px-Pope_Pius_IX_funeral_St._Peters.jpg" decoding="async" width="220" height="153" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Pope_Pius_IX_funeral_St._Peters.jpg/330px-Pope_Pius_IX_funeral_St._Peters.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Pope_Pius_IX_funeral_St._Peters.jpg/440px-Pope_Pius_IX_funeral_St._Peters.jpg 2x" data-file-width="1556" data-file-height="1080" /></a><figcaption>Il·lustració del funeral de Pius IX a la basílica de Sant Pere</figcaption></figure> <p>Al febrer, podria tornar a dir missa tot sol, gaudint de la celebració popular del 75è aniversari de la seva <a href="/wiki/Primera_comuni%C3%B3" title="Primera comunió">primera comunió</a>. La <a href="/wiki/Bronquitis" title="Bronquitis">bronquitis</a>, una caiguda al terra i l'augment de la temperatura van empitjorar la seva situació després del 4 de febrer de 1878. Va continuar fent broma sobre si mateix: quan el cardenal vicari de Roma va ordenar les campanes i <a href="/wiki/Preg%C3%A0ria_cristiana" title="Pregària cristiana">pregàries</a> sense parar per a la seva recuperació, el papa va preguntar: "Per què? vols impedir-me d'anar al cel? " Va dir al seu metge que havia arribat el seu moment.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939102_85-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939102-85"><span class="cite-bracket">[</span>84<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Pius IX va viure el temps suficient per presenciar la mort del seu vell adversari, <a href="/wiki/V%C3%ADctor_Manuel_II_d%27It%C3%A0lia" class="mw-redirect" title="Víctor Manuel II d'Itàlia">Víctor Manuel II d'Itàlia</a>, el gener de 1878. Tan bon punt va conèixer la gravetat de la situació del rei, el va absoldre de totes les <a href="/wiki/Excomuni%C3%B3" title="Excomunió">excomunions</a> i altres càstigs eclesiàstics. Pius IX va morir un mes després, el 7 de febrer de 1878 a les 17:40, a l'edat de 85 anys, mentre deia el <a href="/wiki/Rosari" title="Rosari">rosari</a> amb el seu personal. La causa de la mort va ser l'<a href="/wiki/Epil%C3%A8psia" title="Epilèpsia">epilèpsia</a>, que va provocar una convulsió i un atac de cor sobtat.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939100–102_86-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939100–102-86"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les seves últimes paraules van ser: "Guardeu l'Església que vaig estimar tan bé i sagradament", tal com ho registren els cardenals agenollats al costat del seu llit. ]La seva mort va concloure el segon pontificat més llarg de la història papal, després de la de <a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">Sant Pere</a>, que la tradició sosté que havia regnat durant 37 anys. </p><p>El seu cos va ser enterrat originalment a la gruta de Sant Pere, però va ser traslladat en una processó nocturna el 13 de juliol de 1881 a la <a href="/w/index.php?title=Bas%C3%ADlica_de_San_Lorenzo_fuori_le_Mura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Basílica de San Lorenzo fuori le Mura (encara no existeix)">Basílica de San Lorenzo fuori le Mura</a>. Quan el corteg es va apropar al riu Tíber, un grup de romans anticlericals cridaven "Visca Itàlia! Mort al Papa! Mort als sacerdots!" va amenaçar amb llançar el fèretre al riu, però un contingent de milícies va arribar per evitar-ho.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEKelly1987310Schmidlin1922–1939103–104_87-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEKelly1987310Schmidlin1922–1939103–104-87"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La simple tomba de Pius IX va ser canviada pel seu successor <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> després de la seva beatificació . La seva làpida sepulcral duu la següent frase gravada: "<i>Ossa et cineres Pii IX papae. Orate pro eo" (Ossos i cendres del papa Pío IX. Pregueu per ell).</i> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Beatificació"><span id="Beatificaci.C3.B3"></span>Beatificació</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Beatificació"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tomb_of_Pius_IX.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Tomb_of_Pius_IX.jpg/220px-Tomb_of_Pius_IX.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Tomb_of_Pius_IX.jpg/330px-Tomb_of_Pius_IX.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Tomb_of_Pius_IX.jpg/440px-Tomb_of_Pius_IX.jpg 2x" data-file-width="5442" data-file-height="3618" /></a><figcaption>Tomba del beat Pius IX fotografiada el 2015</figcaption></figure> <p>El procés per a la seva <a href="/wiki/Beatificaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Beatificació">beatificació</a>, que en les primeres etapes va ser fortament oposat pel govern italià, es va iniciar l'11 de febrer de 1907 i es va reiniciar tres vegades.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEWoodward1996310–11_88-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEWoodward1996310–11-88"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Des del 1878, el govern italià s'havia oposat fermament a la beatificació de Pius IX. Sense oposició italiana, el papa <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> va declarar Pius IX <a href="/wiki/Venerable" title="Venerable">venerable</a> el 6 de juliol de 1985 (després de confirmar la seva vida de <a href="/w/index.php?title=Virtut_heroica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Virtut heroica (encara no existeix)">virtut heroica</a>) i el va <a href="/wiki/Beat" title="Beat">beatificar</a> el 3 de setembre de 2000 (la seva commemoració litúrgica anual és el 7 de febrer).. Aquesta última cerimònia també va incloure la beatificació del S.P. <a href="/wiki/Joan_XXIII" title="Joan XXIII">Joan XXIII</a> (1958-63). </p><p>La beatificació de Pius IX va ser controvertida i va ser criticada per alguns jueus i cristians a causa del que es percebia com la seva política autoritària i reaccionària; l'acusació d'abús de poders episcopals; i l'antisemitisme (més concretament el cas d' Edgardo Mortara, però també el seu restabliment del gueto romà).<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMilavec2007159–160_89-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMilavec2007159–160-89"><span class="cite-bracket">[</span>88<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>, així com per la manca de culte establert i la creixent tendència dels papes per canonitzar als seus predecessors. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fou_realment_francmaçó?"><span id="Fou_realment_francma.C3.A7.C3.B3.3F"></span>Fou realment francmaçó?</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Fou realment francmaçó?"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El Papa Pius IX va ser <a href="/wiki/Francma%C3%A7oneria" title="Francmaçoneria">maçó</a> conegut en el món profà com Giovanni Ferretti. Hem d'aclarir que en ser elevat a Summe Pontífex, des d'un temps abans, havia decebut a la Germandat i fou expulsat. El 9 de novembre de 1846, va publicar una encíclica contra la francmaçoneria.<sup id="cite_ref-90" class="reference"><a href="#cite_note-90"><span class="cite-bracket">[</span>89<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llegat">Llegat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Llegat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pius IX va celebrar el seu jubileu de plata el 1871 i va tenir el regnat més llarg de la història del papat post-apostòlic: 31 anys, 7 mesos i 23 dies. A mesura que es perdia la seva sobirania temporal, l'Església es va reunir al seu voltant i el papat es va centralitzar, encoratjat pels seus hàbits personals de simplicitat.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997324Schmidlin1922–1939292_et_seq_91-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEDuffy1997324Schmidlin1922–1939292_et_seq-91"><span class="cite-bracket">[</span>90<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El pontificat de Pius IX marca l'inici del papat modern: des del seu moment, s'ha convertit en una autoritat espiritual més que temporal. </p><p>Havent començat com a liberal, Pius IX es va tornar conservador després de ser perseguit de Roma. Posteriorment, va ser considerat políticament conservador, però un inquiet i radical reformador i innovador de la vida i les estructures de l'església. La vida de l'Església, les vocacions religioses, els nous fonaments i l'entusiasme religiós van florir al final del seu pontificat.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997324Schmidlin1922–1939292_et_seq_91-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEDuffy1997324Schmidlin1922–1939292_et_seq-91"><span class="cite-bracket">[</span>90<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Políticament, va patir l'aïllament del papat de la majoria de les principals potències mundials: "el pres del Vaticà" tenia pobres relacions amb Rússia, Alemanya, els Estats Units i França i una hostilitat oberta amb Itàlia. Tot i així, va ser el més popular entre els fidels catòlics restants de tots aquests països, en molts dels quals es van formar associacions del papa Pius en el seu suport. Va fer una història eclesiàstica duradora amb la seva infal·lible decisió de la Immaculada Concepció de 1854, que va ser la base per al posterior dogma de l'<a href="/wiki/Assumpci%C3%B3_de_Maria" title="Assumpció de Maria">Assumpció</a>. La seva altra contribució duradora és la invocació del concili ecumènic Vatican Primer, que va promulgar la definició de la <a href="/wiki/Infal%C2%B7libilitat_papal" class="mw-redirect" title="Infal·libilitat papal">infal·libilitat papal</a>. Amb els seus consells va ajudar a <a href="/wiki/Joan_Bosco" title="Joan Bosco">Joan Bosco</a> a fundar la <a href="/wiki/Societat_Salesiana" title="Societat Salesiana">Societat Salesiana</a>, motiu pel qual també se l'anomena "Papa de don Bosco".<sup id="cite_ref-92" class="reference"><a href="#cite_note-92"><span class="cite-bracket">[</span>91<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>En dues nits després del perdó de 1846 que va alliberar tots els presos polítics, milers de romans amb torxes van recórrer el <a href="/wiki/Palau_del_Quirinal" title="Palau del Quirinal">palau del Quirinal</a>, on va viure Pius IX, celebrant el papa amb <i>Evvivas</i>, discursos i música durant les dues nits. El Papa va anar diverses vegades al balcó per donar la seva benedicció. El tercer dia, quan el seu carruatge de cavalls va deixar el Palau per traslladar-se al Vaticà, els romans van desconnectar els cavalls i van treure el carruatge papal pel seu compte.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193926_93-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193926-93"><span class="cite-bracket">[</span>92<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>El 16 de novembre de 1848, una multitud de revolucionaris es van traslladar al Quirinal i al Parlament per presentar al Papa les seves demandes, especialment la guerra contra Àustria. Segons els informes, el Papa va respondre que la seva dignitat com a cap d'estat i de l'església no li permet complir les condicions dels rebels. Després d'això, el Quirinal va ser cobert pel foc de canons, que va causar diverses morts. Després d'això, per salvar vides, el Papa va acceptar una llista de ministres proposats, tot i que va afirmar que s'abstindria de qualsevol cooperació amb ells.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193929_et_seq_94-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193929_et_seq-94"><span class="cite-bracket">[</span>93<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Després que les tropes franceses, que prèviament havien protegit els Estats Pontificis, abandonessin Roma, un exèrcit italià amb 60.000 homes es va apropar a la ciutat, que només era defensada per 10.000 soldats papals. El Papa va donar instruccions als seus soldats irremeiablement superats en nombre de combatents que només havien de resistir i entrar en un armistici després de la primera derrota perquè el Vicari de Crist no vessa sang. Quan la vella <a href="/wiki/Porta_Pia" title="Porta Pia">Porta Pia</a> va ser bombardejada, obrint un enorme forat per als invasors, el Papa va demanar que es mostrés la bandera blanca. Va ser el seu darrer acte com a rei dels <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193989_95-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193989-95"><span class="cite-bracket">[</span>94<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'últim tret papal a la Porta Pia va ser acomiadat per un antic alumne austríac de la Stella Matutina<sup id="cite_ref-FOOTNOTEKnünz1956_96-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEKnünz1956-96"><span class="cite-bracket">[</span>95<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Pius IX va ser satiritzat en un joc de paraules amb la versió italiana del seu nom (Pio Nono - Nono vol dir "Novè"), com Pio No No .</li> <li>Els seus canvis d'humor ocasionals i les seves explosions emocionals s'han interpretat com a símptomes de la seva <a href="/wiki/Epil%C3%A8psia" title="Epilèpsia">epilèpsia</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESirvenDrazkowskiNoe2007_97-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESirvenDrazkowskiNoe2007-97"><span class="cite-bracket">[</span>96<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-98" class="reference"><a href="#cite_note-98"><span class="cite-bracket">[</span>97<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Un toc popular perdurable rau en el llegat artístic de Pius IX com a autor de les lletres en italià de la nadala més coneguda d'Itàlia, "<a href="/wiki/Tu_scendi_dalle_stelle" title="Tu scendi dalle stelle">Tu scendi dalle stelle</a>" ("Del cel estrellat va descendir"), originalment una cançó en llengua napolitana escrita per Alfons Liguori .</li> <li>Durant la seva estada al Regne de les <a href="/wiki/Dues_Sic%C3%ADlies" class="mw-redirect" title="Dues Sicílies">Dues Sicílies</a>, el 8 de setembre de 1849, el papa Pius IX va tenir l'experiència d'un viatge en tren de Portici a Pagani, de manera que es va entusiasmar amb aquest invent modern. Quan va tornar a la seva seu a Roma, va promoure el creixement d'una xarxa ferroviària, a partir del 1856 amb la via ferroviària de Roma i Frascati. El 1870, la longitud de les línies de ferrocarril construïdes als Estats Pontificis era de 317 quilòmetres. També va introduir la il·luminació de gas i el telègraf als Estats Pontificis.</li> <li>Per commemorar el seu mandat com a papa, un carrer de Montreal es diu Pie-IX Boulevard (Pie-Neuf). També hi ha una parada al sistema de metro de Montreal anomenat Pie-IX que dona servei a l'estadi olímpic, situat al costat del bulevard Pie-IX. A més, els carrers de Santiago, Xile i Macon, Geòrgia, s'anomenen Pío Nono, italià per Pius IX i una escola secundària amb el mateix nom (Pio IX) a Buenos Aires, Argentina. Diversos dolços a Espanya, Amèrica Llatina i Filipines també reben el nom de <a href="/w/index.php?title=Pionono&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pionono (encara no existeix)">piononos</a>.<sup id="cite_ref-99" class="reference"><a href="#cite_note-99"><span class="cite-bracket">[</span>98<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Q%C3%BCesti%C3%B3_Romana" title="Qüestió Romana">Qüestió Romana</a></li> <li><a href="/wiki/Els_defensors_de_Sant_Pere" title="Els defensors de Sant Pere">Els defensors de Sant Pere</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">pronunciació en italià dʒoˈvanni maˈriːa maˈstai ferˈretti</span> </li> </ol></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.papalencyclicals.net/pius09/p9ubipr1.htm">Ubi primum</a>».  EWTN.com. [Consulta: 19 febrer 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">See the account of <a href="/w/index.php?title=Edward_Craven_Hawtrey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edward Craven Hawtrey (encara no existeix)">Edward Craven Hawtrey</a>, recorded by <a href="/w/index.php?title=Augustus_Hare&action=edit&redlink=1" class="new" title="Augustus Hare (encara no existeix)">Augustus Hare</a> in <a href="//archive.org/details/thestoryofmylife01hare" class="extiw" title="iarchive:thestoryofmylife01hare"><i>The Story of My Life</i></a>, Volume I (Dodd, Mead and Company, New York, 1896), at pages 593 to 599.</span> </li> <li id="cite_note-van-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-van_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation magazine">Van Biema, David (27 Aug 2000). <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,53415,00.html">«Not So Saintly?»</a>. <i>Time</i> (New York).</span><span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3APius+IX&rft.atitle=Not+So+Saintly%3F&rft.au=Van+Biema%2C+David&rft.aufirst=David&rft.aulast=Van+Biema&rft.date=27+Aug+2000&rft.genre=article&rft.jtitle=Time&rft.place=New+York&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.time.com%2Ftime%2Fmagazine%2Farticle%2F0%2C9171%2C53415%2C00.html&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Ajournal" class="Z3988"><span style="display:none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–19398-5"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–19398_5-0">4,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–19398_5-1">4,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 8.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.viajeros.net/escritos/escritos-6.html">El Papado y la Iglesia naciente en América Latina (1808–1825)</a>».  Viajeros.net. [Consulta: 23 juny 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">Yves Chiron, <i>Pie IX. Face à la modernité</i>, Éditions Clovis, 2016 (2nd ed.), p. 63-71.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193910-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193910_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 10.</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">David I. Kertzer, <i>The Pope Who Would Be King: The Exile of Pius IX and the Emergence of Modern Europe</i> (2018) p. xx.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEO'Carroll2010126-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEO'Carroll2010126_10-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFO'Carroll2010">O'Carroll, 2010</a>, p. 126.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDuffy1997222-11"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997222_11-0">10,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997222_11-1">10,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997222_11-2">10,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997222_11-3">10,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFDuffy1997">Duffy, 1997</a>, p. 222.</span> </li> <li id="cite_note-Pirie_–_Pius_09-12"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Pirie_–_Pius_09_12-0">11,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Pirie_–_Pius_09_12-1">11,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Valérie Pirie. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pickle-publishing.com/papers/triple-crown-pius-ix.htm">The Triple Crown: An Account of the Papal Conclaves – Pius IX (Mastai-Ferretti)</a>».</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBurkle-Young200034-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBurkle-Young200034_13-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBurkle-Young2000">Burkle-Young, 2000</a>, p. 34.</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>In den nächsten zwanzig Monaten war Pius IX. der populärste Mann der Halbinsel; des Rufes "Evviva Pio nono!" war kein Ende mehr.</i> (Seppelt –Löffler: <i>Papstgeschichte</i>, München 1933, p. 408). See <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/papstgeschichtev00sepp">archive.org</a> (download)</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPougeois1877a215-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPougeois1877a215_15-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFPougeois1877a">Pougeois, 1877a</a>, p. 215.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193923-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193923_16-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 23.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988357-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988357_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFFranzenBäumer1988">Franzen i Bäumer, 1988</a>, p. 357.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988363-18"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988363_18-0">17,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988363_18-1">17,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFFranzenBäumer1988">Franzen i Bäumer, 1988</a>, p. 363.</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Zoghby (1998), p. 83</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Parry (1999), p. 313. See also the account given by Zoghby (1998), p. 83</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLa_Civita2006"><span style="font-variant: small-caps;">La Civita</span>, Michael J.L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071014042008/http://www.cnewa.org/mag-article-bodypg-us.aspx?articleID=3215">Profiles of the Eastern Churches: The Melkite Greek Catholic Church</a>». <i>ONE Magazine</i>. CNEWA (Catholic Near East Welfare Association), 32, 2, 3-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnewa.org/mag-article-bodypg-us.aspx?articleID=3215">original</a> el 2007-10-14 [Consulta: 13 setembre 2009].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071014042008/http://www.cnewa.org/mag-article-bodypg-us.aspx?articleID=3215">Arxivat</a> 2007-10-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECarroll2001479–494-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECarroll2001479–494_22-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFCarroll2001">Carroll, 2001</a>, p. 479–494.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939294-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939294_23-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 294.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939297-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939297_24-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 297.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939299-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939299_25-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 299.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988364-26"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988364_26-0">25,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988364_26-1">25,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFFranzenBäumer1988">Franzen i Bäumer, 1988</a>, p. 364.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAbout1859ch._1-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAbout1859ch._1_27-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFAbout1859">About, 1859</a>, ch. 1.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193945-28"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193945_28-0">27,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193945_28-1">27,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 45.</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMalone2001"><span style="font-variant: small-caps;">Malone</span>, Richard «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ewtn.com/library/Theology/ROSMINI.HTM">Historical Overview of the Rosmini Case</a>». <i>L'Osservatore Romano</i> [Baltimore, Maryland], 25-07-2001, p. 9 [Consulta: 3 març 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193947-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193947_30-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 47.</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Schapiro, J. Salwyn, Ph.D., <i>Modern and Contemporary European History (1815-1921)</i> (Houghton Mifflin Company, The Riverside Press Cambridge, 1921, Revised Edition), pp. 204-205</span> </li> <li id="cite_note-Stehle_47-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Stehle_47_32-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Stehle 47</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193952-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193952_33-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 52.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193949-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193949_34-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 49.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193950-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193950_35-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 50.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193953-36"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193953_36-0">35,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193953_36-1">35,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 53.</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGagliarducci2013"><span style="font-variant: small-caps;">Gagliarducci</span>, Andrea «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catholicnewsagency.com/news/pope-francis-carries-forward-papal-commitment-to-peace/">Pope Francis Carries Forward Papal Commitment to Peace</a>». <i>Catholic News Agency</i>, 07-09-2013 [Consulta: 3 març 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193955-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193955_38-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 55.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECapitelli201117–147-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECapitelli201117–147_39-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFCapitelli2011">Capitelli, 2011</a>, p. 17–147.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193961-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193961_40-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 61.</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text">Nicolàs Salmerón, «Prólogo», a J. G. DRAPER, <i>Historia de los conflictos entre la religión y la ciencia</i> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En castellà">(castellà)</span>, Madrid, Imprenta de Aribau y Ca, 1876, pàgina LII. citat per Jordi Bohigas i Maynegre, ordi Bohigas i Maynegre, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tdx.cat/handle/10803/81746">«»</a>, <i>"Per Déu i per la Ciència". L'Església i la ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923)</i>, Girona, Universitat de Girona, 2011, pàgina 73</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPougeois1877b429-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPougeois1877b429_42-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFPougeois1877b">Pougeois, 1877b</a>, p. 429.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPougeois1877c258-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPougeois1877c258_43-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFPougeois1877c">Pougeois, 1877c</a>, p. 258.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKertzer1998-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKertzer1998_44-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFKertzer1998">Kertzer, 1998</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDuffy1997223-45"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997223_45-0">44,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997223_45-1">44,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFDuffy1997">Duffy, 1997</a>, p. 223.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERapport2009-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERapport2009_46-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRapport2009">Rapport, 2009</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193935-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193935_47-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 35.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDe_Mattei200433-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDe_Mattei200433_48-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFDe_Mattei2004">De Mattei, 2004</a>, p. 33.</span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text">Schapiro, J. Salwyn, Ph.D., <i>Modern and Contemporary European History (1815-1921)</i> (Houghton Mifflin Company, The Riverside Press Cambridge, 1921, Revised Edition), p. 218</span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://history.state.gov/milestones/1861-1865/french-intervention">Milestones: 1861–1865 - Office of the Historian</a>».</span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFScholastic2018"><span style="font-variant: small-caps;">Scholastic</span>, Grolier Online. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20181202155146/http://www.scholastic.com/browse/subarticle.jsp?id=1106">Mexico: History</a>», 01-12-2018. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.scholastic.com/browse/subarticle.jsp?id=1106">original</a> el 2018-12-02. [Consulta: 9 maig 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://articles.latimes.com/1992-09-22/news/mn-998_1_mexico-city">After 125 Years, Vatican, Mexico Restore Ties</a>», 22-09-1992.</span></span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130717124757/http://www.casaimperial.org/emperador.htm">casa imperial de Mexico</a>».  Casaimperial.org. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.casaimperialdemexico.com/el-emperador-maximiliano/">original</a> el 17 juliol 2013. [Consulta: 23 juny 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEO'Connor1971-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEO'Connor1971_54-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFO'Connor1971">O'Connor, 1971</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMichael2002-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMichael2002_55-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMichael2002">Michael, 2002</a>.</span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKeenan2008"><span style="font-variant: small-caps;">Keenan</span>, Desmond. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=R1B-b2rtptUC&pg=PA127&dq=Universalis+Ecclesiae+29+September+1850&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiLlNf8-pP2AhVDXhoKHeRxCr0Q6AF6BAgKEAI#v=onepage&q=Universalis%20Ecclesiae%2029%20September%201850&f=false"><i>Ireland Within the Union 1800-1921</i></a> (en anglès).  Xlibris Corporation, 2008, p. 127. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781465318725" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781465318725">ISBN 9781465318725</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ireland+Within+the+Union+1800-1921&rft.aulast=Keenan&rft.aufirst=Desmond&rft.date=2008&rft.pub=Xlibris+Corporation&rft.pages=127&rft.isbn=9781465318725&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DR1B-b2rtptUC%26pg%3DPA127%26dq%3DUniversalis%2BEcclesiae%2B29%2BSeptember%2B1850%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D2ahUKEwiLlNf8-pP2AhVDXhoKHeRxCr0Q6AF6BAgKEAI%23v%3Donepage%26q%3DUniversalis%2520Ecclesiae%252029%2520September%25201850%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEShea1877195-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEShea1877195_57-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFShea1877">Shea, 1877</a>, p. 195.</span> </li> <li id="cite_note-Act-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Act_58-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=RylcAAAAQAAJ&pg=PA89"><i>Reports from Committees</i></a>, 1867, p. 89.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Reports+from+Committees&rft.date=1867&rft.pages=89&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DRylcAAAAQAAJ%26pg%3DPA89"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Plantilla:UK-LEG&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:UK-LEG (encara no existeix)">Plantilla:UK-LEG</a></span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.irishcentral.com/roots/irish-famine-sparked-international-fundraising-237694651">Irish Famine sparked international fundraising</a>». <i>IrishCentral</i>, 10-05-2010.</span></span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRoney2009"><span style="font-variant: small-caps;">Roney</span>, John. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/culturecustomsof0000rone"><i>Culture and Customs of the Netherlands</i></a>.  Santa Barbara, California: Greenwood Press, 2009, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/culturecustomsof0000rone/page/64">64</a>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Culture+and+Customs+of+the+Netherlands&rft.aulast=Roney&rft.aufirst=John&rft.date=2009&rft.pub=Greenwood+Press&rft.place=Santa+Barbara%2C+California&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fculturecustomsof0000rone%2Fpage%2F64+64%5D&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fculturecustomsof0000rone"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEShea1877205–206-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEShea1877205–206_62-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFShea1877">Shea, 1877</a>, p. 205–206.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEShea1877204-63"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEShea1877204_63-0">62,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEShea1877204_63-1">62,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFShea1877">Shea, 1877</a>, p. 204.</span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text">Don H. Doyle, <i>The Cause of All Nations: An International History of the American Civil War</i> (2014) pp 257-70.</span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text">Doyle, 265-66.</span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=m7c7AQAAMAAJ&pg=RA1-PA227"><i>The American Catholic Historical Researches</i></a>, 1901, p. 27–28.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+American+Catholic+Historical+Researches&rft.date=1901&rft.pages=27%E2%80%9328&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dm7c7AQAAMAAJ%26pg%3DRA1-PA227"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fordhamprep.org/page.cfm?p=4829">John Cardinal McCloskey</a>».  Nova York:  Fordham Preparatory School. [Consulta: 6 juny 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939212-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939212_68-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 212.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988362-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988362_69-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFFranzenBäumer1988">Franzen i Bäumer, 1988</a>, p. 362.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939141–143-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939141–143_70-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 141–143.</span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text">Ronald J. Ross, "Enforcing the Kulturkampf in the Bismarckian state and the limits of coercion in imperial Germany." <i>Journal of Modern History</i> (1984): 456-482. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jstor.org/stable/1880020">online</a></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1934213–224-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1934213–224_72-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1934">Schmidlin, 1934</a>, p. 213–224.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEShea1877274_et_seq-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEShea1877274_et_seq_73-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFShea1877">Shea, 1877</a>, p. 274 et seq.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEShea1877277-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEShea1877277_74-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFShea1877">Shea, 1877</a>, p. 277.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERidley1976535-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERidley1976535_75-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRidley1976">Ridley, 1976</a>, p. 535.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBusch1898a220-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBusch1898a220_76-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBusch1898a">Busch, 1898a</a>, p. 220.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939313-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939313_77-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 313.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939313–315-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939313–315_78-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 313–315.</span> </li> <li id="cite_note-Bäumer_245-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Bäumer_245_79-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Bäumer 245</span> </li> <li id="cite_note-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-80">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.papalencyclicals.net/pius09/p9ineff.htm">Ineffabilis Deus</a>», 08-12-1854.</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340-81"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340_81-0">80,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340_81-1">80,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340_81-2">80,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFranzenBäumer1988340_81-3">80,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFFranzenBäumer1988">Franzen i Bäumer, 1988</a>, p. 340.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDuffy1997324-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997324_82-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFDuffy1997">Duffy, 1997</a>, p. 324.</span> </li> <li id="cite_note-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-83">↑</a></span> <span class="reference-text">see Martina III, and <span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070311131708/http://www.damian-hungs.de/Papst%20Pius%20IX..html">Papst Pius IX</a>» (en alemany). <i>damian-hungs.de</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.damian-hungs.de/Papst%20Pius%20IX..html">original</a> el 11 març 2007. [Consulta: 11 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939101-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939101_84-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 101.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939102-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939102_85-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 102.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–1939100–102-86"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–1939100–102_86-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 100–102.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKelly1987310Schmidlin1922–1939103–104-87"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKelly1987310Schmidlin1922–1939103–104_87-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> <a href="#CITEREFKelly1987">Kelly 1987</a>, p. 310 ; <a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin 1922–1939</a>, pp. 103–104.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWoodward1996310–11-88"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWoodward1996310–11_88-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFWoodward1996">Woodward, 1996</a>, p. 310–11.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMilavec2007159–160-89"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMilavec2007159–160_89-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMilavec2007">Milavec, 2007</a>, p. 159–160.</span> </li> <li id="cite_note-90"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-90">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRomo_Sánchez2011"><span style="font-variant: small-caps;">Romo Sánchez</span>, Manuel. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books/about/Fue_mas%C3%B3n_el_Papa_P%C3%ADo_IX.html?id=Blk1zwEACAAJ&redir_esc=y"><i>Fue masón el Papa Pío IX?</i></a> (en castellà).  Apostrophes Ediciones, 2011. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-956-8230-30-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-956-8230-30-2">ISBN 978-956-8230-30-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fue+mas%C3%B3n+el+Papa+P%C3%ADo+IX%3F&rft.aulast=Romo+S%C3%A1nchez&rft.aufirst=Manuel&rft.date=2011&rft.pub=Apostrophes+Ediciones&rft.isbn=978-956-8230-30-2&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%2Fabout%2FFue_mas%25C3%25B3n_el_Papa_P%25C3%25ADo_IX.html%3Fid%3DBlk1zwEACAAJ%26redir_esc%3Dy"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDuffy1997324Schmidlin1922–1939292_et_seq-91"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997324Schmidlin1922–1939292_et_seq_91-0">90,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDuffy1997324Schmidlin1922–1939292_et_seq_91-1">90,1</a></sup></span> <span class="reference-text"> <a href="#CITEREFDuffy1997">Duffy 1997</a>, p. 324 ; <a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin 1922–1939</a>, pp. 292 et seq.</span> </li> <li id="cite_note-92"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-92">↑</a></span> <span class="reference-text">IX. Piusz, don Bosco pápája, in: Don Bosco Kalendárium 2011, Szalézi Szent Ferenc Társasága Budapest 2010, site 8.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193926-93"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193926_93-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 26.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193929_et_seq-94"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193929_et_seq_94-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 29 et seq.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchmidlin1922–193989-95"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchmidlin1922–193989_95-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchmidlin1922–1939">Schmidlin, 1922–1939</a>, p. 89.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKnünz1956-96"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKnünz1956_96-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFKnünz1956">Knünz, 1956</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESirvenDrazkowskiNoe2007-97"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESirvenDrazkowskiNoe2007_97-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSirvenDrazkowskiNoe2007">Sirven, Drazkowski i Noe, 2007</a>.</span> </li> <li id="cite_note-98"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-98">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Schneble</span>, H. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.epilepsiemuseum.de/alt/piusixen.html">Pope Pious IX, epilepsy. Famous people who suffered from epilepsy. Pious IX</a>».  Epilepsiemuseum.de. [Consulta: 23 juny 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-99"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-99">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://opinion.inquirer.net/81570/from-pius-ix-to-pio-nono">From Pius IX to 'Pio Nono'</a>». <i>Philippine Daily Inquirer</i>, 09-01-2015 [Consulta: 22 abril 2019].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Bibliografia">Bibliografia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:35em; -webkit-column-count:35em; column-count:35em;"> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAbout1859"><a href="/wiki/Edmond_Fran%C3%A7ois_Valentin_About" class="mw-redirect" title="Edmond François Valentin About"><span style="font-variant: small-caps;">About</span>, E.</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/romanquestion00abougoog"><i>The Roman Question</i></a>.  Nova York: D. Appleton and Company, 1859 [Consulta: 3 març 2018].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Roman+Question&rft.aulast=About&rft.aufirst=E.&rft.date=1859&rft.pub=D.+Appleton+and+Company&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fromanquestion00abougoog"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBurkle-Young2000"><span style="font-variant: small-caps;">Burkle-Young</span>, Francis A. <i>Papal Elections in the Age of Transition, 1878–1922</i>.  Lanham, Maryland: Lexington Books, 2000. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7391-0114-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7391-0114-8">ISBN 978-0-7391-0114-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Papal+Elections+in+the+Age+of+Transition%2C+1878%E2%80%931922&rft.aulast=Burkle-Young&rft.aufirst=Francis+A.&rft.date=2000&rft.pub=Lexington+Books&rft.place=Lanham%2C+Maryland&rft.isbn=978-0-7391-0114-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBusch1898a"><a href="/w/index.php?title=Julius_Hermann_Moritz_Busch&action=edit&redlink=1" class="new" title="Julius Hermann Moritz Busch (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Busch</span>, Moritz</a>. <i>Bismarck: Some Secret Pages of His History</i>. 1.  Londres: Macmillan, 1898a.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Bismarck%3A+Some+Secret+Pages+of+His+History&rft.aulast=Busch&rft.aufirst=Moritz&rft.date=1898a&rft.pub=Macmillan&rft.place=Londres"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBusch1898b"><a href="/w/index.php?title=Julius_Hermann_Moritz_Busch&action=edit&redlink=1" class="new" title="Julius Hermann Moritz Busch (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Busch</span>, Moritz</a>. <i>Bismarck: Some Secret Pages of His History</i>. 2.  Londres: Macmillan, 1898b.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Bismarck%3A+Some+Secret+Pages+of+His+History&rft.aulast=Busch&rft.aufirst=Moritz&rft.date=1898b&rft.pub=Macmillan&rft.place=Londres"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCapitelli2011"><span style="font-variant: small-caps;">Capitelli</span>, Giovanna. <i>Mecenatismo pontificio e borbonico alla vigilia dell'unità</i> (en italià).  Roma: Viviani Editore, 2011. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-7993-148-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-7993-148-9">ISBN 978-88-7993-148-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mecenatismo+pontificio+e+borbonico+alla+vigilia+dell%27unit%C3%A0&rft.aulast=Capitelli&rft.aufirst=Giovanna&rft.date=2011&rft.pub=Viviani+Editore&rft.place=Roma&rft.isbn=978-88-7993-148-9"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCarroll2001"><a href="/w/index.php?title=James_Carroll_(author)&action=edit&redlink=1" class="new" title="James Carroll (author) (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Carroll</span>, James</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/constantinesswor00carr"><i>Constantines's Sword</i></a>, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-395-77927-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-395-77927-9">ISBN 978-0-395-77927-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Constantines%27s+Sword&rft.aulast=Carroll&rft.aufirst=James&rft.date=2001&rft.isbn=978-0-395-77927-9&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fconstantinesswor00carr"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDavis1996"><a href="/w/index.php?title=William_C._Davis_(historian)&action=edit&redlink=1" class="new" title="William C. Davis (historian) (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Davis</span>, William C.</a> <i>Jefferson Davis: The Man and His Hour</i>.  Baton Rouge, Louisiana: Louisiana State University Press, 1996. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8071-2079-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8071-2079-8">ISBN 978-0-8071-2079-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Jefferson+Davis%3A+The+Man+and+His+Hour&rft.aulast=Davis&rft.aufirst=William+C.&rft.date=1996&rft.pub=Louisiana+State+University+Press&rft.place=Baton+Rouge%2C+Louisiana&rft.isbn=978-0-8071-2079-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDe_Mattei2004"><a href="/w/index.php?title=Roberto_de_Mattei&action=edit&redlink=1" class="new" title="Roberto de Mattei (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">De Mattei</span>, Roberto</a>. <i>Pius IX</i>.  Leominster, England: Gracewing, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-85244-605-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-85244-605-8">ISBN 978-0-85244-605-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Pius+IX&rft.aulast=De+Mattei&rft.aufirst=Roberto&rft.date=2004&rft.pub=Gracewing&rft.place=Leominster%2C+England&rft.isbn=978-0-85244-605-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDuffy1997"><a href="/w/index.php?title=Eamon_Duffy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eamon Duffy (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Duffy</span>, Eamon</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/saintssinnershis00duff"><i>Saints and Sinners: A History of the Popes</i></a>.  New Haven, Connecticut: Yale University Press, 1997. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0300073324" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0300073324">ISBN 978-0300073324</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Saints+and+Sinners%3A+A+History+of+the+Popes&rft.aulast=Duffy&rft.aufirst=Eamon&rft.date=1997&rft.pub=Yale+University+Press&rft.place=New+Haven%2C+Connecticut&rft.isbn=978-0300073324&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fsaintssinnershis00duff"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFranzen1991"><span style="font-variant: small-caps;">Franzen</span>, August. <i>Kleine Kirchengeschichte</i> (en alemany). 2.  Freiburg, Germany: Herder, 1991. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3451085771" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3451085771">ISBN 3451085771</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Kleine+Kirchengeschichte&rft.aulast=Franzen&rft.aufirst=August&rft.date=1991&rft.edition=2&rft.pub=Herder&rft.place=Freiburg%2C+Germany&rft.isbn=3451085771"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFranzenBäumer1988"><span style="font-variant: small-caps;">Franzen</span>, August; <span style="font-variant: small-caps;">Bäumer</span>, Remigius. <i>Papstgeschichte</i> (en alemany).  Freiburg, Germany: Herder, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9783451085789" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9783451085789">ISBN 9783451085789</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Papstgeschichte&rft.date=1988&rft.pub=Herder&rft.place=Freiburg%2C+Germany&rft.isbn=9783451085789"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKelly1987"><span style="font-variant: small-caps;">Kelly</span>, J. N. D.. <i>The Oxford Dictionary of Popes</i>.  Oxford: Oxford University Press, 1987.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+Dictionary+of+Popes&rft.aulast=Kelly&rft.aufirst=J.+N.+D.&rft.date=1987&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Oxford"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Kertzer, David I. <i>The Pope Who Would Be King: The Exile of Pius IX and the Emergence of Modern Europe</i> (2018). to 1860</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKertzer1998"><a href="/w/index.php?title=David_Kertzer&action=edit&redlink=1" class="new" title="David Kertzer (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Kertzer</span>, David I.</a> <i>The Kidnapping of Edgardo Mortara</i>.  Nova York: Vintage Books, 1998. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-679-76817-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-679-76817-3">ISBN 978-0-679-76817-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Kidnapping+of+Edgardo+Mortara&rft.aulast=Kertzer&rft.aufirst=David+I.&rft.date=1998&rft.pub=Vintage+Books&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-679-76817-3"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKnünz1956"><span style="font-variant: small-caps;">Knünz</span>, Josef. <i>100 Jahre Stella Matutina, 1856–1956</i> (en alemany).  Bregenz, Austria: J. N. Teutsch, 1956.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=100+Jahre+Stella+Matutina%2C+1856%E2%80%931956&rft.aulast=Kn%C3%BCnz&rft.aufirst=Josef&rft.date=1956&rft.pub=J.+N.+Teutsch&rft.place=Bregenz%2C+Austria"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMichael2002"><a href="/w/index.php?title=Prince_Michael_of_Greece_and_Denmark&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prince Michael of Greece and Denmark (encara no existeix)">Michael, Prince, of Greece</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/empressoffarewel00mich"><i>The Empress of Farewells: The Story of Charlotte, Empress of Mexico</i></a>.  Boston: Atlantic Monthly Press, 2002. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87113-836-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87113-836-1">ISBN 978-0-87113-836-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Empress+of+Farewells%3A+The+Story+of+Charlotte%2C+Empress+of+Mexico&rft.au=Michael%2C+Prince%2C+of+Greece&rft.date=2002&rft.pub=Atlantic+Monthly+Press&rft.place=Boston&rft.isbn=978-0-87113-836-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fempressoffarewel00mich"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMilavec2007"><span style="font-variant: small-caps;">Milavec</span>, Aaron. <i>Salvation is from the Jews (John 4:22): Saving Grace in Judaism and Messianic Hope in Christianity</i>.  Collegeville, Minnesota: Liturgical Press, 2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8146-5989-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8146-5989-2">ISBN 978-0-8146-5989-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Salvation+is+from+the+Jews+%28John+4%3A22%29%3A+Saving+Grace+in+Judaism+and+Messianic+Hope+in+Christianity&rft.aulast=Milavec&rft.aufirst=Aaron&rft.date=2007&rft.pub=Liturgical+Press&rft.place=Collegeville%2C+Minnesota&rft.isbn=978-0-8146-5989-2"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFO'Carroll2010"><a href="/w/index.php?title=Ciaran_O%27Carroll&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciaran O'Carroll (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">O'Carroll</span>, Ciarán</a>. «Pius IX: Pastor and Prince». A: <i>The Papacy Since 1500: From Italian Prince to Universal Pastor</i>.  Cambridge, England: Cambridge University Press, 2010, p. 125–142. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-50987-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-50987-9">ISBN 978-0-521-50987-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Papacy+Since+1500%3A+From+Italian+Prince+to+Universal+Pastor&rft.atitle=Pius+IX%3A+Pastor+and+Prince&rft.aulast=O%27Carroll&rft.aufirst=Ciar%C3%A1n&rft.date=2010&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.place=Cambridge%2C+England&rft.pages=125%E2%80%93142&rft.isbn=978-0-521-50987-9"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFO'Connor1971"><span style="font-variant: small-caps;">O'Connor</span>, Richard. <i>The Cactus Throne: The Tragedy of Maximilian and Carlotta</i>.  Nova York: G. P. Putnam's Sons, 1971.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cactus+Throne%3A+The+Tragedy+of+Maximilian+and+Carlotta&rft.aulast=O%27Connor&rft.aufirst=Richard&rft.date=1971&rft.pub=G.+P.+Putnam%27s+Sons&rft.place=Nova+York"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPougeois1877a"><span style="font-variant: small-caps;">Pougeois</span>, Alexandre. <i>History of Pius IX: His Pontificate and His Century</i>. 1, 1877a.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Pius+IX%3A+His+Pontificate+and+His+Century&rft.aulast=Pougeois&rft.aufirst=Alexandre&rft.date=1877a&rft.place=Par%C3%ADs"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPougeois1877b"><span style="font-variant: small-caps;">Pougeois</span>, Alexandre. <i>History of Pius IX: His Pontificate and His Century</i>. 2, 1877b.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Pius+IX%3A+His+Pontificate+and+His+Century&rft.aulast=Pougeois&rft.aufirst=Alexandre&rft.date=1877b&rft.place=Par%C3%ADs"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPougeois1877c"><span style="font-variant: small-caps;">Pougeois</span>, Alexandre. <i>History of Pius IX: His Pontificate and His Century</i>. 3, 1877c.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Pius+IX%3A+His+Pontificate+and+His+Century&rft.aulast=Pougeois&rft.aufirst=Alexandre&rft.date=1877c&rft.place=Par%C3%ADs"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRapport2009"><span style="font-variant: small-caps;">Rapport</span>, Mike. <i>1848: Year of Revolution</i>.  Nova York: Basic Books, 2009. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7867-4368-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7867-4368-1">ISBN 978-0-7867-4368-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=1848%3A+Year+of+Revolution&rft.aulast=Rapport&rft.aufirst=Mike&rft.date=2009&rft.pub=Basic+Books&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-7867-4368-1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRidley1976"><a href="/w/index.php?title=Jasper_Ridley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jasper Ridley (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Ridley</span>, Jasper</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/garibaldi00ridl"><i>Garibaldi</i></a>.  Nova York: Viking Press, 1976.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Garibaldi&rft.aulast=Ridley&rft.aufirst=Jasper&rft.date=1976&rft.pub=Viking+Press&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fgaribaldi00ridl"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSchmidlin1922–1939"><span style="font-variant: small-caps;">Schmidlin</span>, Josef. <i>Papstgeschichte</i> (en alemany).  Munich: Köstel-Pusztet, 1922–1939.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Papstgeschichte&rft.aulast=Schmidlin&rft.aufirst=Josef&rft.date=1922%E2%80%931939&rft.pub=K%C3%B6stel-Pusztet&rft.place=Munich"><span style="display: none;"> </span></span><sup>[<i><a href="/w/index.php?title=Viquip%C3%A8dia:Citing_sources&action=edit&redlink=1" class="new" title="Viquipèdia:Citing sources (encara no existeix)">volume needed</a></i>]</sup></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSchmidlin1934"><span style="font-variant: small-caps;">Schmidlin</span>, Josef. <i>Papstgeschichte</i> (en alemany). 2.  Munich: Köstel-Pusztet, 1934.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Papstgeschichte&rft.aulast=Schmidlin&rft.aufirst=Josef&rft.date=1934&rft.pub=K%C3%B6stel-Pusztet&rft.place=Munich"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFShea1877"><a href="/w/index.php?title=John_Gilmary_Shea&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Gilmary Shea (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Shea</span>, John Gilmary</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/lifeofpopepiusix00shea"><i>The Life of Pope Pius IX</i></a>.  Nova York: n.p., 1877.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Life+of+Pope+Pius+IX&rft.aulast=Shea&rft.aufirst=John+Gilmary&rft.date=1877&rft.pub=n.p.&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Flifeofpopepiusix00shea"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSirvenDrazkowskiNoe2007"><span style="font-variant: small-caps;">Sirven</span>, Joseph I.; <span style="font-variant: small-caps;">Drazkowski</span>, Joseph F.; <span style="font-variant: small-caps;">Noe</span>, Katherine H. «Seizures among Public Figures: Lessons Learned from the Epilepsy of Pope Pius IX». <i>Mayo Clinic Proceedings</i>, 82, 12, 2007, pàg. 1535–1540. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0025-6196%2811%2961100-2">10.1016/S0025-6196(11)61100-2</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1942-5546">1942-5546</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18053463?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18053463">18053463</a>.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWoodward1996"><span style="font-variant: small-caps;">Woodward</span>, Kenneth L. <i>Making Saints: How the Catholic Church Determines Who Becomes a Saint, Who Doesn't, and Why</i>.  Nova York: Simon and Schuster, 1996. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-684-81530-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-684-81530-5">ISBN 978-0-684-81530-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Making+Saints%3A+How+the+Catholic+Church+Determines+Who+Becomes+a+Saint%2C+Who+Doesn%27t%2C+and+Why&rft.aulast=Woodward&rft.aufirst=Kenneth+L.&rft.date=1996&rft.pub=Simon+and+Schuster&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-684-81530-5"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia_addicional">Bibliografia addicional</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_IX&action=edit&section=50" title="Modifica la secció: Bibliografia addicional"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Pius_IX" class="extiw" title="commons:Category:Pius IX">Pius IX</a></b></i></div></div> </div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:35em; -webkit-column-count:35em; column-count:35em;"> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBarwig1978"><span style="font-variant: small-caps;">Barwig</span>, Regis N. <i>More Than a Prophet: Day By Day With Pius IX</i>.  Altadena: Benziger Sisters, 1978.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=More+Than+a+Prophet%3A+Day+By+Day+With+Pius+IX&rft.aulast=Barwig&rft.aufirst=Regis+N.&rft.date=1978&rft.pub=Benziger+Sisters&rft.place=Altadena"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Chadwick, Owen. <i>A History of the Popes 1830-1914</i> (2003). <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.questia.com/read/12355195/a-history-of-the-popes-1830-1914">online</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180524082258/https://www.questia.com/read/12355195/a-history-of-the-popes-1830-1914">Arxivat</a> 2018-05-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li>Chadwick, Owen. <i>The Popes and European Revolution</i> (1981) 655pp <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/European-Revolution-Oxford-History-Christian/dp/0198269196">excerpt</a>; also <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.questia.com/library/109969957/the-popes-and-european-revolution">online</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20201126223024/https://www.questia.com/library/109969957/the-popes-and-european-revolution">Arxivat</a> 2020-11-26 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li>Chiron, Yves, Pope Pius IX: The Man and The Myth, Angelus Press, Kansas City, 2005 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-892331-31-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-892331-31-4">ISBN 1-892331-31-4</a></li> <li>Corcoran, James A. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=mdp.39015006993607;seq=360;view=1up;num=342"><i>"Pius IX and His Pontificate,"</i></a> The American Catholic Quarterly Review, Vol. III, 1878.</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDe_Cesare1909"><span style="font-variant: small-caps;">De Cesare</span>, Raffaele. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/thelastdaysofpap00cesauoft"><i>The Last Days of Papal Rome</i></a>.  Londres: Archibald Constable & Co, 1909, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/thelastdaysofpap00cesauoft/page/449">449</a>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Last+Days+of+Papal+Rome&rft.aulast=De+Cesare&rft.aufirst=Raffaele&rft.date=1909&rft.pub=Archibald+Constable+%26+Co&rft.place=Londres&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fthelastdaysofpap00cesauoft%2Fpage%2F449+449%5D&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fthelastdaysofpap00cesauoft"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Hales, E. E. Y. <i>Pio Nono: A study in European politics and religion in the nineteenth century</i> (2013) 352pp <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/Pio-Nono-European-politics-nineteenth/dp/1628450894/">excerpt</a>; also <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.questia.com/library/1308275/pio-nono-a-study-in-european-politics-and-religion">online</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20201126201630/https://www.questia.com/library/1308275/pio-nono-a-study-in-european-politics-and-religion">Arxivat</a> 2020-11-26 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHasler1981"><span style="font-variant: small-caps;">Hasler</span>, August Bernhard. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/howpopebecameinf0000hasl"><i>How the Pope Became Infallible: Pius IX and the Politics of Persuasion</i></a>.  Doubleday, 1981.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=How+the+Pope+Became+Infallible%3A+Pius+IX+and+the+Politics+of+Persuasion&rft.aulast=Hasler&rft.aufirst=August+Bernhard&rft.date=1981&rft.pub=Doubleday&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fhowpopebecameinf0000hasl"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKertzer2004"><span style="font-variant: small-caps;">Kertzer</span>, David I. <i>Prisoner of the Vatican: The Popes' Secret Plot to Capture Rome from the New Italian State</i>.  Houghton Mifflin, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-618-22442-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-618-22442-5">ISBN 978-0-618-22442-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Prisoner+of+the+Vatican%3A+The+Popes%27+Secret+Plot+to+Capture+Rome+from+the+New+Italian+State&rft.aulast=Kertzer&rft.aufirst=David+I.&rft.date=2004&rft.pub=Houghton+Mifflin&rft.isbn=978-0-618-22442-5"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMooney1892"><span style="font-variant: small-caps;">Mooney</span>, John A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=mdp.39015020912591;seq=151;view=1up;num=137">Pius IX and the Revolution, 1846–1848</a>». <i>The American Catholic Quarterly Review</i>, 17, 1892, pàg. 137–161 [Consulta: 3 març 2018].</span></li> <li>Quinlan, John. "Prisoner in the Vatican: Rome In 1870" <i>History Today</i> (Sept 1970), Vol. 20 Issue 9, pp 620–627 online.</li></ul> </div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:35em; -webkit-column-count:35em; column-count:35em;"> <ul><li>Acta et decreta Leonis XIII, P.M. Vol I–XXII, Rome, 1881, ff</li> <li>Acta et decreta Pii IX, Pontificis Maximi, Vol. I–VII, Romae 1854 ff</li> <li>Actae Sanctae Sedis, (ASS), Romae, Vaticano 1865</li> <li>Boudou, L. (1890). Le S. Siege et la Russie, Paris</li> <li>Capitelli, Giovanna, <i>Mecenatismo pontificio e borbonico alla vigilia dell'unità</i>, Viviani Editore, Rome, 2011 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8879931482" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8879931482">ISBN 8879931482</a></li> <li>Hasler, August Bernhard (1977). <i>Pius IX. (1846–1878) päpstliche Unfehlbarkeit und 1. Vatikanisches Konzil.</i> (= <i>Päpste und Papsttum</i> Bd. 12). 2 volumes, 1st ed. Hiersemann, Stuttgart, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-7772-7711-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-7772-7711-8">ISBN 3-7772-7711-8</a></li> <li>Martina, S.J. Pio IX (1846–1850). <i>Roma: Editrice Pontificia Universita Gregoriana</i>. Vol I–III, 1974–1991.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Plantilla:EnciclopediaDeiPapi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:EnciclopediaDeiPapi (encara no existeix)">Plantilla:EnciclopediaDeiPapi</a></li> <li>Seifert, Veronika Maria (2013). <i>Pius IX. – der Immaculata-Papst. Von der Marienverehrung Giovanni Maria Mastai Ferretis zur Definierung des Immaculata-Dogmas.</i> V&R unipress. Göttingen. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-8471-0185-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-8471-0185-7">ISBN 978-3-8471-0185-7</a>.</li> <li>Sylvain (1878). <i>Histoire de Pie IX le Grand et de son pontificat</i>. Vol I, II. Paris</li></ul> </div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Papes_de_l&#039;Església_Catòlica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background:gold"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Papes" title="Plantilla:Papes"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Papes_de_l&#039;Església_Catòlica" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Papa" title="Papa">Papes</a> de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_l&#039;establiment_de_l&#039;Església_(30)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de l'establiment de l'Església (<a href="/wiki/30" title="30">30</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">Pere</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lli" title="Papa Lli">Lli</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anaclet" class="mw-redirect" title="Papa Anaclet">Anaclet</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_I" title="Climent I">Climent I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Evarist" title="Papa Evarist">Evarist</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Alexandre_I" title="Papa Alexandre I">Alexandre I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_I" title="Papa Sixt I">Sixt I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Tel%C3%A8sfor" title="Papa Telèsfor">Telèsfor</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Higini" title="Papa Higini">Higini</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pius_I" title="Papa Pius I">Pius I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anicet" title="Papa Anicet">Anicet I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Soter" title="Papa Soter">Soter</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eleuteri" title="Papa Eleuteri">Eleuteri</a></li> <li><a href="/wiki/V%C3%ADctor_I" title="Víctor I">Víctor I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Zefer%C3%AD" title="Papa Zeferí">Zeferí</a></li> <li><a href="/wiki/Calixt_I" title="Calixt I">Calixt I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_I" title="Papa Urbà I">Urbà I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Ponci%C3%A0" title="Papa Poncià">Poncià</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anter" title="Papa Anter">Anter</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Fabi%C3%A0" title="Papa Fabià">Fabià</a></li> <li><a href="/wiki/Corneli_(papa)" title="Corneli (papa)">Corneli</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Luci_I" title="Papa Luci I">Luci I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_I" title="Papa Esteve I">Esteve I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_II" title="Papa Sixt II">Sixt II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Dion%C3%ADs" title="Papa Dionís">Dionís</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8lix_I" title="Fèlix I">Fèlix I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eutiqui%C3%A0" title="Papa Eutiquià">Eutiquià</a></li> <li><a href="/wiki/Gai_(papa)" title="Gai (papa)">Gai</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Marcel%C2%B7l%C3%AD" title="Papa Marcel·lí">Marcel·lí</a></li> <li><a href="/wiki/Marcel_I" title="Marcel I">Marcel I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eusebi" title="Papa Eusebi">Eusebi</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Melqu%C3%ADades" title="Papa Melquíades">Melquíades</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td><td class="navbox-image" rowspan="6" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Emblem_of_the_Papacy_SE.svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes del Papat"><img alt="Escut d'armes del Papat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/40px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png" decoding="async" width="40" height="54" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/60px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/80px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 2x" data-file-width="815" data-file-height="1105" /></a><figcaption>Escut d'armes del Papat</figcaption></figure></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_l&#039;Edicte_de_Milà_(313)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de l'<a href="/wiki/Edicte_de_Mil%C3%A0" title="Edicte de Milà">Edicte de Milà</a> (<a href="/wiki/313" title="313">313</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Silvestre_I" title="Silvestre I">Silvestre I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Marc" class="mw-redirect" title="Papa Marc">Marc I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Juli_I" title="Papa Juli I">Juli I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Liberi" title="Papa Liberi">Liberi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Damas_I" class="mw-redirect" title="Papa Damas I">Damas I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sirici" title="Papa Sirici">Sirici I</a></li> <li><a href="/wiki/Anastasi_I_de_Roma" class="mw-redirect" title="Anastasi I de Roma">Anastasi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_I" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci I">Innocenci I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Z%C3%B2sim" title="Papa Zòsim">Zòsim I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_I" title="Papa Bonifaci I">Bonifaci I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_I" title="Papa Celestí I">Celestí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_III" title="Papa Sixt III">Sixt III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_I" title="Papa Lleó I">Lleó I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Hilari" title="Papa Hilari">Hilari I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Simplici" title="Papa Simplici">Simplici I</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8lix_III" title="Fèlix III">Fèlix III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gelasi_I" class="mw-redirect" title="Papa Gelasi I">Gelasi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anastasi_II" title="Papa Anastasi II">Anastasi II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_S%C3%ADmmac" title="Papa Símmac">Símmac I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Hormisdes" title="Papa Hormisdes">Hormisdes</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_I" title="Papa Joan I">Joan I</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8lix_IV" title="Fèlix IV">Fèlix IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_II" title="Papa Bonifaci II">Bonifaci II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_II" title="Papa Joan II">Joan II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Agapit_I" title="Papa Agapit I">Agapit I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Silveri" title="Papa Silveri">Silveri</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Vigili" title="Papa Vigili">Vigili I</a></li> <li><a href="/wiki/Pelagi_I" title="Pelagi I">Pelagi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_III" title="Papa Joan III">Joan III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_I" title="Papa Benet I">Benet I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pelagi_II" title="Papa Pelagi II">Pelagi II</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_el_Gran" title="Gregori el Gran">Gregori I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sabini%C3%A0" title="Papa Sabinià">Sabinià I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_III" title="Papa Bonifaci III">Bonifaci III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_IV" title="Papa Bonifaci IV">Bonifaci IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Deodat_I" class="mw-redirect" title="Papa Deodat I">Deodat I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_V" title="Papa Bonifaci V">Bonifaci V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Honori_I" title="Papa Honori I">Honori I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sever%C3%AD" title="Papa Severí">Severí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_IV" title="Papa Joan IV">Joan IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Teodor_I" title="Papa Teodor I">Teodor I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Mart%C3%AD_I" title="Papa Martí I">Martí I</a></li> <li><a href="/wiki/Eugeni_I" title="Eugeni I">Eugeni I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Vitali%C3%A0" title="Papa Vitalià">Vitalià I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Deodat_II" title="Papa Deodat II">Deodat II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Donus" title="Papa Donus">Donus I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Agat%C3%B3" title="Papa Agató">Agató I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_II" title="Papa Lleó II">Lleó II</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_II" title="Benet II">Benet II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_V" title="Papa Joan V">Joan V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Con%C3%B3" title="Papa Conó">Conó I</a></li> <li><a href="/wiki/Sant_Sergi_I" title="Sant Sergi I">Sergi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_VI" title="Papa Joan VI">Joan VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_VII" title="Papa Joan VII">Joan VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sisini" title="Papa Sisini">Sisini</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Constant%C3%AD_I" class="mw-redirect" title="Papa Constantí I">Constantí I</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_II_(papa)" title="Gregori II (papa)">Gregori II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_III" title="Papa Gregori III">Gregori III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Zacaries" title="Papa Zacaries">Zacaries I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_II" class="mw-redirect" title="Papa Esteve II">Esteve II</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_la_Donació_de_Pipí_(756)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de la <a href="/wiki/Donaci%C3%B3_de_Pip%C3%AD" title="Donació de Pipí">Donació de Pipí</a> (<a href="/wiki/756" title="756">756</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Papa_Pau_I" title="Papa Pau I">Pau I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_III" title="Papa Esteve III">Esteve III</a></li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_I" title="Adrià I">Adrià I</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_III_(papa)" title="Lleó III (papa)">Lleó III</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_IV" title="Esteve IV">Esteve IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pasqual_I" title="Papa Pasqual I">Pasqual I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eugeni_II" title="Papa Eugeni II">Eugeni II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Valent%C3%AD" title="Papa Valentí">Valentí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_IV" title="Papa Gregori IV">Gregori IV</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_II" title="Sergi II">Sergi II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_IV" title="Papa Lleó IV">Lleó IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_III" title="Papa Benet III">Benet III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Nicolau_I" title="Papa Nicolau I">Nicolau I</a></li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_II" title="Adrià II">Adrià II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_VIII" title="Papa Joan VIII">Joan VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Mar%C3%AD_I" title="Marí I">Marí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_III" class="mw-redirect" title="Papa Adrià III">Adrià III</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_V" title="Esteve V">Esteve V</a></li> <li><a href="/wiki/Form%C3%B3s" title="Formós">Formós</a></li> <li><a href="/wiki/Bonifaci_VI" title="Bonifaci VI">Bonifaci VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_VI" title="Papa Esteve VI">Esteve VI</a></li> <li><a href="/wiki/Rom%C3%A0_I" class="mw-redirect" title="Romà I">Romà I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Teodor_II" title="Papa Teodor II">Teodor II</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_IX" title="Joan IX">Joan IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_IV" title="Papa Benet IV">Benet IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_V" title="Papa Lleó V">Lleó V</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_III" title="Sergi III">Sergi III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anastasi_III" title="Papa Anastasi III">Anastasi III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Land%C3%B3" title="Papa Landó">Landó I</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_X" class="mw-redirect" title="Joan X">Joan X</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_VI" title="Papa Lleó VI">Lleó VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_VII" title="Papa Esteve VII">Esteve VII</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XI" title="Joan XI">Joan XI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_VII" title="Papa Lleó VII">Lleó VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_VIII" title="Papa Esteve VIII">Esteve VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Mar%C3%AD_II" title="Marí II">Marí II</a></li> <li><a href="/wiki/Agapit_II" title="Agapit II">Agapit II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XII" title="Papa Joan XII">Joan XII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_VIII" title="Papa Lleó VIII">Lleó VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_V" title="Papa Benet V">Benet V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XIII" title="Papa Joan XIII">Joan XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_VI" title="Benet VI">Benet VI</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_VII" title="Benet VII">Benet VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XIV" class="mw-redirect" title="Papa Joan XIV">Joan XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XV" title="Joan XV">Joan XV</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_V" title="Gregori V">Gregori V</a></li> <li><a href="/wiki/Silvestre_II" title="Silvestre II">Silvestre II</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XVII" title="Joan XVII">Joan XVII</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XVIII" title="Joan XVIII">Joan XVIII</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_IV" title="Sergi IV">Sergi IV</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_VIII" title="Benet VIII">Benet VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XIX" title="Joan XIX">Joan XIX</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_IX" title="Benet IX">Benet IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Silvestre_III" class="mw-redirect" title="Papa Silvestre III">Silvestre III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_IX" class="mw-redirect" title="Papa Benet IX">Benet IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_VI" title="Papa Gregori VI">Gregori VI</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_II" title="Climent II">Climent II</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_IX" title="Benet IX">Benet IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Damas_II" title="Papa Damas II">Damas II</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_IX" title="Lleó IX">Lleó IX</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_del_Cisma_d&#039;Orient_(1054)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des del <a href="/wiki/Gran_Cisma_d%27Orient" title="Gran Cisma d'Orient">Cisma d'Orient</a> (<a href="/wiki/1054" title="1054">1054</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/V%C3%ADctor_II" title="Víctor II">Víctor II</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_IX" title="Esteve IX">Esteve IX</a></li> <li><a href="/wiki/Nicolau_II_(papa)" title="Nicolau II (papa)">Nicolau II</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_II_(papa)" title="Alexandre II (papa)">Alexandre II</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_VII" title="Gregori VII">Gregori VII</a></li> <li><a href="/wiki/V%C3%ADctor_III" title="Víctor III">Víctor III</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_II" title="Urbà II">Urbà II</a></li> <li><a href="/wiki/Pasqual_II" title="Pasqual II">Pasqual II</a></li> <li><a href="/wiki/Gelasi_II" title="Gelasi II">Gelasi II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Calixt_II" title="Papa Calixt II">Calixt II</a></li> <li><a href="/wiki/Honori_II" title="Honori II">Honori II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_II" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci II">Innocenci II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_II" title="Papa Celestí II">Celestí II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Luci_II" title="Papa Luci II">Luci II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eugeni_III" title="Papa Eugeni III">Eugeni III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anastasi_IV" title="Papa Anastasi IV">Anastasi IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_IV" class="mw-redirect" title="Papa Adrià IV">Adrià IV</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_III_(papa)" title="Alexandre III (papa)">Alexandre III</a></li> <li><a href="/wiki/Luci_III" title="Luci III">Luci III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_III" title="Papa Urbà III">Urbà III</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_VIII" title="Gregori VIII">Gregori VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_III" title="Papa Climent III">Climent III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_III" title="Papa Celestí III">Celestí III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_III" title="Papa Innocenci III">Innocenci III</a></li> <li><a href="/wiki/Honori_III" title="Honori III">Honori III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_IX" class="mw-redirect" title="Papa Gregori IX">Gregori IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_IV" class="mw-redirect" title="Papa Celestí IV">Celestí IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_IV" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci IV">Innocenci IV</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_IV" title="Alexandre IV">Alexandre IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_IV" title="Papa Urbà IV">Urbà IV</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_IV" title="Climent IV">Climent IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_X" class="mw-redirect" title="Papa Gregori X">Gregori X</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_V" title="Innocenci V">Innocenci V</a></li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_V" title="Adrià V">Adrià V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XXI" class="mw-redirect" title="Papa Joan XXI">Joan XXI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Nicolau_III" title="Papa Nicolau III">Nicolau III</a></li> <li><a href="/wiki/Mart%C3%AD_IV" class="mw-redirect" title="Martí IV">Martí IV</a></li> <li><a href="/wiki/Honori_IV" title="Honori IV">Honori IV</a></li> <li><a href="/wiki/Nicolau_IV" title="Nicolau IV">Nicolau IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_V" title="Papa Celestí V">Celestí V</a></li> <li><a href="/wiki/Bonifaci_VIII" title="Bonifaci VIII">Bonifaci VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XI" title="Benet XI">Benet XI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_V" title="Papa Climent V">Climent V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XXII" class="mw-redirect" title="Papa Joan XXII">Joan XXII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XII" title="Benet XII">Benet XII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_VI" title="Papa Climent VI">Climent VI</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_VI" title="Innocenci VI">Innocenci VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_V" class="mw-redirect" title="Papa Urbà V">Urbà V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XI" title="Papa Gregori XI">Gregori XI</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VI" title="Urbà VI">Urbà VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_IX" title="Papa Bonifaci IX">Bonifaci IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_VII" title="Papa Innocenci VII">Innocenci VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XII" title="Papa Gregori XII">Gregori XII</a></li> <li><a href="/wiki/Mart%C3%AD_V" title="Martí V">Martí V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eugeni_IV" class="mw-redirect" title="Papa Eugeni IV">Eugeni IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Nicolau_V" title="Papa Nicolau V">Nicolau V</a></li> <li><a href="/wiki/Calixt_III" title="Calixt III">Calixt III</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_II" title="Pius II">Pius II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_II" title="Papa Pau II">Pau II</a></li> <li><a href="/wiki/Sixt_IV" title="Sixt IV">Sixt IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_VIII" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci VIII">Innocenci VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_VI" title="Alexandre VI">Alexandre VI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_III" title="Pius III">Pius III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Juli_II" class="mw-redirect" title="Papa Juli II">Juli II</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_X" title="Lleó X">Lleó X</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_VI" class="mw-redirect" title="Papa Adrià VI">Adrià VI</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_VII" title="Climent VII">Climent VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_III" class="mw-redirect" title="Papa Pau III">Pau III</a></li> <li><a href="/wiki/Juli_III" title="Juli III">Juli III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Marcel_II" title="Papa Marcel II">Marcel II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_IV" title="Papa Pau IV">Pau IV</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible uncollapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_la_Contrareforma_catòlica_(1560)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a> catòlica (<a href="/wiki/1560" title="1560">1560</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Pius_IV" title="Pius IV">Pius IV</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_V" title="Pius V">Pius V</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_XIII" title="Gregori XIII">Gregori XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_V" class="mw-redirect" title="Papa Sixt V">Sixt V</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VII" title="Urbà VII">Urbà VII</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_XIV" class="mw-redirect" title="Gregori XIV">Gregori XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_IX" class="mw-redirect" title="Innocenci IX">Innocenci IX</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_VIII" title="Climent VIII">Climent VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_XI" title="Papa Lleó XI">Lleó XI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_V" class="mw-redirect" title="Papa Pau V">Pau V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XV" class="mw-redirect" title="Papa Gregori XV">Gregori XV</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VIII" title="Urbà VIII">Urbà VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_X" title="Innocenci X">Innocenci X</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_VII" title="Alexandre VII">Alexandre VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_IX" class="mw-redirect" title="Papa Climent IX">Climent IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_X" class="mw-redirect" title="Papa Climent X">Climent X</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XI" title="Innocenci XI">Innocenci XI</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_VIII" title="Alexandre VIII">Alexandre VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XII" title="Innocenci XII">Innocenci XII</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XI" title="Climent XI">Climent XI</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XIII" title="Innocenci XIII">Innocenci XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XIII_(papa)" title="Benet XIII (papa)">Benet XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XII" title="Climent XII">Climent XII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XIV" title="Benet XIV">Benet XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XIII" title="Climent XIII">Climent XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XIV" title="Climent XIV">Climent XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_VII" title="Pius VII">Pius VII</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_XII" title="Lleó XII">Lleó XII</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_VIII" title="Pius VIII">Pius VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_XVI" title="Gregori XVI">Gregori XVI</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Pius IX</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_XIII" title="Lleó XIII">Lleó XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_X" title="Pius X">Pius X</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XV" title="Benet XV">Benet XV</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_XI" title="Pius XI">Pius XI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_XII" title="Pius XII">Pius XII</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_del_Concili_Vaticà_II_(1959)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des del <a href="/wiki/Concili_del_Vatic%C3%A0_II" class="mw-redirect" title="Concili del Vaticà II">Concili Vaticà II</a> (1959)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Joan_XXIII" title="Joan XXIII">Joan XXIII</a></li> <li><a href="/wiki/Pau_VI" title="Pau VI">Pau VI</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_Pau_I" title="Joan Pau I">Joan Pau I</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Benet XVI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Francesc" class="mw-redirect" title="Papa Francesc">Francesc</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n79-033011">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/CANTIC" class="mw-redirect" title="CANTIC">CANTIC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cantic.bnc.cat/registre/981058519874406706">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX824776">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb119199539">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/118594729">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n79033011">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/103211092">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/ISNI" class="mw-redirect" title="ISNI">ISNI</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://isni.org/isni/0000000123214587">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LIBRIS" title="LIBRIS">SELIBR</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://libris.kb.se/auth/207095">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/027075508">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/BIBSYS" title="BIBSYS">BIBSYS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ask.bibsys.no/ask/action/result?cmd=&kilde=biblio&cql=bs.autid+%3D+90756733&feltselect=bs.autid">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Union_List_of_Artist_Names" title="Union List of Artist Names">ULAN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.getty.edu/vow/ULANFullDisplay?find=&role=&nation=&subjectid=500260254">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Library_of_Australia" class="mw-redirect" title="National Library of Australia">NLA</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nla.gov.au/anbd.aut-an35424817">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/001114779">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=jn20000701418&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Istituto_Centrale_per_il_Catalogo_Unico" title="Istituto Centrale per il Catalogo Unico">ICCU</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://opac.sbn.it/nome/CFIV084784">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/pius-ix">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pius_IX&oldid=34172318">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pius_IX&oldid=34172318</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Papes_de_Roma_del_segle_XIX" title="Categoria:Papes de Roma del segle XIX">Papes de Roma del segle XIX</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Persones_de_Senigallia" title="Categoria:Persones de Senigallia">Persones de Senigallia</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Terciaris_franciscans" title="Categoria:Terciaris franciscans">Terciaris franciscans</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Beats_italians" title="Categoria:Beats italians">Beats italians</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Beats_papes" title="Categoria:Beats papes">Beats papes</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Beatificats_del_Tercer_Orde_de_Sant_Francesc" title="Categoria:Beatificats del Tercer Orde de Sant Francesc">Beatificats del Tercer Orde de Sant Francesc</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Persones_de_la_unificaci%C3%B3_italiana" title="Categoria:Persones de la unificació italiana">Persones de la unificació italiana</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Persones_dels_Estats_Pontificis" title="Categoria:Persones dels Estats Pontificis">Persones dels Estats Pontificis</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Alumnes_de_la_Pontif%C3%ADcia_Universitat_Gregoriana" title="Categoria:Alumnes de la Pontifícia Universitat Gregoriana">Alumnes de la Pontifícia Universitat Gregoriana</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Morts_al_Vatic%C3%A0" title="Categoria:Morts al Vaticà">Morts al Vaticà</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Morts_d%27infart_de_miocardi" title="Categoria:Morts d'infart de miocardi">Morts d'infart de miocardi</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Cardenals_franciscans" title="Categoria:Cardenals franciscans">Cardenals franciscans</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Franciscans_italians" title="Categoria:Franciscans italians">Franciscans italians</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Cardenals_de_les_Marques" title="Categoria:Cardenals de les Marques">Cardenals de les Marques</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Pol%C3%ADtics_de_les_Marques" title="Categoria:Polítics de les Marques">Polítics de les Marques</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Naixements_del_1792" title="Categoria:Naixements del 1792">Naixements del 1792</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_mides_d%27imatge_que_contenen_px_addicionals" title="Categoria:Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals">Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Infotaula_persona_sense_par%C3%A0metres" title="Categoria:Infotaula persona sense paràmetres">Infotaula persona sense paràmetres</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_que_utilitzen_m%C3%BAltiples_imatges_amb_imatges_escalades_autom%C3%A0ticament" title="Categoria:Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament">Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_que_necessiten_un_aclariment" title="Categoria:Articles que necessiten un aclariment">Articles que necessiten un aclariment</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_CANTIC" title="Categoria:Articles amb identificador CANTIC">Articles amb identificador CANTIC</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Morts_el_1878" title="Categoria:Morts el 1878">Morts el 1878</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 30 oct 2024 a les 17:38.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Pius_IX&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-78f4c97c5d-qmr89","wgBackendResponseTime":147,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.850","walltime":"2.487","ppvisitednodes":{"value":30974,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":302620,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":70452,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":27,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":11,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":73835,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":8,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 2147.575 1 -total"," 61.96% 1330.678 1 Plantilla:Infotaula_persona"," 46.80% 1005.127 1 Plantilla:Infobox_person"," 45.99% 987.682 1 Plantilla:Infobox_person/formatglobal"," 45.57% 978.676 1 Plantilla:InfoboxFrame"," 18.50% 397.288 2 Plantilla:Replace"," 8.97% 192.616 30 Plantilla:If_empty"," 8.78% 188.567 1 Plantilla:Referències"," 8.72% 187.367 36 Plantilla:Ref-llibre"," 6.61% 141.897 36 Plantilla:GetLabelFix"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.906","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":5479874,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-67876799fc-9n2qz","timestamp":"20241127150411","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Pius IX","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pius_IX","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q43720","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q43720","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2006-11-24T22:47:41Z","dateModified":"2024-10-30T16:38:07Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/6\/65\/Pius_IX%2C_by_Adolphe_Braun%2C_1875.jpg","headline":"papa de l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica"}</script> </body> </html>