CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Gregori el Gran - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"8598d21a-affa-4ce8-8f35-145b6b57f8d8","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Gregori_el_Gran","wgTitle":"Gregori el Gran","wgCurRevisionId":34253260,"wgRevisionId":34253260,"wgArticleId":51001,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals","Infotaula persona sense paràmetres","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb identificador CANTIC","Control d'autoritats","Persones commemorades al calendari litúrgic luterà","Sants benedictins","Sants morts al segle VII","Sants músics","Sants papes","Benedictins italians","Grans doctors de l'Església", "Missió gregoriana a Anglaterra","Papes de Roma del segle VI","Pares de l'Església llatins","Sants de l'anglicanisme","Sants de l'Església Catòlica","Sants de l'Església Ortodoxa","Apocrisiaris papals a Constantinoble","Morts a Roma","Romans d'Orient del segle VI","Sants de Roma","Teòlegs romans d'Orient","Diplomàtics romans d'Orient","Bisbes romans d'Orient","Diplomàtics italians","Monjos romans d'Orient","Sants romans d'Orient","Escriptors antics en llatí de tradició directa","Escriptors de Roma en llatí","Teòlegs catòlics italians","Músics de Roma","Escriptors romans d'Orient","Polítics de Roma","Escriptors benedictins","Polítics romans d'Orient","Sants escriptors"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Gregori_el_Gran","wgRelevantArticleId":51001,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia", "wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q42827","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles": "ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups", "ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1e/Pope_Gregory_I_illustration.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1646"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1e/Pope_Gregory_I_illustration.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1097"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="878"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Gregori el Gran - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Gregori_el_Gran"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gregori_el_Gran"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Gregori_el_Gran rootpage-Gregori_el_Gran skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Gregori+el+Gran" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Gregori+el+Gran" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Gregori+el+Gran" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Gregori+el+Gran" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Primers_anys" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Primers_anys"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Primers anys</span> </div> </a> <ul id="toc-Primers_anys-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Anys_monàstics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Anys_monàstics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Anys monàstics</span> </div> </a> <ul id="toc-Anys_monàstics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Apocrisiariat_(579–585)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Apocrisiariat_(579–585)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Apocrisiariat (579–585)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Apocrisiariat_(579–585)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Apocrisiariat (579–585)</span> </button> <ul id="toc-Apocrisiariat_(579–585)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Controvèrsia_amb_Eutiqui" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Controvèrsia_amb_Eutiqui"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Controvèrsia amb Eutiqui</span> </div> </a> <ul id="toc-Controvèrsia_amb_Eutiqui-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Papat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Papat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Papat</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Papat-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Papat</span> </button> <ul id="toc-Papat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-L'almoina" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'almoina"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>L'almoina</span> </div> </a> <ul id="toc-L'almoina-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Obres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Obres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Obres</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Obres-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Obres</span> </button> <ul id="toc-Obres-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Reformes_litúrgiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reformes_litúrgiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Reformes litúrgiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Reformes_litúrgiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Obres_2" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Obres_2"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Obres</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Obres_2-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Obres</span> </button> <ul id="toc-Obres_2-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Reformes_litúrgiques_2" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reformes_litúrgiques_2"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Reformes litúrgiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Reformes_litúrgiques_2-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Divina_litúrgia_dels_regals_santificats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Divina_litúrgia_dels_regals_santificats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.1</span> <span>Divina litúrgia dels regals santificats</span> </div> </a> <ul id="toc-Divina_litúrgia_dels_regals_santificats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cant_gregorià" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Cant_gregorià"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.2</span> <span>Cant gregorià</span> </div> </a> <ul id="toc-Cant_gregorià-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Escrits" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escrits"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Escrits</span> </div> </a> <ul id="toc-Escrits-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Identificació_de_tres_figures_dels_Evangelis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Identificació_de_tres_figures_dels_Evangelis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>Identificació de tres figures dels Evangelis</span> </div> </a> <ul id="toc-Identificació_de_tres_figures_dels_Evangelis-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Iconografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Iconografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Iconografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Iconografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cites_i_anècdotes_famoses" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Cites_i_anècdotes_famoses"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Cites i anècdotes famoses</span> </div> </a> <ul id="toc-Cites_i_anècdotes_famoses-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Memorials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Memorials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Memorials</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Memorials-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Memorials</span> </button> <ul id="toc-Memorials-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Relíquies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Relíquies"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1</span> <span>Relíquies</span> </div> </a> <ul id="toc-Relíquies-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vides" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vides"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2</span> <span>Vides</span> </div> </a> <ul id="toc-Vides-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Monuments" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Monuments"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.3</span> <span>Monuments</span> </div> </a> <ul id="toc-Monuments-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Música" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Música"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.4</span> <span>Música</span> </div> </a> <ul id="toc-Música-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dia_de_la_festa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dia_de_la_festa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.5</span> <span>Dia de la festa</span> </div> </a> <ul id="toc-Dia_de_la_festa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Gregori el Gran</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 93 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-93" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">93 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Pous_Gregorius_I" title="Pous Gregorius I - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Pous Gregorius I" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Gregor_der_Gro%C3%9Fe" title="Gregor der Große - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Gregor der Große" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/Gregorius_P%C4%81pa_I" title="Gregorius Pāpa I - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Gregorius Pāpa I" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target"><span>Ænglisc</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%BA%D8%B1%D9%8A%D8%BA%D9%88%D8%B1%D9%8A_%D8%A7%D9%84%D8%A3%D9%88%D9%84" title="غريغوري الأول - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="غريغوري الأول" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D9%82%D8%AF%D9%8A%D8%B3_%D8%AC%D8%B1%D9%8A%D8%AC%D9%88%D8%B1%D9%89_%D8%A7%D9%84%D8%A7%D9%88%D9%84" title="القديس جريجورى الاول - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="القديس جريجورى الاول" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Gregorio_Magno" title="Gregorio Magno - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Gregorio Magno" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/I_Qriqori" title="I Qriqori - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="I Qriqori" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Gregor_I." title="Gregor I. - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Gregor I." data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Papa_Gregorio_I" title="Papa Gregorio I - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Papa Gregorio I" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D1%8B%D0%B3%D0%BE%D1%80%D1%8B%D0%B9_I_(%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D0%A0%D1%8B%D0%BC%D1%81%D0%BA%D1%96)" title="Грыгорый I (Папа Рымскі) - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Грыгорый I (Папа Рымскі)" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D1%8B%D0%B3%D0%BE%D1%80%D1%8B%D1%8E%D1%81_I_(%D0%BF%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D1%80%D1%8B%D0%BC%D1%81%D0%BA%D1%96)" title="Грыгорыюс I (папа рымскі) - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Грыгорыюс I (папа рымскі)" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D0%B8%D0%B3%D0%BE%D1%80%D0%B8%D0%B9_I" title="Григорий I - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Григорий I" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Gregor_Ia%C3%B1" title="Gregor Iañ - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Gregor Iañ" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/G%C3%A1u-hu%C3%B2ng_Gregorius_1-si%C3%A9" title="Gáu-huòng Gregorius 1-sié - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Gáu-huòng Gregorius 1-sié" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Gregorio_I" title="Gregorio I - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Gregorio I" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Gregoriu_Magnu" title="Gregoriu Magnu - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Gregoriu Magnu" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target"><span>Corsu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/%C5%98eho%C5%99_I._Velik%C3%BD" title="Řehoř I. Veliký - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Řehoř I. Veliký" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Pab_Grigor_I" title="Pab Grigor I - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Pab Grigor I" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Pave_Gregor_1." title="Pave Gregor 1. - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Pave Gregor 1." data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Gregor_der_Gro%C3%9Fe" title="Gregor der Große - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Gregor der Große" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Gregorius_I" title="Gregorius I - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Gregorius I" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CE%AC%CF%80%CE%B1%CF%82_%CE%93%CF%81%CE%B7%CE%B3%CF%8C%CF%81%CE%B9%CE%BF%CF%82_%CE%91%CE%84" title="Πάπας Γρηγόριος Α΄ - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Πάπας Γρηγόριος Α΄" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Pope_Gregory_I" title="Pope Gregory I - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Pope Gregory I" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Gregorio_la_1-a" title="Gregorio la 1-a - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Gregorio la 1-a" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Gregorio_Magno" title="Gregorio Magno - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Gregorio Magno" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Gregorius_I" title="Gregorius I - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Gregorius I" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Gregorio_I.a" title="Gregorio I.a - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Gregorio I.a" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%A7%D9%BE_%DA%AF%D8%B1%DB%8C%DA%AF%D9%88%D8%B1%DB%8C_%DB%8C%DA%A9%D9%85" title="پاپ گریگوری یکم - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="پاپ گریگوری یکم" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Gregorius_I" title="Gregorius I - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Gregorius I" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Gregorius_I_p%C3%A1vi" title="Gregorius I pávi - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Gregorius I pávi" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A9goire_Ier" title="Grégoire Ier - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Grégoire Ier" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1pa_Gr%C3%A9ag%C3%B3ir_I" title="Pápa Gréagóir I - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Pápa Gréagóir I" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Gregorio_I,_papa" title="Gregorio I, papa - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Gregorio I, papa" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Kau-f%C3%B2ng_Gregorius_1-s%E1%B9%B3" title="Kau-fòng Gregorius 1-sṳ - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Kau-fòng Gregorius 1-sṳ" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%92%D7%A8%D7%92%D7%95%D7%A8%D7%99%D7%95%D7%A1_%D7%94%D7%A8%D7%90%D7%A9%D7%95%D7%9F" title="גרגוריוס הראשון - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="גרגוריוס הראשון" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8B%E0%A4%AA_%E0%A4%97%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A5%80%E0%A4%97%E0%A4%B0%E0%A5%80_%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%A5%E0%A4%AE" title="पोप ग्रीगरी प्रथम - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="पोप ग्रीगरी प्रथम" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Grgur_I." title="Grgur I. - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Grgur I." data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/I._Gergely_p%C3%A1pa" title="I. Gergely pápa - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="I. Gergely pápa" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B3%D6%80%D5%AB%D5%A3%D5%B8%D6%80_I_(%D5%80%D5%BC%D5%B8%D5%B4%D5%AB_%D5%BA%D5%A1%D5%BA)" title="Գրիգոր I (Հռոմի պապ) - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Գրիգոր I (Հռոմի պապ)" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Paus_Gregorius_I" title="Paus Gregorius I - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Paus Gregorius I" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Papa_Gregorio_I" title="Papa Gregorio I - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Papa Gregorio I" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Papo_Gregorius_la_1ma" title="Papo Gregorius la 1ma - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Papo Gregorius la 1ma" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Papa_Gregorio_I" title="Papa Gregorio I - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Papa Gregorio I" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%82%B0%E3%83%AC%E3%82%B4%E3%83%AA%E3%82%A6%E3%82%B91%E4%B8%96_(%E3%83%AD%E3%83%BC%E3%83%9E%E6%95%99%E7%9A%87)" title="グレゴリウス1世 (ローマ教皇) - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="グレゴリウス1世 (ローマ教皇)" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Paus_Gregorius_I" title="Paus Gregorius I - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Paus Gregorius I" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%92%E1%83%A0%E1%83%98%E1%83%92%E1%83%9D%E1%83%9A_I_(%E1%83%9E%E1%83%90%E1%83%9E%E1%83%98)" title="გრიგოლ I (პაპი) - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="გრიგოლ I (პაპი)" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B5%90%ED%99%A9_%EA%B7%B8%EB%A0%88%EA%B3%A0%EB%A6%AC%EC%98%A4_1%EC%84%B8" title="교황 그레고리오 1세 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="교황 그레고리오 1세" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Gregorius_Magnus" title="Gregorius Magnus - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Gregorius Magnus" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/San_Grig%C5%93u" title="San Grigœu - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="San Grigœu" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target"><span>Ligure</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Papa_Grigoeu_I" title="Papa Grigoeu I - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Papa Grigoeu I" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Grigalius_I" title="Grigalius I - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Grigalius I" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Gregors_I" title="Gregors I - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Gregors I" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Greg%C3%B4rio_Lehibe" title="Gregôrio Lehibe - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Gregôrio Lehibe" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D0%93%D1%80%D0%B8%D0%B3%D0%BE%D1%80%D0%B8%D1%98_I" title="Папа Григориј I - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Папа Григориј I" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%97%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B4%BF%E0%B4%97%E0%B5%8B%E0%B4%B1%E0%B4%BF%E0%B4%AF%E0%B4%B8%E0%B5%8D_%E0%B4%92%E0%B4%A8%E0%B5%8D%E0%B4%A8%E0%B4%BE%E0%B4%AE%E0%B5%BB_%E0%B4%AE%E0%B4%BE%E0%B5%BC%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%AA%E0%B4%BE%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%AA" title="ഗ്രിഗോറിയസ് ഒന്നാമൻ മാർപ്പാപ്പ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ഗ്രിഗോറിയസ് ഒന്നാമൻ മാർപ്പാപ്പ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8B%E0%A4%AA_%E0%A4%97%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A5%87%E0%A4%97%E0%A5%8B%E0%A4%B0%E0%A5%80_%E0%A4%AA%E0%A4%B9%E0%A4%BF%E0%A4%B2%E0%A4%BE" title="पोप ग्रेगोरी पहिला - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="पोप ग्रेगोरी पहिला" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Paus_Gregorius_I" title="Paus Gregorius I - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Paus Gregorius I" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D8%B1%DA%AF%D9%88%D8%B1%DB%8C_%D8%A7%D9%88%D9%84" title="گرگوری اول - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="گرگوری اول" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Gregor_I." title="Gregor I. - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Gregor I." data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Paus_Gregorius_I" title="Paus Gregorius I - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Paus Gregorius I" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Pave_Gregor_den_store" title="Pave Gregor den store - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Pave Gregor den store" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Gregor_I_den_store" title="Gregor I den store - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Gregor I den store" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Greg%C3%B2ri_Ier" title="Gregòri Ier - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Gregòri Ier" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Grzegorz_I" title="Grzegorz I - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Grzegorz I" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Papa_Greg%C3%B3rio_I" title="Papa Gregório I - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Papa Gregório I" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Griguryu_I" title="Griguryu I - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Griguryu I" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Papa_Grigore_I_cel_Mare" title="Papa Grigore I cel Mare - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Papa Grigore I cel Mare" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D0%B8%D0%B3%D0%BE%D1%80%D0%B8%D0%B9_I_(%D0%BF%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D1%80%D0%B8%D0%BC%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9)" title="Григорий I (папа римский) - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Григорий I (папа римский)" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D0%B8%D0%B3%D0%BE%D1%80%D1%96%D0%B9_I_(%D0%BF%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D1%80%D0%B8%D0%BC%D1%81%D1%8C%D0%BA%D1%8B%D0%B9)" title="Григорій I (папа римськый) - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Григорій I (папа римськый)" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Gregoriu_su_Mannu" title="Gregoriu su Mannu - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Gregoriu su Mannu" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Grigoriu_Magnu" title="Grigoriu Magnu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Grigoriu Magnu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Grgur_Veliki" title="Grgur Veliki - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Grgur Veliki" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Pope_Gregory_I" title="Pope Gregory I - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Pope Gregory I" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Gregor_I._(p%C3%A1pe%C5%BE)" title="Gregor I. (pápež) - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Gregor I. (pápež)" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Pape%C5%BE_Gregor_I." title="Papež Gregor I. - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Papež Gregor I." data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Gregori_I" title="Gregori I - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Gregori I" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D0%93%D1%80%D0%B3%D1%83%D1%80_I" title="Папа Гргур I - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Папа Гргур I" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Gregorius_I" title="Gregorius I - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Gregorius I" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Papa_Gregori_I" title="Papa Gregori I - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Papa Gregori I" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AE%E0%AF%81%E0%AE%A4%E0%AE%B2%E0%AE%BE%E0%AE%AE%E0%AF%8D_%E0%AE%95%E0%AE%BF%E0%AE%B0%E0%AE%95%E0%AF%8B%E0%AE%B0%E0%AE%BF_(%E0%AE%A4%E0%AE%BF%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%A4%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AE%A8%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AF%88)" title="முதலாம் கிரகோரி (திருத்தந்தை) - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="முதலாம் கிரகோரி (திருத்தந்தை)" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%A1%E0%B9%80%E0%B8%94%E0%B9%87%E0%B8%88%E0%B8%9E%E0%B8%A3%E0%B8%B0%E0%B8%AA%E0%B8%B1%E0%B8%99%E0%B8%95%E0%B8%B0%E0%B8%9B%E0%B8%B2%E0%B8%9B%E0%B8%B2%E0%B9%80%E0%B8%81%E0%B8%A3%E0%B8%81%E0%B8%AD%E0%B8%A3%E0%B8%B5%E0%B8%97%E0%B8%B5%E0%B9%88_1" title="สมเด็จพระสันตะปาปาเกรกอรีที่ 1 - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สมเด็จพระสันตะปาปาเกรกอรีที่ 1" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Papa_Gregorio_I" title="Papa Gregorio I - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Papa Gregorio I" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/I._Gregorius" title="I. Gregorius - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="I. Gregorius" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D0%B8%D0%B3%D0%BE%D1%80%D1%96%D0%B9_I" title="Григорій I - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Григорій I" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D8%B1%DB%8C%DA%AF%D9%88%D8%B1%DB%8C_%D8%A7%D9%88%D9%84" title="گریگوری اول - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="گریگوری اول" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Papa_Gregorio_I" title="Papa Gregorio I - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Papa Gregorio I" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Gi%C3%A1o_ho%C3%A0ng_Gr%C3%AAg%C3%B4ri%C3%B4_I" title="Giáo hoàng Grêgôriô I - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Giáo hoàng Grêgôriô I" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Papa_Gregorio_I" title="Papa Gregorio I - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Papa Gregorio I" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E6%95%99%E5%AE%97%E9%A2%9D%E6%88%91%E7%95%A5%E4%B8%80%E4%B8%96" title="教宗额我略一世 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="教宗额我略一世" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/P%C3%B3p%C3%B9_Gregory_1k" title="Pópù Gregory 1k - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Pópù Gregory 1k" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%A1%8D%E6%88%91%E7%95%A5%E4%B8%80%E4%B8%96" title="額我略一世 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="額我略一世" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/K%C3%A0u-h%C3%B4ng_Gregorius_1-s%C3%A8" title="Kàu-hông Gregorius 1-sè - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Kàu-hông Gregorius 1-sè" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E8%81%96%E5%9C%8B%E7%91%9E%E4%B8%80%E4%B8%96" title="聖國瑞一世 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="聖國瑞一世" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q42827#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Gregori_el_Gran" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Gregori_el_Gran" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Gregori_el_Gran"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Gregori_el_Gran"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Gregori_el_Gran" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Gregori_el_Gran" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&oldid=34253260" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Gregori_el_Gran&id=34253260&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FGregori_el_Gran"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FGregori_el_Gran"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Gregori+el+Gran"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Gregori_el_Gran&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Gregorius_I_Magnus" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q42827" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33733479">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titleclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_titlestyle_pharaon{color:#202122;background-color:#f1f1de}.mw-parser-output .infobox_aboveclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_headerclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2;border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;color:#202122;background-color:#d6d6c2;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;color:#202122;background-color:#d6d6c2;line-height:1.2em}.mw-parser-output .infobox-label{color:#202122;background-color:#eeeeee;padding-right:1.2em;text-align:start}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}.mw-parser-output .infobox_center_BG{text-align:center;color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_coa{padding-top:0.3em;text-align:center}.mw-parser-output .infobox .extiw{color:#3C7790}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33733479"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titleclass" style="font-weight:bold"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Simpleicons_Interface_user-outline.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula persona"><img alt="Plantilla:Infotaula persona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/20px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/30px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/40px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 2x" data-file-width="485" data-file-height="485" /></a></span></span><span style="font-size: small"><a href="/wiki/Doctor_de_l%27Esgl%C3%A9sia" title="Doctor de l'Església">Doctor de l'Església</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P511" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></span><br /><span class="fn">Gregori el Gran</span></caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pope_Gregory_I_illustration.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Pope_Gregory_I_illustration.jpg/219px-Pope_Gregory_I_illustration.jpg" decoding="async" width="219" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Pope_Gregory_I_illustration.jpg/328px-Pope_Gregory_I_illustration.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Pope_Gregory_I_illustration.jpg/437px-Pope_Gregory_I_illustration.jpg 2x" data-file-width="530" data-file-height="727" /></a></span><br /> (segle <span style="font-variant:small-caps; text-transform:lowercase;">XII</span>) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Nom original</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">(la) <span lang="la">Gregorius PP. I</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P1559" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Biografia</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Naixement</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><abbr title="Circa"><i>c.</i> </abbr>540 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P569" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><br /><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P19" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">12 març 604 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P570" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> (63/64 anys)<br /><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P20" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Sepultura</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere del Vaticà</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P119" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/22px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png" decoding="async" width="22" height="30" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/33px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/44px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png 2x" data-file-width="673" data-file-height="918" /></a></span> 64è <a href="/wiki/Papa" title="Papa">Papa</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 3 setembre 590 <sup>(Gregorià)</sup> – 12 març 604 <sup>(Gregorià)</sup> <br />← <a href="/wiki/Papa_Pelagi_II" title="Papa Pelagi II">Pelagi II</a> – <a href="/wiki/Papa_Sabini%C3%A0" title="Papa Sabinià">Sabinià I</a> → </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7132430" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q7132430">Apocrisiari papal a Constantinoble</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P39" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Dades personals</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Residència</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P551" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Religió</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">Església Catòlica</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P140" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Activitat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left"><span style="white-space:nowrap;">Lloc de treball </span></th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P937" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Ocupació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Diplom%C3%A0tic" title="Diplomàtic">diplomàtic</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1469535" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1469535">prevere catòlic de ritu romà</a>, <a href="/wiki/Escriptor" title="Escriptor">escriptor</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P106" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Orde religiós</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">Orde de sant Benet</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P611" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Enaltiment</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><ul><li> <a href="/wiki/Sant" title="Sant">sant</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P411" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></li></ul></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Festivitat</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/12_de_mar%C3%A7" title="12 de març">12 de març</a> <br /><a href="/wiki/25_de_mar%C3%A7" title="25 de març">25 de març</a> <br /><a href="/wiki/3_de_setembre" title="3 de setembre">3 de setembre</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P841" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Obra</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox-label" style="text-align:start;"><b>Obres destacables</b></div><div style="text-align:start;"><ul><li> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q42188867" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q42188867">Dialogues</a></li><li><small>(590)</small> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q743813" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q743813">Pastoral Care</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q743813?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span></li><li><small>(cap valor)</small> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q128501710" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q128501710">Collectio Avellana</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P800" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></li></ul> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Família</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Família</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Gens_An%C3%ADcia" title="Gens Anícia">Gens Anícia</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P53" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Pares</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q108840327" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q108840327">Gordianus</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P22" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span>  i <a href="/wiki/Santa_S%C3%ADlvia" title="Santa Sílvia">Santa Sílvia</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#P25" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /> <span typeof="mw:File"><a href="https://musicbrainz.org/artist/4e0ca300-35db-45b3-9f67-1855e6932b48" title="Musicbrainz: 4e0ca300-35db-45b3-9f67-1855e6932b48" rel="nofollow"><img alt="Musicbrainz: 4e0ca300-35db-45b3-9f67-1855e6932b48" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/19px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png" decoding="async" width="19" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/29px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/39px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 2x" data-file-width="127" data-file-height="144" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.discogs.com/artist/907555" title="Discogs: 907555" rel="nofollow"><img alt="Discogs: 907555" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/20px-Discogs_record_icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/30px-Discogs_record_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/40px-Discogs_record_icon.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q42827?uselang=ca#identifiers" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr></tbody></table> <p><b>Gregori el Gran</b> (llatí: Gregorius PP. I) (<a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>,<span style="white-space:nowrap;"> </span><abbr title="Circa"><i>c.</i> </abbr>540<span style="white-space:nowrap;"> </span>- <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>,<span style="white-space:nowrap;"> </span><a href="/wiki/12_de_mar%C3%A7" title="12 de març">12 de març</a> de <a href="/wiki/604" title="604">604</a>), va ser el <a href="/wiki/Bisbe_de_Roma" class="mw-redirect" title="Bisbe de Roma">bisbe de Roma</a> des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHuddleston1909_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHuddleston1909-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>a<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És conegut per haver instigat la primera missió a gran escala registrada des de Roma, la <a href="/wiki/Missi%C3%B3_gregoriana" title="Missió gregoriana">Missió gregoriana</a>, per convertir els <a href="/wiki/Anglosaxons" title="Anglosaxons">anglosaxons</a> aleshores <a href="/wiki/Paganisme" title="Paganisme">pagans</a> a <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> al <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEFlechner201547_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEFlechner201547-3"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Gregori també és molt conegut pels seus escrits, que van ser més prolífics que els de qualsevol dels seus predecessors com a papa.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'epítet <b>Sant Gregori el Dialogant</b> l'ha unit al <a href="/wiki/Cristianisme_oriental" title="Cristianisme oriental">cristianisme oriental</a> a causa dels seus <i>Diàlegs</i>.<sup id="cite_ref-OCA_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-OCA-5"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Fill d'un <a href="/wiki/Senador_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Senador romà">senador romà</a> i ell mateix <a href="/wiki/Prefecte_de_la_ciutat" title="Prefecte de la ciutat">prefecte de Roma</a> als 30, Gregori vivia en un <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestir</a> que va establir a la seva finca familiar abans d'esdevenir un ambaixador papal i després Papa. Tot i que va ser el primer papa d'origen <a href="/wiki/Monaquisme" class="mw-redirect" title="Monaquisme">monàstic</a>, les seves experiències polítiques anteriors poden haver-lo ajudat a ser un administrador amb talent. Durant el seu papat, va superar enormement amb la seva administració els emperadors per millorar el benestar del poble de Roma, i va desafiar les opinions teològiques del <a href="/wiki/Patriarca_de_Constantinoble" title="Patriarca de Constantinoble">patriarca</a> <a href="/wiki/Eutiqui_de_Constantinoble" title="Eutiqui de Constantinoble">Eutiqui de Constantinoble</a> davant l'emperador <a href="/wiki/Tiberi_II" title="Tiberi II">Tiberi II</a>. Gregori va recuperar l'autoritat papal a <a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica_a_Espanya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església catòlica a Espanya (encara no existeix)">Espanya</a> i <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica_a_Fran%C3%A7a" title="Església catòlica a França">França</a> i va enviar missioners a <a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica_a_Anglaterra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església catòlica a Anglaterra (encara no existeix)">Anglaterra</a>, inclosos <a href="/wiki/Agust%C3%AD_de_Canterbury" title="Agustí de Canterbury">Agustí de Canterbury</a> i <a href="/wiki/Paul%C3%AD_de_York" title="Paulí de York">Paulí de York</a>. El realineament de la fidelitat bàrbara a Roma de les seves aliances cristianes <a href="/wiki/Arrianisme" class="mw-redirect" title="Arrianisme">arrianes</a> va configurar l'Europa medieval. Gregori va veure com els <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a>, els <a href="/wiki/Llombards" class="mw-redirect" title="Llombards">llombards</a> i els <a href="/wiki/Visigots" title="Visigots">visigots</a> s'alineaven amb Roma en la religió. També va combatre l'heretgia <a href="/wiki/Donatisme" title="Donatisme">donatista</a>, popular en aquella època especialment al nord d'Àfrica.<sup id="cite_ref-OCA_5-1" class="reference"><a href="#cite_note-OCA-5"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al llarg de l'edat mitjana, va ser conegut com "el pare de l'adoració cristiana" a causa dels seus esforços excepcionals per revisar el culte romà del seu temps.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEEllard1948125_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEEllard1948125-6"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les seves contribucions al desenvolupament de la <a href="/w/index.php?title=Divina_Lit%C3%BArgia_dels_Dons_Presantificats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Divina Litúrgia dels Dons Presantificats (encara no existeix)">Divina Litúrgia dels Dons Presantificats</a>, encara en ús en el <a href="/wiki/Ritu_bizant%C3%AD" title="Ritu bizantí">ritu bizantí</a>, van ser tan significatives que generalment se'l reconeix com el seu autor <i>de facto</i>. </p><p>Gregori és un dels <a href="/wiki/Pare_de_l%27Esgl%C3%A9sia#Pares_llatins" title="Pare de l'Església">pares llatins</a> i un <a href="/wiki/Doctor_de_l%27Esgl%C3%A9sia" title="Doctor de l'Església">doctor de l'Església</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTELivingstone1997415_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTELivingstone1997415-7"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És considerat <a href="/wiki/Sant" title="Sant">sant</a> a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a>, a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Oriental" class="mw-redirect" title="Església Ortodoxa Oriental">Església Ortodoxa Oriental</a>, la <a href="/wiki/Comuni%C3%B3_Anglicana" class="mw-redirect" title="Comunió Anglicana">Comunió Anglicana</a>, diverses confessions <a href="/wiki/Luteranisme" title="Luteranisme">luteranes</a> i altres confessions <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">protestants</a>. Immediatament després de la seva mort, Gregori va ser <a href="/wiki/Canonitzaci%C3%B3" title="Canonització">canonitzat</a> per l'<a href="/wiki/Aclamaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Aclamació">aclamació popular</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTECrossLivingstone2005710_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTECrossLivingstone2005710-8"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El reformador protestant <a href="/wiki/Joan_Calv%C3%AD" class="mw-redirect" title="Joan Calví">Joan Calví</a> va admirar molt Gregori i va declarar a la seva <a href="/wiki/La_instituci%C3%B3_de_la_religi%C3%B3_cristiana" title="La institució de la religió cristiana"><i>Institució</i></a> que Gregori era l'últim bon papa.<sup id="cite_ref-FOOTNOTECalvin1845125Bk_IV,_Ch._7_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTECalvin1845125Bk_IV,_Ch._7-9"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTELittle1963145–157_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTELittle1963145–157-10"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És el <a href="/wiki/Sant_patr%C3%B3" title="Sant patró">patró</a> de músics, cantants, estudiants i professors.<sup id="cite_ref-scborromeo.org_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-scborromeo.org-11"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tomb_of_pope_Gregorius_I.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Tomb_of_pope_Gregorius_I.jpg/220px-Tomb_of_pope_Gregorius_I.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Tomb_of_pope_Gregorius_I.jpg/330px-Tomb_of_pope_Gregorius_I.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Tomb_of_pope_Gregorius_I.jpg/440px-Tomb_of_pope_Gregorius_I.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a><figcaption>Tomba del Papa a Sant Pere del Vaticà</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Portico_della_Chiesa_di_San_Gregorio_Magno,_Roma_018.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Portico_della_Chiesa_di_San_Gregorio_Magno%2C_Roma_018.jpg/220px-Portico_della_Chiesa_di_San_Gregorio_Magno%2C_Roma_018.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Portico_della_Chiesa_di_San_Gregorio_Magno%2C_Roma_018.jpg/330px-Portico_della_Chiesa_di_San_Gregorio_Magno%2C_Roma_018.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Portico_della_Chiesa_di_San_Gregorio_Magno%2C_Roma_018.jpg/440px-Portico_della_Chiesa_di_San_Gregorio_Magno%2C_Roma_018.jpg 2x" data-file-width="2304" data-file-height="3072" /></a><figcaption>San Gregorio in Celio (Roma), on hi havia el monestir que va habitar el sant</figcaption></figure> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Primers_anys">Primers anys</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Primers anys"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La data exacta del naixement de Gregori és incerta, però se sol estimar al voltant de l'any 540,<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>b<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> a la ciutat de Roma, <a href="/wiki/Guerra_g%C3%B2tica_(535-554)" title="Guerra gòtica (535-554)">reconquerida</a> recentment per l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> als <a href="/wiki/Ostrogots" title="Ostrogots">ostrogots</a>. Els seus pares el van anomenar <i>Gregorius</i>, que segons <a href="/wiki/%C3%86lfric_d%27Eynsham" class="mw-redirect" title="Ælfric d'Eynsham">Ælfric d'Eynsham</a> a <i>Una homilia en el dia del naixement de sant Gregori</i>... "és un nom grec [sic], que significa en la llengua llatina, <i>Vigilantius</i> ... "<sup id="cite_ref-FOOTNOTEÆlfric17094_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEÆlfric17094-13"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'escriptor medieval que va proporcionar aquesta etimologia<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>c<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> no va dubtar a aplicar-la a la vida de Gregori. Ælfric afirma: "Va ser molt diligent en els manaments de Déu".<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>d<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Gregori va néixer en el sí d'una família rica i noble romana, amb estreta connexió amb l'Església. El seu pare, Gordianus, un patrici<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHuddleston1909_1-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHuddleston1909-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que va exercir de senador i durant un temps va ser el prefecte de la ciutat de Roma,<sup id="cite_ref-Thornton_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-Thornton-16"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> també va ocupar el càrrec de <a href="/w/index.php?title=Regionarius&action=edit&redlink=1" class="new" title="Regionarius (encara no existeix)">Regionarius</a> a l'església, encara que no se sap res més sobre aquesta posició. La mare de Gregori, <a href="/wiki/Santa_S%C3%ADlvia" title="Santa Sílvia">Sílvia</a>, també era de casa bona i tenia una germana casada, Pateria, a Sicília. La seva mare i dues ties paternes són honrades per les esglésies catòliques i ortodoxes com a santes.<sup id="cite_ref-OCA_5-2" class="reference"><a href="#cite_note-OCA-5"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Thornton_16-1" class="reference"><a href="#cite_note-Thornton-16"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El besavi de Gregori havia estat el <a href="/wiki/Papa_F%C3%A8lix_III" class="mw-redirect" title="Papa Fèlix III">papa Fèlix III</a>,<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>e<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el nominat al rei gòtic, <a href="/wiki/Teodoric_el_Gran" title="Teodoric el Gran">Teodoric</a>.<sup id="cite_ref-Dud4_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-Dud4-18"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'elecció de Gregori al tron de Sant Pere va convertir la seva família en la dinastia clerical més distingida del període.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERichards1980_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERichards1980-19"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La família posseïa i residia en una <a href="/wiki/Vila_romana" class="mw-redirect" title="Vila romana">vila suburbana</a> al turó <a href="/wiki/Celi" title="Celi">Celi</a>, que donava al mateix carrer (actual Via di San Gregorio) que els antics palaus dels emperadors romans al turó <a href="/wiki/Palat%C3%AD" title="Palatí">Palatí</a> de davant. El nord del carrer arriba al <a href="/wiki/Coliseu" class="mw-redirect" title="Coliseu">Coliseu</a>; al sud, el <a href="/wiki/Circ_M%C3%A0xim" title="Circ Màxim">Circ Màxim</a>. En temps de Gregori, els edificis antics estaven en ruïnes i eren de propietat privada.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les vil·les cobrien la zona. La família de Gregori també posseïa finques de treball a Sicília<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i al voltant de Roma.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERichards198025_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERichards198025-22"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Més tard, Gregori va fer retrats al fresc a la seva antiga casa del celès i aquests van ser descrits 300 anys després per <a href="/w/index.php?title=Joan_el_di%C3%A0con&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joan el diàcon (encara no existeix)">Joan el diàcon</a>. Gordianus era alt, amb la cara llarga i els ulls clars. Portava barba. Silvia era alta, tenia la cara rodona, els ulls blaus i un aspecte alegre. Van tenir un altre fill del qual es desconeix el nom i el destí.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Gregori va néixer en un període de convulsions a Itàlia. A partir del 542 l'anomenada <a href="/wiki/Pesta_de_Justini%C3%A0" title="Pesta de Justinià">pesta de Justinià</a> va escombrar les províncies de l'imperi, inclosa Itàlia. La plaga va causar fam, pànic i, a vegades, disturbis. En algunes parts del país, més d'un terç de la població va ser arrasada o destruïda, amb greus efectes espirituals i emocionals sobre la gent de l'imperi.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMarkus19974–5_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkus19974–5-24"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Políticament, tot i que l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a> feia temps que havia desaparegut a favor dels reis gòtics d'Itàlia, durant la dècada de 540 <a href="/w/index.php?title=It%C3%A0lia_durant_l%27edat_mitjana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Itàlia durant l'edat mitjana (encara no existeix)">Itàlia</a> va ser gradualment reconquerida dels <a href="/wiki/Gots" title="Gots">gots</a> per <a href="/wiki/Justini%C3%A0_I" title="Justinià I">Justinià I</a>, emperador de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> que governava a <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>. Com que els combats es van desenvolupar principalment al nord, el jove Gregori probablement en va veure poc. <a href="/wiki/Totila" class="mw-redirect" title="Totila">Totila</a> <a href="/w/index.php?title=Saqueig_de_Roma_(546)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saqueig de Roma (546) (encara no existeix)">va saquejar i abandonar Roma</a> el 546, destruint la major part de la seva població, però el 549 va convidar els que encara eren vius a tornar als carrers buits i en ruïnes. S'ha plantejat la hipòtesi que el jove Gregori i els seus pares es van retirar durant aquest interrupció a les seves possessions sicilianes per tornar el 549.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/wiki/Guerra_g%C3%B2tica_(535-554)" title="Guerra gòtica (535-554)">guerra</a> va acabar a Roma el 552, i la posterior invasió dels <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a> va ser derrotada el 554. Després d'això, hi va haver pau a Itàlia i l'aparició de restauracions, excepte que el govern central ara residia a Constantinoble. </p><p>Com la majoria dels homes joves de la seva posició a la societat romana, Gregori tenia una bona formació, aprenent gramàtica, retòrica, ciències, literatura i dret; va destacar en tots aquests camps.<sup id="cite_ref-Thornton_16-2" class="reference"><a href="#cite_note-Thornton-16"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Gregori_de_Tours" title="Gregori de Tours">Gregori de Tours</a> va informar que "en gramàtica, dialèctica i retòrica ... no era segon ..."<sup id="cite_ref-FOOTNOTERichards198026_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERichards198026-26"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Escrivia llatí correcte però no llegia ni escrivia grec. Coneixia autors llatins, ciències naturals, història, matemàtiques i música i tenia una "fluïdesa amb la llei imperial" que potser s'hi va formar "com a preparació per a una carrera a la vida pública".<sup id="cite_ref-FOOTNOTERichards198026_26-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERichards198026-26"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> De fet, es va convertir en un funcionari del govern, que va avançar ràpidament en rang per convertir-se, com el seu pare, prefecte de Roma, el càrrec civil més alta de la ciutat, amb només trenta-tres anys.<sup id="cite_ref-Thornton_16-3" class="reference"><a href="#cite_note-Thornton-16"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els monjos del monestir de Sant Andreu, establerts per Gregori a la casa ancestral del Celià, van fer-ne un retrat després de la seva mort, que Joan el diàcon també va veure al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>. Informa de la imatge d'un home que era "bastant calb" i que tenia una barba "marró" com la del seu pare i una cara de forma intermèdia entre la de la mare i el del pare. El cabell que tenia als costats era llarg i corbat. El seu nas era "prim i recte" i "lleugerament aquilí". "El seu front era alt". Tenia els llavis gruixuts, "subdividits" i la barbeta "amb un atractiu protagonisme" i les "mans boniques".<sup id="cite_ref-FOOTNOTERichards198044_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERichards198044-27"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A l'època moderna, Gregori es representa sovint com un home a la frontera, situat entre el món romà i el germànic, entre l'Orient i l'Occident i, sobretot, potser entre l'època antiga i la medieval.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Anys_monàstics"><span id="Anys_mon.C3.A0stics"></span>Anys monàstics</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Anys monàstics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A la mort del seu pare, Gregori va convertir la seva vil·la familiar en un <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestir</a> dedicat a l'<a href="/wiki/Andreu_ap%C3%B2stol" title="Andreu apòstol">apòstol Andreu</a> (després de la seva mort es va dedicar a <a href="/wiki/San_Gregorio_Magno_al_Celio" title="San Gregorio Magno al Celio">San Gregorio Magno al Celio</a>). En la seva vida de contemplació, Gregori va concloure que "en aquest silenci del cor, mentre vigilem a través de la contemplació, estem com adormits de totes les coses que són fora".<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Gregori tenia un profund respecte per la vida monàstica i sobretot pel vot de pobresa. Així, quan va sortir a la llum que un monjo estirat al llit de la mort havia robat tres peces d'or, Gregori, com a càstig corrector, va obligar el monjo a morir sol, després va llançar el seu cos i les seves monedes a un munt de fem per a podrir-se amb una condemna. "Porteu-vos els vostres diners a la perdició". Gregori creia que el càstig dels pecats pot començar, fins i tot en aquesta vida abans de la mort.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, amb el temps, després de la mort del monjo, Gregori va oferir 30 misses perquè l'home <a href="/w/index.php?title=Preg%C3%A0ria_pels_morts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pregària pels morts (encara no existeix)">ajudés la seva ànima</a> abans del <a href="/wiki/Judici_final" class="mw-redirect" title="Judici final">judici final</a>. Va considerar ser monjo la "recerca ardent de la visió del nostre Creador".<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMarkus199769_31-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkus199769-31"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les seves tres tietes paternes eren monges reconegudes per la seva santedat. No obstant això, després que les dues grans, <a href="/w/index.php?title=Trasilla_i_Emiliana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Trasilla i Emiliana (encara no existeix)">Trasilla i Emiliana</a>, morissin després de veure una visió del seu avantpassat el <a href="/wiki/Papa_F%C3%A8lix_III" class="mw-redirect" title="Papa Fèlix III">papa Fèlix III</a>, la més jove abandonà aviat la vida religiosa i es casà amb l'administrador de la seva finca. La resposta de Gregori a aquest escàndol familiar va ser que "molts es diuen però pocs són escollits".<sup id="cite_ref-FOOTNOTERichards198026_26-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERichards198026-26"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La mare de Gregori, <a href="/wiki/Santa_S%C3%ADlvia" title="Santa Sílvia">Sílvia</a>, és ella mateixa una <a href="/wiki/Sant" title="Sant">santa</a> . Finalment, el <a href="/wiki/Papa_Pelagi_II" title="Papa Pelagi II">papa Pelagi II</a> va <a href="/wiki/Orde_sacerdotal" title="Orde sacerdotal">ordenar</a> Gregori com a <a href="/wiki/Diaca" title="Diaca">diaca</a> i va demanar la seva ajuda per intentar curar el <a href="/w/index.php?title=Cisma_dels_Tres_Cap%C3%ADtols&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cisma dels Tres Capítols (encara no existeix)">cisma dels Tres Capítols</a> al nord d'Itàlia. Tanmateix, aquest cisma no es va curar fins molt després que Gregory hagués mort.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMarkus19973_32-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkus19973-32"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Apocrisiariat_(579–585)"><span id="Apocrisiariat_.28579.E2.80.93585.29"></span>Apocrisiariat (579–585)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Apocrisiariat (579–585)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Moralia_in_Job_MS_dragonslayer.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Moralia_in_Job_MS_dragonslayer.jpg/220px-Moralia_in_Job_MS_dragonslayer.jpg" decoding="async" width="220" height="301" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Moralia_in_Job_MS_dragonslayer.jpg/330px-Moralia_in_Job_MS_dragonslayer.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Moralia_in_Job_MS_dragonslayer.jpg/440px-Moralia_in_Job_MS_dragonslayer.jpg 2x" data-file-width="669" data-file-height="914" /></a><figcaption>Il·luminació en un <a href="/wiki/Manuscrit" title="Manuscrit">manuscrit</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> d'una carta de Gregory a <a href="/wiki/Leandre_de_Sevilla" title="Leandre de Sevilla">Leandre</a>, <a href="/wiki/Arquebisbat_de_Sevilla" class="mw-redirect" title="Arquebisbat de Sevilla">bisbe de Sevilla</a> (Bibl. Municipale, MS 2, Dijon)</figcaption></figure> <p>El 579, Pelagi II va escollir Gregori com el seu <a href="/wiki/Apocrisiari" title="Apocrisiari">apocrisiari</a> (ambaixador a la cort imperial de <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>), càrrec que ocuparia fins al 586.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Gregori formava part de la delegació romana (laica i clerical) que va arribar a Constantinoble el 578 per demanar ajuda militar a l'emperador contra els <a href="/wiki/Llombards" class="mw-redirect" title="Llombards">llombards</a>.<sup id="cite_ref-e9_34-0" class="reference"><a href="#cite_note-e9-34"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Amb l'[exèrcit romà d'Orient]] <a href="/wiki/Guerra_romano-sass%C3%A0nida_del_572-591" title="Guerra romano-sassànida del 572-591">centrat a l'Est</a>, aquestes súpliques van resultar infructuoses; el 584, Pelagi II va escriure a Gregori com a <i>apocrisiarius</i>, detallant les dificultats que estava patint Roma sota els llombards i demanant-li que demanés a l'<a href="/wiki/Maurici_(emperador)" title="Maurici (emperador)">emperador Maurici</a> que enviés una força de socors<sup id="cite_ref-e9_34-1" class="reference"><a href="#cite_note-e9-34"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Maurice, tanmateix, havia decidit fa molt de temps limitar els seus esforços contra els llombards a la intriga i la diplomàcia, enfrontant-los contra els <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a> <sup id="cite_ref-e9_34-2" class="reference"><a href="#cite_note-e9-34"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aviat es va fer evident per a Gregori que era improbable que els <a href="/wiki/Emperadors_romans_d%27Orient" class="mw-redirect" title="Emperadors romans d'Orient">emperadors romans d'Orient</a> enviessin aquesta força, donades les seves dificultats més immediates amb els <a href="/wiki/Perses" title="Perses">perses</a> a l'est i els <a href="/wiki/%C3%80vars_de_Pann%C3%B2nia" title="Àvars de Pannònia">àvars</a> i <a href="/wiki/Eslaus" title="Eslaus">eslaus</a> al nord.<sup id="cite_ref-e10_35-0" class="reference"><a href="#cite_note-e10-35"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Segons Ekonomou, "si la tasca principal de Gregori era defensar la causa de Roma davant l'emperador, sembla que li quedava poc quan fes evident la política imperial cap a Itàlia. Els representants papals que pressionessin les seves afirmacions amb un vigor excessiu podrien convertir-se ràpidament en una molèstia i es trobaven completament exclosos de la presència imperial ".<sup id="cite_ref-e10_35-1" class="reference"><a href="#cite_note-e10-35"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Gregori ja havia presentat una reprimenda imperial pels seus llargs escrits canònics sobre el tema de la legitimitat de <a href="/wiki/Joan_III_Escol%C3%A0stic" class="mw-redirect" title="Joan III Escolàstic">Joan III Escolàstic</a>, que havia ocupat el Patriarcat de Constantinoble durant dotze anys abans del retorn d'<a href="/wiki/Eutiqui_de_Constantinoble" title="Eutiqui de Constantinoble">Eutiqui</a> (que havia estat expulsat per Justinià).<sup id="cite_ref-e10_35-2" class="reference"><a href="#cite_note-e10-35"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Gregori es va dedicar a cultivar connexions amb l'elit romana d'Orient de la ciutat, on es va fer extremadament popular amb la classe alta de la ciutat, "especialment les dones aristocràtiques".<sup id="cite_ref-e10_35-3" class="reference"><a href="#cite_note-e10-35"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Ekonomou suposa que "si bé Gregori es va poder convertir en pare espiritual d'un important i important segment de l'aristocràcia de Constantinoble, aquesta relació no va fer avançar significativament els interessos de Roma davant l'emperador".<sup id="cite_ref-e10_35-4" class="reference"><a href="#cite_note-e10-35"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot i que els escrits de Joan el Diaca afirmen que Gregori "va treballar amb diligència per a l'alleujament d'Itàlia", no hi ha evidències que el seu mandat va assolir gaire cap cap dels objectius de Pelagi II.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les disputes teològiques de Gregori amb el patriarca Eutiqui deixarien un "amarg gust per l'especulació teològica d'Orient" amb Gregori, que el va continuar influint en el seu propi papat.<sup id="cite_ref-e11_37-0" class="reference"><a href="#cite_note-e11-37"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons fonts occidentals, el debat molt públic de Gregori amb Eutiqui va culminar en un intercanvi davant <a href="/wiki/Tiberi_II" title="Tiberi II">Tiberi II</a> on Gregori va citar un passatge bíblic<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>f<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en suport de la visió que Crist era corporal i palpable després de la seva resurrecció; presumptament com a resultat d'aquest intercanvi, Tiberi II va ordenar cremar els escrits d'Eutiqui.<sup id="cite_ref-e11_37-1" class="reference"><a href="#cite_note-e11-37"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Ekonomou considera aquest argument, tot i que exagerat en fonts occidentals, com "un assoliment d'una apocrisariat altrament infructuós" de Gregori.<sup id="cite_ref-e12_39-0" class="reference"><a href="#cite_note-e12-39"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En realitat, Gregori es va veure obligat a confiar en les Escriptures perquè no sabia llegir les obres autoritzades gregues no traduïdes.<sup id="cite_ref-e12_39-1" class="reference"><a href="#cite_note-e12-39"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Gregori va deixar Constantinoble cap a Roma el 585, tornant al seu monestir al turó <a href="/wiki/Celi" title="Celi">Celi</a>.<sup id="cite_ref-e13_40-0" class="reference"><a href="#cite_note-e13-40"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Gregori va ser elegit per <a href="/wiki/Aclamaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Aclamació">aclamació</a> per succeir a Pelagi II el 3 de setembre del 590,<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> quan aquest va morir a causa de la <a href="/wiki/Pesta" title="Pesta">pesta</a> que s'estenia per la ciutat.<sup id="cite_ref-e13_40-1" class="reference"><a href="#cite_note-e13-40"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Gregori va ser aprovat per un <i><a href="/w/index.php?title=Iussio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iussio (encara no existeix)">iussio</a></i> imperial de Constantinoble el setembre següent (com era la norma durant el <a href="/wiki/Papat_bizant%C3%AD" title="Papat bizantí">papat bizantí</a>).<sup id="cite_ref-e13_40-2" class="reference"><a href="#cite_note-e13-40"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Controvèrsia_amb_Eutiqui"><span id="Controv.C3.A8rsia_amb_Eutiqui"></span>Controvèrsia amb Eutiqui</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Controvèrsia amb Eutiqui"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A Constantinoble, Gregori va discutir amb el vell patriarca <a href="/wiki/Eutiqui_de_Constantinoble" title="Eutiqui de Constantinoble">Eutiqui de Constantinoble</a>, que recentment havia publicat un tractat, ara perdut, sobre la <a href="/w/index.php?title=Ressurrecci%C3%B3_dels_morts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ressurrecció dels morts (encara no existeix)">Resurrecció General</a>. Eutiqui va sostenir que el cos ressuscitat "serà més subtil que l'aire i ja no es palparà"".<sup id="cite_ref-FOOTNOTESmithWace1880415_42-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESmithWace1880415-42"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>g<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Gregori es va oposar a la palpabilitat del Crist ressuscitat a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lu+24:39&l=ca">Lu 24:39</a>. Com que la disputa no es va poder resoldre, l'<a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Emperador romà d'Orient">emperador romà d'Orient</a>, <a href="/wiki/Tiberi_II" title="Tiberi II">Tiberi II Constantí</a>, es va comprometre a arbitrar. Va decidir a favor de la palpabilitat i va ordenar que es <a href="/wiki/Crema_de_llibres" title="Crema de llibres">cremés</a> el llibre d'Eutiqui. Poc després, tant Gregori com Eutiqui es van emmalaltir; Gregori es va recuperar, però Eutiqui va morir el 5 d'abril de 582, als 70 anys. Al seu llit de mort, Eutiqui va deixar la impalpabilitat i Gregori va abandonar l'assumpte. Tiberi també va morir pocs mesos després d'Eutiqui. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Papat">Papat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Papat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Gregori estava més inclinat a romandre retirat a l'estil de vida monàstic de contemplació.<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En textos de tots els gèneres, especialment els produïts en el seu primer any com a papa, Gregori es lamentava de la càrrega del càrrec i lamentava la pèrdua de la vida de <a href="/wiki/Preg%C3%A0ria_cristiana" title="Pregària cristiana">pregària</a> que no havia estat pertorbada en el seu moment com a monjo.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gregorythegreat.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Gregorythegreat.jpg/170px-Gregorythegreat.jpg" decoding="async" width="170" height="238" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Gregorythegreat.jpg/255px-Gregorythegreat.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Gregorythegreat.jpg/340px-Gregorythegreat.jpg 2x" data-file-width="770" data-file-height="1080" /></a><figcaption><i> Sant Gregori el Gran</i> by <a href="/wiki/Jos%C3%A9_de_Ribera" class="mw-redirect" title="José de Ribera">José de Ribera</a></figcaption></figure> <p>Quan es va convertir en <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papa</a> el 590, entre els seus primers actes hi havia escriure una sèrie de cartes que rebutjaven qualsevol ambició al tron de Pere i lloaven la <a href="/wiki/Vida_contemplativa" class="mw-redirect" title="Vida contemplativa">vida contemplativa</a> dels monjos. En aquest moment, per diverses raons, la <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a> no havia exercit un lideratge efectiu a Occident des del pontificat de <a href="/wiki/Gelasi_I" title="Gelasi I">Gelasi I</a>. L'episcopat a la <a href="/wiki/Regne_Franc" title="Regne Franc">Gàl·lia</a> fou extret de les grans famílies territorials i s'identificà amb elles: l'horitzó parroquial del contemporani de Gregori, <a href="/wiki/Gregori_de_Tours" title="Gregori de Tours">Gregori de Tours</a>, es pot considerar típic; a l'<a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia_visig%C3%B2tica" class="mw-redirect" title="Hispània visigòtica">Hispània visigòtica</a> els bisbes tenien poc contacte amb Roma; a Itàlia, els territoris que de facto havien caigut sota l'administració del papat van ser assetjats pels violents ducs <a href="/wiki/Llombards" class="mw-redirect" title="Llombards">llombards</a> i la rivalitat dels romans d'Orient a l'<a href="/wiki/Exarcat_de_Ravenna" title="Exarcat de Ravenna">exarcat de Ravenna</a> i al sud. </p><p>El Papa Gregori tenia fortes conviccions en les missions: "Déu Totpoderós posa els homes bons en autoritat perquè transmeti per ells els dons de la seva misericòrdia als seus súbdits. I això és el cas dels britànics sobre els quals heu estat nomenats per governar, perquè a través de les benediccions atorgades a vosaltres, les benediccions del cel es poguessin atorgar també al vostre poble".<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Se li atribueix la dinamització de la tasca missionera de l'Església entre els pobles no cristians del nord d'Europa. És famós per haver enviat una missió, sovint anomenada <a href="/wiki/Missi%C3%B3_gregoriana" title="Missió gregoriana">missió gregoriana</a>, sota la direcció d'<a href="/wiki/Agust%C3%AD_de_Canterbury" title="Agustí de Canterbury">Agustí de Canterbury</a>, prior de Sant Andreu, on potser havia succeït a Gregori, per evangelitzar els <a href="/wiki/Anglosaxons" title="Anglosaxons">anglosaxons</a> pagans .d'Anglaterra. Sembla que el papa no havia oblidat mai els esclaus anglesos que havia vist alguna vegada al Fòrum Romà.<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La missió va tenir èxit, i va ser des d'Anglaterra que els missioners van partir més tard cap als Països Baixos i Alemanya. La predicació de la fe cristiana no herètica i l'eliminació de totes les seves desviacions van ser un element clau en la visió del món de Gregori i va constituir una de les principals polítiques continuades del seu pontificat.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERichards1980228_48-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERichards1980228-48"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El papa Gregori el Gran va instar els seus seguidors al <a href="/w/index.php?title=Higiene_al_cristianisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Higiene al cristianisme (encara no existeix)">valor del bany</a> com a necessitat corporal.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESquatriti200254_49-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESquatriti200254-49"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Es diu que va ser <a href="/wiki/Canonitzaci%C3%B3" title="Canonització">declarat sant</a> immediatament després de la seva mort per "<a href="/wiki/Aclamaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Aclamació">aclamació</a> popular".<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHuddleston1909_1-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHuddleston1909-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En els seus documents oficials, Gregori va ser el primer a fer un ús extens del terme "<a href="/w/index.php?title=Servent_dels_servents_de_D%C3%A9u&action=edit&redlink=1" class="new" title="Servent dels servents de Déu (encara no existeix)">Servent dels servents de Déu</a>" (servus servorum Dei) com a títol papal, iniciant així una pràctica que havien de seguir la majoria dels papes posteriors.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMeehan1912_50-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMeehan1912-50"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'almoina"><span id="L.27almoina"></span>L'almoina</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: L'almoina"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'Església va tenir una pràctica des dels primers temps de transmetre una gran part de les donacions que rebia dels seus membres com a <a href="/wiki/Almoina" title="Almoina">almoina</a>. Com a papa, Gregori va fer tot el possible per fomentar aquest alt nivell entre el personal de l'Església. Gregori és conegut pel seu extens sistema administratiu de socors benèfics per als pobres de Roma. Els pobres eren principalment refugiats de les <a href="/wiki/Incursions" class="mw-redirect" title="Incursions">incursions</a> dels <a href="/wiki/Llombards" class="mw-redirect" title="Llombards">llombards</a>. La filosofia segons la qual va idear aquest sistema és que la riquesa pertanyia als pobres i l'Església només era el seu administrador. Va rebre abundants donacions de les famílies benestants de Roma, que, seguint el seu propi exemple, desitjaven, en fer-ho, expiar els seus pecats. Va donar almoines de manera tan fastuosa, tant individualment com en massa. Va escriure en cartes:"<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Sovint t'he carregat ... perquè actuïs com el meu representant ... per alleujar els pobres en la seva angoixa ..." i "... Tinc el càrrec d'intendent al propietat dels pobres .... " </p><p>A l'època de Gregori, l'Església de Roma rebia donacions de molts tipus diferents: <a href="/w/index.php?title=Consumible&action=edit&redlink=1" class="new" title="Consumible (encara no existeix)">consumibles</a> com menjar i roba; inversió immobiliària: béns immobles i obres d'art; i <a href="/w/index.php?title=B%C3%A9ns_de_capital&action=edit&redlink=1" class="new" title="Béns de capital (encara no existeix)">béns de capital</a> o propietats generadores d'<a href="/wiki/Ingressos" class="mw-redirect" title="Ingressos">ingressos</a>, com ara els <a href="/wiki/Latifundi" title="Latifundi">latifundis</a> <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">sicilians</a> o finques agrícoles. L'Església ja tenia un sistema per fer circular els consumibles als pobres: associat a cadascuna de les esglésies principals de la ciutat hi havia un <i>diaconi</i> o ofici del <a href="/wiki/Diaca" title="Diaca">diaca</a>. Se li va donar un edifici des del qual els pobres podien demanar ajuda en qualsevol moment<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>h<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTESmithCheetham1875549_53-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESmithCheetham1875549-53"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les circumstàncies en què Gregori es va convertir en papa el 590 eren ruïnoses. Els llombards ocupaven la major part d'Itàlia. Les seves depredacions havien aturat l'economia. Van acampar gairebé a les portes de Roma. La ciutat estava plena de refugiats de tots els àmbits de la vida, que vivien al carrer i tenien poques de les necessitats de la vida. La seu del govern es trobava lluny de Roma a <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a> i semblava incapaç d'emprendre l'alleujament d'Itàlia. El papa havia enviat emissaris, inclòs Gregori, demanant ajuda sense resultat. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mass_of_St._Gregory,_c._1490,_attributed_to_Diego_de_la_Cruz,_oil_and_gold_on_panel_(Philadelphia_Museum_of_Art).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Mass_of_St._Gregory%2C_c._1490%2C_attributed_to_Diego_de_la_Cruz%2C_oil_and_gold_on_panel_%28Philadelphia_Museum_of_Art%29.jpg/220px-Mass_of_St._Gregory%2C_c._1490%2C_attributed_to_Diego_de_la_Cruz%2C_oil_and_gold_on_panel_%28Philadelphia_Museum_of_Art%29.jpg" decoding="async" width="220" height="297" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/67/Mass_of_St._Gregory%2C_c._1490%2C_attributed_to_Diego_de_la_Cruz%2C_oil_and_gold_on_panel_%28Philadelphia_Museum_of_Art%29.jpg 1.5x" data-file-width="280" data-file-height="378" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Missa_de_Sant_Gregori" title="Missa de Sant Gregori">Missa de Sant Gregori</a></i>, c. 1490, atribuït a Diego de la Cruz, oli i or sobre taula (<a href="/w/index.php?title=Philadelphia_Museum_of_Art)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Philadelphia Museum of Art) (encara no existeix)">Philadelphia Museum of Art)</a>)</figcaption></figure> <p>El 590, Gregori ja no podia esperar a Constantinoble. Va organitzar els recursos de l'Església en una administració per a l'alleujament general. En fer-ho, va demostrar el talent i la comprensió intuïtiva dels principis de la <a href="/wiki/Comptabilitat" title="Comptabilitat">comptabilitat</a>, que encara trigaria segles en compilar-se. L'Església ja tenia documents comptables bàsics: tota <a href="/w/index.php?title=Despesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Despesa (encara no existeix)">despesa</a> es registrava en <a href="/wiki/Partida_doble" title="Partida doble">revistes</a> anomenades regesta, "llistes" de quantitats, destinataris i circumstàncies. Els ingressos es van registrar en políptics, "<a href="/w/index.php?title=Bookkeeping&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bookkeeping (encara no existeix)">llibres</a> ". Molts d'aquests políptics eren <a href="/wiki/Llibre_major" title="Llibre major">llibres majors</a> que registraven les despeses de funcionament de l'Església i els <a href="/wiki/B%C3%A9ns" class="mw-redirect" title="Béns">béns</a>, el <i>patrimoni</i>. Una administració papal central, la <i>notarii</i>, sota un cap, el <i>primicerius notariorum</i>, guardava els llibres majors i emetia <i>brevia patrimonii</i>, o llistes de béns de les quals cada rector era responsable.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMann1914322_54-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMann1914322-54"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Gregori va començar exigint agressivament als seus homes d'església que busquessin i alleugerissin les persones necessitades i els va recriminar si no ho feien. En una carta a un subordinat de Sicília, va escriure: "Et demanava sobretot que cuidessis dels pobres. I si coneguessis persones en situació de pobresa, hauries d'haver-les assenyalat ... Desitjo que doni a la dona, Pateria, quaranta <a href="/wiki/S%C3%B2lid_(moneda)" title="Sòlid (moneda)">sòlids</a> per a les sabates dels nens i quaranta <a href="/wiki/Bushel" title="Bushel">bushels</a> de gra ... "<sup id="cite_ref-FOOTNOTEAmbrosiniWillis199666–67_55-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEAmbrosiniWillis199666–67-55"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aviat va substituir els administradors que no cooperarien amb aquells que ho farien i, al mateix temps, n'afegia més en un gran pla que tenia en ment. Va entendre que les despeses s'haurien d'equilibrar amb els ingressos. Per pagar les seves despeses augmentades, va liquidar la inversió immobiliària i va pagar les despeses en efectiu segons un pressupost registrat al poliptici. Als homes de l'església se'ls pagava quatre vegades a l'any i també se'ls donava personalment una moneda d'or pels seus problemes.<sup id="cite_ref-dud248_56-0" class="reference"><a href="#cite_note-dud248-56"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els diners, però, no eren cap substitut del menjar en una ciutat que estava a la vora de la fam. L'Església ara posseïa entre 3.400 i 4.700 km 2 de terres de cultiu generadores d'ingressos dividides en grans seccions anomenades <i>patrimonia</i>. Produïa mercaderies de tota mena, que es venien, però Gregori va intervenir i va enviar les mercaderies a Roma per distribuir-les a la <i>diaconia</i>. Va donar ordres d'intensificar la producció, establir quotes i establir una estructura administrativa per dur-la a terme. A la part inferior hi havia el <i>rusticus</i> qui produïa la mercaderia. Alguns <i>rustici</i> eren o eren propietaris d'esclaus. Va lliurar part del seu producte a un <i>conductor</i> al qual va arrendar la terra. Aquest últim va informar a un <i>actionarius</i>, aquest a un <i>defensor</i> i aquest a un <i>rector</i>. El gra, el vi, el formatge, la carn, el peix i l'oli van començar a arribar a Roma en grans quantitats, on es donava com a almoina.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEDeanesly196922–24_57-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEDeanesly196922–24-57"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les distribucions a persones qualificades van ser mensuals. No obstant això, una certa proporció de la població vivia al carrer o estava massa malalta o malalta per recollir el subministrament d'aliments mensual. Gregori els enviava cada matí un petit exèrcit de persones caritatives, principalment monjos, amb menjar preparat. Es diu que no sopava fins que els indigents fossin alimentats. Quan va sopar, va compartir la taula familiar, que havia salvat (i que encara existeix), amb 12 convidats indigents. Als necessitats que vivien en cases riques, els enviava menjars que havia cuinat amb les seves pròpies mans com a regal per estalviar-los la indignitat de rebre beneficència. En sentir la mort d'un indigent en una cambra del darrere, va estar deprimit durant dies, entretenint durant un temps la suposició que havia fallat en el seu deure i era un assassí.<sup id="cite_ref-dud248_56-1" class="reference"><a href="#cite_note-dud248-56"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquestes i altres bones accions i un estat d'ànim caritatiu van guanyar completament el cor i la ment del poble romà. Ara buscaven el govern del papat, ignorant l'estat de Constantinoble. L'oficina de prefecte urbà va quedar sense candidats. Des de l'època de Gregori el Gran fins a l'ascens del <a href="/w/index.php?title=Nacionalisme_itali%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nacionalisme italià (encara no existeix)">nacionalisme italià</a>, el papat va ser la presència més influent a Itàlia. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Obres">Obres</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Obres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reformes_litúrgiques"><span id="Reformes_lit.C3.BArgiques"></span>Reformes litúrgiques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Reformes litúrgiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Joan el Diaca va escriure que el papa Gregori I va fer una revisió general de la litúrgia de la <a href="/wiki/Missa_pretridentina" title="Missa pretridentina">missa pretridentina</a>, «eliminant moltes coses, canviant-ne algunes, afegint-ne algunes». En cartes, Gregori remarca que va traslladar el <i><a href="/wiki/Pare_Nostre" class="mw-redirect" title="Pare Nostre">Pare Nostre</a></i> immediatament després del <a href="/w/index.php?title=C%C3%A0non_rom%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cànon romà (encara no existeix)">cànon romà</a> i immediatament abans de la <a href="/w/index.php?title=Fracci%C3%B3_(religi%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fracció (religió) (encara no existeix)">Fracció</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEEden2004487_58-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEEden2004487-58"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta posició encara es manté avui a la litúrgia romana. La posició pregregoriana és evident en el <a href="/w/index.php?title=Ritus_ambrosi%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ritus ambrosià (encara no existeix)">ritus ambrosià</a>. Gregori va afegir material al <i><a href="/w/index.php?title=Hanc_Igitur&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hanc Igitur (encara no existeix)">Hanc Igitur</a></i> del Cànon romà i va establir els nou <i><a href="/wiki/Kyrie" class="mw-redirect" title="Kyrie">Kyries</a></i> (un vestigi vestigi de la <a href="/wiki/Lletania" title="Lletania">lletania</a> que originalment es trobava en aquell lloc) al començament de la <a href="/wiki/Missa" title="Missa">missa</a>. També va reduir el paper dels <a href="/wiki/Diaca" title="Diaca">diaques</a> en la litúrgia romana. </p><p>Els <a href="/w/index.php?title=Sagramentari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sagramentari (encara no existeix)">sagramentaris</a> directament influenciats per les reformes gregorianes són anomenats <i>Sacrementaria Gregoriana</i>. Les <a href="/w/index.php?title=Ritus_lit%C3%BArgics_llatins&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ritus litúrgics llatins (encara no existeix)">litúrgies</a> romanes i d'altres occidentals des d'aquesta època tenen una sèrie de pregàries que canvien per reflectir la festa o l'època litúrgica; aquestes variacions són visibles a les <a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7lecta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·lecta (encara no existeix)">col·lectes</a> i <a href="/wiki/Prefaci" title="Prefaci">prefacis</a>, així com al propi Cànon romà. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Obres_2">Obres</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Obres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reformes_litúrgiques_2"><span id="Reformes_lit.C3.BArgiques_2"></span>Reformes litúrgiques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Reformes litúrgiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Joan el Diaca va escriure que el papa Gregori I va fer una revisió general de la litúrgia de la <a href="/wiki/Missa_pretridentina" title="Missa pretridentina">missa pretridentina</a>, "eliminant moltes coses, canviant-ne algunes, afegint-ne algunes". En cartes, Gregori remarca que va traslladar el <i><a href="/wiki/Pare_Nostre" class="mw-redirect" title="Pare Nostre">Pater Noster</a></i> immediatament després del <a href="/w/index.php?title=C%C3%A0non_rom%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cànon romà (encara no existeix)">cànon romà</a> i immediatament abans de la <a href="/w/index.php?title=Fracci%C3%B3_(religi%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fracció (religió) (encara no existeix)">Fracció</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEEden2004487_58-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEEden2004487-58"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta posició encara es manté avui a la litúrgia romana. La posició pre-gregoriana és evident en el <a href="/w/index.php?title=Ritus_ambrosi%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ritus ambrosià (encara no existeix)">ritus ambrosià</a>. Gregori va afegir material al <i><a href="/w/index.php?title=Hanc_Igitur&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hanc Igitur (encara no existeix)">Hanc Igitur</a></i> del Cànon romà i va establir els nou <i><a href="/wiki/Kyrie" class="mw-redirect" title="Kyrie">Kyries</a></i> (un vestigi vestigi de la <a href="/wiki/Lletania" title="Lletania">lletania</a> que originalment es trobava en aquell lloc) al començament de la <a href="/wiki/Missa" title="Missa">missa</a>. També va reduir el paper dels <a href="/wiki/Diaca" title="Diaca">diaques</a> en la litúrgia romana. </p><p>Els <a href="/w/index.php?title=Sagramentari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sagramentari (encara no existeix)">sagramentaris</a> directament influenciats per les reformes gregorianes són anomenats <i>Sacrementaria Gregoriana</i>. Les <a href="/w/index.php?title=Ritus_lit%C3%BArgics_llatins&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ritus litúrgics llatins (encara no existeix)">litúrgies</a> romanes i d'altres occidentals des d'aquesta època tenen una sèrie de pregàries que canvien per reflectir la festa o l'època litúrgica; aquestes variacions són visibles a les <a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7lecta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·lecta (encara no existeix)">col·lectes</a> i <a href="/wiki/Prefaci" title="Prefaci">prefacis</a>, així com al propi Cànon romà. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Divina_litúrgia_dels_regals_santificats"><span id="Divina_lit.C3.BArgia_dels_regals_santificats"></span>Divina litúrgia dels regals santificats</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Divina litúrgia dels regals santificats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">església ortodoxa oriental</a> i a les <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_cat%C3%B2liques_orientals" class="mw-redirect" title="Esglésies catòliques orientals">esglésies catòliques orientals</a>, s'acredita a Gregori la principal influència en la construcció de la <a href="/w/index.php?title=Lit%C3%BArgia_divina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Litúrgia divina (encara no existeix)">litúrgia divina</a> més penitencial dels <a href="/w/index.php?title=Divina_lit%C3%BArgia_dels_dons_pre-santificats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Divina litúrgia dels dons pre-santificats (encara no existeix)">dons pre-santificats</a>, una forma totalment separada de la divina litúrgia en el <a href="/wiki/Ritu_bizant%C3%AD" title="Ritu bizantí">ritu bizantí</a> adaptada a les necessitats de la temporada de la <a href="/w/index.php?title=Gran_Quaresma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gran Quaresma (encara no existeix)">Gran Quaresma</a>. El seu equivalent al <a href="/wiki/Ritu_rom%C3%A0" title="Ritu romà">ritu romà</a> és la <a href="/w/index.php?title=Missa_dels_santificats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Missa dels santificats (encara no existeix)">missa dels santificats</a> que s'utilitza només el <a href="/w/index.php?title=Divendres_sant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Divendres sant (encara no existeix)">divendres sant</a>. La litúrgia <a href="/wiki/Cristianisme_sir%C3%ADac" title="Cristianisme siríac">siríaca</a> dels dons santificats continua sent utilitzada en el <a href="/w/index.php?title=Ritu_Malankara&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ritu Malankara (encara no existeix)">ritu Malankara</a>, una variant del <a href="/w/index.php?title=Ritu_siri%C3%A0_occidental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ritu sirià occidental (encara no existeix)">ritu sirià occidental</a> practicat històricament a l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_Malankara&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església Malankara (encara no existeix)">església Malankarade</a> l'Índia, i ara practicat per les diverses esglésies que en van descendir i en algunes ocasions a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ass%C3%ADria_Oriental" title="Església Assíria Oriental">Església Assíria Oriental</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEChupungco199717_59-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEChupungco199717-59"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Cant_gregorià"><span id="Cant_gregori.C3.A0"></span>Cant gregorià</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Cant gregorià"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gregory_I_-_Antiphonary_of_Hartker_of_Sankt_Gallen.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Gregory_I_-_Antiphonary_of_Hartker_of_Sankt_Gallen.jpg/220px-Gregory_I_-_Antiphonary_of_Hartker_of_Sankt_Gallen.jpg" decoding="async" width="220" height="266" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Gregory_I_-_Antiphonary_of_Hartker_of_Sankt_Gallen.jpg/330px-Gregory_I_-_Antiphonary_of_Hartker_of_Sankt_Gallen.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Gregory_I_-_Antiphonary_of_Hartker_of_Sankt_Gallen.jpg/440px-Gregory_I_-_Antiphonary_of_Hartker_of_Sankt_Gallen.jpg 2x" data-file-width="5272" data-file-height="6376" /></a><figcaption><a href="/wiki/Antifonari" title="Antifonari">Antifonari</a> d'Hartker del monestir de Saint Gall</figcaption></figure> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cant_gregori%C3%A0" title="Cant gregorià">Cant gregorià</a></div> <p>La forma principal del <a href="/wiki/Cantant" title="Cantant">cantant</a> occidental normalitzada, estandarditzada a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>,<sup id="cite_ref-FOOTNOTELevy19987_60-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTELevy19987-60"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va ser atribuïda al papa Gregori I i, per tant, va prendre el nom de <a href="/wiki/Cant_gregori%C3%A0" title="Cant gregorià">cant gregorià</a>. La primera atribució d'aquest tipus es troba a la biografia de Gregori de Joan el Diaca (873), gairebé tres segles després de la mort del papa, i el cant que porta el seu nom "és el resultat de la fusió d'elements romans i francs que va tenir lloc a l'imperi franco-alemany sota <a href="/wiki/Pip%C3%AD_el_Breu" class="mw-redirect" title="Pipí el Breu">Pipí el Breu</a>, <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a> i els seus successors".<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMurray19633-4_61-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMurray19633-4-61"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>i<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escrits">Escrits</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Escrits"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A Gregori se li atribueix habitualment la fundació del <a href="/w/index.php?title=Papat_medieval&action=edit&redlink=1" class="new" title="Papat medieval (encara no existeix)">papat medieval</a> i molts li atribueixen el començament de l'espiritualitat medieval.<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Gregori és l'únic papa entre els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, la correspondència i els escrits del qual han sobreviscut prou per formar un <i>corpus</i> exhaustiu. Alguns dels seus escrits són: </p> <ul><li><i><a href="/w/index.php?title=Comentari_sobre_Job&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comentari sobre Job (encara no existeix)">Comentari sobre Job</a></i>, conegut sovint pel seu títol llatí, <i>Magna Moralia</i>. Aquesta és una de les obres patrístiques més llargues. Possiblement es va acabar ja el 591. Es basa en les converses que Gregori va donar sobre el <a href="/wiki/Llibre_de_Job" title="Llibre de Job">Llibre de Job</a> als seus "germans" que l'acompanyaven a Constantinoble. La feina que tenim és el resultat de la revisió i finalització de Gregori poc després de la seva adhesió a l'ofici papal.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMarkus199715_64-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkus199715-64"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Cura_pastoral&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cura pastoral (encara no existeix)">Cura pastoral</a></i> (<i>Liber regulae pastoralis</i>), en què contrastava el paper dels bisbes com a pastors del seu ramat amb la seva posició de nobles de l'església: la declaració definitiva de la naturalesa de l'ofici episcopal. Probablement es va començar abans de la seva elecció com a papa i es va acabar el 591.</li> <li><i>Diàlegs</i>, una col·lecció de quatre llibres de miracles, signes, meravelles i curacions fets pels homes sants, sobretot monàstics, de la Itàlia del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>, amb el segon llibre dedicat íntegrament a la vida popular de <a href="/wiki/Benet_de_N%C3%BArsia" title="Benet de Núrsia">Sant Benet</a><sup id="cite_ref-FOOTNOTEGardner1911_65-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEGardner1911-65"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sermons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sermons (encara no existeix)">Sermons</a>, incloent: <ul><li>Els sermons inclouen les 22 <i>Homilae in Hiezechielem </i> (Homilies sobre Ezequiel), que tracten sobre Ezequiel 1.1–4.3 al primer llibre i Ezequiel 40 al llibre 2. Es van predicar durant els anys 592–3, els anys que els llombards van assetjar Roma, i contenen dels ensenyaments místics més profunds de Gregori. Van ser revisats vuit anys després.</li> <li>El <i>Homilae xl in Evangelia </i> (<i>Quaranta Homilies sobre els Evangelis</i>) per a l'any litúrgic, lliurats durant 591 i 592, que van ser aparentment va acabar per 593. Un fragment de papir d'aquest còdex es conserva al <a href="/wiki/Museu_Brit%C3%A0nic" title="Museu Britànic">Museu Britànic</a> de Londres.<sup id="cite_ref-britishlibrary_66-0" class="reference"><a href="#cite_note-britishlibrary-66"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><i>Expositio in Canticis Canticorum. </i> Només 2 d'aquests sermons de la cançó de les cançons sobreviuen, discutint el text fins a la cançó 1.9.</li></ul></li> <li><i>In Librum primum regum expositio </i>(<i>Comentari a 1r Reis</i>), que ara els estudiosos pensen que es tracta d'una obra del monjo del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> <a href="/wiki/Pere_de_Cava" class="mw-redirect" title="Pere de Cava">Pere de Cava</a>, que ja no utilitzava material gregorià.</li> <li>S'han conservat còpies d'unes 854 cartes. Durant l'època de Gregori, els escribes feien còpies de cartes papals en un <i>Registrum</i> (Registre), que després es guardava al <i>scrinium</i>. Se sap que al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, quan Joan el diàcon va compondre la seva Vida de Gregori, el registre de les cartes de Gregori estava format per 14 rotlles de papir (tot i que és difícil estimar quantes lletres podria haver representat això). Encara que aquests rotlles originals s'han perdut, les 854 cartes han sobreviscut en còpies fetes en diverses èpoques posteriors, el lot més gran de 686 cartes es va fer per ordre d'<a href="/w/index.php?title=Hadri%C3%A0_I&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hadrià I (encara no existeix)">Hadrià I</a> (772-95).<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMarkus199715_64-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkus199715-64"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La majoria de les còpies, que daten del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span> al <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, s'emmagatzemen a la <a href="/wiki/Biblioteca_del_Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Biblioteca del Vaticà">Biblioteca del Vaticà</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEAmbrosiniWillis199663-64_67-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEAmbrosiniWillis199663-64-67"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <p>Gregori va escriure més de 850 cartes en els darrers 13 anys de la seva vida (590-604) que ens donen una imatge exacta de la seva obra.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMarkus1997i_68-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkus1997i-68"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una presentació realment autobiogràfica és gairebé impossible per a Gregori. El desenvolupament de la seva ment i personalitat continua sent de naturalesa purament especulativa.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMarkus19972_69-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkus19972-69"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les opinions dels escrits de Gregori varien. "El seu caràcter ens sembla ambigu i enigmàtic", va observar el popularista jueu canadenc-americà <a href="/w/index.php?title=Norman_F._Cantor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Norman F. Cantor (encara no existeix)">Cantor</a>. "Per una banda, era un administrador capaç i decidit, un diplomàtic hàbil i intel·ligent, un líder de la més gran sofisticació i visió; però, per altra banda, apareix en els seus escrits com un <a href="/wiki/Monjo" title="Monjo">monjo</a> supersticiós i crèdul, hostil a l'aprenentatge, cruament limitat com a teòleg i excessivament dedicat a sants, <a href="/wiki/Miracle" title="Miracle">miracles</a> i <a href="/wiki/Rel%C3%ADquia" title="Relíquia">relíquies</a>".<sup id="cite_ref-70" class="reference"><a href="#cite_note-70"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mass_of_Saint_Gregory_(1440)_by_Robert_Campin.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Mass_of_Saint_Gregory_%281440%29_by_Robert_Campin.jpg/220px-Mass_of_Saint_Gregory_%281440%29_by_Robert_Campin.jpg" decoding="async" width="220" height="267" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Mass_of_Saint_Gregory_%281440%29_by_Robert_Campin.jpg/330px-Mass_of_Saint_Gregory_%281440%29_by_Robert_Campin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Mass_of_Saint_Gregory_%281440%29_by_Robert_Campin.jpg/440px-Mass_of_Saint_Gregory_%281440%29_by_Robert_Campin.jpg 2x" data-file-width="1812" data-file-height="2200" /></a><figcaption>La <i>Missa de sant Gregori</i>, de Robert Campin, segle XV</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Identificació_de_tres_figures_dels_Evangelis"><span id="Identificaci.C3.B3_de_tres_figures_dels_Evangelis"></span>Identificació de tres figures dels Evangelis</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Identificació de tres figures dels Evangelis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Gregori va ser un dels que van identificar <a href="/wiki/Maria_Magdalena" title="Maria Magdalena">Maria Magdalena</a> amb <a href="/wiki/Maria_de_Bet%C3%A0nia" title="Maria de Betània">Maria de Betània</a>, a la qual <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jo+12:1-8&l=ca">Jo 12:1-8</a> explica que havia <a href="/w/index.php?title=Unci%C3%B3_de_Jes%C3%BAs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Unció de Jesús (encara no existeix)">ungit Jesús</a> amb un preciós ungüent, un esdeveniment que alguns interpreten com el mateix que la <a href="/wiki/Par%C3%A0bola_dels_dos_deutors" title="Paràbola dels dos deutors">unció de Jesús</a> realitzada per una dona que Lluc (només entre els <a href="/wiki/Evangelis_sin%C3%B2ptics" title="Evangelis sinòptics">evangelis sinòptics</a>) es relata com a pecador.<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Predicant el passatge de l'<a href="/wiki/Evangeli_de_Lluc" class="mw-redirect" title="Evangeli de Lluc">Evangeli de Lluc</a>, Gregori va remarcar: "Aquesta dona, a qui Lluc diu pecadora (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=+Lc%2C7:37&l=ca"> Lc:7:37</a>) i Joan en diu Maria, (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=+Jo%2C12:3&l=ca"> Jo:12:3</a>) Crec que és la Maria de qui Marc parla (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+16:9&l=ca">Mc 16:9</a>) que set dimonis van ser expulsats. "<sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">[</span>j<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els erudits bíblics moderns distingeixen com a tres figures / persones separades, però dins de la població general (i fins i tot alguns seminaris), encara es creu que fan referència a la mateixa persona.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMaisch1998156Ch.10_73-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMaisch1998156Ch.10-73"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Iconografia">Iconografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Iconografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En l'art, Gregori sol mostrar-se amb túniques pontificals completes amb la <a href="/wiki/Tiara_papal" class="mw-redirect" title="Tiara papal">tiara</a> i la <a href="/wiki/Creu_patriarcal" title="Creu patriarcal">doble creu</a>, malgrat el seu hàbit de vestir-se realment. Les representacions anteriors mostren una <a href="/wiki/Tonsura" title="Tonsura">tonsura</a> monàstica i un vestit més clar. Les <a href="/wiki/Icona" title="Icona">icones</a> ortodoxes tradicionalment mostren sant Gregori vestit com un bisbe que sosté un <a href="/wiki/Llibre_de_l%27Evangeli" class="mw-redirect" title="Llibre de l'Evangeli">llibre de l'Evangeli</a> i beneeix amb la mà dreta. Està registrat que va permetre la seva representació amb un <a href="/w/index.php?title=Halo_quadrat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Halo quadrat (encara no existeix)">halo quadrat</a>, que després s'utilitzava per als vius.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEGietmann1911_74-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEGietmann1911-74"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un colom és el seu <a href="/wiki/Emblema" title="Emblema">atribut</a>, a partir de la coneguda història atribuïda al seu amic Pere el Diaca, <sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>k<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La pintura a l'oli de Ribera de <i>Sant Gregori el Gran</i> (vers el 1614) és de la col·lecció Giustiniani. La pintura es conserva a la <a href="/wiki/Galleria_Nazionale_d%27Arte_Antica" title="Galleria Nazionale d'Arte Antica">Galleria Nazionale d'Arte Antica</a> de Roma. El rostre de Gregori és una caricatura dels trets descrits per Joan el diàcon: calvície total, barbeta sobreeixida, nas semblant a bec, mentre que Joan havia descrit calvície parcial, una barbeta lleugerament sortint, un nas lleugerament aquilí i un aspecte sorprenent. En aquesta imatge, Gregory també té la seva esquena monàstica al món, que el veritable Gregori, malgrat la seva intenció exclusiva, poques vegades se li va permetre tenir. </p><p>Aquesta escena es mostra com una versió del <a href="/wiki/Retrat" title="Retrat">retrat</a> tradicional dels <a href="/wiki/Quatre_Evangelistes" title="Quatre Evangelistes">evangelistes</a> (on els <a href="/wiki/S%C3%ADmbols_dels_evangelistes" class="mw-redirect" title="Símbols dels evangelistes">símbols dels evangelistes</a> també es mostren de vegades dictant) a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>. Un primer exemple és la <a href="/w/index.php?title=Miniatura_dedicat%C3%B2ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miniatura dedicatòria (encara no existeix)">miniatura dedicatòria</a> d'un manuscrit del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> de <i>Moralia in Job</i> de Gregori.<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La miniatura mostra l'escrivà, Bebo de l'<a href="/w/index.php?title=Abadia_de_Seeon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Abadia de Seeon (encara no existeix)">abadia de Seeon</a>, presentant el manuscrit a l'<a href="/wiki/Emperador_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic">emperador del Sacre Imperi Romanogermànic</a>, <a href="/wiki/Enric_II_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic">Enric II</a>. A la part superior esquerra es veu l'autor escrivint el text sota inspiració divina. Normalment, el colom es mostra xiuxiuejant a l'orella de Gregori per obtenir una composició més clara. </p><p>El tema baixmedieval de la <a href="/w/index.php?title=Missa_de_sant_Gregori&action=edit&redlink=1" class="new" title="Missa de sant Gregori (encara no existeix)">missa de sant Gregori</a> mostra una versió d'una història del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> que es va elaborar en l'<a href="/wiki/Hagiografia" title="Hagiografia">hagiografia</a> posterior. Es mostra a Gregori dient missa quan apareix a l'altar Crist com l'<a href="/w/index.php?title=Home_dels_dolors&action=edit&redlink=1" class="new" title="Home dels dolors (encara no existeix)">home dels dolors</a>. El tema era més comú als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, i reflectia un èmfasi creixent en la <a href="/w/index.php?title=Pres%C3%A8ncia_real&action=edit&redlink=1" class="new" title="Presència real (encara no existeix)">presència real</a>, i després de la <a href="/wiki/Reforma_protestant" class="mw-redirect" title="Reforma protestant">reforma protestant</a> es feia una afirmació de la doctrina contra la teologia protestant.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERubin1991308_77-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERubin1991308-77"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30739710">@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .mod-gallery{width:100%!important}}.mw-parser-output .mod-gallery{display:table}.mw-parser-output .mod-gallery-default{background:transparent;margin-top:0.3em}.mw-parser-output .mod-gallery-center{margin-left:auto;margin-right:auto}.mw-parser-output .mod-gallery-left{float:left}.mw-parser-output .mod-gallery-right{float:right}.mw-parser-output .mod-gallery-none{float:none}.mw-parser-output .mod-gallery-collapsible{width:100%}.mw-parser-output .mod-gallery .title,.mw-parser-output .mod-gallery .main,.mw-parser-output .mod-gallery .footer{display:table-row}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div{display:table-cell;padding:0.2em 0 0.6em 1.6em;text-align:center;font-weight:bold}.mw-parser-output .mod-gallery .main>div{display:table-cell}.mw-parser-output .mod-gallery .gallery{line-height:1.35em}.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div{display:table-cell;padding:0.2em 0 0.6em 1.6em;text-align:right;font-size:80%;line-height:1em}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div *,.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div *{overflow:visible}.mw-parser-output .mod-gallery .gallerybox img{background:none!important}.mw-parser-output .mod-gallery .bordered-images .thumb img{border:solid #eaecf0 1px}.mw-parser-output .mod-gallery .whitebg .thumb{background:#fff!important}</style><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 220px"> <div class="thumb" style="width: 215px; height: 290px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Michelangelo,_san_gregorio_01.JPG" class="mw-file-description" title="Escultura de Gregori el Gran per Miquel Àngel, a l'altar Piccolomini de la Catedral de Siena."><img alt="Escultura de Gregori el Gran per Miquel Àngel, a l'altar Piccolomini de la Catedral de Siena." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Michelangelo%2C_san_gregorio_01.JPG/126px-Michelangelo%2C_san_gregorio_01.JPG" decoding="async" width="126" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Michelangelo%2C_san_gregorio_01.JPG/190px-Michelangelo%2C_san_gregorio_01.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Michelangelo%2C_san_gregorio_01.JPG/253px-Michelangelo%2C_san_gregorio_01.JPG 2x" data-file-width="736" data-file-height="1512" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escultura de Gregori el Gran per <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a>, a l'altar Piccolomini de la Catedral de Siena.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 220px"> <div class="thumb" style="width: 215px; height: 290px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Evrard_Gregori_el_Gran-Lieja.jpg" class="mw-file-description" title="Escultura de Gregori el Gran per Guillaume Evrard a la col·legiata Sant-Denis a Lieja"><img alt="Escultura de Gregori el Gran per Guillaume Evrard a la col·legiata Sant-Denis a Lieja" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Evrard_Gregori_el_Gran-Lieja.jpg/182px-Evrard_Gregori_el_Gran-Lieja.jpg" decoding="async" width="182" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Evrard_Gregori_el_Gran-Lieja.jpg/273px-Evrard_Gregori_el_Gran-Lieja.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Evrard_Gregori_el_Gran-Lieja.jpg/364px-Evrard_Gregori_el_Gran-Lieja.jpg 2x" data-file-width="1095" data-file-height="1563" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escultura de Gregori el Gran per <a href="/wiki/Guillaume_Evrard" title="Guillaume Evrard">Guillaume Evrard</a> a la col·legiata Sant-Denis a Lieja</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 220px"> <div class="thumb" style="width: 215px; height: 290px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pope_Gregory_I.jpg" class="mw-file-description" title="Papa Sant Gregori I el Gran"><img alt="Papa Sant Gregori I el Gran" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Pope_Gregory_I.jpg/183px-Pope_Gregory_I.jpg" decoding="async" width="183" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Pope_Gregory_I.jpg/274px-Pope_Gregory_I.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/67/Pope_Gregory_I.jpg 2x" data-file-width="338" data-file-height="480" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Papa Sant Gregori I el Gran</div> </li> </ul></div></div></div> </center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cites_i_anècdotes_famoses"><span id="Cites_i_an.C3.A8cdotes_famoses"></span>Cites i anècdotes famoses</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Cites i anècdotes famoses"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Westminster_Cathedral_Non_Angli_sed_Angeli_si_Christiani.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Westminster_Cathedral_Non_Angli_sed_Angeli_si_Christiani.jpg/220px-Westminster_Cathedral_Non_Angli_sed_Angeli_si_Christiani.jpg" decoding="async" width="220" height="254" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Westminster_Cathedral_Non_Angli_sed_Angeli_si_Christiani.jpg/330px-Westminster_Cathedral_Non_Angli_sed_Angeli_si_Christiani.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Westminster_Cathedral_Non_Angli_sed_Angeli_si_Christiani.jpg/440px-Westminster_Cathedral_Non_Angli_sed_Angeli_si_Christiani.jpg 2x" data-file-width="2196" data-file-height="2539" /></a><figcaption>Mosaic del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> a la <a href="/wiki/Catedral_de_Westminster" title="Catedral de Westminster">catedral de Westminster</a>, <i>Non Angli sed Angeli</i></figcaption></figure> <ul><li><i>Non Angli, sed angeli, si forent Christiani.</i>– "No són <a href="/wiki/Anglesos" title="Anglesos">angles</a>, sinó <a href="/wiki/%C3%80ngel" title="Àngel">àngels</a>, si fossin cristians".<sup id="cite_ref-FOOTNOTEZuckermann2003117_78-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEZuckermann2003117-78"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Aforisme" title="Aforisme">Aforisme</a>, que resumeix les paraules que Gregori va dir quan va trobar per primera vegada nois anglesos de pell pàl·lida en un <a href="/w/index.php?title=Mercat_d%27esclaus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mercat d'esclaus (encara no existeix)">mercat d'esclaus</a>, provocant el seu enviament de Sant <a href="/wiki/Agust%C3%AD_de_Canterbury" title="Agustí de Canterbury">Agustí de Canterbury</a> a Anglaterra per convertir els anglesos, segons <a href="/wiki/Bede" class="mw-redirect" title="Bede">Bede</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBede1999Book_II_Ch._I_79-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBede1999Book_II_Ch._I-79"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va dir: "Ben anomenats, perquè tenen rostres angelicals i haurien de ser cohereus amb els àngels del cel."<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHuntPoole1905115_80-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHuntPoole1905115-80"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Descobrint que la seva província era <a href="/wiki/Deira" title="Deira">Deira</a>, va afegir que serien rescatats de ira, "de la ira", i que el seu rei es deia <a href="/wiki/%C3%86lla" title="Ælla">Ælla</a>, Alleluia, va dir. <sup id="cite_ref-81" class="reference"><a href="#cite_note-81"><span class="cite-bracket">[</span>l<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><i>Locusta</i>, literalment, "<a href="/wiki/Llagosta_(insecte)" class="mw-redirect" title="Llagosta (insecte)">llagosta</a>". Tanmateix, la paraula sona molt com " loco sta ", que significa "Mantingueu-vos al lloc". El mateix Gregori va voler anar a Anglaterra com a missioner i va començar cap allà. El quart dia del viatge, mentre s'aturaven a dinar, una llagosta va aterrar a la vora de la Bíblia que Gregori llegia. Va exclamar, locusta! (llagosta). A l'reflexionar-hi, ell l'entenia com un senyal de cel mitjançant el qual Déu volia que sta boig, és a dir, romanen en el seu propi lloc. Dins d'una hora a un emissari del Papa<sup id="cite_ref-82" class="reference"><a href="#cite_note-82"><span class="cite-bracket">[</span>m<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va arribar a recordar-ho.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHuntPoole1905115_80-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHuntPoole1905115-80"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>"Suplico que no prengui el mal present. Per a qualsevol cosa, per insignificant que sigui, que s'ofereix a partir de la prosperitat de Sant Pere, s'ha de considerar una gran benedicció, ja que tindrà el poder d'atorgar-vos coses més grans, i per oferir-vos beneficis eterns amb Déu Totpoderós ".</li> <li><i>Pro cuius amore in eius eloquio nec mihi parco</i> – "Per l'amor de qui (Déu) no m'escapo de la seva Paraula"<sup id="cite_ref-83" class="reference"><a href="#cite_note-83"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTEGregoryn.d.Cod._Sang._211_84-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEGregoryn.d.Cod._Sang._211-84"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El sentit és que, atès que el creador de la raça humana i el seu redentor indigne li va donar el poder de la llengua perquè pogués presenciar, quin tipus de testimoni seria si no l'utilitzés, però preferia parlar amb infermitat?</li> <li>"Perquè el lloc dels hereus és un orgull en si mateix ... perquè el lloc dels malvats és orgull de la mateixa manera que, per contra, la humilitat és el lloc del bé".<sup id="cite_ref-FOOTNOTERichards1980228_48-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERichards1980228-48"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>"Qui es diu bisbe universal, o desitgi aquest títol, és, pel seu orgull, el precursor de l'Anticrist".<sup id="cite_ref-85" class="reference"><a href="#cite_note-85"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><i>Non enim pro locis res, sed pro bonis rebus loca amanda sunt</i> – "Les coses no s'han d'estimar pel bé d'un lloc, sinó que s'han d'estimar els llocs pel bé de les seves coses bones". Quan Agustí va preguntar si s'utilitzaven costums <a href="/wiki/Ritu_rom%C3%A0" title="Ritu romà">romans</a> o <a href="/w/index.php?title=Ritu_gal%C2%B7lic%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ritu gal·licà (encara no existeix)">gal·licans</a> a la missa a Anglaterra, Gregori va dir, en paràfrasi, que no era el lloc que impartia bondat, sinó les coses bones que adornaven el lloc, i que era més important que agradés al Totpoderós . Haurien de triar què era "pia", "religiosa" i "recta" de qualsevol església i posar-ho davant la ment anglesa com a pràctica.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBede1999Book_I_section_27_part_II_86-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBede1999Book_I_section_27_part_II-86"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>"Perquè l'estat de justícia i la raó suggereixen que qui desitgi que les seves pròpies ordres siguin observades pels seus successors hauria de guardar, sens dubte, la voluntat i les ordenances del seu predecessor."<sup id="cite_ref-87" class="reference"><a href="#cite_note-87"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> In En les seves cartes, Gregori sovint emfatitzava la importància de respectar adequadament les últimes voluntats i testaments i de respectar els drets de propietat.</li> <li>"La compassió s'hauria de mostrar primer als fidels i després als enemics de l'església."<sup id="cite_ref-FOOTNOTERichards1980232_88-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERichards1980232-88"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>"Finalment, desitjant evitar tots aquests inconvenients, vaig buscar el refugi del monestir ... Ja que el vaixell que està amarrat per negligència és molt sovint (quan la tempesta es fa violenta) llançat per l'aigua del seu refugi a la riba més segura, doncs, sota la capa de l'ofici eclesiàstic, em vaig trobar submergit sobtadament en un mar d'assumptes seculars, i com que no havia mantingut la tranquil·litat del monestir quan en tenia possessió, vaig aprendre perdent-lo, fins a quin punt hauria de ser s'han celebrat <sup id="cite_ref-89" class="reference"><a href="#cite_note-89"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A In <i>Moralia, sive Expositio in Job</i> ("Comentari a Job", també conegut com Magna Moralia), Gregory descriu al bisbe Leander les circumstàncies en què es va fer monjo.</li> <li>"Els homes analfabets poden contemplar en les línies d'una imatge el que no poden aprendre mitjançant la paraula escrita."<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBarasch2013_90-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBarasch2013-90"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><i>Age quod agis</i> (Feu el que esteu fent).<sup id="cite_ref-91" class="reference"><a href="#cite_note-91"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al llarg dels segles, això es convertiria en una màxima reiterada de místics i directors espirituals catòlics que animen a mantenir el focus en el que es fa intentant servir el Senyor.</li> <li>"El penediment és plorar pel que s'ha fet i no fer el que es plora".<sup id="cite_ref-92" class="reference"><a href="#cite_note-92"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Una llegenda apòcrifa, sense fonament històric i basada en el mite d'<a href="/wiki/%C3%88dip" title="Èdip">Èdip</a>, diu que els seus pares eren germans bessons i havien comès <a href="/wiki/Incest" title="Incest">incest</a>. La mare, quan va néixer, el ficà en un cistell i el deixà a la platja perquè el mar se l'endugués, però fou trobat per un pescador que el crià com a fill seu. Als sis anys, entrà en un convent, però en marxà per fer vida militar. Amb el temps, passà per molts llocs i arribà al lloc on havia nascut i s'hi casà amb la reina, vídua, que era, sense que ningú ho sabés, la seva mare. Quan van descobrir el nou incest, Gregori marxà i feu penitència durant disset anys, fins que fou elegit papa. La llegenda ha inspirat la novel·la <i>Der Erwählte</i> (<i>L'elegit</i>) de <a href="/wiki/Thomas_Mann" title="Thomas Mann">Thomas Mann</a>.</li> <li>Quan accedí al papat, una greu epidèmia de <a href="/wiki/Pesta" title="Pesta">pesta</a> assolava Roma. Gregori va fer fer processons a <a href="/wiki/Santa_Maria_la_Major" class="mw-redirect" title="Santa Maria la Major">Santa Maria la Major</a> per demanar la fi de la plaga, però la reunió de gent n'incrementà els contagis. Quan, finalment, la pesta acabà, es diu que la gent va poder veure l'<a href="/wiki/Arc%C3%A0ngel_Miquel" class="mw-redirect" title="Arcàngel Miquel">arcàngel Miquel</a> embeinant la seva espasa sobre el mausoleu d'<a href="/wiki/Hadri%C3%A0" title="Hadrià">Hadrià</a>, indicant que havia acabat. A partir de llavors, l'edifici rebé el nom de <a href="/wiki/Castel_Sant%27Angelo" title="Castel Sant'Angelo">Castel Sant'Angelo</a> ("castell del Sant Àngel") i s'hi col·locà una estàtua de l'arcàngel.</li> <li>Una tradició que es troba en manuscrits a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> diu que Gregori dictava els seus càntics a un monjo que els copiava; els dos estaven separats per una cortina. Quan dictava, Gregori alternava moments de dictat amb altres de silenci; el monjo, encuriosit, va mirar per veure què feia el papa quan callava i veié que un <a href="/wiki/Colom_(ocell)" title="Colom (ocell)">colom</a> blanc, posat a la seva espatlla, dictava els cants a cau d'orella de Gregori: eren, doncs, cants inspirats per l'<a href="/wiki/Esperit_Sant_en_el_cristianisme" title="Esperit Sant en el cristianisme">Esperit Sant</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Memorials">Memorials</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Memorials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Relíquies"><span id="Rel.C3.ADquies"></span>Relíquies</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Relíquies"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les relíquies de sant Gregori estan consagrades a la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere</a> de Roma. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vides">Vides</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Vides"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A Gran Bretanya, l'apreciació per Gregori es va mantenir forta fins i tot després de la seva mort, sent anomenat <i>Gregorius noster </i>("el nostre Gregori") pels britànics.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEChamp2000ix_93-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEChamp2000ix-93"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va ser a Gran Bretanya, en un monestir de <a href="/wiki/Abadia_de_Whitby" title="Abadia de Whitby">Whitby</a>, que es va escriure la primera <a href="/wiki/Hagiografia" title="Hagiografia">vida completa</a> de Gregori, cap al c. 713, per un monjo o, possiblement, per una monja.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEAnonymous_Monk_of_Whitby1985_94-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEAnonymous_Monk_of_Whitby1985-94"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, l'apreciació de Gregori a Roma i a la mateixa Itàlia no va arribar fins més tard. La primera vita de Gregori escrita a Itàlia no es va produir fins a Joan el Diaca al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Window,_St._Gregory_the_Great,_Church_of_the_Good_Shepherd_(Rosemont,_Pennsylvania).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Window%2C_St._Gregory_the_Great%2C_Church_of_the_Good_Shepherd_%28Rosemont%2C_Pennsylvania%29.jpg/220px-Window%2C_St._Gregory_the_Great%2C_Church_of_the_Good_Shepherd_%28Rosemont%2C_Pennsylvania%29.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Window%2C_St._Gregory_the_Great%2C_Church_of_the_Good_Shepherd_%28Rosemont%2C_Pennsylvania%29.jpg/330px-Window%2C_St._Gregory_the_Great%2C_Church_of_the_Good_Shepherd_%28Rosemont%2C_Pennsylvania%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Window%2C_St._Gregory_the_Great%2C_Church_of_the_Good_Shepherd_%28Rosemont%2C_Pennsylvania%29.jpg/440px-Window%2C_St._Gregory_the_Great%2C_Church_of_the_Good_Shepherd_%28Rosemont%2C_Pennsylvania%29.jpg 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a><figcaption>Finestra de Sant Gregori el Gran a l'Església del Bon Pastor (Rosemont, Pennsilvània)</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Monuments">Monuments</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Monuments"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'església homònima de <a href="/w/index.php?title=San_Gregorio_al_Celi&action=edit&redlink=1" class="new" title="San Gregorio al Celi (encara no existeix)">San Gregorio al Celio</a> (en gran part reconstruïda a partir dels edificis originals durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>) recorda la seva obra. Es diu que un dels tres oratoris annexats, l'oratori de santa Silvia, es troba sobre la tomba de la mare de Gregori. </p><p>A Anglaterra, Gregori, juntament amb <a href="/wiki/Agust%C3%AD_de_Canterbury" title="Agustí de Canterbury">Agustí de Canterbury</a>, és venerat com l'apòstol de la terra i la font de la conversió de la nació.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERichards1980260_95-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERichards1980260-95"><span class="cite-bracket">[</span>82<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Música"><span id="M.C3.BAsica"></span>Música</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Música"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El compositor italià <a href="/wiki/Ottorino_Respighi" title="Ottorino Respighi">Ottorino Respighi</a> va compondre una peça anomenada Sant Gregori el Gran (San Gregorio Magno) que apareix com a quarta i última part de les seves obres de Windows Window (Vetrate di Chiesa), escrita el 1925. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dia_de_la_festa">Dia de la festa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Dia de la festa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'actual <a href="/wiki/Calendari_general_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Calendari general romà">calendari general romà</a> actual, revisat el 1969 segons les instruccions del <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_II" title="Concili Vaticà II">Concili Vaticà II</a>,<sup id="cite_ref-vatican.va_96-0" class="reference"><a href="#cite_note-vatican.va-96"><span class="cite-bracket">[</span>83<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> celebra Sant Gregori el Gran el <a href="/wiki/3_de_setembre" title="3 de setembre">3 de setembre</a>. Abans d'això, se li assigna el seu dia de festa al <a href="/wiki/12_de_mar%C3%A7" title="12 de març">12 de març</a>, el dia de la seva mort en 604. Després de l'establiment del <a href="/w/index.php?title=Codi_de_r%C3%BAbriques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Codi de rúbriques (encara no existeix)">Codi de rúbriquesdel</a> <a href="/wiki/Papa_Joan_XXIII" class="mw-redirect" title="Papa Joan XXIII">Papa Joan XXIII</a> el 1961, la celebració de la festivitat de Sant Gregori es va fer pràcticament impossible, ja que les reformes de Joan XXIII va prohibir el ple compliment de la majoria de festes durant la <a href="/wiki/Quaresma" title="Quaresma">Quaresma</a>, durant les quals invariablement cau el 12 de març. Per aquest motiu, la festa de Sant Gregori es va traslladar al 3 de setembre, el dia de la seva <a href="/wiki/Consagraci%C3%B3" title="Consagració">consagració</a> episcopal el 590,<sup id="cite_ref-97" class="reference"><a href="#cite_note-97"><span class="cite-bracket">[</span>84<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> com a part de les reformes litúrgiques de <a href="/wiki/Papa_Pau_VI" class="mw-redirect" title="Papa Pau VI">Papa Pau VI</a>. </p><p>L'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_ortodoxa_oriental" class="mw-redirect" title="Església ortodoxa oriental">església ortodoxa oriental</a> i les <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_cat%C3%B2liques_orientals" class="mw-redirect" title="Esglésies catòliques orientals">esglésies catòliques orientals</a> que segueixen el <a href="/wiki/Ritu_bizant%C3%AD" title="Ritu bizantí">ritu bizantí</a> continuen commemorant sant Gregori el 12 de març, que és durant la <a href="/w/index.php?title=Gran_quaresma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gran quaresma (encara no existeix)">Gran quaresma</a>, l'única vegada que s'utilitza la <a href="/w/index.php?title=Divina_lit%C3%BArgia_dels_Dons_Santificats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Divina litúrgia dels Dons Santificats (encara no existeix)">Divina litúrgia dels Dons Santificats</a>, que nomena sant Gregori com a autor. </p><p>Altres esglésies també honoren a Gregori el Gran: </p> <ul><li>el Sínode de l'Església Luterana – Missouri el recorda amb una commemoració el 3 de setembre<sup id="cite_ref-98" class="reference"><a href="#cite_note-98"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>l'Església luterana evangèlica d'Amèrica el recorda amb una commemoració el 12 de setembre,<sup id="cite_ref-99" class="reference"><a href="#cite_note-99"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>l'Església Episcopal dels Estats Units el recorda<sup id="cite_ref-satucket.com_100-0" class="reference"><a href="#cite_note-satucket.com-100"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> amb una festa menor<sup id="cite_ref-satucket.com_100-1" class="reference"><a href="#cite_note-satucket.com-100"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el 12 de setembre<sup id="cite_ref-101" class="reference"><a href="#cite_note-101"><span class="cite-bracket">[</span>88<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-102" class="reference"><a href="#cite_note-102"><span class="cite-bracket">[</span>89<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>l'església anglicana del Canadà el recorda amb un Memorial el 3 de setembre.<sup id="cite_ref-prayerbook.ca_103-0" class="reference"><a href="#cite_note-prayerbook.ca-103"><span class="cite-bracket">[</span>90<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-104" class="reference"><a href="#cite_note-104"><span class="cite-bracket">[</span>91<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Gregori el Gran és recordat a l'Església d'Anglaterra amb un Festival Menor el 3 de setembre.<sup id="cite_ref-105" class="reference"><a href="#cite_note-105"><span class="cite-bracket">[</span>92<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">Gregory havia estat conegut com a "el Gran" a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, títol que encara se li aplica. Vegeu <a href="#CITEREFMoorhead2005">Moorhead 2005</a>, p. 1</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Gregori esmenta al Diàleg 3.2 que era viu quan <a href="/wiki/Totila" class="mw-redirect" title="Totila">Totila</a> va intentar assassinar Carbonius, bisbe de <a href="/w/index.php?title=Populonia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Populonia (encara no existeix)">Populonia</a>, probablement el 546. En una carta de 598 (Registre, llibre 9, carta 1), retreu el bisbe Januarius de <a href="/wiki/Arquebisbat_de_C%C3%A0ller" title="Arquebisbat de Càller">Càller</a>, Sardenya, excusant-se per no observar <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Ti+5:1&l=ca">1Ti 5:1</a>, que adverteix de reprendre als ancians. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Ti+5:9&l=ca">1Ti 5:9</a> defineix que les dones grans tenen més de 60 anys, cosa que probablement s'aplicaria a totes. Sembla que Gregori no es considera un ancià, limitant el seu naixement a abans de 539, però la selecció típica és 540. Vegeu<a href="#CITEREFDudden1905">Dudden 1905</a>, pàg. 3, notes 1–3. La presumpció de 540 ha continuat en els temps moderns; vegeu, per exemple, <a href="#CITEREFRichards1980">Richards 1980</a></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">El traductor afirma que "<a href="/wiki/Pau_el_Diaca" title="Pau el Diaca">Paulus Diaconus</a>, que va escriure per primera vegada la vida de sant Gregori, i és seguit per tots els escriptors posteriors sobre aquest tema, observa que l'<i>ex Greco eloquio in nostra lingua ... invigilator, seu vigilant sonnet</i> . "No obstant això, Pablo el diaca és massa tard per a la primera vita, o la vida.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"> El nom és bíblic, derivat de contextos del <a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Nou Testament</a>: grēgorein és un aspecte present i continu, que significa estar atent a l'abandonament de Crist. Deriva d'un perfecte més antic, egrēgora, "despertat del son", de egeirein, "per despertar algú". Vegeu <a href="#CITEREFThayer1962">Thayer 1962</a></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">L'ordinal III o IV depèn de si l'<a href="/wiki/Antipapa_F%C3%A8lix_II" class="mw-redirect" title="Antipapa Fèlix II">antipapa Fèlix II</a> ha de ser considerat papa.</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Palpate et videte, quia spiritus carnem et ossa non-habet, sicut me videtis habere</i>, o "Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc".<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lu+24:39&l=ca">Lu 24:39</a></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"> El relat del diccionari es basa aparentment en <a href="/wiki/Beda" title="Beda">Beda</a>, llibre II, capítol 1, que va utilitzar l'expressió "... impalpable, de textura més fina que el vent i l'aire"</span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"> Més tard, aquests diaques es van convertir en <a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">cardenals</a> i dels oratoris annexos als edificis van créixer esglésies</span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text">De fet, les primeres peces conservades del repertori gregorià daten del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, però rep el nom del papa per la influència que va tenir en la litúrgia.</span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text">"Hanc vero quam Lucas peccatricem mulierem, Ioannes Mariam nominat, illam esse Mariam credimus de qua Marcus septem daemonia eiecta fuisse testatur" (<i>Patrologia Latina</i> 76:1239)</span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text"> Per als diversos relats literaris, vegeu <a href="#CITEREFAnonymous_Monk_of_Whitby1985">Anonymous Monk of Whitby 1985</a>, n. 110 que explica que quan el papa dictava les seves homilies sobre <a href="/wiki/Ezequiel" title="Ezequiel">Ezequiel</a> va posar una cortina entre el seu secretari i ell. Com que, però, el papa va romandre en silenci durant llargs períodes alhora, el criat va fer un forat a la cortina i, mirant a través, va veure una coloma asseguda al cap de Gregori amb el bec entre els llavis. Quan el colom va retirar el bec, el papa va parlar i el secretari va rebutjar les seves paraules; però quan va callar, el criat va tornar a aplicar el seu ull al forat i va veure que el colom havia canviat el bec entre els llavis.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHuddleston1909_1-3" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHuddleston1909-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></span> </li> <li id="cite_note-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-81">↑</a></span> <span class="reference-text"> La vida més antiga escrita una generació anterior a Bede a Whitby relata la mateixa història, però en ella els anglesos són merament visitants de Roma qüestionats per Gregory (vegeu Holloway, que tradueix del manuscrit guardat a St. Gallen). La història anterior no és necessàriament la més precisa, ja que se sap que Gregory va instruir el prevere Candidus a la Gàl·lia per carta per comprar joves esclaus anglesos per col·locar-los en monestirs. Estaven destinats al treball missioner a Anglaterra: vegeu<a href="#CITEREFAmbrosiniWillis1996">Ambrosini & Willis 1996</a>, p. 71</span> </li> <li id="cite_note-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-82">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Papa_Benet_I" title="Papa Benet I">Benet I</a> o <a href="/wiki/Pelagi_II" class="mw-redirect" title="Pelagi II">Pelagi II</a>.</span> </li> </ol></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-FOOTNOTEHuddleston1909-1"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHuddleston1909_1-0">1,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHuddleston1909_1-1">1,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHuddleston1909_1-2">1,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHuddleston1909_1-3">1,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHuddleston1909">Huddleston, 1909</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFlechner201547-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFlechner201547_3-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFFlechner2015">Flechner, 2015</a>, p. 47.</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Ekonomou, 2007, p. 22.</span> </li> <li id="cite_note-OCA-5"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-OCA_5-0">4,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-OCA_5-1">4,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-OCA_5-2">4,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://oca.org/saints/lives/0216/03/12/100789-st-gregory-dialogus-the-pope-of-rome">St. Gregory Dialogus, the Pope of Rome</a>» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEEllard1948125-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEEllard1948125_6-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFEllard1948">Ellard, 1948</a>, p. 125.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELivingstone1997415-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELivingstone1997415_7-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFLivingstone1997">Livingstone, 1997</a>, p. 415.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECrossLivingstone2005710-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECrossLivingstone2005710_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFCrossLivingstone2005">Cross i Livingstone, 2005</a>, p. 710.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECalvin1845125Bk_IV,_Ch._7-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECalvin1845125Bk_IV,_Ch._7_9-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFCalvin1845">Calvin, 1845</a>, p. 125, Bk IV, Ch. 7.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELittle1963145–157-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELittle1963145–157_10-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFLittle1963">Little, 1963</a>, p. 145–157.</span> </li> <li id="cite_note-scborromeo.org-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-scborromeo.org_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.scborromeo.org/saints/gregory.htm">St. Gregory the Great</a>».  Web site of Saint Charles Borromeo Catholic Church. [Consulta: 14 novembre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEÆlfric17094-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEÆlfric17094_13-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFÆlfric1709">Ælfric, 1709</a>, p. 4.</span> </li> <li id="cite_note-Thornton-16"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Thornton_16-0">12,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Thornton_16-1">12,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Thornton_16-2">12,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Thornton_16-3">12,3</a></sup></span> <span class="reference-text">Thornton, pp 163-8</span> </li> <li id="cite_note-Dud4-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Dud4_18-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Dudden (1905), page 4.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERichards1980-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERichards1980_19-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRichards1980">Richards, 1980</a>.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Dudden (1905), pages 11–15.</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text">Dudden (1905), pages 106–107.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERichards198025-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERichards198025_22-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRichards1980">Richards, 1980</a>, p. 25.</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">Dudden (1905), pages 7–8.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkus19974–5-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkus19974–5_24-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMarkus1997">Markus, 1997</a>, p. 4–5.</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">Dudden (1905), pages 36–37.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERichards198026-26"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTERichards198026_26-0">21,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTERichards198026_26-1">21,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTERichards198026_26-2">21,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRichards1980">Richards, 1980</a>, p. 26.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERichards198044-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERichards198044_27-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRichards1980">Richards, 1980</a>, p. 44.</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Leyser pg 132</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">Cavadini pg 155</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Straw pg 47</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkus199769-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkus199769_31-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMarkus1997">Markus, 1997</a>, p. 69.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkus19973-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkus19973_32-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMarkus1997">Markus, 1997</a>, p. 3.</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Ekonomou, 2007, p. 8.</span> </li> <li id="cite_note-e9-34"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-e9_34-0">29,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-e9_34-1">29,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-e9_34-2">29,2</a></sup></span> <span class="reference-text">Ekonomou, 2007, p. 9.</span> </li> <li id="cite_note-e10-35"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-e10_35-0">30,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-e10_35-1">30,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-e10_35-2">30,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-e10_35-3">30,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-e10_35-4">30,4</a></sup></span> <span class="reference-text">Ekonomou, 2007, p. 10.</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text">Ekonomou, 2007, pp. 10–11.</span> </li> <li id="cite_note-e11-37"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-e11_37-0">32,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-e11_37-1">32,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Ekonomou, 2007, p. 11.</span> </li> <li id="cite_note-e12-39"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-e12_39-0">33,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-e12_39-1">33,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Ekonomou, 2007, p. 12.</span> </li> <li id="cite_note-e13-40"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-e13_40-0">34,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-e13_40-1">34,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-e13_40-2">34,2</a></sup></span> <span class="reference-text">Ekonomou, 2007, p. 13.</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/06780a.htm">CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: St. Gregory the Great</a>». [Consulta: 5 maig 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESmithWace1880415-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESmithWace1880415_42-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSmithWace1880">Smith i Wace, 1880</a>, p. 415.</span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text">Straw pg 25</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text">Cavadini pg 39</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text">Dudden pg 124</span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text">Dudden pg 99</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERichards1980228-48"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTERichards1980228_48-0">41,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTERichards1980228_48-1">41,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRichards1980">Richards, 1980</a>, p. 228.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESquatriti200254-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESquatriti200254_49-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSquatriti2002">Squatriti, 2002</a>, p. 54.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMeehan1912-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMeehan1912_50-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMeehan1912">Meehan, 1912</a>.</span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text">Dudden (1905) page 316.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESmithCheetham1875549-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESmithCheetham1875549_53-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSmithCheetham1875">Smith i Cheetham, 1875</a>, p. 549.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMann1914322-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMann1914322_54-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMann1914">Mann, 1914</a>, p. 322.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAmbrosiniWillis199666–67-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAmbrosiniWillis199666–67_55-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFAmbrosiniWillis1996">Ambrosini i Willis, 1996</a>, p. 66–67.</span> </li> <li id="cite_note-dud248-56"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-dud248_56-0">48,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-dud248_56-1">48,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Dudden (1905) pages 248–249.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDeanesly196922–24-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDeanesly196922–24_57-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFDeanesly1969">Deanesly, 1969</a>, p. 22–24.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEEden2004487-58"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEEden2004487_58-0">50,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEEden2004487_58-1">50,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFEden2004">Eden, 2004</a>, p. 487.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEChupungco199717-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEChupungco199717_59-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFChupungco1997">Chupungco, 1997</a>, p. 17.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELevy19987-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELevy19987_60-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFLevy1998">Levy, 1998</a>, p. 7.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMurray19633-4-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMurray19633-4_61-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMurray1963">Murray, 1963</a>, p. 3-4.</span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text">Straw pg 4</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkus199715-64"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkus199715_64-0">55,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkus199715_64-1">55,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMarkus1997">Markus, 1997</a>, p. 15.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGardner1911-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGardner1911_65-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGardner1911">Gardner, 1911</a>.</span> </li> <li id="cite_note-britishlibrary-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-britishlibrary_66-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://britishlibrary.typepad.co.uk/digitisedmanuscripts/2014/02/a-papyrus-puzzle-and-some-purple-parchment.html">A Papyrus Puzzle and Some Purple Parchment</a>».  <a href="/wiki/British_Museum" class="mw-redirect" title="British Museum">British Museum</a>, 12-02-2014. [Consulta: 24 març 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAmbrosiniWillis199663-64-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAmbrosiniWillis199663-64_67-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFAmbrosiniWillis1996">Ambrosini i Willis, 1996</a>, p. 63-64.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkus1997i-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkus1997i_68-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMarkus1997">Markus, 1997</a>, p. i.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkus19972-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkus19972_69-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMarkus1997">Markus, 1997</a>, p. 2.</span> </li> <li id="cite_note-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-70">↑</a></span> <span class="reference-text">Cantor (1993) page 157.</span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lu+7:36-50&l=ca">Lu 7:36-50</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+">26: 6-13&l=ca Mt  26: 6-13</a> i <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+14:">3-9&l=ca Mc 14: 3-9</a></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMaisch1998156Ch.10-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMaisch1998156Ch.10_73-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMaisch1998">Maisch, 1998</a>, p. 156, Ch.10.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGietmann1911-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGietmann1911_74-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGietmann1911">Gietmann, 1911</a>.</span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Bamberg_State_Library&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bamberg State Library (encara no existeix)">Bamberg State Library</a>, Msc.Bibl.84</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERubin1991308-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERubin1991308_77-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRubin1991">Rubin, 1991</a>, p. 308.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEZuckermann2003117-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEZuckermann2003117_78-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFZuckermann2003">Zuckermann, 2003</a>, p. 117.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBede1999Book_II_Ch._I-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBede1999Book_II_Ch._I_79-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBede1999">Bede, 1999</a>, Book II Ch. I.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHuntPoole1905115-80"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHuntPoole1905115_80-0">69,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHuntPoole1905115_80-1">69,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHuntPoole1905">Hunt i Poole, 1905</a>, p. 115.</span> </li> <li id="cite_note-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-83">↑</a></span> <span class="reference-text">Dudden pg 317</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGregoryn.d.Cod._Sang._211-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGregoryn.d.Cod._Sang._211_84-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGregoryn.d.">Gregory, n.d.</a>, Cod. Sang. 211.</span> </li> <li id="cite_note-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-85">↑</a></span> <span class="reference-text">Letter of Pope Gregory I to John the Faster.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBede1999Book_I_section_27_part_II-86"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBede1999Book_I_section_27_part_II_86-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBede1999">Bede, 1999</a>, Book I section 27 part II.</span> </li> <li id="cite_note-87"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-87">↑</a></span> <span class="reference-text">Gregory the Great. <i>The Letters of Gregory the Great</i>. Trans. John R. C. Martyn. 3 vols. (2004). Book VI, Epistle XII.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERichards1980232-88"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERichards1980232_88-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRichards1980">Richards, 1980</a>, p. 232.</span> </li> <li id="cite_note-89"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-89">↑</a></span> <span class="reference-text">Pope Gregory I, <i>Moralia, sive Expositio in Job</i>, published by Nicolaus Kessler Basel, 1496.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBarasch2013-90"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBarasch2013_90-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBarasch2013">Barasch, 2013</a>.</span> </li> <li id="cite_note-91"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-91">↑</a></span> <span class="reference-text">H. Ev. 2.37.9; Dial. 4.58.1</span> </li> <li id="cite_note-92"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-92">↑</a></span> <span class="reference-text">H. Ev. 2.34.15</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEChamp2000ix-93"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEChamp2000ix_93-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFChamp2000">Champ, 2000</a>, p. ix.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAnonymous_Monk_of_Whitby1985-94"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAnonymous_Monk_of_Whitby1985_94-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFAnonymous_Monk_of_Whitby1985">Anonymous Monk of Whitby, 1985</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERichards1980260-95"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERichards1980260_95-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRichards1980">Richards, 1980</a>, p. 260.</span> </li> <li id="cite_note-vatican.va-96"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-vatican.va_96-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19631204_sacrosanctum-concilium_en.html">Sacrosanctum concilium</a>».</span></span> </li> <li id="cite_note-97"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-97">↑</a></span> <span class="reference-text">Calendarium Romanum (Libreria Editrice Vaticana 1969), pp. 100 and 118</span> </li> <li id="cite_note-98"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-98">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.lcms.org/worship/church-year/commemorations">Commemorations - Church Year - The Lutheran Church—Missouri Synod</a>». [Consulta: 9 abril 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-99"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-99">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://calendar.zoznam.sk/church_nameday-enlut.php">Lutheran - Religious calendar 2021 - Calendar.sk</a>». [Consulta: 9 abril 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-satucket.com-100"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-satucket.com_100-0">87,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-satucket.com_100-1">87,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://satucket.com/lectionary/Calendar.htm">Calendar of the Church Year, according to the Episcopal Church</a>». [Consulta: 9 abril 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-101"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-101">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://diobeth.typepad.com/files/holy-women-holy-men.pdf">Holy Women, Holy Men Celebrating the Saints</a>».</span></span> </li> <li id="cite_note-102"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-102">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://satucket.com/lectionary/Gregory_Great.htm">Gregory the Great</a>». [Consulta: 9 abril 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-prayerbook.ca-103"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-prayerbook.ca_103-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191022221459/http://prayerbook.ca/resources/bcponline/calendar/">The Calendar</a>», 16-10-2013. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://prayerbook.ca/resources/bcponline/calendar/">original</a> el 22 d’octubre 2019. [Consulta: 14 juliol 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-104"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-104">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.anglican.ca/wp-content/uploads/ForAlltheSaints.pdf">For All the Saints</a>».</span></span> </li> <li id="cite_note-105"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-105">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.churchofengland.org/prayer-and-worship/worship-texts-and-resources/common-worship/churchs-year/calendar">The Calendar</a>» (en anglès). [Consulta: 27 març 2021].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Gregorius_I_Magnus" class="extiw" title="commons:Category:Gregorius I Magnus">Gregori el Gran</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.documentacatholicaomnia.eu/01_01_0590-0604-_Gregorius_I,_Magnus,_Sanctus.html">Documenta Catholica Omnia: Gregorius I Magnus</a>».  Cooperatorum Veritatis Societas, 2006.</span> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En llatí">(llatí)</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190105104908/http://www.lectionarycentral.com/gregorymoraliaindex.html">Complete English translation of Gregory's Moralia in Job.</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lectionarycentral.com/GregoryMoraliaIndex.html">original</a> el 2019-01-05. [Consulta: 10 agost 2014].</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal">Gregory the Great. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071208074322/http://www.cesg.unifr.ch/cesg-cgi/kleioc/e0010/exec/pagesmaframe/%22csg-0211_004.jpg%22">Homiliae in Ezechielem I-XXII</a>» (en llatí medieval). <i>Codices Electronici Sangallenses: Codex 211</i>.  Stiftsbibliothek St.Gallen, 2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cesg.unifr.ch/cesg-cgi/kleioc/e0010/exec/pagesmaframe/%22csg-0211_004.jpg%22">original</a> el 2007-12-08. [Consulta: 10 agost 2014].</span></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Papes_de_l&#039;Església_Catòlica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background:gold"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Papes" title="Plantilla:Papes"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Papes_de_l&#039;Església_Catòlica" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Papa" title="Papa">Papes</a> de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_l&#039;establiment_de_l&#039;Església_(30)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de l'establiment de l'Església (<a href="/wiki/30" title="30">30</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">Pere</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lli" title="Papa Lli">Lli</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anaclet" class="mw-redirect" title="Papa Anaclet">Anaclet</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_I" title="Climent I">Climent I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Evarist" title="Papa Evarist">Evarist</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Alexandre_I" title="Papa Alexandre I">Alexandre I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_I" title="Papa Sixt I">Sixt I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Tel%C3%A8sfor" title="Papa Telèsfor">Telèsfor</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Higini" title="Papa Higini">Higini</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pius_I" title="Papa Pius I">Pius I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anicet" title="Papa Anicet">Anicet I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Soter" title="Papa Soter">Soter</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eleuteri" title="Papa Eleuteri">Eleuteri</a></li> <li><a href="/wiki/V%C3%ADctor_I" title="Víctor I">Víctor I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Zefer%C3%AD" title="Papa Zeferí">Zeferí</a></li> <li><a href="/wiki/Calixt_I" title="Calixt I">Calixt I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_I" title="Papa Urbà I">Urbà I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Ponci%C3%A0" title="Papa Poncià">Poncià</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anter" title="Papa Anter">Anter</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Fabi%C3%A0" title="Papa Fabià">Fabià</a></li> <li><a href="/wiki/Corneli_(papa)" title="Corneli (papa)">Corneli</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Luci_I" title="Papa Luci I">Luci I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_I" title="Papa Esteve I">Esteve I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_II" title="Papa Sixt II">Sixt II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Dion%C3%ADs" title="Papa Dionís">Dionís</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8lix_I" title="Fèlix I">Fèlix I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eutiqui%C3%A0" title="Papa Eutiquià">Eutiquià</a></li> <li><a href="/wiki/Gai_(papa)" title="Gai (papa)">Gai</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Marcel%C2%B7l%C3%AD" title="Papa Marcel·lí">Marcel·lí</a></li> <li><a href="/wiki/Marcel_I" title="Marcel I">Marcel I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eusebi" title="Papa Eusebi">Eusebi</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Melqu%C3%ADades" title="Papa Melquíades">Melquíades</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td><td class="navbox-image" rowspan="6" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Emblem_of_the_Papacy_SE.svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes del Papat"><img alt="Escut d'armes del Papat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/40px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png" decoding="async" width="40" height="54" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/60px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/80px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 2x" data-file-width="815" data-file-height="1105" /></a><figcaption>Escut d'armes del Papat</figcaption></figure></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible uncollapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_l&#039;Edicte_de_Milà_(313)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de l'<a href="/wiki/Edicte_de_Mil%C3%A0" title="Edicte de Milà">Edicte de Milà</a> (<a href="/wiki/313" title="313">313</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Silvestre_I" title="Silvestre I">Silvestre I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Marc" class="mw-redirect" title="Papa Marc">Marc I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Juli_I" title="Papa Juli I">Juli I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Liberi" title="Papa Liberi">Liberi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Damas_I" class="mw-redirect" title="Papa Damas I">Damas I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sirici" title="Papa Sirici">Sirici I</a></li> <li><a href="/wiki/Anastasi_I_de_Roma" class="mw-redirect" title="Anastasi I de Roma">Anastasi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_I" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci I">Innocenci I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Z%C3%B2sim" title="Papa Zòsim">Zòsim I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_I" title="Papa Bonifaci I">Bonifaci I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_I" title="Papa Celestí I">Celestí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_III" title="Papa Sixt III">Sixt III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_I" title="Papa Lleó I">Lleó I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Hilari" title="Papa Hilari">Hilari I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Simplici" title="Papa Simplici">Simplici I</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8lix_III" title="Fèlix III">Fèlix III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gelasi_I" class="mw-redirect" title="Papa Gelasi I">Gelasi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anastasi_II" title="Papa Anastasi II">Anastasi II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_S%C3%ADmmac" title="Papa Símmac">Símmac I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Hormisdes" title="Papa Hormisdes">Hormisdes</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_I" title="Papa Joan I">Joan I</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8lix_IV" title="Fèlix IV">Fèlix IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_II" title="Papa Bonifaci II">Bonifaci II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_II" title="Papa Joan II">Joan II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Agapit_I" title="Papa Agapit I">Agapit I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Silveri" title="Papa Silveri">Silveri</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Vigili" title="Papa Vigili">Vigili I</a></li> <li><a href="/wiki/Pelagi_I" title="Pelagi I">Pelagi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_III" title="Papa Joan III">Joan III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_I" title="Papa Benet I">Benet I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pelagi_II" title="Papa Pelagi II">Pelagi II</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Gregori I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sabini%C3%A0" title="Papa Sabinià">Sabinià I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_III" title="Papa Bonifaci III">Bonifaci III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_IV" title="Papa Bonifaci IV">Bonifaci IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Deodat_I" class="mw-redirect" title="Papa Deodat I">Deodat I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_V" title="Papa Bonifaci V">Bonifaci V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Honori_I" title="Papa Honori I">Honori I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sever%C3%AD" title="Papa Severí">Severí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_IV" title="Papa Joan IV">Joan IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Teodor_I" title="Papa Teodor I">Teodor I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Mart%C3%AD_I" title="Papa Martí I">Martí I</a></li> <li><a href="/wiki/Eugeni_I" title="Eugeni I">Eugeni I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Vitali%C3%A0" title="Papa Vitalià">Vitalià I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Deodat_II" title="Papa Deodat II">Deodat II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Donus" title="Papa Donus">Donus I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Agat%C3%B3" title="Papa Agató">Agató I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_II" title="Papa Lleó II">Lleó II</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_II" title="Benet II">Benet II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_V" title="Papa Joan V">Joan V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Con%C3%B3" title="Papa Conó">Conó I</a></li> <li><a href="/wiki/Sant_Sergi_I" title="Sant Sergi I">Sergi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_VI" title="Papa Joan VI">Joan VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_VII" title="Papa Joan VII">Joan VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sisini" title="Papa Sisini">Sisini</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Constant%C3%AD_I" class="mw-redirect" title="Papa Constantí I">Constantí I</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_II_(papa)" title="Gregori II (papa)">Gregori II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_III" title="Papa Gregori III">Gregori III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Zacaries" title="Papa Zacaries">Zacaries I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_II" class="mw-redirect" title="Papa Esteve II">Esteve II</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_la_Donació_de_Pipí_(756)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de la <a href="/wiki/Donaci%C3%B3_de_Pip%C3%AD" title="Donació de Pipí">Donació de Pipí</a> (<a href="/wiki/756" title="756">756</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Papa_Pau_I" title="Papa Pau I">Pau I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_III" title="Papa Esteve III">Esteve III</a></li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_I" title="Adrià I">Adrià I</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_III_(papa)" title="Lleó III (papa)">Lleó III</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_IV" title="Esteve IV">Esteve IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pasqual_I" title="Papa Pasqual I">Pasqual I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eugeni_II" title="Papa Eugeni II">Eugeni II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Valent%C3%AD" title="Papa Valentí">Valentí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_IV" title="Papa Gregori IV">Gregori IV</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_II" title="Sergi II">Sergi II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_IV" title="Papa Lleó IV">Lleó IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_III" title="Papa Benet III">Benet III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Nicolau_I" title="Papa Nicolau I">Nicolau I</a></li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_II" title="Adrià II">Adrià II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_VIII" title="Papa Joan VIII">Joan VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Mar%C3%AD_I" title="Marí I">Marí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_III" class="mw-redirect" title="Papa Adrià III">Adrià III</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_V" title="Esteve V">Esteve V</a></li> <li><a href="/wiki/Form%C3%B3s" title="Formós">Formós</a></li> <li><a href="/wiki/Bonifaci_VI" title="Bonifaci VI">Bonifaci VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_VI" title="Papa Esteve VI">Esteve VI</a></li> <li><a href="/wiki/Rom%C3%A0_I" class="mw-redirect" title="Romà I">Romà I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Teodor_II" title="Papa Teodor II">Teodor II</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_IX" title="Joan IX">Joan IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_IV" title="Papa Benet IV">Benet IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_V" title="Papa Lleó V">Lleó V</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_III" title="Sergi III">Sergi III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anastasi_III" title="Papa Anastasi III">Anastasi III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Land%C3%B3" title="Papa Landó">Landó I</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_X" class="mw-redirect" title="Joan X">Joan X</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_VI" title="Papa Lleó VI">Lleó VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_VII" title="Papa Esteve VII">Esteve VII</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XI" title="Joan XI">Joan XI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_VII" title="Papa Lleó VII">Lleó VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_VIII" title="Papa Esteve VIII">Esteve VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Mar%C3%AD_II" title="Marí II">Marí II</a></li> <li><a href="/wiki/Agapit_II" title="Agapit II">Agapit II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XII" title="Papa Joan XII">Joan XII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_VIII" title="Papa Lleó VIII">Lleó VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_V" title="Papa Benet V">Benet V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XIII" title="Papa Joan XIII">Joan XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_VI" title="Benet VI">Benet VI</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_VII" title="Benet VII">Benet VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XIV" class="mw-redirect" title="Papa Joan XIV">Joan XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XV" title="Joan XV">Joan XV</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_V" title="Gregori V">Gregori V</a></li> <li><a href="/wiki/Silvestre_II" title="Silvestre II">Silvestre II</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XVII" title="Joan XVII">Joan XVII</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XVIII" title="Joan XVIII">Joan XVIII</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_IV" title="Sergi IV">Sergi IV</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_VIII" title="Benet VIII">Benet VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XIX" title="Joan XIX">Joan XIX</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_IX" title="Benet IX">Benet IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Silvestre_III" class="mw-redirect" title="Papa Silvestre III">Silvestre III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_IX" class="mw-redirect" title="Papa Benet IX">Benet IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_VI" title="Papa Gregori VI">Gregori VI</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_II" title="Climent II">Climent II</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_IX" title="Benet IX">Benet IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Damas_II" title="Papa Damas II">Damas II</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_IX" title="Lleó IX">Lleó IX</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_del_Cisma_d&#039;Orient_(1054)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des del <a href="/wiki/Gran_Cisma_d%27Orient" title="Gran Cisma d'Orient">Cisma d'Orient</a> (<a href="/wiki/1054" title="1054">1054</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/V%C3%ADctor_II" title="Víctor II">Víctor II</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_IX" title="Esteve IX">Esteve IX</a></li> <li><a href="/wiki/Nicolau_II_(papa)" title="Nicolau II (papa)">Nicolau II</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_II_(papa)" title="Alexandre II (papa)">Alexandre II</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_VII" title="Gregori VII">Gregori VII</a></li> <li><a href="/wiki/V%C3%ADctor_III" title="Víctor III">Víctor III</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_II" title="Urbà II">Urbà II</a></li> <li><a href="/wiki/Pasqual_II" title="Pasqual II">Pasqual II</a></li> <li><a href="/wiki/Gelasi_II" title="Gelasi II">Gelasi II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Calixt_II" title="Papa Calixt II">Calixt II</a></li> <li><a href="/wiki/Honori_II" title="Honori II">Honori II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_II" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci II">Innocenci II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_II" title="Papa Celestí II">Celestí II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Luci_II" title="Papa Luci II">Luci II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eugeni_III" title="Papa Eugeni III">Eugeni III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anastasi_IV" title="Papa Anastasi IV">Anastasi IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_IV" class="mw-redirect" title="Papa Adrià IV">Adrià IV</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_III_(papa)" title="Alexandre III (papa)">Alexandre III</a></li> <li><a href="/wiki/Luci_III" title="Luci III">Luci III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_III" title="Papa Urbà III">Urbà III</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_VIII" title="Gregori VIII">Gregori VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_III" title="Papa Climent III">Climent III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_III" title="Papa Celestí III">Celestí III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_III" title="Papa Innocenci III">Innocenci III</a></li> <li><a href="/wiki/Honori_III" title="Honori III">Honori III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_IX" class="mw-redirect" title="Papa Gregori IX">Gregori IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_IV" class="mw-redirect" title="Papa Celestí IV">Celestí IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_IV" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci IV">Innocenci IV</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_IV" title="Alexandre IV">Alexandre IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_IV" title="Papa Urbà IV">Urbà IV</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_IV" title="Climent IV">Climent IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_X" class="mw-redirect" title="Papa Gregori X">Gregori X</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_V" title="Innocenci V">Innocenci V</a></li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_V" title="Adrià V">Adrià V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XXI" class="mw-redirect" title="Papa Joan XXI">Joan XXI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Nicolau_III" title="Papa Nicolau III">Nicolau III</a></li> <li><a href="/wiki/Mart%C3%AD_IV" class="mw-redirect" title="Martí IV">Martí IV</a></li> <li><a href="/wiki/Honori_IV" title="Honori IV">Honori IV</a></li> <li><a href="/wiki/Nicolau_IV" title="Nicolau IV">Nicolau IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_V" title="Papa Celestí V">Celestí V</a></li> <li><a href="/wiki/Bonifaci_VIII" title="Bonifaci VIII">Bonifaci VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XI" title="Benet XI">Benet XI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_V" title="Papa Climent V">Climent V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XXII" class="mw-redirect" title="Papa Joan XXII">Joan XXII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XII" title="Benet XII">Benet XII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_VI" title="Papa Climent VI">Climent VI</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_VI" title="Innocenci VI">Innocenci VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_V" class="mw-redirect" title="Papa Urbà V">Urbà V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XI" title="Papa Gregori XI">Gregori XI</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VI" title="Urbà VI">Urbà VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_IX" title="Papa Bonifaci IX">Bonifaci IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_VII" title="Papa Innocenci VII">Innocenci VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XII" title="Papa Gregori XII">Gregori XII</a></li> <li><a href="/wiki/Mart%C3%AD_V" title="Martí V">Martí V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eugeni_IV" class="mw-redirect" title="Papa Eugeni IV">Eugeni IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Nicolau_V" title="Papa Nicolau V">Nicolau V</a></li> <li><a href="/wiki/Calixt_III" title="Calixt III">Calixt III</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_II" title="Pius II">Pius II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_II" title="Papa Pau II">Pau II</a></li> <li><a href="/wiki/Sixt_IV" title="Sixt IV">Sixt IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_VIII" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci VIII">Innocenci VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_VI" title="Alexandre VI">Alexandre VI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_III" title="Pius III">Pius III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Juli_II" class="mw-redirect" title="Papa Juli II">Juli II</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_X" title="Lleó X">Lleó X</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_VI" class="mw-redirect" title="Papa Adrià VI">Adrià VI</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_VII" title="Climent VII">Climent VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_III" class="mw-redirect" title="Papa Pau III">Pau III</a></li> <li><a href="/wiki/Juli_III" title="Juli III">Juli III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Marcel_II" title="Papa Marcel II">Marcel II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_IV" title="Papa Pau IV">Pau IV</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_la_Contrareforma_catòlica_(1560)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a> catòlica (<a href="/wiki/1560" title="1560">1560</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Pius_IV" title="Pius IV">Pius IV</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_V" title="Pius V">Pius V</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_XIII" title="Gregori XIII">Gregori XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_V" class="mw-redirect" title="Papa Sixt V">Sixt V</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VII" title="Urbà VII">Urbà VII</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_XIV" class="mw-redirect" title="Gregori XIV">Gregori XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_IX" class="mw-redirect" title="Innocenci IX">Innocenci IX</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_VIII" title="Climent VIII">Climent VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_XI" title="Papa Lleó XI">Lleó XI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_V" class="mw-redirect" title="Papa Pau V">Pau V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XV" class="mw-redirect" title="Papa Gregori XV">Gregori XV</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VIII" title="Urbà VIII">Urbà VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_X" title="Innocenci X">Innocenci X</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_VII" title="Alexandre VII">Alexandre VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_IX" class="mw-redirect" title="Papa Climent IX">Climent IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_X" class="mw-redirect" title="Papa Climent X">Climent X</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XI" title="Innocenci XI">Innocenci XI</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_VIII" title="Alexandre VIII">Alexandre VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XII" title="Innocenci XII">Innocenci XII</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XI" title="Climent XI">Climent XI</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XIII" title="Innocenci XIII">Innocenci XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XIII_(papa)" title="Benet XIII (papa)">Benet XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XII" title="Climent XII">Climent XII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XIV" title="Benet XIV">Benet XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XIII" title="Climent XIII">Climent XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XIV" title="Climent XIV">Climent XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_VII" title="Pius VII">Pius VII</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_XII" title="Lleó XII">Lleó XII</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_VIII" title="Pius VIII">Pius VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_XVI" title="Gregori XVI">Gregori XVI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_IX" title="Pius IX">Pius IX</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_XIII" title="Lleó XIII">Lleó XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_X" title="Pius X">Pius X</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XV" title="Benet XV">Benet XV</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_XI" title="Pius XI">Pius XI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_XII" title="Pius XII">Pius XII</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_del_Concili_Vaticà_II_(1959)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des del <a href="/wiki/Concili_del_Vatic%C3%A0_II" class="mw-redirect" title="Concili del Vaticà II">Concili Vaticà II</a> (1959)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Joan_XXIII" title="Joan XXIII">Joan XXIII</a></li> <li><a href="/wiki/Pau_VI" title="Pau VI">Pau VI</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_Pau_I" title="Joan Pau I">Joan Pau I</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Benet XVI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Francesc" class="mw-redirect" title="Papa Francesc">Francesc</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n79-056801">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/CANTIC" class="mw-redirect" title="CANTIC">CANTIC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cantic.bnc.cat/registre/981058521908006706">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX1110136">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11886472r">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/118541838">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n79056801">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/100184667">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/ISNI" class="mw-redirect" title="ISNI">ISNI</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://isni.org/isni/0000000121451132">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LIBRIS" title="LIBRIS">SELIBR</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://libris.kb.se/auth/227384">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/026657929">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/BIBSYS" title="BIBSYS">BIBSYS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ask.bibsys.no/ask/action/result?cmd=&kilde=biblio&cql=bs.autid+%3D+90356143&feltselect=bs.autid">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Union_List_of_Artist_Names" title="Union List of Artist Names">ULAN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.getty.edu/vow/ULANFullDisplay?find=&role=&nation=&subjectid=500062911">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Library_of_Australia" class="mw-redirect" title="National Library of Australia">NLA</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nla.gov.au/anbd.aut-an35149530">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00513587">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ola2002153698&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Istituto_Centrale_per_il_Catalogo_Unico" title="Istituto Centrale per il Catalogo Unico">ICCU</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://opac.sbn.it/nome/CFIV005166">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/gregori-i">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_de_la_M%C3%BAsica" title="Gran Enciclopèdia de la Música">GEMUS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEM-15526.xml">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&oldid=34253260">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&oldid=34253260</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Persones_commemorades_al_calendari_lit%C3%BArgic_luter%C3%A0" title="Categoria:Persones commemorades al calendari litúrgic luterà">Persones commemorades al calendari litúrgic luterà</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_benedictins" title="Categoria:Sants benedictins">Sants benedictins</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_morts_al_segle_VII" title="Categoria:Sants morts al segle VII">Sants morts al segle VII</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_m%C3%BAsics" title="Categoria:Sants músics">Sants músics</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_papes" title="Categoria:Sants papes">Sants papes</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Benedictins_italians" title="Categoria:Benedictins italians">Benedictins italians</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Grans_doctors_de_l%27Esgl%C3%A9sia" title="Categoria:Grans doctors de l'Església">Grans doctors de l'Església</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Missi%C3%B3_gregoriana_a_Anglaterra" title="Categoria:Missió gregoriana a Anglaterra">Missió gregoriana a Anglaterra</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Papes_de_Roma_del_segle_VI" title="Categoria:Papes de Roma del segle VI">Papes de Roma del segle VI</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Pares_de_l%27Esgl%C3%A9sia_llatins" title="Categoria:Pares de l'Església llatins">Pares de l'Església llatins</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_de_l%27anglicanisme" title="Categoria:Sants de l'anglicanisme">Sants de l'anglicanisme</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" title="Categoria:Sants de l'Església Catòlica">Sants de l'Església Catòlica</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa">Sants de l'Església Ortodoxa</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Apocrisiaris_papals_a_Constantinoble" title="Categoria:Apocrisiaris papals a Constantinoble">Apocrisiaris papals a Constantinoble</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Morts_a_Roma" title="Categoria:Morts a Roma">Morts a Roma</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Romans_d%27Orient_del_segle_VI" title="Categoria:Romans d'Orient del segle VI">Romans d'Orient del segle VI</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_de_Roma" title="Categoria:Sants de Roma">Sants de Roma</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Te%C3%B2legs_romans_d%27Orient" title="Categoria:Teòlegs romans d'Orient">Teòlegs romans d'Orient</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Diplom%C3%A0tics_romans_d%27Orient" title="Categoria:Diplomàtics romans d'Orient">Diplomàtics romans d'Orient</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Bisbes_romans_d%27Orient" title="Categoria:Bisbes romans d'Orient">Bisbes romans d'Orient</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Diplom%C3%A0tics_italians" title="Categoria:Diplomàtics italians">Diplomàtics italians</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Monjos_romans_d%27Orient" title="Categoria:Monjos romans d'Orient">Monjos romans d'Orient</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_romans_d%27Orient" title="Categoria:Sants romans d'Orient">Sants romans d'Orient</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptors_antics_en_llat%C3%AD_de_tradici%C3%B3_directa" title="Categoria:Escriptors antics en llatí de tradició directa">Escriptors antics en llatí de tradició directa</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptors_de_Roma_en_llat%C3%AD" title="Categoria:Escriptors de Roma en llatí">Escriptors de Roma en llatí</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Te%C3%B2legs_cat%C3%B2lics_italians" title="Categoria:Teòlegs catòlics italians">Teòlegs catòlics italians</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:M%C3%BAsics_de_Roma" title="Categoria:Músics de Roma">Músics de Roma</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptors_romans_d%27Orient" title="Categoria:Escriptors romans d'Orient">Escriptors romans d'Orient</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Pol%C3%ADtics_de_Roma" title="Categoria:Polítics de Roma">Polítics de Roma</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptors_benedictins" title="Categoria:Escriptors benedictins">Escriptors benedictins</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Pol%C3%ADtics_romans_d%27Orient" title="Categoria:Polítics romans d'Orient">Polítics romans d'Orient</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Sants_escriptors" title="Categoria:Sants escriptors">Sants escriptors</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_mides_d%27imatge_que_contenen_px_addicionals" title="Categoria:Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals">Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Infotaula_persona_sense_par%C3%A0metres" title="Categoria:Infotaula persona sense paràmetres">Infotaula persona sense paràmetres</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_CANTIC" title="Categoria:Articles amb identificador CANTIC">Articles amb identificador CANTIC</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 nov 2024 a les 00:34.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-57488d5c7d-dqsxq","wgBackendResponseTime":171,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.449","walltime":"1.883","ppvisitednodes":{"value":18154,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":193255,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":46144,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":28,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":63616,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":6,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1631.825 1 -total"," 72.10% 1176.471 1 Plantilla:Infotaula_persona"," 51.72% 843.940 1 Plantilla:Infobox_person"," 50.55% 824.824 1 Plantilla:Infobox_person/formatglobal"," 49.94% 814.926 1 Plantilla:InfoboxFrame"," 19.47% 317.743 2 Plantilla:Replace"," 8.88% 144.837 30 Plantilla:If_empty"," 5.97% 97.417 36 Plantilla:GetLabelFix"," 5.49% 89.617 1 Plantilla:Identifiers"," 4.44% 72.531 54 Plantilla:Sfn"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.830","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4688106,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-int.codfw.main-7f85796d66-zlw9x","timestamp":"20241127125430","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Gregori el Gran","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gregori_el_Gran","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q42827","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q42827","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-11-09T21:49:07Z","dateModified":"2024-11-17T23:34:47Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/1\/1e\/Pope_Gregory_I_illustration.jpg","headline":"papa de l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica"}</script> </body> </html>