CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Ovella - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"e4277814-6b50-45d5-beb2-9876d65fa579","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Ovella","wgTitle":"Ovella","wgCurRevisionId":34173937,"wgRevisionId":34173937,"wgArticleId":45673,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control de bases de dades taxonòmiques","Control d'autoritats","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Traduccions que són articles de qualitat","Articles de qualitat de mastologia","Articles de qualitat dels 1000","Mamífers cosmopolites","Ovelles"], "wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Ovella","wgRelevantArticleId":45673,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q7368","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture", "bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse", "ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/20180513Ovis_aries1.jpg/1200px-20180513Ovis_aries1.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1600"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/20180513Ovis_aries1.jpg/800px-20180513Ovis_aries1.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1067"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/20180513Ovis_aries1.jpg/640px-20180513Ovis_aries1.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="853"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Ovella - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Ovella"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ovella"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Ovella rootpage-Ovella skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Ovella" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Ovella" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Ovella" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Ovella" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Nomenclatura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Nomenclatura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Nomenclatura</span> </div> </a> <ul id="toc-Nomenclatura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Descripció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Descripció"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Descripció</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Descripció-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Descripció</span> </button> <ul id="toc-Descripció-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Races" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Races"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Races</span> </div> </a> <ul id="toc-Races-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Races_dels_Països_Catalans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Races_dels_Països_Catalans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.1</span> <span>Races dels Països Catalans</span> </div> </a> <ul id="toc-Races_dels_Països_Catalans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Dieta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Dieta"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Dieta</span> </div> </a> <ul id="toc-Dieta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Comportament_i_intel·ligència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Comportament_i_intel·ligència"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Comportament i intel·ligència</span> </div> </a> <ul id="toc-Comportament_i_intel·ligència-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Reproducció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Reproducció"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Reproducció</span> </div> </a> <ul id="toc-Reproducció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Salut" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Salut"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Salut</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Salut-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Salut</span> </button> <ul id="toc-Salut-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Depredadors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Depredadors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Depredadors</span> </div> </a> <ul id="toc-Depredadors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Àfrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Àfrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1</span> <span>Àfrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Àfrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Europa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Europa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.2</span> <span>Europa</span> </div> </a> <ul id="toc-Europa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Amèrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Amèrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3</span> <span>Amèrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Amèrica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Nord-amèrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Nord-amèrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.1</span> <span>Nord-amèrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Nord-amèrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sud-amèrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Sud-amèrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.2</span> <span>Sud-amèrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Sud-amèrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Austràlia_i_Nova_Zelanda" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Austràlia_i_Nova_Zelanda"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.3</span> <span>Austràlia i Nova Zelanda</span> </div> </a> <ul id="toc-Austràlia_i_Nova_Zelanda-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Preocupacions_sobre_el_benestar_animal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Preocupacions_sobre_el_benestar_animal"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3.4</span> <span>Preocupacions sobre el benestar animal</span> </div> </a> <ul id="toc-Preocupacions_sobre_el_benestar_animal-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Importància_econòmica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Importància_econòmica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Importància econòmica</span> </div> </a> <ul id="toc-Importància_econòmica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Aliments_d'origen_oví" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Aliments_d'origen_oví"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Aliments d'origen oví</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Aliments_d'origen_oví-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Aliments d'origen oví</span> </button> <ul id="toc-Aliments_d'origen_oví-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Marca_Q" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Marca_Q"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1</span> <span>Marca Q</span> </div> </a> <ul id="toc-Marca_Q-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-En_la_ciència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#En_la_ciència"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>En la ciència</span> </div> </a> <ul id="toc-En_la_ciència-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Religió_i_folklore" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Religió_i_folklore"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Religió i folklore</span> </div> </a> <ul id="toc-Religió_i_folklore-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Aspectes_culturals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Aspectes_culturals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Aspectes culturals</span> </div> </a> <ul id="toc-Aspectes_culturals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">15</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Ovella</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 198 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-198" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">198 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ace mw-list-item"><a href="https://ace.wikipedia.org/wiki/Bubiri" title="Bubiri - atjeh" lang="ace" hreflang="ace" data-title="Bubiri" data-language-autonym="Acèh" data-language-local-name="atjeh" class="interlanguage-link-target"><span>Acèh</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Skaap" title="Skaap - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Skaap" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Hausschaf" title="Hausschaf - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Hausschaf" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%89%A0%E1%8C%8D" title="በግ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="በግ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Ovis_orientalis_aries" title="Ovis orientalis aries - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Ovis orientalis aries" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/Sc%C4%93ap" title="Scēap - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Scēap" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target"><span>Ænglisc</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AD%E0%A5%87%E0%A4%A1%E0%A4%BC" title="भेड़ - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="भेड़" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target"><span>अंगिका</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D8%B1%D9%88%D9%81" title="خروف - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="خروف" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%BA%D9%86%D9%85" title="غنم - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="غنم" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target"><span>الدارجة</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D8%B1%D9%88%D9%81" title="خروف - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="خروف" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AD%E0%A7%87%E0%A6%A1%E0%A6%BC%E0%A6%BE" title="ভেড়া - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="ভেড়া" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-atj mw-list-item"><a href="https://atj.wikipedia.org/wiki/Martcenic" title="Martcenic - atacama" lang="atj" hreflang="atj" data-title="Martcenic" data-language-autonym="Atikamekw" data-language-local-name="atacama" class="interlanguage-link-target"><span>Atikamekw</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-av mw-list-item"><a href="https://av.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%B0%D1%85%D1%8A%D1%83" title="Чахъу - àvar" lang="av" hreflang="av" data-title="Чахъу" data-language-autonym="Авар" data-language-local-name="àvar" class="interlanguage-link-target"><span>Авар</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-avk mw-list-item"><a href="https://avk.wikipedia.org/wiki/Namulol_(Ovis_aries_aries)" title="Namulol (Ovis aries aries) - Kotava" lang="avk" hreflang="avk" data-title="Namulol (Ovis aries aries)" data-language-autonym="Kotava" data-language-local-name="Kotava" class="interlanguage-link-target"><span>Kotava</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-awa mw-list-item"><a href="https://awa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AD%E0%A5%87%E0%A4%A1%E0%A4%BE" title="भेडा - awadhi" lang="awa" hreflang="awa" data-title="भेडा" data-language-autonym="अवधी" data-language-local-name="awadhi" class="interlanguage-link-target"><span>अवधी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Iwija" title="Iwija - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Iwija" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target"><span>Aymar aru</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Ev_qoyunu" title="Ev qoyunu - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Ev qoyunu" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D2%BA%D0%B0%D1%80%D1%8B%D2%A1" title="Һарыҡ - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Һарыҡ" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Schof" title="Schof - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Schof" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Av%C4%97s" title="Avės - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Avės" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B2%D0%B5%D1%87%D0%BA%D0%B0_%D1%81%D0%B2%D0%BE%D0%B9%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F" title="Авечка свойская - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Авечка свойская" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B2%D0%B5%D1%87%D0%BA%D0%B0" title="Авечка - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Авечка" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D0%B2%D1%86%D0%B0" title="Овца - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Овца" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bm mw-list-item"><a href="https://bm.wikipedia.org/wiki/Saga" title="Saga - bambara" lang="bm" hreflang="bm" data-title="Saga" data-language-autonym="Bamanankan" data-language-local-name="bambara" class="interlanguage-link-target"><span>Bamanankan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AD%E0%A7%87%E0%A6%A1%E0%A6%BC%E0%A6%BE" title="ভেড়া - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="ভেড়া" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%A3%E0%BD%B4%E0%BD%82" title="ལུག - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="ལུག" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target"><span>བོད་ཡིག</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Da%C3%B1vad" title="Dañvad - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Dañvad" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Ovca" title="Ovca - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Ovca" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%BE%D0%BD%D0%B8%D0%BD" title="Хонин - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Хонин" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%A3%D1%8C%D1%81%D1%82%D0%B0%D0%B3%D3%80" title="УьстагӀ - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="УьстагӀ" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chy mw-list-item"><a href="https://chy.wikipedia.org/wiki/Kosa" title="Kosa - xeiene" lang="chy" hreflang="chy" data-title="Kosa" data-language-autonym="Tsetsêhestâhese" data-language-local-name="xeiene" class="interlanguage-link-target"><span>Tsetsêhestâhese</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%85%DB%95%DA%95" title="مەڕ - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="مەڕ" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Pecura" title="Pecura - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Pecura" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target"><span>Corsu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Ovce_dom%C3%A1c%C3%AD" title="Ovce domácí - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Ovce domácí" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-csb mw-list-item"><a href="https://csb.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%B4c%C3%B4_%C3%B2wca" title="Domôcô òwca - caixubi" lang="csb" hreflang="csb" data-title="Domôcô òwca" data-language-autonym="Kaszëbsczi" data-language-local-name="caixubi" class="interlanguage-link-target"><span>Kaszëbsczi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D1%80%C4%83%D1%85" title="Сурăх - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Сурăх" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Dafad" title="Dafad - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Dafad" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/F%C3%A5r" title="Får - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Får" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dag mw-list-item"><a href="https://dag.wikipedia.org/wiki/Pi%C9%9Bri" title="Piɛri - Dagbani" lang="dag" hreflang="dag" data-title="Piɛri" data-language-autonym="Dagbanli" data-language-local-name="Dagbani" class="interlanguage-link-target"><span>Dagbanli</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Hausschaf" title="Hausschaf - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Hausschaf" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-din mw-list-item"><a href="https://din.wikipedia.org/wiki/Am%C9%9B%CC%88lbaai" title="Amɛ̈lbaai - dinka" lang="din" hreflang="din" data-title="Amɛ̈lbaai" data-language-autonym="Thuɔŋjäŋ" data-language-local-name="dinka" class="interlanguage-link-target"><span>Thuɔŋjäŋ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Kav%C4%B1r" title="Kavır - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Kavır" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ee mw-list-item"><a href="https://ee.wikipedia.org/wiki/Al%E1%BA%BD" title="Alẽ - ewe" lang="ee" hreflang="ee" data-title="Alẽ" data-language-autonym="Eʋegbe" data-language-local-name="ewe" class="interlanguage-link-target"><span>Eʋegbe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CF%81%CF%8C%CE%B2%CE%B1%CF%84%CE%BF" title="Πρόβατο - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Πρόβατο" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/Bric" title="Bric - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Bric" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target"><span>Emiliàn e rumagnòl</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sheep" title="Sheep - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Sheep" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/%C5%9Cafo" title="Ŝafo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Ŝafo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Ovis_orientalis_aries" title="Ovis orientalis aries - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Ovis orientalis aries" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Lammas" title="Lammas - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Lammas" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Ardi" title="Ardi - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Ardi" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D9%88%D8%B3%D9%81%D9%86%D8%AF" title="گوسفند - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="گوسفند" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Lammas" title="Lammas - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Lammas" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Lammas" title="Lammas - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Lammas" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Sey%C3%B0ur" title="Seyður - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Seyður" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fon mw-list-item"><a href="https://fon.wikipedia.org/wiki/L%C9%9Bngb%C9%94" title="Lɛngbɔ - fon" lang="fon" hreflang="fon" data-title="Lɛngbɔ" data-language-autonym="Fɔ̀ngbè" data-language-local-name="fon" class="interlanguage-link-target"><span>Fɔ̀ngbè</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Mouton" title="Mouton - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Mouton" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Sjip" title="Sjip - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Sjip" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Caora" title="Caora - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Caora" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Caora" title="Caora - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Caora" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Ovella" title="Ovella - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Ovella" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-glk mw-list-item"><a href="https://glk.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%DB%8A%D8%B3%D9%86%D8%AF" title="گۊسند - gilaki" lang="glk" hreflang="glk" data-title="گۊسند" data-language-autonym="گیلکی" data-language-local-name="gilaki" class="interlanguage-link-target"><span>گیلکی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Ovecha" title="Ovecha - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Ovecha" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-got mw-list-item"><a href="https://got.wikipedia.org/wiki/%F0%90%8C%BB%F0%90%8C%B0%F0%90%8C%BC%F0%90%8C%B1" title="𐌻𐌰𐌼𐌱 - gòtic" lang="got" hreflang="got" data-title="𐌻𐌰𐌼𐌱" data-language-autonym="𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺" data-language-local-name="gòtic" class="interlanguage-link-target"><span>𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-guc mw-list-item"><a href="https://guc.wikipedia.org/wiki/Anneer%C3%BC" title="Anneerü - wayú" lang="guc" hreflang="guc" data-title="Anneerü" data-language-autonym="Wayuunaiki" data-language-local-name="wayú" class="interlanguage-link-target"><span>Wayuunaiki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Keyrrey" title="Keyrrey - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Keyrrey" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target"><span>Gaelg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Rago" title="Rago - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Rago" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Mi%C3%A8n-y%C3%B2ng" title="Mièn-yòng - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Mièn-yòng" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9B%D7%91%D7%A9_%D7%94%D7%91%D7%99%D7%AA" title="כבש הבית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="כבש הבית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AD%E0%A5%87%E0%A4%A1%E0%A4%BC" title="भेड़ - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="भेड़" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Bherra" title="Bherra - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Bherra" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Doma%C4%87a_ovca" title="Domaća ovca - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Domaća ovca" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Mouton" title="Mouton - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Mouton" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Juh" title="Juh - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Juh" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%88%D5%B9%D5%AD%D5%A1%D6%80" title="Ոչխար - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Ոչխար" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%88%D5%B9%D5%AD%D5%A1%D6%80" title="Ոչխար - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Ոչխար" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Ove" title="Ove - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Ove" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Domba" title="Domba - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Domba" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Karnero" title="Karnero - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Karnero" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Mutono" title="Mutono - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Mutono" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Sau%C3%B0f%C3%A9" title="Sauðfé - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Sauðfé" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Ovis_aries" title="Ovis aries - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Ovis aries" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%92%E3%83%84%E3%82%B8" title="ヒツジ - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ヒツジ" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Wedhus_g%C3%A8mb%C3%A8l" title="Wedhus gèmbèl - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Wedhus gèmbèl" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A8%E1%83%98%E1%83%9C%E1%83%90%E1%83%A3%E1%83%A0%E1%83%98_%E1%83%AA%E1%83%AE%E1%83%95%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%98" title="შინაური ცხვარი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="შინაური ცხვარი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Heu" title="Heu - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Heu" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/Zonseap" title="Zonseap - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="Zonseap" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target"><span>Tyap</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kg mw-list-item"><a href="https://kg.wikipedia.org/wiki/Dimeme" title="Dimeme - kongo" lang="kg" hreflang="kg" data-title="Dimeme" data-language-autonym="Kongo" data-language-local-name="kongo" class="interlanguage-link-target"><span>Kongo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D2%9A%D0%BE%D0%B9" title="Қой - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Қой" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%95%E0%B3%81%E0%B2%B0%E0%B2%BF" title="ಕುರಿ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಕುರಿ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%96%91" title="양 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="양" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-koi mw-list-item"><a href="https://koi.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BB%D1%8F" title="Баля - komi-permiac" lang="koi" hreflang="koi" data-title="Баля" data-language-autonym="Перем коми" data-language-local-name="komi-permiac" class="interlanguage-link-target"><span>Перем коми</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D9%8E%D9%B9%DA%BE" title="کَٹھ - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="کَٹھ" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target"><span>कॉशुर / کٲشُر</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ksh mw-list-item"><a href="https://ksh.wikipedia.org/wiki/Shof" title="Shof - kölsch" lang="ksh" hreflang="ksh" data-title="Shof" data-language-autonym="Ripoarisch" data-language-local-name="kölsch" class="interlanguage-link-target"><span>Ripoarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Mih" title="Mih - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Mih" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D0%B9" title="Кой - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Кой" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Ovis" title="Ovis - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Ovis" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lbe mw-list-item"><a href="https://lbe.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D1%82%D0%B0" title="Тта - Lak" lang="lbe" hreflang="lbe" data-title="Тта" data-language-autonym="Лакку" data-language-local-name="Lak" class="interlanguage-link-target"><span>Лакку</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%B5%D0%B1" title="Хеб - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Хеб" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target"><span>Лезги</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Ovea" title="Ovea - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Ovea" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Sjaop" title="Sjaop - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Sjaop" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Ovis_Aries" title="Ovis Aries - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Ovis Aries" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target"><span>Ligure</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Biescia" title="Biescia - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Biescia" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Mpat%C3%A1" title="Mpatá - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Mpatá" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target"><span>Lingála</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Avis" title="Avis - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Avis" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Aita" title="Aita - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Aita" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mdf mw-list-item"><a href="https://mdf.wikipedia.org/wiki/%D0%A3%D1%87%D0%B0" title="Уча - mordovià moksa" lang="mdf" hreflang="mdf" data-title="Уча" data-language-autonym="Мокшень" data-language-local-name="mordovià moksa" class="interlanguage-link-target"><span>Мокшень</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Ondry" title="Ondry - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Ondry" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mi mw-list-item"><a href="https://mi.wikipedia.org/wiki/Pirikahu" title="Pirikahu - maori" lang="mi" hreflang="mi" data-title="Pirikahu" data-language-autonym="Māori" data-language-local-name="maori" class="interlanguage-link-target"><span>Māori</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D1%88%D0%BD%D0%B0_%D0%BE%D0%B2%D1%86%D0%B0" title="Домашна овца - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Домашна овца" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%9A%E0%B5%86%E0%B4%AE%E0%B5%8D%E0%B4%AE%E0%B4%B0%E0%B4%BF%E0%B4%AF%E0%B4%BE%E0%B4%9F%E0%B5%8D" title="ചെമ്മരിയാട് - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ചെമ്മരിയാട്" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%BE%D0%BD%D1%8C" title="Хонь - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Хонь" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A5%87%E0%A4%82%E0%A4%A2%E0%A5%80" title="मेंढी - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="मेंढी" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Biri-biri" title="Biri-biri - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Biri-biri" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Nag%C4%A7%C4%A1a" title="Nagħġa - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Nagħġa" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target"><span>Malti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Canhona" title="Canhona - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Canhona" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9E%E1%80%AD%E1%80%AF%E1%80%B8" title="သိုး - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="သိုး" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%B2%D0%B5" title="Реве - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Реве" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target"><span>Эрзянь</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D8%B3%D9%81%D9%86" title="گسفن - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="گسفن" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Schaap" title="Schaap - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Schaap" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Skoap" title="Skoap - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Skoap" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AD%E0%A5%87%E0%A4%A1%E0%A4%BE" title="भेडा - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="भेडा" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AB%E0%A4%87" title="फइ - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="फइ" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Schaap" title="Schaap - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Schaap" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Sau" title="Sau - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Sau" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Tamsau" title="Tamsau - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Tamsau" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Mouton" title="Mouton - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Mouton" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target"><span>Nouormand</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nv mw-list-item"><a href="https://nv.wikipedia.org/wiki/Dib%C3%A9_(b%C3%ADla%CA%BCashdla%CA%BCii_bil%C4%AF%CC%81%C4%AF%CC%81%CA%BC)" title="Dibé (bílaʼashdlaʼii bilį́į́ʼ) - navaho" lang="nv" hreflang="nv" data-title="Dibé (bílaʼashdlaʼii bilį́į́ʼ)" data-language-autonym="Diné bizaad" data-language-local-name="navaho" class="interlanguage-link-target"><span>Diné bizaad</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Ovis_aries" title="Ovis aries - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Ovis aries" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Hoolaa" title="Hoolaa - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Hoolaa" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target"><span>Oromoo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%AE%E0%AD%87%E0%AC%A3%E0%AD%8D%E0%AC%A2%E0%AC%BE" title="ମେଣ୍ଢା - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ମେଣ୍ଢା" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target"><span>ଓଡ଼ିଆ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D1%8B%D1%81" title="Фыс - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Фыс" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target"><span>Ирон</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AD%E0%A9%87%E0%A8%A1" title="ਭੇਡ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਭੇਡ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/Tupa" title="Tupa - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Tupa" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target"><span>Kapampangan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9do" title="Bédo - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Bédo" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target"><span>Picard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pdc mw-list-item"><a href="https://pdc.wikipedia.org/wiki/Sheep" title="Sheep - alemany pennsilvanià" lang="pdc" hreflang="pdc" data-title="Sheep" data-language-autonym="Deitsch" data-language-local-name="alemany pennsilvanià" class="interlanguage-link-target"><span>Deitsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Owca_domowa" title="Owca domowa - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Owca domowa" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/F%C3%A8ja" title="Fèja - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Fèja" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%DA%BE%DB%8C%DA%88" title="بھیڈ - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="بھیڈ" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Ovis_aries" title="Ovis aries - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Ovis aries" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Uwiha" title="Uwiha - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Uwiha" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Oaie_domestic%C4%83" title="Oaie domestică - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Oaie domestică" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Oao" title="Oao - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Oao" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target"><span>Armãneashti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D0%B2%D1%86%D0%B0" title="Овца - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Овца" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%BE%D0%B9" title="Хой - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Хой" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%B5%E1%B1%B7%E1%B1%A4%E1%B1%B0%E1%B1%A4" title="ᱵᱷᱤᱰᱤ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱵᱷᱤᱰᱤ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target"><span>ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Crastu_(areti)" title="Crastu (areti) - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Crastu (areti)" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Sheep" title="Sheep - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Sheep" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%DA%8D" title="رڍ - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="رڍ" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/S%C3%A1vza" title="Sávza - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Sávza" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Davvisámegiella</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sg mw-list-item"><a href="https://sg.wikipedia.org/wiki/Walitaba" title="Walitaba - sango" lang="sg" hreflang="sg" data-title="Walitaba" data-language-autonym="Sängö" data-language-local-name="sango" class="interlanguage-link-target"><span>Sängö</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Doma%C4%87a_ovca" title="Domaća ovca - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Domaća ovca" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shn mw-list-item"><a href="https://shn.wikipedia.org/wiki/%E1%80%99%E1%80%B1%E1%82%88" title="မေႈ - xan" lang="shn" hreflang="shn" data-title="မေႈ" data-language-autonym="ၽႃႇသႃႇတႆး " data-language-local-name="xan" class="interlanguage-link-target"><span>ၽႃႇသႃႇတႆး </span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B6%E0%B7%90%E0%B6%A7%E0%B7%85%E0%B7%94%E0%B7%80%E0%B7%8F" title="බැටළුවා - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="බැටළුවා" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Domestic_sheep" title="Domestic sheep - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Domestic sheep" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Ovca_dom%C3%A1ca" title="Ovca domáca - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Ovca domáca" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-skr mw-list-item"><a href="https://skr.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%DA%BE%DB%8C%DD%99" title="بھیݙ - Saraiki" lang="skr" hreflang="skr" data-title="بھیݙ" data-language-autonym="سرائیکی" data-language-local-name="Saraiki" class="interlanguage-link-target"><span>سرائیکی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Doma%C4%8Da_ovca" title="Domača ovca - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Domača ovca" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sm mw-list-item"><a href="https://sm.wikipedia.org/wiki/Mamoe" title="Mamoe - samoà" lang="sm" hreflang="sm" data-title="Mamoe" data-language-autonym="Gagana Samoa" data-language-local-name="samoà" class="interlanguage-link-target"><span>Gagana Samoa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Hwayi" title="Hwayi - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Hwayi" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target"><span>ChiShona</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Ido" title="Ido - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Ido" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Delja" title="Delja - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Delja" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D1%9B%D0%B0_%D0%BE%D0%B2%D1%86%D0%B0" title="Домаћа овца - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Домаћа овца" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Domba" title="Domba - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Domba" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Tamf%C3%A5r" title="Tamfår - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Tamfår" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Kondoo-kaya" title="Kondoo-kaya - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Kondoo-kaya" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szy mw-list-item"><a href="https://szy.wikipedia.org/wiki/sizi" title="sizi - Sakizaya" lang="szy" hreflang="szy" data-title="sizi" data-language-autonym="Sakizaya" data-language-local-name="Sakizaya" class="interlanguage-link-target"><span>Sakizaya</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%9A%E0%AF%86%E0%AE%AE%E0%AF%8D%E0%AE%AE%E0%AE%B1%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%BE%E0%AE%9F%E0%AF%81" title="செம்மறியாடு - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="செம்மறியாடு" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tay mw-list-item"><a href="https://tay.wikipedia.org/wiki/mit" title="mit - Tayal" lang="tay" hreflang="tay" data-title="mit" data-language-autonym="Tayal" data-language-local-name="Tayal" class="interlanguage-link-target"><span>Tayal</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tcy mw-list-item"><a href="https://tcy.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%95%E0%B3%81%E0%B2%B0%E0%B2%BF" title="ಕುರಿ - Tulu" lang="tcy" hreflang="tcy" data-title="ಕುರಿ" data-language-autonym="ತುಳು" data-language-local-name="Tulu" class="interlanguage-link-target"><span>ತುಳು</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tdd mw-list-item"><a href="https://tdd.wikipedia.org/wiki/%E1%A5%9B%E1%A5%A5%E1%A5%B2" title="ᥛᥥᥲ - Tai Nuea" lang="tdd" hreflang="tdd" data-title="ᥛᥥᥲ" data-language-autonym="ᥖᥭᥰ ᥖᥬᥲ ᥑᥨᥒᥰ" data-language-local-name="Tai Nuea" class="interlanguage-link-target"><span>ᥖᥭᥰ ᥖᥬᥲ ᥑᥨᥒᥰ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%AA%E0%B1%8A%E0%B0%9F%E0%B1%8D%E0%B0%9F%E0%B1%87%E0%B0%B2%E0%B1%81" title="పొట్టేలు - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="పొట్టేలు" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D3%AF%D1%81%D1%84%D0%B0%D0%BD%D0%B4" title="Гӯсфанд - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Гӯсфанд" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%81%E0%B8%81%E0%B8%B0" title="แกะ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="แกะ" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Tupa" title="Tupa - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Tupa" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Ovis_aries" title="Ovis aries - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Ovis aries" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B0%D1%80%D1%8B%D0%BA" title="Сарык - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Сарык" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tum mw-list-item"><a href="https://tum.wikipedia.org/wiki/Mbelele" title="Mbelele - tumbuka" lang="tum" hreflang="tum" data-title="Mbelele" data-language-autonym="ChiTumbuka" data-language-local-name="tumbuka" class="interlanguage-link-target"><span>ChiTumbuka</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tyv mw-list-item"><a href="https://tyv.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%BE%D0%B9" title="Хой - tuvinià" lang="tyv" hreflang="tyv" data-title="Хой" data-language-autonym="Тыва дыл" data-language-local-name="tuvinià" class="interlanguage-link-target"><span>Тыва дыл</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-udm mw-list-item"><a href="https://udm.wikipedia.org/wiki/%D0%AB%D0%B6" title="Ыж - udmurt" lang="udm" hreflang="udm" data-title="Ыж" data-language-autonym="Удмурт" data-language-local-name="udmurt" class="interlanguage-link-target"><span>Удмурт</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D1%96%D0%B2%D1%86%D1%8F" title="Вівця - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Вівця" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%DA%BE%DB%8C%DA%91" title="بھیڑ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="بھیڑ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Qo%CA%BBy" title="Qoʻy - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Qoʻy" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Pi%C3%A8gora" title="Piègora - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Piègora" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Lambaz" title="Lambaz - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Lambaz" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/C%E1%BB%ABu" title="Cừu - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Cừu" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Schoap" title="Schoap - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Schoap" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vo mw-list-item"><a href="https://vo.wikipedia.org/wiki/Jip" title="Jip - volapük" lang="vo" hreflang="vo" data-title="Jip" data-language-autonym="Volapük" data-language-local-name="volapük" class="interlanguage-link-target"><span>Volapük</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Bedots" title="Bedots - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Bedots" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Karnero" title="Karnero - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Karnero" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E8%83%A1%E7%BE%8A" title="胡羊 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="胡羊" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xh mw-list-item"><a href="https://xh.wikipedia.org/wiki/Yegusha" title="Yegusha - xosa" lang="xh" hreflang="xh" data-title="Yegusha" data-language-autonym="IsiXhosa" data-language-local-name="xosa" class="interlanguage-link-target"><span>IsiXhosa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A9%D7%90%D7%A3" title="שאף - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="שאף" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/%C3%80g%C3%B9t%C3%A0n" title="Àgùtàn - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Àgùtàn" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zgh mw-list-item"><a href="https://zgh.wikipedia.org/wiki/%E2%B5%89%E2%B5%80%E2%B5%94%E2%B4%B0%E2%B5%A2" title="ⵉⵀⵔⴰⵢ - amazic estàndard marroquí" lang="zgh" hreflang="zgh" data-title="ⵉⵀⵔⴰⵢ" data-language-autonym="ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ" data-language-local-name="amazic estàndard marroquí" class="interlanguage-link-target"><span>ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%B6%BF%E7%BE%8A" title="綿羊 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="綿羊" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/M%C3%AE-i%C3%BB%E2%81%BF" title="Mî-iûⁿ - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Mî-iûⁿ" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E7%B6%BF%E7%BE%8A" title="綿羊 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="綿羊" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Imvu" title="Imvu - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Imvu" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target"><span>IsiZulu</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7368#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Ovella" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Ovella" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Ovella"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Ovella"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Ovella" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Ovella" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ovella&oldid=34173937" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Ovella&id=34173937&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FOvella"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FOvella"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Ovella"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Ovella&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ovella&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Ovis_aries" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-species mw-list-item"><a href="https://species.wikimedia.org/wiki/Ovis_aries" hreflang="en"><span>Viquiespècies</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Ovella" hreflang="ca"><span>Viquidites</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7368" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;color: #202122; background-color: gold; text-align: center; font-size: 1.35em;"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Butterfly_icon_(Noun_Project).svg" class="mw-file-description" title="Infotaula d'ésser viu"><img alt="Infotaula d'ésser viu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/25px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/38px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/50px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png 2x" data-file-width="100" data-file-height="100" /></a></span></span>Ovella</caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;color: #202122; background-color: gold; valign: center; padding: 1px;"><i>Ovis aries</i> <span class="penicon" data-bridge-edit-flow="single-best-value"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q29350771?uselang=ca#P225" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:20180513Ovis_aries1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/20180513Ovis_aries1.jpg/225px-20180513Ovis_aries1.jpg" decoding="async" width="225" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/20180513Ovis_aries1.jpg/337px-20180513Ovis_aries1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/20180513Ovis_aries1.jpg/450px-20180513Ovis_aries1.jpg 2x" data-file-width="2625" data-file-height="3500" /></a></span><br /> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q29350771?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Dades</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Principal font d'alimentació</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q643352" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q643352">gespa</a>, <a href="/wiki/Fibra_aliment%C3%A0ria" title="Fibra alimentària">fibra alimentària</a>, <a href="/wiki/Fenc" title="Fenc">fenc</a>, <a href="/wiki/F%C3%B2rbia" title="Fòrbia">Fòrbia</a>, <a href="/wiki/Bromus_tectorum" title="Bromus tectorum">Bromus tectorum</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q160566" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q160566">Euphorbia virgata</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q15525444" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q15525444">Pueraria thomsonii</a>, <a href="/wiki/Centaurea_maculosa" title="Centaurea maculosa">Centaurea maculosa</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7399162" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q7399162">sagebrush</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7399162?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q29350771?uselang=ca#P1034" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Font de</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1422359" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1422359">sheep wool</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1422359?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1083901" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1083901">moltonina</a> i <a href="/wiki/Llet_d%27ovella" title="Llet d'ovella">llet d'ovella</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q29350771?uselang=ca#P1672" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Període</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;"><a href="/wiki/Plistoc%C3%A8_inferior" class="mw-redirect" title="Plistocè inferior">Plistocè inferior</a> - <a href="/wiki/Holoc%C3%A8" title="Holocè">recent</a><sup id="cite_ref-RefPD_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-RefPD-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Estat de conservació</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Domesticaci%C3%B3" title="Domesticació">Domesticació</a></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Taxonomia</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Superregne</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Holozous" title="Holozous">Holozoa</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Regne</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Animals" title="Animals">Animalia</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Fílum</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Cordats" title="Cordats">Chordata</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Classe</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">Mammalia</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Ordre</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Artiod%C3%A0ctils" title="Artiodàctils">Artiodactyla</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Família</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/B%C3%B2vids" title="Bòvids">Bovidae</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Tribu</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q19806047" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q19806047">Caprini</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Gènere</td><td style="font-style:italic;"><a href="/wiki/Ov%C3%AD" title="Oví">Ovis</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Espècie</td><td style="font-style:italic;"><b>Ovis aries <span class="penicon" data-bridge-edit-flow="single-best-value"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q29350771?uselang=ca#P225" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></b><br /><span style="font-style:normal; font-size: smaller;"><span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;"><span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;"><a href="/wiki/Carl_von_Linn%C3%A9" title="Carl von Linné">Linnaeus</a></span>, 1758</span></span></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;"> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Nomenclatura</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Significat</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;">Ovella moltó</td></tr></tbody></table> <p>Les <b>ovelles</b> o <b>bens</b> (<i>Ovis aries</i>) són una <a href="/wiki/Esp%C3%A8cie" title="Espècie">espècie</a> de <a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">mamífers</a> <a href="/wiki/Artiod%C3%A0ctils" title="Artiodàctils">artiodàctils</a> de la <a href="/wiki/Fam%C3%ADlia_(biologia)" title="Família (biologia)">família</a> dels <a href="/wiki/B%C3%B2vids" title="Bòvids">bòvids</a> mantinguts com a <a href="/wiki/Bestiar" title="Bestiar">bestiar</a>. Les ovelles són l'espècie més nombrosa del <a href="/wiki/Ovis" class="mw-redirect" title="Ovis">seu gènere</a> i molt probablement descendeixen del <a href="/wiki/Mufl%C3%B3" title="Mufló">mufló</a> salvatge d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> i <a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a>. </p><p>Les ovelles foren un dels primers animals a ser <a href="/wiki/Domesticaci%C3%B3" title="Domesticació">domesticat</a> per a usos <a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agrícoles</a> i se les valora principalment per la seva <a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a> i la seva <a href="/wiki/Carn" title="Carn">carn</a>. La <a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a> d'una ovella és la més usada de tots els animals i se la sol recollir per mitjà de l'<a href="/wiki/Esquila_de_les_ovelles" class="mw-redirect" title="Esquila de les ovelles">esquila</a>. La carn ovina rep el nom de carn de xai quan és d'un animal jove i carn de be quan és d'un animal adult. Continuen sent importants avui en dia per la seva llana i la seva carn i a vegades també se les cria per la <a href="/w/index.php?title=Pell_d%27ovella&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pell d'ovella (encara no existeix)">pell d'ovella</a>, per la seva <a href="/wiki/Llet" title="Llet">llet</a> o com a <a href="/wiki/Organisme_model" title="Organisme model">organisme model</a> en la investigació científica. </p><p>La <a href="/wiki/Ramaderia_ovina" title="Ramaderia ovina">ramaderia ovina</a> es practica arreu del món i ha tingut un paper central en moltes <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilitzacions</a>. Actualment, <a href="/wiki/Austr%C3%A0lia" title="Austràlia">Austràlia</a>, <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a>, els països de la <a href="/wiki/Patag%C3%B2nia" title="Patagònia">Patagònia</a> i el <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> són els principals productors d'ovelles. </p><p>Sent un animal clau en la història de la <a href="/wiki/Ramaderia" title="Ramaderia">ramaderia</a>, les ovelles ocupen un lloc molt important a la cultura humana, al llenguatge modern i en la <a href="/wiki/S%C3%ADmbol" title="Símbol">simbologia</a>. Com a bestiar, solen associar-se amb el simbolisme pastoral i <a href="/wiki/Arc%C3%A0dia_(poesia)" class="mw-redirect" title="Arcàdia (poesia)">arcadià</a>. Apareixen en molts <a href="/wiki/Mite" title="Mite">mites</a> (com ara el <a href="/wiki/Vell%C3%B3_d%27Or" class="mw-redirect" title="Velló d'Or">Velló d'Or</a>) i grans <a href="/wiki/Religions" class="mw-redirect" title="Religions">religions</a>, especialment les <a href="/wiki/Abraham" title="Abraham">abrahàmiques</a>. Tant en els ritus religiosos antics com en els moderns, les ovelles han servit d'<a href="/wiki/Sacrifici" title="Sacrifici">animals de sacrifici</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Nomenclatura">Nomenclatura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Nomenclatura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Etimològicament, la paraula que utilitzen els parlants del <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> prové del mot <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> <i>ovis</i>. L'altre terme que forma el seu nom científic, <i>aries</i>, també prové del llatí i significa ‘moltó’. Aquest terme és l'origen etimològic del mot «<a href="/wiki/Ariet" title="Ariet">ariet</a>», a causa del fet que els ariets solien tenir una punta metàl·lica en forma de banyes de moltó que augmentava la potència de l'impacte. </p><p>Hi ha diferents paraules per referir-se a <i>Ovis aries</i> en <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a>. «Ovella» i «be» porten el significat més ample i es poden utilitzar de manera general; «corder», «anyell» i «xai» es refereixen a la cria d'ovella que encara no ha arribat a l'edat d'un any; «marrà» fa referència al mascle de l'ovella i «moltó» fa referència a un mascle castrat.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una «baciva» és una ovella que no cria o no està fecundada. </p><p>Les ovelles reben diferents noms durant el seu <a href="/wiki/Cicle_biol%C3%B2gic" title="Cicle biològic">cicle vital</a>: </p> <ul><li>«Borrecs» o «borregues», de 4-5 mesos fins a 13-14 mesos</li> <li>«Primals» o «primales», de 14-15 mesos fins a 20-24 (muden les segones <a href="/wiki/Dents" class="mw-redirect" title="Dents">dents</a>)</li> <li>«Terçats» o «terçades», des que muden les segones dents fins que els cau la quarta i última dentadura de llet (al voltant de 36 mesos). Aleshores es converteixen en «quartats» o «quartades».<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Descripció"><span id="Descripci.C3.B3"></span>Descripció</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Descripció"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pair_of_colored_merinos.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Pair_of_colored_merinos.jpg/220px-Pair_of_colored_merinos.jpg" decoding="async" width="220" height="331" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Pair_of_colored_merinos.jpg/330px-Pair_of_colored_merinos.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6b/Pair_of_colored_merinos.jpg 2x" data-file-width="399" data-file-height="600" /></a><figcaption>Un parell d'<a href="/wiki/Ovella_merina" title="Ovella merina">ovelles merines</a> de color a Austràlia</figcaption></figure> <p>Les ovelles són remugants relativament petits i les seves característiques són unes banyes que formen una <a href="/wiki/Espiral" title="Espiral">espiral</a> lateral i un <a href="/wiki/P%C3%A8l" title="Pèl">pèl</a> enrinxolat que rep el nom de <a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a>. Les ovelles domèstiques es diferencien dels seus parents salvatges i avantpassats en diversos aspectes, havent esdevingut especialment <a href="/wiki/Neot%C3%A8nia" title="Neotènia">neotèniques</a> com a resultat de la influència dels <a href="/wiki/Humans" class="mw-redirect" title="Humans">humans</a>.<sup id="cite_ref-Budiansky_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-Budiansky-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes races primitives d'ovella conserven algunes de les característiques dels seus parents salvatges, com ara <a href="/wiki/Cua_(anatomia)" title="Cua (anatomia)">cues</a> curtes. Segons la raça, les ovelles poden no tenir banyes, tenir-les en ambdós sexes (com en les ovelles salvatges), o només en els <a href="/wiki/Mascle_(biologia)" class="mw-redirect" title="Mascle (biologia)">mascles</a>. La majoria de races amb <a href="/wiki/Banyes" class="mw-redirect" title="Banyes">banyes</a> en tenen una única parella.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Una altra característica de les ovelles és la seva gran varietat de coloració. Les ovelles salvatges pràcticament només presenten una varietat de colors <a href="/wiki/Marr%C3%B3" title="Marró">marrons</a>. En canvi, el color de les ovelles domèstiques varia del <a href="/wiki/Blanc" title="Blanc">blanc pur</a> a un <a href="/wiki/Marr%C3%B3" title="Marró">marró xocolata fosc</a> i fins i tot clapejat o clapat.<sup id="cite_ref-rmcsba_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-rmcsba-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-bcsba_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-bcsba-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La selecció en favor de llana blanca fàcil de tenyir començà a principis de la domesticació de les ovelles i com que la llana blanca és un <a href="/wiki/Codomin%C3%A0ncia" title="Codominància">tret dominant</a>, s'estengué ràpidament. Tanmateix, moltes races modernes presenten ovelles de color i podrien aparèixer ovelles negres en un ramat blanc com a <a href="/wiki/Codomin%C3%A0ncia" title="Codominància">tret recessiu</a>.<sup id="cite_ref-rmcsba_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-rmcsba-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-bcsba_7-1" class="reference"><a href="#cite_note-bcsba-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Mentre que la llana blanca és valuosa pels grans mercats comercials, existeix una <a href="/wiki/Veta_de_mercat" title="Veta de mercat">veta de mercat</a> per la llana de color, principalment per la <a href="/w/index.php?title=Filatura_manual&action=edit&redlink=1" class="new" title="Filatura manual (encara no existeix)">filatura manual</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'alçada i el pes de les ovelles depenen de la raça. El ritme de creixement i el pes adult són caràcters que s'hereten i sovint són seleccionats en la cria.<sup id="cite_ref-Simmons_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les femelles solen pesar entre 45 i 100 quilograms, mentre que els mascles més grossos pesen entre 45 i 160 quilograms.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les ovelles adultes tenen trenta-dues <a href="/wiki/Dents" class="mw-redirect" title="Dents">dents</a> (<a href="/wiki/F%C3%B3rmula_dental" class="mw-redirect" title="Fórmula dental">fórmula dental</a>: I:0/4 C:0/0 P:3/3 M:3/3). Com en altres remugants, les vuit <a href="/wiki/Dent_incisiva" title="Dent incisiva">incisives</a> es troben al <a href="/wiki/Maxil%C2%B7lar_inferior" title="Maxil·lar inferior">maxil·lar inferior</a> i masteguen contra un <a href="/w/index.php?title=Coixinet_dental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coixinet dental (encara no existeix)">coixinet</a> dur i sense dents al <a href="/wiki/Maxil%C2%B7lar_superior" title="Maxil·lar superior">maxil·lar superior</a>, arrancant vegetals. No tenen <a href="/wiki/Dent_canina" title="Dent canina">canines</a>, sinó que hi ha un ample espai entre les incisives i les <a href="/wiki/Premolar" class="mw-redirect" title="Premolar">premolars</a>. Fins als quatre anys (quan ja han sortit totes les <a href="/wiki/Dents_permanents" class="mw-redirect" title="Dents permanents">dents permanents</a>), és possible determinar l'edat d'una ovella a partir de les seves dents frontals, car cada any surt un parell d'incisives. </p><p> Les dents frontals es van desgastant a mesura que les ovelles envelleixen, fent que els sigui més difícil <a href="/wiki/Aliment" title="Aliment">alimentar</a>-se i afectant-ne la salut i productivitat. Per aquest motiu, les ovelles que pasturen vegetals normals comencen a entrar gradualment en declivi a partir dels quatre anys i l'<a href="/wiki/Esperan%C3%A7a_de_vida" title="Esperança de vida">esperança de vida</a> mitjana de les ovelles és d'entre deu i dotze anys, tot i que algunes poden viure fins a vint anys.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-1" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Smith_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cr%C3%A2ne_mouton.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Cr%C3%A2ne_mouton.jpg/220px-Cr%C3%A2ne_mouton.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Cr%C3%A2ne_mouton.jpg/330px-Cr%C3%A2ne_mouton.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Cr%C3%A2ne_mouton.jpg/440px-Cr%C3%A2ne_mouton.jpg 2x" data-file-width="1452" data-file-height="966" /></a><figcaption>Un crani d'ovella.</figcaption></figure> <p>Les ovelles tenen un bon sentit de l'<a href="/wiki/O%C3%AFda" title="Oïda">oïda</a> i són sensibles al soroll quan se les maneja.<sup id="cite_ref-Smith_12-1" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tenen <a href="/wiki/Pupil%C2%B7la" title="Pupil·la">pupil·les</a> horitzontals en forma d'escletxa i una <a href="/wiki/Visi%C3%B3_perif%C3%A8rica" title="Visió perifèrica">visió perifèrica</a> excel·lent; amb un camp visual d'entre 270° i 320°, poden veure-hi al darrere sense girar el cap.<sup id="cite_ref-hobby_8-1" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-ASI_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-ASI-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, tenen una <a href="/wiki/Percepci%C3%B3_de_la_profunditat" title="Percepció de la profunditat">percepció de la profunditat</a> pobra; les ombres i els canvis de nivell del terra poden fer-les recular. En general, tenen el costum d'evitar les zones fosques i quedar-se a les zones ben il·luminades.<sup id="cite_ref-modern_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-modern-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les ovelles també tenen un excel·lent sentit de l'<a href="/wiki/Olfacte" title="Olfacte">olfacte</a> i, com totes les espècies del seu gènere, tenen glàndules odoríferes just davant dels <a href="/wiki/Ulls" class="mw-redirect" title="Ulls">ulls</a> i entre els dits. La funció d'aquestes glàndules és incerta,<sup id="cite_ref-Smith_12-2" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però les de la cara podrien tenir un paper en el comportament durant el festeig.<sup id="cite_ref-Simmons_9-1" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És possible que les glàndules interdigitals també tinguin una funció en l'aparellament,<sup id="cite_ref-Simmons_9-2" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però també se n'han proposat funcions alternatives, com la secreció de residus o un marcador d'olor que ajuda les ovelles perdudes a retrobar el seu ramat.<sup id="cite_ref-Smith_12-3" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p> Les ovelles i les <a href="/wiki/Cabres" class="mw-redirect" title="Cabres">cabres</a> estan estretament relacionades (ambdues són <a href="/wiki/Caprins" title="Caprins">caprins</a>), de manera que pot ser difícil distingir-les a partir de l'aparença. Tanmateix, són espècies diferents, de manera que els casos d'<a href="/wiki/H%C3%ADbrid" title="Híbrid">híbrids</a> són rars i els pocs híbrids que hi ha són sempre estèrils. L'híbrid d'una ovella femella i un <a href="/wiki/Cabr%C3%B3" class="mw-redirect" title="Cabró">cabró</a> (una cabra mascle) rep el nom d'<a href="/w/index.php?title=H%C3%ADbrid_ovella-cabra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Híbrid ovella-cabra (encara no existeix)">híbrid ovella-cabra</a> i no se l'ha de confondre amb la <a href="/w/index.php?title=Quimera_ovella-cabra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quimera ovella-cabra (encara no existeix)">quimera ovella-cabra</a>. Les diferències d'aparença entre les ovelles i les cabres inclouen la barba i el llavi superior dividit exclusiu de les cabres. Les cues de les ovelles cauen cap avall, fins i tot quan són curtes o han estat tallades, mentre que les cues de les cabres es mantenen dretes. Les ovelles sovint manquen de banyes (en els dos sexes o només en la femella), mentre que les cabres que neixen sense banyes són rares (tot i que a moltes cabres els són tallades les banyes). Els mascles de les dues espècies es diferencien en el fet que els bocs adquireixen una olor forta i exclusiva durant l'<a href="/wiki/Estre" class="mw-redirect" title="Estre">estre</a>, mentre que els marrans no.<sup id="cite_ref-begin_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-begin-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Take_ours!.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Take_ours%21.jpg/220px-Take_ours%21.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Take_ours%21.jpg/330px-Take_ours%21.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Take_ours%21.jpg/440px-Take_ours%21.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption>Les <a href="/wiki/Ovella_Suffolk" title="Ovella Suffolk">ovelles Suffolk</a> són una raça de llana mitjana i de cara negra, criada per la seva carn, que representa el 60% de la població ovina dels <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>.<sup id="cite_ref-Simmons_9-3" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Races">Races</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Races"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'ovella és un animal polivalent i les més de 200 races que n'existeixen actualment foren creades per cobrir diverses necessitats.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-2" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-okstate_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-okstate-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes fonts indiquen un total de cent races o més, però aquest nombre no és verificable.<sup id="cite_ref-hobby_8-2" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-begin_15-1" class="reference"><a href="#cite_note-begin-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Gairebé totes les ovelles es poden classificar com a especialment aptes per produir un cert producte: <a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a>, <a href="/wiki/Carn" title="Carn">carn</a>, <a href="/wiki/Llet" title="Llet">llet</a>, <a href="/w/index.php?title=Pell_d%27ovella&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pell d'ovella (encara no existeix)">pell</a>, o una combinació en el cas de les races de doble utilitat. Altres trets utilitzats per classificar les ovelles inclouen el color de la cara (generalment blanc o negre), la longitud de la cua, la presència o absència de banyes i la <a href="/wiki/Topografia" title="Topografia">topografia</a> per la qual s'ha desenvolupat la raça. Aquest últim tret és especialment important al <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a>, on les races són descrites com a races de terres altes (turons o muntanyes) o de terres baixes.<sup id="cite_ref-modern_14-1" class="reference"><a href="#cite_note-modern-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una de les races més comunes és l'<a href="/w/index.php?title=Ovella_de_cua_grassa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella de cua grassa (encara no existeix)">ovella de cua grassa</a>, una ovella de doble utilitat comuna a <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> i <a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a> que es caracteritza pels grans dipòsits de <a href="/wiki/Greix" title="Greix">greix</a> de la seva cua. </p><p>També es classifiquen les races segons com d'aptes són per produir un cert tipus de ramats. En general, les ovelles són de raça «de femelles» o de raça «de mascles». Les races de femelles són les que són robustes i tenen bones capacitats de reproducció i maternalització – poden substituir femelles reproductores en els ramats. Les races de mascles són elegides pel seu creixement ràpid i la qualitat de la carn i se les fa criar amb races de femelles per produir xais productors de carn. Les races de terres baixes i de terres altes també es creuen d'aquesta manera, fent criar les robustes femelles de les terres altes amb els mascles, més grans i de creixement més ràpid, de les terres baixes, per produir ovelles que reben el nom de <i><a href="/w/index.php?title=Mule&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mule (encara no existeix)">mule</a></i>. Les <i><a href="/w/index.php?title=Mule&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mule (encara no existeix)">mules</a></i> femelles poden ser creuats amb marrans productors de carn per produir xais de mercat de qualitat.<sup id="cite_ref-modern_14-2" class="reference"><a href="#cite_note-modern-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Moltes races, especialment les rares i les primitives, no entren en cap categoria precisa. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Barbados_Blackbelly.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/Barbados_Blackbelly.JPG/220px-Barbados_Blackbelly.JPG" decoding="async" width="220" height="292" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/44/Barbados_Blackbelly.JPG 1.5x" data-file-width="274" data-file-height="364" /></a><figcaption>La <a href="/w/index.php?title=Barbados_Blackbelly&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barbados Blackbelly (encara no existeix)">Barbados Blackbelly</a> és una raça d'ovella peluda d'origen <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">afro</a><a href="/wiki/Carib" title="Carib">caribeny</a>.</figcaption></figure> <p>Les races es classifiquen segons el tipus de <a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a> que produeixen. Les races de llana fina són les que tenen una llana molt enrinxolada i densa, preferida per la manufactura de teixits. Moltes d'elles deriven de l'<a href="/wiki/Ovella_merina" title="Ovella merina">ovella merina</a> i aquesta raça continua dominant la indústria ovina mundial. El rècord de l'ovella més valuosa correspon a un marrà d'ovella merina australià que fou venut per $16.000 <a href="/wiki/D%C3%B2lar_australi%C3%A0" title="Dòlar australià">AUD</a>.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les races de llana mitjana tenen una llana entre els extrems i generalment són races de producció de carn o races de mascles de creixement ràpid amb cares fosques. Algunes de les races de llana mitjana més importants, com l'<a href="/w/index.php?title=Ovella_Corriedale&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella Corriedale (encara no existeix)">ovella Corriedale</a>, són races de doble utilitat, encreuaments de races de llana fina i de llana llarga i foren creades per formar ramats comercials d'alta producció. Les races de llana llarga són les ovelles més grans, amb llana llarga i un ritme de creixement lent. Les ovelles de llana llarga són especialment valuoses per creuar-les amb altres races per millorar-ne les qualitats. Per exemple, l'<a href="/w/index.php?title=Ovella_Columbia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella Columbia (encara no existeix)">ovella Columbia</a> fou creada per mitjà d'encreuaments entre mascles d'<a href="/w/index.php?title=Ovella_Lincoln&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella Lincoln (encara no existeix)">ovella Lincoln</a> (una raça de llana llarga) i femelles d'<a href="/w/index.php?title=Ovella_Rambouillet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella Rambouillet (encara no existeix)">ovella Rambouillet</a> (una raça de llana fina). </p><p>Les ovelles de llana basta, o de llana de <a href="/wiki/Catifa" title="Catifa">catifa</a>, tenen una llana de mida mitjana-llarga i tosca. Les races tradicionalment usades per produir llana de catifa varien molt, però el requeriment principal és que la llana no es faci malbé amb l'ús intens (com passaria amb la de les races més fines). Alguns ramaders d'aquests tipus d'ovella intenten utilitzar algunes d'aquestes races per altres fins, car la demanda de llana de catifa s'ha reduït. Algunes d'aquestes races sempre han estat principalment productores de carn.<sup id="cite_ref-Wooster_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Una classe menys important d'ovelles són les ovelles <a href="/wiki/Llet" title="Llet">lleteres</a>. Les races de doble utilitat, que poden tenir una utilitat primària com a productores de carn o de llana, solen tenir una utilitat secundària com a productores de llet, però hi ha algunes races que són utilitzades principalment per munyir-les. Aquestes ovelles produeixen una quantitat de llet més elevada i tenen una corba de <a href="/wiki/Lact%C3%A0ncia" title="Lactància">lactància</a> lleugerament més llarga.<sup id="cite_ref-Pulina2_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-Pulina2-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La qualitat de la llet i el percentatge de <a href="/wiki/Greix" title="Greix">greix</a> i de <a href="/wiki/Prote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Proteïnes">proteïnes</a> varien entre les races no lleteres, però el contingut de <a href="/wiki/Lactosa" title="Lactosa">lactosa</a> no varia.<sup id="cite_ref-Pulina2_19-1" class="reference"><a href="#cite_note-Pulina2-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un últim grup de races d'ovella són les ovelles peludes, que no tenen llana. Les ovelles peludes s'assemblen a les primeres ovelles domesticades, abans del desenvolupament de les races llanoses i són criades per la seva carn i la seva pell. Pels productors de carn i de pell és més barat tenir ovelles peludes, car no cal <a href="/wiki/Esquila" class="mw-redirect" title="Esquila">esquilar</a>-les.<sup id="cite_ref-Wooster_18-1" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les ovelles peludes també són resistents als <a href="/wiki/Par%C3%A0sits" class="mw-redirect" title="Paràsits">paràsits</a> i el clima calorós.<sup id="cite_ref-begin_15-2" class="reference"><a href="#cite_note-begin-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Amb la posició dominant actual de l'<a href="/w/index.php?title=Agroindustria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agroindustria (encara no existeix)">agroindustria</a> corporativa i el declini de les <a href="/w/index.php?title=Granja_familiar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Granja familiar (encara no existeix)">granges familiars</a>, moltes races d'ovella estan en perill d'<a href="/wiki/Extinci%C3%B3" title="Extinció">extinció</a>. La <a href="/w/index.php?title=Rare_Breeds_Survival_Trust&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rare Breeds Survival Trust (encara no existeix)">Rare Breeds Survival Trust</a> del <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> llista 25 races nadiues amb només 3.000 animals registrats i l'<a href="/w/index.php?title=American_Livestock_Breeds_Conservancy&action=edit&redlink=1" class="new" title="American Livestock Breeds Conservancy (encara no existeix)">American Livestock Breeds Conservancy</a> en llista catorze amb menys de 10.000 animals.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La preferència per races amb característiques uniformes i un creixement ràpid ha limitat les races <a href="/w/index.php?title=Rel%C3%ADquia_(planta_o_animal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Relíquia (planta o animal) (encara no existeix)">relíquies</a> als marges de la indústria ovina.<sup id="cite_ref-Wooster_18-2" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les que queden es mantenen gràcies als esforços d'organitzacions per la conservació, registres de races i grangers individuals que es dediquen a preservar-les. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Races_dels_Països_Catalans"><span id="Races_dels_Pa.C3.AFsos_Catalans"></span>Races dels Països Catalans</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Races dels Països Catalans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Ovella_barberina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella barberina (encara no existeix)">Ovella barberina</a></li> <li><a href="/wiki/Ovella_cartera" title="Ovella cartera">Ovella cartera</a></li> <li><a href="/wiki/Ovella_fardosca" title="Ovella fardosca">Ovella fardasca</a></li> <li><a href="/wiki/Ovella_guirra" title="Ovella guirra">Ovella guirra</a></li> <li><a href="/wiki/Ovella_maellana" title="Ovella maellana">Ovella maellana</a></li> <li><a href="/wiki/Ovella_rasa" title="Ovella rasa">Ovella rasa</a></li> <li><a href="/wiki/Ovella_ripollesa" title="Ovella ripollesa">Ovella ripollesa</a></li> <li><a href="/wiki/Ovella_segurenya" title="Ovella segurenya">Ovella segurenya</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ovella_tarragonina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella tarragonina (encara no existeix)">Ovella tarragonina</a></li> <li><a href="/wiki/Ovella_xisqueta" title="Ovella xisqueta">Ovella xisqueta</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Dieta">Dieta</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Dieta"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:German_ewe_grazing_closeup.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/German_ewe_grazing_closeup.jpg/220px-German_ewe_grazing_closeup.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/German_ewe_grazing_closeup.jpg/330px-German_ewe_grazing_closeup.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/German_ewe_grazing_closeup.jpg/440px-German_ewe_grazing_closeup.jpg 2x" data-file-width="2304" data-file-height="3072" /></a><figcaption>Una ovella pasturant</figcaption></figure> <p>Les ovelles són mamífers exclusivament <a href="/wiki/Herb%C3%ADvors" class="mw-redirect" title="Herbívors">herbívors</a>. Com tots els remugants, tenen un complex <a href="/wiki/Aparell_digestiu" title="Aparell digestiu">aparell digestiu</a> compost de quatre cambres que els permet convertir la <a href="/wiki/Cel%C2%B7lulosa" title="Cel·lulosa">cel·lulosa</a> de les tiges, fulles i beines de llavors en <a href="/wiki/Carbohidrats" class="mw-redirect" title="Carbohidrats">carbohidrats</a> més senzills. Quan pasturen, la vegetació és mastegada fins que es converteix en un <a href="/w/index.php?title=Bol_digestiu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bol digestiu (encara no existeix)">bol</a>, que després passa a la primera cambra: el <a href="/wiki/Rumen" title="Rumen">rumen</a>. El rumen és un <a href="/wiki/%C3%92rgan_(anatomia)" title="Òrgan (anatomia)">òrgan</a> d'una capacitat de 19-38 litres que <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3" title="Fermentació">fermenta</a> l'aliment mitjançant una relació <a href="/wiki/Simbiosi" title="Simbiosi">simbiòtica</a> amb els <a href="/wiki/Bacteris" title="Bacteris">bacteris</a>, <a href="/wiki/Protozous" title="Protozous">protozous</a> i <a href="/wiki/Rent" title="Rent">rents</a> de la <a href="/wiki/Flora_intestinal" class="mw-redirect" title="Flora intestinal">flora intestinal</a>.<sup id="cite_ref-Simmons_9-4" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El bol és regurgitat periòdicament a la boca per tornar a ser mastegat i <a href="/wiki/Saliva" title="Saliva">salivat</a>.<sup id="cite_ref-Simmons_9-5" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La masticació de l'aliment regurgitat és una adaptació que permet als remugants pasturar més ràpidament al matí i acabar de mastegar i <a href="/wiki/Digesti%C3%B3" title="Digestió">digerir</a> el menjar més tard durant el dia.<sup id="cite_ref-Smith_12-4" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això és útil car el pasturatge, que requereix abaixar el cap, fa les ovelles vulnerables als depredadors, mentre que mastegar el bol no.<sup id="cite_ref-begin_15-3" class="reference"><a href="#cite_note-begin-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant la <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3" title="Fermentació">fermentació</a>, el rumen produeix <a href="/wiki/Gas" title="Gas">gas</a> que s'ha d'expulsar; trastorns de l'òrgan, com ara canvis sobtats en la dieta d'una ovella, poden causar malalties potencialment fatals com ara la <a href="/wiki/Meteoritzaci%C3%B3" title="Meteorització">meteorització</a>. Després de la fermentació al rumen, l'aliment passa al <a href="/wiki/Reticle_(aparell_digestiu)" title="Reticle (aparell digestiu)">reticle</a> i el <a href="/wiki/Llibret_(anatomia)" title="Llibret (anatomia)">llibret</a>. Aliments especials com els grans poden passar del rumen. Després de les tres primeres cambres, l'aliment passa al <a href="/wiki/Quall" title="Quall">quall</a> per acabar la digestió abans de ser processat pels <a href="/wiki/Intest%C3%AD" title="Intestí">intestins</a>. El quall és l'única de les tres cambres que és anàloga a l'<a href="/wiki/Est%C3%B3mac" title="Estómac">estómac</a> <a href="/wiki/Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Humà">humà</a> (sent l'única que absorbeix nutrients per utilitzar-los com a energia) i a vegades rep el nom d'<i>estómac autèntic</i>.<sup id="cite_ref-Simmons_9-6" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les ovelles són animals <a href="/wiki/Animal_di%C3%BCrn" title="Animal diürn">diürns</a> que s'alimenten des de l'alba fins que es pon el Sol, parant esporàdicament per descansar i mastegar el que han regurgitat. La pastura ideal per les ovelles no és una <a href="/wiki/Herba" title="Herba">herba</a> semblant a la <a href="/wiki/Gespa" title="Gespa">gespa</a>, sinó un conjunt d'<a href="/wiki/Herba" title="Herba">herbes</a>, <a href="/wiki/Llegums" class="mw-redirect" title="Llegums">llegums</a> i <a href="/wiki/F%C3%B2rbia" title="Fòrbia">fòrbies</a>.<sup id="cite_ref-Simmons_9-7" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els tipus de terreny on es crien les ovelles varien molt i van des de pastures sembrades i millorades expressament fins a terres aspres no millorades. Les plantes comunes que són <a href="/wiki/Toxina" title="Toxina">tòxiques</a> per les ovelles es troben a gran part del món i inclouen (però no es limiten a) el <a href="/wiki/Roure" title="Roure">roure</a> i les <a href="/wiki/Gla" title="Gla">glans</a>, el <a href="/wiki/Tom%C3%A0quet" title="Tomàquet">tomàquet</a>, el <a href="/wiki/Teix" title="Teix">teix</a>, el <a href="/wiki/Ruibarbre" title="Ruibarbre">ruibarbre</a>, la <a href="/wiki/Patata" class="mw-redirect" title="Patata">patata</a> i l'<a href="/wiki/Azalea" title="Azalea">azalea</a>.<sup id="cite_ref-Simmons_9-8" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Rumen-sheep2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Rumen-sheep2.jpg/220px-Rumen-sheep2.jpg" decoding="async" width="220" height="153" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Rumen-sheep2.jpg/330px-Rumen-sheep2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Rumen-sheep2.jpg/440px-Rumen-sheep2.jpg 2x" data-file-width="2443" data-file-height="1697" /></a><figcaption>El sistema remugant d'una ovella. 1. atri del rumen<br />2. sac dorsal<br />3. sac ventral<br /> 4. recés del rumen, 5. sac del bol caudodorsal<br />6. sac del bol caudoventral<br />7. solc cranial, 8. solc longitudinal esquerre<br />9. solc coronari dorsal<br />10. solc coronari ventral<br />11. solc caudal<br />12. solc accessori esquerre<br />13. illa del rumen<br />14. solc ruminoreticular<br />15. reticle<br />16. quall<br />17. esòfag<br />18. melsa</figcaption></figure> <p>Les ovelles són animals herbívors principalment <a href="/wiki/Animal_pasturador" class="mw-redirect" title="Animal pasturador">pasturadors</a>, a diferència dels animals <a href="/wiki/Brosteig" title="Brosteig">brostejadors</a> com les <a href="/wiki/Cabres" class="mw-redirect" title="Cabres">cabres</a> i els <a href="/wiki/C%C3%A9rvols" class="mw-redirect" title="Cérvols">cérvols</a>, que prefereixen fulles més altes. Amb una cara molt més estreta, les ovelles arranquen plantes molt a prop del sòl, de manera que poden <a href="/wiki/Sobrepastura" title="Sobrepastura">sobrepasturar</a> un terreny de past molt més ràpidament que les <a href="/wiki/Vaques" class="mw-redirect" title="Vaques">vaques</a>.<sup id="cite_ref-begin_15-4" class="reference"><a href="#cite_note-begin-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per això, molts pastors utilitzen la pastura gestionada, en què un ramat rota per diverses pastures, donant a les plantes temps de recuperar-se.<sup id="cite_ref-modern_14-3" class="reference"><a href="#cite_note-modern-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-begin_15-5" class="reference"><a href="#cite_note-begin-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Paradoxalment, les ovelles poden tant causar com solucionar l'extensió d'<a href="/wiki/Esp%C3%A8cie_invasiva" class="mw-redirect" title="Espècie invasiva">espècies invasives</a> de plantes. En pertorbat l'estat natural de la pastura, les ovelles i altres tipus de bestiar poden obrir la via a les plantes invasives. Tanmateix, les ovelles també prefereixen menjar plantes invasives com <i><a href="/wiki/Bromus_tectorum" title="Bromus tectorum">Bromus tectorum</a></i>, <i><a href="/wiki/Euphorbia_esula" class="mw-redirect" title="Euphorbia esula">Euphorbia esula</a></i>, el <a href="/wiki/Kudzu" title="Kudzu">kudzu</a> i <i><a href="/wiki/Centaurea_maculosa" title="Centaurea maculosa">Centaurea maculosa</a></i> abans que espècies nadiues com l'<a href="/wiki/Artemisa_tridentada" title="Artemisa tridentada">artemisa tridentada</a>, fent de les ovelles que pasturen un mètode eficaç de restaurar les pastures originals.<sup id="cite_ref-Simmons_9-9" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A més de la pastura, l'altre aliment bàsic de les ovelles és la <a href="/wiki/Palla" title="Palla">palla</a>, especialment als mesos d'<a href="/wiki/Hivern" title="Hivern">hivern</a>. La capacitat de prosperar únicament amb pastura (fins i tot sense palla) varia entre races, però totes les ovelles poden sobreviure amb aquesta dieta.<sup id="cite_ref-Wooster_18-3" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La majoria d'ovelles també ingereixen <a href="/wiki/Minerals" class="mw-redirect" title="Minerals">minerals</a>, o bé en forma de microminerals o en forma de dipòsits de sal. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sheep_pair_at_trough.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Sheep_pair_at_trough.jpg/220px-Sheep_pair_at_trough.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Sheep_pair_at_trough.jpg/330px-Sheep_pair_at_trough.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Sheep_pair_at_trough.jpg/440px-Sheep_pair_at_trough.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="599" /></a><figcaption>Un parell d'ovelles de mescla mengen aliments concentrats d'un cóm.</figcaption></figure> <p>Evidentment, una font constant d'aigua <a href="/w/index.php?title=Potable&action=edit&redlink=1" class="new" title="Potable (encara no existeix)">potable</a> també és un requeriment fonamental per les ovelles. La quantitat d'aigua que necessiten varia amb l'estació de l'any i el tipus i qualitat del menjar que consumeixen.<sup id="cite_ref-Wooster_18-4" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Quan s'alimenten de grans quantitats de plantes joves i hi ha <a href="/wiki/Pluja" title="Pluja">precipitacions</a> (incloent-hi la <a href="/wiki/Rosada" title="Rosada">rosada</a>, car les ovelles s'alimenten a l'alba), les ovelles necessiten menys aigua. Quan estan confinades o mengen grans quantitats de palla preparada, solen necessitar més aigua. També requereixen aigua neta i poden refusar beure aigua que tingui brutícia o estigui coberta d'<a href="/wiki/Algues" class="mw-redirect" title="Algues">algues</a>. </p><p>Les ovelles són uns dels pocs animals de bestiar criats actualment per la seva carn que mai no han estat extensivament criats en un <a href="/w/index.php?title=Recinte_de_cria_intensiva_d%27animals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Recinte de cria intensiva d'animals (encara no existeix)">recinte de cria intensiva d'animals</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-3" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot i que hi ha un moviment creixent que promou estils de cria diferents, un gran percentatge de <a href="/wiki/Vaques" class="mw-redirect" title="Vaques">vaques</a>, <a href="/wiki/Porcs" class="mw-redirect" title="Porcs">porcs</a> i <a href="/wiki/Aviram" title="Aviram">aus</a> encara són criades en aquestes condicions.<sup id="cite_ref-Simmons_9-10" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En canvi, només unes poques categories específiques d'ovella són alimentades regularment amb grans concentrats i encara menys en un recinte tancat. Quan no hi ha prou pastura disponible o el past no és prou ric, els criadors d'ovelles poden engreixar-les abans de dur-les a l'<a href="/wiki/Escorxador" title="Escorxador">escorxador</a>, a vegades en <i><a href="/w/index.php?title=Feedlot&action=edit&redlink=1" class="new" title="Feedlot (encara no existeix)">feedlots</a></i>.<sup id="cite_ref-begin_15-6" class="reference"><a href="#cite_note-begin-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Molts ramaders engreixen les ovelles amb grans durant l'època d'aparellament per augmentar-ne la <a href="/wiki/Fertilitat" title="Fertilitat">fertilitat</a>.<sup id="cite_ref-Smith_12-5" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les femelles també són engreixades durant la gestació per augmentar el pes dels anyells en néixer, car el 70% del creixement d'una ovella té lloc en les últimes cinc o sis setmanes de <a href="/wiki/Gestaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Gestació">gestació</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-4" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A part d'aquests casos, només les femelles en període de lactància o les ovelles especialment velles o malaltes reben grans regularment.<sup id="cite_ref-hobby_8-5" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Wooster_18-5" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'aliment que es dona a les ovelles ha de tenir una composició particular, car la majoria d'aliments de vaca, aviram, porc i fins i tot de cabra contenen nivells de <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a> que són letals per elles.<sup id="cite_ref-hobby_8-6" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els suplements minerals com ara els <a href="/w/index.php?title=Dip%C3%B2sit_de_sal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dipòsit de sal (encara no existeix)">dipòsits de sal</a> també presenten aquest risc.<sup id="cite_ref-Simmons_9-11" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Comportament_i_intel·ligència"><span id="Comportament_i_intel.C2.B7lig.C3.A8ncia"></span>Comportament i intel·ligència</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Comportament i intel·ligència"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sheep_herding,_Arkansas.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Sheep_herding%2C_Arkansas.jpg/220px-Sheep_herding%2C_Arkansas.jpg" decoding="async" width="220" height="143" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Sheep_herding%2C_Arkansas.jpg/330px-Sheep_herding%2C_Arkansas.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Sheep_herding%2C_Arkansas.jpg/440px-Sheep_herding%2C_Arkansas.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="416" /></a><figcaption>Ovelles amb un fort instint gregari</figcaption></figure> <p>Les ovelles són animals amb un fort instint gregari i la majoria de comportaments de les ovelles es poden definir en aquests termes. La <a href="/w/index.php?title=Jerarquia_de_domin%C3%A0ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jerarquia de dominància (encara no existeix)">jerarquia de dominància</a> d'<i>Ovis aries</i> i la seva tendència natural a seguir un líder a noves pastures foren els factors clau perquè es convertís en una de les primeres espècies d'animal de bestiar a ser domesticada.<sup id="cite_ref-Budiansky_4-1" class="reference"><a href="#cite_note-Budiansky-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Totes les ovelles tenen una tendència a romandre a prop dels altres membres del ramat, tot i que aquest comportament varia d'una raça a l'altra.<sup id="cite_ref-Smith_12-6" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els ramaders aprofiten aquest comportament per mantenir les ovelles reunides en pastures sense tanques i per desplaçar-les amb més facilitat. Els pastors també poden utilitzar <a href="/wiki/Gos_d%27atura" class="mw-redirect" title="Gos d'atura">gossos d'atura</a>, que són molt útils per moure ramats. Les ovelles també s'interessen molt en el menjar i l'associació dels humans amb una alimentació regular sol tenir com a conseqüència que les ovelles demanin menjar a les persones.<sup id="cite_ref-Budiansky_4-2" class="reference"><a href="#cite_note-Budiansky-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això es pot aprofitar a l'hora de desplaçar un ramat, utilitzant galledes d'aliment.<sup id="cite_ref-Wooster_18-6" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En regions en què les ovelles no tenen depredadors naturals, cap de les races nadiues d'ovella presenten un marcat comportament de ramat.<sup id="cite_ref-begin_15-7" class="reference"><a href="#cite_note-begin-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També poden acostumar-se a una certa pastura, de manera que no vaguen lliurement per terrenys sense tanques. Les mares ensenyen les cries a acostumar-se a aquesta pastura i si se sacrifica un ramat sencer, caldrà que el ramat nou que el substitueixi s'acostumi a la pastura.<sup id="cite_ref-Simmons_9-12" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El comportament de ramat només apareix en grups de quatre ovelles o més. Un nombre menor d'ovelles pot no reaccionar de la manera esperada quan estiguin soles o amb poques altres ovelles.<sup id="cite_ref-hobby_8-7" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per les ovelles, el mecanisme de defensa principal és fugir del perill quan un predador s'acosta massa. Les ovelles acorralades poden envestir el seu enemic o amenaçar de fer-ho picant amb les peülles a terra i adoptant una posició agressiva, particularment si són mares amb anyells acabats de néixer.<sup id="cite_ref-hobby_8-8" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Child_and_ewe.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Child_and_ewe.jpg/220px-Child_and_ewe.jpg" decoding="async" width="220" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Child_and_ewe.jpg/330px-Child_and_ewe.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Child_and_ewe.jpg/440px-Child_and_ewe.jpg 2x" data-file-width="2565" data-file-height="1831" /></a><figcaption>Les ovelles poden reconèixer cares humanes i recordar-les durant anys.</figcaption></figure> <p>A causa del seu comportament gregari, les ovelles tendeixen a seguir-se i el líder sovint no és més que la primera ovella que decideix moure's. Tanmateix, les ovelles sí que estableixen una jerarquia a l'hora d'alimentar-se per mitjà de demostracions físiques de domini. Els animals dominants tendeixen a ser més agressius amb les altres ovelles i solen alimentar-se primers als cóms.<sup id="cite_ref-Simmons_9-13" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Principalment entre els marrans, la mida de les banyes és un factor que influeix en la jerarquia del ramat.<sup id="cite_ref-Budiansky_4-3" class="reference"><a href="#cite_note-Budiansky-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els marrans amb una mida diferent de les banyes tendeixen menys a lluitar per establir la jerarquia a l'hora d'alimentar-se, mentre que dos mascles amb banyes de mida semblant tendeixen més a combatre.<sup id="cite_ref-Budiansky_4-4" class="reference"><a href="#cite_note-Budiansky-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les ovelles s'estressen molt quan se separen del seu ramat.<sup id="cite_ref-Simmons_9-14" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Poden reconèixer cares humanes i ovines individuals i recordar-les durant anys.<sup id="cite_ref-nature_23-0" class="reference"><a href="#cite_note-nature-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-minds_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-minds-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les relacions dins dels ramats tendeixen a ser més estretes entre ovelles que tenen lligams de parentesc; en un ramat amb diverses races, se solen formar subgrups de la mateixa raça i una femella i els seus descendents sovint es mouen com un tot dins els ramats grans.<sup id="cite_ref-hobby_8-9" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les ovelles solen ser considerades animals extremament ximples.<sup id="cite_ref-Smith_12-7" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/wiki/Gregarisme" title="Gregarisme">mentalitat gregària</a> de les ovelles i la seva tendència a fugir i panicar davant d'un element que perceben com a amenaça fan que el pasturatge sigui una tasca difícil pels inexperts. Malgrat aquests prejudicis, un <a href="/wiki/Monogr%C3%A0fic" class="mw-redirect" title="Monogràfic">monogràfic</a> de la <a href="/wiki/Universitat_d%27Illinois" title="Universitat d'Illinois">Universitat d'Illinois</a> sobre les ovelles revelà que es troben només una mica per sota dels <a href="/wiki/Porcs" class="mw-redirect" title="Porcs">porcs</a> i igualades amb les <a href="/wiki/Vaques" class="mw-redirect" title="Vaques">vaques</a>, quant a <a href="/wiki/Quocient_intel%C2%B7lectual" title="Quocient intel·lectual">quocient intel·lectual</a>,<sup id="cite_ref-hobby_8-10" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i algunes ovelles han demostrat tenir capacitats per resoldre problemes; un ramat de <a href="/wiki/Yorkshire" title="Yorkshire">Yorkshire</a>, <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>, descobrí una manera de travessar les <a href="/w/index.php?title=Barrera_canadenca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barrera canadenca (encara no existeix)">barreres canadenques</a> rodant per sobre les barres.<sup id="cite_ref-BBC_25-0" class="reference"><a href="#cite_note-BBC-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A més de recordar la cara de diferents individus a llarg terme, les ovelles també poden distingir estats emocionals gràcies a les característiques facials.<sup id="cite_ref-nature_23-1" class="reference"><a href="#cite_note-nature-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-minds_24-1" class="reference"><a href="#cite_note-minds-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Si s'hi treballa amb paciència, les ovelles poden aprendre el seu nom i a moltes se les entrena per ser <a href="/w/index.php?title=Cabestreig&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cabestreig (encara no existeix)">cabestrejades</a> pels concursos i altres fins.<sup id="cite_ref-hobby_8-11" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les ovelles també responen bé al <i><a href="/w/index.php?title=Clicker_training&action=edit&redlink=1" class="new" title="Clicker training (encara no existeix)">clicker training</a></i>.<sup id="cite_ref-hobby_8-12" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En molt rares ocasions es fan servir com a animals de càrrega. Els nòmades <a href="/wiki/%C3%88tnia_tibetana" class="mw-redirect" title="Ètnia tibetana">tibetans</a> reparteixen l'equipatge de manera igual entre els animals d'un ramat perquè el transportin quan canvien d'ubicació.<sup id="cite_ref-hobby_8-13" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Reproducció"><span id="Reproducci.C3.B3"></span>Reproducció</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Reproducció"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Emerging_lamb_cropped.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Emerging_lamb_cropped.jpg/220px-Emerging_lamb_cropped.jpg" decoding="async" width="220" height="164" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Emerging_lamb_cropped.jpg/330px-Emerging_lamb_cropped.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8d/Emerging_lamb_cropped.jpg 2x" data-file-width="378" data-file-height="281" /></a><figcaption>El naixement del segon d'un parell de bessons en un prat de <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a>.</figcaption></figure> <p>Les ovelles tenen una estratègia <a href="/wiki/Reproducci%C3%B3" title="Reproducció">reproductiva</a> semblant a la d'altres animals gregaris. Un ramat de femelles sol ser fecundat per un únic marrà, que pot haver estat triat pel ramader o pot haver establert una posició dominant per mitjà de combat amb altres marrans (en poblacions salvatges). La majoria d'ovelles es reprodueixen només en certes èpoques de l'any, tot i que algunes poden reproduir-se durant tot l'any.<sup id="cite_ref-Wooster_18-7" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Generalment, les femelles arriben a la maduresa <a href="/wiki/Sexe" title="Sexe">sexual</a> a l'edat d'entre sis i vuit mesos, mentre que els mascles hi arriben generalment a l'edat d'entre quatre i sis mesos.<sup id="cite_ref-Wooster_18-8" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les femelles tenen cicles d'<a href="/wiki/Estre" class="mw-redirect" title="Estre">estres</a> una vegada cada aproximadament disset dies,<sup id="cite_ref-Wooster_18-9" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> durant els quals emeten una olor i indiquen als mascles que estan receptives per mitjà de demostracions físiques. Una minoria d'ovelles presenten una preferència per l'<a href="/wiki/Homosexualitat" title="Homosexualitat">homosexualitat</a> (una mitjana del 8%)<sup id="cite_ref-nyt_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-nyt-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o són <a href="/wiki/Cabraboc" title="Cabraboc">cabrabocs</a> (femelles que actuen de manera masculina i manquen d'<a href="/wiki/Ovaris" class="mw-redirect" title="Ovaris">ovaris</a> funcionals).<sup id="cite_ref-freemartin_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-freemartin-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Sense intervenció humana, els marrans lluiten durant l'<a href="/wiki/Estre" class="mw-redirect" title="Estre">estre</a> per determinar quins d'ells s'aparellaran amb les femelles. Els marrans, especialment els que no estan familiaritzats, també lluiten fora del període d'aparellament per establir el seu domini; poden arribar a matar-se si se'ls permet ajuntar-se.<sup id="cite_ref-Wooster_18-10" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant l'estre, fins i tot marrans normalment mansos poden esdevenir agressius amb els humans a causa de l'augment dels seus nivells hormonals.<sup id="cite_ref-Simmons_9-15" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Després d'aparellar-se, les ovelles tenen una gestació que dura uns cinc mesos i un part normal pot durar entre una i tres hores.<sup id="cite_ref-Wooster_18-11" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot i que algunes races poden donar a llum regularment grans ventrades d'anyells, la majoria només en produeixen un o dos.<sup id="cite_ref-Simmons_9-16" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-quints_28-0" class="reference"><a href="#cite_note-quints-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant o poc després del part, les mares i els seus xais poden ser confinats en una <a href="/w/index.php?title=Paridora&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paridora (encara no existeix)">paridora</a>,<sup id="cite_ref-Smith_12-8" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> un compartiment tancat dissenyat per permetre l'observació atenta de les mares i per reforçar el vincle entre elles i els seus anyells.<sup id="cite_ref-modern_14-4" class="reference"><a href="#cite_note-modern-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Wooster_18-12" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lamb_first_steps.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Lamb_first_steps.jpg/220px-Lamb_first_steps.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Lamb_first_steps.jpg/330px-Lamb_first_steps.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Lamb_first_steps.jpg/440px-Lamb_first_steps.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="680" /></a><figcaption>Els primers passos d'un anyell.</figcaption></figure> <p>L'<a href="/wiki/Obstetr%C3%ADcia" title="Obstetrícia">obstetrícia</a> ovina pot ser problemàtica. Criant selectivament femelles que produeixen diverses cries amb pesos més grans durant generacions, els ramaders han causat inadvertidament que algunes ovelles tinguin dificultats per donar a llum; trobar l'equilibri entre la facilitat per donar a llum i una alta productivitat és un dels dilemes de la cria d'ovelles.<sup id="cite_ref-Budiansky_4-5" class="reference"><a href="#cite_note-Budiansky-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En cas que hi hagi aquest problema, els ramaders poden ajudar la femella, extraient o movent els anyells.<sup id="cite_ref-Wooster_18-13" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després del part, les femelles trenquen el <a href="/wiki/Sac_amni%C3%B2tic" class="mw-redirect" title="Sac amniòtic">sac amniòtic</a> (si no s'ha trencat durant el part) i després comencen a rentar l'anyell amb la llengua.<sup id="cite_ref-Wooster_18-14" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La majoria d'anyells es comencen a posar dempeus una hora després del naixement.<sup id="cite_ref-Wooster_18-15" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En situacions normals, després de posar-de dempeus els anyells <a href="/wiki/Lact%C3%A0ncia" title="Lactància">mamen</a>, xuclant el vital <a href="/wiki/Calostre" title="Calostre">calostre</a>. Les ovelles que no aconsegueixen mamar o que són rebutjats per la seva mare requereixen ajuda per viure, en forma d'alimentació amb biberó o d'adopció per una altra ovella.<sup id="cite_ref-Smith_12-9" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Després d'estabilitzar els anyells, es duu a terme el marcatge dels xais; es tracta del procés d'etiquetatge de les orelles, l'amputació de la cua i de <a href="/wiki/Castraci%C3%B3" title="Castració">castració</a>.<sup id="cite_ref-Wooster_18-16" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També és en aquest moment que se solen <a href="/wiki/Vacuna" title="Vacuna">vacunar</a> els animals. Es posen etiquetes numerades a les orelles dels xais per facilitar-ne la identificació posterior. La castració s'efectua en els marrans no destinats a aparellar-se (un marrà castrat s'anomena <b>moltó</b>), tot i que alguns pastors no la duen a terme per raons ètiques, econòmiques o pràctiques.<sup id="cite_ref-Wooster_18-17" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els marrans que han de ser sacrificats o separats de les femelles abans d'arribar a la maduresa sexual no solen ser castrats.<sup id="cite_ref-modern_14-5" class="reference"><a href="#cite_note-modern-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La tallada de la cua es practica per motius de salut.<sup id="cite_ref-Smith_12-10" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'han aixecat objeccions a tots aquests procediments de part de grups de defensa dels animals, però els ramaders els defensen adduint que solucionen molts problemes pràctics i veterinaris i que només infligeixen un dolor temporal.<sup id="cite_ref-Simmons_9-17" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Wooster_18-18" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Scrapie_testing.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Scrapie_testing.jpg/220px-Scrapie_testing.jpg" decoding="async" width="220" height="336" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Scrapie_testing.jpg/330px-Scrapie_testing.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Scrapie_testing.jpg/440px-Scrapie_testing.jpg 2x" data-file-width="1769" data-file-height="2700" /></a><figcaption>Un veterinari extreu sang per analitzar la resistència de l'ovella a la <a href="/w/index.php?title=Tremolor_ovina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tremolor ovina (encara no existeix)">tremolor ovina</a>.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Salut">Salut</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Salut"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Malalties_del_bestiar_ov%C3%AD_i_cabrum" title="Malalties del bestiar oví i cabrum">Malalties del bestiar oví i cabrum</a></div> <p>Les ovelles poden patir <a href="/wiki/Ver%C3%AD" title="Verí">enverinaments</a>, <a href="/wiki/Malaltia" title="Malaltia">malalties infeccioses</a> i trauma físic. Com a preses que són, el seu cos està adaptat per amagar els símptomes obvis de les malalties, per evitar que els depredadors les tinguin com a objectiu.<sup id="cite_ref-Simmons_9-18" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, hi ha signes obvis de mala salut. Les ovelles malaltes mengen poc, belen en excés i en general romanen lànguides.<sup id="cite_ref-Wooster_18-19" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A través de la història, gran part dels diners i del treball invertits en el pasturatge ha estat dirigida a evitar les malalties ovines. Els pastors sovint creaven cures experimentant a la seva granja. En països com ara els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, les ovelles no tenen prou importància econòmica perquè les <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria_farmac%C3%A8utica" title="Indústria farmacèutica">companyies farmacèutiques</a> duguin a terme experiments clínics cars per aprovar medicaments per ús oví.<sup id="cite_ref-Smith_12-11" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquests casos, els ramaders recorren a un ús no cobert pel prospecte de medicaments aprovats per altres animals.<sup id="cite_ref-Simmons_9-19" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> i <a href="/wiki/Segle_XXI" title="Segle XXI">XXI</a>, una minoria de propietaris d'ovelles han començat a explorar tractaments alternatius com ara l'<a href="/wiki/Homeopatia" title="Homeopatia">homeopatia</a>, la <a href="/wiki/Fitoter%C3%A0pia" title="Fitoteràpia">fitoteràpia</a> i fins i tot la <a href="/wiki/Medicina_tradicional_xinesa" title="Medicina tradicional xinesa">medicina tradicional xinesa</a> per tractar malalties de les ovelles.<sup id="cite_ref-hobby_8-14" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Simmons_9-20" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Malgrat alguns indicis anecdòtics favorables, l'efectivitat de la medicina alternativa veterinària ha estat rebuda amb escepticisme a les <a href="/wiki/Revista_cient%C3%ADfica" title="Revista científica">revistes científiques</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-15" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Simmons_9-21" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La necessitat de medicaments antiparasitaris i <a href="/wiki/Antibi%C3%B2tic" title="Antibiòtic">antibiòtics</a> tradicionals està estesa i és el principal obstacle per l'<a href="/wiki/Agricultura_ecol%C3%B2gica" title="Agricultura ecològica">ramaderia ecològica</a> ovina certificada.<sup id="cite_ref-Wooster_18-20" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Molts ramaders prenen una varietat de <a href="/wiki/Medicina_preventiva" title="Medicina preventiva">mesures preventives</a> per prevenir els problemes. La primera és assegurar-se que totes les ovelles estan sanes quan són comprades. Molts compradors eviten adquirir-les a magatzems coneguts per treure ovelles de ramats sans pel simple motiu que són ovelles malaltes o simplement inferiors.<sup id="cite_ref-Simmons_9-22" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això també pot implicar mantenir un ramat tancat i posar en <a href="/wiki/Quarantena" title="Quarantena">quarantena</a> ovelles noves durant un mes. Dues mesures preventives fonamentals són el manteniment d'una bona <a href="/wiki/Nutrici%C3%B3" title="Nutrició">nutrició</a> i la reducció de l'estrès de les ovelles. Manipular les ovelles de manera sorollosa o brusca fa que produeixin <a href="/wiki/Cortisol" title="Cortisol">cortisol</a>, una <a href="/w/index.php?title=Hormona_d%27estr%C3%A8s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hormona d'estrès (encara no existeix)">hormona d'estrès</a>. Això pot comportar un <a href="/wiki/Sistema_immunitari" title="Sistema immunitari">sistema immunitari</a> debilitat, fent que les ovelles siguin molt més vulnerables a les malalties.<sup id="cite_ref-hobby_8-16" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els senyals d'estrès en les ovelles inclouen un <a href="/w/index.php?title=Panteix&action=edit&redlink=1" class="new" title="Panteix (encara no existeix)">panteix</a> excessiu, <a href="/wiki/Bruxisme" title="Bruxisme">carrisqueig de les dents</a>, moviments inquiets, la ingestió de llana i la masticació de <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-17" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Evitar els enverinaments també és important; verins comuns són els vaporitzadors de <a href="/wiki/Pesticida" class="mw-redirect" title="Pesticida">pesticides</a>, els <a href="/wiki/Fertilitzant" class="mw-redirect" title="Fertilitzant">fertilitzants</a> no orgànics, l'<a href="/w/index.php?title=Oli_de_motor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oli de motor (encara no existeix)">oli de motor</a> o els <a href="/wiki/Fluid_refrigerant" title="Fluid refrigerant">refrigerants</a> (l'<a href="/wiki/Anticongelant" title="Anticongelant">anticongelant</a> a base d'<a href="/wiki/Etilenglicol" title="Etilenglicol">etilenglicol</a> té un gust dolç).<sup id="cite_ref-Simmons_9-23" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sheep_with_orf.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Sheep_with_orf.jpg/220px-Sheep_with_orf.jpg" decoding="async" width="220" height="214" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Sheep_with_orf.jpg/330px-Sheep_with_orf.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Sheep_with_orf.jpg/440px-Sheep_with_orf.jpg 2x" data-file-width="589" data-file-height="572" /></a><figcaption>Una ovella infectada amb <a href="/w/index.php?title=Ectima_contagiosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ectima contagiosa (encara no existeix)">ectima contagiosa</a>, una malaltia que es pot transmetre als humans a través del contacte amb la pell.</figcaption></figure> <p>Una forma habitual de medicació preventiva de les ovelles són les <a href="/wiki/Vacunes" class="mw-redirect" title="Vacunes">vacunes</a> i els tractaments <a href="/wiki/Par%C3%A0sit" title="Paràsit">antiparasitaris</a>. Els paràsits, tant interns com externs, són el problema de salut més comú en les ovelles i o bé són fatals, o bé redueixen la productivitat dels ramats.<sup id="cite_ref-Simmons_9-24" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els paràsits interns més comuns són els <a href="/wiki/Cucs" class="mw-redirect" title="Cucs">cucs</a>. Les ovelles els ingereixen quan pasturen, els paràsits s'<a href="/w/index.php?title=Incuben&action=edit&redlink=1" class="new" title="Incuben (encara no existeix)">incuben</a> dins l'animal i posteriorment són expulsats a través del <a href="/wiki/Sistema_digestiu" class="mw-redirect" title="Sistema digestiu">sistema digestiu</a> (tornant a començar el cicle). S'administren medicaments orals antiparasitaris a les ovelles per tractar els cucs; a vegades això es fa després d'haver comptat els ous de cuc dels excrements per determinar el nivell d'infestació. Posteriorment, poden ser desplaçades a una nova pastura per evitar que tornin a ingerir els mateixos paràsits.<sup id="cite_ref-modern_14-6" class="reference"><a href="#cite_note-modern-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els paràsits externs de les ovelles inclouen els <a href="/wiki/Phthiraptera" class="mw-redirect" title="Phthiraptera">polls</a> (en diferents parts del cos), els <a href="/w/index.php?title=Hipob%C3%B2scid&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hipobòscid (encara no existeix)">hipobòscids</a>, <i><a href="/w/index.php?title=Gasterophilus_haemorrhoidalis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gasterophilus haemorrhoidalis (encara no existeix)">Gasterophilus haemorrhoidalis</a></i>, <i><a href="/w/index.php?title=Psorergates_ovis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Psorergates ovis (encara no existeix)">Psorergates ovis</a></i> i els <a href="/w/index.php?title=Vir%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Viró (encara no existeix)">virons</a>. Els hipobòscids són paràsits xucladors de <a href="/wiki/Sang" title="Sang">sang</a> que causen una malnutrició general i un descens de la productivitat, però no són letals. Els virons són larves de <a href="/wiki/Mosques" class="mw-redirect" title="Mosques">mosques</a> <a href="/w/index.php?title=%C3%88strid&action=edit&redlink=1" class="new" title="Èstrid (encara no existeix)">èstrides</a> i <a href="/wiki/Cal%C2%B7lif%C3%B2rid" class="mw-redirect" title="Cal·lifòrid">cal·lifòrides</a>. Els virons causen una malaltia extremament destructiva anomenada <a href="/wiki/Miasi" title="Miasi">miasi</a>. Les mosques ponen els <a href="/wiki/Ou_(biologia)" title="Ou (biologia)">ous</a> en ferides o llana molla i bruta de fems. Quan les larves es desclouen, s'introdueixen a la carn de l'ovella i acaben causant-ne la mort si no es tracta la malaltia. A més d'altres tractaments, un mètode preventiu és esquilar la llana de la rabada de l'ovella. <i>Gasterophilus haemorrhoidalis</i> són mosques que habiten als <a href="/wiki/Si_paranasal" title="Si paranasal">sins</a> de les ovelles, causant-los molèsties i dificultat per respirar. Símptomes comuns són secrecions del passatge nasal, esternuts i moviments frenètics com ara tremolors del cap. Els paràsits externs es poden controlar per mitjà de medicaments aplicats a l'esquena de les ovelles acabades d'esquilar, vaporitzadors o la immersió en una fórmula antiparasitària.<sup id="cite_ref-Simmons_9-25" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les ovelles són afectades per una gran varietat de malalties causades per <a href="/wiki/Bacteris" title="Bacteris">bacteris</a>. Les malalties de les <a href="/wiki/Pe%C3%BClla" title="Peülla">peülles</a>, com la <a href="/w/index.php?title=Pododermatititis_infecciosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pododermatititis infecciosa (encara no existeix)">pododermatititis infecciosa</a>, són tractades amb bàlsams i altres remeis. Aquestes malalties doloroses causen coixesa i compliquen l'alimentació. La <a href="/w/index.php?title=Paratuberculosi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paratuberculosi (encara no existeix)">paratuberculosi</a> ovina és una malaltia debilitant que afecta els xais joves. La <a href="/wiki/Llengua_blava" title="Llengua blava">llengua blava</a> és una malaltia transmesa pels insectes i que causa <a href="/wiki/Febre" title="Febre">febre</a> i inflamació de les <a href="/wiki/Membrana_mucosa" title="Membrana mucosa">membranes mucoses</a>. </p><p>Algunes malalties ovines poden ser transmeses als <a href="/wiki/Humans" class="mw-redirect" title="Humans">humans</a>. L'<a href="/w/index.php?title=Ectima_contagiosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ectima contagiosa (encara no existeix)">ectima contagiosa</a> és una malaltia de la <a href="/wiki/Pell" title="Pell">pell</a> que provoca lesions que es poden transmetre amb el contacte entre pell i pell. Un cas més perillós és el dels organismes que causen <a href="/wiki/Avortament" title="Avortament">avortament</a> enzoòtic espontani en les ovelles, que es poden transmetre fàcilment a dones embarassades. També són un problema la <a href="/w/index.php?title=Tremolor_ovina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tremolor ovina (encara no existeix)">tremolor ovina</a> i el virus que causa la <a href="/wiki/Glossopeda" title="Glossopeda">febre aftosa</a>, car ambdós poden delmar ramats sencers. Aquest últim representa un lleuger risc pels humans. Durant el brot de febre aftosa del 2001 foren sacrificats centenars de xais al <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> i algunes races britàniques rares quedaren amenaçades d'extinció per la <a href="/wiki/Pand%C3%A8mia" title="Pandèmia">pandèmia</a>.<sup id="cite_ref-Simmons_9-26" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El seu particular <a href="/wiki/Aparell_digestiu" title="Aparell digestiu">aparell digestiu</a>, típic dels remugants, també exposa les ovelles a malalties com la <a href="/wiki/Meteoritzaci%C3%B3" title="Meteorització">meteorització</a> (una acumulació excessiva de gas a l'estómac) o l'<a href="/wiki/Abomasitis" title="Abomasitis">abomasitis</a> (una inflamació del <a href="/wiki/Abomasum" class="mw-redirect" title="Abomasum">quall</a>). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Coyotekilling.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Coyotekilling.jpg/220px-Coyotekilling.jpg" decoding="async" width="220" height="149" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Coyotekilling.jpg/330px-Coyotekilling.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Coyotekilling.jpg/440px-Coyotekilling.jpg 2x" data-file-width="467" data-file-height="317" /></a><figcaption>Un xai sent atacat per <a href="/wiki/Coiots" class="mw-redirect" title="Coiots">coiots</a> amb el mètode més habitual, una mossegada al coll.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Depredadors">Depredadors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Depredadors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div><p> A més dels paràsits i les malalties, els <a href="/wiki/Depredadors" class="mw-redirect" title="Depredadors">depredadors</a> són una amenaça per les ovelles i per la rendibilitat de la ramaderia ovina. Les ovelles tenen poques possibilitats de defensar-se, en comparació amb altres animals de bestiar. Fins i tot si una ovella sobreviu a un atac, encara pot morir de les ferides o simplement de pànic.<sup id="cite_ref-Simmons_9-27" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, l'impacte dels depredadors varien de manera significativa entre diferents regions. A <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a>, <a href="/wiki/Austr%C3%A0lia" title="Austràlia">Austràlia</a>, <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a> i parts d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> i <a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a>, els depredadors són un problema important. Als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, per exemple, més d'un terç de les morts d'ovelles el 2004 foren causades pels depredadors.<sup id="cite_ref-nass_30-0" class="reference"><a href="#cite_note-nass-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En canvi, altres països estan pràcticament lliures de depredadors d'ovelles, en particular illes conegudes per la seva estesa ramaderia ovina.<sup id="cite_ref-Simmons_9-28" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Arreu del món, els <a href="/wiki/C%C3%A0nids" title="Cànids">cànids</a> – incloent-hi els <a href="/wiki/Gos" title="Gos">gossos</a> – són responsables de la majoria de morts d'ovelles.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-canids_33-0" class="reference"><a href="#cite_note-canids-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres animals que a vegades ataquen ovelles són els <a href="/wiki/Fel%C3%AD" class="mw-redirect" title="Felí">felins</a>, els <a href="/wiki/%C3%93ssos" title="Óssos">ossos</a>, les <a href="/wiki/Falconiformes" title="Falconiformes">aus de presa</a>, els <a href="/wiki/Corb" title="Corb">corbs</a> i els <a href="/wiki/Senglars" class="mw-redirect" title="Senglars">senglars</a>.<sup id="cite_ref-Simmons_9-29" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-nass_30-1" class="reference"><a href="#cite_note-nass-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes morts d'ovelles han estat atribuïdes a <a href="/wiki/Cr%C3%ADptid" class="mw-redirect" title="Críptid">críptids</a> com el <a href="/wiki/Chupacabra" class="mw-redirect" title="Chupacabra">Chupacabra</a>, els <a href="/w/index.php?title=Gats_brit%C3%A0nics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gats britànics (encara no existeix)">grans gats britànics</a> i el <a href="/w/index.php?title=Drekavac&action=edit&redlink=1" class="new" title="Drekavac (encara no existeix)">Drekavac</a>.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Domestic_lamb_coyote_predation.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Domestic_lamb_coyote_predation.jpg/220px-Domestic_lamb_coyote_predation.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Domestic_lamb_coyote_predation.jpg/330px-Domestic_lamb_coyote_predation.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Domestic_lamb_coyote_predation.jpg/440px-Domestic_lamb_coyote_predation.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption>Una ovella morta per un coiot. En moltes ocasions, les ovelles mortes pels depredadors només són consumides en part.<sup id="cite_ref-Simmons_9-30" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>Els pastors han utilitzat una gran varietat de mesures per combatre els depredadors. Els pastors antics i medievals utilitzaven la seva pròpia presència, <a href="/wiki/Gos_d%27atura" class="mw-redirect" title="Gos d'atura">gossos d'atura</a> i estructures protectores com ara estables i tanques. Les tanques (tant normals com <a href="/wiki/Tanca_el%C3%A8ctrica" title="Tanca elèctrica">elèctriques</a>), el tancament de les ovelles de nit i la cura dels anyells a l'interior continuen sent mesures esteses.<sup id="cite_ref-Wooster_18-21" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els pastors més moderns han utilitzat armes de foc, trampes i verins per matar els depredadors,<sup id="cite_ref-Simmons_9-31" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> provocant descensos significatius en les poblacions de depredadors. Amb l'aparició dels moviments ecològics i pro-conservació, actualment l'ús d'aquests mètodes sol ser responsabilitat d'agències governamentals especialment designades i no dels pastors.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La dècada del 1970 fou testimoni d'un nou augment en l'ús de gossos d'atura i el desenvolupament de nous mètodes de control dels depredadors, la majoria no letals, per part dels pastors.<sup id="cite_ref-modern_14-7" class="reference"><a href="#cite_note-modern-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També s'han utilitzat <a href="/wiki/Ase" title="Ase">ases</a> i <a href="/w/index.php?title=Llama_de_gu%C3%A0rdia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llama de guàrdia (encara no existeix)">llames de guàrdia</a> des de la dècada del 1980 per defensar les ovelles, seguint el mateix principi dels gossos pastors.<sup id="cite_ref-Simmons_9-32" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La pastura amb diferents espècies, normalment amb bestiar més gran com <a href="/wiki/Vaques" class="mw-redirect" title="Vaques">vaques</a> o <a href="/wiki/Cavalls" class="mw-redirect" title="Cavalls">cavalls</a>, pot contribuir a dissuadir els depredadors, encara que aquests animals no protegeixen activament les ovelles.<sup id="cite_ref-Wooster_18-22" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A més d'animals de guàrdia, la ramaderia ovina actual pot utilitzar mètodes de dissuasió dels depredadors com ara llums activades pel moviment o alarmes sorolloses.<sup id="cite_ref-Simmons_9-33" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:both;"></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27agricultura" title="Història de l'agricultura">Història de l'agricultura</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg/220px-NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg" decoding="async" width="220" height="195" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg/330px-NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg/440px-NAMA_Rhyton_Anavyssos.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="887" /></a><figcaption>Un <a href="/wiki/R%C3%ADton" title="Ríton">ríton</a> en forma de cap d'ovella.</figcaption></figure> <p>Les ovelles foren uns dels primers animals a ser domesticats pels humans; la seva domesticació data d'entre fa nou i onze mil anys a <a href="/wiki/Antiga_Mesopot%C3%A0mia" class="mw-redirect" title="Antiga Mesopotàmia">Mesopotàmia</a>.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-3" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-hobby_8-18" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Simmons_9-34" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es creu que aquesta domesticació es produí possiblement en algun lloc entre el nord i centre de les muntanyes <a href="/wiki/Zagros" title="Zagros">Zagros</a>.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta espècie té diverses característiques – com la manca relativa d'agressivitat, una mida manejable, la maduresa sexual a una edat jove, una naturalesa social i un alt ritme de reproducció – que la fan especialment susceptible a ser domesticada.<sup id="cite_ref-Budiansky_4-6" class="reference"><a href="#cite_note-Budiansky-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Avui en dia, <i>Ovis aries</i> és un animal completament domesticat que és bastant dependent dels humans per conservar bona salut i per sobreviure.<sup id="cite_ref-Budiansky_4-7" class="reference"><a href="#cite_note-Budiansky-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Hi ha petites poblacions d'ovelles en estat salvatge, però només en àrees sense cap predador (habitualment hàbitats insulars).<sup id="cite_ref-Budiansky_4-8" class="reference"><a href="#cite_note-Budiansky-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Mai no hi ha hagut poblacions d'ovelles salvatges a l'altura de les de <a href="/wiki/Cavall_salvatge" title="Cavall salvatge">cavalls</a>, <a href="/wiki/Cabra_salvatge" class="mw-disambig" title="Cabra salvatge">cabres</a>, <a href="/wiki/Senglar" title="Senglar">porcs</a> o <a href="/w/index.php?title=Gos_salvatge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gos salvatge (encara no existeix)">gossos salvatges</a>.<sup id="cite_ref-Budiansky_4-9" class="reference"><a href="#cite_note-Budiansky-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La línia de descendència exacta entre les ovelles domèstiques i els seus avantpassats salvatges encara és incerta.<sup id="cite_ref-Hiendleder_38-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hiendleder-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La hipòtesi més comuna és que <i>Ovis aries</i> descendeix a la vegada de les espècies de <a href="/wiki/Mufl%C3%B3" title="Mufló">mufló</a> europea (<i><a href="/wiki/Ovis_musimon" class="mw-redirect" title="Ovis musimon">O. musimon</a></i>) i asiàtica (<i><a href="/w/index.php?title=Ovis_orientalis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovis orientalis (encara no existeix)">Ovis orientalis</a></i>). També s'ha suggerit que el mufló europeu és una raça antiga d'ovella domèstica que es tornà salvatge i no un avantpassat.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-4" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes races d'ovella, com la <a href="/w/index.php?title=Castlemilk_Moorit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Castlemilk Moorit (encara no existeix)">Castlemilk Moorit</a> d'<a href="/wiki/Esc%C3%B2cia" title="Escòcia">Escòcia</a>, foren creades per mitjà d'encreuaments amb muflons europeus salvatges. L'<a href="/wiki/%C3%9Arial" title="Úrial">úrial</a> (<i>O. vignei</i>), l'<a href="/wiki/Argal%C3%AD" title="Argalí">argalí</a> (<i>O. ammon</i>) i el <a href="/wiki/Mufl%C3%B3_de_Sib%C3%A8ria" title="Mufló de Sibèria">mufló de Sibèria</a> (<i>O. nivicola</i>) tenen un nombre de <a href="/wiki/Cromosomes" class="mw-redirect" title="Cromosomes">cromosomes</a> diferent del d'altres espècies del gènere <i>Ovis</i>, fent que una relació directa sigui improbable i estudis <a href="/wiki/Filogen%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Filogenètica">filogenètics</a> no mostren cap prova de descendència dels úrials.<sup id="cite_ref-Hiendleder_38-1" class="reference"><a href="#cite_note-Hiendleder-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres estudis que comparen les races europees i asiàtiques d'ovelles mostren diferències genètiques significatives entre elles. S'han suggerit dues explicacions per aquest fenomen. La primera és que existeix una espècie o subespècie d'ovella salvatge actualment desconeguda que contribuí a la creació de les ovelles domèstiques.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La segona teoria és que aquesta variació és el resultat de múltiples episodis de captura de muflons salvatges, de manera similar al desenvolupament conegut d'altres animals de bestiar.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Suovetaurile_Louvre.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Suovetaurile_Louvre.jpg/220px-Suovetaurile_Louvre.jpg" decoding="async" width="220" height="152" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Suovetaurile_Louvre.jpg/330px-Suovetaurile_Louvre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Suovetaurile_Louvre.jpg/440px-Suovetaurile_Louvre.jpg 2x" data-file-width="1155" data-file-height="800" /></a><figcaption>Un relleu del <a href="/wiki/Segle_I" title="Segle I">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span></a> que presenta un bou, una ovella i un porc que són portats al sacrifici a Roma.</figcaption></figure> <p>Inicialment, només es criaven ovelles per la seva carn, llet i pell. L'evidència arqueològica en forma d'escultures trobada en diversos punts de l'Iran indica que la selecció d'ovelles amb llana podria haver començat als voltants del 6000 aC,<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-5" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-hobby_8-19" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però les peces de roba de llana teixida només data d'entre dos i tres mil anys més tard.<sup id="cite_ref-Smith_12-12" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquell moment de l'<a href="/wiki/Edat_del_bronze" title="Edat del bronze">edat del bronze</a>, les ovelles amb tots els trets principals de les races actuals ja estaven esteses arreu de l'oest d'Àsia.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-6" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, una de les diferències principals entre les races antigues i modernes d'ovelles és la tècnica per mitjà de la qual es recollia la llana. Les ovelles primitives no poden ser esquilades i se'ls ha de treure la llana a mà. Això és perquè certes fibres encara són més llarges que la llana tova. La llana també pot ser recollida una vegada ha caigut de l'ovella. Aquest tret encara és present actualment en races no refinades com l'<a href="/wiki/Ovella_Soay" class="mw-redirect" title="Ovella Soay">ovella Soay</a>. De fet, les ovelles Soay, juntament amb altres races del nord d'Europa que tenen la cua curta, llana no esquilable, una mida diminuta i banyes en ambdós sexes, estan estretament relacionades amb les ovelles primitives Originalment, el tissatge i el filatge era un art que es practicava a casa i no una indústria. Els <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">babilonis</a>, <a href="/wiki/Sumer" title="Sumer">sumers</a> i <a href="/wiki/P%C3%A8rsia" title="Pèrsia">perses</a> depenien tots de les ovelles i tot i que el <a href="/wiki/Lli" title="Lli">lli</a> fou el primer teixit a ser convertit en peces de roba, la llana era un producte preuat. La cria de ramats per la seva llana fou una de les indústries més antigues i els ramats eren moneda de canvi en les <a href="/wiki/Bescanvi" class="mw-redirect" title="Bescanvi">economies de bescanvi</a>. Nombrosos personatges <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">bíblics</a> posseïen grans ramats i els súbdits del rei d'Israel pagaven impostos segons el nombre de marrans que tenien.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-7" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Àfrica"><span id=".C3.80frica"></span>Àfrica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Àfrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tunisian_man_with_sheep.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Tunisian_man_with_sheep.jpg/220px-Tunisian_man_with_sheep.jpg" decoding="async" width="220" height="363" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Tunisian_man_with_sheep.jpg/330px-Tunisian_man_with_sheep.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Tunisian_man_with_sheep.jpg/440px-Tunisian_man_with_sheep.jpg 2x" data-file-width="720" data-file-height="1187" /></a><figcaption>Un pastor <a href="/wiki/Tun%C3%ADsia" title="Tunísia">tunisià</a> subjecta una ovella del seu ramat.</figcaption></figure> <p>Les ovelles arribaren al <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">continent africà</a> poc després de ser domesticades a l'oest d'Àsia.<sup id="cite_ref-africa_41-0" class="reference"><a href="#cite_note-africa-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una minoria d'historiadors defensen la controvertida hipòtesi que <i>O. aries</i> té un origen africà.<sup id="cite_ref-africa_41-1" class="reference"><a href="#cite_note-africa-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta teoria es basa principalment en interpretacions d'<a href="/wiki/Art_rupestre" title="Art rupestre">art rupestre</a> i evidència <a href="/wiki/Osteologia" title="Osteologia">osteològica</a> d'<a href="/wiki/Arru%C3%AD" title="Arruí">arruins</a>. Les primeres ovelles arribaren al nord d'Àfrica a través del <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_del_Sina%C3%AD" title="Península del Sinaí">Sinaí</a> i eren presents a la societat de l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a> fa entre vuit i set mil anys. Les ovelles sempre han format part de l'economia de subsistència a Àfrica, però l'únic país que encara conserva un nombre significatiu d'ovelles és <a href="/wiki/Sud-%C3%A0frica" title="Sud-àfrica">Sud-àfrica</a>. Els productors d'ovelles sud-africans inventaren el collar de protecció del bestiar per enfrontar-se als nombrosos depredadors d'Àfrica. Es tracta d'un collar que conté verí a la part de la jugular i que té l'objectiu de debilitar o matar els depredadors.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-8" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Europa">Europa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Europa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La ramaderia ovina s'estengué ràpidament del sud-oest asiàtic a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>. Pràcticament des dels seus inicis, la civilització de l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a> tingué les ovelles com a principal animal de bestiar i fins i tot es deia que donaven un nom a cadascuna d'elles.<sup id="cite_ref-hobby_8-20" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les ovelles <a href="/wiki/Escandin%C3%A0via" title="Escandinàvia">escandinaves</a>, d'un tipus encara existent avui en dia amb cues curtes i llana de diversos colors, també eren presents al principi. Més endavant, l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> crià ovelles a gran escala i els romans foren un agent important en la difusió de la ramaderia ovina a través del continent. <a href="/wiki/Plini_el_Vell" title="Plini el Vell">Plini el Vell</a>, a la seva <i><a href="/wiki/Naturalis_Historia" title="Naturalis Historia">Naturalis Historia</a></i>, parla extensament sobre les ovelles i la llana.<sup id="cite_ref-pliny_42-0" class="reference"><a href="#cite_note-pliny-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Declarant «També devem moltes gràcies a les ovelles, tant per pacificar els déus com per donar-nos l'ús de la seva llana», Plini detalla les races d'ovelles antigues i els molts colors, longituds i qualitats diferents de la llana.<sup id="cite_ref-pliny_42-1" class="reference"><a href="#cite_note-pliny-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els romans també foren pioners a la pràctica de tapar les ovelles. Això consisteix a posar una jaqueta ajustada (en l'actualitat, sovint de <a href="/wiki/Nil%C3%B3" title="Niló">niló</a>) a l'ovella per millorar la higiene i la lluïssor de la seva llana.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-9" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant l'ocupació romana de les <a href="/wiki/Illes_Brit%C3%A0niques" title="Illes Britàniques">Illes Britàniques</a> s'establí una gran fàbrica de processament a <a href="/wiki/Winchester" title="Winchester">Winchester</a> a voltants de l'any 50.<sup id="cite_ref-hobby_8-21" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Cap al <a href="/wiki/1000" title="1000">1000</a>, <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> i <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a> eren reconeguts com els epicentres de la producció ovina del món occidental.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-10" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-hobby_8-22" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com a criadors originals de la raça d'ovella merina, de llana fina, que històricament ha dominat el comerç de la llana, els espanyols obtingueren grans riqueses. Els fons provinents del comerç de la llana finançaren notablement els monarques espanyols i per consegüent els viatges dels <a href="/wiki/Conquistador" title="Conquistador">conquistadors</a> al Nou Món.<sup id="cite_ref-hobby_8-23" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La potent <a href="/wiki/Concejo_de_la_Mesta" title="Concejo de la Mesta">Mesta</a> (el nom complet del qual era <i>Honrado Concejo de la Mesta</i>) fou una corporació de ramaders ovins pertanyents principalment als rics <a href="/wiki/Mercader" class="mw-redirect" title="Mercader">mercaders</a> d'Espanya, el <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">clergat catòlic</a> i la <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a> que controlava els ramats d'ovelles merines.<sup id="cite_ref-daily_43-0" class="reference"><a href="#cite_note-daily-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, la Mesta posseïa més de dos milions d'ovelles merines.<sup id="cite_ref-daily_43-1" class="reference"><a href="#cite_note-daily-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Aberdeen_ram.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Aberdeen_ram.jpg/220px-Aberdeen_ram.jpg" decoding="async" width="220" height="244" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Aberdeen_ram.jpg/330px-Aberdeen_ram.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Aberdeen_ram.jpg/440px-Aberdeen_ram.jpg 2x" data-file-width="972" data-file-height="1078" /></a><figcaption>Una representació d'un marrà del <a href="/wiki/Bestiari_d%27Aberdeen" title="Bestiari d'Aberdeen">Bestiari d'Aberdeen</a>, un manuscrit amb miniatures del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>.</figcaption></figure> <p>Els ramats de la Mesta seguien un patró estacional de <a href="/wiki/Transhum%C3%A0ncia" title="Transhumància">transhumància</a> a través d'Espanya. A la primavera abandonaven les pastures d'hivern a <a href="/wiki/Extremadura" title="Extremadura">Extremadura</a> i <a href="/wiki/Andalusia" title="Andalusia">Andalusia</a> per pasturar als prats d'estiu a <a href="/wiki/Castella" title="Castella">Castella</a>, per després tornar al sud a la tardor.<sup id="cite_ref-daily_43-2" class="reference"><a href="#cite_note-daily-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els monarques espanyols, desitjosos d'augmentar els beneficis del comerç de llana, donaren amples drets legals a la Mesta, sovint a expenses dels camperols locals.<sup id="cite_ref-daily_43-3" class="reference"><a href="#cite_note-daily-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els enormes ramats d'ovelles merines tenien dret de precedència a les seves rutes migratòries. Les ciutats i pobles estaven obligats per llei a permetre que els ramats pasturessin a les terres municipals i la Mesta tenia els seus propis oficials, que podien convocar persones que haguessin comès ofenses als seus propis tribunals.<sup id="cite_ref-daily_43-4" class="reference"><a href="#cite_note-daily-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'exportació d'ovelles merines sense permís reial també era un delicte castigable, de manera que es mantingué un monopoli gairebé absolut sobre aquesta raça fins a la invasió de <a href="/wiki/Napole%C3%B3" class="mw-redirect" title="Napoleó">Napoleó</a> al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. Després que fos abolida la prohibició d'exportar ovelles merines. es començaren a distribuir ovelles de llana fina arreu del món. L'exportació d'ovelles merines a <a href="/wiki/Rambouillet" title="Rambouillet">Rambouillet</a> duda a terme per <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XVI_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XVI de França">Lluís XVI</a> el <a href="/wiki/1786" title="1786">1786</a> posà la base per la raça d'<a href="/w/index.php?title=Ovella_Rambouillet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella Rambouillet (encara no existeix)">ovella Rambouillet</a> actual.<sup id="cite_ref-Simmons_9-35" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després de les <a href="/wiki/Guerres_Napole%C3%B2niques" title="Guerres Napoleòniques">Guerres Napoleòniques</a> i la distribució global de ramats d'ovelles merines, anteriorment úniques a Espanya, la ramaderia ovina espanyola tornà a races de llana basta com la <a href="/wiki/Xurra" title="Xurra">xurra</a> i ja no tenia importància econòmica internacional. </p><p>La ramaderia ovina espanyola era un exemple de gestió de les migracions dels ramats, amb grans ramats homogenis que s'estenien arreu del país. En comparació, el model oví d'<a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> era bastant diferent però tenia una importància similar per l'economia de l'<a href="/wiki/Imperi_Brit%C3%A0nic" title="Imperi Britànic">imperi Britànic</a>. Fins a principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, exportar ovelles o llana de contraban era un delicte i encara avui en dia el <a href="/w/index.php?title=Lord_Speaker&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lord Speaker (encara no existeix)">Lord Speaker</a> de la <a href="/wiki/Cambra_dels_Lords" title="Cambra dels Lords">Cambra dels Lords</a> encara seu sobre un coixí conegut com a <a href="/w/index.php?title=Woolsack&action=edit&redlink=1" class="new" title="Woolsack (encara no existeix)">Woolsack</a>. L'alta concentració de la ramaderia ovina del Regne Unit i la seva naturalesa més sedentària permeté la cria d'ovelles especialment adaptades per un ús i una regió determinats, causat l'aparició d'una varietat excepcional de races en proporció a l'extensió del país.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-11" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta major varietat de races també produí una preuada varietat de productes per competir amb la llana extrafina de les ovelles espanyoles. A l'època del regnat d'<a href="/wiki/Elisabet_I_d%27Anglaterra" title="Elisabet I d'Anglaterra">Elisabet I</a>, el comerç d'ovelles i de llana era la principal font d'ingressos d'impostos per la Corona d'Anglaterra i el país tenia una gran influència en el desenvolupament i la difusió de la ramaderia ovina.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-12" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-agrarian_44-0" class="reference"><a href="#cite_note-agrarian-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un esdeveniment important en la història no només de les ovelles, sinó de tot el bestiar, fou el treball de <a href="/w/index.php?title=Robert_Bakewell_(ramader)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert Bakewell (ramader) (encara no existeix)">Robert Bakewell</a> a la dècada del 1700. Abans d'ell, l'aparició de característiques desitjables en les noves races era una casualitat i no hi havia cap procés científic per seleccionar els animals a ser criats. Bakewell establí els principis de la <a href="/wiki/Cria_selectiva" class="mw-redirect" title="Cria selectiva">cria selectiva</a> – especialment la cria de certs llinatges – en el seu treball amb ovelles, cavalls i vaques; més endavant, el seu treball influí <a href="/wiki/Gregor_Mendel" title="Gregor Mendel">Gregor Mendel</a> i <a href="/wiki/Charles_Darwin" class="mw-redirect" title="Charles Darwin">Charles Darwin</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-24" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Simmons_9-36" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La seva contribució més important al bestiar oví fou el desenvolupament de la <a href="/w/index.php?title=Leicester_Longwool&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leicester Longwool (encara no existeix)">Leicester Longwool</a>, una raça de creixement ràpid i de fisonomia lleugerament quadrada que posà la base per moltes races modernes vitals.<sup id="cite_ref-Simmons_9-37" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Actualment, la ramaderia ovina del Regne Unit s'ha vist significativament reduïda.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Amèrica"><span id="Am.C3.A8rica"></span>Amèrica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Amèrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sheeponthesouthlawn-398h.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Sheeponthesouthlawn-398h.jpg/220px-Sheeponthesouthlawn-398h.jpg" decoding="async" width="220" height="141" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Sheeponthesouthlawn-398h.jpg/330px-Sheeponthesouthlawn-398h.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/31/Sheeponthesouthlawn-398h.jpg 2x" data-file-width="399" data-file-height="255" /></a><figcaption>Ovelles pasturant a la gespa sud de la <a href="/wiki/Casa_Blanca" title="Casa Blanca">Casa Blanca</a> a voltants del <a href="/wiki/1918" title="1918">1918</a>.</figcaption></figure> <p>Cap de les espècies ovines nadiues d'<a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a> no ha estat mai domesticada, malgrat que genèticament són més properes a les ovelles domèstiques que moltes de les espècies asiàtiques i europees. La primera ovella domèstica a <a href="/wiki/Nord-am%C3%A8rica" class="mw-redirect" title="Nord-amèrica">Nord-amèrica</a> – probablement de la raça <a href="/w/index.php?title=Ovella_xurra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella xurra (encara no existeix)">xurra</a> – arribà amb el segon viatge de <a href="/wiki/Crist%C3%B2fol_Colom" class="mw-redirect" title="Cristòfol Colom">Cristòfol Colom</a> el <a href="/wiki/1493" title="1493">1493</a>.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-13" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-hobby_8-25" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El següent transport transatlàntic d'ovelles fou amb l'arribada d'<a href="/wiki/Hern%C3%A1n_Cort%C3%A9s" title="Hernán Cortés">Hernán Cortés</a> a <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a> el <a href="/wiki/1519" title="1519">1519</a>.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-14" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No es coneix cap exportació de llana o animals a partir d'aquestes poblacions, però els ramats s'estengueren amb els colons pel que actualment és Mèxic i el sud dels <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-26" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les xurres també foren introduïdes a la tribu <a href="/wiki/Amerindi" class="mw-redirect" title="Amerindi">ameríndia</a> dels <a href="/wiki/Navahos" title="Navahos">Navajo</a> i esdevingueren un element clau del seu estil de vida i la seva cultura. La raça d'<a href="/w/index.php?title=Ovella_Navajo-Xurra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella Navajo-Xurra (encara no existeix)">ovella Navajo-Xurra</a> és un resultat d'aquesta herència.<sup id="cite_ref-Wooster_18-23" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Nord-amèrica"><span id="Nord-am.C3.A8rica"></span>Nord-amèrica</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Nord-amèrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El següent transport d'ovelles a Nord-amèrica no arribà fins al <a href="/wiki/1607" title="1607">1607</a>, amb el viatge del vaixell <i>HMS Susan Conant</i> a <a href="/wiki/Virg%C3%ADnia" title="Virgínia">Virgínia</a>.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-15" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, totes les ovelles que arribaren aquell any foren sacrificades a causa d'una gran fam i no hi hagué un ramat permanent a la colònia fins dos anys més tard, el <a href="/wiki/1609" title="1609">1609</a>.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-16" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En dues dècades, els colons estengueren el seu ramat fins a un total de 400 animals. En la dècada del 1640 ja hi havia unes cent mil ovelles a les tretze colònies i el <a href="/wiki/1662" title="1662">1662</a> es construí un molí de llana a <a href="/w/index.php?title=Watertown_(Massachusetts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Watertown (Massachusetts (encara no existeix)">Watertown (Massachusetts</a>).<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-17" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-hobby_8-27" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Especialment durant els períodes d'inquietud política i de guerra civil a Gran Bretanya a les dècades del 1640 i el 1650, que interromperen el comerç marítim, els colons produïren llana per fer vestits amb urgència.<sup id="cite_ref-empire_46-0" class="reference"><a href="#cite_note-empire-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A moltes illes davant de la costa s'hi feu una purga de depredadors i reservades per les ovelles: <a href="/wiki/Nantucket" title="Nantucket">Nantucket</a>, <a href="/wiki/Long_Island" title="Long Island">Long Island</a>, <a href="/wiki/Martha%27s_Vineyard" title="Martha's Vineyard">Martha's Vineyard</a> i petites illes del <a href="/w/index.php?title=Port_de_Boston&action=edit&redlink=1" class="new" title="Port de Boston (encara no existeix)">Port de Boston</a> en són exemples notables. <sup id="cite_ref-empire_46-1" class="reference"><a href="#cite_note-empire-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Encara existeixen algunes races rares d'ovelles americanes – com l'<a href="/w/index.php?title=Ovella_de_Hog_Island&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella de Hog Island (encara no existeix)">ovella de Hog Island</a> – que són el resultat dels ramats insulars. Posar ovelles i cabres semisalvatges a illes era una pràctica habitual en la colonització d'aquell període.<sup id="cite_ref-empire_46-2" class="reference"><a href="#cite_note-empire-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al principi, el govern britànic prohibí exportar més ovelles a Amèrica, o importar-ne llana, en un intent d'evitar qualsevol amenaça al comerç de la llana de les Illes Britàniques. Aquesta fou una de les moltes mesures de restricció del comerç que precipitaren la <a href="/wiki/Guerra_d%27Independ%C3%A8ncia_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Guerra d'Independència dels Estats Units">Revolució Americana</a>. La indústria ovina del nord-est dels Estats Units prosperà malgrat les prohibicions.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-18" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mutton_bustin.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Mutton_bustin.jpg/220px-Mutton_bustin.jpg" decoding="async" width="220" height="176" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Mutton_bustin.jpg/330px-Mutton_bustin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Mutton_bustin.jpg/440px-Mutton_bustin.jpg 2x" data-file-width="849" data-file-height="681" /></a><figcaption>Un nen participa en un <i><a href="/w/index.php?title=Mutton_busting&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mutton busting (encara no existeix)">mutton busting</a></i> en un rodeo.</figcaption></figure> <p>A partir de la dècada del 1800, la ramaderia ovina dels Estats Units es desplaçà gradualment vers l'oest. Actualment, la immensa majoria de ramats es troben a terres de l'oest del país. Durant aquesta migració de la indústria ovina vers l'oest, la competència entre la ramaderia d'ovelles i de vaques s'escalfà, finalment explotant en <a href="/w/index.php?title=Guerra_de_devesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra de devesa (encara no existeix)">guerres de devesa</a>. A part de la simple competència pels <a href="/w/index.php?title=Drets_de_pastura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Drets de pastura (encara no existeix)">drets de pastura</a> i <a href="/w/index.php?title=Drets_d%27aigua&action=edit&redlink=1" class="new" title="Drets d'aigua (encara no existeix)">d'aigua</a>, els ramaders bovins creien que les secrecions de les glàndules de les potes de les ovelles feien que les vaques no volguessin pasturar allà on havien passat les ovelles.<sup id="cite_ref-Smith_12-13" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-begin_15-8" class="reference"><a href="#cite_note-begin-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A mesura que la ramaderia ovina se centrava a les <a href="/wiki/Devesa" title="Devesa">deveses</a> de l'oest americà, s'associà amb altres elements de la cultura occidental, com ara el <a href="/wiki/Rodeo" title="Rodeo">rodeo</a>. Als Estats Units actuals, el <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tv3.cat/videos/199499543">mutton busting</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110928030621/http://www.tv3.cat/videos/199499543">Arxivat</a> 2011-09-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i> és un esdeveniment menor dels rodeos en què els nens competeixen per veure qui pot aguantar sobre una ovella més temps sense caure. Una altra conseqüència del moviment dels ramats d'ovelles vers l'oest fou el declini d'espècies salvatges com el <a href="/wiki/Mufl%C3%B3_de_les_muntanyes_Rocoses" title="Mufló de les muntanyes Rocoses">mufló de les muntanyes Rocoses</a> (<i>O. canadensis</i>). La majoria de malalties de les ovelles domèstiques es poden transmetre als ovins salvatges i aquestes malalties, juntament amb el sobrepasturatge i la pèrdua d'<a href="/wiki/H%C3%A0bitat" title="Hàbitat">hàbitats</a>, són considerades les causes principals de la caiguda en el nombre d'ovelles salvatges.<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La ramaderia ovina arribà al seu zenit a <a href="/wiki/Nord-am%C3%A8rica" class="mw-redirect" title="Nord-amèrica">Nord-amèrica</a> a la dècada del 1940 i del 1950, amb més de cinquanta-cinc milions de caps.<sup id="cite_ref-hobby_8-28" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Des d'aleshores i encara avui en dia, el nombre d'ovelles a Nord-amèrica ha baixat constantment juntament amb el preu de la llana i la demanda de carn de be.<sup id="cite_ref-Simmons_9-38" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Sud-amèrica"><span id="Sud-am.C3.A8rica"></span>Sud-amèrica</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Sud-amèrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A <a href="/wiki/Sud-am%C3%A8rica" class="mw-redirect" title="Sud-amèrica">Sud-amèrica</a> hi ha una indústria ovina moderna i activa, especialment a la <a href="/wiki/Patag%C3%B2nia" title="Patagònia">Patagònia</a>.<sup id="cite_ref-patagonia_48-0" class="reference"><a href="#cite_note-patagonia-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La ramaderia ovina fou introduïda principalment pels immigrants d'Espanya i Gran Bretanya, pels quals la indústria ovina era de gran importància en aquella època.<sup id="cite_ref-Grassland_49-0" class="reference"><a href="#cite_note-Grassland-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Sud-amèrica té un gran nombre d'ovelles, però el país amb més animals (el Brasil) només tenia una mica més de quinze milions de caps el 2004, molts menys que la majoria de centres de la ramaderia ovina.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els reptes més importants per la ramaderia ovina de Sud-amèrica són la impressionant caiguda del preu de la llana a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> i la pèrdua d'hàbitats a causa de l'<a href="/w/index.php?title=Explotaci%C3%B3_forestal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Explotació forestal (encara no existeix)">explotació forestal</a> i el sobrepasturatge.<sup id="cite_ref-ash_51-0" class="reference"><a href="#cite_note-ash-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La regió amb més influència a escala internacional és la Patagònia, que ha estat la primera a refer-se de la caiguda del preu de la llana.<sup id="cite_ref-patagonia_48-1" class="reference"><a href="#cite_note-patagonia-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Grassland_49-1" class="reference"><a href="#cite_note-Grassland-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Amb pocs depredadors i gairebé cap competència per les pastures (l'únic animal pasturador nadiu gran és el <a href="/wiki/Guanac" title="Guanac">guanac</a>), la regió és una terra favorable per la cria d'ovelles.<sup id="cite_ref-Grassland_49-2" class="reference"><a href="#cite_note-Grassland-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La zona de producció més important és la del voltant del <a href="/wiki/Riu_de_la_Plata" title="Riu de la Plata">Riu de la Plata</a> a la regió de <a href="/wiki/Les_Pampes" class="mw-redirect" title="Les Pampes">Les Pampes</a>.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-19" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La ramaderia ovina de la Patagònia arribà al seu zenit el <a href="/wiki/1952" title="1952">1952</a> amb més de vint-i-un milions de caps, però ha caigut i actualment n'hi ha menys de deu milions.<sup id="cite_ref-Grassland_49-3" class="reference"><a href="#cite_note-Grassland-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La majoria d'operacions es concentren en la producció de llana d'ovelles <a href="/wiki/Ovella_merina" title="Ovella merina">merines</a> i <a href="/w/index.php?title=Ovella_Corriedale&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella Corriedale (encara no existeix)">Corriedale</a> per l'exportació; la sostenibilitat econòmica dels ramats d'ovelles de llana ha caigut amb la baixada dels preus, mentre que la indústria bovina continua creixent.<sup id="cite_ref-Grassland_49-4" class="reference"><a href="#cite_note-Grassland-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Merino_New_Zealand.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Merino_New_Zealand.jpg/220px-Merino_New_Zealand.jpg" decoding="async" width="220" height="200" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Merino_New_Zealand.jpg/330px-Merino_New_Zealand.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Merino_New_Zealand.jpg/440px-Merino_New_Zealand.jpg 2x" data-file-width="601" data-file-height="547" /></a><figcaption>Una <a href="/wiki/Ovella_merina" title="Ovella merina">ovella merina</a> de <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a>.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Austràlia_i_Nova_Zelanda"><span id="Austr.C3.A0lia_i_Nova_Zelanda"></span>Austràlia i Nova Zelanda</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Austràlia i Nova Zelanda"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Austràlia i Nova Zelanda tenen un paper crucial en la indústria ovina actual i les ovelles són un element simbòlic de la seva cultura i economia. Nova Zelanda té la proporció més alta d'ovelles per capita (hi ha dotze ovelles per cada humà) i Austràlia és el líder indiscutible de l'exportació mundial d'ovins i bovins.<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 2007, Nova Zelanda fins i tot declarà el <a href="/wiki/15_de_febrer" title="15 de febrer">15 de febrer</a> com a <i><a href="/w/index.php?title=National_Lamb_Day&action=edit&redlink=1" class="new" title="National Lamb Day (encara no existeix)">National Lamb Day</a></i> ('Dia Nacional del Xai') per commemorar la tradició de ramaderia ovina del país.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/wiki/First_Fleet" title="First Fleet">First Fleet</a> transportà la població inicial de setanta ovelles del <a href="/wiki/Cap_de_Bona_Esperan%C3%A7a" title="Cap de Bona Esperança">Cap de Bona Esperança</a> a <a href="/wiki/Austr%C3%A0lia" title="Austràlia">Austràlia</a> el <a href="/wiki/1788" title="1788">1788</a>.<sup id="cite_ref-unsw_54-0" class="reference"><a href="#cite_note-unsw-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El proper transport fou de trenta ovelles de <a href="/wiki/Calcuta" title="Calcuta">Calcuta</a> i <a href="/wiki/Irlanda" title="Irlanda">Irlanda</a> el <a href="/wiki/1793" title="1793">1793</a>.<sup id="cite_ref-unsw_54-1" class="reference"><a href="#cite_note-unsw-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Totes les primeres ovelles portades a Austràlia s'utilitzaven exclusivament per les necessitats alimentàries de les colònies penals. Els inicis de la indústria llanera australiana foren gràcies a la visió i els esforços del <a href="/w/index.php?title=John_Macarthur_(pioner_de_la_llana)&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Macarthur (pioner de la llana) (encara no existeix)">Capità John Macarthur</a>.<sup id="cite_ref-unsw_54-2" class="reference"><a href="#cite_note-unsw-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A causa de les peticions de Macarthur, el <a href="/wiki/1797" title="1797">1797</a> s'importaren setze ovelles merines espanyoles el <a href="/wiki/1797" title="1797">1797</a>, començant així la indústria ovina australiana.<sup id="cite_ref-unsw_54-3" class="reference"><a href="#cite_note-unsw-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/1801" title="1801">1801</a>, Macarthur tenia mil ovelles i el <a href="/wiki/1803" title="1803">1803</a> exportà 111 kg de llana a <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>.<sup id="cite_ref-unsw_54-4" class="reference"><a href="#cite_note-unsw-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Actualment, Macarthur és àmpliament considerat el pare de la indústria ovina australiana.<sup id="cite_ref-unsw_54-5" class="reference"><a href="#cite_note-unsw-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sheep_drenching.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Sheep_drenching.JPG/220px-Sheep_drenching.JPG" decoding="async" width="220" height="301" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Sheep_drenching.JPG/330px-Sheep_drenching.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Sheep_drenching.JPG/440px-Sheep_drenching.JPG 2x" data-file-width="1449" data-file-height="1982" /></a><figcaption>Administració d'una medicina per via oral a ovelles merines a <a href="/w/index.php?title=Walcha_(Nova_Gal%C2%B7les_del_Sud)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Walcha (Nova Gal·les del Sud) (encara no existeix)">Walcha (Nova Gal·les del Sud)</a>.</figcaption></figure> <p>El creixement de la indústria ovina a Austràlia fou explosiu. El <a href="/wiki/1820" title="1820">1820</a>, el continent tenia cent mil ovelles i una dècada més tard ja en tenia un milió.<sup id="cite_ref-concise_55-0" class="reference"><a href="#cite_note-concise-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/1840" title="1840">1840</a>, només a <a href="/wiki/Nova_Gal%C2%B7les_del_Sud" title="Nova Gal·les del Sud">Nova Gal·les del Sud</a> ja hi havia quatre milions d'ovelles; en una dècada, la població augmentà a tretze milions.<sup id="cite_ref-concise_55-1" class="reference"><a href="#cite_note-concise-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Malgrat que gran part del creixement en ambdós països fou gràcies al suport actiu de Gran Bretanya en el seu desig de llana, els dos països treballaren independentment per desenvolupar noves races altament productives: la <a href="/w/index.php?title=Ovella_Corriedale&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella Corriedale (encara no existeix)">Corriedale</a>, la <a href="/w/index.php?title=Coolalee&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coolalee (encara no existeix)">Coolalee</a>, la <a href="/w/index.php?title=Coopworth&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coopworth (encara no existeix)">Coopworth</a>, la <a href="/w/index.php?title=Perendale&action=edit&redlink=1" class="new" title="Perendale (encara no existeix)">Perendale</a>, la <a href="/w/index.php?title=Ovella_Polwarth&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ovella Polwarth (encara no existeix)">Polwarth</a>, la <a href="/w/index.php?title=Merina_de_Booroola&action=edit&redlink=1" class="new" title="Merina de Booroola (encara no existeix)">merina de Booroola</a>, la <a href="/w/index.php?title=Merina_de_Peppin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Merina de Peppin (encara no existeix)">merina de Peppin</a> i la <a href="/w/index.php?title=Merina_de_Poll&action=edit&redlink=1" class="new" title="Merina de Poll (encara no existeix)">merina de Poll</a> es desenvoluparen totes a Nova Zelanda o Austràlia.<sup id="cite_ref-Simmons_9-39" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La producció de llana era una indústria adequada per colònies situades lluny de la seva metròpolis. Abans de l'aparició del transport ràpid marítim i aeri, la llana era un dels pocs productes viables que no eren susceptibles a la <a href="/wiki/Putrefacci%C3%B3" title="Putrefacció">putrefacció</a> en el llarg viatge als ports britànics.<sup id="cite_ref-concise_55-2" class="reference"><a href="#cite_note-concise-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'abundància de terres noves i el clima hivernal més suau de la regió també contribuí al desenvolupament de la indústria llanera d'<a href="/wiki/Austr%C3%A0lia" title="Austràlia">Austràlia</a> i <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a>.<sup id="cite_ref-concise_55-3" class="reference"><a href="#cite_note-concise-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els ramats d'Austràlia sempre han estat principalment mantinguts dins terrenys amb tanques i serveixen per produir llana extrafina per fer-ne peces de roba, així com per produir altres béns com ara carn. Els ramats de Nova Zelanda són mantinguts de manera similar als anglesos, en terrenys amb tanques i sense pastors. Tot i que la llana fou en el passat la principal font d'ingressos pels pastors d'ovelles neozelandesos, avui ho és la producció de carn.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-20" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Preocupacions_sobre_el_benestar_animal">Preocupacions sobre el benestar animal</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Preocupacions sobre el benestar animal"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La ramaderia ovina australiana és l'únic sector de la indústria d'aquest país que rep dures crítiques internacionals per les seves pràctiques. Les <i><a href="/w/index.php?title=Sheep_station&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sheep station (encara no existeix)">sheep stations</a></i> d'Austràlia són esmentades a <i><a href="/wiki/Animal_Liberation" title="Animal Liberation">Animal Liberation</a></i>, un llibre molt influent en el <a href="/w/index.php?title=Moviment_pels_drets_dels_animals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moviment pels drets dels animals (encara no existeix)">moviment pels drets dels animals</a>, com a prova principal de l'autor en el seu argument contra la cria d'ovelles com a part de la <a href="/wiki/Ramaderia" title="Ramaderia">ramaderia</a>.<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La pràctica de tallar pell de la zona <a href="/wiki/Perineu" title="Perineu">perineal</a> de l'ovella sense <a href="/wiki/Anest%C3%A8sia" title="Anestèsia">anestèsia</a>, per prevenir casos de <a href="/wiki/Miasi" title="Miasi">miasi</a>, ha estat àmpliament condemnada per ser dolorosa i innecessària.<sup id="cite_ref-ng_58-0" class="reference"><a href="#cite_note-ng-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En resposta a aquestes crítiques, s'ha implementat un programa per abandonar aquesta pràctica,<sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Nova Zelanda ja l'ha abandonat.<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Gran part de la carn ovina exportada d'Austràlia són o bé animals morts congelats al <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> o animals vius a l'<a href="/wiki/Orient_Pr%C3%B2xim" title="Orient Pròxim">Orient Pròxim</a>. Transportades en <a href="/w/index.php?title=Petrioler&action=edit&redlink=1" class="new" title="Petrioler (encara no existeix)">petriolers</a> reconvertits en el qual ha estat considerat com a condicions de sobrecàrrega i insegures, els països de l'Orient Pròxim tenen demanda per ovelles vives perquè compleixen els requisits del sacrifici ritual <i><a href="/wiki/Halal" title="Halal">halal</a></i>.<sup id="cite_ref-peta_61-0" class="reference"><a href="#cite_note-peta-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Oponents de l'exportació, com ara <a href="/wiki/People_for_the_Ethical_Treatment_of_Animals" title="People for the Ethical Treatment of Animals">PETA</a>, addueixen que les ovelles exportades a països fora de la jurisdicció de les lleis contra la <a href="/w/index.php?title=Crueltat_animal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crueltat animal (encara no existeix)">crueltat animal</a> d'<a href="/wiki/Austr%C3%A0lia" title="Austràlia">Austràlia</a> són tractades amb una crueltat horrorosa i que ja existeixen instal·lacions <i>halal</i> a Austràlia que fan innecessària l'exportació d'animals vius.<sup id="cite_ref-peta_61-1" class="reference"><a href="#cite_note-peta-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Alguns famosos i algunes companyies s'han compromès a <a href="/wiki/Boicot" title="Boicot">boicotejar</a> tots els productes ovins d'Austràlia com a forma de protesta.<sup id="cite_ref-ng_58-1" class="reference"><a href="#cite_note-ng-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Pink_62-0" class="reference"><a href="#cite_note-Pink-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Importància_econòmica"><span id="Import.C3.A0ncia_econ.C3.B2mica"></span>Importància econòmica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Importància econòmica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;background:#d9b38c">Ovelles al món <br /> <i>(2013)</i></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center">(en milions)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;backgroud:#eeeeee"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="República Popular de la Xina"><img alt="República Popular de la Xina" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/23px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/35px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/46px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">R.P. de la Xina</a></th><td class="infobox-data">185</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;backgroud:#eeeeee"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Austràlia"><img alt="Austràlia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Flag_of_Australia_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Australia_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Flag_of_Australia_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Australia_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Flag_of_Australia_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Australia_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="960" data-file-height="640" /></span></span> <a href="/wiki/Austr%C3%A0lia" title="Austràlia">Austràlia</a></th><td class="infobox-data">89,0</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;backgroud:#eeeeee"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Índia"><img alt="Índia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Flag_of_India.svg/23px-Flag_of_India.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Flag_of_India.svg/35px-Flag_of_India.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Flag_of_India.svg/46px-Flag_of_India.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a></th><td class="infobox-data">75,0</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;backgroud:#eeeeee"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Sudan"><img alt="Sudan" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Flag_of_Sudan_%282-3%29.svg/23px-Flag_of_Sudan_%282-3%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Flag_of_Sudan_%282-3%29.svg/35px-Flag_of_Sudan_%282-3%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Flag_of_Sudan_%282-3%29.svg/46px-Flag_of_Sudan_%282-3%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Sudan" title="Sudan">Sudan</a></th><td class="infobox-data">52,5</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;backgroud:#eeeeee"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Iran"><img alt="Iran" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Flag_of_Iran_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Iran_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Flag_of_Iran_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Iran_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Flag_of_Iran_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Iran_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="540" data-file-height="360" /></span></span> <a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a></th><td class="infobox-data">50,2</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;backgroud:#eeeeee"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Nigèria"><img alt="Nigèria" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Flag_of_Nigeria_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Nigeria_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Flag_of_Nigeria_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Nigeria_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Flag_of_Nigeria_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Nigeria_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Nig%C3%A8ria" title="Nigèria">Nigèria</a></th><td class="infobox-data">39</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;backgroud:#eeeeee"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Regne Unit"><img alt="Regne Unit" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg/23px-Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg/35px-Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg/46px-Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a></th><td class="infobox-data">32,9</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;backgroud:#eeeeee"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Nova Zelanda"><img alt="Nova Zelanda" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Flag_of_New_Zealand_%283-2_aspect_ratio%29.svg/23px-Flag_of_New_Zealand_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Flag_of_New_Zealand_%283-2_aspect_ratio%29.svg/35px-Flag_of_New_Zealand_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Flag_of_New_Zealand_%283-2_aspect_ratio%29.svg/46px-Flag_of_New_Zealand_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a></th><td class="infobox-data">30,8</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;backgroud:#eeeeee">Total al món</th><td class="infobox-data">1.172,8</td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center">Font: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fao.org/faostat/en/#data">FAO</a></td></tr></tbody></table> <p>Les ovelles formen una part important de l'<a href="/wiki/Economia_agr%C3%ADcola" class="mw-redirect" title="Economia agrícola">economia agrícola</a> mundial. Tanmateix, el seu estatus antigament vital ha estat pres per altres animals de bestiar, especialment els <a href="/wiki/Porcs" class="mw-redirect" title="Porcs">porcs</a>, <a href="/wiki/Pollastre" class="mw-redirect" title="Pollastre">pollastres</a> i <a href="/wiki/Vaques" class="mw-redirect" title="Vaques">vaques</a>.<sup id="cite_ref-modern_14-8" class="reference"><a href="#cite_note-modern-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">Xina</a>, <a href="/wiki/Austr%C3%A0lia" title="Austràlia">Austràlia</a>, l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> i l'<a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a> tenen actualment els ramats més grans i cobreixen la demanda de llana i carn tant local com exterior.<sup id="cite_ref-NQR_63-0" class="reference"><a href="#cite_note-NQR-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres països com ara Nova Zelanda tenen ramats més petits però conserven una gran importància econòmica a nivell internacional a causa de les seves exportacions de productes ovins. Les ovelles també tenen un paper important en moltes economies locals, que poden ser vetes de mercat basades en l'<a href="/wiki/Agricultura_org%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Agricultura orgànica">agricultura orgànica</a> o <a href="/wiki/Agricultura_sostenible" title="Agricultura sostenible">sostenible</a> i <a href="/w/index.php?title=Aliment_regional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aliment regional (encara no existeix)">aliments regionals</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-29" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Especialment en els <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_en_desenvolupament" class="mw-redirect" title="País en desenvolupament">països en desenvolupament</a>, aquests ramats poden formar part d'una <a href="/wiki/Agricultura_de_subsist%C3%A8ncia" title="Agricultura de subsistència">agricultura de subsistència</a> en lloc d'un sistema de comerç. Les ovelles mateixes poden ser moneda de canvi en les <a href="/w/index.php?title=Economia_d%27intercanvi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia d'intercanvi (encara no existeix)">economies d'intercanvi</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-30" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les ovelles ofereixen una ampla quantitat de matèries primeres. La llana fou un dels primers productes tèxtils, tot i que a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> el preu de la llana començà a baixar dràsticament com a resultat de la popularitat i els baixos preus dels <a href="/w/index.php?title=Teixit_sint%C3%A8tic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teixit sintètic (encara no existeix)">teixits sintètics</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-31" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per molts pastors, el cost de l'<a href="/wiki/Esquila" class="mw-redirect" title="Esquila">esquila</a> és superior al possible preu de venda de la llana, fent que la subsistència basada únicament en la producció de llana sigui pràcticament impossible sense <a href="/w/index.php?title=Subvenci%C3%B3_agr%C3%ADcola&action=edit&redlink=1" class="new" title="Subvenció agrícola (encara no existeix)">subvencions agrícoles</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-32" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La llana és usada com a material per crear productes alternatius com ara <a href="/w/index.php?title=A%C3%AFllament_de_llana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aïllament de llana (encara no existeix)">aïllament de llana</a>.<sup id="cite_ref-Wooster_18-24" class="reference"><a href="#cite_note-Wooster-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span>, la venda de productes carnis és el sector més profitós de la indústria ovina, tot i que es consumeix una quantitat de carn de be molt inferior a la carn de pollastre, de porc o de bou.<sup id="cite_ref-modern_14-9" class="reference"><a href="#cite_note-modern-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La pell d'ovella també s'utilitza per produir roba, calçat, tapissos i altres productes. Els productes derivats del sacrifici de les ovelles també tenen valor: el <a href="/wiki/S%C3%A8u" class="mw-redirect" title="Sèu">sèu</a> de les ovelles es pot utilitzar per produir <a href="/wiki/Espelma" title="Espelma">espelmes</a> i <a href="/wiki/Sab%C3%B3" title="Sabó">sabons</a> i els seus <a href="/wiki/Ossos" class="mw-redirect" title="Ossos">ossos</a> i <a href="/wiki/Cart%C3%ADlag" class="mw-redirect" title="Cartílag">cartílags</a> han estat utilitzats per decorar objectes tallats com ara daus i botons, o per crear cola d'enganxar o <a href="/wiki/Gelatina" title="Gelatina">gelatina</a>.<sup id="cite_ref-Simmons_9-40" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els <a href="/wiki/Intest%C3%AD" title="Intestí">intestins</a> de les ovelles es poden fer servir per produir <a href="/wiki/Embotit" title="Embotit">embotits</a> i els intestins dels anyells han estat convertits en <a href="/wiki/Sutura_quir%C3%BArgica" title="Sutura quirúrgica">sutures</a> quirúrgiques, així com en cordes per instruments musicals o raquetes de tennis.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-21" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Fins i tot s'han esterilitzat els excrements d'ovelles i se'ls ha mesclat amb materials tradicionals de <a href="/w/index.php?title=Polpa_de_fusta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Polpa de fusta (encara no existeix)">polpa</a> per produir paper.<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> De tots els productes derivats de les ovelles, el més valuós és possiblement la <a href="/wiki/Lanolina" title="Lanolina">lanolina</a>; es tracta d'una substància greixosa i impermeable que es troba a la llana de l'ovella i que és utilitzada com a base per incomptables <a href="/wiki/Cosm%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Cosmètic">cosmètics</a> i altres productes.<sup id="cite_ref-sheep_and_goat_5-22" class="reference"><a href="#cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns dels pastors d'ovelles també treuen benefici d'ovelles vives. El subministrament de xais per programes juvenils com ara <a href="/w/index.php?title=4-H&action=edit&redlink=1" class="new" title="4-H (encara no existeix)">4-H</a> o les competicions en salons de l'agricultura solen ser un camí fiable per la venda d'ovelles.<sup id="cite_ref-Simmons_9-41" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Alguns grangers poden concentrar-se en una determinada raça d'ovelles per tal de vendre animals de <a href="/wiki/Pedigr%C3%AD" title="Pedigrí">pedigrí</a> registrats, així com oferir un servei de lloguer de marrans per l'aparellament.<sup id="cite_ref-Simmons_9-42" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una nova opció per treure profit de les ovelles vives és el lloguer de ramats per pasturar; aquests «serveis de tallagespes» serveixen per mantenir a ratlla les plantes no desitjades en espais públics i per reduir el <a href="/w/index.php?title=Perill_d%27incendi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Perill d'incendi (encara no existeix)">perill d'incendis</a>.<sup id="cite_ref-Simmons_9-43" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Malgrat la caiguda de la demanda i el preu dels productes ovins en molts mercats, les ovelles tenen avantatges econòmics distints quan se les compara amb altres animals de bestiar. No requereixen els habitatges cars que s'utilitzen en l'<a href="/wiki/Agricultura_intensiva" title="Agricultura intensiva">agricultura intensiva</a> de pollastres o porcs.<sup id="cite_ref-Smith_12-14" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Representen un ús eficaç de la terra; aproximadament sis ovelles poden subsistir a la superfície de terra que necessitaria una única vaca o un sol cavall.<sup id="cite_ref-Simmons_9-44" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les ovelles també poden consumir plantes, com ara bé herbes nocives, que els altres animals no toquen i produeixen més cries a un ritme més ràpid.<sup id="cite_ref-Simmons_9-45" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A més, en comparació a la majoria d'animals de bestiar, el cost de criar ovelles no està necessàriament lligat al preu de grans que es fan servir d'aliment com ara els <a href="/wiki/Cereals" class="mw-redirect" title="Cereals">cereals</a>, la <a href="/wiki/Soia" title="Soia">soia</a> o el <a href="/wiki/Blat_de_moro" class="mw-redirect" title="Blat de moro">blat de moro</a>.<sup id="cite_ref-wcf_67-0" class="reference"><a href="#cite_note-wcf-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Juntament amb el cost relativament inferior de les ovelles de qualitat, aquests factors es combinen per crear un cost fix inferior pels ramaders d'ovelles, oferint un potencial de rendibilitat pel granger petit.<sup id="cite_ref-wcf_67-1" class="reference"><a href="#cite_note-wcf-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les ovelles són especialment beneficioses pels productors independents, incloent-hi les granges familiars amb recursos limitats, car la indústria ovina és un dels pocs tipus de ramaderia que no ha estat <a href="/wiki/Integraci%C3%B3_vertical" title="Integració vertical">integrada verticalment</a> per l'<a href="/wiki/Agroind%C3%BAstria" title="Agroindústria">agroindústria</a>.<sup id="cite_ref-Simmons_9-46" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Aliments_d'origen_oví"><span id="Aliments_d.27origen_ov.C3.AD"></span>Aliments d'origen oví</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Aliments d'origen oví"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lamb_meat.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Lamb_meat.jpg/220px-Lamb_meat.jpg" decoding="async" width="220" height="224" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Lamb_meat.jpg/330px-Lamb_meat.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Lamb_meat.jpg/440px-Lamb_meat.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1019" /></a><figcaption>Espatlla de xai</figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Carn_d%27ovella" title="Carn d'ovella">carn</a> i la <a href="/wiki/Llet_d%27ovella" title="Llet d'ovella">llet</a> de les ovelles foren uns dels primers aliments rics en <a href="/wiki/Prote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Proteïnes">proteïnes</a> consumits pels humans després de la transició d'una societat de caça i recol·lecció a una societat agrícola.<sup id="cite_ref-Simmons_9-47" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La carn d'ovella pot rebre el nom de carn de be, corder o xai. </p><p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span>, els països amb el consum més alt de carn de be són els estats del <a href="/wiki/Golf_P%C3%A8rsic" title="Golf Pèrsic">Golf Pèrsic</a>, <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a>, <a href="/wiki/Austr%C3%A0lia" title="Austràlia">Austràlia</a>, <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>, l'<a href="/wiki/Uruguai" title="Uruguai">Uruguai</a>, el <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> i <a href="/wiki/Irlanda" title="Irlanda">Irlanda</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-33" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquests països tenen un consum d'entre tres i divuit quilograms de carn de be per capita per any.<sup id="cite_ref-hobby_8-34" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-ado_68-0" class="reference"><a href="#cite_note-ado-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La carn de be també és popular a <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> (especialment el <a href="/wiki/Magrib" title="Magrib">Magrib</a>), el <a href="/wiki/Carib" title="Carib">Carib</a>, la resta del <a href="/wiki/Pr%C3%B2xim_Orient" class="mw-redirect" title="Pròxim Orient">Pròxim Orient</a>, l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> i parts de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">Xina</a>.<sup id="cite_ref-ado_68-1" class="reference"><a href="#cite_note-ado-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això reflecteix sovint un passat de cria d'ovelles. En aquests països en particular, els plats que proposen talls alternatius o <a href="/wiki/Despulla" title="Despulla">despulles</a> poden ser populars o tradicionals. Els <a href="/wiki/Testicles" class="mw-redirect" title="Testicles">testicles</a> d'ovella – denominats <a href="/wiki/Turma" title="Turma">turmes</a> – són considerats una <a href="/wiki/Llaminadura" title="Llaminadura">llaminadura</a> a molts llocs del món. Possiblement, el plat de carn de be més infame és el <a href="/wiki/Haggis" title="Haggis">haggis</a> escocès, que consisteix a cuinar les vísceres d'una ovella dins el seu estómac.<sup id="cite_ref-Smith_12-15" class="reference"><a href="#cite_note-Smith-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En comparació, països com els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> consumeixen menys de mig quilogram per any de carn de be, mentre que mengen uns vint-i-dos quilograms de carn de porc i seixanta-cinc de carn de bou.<sup id="cite_ref-ado_68-2" class="reference"><a href="#cite_note-ado-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A més, aquests països rarament mengen carn de be i poden preferir les parts més cares del xai: principalment les <a href="/w/index.php?title=Llonza&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llonza (encara no existeix)">llonzes</a> o la cuixa.<sup id="cite_ref-hobby_8-35" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tot i que es podria haver begut llet d'ovella a l'antiguitat, actualment se l'usa sobretot per produir <a href="/wiki/Formatges" class="mw-redirect" title="Formatges">formatges</a> i <a href="/wiki/Iogurt" title="Iogurt">iogurts</a>. Les ovelles només tenen dues <a href="/wiki/Mamella" title="Mamella">mamelles</a> i produeixen una quantitat de llet molt inferior a la de les vaques.<sup id="cite_ref-Simmons_9-48" class="reference"><a href="#cite_note-Simmons-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, com que la llet ovina conté molt més greix, sòlids de la llet i minerals que la llet bovina, és ideal per produir formatge.<sup id="cite_ref-Pulina2_19-2" class="reference"><a href="#cite_note-Pulina2-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També és resistent a la contaminació durant el refredament gràcies al seu alt contingut en <a href="/wiki/Calci" title="Calci">calci</a>.<sup id="cite_ref-Pulina2_19-3" class="reference"><a href="#cite_note-Pulina2-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els formatges cèlebres fets de llet ovina inclouen el <a href="/wiki/Feta" title="Feta">feta</a> de <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>, el <a href="/wiki/Roquefort" class="mw-redirect" title="Roquefort">roquefort</a> de <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, el <a href="/wiki/Manxego" title="Manxego">manxego</a> d'<a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a>, el <a href="/w/index.php?title=Pecorino_Romano&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pecorino Romano (encara no existeix)">Pecorino Romano</a> (la paraula <a href="/wiki/Itali%C3%A0" title="Italià">italiana</a> per dir «ovella» és <i>pecora</i>) i la <a href="/wiki/Ricotta" title="Ricotta">Ricotta</a> d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>. També es poden produir iogurts a partir de la llet d'ovella, especialment alguns tipus de <a href="/wiki/Labneh" class="mw-redirect" title="Labneh">labneh</a>.<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Molts d'aquests productes es fan actualment amb llet de vaca, especialment fora dels seus països d'origen.<sup id="cite_ref-hobby_8-36" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La llet d'ovella conté un 4,8% de <a href="/wiki/Lactosa" title="Lactosa">lactosa</a>, que pot afectar els que tenen <a href="/wiki/Intoler%C3%A0ncia_a_la_lactosa" title="Intolerància a la lactosa">intolerància a la lactosa</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-37" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El xai és una de les carns més preuades a la <a href="/wiki/Cuina_catalana" class="mw-redirect" title="Cuina catalana">cuina catalana</a>. És, per exemple, un dels «quatre bisbes» presents a l'<a href="/wiki/Escudella_i_carn_d%27olla" title="Escudella i carn d'olla">escudella i carn d'olla</a> de <a href="/wiki/Nadal" title="Nadal">Nadal</a>. Les costelles se solen menjar fregides, a la planxa o a la brasa, de vegades acompanyades d'<a href="/wiki/Allioli" title="Allioli">allioli</a>. Una <a href="/w/index.php?title=Costellada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Costellada (encara no existeix)">costellada</a> és una mena de barbacoa popular o familiar on es couen diverses carns, sovint costelles de xai. Aquestes poden ser presents també a <a href="/wiki/Cal%C3%A7otades" class="mw-redirect" title="Calçotades">calçotades</a> i altres àpats similars. Els menuts del xai també són molt apreciats, s'usen per a fer <a href="/wiki/Tripa" title="Tripa">tripa i pota</a>, <a href="/wiki/Tripes" class="mw-redirect" title="Tripes">tripes</a>, <a href="/wiki/Freginat" title="Freginat">freginat</a>, <a href="/wiki/Girella" title="Girella">girella</a>, etc. </p><p>A altres cultures també es menja en forma de <a href="/wiki/Sanganh%C3%A8ta" title="Sanganhèta">sanganhèta</a>, <a href="/wiki/Mandonguilles" class="mw-redirect" title="Mandonguilles">mandonguilles</a>, <a href="/wiki/Mussaca" title="Mussaca">mussaca</a>, <a href="/wiki/Mexui" class="mw-redirect" title="Mexui">mexui</a>, <a href="/wiki/Llonganissa" title="Llonganissa">llonganissa</a>, <a href="/wiki/Botifarra" title="Botifarra">botifarra</a> (<a href="/wiki/Merguez" title="Merguez">merguez</a>, per exemple), <a href="/wiki/Xauarma" title="Xauarma">xauarma</a>, <a href="/wiki/Giuvetsi" title="Giuvetsi">giuvetsi</a>, <a href="/wiki/Haggis" title="Haggis">haggis</a>, <a href="/wiki/Past%C3%ADtsio" title="Pastítsio">pastítsio</a>, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Marca_Q">Marca Q</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Marca Q"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Logotip_marca_Q.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/thumb/f/fa/Logotip_marca_Q.jpg/220px-Logotip_marca_Q.jpg" decoding="async" width="220" height="213" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/f/fa/Logotip_marca_Q.jpg 1.5x" data-file-width="299" data-file-height="290" /></a><figcaption>Logotip marca Q</figcaption></figure> <p>La carn de xai de Catalunya pot adherir-se al segell alimentari <a href="/wiki/Marca_Q" title="Marca Q">Marca Q</a> de qualitat alimentària, certificació oficial atorgada pel <a href="/wiki/Departament_d%27Agricultura,_Ramaderia,_Pesca_i_Alimentaci%C3%B3_de_la_Generalitat_de_Catalunya" title="Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya">Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya</a> regulada per l'ordre de 21 de gener de 1999.<sup id="cite_ref-70" class="reference"><a href="#cite_note-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La carn de xai emparada sota aquest distintiu prové d'animals de races ovines càrnies que estiguin incloses en el catàleg oficials de races d'Espanya. Si els animals han nascut a l'explotació on posteriorment seran engreixats, s'indicarà a l'etiquetatge de la carn el terme «Xai Ramat». Si els animals no han nascut a l'explotació d'engreix s'indicarà el terme «Xai d'Engreix». En aquest últim cas, l'entrada dels animals a l'explotació serà entre les 4 i 7 setmanes i hauran de tenir un període d'engreix superior als 30 dies. </p><p>L'alimentació per al Xai Ramat serà el pinso i la llet materna i en cas de Xai d'Engreix, només amb <a href="/wiki/Pinso" title="Pinso">pinso</a>. En ambdós casos el pinso estarà elaborat amb matèries primeres de qualitat a més de palla o farratges. </p><p>Les canals aniran identificades amb una etiqueta, on figurarà a més de la Marca Q, la data del sacrifici, el número d'identificació de la canal, la marca de l'explotació ramadera, el pes i el nom de l'empresa adjudicatària. En cas d'especejament, la cuixa, l'espatlla i el costellam portaran un precinte on figurarà el logotip de la Marca Q, l'empresa adjudicatària i un número d'identificació. I en el cas que la carn es vengui filetejada i envasada hi haurà a l'envàs una etiqueta amb un número seriat, el logotip de la Marca Q i el nom de l'empresa adjudicatària.<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="En_la_ciència"><span id="En_la_ci.C3.A8ncia"></span>En la ciència</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: En la ciència"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Dollyscotland_(crop).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Dollyscotland_%28crop%29.jpg/220px-Dollyscotland_%28crop%29.jpg" decoding="async" width="220" height="171" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Dollyscotland_%28crop%29.jpg/330px-Dollyscotland_%28crop%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Dollyscotland_%28crop%29.jpg/440px-Dollyscotland_%28crop%29.jpg 2x" data-file-width="2198" data-file-height="1704" /></a><figcaption>L'ovella clonada <a href="/wiki/Ovella_Dolly" title="Ovella Dolly">Dolly</a> fou una fita científica.</figcaption></figure> <p>En general, les ovelles són massa grans i es reprodueixen massa lentament com per ser objectes d'investigació ideals, de manera que no són un <a href="/wiki/Organisme_model" title="Organisme model">organisme model</a> comú.<sup id="cite_ref-EU2005_72-0" class="reference"><a href="#cite_note-EU2005-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, han tingut un paper clau en alguns camps de la ciència. En particular, el <a href="/wiki/Roslin_Institute" class="mw-redirect" title="Roslin Institute">Roslin Institute</a> d'<a href="/wiki/Edimburg" title="Edimburg">Edimburg</a> utilitzà ovelles per una investigació <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica" title="Genètica">genètica</a> que produí resultats innovadors. El 1995, dues ovelles anomenades <a href="/w/index.php?title=Megan_i_Morag&action=edit&redlink=1" class="new" title="Megan i Morag (encara no existeix)">Megan i Morag</a> foren els primers <a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">mamífers</a> a ser <a href="/wiki/Clonaci%C3%B3" title="Clonació">clonats</a> a partir de <a href="/wiki/Diferenciaci%C3%B3_cel%C2%B7lular" title="Diferenciació cel·lular">cèl·lules diferenciades</a>. Un any més tard, una <a href="/w/index.php?title=Dorset_Finlandesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dorset Finlandesa (encara no existeix)">Dorset Finlandesa</a> anomenada <a href="/wiki/Ovella_Dolly" title="Ovella Dolly">Dolly</a> fou el primer mamífer a ser clonat a partir d'una <a href="/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula_som%C3%A0tica" title="Cèl·lula somàtica">cèl·lula somàtica</a> adulta. Posteriorment, <a href="/w/index.php?title=Polly_i_Molly&action=edit&redlink=1" class="new" title="Polly i Molly (encara no existeix)">Polly i Molly</a> foren els primers mamífers a ser a la vegada clònics i <a href="/wiki/Transg%C3%A8nic" class="mw-redirect" title="Transgènic">transgènics</a>. El 2008, encara no s'ha seqüenciat la totalitat del <a href="/wiki/Genoma" title="Genoma">genoma</a> oví, tot i que se n'ha publicat un <a href="/wiki/Mapa_gen%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Mapa genètic">mapa genètic</a> detallat,<sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i s'ha produït un esborrany del genoma complet a partir de l'assemblatge de seqüències d'<a href="/wiki/ADN" class="mw-redirect" title="ADN">ADN</a> de les ovelles utilitzant informació dels genomes d'altres animals.<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En l'estudi de la <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_natural" title="Selecció natural">selecció natural</a>, la població d'<a href="/wiki/Ovella_Soay" class="mw-redirect" title="Ovella Soay">ovelles Soay</a> que queda a l'illa d'<a href="/w/index.php?title=Hirta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hirta (encara no existeix)">Hirta</a> ha estat utilitzada per investigar la relació entre la mida corporal i el color i l'èxit en la reproducció.<sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les ovelles Soay poden ser de diversos colors diferents i els investigadors exploraren per què les ovelles més grans i negres declinaven; aquest fet contradeia la regla que diu que els membres més grans d'una població tendeixen a tenir més èxit en la reproducció.<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les Soays salvatges d'Hirta són especialment útils com a objectes d'investigació perquè estan aïllades.<sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les ovelles són uns dels pocs animals dels quals s'ha examinat la base molecular de la diversitat de preferències sexuals dels mascles.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, aquesta investigació és controvertida i ha rebut molta publicitat un estudi de l'<a href="/w/index.php?title=Oregon_Health_and_Science_University&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oregon Health and Science University (encara no existeix)">Oregon Health and Science University</a> que investigà els mecanismes que causen homosexualitat en els marrans. Organitzacions com ara PETA dugueren a terme una campanya contra l'estudi, acusant els científics d'intentar curar l'homosexualitat en les ovelles.<sup id="cite_ref-nyt_26-1" class="reference"><a href="#cite_note-nyt-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'OHSU i els científics implicats refutaren amb vehemència aquestes acusacions.<sup id="cite_ref-nyt_26-2" class="reference"><a href="#cite_note-nyt-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Faroe_stamp_036_ram.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Faroe_stamp_036_ram.jpg/220px-Faroe_stamp_036_ram.jpg" decoding="async" width="220" height="195" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Faroe_stamp_036_ram.jpg/330px-Faroe_stamp_036_ram.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Faroe_stamp_036_ram.jpg/440px-Faroe_stamp_036_ram.jpg 2x" data-file-width="556" data-file-height="492" /></a><figcaption>Un segell de les <a href="/wiki/Illes_F%C3%A8roe" title="Illes Fèroe">illes Fèroe</a> del 1979 fet per <a href="/w/index.php?title=Czes%C5%82aw_S%C5%82ania&action=edit&redlink=1" class="new" title="Czesław Słania (encara no existeix)">Czesław Słania</a>. Les ovelles són l'animal <a href="/wiki/Her%C3%A0ldica" title="Heràldica">heràldic</a> de les Illes Fèroe</figcaption></figure><p>. </p><p>A vegades s'utilitzen ovelles en la investigació mèdica, especialment per la investigació de la fisiologia cardiovascular, en àrees com ara la <a href="/wiki/Hipertensi%C3%B3_arterial" title="Hipertensió arterial">hipertensió arterial</a> o la <a href="/wiki/Insufici%C3%A8ncia_card%C3%ADaca" title="Insuficiència cardíaca">insuficiència cardíaca</a>.<sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-80" class="reference"><a href="#cite_note-80"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les ovelles embarassades també són un model útil per la <a href="/wiki/Gestaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Gestació">gestació</a> humana,<sup id="cite_ref-81" class="reference"><a href="#cite_note-81"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i se les ha utilitzat per investigar els efectes de la <a href="/wiki/Malnutrici%C3%B3" title="Malnutrició">malnutrició</a> i la <a href="/wiki/Hip%C3%B2xia" title="Hipòxia">hipòxia</a> en el desenvolupament del <a href="/wiki/Fetus" title="Fetus">fetus</a>.<sup id="cite_ref-82" class="reference"><a href="#cite_note-82"><span class="cite-bracket">[</span>82<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En la <a href="/w/index.php?title=Ci%C3%A8ncia_comportamental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciència comportamental (encara no existeix)">ciència comportamental</a>, les ovelles han estat utilitzades en casos aïllats per estudiar el <a href="/wiki/Percepci%C3%B3_facial" title="Percepció facial">reconeixement facial</a>, car el seu procés mental de reconeixement és qualitativament similar al dels humans.<sup id="cite_ref-83" class="reference"><a href="#cite_note-83"><span class="cite-bracket">[</span>83<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Religió_i_folklore"><span id="Religi.C3.B3_i_folklore"></span>Religió i folklore</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Religió i folklore"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El simbolisme i els rituals religiosos amb ovelles començaren amb algunes de les primeres religions: els cranis de marrans (juntament amb bous) ocupaven un lloc central als templets del poblat de <a href="/wiki/%C3%87atalh%C3%B6y%C3%BCk" title="Çatalhöyük">Çatalhöyük</a> al 8000 aC.<sup id="cite_ref-Budiansky_4-10" class="reference"><a href="#cite_note-Budiansky-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A la <a href="/wiki/Mitologia_eg%C3%ADpcia" title="Mitologia egípcia">mitologia egípcia</a>, el marrà era el símbol de diversos déus: <a href="/wiki/Chnum" class="mw-redirect" title="Chnum">Chnum</a>, <a href="/wiki/Heryshaf" class="mw-redirect" title="Heryshaf">Heryshaf</a> i <a href="/wiki/Ammon" class="mw-redirect" title="Ammon">Ammon</a> (en la seva encarnació com a déu de la <a href="/wiki/Fertilitat" title="Fertilitat">fertilitat</a>).<sup id="cite_ref-hobby_8-38" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres deïtats que a vegades són representades amb trets dels marrans inclouen: <a href="/wiki/Ishtar" class="mw-redirect" title="Ishtar">Ishtar</a>, el déu <a href="/wiki/Fen%C3%ADcia" title="Fenícia">fenici</a> <a href="/wiki/Baal" title="Baal">Baal</a> i el déu <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">babiloni</a> <a href="/wiki/Oannes" title="Oannes">Ea-Oannes</a>.<sup id="cite_ref-hobby_8-39" class="reference"><a href="#cite_note-hobby-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També hi ha moltes referències a les ovelles a l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a>. La llegenda del <i><a href="/wiki/Vell%C3%B3_d%27Or" class="mw-redirect" title="Velló d'Or">Chrysomallos</a></i>, el marrà amb el velló d'or, encara s'explica avui en dia. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Liten_askenasisk_sjofar_5380.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Liten_askenasisk_sjofar_5380.jpg/220px-Liten_askenasisk_sjofar_5380.jpg" decoding="async" width="220" height="153" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Liten_askenasisk_sjofar_5380.jpg/330px-Liten_askenasisk_sjofar_5380.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Liten_askenasisk_sjofar_5380.jpg/440px-Liten_askenasisk_sjofar_5380.jpg 2x" data-file-width="841" data-file-height="585" /></a><figcaption>Un xofar fet de banya de marrà</figcaption></figure> <p>Les ovelles tenen un paper important en totes les religions <a href="/wiki/Abraham" title="Abraham">abrahàmiques</a>; <a href="/wiki/Abraham" title="Abraham">Abraham</a>, <a href="/wiki/Isaac" title="Isaac">Isaac</a>, <a href="/wiki/Jacob" title="Jacob">Jacob</a>, <a href="/wiki/Mois%C3%A8s" title="Moisès">Moisès</a> i el <a href="/wiki/Rei_David" class="mw-redirect" title="Rei David">Rei David</a> eren tots pastors. Les ovelles també són els primers animals mencionats a l'<a href="/wiki/Antic_Testament" title="Antic Testament">Antic Testament</a>.<sup id="cite_ref-84" class="reference"><a href="#cite_note-84"><span class="cite-bracket">[</span>84<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons el relat del <a href="/wiki/Sacrifici_d%27Isaac" class="mw-redirect" title="Sacrifici d'Isaac">Sacrifici d'Isaac</a>, un marrà fou sacrificat com a substitut d'Isaac després que un <a href="/wiki/%C3%80ngel" title="Àngel">àngel</a> aturés la mà d'Abraham. L'<a href="/wiki/Festa_del_Xai" class="mw-redirect" title="Festa del Xai">Eid al-Adha</a> és un festival anual important de l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a>, en què se sacrifiquen xais (o altres animals) en commemoració d'aquest fet.<sup id="cite_ref-Eid_85-0" class="reference"><a href="#cite_note-Eid-85"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-sweetness_86-0" class="reference"><a href="#cite_note-sweetness-86"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els grecs i els romans també sacrificaven ovelles regularment en pràctiques religioses i antigament els <a href="/wiki/Judaisme" title="Judaisme">jueus</a> també sacrificaven ovelles com a part del <a href="/wiki/Korban" title="Korban">Korban</a>.<sup id="cite_ref-Cooper92_87-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cooper92-87"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els símbols ovins —com ara el <a href="/w/index.php?title=Plat_del_Seder&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plat del Seder (encara no existeix)">Plat del Seder</a> i la sonada cerimonial d'un <a href="/wiki/Xofar" title="Xofar">xofar</a>— encara són presents en les tradicions jueves modernes. En el <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>, una congregació sol rebre el nom de ramat i els corders són un element de la <a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">iconografia</a> cristiana del naixement de <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Jesús</a>. Molts <a href="/wiki/Sant" title="Sant">sants</a> cristians són considerats patrons de les ovelles i els pastors. Crist també és representat com el xai de sacrifici de <a href="/wiki/D%C3%A9u_en_el_cristianisme" title="Déu en el cristianisme">Déu</a> (<i>Agnus Dei</i>) i les celebracions de la <a href="/w/index.php?title=Festivitat_de_la_Pasqua&action=edit&redlink=1" class="new" title="Festivitat de la Pasqua (encara no existeix)">Pasqua</a> a <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a> i <a href="/wiki/Romania" title="Romania">Romania</a> solen incloure un àpat de xai pasqual. </p><p><a href="/wiki/Astrologia" title="Astrologia">Astrològicament</a>, el marrà és el primer signe del <a href="/wiki/Zod%C3%ADac" title="Zodíac">zodíac</a> occidental, en què és conegut com a <a href="/wiki/%C3%80ries_(astrologia)" title="Àries (astrologia)">Àries</a>. L'ovella també és el vuitè dels nou animals associats amb el cicle de dotze anys del <a href="/wiki/Zod%C3%ADac_xin%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Zodíac xinès">zodíac xinès</a>, relacionat amb el <a href="/wiki/Calendari_xin%C3%A8s" title="Calendari xinès">calendari xinès</a>.<sup id="cite_ref-Cooper92_87-1" class="reference"><a href="#cite_note-Cooper92-87"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A <a href="/wiki/Madagascar" title="Madagascar">Madagascar</a> no es menjaven ovelles car es creia que eren l'encarnació de les ànimes dels avantpassats.<sup id="cite_ref-Cooper92_87-2" class="reference"><a href="#cite_note-Cooper92-87"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Aspectes_culturals">Aspectes culturals</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Aspectes culturals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Bellwether" title="Bellwether">Bellwether</a></div> <p>Comptar ovelles sovint és esmentat com a tècnica útil per provocar la <a href="/wiki/Son" title="Son">son</a>, cosa que ha esdevingut una icona cultural i que apareix literal o parodiada en multitud d'obres, com per exemple a <i><a href="/wiki/Somien_els_androides_amb_ovelles_el%C3%A8ctriques%3F" class="mw-redirect" title="Somien els androides amb ovelles elèctriques?">Somien els androides amb ovelles elèctriques?</a></i>. També és per aquest motiu que apareixen en cançons infantils de bressol, tot i que no sembla que hi hagi una base científica per aquest efecte somnífer.<sup id="cite_ref-88" class="reference"><a href="#cite_note-88"><span class="cite-bracket">[</span>88<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A la literatura simbolitzen la feblesa i la docilitat,<sup id="cite_ref-89" class="reference"><a href="#cite_note-89"><span class="cite-bracket">[</span>89<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en contrast amb el llop astut que personifica el <a href="/wiki/Maldat" title="Maldat">mal</a> (especialment a la <a href="/wiki/Faula" title="Faula">faula</a>). L'expressió «llop amb pell d'ovella», present en diversos idiomes, seria una metàfora per parlar de la hipocresia o la falsedat, una persona que es disfressa de feble o innocent per aconseguir els seus fins moralment reprovables. </p><p>Un altre símbol propi de la ficció és el caràcter gregari de l'animal. L'ovella és vista aleshores com a animal poruc i sense autonomia, que depèn del grup, com a <i>Rebel·lió a la granja</i> de <a href="/wiki/George_Orwell" title="George Orwell">George Orwell</a>. </p><p>Com que les ovelles tendeixen a ser blanques i les <a href="/wiki/Ovella_negra" title="Ovella negra">ovelles negres</a> són les que se surten de la norma, l'expressió «ovella negra» ha passat a ser d'ús corrent per referir-se a persones estigmatitzades per ser diferents. Es creu que anteriorment hi havia més ovelles negres, però es va fer una tria quan es començà a fer servir la llana, car la de les ovelles blanques era més fàcil de tenyir.<sup id="cite_ref-Sapiens_90-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sapiens-90"><span class="cite-bracket">[</span>90<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-RefPD-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-RefPD_1-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Entrada «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://paleobiodb.org/cgi-bin/bridge.pl?a=checkTaxonInfo&taxon_no=104261">Ovis aries</a>» de la <a href="/wiki/Paleobiology_Database" title="Paleobiology Database">Paleobiology Database</a> (en anglès). [Consulta: 22 març 2023].</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://arquivo.pt/wayback/20160518140450/http://ec.grec.net/cgi-bin/AppDLC3.exe?APP=CERCADLC&GECART=">Diccionari de l'Enciclopèdia</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ec.grec.net/cgi-bin/AppDLC3.exe?APP=CERCADLC&GECART=">original</a> el 2016-05-18. [Consulta: 2 maig 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFM._Calbet1983"><span style="font-variant: small-caps;">M. Calbet</span>, Josep; Teresa M. Jové. <i>Alt Camp: marc físic marc humà</i>.  Valls: Generalitat de Catalunya, Maig 1983. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-300-8291-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-300-8291-3">ISBN 84-300-8291-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Alt+Camp%3A+marc+f%C3%ADsic+marc+hum%C3%A0&rft.aulast=M.+Calbet&rft.aufirst=Josep&rft.date=Maig+1983&rft.pub=Generalitat+de+Catalunya&rft.place=Valls&rft.isbn=84-300-8291-3"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Budiansky-4"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Budiansky_4-0">4,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Budiansky_4-1">4,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Budiansky_4-2">4,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Budiansky_4-3">4,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Budiansky_4-4">4,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Budiansky_4-5">4,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Budiansky_4-6">4,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Budiansky_4-7">4,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Budiansky_4-8">4,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Budiansky_4-9">4,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Budiansky_4-10">4,10</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBudiansky1999"><span style="font-variant: small-caps;">Budiansky</span>, Stephen. <i>The Covenant of the Wild: Why animals chose domestication</i>.  Yale University Press, 1999. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0300079931" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0300079931">ISBN 0300079931</a></span> [Consulta: 27 març 2008].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Covenant+of+the+Wild%3A+Why+animals+chose+domestication&rft.aulast=Budiansky&rft.aufirst=Stephen&rft.date=1999&rft.pub=Yale+University+Press&rft.isbn=0300079931"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-sheep_and_goat-5"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-0">5,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-1">5,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-2">5,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-3">5,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-4">5,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-5">5,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-6">5,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-7">5,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-8">5,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-9">5,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-10">5,10</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-11">5,11</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-12">5,12</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-13">5,13</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-14">5,14</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-15">5,15</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-16">5,16</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-17">5,17</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-18">5,18</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-19">5,19</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-20">5,20</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-21">5,21</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sheep_and_goat_5-22">5,22</a></sup></span> <span class="reference-text">Ensminger</span> </li> <li id="cite_note-rmcsba-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-rmcsba_6-0">6,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-rmcsba_6-1">6,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.rmncsba.org/">Natural Colored Sheep</a>». <i>Rare Breeds Watchlist</i>.  Rocky Mountain Natural Colored Sheep Breeders Association, 01-01-2007. [Consulta: 5 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-bcsba-7"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-bcsba_7-0">7,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-bcsba_7-1">7,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160830141015/http://www.bcsba.org.uk/coloured-sheep/coloured-sheep.html">An introduction to coloured sheep</a>».  British Coloured Sheep Breeders Association. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bcsba.org.uk/coloured-sheep/coloured-sheep.html">original</a> el 30 d'agost 2016. [Consulta: 5 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-hobby-8"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-0">8,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-1">8,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-2">8,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-3">8,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-4">8,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-5">8,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-6">8,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-7">8,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-8">8,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-9">8,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-10">8,10</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-11">8,11</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-12">8,12</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-13">8,13</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-14">8,14</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-15">8,15</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-16">8,16</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-17">8,17</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-18">8,18</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-19">8,19</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-20">8,20</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-21">8,21</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-22">8,22</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-23">8,23</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-24">8,24</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-25">8,25</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-26">8,26</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-27">8,27</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-28">8,28</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-29">8,29</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-30">8,30</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-31">8,31</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-32">8,32</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-33">8,33</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-34">8,34</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-35">8,35</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-36">8,36</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-37">8,37</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-38">8,38</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-hobby_8-39">8,39</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWeaver2005"><span style="font-variant: small-caps;">Weaver</span>, Sue. <i>BSheep: small-scale sheep keeping for pleasure and profit</i> (en anglès).  Hobby Farm Press, 2005. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1931993491" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1931993491">ISBN 1931993491</a></span> [Consulta: 5 abril 2008].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=BSheep%3A+small-scale+sheep+keeping+for+pleasure+and+profit&rft.aulast=Weaver&rft.aufirst=Sue&rft.date=2005&rft.pub=Hobby+Farm+Press&rft.isbn=1931993491"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Simmons-9"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-0">9,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-1">9,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-2">9,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-3">9,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-4">9,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-5">9,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-6">9,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-7">9,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-8">9,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-9">9,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-10">9,10</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-11">9,11</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-12">9,12</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-13">9,13</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-14">9,14</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-15">9,15</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-16">9,16</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-17">9,17</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-18">9,18</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-19">9,19</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-20">9,20</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-21">9,21</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-22">9,22</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-23">9,23</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-24">9,24</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-25">9,25</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-26">9,26</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-27">9,27</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-28">9,28</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-29">9,29</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-30">9,30</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-31">9,31</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-32">9,32</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-33">9,33</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-34">9,34</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-35">9,35</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-36">9,36</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-37">9,37</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-38">9,38</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-39">9,39</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-40">9,40</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-41">9,41</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-42">9,42</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-43">9,43</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-44">9,44</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-45">9,45</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-46">9,46</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-47">9,47</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Simmons_9-48">9,48</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSimmons2001"><span style="font-variant: small-caps;">Simmons</span>, Paula; Carol Ekarius. <i>Storey's Guide to Raising Sheep</i>.  North Adams, Massachusetts: Storey Publishing LLC, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-58017-262-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-58017-262-2">ISBN 978-1-58017-262-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Storey%27s+Guide+to+Raising+Sheep&rft.aulast=Simmons&rft.aufirst=Paula&rft.date=2001&rft.pub=Storey+Publishing+LLC&rft.place=North+Adams%2C+Massachusetts&rft.isbn=978-1-58017-262-2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Melinda J. Burrill. «Sheep». A: <i>World Book</i> (en anglès).  Mackiev, 2004.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=World+Book&rft.atitle=Sheep&rft.au=Melinda+J.+Burrill&rft.date=2004&rft.pub=Mackiev"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Error: hi ha <i><b>títol</b></i> o <i><b>url</b></i>, però calen tots dos paràmetres.<span style="font-variant: small-caps;">Schoenian</span>, Susan. «» (en anglès).  Sheep101.info. [Consulta: 27 novembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-Smith-12"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-0">12,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-1">12,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-2">12,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-3">12,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-4">12,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-5">12,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-6">12,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-7">12,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-8">12,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-9">12,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-10">12,10</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-11">12,11</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-12">12,12</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-13">12,13</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-14">12,14</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Smith_12-15">12,15</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSmith1997"><span style="font-variant: small-caps;">Smith</span>, Barbara; Aseltine, Mark & Kennedy, Gerald. <i>Beginning Shepherd's Manual, Second Edition</i> (en anglès).  Ames: Iowa State University Press, 1997. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/081382799X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/081382799X">ISBN 081382799X</a></span> [Consulta: 5 abril 2008].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Beginning+Shepherd%27s+Manual%2C+Second+Edition&rft.aulast=Smith&rft.aufirst=Barbara&rft.date=1997&rft.pub=Iowa+State+University+Press&rft.place=Ames&rft.isbn=081382799X"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-ASI-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-ASI_13-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFShulaw2006"><span style="font-variant: small-caps;">Shulaw</span>, Dr. William P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071008232447/http://www.sheepusa.org/index.phtml?page=site%2Ftext&nav_id=ae6dbb298c3d1de20836b1377e7933e9">Còpia arxivada</a>».  American Sheep Industry Association, 2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sheepusa.org/index.phtml?page=site/text&nav_id=ae6dbb298c3d1de20836b1377e7933e9">original</a> el 2007-10-08.</span></span> </li> <li id="cite_note-modern-14"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-modern_14-0">14,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modern_14-1">14,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modern_14-2">14,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modern_14-3">14,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modern_14-4">14,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modern_14-5">14,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modern_14-6">14,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modern_14-7">14,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modern_14-8">14,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-modern_14-9">14,09</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBrown1996"><span style="font-variant: small-caps;">Brown</span>, Dave; Sam Meadowcroft. <i>The Modern Shepherd</i>.  Wharfedale Road, Ipswich 1P1 4LG, United Kingdom: Farming Press, 1996. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-85236-188-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-85236-188-2">ISBN 0-85236-188-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Modern+Shepherd&rft.aulast=Brown&rft.aufirst=Dave&rft.date=1996&rft.pub=Farming+Press&rft.place=Wharfedale+Road%2C+Ipswich+1P1+4LG%2C+United+Kingdom&rft.isbn=0-85236-188-2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-begin-15"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-begin_15-0">15,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-begin_15-1">15,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-begin_15-2">15,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-begin_15-3">15,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-begin_15-4">15,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-begin_15-5">15,5</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-begin_15-6">15,6</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-begin_15-7">15,7</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-begin_15-8">15,8</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSmith1997"><span style="font-variant: small-caps;">Smith</span>, Barbara; Aseltine, Mark & Kennedy, Gerald. <i>Beginning Shepherd's Manual, Second Edition</i>.  Ames: Iowa State University Press, 1997. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/081382799X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/081382799X">ISBN 081382799X</a></span> [Consulta: 5 abril 2008].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Beginning+Shepherd%27s+Manual%2C+Second+Edition&rft.aulast=Smith&rft.aufirst=Barbara&rft.date=1997&rft.pub=Iowa+State+University+Press&rft.place=Ames&rft.isbn=081382799X"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-okstate-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-okstate_16-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ansi.okstate.edu/breeds/sheep/">Sheep (Ovis aries)</a>». <i>Breeds of Livestock</i>.  Oklahoma State University Dept. of Animal Science. [Consulta: 2 novembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.net.au/news/stories/2008/01/21/2143000.htm?section=justin">Merino sells for record $16,000</a>». <i>Australian Broadcasting Corporation</i>, 21-01-2008.</span></span> </li> <li id="cite_note-Wooster-18"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-0">18,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-1">18,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-2">18,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-3">18,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-4">18,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-5">18,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-6">18,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-7">18,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-8">18,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-9">18,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-10">18,10</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-11">18,11</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-12">18,12</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-13">18,13</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-14">18,14</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-15">18,15</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-16">18,16</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-17">18,17</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-18">18,18</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-19">18,19</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-20">18,20</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-21">18,21</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-22">18,22</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-23">18,23</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Wooster_18-24">18,24</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWooster2005"><span style="font-variant: small-caps;">Wooster</span>, Chuck; Geoff Hansen. <i>Living with Sheep: Everything You Need to Know to Raise Your Own Flock</i>.  Guilford, Connecticut: The Lyons Press, 2005. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-59228-531-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-59228-531-7">ISBN 1-59228-531-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Living+with+Sheep%3A+Everything+You+Need+to+Know+to+Raise+Your+Own+Flock&rft.aulast=Wooster&rft.aufirst=Chuck&rft.date=2005&rft.pub=The+Lyons+Press&rft.place=Guilford%2C+Connecticut&rft.isbn=1-59228-531-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Pulina2-19"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Pulina2_19-0">19,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Pulina2_19-1">19,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Pulina2_19-2">19,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Pulina2_19-3">19,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPulina2004"><span style="font-variant: small-caps;">Pulina</span>, Giuseppe; Roberta Bencini. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=rTdfR3UxWXQC&dq=dairy+sheep+breeds"><i>Dairy Sheep Nutrition</i></a>.  CABI Publishing, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0851995950" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0851995950">ISBN 0851995950</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dairy+Sheep+Nutrition&rft.aulast=Pulina&rft.aufirst=Giuseppe&rft.date=2004&rft.pub=CABI+Publishing&rft.isbn=0851995950&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DrTdfR3UxWXQC%26dq%3Ddairy%2Bsheep%2Bbreeds"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Rare Breeds Survival Trust (RU). «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080622235527/http://www.rbst.org.uk/watch-list/sheep.php">Sheep</a>». <i>Rare Breeds Watchlist</i>, 01-01-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.rbst.org.uk/watch-list/sheep.php">original</a> el 2008-06-22. [Consulta: 2 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">American Livestock Breeds Conservancy. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130820104808/http://albc-usa.org//cpl/wtchlist.html#sheep">Conservation Priority List</a>», 2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.albc-usa.org/cpl/wtchlist.html#sheep">original</a> el 2013-08-20. [Consulta: 2 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/1/hi/england/1634526.stm">Sheep taught to stay put</a>».  BBC News, 03-11-2001. [Consulta: 29 abril 2006].</span></span> </li> <li id="cite_note-nature-23"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-nature_23-0">23,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-nature_23-1">23,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFKendrick2001"><span style="font-variant: small-caps;">Kendrick</span>, Keith; da Costa AP, Leigh AE, Hinton MR, Peirce JW «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?db=pubmed&uid=11700543&cmd=showdetailview&indexed=google">Sheep don't forget a face</a>». <i>Nature</i>, Novembre 2001. 11700543.</span></span> </li> <li id="cite_note-minds-24"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-minds_24-0">24,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-minds_24-1">24,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMorellMarch"><span style="font-variant: small-caps;">Morell</span>, Virginia «Animal Minds». <i><a href="/wiki/National_Geographic_Magazine" class="mw-redirect" title="National Geographic Magazine">National Geographic Magazine</a></i>. The <a href="/wiki/National_Geographic_Society" title="National Geographic Society">National Geographic Society</a>, 213, 3, March.</span> pàg. 47</span> </li> <li id="cite_note-BBC-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-BBC_25-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk/3938591.stm">Crafty sheep conquer cattle grids</a>».  BBC News, 30-07-2004. [Consulta: 29 abril 2006].</span></span> </li> <li id="cite_note-nyt-26"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-nyt_26-0">26,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-nyt_26-1">26,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-nyt_26-2">26,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSchwartz2007"><span style="font-variant: small-caps;">Schwartz</span>, John «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nytimes.com/2007/01/25/science/25sheep.html">Of Gay Sheep, Modern Science and Bad Publicity</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 25-01-2007 [Consulta: 7 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-freemartin-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-freemartin_27-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFPadula2005"><span style="font-variant: small-caps;">Padula</span>, A.M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cababstractsplus.org/google/abstract.asp?AcNo=20053098181">The freemartin syndrome: an update.</a>». <i>Animal Reproduction Science</i>, 87, 1/2, 2005, p. 93-109.</span></span> </li> <li id="cite_note-quints-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-quints_28-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.praguemonitor.com/en/258/czech_business/17581/">Quintuplet birth takes sheep breeder by surprise</a>». <i>Prague Daily Monitor</i>. Czech News Agency, 24-01-2008 [Consulta: 25 gener 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080129030117/http://www.praguemonitor.com/en/258/czech_business/17581/">Arxivat</a> 2008-01-29 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080129030117/http://www.praguemonitor.com/en/258/czech_business/17581/">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.praguemonitor.com/en/258/czech_business/17581/">original</a> el 2008-01-29. [Consulta: 10 abril 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Paolo Bellavite, Riccardo Ortolani; Anita Conforti «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20130801120247/http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1475939">Immunology and Homeopathy. Experimental Studies on Animal Models</a>». <i>Evidence Based Complementary Alternative Medicine</i>, 3, 2, Juny 2006, p. 171-86. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1475939">original</a> el 2013-08-01. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16786046?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16786046">16786046</a> [Consulta: 12 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-nass-30"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-nass_30-0">30,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-nass_30-1">30,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://usda.mannlib.cornell.edu/MannUsda/viewDocumentInfo.do?documentID=1628">Sheep and Goats Death Loss</a>».  National Agricultural Statistics Service, 06-05-2005. [Consulta: 27 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tweednews.com.au/localnews/storydisplay.cfm?storyid=3761352&thesection=localnews&thesubsection=&thesecondsubsection=">Sheep mauled by wild dogs</a>». <i>Tweed Daily News</i>, 18-01-2008 [Consulta: 21 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLewis2008"><span style="font-variant: small-caps;">Lewis</span>, Gareth «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dailyecho.co.uk/debusiness/news/display.var.1980009.0.sheep_worrying_leads_to_warning_from_farmers.php">Sheep worrying leads to warning from farmers</a>». <i>The Daily Echo</i>, 21-01-2008 [Consulta: 21 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-canids-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-canids_33-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMacdonald2004"><span style="font-variant: small-caps;">Macdonald</span>, David Whyte; Claudio Sillero-Zubiri. <i>The Biology and Conservation of Wild Canids</i>.  Oxford University Press, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0198515553" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0198515553">ISBN 0198515553</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Biology+and+Conservation+of+Wild+Canids&rft.aulast=Macdonald&rft.aufirst=David+Whyte&rft.date=2004&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.isbn=0198515553"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dailymail.co.uk/pages/live/articles/news/news.html?in_article_id=509741&in_page_id=1770">Savagely mauled sheep carcass raises fears of big cat lurking in Somerset hills</a>». <i><a href="/wiki/Daily_Mail" title="Daily Mail">Daily Mail</a></i>, 22-01-2008 [Consulta: 23 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20030114154813/http://www.aphis.usda.gov/lpa/pubs/fsheet_faq_notice/fs_wspredation.html">Còpia arxivada</a>».  Wildlife Services, 01-10-2001. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.aphis.usda.gov/lpa/pubs/fsheet_faq_notice/fs_wspredation.html">original</a> el 2003-01-14. [Consulta: 24 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Krebs, Robert E.; Carolyn A.. <i>Groundbreaking Scientific Experiments, Inventions & Discoveries of the Ancient World</i>.  Westport, CT: Greenwood Press, 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-313-31342-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-313-31342-3">ISBN 0-313-31342-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Groundbreaking+Scientific+Experiments%2C+Inventions+%26+Discoveries+of+the+Ancient+World&rft.au=Krebs%2C+Robert+E.%3B+Carolyn+A.&rft.date=2003&rft.pub=Greenwood+Press&rft.place=Westport%2C+CT&rft.isbn=0-313-31342-3"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">M.A.Zeder Animal domestication in the Zagros a review of past and current research A: Paléorient.1999, Vol. 25 no. 2. pàg. 11-25</span> </li> <li id="cite_note-Hiendleder-38"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Hiendleder_38-0">38,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Hiendleder_38-1">38,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hiendleder S, Kaupe B, Wassmuth R, Janke A «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=1690972&blobtype=pdf">Molecular analysis of wild and domestic sheep questions current nomenclature and provides evidence for domestication from two different subspecies</a>» (PDF). <i>Proc. Biol. Sci.</i>, 269, 1494, 2002, p. 893-904. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12028771?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12028771">12028771</a> [Consulta: 12 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hiendleder, S.; K. Mainz, Y. Plante, H. Lewalski «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jhered.oxfordjournals.org/cgi/reprint/89/2/113">Analysis of mitochondrial DNA indicates that domestic sheep are derived from two different ancestral maternal sources: no evidence for contributions from urial and argali sheep.</a>». <i>The Journal of Heredity</i>, 89, 2, 3-2007, p. 113. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9542158?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9542158">9542158</a> [Consulta: 12 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Meadows, J.R.; I. Cemal, O. Karaca, et al. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20130801120631/http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1840082">Five ovine mitochondrial lineages identified from sheep breeds of the near East.</a>». <i>Genetics</i>, 175, 3, 3-2007, p. 1371. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1840082">original</a> el 2013-08-01. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17194773?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17194773">17194773</a> [Consulta: 12 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-africa-41"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-africa_41-0">41,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-africa_41-1">41,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBlench1999"><span style="font-variant: small-caps;">Blench</span>, Roger; Kevin C MacDonald. <i>The Origins and Development of African Livestock</i>.  Routledge, 1999. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1841420182" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1841420182">ISBN 1841420182</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Origins+and+Development+of+African+Livestock&rft.aulast=Blench&rft.aufirst=Roger&rft.date=1999&rft.pub=Routledge&rft.isbn=1841420182"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-pliny-42"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-pliny_42-0">42,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-pliny_42-1">42,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/wiki/Plini_el_Vell" title="Plini el Vell">Plini el Vell</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.02.0137;query=chapter%3D%23397;layout=;loc=8.73"><i></i></a><i><a href="/wiki/Naturalis_Historia" title="Naturalis Historia">Naturalis Historia</a></i>, 77, p. Capítols 72-25.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BNaturalis+Historia%5D%5D&rft.au=%5B%5BPlini+el+Vell%5D%5D&rft.date=77&rft.pages=p.%26nbsp%3BCap%C3%ADtols+72-25&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.perseus.tufts.edu%2Fcgi-bin%2Fptext%3Fdoc%3DPerseus%253Atext%253A1999.02.0137%3Bquery%3Dchapter%253D%2523397%3Blayout%3D%3Bloc%3D8.73"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-daily-43"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-daily_43-0">43,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-daily_43-1">43,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-daily_43-2">43,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-daily_43-3">43,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-daily_43-4">43,4</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDefourneaux1979"><span style="font-variant: small-caps;">Defourneaux</span>, Marcelin. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=z3kZb4LTsf0C&dq=daily+life+in+spain+in+the+golden+age"><i>Daily Life in Spain in the Golden Age</i></a>.  Stanford University Press, 1979, p. 147-48. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0804710295" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0804710295">ISBN 0804710295</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Daily+Life+in+Spain+in+the+Golden+Age&rft.aulast=Defourneaux&rft.aufirst=Marcelin&rft.date=1979&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.pages=p.+147-48&rft.isbn=0804710295&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dz3kZb4LTsf0C%26dq%3Ddaily%2Blife%2Bin%2Bspain%2Bin%2Bthe%2Bgolden%2Bage"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-agrarian-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-agrarian_44-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFThirsk2000"><span style="font-variant: small-caps;">Thirsk</span>, Joan; H. E. Hallam, Stuart Piggott, et al.. <i>The Agrarian History of England and Wales</i>.  Cambridge University Press, 2000. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521200741" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521200741">ISBN 0521200741</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Agrarian+History+of+England+and+Wales&rft.aulast=Thirsk&rft.aufirst=Joan&rft.date=2000&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.isbn=0521200741"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.farmersguardian.com/story.asp?sectioncode=1&storycode=15751">Sheep industry vulnerable target warns BWMB</a>». <i>Farmer's Guardian</i>, 21-01-2008 [Consulta: 21 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-empire-46"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-empire_46-0">46,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-empire_46-1">46,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-empire_46-2">46,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAnderson2006"><span style="font-variant: small-caps;">Anderson</span>, Virginia DeJohn. <i>Creatures of Empire: How Domestic Animals Transformed Early America</i>.  Oxford University Press, 2006, p. 147-48. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0195304462" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0195304462">ISBN 0195304462</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Creatures+of+Empire%3A+How+Domestic+Animals+Transformed+Early+America&rft.aulast=Anderson&rft.aufirst=Virginia+DeJohn&rft.date=2006&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=p.+147-48&rft.isbn=0195304462"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFForstenzer2005"><span style="font-variant: small-caps;">Forstenzer</span>, Martin «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nytimes.com/2005/09/20/science/20sheep.html?_r=2&adxnnl=1&oref=slogin&adxnnlx=1197478828-86CJi8THMYrABwZkfdal3Q">It's Wild vs. Domestic Sheep as Groups Lock Horns Over Grazing Area</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 20-09-2005 [Consulta: 12 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-patagonia-48"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-patagonia_48-0">48,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-patagonia_48-1">48,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRohter2003"><span style="font-variant: small-caps;">Rohter</span>, Larry «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9E00E2DA173FF930A15754C0A9659C8B63">In Patagonia, Sheep Ranches Get Another Chance</a>». <i>The New York Times</i>, 23-07-2003 [Consulta: 27 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-Grassland-49"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Grassland_49-0">49,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Grassland_49-1">49,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Grassland_49-2">49,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Grassland_49-3">49,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Grassland_49-4">49,4</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fao.org/docrep/008/y8344e/y8344e09.htm#bm09.6.1">Grasslands of the world</a>». <i><a href="/wiki/FAO" class="mw-redirect" title="FAO">Food and Agriculture Organization of the United Nations</a></i>. [Consulta: 23 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080316043246/http://faostat.fao.org/site/409/DesktopDefault.aspx?PageID=409">FAOSTAT</a>».  <a href="/wiki/FAO" class="mw-redirect" title="FAO">Food and Agriculture Organization of the United Nations</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://faostat.fao.org/site/409/DesktopDefault.aspx?PageID=409">original</a> el 2008-03-16. [Consulta: 7 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-ash-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-ash_51-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFNash1994"><span style="font-variant: small-caps;">Nash</span>, Nathaniel C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C0CE2D6163CF93AA25750C0A962958260&scp=10&sq=sheep+overgrazing&st=nyt">Patagonia Fortunes Fade in Cloud of Volcanic Ash</a>». <i>The New York Times</i>, 19-03-1994 [Consulta: 27 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.teara.govt.nz/NewZealandInBrief/Society/1/en">The people of New Zealand</a>». <i>TeAra: the Encyclopedia of New Zealand</i>, 09-06-2006]. [Consulta: 7 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAssociated_Press2007"><a href="/wiki/Associated_Press" title="Associated Press"><span style="font-variant: small-caps;">Associated Press</span></a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cbsnews.com/stories/2007/01/26/ap/strange/mainD8MSNVSO0.shtml">New Zealand Declares National Lamb Day</a>». <i>CBS News</i>, 26-01-2007 [Consulta: 21 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-unsw-54"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-unsw_54-0">54,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-unsw_54-1">54,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-unsw_54-2">54,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-unsw_54-3">54,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-unsw_54-4">54,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-unsw_54-5">54,5</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFD'arcy1990"><span style="font-variant: small-caps;">D'arcy</span>, J.B.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=JJozL_zsczAC&dq=sheep+history+Australia"><i>Sheep Management and Wool Technology</i></a>.  University of New South Wales Press, 1990, p. 147-48. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/086840036X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/086840036X">ISBN 086840036X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sheep+Management+and+Wool+Technology&rft.aulast=D%27arcy&rft.aufirst=J.B.&rft.date=1990&rft.pub=University+of+New+South+Wales+Press&rft.pages=p.+147-48&rft.isbn=086840036X&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DJJozL_zsczAC%26dq%3Dsheep%2Bhistory%2BAustralia"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-concise-55"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-concise_55-0">55,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-concise_55-1">55,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-concise_55-2">55,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-concise_55-3">55,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMacintyre2004"><span style="font-variant: small-caps;">Macintyre</span>, Stuart. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=k5UVwDPLSxgC&dq=history+of+australia"><i>A Concise History of Australia</i></a>.  Cambridge University Press, 2004, p. 30, 37, 57. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521601010" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521601010">ISBN 0521601010</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Concise+History+of+Australia&rft.aulast=Macintyre&rft.aufirst=Stuart&rft.date=2004&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=p.+30%2C+37%2C+57&rft.isbn=0521601010&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dk5UVwDPLSxgC%26dq%3Dhistory%2Bof%2Baustralia"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.teara.govt.nz/NewZealandInBrief/Economy/2/en">Agricultural production</a>». <i>TeAra: the Encyclopedia of New Zealand</i>, 2007. [Consulta: 7 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSinger1991"><a href="/wiki/Peter_Singer" title="Peter Singer"><span style="font-variant: small-caps;">Singer</span>, Peter</a>. <i>Animal Liberation</i>.  Avon Books, 1991. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0380713330" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0380713330">ISBN 0380713330</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Animal+Liberation&rft.aulast=Singer&rft.aufirst=Peter&rft.date=1991&rft.pub=Avon+Books&rft.isbn=0380713330"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-ng-58"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ng_58-0">58,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ng_58-1">58,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.nationalgeographic.com/news/2005/08/0816_050816_woolboycott.html">Wool Boycott Targets Australia Sheep Farmers</a>». <i><a href="/wiki/National_Geographic_News" class="mw-redirect" title="National Geographic News">National Geographic News</a></i>, 16-08-2005 [Consulta: 7 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Peter Wilkinson. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060924000727/http://www.australianwoolgrowers.com.au/news2004/news081104.html">Còpia arxivada</a>».  Australian Wool Growers Association, 08-11-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.australianwoolgrowers.com.au/news2004/news081104.html">original</a> el 2006-09-24. [Consulta: 9 gener 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Tara De Landgrafft. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.net.au/rural/wa/content/2006/s1905645.htm">New Zealand farmers on the ball with bare breech breeding</a>». <i>ABC Rural News</i>.  Australian Broadcasting Corporation, 24-04-2007. [Consulta: 1r maig 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-peta-61"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-peta_61-0">61,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-peta_61-1">61,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080513103623/http://www.savethesheep.com/">Savethesheep.com</a>». <i><a href="/wiki/People_for_the_Ethical_Treatment_of_Animals" title="People for the Ethical Treatment of Animals">PETA</a></i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.savethesheep.com/">original</a> el 2008-05-13. [Consulta: 7 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-Pink-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Pink_62-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/6196691.stm">Pink angers Australian government</a>». <i><a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC News</a></i>, 20-12-2006 [Consulta: 9 gener 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-NQR-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-NQR_63-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCuming2008"><span style="font-variant: small-caps;">Cuming</span>, Marius «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nqr.farmonline.com.au/news_daily.asp?ag_id=48113">Live sheep ship-shape</a>». <i>North Queensland Register</i>, 24-01-2008 [Consulta: 24 gener 2008].</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSeverson2005"><span style="font-variant: small-caps;">Severson</span>, Kim «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nytimes.com/2005/09/14/dining/14icel.html?scp=2&sq=sheep+overgrazing&st=nyt">Iceland Woos America With Lamb and Skyr</a>». <i>The New York Times</i>, 14-09-2005 [Consulta: 27 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://sheeppoopaper.com/how_made.asp">Sheep Poo paper</a>».  Creative Paper Wales. [Consulta: 1r desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSmall2008"><span style="font-variant: small-caps;">Small</span>, Joanna «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.kspr.com/news/local/13906762.html">Sheep Compete With Beef</a>». <i>KSBR News</i>. ABC, 18-01-2008 [Consulta: 27 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-wcf-67"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-wcf_67-0">67,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-wcf_67-1">67,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFWilde2008"><span style="font-variant: small-caps;">Wilde</span>, Matthew «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wcfcourier.com/articles/2008/01/20/business/local/6f3309794cec83b9862573d40047bd29.txt">Profit opportunities raising sheep</a>». <i>Waterloo-Cedar Falls Courier</i>, 20-01-2008 [Consulta: 27 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-ado-68"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ado_68-0">68,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ado_68-1">68,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ado_68-2">68,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFApple_Jr.2006"><span style="font-variant: small-caps;">Apple Jr.</span>, R.W. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nytimes.com/2006/03/29/dining/29mutt.html">Much Ado About Mutton, but Not in These Parts</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 29-03-2006 [Consulta: 23 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKurmann1992"><span style="font-variant: small-caps;">Kurmann</span>, Joeseph A.; Jeremija Lj. Rašić Manfred Kroger. <i>Encyclopedia of Fermented Fresh Milk Products: An International Inventory</i>.  233 Spring Street New York, NY: Springer, 1992. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0442008694" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0442008694">ISBN 0442008694</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+Fermented+Fresh+Milk+Products%3A+An+International+Inventory&rft.aulast=Kurmann&rft.aufirst=Joeseph+A.&rft.date=1992&rft.pub=Springer&rft.place=233+Spring+Street%0ANew+York%2C+NY&rft.isbn=0442008694"><span style="display: none;"> </span></span>p. 343</span> </li> <li id="cite_note-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-70">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://agricultura.gencat.cat/web/sites/agricultura/.content/01-departament/normatives/1999/enllacos-documents/fitxers-binaris/99019034.pdf">ORDRE de 21 de gener de 1999, per la qual s'aprova la reglamentació de la carn de xai que pot gaudir de la Marca Q. (DOGC núm. 2821, de 5.2.1999, pàg. 1416)</a>».  Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160113003216/http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_xai/">Xai</a>».  Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_xai/">original</a> el 13 de gener 2016. [Consulta: 5 gener 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-EU2005-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-EU2005_72-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ec.europa.eu/environment/chemicals/lab_animals/pdf/5th_stat_rep_lab_animals_en.pdf">Fifth Report on the Statistics on the Number of Animals used for Experimental and other Scientific Purposes in the Member States of the European Union</a>» (PDF).  Comissió Europea, 01-11-2007. [Consulta: 10 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">de Gortari MJ, Freking BA, Cuthbertson RP, [<i>et al</i>] «A second-generation linkage map of the sheep genome». <i>Mamm. Genome</i>, 9, 3, 1998, p. 204-09. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9501303?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9501303">9501303</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «Using comparative genomics to reorder the human genome sequence into a virtual sheep genome». <i>Genome Biol</i>, 8, 7, 2007, p. R152.</span></span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFountain2008"><span style="font-variant: small-caps;">Fountain</span>, Henry «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nytimes.com/2008/01/22/science/22obshee.html?ref=science">In a Sheep Population, Researchers Find a Fitness Gene</a>». <i>The New York Times</i>, 22-01-2008.</span></span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSample2008"><span style="font-variant: small-caps;">Sample</span>, Ian «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.guardian.co.uk/science/2008/jan/18/genetics">Soays' natural selection on the hoof</a>». <i><a href="/wiki/The_Guardian" title="The Guardian">The Guardian</a></i>, 18-01-2008.</span></span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFleming2008"><span style="font-variant: small-caps;">Fleming</span>, Nic «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.telegraph.co.uk/earth/main.jhtml?view=DETAILS&grid=&xml=%2Fearth%2F2008%2F01%2F18%2Fscisheep118.xml">Darker black sheep's decline is in the genes</a>». <i>The Daily Telegraph</i>, 18-01-2008 [Consulta: 18 agost 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Roselli CE, Larkin K, Resko JA, Stellflug JN, Stormshak F «The volume of a sexually dimorphic nucleus in the ovine medial preoptic area/anterior hypothalamus varies with sexual partner preference». <i>Endocrinology</i>, 145, 2, 2004, p. 478-83. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14525915?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14525915">14525915</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Recchia FA, Lionetti V «Animal models of dilated cardiomyopathy for translational research». <i>Vet. Res. Commun.</i>, 31 Suppl 1, 2007, p. 35-41. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17682844?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17682844">17682844</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-80">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hasenfuss G «Animal models of human cardiovascular disease, heart failure and hypertrophy». <i>Cardiovasc. Res.</i>, 39, 1, 1998, p. 60-76. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9764190?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9764190">9764190</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-81">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Barry JS, Anthony RV «The pregnant sheep as a model for human pregnancy». <i>Theriogenology</i>, 69, 1, 2008, p. 55-67. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17976713?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17976713">17976713</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-82">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Vuguin PM «Animal models for small for gestational age and fetal programming of adult disease». <i>Horm. Res.</i>, 68, 3, 2007, p. 113-23. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17351325?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17351325">17351325</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-83">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Peirce JW, Leigh AE, daCosta AP, Kendrick KM. «Human face recognition in sheep: lack of configurational coding and right hemisphere advantage.». <i>Behavioural processes</i>, Juny 2001. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11390088?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11390088">11390088</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-84">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/G%C3%A8nesi" title="Gènesi">Gènesi</a> 4:2: «Després infantà Abel, el seu germà. I Abel fou ramader d'ovelles i Caín, llaurador.» – <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ibecat.org/BIBLIA/">IBECAT</a></span> </li> <li id="cite_note-Eid-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Eid_85-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/religion/religions/islam/holydays/eiduladha.shtml">Eid ul Adha (10 Dhul-Hijja) - the festival of sacrifice</a>».  BBC. [Consulta: 8 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-sweetness-86"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-sweetness_86-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080220050508/http://sweetness-light.com/archive/the-eid-festival-around-the-world-graphic-photos">Eid Festival Around The World - Graphic photos</a>».  Sweetness & Light. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://sweetness-light.com/archive/the-eid-festival-around-the-world-graphic-photos">original</a> el 2008-02-20. [Consulta: 8 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-Cooper92-87"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Cooper92_87-0">87,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cooper92_87-1">87,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cooper92_87-2">87,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCooper1992"><span style="font-variant: small-caps;">Cooper</span>, JC. <i>Symbolic and Mythological Animals</i>.  Londres: Aquarian Press, 1992, p. 219. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-85538-118-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-85538-118-4">ISBN 1-85538-118-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Symbolic+and+Mythological+Animals&rft.aulast=Cooper&rft.aufirst=JC&rft.date=1992&rft.pub=Aquarian+Press&rft.place=Londres&rft.pages=p.+219&rft.isbn=1-85538-118-4"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-88"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-88">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/cbbcnews/hi/sci_tech/newsid_1780000/1780803.stm">Counting sheep keeps you up</a>» (en anglès).  BBC, 24-01-2002.</span></span> </li> <li id="cite_note-89"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-89">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Conca, M.. <i>Paremiologia</i>. 2a ed..  Universitat de València, 1987, p. 42. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788437003344" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788437003344">ISBN 9788437003344</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Paremiologia&rft.au=Conca%2C+M.&rft.date=1987&rft.edition=2a+ed.&rft.pub=Universitat+de+Val%C3%A8ncia&rft.pages=42&rft.isbn=9788437003344"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Sapiens-90"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sapiens_90-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCosta2011"><span style="font-variant: small-caps;">Costa</span>, Roger «L'ovella negra». <i><a href="/wiki/S%C3%A0piens" title="Sàpiens">Sàpiens</a></i> [Barcelona], 110, 11-2011, pàg. 6. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1695-2014">1695-2014</a>.</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLuquet1983"><span style="font-variant: small-caps;">Luquet</span>, F. [<i>et al.</i>].. <i>L'Elevage Ovin</i> (en francès).  Hachette, 1983. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-01-004948-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-01-004948-9">ISBN 2-01-004948-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=L%27Elevage+Ovin&rft.aulast=Luquet&rft.aufirst=F.&rft.date=1983&rft.pub=Hachette&rft.isbn=2-01-004948-9"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"> <i>Journées de la recherche ovine et caprine</i> (en francès).  ITOVIC-SPEOC, 1984.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Journ%C3%A9es+de+la+recherche+ovine+et+caprine&rft.date=1984&rft.pub=ITOVIC-SPEOC"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFerretMirallesRodríguez1984"><span style="font-variant: small-caps;">Ferret</span>, A.; <span style="font-variant: small-caps;">Miralles</span>, M.; <span style="font-variant: small-caps;">Rodríguez</span>, J.C.. <i>L'ovella ripollesa</i>.  Obra Social de la Caixa de Pensions, 1984.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=L%27ovella+ripollesa&rft.aulast=Ferret&rft.aufirst=A.&rft.date=1984&rft.pub=Obra+Social+de+la+Caixa+de+Pensions"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFEnsmingerParker1986"><span style="font-variant: small-caps;">Ensminger</span>, M.; <span style="font-variant: small-caps;">Parker</span>, R. <i>Sheep and Goat Science</i> (en anglès). 5a ed..  The Interstate Printers and Publishers, 1986. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8134-2464-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8134-2464-X">ISBN 0-8134-2464-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sheep+and+Goat+Science&rft.aulast=Ensminger&rft.aufirst=M.&rft.date=1986&rft.edition=5a+ed.&rft.pub=The+Interstate+Printers+and+Publishers&rft.isbn=0-8134-2464-X"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"> <i>La Explotación avanzada de las ovejas y las cabras</i> (en castellà).  De Vecchi, 1991. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-315-0960-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-315-0960-0">ISBN 84-315-0960-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Explotaci%C3%B3n+avanzada+de+las+ovejas+y+las+cabras&rft.date=1991&rft.pub=De+Vecchi&rft.isbn=84-315-0960-0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSmithAseltineKennedy1997"><span style="font-variant: small-caps;">Smith</span>, B.; <span style="font-variant: small-caps;">Aseltine</span>, M.; <span style="font-variant: small-caps;">Kennedy</span>, G. <i>Beginning Shepherd's Manual</i> (en anglès). 2a edició.  Iowa State University Press, 1997. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8138-2799-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8138-2799-X">ISBN 0-8138-2799-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Beginning+Shepherd%27s+Manual&rft.aulast=Smith&rft.aufirst=B.&rft.date=1997&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=Iowa+State+University+Press&rft.isbn=0-8138-2799-X"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBudiansky1999"><span style="font-variant: small-caps;">Budiansky</span>, S. <i>The Covenant of the Wild: Why animals chose domestication</i> (en anglès).  Yale University Press, 1999. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-300-07993-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-300-07993-1">ISBN 0-300-07993-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Covenant+of+the+Wild%3A+Why+animals+chose+domestication&rft.aulast=Budiansky&rft.aufirst=S.&rft.date=1999&rft.pub=Yale+University+Press&rft.isbn=0-300-07993-1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSimmonsEkarius2001"><span style="font-variant: small-caps;">Simmons</span>, P.; <span style="font-variant: small-caps;">Ekarius</span>, C. <i>Storey's Guide to Raising Sheep</i> (en anglès).  Storey Publishing LLC, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-58017-262-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-58017-262-2">ISBN 978-1-58017-262-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Storey%27s+Guide+to+Raising+Sheep&rft.aulast=Simmons&rft.aufirst=P.&rft.date=2001&rft.pub=Storey+Publishing+LLC&rft.isbn=978-1-58017-262-2"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWeaver2005"><span style="font-variant: small-caps;">Weaver</span>, S. <i>Sheep: small-scale sheep keeping for pleasure and profit</i> (en anglès).  Hobby Farm Press, 2005. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-931993-49-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-931993-49-1">ISBN 1-931993-49-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sheep%3A+small-scale+sheep+keeping+for+pleasure+and+profit&rft.aulast=Weaver&rft.aufirst=S.&rft.date=2005&rft.pub=Hobby+Farm+Press&rft.isbn=1-931993-49-1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWoosterHansen2005"><span style="font-variant: small-caps;">Wooster</span>, C.; <span style="font-variant: small-caps;">Hansen</span>, G. <i>Living with Sheep: Everything You Need to Know to Raise Your Own Flock</i> (en anglès).  The Lyons Press, 2005. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-59228-531-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-59228-531-7">ISBN 1-59228-531-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Living+with+Sheep%3A+Everything+You+Need+to+Know+to+Raise+Your+Own+Flock&rft.aulast=Wooster&rft.aufirst=C.&rft.date=2005&rft.pub=The+Lyons+Press&rft.isbn=1-59228-531-7"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ovella&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Ovis_aries" class="extiw" title="commons:Ovis aries"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Galeria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7368?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sheep" class="extiw" title="commons:Category:Sheep"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Categoria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7368?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><b><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Ovella" class="extiw" title="q:Ovella">Viquidites</a></b> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikispecies-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquiespècies"><img alt="Viquiespècies" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/17px-Wikispecies-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/26px-Wikispecies-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/34px-Wikispecies-logo.svg.png 2x" data-file-width="941" data-file-height="1103" /></a><figcaption>Viquiespècies</figcaption></figure></td> <td><a class="external text" href="https://species.wikimedia.org/wiki/Ovis_aries?uselang=ca"><b>Viquiespècies</b></a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7368?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tv3.cat/videos/202700864">«Ovelles llanudes»</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111126025425/http://www.tv3.cat/videos/202700864">Arxivat</a> 2011-11-26 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., vídeo a <a href="/wiki/TV3" title="TV3">324.cat</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sheepmagazine.com/index.html">sheep! Magazine</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.raconte-moi-un-mouton.com/">Le site du mouton</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En francès">(francès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.moutonvillage.info/">Mouton Village</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En francès">(francès)</span></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Espècies_vivents_d&#039;artiodàctils_(sense_comptar_els_cetacis)" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Artiod%C3%A0ctils" title="Plantilla:Artiodàctils"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Espècies_vivents_d&#039;artiodàctils_(sense_comptar_els_cetacis)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Espècies vivents d'<a href="/wiki/Artiod%C3%A0ctils" title="Artiodàctils">artiodàctils</a> <span style="font-weight:normal;"><small>(sense comptar els <a href="/wiki/Cetacis" title="Cetacis">cetacis</a>)</small></span></div></th></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2" style="background:#ccccff;"><div id="Regne:_Animalia_·_Embrancament:_Chordata_·_Classe:_Mammalia_·_Infraclasse:_Eutheria_·_Superordre:_Laurasiatheria">Regne: <a href="/wiki/Animalia" class="mw-redirect" title="Animalia">Animalia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  Embrancament: <a href="/wiki/Chordata" class="mw-redirect" title="Chordata">Chordata</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  Classe: <a href="/wiki/Mam%C3%ADfer" class="mw-redirect" title="Mamífer">Mammalia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  Infraclasse: <a href="/wiki/Eutheria" class="mw-redirect" title="Eutheria">Eutheria</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  Superordre: <a href="/wiki/Laurasiatheria" class="mw-redirect" title="Laurasiatheria">Laurasiatheria</a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";"><div id="Subordre_Ruminantia" style="font-size:114%;margin:0 4em">Subordre <a href="/wiki/Ruminantia" class="mw-redirect" title="Ruminantia">Ruminantia</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Antiloc%C3%A0prids" title="Antilocàprids">Antilocapridae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th id="Antilocapra" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Antilocapra" class="mw-redirect" title="Antilocapra">Antilocapra</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_americ%C3%A0" title="Antílop americà">Antílop americà (<i>A. americana</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Giraffidae" class="mw-redirect" title="Giraffidae">Giraffidae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Okapia" class="mw-redirect" title="Okapia">Okapia</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;;background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ocapi" title="Ocapi">Ocapi (<i>O. johnstoni</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Giraffa" title="Giraffa">Giraffa</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;;background:transparent;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Girafa" title="Girafa">Girafa (<i>G. camelopardalis</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Girafa_meridional" title="Girafa meridional">Girafa meridional (<i>G. giraffa</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Girafa_reticulada" title="Girafa reticulada">Girafa reticulada (<i>G. reticulata</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Girafa_massai" title="Girafa massai">Girafa massai (<i>G. tippelskirchi</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Moschidae" class="mw-redirect" title="Moschidae">Moschidae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th id="Moschus" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Moschus" title="Moschus">Moschus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;;background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/C%C3%A9rvol_mesquer_de_muntanya" title="Cérvol mesquer de muntanya">Cérvol mesquer de muntanya (<i>M. chrysogaster</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_mesquer_com%C3%BA" title="Cérvol mesquer comú">Cérvol mesquer comú (<i>M. moschiferus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_mesquer_pigmeu" title="Cérvol mesquer pigmeu">Cérvol mesquer pigmeu (<i>M. berezovskii</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_mesquer_fosc" title="Cérvol mesquer fosc">Cérvol mesquer fosc (<i>M. fuscus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_mesquer_de_ventre_blanc" title="Cérvol mesquer de ventre blanc">Cérvol mesquer de ventre blanc (<i>M. leucogaster</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_mesquer_de_Caixmir" title="Cérvol mesquer de Caixmir">Cérvol mesquer de Caixmir (<i>M. cupreus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_mesquer_d%27Anhui" title="Cérvol mesquer d'Anhui">Cérvol mesquer d'Anhui (<i>M. anhuiensis</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Trag%C3%BAlids" title="Tragúlids">Tragulidae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Hyemoschus" class="mw-redirect" title="Hyemoschus">Hyemoschus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Hiemosc" title="Hiemosc">Hiemosc (<i>H. aquaticus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Moschiola" title="Moschiola">Moschiola</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Tr%C3%A0gul_de_l%27%C3%8Dndia" title="Tràgul de l'Índia">Tràgul de l'Índia (<i>M. indica</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Tr%C3%A0gul_ratllat" title="Tràgul ratllat">Tràgul ratllat (<i>M. kathygre</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Tr%C3%A0gul_tacat" title="Tràgul tacat">Tràgul tacat (<i>M. meminna</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Tragulus" title="Tragulus">Tragulus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Tr%C3%A0gul_de_Java" title="Tràgul de Java">Tràgul de Java (<i>T. javanicus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tr%C3%A0gul_d%27Indon%C3%A8sia_petit" title="Tràgul d'Indonèsia petit">Tràgul d'Indonèsia petit (<i>T. kanchil</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tr%C3%A0gul_d%27Indon%C3%A8sia_gros" title="Tràgul d'Indonèsia gros">Tràgul d'Indonèsia gros (<i>T. napu</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tr%C3%A0gul_de_Balabac" title="Tràgul de Balabac">Tràgul de Balabac (<i>T. nigricans</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tr%C3%A0gul_dorsiargentat" title="Tràgul dorsiargentat">Tràgul dorsiargentat (<i>T. versicolor</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tr%C3%A0gul_de_Williamson" title="Tràgul de Williamson">Tràgul de Williamson (<i>T. williamsoni</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/C%C3%A9rvols" class="mw-redirect" title="Cérvols">Cervidae</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em">Família gran descrita més avall</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Bovidae" class="mw-redirect" title="Bovidae">Bovidae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em">Família gran descrita més avall</div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";"><div id="Família_Cervidae" style="font-size:114%;margin:0 4em"><span style="font-weight:normal;">Família <a href="/wiki/C%C3%A9rvols" class="mw-redirect" title="Cérvols">Cervidae</a></span></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Muntiacinae" class="mw-redirect" title="Muntiacinae">Muntiacinae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Muntiacus" class="mw-redirect" title="Muntiacus">Muntiacus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Muntjac_com%C3%BA" title="Muntjac comú">Muntjac comú (<i>M. muntjak</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Muntjac_de_Reeves" title="Muntjac de Reeves">Muntjac de Reeves (<i>M. reevesi</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Muntjac_negre" title="Muntjac negre">Muntjac negre</a> (<i>M. crinifrons</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Muntjac_de_Tenasserim" title="Muntjac de Tenasserim">Muntjac de Tenasserim</a> (<i>M. feae</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Muntjac_de_Borneo" title="Muntjac de Borneo">Muntjac de Borneo (<i>M. atherodes</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Muntjac_de_Roosevelt" title="Muntjac de Roosevelt">Muntjac de Roosevelt</a> (<i>M. rooseveltorum</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Muntjac_de_Gongshan" title="Muntjac de Gongshan">Muntjac de Gongshan</a> (<i>M. gongshanensis</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Muntjac_gegant" title="Muntjac gegant">Muntjac gegant</a> (<i>M. vuquangensis</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Muntjac_de_Truong_Son" title="Muntjac de Truong Son">Muntjac de Truong Son</a> (<i>M. truongsonensis</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Muntjac_de_Putao" title="Muntjac de Putao">Muntjac de Putao</a> (<i>M. putaoensis</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Muntjac_de_Sumatra" title="Muntjac de Sumatra">Muntjac de Sumatra</a> (<i>M. montanus</i>)</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Elaphodus" class="mw-redirect" title="Elaphodus">Elaphodus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/El%C3%A0fode" title="Elàfode">Elàfode</a> (<i>E. cephalophus</i>)</div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Cervinae" class="mw-redirect" title="Cervinae">Cervinae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Cervus" title="Cervus">Cervus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/C%C3%A9rvol_com%C3%BA" title="Cérvol comú">Cérvol comú</a> (<i>C. elaphus</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Uapit%C3%AD" title="Uapití">Uapití</a> (<i>C. canadensis</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_de_Thorold" title="Cérvol de Thorold">Cérvol de Thorold</a> (<i>C. albirostris</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sika" title="Sika">Sika</a> (<i>C. nippon</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sambar" title="Sambar">Sambar</a> (<i>C. unicolor</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Russa" title="Russa">Russa</a> (<i>C. timorensis</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_de_les_Filipines" title="Cérvol de les Filipines">Cérvol de les Filipines</a> (<i>C. mariannus</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_d%27Alfred" title="Cérvol d'Alfred">Cérvol d'Alfred</a> (<i>C. alfredi</i>)</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Axis_(g%C3%A8nere)" title="Axis (gènere)">Axis</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Axis_axis" class="mw-redirect" title="Axis axis">Axis</a> (<i>A. axis</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_porqu%C3%AD" title="Cérvol porquí">Cérvol porquí</a> (<i>A. porcinus</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_de_les_illes_Calamian" title="Cérvol de les illes Calamian">Cérvol de les illes Calamian</a> (<i>A. calamianensis</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_de_Bawean" title="Cérvol de Bawean">Cérvol de Bawean</a> (<i>A. kuhlii</i>)</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Elaphurus" class="mw-redirect" title="Elaphurus">Elaphurus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/C%C3%A9rvol_del_Pare_David" title="Cérvol del Pare David">Cérvol del Pare David</a> (<i>E. davidianus</i>)</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Dama_(g%C3%A8nere)" title="Dama (gènere)">Dama</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Daina" title="Daina">Daina</a> (<i>D. dama</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Daina_persa" title="Daina persa">Daina persa</a> (<i>D. mesopotamica</i>)</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Rucervus" title="Rucervus">Rucervus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Barasinga" title="Barasinga">Barasinga</a> (<i>R. duvaucelii</i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_d%27Eld" title="Cérvol d'Eld">Cérvol d'Eld</a> (<i>R. eldii</i>)</div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Hydropotinae" class="mw-redirect" title="Hydropotinae">Hydropotinae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th id="Hydropotes" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Hydropotes" class="mw-redirect" title="Hydropotes">Hydropotes</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/C%C3%A9rvol_aqu%C3%A0tic" title="Cérvol aquàtic">Cérvol aquàtic</a> (<i>H. inermis</i>)</div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Capreolinae" class="mw-redirect" title="Capreolinae">Capreolinae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Odocoileus" title="Odocoileus">Odocoileus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/C%C3%A9rvol_de_Virg%C3%ADnia" title="Cérvol de Virgínia">Cérvol de Virgínia (<i>O. virginianus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_mul" title="Cérvol mul">Cérvol mul (<i>O. hemionus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Blastocerus" class="mw-redirect" title="Blastocerus">Blastocerus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/C%C3%A9rvol_dels_pantans" title="Cérvol dels pantans">Cérvol dels pantans (<i>B. dichotomus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Ozotoceros" class="mw-redirect" title="Ozotoceros">Ozotoceros</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/C%C3%A9rvol_de_les_pampes" title="Cérvol de les pampes">Cérvol de les pampes (<i>O. bezoarticus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Mazama" title="Mazama">Mazama</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Mazama_mexic%C3%A0" title="Mazama mexicà">Mazama mexicà (<i>M. americana</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mazama_vermell_petit" title="Mazama vermell petit">Mazama vermell petit (<i>M. bororo</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mazama_de_M%C3%A9rida" title="Mazama de Mérida">Mazama de Mérida (<i>M. bricenii</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mazama_nan" title="Mazama nan">Mazama nan (<i>M. chunyi</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mazama_bru" title="Mazama bru">Mazama bru (<i>M. gouazoubira</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mazama_pigmeu" title="Mazama pigmeu">Mazama pigmeu (<i>M. nana</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <i><a href="/wiki/Mazama_nemorivaga" title="Mazama nemorivaga">M. nemorivaga</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mazama_bru_de_Yucat%C3%A1n" title="Mazama bru de Yucatán">Mazama bru del Yucatán (<i>M. pandora</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mazama_vermell" title="Mazama vermell">Mazama vermell (<i>M. rufina</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mazama_centreameric%C3%A0" title="Mazama centreamericà">Mazama centreamericà (<i>M. temama</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <i><a href="/wiki/Mazama_tienhoveni" title="Mazama tienhoveni">M. tienhoveni</a></i></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Pudella" title="Pudella">Pudella</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Pudu_septentrional" title="Pudu septentrional">Pudu septentrional (<i>P. mephistophiles</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pudu_de_Carla" title="Pudu de Carla">Pudu de Carla (<i>P. carlae</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Pudu_meridional" title="Pudu meridional">Pudu</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Pudu_meridional" title="Pudu meridional">Pudu meridional (<i>P. puda</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Hippocamelus" class="mw-redirect" title="Hippocamelus">Hippocamelus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/C%C3%A9rvol_and%C3%AD_septentrional" title="Cérvol andí septentrional">Cérvol andí septentrional (<i>H. antisensis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_and%C3%AD_meridional" title="Cérvol andí meridional">Cérvol andí meridional (<i>H. bisulcus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Capreolus" title="Capreolus">Capreolus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Cabirol" title="Cabirol">Cabirol (<i>C. capreolus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cabirol_de_Sib%C3%A8ria" title="Cabirol de Sibèria">Cabirol de Sibèria (<i>C. pygargus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Rangifer" class="mw-redirect" title="Rangifer">Rangifer</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ren" title="Ren">Ren (<i>R. tarandus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Alces" class="mw-redirect" title="Alces">Alces</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ant" title="Ant">Ant (<i>A. alces</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";"><div id="Família_Bovidae" style="font-size:114%;margin:0 4em"><span style="font-weight:normal;">Família <a href="/wiki/Bovidae" class="mw-redirect" title="Bovidae">Bovidae</a></span></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Cephalophinae" class="mw-redirect" title="Cephalophinae">Cephalophinae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Cephalophus" title="Cephalophus">Cephalophus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Duiquer_d%27Abbott" title="Duiquer d'Abbott">Duiquer d'Abbott (<i>C. spadix</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_d%27Aders" title="Duiquer d'Aders">Duiquer d'Aders (<i>C. adersi</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_de_Brooke" title="Duiquer de Brooke">Duiquer de Brooke (<i>C. brookei</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_bai" title="Duiquer bai">Duiquer bai (<i>C. dorsalis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_negre" title="Duiquer negre">Duiquer negre (<i>C. niger</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_de_front_negre" title="Duiquer de front negre">Duiquer de front negre (<i>C. nigrifrons</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_de_Harvey" title="Duiquer de Harvey">Duiquer de Harvey (<i>C. harveyi</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_de_Jentink" title="Duiquer de Jentink">Duiquer de Jentink (<i>C. jentinki</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_de_Natal" title="Duiquer de Natal">Duiquer de Natal (<i>C. natalensis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_d%27Ogilby" title="Duiquer d'Ogilby">Duiquer d'Ogilby (<i>C. ogilbyi</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_de_Peters" title="Duiquer de Peters">Duiquer de Peters (<i>C. callipygus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_de_potes_blanques" title="Duiquer de potes blanques">Duiquer de potes blanques (<i>C. crusalbum</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_de_flancs_vermells" title="Duiquer de flancs vermells">Duiquer de flancs vermells (<i>C. rufilatus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_del_Ruwenzori" title="Duiquer del Ruwenzori">Duiquer del Ruwenzori (<i>C. rubidis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_de_Weyns" title="Duiquer de Weyns">Duiquer de Weyns (<i>C. weynsi</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_de_ventre_blanc" title="Duiquer de ventre blanc">Duiquer de ventre blanc (<i>C. leucogaster</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_de_llom_groc" title="Duiquer de llom groc">Duiquer de llom groc (<i>C. silvicultor</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_ratllat" title="Duiquer ratllat">Duiquer ratllat (<i>C. zebra</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Philantomba" title="Philantomba">Philantomba</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Duiquer_blau" title="Duiquer blau">Duiquer blau (<i>P. monticola</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Duiquer_de_Maxwell" title="Duiquer de Maxwell">Duiquer de Maxwell (<i>P. maxwellii</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Duiquer_de_Walter" title="Duiquer de Walter">Duiquer de Walter (<i>P. walteri</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Sylvicapra" class="mw-redirect" title="Sylvicapra">Sylvicapra</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Duiquer_com%C3%BA" title="Duiquer comú">Duiquer comú (<i>S. grimmia</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Hippotraginae" class="mw-redirect" title="Hippotraginae">Hippotraginae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Hippotragus" title="Hippotragus">Hippotragus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_equ%C3%AD" title="Antílop equí">Antílop equí (<i>H. equinus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_sabre" title="Antílop sabre">Antílop sabre (<i>H. niger</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Oryx" class="mw-redirect" title="Oryx">Oryx</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Beisa" title="Beisa">Beisa (<i>O. beisa</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%92rix_blanc" title="Òrix blanc">Òrix blanc (<i>O. dammah</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%92rix_del_Cap" title="Òrix del Cap">Òrix del Cap (<i>O. gazella</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%92rix_d%27Ar%C3%A0bia" title="Òrix d'Aràbia">Òrix d'Aràbia (<i>O. leucoryx</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Addax" title="Addax">Addax</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Addax" title="Addax">Addax (<i>A. nasomaculatus</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Reduncinae" class="mw-redirect" title="Reduncinae">Reduncinae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Kobus" title="Kobus">Kobus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Cob_d%27Upemba" title="Cob d'Upemba">Cob d'Upemba (<i>K. anselli</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_aqu%C3%A0tic" title="Antílop aquàtic">Antílop aquàtic (<i>K. ellipsiprymnus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cob" title="Cob">Cob (<i>K. kob</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cob_lichi" title="Cob lichi">Cob lichi (<i>K. leche</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cob_del_Nil" title="Cob del Nil">Cob del Nil (<i>K. megaceros</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pucu" title="Pucu">Pucu (<i>K. vardonii</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Redunca" title="Redunca">Redunca</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Redunca_com%C3%BA" title="Redunca comú">Redunca comú (<i>R. arundinum</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Redunca_de_muntanya" title="Redunca de muntanya">Redunca de muntanya (<i>R. fulvorufula</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Redunca_bohor" title="Redunca bohor">Redunca bohor (<i>R. redunca</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Aepyceros" title="Aepyceros">Aepycerotinae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th id="Aepyceros" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Aepyceros" title="Aepyceros">Aepyceros</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Impala" title="Impala">Impala (<i>A. melampus</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Peleinae" class="mw-redirect" title="Peleinae">Peleinae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th id="Pelea" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Pelea" class="mw-redirect" title="Pelea">Pelea</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_reboc" title="Antílop reboc">Antílop reboc (<i>P. capreolus</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Alcelaphinae" class="mw-redirect" title="Alcelaphinae">Alcelaphinae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Beatragus" class="mw-redirect" title="Beatragus">Beatragus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Damalisc_de_Hunter" title="Damalisc de Hunter">Damalisc de Hunter (<i>B. hunteri</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Damaliscus" title="Damaliscus">Damaliscus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Topi" title="Topi">Topi (<i>D. korrigum</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Topi_com%C3%BA" title="Topi comú">Topi comú (<i>D. lunatus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Damalisc" title="Damalisc">Damalisc (<i>D. pygargus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Damalisc_de_Bangweulu" title="Damalisc de Bangweulu">Damalisc de Bangweulu (<i>D. superstes</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Alcelaphus" title="Alcelaphus">Alcelaphus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/B%C3%BAbal" title="Búbal">Búbal (<i>A. buselaphus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/B%C3%BAbal_vermell" title="Búbal vermell">Búbal vermell (<i>A. caama</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/B%C3%BAbal_de_Lichtenstein" title="Búbal de Lichtenstein">Búbal de Lichtenstein (<i>A. lichtensteinii</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Connochaetes" class="mw-redirect" title="Connochaetes">Connochaetes</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Nyu_de_cua_blanca" title="Nyu de cua blanca">Nyu de cua blanca (<i>C. gnou</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Nyu_blau" title="Nyu blau">Nyu blau (<i>C. taurinus</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Pantholopinae" class="mw-redirect" title="Pantholopinae">Pantholopinae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th id="Pantholops" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Pantholops" class="mw-redirect" title="Pantholops">Pantholops</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Txiru" title="Txiru">Txiru (<i>P. hodgsonii</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Caprinae" class="mw-redirect" title="Caprinae">Caprinae</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em">Subfamília gran descrita més avall</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Bovinae" class="mw-redirect" title="Bovinae">Bovinae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em">Subfamília gran descrita més avall</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Antilopins" title="Antilopins">Antilopinae</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em">Subfamília gran descrita més avall</div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible uncollapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";"><div id="Família_Bovidae_(subfamília_Caprinae)" style="font-size:114%;margin:0 4em"><span style="font-weight:normal;">Família <a href="/wiki/Bovidae" class="mw-redirect" title="Bovidae">Bovidae</a> (subfamília <a href="/wiki/Caprinae" class="mw-redirect" title="Caprinae">Caprinae</a>)</span></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Arabitragus" class="mw-redirect" title="Arabitragus">Arabitragus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Tar_d%27Ar%C3%A0bia" title="Tar d'Aràbia">Tar d'Aràbia (<i>A. jayakari</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Ammotragus" class="mw-redirect" title="Ammotragus">Ammotragus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;;background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Arru%C3%AD" title="Arruí">Arruí (<i>A. lervia</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Budorcas" class="mw-redirect" title="Budorcas">Budorcas</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Taquin" title="Taquin">Taquin (<i>B. taxicolor</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Capra" title="Capra">Capra</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;;background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Cabra_salvatge_asi%C3%A0tica" title="Cabra salvatge asiàtica">Cabra salvatge asiàtica (<i>C. aegagrus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cabra_del_Caucas_occidental" title="Cabra del Caucas occidental">Cabra del Caucas occidental (<i>C. caucasica</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cabra_del_Caucas_oriental" title="Cabra del Caucas oriental">Cabra del Caucas oriental (<i>C. cylindricornis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Marjor" title="Marjor">Marjor (<i>C. falconeri</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cabra_dels_Alps" title="Cabra dels Alps">Cabra dels Alps (<i>C. ibex</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%8Dbex_de_N%C3%BAbia" title="Íbex de Núbia">Íbex de Núbia (<i>C. nubiana</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cabra_salvatge_ib%C3%A8rica" title="Cabra salvatge ibèrica">Cabra salvatge ibèrica (<i>C. pyrenaica</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%8Dbex_de_Sib%C3%A8ria" title="Íbex de Sibèria">Íbex de Sibèria (<i>C. sibirica</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%8Dbex_d%27Eti%C3%B2pia" title="Íbex d'Etiòpia">Íbex d'Etiòpia (<i>C. walie</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Capricornis" class="mw-redirect" title="Capricornis">Capricornis</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Serau_del_Jap%C3%B3" title="Serau del Japó">Serau del Japó (<i>C. crispus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Serau_de_la_Xina" title="Serau de la Xina">Serau de la Xina (<i>C. milneedwardsii</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Serau_vermell" title="Serau vermell">Serau vermell (<i>C. rubidus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Serau_com%C3%BA" title="Serau comú">Serau comú (<i>C. sumatraensis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Serau_de_Taiwan" title="Serau de Taiwan">Serau de Taiwan (<i>C. swinhoei</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Serau_de_l%27Him%C3%A0laia" title="Serau de l'Himàlaia">Serau de l'Himàlaia (<i>C. thar</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Hemitragus" title="Hemitragus">Hemitragus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;;background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Tar_de_l%27Him%C3%A0laia" title="Tar de l'Himàlaia">Tar de l'Himàlaia (<i>H. jemlahicus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Naemorhedus" class="mw-redirect" title="Naemorhedus">Naemorhedus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/G%C3%B2ral_vermell" title="Gòral vermell">Gòral vermell (<i>N. baileyi</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/G%C3%B2ral_cuallarg" title="Gòral cuallarg">Gòral cuallarg (<i>N. caudatus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/G%C3%B2ral_com%C3%BA" title="Gòral comú">Gòral comú (<i>N. goral</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/G%C3%B2ral_de_la_Xina" title="Gòral de la Xina">Gòral de la Xina (<i>N. griseus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Tar_dels_Nilgiri" title="Tar dels Nilgiri">Nilgiritragus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;;background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Tar_dels_Nilgiri" title="Tar dels Nilgiri">Tar dels Nilgiri (<i>N. hylocrius</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Oreamnos" title="Oreamnos">Oreamnos</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Cabra_blanca" title="Cabra blanca">Cabra blanca (<i>O. americanus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Ovibos" class="mw-redirect" title="Ovibos">Ovibos</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;;background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Bou_mesquer" title="Bou mesquer">Bou mesquer (<i>O. moschatus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Ovis" class="mw-redirect" title="Ovis">Ovis</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Argal%C3%AD" title="Argalí">Argalí (<i>O. ammon</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a class="mw-selflink selflink">Ovella domèstica (<i>O. aries</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mufl%C3%B3_de_les_muntanyes_Rocoses" title="Mufló de les muntanyes Rocoses">Mufló de les muntanyes Rocoses (<i>O. canadensis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mufl%C3%B3_de_Dall" title="Mufló de Dall">Mufló de Dall (<i>O. dalli</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mufl%C3%B3_de_Sib%C3%A8ria" title="Mufló de Sibèria">Mufló de Sibèria (<i>O. nivicola</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mufl%C3%B3" title="Mufló">Mufló (<i>O. orientalis</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Pseudois" title="Pseudois">Pseudois</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;;background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/B%C3%A0ral" title="Bàral">Bàral (<i>P. nayaur</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/B%C3%A0ral_nan" title="Bàral nan">Bàral nan (<i>P. schaeferi</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Rupicapra" title="Rupicapra">Rupicapra</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Isard_pirinenc" title="Isard pirinenc">Isard pirinenc (<i>R. pyrenaica</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Isard_alp%C3%AD" title="Isard alpí">Isard alpí (<i>R. rupicapra</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";"><div id="Família_Bovidae_(subfamília_Bovinae)" style="font-size:114%;margin:0 4em"><span style="font-weight:normal;">Família <a href="/wiki/Bovidae" class="mw-redirect" title="Bovidae">Bovidae</a> (subfamília <a href="/wiki/Bovinae" class="mw-redirect" title="Bovinae">Bovinae</a>)</span></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Boselaphini" class="mw-redirect" title="Boselaphini">Boselaphini</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Tetracerus" class="mw-redirect" title="Tetracerus">Tetracerus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_quadricorni" title="Antílop quadricorni">Antílop quadricorni (<i>T. quadricornis</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Boselaphus" class="mw-redirect" title="Boselaphus">Boselaphus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Nilgau" title="Nilgau">Nilgau (<i>B. tragocamelus</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Bovini" class="mw-redirect" title="Bovini">Bovini</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Bubalus" title="Bubalus">Bubalus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/B%C3%BAfal_aqu%C3%A0tic" title="Búfal aquàtic">Búfal aquàtic (<i>B. bubalus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/B%C3%BAfal_aqu%C3%A0tic_salvatge" title="Búfal aquàtic salvatge">Búfal aquàtic salvatge (<i>B. arnee</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Anoa_de_plana" title="Anoa de plana">Anoa de plana (<i>B. depressicornis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Anoa_de_muntanya" title="Anoa de muntanya">Anoa de muntanya (<i>B. quarlesi</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Anoa_de_les_Filipines" title="Anoa de les Filipines">Anoa de les Filipines (<i>B. mindorensis</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Bos" title="Bos">Bos</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Banteng" title="Banteng">Banteng (<i>B. javanicus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gaur_(b%C3%B2vid)" title="Gaur (bòvid)">Gaur (<i>B. gaurus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Iac" title="Iac">Iac (<i>B. grunniens</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Iac_salvatge" title="Iac salvatge">Iac salvatge (<i>B. mutus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bou" title="Bou">Bou (<i>B. primigenius</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Couprei" title="Couprei">Couprei (<i>B. sauveli</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Pseudonovibos" class="mw-redirect" title="Pseudonovibos">Pseudonovibos</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Pseudonovibos_spiralis" title="Pseudonovibos spiralis"><i>P. spiralis</i></a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Pseudoryx" class="mw-redirect" title="Pseudoryx">Pseudoryx</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Pseudoryx_nghetinhensis" title="Pseudoryx nghetinhensis"><i>P. nghetinhensis</i></a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Syncerus" class="mw-redirect" title="Syncerus">Syncerus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/B%C3%BAfal_afric%C3%A0" title="Búfal africà">Búfal africà (<i>S. caffer</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Bis%C3%B3" title="Bisó">Bison</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Bis%C3%B3_americ%C3%A0" title="Bisó americà">Bisó americà (<i>B. bison</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bis%C3%B3_europeu" title="Bisó europeu">Bisó europeu (<i>B. bonasus</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Strepsicerotini" class="mw-redirect" title="Strepsicerotini">Strepsicerotini</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Tragelaphus" title="Tragelaphus">Tragelaphus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Sitatunga" title="Sitatunga">Sitatunga (<i>T. spekeii</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Niala" title="Niala">Niala (<i>T. angasii</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_jerogl%C3%ADfic" title="Antílop jeroglífic">Antílop jeroglífic (<i>T. scriptus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Niala_de_muntanya" title="Niala de muntanya">Niala de muntanya (<i>T. buxtoni</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cud%C3%BA_petit" title="Cudú petit">Cudú petit (<i>T. imberbis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cud%C3%BA_gros" title="Cudú gros">Cudú gros (<i>T. strepsiceros</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bongo_(animal)" title="Bongo (animal)">Bongo (<i>T. eurycerus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Taurotragus" title="Taurotragus">Taurotragus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Eland" title="Eland">Eland (<i>T. oryx</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Eland_de_Derby" title="Eland de Derby">Eland de Derby (<i>T. derbianus</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";"><div id="Família_Bovidae_(subfamília_Antilopinae)" style="font-size:114%;margin:0 4em"><span style="font-weight:normal;">Família <a href="/wiki/B%C3%B2vids" title="Bòvids">Bovidae</a> (subfamília <a href="/wiki/Antilopins" title="Antilopins">Antilopinae</a>)</span></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Antilopini" class="mw-redirect" title="Antilopini">Antilopini</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Ammodorcas" class="mw-redirect" title="Ammodorcas">Ammodorcas</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Dibatag" title="Dibatag">Dibatag (<i>A. clarkei</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Antidorcas" title="Antidorcas">Antidorcas</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Gasela_saltadora" title="Gasela saltadora">Gasela saltadora (<i>A. marsupialis</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Antilope" title="Antilope">Antilope</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_negre" title="Antílop negre">Antílop negre (<i>A. cervicapra</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Eudorcas" title="Eudorcas">Eudorcas</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Gasela_de_front_blanc" title="Gasela de front blanc">Gasela de front blanc (<i>E. albonotata</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Gasela_de_front_vermell" title="Gasela de front vermell">Gasela de front vermell (<i>E. rufifrons</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Gasela_de_Thomson" title="Gasela de Thomson">Gasela de Thomson (<i>E. thomsonii</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Gasela_de_Heuglin" title="Gasela de Heuglin">Gasela de Heuglin (<i>E. tilonura</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Gazella" class="mw-redirect" title="Gazella">Gazella</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Gasela_d%27Ar%C3%A0bia" title="Gasela d'Aràbia">Gasela d'Aràbia (<i>G. gazella</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gasela_de_Neumann" title="Gasela de Neumann">Gasela de Neumann (<i>G. erlangeri</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gasela_de_Mary_Kane" title="Gasela de Mary Kane">Gasela de Mary Kane (<i>G. marica</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Gasela_de_Speke" title="Gasela de Speke">Gasela de Speke (<i>G. spekei</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gasela_comuna" title="Gasela comuna">Gasela comuna (<i>G. dorcas</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gasela_de_Bennett" title="Gasela de Bennett">Gasela de Bennett (<i>G. bennettii</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gasela_de_l%27Atles" title="Gasela de l'Atles">Gasela de l'Atles (<i>G. cuvieri</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gasela_de_Loder" title="Gasela de Loder">Gasela de Loder (<i>G. leptoceros</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gasela_persa" title="Gasela persa">Gasela persa (<i>G. subgutturosa</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Litocranius" class="mw-redirect" title="Litocranius">Litocranius</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_girafa" title="Antílop girafa">Antílop girafa (<i>L. walleri</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Nanger" title="Nanger">Nanger</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Gasela_dama" title="Gasela dama">Gasela dama (<i>N. dama</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gasela_de_Grant" title="Gasela de Grant">Gasela de Grant (<i>N. granti</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gasela_de_Soemmerring" title="Gasela de Soemmerring">Gasela de Soemmerring (<i>N. soemmerringii</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Procapra" title="Procapra">Procapra</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Gasela_de_Mong%C3%B2lia" title="Gasela de Mongòlia">Gasela de Mongòlia (<i>P. gutturosa</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gasela_tibetana" title="Gasela tibetana">Gasela tibetana (<i>P. picticaudata</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gasela_de_Przewalski" title="Gasela de Przewalski">Gasela de Przewalski (<i>P. przewalskii</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Saiga" title="Saiga">Saigini</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th id="Saiga" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Saiga" title="Saiga">Saiga</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Saiga_d%27estepa" title="Saiga d'estepa">Saiga d'estepa (<i>S. tatarica</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Neotragini" class="mw-redirect" title="Neotragini">Neotragini</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Dorcatragus" class="mw-redirect" title="Dorcatragus">Dorcatragus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Beira_(ant%C3%ADlop)" title="Beira (antílop)">Beira (<i>D. megalotis</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Madoqua" class="mw-redirect" title="Madoqua">Madoqua</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Dic-dic_de_G%C3%BCnther" title="Dic-dic de Günther">Dic-dic de Günther (<i>M. guentheri</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dic-dic_de_Kirk" title="Dic-dic de Kirk">Dic-dic de Kirk (<i>M. kirkii</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dic-dic_de_Piacentini" title="Dic-dic de Piacentini">Dic-dic de Piacentini (<i>M. piacentinii</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dic-dic_de_Salt" title="Dic-dic de Salt">Dic-dic de Salt (<i>M. saltiana</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Neotragus" title="Neotragus">Neotragus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_nan_de_Bates" title="Antílop nan de Bates">Antílop nan de Bates (<i>N. batesi</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_reial" title="Antílop reial">Antílop reial (<i>N. pygmaeus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Suni_(ant%C3%ADlop)" title="Suni (antílop)">Nesotragus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Suni_(ant%C3%ADlop)" title="Suni (antílop)">Suni (<i>N. moschatus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_salta-roques" title="Antílop salta-roques">Oreotragus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ant%C3%ADlop_salta-roques" title="Antílop salta-roques">Antílop salta-roques (<i>O. oreotragus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Ourebia" class="mw-redirect" title="Ourebia">Ourebia</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Orib%C3%AD" title="Oribí">Oribí (<i>O. ourebi</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Raphicerus" class="mw-redirect" title="Raphicerus">Raphicerus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Raficer_com%C3%BA" title="Raficer comú">Raficer comú (<i>R. campestris</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Raficer_del_Cap" title="Raficer del Cap">Raficer del Cap (<i>R. melanotis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Raficer_de_Sharpe" title="Raficer de Sharpe">Raficer de Sharpe (<i>R. sharpei</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";"><div id="Subordre_Suina" style="font-size:114%;margin:0 4em">Subordre <a href="/wiki/Suina" class="mw-redirect" title="Suina">Suina</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/S%C3%BAids" title="Súids">Suidae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Babyrousa" class="mw-redirect" title="Babyrousa">Babyrousa</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Babirussa_de_Buru" title="Babirussa de Buru">Babirussa de Buru (<i>B. babyrussa</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Babirussa_de_Sulawesi" title="Babirussa de Sulawesi">Babirussa de Sulawesi (<i>B. celebensis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Babirussa_de_les_illes_Togian" title="Babirussa de les illes Togian">Babirussa de les illes Togian (<i>B. togeanensis</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Hylochoerus" class="mw-redirect" title="Hylochoerus">Hylochoerus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Hiloquer" title="Hiloquer">Hiloquer (<i>H. meinertzhageni</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Phacochoerus" title="Phacochoerus">Phacochoerus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Facoquer" title="Facoquer">Facoquer (<i>P. aethiopicus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Facoquer_afric%C3%A0" title="Facoquer africà">Facoquer africà (<i>P. africanus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Porcula" class="mw-redirect" title="Porcula">Porcula</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Porc_senglar_pigmeu" title="Porc senglar pigmeu">Porc senglar pigmeu (<i>P. salvania</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Potamochoerus" title="Potamochoerus">Potamochoerus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Porc_senglar_dels_matolls" title="Porc senglar dels matolls">Porc senglar dels matolls (<i>P. larvatus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Porc_senglar_de_riu" title="Porc senglar de riu">Porc senglar de riu (<i>P. porcus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Sus" title="Sus">Sus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Porc_senglar_barbat_de_Palawan" title="Porc senglar barbat de Palawan">Porc senglar barbat de Palawan (<i>S. ahoenobarbus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Porc_senglar_barbat" title="Porc senglar barbat">Porc senglar barbat (<i>S. barbatus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Porc_senglar_del_Vietnam" title="Porc senglar del Vietnam">Porc senglar del Vietnam (<i>S. bucculentus</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Porc_senglar_de_les_Visayas" title="Porc senglar de les Visayas">Porc senglar de les Visayas (<i>S. cebifrons</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Porc_senglar_de_Sulawesi" title="Porc senglar de Sulawesi">Porc senglar de Sulawesi (<i>S. celebensis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Porc_senglar_de_Flores" title="Porc senglar de Flores">Porc senglar de Flores (<i>S. heureni</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Porc_senglar_de_Mindoro" title="Porc senglar de Mindoro">Porc senglar de Mindoro (<i>S. oliveri</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Porc_senglar_de_les_Filipines" title="Porc senglar de les Filipines">Porc senglar de les Filipines (<i>S. philippinensis</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Senglar" title="Senglar">Senglar (<i>S. scrofa</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Porc_senglar_de_Java" title="Porc senglar de Java">Porc senglar de Java (<i>S. verrucosus</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Tayassuidae" class="mw-redirect" title="Tayassuidae">Tayassuidae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Tayassu" class="mw-redirect" title="Tayassu">Tayassu</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/P%C3%A8cari_de_barba_blanca" title="Pècari de barba blanca">Pècari de barba blanca (<i>T. pecari</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Catagonus" class="mw-redirect" title="Catagonus">Catagonus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/P%C3%A8cari_del_Chaco" title="Pècari del Chaco">Pècari del Chaco (<i>C. wagneri</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Pecari" title="Pecari">Pecari</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/P%C3%A8cari_de_collar" title="Pècari de collar">Pècari de collar (<i>P. tajacu</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/P%C3%A8cari_gegant" title="Pècari gegant">Pècari gegant (<i>P. maximus</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";"><div id="Subordre_Tylopoda" style="font-size:114%;margin:0 4em">Subordre <a href="/wiki/Tylopoda" class="mw-redirect" title="Tylopoda">Tylopoda</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0;background:#ffffff;"><tbody><tr><th id="Camelidae" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:6.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Camelidae" class="mw-redirect" title="Camelidae">Camelidae</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0;background:#ffffff;"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:6.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Lama_(g%C3%A8nere)" title="Lama (gènere)">Lama</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Llama" title="Llama">Llama (<i>L. glama</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guanac" title="Guanac">Guanac (<i>L. guanicoe</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:6.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Vicugna" title="Vicugna">Vicugna</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;;background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Vicunya" title="Vicunya">Vicunya (<i>V. vicugna</i>)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Alpaca" title="Alpaca">Alpaca (<i>V. pacos</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:6.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Camelus" class="mw-redirect" title="Camelus">Camelus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Camell_bactri%C3%A0" title="Camell bactrià">Camell bactrià (<i>C. bactrianus</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Dromedari" title="Dromedari">Dromedari (<i>C. dromedarius</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <i><a href="/wiki/Camelus_ferus" title="Camelus ferus">C. ferus</a></i></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";"><div id="Clade_Whippomorpha" style="font-size:114%;margin:0 4em">Clade <a href="/wiki/Whippomorpha" class="mw-redirect" title="Whippomorpha">Whippomorpha</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0;background:#ffffff;"><tbody><tr><th id="Hippopotamidae" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Hippopotamidae" class="mw-redirect" title="Hippopotamidae">Hippopotamidae</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0;background:#ffffff;"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Hippopotamus" title="Hippopotamus">Hippopotamus</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Hipop%C3%B2tam" title="Hipopòtam">Hipopòtam (<i>H. amphibius</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:8.5em; background:#efefff;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Choeropsis" title="Choeropsis">Choeropsis</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;;background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Hipop%C3%B2tam_nan" title="Hipopòtam nan">Hipopòtam nan (<i>C. liberiensis</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Marques_de_garantia_alimentàries" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible autocollapse navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Marques_de_garantia_aliment%C3%A0ries" title="Plantilla:Marques de garantia alimentàries"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Marques_de_garantia_alimentàries" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Marca_de_garantia" title="Marca de garantia">Marques de garantia</a> alimentàries</div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><b><a href="/wiki/Marca_Q" title="Marca Q">Marca de qualitat alimentaria (Marca Q)</a></b></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Bombons" class="mw-redirect" title="Bombons">Bombons</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Cap%C3%B3_(gall)" title="Capó (gall)">Capó</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Conill" title="Conill">Conill</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Formatge" title="Formatge">Formatge</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Galetes" class="mw-redirect" title="Galetes">Galetes</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Mel" title="Mel">Mel</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Peix_blau" title="Peix blau">Peix blau</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Pollastre" class="mw-redirect" title="Pollastre">Pollastre</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Porc" title="Porc">Porc</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Torr%C3%B3#Marca_Q" title="Torró">Torrons de praliné i trufats de xocolata</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Vedella" title="Vedella">Vedella</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Xai" class="mw-redirect" title="Xai">Xai</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><b><a href="/wiki/Marca_de_garantia" title="Marca de garantia">Marca de Garantia d'ens locals</a></b></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/w/index.php?title=Coca_de_Llavaneres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coca de Llavaneres (encara no existeix)">Coca de Llavaneres</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Gamba_de_Palam%C3%B3s" title="Gamba de Palamós">Gamba de Palamós</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/P%C3%A8sol_de_Llavaneres" class="mw-redirect" title="Pèsol de Llavaneres">Pèsol de Llavaneres</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Marca_de_garantia_Productes_de_l%27Empord%C3%A0" title="Marca de garantia Productes de l'Empordà">Productes de l'Empordà</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Producte_del_Ripoll%C3%A8s" title="Producte del Ripollès">Producte del Ripollès</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/w/index.php?title=Productes_del_Solson%C3%A8s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Productes del Solsonès (encara no existeix)">Productes del Solsonès</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/w/index.php?title=Productes_dera_Val_d%E2%80%99Aran&action=edit&redlink=1" class="new" title="Productes dera Val d’Aran (encara no existeix)">Productes dera Val d’Aran</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/w/index.php?title=T%C3%B2fona_de_la_Baronia_de_Rialb&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tòfona de la Baronia de Rialb (encara no existeix)">Tòfona de la Baronia de Rialb</a></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2"><div><i>Vegeu també: </i><a href="/wiki/Gastronomia_de_Catalunya" class="mw-redirect" title="Gastronomia de Catalunya">gastronomia de Catalunya</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Bases_de_dades_taxonòmiques" style="padding:3px"><table class="nowraplinks navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th id="Bases_de_dades_taxonòmiques" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases de dades taxonòmiques</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><span class="plainlinks"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=552475">ITIS</a></span> <span class="plainlinks"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tierstimmen.org/de/Datenbank?field_spec_species_target_id_selective=12677">TSA</a></span> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4051990-9">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85121208">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ovella-3">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F013947.php">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <p><span style="display: none;" class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/ovella" class="extiw" title="wikt:ovella">Viccionari</a></span> </p>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ovella&oldid=34173937">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ovella&oldid=34173937</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Mam%C3%ADfers_cosmopolites" title="Categoria:Mamífers cosmopolites">Mamífers cosmopolites</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Ovelles" title="Categoria:Ovelles">Ovelles</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_de_bases_de_dades_taxon%C3%B2miques" title="Categoria:Control de bases de dades taxonòmiques">Control de bases de dades taxonòmiques</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_mastologia" title="Categoria:Articles de qualitat de mastologia">Articles de qualitat de mastologia</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_dels_1000" title="Categoria:Articles de qualitat dels 1000">Articles de qualitat dels 1000</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 31 oct 2024 a les 09:32.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Ovella&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-57488d5c7d-zlm6t","wgBackendResponseTime":164,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"2.079","walltime":"3.612","ppvisitednodes":{"value":49080,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":1051320,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":161339,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":19,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":5,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":123110,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":65,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 2847.351 1 -total"," 57.14% 1627.005 3 Plantilla:Infotaula"," 53.89% 1534.578 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu"," 27.20% 774.340 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu/Taxonomia"," 25.29% 720.031 46 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 17.92% 510.119 1 Plantilla:Referències"," 7.60% 216.499 1 Plantilla:Artiodàctils"," 7.57% 215.613 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu/Nom_científic"," 7.46% 212.534 1 Plantilla:Infotaula_d'ésser_viu/Nom_científic/És_cursiva"," 7.44% 211.975 1 Plantilla:Navbox_with_collapsible_groups"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.763","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4841167,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-7649cfcddd-6zv7z","timestamp":"20241127124918","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Ovella","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ovella","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q7368","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q7368","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-09-15T09:06:10Z","dateModified":"2024-10-31T08:32:07Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/b\/b5\/20180513Ovis_aries1.jpg","headline":"animal dom\u00e8stic"}</script> </body> </html>